Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love within a part of me. No secret any more. Sí, sí, comencem, comencem. Què tal? Molt bon dia, benvinguts. Agafeu el Paraigües, que avui plovisqueix, però pot ploure amb intensitat.
I diuen que especialment de cara a la tarda, cap a les zones de terra de l'Ebre, cap al Priorat també, que ha plogut força, però poca estona. I aquí també a Tarragona hi ha hagut un moment al matí que plovia molt. Això, doncs tapeu per aigua i tapeu-vos. Núria Cartanyal, molt bon dia. Hola. Ui, quina... És que fa fred, fa aquella meitat de la pluja, no? No us passa? A mi no. Vale. Abriu Rius, bon dia. Bon dia, jo m'he posat l'outfit de pluja, avui jo. El què? Que m'he posat l'outfit de pluja. Ah.
Què és això que portes? En què consisteix? No és impermeable? No en paraigües. No, però així hi ha alguna cosa més calentita i les sabates impermeables, això sí. Ja, González, bon dia. Bon dia, és la toell. Ha plogut molt, eh?, a les set i mitja o així. Déu-n'hi-do.
Què? T'ha pillat la pluja? No. T'has desfet pel camí? No, ja estàvem aquí. Molt bé. Mira, a mi em va agafar la pluja ahir a Perdill de la Teixeta, el priorat. Què feies a Perdell? Perdell de la Teixeta és molt bonic. Saps que la cabra sempre tira el monte? Doncs vam anar a donar suport com a soci, a més del centre, escursin de Tarragona, el company Òscar Cadiach,
que li van lliurar el Premi, el màxim reconeixement del centre, el Premi ISAR 2025, a la trajectòria. Vam veure el documental dels 40 anys de l'Everes, amb gent del poble i gent dels centres cronistes, que van fer una caminada per allà, i el marxar plovia, també. El marxar cap a les 7 de la tarda plovia força, al priorat. Ja entrava la pluja. Va ser xulo. Vas fer alguna entrevistada que puguem escoltar o què? Sí, mira, va estar molt bé perquè vam parlar amb ell, amb l'Òscar,
evidentment que està molt content, perquè aquest reconeixement li fa molta il·lusió, amb el Jordi Aluja, el president del centre, i amb l'alcaldessa d'aquest petit poble de 170 habitants, que es diu Lurdessa Aluja, que no té res a veure amb el Jordi, no són parents, van estar parlant si eren parents o no, però no ho són, i que, per cert, fa unes neules molt bones. Si voleu neules a Nadal, allà el neu a Torroja, el Priorat...
I dit Torrosa del Priorat. Sí, has dit Torrosa del Priorat. Per a d'ell de la teixeta. Per a d'ell de la teixeta. Què passa pels pobles del Priorat? Que sempre els canviem. Per a d'ell de la teixeta, que és el coll de la teixeta, doncs allà, per a d'ell de la teixeta, on has de les boníssimes, que fan personalment el forn, el forn del poble. Us en direm a les 10, a les converses, i en aquest moment de felicitat, que era un acte de la marató també, del 3CAT, i per tant també tota la recaptació va ser per la marató. Això serà a partir de les 10, però abans, amb què arrenquem?
Doncs mira, arrencarem amb un tema que té a veure també amb la marató, perquè parlem de somnis, parlem de la Fundació Port Aventura i parlem del projecte estrella de la Fundació Port Aventura, que és el Port Aventura Dreams, on infants que han patit alguna malaltia, infants...
Poden tenir un respire amb les famílies allà i també accedir al parc temàtic. Ens acompanyarà el president de la Fundació Port Aventura des de fa poc, des de l'octubre, Josep Andreu, ex-president del Port, com sabeu, i també va treballar a les xarxes de tecla, i avui parlarem d'això, d'aquest projecte, el Port Aventura Dreams, i de la seva nova responsabilitat com a president de la Fundació amb ell, que ja el tenim aquí, d'aquí nostre no podrem saludar. I després t'estudiar l'anàstic, Miquel.
Sí, tertúlia del Nàstic. El Nàstic ha vençut, ha convençut, ha tornat a places de playoff i en parlarem de tot plegat a la tertúlia del Nàstic a partir de quarts de 10 del matí amb el compan Jordi Blanc.
i l'Alejandro Svaladier, la Karola Ugrinovic i el Jaume Tarragó. I després, de l'entrevista d'Alpinisme amb l'Òscar Cadiac, parlarem una altra vegada del càncer, amb la psicocòloga de la sessió contra el càncer sobre la situació del dol de cara a aquestes dates nadalenques, també tenint en compte que la 34ª edició de la Maratona 3CAT ha sigut sobre la prevenció, la detecció precoç i l'impuls de la recerca sobre el càncer.
Doncs si avui no anirem a barris, us havíem anunciat que aniríem avui a un dels barris, a un de les ones, però ho deixarem per després de vacances. Continuarem. En temps de cultura us recomanarem un clàssic nadalenc, però amb una versió molt xula i renovada, la versió del Francesc Terro Ferranda, un conte de Nadal, de Charles Dickens, amb una posada en escena minimalista, amb un sol actor, però amb molta experiència al darrere, entre la lectura dramatitzada i la representació minimalista.
El conte de Nadal de Charles Dickens, demà a Caixa Fòrum, eh, demà a la tarda. Què farà ell d'Escruix i de tots els... Ell dirigeix, però no ho sé, no ho sé, li preguntarem a veure l'actor, l'actor, el Jordi Francesc, sí, Bosch, a veure què farà, com ho farà això. I encara, si tenim temps i ho podem, felicitarem l'Òscar Palazón, que ha guanyat un premi de novel·la curta, ell diu que amb una peça que és una novel·la, bueno, una narració, que són 180 pàgines en una sola línia.
No ho he entès, això. Jo tampoc. Una sola frase, 180 pàgines, que vol dir que no hi ha cap punt ni cap... Deu ser això, deu ser això, una mica l'estil de l'Ulisses. A veure, a veure, que se flipa l'Òscar Palazón, però l'estimem molt i el felicitarem en directe. A veure què he fet. I ja està? Molt bé. Ja està? Sembla bé? Programet per començar la setmana? Sembla fantàstic, però em semblaria millor si em regaléssiu Port Aventura.
I és que PortAventura Club és el regal perfecte per viure PortAventura World tot l'any, amb la família, amb els amics, amb avantatges exclusius, en reserves, en aparcaments, en descomptes dins del parc, des de 150 euros per persona.
Podeu escollir entre tres tipus de passes anuals i aconseguir accés il·limitat a PortAventura Park, al Caribe Aquatic Park i a Ferrari Land. Segons el tipus d'experiència, què preferiu per gaudir d'un any inoblidable? Regaleu club, regaleu un any sense límits. Doncs vinga, som-hi, eh? Regaleu el club, regaleu PortAventura Club i el que fem, com sempre, per començar el programa, gràcies a Núria...
Abril, Miguel, gràcies, fins ara. Fins ara. Amb el Lluís Comas a les Vistes de So, amb Maura Ifern de Reis de Sòdia Visual, Joan Andreu Pérez de la Producció, a tot l'aquí que fa possible el programa, a qui us parla Josep Soller, i avui amb la primera veu del dia, que és parlant de l'atzar d'un tarragoní de Socarrel, explicat per la seva neta Montserrat Virgili Robert. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Parlaré d'un home, un home que tots coneixeu, que molts de vosaltres veieu cada dia i que s'ha fet entranyable per a la nostra ciutat. Va ser impresor i erudit. Va néixer a Tarragona el 16 de juliol del 1895. Als 3 anys va quedar orfre de mare. El van acollir un matrimoni d'oncles que eren mestres nacionals a Porrera. Més grandet, tornar a Tarragona i continuar els estudis a l'escola Pau del Clos, a tocar de l'església de Sant Joan.
Ell ens va explicar que el seu pare, un bon dia, quan ell tenia 14 anys, va decidir que ja era hora que comencés a guanyar-se un sou i el va agafar de la mà i va sortir de casa. Vivien al carrer Rera Sant Domènec i van anar tirant cap al serrallo, tot xinotxant-ho, aturant-se a tots els tallers i establiments que trobaven el seu pas.
Pare preguntava si necessitaven un aprenent. Us pot semblar estrany, però estem parlant d'inicis del segle XX i aleshores no hi havia cap servei català d'ocupació, ni cap oficina d'atur, ni res que s'hi semblés. Després de moltes negatives, quan ja eren al carrer de la Unió, a una impremta, la impremta Pàmies, necessitaven un aprenent i el van agafar.
I així va començar una anissaga de tres generacions d'impressors tarragonins. Això era el 1909 i ell tenia 14 anys. Va començar a treballar d'aprenent i més tard passar a una altra impremta, l'impremtarís al carrer de Sant Francesc, que aleshores editava el diari de Tarragona.
El nostre personatge ens digué, vaig accedir en aquells moments a un món periodístic local, amb el qual es comença a forjar un lligam, que al llarg dels anys resultaria indissoluble. En 17 anys va començar a crear fitxes on registrava tota mena de dades, fets i motius sobre la ciutat.
Aquest conjunt de fitxes, conegut com a Diccionari Tarragoní, inèdit a hores d'ara, és un veritable arxiu històric de la nostra ciutat. El van distingir amb nombrosos guardons i el que ell sempre preferir fòl de Tarragoní Fidel, d'Omnium Cultural, el 1978.
Aquest terroginí de Socarrel era el meu avi, Josep, Pau, Virgili i Sant Romà. I com us he dit al començament, el podeu veure cada dia a la Rambla. I tothom el coneix com l'avi Virgili o l'avi de la Rambla.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per nedar. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A l'escola de formació ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any forma't amb nosaltres i accedeix al registre oficial de professionals de l'esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
I avui parlem amb en Josep Andreu, que presideix des del passat 1 d'octubre, més o menys, l'1 d'octubre, la Fundació Port d'Aventura.
Agafant el relleu de Ramon Marçal, avui ens acompanya, ja el podem saludar, ja sabeu, president del Port de Tarragona entre 2011 i 2018, abans havia dret a les xarxes de Santa Tecla, entre altres responsabilitats, i ara com a president des de la Fundació Port d'Aventura. Josep Andréu, molt bon dia, benvingut. Molt bon dia i moltes gràcies per convidar-me. Que feia dies que no parlàvem, eh? Molts dies, ara ho veiem, molts dies, molts dies. Això passa per baixar, el veig igual, més o menys igual, eh? Bueno, moltes gràcies.
Miri, parlem de Port Aventura, de la Fundació Port Aventura en particular, i de la joia de la corona, que és el Port Aventura Dreams, venint el cap de setmana de la Marató del Trescat, on el port, per cert, i el moll de costa, novament l'epicentre d'activitat i de trucades, més de 9 milions i mig d'eros recaptats de moment.
I això, el Port Aventura Dreams, que lliga molt amb aquesta sensibilitat cap a infants que han patit alguna malaltia i un respiro per ells i per les famílies, no? Que en definitiva és el que és Port Aventura Dreams, no? Exacte, exacte. El projecte per Aventura Dreams consisteix en això, és un projecte que va néixer el 2019...
Per aventura va néixer el 2019 amb 6 cases, que explicarem les cases, què vol dir això de les cases, i que després es va ampliar el 2024 amb 4 cases més, per tant avui tenim 10 cases.
10 villages, que li diem, que el que consisteix és que durant una setmana la Fundació convida famílies que tenen nens malalts greus o molt greus a passar una setmana allí amb aquest...
petit resort d'aquestes deu cases, són deu famílies, d'aquesta manera, i tot pagat, i accés als parcs, als tres parcs. En aquest cas, actualment a l'hivern només tenim dos, el Port Aventura i el Ferrari.
Què és el que es pretén amb... Quina és la finalitat que busquem? A veure, som conscients que les famílies que... Moltes vegades és... A vegades, malauradament, és de naixement, però altres vegades són malalties sobrevingudes de nens, és un sotrac per a la família. Estem parlant de malalties greus, molt greus. És un sotrac per a la família. Canvia la vida totalment d'aquestes famílies, d'aquestes persones...
La prioritat és el nen malalt. Aquest nen malalt normalment ha d'adreçar-se a hospitals d'alta complexitat, en el cas de Catalunya, o Sant Joan de Déu, o Vall d'Hebron, o, per exemple, en el cas de Madrid, l'Hospital de Ninyo Jesús de Madrid, i allí comencen les proves, els tractaments, etcètera.
