La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Ui, us heu canviat de lloc, eh? No esteu a lloc habitual, eh? Heu canviat les peces de lloc. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Et dóna toc. No ets allà, eh? Què dius? Que què? Que és qui te dóna toc. Tic-tac. Tic-tac.
Digueu bon dia. Entre el toc i el hype, avui... Per avui hi ha espai d'humor o no? Hi ha espai d'humor, sí. Per humor hi ha la meva veu, si vols. Núria Cartanyà, bon dia. Quina veu de moc que té el Miquel. No, no. S'ha recuperat. Per això ens hem canviat de lloc, perquè així els refredats estem a un costat. Però heu de prendre més a prop de tu el carabelet. Escolteu-me la meva experiència. Mel, mel amb llet i un toc de conyac. Mel, llet i una mica de conyac. I
No sé si això es pot explicar en directe, però hi ha una aspirina infantil. Això m'ho feien a mi de petit. Jo sí que em feien de petit. Una aspirina infantil... Ja no existeixen, no, les aspirines infantils? No, no, no. Les van prohibir, segurament. Si poguéssiu triar en qui aniríeu de festa una nit, que ja no existeixi, que estigui a l'altre món, a qui triaríeu? Jo ho tinc superclar. Sí?
Aixos diu fejai. Aixos diu fejai. A Federico García Lorca. Mira, coincidiríamos tres.
Coincidiria amb tots tres, jo també vindria aquí. Ja esteu, jo t'ho tinc claríssim. És curiós que no hi ha veu de Federico García Lorca. No hi ha veu d'ell. Hi ha un enregistrament de piano que diuen que hi ha el sospita que ell canta en algun moment quan interpreta el piano. Hi ha un enregistrament, però no hi ha veu d'ell. És molt curiós. Hi ha una veu feta per intel·ligència artificial a partir del que pensen o creuen que pot ser la veu de Federico García Lorca. Però mira, si jo, si vols, te la busco. Però m'ha agradat tan poc
que ni te la recomano que l'escoltis. Perquè, clar, es basa tot en teoria. I jo no me la imagino així. Però, bueno... Tu en quin idees de festa?
Que no hi sigui, no ho sé. Amb el Freddy Mercury. Per exemple, també. Seria molt divertit. Ostres, ostres, jo estic adormida encara, no sé aquestes preguntes. Doncs pots triar la festa, el que vulguis, la de l'abril, el Freddy Mercury o el Miguel. Ja està. Bé, tot això bé, Tom, perquè d'aquí una estona parlarem de Freddy Cogarcia Lorca amb una obra que no us heu de perdre avui mateix al Palau Finale de Congressos,
A les 9 del vespre, ja sabés, és bona hora, eh? L'orca entre Dionysos i Bacchus. Bacchus? Ho dic bé, això? No. Bacchus, segurament. Bacchus, deu ser Bacchus, eh? D'aquí una estona en parlem amb el Marc Jornet, amb el dramaturg i amb el Xavier Pastrana, el director del Cor...
del cor de Ciutat de Tarragona, que han fet aquesta adaptació. Està molt bé, perquè hi ha moltes coses interessants dins el mateix espectacle i avui en parlarem més en el marc dels actes de la programació als 90 anys de la visita de l'Orca a Tarragona. Visita de l'Orca a Tarragona, de la qual tampoc hi ha veu. Ja està. Però hi ha algú que en sap molt d'aquella visita.
Andrem a la muntanya avui? No, no, avui no, no, vaja. Sí? Bueno, una miqueta. A la muntanya? A la muntanya. Però a la muntanya petita. No, no escalar, no escalar. A la petita sí, a la petita sí. Els tronets. Clar, li dius muntanya. Sí, el Pep ja diu. A la muntanyeta. Bueno, avui sempre estarem en un pont de Mahoma al Calípolis, però això serà la tarda, eh? No, no, no. Estàs content? Jo molt, molt, sempre. Cufoi, de que arribo a la muntanya. Bueno, anem a la muntanya. He preparat un cestell. Ah, val, val. Ara, ara, ara.
Ara ha costat això, eh? Connectarem amb algun punt del territori, no sabem quin, i tampoc ens ho diran, perquè si no els haurien de parlar els dos, on estan buscant aquest matí bolets, aquest matí estan buscant bolets, i connectarem amb ells, amb els boletaires de l'Associació Micològica Tarragona, perquè reparen ja l'exposició del cap de setmana al Pati Jaume I, i clar, evidentment els bolets s'han anat a collir.
Però qui va buscar bolets un dijous al matí? Ells, que... Ah, bé, perquè la seva feina és buscar bolets. Però tu feia una setmana, ens deies... La teva feina... Ai, no. Fa una setmana, Pep, tu ens deies que no anéssim a la muntanya a buscar bolets, que no n'hi havia. Sempre diem els bolets. La veu de l'experiència ens deia... Per això els bolets sempre t'ho diran. Sempre et diran que no n'hi ha. No, n'hi ha. Sempre diran que no n'hi ha. I si diu no... Sempre diran que no n'hi ha, perquè si no, clar... Si no... I si se'ls escapa el lloc, no? Després t'han d'eliminar.
Et pelen, sí, sí. Si tu convies algú a buscar bolets amb tu i diu allò que els vas apelar. L'anem per feina. Vinga, que pot ser que parlem amb els boleteires que preparan aquesta exposició del cap de setmana i que ens explicaran on estan exactament collint bolets avui. Sí o no? No, no ens ho diran.
Pep, no pot ser que li donis el vi abans d'entrar al programa. Mira, de vi en tindrem també perquè parlem amb el de... Expliqueu vosaltres les coses o l'estic explicant tot jo? Sí, perquè farem tertúlia amb denominacions d'origen perquè aquest cap de setmana, entre divendres i diumenge...
tindreu l'oportunitat de conèixer les diferents denominacions d'origen del territori del vi. I parlarem amb la Maria Rosa Blanc, presidenta de la denominació d'origen de Tarragona, i amb l'Elisabet Faez, la secretària de la denominació d'origen de la Conca de Barberà.
I canviant de tema, aquest cap de setmana, dissabte concretament, al barri Mariné del Serrallo se celebra una festa de la igualtat i la diversitat, amb diverses propostes, amb música, menjar i, doncs això, per celebrar, també reivindicar l'amor i la llibertat. Després arribarà la secció d'humor amb el Miquel González, avui diu que una miqueta més breu, perquè és que no tenim pífies, Miquel, no tenim pífies ja. Efectivament, no.
Quineus amb aquesta paraula. Efectivament. I després proposta cultural, d'agenda cultural, però d'una banda marxarem a la sala a trono per explicar el de Jaume I, que representa que és un intent d'una presidenta extremista de la Generalitat, la Lídia Ubiols, per aconseguir la catalanitat més pura en el govern de Catalunya i en tota la societat. El de Jaume I.
Té de particular aquesta obra que ve de la mà d'una companyia tarragonina, el Celcia, i s'estrena a la Salatrona de moment, avui, de fet avui, i si us agrada, és com una preestrena, si us agrada molt, molt, molt, la podeu tornar a repetir de cara al mes de febrer, que tindran ja, doncs, doble estrena. Molt bé.
Ah, i celebrem els 40 anys de Zona Zalata Sí Que presenten aquest cap de setmana aquella obra Dos tontos Yo era tonto y cuando vi esto fui dos tontos Alguna cosa sempre s'hi van demanar el títol però va per aquí Zona Zalata 40 anys Està molt bé Aquí hi ha textos d'Albert i en fi està molt bé S'ho explicava també el Joan Pasqual amb unes tertúlies i pinta molt bé aquesta obra de profunditat també perquè al cap i a la fi parla d'allò que fa bategar a la gent en el dia a dia Com la música
Avui música, gràcies, Abril, Miguel, Núria, música que ens arriba en la primera opinió del dia, en l'Espineta en Tarragonins, el llenguatge en particular, el llenguatge de la música, el títol de l'OPI que ens fa l'exalcalde Pau Ricomà. Espineta en Tarragonins, la veu de Tarragona.
sense saber-ne de música, sense saber interpretar, neguir-se una partitura musical, només escoltant unes notes, uns acords encadenats, sabem distingir gairebé tothom si estem davant d'una peça de flamenc, d'un blues, d'un rockabilly o de qualsevol altre ritme. Per què? Possiblement perquè tenim la sensibilitat musical
apresa, fins i tot potser agradada genèticament, amb el que sense saber per què distingim els llibres musicals. I això es converteix en emocions. La música, més que qualsevol altra art, té un llenguatge universal. Un llenguatge que, tot i que no estiguem capaços moltes vegades d'escriure'l, som capaços d'interpretar-lo.
Per què? Per exemple, un d'equip de futbol, un entrenador, amb una plantilla on hi ha jugadors europeus, llatins, africans, de qualsevol part del món, són capaços de posar una música que els estimuli, que els activi, i en totes actua de la mateixa manera.
Per això jo vull explicar-vos, o comentar-vos, o fer-vos reflexionar sobre aquest impacte, sobre aquesta força que té la música com a llenguatge, com a instrument de comunicació universal. Segur, qualsevol més que altre tipus de llenguatge. Música
Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Música
Bona nit.
Doncs ja en serveix per ambiental, que podrem veure aquest vespre a Palau de Fires i Congressos, a la Sala Polivalent, a les 9 de vespre, eh? Molt bona hora per aquesta obra, L'orca entre Dionísos i Bacus, amb dramaturge de Marc Jornet. Marc Jornet, bon dia.
Hola, molt bon dia. I Xavier Pastana, director del Corcitat de Tarragona, que també hi posem la música com aquesta, semblant, similar. Bon dia, benvingut, Xavier. Bon dia, bon dia. A costat. Ara parleu fora de micròfon, clar, parleu de coses. Nosaltres dèiem abans que no hi ha veu de l'orca, no hi ha constància que hagi veu seva interpretació piano, sí, no?
i sospita que podia cantar en algun moment d'aquesta interpretació. Això que estàvem sentint forma part dels enregistraments que va fer l'Orca, de les canciones españoles antigues que ell va recollir. Va recollir una sèrie de cançons populars, llavors les va enregistrar amb aquesta cantant que era l'Argentinita, que era una top de...
de l'època. I diuen que en una d'aquestes peces enregistrades podria ser que se sentís a l'orca cantant una miqueta, però és bastant dubtó. Molt poc, eh? Mira, això era l'any 31, eh? Tot plegat bé arran de la promoció dels 90 anys de la visita de l'orca a Tarragona.
I aquí, doncs, aquesta obra que podrem veure aquest vespre, amb ell com a protagonista, aquest homenatge a l'Orca, però també, doncs, amb una proposta que fa selecció de textos, que has fet tu, que has volgut de triar entre molts textos, imagino. Sí, clar, la vida m'ha portat a... Ara m'adono a compte que alguna cosa és sobre l'Orca,
i és el bonic de la meva feina, que no cal estudiar massa perquè la vida ja et porta a xocar contra anècdotes, no? I hi ha uns textos preciosos de l'Orca que són les conferències on ell d'alguna manera ofereix una visió molt suggerent sobre el món de l'art, no? Llavors, la selecció musical, que era ja del Xavier i del Corc,
En el fons el que es remetia era a poemes musicats o a aquestes cançons populars amb aquest caire folclòric. Llavors jo vaig agafar una miqueta el repte d'intentar fer que el públic, en pròpies paraules de l'orca, entengui el per què l'orca diu allò.
o, diguéssim, des de quina mirada creativa l'orca ho fa. I aquestes conferències són molt sugerents. N'hi ha una que ens parla sobre el duende i, d'alguna manera, ens està rematent en aquesta màgia, en aquesta mena de poder invisible que té un cantaor o un bailaor andalús. Una altra que ens parla de la tristor de les cançons de bressol
de la pelínsula ibèrica, que tot el rato és quasi una cançó més de mort que no de vida, ens parla també sobre el fet poètic, ell s'emmiralla molt en Gòngora, però clar, quan t'emmiralles en algú vol dir que també estàs parlant a tu mateix, llavors tots aquests textos, diguéssim, es van tramant per fer les transicions entre cançó i cançó i oferir-li al públic un retrat polièdric, però jo crec que molt suggerent sobre la importància i la figura de l'orca.
