logo

La Veu de Tarragona - Camí cap als 40

La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora. La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.

Transcribed podcasts: 68
Time transcribed: 5d 16h 49m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, són les 9.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu,
la veu de Tarragona.
La veu de Tarragona Ràdio i la teva veu de Tarragona Ràdio i la teva veu.
I això és la veu de Tarragona, camí cap als 40.
I, de fet, així anirem, transitant cap a aquest camí cap als 40,
des d'ara i fins al febrer.
Avui, l'actualitat, la mirada, ens porta a parlar d'aquestes manifestacions,
d'aquestes concentracions que van continuant, les mobilitzacions,
a nivell de Catalunya.
Ahir, mig mila de persones es concentraven a la plaça de la Font,
ho feien, doncs això, denunciant l'assalt a la flotilla
per part de l'exèrcit israelià.
I hi ha, també, convocada aquest dissabte,
una manifestació, també una mobilització,
al vespre, a Tarragona,
prevista una marxa de cassoles per Palestina,
que ara recorre els carrers de la ciutat.
Núria Cartanyà, bon dia.
Hola, bon dia, Miquel, és divendres.
És divendres, és divendres.
Abril Rius, bon dia.
Bon dia.
És divendres i el cuerpo lo sabe, no?
Sí, ja.
Ja se va dejando ir.
Sí, bueno, veurem com que ens depara el cap de setmana,
que hi ha molta història.
Home, vostè amante, vostè amante.
Sí.
Va, va.
Hi ha molta qüestió a nivell cultural, aquest cap de setmana.
Sí, i començant a preparar de teatral, no?
Sí, amb la Sala de Trono, amb el Teatr de Tarragona,
hi ha una trobada solidària a la Pèrgola del Serrallo.
Les festes del Roser.
Les festes del Roser, molt bé.
I segur que ens deixem coses.
Per tant, convidem a tothom que entri a la nostra pàgina web
i busqui, remeni, tri les entrevistes que hem fet.
I si no, a partir de les 10, abril ho escoltarem al resum de la setmana.
Sí, farem un resum escoltant totes les veus que han passat de dilluns a dijous,
perquè no us perdeu res.
I llavors farem una agenda cultural del cap de setmana
perquè pugueu marcar el calendari, els plans que no us voleu perdre.
Això serà a partir de les 10,
perquè abans, Núria, començarem parlant d'esport.
I esport adaptat.
O esport, vaja, adaptat, no.
Inclusiu, perdó, ho hem de dir bé.
Esport inclusiu.
Esport inclusiu té un punt d'adaptació,
si ho volem veure d'aquesta manera,
perquè, de fet, es tracta de rugbi, però rugbi toig.
És un rugbi sensible que justament té molt en compte
el que una cosa en el rugbi és essencial,
que és el contacte físic.
Estem parlant d'un rugbi que faci sentir còmodes
i formar part d'un equip integrat a la comunitat LGTBI.
El contacte físic és molt important per aquesta comunitat,
en un sentit o un altre,
i per això aquest rugbi té especial sensibilitat en aquest tema,
com en d'altres temes.
La comunitat LGTBI que és difícil, a vegades,
que s'incloguin dins d'una activitat esportiva,
pel mateix grup, per la mateixa activitat,
o pel que implica l'esport,
com, per exemple, simplement, el tema dels vestuaris,
per dir-ne algun tema.
Doncs a través del Club Rugbi Tarragona s'ha fet aquest equip de rugbi
per la comunitat LGTBI.
Rugbi de molts colors, vaja, d'Irisat.
I després tornem a recuperar aquella secció de les entrevistes en profunditat,
aquelles entrevistes més pausades, més de tu a tu,
més personal si cap, també.
I no puc dir res, perquè és que, com passa sempre,
si diem alguna cosa...
A veure, hem de descobrir una manera de parlar d'aquesta secció
i dient a algú que no sigui el nom.
A mi m'han apuntat aquí a la capçalera.
Li agraden les motos i el vi.
Bó, clar, però jo, mira...
I la festa.
Jo, mira...
I la festa, la festa li agrada molt.
Sí.
Podríem dir.
Moltes vessants de la festa.
Sí.
És una persona coneguda, és un home,
conegut a la ciutat per la seva implicació...
Ja està, no, no, no, no diguis res.
Ja està, ja està.
Ara faig com el Sunyer, ja està, no diguis res.
Però que té un passat, jo crec que últimament se'l coneix més
per la seva implicació, una cara visible molt social,
però naltros amb el Cafè Coi Perú, no?
Busquem una miqueta més enrere i té un passat
que potser no molta gent coneix.
Unes aficions, doncs, molt...
Potser, clar, desconegudes,
perquè no n'acostoma a parlar a títol personal
i avui coneixerem.
Perquè sempre el convidem,
i aquí dóna una altra pista,
sempre el convidàvem pel mateix.
Bé, pel mateix no,
però sí que és veritat que tenia uns temes molt marcats, va, diguem-ho així.
I sempre al setembre el convidàvem, no?
El convidàvem, sí.
El convidàvem al setembre.
Ara ja no el convidarem tant.
Va, que parlarem també de les festes del Roser,
que ja les tenim aquí,
i després, com dèiem,
doncs també farem el resum
i inclourem també la secció del cinema,
que arriba també amb estrenes destacades aquesta setmana,
tant a la gran pantalla
com a les plataformes.
Per exemple,
Un fantasma en la batalla.
És la que destaquem avui,
amb J.A. Bayona,
entre els seus productors,
i que arriba aquest divendres als cinemes.
Molt bé.
I ja està.
Ai, divendres.
I ja està.
Ja se'ns haurà passat el programa.
Ja se'ns haurà passat el programa.
Núria Cartanyà.
Gràcies.
Gràcies.
Anem a dir alguna cosa?
No, no, donar pas a l'opinió del dia.
Sí, sí, sí.
Voi, voi, voi, voi.
Núria Cartanyà, gràcies fins ara.
Abri el rius fins ara.
Fins ara.
I avui donarem pas a aquesta espineta amb tarragonins,
que ens serveix també per obrir el programa,
amb aquesta píndola d'opinió
que avui ens la porta la directora comercial de l'Indicador Econòmic, Montse Vest.
Espineta amb tarragonins, la veu de Tarragona.
Quan parlem de l'economia de Tarragona,
gairebé sempre pensem en la indústria química i en el turisme.
I és cert, són dos pilars molt potents i visibles.
Però darrere d'aquesta imatge hi ha un altre motor,
més silenciós, però igualment important.
Les empreses familiars i les petites i mitjanes empreses,
que representen la gran majoria del nostre teixit empresarial.
Segons PIMEC, les pimes de la província
són fins i tot més competitives que la mitjana catalana.
Això és una molt bona notícia,
perquè vol dir que el nostre territori
té capacitat de resistir i adaptar-se.
Ara bé, també ens avisen que cal millorar la productivitat
i reduir trades si volem assegurar-ne el futur.
L'últim informe de conjuntura de la URB
reforça aquesta idea.
Entre 2022 i 2024,
l'atur va baixar gairebé un 18% al camp de Tarragona
i un 14% a les Terres de l'Ebre.
És un avenç clar,
però la taxa d'atur encara supera l'11%,
mentre que la mitjana catalana és per sota del 9%.
I això ens recorda que encara tenim deures pendents.
El missatge és clar.
Les nostres empreses familiars i pimes
són el veritable cor de l'economia local.
Són les que generen ocupació,
donen riquesa i, sobretot,
mantenen viva la proximitat i la confiança.
Són negocis arrelats al territori,
que no deslocalitzen,
que reconeixen els clients
i que aposten per la comunitat.
Per això,
si volem una Tarragona en futur,
hem de cuidar-les,
ajudar-les a créixer amb coneixement i talent,
fer que el relleu generacional sigui possible
i donar-los el reconeixement que mereixen,
perquè al cap i a la fi,
quan aquestes empreses guanyen,
hi guanyem tots.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Com passen vuit minuts de les nou en punt del matí,
iniciem aquesta veu de Tarragona,
camí cap als quaranta,
amb una qüestió que ens parla d'inclusió,
d'inclusió relacionada amb l'esport.
Lluís Romero, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
tècnic del Saïd de l'Ajuntament de Tarragona,
i també ens acompanya l'Òscar Quintela,
que és el president del grup i Tarragona.
Òscar, bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Rugbi sense barreres seria el títol d'aquest projecte,
un projecte pioner que combina esport,
inclusió i compromís.
Per tant, hem de clarificar, Òscar,
que estem parlant de rugbi inclusiu,
que a vegades li posem altres etiquetes,
un rugbi adaptat, qüestions aquestes,
i potser la millor manera de definir-ho
seria rugbi inclusiu, no?
Sí, sí, sí, un rugbi inclusiu.
A veure, hi ha una modalitat del rugbi,
que és el repitatge,
que aquí hi entra tothom,
o sigui, tothom qui vulgui practicar l'esport
és benvingut.
Ja ho parlem, hem parlat molt amb el Lluís,
que aquí és un rugbi
que és molt fàcil de practicar,
molt exigent físicament.
Ja ho ha comprovat el Lluís amb les seves carns,
perquè és molt dinàmic,
el que s'ha extret la part del contacte,
però aquí hi pot entrar tothom, tothom és benvingut.
Ja hi havia una sensibilitat prèvia amb aquestes qüestions,
des del Rubi?
Havíeu impulsat algun programa d'aquestes característiques?
No, directament no.
El que passa és que a Nantros no ens importa
el que és cada persona individual.
A Nantros som un grup de persones que juguem en un esport
i ja està, no hi ha altra volta.
Perfecte.
I com neix aquesta col·laboració amb el Sai, amb el Lluís?
Primer, a Nantros, bueno, Lluís, parlo jo?
Sí, sí, ara vaig amb tu, eh?
Mira per mi, vull dir que parla tu.
Molt fàcil, a Nantros ens van contactar
des del patronat, el Ramon,
em va trucar i em va dir, mira, escolta...
Com un quadrat, com?
Sí, amb un quadrat.
Em van dir, mira, tenim esta opció
que volen muntar un equip d'ataig
i què millor que que parlien amb vosaltres,
que sou els de Rubi de Tarragona.
Diu, ostres, encantats de la vida.
Vam quedar un dia, a l'agost, va ser, em sembla?
Sí, o juliol, potser juliol.
I des de llavors, doncs, dos, tres reunions
i ja, vamos, unos más del club.
I vosaltres com ho entomeu?
Bueno, clar, tot surt també del tema,
des del Sai, amb el tema LGTBI,
sí que, doncs, veient així estudis
i parlant amb la gent, doncs, veient que el tema de l'esport,
sobretot de l'esport d'equip,
participem poc.
Les dades diuen que la gent LGTBI, a vegades,
els esports d'equip els hi fa com a cosa, no?,
doncs, jugar-los perquè es perceba, a vegades,
aquesta sensació, doncs, que pot haver-hi discriminació,
que pot haver-hi motius de burla,
que a vegades encara hi ha moments així els vestidors
una mica incòmodes,
també per les persones trans, no binàries,
doncs, tot el tema, a vegades, dels equipaments esportius,
i això fa que molts cops les persones LGTBI
no participin dels esports d'equip.
Llavors van dir,
això no pot ser, no?,
això hem de canviar-ho i hem d'intentar fer alguna cosa esportiu,
vull dir, perquè a part també de practicar l'esport
també crea molta comunitat, no?,
doncs, el tema de l'esport en equip fa que,
doncs, que siguis un equip, no?,
i puguis compartir.
I parlar vam dir,
home, doncs, podíem fer alguna cosa així com...
el rugby és un esport que aglutina molta gent,
també el rugby és un esport com que està a l'altre extrem,
que el percebent...
Ara us l'he de dir que hi ha encara una mena d'estigma
o de prejudici, no sé, no?
Això et duirà a l'Òscar, no?
Que ens l'hem de l'expulsant,
és que això ja hauria d'estar superat, no?,
és una creu que no ens la traurem mai.
Tothom pensa que som un esport violent,
o uns animals allà que es deixen anar...
Jo crec que ha fet certa...
Res d'això.
Certa responsabilitat, no vull dir culpa,
però certa responsabilitat a vegades també és
dels mitjans de comunicació,
les sèries, les pel·lícules,
que també l'han estigmatitzat una mica, no?
No, home, i el passat, el passat sempre queda, eh?
També, sí, però clar.
Que els principis de l'esport eren bastant durs,
per dir-ho d'aquesta manera.
Si veus imatges de fa 30 anys,
l'esport era una mica dur,
i si tires més enrere encara ho era més.
El que passa és que l'esport ha anat avançant,
s'ha anat adequant als temps d'ara,
i està molt, molt, molt, molt reglamentat,
bueno, i ja no és el que era,
i això és un esport diferent, no sé.
Ho deies tu, eh, Lluís,
que encara hi ha, doncs, això,
moments incomoditats, dubtes, tabús, fins i tot,
ja no només amb el rugby, sinó amb el món de l'esport,
amb el col·lectiu LGTBI...
QA+, exacte, sí, disculpa.
Sí, però, bueno, per exemple,
per això ja estem intentant fer-hi front, no?,
doncs ja hem instal·larat el 19 de febrer
com el dia contra l'LGTBI Fòbia a l'esport,
que encara es produeix molt,
molts jugadors d'elit i professionals
tarden molt en sortir de l'armari, no?,
per poques represàlies o que la seva carrera professional...
I si tarden, disculpa,
i si tarden els d'elit i els a nivell professional,
imagina't els de l'esport base,
o els que practiquen esport a nivell més amateur...
Exacte, perquè, a part,
que hi ha aquest punt competitiu,
a vegades l'insult fàcil és aquest,
ah, marxa de mierda, àrbitre,
de seguida és l'insult fàcil, no?,
i això fa que es converteixi amb algú violent
i llavors la comunitat no vol participar d'esport.
N'entros, en principi,
el nostre esport,
la base del nostre esport és el respecte.
Respecte al company,
respecte a l'entrenador,
respecte a l'agrada,
respecte a l'àrbitre.
El respecte és la base.
Teniu aquesta frase,
malauradament això...
És un deporte...
Això no és així o què?
Com és un deporte de caballeros...
Deporte de villars,
jugado por caballeros,
alguna cosa així o què?
Bueno, bueno,
la veritat és que,
malauradament,
en altres esports,
no passa,
o es veu...
No sé, està...
Vull dir que no...
Segur que hi ha aquesta màxima,
però encara sí que és veritat
que és el que tu i us vivim,
de moltes reminiscències del passat
i potser que ens les hem de començar a expulsar
també a nivell de l'esport,
el respecte cap al col·lectiu LGTBI4+,
però cap a tots els col·lectius en general,
vull dir que al final és una...
És un club que ens m'agradava molt,
també,
és que de seguida tothom ens va dir...
Parleu amb el club de rugby,
vull dir,
A l'hora, inclús,
abans que triéssim rugby,
ja va sortir el nom del club de rugby
perquè ni que hi digui no,
però sí que tenen coses a la ciutat,
han treballat molt amb infants,
fan molta cosa de caire social
i és un club molt inclusiu,
molt solidari,
molt comunitari,
llavors,
i des de menys tu,
la porta oberta a allò del rugbytatge,
amb aquesta mirada LGTBI,
però també,
darrere d'aquí també ha sortit el tema
de poder adherir-se al NOA
com un espai segur lliure de violències,
farem formació també amb clau de gènere,
vull dir que l'obertura és total
i aquesta mirada la tenen d'entrada, no?
Sí,
i a part que n'entros som inclusius de mena
perquè n'entros,
quan fem el nostre esport,
són tres parts,
sempre ho hem dit i sempre ho direm,
són tres parts,
primera part,
juguem al camp,
segona part,
Acosta't una miqueta el micròfon,
que així t'escoltarem millor,
gràcies.
Segona part,
juguem al camp
i tercera part,
juguem junts al local
o allò on sigui
i fem un tercer temps com Déu mana,
o sigui,
ens ajuntem tots,
parlem...
Quina acollida ha tingut el projecte?
La realitat que ha tingut una acollida màxima
perquè tenim ara com a 42 persones inscrites,
Déu n'hi do.
A cada setmana estan venint
com unes 30,
28-30,
que jo penso,
quina feinada,
perquè al final som molt diferents tots,
gent amb un bon fons físic,
però gent que no ha jugat mai,
diguem que l'entrenador
té una mica de complicació,
perquè passar de 15 a 40 llargs
a l'entreno
no és lo mismo.
Bueno.
Però amb alegria, eh?
Però això t'anava a dir,
ho agafes amb, no?
Sí, sí,
ho entomem amb alegria
i sempre hi ha gent
que ens ajuda,
hi ha companys
que ens saben moltíssim,
perquè ara,
avanteis l'entrenador,
soc jo.
Això ara ho deia el Lluís,
que...
Però sempre tinc algú
que en sap infinitament més que jo,
que m'ajuda
i està al meu costat,
o sigui,
és una passada.
Bueno,
ell t'ho pot dir, Lluís,
l'altre dia teníem el César,
teníem moltes companys
que també ens ajuden
i en sap moltíssim més que jo
i vamos,
tirant endavant.
I la gent surt
amb moltíssimes ganes,
no?
Com de...
Molts diuen,
diu,
m'encanta el clima
perquè la gent està molt predisposada,
amb moltes ganes de jugar
i aprendre.
Bueno,
perquè se senten segur,
potser s'han sentit exclosos,
a vegades de l'esport d'equip
i aquí,
doncs,
han trobat això.
Exacte,
i és superinclusiu,
tu estàs passant bé,
ens fot molta canya a l'Òscar,
però suem,
però realment estàs constantment
en el moviment,
intercanviant-te amb la resta,
vull dir,
quasi pasis,
estàs fent jocs amb tots,
vull dir,
en tot moment estàs...
Si voleu fer l'equip de taig de veritat,
ara anava a dir-te això,
mira...
Ara anava a agafar físic,
vamos,
ho has fet de la llengua,
perquè ara anava a dir,
això és una mica una iniciació,
però,
com amb tot,
s'ha de seguir creixent,
per tant,
no sé si hi ha l'opció
o la idea,
l'objectiu de formar un equip federal.
Sí,
li comento...
Claro,
dile,
ja ho hem xerrat,
ja ho hem xerrat,
no...
A veure,
nosaltres,
ara mateix estem entrenant
el que és social,
la part social
l'estem entrenant tots junts,
o sigui,
el que era abans veterans
i el que és ara
el nou equip de taig,
que si Déu vol,
muntarem.
què és la idea?
La idea és
començar a separar entrenaments,
o sigui,
la base
és
tots junts,
però després,
el qui vulgui
anar a taig,
els mateixos exercicis seran,
però ja començar a separar camins,
més contacte,
menys contacte...
Hi ha altres clubs,
és a dir,
hi ha altres clubs
que també tenen
iniciatives
similars
o és pioner?
Ho dic a nivell,
també,
fins i tot,
de la Federació Catalana de Rugby,
que sé que ja sap
de la iniciativa,
que us dóna suport,
però no sé si són pioners
en aquest sentit.
A veure,
hi ha molts equips de taig
per Catalunya,
el que passa és que
la iniciativa en si
diria que no,
que com a iniciativa no,
com a equips de taig
n'hi ha uns quants
i amb alegria,
perquè així,
el que anava a dir,
ara a l'octubre,
fins les d'octubre,
decidirem,
què fem?
Tirem endavant?
No tirem endavant?
I si tirem endavant,
quan comencem a competir?
A veure,
la qüestió,
el competir,
jo ens hi vaig dir,
els Ibai,
quan aquest divendres passat,
que Lluís i jo parlem molt,
els hi vaig dir,
dic, escolteu,
diu,
si voleu competir,
el club competirà amb altres,
però,
però,
hi ha un però molt important,
si anem a competir,
penseu que quan us fiqueu
la samarreta del Club Rubi Tarragona,
esteu representant
el Club Rubi Tarragona
i esteu representant
a la ciutat de Tarragona.
I això què significa?
Compromís.
No hi ha pressió,
ni res,
Lluís,
no hi ha pressió.
Això és compromís.
S'agafa des del compromís.
si algú s'està escoltant
i té interès,
vol posar-se en contacte
amb vosaltres,
perquè,
doncs,
perquè ho vol provar,
perquè li crida l'atenció,
perquè realment creu
que pot encaixar,
que segur que sí,
com ho fem?
Per exemple,
el tach l'heu mostrat fent
a través de l'Ajuntament
amb inscripcions
tarragona.ca,
tu busques Rugby Tach
al cercador
i tens l'enllaç
per inscriure't,
que hi ha com una fitxa
d'inscripció.
Llavors,
omblent també
com un balc
que té el Club de Rugby
per aderir-se
i pot començar
a venir els entrenaments
directament.
Clar,
no cal treure's
la fitxa federativa
per uns dies
o per un mes
perquè ho ha de provar.
Exacte.
Tu has de tastar,
si el tastet té fagots,
llavors tirem endavant,
fem tots els seguros,
la federativa i tot.
Llavors,
si volguessin,
estem entrenant els divendres
de 7 i mitja a 9
a l'Anella Mediterrània.
Queremos gente en el equipo.
I els diners,
si voleu,
també esteu invitats.
Doncs vinga,
fem aquesta crida
i sobretot
aquesta iniciativa,
perquè el Rugby
ha de ser també
aquest espai
d'inclusió real
i ho és,
on qualsevol,
sigui quina sigui
la seva identitat,
acabi trobant també
aquest lloc
on sentir-se part
d'un equip.
Lluís Romero,
Òscar Quintela,
gràcies
per acompanyar-nos.
Que vagi molt bé
i molt bon dia.
Bon dia.
Les 9 i 20.
De seguida continuem.
Molt de costa,
la Rambla de la Cultura
a la Vora del Mar.
Vine i passeja
per l'Eix de la Cultura,
del Lleure
i de l'Esport
al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallo.
Més informació
a portarragona.cat
A Obramat sabem
que en una mateixa llar
poden conviure
i la persona més fredolica
amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones
oferim les millors solucions
de calefacció.
Calderes,
aerotèrmia,
terra radiant,
radiadors,
estufes de pelletolleña,
i xerts
i accessoris
de marques professionals
amb els millors preus.
També a Obramat Pones,
on compren els professionals.
Obramat.
Estarem pensant
en el partit
contra l'Ibiza,
que serà un partit duro
i més en el seu camp,
i res.
Irem a por los tres puntos.
Nosotros tenemos que luchar
para sacar los tres puntos
en cada campo que vayamos
i res.
A conseguirlo.
Com diu el davanter
del Nàstic,
Juanda,
ara toca anar a Ibiza
encadenar dues victòries seguides
i recuperar bones sensacions
i bons resultats.
Dissabte 4 d'octubre
a dos quarts de set de la tarda
viurem el partit
a la jornada 6 de Lliga,
el grup segon de primera federació
des de l'estadi de Can Missas
en el partit
entre el Club Esportiu
a Ibiza i el Nàstic.
I com sempre,
des de fa 33 temporades
ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
al 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils.
Escolta,
ens participa
al Joc de la Por
recomenda el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio.
33ena temporada
del Sempre Nàstic,
viu el futbol,
viu el nàstic
i viu els gols.
Espai patrocinat
per Obramat,
l'Otoexpress,
bar-restaurant
Petit Tarracó
i centre esportiu
Royal Tarracó.
Ens preocupa
la crisi climàtica,
la situació
de l'habitatge,
els drets humans,
l'educació
i el foment
de la cultura de pau.
I a tu,
posa la justícia global
al punt de mira
amb la porteria.
el programa
de Tarragona Ràdio
que vol fer d'altaveu
de les entitats,
projectes
i persones
que treballen
per construir
un món
més just
i sostenible.
La porteria
queda dilluns
a les 3
i en repetició
a les 9.
Ens escoltes?
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles,
química per a la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
s'escel·lades,
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç.
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA.
I si vols
més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres
al 673 325 497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona Ràdio
24 minuts
sobre les 9 del matí
i seguim
amb la sintonia
de Tarragona Ràdio
a la veu
de Tarragona
camí cap als 40
fent aquest camí
que ens portarà
cap al febrer
cap al 17 de febrer
on Tarragona Ràdio
complirà 40 anys.
Enguany ens hem tret
de la màniga
aquesta secció
i de fet
el que més m'agrada
d'aquesta secció
és quan el convidat
com ara ha passat
em preguntava
què em preguntaràs?
De què parlarem?
Clar,
el convidat sap
que ha de venir a la ràdio
i el que potser no sap
és que aquesta secció
al final
acaba sent
una mena d'homenatge.
De moment
no diem el nom
però sí que escoltem
una introducció.
Li agrada la festa
les motos i el vi.
Dit així
podria tenir cabuda
molta gent
però afegirem
que la festa
li agrada compartir-la
amb tothom
que el vi
li agrada fer-lo
i que la moto
ha de ser de cross.
Si el voleu fer feliç
regaleu-li un bon vi.
Una caixa de Vega Sicilia
a Valbuena Quinto del 2011
ja aniria bé
però potser
us surt més a compte
comprar-li una moto nova
i és que la moto
li ha donat la vida
i si hi ha una paraula
que ha marcat la seva vida
i no només la professional
aquesta paraula és
esforç.
El novembre del 2023
quan es va acomiadar
de quatre dècades
de feina
va dir que seguiria
vinculat a la comunicació
química
però també
a les seves altres passions.
Una d'aquestes passions
té a veure
amb els temes socials
especialment relacionats
amb persones
amb capacitats diferents
però també
el motociclisme
l'agricultura
i l'enologia.

