Bon dia, som els 9.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Queda el feliç diada de Sant Jordi, el dia de la rosa i dels llibres.
Això.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Sí, sí, gràcies, Núria, però avui som moltes veus, moltíssimes veus les que hi ha a la programació espacial d'aquesta casa i la casa dels lletres des de la Rambla Nova.
Avui, doncs, fem bategar la Rambla durant tota la jornada, tot el dia que ens veureu a la Rambla, al Teatre Metropol, a l'altura del Teatre Metropol, més o menys.
Ara ubicarem l'estam de Tarragona Ràdio, ampli estam de Tarragona Ràdio i casa dels lletres, com deia, en programació conjunta.
I amb moltíssims autors, autores, que passaran, escriptors i escriptores, editors, per aquest estam de la Rambla Nova, que ja deu bullir d'activitat en aquesta hora.
Tot encara està aviat.
Cap allà marxem amb tot l'aquí que fa possible el programa, que és ampli, com dèiem.
I avui, doncs, amb Núria Cartanyà, amb Abriu Rius, amb Laura Casas, amb Maria Bertran, amb Mauri Fernández, amb Rosor Imany, amb Vicente Eusáez,
a tota la gent que està ja a la Rambla, sempre que em deixo avui, eh, Lluís, com és el control tècnic aquí als Estudis Centrals.
Companys, companyes, bon dia.
Bon dia, Pep, bon dia, bon Sant Jordi, a tothom, bona diada.
Bona diada, molt bé, molt bé.
I, escolta'm, jo estic veient, mira, estic veient imatges a la Rambla, a través del 3.24, veig que encara està una mica descafeinada la cosa, però, vaja, que s'anirà omplint, eh?
Sí, home, sí, encara és aquell moment d'anem muntant la paradeta, anem posant les flors, anem distribuint els llibres, tot i que la feina ja està feta des de primera hora del matí.
Ahir a la nit passàvem per aquí, per la Rambla, i ja vèiem que estaven marcats a terra, doncs, les línies, eh, amb aquella cinta adhesiva que marquen els límits de cada una de les parades.
I avui això, doncs, ja s'ha complet, ja fa goig, i ja tothom, jo crec que a les 6, les 7, ja estaven aquí muntant perquè a les 9 poguessin arrencar com nosaltres.
Com deies tu, avui són moltíssimes les veus que escoltarem, i intentarem també escoltar les veus dels tarragonins i tarragonines i gent de fora,
que avui passejarà per la Rambla de Tarragona vivint al Sant Jordi Tarragoní.
Evidentment, parlarem al llarg de tot el matí de llibres, de roses, amb llibreters, amb editors, amb autors i autores, llibres de tot tipus.
Tindrem misteri, poesia, evidentment novel·la, narrativa, però també assaig i una miqueta de tots els gustos, eh.
I intentarem que siguin ells, els autors i autores, els protagonistes de la jornada.
I ho farem, com deies, Pep, amb moltes veus i encara amb més companys, que no els hi sentirem la veu,
però que han estat treballant intensament aquests dies, i molt especialment aquesta matinada, perquè això sigui possible.
Va, em deixes, va, presenta l'equip, aquí saludem, Pep. Qui et penses que tinc al costat?
Doncs, vaja, jo ja n'he dit uns quants, en Joan Maria Bertran, en Mauri Fernández, probablement també el Vicente Osaez.
Però així que xerri, que xerri molt.
La Laura Casas pot ser, sí, sí.
A veure. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què fas a febrames, Laura? Què fas a febrames, Laura?
Mira, no sé, he fet una incursió una mica així rara.
Aquí m'estreno una miqueta.
Bueno, repetim, repetim, ja vam fer un Sant Jordi també.
I aquí, aquí farem una mica de tàndem amb la Núria i amb la resta de companys a punt d'arrencar tot això.
És que, Pep, és que passaran com a 33, jo ho he comptat, jo diria que són 33, d'entre 30 i 35, al llarg del dia, autors o convidats.
I, clar, jo sola no puc. Llavors, Laura, ajuda'm, sisplau.
Quan arribi l'Olga Xirinax, aviseu-me que pujaré ballar amb ella, eh?
Quan arribi l'Olga, que crec que cap a dos quarts de 12, arriba l'Olga Xirinax, sí, amb la Margarita Ritzeta.
Llavors, m'aviseu que vindré ballar amb ella una estoneta, amb l'Olga, com van fer el dia el Cafè Copa i Puro.
Per cert, de les dues, qui entrevista l'Òscar Cadiac amb la Baixquenia el 64?
Me lo he pedido yo, eh?
Doncs pregunteu-li, perquè s'acaba de saber que fa una estona, bé, ha fet ahir,
que Josep Manel Anglada, un dels referents de l'alpinisme i l'escalada en aquest país,
i també referent per l'Òscar, serà que era de Sant Jordi.
L'Òscar ja la té, la que era de Sant Jordi, eh?
Però en Josep Manel Anglada és un dels autèntics referents de l'alpinisme a casa nostra,
i em consta que està molt content, eh?
I crec que l'Òscar també ho estarà per ell,
però Josep Manel Anglada perquè va ser un dels referents que va tindre ell mateix, eh?
Quan començava, doncs, en el món de l'alpinisme.
Ballsquenia el 74.
Ai, que t'agradaria fer-la a tu, aquesta entrevista.
No, la fareu vosaltres, ja, sí.
Encara l'acabarem convidant-me, Pep Suller.
Jo ja l'he fet, aquesta entrevista, que penseu que aquest llibre no és novetat d'enguany.
Ja l'hem fet, eh?
Però vaja, que és molt recomanable.
Ballsquenia el 74, aquelles aventures de les que feien abans, eh?
És el que passa, dius, aquest llibre no és novetat d'enguany.
En realitat, sí, perquè les novetats de Sant Jordi, recordem,
ho hem de recordar sempre, no són només aquestes...
Aquesta voràgina de llibres, aquesta munió de llibres que es publiquen
des de febrer fins ara, no?, fins a l'abril.
Inclouen de Sant Jordi a Sant Jordi.
Per tant, tot el que es va publicar ja des del 24 d'abril de l'any passat
entraria dins de Sant Jordi.
I és per això que hi ha algun títol que dius, i això és novetat?
Doncs sí, sí, senyor, és novetat, perquè, clar, no es va incloure en Sant Jordi passat.
I, de fet, hi ha alguns, em consten, que fins i tot van arribar ahir,
que encara estaven en un maleter aquest matí.
Imagina't si hi ha alguns que sí que corre, corre, corre.
Hem d'arribar que avui és un dia molt especial, òbviament,
i si acabes d'escriure el llibre, i primer llibre, en aquest cas,
imagina't la gent que... la il·lusió que té.
Passaran per aquí, eh?, també, aquestes persones.
Sí, tindran autors novells, autors novells també, i altres més consolidats.
Ara no farem repàs de tot el sumari, perquè ja us dic que són com a 25 pàgines de guió
i una trentena d'autors convidats en un programa, que no ho hem dit,
no sé si ho hem dit, anirà des d'ara a les 9 que arrenquem,
fins a quarts de dues, arribaran després els butlletins informatius,
i després a la tarda reprenem programació en directe,
des de l'estat de la ràdio aquí a la Rambla Nova, de 4 fins a 8 de la tarda,
amb la Randa Mar, amb la Marina Pérez Got, amb la Sílvia García,
i amb l'equip més de tarda de Tarragona Ràdio.
Vaja, passeu en qualsevol moment, perquè, a més, tenim alguna sorpresa per donar-vos,
perquè tenim tot l'equip de la ràdio, Pep, que si vens a pintar-te la cara,
si vens a pintar-te una senyera, o vaja, el que vulguis,
però bàsicament la senyera, que és el més fàcil,
i vens a pintar-te-la aquí, doncs et regalem una pinça d'un drac o d'una rosa,
i a més et posem el segell, un segell de Sant Jordi especial,
en el llibre que t'hagis comprat.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Però mira, a mi el que em fa patir és la foto que m'ha quedat enviar l'Òscar Cadillac
des de la Torre del Pedrol, vull dir que està ara mateix al dalt de la muntanya,
vull dir que recordeu-li que ha de vindre, ara mateix,
diu Bon Sant Jordi és de la Torre del Pedrol,
per tant està ara mateix a la muntanya.
Ostres, no, no, ahir em va dir que vindria,
però ja saps que ell és un home ràpid.
Potser s'ha aixecat aquest matí i a dir, calla, anem cap a la muntanya.
Anem a la primera muntanya del dia.
Jo us deixo, eh, Josep, anem a la bona gada, recordeu, eh?
Vinga, ja ho hem apuntat, ja ho hem apuntat.
Ens falta saludar una altra veu així ràpidament,
que és la de la nostra companya Abril Rius,
que la tindrem de moment fent toms per la Rambla,
intentant contactar amb els llibreters.
Abril Rius, bon dia.
Molt bon dia, Núria.
Bon dia, ja enviem per aquí, està tot a muntar,
totes les parades ja a punt?
Sí, surts una mica més avall.
Jo estic una mica més avall que ja comença a tocar una mica més el sol,
que la primera part tocant al balcó fa fred,
i aquí baix ja es comença a veure el sol,
i he començat d'anar a la llibreria Zara,
si vols el saludem un moment, per començar el dia amb una llibreria.
Mira, espera't un momentet, Abril,
perquè anem donant tandes de metge,
espera't un segon petit,
ara entrarem a fer les tandes de llibreries.
Només et volíem saludar,
perquè sempre ens agrada començar el programa
amb el que anomenem un bitllet d'opinió,
jo anomeno jo un petit article d'opinió
que demanem a un col·laborador o a una persona
que considerem que la seva opinió és important i rellevant.
Sempre intentem vilcular aquesta opinió amb algun tema del dia.
Avui el tema és la literatura, la cultura, si voleu, en general,
i per això li hem demanat i ens fa molta il·lusió
a la Cristina Serret, companya periodista i especialista,
ha anat seguint el món literari i cultural en general de la ciutat.
Doncs li demanem que ens faci el bitllet d'opinió.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, a veure si et se't sent al i clar.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara sí, sintonia,
i aquí va l'opinió de la Cristina Serret.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
A veure si et se sent al i clar.
i aquí va l'opinió de Tarragonins.
És un dia preciós, sí,
però també és un festival logístic, emocional
i fins i tot una mica tragicòmic,
perquè darrere de cada parada
hi ha un exèrcit de professionals
que fan mans i mànigues
perquè tot funcioni com un rellotge.
Avui m'agradaria parlar d'ells,
perquè s'ho mereixen més
que una dedicatòria en un llibre de tapa dura.
Penso, per exemple,
en les floristes, com la cefa,
que fa dies que viuen entre roses.
Són els alquimistes de la humitat
i de les cambres frigorífiques
treballant dia i nit
perquè la rosa ens arribi perfecta
aquest 23 d'abril.
Sense roses no hi hauria Sant Jordi,
sense floristes tampoc.
Tampoc hi seria aquest dia sense els llibreters.
Aquests sí que són els herois de Sant Jordi.
Professionals com la Júlia o la Montsant
que arriben al 23 amb la llengua fora,
després d'obrir caixes,
organitzar presentacions
i fer de tot
perquè autors i autores de Barcelona trepitgin,
encara que només sigui per un dia,
la nostra ciutat.
I avui, per rematar-ho,
faran una marató a peu dret,
atenent centenars de lectors,
gestionant cues
i responent tota mena de preguntes.
La Generalitat els hauria d'atorgar
amb ells la creu de Sant Jordi.
També hi ha els editors,
el Jordi i el Joan.
Fa mesos que van començar a empaitar autors,
a coordinar cobertes,
correccions, impressions...
Avui es miraran de reull
les piles dels seus segells,
pendents de si hauran fet curt
o si hauran d'encomanar-se el sant patró
perquè aquell títol
en què tan han cregut
no acabi sepultat
sota una portada plena de purpurina.
També mereixen el nostre homenatge
perquè són els responsables
del nostre paisatge literari
i això no és poca cosa.
I permeteu-me que acabi parlant del gremi,
els periodistes culturals.
Des del febrer
han fet autèntiques maratons
de lectures i entrevistes.
Quan un autor arriba a Tarragona
amb tots els titulars
publicats als mitjans nacionals,
ells s'han llegit el llibre
i han fet l'esforç de buscar
aquella pregunta
que encara no li han fet.
És una feina apassionant,
però creieu-me
que no és gens fàcil.
Avui, si us trobeu
la Glòria o la Mònica,
convideu-les a un cafè
que se l'han guanyat.
En definitiva,
Sant Jordi
és un dia extraordinari,
però també hauria de ser
un homenatge
a tot aquest col·lectiu
de professionals
que encara creuen
que regalar cultura i flors
és un acte revolucionari.
Per això,
penso que no n'hi ha prou
només en celebrar-ho avui.
Cal defensar
tot l'any
les llibreries,
les floristeries de barri,
les editorials valentes
i el periodisme cultural.
I que Sant Jordi
en sigui la festa major.
Molt bona dia a tots.
Moltes gràcies,
Cristina Serrat,
companya periodista,
i a més per fer l'esforç
de venir aquí
i fer l'opinió en directe.
Bueno,
és un plaer,
moltes gràcies per convidar-me.
Ha sort molt xulo.
Ah, sí?
T'ha agradat?
Sí.
A mi m'ha agradat moltíssim.
M'ha agradat moltíssim.
Vos hauria d'haver esmentat
a vosaltres també,
perquè avui també fareu
una autèntica marató, eh?
Bueno, però això
es porta amb ganes.
La feina ja està feta,
és el que passa moltes vegades
per Sant Jordi, no?
Que tota la feina
després és el dia a punt.
No, no,
a mi no m'enganyes, Núria,
que sí com és la feina.
Ai, molt bé.
O sigui, te'n vas,
perquè descobreixes.
Molt bé, molt bé.
Doncs demà et llegim, Cristina.
Moltíssimes gràcies.
Adéu, gràcies a vosaltres.
Mira, parlava la Cristina,
no s'ha deixat a ningú, eh?
A ningú dels que avui
són protagonistes
barra...
Esclaus.
Ja sabeu que això va així,
que avui és un dia especial
de treballar molt,
però amb molta il·lusió
i no s'ha deixat a ningú
i evidentment no es podria deixar
a les llibreries.
I ara sí,
comencem parlant
amb companys de les llibreries,
amb l'Eulàlia Plaça.
Eulàlia, bon dia.
Bon dia.
A Bacus.
Ah, sí.
Què tal?
Que teníeu ahir,
jo vaig passar ahir per la Bacus, eh?
Teníeu la llibreria...
Dic, no sé què faran,
no sé quins llibres portaran,
perquè estava la llibreria impecable,
amb totes les assenteries plenes
i tot ple de llibres.
Ho tenim tot a punt.
Avui, avui, avui, pim-pam.
Ho tenim tot a punt.
Deveu tenir doblete, no?
O sigui, volum a la llibreria
i volum aquí.
I volum a la parada,
una parada preciosa
que ens ha quedat.
Esteu contents
a la zona que esteu,
perquè s'heu bé tocat.
Estem molt bé, com sempre.
És com la zona central,
diguéssim, de la Rambla.
Nosaltres, perquè situem...
Estem al costat
de l'oficina de turisme,
de la caseta de turisme,
però les parades de llibres
estan una mica més avall.
I totes com a...
Estan precioses totes.
Fa molt de goig.
Són les 9 del matí,
hi ha tant d'ambient, ja.
Passarà allò
que veurem 3, 4, 5 llibres
repetits en parades.
O sigui, hi ha els indispensables
del Sant Jordi 2025.
Potser a les parades
hi ha més el que és novetat.
I jo convido la gent
també a venir a la llibreria,
que és on tenim els llibres de fons,
que és important també
donar una ullada als prestatges
i mirar els llibres clàssics.
Ara ho has dit,
llibres de fons, eh?
Aquells llibres que,
bé, amb l'excusa de Sant Jordi,
ja no sé si aprofitan el descompte,
perquè el descompte
més o menys és poqueta cosa, no?
És el 10%.
És el 10%.
Bueno, tot suma, tot fa.
Tot suma.
És un dia apropiat
per comprar llibres de fons,
que es llegiran al llarg de l'any.
Molt bé.
No cal que sigui només novetat.
Com preveieu les vendes, Eulàlia?
Jo em penso que serà com sempre,
molt bé.
Sí.
Sempre ens va bé.
I amb aquest ambient que hi ha,
és que segur que les vendes van bé.
Avui és un dia.
I amb aquest dia.
Enguany és una jornada de Sant Jordi habitual,
normal,
en el sentit que cau entre setmana,
no?
