One, one, one. Secret, secret love within and apart of me. No secret anymore.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu de Tarragona, jornada de dilluns. Avui, que és ja dia 2 de març de 2026. I ens edem al programa i setmana, també. Avui, doncs, que d'aquí una sona conversarem amb el president del Port, Santi Castellà. Serà la primera entrevista del dia, abans de la tertúlia esportiva. Miquel González, bon dia. Bon dia.
Hola. Abriu Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Tot bé? Tot bé. Tot bé, Miquel? Bé, sí, sí. I tu, Pep? I tu? Fantàstic. Tartúlia esportiva, d'aquí una estona, malauradament, amb un dia que el Nàstic celebrava els 140 anys d'història, no ha pogut ser la victòria. És a dir que...
en parlant d'aquí nostre temps en termes de tertúlia esportiva. Serà amb els companys d'esports, amb el Jordi Banc al capdavant, i avui, doncs, amb Víctor Roca, José Luis Martín i Josep Maria Llort parlant d'això, d'aquest aniversari, que no va poder ser la victòria. Parlant de tertúlia esportiva, sí, i després de la tertúlia esportiva continuarem parlant del Nàstic.
Doncs sí, Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Que no em saluden. Hola, què tal? Bon dia. Hola, hola. I doncs això, sí, seguim per Ananasi perquè ahir feia tres hores de programa des de l'anexa del nou estadi, des del camp de gest artificial, doncs allà...
amb el Joan Andreu Pérez, amb tot l'equip de Tarragona Ràdio, doncs allà amb 3 hores i molts protagonistes, i hem intentat comprimir amb 20 minut, mitja hora, 20 minut, mitja hora, eren molts convidats, però hem intentat. Per tant, recordarem aquest moment, almenys aquesta celebració d'aquests 40 anys d'història, amb totes les accions, que són moltíssimes al nas. Això serà a partir de les 10, i abans que Miquel ens el distrudes dels barris.
Doncs sí, perquè, si us recordes, no fa massa dies, la Diputació, la Subdelegació, el Govern i l'Ajuntament pactaven aquest canvi de traçat del camí de ronda de la Sabinosa i volem saber també què en pensen els veïns de tot plegat. No només d'això, perquè tenen diverses reivindicacions i, per tant, avui anirem cap allà per parlar-ne. Perfecte. I, Núria, que farem alguna cosa, no? Què fem? Farem alguna cosa, evidentment. Farem.
Doncs sí, us explicarem que ja estem a cascalfant motors per aquella jornada, aquella festa del teatre, que és cap botaca buida. Serà el 21 de març. Això ens ho explicarà el Joan Negrier, que també ens donarà bones notícies. Se'n van cap a Colòmbia a fer l'obra El Monstre, una producció justament de la Sala Trono, que s'exporta cap al Teatre Nacional, a Colòmbia. Déu-n'hi-do.
Novetats de la Sala Trono, que parlarem amb el Joan Agrier, més enllà que ja repassarem la programació que arribarà el cap de setmana. Doncs són els continguts d'aquesta jornada d'avui. Si ens dona temps, parlarem amb el Consell Territorial de Sindicat Unió de Pagessos, Sergi i Claramunt, que han guanyat les seleccions sindicals a les Cambres Agràries, i si no, doncs avui serà demà. Però vaja, que parlem amb ells també, perquè hi ha molts reptes per davant, entre l'entrada en vigor del Mercosur. Obrim així el programa amb tot el que fa possible, Joan Andreu Pérez de la Producció, Mauri Fernández, Reis d'Escotivisual,
Lluís Comas, els que ja heu sentit, GVD Gispert, Laura Guas, qui us parla, Josep Sunyet. 9 i 3, la primera opinió del dia, la veu de fer l'Espineta amb Tarragonins, avui que ens porta a parlar les 140 anys del Nàstic, vist des dels ulls d'una aficionada, en aquest cas, i practicant en la secció de bàsquet del Nàstic, que l'acompanya Teresa Ortega. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Jugar basquet al Nàstic. Nàstic Domínicas era l'equip. Entrenar i jugar a la pista on hi havia abans la del latisme, abans de passar a l'Elida de l'Avinguda d'Andorra. Utilitzar els vestidors a l'actual nou estadi amb el senyor Jaume, que vivia a les instal·lacions i que sempre ens atenia amb un somriure a la cara. Conèixer a l'Auritzen, perquè un dia que sortíem d'entrenar ens el va presentar
el Santi Palanca, just un matí que estaven per allí. Tots són vivències d'una època que recordo mi il·lusió i fins i tot orgull. Enmirallar-nos en Pili Bilbao o en aquell sabor d'abans de Tortosa que militava primera divisió. Celebrar el campionat provincial o disputar una lliga contra les temibles àguiles de Santa Coloma de Caral van ser grans fites d'un equip patrocinat per Zinzano Rosé i que ens va ensenyar valors com l'aprendre a treballar en equip, estimar l'esport...
la disciplina i gaudir amb unes companyes que encara són amigues, les amigues del basquet. Però vull tenir un agraïment especial pel que va ser president de la secció, el senyor Boquet, que ens va deixar aquest 2026. Encara me'l trobava ara amb el seu bastó i amb una rialla que demostrava que se l'agrava de veure.
Ens estimava molt a aquelles noies del bàsquet i a les nostres famílies que no fallaven en cap partit ni en cap desplaçament. Va ser un gran defensor del bàsquet i del bàsquet femení a Tarragona. Amb el temps m'he adonat que era un home avançat a la seva època pel que fa a l'estima a l'esport i al respecte a la irrupció de les dones al món del bàsquet.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pellets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
I avui comencem el programa saludant el president de l'autoritat portuària, Santi Castellà, que ja ens acompanya aquí als estudis. Què tal, molt bon dia. Molt bon dia. Parlem, bueno, pràcticament ja començant, seran un nou mes, un nou mes que ve marcat, i a més d'aquest cap de setmana, per diferents situacions de conflicte a nivell internacional, per si morien amb tot el trànsit aèri paralitzat, amb moltes incògnites a hores d'ara.
Imagino que a nivell portuari també, perquè hi ha alguns tràfics que s'han d'anar cap allà. Moltes incògnites. Aquesta geopolítica del caos en què ens ha instal·lat Donald Trump al final tindrà repercussions molt greus amb l'abastiment de tota la Mediterrània. El canal de Suez és especialment estratègic pel tràfic des de l'Orient cap a Occident i
i patirà moltíssim. Hem de veure com s'estabilitza o es desestabilitza encara més la situació. És veritat que el petroli que arriba a Tarragona ve principalment d'Amèrica Llatina, no ve de la part d'Iran i de la regió del Golf Pèrsic.
i per tant problemes d'abastiment en principi no tindrem, però sí que el preu del petroli es desestabilitzarà i per tant es poden provocar problemes importants a les economies nacionals.
Noten ja algun efecte directe? O la patroquímica, per exemple, va més a Rolantí, estan en previsió... No, de moment seria molt aviat per veure qualsevol efecte. Sí que és veritat, i ho han conegut tots els tarragonins i tarragonines, que hem tingut un mes de gener i febrer molt complicat climatològicament.
Hem tingut moltes tempestes i un estat de la mar molt convulsionat. A vegades no ens adonem perquè sense que faci mal temps a terra sí que el mar pot estar molt mogut i la descàrrega de petroli necessita condicions de molta estabilitat.
Som molt, molt, molt rigorosos, tant nosaltres com Repsol i els altres actors, amb aquestes condicions d'estabilitat de la mar, i durant diversos dies els patrulers no van poder descarregar, el que va provocar una aturada per primera vegada de la refineria. Això no havia passat mai en un mes de gener, indica també com està canviant el temps. Havíem tingut una setmana sencera de mal temps, normalment al març, però...
més de 25 dies seguits no ho havíem vist mai. Veig que fins i tot el rei ha alertat una escalada regional i conseqüències imprevisibles. El rei que no acostuma a parlar de temes... Sí, ahir en la inauguració del Mobile va fer una intervenció en aquest sentit.
I és veritat que la desestabilització que suposa això és altíssima i veure com aliats tradicionals d'Iran, com la Xina o Rússia, es posicionaran. Estem en un moment en què s'estan jugant les hegemonies mundials.
No podem parlar d'un ordre mundial clarament establert, sinó que tant els Estats Units, Xina, Rússia i altres potències emergents estan buscant la seva situació. I en tot l'Orient Mitjà, que és un espai especialment convuls, el paper que acaba imposant Israel amb l'ajuda dels Estats Units, el de Turquia o el dels tradicionals aliats de l'Iran xiïta serà molt determinant.
Quins tràfegs fan patir el president del Port ara mateix, que en aquest mercat en concret que ve d'aquest punt en particular pot trontollar amb tot aquest panorama? Nosaltres amb això tenim directament poc que patir. Indirectament això suposa una reorganització de tot el sistema portuari de la Mediterrània.
i amb aquest riu revuelto, amb el que vivim geopolíticament, estan passant moltes coses. Per exemple, l'emergència de tots els ports del sur de la Mediterrània, dels ports del Marroc, però també d'Algèria, de Tunísia, i hem d'estar molt atents a què significarà això, quines possibilitats hi ha de dàmping ambiental,
de productes que arribin a altres ports perquè tenen dificultats de producció i d'entrada a la Unió Europea. Per tant, està canviant tot molt ràpidament, no hi ha regles establertes i això ens obliga a estar molt amatents al que passa cada dia.
L'aparquem però ho deixem aparcat perquè cada dia canviem les coses. Són activitats logístiques com la tenim? Com està evolucionant? Jo crec que està evolucionant molt bé. És un projecte molt complicat. Estem en una fase prèvia a l'urbanització.
Hem decidit que no assumirem l'urbanització definitiva fins que no sapiguem quin tipus d'empresa logística industrial es pot instal·lar allà i estem en contacte amb diferents empreses, especialment orientals, de Xina,
que han mostrat el seu interès en obrir centres productius a Europa. Amb això, un dels sectors claus que tenen interès en entrar a Europa és el del cotxe elèctric.
i l'altre dia a Barcelona el dijous em sembla que era, celebràvem l'arribada del nou any xinès, l'any del cavall, i vaig tenir oportunitat de parlar amb diferents autoritats, consulars i de la Generalitat de Catalunya, i són converses lentes, hi ha molta informació pel mig, s'estudia tot molt, però crec que avançant satisfactòriament.
Només empreses de la Xina o estan trucant a la porta altres? Entenc que moltes, no? D'Orient, de Corea, però també empreses europees i també hi ha un interès pel sector logístic. Crec que amb l'esquema de creixement i evolució del port, ara estem en plena licitació del moll d'Andalusia com un moll multipropòsit,
el resultat d'aquesta licitació serà determinant pel posicionament d'empreses logístiques i la posició d'empreses industrials a l'azalt. I, per tant, estem en un punt d'espera i de cert impàs. Tornant al que em deia d'aquest mal temps, per això és quantificable quan ho pateixis directament. És a dir, la gent veu que fa mal temps, que fa llevantades, però no és conscient que els vaixells no poden...
no poden entrar al port, bàsicament. I hem vist aquests dies molts vaixells, certament. Això ja farà, diguem-ne, condicionarà les dades de balanç d'aquest any del port, en principi? És considerable, diguem-ne, que... És important i ens aporta a diverses reflexions. Primer, és veritat que es veuen molts vaixells davant del port. Hem tingut més de 20 vaixells en alguns dies. Això és perquè tenim un espai privilegiat
per l'atracament de vaixells i perquè tirin ancles i és una zona on és molt fàcil l'amarratge de les ancles i per tant vaixells en trànsit busquen refugi en aquest espai de fundeig del port de Tarragona. Per altra banda hi ha vaixells que hi han descarregat
i estan esperant quina és la seva destinació, on els envien, i en condicions de mal temps triguen més a sortir. I després hi ha els vaixells que estan esperant a descarregar i no han pogut entrar al port o a la monobolla.
Aquests hem tingut alguns més, el doble dels que són habituals, però no era la gran quantitat de vaixells fundejats. És aviat el mes de febrer per veure l'evolució de tones, però hem tingut un mes de gener i de febrer positiu.
Hem augmentat en relació a l'any passat. Està arribant cereal en quantitats importants. Nosaltres depenem de dos grans mercats, el del granel líquid, principalment fuel, que és el 66% de les mercaderies que entren al port i que, per sort,
quasi la totalitat es descarrega via el rack de tuberies, i per tant no en tenim camió per la descàrrega, i l'altre 30% de mercaderies, que és el cereal. Amb això agafem un 5% de mercaderies general.
El mercat del cereal és molt variable, és molt especulatiu, a vegades estan esperant que pugi el preu per descarregar els vaixells, i per tant és un mercat especial, complicat, que els anys que ja saquera Espanya ha d'entrar molt més cereal, i Tarragona és dels principals ports de la Mediterrània, ha arribat a tenir 7 milions i mitja de tonelades...
de cereal que han entrat pel port en l'any 24, que va ser un any de saquera a Espanya. Això ha baixat els darrers anys una mica i aquest any torna a recuperar bastant. El que condiciona també l'arribada a Coloms, perquè també estan amb l'Ajuntament, amb l'alcalde Rubén Minyales i el port,
Sí, mirant de crema, no? I mirant molt seriosament. I aquí, de les primeres reunions que vam tenir amb l'alcalde, vam detectar que aquest era un tema important. És una externalitat que hem assumit que causa el port. Els coloms dormen a la ciutat, amb els espais que tenen buits, i s'alimenten el port. Si reduïm els llocs on viuen i els llocs on mengen, reduirem la població.
Ens diuen als experts que no es tracta d'agafar i sacrificar coloms la solució perquè la població tendeix a reorganitzar-se i a encara produir més i per tant hem de fer que tinguin dificultats per menjar i reduir els comptes de menjar.
I amb això assumim que el port havia generat unes dinàmiques que no eren positives i que hem de corregir. Hem parlat amb tots els estibadors, que també tenen un interès perquè la qualitat del gra millora i, per tant, les condicions de traçabilitat són molt millors.
I estem treballant amb tancaments de les naus molt més treballats, amb el tema dels accessos dels camions, poder tenir algun tipus de porta que permeti que no entrin amb tanta facilitat els coloms.
comprem noves escombradores, un pla que ens portarà aquests 3 anys a una inversió de prop de mig milió d'euros, però que estem molt a sobre amb els tècnics de l'Ajuntament i amb la voluntat política de l'Ajuntament de no deixar-ho passar. Té que donar resultats i esperem que en un any i mig, com molt tard, tinguem els primers resultats. Qui passi pel port veurà que hi ha obres de fa alguns mesos, de tot l'entorn,
Què destacaria del que s'hi està fent, del que es podrà veure, entenc que aviat, o més aviat que tard, però està rebolant tot l'entorn de l'autoritat portuària? Tarragona tindrà una nova mirada cap al mar. I des de la platja del Miracle i l'eliminació del Mamotreto...
fins tot el DIC i la connexió amb aquesta mena de T que fa amb el moll de Costa i el Serrallo, estem repensant-lo globalment. Una primera fase és aquest que direm part del port, al voltant de l'autoritat portuària,
que esdevindrà en un espai nou on desviem la circulació i la simplifiquem i incorporem molt arbrat i molta vegetació que el converteixin en un cert refugi climàtic.
És una tendència a la qual el port s'ha volgut sumar. Necessitem espais que respirin i ajudin a respirar i col·laborin amb millors condicions climàtiques i al mateix temps
fem un espai, jo crec, molt interessant com a perspectiva de ciutat. Les escales que baixaran des de l'autoritat portuària fins a les escales reals, quasi, fins a la placeta davant de les escales reals, donaran una perspectiva i una mirada a la ciutat diferent.
I això ens impulsa a continuar amb aquesta dinàmica i hem de repensar el moll de costa i hem de repensar també l'espai públic del Serralló. Entenc que és una gran escalinata, no?, perquè si d'arribar fins a les escales relles va per sobre...
Arriba fins a la carretera que passa per davant de les escales reals. És una molt ampla escala que donarà un punt de visió. Jo penso que una de les fotos més maques de Tarragona on es podrà apreciar la Marina perfectament.
I no plantaran palmeres, eh? No. Estem treballant en vegetació autòctona, és un tema que ens hem pres molt seriosament i que s'ha fet un treball molt maco. Es veuen ja les primeres salsines i oliveres plantades i vegetació espígol romaní, arbustos de proximitat, de territori, resilients als climats de proximitat marina.
Parlem amb Santi Castellà, president de l'Autoritat Portuària, president del Port. Li volia preguntar també per un dels temes que vam conèixer fa alguns mesos, l'aposta del Port per l'eòlica marina. Això continua avançant? Una aposta molt seriosa, i ho explico en termes de territori.
Estem construint un gran moll, el moll de Balears, que el necessitem, un moll pels cereals sòlids. Tenim tota la part de granel sòlid ja plena i ja cada cop més demanda. Hem incorporat l'arribada de mineral de ferro de Brasil en quantitats molt importants
Però vam fer la reflexió, ja que tindrem aquest moll, abans de comercialitzar-lo per granel sòlid, serà una gran esplanada que podria servir per les grans construccions de molins que aniran al centre de la Mediterrània, al Golf de Lleó, a Port de Nubel, o aniran a Sicília i a Cerdènia.
Vull aclarir, no estem parlant de molins perquè no ho preveu cap planificació per la península, i menys per Catalunya. I, a més, penso que és important dir que aquest tipus de molins necessiten un règim de vents molt potent que a Tarragona no es dona. Per tant, serien absolutament poc rentables instal·lar-los a prop de Tarragona. Per tant, no veurem molins des d'aquí, però sí que els podem construir perquè estem prop...
a prop de Port-la-Novell i del golf de Lleó i de Marsella, on es faran les grans instal·lacions d'aquests molins. Cinc molins d'aquestos poden alimentar d'electricitat una ciutat petita mitjana, per tant, són molt potents.
I aquí el gran debat de l'energia del futur es produeix al voltant d'aquests molins, la transferència tecnològica que produeixen les noves turbines, els materials de construcció, la digitalització...
l'estratègia d'enginyeria són determinants i Catalunya ha de tenir una veu en aquest debat mundial. Els nostres investigadors, els nostres centres de recerca, la nostra transferència ha d'estar vinculada al que serà un dels més grans negocis globals i per tant hem ofert a la Generalitat i la Generalitat ens demana i aplaudeix
que el port de Tarragona, l'únic que podria de tota Tarragona, perquè tindrà recent construït un moi molt gran amb molta extensió, però també perquè té una fundària en aquell punt de quasi 20 metres de profunditat que permetia que aquestes grans instal·lacions del tamany d'un camp de futbol puguin sortir arrossegades pel mar.
I amb això el que hem fet és presentar-nos a una convocatòria que, a més a més, ens ajudarà a financiar la construcció, si surt bé, demanem 24 milions d'euros, a avançar la construcció d'aquest moll de balears tan important per nosaltres.
I quedi clar que no parlem de molins marítims, parlem d'Eòrica Marina, i d'assemblatge de peces aquí. Exacte, fer l'assemblatge de peces aquí per portar-lo arrossegant fins al Golf de Lleó, fins a...
davant de Port de Nubel i la Marsella, són molins de 150 metres d'alçada, flotant sobre una superfície com de camps de futbol, i que van al mig del mar i que, per tant, estan movent-se permanentment i aprofitant i orientant-se per agafar el millor règim de vents.
Amb el tema del porc, clar, hi ha també tot el tema cultural de tot el Moll de Costa, aquest cap de setmana amb el Festivalet Blau, però és una constant d'activitat cultural, també el teatret, els tinglados, els refugis, i aniversari, 40è aniversari del Moll de Costa, com en aquesta casa, Tarragona Ràdio, també 40 anys.
Una coincidència que tindrem que mirar de fer alguna activitat conjunta. El moll de costa és una joia. Tarragona creix al voltant del port i s'articula al voltant del port. Tarragona és un enclavament romà important per la possibilitat de tenir un port important.
I la Maria Antonia Ferrer, la historiadora, en la seva història de Tarragona, ja té un fil conductor que és què passa amb el port per entendre què passa a la ciutat. I això és una ciutat profundament lligada al port, no només amb el barri del Serrallo, és una ciutat que la part alta i la part baixa estableixen unes connexions especials, unes lògiques comercials,
i una relació amb el conjunt del territori del Camp de Tarragona no sempre fàcil. Això fa que tinguem uns espais portuaris a la ciutat interessantíssims, que ja no tindria sentit, amb un port tan industrial, tan petroquímic, utilitzar amb activitats purament industrials. I, per tant, té tot el sentit retornar a la ciutat allò que la ciutat ha donat i dona al port,
mitjançant el moll de costa, que és una joia. És un espai de quatre tingladors al museu, al refugi, al teatret, que permet moltíssima activitat cultural, com la que es fa, de molta qualitat. I cal recordar, això va ser una idea de l'Antoni Pujol,
president del Port de Tarragona fa 40 anys, no és gens fàcil de desenvolupar. Si ara encara ens costa que Puertos del Estado entengui per què un port vol fer tanta activitat ciutadana i cultural, penseu, fa 40 anys i se'n va sortir a la seva amb una programació excepcional que va haver-hi en aquells moments i que ara intentem recuperar.
Aneu mirant la programació perquè hi ha molta exposició, com per exemple la recerca de la llum, una de les mostres que tenim aquests dies. N'hi ha moltes, eh? Sí, la recerca de la llum amb l'obra de Carles i Cart, obra en gran part encara en mans de la família i que no havia estat expulsada i que és un referent de tota aquesta generació de gent vinculada...
a l'Olivar i tants d'altres vinculades a l'escola pictòrica i d'arts de la Diputació i que els feia falta una exposició d'aquest tipus. Hem acabat ara una exposició amb 39 obres també de col·leccionistes privats, d'escultura del segle XX que permetien fer un recorregut des de principis del segle XX
Fins al final, amb els autors més models, obres de referència, algun xillida, obres de Joan Miró, dona i ocell, tot una icona que després va ser reproduït a Barcelona, de l'urbanisme dels ajuntaments democràtics, no?
Fem activitats molt interessants, però també som un espai on gran part de la ciutat pot anar fent els seus congressos, jornades, i per tant un espai molt agradable que és la finestra al mar d'una ciutat cosmopolita i oberta com Tarragona.
Una mica més cap allà, la Conferreria de Pescadors, li fa patir la setor de la pesca? Molt. Jo vinc de família molt vinculada a la pesca. El meu pare era de Sant Cardes de la Ràpita i tenia embarca. L'Assumpció en castellà, que ja a principis de segle la van enfonsar per obtenir una subvenció i poder jubilar-se'ls.
perquè ja els fills no continuaven, i és un sector que jo m'aprecio moltíssim, perquè té un valor que ens aporta molta identitat, coincideix amb quilòmetre zero, amb menjar de proximitat, i aporta uns valors també als barris mariners, de relació intergeneracional, de disfrutar de la cuina, especialment mediterrani, que seria molt trist perdre. Jo estic segur que si deixem morir, com estem deixant morir la pesca,
dintre d'uns anys algú s'inventarà recuperar-la i serà la gran troballa, com passa ara amb la ramaderia. Ara estem encara a temps de salvar-la i no hem d'escatimar recursos per salvar-la. Amb l'Ajuntament de Tarragona estem treballant
i tenim uns fons FEMPA destinats a la pesca, uns fons europeus, que ens permetran fer una inversió important per intentar ajudar el sector a fer alguna activitat manufacturera d'envasat i distribució que el reforci i complementi la pesca, com estan fent, per exemple, i és una referència als pescadors de Palamós.
Santiago Castellà, president de l'Autoritat Portuària, gràcies. Ara ve el Nàstic, suposo que patint. Aquest any ens fa patir, però també és un element molt cohesionador de la ciutat. Patint aprenem a estimar-la més. Ahir 140 anys d'història, que aviat està el CUP més longep de tot l'estat.
Hi ha un llibre sobre la història del club que t'explica la història del món d'Espanya, de Catalunya i de Tarragona de manera excepcional. Es pot seguir perfectament què està passant en el món i què estava passant en aquell moment en el club i va ser una vanguarda esportiva molt interessant. Santiago Castellà, gràcies per acompanyar-nos, que vagi molt bé, bona setmana. Moltes gràcies, Pep.
La veu de Tarragona. La teva veu. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
Més informació a cambratgn.com.
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros. Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdo a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin en la plantilla que traurà això endavant. La primera oportunitat a Elda.
Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona.
Anem en temps de tertúlia aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio, com tots els dilluns a aquesta hora, per parlar de l'actualitat del Nàstic. Aquesta tertúlia la podeu seguir també pel canal de YouTube, en directe ara mateix. Bé, no sé si us ha donat temps a veure, però ensenya, Jurem Maria. Ensenya cap a les càmeres.
Tot això, o sigui, el Josep Maria Llor ve a explicar-nos tot això, tot el que surt aquí en aquest paper, paper de color groc. Això, Josep Maria, bon dia. Bon dia, bona hora. Abans d'això també ens reproduiràs el que diu el diari Més avui o no? Bé, potser que al final no diré el que està aquí, com sempre. Alguna cosa diré, però... Bé, que véns bé, s'ho ha preparat, s'ha preparat el partit. Bé, potser se l'ha preparat més que algun partit del Nasti, però bé, és el que hi ha.
El Josep Maria Llort, un dels convidats avui a la tertúlia del Nàstic, aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio, compartirà tertúlia amb el Víctor Roca. Víctor, què tal? Bon dia. Molt bon dia. I amb el José Luis Martín. José Luis, bon dia. Hola, bon dia. A més, parlarem de l'actualitat del Nàstic, que malauradament
Li va posar aigua al vi en el que era la celebració del 140è aniversari del club gimnàstic i una data assenyalada, 1 de març del 2026, 140 anys de la fundació del club gimnàstic, el club poliesportiu més llongeu de l'estat espanyol.
que ahir va preparar una sèrie d'actes, era l'inici d'aquest any, d'aquest any que se celebrarà diferents actes al llarg de tot l'any. A més, ahir Tarragona Ràdio va fer un programa especial a partir de les 11 del matí fins a les 2 del migdia, després va tenir continuïtat amb el partit del Nàstic, tot anava rodó, tot anava a la mar de bé, la prèvia jo crec que fins i tot...
Va ser emotiva amb els pilars que van fer les quatre colles castelleres de la ciutat, bufant les espelmes d'aquest 140è aniversari amb Baltassar Marquès, que és el soci número 1 del gimnàstic de Tarragona sobre les gespes. Va guardar aquest motiu minut de silenci per tots els socis del nàstic que han perdut la vida al llarg del darrer any.
i després va arribar el gerro d'aigua freda. Amb tot això, amb més de 9.000 persones al nou estadi, la millor entrada d'aquesta temporada, i l'equip va ser incapaç de guanyar el partit davant de l'antequera. Sí que és veritat que hi ha un gol que el Nastic marca de Sergio Santos.
que podem discutir molt, per mi era gol legal, no acabo d'entendre exactament quina determinació pren l'àrbitre, perquè si no dona el gol, crec que ha de donar el penal, però bé, va anul·lar el gol, a partir d'allí, l'entè que era, quatre minuts després, crec que d'anul·lar aquest gol, marca el seu gol, i a partir d'aquí, al Nasti, com sempre, se li fa tota coll amunt, se li fa bola, per dir-ho d'alguna manera, i no se'n surt. Ahir, la onzena derrota en 26 jornades, eh? 11 derrotes en 26 jornades, i ulla, d'aquestes 11...
Sis a casa, que jo crec que encara fa més mal. Doncs vinga, va, arrenquem. Víctor, què et va semblar? Bueno, una llàstima. Potser és l'expressió. Una llàstima perquè, com dius, Jordi, un dia de celebració la gent estava motivada, tothom estava motivat,
A veure, no vull atribuir als jugadors que no es motivin perquè intenten lluitar, però... Gerro d'aigua freda. Jo, potser, per resumir, és aquesta la qüestió, no? Històricament, ja que parlem d'història, al Nàstic hem passat moments molt delicats, sempre s'han de passar moments delicats, faltaria més. El que passa és que, esclar, veus que en guany es repeteix... Crec jo que el discurs... Totes les tertúlies que vaig seguint i la darrera que vaig estar aquí és que és el mateix, no? Equip amb menys qualitat que l'any passat...
Equip amb una dinàmica negativa, ara resulta que l'Atlético Madrileño no era un punt d'inflexió, sinó que era un miratge, un espejismo. Difícil, a més, hem de veure amb qui ens hem de jugar les garrofes, perquè això crec que també és un tema a comentar.
ve i per aquí Múrcias, i l'Ebissa està una miqueta més amunt, equips aparentment secundaris, però amb camps difícils, talaveres... Esclar, sí que n'hi ha 3 o 4 despenjats, afortunadament pel Nàstic, però no acabes de veure rauxa. Veus un equip deprimit, veus un equip amb menys qualitat, veus un equip, que això ho deixo també pels companys, amb alguna qüestió tècnica, Jaume Jardí, dèiem abans, és un tio que...
dels que té més qualitat del nàstic i té que estar remenant les garrofes, no esperant en un racó que li arribin pilotes. En definitiva, no per donar-te la raó, Jordi, que l'acostumes a tenir, però gerro d'aigua freda i tota la gresca que es podia imaginar en un principi per aquesta celebració, doncs ens vam fotre aigua freda o gel directament.
por alta de gel al damunt. José Luis. Sí, como dice Víctor, una lástima porque todos los ingredientes que tenía este partido era para que hubiéramos pasado una tarde agradable, pero bueno, desgraciadamente nos vuelve a pasar lo que acostumamos a ver últimamente en el... no está ahí, ¿no?
Yo empecé el partido con ilusión porque veía que podíamos competir en este partido. Sí que es verdad que algunas indecisiones muy duras por parte de algún jugador, algunos errores de mucho bulto que podían generar un problema grave. Pero bueno, hasta el gol, que como hemos dicho que nadie sabe lo que pita porque...
Al final fuera de juego, si la trayectoria de la pelota no entorpece a nadie al portero. En todo caso, si es por agarrón, yo creo que sería el defensa el que agarra a Juanda. Bueno, hasta ese momento en el Nástic yo lo estaba viendo que podía competir. A partir de ese momento...
Vi el Nastic que acostumamos a ver. Un equipo que se viene abajo, un equipo que cede la pelota a la Anteguera, que sin desmerecerlo, técnicamente nos dio un baño, sobre todo con un jugador clave como es el Luis Gutiérrez, que dio un masterclass de...
de cómo jugar en un campo contrario y ya no se supo rehacer este equipo. Una lástima porque, vuelvo a repetir, era un partido importante, un partido que tenía todos los ingredientes para ser una fiesta, pero al final desgraciadamente vimos cómo el equipo vuelve a perder.
José Marea. Bé, jo, com aquell que diu, no tinc res a afegir al candidat dels companys, el Víctor i el José Luis, estic completament d'acord. Crec que la primera vegada que vaig vindre aquesta temporada aquí a Tarragona Ràdio ja ho vaig dir, i a vegades me diuen que soc pessimista, jo em penso que soc realista, no tenim equip, tot ve de l'origen de la temporada que es va planificar malament, les dues anteriors es van salvar...
Es van robar, no?, a Galícia, amb el Depor i amb el Màlaga, però l'equip tampoc no jugava bé a futbol. El que passa és que van fer play-off. En guany, ni play-off, i vaja, perquè no hi ha play-off per desenys, però el que han de fer és lluitar per desenys. No hi ha qualitat de plantilla debat d'un jugador, o dos com a màxim,
No hi ha tampoc esperit dels jugadors. El canvi d'entrenador no ha sigut un revulsiu. No juguem a res. A la banqueta sembla l'entrenador, el Cristóbal Parral, un peix bullit. Està allà que ni asma ni vesa. Vull dir, no ho sé.
Sí que hagués canviat el gol, un golaro que hagués canviat el partit, sí, però és que, clar, jo tampoc entenc de possible, jo parleu, com venim de guanyar el camp de l'elèctrica de Madrid-Lenyo sense fer un partidàs, però hi canvi els jugadors, no repeteix el mateix equip.
I bé, em penso que tenim el que es mereixem. Vull dir, no tenim mig de camp, no tenim centrals, no tenim davanters, encara el tenim per tres anys. Vull dir que, no ho sé, en tot cas, subscrip tot el que han dit i, malauradament, el panorama pinta amb bastos.
Pinta amb bastos perquè el Nàstic s'ha col·locat perillosament a la zona baixa de la classificació. Només un punt ara per sobre del descens, que el marca el Juventut Torremolinos, que en té 32. Seria el primer equip que baixaria, és el 16 classificat. El Nàstic és el 14 amb 33 punts, un punt més que el Torremolinos i un punt més que el Múrcia. El que passa és que el Múrcia té un partit menys que el gimnàstic de Tarragona. El Torremolinos sí que ja es va posar al dia.
en aquell partit que tenia ajornat, aquesta passada setmana ja es va posar al dia. El playoff queda 5 punts per sobre, que no són molts, però bé, jo crec que ara, per més que segueixin remenant playoff cap aquí, playoff cap allà, ens hem de centrar en intentar salvar la categoria perquè, de lo contrari, el Nastic trepitjaria la segona federació que podem...
dibuixar i pintar com vulgueu i dissimular com vulgueu, però no deix de ser la tercera divisió del futbol on el nàstic des de la temporada 90-91 no ha trepitjat aquesta categoria. Per tant, bé, valdria la pena no vedar i espavilar. Com deia ahir mateix Cristóbal Parralo, queden 12 jornades i hem d'espavilar perquè, si no, això se'm va... se'm va... Ens hem de preocupar, no?
Ho hem d'estar molt preocupats ja. Sí, sí, hem d'estar molt preocupats. Principalmente, las declaraciones de Parralo también las pondría un poco en contexto, porque desde hace cuatro o cinco jornadas está emitiendo un mensaje que no es nada positivo.
ni para la plantilla, ni para la afición, ni para la ilusión, ni para nada. Cuando un entrenador está diciendo que, como dijo, no he tenido nunca un equipo que no dé tres pases como el otro día lo dijo, eso es un mensaje muy directo a la plantilla y la plantilla eso no le hace nada bien. Yo creo que, a mi parecer, Paralo está superado
El problema es que si a este hombre le vemos fuerzas para este proyecto futuro, inmediato, que es la de coger el equipo, darle la ilusión que debe tener, que se merece, y escalar posiciones. Esta es mi duda, ¿no? Yo no estoy diciendo, no quiero decir que a lo mejor una solución sería cesarlo, pero sí que tenemos que poner en contexto
la Junta Directiva o la Comissió Deportiva, si el que ens queda és ser la persona idònea per convertir l'estrenàstic en un altre equip. Penseu que Cristóbal ha empitjorat i bastant els humors que tenia Luis Tésar. A Luis Tésar se'l fa fora després de 10 jornades, amb una mitjana d'1,40 per partit. Cristóbal em porta 16...
i la mitjana ha baixat a 1,18 per partit. Per tant, han pitjorat aquests números.
vosaltres li seguiríeu donant confiança? Perquè, clar, ara mateix sobre la taula pot estar la decisió sobre el futur de Cristóbal, fons properes al club. Ahir deien que, de moment, calma i tranquil·litat, pràcticament asseguraven que estarà a la banqueta a ell d'aquest proper dissabte, però bé, ja sabem com van aquestes coses, i més tenint en compte el Nàstica, en aquest aspecte, a vegades s'ha passat fins i tot de frenada.
A veure, el que està clar és que, com sempre diem, i crec que pràcticament tothom acostuma a coincidir, el més fàcil és fer fora l'entrenador. Però, excepcionalment, tinc que dir, i ho lamento perquè crec que no és l'únic culpable, però com molt bé deia José Luis, actualment el Nàstic, independentment de la qualitat que també deia en Josep Maria que justeja, és un equip deprimit.
És a dir, és el que dèiem al principi, no? El Nàstic és un equip deprimit, amb una afició amb rauxa, perquè per molts 140 aniversaris gairebé 9.000 i pico, 10.000 persones, quants camps voldrien...
tenir aquesta afluència, Múrcia a banda, que l'altre dia era un derbi, però Múrcia a banda, però és un equip deprimit. Esclar, si comencem amb que l'entrenador ja fa jornades que, almenys, de portes en fora, de portes en dintre, òbviament, en el vestuari o tot o queda, totes aquelles històries, però no transmet rauxa, no salveu un entrenador que digui, home, vinga, va, sortim d'aquesta depressió.
Jo ho percebo així. Amb això no estic dient que se'l tinguin que carregar, però, clar, potser faria falta algú que patronés el vaixell que digués un cop de puny i digués, escolta'm, vinga, va, fem-ho, som el nàstic, sí, si falta qualitat, doncs, escolta, perdó per l'expressió, són les 9 i escaig del matí, però piticollons, no? És a dir, endavant, una mica de rauxa i...
Una cosa que crec que hem dit tota la temporada. El Nàstic sempre ha presumit, o ha intentat presumir, amb motiu, que el nou estadi al nostre camp, en altres èpoques, havia sigut un fortí. Enguany és com una espècie de sortida d'aigua plena d'escletxes, perquè aquests sis partits, Jordi, has dit que havíem perdut a casa, no dic que els guanyéssim tots, però guanyant uns quants i empatant són, per exemple, 15 punts. Amb 15 punts estaríem a dalt.
Bueno, en aquestes temporades, des que existeix aquesta categoria, la primera federació sobretot, el Nàstic a casa és un equip que s'havia fet molt fort totes les temporades, eh? Les dues darreres amb Dani i Vidal s'havien perdut dos partits a casa, vull dir, per tant, molt lluny d'aquestes xifres actuals, que ja en són sis, i encara queden dotze partits d'aquests dotze, si no va xerrat, que en queden... són 19 jornades a casa, queden cinc partits a casa...
i set a fora. Segons com millor, eh? No ho sé. A veure, fora de casa la cosa tampoc no està per llençar cuet. Bueno, però, mira... Jo ja sabeu que sóc un matantrenador, perquè, no ho sé, que no m'agraden. No ho sé. Però, clar, és que si... No el destituiries, a Cristóbal? A veure...
Jo sí, perquè veig que el canvi no ha suposat res, ja dic, l'equip agafa l'ànima de l'entrenador, vull dir, no es veu un equip que lluita, perquè si perdem mala sort, però l'equip lluita, l'equip hi va, pit i collons, però això no hi és. Per tant, què passa? Si el sassem, en qui posem? En qui portem? Això genera més dèficit.
Com no portem el Joan Oriol, que és de la casa i almenys intentaria que els jugadors posessin pit, però clar, és que si no, on tenim? Un altre entrenador que vindrà aquí i no sabrà res?
Per tant, jo... Clar, tenim l'Aldenc i després ve el Sabadell, no? Sí. Clar, dos partidassos que... I diuen que l'Aldenc potser està a punt de fer fora. L'entrenador, diuen. Home, doncs sí que el primer, que van dels primers, o va a quart i l'està a punt de fer fora, doncs n'altres què han de fer? Aquí baix no hi podem aguantar més temps. Si aquests dos partits...
no treiem quelcom de positiu, llavors potser sí que haurem de prendre una determinació, i si hi devem dos milions en comptes d'uns, no se'n deuen dos, però hi ha d'haver un canvi revulsiu, i al final de temporada, ho torno a dir, perquè no ho havia dit, hi ha d'haver un altre canvi revulsiu, que és de dalt a baix. S'ha de canviar tot, s'ha de girar la truita, s'ha de vendre i s'ha de comprar. I aquí passa la solució. Estíem on estem ara, o a la tercera divisió. Tu creus que algú vol comprar?
Així ho va dir la Junta d'Accionistes, per mitjà del seu advocat, que ell estava a posar a invertir el que faltés, però els que estaven allà assentats no es volia. I algú vol vendre? Aquí està. Jo crec que sí que vol vendre, però potser vol vendre car i l'altre vol comprar barat. Això no pot ser, s'ha d'arribar en un acord.
Bé, veurem què passa. Difícil, una situació molt difícil, i sobretot amb el tema esportiu, ja els temes polítics o econòmics els deixem a banda, que déu-n'hi-do també, però amb el tema, tot bé, d'una desastrosa gestió després de la substitució de Dani Vidal, fan fora un entrador que no s'ho mereixia,
Destrossen un equip que estava consolidat com a mínim i déu-n'hi-do per estar en playoff. Jugadors que han parlat que potser tenien ofertes, però en un moment que tu tens un equip que te genera confiança, que te genera futur, tu has de fer un esforç.
Perquè si al fi i al cap, per no ser la quantitat, que renovació de... Ja me'n vaig més de lluny, de Trigueros que l'altra central, el... Nacho. Pol Domingo. Pol Domingo. Tot això, s'ha de fer un esforç.
si tu tens clar que això ha de ser el teu futur i, a més, estava consolidat aquest futur. Si al final, per poca cosa, tu no arribes a un acord i després tu acabes gastant amb 7 o 8 o 10 o 15...
que no et donaran el que t'adonaven, al final econòmicament has perdut diners i has perdut un equip. Vull dir, la gestió ja ve des de llavors. A partir d'aquí s'han volgut posar parxes de segona mà...
que no donen, i està clar. També, el tema entrenador, tampoc l'hem encertat. Crec que el de Dana Vidal és una ferida que costarà de cicatitzar. I tot el que ha vingut no ha agafat el que necessitava. Aquest entrenador, quan va vindre, té un tarannà
Molt correcte, però no s'ha fet amb l'equip. Des del primer dia no s'ha fet amb l'equip. Per les raons que sigui, no ha connectat amb l'equip. I això es veu. Això es veu que l'equip juga... Bé, juga, és un dia, no?
sense una idea molt clara, si juguem defensivament, si juguem ofensivament, si han de tindre la pilota, si no l'han de tindre, no ho tenim clar. Qualsevol equip el veus, no? Ahir el mateix antequera. Jo no vaig veure que van trencar la pilota cap vegada. Pilota en terra, més o menys, i...
donant passos endavant. Nosaltres això no ho tenim. Fa anys que no ho tenim. Però, bueno, és una altra filosòfia de joc. Nosaltres, quan intentem baixar la pilota, normalment ens crema. Ens crema. I, a més a més, a vegades la juguem en zones tan perilloses que pateixes tota l'estona, vull dir. Passes enrere, no sé què ve que passes enrere tantes vegades al porter...
Quan no tens un jugador de qualitat que pugui dominar la pilota i llavors treu d'allà... No ho sé, el Víctor també ho dirà, però és que, clar, el Jardí ha raconat a la banda, no toca pilota. Quan jugo cap al mig, ja millora l'equip i millora ell. El Pablo Sánchez central jo no l'hi veig. Si on t'ha de jugar és al mig del camp. Vull dir, estan jugadors desubicats i això ho ha de veure l'entrenador, perquè quan fa els canvis es nota que millora l'equip. No ho sé...
Ja té temps per haver conegut els jugadors, eh? L'essencial crec és això, que els jugadors, pel que coincidim, tenen potser una miqueta menys o bastant menys qualitat que l'any passat, però se'ls ha de treure el suc que no se'ls ha dret fins ara, perquè si no els hi traiem...
és que, bueno, no vull dir, és igual, anava a dir, ens anirem al pou, però és que estem així, estem a temps de remuntar i hem de ser optimistes. Anem a la jugada polèmica, va, que no és el kit de la qüestió de la derrota del Nàstic, ni d'aquesta mala imatge, ni que Cristóbal ahir es queixava amargament que totes les vegades que ha demanat revisió a aquest bar que tenim l'Aucosa no li han donat la raó, però la jugada d'ahir...
Jo crec que costa d'entendre, perquè no sé exactament què és el que veu l'àrbitre, no? És un llançament d'un servei de cantonada, en què jo crec que gairebé tots els serveis de cantonada que veu, la majoria, van anar jugadors per terra, en què jo crec que el defensa de l'antequera agafa a Juanda i el tira a terra, entre altres coses, perquè...
el defensa l'antequera devia fer gairebé metre 90 i Juan de'n fa metre 70 i gràcies per dir-ho d'alguna manera, arriba el refus a la frontal, l'enganxa molt bé Sergio Santos de Bolea, la pilota va cap a dins i l'àrbitre dona el gol
La revisió del quart àrbitre ja no ho veu clar, crida l'àrbitre principal i a partir d'allí anul·la el gol, en principi per fora de joc de Juanda. Quan està a terra, quan dius, bueno, doncs potser era penal, no? Potser era penal, si vols anul·lar el gol. Tot i això, els dos jugadors estan a terra, cap dels dos intervé amb la jugada, per tant, no entenc exactament què acaba xiulant. I després també la segona meitat, una vegada que van demanar una challenge per un cop de colze que s'havien portat...
Hugo Pérez, doncs no hi havia imatges per veure. Jo no l'he vist, Jordi, la jugada repetida, però... La del gol... Mira-la, mira-la. Però el que és incomprensible és que fora de joc no pot ser mai, perquè el jugador que l'agafa està darrere, i el jugador anàstic és agafat per darrere, per tant, el jugador no està fora de joc, ni en línia ni res, per tant, o és pènel...
O és gol, però fora de joc no pot ser. A més, ni tapa la trajectòria de la pilota. Ni tapa, ni res. Entra molt clara, ni tampoc intervé amb la jugada. Està en terra. Com pot pitar fora de joc? I és el que diu el Josep Maria. A més, el defensor és el que el tira a terra i encara està més enrere que el fora de joc. És que de veritat que... Pita falta, potser sí, però clar, no pita falta, pita fora de joc. Està clar que...
A veure, crec que coincidim, i no és per 100 estigués, que era un gol que podia pujar perfectament el marcador. Anem a deixar-ho així, suavement, perquè el que passa... De tota manera, anem al mateix, eh? I perdoneu que posi el dit en l'anàfra. Estic d'acord, és un moment psicològic.
Sí, però quedàvem molt partit per davant. Escolta'm tu, vull dir... Et donarem la raó, tots quedàvem molt partit per davant. La llàstima és que amb la majoria de partits que hem perdut, i especialment a casa, no hi ha hagut cap que diguis, ostres, aquest l'hem perdut injustament. No, perquè normalment els equips són millors que tu. Sí. Aquí anem. Sí, sí, sí. Perquè el Nàstic, escolta tu, un gol més el té que fer. Per guanyar, un gol més, almenys empatar.
Que sí, però forma part d'aquest adepre. Oh, una jugada dubtosa. La primera part van xutar un cop a porta, i la següent a dues. I una rematada de l'Enric Bujol. I l'antequera, les estadístiques, si no he vist malament, va rematar sis. I el Rebollo va treure un parell. Un parell, el Rebollo va treure un parell. Bé, la situació de l'equip jo ho diu tot, no? De les últimes deu jornades, només dues victòries. Per tant, jo crec que amb això està pràcticament tot dit, perquè deu jornades és...
gairebé un terç de lliga. Bé, encara no arriba el terç de lliga, però estaríem amb números, home, molt perillosos. No? Muy peligroso. Muy peligroso. Tenemos un partido contra el Dens este sábado.
que, bueno, puede pasar de todo, está claro, ¿no? Como en el campo de Madrid que íbamos de víctimas y al final pues sonó la flauta. Gracias también y eso es un problema de dejarlo todo en manos del portero. Cuando el portero te salva tantas veces, mal vamos, ¿no? Y ayer con el 0-1 aún podíamos tener alguna ilusión de que alguna jugada de estrategia
o alguna jugada de suerte... Però l'estratègia la portem fatal. Amb el que era aquest equip, amb l'estratègia, amb Dani Vidal i Ivan Moreno, ahir ho deia el nostre comentarista, el Pitu Iglesias, que no creiem perill... Ni una, ni una. Ni mitja. Vam tenir 13 serveis de cantonada. Però tots els serveis de cantonada, com vulgarment es diu a l'OIA,
amb tres centrals que tenia d'un metro, un hora antípico, que va ser impossible. Totes les reputjaven. Llavors, tu tens clar que per aquí no pots anar. Doncs intenta fer-ho d'una altra manera, no? El que deia, que el dissabte tenim l'Aldense, que ojalà deiem alguna cosa positiva, perquè si no...
Tenim un altre partit amb el Sabadell que va com una moto i que suposo que no vindrà aquí a regalar res. Anem al Gezires que està a la zona alta de la classificació, no està en playoff però està per allà dalt. Pot passar qualsevol cosa, però la trajectòria és el que deia abans, què et transmet aquest equip o què et transmet aquest entrenador? Il·lusió que ara amb un futur immediat? Jo particularment no.
Llavors, això es tindria que ja parlar, no?, perquè, si no, a partir d'aquests tres partits, no voldria vindre aquí amb una tertúlia a plogar, eh? Sí, sí. Senyors, anem deixant aquí, que ens hem quedat sense temps, hem arribat a les 10 del matí, agrair-li al Víctor Roca, al Josep Maria Llor i al José Luis Martín que ens hagin acompanyat. Que vagi molt bé, bon dia. Gràcies a vosaltres.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa, Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana. Els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
I s'acaba la tertulia esportiva. No va poder ser, des del punt de vista esportiu, amb el Nasti, que ahir, doncs, amb el nou estadi que s'haurà de ple, però sí que vam viure almenys una festa, una gran festa del 140è aniversari, i que el compartíem amb tots vosaltres, amb la veu del Joan Andreu Pérez, que el tenim aquí. Joan Andreu, bon dia. Hola, bon dia. Jo l'estava comptant, els convidats. Clar, vam parlar unes 18 entrevistes, més o menys en 3 hores, per tant això vol dir que multiplica per 2 o per 3, perquè en algun moment hi havia 3 convidats, eh?
una trentena llarga de persones que van passar per aquest programa especial de 3 hores, bueno, rememorant totes les seccions, que no són poques, del Club Gimnàstic, no?, en aquests 140 anys de història. Més algun català telefònic que també, degut a que estaven lluny de Tarragona, doncs es van veure obligats a entrar per aquesta via.
I que van ser testimonis molt xulos, entre altres els de Galleta Cornetto, de la mateixa Natalia Rodríguez Campassat, per l'estiu de Tarragona el seu dia i, evidentment, van voler deixar la seva empremta en el record d'aquest aniversari tan important pel club, recordem, el club més antic de l'estat espanyol per seccions.
Doncs de seccions en vam parlar pràcticament totes, des del patinatge, la rítmica, el bàsquet, el futbol sala, el tenis taula també, i molts personatges que van passant el necessit genuïn, que va ser molt emotiu a la recta final...
Anem sentint, hem fet una compressió, vull dir que això m'ha agafat 3 hores i les hem comprimit en 25 minuts més o menys. Anirem sentint ara en aquesta franja fins que demanin pas des de l'exterior i després també a la següent franja a partir de dos quarts d'11 també sentirem la resta de testimonis. Parlàvem d'entrada del bàsquet. Joan, no vas sentir-los que ens explicaven? Sí, sí, perquè era una època molt concreta del nàstic femení. El nàstic el vam diseccionar en femení masculí, començàvem amb el bàsquet femení.
La Pai Vibre que les meves companyes eren primer entrenadores, la Giovanna era entrenadora meva i la Montse també, Montse Boada, i quan era jo petita m'han fet créixer, m'han fet lluitar, jo era una de les jugadores més tirant cap a la defensa, que no pas de fer punts.
I després, quan vaig començar a jugar amb elles, per mi era un honor jugar amb Giovanna al mig del camp. Era un referent meu. Carme Tosset, hola, bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Explica'm la teva experiència personal a l'anàstic i això, hi ha un dia com avui que es sumen 140 anys de vida.
Bé, jo com han dit tots, no? Vull dir, una experiència, vamos, increïble. I, a més, això, que el que et queda ser és amb les amigues de tota la vida, vull dir, com deia la Pili, que ens continuem veient encara, no sé, una etapa molt bonica. I, bueno, jo també recordo amb molt carinyo el senyor Boquet, perquè, a més, el veia últimament el Capuchino, amb els amics, o el Ramon i Café. Em sap molt greu, no? La veritat és que m'acabo d'enterar, eh? De que...
Impacte, és un impacte, sí. L'altre ja m'ho comentàvem també, perquè també el visualitzo d'èpoques a López Pelá, i en fi, de l'època en què ens tractàvem molt bé, encara en què parlàvem del Nàstic. Miguel. Jo voldria dir que jo vaig viure molt de prop amb en Toni Boquet,
l'autèntic naixement de tot el que és el bàsquet femení i el seu impuls va ser absolutament vital. Que no era fàcil. No era gens fàcil, ningú sabia massa de què anava això i no només ens va posar... Ell i jo treballàvem molt, molt, molt de prop. Va patir molt, va buscar recursos, es va dedicar molt i jo diria que
El bàsquet femení a Tarragona no s'entendria igual si no hagués estat Antonio Boquet al seu principi, sobretot en la potència que va després generar el Nàstic, que després van venir més coses i ha hagut de tot tipus, no només el Nàstic sinó fora del Nàstic, però recordar l'Antonio Boquet en aquell moment és fonamental per entendre tot el que ha passat després.
A ver, que es una pena realmente, porque yo después de jugar además fui entrenadora, montamos dos campos de básquet, uno en el Élida y otro aquí, y ver que todo lo que estás haciendo, pues que de un día para otro de pronto desaparece, pues da mucha pena. Bueno, era el Nástic, el Nástic es el club de la ciudad. Sí, está el TGN, está el CBT, pero era el Nástic.
i de pronto, pues que desaparezca, y nosotros inauguramos el pabellón, estuvimos aquí en el partido, y verlo, pues que ahora solo hay rítmica, que tengo muchas amigas y que no de esto, pero que ya nos lo hace servir para lo que era realmente, pues da muchísima pena. Mira, el bàsquet femení, recordant els inicis del bàsquet femení del Nàstic, mira, el Lluís Mesquida va passar també per allà pels micròfons del programa especial que fèiem des de l'exterior, a
que el home també ha estat molt involucrat en diferents etapes del club. Sí, sí, ha estat de directiu a l'època de l'Antoni Biberdú i a la vegada també prèviament havia estat a la secció d'Atletisme d'Atlèstic on ell va córrer i també va tenir la sort que un dels fills es dediqués a això i també fos els puntals en el seu dia a nivell atlètic tant en el prop Inèstic com després en el Futbol Club Barcelona.
fos part de la meva història. Jo simplement vaig començar a anar al Nàstic amb el meu pare, que era periodista, a veure els partits del Nàstic allà a l'Avinguda Catalunya. De l'Avinguda Catalunya tinc bons records perquè allà, d'alguna forma, ja funcionava la secció de l'atisme. Per les competicions, també tinc una anècdota ara, es col·locaven unes vetes al camp on es feia una pista...
perdó, una pista de quatre carrers, i llavors allà es feien les competicions, no? I per fer el 100, que no donava la recta, doncs es feien en diagonal. T'estic parlant dels començaments dels 60. A partir d'aquí, doncs, bueno, d'alguna manera, la nostra època o la meva època a la secció de l'atisme, com a atleta, va ser...
la segona meitat dels anys 60, on van aconseguir forces coses, entre elles aquell famós campionat de Catalunya absolut, on el relleu nostre del nàstic, que eren 3 xiquets, perquè érem xiquets de 16 anys i un de 17, vam quedar campió de Catalunya absolut amb el 4x4.
Després ja vaig tindre l'època de directiu de la secció per acabar com a vicepresident del club durant 9 anys. Per dir una xifra ràpid, jo et diria 20 anys de vinculació directa. Primer com a atleta i després com a directiu de la secció de l'atisme i del club. Més o menys 10 i 10.
Un altre dels convidats, el Lluís Mesquida, i mira, parlant també de futbol sala, i Natàlia Rodríguez, que tot i que no va poder ser present, Joan Andreu, sí que va intervindre, prestava a un campionat, no? Sí, ella treballa per l'Espanyol Adletisme, aquest cap de setmana, retrasmès per Teleportes, ha fet un campionat estatal, i ella estava present, però sí que va voler deixar el seu testimoni via telefònica, és una aleta, nascuda esportiva en el Nàstic, i que n'ha fet quatre rompides, ho hem de recordar.
Doncs mira, avui dia la secció de futbol sala consta de 8 equips, més les escoles associades, en el qual sumem més de 100 esportistes. Fet que enguany hem batut el rècord i ha estat dels últims 5 anys l'any que hem tingut més esportistes. Molt bé. Permeta'm només un segon, perquè tenim una trucada que no pot esperar. Endavant. I creiem que si vols posar-te uns auriculares d'un esportista que ha passat pelnàstic, que no és qualsevol esportista. Saludem ja Natàlia Rodríguez. Hola, bon dia, buenos dias.
Hola, buenos días.
Muy bien, pues la verdad que es todo un lujo. No son poquitos años. Explícame alguna anécdota o cómo empezaste tú en el Nase de Tarragona y qué recuerdas o a quién recuerdas te apetece aquello, decir alguna anécdota. Bueno, yo eso todo...
No, que recuerdo así con más caridad y con más cariño, porque estuve en el nazi en mis inicios, cuando empecé a los 10-11 años en la Escuela de Autismo del nazi, y bueno, fue una etapa muy bonita, porque, bueno, pues es un momento que disfrutas muchísimo, mucho compañerismo, que realmente haces piña con los compañeros, y esa motivación es lo que te ayuda después a dar continuidad a esa actividad. Luego ya pasé a una etapa más avanzada, que era ya profesional, que era adulta, en 2009,
Fue un par de temporadas con el nazi, que fueron dos momentos muy diferentes de mi trayectoria deportiva, pero muy bonitos a la vez.
Natalia Rodríguez, també, amb aquest testimoni que ens feia en directe des d'aquest campionat, on forma part de l'equip tècnic, i de la rítmica, que en van parlar en diferents entrevistes, Joan Andreu, en una primera entrevista parlant això de la rítmica, i després amb la galleta Jornet, també amb entrevista telefònica, podem sentir què explicàvem de la rítmica en aquest moment.
Passaven moltes hores, van passar molts moments d'atenció, molts moments d'il·lusió, perquè ens anava bé, la veritat, ens anava bé. La Pili ens acompanyava sempre, era el complement de la rítmica és el vellet, i ella estava allí amb totes les categories, amb totes les edats.
i per la seva manera de ser ho van portar tots, tant les nenes com nosaltres, ho portàvem tot perquè és una cosa que han de fer sí o sí, no els agrada massa, però ella aconseguia que això es portés i es portés molt bé.
Encara a dia d'avui continua projectant el que feia aquí, en un negoci que hi ha aquí mateix, a la Vall de la Rebessada. Falca, gratuïta, no pateixis. Ho portes bé? Sí, molt bé, molt bé. Molt il·lusionada, molt contenta. És una escola també, família, perquè a mi m'agrada molt compartir i...
Bé, llavors és el mateix, és una escola petiteta, es diu dançar, està aquí a la vall, i això, tot l'equip tenim això, que siguem una família i les nenes vinguem amb il·lusió, amb ganes i amb responsabilitat, clar, i un treball que hem de després transmetre. Parlant de la Rímica, és una de les seccions segurament del Nàstic a dia d'avui, que ells ja donen més èxits, més brillants,
no només per la Teresa Fusca, que segurament seria la que ha aconseguit uns resultats més internacionals, però després s'han aconseguit resultats molt brillants amb moltes altres gimnastes que no sé si ens calguien als dies de les mans.
Jo crec que és una de les accions que sí, que va donar molts èxits. Ara últimament no conec massa com va. No és una última hora, però dijous m'ho passaven. Nàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens de primera categoria estatal amb el seu conjunt sènior. El conjunt sènior de Nàstic ha assolit una fita destacada des de la gimnàstica rítmica fins a la estat oficial del conjunt de primera categoria format per 19 millors d'equips de l'estat. Per tant... Continua. Me n'alegro molt de saber que...
que tots els trios encara estan continuant, però sí que és veritat que en totes les categories i en totes les edats i totes les competicions que hi havia, teníem èxit. I això també feia que la cosa funcioni. Treballàvem molt fort per tenir-ho. Recordo que eren 3 hores cada dia, caps de setmana, viatges, desplaçaments... O sigui que era un èxit, però perquè hi havia molt de compromís.
Jo no t'areu galletà. Galletà Cornet. És una aleta que va començar a les pistes de Camp Clar, malgrat que als inicis de tot les pistes de l'aleta estaven justament ahir on vam fer el programa, i és un encamp visible del món de l'esport a nivell nacional. Està, de fet, al Comitè Olímpic Espanyol, també per telèfon. Després d'haver estat als Jocs Olímpics d'Iber, va participar-hi al programa i va dir això, de la seva experiència com a grana.
Em pots dir que és el meu club, perquè estic prou orgullós i satisfet d'haver sigut part del club i d'haver portat algun granet que doni més importància i més relevància al mateix fet de ja estar als 140 anys d'història, que és realment impressionant.
les condicions en les que entrenaves, tothom recordava les pistes que hi ha on estem ara nosaltres, les pistes d'entrenament d'aquí de la bodellera, però l'altre dia parlant amb tu em vas dir, jo no les vaig utilitzar gaire, jo vaig anar directament a Campo Claro.
Sí, efectivament. Jo recordo haver estat a les pistes del gimnàstic, des de terra, al costat del camp de futbol, però puntualment amb competicions. Perquè en aquella època jo encara era jovenet i en aquell moment pertanyia al reus esportiu. Aleshores recordo les competicions de...
dels campionats provincials i aquest tipus de competicions que hi havia i que realment hi havia força rivalitat entre el gimnàstic, els reus i els ploms. Però tinc un bon record d'aquelles competicions amb aquella pista, també, sí.
Doncs, home, van ser molt més extents, va explicar moltes més coses, però m'he agafat un abstracte, un resum, com també el pas pel programa del Pere Valls i de Raül Oterino. No es podria entendre la història d'enlàstic sense aquestes dues figures, en les seves diferents especialitats, però són dos en els propis relacionats amb l'enlàstic de Tarragona. Vam sentir-los.
La meva vida ha sigut esportiva i encara faig alguna cosa, molt poc, tota la vida el Clujín d'Astig de Tarragona, no cal... Com vas començar i per què aquí a l'Astig de Tarragona, Raül? Doncs mira, simplement perquè el frontón antic que hi havia a l'Avinguda de Catalunya érem crios. Ubiquen-se, per als que no ho recordem o per als que no ho recorden, el frontón a l'Avinguda de Catalunya on estava? On estava el camp de fútbol. Val.
Entre el camp de futbol i l'altre camp de futbol que li deien el camp de hockey. Allà on viig jo, d'ocea, més o menys. Port? Sí, més a tu. I llavors l'afició va entrar molt fàcil. Estàvem allí de crios. I els que jugaven quan se penjava una pilota l'anàvem a buscar i potser no la tornàvem. I després anàvem a jugar a altres. Així de senzill. Et parlo que teníem 8, 10 o 11 anys.
I així va començar? I fins a quan? És a dir, quants anys has estat aquí? Quant de temps? Quants anys, sí. Des de l'inici? Ara en tinc 82. Ah, sí que jo. Bueno, jo he nascut aquí a Tarragona. Sí, sí. No, però fins quan vas estar aquí a Atlàstic? No continues, ara?
Sí, que continuo. Formo part de la junta del club. Continuo durant guerra. No, no, sí, sí. Bueno, guerra no massa, però bueno... Estem, estem. Què significa per tu el nàstic? Pues mira...
Diré una frase molt vulgar, el millor club del món, vull dir, és que per mi no hi ha res més. Existeix el rest del món. Però el nàstic és el nàstic, ja està. Vull dir, és que no tinc paraules. Jo ho tinc aquí pel meu pare, que és el que ha patit, on anava amb ell i anava sempre a tot arreu. Llavors, aquí on estem ara, a l'any 72 hi havia una pista, es va inaugurar la pista d'atletisme,
que fins llavors no m'havien tingut, ni havia pogut fer ja molts i molts anys si jo no l'havia vista.
I aquí és on es va fer molta part de l'atletisme dels anys 70 fins a la meitat dels 80. Després ja van venir a la pista de Camp Clar i l'atletisme es fa allà, però això és un punt important i sobretot va ser un punt d'inflexió, perquè en el fons abans els atletes havien d'entrenar o competir sense pista d'atletisme pròpia, no?
I això va ser una cosa important. Fins llavors, jo me'n recordo d'haver anat a una pista d'al·latisme que hi havia on ara hi ha la Universitat, hi havia les casernes militars i darrere hi havia una pista d'al·latisme molt senzilla, però era la que teníem. Bé, aquí va començar tot.
O sigui que l'epicentre de l'instal·lació estava entre la variant, per entendre'ns, a l'altra banda del cementiri, la banda d'aquí... L'Avinguda Catalunya amb Rubí Virgili. En tota aquella zona hi havia l'estadi en aquell punt i l'altre estava justament on hi havia el que era el Roy del Tàrregó, el Camp Muralles i demés.
Mira, aquí en cap no portàvem ni més programa. Aquí encara quedava molta gent per passar. No havíem parlat encara de futbol, imagina't com anava totes aquestes seccions del gimnàstic. Parlant també de patinatge. Anem a sentir que ens explicaven parlant del patinatge.
Ens ha costat molt. Vam treure un esport de zero a Tarragona i que a Catalunya tampoc és que hi hagi molts clubs, són poquets, és un esport minoritari. I tenim la Carla Plana, que és tricampiona, i us dono una notícia que m'acaba d'arribar fa un minut en exclusiva. Primícia. Primícia. Acaba de ser bronza al campionat d'Espanya indoor.
Han estat tot el cap de setmana, jo no hi he pogut anar, doncs perquè estic aquí, doncs amb el club, i se li ha resistit. L'indor és en pavelló, parquet, és un esport que no practiquem habitualment, i al cap de setmana se li ha anat resistint, ha fet un top 5, i ara mateix s'acaba de proclamar bronze del campionat d'Espanya. Indor a la prova llarga, que és el seu, jo saps, que ella és de fons.
Bé, jo és un cas una mica no típic ni res, però la secció la va crear Núria López l'any 2012, igual que patinatge en línia, i el 2019 jo soc mare d'esportista, o sigui, jo no he patinat mai.
I el 2012 va haver-hi un canvi de l'equip esportiu. Llavors va agafar el que és la secció amb el tema de delgat. L'equip està format per Claudi Alfonso, que és la que porta tot el tema esportiu, i, bueno, comentar que és una secció...
que a Tarragona no hi havia fins ara patinatge artístic. És una disciplina que no hi ha molts clubs a Tarragona i ciutat, només hi ha el nàstic. Vam començar amb 15 nenes i avui en dia som 60 i anem a poc a poc.
Doncs, a més de Simonis, això era el programa que fèiem ahir en directe des de les 11 del matí fins a les dues del migdia. Bé, jo no era que es vulgui quedar-se una hora més, perquè el convidat em faltaven, eh? A més, anaven arribant, eh? Estàvem en un lloc d'entrada de les instal·lacions del camp d'artificial, no? Avui hem d'acte també, sí, una hora així com el metge. Les dues del migdia, eh? Fins les dues, i aquí encara no havíem arribat a l'Equador, i mira, passava Víctor Fuster.
que també ens explicava coses molt boniques de la seva trajectòria, el Nàstic. El Nàstic és casa meva. Ara estava reflexionant una mica i pensava, què diré quan em pregunten què és el Nàstic? Doncs des dels sis anys que soc sòcia del Nàstic, que faig rítmica, la vida m'ha portat a estar molt, molt lligada esportivament, professionalment,
I em sento molt orgullosa, ara que estic una mica amb un altre vessant i no estic tan vinculada al Nàstic, veig també la grandesa del nostre club, el referent que és a Catalunya, i realment puc dir que soc una persona molt afortunada per tenir aquesta vinculació a aquest club històric. I mira, ara em podria emocionar veient el Rubén, també he tingut la gran oportunitat de formar part del Nàstic Genuine, de...
nodrir-me dels valors que ells representen i de sumar a la ciutadania de Tarragona, ajudar a transmetre aquesta filosofia, aquesta cultura que el Nàstic Genuin representa, però també que el Club Gimnàstic, a través de la rítmica que jo és on he tingut.
molta possibilitat de compartir, d'ajudar, de sumar, de fer arribar a les famílies la possibilitat de fer activitat física, de fer esport d'una manera que les gimnastes ho puguin gaudir, doncs ha estat molt enriquidor. I em sento molt feliç avui de veure aquest... Recordo també quan es va fer el centenari, que el meu pare era delegat de la secció de ritme i que van anar...
a Madrid, a veure el rei, i en aquell moment a casa nostra això es va viure com el centenari del Nàstic, i ara ja han passat 40 anys, que fa una mica de vertigen, però durant aquests 40 anys el Nàstic ha anat creixent, s'ha anat consolidant encara més, i crec que ara estem en un punt molt bo en què encara farem un pas endavant i...
i acabarà de consolidar-se com a un club referent a Catalunya, molt més enllà del futbol. Jo també vull posar en valor que el Nàstic es pot ser conegut pel futbol, però les seccions que el formen tenen molta història, hi ha molta gent de manera altruista que està treballant al darrere.
Vito Fusté. Sí, a més és que ara fa un segon que te deia vull comentar alguna cosa de la Vito Fusté, doncs justament això que acabava dient, el posar en valor les seccions, les moltes seccions que es tenen al Cluj-Gimnació de Tarragona, que el nàstic no al final és només l'equip de fórmula, amb els que a nivell d'imatge sigui el que més sona, per ser una Vito Fusté, una cosa que ahir no tocava parlar-ne, però...
és una persona que també, dins el món de l'esport, s'ha dedicat a una cosa com és el rugby, que tu sàpigues. No ho sabia. I acabo. Ara, actualment, està com a madreta del Consell d'Esports de la Generalitat, el Berni Álvarez, i diu que és una experiència que li està agradant molt. Que també va intervenir el programa, enregistrar perquè estava en un acte, però mira, tenis i pàdel. Va, anem a sentir el tenis o el pàdel.
Doncs mira, el tenís, tenim una secció molt forta que està creixent molt, la veritat, vam començar amb molt pocs nanos, quasi res, diria, d'adults, i la veritat és que el treball ben fet, la qualitat que donem en el dia a dia i el treball que tenim humà darrere amb el cos tècnic, ens ha permès la...
el creixen exponencialment en tan poc de temps que estem super contents, la veritat et diria que hem multiplicat per dos o per tres la quantitat d'alumnes que tenim tant des de nanos de tres, quatre anyets fins a gent que es dedica a la competició a nivell de Catalunya, a nivell d'Espanya i després un grup que a mi personalment m'agrada moltíssim són els
Els adults que els veus disfrutat, es connecta al seu dia a dia i venen aquí i s'ho deixen tot i la veritat és que et dona goig veure-ho.
Bueno, volvemos un poco a lo mismo que te decía Carlos de la sección de tenis. Al final empezamos relativamente hace poco. Estamos creciendo a pasos agigantados. Estamos muy contentos. La verdad es que hemos triplicado o cuadruplicado la cantidad de gente que hay. Es una ubicación, un club histórico en el cual sabemos que vamos a seguir creciendo. Ahora empieza un poquito nuestro fuerte también, teniendo en cuenta lo que hablábamos hace un momento del tema del clima, que no nos ayudó mucho en los últimos dos meses.
Ahora empieza el sol, somos un club outdoor, la gente lo elige y los estamos esperando. Doncs més testimonis i més accions, eh? Vas parlar amb la Mary, la Mary la vas haver d'entrevistar. La Mary tenies. La Mary, eh? Sí. La vas haver d'entrevistar abans perquè no va poder estar allà amb nosaltres, però quants anys porta el nàstic? 40. És que porta a Tarragona a Ràdio Criats. La anem a sentir-la, va. Començo amb Rambla Nova 106...
ha plogut una miqueta president llavors era el Joaquim Ponsmestres i cada secció tenia el seu president el president del club era el Joaquim però per exemple el futbol tenia el Miquel Nogueres com a president vaig començar allí els dos mesos d'inaugurar aquella seu i he passat per Rambla Nova 106 per Rambla Nova 36 i per l'estadi
Bueno, me vaig entrar que hi havia la secretària que llavors ens tenien, que era la filla del Valdiri Freixes, plegava, i vaig presentar la meva instància, apujada per Montillet també, pel David Castillo, i vaig entrar, vaig caure en Gràcia, veien que era competent, doncs allí estic.
Doncs aquí està, hi poca... Una institució, perquè, clar, ningú la coneix amb el nom, i la coneixem com la Merri del Nàstic, que ha passat per tots els fronts que hi ha hagut al club, des de renovar carnets de soci, està a la secció de tenis, ara al pabelló, vaja, en definitiva, que 40 anys, i va començar la Rambla Nova 106...
Va passar després el 36, llocs on es va estar la sota d'anàstic i ara que està el pavelló del club gimnàstic. Vam passar moltes més seccions i molts més convidats en tres hores. Podeu recuperar la pàgina web, tarragonaradi.cat, entreu, veureu que són tres hores de directe, ahir diumenge, doncs, dues. És que no en sé cap res més, però sí que el major, Maria Andreu, sí que l'han de posar, no, el president?
Sí, és un dels que va passar pràcticament a última hora, vam parlar-hi amb ell, perquè és el president del club gimnàsio de Tarragona, i va posar en valor justament tota la gent que, de forma altruista, fa esport a les seccions. Home, realment és extraordinari, no? El Nàstic és el club més antic d'Espanya...
i crec que tota la gent de Tarragona i del Nàstic hem d'estar orgullosos per aquest fet. Tenim unes accions que funcionen perfectament, amb un altruisme total, la gent està entregada al màxim, i la prova és avui, l'èxit d'aquesta jornada de 140 anys, i bé, ple de gent, ple de nens, que és el més important, amb samarretes del Nàstic, que és el que més il·lusió em fa a mi, veure els nens de Tarragona que vagin amb el samarret del Nàstic,
Quan li pregunto al Nàstic, què li surt? Doncs el Club Ginàstic, no? Club Ginàstic, tota la gent del Nàstic, tota la família nàstiquera que som i els moments bons que viuen les accions. Aquesta setmana passada l'equip de Ritmi que ha pujat a primera divisió, que és un fet històric.
les altres seccions funcionen totes perfectament i bé, i al final és el futbol, no?, que marca una mica la diferència, no?, tots els moments bons i no tan bons que hem viscut, però bé, que formen part de la nostra història. L'Estic és un gran club, no?, i hem tingut grans esportistes, no?, hem tingut campions de totes les categories, no?, tant a nivell local com a nivell nacional com a nivell mundial, no?, i això és un orgull i una satisfacció per nosaltres, no?, veure que
que la nostra gent treu aquests resultats i que fa que el Nàstic cada vegada sigui més gran, no? Bé, jo sempre dic, no?, que la definició del Nàstic genuïn és el millor equip de la història del Nàstic, no? Realment són els xavals extraordinaris que porten la samarreta i l'escut del Nàstic amb la màxima il·lusió i el defensen amb el màxim orgullo i, per tant, és una cosa extraordinària que ha fet el Nàstic i tots estem molt orgullosos, no?, per aquest fet, no?,
Veure'ls aquí durant la setmana, jo baixo molts dies a veure com entrenen, quan juguen algun torneig, i realment és emocionant, és fantàstic. I el voluntariat que ha nascut gràcies a aquest equip, eh?
Sí, home, clar, hi ha moltíssima gent identificada amb aquest projecte, identificada amb el Nàstic, que quan demanes voluntaris sempre tens molta gent disposada a ajudar i a col·laborar amb l'entitat, i això és un motiu de màxim orgull. Gent molt bona al Nàstic, tenim l'Enric Batista, que és el vicepresident, que ho porta absolutament tot, el David, tots els delegats de les seccions, els col·laboradors, que fan una feina extraordinària i fan que es mantingui aquest gran ambient que tenim.
3 hores de programació. Va ser molt intens, va ser amb moltes hores de preparació, però la veritat és que jo crec que va quedar un bon producte i que vam rendir honor a un club com és el Club Gimnàstic, en un dia molt especial per aquesta entitat com és l'1 de març de cada any. Doncs vinga, tuitareu a la nostra pàgina web les 3 hores íntegres amb tots els convidats que van ser molts més que van passar. Joan Andreu, gràcies, que vagi bé. A tu, adeu-seu.
Doncs vinga, seguim i de Ponena allavant i avui cap a la zona de la Sabinosa.
De Ponent a Llevant. La veu de Tarragona en ruta.
Doncs sí, què tal? Bon dia. Avui ens hem desplaçat cap a la Sabinosa, concretament, cap a aquesta zona de Tarragona, on volem copsar, com fem cada setmana, què en pensen els veïns sobre diferents temes d'actualitat i quines són les reivindicacions i com es viu al barri. Montse Garcian és la presidenta de l'Associació de Veïns de la Sabinosa. Montse, molt bon dia. Hola, molt bé.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ara en parlàvem fora de micròfon que ens deies que no és fàcil mantenir tampoc una associació de veïns i sobretot perpetuar-la amb el temps, no? Sembla que això del relleu en les associacions costa una mica, no? Costa una mica, costa una mica engegar a la gent. Intentem fer cohesió, cohesió de barri, perquè és molt important que entre tots ens ajudem.
I la veritat, aquest barri tenim la premissa que és un barri sostenible, volem que sigui d'aquesta manera, sostenible, ecològic, que visqui cuidant el nostre entorn. Aquesta és la nostra primera reivindicació i l'esforç que estem fent entre tots perquè sigui així.
De fet, heu sigut també reivindicatius en diverses ocasions. Ara, la setmana passada, també coneixíem aquest pacte entre la Diputació, l'Ajuntament de Tarragona i altres organismes per modificar aquest traçat del camí de la Sabinosa. Com ho veieu vosaltres? Com heu rebut també aquestes informacions, aquestes notícies?
Primer de tot, ens hauria agradat que ens haguessin consultat. Això és una cosa que ens va sentar una mica malament en aquest sentit. Som nosaltres que vivim en aquest barri, els de la Rebassada, i nosaltres som els que hauríem d'associació de Rebassada, l'associació Sabinosa, que hauríem de primer haver-nos consultat i dir, escolta, què és el que ens necessiteu, què voleu, què us agradaria?
I això no ho han fet, han tirat endavant un projecte que per la nostra manera de ser, de veure, aquest camí no era un camí de ronda, era més aviat un passeig molt ample, no sé si deien de set metres o així.
i, bueno, en fi, un passeig, no?, inclús érem com un carril bici, que nosaltres pensàvem, i per què un carril bici? No ens ho fa un carril bici. I llavors la nostra intenció ha sigut lluitar perquè aquest camí sigui un passeig de ronda, els típics passeig de ronda que hi ha a la Costa Brava, aquí, i fer-lo més estret, de dos, màxim dos metres, i fer-lo perimetral. Mm-hm.
Al final ja no sabem quina és la conclusió que han tret, perquè sí que sé que van aturar el projecte, va escoltant altres grups, ecologistes, per cert, i al final sembla ser que passaran un tros perimetral per un altre tros pel mig de la...
dels jardins aquests de les cases de la Preventori. Amb el qual això tampoc ens fa contents, perquè nosaltres que ho volíem era un camí de ronda, un camí de ronda típic que passa pel perímetre que tu veus al mar caminant, etcètera. O sigui, però al final no sabem exactament quina serà la decisió. Però, bueno...
Les modificacions sembla que havien estat precisament per no tornar a iniciar aquest projecte, perquè ja s'havia fins i tot adjudicat amb una empresa. Per tant, sí que s'ha reduït aquesta amplada, però en qualsevol cas em deies al principi la resposta que no s'ha tingut en compte els veïns. Entenc que no s'ha convocat a cap reunió, no s'ha escoltat les demandes...
Bé, després, a posteriori, eh? Quan ja estava el projecte fet al Ministeri, nosaltres ens vam enterar, dius, ostres, això no ens agrada. I no ens agrada tan ample i això no és un camí de ronda. I, bueno, va ser així. Llavors, sí que vam tenir una reputació, vam dir les nostres, i també vam fer una carta tant a l'Ajuntament com a la Diputació per dir les nostres posicions.
i al final no ens ha tornat a reunir, i la conclusió final la sabem pels diaris, que tampoc és gaire clara. Tampoc és que no us agrada, tot i que sí que s'ha aconseguit una rebaixa, que el camí serà més estret, amb l'amplada... Sí, però de 5 metres a 4,4, que tampoc no és una cosa molt...
I després això, que segons ens vam veure que un tros passava pel mig, per l'interior, o sigui que no tot era perimetral. Amb la qual cosa ja no sé, no sabem com serà. La intenció de tot això i el que vosaltres defenseu és precisament preservar, no? Seria la paraula. La paraula seria preservar també en aquest camí de ronda i amb qualsevol actuació que s'hi faci aquí, no? Per descomptat, tot el que siguin els materials, la manera de construir aquest passeig, aquest camí de ronda,
ha de ser totalment preservant la nostra fauna, la nostra flora, per descomptat que sí, això es pot fer, en un camí de ronda es pot fer, no hi ha cap problema, no destrueixes, a més és que està molt alt, vull dir, la roca ja queda...
Aquest morrot que li diuen és alt fins a arribar al mar. Tota la rocaia no destrueix. I tots els aspectes autòctones que hi ha a nivell de flora, fauna, etcètera. Ens pot preservar perfectament. La qüestió és que no volíem aquí una carretera ni un passeig, volíem un camí de ronda. Això sí, gaudint tota l'estona del veure el mar.
Clar, exacte. Parlem ara també del preventori. Com està la situació? Doncs no ho sé, no tinc ni idea, perquè la veritat és que amb tants projectes que hi ha hagut sempre, i no sé, és ara de mesa. La persona que guardava això ja no hi és. A l'estiu hi ha vegades que es fan alguna, no sempre, però sí que entra gent aquí. Vull dir que és una cosa, a part de...
de poca estètica, és perillosa. No són segurs aquests murs. Si entra algú per tonteria, per passar ja una estona... Són edificis que no... La veritat és que no tenen cap sentit en aquests moments. Sí que es pot fer una mica de recordatori del que va ser, però descomptat va ser una cosa molt emblemàtica d'aquella època, no?
Però no cal, ens encantaria que tot fos per tota la ciutadania, pogués passejar per aquí tranquil·lament i fos uns passejos per gaudir de tot aquest entorn. Quines reivindicacions feu des dels veïns pel que fa a cuidar la platja? Com podem millorar aquest entorn, aquesta platja que tenim aquí a tocar?
Sí, això també ho tenim molt present tots els veïns. Inclús a l'estiu sempre fem una festa que la diem sostenible, que tots tenim la intenció d'implicar a tothom a fer una neteja del que és la sorra i tothom venen criatures i tots hi fem una mica de festa i netegem la sorra de colilles. Inclús venen un equip de busseig i fan neteja del fons marí.
que això és una cosa que els agraïm moltíssim perquè ho fan de manera gratuïta, i venen encantadíssims. I llavors, les dues vegades que ho hem fet, per cert, ens han dit que està al nostre fons d'aquí, supernet, molt maco, que han tret res, poqueta cosa.
I això és una cosa que tenim molt present, la netesa de la nostra platja. I per descomptat la volem així, verge, i que no ens facin gaire cosa. Això sí que també és una cosa que voldríem demanar i que...
i que, bueno, alguna platja ja ho està tirant endavant, és que sigui una platja que no es pugui fumar. I això és el que intentarem, ja ho hem demanat diverses vegades, però, bueno, diuen que sí, que sí, sortirà una llei de salut pública, etcètera. Però volem que el mateix Ajuntament ja tingués una normativa i puguem dir que aquesta platja és de no fumadors, perquè aquesta platja, volem que sigui una platja sostenible...
No un tros de la platja, sinó que tota la platja sigui pensada per a no fumadors, que a més són incitatives que ja hem vist amb altres punts que funcionen i que ajuden a tenir un fons marí, una sorra més neta i és una qüestió de salut, com vostè diu.
I, bueno, res, que intentem cuidar-la el més que podem. Demanem a l'Ajuntament sempre el tema manteniment de les fustes, que clar, necessitem ja... Com estan aquestes passeres de fusta? Sí, sí, això s'ha de cuidar ara també, s'ha d'incluso refer totes les que s'han fet molt bé.
L'altre dia l'Ajuntament ja ens van dir que sí, que ja ho tenien tot previst, de fer la passarel·la a totes les platges i arribar fins al mar. I el manteniment de les fustes, de tot el que són les branes i tot això, sembla que també els hi vam dir, els hi vam demanar que ho tenen present i que ara començarien a fer aquests manteniments. Així esperem. Molt bé. Pel que fa a l'accés al barri, crec que demanàveu millores també, no?, en aquest sentit.
Sí, l'accés al barri és una mica... en aquest moment no és massa segur, perquè quan gires de la gasolinera fins al carrer que es diu el Biac, els cotxes van com una mica de pressa i resulta que els peatons no poden anar per la cera. Per què no poden anar per la cera? Perquè hi ha els pals de la telefònica o de la llum i no hi ha pas, si vas carregat, has de baixar.
Llavors els cotxes passen per allà i és una mica, inclús a l'estiu, que hi ha més gent, més persones que passen per allà, és una mica insegur. Llavors el que voldríem demanar, que ja vam demanar, i ho tenen l'Ajuntament, ho sap, i sembla que també ho tirarien endavant, és fer un pas de vianants. Un pas de vianants, treure les quatre places d'aparcament que hi ha, que ja és suficient amb aquest pàrquing que tenim ara...
i fer un pas d'avionants tal com s'ha fet al carrer Paral·lel, que és el carrer Ximinells, que va de l'hotel Sant Jordi cap a la platja. I això és el que també volíem demanar, un pas d'avionants, i que sigui un barri en què la gent no es doni compte que no ha de córrer, que és més aviat peatonal, i que els cotxes no siguin la prioritat, sinó les persones.
Millorar també aquests accessos i aquesta peatonalitat del barri ajudarà a fer-lo encara més coherent amb aquests prefectes que teniu des de l'entitat, que ja parlàveu, d'un barri sostenible, respectuós, etcètera. I hi ha un altre tema també, Montse, que et volia preguntar, que és el tema de les mercaderies. Teniu la via del tren...
A veure, els trens. Els trens formen part de la nostra vida en aquest barri, ja ho sabem. Els trens de passagers els tenim aquí i no són els nostres enèmics. La veritat que no. El que sí que no volem són els trens de mercaderies, que són els que dintre de...
que és que dintre de l'àmbit de la projecció del corredor mediterrani podrien venir uns trens llarguíssims de 700 metres amb un tonelatge grandiós i passarien amb una freqüència horrorosa de cada 5 minuts un tren d'aquest tipus. Aquí no es podria viure per molts motius, pel tema acústic, pel tema... És que ens destrossen el nostre barri. Això és el que no volíem
Voldríem, ja estem també molt a favor de les plataformes de mercaderies per l'interior, que és el que reivindica que hi hagi una desgradació de la via, que hi hagi via per passagers i vies per mercaderies que passin per l'interior sempre lluny de nuclis urbans, nuclis de persones. Això és el que volem perquè, si no, aquí tenim el tren a dos passes. Sí, la imatge del barri és aquesta, platja, el morrot, la via del tren...
I amb això i com viviu, això ja està clar, però sempre amb aquesta reivindicació que sembla que s'allarga, que és una reivindicació ja gairebé... També estem en contra de les pantalles acústiques que el Ministeri tenia prevenció de posar, pretensió de posar, que són pantalles acústiques que ja han començat a posar a Roda de Barà, que són una bestialitat, són murs, com del Murs de Berlí, només...
de 5 metres, i això, per descomptat, que ens treu... Que no en sabem els tempos, no? Vull dir, no sabem quan arribaran aquí a... Estan adjudicades, no? Aquí hi ha altres punts de Tarragona, però... Nosaltres, per descomptat, això no ho volem, i estem també a favor que això no pugui arribar a ser mai. I hi ha altres solucions, si és que volen posar pantalles acústiques, que són unes pantalles que ja s'estan posant al nord d'Espanya i inclús a Palència...
que són pantalles d'un metre, un metre i mig, que són... Hi ha empreses que ja ho tenen... I això és el que, si a casa s'han de posar, d'aquest tipus no portes compte. No volem aquí un mur que, a part de brutícia, a part de delinqüència, que també aporta tot això, ens treu tota la brisa marina i ens treu tot el nostre paisatge, que és una cosa que és el nostre principal... Atractiu, no? Atractiu del barri, no? És horrorós, sí, sí.
Abans d'aquestes reivindicacions, Montse, com es viu el barri a nivell de seguretat, a nivell de qüestions, hi ha més locals, més municipals, no sé, neteja, són reivindicacions que a vegades ens fan també des d'altres barris de la ciutat. Com ho viviu aquí?
La veritat és que el tema de seguretat no podem dir queixar-nos per res. És un barri segur, no tenim gairebé problemes. Vull dir, pot haver-hi alguna cosa a l'estiu de robatori, alguna cosa així, però menor. No, no, és un barri segur en aquest sentit. Tema neteja, doncs...
Sembla que ha millorat una mica, però sempre volem més. Però sembla que la freqüència de recollida de les escombraries ara és més. Jo crec que hi ha hagut una evolució positiva en aquests moments. Però sempre voldríem més.
Teniu reunions constants amb l'administració, aneu parlant, abans deiem que a vegades no s'escolten els veïns amb alguns projectes com el tema del camí de ronda. En aquest cas, no sé si hi ha previstes altres reunions trobades puntuals amb les administracions o amb el propi Ajuntament de Tarragona.
Amb l'Ajuntament, la veritat és que fem reunions sovint, tant al barri com a barri, Sabinosa, que com a Federació de Veïns del Llevant. Llavors, estem en aquest sentit, ens escolten. Entre coses que tirin endavant el que demanem, perquè hi ha molts problemes i moltes coses a solucionar, jo entenem, no? Però hi ha un contacte.
Un contacte constant amb l'Ajuntament, sí. Això és bo. I les reivindicacions van per aquesta línia que hem comentat, eh? Vull dir, no sé... Sí, sempre és això. És mobilitat, és neteja, és manteniment, que això també és veritat. Vull dir, tenim... El que és el paviment dels carrers, això s'hauria de repassar tot una mica, perquè sempre hi ha forats. A nivell de manteniment, dèiem, les passeres de fusta, el paviment...
I després una altra cosa també que vam dir, a veure si ens ho fan, les parades del bus, aquí de la carretera, que voldríem que hi hagués il·luminació, no n'hi ha, és de direcció cap a Tarragona, no hi ha llum a la nit, es fa de nit aviat ara, i no hi ha llum, això sembla que també és una cosa difícil, però ens ho faran, ens ho faran. A nivell d'aquests canvis que es preveuen de l'MT, de les línies, freqüències, us afecta d'alguna manera a nivell de l'autobús?
Home, jo només veig que la freqüència no és massa bona. Ens agradaria que fos més curt el període entre un bus i l'altre, perquè hi ha molta gent que l'utilitza, moltíssima. La línia 11 i la 12 has d'esperar entre un i l'altre 20 minuts, a vegades. Bé, la veritat que en aquest sentit sí que ens agradaria que fos més sovint, que hi hagués més autobusos.
Doncs Montse García, presidenta dels veïns de la Sabinosa. Digues, digues, sí, sí. No, no, no, faltaria. També volíem que això, no sé si al final, que sembla que no s'ha aconseguit que el 13, que arribés a l'estació de Tarragona. La ciutat, no sé, em sembla que això també és una cosa que ens agradaria, que un dels autobusos des d'aquí pogués arribar a l'estació. Ja no dic la de camp, eh?
El camp queda una mica més lluny, queda una mica més fora. Tant de bo vagi millorant també aquestes connexions amb el transport i nosaltres, com sempre, fem d'altaveu, també de la veu dels barris i el que reivindiqueu des d'aquí, començant per aquest camí de ronda, amb aquest pacte que ja es donava conèixer la setmana passada.
amb aquestes reivindicacions veïnals que feu, que avui hem conegut també des d'aquí, des de la Sabinosa. Montse Garcia, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, per la feina que feu. Gràcies a vosaltres per fer aquesta feina que ens va molt bé, la veritat, que donar veu a tots els nostres problemes i reivindicacions i que ens coneixeu.
És també la nostra tasca, parlar dels barris i estar pendents de les diferents zones de la ciutat com a emissora pública. Moltíssimes gràcies. A tu, a tu. Nosaltres retornem la connexió amb Abril Rius, amb Joan Maria Bertran, el suport tècnic i amb qui us ha parlat el Miguel González. És tot des de la Sabinosa. Fins ara.
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros. Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdo a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin amb la plantilla que traurà això endavant. La primera oportunitat a Elda.
Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Continguts prou potents per començar la setmana. Aquest ha estat el lliurement de la veu de Tarragona d'avui dilluns, dia 2 de març. Comencem setmana i comencem més laboralment parlant. I el que fem ara, més que començar, és tancar. Ara sí, el programa us emplacem a escoltar-nos demà a partir de les 9 i marxem amb el tamacle de la Sílvia García. Un, dos, tres. Gràcies, Alfred. Doncs mira, així comencem el mes amb aquest el nostre tamacle...
Llamas en el cielo. Desde el 10, te estimo. Este quiero. Fuego que quemas mis manos Pido que seas hoguera cuando falte el sol Dime cuál es tu secreto para mantener la llama Dime cuál es tu remedio pa' este corazón No bajaré la luna para que juguemos
Fins demà!
Bona nit.
que me hablan sin hablar, te las besaré tan lento. No bajaré la luna para que juguemos, no subiré hasta el cielo para darte el sol, no seré como un soldadito marinero, si bailamos pegados seré tu canción. No bajaré la luna para que juguemos, no subiré hasta el cielo persiguiendo el sol, no seré como un soldadito marinero, si bailamos pegados seré tu canción.
Bon dia, són les 11.