La veu de Tarragona, camí cap als 40.
4, 3, 2, 1.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts.
Obrim la veu d'avui d'iShows, dia 8 de maig de 2025.
I en aquesta jornada, almenys, si tampoc ahir, no es veu cap fumata blanca.
De fet, la fumata va ser negra.
Núria Cartanyà, molt bon dia.
Negra, negra, bon dia, Pep.
Abriu Rius, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Bon dia. No, de moment no tenim papa, eh?
No, no, no, de moment no.
Però ja han dit que en els últims segles la primera reunió sempre sortia que no.
Sempre, sí, sí.
És com un protocol, no? Que no sigui la primera.
És com els partits de futbol.
No se sap, no se sap.
El que passa allà a mi no se sap.
Però estem preparats, eh?
Perquè el dia que la fumata sigui blanca,
activarem tots els nostres contactes al Vaticà, no?
Efectivament, eh?
I en parlarem.
Farem un enviat especial i tot.
I farem un bon retrat del nou papa.
Doncs això.
A veure com anirà de moment, com us deia.
Avui també hi ha molta xin que està pendent d'aquesta segona reunió.
Veurem què dóna de si.
Mireu, avui farem una immersió,
però una immersió bastant profunda al Marroc, abril.
Anirem al Marroc.
De fet, a partir de dos quarts de 10 i fins a quarts d'11 parlarem bàsicament del Marroc.
Sí, farem tertúlia ciutadana perquè entre aquest divendres i diumenge
la plaça Cursini acollerà el festival al Marroc a Tarragona.
Font cultural entre dues ribes.
Doncs tindrem molts convidats, tres en concret, a partir de dos quarts de 10 i a les 10
ens visitarà el vicecònsul del Marroc amb el qual també parlarem d'aquest gigams,
d'aquest pont d'unió de cultures, de gastronomia, de tradicions ancestrals.
Farem un enfoc del Marroc que habitualment no es fa perquè,
com parlem generalment del Marroc, en parlem per altres qüestions.
I avui trencarem alguns estereotips i intentarem conèixer ben bé la cultura,
que serà el que us produirà aquest cap de setmana entre divendres i diumenge
amb múltiples actes a plaça Cursini.
Mireu, és el que farem d'aquí una estona.
I per començar, Pep?
Doncs per començar, mira, saludarem d'aquí una estona
en Sebastià Cabré, president d'Empersaig de Tarragona,
perquè hem presentat, no fa gaire, un projecte per convertir la ciutat residencial
en un vilatge d'estart-ups, una proposta que ja han traslladat,
hem presentat a la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat
per tal, doncs, de tirar endavant aquest projecte.
Coneixerem el projecte, en què consisteix i què és el que proposen.
Sabarem d'aquí una estona,
en conversa amb el Sebastià Cabré, president d'Empersaig de Tarragona.
I més enllà d'això, res, abans d'arribar a les 10 fins i tot,
us proposem una caminada, una caminada que organitza
la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona.
És la segona edició i ho fan esperonats per l'èxit que va tenir la primera,
perquè digueu després que els associacions de veïns
només fan concursos de truites, eh, per exemple.
També en fa, no hi depèn.
Que també, que també, no sé si porten ara el tuper amb truita a la caminada.
Serà una caminada, entenc, molt relaxada.
És la segona edició del Caminart.
Apunteu-vos-ho aquest diumenge,
sortint des de l'Anella Verda de Tarragona.
Doncs això serà el que farem, doncs, també al llarg d'aquest programa.
I també el que fem, Núria, parlarem amb la banda Unió Musical, no?,
que també estan enhorabona.
Ostres, tenim un cap de setmana i els que venen, eh, bastant farcidets.
Es nota que és primavera i hi ha ganes d'activitat.
La banda Unió Musical fa un concert que enllaça,
ja sabeu que acostumen a fer concerts temàtics,
música i literatura, en aquest cas.
I comptaran amb la col·laboració d'una persona, doncs,
que en sap molt d'això de la literatura
i de posar-la en escena, la Montse Plana.
Després en parlarem.
El concert de la banda Unió Musical, diumenge a les 7 al Teatre Tarragona.
I atenció parlant de literatura,
si esteu escrivint una novel·la i us heu preguntat mai
quin sentit té això que estic fent, la meva novel·la,
doncs sortireu de dubtes amb el taller
que organitza l'Escola de Lletres de Tarragona
a la Llibreria El Soterrani.
Un d'aquests tallers de dissabte matí, gratuïts i oberts a tothom.
M'interessa.
I arribarà una nova edició de Fem l'humor,
que ja fa dies que no en fem
i hi ha bastants talls i bastantes bromes
guardades al Calaix del Miquel.
Doncs sortirem escaldats, com sempre,
a través d'aquest espai d'humor que riem bàsicament de nosaltres,
també d'un altre, però bàsicament de nosaltres
i l'humor sempre és molt necessari.
Doncs són els continguts d'avui d'aquest programa de 10 shows
amb Joan Maria Bartrán a la visitaçó,
amb Mauri Fernández a la producció,
amb Miguel González, que també saludem des d'aquí,
en Xavier de Gisperc i els que heu sentit ja,
la Núria i l'Abril.
Núria, abril, fins ara, que vagi bé.
Fins ara.
I anem a l'opinió del dia.
L'opi d'avui és del Gofus Tarrago,
conegut, aquesta ploma coneguda,
que ens parla d'un deportat tarragoní a Macthausen,
en Joan Tarragó.
Dilluns 5 va ser el dia en memòria de les víctimes de Macthausen,
entre els quals hi havia forçat tarragonins,
i ell, el companya per vista d'escriptor Carles Marquès,
ens fa, doncs, aquesta opinió del dia.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
El cementeri de Torre d'Embarra hi ha enterrat un nazi.
Per contra, no hi és enterrat un torrenc assassinat pels nazis,
ni sabem què es va fer de les seves despulles.
Coneixem el dia de la mort, 15 de gener del 1942,
i el lloc al camp d'Esterminer de Gusen,
però no com el van assassinar.
I en coneixem el nom, Esteve Canyes Margalló,
nascut a la torre el 27 de març del 1999.
I el recordem.
Dissabte, 10 de maig, a les 12 del migdia,
la família Canyelles llegirem uns textos en memòria seva,
i ho farem en col·laboració amb l'Ajuntament
i el Centre d'Estudis i Valdemars
al jardí de la Biblioteca Mestre Maria Antònia,
on hi ha el memorial que fa 8 anys
li va dedicar la vila.
Els textos, en gran part, són del llibre
Arratà Mauthausen,
del deportat tarragoní Joan Tarragó i el seu fill,
Divert.
Joan Tarragó posa en paraules un camí fins als camps nazis,
semblant al que devia patir l'Esteve.
El nom de Tarragó, com el d'altres tarragonins i baix gaianencs
assassinats als camps nazis,
és recordat al terra d'un carrer on va viure
amb una Stolpersteine,
les llambordes que a tot Europa
homeratgen més de 75.000 víctimes del nazisme.
I ara l'Ajuntament torrenc
està disposat a impulsar realment
una Stolpersteine per l'Esteve.
Les pedres de la memòria
creades per l'artista alemany
Gunther Demnick
constitueixen el memorial més gran del món.
I per a la família,
que l'Esteve en tingui un el seu nom
és una necessitat
perquè tot el món el rememori
pel nom i no pel número de presoner.
