Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona.
Què tal, molt bon dia? Benvinguts, obrim la veu de Tarragona, jornada de Dishous, avui que és 26 de febrer, del 26, Capicua, i obrem el programa saludant, com sempre, la gent que el fa possible, aquí els estudis, Miguel González, bon dia. Bon dia, Josep. T'ha agradat això, el Capicua, eh? Sí, sí, el bon dia. Avui en parlarem, dels Capicua, si vols. 26 del 2, el 26, Capicua, total. Abriu, Rius, què tal, bon dia. Bon dia. Abriu, que és molt supersticiós si aquestes coses li agraden.
A mi no sap greu perquè ara ja cap any coincidirà sencer. O sigui, a partir del 12, del 12, del 12, ja no hi ha cap any que sigui tot igual. Saps? Ja. Jo recordo que... Ho he de pensar, això. Bueno, 3.000. Jo recordo que a l'11 de l'11 del 2011, a les 11 i 11, estàvem en directe, això fa molts anys, eh? Sí.
i esperàvem que sonés una aplicació que s'havien inventat que Mòbil avisava, i encara estem esperant. Mira, el Lluís diu que vam fer una foto. Sí. El Lluís com, s'ha de control. Ho recordo com si fos ahir. Doncs ja mire, jo recordo que de petit a l'escola, quan feia amb EGB, que llavors es deia EGB, això és general bàsica, i a l'hora del pati sempre mirava el rellotge, aquell cas que m'havia enredat per la comunió,
I mirava les 11 i 11 i 11. M'agrada mirar... M'agrada mirar el rotllotge Cassio, les 11 i 11 i 11. Les 22... Hi ha gent que demana desitjos. Les 22-22. A l'època del Twitter era les 22-22. Jo tinc un desig, que avui a dos cuartones surti el Pont de Mahoma, que és el programa d'alpinisme d'aquesta casa. Perquè avui, a més a més, tenim estrena a Balandreu Ben Salvatge. Vam anar diumenge a l'estrena a Tarragona i vam poder entrevistar allà el director, Fernando Trullols.
i també el productor, el Tom Folguera, d'aquesta pel·lícula, que si no l'oblid l'heu de veure. L'has vist, tu? I tant, la vam veure... Dos horts de pel·lícula. Vam aprendre el que era el Torp. El Torp, efectivament. El fotomen del Torp va provocar la mort de 10 persones ara fa 25 anys.
Més que provocar la mort, és que això també s'explica molt bé la pel·lícula, la muntanya no en té cap culpa, i ells tampoc, i ells tampoc, perquè van sortir un dia de sol, es van xampar al torb i allò era imprevisible, però malauradament van perdre la vida, però la feina extraordinària que van fer els bombers, i aquí amb la figura de Cisco Carolla, que es va deixar fa un pari d'anys, que era el cap dels bombers de Camprodon,
voluntaris, i que van fer una feina extraordinària. Això també surt de la pel·lícula. L'helicòpter de la pel·lícula, és el mateix helicòpter de fa 25 anys, tot i que no vola, però el van posar allà perquè el tinguessin ben present, i és en definitiva un homenatge a les famílies, a les víctimes, i a tots els que van intervenir en aquells fets del torp,
Que va ser brutal, va ser un fenomen... No se n'ha vist cap altre igual. Véns huracanats... En fi, una situació d'entesca. I ho recrea molt bé perquè han hagut d'utilitzar també efectes especials per fer la pel·lícula i han fet una recreació que no s'havia fet fins ara d'un torp. Si ho voleu veure, és espectacular. Avui a dos quarts d'una entrevista amb el productor i amb el director al Pont de Maume del programa d'alpinisme d'aquesta casa. A mi no faig propaganda. Fins del teu premi programa.
I amb què començarem, Pep? Doncs mira, començarem amb la valoració, perquè hi ha una notícia importantíssima. Sobre la taula, l'acord entre la Diputació, la Subdelegació i l'Ajuntament ha impactat el canvi de treçat del camí de ronda de la Sabinosa, que serà de 4,5 metres. Hi ha hagut tot un seguit de modificacions per poder salvar les espècies autòctones allà, tot el medi natural, les dunes...
I en farem valoració de quina estona serà el primer que farem amb el Lluís Correra, que és un dels portaveus de la plataforma d'entitats ecologistes del Camp de Tarragona, Sos Costa i Camp de Tarragona, i de quina resta farem valoració amb ell. I després també seguirem fent valoracions, Miguel. Sí, farem balanç amb aquest cas de trànsit. La demarcació de Tarragona registraven guany 30 morts, són 3 menys que l'any anterior. Acumulen reducció del 25% en comparació amb el 2019, i en volem parlar amb el responsable de trànsit a Tarragona, l'Albert Raül Esteban. Molt bé.
I després celebrarem que les escoles Badruna fan 200 anys i ho celebraran en una congregació amb un gran acte el dissabte 28 de febrer a la Terra Quarena i hi participaran 5.000 persones vinculades al món educatiu. Doni-do. I mira, parlarem... Has trobat aquell tall, Miguel, o no?
No, sí que l'he trobat, però no el tinc preparat. El busco per l'entrevista de les 10. Quieto todo el mundo. Era al suelo todo el mundo. No, era quieto todo el mundo al suelo. Bé, avui parlarem del 23F. Ja es coneix el detall dels documents desclassificats que ahir al migdia es publicaven al lloc web de Montcloa.
I avui ja coneixem els detalls, per tant, avui els analitzarem, ho farem amb un expert, nosaltres no interpretarem res, sinó amb un historiador, amb l'investigador del grup de recerca ISOCAT de Història, Societat Política i Cultura, des de Catalunya al món, de la URB, professor d'Història Contemporània, el Ramon Arnevat, per parlar d'aquests papers desclassificats.
i de les diferents figures que surten en aquest paper, una d'elles que precisament moria ahir, el que fem referència ara, és a dir, Tejero. Sí, sí, mira, coses de la vida. Ahir es desclassifiquen els documents i ahir mort Tejero.
en parlem de tot plegat. Ara que comentes dels àudios, normalment hi ha dos àudios recurrents d'aquell dia, que és la retransmissió dels companys de la cadena SER, que estaven retransmetent la investidura, i després hi ha un altre àudio en brut, que no hi ha comentaris a sobre...
que dura força, és a dir, és un àudio llarguíssim, que està simplement el que va passar. No hi ha comentaris per sobre. És l'àudio en brut dels micròfons del Congrés. I aquest àudio és interessantíssim. És interessantíssim perquè se senten molts comentaris que la retransmissió radiofònica tapa, i aquest àudio en brut és una joia. Està molt bé. Farem l'humor, eh? No sé com ens ho farem, però canviarem de tema. Farem l'humor.
Mirarem a la gala de divendres passat, que també hi va haver alguna estoneta divertida, moltes estonetes divertides, i això repassarem també les pífies de la setmana, de les darreres setmanes, on hi sortim tots retratats. I acabarem amb música, abril.
Sí, perquè la Banda Unió Musical de Tarragona acollirà un concert molt especial amb la participació de la banda de músic de Fer la nit el dissabte 28 de febrer a les 7 al Teat a Tarragona i en parlarem amb el seu director, el Jordi Massip. I sortejarem una entrada doble per anar a veure el concert. Estigueu atents, estigueu atents. Telefons preparats i companyia.
Salutacions, per cert. També els que ens escolteu des dels autobusos de l'MT i els conductors i conductores, que ens consta que sintonitzeu Tarragona Ràdio, com es va quedar l'altre dia a la gala, hi ha un vídeo d'homenatge a l'audiència. En Lluís Comas a les Vistesò, Miquel González, Abriu Rius, Núria Cartanyà, Laura Guàs a les xarxes, Mauri Ferrer, en la redacció audiovisual, Joan Andreu Pérez a la producció, Javier Gisferi, que us parla Josep Sunyet. 9 i 7, comencem la primera opinió del dia, la primera veu, l'espinat en Tarragonins, avui parlant de la necessitat de la memòria democràtica
I l'opinió és del Jordi Piqué, padró historiador. I març passat es va presentar el programa de memòria democràtica d'aquest any que compta amb una cinquantena de propostes que es desenvoluparan entre els mesos de març i desembre.
Després de 13 edicions, el programa de memòria democràtica de Tarragona d'aquest any se centra en com es va viure a la nostra ciutat els últims anys del franquisme i els primers anys de la transició. Un programa, com sempre, coordinat des de l'Ajuntament de Tarragona, però que compta amb la participació de diferents institucions, centres, associacions i entitats.
Catalunya, en l'època contemporània, ha tingut una llarga trajectòria de lluita per les seves llibertats i de defensa de les seves institucions. Els moviments republicans, les lluites obreres i el catalanisme van ser el germen de la cultura democràtica a Catalunya i de la lluita per les llibertats, la justícia social i la defensa de les institucions d'autogovern.
La Segona República marca el moment culminant d'aquesta lluita i és el decedent immediat del marc democràtic actual. L'origen del règim franquista va ser el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 contra el règim legítim de la República que va protagonitzar una part de l'exèrcit espanyol amb el suport dels poders econòmics i dels sectors socials i polítics més reaccionaris de la societat de l'època.
A causa del seu fracàs va esdevenir un conflicte civil armat que va finalitzar amb el triomf dels rebels alçats en armes i que va comptar, des del minut zero, amb el suport de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. El resultat d'aquesta victòria va ser la instauració d'una dictadura que va durar gairebé 40 anys. Una dictadura basada en una repressió ferotge i en violacions sistemàtiques dels drets individuals i col·lectius.
la negació violenta de la pluralitat social, cultural i lingüística i la construcció d'un model d'organització de la societat autoritari i tradicionalista. I a Catalunya, a més a més, tot això va significar la supressió de la generalitat i la voluntat d'anihilar la llengua i la cultura catalanes.
Actualment, coneixer el nostre passat més recent en programes de memòria democràtica com aquest és una acció de militància democràtica que permet entendre millor el nostre present i ajuda a decidir el nostre futur.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dijous 26 de febrer tens la cinta de llom de port Carrefour El Mercado per 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Doncs ja ho m'ha explicat, el nivell d'informatius, notícia destacada d'avui, la Diputació, la Subvalgació i l'Ajuntament de Tarragona han pactat modificar el terçat del camí de ronda de la Sabinosa. El nou camí serà més estret i evitarà també passar per les zones de més valor natural. Volem buscar una primera valoració de tot plegat i, de fet, ho fem en conversa amb Lluís Gorrera, un dels portaveus de la plataforma d'entitats ecologistes del Camp de Tarragona, Sos Costa i Camp de Tarragona, que ja ho sabeu que han estat organitzant aquests darreres setmanes i mesos
trobades allà de sensibilitació i també a protesta, que també se n'han fet. Anem a valorar-lo. Lluís Guerrera, què tal? Bon dia. Molt bon dia, Josep. Quina és la valoració que em feu d'aquests canvis substancials? De fet, molt important respecte al projecte inicial.
