Bon dia, som es nou.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
4, 3, 2, 1.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secrets, love, within a part of me, no secrets any more.
Què tal, benvinguts?
Obrim a neva dissetmana, però sí, sí, més o menys, eh?
Perquè dilluns era festiu, perquè se l'ho fa festa a dia de pont de Sant Joan.
Nosaltres anem aquí a peu de camó, però vaja, tornem a la setmana,
la setmana en curs, la setmana, doncs, habitual,
amb dimecres i amb temperatures que avui, atenció, seran molt altes.
Hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya,
a nivell de tot Catalunya pràcticament,
però en algunes comarques amb especial incidència,
i amb el termòmetre que avui, almenys aquí a casa nostra,
s'enfilarà per sobre dels 32 graus, eh?
Ja sabeu aquella màxima dels bombers
i de prevenció d'incendis forestals,
les 3,30 famoses,
més de 30 graus,
el 30% d'humitat relativa,
i el vent superior a 30 km per hora.
De moment el vent no bufa,
però ja a hores d'ara el risc d'incendi forestal,
doncs, que, com us podeu imaginar,
doncs, es dispara en aquestes condicions.
La temperatura, sobretot, eh?
Que serà molt alta en el llarg d'aquest dia,
i aquest avís, per tant, insistim molt en això,
doncs, avui,
refrigereu-vos tot el que pugueu
i tingueu molta cura, doncs,
a l'hora d'accedir al medi natural.
Anirem parlant d'aquestes i altres qüestions
i, a més a més, també s'escalfa l'ambient
pel que fa, doncs,
a les protestes del Sindicat Unió de Pagessos,
que ja han anunciat que divendres
tallaran l'autopista,
l'AP7, a l'altura de Constantí,
aquí a Tarragona.
Per tant, nova mobilització
i què té a veure amb tot plegat?
Té a veure amb la sequera,
amb els arbres morts
i amb l'ordre de poder retirar
aquests arbres morts,
són més de 1.500 hectàrees
a nivell del territori.
Aquí hi ha una mica de tot,
hi ha vellaners,
hi ha furita seca,
hi ha també, doncs,
en Matllers,
i fins que no tinguin l'ordre,
doncs, concreta,
que ja deien, doncs,
que la que preveia inicialment
no la podia complir
pràcticament ningú al territori,
pel que fa, doncs,
als pagesos,
doncs, si que no tinguin
la nova ordre més adaptada
a la situació actual,
doncs, pràcticament
no podem plantar.
Avui, doncs,
anirem parlant amb ells,
a la manera territorial
d'aquesta situació.
Núria Cartanyà, molt bon dia.
Bon dia, bon dia, Pep.
Ja ho he dit,
ja ho he dit tot, eh?
Quina introducció,
ja ho has dit tot,
que ens queda.
No me n'ho faré tot, eh?
Queden coses,
perquè, mira,
és festa major, eh?
A molts llocs, eh?
Sant Pere.
Sant Pere,
no hem passat aquesta setmana
de festes, ja ho sabem,
arrenquem amb Sant Joan,
ja venim d'un cap de setmana
de celebració relativa,
i ara ho remetarem tot
amb Sant Pere,
i així comença l'estiu
aquí a Tarragona.
i si parlem de festes de Sant Pere,
hem de marxar cap al Serrallo.
Intentarem fer-ho al llarg del matí,
eh?
I explicar-vos quins són
els actes més destacats
d'aquesta festa,
que sens dubte plegarà a Serrallencs,
però també a altres persones
de tota la ciutat
i de tot arreu on vulgueu.
També parlant de barris,
mira, justament,
avui em traiem una conversa
que vam tenir,
una tertúlia que vam tenir
amb representants
de la Federació d'Associacions
de Veïns de Tarragona
ja fa una setmaneta
que ens convocaven
per fer balanç
de com veien ells
aquells dos anys
de mandat municipal
de Robert Viñuales.
Són crítics,
però tenen esperança,
ja us ho dic, eh?
Vam fer justament
la reunió
per dir,
bueno,
estem a mi data de mandat,
a veure què podem arreglar
a partir d'ara,
perquè hi ha coses
que no ens acaben d'agradar.
I el gran tema
és la comunicació.
Ells ens ho explicaran,
l'Alfonso López
de la José Marín,
els vam convocar aquí,
Federació d'Associacions
de Veïns de Tarragona.
Ho escoltarem vora,
a les 10,
perquè després,
a les 10,
com deia el Pep,
parlarem sobre
aquesta mobilització
de pagesos,
parlem sobre l'incendi,
el perill d'incendis forestals,
i després,
en temps de tertúlia,
us explicarem
que Caixa Fòrum
remata un any més
a aquest taller
que fan que apropa la música
als col·lectius
amb discapacitat,
la música com a eina pedagògica
i també de comunicació,
i us conviden a tots
al concert de final de festa
que faran.
A part d'altres coses,
perquè demà
hi ha un vinet solidari
que munta Mans Unides,
o per exemple,
comença aquest cap de setmana
la música,
el claustre
i els concerts tau.
No se'ns acaben els temes.
i acabarem llapant-nos els dits
amb una recepta
a la que ens vulguin fer
els responsables
del restaurant
que tenim aquí
al Col·legi d'Advocats,
el senyor García.
Boníssim, boníssim,
ho sabem,
perquè a vegades
hi hem anat,
no, Pep?
Sí, sí.
Perquè el tenim a propet
i qualsevol cosa
que ens preparin
ens vindrà molt de gust.
Doncs,
tot això i molt més,
que com sempre
tindrem una finestra
oberta a l'actualitat,
però l'actualitat
passa per Càritas,
Interparrucial de Tarragona,
que ja fan presentar
el projecte Sopar a Taula,
d'aquí una zona
saludarem el director
de Càritas Interparrucial
aquí a la nostra ciutat,
el Joan Andreu Torres,
i parlarem d'un projecte
que en definitiva
vol dignificar
els sopars
de les persones
sense llar,
parlem del sense llarisme,
no mirar cap a una altra banda,
sinó, doncs, això,
facilitar i dignificar
el sopar
d'aquestes persones
que ara reparteixen
diverses entitats socials
en diferents carrers
de la ciutat.
Ells proposen
centralitzar
el repartiment
de menjar
en un sol punt,
una sala
on puguin seure
i sopar
resguardats del fred
i de la calor,
especialment de la calor
aquests dies,
per tant,
avui que tindrem
temperatures màximes,
més típiques
de finals de juliol,
que no pas
de finals de juny,
doncs,
més important que mai,
doncs, això,
aquesta sopa a taula,
de seguida en parlem
amb el director
de Càritas Interparrucial
de Tarragona,
amb el Joan Andreu Torres,
que ja el tenim aquí
als estudis.
I tot això,
què anirà passant
a mesura que acabem
aquesta jornada de dimecres,
avui que és dia 20 i mira,
avui és cap i cua,
Núria,
25 del 6 del 25,
què et sembla?
És veritat,
m'he fixat,
ja que l'he posat
el de la data.
Això és màgic o què?
No ho sé,
si té alguna significació.
Esperem que ho sigui,
no s'ha de màgic.
Als que sou supersticiosos,
doncs això,
25 del 6 del 25,
i ja està.
Bé.
Molt bé.
Núria Cartanyà,
gràcies,
fins ara.
Amb Jo,
Maria Bertran,
el control tècnic,
amb Mauri Fernanda,
realitació divisió,
el Joan Andreu Pérez,
la producció,
el Joan Andreu Pérez,
i les salutacions
de tots els que fan possible
el programa,
Davidu Rius,
la Miguel González,
també,
doncs,
tota la gent,
doncs,
habitual d'aquest programa
de veu de Tarragona,
i avui,
amb l'opinió del dia,
amb l'espineta en tarragonès
que li diem a l'obrir el programa,
que ens l'acosta
Didac Bru,
ell és graduat en ciències
d'activitat física
i de l'esport,
ha format part durant molts anys
del club nàutic
en la seva secció de REM,
i ens parla de Tarragona,
el mar,
una il·lusió col·lectiva.
Espineta amb tarragonès,
la veu de Tarragona.
Tarragona,
amb gairebé 14 quilòmetres
de litoral,
és una ciutat
amb un gran potencial
per acollir la pràctica,
entrenaments
i competicions
relacionades amb els esports
nàutics i la platja.
El Club de Vela Platja Llarga,
el Club Natació Tarraco
o el Club Nàutic de Tarragona
són alguns exemples
d'entitats històriques
de la ciutat
que fa anys que lluiten
per promocionar,
formar i donar a conèixer
totes les possibilitats
que ofereix el mar
i el nostre entorn.
Des de la natació
en l'aigua oberta
i el surfer-esquí,
passant per modalitats
més clàssiques
com la vela,
el llagut
o el rem de mar
que serà olímpica
amb els beach sprints.
Són propostes
que ja es practiquen
habitualment a casa nostra
i encara es poden ampliar
amb altres disciplines
practicables a la sorra
com el vòley platja
o el futbol platja
impulsats hipotèticament
de la mà de clubs
com el vòleybol
Sant Pris-en-Pau
o el nàstic de Tarragona.
Clubs
que a més ja tenen
experiència acollint
i organitzant
amb èxit regates,
campionats
i travessies.
Amb tot això,
encara s'ha de dir
que Tarragona
viu d'esquenes del mar.
I sí,
potser és cert,
encara falta
que els organismes públics
s'hi posin.
Cal més
i cal més ambició.
Pel que fa
a les infraestructures,
es va avançar
amb la construcció
de la passarel·la
sobre les vies
o ara amb l'eliminació
de la plataforma
del Miracle,
però encara queda feina a fer.
Feina que convido
que es faci
i que no és altra
que la de la promoció externa
a nivell federatiu
que ens permet
acollir esdeveniments esportius
amb la col·laboració
dels clubs,
però sobretot
feina interna,
enfocada a la ciutadania,
perquè coneguin
les activitats nàutiques
que es poden fer a Tarragona
i posant el focus
de manera important
en els més joves.
Per exemple,
i aquí ho deixo com a idea,
amb la pràctica
en horari escolar
d'alguna d'aquestes modalitats,
impulsant la setmana blava,
una proposta
com la setmana blanca
que tothom coneix
per anar a esquiar
però amb esports nàutics,
aquí,
a la ciutat
i programada
al llarg del curs.
i si aconseguim
que tots els alumnes
en l'anat escolar
rebin una formació
en aquest sentit.
En pocs anys
estaríem al mapa
de les ciutats
que formen esportistes
i ciutadans
connectats amb el mar,
amb identitat pròpia.
Imaginem-ho,
projectem-ho
i fem-ho.
Que Tarragona
comenci a viure amb el mar
i no d'esquenes a ell
és una feina
i ha de ser
una il·lusió col·lectiva.
Tenim l'entorn idoni
i tenim els mitjans.
Ara només falta
una aposta decidida
per impulsar.
Has deixat d'estudiar
i vols continuar
la teva formació?
Ara és el moment.
El Centre Municipal
de Formació d'Adults Fòrum
obre el període
de presentació
de sol·licituds
del 19 al 27 de juny.
Consulta tota la informació
a imet.tarragona.cat
barra adults.
Forma't ara.
Ajuntament de Tarragona.
Ei, què et sembla
si sortim a fer el vermut
i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de Salou
ja ha obert.
La veritat és que
ens vindria bé
desconnectar una mica.
I què fan?
M'han dit que tenen
unes paelles
boníssimes i tapes
per compartir.
Una mica de tot, vaja.
I a peu de platja.
Oh, segur que fan
còctels també.
Sí, sí.
Ho he vist a Instagram.
Ens imagines
estirats a la hamaca
caipirinha a la mà.
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja
de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blaumar.
Informació i reserves
654-77-41-16.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
Doncs vinga, comencem.
I com us deiem,
saludant d'entrada
Joan Andreu Torres,
director de Càritas
Interparroquial de Tarragona.
I volem parlar del projecte
Sopar a taula
de Càritas,
entre d'altres.
Ara anirem explicant
que en definitiva
volen dignificar
els sopars
de les persones sense llar.
Parlem dels sense llar,
i més en dies com aquests
que avui ja hem anunciat
aquest augment de les temperatures
amb aquest avís
del Servei de Catalunya
en temperatures
que avui al llarg del dia
pujaran per sobre
dels 30 graus.
Joan Andreu Torres,
molt bon dia.
Benvingut.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acollir-me.
I ara veia, clar,
a nivell de Tarragona,
del territori,
els diferents apes
que hi ha
per aquestes persones,
perquè hi ha
d'una banda
del repartiment de dinars,
d'altra banda
els esmorzars,
els baranars,
els sopars,
i aquí, clar,
també hi ha diferents entitats
involucrades,
un d'una banda
per part vostra,
de càritas interperroquial,
però també hi ha
diferents entitats.
Ara està com a disgregat
el repartiment d'àpats.
Sí, el que hem fet
ha estat un estudi
de quina és
la situació real,
bé, no en aquest moment,
sinó deia fa anys
que dura
el repartiment
dels àpats
al llarg del dia
a la ciutat,
referent sobretot
a la gent sense llar,
i que d'alguna manera
hi ha una mica
de caos
en certs moments
i d'alguna manera
també
el fet
que s'hagin
de repartir
pel carrer
en diferents llocs
de la ciutat,
bé,
pensem que no és
la millor manera
de dignificar
ni les persones
que van a fer la cua
perquè els donin
un tàper,
un àpat,
o per l'altra banda
també per la ciutat
perquè també
sembla que
no és
el millor
per dignificar
també
la ciutat
d'aquest servei.
Anem a
desglossar,
tenim,
per exemple,
els esmorzars
de dilluns
a diumenge,
de dilluns a diumenge,
per tant,
tots els dies de la setmana,
l'esmorzar
i caliu,
això doncs
al matí de 9 o 11
a Peixateries Velles,
a la Casa del Transaunt,
no entenc?
Sí,
a la Casa de Peixateries Velles
és el servei
de Càritas Interparroquial
que fem
de dilluns
a diumenge,
també amb la prioritat
que,
bé,
has de pensar
que pràcticament
cada dia
són quasi
un centenar
de transauns
de persones
que passen
per aquest servei.
A més a més,
és una esmorzada
de forquilla i ganivet,
vull dir que
encara poden prendre
algun entrepà,
etcètera,
etcètera,
no?