A la pel·lícula La cançó dels noms
es canten, perquè no es perdin,
els noms de les víctimes dels nazis.
Les Stolpersteine
són les partitures en metall
perquè siguin recordats arreu.
I us ha interessat aquest text
que és tret de la meva columna setmana
en el Diari Més,
Colfus de Tàrraco,
doncs el podeu recuperar
al Diari Més Digital.
Moltes gràcies.
Ei, què et sembla
si sortim a fer el vermut i a dinar?
Diuen que la guingueta
pluma de Salou ja ha obert.
La veritat és que ens vindria bé
desconnectar una mica.
I què fan?
M'han dit que tenen
unes paelles boníssimes
i tapes per compartir.
Una mica de tot, vaja.
Hi ha peu de platja.
Oh, segur que fan còctels també.
Sí, sí, ho he vist a Instagram.
Ens imagines estirats a la hamaca
caipirinha a la mà?
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Blu Humà.
De Mediterrani en Beach Bar.
A la platja de Llevant de Salou.
Davant de l'Hotel Blaumar.
Informació i reserves 654-77-41-16.
molt de costa, la rambla de la cultura a la vora del mar.
Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a portarragona.cat.
La veu de Tarragona. La teva veu.
I ara us parlem d'un projecte que s'ha presentat per convertir la ciutat de residencial,
la ciutat de reposi de vacances, en una mena de village d'estart-ups.
Una proposta de la Unió d'Empresaris de Tarragona, que ja l'han presentada,
de la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat, amb la seva delegada, la Mònica Martínez.
És un estudi de viabilitat de més de 200 pàgines, per tant intentarem resumir-lo en pocs minuts.
Per qual cosa del cas, proposen per aquest lloc, a la ciutat de reposi de vacances,
on ja sabeu que hi ha un projecte per qui baixi un albert de joventut,
que seria el més gran de Catalunya, de la xarxa Jan Escat.
Veurem com es complementa una cosa amb l'altra, i si això veuen que té viabilitat,
amb una previsió d'inversió total estimada entre 8,5 i 9,3 milions d'euros.
En parlem, saludem d'una banda el president d'Empresaris de Tarragona,
que és el Sebastià Cabré. Sebastià, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I d'altra banda, Adelaida Sánchez, que és la vicepresidenta també d'Empresaris de Tarragona.
Adelaida, què tal, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Proposta ja presentada, per tant ja està sobre la taula de la Generalitat,
que en efectiva és qui té la propietat d'aquest espai.
A veure, de fet, és una proposta que no és nova,
que fa un any i mig ja que la vam presentar en l'anterior govern de la Generalitat
i avançava en pas bastant ferm amb l'Agència Catalana de Joventut
i va vindre el canvi de govern.
Vam viure l'impàs de canvi i ara el que hem fet és el procés formal.
El procés formal vol dir executar un moviment de proposta d'iniciativa privada
sobre un espai públic a través d'un estudi de viabilitat
que ha presentat empresaris de Tarragona a la Conselleria de Benestar Social,
que és la responsable patrimonial del complexe.
Anem a explicar detalls d'aquest projecte,
perquè d'entrada és compatible amb l'altre possible ús,
que és aquest gran aubergre del Genescat de Joventut?
Per suposat. A veure, i des del primer moment la Generalitat ens va deixar
absolutament clar i meridiar que l'alberg era la seva prioritat.
El que passa és que estem parlant d'un complex que té aproximadament
unes 11 hectàrees i que ells a l'alberg afecten exclusivament
l'espai que abans es deia de salons i cuines,
que és pujant per la carretera de Boscos de Tarragona,
aquell edifici que es veu lateral del complexe.
Però després queda tot un altre entorn del complexe,
que és l'espai residencial dels antics bungalows que hi havia en el seu dia,
i l'espai d'entrada, l'espai de recepció,
allò que veiem tots quan hi arribem,
que és un frontal de color taronja per on entren els vehicles,
i l'espai esportiu de baix al costat de la platja.
Nosaltres, de fet, en la nostra proposta,
és aquest espai de recepció, l'antiga església,
l'espai de bungalows i l'espai esportiva,
tot dient que és un complexe que serà amb una activitat diversificada
en l'entorn empresarial però també a la ciutadania de Tarragona,
perquè el que farem serà rehabilitar una infraestructura
que fa més de 20 anys que està aturada,
i posar-la en disposició de l'Ajuntament,
com el tema de la plaça de Braus,
per aquells dies que es necessiti,
per fer esdeveniments, per fer exposicions,
perquè l'associació de veïns de Boscos
pugui necessitar algunes sales.
Aquest espai que tindrà aquest sentit
de multidiversitat d'activitats
podrà ser d'acció per a aquests recursos.
I, a la vegada, la zona esportiva,
que serà molt dirigida pels residents
que estaran a la ciutat de Repòs,
també serà compartida, evidentment, amb la ciutat.
En definitiva, el que fem
és posar en disposició de la ciutat
un espai reformat
per compartir-lo entre les nostres activitats
i les activitats que pugui tenir la ciutat.
Planteixeu també en el document
una proposta de finançament mixta,
per tant, una part d'inversió pública
i una part d'inversió privada.
Inicialment, el que tenim captat són els fons
per fer la primera fase
del que nosaltres considerem aquesta inversió
que dèiem de 9 milions d'euros aproximadament,
que són la reforma de l'edifici de recepció
i la reforma de l'estat actual dels bungalows
per donar acollida a aquests 150 emprenedors
amb una idea de start-up tecnològica.
És a dir, imagineu-vos aquesta zona
del costat de Los Ángeles
que s'ha conegut sempre per Silicon Valley,
que va ser el punt d'entrada
en el mercat americà
de les empreses de tecnologia informàtica.
Doncs, amb una Barcelona sobressaturada,
existeix una possibilitat
que molts d'aquelles persones
amb una empresa petita,
però d'aquesta tipologia
puguin estar en un complex
d'aquestes característiques,
integrat a la natura,
en un espai considerablement verd
i a la vegada tecnològic
i compartint, sobretot,
el de compartir la xarxa.
Això és el que és molt important per nosaltres.
Ara preguntaré,
també vull parlar amb la vicepresidenta,
perquè ens explica el concepte
de villages de start-up,
és a dir, perquè és un territori
on tenim una mica de tot.
Tenim indústria química,
tenim centres de recerca punters,
a nivell de l'Estat
i a nivell d'Europa,
que els tenim aquí.
Per tant,
ho suponem tots dos.
És un territori atractiu
perquè encaixi una start-up
d'aquest estil,
un village d'estart-ups,
on diré com vàlid a reunir,
definitiva, no?
És molt atractiu.
Mira, hi ha un llibre
que és altament recomanable,
que és
l'últim èxit de vendes
d'aquest Sant Jordi,
que és el que ha escrit
en Xavi Salamartín,
que parla
de la quarta revolució tecnològica,
que és la revolució
de les IAs.
La revolució de les IAs,
estem parlant d'empreses
molt petites,
però amb molt de talent
i amb molta capacitat
d'innovar en aquest sector.
I nosaltres aquí
tenim dos clústers
molt importants
i un tercer a punt
d'arribar,
que són les que fan referència
en el sector químic,
però també en el sector
tecnològic associat
a l'automòbil
i ara el de l'hidrogen verd,
que fa uns quants anys
que també n'estem parlant.
Però tot això
té de tindre
uns nuclis transversals
i la IA jugarà
un paper molt important
amb aquests nuclis transversals.