sempre li ha agradat
la benzina
que li deu córrer
per la sang.
Va formar part
d'una època gloriosa
del motociclisme
a casa nostra
a nivell català
i estatal
i no és d'estranyar
que apareguin sovint
fotos seves
dalt de dues rodes
amb el fang
fins al coll.
Però va ser precisament
aquesta passió
la que li va donar
una de les grans lliçons
de la seva vida
la que es pot resumir
en la paraula
que avui repetirem
fins a la societat
l'esforç.
Una paraula senzilla
fàcil de dir
i que ha estat
el pilar
dels seus 40 anys
de vida professional.
I té molt a veure
un trofeu de motocross
el mític
recordat
Trofeu Montessa
Des de llavors
preparació
precisió
adaptació
resistència
i una meta clara
però tot això
ell sap molt bé
que no va enlloc
si al darrere
no hi ha
uns altres elements
essencials
un bon equip
i tampoc va enlloc
si aquest esforç
no és diari
encara que sovint
invisible
però real
com ell mateix diu.
Avui
fem el cafè
copa i poru
amb en Pitu Boronat
durant 40 anys
treballador
a la multinacional
Dau
els últims 31
com a responsable
de comunicació
a Tarragona
Avui descobrirem
una faceta
del Pitu
que els més íntims
segur que coneixen
però el gran públic
no
i sabrem
com és que damunt
de la seva motocross
el Pitu Boronat
es convertia
en Charlie Elbrut
Pitu Boronat
molt bon dia
bon dia
molt bon dia
hi ha moltes coses
d'aquesta introducció
que jo no sabia
ostres
quina grata sorpresa
la introducció
molt detallada
algú ha buscat
i ha cercat
algú ha fet
molt bona feina
el company
ha fet molt bona feina
aquí ja
estic molt content
d'estar en aquesta casa
feia dies
que no hi era
ja fa quasi
dos anys
que no tinc
la responsabilitat directa
de comunicació
a Dau
i la part que també
em corresponia
a l'associació
empresarial química
i aleshores
estar aquí
en aquesta casa
que hem treballat
plegats
31 anys
dels 40
que vaig estar jo
a Dau
per mi és un privilegi
perquè aquesta casa
és la ràdio
de la ciutat
i les persones
i els professionals
que esteu en aquest equip
feu un treball
extraordinari
que reflexeu
tot el que passa
a la societat
en cada una
de les temàtiques
corresponents
el Pitu
l'hem entrevistat
molts cops
relacionat amb
Dau Quémical
amb l'Ecotec
com deies
amb festa per tothom
ara abans ho direm
al Somari també
que cada setembre
repetíem
aquella entrevista
al Teatre Tarragona
i jo recordo
que et trucava
i tu em deies
bueno
jo vinc
però que vingui
també algú més
que així
explicarem
coses
vull dir
que també
has passat molts cops
per aquests micròfons
parlant de
diferents qüestions
com ho veus ara
tot això
ja dos anys
després
a nivell professional
suposo que en festa
per tothom
continues mantenint
si evidentment
la situació
està clar
és una vinculació
que serà
de part vida
no
i t'endrem
compte que
la festa per tothom
i aquest tipus
de programes
socials
o
que abans
hi diem
de voluntariat
i que ara
n'hi diem
de participació
que el visionari
i no em cansaré
mai de repetir-ho
ha estat sempre
el Romà Soler
que ens ha portat
a un lloc
després d'un temps
amb una experiència
extraordinària
doncs aquí
seguim
d'una manera
menys intensa
perquè aquí
una mica
el binomi
que treballa
per festa
per tothom
és l'Ajuntament
el Departament
de Polítiques
d'Igualtat
i Dau
però jo
com a persona
històrica
i com a voluntari
i com a col·laborador
allí estic
i seguiré
com ho veig
des de fora?