Per tant,
d'alguna manera,
però recordem
que quan parlem
de menjar,
això és a partir de menjar,
però al costat
dels nostres serveis
hi ha una treballadora social,
hi ha una integradora social,
vull dir,
hi ha uns voluntaris
que fan
és acollir
aquestes persones
donades a que
elles,
ve tothom
qui ve,
és, bueno,
lògicament controlat
i sabent qui són
i els que venen nous
doncs també,
evidentment,
se'ls obre fitxa
i es pregunta qui són,
què fan
i d'on venen
i on van.
Per tant,
també el que es tracta
amb aquest servei
no només és donar menjar,
sinó també
atendre les necessitats
d'aquestes persones
que venen
a esmorzar,
no?
Com deia,
són un centenar
de persones,
i diverses,
no?
Perquè sempre ho diem,
això, no?
És a dir,
no té rostre,
un rostre determinat
o específic, no?
No,
perquè nosaltres no demanem,
no demem,
així com altres,
per exemple,
dinar,
vull dir,
alguns de les entitats
són derivats
de l'Ajuntament,
de sabers socials
de l'Ajuntament,
clar,
el nostre servei
és obert a tothom,
això vol dir
que et trobes
persones que et venen
a esmorzar
i que,
a veure,
potser tenen
una habitació,
tenen un petit sostre,
tenen
unes situacions precàries
i d'aquesta manera
també, vull dir,
els hi va bé
perquè,
bé,
per pagar l'habitació
o per pagar
la mica de pis
que tinguin,
etcètera,
doncs també poden
estalviar-se
uns diners
amb l'esmorzar.
Anem repassant
perquè hi ha,
com dèiem,
el Bacàritas
interperroquial,
després hi ha els dinars
a la faranja de migdia
de dotze a dues
de juventut i vida,
que això és a bona vista,
no?
Hi ha un és a bona vista,
hi ha el juventut i vida
a bona vista
i després hi ha
la taula amiga
aquí al Carrefer Bantes.
Bé,
però clar,
aquests venen derivats,
aquests del dinar
venen derivats
directament
de
de
de
de
serveis socials
de l'Ajuntament.
Això vol dir que
no tots,
no tots
hi tenen cabut
d'aquí.
A banda de
de
Berenàs,
també d'en què
casa de dilluns
a divendres
al centre
oberta
a Tània,
això és a
Peixeteries Velles,
també a les
Peixeteries Velles.
Sí,
el mateix ho fem al matí,
l'esmorzar i caliu,
a la tarda
tenen de
dues hores,
dues hores i mitja
i donem un Berenàs,
sobretot també
tinguent en compte
de cara a l'hivern,
que és quan fa més fred,
etcètera,
també fa molt de sopluix
i molt d'acolliment,
també tenint en compte
que tenim persones
professionals
dels serveis socials
que,
en fi,
acullen i
parlen
i treballen
amb aquests
des persones
que venen al servei.
I anem acabant amb els sopars,
que aquí el repartiment de sopars
és on hi ha més diversitat,
perquè hi ha diferents entitats,
no?
Bé,
el sopar és un caos,
un caos,
com veiem,
vull dir,
diferents llocs de la setmana,
diferents llocs de la ciutat,
per diferents entitats.
Clar,
aquest seria
el punt clau
que,
amb aquest projecte
que hem presentat
tant a l'Ajuntament,
els serveis socials,
tant a nivell polític
com a nivell tècnic,
de cara a buscar
alguna solució.
Això també,
lògicament,
tot això ho treballem
junt també
amb la Fundació Bona Nit.
Ens recordeu que Bona Nit
és el que té
20 llits
del mateix alberg,
del segon pis,
i atent també,
clar,
també fa una atenció
sobretot
per noctació.
Ja,
San Agidi,
Joventut i Vida,
Xama,
Pacs Mundo,
Trebetes,
és a dir,
per tant,
diferents entitats també
que ofereixen aquests sopars,
no?
I diferents llocs,
Camp de Mart,
el Parc Saavedra,
d'una banda,
Plaça de Mossèn,
de Sabador i Vinyes,
l'estació d'autobusos,
també Creu Roja,
no?,
la sortida per la ciutat.
Amb una furgoneta,
d'anar per dintre.
Bé, vull dir,
aquí el que proposa,
precisament,
aquest projecte és
que el sopar,
com es fa al dinar,
o com es fa a l'esmorzar,
etcètera,
es pugui fer
d'una manera digna,
vull dir,
en un lloc
on puguin seure a taula,
on se puguin rentar les mans,
on se pugui anar al servei,
on puguin carregar els mòbils,
on puguin estar,
doncs,
a l'estiu més frescos
i a l'hivern més calents,
i després,
doncs,
bé,
alguns poden anar a dormir
pel carrer,
vull dir,
per tant,
buscar una...
els caixers,
els caixers ja no els hi deixen,
ja tanquen,
i per tant,
abans,
aquests pobres
també utilitzaven els caixers,
ara ja quasi que no els hi deixen
ni això,
ja no els poden utilitzar
ni per una cosa
ni per l'altra,
i,
bé,
o se'n van,
bé,
cap al barraquisme,
o se'n van cap al campament
que tinguin,
i alguns,
bé,
no sé si això,
bé,
si tenen alguna habitació
per poder anar
a un espai,
etcètera,
bé,
s'espavilen.
Amb el que proposeu,
a banda d'això,
d'aquesta unificació de,
bueno,
sobretot els sopars,
el tema del sopar,
però,
on s'entralitza en un espai,
i què hi ha més en concret,
què és el que més proposeu
sobre la taula?
Bé,
nosaltres ens proposem,
bàsicament,
dues coses,
una és buscar l'espai físic,
havíem trobat algun bar
a la part baixa
que es podia utilitzar,
però,
des de l'Ajuntament
ha estat la negativa
que a la part baixa
ja no hi volen,
no hi volen més serveis socials,
i,
per tant,
doncs venim de buscar alternatives,
clar,
el centre de la ciutat
també és molt complicat,
i aleshores hi ha dues coses,
una és la possibilitat
d'oferir l'espai
on se fa l'esmosà i caliu,
per tant,
on se fa l'esmosà,
i una altra,
en més llarg termini,
que és,
que ja n'hem parlat
amb Bona Nit
i amb l'Ajuntament,
que és que al costat
de l'alberg
hi ha un espai,
com un solar,
completament buit,
ensorrat,
completament,
però que és de l'Ajuntament,
i llavors el que hem demanat
en Bona Nit
és la possibilitat
de poder edificar
aquest solar
i poder ampliar
els serveis
tant de
de la càrrega
interparroquial
com també
l'espai de Bona Nit.
Llavors seria aquí
un espai
on se podria ubicar
de moment
tot aquest servei
que és a preu pla,
vindria a preu pla
i, per tant,
doncs facilitaria
que la gent que té
cadira de rodes,
etcètera,
que a vegades
es poden,
com hem vist,
com veiem,
i trobem per Tarragona,
no?
I d'aquesta manera
es possibilita
una atenció,
o es possibilitaria
una atenció
molt més digna
a tots els,
a totes les persones
que, bueno,
que ha de sopar
i llavors també
parlant
amb totes aquestes entitats
que ho fan,
que llavors és a dir,
hi ha un espai
i llavors la mateixa entitat
en lloc de fer-ho al carrer,
doncs des de la furgoneta
o el cotxe
davant
del local,
descarrega,
vull dir,
i allà dins
la gent s'asseu,
pot fer tots aquests serveis,
aquestes necessitats
que tingui,
pot carregar el mòbil
perquè tens
unes necessitats
que tenen
també els mateixos
transums
perquè després se'n van
a dormir
per aquí i per allà
i d'aquesta manera
si poguessin fer això
seria una millora
important
per aquest servei
i també
pel servei
de Bona Nit
i de Nosei Caliu.
El carrer Sant Llorenç
ha sabit pujant,
sí,
per les Peixeteries Velles,
la plaça Peixeteries Velles,
darrere de la plaça Fòrum.
Però tirant cap a un,
crec que és el local,
no?
Sí, exacte.
Bujant cap a un cas
Sant Llorenç
a l'esquerra,
diria.
Exacte, sí, sí.
Per el que es veu,
de fet,
que el local està...
Bé,
ja el local
ha ensorrat completament
i llavors,
bé,
ja hem començat a fer
relacions amb l'Ajuntament,
bueno,
parlar amb l'Ajuntament
per veure
si us podia cedir
a Bona Nit
i a Càritas Interproquial
per poder aprofitar
aquell espai
que està mort.
La realitat del dia a dia,
quan parlem del sense llarisme,
clar,
hi ha una realitat
que cal focalitzar,
que a vegades
una part de la ciutat
mira cap a una altra banda,
vosaltres, evidentment,
no mireu cap a una altra banda,
sinó que esteu allà
doncs a peu de canó,
des del voluntariat,
també,
que això és important,
recordeu-ho sempre,
des del voluntariat
i atent aquestes persones
perquè a vegades
n'hi ha prou
amb un gest,
amb una mirada,
a banda d'oferir-s'hi
el caliu i el menjar,
però que també
se sentin dignificades
persones
en el dia a dia.
Bé,
la realitat
no és altra
que estar al costat
d'aquestes persones
que per les circumstàncies
de la seva vida
i qualsevol de nosaltres
ens hi podíem trobar
també,
doncs,
vull dir,
no estigmatitzar-les
socialment,
al contrari,
vull dir,
fer un treball amb elles
per també
poder-les anar
inserint
a la societat,
i per tant,
mirar tots els recursos
que la societat,
tant a Càritas
com a la societat
tenim,
de cara a poder també
fer un treball
per un costat
humà,
però també,
per altra banda,
també formació,
i,
bé,
clar,
és que abans deia
això està una mica
estigmatitzat
pensant-se que
tot són gent
que ve de fora,
vull dir,
que són,
i no,
no,
hi ha molta gent
d'aquí,
del país
que està en aquesta
situació
també
de sense llarisme.
I ho dieu
molt clar,
joves,
dones,
evidentment,
també hi ha immigrants,
però hi ha també
persones qualificades
en formació,
doncs,
que per les circumstàncies
que siguin
han acabat el,
bueno,
el pou,
perquè al final
tot es fondue,
no?
Sí, sí,
vull dir que hi ha de tot,
vull dir,
gent que acaba d'arribar,
gent que està de pas,
gent,
persones cronificades,
persones,
evidentment,
que,
que,
bé,
tenen problemes mentals,
de malalties mentals,
problemes,
doncs,
també de drogodependència,
també,
dependència de l'alcohol,
dependència de drogues,
clar,
és que estem parlant
del que és el soterrani
de la ciutat de Tarragona,
no,
no,
parlem del pis més alt
de l'Atlàntic,
estem parlant del soterrani
d'aquesta ciutat,
no?
Vull dir que,
i que a vegades,
bé,
la gent passem pel carrer
i sí que veiem un allà a terra
amb un gos
o un barret
o el que sigui,
o amb un pot,
veure qui li deixes,
qui li va deixar uns cèntims allí,
i,
bé,
però,
clar,
aquesta gent també són persones
i s'han de dignificar
i més a la nostra ciutat.
I,
però,
a vegades,
quan us expliquen
les històries
de com han arribat fins aquí
és quan és més fàcil
posar noms i cognoms,
no?,
i entendre una mica
la seva realitat,
no?,
que a vegades,
si no t'hi acostes,
si no preguntes,
si no...
Per tant,
no és un servei només
de donar
aquí tens el menjar
i menges i adeu,
no,
no,
vull dir,
és un treball
de...
humanitari,
pel primer lloc,
humanitari,
evidentment,
caritatiu
perquè som voluntaris
i ho fem
i tot el treball que fem
ho fem
des del voluntarisme
i, per tant,
del nostre sentit
humanitari i cristià
i, per tant,
doncs,
es fa una tasca
d'intentar
que les persones
que puguin anar
incorporant a la societat,
anar-ho fent,
a vegades és orientant,
informant,
dient-los
on poden anar
a buscar això,
on poden fer allò,
acompanyar-los,
a vegades,
doncs,
al jutjat,
acompanyar-los
a fer els papers
de l'empatronament,
acompanyar-los
a fer tràmits,
etcètera,
no?
I, per tant,
és tota una tasca
humanitària
que fem.
ara tothom estarà pensant
o molta gent
estarà pensant
en les vacances,
en fer vacances,
marxar d'algun lloc,
desconnectar,
desaparèixer,
en definitiva,
però aquí no hi ha vacances,
no?
No, no,
aquí la gent hi és,
el que sí que és veritat
que durant les vacances
i el nivell d'allò,
diguem-ne,
el nombre d'usuaris
o de persones
necessitats
també baixa
una mica,
no?
En el sentit
que l'estiu,
allò que tot
acú que viu,
doncs,
també es compleix
amb aquest camp,
no?,
de que,
bueno,
ja poden dormir
més a l'aire lliure,
vull dir,
bueno,
s'espevila més,
però, bueno,
tots els serveis
els serveis no paren
perquè, clar,
les necessitats hi són,
no?
Parlem de càritas
interperroquial
de Tarragona,
avui amb el seu director,
el Joan Andreu Torres,
però aquí darrere,
hi ha moltes persones
com vosaltres,
no?,
que a nivell,
com dèiem,
insistim molt en això,
el tema voluntari,
a través del voluntariat,
col·laboren
en la mesura
que pugui cadascú,
no?,
perquè cadascú té el temps
que té, no?
Sí, sí,
nosaltres el que fem
és voluntari,
i no només hi ha aquest projecte,
vull dir,
aquest és el projecte
del sensellerisme,
no?,
d'anès quan surten de l'escola
no poden anar a casa
perquè, bueno,
no tenen res,
i per tant,
per ajudar-los a fer els deures,
per començar també
entre ells a interactuar,
per també col·laborar
amb els pares,
treballar amb els pares
d'aquests infants,
etcètera, no?
Per tant,
hi ha projectes,
hi ha serveis
de sociolaboral
de cara a la dona,
vull dir,
perquè les dones
també es vagin empoderant,
es fan cursos de formació,
és a dir,
per tant,
és tota una sèrie
de projectes
que estan dintre
el que seria
la promoció,
l'empoderament
de la persona humana,
no?
Però bé,
vull dir,
si,
si,
ara,
clar,
aquest és molt centrat
en totes aquestes persones
que veiem
sense llarg pel carrer,
no?
He pogut parlar
també amb la resta d'entitats
que formen part
de l'assistència?