La Universitat Rovira i Virgili,
tots els components
d'atracció de talent.
Pensem que no estem parlant
de moltes empreses,
però sí d'empreses
amb una captació important
de coneixement.
I bàsicament
el cognom
que li posem
a la ciutat residencial
és Campus Internacional
de Startups.
El nostre projecte,
quan abans m'he deies
d'inversió privada,
neix amb un fons
d'inversió de Luxemburg,
que estem parlant
de dos territoris
geostratègics
que estan tenint
molts problemes,
la zona del mig orient
amb Israel
i la zona vinculada
a l'externalitat russa,
que són Acervallà,
en Kazajistan
i tots aquests països,
que aquest fons
té la possibilitat
de captar
empreses de tecnologia
d'aquests països
per ubicar-se
en el mercat mediterrani
per tindre una pot
a Sud-amèrica.
Tarragona és una ciutat
bàsicament
molt interessant
per ells
i aquí és on està
la nostra captació
d'empreses,
no en el nostre
mercat nacional
ni territorial,
sinó en el mercat
internacional,
per molt que
algunes d'aquestes
empreses,
si no la majoria,
també podran ser
de Tarragona.
És evident,
però costa també pensar així.
Estem en un context
internacional
i estem parlant
d'un mercat global.
Penso que aquest és el nostre
on ens estem dirigint.
De les 200 pàgines
del document,
què destacaríeu?
Perquè és un document
estens,
perquè ens fem una idea,
perquè puguem visualitzar,
si és que es fa això,
com serà,
com es veurà
en un futur
d'aquest projecte.
El que dediquem molt
és a la convivència
entre aquest projecte
de la Generalitat,
l'Alberg,
perquè al final
un alberg
amb una tipologia
de clients
que nosaltres
destinem
en el complexe
també de gent jove
i gent que estem parlant
d'una mitja d'edat
d'entre 32 i 37 anys,
una forma de vindre
aquí inicialment,
l'Alberg,
és jugar
un paper primordial
i per això juguem
aquesta combinació
amb la Generalitat,
però també juguem
aquesta combinació
amb l'Ajuntament,
amb la ciutat,
amb dir,
escolta,
aquest espai tindrà
aquestes possibilitats,
no serà un espai tancat
a nivell de xalet privat
on no hi pugui entrar ningú,
no,
el volem fer obert
i el volem fer apte
perquè també veïns de Boscos
hi puguin passejar,
allò no serà un lloc
ballat per nosaltres,
sinó que serà un lloc
obert a la ciutadania
i jo diria que gran part,
a part d'explicar
en què es basa
el component tecnològic,
això que t'he explicat abans,
però fem una labor important
de veure aquesta integració
com pot funcionar.
Un espai situat
en una via de comunicació,
a banda i banda
hi havia bones vies
de comunicació,
per allà passa
l'antiga Nacional 340
i a l'altra banda
hi ha la Sabinosa,
que en un futur també
hi veurem alguns,
no sé,
també és interessant
per la proximitat
d'aquest futur equipament,
hub cultural,
no sé el que finalment
s'hi farà allà
a llarg termini.
i la platja,
evidentment,
la proximitat de la platja,
perquè és un entorn
amb tot el que hi ha
a l'altra banda
de la carretera
també de la pròpia
ciutat de repòs,
que a vegades no ho veiem tant,
però també tenim
una zona esportiva allà.
Jo fa 20 anys
que vaig deixar de ser
president de la Confederació
Empresarial,
i de tot això
que m'has parlat...
20 anys?
De tot això que m'has...
Bé,
18,
perquè va ser el 2007
i som el 2025,
però 18 anys.
De tot això que m'has parlat,
quan jo vaig entrar a president,
és a dir,
al bord del 2000,
ja en parlàvem.
Parlàvem d'aquest hub cultural,
parlàvem de la tabacalera
com un sistema de...
sistema de sistemes,
no?,
de diverses actuacions,
del Banc d'Espanya,
de tot el que hi ha
en infraestructures no utilitzades,
en parlàvem.
Jo penso que el valor
que té el nostre projecte
és que té una capitalització
neix de la iniciativa privada
vinculada a una organització
del territori,
però amb recursos
per començar passat demà.
És a dir,
que això no parlem
d'una utopia
de dir
i què en farem,
perquè a vegades
quan parlem
amb determinats
autoritats polítiques
d'aquest territori,
el que sempre ens diuen és
a mi m'agradaria
que això fos així,
però me falten els recursos
per aplicar-hi.
Ja vam tindre
els problemes
que va tindre la ciutat
per afrontar els jocs
del Mediterrani,
és a dir,
els vam fer un any més tard
per la dificultat
en la captació de recursos
i no estàvem
amb anys de crisi econòmica.
És que és molt difícil
aplicar capital
a iniciativa pública,
perquè es té
que distribuir.
Han perdut els millors
d'aquestos anys
de captació de capital,
que són els fons
procedents
del Covid,
de la recuperació,
de transformació,
de lo que es deia
resiliència i tal,
del Covid.
Ara tornem a estar
a repartiment de pressupostos
entre tots els interessats
i on el capital número
és l'habitatge.
Els projectes empresarials
ara mateix,
en els discursos
dels governs,
estan en segon terme.
A nivell de resposta
no heu obtingut
alguna de resposta
i algun input
per l'altra banda?
És a dir,
per part del govern,
des que he presentat
el projecte
ja hi ha alguna resposta?
Ja vam tindre
una primera resposta
del govern d'Esquerra
on avançàvem
amb l'Agència Catalana
de Joventut
amb aquesta línia.
El que ens van dir
llavors és
prepareu un estudi
de detall
que sapiguem
el que significa.
En aquest estudi de detall
no tan sols hi ha la inversió,
sinó un fons d'inversió principal
i cinc fons d'inversió internacionals
interessats.
Posen el nom
i el cognom
d'aquestos fons d'inversió
a l'estudi.
És a dir,
ho tenim absolutament quantificat.
Ara,
el que vam parlar
amb la delegada
és que se'ns tornés
a obrir aquesta porta
que pel canvi de govern
havia estat aturada,
no tancada,
aturada,
però com que
hi ha el run-run permanent
que aquesta obra
començarà en pocs mesos
que tot això
va cap endavant,
el que estem interessats
és en ratificar
aquestes reunions
i veure si és possible
que aquest govern,
el nostre projecte,
li encaixi.
La delegada
ens va dir que sí,
ens va dir que ho observaria,
però encara ens falta
la funció de la conselleria
que al final
és la responsable
d'aquest espai.
De totes formes,
estem en un projecte
que si no es fa
a la ciutat residencial
de repòs
es farà
en algun altre lloc,
però evidentment
un entorn
com el de la ciutat
de repòs
i vacances
seria una llàstima
perdre aquesta oportunitat
i portar-la
o a Altafulla
o a Vilaseca
o més avall,
perquè hi ha altres possibilitats,
a l'entorn
d'Hospitalet
amb els recursos
que deix
l'evolució
de les nuclears.
Però,
jo soc reusenc,
però viscant a Tarragona
40 anys
de la meva vida,
per tant,
m'ha puc considerat
a Tarragona
i és aquell aspecte
sentimental
que a mi m'agradaria
que aquest projecte
es fes aquí
i en aquell entorn,
perquè és el més privilegiat
que en aquests moments
podem tindre.
Vilase,
de start-ups
a la antiga ciutat
de repòs i de vacances.
