La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Miquel González, bon dia.
Me'n recordo, me'n recordo. Bon dia. I tant.
Cada matí, cada tarda, eh?
Cada dia, sí, sí.
Ui, no s'ho acabàvem, eh?
Abriu Rius, què tal? Bon dia.
Bon dia, estàs emocionat?
Ui, molt, moltíssim, eh? No ho sabeu, no us ho podeu imaginar, eh?
Perquè, clar, les vaig veure néixer.
Com les tres filles.
Les vaig veure néixer a la Sabinosa, que va ser una nit molt llarga.
Jo crec que, mira, els voluntaris que eren allà i els que van participar, doncs, en la custòdia del niu, setmanes abans i després, doncs, avui també serà un dia important, eh?
Amb l'allergament a la tarda, de les tortugues, 24 tortugues del niu de la Sabinosa, que han estat a la Fundació Cram durant tot aquest any, pràcticament, perquè eren les més febles, eh?
Les més petitones, les que no podien garantir que poguessin arribar al mar, les van portar a la Fundació Cram, que, per cert, van visitar també, allà, in situ, per veure què fèiem les tortuguetes.
I avui seran alliberades, als 7 de la tarda, a la platja on van néixer, eh?
Que el més probable és que d'aquí 10 anys tornin.
I ara ja són més grans?
Sí.
Jo no les he vist, eh?
Però quan vam anar...
Ah, en un pam?
Feien un pam.
Quan vam anar...
Més o menys, no arriba del pam, eh?
Però quan vam anar a la Fundació Cram, que crec que ja va ser fa 3 o 4 mesos, que vam fer la visita allà a les instal·lacions, eren més o menys així, eh?
Uns 10 centímetres, més o menys.
I ara suposo que són tortugues.
Tortugotes.
Tortugotes.
Hola, Núria!
Ai, es fan grans, eh?
Com els nens, com els nostres joves i adolescents es fan grans.
I fan la cel·le.
I fan la cel·le.
Però mira, passa com amb la canalla, que després tornen, eh?
Hi ha un moment que ja no fan petons i que desapareixen del mapa i després tornen.
És l'efecte boomerang, no?
Què diuen?
Torna, sí, sí.
A buscar quartos o el que sigui, però torna.
No, no riguis, Aurel, no.
Això és llei de vida.
Això no, no, ara no.
Bé, que avui no estarem pendents del alliberament de les tortugues a les 7 de la tarda.
Anirem a la Sabinosa a veure com les alliberen al mar i demà ja posarem veus de tortugues, eh?
Veus de tortugues.
Si poses veus de tortugues, fliparem bastant.
Sí, sí.
Molt bé.
Què deies de la cel·le, Miquel?
No, que comença demà, vaja, ja no la cel·le ja ha passat.
No, ara són les paules, però és d'accés a la universitat, eh?
Més de 4.160 alumnes a Tarragona s'han inscrit, tenen lloc des de demà, si han matriculat, vaja, tenen lloc des de demà i fins divendres, i a més enguany, amb canvis, amb novetats.
Que no contenten a tothom, eh?
Bé.
Perquè no contenten a tothom.
Exercicis més competencials, diuen, finalment no penalitzaran les faltes d'ortografia, que això era un dels ruptes, no, que tothom deia...
En aquelles matèries que no siguin llengües, eh?
Clar, clar, clar.
Llengües, sí.
Clar.
I hi ha els exàmens que requereixin textos més llargs o menys llargs, per exemple, el d'Història, Història de la Filosofia, tu recordes, abril, l'Esteves Pau?
Sí.
I què, traumàtic o no?
No.
M'agrada és a preguntar a mi, però fa massa temps, o com ha dit això?
No, no, no.
A buscant la mirada que digués, bueno.
Sí, sí.
Mira, un altre canvi que no sé com valoraran els alumnes és que cada matèria tindrà un únic model d'examen, no podran triar.
Tots els exercicis seran obligatoris, per tant, és allò o res.
Si bé, alguns poden presentar alguna opció interna.
Pel que fa a la tipologia de preguntes, preguntes tancades poden suposar com a màxim un 30% de l'examen,
o sigui que n'hi haurà moltes d'enrotllar-se, d'obertes.
Els que corregeixen també tindran bastanta feina.
L'estructura de les proves aquest any porta en examen un total de 35 matèries que es manté com a altres anys.
I en parlarem de tot plegat amb més detall amb el coordinador de l'ESPAU a Tarragona, amb el Pere Millan.
Allà el tenim per aquí.
Si han estudiat durant tot l'any, l'ESPAU és un tràmit.
Això és el que diuen els pares.
I jo també.
A més, alguna vegada he llegit la tertúlia política a veure què passa.
Mira, demà te'n vas a l'ESPAU.
Sí, demà anem a l'ESPAU.
I els dius, tu no has estudiat, eh?
Llavors m'udiaran, diran consejos de vieja.
Bé, que farem tertúlia política, després.
Sí, avui amb la consellera portaveu de Vox, Judit Gómez,
amb la consellera portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig,
i en nom del govern municipal, el conseller del PSC, Nacho García Latorre.
I avui, com us deia, en fa un any a la Constitució de la Mesa del Parlament de Catalunya,
va ser el 10 de juny de 2024,
amb Josep Rull, que va ser escollit com a president del Parlament de Catalunya,
el que va suposar, doncs, el tret de sortida, la quinzena legislatura a nivell de Catalunya.
En parlarem, la investidura va ser el que es va fer esperar, eh?
Perquè va ser l'agost, eh?
I més recordeu que va ser el dia que va tornar a Puigdemont, en fi.
De tot plegat, avui en parlarem amb un dels tarragonins que s'estrenava com a diputat.
De fet, eren dos, Ivana Martins, amb qui podíem parlar fa alguns dies,
diputada del PSC, i Jordi Bertran, de Junts per Catalunya,
que també s'estrenava, doncs, a l'hemicicle català.
Avui ens acompanyarà i farem una mica de balanç de com ha anat aquest any.
I avui ja anirem cap a Llevant, de ponent a Llevant, ja ho sabeu,
concretament a la zona de Molnà, Sol i Mar, a les portes del centre cívic de Llevant.
En saludarem la presidenta de l'Associació de Veïns, l'Anna Soler.
Uns veïns que reclamen celeritat en la construcció d'aquell centre cívic
que ha d'anar a l'antiga recepció de la ciutat de repòs i vacances.
En temps d'agenda, intentarem parlar amb responsables, amb xelistes, eh?
Del concert que tindrà lloc avui de càrrec de joventuts musicals.
És un quartet de xelos, i no són precisament molt, molt joves.
Per tant, són músics i una miqueta ja més experimentats.
I ens agradarà que ens expliquin com anirà el concert tot de xelos.
S'imagineu que xuló? Xelo, xuló. Vinga.
I després amb el Fabi Oguet, president del Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona,
aprofundirem sobre la importància de la tasca dels administradors de finques.
Doncs és el que passarà al llarg del programa, de la veu d'avui.
I, per cert, mira, ahir Port Aventura celebrava el 30 aniversari, eh?
Ahir mateix, en un acte, ho hem dit a l'informatiu,
en presència, doncs, de moltes institucions del territori,
també del president de la Generalitat, Salvador Illa,
i Port Aventura, doncs, això, que està de celebració d'aquest 30 aniversari,
quin millor moment per viure un estiu sense límits amb els seus passis anuals?
Quin millor moment?
Podeu informar-vos de les activitats, dels avantatges que ofereixen els passis,
i aconseguir accés il·limitat a Port Aventura Park,
també a Caribe Aquatic Park, per un estiu inoblidable.
També, si tens el passi, n'hauràs de pensar on deixes el cotxe,
perquè tens accés lliure al pàrquing,
i descomptes també als restaurants, botigues, hotels,
i molts avantatges més, tot això només per 150 euros d'entrada.
Feu-vos del Club Port Aventura i gaudiu sense límits.
Mira, Sapo Illa va dir ahir que el complex és una història d'èxit, eh?
Per tant, si vols formar part d'aquesta història d'èxit,
feu el passi i a gaudir de Port Aventura aquests dies.
Gràcies.
De res, de res.
Adéu.
Adéu, adéu.
En Joan Maria Bartana de la Fies de So,
en Mauri Fernández de la Realitat de Sòdivisual,
en Joan Andreu Pérez de la Producció,
Javier de Gisper,
i tot aquí que fa possible el programa,
i avui amb l'opinió del dia que ens porta a parlar de l'accés a l'habitatge,
un dels grans trencaclosques,
un dels grans maldecaps de la ciutat d'avui,
i un problema que es cronifica.
L'opinió del dia és del director jurídic del Col·legi d'Agència de la Providitat Immobiliària de Barcelona,
Tarragoní,
patro també de la Fundació d'Habitatge Social Nou Lloc, Carles Sala.
Avui podria parlar-vos d'un dels temes que més preocupa la ciutadania aquests darrers mesos,
l'accés a un habitatge.
Les dificultats per trobar habitatge són evidents,
sobretot si es vol accedir en el lloguer,
amb uns preus realment inassumibles per les rentes disponibles que té la ciutadania,
pels sous que té la ciutadania.
Un dels principals motius pels quals hi ha aquest increment de preus
és el gap increïble existent en aquest moment
entre les llars que es creen i els habitatges nous que es construeixen.
A Catalunya, més de 100.000 nous habitants arriben cada any.
Més de 35.000 llars noves es creen cada any.
A Tarragona, a la demarcació l'últim any,
s'han incrementat a més de 12.500 les persones que viuen amb nosaltres.
I, en canvi, d'aquestes 12.500 persones,
tan sols s'han acabat de construir 200 habitatges nous.
Per tant, la dificultat és evident.
I en un any en què a nivell de tot Catalunya es batran rècords
amb xifres del 2007 en quant a compra-venda d'habitatges,
superarem els 105.000 habitatges venuts,
resulta que la gran majoria, entre el 80 i el 90% d'aquests habitatges,
són habitatges de segona mà.
Ens calen habitatges assequibles,
ens calen habitatges socials,
perquè les mesures com la contenció de rendes
l'únic que fa és que hi hagi un càsting arrendatari
en el que el més perjudicat acaba sent el vulnerable.
Les contencions de rendes no serveixen tan sols
per moderar la renda,
sinó que el que provoquen, com a efecte col·lateral,
és que les persones amb menys recursos
vegin més dificultats per poder accedir a un habitatge.
A Tarragona, a través, per exemple, de la Fundació Noulloc,
veurem aviat projectes,
veuran aviat la llum projectes d'habitatge social i assequible
que haurien de pal·liar aquest dèficit tan important
que tenim a casa nostra.
Hi ha una ciutat mil·lenària
que compta amb una afició que mai ha deixat de bategar.
Un club que no es rendeix,
que somia en tornar a ser campió.
Repsol dóna suport a l'esport de la ciutat
i acompanya el nàstic en aquest camí cap a l'ascens.
Sempre fins al final.
Força gimnàstic!
Ei, què et sembla si sortim a fer el vermut i a dinar?
Diuen que la guingueta bluma de Salou ja ha obert.
La veritat és que ens vindria bé desconnectar una mica.
I què fan?
M'han dit que tenen unes paelles boníssimes i tapes per compartir.
Una mica de tot, vaja.
I a peu de platja.
Oh, segur que fan còctels també.
Sí, sí, ho he vist a Instagram.
Ens imagines estirats a la hamaca, caipirinha a la mà?
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Blu Humà, de Mediterranean Beach Bar,
a la platja de Llevant de Salou,
davant de l'Hotel Blaumar.
Informació i reserva 654-77-41-16.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
Doncs avui és dia de previ,
previ a les proves d'accés a la universitat,
a l'ESPAU, que comencen demà dimecres.
Per tant, avui, allò que diuen de l'últim dia estudiar
no serveix de gran cosa,
sinó que has estudiat les darreres setmanes,
els darrers mesos,
per tant, has d'arribar preparat ja amb antelació.
No deixeu-ho per l'últim dia.
Però en parlem perquè som més de 4.000 estudiants
a nivell de Tarragona que es presenten, 4.168,
i en parlem amb el coordinador de l'ESPAU a Tarragona
per part de la Universitat Rovira i Brigili,
en Pere Millan, que ja s'acompanya als estudis.
Pere Millan, què tal? Bon dia.
Bon dia, Pep.
Vam parlar el setembre passat, recordo allà.
Per tant, clar, el curs va de setembre a setembre, no?
Sí, comencem al setembre fins al juliol.
Podem dir que és el primer any a l'ESPAU, podem dir, no?
Sí, és el primer curs que estic jo com a coordinador.
I què és el que han de saber els estudiants,
aquests més de 4.100 que aniran demà les proves?
Què és el que han de saber, bàsicament?
Què sí que podem explicar si estan escoltant la ràdio ara mateix?
Sobretot transmetre un missatge de tranquil·litat.
Sé que són tres dies molt intensos,
tres dies que s'hi juguen molt,
però tot el que seria la preparació que han tingut
durant dos anys fent el batxillerat,
entenc que el canvi de model no és que sigui un canvi radical,
però sí que hi ha novetats que segurament els fa estar més nerviosos
de dir, bueno, què em trobaré el dia de l'examen?
Hi ha adaptacions d'acord amb el currículum de batxillerat
i la norma estatal d'accés i admissió,
és a dir, la llei educativa del 21, no?
Correcte, l'OMLOE.
Que ja porten dos cursos que estan aplicant l'OMLOE
i aquest any, doncs, s'acaba d'adaptar
la prova d'accés a la universitat en aquesta nova llei.
El títol de classe.
No penalitzaran les faltes de fotografia
en les matèries que no siguin llengües
i els exàmens dels quals requereixin textos més o menys llargs.
Això és així?
Sí, aquí hi ha hagut un...
Bé, potser ens hem explicat malament.
En general, el que diu la llei és que
en els exàmens que requereixin escriure un text
més o menys llarg,
s'ha de tenir en compte la correcció gramatical,
sintàctica, lèxica, la coherència.
I això sobretot passa en els exàmens de llengua
i també sis exàmens que són grec, llatí,
geografia, història, filosofia i literatura dramàtica
on alguna de les preguntes requereixen
escriure un text més o menys llarg.