Sí,
jo he anat parlant
amb elles,
jo he anat parlant
amb elles,
però,
clar,
també,
he parlat ja també
amb tot el que és
els serveis socials,
tant amb la part política
de l'Ajuntament
com la part tècnica,
de cara a que siguin
també conscients
d'aquest problema
i que,
bé,
també ells estan
amb una certa disposició
de col·laboració
i de veure com això
es pot solucionar,
perquè,
clar,
això en pico treus
a la llum,
bé,
no agrada a ningú,
ni polítics,
ni tècnics,
ni ciutadans,
i inclús hi ha ciutadans
que a vegades
rebo correus
i dir,
escolta,
al carrer tal
hi ha aquest senyor
que està sempre així,
que està aixec
i està a collar,
clar,
vull dir,
la quarta jo vana queda
fer,
has d'anar allà
i treus d'un,
bé,
treus de la vorera
on estan recolzats
a la paret
d'un edifici
i portar els que hi ha
més avut,
més avall,
clar,
vull dir,
on els portes,
i sobretot
en èpoques
de calor o de fred,
això sí que és
més complicat
i Tarragona
tampoc no hem acabat
de solucionar
tots aquests refugis
que hauríem de tenir
en situacions
d'aquest tipus,
perquè cada any
s'hi trobem,
no?
Sí que passa
a la guanya urbana
i tu vols venir
i no vols venir
però hauria de ser
ja més planificat
i més programat
de dir,
bé,
en aquestes situacions
tots ells saben
on han d'anar
i on els hem de portar.
Joan Dero Torres
projecta avui
sopar a taula,
deu dir així,
sopar a taula.
Encara que sigui el matí
ja anant-ho sempre
parlem de sopar
que és el que ens preocupa
amb aquest projecte.
Tant de bo
que hi hagi solució
que es pugui abordar
de forma
col·lectiva, no?
És que més a més
és un projecte de ciutat,
això vull dir
que no és,
no ha de ser
altra cosa.
algun consell
de cara
perquè les portes
sempre són obertes
a Càritas
interparroquial,
no?
Algú consell
de cara a algú
que tingui temps?
Bé,
nosaltres el voluntariat,
com dèiem abans,
el voluntariat,
clar,
pensa que el voluntariat
no només té involuntariat
en aquests projectes
de Càritas
interparroquial,
sinó que també,
clar,
que des d'interparroquial
coordinem
les 13 parròquies
de la ciutat.
Clar,
cada parròquia d'aquesta
té una Càritas
parroquial,
en la qual també,
també s'hi ha a donar,
també hi ha voluntaris
que està tota plena
de voluntaris
en cada Càritas
per donar menjar,
per acollir,
per recolzar econòmicament
lloguers o relloguers
o llibres escolars,
etcètera,
no?
Per tant,
hi ha tota una feina
a la ciutat
que no només
és que els Càritas
interparroquial
amb el seu projecte,
sinó que també hi ha
una coordinació
amb les 13 Càritas
de cada parròquia
de la ciutat
que també fa
tota una tasca
social molt important.
Joandre Torres,
gràcies per acompanyar-nos,
director a Càritas
interparroquial
de Tarragona.
Tant de bo,
tinguem bones notícies
ben aviat.
Gràcies.
A veure si ens hi posem tots.
Dos quarts
gairebé tocats
de deu,
deixem la conversa,
fem una pausa
per la publicitat
i a la tornada
l'acompanya
Núria Cartanyà
amb la conversa
amb els veïns.
La veu de Tarragona,
camí cap als 40.
Benvolgut multireformista,
a Obramat
no podem abaixar-te
els impostos
ni el preu
de la gasolina
de la teva furgoneta,
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus.
Per això,
a Obramat
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques
professionals
amb els preus
més baixos
de la zona
i benclòs,
on compren els professionals.
Obramat.
Molt de costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja
parleix de la cultura,
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia marinera
del Serratllu.
Més informació
a portarragona.cat.
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles,
química per la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Sesselades,
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat.
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç.
7 dies de publicitat
des de només
80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres
al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio.
Som 40.000.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
La setmana passada
la Federació d'Associacions
de Veïns de Tarragona
van ajuntar-se
per posar en comú
i per explicar-nos
a la premsa
i a tota la ciutadania
què en pensaven,
quin balanç feien
sobre aquests dos anys
de mandat del PSC,
dos anys de Robert Vinyoles
al capdavant de l'alcaldia.
Avui en volem fer balanç
també amb ells,
els volem donar veu
a través dels micros
de Tarragona Ràdio
perquè ens ho expliquin.
Tenim amb nosaltres
l'Alfonso López,
el president
de la Federació.
Bon dia, Alfonso.
Buenos días.
I el José Martín.
Bon dia, José,
el vicepresident.
No, secretari.
Secretari.
Molt bé.
De l'1 al 10,
ja pararàs que el fan motors.
Quina nota li poseu
als dos anys
de Vinyoles a l'Ajuntament?
Bueno,
como dije ayer
vamos a mantener
el 5 al aprobado
porque desde esta aceleración
lo que quiere es
volver a entablar
conversaciones
con el alcalde
y con el ayuntamiento
y él explicó
que tiene un proyecto
para los próximos dos años.
Queremos estar dentro
de ese proyecto
y queremos trabajar,
trabajar con él.
Entonces por eso
vamos a mantenerle el 5
y darle la oportunidad
en conjunto
a montarle una mesa de trabajo
por el bien de Tarragona.
Tal com parles,
sembla com si estessis
dient que ahora empieza todo,
que en aquests dos años
no hi ha hagut projecte,
no hi ha hagut res,
heu notat alguna mejoría?
Han sido dos años
donde todo lo que no ha llegado
prácticamente a la federación
ha sido por prensa
y si no hay diálogo
entre ayuntamiento
y federación
y el mundo vecinal,
más que todo el mundo vecinal,
pues creemos que
la cosa no puede ir bien.
Por eso nosotros
entendemos
que es importante
trabajar en conjunto
ya que la solución
para que Tarragona funcione
creo que viene de parte
del ayuntamiento
y del mundo vecinal.
Comunicación, ¿eh?
per tant?
Sí, pedimos comunicación
directamente con el alcalde.
Com estan anant?
Suposo,
no sé si
les necessitats
o la percepció
és diferent,
depèn del barri,
a on preguntem això?
Ho podem afirmar?
Sí, nosotros creemos
que existe
mucha diferencia
depende del barrio
al que hable.
Con el tema
de las concejalías
de barrio
hemos visto
que según
qué zonas
el concejal
de barrio
funciona mejor
y según qué zonas
el concejal
de barrio
funciona peor.
De todas formas,
siempre hemos considerado
que la concejalía
de barrio
es un pequeño atraso
porque transmitimos
a un concejal
que a lo mejor
el problema
que tiene este concejal
que el que transmitimos
a este concejal
no es de su departamento
el cual él después
tiene que pasarlo
a otro departamento
y se eterniza.
Entonces nosotros
como asociación
de vecinos
siempre hemos pedido
ese contacto directo
como asociación
de vecinos
y como federación
poder hablar
directamente
con el concejal
que tenemos el problema
cuando tenemos el problema.
Comunicación
una otra vegada.
Siempre es comunicación.
Déu n'hi do.
Parlem d'àmbits
concrets
de quines
quines coses
per solucionar
no vull dir problemes
tot i que a vegades
ho poden ser
però quines coses
per solucionar
i hi ha sobre la taula
fins i tot
encallades
aquells projectes
promesos
aquelles coses
que encara
estan pendents.
Bueno
como verás
nosotros
nuestras luchas
que hemos tenido
muchas veces
con compañeros
de asociaciones
de vecinos
hemos visto
por ejemplo
mira un ejemplo
muy claro
ha sido
las zonas azules
las zonas naranjas
y las zonas verdes
¿vale?
Siempre
el ayuntamiento
ha dicho
que ha sido
consensuado
con los vecinos
¿vale?
Pero no es
con los vecinos
con quien
tiene que consensuarlo
sino con la asociación
de vecinos
de cada barrio
o sea
no tiene sentido
que tú hables
con el vecino
del quinto
a ver
qué le parece
si la zona verde
o la zona azul
o la zona
que pinten
en su calle
es tan correcto
o no es tan correcto
entonces
este ayuntamiento
siempre ha ido
a buscar
una afinidad
ha ido a buscar
un diálogo
que nunca
ha sido realidad
o sea
nunca ha sido
muchas veces
ha sido falta
de realidad
o sea
no ha llegado
a hablar
con las asociaciones
de vecinos
que son
las verdaderas
interlocutoras
entre ayuntamiento
y vecinos
y yo es que
tinc per aquí
llegeixo
temes que van
sortir
la setmana
passada
de la vostra
reunió
de la posada
en comú
i son
els temes
que lògicament
poden afectar
barris
però es que
estem una mica
en lo de sempre
mobilitat
seguretat
neteja
habitatge
pues
lamentablemente
sí
nosotros
entendemos
que
nadie
tiene una
varita
mágica
para poder
hacer
ojalá
la tuviera
y poder
suciar
el problema
pero si
entendemos
que como
la consellera
dice
que tenemos
reuniones
bimestrales
pero que
siempre es el mismo
no tenemos
contestación
de nada
siempre hablamos
los mismos temas
seguridad
limpieza
el tema
de la vivienda
y la contestación
es la misma
seguridad
van a entrar
17 guardias
creo que entran ahora
o han entrado ya
pero ¿cuántos se jubilan?
es que es el problema
la basura
el contrato
lleva mucho tiempo
Tarragona lleva mucho tiempo
arrastrando el problema
del contrato
nosotros entendemos
las cosas
pero creo que
que las cosas
cuando hay un buen diálogo
y un buen trabajo
las cosas pueden ir
mucho mejor
lo que no podemos
enterarnos
todo por prensa
con las desellerías
móviles
que están poniendo
nos enteramos
por prensa
claro
si no hay comunicación
por parte del ayuntamiento
pues entonces
nosotros
no podemos
no podemos trabajar
de esta manera
entonces por eso
pedimos
la palabra clave
es comunicación
y nosotros
ahora mismo
referente al tema
de la limpieza
el otro día
tanto el alcalde
como la concejal
remarcaban
la
la puesta en marcha
del nuevo contrato
de basura
era en julio
¿vale?
y vamos a ver
si el nuevo contrato
de la basura
que va a entrar en vigor
a partir de julio
y están
en ello
como que todavía
los trabajadores
que en teoría
tendrán que asumir
la nueva empresa
no saben nada
de este
de este tema
o sea
porque
¿qué pasa?
que va a venir
una nueva empresa
sin trabajadores
con trabajadores
sin vehículos
con vehículos
no sabemos nada
o sea
en el mes de julio
podremos oír
de que sí
que ya hay una nueva empresa
trabajando
pero que en la calle
no veremos
a ninguna nueva empresa
trabajando
con lo cual
vamos a estar
padeciendo
este verano
pues esa
esa suciedad
esa insolubilidad
es provocada
por un incibismo
vecinal
también muchas veces
pero
lo vamos a tener
en las calles
calles sucias
contenedores llenos de basura
y todo lo que no encontramos
mobilidad
un otro de los temas
que veig sobre la taula
frecuentes
de autobusos
línies
y todo plegat
como veíeu
bueno
ayer
bueno
perdón
el otro día
que estuvimos
en la reunión
que presentó
el
alcalde
los dos años
bueno
se habló
un tema
muy importante
que Tarragona
tiene un tema
como es la
movilidad
sabemos que
hay sitios
que no las apuntan
la gente se queda afuera
se queda
no pueden subir
y eso es un problema grande
si
vamos a
a comprar en total
33 autobuses
vale
me parece correcto
pero para cuando
es que eso ya
eso estoy escuchando
desde
desde el principio
yo entiendo
y vuelvo a repetir
que
que no tiene una verita mágica
pero
nosotros no queremos
vamos
queremos
Tarragona tiene que empezar
a tener hecho
llevamos dos años
escuchando las mismas palabras
dos años
vivimos
las mismas consecuencias
dos años
que esta federación
trabaja a pie de calle
vamos a
en horas punta
vamos a sitio
como puede ser
cualquier barrio
a ver como la gente
se queda en la calle
y es lamentable
y impotencia
no poder hacer nada
y de habitatges
como anem
bueno
el tema de habitatges
es otra cosa
que ahora mismo
había un
porque los barrios
son una mica
lo que es
fuera de la parte alta
y del centro
lo que son barrios
lo que es
el radi
son una mica
el pulmón
donde todavía
se puede edificar
porque el centro
está peor
puede que sea
el pulmón
pero nosotros también
creemos
que aparte del
habitaje
de nueva construcción
también existe
el habitaje
que se está quedando
viejo
Sabonavista
Torreforta
Riuclá
San Salvador
la parte del
Sarrayo
de la zona
de los pescadores
son viviendas
muy viejas
muy
antiguas
las cuales necesitan
tener una remodelación
del ayuntamiento
cualquier ayuntamiento
ya se lo propusimos
al anterior
ayuntamiento
tenían que ser fuertes
y valientes
para que
estas viviendas
fueran adquiridas
de alguna forma
para remodelarse
ha habido
unas ayudas
de fondos
para el tema
de la rehabilitación
de las fachadas
de la rehabilitación
de eficiencia energética
la cual
aquí en Tarragona
no se ha aprovechado
no se ha aprovechado
en zonas
como Bonavista
en zonas
como Torreforta
en zonas
como Riuclá
en zonas
como San Salvador
porque
hay un criterio
muy grave
es que
para una ayuda
que te den
tienes que invertir
tú ese dinero
¿qué pasa?