Sebastià Cabré,
president del
Sant Presidente de Tarragona,
gràcies per acompanyar-nos
a la part del projecte,
anirem fent el seguiment,
i també la de Valle
de Sánchez,
la vicepresidenta,
també,
gràcies.
Fins la propera,
gràcies.
Moltes gràcies.
No marxeu,
que mira,
anem a caminar
amb el caminar-te
amb la Federació
de Junts de Veïns
de Tarragona
amb els que conversa
Miquel González.
La veu de Tarragona,
camí cap als 40.
Seguim amb més qüestions
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Un moment ara
de parlar-vos
de la segona edició
del caminar-te
que arriba
precisament aquest
de proper
diumenge 11 de maig
a l'anella
verda
de Tarragona.
Ens acompanyo
d'una banda
el secretari
de la Federació
d'Associacions
de Veïns de Tarragona,
el José Martín Carrasco.
José,
molt bon dia.
Hola,
bon dia.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i també ens acompanya
la Raquel Quílez
de l'Associació
Juventut i Vida
responsables
també
del menjador social
de Bona Vista.
Raquel,
bon dia,
buenos días.
Bon dia a tothom,
bon dia.
Moltíssimes gràcies,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Ara hablarem contigo,
Raquel,
d'este caràcter solidari
que toma hoy,
toma este año
el caminar,
però,
José,
explícanos
com s'ha gestat
aquesta segona edició
del caminar.
Ja hi va
una primera
i volveu
amb una segona,
en aquest cas
que sale
de Más de Empastó.
Sí,
bueno,
la pasada edición
también salió
de Más de Empastó,
fue una primera edición,
era la época,
dijéramos,
otoñal,
fue en octubre,
fue un éxito,
no nos lo esperábamos,
porque piensa que
tanto centros cívicos
como los pintores
y todo esto,
pues teníamos una previsión
de que seríamos,
si teníamos diez pintores,
seríamos unas cincuenta personas,
porque contábamos siempre
que vendría gente
más allegada a los pintores,
y la sorpresa fue que
cuando abrimos la inscripción
empecemos a dar publicidad,
enseguida lleguemos
a ciento veinte personas,
o sea,
fue un exitazo
bastante grande,
con nuestras dificultades
que tuvimos
para poder hacer
el año pasado,
poder contar
con servicios
y con otros eventos,
porque coincidimos
con el concurso
de castillos,
pero bueno,
y a raíz de ahí,
pues quisimos,
hemos querido hacer
una primavera,
a ver cómo hubiera quedado,
y bueno,
la ventaja
de esta primavera
es que abrimos
la inscripción
el día treinta,
y a fecha de hoy
ya hemos tenido
que cerrarla,
porque ya tenemos
ciento sesenta inscripciones
hechas,
y bueno,
hay que dejar siempre
alguna reserva
por si alguien
de última hora
quiere venir,
entonces ya la hemos cerrado,
pero bueno,
va siendo también
un éxito de participación
porque la gente
lo ha pedido,
o sea,
el año pasado
los pintores
han crecido,
el año pasado
éramos nueve pintores,
hoy son doce,
este año son doce pintores,
y hay una pintora
que también va a exponer
escultura,
y hemos prevé,
o sea,
hemos querido hacerlo
un poquito este año
en semicircular,
¿vale?
No se puede hacer
por la característica
del terreno circular
completamente,
pero sí que se ha quedado
una semicircular
que se empezará
en la urbanización
de Masden Pastor,
será el punto de salida,
se hará un recorrido
de unos dos kilómetros
y medio,
tres kilómetros,
y pararemos
en la masía
de Masden Pastor.
Con esto,
pues igual que la edición
pasada,
queremos reivindicar
que tenemos
unas masías,
tenemos un patrimonio
que Tarragona
parece que solamente
interesa un poquito
también
el tema románico,
pero hay que entender
que tenemos masías
que son históricas
donde muchos palleses
han tenido almacenes,
han tenido terrenos
de agricultura cerca
y ahora están abandonadas
y además
muy dejadas
con riesgo
de hacerse daño.
Entonces,
queremos reivindicar
que estas masías
que están en pie todavía
se protejan
y que sean
visibles.
La idea
es que
los participantes,
estas 160 personas
que ya se han apuntado,
vinguin a caminar,
puguin gaudir
de estas obras
de los 12 artistas
locales,
mientras paseguen
tranquilamente
por esta ruta
que tú ahora
nos comentabas,
¿no?
Sí,
nosotros esperamos
que el tiempo
nos acompañe
también,
igual que nos acompañó
la pasada edición,
y que la gente
que venga
disfrute,
disfrute de dos formas,
viendo el arte
que no son
pintores consagrados,
que son pintores
de la ciudad,
que son pintores
que tienen
esa inquietud,
que tienen
esa forma
de hacer arte
y que lo están
demostrando,
entonces es una
forma de exponerlos
y no tener que esperar
a que haya
pues alguna
entidad,
o sea,
algún patronato
que le puedan
hacer la exhibición
y todo esto,
y más bonito
es hacerlo
al aire libre.
En plena naturaleza,
¿no?
Porque podemos
encontrar cuadros
en árboles,
en rocas,
en, bueno,
pues alguna
que otra sorpresilla
también seguro
que tendremos
durante el caminar.
Esperamos tener
alguna sorpresilla,
por lo menos
si no es durante
el caminar,
sí que al final,
al final esperamos
porque piensa
que este año
han participado
muchas entidades,
como es,
por ejemplo,
la Escuela Municipal
de Educación,
han venido también
en el Centro
de Bienestar Social,
también que ha participado,
Salud Municipal,
la charcha
entre cívics,
y, bueno,
toda esta gente
pone en su granito
de arena.
Y a una vez
en solidaria
dintre d'aquest
caminar,
Raquel,
que os toca
de cerca
al Menjador Social
de Bona Vista,
¿cómo es esto?
Nos toca cerquísimo.
Exacto, exacto.
¿Cómo es esa unión?
¿Cómo nace?
Pues la unión
es el...
Yo estoy encantada
de formar parte
de esta charcha
porque,
aparte de todo
el tema
de caminata saludable,
de arte,
de tanta gente buena
como se va a juntar ahí,
pues hay una parte solidaria.
Una parte solidaria
que va destinada
al Comedor Social
de Bona Vista,
que estamos encantados,
que es que la inscripción
este año
es gratuita,
pero con aporte
de alimentos.
Y esto va íntegramente
para el Comedor Social.
Tenemos unos alimentos
que sobre todo
en legumbre
y que tenemos
un poquito de demanda,
de escasez
y creemos
que nos van a aportar
pues estar tranquilos.
Entonces estamos felices,
felices de que hayan
contado con nosotros
en un evento tan bonito
porque lo vamos
a pasar bien,
vamos a tener
buena compañía,
buena gente
y además
vamos a recaudar
justo la escasez
que tenemos.
O sea,
que estamos encantadísimos.
Como siempre
que hablo contigo
te lo pregunto,
¿cómo estáis
en el comedor,
Raquel,
a nivel de recursos,
de alimentos?
Pues estamos bien
porque yo nunca me quejo.
Estamos bien
porque tenemos
tanta gente
que es un milagro
cada día
tener abiertos.
Es que la demanda
es muy grande,
¿no?
Entonces,
y no cesa,
no para.
No hay épocas
que digas,
mira,
estoy un poco
más aliviado,
¿no?