Què passa? Les vides d'aquestes famílies, com dic, sofreixen aquest terratrèmol, tot canvia, i el que busca el projecte DREAMS és, durant una setmana, intentar fer que les vides d'aquestes persones siguin diferents. Com de diferent? Bé, que durant una setmana la família, és a dir, s'escolleix nens que estan malalts... Perdó.
nens que estan malalts, se busca que aquella setmana sigui la mateixa patologia per tots els nens, per exemple, en el cas de càncer, perquè nens amb càncer, tots els nens que venen són amb càncer, no es escolleix la Fundació, tot això hi ha un comitè, diguem, mèdic-científic que escolleix quins són els nens que estan, diguem, preparats per poder venir una setmana per aventura,
I llavors és el nen qui escolleix qui el vol acompanyar aquesta setmana. Està molt bé, això. Això és molt divertit, sí. Normalment és la família. La família, però potser l'amic, també. Correcte. Vull dir, pensa que són sis places, cadascú té disponibilitat de sis places, i moltes vegades conviden els pares, els germans, els amics... I estan, com dic, una setmana allí, tot pagat, poden gaudir del parc...
I ja n'hi ha parlant, però un tema també molt important és que a part de gaudir de l'estança gratuïta, dels accessos al parc, també tenen el suport de tots els voluntaris de la Fundació Per Aventura. Perquè moltes vegades aquests nens no tenen les capacitats, diguem, preparades per...
bàsiques de mobilitat, d'accés al parc, de pujar en una atracció, etcètera. Necessiten suport. Qui dona aquest suport? Els voluntaris de la Fundació. Per tant, creiem que és un projecte molt bonic. El retorn, ja et dic jo que és brutal, jo només porto dos mesos i mig de president...
Però el poc que hi ha estat i vist i participat amb les famílies, les famílies ho viuen amb un agraïment, perquè per ells és una aturada en aquest món, diguem, amb aquesta caixa negra que estan immersos de la malaltia del fill, i per ells és una setmana d'alguna cosa diferent que agraeix moltíssim.
Ara, clar, ens emocionarem, perquè hi ha un llibre de visites a l'entrada del Port Aventura Dreams que, si el llegeixes, aflora tot allà. Sí, sí. És allò que deia, que les famílies... Sí, és impossible... Jo crec que jo personalment el primer dia ho vaig llegir i em vaig emocionar molt perquè és...
traslada de forma escrita, a vegades escriu els pares, o escriuen el mateix nen, i veus que l'agraïment que transmet aquelles paraules és tan gran, perquè pensem que a vegades són famílies que no coneixen Port Aventura, són famílies de tot Espanya, no coneixen Port Aventura, el fet de desplaçar-se amb un nen malalt fins a Port Aventura, perquè ja és una aventura, arriben allà
Som molt ben acollits, tenim un equip de professionals excel·lent, cada família té les seves necessitats, vull dir, saps? I, bueno, es comunica un petit tratge a mi de cadascun, no?
Ara en parlarem, d'aquestes 10 cases, 10 villages, si es pot ampliar, i com es pot fer això. Però li vull preguntar també, quan el van trucar, per oferir-li l'octubre, imagino que abans, eh? Sí, el juliol, finals de juliol va ser. El Ramon Marçal portava 14 anys, l'any del 15 aniversari, que serà... L'any que ve. Quines emocions van a forar? Com vau rebre la trucada? Vau rebre la trucada a finals de juliol. Jo tinc molta amistat amb el Ramon Marçal...
per moltíssimes coses, coneixem fa moltíssims anys, i, clar, el Ramon Marçal ha sigut el president de la Fundació des de l'inici, el 2011. Per tant, ha sigut 14 anys president. I...
A més, ha sigut un gran president, vull dir que, d'alguna manera, ha anat marcant petjada i ha anat marcant tendència i estil, que dic jo, de com ha d'anar la Fundació. Jo vaig rebre la trucada a finals de juliol, molt sorprès, perquè no m'ho esperava, sí que sabia que el Ramon Marçal...
ja pensava en deixar el càrrec i que, bueno, això volia dir que buscarien algú, però jo ni molt menys em pensava que estaria a les quinieles. I quan vaig rebre la trucada, com dic, me va sorprendre, però ràpidament ja vaig entendre que, un, és difícil dir que no, quan t'ha trucat per Aventura i et demanen que d'això, bueno, segur que has passat filtres i has passat seleccions i has passat...
Perdoneu, que vaig una mica agafat. Ara li portava una mica d'aigua. Gràcies. I bé, doncs jo en aquell moment, perquè això també... Vull dir, vaig pensar, bueno, m'haver reunit amb ells, vam parlar de com seria una mica l'activitat...
pensem que això és una cosa de més a més. Jo tinc la meva feina al sector privat i continuo la meva feina al sector privat. Perquè hi ha gent que es pensa que he deixat una cosa i m'he anat a per aventura. No, no. Això és una cosa de més a més. Primer es parla amb la família i després es parla amb la feina. Correcte. És molt clàssic, però és el que es fa. Escolta, jo vull parlar amb la família i vull parlar amb la meva feina. En els dos casos,
Tots m'avan dit que sí, que cap problema i que endavant, i que ja buscaríem temps de sota les pedres. I aquí estic. I aquí estem. A més, clar, entenc que per l'experiència del Port, coneixíeu el Port Aventura, per descomptat, ara us porten això, si voleu veure una mica d'aigua, mentre jo xerro. Però clar, com a expresident del Port, coneixia, evidentment, el Port Aventura, també entenc que la Fundació...
I amb la responsabilitat també anterior a la xarxa, clar, de l'àmbit social, també l'havíeu tocat. És a dir, que una mica caçava tot, no? Sí, exacte. Jo, quan vaig estar a la xarxa social... Sanitària... Sanitària social i ara docent, eh?
El senyor el doctor Zara no m'ho perdonarà si no ho dic. Un model que han copiat les administracions ara, perquè ara ho està ben evident. Correcte. La Tecla ja va ser visionària fa 25 anys. Ara la teva em s'agrada. Jo vaig estar 10 anys compartint el projecte de la Tecla i els 4 últims, a part d'altres responsabilitats que tenia, també era gerent de l'àrea social de la Tecla.
Con la qual també em va donar accés a tot aquest món de persones vulnerables, de persones amb discapacitat, etc. Con la qual, bueno, ja venia...
diguem, en un fons, ja havia treballat amb aquests col·lectius, recordo que va ser un projecte molt, molt bonic, vam muntar una bugaderia amb personal discapacitat, amb capacitats diverses, i va anar molt bé, perquè nosaltres, clar, imagina't tota la roba que es fa als hospitals, de llit, de tovalloles, d'uniformes i tal, i vam muntar aquesta bugaderia, i va anar molt bé.
Parlem amb el Josep Andreu, des de l'octubre, president de la Fundació Port Aventura, amb aquest projecte que és la joia de la corona, com dèiem el Port Aventura Dreams, Port Aventura Somnis. Com ho podem fer per ampliar aquest seu vilage? Potser pensem que no ho va amb nosaltres, però això ho va amb tothom. Quan dic en tothom, vol dir en tothom.
perquè tothom pot trobar-se que ha d'anar algun dia allà, i malauradament això és una loteria que quan toca, toca. Bé, a veure, ara justament l'any que ve farem 15 anys, ara i amb el canvi de presidència ho tenim parlat, ara aquest dimecres tenim patronat, veurem a veure una mica quines estratègies volem seguir a partir d'ara...
La idea segur és intentar mantenir el que tenim i seguir fer-ho bé, que no és fàcil. Pensem que al final a l'any són unes 40 setmanes operatives que podem posar a disposició d'aquesta activitat d'aquestes famílies, però s'ha d'organitzar, s'ha d'organitzar bé, vull dir, no és fàcil. Llavors, si volem créixer,
Bueno, s'ha de pensar bé, perquè créixer espai a espai on hi ha. Pensem que nosaltres estem ubicats darrere de la gent que coneix Port Aventura, darrere de l'àrea de l'oeste, perquè ens entenguem. Allí està ubicat el Dreams. Hi ha espai per créixer, però espai per créixer també ens hi fica més diners. Llavors això és el que hem de valorar bé, perquè tampoc podem fer volar coloms. Si es fa, s'ha de fer bé,
per aventura, que és el patró que ens ha portat fins aquí, ara hem de veure si aquest projecte el podem explicar a altres persones. Disculpeu, eh? No patiu, això és la pluja d'aquests dies i el temps estrany que tenim que això. Ja, disculpeu. No, no, que deia, llavors...
Volem créixer. Com a filosofia, evidentment que volem créixer. A través del DREAMS ho haurien de pensar molt bé. Fer cases no és que sigui... És a dir, val diners, però això no és el complicat. El complicat és el manteniment després de totes aquestes cases. És el que nosaltres sempre...
diem, és a dir, ara que tenim el projecte consolidat, anem a explicar-lo bé a terceres persones, a altres partners, i si els agrada, intentar, entre tots, fer créixer el projecte. Amb per aventura de la mà, però que també busquem altres partners que els convenci aquest projecte.
Parlem de Port de Ventura, que d'un s'enxancar, clar, abans s'obria en una determinada època de l'any, ara pràcticament ja tot l'any està obert 365 dies, com aquell que diu, pràcticament. No fa gaire presentaven els nomoros també d'aquests més de 17.200 milions d'euros del PIB de Catalunya i més de 10.400 treballadors.
d'un projecte dels que han anat creixent i que és un dels motors tractors del territori. Sí, jo crec que per aventura no dic res que no se sàpiga, vull dir que és un model d'èxit, en aquest cas hem dedicat al sector de l'oci i l'entreteniment,
Jo crec que el pas que va donar a partir d'apostar per fer hotels va ser molt important, perquè això va ser un pas que indicava garantir estades, vull dir que les persones estaven més i més dies, no?,
I això és el que li va donar el Tom, el Tom al projecte de Port Aventura. Això i després les importants inversions que han anat fent, que això és l'altra pota, per anar oferint diversitat d'atraccions.
El Port d'Aventura i, com dèiem, el Port d'Aventura Dreams, que és aquest projecte pensat des de la Fundació Port d'Aventura ja des de fa 14 anys, l'any que ve 15 anys, per anar a que es respira famílies amb fills que han patit... que passen temporades llargues hospitalitzats. És l'objectiu d'aquest projecte, bàsicament, Port d'Aventura Dreams. Enllaçant amb Port d'Aventura World, Hard Rock el veurem mai o no? Perquè això...
Això li deuen preguntar, aquests dies, no? Si es preguntes a naltros, ens agradaria veure'l. Quan dic naltros, vull dir a la família per aventura. Tots aquests projectes que sumin i que d'alguna manera siguem de... sumin esforços, sumin visitants, sumin projectes directes i indirectes, naltros ho veiem bé. I naltros, bueno...
no ens toca decidir-ho, però que ens agradaria que Harrow fos una realitat. Per ser, ara ara farem la tertulia esportiva, parlant del nostre, que vostè que va seguint, que la setmana ha guanyat, ja convéns de tornar a passar a ple lloc, per tant anem bé, eh? Sí, sí, sí, bueno, jo estava... jo respecto molt el Luis César, però, ostres, és que... jo, com bé saps, soc soci, i vaig al camp, ahir no vaig poder anar al final...
Mira, potser és perquè ja estava incubant alguna cosa. Però sí, sí, jo crec que ara amb el nou entrenador això ha canviat.
I, no ho sé, ara hi ha un patró de joc, ara veus que sàvem a que juguen, i abans això no era. Bueno, esperem, estem cinquens, però a veure com anem. Ara en parlem, en temps de tertúlia esportiva, amb els companys d'esports, en Jordi Blanc. Jo s'aprendreu, gràcies per acompanyar-nos, el president de la Fundació Port Aventura, i seguirem en contacte. Molt bé, moltes gràcies, i disculpeu per la tos d'esperada de... Coses, coses de la vida. Gràcies. La veu de Tarragona, la teva veu.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Fruteria Natur Fruits, Peluqueria Estilos, Òptica Teixidor. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Obramat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona.
Anem amb la tertúlia del Nàstic, com cada dilluns en aquesta hora, la penúltima tertúlia en aquesta hora d'aquest 2025. Dilluns que ve encara fem tertúlia. La darrera d'aquest any serà després d'anar en Tequera. Esperem assumir-hi els 3 punts. El cert és que el Nàstic ahir sí que va assumir els 3 punts davant del Cartagena.
Un equip que va vèncer, que va convèncer i que, a més a més, va tornar en places de play-off per primera vegada. Amb Cristóbal Perralo a la banqueta, el Nastic es posiciona en places de play-off. Cinquè classificat ara mateix amb 25 punts i allarga, a més a més, aquesta bona ratxa de l'equip. Porta sis partits. El tècnic del Nastic a la banqueta va perdre el primer al camp del Múrcia, però des d'aleshores...