Un espectacle, de l'orca deien que quan entrava a algun lloc l'espai s'emplenava de l'orca, tenia un gran magnetisme com a persona, una gran personalitat i que es notava, és a dir, omplia l'escenari, si entrava a un escenari l'omplia. També omplireu l'espectacle, si omplireu l'escena, perquè hi haurà també un ballerí, hi haurà el Pol Jiménez, el Gerard Marçal, flautista, saxo, és a dir, és tot un espectacle, això, el cor, evidentment, no?
Sí, aquí, una de les coses que sí que hem fet, sobretot que ha fet el Marc, és aprofitar molt l'espai en el que cantem, és a dir, l'espai polivalent és un espai molt, molt gran...
I s'acaba aprofitant tot. I llavors, amb aquesta cosa d'una miqueta de 360 graus i d'omplir l'espai, tenim també un prisma d'artistes. Llavors tenim això, una actriu que declama uns textos, també tenim un cor que diu uns textos...
després tenim un instrumentista que és el Gerard Marçal, que a vegades està amb el cor, a vegades està amb el ballerí, el ballerí de vegades reacciona a la música, de vegades reacciona al text, llavors això és una visió molt poliàtrica i molt envoltant, diguem-ne, pel públic. A les 9 vespre avui, eh? Anem a sentir l'altre les cançons, perquè he hagut d'arranjar aquestes cançons, eh? Sí, el que hem fet amb aquests arranjaments són els arranjaments nous, fets per l'ocasió,
en el que he fet una versió coral d'aquestes peces que va enregistrar l'Orca. El que passa és que hi ha una edició d'aquestes obres, però es va fer posteriorment a la mort de l'Orca i l'edició aquesta no acaba de respondre exactament al que feia l'Orca. El que he agafat jo és agafar exactament el que troca l'Orca i intentar-ho passar a una versió per piano i cor. Aquesta, per exemple, demà sentir-la...
Lentamente temblor viejo del río. Pasegando lentamente temblor viejo del río. Mientras que una rama la toma,
Hi ha moltes veus, eh? Aquesta és una altra, eh? Però vaja, tenim un cor, per tant hi haurà moltes veus, eh? Sí, exacte, i hem agafat aquestes obres de l'Orca com obres d'autor amb textos de l'Orca. Llavors tenim obres d'autor català, d'una compositora cubana, que és aquesta que estàvem escoltant, i també d'un compositor de Múrcia.
Marc, el títol és teu o no? No, el títol és de l'orca. De l'orca. És com quan fas Shakespeare, que ell mana més que tu, doncs amb l'orca mana molt, no pots deixar-lo. Llavors ell ja havia posat el títol. Està escrit al diari de Tarragona de l'any 31 i remeta a un moment on ell té curiositat per entendre què són els grallers i les gralles.
perquè està visitant Tarragona per Sant Antecla. Llavors, està allí, a la zona que ara hi hauria el motoclub, fent un cafè, i els hi pregunta, els grellers, això com funciona. Ell era un gran apassionat del folclore, era un gran estudiós de totes les tradicions de la península ibèrica, i llavors, en aquell moment, es veu a si mateix sentat al costat d'un Dionissos i d'un Bacus, que és una mica la... no sé com expressar...
L'Orca coneixia perfectament Madrid, coneixia perfectament Barcelona, però jo crec que en Tarragona descobreix un món una miqueta diferent del que entén quan està a Barcelona, que li remeta a l'antiguitat i per això ell ràpidament fa una connexió
amb l'antiguitat, amb els ritos bàquics, i veu en Santa Tecla, diguéssim, un fil de continuïtat d'allò que ell potser només ha llegit quan llegeix les antigues tragèdies greges. I ho veu, i se li fa carn, i s'il·lumina, i ens regala el títol, i també m'agradaria d'alguna manera dir que
Això que sembla un projecte fet de trossets, en el fons, quan estàs allà, té una unitat estètica i una experiència per l'espectador molt interessant. És a dir, tot agafa com una coherència, un cop està posat en l'espai, i unes sonoritats que ens remeten a alguna cosa com sacra, i crec que també està bé mencionar aquesta paraula en relació a l'orca, i crec que l'experiència és molt suggerent, crec que estem trobant alguna cosa molt particular pel públic.
L'orca hi és, eh? L'orca hi és. És omnipresent, eh? Ja ho veureu. Deu estar aquí també, ara mateix. És omnipresent, no? És a dir, que fa de director, fa de director musical, fa de tot, eh? Sí, sí, sí, absolutament. De fet, també per això deia aquesta voluntat d'arranjar aquestes peces que havia tocat l'orca respectant exactament el que havia tocat ell, com ho tocava ell, també forma part d'això, no? Diguem que el pianista, per exemple, estarà gairebé fent de l'orca.
gairebé, perquè està que s'ha posat nota per nota el que feia, fins i tot algunes coses una mica rares, però les hem mantingut igual perquè formàvem part de la seva manera de ser, també. Hi haurà música, ball, text, és a dir, que és una combinació de molts alumnes, no? Sí, i d'artistes d'aquí, és a dir, la Mariel, que és l'actriu que declama els textos, dic declama, perquè dóna una mica el ritme amb bante, però ja m'enteneu, en el fons és una noia que ara mateix està estudiant a l'Institut del Teatre que va sortir de la primera promoció
del grau en arts escèniques que s'està impartint aquí el Martí Franquès, que en el fons és una cosa relativament nova i és un grau públic d'una formació professional
en actuació teatral, no? I aquest tipus de projectes jo crec que també són interessants perquè ens permeten tramar coses que és molt difícil tramar-les en el dia a dia. I, bueno, ens permet col·laborar amb el Xavier, que és un privilegi per part meva, però que en la vida regular no ens hi trobem, no? I crec que aquest tipus de projectes ens ajuden també a visibilitzar la potència artística d'una ciutat com la nostra.
He estat fàcil, heu connectat bé. Sí, amb el Marc sí, a més a més, jo amb el Marc puc fer una cosa que és que jo li explico una idea que tinc i ja construeix tot i jo no m'he de preocupar de res, que crec que és l'ideal. Jo em preocupo de la música i ens deixem portar, però tot i així crec que sempre hi ha com feedbacks d'un costat cap a l'altre i crec que això és el que fa que al final quedi un espectacle molt rodonet i molt compacte.
Només es podrà veure avui, això? Jo crec que hem de fer mans i mànigues perquè no sigui així. Però, bueno, avui sí que us veurà. Avui segur. Però estaria bé, no?, que això... Gires una miqueta, no?
O girés o repetís. Avui a les 9 penseu que és entrada gratuïta, lliure, però fins a cobrir l'aforament. L'aforament entenc que és tot al voltant de l'espai polivalent. Allò és gran. Sí, l'aforament és limitat. L'aforament és limitat a 200 persones perquè hi ha un cert moviment que s'ha de fer de públic i això no ens permet fer-ho molt més públic.
Hi ha moments d'aquells que m'han explicat en alguna ocasió d'alguna obra o d'un espectacle que la gent s'emociona molt, és a dir, que la gent té com una mena de catarsica col·lectiva i que diuen aquí ha passat alguna cosa que no sé què és, però ha passat. Jo sempre m'intento guiar per les meves sensacions quan estàs assajant. Si de sobte en una cosa tan freda i tan tècnica com és un assaig, que estàs pendent de mil coses, hi ha un moment...
que tens una sensació de llàgrima, és que ja està passant alguna cosa. I ahir mateix, quan estàvem assajant el meu cor, hi havia moments de molta bellesa. Jo crec que és una bellesa que no sorprèn, sinó que va venint a poc a poc, que jo crec que és la més interessant. La que d'alguna manera et va transformant per dintre, i quan acabes dius, no sé ben bé què m'ha passat, però he sortit una mica diferent de com he entrat.
i crec que el Xavier amb la música ho està aconseguint i crec que l'experiència serà molt gratificant.
La música acaba directa a l'ànima, sempre. Via directa. Hi ha intermediaris, eh? Sí, a més, tal com ens ha muntat el Marc, l'espectacle, fa que el públic estigui realment molt, molt a prop de la interpretació, que és una cosa que en els concerts habituals potser a vegades costa una miqueta més. Però en aquest cas és que hi haurà moments que pràcticament estaran dins de la música pública i crec que serà molt emocionant. Mira com aquesta.
De noche me salgo al patio y me harto de llorar, de vergués aquí a los altos y tú no me lo quieres.
També és l'Argentinita aquesta? Sí, sí, sí, aquesta també és l'Argentinita, que com veieu, a part de cantar, també ballava, tocava les castanyoles, el cor només cantarem, però la resta està cobert també.
Ja per anar acabant, com ha estat? Ell deia no descobrir, sinó estar permanentment en contacte amb l'obra de l'orca, perquè com a dramaturg, evidentment, entra. En el teu cas, no sé si l'has descobert, la figura de l'orca, o t'hi ha costat més amb aquest muntatge.
Jo amb l'Orca, clar, jo hi he arribat a través de la música, amb l'Orca. O sigui, el primer contacte que he tingut amb la poesia de l'Orca sempre ha sigut a través de la música. O sigui, per mi, sempre que llegeixo, és una mica musical, perquè sempre m'he trobat amb això. I és curiós perquè...
No sé si conec cap obra que faci servir text de l'Orca i que no m'agradi. Si alguna cosa té el text de l'Orca que provoca inspiració, a més a més, independentment d'on sigui el compositor, si hi ha música catalana amb text de l'Orca que funciona meravellosament bé, però és que també hi ha música de Sostakovich amb text de l'Orca i també funciona meravellosament bé, perquè realment...
L'Orca és un poeta d'unes dimensions, que potser això m'ho comentava el Marc, que potser encara no som conscients de què significa haver pogut tenir aquesta figura en aquest país. I a Tarragona fa 90 anys, eh? Comencem quan parlàvem al Vella fent un cafè, o el que sigui, al motoclub, a la tercera, miren com passen els tarragonins i tot plegat. Sí, sí, sí.
Jo estic d'acord amb això que ha dit Xavier. Jo crec que encara no tenim suficient perspectiva per valorar suficientment l'orca. Jo crec que estem parlant d'una figura tant o més important com Shakespeare. I el fet que l'assassinessin els feixistes, el fet del seu silenci durant 40 anys, el fet de la dificultat de recuperar-lo, no des d'una mirada folclòrica, sinó des de la seva pròpia modernitat, això ens dificulta la perspectiva. Però és que estem parlant d'un capital cultural d'unes dimensions que encara no sabem la bastar.