si tú tienes que invertir
ese dinero
una persona
que en su casa
no tienen para comer
no se van a preocupar
por poner
una mejora
ambiental
aquí necesiteu
que a l'Ajuntament
sea valiente
a
cate eso
si no podemos
hacer 50 viviendas
con la ayuda
de los fondos
de la generación
que se hagan 10
pero que
realmente
esas 10
sean necesarias
para que puedan
reinvertir
nosotros hemos mirado
que la ayuda
de hacer rehabilitación
en los habitantes
que se proporcionó
con el anterior gobierno
con la CUP
se proporcionó
el tema
de la idea
de
a los arrendedores
de la vivienda
le pudieran ofrecer
que el que se arrenda
se pueda
se pueda meter
a ayudar
a hacer
arreglar la casa
mientras que está
residiendo
que pagués
part del lloguer
en compensación
fent reformas
correcto
pues a partir
de eso
nosotros lo vimos
con buena idea
este ayuntamiento
lo ha quitado
no sabemos la razón
o sea
no sabemos la razón
de por qué
se ha quitado
o si no se ha quitado
no se ha hecho hincapié
en realizar
ese sistema
de cooperación
entonces nosotros
vemos que el habitatge
no solamente es construir
obra nueva
que sí
que puede ser
una de las soluciones
también vemos bien
de que por ejemplo
en la parte de Llevan
se hagan
viviendas de protección
oficial
porque parece ser
que hacer una vivienda
de protección oficial
tiene que ir
a los barrios
marginados
a Poniente
porque como
hay marginados
a esa zona
pues que vaya
la zona
de esto
pero creemos
que tiene que ir
a todas las zonas
yo aquí
también quería añadir
un tema
que siempre venimos
quejando
con el tema
de los pisos
y los fondos buitres
que tiene muchos
pisos cerrados
pero nosotros
ya
y lo comentamos
y lo hemos dicho
por activa
por pasiva
hay que obligarle
a los bancos
a abrir esos pisos
hay que darle
a la gente
la oportunidad
de poder
alquilar un piso
y sobre todo
lo que no pueden hacer
los bancos
y eso sí que es lamentable
que a los pocos
los pisos
que tienen alquilados
que estén echando
a la gente
para venderlos
si no hay pisos
si no hay pisos
hay gente
que está viniendo
a la calle
si tienen que volver
con sus padres
porque no
no pueden
comprar el piso
¿me entiendes?
y lo están echando
a la calle
y eso se está permitiendo
creo que aquí
alguien debería hacer algo

que damos la oportunidad
de pintores de Tarragona
no conocidos
a ser visibles
y además
con unas paredes
donde corgaron
sus cuadros
muy interesantes
o sea
eran todo lo arbolera
de la zona
quedó un acto
bastante bonito
y se va a ir
siguiendo trabajando
porque de hecho
este año ha sido
la segunda edición
y esperamos
hacer más ediciones
todas estas actividades
os cohesionan
claro
o sea
nosotros
meramente
las asociaciones
de vecinos
hacemos semanas
culturales
en nuestras asociaciones
donde involucramos
pues con actividades
de pintura
involucramos
con actividades
de cocina
todo lo que sea
cultura
también lo llevamos
desde el ADN
de las asociaciones
y le estamos haciendo
un buen trabajo
al ayuntamiento
el cual
pues muchas veces
no nos lo reconoce
no nos lo reconoce
el esfuerzo que hacemos
o sea
nos pone muchas veces
trabas a la hora
de los permisos
nos pone muchas cosas
y ese es el problema
más grave que tenemos
pero el tema de cultura
lo llevamos bien
y tenemos bastante
comunicación
con el ayuntamiento
vota confianza
a la meitat del mandat
porque
volen
que la cosa
prosperi
y ahora
les preguntaremos
com
que demanen
exactament
pero
tot i el voto
de confianza
sou
clars
i taxatius
en una cosa
creieu que
no se han cumplido
las expectativas
fins ara
y demaneu
la dimensión
de Sònia Ors
si si
nosotros le damos
un voto de confianza
al ayuntamiento
porque creemos
en el ayuntamiento
y entendemos
que
hay conselleras
que están haciendo
un gran trabajo
pero entendemos
que
la consellera Sònia Ors
en el tema
de relación ciudadana
no compartimos
ni su opinión
ni su manera
de trabajar
nosotros
hemos intentado
por activa
y por pasiva
decirle
que es ella
la que se tiene
que adaptar
a nosotros
no nosotros
a ella
ella dice
nos dijo
claramente
tanto a la vicepresidenta
Lilian
como a mí
que esto es lo que hay
si os interesa bien
y si no
no vinís
a las reuniones
es vuestro problema
yo creo que ahí
tuvo una falta de respeto
con nosotros
entonces por eso
si ella no quiere
trabajar con nosotros
está en su derecho
pero nosotros
ahora somos los que
decidimos
que no vamos a trabajar
con ella
en el tema
de relación ciudadana
y por eso
pedimos su dimensión
y le pedimos
a la alcalde
una reunión
para buscar
un interlocutor
que quiera
trabajar con esta federación
ahora os anava a dir
anem a buscar solucions
o com s'ha de treballar
a partir d'ara
¿qué demaneu
de l'Ajuntament?
una reunión
i un interlocutor
això
tot just fa pocs dies
que ho vau demanar
suposo que encara
no està agendat
encara que us han trucat
nosotros
después de
la rueda de prensa
todo seguido
mandamos un correo
a la alcaldía
al cual nos esperamos
que nos conteste
lo más pronto posible
y que nos dé
una reunión
con el señor alcalde
referente a hacer
una puntulación
no pedimos
la dimisión
de la Sonia Ors
de todos sus cargos
sino del tema
que cambie
que el interlocutor
o la responsable
de redacciones ciudadanas
no sea ella
y sea otra persona
que creamos
no creemos
nosotros no vamos a decir
qué persona tiene que ser
pero que sea alguien
que quiera trabajar
con las asociaciones
de vecinos
y con la federación
¿vale?
porque creo
que lo que no puede ser
bastante correcto
es decir
que se reúne con asociaciones
cuando en realidad
las asociaciones
tenemos que ir
a su casa
a reunirnos
a hacer la entrevista
con ella
a salir a la foto
y luego hay una cosa
muy clara
cuando nos reunimos
con la concejal
sea para el tema
que sea
sea para seguridad
sea para movilidad
sea para limpieza
sea para lo que sea
le tenemos que transmitir
las preguntas
una semana antes
a ella
retransmitirle
las preguntas
de las asociaciones
de vecinos
lo que nos presenta
pero luego
no nos la dan
por escrito
no tenemos respuesta
por escrito
tenemos la respuesta
el mismo día
con lo cual
creemos que
es lo que hemos dicho
siempre
cuando nosotros
después transmitimos
a nuestros asociados
la reunión
como ha ido
luego no se parece
muchas veces
nada
a lo que sale
en los medios
de comunicación
está claro
que toda la estona
sobre el tema
de la comunicación
o sea
cal establir
uns protocols
también
de actuación
un interlocutor
vàlid
y un plan
d'acción
sí sí
está claro
un plan
d'acción
y sobre todo
también quiero hacer
hincapié
porque han salido
ahí en prensa
que esta federación
es una federación
totalmente apolítica
democrática
donde una mayoría
de asociaciones
han pedido
la división
de la consellera
Sónia
como relaciones
ciudadanas
y lo ha dicho
la mayoría
nosotros
respetamos
a todos nuestros
asociados
igual que todos
nuestros asociados
nos respetan
y agradecemos
también quiero decir
que tenemos
el apoyo
nos lo dijimos
en la rueda
de prensa
pero sí
lo vamos a decir
de la FAVE
la nueva federación
está Cala Romana
y está
Playa Larga
y está
Bostos
estas asociaciones
tenemos todo
el apoyo
por parte
de ellos
también
para reivindicar
y pedir
la dimisión
de la consellera
Sónia
¿Qué es el más urgent?
¿Qué s'hauria
de comenzar
a arreglar?
un cop
diguem
venga va
per on
ens hi posem
pues mira
lo primero
que sería
es tener
una reunión
directa
con el cardíaco
y a partir de ahí
una lista
exactamente
y qué ocupen
los puntos calientes
son los puntos calientes
tenemos la limpieza
tenemos la seguridad
porque mira
es una cosa muy sencilla
nosotros nos hemos reunido
en estos dos años
con la consellera
también
y le hemos transmitido
las mismas quejas
siempre
falta de seguridad
necesitamos
la limpieza
el tema de
yo llevo la mesa
de urbanismo
el tema de urbanismo
también
todo esto se lo han ido diciendo
en las diferentes reuniones
en el tema de movilidad
llevamos
por eso creo que
la contestación del alcalde
en su presentación
de que habían 33 autobuses
que cada vez que hemos ido a una reunión
han dicho que habían 10 autobuses
que iban a llegar
10
era la palabra mágica
ya le han dicho 33
claro
si hemos tenido 3 reuniones
así con la consellera
de movilidad
y en el tema de movilidad
y cada vez que hemos dicho
de movilidad
habían 10 autobuses
pues claro
suma 3
por 10
30
más 3 que ha puesto
el alcalde de regalo
33
pero son 33 autobuses
que van a venir
para sustituir
los que están los soletos
¿vale?
o sea
los que están los soletos
no es para decir
que van a haber
una ampliación
de 33 autobuses
que se necesita
que tengan 33 autobuses
¿vale?
eso
no lo va a venir
10 guardias urbanos
llevamos oyéndolo también
que van a entrar
10 guardias urbanos
que van a entrar
10 guardias urbanos
o 17 guardias urbanos
y no
no los vemos
o sea
no se ven en las calles
no se ve
en el tema este
y luego pues
el tema del PON
ahora el PON
en Tarragona
en Tarragona
que lleva
22
22 años
pendiente
de que se apruebe
de que se tire
que sea una realidad
y 22 años
que cada vez
que cambiamos de gobierno
se cambia el PON
con lo cual
asociaciones
como Más de Empastor
asociaciones como
Iborra
o sea
zonas como Iborra
zonas como Terras Cabadas
no van a ver nunca
su proyecto terminado
¿por qué?
porque claro
aquí prima también
en un proyecto urbanístico
como es el PON actualmente
prima
la colocación
la colocación
de una universidad laboral
la colocación
de una
PP10
la colocación
de una infraestructura
del tren
de toda esta infraestructura
que sí
que generará
mucho dinero
y las urbanizaciones
como Iborra
las urbanizaciones
como Más de Empastor
o Terras Cabadas
no les interesa
porque aparte
de que tienen que invertir
un dinero
no es rentable
pero seguimos pagando
nuestros impuestos
que eso es lo más bonito
de todo
¿qué nos queda por decir?
bueno
yo creo que hemos
abierto un debate
interesante
y lo único
pues lo que hemos dicho
intentar entre todos
que estos dos años
sean de progreso
de trabajo
y sobre todo
de comunicación
es un buen resum
mirar amb optimismo
cap al futuro
os desejamos el millor
y escoltas
estaremos ben pendents
de cuando se hace
esta reunión
de si hay canvis
en la
en la intermediaria
municipal
y sobre todo
de aquel full de ruta
que voleu seguir
a partir d'ara
estem en contacte
sisplau
Alfonso López
és el president
de la Federació
d'Associacions de Veïns
i José Martín
n'és al vocal
moltes gràcies
per venir
gràcies a vosaltres
per donar l'oportunitat
Tarragona Ràdio
Has deixat d'estudiar
i vols continuar
i vols continuar
la teva formació
ara és el moment
el Centre Municipal
de Formació
d'Adults Fòrum
obre el període
de presentació
de sol·licituds
del 19 al 27 de juny
consulta tota la informació
a imet.tarragona.cat
barra adults
forma't ara
Ajuntament de Tarragona
Necessito parlar
amb algú
no sé què em passa
sento que tot
m'està superant
Hi ha missatges
que no es poden ignorar
per això
a Tarragona
t'oferim
Ara t'Escolto
un servei de suport
per adolescents i joves
on es posa
la salut emocional
al centre
si tens entre 16 i 30 anys
resideixes
o estudies a Tarragona
i estàs experimentant
algun malestar emocional
contacta amb nosaltres
i reserva ja la teva cita
a tarragonajove.org
o per whatsapp
al 671 350 671
Ara puc comptar amb algú
Ara t'Escolto
Ara t'Escolto
és una iniciativa
de les conselleries
d'igualtat, joventut
i salut pública
de l'Ajuntament de Tarragona
Molt de costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
per l'eix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallo
Més informació
a portarragona.cat
Ai professional
sense un bon manteniment
en aquest país
hi hauria més piscines
amb aigua verda
que no pas blau cristalí
I perquè continueu
fent-ho possible
a Obramat
trobareu tot el que cal
per al manteniment
de piscines
Grecite
Porcellànic
Bombas
Cloradors Salins
i productes químics
amb qualitat professional
On compren els professionals
Obramat
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
de la bona ràdio
Doncs res, pràcticament
5 minutets
a part les 10
De seguida
conversarem amb el Sindicat Unió
de Pagesos
amb el seu coordinador
responsable nacional
de la fruta seca
a nivell nacional
el Sergi Martín
que divendres
estarà en la autopista P7
aquí a Tarragona
a més a més a l'altura de Constantí
Ara de seguida
els saludem
però abans
us deixem amb el temacle
el primer gran temacle del dia
amb la gran Sílvia García
I el nostre primer temacle
ens canta
als 40
Als 40 que fa
que ens donen guerra
aquesta bona gent
que es diuen els fets
Tantes coses a fer
Miro
I cada persona
miro davant
Porta
un secret
amagat
Sentim
que cada soroll
va repetir
i de cara a cara
depèn tot de mi
La vida
és el que passa
mentre fas plans
per tenir-te cuidats
i el món
es mou
com puc estar durat

Dóna pas
a una nova
possibilitat
Per molts que heu vist
que el teu mil
sempre n'hi haurà
ni més per curvar
Si el món
es mou
com puc estar durat
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan fort
temps per fer-les
Tantes coses a fer
llocs per recordar
Hi ha vics per besar
O fora hi ha un dia
a punt de estrenar
Per molts que heu vist
que tombi
sempre n'hi ha mil
més per curvar
Si el món
es mou
que em puc estar durat
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan fort
temps per fer-les
Tantes coses a fer
llocs per recordar
Hi ha vics per besar
Doncs els Pets
Un plaer
veure'ls al Camp de Mar
Novament en acció
dos concerts consecutius
ple
ple absolut
a Solout
i per molts anys més
dos Pets
amb aquests records
emocionals
per moltíssimes generacions
dels concerts
que ens han ofert
Els Pets
també
Aquests 40 anys
Seguim
les 9 i 57
I avui que us parlàvem
de les altes temperatures
de temperatures que seran
de rècord
més pròpies
de finals de juliol
que no pas de finals de juny
i amb aquest
alt risc d'incendi forestal
que també hem explicat
al llarg del matí
parlem del Sindicat Unió
de pagesos
perquè han convocat
per aquest divendres
una
bueno
tallaran bàsicament
l'autopista
a Pets
aquí a l'altura
de Constantí
aquí a Tarragona
després
de no tenir notícies
sobre l'ordre necessari
per arrencar els arbres morts
a causa precisament
de la sequera
perquè la sequera
tot i que ha plogut
aquests darrers mesos
venim de 3 anys
de sequera estructural
i el Sindicat
ha sigut donar
un cop de puny a la taula
i tornar
a treure els tractors
després d'aquella marxa lenta
recordareu que vam fer
ara fa doncs
algunes setmanes
també aquí a Tarragona
en podem parlar
i ho fem amb el responsable
nacional de la fruita seca
del Sindicat Unió
de pagesos
el Sergi Martín
que el tenim en línia
Sergi molt bon dia
hola bon dia
bé la situació és aquesta
perquè venim d'on venim
venim d'una sequera
que ara sembla que
més o menys
la cosa s'ha estabilitzat
però tornem a pujar
les temperatures
tornem a tindre
cuífers pràcticament secs
els arbres morts
en el vostre cas
a ballaners
també fruiters
a fruita seca
a mallers
i això no es pot arrencar
fins que no hi hagi aquest ordre
no?