L'equip ha aconseguit tres victòries i dos empats. Per tant, cinc jornades sense perdre i li ha canviat la fesomia amb aquest equip. A més a més, ahir, per primer cop també amb ell, perquè fins ara anàvem estones o a parts, primeres parts bones i segones a patir. Ahir pràcticament es va allargar aquestes bones sensacions de l'equip als 90 minuts. Només cal escoltar la roda de premsa del tècnic visitant, de Javi Rele, el tècnic del Cartagena,
on va assegurant en sala de premsa que el Nàstic havia estat superior respecte al seu equip en tots els aspectes i al llarg dels 90 minuts. Avui, per parlar de l'actualitat del Nàstic, hem convidat la Carola Ogrinovich. Carola, aquest bon dia. Bon dia, Jordi. L'Alejandro Saladí. Alejandro, bon dia. Hola, bon dia. I el Jaume Tarragó. Jaume, bon dia. Hola, bon dia. Què es va semblar el partit ahir davant del Cartagena?
per mi, de l'1 milloret que hem vist aquesta temporada, tant a casa com fora. Crec que es van corregint a poc a poc els errors que estàvem cometent, sobretot s'ha deixat la porteria a zero, i és veritat, va dominar el partit des del minut 1 fins al minut 90. Alejandro. Bueno, jo ahir vaig veure un partit, crec que de superior categoria. Es va veure un molt bon partit, el Nàstic va...
lluitar, i va convèncer, això és molt important, els 95 minuts, tal com va dir Javi Rey, i crec que el resultat va ser curt. Jo crec que era un partit de 4-0 tranquil·lament. Si el Nàstic segueix aquesta línia, perdem molts pocs partits. I el madrilenyo que s'espavili.
Bé, el madrilenyo, de moment, va fent... Sí, sí, va com un tiro. Vull dir, ell va com un tiro. Això que tu deies, també, tens raó, perquè n'hi va haver dos molt clares que no van entrar... Bé, amb... Un opal. La de Marcos Baselga, vull dir, amb 90... O amb 100 vegades que es remati d'aquesta manera, 99 aniran dins, aquesta no hi va anar, i després el cop de cap d'Àlex Jiménez a la segona meitat, que també... Va fer una parada...
Impressionant, mentre que Dani Rebollo va aconseguir mantenir una setmana més la porteria a zero, pràcticament no el van inquietar gens el porter del Nastic. Jaume, què et va semblar el partit? Molt bé, un canvi total en passat d'una situació negra, de fa sis setmanes amb una situació ara que tots estem contents i satisfets perquè, per almenys aquest home que ha vingut,
Ha canviat el mitjà, totalment. Sabem a què juguem, el sistema ara ja el coneixem, que es pot millorar, òbviament, però el partit ahir em va semblar que és reflex del que aquest home vol, o el cos tècnic volen.
I els jugadors ara estan agafant confiança, compromís, i això és positiu. Llàstima que ara ve la paradeta, però encara que vingui la paradeta, que continuï d'antequera a Torremolinos i continuem arrencant. I crec que també hi ha un 11 que més o menys comencem a conèixer també. Això és molt important.
Això és molt important. Tot i que el Nàstic sempre va remarcar en Cristóbal que, i és veritat, que sempre hagi fet servir el mateix 11, d'una setmana a l'altra sempre fa algun canvi, i ahir segurament el més sorpressiu de tots va ser el de Jaume Jardí, perquè primer ens va estranyar, vam preguntar per si tenia algun tipus de molèstia, alguna cosa de darrera hora, ens van dir que no, que era decisió tècnica, després Cristóbal en sala de premsa ho va explicar una mica més, és el jugador que portava més minuts de la plantilla, el veia com a
que l'havia de dosificar una miqueta, a més a més, després d'aquell cop que va tenir a la cara, que va jugar uns partits amb mascareta, no acabava d'estar bé del tot, però, clar, va sortir, ja fa la centrada del cop de cap d'Àlex Jiménez, i després fa un gol, bé que aquest gol... Va sortir el Canal Plus, com el gol de l'any. És que aquest gol, a veure, serà el gol de la jornada, però pot ser el gol de l'any, i és un gol d'un jugador de...
Sí, sí. De categories més altes, eh? Va sortir a la nit... Aquest te'l fa la Minyamal o te'l fa... Bueno, i dóna la volta al món. I dóna la volta al món. Bueno, va sortir a la nit al Canal Plus dient que probablement seria el gol de l'any. Movistar Plus, no? Movistar Plus, sí. Bueno... Sí, sí. Per perquè ens entenquem tots, sí, sí. Jo, la veritat és que ahir...
Vaig veure una cosa molt significativa, que els jugadors creuen potser en aquest sistema i que l'entrenador els té molt enxufats.
Jo vaig llegir, no sé si deu ser així o què, unes declaracions que volia que cada dia al dematí que anessin primer a saludar el cos tècnic i que després anessin a la feina. Això crec que és molt important, perquè genera una convivència dintre el vestidor molt bona. Llavors, si l'equip creu en el sistema, creu en l'entrenador, i els jugadors creuen en ells mateixos,
Bé, podem veure una molt bona temporada. I també una altra cosa, que quasi ens sabem de memòria l'alineació, excepte algun canvi, pràcticament ens la sabem de memòria. I pràcticament també sabem els canvis que farà.
Això és important. Sapiguer l'alineació de memòria és important. Sí, sí. Jo crec que l'esquema bàsic, no? Pot ficar un, pot ficar l'altre, però l'esquema bàsic és el que hi ha. Jo crec que ja amb el final de Luis Tesser, però ara Daniel Rebollo és intocable a la porteria. Jo crec que Sergio Camus dona més solidesa que no Sergio Santos, no per desmereixer Sergio Santos ni molt menys. Morgado i Alba són la seva parella de centrals, tot i que Alba...
No perdis de vista l'Enric Pujol. Sí, però jo crec que aposta més per Alba que per Enric Pujol. L'aposta clara d'ell és per David Alba més que per Enric Pujol, que ahir va fer un bon partit, però, per exemple, la setmana anterior a Sevilla va tenir moltes llacunes els minuts que va jugar. Moi Delgado, jo crec que per fi tenim lateral esquerra, després de l'absència de Joan Oriol. Tenim bandes. Van enganxats a les línies.
Però les bandes a cama natural, vull dir, han deixat de canviar, o sigui, el que li agrada... O sigui, el futbol de Cristóbal és totalment contraposat al de Luis Tess, no sé si millor o pitjor, però... Diferent. Diferent, és diferent, vull dir... Jo crec que s'han acabat els experiments que feia Luis Tess.
No, però fins i tot l'estil de joc, no? Sí, sí, tot. Rebollo rebia la pilota, havia de jugar amb els centrals, els centrals amb horitzontal, amb Luis César, ara no. Rebollo, pilota que li ve, pilota que envia amunt, perquè pel posicionament de l'equip sap que a dalt, a tres quarts de camp, sempre hi ha algú del nàstic. Abans no, abans això no t'ho podies jugar, perquè més enllà del mig del camp, quan te tocava defensar, no hi havia ningú a dalt, no? I quants gols era rebut. Sí, i els defenses també. Morgado, ja veieu que ara no es complica la vida. Pilota que li ve, pilota que va a cap dalt, i a partir d'allà hi ha gent de qualitat per moure-ho tot
I acordeon. El sistema té un acordeon. Quan ataques o defenses, hi ha un acordeon... I a més a més, Òscar Sanz-Montalbo era en la parella al mig del camp, amb Luis César, amb horitzontal, per dir-ho d'alguna manera, un al costadet de l'altre, i ara no. Cristóbal és el que fa d'estòper, Imangel, normalment no Òscar Sanz, però Montalbo ha donat 3 o 4 pessetes endavant. I això també es nota amb la qualitat dels futbols d'arriba. Jo crec...
dintre de la meva ignorància, que vam perdre 10 jornades de Lliga. Perquè jugàvem a res. Ara, als mateixos jugadors es veu un altre equip.
Llavors, a partir d'aquí, que venga Dios i me lo explique. I a més a més, ahir l'equip va acabar amb dos jugadors, un del filial i l'altre del juvenil, passant per davant de jugadors de banqueta, per exemple. Ahir, el jugador, no sé si és el que més cobra, però almenys el que té el contracte més llarg que Cedric, es va quedar sense cap minut, Cap Tum, que havia de ser un jugador important, es va quedar sense cap minut, Fernando Torres, que l'altre dia va jugar uns minuts, ahir es va quedar sense cap minut, per tant, Cristóbal ho té clar, vull dir...
va convocar jugadors del filial i del juvenil i els hi va donar aquests minuts perquè vols jugadors treballadors intensos a la pressió, que això és molt important des del primer moment basat pel partit i llavors aquests jugadors que acabes d'anomenar tenen unes altres característiques que per moment donat poden tindre la seva utilitat i la tindran durant la temporada però que aviam, ara en aquests moments si el que importa és
Anar sumant ens convé molt no fer en 10 partits 14 punts, sinó que han fet en 6 partits 11 punts. Però jo crec que esperaven més, potser, de Cedric i de Cap Tum. Jo crec que quan van venir ens van vendre una altra història i ara potser estem una mica, no sé si la paraula és decepcionats, però sí que esperaven molt més, sobretot a Cap Tum, al mig del camp. Això està clar, però ahir el Manuel me va impressionar.
És bon jugador, Mangel. Jo crec que Mangel el que s'ha trobat aquí és que per davant d'ell, per jerarquia i també per joc, potser, tenia Òscar Sanzi Montalvo, que l'entrenador d'abans els coneixia més, el d'ara també els ha anat coneixent i, per tant, estan passant una mica per davant de Mangel, però la prova d'això és que Mangel, tot i que només té dos titularitats, ha participat en tots els partits de Lliga. A mi m'agradaria Mangel quan va jugar abans.
Va donar molta solidesa al mig del camp i va tallar moltes pilotes d'aquestes que no es veuen. Hòstia, pum, sortia ell per allà, pata bo, fora. La feina bruta, que es diu, no? La feina bruta. Totalment, sí, sí. I, a més a més, els centrals juguen més tranquils. Sí. Tindrien un bon stop, però al davant, els centrals juguen més tranquils. I el que deies tu, Jordi, que no es compliquen la vida. Pam!
Sí, sí, s'ha deixat jugar amb horitzontal, allò que ens havíem habituat, no?, jugar amb horitzontal i anar tenint control de la pilota i tal, no?, ara el que vols és tenir el control del partit, i això t'obliga, pels esquemes de Cristóbal, estar a dalt, apretar des de dalt, ser intensos, ser verticals... Quants errors ens han constat, no?, punts de quan la pilota havia de sortir jugada i no... És que no teníem jugadors. Tindre el control de la pilota i no res, no em serveix de res. Ara, joc ras i petada al cap. Gol?
Vinga, i anar sumant, eh? Perquè la lliga és llarga. La lliga és llarga. I jo, la veritat és que amb Luís Tessar d'entrenador, confiava, confiava en lluitar per no baixar. Amb aquest confio de lluitar per pujar. Sí, sí, ens ha canviat el pensament, ens ha canviat a tots tothom.
Sensacions, al final són sensacions. I a més a més aquestes jornades, ahir parlem d'ahir com el partit ja, no sé si dir perfecte, però sí que 90 minuts de regularitat, per tant és un equip que t'agrada i que fa 90 minuts, fins ara això no ho havíem vist, havíem anat a trams, primeres parts, bones, segones, dolentes i a patir, però tot i això l'equip havia aconseguit ja
encadenar 5 jornades sense perdre, que això és important, perquè això ho havia aconseguit l'any passat Dani Vidal en dues ocasions, però és difícil en aquesta categoria on tot està tan igualat. I, a més a més, ahir, com dèiem, ahir tenies davant un rival directe, un rival que, en principi, està cridat a lluitar pel mateix que tu, i, per tant, no sé si... Jo et vaig dir una altra cosa. A la mitja part, amb el corret, que es fa clàssic,
que tots som entrenadors, jo només vaig dir una cosa. Voldria tindre continuïtat aquesta segona part al joc de la primera. Tothom va dir... Home, diu, demanes molt? Dic, sí, però la voldria tindre. Per sort la vam tindre.