I no plou.
Fa bon temps.
Bé.
Bé, normal.
I a vegades...
Hi ha molt ambient.
Sí, hi ha ambient.
A aquesta hora, sí.
Hi ha moltes ganes.
Quanta gent sou a la parada?
Quin esforç de persona l'heu fet?
Hi ha com 15 persones a la parada.
Déu-n'hi-do.
Més la gent que s'ha quedat a la llibreria.
A la llibreria, i tant.
Molt bé.
Sí.
Doncs, Eulàlia,
a Bacus,
va, recomana'ns un llibre.
Vinga.
Jo ja sabeu que no recomano novetats,
tampoc.
M'agrada, m'agrada,
fons d'armari,
perquè de novetats ja en parlarem tot el dia.
Abogo pel fons
i sobretot per la poesia,
com sempre.
Mireu també la poesia,
que és molt maca.
i s'edita molt bé.
Doncs, vinga, bona recomanació.
Moltes gràcies.
Una abraçada a tots els companys de la Bacus.
Gràcies.
Gràcies per venir.
Bon dia.
I agraïm molt a l'Eulàlia
que hagi vingut a l'Eulàlia Plaza
de la llibreria Bacus,
que ens hagi acompanyat aquí
en el nostre stand,
que ara es queda 8 excepcionalment,
esperant els primers convidats,
però el que sí tenim
són connexions amb l'exterior.
L'exterior vol dir
el tram central de la Rambla.
Connectem ara sí
amb l'Abril Rius
per acabar de captar
les impressions,
els inputs
d'alguna altra de les llibreries
que avui estaran
passant la jornada de Sant Jordi,
la diada de Sant Jordi,
aquí a la Rambla.
Abril, bon dia.
Hola, Núria.
Ara estem a la llibreria Zara,
que tenen la paret
just davant de la llibreria,
allà a dalt de la font del centenari,
i tenim amb nosaltres
la Jarty,
la responsable de la llibreria Zara.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Quines prevocions teniu
per a un guany
o per durant tot el matí?
Bé, un guany estem molt contents
perquè després d'un munt d'anys,
per fi,
sembla que no plourà.
i tenim molt bona previsió.
Jo penso que serà un dia molt bonic
i, bueno,
sortirà tothom content, vaja.
Teniu un munt de llibres
aquí repartits en tot l'estant.
Quanta gent hi ha treballant?
Bé, normalment som 5 a la llibreria,
avui en som 35,
i hem portat a parada
uns 3.700 i pico,
no sé quin pico era.
La majoria són novetats, no?
Tot novetat, sí.
L'Alfons el tenim a dins de la llibreria.
La novetat ve a la parada.
I quin diries que és el llibre
o els llibres que més es vendran
o que vindrà més la gent a demanar per ells?
Es vendrà molt la novel·la,
es vendrà molt el tema local
perquè cada any té més venda
i perquè hi ha signatures tot el dia,
per tant es vendrà molt.
I, bueno,
perquè hem d'apostar tots pel tema local també.
I la novel·la,
bàsicament la venda grossa és la de novel·la.
Sí.
I tu com a recomanació personal
per qui encara no sàpiga
quin llibre regalar,
quin recomanes?
Quin recomanaries?
Jo penso que
tothom ha d'anar buscant remenant
fins que troba el que li agrada.
A mi m'ha agradat molt un
i que prego el que algú,
sisplau, vol tradueixi
perquè està en castellà
i no està en català.
Es diu
Todos los colores de la oscuridad.
És un llibre preciós,
és un thriller,
però que es basa molt també
en els personatges.
És una investigadora
que des de petita
és amiga d'una assassina en sèrie
i el llibre dura tota la vida
que es van perseguint mutuament,
però és que és fantàstic.
I sisplau,
sisplau,
Salamandra,
traduï-lo al català.
Todos los colores de la oscuridad,
que és un llibre molt,
molt, molt colorit
en comú en el nord de Sant Martí.
Sí, sí.
Sí, és que és molt bonic,
és un llibre molt bonic.
A tothom que li ha donat,
li ha agradat
i a tothom m'ha dit
quin encert.
Doncs moltíssimes gràcies,
Gertri,
que vagi molt bé el dia
i feliç dia de Sant Jordi.
Moltes gràcies.
Adéu, Núria.
Adéu, Gertri.
Una abraçada.
Doncs ens hem desplaçat
en guany una miqueta,
hem intentat a través de l'abril
anar a conèixer
com viuran la jornada
a les diferents llibreries
i sobretot
que ens recomanin llibres.
N'hi ha més, no, abril?
Si et sembla,
jo continuo amb entrevistes per aquí
i d'aquí a re,
a 5, 10 minuts,
donem pas una altra vegada?
Sí, tant.
Vaig cap a allí, fins ara.
Sí?
Doncs vinga.
Sí, sí.
És que tinc els primers convidats
ja preparats
i em sap greu fer-los esperar
perquè això serà com una tanda de metge,
ja els hem avisat.
serà...
Passeu, expliqueu el llibre
i cap a casa.
Òscar Cadiac i Jordi Magrinyà.
Els demanem que vagin anant seient
en aquest taburet que tenim.
És que hem muntat una parafernali
aquí a la Rambla.
Mireu les fotos, eh,
a través de les xarxes socials.
Dic parafernali
en el vol sentit de la paraula
perquè ens hem muntat un escenari
perquè els autors
no només surtin per ràdio
sinó que quedin ben guapos a les fotos,
que quedin ben bé a les xarxes socials
i que tinguin, evidentment,
el seu protagonisme
davant d'aquest enterimat,
davant del lloc on entrevistarem
i coneixerem els autors i els llibres
i hem posat cadires
perquè us convidem
a que vingueu i seieu
i pugueu escoltar tranquil·lament
el que ens han d'explicar.
Ara sí, deixeu els mòbils.
Home, que sou gent de muntanya.
No, també.
Els estan tancant.
Sou gent de muntanya.
Òscar Cadiac i Jordi Magrinyà
ens porten una aventura que van viure,
anava a dir patir,
no sé si patir o gaudir,
però van viure, en tot cas, l'any 1974.
Es diu Valls Kènia 74.
Va ser una excursió,
una aventura de set joves
que se'n van anar a això,
a Kènia, al Kilimanjaro.
Com esteu?
Molt bé, molt bé.
Bon dia, molt bé.
Feliç diada de Sant Jordi.
Feliç diada de Sant Jordi.
Què podeu explicar
d'aquesta aventura que vau fer?
Va, quin seria el ganxo del llibre?
Has dit molt bé
que vam gaudir
o que vam patir,
però has dit molt bé
que vam gaudir.
Vau gaudir.
Érem massa joves per patir.
Quants anys devíeu tenir, el 74?
Per fer-nos una idea.
Jo era el més gran,
a part del Capallades,
i tenia 23 anys.
I eres el més gran?
Sí, i el més jove
en tenia 17.
Ostres, ostres!
I ell feia de tutor.
Feia de tutor del jove.
Clar, perquè el jove
era menor d'edat.
Ah, exacte.
Son pare, vam anar al notari
i em va fer responsable seu.
Com és que vau escrit
aquest llibre?
Aquests 14.000 quilòmetres
al cor de l'Àfrica.
Per què és important?
Aquí, com diu el Jordi,
és com una novel·la,
això del Jack London.
No, és l'aventura.
No, del Jules Verne.
Posarem del Jules Verne.
Com ho he muntat?
En plan aventura?
En plan novel·la?
No, és un relat seqüencial
de tal com va anar el viatge.
Sí.
Perquè muntar-ho com a novel·la
era molt complicat.
Era molt complicat
i hi ha moltes opinions
i el millor
és fer un relat
de tal com va anar
explicant
el que es pot explicar.
Va, expliqueu alguna cosa.
El que passa és que si llegeixes el relat
doncs t'agafen ganes
d'anar veient
com es desenvolupa, no?
Com arribem allà baix?
Perquè, clar, al final
no ens ho creiem ni nosaltres.
Com
com atreveçaríem
tot l'Àfrica?
En principi vam dir
que marxaríem
per
per un mes
un mes i mig
i no sé
vam estar
quasi quatre mesos.
Ostres!
Per complicacions?
O perquè
venia d'agost?
No, a veure
tampoc
teníem tanta informació
de com estava
el continent africà
i doncs
cada dia
el tema
s'anava complicant més.
Ho teníem
moltes coses previstes
però n'hi havia més
que no les teníem previstes.
Clar, penseu
que és l'any 74
ni internet ni històries.
Això era una desventatge.
Clar, ni internet
ni informació
ni havíem sortit mai
del país
ni
ni havíem viatjat mai
i...
Però això seria
una cosa
que ara veuríem
com a negativa
com a difícil
però hi havia altres coses
positives.
Valtros comentava
l'altre dia
diu
ara no ho podríem fer
això.
Àfrica no és el mateix
abans s'hi podia anar.
Sí, a veure
ara
jo crec que
faríem dos països
i ja estaríem
a dins d'una olla
bullint.
jo que es veu
els tabeus
o amb un tret
al cap
o a l'esquena
perquè
ara està molt complicat
llavors
podia estar
més o menys
complicat
amb alguna sona
però
la veritat
no Òscar
ens van tractar
de primera.
en aquell moment
es parlava
d'aquella cançó
si vas al Congo
te hacen
mendongo
era l'època
de la cançó
molt bé
per cert
que no ho sabíem
que era català
el que va fer
la cançó
aquesta
us l'haguéssiu
portat
d'expedició
expliqueu
ho hem sapigut
tant
explica'm
alguna anècdota
que expliqueu
en aquest llibre
alguna anècdota
cinquanta
no hi ha
no
mira
una anècdota
era que
teníem un cotxe
vell
que de dos
n'en vam fer un
l'en Robert
i
això abans es podia fer
ara ja no
perquè els cotxes
venen ja
sellats
el vam treure
d'un cementiri
però l'anècdota
la més bona
és que portàvem
un cotxe nou
de trinca
i el vam tindre
que deixar
ja al mig
del Sàhara
a Gades
ostres
i com es vau moure
a partir d'allí
doncs
tots amb un
i dos van tornar
una altra anècdota
és que els dos
que van tornar
van tornar
amb autostop
i van tornar
a travessar el desert
i el desert
quan era?
era el mes d'agost
era el mes d'estiu
cinquanta
54 graus
de calor
llavors només
podíem viatjar
durant la nit
una de les regles
del desert
és que està prohibit
viatjar de nit
al desert
bueno
per seguretat
i bueno
érem
tan joves
que desafiàvem
les lleis
de la gravetat
no hi havia mòbils
és que no hi havia mòbils
no hi havia mòbils
és que clar
no sé si van passar
alguna cosa
trupo
bueno
enviàvem alguna postal
de tant en quant
però jo crec
que vam arribar
vam arribar
n'altros
abans
abans
que anir
que les postals
de casa
repetiríeu
clar
ara ja no
però ara mirant enrere
penseu que bojos
que estàvem
o no
proves d'això
és que després
vam fer més expedicions
a veure quina
quina
de més aventura
però
clar
aquesta era molt
aquesta va ser molt especial
va marcar molt
ara us anava dient
tota la trajectòria que porteu
que sou persones intrépides
i heu anat fent coses
després
quin lloc ocupa
això
és entranyable
tal com ho expliqueu
el primer lloc
clar
va ser la primera
va ser la primera
després han fet coses junts
ell ha fet coses
importants
però això va ser l'embriu
que xulo
Valls Kènia
74
a més el títol
és com a molt
directe
molt clar
i ens ho deixeu
és una aventura
és una aventura
ens llegireu un trosset
que l'Òscar ha portat el llibre
li hem demanat expressament
perquè ens pugui llegir
un trosset
a l'Òscar
o el Jordi
com vulgueu
a més
vam fer posar
el color
del Land Rover
és aquest Land Rover
que era de color blau
aquest blau tan xulo
i les tapes
li hem posat
doncs mira que aquest blau
s'ha tornat a portar
la meva jaqueta
quasi
es torna a portar
és un blau clàssic
un revival
no sé si ens coneixeràs
aquí
no sé si ens coneixeràs
tots barbuts i peluts
quines barbes
quines barbes
i bruts
i bruts
la Laura riu
sobretot bruts
mira els tuàrecs
també anaven d'aquest color
els tuàrecs també anaven d'aquest color
és veritat
del mateix color blau
encès
del Land Rover
que xulo
les fotos són precioses
són de llavors
i són molt boniques
mira aquí una fotografia significativa
a veure
això també és un homenatge
sí
al Xavier Sagra
que és el company
que falta aquí
sí
que era el metge
de l'expedició
no
i aquí estem
al set
aquí aturats
que joves
que descamisats
mira descamisats
amb pantalons curts
bruts
bruts
bruts
ulleres de sol
d'espantinats
esteu guapíssims
gràcies
feu cara d'aventura
feu aquella pinta
de l'aventura autèntica
no podíem fer cap altra cara
o d'aventura
o de passar les canutes
de tant en tant
m'agraden molt les fotos
han d'estar retocades
a la força
perquè tenen una qualitat
molt bonica
i són fotos d'època
no pot ser
aquí hi ha
no sé quantes fotos
300
però
el llibre va néixer
que ens vam proposar
digitalitzar
fotos
i les vam veure
tan ben conservades
que vam dir
ostres
potser que dictéssim
les fotos
amb text
s'han fet els darrers
són molt xos
aquestes fotos
amb piraua
pel rius
i aquí
hi ha una
que estem ponent l'ou
que et dic jo
que esteu
com amb uns
com amb uns
impermeables
però en pla gallina
el cigarreret no perdia
el cigarreret no perdia
és veritat
fumàveu
clar
és la post
els anys de tantes
es podia fumar
es podia fumar
es podia fer quasi de tot
vinga
va un trosset
un trosset d'aventura
llegeix un tros
un trosset
jo no en sé
diu
marxa l'enrobert dels belgues
carreguem les motxilles
dels americans
al cotxe
i ells marxen a peu
posen l'oli al cotxe
i el mecànic
no els aclareix res de res
a veure
vam coincidir amb més gent
perquè estàvem al Congo belga
al cap d'una estona
arrenquen i pel camí
es troben els americans
estan cansats
els pugen dalt del cotxe
i els porten prop de 4 quilòmetres
però allò és impossible
ells ho comprenen
i baixen resignats del cotxe
la ruta és dolenta
i el vehicle no està
per alegries
ens vam trobar uns americans
que també atreveixen el Congo
Sí
Mira, arribem a Gualicale
concretament a la missió catòlica
de les hermanes Carmelitas
a la recepció de la missió
hi deixem les motxilles dels americans
el centre és un espai luminós
una clariana enmig dels aire
envoltada de vegetació
flors i arbres
d'uns colors mai vistos
si algú els hagués dit
que aquí
el nom de Valls
podia tenir molta importància
no ho haurien cregut
de cap manera
tenen una gran sorpresa
amb 3 de les monges
es poden entendre
una va néixer a Montblanc
l'altra a Vilanova de Prades
i l'altra a Múrcia
aquelles...