sí exacte
es veu que a part de
sequera climàtica
també tenim sequera
administrativa
perquè
aquest govern
pacta ordres
i munta ordres
però després no les aprova
per tant
és com si no les tinguéssim
unes ordres per cert
que com vau fer
l'anterior tracturada
el 6 de maig
ja vau dir que
tal com estava el document
no podria complir
pràcticament ningú
no?
exacte
o sigui
el que vam demanar
va ser una
una remodelació
d'aquesta ordre
que van treure
el mes de març
perquè no
no podia acollir-se
ningú
ho van fer
van tornar
a redactar
aquest ordre
va passar
al servei jurídic
va passar
tots els
els períodes
de delegacions
que ja
que diu la llei
que s'han de passar
i ara estem
a l'espera
que surti aquest ordre
però
no arriba mai
passa el mateix
amb l'ordre
dels ajuts
de la sequera
2024
que la gent
no pot cobrar
aquests diners
perquè no hi ha
l'ordre treta
què implica
no poder
no tenir
aquest ordre
és a dir
a nivell del camp
aquí parleu
de més de 1.500 hectàrees
aquí
al nostre territori
la majoria
com deia
mavellanès
però també
hi ha vinya
hi ha ballers
arbres
fruitarers
què implica
no tenir l'ordre
i per tant
no poder
no poder treure
els àperes morts
seria això
bé
quan no tens
un marc legal
que t'empari
amb això
amb poder arrencar
aquests arbres
que siguin ajudats
o que no tinguis
per exemple
l'ordre
amb els ajuts
de sequera
el que implica
és que condemnes
el pagès
primer
que segueixi
aguantant els arbres
allà
sense arrencar
amb les conseqüències
que porta això
perquè ara mateix
ja tenim pagesos
que han estat denunciats
pels veïns
per tenir la terra
deixada
amb risc d'incendi
i després
l'altra
conseqüència important
de no treure
aquestes ordres
és que la gent
no té diners
i no pot anar a buscar-los
al banc
perquè no hi ha una ordre
que respatlli
aquests diners
que han de donar
en teoria a l'octubre
l'altre tema
de fons
Sergi
és un cop arrencat
aquests arbres
què plantes
perquè aquest és un altre
això ja ho decidirà cadascú
i en funció de
si té aigua
o més aigua
o menys aigua
ja decidirà el cultiu
que n'hi ha
però el que no pot ser
és que després
de dos anys i mig
quasi tres
que deu fer ja
que tinguem els arbres
a la parada morts
que no els puguem arrencar
i que això s'eternitzi
amb el temps
a part
que és un desastre
econòmicament parlant
perquè
clar
la gent viu d'això
i la gent ja no té diners
per tirar endavant
llavors
sempre se'ns fan
promeses
que es ajudaran
que tirarem endavant
i que el sector agrícola
no es pot deixar caure
doncs
no treient un ordre
d'aquestes característiques
el que fan
és demostrar
absolutament el contrari
explica'ns
què fareu
aquest divendres
aquest divendres
i diria que
a les 4 a la tarda
per tant
això serà
coincidint més o menys
amb l'operació
de sortida
de cap de setmana
exactament
bé
es veu que
si
si no
fas aquestes accions
no t'escolten
doncs
prenem la determinació
de fer accions
d'aquestes
que la gent
prou malament
ho està passant
tallareu la P7
a l'autopista
tallarem la P7
de pujada
i de baixada
a l'altura
de Constantí
entrarem
a l'entrada
d'aquí
de Tarragona
ara no sé
quin número és
si és la
no sé quina
entrada
només n'hi ha una
només n'hi ha una
doncs entrarem
allà amb els tractors
i tallarem
i tallareu
fins a la mitja nit
bé
això és el que
de moment hem parlat
ja
anirà veient
en funció
en funció de
com va així tot
de fet
si abans
de divendres
clar
bulles i mecres
o sigui
demà di xous
si abans de divendres
hi ha notícies
per part del govern
emetens també
el que pugui passar
o es manté
és que les notícies
ja no ens les creiem
el que necessitem
són les ordres aprovades
no hi ha més
és que ja
ja fa massa temps
que dure això
i és desesperant
quan et truquen
els pagesos
dient-te
que han d'abandonar
la terra
que han d'anar
a treballar fora
perquè ja no es poden
guanyar la vida
i d'aquesta manera
tenim l'agricultura
del camp de Tarragona
i això ja no es pot aguantar
Sergi
sovint
clar
qui no està al camp
no sap de què va això
perquè sovint
a la ciutat
com van a comprar
els supermercats
se n'obliden
primer que haurien de mirar
què compren
això que és una altra
una altra història
però quan compren
no saben que al darrere
hi ha un productor
que convia com el d'avui
que farem els 35 graus
està allà al camp
perquè avui mateix
el teu coordinador territorial
d'aquí a Tarragona
deia
no és que estic fent una feina
que no la puc deixar
i és això
has d'anar al camp sí o sí
i fer la feina
perquè si no la fas
se'n va tot a norris
i sovint
des de la ciutat
ens n'oblidem
que al camp
hi ha gent que treballa al camp
sí
però ja es comencen
a veure els efectes
jo em moc per les xarxes
i veus
veus comentaris
de la gent
que diu
ostres
el territori està com abandonat
aquells avellaners
que eren tan macos
ara estan plens d'herba
etcètera
clar
és un puntal
primordial
de país
primer perquè fem aliments
segon
perquè conservem territori
clar
si ens deixen caure
si nosaltres
anem plegant
i anem a anar
a treballar
amb altres llocs
al final
mireu què ens quedarà
ni tindrem menjada aquí
ni tindrem un territori
cuidat
i si és que
és un tema de país
és un tema de govern
no és que ens queixem
els pagesos
és que ens hauríem de queixar
tots
i parlem
sovint també
d'entrada de productes
d'altres llocs
amb regles de joc
molt diferents
de les que tenim aquí
que aquest també seria
un altre
de les vessants
de l'alterna lluita
del món de la pajacia
que t'arriben tu
per fer
un producte
o has de complir
tota la normativa
tot el tema
dels sanitaris
i en canvi
poden entrar productes
d'altres llocs del món
amb regles de joc
molt diferents
sí
així és
per exemple
amb l'avellanè
que és el que
jo conec més
perquè és el que cultivo
ara mateix
tenim un parell
de plagues
que no tenim
mitjans de lluita
per fer
i front
per combatre-les
que ens estan
disminuint
la producció
molt i molt
estan parlant
d'entre un 40
i un 50%
i resulta que els productes
que teníem
no fa tant
fa 10 anys
han estat prohibits
per la Unió Europea
perquè són
cancerígens
i perquè fan mal
i no sé
jo no sé quantos
però després
comprem les avellanes turques
que van carregats
amb aquests productes
per tant
bueno
jutgeu vosaltres mateixos
no cal dir res més
i el tema del preu
aquest és un altre
bueno
els preus
el mercat
és global
i la gent
es vol guanyar la vida
sigui turc
sigui alemà
o sigui espanyol
i al final
els preus
es posen al seu lloc
vull dir que
ara mateix
el diferencial
de preu
entre una avellana turca
o una avellana
catalana
és mínim
Parlem amb Sergi Martín
el responsable nacional
de la ferida seca
del sindicat
Unió de Pagesos
a voltes
d'aquest
d'aquest tall
de l'AP7
d'aquest divendres
demà passat
pel tema
de l'ordre
per tal de poder arrencar els arbres morts
arbres morts
a causa de la sequera
però jo ho deia
que ha plogut
aquests darrers mesos
ha plogut més que l'any passat
però la sequera
és estructural
i els acuífers
estan pràcticament secs
no?
Sí
i a veure
un arbre quan es mora
perquè
per exemple
l'Avellaner
que és un arbre
un arbús de ribera
que ha estat un any
sense regar-se
doncs
òbviament
aquest arbre es mor
o ara per molt que plogui
aquest arbre ja s'ha de restituir
perquè no el ressuscitarem
Aquesta és la situació del camp
també s'explicava
algun company
que clar
que van haver d'arrencar
a Avellaners
a altres temporades
precisament per això
perquè no
perquè no es podien regar
sí
clar
en el moment
en què tu veus
que aquells arbres
se t'envan
perquè no tens aigua
doncs
de vegades
has de prendre
decisions dràstiques
fins i tot
hi ha gent
que
ha sacrificat
la collita
no ho sé
d'olives
per mantenir
els avellaners
per donar-li
tota l'aigua
que hi havia
per les oliveres
donar-li els avellaners
vull dir
hem hagut d'anar fent
tripillocs
per anar
per anar solventant
aquest problema
que teníem l'any passat
i fa dos anys
i ressent
perquè no vinguin
a Pedregada
que també seria
ja n'hem vist
aquests darrers dies
per tant
també sempre pendents
del temps
sí
quan tens
el negoci
el de fora
com diuen
al meu poble
a Valls
estàs exposat
sempre a tot
i parlem
en un territori
que amb la Tarragona
doncs evidentment
amb
molt d'avellaner
i
bé
un cultiu històric
aquí al territori
i també recordem
que ja tenim una certa
recordem
les lluites històriques
també
pel tema
de la vellana
que això ve de lluny
no és
de fa quatre dies
i aquí estem
i hem de seguir
hem de seguir
amb aquesta situació
Sergi
algun missatge
de cara
als que ens escolten
els possibles consumidors
dels productes
que feu al camp
els consumidors
dius dir
que
sempre mirin
l'origen
de tots els productes
que comprin
que això és
una garantia
de sanitat
i de salut
i a més a més
és una garantia
que s'està
conservant
el territori
i a l'administració
un missatge
molt clar
feu la feina
teniu l'ordre
escrita
la teniu passada
pels serveis tècnics
i pels serveis jurídics
i teniu els diners
només falta
que el conseller signi
hi ha
tota una pagesia
del camp de Tarragona
pendent d'això
i no pot ser
el tema
de no poder mantenir
explotacions
i que hi hagi
qui prefereixi
no treballar al camp
i que al final
l'explicació familiar
quedi arma
també té molt a veure
amb el que estem explicant avui
que hi ha el risc d'incendi forestal
que hi ha temperatures altes
que la humitat
relativa
és baixa
que pot entrar
un vent de sud
i per tant
que tinguem
incendis forestals
importants
ja en aquesta època
de l'any
també té a veure
una pagesia
això
amb l'abandonament
dels camps
exacte
el mosaic
mosaic agroforestal
que se'n diu
és molt i molt important
i tenir
molts quilòmetres
un darrere de l'altre
de massa forestal
de bosc
o de terrenys
improductius
o abandonats
és un perill
perquè és el que dèiem
comença el foc
per una punta
i surt per l'altra
en qüestió d'hores
si hi ha
mosaic al mig
si hi ha terres
conreades
llaurades
etcètera
doncs
això
evita
que el foc
corri
i després
que tenim un problema
de terres abandonades
on s'hi posen
senglars
on s'hi fan
conills
tenir la terra abandonada
té una sèrie de conseqüències
i això és el que hem d'evitar
Sergi Martín
responsable nacional
de la fruta seca
del sindicat d'unió de pagès
gràcies per explicar-nos-ho
enviem aquests missatges
i
i bueno
i hem atents a divendres
a partir de les 4 de la tarda
a la PSP
a l'altura d'aquí
de Constantin
a nivell de
del territori
doncs a nivell de Tarragona
una forta abraçada
i molts ànims
gràcies
que vagi bé
salut
adeu
La veu de Tarragona
camí cap als 40
Òpera a l'Auditori Camp de Mart
sona fantàstic
l'11 i 13 de juliol
gaudeix de la bohem
el clàssic de Puccini
a minor arteta
com a mimí
una història d'amor
en el París del segle XIX
organitza
l'associació Amics del Teatre Líric
de Tarragona
Entrades disponibles al web
entrades.tarragona.cat
i a les taquilles
del Teatre Tarragona
Arena Restaurant
el lloc perfecte
per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
apostem
pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i cocktails premium
vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes al passeig marítim
de Salou
menús especials
per a grups
i esdeveniments
especialitat en arrossos
més informació
i reserves
a www.arena
restaurant.com
o al 977
384
000
a l'hotel
Blaumar
al passeig marítim
de Salou
a Tarragona
a Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment
i informació
tarragonina
contacte amb nosaltres
al 977
24
53
64
de 9 a 2
al migdia
o escriu-nos
a publicitat
arroba
emmct
punt
cap
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
Cocodril Club
si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop rock
les llegendes
les cançons que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
hasta luego
Cocodril
no pasaste de cañar
hasta luego
Cocodril
Cada dissabte
a les 10 de la nit
encamina
DJ Parry
DJ Parry
el DJ resident
de Tarragona Ràdio
t'ofereix la millor selecció musical
perquè et montis la festa
allà on vulguis
els darrers èxits musicals
els trobaràs a Tarragona Ràdio
cada dissabte a les 10 de la nit
i amb DJ Parry
prova-ho i repetiràs
la veu de Tarragona
camí cap als 40
que anem a passar el pont de la petxina
cap avall
per entrar al Serrallo
i parlar de la festa major de Sant Pere
que ja escalfa motors
i que vaja
que sempre és un ple
poder visitar el Serrallo
i a més a més
fer-ho ben acompanyat
com és el cas
amb el que serà el pregoner
de les festes
que és el Jaume Sants
a banda de vicepresident també
de la Conferreria de Pescadors
ja sabeu aquesta festa
la de Sant Pere
patró dels mariners
i dels pescadors
dels organitza
de la Conferreria de Pescadors
Jaume Sants
molt bon dia
molt bon dia
com anem?