Jo crec que a la mitja part tothom pensava el mateix. A veure què passa a la segona part. Sí, perquè és el que deia el Jordi. A la primera part, 1-0, 2-0, i a la segona part a patir. Un fallo... Sí, és que vam estar patint. Vam estar patint perquè no entrava el segon quan n'havia d'haver entrat el segon abans que va entrar. Perquè aquella parada que fa el porter al cop de cap de l'Àlex... I el xut al pal. Sí, perquè el més normal és que toqui l'escana i entri. Sí.
Sí, sí, sí. Va tocar i diu, hosti, que raro, no? I puja cap a dalt i surt, hosti. Però si el jugador del Cartagenat ni tan sols sabia on estava la pilota. Estava mirant cap a dalt a veure on havia anat. Bé, després dos gols de qualitat. O sigui, el Nascic a dalt té qualitat. Jaume Ijardí com al capdavant, però també, per exemple, el gol de Baselga és una jugada que es fabrica ell i que acaba fent aquest jug de rosca que li acaba curant al porter. Per tant, aquí també tenim qualitat.
Jo crec que allà Baselga està arribant a aquest nivell que ens havien també... va notar a principi de temporada. Jo crec que ara ha de ser el davanter titular sense cap mena de dubte. I Jaume Jardí és el que et dona el piquet. I guardar-lo amb cotofluix, eh? Perquè el Baselga té la fama que es lesiona i aquestes coses amb facilitat. Doncs l'hem de cuidar molt físicament, en el sentit que no tingui cap...
Cap lesió d'aquestes musculars... Clafos, eh? Sí, perquè es va fer un fart de córrer banda a banda. I l'Àlex Jiménez és exactament un. I ara que arribem a aquest punt, aquesta pregunta ja fa setmanes que l'estem fent, principalment des que va arribar Cristóbal, perquè dius, bé, Cristóbal fitxa pel Nàstic...
Li van preguntar, ell va dir que no havia demanat res, que ja anirien veient sobre la marxa, però a ningú se li escapa que tu arribes amb un equip amb la situació en què estava el Nàstic i que tu ja hauràs parlat amb qui hagués de parlar per dir, escolta, quan arribi el mercat d'hivern vull això, això, això. El que passa és que, clar, les jornades van passant després del partit d'ahir. Jo us formulo la pregunta que hem formulat les darreres setmanes en aquesta taula.
Pensant que a proper 2 de gener, per tant, després del partit ja contra l'Antequera, s'obrirà el mercat d'hivern, reforçaríeu alguna cosa d'aquest equip o no? Jo al mig del camp. Jo crec que falta un organitzador. Però amb un tio amb molta qualitat. I que millori el que tenim. Difícil.
Difícil, perquè muntar el bo, millorar-ho, ara costa. L'Òscar Sanz, com a estoper, costa. Però si a mi hi ha un tio que remeni les cireres per allà al mig i que sàpiga posar les pilotetes al davant, pels davanters, perquè puguin jugar amb avantatge de cara a la defensa, olin botllum. Si no, ja està bé.
Sí, el que passa és que la lliga és llarga, hi ha lesions, hi ha expulsions, hi ha targetes, hi ha aquestes coses, hi ha aquestes lesions de dues o tres setmanes, que sí, cal reforçar, jo estic d'acord amb la Carola, que al mig del camp, que és on d'alguna manera es remenen les xireres i on ha de lluitar molt, i que cap dels dos extrems que ara tenim pressionants i impressionants,
Jo anava aquí. No us preocupa, els extrems, perquè si mireu sobre el paper només en tenim dos, Pau Martínez i Juanda, perquè ahir el Pani es va sortir i, pobre noi, vull dir, jo crec que no sabia ni on estava, va relliscar dos o tres vegades, va tenir una de claríssima per posar-la dintre, i com diu el Mr. Míster, massa temps per pensar, l'acabes...
Sí, sí, necessitem un extrem... I clar, amb el que corren els extrems i tal, no sé si no necessitem tenir alternances aquí, no? Sí, sí, sí. I després veurem què passa amb els captums, o amb els cèdrics, amb els alpani... El cèdric té 3 anys de contracte, eh? Sí, bueno... Cuidado.
Però el Pannis va començar molt fort i sembla que no acabarà de... Bueno, perquè són jugadors... Té 32 o 33 anys. No, dic el Pannis, el Pannis. En Pannis. Jo el tornaria. Són jugadors que... Aquí també poden jugar... No s'adapten, no s'estimen. L'Andorra, si veu que no juga massa, potser li interessa cedir-lo a un altre lloc. Així com Juan de No, que ja està bé aquí, que no ens el prenguin. Bueno, els cedits tens aquestes coses. També hi ha Toni Fuidi, que potser si no té protagonisme, Girona prefereix enviar-lo a un altre lloc
I tu has de fer una sèrie de moviments, a vegades, no perquè t'ho vulguis, sinó perquè també et veus forçat a fer-los. I que no te'n vinguin a tocar cap dels que tens. Que només pensem en el mercat dels que et puguin vindre, que no te'n toquin cap dels que estan en una situació al jardí que porta gols, encara que alguns siguin de pènel, però clar...
El que es veu al paper diu, hosti, aquest xic em porta 8, cuidado, no? És jove, etcètera, i llavors els equips també anen, també, a buscar. Òbviament que tenen contractes, els Òscars i els Montalvos i aquests jugadors.
Però, bueno, no sé si... Estic d'acord amb la carola que al mig del camp estic d'acord amb un banda, també, si pot ser, dels nivells d'aquest parell, perquè, clar, els Juandes i el Pau se fan un fart de córrer, amunt i avall les bandes, i es pot notar. Ahir me va agradar molt també el Moi, que ha entrat ja en una dinà, que està en condicions, igual que el Camus, també, no? Vull dir que ja te dono una garantia que les...
Si les línies, tocar les línies, estàs allà a prop i veus com se mouen amb els extrems i els laterals pujant, etcètera, això fa molt també, no?, perquè obres camp en bandes i llavors surten les jugades aquelles dels centros, etcètera, etcètera.
Home, jo crec que portar-hi aire a pensar... I el Baselga, clar, ara està en forma, però hem de pensar que si l'hem de guardar en cotó ben guardadet perquè queda molta lliga i té facilitat en poder tindre lesions, doncs no sé si també s'ha de pensar amb alguna... Amb alguna possibilitat d'algun xaval que faci unes funcions, guardant les distàncies, òbviament, dels Baselgas, perquè aquests jugadors estan molt valorats perquè són homes gols, etcètera, no? Però...
Però en cas de lesions, clar, a mi el que em preocupa és que quan venen aquells dos o tres partits que no pots jugar perquè... I això és el que s'ha de tenir en compte. S'ha de valorar molt bé l'armari, quin calaix d'armari, el tens una mica buit, o tens que fer aquestes previsions i aquestes planificacions perquè ens queden tot una volta i tres partits, ens queden 22 partits. I el possible play-off, el possible ascens directe, i al final de Lliga tothom se fot garrotada. A partir d'aquí, cuidado, eh?
Queda un partit per tancar l'any, però tres per tancar la primera volta. On us agradaria que estigués l'equip al final d'aquesta primera volta? Perquè aquesta és una pregunta que aquesta setmana passada ja han fet a diferents jugadors i ells consideren que l'equip al mes de gener o febrer és quan ha de donar aquest passet endavant. També consideraven que l'altre dia nosaltres entrevistàvem a Sergio Camus i reconeixia que l'equip
li passaven una mica les cames, perquè amb el canvi d'entrenador han canviat sistemes d'entrenament, etcètera, hi ha hagut més desgast del que habitualment hi ha, i que, per tant, esperaven també aquesta setmaneta de vacances per descansar, recuperar, i després donar aquest passet al davant. Home, jo crec que si es poséssim tercers o quarts, èxit. Èxit. Amb el peron...
Molt per on ara de Nadal, que es poséssim quarts, i a l'acabar la primera volta que anéssim tercers, èxit. Jo em conformo amb el play-off. Jo està, mentre estiguem dins del play-off, perquè tu parlaves de l'Atlètic madrilenyo, però és que jo crec que el Sabadell i l'Europa, que tothom pensava que punxarien, que no estarien allà dalt... Sí, no, l'Europa i el Sabadell estan fotent una campanya... És que és impressionant, eh? A més, com juguen... Però ara et vaig a dir una cosa, cuidado de l'Europa ara que canviarà de camp, eh?
Sí, no en dic cap. Bueno, el canviar de camp i dos jugadors que els estan perseguint equips superiors. Sí, bueno, això és a part. Sí, però... Això és a part. Però el canviar de camp se'ls hi notarà molt, eh? I tant, que se'ls hi notarà. Però és una ratonera, eh? Totalment. És més ratonera que l'Avinguda Catalunya aquí. I tant, eh?
El Camp de l'Europa, sí, hi ha 4.000 persones. Hi ha un gol, el que dona, ara no me'n recordo, el carrer, però hi ha un pàrquing sota mateix, i aquell pàrquing jo, per raons familiars, el que sigui, aparco moltes vegades, però jo el Camp de l'Europa me'l conec bé.
I és ratonera, com dius, però impressionant. Ara, si se'n va anar a Can Dragó, això canvia totalment. Can Dragó, en pistes del latisme, gespa natural. Ells ho tenen molt apamat amb la seva gespa artificial. Un camp molt fred. I quebrant, sí, 4.000 persones, però un camp molt fred. Totalment. El que sorprèn és que...
El primer és el madrilenyo que ja estava l'any passat, però el segon, tercer i quart han pujat en guanya. Sí, són tres equips que acaben de pujar de segona fase. I a més l'Europa té molt clar què juga, tant a casa com a fora. No canvia el seu estil. I l'Europa juga d'una manera i ja està. A veure si aguanten, jo crec que algun d'ells es despenjarà. Però bé, com sempre, sempre hi ha l'equip que no es despenja i que acaba a dalt. Una mica l'equip sorpresa.
el partit d'aquest dissabte és a les 9 de la nit, al Camp de l'Antequera, després el Nàstic ja sabeu que agafarà vacances i que arrencarà l'any també fora de casa, ho farà a Torremolinos el dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda amb aquesta varietat i aquest ventall ampli d'horaris que proposa la Federació Espanyola de Futbol i les televisions de pagament.
Anem ja pràcticament contra el rellotge. Demà hi ha Junta General d'Accionistes a partir de les 7 de la tarda a la Sala Autí, que és el Palau de Congressos de la Ciutat. Com sempre la podreu seguir en directe aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Com preveieu aquesta Junta General d'Accionistes? Calmada, com totes. Com sempre, no? Sense canvis. Calmada, com totes. Tot igual. Sí. Apareixerà Fred Wester o no? Ah. Apareixerà el seu advocat o no?
Ho dic perquè és l'única novetat que hi pot haver, no? Jo crec que apareixerà el seu advocat. Jo també crec que ell no. Recordem que ja va aparèixer amb la junta extraordinària que hi va haver a l'estiu, la de l'aprovació de l'ampliació de capital. I crec que apareixerà. Jo crec, fins i tot, crec que potser Fred Wester, aquest, està esperant que hi hagi una altra ampliació de capital per quedar ell en majoria. I si es queda en majoria no m'estranyaria que ho tingués venut.
Ho hagués venut amb gent del territori, eh? El que passa és que crec que... No sé si es permet una ampliació més de capital, eh? Jo crec que el Nastic està... Està a topa, ja? Pràcticament en el topall, eh? Sí, sí. Perquè el capital social, si no va xerrat... Ara parlo a memòria, eh? Crec que està ja fregant els 10 milions d'euros. I ara no pot ser més. Almenys no tan seguides.
Clar, portem ampliacions d'un milió i mig, no? Portem dos anys seguits. És que això és un pou sense fondo, aquesta categoria. Bueno, però per tots els clubs, eh? L'altre dia llegia que la Pontferradina va acabar l'exercici passat amb unes pèrdues d'un milió 200.000 euros, també, vull dir. Sí, sí, tots els clubs acaben amb pèrdues, però jo no sé si els altres...
fan o no fan ampliació de capital, o posen calés en forma de préstec... Aquí fins a dia d'avui el bo que tens és que no acabes amb deute, o sigui, no acabes amb pèrdues, acabes amb pèrdues, però la deute no... O sigui, els accionistes... Assumeixen els accionistes. Assumeixen aquest deute, per tant, no tens deute, però clar, no sé si això és viable a llarg termini.