Correcte, nosaltres després de mesos i perdi anys de mobilitzacions i sobretot de sensibilització a les diferents administracions i a l'opinió de la ciutadania de Tarragona,
La nostra opinió és favorable en aquest canvi de traçat. El canvi de traçat és molt important. Primer perquè no afecta sobretot a les espècies que estan més properes al mar, al roquisar, que són les que tenen més pressió antròpica i per tant s'equidera aquest espai. I l'altre perquè al canviar el traçat cap a dins de la finca alliberem encara més espai per protegir-ho.
i perquè les administracions públiques, sobretot Diputació, tingui menys espai pel seu hub cultural i menys temptacions per poder incrementar la superfície existent. La part que toca la rebessada, que és la part de Ponent, se salva una duna molt important, perquè abans la pista anava per sobre de la duna i segueix el traçat
que ja hi ha una pista existent. La part del mig, on hi ha la roca llisa, el Roquissà, també va molt apretat als edificis. I a la part de llevant, que toca la Sabinosa, que hi ha un ecosistema que es diu Màquia, allà també se salva bastant, tot i que allà podria anar una miqueta més a dins, seguir el traçat actual. Llavors, 4,4 metres, nosaltres considerem que és massa ample, fins i tot. Podria reduir-se, val?
El tema de les ambulàncies que explica que serà un espai imprescindible, bé, al bosc de la Marquesa no hi ha cap pista per ambulàncies, hi ha l'altre mur rot de la Sabinosa, per tant, no creiem que sigui justificatiu. I després també el que demanem i reclamem i no ens han fet cas és per què no ens han deixat estar en aquestes converses tècniques
i poder també, i la nostra, per una mica democratitzar aquestes decisions. Perquè està clar que si no haguéssim apretat, nosaltres com a mobilització ciutadana no hi hagués hagut aquest canvi de traçat.
Ja en parlarem amb calma algun dia, Lluís, fins i tot aquí als estudis, amb altres integrants també de la petaforma, perquè aquests darrers dies i setmanes i mesos heu anat fent diferents sortides allà, concentracions, per explicar precisament això que deia Sara, el gran valor mediambiental i ecològic de tot el que tenim allà, no? Sí, sí, correcte. Sobretot tenim una espècie endèmica que està molt concentrada en aquesta zona, que és el Limonium giverti, que és una espècie que viu a primera línia de mar.
a primera línia. I es diu Giverti en honor del doctor Givert, que era un doctor tarragoní que va néixer a Tarragona el 1852 i va ser el primer que la va documentar. Per tant, la salvaguarda d'aquesta espècie és importantíssim. I l'altre dia, que vam fer una jornada de divulgació i de sensibilització, va consistir a ensenyar a tots els ciutadans que es van apropar a aquesta planta.
Entenc que seguireu fent sortides, ni que sigui per sensibilitzar encara més la població, tot i que ja no seran tan reivindicatives, no? Suposo que aquesta part la parteu, però seguireu mostrant la zona, no? Correcte. A més, també vam aprofitar per netejar totes les deixalles i residus que deixa la gent allà,
I també tenim espècies invasores que també demanarem permís per poder-les treure i que l'ecosistema, aquella primera línia que està format entre el fonoll marí i aquest limònium giverti, que en català es diuen sopeguera, doncs puguin recuperar el seu espai. També a dins, a la finca, a part de fer aquesta pista i aquest passeig o camí de ronda, també dintre del projecte ens agradaria que hi hagués restauració, recuperació d'aquests ecosistemes.
Si es diu sabinosa és perquè abans hi havia la sabina, que és un arbre també que viu en aquests ecosistemes. I no tenim peus de sabina, per tant, també s'hauria de recuperar i restaurar, renaturalitzar l'espai. Insisteixo, en parlem un dia amb calma, però avui volíem més carrer aquesta primera valoració des d'aquesta plataforma, Sos Pastaurada i Camp de Tarragona, que a més a més aglutina moltíssimes entitats, la que tu representes, el Gata, però moltes més, no? Moltes sensibilitats, per dir-ho així.
totes les sensibilitats i tenim darrere bastanta massa social. Totes les entitats ecologistes de Camp de Tarragona estem aquí totes en el mateix paraigües. Lluís Gorrera, una forta abraçada. Gràcies.
Igualment a vosaltres. Merci per donar-nos visibilitat. La veu de Tarragona. La teva veu. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Seguim endavant, després d'aquesta valoració d'un dels temes de l'actualitat, i l'altre tema de l'actualitat és el balanç del Servei Català de Trànsit, del Conjunt de Catalunya, per també a nivell de la nostra demarcació de Tarragona, dels sinistres a la xarxa viària, i avui en parlem amb el CAP Territorial, amb l'Alberto Raúl Esteban, el CAP aquí, el territori del Servei Català de Trànsit. Alberto Raúl, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Josep. Crec que com que ens et canvio càrrec, eh? CAP Territorial, no? Sí, CAP del Servei Territorial. CAP del Servei Territorial, per dir-ho exactament.
Mira, Abdonabo conèixer-me fa gaires dies, la setmana passada crec que era, ara fa pocs dies, aquest balanç, 30 morts, 3 menys que l'any anterior, parlem de Tarragona i parlem de l'any anterior, parlem del 2025.
2025 en relació al 2024. En relació al 2024. Analitzem aquesta situació, aquestes morts, per també donar-ho a conèixer a nivell d'accidents, de tipologia d'accidents, les característiques, per això s'estudia. Quan passa un accident, després hi ha una feina que s'estudia l'accident. Què ha passat?
Sí, sí, nosaltres analitzem tant nosaltres com els tècnics dels serveis centrals, com els companys d'investigació de Mossos d'Esquadra, totes les circumstàncies que apareixen en aquest accident, des de la causa immediata, que podíem dir que la tipologia pot ser atropellament, sortida de via, col·lisió frontal, col·lisió lateral...
També el sexe, l'edat, la franja de l'hora que ha hagut de l'accident, el dia de la setmana, lògicament si hi ha intervingut substàncies com poden ser alcohol o drogues, tot això s'analitzen per trobar unes conclusions i lògicament aplicar-hi mesures.
Moltes vegades, per exemple, en el cas de l'AP7, accessos de velocitat, doncs una de les accions que nosaltres estem entegant i que aplicarem serà destinar sis carros radars exclusivament al control de l'AP7. A nivell de, també tenim actuacions de l'helicòpter, l'any passat els nostres helicòpters van fer més de quasi 300 vols de seguiment d'accions, que són tant de gestió del trànsit com també per infraccions,
I s'extreuen conclusions. I a partir d'aquí, doncs, la ubicació d'aquests carros radars anirà rotant en funció dels incidents o visualitzacions que es puguin veure de conductes, com poden ser accés a velocitat o conductes més agressives. Sis a tota la P7, a territori català? No.
6 a la P7, tot el territori de la P7, tot Catalunya, i després tindrem altres 4 que aniran rotant en funció d'altres vies i altres circumstàncies. Que no vol dir que també puguin estar reforçats a la P7, però exclusivament 6 a tot el recorregut de la P7. Recordem que la P7 a Catalunya són 340 quilòmetres,
D'aquests, si me'l recordo, al voltant de 110 estan a la província de Tarragona, Tarragona, Terres de l'Ebre, 110 la província de Barcelona i els altres 97 estarien al tram gironí. Tot i que també hem de parlar que la concentració principal de vehicles és a la corona, a la conurbació de Barcelona. Mira, l'autopista, aprofito per preguntar-t'ho, perquè jo, una mica d'enredó, aquests darrers dies, amb el tema dels noms, dels rètols de l'autopista, precisament, que el Ministeri els ha canviat en alguns punts,
I veig que a nivell general els han canviat i els han castellanitzat amb alguns punts, però aquí no. Vull dir, el tram tarragoní no. És una competència, en aquest cas, del Ministeri, on és nostre, i no opino. Però que no es toquin, està bé, no? Està bé, està bé. Com està, no? Seria la bona notícia que no es toquin aquí.
Dit això, el tema d'aquests radars, són aquests que es veuen, d'aquests baixos, que es veuen com de color gris o com unes estretes? Sí, exacte, són aquests que són un radar compacte, a diferència dels altres, que podríem dir que són els tradicionals. El que fan és que automàticament ja estan donant la fotografia al nostre servidor central, tenen també l'actor OCR, que és molt avançat,
i el que permeten també, lògicament, la fotografia amb més resolució, doncs és un efecte immediat. Això el que permet és que, en base als controls que realitzen Mossos d'Esquadra, l'helicòpter i també els tècnics de l'espectacle del trànsit, els puguem ubicar en aquests llocs on s'està detectant que hi ha un augment dels incidents i un augment dels accidents dintre de la P7. També he de comentar que nosaltres, a nivell de direcció,
el que tant del Departament d'Interior com el Saber Català del Trànsit vol incidir molt en l'AP7 i la declara, l'anomenem com zona de control intens de velocitat i d'altres conductes de risc, per destinar més recursos, en aquest cas com seria el tema dels carros radars, i també més controls a nivell del cos de Mossos d'Esquadra, que són les competències de trànsit en aquesta via interurbana.
Entenc que hi ha confluit molt més vehicle d'ençà de la gratuïtat, evidentment. Més gent va cap a la P7, no? Correcte. Més gent va domés conductors. Sí, sí. En termes generals, tot i que a vegades pot dur-ho una miqueta, a grosso modo podem comentar que l'augment de la circulació dels vehicles en general, vehicles turismes, vehicles lleugers, vehicles passants, camions, autocars...
Des de l'alliberament ha augmentat el conjunt de la P7 un 40% i la província de Tarragona ha augmentat un 70%. Recordem que en el nostre cas freqüentment el que fèiem servir era la Nacional 340 i també els que venien de la zona de...
De la Terra Alta, doncs la 420, no? Per tant, és un augment molt, molt important d'aquesta via. També recordem que des de la zona d'Ull de Cona fins a la zona de Salou, l'AP7 només té dos carrils per sentit de circulació, mentre que de Salou cap enamunt són mínim tres carrils. I, clar, lògicament fa que també el trànsit al tram a Brenc i part del tram de Tarragona estigui més encaixonat només amb dos carrils per sentit de circulació.
També el que hem fet des de fa un parell d'anys és limitar la circulació dels vehicles pesants només al carril de la dreta, i recordem també que estava prohibició d'adaventar més o menys des del punt quilomètric 284 fins al 332 Casaria, més o menys des a la zona de la Cala, de la Mella de Mar, fins a la zona d'Amposta.
Tornant al balanç de trànsit, continua la reducció, perquè, clar, parlant de la reducció, ja el dia ho dèieu, acomodada des del 2019, baixant el nombre d'accidents, víctimes mortals, només que n'hi hagi una sempre diem, pot ser molt aquest missatge que només que n'hi hagi una no són bones dades, però van descens. Continua aquest any en el que portem d'any el descens?
Sí. Recordem que si nosaltres ens comparem el 2025 respecte al 2024, hi ha un lleuger repunt, en el que seria amb el conjunt. Però en el cas de Tarragona, específicament, hi ha un descens. És un descens al 9%. Hem passat de 33 a 30 persones finales. Com tu comentes, Josep, sempre és una mala notícia.
La nostra previsió amb el conjunt de Catalunya és que s'hagués reduït un 20%, s'ha reduït un 18% respecte al 2019. Per què agafem el 2019? Perquè nosaltres, dintre de la Unió Europea, hi ha un mandat a totes les administracions encarregades del trànsit de reduir cada dècada a la meitat les persones finades de la dècada anterior.
Nosaltres, el 2020, vam tenir la pandèmia. Per tant, no podem agafar el 2020 perquè recordem que hi ha hagut una restricció a la mobilitat. Per tant, sempre que fem el 2019. Per tant, el 2019, en relació al 2030, haurem de reduir en un 50%. La nostra previsió era...
20%, ara és un 18%. Si nosaltres ara agafem la comparativa de Tarragona exclusivament de gener-febrer del 2026 respecte del 2025, la reducció encara és més gran. Nosaltres malauradament vam tenir, en els dos primers mesos de l'any del mínim 25, vam tenir 9 persones mortes i en guany hem tingut 3 persones mortes.