gràcies
gràcies per la invitació
per parlar amb altres
home
un ple sempre a parlar
tu sempre és un ple
igualment
igualment
tot i que bueno
si vols parlem també
perquè mira
ara parlàvem de la pagestia
que divendres
faran el crit al cel
perquè en fi
també saps com estan
tots els sectors primaris
però avui parlem de la festa
avui no igualim la festa
sí parlem de la festa
exacte
perquè l'altre ja està
com sempre
anar batallant
no canviant gaire
per això
anar batallant
anar batallant
anar batallant
anar batallant
bueno escolta'm
ja tens el prego escrit
o encara no?
encara no
estamos en ello
com diuen
poc a poc eh?
poc a poc
i bona lletra
sí
però vaja
coneixent i coneixent
el sector
de la Conferreria
i dels pescadors
imagino que serà un prego
i m'imagino jo eh?
se fa fàcil
serà reivindicatiu
no?
una miqueta reivindicatiu
però se fa fàcil
com que som gent de casa
i tots els estrets
som gent de casa
se pot dir
o se fa fàcil
l'escriure
o la veritat
en què penses Jaume
quan allò
quan t'hi posis
en què penses
quan penses
en el serratlló?
home
doncs mira
penso que quan era petit
en quant a les problemes
que tenim ara
a la pesca
però bueno
més que res
més me'n vull recordar
de la festa
que pas de la pesca
pel que has dit tu abans
sempre estan reivindicant
i sempre
sempre fent cap
al mateix lloc
més bé
parlar de la festa
que és un goig
de la professora
i de Sant Pere
el que significa
pels pescadors
i per tot el punt
de la pesca
la veritat
i és que significa molt
la professora
ara m'envenen
algunes imatges
al cap
del moment
de la sortida
de Sant Pere
de l'església
amb els pescadors
descalços
jo sé que ho viviu
i l'entrada
encara és més emotiu
i l'entrada
sé que ho viviu
amb molta
molta devoció
amb moltes ganes
com cada any
sí que sempre
a les festes
però sempre
he anat a menys
perquè sempre hi havia
més festes
antigament
quan jo era petit
la festa de Sant Pere
era més gran
com a tot arreu
però clar
les barques
ara s'han de venda
el dia 1
començava a anar a la mar
però bé
quan ja eres petit
sempre avui és millor
d'una altra manera
les festes
la veritat
com les recordes
Jaume
les festes?
doncs
amb moltes ganes
que arribessin
s'enguernien
els carrers
s'ho eren petits
doncs amb molta
llorança
la veritat
el que s'ha passat
més bé que ara
ara passen més de presa
les festes
que abans
quan te fas gran
passen les coses
més de presa
que quan ets petit
a més clar
no sé si el serratllo
era més serratllo
llavors
que ara
el serratllo
sempre és el serratllo
això no s'ho té a més
però clar
has de comptar
que abans
eren moltes barques
aquí
clar
perquè jo no
érem més pescadors
tot s'ha dit
d'una altra manera
que pas ara
clar
perquè la gent
també
són menys
i s'ha dit
d'una altra manera
és molt diferent
però bueno
el serratllo
sempre serà el serratllo
i les festes de Sant Pere
igual
quin moment
recomanes
quan comença
tot plegat
això arrenca allà
penso que no
demà mateix arrenqueu
demà passat
sí
ja va començar
que vam fer un concert
aquí a l'església
i després el diuenç
fem un esmorzar
popular
per la gent
i després
la feina a la tarda
se pot sortir
la golondrina
que donarem
esticat
d'aquí la cofreria
i després
fem jornada castellera
molt bé
les festes
com cada any
amenes
per la gent
i per omplir
el barri de gent
i de testes
però el moment
de la processó
això és el
el moment
també culminant
com deies
l'entrada
l'entrada
entre Sant Pere
amb la gent
de ginolls
i tothom aplaudint
i penes castells
és molt maco
és molt maco
la veritat
i molt emotiu
i és per la gent
que anem a la mar
entrar
clar
entre
heu de baixar
el que deies abans
us heu de posar
a les ginolls
perquè pugui sortir
no no
si no toca dalt
però després ja entrem
de ginolls
després ja tot va de ginolls
al sortir no
però l'entrada
és tot de ginolls
fins dintre de tot
saps què m'agrada
cada any
Jaume
a veure també
que clasou
els mariders
que porteu
a Sant Pere
però també
hi ha la canalla
petita per allà
que també
amb ganes
de poder fer
la barqueta
porta la barqueta
petit
jo li he portat
també la barqueta
petita
quan era petit
és com una tradició
ja començava
i ja tenia
ganes de ser més
per portar
a Sant Pere
ara t'ho dic jo
és com sempre
la veritat
la professió és com sempre
emotiva
i molt bonic
avança amb alguna cosa
del que diràs al pergó
Jaume
va
Ho dic en sèrio
encara no l'he escrit
avui començaré
que hem de parlar
de les festes
de les boniques
pel barri
i una miqueta de tot
ara no sé què he dit
de la veritat
de ballar
no?
clar
les festes
és ballar també
hem de ballar
hem de ballar
hem d'estar
amb la gent gran
que també hem de saludar
doncs molt bé
la veritat
amb moltes ganes
tu i jo
hem parlat moltes vegades
d'això
que el serrallo
ja
la gent gran
també es mira
es mira menyorant-se
el que era
ara fa alguns anys
el que recorden
d'aquell
de quan hi havia més barques
de quan
de quan qui més qui més
treballava a la mar
qui més qui més
clar
hi havia les remandadores
que també hi havia
les dones del barri
hi havia més barques
tu vas a comptar
de llums
d'encerclament sol
que en queden 7
ara hi havia en 40
en cada barca
d'aquestes van 10 homes
o 12
compta quina mà de gent
ja érem
i a la raça
només ne quedem 22
quan érem 40 o 50
vull dir clar
algú i o no
se nota i tot això
se nota
dels actes que fareu
a banda d'aquest
esmorzar popular
de divendres
què més tenim
què més destacaria
Jaume
què heu preparat
ja t'he dit
fem la golondrina
d'aquí al port
farà viatges
per passejar
per aquí dintre el moll
farem la jornada castellera
es corre a focs
i després també fem
barbela i d'Ijei
com cada any
farem el sopar popular
que serà quan faré
el pregó
això és dissabte
el sopar popular
sí
és dissabte
cada diumenge
sí
dissabte cada diumenge
dissabte cada diumenge
sí
i després
com hem de fer
tenen la professió
que és el diumenge
a la tarda
fem la missa
a les 12
i el patró
i ja està
i el professor
a la tarda
a les 7
a més teniu clar
la colla castellera
els xiquets del serrallo
els diables
no he llegit el prospecte
però
mirem
dues colles més
la penso
no sé del cert
però penso que sí
dues colles més
castelleres
si busqueu Sant Pere
a Serrallo 2025
ho trobareu tot
vull dir que no
sí
tot
tot
això sí
el Facebook
per la confraria
de Pascosa
sempre ho trobareu tot
doncs escolta'm Jaume
que queden un parell de dies
per fer el pregó
sí
honorat
de poder fer el pregó
de casa teva
molt honorat
i moltes ganes de fer-ho
molt honorat
la veritat
és el Jaume Sanz
el vicepresident
de la confraria
de Pescadors
i pregunent
en guanya
de les festes
del serrallo
tothom convidat
tothom convidat
al serrallo
com sempre
del pont de la Patxina
cap amunt també
tot i que no cal
que vinguin tots
ja poden vindre
la tienda dalt de Tarragones
però dic que no vinguin
tots de cop
no que vinguin
home que
a partir del divendres
uns quants cada dia
que no vinguin
tot una aglomeració
de gent de cop
però que baixin
que sempre som bonvinguts
ja ho sabeu
escolta i dius que torneu
a la mar
el dia
el dia 1 de juliol
el dia 1 de juliol
per tant això serà
acabar les festes
acabar les festes
i cap a la mar
que acabem força peix
i que la gent de Tarragona
de les comptades
mengin força peix
de Tarragona
això mateix
que és el mateix que dèiem
fa una estona amb els pagesos
que mireu ben bé el producte
i que sigui d'aquí
que esteu
clar que sigui fresc del dia
això mateix
i un bon romesco
i un bon romesco
i força peix
sé com és bo que hi ha
ja una forta abraçada
a tu i a tota la gent
de la confraria
i del serrallo
igualment
moltes gràcies
i bona festa
bon dia
escolta
fes el paragó
que no tindràs temps
després
sí
no pateixis
que això estarà fet
vinga
una abraçada
bon dia
igualment
adeu
MD 3
1
1
2
2
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recuperem la conversa amb ell, amb l'Albert Castellet, perquè ens dona quatre ítems de què hem de fer i sobretot què no hem de fer amb aquestes circumstàncies meteorològiques i amb aquestes temperatures tan altes.
amb l'Albert Castellet, que se'ls demà!
Molt bon dia!
Fins demà!
D'inici de campanya al dia drets!
Divendres que ve no l'altre!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
també t'endrem a premsa, llavors!
Anem a sentir que deia la conselleria interior, Núria Perló, no fa gaires dies, eh?
Crec que la setmana passada et deia això.
Venim de tres anys de sequera extrema, hem tingut pluges, però és veritat que aquestes pluges han fet que tinguem més vegetació, però ens espera un estiu molt calorós i, per tant, aquesta vegetació aviat s'assecarà i també és material combustible,
més les restes de material combustible que acumulem, que és el que explicàvem la introducció, no?, de troncs i de restes, no?, de material fòssil, que també és combustible.
Per tant, el fet que hàgim tingut pluges no ens fa una campanya diferent, sinó que, per això també remarcava, no?, que des del punt de vista de la feina de bombers és una campanya clàssica,
és a dir, que la pluja no ens aporta un escenari diferent de cara a dir que és millor.
Clàssica, eh?, per els que no siguin de futbol, en termes d'extinció d'incendis, què vol dir la campanya clàssica?
Clàssica en el sentit que seguirem tenint risc. Sí que és veritat que no serà una campanya com aquestes tres últimes, serà una mica diferent,
ve més tard i els riscos venen per uns altres cantons, però seguirem tenint risc d'incendis forestals.
Potser no hi haurà el començament, però més endavant pràcticament segur.
La situació, i de fet els oients hi van per l'autopista, ho veuran, eh?, en alguns punts.
A la zona d'Algarraf es veu força, de manera que veuen també, que hi ha zones de bosc, de pi especialment, on es veuen pins morts.
Es veuen persones de color gris, són de...
Sí, sí, això és la conseqüència d'aquests tres anys de sequera que hem tingut, eh?
Amb aquesta sequera tan pronunciada, i no només la sequera, sinó la calor que hem tingut, han mort molts arbres.
Em sembla que el global de Catalunya són un 28%, però hi ha zones on tenim molts més arbres morts, eh?
Com deia Sara, aquí al Garraf es veu molt passant per l'autopista.
Al nord del Montsanc, que potser no es veu tant, i és vessant nord, però tenim molts arbres morts.
I tot això és combustible que amb incendis importants ens ajuda que es facin grans.
El bosc, o sigui, la sequera, n'hem sortit ja de la sequera, perquè, clar, veníem de tres anys estructurals d'una campanya molt complicada.
Aquest any ha plogut, almenys en els darrers mesos ha plogut força, tot i que també de forma molt local, no?
És a dir, que llocs que ha plogut molt, llocs que ha plogut poc.
Sí. En global, Déu-n'hi-do, eh? Ha plogut prou general, i és veritat que ha plogut prou bé,
perquè han estat allò, pluges torrencials durant pocs dies, sinó portem des del novembre pràcticament amb pluges prou continuades.
I la sequera s'ha revertit molt, i es veu amb els pantans que els tenim molt plens, en general.
No a tot arreu, però en general l'estem molt bé.
Ara, la sequera no ho és tot, la temperatura sí que segueix sent més alta del normal,
i sobretot tenim les seqüeles d'aquesta sequera d'aquests últims tres anys.
Mm-hm. Fa l'efecte, i deien també des de gent rural,
que els aqüífers, es pot fer la impressió dels que estan plens,
perquè els aqüífers estaven molt secs, no?
I, per tant, l'aigua aquesta va filtrant cap a baix, no?
El que fa disminuir la humitat del bosc, en definitiva, no?
I quan vingui la temperatura alta d'aquesta època, també, diguem-ne que en superfície se seca ràpid, no?
Sí. La veritat és que fins ara no havíem tingut calor,
fins a aquesta última setmana que hem tingut aquesta entrada,
que divendres i dissabte va apretar fort,
però ara sembla que baixa una mica,
però això de seguida tornarem a tenir entrades de sud o vent,
que ens farà assecar ràpidament tot el que és el combustible a fi, sobretot.
que aquest any, al fi, el tenim molt arbassat, sota de bosc, que ha crescut molt.
Per tant, quan això sequi, que ens farà que els incendis,
així inicialment, corrin més del normal.
Com es preu la campanya? I ja ho deia fa alguns dies que hi haurà reforços de recursos,
de recursos humans, i també la IA, que s'incorpora la intel·ligència artificial
per tal de perdir el comportament dels incendis. Com es fa això?
Bé, anem per part. Sí, a reforços de campanya ens comencen a partir...
Alguna cosa ja va començar ahir, la resta comencen demà, entre demà i mitjans de juny,
encentre tot el reforç de campanya forestal.
I aquesta campanya, bé, no és ben ben novetat,
però ja l'any passat va començar tot el que és la predicció
de quin tipus d'incendis ens podem tenir,
basats en intel·ligència artificial.
Amb tot l'històric d'incendis que hem tingut,
la intel·ligència artificial el que fa és mirar quina situació
s'assembla més a la que tenim avui en dia,
o avui, el dia en concret, i quin tipus d'incendis hem tingut
en aquestes situacions i quines lliçons hem après
en altres incendis semblants. Per tant, la idea és que, doncs,
un 15 d'agost, en la situació del dia,
podem preveure quins incendis ens trobarem
i com hem d'actuar o com hem actuat altres vegades
en els incendis semblants. I això també ens va molt bé,
perquè tenim incorporació de molts bombers nous,
que potser no tenen l'experiència de molts anys
d'incendis forestals. Per tant, aquesta intel·ligència artificial
els ajudarà a poder estar una mica més,
tenir una consciència de la situació més acurada.