Jo crec que fer prèstecs... Prèstecs... Això crec que no hi ha límit, crec. Ara no estic massa al dia de tot això, però crec que no hi ha límit. Però jo dic via conversió després amb ampliació de capital. El problema és l'ampliació de capital. Tu prèstecs pots fer els que vulguis. Els que vulguis. I deixar-los allí i tal. I si algun dia es puja el futbol professional, aquest any torno al 50% i l'altre any torno a l'altre 50%. Jaume,
Bé, és difícil. La part positiva del que té el Nasti és que, a banda de la butxaca en aquesta categoria, que és deficitària i, òbviament, els accionistes aquí, cadascú vella com vella. Alguna vegada ja ho he dit aquí, que una cosa és el suec i una cosa és l'Andreu.
Aquí no cal una cosa sol cor i els sentiments de regonins de tota la vida. I una altra cosa és estar a Göteborg on sigui. El suè que està com a desaparegut, no? Pel que tots preveien, per tot el que s'estava parlant, per l'aposta important que fa, perquè lògicament se'n juga als seus calés. I ve el seu advocat i no ve ell, vull dir, això, tot i això... Però el bo que té el Nàstic és que té una massa social increixent, que dic jo...
gent molt jove, que va al futbol, etcètera, ahir eren 6.665... Això és un xocolat allò. Ja, però... Però 6.665 és la segona pitjor entrada de la temporada, per tant vol dir que sempre hem anat més cap dalt, i al final cap de la primera a la segona només hi havia 100 aficionats de diferència, per tant vol dir que sempre hem estat aquesta temporada per sobre dels 6.500.
I mira d'on veníem futbolísticament, eh? I no cal dir res que quan arribem al mes de... després de Setmana Santa, ja, el camp ja fa goig amb gent, eh? Bueno, depèn on estiguem. Sí, bueno, jo, Carol, estic convençut... No, jo també, però vull dir que, a veure, si les coses no van com tothom vol que vagi, doncs a veure qui va.
Però sí que és curiós, vull dir, amb aquesta temporada, fins a la desena jornada, que és quan fan fora de Luis Tésar, això no convidava massa a anar al camp i sempre hem estat per sobre de 6.600 persones. Jo crec que el millor que té el Nàstic ara mateix és l'afició.
I aquestes darreres temporades també? O sigui, és que no hi ha més. I allò del suec, estic d'acord, però al final si el suec fa una inversió i suposo que ell tenia uns objectius i si en aquestes temporades no veu aquests objectius, doncs diu, escolta, marxo.
Sí, sí. Ja, però jo crec que quan fas una aposta d'aquestes o has d'estar molt segur o has d'intentar buscar solucions, no? Si tu vols tenir protagonisme, hauràs d'intentar buscar dintre d'aquesta societat anònima esportiva amb qui pots pactar per tenir aquest protagonisme, no? Sí, clar, però em refereixo que al Nàstic, clar, portem tres temporades
que ve en el nàstic que es pujava directament, que es pujava directament. Si jo vaig al nàstic i dic quin és el teu projecte pujar directament, en dos anys estem a... i es fa aquest projecte i al final no arriba això, doncs home, també la gent suposo que...
Però una cosa és el que et venen, altres la realitat. Però clar, ho saps tu que estàs aquí, però una persona que ve de fora... Sí, perquè a mi que em vingui un senyor... Però apostes a futbol, eh? Apostes a que la piloteta entri o no entri. Sí, sí. Això és molt difícil, eh? Però és que a mi d'entrada un senyor president que em digui que l'equip està fet per pujar... Va, per favor, porto massa anys gerant al futbol ja, eh?
Bueno, i és com una loteria, però hi ha molts agents que tu no controles. Tema d'àrbits, tema de lesions... Hi ha molts temes que no controles. El propi calendari et marca, els horaris que estem dient... Hi ha moltes coses que t'han de vindre de cara, no? I...
i de cara vull dir que la piloteta hi entri i te fossis el 2 a 0 i estiguis tranquil i el 2 a 0 va arribar amb temps de descompte això és la sort perquè no arribaven les sensacions eren altres que en altres partits
Però qualsevol accident ens podia provocar un problema. Sí, això sí. Perquè quan vas amb el resultat justet, igual que l'altre dia a Sevilla, es guanya a Sevilla, es anava 0-2 i dius, bueno, mira, ja estem tranquils, tenim la desgràcia del César que fa aquell despeje, te foten el gol, i patapam, i després va bé aquells dos... I a patir, perquè hi ha una jugada que per...
La primera, la toma que li ensenyen a l'àrbitre, passa un jugador al Sevilla i no es veu massa clara, però després hi ha una toma que la donen més tard per la tele, quan l'àrbitre havia revisat la jugada, que és penal. Aquí està la regularitat, però. La regularitat en 38 partits, hi ha la regularitat. Llavors el Nàstic, ara està en play-off, has de pensar en els equips que tens darrere, que els tens a dos o tres punts, que n'hi ha en una quadrilla que també volen estar dalt, perquè en aquesta categoria una dutxena d'equips volen pujar,
I el que sorprèn és això, que els que tens per davant són equipets que no tenen pressió, que acaben de pujar, etcètera. I que van fent, sí, sí. Doncs ho hem d'anar deixant aquí, perquè ens hem passat una mica de temps. Carola Ugrinovits, Alejandro Saladier i Jaume Tarragó, que ha estat un ple que aprovin les festes i ens retrobem l'any que ve. Igualment per tothom. Bones festes a tothom. Bones festes. Bones festes.
La teva veu, la veu de Tarragona. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Arrolla l'escola de formació, oferim els nous graus C amb una metodologia adaptada a les persones amb diversitat funcional perquè puguin avançar amb seguretat i confiança. T'agradaria treballar en el món de la cuina i la restauració? Has pensat a dedicar-te al comerç i l'administració? Voldries treballar en l'àmbit esportiu? Sigui quin sigui el teu camí, t'acompanyem amb suport personalitzat perquè puguis aprendre de manera còmoda i efectiva.
Els nostres cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Cursos pendents d'adjudicació. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Mimals Clínica Veterinària, Pullestres Clàudia, Restaurant Eric I. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Doncs vinga, que li posem la sintonia al menys del programa d'alpinisme, en aquesta casa del Pont de Maoma, perquè ahir vam anar a partir de la teixeta al Priorat.
amb els micròfons del programa, perquè es feia la festa anual del soci del Centre Exclusionista Tarragona, allà a Perdida la Teixeta, amb un acte que va servir també per fer una caminada per l'entorn, un dinar de germanor i una projecció de la pel·lícula dels 40 anys de l'Everes de l'any 1985, amb conferència després, xerrada informal, del company alpinista i també company del programa, l'Òscar Cadillac, que, per cert,
rebia el Premi Sart 2025 del Centre Excursionista, això, doncs, del Màxim Guardeu que atorga el centre com a reconeixement de la trajectòria i també de la difusió del centre arreu que sempre ha fet Cadiac. Vam ser-hi, allà vam poder parlar amb ell, amb l'Òscar Cadiac, també amb el president del Centre Excursionista, amb el Jordi Aluja.
Vam parar també amb l'alcaldessa d'aquest petit poble del Priorat. Són 175 habitants, que hi visquin tot l'any 110, més o menys. Ahir, per cert, quan marxàvem plovia, com ara aquí a Tarragona, però res, n'augmenten aquí quatre gotes, però ja ha començat a ploure i encara plou ara. Anem a sentir aquest moment la conversa amb l'Òscar Cadià, amb el Jordi Aluja, i amb l'alcaldessa del municipi, l'Urdessa Aluja, que ens explicava també que, tot i ser un petit poble, fan coses i molt bones, com per exemple les neules boníssimes que fa ell i que són artesanes, que vam poder degustar.
Doncs vinga, deixem en aquest moment d'ahir a la tarda, migdia tarda, a Paradís de la Teixeta del Priorat. Doncs som avui al Pont de Mama des del Paradís de la Teixeta, aquí al Priorat, i amb aquest moment tan bonic que hem viscut, amb el Premi Sart, amb aquesta gent amb amiga, Òscar Arcadiac, i veiem la projecció de la pel·lícula dels 40 anys,
Com ha anat això? Bueno, jo aquest any ha sigut especialment prolífic amb les conferències i amb els 40 anys, però avui també hem de destacar que ha sigut un dia especial. A mi el centre excursionista...
de Tarragona m'ha honorat amb el Premi ISAR, en el qual és un somni i una trajectòria que otorga el Centre Excursionista de Tarragona i que m'ha fet moltíssima al·lusió.
i a part que hem compartit un dia genial aquí a Padrell de la Teixetes. He fet una excursió en un dia bastant maco, que participa molta gent, i ara aquest dinar de Germanó, i després la xerrada d'aquest everest de fa 40 anys, amb un muntatge que és el que m'agrada passar, que el passo per les escoles, i que em dona l'input del que vam viure durant...
tots aquests anys, i que tinc la sort de poder anar explicant, que encara me'n recordo. Hem fet moltes preguntes, eh?, a l'acabat el documental, i que els has explicat, ahir hem vist imatges de Hillary, del Mallory, no?, en fi... Sí, perquè jo vaig procurar...
Quan tenia oportunitat, quan vaig estar amb el Filo, als anys 2000 i aquestes èpoques, que es va descobrir el cos del Mallory, i després, l'any 93, anar amb en Hilary al Nepal, quan aquest home encara estava viu, i en John Han, que estem parlant de gairebé finals del segle passat, o començaments d'aquest segle, perquè en Hilary va morir el 2007,
I en Han, per allà aquells anys també, m'imagino, aquests mites de les muntanyes, que en el meu cas són records vivents, que jo després els tinc en imatges i que els podem expressar i explicar. I aquesta reconstrucció històrica, havent estat tres vegades pel Tíbet i tres vegades pel Nepal, representa més d'un any i mig de la meva vida,
que conec aquests territoris en els quals tinc les meves experiències, no dic que siguin les úniques, però de com era tota aquesta vertent en aquella època. I això jo penso que agrada a la gent que ho puguis explicar.
i que puguin gairebé palpar, encara que siguin imatges en blanc i negre, encara que siguin reconstruccions històriques i que donen palets com eren aquestes expedicions d'aquell moment, com van ser la de l'any 85 i la de l'any 93. Expedicions de 3, 4 mesos...
Sí, i també comptant que entremig, que jo havia estat el 82, 83, 85, 2.000...
2001 i són totes les vegades que he estat allà. Han sigut sis vegades, a part dels trequings que he fet, que el 2019 encara en vaig fer un. El 2022 vaig estar també al Camp Base perquè vaig anar a la Madablan i recordo això, les temperatures, la gent que hi havia. Ara sembla que gent que ha tornat no fa tant de fred
Però el novembre del 2022 estàvem a 20 sota zero, tot el dia, 20 sota zero. I estaves a 4.000 metres, encara no estaves ni a 5.000. I aleshores són països que a vegades el rigor del clima es fa notar molt, no?
Però bé, superes amb escreix, amb la cultura i amb la gent del país, amb els nepalís en si, que són gent sempre oberta, amable, simpàtica, agradable, i dins de les mitjans que tenen te fan viure d'una manera especial.
Hem vist el núvol bandera del cim de l'Everes, aquest núvol que bufa cap a una banda o cap a l'altra, però que sempre hi és, o pràcticament sempre, i la temperatura allà dins pot baixar 20 graus de cop, no? Sí, perquè es fa com un microclima, com una humitat que forma aquest...
aquest en castellà halo, en català no sé, aquest tel humit, i clar, quan penetres a dins, que tu vas a pas de tortuga progressant, tot i que facis en el cor i els pulmons i això, no portes un ritme calent de la sang com pot ser un atleta que està corrent, no?
I llavors això el teu cos ho acusa i t'has de portar prendes i roba per protegir-te d'aquestes baixades sobtades de temperatura. I el dia que fas el cim normalment t'hi passes un munt d'hores dins d'aquest tel.
i has d'estar ben protegit perquè el cos mantingui aquesta escalfor durant tota l'estona. És més, dins d'aquest cos has de portar la càmera de fer fotos perquè quan la treus el moment es glaça i si vols variar l'objectiu o alguna història ja no hi ets a temps. I ho has de tenir tot una mica bastant previst abans d'entrar-hi, no? Per acabar amb el que dèiem al començament, el premi d'aquest reconeixement, aquest ISAR, que és un ISAR literalment dels Pirineus, un gran símbol,
i que jo sé que, ja ho deies abans, que et fa molta il·lusió aquest premi del Centre Excursionista de Tarragona que et fa molta il·lusió aquest premi em fa molta il·lusió perquè jo sé que és la nineta dels ulls del Centre Excursionista de Tarragona i aquest any hem tingut aquí el Pitu que es despedeix perquè hem tingut l'honor i em fa molta il·lusió que me l'hagin concedit i jo penso que
el disfrutaré i el disfrutaran tant com jo. Enhorabona, Òscar. Gràcies a vosaltres, sempre amunt. Òscar Cadià, que amb aquest reconeixement al Premi Sart, anem a veure l'alcaldessa, que la tenim per aquí, a banda que marxi l'alcaldessa. Vine cap aquí, Lourdes, vine cap aquí, Lourdes. Em deia l'Òscar que està molt content aquí al poble, i que ella, abans explicava que de petit, amb vuit anys ja trascava per aquí, amb els pares, a perill de la teixeta.