la veritat
és que es veu
un xic diferent
i a més
d'una manera
diríem
molt especial
l'objectiu
ara el tens fora
jo abans
el tenia a dintre
i que sempre sabeu
que la meva
obsessió era
jo
treballo
per una companyia
per un sector
que ens interessa molt
què és el que es pensa fora
i teníem elements
i eines
que ens deien
què és el que
passava fora
ara
jo
ja
sóc un
dels
diguem
participants
en el que
ho viu
llavors
ho veig
des d'una altra
perspectiva
i a més
amb molta
objectivitat
i havent acompanyat
molts voluntaris
havent format
en voluntariat
però també
en valors
a moltíssimes persones
al costat
d'aquests programes
acompanyat
amb aquesta formació

transmès també
aquests valors
a molta gent
que potser
venia a l'empresa
que no havia sentit
mai a parlar
d'aquests programes
i que tu també
els hi
transmeties
amb aquell carinyo
i amb aquesta
fermesa
que sempre explicava
vull dir que
Dau
en els 150 anys
d'història
ha tingut
sempre
una clara
voluntat
de fer
programes
relacionats
amb temes
socials
i de voluntariat
aleshores
nosaltres
aquí a Tarragona
ens faltava
aquesta empenta
vam buscar
diferents
oportunitats
i ens vam
trobar
amb aquesta
que realment
ha sigut
una història
extraordinària
i tal com tu dius
l'objectiu era
ajudar
i col·laborar
amb persones
amb capacitats
diferents
que passessin
una festa major
amb un ambient
de penya festiva
però al mateix temps
involucrar
els empleats
perquè coneguessin
aquesta realitat
i a través
d'aquesta relació
i aquesta col·laboració
doncs
obtinguéssim
aquests valors
perquè
doncs
ens convertíssim
en millors persones
sabem
que la universitat
i a les escoles
estudien
la matèria
i també
ensenyen
aquest tipus
de valors
però una vegada
entres
en el món laboral
dóna la impressió
que a vegades
s'oblida
una mica
i per l'esperit
que té la companyia
i cultura
això
doncs
va ser sempre
molt ben
suportat
i és una història
d'èxit
que ha fet
que moltíssimes persones
hagin passat
per aquest programa
i hagin obtingut
aquests valors
i aquesta millora
com a persona
ara tornarem a parlar
de festa
per tothom
escolta
has vingut amb moto
i he vingut amb moto
no sabia jo
això de la teva passió
per la moto
i sembla que
és molt important
també a la teva vida
no?

amb l'introducció
que la moto
gairebé t'ha donat la vida

als meus inicis
de joventut
jo vaig néixer
amb aquesta passió
i amb aquesta inquietud
per tindre una moto
per poder córrer
en un circuit
i que hi hagués
terra
aquestes eren
les condicions
i llavors
després de molt jovenet
vaig començar
aficionat
i després vaig córrer
a nivell
diríem
provincial
després català
després espanyol
sent un pilot
discret
i a la província
guanyant tres anys
o quatre
i a Catalunya
també
quedant dels primers
però bueno
sempre ho recordo
i ara ho reflexo
a vegades
en les meves
xarxes socials
que és
va ser un esport
que em va marcar
ordre
disciplina
d'alguna manera
control
hi havia tantes variables
que això
que va passar
durant
quatre o cinc
o sis anys
ho he mantingut
des de la meva estructura
mental
perquè si ho aplico
a totes les demés
feines que he fet
doncs ha sigut
un gran avantatge
d'ordre
perquè si la moto
no estava arreglada
es trencava
però si no tens un acte
ben reparat
o ben fet
doncs també falla
tot es pot extrapolar
a la resta
de la meva vida professional
que ara recordem
que els deu primer anys
jo vaig treballar
més
a la part d'administració
doncs
a comptabilitat
a processos
etc
i després
aquesta part
diríem
de
públic
afer
que doncs
contenia
comunicació interna
comunicació externa
relacions
institucionals
relacions amb la universitat
relacions amb els grups
d'interès
tot això
feia que
doncs
aquesta primera estructura
en la que vaig créixer
i disciplina
per poder
córrer
d'una manera segura
amb una moto fiable
i amb un equip
que et respaldés
tot això
ho he traslladat
al resta de les 4 dècades
que he treballat
i ha funcionat
força bé
també se m'ha trencat la moto
durant la vida professional
han tingut mancances
però
doncs
ha servit de molt
són valors i experiències
que després t'han ajudat
a la teva feina
al teu dia a dia
i a tu
a créixer com a persona
i també
a mantenir
no suposo
aquesta integritat
que és necessària
torno a insistir
aquesta estructura
que vaig tindre
l'hi ha aplicat
i després també és veritat
que hi ha
en la vida professional
hi ha alguna cosa
que jo sempre
comparteixo
quan faig alguna xerrada
o vaig a la universitat
o a les escoles
explicant
com i de quina manera
es viu
aquesta vida professional
que és
competir
d'acord
també vols
també vols que
dintre del rànquing
on te mous
ser destacat
en coses
que doncs
la companyia demani
o que sembli
que la comunitat
agradi
que siguis
que tinguis
un nivell
de reputació
important
que comuniquis
el nivell
que la comunitat
necessita
que les institucions
rebin
tots aquells missatges
i tota aquella informació
que necessitin
perquè ens valorin
això també
forma part
d'una competició
que doncs
si vols ser
dels tres primers
ho has de fer
d'una manera continuada
o has de fer
d'una manera efectiva
doncs
perquè no hi hagi
altres persones
que t'adalantin
i el resultat
sigui satisfactori
i tothom
se n'alegri
que aquest resultat
sigui compartit
per tots els que necessiten
aquesta col·laboració
i quan dius
tothom
apareix a l'estudi
una persona
a qui
volem saludar
perquè també
doncs
forma part
també d'aquesta conversa
el fet
que de cop
apareix algú
i a més
una persona
que ja havies nombrat
a l'entrevista
Romà Soler
bon dia
bon dia
jo venia
a un seminari
sobre
com
com guanyes
la gent
no sé
si vostè
pot ser
la persona
no
pot ser
la persona
no sé
si venies
escoltant
l'entrevista
però
recuper-la
després
perquè ja havia
sortit
el teu nom
vull dir
que si ha sortit
un nom propi
era el teu
Romà Soler
bon dia
bon dia
com deies
bon dia
saludos al senyor
quina
agradable
i sorpresa
quants cops hem compartit
romà també micròfons
al Teatre Tarragona
amb el tema
del festa
a veure tothom
quan us coneixeu
tu i el Romà Pito
doncs ens coneixem
la història
o el fil conductor
és que nosaltres
buscàvem
una activitat
de voluntariat
i
vam començar
estudiant
a parlar-ho
amb estudiants
en pràctica
i vam
estudiar
diferents possibilitats
i un estudiant
que ara és un excel·lent
professional
de DAU
el David Barbero
si el recordes
ens va dir
diu
crec que a través de l'Ajuntament
hi ha un programa
que es diu
Festa per tothom
el coneixes
no
però no és un programa
de voluntariat
estàndard
és un entretipo
de
diríem
de programa
que està relacionat
amb persones
amb capacitats diferents
i bueno
i vam anar
plegats
un dia
en un lloc
i en una porta
i allí va aparèixer
que jo no el coneixia
el Romà Soler
com una aparició
d'aquelles que
doncs
escoltes
que aprens
que a vegades
et diu coses
que jo feia amb el cap
i si dient
Romà
això
no és possible
tu tens la idea
però
bueno això és el tarannà
del Romà
inventar-se coses
fer-ho possible
és impossible
i al final han sigut possibles
el d'ells
recordo com va entrar
el David
el David
i tu
per la posta
potser
el juny o juliol
jo tenia
un problema
acosa't al microfón
Romà
que si no
no t'escoltarem bé
jo tenia un problema
una cuestión
en el feste
per a totó
que es pasava
en aquella época
un grup
local
un grup
local
de voluntaris
que
que van creixer
no
i es van
incorporar
a la vida laboral
i en aquest
el 2001
dic
com ho faria
això
al setembre
no
i estava preocupat
i de sobte
és quan
vau venir
vosaltres
no
m'han de les coses
fins i tot
a la imatge
no
un tibuat
i tal
tu havies tingut
abans
tu també
sensibilitat
per als temes socials
per les capacitats
diverses
o això
ho has anat
aprenent
i incorporant
després
no
per ser honest
jo
tenia
una certa
barrera
psicològica
amb
persones
amb capacitats
diferents
però era una barrera
psicològica
perquè després
jo
nosaltres
a la família
tenim un mas
a prop
de
Villa Blanca
jo hi anava
amb la bicicleta
i anava a veure
els nois i noies
allí
els veia a la valla
parlava amb ells
o sigui
tenia com un sentiment
mig adormit
d'aquesta necessitat
i de veure
que hi havia
persones
amb capacitats
diferents
que necessitaven
una mica
de la nostra ajuda
més que de la nostra ajuda
de relacionar-te
amb ells
però no ho tenia
molt desenvolupat
de fet
això també ve
una mica
d'una idea
de la primera
directora
d'un site
petroquímic
de Tarragona
que es deia
Zulma Borons
que era nord-americana
bueno d'origen
de Costa Rica
però
nord-americana
que ella
era una persona
que treballava molt
al redor
de les ajudes
i de voluntariat
i de temes socials
i és la que ens va
forçar
no
ens va
influenciar
per fer-ho
aleshores
clar
els primers anys
que nosaltres
fèiem aquesta activitat
hi havia una certa
barrera
perquè no estaves
acostumat
a fer
aquest tipus
de
diríem
d'activitats
però vas veure
clarament
sempre explico jo
que per mi
la Santa Tecla
d'abans
era d'una altra manera
i a partir del
Festa per tothom
la Santa Tecla
per mi és
Festa per tothom
no hi ha una altra
Santa Tecla
és una manera
de vestir
tot això
amb una paraula
que l'hem anat repetint
i repetint
i repetint
com un mantra
que és l'esforç
Pitu
l'esforç ve una mica
que
ho vaig publicar
ara fa poc
que clar
en un any determinat
crec que va
l'any 79
un il·lustre
del món
de la comunicació
del motociclisme
que és
el Jaime Elgar Suari
que el seu pare
ja era editor
el seu germà fotògraf
ell fotògraf i editor
i el seu fill
corredor de Fórmula 1
doncs amb el seu objectiu
va captar
una fotografia meva
amb un circuit
totalment enfangat
al circuit
d'Esplugues
entrant a Barcelona
després del camp
del Johan Cruyff
a l'esquerra
i va materialitzar
una foto
preciosa
que encara és actual
i que a més ara
en el recull
dels 50 anys
ha estat publicada
de nou
que clar
era sobre un pilot
i una foto excepcional
però que no vaig
no vaig guanyar
llavors
per titular
d'alguna manera
la figura
de la persona
que anava
damunt de la moto
doncs treballant
amb un fang
que jo crec
que era
quasi impossible
de circular
i amb una curva
que quasi
tocaves el terra
doncs hi havia
una cara
que doncs
manifestava
esforç
no?
llavors
doncs ell
ho va plasmar
i això encara
és
és
diríem
és
és
és algo
que encara
és vigent
i que jo
sempre he tingut
i que ha marcat
el rest
de la meva vida
jo
aparentment
dona la sensació
que tingui facilitat
per moltes coses
però en realitat
tinc moltes dificultats
per fer coses
llavors
només
les he pogut
suplir
amb hores de feina
i moltíssim esforç
aleshores
aquest
aquest concepte
ha sigut
algú
que l'he portat
sempre
dintre meu
i que és
una bona
metodologia
per aconseguir
èxits
en les feines
i sobretot
també
amb la vida
quotidiana
i familiar
va Roma
explica'm una anècdota
amb el Pitu
una anècdota
una anècdota
a veure
què explicar
o tu
el Pitu
si te'n recordes
alguna
jo sí
que me n'en recordo
jo n'en recordo
moltes
perquè
perquè el Roma
ha trencat
ha trencat
molts sostres
de vidre
que doncs
jo hi he estat
sentat amb ell
molt de temps
vinga doncs
comença tu
Roma
comença tu
que no sé
si me la ratificarà
i tot
és quan
el truco
era una tarda
el truco
perquè