El tema de poder predir...
Clar, teniu tot l'històric del cos de bombers,
però especialment també el que han viatges que han canviat
en els últims anys. Perquè vèiem ara fa alguns anys
incendis a quin nivell del territori on s'havia superat
la velocitat de propagació. Aquelles mesures que feu
passen a l'incendi, és a veure cada fill, per exemple,
i a més a part d'urbanització. És a dir, que hi ha dades històriques
dels últims anys que denoten que alguna cosa està canviant, no?
Sí, està canviant. Està canviant.
Amb el canvi climàtic està clar que van canviant
els condicionants i les situacions que tenim.
Així si tot aquesta campanya possiblement s'assembli a campanyes
que havíem tingut ja fa anys, el dos mil i poc.
Entre altres, perquè ja no hem tingut aquesta sequera,
però en canvi és una campanya amb molta vegetació,
molt arbassar, molt sota bosc, i una campanya que ens ve més tard.
Així com els anys pesats, aquesta època ja havíem tingut incendis importants,
aquest any prou feina s'han cremat petits incendis d'una hectàrea,
però la previsió és que pugui començar, doncs això,
a finals de juny, a començaments de juliol,
puguem ja tenir incendis importants,
que eren les campanyes que teníem fa 15 anys.
Sant Joan marca el punt d'inflexió també una miqueta.
Ho dic per la rebella, eh?
Perquè també és una mica esporta de corcoll
a tots els efectius d'emergència, no?
Sí, és un dia que tenim molts serveis,
perquè es juga molt amb el foc, no?
I és inevitable que tinguem moltes ignicions.
També és veritat que aquest any no es preveu que estiguem amb l'època...
Començarà llavors a haver-hi risc, no?
Jo crec que pot ser un Sant Joan habitual amb moltes ignicions,
però esperem que grans grans no.
Serà ben bé l'inici.
a partir de Sant Joan i 1ª, 15 de juliol,
és quan, si no hi ha cap canvi amb la meteorologia,
podem tenir incendis importants.
Depèn, entenc que la temperatura, bàsicament, eh?
La temperatura d'estiu i també l'afluència de gent, eh?
Però bàsicament la temperatura,
quan puja la temperatura allà de ple estiu, no?
Si mitjans de juliol a agost.
Sí.
És quan puja la temperatura i ve molt condicionat, també,
si passen onades de sud i, sobretot, si tenim vent,
que ajuda a secar molt.
El vent de sud per què és tan complicat?
O per què complica un incendi, un vent de sud?
Bé, el vent de sud perquè ve molt rescalfat,
ve molt calent i molt sec.
I és quan tenim tots els factors de risc per grans incendis, no?
És com aquesta unedeta que hem tingut ara la setmana passada,
però amb la vegetació més disponible.
Encara ho teníem prou verd i, per tant, hi ha hagut poqueta cosa,
però això ens passa a partir de començaments de juliol
i pot haver-hi risc important.
Parlem amb Albert Castellet,
al cap de la regió d'emergències dels bombers a nivell de Tarragona
i sempre diem, ho diem en cada campanya,
que el foc no només es combat quan hi ha temps d'incendi,
sinó també que es combat en la prevenció.
I això és important, no?
Des de la investigació, l'aïa que dèiem ara,
però sobretot la feina també de conscienciació,
per evitar que almenys el factor màstic darrere dels incendis, no?
Sí, hi ha molta feina de prevenció a nivell de neteja,
de sotabós, de franges, de protecció, etcètera,
però tot això ja s'hauria d'haver fet durant l'hivern.
Ara, la prevenció que podem fer és intentar que no hi hagi ignicions
i això vol dir ser molt responsable en tirar borilles,
en fer feines que puguin crear guspires, etcètera.
I això és veritat que ara potser encara no som molt conscients,
perquè venim de molta pluja,
però també és cert que a l'estiu, quan la calor preta,
normalment la població ja n'és conscient, eh?
Però no està de més recalcar-ho, eh?
Que qualsevol ignició pot ser l'inici d'un gran incendi.
I a vegades també parlem, i hem parlat en alguna ocasió,
recordo, d'incendis de gran abast, eh?
D'aquells que pràcticament no tenen capacitat d'extinció,
és a dir, que simplement es deixa que vagin cremant
perquè es crea la seva pròpia atmosfera, no?,
i es van retroalimentant.
Evidentment estem lluny de l'altra banda de l'Atlàntic, eh?
Que també n'hem vist ja alguns importants,
Califòrnia o altres punts del món,
però això forma part del dia, no?, a l'hora de prevenir.
Sí, sí, estem en un territori que podem tenir incendis aquests,
que estan fora de la nostra capacitat d'extinció,
és a dir, l'incendi corre més del que nosaltres podem actuar,
i hem de buscar oportunitats on aquell incendi, doncs,
es freni per a nosaltres llavors actuar.
És veritat que ara en aquest moment no,
els incendis que tenim ara estan dintre capacitat d'extinció,
però això de cara al juliol pot ser que en tinguem.
No sé si aquest any es poden preveure incendis aquests tan grans
com els que comentaves ara, que hem tingut, com deies, a Califòrnia,
o hi ha hagut a Xile o a Portugal,
però està clar que és un territori que en podem tenir,
si no és aquest any, d'aquí un o dos o tres anys,
amb situacions d'una mica de sequera i de molta sequetat,
doncs a la llarga podem arribar a tenir incendis d'aquest estil.
La campanya forestal coincideix en aquesta època
amb la resta de la feina ordinària.
Per tant, ja la feina del dia a dia, no?,
que ja és tot l'any, i les campanyes que també es van movent, no?,
perquè depèn, aquest any comenceu més tard, no?,
però altres anys hem començat abans.
No sabem mai quan s'acaba,
perquè això tampoc no ho podem saber, no?, ara mateix.
No, no ho podem saber, i és que a més les previsions meteorològiques
a llarg termini són molt poc fiables,
per tant no ho podem saber.
Habitualment aquests últims anys comencem molt aviat
i també les acabem prou aviat.
A partir de mitjans d'agost normalment ja comença a baixar bastant el risc.
Aquest any que comencem més tard, no ho sabem,
fa 15 anys quan començàvem tard la campanya acabava tard,
vol dir que podria ser que acabés més tard.
i nosaltres, mira, aquest any l'avantatge és com que a l'inici de la campanya
l'hem preparat abans que ens vingui el risc,
doncs tenim una mica més a marge per posar-nos a to, no?,
però com acabarà evolucionant depèn molt de com sigui aquest estiu,
si plou o no.
Si plou o no, bàsicament.
Però també els altres factors que dèiem, el vent,
l'orografia, que també tenim una orografia a nivell del territori
molt diversa i complexa, no?, de vegades.
Hi ha llocs que és molt difícil accedir, no?,
que això a vegades no costa entendre-ho,
excepte els que esteu allà, no?,
i heu d'arribar a un cim o a un lloc.
Sí, bueno, aquest és un factor que no podem controlar,
perquè, mira, la previsió meteorològica, doncs, és la que és,
si hi ha vent o pot ser que n'hi hagi o no,
ara l'orografia la tenim aquí,
i la vegetació la tenim, i la matèria morta la tenim,
i això són riscos que hem d'assumir i hem de conèixer.
També molta precaució de cara a aquells que ara,
a partir d'aquesta època, començareu a anar cap al medi natural,
cap a l'interior, cap a les muntanyes,
per evitar també situacions de risc,
perquè a vegades no som prou conscients que anem a algun lloc
i que podem provocar una situació complexa, no?,
tot el que es pugui prevenir en aquest sentit, no?
Sí, a veure,
tampoc és qüestió de no anar al medi natural,
perquè al final és estiu i tots hi volem anar,
però sí que és important que anem a posar risc,
i quan es tanquen macissos siguem molt conscients
que això es fa per una raó, no es fa per molestar ningú,
sinó simplement per evitar ignicions,
que és principalment quan hi ha gent
és més fàcil que hi hagi una ignició per qualsevol descuit,
i després, perquè si hi ha un incendi,
no ens quedi gent atrapada.
Tenim zones aquí molt conflictives,
com podien ser el barranc de la Glorieta, no?,
que si mai tenim un incendi allà amb molta gent
que s'està banyant els gorgs,
doncs ho tindrem complicat.
Si hi ha risc important i es tanquen macissos,
es recomana no anar-hi,
doncs val la pena fer-hi cas.
El tema de la coordinació entre cossos,
que també ho deia la consellera l'altre dia,
que destacava que s'ha reportat
el sistema de comandament del cos,
exactament com?
Perquè ja parlava de definir les prioritats
que cal abordar cada incendi,
orientar els esforços dels grups actuants, etcètera, etcètera.
Què ha canviat aquest any respecte a l'anterior?
Bé, és una evolució, ja portem uns anys
amb un sistema de comandament al cos de bombers
que reforça molt el que és la coordinació.
I en aquest sentit,
això es va posar molt palès ara fa tres anys
en els incendis que vam tenir,
la simultanitat d'incendis forestals
que vam tenir em sembla que va ser el 22,
ara fa tres anys,
que de fet aquí a Tarragona ens va afectar poc,
però el reste de Catalunya molt.
I aquí és molt important tenir una bona coordinació
i un sistema de comandament integrat,
de manera que no érem capaços d'actuar sobre tots els incendis,
per tant havíem de prioritzar uns
i deixar cremar uns altres,
si s'explica es pot entendre,
però també crea certs conflictes.
I ens va permetre resoldre la situació
amb un èxit important.
Llavors és aquesta coordinació nostra
a nivell integral de tot Catalunya
i la resta de coses per definir prioritats
i quins incendis prioritzem
o en cas d'un incendi quins flancs prioritzem.
Clar, clar, la pitjor situació és la simultanietat d'incendis,
que és quan es toca patir més com a cos,
quan entenem diferents d'importants alhora.
Sí, sí, és el que vam tenir ara fa tres anys
i aquí el principal és,
nosaltres intentem que el cos de bombers no col·lapsi,
és a dir, que nosaltres puguem anar seguint
totes les emergències que tenim habituals
i els incendis gestionar-los
de la forma que sigui més eficient.
I això vol dir que algun l'haurem de deixar cremar
perquè té menys risc
o perquè ens serà més fàcil
apagar-ho més endavant
i, en canvi, dedicar els esforços a altres,
que potser semblen més petits
però que poden ser més importants
perquè estan a prop de població
o perquè tenen un potencial molt més important.
Campanya mitjans terrestres,
combina això també mitjans aèris,
que crec que es mantenen respecte a l'anterior campanya,
però vaja que també el foc no s'ataca només al terra,
terra, aire i ja en convingui, no?
S'ataca combinat,
i els mitjans aèris són molt necessaris.
També és veritat que no n'hi ha prou amb mitjans aèris
perquè acabem rematant-nos des de terra,
però ajuden molt a que la feina des de terra es pugui fer.
I aquest any tenim més o menys els mateixos mitjans aèris
que teníem l'any passat a nivell de Catalunya
i aquí a Tarragona seguim amb un bombarder a Prades,
un de comandament,
a Terres de l'Ebre tenen un altre bombarder a Horta de Sant Joan.
Seguim més o menys igual.
L'any passat recordo una campanya que no va haver-hi grans incendis,
que recordo jo, no sé si ho recordo bé o no ho recordo bé.
Pel que es preveia, preveia molt risc,
perquè estàvem en plena sequera, calor, i es preveia molt risc.
La veritat és que pel risc que hi havia ens vam sortir prou bé,
però sí que va haver-hi certs incendis.
En vam tenir ara a començaments de campanya alguns.
Aquí a Tarragona no tant, però a Tortosa,
amb la Franja Maragó en vam tenir alguns.
Després aquí vam tenir els del Priorat,
el de la Figuera i el de Cabassers,
més a finals de campanya,
tot i que el de Cabassers ja havia començat a ploure
i així i tot ens va sorprendre.
Ens en vam sortir prou bé, ja vam tenir incendis,
però pel que podia haver estat
va sortir molt bé la campanya.
Per acabar, algun consell,
pels que estan escoltant ara mateix la ràdio,
algun consell en general,
pels que estan escoltant i pels que vindran,
perquè l'estiu el que té també és que ve molta gent al territori,
què és el que han de tindre molt per cent?
Sobretot, seguir molt les consignes que es donguin.
Per una banda, evitar ignicions en èpoques de risc,
qualsevol activitat humana que pugui provocar una guspir evitar-la,
i segon, en casos d'incendis importants,
seguir molt les instruccions que es donguin,
que habitualment són de confinament,
de quedar-nos dins de la casa.
Per tant, no sortim a fora
si ens diuen que ens confinem,
perquè és on acaben havent els accidents.
Amb això tenim facilitats des del punt de vista tecnològic,
com ara el sistema d'ESAVER,
per enviar a l'estat de fos mòbils de forma molt quirúrgica,
per tant pots confinar una urbanització
al costat, si convé.
Sí, els avisos aquests són un avanç important,
així i tot falta que la població en sigui conscient,
perquè moltes vegades em sembla que és millor fugir corrents i marxar,
però és on acaben havent els accidents en aquests incendis importants,
tots els accidents, o la majoria,
provenen d'evacuacions no controlades.
Per tant, en general és molt més segur confinar-se,
i sobretot seguir les instruccions que es donguin des dels mitjans públics.
La setmana passada que es feia el simulacre de sistema d'alertes de sirenes de risc químic,
no sé qui ho deia, que estem en bones mans, en general, eh?
Puc compartir també a nivell d'ocos de bombers?
No, estem en bones mans i portem anys treballant-hi,
i sobretot en el pla sec, el que és el risc químic aquí a Tarragona.
Des d'ara, fa quatre anys, s'ha incidit molt i fem moltes campanyes,
i la campanya aquesta de quedar-nos a dins,
amb la prova de sirenes, s'havia de confinar.
És una mica conscienciar-nos tots del que hem de fer si mai tenim un accident,
que esperem que no hi sigui,
però amb l'indústria que tenim aquí,
dió altra, és possible que alguna cosa passi.
Albert Castelleta, gràcies per acompanyar-nos,
cap de la regió d'emergències dels bombers a Tarragona,
us sentirem el divendres dia 13,
en la presentació de la campanya a nivell territorial.