I d'un espectacle que podreu veure avui a les 9 al Palau Fira de Congrés, l'Espai Polivalén, que és una autèntica joia. No us ho perdeu, perquè hi ha 200 entrades i segurament algunes ja han volat. I tant de bo que es torni a repetir un altre dia. Marc Jornet, Xavier Pastrana, gràcies. Enhorabona per la feina, tot l'equip, tot el conglomerat de gent que participa en aquest espectacle i que sigui un èxit. L'Orca entre Dionissus, Dionissus i Bacus. Gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Mar Vella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Mar Vella Futbol Club.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
I va, seguim, que us ho vam parlar ara de la 14a edició ja de la mostra de bolets de tardor, que arriba el cap de setmana, aquest 15 i 16, al Pati Jaume I, 14a edició, i com sempre darrere l'Associació Micològica de Tarragona. Tenim els seus integrants hores d'ara buscant bolets, perquè evidentment per fer la mostra primer s'han de collir els bolets,
i després classificar-los, que porta una feina per s'han de buscar diferents tipus, tipologies, tipus de bolets, més enllà les que són estrictament comestibles, que són més coneguts. Podríem parlar dels ceps, si és que encara n'hi ha, podríem parlar de l'ou de reig, que no n'hi ha gaires, o dels rovellons, que comença a veure, n'hi ha, a menys aquí a casa nostra. Anem a saludar, tenim el Fernando Segura i l'Ernest Gatell, que estan per algun lloc de la muntanya, que no ens diran, no ens diran segur, buscant aquests bolets. Ernest Gatell, molt bon dia!
Hola, molt bon dia. Estem en aquests moments pujant cap als ports de desell per la zona aquesta. Ahir vam estar per la zona del Pirineu, el port de Cantó, i hi ha un altre grup que està en una altra zona. O sigui, anem redistribuint-nos per totes les zones, perquè en guany no és que siguin massa abundants els bolets. Hi han hagut petites florades, però no hi ha molta varietat.
De fet, per aquí a casa nostra de Rubelló no n'hi ha gaire. No, no, ni de Rubelló ni de gaires coses. Vull dir, van començar a sortir quatre camadrols, però quatre, no n'hi ha molts. Rubellons ara sembla que comencen per la zona d'aquí de la Mossara i tal, perquè l'altre dia hi havia de petitets...
però amb el que ha plogut aquests dies semblava que seria millor i no, no, no arrenca i a més vas en un bosc i trobes una cosa o dues espècies vol dir no trobes res més vas en un lloc hi ha algun rovelló però no hi ha res més vas en un altre lloc hi ha unes coses, unes llanegues però no hi ha rovellons o no hi ha per parlar d'espècies conegudes i convertibles no diem ja les espècies que busquem nosaltres per l'exposició però bueno, anant per tot arreu per a Pols de Besseida hem anat cap al Pirineu
Hem anat, anirem a diversos llocs, aquí a la zona d'aquí de l'Aleixà i de Montrada i de la Monsara i cap a Carol i altres llocs. Amb tot això creiem que podem tindre més d'un centenar d'espècies a l'exposició, però en guany s'està posant difícil.
No sé si és el fred, que no ha fet fred, perquè de pluja n'hi ha hagut, eh? Sí que ha plogut, eh? Sí, sí, pluja n'hi ha hagut. Jo penso que és la temperatura. Penso que és la temperatura que ha fet massa calor i això, bueno, no ho sé, no ho sé. És difícil perquè, a veure, l'altre dia em deia una senyora, ah, comencen a sortir fer un mix.
Això vol dir que el rovelló s'ha acabat. No, si el rovelló n'hi ha començat. Vull dir, és que teòricament, vull dir, abans, clar, quan començaven els fedrolics, els rovellons ja no n'hi havien, perquè els fedrolics venien ara i els rovellons ja havien sortit a finals de setembre o a octubre. Ara no. Ara comencen els rovellons després que ja fa 15 dies o 3 setmanes ja s'estan plegant fedrolics. O sigui que està canviant molt tot.
Digue-li canvi climàtic, digue-li... En fi, doncs, allò que ens passa... Es difuminen les estacions, es difuminen, no? Sí, sí, canvien les coses, sí, canvi climàtic o el que m'hi vulguis dir, això és igual, però, de fet, les temperatures no són les normals. I ja fa temps que tenim això per tots sants, doncs, que en ves de castanyes la gent demana gelat, però quan, a pesar que les temperatures s'han allargat molt més, han pujat, després tens períodes de fred igual...
No ho sé, volia ser complicat. De fet, tot el tema de la meteorologia o de la climatologia ha canviat totalment.
Ernest, ara vindrà la feina de classificar, no?, abans de l'exposició i d'indexar cadascun dels bolets que trobeu, no?, de les diferents col·leccions, i indicar, doncs, també si són comestibles, si no ho són, perquè també està bé que pugueu mostrar, doncs, els que són comestibles, però també aquells que no ho són, els que són tòxics, especialment, no? No, és que pot ser més interessant, a part d'explicar els comestibles, que molta gent ja els coneix,
i explicar alguna espècie que pot ser comestible o que pot ser bona, que potser no és gaire coneguda aquí, per exemple, una espècie que es troba a més alçada, cap al Pirineu i tal, alguna, que la gent potser no coneix massa i tal. A part d'això, és molt interessant tindre algunes espècies de les que són perilloses perquè la gent les tingui clares.
I de vegades veiem bolets que s'assemblen però que no són el que estem buscant. Hi ha rovelló i també hi ha un que s'assembla molt perquè no és rovelló. Hi ha uns que s'assemblen xampinyons però no ho són. S'ha de tenir molta cura o consultar amb un expert. Jo sempre dic el mateix. Hi ha per mi dues qüestions importants a l'hora d'anar al bosc.
Una de les importants, i això no parlo a insistir-hi, és que quan tu vas al bosc no s'ha de notar que has passat per allà. No has de fotre-ho tot pensant l'aire, remenat, xafar bolets que no consideres que no són bons i que no han millor ni bussats. Això no ho s'ha de fer. I et profito per dir-ho, perquè és la remarca, una mica de civisme en el bosc, que al bosc hi viuen altres organismes, altres espècies d'animals, altres coses, i no s'ha de destrossar res. Aquesta és una recomanació important. La segona recomanació, i potser encara més important,
és que si no el coneixes, no te la mengis. L'has de conèixer. Al bolet no hi ha cap sistema per diagnosticar, l'has de conèixer. I en el cas del roballó, doncs des de pie, que la llet ha de ser taronxa, o de color mascanaga, o digue-li com vulguis, o una mica salmonada, o vinosa, i que si fa la llet blanca, doncs no és comestible. Tot i que hi ha una espècie d'aquí, no la tenim, però si vas cap a la zona més al nord,
Doncs evidentment hi ha una espècie vermellosa que fa la llet blanca i que és bon comestible, però s'ha de conèixer. Si no el coneixes, no te'l mengis. És més, no el toquis, eh? Si és possible, no el toquis. No, bé, no el toquis, no, clar, no el xapis, no el destrossis, que és el que fan alguna gent, o no el collis i el llances al cap de 3 metres...
Però si t'interessa el tema i vols documentar-te, aleshores agafen un ejemplar o dos, no n'agafis un sistema ple perquè després l'has de llançar no val la pena, però agafen un o dos ejemplars sencers, arrencats sense tallar-lo, perquè la informació del teu és important,
i preguntes a la nostra societat nosaltres els dimarts estem a l'Institut Vidal i Verdeque a partir de les 7 de la tarda i poden vindre allà qualsevol persona a portar un bolet o ara durant l'exposició hi ha gent que ve allà escolta, m'he trobat això que... això és important però que n'hi hagi un o dos tenim el Fernando Segura, el president que està per allò no sé si està amb tu o està algun altalló però tenim el telefon també Fernando, bon dia Hola, bons dies Per on pares tu?
Estoy en el Coll de la Batalla. El Coll de la Batalla. Doncs mira, tenim... L'Ernest, tu estàs a les Ports, no? Ernest, tu ets als Ports, has dit? Sí, sí, estem aquí als Ports de la zona de fredes. I el Fernando, el Coll de la Batalla. Per aquí, Fernando, el Coll de la Batalla n'has trobat, de bolets? Perquè aquí hi ha hagut... Acabo d'arribar. Aquí potser trobareu algun rovelló, eh? Potser. Dic, potser perquè n'hi ha tots. O algun cep.
També, també, també. Puede ser. Puede ser. Encontrarem els cosicars. Sí. Ruballó, Ruballó és més fàcil trobar en els ports de darrer que el col de la batalla. Aquí és l'Oxantina.
Hi ha un sentiment i poca rebella. Però hi ha d'altres materials. Aquí també, clar, també és de gràcia que deia abans l'Ernest, Fernando, que no només agafeu bosc que són comestibles, sinó també d'altres que també s'exposen i que trobem el bosc. I potser també trobem algun d'aquests per aquí. Hay que aprender y hay que enseñar. Sí? Digues, digues. Hay que aprender y hay que enseñar. De eso se trata.
Bueno, tindrem aquest cap de setmana l'exposició de bolets al Pati Jaume I, dissabte i diumenge, d'11 a 2, de 4 a 8 i diumenge de 10 a 2. Per tant, tot allò que colliu aquests dies ho podrem veure allà a través de la ciutadania. Escolta una cosa, Fernando, quanta gent esteu per aquí? Quanta colla sou? Tres.
I tu, Ernest, va sol o no? Aquí són cinc. Però bueno, això no vol dir res, perquè els molets són els que hi ha, i no sé, sí que com més gent més facilitat hi ha, però perquè ens distribuïm, però bueno, vull dir... Encontrar les gafes. Sí, no, les gafes de cerca, que les havia perdut. Mira por donde. Ostres, sí, no, que és important, eh, més a veure... Sí, sí, sí, sí, sí.
Escolta, Fernando, per aquí vigila bé que per aquí hi ha algun cep per aquí.
Que vagi molt bé aquesta recollida Ernest Gatell i Fernando Segura de l'Associació Micològica i el cap de setmana tothom convidat al Pati Jaume I a partir de dissabte a la partida de les 11 i tot això que ha acollit ho podrem veure allà en situ i també aquest missatge de respecte cap a la natura que la natura quedi tal com estava abans de passar el boletaire que això és important, ho deia abans l'Ernest
Està molt bé, molt bé. Un abraç a tots dos, que vagi bé. Vinga, molt bé. Gràcies. Adéu. La teva veu, la veu de Tarragona. Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Mar Vella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Mar Vella Futbol Club.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. D'acord, d'acord, d'acord. Raulina en salsa, en Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit, en Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Gràcies.
I jo us hem explicat que el cap de setmana tenim aquí a Tarragona, entre divendres i diumenge, la fira Tarragona-Marí. Des de primera edició d'aquesta fira es farà el passeig de les Palmeres. Ahir en parlàvem, podeu recuperar l'entrevista amb la Montse Dan parlant d'aquesta fira, també amb la Mònica García del Mercat Central, amb activitats gastronòmiques i familiars, amb mariades, amb vins de les denominacions d'origen del territori. Per tant, hi haurà cellers de les diferents denominacions.
Aprofiteu una vinentesa per parlar amb les denominacions d'origen, de com ha anat en guany la collita, com estan les diferents denominacions i podem saludar aquesta hora al matí la presidenta de l'ADO Tarragona, la Maria Rosa Blanc. Maria Rosa, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. I mira, també anem cap a la Conca de Barberà amb la secretària de l'ADO Conca de Barberà, l'Elisabet Faez. Elisabet, bon dia. Hola, bon dia.
i decidir també saludar amb el Salus Álvarez, el Salus T. Álvarez de la D.C. Priorat. Però vaja, com esteu tant en un lloc com l'altre a nivell d'aquest any 2025? Ara parlaven, per exemple, amb Boletaires, que ens deien que...
que la temperatura és molt atípica, la temperatura d'aquestes últimes setmanes, que tot i que ha plogut, la temperatura no és pròpia de l'època de l'any, i que per tant no hi ha gaires bolets. A nivell del vi, tres quarts del mateix, estem en una mena de situació de no saber massa per veure com anirà el temps, perquè ha plogut, això sí que és cert, però la temperatura no acaba d'anar alhora, no? Com ho veieu vosaltres, Maria Rosa, Elisabet?
No sé, em sembla que començo jo. A veure, en aquest moment nosaltres, com a cellers de laboradors de vi, el temps ja no és tan important com en altres moments. Vull dir, sí que és bo, i que sempre vagi plovent, nosaltres tenim un territori bastant ampli, hi ha zones que plou més que d'altres, sí que és veritat que tenim més aigua que els darrers dos o tres anys, la qual cosa és una supernotícia, però a nivell de vins, en aquest moment els vins ja estan tots al celler,
i en camí de transformació cap a 20 joves o crianças, etc. Per tant, això ho tenim dins del celler i ho tenim més controlat. La Terra sí que convindria que fes unes temperatures com les que consideràvem de tardor abans. I sí que és veritat que aquests últims dies ha tornat a fer força calor. Ara aquests dies crec que estem a l'estiuet, però sí que les últimes setmanes ha pujat una mica...
una mica bastant, però diuen que ara ja, aquest cap de setmana, com mínim cap aquí, al cas de Tarragona, doncs ja baixarà una mica, a veure si és veritat. Bueno, en aquest sentit estem més tranquils que potser fa un mes o dos quan estàs en temes de barema i estàs molt pendent del cel. Digues, digues. Deixaria l'Ala a l'Eli. Això, això, l'Eli. Digues, digues, l'Eli.
No, nosaltres sí que el que hem vist, que més que ara, que ens afecta, perquè com ha dit Maria Rosa, la collita ja és dintre, però sí que hem observat durant aquesta varema que, clar, que va començar molt aviat, perquè les temperatures a l'agost van ser molt altes i va fer que precipités tot molt. Vull dir, va afectar bastant, les entrades de varema es van haver de...
d'adaptar perquè la maduració es va precipitar moltíssim i sobretot i varietats com el Macabeu van haver d'entrar molt ràpid perquè ja havien pujat molt al grau. Les pluges, bé, durant l'any ens van afectar moments atípics i tot això va fer que s'alterés l'entrada de verema. Ara, aquí a la conca, fins ara no ens havia plogut massa i començàvem a patir ja,
i, bueno, esperem que ara aquests dies que donen pluja, doncs, benvinguda sigui. Sadoci Álvarez, bon dia. Hola, bon dia. La conservadora del Priorat. Com esteu per aquí al Priorat? Com ho tenim? Bé, la veritat és que al Priorat hi ha una manca generalitzada d'aigua, per tant, confirmem que estem davant d'un període complex pel tema climàtic, però, per una altra banda, aquesta manca de pluja també porta que hi ha una
sanitat en el món de la vinya, espectacular, i per tant, doncs, una alta qualitat, una colleta més bona que la de l'any passat, i per tant, doncs, esperem a veure si aquest hivern és una mica més plujós i ho torna segon a tot i torna a estar dintre d'un cicle, dintre de la normalitat. Eli, Maria Rosa, també l'acolleta ha estat bona, no el vostre cas, déu-te reboni, déu-conca. Perdó, perdó, endavant, Eli, endavant.
No, que la conca l'ha acollit. De fet, nosaltres hem sigut un dels anys que hem entrat més quilos de barema. Nosaltres aquí a Tarragona, a veure, no hem recuperat encara ni de lluny els quilos que teníem fa 3 o 4 anys enrere, però sí que hem pujat entre un 20 i un 25% de recuperació. I això ens anima a que les coses aniran...
aniran bé si aquestes aigües de la pluja i aquestes temperatures s'assimilen més al que és el clima propi nostre. Anem a veure com funciona.
Veurem algun dels cellers, de les diferents denominacions, el cap de setmana aquí a Tarragona, entre divendres i dissabte, a la primera edició de la Fira Tarragona-Marida. Però jo sempre dic que en qualsevol moment és bo per anar a visitar un celler. S'ha de dir que els cellers viuen a Tarragona aquí a cap de setmana, però per anar a visitar un celler i fer endoturisme sempre és un bon moment. I em consta que les tres denominacions en feu molt de endoturisme. És allò d'obrir el celler...
perquè la gent vingui i conegui com feu el producte i no només que vinguin de fora, que vinguin també d'aquí, de proximitat. Estem d'acord amb això, no? D'acord, absolutament. Nosaltres a Tarragona tenim la ruta del vi, que és una de les nostres eines que diria jo de coneixement dels cellers i de la denominació i també de força comercial. I tenim la ruta d'uns 15 cellers que amb activitats no només de visita clàssica i cas, sinó d'una activitat paral·lela
que és més una experiència i que és el que mou les persones en un dia de lleure a passar-s'ho bé, conèixer el territori, les persones i de passada el bit, clar. A la Concord nosaltres tenim la ruta d'altre parc i fa anys que els cellers obren els caps de setmana i tenen força visites. Sempre s'ha de reservar abans perquè és una cosa que ja ens va vindre amb el Covid
que a partir de llavors és millor sempre reservar per qualsevol cosa. Però sí, sí, estan oberts també. Salud. Sí, però ara també té tot un reguitgell de cellers que estan fent en el turisme i, per tant, tenen portes obertes, reaventures... És evident que els petits cellers familiars és aconsellable trucar abans per tal de trobar les portes obertes i concertar la visita...
I en l'àmbit del territori, nosaltres, com a denominació d'origen, ja portem uns quants anys treballant el tema que s'associés el tema del vi amb el tema de la cultura local i amb el tema de les festes locals.
al final hem aconseguit que, com a mínim, tots els pobles ja facin la seva festa dedicada al vi, dedicada a aquesta part més sociocultural, i per tant jo diria que ja tenim al voltant d'unes 18-19 caps de setmana en el qual hi ha una activitat de festa local. Si ho sumem a la resta de la comarca, estaríem parlant que la comarca ja té al voltant d'unes 20 caps de setmana en el qual hi ha alguna activitat vinculada al món del vi. I això crec que és molt important perquè
Nosaltres el vi, en l'àmbit de la deia el cooperat, més enllà de parlar que si és el motor econòmic, que si és el motor que es tira també el turisme i tal, el que passa és que hi ha una realitat econòmica que neix del cultiu de la vinya i de l'elaboració del vi i llavors això necessita trobar tot un engaix perquè no som la gran indústria del vi, ni la gran ni la petita. Nosaltres no som indústria del vi, som artesania del vi i per tant com a tal ens hem de donar a conèixer i que millor que en els mercats de proximitat com és Tarragona.
Teu d'acord amb ella Rosa i Elim, això que diu els salvos? I tant, a veure, estem d'acord absolutament i a més els cellers i les persones que conreen la vinya són els que cuiden el territori i aconseguirem gràcies a ells que es mantingui els pobles, la vida i la realitat, que tothom pugui viure d'una feina ben feta com són els cellers que elaboren bons vins també de la Tarragona, la majoria són
petits cellers i alguns bons cellers grans són de molt de treball artesanal, d'alta qualitat i això ens ajuda i és molt important. Nosaltres sí que tenim durant tot l'any, els cellers estan oberts tot l'any. També s'ha de concertar, evidentment. Si es pot, doncs mira, entrar a la pàgina web i allà hi ha molta informació amb totes les dades i telèfonos i tenim tot l'any aquestes visites possibles que ajuden no només a conèixer els cellers sinó a la vinya, la realitat,
el Sigla de la Vinya i això també és molt enriquidor és una cosa que a qualsevol moment és bo per fer una visita als cellers Sí, jo també estic d'acord amb els meus companys a la CUP la majoria de cellers són familiars, petits d'algun que en tinguem que és més gran però molts viuen d'aquí i us fan tots ells estan oberts i parlant de les festes
local i coses al món del vi, perquè un altre d'aquest cap de sabana ens coincideix també que aquí es fa la festa del vinyo vell, amb un dels cellers d'aquí de l'Alaveo, que és l'agrícola de Serrat. I, bueno, tenen des de divendres, que comença demà fins diumenge, tot d'activitats en el món del vi i, sobretot, el que se celebra és el vinyo vell que va sortir ara el dia 11 de novembre. Mhm.
El tema de les cartes de vinc als restaurants, en alguns casos, continua sent un repte pendent, perquè a mi em s'obten a vegades d'anar a un restaurant i que no tinguin vida, o que tinguin molt poca veritat de vida d'aquí, de casa nostra, del territori, de quilòmetre zero.
A mi em sorprèn molt, de fet, eh? I el de la Manu, quan el veig que no n'hi ha, i dic, això és un repte encara, no? Que la restauració cregui fermament en el producte de proximitat del territori. No tots per sort, eh? Suposo que tots voldrem parlar, i és que és una realitat. Sí que n'hi ha, però n'hi hauria d'haver molt més. Nosaltres fem un treball de visites, de promoció, la de Tarragona fa una jornada professional...
que convida a tota la restauració local de Tarragona, de la província, i necessites que tots els sellers cadascú ens pugui fer. També tenim vinculació i treballem amb la nostra situestelleria
Però, bueno, finalment, hi ha una cosa que és que el consumidor, el client, quan va al restaurant, el demani. I entre unes coses i altres, entre que els demanen uns i que els altres els oferim sense parar, doncs a veure si pugem aquesta presència a les cartes. Això que ens teniu tota la raó. Qui va ara? Salut, Maria Rosa o Lisabet. Farem com un ordre, eh?
Com vulgueu, com vulgueu. És que no us veig les cares, vull dir que quan vulgueu endavant. Ja, ja, ja, és una entrevista complicada. La que he parlat ara he sigut jo, eh, a Tarragona. Maria Rosa, doncs vinga, ara l'Eli o els Salos, qui vulgueu. Vinga, parlo jo, si et sembla bé. Escolteu, no, val a dir que tens tota la raó quan apuntes el fet que les cartes dels restaurants de Tarragona són una mica, jo diria dispares, eh, si més no,
Però també s'ha d'entendre que la província de Tarragona en els últims 30 anys, 40, és una província totalment dispara, és a dir, que té uns creixements totalment atípics del que seria un efecte territorial, és a dir, l'arribada de la química, l'arribada de la petroquímica, l'amplitud d'acció que tenen aquestes dues amb la gran connexió de gent vinguda d'arreu, a més a més també tenim tot un turisme vinculat a la costa
de gent que s'ompli bàsicament de turisme molt poc local, sinó molta gent que baixa de l'Aragó, molta gent que ve de França, Suïssa, Bèlgica, Holanda... Clar, tot això fa que la provincia de Tarragona, avui, que ja recull al voltant d'uns 450.000 habitants, té una pluralitat d'acció tan gran que fins a dia d'avui jo et diria que no s'havia fixat en el territori perquè els nivells de creixement anaven enfocats en altres conceptes, o sigui, inclús portaventures és un altre concepte.
És a dir, molta gent d'aquesta que estic apuntant lloc quan parla d'Espanya es marca i, per tant, molta, molta producció de vi espanyol, quan veu a Tarragona, veu a Tarragona un mercat per a conquerir i l'acaben conquerint, perquè són gran indústria del vi que pot fer unes ofertes, els petits cellers del territori fins al dia d'avui, primer, no érem coneguts i, en segon lloc, no podem entrar en aquest marge d'ofertes per oferir a determinats establiments, d'acord?
Un cop dit això, jo diria que, per primera vegada, en els últims 25 anys, jo me n'estic adonant que la restauració i la gastronomia de la príncia d'Aragona comença a tindre un referent local, o sigui, comença a tindre la necessitat de fer un referent local en el tema del vi per a poder posar-ho a les cartes. D'això, és que ni se'n parlava fa 5 anys, en canvi avui en dia ja trobem que hi ha establiments
I la prova està en la fira de Tarragona, la fira que es fa a Reus, la fira que es fa a Cambrils, el que ha començat a fer Salou, etcètera, etcètera. Per tant, vol dir que ara ja hi torna a haver una mirada retrospectiva cap a casa, en el sentit de dir que hem d'incrementar el valor que tenim com a territori per tal de posar-ho a la taula i això es veuen i comencen a veure obligats alguns restaurants i alguns hotels. I per nosaltres això és molt beneficiós perquè nosaltres som els proveïdors d'aquest territori.
Tot i amb això encara hi ha un llarg camí per recórrer perquè encara hi ha, com tu bé dius, un excés de cartes en els quals el producte local encara és molt minso. Per tant, això cal incrementar com a mínim a arribar a cotes dels 50-60% de producte local. Qui ens quedava? La Maria Rosa? No, l'Elisabet, no? Bé, nosaltres aquí sí que és cert que...
s'absorben en la restauració de la comarca. Fa uns anys era bastant difícil trobar vins de la zona i a dia d'avui ja és impensable que qualsevol restaurant no tingui vins de la Dea Conca. A nivell local sí que s'ha avançat molt, però sí que és cert que...
...a nivell de Tarragona ciutat... ...o més l'àmbit ja territorial... ...clar, som un territori que conviu amb 8 d'os... ...vull dir que podrien tindre... ...abarcar molta... ...molta varietat de vins... ...però sí que ens n'hem donat compte que... ...coste, costa una mica... ...s'està treballant... ...i a poc a poc... ...se n'estan donant compte que... ...s'ha de potenciar més el producte de la zona...
I no vol dir que no hagis de tindre els altres vins, però sí anar incrementant els productes de les denominacions de casa.
I tindríem grans descobertes i grans vins que coneixeríem. I que podríem... No, no, clar. I que podríem maridar perfectament en moltes coses. Ja pensava molt romès, confio en els plats d'aquí. Ja per anar acabant, hem tocat les 10 ja, però per anar acabant, el tema de les grans superfícies és un altre món, no? I crec que ho apuntava el Salustià. Aquí ja és un tema de preu, no? És a dir, tu... A mi em sorprèn que hi ha alguna gran superfície, no diré el nom, però tampoc mereix que fem...
Però que no hi ha cap vi d'aquí, cap. Quan dic cap, vull dir cap. Vaig estar buscant. Hi havia de tot arreu, totes les hemies d'origen de fora de Catalunya, però d'aquí cap ni una, zero. Potser hi havia un blanc, és igual. Això és un tema de preu, això? És un tema que si tu vols estar allà, has de rebaixar el preu del vi 3 o 4 euros? És això? Sí. Perquè allò ho entengui, eh? Cari segur que sí.
Bé, jo crec que si això té tres factors. El primer, com tu ho veus, és un preu. És estar dins d'un segment. El segon factor és el volum, en el qual tu et compromets a poder estar dins d'un canal d'aquests. Per tant, el volum també és important. Molts de nosaltres no hi podem entrar allà per volum. I la tercera és perquè els petits cellers tampoc tenim tantes marques en els quals puguem tenir una marca dedicada a aquest segment.
Per tant, clar, fer una producció alta per un segment de baix preu no és el nostre joc perquè no...
perdríem aquesta condició d'artesania. Per tant, ja és normal que això sigui així. Jo crec que a la província de Tarragona tenim prou empreses com per poder abastir-ho tot i, per tant, a partir d'aquí, jo crec que denominacions d'origen, en el cas com la del Pirat, però també com a puntal, Tarragona i Conca i altres denominacions que tenim aquí, el nostre espai de venda no és la gran superfície. El nostre espai de venda és una atenció al client més directa, com pot ser restauració, hosteleria...
i moltes botiguetes petites que estan venent producte local. I anar fent el turisme, Rosa, Maria i Eli, no? Que vinguin al celler i comprar al celler, directament al celler. Sí, és una ofició també. Sí, sí. Bueno, escolteu-me, una forta abraçada a tots tres. Maria Rosa Blanc, presidenta d'Adeo Tarragona, Elisabet Faez, secretària d'Adeo Conca Barberà, Salus Alvarez, president del Consell Regulador d'Adeo Priorat, i els ullents, això que comprimit, comprimit el territori.
Una forta abraçada. Que et visiteu a Tarragona i al celler. Visiteu al celler, sobretot. I a Tarragona, a la Fira, també. I a la Fira, al cap de setmana. Moltes gràcies. A vosaltres. Adéu, bon dia. La Fira a Tarragona-Marida, aquest cap de setmana, entre divendres i diumenge, a tocar del balcó del Mediterrani, aquest tram de tocar ferro, promoguda pel Mercat Central, i que trobareu a banda de bons vins, les diferents cellers de les 8 administracions d'origen. Avui hem fet una tria de 3.
De fet, més noi que havien, però també teniu molts espectacles, música, en fi, moltes coses, tallers, podcast en directe, val la pena. Aquesta fira Tarragona-Marida, el cap de setmana. 10 i 2, el primer temacle amb la gran Silvia García. La veu de Tarragona.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei. Et prometo que tot el que fas i ho faré per nosaltres.
Nosaltres també et prometem que t'anarem seguint. El nostre primer temacle d'avui és aquest Et prometo, d'Ivan Arzoc. Que si no entenem què ens passa, si ens perdem i no sabem què fer, passarem per sobre dels problemes i així n'aprendrem. Et prometo fer-te l'esmorzar.
Quan parlem, entrebancaré. Però que encara que no se mantengui, sempre prometré. Que vola, volarem sobre la por. Camina, minarem durant l'esquet de la tempesta. Mai més estarem sols.
Mira, mirarem com passa el temps i seguim sent el que avui som, sent el que volem tu i jo. Et prometo 23 d'abril, mai t'hi faltin roses.
La novel·la que tothom demana l'hem escrit tu i jo. I que tothom sabrà de la nostra història i sentiran que l'hem esfilat per ells. Que serem l'enveja dels amats que no s'estimen bé.
i mai més estarem sols. Que balla, ballarem amb els records i mira, mirarem com passa el temps i seguim sent el que us som, sent el que vau veurem.
Et prometo que aprendré a estimar-te com he d'estimar-te.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Doncs vinga, seguim. I ara, mira, us parlarem d'un acte que s'ha d'ajornar. De fet, es va ajornar pel motiu que s'ajorna moltes coses, que és que hi havia previsió de pluja per aquella jornada i s'ha traçat aquest cap de setmana, dissabte, la primera festa de la igualtat i la diversitat que es farà al Serrallo. Això serà durant tot el dia al barri mariner.
I es va ajornar l'octubre per pluja. En parlem amb Cinta Pastoli, ens acompanya, que a més serà l'encarregada de Llegió Manifest, si no plou, perquè ja ho veurem. Mira, deixa'm tocar fusta. Hola, bon dia. Bon dia, Cinta, què tal? Benvinguda. Gràcies. L'altre dia era l'octubre que va ploure, aquell dia. Es va ajornar, s'ajorna, i ara aquest dissabte. Seguim, aquest dissabte seguim, dia 15.
I bé, amb totes les ganes del barri, amb la seva gent especialment, i en uns moments en què el barri també té molta problemàtica pel sector pesquer, però pensem que l'associació té que fer coses, la gent ens hem de mobilitzar per coses i hi ha molta feina a fer. És l'associació de veïns del barri del Serrallos que va organitzar aquesta primera festa de la igualtat,
Com no podria ser d'altra manera, es començarà amb esmorzar amb sardines. Això és el típic d'allà baix, no? La sardina, rossejat o fideuat, normalment fem fideuà, i musclos, i festa, no? I moltes actuacions musicals de molta gent jove, de molta gent...
que s'ha implicat de manera altruista i que és fantàstic veure a xavals de 18 anys que venen allí a fer la seva música urbana.
i que, bueno, i que es lliguen a la protesta, no?, es lliguen a les protestes, doncs, d'això, que la gent no pugui viure d'acord als drets humans, no?, que ja fa bastants anys, no? Mira, mireu el programa, però hi haurà d'una mica de tot, eh?, de música, bon menjar, com deia la Cinta, alegria, sobretot, i també, doncs, aquesta reivindicació per l'amor, per la llibertat, per la diversitat...
per fugir de calajos i estereotips i coses preconcebudes. Sí, és que cal recordar que la dona ha participat de totes les lluites plausibles, però que la dona l'any 75, que no fa tants dies,
L'any 75 no tenia dret a tenir un compte corrent, a menys que el seu marit o el seu pare, si era jove o no fos casada, li feia una assignatura. No es podia operar si no tenien l'assignatura d'aquesta persona.
no podia fer un munt d'activitats. Castells, per exemple, no podien pujar els castells? No! És ben cert que no podien... I després, quan vam començar a pujar els castells, van canviar el paradigma de les castells. Exactament. Home, clar, per això els castells són més alts, perquè hi ha dones, això és indubtable. Però, clar, tot això implica una reconeixença, una lluita, una lluita que la gent no hem de deixar de fer cap a les...
I situacions cap a la societat i cap a una lluita nostra mateixa, no? Que hi hagi, doncs, això, un respecte cap a l'altre, una igualtat total i que la gent sigui la diversa que vulgui, no? I això es farà al Serrallo, que és un barri de dones valentes, eh? Segur, segur, de reivindicació i de dones amb ganes de dir...
Bueno, de fer coses, eh? Jo diria més que... Ja no solament el reivindicar aquest tema, no? Que pensem que és un tema molt important, no? El que passa és que hem de tenir en compte que el camí és tan llarguíssim que encara se continua lluitant, però, bueno, sí que hem de dir que una dona avui i un home poden fer una parella gay i poden tenir...
LGTBI, Q+, poden tenir fills. Abans era inaudit, no? Però aquí hi ha altres països que d'aquí ve una mica la lluita de la Rosa, de la Rosa Mallol, la patxitxa, la nostra patxitxa, que ella, doncs, deia com pot ser que a Tailàndia passi això, no? A Tailàndia hi ha tants altres països, no? I ella estava molt lligada amb la...
amb la feina d'unes artistes d'allà, Faia i Yoko, i ella ha lluitat per això, i al final ho hem lligat tot, fent amb assegudes i xerrant una mica d'aquí i una mica d'allà, i ho hem lligat tot amb això, poder fer una festa de diversitat i igualtat i donar-los suport a aquestes dones i altra tantíssima gent que hi ha al món patint tot tipus de discriminacions.
La patxitxa, gran, a més a més, futbolista de l'Espanyol. Gran futbolista. Sí, sí, a mi la vam fer, recordeu, vam parlar amb ella amb un cafè a Copa i Burro que ens explicava que van intervindre companyes seves de llavors, de l'època, futbolistes com ella, que van trencar molts estereotips, eh? Ara, clar, ara han parlat molt del futbol femení, ara anem plens, eh?, del futbol femení, però en aquella època no, eh? En aquella època et miraven de manera estranya, quan veien que... Quan deies que et futbolista i dona, sí, sí. I no fa pas tant, com deia Cinta, d'això, eh? No, no, no, no.
Per això, vull dir, és important fer una mica de revisió de l'hemeroteca i de les dades, no? I dir, ostres, si tenim això fa quatre dies, si, bueno, escolta'm, donar-li gràcies a tota la... A veure, els drets de les dones, com els drets de les persones de diferents orígens o de creences o diferents capacitats, els drets...
de les persones han de ser respectats per tot arreu. És que no pot ser. És que si no entres dintre de la heteronormativitat ja no...
Sembla que ja no, no. Els drets de les lesbianes, dels gais, de la gent LGTBI ha d'estar, ha de passar endavant, ha de continuar, no pot estar en aquella clandestinitat que estava, en aquella estigmatització que encara està. S'ha de lluitar i la gent ens hem d'implicar a...
tota la gent i em fa moure les institucions gràcies a aquests col·lectius, gràcies a tot això quan és l'any 2014 sí, l'any del 2014 del Parlament de Catalunya quan aprova la llei per garantir els drets de l'homofòbia i de la bifòbia i transfòbia i és una llei que és pionera a l'estat espanyol es comença aquí, no?
Bé, doncs això, hem de contribuir a reduir la discriminació
a fomentar els valors de les persones, els valors d'igualtat, els valors de respecte i tolerància entre els ciutadans. Hi ha formacions i estan dins de l'art polític i estan dins de les institucions que promouen del contrari, i que promouen el populisme i discursos d'odi, i això està dins de les institucions. Sí, sí, això és el gran problema que tenim i on la gent, com sempre, salva el poble, salva el poble, no?
i segurament si no sortim de casa i no fem res aquesta gent aniran fent i guanyaran més de renyant cara
i probablement arribin a un Parlament i arribin a llocs que després ens estirarem els cabells. Per això deia que era important que hi haguessin gent jove, en el comentar vostres, jo estic contenta, perquè hi hagi gent jove, gent molt jove de 17, 18, 19 anys que estan fent música, que estan fent...
coses, no? DJs, que són gent jove i que estan fent música que no sigui anti-RGTBI perquè és l'important o que sigui amb tot el respecte del món llavors hi ha gent que dius, ostres, i són nois les noies, dius, bueno, sembla que les noies
estiguem una mica més sensibilitzades, i nois, vull dir, és fantàstic, jo pensar que hi ha un 43 martos, un janfil, uns nanos que són superjoves i que ja estan fent lluita, m'assembla molt bé, i els...
els nanos aquests del jockey, no? Vull dir que són... que en veuen molta gent i que, bueno, i que ja està bé que hi hagi tanta música...
calenta, per dir-li, entre cometes, alguna cosa. El que hem de posar és música, que tots ens divertim, que tots ens siguem capaços de gaudir i sempre des del respecte. Tot això que estàs dient passarà a la pèrgula al serrallo. Tot això passarà allà baix. I, per cert, qui vulgui anar a reservar taula, també es poden reservar taula i cadires. Reserveu-ho abans.
perquè hi haurà, doncs, com veia la cinta, doncs, comencem a esmorzar amb sardines, com no ho sé d'altra manera, fideuà, musclada, hi ha també una musclada per molt, romper-ho musclada, vull dir que està molt bé, per anar agafant la boca per la fideuà, i després un bingo especial, sopar popular amb bingo, amb el Vallatella Versace i el Tafirador, i a partir d'aquí en plomem amb els dixells fins l'1. Sí, però, que la gent aguanti, no?, i el temps es permeti, perquè, clar,
ja hem viscut el 25 que no ens va deixar, acabar, doncs, bueno, doncs, a veurem ara, no? Mira, amb això del temps, a vegades, pot ser que hi hagi permissió de puja, però al final pot ser que plogui al costat i que no plogui al serrallo. Sí, no, no, estem convençuts que serà així. Mira, al serrallo el que ha de ploure és una mica d'enteniment pel sector de la pesca, això sí que ha de ploure al serrallo. Això és el que més necessitem, això és el que més necessitem, que plogui per la pesca, perquè aquesta lluita ens té...
Ens té molt marmats a tot i amb molt desànim, no? Molt desànim de veure que el que era el nostre barri, que era una de les flotes més importants d'Espanya, doncs avui queden quatre barques, com aquell que diu, no? Això és molt dolorós, no? I veure que la gent, clar, està lluitant contra, altra vegada...
I institucions, perquè clar, qui posa el numeret de quanta feix pots portar és un senyor que segurament no ha anat mai a pescar, no? Però bé, és Europa.
A veure què diuen avui, perquè avui tenim el conseller Ordeig per aquí de Rebona i després em costa que també d'anar cap al Serrallo per què ens explica del que diu Brussel·les. Sí, esperem que ens doni un cop de mà, segur, segur que ho faran. Sempre s'ha de ser... S'ha de allar es pitjar, llavors, bueno, si es pitgem, entrarem algú dels polítics, és així. És a dir, el manifest a punt ja, el manifest el tens a punt, Cinta. Sí, sí, sí. El manifest és res més que parlar dels drets humans i...
I com parlàvem ara, vull dir, parlar dels drets humans i parlar de com hauríem d'actuar el món, no? Com hauria de ser aquest món que, bueno, ja dèiem, els drets humans ja és de l'any 48, és de finals de l'any 48, que aconsegueixen, després de les guerres, després de tot el follon, amb els nazis, amb la Segona Guerra Mundial...
però intenten entendre, fer entendre tothom i els països de no tenir uns conflictes que matin a la gent. És igual, estem veient cada dia que per molt l'any 48 que es va dir això i que s'intentava protegir a tot ésser humà. Avui ho estem veient com s'ho passen per la...
per la coratge que volen ells, perquè per desgràcia tenim bassos països, no? Clar, ara sabem els que sabem, perquè, clar, n'hi ha de guerres, n'hi ha de 300, no? Passa que, bueno, tots parlem de Palestina o tots parlem d'Ucraïna, tots parlem del que més ara mateix tenim, més a prop, no? Com fa 10 anys parlàvem de Sarajevo, no?
Però, clar, guerres n'hi ha i gent que fa... que es passa els drets per un vol, vull dir... Bueno, n'hi haurà i ja et dic, és el poble qui ha de salvar el poble, si al poble no es mobilitzem.
Qui guanya són els altres. Doncs tenim l'oportunitat aquest dissabte amb aquesta primera festa de la igualtat i la diversitat al Serrallo i també per la llibertat amb aquests actes que tot el dia, doncs, toquem fusta perquè no plogui. Toquem, toquem. Des del matí fins a ben entrar a la matinada amb aquests DJs, el DJ Uri, el rap urbà Genifil, el Juan de Tres Martos i el DJ Murtro que tocaran després. Ah, i el Tatai també ens ve. El Tatai fa també música interessantíssima.
Cinta Pastor, doctora, gràcies, que vagi molt bé, bona festa i que sigui un èxit. Moltes gràcies a vosaltres, com sempre. Una abraçada.
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Marbella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Marbella Futbol Club.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Gràcies.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura Fans de Tarragona amb Sílvia García de 6 a 7 de la tarda de dilluns a divendres una hora per la música de casa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio
Mmm, fem l'humor amb Miquel González. Doncs vinga, fem l'humor. Miquel González, bon dia. Molt bon dia. Què tal? Què tal? Mira, avui amb menys guió que mai, eh?
Jo crec que sí, perquè mira, de moment no sé ni si carreguem els talls ben carregats o no Abri el Rius, bon dia Avui anem sin manos Farem una secció d'humor de la secció d'humor La secció del meta-humor Home, haguéssim pogut començar parlant de bolets però m'ho deixo per la setmana que ve perquè això de posar talls del mateix dia encara és més improvisat Què et sembla, Pep, si comencem amb un cafèret? Perfecte És on s'està millor fent un cafèret tranquil·lament
De Cristóbal Parraló, el Ferrol, avui volem tenir una persona que és amiga de la casa, és amic personal i que coneix bé Cristóbal Parraló en diferents aspectes. És el Vicenç Amigol que ja saludem. Hola Vicenç, com estàs? Hola, molt bé, bon dia a tothom. Ja estàs ubicat al nou Estàdio Costa d'Obrada?
Sí, senyor. Aquí feca la terraceta per in el sol. Amunt alladet a la porta del bar del estad. Molt bé.
És com millor s'està, prenent un cafè. Hi ha una cosa, Pep, que és de primer de ràdio, que no s'ha de fer això, no? No, mai, mai. Això no ho hem de fer, no? Molesta. Si escolteu... I això és pitjor encara, donar-li la volta al micro. Acabes de deixar el micro... Lluent, eh? Completament desfigurat. O lluent, a vegades. Igual apareix el geni. Així començàvem no fa massa dies, el programa.
Això, doncs, tot el que ja s'ha anat fent i el que encara queda per fer. I avui en parlarem. Ho farem amb... Bon dia, Núria Cartanyà. Ai, hola. Bon dia. Miquel González, bon dia. Hola. Estaves ferant el micro.
Perdó? Estava fregant el micro. M'agrada molt la textura del micro, satisfactori. S'ha de començar el dilluns tocant coses toletes. És perquè et porti sort, això, no? No, és que... L'he deixat la mà després, ja també t'ho dic ara. Doncs sí, perquè, no ho sé, al final, queres començar el dilluns tocant coses o començar el programa tocant les campanes? Què tal? Bon dia, mireu.
Espoiler. Ja està. Hola, bon dia. Núria, bon dia. Núria Cartanya, bon dia. Aurelio Rius, bon dia. Bon dia. Miguel González, bon dia. Bon dia. Ara ho entendrem, això, no? Suposo. Ara ens ho explicaràs. Soc una mica tallarollos jo, eh, Pep? Sempre et vaig... Pepito Grillo. Aquella va ser la primera, però es va estar tot el matí tocant campanes. Creava hype, saps? Al final ja sabem què vol dir el hype o no? Jo no ho tinc massa clar. L'Abril ens ho explica.
Primer fara una miqueta de hype. Vale, és el que crea el hype i després... I després ja no es esperara. Això té a veure amb el convidat d'aquestes. Sí, sí, té a veure. Però què és el hype? Abrir. Abrir, què és el hype?
A hype, crear expectativa. Estar allí a tope per el que passarà. I després el bajón, no? Que no es correspon a l'expectativa. Això és el pitjor. Si ara jo et dic, per exemple, que tindrem un tall molt bo, molt bo, molt bo del Lluís Piedraïta, que el va entrevistar la Sílvia García, t'estic creant un hype, però quan escoltem el tall veuràs que no n'hi ha per tant. El tall l'hem titulat Muslo Pechuga. Lluís Piedraïta, buenas tardes y bienvenido a Tarragona Radio.
Hola, ¿qué tal? Buenas tardes, ¿cómo estáis? Que estoy dándole vueltas a lo de la historia en cuestión. Que yo digo, yo no sé qué manera. Claro, si vas por delante o vas por detrás. Depende de cómo. Claro, ahí cada uno tiene que elegir. Uno tiene que elegir una pechuga. Sí, sí. Depende de cómo sea el mundo de pechuga.
No sé si parla més les paraules o els silencis. A vegades els silencis parlen més que les paraules. Sí, per si les mosques. Atenció, silenci, perquè venen tres acudits. L'humor del vol, que ens agrada, la subsecció dins del fem l'humor, de Laura Rovira, i els acudits que a vegades entenem, a vegades no.
Abans, nervis a l'estadi perquè avui porto dos acudits molt dolents. Sí, sí, que jo et digui que són molt dolents... Va per tu, Miquel. És increïble, eh? Igual ara us agraden i tot, però bueno. No, ja t'ho dic jo, no. Va per tu, Miquel. Copyright de Xuso Jones, com sempre, eh? Vinga, va. Donde vive Iron Man? Rapina, m'has de preguntar donde. On? I don't know.
No, és que no, no, no, no se salva, no se salva. El peble anglès no... No, no, Iron Man, Iron No. Espera que el següent parla de xampú i és pitjor. I l'altre és... Disculpe, ¿tiene xampú? Sí. ¿Pantene? No, Pat no tengo.
No, no, no. O sigui, no. Ho sento molt, però... S'enganxa. Això s'enganxa i al final hi ha altres programes, com per exemple el No som ningú del cinema, que acaben fent acudir-s'hi mirar sense vulguer. Sajaó. Saja boys. Saja també vol dir amisari. Si us separes, si dius sa-ja, en comptes de dir sa-ja...
Això que vol dir emisari. Saja, paraula de quatre lletres. Quatre. Si sumes, ho divideixes en dos, et surt el número del... Exacte, perquè és la misari del diable. Oh!
I què feien abans de cantar? Açà, ja! Açà, ja! A més a més... Aquest el vaig sentir pel cotxe i em vaig apuntar l'hora, fins i tot per treure'l a fer amb l'humor. Josep, anem amb les entrevistes. Hem contat quants cops es pot repetir una mateixa paraula amb una entrevista i això passava la setmana passada amb una entrevista a l'alcalde de la Caronja. Alcalde de la Caronja, Ramon Muñoz, molt bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Bé, no sé si vol fer algun comentari d'això que està passant a València, d'aquesta dimissió de Carlos Mazón. Bé, el comentari... Van tard, no? Anem al nostre, al que ens compet, aquesta àrea metropolitana del Camp de Tarragona, però vaja, important aquest primer pas, que és la creació de l'associació per anar impulsant, no? I a més a més, amb cèl·la de caronja. Efectivament. Efectivament. És un full del passat, no?
Ha de ser una realitat jurídica pròpia de Tarragona, del camp de Tarragona, del nostre idocincrètic. Això també es va explicar molt bé, no? Sí, efectivament. Perquè la gent no s'entengui del que estem parlant. Tot això ha de estar ben articulat. Vull dir que s'ha de pensar molt bé, això, no? Efectivament. Hi haurà un òrgan que s'anirà reunint per anar fent impulsos, per anar tirant endavant. Efectivament. Aquí es parlarà una mica de tot, no? Sí, efectivament. Cal seguir treballant per tenir aquesta visió més compartida de futur, no?
Efectivament. Ara estem en aquest camí a la qual es pot anar ampliant, es pot anar articulant, el que seria la futura ània metropolitana, no, alcalde? Efectivament. S'ha deixat una mica aparcat tot aquest passat el que fèieu referència? Efectivament. El president d'alcalde, la canonja, Roc Muñoz. Alcalde, gràcies i bona setmana, que vagi bé, que aprovi.
Molt bé, moltes gràcies. Esperaves l'efectivament. Aquí tenim el Jaime. Mira, com diu el poeta, si vols les respostes, quines són les preguntes? Efectivament, jo et respondria sempre, Josep. Doncs vinga, ho deixem aquí. Teníem un relat pendent, però ens el querem per la setmana vinent, que són ja i 35, i si no després ens faran fora. La setmana vinent continuem. Abril, Miguel, fins ara, que vagi bé. Que vagi bé.
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé la orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga, nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Mar Vella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Mar Vella Futbol Club.
I com sempre des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Fins demà!
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Doble proposta escènica avui a l'espai. Què fem? Ja, doncs, encara en el cap de setmana, per una banda, i d'aquí una estoneta us convidarem a la Sala Trono, perquè avui mateix podreu veure l'estrena, que no sé fins a quin punt és una preestrena o una estrena a casa, que això sempre, doncs, un primer tastet, d'una producció d'una companyia, doncs, que té arrels tarragonines, el Celcia.
L'obra es diu Lo de Jaume I i és una sàtira ben esbojarrada sobre la catalanitat. Després ens ho explicarà l'Arnau Fat, que és a qui hem convidat per fer l'entrevista. Però és que també la proposta escènica arriba demà, divendres, en forma d'aniversari. Zones a l'atac en fa 30. Joan Pasqual, bon dia. Bon dia, bon dia. 30 anys, veritat?
40. 40, és que sí, d'acord. A mi em sonava 40, després buscant per internet, he trobat 30 i no m'encaixava. No, no, us he tret 10 anys de sobre, que no és poc. Bé, quan comences a tenir una edat ni hi ha gent que es treu anys. Vosaltres no, eh? Vosaltres orgullosos d'haver arribat als 40, no? Sí, i tant, i tant. I contents i feliços.
Molt bé. Bueno, no sé si feliços, no sé si ens farà riure molt aquesta obra, perquè el títol és de Rissa, l'obra que presenteu divendres, però em sembla que el contingut és bastant seriós. Digues tu el títol, perquè nosaltres sempre els inventem. Va de tontos, la cosa, no? Sí. Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos. Molt bé. És un títol en castellà perquè una de les parts de l'espectacle...
Són textos del Rafael Alberti, per tant, reivindicava també aquests autors de la generació del 27. I són textos que lliguem amb, diguéssim, també l'aniversari dels 100 anys del primer manifest surrealista i hi ha una connexió entre el surrealisme, els textos de Rafael Alberti i la textura que normalment té zones àl·latres. Ara t'anava dir, vosaltres us moveu bé amb el camp surrealista, no?
Sí, bé, és un camp interessant, treballar els somnis, treballar la realitat, em comptaràs amb el que podria ser, doncs sempre dóna joc a nivell dramatúrgic de crear reflexions, sobretot al voltant de les nostres pròpies contradiccions com a persones. Llavors, és un espectacle que barreja la ironia, hi ha punts divertits i hi ha punts de reflexió al voltant d'aquestes contradiccions que tenim els humans.
Llegeixo aquí, per donar més pistes sobre l'obra, una visió grotesca i poètica de la vida. Per tant, una tràgicomèdia, no? Diferents textures d'un extrem a l'altre. Bé, nosaltres som així. Tenim una part sempre més fosca, una part més divertida, una part més inquietant, una part on som capaços de ser persones que pensem en els altres. Llavors hi ha tota aquesta reflexió. És un espectacle al mateix temps que...
Parla de les problemàtiques que no deixem de tenir-la sempre al damunt, que és aquesta capacitat que l'home ha de ser destructiu i autodestructiu. Llavors fem una reflexió al voltant de la necessitat que tenim sempre de pensar en els altres, de ser comunitat, de ser capaços de fer servir la nostra part més positiva en relació a tot allò que ens envolta, tant més la natura com les persones, evidentment.
que és un espectacle de paraula o de gest... Sí, sí, sí, aquesta vegada... Aquesta vegada sí. Nosaltres tenim tendència a fer molta cosa, treball cívic, molt visual, molt de moviment, i aquí sí, aquí ja en aquest espectacle hi ha molta paraula, molt de fix. Bueno, molt, diguéssim, ho tenim barrejat amb totes les propostes més visuals, més plàstiques o més corporals, i evidentment hi ha tota una sèrie de poemes
del Rafael Alberti que es transformen en diàlegs i per tant la poesia com una forma també d'explicar petites històries, petits contes.
Deies que inclueu aquests apunts del Rafael Alberti al final, no durant tota l'obra. Sí, hi ha diversos poemes. Al llarg de l'obra també forma part de l'estructura dramàtica de la dramaturgia. Són una sèrie de textos que inicialment ell escriu en l'any 26, 1926, segle passat,
I és un homenatge, en realitat, a aquests poemes, un homenatge que ell va fer al cinema mut, als personatges del Chaplin, el Buster Keaton, el Cordó i el Flacco, a tota aquesta gent, i ells aquests poemes els estiuen en homenatge a tots aquests perdedors, en realitat. Si ens fixem tot aquest cinema mut, es basa molt també en aquestes contradiccions que tenim les persones i treballa també tot aquest punt una mica humorístic.
Com ho poseu en escena? A veure, parlaves d'elements visuals, no sé si hi ha projeccions No, elements visuals, quan jo parlo d'elements visuals és la part més física o quan els actors ofereixen que ens apropem a vegades a la dansa, una dansa primitiva o un moviment que intenta incidir en aquesta part més visceral o més física, més sensorial que tenim les persones quan ens movem
Llavors hi ha tota aquesta part. I després hi ha un element també per mi molt important a l'espectacle, que és la música en directe, que és una música... Nosaltres tenim aquesta reivindicació sempre de la música en directe, amb músics d'aquí d'Aragona, dirigits per l'Anton Baixeres, que ja hem col·laborat moltíssim amb ells, amb el Kit Miracle, amb el Samuel García...
un grup de gent que la música també dialoga amb tots nosaltres per tant l'element musical també és molt important en el espectacle
Com esteu, ja més enllà de l'obra? Per cert, quines sensacions deixarà l'obra, això de tràgic comèdia? Jo penso que el teatre també és interessant, a vegades és important que ens hagi, com a mínim, reflexionar una mica. I quan surts, hagi hagut sensacions bones, he gaudit de la paraula, en aquest cas, he gaudit de la música, he gaudit
de la companyia, de la companyia me refereixo al públic en general, vull dir que estem... En realitat el teatre no deixa de ser un ritual on ens ajuntem tots per donar resposta moltes vegades a moltes preguntes que d'entrada nosaltres ja sabem que no tenen resposta. Però que ens ajuda a sobreviure i ens ajuda a ser una mica millors i a ser una mica més feliços. Per tant, jo espero que la gent que vingui, com a mínim, al final gaudeixi de l'acció i de la paraula que oferim nosaltres.
I com esteu a zones àl·lat, Joan? 40 anys? Escolta, devíeu començar molt jovenets, perquè, vaja, fa 40 anys, tu devies soc bé i vi. Jo fa 50 anys que estic en la història teatral, per tant, sí, érem molt jovenets.
I estem contents, som un col·lectiu de gent que ja fa molts anys, que ha hagut s'estan des del principi, estem des del principi. Jo sempre explico que som una petita família on la discussió les deixem de costat i en tot cas sempre dialoguem, intentem dialogar, que és el que intentem després proposar a nivell més social. Sempre ser capaços de mirar-nos a la cara, als ulls,
i ser capaços d'explicar-nos i de ser capaços d'estimar-nos. Aquesta és una mica la filosofia falatera que diem nosaltres. Heu fet un munt de coses en aquests 40 anys, no? Bueno, sí, el llistat és llarguíssim. Però no només obres, eh?, que també heu fet formació, heu fet obres, doncs, reconstrucció o cosa més històrica... Sí, amb el Tàrraco Viva sempre hem tingut... Bueno, com en tenim encara un conveni de recerca...
Nosaltres venim del món del teatre contemporani, però pensem que hem d'arrascar també els nostres referents i els nostres referents estan en el teatre clàssic. I per tant, és un apartat importantíssim. I la part docent o de formació per mi sempre ha estat fonamental. De fet, jo la reivindico com a mestre. Jo vaig estudiar magisteri.
vocacionalment i exercit com a mestre molts anys, i reivindico la formació i l'educació com una eina de connexió i de justícia social, també és un moment determinat. I el teatre com a hemna formativa, no?, a tots els nens. Sí, i tant, i tant, i tant. Té tots els components que vulguis. El teatre multidisciplinar, aquesta de moda, la cosa multidisciplinar, el teatre ho ha estat sempre, sempre ha barrejat conceptes, sempre ha barrejat llenguatges,
El teatre és música, és dansa, és paraula, és posa, per tant tenim un còctel allí que ens permet explicar petites històries. Com veieu aquests anys que tenim per davant, que té per davant zones al·lat, cap a on ha de tirar el projecte?
Doncs continuar fent recerca, també. Al final nosaltres reivindiquem també la recerca en l'àmbit de les arts i en l'àmbit del teatre. I fer recerca vol dir tancar-te en sala i anar provant diferents registres que et permetin créixer també com a persona. L'edat, bueno, l'edat és una cosa que ho tenim allí i que no podem fer res més perquè el temps passa, però sí que reivindiquem continuar formant-nos i continuar aprenent i continuar...
visualitzant el que ens envolta per tal després de convertir-lo en històries, en contes o en petites representacions o accions o per fer normes. Felicitats.
Molt feliços, molt bé. Jo era un tonto i lo que he visto me ha hecho dos tontos. Aquest missatge que us el podeu agafar molt a Rissa, però us el podeu agafar també una mica a gradols. Són paraules que surten de textos del Rafael Alberti. És l'espectacle de Zona Zalata que veureu demà divendres al Teatre Tarragona per celebrar el seu quarantè aniversari. Sempre volem més, Joan, que el mourem per algun lloc. Sí, sí, aquí...
Nosaltres últimament fem poca distribució, però d'una manera volguda, i aquest sí que tenim, o tenim intenció de fer gira, i una de les que m'interessa fer més és baixar a Càdix, baixar a Sevilla, baixar a Huelva, la part a Andalusa,
També per contrastar-ho, també la visió que tenim nosaltres d'aquests textos, que hi tenen un lligam, que no a nivell d'andalusió a Catalunya de més, un lligam en el sentit d'un Rafael Alberti que viu també de la cultura mediterrània i de la seva cultura. Malgrat que aquests textos del Rafael Alberti són bastant oberts, no...
No es lliguen al territori concret, no? No, no, no. Són universals. Estan molt oberts. Molt bé. Joan Posqual, felicitats a tota la gent de zones àlata, una abraçada molt forta i demà us convoquem al Teatre Tarragón. Ens veiem allà. Moltes gràcies, una abraçada a tothom. Una abraçada.
I seguim parlant de teatre de producció escènica feta a casa, també, però d'una altra gaire, molt diferent, perquè aquí sí que l'humor impera, i la crítica, la crítica política i social, però no és la veia política, impera en la producció que ens porta el Celcia, companyia tarragonina, tenim l'Arnau Fàquim nosaltres. Arnau, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Qui sou la companyia... Ah, per cert, l'obra es diu el de Jaume I, que ja ho hem dit al començament, però ara ho recordarem i entrarem en l'obra. Qui sou el Celcia?
Doncs els Celsius som una companyia d'aquí del Camp de Tarragona. D'entrada, diguem que de forma estable som dos, jo, Arnau Fà, i la meva parella, companya de vida i sòcia, la Paula Moles, que si no m'equivoco la tindrem aquí amb nosaltres d'aquí una estona. Ah, però bé, a veure si ja hi és. Paula, que estàs aquí, bon dia. Bon dia, bon dia. Bon dia, com estàs?
Ja us heu dit bon dia amb altres dos avui o és la primera vegada que parleu? Bé, parlar, parlar, sí, perquè estem... Bé, jo estic a Barcelona i allà a Tarragona, per tant... Molt bé. Escolta, ja heu fet una companyia de teatre. Això és de locos, no? Una mica? Sí, els dos de les companyies és, si més no, sacrificat. Sí. Sacrificat, sí. Quin personatge fas, Paula? Perquè veig que també interpretes, eh? Sí, jo faig de Lídia Ubiol.
La protagonista. Tu ets la presi? És la presidenta. Qualsevol semblant-se amb la realitat és pura coincidència. Pura coincidència. Pura coincidència, molt bé. Per tant, has d'anar amb un vestit jaquet, és superben posada, no? Estàs una mica enfadada, no? No se t'acaben de donar... Estàs enfadada. Jo he vist un tràiler i te veig tensa. Sí, sí, igual és, diguem-ne... Bueno, la...
El posat que s'ha de fer per mantenir la gent una mica amb por, no? I podem anar amb tranquil·litat i que no se't revolti, saps? A veure, a veure. I, per altra banda, l'Arnau fa cara de Jaume I. És que te'ns has deixat... Estàs barbic, tens una barra plena de Jaume I. Va, expliqueu de què va, perquè això és una sàtira, com dèiem, política, de la catalanitat. Seria això? Exactament. Va, què m'explica?
Doncs, bé, al final l'obra tracta sobre la presidenta de la Generalitat, que juntament amb el nou director del Museu d'Història de Catalunya... Aquí jo. Exacte, aquí també l'Arnau, perquè no només fa un personatge. Troben mumificats a la punta del capoll del falos de Jaume I...
esperma i justament aquesta és la que s'utilitzaria per per engendrar una nova nissaga de reis catalans i tornar la puresa de la catalanitat a Catalunya. Molt bé, una relèquia biològica. Sí, sí, sí. Considerable. No tot surt tan bé com t'havia pensat la Lídia Obiols, no? Exactament, exactament.
A vegades les coses no surten com un s'espera, però bé, això ho deixarem per aquesta tarda per qui vulgui venir. No desvetllarem sorpreses abans d'hora.
Bueno, us aviso que en el full promocional ja explica bastant, eh? Però bueno, bueno... Sí, sí, però no s'explica tot. No s'explica tot. Sí, la sinopsi... A veure, la sinopsi no enganya ningú. Anem de cara barraca. Sabem que això és una sàtira descarnada, oberta, directa, i que no... Potser no serà apta per tots els públics ni per tots els estómacs. És dura, és...
és en alguns moments bestiota, els referents també són clars. Amb la Paula hem comentat més d'un cop, els referents, en el cas de més propers a més llunyans, tenim des de... Digues, digues, digues, Paula. No, no, perdó, perdó, perdó. Sí, per la banda de la cultura popular tenim a dames i vells,
És un clar exemple. Després... Bueno, va, anem fent un turn millor, Arnau, va. Sí, va, tindríem cap a una mica de polònia lleugerament, perquè òbviament ja hem dit que l'assemblatça en una realitat és per coincidència, però com que ja sàtira política, ja crítica política, òbviament també hi ha una part que enganxa amb això.
Sobretot amb el tema del tractament dels personatges, sí que hi ha, vegem una miqueta de la companyia La Cubana, que al final també treballen amb aquests personatges així estirats, estripats. I hi ha un altre referent, hi ha una miqueta més llunyà, però que en temes d'humor aquí els catalans hi enganxem molt, que és una cosa una miqueta més britànica dels Monty Python.
que també hi ha una certa influència d'aquest tipus d'humor ja està, ens heu fet la fotografia jo de fet veient la fotografia justament del full promocional tot m'encaixa, tot això que m'heu dit és una descripció, és el que m'espero no es fan massa obres d'aquest caire tan volgurament satiritzants
No, no, és cert que jo crec que a Catalunya hi havia una cultura bastant forta de fer aquest tipus d'obres. En els últims anys això ha caigut, s'ha perdut, i crec que és un valor nostrat que està bé recuperar, no? Home, a més, recupereu una forma nostrada per parlar d'una història nostrada, també. Sí, sí. Forma i fort encaixen aquí.
No, no, que això és una cosa que nosaltres teníem molt en ment. Amb la Paula sempre hem dit que si tiràvem una companyia en van era per intentar fer musicals de nova creació en la nostra llengua i parlant de temes de casa nostra, parlant d'històries de casa nostra. Al final, no vull dir amb això que els referents que tenim de fora de casa nostra no siguin bons, òbviament, hi ha grans musicals arreu del món
i sempre està bé escoltar-los, mirar-los i transportar-los, traduir-los. Però això no és un Ray León, eh? No. No, no, no. Ni vol ser-ho. Ni vol ser-ho, ni un Frozen. No, no, no. Clar, és que no ho hem dit, és que tot això és un musical. Sí, és veritat. No, no, aquí hi ha un equipàs enorme darrere. Som tres intèrprets davant de l'escena, però això som res, una tercera part de l'equip que hi ha darrere, com a molt.
I el que passa amb els musicals, sobretot, és que de normal l'equip s'acaba fent més gran. Dius, ai, mira, va, comencem amb el procés creatiu, no sé què, ah, doncs ens fa falta això, ens fa falta aquesta persona per fer això, ens fa falta aquesta altra per fer això, llavors vas sumant persones, vas sumant persones, l'equip tècnic es va fent més gran,
I al final és el que passa amb els musicals, que són demandants i sacrificats, també. I cars, diguem-ho tot. I a la producció també la patim. No n'hi ha prou amb dir, bueno, jo surto, actuo i canto, sinó que clar, t'has d'envoltar la música en directe.
Música en directe. Tenim dos músics en directe, el Marc Sambola, que a banda de ser el guitarrista en directe també n'és el compositor i el director musical, que això per sort ens ha deixat ajuntar tots els càrrecs en una persona menys a pagar, però se li hem de pagar totes les penyes.
No, això, el Marc se'n vol a la guitarra i llavors tindrem el Magí Castro amb Flaviol, flauta de bec i una mica de set de percussions per acabar de completar una miqueta. Molt bé. No, és una formació una mica curiosa, però...
però és divertida, és divertida. Encaixa amb l'obra, veig. Sí, diguem que a més a més aquest punt del Flaviol li dona aquest retorn a la música tradicional i a la catalanitat, aquesta mateixa catalanitat que defensem i alhora critiquem, no? Catalanitat sí, però fins a quin punt, de quina manera... Perquè utilitzar una relíquia fàl·lica per crear catalans purs... No, no, i els objectius... Una línia vermella, no?
I els objectius mateixos dels polítics que apareixen a l'obra. Defensem la catalanitat, defensem casa nostra, però de quina manera i amb quins límits, quines línies vermelles trepitgem. Nois, ens queda re, mig minut, simplement per recomanar a tothom que us vingui a veure avui. Això té pinta de preestrena, perquè després veig que al febrer feu dues representacions, però avui discretament un dijous a la tarda, a les 8, com qui vol la cosa, que és com un assatge obert en públic.
Una preestrena? No exactament. És l'estrena oficial de l'obra, justament avui. La qüestió és que fa ja unes setmanetes que les entrades estan esgotades. Ah, doncs així ja està. No cal dir-ho tot. A veure, això s'estrena en el marc de l'Estrena't al Territori, que és un festival que organitza la Sala Trono amb l'Aurora d'Igualada, el Teatre Nú de Sant Martí de Tous, la Planeta de Girona i la Mercantil de Balaguer.
Molt bé, de carneta. Sí, sí, sí. I llavors per això fem aquesta mena de preestrena, bueno, no, estrena oficial ràpida, però perquè aquest cap de setmana estarem girant per quatre d'aquestes sales. Estem avui a Tarragona, demà a Tous, dissabte a Igualada i diumenge a Girona. I les altres companyies que també estan en els altres teatres, que també formen part del cicle, passaran per aquí aquest cap de setmana.
I al gener tornem a fer dues funcions. El gener, ara ho estava mirant. De moment dues, si s'omplen, més. 16 i 17 de gener. Sí, sí, que ja us posava el febrer, però no. 16 i 17 de gener a la sala Trono. Doncs ja tornem a parlar. Nois, que vagi molt bé de moment aquesta primera podada de l'escena. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, Paula Molas. Una abraçada.
Que vagi bé. Arnaufa, gràcies. A valtros. Molta merda, que és el que es diu. Va, un minutet i les onze, i arriben els titulars, el butlletí informatiu d'aquest punt horari. Tanquem la veu. Re, amb uns segons del temacle que ens proposa la Sílvia García, com cada dia. Fins demà.
I potser no saps mai com seguir. Anem amb el nostre segon demaclar. Estem així molt romàntics avui, no sé què ha passat. Això es diu la branca i ells l'Aleix Quirí i l'Aleire Pardo. Abans et prometríem, no sé si arribar a l'última branca per estar al teu costat. No ho podem prometre això, però almenys ho intentem. Aquí tanquem amb el nostre segon demaclar.
És que la vida no està feta pels que vivim. És que la vida és pels rebels que encara seguim.