Bon dia a les 9. La veu de Tarragona
Què tal, molt bon dia? Benvinguts, obrim la veu d'avui, jornada de divendres. Avui que és dia 20, ja tanquem una setmana de vaga al sector de l'educació i, de fet, avui amb tota l'activitat que s'entra a nivell de Catalunya, és vaga a nivell general en tot Catalunya, però que avui l'activitat s'entra...
a Barcelona. No hi haurà, doncs, la manifestació i ens consta que a hores d'ara hi ha autocars de docents que estan viatjant, comencen ara d'anar cap a Barcelona per prendre part a la manifestació unitària que es farà per concloure aquesta setmana de mobilitacions. N'anirem parlant, us anirem explicant i pendents, evidentment, d'aquesta actualitat.
que ja ha comportat talls de carreteres bàsicament a Barcelona, bàsicament a Barcelona, però també escaneu amb autobús des d'aquí pel tema del transport i les sobres d'algarraps, doncs bé, haureu notat que si heu arribat ja a Barcelona amb els primers convois del dia, doncs heu trobat algunes vies tallades, sobretot la ronda de dalt, que és la que està més afectada per aquests talls intermitents en aquest cinquè dia de vagues a l'educació i en aquestes protestes que avui es materialitzaran en una manifestació unitària, com dèiem, a Barcelona. N'estarem pendents a nivell d'informatius.
Però hi ha altres temes de l'actualitat, i l'actualitat d'Aragona Ciutat passa per la Setmana Santa, que ja arrenca aquest cap de setmana. De fet, ja fa dies que hi ha presentació d'opuscles, ja fa uns quants dies assajos, i aquesta setmana tenim la primera processada, la qual en parlàvem ahir amb el gremi de Marejans, que és demà, com sabeu, a la tarda, si no ja us ho diem, al Serrallo.
a Sant Pere al Serrallo, primer via crucis i processó, via crucis exterior, que surt de Sant Pere i que tindrà la processó, doncs, allà, al Serrallo. Però de seguida en parlarem, ho farem en conversa amb la pregonera de la Setmana Santa, que ens acompanyarà aquí als estudis en directe, ja ha arribat l'Ola Fontana, Milà, és la pregonera d'enguany, el pregost diumenge, i també ens acompanyen Georgina Aguas i Raquel Moreno, dues de les copresidentes del...
de l'Agrupació de Socials de Setmana Santa, que podrem també conversar amb elles dels principals actes previstos al llarg d'aquests propers dies, que no són pocs. Núria Cartanyà, què tal? Molt bon dia. Hola, Pep Sonyer, bon dia, bon dia. Estem solets avui, eh? Hem tingut un malentès a només començar el dia i al final no ens hem aclarit.
per malentesa que vam tenir nosaltres, que recordeu que ja us avançàvem divendres passat, que faríem entrevista amb Màrius Serra, i jo em vaig equivocar de dir, no, no, avui sí, avui, vaja, toquem fusta, avui ve Màrius Serra a presentar el seu darrer llibre, El mal entès, és unes mesos, ja, portem unes setmanes ja de presentacions, i d'aquí a Sant Jordi això serà un degoteig de passar a escriptors. T'encanta Màrius Serra pels jocs de paraules, no, Pep? Sí, sí, en farem algun, eh, en farem algun, en farem algun.
És la seva marca, vull dir, si llegeixes, Bàrio Serra, que em sembla que va d'un home que Esqueda Vido després d'un accident de la seva dona. Tot això està a la contraportada, eh? Vull dir que no faig spoiler. Esqueda Vido... Bueno, spoiler... És un traductor, no? Ho diu al principi, eh? Hi ha un accident de trànsit i Esqueda Vido perquè la dona va amb la nena darrere el cotxe, té un accident i, bueno, o sigui,
I li canvia la vida. I tot això en clau comèdia. Descobreix coses. En clau comèdia. Deia això d'espoiler perquè és una de les preguntes que li faràs, no? Perquè si espoiler es pot dir o no es pot dir en català. Efectivament, com hem de dir espoiler en català. Hi ha molts anglesismes que utilitzem molt sovint en el dia a dia i en bé, que és una experta en lingüística, tot i que, mira, hi anava per metge, també li preguntarem. Ah, sí? Hi va estudiar Medicina, és curiós, té una història curiosa, eh? I va fer Filologia Anglesa, també és traductor d'anglès, i li preguntarem també, doncs, per això.
aquestes coses de la llengua. La llengua està en hores baixes, també li preguntarem. Vinga, no el deixarem marxar. No el deixarem marxar, el Mario Serra, però a les 10 l'haurem d'anar acomiadant, perquè arriba el resum de la setmana amb l'Abril Rius, que ens ha recollit, com sempre, els millors moments de tota la setmana. Suposo que picarem d'aquí d'allà, de cultura, de política, una miqueta de tot. I després faran cinema, Piqui Blinders, arriba el cine, la pel·li de la sèrie...
Per exemple... Saps de l'autor que parlàvem l'altre dia, l'Agnès Marquès, que a tu també t'agrada? El Nick Cave. Saps que és l'autor de la cançó de la sèrie de... Sí, ho sé. És molt bona, aquesta cançó.
ara m'ha vingut un flash, no només ho sé, sinó que ho vaig descobrir fa poc i m'encanta, m'encanta aquesta cançó. Després la posarem, quan arribi el moment la posarem i estarem pendents d'això, de tota l'actualitat, però vaja, tenim el resum de la setmana i coses que evidentment anirem explicant. Núria, mira, tenim per allà el productor, el Joan Andreu Pérez.
que estava parlant fa una estona amb la Lola Fontana, que per cert es va canviar el nom, no fa gaire, també li preguntarem a quina estona, no Joan Andreu, la Lola Fontana es deia Dolors Fontana i es va canviar el nom fa poc, li preguntarem per què. Sí, sí. Bé, sí, oficialment vol que li diguin Lola, això li passa. Lola, Lola. Jo li he dit Dolors i no, no, diu Lola, Lola, que m'he canviat el nom. Doncs bé, li preguntarem per què s'ha canviat el nom a la seva edat, que és jove.
Ara ja, perquè t'estàs posant en uns brancenals, eh? Bé, salutació a tota la gent que fa possible el programa. Avui, de Núria Cardellà, que heu sentit, de Miguel González, Núria... Miguel González, d'Abrido Rius, Lluís Comas a les vies de so, el Joan Dero Perzo a la producció, Mauri Fernández, relació audiovisual, Laura Huás a les xarxes socials, el GV de Gisperi, que us parla, Josep Sunyer. Les 9 i 5, la primera opinió del dia...
Té molt a veure amb el que està passant avui, aquest dia de vaga general a l'educació, i té tant a veure que l'opinió és d'una professora i mare, en la seva doble condició de professora i mare, professora de l'escola pràctiques, la Montse Foguet ens acosta a l'opinió sobre el que està passant a l'educació, és l'Espineta amb Tarragonins. Fa dies que miro la meva filla i m'imagino el seu primer dia d'escola.
M'imagino la seva motxilla petita, els seus passos decidits i, sobretot, la meva tranquil·litat de saber que la deixo en un lloc que per mi és casa, on l'estimaran, la cuidaran i la respectaran. Com a mestra, porto anys acompanyant els fills i les filles dels altres com si fossin els meus.
I ara que em toca a mi, només somiàvem això. Combregar amb un projecte educatiu de qualitat, confiar-hi a Cegues, conciliar la vida familiar i laboral, i per fi poder viure de prop la seva escolarització, un dels pocs avantatges que tenim les mares mestres. Era un pla de futur ple de llum.
Però de cop, la il·lusió es torna sorpresa. Sense pensar-ho, et trobes amb canvis d'última hora que no esperaves. Ràtios desiguals en la mateixa ciutat, línies que apareixen o desapareixen i criteris que et deixen fora de joc just en el moment clau per decidir o inclús quan ja havies pres la decisió. També és una injustícia profunda. Com pot ser que a Tarragona l'escola pública sempre sigui l'última opció?
Com pot ser que hi hagi el doble d'oferta d'escola concertada que de pública amb un govern que diu ser d'esquerres? He passat de la pau a l'angoixa per intentar entendre com poden prendre decisions tan importants sense tenir-nos en compte, ni com a famílies ni com a docents.
Hem vist com en documents oficials ens volen vendre cabellan per l'equitat, quan en realitat no quadren números ni tenen cap mena de sentit. És molt trist veure com la planificació educativa oblida que darrere de cada número de preinscripció hi ha una criatura, una família i un projecte de vida que mereix respecte i estabilitat.
I el que més em dol com a mare i com a mestra és el menyspreu del departament. Que ens titllin de desvergonyets per defensar l'escola pública és un insult a la nostra dedicació i al futur dels nostres infants.
I aleshores, enmig d'aquest caos, apareix un fil de llum, una reunió amb els de Barcelona. De cop sents que potser sí, que finalment algú ens escolta. Tens aquella sensació que la lògica, el sentit comú i la humanitat s'hi imposaran per sobre de la burocràcia. Recuperes la il·lusió per un moment i penses, d'acord, encara hi ha una oportunitat per defensar el futur dels nostres petits i petites. Però la realitat a vegades és dura.
I el cop arriba sec, sense anestèsia. Pam! Una altra clatellada que et diu que no, que les teves circumstàncies no compten, ni com a mare ni com a mestra. Sents que no tens veu i que no tens cap possibilitat de decidir sobre el més preuat que tens.
Però si una cosa m'ha ensenyat la meva feina és que l'educació és comunitat. I davant d'aquest desemparament ens hem trobat les famílies. Hem creat una plataforma per fer-nos costat, per donar-nos els ànims, l'escolta i el suport que el sistema ens nega. I per recordar-nos que lluitar per una escola pública de qualitat i de proximitat no és cap vergonya. És, senzillament, l'acte d'amor més gran que podem fer pels nostres fills i filles.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Doncs vinga, aquest divendres comencem parlant de la Setmana Santa de Tarragona, perquè demà dissabte ja tenim, en parlàvem ahir, la primera de les professors, aquí en diem professor, no professor, la primera de les professors del gramí de Marexans, ahir en parlàvem amb Joan Ceritxol, i també mòvia Crucis, que es farà a Sant Pere al Serrallo,
I a partir d'aquí, ja fa dies que hi ha presentació d'opuscles, ja fa uns quants dies, de fet diré que setmanes, i molts assajos, per això porta molta feina d'assajar. Hi haureu vist segurament molts misteris sense el misteri d'alt, que són unes estructures fetes a mida pràcticament per poder assajar aquests dies previs amb el so també de l'acompanyament de les diferents bandes i timbals. Però cap de setmana arriba el pregó de la Setmana Santa.
de Tarragona, d'enguany, 2026. I avui tenim amb nosaltres la paragonera, que està aquí, que és la Lola Fontana Milà. Lola, què tal? Bon dia. T'he dit bé el nom o no? Ara perfecte. Perquè te l'has canviat, el nom, eh? Sí. Abans era Dolors, ara sóc Lola. Però abans quan fa? Quan és abans?
Bueno, un any i mig, no massa. Per això amb la gent encara els hi deixo que s'equivoquin i em diguin dolors perquè dic, bueno, estem en un període d'adaptació. Però allà et diràs Lola, eh? Diumenge et diràs Lola. Sí, sí, sí, i tant, i tant. I al DNI també tinc Lola, eh? O sigui, que ho vaig fer totes les regles i tot bé. No et pregunto l'edat perquè ets jove. Oh, sí, joveníssima. Però, escolta'm, per què es canvia el nom a la teva edat?
Bueno, pues mira. Primera perquè el meu marit m'ho deia molt a casa, sempre. I després, bueno, pues un grup d'amigues també me deien Lola. I llavors, pues mira, un dia me va aixecar i dic, ai mira, pues m'agrada més Lola que Dolors, encara que sigui el mateix, no? Però bueno, és que Dolors ho trobo molt dur. I llavors, Lola, mira, me va aixecar i me va anar al registre. O sigui, que bé. Lola, per tant, eh? Georgi Nagual, què tal? Bon dia. Bon dia.
i Raquel Moreno, que tal, bon dia, benvinguda. Dues de les copresidentes de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Raona, sou quatre presidents, vosaltres dos i l'Ivan i el... Xavier. I el Xavier. I Medina i Xavier Balcells. Per què heu triat la bola per fer el pregó? Com ha anat això?
És una persona referent a la ciutat de Tarragona, sempre vinculada en el tercer sector, amb un IC, Banda Aliments, i també vinculada a la Setmana Santa, que està a la soledat des de fa moltíssims anys, i considerem que és un pilar per Tarragona i per Setmana Santa. O sigui, no podíem tenir millor pregonera.