Com ha anat l'acte? Hi ha acte solidari. Aquí hi ha gent dels centres cronistes, gent del poble, del Pradell, un any més i la mar de bé, no? Sí, cada any s'està superant més això. Aquest any estem molt contents que hagi vingut l'Òscar Cadillac. Per mi és un heroi.
Després de veure el documental, la veritat és que m'han fet caure unes llagrimetes d'emoció perquè és que no tinc paraula, o sigui, és un crac. És una persona fantàstica, a part de ser una persona fantàstica, no tothom pot fer el que ha fet ell.
i esperem que sorti gent que sigui com ell o millor que ell. Però encantada que hagi estat el municipi en un poblet petit com és Predell de la Teixata, supercontents, i que torni a vindre les vegades que vulgui que esteu invitats, tant tu com ell com tots els que vulguin venir.
Sou 150 habitants que visqueu tot l'any, 110 més o menys al poble, o a petit? Sí, sobre un 100 que estiguem empadronats som uns 170 i pico, 175, si no vaig a Rada, però últimament s'han venut algunes cases i s'han empadronat més gent, i sí que visquem tot l'any som uns 100 escacs, o sigui, 100 i pico, no molt i pico, o sigui, exactament te puc dir uns 109 o 110, més no.
Però es fan moltes coses, perquè hi ha molta activitat cultural a l'estiu, sobretot, a fer moltes activitats culturals.
I concerts, activitat per la canalla, no? Sí, fem concerts. Fins ara també hem tingut un festival de poesia, narració, que es deia Festival Eva, que es feia a la part de la Vilafranca del Penedès, i aquí a Tarragona és el priorat, a Pradell de la Teixeta, o sigui, concretament a Pradell. Malauradament s'ha acabat dir això, perquè la directora ha volgut canviar una mica de vida,
Però nosaltres tirem endavant, fem concerts perquè la gent surti, hi hagi moviment aquí perquè hi ha molta gent gran i el que volem és que hi hagi moviment, jocs, hi ha de tot. L'estiu és un bon temps perquè pugui venir la gent i s'ho passi pipa. I ara també perquè hi ha muntanyes, alcaldessa, gràcies i ens veiem l'any que ve. Gràcies a vosaltres per venir.
I des d'aquí, des de Pradell, amb el president dels centres Cursi de Tarragona, Jordi Aluja. Jordi, com ha anat això? Molt bé, la veritat és que aquí a Pradell sempre ens han tactat molt bé i, per tant, per això venim aquí a fer la festa del soci de cada any. Vull dir que molt, molt bé. Ja veig per aquí l'Òscar, ara parlant amb el Pitu.
I hem parlat fa una estona i està content d'aquest Premi Sartre. Jo crec que està molt content. No sé si ho he expressat prou, però està molt content. Me'n consta que està content. Ho sé, ho sé. Sé que això li ha arribat. Feia temps, feia molts anys que jo personalment tenia ganes de donar-li la veritat. Perquè s'ho mereix, no? Vull dir, té tota una trajectòria bestial.
i el Centre Excursionista, que sempre ha estat a la nostra entitat i que l'ha fet públic en diversos llocs, el mínim que podíem era fer-li palès el tema aquest i donar-li el guardó del premissar.
Ha coincidit, i per aquí, crec que a la taula hi eren, ell parlava també, s'ha referit a una noia que va ser també l'any que va fer ell l'Everes, fa 40 anys també va ser el primer cim important del centre excursionista, i crec que n'hi havia dos per aquí a la taula que hi eren en aquella expedició, no? Havia diverses persones que ja tenien el premissar, entre elles tu mateix.
però que hagin fet les expedicions pròpiament creades des del mateix cor del centre succionista, doncs sí, hi havia tres persones exactament, quatre, vaya, si m'hi comptes a mi, quatre, i una d'elles, que és la Berna Vicente, durant molts anys va tindre el record d'alçada de les dones a nivell espanyol.
Era a la Napurna, no? Sí, va ser a la Napurna. Va ser el primer 8.000 que va fer el centre com a centre, perquè era la gent que va anar, tots membres del centre i des del mateix grup al PIC, que era la secció que ho manegava, van organitzar això. I va ser la primera ascensió al PIP principal d'Espanya.
L'altre era el Nú, no? Sí, la primera aventura va ser el Nú, un 7.135, i sí, sí, allò va ser, diguéssim, la desfogada en plan bestial a l'Himalaya, i la van aconseguir. Com es presenta l'any, el 26, perquè venint d'un 25...
que hem vist a nivell de... l'altre dia també ho explicàvem en algun dels programes, en algun centre excursionista que ha anat ampliant socis, incorporant gent jove, diversificant activitats, tecnificant també, que és molt important. Per tant, un 26 suposo que també fent un pas més endavant.
Sempre és complicat gestionar una associació com la nostra, que no és gran i que tot és un aspecte altruista i voluntari, sempre és complicat. Però la veritat és que no ens va malament del tot.
i seguim fent la il·lusió de la muntanya i del fet d'anar i disfrutar de la muntanya, de gaudir de la muntanya, doncs segueix i procurem proposar coses a la gent jove i no tan jove perquè segueixin estant amb nosaltres. I per molts anys més, Jordi Lúcia, gràcies, que l'hagi bé, donar-me també. Moltes gràcies.
Doncs era aquest acte d'ahir, el diumenge, matí, migdia i tarda, a partir de la teixeta del Priorat, un vol que ho recomanem, que vici tot, no tot alhora, aneu-hi a poc a poc, i de mica en mica. Però vaja, la norma de tots els companys, del Centre Excursionista per aquesta festa del Sol, i també, especialment a l'Òscar Arcadià, que per aquest premi ISAR. Acte, per cert, també per la Marató del Trescat, en guany dedicada a la investigació del càncer,
I mireu, s'han fet molts actes, eh? I d'això mateix en parlem d'aquí una estona, perquè, com dèiem, la Tarragona també, el conjunt de la marquació s'ha volcat en aquesta 34a edició de la Maratola 3CAT, que ha recaptat almenys un 7, entre 7 i 9 milions d'euros, estan fent recompte, però que, dedicada en guany a la prevenció i detecció per cos, impulsa la recerca sobre el càncer. D'aquí una estona, acompanya Miguel González, parlant amb Alina Nolla, psiconcòloga de l'Associació Espanyola contra el Càncer de Tarragona contra el Càncer. Serà d'aquí pels minuts.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I seguim endavant amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio i amb avui, de sobte, la psicòloga Elena Nolla. Elena Nolla, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Escolta, el Nadal són dates complicades pel tema que avui ens atany, que és el tema del dol. Malauradament, hi ha moltes situacions on una malaltia se supera, on la cosa tira endavant, però...
Com dèiem, malauradament hi ha situacions en què no és així i es produeix una situació de dol. I el Nadal no està exempt d'això, al contrari, sinó que al final són dates que encara sembla que hi ha més pressió social i ho sentim una miqueta més, no?
Sí, certament ja sembla que hi hagi aquesta... D'entrada, jo diria que als Nadals hi ha molta gent que no els agraden. Són dates que jo diria que de per si són melancolioses també, que també canvia molt si hi ha presència de nens petits a casa o no, la situació canvia una mica, però que sí que hi ha com una pressió social perquè un ha d'estar feliç i sembla que només ha de ser feliç els Nadals, o ha de fer l'esforç de sentir-se bé. Quan hi ha...
quan una persona està en situació de dol, ja és una situació de per si que la resposta normal davant del dol sempre és la tristesa i s'ha de procurar que així sigui, però sembla que si es produeixen dates nadalenques, doncs aquest procés de dol que s'ha de fer es pot intensificar una mica més o en algun moment inclús es pot arribar a complicar, no?
Parla'ns precisament del procés de dol, del procés, del propi procés, i no sé si parleu de fases o com s'aborda. Sí, hi ha diverses teories, però si et sembla faré una introducció una mica general, perquè crec que és amb el que la gent s'ha de quedar. El dol és un procés que és dinàmic, és un camí que s'ha de recórrer, i millor fer-lo quan...
El dol és recent que evitar fer-ho perquè passen reaccions emocionals que no ens agraden, que ens provoquen malestar. És normal davant d'una situació d'adolta tenir tristesa, tenir sentiment de culpa en alguna ocasió, tenir enuig, ràbia, irritabilitat. De vegades un necessita cert nivell d'aïllament, que també s'ha de permetre, val?
Llavors, és important que aquest camí es faci. Sí que m'agradaria, per enquadrar una mica la situació, crec que és el que li va millor per la gent, per no entrar a fer una dissertació massa acadèmica, és que el dol és un procés, com he dit abans, el començament dinàmic,
que no hi ha dos dos iguals, tot i que el dol és una experiència universal, perquè totes les persones l'hem passat o el passarem al llarg de la nostra vida, també és una experiència molt íntima, perquè el dol, no hi ha dos dos iguals, com he dit abans, el dol ve mediatitzat per molts o modulat per diversos factors.
és important tenir-ho en compte que no es pot ni s'ha de comparar un dol amb un altre sinó que al final sí que és veritat que és un procés que ens afectarà o ens afecta d'alguna manera a tots però cadascú el viurà d'una manera diferent i no hi ha una manera diguéssim
correcte de viure'l i una que no. M'has sobtat i vull aturar-me aquí un moment amb el que comentaves, que el dol s'ha de passar i és millor passar-lo al moment, és a dir, en un moment proper, al propi fet, al propi dol, que no després, que potser se'ns enquistarà alguna cosa o veurem que hi ha alguna cosa que no rutlla i ens tornarà a portar cap a aquest dol. Moltes vegades, en consulta podem veure gent que potser
Jo què sé, s'ha mort una persona important, o que tenia un vincle important, fa, jo què sé, 5 o 6 anys, aquella persona et ve perquè té una depressió, rasques una mica, i és un dol que no s'ha realitzat quan es havia de fer.
És veritat que la tendència humana és sempre evitar tot allò que ens fa mal, com una forma de protegir-nos. Ja, però si això després, a nivell emocional, ens afecta i no hem sanat, no sé si és la paraula correcta... És aquesta la paraula correcta, és sanar, és sanar.
ens pot afectar, sí, sí. D'acord. Estarem en aquest procés que ens deies, no?, que no hi ha cap dol igual, que el dol s'ha de passar millor al moment... Què més ens pots afegir d'aquest procés? D'entrada, si et sembla, alguns consells així generals per intentar passar aquestes festes una mica... No sé quin adjectiu posar. Almenys seré.
D'entrada, crec que... Bé, crec que no. Nosaltres sempre aconsellem que les persones ens hem de permetre totes les emocions. Com he dit al començament, el dol és una reacció normal, en principi no és patològica, o sigui, una reacció normal a davant de la pèrdua. Per tant, és normal sentir tristesa, ràbia, el que he dit abans, irritabilitat, inclús a vegades sensació com una persona està bloquejada o necessitat de no compartir res amb ningú, o en altres moments tenir moltes ganes de compartir...
Totes les emocions aquestes s'han de permetre, s'han de permetre a la persona poder desfogar-se, per dir-ho d'alguna manera. Per què? Perquè les emocions no són ni bones ni dolentes en si, tenen una funció adaptativa. I si un és capaç de canalitzar aquestes emocions, el que fa és que rebaixes la tensió emocional que pots sentir i al final fa que no t'enquissis en aquestes emocions.
El que passa és que no és fàcil i menys amb dates de Nadal. Ara m'imagino una trobada familiar on hi ha nens petits, on sembla que hagis de...
vulgarment, mantenir el tipus. I t'has de donar també aquest temps per tu. És un error. Per això ho dic, que t'has de donar també aquest temps per tu. Jo crec que també hauríeu de... Hi ha el de permetre les emocions, però també, diguéssim, ser una mica flexible a les hores de rutines que hi han establertes. Si s'han de simplificar, se simplifiquen. Si s'han de modificar, se modifiquen. Si un es veu superat per una determinada situació, demanar ajuda.