Recordem també que les circumstàncies d'un accident són exclusives d'aquell accident. Intervenen moltes causes. També val a dir que, per exemple, si hi ha un accident amb múltiples vehicles, dos o més vehicles, la probabilitat que amb aquell accident morin més persones també és més alta. De fet, si ho comparem...
en aquest mateix període del 2019, del 25 i del 26, gener i febrer, el 2019 van haver-hi cinc accidents... Perdó, sí, cinc accidents en què hi havia dos o més vehicles implicats. El 2025 van haver-hi vuit. Enguany, que només tenim, només amb l'expressió, aquestes tres persones...
les vides troncades, finades, hi ha un accident que hi intervenen més de dos vehicles. Per tant, sempre hem d'extremar les precaucions. Recordem que quan circulem no estem solament nosaltres, també la resta d'usuaris. També el que vull indicar és el que ens preocupa molt els col·lectius vulnerables. Motocicletes, ciclistes, vianants... Clar, apel·lem a la responsabilitat d'aquestes persones, d'aquests col·lectius vulnerables, però també de la convivència dels altres vehicles...
Recordem que en el cas de les bicicletes i el cas de les motos, la carcassa del vehicle és la pròpia persona, i per tant, extremem les precaucions, mantinguem les distàncies de seguretat, i tant usuaris com col·lectius vulnerables extremem les precaucions. Tenim aquí, a més a més, molts llocs de rutes tant cicloturistes com motoristes. Tinc cap a l'interior hi ha unes quantes. Sabem que anem a llocs que és molt probable que aparegui un ciclista o un motorista a la carretera.
Sí, de fet, el territori del Camp de Tarragona com el territori de Brenc també són recorreguts molt bonics, molt espectaculars, i realment no solament són activitats de cap de setmana, sinó també hi ha molts esdeveniments ciclistes, cicloturistes, o esdeveniments competitius que es proveixen al nostre territori. Per tant, efectivament, a part d'això, nosaltres també fent campanyes amb Mossos d'Esquadra de...
incidències de formació, li diem la formació 3.0 per motoristes, i també campanyes específiques, que li diem campanyes per mot, per, bueno, sensibilitzar i també controlar possibles conductes imprudents, temeràries, d'aquest cas dels motoristes. Amb les dades de l'últim balanç, la tipologia, les causes dels accidents, hi ha algun factor que predomini, o com sempre hi ha, com deia, se'l fa una estona, múltiples factors, múltiples accidents, cada accident és un cas. Sí, sí.
Cada accident és un cas. Per exemple, si agaféssim el total de l'any 2025, una de les causes immediates eren les col·lisions, que poden ser col·lisions laterals o col·lisions...
de diversos tipus, o les sortides de via. En canvi, l'any 24, la causa principal dels accidents van ser col·lisions frontals. Hem tingut anys que hem tingut una cosa important, com eren els atropellaments. Altres anys no hem tingut atropellaments. Per tant, la casuística és diversa. Abans em feies aquella consulta de si n'extraem en conclusions.
Sí, sí, les conclusions són fer campanyes de conscienciació, de fet, a llarg de l'any 2025, tot l'any 2026, tant Mossos d'Esquadra com policies locals realitzen campanyes de control de velocitat, de seguretat passiva, de campanyes de transport escolar, de campanyes de distraccions al volant...
i també saltar-se els semàfors, és a dir, durant tot l'any hi ha campanyes específiques de seguiment i, lògicament, quan hi ha aquests incompliments hi ha un procediment sancionador. L'any 2025...
El servei català del trànsit vam gestionar més d'un milió 400.000 expedients sancionadors. D'aquest milió 400.000, més d'un milió són fotos, per tant, són accessos de velocitat, però d'altres, la resta, són conductes diverses, a través dels bolletins de denúncia. Són per ITUVs, per manca d'assegurança, per actuacions salters en semàforo, per actuacions de temeràries, la diversa casuística.
El tema dels xocs frontals, per aquí, imagino que és molt important, abans de fer un avançament, comptar tres, o pensar-t'ho, abans de fer un avançament en una recta, perquè a vegades fem un avançament en una recta i hi ha un canvi de ressalt, no som conscients de què veu de cara, i aquí és on pot ser fatal. Us expliquem una batallata, tenim un grup de WhatsApp del servei de la trànsit, on estem tots els mitjans de comunicació, els periodistes, i aquí ens arriben totes les informacions dels accidents. Jo crec que si estigueu amb aquest grup seríeu molt conscienciats que cada dia hi ha accidents, o cada dia...
però que alguns són en conseqüències fatals, persones que perden la vida i que en alguns casos són habitables, que és el més important. No volem que siguin els que ara estan escoltant la ràdio, els que acabin formant part de la notícia d'aquests grups, que ens arriben tots.
Exacte, recordem que tant DGT com nosaltres moltes vegades hem fet campanyes específicament que l'important és arribar, no tant quan arribes, sinó que arribis, perquè després hi haurà una mala notícia que algú ha patit un accident en major o en menor gravetat, però ha patit un accident. I no solament aquesta persona, sinó també un accident davant d'un accident d'una col·lissió frontal que implica un altre vehicle que col·loquialment podem dir que no hi ha cap tipus de culpa d'aquesta situació.
extremem les precaucions. També val a dir que moltes vegades hi ha un excés de confiança no tant en rutes que no coneixem, sinó en rutes que coneixem, precisament el que tu comentaves. Sé que em dóna temps per avançar perquè el canvi de resana està molt lluny i realment no es calcula bé la distància. I també pensem si val la pena arriscar-se la vida per guanyar un minut, dos minuts, perquè estem parlant segurament de recorreguts curts, recorreguts que amb una via pots anar 90 per hora,
recordem, 90 quilòmetres en una hora, per tant, avançar i guanyar uns metres serà 30 segons, un minut, dos minuts, com a molt. Per tant, sobretot precaució. Recordo que a l'autopista s'ha d'anar 120, i hi haurà aquests radars, aquests radars mòbils, 6 més 4 que aniran movent, i s'ha d'anar 120 a l'autopista. Em pot semblar que algú pot pensar, no, és que és una via ràpida, podem córrer una mica més, 120.
Recordem, com a norma general són 120. El que passa és que nosaltres també, precisament amb l'AP7, com comentava abans que la declarem una zona d'alt risc de velocitat, s'estudiarà la implementació de senyalització variable. És a dir, que en funció de les circumstàncies de la via i les circumstàncies del trànsit, es senyalitzarà determinats trams. També recordo que des de fa uns mesos la circulació
dels camions. Hem dit que era de 80 km per hora, però la circulació amb el tram a Brenc és de 100 km per hora. Per què? Per limitar la velocitat. Recordem que en un accident és un vehicle que té una energia cinètica i que quan impacta contra...
una altra massa, la velocitat el que fa és augmentar aquesta càrrega cinètica. I a part està tot el tema de la distància de frenat i la distància de reacció. Per tant, més velocitat implica més càrrega i, per tant, la lesivitat d'un accident és molt més gran. El fet de reduir la velocitat dels vehicles turismes 100 km per hora també és una mesura de...
prevenció del risc. A la vegada, a 100 km per hora, la distància de frenat és menor, no cal implicar tants metres i, per tant, també allà ho gereix aquesta possible incidència de la lesivitat. I mirava el calendari, clar, d'aquí poc estarem parlant ja de Setmana Santa, que com cada any hi haurà mobilitat.
suposo que ja esteu començant a pensar en Setmana Santa, perquè és una d'aquests períodes d'any que hi ha molta mobilitat interna i, en fi, de gent que es mou d'un lloc cap a l'altre, de personal cap aquí, d'aquí cap al Pirineu, etcètera, etcètera. Sí, sí, efectivament, nosaltres podem dir col·loquialment que sabem que hi haurà molta mobilitat, també influeix, que per això els nostres tècnics el que fan és analitzar-lo, és quan...
és Setmana Santa, si també hi ha una millor climatologia, si hi ha una millor climatologia a les pistes del Pirineu, i per tant els desplaçaments puguin ser cap al Pirineu, si és una climatologia que no hi ha hagut neu, és probable que tot sigui cap a les costes, cap a la costa dorada, cap a la costa brava, per tant, els tècnics el que fan és modular, no?, i hi haurà una sortida, principalment de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, però amb diversos fluxes, no?,
Nosaltres, tant nosaltres, sabert el trànsit com Mossos d'Esquadra, un dels objectius principals, com he comentat, és el tema de l'EP7. I el tema de l'EP7 ens preocupa molt. Ens preocupa l'accidentabilitat i també el tema de les retencions, que a vegades provoca aquesta accidentabilitat. Les retencions perquè tenen que venir els equips medis, els equips d'urgències, la retirada...
Per tant, nosaltres també estem fent una campanya o diverses campanyes respecte als col·lectius professionals. Estem fent a nivell de Mossos d'Esquadra... De fet, Mossos d'Esquadra, durant l'any 2025, va realitzar més de 53.000 controls a les carreteres catalanes. Amb aquests controls es van detectar 8.000 positius d'alcohol i 7.000 de drogues.
i es van posar d'accessos de velocitat 355.000 denúncies per accessos de velocitat. Es van revisar, es van fer campanyes específiques dels col·lectius del transport, del transport pesant per carretera. Es van revisar quasi 28.000 vehicles, 27.599, i dels quals 24.500 denúncies. La majoria d'aquestes denúncies van ser per incompliment
del temps de descans i per errors o manca d'una estiva correcta. Recordem, l'estiva seria l'ubicació de la càrrega dintre del vehicle. Clar, l'AP7, una via que vertebra tot el país, des de Girona a Terres de l'Ebre, i passen camions, i passen vehicles...
Vehicles de proximitat, vehicles de llarga distància que venen de la resta de l'Estat i que venen cap aquí o van cap a França. Per tant, l'anàlisi o la visualització o estratègia de l'AP7 és molt àmpli, és transversal. No solament es tracta de la velocitat, es tracta també dels altres elements que influeixen o que intervenen dintre del trànsit a l'AP7.
He entès que estudiareu, sí que el canvi a la velocitat, varia la velocitat en alguns trams concrets, a pensar ja de l'Ebre, que ja està reduïda, és a dir, aquí a Tarragona també, algun tram previst que hi ha 10 morts entre la Vendell i Cambrils, Cambrils-Ullacona 12...
Bé, són accidents mortals i també en ferits greus. I en ferits greus. Nosaltres hem tingut a l'AP7 el tram de Tarragona, Tarragona i les Terres d'Ebre, vam tenir 11 persones finades, d'acord? I d'aquestes persones finades, també del conjunt dels 10 accidents amb vehicles pesants, 7 també van ser aquí a Tarragona. Per tant, conflueixen en l'àmbit tarragoní el fet de sinistralitat a l'AP7,
de, en general, i també dels vehicles pesants, dels camions. Per això comentava el tema de les mesures que incidim amb els pesants. La velocitat variable no solament es tracta d'una mesura que gestiona el que seria el medi ambient, també influeix en el tema dels fluxes. Nosaltres analitzem, això ja fa temps que es fa a l'àrea de Barcelona,
Quan hi ha un volum de trànsit elevat, el fet de reduir la velocitat fa que aquest trànsit s'espongi. Per què? Perquè en lloc d'arribar a 90 km per hora, potser arribar-se a 70. Per tant, aquest marge el que fa és que els vehicles vagin més a poc i permetin esponjar i que no hi hagi retencions. També recordem que les retencions generen un estrès amb els conductors. Ara avanço, ara m'aparo... Tot això va generant un caldo de cultiu, no? I amb la velocitat variable...