era que foste tarda
y tal
a més
meus companys
i caps
del ayuntament
i va a ir trucar
a Pitu
i va a explicar
doncs
la fiera
Carlos
i va a explicar
suposo que era
una pintora
que
doncs
tot
lo que era
és a més
no?
i tal
i a l'altre
costat
del telèfon
no
de llor
i jo
di
Pitu
estàs aquí
estàs aquí
i ja
m'imagina
bueno
com ho va a dir
ja
ho vaig
visualitzar
que estava
mirant
l'ordinador
a la oficina
a empezar
aquí
i bueno
i va a ser així
com
sí sí
va a ser
bueno
va a ser
un dels moments
quan el Romà
quan el Romà
va dir Frida
tu ja
no
és que
clar
el Romà
fa coses d'aquestes
que són genials
i tenen uns resultats
extraordinaris
és a dir
quan nosaltres
l'any abans
per Festa per tothom
i recordo
que ho vam fer
també
ho vam comentar
amb l'alcalde Ballesteros
vam dir
voldrem construir
un gegant
una geganta
adaptada
perquè ja ens havia vingut
el gegant
Martí
i llavors era una referència
per nosaltres
llavors clar
la referència era
que fos un gegant
o geganta
i que fos relacionat
amb la cultura
tarragonina
o catalana
clar
jo vaig començar
a treballar
per enviar
tota la proposta
perquè això
a més els fons
sortien
d'una fundació
de Dau
als Estats Units
que hi havia
per un aniversari
determinat
i escrius
bueno
expliques el que és
un gegant
la cultura catalana
la manera de ser
no sé què
clar
llavors
tot això
estava relacionat
i el Segme
diu
escolta
què et sembla
que si fem
una geganta
que es diu
Frida Kahlo
dic
Romà
havíem quedat
però jo
no vaig contestar
perquè vaig dir
espera
que això que proposa
deu tindre
un motiu
i un missatge
i un per què
molt potent
perquè si no
el Romà no ho fa
i llavors
per això vaig callar
ho vaig mirar
ho vaig pensar
i vaig dir
bueno
extraordinari
tu has viscut
i això
t'ho preguntava
ja
amb la darrera
conversa
que vam tenir
pel tema
del festa
per tothom
i et deia
clar
has viscut
molts anys
de festa
per tothom
has viscut
una evolució
de la festa
abans ho deies
la festa
abans era d'una
altra manera
i ara es d'una altra
però on ha de continuar
aquesta evolució
creus tu
amb les persones
amb capacitat
diferents
dintre de la festa
jo diria
que el primer
que hem de fer
és felicitar-nos
i consolidar
la feina
que han fet
i que cada any
sí que és una mica
diferent
però la feina
que han fet
i hem consolidat
és extraordinària
jo aquest any
que ja també
ho veig
des de fora
ara tens
ja també
un altre prisma
llavors veus
jo per exemple
quan fem el dinar
de Germanó
que fem
Baix al Port
i doncs posem música
veus tothom
disfrutar
allí d'aquell rato
com anem
al seguici
tots
ens fan una mica
la
diríem
la demostració
davant nostre
jo crec que primer
posem valor
l'autèntica feina
i extraordinària
que s'ha fet
fins ara
com ha d'evolucionar
jo crec que ja està
evolucionant
és a dir
una vegada més
d'una manera silenciosa
i d'una manera molt ben estructurada
festa per tothom
Santa Tecla
Frida
això dura
vuit dies
d'acord
què s'ha fet
i com han evolucionat
les persones
que són proactives
amb això
han fet una colla
gegantera
que es diu
geganta Frida
i que ja
fan més de
25 o 30
activitats a l'any
doncs traient
la geganta
portant-la a barris
pobles
ciutats
donant el missatge
que correspon
i fent una feina
extraordinària
perquè hi hagi
més activitats
durant l'any
és a dir
abans ens queixàvem
que això
ara tenia
un concepte
interruptor
s'obria per Santa Tecla
i es tancava
ara
ja hi ha activitats
per tot l'any
i això ha sigut
ja doncs
un altre
producte
que s'ha unit
al portfoli
d'activitats
que fan
fem-me'n aquí
perquè doncs
això tingui
la continuïtat
ara m'he recordat
d'una cosa
que et vaig posar
de condició
quan
vas dir
allò de la
geganta Frida
després d'aquell
silenci
van haver més condició
d'acord
geganta Frida
al davant
però
que sigui
la geganta Frida
més bonica
que existeixi
a la Terra
la més bonica
perquè a vegades
els gegants
tenen
aquelles fraccions
i llavors dèiem
volem una geganta Frida
que sigui
preciosa
i això ha anat creixent
amb altres projectes
vull dir
jo crec que molts projectes
de ciutat
han vis
han begut
també
del festa
per tothom
ja veus Romà
tu sabies
la falera
d'aquest senyor
per les motos
i pel
bueno és que
em deixo moltes coses
l'agricultura
l'enologia
que no ens donava temps
la foto que ha explicat
la tinc molt present
no
i
i
realment
bueno
a la seva joventut
ja
inclús
doncs
vivies
per les motos
no és sempre
i per altres coses
no però
sí sí
va ser un període
i després
cal dir
que
quan me vaig dedicar
en cor i anima
a la feina
hi vaig estar
20 anys
sense anar en moto
i ara ho has reprès
fa quatre
ho he reprès
perquè forma part
de la meva felicitat actual
i després
també cal dir que
anar en moto
desperta molt
els
doncs
els
els sentiments
desperta molt
tot allò
que
et va bé
perquè quan te fas gran
segueixi funcionant
d'una manera efectiva
i ara
a hores d'ara
pitu
quina és la benzina
que et mou
i fins i tot
l'equip
que t'acompanya
perquè sempre ho has dit
que també
un s'ha d'envoltar
d'un bon equip
a mi m'han ensenyat
fa molt de temps
que l'excel·lència
està vinculada
a tres variables
d'acord
una és
la formació
d'acord
l'altra és
el natural gift
o sigui
el que algú
t'ha donat
d'una manera natural
i tercer
és l'equip
d'acord
o sigui
tu si aquestes
tres variables
formació
aquest talent natural
que algú
t'ha donat
que algú
creu en una cosa
i tercera és l'equip
llavors
el meu equip ara
de vida
i que ha sigut sempre
però ara és més
és la meva família
d'acord
és la meva dona
és les meves filles
és la meva neta
és la meva mare
són els meus germans
tot nosaltres ara
tenim coses
que fem conjuntament
i aquest és l'equip
i el motor
sense oblidar
totes aquelles persones
que han format part
de la meva carrera professional
i que fora d'aquesta carrera
segueixen sent
amics
i persones
que seguim
compartint coses
col·laborant
criticant
construint
perquè una de les coses
que jo sempre
em queixo
d'una part
del tarragonisme
és sempre ser pessimista
i criticar
o sigui
no al revés
anar a llocs
explicar coses
que passen
i que succegeixen
i que són molt bones
i altres
i altres que són oportunitats
siguem sempre optimistes
siguem sempre optimistes
no veiem
la part
fosca
que si no
la part clara
llavors
resumint
resumint
el meu equip
és la meva família
són els meus amics