Si un té molta necessitat de parlar sobre aquella persona que ja no hi és, buscar una persona de l'entorn que li sigui fàcil gestionar-ho, que pugui parlar amb aquesta persona perquè no tothom serveix per escoltar. També una altra opció seria el poder ser una mica...
delegar funcions, si un veu jo entenc que en una determinada situació un no té el cap per anar a buscar regals o per veure quin menú farem. A vegades hi ha rutines per establertes, doncs a mi jo cada any m'agradava fins enguany o havia de fer o feia aquesta funció i enguany doncs escolta, mira, no estic per això.
Tenir la capacitat o la suficient confiança per poder dir-ho, no? El que deia, ser una mica de flexibles, no anar massa guionitzats. També una cosa seria... Crec que s'haurien d'esborrar del cap el que hauria de fer, hauria d'estar, hauria d'actuar d'aquesta manera. Sí.
És bo també poder buscar moments de benestar propi, és a dir, d'autocura, sense tenir sentiment de culpabilitat. És a dir, com es pot fer això? Buscant coses tan senzilles com agafar un llibre i llegir, escoltar música, o anar-te'n a donar una volta, o meditar, si un ne sap, que a vegades també ajuda. Buscar aquests moments de desconnexió de tot aquest vorágine nadalenca.
Entenc, Helena, que aquí hi ha molta feina a fer per un mateix, però després també l'entorn pot actuar com a facilitador, no? És a dir, que hi ha empatia o aquests... Clar, no és que ningú t'hagi donat permís per res, però sí que et poden facilitar també les coses, no? Exacte. Si ja veus que ens consta delegar funcions o que ens costa, doncs...
No sé, que pot ser algun familiar o algú amb molta confiança ja veu que allò no rutlla, també que faciliti, no?, que tingui aquesta empatia. Una cosa tan senzilla com, per exemple, moltes vegades el pacient... Si tu estàs sentat a dinar i tens necessitat d'aixecar-te cinc vegades perquè t'esporneixen els ulls, t'aixeques cinc vegades, si convé, ho dius al començament, però que ningú després te pregunti...
per què plores o per què... S'ha de fugir una mica de frases fetes, de dir no ploris massa perquè acabaràs amb una depressió, això no ho voldria ella o ella que ha marxat, no voldria que estiguessis així, ho has de fer pels fills... Totes aquestes frases, l'única cosa que fan és...
mantenir el supervivent sol amb el seu dolor. I els dos són processos per ser acompanyats, no per ser dits. No sé si entens el que vull dir. Sí, sí, sí. Ni per ser dits ni per ser jutjats. Exacte. Són acompanyats. És a dir, que a mi, que algú et digui ell no ho voldria, doncs, bueno, ara no estic pensant en això, ara estic pensant en el dol i en el que jo sento. I ara necessito acercar-me i necessito plorar perquè això és el que necessito.
Que tingui aquesta facilitat de l'entorn de poder fer tot això que necessites. I una cosa que també sempre recomano és si hi ha reunions familiars en què es fa un dinar, un sopar o el que sigui, o és més igual, un berenar, ajuda també a fer algun ritual per tenir present a la persona que no hi és.
Si un fa bé el dol, el dol és, com he dit abans, un procés d'anades i tornades, però què és? Ubicar aquella persona que ja no hi és en un espai íntim, de tal manera que tu el puguis recuperar quan tinguis necessitat de fer-ho, però sense que la farida, diguéssim, estigui tan oberta.
Això requereix una educació emocional, evidentment, important, perquè a vegades hi ha també aquest procés que és... Amagar. Exacte, com si no passés res. Mira, aquella persona ja no hi és... És córrer, això no és. Crec que s'ha de fer present, sobretot si també és molt recent, i és una cosa tan senzilla com...
encendre un espelma, fer una carta o un escrit, posar una foto... No en sou massa de posar fotos, però bueno, portar el que nosaltres diem un objecte de vinculació, que és alguna pertenença d'aquella persona que ja no hi és, o un objecte que tingui una especial significació pels supervivents i per la persona que ha marxat...
des d'un rellotge, un anell... Jo què sé, l'altre dia vaig fer un taller i va haver una persona que em va portar un mòbil, que era el que utilitzava molt aquella persona amb què ella estava vinculada. Vull dir, és important que es faci aquest tipus de rituals, perquè celebrar tampoc vol dir oblidar. Vull que això també quedi clar. Han de ser compatibles. Exacte, exacte.
Abans has comentat una cosa que m'has dit amb els nens. Crec que és important no aïllar-los. Els nens han de saber, han de tenir consciència que aquella persona... Fer-los coneixedors i fer-los partíceps, en certa manera, i en moltes cometes aquesta paraula, entén-me el que vull dir, però no amagar-los, que això era molt també de com es tractaven les coses fa uns anys. No li expliquem res, no...
Hi ha la tendència a protegir, però crec que els nens formen part de la família, per tant, una mala gestió d'això pot fer que el cap juga males passades. En algun moment pugui pensar que aquella persona s'ha mort perquè, jo què sé, no li ha fet cas. Qualsevol fantasia que se'ls pugui passar pel camp. Crec que se'ls ha de fer partíceps, se'ls ha d'informar. Si hi haurà canvi, se'ls ha d'informar.
dels canvis d'aquestes rutines, evidentment buscant un llenguatge adequat, un vocabulari adequat a l'edat de les criatures, i després ha de buscar també, l'adult també ha de poder expressar com se sent perquè sí normalitza que els nens puguin expressar també tristesa o ganes de plorar si així ho necessiten. Que els nens vegin que tenen un referent en qui anar
si en un moment ells se troben més tristos o tenen sensacions que no acaben de posar-li nom. I això sí que passa molt amb els nens, encara. Vinga, no ploris que no passa res, no estiguis trist que no passa res, doncs potser el nen també ho necessita. No, potser no. Segur. Segur. És important. I sí, buscar rutines de desconnexió també amb ells, de la mateixa manera que l'adult també les ha de tenir, sense aquest sentiment de culpabilitat, però buscar moments de desconnexió amb els nens, de poder jugar amb ells, de llegir-los un conte o de fer activitats de lleure.
Són consells de cara a aquest Nadal, suposo, Helena, que, vaja, suposo o no, segur també que des de l'Associació contra el Càncer doneu també aquest suport i de cara al Nadal, doncs, s'accentua més també les consultes que us fan en aquest sentit. Bueno, sí que fem, bueno, ja saps que fem atenció tant al malalt com al familiar i sí que jo, per exemple, personalment, sí que tinc tendència a citar a la gent que està en dol les dates properes al Nadal precisament per treballar
Treballar per venir una miqueta tot això. I algunes vegades necessiten permís per sentir-se malament. Sí, sí, és així. No sé si ens deixem alguna cosa, Helena, que vulguis afegir. Bueno, en principi jo crec que... Crec que hem fet un repàs important i hem donat aquests consells i sobretot això, empatitzar, acompanyar i permetre's, permetre's... Jo diria que aquest és el... permetre's, flexibilitzar,
i acompanyar, no dir, acompanyar, respectar d'alguna manera. Doncs és un bon consell per tenir en compte també aquestes dates. Helena Nolla, psicòloga de l'Associació contra el Càncer de Tarragona, moltíssimes gràcies per la feina que feu i pels consells que ens has donat avui. Gràcies a vosaltres per convidar-nos. Gràcies, bon dia.
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victòria seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils,
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Obrim capítol cultural a la veu de Tarragona i ho fem amb un to molt, molt nadalenc, que sí que encara falten uns quants dies, però ja no, eh? A partir de llogar cada divendres ja ens acabarem de submergir en el que és el Nadal. Però, mira, si voleu començar a fer la prèvia, demà mateix a Caixa Fòrum Tarragona tot un clàssic literari dut a escena. El conte de Nadal de Charles Dickens ens el posa en solfa el francès Cerro Ferran.
Recordeu, eh?, aquell clàssic sobre, en fi, el bo que té el Nadal, les segones oportunitats, la redempció, el deixar les males cares a un costat, tot a través de personatges icònics com és el senyor Scrooge o el Bob Cratchick.
D'això ens en parlaran i, de fet, ho farà tot plegat, tots els papers de l'AUCA, les farà un sol intèrpret, un sol autor, que, a més, és de casa, és el Jordi Francesc Rom, és actor, actor de doblatge, rap soda i això, vinculat a la companyia La Bitxeta. Va, que ens en dona més pistes, el Francesc Terro Ferran. Francesc, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Bon dia. Un conte de Nadal que ja ha passat per altres caixa fòrums, que arriba demà aquí a Tarragona i que està agradant molt.
Sí, la veritat és que sí. Estem tenint una molt, molt, molt bona rebuda i on hem anat a Montpler i no només a nivell quantitatiu, sinó qualitatiu, que les persones que han vingut a veure-ho realment han sortit meravellades en tots els sentits i, a més a més, després ens ho han fet saber, ens han enviat correus, el feedback per vies de xarxes socials, que s'esperaven potser una cosa molt més infantil i realment ha agradat
A totes les persones per totes les edats, perquè en el fons és que tots també són uns nens, més grans o més petits, però tots alberguem encara dins nostre un nen. I es ve de tant en quant acudir a ell i escoltar-lo.
A part que és una d'aquelles històries que la ressentim Nadal rere Nadal, amb diferents versions, perquè això ho diu el Nadal, i llavors veus la llum i veus la part més bonica de la humanitat, això s'ha aplicat en un munt de productes audiovisuals, però està bé tornar als orígens, saber que això Charles Dickens ho va brodar, li va posar el llacet, tornar a l'original. Correcte, ell era un gran apassionat del Nadal, Dickens,
Però el que insisteix és que aquest conte de Nadal realment es podria... o s'hauria de desestacionalitzar i que anés més enllà d'una època com ara, no? Ara, evidentment, doncs, per què ell es va aferrar al Nadal? Perquè és una època on les famílies es reuneixen, on abans persones que vivien, doncs, que se n'anaven fora dels pobles i anaven a ciutat a treballar, tornaven a casa seva, es reunien tots, sorgien...
aquells sentiments més esperats durant tot l'any, però una cosa que insisteix Dickens és que, sobretot, això hauria de passar cada dia. No ho hauríem d'agafar i dir, mira, ara que arriba Nadal siguem bons i la resta de l'any l'anem fotent quan podem. És una història realment que va més enllà del que pot semblar un argument, un plot infantil. Com deies abans, és una història de perdó i és una història de segones oportunitats. En un món
on sembla que fas una cosa i per aquella cosa tota la vida t'estaran jutjant, tothom té dret a unes segones oportunitats i fins i tot a unes terceres i unes quartes. La qüestió és voler canviar, com li passa al personatge de les Cruix. Com agafeu el text? Perquè, clar, estem parlant d'un sol actor que fa tots els personatges, llavors no sé fins a quin punt l'heu adaptat, retocat, entenc que no heu afegit res, que són les paraules de Dickens. Com ho heu fet això, Francesc? No, no.
A veure, és l'essència pura del text de la novel·la de Dickens. El que passa és que quan hem passat a una sola veu, en aquest cas,
és un narrador que ens explica tot el conte i en moments determinats fa, per exemple, la veu inevitablement del personatge de l'Escruix, però la veu també dels tres esperits del Nadal passat, del Nadal present, del Nadal futur, i també de determinats personatges que són essencials per poder entendre aquest argument. Quins, quins? Perquè, clar, sempre aquests que has esmentat se'ls tenim al cap, però quins personatges hi ha més que siguin essencials? Mira, ja només començar, ja tenim el Bob Cratchit, que és l'escrivent del...
del propi Scruix. Després tenim el seu nebot fred, que és una persona realment amb uns sentiments molt nobles, molt senzill, que el que pretén és que el seu oncle que viu sol i que és una persona una mica fosca, solitària, condiciosa, doncs vagi a celebrar el Nadal amb ells. També hi ha el dels comerciants, d'aquell comerciant que se li apropa per demanar una petita almoina pels pobres necessitats.
tenim el senyor Fetzi, el lloc on treballava l'Avenís Eras Cruix quan era jovenet. Tenim la núvia del propi Avenís Eras Cruix. Ui, tots aquests surten? Tants, tants, sí, sí, sí, tots. Hi ha un futimer de personatges, però que la gent no s'esperi que és un pastitxo, sinó que fan la intervenció justa i necessària per poder entendre com es desenvolupa la història. I, a més a més, és una història que, com a molt, a veure, se'n va als 80 minuts, però molt, molt, molt completa, ja us ho dic.
Tot això, a més, amb el mestratge que s'ha aplaudit en diferents representacions del Jordi Francesc Rom, que, clar, és actor, però a més és actor de doblatge. Jo crec que això le dona una experiència per anar canviant de veus i personatges. Sí, sí, sí. L'actuació que fa el Jordi ja sobrepassa el que es podria dir merament teatral. Et fa...