I la senyalització variable el que fa és adaptar-se amb aquestes circumstàncies. Nosaltres, a l'estudi de la P7, s'ha dividit en diversos trams, en concret en 10 trams, on han concentrat la major concentració d'accidents. Recordem que no podem parlar tampoc de punts negres, podem parlar de trams, però clar, estem parlant que la P7 té 340 quilòmetres.
i un volum molt important de vehicles. Per tant, nosaltres hem segmentatjat en 10 determinats punts, i aquests seran els punts que s'incidirà, ja sigui en la instal·lació dels sis carrodars exclusivament a l'AP7, o bé en aquests trams de velocitat variable, sinó de llegir variable. Alberto, Raúl, Esteban, gràcies també, com sempre, per acompanyar-nos i transmetre aquests missatges de molta precaució a la carretera, que sempre és important recordar-ho. Recordar-ho, però recordar-ho encara un moment, i especialment quan aneu conduint el vehicle...
per evitar que formem part d'aquestes estadístiques que hem comentat, perquè són vides humanes. I això es tracta d'evitar-ho sempre que sigui possible. Gràcies per acompanyar-nos, com sempre, i fins aviat. Ja parlem avant de Setmana Santa, que encara queda. Gràcies, Josep, i gràcies per les reflexions que fas. Moltes gràcies. La teva veu, la veu de Tarragona.
¡Vamos, senyors! Tres punts. Ens veiem a Tarragona. ¡Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per al Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dijous 26 de febrer tens la cinta de llom de port Carrefour El Mercado per 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Doncs vinga, seguim. Mireu, si nosaltres celebràvem 40 anys, ara fa quatre dies, la setmana passada amb la Gala al Teatre Tarragona, doncs ara parlem d'una celebració de 200 anys, eh? Per tant, multipliquem unes quantes vegades les espelmes. 200 anys d'escoles padronar i que celebraran, doncs, amb un acte a Tarragona amb 5.000 persones vinculades al món educatiu.
I avui en parlem amb la directora general padrona de Tarragona, que és la Teresa Roig. Teresa, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Des de fa 3 anys, eh? Des de fa 3 anys. Però, bueno, també directora d'altres centres, no?, a nivell territorial. A part, són unes quantes escoles, no? Avui focalitza en Tarragona, però n'hi ha unes quantes, no? En total, 39 aquí a tot Catalunya. Per si no, 50.000... 5.000 no em sortien uns números, a mi, eh? No. I aquí a Tarragona sol, no.
Per tant, vindrà gent d'arreu de Catalunya, no?, en aquesta festa que fareu aquest cap de setmana. Expliques com anirà, que heu preparat.
Mira, ja fa tres anys que portem preparant aquesta celebració, ho vam dividir així en tres anys, i el primer any era recordar una miqueta els inicis, l'origen de la Fundació, el segon any era la presència, a cada escola es va fer una exposició al territori, és a dir, cada territori i cada escola, i aquest any és la de celebració, i el que fem és el dissabte 28 de febrer, fem una celebració aquí al Tarracorena,
on venen tots els docents, personal de pas, alumnes, representants de les famílies, institucions de cada població i inclús de la Generalitat de Catalunya.
Només entre docents i gent d'administració, 2.000 persones, no? Correcte. Més 2.500 alumnes i famílies. Sí. Serà una gran festa. Una gran festa. Tot a punt? Omplirem el terrac, correcte. Omplireu fins la bandera. Exacte. Tot a punt? Tot a punt, tot a punt. Sí, sí, amb ganes, amb ganes. De fet, avui, 26 de febrer, és el dia dels 200 anys. Avui és el dia de la celebració. Qui eren les germanes caramelites de la Caritat Badruna?
Doncs mira, les germanes del Carme Caritat Bedruna, encapçalades per Joquima de Bedruna, eren unes dones molt valentes de l'època que van dedicar, van creure que era necessari l'educació per les nenes principalment, però en aquell moment això no es donava i per tant van ser pioneres amb aquest fet.
I llavors van dedicar tant a les nenes, amb l'educació, més endavant amb la sanitat, i després també amb els desafavorits. Són els tres àmbits on elles normalment fan la seva tasca. Clar, ens hem d'ubicar a Teresa de la societat de fa dos cèstres, que nosaltres no hi érem, però que era molt diferent de com és ara. És a dir, que pràcticament qui es formava eren els homes, bàsicament,
Les dones a casa. Les dones a casa i anar a treballar era una cosa que estava segons com mal vista. Era una ciutat complicada, no?, els que es van trobar. I ells es van batallar perquè poguessin estudiar. De fet, va començar ella a casa seva mateix, amb nou candidates que ella anomenava, no?, i va fundar la congregació amb aquestes nou candidates i a partir d'aquí ja es va escampar arreu de Catalunya, primer per la zona de Vic, de Girona, i després ja, tot arreu de Catalunya, fins a formar un munt de...
d'escoles, hospitals, cases de caritat, la casa de caritat de Barcelona, per exemple, era seva, la casa de caritat de Vic també van portar-les el projecte, per tant, sí, es van dedicar als mestres valguts i a la part de l'educació de les dones. I avui com ho tenim?
I avui continua viu el projecte. Actualment tenim aquí a Catalunya, en l'àmbit educatiu, 39 escoles que des del 2017 van formar una fundació única, la Fundació Vedruna Catalunya Educació, que això ens ha donat un paraigües a totes les escoles per anar en una mateixa línia, en una mateixa direcció, tant de formació com a nivell pedagògic. Compartim el mateix projecte educatiu.
i també el paraigües econòmic, perquè és una gestió una miqueta més de les escoles petites i les escoles grans, doncs unes a les altres ens anem ajudant. També tenen presència a la resta de l'Estat, també hi ha unes 15 escoles a nivell de la resta d'Estat, a Espanya, i també hi ha presència a tots els cinc continents, tenim Albània, Sudamèrica, l'Àfrica, amb missions o altres tasques de sanitat o desafavorits.
Avui hi ha nois i noies, eh? Sí, correcte. Avui ja fa temps, vull dir. Sí, entre els 70 i 80 ja van ser escoles mixtes, i sí, sí, ara hi ha nois i noies, i de totes, tot de policia. I com s'organitza una festa per tanta gent? Clar, perquè suposa que passaran coses, no, Iora?
Passaran coses, passaran coses i participarà molta gent. Com s'organitza? Primer, amb molt de temps, amb la implicació d'un munt de persones. Principalment hi ha un equip de gestió, un d'adjunts que ha passat al davant d'organitzar tot això. I després, totes les escoles. Totes les escoles ja hem posat el nostre granet de sorra. Per exemple, totes les escoles ja portem uns alumnes, els alumnes de 5 i 6, que seran els que protagonitzaran la cantata a la tarda del dia 28.
Les direccions generals, juntament amb els seus claustres, han participat de tots els actes i amb moltes ganes de participar aquest dia. I com que aquest dia també presentem el projecte educatiu nou, que donarà anís al curs vinent, que aquest projecte educatiu també ha estat elaborat tant pels docents com per les famílies com els alumnes més grans de l'escola.
Parlem d'aquest projecte educatiu, perquè clar, hi ha una situació que és que avui dia tot ha canviat molt, avui dia de fa uns anys cap aquí, també l'àmbit vostre, el de la docència...
I té molt a veure això que tinc aquí a les mans, que és un telèfon mòbil, no?, i que fa que ens hi esterguem molt i que tinguem també intel·ligència artificial i, en fi, tot. Molta informació a l'abast, però a vegades no ens quedem en la superfície i no entrem en matèria, no? I costa que es concentri molt la canalla, que estiguin atents, etc. O sigui, hi ha tot un seguit de reptes que suposo que estan incorporats en aquest...
pla educatiu. Correcte, sí, sí, amb pla educatiu. El projecte educatiu és sis eixos, són sis línies marc que abarquen tot això, però sí, evidentment, hi ha les noves tecnologies, hi ha l'actualitat, hem d'educar els nostres alumnes pel que trobaran a la societat, i aquí hi ha el mòbil, hi ha les xarxes socials, hi ha la intel·ligència artificial...
Per tant, sí, nosaltres estem treballant perquè aquests alumnes sàpiguin ja no utilitzar-los, sinó com utilitzar totes aquestes eines d'intel·ligència artificial, que ajuden molt, però també poden fer que els alumnes estiguin distrets, o ja no s'esforcin a fer les coses, sinó perquè ho tenen de forma més fàcil, i per tant se'ls ha d'educar, i clar que està en compte tot això.
Quina diries que és Teresa? Entenc que fa anys que coneixes el projecte, perquè t'arren 3 anys però en portes més altres. Sí, 32,35 en el món laboral, però jo sóc exalumne de l'escola Pedrona de Tàrrega. Per tant, pots parlar com a exalumne, com a professora i ara com a directora. Correcte. Quan et pregunten a algun amic familiar, conegut o saludat, per què he de portar el meu fill o fill a casa vostra? Tu què els expliques? Quina sala vostra ha fet diferència, allò que us fa diferents?
Doncs jo penso que el nostre efecte diferencial és que a les nostres escoles realment és un projecte que nosaltres vivim com una família i per tant jo sempre m'he sentit identificada tant com alumne com ara a nivell professional que formo part d'una família i que per tant puc comptar amb ells amb el que faci falta quan era alumne amb els professors perquè era una tensió no només acadèmica sinó també de creixement personal
i per tant es preocupaven de tu, coneixien la teva família, et preguntaven, es preocupaven, i a nivell laboral tinc la mateixa sensació, formem part d'una gran família, som 39 escoles però ens coneixem tots, per tant això ja diu molt, l'acompanyament que ens fan tant a nivell laboral com acadèmic com personal és molt bo, i per tant m'hi sento superidentificada, i és això que volem transmetre tant als alumnes com a les nostres famílies, que se sentin com a casa.
De fet, un dels eixos que hem tingut fins ara era l'entorn, i era això, que nosaltres formem part d'una gran família, i aquí hi ha les alumnes, les famílies, inclús la població, o l'àmbit, o el barri on es teguem. I els valors?
Els valors, sí, evidentment. Jo destacaria dels valors de Bedruna, que són la constància, la tenacitat i l'esforç. Aquests són tres valors que encara que ara no estiguin molt de moda... Van a la baixa, com a societat. Sí, per això, com que van a la baixa, estaran molt presents en el nostre projecte educatiu i han estat i continuaran estant molt presents.
Tornem a la festa, va. Entenc que la cantada d'aquests alumnes de 5 i 6 seran uns quants que cantaran junts o no? Doncs uns mil alumnes. Exactament 990.
Els tinc comptabilitzats. A banda de la cantada hi haurà, evidentment, parlaments... Parlaments, el mateix serà més a la part institucional de parlaments, benvinguda i parlaments, i a continuació es farà la presentació del projecte educatiu, que això és un secret, perquè ens han dit que serà...
molt dinàmica i, per tant, que ho direm molt. I a continuació, després dinarem, evidentment farem la parada del migdia, i a la tarda és quan es fa la cantada, que arribin tots aquests alumnes i les seves famílies, i es fa la cantada i hi ha cloenda de l'acte. Clar, jo pensava que entre 39 escoles i 34 municipis, ni deu bé com la Tarragona, que seran...
I altres no tan grans, no? És a dir, des de pobles petits, escoles més petitones... Clar, des de Santa Coloma de Queralt, que és una escola petita, l'Escola Francolí, Arbúcies, de la part de Girona, sí, són escoles més petites, però també, clar, estan representades i formen part igual. I tu que ets a banda de directora d'Exalbum, feu trobades també d'Exalbum, com s'acostuma a fer en altres centres?