i això fa
doncs que tu
sense donar-te'n
en compte
siguis cada vegada
millor
tinguis més coneixements
fora d'aquí
ho noto a faltar
què fa
i doncs
tenim
una colla d'amics
que són
uns treballen
encara d'au
i els altres no
ens anem veient
i cada trobada d'aquestes
és
una
xute
d'energia
que fa
que tu
a través d'aquestes
tertúlies
posicionaments
i trobades
et mantinguis
al dia
i siguis millor
és impressionant
la que parles
la cultura
empresa
que teniu
a
d'au
no
que
sempre sereu
personal
de d'au
no
estan jubilats
dormint
gairebé
i tal
no
una cosa
que potser
aquí no
no sé
tant
potser
a
a
Amèrica
és
més
més
el dia
a dia
no
era
ja
que
als Estats Units
també
però jo crec
que aquí a Tarragona
a través dels anys
i de la manera
que s'ha construït
i parlo
de vuit directors
que he tingut
sempre han volgut
mantindre
aquest esperit
i hem treballat
molt
amb comunicació
interna
perquè els 700
empleats
de d'au
siguin
part de l'equip
no hi ha jerarquies
on hi ha
persones que
tinguin un
pla de comunicació
uns altres
i això fa que
d'alguna manera
si tens un grau
de pertenència
que formes part
de l'equip
i tu ets una part
del resultat
fa que
doncs això
aquest color
d'aquest equip
doncs tu
el tinguis
molt més
interioritzat
llavors això
és una cosa
que també hem treballat
en comunicació
perquè
doncs
podria parlar
de
l'altre dia
ho parlàvem
amb l'equip
que jo
vaig treballar
i que vam liderar
vuit o deu
programes
que doncs
estaven
una mica adormits
i que hem aconseguit
que despertéssim
a tots els
col·laboradors
de DAU
i grup molt important
a tots els representants
d'empreses de servei
que treballen
en el sector
llavors si
d'alguna manera
tu comuniques
els tens presents
formen part
de l'equip
doncs
aquesta camiseta
que et poses
una mica
diríem
des del punt de vista
mental
doncs
la portes
el cor
i l'ànima
i doncs
hi treballes
i ho defenses
amb realitats
perquè el que no es pot
és explicar coses
que no són
sinó
amb pures realitats
i a més
també sorprèn
aquesta mena
d'horizontalitat
de l'esquema
de l'empresa
i no tant
n'ha pastat
qualitat
i això
aparentment
estar fora
és costat
és costat
i dins
jo ho he viscut
i és una de les
diríem
de la cultura
que té la companyia
i que
sempre pot haver
un percentatge
de persones
que no s'acoplin
però en general
tenim un equip
extraordinari
jo he viscut
estratègies
diríem
empresarials
productes nous
investigació
desenvolupament
i el que
algun dia
m'agradaria parlar
i algun dia
a vegades
voldria
escriure-ho
des del punt
de vista
de comunicació
és
com es tracta
el tema
de la seguretat
i el tema
de medi ambient
això és un altre tema
que donaria
per un altre
programa
com i de quina manera
es tracta
i quan hi ha
alguna bola gris
o alguna
incidència
que les coses
no van bé
com
s'emou
i com
s'agrupen
tècnics
per esbrinar
què està passant
i fer el canvi
és bonic
i molt
maco
de poder compartir
Roma Soler
Pitu Boronat
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Pitu
fins la propera
tot un plaer
aquesta casa
me la sento
meva
gràcies a Laura
gràcies a
Miquel
gràcies a tot l'equip
Tarragona Ràdio
40 anys
que són els mateixos
que jo vaig treballar
a la companyia
que he representat
amb tant d'orgull
i amb tanta motivació
doncs
gràcies per acompanyar-nos
en aquest viatge
en aquesta història
Roma
moltíssimes gràcies
gràcies
perquè volia
i tant
que vagi molt bé
5 minuts
i arribarem
a les 10 en punt
del matí
10 en presumis
de les 10 enordnung
20 enordnung
Fins demà!
Fins demà!
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
Més informació a portarragona.cat
Tarragona Ràdio
I abans d'arribar al punt de les 10, el que farem és saludar a l'altra banda del fil telefònic el Sergi Carrillo,
perquè estan de centenari de les festes del Roser.
Sergi Carrillo, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ho dic bé, no?
Sí.
Ah, val, val, que m'havia semblat que dic, ostres, ara m'has fet dubtar.
No, no ho dic molt bé.
Esteu de centenari, no?
Sí, sí, sí, sí.
Com ho encàreeu, això?
Amb molta il·lusió, molta senya, amb moltes ganes, i vam començar fa dos dies, amb les exposicions,
i avui ja comença la compta enrere de l'ofort, que és amb les pubilles, amb l'ahir mateix com a pregonera,
amb la inauguració de la roba nova dels gegants centenaris, que l'any que hi ve fa 100 anys, del nostre barri...
A veure, a veure, anem per pas, perquè enguany heu ampliat bastant la cosa, i arriba del 1 al 12 d'octubre,
com ja he segut des de la gent que la feu possible, i explica'm, explica'm què passarà a partir d'avui.
Doncs mira, festa, tradició, poble familiar, i molta festa, i molta festa, i molta festa, i passar-s'ho bé.
I gent del barri, i la gent del barri, i festa. I molta il·lusió, és que tinc moltes ganes que comença ja la compta enrere.
Organitzeu des de l'associació de veïns del carrer Merceria i Voltants, per tant, seguiu amb la tradició de fer aquestes festes.
Clar, enguany, com a centenari, deies que hi haurà coses que altres...
És a dir, que se li ha donat més volada, fins i tot, no?, celebrant aquestes festes.
Anem fent una miqueta de repàs dels actes...
Ara ja sé que em diràs que no ens en podem perdre cap, però dels actes més destacats del programa, Sergi.
El cap de setmana és els actes més tradicionals de sempre, que són el Vall d'Alram, el Fanadet, que són el cap de setmana, avui per la nit, el sopar del Germanó, de tot el barri.
Demà també l'altre sopar del Germanó, el diumenge la professora, les cercaviles, les fideuades, els infantils, les habaneres...
Això és aquí el cap de setmana, així per sobre una miqueta.
I després, entre setmana, que tindrem tota la setmana següent, tindrem activitats tant teatrals com musicals, com infantils teatrals,
inclús coses molt xules que aniran sortint durant la setmana.
I el cap de setmana que ve, és la més lúdica, es podria dir, que són més grups de covers, discoteques, per totes les edats.
Un November dels anys 80, 92.000, el mateix divendres, que també, el totem també els ha ajudat molt en aquest sentit que fa ahir el November.
I el que et volia dir, i córrer foc, és que, i després, el més xulo que també hem fet ha sigut tornar, retornar la part edició de Caldeia,
que els esports, les arcades, aquest any se tornen a veure les arcades al carrer Marceria,
al carrer Marceria, en tota la mata que s'ha recuperat una altra vegada, que feia anys que no la fèiem,
i les banderes noves que s'han ficat amb tot el nostre seguici, amb el nostre seguici...
És a dir, que també heu recuperat coses...
Heu recuperat coses, també per aquest centenari, abans em parlaves també dels gegants, que també estaran d'aniversari...
A l'any que ve estaran d'aniversari, nosaltres hem volgut fer-hi l'homenatge, ja perquè l'any que ve vagin engadenats,
i avui, per la tarda, s'ha inaugurat la nova roba, que estan, puc dir, que estan preciosos.
Mira que sempre...
Com ha anat aquest procés de tornar-los i de fer, vaja, de restaurar els i els vestuaris, de canviar-los directament els vestuaris, no?
Totalment, són reis-reis.
Són reis-reis.
Això ja ho veureu, ja ho veureu aquesta tarda, i espero que vingueu també a Tarragona Ràdio i tot a Tarragona,
i disfruteu del nou vestuari, que ens han fet la casa de les festes en Posta,
amb molt orgull i molta alegria, amb les povilles nostres,
i com no oblidar-nos de l'any mateix, que és la nostra pregonera.
Molt bé. És a dir, que tenim el pregó, quan el pronuncia?
Avui també mateix, eh? Avui és ja l'estrena dels vestits...
A la catedral, a la plaça de les Cols, és tot un... és una traca de començament.
Amb l'estrena dels vestits, amb el pregó, i també les povilles, eh?
Que, clar, ha de ser un honor també per a persones que tenen una vinculació amb el barri,
doncs fer aquest povillatge, no?
Totalment, totalment. I a part que és un orgull, perquè aquest any fem un menatge una miqueta
a les nostres mamas, àvies tretes del barri, i no és la trípica povilla juvenil,
sinó la povilla, o sigui, era una povilla que ha viscut al barri des del principi fins al final.
Molt bé.
Vull dir que... que serà molt xulo.
Que pot parlar en propietat, eh?
Doncs, Sergi, que... vaja, suposo que aquest missatge que deies, eh?
convida a tothom a que s'apropi a les festes del Roser, que en guany estan de centenari,
l'any que ve amb el centenari també dels gegants, i avui presentant aquests vestits, el pregó,
i ja tot el reguitzell d'actes aquest cap de setmana més tradicionals.
El Roser és el dia 7, no? Com concretament?
Sí, el dia 7, amb la poc jo, aquest divendres, avui per la nit és al Ball del Fanalet,
amb discoteques, amb un grup, demà amb l'orquestra Melodia, el dissabte també, vull dir, molt xulo.
Molt bé.
Espera'm a tots.
Doncs, Sergi Carrillo, moltíssimes gràcies i bones festes.
Gràcies a vosaltres.
Igualment.
Gràcies, que vagi bé.
Adéu-deu-deu.
Les 10 i 3, de seguida arriba la nostra companya Abril Rius, amb el resum de la setmana.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallu.
Més informació a portarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, sosters, paletes, pintors, lampistes...
Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc.
Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
Com diu el davanter del nàstic, Juanda, ara toca anar a Eivissa, encadenar dues victòries seguides i recuperar bones sensacions i bon resultat.
Dissabte 4 d'octubre, dos quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 6 de Lliga.
El grup segon de primera federació des de l'estadi de Can Misses, en el partit entre el Club Esportiu Eivissa i el Nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Lotoexpress, Bar-Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
La Women Race, el cort inglès, celebra la seva desena edició a Tarragona.
5 quilòmetres amb un recorregut urpà pels carrers més emblemàtics de la ciutat.
El diumenge 19 d'octubre a les 9.30 t'esperem a la sortida. Inscriu-t'hi ara.
Corre. Tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer.
Women Race, el cort inglès. Consulten les condicions.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau.
I a tu?
Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio
que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible.
La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9.
Ens escoltes?
Cucodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio.
Les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club.
Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes.
Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fans de Tarragona.
Amb Sílvia García. De 6 a 7 de la tarda.
De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques.
El teu silenci et fa còmplice.
Prevenció de conductes sexistes a Tarragona.
Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana.
112 Emergències.
900 9120 Línia 24 Hores.
Ajuntament de Tarragona.
Tarragona Ràdio.
I seguim endavant amb la veu de Tarragona, camí cap als 40.
Hem passat el punt de les 10, en passen 8 minuts i mig per ser exactes.
D'aquí ja no res, ja arribarà l'Abril Rius amb tot el resum del que ha donat de si la setmana,
pel que fa amb aquest programa, i també 4 punts pel que fa a l'agenda del cap de setmana.
4 idees, però hi ha una idea, una activitat de cap de setmana que se'ns havia quedat al calaix
i ara volem tractar en forma d'entrevista.
Es tracta d'una caminada per al que anomenem l'Horta Gran i el Regn Major.
Aquesta part d'horts que estan a l'extraradi de la ciutat
i que en certa manera es volen reivindicar i recuperar.
Tot això ho fan a nivell artístic des de l'Associació Baixada de la Pajarito
amb una activitat que es diu Jornal Land Art.
La convocatòria d'aquesta caminada a Marta Contemporani
i també amb un caire social i reivindicatiu serà a les 9 del matí dissabte.
Vinga va, que saludem el president de l'Associació Baixada del Pajarito
i us parlem més sobre aquesta caminada de dissabte.
Jordi Llor, bon dia.
Molt bon dia.
Què feu exactament dissabte? Explica'ns.
Bé, doncs dissabte fem una caminada amb artistes.
Diguéssim que els artistes estan enmig del recorregut
i per descobrir les hortes de Tarragona,
el que serien exactament les últimes que queden i que s'han de protegir,
que s'anomenen l'Horta Gran i Regn Major.
Quant de temps dura la caminada o quin circuit fareu?
Bé, la caminada és molt fàcil, molt planera,
no té desnivell perquè, doncs, bé sabeu, seria el que és el francolí,
quan sortim de Tarragona, tota aquella zona d'aquí,
que queda després dels ponts.
Aleshores, doncs, aquesta caminada de 4 quilòmetres
és fàcil i accessible per molta gent
i acabarem, doncs, més o menys entre caminar i artistes,
doncs acabarem a la una.
Farem de nou a una i a les dues farem un dinar, una paella.
I pel camí, per aquesta caminada, aniran passant coses.
Com incorporeu la part artística?
Bé, això li hem anomenat jornal
i seran, doncs, com bé hem dit, no?,
unes caminades amb artistes per descobrir,
s'ha de guardar aquests jocs que Tarragona encara té.
I aquesta edició la fem al Regn Major i Horta Gran
ni tindrem 8 artistes.
Tindrem, doncs, en disciplines
tres grans branques d'artístiques.
Una seria instal·lació,
l'altra seria performativa
i l'altra seria art sonor.
Això, doncs, què vol dir?
Que tinguem gent, doncs, sent performants,
com, per exemple, l'Albert Calvet,
que ens farà tot una...
No desvellarem massa cosa, però nomenarem els noms.
Ens farà una performativa, l'Albert Calvet,
l'Arnau Casanova ens farà una acció sonora,
el Vicent Matamoros també ens farà una acció sonora,
però amb ceràmica,
que afecta unes peces de ceràmica
que, quan la posem a l'aigua,
xiulen, perquè això també és important que ho diguem,
perquè tocarem l'aigua, no?, del riu,
però no del riu, sinó del riu de la protectora,
el Regn Major, que fa 2.000 anys que raja aigua
i, fins i tot quan ja s'quera, no deixem mai de raja.
Avui, la gent tindrà oportunitat
d'apreciar aquest valor que té Tarragona
i que tenim tan amagat.
També tenim el Jep Sardà
i un doctor en arsonor,
també fent una acció sonora
amb el Josep Sancho,
que és un xalapartari,
que toca la xalaparta,
és amb un roig
i, doncs,
ha costat una miqueta trobar alguna cosa de la xalaparta,
però, doncs,
hem aconseguit un.
Després ja la Marta va fer una acció,
una performance happening
animalista i antispacista,
i després tenim l'Enric Llevat i la Mònica Galera
fent instal·lació
al març del Pi d'aquí baix de l'Horta Gran.
I tot això, doncs,
ho guiarà
el Rafael López Montné,
que és un expert en camins,
geògrafs, també,
i, doncs,
la futura feina de Sebastià
amb el Ramon
i el vídeo
de l'Eduard Saló.
Com hem de fer per inscriure'ns
i on quedeu
i a quina hora?
Bé, doncs,
és gratuïta,
la caminada
és gratuïta
i el que sí que tenim oberta
la descripció
de la paella
fins avui al matí
prou,
perquè
al matí tarda
prou dia.
Avui ja volem tancar
les descripcions
de la paella.
Aleshores, doncs,
hi ha en Google Forms,
en Instagram
de Jornal
Natura Cultura,
Arroda Natura Cultura,
Arroda Jornal
Natura Cultura,
perdoneu,
i llavors hi haurà
de sortides.
A qui vulgui venir
pot venir
caminant
des de l'Empereal
Place Imperial Terraco
a dos quarts de nou,
que el Gata,
el grup col·legista Gata
i excursionistes
estarà allà esperant
aquest primer grup
tan matiner
de dos quarts de nou
que sortiran
des de l'Imperial,
que llavors aquí
s'han de sumar
dos o tres quilòmetres més,
per tant seria
que des de l'Imperial
serien sis quilòmetres
i escaig.
L'altre grup
està convocat
a les nou
al pàrquing
Horta Gran,
que és el que hi ha
doncs
tot just sortir
a tocar
entre pont
del Francolí
i entre el pont nou
aquell
i allà
hem convocat
la quina
dels nou
i allà
emigrarem
el circuit.
Que preveieu
més accions
des de l'Associació Cultural
Baixada del Pajarito?
Sí,
hem recuperat
l'Associació
un altre cop
i clar,
com que ja estem
desvinculats
de la Baixada
perquè
ja vam donar
la Baixada
a l'Ajuntament
ja fa anys
doncs
ara
les accions
que farem
seran més
en caire
de territori
i artístic
i llavors
desvincularem
el que és
el punt de fricció
que hi ha
entre lo natural
i lo cultural
doncs
en aquest cas
el jornal
són accions
artístiques
en sites específics
en llocs específics
del camp
naturals
que encara estan
per protegir
i conservar
i descontaminar
i moltes
i recuperar
memòria històrica
també
sobretot
perquè penseu
que ara
em deixava
també
la col·laboració
de la comunitat
d'Arregants
de les Hortes
de Tarragona
i hi haurà
el Quim Ricomà
que és pagès
tècnic
enginyer
agrícola
d'aquí
baix
de les Hortes
i ell
també
ens farà
una petita
xerrada
a la Fibla Fonda
que la Fibla Fonda
és el lloc
que s'anomena
que divideix
l'aigua
que surt
de la mina
la protectora
que surt
del polí
barriu clar
i llavors
divideix
cap a l'esquerra
o cap a la dreta
cap a l'esquerra
és el rec major
de barques
de barques
de barques
de barques
de barques
del riu
francolí
i l'horta gran
és la part més dreta
ja que toca els barris
com per exemple
seria part riu clar
i aquí recordem també
que la gent pot descobrir
un riu
un altre riu
que té Tarragona
que quan el francolí
no baixa aigua
aquest sí que en té
que és el riu
riu clar
que per això
pren el nom
tenim tants riu clars
perquè justament
neix d'aquí
un riu
i és molt curiós
que desconeixem
tot aquest valor
i pretenem
posar-lo
que se sàpiga
i protegir-lo
perquè tenim
plans parcials
a damunt
projectats
que trillen
tota l'horta
tota aquesta esponja natural
tota aquesta horta
que ens pot substentar
perquè a Catalunya
importa
el 40%
dels aliments
per tant
si passés alguna cosa
no tindríem menjar
i
necessitem horta
per cultivar
i no horta
per construir
intermodals
o
prisons de polígon
ja veiem que
darrere
darrere d'aquesta
activitat artística
hi ha molta reivindicació
Jordi
ho hem de deixar aquí
en tot cas
queda tothom
convocat amb aquest jornal
l'Antart
que tindrà lloc
desabte al matí
gràcies Jordi
Jordi
una abraçada
Gràcies
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Bon dia i es divendres
i com cada divendres
la temporada passada
perquè aquesta setmana
o ara és el primer divendres de temporada
que podem fer el resum de la setmana
és en una hora
avui en tres quarts
farem un resum, un viatge
per tot el que ha passat aquesta setmana
i escoltarem les converses
i donarem pas a totes les veus
i els temes que hem tingut
aquesta setmana
i després per acabar l'agenda cultural del cap de setmana
perquè us apunteu a l'agenda
tots els plans que no us podeu perdre
Arrencàvem la setmana
parlant d'un tema que ens afectava a tothom
la prova de sirenes
la prova del sistema d'alertes
de protecció civil als telèfons mòbils
la van haver de fer servir
el cap de setmana i el dilluns a les Terres de l'Ebre
però dilluns vam tenir la Montse Font
cap al servei de gestió d'emergències
de protecció civil de la Generalitat
que ens explicava com funcionen aquestes alertes
i què hem de fer a ciutadania
quan rebem aquest avís honor
l'escoltem
i com dèiem al començament
que arriba just el dia abans
la vigília de la prova de l'ES alert
que demà al matí
es farà a diferents punts del Camp de Tarragona
Terres de l'Ebre també i Penedès
Sí, demà ja teníem previst aquesta prova
que era el territori que ens faltava
la part més sud de Catalunya
i per tant doncs la mantindrem
tot i que com dèiem
doncs el Montse i el Besebre ja avui han fet la prova
però demà la mantindrem per tota la resta
què sentiran a les 10 del matí
o què passarà amb aquells que estiguin
a l'àrea geogràfica de la zona de proves
de l'ES alert
doncs en principi
si tenen un telèfon
que en aquells moments tingui cobertura
sigui un smartphone
per suposat
doncs han de rebre un missatge al mòbil
que els hi posarà
que és una prova d'alerta
de protecció civil
de la Generalitat de Catalunya
en una emergència real
rebries instruccions per protegir-te
i aleshores hi enganxem un enllaç
aquest enllaç doncs és una enquesta
que a nosaltres ens va molt bé
perquè nosaltres quan fem aquestes trameses
no sabem qui ho rep
ni qui no ho rep
ni quina companyia doncs ho ha enviat bé
quina no
aleshores el fet d'omplir aquesta enquesta
a nosaltres ens va molt bé
perquè podem doncs passar
si hi ha incidència
si hi ha algun tipus d'error
d'alguna companyia
ho podem fer arribar
a la Direcció General de Protecció Civil de Madrid
que són els que d'alguna manera
ens han cedit aquesta eina
a totes les autonomies
i per tant allà els hi transmetem
aquestes dades
i els hi diem els problemes
que hi han pogut haver
perquè nosaltres no sabem
qui ho rep i qui no ho rep
per això és important
complementar l'enquesta
en cas de rebre'l
i per tant també veure si
si t'arriba correctament
si sentirà el sol
el sol és molt estrident
és a dir que és un sol molt estrident
i hi ha un missatge emergent
que fins que no el toques
no te s'ativa el sol
és a dir que l'has de tocar sí o sí
no?

i en el cas
es pot
es pot
tocar
per exemple
com si volguessis
baixar el volum
i aleshores
se't queda el missatge
perquè si el toques
directament de la pantalla
et desapareix
i passaràs directament
a l'enquesta
o sigui que si vols llegir bé el missatge
sempre és millor
tocar amb un lateral
i després
aquests missatges
es poden recuperar
d'acord?
o sigui que
encara que et desapareixi
després el pots anar a buscar
notificacions al teu mòbil
i el trobes
en el cas dels IOS
del sistema IOS
es guarda 12 dies
amb els androids
queda guardat allà
durant molt temps
per tant
es poden anar recuperant
aquests missatges
què fa interessant aquest sistema
Montse Font
a l'hora
d'una emergència real
com la d'avui
que és a Terres de l'Ebre
a risc inundacions
perquè s'utilitzen
i només en cas d'emergència greu
és almenys el que diu el protocol
el manual

és que és un missatge
que és molt intrusiu
aleshores
no el podem fer
per enviar
previsions
demà plaurà
i aquestes coses
no té cap sentit
l'utilitzem només
tal com diu
a més el procediment
per quan hi ha
un perill imminent
per la vida de les persones
com seria el cas d'avui
amb pluges torrencials
on a més s'han de notificar
ordres
de tancament d'escoles
o podria ser
si fos un químic
doncs
podria ser perfectament
una ordre de confinament
per tant
a nosaltres
ens va molt bé
aquesta eina
perquè
és una manera
d'arribar ràpidament
a la població
sabeu que a Tarragona
tenim les xirenes
de risc químic
en un cas
d'un accident químic
primer
sempre sonarien
les xirenes
i després
s'enviaria
aquest missatge
als mòbils
de la població
on ens permet
donar més informació
a més a més
com que ens permet
també
donar-ho
en diferents idiomes
no
el català
el castellà
i l'anglès
ens permet
arribar
a la població
que hi pugui haver
allà del turisme
i a la zona
doncs
de Tarragona
i Terres d'Ebre
és una zona
on hi ha molt turisme
estranger
i just després
d'aigir això
durant
mentre sonaven
les alertes
dels mòbils
vam sortir
a l'exterior
a l'estació
de busos
per escoltar
com sonaven
unes quantes
alertes
a la vegada
a les 10
els aparells
de telefonia mòbil
que es trobin
al conjunt
del territori
del camp de Tarragona
Terres de l'Ebre
i Penedès
rebran un missatge
és una prova
d'exercici
d'aquest
S alert
per tant
en teoria
de sonar aviat
això
eh
Abriu
tinc el mòbil
de la mà
perquè si el tens
guardat
o el tens
a la butxaca
te comença
a vibrar tot
però sí
preparat
el mòbil
de moment
són les 10
no ha sonat
hi ha a l'estació
de busos
bastanta gent
que alguns
una miqueta
estan endormiscats
encara
a veure
ara quan solin
tots els mòbils
a la vegada
se despertaran
de cop
però bé
hem de recordar
i remarcar
que només
és una prova
i que no cal
fer res
no cal trucar
al 112
ja ho ficarà
en el missatge
que rebrem
que és una prova
d'alerta
de protecció civil
de la Generalitat
i que en una
emergència real
reabríem instruccions
per protegir-nos
just en aquell moment
10 i 30 segons
de moment la segona
no de moment no
ficava en principi
a partir de les 10
sí sí
a partir de les 10
s'ha d'activar
en aquests propers
segons o minuts
a veure si
us arribarà
un text
al telèfon mòbil
amb un som
molt estrinent
que és el so
de l'ESA-Lert
aquest sistema
que ara s'activa
des d'aquí
des de protecció civil
de la Generalitat
però que és un sistema estatal
i que s'ha aprovat ja
de fet
es va haver d'activar
el dilluns
amb els aiguats
amb les inundacions
a terç de l'Ebre
al Montsià
especialment
per informar
la població
el que estava passant
s'ha de dir que ja es va haver d'activar
ahir en parlàvem
en protecció civil
doncs
el dilluns
i és un so estrident
vull dir
no el confonem
amb qualsevol missatge
que puguem rebre al mòbil
abans l'hem posat
en sumari
que és un so
que sona
mira
ara comença a sonar
podíem escoltar
com s'escoltaven
les alertes
a tothom a la vegada
alguns no els hi va sonar
però en principi
el percentatge
era de més persones
que li havien sonat
que les que no
divars també parlàvem
d'hostaleria
i turisme
després que
hi hagués el sopar anual
de la federació d'hostaleria
de la província de Tarragona
i un dels cuiners
que hi participava
era en Moha Quac
del restaurant
el Terrat by Quac
i ens va explicar
com el seu restaurant
va viatjar a Eslovènia
en el mar de la regió mundial
de gastronomia
podeu escoltar
tota l'entrevista sencera
a tarragonaradiu.cat
i també ens vam fer ressò
de començar
la tercera fase
de la transformació
del parc del port
ara comença ja
aquesta zona verda
han fet totes les obres
i han canviat
els canvis de sentits
han reubicat
la circulació dels cotxes
i començava
la tercera fase
vam poder parlar
amb moltíssima gent
gent que estava
per allí passejant
i que ha vist
com ha anat canviant
aquest parc del port
i a la vegada
també amb el president
del Club Nàutic
de Tarragona
i amb la presidenta
de la sessió de veïns
del barri del port
amb la Maria del Carme Puig
podeu escoltar tot
ja és una entrevista
tota sencera
amb les diferents veus
també a tarragonaradiu.cat
i un dels temes centrals
de la setmana
el primer congrés
tècnico-cultural
del Romesco
que celebrava
dimecres i dijous
al Palau de Congressos
vam poder parlar
amb cuiners
amb ponents
amb gent
d'alta cuina
també amb gent
del Serrallo
però us expliquem
una miqueta
quines són
les conclusions
que ens va donar
Eduard Chatruc
president del comitè
científic
que ens explicava
com havia anat
al Congrés
i quines són
les expectatives
per l'any vinent
i encarem
i encarem
ja aquesta recta
final
del Congrés
del Romesco
2025
i volem fer
una miqueta
de valoració
sabent que encara
no ha acabat
i que queden
unes hores
o algunes ponències
però volem fer una mica de valoració
a veure

però que hi ha molta feina
per fer
i de fet
l'hem de fer molt a prop
és a dir
de cara a Barcelona
per exemple
ja és un plat
que no és
molt conegut
i que ja
podríem fer feina
allà
perquè coneguin
aquest plat
tan bo
i tan icònic
de la nostra cuina
t'hem pogut veure
pràcticament
en totes les xerrades
ja sigui conduint
taules rodones
o tu mateix
com a ponent
o com a conductor
de moment
què t'emportes
d'aquest Congrés
quines creus
que és el fil conductor
de totes les
el Romesco
evidentment
però creus
que s'han generat
debats interessants
ja damunt de la Sany
també
molt
de fet
hi havia alguns
que tenia alguns dubtes
de si seria interessant
per exemple
la taula rodona
dedicada al món acadèmic
on hi havia
una nutricionista
un historiador
un arqueòleg
i un antropòleg
i van fer propostes
molt interessants
perquè els hi vam demanar
com s'imaginaven
un futur
pel Romesco
en aquest vessant
històric
i acadèmica
i van proposar
moltes idees bones
com que hi hauria d'haver
una tesi doctoral
del Romesco
però que aquesta tesi
o aquests estudis
més acadèmics
es podrien fer
des de perspectives
molt diferents
i va ser molt interessant
veure com
des de l'antropologia
deien que era
un valor cultural
però també
era un valor
o sigui
hi ha l'antropologia
de l'alimentació
o sigui
hi ha moltes
hi ha molta cosa per fer
i això
crec que és molt interessant
i el que ens agrada
i ens entusiasma
la nostra cuina
que ens diguin
que tenim feina
sempre és bona notícia
un dels actes
un dels actes
jo diria
des de fora
que ha tingut molt d'èxit
també ha sigut
les demostracions
de cuina
a peu feta
ahir teníem
el Jordi Vilà
per exemple
clar
dintre del Palau
de Congressos
fa una oloreta
a cuina
i després
a tothom menjant
això ha sigut
creus que també
una bona idea
una bona iniciativa
portar
tant les conferències
assegudes
amb gent escoltant
com les demostracions
en directe
i que la gent
pugui participar
així més
de cara a cara
això és un congrés
gastronòmic
i de fet
el projecte
que va aprovar
l'Ajuntament
no estava previst
que es cuinés
però clar
jo a la primera reunió
vaig dir
això és un congrés
gastronòmic
aquí s'ha de cuinar
i a més
s'ha de cuinar molt
hem de veure
totes les versions
que fan
aquí i arreu
hem de deixar
constància
de com el fan
el Serrallo
hem de deixar
constància
de com són
aquests nous romescos
que estan sorgint
i s'ha de cuinar
i sobretot
m'ha agradat molt
aquesta part
que hem fet
una mica familiar
que normalment
als congressos gastronòmics
hi ha una gran barrera
entre els ponents
i els assistents
aquí hem estat
molt a prop
la gent s'ha pogut
aixecar i provar
els plats
que estàvem fent
i a més
els cuiners
ho han rebut
amb entusiasme
que hi hagués
tantes ganes
de provar
i tantes ganes
de parlar
d'aquestes noves versions
i de les versions
tradicionals
hi havia
de pop
i de moixina
que és el que s'ha fet
aquí sempre
però també hi havia
remolatge
i coses noves
que han sigut
molt interessants
creus que s'ha pogut
trencar una miqueta
hem tingut ponents
molt tradicionals
del Serrallo
i a la vegada
ponents cuiners
d'alta cuina
que això s'ha pogut
trencar aquesta barrera
entre el romesco
molt tradicional
molt d'altaragona
molt de casa
el romesco d'alta cuina
bé era un dels objectius
obrir els ulls
i volem que la gent
obri els ulls
a tot el potencial
que té el romesco
i que té la nostra cuina
en general
és a dir
és una manera
de posar-ho en valor
i que la gent d'aquí
vegi com
gent de fora
interpreta el romesco
perquè li dona un valor
com un dels pilars
de la cuina catalana
i després de cara en fora
que necessitem que la gent
conegui el nostre tradicional
i amb tot això
hem fet una salsa
i jo crec que ha sigut
un èxit
una salsa
que
a mi
m'han deixat
amb ganes
de tastar-la
dos dies
allí
el congrés
és parlant de romesco
amb un munt de ponents
amb un objectiu clar
que el romesco
que la gent de Tarragona
sabem que el romesco
és nostre
que la gent de fora
sàpiga
que el romesco
ve del serrallo
de la nostra ciutat
escoltàvem
a Xavera Llué
president del comitè científic
que és qui ha organitzat
o qui estava al capdavant
de tot aquest congrés
i ahir dijous
miràvem cap al patrimoni romà
perquè el cicle
de Tàrracó 25
es va parlar
de com eren
els barris de Tàrracó
i com vivien
els seus habitants
si s'assemblava
al que coneixem ara
si era completament diferent
en parlàvem
Magí Saritxol
coordinador de Tàrracó Viva
que ens avançava
a les activitats
de divulgació
i recreació històrica
que faran
en parlem
amb el coordinador
de Tàrracó 25
Magí Saritxol
que el tenim al telèfon
Magí què tal
bon dia
hola bon dia
mira la pregunta
que feia al començament
que també vam fer
ahir la notícia
a les ciutats romanes
hi havia barris
i els seus habitants
s'associaven
és la pregunta
primera que faig
penso que sí
ja hi havia
uns 600 veïns
no sé ni si
però sí
hi havia associat
que ens defensaven
els seus interès
hi havia dos tipus
hi havia aquestes veïns
que tenien
les seves festes
i tenien les seves
diguéssim
salas de reunió
i
grups de treball
que havien
professionals
el que ara
seguia
els gremis
els gremis
professionals
que ja n'hi havia
i els interès
dels gremis
professionals
i els
hi havia una
essència de
responsables
de barris
amb els seus
locals
per reunir
i tal
defensaven
d'alguna manera
la vida
del barri
és a dir
que ja hi havia
un moviment associatiu
i ja hi havia
una defensa
de la vida
comunitària
en barris
i no era només
la gran ciutat
i hi ha lluit
que canviï
qui pugui
això ho explicareu
ja aquest primer cap de setmana
al centre civil
de Torrefort
per tant també
extenent la programació
de Torre 25
a barris
i serà aquest primer cap de setmana
lliure activitat
no?