Tenemos mucha gente,
pero abrimos
todos los días
y abastecemos
y abastecemos
bien.
Entonces,
no me puedo quejar,
pero sí que es cierto
que necesitamos ayuda.
Necesitamos ayuda
y estamos agradecidos
porque
este tipo de eventos
nos favorecen muchísimo.
Nos ayudan a seguir.
Nos ayudan a seguir
y a recaudar,
a recoger,
¿no?
A aglutinar
esos alimentos
que ahora me comentabas.
Claro,
vamos a conseguir
abastecernos
de lo que a lo mejor
nos falta más,
¿no?
Exacto.
Porque hemos hablado
de esto.
Tenemos alimentos
que estamos
muy bien provisionados
para unos meses,
pero hay otros
que ya vemos
que empiezan
a fallar.
Entonces,
hacemos hincapié
en estos alimentos
que más necesitamos.
En este caso,
las legumbres.
Y tothom
que vingui
al Caminart,
com dèiem,
la inscripció
es gratuïta,
pero sí que habrán
de hacer una aportación
en forma d'aliments,
¿no?
Es así como funciona,
Raquel.
Pero siempre se funciona
porque las personas
que se apuntan
a este tipo de eventos
son muy solidarias.
Siempre es un éxito.
Son personas
que reúnen los valores
en general
de deporte,
de salud,
de aire libre,
de arte.
Y en esas patas
está también
la solidaridad.
Entonces,
siempre son un éxito.
Y muy agradecidos
de que hayan pensado
en nosotros,
por supuesto.
Pues Raquel Quílez,
muchísimas gracias.
Hablaremos contigo
más ampliamente.
Gracias por atendernos
y que vaya muy bien
también este...
Gracias y gracias
a todos los participantes
y a la organización,
por supuesto,
que lo están haciendo
fantástico,
están haciendo
un trabajo incomiable.
Muchísimas gracias.
Raquel Quílez,
muchísimas gracias.
Finta propera.
José,
doncs ya veus
aquestes col·laboracions,
la gent bona
que es troba,
al final.
Sí,
sí,
nosotros,
lo primero que yo dije,
hablemos a la Mat,
y este año le dije a la Mat,
digo a Mat,
tenemos que improvisar,
tenemos que hacer
el éxito que nos vino,
habría que reivindicarlo
y hacerlo visible
de otra forma.
Y entonces,
fue cuando comentemos
que qué haríamos.
Y dijimos,
bueno,
no pondremos un precio,
porque se valoró
de poner un precio
a la entrada,
pero dijimos
que no valía la pena
poner un precio,
aunque hubiera sido
reivindicativo,
sino la recogida
de alimentos.
Por eso le dijimos
a Raquel
qué es lo que necesitaba
y ahora a Mat,
que, por cierto,
no ha podido estar hoy
en nuestra...
No, pero le dijeron
una salutación
a la Mat Callen,
responsable también
de la charla
de cintes cívics.
Y luego,
pues entonces
se quedó en ese tema
de que él ahora
todas las inscripciones
que ha habido
le está contestando
a todas las inscripciones
que han sido admitidas
y que, por favor,
recuerden
que tienen que venir
con alimentos,
ya sea legumbres,
envasados o
latas o lo que sea
para el comedor.
Amb un recorregut amable,
amb un recorregut apte
per gaudir en família,
en grup,
cadascú qui vulgui
i amb aquesta...
Doncs això,
amb aquesta vessant
també solidària.
En acabar també hi ha
una altra novetat
que forma part del...
ve a càrrec
de l'equip tècnic
d'atenció comunitària
de l'Institut Municipal
de Serveis Socials
que faran una mena
de reflexions
amb el públic
sobre el patrimoni,
sobre l'art,
sobre la natura.
Què és exactament això?
Bueno,
estan preveniendo
de hacer al final
del recorrido
y como también ha dicho
antes,
o sea,
hemos dicho también
en el final del recorrido,
el año pasado
se hizo una especie
de piscolavi,
o sea,
una despedida
con un refrigerio
para la gente.
Este año
se ha pensado
en hacer
un refrigerio
mucho más amable,
mucho más
adiena
a la naturaleza,
va a consistir
en zumos,
no vamos a hacer
bebidas alcohólicas
ni nada,
sino va a ser
torre refrigerio
y además sin gas
y luego
durante esa espera
o ese encuentro
pues vamos a dar pie
a que los del centro cívico,
perdón,
a los del bienestar social,
tienen preparado
una cosa
que lo llevan en secreto,
nosotros ni la organización
lo sabemos,
pero creo que va a ser bonita
y además va a ser algo
relacionado también
con la pintura.
y ya por último
también quisiera remarcar
un poquito
la labor que va a hacer
el Club 4x4,
¿vale?
4x4
que hay que mencionar
los que han participado
muy activamente
durante la DANA,
han participado
y han colaborado mucho
pero ahora se han prestado
también a colaborar,
que ya colaboraron
el año pasado,
es a desplazar
todo lo que es
el tema de pintores
y pinturas
hacia los sitios
de,
hacia los puestos
y a más a más
hacer que gente
que tenga
una diminuidad física,
pues el terreno
más agresivo
o más malo
de poder andar
es transportado
por el 4x4
y dejado
en un sitio ya
amable
para hacer la caminada.
Molt bé,
doncs
això també
és una bona notícia,
que la col·laboració
també per a les persones
de mobilitat reduïta
del Club d'Automovisme
Terracó 4x4
Offroad
que hi participarà.
Anava a dir
que les inscripcions
encara estan obertes,
però no,
perquè ja m'has dit
que s'havien tancat,
per tant,
160 persones
que participaran
d'aquest caminart
i en fi,
ara només ens queda
esperar fins al cap de setmana
i que el temps
ens acompanyi també,
no?
Sí, sí,
espero que sí.
De todas formas,
comento que
en el punto
d'entrada,
de partida,
siempre habrá
alguna inscripción
que no se haya podido hacer,
pero se dejarán
para finalizar
el...
o sea,
que se hayan hecho
todas las inscripciones
que se han apuntado,
¿no?
una vez que se haya hecho esto,
la gente que esté allí
se le dará la posibilidad
de poder participar
en el acto.
José Martín Carrasco,
moltíssimes gràcies
per la feina,
per organitzar-ho,
secretari de Federació
d'Associacions de Veïns
de Tarragona,
juntament també
amb la xarxa
de centres cívics,
amb el menjador social
de Bona Vista,
amb el Tarracó,
amb el Club d'Autonomisme
4x4,
amb l'Institut Municipal
de Ciutadans Socials,
en fi,
amb totes les entitats
Patronat d'Esports,
que no se'ns oblidi
també,
i tota la gent
que forma part
d'aquest segon caminat.
Moltíssimes gràcies,
José,
que vagi molt bé
i fins la propera.
Moltes gràcies,
Miguel.
Benvolgut expert
en construccions i reformes.
A Obramat
no podem saber
si abans de començar
una reforma
hauràs de canviar
les canonades de la casa
o la instal·lació elèctrica,
però sí que tenim
més de 20.000 productes
amb un estoc de magatzem
sempre disponible
perquè puguis escollir-ne
la quantitat que necessitis
i quan els necessitis,
on compren els professionals.
Obramat.
Arriba la primavera
i arriba el Forum Binarium.
Vuitena edició
de la Fira del Vi
a la Part Alta de Tarragona.