Tota la tessitura, cada veu, la tímbrica, la calidesa que necessita cada personatge. Tancant els ulls, podem veure la dinàmica de tot el conte. Realment és que fa una obra preciosista d'orfebreria amb la veu.
Que bé. A part que ho recolzeu una mica amb imatges, he vist, no? Hi ha projeccions. Sí, sí, sí, correcte. Hi ha un audiovisual continu que fa de suport a tot allò que anem escoltant en cada moment. Comentaves, eh, uns 80 minuts que dura aquesta representació, aquest conte de Nadal. A partir de quina edat el recomanaries? Jo diria que a partir d'uns 12 anys. Val. Sí, sí, sí.
A veure, hi ha mainada que sí que també ho podrà entendre en 8 anys. De vegades també depèn del grau de maduresa de l'infant que tingui endavant. Més que entendre-ho, també aguantar-ho, no? Perquè són 80 minuts que, segons com, els costa estar... Bueno, et diria una cosa, que l'experiència que hem tingut ara als altres Caixa Fòrums ens han vingut canalla de 8, 10, 12 anys, i...
Possiblement són els que han aguantat millor. Sí, sí, sí. Ha sigut meravellós, per exemple, al Caixa Fòrum de Lleida, com tota una fila d'ameinada que teníem a primera filera, feien unes cares, que el propi Jordi ho deia, diu, és que al final, diu, era tan bonic treballar per ells perquè estaven, però, corpresos tota l'estona amb el que s'estava dient.
Molt bé, allò que veies les cares de sorpresa, les cares d'intensitat, que xulo. Correcte. Molt bé. Doncs així serà el conte de Nadal, versió del Francesc Terro Ferran, amb la interpretació de Jordi Francesc Rom. Serà demà a la Caixa Farum Tarragona. Saps l'hora, Francesc, si no la busco? Sí, a les 7 de la tarda. A les 7 comencem. Molt bé. Doncs queda explicat i queda dit. Francesc, felicitats per aquesta nova creació i bones festes. Moltíssimes gràcies i bones festes. Un abraçat.
Bona nit.
De fons sona Borja, i això sempre és motiu de celebració, diguem-ho així, i no tenim gaire oportunitats d'escoltar aquest tipus de música, però ens fa molta il·lusió avui poder-la sentir. És l'excusa per anunciar-vos el concert de demà de Joventuts Musicals. El concert, que tindrà lloc aquí a Tarragona,
i que ens posaran solfa el Raül Sabiote i la Yuko Mizutani. La Yuko Mizutani tocarà el piano i el Raül Sabiote el tindrem tocant el Bombardí, interpretant, entre d'altres, aquesta peça de Borja, però entre moltes altres, eh? Vinga, va, que sembla que ja el podem saludar. Jo anava fent temps i no calia massa. Raül Sabiote, buenos días. Buenos días. Hola, buenos días. ¿Cómo estamos?
Muy bien, muchas gracias. A ver, con ganas de preguntarte cositas. Mira, Yuko Mitsutani, tu compañera, al piano, pero tú tocas el bombardino. ¿Sería en castellano, sí? Sí. ¿Qué es un bombardino, Raúl? Empezamos por aquí. Bueno, un bombardino es un instrumento de la familia de viento metal y es básicamente una aplicación rápida, sería una tuba
Pequeña, una tuba que la han metido en la secadora y ha encogido. ¿Verdad? Es que yo viendo las fotos pensé que era una tuba y después he visto que no, que es un bombardino y ya me han, bueno, se me han cruzado los cables. ¿El hecho de que sea más chiquitito quiere decir que es más agudo? Sí, la tubería es un poco más, bastante más corta y por lo tanto el registro es más agudo que el de la tuba.
Vale. Oye, y hay muchas composiciones escritas especialmente para Bombardino. Lo digo porque ahora estamos escuchando a Borja, que creo que esta canción, justamente este tema, es con chelo. Sí. Mira, el Bombardino es un instrumento bastante reciente, data de finales del siglo XIX. Sí. Y su evolución ha sido una evolución bastante larga, pero basándose en diferentes instrumentos.
Es decir, el bombardino tal cual lo conocemos hoy, data de mediados del siglo XX. Es decir, que es un instrumento bastante reciente. Vale, o sea que no hay muchas composiciones, al menos clásicas, ¿no? Actuales sí que debe haber, pero clásicas no. Efectivamente. Entonces nosotros, los bombardinistas, y sobre todo en mi caso, que me gusta bastante el tema de la música clásica y tal, busco siempre hacer nuevas transcripciones, nuevos arreglos para esas...
Esa sobra poder darle una voz diferente con el instrumento, con el bombardino en este caso. Vale, o sea que no solo adaptas las piezas, pero claro, al adaptarlo, pues le das un poco el punto que quieres, ¿no? Siempre que se adapta una pieza, hay un poquito de creación. Sí. Claro.
¿Todas las piezas se pueden adaptar para Bombardino? ¿O habría algún instrumento más o menos equivalente que haría más fácil la conversión? Normalmente, por ejemplo, cuando es voz grave de tenor o barítono, o ya de instrumentos como es el fagot, el cello, su conversión suele ser bastante fácil, porque al final es readaptar esa voz al Bombardino, entonces no suele haber muchos problemas.
Sí que técnicamente, al tener sus diferencias técnicas, pues te toca pensar mucho cómo lo puedes reaplicar. En plan de que a lo mejor no te caben todas las notas originales, ¿no? Tienes que cambiar notas. Sí, o también por registro. El compositor ha pensado un registro de una manera, entonces tú tienes que cambiarlo para que no pierdes esencia, pero que cuadre también con la idea del compositor. Y después hay otro instrumento como piano, solo que se puede hacer.
Lo único que ahí ya sí te lleva un poco más de temas de composición, de poder... Tienes que estudiar mucho más la obra para que no pierdas esencia del compositor. Porque si empezamos a escribir cosas random, se nos va. Al final es otra pieza y la gente te dice, ¿qué has hecho?
Totalmente. Muy bien, muy bien. Pero aún así va a sonar distinto. O sea, prepararos para que las piezas que igual tenéis en la cabeza y conocéis, como esta que acabamos de escuchar, pues tengan una sonoridad un poco distinta por el propio instrumento. Oye, ¿y qué trayectoria lleváis Yuko y tú? ¿Acostumbráis a hacer dúo o cómo va?
Pues llevamos muchísimos años tocando juntos ya. Ella, bueno, yo me mudé desde Almería hasta Palma, Mallorca, para estudiar mi grado superior. Sí. Y ella era profesora de repertorio, de piano. Ahí entonces era mi profesora, empezamos a tocar juntos y desde entonces yo me mudé después a Lucerna, a Suiza, y desde entonces hemos seguido tocando juntos. Siempre para todos los concursos o para todos los conciertos que hay, siempre la llamo porque es un placer tocar con ella.
Y la verdad es, siempre lo digo, cuando tienes que tocar y te tienen que acompañar, el acompañamiento es como un colchón. Y en este caso Yuko es un colchón viscolástico de los caros y de los buenos. Entonces siempre... ¿Ya sabe que dices eso de ella? ¿Ya sabe que la comparas con un colchón viscolástico? Sí, sí, lo sabe ella.
Oye, que habéis ganado, no sé si los dos juntos o tú especialmente, este primer premio en modalidad de viento metal en la 107 convocatoria del concurso de Juventus Musicals de España. Está bien, ¿no? Sí, sí. Fue una experiencia chula.
Vale, vale, vale. Supongo que es uno de los muchos concursos en los que concursáis, vamos, que es una salida, una cosa que refuerza vuestra trayectoria. Sí, o sea, ese concurso al final salió porque se hace una vez cada dos años, uno de los concursos más importantes a nivel nacional, y dije, venga, vamos a hacerlo. Llamé a Yuko hoy, tiene estas fechas libres para acompañarme, sí, sin problema.
Fuimos para allá y vio la casualidad y la buena fortuna de que al jurado le gustó el repertorio que llevamos. Nos sentimos muy cómodos en el escenario tocando y al final tuvimos la suerte de obtener el primer premio.
Vale, pues mira, aparte de esta pieza de Borja, cuéntanos qué más habéis incluido o qué más vais a incluir en el programa que escucharemos mañana, que creo que incluye incluso un encargo especial, ¿no? El estreno de una obra. Pues el programa, en este caso, el programa de esta temporada se llama Resonance,
Y básicamente la intención un poco profundizar, investigar sobre las diferentes sonoridades que puede emitir el bombartino. Las diferentes voces, más específicamente.
Por ello decidimos llevar parte del repertorio original del bombardino romántico, como puede ser Jules Elmer Collering, que es un compositor francés, y que escribió para el antepasado del bombardino, para el saxhorn, una obra que se llama Saxhornia. Sí. Que es una obra que es todo prácticamente voz,
Te mezclas el primer movimiento, que es un movimiento súper lento, súper cantable, y después una danza, una carantela, bastante animada, que pone también entre las cuerdas a los bombardinos, técnicamente. Ah, mira. Es una hora muy chula y la verdad que de inicio es una de las que más nos gusta. Y empezáis así ya por todo lo alto, ¿no? Con esta dificultad técnica.
Sí, sí, ya... Si no, no tiene gracia el concierto. Vale. Después, la siguiente obra, vamos a una transcripción de Camille Sansan, del compositor francés, que es una obra para Fagot, que es lo que decíamos antes. El Fagot tiene un recorrido, un registro muy amplio que el Bombardino es difícil abarcar. Entonces ahí ha sido ya no solo técnicamente
de cómo poder afrontarlo, sino cómo poder adaptarlo sin que pierda la esencia de la obra. Es una obra, creo que, de las transcripciones, con muchos profesores, con muchos colegas, es de la transcripción más difícil que hay ahora mismo para Bombardino. Ya que apenas hemos cambiado, hemos intentado mantener todo lo que ha escribido Sansens en su momento y es una obra preciosa,
pero que de verdad es muy, muy, muy compleja con el instrumento. Ha sido uno de mis retos personales de esta temporada. ¡Ay, qué guay! La segunda, ¿eh? La de Kemel Sensen. Sí. Muy bien, estaremos atentos cuando el concierto... Después os vais a las danzas húngaras de Brahms, veo por aquí, ¿no? También transcritas por ti. Voy avanzando súper rápido. Y mira, me interesa mucho que me cuentes, porque no tenemos mucho más tiempo, este estreno de Pilar Miralles...
Sí, Pilar Miralles es una compositora de Almería que también el mismo año que yo obtuve el galardón de Juventudes, ella lo obtuvo en la rama de composición. Y decidimos, por Juventudes, trabajar junto en este estreno. Y es una obra bastante curiosa, que básicamente el elemento principal no es el bombardino, sino una fuente. Una fuente que colocamos y es...
Básicamente invita al oyente, al espectador, a meditar un poco sobre el simple hecho de no hacer nada. Ah, ¿pero colocáis una fuente? Sí, sí. ¡Ay, qué chulo! De hecho, se llama Guilla Fresca, la obra. Muy guay, ¿no? Que pongáis una fuente ahí. Yo era una de las obras que más reaccionaba al principio a interpretar, porque no la entendía, pero después de trabajar con Pilar y después de los últimos conciertos que hemos hecho, es de las obras que me ha gustado. Entonces, es algo...
No es contemporáneo duro del que la gente va a pensar, sino que es un contemporáneo muy amable, muy cercano y que te invita a la reflexión. Es una obra muy, muy chula y que cierra muy bien el concierto.
Molt bé, molt bé. Bueno, pues ja està, hi ha alguna pieza més, però ja no ens queda més temps. Simplement us invitamos a que vayáis mañana al concierto de Juventus Musicals a disfrutar con el piano de Yoko Mizzutani i Raúl Sabiote al Bombardino. Raúl, moltíssimes gràcies per la entrevista. Un abraço molt fort. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Hasta luego. Gràcies, hasta luego.
I tanquem, a falta de dos minuts i mitja, amb el Tamacle, la proposta musical de la Sílvia García. El Tamacle, i demà més veu, a partir de les 9. I ja s'arriben veus del que serà el nou Festival Internacional de Música de Cambrils. Joan Taussà, Gertratured i ella, Marta Santos. I que després salga el sol una vegada més per a donde quiera. Soy fanática de ti, de ti.
Fins demà!
que se refleja en tus andares y no perdamos la ocasión porque la valla del balcón echa de menos ese ruido y tus bailes de salud y que sabe nadie lo que te quiero
Bon dia, són les 11.