Ja està, ja està, ja està
perquè s'ha animat
l'Oscar s'ha animat
i ara ve que anava passant paràgrafs
però m'ha sorprès
ara llegirà tot el llibre
ara llegirà tot el llibre
però un espòler
escolta, m'ha sorprès
això de les monges
que eren de per aquí
sí
que xulo
i una va tornar
va tornar aquí
quan hi va haver
la matança
d'Otus i Tutsis
va estar
uns dies
a Montblanc
va poder tornar
Déu-n'hi-do
si hi ha d'anècdotes
i els records
que us deu haver portat
la confecció d'aquest llibre
Balls Keny a 74
perquè clar
és mirar les fotos
és anar recordant
te'n recordes
d'allò i això
i amb aquest trosset
que hem llegit
ja veiem que és de lectura
molt fluïda
molt fàcil
que és pim-pam-pam-pam
ens va anar passant això
és una lectura fàcil
fluïda
i seqüencial
sí, aventurera
i seqüencial
de tal com va anar el viatge
Balls Keny a 74
ho hem de deixar aquí
i al final
escalem el Mont Keny
i el Kilimanjaro
sí, però és allò
que passa amb els bons llibres
que al final
ja no importa tant
perquè el xulo
és el recorregut
sí, però
la fita important
per naltros
era escalar Mont Keny
també, també
ho vau aconseguir
avui
amb el Jordi Magriñà
i amb l'Òscar Cadiac
Òscar Parcera
abans de tancar edició
m'ha dit el Pep
que et pregunti
si no me matarà
que si estàs content
d'això del Josep Manel Anglada
si estic content
d'això del Josep Manel Anglada
creu de Sant Jordi
clar, contentíssim
jo vaig recolzar
aquesta emoció
i em vaig quedar
per mirar
en qui li havien donat
però no vaig saber veure
vaig sentir
que ho havien donat
a 30 persones
i bueno
suposo que avui
ho veuré
en el diari
sí, bueno
ja està
ja ha sortit
editat
que li donen
al Manel
Joan Manel
doncs me n'alegro molt
perquè
doncs una trajectòria
que jo penso
que va ser el pioner
de tot aquest esperit
que
de molts de nosaltres
molt bé
ara sí
Jordi Magriñà
Òscar Cadiac
felicitats pel llibre
i gràcies per venir
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per invitar-nos
i sempre amunt
sempre amunt
sempre amunt
per moltes més avançades
i no hi ha res
impossible
fins que ho fas
ara faré una samarreta
sempre amunt
i no hi ha res
impossible fins que ho fas
són places de samarreta
gràcies nois
vinga
anem seguint
amb la nostra tanda de metges
tenim els copers convidats
preparats
i mentre els fem seure
amb aquest
davant del micròfon
amb aquests tamborets
de protagonista
d'autor
i autora
de la jornada
el que fem és contactar
si la tenim a mà
amb l'Abril Rius
l'Abril Rius
que pobra
l'hem enviat allà baix
a la zona de les llibreries
i li hem dit
ja connectarem
ara sí Abril
si ens estàs escoltant
i tens algú
que ens pugui atendre
d'alguna llibreria
encantats de parlar
amb vosaltres
hola Núria
sí estic a la llibreria
El Soterrani
i tinc l'Andreu Pinyol
un dels seus socis
bon dia
bon dia
ara estan passant
un munt
de nens i nenes
de diferents coles
sí
és un dels dies
que jo crec que a Tarragona
tothom aprofita
per passar
a veure les parades
i és una de les activitats
que sempre fan els coles
per altres
teniu un desplegament
enorme de llibres
quanta gent sou treballant?
ostres
depenent dels torns
normalment
uns 10
o sigui
normalment dintre la parada
hi ha unes 10 persones
o entre 10 i 15
i anem fent
durant tot el dia
perquè tenim gent
que veu un rato
donar-nos un cop de mà
que estem molt agraïts
perquè això sempre ajuda
teniu l'estat
la paradeta
dividida
en diferents seccions
dels diferents llibres
que poden trobar
no?
sí
ens va semblar
que era una manera
que la gent
pogués trobar
el que buscava
llavors hem intentat
mantindre al màxim
una mica d'ordre
perquè la gent
per exemple
si busca
fantasia i ciència-ficció
on sàpiga on anar
ostres no
que busca novel·la
en català
que busca saig
llavors els hem anat
posant
tots ordenats
de la manera
que la gent
sigui més fàcil
de veure
el que hi ha
hi ha una secció
que és
el calaix del sastre
és llibres que teníeu
ja amagats
o és que tot l'altre
són novetats
i aquests són
simplement llibres
més antics
és un sistema
que ja tenim
a la llibreria
mateix
això de calaix del sastre
que és
on ajuntem
tot el que
no té una secció
pròpia
no és que siguin
llibres més antics
ni res
d'això és simplement
nosaltres a la llibreria
estem
tenim la banya posada
amb tindre molta literatura
i molt d'assaig
però llavors
ens queden seccions
com coses de Tarragona
esports
alguna cosa d'art
doncs tot això
cuina
doncs tot això
ho agrupem
en aquest calaix del sastre
alguna recomanació
personal
per algú
home
persona
ostres
personal
jo ara mateix
estic
mira
jo et diria
jo ara estic llegint
l'últim llitre
del Pierre Lametre
que és d'una trilogia
i m'està agradant molt
doncs que vagi molt bé
el dia
i feliç diada
igualment
moltes gràcies
tindreu pinyol
de la llibreria
el soterrani
molt bé
no sé si tens
alguna altra llibreria
per aquí a propet
abril
o si no ho deixaríem
o si no ho deixaríem
però no porten a connexió
deixem-ho per després
que vaja a buscar-les
genial
doncs vinga
el que fem nosaltres
és continuar
amb les entrevistes
amb autors
amb autores
i volem parlar
també de la promoció
que es fa de la literatura
a casa nostra
els Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
Laura
són un referent
abril
abril
sentim a l'abril
buscant llibreries
on esteu
on esteu
com dèiem
Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
són un referent
pel que fa la promoció
de la literatura
a casa
en llengua catalana
i d'això
saben molt bé
dos autors de casa
que són finalistes
del Premi Tinet
d'enguany
d'aquesta 27a edició
del Premi de Narrativa Curta
per Internet Tinet
els tenim aquí
la Rosana Andreu
molt bon dia
hola
molt bon dia
i l'Oriol Montesó
molt bon dia
hola Laura
bon dia
teniu aquesta única coincidència
finalistes
d'aquest Tinet
de Narrativa Curta
no sé què suposa
per vosaltres
també això
és un premi
com dèiem
de casa nostra
però amb aquest prestigi
important
suposo que
en el moment
de rebre aquesta notícia
ostres
heu estat dels finalistes
amb tant volum
de relat
que es presenta
en aquest premi
una alegria
Oriol
si em permets
per mi és una alegria
enorme
o sigui
jo no descarto
en algun dia
guanyar el Premi Tinet
si per mi
seria una alegria
i no pel premi
monetari
que també
sinó pel prestigi
jo trobo que és un premi
superprestigiós
en alguna altra ocasió
havia passat el primer filtre
aquest
hi ha un parell de filtres
no?
ho van explicar
quan van fer la presentació
havia passat el primer filtre
com dius tu
és un premi on es presenten
molts originals
no sé
si Oriol
eren uns 400
700
es queda humil
pensava 700
però bueno
400
jo diria que 400
és igual
és molt
i passes-ho
com una primera criba
que igual
et queden
com a 50
o 60
i al final
quedes entre els 12
és una passada
o sigui
jo per mi
estic superorgullosa
sí sí sí
coincideixo totalment
amb la Rosana
i és això
no era la primera vegada
que jo ho intentava
personalment
i ni de lluny
no sé quin filtre
vaig passar
però
el dia que et diuen
ets finalista
és que la il·lusió
és gairebé tan gran
com si el guanyes
no?
perquè ja ho va dir
fins i tot
l'autor que va fer
la presentació
que hi havia qualitat allà
per tant quan et diuen això
dius magnífic
que bonic
apel·legats aquests 14
no?
contes finalistes
el guardonat
i els finalistes
el lairament
que va ser el guanyador
d'en Ramon Macià Codina
i tots els altres finalistes
que teniu aquest
en lairament
i altres contes
no?
Rosana
tu de més també
vens amb doble llibre
avui
perquè també has publicat
la que seria
la primera novel·la infantil
bueno juvenil
juvenil
perdó
juvenil
o sigui que
vaja
amb un Sant Jordi
a dues mans
sí, sí, sí
la veritat és que
estic molt contenta
fa un parell
o sigui
tinc diferents publicacions
si no m'equivoco ara
és que l'altre dia
ho vaig posar així
i tinc 5 llibres
que són meus
i després
diferents reculls
també
com aquest d'enlairament
i llavors
ara sí que és
la primera novel·la juvenil
a més
és amb llibres del delicte
que és la meva
la meva editorial
que també vaig publicar
la meva primera novel·la
i la veritat
és que estic molt contenta
Parla'ns una miqueta
de Desconnectats
Sí, sí
Desconnectats
està dintre de l'editorial
Llibres del Delicte
però això mateix
doncs és una novel·la
diguem
com d'una miqueta de misteri
és una mica més rebaixat
perquè és per tema juvenil
però la veritat és que
és una història
que feia molt de temps
que tenia en un calaix
i quan vaig entrar
a dintre de Llibres del Delicte
en la meva novel·la
vaig pensar que ella
encaixava directament
tracta sobre uns nois
d'un institut
que els hi toca
durant un estiu
a 10 nois i noies
un campament
completament gratis
al Montsant
i fem una mica
de territori local
i completament gratis
i de luxe
llavors el que ells no saben
és que quan arribin
al campament
els hi trauran el mòbil
amb la qual cosa
ja tenim un conflicte
un conflicte
i després també hi ha
algun tema personal
fosc entre mig
i llavors el que comença
com uns dies
doncs de desconnexió
acaba
acaba sent
doncs una cosa
una miqueta perillosa
ja veiem
hi ha intriga
hi ha intriga aquí
ai miga
que es diria
I Oriol
tu
el teu relat
que va ser finalista
és el somriure
de la Victòria
què ens vas voler explicar aquí?
Doncs mira
ara justament
parlàvem amb la Rosana
que tenim una afició comú
que és les distopies
ens agrada molt
a l'hora d'escriure
plantejar
aquests universos
futurs
o aquests mons futurs
en els quals
ens serveixen
per posar en sol
mancances del nostre món
i per tenir aquest esperit crític
des de la distància
del pas del temps
i aquest va ser
en un escrit
que vaig ser molt més llarg
que no està publicat
que vaig trobar
que hi havia un moment
que no estava prou ben explicat
i que volia fer
i que volia fer
com un spin-off
d'allò
i vaig fer un relat
curtet
perquè aquests
Premis Tinet
han de ser un relat
de només de cinc pàgines
crec que aquest
són relats molt curts
en el qual explicava
aquesta escena
aquesta escena
és una escena
d'una violació
en un món distòmic
i la venjança
que la noia
pren per la seva banda
després del que li ha passat
llavors d'aquí ve
aquest somriure
de la victòria
és l'utilitzar
el somriure
com a arma de venjança
aquesta venjança
mira el Rosana
i ara me'n recordo
perquè ens els vam dir
si tots fa temps
primer
els que escrivim
escrivim els relats
i passen anys
fins que potser els publiquen
com és el cas del meu
he de dir que el de l'Oriol
és molt bo
acaba perquè a més
té el punt aquest
de la venjança
jo sóc una persona
ho sap el Carles
que el tinc aquí davant
molt venjativa
literàriament
però clar
té aquest punt de venjança
però agredols
que uh
doncs això
i aquí veig
sovint es diu també
o fas relats curts
perquè no t'atreveixes
a fer una novel·la
també té la seva complicació
a vegades resumir
la idea que tens al cap
en una cosa
de no més de 5 fulls
no per exemple
molt
jo a més a més
que tu em coneixes
Laura
sóc una persona
que m'enrotllo molt
llavors esclar
quan t'enrotlles a la vida
quan t'enrotlles a la vida
escrivint
també t'acabes enrotllant
i aquest exercici de bé
dono gràcies
al Premi Estinet
i a molts premis
que m'he anat presentant
i que no he guanyat
perquè m'han obligat
a acotar
aquesta extensió
de textos
i moltes vegades
te n'adones
que quan acotes
és quan controles
millor el que has fet
i que de vegades
has escrit coses més llargues
i no estan tan controlades
i per això
no tenen tanta qualitat
o la qualitat suficient
per ser publicades
tot té el seu què
tu en canvi
tu en canvi
Rosana
fas els dos registres
d'alguna manera
no
jo soc de conte
jo acostumo a controlar-ho
la meva primera novel·la
Una taca de sang
va ser precisament
l'exercici
d'intentar
anar una mica més enllà
perquè me costa
enrotllar-me
me costa bastant
jo soc molt sintètica
llavors jo el conte
el domino
m'agrada dir que el domino
el tinc molt
jo si me ve una idea bona
o sigui jo
si la idea la tinc
el principi
i el final
jo m'hi poso
en una hora i mitja
tinc fet el conte
Déu-n'hi-do
i com us ve
aquest procés creatiu
perquè
ja tots tenim etapes
òbviament
però no sé
què us motiva
què us posa a escriure
jo la premsa
o sigui
notícies d'aquelles
que dius
m'impacten
i dic
ostres d'aquí
ha de sortir
alguna cosa
i bueno
és una miqueta això
i el premi precisament
d'aquí
d'enlairament
que és Ratatouille
precisament va sortir
d'això
d'una notícia
que em va impactar
bueno
més que res era
i no estava en relació
amb la Rorro
no sé si la coneixeu
que ara està com una mica
de moda a les xarxes
va ser abans
fa dos o tres anys
que vaig escoltar
una notícia
sobre una influencer
britànica
que tenia un Instagram
i que
i que
ajudava
les dones
a ser
bones esposes
d'aquestes tradicionals
llavors jo vaig dir
mare de Déu
o sigui això
he de fer una història
sobre això
que passa que evidentment
no a favor
d'aquesta dona
sinó tot el contrari
i d'aquí va sortir
aquesta història
l'actualitat dona molts arguments
jo moltes vegades
al dia a dia també
com que tens sempre al cap
que t'agrada escriure
moltes vegades veus coses
i dius
ui això
això serviria
i vas agafant
vas apuntant recursos
no t'has de veure el mòbil
coses d'aquestes que anem fent
i el dia que t'asseus
que tens aquell moment
per fi
per asseure't
i posar-te a escriure
si no tens aquelles coses
apuntades
clar comences de ser
llavors dius
ah no mira
i això
vas agafant aquesta idea
la vas desfazant
a més no sé si us passa a vosaltres
però a mi
quan
en etapes d'escriure
has d'apuntar-t'ho al moment
se t'oblida
però has de fer-ho
a la llibreta
al bloc de notes del mòbil
després
és que no tens ni idea
del que havies pensat
aquella idea meravellosa
potser en aquell moment
se t'oblida del tot
l'error de dir
no me'n recordaré
me'n recordaré
no
ja no te'n recordes
fins i tot
està tota la rambla caminant
pensant en allò
perquè no se van oblir
Roald Dahl
que jo soc superfan de Roald Dahl
i a més de les històries imprevistes
i per això
també les meves històries
van molt en aquesta línia
ho explicava
amb el seu llibre
on explicar coses
sobre escriure
que una ve...
clar, Roald Dahl
vull dir, fa molts anys
anava amb el desert
i va haver de parar
el cotxe al mig del desert
i apuntar-ho
al parabrises
amb el dit
la seva idea
clar, sí, sí
sort que ara tenim mòbils
sí, sí, sí
podem veure-nos
les notes de veu
en un moment
sí
i us demanarem també
Rosana, tu pots triar?
no sé què és el que...
algun fragment del...
jo triaré per aquí
perquè així l'Oriol
ja representa
i ara Oriol
doncs també
t'ha fet la natura
sí, a veure què ho triar
com us he explicat
jo crec que s'entendrà
bastant bé això
mira, que l'aguanta
sí, gràcies
la Bea
des de la darrera fila
de cadires
té una expressió estranya
ningú no s'hi ha acostat
i encara està processant
la notícia
no sap ben bé
què pensar
no sap per què
l'han escollida
si tothom ja sap
que no té res en comú
amb la resta
retorça les mans
amb nerviosisme
i té sentiments contradictoris
aquí no li agradaria
anar a un campament de luxe
hauria d'estar contenta
però sap
que no té cap amic
en aquest grup
i que segurament
ho passarà tan malament
com durant el curs
i continuarà aïllada
a més
tot això
li fa molt mal l'espina
ningú no regala res
li agradaria estar equivocada
però dins seu
ha saltat una alarma
i ben aviat
s'adonarà
que el seu instint
l'ha encertat de ple
molt bé
molt bé
ja ben en ganes
de llegir-lo
a veure què passa després
vinga Oriol
a veure què ens proposa
jo ho llegiré una mica al principi
perquè és tan curtet
que s'hi agafa un tros entremig
ho havien aconseguit
l'havien vençut
s'allunyava
amb un pas erràtic
res a veure
amb aquelles gambades segures
que inspiraven respecte
els vencedors
no hi van veure això
ja eren lluny
quan els peus tremolosos
avançaven fent cruixir
les pedretes
contra les llambordes
la victòria
era total
no li calia
ni el cop de gràcia
ni veure com agonitzava
o fugia
havien complert
la seva missió
i ho estaven celebrant
mentre el cos
Balmat avançava lentament
exudant patiment
per tots els poros
molt bé
també ens entren ganes
de seguir
amb aquests relats vostres
gràcies per venir
per estar per l'estandar
Tarragona Ràdio
i la Casa de les Lletres
a més heu tingut
un públic agraït
que ara estaven
escoltant-vos
aquests nens i nenes
que estan passant per aquí
i res
desitjar-vos una bona diada
que seguiu
sent prolífics
també amb això
de les lletres
i això
que passi
un bon Sant Jordi
Rosana
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
gràcies Laura
bona diada
bona diada a tots
doncs Núria
hem estat parlant
d'aquests relats curts
i anirem saltant
també de protagonistes
de fet ara
ja han arribat
també la següent
i li demanarem
que de seguida
que també es col·loqui
aquí amb nosaltres
doncs sí
seguint amb les entrevistes
que tenim a l'ostre
en Tarimat
recordeu
ens podeu venir a veure
ens trobareu
just al costat
a la Rambla
el qual
el tram
no dol de més amunt
però vaja
bastant amunt
a tocar del carrer
un i al costat
per entendre's
a la caseta
de l'oficina de turisme
i el que fem ara
és tornar a contactar
amb una miqueta més avall
amb la coca
de les llibreries
perquè allà hi tenim
l'Abril Rius
disposada
a conèixer
més llibreries
de la ciutat
no sé si podrem
passar per totes
perquè estem a punt
d'arribar a les 10
però vaja
alguna o altra més
doncs sí que
hi podem parlar
Abril
per on pares
on ets?
Hola Núria
intentarem parlar
amb les màximes que puguem
ara estem amb la Capona
i l'Oriol Picas
que és el seu director
bon dia
molt bon dia
a totes i tots
i portem una hora
més o menys
que ja hi ha més gent
que ja hi ha més bullició
per aquí la Rambla
com porteu el dia de moment?
Bé
nosaltres hem començat
a les 6 del demà
i encara estem ultimant
obrint les últimes caixes
i com bé dius
ja comencen
els rius de gent
tota la canalla
els coles
explicar-los el que és
el dia de Sant Jordi
i molt de moviment
estem contents
Clar
logísticament com us prepareu
per aquest dia?
perquè hi ha molt de moviment
i hi ha molt de feina al darrere
logísticament exacte
és una molt bona pregunta
perquè la gent es pensa
que
Sant Jordi
per les llibreries
és el 23 d'abril
no
per nosaltres comença
dos mesos abans
ja
preparant els llistats
parlant amb editorials
nosaltres en concret
portem entre 900 i 1.000 títols
és una borrada
contactar els autors
que vindran a signar
són dos mesos de feina
per davant
i més un
de darrere
després de tornar
als llibres sobrants
i així de manera molt general
quin és el tipus de l'actor
que ve més a comprar?
de tot tipus
de totes les edats
ara ja de totes les edats
sí que és cert
que va haver-hi un temps
que potser
la franja aquesta
d'adolescència
els perdíem una miqueta
però el cert
és que
amb tot l'auge
dels mangas
novel·la gràfica
còmic
instagram
youtube
influencers
home fantasy
els hem recuperat
per tant
no hi ha
un aspecte
que destaquï
més que de l'altre
si héssim modes
doncs potser sí que
el true crime
en Carles Porta
i companyia
sí que
sí que ara
és un dels que més
estan sortint
i venen la gent
amb una idea clara
del que vol comprar
o també es deixen sorprendre
us demanen recomanacions
exacte
hi ha de tot
hi ha que venen
amb els deures fets
i n'hi ha que
sobretot
et demanen
quan és per regalar
aleshores
és com
ostres
els fas unes quantes preguntes
quins gent els agrada
o com és aquella persona
per poder tirar cap a un costat
o cap a l'altre
si haguessis de regalar
tu un llibre
que tingueu avui
aquí a la vista
el
bueno
a mi concretament
el de la Margaria Ritzeta
l'or de les ànimes
crec que és un llibre
la banda de ser local
és una molt bona obra
per poder regalar
la veritat és que sí
si no a banda
per exemple
per Canaia
la Roser Zúñiga
amb tot d'il·lustradors
de Tarragona
el de Contes del Vent
també és un llibre
molt bonic
després
no sé
hi ha gent que li agradi
tot el tema
de la novel·la negra
doncs
Carles Port
és el que més despunta
o si no
com a ficció
doncs
el Xavier Bosch
amb el de
Diagonal Manhattan
també és una molt bona obra
per regalar
doncs Oriol
moltíssimes gràcies
i feliç en Jordi
gràcies a totes vosaltres
adeu
moltes gràcies Abril
escolta no sé si tens
alguna altra llibreria
per aquí a prop
abans de tancar l'hora
o tot just passades
les 10
en parlem
d'acord
i després ja t'alliberem
sí?
d'acord perfecte
fins ara
fins ara
i el que fem nosaltres
és seguir amb conversa
aquí
des de l'estam
de Tarragona Ràdio
i la Casa de les Lletres
perquè aquesta
programació especial
de Sant Jordi
l'hem pogut fer
gràcies a aquesta col·laboració
que repetim
per segon any consecutiu
Bartomeu Navarro
bon dia
molt bon dia
Bartomeu és
ja no sé
el dia al càrrec
Bartomeu
ets com el responsable
de la Casa de les Lletres
deixem-ho així
i de biblioteques
i en fi
explica
quin muntatge hem fet aquí
Bartomeu
què és això?
bé
ja ho sabem prou
o sigui
per segon any
repetim fórmula
i tenim la sort
de fer presents
als escriptors del Camp de Tarragona
i als escriptors del Camp de Tarragona
perquè puguin
mai més ben dit
donar-los la veu
posar-los al micro
i que puguin explicar-nos
una mica
una mica la seva última novetat editorial
llegir-los en un fragment
i que la gent els pugui conèixer
que els pugui veure
que els pugui saludar
a banda de les signatures
que fan de llibres
o sigui
que durant tot el dia
passin a l'entorn d'unes 30
no?
figures
no sé
crec que val molt la pena
fer aquest esforç
que fem conjunt
en cas de les llibres
i de la ràdio
que és fantàstic
i que
bé
content
contentíssim
això ho dius ara
que acaba de començar
al matí
ja veuràs a la nit
quina cara farem totes
també
també
també
i tant
a més
un espai
que es va ampliant
com dèiem avui
i per exemple
amb la companya Laura Casas
que també ens ajuda
a fer les entrevistes
i mira Laura
quina pinça tan xula
porta la consellera de Cultura
la Sandra Ramos
que la saludem
Sandra bon dia
hola
molt bon dia
què és aquesta pinça
que portes
doncs mira
aquí
vosaltres
a Tarragona Ràdio
que sou tan apanyadets
i tan apanyadetes
no?
i la Rosó
m'acaba de donar
aquesta pinça
amb el drac de Sant Jordi
per guarnir el vestit
així que fantàstic
pinces amb el drac de Sant Jordi
pinces amb una rosa
el segell
per posar en el llibre
que porteu
un segell de Sant Jordi
vaja
tot això
i un bit de cares
tot això
podeu fer a l'estam
de Tarragona Ràdio
si passeu
i mira Laura
una cosa molt xula
que volem presentar
com a novetat
de la Casa de les Lletres
i que s'ha de posar
en majúscules
és una eina boníssima
tu entres a la pàgina web
de la Casa de les Lletres
i busques ja un catàleg
de novetats editorials
pots buscar qualsevol llibre
que vulguis
per títol, per autor
per paraula clau
i et surten
de moment les novetats d'enguany
i una miqueta més enrere
ja faltava
també
falta
això
facilitar les coses
aquesta manera d'accedir
d'una visibilitat també
d'una manera més directa
tot aquest autós
de casa
sí, sí, clar
o sigui
fins ara
ho havíem estat fent
diguéssim
un cop l'any
per Sant Jordi
recuperar totes les novetats
editorials
del Camp de Tarragona
i ara
des de l'any passat
ja ho estem fent
de manera permanent
durant tots els minuts de l'any
i ara
per Sant Jordi d'enguany
com a novetat
presentem aquest servei públic
diguéssim
a la web de les lletres
tarragona.cat
que és que pot cercar
qualsevol llibre
que s'hagi publicat recentment
dins del Camp de Tarragona
tant escriptors i escriptores
del Camp de Tarragona
com editorials
del Camp de Tarragona
i és un cercador
a servei de tothom
tant gent del sector
com gent lectora
normal i corrent
per poder
i estarà permanentment
actualitzat
durant tot l'any
o sigui que cada mes
anem entrant
les novetats editorials
que van sorgint
quants títols diríeu
que teniu entrats
ara les xifres exactes
no te les sé dir
Núria
però
ha sigut una voràgina
ara per Sant Jordi
ha sigut una bogeria
d'entrar tots els títols
no et vull donar xifra
perquè t'enganyaré segur
perquè no la tinc al cap
no me'n recordo
molts
i la veritat
que funciona molt bé
podeu buscar
amb el cercador
paraula clau
autor
títol directament
editorial
i vaja
nosaltres
jo he fet el guió
passa amb això
si està alguna cosa
malament del guió
és culpa vostra
també és una eina bona
per biblioteca
és per bé
per diferents
i tant
com podríeu definir
tots dos
el moment en què
que viuen
les lletres
de casa nostra
parlem després
sempre dels premis literaris
amb una participació
increïble
una qualitat
brutal
un prestigi
cada vegada
més i més gran
com està
el sector
aquí local
Tarragona
i el camp de Tarragona
tenen molt de talent
som una terra
que sempre ha vist
créixer
grans
escriptors
i sobretot
grans
escriptores
perquè tenim
el llegat
de la Montserrat
de Balló
l'Olga
Xirinacs
la Maria Aurelia
Capmany
que no era
tarragonina
però va viure
aquí a Tarragona
i també ens va deixar
un llegat
important
així que
tenim una
tradició
de tenir
grans literates
a la nostra ciutat
tenim
grans poetes
com l'Adrià Targa
el Pol Guàs
vull dir
ara mateix
estem vivint
un moment
molt dolç
a més
el sector
també
molt recuperat
després d'un moment
on pensàvem
que ens quedaríem
pràcticament
sense llibreries
a Tarragona
doncs aquest escenari
ha canviat
moltíssim
i tenim
llibreries a la nostra ciutat
al centre
fora del centre
llibreries de vell
que també
obren
per tant
crec que estem
en un bon moment
i també
amb editorials
amb segell tarragoní
que
resisteixen
també
al pas del temps
així que jo crec
que estem vivint
un bon moment
i ara
com a administració
que estem
immersos
també
en l'elaboració
doncs
d'aquest
pla de foment
de la lectura
el pla local
de foment
de la lectura
també
s'obrirà
enguany
un punt de lectura
Sant Pere i Sant Pau
que estava tancat
estem
a punt
de licitar
ja també
el projecte
executiu
de la nova biblioteca
Pepita Ferrer
vaja
crec que les lletres
passen
per un bon moment
i això anirà
cada cop a més
Ens ho constates
eh Bartomeu
amb la feina
el volum de gent
amb la qual treballeu
amb la qual contacteu
que ve a vosaltres
que s'interessa
per la casa de les lletres
i lletres
en general
la cultura que feu
també des de l'Ajuntament
jo sempre ho dic
que a Tarragona
tenim una gran sort
que és que
hi ha un gran teixit cultural
que toca
totes les temàtiques
o totes les disciplines
però també
d'unes molt bones entitats
i molt actives
que fan activitat literària
i de film de la lectura
durant tot l'any
i el que també
de les lletres de treball
de la casa de les lletres
és precisament
doncs
ajudar-hi
coordinar-nos
i
i visibilitzar
la gran feina
que s'està fent
a banda d'escriptors
i escriptores
a banda d'editorials
a banda de llibreries
no?
també hi ha
una bona pila d'entitats
que
que també generen activitat
i que també treballen
i conjuntament moltes vegades
amb centres educatius
no?
que és l'altra gran pota
en l'àmbit del foment de la lectura
i crec que també
sí
és molta feina
però és un goig
poder treballar
agraïda
agraïda
premis literaris
a 35a edició
23 d'abril
és una d'aquelles cites
al calendari
a Tarragona
tenim ara
el dia del lliurament
també pròpiament
dels premis
7 de juny
és la data
35a edició
és que semblen
pocs anys
però són moltíssims
i com dèiem
en una línia ascendent
no?
sempre?
sí
a més
els premis literaris
Ciutat de Tarragona
són uns premis
que estan molt ben valorats
especialment pel sector
pels escriptors i escriptores
tenen moltíssima qualitat
l'any passat
l'obra
guanyadora
la novel·la
que va guanyar
el premi
Pini Soler
l'obra de la Marta Soldado
que de fet
la porto aquí
per recomanar
el Bos Vermell
i un cavall futx
has fet els deures
he fet els deures
que és una novel·la
meravellosa
d'una tendresa
increïble
d'una sensibilitat
fascinant
i a més
en un paratge
que no ens és proper
i a vegades
pots pensar que
bueno
que la història
d'un cavall
que està creuant
un país
que no ens és proper
no ens
seria una història
que pugui arribar
a tocar
no?
però realment
la sensibilitat
amb què la Marta
escriu
aquesta novel·la
toca molt
de fet
l'any anterior
havia quedat desert
per tant
és un premi
que té
una exigència
important
de qualitat
de les obres
que es presenten
es presenten
moltíssimes obres
jo crec que
en guany
hem tornat
no Bartomeu
hem igualat
la xifra absoluta
d'obres presentades
de l'any passat
que l'any passat
va ser de rècord
exacte
l'any passat
vam fer el rècord
d'obres presentades
en guany
s'ha presentat
el mateix nombre
d'obres
i el que estem
és preparant
com l'any passat
ja vam fer
una gala
ben bonica
ben entretinguda
i ben emotiva
perquè tothom
vulgui venir
al Teatre Tarragona
a veure
aquesta gala
d'entrega
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
Sandra
això és la novetat
que teniu
que no podies dir?
abans diu
tenim una novetat
tenim una novetat
que no puc dir
com serà la gala
segurament era això
no?
alguna coseta
ens pot dir potser
doncs jo no recordo
haver dit
que tinguem una novetat
que no podia dir
però
probablement
és una estratègia
això no?
és un cliffhanger
és una estratègia
d'aquestes
perquè tothom vingui
però
sempre hi ha
molt de secretisme
respecte a la gala
tant de secretisme
que ni jo mateixa
sé com serà
aquesta gala
vull dir
això es porta
amb molta cura
perquè sigui una sorpresa
el que sí que sabem
és que serà
una gala
que igual que l'any passat
tothom va sortir
amb el cor robat
pel Guillem Sol de Vila
i amb una gala
que va ser bonica
que va ser emotiva
que ens va encantar
veure els premiats
i premiades
com s'emocionaven
al pujar
i com parlaven
de la nostra ciutat
i dels nostres premis literaris
doncs en guany
també el que volem
és tornar a omplir
el Teatre Tarragona
de gom a gom
i que tothom
gaudeixi
d'aquesta
festa
que és per nosaltres
el dia
que s'entreguen
els premis literaris
que és una feina
que porta
molts, molts mesos
és a dir
fa molts mesos
que es van preparar
unes bases
que es contracta
tot un equip
de lectors
i de lectores
perquè facin
les primeres avaluacions
abans de
facin uns informes
que es passen
als jurats
perquè clar
són moltes
moltes obres
i llavors el jurat
treballa
i treballa
amb moltes ganes
és a dir
és un procés
que es posa
la maquinària
abans que comença
l'any
la maquinària
dels premis literaris
ja està engegada
i culmina
en aquesta gala
d'entrega de premis
però
hi ha moltíssima feina
en els premis literaris
per no parlar
de la feina
que suposa
escriure
totes aquestes obres
fantàstiques
i a més
el premi també
al Vidal Alcobé
que és el de traducció
que també
així com el premi
Montserrat a Balló
que també destaca
la trajectòria
d'un traductor
traductora
per nosaltres
és important
aquesta tasca
d'intentar
incorporar
el patrimoni
literari
el patrimoni
cultural
català
en llengua catalana
obres
que potser
sense
aquest haver
que Vidal Alcobé
sense aquests premis
són obres
que mai
s'haguessin
incorporat
al nostre patrimoni
cultural
totalment
mira
ens queda
un minutet
ja que has portat
el llibre
el bosc vermell
un cavall fuig
de la Marta
Soldado
llegim un trosset
sí que avui
va de trossets
de lectura
doncs un trosset
el Camil
camina pesadament
amb el cavall
al costat
i les seves botes
deixen sols
profuns
en la neu jove
el cavall
de tant en tant
s'atura
i intenta
fer marxa enrere
però el Camil
en tira amb força
i li fa reprendre
la marxa
va perdre
el seu cavall
després que
una altra guàrdia
sense voler
mentre disparava
l'aire
per espantar
una manada
de llops
l'impactés de ple
el Camil
tot just feia
tres mesos
que s'havia incorporat
a les unitats
de reforç
i li feia
una vergonya
profunda
haver-se col·locat
al mig
de tots
aquells trets
i haver perdut
el cavall
de manera
que va ser
com un regal
del cel
assabentar-se
a la fonda
que el vell marec
acabava de rebre
un cavall robust
de palatge clar
i crin negre
molt bé
així que
emocionem-nos tots
amb el Camil
i amb la història
d'aquest cavall
que bonic
Sandra Ramos
consellera de Cultura
per Tomeu Navarro
cap de la Casa de les Lletres
moltes gràcies
que gaudiu
moltíssim
de Sant Jordi
gràcies
bona diada
Sant Jordi
a tothom
i a comprar
llibres llirroses
vinga
ens quedem
amb aquest missatge
positiu
gairebé
a les 10 del matí
el que fem
és atendre
també l'actualitat
de la jornada
i ara us tornem
a saludar
des de l'estam
de Tarragona Ràdio
i la Casa de les Lletres
a la Rambla
Tarragona Ràdio
Benvolgut professional
és igual que el teu client
sigui de piscina petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran per nedar
per tots ells
a Obramat
trobaràs tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment
grecite, porcellànic
bombas, cloradors, salins
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat professional
que necessites
on compren els professionals
Obramat
Ei, què et sembla
si sortim a fer el vermut
i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de Salou
ja ha obert
La veritat és que
ens vindria bé
desconnectar una mica
i què fan?
M'han dit que tenen
unes paelles
boníssimes i tapes
per compartir
Una mica de tot, vaja
i a peu de platja
Oh, segur que fan
còctels també
Sí, sí
ho he vist a Instagram
Ens imagines
estirats a la hamaca
caipirinha a la mà?
És genial
No diguis res més
Truca-hi ja
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja
de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blaumar
Informació i reserva
654-77-41-16
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
Forma parte del espectáculo
y se testigo
de increíbles
y peligrosos actos
de terror
Del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Molt de costa
La Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
Parleix de la Cultura
del Lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
Més informació
a portarragona.cat
Atenció
científics i científiques
innovadors i innovadores
l'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en Innovació i Emprenedoria
Amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
Podràs optar
a premis
en tres categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
El termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
Troba més informació
a www.icic.org
Escapa de la rutina
i navega cap a
destinacions de somni
amb MSC Cruceros
dissenyats pel teu confort
ofereixen un servei excepcional
i de qualitat
espectacles
cinema
activitats d'oci i benestar
exquisideses gastronòmiques
la teva propera gran aventura
t'espera en Altamar
truca ara al 977
130
489
i planifica el teu creuer
amb l'Acu Travel
Arena Restaurant
el lloc perfecte per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
apostem pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i còctels premium
vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
menús especials
per a grups
i esdeveniments
especialitat en arrossos
més informació
i reserves
a www.arena-restaurant.com
o al 977
384
000
a l'hotel
blau mar
al passeig marítim
de Salou
les teves escapades
amb família
t'esperen
a l'ània
resorts
aquest mes d'abril
gaudeix de piscines
nous xous d'animació
nova oferta gastronòmica
findes temàtics
accés directe
a la platja
i allotjaments
que transporten
al paradís
reserva ja
a l'ània
els prats
a l'ània
Costa Daurada
i a l'ània
Salou
amb el codi
exclusiu
Tarragona Ràdio
i gaudeix
de les millors
ofertes
a alani
resorts
punt com
el festival
d'Ixil
en Tarragona
celebra la seva
trentena edició
del 24 al 27 d'abril
el jazz
omplirà
carrers
places
mercats
i escenaris
per tota la ciutat
més de 40 actes
amb artistes
vinguts de 14 països
no us perdeu
les actuacions
d'Andrea Motis
Naminan de Barbàrians
de Val Camparadais Orquestra
Los Hermanos Pizarro
Rambalaia
i molts més
consulta tota la programació
a tarragona.cat
festival d'Ixil
en Tarragona
Tarragona Ràdio
a 있어
He
he
hey
hey
hey
hey
hey
hey
hey
hey
hey
he
hey
he
Sant Jordi arriba com un cavaller,
amb la seva llança travessa el carrer.
Ja veu la princesa que el drac vol menjar,
si no va de pressa se la conspirà.
Sant Jordi, corre a la caldessa més.
Us tornem a saludar des de la Rambla després d'aquest impàs publicitari.
Passen 5 minuts de les 10 del matí i nosaltres seguim donant
tandes de metge, en el bon sentit de la paraula,
als autors, autores, després parlarem també amb editors,
més que res perquè tinguin el seu moment de protagonisme,
d'explicar, ja que han publicat un llibre,
d'explicar com ha anat això que han fet, com és el seu llibre
i la proposta, la novel·la que ens presenten.
I estem davant d'un parell de novel·les.
Mireu, per una vaga, novel·les més o menys,
el Javier Vigés diu que són contes, són històries curtes o llargues,
però en tot cas un recull d'històries.
Laberint de desitjos, Javier Vigés, publica per la Banya.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Molt content de ser aquí a Tarraó.
Ara m'expliques quins desitjos, de què va això dels desitjos?
N'hi ha de tots.
Ja ho imagino.
L'Antoni Baciana que publica una segona obra,
l'Antoni, si no he llegit malament, Dolça, a la Torre de Fang.
Bon dia, Antoni.
Què tal?
Molt bé, estupendo.
Com es viu, com ha sent autor, un dia de Sant Jordi?
Com a autor, com viviu el dia de Sant Jordi?
Una mica de bòlit, sí, amunt i avall.
Avui, sí, cotxe i gasolina una mica,
siguen del Camp de Tarragona t'has de moure molt.
Sí, sí.
Aneu a signar, no?
Sí.
Bueno, o fer bé ara que signem.
No, home, no, algú vindrà, segur, segur.
Parlem de desitjos, sí?
Sí, vinga.
Vinga, va.
Javier, l'haberint de desitjos, quins arrelats,
per què el desitj és el pal central de tots?
Bueno, no, no ho dic jo, eh?
Hi ha Aristòcia, l'idea que el desitj és la força motriu de tot.
Per tant, tot el món, tots nosaltres sempre ens movem per desitjos.
I aquí són 15 arrelats que cada un té un desitj aquí amagat.
Primer vas a escriure els contes i després els vas a glotinar,
o no, o ja anaves amb la idea que el desitj fos el que movia tots?
Bueno, aquí com d'aquestos 15 arrelats,
n'hi ha sis que van a ser premiats en diferents concursos,
després em va sorgir la idea d'agrupar-los
i vaig buscar aquest fil conductor
i va ser bastant fàcil perquè és el desitj.
I ja dic, hi ha desitjos de tota mena.
A veure, a quins, per exemple, quin tipus de desitj?
Desitjos de canviar, desitjos d'eliminar malgú,
desitjos de marxar, desitjos de...
No farem un espòiler, però hi ha desitjos.
I hi ha alguns que són bastant, bastant, bastant durs.
Clar, a tu anava a dir,
normalment relacionem desitj amb input negatiu,
amb cosa que s'ha de contenir,
que porta sempre algun problema, alguna catàstrofe.
No sempre, però.
No, però fins i tot hi ha vegades que un desitj,
com el desitj sexual, pot ser molt negatiu,
segons en quin context està.
I, per tant, sí, hi ha relats bastant durs.
Has aprofitat per jugar amb els estils,
per jugar una miqueta i cada conte que fos una mica diferent?
Sí, sí, sí.
A part de la veu narrativa,
evidentment després hi ha diferents estils d'explicar la història, no?
I que això sí, sempre hi jugo.
M'agrada.
A més, m'agrada innovar, trobar coses noves.
Digue'ns algun títol d'algun dels contes,
per fer-nos la idea de per on pot anar això.
N'hi ha un, que és el que després, si em deixeu,
llegiré un petit fragment, que es diu
Mademoiselle de Giré,
que aquest està basat en una història de...
Bé, en personatges de la meva família.
Evidentment, aquí amb aquest conte,
tenen un altre desenvolupament, no?
No fan el que diu aquí,
però, bueno, m'he basat en ells.
Ja els has dit això, estan contents o no?
Bueno, no, perquè la meva àvia i el meu àvia estan morts,
per tant, ja no els hi puc dir.
Ja no importa, ja no importa massa.
No, no.
Molt bé.
Què representa el laberint de desitjos
dins la teva trajectòria, Javier?
Perquè tu ja havies publicat abans,
però no sé si sempre narració, narrativa.
Sí, mira, fa el 22 em van donar l'excéssit
de novel·la breu de Mollerussa,
però l'editorial només publicava el guanyador.
Llavors em vaig llençar jo a la piscina
i me'l vaig publicar jo,
però allà va ser molt dur,
molt dur perquè, clar,
si no tens darrere algú que faci promoció,
va ser molt dur.
Però, bueno, va ser una primera experiència.
O sigui, el Sant Jordi fort...
De veritat, és d'enguany.
Serà d'enguany, serà d'enguany amb aquest.
Encara una altra cosa que volem destacar,
que volem destacar de laberint de desitjos.
Clar, és la gràcia que tu dius faig històries sueltes,
sí que hi ha un tema central,
però jugo i viatjo.
Has aprofitat per emplaçar les històries en diferents llocs.
Sí, sí, sí, bueno,
i per a què ven són llocs que, bueno,
excepte l'antiga Iugoslàvia, que no hi ha estat,
tots els altres llocs sempre són llocs que he visitat,
que conec.
Alguns són de prop, eh?
També estem parlant de...
Cambrils.
Cambrils, per exemple.
N'hi ha dos a Cambrils.
Japó, Brasil.
Sí, al Japó perquè tinc una filla vivint a Tòquio
i, per tant, hi vaig sovint.
Bueno, hi vaig sovint.
Més o menys cada dos anys
i, per tant, aleshores,
conec una mica com és la cultura i la vida al Japó.
I, bueno, fem algun relat, passa allí.
Molt bé, molt bé.
Vull dir que ens quedarem a prop a la geografia d'aquí,
però també marxarem una mica lluny.
Sí, però bàsicament, sí,
aquí a Cambrils,
anem a París, a Iugoslàvia, a Tòquio...
I els personatges?
Els personatges sempre tenen alguna cosa de propi.
Una mica els autors,
quan creiem els personatges
fem una mica de Frankenstein,
anem agafant un trosset d'un,
un trosset de l'altre
i creiem un personatge.
I, bueno, és això.
Però sempre hi ha...
Deixes alguna cosa teva dintre del relat
i dintre dels personatges.
Doncs, vinga, que ens has escollit
un trosset per llegir.
Per què has triat aquest conte que deies?
Bueno, perquè quan parla de desitjos
comença així.
És la Mademoiselle Desiré.
Diu,
Sóc la baronesa Vidua de Vidú.
Acabo de complir 86 anys
i en tenia 20 acabats de fer
quan vaig arribar a París
cercant uns desitjos impossibles d'aconseguir
allí on havia nascut.
Mai més vaig tornar.
La primera vegada que vaig escoltar
dir que ser dona en aquest món era fàcil
va ser un grup de mullers del poble
quan feien cua a la veurador de la font
que anomenàvem de l'aigua molla
per omplir les canteres.
Del broll rejava una aigua
que quan la bevies i t'omplia la boca
semblava que en comptes d'empassar-la
l'haguessis de mastegar.
Era una aigua espesa,
però no hi havia cap altre.
Quan l'avui vaig preguntar a la mare
a què referien aquelles dones
em va dir que allò eren converses de grans
i que quan creixés ja ho entendria.
Jo tenia set anys i per a mi en aquella època
el complicat era sa filla.
I aquí només presenta el personatge
i a partir d'aquí, com diu la Laura,
ganes de més.
Ganes, ganes.
És només un bocinet d'aquest laberint de desitjos
que publica el Javier Baigés,
editat per la Banya.
Gràcies, Javier.
Gràcies a vosaltres.
No marxis perquè...
No, no, no, no marxo.
Ens quedem amb l'Antoni Baciana
i amb una altra dona,
la Dolça de Provença.
Sí, sí, amb l'Antoni que ens presenta
aquesta Dolça, la Torre de Fang,
parles de la Dolça de Provença,
esposa de Ramon Berenguer III.
Tercer, sí, sí.
També parles de desig, aquí.
Desig, desig de ser feliç, sobretot,
i desig de no ser més infeliç,
que és el que li passa a Dolça.
És una dona empoderada.
És una dona empoderada, té poder.
És una comtessa que d'avui per demà
li treuen el seu comtat
perquè passa a Ramon Berenguer.
Llavors, el comtat de Barcelona i de Provença
es van unir en un de sol,
i es troba d'avui per demà
que té un marit que no li agrada
i que s'ha quedat sense comptat
i ella estava acostumada a tenir poder
i vol tenir poder per ser feliç.
Si més no.
Sí.
Com neix aquesta novel·la?
Com és el teu moment de dir
vull escriure sobre aquest personatge,
vull dir aquestes coses?
Mira, l'anterior novel·la es deia Nicolau
i parlava d'a l'aigua.
jo vaig pensar que el següent pas
era parlar de fang com un altre element
i vaig començar a buscar històries
catalanes, tradicionals, relacionades amb fang.
I en tenim unes quantes, no moltes,
però en tenim unes quantes
i una de molt forta i molt impactant
és la història de Dolce a la torre de fang.
En principi el llibre s'havia de dir fang,
després s'havia de dir la torre de fang,
però Dolce ha anat prenent pes
perquè va ser un personatge molt important,
també per l'empoderament que hem dit,
i ha acabat sent Dolce a la torre de fang.
La torre de fang és un edifici
que es va fer construir ella
per apartar-se de Ramon Berenguer III
perquè sembla ser, la tradició diu,
que no es portaven gaire bé.
Aquesta torre de fang
té algun element real, per dir-te alguna cosa?
La situem en algun lloc?
La torre de fang és real,
existeix encara,
està al barri del Clot,
de fet es diu Sant Martí dels Provençals
perquè Dolce de Provença va anar allà,
es va portar Provençals
perquè sembla ser que no s'entenia
amb els catalans de l'època,
es va portar la seva corda Provençals
i allà va muntar una mica la seva cord
per viure, tal com estava acostumada,
la Provença lluny del senyor de la guerra
que era el Ramon Berenguer III
amb el qual no s'hi entenia gaire.
És molt complex escriure,
anant a buscar la història, no?
Hi ha un procés també d'aquí darrere,
a banda de la literatura pròpia, no?
M'he documentat,
el bo que té el segle XII
és que se'n sap tan poca cosa
que et pots inventar el que no s'ha de saber.
Exacte, tens llibertat creativa, no?
I m'ho he inventat o m'ho he imaginat
fent servir rondalles i legendes populars
de manera que queda clar si surt un drac
o si surt una bruixa o si surt la pesanta
o si surten elements mitològics,
ningú pot entendre que això és història
sinó que és imaginació, que és el que volia.
També ens agrada reivindicar la llengua,
aquest parlar, aquesta oralitat pròpia d'aquí,
de casa nostra, que fas tu?
Sí, jo trobava que si escrivia
havia d'escriure en tarragoní,
el català del Camp de Tarragona,
perquè és la meva veu,
la que he crescut, el que he nascut,
el que he parlat de petit,
i si havia d'anar a buscar un model
de TV3 per entendre'ns,
jo no em sentia gust escrivint
i el que he fet és escriure
com es parlen o com es parlaven
al Camp de Tarragona.
Tens retorn d'això?
Suposo que hi ha qui deu dir
ostres, què passa aquí, no?
Aquesta manera d'escriure aquí
no sigui tarragoní, vull dir, no?
Hi ha gent que no ho entén,
moltes vegades s'entén millor a fora
que aquí, aquí diuen
ostres, hem fet un procés
de depurar la llengua,
no l'hem depurat, però de segons com.
Si Pompeu Fabra hagués nascut
a la Rambla Nova de Tarragona,
segurament que el model del català
seria molt semblant
al que fa i servia dolça,
però va néixer en un altre lloc.
Però lògicament sí que hi ha
un procés de depurar i de llegir
i de fer servir molts llibres
per no dir cap vejanada encara que dius
hosti, jo ho vaig sentir dir a la meva àvia,
però lògicament les àvies
hi havia vegades que també
hi havia termes que són propis
i hi havia termes barbarismes,
llavors sí que hi ha hagut un procés
de depurar-la, de la llengua tarragonina
tal com havia estat,
o que tal com és encara,
perquè jo la faig servir, carai.
I tant.
Minut de glòria, eh?
Per què recomanaries
aquesta dolça La Torre de Fang?
Recomanaria, si volguéssiu llegir
una història d'una dona
o una persona que decideix
sortir del pou de fang on està,
del xoll de fang, com diríem
al camp de Tarragona,
i buscar la felicitat.
És una història de dir
no sé on soc, però vull sobreviure.
I és això el que fa dolça.
Molt missatge, a més.
Antoni, doncs fas una lectura
d'un fragment que tu mateix hagis triat?
Sí, mira, el que faig al llibre
és el... no és de contes,
però hi ha molts contes dintre de la història.
i aquí estem amb...
Ramon Berenguer acaba de convidar
a Dolça, feia molt de temps que no es veien,
i el convida amb un sopar
i ella no sap per què el convida a Palau,
ella baixa del barri del Clot,
a Palau, on ara hi ha la catedral,
per entendre'ns,
i diu, no sé per què m'ha convidat,
i això és cap al final del llibre,
i una vegada asseguts a taula
els van servir primer de tot el pa
i un pastís de carn regat amb vi vermell,
i el conte va demanar al trobador
que els expliqués una història.
Una pobra mare va tenir un fill més dolent que la tinya
i quan el tenia pel cap se li escapava pels peus.
Tan dolent era i tantes malefetes feia
que no tenia cap amic més
que un gos roig i molt pelut
i s'estava tot el temps amagat al bosc
tramant noves etzegallades.
El bosc va conèixer una noia
que era gairebé tan dolenta com ell,
igual de dolenta,
una mica més i tot de rebot.
Entre tots, dos cometien les pitjors dolenteries,
i en aquestes, que dels enraonaments
s'arriba als enamoraments,
però era un amor ple de rancúnies pendents.
Ella va demanar al xic una prova d'amor,
tot i que estava segura
que ell no sabria complir-la
perquè no se l'estimava prou.
Ell li va dir que es deixaria tallar el coll
si no era capaç de complir el que ella li demanés,
i ella li va demanar
que li portés el cor de sa mare.
En aquell moment,
ell se li va remoure l'estómac
de pensar que havia admirat aquella noia
que li havia rigut les seves enferronades.
ell li va dir, bé, cap escrúpol,
no li va contestar.
Ella li va dir que si la dissava en vida
tot plegat s'hauria acabat.
Ell seguia sense dir res,
tenia el punyal a la mà.
Li va demanar, molt bé,
ara hi va,
però no ho deia de veritat.
El que ella volia era dissar-la la evidència.
Era una cosa entre ella i ell,
no contra sa mare.
Ella es va agenollar al costat de sa mare,
i el mal als genolls.
Li va venir el cap quan ella el versolava,
els petons, la vergonya, el fàstic,
no hauria d'haver entrat mai al bosc amb ella.
No es va adonar del que havia fet
fins que no va sentir el soroll,
com d'algú que s'està ofegant
i que crida sota l'aigua.
De seguida va encaminar-se
un altre pic cap al bosc.
Pel camí el cor no parava de fer.
Trip-trap, trip-trap.
I com més anava, més fort bategava.
I es veu llogava,
com si es volgués escapar de les mans del mal fill.
El va enviar al pànic.
Volia córrer com l'ànima que porta el diable.
Quan va arribar el clariano,
on l'esperava dolenta,
el batec reverberava les orelles del noi.
Trip-trap, trip-trap.
Fins i tot se'n sordia
i no permetia sentir el flux suau
i murmurant de la noia.
Ell, de la impressió,
va caure a terra.
El cor, tot amorosament,
li digué
«Fill meu, que t'has fet mal?»
En sentia les paroles del cor que parlava,
els dos dolents van caure morts.
al mig de la taula del banquet
hi havia un gèrrum roses de fulles grogues,
roges,
i el comte, el dolce, havia acabat de menjar.
Senyora, què us ha semblat aquest menjar?
I llavors la història continua.
Ah, clar, clar, s'emocionen, ja ho veus.
És que n'hi ha aquest espari.
No ens aturaríem ara ja, eh?
La història continua
i si voleu saber
què era aquell menjar que havíem menjat dolça,
doncs l'haureu de comprar a llegir.
Molt bé.
Una mica té a treu, eh, l'Antoni?
Sí.
Ah, sí.
S'ha de posar aquesta salsa, no?,
que avui és el dia, també.
Molt bé, Xavier Vagès, Antoni Baciana,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Bons a Jordi, bones vendes,
i sobretot passar un gran dia
que és el més important de tot.
Molt bé, moltes gràcies.
El que toca ara és,
ha arribat l'hora aquell moment crema solar.
Ja fa rato que ha arribat el moment crema solar,
ara que sí.
Però me l'he posat a primera hora
i jo crec que ara ja toca reposar-la una miqueta, eh?
No sé si n'heu portat per aquí.
Avís a tothom que hagi de venir a passejar per la Rambla,
fa molta calor,
porteu-vos les ulleres de sol, la crema solar,
i mira, jo tinc ganes de treure'm la jaqueta
i d'ensenyar els braços
i agafar el primer moreno de la jornada.
Però estic molt blanca.
Rosor Imany, bon dia.
Bon dia.
Companya de Tarragona Ràdio, d'administració,
treu-me la jaqueta, ajudeu-me, porfa.
No és un estriptease, eh?
Només és...
Ara veureu per què ho faig, això.
Ara veureu per què ho faig, això.
La Rosor Imany,
igual com els companys,
molts companys d'aquí de Tarragona Ràdio,
avui han ajudat a muntar la paradeta.
Nosaltres fem entrevistes,
però l'estan de Tarragona Ràdio
i passen coses mentrestant.
I una cosa molt xula que tenim
és que us podem regalar...
Què regalem, Rosor?
Explica-ho tu.
Mira, a tots els oients
i simpatitzants de Tarragona Ràdio
que vinguin a la nostra parada,
els hi posem el segell de Sant Jordi o Santa Jordina,
el llibre que hàgim comprat,
si els hi fa il·lusió,
i després també donem uns drags molt bonics
en forma de pinça,
com a punt de llibre,
i els indolcim amb una piruleta de cor.
I a més tens pintacares
per si algú es vol pintar la senyera.
Si algú vol pintar-se la senyera,
també pintarem les cares.
Jo almenys el pintacares vull el pack completo.
M'ho fas?
Mira, per això m'he tret la jaqueta,
perquè me poseu el segell al braç.
Me'l pots posar en principi,
és per posar el llibre, eh?
el segell aquest de Sant Jordi o Santa Jordina,
però...
Home, jo Santa Jordina.
Posa'm els dos, t'assembla?
Vinga, posem els dos.
I el drac, aquesta pinça de drac tan xula,
la piruleta quasi que te la deixo,
que no queda bé fer entrevistes i menjar piruleta alhora.
Però la pinça me la poso aquí.
Vinga, ben xula, ja porto el drac posat.
Ara farem foto, eh,
de com queda el segell al braç
i em queda un altre braç.
Hombre, Sílvia García,
tu no et fas aquest tatuatge tan xulo de Sant Jordi?
Sílvia García, què fas aquí? Bon dia.
Hola, donant un tomat per a la d'abla.
Si tu només surts a la tarda,
cada dia estàs com Dràcula a tancar de casa.
Per això m'he escapat.
No li diguis a ningú que estem per aquí.
Ningú se n'enterarà, tranquil·la.
La Sílvia no hi és, la Sílvia no hi és.
Què farem aquesta tarda, Sílvia?
Doncs especial a Randemar
i després un munt d'escriptors
que han de passar per aquí,
pels estudis de Tarragona Ràdio a la Rambla,
que per cert, us ha quedat preciós, eh?
Felicitats per la logística,
que us ha quedat genial, eh?
Doncs vine, aquesta tarda,
vens tu, aquesta tarda aquí?
Jo us estaré sentint,
jo us estaré sentint
i m'han dit que faci una llista de músiques
que potser sortiran.
No sé si sortiran
perquè tenim molts autors per entrevista.
Qui sóc jo, qui sóc jo?
Doncs aquesta tarda programació especial
també des de les 4 fins les 8 del vespre
amb l'equip de tardes de Tarragona Ràdio,
Sílvia García.
I, hombre, Marina Pérez God, bon dia.
Però què us passa?
Que no podíeu esperar
que heu vingut ja a primera hora?
Jo és que t'enyorava, Núria.
El que has vingut a buscar el guió
per saber què s'ha de fer a la tarda.
Ha sigut una mica així,
però no passa res,
no ho direm,
perquè està tot preparadíssim.
Un munt d'escriptors també, no?
I escriptores,
i vaja, de tot aquesta tarda tindrem.
I la Randemar?
Això pinta.
Tindrem un munt d'escriptors i escriptores
en aquest escenari,
i la Randemar,
que també parlarem una mica de llibres,
però d'una forma una mica diferent.
Ah, sí?
Sí, ja saps que ens agrada
ser més punquis a la Randemar.
Llibres aquàtics,
d'aquells que es mullen?
Exactament.
D'aquests que pots portar a la platja.
Doncs apigua això, eh,
que la programació especial
de la Diada de Sant Jordi
no només és al matí,
també aquesta tarda,
de 4 a 6 de la tarda,
com dèiem,
amb l'equip de tardes
de Tarragona Ràdio,
Marina Pérez Got
i Sílvia García.
Fins després, Marina.
De 4 a 8, no?
A 6, de 4 a 8.
Sí, de 4 a 6,
la Randemar,
ja no sé què dic,
la Randemar,
i després parlant de literatura.
Fins ara.
Fins ara.
I ara,
d'una cosa a l'altra,
toca parlar de castells
i de cuina,
que jo no he esforçat gaire
i em sembla que el Jordi Bertran
em farà venir molta gana.
Jo sospito que sí, Núria, eh?
Jordi Bertran,
què tal?
Bon dia.
Bon dia, bona hora, bona diada.
I felicitats.
Gràcies.
A més, el primer, Jordi,
que passa per l'estand de Tarragona Ràdio.
Tarragona,
em seda castells i de cuina,
aquest recopilatori d'aquests articles
publicats al diari de Tarragona,
aquestes mairetes i saitons.
De moment,
quina acollida.
Bé, no?
Ara parlàvem així,
però de micro,
va rodant aquest llibre, eh?
Sí,
almenys estem contents
perquè tant la presentació
com els diferents articulistes,
columnistes que n'han anat parlant,
n'han parlat bé,
cosa que sempre és d'agrair,
i algun lector d'aquestos
que són molt...
tenen urgència per llegir,
doncs ja va enviar
les seves valoracions positius,
i algú fins i tot
amb alguna frase subratllada
que li havia agradat molt.
Per tant,
també la portada,
algú l'ha destacat,
aquesta combinació
entre la canalla de...
la colla vella
de l'any 32 de Tarragona
amb el romesco
que va cuinar
la dona del fotògraf,
Albert Saludes,
per fer la portada,
vull dir que està bé.
Molt bé.
Castells i cuina,
com ens ho mengem, això?
Doncs mira,
perquè les dues mostres
van ser declarades
Patrimoni Immaterial
de la Humanitat
per l'UNESCO,
ara fa 15 anys,
i per tant
era una manera
d'aglutinar
aquests dos patrimonis
immaterials.
Un bastant evident,
perquè els Castells
la gent ho veu,
l'altre,
el de la dieta mediterrània
i aplicat a la cuina
tarragonina,
costa més de visualitzar,
però em sembla
que valia la pena,
i entenent la dieta
no solament com el menjar,
sinó també incluent
els vins de la zona,
no?,
que també tenen un valor important
i aquelles manifestacions
que se'n deriven,
com la festa de l'Embutada
o aquesta passió
pel xertrés
que tenen els tarragonins
i tarragonines.
No sé què ens passa
amb aquestes coses,
tenint una devoció.
Són coses locals.
Històrica, històrica.
I del romesco,
per exemple,
també,
ara deies,
a la portada
també el tenim,
un romesco
que tu també reivindiques
perfectament.
Sí,
l'intento posar
en boca de persones,
en el llibre
surt molta gent,
vull dir,
moltes persones
que han participat
com a entrevistats,
com a aportacions
de material
que tenien,
i en el cas
de la cuina
el que van fer
és donar veu
no tant al restaurador,
sinó aquella gent
que a casa seva
o a la barca
cuina.
Hi ha dos casos
o tres magnífics,
és a dir,
per una banda
la Malaneta del Serrallo,
per altra banda
el Manolo Quero,
un antic pescador
d'aquestos
que va venir de Melilla
i es va integrar aquí,
o, per exemple,
la Carme Tourner,
que és l'antiga cuinera
del barquet
i que les noves generacions,
segones i terceres generacions
han anat seguint.
Per tant,
hem intentat
això,
donar veu
a les persones
que estan
darrere dels fogons
i que potser
no són tan mediàtiques,
no?
I també fas
el mateix
amb el tema
dels castells,
poses noms
sobre la taula,
alguns ja els
els coneixem més
o ja n'hem parlat més,
d'altres no tant,
i moltes dones,
important això també.
Sí,
perquè em semblava
que per una banda
el llibre
podia recollir
algunes persones
d'aquestes històriques
que ja ens han deixat
els darrers anys,
que per sort
van poder entrevistar-los,
no?
I crec
que han donat
articles macos,
i no sé,
el cas del Gordito,
els darrers anys de vida,
doncs,
va ser un antic cap
de colla de Tarragona
important,
no?
Però també
aquesta presència
de la dona
que ha estat
molt invisibilitzada
i jo reivindico molt
la Carme Ferrer,
la Cuca,
no?
Com la dona
en actiu,
doncs,
que a nivell
de castells
de tot Catalunya
és la que fa més anys
que continua fent castells,
ara actualment
no puja,
però ella va començar
fent,
doncs,
de canalla
els castells
i ha continuat,
doncs,
fins,
mentre ha pogut,
no?
Després va tenir
un accident
i va haver de baixar
dels castells,
però crec que val la pena
i després moltíssimes dones
a través d'una exposició
que es va fer
al pati
Jaume I
de l'Ajuntament
en què
es reivindicava
la presència
d'aquestes dones
contrastada
amb aquelles cares
de castellers
molt veterans,
no?
I a mi em va fer
molta gràcia,
no?,
posar en valor
aquestes noies
que van estar
molt invisibilitzades
durant molts anys,
no?
A més,
pel que fa a castells,
repasses o parles
dels castells
com els entenem
actualment,
però també parles
d'aquelles manifestacions
que són cosines germanes
és per poder entendre,
no?,
on som ara.
Sí,
de fet el llibre
és un llibre
sobre Tarragona
i li dic
un homenatge
il·lícit
de Tarragona
robant
el títol
de Vicent Andrés Estellers
ja que l'any passat
era el llibre
de l'any
perdó
d'Estellers,
doncs he posat
en les paraules
preliminars del llibre
aquesta idea
d'un homenatge
il·lícit,
no?,
a Tarragona
perquè crec que
realment els homenatges
els fa cada dia
la ciutat
sortint al carrer,
no?
però,
bueno,
la voluntat
sobretot
era,
ja no sé
ni què em preguntaves
d'aquestes manifestacions
que veiem
les castells,
no?,
paral·leles.
Sí,
sí,
doncs clar,
reivindiquem
molt aquest
orígens,
no?,
perquè Tarragona
té,
doncs,
notícies del Vall de Valencians
molt antigues,
de la Moxiganga
molt antigues,
però després també
detalls curiosos
com per exemple
al segle XIX
un moment que van venir
a actuar,
doncs aquí,
acrobates del Magreb,
que estan també
declarades patrimoni
de la humanitat,
no?,
i que van actuar
en els teatres,
no?,
doncs reivindiquem
aquest fet,
no?,
o per exemple
el cas de les Moixarangues
Valencianes,
no?,
que són,
doncs això,
el Vall de Valencians
que va venir aquí,
no?,
i posem una mica
en context
totes aquestes manifestacions
com a cosines germanes,
com a cosines germanes,
no?,
dels nostres castells,
que evidentment els coneixem ja
amb la seva forma moderna,
però també per Santa Tegla
veiem aquestes manifestacions
més senzilletes,
però que són l'origen,
no?
Parlem de,
és un recopilatori
de tots aquests articles
que vas fer al Diari de Tarragona,
durant quant de temps
i quants?
Perquè són molts.
Mira,
els vaig comptar
un cop
me'n van encarregar
del llibre
i són
11 anys
amb 550 articles,
no?
Es diu ràpid,
això.
Sí,
bé,
cada setmana
en van fer un
i normalment dissabte,
alguna vegada en diumenge,
jo per dir
perquè convenia,
no?
També alguns
que van sortir
de manera,
doncs,
singular,
no?
Recordo una portada
del dia de Nadal,
no?,
que hi havia
un brindis
de dos estudiants,
una russa
i una ucraïna,
nesa,
no?
I,
bueno,
és una bona experiència,
a mi m'ho vaig passar
molt bé
aquests 11 anys
i després,
bueno,
al dedicar-te
a altres coses,
sembla que és incompatible
el món
de fer de diputat
amb el
d'escriure.
Com a mínim,
es complica una mica més.
Bueno,
es podria fer perfectament,
però, bueno,
en fi.
En Jordi,
per què recomanes
aquest Tarragona
amb ser de Castellgí
i de cuina
i així li el ràpid,
eh?
Jo crec que explica
la ciutat
des d'un altre punt de vista,
fugint bastant dels tòpics,
tot i que hi ha
alguns guinyos als tòpics,
però la gent descobrirà
molts detalls
que a vegades
no coneix.
la prova és que alguns
d'aquestos tarragonins
de tota la vida
que han llegit el llibre
aquests dies,
doncs m'han destacat
coses que no sabien
i...
o ja me n'han aportat
alguna de més,
que també és d'agrair.
Això no s'acabaria mai.
Això està bé,
això està bé.
No sé si tens preparat
algun fragmentet,
alguna part d'algun article,
que ens fem una mica
d'idea
també als que
no el coneixem encara,
no?
I aquest aperitiu
que faríem del llibre.
He pensat
que
podíem llegir
un fragment,
precisament,
d'aquestes dones
castelleres
i...
i és un fragment
en què la Cuca Ferrer
explica
com va començar
a fer castells,
no?
El pare,
Jaume Ferrer Illa,
també casteller
com els oncles,
de l'anissaga
Tocacuixes,
tenia hort,
avellaners
i pomeres
prop de Constantí
i parcel·la
en l'actual rotonda
del cementiri
on encara veig
les figueres
en què pujava,
explica somrient
la Cuca.
Mon pare
no arribava tot
a les pomes
i em vaig enfilar
com un gat.
Ell exclamar
tu sí que valdries
per pujar als castells
i jo ja m'hi vaig veure
assever a ella
continuar practicant
els arbres
del camp de mar
i sevedre
així com a la platja.
És la manera
innocent
en què algú
comença a fer castells,
no?
I aquí tinc
un matalassa històric
al davant
que m'està sentint
i que
sembla que està d'acord
amb la versió.
Aquí començarien
a passar molts
castellers i castelleres
en aquesta rambla,
segur que ja n'han passat molts
i mentre,
com ara deies,
mentre estem parlant
tu i jo.
Jordi Bertran,
gràcies,
felicitats també
pel llibre,
que passi un bon Sant Jordi
i que provi.
Molt bona diada
i que disfruteu
en aquesta platja
de l'Ara amb la Neuada
avui.
Avui,
platja fantàstica.
De fet,
la Núria
va fins i tot
tatuada ja
i amb el drac
als dos braços,
eh?
Tu no perds el temps,
Núria.
No, però mira,
un ja m'està marxant
la tinta i ara.
De la calor,
de la suor.
Gràcies, Jordi.
Una abraçada.
És un dia especial
pels autors,
per les autores,
també per llibreters.
Ai, mira que me deixen llibre,
que me'l signaràs,
Jordi,
que me'l signaràs.
Per cert,
no estem preguntant
als autors
si signen
o no signen.
Tu tens horari
de signatures ara
a les 11 a la Bacus
i a les 8 a la Zerà.
Doncs queda dit
per si voleu
que el Jordi Bertran
no signi Tarragona
amb Seda Castells
i de Cuina.
Dono feina, eh?
Vinga.
I nosaltres
seguim convidant
a més autors i autores
que pugin a l'escenari.
Enriqueta Moix
a l'escenari.
I tenim per aquí
el Jordi Monreal
i l'Àlvaro Hernández.
Pugeu,
pugeu,
us acollirem
a tots junts,
farem un pot i pot
i una barreja,
tot i que els llibres
que ens presenten
són molt diferents.
Parlarem
de
La Gamec Silenciat
de l'Enriqueta Moix
i d'una nova versió
de Sant Jordi,
La Sangre del Dragón,
que avui es ven
amb finalitats
altruistes,
del Jordi Monreal
i l'Àlvaro Hernández.
Abans, però,
deixeu-me
que fem una mica
els honors
als qui sou també
protagonistes
d'aquesta jornada
a la Rambla.
a tots aquells
tarragonins,
tarragonines
o no,
o gent que heu vingut de fora
i que esteu passejant
per la Rambla.
Abril Rius,
com pinta això?
No sé si ja veus
molta afluència
i si encara es pot caminar
per aquest tram
de la Rambla Nova.
Ara cada vegada
ja comença a costar més.
És ja dels punts
alzis del dia
que hi ha molta gent
passejant
i tinc,
bé, m'he trobat dues persones
que estaven passejant
també amics meu,
Pol Sant Gregorio,
bon dia.
Hola, bon dia.
I Judit Ferrer.
Hola, bon dia.
Com esteu vivint
de moment aquest dia?
Portem poques hores
però ja heu pogut sortir
a fer la primera passejada,
Pol.
Sí, i tant.
Bé, nosaltres també portem poc,
hem vingut ara
però estem veient
l'ambient que hi ha
un bon dia
de Sant Jordi
i aprofitar
que no tots els
Sant Jordis
fa un dia com aquest.
Ja, és important
perquè hem tingut
Sant Jordis
que patien bastant
per la pluja
i que han troncat
una miqueta els plans.
Judit,
ja has revut
la teva primera rosa?
Encara no.
Jo he donat la meva,
però.
Pol,
m'assembla
que has de començar...
Ara,
ara espavil·lo.
I llibres?
Teniu algun llibre pensat?
Alguna recomanació
que us hagin dit?
Judit?
Llibres ja els tenim agafats.
Hem agafat
Cartes d'amor
i...
Gent normal.
Gent normal.
De la Sòlia i Rony.
Pol,
algun per tu?
El meu és Gent normal.
Doncs moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
Sant Jordi.
I també un segon
tenim el Pere Malla Frey.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I has regalat rosa, tu?
Mira, aquí la tens.
Ja l'he regalat
i ara la porto cap a casa.
Doncs que vagi molt bé
el Sant Jordi.
Algun llibre, també?
Estic mirant.
Estic mirant,
però encara no m'he decidit.
Doncs que vagi bé el dia.
Moltes gràcies.
Digue'm.
Abril,
això que has fet
és de primer de periodisme.
És de I3 de periodisme.
És connexió amb la gent.
Agafa'us, meus amics.
Veniu, veniu, veniu, veniu.
RISC zero, eh?
Bueno, a vegades la gent que coneixes
és la gent que diu que no.
Ah, també passa això.
Però enganxem algú random.
Vinga, va, algú que vagi passejant
amb un cotxet de criatura
o passejant el gos,
algú que faci cara de despistat
de ui, he sortit de casa
i m'he trobat això avui
a Sant Jordi de veritat.
O alguna criatura.
Algú que faci cara de despistat.
Ui, veus la gent?
I que quan te veuen se'n vaguen?
Quan te veuen se'n vaguen.
Ara tinc una senyora.
Bon dia, com es diu vostè?
Ai, que bé.
Joana, artes.
Porta moltes roses aquesta senyora.
Digues.
Portes moltes roses ja.
Sí, jo des de que ha començat
que estic passejant-me
per totes les llibreries.
Amunt i avall, no?
Sí.
Molt maco, la veritat.
És el primer cop que estic aquí a Tarragona
el dia de Sant Jordi.
D'on és vostè?
Millor no explicar-t'ho que és massa llarg.
En principi estava a Castellà del Vallès.
I què li sembla amb la nova vestida
de roses i llibres?
Molt interessant i molt maco.
I més en un dia com el d'avui,
que està tan blau i tan bo de temperatura,
doncs perfecte.
Has dit que ja ha visitat algunes llibreries?
Algú llibre?
Sí.
Porto tres i un amb ment per tornar-hi a agafar-lo.
O sigui, quatre, ben bé.
Doncs que acabi d'anar bé aquesta passejada fins a baix.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres, que vagi bé també.
Abril, jo crec que la Juara,
que ha sigut tan amable,
li podríem donar la pinçeta de drac, si vol, eh?
Sí?
Sí, ara li donem.
És una mica el recalc.
Perfecte.
Sapigueu que tothom, ens detengueu o no,
doncs podeu passar pel nostre estat, evidentment.
I veure com fem ràdio en directe,
conèixer els autors i autores que estem entrevistant.
I a canvi, bé, a canvi,
perquè volem, també us regalarem una pinça
amb el drac de Sant Jordi,
i una pinça que us pot servir de marca pàgines,
de punt de llibre,
o simplement per portar-ho, doncs, aquí,
com jo mateixa,
a lluir-la, eh?,
el drac de Tarragona Ràdio,
aquí enganxat a la camisa.
Enriqueta Moix, bon dia.
Bon dia.
Ara, quan surtis,
te'n vas a buscar la teva pinça.
Molt bé.
Que et quedarà molt bé.
Moltes gràcies.
I tant.
Álvaro, Jordi, bon dia.
Bon dia.
Me deixeu començar amb l'enriqueta,
perquè no té res a veure amb un llibre i l'altre,
perquè vosaltres heu fet una història de Sant Jordi
a l'estil Monty Python,
o sigui, estripadeta, eh?
Sí, sí, una miqueta amb estil Monty Python
i més modern, una miqueta d'esrec,
també, és una adaptació de la clàssica tradicional,
el llegenda de Sant Jordi,
una miqueta adaptada a temps més moderns, no?
Val.
Doncs ara parlem amb vosaltres,
però és que el llibre de l'enriqueta Moix
no té res a veure amb això.
Ell ens trasllada cap a la Guerra del Rif,
i això és a començaments del segle XX.
Enriqueta, de què va el jamec silenciat?
Pinta bastant dur, eh?
És dur, és dur.
A veure, en un principi hi va haver la trobada
d'unes cartes d'un soldat
que havia estat a la Guerra del Rif.
A veure, clar, en principi.
En principi.
I això és veritat o no és veritat?
És cert, és cert.
En una caleixera vella,
d'una casa de l'explorador francolí,
hi havia les cartes d'aquest soldat
que havia anat a la Guerra del Rif.
Van estar allí per cades durant anys,
i de cop i volta van parlar de la Guerra del Rif,
i qui era la propietat actual
va anar a buscar les cartes.
Aquesta senyora em va dir
«Escolta, jo tinc aquestes cartes.
Què et sembla?»
Ostres, dic molt curiós.
«Di, farem un llibre».
Diu, no pot ser, no m'ho crec que pugui sortir un llibre.
Dic, sí.
Diu, perquè et diré el per què.
Primer que res,
hem de tenir en compte que la Guerra del Rif
no és coneguda,
perquè va estar tapada per la Guerra Civil.
Unes cartes que tinguin més de 100 anys
és molt curiós.
A part,
el protagonista,
que era el Joan Sabater,
ell va estar contínuament
dissimulant les cartes
que allí no passava res,
com si estigués de vacances.
A qui els enviava les cartes?
Les enviava als seus pares
i a la germana.
Devia ser un noi jove?
Sí, 20 anys.
Llavors, tots aquests que van anar a la guerra
tenien 20 anys.
Qui era de classe rica
i es podia pagar,
pagava una quota
per alliberar-se de l'Emili.
Però la majoria eren pagesos
i, clar,
havien d'anar sí o sí.
I ell, pobre,
escrivia en plan de no patiu
que aquí estem bé, no?
Sí, exacte.
Ell a les cartes sempre diu
no patiu,
no hi ha cap tret,
tot va bé,
però la realitat
era molt més dura.
Que va tornar el Joan.
Sí, va tornar.
Ell va tornar
perquè el seu pare
va fer als 60 anys
i llavors el van licenciar.
Perquè quan el pare
tenia més de 60 anys
licenciaven el noi
perquè representava
que es havia de cuidar
de la terra i de la família.
Clar.
Sí.
Unes cartes
que devien...
O sigui,
una cosa és veure les cartes
i com a valor documental
ja en tenen.
Sí.
Però, clar,
l'altra és
muntar una novel·la
en base a això.
Sí.
Bé,
les cartes,
com que ell fa un recorregut
per diferents indrets
del Marroc,
després,
buscant,
vam veure
que era la reconquesta del Kerr,
el que ell havia fet.
Llavors,
a partir de la informació
que teníem,
que inclús vam consultar
llibres de l'exèrcit,
un llibre del Prosc
que també hi va anar,
i amb tota aquesta informació
vam dir,
ostres,
aquest senyor
no ha anat de vacances,
aquest senyor
ho ha passat molt dur,
ha passat gana,
ha passat fred,
ha passat calor,
ha passat cert.
Això és el que tu llegies
entre línies.
Ah, aquí està.
Molt bé.
una cosa és el que li llegíem,
però després,
quan hem anat buscant
la informació de veritat,
era molt diferent.
És a dir,
molts van morir,
la majoria no van tornar,
i eren xicots de 20 anys.
I això és tremendo.
A part d'això,
com que ell va tornar,
què en sabem d'ell,
què en sabies d'ell,
més enllà de les cartes?
Els seus familiars
recordaven...
Sí.
A veure,
és la neta d'ell
que em va facilitar les cartes,
llavors ell quan va tornar,
va tornar a fer de pagès
i es va enamorar
i va formar una família.
Quan estava l'Emili
no tenia xicota,
diem-ho així.
Llavors ells sempre deien
que tenia un caràcter tancat,
que era una persona
que no va voler explicar
mai res de la guerra.
Que quan li preguntaven,
deien,
bé, sí,
però fugir del tema,
perquè el devia culpir
moltíssim, evidentment.
Llavors t'has pogut inventar,
entre cometes,
o no sense cometes,
t'has pogut inventar
bona part de la història.
Bona part de la història,
però bé,
sempre ha sigut
anant, diguéssim,
a les diferents ciutats,
veient en aquell dia,
en aquella hora
que ell descriu les cartes
el que havia passat.
I a partir d'allí,
doncs,
han format la història
que probablement era real.
Enriqueta,
a tu ja t'agrada escriure
sobre aquestes coses, no?
Sí.
Episodis potents, intensos.
Bé...
Última novel·la,
recordes la teva última novel·la?
La meva última novel·la
va ser l'Apotecari,
que també,
bueno,
era un farmacèutic
del segle XVIII,
que estava,
doncs,
en la guerra de successió
i tot això.
I la veritat és que sí,
em va ploure molt
fer una novel·la històrica,
perquè la recerca
és impressionant.
A més,
tu tens idea
d'escriure d'alguna cosa
i estires fils
i llavors
te'n vas cap a altres coses.
Sí, sí.
Molt bé.
Clar,
el que tu havies planificat
t'assortirien
tres o quatre novel·les més,
segurament, no?
Pot ser, pot ser, sí, sí.
Que llegeixes un trosset.
Sí,
us llegiré,
mire,
una carta.
El jamec silenciat.
Sí.
M'encanten els títols que poseu.
Jo no sé,
no goso,
no sé si preguntar
per què El jamec silenciat.
El jamec silenciat.
Vols de posar títol, eh?
Sí.
El jamec
és l'última expressió
davant d'una mort
o davant d'un plor,
no?
Quan ens queda només
el jamec.
Si allò
t'ho fan callar,
és que ja no te queda res.
I per això vam voler
posar aquest títol,
perquè vam pensar,
ostres,
si t'aturen el jamec,
que és l'últim que pots
fer abans de morir,
ja t'ho han aturat tot.
Bé?
Doncs si voler,
us llegeixo una carta, eh?
Sí.
Ah, una carta, vale, vale.
Una carta,
perquè així veureu
una miqueta l'estil d'ell
i també veureu això
que amaga, doncs,
la realitat.
Diu així.
Aquesta és a Malilla
el 3 de novembre de 1921.
Estimats cosí i cosinè,
avui es rebeu la vostra carta
i veig que ho diu
de bona salut
com jo de moment.
Us explicaré alguna cosa
que hem fet aquests dies passats,
és a dir,
el 23, 24 i 25
de què no és passat.
El primer dia
vam tocar a Diana
a les 4 del matí
i després vam anar
a veure un cafè
i després vam prendre
la marxa cap a Nador
i quan vam arribar a Nador
va sortir un parta
per anar a Celuán.
Vam arribar a Celuán
que quasi que era de nit
i després
anar de parapet
tota la nit.
L'endemà vam anar allí
sense un sol tret
però vam veure
moltes calamitats
i hi havia llocs
que estaven plens de cadàvers.
També crec que aquí
a l'espluguer ja sabeu
que el Ricardo de Calbuquer
ha mort
que es va morir
el dia 26 del mes passat
que feia 4 dies
que estava a l'hospital.
Ja ho veieu
el que explica ell.
Tot bé.
Tot bé.
Sí.
Tot quotidià, no?
El lligam entre l'espluguer ja.
I coses de família també.
Clar, clar, clar, clar.