Dissabte,
10 de maig a la tarda
i diumenge,
11 de maig,
tot al matí,
vine a la plaça del Fòrum
a gaudir de tars de vins,
vermuts i cerveses
i a degustar
les tapes locals.
Fòrum Binarium de primavera,
10 i 11 de maig
a la plaça del Fòrum.
Organitza Bodega Gerard,
col·labora
la Diputació de Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona,
Tarragona Turisme,
la Via T i Servi,
Retro.
Tu recomana,
Tarragona Ràdio.
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles,
química per a la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
de la societat,
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
vols estudiar música?
Les escoles
i conservatoris
de música
de la Diputació
a Reus,
Tarragona i Tortosa
t'ofereixen
una formació musical
a prop de casa.
Vine a divertir-te
des del primer dia
amb la música.
Aprend i comparteix
en grup
amb el millor ritme.
Preinscripcions
a l'escola
del 22 d'abril
al 19 de maig
per al curs 2025-2026.
Atenció, Tarragona!
Llega la Carpa Mágica!
Un espectáculo
cargado de magia
i diversió
per a tota la família.
Increïbles malabaristes
trapecistes
amb el triple salto mortal,
el gran marco
y la bicicleta
más pequeña del mundo.
Canta y baila
con los personajes
de los cuentos infantiles.
Compra de manera anticipada
con grandes descuentos
en VivaElCirco.com
Más magia,
más circo
y más diversión.
La Carpa Mágica
hasta el 11 de mayo
en Tarragona.
La Veu de Tarragona
Kamikapals 40
i avui la Veu
fem una immersió
al Marroc
i de fet ens avancem
al que passarà
entre divendres
i diumenge
a plaça Corsini
que arriba,
ja ho sabeu,
al festival
al Marroc
a Tarragona
pont cultural
entre dues ribes.
Comencem per tant
a obrir aquestes dues ribes
que evidentment
ja estan obertes
però avui ja en volem parlar,
volem aprofundir
en la conèixer,
la rica i diversa cultura
del país,
les tricions ancestrals,
la gastronomia,
la música
com el que sentiu,
els festivals,
els costums i valors
que fan que aquest país
sigui singular
amb molts sentits
que avui intentarem explicar
des d'ara
fins a les 10
en format Tertúria
i després també
que ens acompanyarà
el vice cònsul
del Marroc
aquí als estudis.
parlant d'aquest festival
que passaven moltes coses
i ara us anirem explicant
alguna d'elles.
Anem saludant
els convidats i convidades
d'una banda
la Cine Parri
gestora i empresària
Cine, què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia.
D'origen marroquí
però fa molts anys
que vius aquí?
Sí.
Uns quants?
Uns quants.
Fa més de 35 anys
que estic
que vivim a Tarragona.
35 anys, eh?
O sigui,
ja són anys.
Mira, també saludem
l'Aten Bumastaf
que ja és assessor polític
delegat a Catalunya
i a l'Argola
de l'Observatori Internacional
de Mitjans de Comunicació
i Drets Humans
entre altres coses, eh?
Sí.
Sí, correcte.
Acosta més el micròfon
que si no ens en tirem.
Sí.
Puede ser
president de l'Associació
de Mediació Intercultural
Sociosanitari.
L'àmbit sanitari
també en l'àmbit
de menors
també treballo
moltes anys
i més de 15 anys
de fer aquests hábitos
de menors
i també de sanitat.
A Tarragona
portes molts anys?
Sí, a Catalunya.
No, aquí...
Aquí a Tarragona no, no.
Siete anys.
Sete anys, molt bé.
Gemma Chacón,
què tal?
Bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
És una coneguda allà
d'aquesta casa
per investigadora
per història a l'IPES,
Institut de Pedagogia Humana
i Obligació Social.
Per tant, l'hem entrevistat
en més una ocasió
parlant
de jaciments arqueològics,
però és que amb una relació,
també professora associada
de la Rovira i Virgili,
però des de 2009
íntimament lligada al Marroc
amb un jaciment
que també serà
protagonista
al cap de setmana
d'Ain Beni Matargefeit
a la província de Gerada.
Sí,
és un projecte d'investigació
que començó
en col·laboració
amb la Universitat
de Mohamed I
de Úsda
i el professor Robert Sala
també de la Universitat
de Rovira i Virgili
de l'IPES
i que jo me...
o sea,
entré en el año 2009
y desde entonces
tenemos un proyecto
más que nada
es una zona
más que un yacimiento
es la zona
de En Beni Matargefeit
en la que llevamos trabajando
pues este año
hacemos el 20 aniversario
del proyecto
de excavaciones arqueológicas
y reconstruyendo el pasado
que tenemos en común
entre las dos orillas
también.
I mira,
ara en Parla de Me
et preguntaré
perquè he trobat un artículo
que dius que et va canviar
la vida
en el Marroc
que et va canviar
la vida en molts sentits
però vas aprofundir
en les tradicions
la història
la cultura
d'allà
vas impregnar
de tot això, no?
Sí,
yo como digo
tengo un trocito
de mi corazón
y un trocito
de casa
en Marruecos
porque
lo bueno que tiene
la arqueología
es que
no solo vas
a trabajar
sino que vas a convivir
y el patrimonio
es un patrimonio
histórico mundial
y compartirlo
no es solo
en los restos arqueológicos
sino también
en el día a día.
Es verdad que
como comentaba
en lo que decías
en la entrevista
normalmente cuando viajamos
vamos a visitar cosas
museos
vamos a los sitios
que nos orientan
pero realmente
cuando volvemos
siempre decimos
realmente conoces
de cómo vive la gente allí.
Es verdad que
tras 20 años
de proyecto que llevamos
tenemos una relación
muy estrecha
y es verdad que a mí
fue
pues eso
tener un trocito
de mi corazón
tengo mi madre
marroquí
tengo mi familia
marroquí
desde hace muchísimos años.
Expliquem coses
del que passarà
el cap de setmana
perquè passarà
moltes coses
però per què és important
que es facin
aquestes jornades
aquest
a plaça Corsini
per què creu
que és important?