Gràcies per avançar-ho i esperem que tingueu poca feina,
que toco fusta, eh?
Això esperem.
Gràcies.
Moltes gràcies.
El Festival Camp de Mart reuneix a Tarragona
la millor música i ars escèniques per a tots els públics.
Del 20 de juny al 14 d'agost.
Consulta tota la programació a tarragona.cat barra cultura.
Has deixat d'estudiar i vols continuar la teva formació?
Ara és el moment.
El Centre Municipal de Formació d'Adults Fòrum
obre el període de presentació de sol·licituds del 19 al 27 de juny.
Consulta tota la informació a imet.tarragona.cat barra adults.
Informa't ara.
Ajuntament de Tarragona.
Necessito parlar amb algú.
No sé què em passa.
Sento que tot m'està superant.
Hi ha missatges que no es poden ignorar.
Per això a Tarragona t'oferim Ara t'Escolto,
un servei de suport per a adolescents i joves
on es posa la salut emocional al centre.
Si tens entre 16 i 30 anys,
resideixes o estudies a Tarragona
i estàs experimentant algun malestar emocional,
contacta amb nosaltres i reservesa ja la teva cita
a tarragonajove.org
o per WhatsApp al 671 350 671.
Ara puc comptar amb algú. Ara t'Escolto.
Ara t'Escolto és una iniciativa de les conselleries d'igualtat,
joventut i salut pública de l'Ajuntament de Tarragona.
Moll de Costa.
La Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Dina i passeja, parleix de la cultura,
del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Tres museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
informació a portarragona.cat
Tarragona ràdio.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem?
La veu de Tarragona amb la cultura.
I avui el que fem ens porta a una activitat gastronòmica,
però també solidària i una mica final d'etapa.
Volem brindar, volem brindar per la solidaritat i per això,
de fet, ho podem fer nosaltres i ens hi convoca Mans Unides.
A casa Miret serà demà aquest brindis solidari,
el vinet solidari que arriba ja a la quarta edició.
En volem parlar amb una de les responsables de Mans Unides,
Teresa Feliu, que és delegada de Mans Unides a la ciutat.
Teresa Feliu, bon dia.
Bon dia, Núria.
Moltes gràcies per convidar-nos.
Explica'ns una miqueta en què consisteix aquest brindis, eh,
que a més és obert a tothom i és solidari,
i arriba a la quarta edició i ara m'he sorprès
que portéssiu ja tants anys fent-ho.
Sí, doncs mira, resulta que és ja després del quart any
i és una trobada que uneix realment la solidaritat amb el bon vi,
la gastronomia i el compromís social.
I tot això ho fem possible gràcies a que tenim empreses col·laboradores,
entitats i persones que realment creuen en un món millor.
Està patrocinat per Egeplani, que és on se desenvoluparà la trobada,
aquí al jardins de la Casa Miret, hi ha un lloc conegut per molts aquí a Tarragona,
i també comptem amb el suport de la Diputació de Tarragona per poder-ho fer.
i el lema que triem aquest any és que amb una copa de vi o un refresc
estàs canviant vides de moltes persones.
Aquest seria el fil conductor de la trobada d'aquest dia.
Després, aquest vinet, de fet, doncs combina això,
una vetllada solidària, que és donar a conèixer la situació
que està vivint la població mundial,
sobretot envers el tema de la fama i la pobresa,
ja saps que és una de les nostres missions,
a les mans unides, la lluita contra la fama i la pobresa del món,
i amb això volem receptar recursos econòmics
per poder finançar els projectes que enguany vol acompanyar
la delegació de Tarragona.
De quins projectes estaríem parlant?
Què teniu ara en marxa i fins i tot per al futur?
No sé si a l'estiu és una època activa o tranquil·la,
pel que fa a mans unides.
Anem combinant perquè també treballem
el que són els pobles de la diòcesi de Tarragona,
per tant tenim activitats també a l'estiu,
sobretot sopars solidaris o actes musicals, etcètera.
Nosaltres aquest any els projectes que estem acompanyant
són un projecte a la Índia,
que és un projecte d'empoderament de dones i adolescents
a Baranassi, que mitjançant el teatre de carrer
es pot arribar a fer una educació informal,
de manera que aconseguim fer grups d'autoajuda
pels diferents poblets d'aquesta zona
i és per reforçar una mica les dones i empoderar-les.
Aquest seria el primer projecte i l'altre
és un projecte a República Democràtica del Congo,
que és un centre d'acollida per a infants orfes
per garantir-los, diguéssim, menjar, no?
Bàsicament, educació i un allar.
I com a tercer projecte tenim un projecte a Colòmbia
que és l'empoderament de dones afrodescendents
que són d'una comunitat que va ser víctima
de conflictes armats a Piede-Petè, al Xocó.
Aquests són els tres projectes
que tenim previst acompanyar aquest any.
I ara imagineu-vos que es pretenem a tot això
per recaptar fons.
Doncs imaginem-nos una nena a l'Índia
que gràcies al suport d'aquests projectes
aprèn a llegir, a defensar els seus drets
i es converteix en un referent
per a altres noies del seu poble.
Aquesta és la transformació
que es fa possible
amb aquesta recaptació de fons.
I jo crec que, com a exemple,
ja et situo una mica
en aquesta transformació
que creiem que el desenvolupament
pot arribar a aconseguir.
Com sempre, no hi ha prou actes
per acabar de recaptar fons
i de fet en organitzeu moltíssims
i de moltes maneres es pot contribuir
amb mans unides.
Potser una de les maneres més festives
i també, no ho sé, lúdiques, boniques,
és fer-ho amb aquest brindis a què ens convoqueu.
demà als jardins de casa Miret.
Serà a les set en una activitat
que durarà fins a les deu de la nit
i que està pensada més per tothom, com ens deies.
Sí.
No, perquè heu fins i tot previst un córrer per la canalla.
Ah, sí.
Sí, és veritat.
De fet, aquesta vetllada el que combina és aquest tas de vist
de diversos cellers del territori.
També hi trobareu delicatessen i propostes gastronòmiques
i aquest espai que comentaves per la canalla,
que han previst activitats pensades pel seu esbarjo
perquè també tinguin un espai on també
es farà sensibilització als nens a través de dibuixos
i papiroflexi, etcètera.
I, per últim, tenim un sortell solidari
que hi ha regals increïbles
i, bueno, acompanyat amb una música i un bon ambient.
Veníeu entrades ja a les instal·lacions que teniu a la delegació, no?
Aquí a la Rambla Nova ja veníeu entrades de fa dies
i espereu un aforament.
Hi ha un aforament limitat a 300 persones.
Com aneu de participació?
Hi ha manera també que demà, doncs, espontàniament entrem?
Sí.
Sí, sí.
De moment la meitat d'entrades estan venudes.
El que passa que, com hi ha gent que entra i surt,
diguéssim, és en una franja de 7 a 10 del vespre,
doncs, hi ha un control d'aforament i la gent es pot entrar.
O sigui, que no us preocupeu que sigui una hora o una altra,
no està sempre tan ple, no?
Vull dir que podeu aconseguir veure-ho.
Quin preu tenen les entrades?
Quina seria aquesta aportació que demaneu?
Doncs, l'aportació que demanem és de 10 euros, la primera copa de vi,
i els infants paguen 5 euros.
També.
I llavors, després, la segona copa, si on la vol, doncs, ja està a 5 euros.
Molt bé. Molts cellers, eh? Heu compromès en aquesta activitat?
Moltíssims. Entre cellers i, després, entitats que participen per fer aquests sortejos, no?
Bé, sí, moltíssimes. Ara, citar-los a tots seria...
Molt vinculats, també, a la ciutat i a la demarcació, eh? Per tant, molt de casa, diguem-ne.
Sí, sí, sí, molt de casa, és veritat.
Sí. Realment, nosaltres el que volem és que la gent vegi que compartir la seva, diguéssim, solidaritat,
pot arribar a aconseguir fer una transformació social en tots aquests països del sud.
La veritat és que un euro nostre, allà, es multiplica per molt.
Es pot fer moltíssimes coses amb això, eh?
I el que sí que us demanaria, doncs, és això, que la gent col·labori, no?
Que compri la seva entrada, o que col·labori portant amics o familiars, o companys de feina.
Molt bé.
És un, sí, sí.
I si no pots venir, doncs, mira, doncs, ajuda'ns a fer difusió de l'ACPA, o si no, col·labori amb una fila zero.
El nostre visum és el 07673.
Torna-la a dir, porfa.
El visum?
07673.
Molt bé.
Queda apuntat i queda anotat, i en tot cas és una manera molt xula, i per la part solidària que té, de fer un tardeo ben bonic a Tarragona.
Demà, demà, als Jardins de Casa Miret, aquest brindis solidari, el vinet solidari que ens proposen des de Mans Unides, des de les 7 de la tarda fins a les 10 de la nit.
Entreu quan vulgueu, pagueu aquesta entrada en consumició de 10 euros, i així contribuireu, i mira, podeu fer un brindis i passar una estona de relax allà als Jardins de Casa Miret, que sempre està molt bé.
Avui n'hem parlat, eh?, sobre aquesta activitat tan xula de Mans Unides amb la Teresa Feliu, la delegada a Tarragona.
Gràcies, Teresa, per atendre'ns. Una abraçada.
Gràcies a vosaltres per la difusió que feu sempre de les nostres activitats.
Bon estiu.
Igualment, Núria.
Anirem parlant de les activitats de Mans Unides, però ara toca parlar d'altres coses, gairebé ens posem en modo dinar.
I avui la píndola gastronòmica ens la porta el nostre company Joan Andreu Pérez, no ha marxat massa lluny, eh?, ha anat aquí al costat de la ràdio, al Col·legi d'Advocats,
on trobem el restaurant Senyor García. Allà us presentem el seu xef, el francès Josep Moresso, i a veure què ens fa, que jo crec que la cosa tirarà de peix avui.
Avui ens hem vingut a Pupet de la Ràdio, justament al restaurant del senyor García, a parlar amb el xef. Quina recepta ens presentaràs avui?
Avui volíem fer unes coetes de rap amb el nostre romesco casolà d'aquí del nostre restaurant.
Comencem, posa't en situació, posa't a la cuina, i com comencem i com evoluciona la cosa?
Mira, principalment el que farem és el nostre romesco, el qual ens porta amb la recepta de 200 grams d'avellana torradeta,
200 grams d'ametlla fregida. Ficarem també 140 grams de carn d'inyora, una cabeça d'alls que prèviament tallarem juliana i la fregirem.
Ficarem una barra sencera de pa, si pot ser el dia anterior, la fregirem també.
Ficarem sal, oli verd extra, ficarem oli de orujo també, i posarem també una miqueta de sal,
i tot triturat també amb 20 tomàquets pera, que estiguin sobretot madurets, al forn.
Després els pelem i ho triturem tot.
Amb això aconseguirem el nostre romesco.
Després ho reposem a la nevera, que agafi consistència,
i a l'hora de cuina, com que no utilitzem els alls crus, no hem de cuinar el romesco.
Llavors el que farem és, amb cuetes fresques de rap, ja ben polidetes, ben peladetes,
ficarem el romesco a calentar, a bullir, amb una miqueta de caldet de peix,
ficarem les cues de rap a dins, i les cuinarem durant uns 10 minutets, un quart d'hora, com a molt 20 minuts a foc lent.
Pensa que el romesco al final el tindràs fet amb 40 minuts el tens fet.
El temps d'espera que tinguis dels tomàquets pera, que fiquis al forn,
al forn a 170-180 graus, amb 10 minuts, un quart d'hora, 20 minuts com a molt els tens fets.
Jo ho faria més cap al cap de setmana.
Jo disfrutarà d'un bon plat de peix arromescat a casa, amb la teva família,
un cap de setmana pot ser un plat ideal per disfrutar-los amb ells.
Jo crec que si també l'acompanyes amb 4 xirletes, amb 4 musclets,
jo crec que no et farà faltar menjar molta cosa més.
En tenim d'altres a vegades, però aquest és un plat estrella que aquí al restaurant fem servir bastant,
perquè el romesco, el sé casolà, no sé de pot.
La gent dels nostres clients el disfruten molt.
Ja estem sucant pa i llepant-nos els dits amb aquest romesquet,
amb aquestes cues de rap amb romesco casolà que ens ofereixen al restaurant del senyor García.
Avui la nostra píndola gastronòmica, càrrec del nostre productor, el Joan Andreu Pérez.
Falten res, un parell de minuts per arribar a les 11
i arribem amb la proposta musical de la Sílvia García,
com sempre us diem adeu, amb Altamacla.
Que acabeu de passar bona jornada, demà no tenim programa,
perquè us oferirem en directe al plenari municipal
i es preveu llarg i intens, com sempre.
Que passeu bon dia, mi cràs.
Ja fa uns dies que la coneixem.
Es diu Chil.
I estem força tranquils perquè ens la porta per una banda el Marcos
i per l'altre el Maifren.
Que el Maifren no és una altra, ho hem descobrit, que el Roger Argemí.
Doncs vinga, anem a posar-nos Chil?
Som-hi.
Segons demà, clar.
Una altra nit fent mil voltes, gens sap poder dormir.
No hi ha melatonina que hem salvit d'aquest neguet.
Que el faig per treure't al cap.
Ningú ha creat un manual de com estimar-nos.
Millor, millor.
Chil, chil, chil, que aquí tot va molt bé.
Potser avui no, però ja ens en sortirem.
Potser, chil, chil, chil, ja baixarà el mareig.
I fins i tot podré sortir-me i les, yes.
Baby, para que m'estàs tornant boig.
Quan et ve de gust dius que sí.
Quan em ve de gust dius que no.
Fucking decisió.
Trenca'm, si tu vols, doncs trenca'm el cor.
Però no em vinguis a buscar
quan estic al barf en el boig.
Fucking decisió.
Oh, quina parrafada d'excuses.
Sóc un esquimal i tu estàs penent, ma gel.
Saps què passa, amor, eh?
Estic superagodiada.
Anem fluint.
Va, no fotis.
Anem fluint, va, no fotis.
Podem fluir al meu llit fins que flotis.
Si t'he d'ajudar a estudiar, puc fer-te
cafè, xat, GPT, cigarreta i quatre cotis.
Passes els dies pensant
Que no et pots perdre res
Però t'estàs oblidant
De gaudir el moment
Fins demà!
Fins demà!