Bé, doncs ja està. M'estimen, eh? Escolta'm, però abans em deies fora de microfon, que clar, tu ets identificada com a membre de les Senyores de la Soledat, però no només, perquè ets d'unes quantes agrupacions. Sí, d'altres, d'altres. Mira, soc de l'ICEOMO, del Sant de l'Uso, bueno, d'Arquisto de la Passió,
de la passió de Sant Joan, i no sé si alguna més. Però, bueno, mira, ja em sembla bé, també. Perquè has fet una mica tots els papers de l'AUCA, la Setmana Santa, no?, pràcticament. Home, no, no. L'he anat de banderada, no?, de... Ah, sí, vull dir, he anat de banderada molts anys, amb diferents congregacions, i després, bueno, a la soledat que fem de tot, no?
perquè encara que tinguis un càrrec, però de vegades has de fer el que convingui. S'ha d'estar disposat sempre per tot.
Quan et van trucar a Lola i van dir... Vols ser la pregonera? Què vas pensar? Home, a veure, me vaig quedar molt parada, això és veritat. Jo pensava que no sabia si ho deien de broma o el que passava. I la veritat és que... O sigui, tothom ho vaig trobar i jo vaig pensar... Què has fet? Què dius ara? Els vaig dir... Bueno, bueno, espereu-se una mica, ja deixeu-me uns dies per pensar-m'ho. Llavors, quan anava comentant amb la gent...
Ai, doncs molt bé, ho trobaven tan bé, que jo dic, ah, doncs mira, sí. Després dic, ai, no sé, allà on t'ho poso. Però bé, bé, bé, no em sap greu. I des de llavors que et van trucar fins ara, com ha anat? Perquè has hagut d'escriure alguna cosa, preparar-te un dia. Home, clar, clar. Doncs bé, anem fent. El que passa és que és un pregó diferent. No és el pregó típic de...
És una altra cosa, una altra manera de fer. Bueno, que hi ha dos dies, ja ho sabreu. Una mica diferent. Serà motiu? Ah, sí, per mi molt.
Jo crec que sí. No diràs res, eh? No. No deixaran aprendre. No. Home, que queden dos dies. Mira, t'ho preguntaré d'una altra manera per a veure si traiem alguna cosa. A veure, sí. Si traiem una mica de petroli, eh? Com vius tu la Setmana Santa? Què significa per tu? Perquè això sortirà diumenge.
Bé, a veure, sempre hi ha viuda molt intensament. A casa meva eren molt practicants i de petita ja assistia a tot arreu oficis, tot. I després, jo penso que és una època...
d'un recolliment. M'agrada també perquè hi ha moltes vegades que diuen, bueno, és que és molt religió popular. Ja, però hi ha molta gent que s'apropa, que potser durant tot l'any no tenen cap relació. I llavors penso que són uns dies que, bueno, que poden anar molt bé, no? La gent té...
En un moment donat jo crec que una mica de papallones a l'estómac les tenen la gent, sigui per veure un professor, sigui el que sigui, però jo crec que toca.
Estem d'acord en que siguis o no siguis creient, practicant, o sigui, fins i tot, si ets ateu, fins i tot, eh? I hi ha com una mena de catarsi col·lectiva, allà. Hi ha com una cosa que respira l'ambient, que es nota les papallones cadelles, no? Això mateix, això mateix. Jo sempre ho penso, jo he pensat això, tota la vida. I llavors, doncs és bonic, menys s'apropen, que és curta l'any. Doncs sí, més val això que res, no? Jo penso. Georgina, Raquel, és això, no? Aquest sentiment, no? És compartit, no? Suposo.
Sí, bueno, jo en el meu cas, des de petita que participo a la Setmana Santa, he passat per pràcticament tots els papers, vaig començar files, després a la banda, ara soc arregladora. Al Gremi de Marejans. Sí, al Gremi de Marejans. I fa anys que estic a la Junta del Gremi i ara com presidenta de l'agrupació, que jo penso que amb el jove que soc ja he passat per molts papers, no? Però sí, són dues setmanes que jo penso que a tots se'ns fan curtes, perquè estem tot l'any preparant-ho i tot l'any esperant-ho, i és una mica un sentiment de família, no?,
encara que sigui amb altres congregacions, com tots ens veiem per aquella època, i és una cosa molt bonica. Mira, tu que ets a raongadora, clar, en quin pas vas? Però això és un dilema que hi ha cada any, si vaig en un pas o en l'altre, no? Doncs mira, jo surto amb els dos passos nostres. Això no és una cosa molt habitual. Has de fer la professora de punta a punta. Jo faig la professora dos vegades. Primer surto amb el Sant Sopar, perquè clar, nosaltres portem el primer pas,
i amb el sant sopar, i després m'enganxo amb el sant d'enderrament perquè, com és pràcticament l'antepenúltim, em dóna temps de fer-la dues vegades.
et veurem passar per allà baix. Nosaltres som a dalt el Palau d'Arcabisbal, que ho veiem des de dalt, també. Suposo que sortiràs, eh? La Setmana Santa. Els passos... Mira, ens deia l'altre dia ahir el Joan que, clar, hi ha 21 persones sota la Sant Enterrament, més els de fora que són 7 o 8. I aquests dies han estat dies també, suposo que per nosaltres, Raquel, de molts assajos, no? S'hem sentit i ho s'hem vist pels carrers, no?
Sí, sí. Els passos, més o menys, han començat a assajar, van començar al gener. Les bandes comencen abans. Llavors, fa ja desembre, gener, que ja estem escoltant bandes i veiem passos anant pels carrers i ja comencen a viure aquesta Sabana Santa. Els passos i misteris que es poden visitar aquests dies. Recordem-ho, per si hi ha algun despistat que no ho sàpiga, a les diferents esglésies. Explica-nos una miqueta què podem fer abans que arribin els principals actes.
Doncs es pot visitar a Sant Agustí des del dia 28 de març fins al dissabte 4 d'abril. Estarà obert matí i tarda i també es fan des de Tarragona Turisme, s'organitzen també unes visites guiades per la ciutat, pel Museu Bíblic i també acaben a Sant Agustí i a través de la web es poden fer les reserves.
A nivell de la professió al sala d'enterrament, en guany no hi ha novetats, no? Com cada any, ja som ells. No tenim cap efemèrida destacada, com altres anys, no? No, aquest any, divendres al sant, serà tot exactament igual que l'any passat. I no hi ha cap efemèrida així que aquest any s'hagi destacat. Tot a punt, o no? Tot a punt. Tot a punt, tot a punt. Ja fa dies. Ara ja estem en presentacions d'opuscles, ara ja és en els actes. Ja han fet tota la feina feta.
Parlen dues presidentes joves de l'agrupació, i això també és important, perquè sempre s'ha dit que la incorporació de la gent jove, amb les bandes s'han fet molt per això, perquè s'ha anat fent el relleu generacional, incorporant gent jove. Com veieu la salut de la professora de la Setmana Santa en general pel que fa al relleu generacional, la incorporació de gent jove? Que es queden a Setmana Santa aquí. Sí, exacte.
penso que no és fàcil però a poc a poc anem veient més gent jove jo penso que nosaltres som joves això abans penso que era impensable ara cada vegada hi ha més gent jove tant a les bandes, als portants i el que penso que és més important perquè tingui continuïtat a les juntes i jo crec que cada vegada n'hi ha més
El que ha dit la Georgiana, cada vegada hi ha gent jove amb més responsabilitat, cosa que és superimportant pel relleu, perquè a vegades sembla que el relleu sigui com trencar amb el que hi havia i no és així. És compartir les responsabilitats i compartir els espais i amb l'experiència.
Torno a la Lola Anaves a dir alguna cosa o no? Jo estic totalment d'acord amb això el relleu generacional és que té que estar perquè si una cosa volem que tingui continuïtat s'ha de començar per aquí jo crec
Com la recordes, abans, la processó del Sant Enterrament, i com la recordes diferent fa alguns anys de com és ara, o no? Ui, a veure, és que jo vaig viure, clar, és que sou molt gran, eh? No tant. Vaig viure la Setmana Santa, que la gent que anava a les files donaven cremels, imagineu-s'hi.
Quina diferència, no? Llavors també, a veure, que molta gent trobava que això era una mica carnaval, que era poc sèrio... Bé, opinions de totes maneres.
Però jo crec que ha arribat a un punt que la gent se n'ha adonat. I llavors jo crec que no, jo crec que és molt sèrio. Jo crec que s'arriba a molta gent, potser més gent que si no fos una cosa molt tancada d'aquesta manera. Jo crec que el ser popular és un gran què. Per mi, eh? La meva opinió.
Va haver-hi un temps que es flotaven trens especials per venir a la setmana Santa de Tarragona des de Barcelona. Això fa molts anys, eh? No ho sé. Potser... No, això és molt abans, crec jo. Soc gran, però no tan gran. No tan gran, no és tan gran. Això no ho vols viure, per tant vol dir que ets més jove del que dius. Tampoc, tampoc.
Bueno, escolta, Lola, has fet sempre una feina a nivell professional d'aquella que no es veu però que s'ha de fer, no? Sí. A nivell de l'Ajuntament... Bueno, jo treballava a l'Ajuntament, però vull dir, a mi m'ha agradat molt sempre l'associació, i treballar, i tot això vaig ser... Mira, vaig disfrutar moltíssim que durant 12 o 13 anys vaig ser presidenta d'UNICEF aquí a Tarragona.
Tu saps el bé que m'agrada a passar. Vaig treballar moltíssim, però el fet d'organitzar coses sempre per donar a conèixer, per recaptar diners, clar. Bueno, vaig fer de tot. I després vaig tenir la sort que me'n van portar al terreny. Me'n van deixar anar a veure a Venezuela una part dels programes que feien. I és tan maco anar al terreny, que diuen ells. Jo, tota la gent jove, s'ho recomano. Si teniu ocasió, aneu-hi.
Perquè és que una cosa és el que t'expliquen, el que veus per a la televisió, per als mitjans, el que sigui. Però si vas allí, és que és una passada. És una cosa molt bona, de veritat. Quan ajudes els altres, especialment com són persones desvalgudes, joves, infants, que no tinguin un futur si no tinguessin una ajuda, els que ho fan sempre diuen que hi ha com un retorn...
Estàs ajudant els altres, però també t'ajuden a tu. Hi ha com una doble direcció. Sí, sí, sí, totalment. Quan arribes aquí, quan tornes, te'n dones compte i dius... I per què necessito jo tantes coses? Si aquella gent amb res...
Potser són més feliços que nosaltres, eh? En coses, no en tot. Però, de veritat, que et fa pensar molt, encara que no ho vulguis, eh? Moltíssim. El viatge als terrenys són... Jo ho recomano molt. De veritat, és una experiència molt bona, molt bona, eh? Sí, sí.
Ara estava pensant que el dia de la professor, professor, eh?, ho dic bé, que aquí diem professor. Clar, són tres hores llargues, a l'ERB4, no?, depèn del dia, depèn de l'any. Però també són moments de mirar cap endins, eh? Els arreglors no sé per què aneu de bòlit, no teniu temps de pensar gaire, però són moments també d'introspecció, no?, de fer una mica de...
Sí, jo recordo quan anava sobretot a files o quan tocava la banda, ho vivia en un moment molt personal, molt de reflexió. Clar, ara ja, com soc arregladora, és això, anem cap avall i potser no tens tant de temps de reflexió, però sí que quan vas a veure un viacrucis o una processó, també quan la veus, la solemnitat aquella, el moment aquell on només se sent la música, també és un moment de reflexió.
Jo surto, en el meu cas, surto amb la banda de l'oració a l'hort. Llavors, per mi la processó és el moment més tranquil de tota la meva Setmana Santa. El moment que sortim ja veig que ja està tot encaminat. En aquell moment jo em relaxo i llavors començo... És un moment meu, de silenci, personal, sense mòbils, sense que ningú em parli.
i estic dues hores, tres hores, normalment al principi de la processó dura un parell d'hores, dues hores i mitja, aquelles dues hores són meves. És el que ningú em tocarà en tot l'any. Quin recou s'agrada més de tot el recorregut? Hi ha molts llocs molt especials, també, no? Quan aneu dins, també, no? Hi ha llocs... La part alta.
A mi concretament, sí, a mi concretament, tot el que és la zona de la catedral, darrere la catedral i per la catedral, aquella zona de claustre, molt bonic. La zona de la claustre, el Palau Arcabisbal, el carrer del claustre, sí, sí, escribenies velles, que surts a la catedral. És molt bonic tot allò, molt...
A mi també és el meu moment preferit. En aquell moment que ell passa per escrivanies, després gira, la banda comença a sonar més fort i llavors enfilàs cap a la catedral. Sí, sí, és molt bonic, molt.
Quantes persones preveieu, més o menys, que sortiran el divendres en 2.000, més o menys, aproximadament? Pot ser, sí, tranquil·lament, entre membres actius, bandes portant juntes i files, tranquil·lament, abanderats, o sigui, 2.000 persones tranquil·lament, sí, sí. És una feinada, eh? Sí, molta. És una pregunta, no, és una afirmació.