Sí, fins ara ho feien, les robades exactes alumnes, les feia cada escola quan ell volia. Arrel dels 200 anys també s'ha iniciat un projecte que es diu Alumni, per tal de fer campanya per recollir tots aquests alumnes que es vulguin inscriure, hem fet uns QRs perquè es puguin inscriure, i aquest any es faran a totes les escoles, es faran les festes alumni, comemorant els 200 anys,
I es farà una festa a cada escola durant els mes de maig i juny. I veig que a la festa hi serà la família, aquesta que deies abans, però també hi haurà personalitats en l'àmbit polític, social, econòmic, xarxes educatives, universitats, col·laboradors externs, proveïdors, per tant, a banda de la família, que deies abans, moltíssima gent, eh?
Moltíssima gent. Aquesta gent és els que també ens ajuden a tirar endavant, els col·laboradors, siguin editorials, siguin esponsors, ja que nosaltres ja treballem amb ells amb productes que ens faciliten a l'escola, i evidentment les autoritats, tant locals com pot ser els alcaldes de totes les poblacions, crec que venen pràcticament tots, i després personalitats de l'àmbit de la política ja més general de tot Catalunya.
Ja per acabar, Teresa, del pensament de la fundadora, això hi és? Encara hi ha el pòsit, hi ha algunes frases d'aquelles que deia ella, ho pensava, ho impulsava, en publicacions suposo que sí que n'hi ha, però hi ha alguna frase que estigui present en el dia a dia de l'escola d'on el pensament dels que en formeu part? Mira, la frase més destacada o que tenim més present és la que sempre ella deia que tot per amor,
res per força. I, per tant, aquesta frase continua ben viva i, de fet, tots els docents i tot el personal de pas de l'escola, al llarg de la teva trajectòria dins d'un centre escolar, participés d'una formació del Carisma Bedruna per anar aprenent i per continuar aquest llegat de Júquima de Bedruna perquè, clar, ella el sentia i nosaltres el transmetem encara a l'actualitat.
Avui vens com a punta de llança, t'entrevistem a tu, però suposo que al darrer avui hi ha molta gent amb un grup de WhatsApp treballant allò últim en detalls perquè tot surti bé dissabte. Sí, sí, i demà divendres estaran tots aquí ja, perquè demà hi ha l'Assat General de la Cantata, per tant, aquests 990 alumnes venen divendres a l'Assat General i tornen a les seves cases alguns, alguns es queden a dormir aquí, els que són de més lluny,
i dissabte tornen a la tarda per fer la cantata. 5.000 persones, eh? Sí, sí, molta gent, molta gent. A més, els veureu per grup. Nirem per la ciutat amb el penjoll. Amb el penjoll, sí, amb el Tic Bedruna. Com els congressos, eh? Sí. Teresa Roig, directora general de Pedruna de Tarragona. Que vagi molt bé l'enhorabona per la festa, per la celebració, per aquests 200 anys d'història que havia t'estat dit, a celebrar-ho, i acabem amb la frase, tota per amor, res per força. Gràcies. Moltes gràcies.
La veu de Tarragona. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Doncs, com us ho hem dit, podem avui parlar dels documents del 23F desclassificats ahir, ahir al migdia. Fa poques hores, relativament poques hores, perquè caldrà anar mirant-nos en detall i anar explicant tot el que s'estreu de si. I també la interpretació, que és una interpretació que bàsicament també hem de fer historiadors. Havíem parlat amb el Mar Xivert, que ens deien que és important que es puguin conèixer aquesta part de la història desconeguda,
aquesta part en concret del que detallen aquests documents, que era desconeguda, o almenys en part, pel que hem anat veient. Perquè hi ha molts temes a tractar, i per fer-ho tenim un expert en línia, que és el Ramon Arnavat, investigador del grup de recerca ISOCAC, Història, Societat Política i Cultura, des de Catalunya al món, professor també d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili. Ramon Arnavat, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia. Parlem l'endemà de la desclassificació dels documents. Hem pogut llegir ja... Hem pogut llegir ja, doncs, una mica per sobre. Ara ho anirem comentant, perquè hi ha diferents qüestions que li volia preguntar. Però, clar, ahir moria el cap visible del cop d'estat fallit, Antonio Tejero, als 93 anys al Sira. I, bueno, hi ha aquesta frase que va dir ell, que ara la sentirem, que es va fer, la part, diguem-ne, sonora visible del...
D'aquells fets, no vas en dir-ho.
Doncs, bé, casualitats de la vida, bàsicament, que justament ahir que es desclassificaven els documents en Ramon, doncs bé, morís la veu visible i cara visible d'aquell cop d'estat fallit. No sé com ho veieu, com ho valoreu, però, ja. Són casualitats de la història. També Franco va morir el mateix dia que va morir José Antonio. Vull dir que, a vegades, la història té aquestes coses. No, jo el que volia comentar és que, evidentment...
Tejero és la persona que tots relacionem amb el 23F i és la cara, però clar, al 23F hi havia molta més gent darrere i a vegades ens quedem simplement com si fos un intent de cop d'estat per part d'aquest senyor que al final es va quedar sol, però que els documents que s'han desclassificat orienten cap aquí que hi havia una trama força profunda.
De fet, en aquests documents també, i ho diuen, el van deixar tirat com una borilla, que ho diuen en aquests documents classificats la pròpia família d'Eide Tejero. I, efectivament, aquí hi ha molts més noms. Què sóc que us crida més l'atenció del que s'ha desclassificat, d'aquests documents? Bé, jo crec que la documentació desclassificada, sense una primera ullada, per dir-ho d'alguna manera,
ens permet seguir bastant bé el dia 23, el 23 i el 24, com van anar els fets, quina va ser la cronologia, quin va ser l'ordre, no acaba d'aclarir-ho del tot, per això seria necessari que es pogués veure tot el sumari del procés que es va fer, que això no s'ha desclassificat, però sí que ens permet veure que hi havia tota una trama
També es permet veure que els serveis secrets estaven al tanto de dos o tres conspiracions que hi havia en el mateix moment, una de caràcter més civil, una de caràcter més militar, una de mixta, i que al final, per diferents raons, tiren davant aquesta pròpiament militar. Per tant, el dia a dia del 23 i el dia posterior del 24, jo crec que Déu n'hi do la informació que podem consultar i llegir.
La que creieu des del punt de vista, com a historiador, la més rellevant o les més rellevants del que ha transcendit? Per exemple, no sé si una de les grans incògnites, que era el paper del llavors rei d'Espanya, Joan Carles de Borbó, no sé si queda clarit, perquè també hi ha alguna frase literal del que va dir el tinent general Jaime Milán del Bosch, en aquest sentit.
Sí, clar, aquest és el gran tema i una mica el que tothom ens agradaria saber una mica més. Dels documents desclassificats no es pot deduir una participació directa del rei.
Ara bé, també ja és cert que, per exemple, en aquests documents hi ha registres de diverses conversacions telefòniques del rei, però n'hi ha dues de clau que hi ha un comentari, però no el text del que es va parlar, tant amb les capitanies generals, que són els màxims comandaments militars al territori, com amb el propi Armada. Ens diu que va ser una conversa tensa, però no ens diu que van parlar. Això seria interessant saber-ho
per acabar d'esbrinar i situar veritablement el paper del rei en aquest afer. Hi ha també un document sobre un possible segon aixecament i lamentant precisament la llibertat de Joan Carles, no? Sí, aquesta és una qüestió que jo també penso que ajuden a clarificar els documents.
que és el fet que, igual que abans hi havia hagut diferents intents de cop d'estat, si més no teòrics, o planejat, després del 23F n'hi continua abrent. I això sí que hi ha informació bastant precisa de qui intervé, qui es mou, etc. I el que ens ajuda és entendre que la situació política del país estava en un moment crític, per dir-ho d'alguna manera, la crisi del govern d'Adolfo Suárez,
la voluntat per part d'uns sectors clarament franquistes de frenar l'avenç de la democràcia i tornar enrere, l'interès d'uns sectors conservadors no tant per tornar enrere, però sí per frenar els avanços més democràtics, més nacionals, més socials que aquesta democràcia començarà a portar. Bé, aquí hi ha diferents elements que juguen,
i que sí que ens permet veure que tant els dies posteriors o el cop d'estat, sobretot el juny, sembla que n'hi ha un molt a punt o durant el judici que es fa en els militars implicats, etcètera, i per tant donar a entendre que la instabilitat va continuar.
Referències també a una declaració unilateral d'independència, una DUI, encara, bé, molts hem après els darrers anys què vol dir, però que ja se'n parlava l'any 81 i s'alertava en un d'aquests documents del CSIF, dels cervells de tot plegat, d'una amenaça interior a nivell de l'Estat, tant a nivell de Catalunya com també a nivell del País Basc, no? Això també s'ha pogut posar una mica de llum sobre aquest tema, no?
Bé, clar, això és els informes dels serveis secrets. Ells diuen que la democràcia espanyola al voltant dels anys 80 té tres perills. Un és el perill d'involució, el partit dels franquistes, que seria l'intent del 23F. Un altre seria el posicionament dels partits més situats a l'esquerra que volen canvis més radicals. I un altre seria...
el tema de la independència, però que, clar, plantejar en aquests moments que algú a Catalunya es plantegés una d'Ui és una mica fora de lloc, no? Però una mica són uns informes que també tenen, entenc jo, com a motiu de fons, és a dir, bueno, no solament hi ha el perill de involució franquista, sinó que hi ha altres perills també, no? Al meu entendre, per intentar diluir una mica el veritable perill que era el de la involució franquista.
Què més us crida l'atenció, i parlo també ara com a historiador, des del punt de vista historiogràfic us crida l'atenció, i no sé fins a quin punt caldrà, amb aquests documents, si caldrà reescriure la història recent d'aquests edats d'aquests 45 anys. Començo pel final. Els documents aquests confirmen la majoria de línies d'interpretació que hi ha sobre el 23CF.
No hi ha una aportació que digui, ostres, això ens farà canviar del tot. Sí que ens ajuda a entendre que va ser un fenomen molt complex i aquest aspecte jo penso que és positiu. Clar, a mi com a historiador, per exemple, m'han interessat molt les converses entre García Carrés, que és el civil...
més implicat en el cop d'estat i Tejero, perquè aquí mostra una trama civil que no ha acabat de quedar clara ni en el judici ni en els estudis que s'han fet. Una cosa és l'intent militar per part de l'exèrcit, per part de la Guàrdia Civil, els sectors de l'exèrcit i la Guàrdia Civil, però aquí hi havia una trama civil que es va manifestar a Santa Coloma i va haver un ametrallament
de l'Ajuntament, a les universitats hi va haver pintades a favor de poc d'estat i en contra del rei. És a dir, hi havia una trama civil que ha passat una mica desapercebuda. I aquesta conversa i alguns documents ens ajuden a entendre una mica més. I després una altra cosa que jo coneixia per haver estat en el moment...
és el tema que els informes que reben des de diferents províncies, tant el cap de la Guàrdia Civil com el cap de la policia, indiquen que els sindicats van tenir un plantejament molt valent de convocar protestes, manifestacions i vagues al mateix dia 23F. I això també és una cosa que s'ha estudiat poc. I crec que dona valor al posicionament i al compromís democràtic
en aquest cas dels sindicats i d'alguns partits que també van donar suport en front dels missatges de tranquil·litat, que des del poder s'estaven amatent en aquell moment.