Yo creo
que es importante
hacer estas actividades
estos festivales
culturales
per acercar
lo que és la cultura
marroquí
a los ciudadanes
españoles
perquè
tenemos
en España
desconocemos
muchísimo
lo que passa
en Marruecos
estando
a 16 km
de distancia
o sea
no és un país
lejano
en cambio
tenim a otro país
como Francia
que és veïna
i coneixem més coses
sobre Francia
que sobre Marruecos
entonces
sempre
el desconocido
da como respeto
i jo invito
a tots els cittadans
de Tarragona
a que es acerquen
mañana
durant tot el fin de setmana
a la plaça Corsini
per veure
i observar
i també
les invito
a que vayan
a Marruecos
per suposo
Marruecos
és un país
que una vegada
que vas
necessitas volver
no una vegada
sino una i otra vegada
no hi persona
que no ha viajado
a Marruecos
que no haya vuelto
varias veces
y por eso
invito
que los ciudadanos
de Tarragona
vayan
a la plaça Corsini
esta semana
Tendrà un petit tros
de Marruecos
Sí, lo digo
siempre
lo digo
en todos
los sitios
que
el mejor matrimonio
entre dos culturas
es
el matrimonio
de la cultura
marroquí
y de España
en toda España
siempre
ha habido
este matrimonio
a pesar
de todo
lo que pasó
desde los califatos
desde los reyes
de Taifas
siempre
ha habido
este matrimonio
nunca ha habido
divorcio
y lo que quiero
que continúe
esto
la convivencia
que
creo que
este año
va a ser
historia
porque
el año próximo
vamos a hablar
de asimilación
la climatización
la climatización
de la convivencia
es
es una
es un acto
un evento
una trobada
intercultural
gracias
a la disponibilidad
de la señora
consul

durante todo
el festival
tendremos una exposición
fotográfica
con una selección
de fotos
los principales
descubrimientos
yacimientos
y nuestra vida
en Marruecos
con la población
local
llevaremos
llevaremos
también
diferentes
réplicas
de fósiles
humanos
de herramientas
de piedra
y de la fauna
de los animales
que hemos encontrado
son copias
pero que es un reflejo
de lo que
hemos encontrado
en todos los
casi 30 yacimientos
que hemos descubierto
en estos 20 años
aparte habrá
diferentes actividades
para todo lo que es
el público en general
y sobre todo
para
a nivel infantil
vamos a instalar
una excavación
provisional
una zona
para
replicar
el arte
prehistórico
marroquí
y durante
dos
haremos dos sesiones
también
en el escenario
para enseñar
cómo se vivía
en el pasado
en Marruecos
cuando parlem
del pasado
Gemma
evidentemente
todos venimos
al mismo mismo
más o menos
bueno
todos somos africanos
eso es lo primero
todos venimos de África
y el primer
Homo Sapien
por el momento
se encuentra
en Marruecos
al yacimiento
de Jebel y Ruth
en Safi
que también tendremos
una réplica
para que la gente
lo pueda ver
o sea que
sí sí
todos
venimos
el puente
los puentes
los hemos creado
en el presente
no en el pasado
exacto
a vosotras
que fareu
allá
nosotros
como empresa
apoyamos
al consulado
y al festival
pero físicamente
no estamos
sino
somos un apoyo
invisible
pero estamos allí
y luego
mis hijos
van a participar
en el desfile
de moda
que se hace
como en todos
los desfiles
de moda
que se ha hecho
en los últimos años
pues los niños
pequeños que van
son los míos
que suelen estar
en el desfile
pues eso es
nuestro apoyo
al festival
y parla'ns
del teu país
cuando me pregunten
com es el Marroc
si ahora ya hubies
viatjado al teu país
qué me dirías
porque claro
ya lo deía también
la gente
cuando surts
del circuito turístico
veus el Marroc
auténtico
al proper
la gente
de allá
parles con la gente
como es el teu país
a mí cuando me pregunten
ahora
estas alturas ya
cuando me pregunten
sobre mi país
les digo que
Marruecos es mágico
y hay que visitarlo
que por más que yo explique
como
ellos ya han escuchado
hablar de un Marruecos
que no es cierto
de todo
porque muchas veces
nos hacemos una idea
de lo que nos explica
o de lo que vemos
que tenemos cerca
el vecino
o un amigo
tiene un vecino
que es marroquí
entonces vamos haciendo
prototipo de país
pero no es así
entonces yo siempre les digo
que por favor
vayan a visitar Marruecos
de hecho
una de mis mejores amigas
que ahora ya no está
trabajaba en el juzgado
y como en el juzgado
siempre pasa lo que pasa
no quiso visitar a Marruecos
no fue nunca
a visitar a Marruecos
una vez que fue
ya fue como 4
5 veces al año
hasta que falleció
volvió
o sea lo que dejas
tu novio que va a torno
si si
el que va vuelve
a Marruecos
engancha
porque engancha tanto
la hacen
pues Marruecos
no es
mirarlo
por la televisión
o para escuchar
Marruecos
hay que ir ahí
se vive
hay que respirar
el aire
de Marruecos
hay que comer
la gastronomía
marroquí
es más rica
es mediterránea
también
y hay que ir ahí
en persona
la gente
cuando hablan
conmigo
me dicen
que ya
he visto
un documental
de Marruecos
no he visto nada
tienes que estar ahí
tienes que tocar
la tierra
vas a la playa
de Marruecos
la gente
la hospitalidad
hay que vivirlo
escucharlo
si yo creo que
algo muy importante
es eso
es que llegas
y te sientes
en tu casa
es directamente
como digo
es ese abrazo
que eres acogido
incluso
porque es muy fácil
en las zonas turísticas
al final
es como pasa
todo aquí
todo el mundo
se quejó
todo el mundo
son turistas
en negocio
pero cuando vas
por ejemplo
como es en nuestro caso
que en la zona
del oriental
donde estamos
no es una zona turística
y eres el único
los únicos
vamos a decir
no marroquíes
que llegues
y que tengas
las puertas abiertas
para todo
es
no sé
es un cariño
que sientes
desde el principio
y que continúa
continúa
por ejemplo
nosotros
en las poblaciones
donde normalmente
estamos trabajando
en el minimatar
pues es que
sobre todo
por ejemplo
a mi me chocó
mucho
durante el COVID
ha habido
un intercambio
continuo
siempre están preocupados
nosotros
ellos
o sea
creas unos lazos
que son
como los que presentaremos
nosotros del pasado
unos lazos
que
que continúan
siempre
sí
sí
la hospitalidad
¿no?
de las puertas
obertas
¿no?
que todas las puertas
donan lo que tienen
y lo que no tienen
muchas veces
lo que no tienen
muchas veces
lo que no tienen
nosotros
por ejemplo
a veces
estamos en
yo recordaré
siempre el día
de mi cumpleaños
hace dos
en el año
22
pues comimos
dos cuscus
nos trajeron
al yacimiento
primero
había una fiesta
en el pueblo
de al lado
y luego vino
el señor pastor
que vivía al lado
y nos trajo otro
porque se enteró
que era mi cumpleaños
y o sea
es todo el tiempo
dar lo que tienen
y lo que no
sí
hi ha molts estereotips
hi ha molts estereotips
de tu com a dona
i empresaria
i avui ho destacava
en una entrevista
la cónsul
també en parlava
perquè sempre preguntem
pel paper de la dona
allà al Marroc
ella sempre diu
clar és que hi ha moltes ministres
la gent no ho sap
però intenta també
normalitzar aquest paper
de la dona al Marroc
sí
la verdad es que sí
hay mucho prejuicio
respecto a la mujer
pero es como aquí
aquí yo siento más prejuicio
que en Marruecos
hacía la mujer
con un alto cargo
allí son cuestiones culturales
lo que es la mujer
y lo que es cultural
no lo podemos cambiar
en dos días
se cambia con siglos
pero en cambio
aquí en España
vamos a una velocidad
que juzgamos demasiado
a la mujer
en alto cargo
o no
pero nos olvidamos
de la mujer en sí
no valoramos
el trabajo que hace
pero sí que tenemos
altos cargos
y mujeres
muy cualificadas
en Marruecos
o sea
desde cónsules
embajadoras
ministras
y empresarias
en Marruecos
de hecho
hay asociaciones
de mujeres empresarias
en Marruecos
que hay mujeres
grandísimas
dirigiendo empresas
hoteles
o lo que
lo que
lo que
fuese
a gran escala
yo solamente
voy a decir una cosa
yo siempre
sorpresivo
solo una
o no digo una más
bueno ahora
ni de alguna más
no solo
no esto solamente
aquí se me
me preguntan
si la mujer
ahí
está maltratada
yo siempre
la respuesta
les digo
la mujer
ahí
es igual
que el hombre
el salario
de una mujer
que sea
un alto cargo
o bajo
es lo mismo
que el hombre
no voy a entrar
más
creo que ya está
por aquí
el vicecónsul
que después a las 10
podremos entrevistarlo
que está por allá
a la sala
i entran
no
después ya lo farem entrar
i parlarem
doncs
d'aquest acte
del cap de setmana
Gemma
tu
clar
quan s'han vas estar
tu
bueno
aniran i venint
molts anys
no?