Serà aquí on s'aplica la penalització per faltes.
O sigui, aquí és on penalitzen.
A la resta no l'entenc, eh, doncs?
Aquí parla.
El concepte de faltes com a falta gramatical,
algun accent, alguna B baixa, B alta,
sobretot penalitzaran aquí,
però el que és coherència en el redactat
també es té en compte en tots els exàmens.
Vull dir, en un examen de física,
potser no has de redactar textos,
però sí que has d'expressar uns valors en unes unitats,
doncs això també, no sé si ho podrem considerar
falta de la forma clàssica,
però el fet que no posis les unitats,
que posis el número però no posis les unitats,
això també penalitza.
En aquest sentit no hi ha grans novetats,
vull dir, seguim com sempre.
És més feina a l'hora de corregir també, això, eh?
L'altre, o no?
Bé, a l'hora de corregir,
cada correctora reuneix el mateix dia
que es realitzen els exàmens,
rebran les pautes de correcció
i ja s'estableixen, a part del que serien
les respostes correctes,
doncs quins són els criteris que has d'aplicar
a l'hora de valorar cada examen que corregeixes.
Cada matèria tindrà un únic model d'exàmen?
És una altra de les novetats?
Sí, això a diferència del que teníem fins ara,
es va introduir,
quan vam tenir l'any 2020
el tema de la Covid,
que vam haver de fer unes adaptacions importants,
allà es va introduir
aquesta gran opcionalitat,
en el sentit de no penalitzar les persones
que potser han tingut
alguna dificultat durant el confinament
per poder fer la preparació
i es va fer una adaptació
de forma que tu puguis triar
entre dos, opció A i opció B,
en molts dels exàmens que tenies.
Això amb el temps ha anat evolucionant
i aquest any continues tenint una certa opcionalitat,
però no és com abans que deies,
doncs, bueno,
em podria estudiar la meitat del temari,
jo sé que una opció va ser la meitat del temari,
una altra opció l'altra meitat del temari,
això, doncs, ja s'ha acabat.
Quines altres novetats hi ha?
Perquè veig també que hi ha
la tipologia de les preguntes,
les tancades, per exemple,
podran suposar com a màxim un 30% de l'examen.
Què poden destacar en general
de la resta de novetats que hi ha?
La idea general és que sigui un examen més competencial,
que no sigui tan memorístic,
no tan d'aprendre coses de memòria,
sinó saber aplicar aquesta informació.
Tot això ja ho han anat...
És un canvi que ja es va introduir en la LOMLOE,
ho han estat practicant els estudiants
durant aquests dos anys en el batxillerat,
i el fet que hi hagi superat el batxillerat
és una certa garantia
que, tot i ser un examen,
no ho podríem dir,
en el sentit que tenim més aquesta competencialitat
i menys memorístic,
però són habilitats,
són competències que ells han anat treballant
durant aquests dos anys.
Llavors, en aquest sentit,
també transmetre una mica de tranquil·litat,
sí que hi ha hagut canvis
en el que seria la tipologia d'examen,
però ells estan perfectament preparats
per poder superar-lo.
Veiem que la majoria d'estudiants,
a nivell general,
venen de batxillerat,
també té una FPE,
també hi ha de formació professional,
però la majoria,
la gran majoria de batxillerat.
Sí, el Bruix és de batxillerat,
després tenim també alumnes
de cicles formatius de grau superior,
però la gran majoria provenen de batxillerat.
Què passarà dimecres,
què passarà dijous,
què passarà divendres?
Bueno, evidentment,
el segon veig ja ho devem saber,
hores d'ara.
Sí, bueno,
portem molts mesos preparant
aquestes proves d'accés,
aquests últims retocs,
perquè tot funcioni perfectament,
els estudiants estan informats
i que tot es desenvolupi
de forma normal.
Demà hauran de venir una mica abans
per fer tota la part de comprovació
del que seria l'identitat dels estudiants,
explicar-los una mica
les normatives generals.
Aquesta normativa també ja la tenen penjada
i demano que us revissin
per tenir clar,
són molts punts
a tenir en consideració
a l'hora de fer els exàmens.
Comenceu a les 9 del matí,
les proves, entenc?
Sí, a les 8.30 tenim
el que seria la comprovació d'identitat,
fem entrar els estudiants
i els expliquem les normatives generals,
els repartim les etiquetes
perquè es puguin identificar
en els exàmens.
Els exàmens són anònims,
l'únic que surt és l'etiqueta,
de forma a garantir
el màxim de confidencialitat
en el sentit del corrector
que està corregint,
no sap si és d'un institut,
si és un noi, una noia,
no sap absolutament res
de la persona que ho està fent.
Primera prova de què serà?
La primera del dia, demà?
Comencem demà
amb la prova
de llengua castellana i literatura.
Després tenim...
Els 3 dies tenim exàmens
a les 9, a les 12
i a les 3 de la tarda.
Són les 3 franges urelles
que utilitzem.
Hi ha franges
que tenim un únic examen,
com seria el de llengua castellana
a demà, a les 9.
Després seguirem a les 12
amb la prova de llengua estrangera,
anglès, francès,
italià, alemany.
I ja per la tarda
ja tenim un total
de 6 matèries,
entre elles
algunes noves d'aquest any,
com seria el cas
de cor i tècnica vocal.
Aquest any tenim 4 noves matèries,
en total tenim 35 matèries,
que avaluarem en 3 dies,
la qual cosa també és una mica
en caix,
fer un puzzle,
intentar col·locar,
intentar minimitzar
el nombre d'exàmens coincidents
que podrien trobar.
Veig això,
la nova de cor i tècnica vocal
i moviments culturals i artístics
i també l'expressió grafico-plàstica,
també és novetat d'enguany, això?
Sí,
i també són 4 en total.
Tenim també el dibuix tècnic
aplicat a les arts plàstiques
i al lligens,
serien les 4 matèries
que tenim com a novetat
respecte al curs passat.
Vèiem,
i ho veiem cada any,
que hi ha qui està molt tranquil,
perquè considera
que va preparar a les proves
i hi ha qui està més nerviós,
és a dir,
que hi ha una mica de tot,
com cada any,
però majoritaria més tranquils.
Jo entenc que,
bé,
totes aquestes novetats,
segurament els estudiants
els posen una mica nerviosos,
però el que dic ja porten,
això diguéssim,
és la culminació
de la introducció de l'OMLOE,
s'han fet una sèrie d'adaptacions,
però que,
bueno,
vull,
no,
a veure,
no que no,
han d'estar tranquils sense sentit,
que porten dos anys preparant-se
per aquestes proves,
en la qual cosa,
doncs,
no haurien de tenir gaire problema.
Entenc que,
el fet que siguin novetats importants
que s'han introduït aquest any,
els pots fer sentir més nerviosos,
tenen pocs models
per poder estudiar.
Aquí també,
potser,
una petita recomanació
que faria és,
com que a Catalunya
fem l'ESPAU
una setmana després
que la resta de l'Estat,
també,
doncs,
podrien fer una ullada,
diguéssim,
als exàmens
que s'han introduït
en altres comunitats,
en el sentit
que també són exàmens
més competencials,
amb menys optativitat,
en la qual cosa,
també els podria donar
una mica d'alguna pista,
no estic dient
que siguin exactament iguals,
però sí,
una mica la tipologia
d'examen
que es trobaran
aquests tres dies.
Física,
química i matemàtica
són les més temudes,
o no?
Això és relatiu a...
Potser,
potser les mates.
Les mates,
les mates.
De fet,
l'any passat
que ja es van introduir canvis,
normalment cada any
hi ha com un reconeixement
per part de la Generalitat
a tothom
que supera els nou punts
en la fase general,
en la fase d'accés.
I l'any passat
va ser el primer any
que no van tenir cap 10,
i en part va ser
perquè la prova de matemàtiques
de l'any passat
va suposar també un canvi,
es van introduir
temes d'estadística,
i sembla que els estudiants
no estaven tan preparats
o va haver aquest lleuger.
No vam arribar al 10,
com en altres situacions.
Hi ha estudis universitaris
per als quals la nota de tall
és molt alta, no?
Això es manté igual.
Hi ha altres que no tant, eh?
Aquí, bueno,
vull fer un esbem
perquè molta gent es pensa
que la nota de tall
la decideixen.
Hi ha un comitè de senyors
que decideixen
que aquest any
ficarem la nota més alta.
No vaig dir la cosa.
La nota de tall
és una nota orientativa
que diu
quina és la nota
que ha tingut
l'últim estudiant
que ha entrat
en aquella titulació
l'any anterior.
Per tant,
nota de tall
a priori no la podem saber
perquè fins que no es matriculen
els estudiants
i no sabem quina nota ha tingut
l'últim que ha entrat,
això et dona una orientació
de cara a l'any següent.
Aquest any diuen
que si seran més complicades,
més difícils les proves,
segurament,
si realment passa això,
tindrem una baixada
en la nota de tall
perquè si tens menys nota
en l'examen
continuaran entrant
la mateixa quantitat de gent
en els ensenyaments
però potser
l'última persona que entra
que és el que determina
la nota de tall
tindrà una nota
potser inferior.
Llavors,
potser aquest any
dius
potser sí que
la selectivitat
serà més difícil,
no més difícil,
sinó potser
una mica més diferent
en el qual també
potser no estàs tan preparat
com en anys anteriors
i això podria fer
baixar una mica
la nota de tall.
Resultats el 25
d'aquest mes?
Resultats el 25
després de Sant Joan
tindrem els resultats
el dia 25
i a veure com surten.
I a partir del 3 al 30
la preinscripció universitària
fins l'11 de juliol,
és a dir,
hi ha aquesta franja
per tant
no els podem encantar
perquè de fet
ja de seguida
matrimulants.
Sí, el tema
de la selectivitat
de les Pau
és un encaix
que estem
entre que acaben
el batxillerat
i han de començar
el que seria
la universitat
i bueno
hem de jugar aquí
amb...
bueno, jugar
hem d'encaixar les dates
amb
tenim per davant
prèviament
el que seria
la part de batxillerat
tenim per darrere
el que seria
els ensenyaments
de grau universitari
i entre mig
hem d'encaixar
tot aquest...
tot aquests exàmens.
Avui ha vingut
el coordinador
de les Pau
el Pere Millan
però allà
de la universitat
imagino que allà
demà hi haurà
tot un desplegament
de companys i companyes
als diferents tribunals
que són els quants.
Sí, en guany tenim...
hem tingut
un increment
d'estudiants
mantenim
els 24
tribunals
que teníem
del curs passat
l'únic que tenim
més estudiants
en cada tribunal.
Sí que de cara
l'any que ve
per temes de natalitat
previem un increment
més significatiu
segurament haurem
d'ampliar
3-4 tribunals
adicionals
sobretot això
Tarragona,
Reus,
Tortosa
per poder encabir
tot aquest increment.
de les 4.168
la majoria
venen aquí
al campus
Catalunya
o
les poblacions
que tenen
més estudiants
o les que tenim
més tribunals
són
Tarragona,
Reus i
Tortosa.
A banda d'això
tenim
un o dos
tribunals
tenim a Valls
tenim a Mora
tenim a Emposta
tenim a Cambrils
tenim a Vilaseca
en tot el som
8 municipis
on tenim
aquests 24 tribunals.
Recordeu-ho
si esteu entre
aquests 4.168
estudiants
que a partir de demà
s'afrontareu
les Pau
que ho derriba
a dos quarts de nou
això és important
per fer el xeque
en previ
tot allò que es fa
la identificació
identificació
els facilitarem
les etiquetes
els donarem
les instruccions
i la idea
poder començar
a les nou
puntualment.
Pere Millán
coordinador de les Pau
que vagi molt bé
demà es ballen per allà
pel campus Catalunya
gràcies
perfecte Pep
gràcies
i moltes hores a tots
evidentment
tots i totes
els que afronteu
les Pau
aquests dies
fem una pausa
de seguida
a la tertúlia política
La veu de Tarragona
la teva veu
Benvolgut multireformista
a Obramat
no podem abaixar-te
els impostos
ni el preu
de la gasolina
de la teva furgoneta
però sí que podem
ajudar-te
amb els nostres preus
per això
a Obramat
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques
professionals
amb els preus
més baixos
de la zona
IVA inclòs
on compren
els professionals
Obramat
Moll de Costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
Parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
Més informació
a porttarragona.cat
Et lleves
i ho tens clar
passes per Panet
pel cafè ben fet
l'entrepar que t'agrada
i la briuixeria
acabada de fer
disposem d'un servei
de càtering
pels teus esdeveniments
especial
i menús
d'esmorzar
migdia
i berenar
en qualsevol
de les botigues
de la ciutat
també pots fer
les teves comandes
al web
panet.cat
Panet
som forners
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per a la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Cesselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona ha crescut
mirant al mar
El seu port
motor de progrés
ha fet créixer
una ciutat valenta
i orgullosa
oberta al món
com el nàstic
que combinant tècnica
i passió
partit a partit
fa cada cop més gran
el nom de Tarragona
El port de Tarragona
compromès amb el territori
dona suport al club
en aquesta promoció
d'ascens
perquè quan avancem junts
ningú ens pot aturar
ara és l'hora
amb orgull
força nàstic
El fòrum polític
la veu de Tarragona
Doncs vinga, forro un polític
avui que és dia 10 de juny
del 25
i que compartim
amb la consellera portaveu de Vox
Judit Gómez
Molt bon dia
Benvinguda
Bon dia
Amb la consellera portaveu d'Esquerra
Maria Roig
Bon dia
Hola, molt bon dia
Benvinguda també
i en nom del Govern Municipal
del consellera d'Operació
Nacho García de Torre
Molt bon dia
Benvinguda
Molt bon dia
Començo parlant del nàstic
no sé com ho veuen
però clar
és que divendres passat
a priori
es veia difícil la cosa
es veia molt difícil la cosa
però escolti-me
el nàstic ha passat
a la final
i tindrem el cap de setmana
aquest primer cap de setmana
el nou estadi
que ja no queden entrades
i el que ve fora
que hi haurà novament
pantalla gegant
a part del francolí
doncs
autèntiques finals
després ja anirem a celebrar
Sant Joan
i tot i tot plegat
i l'essència
i convé
tot que ho fusta
però vaja
el que diem ara
aquest dimarts
era difícil de pensar
divendres
no sé com ho veuen vostès
doncs sí
la veritat és que era
ostres
tots confiem molt
en el nàstic
i tal
però sí que és veritat
que jugant fora
contra el Murcia
a més de 20.000 espectadors
allà
a l'estadi del Murcia
se'ns feia
una mica difícil
després d'un empat
que ens va saber a poc
aquí al nou estadi
i per tant
ens costava
però
ens ha caigut les boques
l'estic
a tots i a totes
els que pensàvem així
i ara
doncs
amb aquesta confiança
d'haver guanyat allà
jo crec que hem d'afrontar
la final
i
obtenir un molt bon resultat
aquí a casa
i després
rematar la feina
a Sant Sebastián
o sigui que
espero i desitjo
que com deies
que per Sant Joan
estiguem celebrant
l'ascens
abans deia que tenia castells
no sé si potser
els haurem de deixar
per celebrar l'ascens
però
potser una mica
ressecosos a la tarda
però bueno
esperem
però esperem
s'haurà d'encaixar
la celebració
serà complicat
també
perquè hem de tornar d'allà
Sant Joan
que s'haurà de mirar
de buscar l'encaix
de fet
ara que dèiem castells
inclús la nostra colla
teníem dia
el dissabte a la tarda
i evidentment
l'hem canviat a diumenge
per no contraprogramar-nos
i que tothom pugui anar
al nàstic
perquè al final
jo crec que és una
qüestió de ciutat
ja pràcticament
perquè fa el partit
que s'obrirà
el cap de setmana
doncs
encara li dona
com aquest punt més èpic
a l'art artúlia
crec que de la setmana passada
jo vaig dir 1-2
em vaig arriscar
dir 1-2
però vam dir
amb un 0-1
al final va ser
el 0-1
aquest gol de Pablo Fernández
a la segona part
que crec que encara
ho fa més èpic
perquè vam estar patint
una bona estona
la llàstima
és que juguem
contra Real Societat
però clar
no podem jugar a Noeta
hem de jugar a Zubieta
que és un camp molt petit
que pràcticament
no hi podran haver
desplaçaments
a la nostra afició
perquè crec que
no ho sé
ho dic ara així
ho parlava aquest dematí
no sé si cabran
potser unes 300 persones
màxim
300 aficionats
del Nàstic
i per tant
és un camp
que ens hauria agradat molt
poder jugar a Noeta
però crec que és pel tema
del concert del Bruce Springsteen
que no podrà ser
però bé
en tot cas
també evidentment
juguem contra un filial
i això sabem
que a nivell d'aficions
no és el mateix
segurament
tampoc no tindrem massa gent
de Sant Sebastián
aquest cap de setmana
aquí a Tarragona
perquè quan jugues
contra un filial
doncs ja sabem
que la resposta
no és la mateixa
en tot cas
jo crec que
tenim possibilitats
crec que la ciutat
està molt bolcada
en aquesta
final de playoff
i bé
amb totes les esperances
i confiances
que el proper cap de setmana
sigui un cap de setmana
ple de celebracions
aquest solstici d'estiu
celebrant
tant de bo
un ascens
del Nàstic
Judit
Sí, ja està tot dito
que el Nàstic
finalmente
ascienda a segona
en la Liga Española
evidentment
és un escaparate
serà un escaparate
per a la ciutat
a nivell de promoció
de la ciutat
doncs
esperarem
que salga adelante
que gane
luego
creo que
luego vendrà
el segundo debate
com ja ha passat
l'última vegada
el tema
de la financiació
lo que ha passat
hace unos anys
con el tema
del Bayer de Múnich
que querían
modificar
el tema
de la
sí
hubo
el debate
que hubo
pero claro
luego
un ascensió
de esas características
requiere más financiación
requiere más recursos
y en un momento
se habló
de que Bayer
quería promocionar
ser el sponsor
pero con la condición
de que tenía que ser
Bayer de Tarragona
y los socios
se opusieron
bueno
yo creo que este
va a ser el próximo debate
si finalmente
asciende
el Nástica
a segunda
que esperemos
que sí
y que se pueda resolver
porque claro
subir a segunda
pues requiere
lo que digo
una serie
de financiación
de recursos
que a ver
como se consigue
bueno
del tema
del financiamento
cala dir
que cuando
puges de categoría
des de la primera
federación

per dissabte
no la voy a encertar


histórica
histórica
fins i tot
que Tarragona
tingui un parador
nacional
el farem
justicia histórica
la frase
que se'n'ha
que se'n va a extreure
en literal
del conseller
de Sant P
des de Tarragona
doncs
em va reunir
amb l'alcalde
i parlant d'això
d'aquesta possibilitat
que Tarragona
tingui un parador
per nacional
per fet
el que tinc avui
aquí el conseller
de Territori
va ser que és un tema
més ampli
perquè hi ha
territori
i turisme
hi ha moltes
jo crec que
ho ha dit
molt bé
el conseller
crec que és un tema
històric
de justícia
històrica
que Tarragona
tingui un parador
no és normal
que una ciutat
patrimoni
de la humanitat
de fet només hi ha dos
que no en tinguem
doncs no tingui
un parador
nacional
a la nostra ciutat
i jo crec que això
és una cosa
que s'està intentant
revertir
sabem que hi ha un compromís
per part de paradores
nacionales
que això
canviï
que hi hagi un parador
nacional
i jo crec que
es costarà
trobar l'espai
més adient
dintre les diferents
possibilitats
que s'estan plantejant
cap al ministeri
i que ens posem
mans a l'obra
perquè això
sigui una realitat
el parador
nacional
et dona
jo crec que
una oferta
hotelera
d'alt nivell
molt important
per la nostra ciutat
i pel turisme
que crec que
hem de buscar
com a ciutat
que és un turisme
eminentment cultural
i familiar
que
va més enllà
del turisme
d'agost
o del turisme
d'estiu
i que aposta
pel patrimoni
i per la cultura
com a elements
turístics
molt importants
i el parador
nacional
ha de jugar
un paper
clau
en tota aquesta
estratègia
d'aquest turisme
recordo que
l'alcalde
deia
diferents possibilitats
carrer
caballers
calardiaca
o plan C
A B C
o
el menys 3
Maria
sí
nosaltres
quan
va haver
una proposta
del propi govern
de fer una declaració
institucional
per donar suport
a un parador
nacional
per salvar
calardiaca
nosaltres
vam dir que
sí
perquè evidentment
és evident
que calardiaca
és un problema
que tenim
i que s'ha de resoldre
i per tant
si l'opció
per salvar
calardiaca
era que passés
per fer-hi
un parador
nacional
doncs ja vam dir
que hi estaríem
d'acord
des d'esquerra
tampoc no és
que tinguem
cap obsessió
per portar
un parador
nacional
a la ciutat
de Tarragona
però sí
és una eina
per salvar
l'edifici
de calardiaca
i així ho vam
estar parlant
a les juntes
de portaveus
tot i que després
aquesta declaració
institucional
no va
tirar endavant
però sí que és cert
que tenim una mancança
de places
hoteleres
a la ciutat
de Tarragona
i això és
una evidència
i que és
una evidència
també que és
que hem de treballar
cap a una
desestacionalització
cap a un turisme
de qualitat
i per tant
sí que
en aquesta direcció
jo crec que ens entendrem
perquè sabem
que hem d'anar
cap aquí
però sí que
creiem que
si realment
hi ha una aposta
per fer un parador
nacional
és l'oportunitat
perfecta
per poder salvar
el calardiaca
perquè poques oportunitats
més tindrem
crec
per aquest edifici
i per tant
jo reitero
quan des d'Esquerra
vam parlar
per aquesta declaració
institucional
que va proposar
el govern
ja vam dir
que en aquest cas
sí que estaríem d'acord
Judí Cómez
sí, bueno, nosotros
también en su momento
apoyamos al alcalde
en esta decisión
porque también consideramos
que es necesario
que la ciudad
disponga de un parador
de hecho
bueno, yo hace unos meses
nuestro grupo
presentó una moción
en el pleno
porque creíamos
consideramos que calardiaca
o el conservatorio
nos reúnen
todas las condiciones
bajo nuestro punto de vista
y propusimos
una alternativa
que en aquel momento
era, bueno
el edificio de la diputación
que se convirtiera
el edificio de la diputación
en un posible
parador
aprovechando el cambio
que la diputación
se va al centro de la ciudad
a Plaza Empiria del Tárrago
pues con el objetivo
de, bueno
no incrementar más
el gasto
de las cuentas
en este caso
sería la diputación
pero al final
todos salen
de los impuestos
de los tarraconenses
pues propusimos
pues matamos
los pájaros de un tiro
la diputación
se libera al edificio
al irse a
Plaza Empiria del Tárrago
y ese edificio
que es un edificio
emblemático
que está cerca
del casco antiguo
que no le afecta
directamente
tanto
la zona de bajas emisiones
pues propusimos
como alternativa
el edificio
de la diputación
porque creíamos
que
hay varios inconvenientes
para que sea
en Calarriaca
bueno
se tumbó
pero bueno
que nosotros
estamos abiertos
a cualquier otro edificio
como la residencial
por ejemplo
la ciudad residencial
estamos en ello
nosotros también
en su momento
proponíamos
que podría ser
un buen emplazamiento
para hacer
un albergue
en lo que es
la ciudad residencial
pero bueno
un albergue
es lo que se hace
claro
hay un albergue
perdona
no
el parador
el parador
el parador
el albergue
es el que
sí
el albergue
se va a separar
sí
exacte
i la part
de davant
de la recepció
doncs
també
perquè puguin
utilitzar les veïns
per un ciutadà
i per la pista esportiva
també
perquè avui per cert
anirem allà
al costat
a parlar
amb els veïns
allò que fem
de ponent a llevant
a parlar
amb els veïns
del costat
a veure què diuen
del tema aquell
que també serà
un lloc
que podran gaudir-ne
els ciutadans
o ciutadania
en definitiva
sí
sí
home
a llevant
sempre ha tingut
mancances
en quant a
espais
per desenvolupar
activitats
i per tant
equipaments
etc
i jo crec
que és una
molt bona notícia
i que els veïns
de llevant
jo crec que són
dècades
de reivindicació
que finalment
es desencallaran
jo crec que és
una molt bona notícia
per la ciutat
vinculada amb el carril bici
perquè de fet
el traspàs
d'aquell tram
de titularitat estatal
ja està trasllat
a l'Ajuntament
ja aquest acord
ja està a punt
a punt
encarrilat
10 milions d'euros
d'inversió
entre el carril bici
i també
l'acondicionament
d'altres vies
per tant
també tot el que
s'ha transformat molt
tota aquella zona
sí però el carril bici
no s'hauria de tallar
hauria de seguir
i això ja ho sap el govern
que nosaltres els hem dit
el carril bici té sentit
quan forma part
d'una xarxa
i en aquest sentit
aquesta xarxa europea
que hauria d'anar
des de Càdix
fins a Atenes
i per tant
aquest tros
o sigui el carril bici
té sentit
quan podem anar
des de Tarragona
fins a Torre d'en Barra
però si no reclamem
que es facin
les obres necessàries
perquè el carril bici
segueixi
i puguem anar
de Tarragona
fins a Altafulla
i no ens falti un tram
no té gaire sentit
a la xarxa
de carrils bici
per tant
des del primer moment
que vam saber
que hi hauria un tram
quan la rotonda
de la mora
pràcticament
perquè ens entenguem
una mica
no es faria
des de l'esquerra
sempre hem reclamat
al govern
que apreti
perquè aquest carril bici
no es talli
perquè si no
quedarem aïllats
i per tant
creiem que no tindria sentit
no es talla
és a dir
el carril bici
arribarà fins a Altafulla
una altra cosa
és que el ministeri
en el procés
d'exposició pública
va estimar
una al·legació
d'un particular
entenent que tenia raó
i és que
el carril bici
pretenia passar
per sobre del pont
sobre les vies del tren
i no hi cap
és a dir
no hi cap
el carril bici
els espais
pels vianants
i els espais
pels cotxes
i el que ha optat
el ministeri
és que ja l'està fent
i el té a punt
d'acabar
és redactar
un segon projecte
per ampliar el pont
sobre les vies del tren
és a dir
el que farà serà
dos fases
una primera fase
que arribarà fins a la mora
que és relativament imminent
perquè de fet
la licitació de sortir
durant aquest estiu
o just a la tornada
i la segona fase
que anirà just després
però que s'ha hagut de separar
perquè si no
el que corria amb el risc
és que
aquesta primera fase
no és fes fins aquí
molt més temps
i llavors
pactat amb el ministeri
vam decidir
fer-ho
en dos fases
però que seran
correlatives
per tant
tindrem un carrer de bici
que ens unirà
des del Tafulla
quan acabem
fins a la punta
de l'espigó
del port
perquè al final
tot el carrer de bici
que també s'ha fet
al litoral
per part de l'Ajuntament
ha de connectar
des de la rotonda
de la Sabinosa
fins a l'espigó
del port
com dic
tindrem allà
molts quilòmetres
de carrer de bici
i també per fomentar
el turisme
també ciclista
que n'hi ha
i que a més
va guanyant adeptes
Sí, bueno
totalment d'acord
també en el tema
del carrer de bici
que connecte
des del exterior
de la ciutat
a diferents punts
el que nosaltres
no estem
per a nada
d'acord
és amb els carrers de bici
que s'estan
desenvolupant
en el centre de la ciutat
com el que ha passat
amb Pere Martell
que ara
supuestamente
se va a anular
y previsiblemente
se va a redactar
un proyecto nuevo
para Ramón
Prat de la Riba
entonces en esos
carrers de bici
que tienen la intención
de conectar
la ciudad
internamente
en esos
hoy por hoy
nosotros
no lo apoyamos
porque no hay suficiente
red
para conectar
no tiene sentido
que unas calles
sí y otras calles
no
Bueno
jo crec que
en aquests sentits
ara quan s'asfalti
Prat de la Riba
es farà amb els carrers bici
que estaven
projectats
sí que és cert
que nosaltres
considerem que
eliminar el carril bici
de Pere Martell
i en canvi
fer els que estan
projectats
és un contrasentit
i així ho hem manifestat
sempre al govern
que no acabem d'entendre
aquesta operació
perquè al final
segueixo dient el mateix
igual que la ciutat
s'ha de connectar
amb els altres municipis
i per tant
crear aquesta xarxa
ciclable
i que puguem anar
doncs
per tot arreu
el mateix passa
a l'interior de la ciutat
i per tant
si n'afegim uns
que ja estaven projectats
però en canvi
en eliminem altres
doncs
és un contrasentit
no té massa sentit
que no puguem
passar per Pere Martell
per arribar fins al Serrallo
per exemple
anar a agafar
els altres carrils bici
que sí que passen
pel barri marítim
canvi de tema
la setmana que ve
serà la tertúlia
la setmana que ve
dimarts
dos anys de la investidura
de Rubén Pinyoles
com a alcalde
per tant
l'equador del mandat
passem l'equador del mandat
ja fèiem en balanç
amb ell
en una entrevista
i ens parlava
entre els reptes
que hi ha sobre la taula
un d'ells
té veure amb la seva ària
que és el POM
ahir
el president
del col·legi d'arquitectes
de Tarragona
ens donava algunes gades
i que deia
que la ciutat
de Tarragona
creixi en l'ordre
d'unes 2.000 persones
l'any aproximadament
i el territori
en uns 20 anys
guanyarà 125.000
nous habitants
al territori
el conjunt de l'ària
i deia que Tarragona
podria ser
podria anar
a part davant
d'altres zones
amb un POM nou
que altres no tenen
que tenen
per tant
important que es pugui
desencallar
en aquests propers dos anys
sí evidentment
i per això
treballem
és cert que
no ens hem d'amagar
nosaltres vam plantejar
unes dades
que havia de ser
aquest primer semestre
per qüestions
tècniques
no de l'Ajuntament
sinó
de l'Habana
que va passar
a l'octubre
hi ha hagut
canvis de criteri
en els temes
d'inundabilitat
tot això fa que
l'estudi d'inundabilitat
no el puguem tancar
sense l'inundabilitat
no podem tancar
l'econòmic
i per tant
anem una mica
en retras
ara per fi
sembla que l'ACA
ja té clar
aquests nous criteris
i per tant
podrem continuar treballant
però és evident
que
una ciutat
amb unes normes
transitories
urbanístiques
tot i que
es puguin anar desenvolupant
i es van desenvolupant
com per exemple
parcel·les i borra
que ja ha sortit a licitació
i que està en procés
d'adjudicació
a l'obra
per tant
hi ha petits sectors
que es van desenvolupant
guanyar grans quantitats
de població
se'ns fa difícil
perquè no hi ha
aquests grans polígons
aquests grans plans parcials
que ens permeti crear
doncs
habitatge suficient
no només habitatge
lliure
sinó també molt important
habitatge públic
habitatge de protecció oficial
que és el gran repte
que tenim jo crec
com a ciutat
i com a societat
en els propers anys
que es garantia
aquest dret a l'habitatge
tot i així
esperem que
durant aquest any
principis de l'any que ve
puguem tenir
aquesta aprovació
inicial
després
veurem
quines són
les delegacions
totals
que s'acaben presentant
i per tant
quin és el ritme
per poder-les
solventar
i aprovar definitivament
però sí que
aquest mandat
ha d'estar
molt encarregat
d'aquest nou
planejament urbanístic
jo crec que
en els propers mesos
tancarem
els acords necessaris
per tenir les majories
suficients
i per tant
aquest pont
veurà la llum
jo crec que és un pont
que a més
seguint el que deia
el president del col·legi
genera espais suficients
de creixement
com per tenir
una ciutat
de 180-200 mil habitants
amb 20-30 anys
evidentment
que a vegades
quan parlem de POU
sembla que el dia següent
d'aprovar-lo
ja hagin d'entrar
a les màquines
però no
estem parlant
de
molt de temps
de desenvolupament
però sí que
ens situen
en una polposició
en quant al creixement
que sembla evident
que Catalunya
comença
a virar
cap al sud
comença a virar cap a Tarragona
i per tant
hem d'estar preparats
no només per la gent
que vingui
sinó també per les inversions
que puguin arribar
Maria Roig
Sí
jo crec que
n'hem parlat
amb el conseller
García
que nosaltres
doncs vam deixar
l'avenç del POU
el procés participatiu fet
i que ens preocupen
els tempos
que no podem anar
un POU
doncs a allargar-nos
massa en el temps
que cal
fer-ho
perquè
al final
si passen molts anys
també correm el risc
que ens el tombin
jo crec que el POU
és evident
que des d'Esquerra
sempre hem dit
que ha de ser un POU
que cohesioni
centre i ponent
i en això estem d'acord
aquesta fractura
que és el riu
tot això
ho hem de salvar
hem de
evidentment
fer generar
petits pols
de creixement
en aquells sectors
que ara
estan buits
que poden ser
algunes
ferides de la ciutat
jo crec que el creixement
a vegades
quan pensem en un futur
creixement d'una ciutat
ens imaginem edificis
que creixen
cap a les afores
i en canvi
Esquerra pot creixer
en moltes zones
que avui en dia
estan dins
de la drama urbana
i que no estan construïdes
i per tant també
generarien cohesió
en aquest sentit
és evident
que també volem
conèixer
com es resolen
qüestions com
per exemple
el comerç
de proximitat
i deixar de construir
per exemple
aquests comerços
grans comerços
d'extraràdi
que estan creixent
al voltant de la ciutat
això també és una de les qüestions
que volem parlar
o parlar
per exemple
de botellareta
que seria tan gran
com la vall
de la rebessada
o sobretot
i això
el conseller García
ho sap bé
que n'hem parlat
de mas d'ensorder
perquè és evident
que si parlem
de cohesió
i sostenibilitat
segons
què es faci
a mas d'ensorder
doncs precisament
podria trencar
tots els conceptes
de cohesió
i sostenibilitat
i per tant
fins i tot
podríem caure
en el risc
de tombar
aquest pom
que passa
per aquestes línies
i per tant
són coses
que hem d'anar
crec
amb aquests acords
que deia
per arribar a una majoria
jo crec que hi ha coses
que s'han de resoldre
que s'han de parlar
que s'han de conèixer
i que s'han de debatre
però en tot cas
jo crec que
dissenyar la ciutat
que volem per un futur
perquè tal com deia ell
no és que demà
quan s'aprovi
entren les excavadores
ni es comencen
a construir edificis
sinó que estem projectant
a quina ciutat voldrem
que sigui Tarragona
d'aquí 20-30 anys
i en això
jo crec que tenim claríssim
que Tarragona
ha de ser una ciutat
cohesionada
hem de posar
fil a l'agulla
per un problema
que porta dècades
i que és una ciutat fragmentada
i que en aquest sentit
hi hem de treballar
però també hem de salvar
els nostres espais verds
i per tant
tota una sèrie de peces
del tren que clòsques
que hem de fer que encaixin
i que d'aquí 20-30 anys
quan Tarragona sigui una ciutat
segurament de 200.000 habitants
sigui aquella Tarragona
que vam desitjar
o somiar fa dècades enrere
Jo li preguntaré
per entendre exactament
en quin moment estem
si estem pendents
d'aquest escull
per tal de poder
començar a fer
a fil d'agulla
a dir?
Bueno, sobre el crecimiento
de la población
a nosotros lo que nos preocupa
es que crecer sí
pero no a cualquier precio
porque estamos viendo
que las previsiones
son de que van a crecer
o la ciudad va a crecer
a un ritmo
de unas 2.000 personas
al año
pero claro
también hay que ver
cómo este flujo
migratorio que hay
cómo se controla
y cómo
porque claro
si no para de venir gente
pero el problema
de la vivienda
no lo tenemos resuelto
a esta gente
se la tiene que acoger
en algún sitio
y hay falta de vivienda
entonces no puede ser
que el ritmo de llegada
de personas
sea superior
al ritmo del crecimiento
de la ciudad
de construcción
de viviendas
entonces aquí podemos
colapsar
hace unos años
pasó a la inversa
que hubo
con el anterior POM
las expectativas
eran muy superiores
y luego hubo pues
un frenazo
a nivel económico
ahora el reto
que tenemos
es el reto demográfico
el invierno demográfico
que la natalidad
está cayendo
entonces
si crece la ciudad
es por la emigración
de diferentes
desde diferentes ámbitos
y claro
tampoco
a nosotros
nos preocupa
el mundo rural
que hablamos mucho
de las ciudades
pero el mundo rural
se está despoblando
y también
se tendría que hacer
trabajar
no solo pensar
en que crezcan
las ciudades
sino que el mundo rural
hay un
favorecer
para que la gente
se vaya allá
y no las ciudades
crezcan
como están creciendo
que se están convirtiendo
en monstruos
donde al final
hay toda una serie
de problemas
y de cohesión
y de integración
que nos perjudica a todos
Yo discrepo
yo creo que el mundo rural
y los pequeños
y los pequeños
y los núcleos
desde la pandemia
han cambiado
molt
porque desde que
se ha instalado
teletreball
por ejemplo
la gente
ya no va
a vivir tan
a las grandes ciudades
y mucha gente
arregl de esto
va a optar
para quedarse
en el seu
lloc d'origen
y por tanto
yo creo que
hemos viscut
un cambio
tot i que
se ha de seguir
trabajando
para no
despoblar
aquests núcleos
más pequeños
y rurales
yo creo que
desde la pandemia
y desde el teletreball
hay cosas
que en este sentido
han cambiado
porque
para el creixement
de las ciudades
yo creo que es
inevitable
las ciudades
creixen
la gente
entonces
ve porque
y tan de bo
creixi Tarragona
porque
quiere decir que
hay oportunidades
de feina
que la gente
lo veu
como por un
lloc
donde creix
profesionalmente
con estudios
porque tenemos
una universidad
porque tenemos
una industria
química
y pedroquímica
que por tanto
todo esto
da oportunidades
a la gente
y lo que hemos de hacer
es hacer una ciudad
amable
para todos aquellos
que venguen
construyendo
rehabilitando
también
porque a veces
parla de construir
pero también
tenemos muchos
habitantes
que se pueden
rehabilitar
y que también
poden ser
futuros
llars
per tota aquesta gent
que vengui
i per tant
jo crec que
hi ha
algunes coses
que han canviat
i que segurament
la Covid
ens va fer veure
les ciutats
i els pobles
d'una altra manera
i no parem
d'evolucionar
i de canviar
evidentment
no sabem
d'aquí 20-30 anys
com serem
però més o menys
ho podem intuir
els tempos
que li preguntava
abans
allò per tenir-ho clar
més o menys
quin és el següent pas
en calendari
ara mateix
s'estan
elaborant
els que són
els informes
perceptius
que acompanyen
el POM
que és
la mobilitat
la memòria social
la valoració econòmica
de cada sector
etc.
Un cop els tinguem
tancats
aquesta aprovació
inicial
ha de passar
primer
pels informes
sectorials
carreteres
costes
generalitat
tots aquests
organismes
i llavors
passarà a ple
per la seva
aprovació inicial
després hi ha
el període
d'exposició pública
les al·legacions
quantes accepten
i quantes no
ja veurem
i després hi haurà
una aprovació
provisional
per part del ple
fins a l'aprovació
definitiva
que correspon
a la Generalitat
de Catalunya
aquest és una mica
tot el camí
que ha de seguir
un planejament urbanístic
molt complex
perquè un POM
és una figura
és un instrument
realment complex
en la seva elaboració
i per tant
la seva aprovació
també correspon
a altres administracions
que han d'informar
i això fa que
tot sigui
més complex
del que des de fora
potser es podria
veure
Dos anys
ho veu factible
en dos anys?
L'aprovació inicial
evidentment sí
la definitiva
se'ns escaparà una mica
perquè no sabem
el volum d'al·legacions
que hi haurà
si hi ha més al·legacions
doncs trigarem
segurament més
si les al·legacions
són menors
podríem parlar
que a finals del mandat
en una aprovació
provisional
per part del ple
però ja dic
aquesta segona part
ja se'ns escapa
una mica de tempos
reglats
Sí, no, no
jo crec que
ho hem parlat
més d'una vegada
i que el que ens preocupa
a part d'algunes coses
que puguem parlar
del POM
no és el contingut
sinó són els tempos
en tot cas
jo crec que
el POM
segueix
és el POM
que vam treballar
des d'esquerra
i per tant
en línia general
jo crec que
estem d'acord
i aquestes coses
que dèiem
doncs les parlarem
Per cert
cap de setmana
bueno dissabte
bàsicament
de Festival Pride
que ahir parlàvem
amb una consellera
assassina Mangini
de Rosa López
etcètera
però tota una jornada
d'activitats
d'esfilada
en fi
cap de setmana
doncs això
que el tindrem dissabte
Passa Corsini
Cap de setmana
intensa
entre el Nàstic
el Pride
sí, sí
jo crec que
en un moment
en què
hi ha
forces polítiques
que més avui
ens acompanyen
aquí
en aquesta tertúlia
que pretenen
fer-nos tirar enrere
que pretenen
que tornem als armaris
que vivim
la nostra sexualitat
perquè això no va
d'estimar algú
això va
de ser
com un és
i quan algú vol
que ja no siguis
com tu vols que siguis
o com ets
jo crec que és un bon moment
perquè
per reivindicar
de nou
que no
que no
que no tirarem
enrere
que hem vingut aquí
que hem passat
molts anys
a la Foscor
i que
ara és hora
d'això
dels colors
de les banderes
arquiris
de viure
com
com vulguem
i ara dirà
la
la companya de Vox
dirà
doncs que això
és ideològic
i sí
evidentment
és ideològic
i gràcies
per ser ideològic
perquè les ideologies
són el que
han vingut al món
i darrere del seu discurs
que ja m'avanço
perquè no penso intervenir
després
darrere del seu discurs
també hi ha una ideologia
una ideologia d'extrema dreta
que també
és una ideologia
Per al·lucions
Judit
i
Bueno
i vostè tanqui la ronda
No, bueno
nosaltres no tenim
nada que celebrar
ja ho sabem
nosaltres celebrarem
el dia del orgullo nacional
el dia
que eixem a Sánchez
i a tota su banda corrupta
i entonces
podamos
realmente
aplicar
polítiques
que
defienden
a los ciudadanos
que podamos
que los ciudadanos
estén orgullosos
de que tienen vivienda
de que tienen
trabajos estables
que tienen
o que hay
unos servicios públicos
de calidad
el día que las mujeres
los homosexuales
los niños
los adultos
los hombres
todo el mundo
pueda salir a las calles
con seguridad
porque habremos controlado
el tema
de los flujos
inmigratorios
y tengamos una población
que viene a trabajar
y a aportar
entonces
ese día sí
entonces ellos
ese discurso
ya está superado
que hay coletazos
y que hay gente
pues
que ataca a los homosexuales
pues los ha habido
y los habrá toda la vida
y por mucho dinero
que inyectemos
continuarán pasando
gente energúmena
y que no respeta
los derechos humanos
ni a las personas
las hay
y las habrá
y las continúa
habiendo siempre
pero es que aquí
ya está
mayoritariamente
superado
entonces
ustedes
donde sí que son
realmente necesarios
son en países
como por ejemplo
Irán
y otros países
donde a las mujeres
y a los homosexuales
se les cuelga
de los puentes
aquí
eso ya
no se hace
yo sé yo soy conseller
de l'Ajuntament de Tarragona
y defenso
la ciudadanía de Tarragona
yo defiendo
el colectivo LGTBI
que nos apoya a nosotros
no
usted dice que no
nosotros
hay una parte
del colectivo LGTBI
que
al fin
que apoyan nuestras
nuestras políticas
y no están
para nada de acuerdo
con lo que defienden
estos señores
entonces usted
también tienen que empezar
a respetar
lo que nosotros
pensamos
solo quieren
el respeto
para ustedes
y en cambio
nos atacan
a nosotros
y por cierto
me atacan
a mí como mujer
por decir
lo que yo pienso
yo no le ataco
a usted como mujer
en los plenos
continuamente
atacan
y denuncian
y no consienten
escuchar
lo que nosotros
tenemos que decir
o lo que yo
tengo que decir
entonces
a mí como mujer
me está ninguneando
más que dos
dos minutos
a veure
yo creo
que la libertad
d'un
acaba
cuando ataca
la de l'altra
per tant
jo crec
que queda
més que demostrat
que els discursos
que la consellera
de Vox
fa als plenaris
quan són discursos
racistes
quan són discursos
classistes
quan són discursos
també
amb un deix
homòfob
doncs queda
decidir
o sigui
jo crec
que no cal
que en expliquem
a ningú
que és evident
que darrere
d'una ideologia
d'extrema dreta
aquestes
llibertats
d'acceptació
que exigeixen
doncs
poc camí
tenen a recórrer
quan el que fan
és retallar
les llibertats
dels altres
jo crec
que la senyora
Judit Gómez
ningú l'ha atacat mai
per ser dona
l'ataquen
per la seva ideologia
i som polítics
i és evident
que parlem d'ideologies
i és evident
que a vegades
ens ataquem
per ideologies
i espero
que la seva ideologia
cada vegada
es faci més petita
i cada vegada
tingui menys terreny
a casa nostra
pues está creciendo
en toda Europa
sí, sí
no, no
i és un càncer
ho tinc claríssim
entonces a lo mejor
es que ustedes
están equivocados
tenia els meus dos minuts
senyora
jo crec que és evident
que l'extrema dret
està creixent
que és un càncer
que hem de lluitar
i per això
caps de setmana
com aquests
el Pride
que també dic
és un moment de celebració
però també de ser reivindicació
i que ha de ser cada dia
hi ha moltes entitats
moltes associacions
que cada dia
lluiten per això
perquè encara que ella
digui que no
doncs malauradament
encara hi ha gent
que no accepta
doncs
aquestes llibertats
que encara
doncs malauradament
amb aquesta pujada
d'extrema dreta
doncs sí que és cert
que hi ha col·lectius
que estan patint
i fins i tot
jo diria
que ens hem de protegir
entre tots
perquè doncs
aquestes ideologies
que es defensen
i també en aquesta taula
malauradament
doncs van creixent
i en tot cas
és això
dir que aquest cap de setmana
el Pride
doncs és una celebració
però que també recordem
que ha de ser una reivindicació
que hi ha moltes entitats
moltes associacions
que treballen cada dia
que les hem de recolzar
que evidentment
no hem de deixar pas
que ningú qüestioni
ni ataqui
en aquest sentit
i que doncs
bé
que
aquests dos minuts
no sé si me'ls he de passar
ja
és que no veig el rellotge
gràcies
gràcies
gràcies
2 a 0
2 a 0
de Nacho García
i Maria Roig
o a 0
vostè de cara al nàstic
de dissabte
després ho comprovarem
a veure si
toquem vostè
que ho guanyem segur
això que deia la Maria Roig
si encertem
què ens em portem
què passa
ens em portem
un pernil
un pernil grana
gràcies
a tots tres
gràcies
Maria Roig
i Judita Gómez
anem amb el temacle
amb la gran Sílvia García
i el nostre primer temacle
ens arriba d'un dix
de l'any 2023
que es diu
20 anys
sense notícies
en el qual
el senyor Melendi
s'ha fet
un autotribut
la mar de bonic
que ens encanta
i ha convocat
un munt d'amics
com per exemple
Manuel Carrasco
David Bisbal
Índia Martínez
i etcètera
etcètera
etcètera
o la pròpia Rosario
que aquí cap de setmana
va estar amb nosaltres
aquí a Tarragona
dins del Teta Fest
l'escoltem ara mateix
a Manuel Carrasco
i això es diu
Con la luna llena
sentado en un coche
de hielo
que se derrite
cada amanecer
no puedo
pedirte que te quedes
hasta mañana
pedirte que me enredes
hoy en tu pelo
quisiera ir de la mano
de este sentimiento
que llevo tan dentro
y me cuesta tanto
tener callado
cuando te encuentro
porque te quiero
como el mar
quiero un pez
que nada adentro
dándole de respirar
protegiéndolo
del viento
porque te quiero dibujar
desnuda en el firmamento
a ser todavía
más bonito
más bonito
el universo
va subirme a un tejado
con cara de pena
y tocarte una teta
sin que me veas
y hacer bien la maleta
para quedarme en casa
jugando un parchís
con la luna llena
porque está muy deprimida
y se está volviendo loca
porque el sol
ya no la mima
porque el sol
ya no la toca
pero cuando
se ponga buena
y se está volviendo
y se está volviendo
y se está volviendo
y se está volviendo
de la buena rádio
y se está volviendo
y se está volviendo
y se está volviendo
y se está volviendo
y se está volviendo
y se está volviendo
que compta
amb una afició
que mai ha deixat
de bategar
un club
que no es rendeix
que somia
en tornar
a ser campió
Repsol
dóna suport
a l'esport
de la ciutat
i acompanya
el nàstic
en aquest camí
cap a l'ascens
sempre fins al final
força gimnàstic
molt de costa
la rambla
de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallo
més informació
a portarragona.cat
Ai professional
sense un bon manteniment
en aquest país
hi hauria més piscines
amb aigua verda
que no pas blau cristalí
i perquè continueu
fent-ho possible
a Obramat
trobareu tot el que cal
per al manteniment
de piscines
gresite
porcellànic
bombas
cloradors salins
i productes químics
amb qualitat professional
on compren els professionals
Obramat
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Porta el cotxe
per la revisió
i que sigui igual
que el concessionari
però més barata
i per a qualsevol cotxe
sigui quina sigui la marca
amb cita prèvia per demà mateix
i amb l'opció
de calcular abans
el preu
en línia
i si ho necessito
em presten un cotxe
de substitució
amb la tranquil·l
a les botigues
també pots fer
a les teves comandes
a les teves comandes
panet.cat
panet
Som forners
Arena Restaurant
El lloc perfecte
per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
Apostem pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i cocktails premium
Vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
Menús especials
per a grups
i esdeveniments
Especialitat en arrossos
Més informació
i reserves
a www.arena-restaurant.com
o al 977-384-000
A l'Hotel Blaumar
al passeig marítim
de Salou
Que passem
Queremos todo lo mismo
y ahora estamos más cerca
Creo que lo merecimos
El fútbol nos debe una
Com diu el davanter
del nàstic Pablo Fernández
el futbol
els deu un ascens
i espera que aquesta arribi
aquesta temporada
superant la final
davant el Sánchez
Dissabte 14 de juny
a dos quarts de nou
del vespre
viurem el partit
de nada
de la final
del playoff
descens a la segona divisió
des del nou estadi
Costa Daurada
en el partit
entre el nàstic
i la Real Societat B
I com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
amb programació especial
a la sintonia de Tarragona Ràdio
des de dues hores abans
al 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
Escolta, ens participa
el Joc de la Por
recomenda el partit
a les xarxes
del sempre nàstic
al perfil d'Instagram
i al whatsapp
de Tarragona Ràdio
32.0
temporada del sempre nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat per
Obramat
Repsol
Port de Tarragona
Panet Tàrraco
Mides Tarragona
Loto Express
Calcendra
Omnium Tarragonès
Hyundai Augusta Car
Netadent
Bermut Izaguirre
Port Aventura
Xarxa Santa Tecla
i Seat Baicar
Política i actualitat
La veu de Tarragona
Doncs mireu
avui fa just un any
de la Constitució
de la Mesa
del Parlament de Catalunya
10 de juny de 2024
Josep Rull
va ser escollit
president del Parlament
de Catalunya
amb el que va ser
el que va suposar
el temps de sortida
de la quincena legislatura
a Catalunya
des de la restauració
de la democràcia
investidura que va
després va arribar
després
es va fer esperar
perquè va ser el 8 d'agost
el dia també de la tornada
del president Puigdemont
de Catalunya
per tant també recordarà
aquella data
avui volem recordar-ho
fer balanç
amb un dels tarragonins
de Tarragona ciutat
que s'estanava de fet
llavors com a diputat
del Parlament
ara fa uns dies
parlàvem amb Ivana Martínez
del PSC
i l'altre que s'estanava
és el diputat
de Junts per Catalunya
Jordi Bertran
que avui ens acompanya
Jordi Bertran
molt bon dia
bon dia
bona hora
recordo que vam parlar
al cap de pocs dies
va parlar de
recordo
de via
important i il·lusionant
important i il·lusionant
totes coses
es manté això a la flama
es manté un any després
i tant
jo crec que
has d'assumir
aquestes feines
amb responsabilitat
i pensant
que et deus
a la ciutadania
i jo crec que això
és molt important
per tant
les piles carregades
i què s'ha aconseguit
en aquest any o què creu que han pogut tirar endavant
aconseguir
perquè es pot aconseguir coses des del govern
i es pot aconseguir coses també des de l'oposició
fent l'oposició
sí
bé
nosaltres fem una oposició
constructiva
és a dir
en cap moment
hem adoptat posicions
que ja ocupen altres partits
de directament
tirar-se
a la grenya
amb un argumentari
molt feble
i monotemàtic
nosaltres
intentem analitzar els temes
hi ha
per sort
el grup parlamentari
està pensat
per poder governar
i per tant
hi ha especialistes
de pràcticament
tots els temes
i després hi ha una distribució
molt equilibrada
territorialment
i per tant
això permet
efectivament
doncs aconseguir coses
a mi
a vegades em sorprèn
que fins i tot
quan entres
a alguna
proposta de resolució
o
les propostes de resolució
són les que van a les comissions
específiques per temes
de vegades
ja no cal ni que es voti
perquè algú
se posa les piles
un exemple
doncs va ser
el cas de la pedrera romana
del Mèdol de Tarragona
en què portava
des del 30 d'agost
del 2021
diguéssim
havia acabat
doncs
el peatge
no?
s'havien alliberat
doncs
les vies
de les autopistes
i ja no es pagava
i per tant
Abertis es va rentar les mans
i Abertis
ja feia temps
que oferia al govern
cedir la finca del Mèdol
i ningú feia res
i gràcies a la feina
que també feu
els mitjans de comunicació
d'anar insistint
en aquestes coses
jo crec que ja havíeu insistit prou
i va haver un moment
que nosaltres
ho vam registrar
i clar
no va arribar ni a votar-se
perquè ja es van activar
i allò es va resoldre
hi ha una sèrie de coses
adicionals
que amb bon criteri
gent del món
de l'arqueologia
i de l'arquitectura
doncs
ens ha explicat
que complementen
aquesta proposta
que vam fer
i que es portaran a votació
perquè evidentment
no solament és
de paraula
fer la sessió
sinó que allà
per exemple
hi ha un espai
d'interpretació
que es va cedir
inicialment
a l'Estat
i encara ningú
ens ha dit
de qui és
ben bé
i de fet
és una cosa surrealista
has d'anar al bar
i et deixen les claus
o t'acompanyen
per...
Està l'àrea de servei
del Mèdula
Sí, sí, sí
és una cosa ben feta
vull dir
no és una qüestió
que ara
bé
hi ha un espai
o per exemple
la declaració
de B Cultural
d'Interès Nacional
de Cal Ardiaca
faltaven sis mesos
perquè caduqués
els terminis
perquè fos declarat
i si no
durant dos anys
no es podia
incoar
i aquest és un tema
molt important
molt important
per la ciutat
perquè està en un lloc
lamentablement
present
per a la ciutadania
i per als visitants
i per tant
nosaltres vam
dir
escolta
si no
comença el tràmit
ara
és que
serem perjudicats
i això
efectivament
es va aconseguir
i és
la prova
que anaven molt justos
es va tancar l'expedient
i es va declarar
pocs dies abans
és un tema
que tindrà molt de recorregut
aquest d'Alcalde
que nosaltres
l'estem seguint
i més
des ara
que ja s'ha confirmat
que això del parador nacional
doncs era un bluff
com era d'esperar
ahir per cert
el conseller Sant Beba
em va mostrar el compromís
amb el tema del parador
tot i que
evidentment
hi ha diferència
del pla A
el pla B
i el pla C
i segons com altres plans
jo del conseller Sant Per
li diré una cosa
la primera pregunta
que vaig
que vaig fer
a un conseller del govern
va ser sobre la pesca
i voldria saber
quines millores
s'han realitzat
des de la Generalitat
des d'aquell moment
fins ara
perquè els pescadors
la situació que tenen ara
és que saben
que se'ls acaba el cupo de dies
i veurem com es resol
per tant
em sembla que
nosaltres ho vam denunciar
aquell dia
no se'ns va argumentar
se'ns va dir
que teníem
que teníem tota la raó
la realitat és que
amb la pesca
el que s'està favorint
absolutament
són unes quotes
per als països del nord d'Àfrica
Marroc i Algèria
en què
publicats per organismes
internacionals
no anem a fer
aquí
cap
al·lucinació
per part nostre
són dades internacionals
no
en què es demostra
que les quotes
d'Algèria
i de Marroc
van augmentant
progressivament
igual que augmenten
les quotes
dels vaixells
industrials
de l'Atlàntic
i en canvi
es vol
acotar
i destruir
la pesca
de la Mediterrània
la pesca
de la Mediterrània
com li vaig dir
al conseller
Samper
hauria d'estar
més a prop
d'una declaració
de patrimoni
immaterial
cultural
de la humanitat
que no
de la persecució
que són objecte
dels pescadors
la catalogació
la calardiaca
què significa
ho vam explicar
en el seu moment
però per recordar-ho
és la màxima categoria
que pot tenir
és pregunta com a diputat
i com a gestor cultural
també
és la màxima categoria
que pot tenir
un edifici
de fet és un edifici
molt antic
del nucli
fundacional
de la catedral
és a dir
allà
evidentment
hi havia
les dignitats
les màximes dignitats
de l'església
de Tarragona
recordem que era
la capital
de la Tarraconença
per tant
tenia un pes
molt important
aquesta declaració
en aquests moments
a banda
d'una protecció
genèrica
té un element
clau
al meu entendre
que per això
el govern
de la Generalitat
no volia
declarar-lo
i posava
pals a les rodes
en aquest moment
si la propietat
volgués
vendre
aquest immoble
per aquest ordre
els primers
que tindrien
dret a tempteig
serien
el govern
de la Generalitat
el Consell Comarcal
i l'Ajuntament
de Tarragona
per tant
això
és una interpel·lació
directa
al senyor Illa
en el sentit
de dir
ara que sabem
que ja no hi haurà
el parador allà
potser
una empresa
que fa tants anys
que sembla
que no
fa res
i que sembla
que la viabilitat
d'aquest famós hotel
que es va anunciar
ja fa dècades
potser algú
hauria de començar
a moure's
ara la llei
ho permet
amb aquest document
el primer
a participar
amb això
hauria de ser
el govern
de la Generalitat
i jo crec
que és molt trist
que ens esperem
que algú
mogui peces
és a dir
ara fa pocs dies
en altres comarques
la Generalitat
va participar
en la compra
d'un castell
per tant
jo crec
que és un espai
que tindrà recorregut
i almenys
des de junts
apretarem
perquè no em sembla
de rebut
ni per la ciutadania
ni per els habitants
de la part alta
ni molt menys
per la imatge
de la ciutat
és un edifici
que pot tenir
moltes nòvies
per dir-ho
entre cometes
pel que veig
del sector hoteler
cap
perquè
si les empreses
especialitzades
no s'hi han posat
jo crec
que
per aquí
aquesta via
deu d'estar fallida
si ara
a més a més
es confirma
allò del parador
jo amb el parador
també
recomanaria
també a la gent
que mirés una mica
quanta gent
està optant
als paradors
perquè n'hi ha
bastanta gent
i situacions
com que
a l'Ardia
que molt més grans
hi ha un cas
a Morella
el convent
que hi ha
tocant a l'església
archiprestal
a dalt
en què fa dècades
que estan
en una situació
semblant
amb un edifici
amb millors condicions
que l'Ardia
i el ministeri
tampoc s'ha mullat
i pensem
que també hi ha hagut
els càrrecs
del partit socialista
valencià
perquè el Ximo Puig
que va ser president
de la Generalitat Valenciana
és natural de Morella
i va ser alcalde de Morella
per tant
tema complex
aquest dels paradors
perdó
avui que és l'aniversari
de la Constitució
de la Mesa del Parlament
també doncs
com a president
del Parlament
Josep Rull
i el cap
d'una
gairebé un mes
investidura
l'avinguda
del president Puigdemont
a Catalunya
tornarà
el president Puigdemont
a Catalunya
ja ha parlat
el president Puigdemont
està esperant
que es desenvolupi
la llei d'amnistia
jo crec que és una situació
de fet va ser un dels elements
que a mi em van motivar
a participar
en aquest projecte
a mi em sembla
una situació injusta
com la que van patir
molts represaliats
de la guerra civil
em sembla increïble
que encara això
pugui existir
i
és un escenari
que crec que demostra
que encara no estem
en una situació
de plena normalitat
és a dir
ni el conseller Puig
ni el president Puigdemont
han pogut tornar
a normalitat
evidentment
és la peça
gran
de la casa major
i per tant
no la deixaran
escapar
fàcilment
això és així
de trist
per tant
jo crec
que és un problema
gros pel país
però vaja
vull dir
és a dir
si en aquest moment
doncs
a totes les institucions
manen un mateix partit
jo crec que tenen
més facilitat
per resoldre la situació
però sembla que
no s'acaba de desencallar
d'avui en set
faran dos anys
del mandat municipal
dels mandats municipals
però li pregunto
per Tarragona
evidentment
vostè com a tarragoní
amb el segon
aniversari
d'investidura
i amb un govern
que seguirà minoria
després del no
dels seus companys
de junts
entre el govern municipal
i també la marxa
d'Alvira Vidal
la consellera
del grup de noves crits
que m'ho interpreta
tot plegat
quan passen situacions
d'aquestes de baralles
en qualsevol partit
jo crec que
no són bones
per al món
de la política
és a dir
es dona
doncs
una sensació
doncs
de desgavell
general
això
en el cas
de Tarragona
doncs ha passat
també va passar
en Vox
i per tant
ara hi ha
molts consellers
no escrits
i per tant
doncs
la imatge
que es dona
per la política
no és bona
això
crec que
qualsevol baralla
interna
en qualsevol partit
no és bona
a partir d'aquí
doncs
com bé sabeu
doncs
tots els
partits
defensen
l'autonomia municipal
i per tant
doncs
això
és un tema
que s'ha d'aclarir
per part
dels grups locals
i per part
de la militància
d'aquest partit
a nivell de Tarragona
és a dir
per tant
nosaltres
des de
des del Parlament
quan el grup municipal
de Tarragona
sigui qui sigui
el regidor
que ens ho ha demanat
doncs
ens ha fet
alguna necessitat
de suport
doncs
hem col·laborat
activament
va ser el cas
de la Dana
que encara
per cert
no he vist
que s'hagi aconseguit
declarar
de
zona catastròfica
cosa que
es va aprovar
també pel Parlament
i pel ple
de l'Ajuntament
o per exemple
doncs
quan se'ns va demanar
elevar un grau més
el tema
de la declaració
de la setmana
de la processa
de divendres sant
del sant enterrament
per setmana santa
com a festa patrimonial
d'interès nacional
perquè ningú movia
la peça
a Barcelona
malgrat
que l'alcalde
de Tarragona
havia aprovat
una moció
unitària
de tots els
per tant
sempre que el grup
municipal
ens demana
suport
aquí a Tarragona
i a qualsevol lloc
donem suport
al Parlament
perquè és la nostra feina
d'aquest any
quin balanç
en fa des del punt
de vista personal
s'han aprenent
a fer política
és diferent
a fer de gestor
bé
la gent
que no
ha treballat
a l'administració
li sobta moltíssim
és que
hem fet
feina a l'administració
durant dècades
doncs
veus les realitats
i les misèries
d'aquest món
és a dir
moltes coses
funcionen malament
perquè les administracions
no estan ben endreçades
no solament a nivell polític
jo soc funcionari
soc molt autocrític
és a dir
una cosa
que ens reclama
tothom
permanentment
allà on anem
és que estan farts
de fer papers
la simplificació
administrativa
és una cosa
necessària
urgent
i no solament
de boqueta
és a dir
cal ser actiu
amb això
per tant
jo diria
que és una responsabilitat
compartida
entre els governants
i els funcionaris
i cal
que això
ens hi posem
ara
hi ha coses
que són
feina
diguéssim
més
de despatx
que cal fer-la
perquè després
això llueixi
estar molt atent
a la realitat
és a dir
no perdre
quan algú et truca
l'has d'atendre
i així
nosaltres
no sé
mateix
una gent
que reclama
una cosa tan bàsica
com que la comprensió
lectora
tingui un pes important
a l'ensenyament
de secundària
ara ha passat
el tema
de les errades
d'ortografia
és a dir
en el govern
educació
ja s'ha vist
que ha hagut
de reaccionar
un parell de vegades
que està bé
jo valoro
un positiu
que reaccioni
pitjor és
quedar-te
enquistat
i no moure'n
o per exemple
hem acollit
les colles
castelleres
ens demanaven
que no els volien
actualitzar
un decret
d'autoprotecció
que existeix
perquè hi hagi
els mitjans
que no ha de pagar
la Generalitat
sinó que és responsabilitat
dels organitzadors
en la majoria
de casos
ajuntaments
a les diades
castelleres
ara ens han vingut
els grups de foc
diables
bestiari
perquè el govern
no els atén
amb una sèrie
de reclamacions
on tenen
un problema
molt gros
amb les assegurances
i que no es desactiva
doncs
és molt important
no perdre
la realitat
del carrer
i recordar-te
de quan val
un cafè
perquè si pers
la connexió
amb el dia a dia
vas malament
per cert
els castells
acaben
un any
2019
declarats patrimoni
immaterial
els castells
de l'humanitat
també fita important
i amb un territori
evidentment castelló
com és el nostre
bueno
els castells
tenen una declaració
internacional
i això
els agradi
el govern
d'Espanya
el govern
de la Generalitat
els governs
municipals
està per damunt
i per tant
és a dir
a partir d'aquí
amb la llei
de patrimoni
material
suposo que
es regularitzaran
una sèrie
de situacions
administratives
que són
bastant
no sé
com
bastant
òpies
i per tant
de totes formes
amb aquesta llei
també s'hi torna
a donar
la no escolta
a les entitats
és a dir
nosaltres
vam
vam presentar
un projecte
una proposició
de llei
alternativa
a la del govern
en què es veu clarament
que allà on nosaltres
posem
que s'escolti
les entitats
el govern
ho esborra
és a dir
a mi em sembla
que és un dels principals
problemes
que hi ha
és a dir
escoltar el territori
i això
en panlaboradament
ho veiem cada dia
l'altre dia
la presència
del director
general
el d'Ena
a Tarragona
ens va dir
allà davant de tot
els tarragonins
i hi havia gent
de tot el territori
que l'aeroport
creixerà
perquè es col·lapsarà
a Barcelona
però que a Tarragona
Reus
no faran
cap cosa especial
i va haver dos intervencions
o tres
molt crítiques
que després
també hi ha
alguns mitjans
de comunicació
que es van procurar
de silenciar
a mi em preocuparia
que un tècnic del patronat
de turisme
de la Diputació
faci una observació
i no se li sàpiga
respondre
em preocuparia
que el president
del Col·legi d'Economistes
faci una observació
i no se li sàpiga
respondre
o que els empresaris
fes unes observacions
i no se'ls respongui
per tant
és a dir
jo crec que ja
es fa veure
que s'escolta
però la realitat
demostra que s'escolta
molt poc
i algunes coses
no són diners
anem acabant
que estem fora de temps
ja
però a mi que sigui
una minuta
de valoració
d'aquest any
del govern
del PSC
del Salvador Illa
el govern
del Salvador Illa
el president Illa
treballa en minoria
i per tant
això és un hàndicap
està
està
al meu entendre
massa dependent
sobretot
de comuns
que els hi marquen
molts gols
i per tant
en el sentit
d'algunes
propostes
que
penso que no
representen
el centre
del
del país
és a dir
a vegades
doncs hi ha
un
es camina
cap a posicions
que són
molt minoritàries
senzillament
per mantenir
la cadira
i això
és molt
preocupant
els jocs
de cadires
és el pitjor
que es pot
fer en el món
de la política
perquè això
encara t'allunya
més de la ciutadania
Jordi Bertran
diputat per Tarragona
de la gent
per Catalunya
gràcies per acompanyar-nos
aquest any
de l'aniversari
de la constitució
de la mesa
del Parlament
de Catalunya
i de l'arrencada
de l'agislatura
un plaer
i a veure si us posen
generadors
de cara
a la propera
apagada
elèctrica
gràcies
doncs vinga
gairebé
cinc menús
per dos quarts
anem
de ponent
a llevant
un dia més
avui anem a buscar
els companys
a la zona
de Monar Solimar
allà hi tenim
el company
Miquel González
amb Abrido Rius
doncs allà els tenim
i cap allà marxem
Miquel bon dia
doncs sí
molt bon dia
ens trobem
de fet
davant mateix
del centre cívic
de llevant
avui hem vingut
fins aquí
per parlar
amb els veïns
de Monar Solimar
i ara aclarirem
perquè es diu
Monar
i no Monar
com havíem dit
potser en alguns casos
fins ara
o com veiem
escrit
en alguns llocs
saludem la presidenta
de l'associació
de veïns
de Monar Solimar
l'Anna Soler
que ens acompanya
aquí mateix
Anna molt bon dia
hola molt bon dia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
hem d'aclarir
que hem vingut a
Monars
que no Monars
perquè a vegades
ho veiem escrit
d'una manera diferent
o ens hi referim
equivocadament
o quin és el problema?
S'escriu
de manera diferent
curiosament
les parades
del propi autobús
la parroquia
de Sant Cosme
i Sant Mian
diferents indrets
per alguna raó
que jo desconec
van començar
a utilitzar
el nom
de Monars
Monars
és una de les urbanitzacions
que integren
boscos
justament
l'urbanització
que hi ha aquí davant
però no aquesta
l'origen d'aquesta
i el nom
del petit poble
que va estar
es va anexar
en algun moment
a Tarragona
era
Monars
Monars
i en aquest cas
també inclou
Solimar
que ara
ho comentem
com a urbanització
però que en algun moment
va ser poble
fa molts anys
el poble
va ser
Monars
i Solimar
va ser
l'urbanització
que es va anar
construint
al voltant
del poble
com a conseqüència
doncs
de la compra
per part
de
Tarragonins
que venien
a estiuejar
aquí en aquesta zona
aprofitant la proximitat
a la Palatxa Llarga
això era el poble
doncs
Monars
i després
s'hi va
integrar també
Solimar
a partir
d'això que deies
de Tarragonins
que venien
a estiuejar
aquí
i del poble
que se'n sap
que se'n recorda
Anna
o que en saps tu?
Bé
sé que era un poble
molt petit
que hi havia
diverses masies
que hi ha
poca memòria
hi ha
bueno no
hi ha alguns veïns
tot i
la seva joventut
que han anat
recopilant
informació
al voltant
del que
doncs
pares i avis
els hi han
els hi han anat passant
però era
ja dic
unes quantes cases
al voltant
del carrer Major
i algunes
al voltant
també
del mateix
es dedicaven
la gent
que hi vivia
bàsicament
a l'agricultura
vivia
ganaderia
però
bàsicament
era l'agricultura
i
eren
o s'integrava
al poble
per masies
que a més a més
algunes d'elles
s'han reformat
i
que eren
integrades
ara al paisatge
de manera molt bonica
poca gent hi ha
d'aquella època
pot dir que
ja tinc
la memòria
la guarden
els
nets i besnets
d'aquelles generacions
que hi van viure
una zona encara
però poc coneguda
i sobretot
poc reconeguda
de la ciutat
de Tarragona
Anna
poc reconeguda
suposo perquè
és una urbanització
petita
tranquil·la
de veïns
no gens
no sé
alterats
tot i que
tenim
forces
mancances
i que
bueno
en aquest moment
estem contents
de poder-les
anar lluitant
i que se'n col·loci
ara en parlem
de les mancances
i de les reivindicacions
si et sembla
comencem precisament
pel centre cívic
perquè
aquí a tocar
la ciutat de repòs
ja es va
ja es va anunciar
que aniria
no un espai
que podria ser
un centre cívic
no?
se'n parlava
d'això
què en sabeu
i com estan les coses?
sabem per part
de l'Ajuntament
i les informacions
bueno
en el més recent
que tenim
és que
ja hi ha
un pressupost
determinat
s'estan fent
el projecte
de tot el que
ha de ser
el centre cívic
a la part
del que
a l'antiga
ciutat residencial
era
la recepció
diguem
i una part
de jardí
sabem també
que les instal·lacions
esportives
ja també
han estat cedides
per la Generalitat
i que seran
per ús i disfrut
de la ciutat
però bueno
suposo que
aquí
a les urbanitzacions
del Llevant
precisament
pel seu enclau
també se'n podrem
no les podrem
aprofitar
d'una manera
més directa
el que sí que sabem
és que allà
s'hi farà
un centre cívic
per tant
això permetrà
ampliar
les instal·lacions
del que
ara mateix
ens això pluga
gaire bé
perquè el tenim
al davant
que és aquest centre cívic
de Llevant
què guanyareu
i de fet
quines són una mica
les expectatives
amb aquesta nova
construcció
que s'espera
aquí
doncs
s'espera
poder
ampliar
precisament
aquella programació
que no tenim
per falta d'espai
també hi ha un tema
pressupostari
no l'hem de deixar
de banda
però també és veritat
que durant molts anys
el fet
d'aquest espai
ha provocat
que el pressupost
destinat
a aquest centre cívic
doncs
molt menys
que a qualsevol altre
indret de Tarragona
i també és cert
de l'actual
et refereixes
de l'actual
és que només hi ha
dos espais
per poder fer
activitats
i difícilment
totes les urbanitzacions
d'aquí
tenim
suficient
per poder-hi
gaudir
en aquest sentit
és un prec
que fem
fa molts anys
la residencial
esperem que sigui
un espai
que ens aixoplugi
precisament
a tota aquesta àrea
i doni vida
també
perquè
és un sector
de vegades
difícil
de
on crear comunitat
en tant en quant
doncs
es viu
a nivell de cases
més individuals
més atllades
i costa més
fer
fer això
fer convivència
i un espai
com aquest centre cívic
que ha d'arribar
ajudaria
a dinamitzar
molt la zona
i a fer més cohesió
fins i tot
més possibilitats
més activitats
més pressupost
en fi
més coses
també
per als veïns
i donem molta importància
precisament
pel que acabes de dir
perquè
això
m'ha dietitjat
molt
el poder-ho fer
aquesta superfície
tan petita
mai ens ha ajudat
a poder fer
tot allò
que voldríem
nosaltres
ja
com a associació
de veïns
l'estem
utilitzant molt
perquè també
no tenim
local
com a associació
gran
on poder fer
les nostres activitats
i tenim
veritables programes
per fer-ne més
a banda dels que
pugui
programar l'Ajuntament
per això
aquesta ja
és una raó
que per nosaltres
és important
però també
perquè jo crec
que un centre cívic
d'aquesta manitud
ajudarà la federació
que com sabeu
tot just
estem intentant
també arrencar de nou
que pugui
cohesionar molt més
tot aquest sector
de llevant
unificar-vos també
amb federació
per tenir
més força
no s'ha parlat
de
de terminis
sabeu quan podria ser
una realitat
aquest centre cívic
o que l'espera
encara
que es vagi
definint tot
bé
costa
donar
dates
definitives
mira
precisament
aquesta tarda
la federació
té una nova reunió
amb el
conseller
d'urbanisme
precisament
per
per demanar
i exigir
dates
perquè és
que el com
que no
no acaben
de tancar
ens
sabem
que ja hem
anat
ja
els tècnics
ja tenen
un pressupost
i
segons ens han dit
tenien
pressupost
dins
dels
d'enguany
precisament
per
la edificació
d'aquests espais
aquests espais
també ja estan
cedits
vindicats
posar
mans
a l'obra
i fer-ho
creiem
que no
no ha de tardar
massa
estarem pendents
doncs
deies que aquesta
era una
de les reivindicacions
i de les
demandes
o d'algunes
pot ser fins i tot
històriques
com aquests
precs que tu ara
ens deies
quines altres
destacaríem
pel que fa a l'associació
de veïns
de la zona
concreta
nosaltres hem posat
molt d'èmfasi
ara
tot el tema
que pertoca
protecció civil
en tant en quant
voltats
com estem
de
molta massa
forestal
hi ha un gran
perill
en guany
sembla que potser
el passarem una mica
tranquil
o més tranquil
que l'any passat
es va patir molt
precisament
pel nivell de sequera
tenim una greu
dificultat
i és que
els boscos
que envolten
aquesta urbanització
i les que segueixen
cap a
en direcció
al Callà
són boscos
que tenen
privats
i no es netegen
al nivell
que s'haurien de netejar
precisament
perquè s'ha pris la presa
i estem demanant
a l'Ajuntament
també
en aquest sentit
veure
què pot fer-hi
que sembla que
molt
a nivell d'instar
a nivell d'instar
els veïns
els propietaris
els propietaris
a la propietat privada
d'aquests indrets
no perquè
perquè netegin
i tinguin cura
també d'aquesta massa forestal
que davant
de qualsevol problema
doncs podria
podria generar
encara més dificultats
exactament
van a haver
sent-hi respostes
però creiem
que han de ser
actuacions
molt determinants
precisament
pel perill
que pot comportar
tot plegat
alguna altra
reivindicació
a nivell
d'altres barris
ens comenten
doncs a nivell
de seguretat
a nivell
de neteja
a nivell
d'altres
qüestions
relacionades
amb
la zona
amb la zona
la veritat
és que
coincidim
amb la majoria
d'altres
urbanitzacions
no
la brossa
és un problema
recurrent
la neteja
de la pròpia
urbanització
sembla que
en sec
no ens faci
se'n deixa
últimament
hi ha hagut
una millor reacció
també s'ha de dir
estem en període
ja d'estiu
i com molts barris
suposo que també
celebreu alguna setmana
algun període
festiu
a més aneu fent actes
encara
durant
durant
l'any
o s'havien fet actes
també
d'aquest no sé
doncs per Reis
per exemple
tot això es continua fent?
sí
no tan sols
es continua fent
sinó que
com a nova junta
que vam començar
a meitat
precisament
bueno
ara farà dos anys
hem restablet
algunes activitats
que s'havien fet
anteriorment
i hem
intentat
doncs
generar
tota
la festa major
que aquí
havia tingut
una tradició
molt
molt maca
i era
una festa major
molt coneguda
per tot aquest sector
quan serà?
quan arribarà
en guany
aquest estiu?
la festa major
és l'últim
el cap de setmana
de setembre
però no
esperem
a la festa major
per fer festes
al barri
què tenim
aquest estiu
a destacar
pel que fa
aquestes activitats
festives
què destacaries
o què podem explicar
ja?
sí
tenim
acabem de fer
una caminata
tot i la calor
que va acabar
amb un
un esborçat popular
fa molt pocs dies
ara
farem una
sardinada
com a inici
d'estiu
també
que ja vam
implantar
des de l'any passat
activitats
també
per la canalla
deixem el mes
d'agost
que és més mort
i llavors
ja ens posem
per la festa major
a finals de setembre
sou un dels darrers
dels que
feu festa
però n'estarem pendents
i us trucarem
si et sembla
també
Anna
per parlar-ne
ja que heu tornat a impulsar
aquesta junta
aquests actes
aquestes propostes
festives
doncs avui n'hem parlat
de la realitat
d'aquesta
d'aquesta zona
ens deia la presidenta
dels veïns
poc reconeguda
i a l'espera
doncs d'aquest equipament
d'aquest espai
d'aquest centre cívic
que anirà aquí
a tocar
d'on som ara
Anna Soler
presidenta
dels veïns
de Molnà Solimar
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
i n'estarem pendents
de tot allò que genereu
com a associació
també
moltíssimes gràcies
a vosaltres
doncs és tot des d'aquí
nosaltres tornem la connexió
als estudis centrals
amb Joan Maria Bertran
Abril Rius
i qui us ha parlat
el Miguel González
fins ara
La veu de Tarragona
camí cap als 40
Vols fer créixer el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
nou comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
i si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona ha crescut
mirant al mar
el seu port
motor de progrés
ha fet creixer
una ciutat valenta
i orgullosa
oberta al món
com el nàstic
que combinant
tècnica i passió
partit a partit
fa cada cop més gran
el nom de Tarragona
el port de Tarragona
compromès amb el territori
dona suport al club
en aquesta promoció d'ascens
perquè quan avancem junts
ningú ens pot aturar
ara és l'hora
amb orgull
Força Nàstic
Ei, saps que hi ha un Kia per tu?
Ah sí?
Hi ha un Kia per tu
un Kia pels que busquen innovació
un Kia pels que comencen
un pels més urbans
un pels aventurers
Doncs ara no sé
quin és el meu Kia
Escolleix i prova
entre una quinzena de models
de combustió
elèctrics i híbrids
i entre més de 200 vehicles
nous i seminous
tots amb 7 anys de garantia
Quadris AR Motors
el teu concessionari oficial
Kia a Tarragona
Doncs ara falten 20 minuts per arribar a les 11
i el que fem és fer-nos ressò del concert de joventuts musicals per avui mateix.
És un concert que ens porta a un quartet de txelos
i que musicalment sonarà més o menys així.
Ara fem matisos.
És el Lacrimosa del Rèquiem de Mozart, si no m'equivoco.
I sí, o de Beethoven. Ara no ho sé, Josep.
De Mozart, de Mozart, sí. Josep Bassal, bon dia.
Bon dia.
És que he passat pel vostre repertori i al final no sé quin tema he triat.
A veure, el Lacrimosa de Mozart, sí.
Ah, que sí, Lacrimosa és de Mozart, sí senyor.
Del Rèquiem de Mozart, sí.
Escolta, jo el que he vist han sigut molts temes que jo diria que estan adaptats per la vostra formació,
per als Quatre Txelos. És així?
Sí, sí, sí. Bé, de totes maneres són cinc violoncels.
Sí, en gaire, perdona. Sí, sí.
I llavors hi ha obres per dos violoncels, per tres violoncels, per quatre violoncels i per cinc violoncels.
O sigui, anem canviant la formació al llarg del concert.
Però que els heu adaptat, és això que dèiem, que són peces que potser estaven escrites per altres instruments.
No, n'hi ha algunes que sí i altres que no.
O sigui, per exemple, el Rèquiem de Mozart és una adaptació que ha fet la Lluïsa Paredes,
un dels membres del grup, basada en una versió de l'època de Mozart de Quartet de Corda,
que ja en l'època de Mozart, un compositor contemporani d'ell va fer aquesta transcripció.
I nosaltres l'hem adaptat a Quartet, en aquest cas és Quartet de Violoncels.
Després hi ha l'obra de Beethoven, que és una obra escrita per quatre trombons,
i que es va tocar en el funeral del mateix Beethoven.
I després hi ha obres originals, com l'Ave Maria de Kutzenagel,
o l'Himne de Gritzmacher, la sonata de Boccherini...
En fi, hi ha una barreja d'obres transcrites i originals.
Sou, que no hem dit el nom de la formació, els Emporio en Cielo en Sambla,
i això, porteu cinc intèrprets de violoncel,
però que jo, per les fotografies que he vist, juraria que són violoncels,
alguns lleugerament diferents dels altres?
No, no.
Són tots iguals, sí?
Els que són diferents dels altres.
O sigui, el violoncel no té alternativa possible, és violoncel i punta.
Sí, hi pot haver muntatges barrocs,
o després hi ha violoncels amb cinc cordes,
o violoncels petits, pels nens, en fi.
Però no, no, aquests són tots iguals,
el que canvia és que l'aspecte a vegades és molt diferent,
perquè el vernís és molt diferent, el color és diferent,
però l'instrument té les mateixes mides.
Molt bé.
Llavors, heu de distribuir les diferents veus per entendre'ns, no?
No sé si un fa més la part rítmica, l'altre fa més part melòdica,
o com us distribuïu.
Estem parlant de cinc, és que enteniu,
hi ha composicions en què esteu tots cinc tocant.
Exacte, sí, sí, anem variant.
Hi ha llocs que els grups de violoncel es diuen port de violoncels,
perquè és una mica la mateixa veu, no?
Però, com que el violoncel té registres molt diferents,
doncs uns toquen més els aguts, els altres més els mitjons i els greus, no?
I després, evidentment, uns fan més la part rítmica del baix,
en certes obres, i altres porten la melodia,
i aquest rol, aquest paper, l'anem distribuït.
O sigui, tothom fa papers diferents.
No sempre el baix fa de baix, ni la melodia la porta el mateix.
Així no us avorreu.
Així sou versàtils.
Exactament.
Molt bé.
Sou en parola cru,
la Lluïsa Paredes,
Domènech Sorroca,
Ramon Bassal i Josep Bassal,
aquests cinc violoncels que veurem espectacularment, diria jo,
amb molt de sentiment,
perquè el violoncel diuen que té aquell to que s'assembla tant, no?,
a la veu, a la veu humana,
per tant, això ha de ser superorgànic,
el que passarà aquesta tarda al Teatre de Tarragones,
al Concert de Joventuts Musicals, a les 7.
Josep Bassal, moltes, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Jo diria que aquesta música, fins i tot,
en serveix, aquest lacrimosa,
en serveix, en certa manera, sí o sí,
per presentar la propera entrevista amb Joan Cavaller.
I és que s'estrena aquest diumenge una obra seva,
serà a les 7 al Teatre Tarragones,
una obra que es diu
Petit retaule de la caritat, la mort i la llàstima.
Joan Cavaller, bon dia.
Hola, bon dia.
Què és això del Petit retaule de la caritat, la mort i la llàstima?
Explica, explica.
És una obra de teatre
que vaig escriure l'any 2013
a furit d'un encàrrec de l'Institut del Teatre
per commemorar el centenari de Salvador Espriu
i que s'estrena ara, tot just,
per part d'alumnes d'interpretació teatral
de l'Institut Martí Franquesa,
en direcció de Neus Pàmies.
És bàsicament una obra
que retomarà de Salvador Espriu
a partir d'intentar apropar-me a la seva poètica
amb una història que d'alguna manera
no només reviu la seva poètica, com deia,
sinó que intenta explicar
alguns temes importants d'ell,
com són la mort
i la manera com, irònicament o sarcàsticament fins i tot,
s'atençava a conceptes com la caritat i la pena i la llàstima.
Per tant, té alguna cosa de biogràfic,
no és que hagis agafat una obra o obres del Salvador Espriu
i les hagis refet, sinó que és una obra...
És una obra absolutament nova,
que no té cap contacte amb cap obra de teatre d'Espriu,
però sí que connecta amb la seva poesia i amb la seva narrativa,
concretament amb contes d'Ariadna el laberint grotesc
o poemes de llibres de cinera, etcètera, no?
Però no és Espriu,
sinó que intenta apropar-se a la seva poètica.
L'obra explica la història, si es pot dir així,
de quatre nenes que juguen en un poble.
Per tant, hi ha un component lúdic i musical molt important en l'obra,
i a partir dels seus jocs anem veient
com la desgràcia, la mala sort,
el malfat s'abaten sobre elles, d'alguna manera, no?
Clar, t'anava a dir, pel títol i pel que he llegit de l'obra,
sembla una obra tendra,
que té el punt aquest de la infantesa, de la innocència,
però tu li poses l'ombra fosca al damunt.
Exacte, que és el que feia Espriu també, no?
Sí.
D'alguna manera,
Espriu era un pessimista, en el fons,
i tant si ho tractava a nivell individual
com si ho tractava a nivell col·lectiu,
a nivell col·lectiu el va marcar molt la guerra del 36,
té un llibre dedicat a això,
que és La pell de Brau, no?
Però a nivell individual també els seus contes
traspouen aquesta mirada dolorosa,
però a la vegada també sarcàstica,
de la mort, no?
I hi ha algunes referències en algunes de les escenes
que precisament són directament tretes
o són procedents de contes o de poemes de Salvador Espriu.
La mort té aquestes dues cares.
La mort és una cosa que ens colpeix molt,
que entristeix molt,
però la mort és una cosa
que la provoquem nosaltres mateixos contínuament
i que la gent, de vegades,
la desitja als altres, no?
Formes de venjança o en altres tipus de formes,
per dir-ho d'alguna manera.
Jo he anat seguint els assajos
i puc dir que el que hem vist fins ara,
encara queden uns quants dies de treball,
però el que hem vist fins ara
és una feina molt meticulosa,
un treball de direcció
per part de la Neus Pàmies excel·lent,
per part de les actrius molt bo
i, per tant, jo crec que hi haurà un espectacle
que podrà ser satisfactori
per una majoria de públic.
Serà el diumenge a les 7 de la tarda
quan, al Teatre Tarragona,
fins i tot quan duran a terme
com a taller de final de grau superior
de tècniques d'actuació teatral
als alumnes de l'Institut Antoni Martí Franqueix.
Diumenge, com dèiem, a les 7, al Teatre Tarragona.
És la primera vegada que es porta a escena, Joan?
Sí.
I deies això, t'anava a preguntar
si era una obra ben triada,
vull dir que se'ls fa fàcil de representar.
Sí, vam estar parlant...
Ells tenien ganes de fer una obra meva.
Molt bé.
Vam estar parlant de diferents possibilitats
perquè tenia diferents obres inèdites, diguem,
inèdites o no estrenades.
i al final van decidir, van triar ells mateixos aquesta
i jo la vaig adaptar a les necessitats d'actors,
en aquest cas actrius, perquè són tot actrius
i, per tant, vaig fer els canvis pertinents
perquè fos possible ser interpretada per quatre actrius.
Que no fan només quatre personatges,
i no que no fan més,
però que ho poden interpretar entre quatre actrius.
Molt bé. Joan, ja per acabar, eh,
el que li preguntem a tothom que passa per escena,
aquest a Tarragona.
Digue'ns algun moment de l'obra,
algun personatge, alguna paraula,
alguna cosa que ens doni una pista.
Bé, hi ha un personatge
que és una mica el fil conductor,
que és el sec miralles,
que és aquell que sent sec,
i, per tant, no veient-hi,
hi veu més que els altres,
per dir-ho d'alguna manera, no?
Aquest és un personatge
que també està inspirat
en la poètica de Salvador Escriu.
I després,
com a contrapunt d'aquest,
que és el que hi veu més,
podríem parlar
de l'anunci,
és a dir,
el que en determinats llocs
es diu en un sinal,
en altres llocs es diu el godzil,
que és aquell personatge
que, entre altres feines,
en un ajuntament,
en un poble,
té els pregons, no?
Aquí és un personatge divertidíssim,
que van anunciant
coses tan diferents
com un bateig
o una defunció.
Molt bé.
I, per tant, un enterrament.
Bé, doncs ens quedem
amb aquests petites gotes,
petites pinzellades,
del que és el petit retaule
de la caritat,
la mort i la llàstima,
diumenge a les 7
al Teatre de Tarragona.
És l'obra de Joan Cavallé
fent homenatge
a l'univers de Salvador Escriu
i dut a escena
pels actors,
actrius,
de fet, en aquest cas,
del Grau Superior
en Tècnica d'Actuació Teatral
d'Elies Martí Franquès.
Moltíssimes gràcies, Joan.
Felicitats per aquesta estrena.
Una abraçada.
Una altra.
Que vegi molt bé.
I així tanquem l'espai de cultura
de la veu de Tarragona
i n'encetem una altra.
del consultori avui
amb el Col·legi d'Administradors
de Finques de Tarragona.
I, com ja és habitual,
ens visita el Fabi Auguet,
el president del Col·legi
d'Administradors de Finques de Tarragona.
Fabi Auguet, bon dia.
Molt bon dia.
Avui el tema
és una mica autoreferencial,
que diem.
per què serveix encarregar la comunitat,
la gestió de la comunitat
en un administrador de finques?
Bé, doncs és molt simple,
perquè és un professional qualificat
i amb els coneixements necessaris
per poder gestionar la comunitat.
Jo crec que avui,
si féssim una estadística,
quina part,
moltíssimes comunitats
confien la gestió
en els professionals
de l'administració de finques,
però encara així
hi ha intrusisme
amb la professió.
Sí?
Sí, sí.
L'avantatge d'estar col·legiat
són moltes.
Primer,
el recolzament
d'un col·legi
que dona formació
i continuïtat
als nous canvis normatius,
etcètera, etcètera,
que deix
els administradors
de finques col·legiats
amb un nivell
de coneixement
molt superior
a qualsevol altre.
Segona,
la responsabilitat,
tenim el seguro
de responsabilitat civil
i de caució
que cobreix
qualsevol tipus
d'incidència
que pugui fer
per una mala gestió
o per un descuit
o qualsevol cosa
està coberta
per aquest seguro
de responsabilitat civil
i de caució.
I hi ha l'empart
del col·legit,
que el col·legit
no només dona un suport
de formació,
sinó que fa un suport
a la ciutadania
i a tots els usuaris
que puguin
tenir discrepàncies
o qualsevol tipus
de problema.
Aquest mateix programa
que veniu fent
aquí a Tarragona Ràdio
és un d'aquests serveis
de suport a la ciutadania
que és divulgar
aquelles coses
que potser a vegades
se'ns escapen.
Com sabem
a nivell d'usuaris
que les finques
en què confiem
la gestió
estan col·legiades?
És molt simple.
Una o dos
o trucant al col·legi
d'administracions
de finques
o simplement
entrant a la web
del col·legi
i buscar
si aquesta persona
està col·legiada
o no.
És molt simple.
Si l'empresa,
les finques en si
hi ha alguna persona
col·legiada,
això ja serveix
per tota l'administració.
Sí, sí.
L'administrador
de finques,
veiem,
administracions de finques
que a vegades
també fan servei
immobiliari.
Sí.
Tenen pisos
en lloguer,
en venda,
són feines
totalment diferents,
no encaixi.
Bé,
és que l'administrador
de finques
no només és la persona
que gestiona
els immobles,
una comunitat
de propietaris,
sinó que hi ha
la part de propietat
vertical,
que és els lloguers
i les vendes,
que també està facultat
per poder-ho fer.
És a dir,
no només tenim...
Sí que és cert
que l'administrador
de finques,
la part principal
dels administradors
treballen
amb propietat
horitzontal,
comunitats
amb propietaris,
però també hi ha
que treballen
amb propietat vertical,
que és lloguers,
ventes,
etcètera.
A part d'assegurar-nos
que les finques
en què dipositem
la confiança
per dur la gestió
de la comunitat
estan col·legiats,
què més hem de demanar-li
a una mena de finques?
Què hem de tenir en compte
segons el teu criteri
professional
per triar-ne un
o l'altre?
Jo crec que,
com a totes les professions,
hi ha millors
i hi ha que no són tan bons
o que poden tenir
alguns errors.
Jo crec que qualsevol
dels professionals
que estan dintre
del col·lectiu
estan capacitats,
per tenir els coneixements
i per la formació
que se li dona
des del col·legi.
L'elecció,
és molt simple,
moltes vegades,
és perquè un coneix
amb aquest administrador
i ho fa bé.
És més una qüestió
de confiança.
No oblidem que
el càrrec d'administrador
és un càrrec de confiança.
Tu estàs confiant
la gestió
del teu immoble
amb un professional.
És un càrrec de confiança.
Quines obligacions
té un administrador
de fer en casa?
Així, en general,
les més bèsties.
Per exemple,
ha de convocar
una vegada a l'any?
Convoca el president.
Això sempre m'ho dius.
Nosaltres el que fem
és transmetre
la convocatòria
que l'únic que pot convocar
és el president
o el 25% dels propietaris
que representin
el 25%
dels coeficients
de participació.
però les nostres funcions
són convocat.
per convocatòria.
gestionar l'inmoble
que estigui en condicions
d'habitabilitat,
d'habitabilitat,
donar comptes
a la comunitat
una vegada a l'any
de l'estat de comptes
de la comunitat,
preparar els pressupostos
per l'any que ve
perquè no hi hagi situacions
de falta de liquidets,
etcètera,
de la comunitat
i moltes altres normatives
que és una de les coses
que m'agradaria remarcar
que avui en dia
ha canviat molt.
Fa 20 anys
les comunitats
de propietaris
no estan subjectes
en expressió fiscal,
ara sí,
tenim temes
de protecció de dades,
tenim temes
de certificació digital,
etcètera.
Tenim una sèrie d'aspectes
que hem de tindre
i que si no és un professional
moltes vegades
no saben
que ho tenen a fer.
Vaja,
que no feu vacances, eh?
No.
Molt bé.
Doncs ara parlàvem
que potser
ara durant la temporada d'estiu
requerirem de nou
el Fabi Auguet
que vingui
perquè ens parli,
per exemple,
de temes tan xulos
a les comunitats
i que afecten l'estiu
tan temporals
com són la gestió
de les piscines,
les balcons
i tot això, no?
Sí, sí.
L'estiu és una època
amb alguns enfrontaments.
Doncs ja en parlarem.
No acabem d'atacar
a temporada
amb el Col·legi d'Administradors
de Finques de Tarragona.
Fabi Auguet,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Tanquem,
marxem ara sí
amb la proposta musical
de la Sílvia García
amb el temacle
que d'aquesta manera
tanca a la veu de Tarragona
d'avui dimarts.
Passeu bon dia.
I per un dia,
el primer temacle
amb aquest segon,
en el primer sentíem
amb Elende
i també amb ell,
Manuel Carrasco.
Doncs això,
amb ell tanquem,
amb Manuel Carrasco
i aquest Pueblo Salvaje 2,
el seu darrer treball
histogràfic
i la cançó
que dóna títol.
Nosaltres,
més temacles demà.
que la verda
se libera
i no la tendrà
en una pantalla.
Escucha el viento
gritar
que no roban
el tiempo
y la libertà.
No te dejes morir
y no dejemos
de amar
porque no aprimisarà
i de que no dia se va
para sobrevivir.