I els informes aquests penso que ens ajuden a entendre perquè això passa a Catalunya, passa al País Basc, passa a Madrid, passa a Valladolid, passa a diferents llocs. Vull dir que és un aspecte que penso que caldrà aprofundir. Creieu que s'ha desclassificat tot el que hi ha?
Sí, és evident que s'ha de desclassificar, i de fet és una bona notícia que s'hagi desclassificat aquesta documentació, que és la que depèn directament del govern i la que el govern pot desclassificar, però també és una llàstima que hagin hagut de passar 45 anys per poder desclassificar aquesta informació que tampoc aporta tantes coses. A Espanya tenim un problema, els historiadors, que és la llei de secrets oficials,
que embarga molta documentació per un possible problema de seguretat nacional i que els estudiadors no poden consultar fins al cap de molts anys. Això s'hauria de revisar, perquè no és lògic. Vull dir, als mateixos Estats Units, al cap d'X temps, es fan públics i es prengen els documents de la FIA, etcètera, excepte alguna minoria.
Aquí a Espanya encara tenim una llei en aquest aspecte molt protectora de l'Estat i poc democràtica i transparent. En qualsevol cas, ahir també en parlàvem amb experts en arxivística que ens deien que surt això a la llum, ni que sigui 45 anys després...
està molt bé, eh? És a dir, que surti la llum. Sí, sí, això per descomptat, eh? Ara, també es deien que, clar, que hi ha altres documents que també caldria... que fora interessant que també es tinguessin a conèixer, no? És a dir, que també surtissin la llum pública, no? Sí, sí, està claríssim. Començant pel mateix sumari, que no té cap sentit que es mantingui un altre secret de sumari encara, passat, en aquest cas, 44 anys que es va fer
El judici és una data molt posterior ja i segurament hi ha alguna altra documentació relacionada amb la Casa Real, etcètera, que seria interessant conèixer, suposant que existeixi, eh?
però jo crec que alguna cosa més encara hi ha, encara hi ha. Podem afirmar i dir que queda documentat en aquest relat, en el que s'ha conegut en aquesta desclassificació, que el rei va frenar el gener a l'armada i que, per tant, en el seu intent d'anar més enllà? Bé, aquí jo no posaria les mans al foc, que diuen, en el sentit que
en aquest moviment hi havia diferents interessos i el que és inconcebible és que el rei no sapia res d'aquest moviment. Per tant, algú sabia si tenia el seu vistiplau. Jo crec que el rei donava suport a una mena de canvi més pacífic sense una intervenció militar on el general Armada era la persona que havia de fer-se càrrec d'aquest govern de concentració que havia de substituir
el govern Suárez. Però aquí el govern Suárez es va avançar, segurament contra l'opinió del rei, contra l'opinió d'armada, i va anomenar un substitut que era Calvo Sotelo. Per tant, ja no hi havia alternativa. I això és el que va accelerar la part armada del cop d'estat. És a dir, per la via parlamentària això ja no és possible, per tant, l'única via que ens queda. Què sabia exactament el rei, quin era el seu grau de compromís, etcètera? Bé,
sembla que amb la via armada no era o no estava, no? Sembla, però, clar, ara només podem dir, en funció de la informació que tenim, que sembla, no? Res més. Per cert, hi deu bé, hi deuen ser per algun lloc les trucades telefòniques de Tejero des del Congrés a Milano del Bosch, no? Això existeix, no? Això es va gravar, no?, en el seu moment.
Bé, jo el dubte que tinc en aquests moments és perquè hi ha diverses trucades de Tejero, en García Carrés, que he comentat abans, i diferent de gent, però no n'hi ha en Milans del Bosch. I llavors aquí no n'hi va haver o no se'n fet públic. La veritat és que no ho sé. Si n'hi va haver han d'estar gravades, perquè es va gravar tot.
La veritat és que la sensació que et dona a partir de la informació és que qui estava convençut del cop d'estat i la manera de fer era bàsicament Vilanzo del Bosch i Tejero,
que ells comptaven en tenir un suport des del rei a altres comandaments militars, que al final, doncs, en aquest impàs van acabar quedant-se a les seves casernes, no? I, per tant, això va fer fracassar l'intent de cop d'estrat i fa que aquest sentiment del Tejero de dir, bueno, m'ho heu enviat aquí i després m'ho heu deixat tirat una mica, no?,
I aquesta sí que és una discussió que té amb Armada quan Armada intenta accedir al Congrés per oferir-se com a pacificador de la situació i govern de concentració, etcètera, etcètera, però Tejero diu que res, que ells no van per aquesta línia. Si ara algun jove em pregunta i n'he de respondre per què va fallar el cop d'estat, o si us ho pregunten a vosaltres, què diríeu?
Bé, jo el que diria és que el cop d'estat estava ben preparat, però que van alguns dels comandaments militars que havien de sortir, quan va sortir Mirage del Bosch,
no van sortir. Aquí ens podem preguntar si és perquè no estaven tan compromesos, si perquè de la conversa que van tenir amb el rei van deduir que el rei no estava d'acord i, per tant, no van sortir. És a dir, el cop fracassa fonamentalment per dues raons. La primera és aquest no seguiment per part d'aquests comandaments militars. I l'altra és un tema que s'ha destacat poc
que és que, com que el govern estava segrestat en el Congrés de Diputats i un amb els diputats, hi va haver la comissió de secretaris i de secretaris generals dels diferents ministeris que van constituir una mena de Consell de Ministres a l'ombra i que van intentar reorganitzar i coordinar l'acció militari i civil en contra del cop d'estat. I aquests també van tenir un paper important, perquè no hi va haver veritablement un buit de poder, sinó que aquesta gent va prendre el comandament
junt, per delegació del rei, en aquest cas, la Junta Superior de l'Exèrcit. Parals de Ramon Arnavat, investigador del grup de recerca ISOCAC, Història, Societat, Política i Cultura, des de Catalunya al món. Estava pensant que tot això que acabo de dir conflueix, la història, la societat, la política i la cultura, no? Tot conflueix. De fet,
la nostra preocupació com a historiadors davant d'aquest fet és dir, bueno, intentem veure per què es va produir, com es va organitzar, mirem cap enrere del 23F i, per altra banda, mirem quines conseqüències va tenir. Clar, nosaltres partim de la idea que el cop d'estat en si va fracassar, és cert, però després del cop d'estat fracassat, el cop d'estat militar, es van prendre una sèrie de mesures des del punt de vista...
nacional, des del punt de vista d'organització de l'Estat, etcètera, que anaven amb la línia dels copistes. Per tant, és cert que va fracassar militarment, però alguna cosa va quedar que va fer que la política espanyola fes una frenada respecte al ritme que anàvem portant.
Ramon Arnevat, també professor d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virxili, ha estat un ple a conversar amb vostè i això l'endemà justament d'aquesta desclassificació dels documents del 23F. A veure si surt el sumari també i així podem també posar una mica més de llum a tot plegat, com ja ho comentem. Ens ajudarà molt si surt el sumari. Que, com dieu, no té gaire sentit que no formi part d'aquest PAC. Moltes gràcies, una forta abraçada, Ramon. Gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu.
La veu de Tarragona. TGN Esports. Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports. De dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Fem l'humor a Miquel González.
I això vol dir que sí, xous. Miguel González, bon dia. Bon dia, de nou. I xous, fem l'humor. I xous, paella. I fem l'humor. Mira, bon dia o no. O bona tarda o bona nit. Depèn del moment que ens escolteu. Abril Rius, bon dia. Molt bon dia. Capítol 27 del Fem l'humor a Tarragona Ràdio. I exacte, per començar, cal tenir clar com començar. Si és al matí, bon dia. Si és a la tarda, bona tarda. I si és a la nit, bona nit. No, Pep. Discrepo. Daniel Parejo, que tal, bon dia.
Sí, bona tarda. Bona tarda, bon dia, bon dia tot el dia. Pau Ferrer, què tal? Bon dia.
Bona tarda. Bona tarda, bon dia. Bona nit. Bueno, mira, ara això, el Daniel no s'esperava. Ni tu tampoc. Discrepa, a veure, discrepa. Això és perquè el programa es va gravar a la tarda, però hi ha de metre del matí. Però igualment bon dia es pot dir tot el dia. És tot el dia. Tens raó, perquè hi ha un... Una persona que me la trobo a les 5 de la tarda i em diu bon dia. I és veritat. Però a la nit es fa estrany i bon dia. Perquè ja ha passat el dia, no? El dia ja està venut.
Bé, i sobretot, i això és importantíssim, el bon dia va abans del tall de veu, no dins del tall. Abans. Això passava a l'informatiu del matí fa alguns dies. Explica com preparen aquesta primera cita de la Copa Espanya. La Copa Espanya comença... Hola, bon dia, Jordi.
Doncs sí, com tu ben bé dius, la Copa Espanya comença aquest dissabte. Sí, doncs començava aquest dissabte, però bon dia. Això anava del mateix tall de veu. Anem al capítol de la xarxa d'emissors locals de Catalunya. I sisplau, tingueu clar que hi doneu pas a les notícies, que després passa el que passa.
Sergi Parés i Ramon Plada. Seria Sergi Parés, però no. Però escolta, el més important és passar-s'ho bé. Clar que sí, si s'ho passen bé, riuen durant els informatius.
A les portes de la vaga de demà, Sònia Kerr. La conselleria ha fixat els serveis mínims amb un docent. El govern d'Espanya aprova una llei per restringir la col·laboració públic-privada de l'àmbit de la sanitat.
Més canvis de noms per donar pas a una crònica.
Que no, que no és ell. I un altre punt amb un dels carnavals més importants a Catalunya és Tarragona. Aquí, però, la pluja d'aquesta tarda està dificultant els actes de la reina del carnaval i el seu concubí. Radio Ciutat de Tarragona, Adrià Jurado. Radio Ciutat de Tarragona, Adrià Jurado. Les 15 comparses. No, eh, no, resulta que no era. Voleu més canvis de nom? Sergi, Adrià, qui sap?
I un altre punt, un dels carnavals més importants de Catalunya, és Tarragona. Aquí, però, la pluja d'aquesta tarda està dificultant els actes de la reina del carnaval i el seu concubí.
Aquest matí, reina i concubient... I ara sí que l'Adrià Coral. No sé si a Sergi... El passat divendres, 20 de febrer, van passar moltes coses. Una, hi va haver plenari, i una pregunta. Què els passes del PP que estan tan afònics? L'alcalde té una teoria. Si us plau. S'estrena de... Preguntes? Vamos.
Té tot el temps que vulgui. Gràcies, escaldre. Bueno, també tinc la veu una mica... Tenia tres preguntes. Què li passa? Què fan? No ho sé, és molt de vent. A més, avui... Conseller, jo no sóc aquí, però fer karaoke el dia abans d'un ple no sol ajudar a mantenir la veu.
Bueno, tenia tres preguntes i una és... Bueno, sembla que arribo al final del plenari justeta, però arribo. Estem tan ben avinguts que un està fònic i ho estem tots. Que no direm qui comença i qui segueix, però és igual. Miri... Està molt bé, eh? No ho diran, qui comença i qui segueix, però molt ben avinguts, doncs això, fònic un, fònic tot. Seguim parlant del divendres. Segur? Cal tenir clar...
quan el micròfon està obert i quan no. Sigui com sigui, una opinió ben presentada val més que mil arguments.
No, no. Fantástico. Gracias. Hasta aquí la película. Es que mi hermana no ha muerto. Es que es una mierda. Va sincera. Uy, aquí la película. Este empatía de los tres. La última noche que la vi, me dijo que vio a un hombre de pie junto a su... Luego lo cortas, pero guarda el cacho.
Hosti, és que ho has dit amb tota la... No, però fem-ho, guardeu-ho igual. Val a dir que això no va sortir en antena, finalment. Val a dir que això no va sortir en antena, finalment. És que al búrguer no hi ha el pitorro d'en Cés o apagat al micro. I jo no m'enteno. És un tall, és un tall que l'ha entès. Això és de l'informatiu d'aquest mateix matí. Això és un tall de l'informatiu d'aquest mateix matí. No? Miquel, no et donaves ni una.
Destaca que el centre d'art pot acollir altres cinc... altres cites, volem dir culturals, més allunyades... més allunyades dels cànons establerts. Vicent Fibra... Vicent Fibla, director del Mèdol Centre d'Arts Contemporaners de Tarragona. Esports. El Nàstic ha remuntat un partit i ha guanyat a domicili al final de l'Atlètico...
al filial, volem dir, de l'Atlètico de Madrid per un gol a dos. Els grans han tancat la jove. Quan no surt, no surt. Llavors, totes les frases següents ja van així. Bueno, és igual, no en donava cap ni avui ni ahir. I hi ha paraules que s'encallen. Fisioterapeuta. Psicomotricitat.
Aquesta no la sé dir. Ya podéis salir a jugar. Marta és la dinamitzadora, entenc, de la sessió. La psicomotricista. La psicomotricista. No, no ho diré bé. No ho diré mai en la vida bé. Psicomotricista. No, és igual. Casi. Digues, digues, que me estic autosabotrijant. Llegan, se sientan, cantamos la canción.
No, no, és que no ho sé dir, psicomotricista. Ara sí, veus ara. Ah, molt bé. I que divendres 20 van passar més coses. Doncs sí, celebràvem 40 anys de Tarragona Ràdio. Reivindicàvem la FM. I estàvem de festa major. La opinió del dia l'ha esperat en tarragonins, que ens l'apropa la nostra companya Sílvia García, que parla de reivindicar la festa major. Que és festa major.
La FN és una festa major, i per molts anys, de freqüència modulada, perquè, de fet, aquí es parla de DAP, DAP+, per Europa, però aquí la FN. Tu, tu, la teva, el DAP, el DAP+, la FN, la freqüència modulada... És igual. És igual, és igual. La gala, ai, la gala. Molt d'humor, a la gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio. El bueno.
Què, Miquel, què tal la gala? La gala està allà baix al públic. La gala? Mira que és mona, mira que és mona. Bona nit. No, la teva filla no ho és, Miquel. I esclar, per agrair-vos el suport i l'escalf que ens proporcioneu sempre. Eh...
No, no, ben bé, no és ben bé aquest escalf, Miquel, el que dèiem. Tot i que de passió... Com m'agrada fer el paper, eh? Com m'agrada fer el paper. Humor i moments hilarants. D'aquells que no saps si riure o amagar-te sota la cadira, Josep, aquest tu el veies, el vivies, perdona, en directe. Però alguna coseta he preparat amb aquesta efemèride?
Un fort aplaudiment que farà en directe, o cantarà, o no sé què passarà. La dutxa. És que últimament no parlo de guardar-me coses aquí a l'escot, ja ho he trobat. Després de la disfressadora això ja continua sent una... Jo porto una moneda, jo porto una moneda.
No és conya. Si no en tinc a comentari, jo porto una moneda. És que tinc... Clar, és igual, és igual. Imitacions, imitacions també n'hi havia. Com la que feia de tu, l'alcalde Vinyuales. Hola, què tal, com esteu a Tarragona Ràdio? T'agrada, està bé. Sí, sí, amb la mieta molt bé. Però si parlem d'humor, hem de parlar, sens dubte, de dames i vells. N'hi havia per tots, aquell dia. Fins i tot per alguns treballadors.
Jo tinc ganes de conèixer els meus companys locutors. I podré portar el meu gat, perquè un hi porta el gos. El del gos és el González. El Miguel! Qui? Què? Què de què? Què de què és el programa de la Núria Cartanyà. Parlen de diversos temes i algun consell per trepar. Tu l'escolta aquest, eh? A mi em té boix i el sonyé.
És la veu de la ciutat. Sembla de tanta novel·la explicant l'actualitat. Bon dia, Tarragona. Avui l'alcalde ha decidit treballar. Va ser un espectacle, i l'espectacle de Dames i Vells acabava així.
Santa Ràdio Gloriosa, Ràdio dels Tarragonins. Què escoltarem per sopar? La Copa i Ràdio Cambrils. No està mal, eh? Bona foca. Hi ha un crit amb el que avui volem acabar el programa. Rosari Many, endavant! Visca't a Ràdio!
Doncs nosaltres tornarem amb més lapsos, més embolics i més humor radiofònic. Això és Fem l'humor fins al capítol 28. Fins la setmana vinent, Josep. Adeu.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com baixó aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Dos quarts i mig, 11 del matí, encetem la recta final d'aquesta veu de Tarragona, centrant-nos ja en el que passarà al cap de setmana, i és que aquest dissabte, a les 7 de la tarda, al Teatre Tarragona podrem escoltar sons del Mediterrani. Mediació i educació. Així és el subtítol o el títol del concert de la Banda Unió Musical de Tarragona. Jordi Massim, bon dia. Hola, bon dia. Doctor de la Banda Unió Musical de Tarragona, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies, segur.
Què passa amb aquests sons del Mediterrani? Que us uneis, en certa manera, no? Sí, jo crec que sí. Mira, vam rebre la trucada de la banda en Felanich, del seu director, del Víctor, que tenim una amistat de fa molts anys, que tenien ganes de vindre per aquí a Tarragona. M'imagino que Port Aventura sempre és un reclam per tothom, no? I vam dir, bueno, doncs intentem fer alguna cosa, no? I, bueno, ja fa molt temps que estem parlant, no? Aquest projecte ja fa molt temps que...
que el vam començar i ara ja es materialitza aquest cap de setmana que rebem la visita de la banda de música de Felanit que venen de Mallorca. Víctor Ferragut, molt bon dia. Bon dia. Director de la banda de música de Felanit, gràcies per acompanyar-nos. Com és que volíeu venir a Tarragona? Seria per alguna cosa més que per Portaventura, oi?
La veritat és que regularment fem alguna sortida, sempre intentam que hi hagi aquesta part musical, la part de la lúdica, i jo personalment tenc una relació estreta no només amb en Jordi, que com diu ell fa molt d'any que mos coneixem, però si no també en Tarragona,
i va sorgir aquesta oportunitat, que aquí serem. Molt bé. Víctor, el tema de la música de banda, que nosaltres el tenim molt associat al territori, sobretot també amb aquesta barra de Tarragona cap al sud, veig que arriba fins molts punts del Mediterrani, no? Fes-nos una mica d'història de la banda de Ferranitz i també una mica del...
de la vostra... en fi, de la vostra presència, no?, i de la salut, fins i tot, de la música de banda a les vostres terres. Bé, la banda dels Felenits com a associació, doncs, que va fundar cap a l'any 88, el que diuen que hi ha com més de 200 anys de tradició de banda en el municipi, no?, que ja cap a l'any 1820 ja hi havia com una milícia, que un caràcter militar ja sortia...
I tota aquesta trajectòria en el final reflecteix en el que és entitat avui en dia, d'alguna manera, fins i tot una època hi va a dues bandes, lo típic. Per tant, jo crec que en el final, igual que altres ingrats de tot el territori, les bandes de música són el reflecte de la seva societat.
i en aquest cas nosaltres tenim a Mallorca, diria que un nombre considerable de bandes a nivell de diferents municipis, i com no podria ser d'altra manera, per a Ferenix també. I ara mateix crec que estem en un bon moment, sempre és millorable, sempre ens agradaria tenir més músics, però crec que poden dir que la banda està en un bon moment.
Entenc que és una mena també de mostra, Jordi, de peces més tradicionals amb música potser més moderna, no? Què és el que vosaltres porteu al concert de dissabte? Sí, mira, nosaltres en aquest concert, quan vam estar parlant amb el Víctor, no?,
Clar, també volíem defugir una mica de fer com música, potser més populars, i volíem mostrar música de banda, i potser que estigués inspirada en aquests sons del Mediterrani, que a vegades és música de banda, que està molt ben escrita per molt bons compositors, que a vegades agafen músiques populars i fan diferents...
transformen aquestes melodies. Com a arranjaments. I, mira, aquest concert estarà com dividit en tres parts. La primera part és la que actuarà la banda de fer la nit, que després, si acaso, el Víctor ja després... Sí, sí, ara li pregunto. I després, després de la banda de fer la nit, actuarem nosaltres. Això és una primícia que ara dic aquí a la ràdio, perquè nosaltres, el mes d'abril, ens presentem amb un concurs de bandes...
Nosaltres dintre el món de les bandes es diu certamen de bandes i anem aquí a Propet, que és a l'Escènia, és un certamen que fa molts anys que funciona i ens han tirat a la piscina i tirem endavant aquest projecte que per la societat, o sigui, la banda com a societat, com a associació és molt important, no només a nivell musical sinó també a nivell social, no?,
I aprofitarem una mica aquest concert del dissabte per fer com hi ha una passada d'aquest repertori que portarem al certamen, perquè és un concurs important i volem arribar en bona forma. Però també el repertori que nosaltres presentarem seran dues obres.
Una es diu Evocationi, de Paul Huber, és una obra original per banda, i després l'altra es diu Trencadís. Aquesta obra va ser un encàrrec que la banda municipal de Barcelona va fer a Bert Appermont, que és un compositor molt important, que està basat en la ciutat de Barcelona. I hi ha quatre moviments, el matí, el vespre i la nit, els tres primers moviments, i l'últim és el virolai, no?
i el que fa el compositor és agafar aquest virulai i el va transformant aquesta melodia per tots els moviments, i el matí és aquesta sortida del sol, el despertar de la ciutat, tot això, després al vespre és un moviment molt melancònic, i la nit és quan surt el correfoc, una cosa molt popular d'aquí de Catalunya, amb els Diables, que evidentment està representat a través de la percussió del metall,
moviment molt canyero, com si diguéssim, i després acaba amb aquest virulai, que és una cançó tan nostra, catalana, que la veritat és que fa un tractament al compositor molt vacu amb els instruments de banda. Molt bé, fantàstic. Això és el que rebrem per part de la banda Unió Musical de Tarragona. La banda de Fela Nits, Víctor?
Aprofitant que venim de Mallorca, duim una obra titulada Mallorca, una suite de quatre moviments, precisament inspirada en temes populars, però tractada d'una manera diferent. La vas escriure en Derek Bourgeois, que és un compositor de referència, ben Jordi el correixerà com a trombonista,
i que casualment també va ser director uns anys en la seva època de jubilació a Mallorca, i va dir-hi uns anys a banda de Ferenici i li va dedicar aquesta obra. Ja li vaig comentar a en Jordi, ja que fem això del front del Mediterrani, igual que quan vas a casa d'algú per intentar dur...
Té un millor plat, no? I, doncs, aquí ho parlo el mateix, no? Duim aquesta obra que feia... De fet, fa més de 20 anys que no la tocàvem i ha estat un repte, però també era una mica compartir aquest patrimoni que tenim entre tots, no? És un punt de trobada.