Sí
seguimos
mira
ara estuve
septiembre
noviembre
y ahora
tendremos la campaña
todavía no hemos puesto
fechas
pero antes de
finales de año
volveremos allí
aparte de que vamos
haciendo viajes
tanto para
participar en seminarios
y cursos
a la Universidad
Mohamed Premier
de Ujda
y también estudiar
materiales
o sea vamos
yendo y viniendo
Teniu per tant
també un gigante
amb els investigadors
d'allà
d'aquesta diversitat
i també la moda
amb la població
ja ho hem dit
però també amb els investigadors
d'allà
també formen un equip
la població local
para nosotros
és muy muy muy importante
porque aparte
muchísimos de los descubrimientos
que hemos hecho
han sido
y siguen siendo
gracias a ellos
la zona
donde nosotros
trabajamos
sobre todo
en una zona
grande de pastoreo
y los que mejor
conocen el campo
las cuevas
los jazz
todo
es la gente
la gente local
aparte participan
con nosotros
los trabajos de campo
y luego vivimos allí
o sea
que es decir
vivimos
de restaurantes
hoteles
o casas
incluso no
alquilamos casas
con la población local
¿aquí
quién plata
te manda
siempre
cuando vas
a un restaurante
de allá?
no sé
yo
estoy esperando
el viernes
el cuscús
aquí será el domingo
en el festival
pero yo
me gusta comer
y como decía él
la comida marroquí
todo está buena
hay que probarlo todo
todos están invitados
ahí en la plaza
cocine
a ver cómo está
el cuscús
marroquí
per cert
que le preguntarán
después al cónsul
el vicecónsul
pero ya
un agermanement
un protocol
d'intencions
entre Tarragona
i Tanger
que después
l'alcalde de Tanger
o de la tarde
o de la tarde
es reuneixen
amb el alcalde de Tarragona
per tant
hi ha aquest vincle
que també tenim
molts lligams
entre Tarragona
i Tanger
passat també
a Roma
també
fins i tot
però ja
són ciutats
molt semblants
també té un port
és una ciutat gran
no?
o sigui
coneixeu bé Tanger
sí
sí
Tanger
és una ciutat
que té un puerto enorme
que és el més gran
d'Àfrica
sí
però com bé
has dit
el vicecónsul
ho explicarà
molt millor
però sí
el puerto
més gran
d'Àfrica
està en Tanger
i és un puerto
que té
molta connexió
de fet
amb Espanya
i inclús
a Tarragona
per
mis conocimientos
hasta ahora
parlant d'aquí uns minuts
amb ell
dieu-me
un parell de frases
en marroquí
per si ens escolta
algun marroquí ara
que se n'entén
que hi ha cap de setmana
al festival
suposo que ja ho saben
eh
perquè s'entén
els que no s'escuten
en marroquí
per parlar
dic-ho a ells
que hi ha un festival
a la fin de setmana
Assalamualaikum
Warahmatullahu
Warahmatullahu
Marhabanbikum
Marhabanb
Biljali
el Magribi
el Mokim
aquí en Espanya
o en Cataluña
Marhabanbikum
ben tissa
ila
a tnau
xermai
aquí en plaça
Corsini
s'yachtafel
الشاب
الجالية
المغربية
s'yachtafel
a tnau
un ectifal
mهم
j'dan
m'raha
m'raha
beljami
el-dauwa
el-jami
o in shallah
a tnau
a tnau
un ectifal
el-maharajan
el-dara
el-dara
el-maharajan
el-dara
el-dara
el-fari
el-dara
el-dara
el-dara
el-dara
el-dara
el-dara
el-dara
el-dara
el-dara
el-dara
la Gemma
ho entes tot
eh
per a més
mig part
la cel
no?
una mica
una mica
una mica
o has intentat
sí
lo he intentado
y tengo que volver
y tengo que seguir
intentándolo
sí
estuve
un año
y algo
pero claro
eran clases
puntuales
y en el mes
que solemos
estar allí
de campaña
al final
no tienes
tiempo de hacer
una
tengo que irme
de una larga temporada
a hacer una buena
inmersión
en el jaciment
clar
son diferents jaciments
pero uno
que he buscat yo
el que dèiem abans
al principi
está situat
a veure
mira el mapa
cap al nord-est
de Marroc
per zona
desértica
semidesértica
es una zona
semidesértica
estamos muy cerquita
de la frontera
con Argelia
todo lo que es
el triángulo
amb Benima
Targa
Feit Gerada
ahora hemos ampliado
un poco más la zona
y estamos muy muy cerquita
de la frontera
con Marroc
es una zona
semidesértica
bueno
ahora llevamos dos años
con muchísima lluvia
y es impresionante
porque está muy verde
en diferencia de otros años
pero si es una zona
semidesértica
y que sobre todo
como decía
ha estado
ocupada
durante muchísimos
o sea
durante muchos años
la población
sobre todo
se dedica
a lo que es
la cría de ganado
son los primeros productores
de
de
corderos
y demás
de
Magreb
cuscús bueno pues
cuscús
siempre
pero el cuscús
el de corderos
está muy rico
hay cuscús
hay tagina
hay brehuaca
hay de todo
hay una diversidad
tremenda
y los postres
hombre
es toda otra cosa
los postres
son más desaladas
las pastas
sí
los postres
están riquísimos
a base de almendras
y miel
claro
están riquísimos
los que hacen dieta
bueno
consejo
no ir a Marruecos
bueno
este fin de semana
se puede saltar la dieta
habrá té también
té también habrá
té
sí
para digerir mejor
el té sin azúcar
tenemos diferentes
té
desde según
la región
el té real
el té de tangel
hay diferentes
té
allí
y gracias
por acompañarnos
nosotros tres
Gemma
nos vayamos
el cap de semana
pasa Corsinia
a partir de que
divendres
ahora parlem
a la viceconsulta
del Marroc
gracias
Solamente agradecimiento
al ayuntamiento
de Tarragona
sobre todo
al señor alcalde Rubén
agradecimiento también
al puerto
de Tarragona
sobre todo
el señor Castilla
y a los tarragonenses
que nos han abierto
este espacio
para que vean
de cerca
Marruecos
Sinep
gràcies
que vagi molt bé
de res
gràcies
a tu
ens veiem allà
i a la Gemma
ja ens veiem sovint
però ens veurem
allà
al Marroc
ens veurem al petit
Marroc a Tarragona
a la plaça Corsini
gràcies
que vagi bé
doncs com us dèiem
de seguida
parlem al viceconsult
del Marroc
d'aquestes jornades
al Marroc a Tarragona
al pont de cultural
entre dues arribes
en parlem d'aquí
pels minuts
però abans
ho deixem amb el primer
temacle del dia
de la companya
Sílvia García
i el nostre
primer temacle
d'avui
ens porta
cap al Selena García
aquest trio tarragoní
que tenim la oportunitat
de gaudir-ne
d'aquí a poquet
dins del Teta Fest
ens estan presentant
ara per ara
el seu darrer treball
histogràfic
Galtes Vermelles
d'aquí
la seva cançó
Asfixia
s'ha saltant
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Karim
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit