Bon dia, són les 9, dimarts que ve, Tarragona Ràdio. Aquesta casa celebra 40 anys d'història. De fet, 40 anys de programes, entrevistes, de veus que han anat connectant la nostra ciutat i la nostra realitat amb el món. Però també de compromís amb la informació, la informació veraç, amb la cultura i també amb la ciència. El dia d'aniversari també sortirem al carrer, serà dimarts que ve, amb un programa exterior.
especial, molt especial enguany amb aquest 40 aniversari. I, de fet, us avançarem els continguts de la gran gala que el divendres dia 20 ens servirà per celebrar aquestes quatre dècades d'història. Avui, però, ja ens avancem amb una avançada d'aquest gran programa de la setmana vinent. Avui fem el programa des de l'ICIC, Institut Català d'Investigació Química, com cada any aquí al Dia Internacional de la Ràdio.
i acompanyar-se dels quatre centres i cerca de la demarcació i també la Universitat de Rovira i Brigiri. Parlarem d'aquí una estona també en presència d'alcaldes, de Tarragona i Vilaseca. La recerca és fonamental, i ho repetiré una segona vegada, la recerca és fonamental, però igual d'important és que el que fan els científics arribi també a la ciutadania. La ràdio té la màgia d'explicar, de fer proper el coneixement, de transformar dades i descobriments en històries que ens toquin i també que ens interpel·lin i també que ens emocionin, per què no dir-ho.
No només expliquem la ciència, la fem visible, la fem sentir, i ho fem en múltiples formats, perquè la ràdio en aquests 40 anys també s'ha anat transformant. Avui parlem molt del podcast. Vivim temps de canvi, el clima ja no és una promesa de futur, és ben present, hem viscut episodis de vent, llevantades, nevades, torrentades...
cada cop més recurrents, i la ciència, ho torno a dir en majúscules, té molt a dir sobre aquest futur immediat que ja no és futur, que és present, sobre com adaptar-nos com a espècie, com prevenir, com entendre què està passant perquè el que passi sigui el més jo possible. I nosaltres, des d'aquí, des de la ràdio...
En fem altaveu d'aquests coneixements i d'aquest coneixement que ens afecten a tots, sense excepcions. En un temps on circulen fake news i creix el discurs també dels negacionistes del canvi climàtic, la tasca de la ràdio i dels mitjans de comunicació és més vital que mai. Explicar la ciència amb rigor, fer-la comprensible i propera, és una defensa també contra la desinformació i una manera de donar eines a la ciutadania perquè entengueu, perquè entenguem tots plegats,
la realitat i prendre decisions conscients. Celebrem doncs aquest 40 anys de Tarragona Ràdio, ho fem amb orgull, amb salutació entre tots els companys i companyes que han fet possible els que hi són i els que no hi són, amb gratitud també pels qui han fet possible aquesta veu, i aquí la llista és llarguíssima, i amb la convicció que la millor manera de mirar el futur és escoltar-lo, escoltar la ciència, escoltar la ciutat i escoltar-nos els uns als altres. Benvinguts a la veu de Tarragona, avui des de l'ICIC. Feliç dia de la ràdio.
Recerca i ràdio. Programa especial de Tarragona Ràdio des de l'ICIC amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, arrencant aquest programa especial des de l'ICIC i també establint d'entrada una connexió amb els Estudis Centrals. Allà tenim els companys Miguel González i també Abriu Rius, amb Lluís Comassa, les vies de so. Companys Núria, Miguel, bon dia. Hola, la Núria no hi és, és l'Abril, aquí amb mi. L'Abril, hola, l'Abril, què tal? Bon dia.
Com ho tenim, això? Perquè penso que a les 10, Miquel, tenim alguna sorpresa, no? Sí. A veure, tu ara arrenques i enganxes des de l'ICIC i a les 10 farem una connexió màgica. Dic màgica perquè, en fi, doncs, estarem en conjunció amb la xarxa.
d'emissores locals de Catalunya, a partir de les 10, amb un projecte que es diu el Dia R, que han muntat amb motiu del Dia Mundial, Dia Internacional de la Ràdio, amb diferents connexions, la primera de les quals, en aquesta hora, precisament és amb tu, des de l'ICIC, Recerca i Ràdio. I després anirem parlant de diverses qüestions que no em deixen avançar massa cosa, però nosaltres portarem aquesta hora, conduirem aquesta hora de 10 a 11 del matí a través de la xarxa.
Diguéssim que tu i jo avui ens contraprogramem, Josep.
Doncs sí, perquè podran sentir-te tot a través de la xarxa de comunicació local de Catalunya, per tots els emissores de la xarxa de Catalunya, a les 10, i compartint, doncs, això, l'experiència i també recerca i ràdio amb la Laura Hernández aquí de l'ITIC, el Gerard Campenya de l'IPES, el Gilbert Frigola de l'ICAC i la Vanessa Roig de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Amb ells explicarem què esperen de nosaltres, d'un mitjà de comunicació o dels mitjans en general, a l'hora de fer difusió, de difondre la recerca i la ciència. Serà interessant, eh?, a partir de les 10.
Però passaran més coses, no? Sí, sí, i tant. Mira, d'aquí una estona parlem en els centres de recerca i cerca d'aquí del nostre territori, evidentment amb l'amfitriol, el director d'Ètica Emilio Palomares, el professor Emilio Palomares, que el tenim aquí. També tenim la Marina Mosquera, directora de l'Institut Català de Pedagogia Humana i Evolució Social, l'IPES.
També s'acompanya l'Elisabet Vilella, sol directora de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili i també directora d'Investigació de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata. Amb ells farem tertúlia també amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallaràs, que avui, per cert, tenen doctor honoris causa. Després en parlarem i ho comentarem.
I això serà només l'obertura, perquè cap a dos quarts ens acompanyaran dos alcaldes, l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i l'alcalde de la Vilaseca, Pere Segura. Parlarem amb ells de recerca. Avui no toca altres històries, però avui toca centrar-nos molt en la recerca i en el perquè és important tenir centres com aquells que hem anomenat, que són molt importants, que tenen projecció internacional, tots ells, i que, per tant, des d'aquí es fa recerca, que va per al món, i el món que ve per a cap aquí. Perquè, mira, cap a la segona part del programa també tindrem investigadors
que estan en algun d'aquests centres de recerca, ja siguin docs o pocs docs, i que venen de diferents països, on hi ha un que és del Brasil, un altre que ve d'Itàlia i que estan de França, també, i que podrem parlar amb ells també de com encaixen-se aquí, amb una realitat diferent a la seva, una cultura diferent, una llengua diferent, que ells l'han après, perquè parlen molt bé el català i ens ho explicaran, i també, doncs, que els semblen els castells, els calçots i aquestes coses, vull dir que farem també la part simpàtica.
I tindrem, com sempre, la responsable de comunicació d'Aquella i FIC, i també el company Joan Guillem Mallans i Laura Hernández, perquè tenim un podcast que diu Blau de Prússia. La Laura va a la Blau, avui, eh? Blau de Prússia. A joc. No m'havia ficat. Doncs això, Blau de Prússia, parlarem de... Farem una mica d'abans de les quatre temporades que portem. Són quatre, ja, sí, no? Quatre temporades i veurem si anem a la cinquena, eh? Potser li hem de preguntar a l'Emilio. Molt bé. Ara li preguntarem amb ell.
De res, són aquests els continguts, companys. Hi ha alguna sorpresa a la recta final, perquè tenim també un investigador destacat d'aquí de l'ICIC que ha tornat allò de van a l'estranger, es formen, amplien coneixements i tornen cap aquí i ho fan amb un palmarès important. Avui en parlem també amb un investigador a la recta final. No ens ho expliquis tot, no ens ho expliquis tot, que avui els tempos van molt marcats, són importants i guarda la sorpresa aquesta pel final. Doncs Josep, deixem, t'escoltem.
Vinga, fins ara, Miguel. Gràcies, Abril, que vagi molt bé. Fins ara. Doncs això és des d'Estudis Central, i recordant que dimarts que veu, recordem, fem el programa espacial exterior des de la ciutat, i el divendres la gala dels 40 anys. Però mireu, fem una cosa, fem una pausa, 9 i 7 minuts, breu, breu pausa, i de seguida saludem els convidats.
Recerca i ràdio. Programa especial de Tarragona Ràdio des de l'ICIC amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pellets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Doncs obrim ja aquest programa especial en el Dia Internacional de la Ràdio des de l'Institut Català d'Investigació Química, des de l'ICIC, que som a l'entrada mateix d'aquest centre de recerca punter, com sabeu, a nivell de l'estat, però també a nivell europeu. I saludem a entrada el seu director, el professor Emilio Palamares. Emilio Palamares, molt bon dia, benvingut. Molt bon dia, aquest dia de la ràdio. Som jo el benvingut, eh? Tu jugues a casa. Tu sempre és benvingut a casa.
Doncs un plaer estar aquí, eh? L'any passat ja érem també al Dia Internacional de la Ràdio, però érem baix. Sí, l'any que ve ho haurem de fer, però en un altre lloc, però sempre a Tarragona, eh? Pot ser ja amb la nova seu del I. Rebet Catsut, esperem, o a l'ICAC, que també estrenarà seu, esperem, o a l'IPES o a la Rovira i Virgili.
No tenim per què ser sempre al mateix joc, clar. Doncs mira, ja anirem fent la rotació. Marina Mosquera, directora de l'Institut Catalana pel que jo m'han de llevo d'Associació Social, IPES. Què tal? Molt bon dia, benvinguda. Molt bon dia, moltes gràcies. Com esteu? Molt bé, i l'enhorabona per el Dia Internacional de la Ràdio. Moltes gràcies.
Teniu una part de culpa, també, perquè el tema l'evoluciona amb vosaltres de fa 15-16, no recordo, moltes temporades. També heu col·laborat, també, a no diria aquesta emissora. Elisabet Vilella, sotdirectora de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili, també directora d'Investigació de l'Hospital Universitari de l'Institut Pere Mata. Molt bon dia, benvinguda. Bon dia, bon dia. Com esteu? Molt bé. Crec que és la que vens de més lluny, diria, o no? Sí, però no, de més lluny, però encantada de venir. Molt bé, un plaer.
I al reutor de la Universitat de Rovira i Virgili, Josep Pallarès, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Josep. Felicitats per aquests 40 anys i a tots els aficionats de la ràdio pel Dia Internacional de la Ràdio. La ràdio és màgica, ja ho diuen. La ràdio té aquest color, no? I aquesta cosa que no es veu. Però avui sí que es veurà, perquè tenim la nostra càmera, l'Adrià, fent imatges, que després podré veure un vídeo de tot això que estem fent avui aquí en directe.
Per cert, avui teniu doctor Noris Causa al migdia, no? Sí, sí, a les 12. Després d'un viatge una mica accidentat, perquè el doctorando ve de Sevilla, després d'entre tren i avió i el que va passar ahir, doncs finalment avui, si tot, espero que tot vagi bé, a les 12 farem part. Una pregunta que us llenço als quatre. De seguida parlarem, si voleu, perquè sempre parlem, de finançament i d'infrafinançament. I tenim uns pressupostos que s'han d'aprovar a nivell del govern de la Generalitat.
Us ho preguntaré, per això sempre recorrent, mai hi ha prou recursos, això d'entrada, d'entrada. Però us vull preguntar com valoreu el que he dit a l'editorial, el fet que la ciència és cap d'alt pel moment de canvi, que jo tampoc no és nou, però aquest moment de transició que estem vivint, i jo feria referències temporals, el canvi climàtic, amb tot això, un temps de fake news també, fins a quin punt és important la ciència en aquest marc? Qui comença? A veure...
Emilio, va, que ets l'anfitrió. Bé, aviam, jo crec que tothom té clar que en el moment actual en què vivim, que només cal posar la televisió i veure què està passant a l'estat espanyol, a Catalunya i a Europa, doncs si no es posa en valor el món de la recerca i la innovació per a crear un nou teixit industrial,
ens quedem fora de joc. I això és evident. És a dir, parlem que les indústries s'haurien d'adaptar als nous temps la digitalització, la intel·ligència artificial, la nova normativa europea que té a veure amb els efectes del canvi climàtic.
la reducció de les emissions de diòxid carboni, tot això afecta d'una forma directa particularment al teixit industrial europeu i a casa nostra al teixit industrial de Tarragona. Llavors la frase resum seria que sense recerca que permet adaptar-nos a aquestes noves condicions, Tarragona quedarà fora del marc.
i per tant algú haurà de pensar en què es basarà la nostra economia de futur, i estem parlant de 4 o 5 anys. Quan es toca a l'economia el tema canvia ja, quan es toca a l'economia el tema canvia ja, perquè s'activen antenes. Aquí continua, rector? Jo crec que la recerca és bàsica, més enllà de les implicacions locals, jo crec que té implicacions globals. La evolució...
L'espècie humana evoluciona i evoluciona gràcies al coneixement, a aquestes habilitats que es van adquirint cada vegada. Pensem que tenim una part tecnològica que estem desenvolupant, aquí tenim grans experiments, tenim una part biològica, però també tenim tota una part humanista que també és molt important. Pensem que quan estem formant persones, quan estem formant estudiants, quan estem pensant en aquesta nova societat,
hem de fer ciutadans que siguin espirit crític, que tinguin aquesta visió de no creure tot el que senten, sinó que apliquen raonament crític, per tant, que apliquen ciència, que apliquen coneixement a tot aquest allau d'informació que tenim. Per tant, és modificar el present, bueno, conèixer el passat per modificar el present, per saber aquest futur que volem.
Jo, per al·lusions, diré que, efectivament, retomant el que diu el rector, la recerca sobre evolució humana en tots els seus aspectes, però essencialment en el social, es permet conèixer o saber quines estratègies han tingut èxit evolutiu i quines no, quines opcions han portat al col·lapse, quin romanent primat continuem conservant,
Tenim una essència primat, però això no ens dirim ells de responsabilitzar-nos del que fem. La nostra naturalesa és primat, però l'entorn planetari que hem creat va molt més enllà del qualsevol animal pot fer. I sobretot aquest estudi, aquesta recerca, ens ajuda a reflexionar sobre què vol dir
Èxit evolutiu, perquè segur que en moltes ocasions al llarg de la prehistòria hem aniquilat altres bandes, pobles, societats, humanes o animals, i de fet ho continuem fent ara. Es tracta de la típica reacció primat d'aniquilar el que és diferent o et molesta, perquè és molt més fàcil aquesta reacció primat que buscar altres formes de coexistència, però cal preguntar-se realment si de veritat que no donem per a més com a espècie.
M'has fet pensar en un mandatari internacional, que hi ha per allà als Estats Units, perquè crec que... No sé si el definies amb ell, però l'has definit molt bé. No sé si parlaves d'ell, però la definició s'acosta molt, perquè a vegades hi ha graus de primats. Tenim diferents graus. Elisabet.
Doncs en el cas de la recerca biomèdica, la recerca per la salut, jo crec que en general tots tenim molt clar que la recerca és necessària perquè tots volem poder viure el millor possible i no volem la malaltia. Però la situació aquesta en la que estem vivint ara de tant de canvi que ja és molt evident...
Clarament també ens fa veure, jo crec que tothom és molt conscient, que també necessitem més recerca per entendre aquest canvi perquè l'humà també com a organisme s'ha d'adaptar a tots aquests canvis i les malalties de fa 50 anys no són iguals ara ni ho seran d'aquí 50 anys. Per tant, hem de seguir fent recerca i ara a més hem de tenir aquest focus en aquests canvis, siguin les temperatures, les pluges o el que vingui,
perquè això afecta la nostra salut i, per tant, ho hem d'investigar. Per la part que et toca, després en parlarem, suposo, però com a responsable d'investigació, directora d'investigació del Pere Mata, l'OMS ja fa anys que alerta que les malalties mentals, amb tot el panorama que tenim, que de fet estan anant en augment, és a dir que és un tema també en què cal posar de relleu la recerca i...
I tot el que es fa, no? Sí, perquè a més, per motius culturals han estat molt amagades, no? Aquest gran estigma que hi ha hagut amb les malalties mentals ha fet molt de mal, ha fet que no avancés prou la recerca, no? I comparat amb altres patologies estem molt endarrerits.
Per sort, ara tothom és més conscient que la salut mental és tan important com qualsevol altre aspecte de la salut i que hi hem de posar focus des de la investigació i no només des de la investigació, en tot, les hem de cuidar perquè realment són un aspecte fonamental de les vides. La part de la salut del cervell és fonamental.
I us ho pregunto també a les quatre, què és del que feu cadascú respectivament? Clar, a la universitat podíem parlar de molts apartats, en teniu uns quants, de facultats i de centres també escrits, però en general què és el que direu que s'està fent a l'espera dels vostres respectius centres?
que pot canviar la vida del president d'aquest territori, o de Catalunya, o a nivell internacional. És a dir, amb aquest punt d'inflexió de canvi de paradigma que estem vivint, perquè hi ha moltes coses que estan canviant o canviaran si no ho han fet a hores d'ara. Comences tu, Melio? Bé, jo crec que hem de començar pel principi. El fet d'estar aquí, a Tarragona, ja crec que és un impuls important i demostra que no tot ha de ser a Barcelona. És a dir, el fet que aquí hi hagi una universitat...
que busque fer d'ascensor social a tota aquella gent que viu a Tarragona i que per temes familiars o econòmics no podria, o simplement perquè no funcionen a Rodalies, no podria anar a Barcelona a estudiar, doncs ja fa que sigui important. Si a més a més se li suma quatre centres de recerca en el que ara s'anomena excel·lència, doncs tot suma. Això fa que tingués la possibilitat
de formar gent que buscarà tenir feines d'alt valor afegit i, per tant, d'uns sous que es permeten tenir una vida. Això per començar. Després, quin és l'impacte que ha tingut fins ara aquesta universitat i els centres de recerca? Jo crec que és obvi. És a dir, el Josep ens podrà dir els números, però tota aquella gent que estudia aquí grau d'FP o d'universitat d'enginyeria química, doncs acaba tenint feina a la petroquímica amb un salari mitjà més o menys d'entre 33.000-35.000 euros a l'any.
que això avui dia és un bon salari. La resta de nosaltres el que intentem fer és ajudar a la universitat formant gent més especialitzada en les nostres temàtiques diferents, amb doctorats, amb postdoctorats, que el que busquen és generar molt de coneixement perquè algun dia aquest coneixement algú l'agafi i el transformi en indústria.
I a mi m'agradaria llançar un mensatge que sé que no és popular, però cal repetir-ho moltes voltes. Fer empreses no vol dir fer indústria. Una cosa és fer empreses i altra cosa és fer indústria. I el que nosaltres busquem és fer indústria, indústria que arregla, que es queda aquí al territori i que, per tant, aprofiti tota aquesta gent que generem per durar a terme aquest canvi de model econòmic, que és el que nosaltres volem.
Sí, el que fem, com deia l'Emilio, el que fem és treballar de forma, dins de l'universitat interdisciplinar, però jo també diria dins de l'ecosistema tarragoní, treballar conjuntament, co-creant, podríem dir, moltes vegades, i buscant aquest impacte social de l'activitat que fem dins dels nostres laboratoris, dins dels nostres llocs de recerca. Pensem que...
perquè el territori evoluciona, aquesta millora a nivell de condicions econòmiques, laborals i socials, falta talent, això és el primer element que fa falta. A la universitat generem aquest talent a partir de la formació en tots els àmbits científics-tecnològics, des de la banda més humanista, més social, més d'economia, més d'educació, en tots els àmbits es genera aquest talent. Per tant, què vol dir? Que les empreses que puguen...
Veure les nostres comarques com un lloc potencial interessant on desenvolupar-se tenen aquest element necessari, que no és suficient però és necessari, per poder desenvolupar tecnològicament. Un exemple molt clar, la setmana passada el Cluster TIC estava...
els professionals del Clàster TIC estaven fent un informe sobre les necessitats, sobre els vacants que no podien cobrir. Parlàvem més entre universitaris i preuniversitaris de més de 500 places que no podien cobrir. Per tant, és aquesta necessitat, aquesta primera necessitat que intentem cobrir des de la formació.
Això no és suficient, perquè a més a més hem de fer aquesta generació de coneixement, i avui estem parlant d'ER, estem parlant de recerca, i per tant hem de posar ànfasi en aquesta segona part, i aquí és on conjuntament, a nivell de màsters, que en tenim conjunts, doctorats que en tenim conjunt, creiem també aquest coneixement nou que podem aplicar no només a les empreses d'aquí, sinó que també podem aplicar-ho a nivell internacional.
Després ho sobro en general i anem debatent. Sí, efectivament, com diu el rector, com diu l'Emili Palomares, el que fem són centres adscrits, el cas de l'IPES és un centre adscrit a la universitat perquè va més enllà d'aquesta formació, per donar...
per una part recerca d'excel·lència i una formació d'excel·lència, tant el que inclou l'acadèmia purament i el treball de camp, els anàlisis, etc. En el nostre cas també el que fem és el descobriment de l'estudi i la valorització del patrimoni arqueològic, que és molt important,
el local, el nacional, l'estatal i l'internacional, i una transferència directa del coneixement dels resultats d'aquest estudi de la mà d'ajuntaments, de diputacions, etc. Posem en valor tot això.
la divulgació directa i la comunicació i difusió. És a dir, estem creant un ecosistema de recerca, de formació, de transferència, de divulgació, de descobriment, de valorització, un ecosistema molt, molt, molt i molt arrelat localment, a Tarragona, però no tan sols. Després també tenim una projecció estatal, una projecció internacional. Llavors, això penso que és molt important
De cara a que, com ha dit l'Emili anteriorment, encara que funcionessin molt bé Rodalies, és un sistema fallit el centralitzar tot, absolutament tot, en un lloc. I ho dic...
ho diu una persona que és madrilenya llavors sé perfectament què vol dir perquè reconeix a més a més reconeix molt bé quins són els símptomes de les persones que treballen en centres tan potents com a Barcelona com a Madrid o com el que sigui les resulta molt molt i molt difícil sortir d'aquest i llavors de fet no coneixen el territori
La tendència és a no conèixer el territori. És molt important que des del territori desenvolupem aquest coneixement, aquesta recerca, aquest valor del propi territori per anar més enllà. Anar més enllà i agafar a tota la gent, inclús als centres de poder, diguem-ne, i anar més enllà a construir una cosa més envoltant. Elisabet.
Jo potser ho portaré més a la part pràctica, perquè en el cas de la recerca al voltant de la salut, el que hem aconseguit, i mirant 30 anys enrere, és que en els hospitals, en aquests centres de detenció sanitària, el personal s'ha anat formant, ha anat fent recerca, s'ha vinculat a la universitat, tenim hospitals universitaris... Aquest coneixement que van adquirint els professionals, al final el que fa és que augmenti la qualitat
de la manera com treballen. Per tant, hem establert ja un increment de la qualitat de l'atenció a les persones en els entorns hospitalaris que és evident. I després també és molt important aquesta vinculació, aquest lligam amb la universitat perquè d'una manera també en el dia a dia el que estem generant és més coneixement que transmetem a la població i això empodera.
I això dona més eines a la població en general per tenir més criteri, esperem, i aplicar-lo en el seu dia a dia per cuidar-se, per viure millor. El rector volia dir-ho. Per quantificar una mica, perquè parlem d'idees, però també aterrar una mica. Fa 15 dies vam fer l'acte de graduació dels doctors del curs passat. Els doctorats són...
de tot l'ecosistema tarragoní. Per tant, diguem-ne, són doctors URB, però diguem-ne, hi ha contractes que són URB, hi ha contractes de l'IPES, de l'ICAC, de tots, no? Per tant, diguem-ne, el que com a territori vam generar a nivell de nou coneixement de nous doctors el curs passat són 195 tesis doctorals. És una xifra que és...
Si es quantifiquem amb la resta del sistema universitari català, és una xifra espectacular. Però encara hi ha una xifra que encara... Jo intento destacar més perquè encara em sembla més espectacular. D'aquests 195 tesis doctorals, hi havia estudiants, doctors, de 42 països diferents.
I això és una, diguem-ne, no és una dada només d'un any, sinó que és cada any, aquestes xifres estem parlant, 35, 39, 40, 42, al voltant de 180, 200 d'autesis, per tant és un treball continuat, és un gota-gota.
que el que va és permeant dins del nostre territori, que crec que això és el que li pot donar aquest creixement futur. Vinga, forma tertúlia, i a partir d'aquí el que considereu oportú a explicar, en molts àmbits que són importants, quan parlem d'un centre de recerca, jo començava a fer referència al finançament o a l'infrafinançament,
el fer també des d'aquí lobby, lobby territorial, de centres, d'universitat, de fer lobby, tots plegats perquè ens escoltin allà, on sigui, sigui allà a Madrid, com deia la Marina, o sigui allà allà dalt, és a dir, allà em va fer ben ahir. Què en penseu? Emílio, comença que et veig la cara allà. Bueno, jo no crec...
Crec que sigui una qüestió de fer l'òvio, no? Jo crec que... És a dir, nosaltres som un actiu del país i és cert que ahir mateixa ho varem viure, no? És a dir, hi havia un anunci terrible, era terrible, de ventades que afectaven a Barcelona
i es va tancar tota la funció pública gairebé de Catalunya perquè feia venda a Barcelona. Demà se preveu ventades aquí a Tarragona, tenim una rua de carnestoltes i jo crec que es farà. És a dir...
Nosaltres el que hem de reivindicar és que entenem que a Barcelona viu 5 milions de persones o 6 milions de persones, això ho entenem, però que això no vol dir que deixen d'invertir allí, que fa falta, però que també reivindiquem és que miren també les altres zones de Catalunya i no només Tarragona, Lleida i Giona, on també calen inversions.
Hi ha un tuit meu i una resenya a LinkedIn on s'explica molt bé que durant 20 anys no ha arribat cap euro a Tarragona per infraestructures de recerca. Tenim un centre que investiga en salut, en coses tan importants com la salut mental, el càncer, que no té una seu.
Tenim un institut que a nivell mundial és referent perquè treballa amb llaciment de tapuerca que gairebé no podia obrir perquè tenia problemes amb l'aire condicionat. Tenim una universitat que reclama des de fa anys tenir una facultat condehumana de medicina a Reus.
Té un institut com l'ICIC, del que jo soc director, que ha de rebutjar candidats que volen venir d'altres països, inclouen d'Estats Units, perquè no tenim espai. I ja fa anys que reclamem un tercer edifici. I ja, bé, no cal explicar-ho de l'ICAC, que sembla ser que va en via de solucionar-se, que un dels centres més importants d'aquellògia clàssica d'Europa, doncs està bàsicament en un edifici de mil·límetres quadrats que ha de compartir amb una colla castellera.
Això no passa a Barcelona. No passa. I no passa perquè any darrer any s'inverteixen en infraestructures. Llavors, clar, no és una qüestió que deixin d'invertir en Barcelona, és que inverteixin aquí també. I jo no li diria Robi, jo li diria responsabilitat política.
Lliga i territorial. Pensem que nosaltres, quan demanem més recursos, més infraestructures, no demanem per tindre només més laboratoris i poder fer més activitat. Pensem que el que estem fent és aquest reequilibri territorial, que tant se pregona. Pensem que el que estem fent és aquesta voluntat de tirar endavant el que realment ens mereixem. Com a regió, com a comarques del sur de Catalunya, ens mereixem aquesta...
aquest respecte, diria jo, a aquesta voluntat de creixement, a aquesta voluntat de futur, perquè al final, si no tenim futur com a regió, malament ho tenim. Llavors nosaltres som part de la solució, no som part del problema, i tots aquests recursos que demanem sempre van pensant en aquest impacte territorial i social de les nostres comarques.
Marina Oliceret, o les que vulgueu, aquí. No, no, hi ha molt més a añadir. És una qüestió que se'ns va demanar que fóssim d'excel·lència, som d'excel·lència, se'ns va demanar la formació, fem una formació magnífica i de primer ordre. Llavors, ara què? Que no tan sols es tracta de que...
podem sobreviure sinó de tenir les condicions i que s'inverteixi el mínim per tenir les condicions per continuar sent d'excel·lència i una formació d'excel·lència i una tornada a la societat que sigui bona hem complit nosaltres llavors ara falta la tornada
És la part que ens correspon per la part d'impostos que com a contribuents aportem i per tant ens hauria de retornar el que ens pertoca.
Fixa't, ara que estem parlant molt del tema de la ordinalitat, que està molt... Hem vist els 4.700 i escaig milions d'euros que sembla ser que arribarien si finalment hi ha un pacte d'Estat per repartir amb totes les comunitats autonomers aquests 21.000 milions d'euros famosos. I es parla molt d'ordinalitat i es crepa la forma en què es calcula. Bé, si mirem la ordinalitat de quanta porta cada regió de Catalunya a...
a Catalunya, Tarragona, en la seva industria petroquímica, amb el turisme i l'agricultura, aporta molta, que és PIB, i no rep
el que hauria de rebre amb aquest criteri d'ordinalitat. Deuria de rebre molt més. I està clar que quan un fa el pressupost, contempla Catalunya, però també cal diferenciar el que és un pressupost i el que és un pressupost executat. Perquè tu pots fer un pressupost de dir a Tarragona li corresponen, no sé, dels 40.000 milions de pressupostos de la Generalitat, uns 22.000, d'acord?
i resulta que només s'executa que un terç. Llavors la pregunta és, i tot el que no s'executa on va? En el cas d'Espanya va a Madrid i en el cas de Catalunya va a Barcelona. I no és perquè no es puguen fer les coses, és simplement perquè és una decisió política, simplement política.
Volgueu endavant, eh? Sí. Jo el que volia era trasladar a nivell local una reflexió que feia l'Anna Patrícia Potín, la directora del Banco Santander, responsable del Banco Santander, fa dues setmanes en un acte a la Politécnica. Ella es referia a Espanya-Europa i parlava d'enginyeria perquè ho fèiem a la Politécnica, no?
I el que venia a dir era que a nivell europeu, o a nivell espanyol, perdó, ens havíem de creure que formàvem bons enginyers i que els enginyers que sortien de les nostres universitats, quan anaven per Europa, doncs anaven a la cara ben alta, perquè realment estàvem ben formats. I diria que el problema que teníem a nivell espanyol és creuremos que realment formem bons enginyers.
Jo faig aquesta traslació, però a nivell local, diguem-ne. A nivell territorial tenim aquestes capacitats, tenim aquestes possibilitats i tots, no sé si en forma d'elogui o no en forma d'elogui, però ens ho hem de creure i hem de reclamar el que és just perquè ho tenim, ens ho han guanyat i ens ho mereixem. Penso que sí que tenim molt...
controlat, o sigui, sabem, sabem que formem bons bons professionals, bons especialistes. A nivell social, no? Nosaltres vosaltres, la societat en general m'ho hem de creure. Sí, és veritat, jo penso que això és una qüestió de sigles i sigles, segles que hi ha hagut molts problemes amb això, però penso que és una societat en general d'aquest estat. Sí, hem de convèncer la gent
Però vull dir que els polítics, la política sap això. Sí, però fixa't a mi el que em preocupa. Sap això i encara va al que tu dius. Va a Barcelona. Els polítics, la gent que decideix, sap que tenim talent, sap que som d'excel·lència. Senzillament, aquests focus, aquests centres són espirals. Són dinàmiques. L'ull de l'huracà.
I a mi el que em preocupa és la dinàmica. Si jo miro què ha passat en els últims cinc anys, i parlo de cinc anys a Barcelona, algú se n'ha donat compte que la indústria està canviant. I a Barcelona ja han començat a fer coses. És a dir, no és casualitat que a Barcelona s'hagi apostat per semiconductors i s'hagi decidit fer l'INNOFAP.
No és casualitat que a Barcelona s'hagi apostat per la biotecnologia i s'hagi decidit fer la ciutadella del coneixement i l'edifici del mercat del peix. O sigui, algú s'ha adonat que la indústria a Barcelona ha de canviar perquè si no en uns anys ja no hi haurà indústria.
La pregunta és, i no se n'ha de donar compte que a Tarragona passa el mateix? Algú es creu que la indústria petroquímica seguirà sent igual que la que hi ha ara? Llavors, si algú ha fet aquest anàlisi, per què no han començat a fer les inversions que caen al territori per a canviar aquest model? Què esperen? A que es resolgui allò del hard rock?
Perquè si tanca la indústria petroquímica tothom busque feina a Porta Aventura. Llavors, si a Barcelona han començat els moviments i les dinàmiques per canviar aquest model industrial, a Tarragona, a Lleida i a Girona també hauria d'algú començar a canviar aquest model i començar a invertir en infraestructures perquè sense infraestructures no hi ha possibilitat de crear nova indústria. I el dic, seria un error greu pensar que crear empreses, spin-offs i tot això, és crear indústria. La indústria és molt més que això.
Estaria bé que aquí hi hagués els alcaldes ja, perquè els polítics primers, de primera fila, són els municipals, després ja serien els de l'autonomia, però...
És molt important que des dels municipis ja comencin a actuar. Treballar-ho conjuntament. Ja penso que ho fan. Us hem de creure tots. Tots, tots. Però un alcalde, un alcalde, cuida't, perquè un alcalde jo crec que es preocupa més de la política local i a voltes no té aquest radar, diguem, que permet tenir aquesta visió. I posarà un exemple. Ara s'està parlant molt del centre de dades que es farà a Mora de l'Ebre, no?
I en aquest centre de dades, quan es va anunciar, jo penso que és una bona notícia, però tu vas llegint les notícies que surten d'aquests jocs on s'ha fet el centre de dades i tots els alcaldes, i parlo dels Estats Units, que al principi veien amb bons ulls aquests centres de dades, ara no els volen. No els volen perquè aquests centres de dades es converteixen en el que s'anomena economia extractiva. És a dir, creen només jocs de feina quan es crea el centre de dades, però després l'únic que fan és malbaratar o utilitzar de forma, diguem...
poc controlada, recursos propis del lloc, aigua, electricitat. Llavors, clar, jo la pregunta és, està molt bé pensar en fer un sentades a Mora de l'Ebre, però no seria millor pensar això i agafar el rector de la Universitat, Robert i Virgili, sentar-lo a l'alcalde i definir una indústria al voltant d'aquestes sentades, o què farem? Farem com sempre? Esperarem que aparegui el BSC de turno, la Politécnica de turno, i ens diga què s'ha de fer a Mora de l'Ebre? Sí.
Exactament. Jo estic d'acord amb Emili. El problema és una qüestió d'elecció, d'opció, de política, d'alta política. Igual que la ordinalitat es demanava per diverses qüestions, no s'aplica per altres. I s'ha de tenir aquesta mentalitat per tot. No pot ser per una cosa sí i per una altra no. Estic completament d'acord amb ell.
Jo crec que el que no hem de fer és lamentar. Lamentar-nos, lamentar-nos, lamentar-nos. El que hem de fer és actuar. Com diu el rector, si ens ho creiem tots, el que hem de fer és actuar. I si s'ha d'anar a Barcelona a lluitar, s'hi ha d'anar. No ens podem estar quiets i lamentar-nos de no ens donen el que ens toca.
Hi ha moments per queixar-se, no? Ja ho fem, ja ho fem. Però només que els resultats són els que ens desitjarien, però fer-ho s'està fent. Ja ho fem, ja ho fem. Però el no fer més i fer-ho més intensitat. Bé, jo quan algú ha sigut més aquest, diguem, argument de... A Tarragona sempre estan queixant-se, jo sempre dic el mateix, no?, que ho he après de les meves filles, tinc tres. I em diuen, papa, si no mos queixares no faries res.
És això, és a dir, a València diuen que qui caia o torga. No és una qüestió només de queixar-se. Jo crec que ens som conscients que nosaltres, el que reclamem no és per a nosaltres, per als nostres instituts, és per a la gent que viu aquí. I això és una qüestió de país.
És a dir, si al final tota la gent que viu més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona ha de buscar feina a Barcelona perquè la resta de territoris no en tenen, doncs crearem un problema social perquè no tothom podrà viure a Barcelona i no tothom guanyarà prou diners per desplaçar-se. No és una qüestió només de Barcelona si Barcelona no, és quin model de país volem. I aquest és el problema. Un exemple en aquesta línia és el raonament que s'ha fet amb el grau de farmàcia que s'està demanant. Em poso com un exemple, n'hi podríem fer molts, però...
A l'hora de justificar, davant de la Generalitat d'aquest grau de farmàcia, el que s'està dient és que s'està apel·lant no només a la part industrial, que és futur, sinó també al dia a dia d'aquests pobles venudets. Si no hi ha farmacèutics, no hi ha relleu generacional de la farmàcia, per tant, la farmàcia dels pobles, del Priorat, de moltes comarques, es poden quedar buitets quan és aquest primer element. Per tant, com a element d'equilibri territorial, doncs posem aquesta solució. I això és el que hem d'intentar fer i ho estem posant damunt de la taula en els diferents àmbits.
Perquè tenim ja un de dos alcaldes, de seguida obrim la taula d'alcaldes, en Vilaseca i Tarragona, Tarragona-Vilaseca, de moment tenim una Vilaseca per aquí. No sé, alguna reflexió més, perquè clar, teníem molts temes que us volia preguntar, a nivell de recerca, per ser, avui tenim aquí una persona que era quan es va descobrir...
Una nova espècie, el Monte Césor, fa 31 o 32... El 1994, el 1994. L'any passat. Nova espècie a Gran Dolina, eh? Jo sempre dic que el meu recordo, eh? És a dir, de cada centre podíem treure un moment històric. Molt especial, sí. Parlar de la huella i les defenses de Mamut, en fi, moltes coses, eh? Marina, que heu fet a l'IPES.
Sí, sí, efectivament són moments molt especials a la vida de cadascú. En el meu cas va ser això, el descobriment de la Montessori el 1994, una espècie que té al voltant de 800.000 anys i en aquell moment aquest equip no era ningú, no érem ningú.
i tan sols una gent molt jove que volia fer-se recercaires, investigadors, i ho hem aconseguit. I vam fer història, i seguim fent història en Atapuerca, a la Canonja, a les coves de l'Espuga de Francolí, a l'Espai Aqua de Girona...
Seguim fent història, però història d'excel·lència, recerca d'excel·lència i connectada, molt connectada amb el territori, que és el que s'ha de desenvolupar, el coneixement. Sigui científic o coneixement general, com vulgui anomenar-lo al coneixement. M'has fet pensar en el Rodolfo Cortés, que ens deixava l'altre dia, i que una gran persona que vol coincidir tots ells, també a l'embrío de la universitat, quan encara no era Rovira i Virgili, eh?
Un dels pioners. Aquest ecosistema col·laboratiu. Jo crec que ho diu ara la directora, no? Estem fent història en majúscula, han fet història en majúscula, han fet recerca en majúscula, ho estem fent i la nostra preocupació, una de les nostres preocupacions és poder continuar fent-ho de cara al futur. Per tant, això necessitem tota aquesta energia que s'ha utilitzat aquests anys, que tingui una continuïtat temporal perquè, al final, discontinuar aquests projectes no tenen...
No té cap tipus de... Tots nosaltres ho hem demostrat i ho hem mostrat. Llavors ara manca... Clar, hem fet un gran creixement. El retorn. I ara volem consolidar per poder continuar. Sí, sí. I mireu llentre l'alcalde que ens faltava. Per tant, anem a la ronda de l'alcalde perquè les hem de connectar amb els companys de la xarxa. Com sempre, el temps ens apreta a la ràdio. Gràcies per acompanyar-nos, Elisabet Virella. Gràcies, un plaer. A vosaltres i enhorabona per aquest dia de la ràdio.
Moltes gràcies. Seguirem parlant, eh? Hem de fer més programes. I també a la Marina Mosquera. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Rector, que vagi molt bé d'honoris causa avui. Un plaer. Gràcies. Juret Pallarès i també a la Milo Palamares, no te'n vas molt lluny, no et quedes per aquí, no? Però bueno, gràcies. Bé, moltes gràcies. Jo aniré bé amb vosaltres avui per aquí, entre cafè i cafè. Vinga, fem una pausa, tres quarts de deu, i en breu, l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyoles, i l'alcalde de Lliga, Sacapena Segura.
Recerca i Ràdio. Programa especial de Tarragona Ràdio des de l'ICIC amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo. No pasaste de caimán.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
I vinga, encara amb aquesta nova franja aquí, després de fer debat amb els científics, des de l'IFIC, avui en aquest dia internacional de la ràdio, i ara amb dos alcaldes del territori, l'alcalde d'aquí, de Tarragona, que és Rubén Vinyuales, alcalde, que tal, molt bon dia. Molt bon dia. I també l'alcalde de la Vilaseca, Pere Segura, alcalde, que tal, bon dia. Cossis el micròfon, si no el sentirem bé. Molt bon dia.
Benvinguts els dos. Per cert, avui parlem de ràdio i de recerca. Deixim començar per vostè, perquè la setmana que ve farà 40 anys aquesta casa, Tarragona Ràdio. Per tant, hi ha una festa preparada amb el Teatre Tarragona. La farem grossa, eh? Una fastassa, diria jo. Una fastassa, si us ho mereixeu. Són 40 anys de Ràdio Pública.
A la ràdio, abans parlàvem de la ràdio, la importància també d'explicar i difondre la recerca. D'allò que passa en centres com aquest, els que hem estat abans per aquí de la universitat, difondre, donar-ho a conèixer a la ciutadania, perquè estem en un moment canvi de transició, un moment de canvi climàtic, de moltes coses que passen per la recerca. No sé si estan d'acord amb això, que cal focalitzar i potenciar el que es fa aquí i altres centres.
Sí, jo crec que el repte bàsicament és això, generar una economia de valor i la recerca no deixa de ser la punta de llança d'aquesta economia. Per tant, fer coses que són repetides o poden ser reproduïbles en altres indrets on els costos poden ser més baixos ens condueix cap al pedragar. Per tant, la recerca és una de les maneres per poder desenvolupar el nostre projecte econòmic que ha de generar riquesa per tothom.
Jo pujo l'aposta de l'alcalde Segura i te diria que sense recerca no hi ha futur aquí. Aquí no tenim ni matèries primes, ni podem competir, ni volem competir amb mà d'obra barata, sempre menys el terme, el que hem de competir és amb excel·lència, amb recerca, amb formació, i que vulguin venir aquí també perquè hi ha un ecosistema, i aquí l'hi fico, és una part essencial, doncs hi ha un ecosistema totalment ideal per això, per la investigació.
Abans s'ha parlat de molts conceptes, crec que ha sigut la millor que ha parlat d'ordinalitat, no? Ho has dit una milió, això, ordinalitat? Sí, sí, està de moda la paraula ordinalitat i els pressupostos i això. Sí, sí, jo el que el dia abans era que, bueno, si mirem els números, el PIB de Catalunya està al voltant de 290.000 milions d'euros, no? I d'això Tarragona en té una gran culpa.
Llavors, si fas els números, el que es veu és que el pressupost executat no s'adapta a aquesta ordinalitat. No rebem de forma ordinal tot allò que ens pertocaria pel que posem al PIB, no? I això és un fet.
Això és un fet. Si parlem d'ordinalitat, hauríem de parlar d'ordinalitat a tots els nivells, a nivell català també. Abans de dir que això dels alcaldes depèn, però no depèn, directament dels alcaldes, i ho pregunto els dos. Depenem. Tot que podeu espitxar, diguem-ne, perquè vinguin els recursos, això sí.
ha obert un bon meló, si no teníem suficients de melons oberts... Jo crec que és bo parlar d'això. Jo sempre he dit, i ho he compartit moltes vegades amb l'alcalde de Tarragona, que el centralisme a Catalunya respecte a Barcelona també és un fet evident, i si a més en fets constatables, que des del punt de vista econòmic també es produeix aquesta qüestió. Jo crec que a la província de Tarragona en general no anem sobrats de recursos...
Tenim dèficit històric en infraestructures, moltes encara estan per resoldre. Tenim una gran ciutat, una gran capital de país que té un reconeixement mundial i fa que a vegades no es presti atenció al conjunt.
del territori i aquí les problemàtiques són iguals, perquè quan se parla de les rodalies de Barcelona és com si aquí les rodalies de Tarragona funcionessin. És que no en tenim, no, alcalde? Per tant, crec que aquest principi d'ordinalitat que apunta l'Emilio algun dia l'haurem d'aixecar amb la bandera i dits que hi fa falta més inversió i també més millora de serveis.
S'ha fet un pas important, que és convèncer aquells que s'ha de convèncer per tenir un finançament que, a més a més, beneficia a tothom a nivell d'Espanya. I això a mi m'agrada, el que li digui. La singularitat està bé, però quan beneficia a tothom encara és millor, perquè dura més. I 5.000 milions d'euros més per Catalunya, estic convençut que ajudaran.
Després hem de decidir cap on van, no? Jo crec que la recerca, sens dubte, és un dels camins que hem d'explorar de manera ferma i molt decidida. Perquè, repeteixo, nosaltres competim amb el món. I el món és molt gran. Hi ha altres països que ho tenen molt clar, això.
I a més a més tenen recursos, materials, etcètera, no? Matèries primes, etcètera. Doncs, home, nosaltres hem de perseverar amb això. I sí, un finançament millor, que tinguin més proporcionalitat respecte a l'aportació, ho veig lògic, sempre, sempre, sempre mantenint un principi de solidaritat, que si no, no va bé. A mi que em vagi molt bé a mi i el del costat li vagi malament, és un negoci molt dolent. És això, no?
Sí, és que aquí han sortit diversos temes, temes de finançament... Bé, jo crec que la discussió ara no va sobre el model de finançament que està parlant-se a Madrid perquè... Puc entendre directament l'alcalde de Tarragona que el defensa, perquè crec que és un model del Partit Socialista que en aquest sentit és molt coherent, però el model en si que s'està proposant no deixa ser massa diferent del que existia fins ara, amb alguna cosa més de recursos, però...
Però no ha estat la qüestió que s'ha plantejat durant molts anys, que era un canvi de model de finançament. Alguns defensaven el concert, els altres el finançament singular. Jo no acabo d'entendre ben bé cap on anem a parar i un sistema al final on tothom surt guanyant. Jo desconfio bastant perquè dos o quatre pessetes no existeixen ara bé.
A nosaltres, des del punt de vista de Vilaseca, el que ens hem de centrar és en el nostre. Aquesta és una qüestió que porta més en detall o coneixen més els que hi participen d'aquests temes, però sí que entenem que el camp de Tarragona en general necessita millor serveis, necessita millor finançament i aquesta és una qüestió que els pròxims anys haurem de plantejar tots els que tenim una mínima possibilitat d'influència sobre aquesta qüestió i que aquesta qüestió canviï.
Tenim turisme i tenim indústria química, i una indústria química que s'ha de transformar sí o sí, i també en parlàvem abans amb l'Emilio Palamar, sí o sí, perquè estem en un moment de canvi de paradigma. I també deia el rector, no fa gaire, que hi ha 195 tesis estructurals, noves cada any, i que també es tracta que el talent es quedi aquí. Per tant, si l'indústria funciona, funciona bé, el turisme funciona, funciona bé, el patrimoni que li van funcionar i funciona bé, la gent es queda aquí, si no se'n van. Doncs és part d'aquest ecosistema que em deia.
Tot està unit d'una manera o altra i aquí és un model d'èxit que ven amb molta gent de fora a veure-ho en persona i no entenc que hi hagi un element turístic tan potent com és Costa d'Aurada, Portaventura, etcètera, al costat mateix del polígon químic i petroquímic més gran del sud d'Europa.
La coexistència és certa i és bona. Sempre és millorable, òbviament. Però després aquí el que tenim és una universitat molt potent, tenim centres de recerca, tenim, entre d'altres, jo crec que avui toca parlar de l'ICIC, a part de...
dels altres tres centres de recerca que tenim aquí, la sort de tenir a Tarragona, però és que l'ICIC és un exemple que això funciona, dels investigadors que té, no sé quants països hi ha, senyor Palomares.
Bé, tenim gent d'arreu del món, és a dir, l'ICIC és al final un centre, és una eina de la Generalitat i té programes per a treure, per exemple, dones investigadores de les millors universitats d'Amèrica del Sur, i tenim aquest programa Íbori que està funcionant molt bé i que permet que investigadores que acaben la universitat d'allà vinguin aquí a fer màster i la majoria d'elles es queden després a fer la tesi doctoral a l'ICIC i a la Rovira i Virgili i la idea seria ampliar-ho a la resta de...
De Catalunya. Abans comentàvem que el tema és de models de país. El que li preocupa és veure que a nivell de Barcelona hi ha hagut gent que ha dit que s'han de començar a fer les inversions que pertoquen per canviar aquest model econòmic. I estem veient que són inversions arriscades de centenars de milions d'euros. Per exemple, semiconductors i l'INNOFAP
en digitalització el BSC, en salut la ciutadella de Barcelona, el famós mercat del peix, i aquí a Tarragona el que semblava que era també un impuls inicial per a aquest canvi de model econòmic com era la vall de l'hidrogen, com era el ple de descarbonització, s'ha quedat parat.
i s'ha quedat parat i una mica amb nosaltres sí que ens preocupa perquè veiem que tornarem a la Catalunya de diferents velocitats una velocitat que és superràpida amb inversions de centenes de milions d'euros per assegurar que es canviï de model econòmic perquè tothom veu que la indústria tal com és ara canviarà i aquí ni a Lleida ni a Girona ni a Tarragona es veu que aquest model segueixi la mateixa velocitat i a mi sí que em preocupa perquè el talent el tenim però el que no tenim és el recolzament per fer les infraestructures
que són necessàries per canviar aquesta indústria. Bueno, hem de veure, òbviament, com acaba anant tot això. El que sí que puc assegurar és que nosaltres no en tenim una Catalunya on hi hagi un forat negre, que és Barcelona, que ho absorbeix tot, i la resta no. I, de fet, s'ha demostrat. Barcelona ha col·lapsat. Ha col·lapsat en preu de vivenda, en transport, en absolutament prestació de serveis. No hi caben.
Escolti, encara que vulguin, és que no hi ha cap res més allà. I Catalunya és molt gran. Perquè després hi ha coses rares, no? Com la comarca del Priorat acumula el 30% de l'energia eòlica de Catalunya. I escolti, no és la tercera part de Catalunya, per exemple, no?
Doncs miri, coses d'aquestes són les que a vegades no entenem, o les nuclears, que jo sàpiga, estan totes a la nostra província. Bé, el que sí que sabem és que o hi ha una riquesa compartida o no hi haurà riquesa, per aquest mateix motiu que li deia que si a mi em va molt bé és impossible que m'acabin en bé si el del costat no li va tan bé bé.
Bé, s'han comentat diverses coses. L'Emilio, suposo que és aquell de mi libro, la qüestió inicial crec que era el que plantejava l'entrevistador, era sobre les fortaleses que tenim com a sectors i com a àmbits de desenvolupament, en aquest cas la indústria química.
Jo estic bastant a favor del que plantegen les dues persones, l'alcalde i l'Emilio, en el sentit que a vegades ens focalitzem en moltes energies, per exemple, en indústries en les quals no pintem res o estem en les fases inicials. Quan és molt més fàcil desenvolupar allò on tenim l'expertesa, on tenim les eines, on tenim les facultats, on tenim els investigadors, on tenim...
els coneixements i en aquest sentit sempre és molt bonic fer que farem semiconductors però semiconductors ja fa anys que es desenvolupen i l'expertesa la tenen els tanguanesos o la tenen els holandesos i alguns països més i crec que deixem passar l'oportunitat de ser referents en la transformació de sectors també que seran estratègics sempre
Perquè pensar que la indústria química no evolucionarà i sempre estarà igual és un gran error. La indústria química està en una fase d'evolució, la petroquímica anirà cada cop més cap a la indústria dels biomaterials, i aquí tenim un camp per desenvolupar i de transformació en el qual tenim el més important, que és el coneixement, la base i el talent. I aquí sí que haurem de fer una mica força entre tots perquè la Generalitat...
aporti els recursos tan importants com els que pugui aportar Barcelona amb altres projectes. Es queden tres minuts, eh? A les 10 hem d'anar cap a una connexió amb la xarxa per tot Catalunya. Tres minuts. En tres minuts que s'alviren un percent futur en aquest territori, tinguin en compte la recerca, la ciència, el territori, les ciutats...
El conjunt del que tenim, Calde. Jo que sóc optimista de mena veig un futur molt bo. Penso que no cal que siguem caïnites, cal que ens fixem en les nostres potencialitats i en les nostres potències que ja tenim. Ha de ser un territori que sigui model de coexistència amb la recerca, amb la investigació, en allò, com deia l'alcalde Segura, en allò que ja tenim recorregut,
Un territori on la captura del CO2 ens permeti explorar altres vies de negoci i sobretot donar viabilitat a l'actual model industrial que hi ha a Tarragona, on el turisme és una part molt important, però és un turisme de qualitat, on tot això s'inverteix d'una manera lògica en el territori per millorar els serveis públics i que a més a més tingui en compte...
tenir molta cura del patrimoni, i això m'ho permetrà com alcalde de Tarragona, i sobretot on es miri cap a aquesta província del sud amb una visió no de, com li diria, de caritat, sinó d'igualtat, d'oportunitats.
l'alcalde Segura Vilaseca. Li queda un minut, eh? No, jo crec que poca cosa, vull afegir el que ha dit l'alcalde, 100% d'acord, i res, doncs desenvolupar el que tenim, tirant una mica de pits, sabient que tenim reptes molt clars, però que també tenim un horitzó i un camí que si fem les coses bé...
doncs en el futur jo crec que tindrem un territori molt més sostenible, amb una transformació cap a l'energia verda important, amb uns sectors madurs que aniran evolucionant i crec que amb una bona perspectiva, i que hem d'aprofitar les oportunitats, que el talent, la gent hi són, i per tant ara ens toca a nosaltres, les institucions i els teixits associatius i la societat civil, d'articular-se perquè aquests projectes de futur es facin realitat.
Gràcies a tots per acompanyar-nos. Alcalde de Tarragona, Rubén Minhoades, gràcies. A vosaltres. I alcalde de Vilaseca, Pere Segura, gràcies també. Gràcies a vosaltres. Emilio, fins ara. Estàs per aquí, no? Fins ara. Fins ara. Fins ara. Les 10 en punt. Fem una pausa i a les 10 i pocs minuts connectem amb el dia R, amb la xarxa de comunicació local de Catalunya, parlant de recerca amb els responsables de comunicació dels quatre centres. Fins ara.
Recerca i ràdio. Programa especial de Tarragona Ràdio des de l'ICIC amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, incerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El centre esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Conexió, servei, llengua, informació, participació, emergències, educació, companyia, memòria, carrer, paisatge, dia R.
Hola, què tal? Molt bon dia. Passem 4 minuts gairebé de les 10 en punt del matí. Retrobats els que ja ens escolteu des de les 9. Benvinguts als que us incorporeu ara. Seguim avançant en aquesta edició del Dia R, aquest programa conjunt de les ràdios locals de Catalunya, impulsat per la xarxa amb col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Ho fem amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. Sóc el Miguel González, des de Tarragona Ràdio, la ràdio municipal de Tarragona.
però no estic sol. Guillem Soler, Ona Codinenca, molt bon dia. Molt bon dia, Miguel, i a tothom que ens estigui escoltant. S'hi ha arribat el dia, dia 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, i això, com has dit, des de les 9 del matí estem connectats a emissores d'arreu del territori per celebrar el poder, la força i la proximitat que té i tenim la ràdio local. Avui compartim micròfons, territori, i estic segur que també, com ja veieu ara, que passió. Jo et volia preguntar, quin és el primer record que tens tu de la ràdio?
Ostres, jo crec que la ràdio m'ha acompanyat des de ben petit, però un dels primers records que hi tinc, i així conscients, és precisament a la ràdio local, a la ràdio de proximitat. Jo soc d'Alcanar, un poble del Montsià, i, de fet, allà ja fèiem ràdio, als estius, i ens permetia fer moltes coses, la ràdio, eh? Algunes es poden explicar i altres no. I tu, Guillem, quin és el record així que et ve al cap quan parlem de ràdio?
Jo recordo quan era petit i anava a l'escola, però quan anava al metge, allò en horari escolar, que el meu pare em portava el cotxe fins al metge, doncs allà, que de l'emissora del cotxe sortien unes veus que no acabava d'entendre qui eren, ni alguns personatges que no sabien si eren personatges reals, i és aquesta la meva primera connexió amb la ràdio, que després de més gran ja he entès què era, que al final som ara tu i jo els que estem aquí a l'altra banda.
I perquè la ràdio té això, doncs, crea records, crea comunitats, crea vincles, i precisament avui volem posar en valor tot el que fa la ràdio local, que és informar, educar, entretenir, preservar memòria col·lectiva, recuperar patrimoni, fem de tot. I una de les funcions essencials és fer-nos ressò
de la recerca, del coneixement, del talent que tenim al territori, que és molt, i crec que sobretot aquí a Tarragona, on estàs tu ara, de talent a Neus Sobrats, oi? I tant, mira, no marxem massa lluny d'on soc jo ara. De fet, anem cap a uns dels centres de referència del país i t'ho ensenyo. Allà ens espera Josep Sunyer, de fet, des de l'Institut Català d'Investigació Química, amb ell volem parlar. Avui...
per abordar el tema de la difusió i de la recerca del paper que hi juga la ràdio. Josep Sunyer, bon dia. Bon dia, què tal, com esteu, companys Guillem, Miquel, tot bé? Doncs tot bé, tot bé. Amb aquest Dia Mundial de la Ràdio, on vosaltres també hi jugueu un paper relacionant la ràdio i la recerca, no?
Doncs mira, sí, portem ja una hora parlant de recerca i ràdio aquí, hem parlat amb alcaldes, hem parlat també amb els directors i responsables de diferents centres i cerca que tenim aquí al territori, i ara parlarem amb companys d'aquests centres de recerca, de l'ISTIC, de l'IPES, de l'ICAC i l'Institut d'Investit i Sanitària Pere Virgili, perquè ens expliquin ells que són els que envien els comunicats a les redaccions, i que clar, si agrada que surtin després les notícies, que d'això es tracta...
i com valoren la ràdio i la recerca perquè la ràdio, nosaltres al cap i a la fi, puguem difondre tota la informació. D'això amb els audats que tenim aquí a la taula, la Laura Hernández, d'aquí del Departament de Comunicació de l'ICIC. Laura, què tal? Bon dia. Bon dia. També s'acompanya el Gerard Campenya, responsable de comunicació de l'IPES. Què tal, Gerard? Bon dia. Molt bon dia.
Gilbert Frigola, de l'ICAC, de la unitat de transferència. Què tal? Bon dia. Bon dia. I la Vanessa Roig, de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Bon dia. Això hem de resumir que és molt llarg. D'entrada a les sigles, a l'hora d'explicar coses a la ràdio, ens hem d'explicar les sigles, les respectives, que són molt llargues. Em reconec, sí. Amb això estem d'acord, no? Sí, sí, estic d'acord. Què valoreu vosaltres? Començo per tu, Laura, aquests a la casa, l'anfitriona. Què creieu que avui pot aportar a la ràdio una difusió de la recerca científica?
arribar a la gent que normalment no arribem. És a dir, tu estàs en el cotxe i poses la ràdio i de sobte te trobes que algú t'està explicant una cosa de ciència i en unes paraules que es puguin entendre i jo crec que això t'ha impactat.
Vanessa, tu com ho veus? Jo m'estic totalment d'acord amb la Laura. Al final el que necessitem és fer arribar el nostre missatge, que de per si és complicat, aquesta part científica que costa traduir, i la ràdio ens ajuda a fer-ho ràpid i de manera molt planera. Gilbert, digues. Sí, nosaltres el que valorem molt és també l'acompanyament que ens feu, els periodistes de la ràdio, de saber com...
canviar una mica el missatge o les paraules per arribar encara millor als oients, que potser nosaltres ens quedem a vegades més amb el tema científic i és molt important aquesta traducció.
Gerard, acosta't el micròfon. Jo, el que diuen els meus companys, estic totalment d'acord, no? La ràdio és una cosa màgica, no? És un mitjà que t'acosta, és com molt íntim en certes maneres, no? I també col·lectiu d'altres, no? Vull dir que ens ajuda molt. Nosaltres des de l'IPES hem tingut molta relació amb la ràdio i amb la Tarragona Ràdio, precisament, doncs, durant molts anys.
crec que una vintena, no?, amb l'evolucionada. Vint anys, sí, sí, senyor. Que ens ajudeu a comunicar, que ens ajudeu a transmetre els descobriments que estem fent des de l'IPES, bueno, de tots els companys, no?, vull dir que realment és d'agrair. Mira, abans parlàvem amb la Marina Mosquera, directora de l'IPES, de quan es va descobrir fa 32 o 31 anys, l'Omonte Césor, 32 o 31 anys.
El 94. Aquesta va ser fàcil de vendre, entre cometes, els mitjans. O la descoberta de les defenses de Mamut també va ser fàcil perquè tots els mitjans generalistes ho van treure en portada. Però a la vegada suposo que teníem notícies del dia a dia o de la setmana en curs
que és més difícil que sortir després l'endemà a una portada o a un mitjà de comunicació. Això, estem d'acord amb això? És a dir, com ho veieu? Totalment, totalment. Clar, la nostra feina una mica aquí és facilitar una mica fer de pont entre la recerca que estem fent i la societat en general. Intentem transformar aquest contingut científic i fer-lo baixar a terra i traduir-lo en un llenguatge que es pugui entendre, que ho pugui entendre tothom, al màxim de gent possible i tal. Per tant, una mica és la nostra feina.
També és veritat que els que estem aquí a la taula de periodistes som pocs. Per tant, dels quatre que som, tan sols la Venesa és periodista. Per tant, nosaltres hem d'intentar escriure i intentar fer entendre la gent i el màxim gent possible el que estem fent nosaltres.
I posar un titular també, titular, subtítol, no facilitar les imatges... Ah, prendre la moto, sí. Téu de cor baixada. Sí, nosaltres, per exemple, clar, sembla que en l'àmbit sanitari, si no descobreixes la cura definitiva d'una malaltia, costa d'explicar que hi ha hagut avenços. I és al contrari, el que ens hem d'esforçar molt és per intentar explicar que potser cada petit abans que es fa és molt important perquè...
No hi ha una cura definitiva, però es va avançant cap a una teràpia personalitzada, cap a millores en la salut de les persones.
Sí, sí, i al final és important lligar tot amb la vida quotidiana de la gent. Si nosaltres des de l'ICIC, l'Institut Català de Investigació Química, estem parlant d'energia, de materials, de canvi climàtic, és com afecta això a la societat, a les persones, què és el que estem fent en aquest àmbit, i això ha d'arribar a la gent, perquè necessitem explicar el que estem fent. Avui, per cert, plou, ahir feia vent i també hi ha negacionistes del canvi climàtic, i després en parlarem. Gilbert.
El tema de les portades és molt interessant perquè sí que és veritat que vivim en una societat que si no sents en una superportada sembla que no estiguis, el que comentava la Vanessa. I en canvi ens estem perdent aquests avenços que s'estan fent des dels centres d'aquí del territori que són molt interessants, que són molt innovadors i que a vegades ens costa el que dèiem, de sortir, de posar aquest titular prou cridaner perquè els mitjans ens prestin atenció, però que el que realment s'està fent...
dia a dia, en els nostres centres, té un valor i té un component innovador que és molt interessant i molt important que la gent se'l faci seu, també, i per això estem aquí intentant fer-lo arribar. I també heu de convèncer els respectius científics perquè vagin als mitjans, que això és una altra... A vegades n'hi ha que volen, n'hi ha que no els agrada, eh? Ara, en format tertúlio, comenteu el que vulgueu, però això és un dels reptes, també, no? Arrossega el científic de torn al mitjà, però és que hi tinc feina, tu, no puc, eh? I diu la setmana que ve.
Però de vegades sí que és cert que la recerca, les universitats, els centres de recerca han fet un canvi molt important en els últims anys. Ara cada vegada es reconeix més la necessitat d'haver de comunicar, de transmetre, d'informar, de retornar a la societat aquest... no sé com dir-ho.
Aquest coneixement. Aquest coneixement, exacte. Per tant, cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que són conscients que hi ha aquesta necessitat d'haver de transmetre i d'haver de comunicar aquest coneixement. I nosaltres estem una mica fent de pont en aquest procés.
No, bé, volia dir que és important i cada vegada més els projectes de recerca, projectes competitius, projectes europeus, aquesta part de la comunicació, de l'impacte a la societat, està cada vegada més mirada, no? Això és superimportant i els investigadors i investigadores han de ser conscients d'aquesta part. Llavors estem les unitats de comunicació intentant ajudar-les en aquesta tasca, però això també és important.
Crec que és important el que es fa des d'aquí i la vostra ajuda dels periodistes.
Porto relativament poc en l'àmbit sanitari i he de reconèixer que els investigadors ofereixen molta ajuda per traduir les seves investigacions. Precisament pel que comentàvem abans, són molt complicades, jo tinc un cervell molt de lletres i llavors hi ha coses que se m'escapen i que no puc entendre, només llegir una investigació.
I jo crec que ells són molt conscients de la importància que hi hagi aquesta comunicació i que tot el que fan al laboratori s'ha de treure fora i s'ha de poder explicar. Llavors la col·laboració per part nostra sempre és molt bona per part dels investigadors amb nosaltres i estan molt disposats a sortir i a explicar el que fan.
Sí, jo crec que una de les evidències és aquesta aposta de tots els centres de tindre aquesta unitat de transferència, de comunicació, que acaben estant, com comentava la Laura, més mirats en totes les convocatòries, perquè és molt important que els fem un acompanyament, perquè tu deies, costa molt, no?, els investidors que vinguin.
I és cert perquè n'hi ha alguns que no se senten prou segurs en aquest tema de com comunicar, de com ho faran. Tenim el tema a vegades no només del vocabulari molt tècnic, sinó també a vegades fins i tot d'idiomes. Som centres que tenim un component internacional molt important i a vegades això ens fa una mica de barrera entre els investigadors.
i el que és la comunicació, per això és tan interessant, no?, el que abans d'aquesta entrevista estàvem parlant nosaltres d'aquest reforç d'aquestes unitats, i el que estem promovent molt és això, no?, una miqueta de formació interna perquè els investigadors perdin la por, que s'animin més a fer-ho, perquè sempre si no acaben els que estan més animats, els que ho tenen, no?, sempre acabes tirant dels mateixos investigadors que tenen moltes ganes d'explicar allò que estan fent, no?
Totalment d'acord, és així realment el dia a dia, però sí que és veritat que cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que s'apunten, i que sigui pel que sigui, perquè hi creuen, perquè tenen la necessitat, perquè tenen que justificar projectes, etcètera, doncs cada vegada hi ha més gent que és conscient d'aquesta necessitat de comunicar, de transmetre els coneixements.
És a dir, els centres de recerca no han de ser uns centres tancats, han de ser privilegiats, al contrari, han de ser oberts, han de ser oberts a la ciutadania. La ciutadania ha de ser conscient del que estem fent, de les recerques que estem fent, dels avenços que estem proporcionant, que al final el que hem de fer, aquests avenços, és retornar a la societat d'una manera o d'altra i enllibrar la societat en general.
Jo voldria afegir que m'agrada molt el paper de la ràdio, ja que estem avui en el Dia Internacional de la Ràdio, perquè realment, clar, ho feu fàcil, els periodistes de la ràdio. Estem veient una part humà, molt humana, de l'investigadora o la investigadora que està transmetint un coneixement.
I crec que genera curiositat. A més és que estàs fora d'inputs visuals, o sigui, et concentres molt en la idea que t'estan explicant i crec que és un mitjà molt potent per arribar a la gent. Jo sóc molt consumidor de ràdio i m'agrada molt la ràdio tant en directe com en podcast o en diferents tipus de formats. M'agrada molt escoltar-ho jo sol, m'agrada molt en els meus moviments íntims però també en els meus col·lectius, d'escoltar-ho amb els meus fills, compartir els coneixements, etcètera.
I a més a més la ràdio en català també és molt important. A la nostra recerca penseu que cada vegada se'ns exigeix més la internacionalització, que sigui internacional, que sigui en anglès, que sigui en llengües tal, i per tant la llengua en català, fer la recerca en català i demostrar que el català també és una llengua de recerca també és molt important.
Es diu que ens queda un minut, de fet, menys d'un minut. En conclusió, una frase que us vingui al cap, o algun titular, perquè en el vostre cas, Nova Espècie, sempre hi ha titulars que generen portades. Què us ve a la ment quan parleu de recerca i ràdio? O la Carles, també la ciutadania, com a important de Carles Ciutadania. Una frase curta. Ostres, aquí és una cosa difícil. Em dic que els titulars ens costen. A veure si els meus companys avancen.
La ràdio ha d'evolucionar i hem d'evolucionar tots, com nosaltres evolucionem la ràdio també i de ben segur que ens acompanyarà durant tot el futur. Jo diria entesa i proximitat, aquesta voluntat de buscar la notícia i compartir-la amb els oients. Sí, hem d'anar plegats. Aquesta és la conclusió.
Per què tanques tu, Gilbert? Jo el que diria és una miqueta, repetim el que he comentat abans, el suport, l'acompanyament de la ràdio que ens feu i l'aprenentatge que cada vegada que fem un programa amb vosaltres ens en portem per ser ja una miqueta millors a la següent tongada.
Moltes gràcies, Laura Hernández, Gerard, Campenyes i Oberta Frigola i Vanessa Roig. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, que li van enviar. Guillem, tornem a connexió amb vosaltres. Gràcies a tu, Josep, que vagi bé. La ràdio també és això, eh? Pots entre el coneixement, entre la ciutadania. Així que moltes gràcies i Feliz Dia Mundial de la Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Recerca y Radio. Programa especial de Tarragona Radio desde el ICIC amb motiu del Día Mundial de la Rádio.
I reprenem el programa especial des de l'ICIC després d'aquesta connexió per la xarxa de comunicació local de Catalunya. Avui, doncs, aquí fent el Dia Internacional de la Ràdio des d'aquest centre de recerca, Sant Peri i Sant Pau, a les assalades, a l'extérieur, perquè ara està plovent. Ja fa una soneta que primer ha començat amb un xerimillo i ara torna a ploure.
I demà dium que bé una altra vegada, però avui no en parlem. Avui parlem de recerca i mireu, parlem ara d'una proposta, d'un projecte, la proposta 4CAT Sud, que sorgeix de la voluntat de col·laboració entre quatre centres ICERC de la Catalunya Sud, l'ICIC, l'ICAC, l'IPES, l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili, i en aquesta proposta ens presenten actuacions que permetran aprendre el català i posar-lo en pràctica al mateix temps que facilitaran també la consolidació de la teleinvestigació d'aquest territori.
Parlem en quatre dels investigadors que en formen part, que més venen de diferents parts del món. Comencem a anar a Itàlia. D'Itàlia ve el doctor Ruggero Boneto. Què tal, doctor? Bon dia. Tot molt bé. Té dit bé el nom o no? Sí, molt bé, perfecte. És com Roger en català. Com Roger en català, però en el teu cas, de quina part d'Itàlia...
Del nord. Del nord, sí. Molt bé. Ara en parlem i expliquem coses. Marie-Claire, Sabin, de França, per part de l'ICAC. Què tal? Bon dia, bonjour. Bon dia, bonjour. Se va? Bé, què et fa? Com estàs? Molt bé, molt bé. I tu? Molt bé. Benvinguda. Quant temps portes aquí, tu? Quant temps? Quatre anys. Quatre anys. I a no tocar, Roger, quant temps aquí? Bé, tres anys.
Tres anys. Acosta més el micròfon, que si no et sentim en prou, ara sí. Deixem també saludar el Breno Domínguez, ell ve de Brasil, per tal, Institut d'Investit Sanitària Pere de Virgili. Breno, què tal? Molt bé, molt bé, gràcies. Bon dia, obrigado. Què tal, com estàs? Bé. Quant temps aquí, tu? Jo porto ja deu anys. Deu anys? Sí. Molt bé.
i la Débora Barski, de l'IPES. Amb ella també l'hem entrevistat amb alguna evolució. Què tal, Débora? Bon dia. Hola, bon dia. I tu vens a Débora, d'on? Jo soc de Canadà i porto ja 10 anys aquí a Tarragona. 10 anys a Tarragona. Bueno, explica'm, aquí m'explica dels 4 el projecte aquest que permet que quan sou a un centre d'investigació també sigui important el contacte amb la llengua, amb la cultura...
M'ho expliques tu mateixa? Com ha anat això? Sí, ja entrem... En matèria, ja directament. Directament, no? Sense preparació. No ho sé, per mi el català, sobretot jo crec que a l'ICAC l'usem molt, l'usem moltíssim i tinc que posar-lo al dia a dia, jo crec que això facilita l'aprenentatge.
Per mi és una llengua més emocional, perquè tinc amics i persones que realment m'agraden i que estimo, que realment jo crec que és això que em motiva més, no?, de tenir aquesta connexió i aquesta possibilitat de comunicar d'una altra manera, no?,
També, no sé, imagino que és el cas dels altres, però de trobar podcasts que ens agraden. Jo sé que, per exemple, el d'Illustres Exegrables a mi m'agrada moltíssim i és un dels podcasts que més escolto. I és molt ràpid, no? Això és aprentitzatge. O sigui que escolteu ràdio per aprendre el català, també, no? Exacte. També vosaltres, sí? És així. Jo crec que...
Fer cursos i participar de grups de conversació és la normalitat per nosaltres, perquè si no, no podem entrar directament en la societat, no podem comprendre què passa en la cabeça dels catalans. Solament quan aprens una llengua que pots entendre la societat.
Perquè el català, fins i tot, forma una part fonamental de la cultura i de l'identitat de la gent d'aquí, doncs és molt important fer-ne part. I sobretot aquí, com per exemple a l'ICIC, fem servir una barreja de llengües, però començar a fer servir el català també als correus de treball és molt important per fer part de la societat catalana del món del treball català.
i fins i tot el carrer, el carrer aquí a Tarragona es va obrir moltíssim i doncs comprendre la gent i formar connexions passa per la llengua, sí o sí.
Sí, crec que és important i hi ha molts nivells diferents d'aprenentatge de la llengua. Per exemple, jo com a mare, quan he arribat a Catalunya, la meva filla només tenia 5 anys i l'experiència de l'escola pública era molt interessant per
sortir de l'àmbit professional de l'investigació i descobrir activitats escolars i coses com el carnaval, la santa tecla, amb altres pares i fer amics a l'exterior de la feina. Llavors, hi ha diferents nivells d'aprenentatge i tots m'han agradat molt i
M'agrada molt aprendre català, expressions i frases fetes. Dieu-me quina paraula us ha sorprès més del català o quina us agrada més del català. Per sempre hi ha alguna paraula que dius... I aquesta paraula és curiosa, eh? La meva llengua no cala d'existir, però aquí ho diuen així. Va, dieu-me, fem una ronda ràpida. Va, quina és per vosaltres la paraula del català que us va sorprendre que la vau aprendre?
No, no, no. No, no, no. No, no, no.
Lo siento, estoy intentando encontrar otras palabras, que seguro que tengo. Aquesta és curiós, aquesta. Jo no se n'estava, jo m'he perdut, ja. Clar, ha estat difícil per vosaltres aprendre, i veieu similituds en els respectius idiomes, amb el francès i el català diuen que ja, que és fàcil, més o menys, hi ha similituds, no? Amb l'italià també, crec, no? Segurament.
La gramàtica francesa és molt semblant al català. El primer professor que he tingut en el nivell bàsic de l'Ajuntament de Tarragona va explicar que és més fàcil per un francès aprendre a escriure en català que per en espanyol. No sé si és veritat, però la sintaxi, l'organització de frases, etcètera, és molt semblant que el francès.
Jo crec que és més senzill, no sé si estàs d'acord, a l'escrit. A l'escrit, sobretot, és més senzill, però al moment de parlar, canvia molt i és més dur. A mi em sembla que hi ha un pas molt gran entre l'escrit i el fet de parlar, no? Sí, és el més difícil.
Ah, tinc una altra parola més groc. A mi em sembla perquè, per exemple, groc no té res de ver amb el jaune o amb altres idiomes, no? I groc, a mi em sorpresa molt groc per dir jaune. Sí, uf.
Molt bé. Perdó, que estic una mica perdit. Perdut. És més difícil per tu, per exemple, el català com un altre idioma? No, és molt semblant també al portuguès. Jo crec que l'addicció és la part més difícil. I després també perquè el cervell és molt...
No sé com dir aquesta paraula. I acabem per utilitzar molt més el castellà que el català, però sí que molt semblant.
Per a mi també, de fet, els cursos que fem aquí a l'ICIC amb el professor sempre fem comparacions amb l'italià i amb el català i, de fet, el que crec que és més difícil és la construcció d'un vocabulari perquè per fer això es requereix experiència i molta paciència també.
Però la gramàtica... I molta conversació. Sí, també. Molta, perdona, molta... Molta conversació, eh? Molta conversació pel carrer, amb la gent del carrer. El tema del català no és només la llengua, sinó també la cultura, no? Entenc que també feu una immersió cultural amb els companys de feina, companys i companyes de feina, però, clar, no sé si heu vist Castells, si heu fet alguna calçotada aquests dies, o encara no...
Sí, tot això fa part de... Bueno, jo no sé per vosaltres, però jo no sé què tipus de català estic parlant, perquè com tinc amics de Girona, de Mallorca, de Tarragona... Bueno, és que no ho sé, imagino que... Una barreja, un poti-poti, un poti-poti. Sí, jo crec que sí. De cultures, castells, descalçotades...
La cultura catalana és tan enorme i m'agrada molt Castells, Santa Tecla, Calçotades, tot això està fantàstic i cada moment cultural hi ha tota una seria de paraules que s'ha d'aprendre, no? Per exemple, Castells, Pom de Dal, no sé, hi ha moltes expressions que s'ha d'aprendre per entendre tot.
De fet, la primera exposició a la cultura catalana va ser quan encara estava treballant a Itàlia perquè hi havia dos nois de Barcelona, el Xavi i el Javi, i van començar a fer calçotades a Itàlia. Abans de venir aquí.
La ciutat és internacional, també. Ara sí, ara sí. Bueno, expliquem-nos breument i que sí que feu cadascú de vosaltres als vostres respectius centres. És a dir, ara quan torneu a la feina, què fareu? Què esteu fent exactament des del punt de vista de la recerca? I aprofitem, eh? Va, començo per tot. Jo estic investigadora en la prehistòria i la meva...
Especialitat és l'evolució cultural, humana, llavors treballo sobre conjunt d'aines de pedra els més antics del món, és a dir, i els imens arqueològics d'Àfrica, d'Àsia, de tot allò, que tenen evidències dels humans més antics del món, llavors...
Amb molts milions d'anys o no? De quan estem parlant? Fins a 3 milions d'anys d'antiquidat, sí. I treballo en llaziment, estic dirigint una excavació amb un equip internacional amb la Universitat de Granada i aquest llaziment és una sèrie de 3 llaziments diferents
que tenen evidència massa antiga dels humans, data d'1,4 milions d'anys. És molt interessant. En el teu cas? Jo soc de l'Institut d'Investigació per Virgili, que ara s'anomena Institut de Recerca Biomèdica a Catalunya Sud.
He fet la recerca tota la meva vida, però ara estic fent una feina més tècnica perquè estic col·laborant amb una unità d'investigació clínica i estic donant suport científic a altres investigadors.
En el teu cas, van en parlar fins ara la Débora i el Breno, eh? I ara anem a la Marie-Claire. Jo treballo a l'ICAC, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Treballo en el grup de recerca Arpa Lira, que és de producció artística i d'arqueometria.
i més concretament en la unitat d'estudis arqueomètrics i principalment el que estic fent és estudis de procedència de les roques en llaciment arqueològic però també per als museus i actualment treballem en púrries per exemple hi ha una tesis en curs de Silvia Iovet sobre tots els mosaics d'empúrries i treballem, ajudem en la determinació de la procedència dels materials lítics però també amb el
amb els museus de Barcelona, de Badalona, en peces concretes, però també més allà de Catalunya, amb el Prado o amb el Man a Madrid o a França o a Itàlia o més lluny. Però bàsicament sí, procedència de materials lítics és el cor del que estic fent. Ruggero, et dic Ruggera, eh?
Jo soc químic i treballo aquí a l'ICIC a Tarragona des de fa un any. Abans treballava a Barcelona com a postdoc després del doctorat. I com som molt interessats a la química sostenible, doncs aquí fem investigacions de reaccions amb conversió del llum solar. O sigui, com es pot fer química agafant el poder de la llum solar, diem.
I és un tema que es diu, es podria dir, fotosíntesi artificial, que és molt de moda, diem. Això no fan les plantes? Sí, també, però provem a millorar l'eficiència i fer el que volem nosaltres com a químics. Som interessats a fer el que volem nosaltres i no la naturalesa, la natura.
Escolteu-me, ha estat un plaer que ens hagi acompanyat. Gràcies. Ara, quan poseu el podcast, també tireu algun de Tarragona Ràdio, que en tenim un que fem amb l'ICAC, que començarem aviat, un altre que fem amb l'ITIC, que farem xiqueta temporada, i amb l'IPES també, que tu ja ho saps, que tu has parlat alguna vegada a l'Evoluciona de l'IPES, el programa que fem amb l'IPES, l'Evoluciona, que fa molts anys que el fem també, i que ara poseu el podcast i l'escolteu després aquests dies, també per anar reforçant el català.
Gràcies per acompanyar-nos, que vagi molt bé, i el tanto amb les calçotades, que són molt perilloses les calçotades. Un pocada, a més. Gràcies, un poble. Moltes gràcies a tu. Mira, veig algú del Quebec per allà, del Quebecua, pot ser? Crec que sí, que és del Quebec, del Canadà, però mira, fem una pausa que pugui seure el següent convidat, que és del Quebec, del Canadà, i parla també el català perfectament, i de seguida el saludem en directe. Des d'aquí, des de l'ITIC. Vinga, fins ara.
Recerca i Ràdio. Programa especial de Tarragona Ràdio des de l'ICIC amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de callar. Hasta luego, cocodrilo.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
I de nedo, per allà portem pràcticament una hora més o una hora i mitja de programa des de la seu de l'ICIC, en aquest dia internacional de la ràdio, repetint a l'espai, en aquest enclavement de Sant Pere i Sant Pau, aquí a les salades. I mira, us dèiem que teníem per aquí un Quebecua, jo crec que es diu un Quebecua, són del Quebec, del Canadà, i és un investigador que, a més a més, ja ens va acompanyar en un dels episodis del podcast que fem amb l'ICIC, el blau de Prússia, és el Xavier, Xavier Abel Snape. Xavier, què tal? Bon dia.
Bon dia. He dit bé el nom o no? L'altre dia tu vas preguntar abans d'entrar en directe, crec. Abans d'entrar enregistrar.
Xavier Abel? Xavier Abel Snape, però aquí la gent em diu Xavi, m'agrada molt. T'han catalanitzat, eh, ja? Sí, sí, sí. Tu tenies, abans de venir aquí, que recordo que vam parlar al podcast, que tenies ja un interès prèvi pel català, no? I com a persona del Quebec encara més, no? Sí, clar que vaig començar el català en Duolingo i...
Sí, vaig començar més o menys un any abans d'arribar a Llicic i com vaig explicar l'última vegada que
ens vam veure que a Quebec ens agrada molt quan la gent de fora aprengui el francès. I llavors, si jo tinc aquest principi, jo em dic que he de tenir el mateix quan vaig a fora. Llavors, quan vaig saber que hi va estar d'estadi a Catalunya, quatre mesos,
No tenia excusa de no aprender català.
Per cert, que deia-ho amb la Dèbora fora de micròfon, que són el mateix poble, la ciutat del Quebec o no? La mateixa regió amb la Dèbora que estava aquí davant, de l'IPES? La dona. Sí, també és canadenca, ha dit o no? Sí, i som tots dos de Montreal. De Montreal, les dues, eh? Sí, ella em va dir que és de la part anglòfona de Montreal, però jo vaig créixer en la part francòfona, sí. Molt bé. No us coneixeu, eh? Fins avui, no? No.
la primera vegada, però sí, és molt guai. Escolta'm, Xavier, què valores més enllà de la llengua d'aquí, de Tarragona, del territori, què és el que valores com a investigador que ve del Canadà i està aquí? Què és el que t'agrada? Doncs moltes coses, la veritat...
primer la gent amb qui treballo són molt guai el meu cap també Ruben i no que també tenir el sol tot l'any que ha ajudat molt per ser feliç i tot això avui no avui no avui no i aquí també aquest hivern hi ha més pluja però no
No, és tot que... És que des que vaig arribar aquí, la meva segona vegada, vaig tornar aquí en març de l'any passat i des que vaig arribar tot va funcionar per a mi. És com màgica, saps? M'agrada molt la meva vida aquí. El meu postdoc dura més o menys dos anys més i la veritat és que no vull...
anar-me d'aquí ara tot ha funcionat. Puc dir això, sí. I ha tancat part d'alguna colla castellera o encara no? D'alguna colla de castells ha tancat part o encara no?
Ah, una vegada vaig participar en els castellers, sí, però estic més o menys alt, es pot dir, només vaig poder estar a la base. A la piña. A la piña, sí, jo volia pujar i tot això, però em va dir, no, no pot ser.
Escolta'm, a qui vulgui anar a Montreal, què li recomanaries de la teva ciutat? Primer, que si poden parlar francès, millor, no? Sí, clar, a la gent li va agradar molt, clar.
i m'has demanat que... Què els recomanaria? Si algú ha de viatjar a Montreal, què ha de saber de Montreal o del Canadà? Ah, de turisme o... Sí, alguna recomanació. Moltes coses, la veritat. Montreal és més o menys una ciutat híbrida entre l'espírit europeu i nord-americà, que la part vella de la ciutat és molt...
molt xula també hi ha l'estat olímpic més a l'est de la ciutat però hi ha molta cultura també a Montreal molts restaurants famosos i l'ala
La vida nocturna també hi ha moltes discoteques d'on pots ballar tot això i la gent que viu a Montréal només diuen coses bones i també la gent de Toronto que jo vaig viure a Toronto s'enganx i coneix moltes gent de Toronto que diuen que Montréal és molt millor per celebrar que Toronto ja ho sé.
I tu què dius, tu què dius, tu Montreal o Toronto? Jo soc de Montreal, he de dir Montreal, però em va agradar molt Toronto també, sí.
Escolta, en Xavier, m'agrada molt tornar-te a veure, tornar-te a retrobar aquí a través dels micròfons d'aquesta casa, Tarragona Ràdio. Si voleu, recupereu el podcast de la temporada d'aquesta temporada anterior. Un dels podcasts veu de Prússia, crec que era el cinquè, es diu la Laura. Si no, busqueu, aquí n'hi ha uns quants. Estan tots penjats per les xarxes, a través de les plataformes. I veureu el que vam estar parlant amb ell, amb el Xavier, de la seva recerca. Perquè tu, per dir-ho en una frase, tu què fas a l'ITIC, per recordar-ho? Què fas aquí? Quina recerca fas? Sí...
Jo ara mateix treballo en macrocicles i ja veu que són molècules compostes de cicles de 12 àtoms o més.
i ara sí, treballo amb fotocatalisi i no puc dir massa coses perquè encara no està publicat però sí, treballem amb modificar la estructura de macrocicles que són utilitzats en compostos medicals i tot això i és una cosa que em motiva molt
I sí, estic molt emocionat de parlar més d'això quan està publicat, sí. Això vol dir que tens alguna primícia que està a punt de sortir, eh? Vull dir que no la diguis, no la diguis. Mantinguem-la. Xavier, una gràcia a tu, Xavier Abeles, Neit, gràcies del que ve, que aquí a Tarragona també hi ha com un Tarragoni més per aquí. Gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies i que vagi bé a tu també i a tothom.
És la Xavier Abel. I mira, seguim amb investigadors, perquè anem incorporant també veus aquí en aquesta, ja pràcticament la recta final del programa, avui gairebé dues hores de programa en directe des de la seu de l'IFID. I ara incorporem un altre investigador, que si el Xavier ha vingut aquí, ell també ha tornat al centre, en aquest centre, però ho ha fet després d'un periple a nivell internacional, doncs estan...
De fet, posant el foc en el talent, el talent que aquí és molt gran, el talent científic en general amb molts investigadors. I parlarem ara del doctor Jesús San José Orduna. Ell s'ha incorporat recentment a l'IFIC com a junior líder gràcies a una beca d'excel·lència de la Fundació La Caixa.
Després d'una trajectòria internacional, com us deia, ella ha tornat a Tarragona per liderar aquesta nova línia de recerca on convergeixen la química i la robòtica. Per tant, això serà interessant també en aquesta recta final, explorant com l'automatització i les tecnologies intel·ligents poden transformar la manera d'eficiència al laboratori. Doctor Jesús San José Ordún, aquest home, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia. Com estàs? Estic molt bé, és un plaer estar aquí. D'on vens, d'on tornes? On has estat? Si vols et puc explicar una mica la meva trajectòria des de la meva vida, perquè jo vaig néixer a Santa Coloma de Gramenet, però jo em considero granollerí perquè tota la meva vida pràcticament he viscut a granoller, llavors em considero...
De Granollers. De Granollers, sí, sí, exacte. Llavors, jo no puc dir que tinc la típica carrera investigadora, que puc dir des de petit jo tenia clar que volia ser investigador i ser químic. Perquè jo vaig tenir uns quants dubtes, però va ser més o menys a l'acabar el batxillerat, que llavors vaig decidir començar la carrera de química a la Universitat de Barcelona. Llavors vaig fer la carrera i el màster.
I en aquest moment encara no tenia clar del tot el que volia fer, però vaig tenir una mica la sort o la serendípia de buscar diferents sortides, i és quan vaig trobar l'ICIC, que es va obrir una posició de doctorant per començar la tesi de la Mònica Pérez Temprano, que també en aquest moment ella tenia...
la posició de grup líder. Llavors, ella va començar la carrera de la mateixa manera que jo vaig començar la tesi doctoral. I aquesta experiència va ser... uau, transformativa per mi. Em va canviar la vida perquè, com et deia abans, quan era petit no ho tenia molt clar, però va ser durant aquests 4 anys de tesi doctoral... Espera, espera, què volies ser de petit? Què volies ser? De petit què volies ser? No ho tenia clar. No ho sabia. Volia ser de tot, eh? Bueno, jo era el típic nen petit que era molt passat, que sempre preguntava el per què de les coses...
Sempre he sigut molt curiós, que em sembla que és una habilitat que tothom aquí ha de tenir una mica quan fem investigació. És per què això, per què allò. Però també m'agradaven les matemàtiques, la física, la biologia, una mica tot. Les coses normals, no? Sí. Què has fet fora d'on has tornat ara, d'on has estat, abans de tornar cap aquí? Sí, doncs mira, després de fer els 4 anys aquí a l'ICIC a Tarragona, vaig decidir una mica escapar de la meva zona de confort, perquè el que vaig fer aquí a la tesi era molt...
química fonamental, entendre com funcionen les reaccions químiques al nivell més bàsic de com es trenquen els enllaços i com es formen. Llavors, això em va obrir la ment i em va fer veure la química d'una manera molt interessant, però, tornant a la teva pregunta, això va estar molt bé, però et volia una mica escapar de la zona de confort i veure altres formes de química en altres llocs. Llavors, és quan vaig decidir
Vaig marxar primer als Països Baixos, vaig estar a la Universitat d'Àmsterdam i vaig fer un tipus de química completament diferent. Vaig passar de la química superfornamental a, el contrari no, però fer més l'aplicació industrial. Llavors, reaccions químiques més bàsiques, però entendre una mica com aquesta translació dels conceptes bàsics a la realitat i a la indústria, com funciona aquest pas.
Llavors vaig estar uns tres anys i mig a la Universitat d'Àmsterdam amb una Marie Curie postdoctoral fellowship i això també em va donar com una perspectiva molt diferent de com la química funciona i com és aplicada també a nivell més real.
I la robòtica? Clar, aquí ve la robòtica. A veure, explica'm què faràs per aquí, perquè això és interessant. Clar, el meu primer contacte amb la robòtica va ser aquí, a la Universitat d'Àmsterdam, amb el professor Timotí Noel, perquè jo quan vaig començar allà, el meu plan no era fer robòtica, però quan vaig començar el grup...
També com a la mateixa vegada va haver un projecte que estava començant a construir robots. Bàsicament la idea de construir aquests robots era perquè fessin reaccions químiques en comptes de la persona. I això té molts avantatges, també té alguns problemes com tot, però principalment el que volíem fer és dissenyar un robot que tu li dius la reacció química que vols optimitzar
li dones el play i després d'un dia o dos o una setmana et dona les millors condicions perquè aquesta reacció química sigui el més òptima possible. Llavors aquest descobriment va ser superimpactant, vam tenir molt d'impacte a nivell dels Països Baixos, va ser publicada la revista Science Magazine, que és una de les més prestigioses, i quan vaig veure aquest projecte va ser, això és el present i el futur de la química, llavors em vull dedicar a això en el rest de la meva carrera independent.
La revista Science, perquè ho sàpiguen els oients, que no estan avançats al món de la ciència, no publicen qualsevol cosa. Hi ha un comitè molt rigorós de tria dels articles que arriben, també un comitè intern, un altre extern, hi ha tot un seguit d'avaluacions. A vegades fan sugerències també perquè modifiquis l'article, perquè...
hi puguis afegir informació, vull dir que allí no publicarà tothom. No, va ser força difícil. Des que vam enviar l'article a la revista, va trigar més d'un any de discussions amb els revisors perquè l'acceptessin. Va ser força difícil, però bueno, va ser un final feliç.
Laura Hernández, bon dia novament. Bon dia, aquí continuem. Has començat i t'hi tancarem, també amb tu. Molt interessant el que està explicant, és a dir, que aquí està parlant de robots que faran reaccions químiques d'un robot, no?
Sí, sí, sí. Aquesta tasca més del dia a dia, d'estar al laboratori i tal, que deixa més temps per pensar en noves idees i per tenir aquesta part més de l'investigador, del creatiu. Al final, un investigador és una persona molt creativa.
Un dels principals problemes, entre cometes, que tenim a la química és que des del moment que tu tens una idea que vols provar fins que la pots provar, moltes vegades necessites setmanes o mesos per sintetitzar aquestes molècules que vols provar. I això al final acaba sent un procés molt repetitiu.
Llavors, si podem treure aquesta feina superrepetitiva dels investigadors perquè la faci un robot i tu, en paral·lel, pots pensar millors o altres tipus de reaccions que vols estudiar, llavors optimitza molt i fa la vida molt més fàcil del químic. Una altra pregunta que tinc jo, Jesús. El robot l'has portat o s'ha quedat allà? L'has portat cap aquí? Aquell s'ha quedat allà, però la meva idea és intentar construir un de nou aquí a l'ICIC, tard o d'hora.
Molt bé. Ja farem, mira, farem un podcast del robot, eh? I ho expliquem, eh? Sí, sí, al lado de Prusia, que el robot també, que parli el robot.
Jesús, un plaer, Jesús Sant José Òrgola. Gràcies, un plaer. Moltes gràcies. I ens anirem veient per aquí. Te reservem un capítol pel robot del Blau de Prússia per parlar-ne en un proper capítol en aquesta cinquena temporada. Gràcies, que vagi bé. Està encantat. Adéu, merci. Bé, Laura, mira, qui s'incorpora aquí? El Joan Guillem Mallans? Denver 7, o no? Un altre robot.
Avui no has tingut com a Denver, no? No, no, avui ja tinc veu humana. La Laura i el Joan Guillem Mallans són dos dels integrants del podcast Blau de Prússia que fem per quarta temporada l'any anterior i veurem si ara en podem fer una cinquena, no? Perquè seria la idea, deixem tocar fusta. Ara parlem de millor, que estava per aquí fora, no puc parlar, ha marxat. Però vaja, la intenció és continuar i, per tant, seguir divulgant la ciència a través de...
De podcast, de forma podcast. Sí, sí. A mi saps què m'agradaria? M'agradaria que la gent que ens ha escoltat ens pogués dir, no sé, què li agradaria continuar escoltant. Saps? Això m'agradaria, tenir aquest diàleg també.
Sí, sí, estaria bé, la veritat. Jo també tinc, com moltes coses al cap, però estaria bé fer una reunió d'estes, un team building creatiu, com el que vam fer l'altre cop, per donar-li un parell de voltes. Per qui no estigui al cas, l'última temporada ha estat la nau Margulis, i l'entreu crec que també, si no recordo malament, que els científics d'aquí, del centre, feien pujar la nau, i allà explicaven solucions des de fora, d'un espai...
exterior, solucions de problemes de química aquí. Una mica era això, eh? Vosaltres sabeu part de la tripulació, Capitana Vigó, un android d'Enver, falta també la Marta, que no ha vingut, però que forma part també del Capitana Barquino. No, Barquino no. Barquino. Barquino. I això, coproducció, Tarragona, Ràdio i Cic, en fi, producte que ja n'hi ha distribuïts a multipetaforma una cinquantena llarga,
Per tant, ens podeu localitzar la carta i, si ens ho voleu dir, ens ho podeu dir a través de les xarxes, del mateix centre, de Tarragona Ràdio, Instagram, Twitter... Hem estat explicant des de fa quatre anys la recerca que s'està fent aquí a l'ISIC. Comptàvem amb nosaltres, amb una història narrada, i aquí fèiem unes preguntes als investigadors i les investigadores que participàvem experts en la temàtica i els donaven aquestes respostes.
Bé, ha sigut la manera en la qual nosaltres hem pogut transmetre la recerca que s'està fent aquí a l'ISIC i volem continuar. De fet, els investigadors i les investigadores que han participat estan supercontents. Sí, això està molt guai. Jo també com a iniciativa m'agrada molt des d'aixe punt de vista, perquè no sempre com a persona que està en un laboratori vas a poder tenir l'oportunitat d'afrontar-te a un micro com estem ara nosaltres aquí
I el feedback que ens donen és com que interessant, no?, també haver pogut participar, haver pogut exposar-se d'aquesta manera, inclús, jo què sé, el producte final, no?, el capítol, poder donar-lo a la família, poder donar-lo als altres col·legues i dir, mira, mira, si estic investigant, però també la comunicació científica és una part del treball, aquí estic fent-la, i no sé, aquest punt em sembla super, super top, també.
Doncs escolteu-me, cinquena temporada, no en parlem més, no? Quedem un dia per fer el brain... El brainstone, el brainstone, bueno, és. I decidim el format i també que ens ajudin els ullens a fer-ho. Laura Hernández, gràcies també per tota la producció d'aquest dia i d'aquest dia especial, i també al Joan per tot aquest suport en aquesta cinquena temporada que arrencarem del Blau de Prússia. Moltíssimes gràcies i Feliz Dia de la Ràdio.
Felic dia a la ràdio. També per a vosaltres i al Poz, que tota la gent fa possible a Blau de Prússia. Felic dia a la ràdio i també per tots els oients, aquests 50.000 de cada mes, que avui us hem recordat l'entrada a l'obertura del programa a l'editorial i que us seguim recordant. Tanquem el programa avui especial des de l'ICIC, parlant de recerca i parlant de ràdio. Avui tenim imatges també de l'Adrià, que després podreu veure un vídeo amb el Lluís Comas a la part tècnica, Joan Andreu Pérez a la producció, en fi, tot aquí que fa possible el programa.
el Miguel González, l'Abrio Rius, l'Aura Guàs i qui us ha parlat, Josep Sunyet. 10 segons i arriben les notícies. No marxeu, adeu. Bon dia, són les 11.