És molta feina, és una feina que es veu en dues setmanes, que són el programa d'actes, són pràcticament dues setmanes, però és una feina de tot l'any. La Setmana Santa es comença a preparar a un any vista, pràcticament. Per tant, és moltes hores, molta gent que estem allí i molta feina.
A l'agrupació de trets entitats, molts misteris, poseu-me en valor el que tenim aquí respecte al que hi ha a altres llocs. Com és la nostra Setmana Santa? Perquè segurament heu vist altres Setmanes Santes. No perquè vas fer un intercanvi, aneu a altres llocs. Com és la nostra Setmana Santa? Com la definiríeu? Uf.
És difícil. Bueno, clar, divendres sant jo no m'he mogut mai de Tarragona, i la setmana de Setmana Santa no he anat a veure mai cap altra Setmana Santa, però sí que he pogut anar, quan estava a la banda de timbals, a altres trobades de bandes que ens convidaven, i jo crec que aquí tenim com una essència diferent. No sabria explicar-ho, però és una Setmana Santa molt particular.
Sí, tenim un patrimoni brutal. Just ahir estàvem a l'Upuscle de Pagesos i el Xavi ho estava comentant que les figures són de Jujol, o sigui, el patrimoni que hi ha aquí a Tarragona és espectacular. I, clar, a mi em passa com la Georgina, no he vist moltes Setmanes Santes en la Setmana de Setmana Santa, perquè porto vinculada aquí a Tarragona i amb la Setmana Santa d'aquí des de molt petita, però quan he pogut fer sortides i tal...
Aquí jo crec que hi ha un recolliment i un silenci que jo crec que no es pot trobar en altres ciutats d'Espanya.
Vau anar a la Bienal de Venècia, no?, al gremi de Marexans, o al Sant Enterrament? Al Sant Enterrament, sí. M'han explicat un ocellet que l'assegurança per portar allà aquest... per part de la Bienal va ser, no sé quants milions d'euros, eh?, perquè entengueu el valor patrimonial dels misteris i de passos que tenim fets per grans artistes, grans escultors, i que quan els han d'assegurar per anar a la Bienal de Venècia, per si cauen al mar, parlem d'una milionada, és a dir, que són grans peces d'art que tenim.
Sí, és veritat, i penso que aquí no ho valorem tant com nosaltres, perquè vam anar a la Bienal de Venècia i allí ens vam adonar del valor que li dona aquella gent a les peces que nosaltres tenim i com les vam protegir per portar-les allà, que nosaltres aquí agafem els passos, els traiem com volem, vas amb cuidado, però potser no li dones el valor que li donen fora. Lola, va, a qui li dediquem, això? Com? A qui li dedicarem, al Paragó? A Tarragona, eh?
Ho vols ficar amb, eh? Serà molt bonic, això sí, segur. A les 12, que no ho hem dit, eh? A les 12, a més a més, en un lloc molt especial, que és el portal, el carro. Allà ha de tenir també molts vincles, moltes emocions, no?, amb el portal. I tant, jo em visc al costat, o sigui que encara més, eh? Sí, sí, sí. Jo encantada, quan me van dir què seria el portal, me va fer molta il·lusió, molta. Sí, sí, perquè és un lloc, bueno, per mi, molt... molt conegut, no?, molt bé.
Lola, que vagi molt bé, que sigui un èxit, que ho serà, i que ho visquis també tu amb aquesta intensitat i aquesta emoció que avui ens ha estrategat. Gràcies. Lola Fontana, la pregonera de la Setmana Santa d'Anguany, diumenge a les 12, al portat del carro, però el cap de setmana tenim la primera processó, ja ho hem dit, via crucis del gremi, diumenge també hi ha un via crucis, és a dir, que ja és un no parar, no? Ja és un no parar.
Sí, ara comencem ja demà i ja no parem fins al dissabte després de la processa de la soledat. Jorgena, igual a Raquel Moreno, gràcies que vagi molt bé i bona setmana santa. Gràcies.
La veu de Tarragona. La teva veu. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación. El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nuevo mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa, amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit, amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
I és conegut, ara com sentiu la veu, el coneixereu de seguida, especialment per la seva obra literària, però també pels seus jocs de paraules, pels crucigrames i enigmes lingüístics, que publica mitjans de comunicació, habitualment amb diaris com La Vanguardia, programes de ràdio, com, és que sí que el nom ja ho sabreu, l'Enigmarius, de Catalunya Ràdio, ha escrit novel·les, narracions, literatura infantil, assajos, més de 45 llibres, si on ara ja en corregiran creuats, uns 12.000 articles, no sé quants,
Tradueix, també, i la seva obra magna, si no la teniu a la teletanit, busqueu-la, perquè valia la pena tenir-la a la vora de com està tot. Ha guanyat molts premis a la ciutat de Barcelona, al Serrador, al Llull, al Sant Jordi, etcètera, etcètera, i acaba de publicar, que el tenim aquí, i avui presenta a Tarragona, El mal entès. Màrio Serra, molt bon dia, benvingut. Bon dia i bona hora. El mal entès. Molt ben fet, aquesta pausa entre el mal i l'entès, certament, perquè...
Per evitar malentesos, eh? No ho vaig entendre la primera, eh? Ja hi ha la voluntat aquesta, eh? De dir... A veure, és un malentès o és el malentès? És el malentès. Mira, ara que parlàvem de Setmana Santa, fa una estona, em deies fora de micròfon que vas fer un joc de paraules també. Sí, un nànic Marius... Un nànic Marius, clava-clava, no? Molt, perquè era...
idèntic a Jesucrist, de sis lletres, idèntic a Jesucrist, sis lletres. I la resposta era clavat. Perquè quan dos són idèntics són clavats i Jesucrist, com molt bé ara veurem en totes les processons i altres actes de Semana Santa, doncs queda clavat a la creu. Per cert, que s'ha arribat a temps, tot i que avui és un dia complicat, perquè tenim, per si se'n quedi allà vaga del sector d'educació...
que una mica té a veure també amb el que fas tu, que és la llengua, i que tothom l'aprengui com cal. Sí, clarament, perquè, de fet, qualsevol societat, perquè funcioni, necessita, com deia aquell, tres coses, educació, educació i educació.
I, lamentablement, a còpia d'anys s'ha anat deteriorant, se li han anat carregant els naulers de tot, i ens trobem que la formació en general de les noves fornades és precària, també, perquè no hi ha prou recursos per dotar aquest moment tan difícil que és el de la formació. I la llengua aquí és clau, perquè ens pensem...
ens expressem i tenim capacitat creativa a través del llenguatge. I cada cop està més prim, més aplanat, i en el cas del català, l'afegitor de més amenaçat. De manera que, en fi, tota la meva solidaritat amb els docents que s'estan manifestant.
Anem a parlar del llibre, però mira, fem una... Després et vull preguntar si hem de dir spoiler o no, hem de dir alguna altra cosa. Però tu també, tu, és filòleg anglesa, que això la gent es pensa... Sí, jo vaig fer filologia anglesa. Ara en parla. Anem a fer un spoiler, va.
Aquesta novel·la és una ficció. Tot el que hi passa és real. Els fets que s'hi relaten han succeït. Algunes circumstàncies han estat alterades. Tots els personatges són inventats, inspirats en persones reals que el narrador ha conegut de prop. El narrador ha trepitjat tots els escenaris que descriu i ha experimentat totes les emocions que atribueix als personatges. El narrador és l'autor, però l'autor no n'és el narrador.
Aquesta novel·la no és autobiogràfica. La realitat supera en la ficció i viceversa.
Això hi ha a l'entrada. Després del títol... Sí, a veure, què passa aquí? A veure, fonamentalment el que hi ha és una reivindicació de la ficció. De la ficció, de la novel·la, de la capacitat de la literatura per explicar-nos el món sense necessitat que sigui tothom explicant la seva vida, la seva autobiografia, tota aquesta mena d'autoficció que en aquests darrers anys s'ho vintejat molt...
i que és ben digne, i tothom pot fer el que li plagui, oi? Però jo volia desmarcar-me'n perquè jo, com a lector, que abans que escriptor sóc lector, he entès molt millor el món en el que visc, i malgrat el que deia Josep Pla, que a partir dels 35 anys no s'han de llegir novel·les, que només qui ho fa és un ésser primari, jo estic a punt de fer-ne 63, i sóc més primari que mai, no només en llegeixo cada dia, sinó que en escric.
Escolta, el Joan Ferrer és el protagonista, bueno, un dels protagonistes, traductor, agafa un rodalies, per cert. Sí, a la seva època funcionava. A la seva època funcionava, i a partir d'aquí hi ha un accident i es mor la dona. Sí, sí.
No, no, el podem revelar perquè això és el punt de partida. El primer capítol és realment com encetar una partida de billar i picar fort la primera bola perquè tot es mou. Com molt bé has dit, aquest Joan Ferrer, que és traductor, que és algú que treballa precàriament però amb la llengua, que domina...
Les llengües, però no és algú que triomfi socialment, està casat amb una dissenyadora, la Rosa, que és més triomfadora que ell, però la Rosa l'enxampa embolicant-se amb la seva cangur, amb la cangur de la criatura que tenen en comú.
Tot seguit, agafa el cotxe, va buscar la nena, té un accident, mor la Rosa, per tant, el deixa vidu, la nena sobreviu, que és l'alba de qui seguirem durant 20 anys després la vida, i a l'hospital on l'ingressen descobreixen la transfusió, que en realitat ell...
no és el pare biològic de l'alba. De manera que totes les seves certeses queden anul·lades ja d'entrada, perquè ben aviat també, i no estic fent espòilers, estic fent el plantejament, no estic aixafant guitarras, tu que m'ho demanaves, jo em diria aixafar la guitarra,
No deixafo la guitarra, sinó faig el plantejament, descobrirà que li van parar un parany i que aquest cangur en realitat li enviava la seva dona perquè tenia un amant i volia enxampar-lo per trobar un pretext per, diguem, partir peres, no?
A partir d'aquesta brutal, com pots veure, molt contundent, diguem, desaparició de certeses, engega un periple que la novel·la és llarga, té 16 capítols, són dues temporades de Netflix, fonamentalment, vindria a ser, i cadascun d'ells és tot el periple d'aquests 20 anys de la vida d'un pare...
amb una filla que sap que no és filla seva però tampoc no l'hi pot dir durant molt de temps. A quina edat desapareixen les certeses de la vida?
Jo crec que quan deixem d'estar atotalats. És a dir, les certeses les tenim entre el nostre univers és els pares i, potser, abans com a mínim era, els mestres. Ara ja començo a dubtar-ne, oi? Però bé, les certeses són respostes de blanc o negre que ens donen els adults, que tenen tanta incertesa com nosaltres, per apaivagar-nos, per deixar-nos tranquils.
Quan entrem en la vida adulta, cadascú això a una edat diferent, vull dir, això va per barris... N'hi ha que no hi entren. N'hi ha que no hi entren mai, diguem, que queda en una adolescència perpètua, però és a partir d'adonar-se que en realitat l'única realitat constatable és el present, el passat sempre és un relat, depèn de qui te l'explica, te l'explica d'una manera o d'una altra, com molt bé sabem, i el futur és una hipòtesi.
Una hipòtesi que es pot planificar i es pot pensar i es pot dirigir, però que es pot estroncar en qualsevol moment perquè l'atzar regeix les nostres vides. Quan decideixes jugar amb el tema de l'abans i el després i, per tant, també seguint una mica l'estel de la Joan Fuster, perquè va ser ell qui va parlar de llorar un abans i un després a la vida?
Sí, mira, buscant aquesta certesa, això va ser una troballa feliç, que és el que explica l'estructura que acaba tenint la novel·la i el creixement que té i que permet que s'hi vagin incorporant fins a una dotzena de personatges importants de la novel·la, tot i que sempre l'eix és en Joan Ferrer i la seva filla Alba. Això ho vaig descobrir fent una certa ironia, de dir, de vegades sents amb molta solemnitat, i hi haurà un abans i un després...
d'aquest dia. I penses, sempre hi ha un abans i un després. És a dir, l'única certesa que compartim tots és que l'abans del temps és lineal. I, per tant, qualsevol minut, ara mateix, aquesta entrevista, hi ha un abans i un després. A partir d'aquí, em vaig plantejar, com aquest primer capítol, que és un accident, plantejar una situació, deixar-la al límit,
amb una frase que digués, i segons què passaria, hi hauria un abans i un després en la vida de Joan Ferrer. I acte seguit vaig pensar, doncs ara narrem abans, petit capítol, narrem després, en futur, perquè el narrador té aquesta potestat d'explicar què passarà dins d'un món de ficció,
I això em va resultar molt útil per anar donant-li cos als personatges i fa que els lectors, almenys pel que m'arriba, quan entren, és una d'aquelles novel·les que ti instales a viure. Jo almenys és la meva màxima aspiració, perquè jo he estat com 3 anys vivint amb aquests personatges i he tingut la sensació de viure i tinc un dol d'haver-la acabada, de fet. Vull dir, m'hauria agradat quedar-m'hi a viure, no?
Però això és una mica el que reprodueix la vida, que l'abans el tenim més o menys clar cadascú a la nostra versió, i el després ens l'imaginem constantment, però després ens sorprèn. Digna pena, i Conxita costes moltes,
advocada i terapeuta a la novel·la, existeixen? Sí, la digna pena va ser... Bé, és que la vida és així, eh? Als anys 80 vaig muntar un despatx al barri del Guinardó de Barcelona per fer una productora de jocs de paraules, dels mots encreuats, amb altres socis, vam fer una revista, i, per tant, el nostre leitmotiv eren els jocs de paraules. I vam comprar un pis, ens vam instal·lar en un despatx, i a la bústia del costat...
Els veïns era un tal senyor García i digna pena de García. Jo vaig pensar, no pot ser... En fi, pena és un cognom molt, molt ampli que molta gent porta, però el pare d'aquesta senyora, que ja deu haver traspassat perquè ja era gran als anys 80, diguem, fa 50 anys...
doncs, o fa 40 ara m'he excedit amb les matemàtiques, però en fa molts, suposo que volia dignificar el cognomi i li va posar digna pena. Clar, ara amb la novel·la jo necessitava una advocada, que a més me n'he enamorat molt, perquè és una advocada especialitzada en la defensa de culpables confessos, que és una feina que no li desitjo a ningú, perquè tu saps que estàs defensant un culpable, però has de, professionalment...
diguem, evitar al màxim que prengui mal, no? I li vaig posar digna pena, em va semblar un nom molt adequat. I Conxita Costas sí que li vaig... Sí, també existeix, però li vaig afegir un cognom que és Mola, perquè això em permetia que
és una terapeuta, a la qual l'envien el Joan Ferrer després del trauma de l'accident, de quedar-se a vidu des de l'hospital, i ell, a la primera teràpia, perquè ell no hi va gaire convençut, se n'enfot i li diu, en comptes de Conxi t'acosta, diu, cony, si t'acostes, mola! I no li fa punyetera gràcia a la terapeuta en qüestió. Això són aptònims...
Una mica. Els aptònims és ben bé quan el teu cognom té a veure amb la teva feina. Dic una pena claríssimament si... Que n'hi ha uns quants, aquests, eh? O està ple al món, només hem de mirar... No ho sé, et presenten... Fa anys ja estava president de la fruita dolça de Lleida, s'hi deia Presseguer. Era meravellós, dius, noi, adequat. Anem a sentir el fragment. No és del llibre, però té una cosa a veure. Anem a sentir-lo. Del joc i del foc.
Déu podia haver fet descloure una rosa més, la més noble, en l'alba d'una illa sense homes. Per un remot canvi nocturn entre el seu cel i el nostre, rompre amb somris un astre, el més pur, en un golf secret, fer expirar tota la dolçor del mar gran en l'onada més radiant.
Ha preferit que un amant sol pel trist carrer. Digues un nom, de sobte l'inefable nom. El cridés al vent matosser que venteja tots els rosers. Les veles de tots els nauxers. I fa rasa la nit humil del gai vianant sense asil. Carles Riba, sí, nauxers, no sé quina paraula, eh? Els que porten la nau, els navegants, nauxers, sí, sí.
Bé, jo he reivindicat molt sempre el Riba perquè en Joan Triadú me'l va fer llegir, diguem, em va ressenyar la primera novel·la que jo vaig publicar fa molts anys, l'Home del Sac, va fer en la crítica, dient que hi havia molt de joc, però que hi havia foc, també. Com? Si tant, del joc i el foc de Carles Riba. I llavors me'n vaig anar a llegir-lo immediatament, que és per això que serveixen els mestres, no?
Del joc i del foc, de Carla Riba, que la llengua és una suma de dialectes, això ho diu sovint, eh? Sí. I hem de buscar trobar la manera que perdurin en el temps, no? Bé, la llengua és l'arxiu de memòria històrica més...
diguem, més íntim i més invulnerable. Si el portem... No ens el poden prendre, no ens el poden arrabassar. I això ens ha de fer ser conscients del seu valor i del seu pes i de la importància de transmetre-la. Jo crec que els que escrivim, els que escrivim amb voluntat literària, el que estem fent és perpetuar una tradició...
fer créixer en la mesura de les nostres humils possibilitats la riquesa d'aquesta tradició i alhora transmetre-la cap a un futur. Però sempre som com una baula d'una cadena i tota llengua genera una manera d'expressar-se que és un estil que és la seva literatura.
Torno al tema de la comprensió lectora, arran del que està passant amb els docents i tot plegat. Et dius que el gènere de consum és el desig, això també en literatura. Sí, clar. Com podem aplicar això avui en un llibre perquè...
La gent jove el desitja. Sí, sí, esclar. És molt difícil perquè nosaltres podem ser escenògrafs dels nostres joves, però difícilment podem ser-ne guionistes, no? Perquè la literatura també és l'espai de la màxima llibertat i, com a tal, no sol tolerar bé una prescripció impositiva, no? A mi, quan em deien que havia de llegir, m'ho llegia o no.
Però, en canvi, si me'n posaven a l'abast i potser feien veure que allò no em convenia, llavors m'hi llançava de cap. Una mica el desig sempre ve de bandes prohibides. El malentès, justament, el que treballa és el que explora, és tot això del bé i el mal,
de l'atracció que té el mal sobre nosaltres i alhora la presa de posició quan ens adonem que allò és el mal. I bé, no és gens senzill, el bé i el mal no és per a lectors només, però la gent que llegeix té una mirada diferent. La meva amiga, en part Moliner, diu que són més guapos, que els sap distingir pel carrer els que llegeixen,
aquest està més bo, està més bona, perquè és més guapo. Molt bé, jo no tinc aquest talent de distingir-los, però sí que, no t'ho diria així, però sí que hi ha un punt de diferent que és que és algú que pot matisar i, per tant, que té una ment més complexa, que no és d'on-off.
no és de blanc o negre, no és de bons i dolents i prou. La manca de lectura porta directament al mal, a no entendre res i creure que ho saps tot. I és la porta d'entrada de tots els fanatismes. Per tant, és de mal fer. Qualsevol campanya de promoció de lectura ha de venir del plaer, de general desig, com dèiem, però cadascú desitge amb coses diferents i tenim parafílies molt estranyes, de vegades.
En temps de crispació, en molts sentits, en més social, d'accés d'estímuls, perquè és el que troben al nostre joc, malentesos també, no malentesos i no malentesos. Malentesos, sí, sí, la novel·la en va plena. I desconcert. Total, total. Jo crec que com més informació tenim a l'abast, més desinformats estem, perquè hi ha molt de soroll, no?
De fet, a mi la idea inicial del mal entès em ve de fa molts anys per tot el xoc colonial que em va venir, se'm va il·luminar amb un exemple. Quan jo estava llegint sobre el Capità Cuc, perquè escrivia una novel·la que es va dir «Res no és perfecte a Hawaii»,
que vaig anar a Hawaii, tot i el capità Cook, quan estava a les costes australianes, va veure un d'aquests marsupials que vota, el va assenyalar, i els aborígens van dir «cangaru, kangaru», i ell va dir «cangaru», i cap a l'anglès, i d'aquí cangurs a tot arreu. Resulta que li estaven dient «no t'entenc, no t'entenc».
Clar, això a mi em va fascinar, m'ho vaig anotar i vaig començar a col·leccionar aquesta mena de malentesos que és de dues civilitzacions que xoquen, fins que, per acabar-ho d'adobar, vaig llegir que això ho havia inventat un altre capità britànic per desprestigiar el capità Cook.
De manera que sí que un lingüista va trobar una paraula que és cangurro, que en una part d'uns aborígens, perquè tot també eren molt diversos i parlava moltes llengües, designava un tipus de cangur, que és el cangur gris. De manera que podia haver passat, però això no està documentat enlloc, i en canvi va córrer com la pòlvora, com la Coca-Cola. És una fake new, una falòrnia, en definitiva, que va triomfar per la seva força narrativa i era fruit...
del mal, de l'enveja, del desig d'enfonsar la reputació d'una gran petum com era el Capità Cook. Això va ser la llavor de la novel·la, però, clar, com pots veure, el pas a la tercera dimensió ja va voler dir un paio enrotllant-se amb la cangur de la seva filla, que llavors l'enxampa la dona, i així neixen les ficcions, sovint.
Ara ens has portat fins a la pàgina 100, més o menys. Però n'hi ha 400, no patiu que n'hi ha 400. Mira, ara que parlaves d'aquesta novel·la, la primera va ser l'Home del Sac, l'any 90. L'any 90. Havia publicat algun llibre de relats que es deia Línia i Amnèsia el 87, vol dir que vaig començar a publicar amb 24 anys. Però l'Home del Sac és la primera novel·la. Jo crec que segurament els que el van llegir deuen recordar encara aquell home que donava corflex a...
Els ànecs. Sí, sí, allò... Mira, perquè vegis, a més, allò va ser una imatge que jo vaig veure en directe en un estany d'Atenes i em va impressionar molt. Vaig veure tot d'ànecs espasmòdics, que era com molt de... de gènere de terror, no? I em van dir, no, no, és que, clar, els cornflakes amb l'aigua se'ls inflen a dins i els hi provoquen unes...
Allò ho vaig replegar i ho vaig reproduir a la novel·la. Sí, sí, tots ho capturem sempre per això aquella introducció. La novel·la sempre ha estat això. Partim de l'experiència, del coneixement, de fets que ens passen o que ens diuen del nostre entorn i els posem al servei, almenys així com jo ho veig, d'una història que, a diferència de la vida, tingui una lògica. I dic a diferència de la vida perquè en una novel·la, si està ben feta, tot acaba tenint un sentit, no?,
en un conte més, encara allò de Txekhov, que deia si surt un clau és per penjar-hi la jaqueta. En una novel·la això és més obert. Però, en canvi, la vida no té aquest sentit. Li volem donar, ens entossudim a donar-li molt de sentit i molt de coherència a la vida, i després, allò, l'atzar...
i els déus de l'existència disposen que les coses passin de maneres molt diferents. Per això m'agrada la literatura i per això jo crec que ens estem atrets cap a la literatura. I per això acabem abocant-hi tot el que vivim, perquè és un territori que queda allà en l'àmbit de la ficció. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
No, no, s'ha de viure, evidentment. Sí, sí, això... Saps què passa? Que de vegades ens confonem, hi ha malentesos amb això, no? Vivim dins de ficcions o com si fóssim en una obra de teatre i la vida de vegades és molt cruel i de vegades és meravellosa, no? Vull dir, la vida té una altra dinàmica i és una qüestió que tots no ens l'han d'explicar perquè la vivim cadascú la nostra.
La vida és molt cruel, de fet vas perdre un fill i ens vau donar una gran lliçó de vida, perquè ho va transformar, no sé si transformar en positiu seria la paraula, però ho va explicar des de l'alegria, es pot explicar des de l'alegria la pèrdua d'un fill.
Sí, a veure, era un cas molt peculiar, el cas del Llullo, perquè havia nascut amb paràlisi cerebral l'any 2000 i va viure nou anys. Jo, quan vaig publicar el Quiet, que era un llibre, diguem, aquell sí, plenament autobiogràfic, de fet, la primera frase del Quiet diu, l'autor adverteix que aquest llibre pot ferir la meva sensibilitat.
No la del lector, sinó la pròpia, no? Perquè era aquesta la voluntat. Clar, vam fer molts microdols en el decurs d'aquells nou anys que va viure perquè primer et diuen que no caminarà, després que no parlarà, després que... En fi, que és un ésser molt especial...
I aleshores, home, és molt vertiginós. Òbviament, la mort és un cop definitiu, és el silenci absolut. El llibre estava escrit encara amb ell en vida, jo crec que també té un altre to i té una altra llum per això, però va ser un camí molt intens als millors anys de les nostres vides, per dir-ho, parafrasejant aquests futboleros que ho diuen cada dos per tres per coses molt més banals, no?,
i tots els records que en tenim són sempre un somriure. En aquest sentit, jo crec que no ens vam haver d'esforçar el contrast entre el dolor del seu mal i la llum de poder continuar endavant amb ell. Era tan bèstia que vivíem l'alegria també amb molta més intensitat.
De fet, sa germana, que ara té 30 anys i que en tenia... Ell en tindria 26, n'hauria fet 26 el dia 14 de març, treballa amb nens pluridiscapacitats. Va estudiar teràpia ocupacional i està en una escola a l'Hospitalet. Avui deu estar manifestant-se, també, diguem, però una escola especial, no? I bé...
Certament, el dolor i la joia són dues cares de la mateixa moneda. Formen part de la vida, no? No podem renunciar a gaudir.
quan estem patint. No hem de renunciar-hi. Preciosas les fotografies que us van fer. No recordo l'autor que us l'ava fer. Sí, Jordi Ribó. En moviment, que se'l veiem allò en moviment. Sí, el vam estirar a terra amb les 12 posicions de la cursa atlètica i aleshores, bé, un flip-flap que va acabar sent al llibre, però allò va ser una felicitació de Nadal anterior al llibre. I sí, sí, el vèiem córrer. Allò era sublimar al màxim. No, no caminarà. Doncs mira, córrer i com si fos un atleta de velocitat, no? Sí, sí.
Màrius, a l'hora d'escriure, en quin moment tries el tipus de narrador de la novel·la i quin és per tu més difícil de fer? Perquè hi ha aquest narrador que ho sap tot de tothom, el que pensa un personatge, el que no sap res, el que és com una càmera que està mirant des de dalt i no...
Molt objectiu o poc fiable. És una de les grans decisions sempre, sobretot en una novel·la, també en un relat, en un conte. Clar, hi ha dues grans decisions. Una, qui explica la història, perquè és una història explicada en primera persona, no té res a veure. Pot ser un narrador no fiable, és el punt de vista de qui et parla. I després, el temps.
Com d'homes al temps, no? Perquè fer ficció sempre és, en certa mesura, ensinistrar el pas del temps. Clar, aquí el mal entès, el que vaig treballar més és això del temps, no? Que amb la troballa aquesta de l'abans i després està narrat en present lineal, un dels 16 capítols va avançant, va darrere de l'altre, però dins del capítol...
hi ha episodis anteriors i episodis posteriors. I això m'ha donat molta llibertat i n'estic molt content. En canvi, el narrador aquí és omniscient. Aquí el narrador ho sap tot, diguem, no? Perquè t'està explicant el passat dels personatges, fins i tot explica el futur immediat, què passarà després de l'accident o quines conseqüències tindrà, i et va narrant el present amb una certa neutralitat per no donar-te a tu a entendre que no és fiable.
És a dir, que te'l pots creure. Quan ell t'explica, és el que està passant. No et dona cap codi per dir que no és fiable. En canvi, quan t'explica el personatge, el Joan Ferrer és un narrador no fiable. Ell, d'adolescent, explica sopars de duro a la terapeuta, li explica que ell es va escapar a casa i que no sé què, a Irlanda i tot, i després, quan el narrador t'explica què va passar a Irlanda, veus que inventava...
Saps? Aquest és un joc molt interessant i alhora és molt delicat. Aquestes són les grans decisions quan et poses... Perquè tu pots tenir... La gent de vegades et pregunta de què va. Bé, de què va, escolti. Entri, entri, passi, vegi, no?
L'important és com, com l'explica, no només el què que el què, òbviament, aquí en aquesta novel·la passen moltíssimes coses, els segresten, van a la selva a la Candona, van a Nova York, els passa de tot, però és igual el que passa. L'interessant és com t'arriba i quines emocions et provoca com a lector.
L'altre dia llegia el llibre Escriure, a part no me'n recordo, de l'autora, que és francesa, i em sap greu perquè és molt coneguda. La Yasmin Resa? No, no me'n recordo. És igual, la qüestió és que em deia aquesta autora que ella no deixava llegir a ningú el que escrivia, és a dir, s'aïllava, s'aïllava per escriure, i va estar com 10 anys aïllada com del món, amb un fill i tot, però va ser. No, jo no. La part, aquí anava, la part d'aquesta, del retorn del lector...
amb 50 llibrejats que has escrit, et deu passar que abans d'arribar retorn directe del lector, més enllà que el llegeixi algú quan estàs escrivint, que això és una altra història. Però d'arribar retorns bonics. Sí, evidentment. Clar, són dues coses diferents. Jo no m'aïllo perquè no m'agrada gens la idea de l'autor aïllat del món i això. Ara bé, és veritat que hi ha hagut... Depèn del llibre, l'he deixat llegir, o depèn de quin no.
Aquest sí, aquest, el mal entès, l'ha anat llegint la meva parella, cosa que no passa gaire, perquè, mira, s'hi va enganxar, i vaig pensar, mira, anem bé, anem bé, va llegint, jo no l'hi forço, però també el meu editor, el Josep Lluc, la gent, la Mònica Martín, i anaven dient coses i poden incidir-hi, no?,
Hi ha altres obres que les tanques i no ni demanes consell. El que tu em demanes, de tota manera, sí que és molt bonic i és posterior i té molt a veure amb els clubs de lectura, que avui en dia cada cop n'hi ha més, que llegeixen un llibre que potser fa 10 anys que vas publicar i aquell retorn que t'arriba, o a través de xarxes socials o missatges, doncs és un retorn de lector...
sense la voluntat de ressenya crítica que tothom vegi com ho valores o no, que això està molt bé, que hi ha d'haver crítica, però que és un altre gènere, i és un retorn curiós, perquè moltes vegades hi posen el focus en petits detalls que tu no l'havies passat, li havies posat, no li havies donat tanta importància, i veus que provoca una reacció, perquè cada lector és un món, i té les seves circumstàncies, i té les seves prioritats, no?,
Els clubs de lectura és interessant. També depèn molt de qui els coordina, depèn de si és un acte social merament, o que ja tenen una dinàmica, o tot plegat. Ara està passant una cosa en directe de la història de la ràdio. Demostra que és directe l'entrevista, que no està enregistrada. És un directe absolut, he de donar la solució a l'enigmàrius d'avui. Sí o no? Sí. Margarit Dures era el llibre. Ah, la dirà! Margarit Dures, que no en sortia.
Escolta, si vols que fem una cosa insòlita en la història de la ràdio, el puc donar aquí, en directe, perquè... Per antena, si estàs fent la solució de l'amic Marius d'avui... Sí, sí, amb el nombre d'encertants i tot, i l'enviaré al matí de Catalunya a ràdio, però... Ho podem avançar per aquí, perquè és possible que algun dels ullants hagi participat avui. Sí, sí, tant i tant, estarem donant un scoop...
Mira, aquí ho tenim, 1.030, 1.359. A veure, doncs, mira, 1.030, 1.359. Això no s'havia fet mai, ja t'ho dic ara. 1.030, 1.359. Venim, Màrius, avui, eh? Sí. Aquí, per dir bé els números, i m'hi poso. Recordo que avui presento el llibre, el Màrius Serra, el malentès al soterrani, a la tarda, entenc, eh? Sí, a les 7 de la tarda. A les 7 de la tarda, llibre del soterrani, aquí a Tarragona, el malentès...
editat per Proa, que el tenim aquí, que a més està molt ben trobat en aquest joc al voltant de la figura d'aquest traductor i de l'abans i el després. Molt bé. Endavant, vinga, som-hi. Això és història. A veure què entego això.
Avui l'Enigmàrius feia... Fa feliç la primera de les 26. I la resposta era acontenta. L'alfabet té 26 lletres. L'A n'és la primera. I fer feliç una lletra és acontentar-la. La A...
contenta. 1.030 dels 1.359 participants l'han encertada i, per tant, avui dona 10 punts per a la Lliga. Guanya el lot de la llatera de Camllong, Xavier Verdina Simorra d'Esterri Dánau, el Pallars Jussà, Sobirà, el Pallars Sobirà, no ens enfadéssim, tampoc. I avui també ens heu dit Primavera, Afortunat o Beatifica.
Màrius Serra, gràcies. Una forta abraçada. Que vagi bé. A vosaltres. Au malentès. Vinga.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa. Mésinfoadipte.cat barra Estudiar Art i Disseny.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Molt bon dia, comencem una setmana més amb el resum de la setmana de tot el que ha donat de si aquesta setmana als micròfons de Tarragona Ràdio. Hi ha, com sempre, molta agenda cultural del cap de setmana, perquè ens agrada parlar sempre de propostes, d'actes que fan les diferents institucions aquí a Tarragona. Parlarem de les obres als túnels de Garraf, també del Tour de França, que anem parlant molt aquesta setmana, i farem després l'agenda cultural del cap de setmana.
Comencem parlant d'això, de les obres als túneils de Garraf que començaven aquest dilluns i que s'allargaran fins al juny. Un cop més els usuaris del sud del país són els que més notarem els efectes del tall entre les estacions de Garraf i Sitges. En parlàvem amb Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. De moment estan relativament bé.
A mi el que m'enfada o que em cabreja és que hi ha moltes coses que s'estan ajustant avui que ja podrien estar ajustades i que no les ha de patir l'usuari, perquè l'usuari no és que diguis que és un pla alternatiu i és uns dies de trasbals, és que l'usuari ve molt rebentat de dos anys que no parem de rebre pels alternatius, retrasos, incidents, parades de servei...
és a l'estat amb el que arriba. Per exemple, jo avui que he agafat un regional per vindre aquí a Sant Vicenç, on estic ara, la megafonia que s'escoltava bé era la que et deia que el tren anava a Barcelona. La que no se sentia i que ha començat a distorsionar-se és la que t'explicava el pla alternatiu. Arribes aquí...
No, hi ha algunes coses d'informació que no funcionen. Sí que després se diuen, tot això s'anirà ajustant. Però això s'hauria d'haver ajustat abans que començéssim, que el tren porti la bona informació. O que la setmana passada hi hagués gent a l'estació explicant.
El dimecres passat encara teníem transbord, que ens estàvem queixant, de passar del tren al bus en dos minuts. Que jo me'n recordo que vaig dir, escolti'm, que vingui el conseller d'esports, el Berni Álvarez, que és el nostre, que té cames llargues i és atlètic, i que em faci això en dos minuts. Doncs jo callo, saps? Però, clar, són coses que s'han d'ajustar i que s'ajusten o a l'últim moment o quan avui està l'usuari. Què més val tard que mai? Que seran quatre mesos? Perfecte.
però que hi ha coses que es poden evitar, i també et dic que el xou jo crec que serà més preocupant per la tarda, perquè, bueno, pel matí hi ha petits retrasos, però per la tarda arrosseguem els errors de tot el dia. Aneu informant, i de fet a la plataforma, al WhatsApp, he vist que aquest matí treia fum, no al matí, al cap de setmana ja treia fum, i continuament té un munt de missatges, vull dir que aneu informant de tot el que està passat, no?
Exacte, i hem demanat que aquests dies la gent no boqui tanta frustració, intentem ser productius, que la informació, que tot sigui el màxim informació, que no sigui la gent que es vol desfogar, i ja està. I després tenim el xat de Rodalies, que ha crescut tant que se'ns ha emplanat i ja anem amb el segon xat. És a dir, ara mateix anem creixent.
Anna, per qui encara vagi despistat i no sàpiga què passa a partir d'avui arran d'aquestes obres del túnel del Garraf, què els podem explicar? Perquè hi ha una part del recorregut que s'ha de fer un transbord amb el tocar, no seria això, bàsicament? A veure, per la gent que vingui de Tarragona, ja que estem a Tarragona Ràdio, s'estan fent obres de manteniment al Garraf, estan tallats de sitos al Garraf, i per anar a Barcelona el que has de fer és anar fins a Sant Vicenç de Caldés,
A Sant Vicenç ja t'encaminen cap als autobusos que et deixen al Prat de Llobregat. I al Prat de Llobregat tens diferents opcions. Pots agafar un tren que et porti a Barcelona, que et faci les parades que et falten, de Sants, Passeig de Gràcia i Estació de França. També tens opció de metro, el que passa que és una línia que et porta a la part nord de Barcelona. I després també tens opció d'autobusos urbans.
Està funcionant bastant bé de temps. Ara, avui ja hem posat totes les armes aquí. Ja anirem veient com va. Això el que surt de Tarragona, el que surt del Tafull de Tornadambarra, allà hi ha autocars directes, no? Si no ho ha xerrat.
Bé, sí, però no. És a dir, s'han posat autocars directes que s'han lluitat, també moltes gràcies per l'alcalde de Torredembarra, però són autocars de la Generalitat, que funcionen com una línia que ja coneixem aquí a Tarragona, que és la targeta 10-120. I es té que pagar, i surt més o menys 4 euros al viatge, i és una targeta que val 4 euros...
La recàrrega 40 euros i són 10 viatges i l'has de fer en 120 dies. I també s'ha fet a Reus. El diumenge encara no teníem la informació completa i de moment, com no han pogut fer targetes, s'estan pagant els viatges de forma individual.
I, bueno, per jo que et dic que el Plan Terratiu començava avui i ahir encara estàvem amb informació que ens faltava. Però, bueno, això són autobusos de la Generalitat, no som de Renfe. De la Generalitat, eh? La gent que va dir el de Renfe va amb la bonificació, que encara no es paga, que és fins a final de mes. Que també és una cosa que va ser problemàtica perquè es va decidir a mitat de sabana. La gent que va acabar de Can Vils,
o d'agafar l'avant amb aquesta targeta sense pagar. Però, clar, al no tenir la gratuïtat i no tenir una targeta física no podíem fer les reserves, perquè l'avant, per qui no ho sàpiga, va amb reserva de plaça. O sigui que esperem que també aviat moguin fitxa i ens diguin què passarà a partir del dia 1. Que encara que ara ens ho mirem com que ens queden 15 dies, la gent vol saber què fa la setmana que ve i l'altra. El dia 1 què passa?
que se'ns acaba la gratuïtat teòricament, perquè aquesta vegada l'han ampliat sol 15 dies. Aleshores, nosaltres necessitem saber què passarà, si s'haurà de pagar, si tornarà el títol únic, sobretot la gent que va amb avant, perquè si vas amb tren d'alta velocitat avant, des de Can Brils, la reserva es fa des del bitllet de regional. La gent del Camp de Tarragona no s'ha de preocupar tant, però la que ho agafi a Can Brils, sí.
perquè necessita saber fins que no diguin si es paga o no es paga no poden demanar aquest bitllet i si no poden demanar el bitllet no poden fer la reserva.
I parlàvem des del mateix, però des d'un altre punt de vista, amb el Josep Albert Vallcorba, que és gerent del grup Plana, perquè, clar, aquest és, com ara escoltàvem l'Anna Gómez, hi ha aquesta alternativa amb autobusos, és, novament, la mobilitat de milers de persones, pivota en aquesta flota d'autobusos i en els serveis habilitats, disreccionals i habituals, per fer el trajecte entre Tarragona i Barcelona.
En parlava amb el gerent del grup Planar, Josep Albert Vallcorba. Expliqueu-nos com està la situació, perquè vosaltres, no sé si heu hagut de reforçar, entenc que sí, servei per tota aquella gent que ha optat per anar directament amb l'autobús. Aquests dies, amb els honors del Garraf, les sobres operatives? Nosaltres ja, d'alguna manera, ho prevèiem, que del tall de les vies...
per al tema del garraf, caldria incrementar molts serveis, llavors tenim mobilitzats més de 70 autocars adicionals. És a dir, nosaltres en aquells moments tenim tots autocars més per fer el servei Barcelona-Tarragona, estan preparats a qualsevol vegada del dia, inclús repetir el viatge, fer el servei Barcelona-Tarragona. També hem afegit un viatge nou, que és el d'Altafulla, Torre d'en Barra,
a Barcelona. Aquest cotxe avui ha anat ja amb 26 persones i hem tingut la sort perquè vam tenir molt mala sort perquè va haver les manifestacions de l'entrada a Barcelona dels mestres que van impedir que arribés a l'hora que tenia d'arribar. Avui ha arribat a l'hora que tenia d'arribar, que és a les 7.35. A les 7.35 ja estàvem al Passeig de Gràcia. Per tant, és un servei ràpid i eficient i que la gent pot utilitzar. També, a part d'això, tenim tota la mobilització al garraf
A la Garraf tenim més de 40 autocars, el fet que fan Vilanova, Vilanova, Sitges, Sant Pere de Riba. També tenim 3 cotxes més, 2 reforços més de Calafell, Cunit, a Barcelona. I també tenim, a més de tot això, 24 cotxes més posats a disposició de Renfe, que fan el servei des de Sant Vicenç.
fins al Prat de Llobregat. És a dir, tenim una mobilitat important i aquesta mobilitat, amb autocar adicional, es mantindrà tot el temps que sigui necessari. Incluso si veiem que d'alguna manera, amb algun punt, alguna cosa necessària, reforçar el servei d'autobusos i posar-ne més, estem en disposició de posar-ne més. També cal que la Generalitat o el RENFES ho demani.
Entenc que aquest de les 7.35 deu sortir a les 6 de Tarragona, ciutat, o una mica abans. Aquest carregat a les 7.35 és el que surt d'aquí, d'Altafulla. Ah, d'Altafulla, sí, sí. D'Altafulla. El que passa és que aquest, d'alguna manera, he intentat fer una mica de recorregut internet d'Altafulla i d'Altafulla i d'Altafulla per facilitar que la gent buscés tots els llocs on hi ha aparcaments alternatius de turismes
I també passar pel centre de la població. O sigui que aquest servei, ja vam estar comentant amb el seu alcalde, i vam buscar una solució que buscava resoldre les dues situacions. Què és?
que la persona que no visqués a prop d'aquest tema tingués un lloc on pugui aparcar el cotxe i pugui agafar l'autobús, i també, per altra banda, també per fer la parada que a Marques Catalanes, per exemple, que d'alguna manera és el centre també de la població perquè la gent que fos del propi Torre d'Embarra també tingués l'oportunitat d'agafar l'autocar sense haver de fer un desplaçament a peu massa llarg. El servei es fa, va ràpid, la gent va disposar també de la targeta C10-120,
que a més a més de l'economia que significa el viatge, que costa 4 euros, a més a més el que dona és una rapidesa de pujar la gent a l'autocar, perquè clar no és el mateix que la gent simplement al pujar validi la targeta, que si la gent al pujar té de pagar el bitllet, doncs la gent, la gran majoria de la gent que està tenint el servei,
ja s'ha fet amb una targeta T10-120, està utilitzant això i llavors ho farem el tema encara més ràpid. Jo espero que d'alguna manera aquest servei cada vegada tingui més ressò perquè veuran que és un servei ràpid i fiable.
I la resta de serveis d'aquí de Tarragona, des de Tarragona a Barcelona, ja estem passant dels mil viatges diaris, a més amb el servei de Tarragona a Barcelona, a part dels altres que puguin haver. És a dir, la gent està responent utilitzant l'autobús nostre perquè sap que sou i fiable.
i dimecres es presentaven els actes previs a l'etapa del Tour de França per part de l'Ajuntament i la Diputació en un acte que vam poder seguir en directe als micròfons de Tarragona Ràdio. El podreu recuperar a la web. Sentirem què en pensa Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, que divendres visitava la ciutat i, de fet, ha estat el primer alcalde de Barcelona que visita Tarragona en dues dècades. Feia 20 anys que un balla de la capital catalana no visitava la ciutat.
Ho va fer l'alcalde, va passar pels micròfons de Tarragona Ràdio en una entrevista conjunta amb el direr de Tarragona que vam poder escoltar el dimecres. Heu parlat molt bé de la feina que s'ha fet i també heu parlat del Tor de França que teniu en comú. I l'alcalde ha dit que gràcies a Collboni tenim el Tor de França a l'etapa. Aquí són 60 municipis a Catalunya, Granolles, Tarragona i Barcelona a l'etapa.
Bé, és gràcies a l'esport català, és gràcies al ciclisme, és gràcies a l'afició i és gràcies a que Barcelona té aquesta capacitat internacional de projectar-se i de ser atractiva per fer esdeveniments tan importants a nivell mundial com és la sortida del Tour de França. Però Barcelona, seguint la millor tradició olímpica,
sempre que pot, doncs, comparteix amb el conjunt del país i amb altres ciutats, doncs, aquest protagonisme. I en aquesta ocasió, doncs, Tarragona i Granollers, però sobretot Tarragona, tindrà un paper molt, molt especial en la sortida del Tour de França en una etapa. I si hem confiat en Tarragona és perquè confiem en el seu alcalde i en la ciutat, en la capacitat que té la ciutat de donar resposta a aquest repte.
És una via que està començant ara, aquesta major relació entre Barcelona i Tarragona? Sempre s'havia dit que Barcelona mirava més a Girona. No sé si s'ha de refer aquesta relació amb Tarragona. Jo crec que és molt important que tothom entengui que Catalunya és un sistema de ciutats, és una xarxa de ciutats.
i que Catalunya té avui per avui dues grans àrees metropolitanes, constituïdes o no, que són Barcelona i el Camp de Tarragona. I, per tant, jo com a alcalde de Barcelona i president de l'àrea metropolitana de Barcelona he fet un paper, diguem-ne, o estic fent un paper, de relligar lligams amb molts alcaldes i alcaldesses del país. Soc conscient del meu paper com a alcalde de la capital de Catalunya i
I, per tant, ho faig sovint, no? I, clar, evidentment ho ha de fer també amb Tarragona. Crec que Tarragona té un potencial que l'alcalde Vinyores està desenvolupant de futur espectacular. S'està fent una cosa molt bé, que jo valoro molt com a alcalde, que és, d'una banda, reformar el passat històric romà, la identitat de Tarragona,
i alhora tenir projectes de futur com poden ser l'avall de les energies renovables, l'hidrogen verd, i també aquest projecte metropolità tan important i tan apassionant. I per tant, des d'aquest punt de vista sí que hi ha més relació, avui que fa uns anys, i sí que hi ha cooperació entre les dues ciutats en projectes de futur.
Parlàvem del tur, avui queden 114 dies, perquè vingui a Tarragona, 113 a Barcelona, com van els preparatius? Doncs bé, ara de fet estem preparant ja la festa dels 100 dies que farem a Barcelona a l'Art del Triomf, al Passeig i els Companys, i volem, en el cas de la ciutat de Barcelona, jo crec que està passant als 60 municipis, doncs volem que els nostres municipis respirin tur, respirin el color groc pertot arreu,
I ens agrada molt com a esport, però també com a espectacle, perquè és molt democràtic. És un esport on tothom pot participar, on la gent s'hi pot acostar. I, a més a més, jo crec que reforça dos missatges molt importants. Un, el de l'esport, el de la pràctica esportiva, el de la salut, i l'altre, el de la mobilitat sostenible, el d'anar amb bicicleta com un mitjà de transport més. Alcalde, sobre qui s'encara receben del possible impacte que pugui tenir en positiu el Tour de França?
No sé si tenen alguna xifra del que pot significar per explicar-ho, per també intentar explicar què pot significar tenir l'etapa del Tour de França-Tarragona i, evidentment, la de Barcelona. Xifra d'impacte a nivell de visitants, perquè parlant, clar, a nivell del món hi ha tres esdeveniments esportius d'aquest tamany. On és el Tour? Bé, nosaltres estem pensant en el Tour, i crec que l'alcalde Vinyolés també ho està fent, pensant en els nostres concitadans i concitadanes.
pensant en els aficionats a la bici, pensant en els que practiquen l'esport del ciclisme, no estem pensant en els visitants. Entre altres coses, perquè és un esdeveniment tan important, tu ho has dit, el tercer o el quart del món amb més seguiment a xarxes socials i a mitjans de comunicació a nivell mundial, que el que hi haurà del seguiment és a nivell internacional. Jo crec que la gran oportunitat
de Tarragona en aquest cas, és tornar a mostrar-se al món com una ciutat brillant. Jo he vingut avui a Tarragona, feia ja alguns mesos que no venia, i veig la ciutat brillant. Aquesta brillantor que té Tarragona la podrà expressar plenament perquè tindrà una presència de mitjans de comunicació internacionals que serà espectacular.
A més, en any Gaudí i que ve el papa al mes de juny. Efectivament, en l'any Gaudí, amb el modernisme que també ens uneix a Barcelona i amb el camp de Tarragona, amb Tarragona i amb Reus, doncs també són motius de celebració, efectivament.
I avui comença la primavera astronòmica a tres quarts de quatre d'aquest dia 20 de març i s'allargarà fins al diumenge 21 de juny i coincidint amb el canvi d'estació, Ponent es posa en moda primavera. Aquest 21 de març la Rambla de Ponent s'omple d'ambient amb la Fira Primavera Ponent, un dia per sortir al carrer, passar-ho bé i gaudir del barri que organitza l'Associació de Comerciants, la Vieter.
En parlàvem en temps de tertúlia amb la seva gerent, Judit Santís, també per part de Viate amb l'Adriana Ortiz, la Marta Bertran, que és de la Fundació Norbes, i amb la Jèssica Maria, cantant Tarragonina, que també actuarà aquest dissabte.
Expliqueu-me què passarà. La primera edició, Fira Primavera Ponent, aquest dissabte que arriba la primavera. Correcte. Nosaltres des de fa ja un parell d'anys que hem absorbit socis d'altres zones que no són al centre, com Ponent, també tenim a Llabani, a la zona nord de Sant Pere i Sant Pau.
Però a la zona de Ponent és on tenim més socis i els feia gràcia fer un esdeveniment exclusiu que passi allà. I han fet altres cosetes en altres ocasions, però la fira ja es va quedar en el tinter l'any passat i aquest any sí o sí hem dit vinga va, la fem aquesta primera edició d'un dia per veure com va. Al final també les primeres edicions serveixen per tastejar què funciona i què no funciona.
I la veritat, doncs, ens havíem marcat un objectiu que l'hem superat i estem contents per la participació. A més a més, hi haurà participació bastant diversa. La idea és que els negocis de Ponent s'apropin a una zona com la Rambla Ponent allà al barri i més que res és per donar una miqueta d'informació de cadascun, també es portaran productes, es faran tallers, és dinamitzar una mica el barri.
I, bé, a banda de tenir les paradetes que estaran d'11 del matí a 7 de la tarda, també hem destacat diferents accions per dinamitzar, com seria l'actuació de la Jéssica, que serà el migdia, que també la vincularem amb un arròs popular a càrrec de la cantonada, i on animem a tothom a que vingui. I, a més a més, aquest cap de setmana, ho he mirat, farà sol. Això em deixen tocar fusta, eh? Farà sol. Perfecte.
Però bon temps de primavera, clar, primer dia de primavera, que aquí entra el divendres, la primavera, la primera astronòmica, i per tant, doncs això, primer dia de primavera, i aquesta primera edició de la Fira de Primer Veraponent. Explica'ns què fareu, Marta, per part de Clínica Nordest, bueno, sou pacients també, no? Sí, nosaltres som una fundació de salut mental per joves i adolescents, i a la nostra fundació tractem, diagnostiquem...
i prevenim els trastorns més comuns dels joves i els adolescents, que són el trastorn de la personalitat, ansietat, depressió, trastorns de conducta alimentària, i també ajudem, fem xerrades a les escoles, a la nostra fundació, per exemple, el proper dimarts, el dia 25, fem una xerrada de trastorns de conducta alimentària,
a càrrec de la nostra nutricionista i bé, el que volem nosaltres és ajudar tot el que es pugui a la salut mental dels joves i els adolescents perquè realment fa falta i ser un referent aquí a Tarragona
Hem de fer cobrir un buit que no existia. Exacte, la sanitat pública està saturada i la nostra intenció és ajudar i que quantes més persones podem ajudar amb aquests trastorns i a les seves famílies també, doncs millor. Adriana, què passarà el dissabte? Perquè ja he vist molt d'activitats, a banda del concert de la Jèssica Maria.
També farem molts tallers a càrrec del Centre Maris, que és un centre d'educació i reeducació d'escola d'anglès, d'idiomes, de repàs, que farà un taller educatiu de llocs en família, una manualitat primaveral, un English Bingo i també farem un taller a càrrec del Netadent, una clínica dental sobre la higiene bucodental i a les sis i mitja faran uns sortells d'un raspall elèctric.
I també l'actuació de Regala màgia, de 5.30 a 6.30, a càrrec de Manu, que no està aquí, però també farem l'actuació musical i l'actuació de major.
I dintre de l'agenda cultural arriba el primer viacrucis i processó de la Setmana Santa de Tarragona, que organitza el gremi de Marejans, que està programat pel dissabte 21 de març a dos quarts de vuit de la tarda. En parlàvem amb el Joan Saritxol, vocal de patrimoni del gremi de Marejans. Com es prepara aquesta Setmana Santa i aquesta viacrucis i processó del gremi?
Surt com sempre del Serrallo, no? Sí, sempre surt del Serrallo, de la plaça Bisbeu Bonet. Primer es fa el que és pròpiament el Via Crucis, ara dintre de l'església. Aquest any, malauradament, com que la iglésia té uns defectes i es troba amb obres, el Via Crucis només es podrà fer per la part central de l'església, la nau central. L'entrant a mà dreta té unes deficiències que intentem o intenten a veure si pels dies de Setmana Santa poden estar llestes.
Jo ho veig una miqueta justet, però bé. Llavors això serà una miqueta hàdicat, perquè clar, fer el Via Crucint de l'Eglésia només per la part central serà una miqueta...
laboriós, per dir-ho d'alguna manera. Perquè ho fèieu per les dues bandes, no? Sí, t'has de fer, com totes les igleses, pels costats, i anava parant en cada estació. Participants, paritem aquí, els passos del gremi, que són la presa de Jesús, que és la Cofredia de Pescadors, no? Sempre de confons. Són el Sant Sopar i el Sant Enterrament, i la presa de Jesús és el cas de la Cofredia.
O de la presa de Jesús, com ho vulguem dir. I qui sortirà de la vostra processó, llavors? Els tres passos són aquests que surten. Els dos del Gràmi de Marejans i el de la Cofreria. I el de la Cofreria, que és la presa de Jesús. Per tant, presa de Jesús, que és de la Cofreria Pescadors. Correcte. Sant Sopar i el Sant Enterrament, que és del Gràmi de Marejans. Correcte. I com, i direu, encaran els diferents carrers del barri. Sí, ja fa dos anys que vam fer una mica de canvi de...
diguéssim, i tinegar-hi, abans es passava per tots els carrers del Serrallo, llavors ara, ja fa dos anys, vam decidir fer només, sortim pel passavisba Bonet, carrer Sant Joan, Sant Pere fins al final, i en més de tornar pel carrer Trafalbar, pel mig, el que vam fer és entrar a Guaramar.
queda més bonic, no queda tan fred, més allunyat una miqueta dels bars i de tota aquesta història. Llavors fem tot vora mar fins a la pèrgola de la cofreria de pescadors. Llavors ja tornem a entrar cap a la plaça Bisbeu Bonet. I dos quarts de vuit, eh? Sí, aproximadament. Això també defen molt del que el mossèn
faci de llarg el Via Crucis. L'hora oficial seria dos quarts d'avui. I qui us acompanya també en aquest Via Crucis, a banda del públic, perquè també hi ha, evidentment, el Sant Crist de Sant Pere, no? Sí, clar, el Sant Crist de l'Església. I la creu d'improperis d'alguna confereria, d'alguna altra confereria. Sí, fins fa molt... Aquest any ens ho poden vindre, era a la confereria de Sant Josep de Reus,
I fa molts anys que venen, ens acompanyen, i aquest any han dit que tenen algun problema i que no vindran l'any que ve, tornaran a vindre. Llavors també ens acompanyen a altres cofredies de la ciutat de Tarragona, invitades, és a dir, està obert a totes les cofredies de Tarragona. No cal dir la banda de tambors dels respectius misteris, no? Sí, les dues bandes, tant del Sant Sopar com el de la presa d'Esus, com el del Sant Enterrament. Cada pas té la seva pròpia banda.
I aquest cap de setmana, 21 i 22 de març, arriba a Tarragona l'Estarracó Infinity, un acte que organitza Estarracó Unlimited, que ells mateixos denominen que ells són friquis i fan esdeveniments per persones friquis. En parlàvem amb l'Ivan Carrasco. Expliquem una miqueta què és el que es trobaran. Nosaltres us denominem com una associació de friquis fent esdeveniments per friquis.
Sí, la veritat és que és la nostra definició. Nosaltres som friquis que quan vam començar vam decidir dir anem a fer el que ens agradaria veure nosaltres i és el que estem fent en aquest esdeveniment. En aquesta fira es podria dir, és del 21 al 22 de març, aquest cap de setmana, què podran trobar les persones que vinguin a gaudir?
Podrem trobar des de Star Wars, actors, Star Trek, el 60 aniversari de Star Trek, exposicions, tallers, signatures, xerrades, food trucks, de tot el que es puguin imaginar i més.
Fem una miqueta de recorregut sense fer espoirs perquè la gent que vingui pugui veure-ho com a primera vegada, però entres per una mena de túnel o com es podria dir de Star Wars? És una rèplica exacta de la primera nau que surt a l'episodi 4 de Star Wars, que és la Tantif 4.
Llavors continuem i passem a través de diferents seccions d'Star Wars amb fotocalls, exposicions, etc. I després seguim avançant pel passadís i ja entrem i seguim amb Star Wars?
Sí, trobem una cosa molt xula que preferim no desvetllar i que la gent ho vegi. Té alguna cosa a veure amb la sèrie que està més de moda, que és el Mandaloriano. I després, quan baixem, es trobaran amb una porta estel·lar que podran passar i descobrir altres mons.
O sigui, aquesta porta que ara veiem, tot plena de fum ja ambientat, de color blau, és una porta real, podríem dir, és com un... no ho sé, com ho explicaríem? Tu travesses per allà i vas a una altra sala? Sí, travesses per allà i vius una experiència immersiva dins del món d'Estargate. I què hi trobem a dintre? És que preferim que la gent ho vegi i que es trobin la sorpresa.
Perfecte. I, a part d'aquest món, quins altres mons de còmics, de pel·lis, podem trobar? Podem trobar des de Marvel, ADC, Stranger Things, Alien, Predator... Bé, hi ha tantes coses. Mad Max, Doctor Who, Star Trek... Moltíssimes coses.
Com s'organitza un esdeveniment així i com trieu quines són les coses que surten que no? Doncs, bueno, intentem... Nosaltres és el que diem sempre, nosaltres abans teníem que picar portes i ara ens piquen les portes a nosaltres. Llavors, quan ens piquen les portes ho estudiem,
Mirem què és el que més agradaria a la gent, als seguidors, i què és el més difícil de trobar, què és el més difícil de buscar, i llavors és el que intentem portar. Clar, també diferenciar-vos una miqueta d'altres llocs on es puguin fer esdeveniments com aquest. Sí, clar, és que nosaltres el que volem és que més que venir un esdeveniment sigui una experiència, sigui una experiència que l'any que ve tinguin ganes de tornar i amb més ganes i se'n recordin d'aquest esdeveniment tota la seva vida.
I per acabar amb l'agenda cultural del cap de setmana, us expliquem que l'Esbard d'Ensaire de Tarragona celebra aquest any el seu 44è festival d'aniversari, una cita molt especial on actuaran totes les seccions de l'Esbard, des dels més petits fins als d'Ensaires més veterans. Serà el diumenge 22 de març a dos quarts de set al Teat de Tarragona i en parlar amb la Teresa Aguilar, presidenta de l'Esbard d'Ensaire, i amb el Josep Lluís Panyalbert, sotspresident.
44, aniversari de festival. És una cita ja esperada on actuen totes les seccions de les bars, no? Sí, sí, sí. La veritat és que és un dia molt especial per tothom perquè és això, com tu deies, i participen totes les seccions, dels més petitons, que en tenen entre 4 i 5 anys, i els més grans, doncs, bueno, diguem que en tenen més de 60, no posarem edat. Però sí, sí, la veritat és que molt bé. Anguany serem unes 140 balladors i balladores a dalt de l'escenari, o sigui que...
Bé, esperem que sigui un dia que també tots els socis i tots els balladors ho puguin gaudir. Com ha anat evolucionant també aquest festival? N'hem parlat durant moltes edicions, suposo que va canviant, l'essència és la mateixa o és molt semblant a la del principi, però ha anat canviant un festival d'aquesta magnitud. Bé, el que hem intentat fer és, ja des dels inicis,
és intentar celebrar tots plegats, perquè és molt difícil, no? A vegades al mateix dia uns estan fent un festival en un lloc i els altres estan en un altre, no ens podem ni veure, doncs aprofitar un dia i veure'ns tot el que són les seccions de dansa totes juntes. Aquesta era la filosofia i amb aquest esperit ho anem celebrant i estem arribant al 44.
És molta gent la que formo part de les diferents seccions, com dèiem, des dels més petits als més grans, i també un dia per compartir-nos això, la dansa tradicional, aquesta celebració, i sobretot veient-vos entre vosaltres, compartint entre vosaltres i amb el públic, no?, que potser per molta gent és com una primera presa de contacte o de descobriment també de les bars, no?
Sí, sí, sí. Molta gent, com que és a lo millor els seus fills o nets o els parents o amics, és la primera vegada que ballen, doncs clar, la primera vegada que ens coneixen i que ens poden vindre a veure. Sí, sí, això també...
És així. Què veurem enguany? O com m'heu preparat el festival d'enguany? Hi ha 20 balls, perquè, clar, són moltes seccions i han de ballar tots, i tothom vol ballar molt, i no pot ser, o sigui que... Tothom vol ballar molt i no pot ser. No, perquè si no, duraria 4 hores.
Això seria una marató. És un tastet del que s'està fent i una mica això, que tothom es pugui expressar a dalt de l'escenari el que ha anat fent des de començament de curs. Pensem que ara arriben la majoria de les actuacions, comencem a desperdicar uns cap aquí, uns cap allà...
I llavors aquest dia posarem 20 balls dalt de l'escenari, farem dues parts, hi haurà un entreacte on proclamarem la bobilla de l'entitat, i també fem una mica de record als socis que porten 25 anys, la gent que està a l'entitat i que s'ha casat... És una mica una festa que esperem gaudir amb molt de públic. És molt familiar, no?
Sí, sí, sí. El festival, l'ambient, vull dir, m'imagino, eh? Sí, sí, sí, per això deia que, clar, la majoria del públic que ve és això, és que té algú ballant a dalt de l'escenari, i llavors, vull dir, és un festival familiar, sí, sí, així.
I fins aquí el resum de la setmana d'aquí a Tarragona Ràdio i amb l'agenda cultural del cap de setmana. No marxeu perquè ara comencem amb una altra secció de plans que podeu fer aquest cap de setmana o que s'allargaran durant uns mesos més. Comencem amb la secció de cinema.
Miquel González, molt bon dia. Molt bon dia, Abril Rius. Com estàs? Molt bé, de divendres. Ressaca post-Òscars. Post-Òscars, saps que no vaig veure res dels Òscars? Però saps alguna cosa o no tampoc? Poca cosa, poca cosa. Que Sirat no es va emportar res, no, al final? Exacte, el Timotè Chalamet tampoc. Timotè. I la seva peli. Timotè. I Timotí. I la Jessi Baclí, la millor.
Bé, doncs ja està. Uns Òscars que han passat una mica sense pena ni glòria. Bueno, doncs aquesta setmana tenim estrenes després de Torrente Presidente, que per ser encara no he anat a veure-la. Jo tampoc. Tot i que hi ha un grup de companys barra pares que m'estan persuadint per anar a veure Torrente Presidente. Jo he vist queixar-se que aquest té com a vuit passes al dia. Ja. I altres, potser més culturals. I el pobre Timothy Chalamet no... I el pobre Timothy.
Bueno, ens agradi o no, és l'escena més taquillera del cinema espanyol. Deu estar enfadat, segurament, Pedro Almodóvar, que signa aquesta nova comèdia dramàtica amb Bárbara Leni, Leonardo Svaraglia, Itana Sánchez Gijón i Quim Gutiérrez, entre els protagonistes, s'anomena Amarga Navidad. Me quito beber al bornos. Cuando quieras. Está todo casi listo. Vale.
¿Y qué tengo que hacer? ¿Qué significa lo del culto, directora de culto? Si ho juegen massa a les pel·lícules de la Dormodoma. La Carmel Matge és la millor. Tenim a l'Elsa, que és una directora de publicitat, que se li mor la mare durant el pont del mes de desembre, no sé si és important això,
Però per superar el dol, la protagonista acabarà centrant-se en la feina sense deixar temps per superar-ho i aparcar els sentiments. Les coses requereixen el seu temps. I el dol requereix temps. I no vulguer ficar-li pressa. Al final li acabarà com un atac de pànic que l'obligarà a parar i a descansar. L'Elsa decidirà fer les maletes i marxar a Lanzarote
Ara sí, amb una amiga seva, deixant el Bonifacio, la seva parella, a Madrid. Es diu Bonifacio. Es diu Bonifacio. Jo tenia amics de Bonifacio i sempre deia... Com te dius? Boni de bonito. I Facio... No ho deia, allò del Facio. Era el Modóvar, que ens porta amb una altra pel·li. Mira, aquesta de la que parlarem ara sí que em crida l'atenció. Wistel, el silbido del mal.
Habrá psicólogos especialistas en duelo por si algún alumno necesita apoyo. Esto es duro para todos.
Ja em dóna mal rotllo, aquests sons així. Terror sobrenatural. Alerta. Grup d'estudiants, d'acord? Grup d'estudiants inadaptats. Ah, bé. Que podria ser qualsevol de nosaltres. O els que van als friquis d'en Tarracol. Molt bé, tu guanyen amics, eh? Se nota que ahir van estar... Ah, bé, és veritat. Troben per accident un objecte maleït. Buf. Que podria ser de tot, però resulta que és un antic xiulet... D'acord? Sí, un antic xiulet dels esteques.
Ah. Resulta que embufar-lo, és que ja tot és molt raro, perquè tu et trobes un antic xiulet dels Asteques i dius, calla, que vaig a bufar. A veure si m'agafo el tetanus i el boballet que he de gastar. Molt bé, va curant de tot. Resulta que embufar-lo descobreixen que el terrorífic so que produeix invoca les seues morts futures.
Si tu t'has de morir l'any 2050, doncs no. Fa un soroll. Fa un soroll i et moriràs avui. Les víctimes augmenten, els amics intenten descobrir l'origen de l'artefacte i aturar la cadena de successos que s'estan produint. Això fa anys que ho vèiem. A la Senyal érem un vídeo. Si tu miraves un vídeo, te venia la nena aquella a la sa mare i son para i tots. En fi, és igual.
Anem a animació en català, que aquestes ens agraden. Tafiti, Tafiti i els seus amics. Allà com viuen. Segur que sou deliciosos.
Tafiti. No t'acostis animals desconeguts. D'acord. Fixes que portem setmanes parlant d'animals en català? Sí, tres setmanes o quatre seguides. La festa del bosc, el tafiti... Pel·lícules d'animació, en aquest cas, sobre una divertida trobada entre dos animals ben diferents i les seues aventures.
Quins animals són, ho sabem. Doncs no ho sabem. Haurem de mirar la pel·li per se descobrir-ho. Exacte. Suposo que ho sabem, però no ho tinc jo aquí. Vull dir que ho sabrem, ho sabrem. Més coses. S'estrena també una altra comèdia dramàtica, en aquest cas de l'Amélie Bonin, que es diu Elegir mi vida.
I no tenim el tràiler d'aquesta. Perquè estava en francès. Està en francès. És un curtmetratge, eh? Vaja, és una adaptació d'un curtmetratge del 2021. No sé si tenim una hija en Tòquio. Aquesta sí. Doncs vinga, drama sobre... ¿Qué estás haciendo aquí solo? ¿Cómo pasaste de chef de cocina a taxista?
Trama paternal, eh? Un pare i la seva filla que porten nou anys separats. Cada dia en Jay condueix un taxi per Tòquio. Va buscar la seva filla, la Lili. L'ha perdut? No, són separats. És això que diu, que la seva dona li va prendre la filla, etcètera. Mai ha aconseguit la seva custòdia.
Però, just quan ha perdut ja l'esperança de tornar-la a veure i està a punt de tornar cap a França, la Lili puja al taxi. Però no el reconeix. Això és molt trist. És molt trist, eh? Aquí, però segur que alguna cosa dins dels seus cors de pel·lícula, cors cinematogràfic. Sí, alguna faràs, li farà... Sí, sí, algo salta. Ai, ja me'n recordo, ara. Algo salta, algo salta. Vols una altra pel·lícula de terror? Buf! La sonrissa del mal. Bienvenido, profesor.
Bienvenido a Remis. Ya verá que no hay más paz para los sentidos. Clar, és que si tu te'n vas a Remis, que és un poble aïllat, en una vall, allí ja tens un problema. Els habitants són excepcionalment feliços. Com aquella pel·li que estaven obligats a ser feliços. Una mica com aquí.
que som excepcionalment feliços. Resulta que el nou professor d'educació física arriba a aquest poble i descobreix que darrere d'aquesta felicitat, d'aquesta serenitat, s'amaga un ritual inquietant. Una nit a la setmana, els ciutadans es reuneixen
per abraçar un adolescent capaç d'absorbir el dolor alien. Aquesta peli ja l'hem explicat. Jo crec que sí. Pot ser que s'estrenés en algun lloc. Pot ser que s'estrenés en algun lloc i ara arriba als cinemes. A mi em sona molt, això d'abraçar... Sí, a mi també. Què vam dir? Abracem un arbre... Sí.
Però no, ara som a un adolescent, exacte. Arriben altres coses, eh? Per exemple, Durangard, The Revenge, que d'aquesta no tenim el tràiler, però sí, de Billie Eilish, a veure si ho dic bé, Hit me hard and soft.
Alerta, que és un documental del James Cameron, poca broma. I de la Billie Eilish. Exacte, que presenta aquesta pel·lícula sobre la gira mundial, amb la força emocionant de la cantant i del seu equip. I dels seus fans. I dels seus fans. Tenim plataformes. Arriba a veure l'univers de Peaky Blinders, que torna a Netflix en format pel·lícula amb Peaky Blinders, l'home immortal. Invadida por fantasmas.
de persones que murieron por tu culpa. Mira, jo no sóc molt fan per no dir-te que no he vist res dels Peaky Blinders, eh? He tingut la gentilesa de posar-ho en castellà perquè tothom ho entengui. Però Peaky Blinders s'ha de veure en versió original amb la veu del Kilian Murphy allà. Doncs quedem un dia amb llegeixes tots els subtítols a mesura que van apareixent. Si et sembla bé...
Però si no estàs set temporades escoltant aquell accent i estàs sense entendre res. Mira, potser m'aniria bé per aprendre anglès o per desoxidar-me. Escolta't alguna cosa que s'entengui millor. En ple caos de la Segona Guerra Mundial tenim el Tony Shelby, que és obligat a tornar després d'un exili autoimposat per enfrontar-se a una perillosa rebenja. Doncs vinga, pels amants de Peaky Blinders, ja ho tenim. Aquesta la miraré segur.
Sí, tenim també un documental sobre l'origen de los Hot Red Chili Peppers, el grup, està molt bé, Chili Peppers, a Netflix, i a altres plataformes, doncs mira, per exemple, tenim a Disney+, Disney+, El Retorn, que no sabia jo que havia marxat, però segur que sí, no, que sí, que sí, és broma, de l'artista Miley Cyrus amb Hannah Montana. Good to be home.
Va tenir tantes èpoques, Hannah Montana, que jo ja al final ja em vaig perdre. 20è aniversari del personatge. I la Miley Cyrus, quan ho va deixar, ho va trencar amb tota aquesta estètica, no volia ser Hannah Montana, i ara torna. I es va passar al lado oscuro, no? No, però ara torna a estar al lado... Al lado... Sí, és que tampoc no és el lado... Quin és el lado bueno i el lado malo? Sí, quin és el contrari d'escuro? Molt bé, doncs el claro, però no ho sé. Però no sé jo, eh, si és el lado claro o no. No, és feliç i torna amb això i la gent està molt contenta.
I millor també per ella. Vinga, doncs anem a avançar-nos a estrenes a TV3. La setmana que ve el 3CAT s'estrena dimarts. La fugida, Veritats Ocultes, una nova sèrie documental sobre l'encobriment dels abusos a menors.
Vull dir que pot estar bé pel que fa a interès en aquestes sèries que, evidentment, les ha de fer la pública, la televisió pública. I després del seu pas per Prime Video, 3CAT estrena també diumenge, dia 1, una ambiciosa producció de 6 capítols.
que també està participada per 3CAT i que explora la relació entre la tecnologia i la humanitat en l'era digital a través d'una història ambientada al Mobile World Congress. Mira, la setmana passada també parlàvem... Sí, parlant del Mobile, sí. I ens va molt bé perquè Filming porta també un documental sobre Elon Musk.
Tesla has become the world's most valuable carmaker. Elon Musk. Elon Musk. Elon Musk, destapa l'imperi de Elon Musk, donant veu a col·laboradors, víctimes, antics càrrecs de Tesla... Bé, tota la moguda aquesta amb l'Elon Musk. Elon Musk. No ho sé. Arriba tercera temporada i última de The Comeback HBO.
Aquesta la passarem, és que no tenim el taller, tampoc. I ens n'anirem, ens n'anirem, ens n'anirem cap a Prime Video, que arriba, sí, amb la sèrie Amor Animal. Soy Caia. Nico.
Es nota que són joves, que parlen poc, eh? Sí, curt. Què passa? Sí, vinga, en plan normal. Ofereix una mirada de diverses vides de joves. Tu també et guanyes amics. Sí, tant també. Tant d'aquells que... Però els joves no escolten la ràdio, no? Jo sí, jo sí em considero jove. També és veritat.
Ho som. O tant d'aquells amb oportunitats com d'aquells que no les tenen. Però tots s'enfronten a les mateixes preguntes que un dels altres. El mateix dia a la plataforma també incorpora una pel·lícula que es diu Zeta, sobre quatre amics que són assassinats al mateix temps, en diferents llocs del món.
A la vegada. A la vegada, sí, sí. Són amics, tenen ració. Són amics, tenen ració i els assassinen al mateix dia, al mateix lloc. No, mateix dia, a mateixa hora, diferents llocs. I també Mujeres imperfectes arriba a HPL TV. Quería decir que estoy muy contenta de estar aquí con las dos personas que más quiero en todo el mundo.
Novela homònima d'Araminta Hall és una miniserie que explora un crim també que destrossa la vida de tres dones unides en una amistat de dècades. Un thriller, eh?, que ens serveix per reflexionar... Una amistat una miqueta feig. Sí, perquè començaven a parlar que si la culpa, que si la venjança, que si l'amor, que si la traïció... Bé, doncs igual no haurem tant amigues al final, eh?
i acabarà marcant les seues vides, aquesta producció, que es pot veure ja des d'aquest dimecres a Apple TV, protagonitzada i produïda per Elizabeth Moth i Kerry Washington. Molt bé. Doncs ja està. Fins aquí. Arribaríem aquí, que arriba el cap de setmana.
Menys mal. Menys mal, que arriba el cap de setmana. Teniu un munt d'opcions, de plans, per fer aquest cap de setmana que ja hem explicat el resum. Sí. I nosaltres us deixem amb el tamacle de la Sílvia García. I tornem dilluns, que hi ha plenari. És veritat. Doncs bon cap de setmana. Molt bon cap de setmana. Adeu, adeu.
Bona tarda o bon dia, Tarragona. Perdona, David. Mira, aquí, amb el tamacle de cada dia. I és que en tal dia com demà, 21 de març, l'any 1986...
Els hombres que van publicar el seu segon treball historiàfic, La Cagasta i Burlancaster. Estem de 40 aniversari, igual que nosaltres, així que David, Rafa, Dani, Javi, per molts anys, digues que parlo a l'altre, home, per l'amor de Déu, que estem en un horari infantil. Doncs això, hombres que, i aquest el seu El ataque de las chicas cocodrilo.
Bona nit.
Bon dia, són les 11.