farem
fent tots els vídeos
hi ha un documental
sobre les ciutats romanes
i els acueductes
el divendres
hi ha una xerrada
sobre la vida diària
la vida quotidiana
de la gent
i tots els dominges
al matí
d'octubre
i el primer de novembre
hi haurà activitats
de recrecs històrics
espectacles
tallers familiars
visites
d'alguna exposició
digital
és a dir
hi ha un futur
d'activitats
en tots els centres cívics
comencem a Torrefort
i seguirem
amb Bona Vista
Sant Déu
Sant Pau
davant
i Sant Salvador
és una campanya
d'intentar
arribar més gent
de dir
que sou el patrimoni
que també van vosaltres
els bans també
és vostre
el patrimoni
per tant
intentem arribar
de manera rúdica
de manera
agradable
i que la gent
pugui gaudir
tot un moment
del seu mateix barri
del que és el patrimoni
del que és l'antiga
que jo crec
que ha agradat molt
a la gent
perquè és molt divertit
és molt agradable
com la nostra
ciutat
ja està molt
visitada
és a dir
creiem
que és un pas més
en el sentit
d'apropar el patrimoni
i que el patrimoni
històric
part de tu
com diu el nostre eslògan
que sempre ha servit
aquesta campanya
hi havia per tant
també com ara
el poder
i el poble
és a dir
el poble
i el poble
que reivindicava
millores
al poder
és a dir
més o menys
com ara
això ha sigut sempre
per un costat
hi havia unes èlits
que evidentment
són els que
negaven el poder
i els que decidien
les coses importants
però d'altra banda
la gent normal
també tenia
d'alguna manera
s'organitzava
per defensar
també els seus interesses
és una espècie
d'equilibri
entre els dos mons
el món de l'èlit
i el món
de la no-èlit
és a dir
la gent normal
que tenia una feina
o que no en tenia
i llavors
com s'organitzaven
i com treballaven
per poder sobreviure
són propostes
que caminen
en el tàrrec o 25
i que anirà
com deies
no només als barris
sinó també
en l'anprogramat
a jornades
sobre la història
també això
l'antiga audiència
per tant
ja començarà a veure
fins al novembre
tot un seguit d'actes
que pràcticament
octubre-novembre
ens portaran ja
a la comemoració
del 25
i ara ja no pararem
fins al últim
part de setmana
de novembre
que és el 29-30
i anem empalmant
activitats
d'aquí
després del cicle
abans
el teu gran
gran cicle
sobre monòleg històric
de tot el patrimoni
de Tarragona
després hi haurà
la vianal
d'arqueològia
d'arqueològia
i finalment farem
una festa al patrimoni
l'últim cap de setmana
de novembre
ja no pararem
fins al dia 30
de novembre
que fins ara
com ahir també
ho deia el conseller
Nacho García
que està molt contents
de com han anat
fins ara
les diferents actes
organitzats
amb el Tarraco 25
almenys
amb més curt termini
les d'aquest estiu
ens s'hi poden anar molt bé
hi ha anat molta gent

aquest estiu
ha fet una campanya
fent mitja a Tarraco
que era en visita nocturna
s'hi participava
els monuments a Tarraco
i la veritat
és que ens ha sorprès
que no ha quedat
ni un lloc buit
i estem molt contents
el que ens fa pensar
és que aquestes coses
que han fet
especials
per l'aniversari
creiem que
algunes
se poden mantenir
es poden allargar
i
volen repetir
és a dir
que penso que és públic
penso que estem arribant
a molta més gent
de la que arribava
i per tant
l'objectiu era aquest
és a dir
que el patrimoni
estigui a la base
de la vida
Dintre de l'agenda cultural
del cap de setmana
podeu trobar
que comencen
les activitats
dels centres cívics
amb tallers
amb recreacions
i documentals
per apropar
la vida
de Tarraco
a tothom
Però dijous
ahir
també vam tenir
un component
polític i social
perquè
vam tenir la tertúlia
i mobilització
en solidari
amb Palestina
en parlàvem
amb Pepe Naval
de la coordinadora
d'ONG de Tarragona
i amb representants
de la comunitat
palestina
al territori
Parlem a més a més
l'endemà
que l'exèrcit
irrealiar
anem veient
últimes hores
des d'allà
ha saltat
almenys una quincena
d'embarcacions
de la Global
Somo Flotilla
segons
explicava
de fer la mateixa missió
a través de les xarxes
durant la nit
els soldats
han anat
abordant diferents vaixells
i de fet
anem veient
l'última hora
que ens arriba
des d'allà
les poques informeses
que arriben
però que
anem també
analitzant
avui en parlem
en temps
de tertúlia
segurem
d'una banda
la Mina
i la Meriem
són de la comunitat
palestina
d'aquí de Tarragona
a Mina
què tal?
a Mina
què tal?
bon dia
benvinguda
bon dia
i Meriem
què tal?
bon dia
bon dia
també s'acompanya
el Pepe Naval
de la conegadora
de l'UNG de Tarragona
i de la plataforma
del Camp de Tarragona
de la Seguritat
amb la comunitat
palestina
Pepe
què tal?
bon dia
hola
què tal?
bon dia
ara anirem parlant
de la convocatòria
de dissabte
i de com es preveu
però vaja
suposo que també
vosaltres des d'aquí
mirant cap allà
tot el que està passant allà
però tu vas anar
a Cisjordània
fa un mes
més o menys

i
fui
hace dos semanas
en Cisjordània
visitamos
los pueblos
palestinos
y las ciudades
lo que hemos visto
allá
es
un cambio
muy gran
del año pasado
miramos
en acción
de Cisjordània
miramos Cisjordània
dos partes
miramos
casi
800
puestos
controles
entre
de ciudad
y otra ciudad
entre de pueblo
y otro pueblo
cada pueblo
palestino
tiene
puerta
de metal
miramos
casi
más
más
asentamientos
en todos
los lados
y casi
llegan
200
asentamientos
son
asentamientos
ilegales
encima
territorios
palestinos
tenemos
también
en Cisjordània
un millón
colones
amargan
la vida
de los palestinos
cada día
y por la noche
por ejemplo
no tienes seguro
y bajan
en cualquier momento
con sus armas
quemaron casas
quemaron coches
y cortan árboles
y traen
sus animales
hasta
dentro
nuestras casas
y también
no queda
para los palestinos
ningún
ningún
territorio
palestino
porque
cada día
si
se
cogen
más
y
a favor
de
de
las colonias
y también
están
en protección
del ejército
de Israel
y
no puedes
hacer
un plan
en
en
Palestina
si salgas del pueblo
y se cierran
la puerta
y no puedes
volver a tu pueblo
pues
es un
es un
es un
situación
complicado
horrible
vivimos
abajo
de
de
régimen
de Abarthed
tenemos
el muro
y lo deja
cada pueblo
palestino
en dos
en dos partes
y
no podemos
llegar a
Jerusalén
no
tenemos
estamos separados
totalmente
a Gadda
estamos
controlados
por Israel
en todos los lados
no podemos
ir ni al mar
muerto
ni al mar
mediterráneo
y cada día
cada día
perdimos
el sueño
para estar
en un
estado
palestino
recordem que
segueixen
manifestacions
aquest cap de setmana
arreu de Tarragona
perquè s'acabi
el gènere
de Palestina
i encara en clau
política
vam tenir
un cara a cara
entre els dos
candidats
d'Esquerra Republicana
a les primàries
de demà
cara a cara
entre Xavi Puig
i Saúl Garreta
podem escoltar
un tros
a banda
del condom
Puig
en comú
també
comparteixen
un objectiu
que és que
Esquerra
torni a guanyar
l'alcaldia
de Tarragona
el 2027
vostè diu
que farà un projecte
que il·lusioni
que faci que Esquerra
recuperi l'alcaldia
i vostè diu
amb una possibilitat real
de guanyar l'alcaldia
que és l'objectiu
que es marquen
que es marquen
seria això
tant l'objectiu
com el de les dos
jo volia remarcar
una cosa
tenim una altra cosa
en comú
primera que som
del mateix partit
i crec que això
doncs hi ha d'haver
a la força
moltes coincidències
i l'altra cosa
és que
cada candidat
es creu
que és la millor opció
per guanyar
l'alcaldia
ho vull deixar clar
que jo em crec
que ell es creu
que és el millor candidat
i espero que ell es cregui
que jo em crec
que soc el millor candidat
per ocupar l'alcaldia
és l'altre punt
en comú que veig
volia remarcar-ho
perquè així també
s'entenen
molts punts de vista
i moltes coses
t'acord amb això?
matisaria coses
perquè
nosaltres parlem
d'ambició moltes vegades
però no l'expressem
en termes d'ambició personal
sinó d'una ambició
republicana
li diem
d'una ambició
política col·lectiva
el projecte
el projecte
pel qual poso una cara
és un projecte
que
no s'ha d'improvisar
sinó que és un projecte
que
que està fet
i fet no vol dir
que estigui tancat
és un projecte complet
o men obert
però que ha sigut
el fruit
de dialogar
amb la militància
i amb la ciutat
tots aquests anys
moltes vegades
jo també m'he trobat
has de
has de vestir un projecte
ràpid
perquè has de presentar
alguna cosa
això és un escenari
però
tenim en aquest sentit
la sort
de tenir un capital
un bagatge
de complicitat
amb la ciutat
que és el que
dona
ha fet d'haver partit
de zero
com a Esquerra Republicana
i haver entrat
i haver entrat
a aconseguir
l'alcaldia
més important
que ha tingut
Catalunya
des de la segona república
si voleu
un permís
de Lleida
però
tots sabem
que
Tarragona
era un objectiu
de l'espanyolisme
per al mite
de Tabarni
i de tantes altres coses
i per tant
té un valor simbòlic
molt gran
en conseqüència
aquí hi ha un projecte
que sí que hi és
és un projecte
que parla
d'omplir la vida
la ciutat
i de compartir-ne
el timó
amb la seva gent
i que està
sempre obert
a modificacions
amb la militància
i amb la ciutat
Vostè també
ha apartat
de la gran feina
feta fins ara
pels qui l'han precedit
Esquerra
Evidentment
són uns enormes fonaments
per construir un projecte nou
però abans jo volia remarcar
quan he dit
dues coses en comuns
la primera
no he dit
que jo creia
que era el millor candidat
sinó que els dos
som d'Esquerra
i Esquerra és un projecte
col·lectiu
que totes les persones
som importants
però cap imprescindible
jo tampoc
vull remarcar
que no és un tema
d'ambició personal
sinó responsabilitat
col·lectiva
de fer el partit més gran
de fer el partit de govern
com ja hem demostrat
en dos llocs
tant a la Generalitat
com a l'Ajuntament
crec que això
és una molt bona base
però el meu punt de vista
és que cal una renovació
i que jo em considero
que represento
o encapçalo
aquest projecte col·lectiu
que és renovador
i que veu
que en tres legislatures
doncs és difícil
engrescar la gent
i ho dic
des del màxim respecte
i que en mena
d'acritud
però el meu punt de vista
és aquest col·lectiu
som un únic partit
que hem de fer
un partit gran
i no un partit petit
i per convençuts
perquè per aconseguir
l'alcaldia
necessitem que gent
que normalment no ens votarien
ho faci
per tant
hem de ser
hem de ser dialogants
hem de fer entendre
que la nostra opció
és la millor
em sembla superlegítim
vull dir que
no
em sembla bé
que hi hagi
una altra candidatura
que plantegi això
res a dir-hi
ho veig
ho veig fantàstic
dir
això sí
que
quan es diu això
d'hem de fer
el partit gran
crec que
dels millors exemples
que té a Catalunya
Esquerra Republicana
és el cas de Tarragona
entre altres coses
perquè és el millor
resultat electoral
que hi va haver
el 2023
no només el 2019
el 2023
és a dir
cap altra ciutat
de més de 100.000 habitants
té el mateix
percentatge de suport
té la quantitat
de regidors
que tenim aquí
té la força
que té Esquerra a Tarragona
però de més de 50.000 habitants
tampoc
excepte a Manresa
que té l'alcaldia
les altres 22 ciutats
estan
en aquest sentit
en una posició
que penso que
fora interessant
analitzar
per què a Tarragona
la marca és forta
i per què hi ha
aquesta confiança
i crec que la resposta és
doncs
humilment
però crec que és
la proximitat
que hem tingut
la gent
de l'equip
en un sentit molt ampli
no només els regidors
regidors
assessors
militants
secció local
voluntaris
la gent que ha penjat cartells
les campanyes que hem fet aquí
per totes les contestes electorals
penso que han sigut
reixides i exitoses
i penso que
quan el Saúl diu
hem de fer el partit
gran i no petit
hi estic molt d'acord
predico també
amb la mateixa idea
i a més crec que
en som practicants
i en aquest sentit
doncs vull posar en valor
que val la pena més
potser fer pinya
que no pas
confrontar
però això són idees
un cara a cara
que tindrà
veu demà
i que en aquestes eleccions
en les primàries
de demà
i
bueno
dilluns sabrem
quin ha sigut
el resultat
i ara sí
obrim agenda
què podem fer
aquest cap de setmana
a Tarragona
i als voltants
dissabte i diumenge
a la Tarraquarena
hi ha la fira
de referència
per famílies
amb nadons
activitats i tallers
l'exponador
arriba a Tarragona
amb diferents ponents
també tindrem
el que comentava abans
el Magí Saritxol
Tàraco 25
romans
al teu barri
comencen les activitats
dels centres cívics
amb tallers
dissabte també
molt important
concert de
Bustamante
suposo que encara
quedaran algunes entrades
el concert és dissabte
a dos quarts de nou
a Caixabanc
a Tarraquarena
si us venen ganes
d'escoltar-lo
escoltant aquestes cançons
portem la Sílvia
i jo
tota la setmana
cantant les cançons
d'aquest home
també hi ha
les festes del Roser
que abans podíem escoltar
que ens explicaven
una miqueta
tota la programació
i dissabte
tindrem una jornada
solidària
al Serrallo
amb una fideuada
marcadet
i concerts
per recaptar fons
per a unes gest
que treballen
a la Índia
ens ho explicaven
en una entrevista
amb el Miquel González
aquest dissabte
la pèrgola del Serrallo
acollirà
aquesta jornada
solidària
i festiva
hi haurà diverses
accions
durant tot el dia
amb aquest nom
petites accions
grans canvis
per tant
avui en volem parlar
del que passarà
del que significa
i de com ha nascut
tot plegat
Juan Andrés Rico
bon dia
Juan Andrés Rico
bon dia
aquesta proposta
com s'ha acut
d'on surt
com a exemple
al principi
com se sol dir
posem-li el què
i el per què
qui m'ho explica
bueno
como
hemos hecho
varias entrevistas
y eventos
y siempre
Juan
es un poco
el que arranca
pues
hoy va a ser el regalo
pues hoy te toca a ti
hoy me toca a mi
explícame
bueno pues
esto arranca
que viajando
a la India
en el 2018
y fuimos a Lantapur
a la fundación
Vicente
Vicente Ferrer
que trabaja además
allí
que tiene
bueno allí
hay una fundación
que es conocida
me imagino
la hemos entrevistado
muchas veces
sí sí
ah pues
de las más conocidas
además
y tienen un proyecto
que se llama
Mujer a Mujer
y entonces allí
nosotros tenemos
unas niñas apadrinadas
y entonces pues
te llevan a ver
los diferentes proyectos
tienen Mujer a Mujer
el hospital
de
bueno
de todas
de todas clases
ahí hay
y con estando allí
nos pareció
todo tan bonito
que
cogimos un compromiso
Juan y yo
de
de hacer algo
para llevarles
un dinero
allí
a ellos
y bueno
entonces lo que decidimos
entre comillas
aquí va
por qué no hacemos
una fiesta
con músicos
con gastronomía
y mira
y a partir de ahí
está surgiendo
todo esto
luego Roberto
se enteró
a través de Juan
que
que estaba
bueno
que íbamos a hacer algo
el
bueno
yo quiero decir
que los tres
somos amigos
de la infancia
ya tenéis una unión
previa
a todo esto
teníamos unas vidas
paralelas
y nos íbamos viendo
de vez en cuando
pero sin demasiada
estrechez
y la cuestión es que
a raíz de
de
de eso
que está explicando Manuel
pues bueno
es un
un vinculo ya
que se ha transformado
en
en este proyecto
disculpa un momento
mira
porque si ya
esto si que lo quería decir
llevo varios
varios eventos
sin decirlo
estoy súper contento
de que
bueno
aparte de que con Juan
que ya hemos montado el evento
pero luego cuando entró Roberto
que dijo de
oye puedo participar
que me llamó Juan
y me dijo
oye Roberto quiere venir
y dije
encantado
no te puedes imaginar
las agendas que tienen
estos dos
estas dos personas
que es
tienen que hacer
encajes de bolillos
para poder estar hoy aquí
para todo lo que están haciendo
es terrible
y las han parado
pero en las agendas
siempre hay tiempo
para lo importante
y yo creo que
es una cuestión de prioridades
y ahí pues bueno
yo creo
Roberto
que tú también
te sumes
porque realmente
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
és el
el que usen ells
i aquí
és també
on entra
on entres tu
no Roberto
bueno sí
jo en principi
jo vaig estar
vaig ser de los tres
el primer que vaig anar
a la Índia
vale
aquest
la vaig ficar
el gusanillo
al Juan
i bueno
i a partir d'aquí
pues s'han repetit
diverses vegades
no
Juan ahí
ho han anat
unes vint vegades
jo altres tantes
me n'anen
també
a més d'una
i bueno
i ha sigut
un tema
que bueno
que em sentia
envingulat
el projecte aquest
en principi
era per
ficar-lo endavant
el dia
sobre l'any
2019
2020
però va passar
la pandèmia
i se va retrasar
i ara
ells
lo van
a tornar a agafar
i bueno
jo me vaig apuntar
al Baixell
un cop de setmana
que barreja
cultura
concerts
història
i reivindicació
i solidaritat
fins aquí
el resum
de la setmana
i l'agenda cultural
del cap de setmana
hem fet
una miqueta
de resum
de totes les veus
que han anat passant
i dels temes
si no
si ho voleu recuperar
ho teniu tot
a la web
de la ràdio
Miquel González
bon dia de nou
bon dia de nou
primer cine
de la temporada
primer cine
que no últim
estic molt expectant
perquè el 17 d'octubre
s'estrena la pel·lícula
de Gabigatos
la casa de muñecas
de Gabi
que és ara
el meu referent
a nivell cinematogràfic
la teva obsessió
exacte
però mira
aquesta setmana
et porto més coses
una pel·lícula
d'Agustín Díaz
Llanes
un thriller policíac
sobre la lluita
contra ETA
als anys 90
s'anomena
un fantasma
en la batalla
¿tú por qué
que es esta
que es esta
en la batalla
con ETA
y las razones
no son las mismas
que las tuyas
una jove guardia civil
la maia
que passa una dècada
infiltrada
dins de la banda
terrorista
per aconseguir localitzar
els diferents amagatalls
que ETA
tenia
al sud de França
una pel·lícula
que s'ha presentat
al festival
de Sant Sebastià
i que s'inspira
en les vides
i experiències
de diferents agents
de la guardia civil
involucrats
en aquesta lluita
i en el context històric
polític i social
dels anys 90
als 2000
mira
Susana Abaitua
o
Iraia Elías
per exemple
entre els protagonistes
i entre els productors
hi ha J.A. Bayona
Virlia Amaya
la protagonista
és un catípic
està molt bé
una mica
anem a una altra
pel·lícula
presentada
en aquest cas
a la secció
Horizonti
del Festival de Venècia
amb el director
Jaume Claret
Jaume Claret
Muxart
que presenta
Estrany Riu
mama
tu te'n recordes
del teu primer amor

va ser en aquest mateix viatge
la Nauzica Bonina
que torna a les pantalles
amb aquesta
Road Movies
sobre la família
i que gira al voltant
d'en Didac
un noi de 16 anys
que viatja en bicicleta
pel Danubi
amb la seva família
així doncs
que entre dies calorosos
una trobada inesperada
acabarà canviant
el rumb del viatge
i és que
hi ha un misteriós noi
que apareix
entre les aigües
del riu
per això
l'estrany riu
està ben buscats
Jordi Oriol
Nauzica Bonin
o Bernat Soler
també arriba
aquest cap de setmana
La sospecha de Sofia
basada en la novel·la
de Paloma Sánchez Garnica
és un thriller que arriba també
a aquest cap de Setvar
thriller d'espionatge que viatja als anys 60
a la Guerra Freda
per tant també una altra proposta
tenim també més coses
aquest destaco perquè no ens dona massa temps
a destacar
massa cosa més, tenim un thriller sobrenatural
que s'anomena Maleficio
la regla de Osha
tenim també la pel·lícula Aparecido a un Asesinato
arriben altres propostes
també aquest cap de setmana al cinema
com The Smashing Machine
i si vols vaig ràpidament a les plataformes
perquè com que et dic
avui concretament tenim poc temps
doncs mira, a Movistar Plus
incorpora diversos documentals
ha arribat aquest dijous per exemple
el documentant James Dean
un ícono eterno
HBO Max aposta per la sèrie documental Padre
que narra la història d'una periodista
de la República de Moldàvia
que acabarà rebent un inquietant missatge de vídeo
del seu pare
que és un treballador migrant a Itàlia
el thriller Juego Seco
arriba a Prime Video
amb la de Amazon
Apple TV
estrena Laberinto en Llamas
una proposta que arriba
com dèiem a la plataforma de la Poma
la jueza Letts
arriba a Filmin
i també tenim encara
les plataformes
una nova sèrie
amb Luis Zahera
a Netflix
l'estrena aquest divendres
és una comèdia
protagonitzada per Luis Zahera
i Lucía Caravallo
que s'anomena
Animal
Animal
vaja
aquesta em crida l'atenció
a veure com sona
no se te puede hundir más
hombre
estás de mierda hasta las orejas
¿cómo que hay?
no puedes seguir así
Anton
Anton
i acabo només dient
que Disney Plus
estrena la segona temporada
de High Potential
vull dir que trieu
remeneu
i busqueu per les
per les plataformes
i per la gran pantalla
ja aneu al cine
que sempre és divertit
crispetes
dolces o salades
palomites
palomites
a casa me les duu xispetes
mongetes
ni dèiem naltres
mongetes
sí sí
ja ho sé
ja ho sé
però bueno
és el que hi ha
fins aquí
que vagi bé
bon cap de setmana
i tanquem
programa i la setmana
amb el temacle
de la Silvia García
moltíssimes gràcies
i que vagi bé
el cap de setmana
el temacle del dia
amb Silvia García
un nou dia ha començat
em llevo al teu costat
i aquest és el nostre
segon temacle
que a més a més
amb el vostre permís
deixeu-me que li dediqui
especialment a ma germana
que avui és el seu aniversari
fa tanta i tantos
més o menys
cinc amunt
dos a ball
eh
cada vegada
que li sona el mòbil
o abans li sonava el mòbil
amb aquesta cançó
així que tata
per tu
aquest escriurem
aquest tema tan bonic
del Miqui Núñez
que també
ens el va cantar
aquí a Tarragona
per les festes
a Santa Tecla
bon cap de setmana
fins dilluns
adeu-siau
escriurem
que tot no va ser fàcil
cantarem la nostra vida
en un paper
marxarem
amb els dies regalats
i amb el somriure
dels que ja no hi puguin ser
escriurem
que tot no va ser fàcil
cantarem la nostra vida
en un paper
marxarem
caminant per les estrelles
i amb el somriure
dels que ja no hi puguin ser
i ara que tot ha acabat
que no tinc al meu costat
et sento
diferent
amaguen un calaix
les mirades d'amagat
les cançons
que em vas cantar
són les que vull cridar
si m'esperes
allà fora
cantaré
escriurem
escriurem
que tot no va ser fàcil
cantarem la nostra vida
en un paper
marxarem
amb els dies regalats
i amb el somriure
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
escriurem
escriurem
escriurem
que tot no va ser fàcil
cantarem la nostra vida
en un paper
marxarem
caminant per les estrelles
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
la Generalitat
la Generalitat i la Junta
Aragona Ràdio
Aragona Ràdio
Bon dia, són les 11
Aragona Ràdio