Molt bé. Alguna cosa conjunta, Jordi, també? I aquí em ve al cap com ho heu fet, perquè, clar, assajar conjuntament, complicadíssim, vaja, impossible, no? I més uns a Mallorca i els altres a Mallorca. Per això ho dic, per això ho dic. Encara mira que les noves tecnologies ens permeten moltes coses, però el fet de quadrar les dues bandes jo crec que encara no, eh? Doncs mira, el concert finalitzarà amb aquesta part conjunta, no? A l'escenari tindrem més de 140 músics, que això es diu molt ràpid, no?, al Teatre Tarragona.
I nosaltres també amb el Víctor vam estar parlant i discutint molt a veure quin tipus de repertori fèiem, i la veritat és que també ens hem llançat a la piscina i ha sigut un repte, crec que serà un repte bastant important, perquè farem dues obres. Una d'elles diu Los libros olvidados, d'un compositor que és Johan Demeck, també un compositor molt important dins del món de les bandes, i ell va basar aquesta obra en la novel·la Les ombres del viento.
I està basada també, evidentment, en Barcelona, ambientada a la Barcelona del 1945. Hi ha diferents moviments i la veritat és que és un repte perquè és una obra realment difícil a nivell tècnic i a nivell musical. I, evidentment, han planificat... Cada banda ho ha assejat per separat a casa seva, com si diguéssim, i han planificat perquè la banda Fer la nit arriba demà a Tarragona i a la tarda farem un assaig ell sols, on jo dirigiré...
Després a la nit ens trobarem tots junts al local nostre de la banda i després al terra de Tarragona també tornarem a fer un altre assaig per poder conjuntar aquest treball que hem fet a nivell individual. I després acabarà el concert que dirigirà el Víctor, una altra de les obres conjunta que és Arabesque, és una obra també que és original per banda però per acabar el concert creiem que és la guinda del pastel, vull dir que té una obra amb molt de ritme, amb molta força i que crec que agradarà molt al públic.
Víctor, com és tot l'entrenyat per moure la banda cap aquí? Complicat. M'ho imagino. Jo és la junta directiva, però crec que han fet bona feina. També el tema de la insularitat sempre ho complico una mica més, perquè només tens dues vies, o el baixell, o jo, i jo crec que és tot un petre. També és una bona excusa per fer grup, per fer equip, i...
que serà, a més, la trobada en Tarragona segurament, segur, no segurament, segur serà molt positiva musicalment i a nivell personal, crec que també. Víctor, digues, digues, Jordi. Només comentar que, evidentment, a part del tema musical, també farem coses socials, no? Finalitzarem demà, o sigui, el concert és el dissabte, després del concert tots els músics
de les dues bandes, més els acompanyants que venen de Mallorca i així, unes 180 persones més o menys, estarem sopant al local de la banda, que nosaltres tenim aquí local a l'estació d'autobusos, i fem un sopar per unir vincles, perquè així d'aquesta forma que quan tornem cap a Mallorca ja coneguem la gent, no?
Molt bé, doncs aquesta és la idea, l'objectiu i la intenció d'aquest concert d'aquest cap de setmana. Víctor, que vagi molt bé, Víctor Ferragut, director de la banda musical de Ferranit, que vagi molt bé, que gaudiu molt de Tarragona i gràcies també per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Jordi, explica'm, ja que ens ho has avançat en primícia, explicava això del concurs de bandes de l'Escènia, que el coneixem i és famós i és... Doncs mira, jo quan ja vaig assumir la direcció de la banda, l'any 2000, t'estableixes com uns objectius a llarg plaç, evidentment, perquè has de construir la banda, el so que vols buscar, les obres que interpretes i tot això, no?,
I un dels objectius, dins dels meus objectius, estava poder-nos presentar en un concurs, però evidentment que no ha de ser una cosa immediata, sinó que necessites un temps, no? I vaig pensar que ara era una bona oportunitat, crec que a la banda estem en un bon nivell de forma, tenim una plantilla molt numerosa, estem amb més de 100 músics actualment, la plantilla de la banda...
I, bé, doncs ens vam interessar per al concurs de la Sènia, és un certamen, ara mateix no me'n recordo quina edició van, però crec que és la 16 o la 17 edició, o més, potser, del certamen de la Sènia, on ha rebut bandes molt importants, no?,
I la veritat, doncs, és que l'11 d'abril ens desplaçarem cap allí i farem, doncs, aquest certamen. Però, evidentment, concertem una preparació d'un concurs. O sigui, hi ha molta preparació a darrere, no?, a nivell musical, d'assajos, i també, doncs, de poder fer diferents passes. Hem convidat també a directors a poder treballar amb nosaltres...
etcètera, no? Vull dir, coses que vagin al voltant d'aquest repertori i d'aquest concurs. Si no m'equivoco, i fent la trampa de l'internet, és la 18a edició. La 18a, no? Sí, perquè és el 11 i 12 d'abril, no? Sí, exacte. Correcte, doncs sí.
11 i 12 d'abril, serà... Allà a la sèrie, la 18a edició. 11 i 12, 18a edició d'aquest certamen de bandes internacional. Sí, sí, sí. Certamen internacional de bandes. La veritat és que sí. A més, nosaltres aquest repertori que estem preparant pel certamen, després el portarem aquí a Tarragona, ja en parlarem el 26 d'abril, que farem un concert aquí al Teatre Tarragona, on interpretarem aquestes obres, més altres obres. És un programa que girarà al voltant de Gaudí, del centenari de la seva mort, i tindrem la Mireia Tarragó,
Soprano Tarragonina, l'Òscar Balanyà, actor, que també completaran, però això, ja més endavant en parlarem, però aquests objectius ara mateix són els que tenim i que estem molt contents i que la gent està respondent molt bé. De moment, aquest dissabte a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona, les dues bandes, la Unió Musical de Tarragona i la musical de Fela Nits. I com sempre, i això ens encanta, que la banda Unió Musical de Tarragona sempre ens diu, teniu una entrada doble disponible per regalar.
Així que agafeu el telèfon, aixequeu-lo, 977-24-4767. 977-24-4767 és el telèfon del directe de Tarragona Ràdio. Només per trucar-nos i conversar una estoneta amb nosaltres, us emporteu aquesta entrada doble per anar a veure i a gaudir.
a escoltar i a sentir aquest concert de música de banda. 977-24-4767. Ho tornem a repetir. 977-24-4767. Truqueu-nos en directe. Si us va bé i si us ve de gust, dissabte anar amb aquest concert de música de banda a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona. Jordi, mentre esperem la trucada, si és que n'hi ha...
Oi, ens n'hi ha. El que passa és que potser no ens va bé anar dissabte a la tarda, o algú s'ho està pensant, o està trucant amb un amic, amb un conegut. Escolta, què et sembla si dissabte anem al concert? Doncs donem una estoneta, en dos minuts. Sí, i tant. Dèiem ara el concert de dissabte, després a l'abril el certament van des de la Sènia, el 26 d'abril a Tarragona. Tarragona també. Després a l'estiu també estarem dins del festival d'estiu. Això encara no puc avançar, perquè encara no... No, però sempre ens feu avançar.
alguna cosa al Teatre Auditori del Camp de Mar, veurem si ja està tot com ha d'estar. Aquest any nosaltres ho farem al Teatre Tarragona, perquè el tipus d'espectacle que portem a nivell tècnic anava millor i crec que serà una proposta també molt xula, sobretot per la canalla d'aquí Tarragona. Crec que agradarà moltíssim. I, evidentment, al mig tenim totes les processons, que també...
La setmana Santa... A més, arriben aviat, arriben a principis d'abril. Sí, per això que la setmana abans del certamen tenim aquestes processons. Nosaltres anem a Bellpuig, fa molts anys també, el divendres de Dolors. Després també anem a Santa Coloma de Gramenet, també a fer una processó. Vull dir que tenim una activitat molt gran durant la setmana Santa. Però és que no seria la setmana Santa sense la música de banda. Evidentment, sí, sí. No ens reimaginem, eh?
No, a més hi ha molt bona música escrita, és a dir, moltes marxes de processó molt boniques, escrites per les processons de diferents èpoques de l'any, fins i tot, no? I la veritat és que, bueno, a mi personalment m'agrada molt poder interpretar... Doncs coincidim, coincidim. ...de música...
Torno a repetir el telèfon, 977-24-4767, si no ho deixarem aquí a l'aire, potser algú després s'anima i vol aquesta entrada doble per veure el concert dissabte a les 7 de la tarda al Teatre de Tarragona. Us agraïm, com sempre, aquesta col·laboració també a vosaltres. Digui una cosa, Miquel, que encara queden unes entrades, però no moltes, per al concert del dissabte, vull dir que si hi ha algú que s'ho està pensant... Que truqui, que truqui, clar.
Si en vol més o el que sigui, doncs que encara en queden, però molt poquetes, molt poquetes. A través del portal d'entrades.raona.cat, allà podem veure les entrades que hi queden. Mira, ho tenim destacat en portada, sí, ho tenim aquí destacat, el concert dintre de la temporada de tardor-hivern. Sí, és l'últim de la tardor-hivern, després ja comença la temporada de primavera. Mira, sí, són del Mediterrani, que ho tenim. Exacte, sí.
Aquest dimensés hi ha una altra funció que encara es poden comprar entrades, el The Best of Soul, i després ja sortiu vosaltres amb sons del Mediterrani. De moment, encara està actiu el botó de comprar entrades, però deu quedar molt poqueta cosa. La veritat és que estem molt contents de la resposta del nostre públic d'aquí Tarragona.
que sigui tan fidel i que omplim el teatre, no?, a vegades amb propostes que dius, bueno, doncs sí, és un concert, evidentment, molt atractiu, amb molta qualitat, però, doncs bueno, a vegades és música de banda, no?, que a vegades costa més a la gent de poder escoltar i de poder vindre, no?, i la veritat és que estem molt contents d'aquesta rebuda del nostre públic, no?
Jordi Massip, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, aquest concert, molta sort, i n'anem parlant. Moltes gràcies. Les 10 i 54, nosaltres ho anirem deixant aquí, anirem tancant aquesta edició de la veu de Tarragona, crec que la tanquem amb música, tenim temacle, avui per tancar el programa. Ah, tenim trucada, mira, doncs m'informen que tenim trucada. Tenim trucada, molt bon dia.
Hola, bon dia. Hola, aquí ets. Mariel Carme Soler. Mariel Carme Soler, com estàs, Mariel Carme? Molt bé, per aquí a casa fent coses. Mira, doncs content de saludar-te i que ens escoltis. Mariel Carme, et ve de gust dissabte a la tarda a les 7, anar al Teatre Tarragona a veure un concert de la Banda Unió Musical de Tarragona...
que alguna vegada ja els he vist. I tant, ho sabem, ho sabem. Doncs mira, t'apunto directament, Mari Carme, i et contactaran per aconseguir aquestes entrades, d'acord? D'acord, moltíssim gràcies. Som per tu. Gràcies. Adéu. Que vagi bé la Mari Carme Soler, que ens truca de la zona de Maria Cristina, que ja és una oient també de les de... que la coneixem i li enviem una abraçada.
I també li agraïm la trucada. Jordi, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Ara sí, ho anem deixant aquí amb el temacle de la Sílvia García. I tornem demà, de seguida, als butlletins informatius. Doncs en l'estat temacle d'avui, ahir, ho sento, ho van fer campana, però avui ja estem aquí... Ens arriba de la mà de la cantautora i productora Patricia Azur. La tenim en concert aquest cap de setmana, concretament a l'estudio 23...
Al carrer del Vidre, número 8, a dos quarts de 8 de la tarda, aquest diumenge, per ser més exactes, dia 1 de març.
Fins demà!
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Bon dia, són les 11.