Vinga, doncs en volem saber més
i aquí hi ha qüestió
d'adquirir el llibre
l'Enriqueta Moix.
No sé si estàs signant
avui per aquí, Enriqueta.
Ara vaig a Barcelona.
M'han demanat
que vagi a Barcelona a signar
i la tarda tinc signatures
a Barcelona, doncs.
Molt bé.
Doncs que disfrutis moltíssim
aquesta diada de Sant Jordi.
Vale, igualment, gràcies.
Et convidem a quedar-te
si vols,
si vols conèixer
aquesta història alternativa
de Sant Jordi.
La Sangre del Dragón
amb el Jordi Monreal
i l'Àlvaro Hernández.
Bon dia, de nou.
Bon dia, bon dia.
Apropeu-vos al micro,
que això sabeu
que un micro és de peu,
en fi, com les estrelles
del rock, eh, una mica.
Heu fet una història
de Sant Jordi
una mica estripada,
lo Monty Python.
Bueno, volíem,
primer de tot,
volíem fer un projecte comú.
L'Àlvaro és artista,
jo soc escriptor,
i volíem fer algo curtet,
un relat il·lustrat,
i vam provar
de donar-li una volta de tuerca
a el que és el clàssic relat,
amb un punt humorístic,
amb un punt fantasiós.
I un punt gore, també,
perquè això de la Sangre
sona molt potent.
Si jo no sé de què va,
jo dic, ostres,
un llibre medieval
d'aquells de Fogo de Trono
és una cosa dura, dura,
perquè és tot sanguinolent,
tot vermell.
Bueno...
No és així.
Sí, no,
o sigui,
és com parlar
de les pel·lis de Tarantino,
si són sangrientes o no.
És una sang
una miqueta edulcorada,
per dir-ho d'alguna manera.
De ketchup, vamos,
de ketchup.
Un poquitó de ketchup.
Sí, és un relat curtet,
i, a veure,
és gore,
el relat de Sant Jordi,
la llegenda de Sant Jordi original
ja és gore.
L'únic que la rosa
s'ho diu camuflant una miqueta,
però estem parlant d'un drac
que no deixa de menjar-se la gent.
Clar, no, no,
això ja té...
A les hores...
Clar, és que la llegenda de Sant Jordi
ja és això.
Efectivament.
Nosaltres ara ho hem fet dolceta,
però, vamos.
Digueu-me més elements
d'aquest conte.
Bé, aquest conte,
jo volia destacar
que és un relat solidari.
Sí.
És a dir,
estem col·laborant
amb una associació de riudoms
que es diu
Em Dona Esforça,
i tot el que es vengui d'aquest llibre
serà donat
a la investigació
del càncer de mama.
Molt bé.
Per fer un petit aportament.
On el podem trobar?
No sé si està ben distribuït,
si és fàcil localitzar
la Sangre del Dragón.
Sí, es pot trobar per Amazon,
perquè l'hem autoritat
amb Amazon.
Aleshores,
buscant el nostre nom
a Amazon,
es pot trobar fàcil.
I, a banda,
aquesta tarda
estarem a Riudoms
amb l'associació,
i anant,
i venent
alguns exemplars.
Álvaro,
com són els teus dibuixos?
Jo ja els he vist,
però com ho descrivim,
això,
per ràdio?
La part,
una miqueta,
de les il·lustracions
que trobareu
dins del llibre,
que són aproximadament,
que són 10 il·lustracions,
una miqueta,
més o més, Jordi,
o una cosa així, no?
10 il·lustracions
que serien treballades
en digital,
però com també
soc un artista
que treballa una miqueta,
doncs,
m'agrada treballar
el tradicional
i la pintura,
oli,
acrílic,
tot el tema plàstic,
la portada
sí que la podeu trobar
d'aquest estil.
Llavors,
és una miqueta un mix,
sí que la part interna
és digital,
però encara així,
doncs,
arrossega una miqueta
aquesta part
de la textura,
de la pinçallada
i de més temes
del mitjà tradicional,
no?
I llavors és el que
podreu trobar.
Veureu,
a més,
que les imatges
de dins del llibre
estan en blanc i negre
però arrosseguen
una part
de tot el tema
de la sang
de la que comentàvem,
no?
Però hem de dir
que realment
sempre està enfocat
des d'un punt de vista
superhumorístic,
molt divertit,
que veureu
que és el tema
tal qual del Jordi
que acostuma a treballar
en les seves obres
i de més,
com l'anterior
que era
l'Infinito
i otros horizontes
de Jordi Montreal
que també
trobareu
una il·lustració meva
en la portada.
Molt bé.
L'aspecte digital
en aquest cas
i amb una estètica
una miqueta
de cyberpunk,
d'acord?
Molt bé.
Perquè tingueu
una miqueta d'idea.
M'encanta,
m'encanta
aquests invents
que feu
i aquestes col·laboracions
sobretot,
això és molt important.
Llegim un trosset
que anem contra rellotge
i m'agradaria saber
o captar
aquest toc humorístic
que dieu
de la sangre del dragón.
Se lanzaron flechas
y jabalinas
desde las almenas
aunque sirvieron
de bien poco.
Las llamas
derretían el metal
y temían que pronto
sus defensas
quedaran reducidas
a cenizas.
El terror
y la desesperación
llenaron las calles
mientras el dragón
se lo tomaba
como un juego.
La batalla
con los soldados
alargó unas horas
y los líderes militares
pidieron indicaciones
al rey
que disimuló
con suficiente acierto
haber sido cazado
preparando las maletas.
Ninguno lo recriminó
no haber activado
las alertas
pero la población
con antelación
justo cuando el primer
vigilante
había divisado
a lo lejos
lo que había descrito
como un jodido
lagarto con alas
si se le cruzaban
los cables
aquel hombre
podía sentenciar
a muerte
a cualquiera
que se le pusiera
tonto.
El rey
acostumbrado
a acudir
solo a actos públicos
aguantó el tipo
como pudo
y tartamudeó
de los nervios.
Los caballeros
de la mesa cuadrada
¿no?
Sí.
Bueno.
Bueno.
Sí,
hay influencias
de Montevideo.
de Monty Python.
Molt bé.
Una narrativa
molt divertida.
Sí,
és un relat
curt,
amé
i és ràpid
i se passa,
és divertit.
I està molt bé
tenir llibres
alternatius
de la història
de Sant Jordi.
Sí.
Perquè no,
clar,
l'història és la història.
diferent.
Sí.
Sempre està bé
reinventar les coses.
Jo crec que hi ha d'haver
algun col·leccionista
que deu col·leccionar
tot de històries
de Sant Jordi
diferents.
Segurament.
Les correctes,
les incorrectes,
les més bones.
Sí, sí, sí.
Nois,
també moltes felicitats
per la part que us toca.
Som autors
i és el vostre dia.
Jordi Monreal
i Álvaro Hernández.
Gràcies.
Moltes gràcies.
La Sangre del Dragón
i també agraïm
la seva presència
de nou a l'Enriqueta Moix
amb el Jamex Silenciat.
Us faig baixar ràpid
de l'escenari
que disfruteu molt
de la idea
de Sant Jordi
perquè ara tenim
dos il·lustradors
com a mostra
de l'Associació
d'Il·lustradors
de Tarragona
que en són molts
que fan molt bona feina
però avui
venen en representació
de tothom
i d'ells mateixos
perquè presenta el llibre.
Alejandra Zúñiga
presenta,
publicat per Piscina
un petit oceà,
de tot el que estimo
i direu
ostres,
però això no és
l'Alejandra Zúñiga
és de Pere Caldés.
Sí,
però ella li ha posat imatges
i Piscina
ho ha reeditat
i és un llibre
bonic,
tendre,
melancòlic
i jo crec que és un plaer
poder posar imatges
amb això.
Alejandra Zúñiga,
bon dia.
Hola, bon dia.
Mentrestant
ens està seguint també
el Napi
amb la seva publicació
que recull
set anys turbulents,
diu ell,
en clau d'humor.
Set anys de vinyetes
còmiques
del 2017 al 2024,
imagineu-vos
el que ha passat
del 17 al 24,
sí?
Jo ara em ve al cap
la pandèmia,
però hi ha el procés
també,
hi ha moltes altres coses,
amb vinyetes del Napi.
Napi,
bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Bueno,
una mica difícil
arribar aquí perquè...
A l'escenari?
Sí,
el próximo dia
porto el patinet,
ja...
Bueno,
ja ves que no estava programat
que vinguessis,
que ja has vist
que no surts del cartell
que ahir fèiem conya d'això.
És que el vaig trucar
a última hora.
Sóc l'home invisible.
No ets l'únic, eh?
Tens osventatges
perquè puc observar millor.
No ets l'únic
perquè sí que en el cartell
que hem anat distribuint
aquests dies
d'autors que passaran
per aquí per Sant Jordi,
al final,
els últims dies,
se'ns han afegit...
Nosaltres hem trucat
a molta gent
tipus,
ostres,
que públic que has ben té.
No passa res.
No ets l'únic.
Doncs vinga,
ara parlem amb el Napi,
deixeu-me primer
que amb l'Alejandra Zúñica
i amb el Joan Rionet.
Joan, bon dia.
Com a editor, bon dia.
Hola, bon dia.
Va, parlem de Pere Caldés
i de tot el que estimo.
És un llibre,
deia jo,
d'enyorança,
tendre, no?
He deixat enrere
moltes coses.
Sí, sí.
Bueno, Joan,
vols començar tu?
Que es veu bé.
Bueno, jo crec que és,
per a mi com a il·lustradora,
és un llibre difícil
perquè la història
és una història dura.
Vam agafar,
el Joan va agafar
un extracte del text,
d'un text autobiogràfic
del Pere Caldés
quan sortia de Catalunya
i comença dient
em veig obligat a fugir
de tot el que estimo
i tinc tanta pena
i tanta ràbia
que ploro
amb els ulls ben secs.
Doncs,
com il·lustres això?
Com fas les imatges
que siguin,
que tinguin sensibilitat,
no?
Que sigui,
doncs,
una cosa bonica
i humana,
no?
Així que,
va ser un repte
i volíem
dignificar els personatges
perquè no estem
dibuixant el context,
vam crear una nova narrativa
amb il·lustracions
que parlen
d'immigració infantil.
És un àlbum il·lustrat,
no hi ha ni una paraula,
diria jo,
són tot imatges
i no sé si recreant
diversos passatges,
no?
de la història.
Sí,
bueno,
a l'inici
tens el text,
si obres la portada
i el text
dividit en 22
línies,
doncs,
el lector
pot tenir l'experiència
d'enganxar
cada frase
amb la imatge
que vol
o també pot
seguir els números
i enganxar-lo
d'acord
amb els números.
Pot distribuir
les frases
del tipus
que ploro
amb els ulls ben secs
i amb ell
la nostra vida
o de neus eternes
les pot enganxar
en la il·lustració
que prefereixi.
Il·lustracions
que sovint
estan
distribuïdes
al llarg
de dues pàgines,
no?,
a pàgina oberta
i que tenen
una calidesa
i una tendresa
que te la dona molt
a part del tràs
els colors.
Jugues amb una
tonalitat,
amb una cromàtica
molt especial,
molt càlida.
Sí,
doncs el Joan
quan va fer l'encàrrec
ho tenia molt clar
que volia
un llibre
que fos delicat
i que fos
un llibre
doncs bonic
més que bonic
que ell
em va dir
que dignifiqui
els personatges,
no?
No volem
quedar-nos
amb el context
sinó que
fer una altra cosa
diferent,
fer una narrativa
nova
i pensar en això,
no?,
que potser
amb aquest text
tan dur
podem posar
una il·lustració
que al final
no és dura,
no?,
que acaba
d'una manera
doncs diferent,
provocativa
però amb dolçó.
Alejandra,
què és
identificatiu
de la feina
que fas normalment
del tipus de dibuix
que tu fas?
Identificatiu?
Doncs que
treballo molt
amb les mans,
soc de manera
analògica,
aquest llibre
no té
treball digital
i
vaig
treballar
amb aquarella
i
normalment
faig
personatge,
no?,
soc figurativa
i
per aquest projecte
em vaig
documentar molt
de fotografies
o de...
Per tant,
t'ha sortit una mica
de potser
el teu estil
habitual
o has pogut
experimentar altres?
He pogut
experimentar
però ja no em va
donar tanta confiança
que va ser així
com molt natural.
Clar,
sempre fem que tots
els autors
llegeixin un paràgraf
del seu text,
en aquest cas
no és text,
és il·lustració.
Et demano que em tries
una il·lustració
i la descrivim
per ràdio.
Joan no diràs res,
ja ho saps.
No.
Que agafi una il·lustració?
Sí,
la descrivim?
Ui, ui.
Una il·lustració,
la que tu
més te toqui el cor,
la que et va costar més,
alguna que tingui
alguna explicació,
alguna anècdota.
Bueno,
tenim aquesta.
Hi ha conills,
sovint hi ha conills.
i hi ha conills,
hi ha conills.
I hi ha una balena?
Una balena,
sí.
I què m'explica?
Hi ha un munt de gent
sobre de la balena
i la balena
potser sembla
un vaixell
o potser funciona,
potser no,
no ho sabem
si anirà cap al fons
o si se mantindrà ergida,
no?
I aquesta,
jo crec,
va ser una de les primeres
il·lustracions,
potser la segona,
no, Joan?
Una de les primeres
il·lustracions
que vam pensar,
representen
aquelles fotos
que malauradament
hem vist tan sovint,
no?
Aquelles imatges
de, doncs,
persones migrants
intentant travessar
el mar,
no?,
amb una barca
insuficient
per tanta gent,
en aquest cas
la barca és la balena
i les persones
tenen aquesta cara
de tristor,
d'enyorança,
de desesperació.
I els conills
que van anar sortint
pel voltant,
no recorrentment.
Sí,
i aquesta,
precisament,
l'acompanya el text
que diu
hi ha caravanes
de ferits,
mal curats
i amb la carn
cangranada.
I si veus
la il·lustració
bé,
tenim una mena
de bombolles
que,
si et fixes,
la cara,
no?,
la,
com sé dir,
el cap
de les persones
es converteixen
en bombolles
que també estan
anant cap al cel.
són els petits detalls
que jo crec
que si
t'ho fixes
una estona
ho veus
i si no,
també no ho veus
i també va bé.
Aquesta és la publicació
que ha il·lustrat
l'Alejandra Zúñiga.
Estem parlant
de tot el que estimo
en text,
basat en textos
de Pere,
en el text
de Pere Caldés.
Joan,
tens un minutet
per explicar
les altres novetats
de piscina
petit oceà.
Bé,
no,
doncs d'una manera ràpida
he de destacar
que aquest llibre
està encaixat
dins d'una col·lecció
que es diu Nadà
en la que precisament
fem això,
agafem textos
d'autors,
autores,
clàssics,
reconeguts
i fem una obra nova
capgirant
o fent un gir visual
que és el que caracteritja
a la col·lecció
i fent una nova proposta
en aquest cas
d'un àlbum il·lustrat.
Bé,
presentem una altra col·lecció
amb un altre llibre
vull dir
d'en Joan Mitjons
i de l'il·lustrador
de Daltebra,
Julio Liau,
que es diu
Contes Poderosos
que parla
en torna al poder
vist des de molts punts de vista.
Vam anar a una escola,
vam preguntar als infants
què era el poder,
ens van dir coses interessantíssimes,
coses com
el poder
sou els grans,
el poder
és quan algú m'anamona,
el poder és un rotllo
i
en base a aquesta
cimpuig,
a aquestes recepcions
va sorgir
tot un poemari
i un petit relat
de contes
que ara està
en format llibre.
Us trobem per aquí,
dalt o per allà abans?
Ens trobeu a les llibreries
i si us voleu endinsar
cap al balcó
també estarà allà dalt.
Piscina un petit oceà,
Joan Riuner,
moltes gràcies.
Gràcies,
a valtros.
Alejandra Zúñiga,
tot el que estimo,
felicitats i gràcies.
Gràcies,
moltíssimes gràcies.
Nafi,
arriben les notícies
amb tu
passades les 11
que tenim tela per parlar,
7 anys per parlar.
Poca cosa.
Poca coseta.
Doncs vinga,
ara sí,
fem un petit abans
dels titulars de la jornada,
altres notícies
que han tingut lloc avui.
Avui és la diada
de Sant Jordi
però han passat
altres coses
també a la ciutat
i ara us l'expliquem
amb forma de
botlletí informatiu
i després seguim en directe
des de la Rambla Nova.
Hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey.
Sant Jordi arriba
com un cavaller
amb la seva llança
travessa el carrer.
Hey, hey, hey, hey.
Hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey.