Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Dixous, 27 de novembre. Avui que fa un fred capella. Avui matí 5 graus de temperatura, 6 en alguns llocs.
Per tant, fareu bé d'abricar-vos, agafar l'abric, la bufant dels guants i el que et faci falta. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, Pep. No em portes guants. Tinc les mans tallades. Tallades. Totes així tallades, tal qual. Sí, sí. Cremeta, cremeta. Miguel González, bon dia. Bon dia. On has vist quatre? Quatre, quatre, sí, sí. Quan jo he sortit de casa n'hi havia quatre.
I tu, Abreu, Rius, bon dia. Bon dia. Tu quants graus tenies? Jo tinc la teoria que a les 8 del matí fa més fred que a les 6. És del Miquel, la teoria, però jo l'he comprovat. Exacte. I els guants. Què dius guants? Hi havia un barbusament, que era dels guants. Avui mateix el portaré. Avui mateix o no? Avui hi ha espai d'humor, no? Podem posar-los, sí. Si em dona temps, el posarem, va. I què passarà avui? Va, explica'm coses.
T'expliquem coses, doncs mira, que parlem de la plataforma per la dignitat dels autònoms, que consolida el seu abast i faran una manifestació aquest diumenge a Tarragona, aquest 30 de novembre. Mobilització.
I una altra mobilització. Tenim un cap de setmana ple d'activitats culturals, però també d'activitats reivindicatives. La plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona convoquen concentració aquest dissabte davant del Palau de la Diputació. Protesten contra el projecte de construir una pista de 5 metres d'amplada als Morrots de la Sabinosa. Volen poder caminar per allà, que es mantingui la pista més natural que hi ha ara, que no s'asfalti.
I després celebrarem que el Museu del Port fa 25 anys i us celebrarem una presentació d'un llibre que es diu Mar, Patrimoni i Literatura, 25 anys del Museu del Port de Tarragona. La presenten divendres, 28 de novembre, a les 6 de la tarda. I en parlarem amb la Mercè Tuldra, la responsable del museu, amb el Joan Besora, cap de Relacions Externes i Port-Ciutat, i amb la Carme Padrol, veïna del Serrallo.
I mireu, a les 10 tindrem Vicenç Villatoro, periodista, exdiputat, com sabeu, i escriptor, amb una trentena de llibres, i el darrer que el tenim aquí sobre, que avui es presenta a Tarragona, a la mar de la tarda literària, es diu polonessa, va d'espies. No va d'espies, l'espia seria, a veure si ho explico bé, sabeu que a tot llibre hi ha la carn i...
I el peix. No, el tall i la salsa, no? En qualsevol plat, hi ha tall i salsa. La salsa serien les espies i el tall és el tall, que avui ho explicarem amb ella. Per cert... No, no, és que heu dit carn, era tall, era tall. La xitxa de tota la vida, el Miquel està que no s'ho pot arribar a creure. Està dient silenciosament. A veure, ho heu posat a sèrio, sisplau. Sí.
Anaven molt sèrius al sumari. Va ser Vicenç Villatora, en fi, ha entrevistat a Leonard Cohen, ha entrevistat a Jordi Pujol després de la confessió del 2014, va fer la primera entrevista que no la volia fer, no la volia fer Jordi Pujol, ara que es diu el procés contra la família Pujol, ell va fer el llibre Entre el dolor i l'esperança, va escriure el llibre, va fer una entrevista que ell no volia fer.
Jordi Pujol, i tampoc volia que la fes ell. I el Villatoro, a veure si al final t'acabarà convençant de fer alguna cosa. I escolta'm, avui en parlarem, avui li preguntarem, i si s'enviu últimament, però també ens costa que hi ha certa amistat. En parlem de tot plegat amb ell a la partida de les 10. No és la primera vegada que bevis sense Villatoro, o sí? No, no. Aquí hi ha, que hi ha una entrevista d'alguna altra vegada. Com a té 30 llibres, segur que ha vingut. Alguna vegada haurà passat per aquí.
Molt bé. Miquel, ja podem començar. Podríem passar tota aquesta franja a les 10 i 20 i seria ja l'espai d'humor, perquè arribarà aquesta vintena edició, vinteri capítol, avui amb una mescla surrealista de talls que ens porten a pensar del cel, a passar per la mort de Franco, per la gala dels Premis Arc o pel plenari del passat divendres.
Saps quina barreja, tu? Sí, sí. Agitar i servir. Jo monotema, eh?, a partir de dos quarts d'onze a l'Espai Cultural, perquè avui passarem per l'escenari. Atenció, perquè el Teatre Tarragona veurà per fi Los Tentros de l'Orca, aquesta obra que l'antagonista teatre ha portat per tot Espanya i encara la Rodan i que ha guanyat premis a tot arreu. I mira que l'Orca està fet i representat i trillat, si em permeteu l'expressió.
Però no sé, alguna cosa li donen antagonistes de teatre que agraden moltíssim. Los Centros de l'Orca. Parlem amb el Vicenç Canyón i alguna de les actrius d'aquesta companyia tan de casa. I a part, segurament, bueno, intentarem també contactar amb la BUMT, perquè els tenim també al Teatre Tarragona. Los Centros de l'Orca van avui, però la BUMT ve al cap de setmana... Perdona, demà. Demà i la BUMT ve ja de cara al cap de setmana. I la Sala Trono, que evidentment també té programació. Doncs això, Teatrillo del Bueno.
Concert de Santa Cecília, eh?, de la BUM, que va ser la setmana passada patrona dels músics. Els nens ja han fet el seu concert de Santa Cecília als col·les, jo crec, eh? No? Que és un clàssic, això, que a les escoles i a les escoles de música facin concerts. Les escoles de música, sí. Sempre s'ha dit que si Jordi Pujol aixeca la manta, se'n va de democràcia pels aires. Ho sapiu, això? Sí. Doncs avui li preguntarem al Villatoro si efectivament tenia espies Jordi Pujol, que feien dossiers, eh?,
Potser ens ho diu, potser no, perquè la gràcia és un espies que no ho expliqui. Igual que el dossier. Igual que els dossiers. Vinga, dit això, més coses ja està, ho tenim, ho tendríem. Ho tenim.
Doncs vinga, ho tenim, i el que també tenim, com cada dia, una opinió, avui, doncs, amb aquest programa, que fan possible el Lluís Comas a l'Avis de So, amb molt diferent de realització audiovisual, el Joan Andreu Pérez de la producció, Gerida Gispert, les veus que ja heu sentit, i que us parla Josep Sunyell, Laura Oas, dels que farem que recuperi. I el que fem avui és la primera opinió del dia, que està bé, eh?, no està mal, està bé, constipat, eh?, no patiu. La primera opinió del dia, avui, doncs, a l'espinatant tarragonins, parlant de Tarragona i de la ciutat de la justícia, amb l'advocat Ramon Maria Sants.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Tarragona i la ciutat de la justícia. Si vostè ha de fer algun tràmit als jutjats de la ciutat de Tarragona, el primer consell que li dono és que planifiqui amb suficient antelació el lloc on ha d'anar. És habitual veure pels voltants de l'Avinguda Roma, plaça Imperial Tàrraco, Avinguda Lluís Companys, Avinguda Marquès de Montoliu...
Persones amb papers a la mà i preguntant-te on són els jutjats? La resposta és a quins jutjats se refereix? Els jutjats d'instrucció? Els jutjats de primera instància? Els jutjats de guàrdia? A l'audiència provincial? A la fiscalia? Els jutjats de menors? Actualment, tots aquests organismes i d'altres es troben repartits en vuit seus diferents. Per cert, moltes d'elles de lloguer, amb el cos que tot això significa.
I és que tota aquesta dispersió afecta la qualitat del servei, i en darrer terme, qui ho pateix són els ciutadans. Parlem de qualitat del servei, doncs és necessari tenir espais dignes per tots els operadors jurídics que treballen al jutjat, per als advocats i procuradors, i també per als usuaris, ja siguin detinguts, víctimes, menors i d'altres que puguin haver-hi.
El mes de juliol d'aquest 2025 el govern, per fi, ha obert la licitació de la primera fase de les obres. I això vol dir que, ara sí, la ciutat de la justícia comença a ser una realitat. Després de més de 25 anys de reivindicacions i promeses, sí, després de més de 25 anys, ara comença a ser una realitat. Esperem que a partir d'aquest moment tothom s'impliqui a fons i que no hi hagi demors en el projecte.
I haurem d'estar al damunt. Hi ha coses que per justícia no cal eternitzar-les.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Xema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoscan.cat Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Asfixia fiscal, burocràtica i social que manes el futur de l'emprenedoria a nivell de tot l'Estat i també a nivell de Catalunya i a nivell de Tarragona. Amb el lema, per unes condicions de treball dignes, es faran aquest cap de setmana, diumenge, manifestacions, marxes pacífiques.
per això, fer un crit al cel dels autònoms, de la plataforma per la dignitat dels autònoms que s'ha creat, doncs, això. Per aquest motiu, ens acompanya el coordinador de la comunicació, aquí a Tarragona, el Xavier Pellares. Xavier, bon dia. Hola, bon dia. Dèiem fora de micròfon, tu i jo, que qui no és autònom no sap el que és ser autònom. Des del VU, que no. Perquè s'han de pagar els trimestres, l'IVA, en fi, la paperassa, la burocràcia, aixecar parciana cada dia, treballadors, nòmines, etcètera. Sí, sí, sí, burocràcia, paraules que no entenem,
Són una infinitat de coses que la gent no ho arriba a saber mai. I sou molts autònoms, perquè, de fet, no sé personalment, per a nivell de treballadors, la gran majoria són autònoms, sou autònoms, no? Sí, sí, correcte. Jo, que estic al món de la construcció, és una cosa exagerada. A cada gremi hi té diferents autònoms, diferents empreses petites, que tenen un o dos treballadors, i al final una petita empresa es basa d'un autònom, es crea d'un autònom.
Hi ha diferents reivindicacions per si fareu aquestes marxes que són a nivell de tot l'estat i després s'ha anat afegint a les ciutats a nivell de tot l'estat en aquestes marxes, n'hi haurà a Tarragona també. A Tarragona on ho fareu en concret? Quedem a les 11, iniciem aquí a la plaça Imperial Tarraco i tirem Rambla Nova cap a dalt, farem una petita parada davant de la subursal d'Hisenda i en què seguirem i tirarem pel carrer Sant Agustí i la ve seré presa a la plaça La Font, ja finalitzant llegint el...
El manifest. Que la feu a Xavier en diumenge ja és molt simptomàtic. Bueno, sí. El que vol dir que entre setmanes s'ha de treballar, no? Sí, sí, exacte. Nosaltres no podem parar. Jo avui estic aquí per un bé comú i al final es fan diumenge principalment perquè puguin vindre familiars, amics, fills i tot tipus de persones que no treballen en cap de setmana. Lògicament, el tema hostaleria i restauració no podran assistir perquè molts no poden tancar els negocis, però...
la finalitat és que vingui el màxim agent possible. De les reclamacions, que són les quantes, que hi ha un llistat que és llarg, però quina és la gota que ha fet passar el got?
El tema que des del 2020 no s'estiguin aplicant les polítiques europees i la demanda per part del govern de pujar les quotes dels autònoms, que per falta de recolzament polític no es van a pujar, però ja ens estem assimilant que per aquesta entrada del 2026 ja començaran a...
enfilar amunt. Almenys que conec jo d'autònoms sempre diuen, hi ha una frase que és molt recurrent, que es treballa per pagar. Treballar per pagar. Pagar, pagar i pagar. Jo ara he tingut una petita pujada de feina i he hagut d'agafar un treballador però aquest mes ja se li acaba perquè ha sigut agafar el treballador i no arribar a final de mes.
Al final, tot es basa en que ell cobri i jo vagi passant del que tinc, del que queda. Però feines aquests mesos últims ha sigut bo i res. Amb el ben entès que un autònom també ha de pensar en la seva jubilació, no? Exacte, és de pensar en estalviar o el poc que puguis estalviar invertir-ho perquè et quedi alguna cosa per jubilar-te, perquè no et dona el que... quan et jubiles per la seguretat social o el que sigui, no t'arriba per viure bé.
Què és el que posés sobre la taula i també el que llegirà en aquest manifest, que és un manifest unitari, conjunt, per totes les marxes que hi haurà a nivell de tot l'Estat, perquè veig també l'equiparació amb les quotes, per exemple, l'equiparació amb les quotes de protecció social, igual que els assalariats, per dir-ho així. Sí, exacte. Al final som autònoms, però som treballadors. O sigui, nosaltres no estem a casa mentre la feina es fa.
Som treballadors i com a tal també, com a bons aportadors a la societat, també ens mereixem uns privilegis o unes necessitats que moltes vegades no veiem reflexades. A l'hora d'agafar una baixa, per exemple, el que et paga la Seguretat Social, segons la teva cotització, no t'arriba per fer just el pagament de la cotització d'autònoms d'aquell mes.
Aleshores, no arribem als bàsics mínims que pot tenir un treballador assalariat amb un treballador autònom. La gent assalariada espera a final de mes, ara, aquests dies, perquè arribi la nòmina, els autònomos espereu el trimestre per pagar la quota, no? Per pagar les quotes, no? Un cert tremolor, no? Exacte, correcte. És cada trimestre, no?
Bueno, les quotes d'autònoms les paguen mensualment. El tancament de trimestre sí que són el tema impostos, IVAS i RPF sí que ho fem trimestral, però les quotes són mensuals. Què s'ha passat el dia fent números? Bàsicament. Jo quan arribo a casa només tinc feina. És una decisió pròpia, sí, és una decisió pròpia que jo vaig decidir fer, però...
Era això o depèn d'altres persones que em diguessin com fer o com deixar de fer, no? Sí que estem lluitant per decisió pròpia, però com bé dic, al final dona un punt d'entendre que tu fas les coses com tu vols i ningú et diu com has de fer el que tu suposa que has de fer, no?
El tema de l'excepció de l'IVA per factures inferiors a 85.000 euros, ara no està al llindar? Això també ho reclameu, eh? Que l'IVA, amb factures que no passen de 85.000 euros, això està pendent de la directiva europea, no? Sí, bueno, està imposat a Europa, a tota Europa, menys aquí, que es va rebutjar.
Segons he estat sentint, el govern ho va rebutjar i volia aplicar només als autònoms o empreses que venien producte a Europa i aplicable a partir de 100.000 euros. O sigui, hi ha un percentatge altíssim d'autònoms que no es veuran beneficiats d'aquesta normativa.
i no... O sigui, al final, una normativa europea que està aplicada a tot Europa, som l'únic país d'Europa que no la posem en pràctica. A nivell d'autònoms, aquí hi ha de tot, perquè podríem parlar de comerç, comerç local, podríem parlar de teixit econòmic, tu et parlaves de la construcció, és a dir, que hi ha molts sectors de la societat que darrere hi ha autònoms. Jo diria que pràcticament tots. Inclús als medis de comunicació hi ha autònoms. A les hores, o sigui, jo crec que
a tot el tipus de feines o empreses o negocis que hi puguin haver, hi ha autònoms, d'una manera o d'una altra. Jo, com a tal, també he de contractar un autònom perquè em solventi un problema en un altre lloc, o sigui...
A tot arreu. Anem cap al model de societat una mica estrany, no? Potser que cada cop hi ha més gran superfície, cada cop comprem menys per internet, cada cop comprem menys el comerç local, no sé, com ho veus tu? S'està intentant fer desaparèixer tot el que és el petit comerç, tot el que és el comerç de barri, tot el...
el negoci de poble, tot això, com aquell qui diu, entre les apretades d'una banda i les normatives d'una altra, al final, tot això acaba desapareixent, són els que primer tanquen. I això és el que dona vida a pobles i ciutats. Exacte. O sigui, el barri... El comerç de barri és, com a tal, cada vegada n'hi ha menys.
Aquí diries, Xavier, que va adreçada la marxa d'aquest diumenge, perquè, evidentment, autònoms n'hi haurà, això està clar, no? Sí. Però creus que també és una crida per la ciutadania, que sigui conscient de... Totalment. Al final, o sigui, si ens pujan les quotes els autònoms, nosaltres no podem assumir aquesta pujada. Ho hem de reflexionar d'alguna manera o d'altra,
en els preus que nosaltres portem. Les nostres factures ho hem de veure reflexat d'alguna manera. Bàsicament com una empresa gran. Una empresa gran li puja els impostos i ho reflexa en els preus.
L'administració, les institucions parlen molt d'emprenedoria, d'ajudes a l'emprenedoria, de suport al petit empresari que vol començar, autònom. Això és real? Una ajuda que s'ha de retornar amb interessos. Jo no ho veig, una ajuda, la veritat.
L'única ajuda que ara mateix no s'ha de retornar, que jo sàpiga, és el kit digital. I tot i amb això hi ha una burocràcia al darrere que és exorbitant. O sigui, jo porto sis mesos amb el tema de demanar el kit digital i...
6 mesos. Em desgasta anímicament per poder tirar endavant. Quan es paga diva? Per exemple, una quota diva quan pots representar? O depèn de l'empresa? O depèn de l'autònom? Jo em baso, depèn del que em contracta. Jo cobro el 10 o el 21. Això sí, per pagar, sempre pago el 21. Estem realitzant una feina que no ens pertoca, com aquell
només en el tema construcció, en algunes promotors o d'aixòs, és el 10, i molt esporàdicament no cobro IVA per temes de... que és una empresa més gran o el que sigui, temes de... no em surt el nom.
és igual he tingut un client aquest any que no he hagut de reflexar l'IVA les factures però jo amb el material sí que pago l'IVA que això en cert punt em compensa però és igual d'una manera o d'una altra el acabes pagant
dieu que no sou enemics de ningú ni tampoc de l'Estat, sou el motor de l'Estat. Bàsicament. Som 3 milions i mig d'autònoms al país. El petit comerç pràcticament mou molt més diners que les grans empreses.
O sigui, el teixit comercial que pot lligar-se entre autònoms, entre uns i els altres, mou més feina i més diners a tot el país que a unes grans empreses.
La petita i mitjana empresa, sempre ho recordem, a nivell percentual és el 98-99% del teixit empresarial. La petita i mitjana empresa, el 98-99, i això la majoria són autònoms. És que estem parlant d'autònoms, però les pimes i les petites i mitjanes empreses també són autònoms, que han crescut d'una migueda i...
Tenen diversos treballadors, però al final l'empresari és autònom. Així que amb una societat, amb una SL o amb una SCDP, com a empresari t'has de ficar un sou, però els autònoms no tenim sou.
I el que dèiem, eh, si demanes ajudes s'han de tornar i amb interessos. Si vas al banc i demanes una polis d'acra i s'ha de tornar i amb interessos. Tot això, és a dir, està molt bé, permet viure un mes o dos, però en què abans s'ha de tornar, no? El banc i les ajudes del govern, o sigui, les ajudes de, per exemple, d'aquestes últimes del Covid, hi ha molts autònoms que estan amb l'aigua al coll per haver-les de retornar amb els interessos, que no poden ni retornar-ho.
Això és la lletra petita, eh? La que no es llegeix. La que no es llegeix, eh, que després surt. Correcte. Xavier Pallaràs, o algun missatge de cara a diumenge d'aquestes marxes que fan l'Èvia de tot l'estat i també aquí a Tarragona, algun missatge? Animar a tothom a que surti al carrer. Al final és una lluita de tots i per tots i només és començar. Comencem els autònoms i estic convençut que acabarem sortint tots al carrer per un motiu o altre perquè tots estem rebent per totes bandes.
És la plataforma per la dignitat dels autònoms que aquest diumenge també farà marxes a Tarragona en conjunt amb totes les que es fan a nivell de l'Estat. Xavier Peller és el coordinador de comunicació. Gràcies per acompanyar-nos. Sort i que vagi bé diumenge. Moltes gràcies.
Més informació a porttarragona.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hèrcules.
Diumenge 30 de novembre a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi costa d'horada en el partit entre el Nàstic i l'Hércules. I com sempre des de fa 33 temporades, l'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Jo sé que és un cap de setmana de molta activitat, activitat cultural, de la qual ja n'hem anat parlant. Ahir parlàvem, per exemple, dels 25 anys de la classió d'Arra, com tot un seguit d'activitat dissabte. I també diumenge, per tant, és un cap de setmana de protestes. Ara parlàvem dels autònoms, d'aquesta protesta marxa que es farà diumenge, i també d'una altra que es farà dissabte, concentració aquest dissabte, convocada per la plataforma SOSC Costa i Camp de Tarragona.
concentració davant del Palau de la Diputació per protestar contra el projecte de construcció de la pista de 5 metres d'emplada als Morrotts de la Sabinosa, que en principi ha de començar de cara al gener de l'any que ve.
L'entitat GATA, grup d'amics de Toni Atchon, són els que organitzen, diuen que és innecessària i perjudicial per al paisatge i l'ecosistema de la zona. En parlem amb un dels membres del GATA, que és el Lluís Marçal. Lluís, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Home de ràdio, també, per cert. Sí. Deixem-ho dir. Un programa històric en aquesta casa.
Això s'abanta, eh? Molt bé. Explica'ns com anirà, perquè és dissabte la convocatòria, al migdia, eh? Sí. Això mateix, volem fer la concentració davant del Palau de la Diputació de Tarragona, perquè és la que promou aquesta obra d'aquesta pista de 5 metres davant del Ruquisar, dels morrots de la Sabinosa. Aleshores, volem que ens escolti la nostra veu,
després d'haver fet les al·legacions i que no s'escoltés perquè la resposta va ser silenci administratiu. Tenim encara aquest últim recurs abans que no es pugui fer res més perquè, com has dit, tu al gener, pensem començar les obres, doncs podem fer sentir la nostra veu el proper dissabte.
Precisament a les al·legacions que no van prosperar. Sí, sí, no van prosperar perquè la resposta va ser silenci administratiu. Què proposàveu com a alternativa? Nosaltres proposem que en lloc de fer la pista de 5 metres, es podria fer un sender d'un metre, un metre vint, un metre cinquanta, només per pas de vianants.
Perquè, esclar, una pista de 5 metres d'amplada representa que hi entraria, doncs, bicicletes, patinets, i això, doncs, tanta massificació de gent per un lloc que és tranquil per passejar gaudint de les vistes de la mar, doncs, és contraproduent per la natura que hi és allà.
I per tot plegat, no? En canvi, si tu arrenges el sender, que ja n'hi ha un de sender, un camí de costa, doncs ho arrenges només per pas de vianants, doncs ja el tindríem, no? És això el que demanem.
Tenim diversos motius, no? Per exemple, ara s'està fent una actuació per part de l'Ajuntament de Tarragona, amb fons europeus, que contempla l'arreigament del camí de costa que va des de la Punta del Miracle fins a la Rebassada. Un camí que només hi passaran vianants. Nosaltres només volem el mateix pels morrots de la Sabinosa. Això que està fent l'Ajuntament aquí, a la Punta del Miracle, doncs també volem que la Diputació faci el mateix, no?,
A més a més, hi ha previst un projecte que ja està aprovat d'un carril bici que aniria de la rebessada fins a Altafulla per l'antiga Nacional 340. Aleshores, és el tot i necessari fer passar les bicicletes i els patinets pels morrots.
Això és de carrer, no?, perquè han de passar allà les bicicletes en aquesta pista de 5 metres, no?, puguem passar per la carretera, no?, la gent que vulgui gaudir, doncs, hi podrà passar, però com un camí de costa, un sender de camí, de vienants.
El projecte d'aquest passeig va vinculat amb el que es pugui fer en un futur també a l'antic preventori. Això mateix. Tot va lligat, eh? Sí, sí. No sabem de moment què s'hi farà, però... Això mateix encara no sabem perquè... Està molt obert. Està molt obert la cosa. Diuen que hi ha un projecte que tenen previst un pla de recuperació. Això és el que ens ha arribat a nosaltres. Hi ha un pla de recuperació de la finca. Però és clar, no sabem...
com serà aquest pla de recuperació. Però el que és cert és que dins d'aquesta finca està ple també de camins. Aleshores, doncs, també pensem que si aquest pla de recuperació de la finca és de renaturalitzar l'espai, aquests tenders que hi són, doncs ja serien aptes per fer anar les bicicletes, no?,
perquè són camins aptes per circular bicicletes, patinets, són més amples, estan fets, i aleshores també ja no són al costat dels morrots, perquè és clar, aquesta pista a 5 metres, el problema és que es fa al costat dels morrots, que és una part fràgil de l'ecosistema.
No és el mateix un camí que està fet, que passa entre Pinedes, i que és factible, ho veiem perfecte, que no pas fer aquesta pista de bicicletes i patinets al costat d'un lloc que, primer lloc, no s'ha fet cap estudi d'impacte ambiental, ni cap estudi que justificaria la necessitat de passar un carril bici arran de mar. A més a més...
hi ha el perill que hi hagi la destrucció dels ecosistemes litorals. Mira, hi ha la part que toca la Sevinosa, hi ha la màquia litoral.
És l'espècie més emblemàtica que seria el margalló. La màquia litoral és una sèrie de plantes i l'espècie més significativa és el margalló. Esclar, no fem passar allí volum de gent innecessari. En el volum de gent de passeig que tenim ara en el sender hi aniria prou. Si fas passar bicicletes, patinets, es converteixis en una pista allò com si fos un passeig merítim encobert, doncs estàs destruint aquest...
Aquest ecosistema tan fràgil que tenim els morrocs de la Sabinosa, també hi ha la part que toca la rebessada, que l'ecosistema serien espècies de duna. I la part central, el Ruquisar, tenim l'Hilmonium giberti, que al nom popular es diu en sopeguera,
I bé, doncs, és això, no?, que ens preocupa que un passeig així, encobert, doncs, faci molt bé aquest sistema. Això que és fràgil, aquest ecosistema. Què fareu, Lluís, aquest dissabte al migdia? Fareu alguna performance allà de lectura a Manifers? Què passarà al migdia davant del Palau de Diputació?
Bé, doncs esperem que vingui molta gent. Tenim diverses pancartes per expressar la nostra opinió, fent sentir la nostra veu. Farem un manifest que ve a ser el mateix que estic dient ara mateix aquí, no?
Bé, és això. El que volem fer és fer sentir la veu. Davant del Palau de la Diputació és això, doncs, fer sentir la veu de la gent que no està d'acord amb aquesta pista de 5 metres, aquests passets marítim encobert, no? Seria això, no? Organitzeu des del Gata, eh? El grup d'amics de Toni Atchon és un grup excursionista, ecologista també, no? És a dir, que aquí hi ha les diferents branques que estan totes dins.
Sí, però el que passa és que, i col·laborant aquesta concentració, la plataforma Platja Llarga, la que ens acull com a paraigües que és Sos Costa i Camp de Tarragona, també hi ha el Club Català de Naturalisme, Col·legistes en Acció, el Greenpeace de Tarragona, el GPEC, l'Associació Mèdia Mental de la Cínia del Gaià, i també Good Gamma Projects. Bé, tenim una sèrie d'entitats que ens donen suport.
Per tant, si venen tots, hi haurà gent. Si venen tots aquests que dius, amb els seus representants més simpatitzant, hi haurà gent. Preveieu que hi hagi gent? Sí, preveiem que sí, que sigui un èxit i que tu has esmentat al principi de l'entrevista que al gener tenen previst començar les obres. Doncs encara estem a temps per aturar, perquè fins que no entrin les màquines encara tot és possible.
Lluís Marçal, membre del GATA, gràcies per explicar-nos-ho, això, com dèiem, aquest dissabte al migdia. Que vagi molt bé. Gràcies per donar-nos veu. Bon cap de setmana.
Com diu l'entrenador del Nas, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'ERC.
Diumenge, 30 de novembre, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de Primera Federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Radio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20. Ai, hola! Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis, a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió. Que vale, tio! Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Fins demà!
Doncs vinga, seguim i ara en format tertúlia parlant d'un aniversari, aniversari que ja s'ha anat celebrant, eh? S'ha anat celebrant, s'han fet actes, s'han fet coses, però avui ja en volíem parlar perquè encara ens queden alguns dels actes per viure, com per exemple la presentació d'un llibre, que ara en parlarem amb els convidats que ens acompanyen, parlem del 25 aniversari del Museu del Port,
Mira, ahir que vam ser amb el vaixell d'Open Arms, ahir mateix. Aquesta hora més o menys, una mica més tard, anàvem cap allà a veure què ens deia l'Òscar Camps. El teniu fins diumenge, davant del tingador 4, i el podeu visitar, que està molt bé visitar-lo. Mercè Tuldrà, responsable del museu, què tal? Bon dia, benvinguda. Hola, bon dia. Carme Pedrol, veïna històrica del Serrallo, expresident dels veïns del Serrallo...
Benvinguda. Ben trobats. Gent també d'aquesta casa, perquè formes part de la història d'aquests 40 anys d'aquesta emissora. Gràcies. Formes part d'aquesta història, ho saps, no? Com? Formes part d'aquesta història, de la història d'aquesta casa? Bueno... L'any que ve farem 40 anys, eh? Jo contenta. Molt bé. Joan Bassora, que és el cap de Relacions Externes i Port-Ciutat, molt bon dia, benvingut. Molt bon dia. Vas molt bé d'acompanyat, eh? Sempre immillorable, immillorable.
Bueno, expliqueu-me que passen coses, no? Mercè, passaran coses, no? Bé, doncs, demà a la tarda, a les 6 de la tarda, presentarem el llibre dels 25 anys del Museu del Port, que porta per títol Mar, Patrimoni i Literatura.
El títol té a veure amb aquest lema dels 25 anys, que és Mari Patrimoni, però hi hem afegit l'apartat de literatura. Literatura també perquè dins del llibre hi ha una sèrie de relats fets per periodistes i per escriptors i escriptores,
I, doncs, també perquè al llarg d'aquests 25 anys la literatura també ha estat important dintre de la història del museu per la col·laboració que des de fa més de 15 anys portem a terme amb la Biblioteca Pública de Tarragona, amb la celebració de les nits literàries al Far de la Banya i també amb la recuperació de...
del patrimoni material del barri del Serrallo, amb la col·lecció de contes. Llavors, també creiem que havia de formar part del títol. Carme, aquests dies hem parlat molt dels pescadors, eh? Aquests dies hem parlat molt de la pesca, dels pescadors, de les quotes, de que ara podran pescar 13 dies més... Per desgràcia, ja fa uns quants anys que ho arrosseguem. Efectivament, anava a preguntar això. Però és com arrosseguem. Arrossegueu, sí, sí. A Baixamar, Baixamar de Serrallo, del pont de la Patxina cap a baix, cap a baix...
Hi ha bona gent, això sí. Important que a través del museu s'hagi de recuperar també la història de tantes i tantes persones que formen part de la història del servei. Evidentment. Vull dir, és un recordatori que es fa quasi des del Museu del Port constantment.
És una manera que s'ha tingut de recuperar coses que potser s'haguessin perdut i gràcies a totes aquestes vivències s'han recuperat i s'estan recuperant. Perquè vull dir, no s'ha perdut, eh? S'estan recuperant cada dia coses del barri del Serrallo. Hi ha futur?
Home, jo diria que sí, no m'ho plantegis així, jo diria que sí. Jo vull creure que hi ha futur. De la pesca, digue, de la pesca. No, no, de la pesca, ja ho entenc. Home, és que el serrallo és de la pesca. Vull dir, el serrallo no existiria si no fos per la pesca. Llavors jo vull creure que d'una manera o altra se solucionarà, encara que, clar, que té molta part...
No de culpa, perquè no és culpa, però, esclar, les generacions ja no continuen. Vull dir, es van perdent. Però, bueno, jo vull que algú ha de buscar, ha d'agafar el relleu, segurament, segur. La marca encara té molt per donar. Joan, el Museu del Porc les fa una part, també, de la vida del Serrallo, no? Bé, és indestriable, no? I també el que dèiem amb la Carme, no?, i amb la Mercè, doncs, que ha contribuït a...
Deixar aquesta imatge del que és un barri, un barri amb el port, el barri, el museu, el moll de costa, tot forma part del mateix. El museu jo diria que és una miqueta, ha de ser l'esquer que posem a l'AM, en termes mariners de pesca, perquè el tarragoní vingui a veure i conèixer el museu.
Ho parlem amb molta il·lusió i amb molt d'entusiasme. La veritat, tant la Mercè com jo, que estem al museu des del primer dia, que ens va començar a remoure totes aquestes intencions, i per tant nosaltres ara és un goig haver pogut celebrar aquest 25è aniversari, fer-ho de la millor manera, ja es va fer un acte, s'han fet d'altres també, i ara arribarem amb aquesta culminació de la publicació d'aquest llibre. En definitiva, és un punt...
que tenim una enorme quantitat de visites, però que encara creiem que hi ha molta gent de Tarragona que no hi ha vingut a veure'l. No és que no el conegui, és que no ha vingut a veure'l. Jo, per tant, voldria, a través de Tarragona Ràdio, també ens ha de fer una miqueta de crida a conèixer el Museu del Port, que és un dels millors museus que hi ha en aquest àmbit, i que, en certa manera, dona aquesta continuïtat i aquesta vida...
als barris més propers, tant al barri del Port com al barri del Serrallo, i que, si analitzem tots els actes que s'ha fet al museu, evidentment, si no hagués sigut amb el suport de la gent del Serrallo, que, doncs, perquè a la vida...
Són les persones que ho fan, també, no? I si totes les persones del Serrallo, entre les que estàs tu, Carme, no haguéssiu col·laborat, potser avui no estaríem aquí presentant aquest 25è aniversari o aquesta edició del llibre, no? Sempre heu aportat molta sabidoria, sobretot. També...
Complians, o sigui, el tema que sempre hem estat molt units i per la proximitat, però no només per la proximitat, sinó perquè sempre hem cregut que la vinculació amb el Serrallo és la que ha de ser...
I vosaltres també heu col·laborat, recordo des de l'edició del llibre del Serrallo, en què els veïns van aportar totes les fotografies, i la Mercè va ser la que va posar en línia i amb solfa tot aquest seguit de fotografies. Primer vam publicar-ho amb el Tinc Lado 4, no em sembla que la vam fer a l'exposició. El Serrallo i avui. Exacte, i llavors allí... És un llibre dels que guardo personalment d'aquests que s'han editat del porc.
Saps què passa? Que des d'un temps cap aquí, des de la part del museu, després també parlaré del port, des de la part del museu se sentim molt identificats. Vull dir, ens ha fet participar molt de la vida, de la importància que tenia la vida en el barri. I això és una miqueta gràcies al museu.
perquè fan uns tallers de memòria, la gent gran del barri fan uns tallers de memòria, llavors això els hi dona un protagonisme, no els hi dona, ens dona un protagonista, un protagonisme a la gent del Serrallo, i és una manera de mantindre-ho viu. La gent gran, amb aquestes coses que fan, se senten molt gratificats, els agrada moltíssim poder participar. I jo volia dir una cosa, algú m'estirà les orelles des de l'Ajuntament,
No arriben aquí. No arriben, d'acord. Des del Serrallo, nosaltres sort no tenim que una part del barri és de l'autoritat portuària, perquè si no, no tindríem el que tenim. I això jo ho he dit de tota... Bé, tu ja em coneixes i ho he dit de tota la vida. Al Serrallo, si hem d'estar molt agraïts, en aquest moment és el port de Tarragona.
Perquè ens han fet moltíssimes coses que des de l'Ajuntament potser estan més limitats, no ho sé. Més limitats em refereixo econòmicament, no ho sé. O voluntàriament, tampoc no ho sé. Però en altres, moltes de les coses que tenim i de les peticions que han fet des del barri, gràcies a l'autoritat portuària. Qualsevol acte que es fa al Serrallo...
sigui en terreny nostre o el que sigui, evidentment, tenim una gran relació amb els veïns del Serrallo. No hi ha cap acte que no diem que, evidentment, siguin assabentats i que ells puguin participar-hi, també. I la veritat és que és una manera d'arribar a un bon resultat, un bon resultat d'entesa i, en definitiva, de progrés, no? Que el por pot fer...
Voldria inclús fer més coses i a vegades no les pot fer del tot. Perquè hi ha una ratlla que li li queix. No en qüestió de ratlles, sinó inclús nosaltres mateixos també estem limitats. La nostra intervenció com a administració pública també ens limita a vegades amb possibles ajuts que podíem fer. Però la veritat és que ha quedat...
els que parlem des d'anys enrere i tot això, ha quedat el serrallo, el moll de costa. O sigui, tota la prolongació que va des de l'altre portuària fins al final del barri, la veritat, qui ho ha vist i qui ho veu, no? I en aquest sentit ens sentim molt satisfets de com està la cosa. A mi m'agrada entrar cap a dins, però la primera línia està molt bé, però m'agrada entrar cap a dins. Hi ha una part autèntica també del serrallo darrere, molt prima. La façada està molt bé, molt maca.
Això és el que es conserva, la part patrimonial que nosaltres també hem utilitzat quan hem fet la recuperació d'aquest patrimoni material, explicant les diferents activitats del barri, com pot ser diferents tipus de pesca, o la part de la gastronomia, o la part del treball de la dona...
Doncs clar, sempre hem agafat, perquè clar, hem parlat amb la gent del Serrallo, i ells ens han explicat la seva vida, les seves vivències, però també els llocs on han nascut, on han viscut, i això és el que hem intentat reflectir, no? I quan la Carme parlava del tema de memòria, aquest tema de memòria és una activitat que és documentant patrimoni.
documentant patrimoni, va sortir una mica, arrel que abans també el Joan parlava del llibre que es va fer l'any 2012, del Serrallo ahir avui, amb aquesta exposició que es va fer, aquí va començar un fil molt, allò podríem dir, anant així en la xarxa, parlant del món de la pesca, i des d'aquí, amb totes aquestes fotografies, clar, no teníem tota la informació.
I com que ja fa molts anys que amb els pescadors i amb la gent del Serrallo hem anat fent pinya, pinya vol dir que han vingut al museu, ens han donat els seus objectes de lleure o de vida, de treball, i també la memòria, tota la seva saviesa, tota la seva vida, era una manera de poder-ho...
i mantenir-ho gràcies a que ens ho expliquessin. Llavors, al documentar aquestes fotografies, hem aconseguit fer un espai on el museu també és un espai ara que és la part de salut, de benestar, de refugi emocional, doncs el museu també és aquest apartat, perquè ells venen, són persones, ara perquè hem ampliat el grup, però és un grup estable,
de persones que van començar entre 85 i 92 anys i ara ja venen a partir de 75 anys que venen una vegada al mes i ells, és un win-win ells ens donen la informació d'aquestes fotografies però
ells també tenen un recolzament emocional, es senten protagonistes, com abans deia la Carme, però també és un dels temes que és la solitud no desitjada. Llavors, ells es troben allí, poden parlar del seu passat...
ens donen aquesta informació, es retroben, i entre ells ja tenen aquest lligam de dir, va, el mes que ve hem de tornar a vindre, fixem la data, però és que no és només això, sinó que quan fem alguns altres actes al museu, presentem el llibre, fem un concert, fem un tastet, fem activitats, també venen, i això és important, perquè és passar la plaça, és vindre des del Serrallo cap al Moll de Costa, i és gent gran, i et venen, jo recordo,
aquest any passat, que vam fer amb el Memorial Democràtic, vam fer una taula participativa, abans quan comentàveu de les activitats que hi havia al barri, que van vindre a explicar com van viure ells la part de la cultura als anys 50, als anys 60, amb les activitats que es feien a dalt de la Pudel, que ara és el Teatret del Serrallo, que abans era el teatre, les activitats que es feien a la sala parroquial, i...
Era un dia que va fer, des d'un punt de vista meteorològic, no va fer un dia molt agradable, però van vindre. Van vindre a explicar. I, a més a més, van vindre amb gent més jove perquè ho expliquessin. Això és el que crec que també hem de fer als museus. Estar vinculats amb la comunitat. I nosaltres, amb el barri del Port també, però amb el barri del Serrallo potser ho tenim més fàcil. L'altre tenim la via del tren, que hem de passar...
per la part del darrere, que també tenim activitats que fem conjuntament amb l'escola del Carme i l'escola del Serrallo, intentant integrar els dos barris. I això crec que és una de les coses que hem de fer i que crec que anem anant fent i que tant el museu com la gent del Serrallo, com la gent dels barris, estan contents. Jo com a casa, Carme.
No, jo volia afegir, això també ho explicarà més bé la Mercè o el Joan, que ara també dintre del barri s'han posat com uns peixos. Ah, sí. Vull dir, un refreixo perquè tingui més atractiu la gent...
el que deia el Josep, que la gent entri dintre del barri, que la passana és molt bonica, però que la gent no acaben d'entrar dintre del barri. A la passa de Sant Magí, que entri a la passa de Sant Magí. Sí, però com que jo tinc una edat, jo dic el pes. El pes. No dic la passa, dic el pes. Abans que hi haguessin el que és la cofredia, hi haguessin la subhasta del peix, jo dic el pes. I ho esperà més bé perquè ella va ser una de les que va intervindre.
Aquest any passat ens vam posar en contacte amb l'Associació de Veïns del Barri i volíem fer un projecte per tal que la gent coneixés el barri. Llavors, mitjançant una subvenció del GALP, de Costa Daurada, ens vam presentar un projecte que era Xarxes, Mar i Sabors.
I aquest projecte consistia en fer una reproducció de 10 espècies. Vam mirar juntament amb la cofredia quines eren les espècies més representatives, no aquelles espècies que més coneix la gent, sinó aquelles espècies que també es volien donar a conèixer i cada una d'aquestes espècies està en una placa amb diferents façanes del barri. A més, si en mires el barri des d'una fotografia aèria, veus que té una forma de peix.
Llavors vam agafar i es van anar posant totes aquestes plaques, llavors la gent va amb un codi QR, troba la informació d'aquesta espècie, llavors han de passar pel museu a buscar un full i amb aquest full han de resoldre uns mots encreuats. I quan es resol aquests mots encreuats...
Tornes al museu i tens un detall, que és que dintre de tota aquesta informació que tens del barri, una part és la pesca, però un altre important també de l'economia del barri és la gastronomia.
Llavors, diferents restaurants o diferents persones, des d'un punt de vista privat, han explicat una sèrie de receptes i aquestes les pots trobar al final en un petit llibret quan has fet tot aquest recorregut pel barri. Si no, no tens el premi final. Mira, vaig fer amb la Txeli un suquet de peix, si no recordo malament. Sí, és una de les que forma part de l'activitat del museu.
Cuina molt bé la xeli. M'han socat de peix, eh, amb la xeli. Però és que, home, hi ha moltes grans cuineres i grans cuiners. Moltes. I grans cuiners també, el serrallo. Tu et cuines bé també, eh, Carme? Tu també cuines bé també. Aquest tema no el toquem massa, eh, Carme? T'hi sembla una mica de costat. Un tupi de velo. Tot el serrallo, saps? Jo crec que Tarragona també ara, eh?
Jo te n'ensenyo, si vols, eh? Som un pàster de cuina, no. Recordo Machelet fent aquest peixet i que, a més a més, en producte d'allà, que és el que es tracta, producte del serrallo. Evidentment, evidentment. Per això hi ha les espècies posades als diferents carrers. El romesco... Mira, estava veient els delerictes, això són els delerictes, no? Sí. El que deia el Joan, eh? Qui no hagi vist el Museu del Port, primer s'ho ha perdut.
Si sou gent de bona fe, baixeu del pont de la Batxina, entreu cap al Serrallo, aneu al Museu del Port, veureu aquests delerictes, també aquella sala que hi ha que fa una immersió. Sala immersiva, sí. Que és una autèntica passada. Està acabat ja el museu? Està tot acabat ja? O hi ha alguna peça que estigui allò... Home, el museu està acabat, el que passa que, evidentment, com a edifici, però hi ha altres projectes. Un dels projectes també està vinculat amb la gastronomia i amb el barri del Serrallo, el gastro blau.
No, el museu no para. No para. I la Mercè, que és la que té que posar, com he dit abans, en solfa, totes aquestes activitats i tot això, té problemes de capacitat, fins i tot. O sigui, no és perquè no tinguem coses per exposar i tot això, sinó que a vegades també estem delimitats per el que tenim. Però torno a dir que és un fidel reflex de totes les activitats que es porten a terme. I amb el tema gastronòmic, aquí li donarem una empenta...
més del que hi ha ara, sobretot també mirant cap al tema del romesco i tots els plats que es fan al serrallo. Però ara aquí, Carme, corregeixem si no és veritat, no?
quan una barca s'ho era a pescar, el primer que preparen és el dinar. El ranxet. El ranxet i tot això, no? Perquè com no saben el que es trobaran quan estiguin a alta mar, per almenys que estiguin preparats, estiguin forts, s'hagin alimentat bé i tot això. I això fa que amb el que puguin tenir a bordo...
puguin elaborar tots aquests plats immillorables que, a veritat, són molt bons. I això és el que hem de posar en relleu. Aquesta riquesa que tenim gastronòmica dels pescadors. Això és... I fet amb quatre coses.
Clar, és el bo d'això, perquè és com tot, no? Si tens les matèries primes que vols i tot això, doncs mira, és fàcil fer el que sigui. Hasta jo m'atreviria, no? Però la veritat és això, treure el profit del que tens, sí, sí. La cuina de barques. La cuina de barques, sí, d'aprofitament, la cuina de bordo.
Carme, un plaer retrobar-te, eh? Torna més sovint. Igualment. O vindrem a fer el programa allà, o vens tu, o hem de fer alguna cosa. Molt bé, gràcies. Me sento molt estimada aquí, en aquesta casa. T'estimem tots i ets memòria viva del Serratllo, des de molts anys. Divendres, 6 de la tarda.
La presentació del llibre, el Museu del Port? El Museu del Port. Saladactes del Museu del Port. El llibre està molt bé, eh? Estava mirant abans fotografies i està molt bé. A més a més també els escrits, hi ha poesia, una mica de tot, eh? Sí, hi ha una part entre escriptors i poetes i periodistes. Ja ho podeu regalar amb el Vicenç Villatoro, que està per aquí fora, eh? Fé un intercambi de llibres amb ell, eh? Que ara entrarà en directe a les 10. Joan Bassora, gràcies, que vagi bé. Molt bé, gràcies a vosaltres i per haver pensat en nosaltres i convidar-nos a donar aquesta primícia, no?
I recordeu que teniu l'Open Arms fins diumenge, allà el tinc la 2-4, i que guanyeu el nàstic també el cap de setmana. També. Gràcies. No hem de deixar de perdre el món de l'estat. Mercè Tulderà, gràcies. Corneora, responsable de la museu, gràcies. A vosaltres per convidar-nos. I a la Carme, no marxis. Fins aviat. Gràcies.
Agafa el teu got, que hem de fer un brindis. Pels poni pisador, pels every night... I per la cosina. Estem de presentació d'aquest el seu nou treball discogràfic. Estem de primera. Aquest, el nostre primer demà clar.
Pren el pols i sent la vida, la salut dels obstinats. Elis de vida, companyia, perseverança.
Al teu costat, veu per la nit i el vent que guia per compartir un globo plegat. Pren un camp de caverner i conec cançons de llops de mar, himnes de joia a les tavernes que tu sinyola tornar. El saló, el bon saló, el bon saló. Maleix a qui trepitja i agraeix el fort de vi. Maleix a qui trepitja i agraeix el bon saló.
i arran de terra, deixa-hi un gló pels que han marxat. Busca una masca i el cor patiga i abraça fort el llegat. Pren el cor de lluna plena, aquest cop aquí ja no ho faràs. Déu pel record, per les ferides, pinta pels que has estimat. El sol, el sol, el bon sabí, el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agraeix el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agraeix el bon sabí.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fiii, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regall. Ai, ai, ai, quina il·lusió.
Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió! I obra-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió! Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió! Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa-te'n els photobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat Amb el Pla Impuls Dicta, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dicta. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La teva veu, la veu de Tarragona.
Avui ens acompanya Vicenç Villatoro, periodista, exdiputat i escriptor amb una trentena d'obres publicades i traduïdes també a diferents països i idiomes.
La darrera, polonesa, editada per Proa, que avui ens presenta en els actes de la tardor literària, serà la llibreria Zerà, apunteu-vos l'agenda, a les 7 de la tarda, en el marc dels autors llegeixen en veu alta. Qui és avaliment Vicenç Villatoro? És una espia, no ho sabem, com a protagonista d'aquesta novel·la, i de fet, si ho fos, tampoc ens ho diria, segurament, no ho sabrem mai. El que sí que és Vicenç Villatoro, això seguríssim, almenys per mi, és el periodista que va entrevistar Leonard Cohen.
Vicenç Villatoro, molt bon dia, benvingut. Moltes gràcies, bon dia. Aquesta veu no tenim res a fer, no podem competir amb aquesta veu. Ni pretensiós a fer-ho. Veu de ràdio, fantàstica, però no és només la veu, és el posat, és tot. Ara, puc dir una cosa? El dia que el vaig entrevistar en un hotel de Barcelona, va arribar...
no tard, però justet. I el tio venia, exagero, eh?, amb bermudes i camisa hawaiana. Però, ei...
Ara em va estar això de Leonard Cohen. Se'm va pujar a l'habitació i va baixar a negre com el carbó. Impecable, eh? Gran personatge i molt bon escriptor. Com va anar l'entrevista? Va anar bé? Perquè em va ser com una conversa, no? Sí, va anar bé, va anar bé. Igual li farà pilota a tothom que l'ha entrevistat, eh? Però, com està gravada, això surt a la cinta, diu, hosti, vostè s'ha llegit els meus llibres.
Això és molt raro. Per tant, moltes gràcies, perquè jo m'havia llegit les novel·les, els llibres de poesia, i als autors els fa gràcia, això, que has llegit el llibre. Efectivament, eh? Mira, a la lletra de la cançó, una estrofa diu... Això ho diu ella, gran poeta, com deies, eh?
El rei Emèrit ha dit que no ha entrevistat a França, que no es penedeix del seu passat i que intenta no sentir remordiments. L'has entrevistat mai, a l'Emèrit? No, hi he parlat, però no l'he entrevistat. I m'hauria agradat, eh? És a dir, no l'he entrevistat només a amics. També he entrevistat a persones que no me'n cauen particularment bé. Allà a Marie Le Pen, per exemple, per dir-ne una. Però m'interessaria, ara també tinc la sensació...
que li preguntis el que vulguis i et contestarà el que et donarà la gana. Per tant, que és un professional i que s'ha construït un personatge, el personatge del Campechano, que li permet sortir-se'n de totes com si ell no hagués estat per allà. Una mica com Jordi Pujol, que també respon el que vol. I mira, li vas fer la primera entrevista, després de la confessió del 14, una entrevista que ell no volia fer.
De fet, no volia tampoc ni que l'entrevistessis tu, no volia que l'entrevistes ningú, no? No, a veure... Com va anar allò? Com va anar? Acabava amb un llibre, entre el dolor i l'espera. Sí, sí, sí. És a dir, l'editorial, un editorial, que li havia publicat les memòries, li va dir, escolti, les memòries s'acaben en un determinat moment, vostè ens continuaria, ens faria un volum amb el que ha vingut després. I ell diuen parlar-ne. Diu, i si fos una entrevista?
en podríem parlar però jo crec que no i diu, bueno, doncs provem-ho i llavors el nom que els va proposar l'editorial que a ell li va semblar que podia haver-hi una entrevista va ser el meu i llavors vam estar pràcticament un any i mig o dos anys anant fent l'entrevista però sempre dient, anem fent però potser l'últim dia diem que no surt
i els últims dies deia vol dir que això ha de sortir més val que no, més val que no i al final jo crec que més per la pressió de l'editorial que no pas per la meva, que no hi era va sortir i jo trobo que és un llibre que té una certa curiositat històrica us heu vist últimament amb ell? l'has vist últimament? sí, l'ho he vist, deu fer 3 setmanes com està? amb ell
vell, vell, no ho sé, dic de mi mateix, vell, per tant, no és una paraula que encara estigui de menys preu, està gran, està gran, és conscient, està bé de cap, més bé que físicament, té la mobilitat difícil, i...
Recorda molt bé les coses molt antigues i recorda menys les coses, quan dic les més modernes, vol dir les de la política de cada dia, o una cosa que t'ha dit d'ara, te la pot tornar a dir d'aquí tres minuts. Mentre que avui et pot dir amb una precisió sorprenent coses dels seus sis anys.
S'ha dit sempre que si ell vulgués saltaria la democràcia pels aires. Tenia espies, Jordi Pujol, que sàpigues tu? Primera, una de les característiques més importants dels espies... És un mite allò de l'espota negra, no? És un mite, no, allò? Jo crec que quan es creen els Mossos d'Esquadra se li proposa, jo crec que la gent que ha creat els Mossos d'Esquadra proposen...
al conseller i al propi president que hi hagi un servei d'informació, com tenen totes les policies del món.
I jo crec que Pujol inicial no donava una gran importància ni al servei d'informació ni a la pròpia policia, no li semblava una cosa... És a dir, en la seva idea de construcció de país era més important l'escola, la sanitat i la tele, si es vol...
que no pas la policia. I va ser gent que li va anar dintre que perquè hi hagi un poder polític propi és bo que hi hagi una policia pròpia.
Jo crec que una gran vocació d'això no la tenia. Però això, ei, tot això és pura... Com no és una espia, no ho sé. No ho sé. El llibre va d'espies, eh? Va d'espies. Tu expliques molt tu sempre que hi ha el tema de la salsa i el tros, el tall, no? El tall i la salsa, eh? Sí, aquest anem al tall, eh? Ara en parlem, però vas, anem a Castro del Rio, va.
Juan y José sentados contra el muro del fronto hacían planes mientras reponían fuerzas dudaban entre ir a la escuela o al río a pescar cuatro cangrejos para la merienda
Nadie jamás vio amigos más unidos que esos dos que a un tiempo descubrieron el fuego del licor, el brillo del dinero.
T'ha canviat la cara? Home, és que això m'agrada molt, eh? M'agrada molt. Fa molt que li vas al poble o...
A Castro del Río. Bé, la cançó... Aquí era l'avi, no? L'avi? Mon pare. Mon pare també, eh? La meva àvia, però mon pare... Mon pare arriba a Catalunya, a Terrassa, amb 20 anys. Vull dir que no arriba amb 3 anys per coure, sinó arriba i ha fet, i... Però qui decideix venir cap aquí és el meu avi. És el meu avi...
Vicente Villadoro Porcel, després, relativament poc després de sortir del penal de Burgos, on havia complert condemna, gràcies. És a dir, això que complís condemna era una sort, perquè la sentència inicial era pena de mort. I, per tant, haver passat 3 anys o 4 a la presó de Burgos, que no era un hotel de primera, sempre era millor que no pas que l'haguéssim afusellat el 39%.
Hi ha una història real del Juan i José, d'aquest poble, d'un veí que havia d'agafar un autobús per anar a Terrassa quan el barri va dir que no l'agafés. Exacte, exacte. I això és el barbé, eh? És el barbé de Castro i quan hi va ensinar tothom sabia que venia algú de Terrassa, més Castro de Terrassa. Hi ha un any que les quintes, la lleva, de Castro, la van enviar a la Junta de Terrassa perquè hi havia més quintos a Terrassa que Castro.
Doncs, a casa sabia que hi havia un tio de Terrassa, i quan veig el barbé em diu... Usàs de Terrassa? Per mi Terrassa és molt important. Dic, o sigui, on hi ha estat, vostè? I amb la indemnització d'una fàbrica tèxtil que van tancar s'ha muntat aquí d'una barberia? No, no he estat mai. Dic, perquè és important, llavors. Diu, perquè...
Hi havia el meu oncle, em va cridar, jo tenia 14 anys, ja hi anava, i ma mare em va dir, quan estava en autobús, eh?, baixa d'aquí, burro, què fotràs? Diu, i des de llavors no he sortit mai de Castro. Diu, i sempre he pensat què hauria passat, Juan i José, eh?, si hagués agafat l'autobús.
Doncs hauria explicat unes aventures, com Juan explica José o José Juan, que ja no me'n recordo qui és el que se'n va i qui és el que es queda. De Juan o de José s'en tenim molts a Tarragona, a Catalunya, en tenim moltíssims. Et sap greu el que està passant en tot el tema del populisme? Abans havies entrevistat el Depend, com tractem la immigració? No parlem de cas d'immigració, però et sap greu el que està passant?
S'utilitza el populisme per senyalar de la... Sí, em sap greu, diguem-ne, qualsevol cosa que sigui, culpabilitzar... Les culpes, que existeix, la culpa en el món, no funciona. Però les culpes són sempre individuals, no són col·lectives. Els de Tarragona, mira com són. Els d'Arreus, vés a saber. Els d'Immigrants, tal. N'hi ha Tarragona que déu-n'hi-do, n'hi ha Reus que déu-n'hi-do, i hi ha immigrants que déu-n'hi-do.
Per tant, em sap greu qualsevol generalització d'aquesta mena, no? I em sap greu també la simplificació del fet d'emigrar. És a dir, Juan i José...
La cançó del Serrat presenta la migració com una aventura, com una aventura positiva. No com una tragèdia horripilant, com una aventura positiva. Pel meu avi, Narsen de Castro a Terrassa, va ser anar millor. Per tant...
Per mi la idea d'emigrar o d'immigrar no està associada estrictament ni només amb el drama. Exiliar-se sí, eh? El refugiat i l'exiliat és una altra història. Però l'emigrant és algú que, diguem-ne, aquí el mou l'esperança.
Aquí el mou, les parents. Ei, també el mou. Estic parlant amb migrants i d'altres dues coses. Ganes d'anar a un lloc i ganes de fotre el camp d'un lloc. A la vegada. Només en un dels dos pols no hi ha elèctric. Grinyola.
Anem a la salsa i al tall, va, perquè això forma part del pòsit de Vicenç Villatoro, perquè, com dèiem a la trentena llibres, algunes has parlat d'ells, eh, de la família. Sí, sí, sí, sí. Jo gairebé sempre parlo del mateix, eh, allò d'anar-se, hem de quedar-se, la primera vegada que vaig fer, allò quan anàvem per donar uns cursos gairebé, començava, i si marxessis.
Per tant, això que dius de la migració ja ens venia de lluny, eh? Sempre acabes parlant d'això, de què vol dir agafar les arrels i plantar-les a un altre lloc, perquè som el que som. És a dir, si algú li preguntes, vostè què és? Et pot dir qualsevol cosa, eh?
Sortim al carrer i li hem preguntat per bé què passi. Vostè qui és? Diu, metge. Perico. Catòlic. Tarragoní. Espanyol. Europeu. Català.
per què triem una cosa i no una altra? Per què posem els peus forts sobre una rajola i no sobre una altra? Per què la jerarquitzem? Per mi això sempre m'ha semblat interessant. Interessant perquè m'interessa, però interessant perquè jo crec que ajuda a entendre el món.
Has entrevistat mai cap espia o no? No m'ho ha dit, l'espia. No m'ho ha dit. He parlat amb gent que ha tingut espies al seu servei. I això, un diplomàtic espanyol, per exemple. I, home, és interessant. I he llegit, jo com deia, no? He llegit algunes coses, però no l'assunto. Quan llegeixes, per exemple, la història, qui l'escriu, la història?
la frase que anaves a dir... Me la quedo. No, no, no, te la dic jo al revés. Tu anaves a dir, a l'estat d'escriurem els vencedors. I jo et diria, en el temps en què els relats són més importants que els fets, i això els periodistes comencem a adonar-nos en més del compte, més del compte no, està passant més del compte i per tant ens en adonem.
quan els relats són més que els fets, no és que escrigui la història al vencedor, és que qui escriu la història es converteix en el vencedor. Encara que hagi perdut en els fets. Però si tu escrius la història, és a dir, construeixes el relat... Escolta... Això és profunditat, aquesta hora del matí, hauríem de tornar a coent, eh? Doncs rebaixem, tu, rebaixem. L'11 de setembre del 1714 les institucions catalanes van perdre...
I això és objectivable. Com el Barça al cap de setmana. Exactament. 3 a 0 al camp del Chelsea. Bueno, no és cap de setmana, això és mal. En aquests moments, el relat sobre l'11 de setembre és el relat dels que van perdre.
I el relat instal·lat, i per tant, en un cert sentit... I l'11 de Setembre és una festa. Però si no, van perdre, eh? Però el qui ha construït el relat és qui va perdre. Perquè la història posterior ha anat bé, perquè hi ha hagut una evolució. Per tant, controlar el relat...
acaba sent més important que... certs efectes, eh? Els que van pelar el 11 de setembre van opinant el contrari. És més important controlar el relat que controlar els fets. Anem a parlar d'aquest espia, va, com l'espia israelià...
Sí, sí, sí. Per exemple, un polonès... Bueno, a Polònia passarà es va canviar de lloc, no? Estava com a munt. Sí, sí, sí, la van agafar i la van tirar. La van tirar cap a l'oest, estava en un lloc i la van passar en un altre. Sí, bueno, és a dir, tu ja estàs fent la pregunta. És a dir, ja estàs dient de què va la novel·la, però no què passa a la novel·la, per tant t'ho agraeixo. És un senyor nascut a Polònia...
però viu a Israel i treballa pels serveis secrets israelians. Què és, polonès o israelià? Si sortís al carrer a Tarragona li diran, què pone tu, DNI? Jo, doncs mi DNI posa israelià, però jo he nascut a Polònia. Per tant, en un cert sentit soc polonès, en un altre sentit soc israelià, en un altre sentit puc ser altres coses.
No ve la parcera, l'he de llegir perquè veig que no és molt gruixuda. No me la puc llegir, eh? Però veig que no hi ha 700 pàgines ni 800, vull que n'hi ha menys. És una crítica, això? No, no, és una... Avui tinc un vol, me la puc llegir d'aquí allà on vagi. Exacte, ho tens bé. A més, ben escrita, que això no sempre passa, eh? Es publica molt.
Es publica moltes coses, vull dir que no sempre passa que estigui ben escrita la novel·la. Sí, però amb això de que es publica molt, és com quan vas a Venècia i dius, hi ha masses turistes. Diu, bueno, però vostè també hi és, eh? Es publica molt, vol dir, els altres hauríem de publicar menys. Jo no, eh? Jo he d'anar publicant. No, escolta, per tothom, tothom té llocs el del sol. Mira, recuperem l'altre cop a Leonard Cohen perquè tenim un fragment de la novel·la.
Novela. Té un fragment, eh? Però diga-me abans de qui t'hauria agradat entrevistar. A mi, per exemple, l'altre n'hi pensava. Vaig veure el documental Canigó 1883. M'ha agradat entrevistar mossèn Cintopardeguer. Saps què ho va fer, això? Qui? De Ventilla, no. El Purcell.
perquè va haver-hi una sèrie a TV3 d'entrevistes a personatges de la història. El procés va entrevistar el Verdeguer i jo vaig entrevistar el general Prim. Home. Tampoc està mal, eh? No, no. Tampoc està mal, tampoc jo. I vas parlar amb el Borges, no?, una vegada, o no? Bueno, sí. Va ensenyar coses, no, el Borges? No.
Sí, sí, sí. El vaig entrevistar, eh? No era allò d'anar a fer unes cerveses amb Borges, que no. El vaig entrevistar i em va parlar... Jo crec que també va notar que havia llegit el llibre i em va donar consells literaris o, diguem-ne, explicacions de com ho fa ell que a mi m'han servit. Però jo soc... Mira que...
que la meva concepció de literatura és llunyant a la de Borges, perquè jo crec molt en la relació entre la literatura i la vida, en l'emocional, llavors el que és, és com si sugués escacs, una cosa racional, el tipus que vol que és, eh? És allò que tens la sensació que és el Cristiano Ronaldo, que és...
Un jugador molt bo, però de l'equip contrari. Però molt bo, molt bo, molt bo. Alguna entrevista que t'hagi decebut, que diguis? M'esperava una mica més de l'entrevistat. No, perquè... No sé si decebut seria la paraula. No, però, per exemple, un personatge que no... No, no, decebut no és la paraula, però agafo el fil. L'Ecbalessa. Dius, ostres, aquest tio és molt interessant, però no és un personatge d'un gran gruix.
És un personatge que era el lloc on s'havia de ser, que tenia aquesta capacitat d'activista, i a més és un personatge que em dius, mira, està bé, estic content d'haver-lo entrevistat, a més a més a Apolònia, a Santa Brígida, però no em va impressionar com a persona. Però, per exemple, això, Mario Soares, que no és tan allò... Sembla que no tingui tant paper a la història, a mi em va semblar un personatge...
de gruix, de gruix intel·lectual, de sentit històric. L'última pregunta, que és la bona. Jordi Pujol tindrà un paper que li toca a la història o, malauradament... Sí. A veure... La història no és justa. No, el temps ja posarà les coses sobre el lloc, que va. Però la història tria.
És a dir, de Juli César, no sabem si va fotre mal a la caixa o no. No dic que de Pujol aquest sigui el tema, ni que Pujol sigui Juli César. Però la història... Mira, si em permets una exominada. En un moment determinat que en un atac de puritanisme s'ha de treure dels noms dels carrers aquells que han estat jutjats per corrupció.
Dic, vale, Cervantes. Cervantes va estar a la presó de Castro del Río perquè figurava... Castro del Río. Castro del Río, és que el que no passi a Castro del Río passa a Terrassa. Perquè figurava que s'havia quedat calés dels que anava recaptant per la Armada Invencible. No es va demostrar, no tal, però el van jutjar.
Però Cervantes no té un carrer perquè recollís que l'és parlava de Gràcia de Mersioli. Té un carrer perquè vas creure el Guixot. Per tant, Pujol, probablement, o Tarradelles, o Companys, té una història vital complicada. És el president de la Generalitat en un moment que passen coses molt terribles. Però té dret a tenir un carrer, no? Perquè...
Perquè on va morir, també. A veure què escriu la història. Vicenç Viatoro, gràcies per acompanyar-nos. Avui, polonès, eh? Ho deixem amb un fragment, mira, la companya Núria Cretanyà, que hi ha posat veu, de la polonès de aquest llibre, que avui, per cert, representarà magistralment la companya Mònica Susties, que ho fa molt bé. Té molta sensibilitat. A la serà a les 7 de la tarda. Vicenç, fins aviat. Gràcies. Moltes gràcies. Torno ara a Varsovia, la ciutat on vaig néixer, el que ara soc jo.
on van néixer algunes de les persones que he estat al llarg de la meva vida per tornar a fer d'espia, a ser espia, sense ganes, forçat, arrencat del que em semblava que era ja el meu refugi definitiu. Però el que has estat, al passat, se t'enganxa a la sola de la sabata, com un xiclet mastegat. I encara que sigui incert, el portes enganxat, encara que sigui mentida.
Vostè és polonès? Se m'acosta cordial l'hostessa de vol. Segons es miri, a quins efectes? Les autoritats de fronteres de Polònia demanen als passatgers d'altres nacionalitats que omplin aquest formulari.
Agafo el paper i somric. Crec que s'ha de somriure, que s'ha de ser amable amb la gent, amb tothom, si pot ser. No sempre pot ser. Hi ha moltes coses que voldria fer i que no poden ser. Dir la veritat, posem per cas. He de treure el passaport de la butxaca i mirar-lo, per tal de recordar quin figura avui que és el meu nom, la meva adreça, el meu estat civil...
Veig Varsovia des del cel, enmig de la plana, pretensiosa i encara soviètica, extensa, arbrada, cúbica, tota contemporània d'ella mateixa, feta de cop, com ho són les ciutats destruïdes i reconstruïdes, no com les que s'han anat fent al llarg dels segles, com taques d'oli, pas a pas, i no la reconec. Fa molts anys que en vaig marxar.
No hi he tornat i se m'allunyava cada vegada més. Alguna cosa fonda i ha canviat en els darrers anys. Espero veure-la als carrers. La política té a vegades una traducció en la geografia. Els estats d'ànim canvien els colors i la llum de les ciutats.
Allà baix, des de la finestra de l'avió, Varsovia és només una extensió de vingudes rectes sobre una planícia, amb les taques grises d'alguns boscos i vernencs, dels arbres plens de fum dels patis interiors. Hi ha unes xamanelles blanques i vermelles, immenses, però que semblen de joguina, una boira que tot ho confon.
Més enllà, seguint el riu ara invisible, la plana immensa tota nevada, com en les velles cançons del gueto que he sentit cantar tantes vegades des que era petit. Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Gràcies.
Fem-ho molt ràpidament. Miguel González, bon dia. Bon dia. Hem menjat 10 minuts de... És el programa d'aquesta casa que serem líders en entreteniment, però comencem tard, eh? Anem tard, anem tard. Bé, Abril Rius, bon dia. Bon dia, gràcies. Hola, bon dia. Sí, sí, sí. Què us sembla un acudit per començar? Així començava el No som ningú de fa un parell de setmanes. Pau, tu saps què li diuen al monstre quan veuen un tros de cos? Com, com? No. No, li diuen... Frank, és teu?
Senyores, senyors, nens i nenes... Costa, costa d'entendre, eh? Frank Esteu. Ah, doncs a dir-me si m'assembla més fàcil aquest que la Laura Rovira. Frank Esteu, en vez de Frank Estein, no? Li diu... Bueno, és igual. Josep, tu tranquil, tu pensant en el cel. Sembla que ha de passar la setmana. Un manatge a Joan Baeta, càrrec de la Montse Castellà, que la tindrà amb nosaltres al telèfon.
El... No, és que estava pensada amb el cel, eh? Estava pensada amb el cel, jo ara. Essa queda clavata en un punt del somari. No, no, estic aquí. És que ara m'estic fent moltes preguntes que li traslladarem després a la Josep. Jo crec, Josep, que et quedes clavat perquè fa fred. Fa molt de fred. I a les 9 del matí sempre fa fred.
Per tant, aneu traient la manta d'hivern i tot el que faci falta perquè ja arriba el rigorós hivern. Núria Cartanyà, molt bon dia. Bon dia. Vas amb mania curta, és valenta. Bueno, saps què passa? A veure si li ha passat alguna cosa més avui. Al sortir de casa, ma filla estupenda no se n'ha adonat que avui ja arribava el fred. I anava amb jersellet finet. Dic, agafa la meva jaqueta i jo m'he quedat amb mania curta. Un monument a tots els pares i mares. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Tu vas amb mena
Després, clar, vas a les transcripcions i veus un capítol que posa la jaqueta de la meva filla al programa, com si fos una entrevista a banda. Josep, com vas de música actual? Leonard Cohen. Leonard Cohen és el més actual? Sí, clar, s'ha quedat allí. S'ha quedat allà. Hi ha coses més actuals, eh? Ara hi ha una referència que no he pillat. És que sentíem els comentaris. I a sota hi havia figaflaves. Figaflaves. Figaflowers. Sí.
Ho dic bé, no? Figa-flaues. Aquestes. També hi eren, allà a la platea. Ah, al teatre. Aquests, aquests, aquests són els figa-flaues. Clar, a vegades passa que tu i jo estem parlant al sumari de l'ESNOU, jo et pregunto per una cosa, em contestes una altra, retrocedeixes, tira endavant, i no sabem on estem.
Ahir vam fer una gala molt xula a Tarragona i, escolta'm, música, músics i grans persones no faltaran mai, eh?
Va estar bé, no vaig poder venir, però... No va morir el seu llit, eh? No, la gala. La gala va estar molt bé. Això volta no tant, però vaja. Sí, la gala va estar molt bé. És que vegades ja ho dic jo, Abril, Josep, que fem ràdio a dues bandes, com si partíssim l'estèreo i cadascú estàs emetent o parlant pel seu costat.
Està molt bé. Com es diu? Tu fa fiong. Tu fa fiong. I a més tenim ja pel·lícula inaugural. Tu fa fiong. Txu, txu, txu. Estem amb dos canals diferents. És com si estiguin fent dos programes alhora. Tu fa fiong.
Tu fa millor, eh? Això em va quedar clar, però aquí us estava intentant explicar una altra cosa. Per cert, heu aclarit, abril, Pep, si el toro i la ternera són el mateix animal? No. Si heu fet una mica de gana quan us parlem de show cooking, a la píndola de la cuina avui farem arroz de rabo de ternera, que no és rabo de toro, és diferent, no? El toro i la ternera són un diferent animal, és diferent.
En principi són bèsties diferents, eh? Esteu segurs que són bèsties diferents? Perquè jo diria que és el mateix animal en moments diferents de la seva vida, no? Rabo, rabo, això sí. Sí, això sí, això ho tenim clar. Sí, això ho tenim clar. Vinga, anem a la muntanya. Andrem a la muntanya avui? No, no, avui no, no, vaja. Sí? Bueno, una miqueta. A la muntanya? A la muntanya. Però la muntanya petita.
No escalar, no escalar. A la petita sí, a la petita sí. Els tornets. Sí, a la muntanyeta. Avui ens registrem un pont de Mahoma al Calípoli, sempre que serà la tarda. Estàs content? Jo molt, molt, sempre. Cufoi, de fer-hi a la muntanya. Bueno, anem a la muntanya, he preparat un cestell. Ah, val, val, ara. Ara, ara. Ara ha costat això, eh? Ara sí, ara sí. Conectaríem, havíem de connectar a Buscar Bolets i ja sabem què no opina l'abril de la gent que va a Buscar Bolets al matí.
Però qui va buscar bolets un dijous al matí? Sí, poca feina. Però tu feia unes setmanes, deies... Me la vas pillar ràpid, eh? L'altre dia 0 graus. 0 graus. 0 graus. Va, Abril, que avui la cosa va amb tu. No s'han de dir tacos.
Imagina't un futur distòpic, un centenar d'adolescents que participen en una competició en què han de caminar sense descans. Si s'aturen o redueixen la velocitat, passaport. Passaport, passaport. Moltes, jopetes. Millor, jopitas. Deixem un jopitas. Culleres. Culleres, posat a fer cacofonies d'aquestes radiofòniques, mireu què passava l'altra tarda al Raulín en salsa.
T'ha deixat igual, eh? Sí, però m'esperava un soroll. Ah. Què? Vols un soroll? Sí, sí. Bueno, que em preparo. Sí, sí, no, això ho arribem a preparar abans i no surt igual, eh? Ja, eh?
Doncs això són les coses. Això són les coses. Sí, sí, really, really. Era una persona, eh? No era que hagués portat un animal a l'estudi. Mira, com anem curs de temps, Josep, deixem el plenari per la setmana vinent. Sí, guarda, guarda, guarda. Però sí que us hem d'acabar. No pot ser d'una altra manera. Lluís, sisplau, saltem el 17, improvisem directament. Saltem el tall número 17 i anem amb l'acudit que us porto cada 15 dies de Laura Rovira.
que no es faci programa, jo, almenys pel Miquel, gravaré els meus acudits. Avui porto un que és molt bo. Dolantíssim. Avui a mi m'agrada, eh? Avui no el catalogo ara ja de dolent, eh? Ai, boi, eh? Que a tu t'agradi no vol dir que no sigui dolent. No, no, no. Sobretot, Sília, mira-ho, eh? Vinga, va. Mira-ho, escolta per tot. ¿Dónde echa Cervantes el Ariel?
en algun lloc de la Manxa. És bo, és origen, és origen. No, és bo, és bo. No, no, no, no, no te'l compro. M'agrada més el del Frank Esteu. El del Frank Esteu és millor. I torrem la setmana, mirem, va. Vinga. I ara. Bis ara, adeu, adeu.
Com diu l'entrenador del Nas, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hèrcules.
Diumenge, 30 de novembre, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre, des de fa 33 temporades, l'explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
En aquest tram final de programa, que falta un quart d'hora per arribar a les 11 del matí, el que farem serà recomanar-vos una hora de teatre que teníem moltes, moltes ganes de veure a casa. Los Centros de Lorca. Venen al Teatre Tarragona demà, després d'haver triomfat per tota Espanya. Va, que ens ambientem. Yo me arrimía un vino verde por ver si la divisaba por ver si la divisaba
Y solo divisa el polvo del coche que la llevaba del coche que la llevaba. Anda, jaleo, jaleo. Ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo. Y vamos al tiroteo.
No salgas mal o mal campo, mira que soy cazador, mira que soy cazador. Y si te tiro y te mato a paz.
Anda Jaleo, és aquesta cançó que versiona la Rosalén i que té aquesta lletra, aquesta creació de Federico García Lorca. Es tracta de parlar de Lorca, però amb una obra que ens ha donat moltíssimes alegries. Antagonista teatre, l'ha anomenat Los Centros de Lorca, l'han passejat per tot Espanya,
Van fer-la aquí el 2023, potser algú ja l'heu vist, al Teatre Metropol, ara m'ho comentaven, i tornen dos anys després, perquè a més l'estrena va coincidir amb aquestes dates, la representació a Tarragona, tornen dos anys després, amb uns centros de l'Orca, veurem si diferent, adaptat, si es nota la carretera i els premis que han acumulat en aquests dos anys. Vicenç Canyón, bon dia. Bon dia. Bon dia, director.
Què tal? I actor, també. També, vinga, todo. I ens has portat dues actrius, benvinguts soles, eh, que ja ens saben. La Viviana de Salvador. Viviana, bon dia. Hola, molt bon dia. Ara, filla, deies que no t'entrevistàvem. Sí, no? I ja havia agafat la costum i no pot ser això. Ja t'ho havies oblidat de parlar.
Rosa Rubina, bon dia. Hola, bon dia. Bé, com esteu antagonistes de teatre? Expliqueu-nos. Molt contents, la veritat, molt contents d'haver fet tot aquest perible per el que és el territori de la península i tornar a casa, d'alguna manera. És tornar a casa i és una nova estrena. Anem a un espai diferent, l'obra està molt rodada, llavors hi ha hagut coses que s'han adaptat molt més...
la personalitat s'ha anat integrant molt més amb els personatges, no hi ha aquella cosa de la mini rigidesa del primer dia que vas com a trepitjar nous, no? Ara ja tenim, doncs això, el rodatge fet i és l'obra evolucionat. Li heu perdut el respecte a l'orca o què? No, això mai. Això mai.
Pensa que no canviem ni de l'orca, del text de l'orca, ni una coma. I no cal, no? No, no, no cal. No, no. Escolta, esteu centrades, i ho dic molt en femení, perquè són moltes dones, tot dones i el Vicenç, o com són quatre dones... No, no, no, som dos homes i quatre... Bé, doncs així, és igual. La qüestió és que esteu molt centrades en aquesta obra i heu deixat, heu aparcat altres projectes antagonistes.
Bé, tenim la primera obra també en cartell, si algú la vol programar estem oberts, però sí que és cert que ens hem centrat moltíssim en aquesta, que és el que ara hem participat en molts concursos i és el que hem estat col·laborant. Us esperàveu que treu un festam? No. No, no, no.
A veure, sabíem que tenia potencial. És un text que quan el vam llegir el primer dia ja ens vam quedar tots meravellats, perquè sí que dius, home, l'horca és garantia, però s'havia de fer un amalgama entre un text intermig que ajuntés aquestes peces sense que fos un cortapega... Exacte.
I tenim la Marta Antolin, que és una creadora fantàstica, a més a més codirectora amb el Vicenç, i va fer un text meravellós, buscant-li unes personalitats a cadascú de nosaltres, buscant-li unes motivacions que portessin, que des del segle XXI, portessin quasi la mateixa motivació que els personatges de l'orca de fa un segle.
És com una revisió, una mirada diferent. Actualitzar una miqueta el missatge de l'orca, no només actualitzar-lo, sinó fer-li veure a la gent, al públic, que les coses moltes vegades no canvien tant com sembla i que els sentiments...
els amors, els desamors, les enveges, les ambicions, i, sobretot, la discriminació femenina segueix existint. Aleshores, l'orca és atemporal, en aquest sentit. Ha de ser un gran clàssic. El que passa és que, a veure, la gent, quan vingui, si ve demà a les 8 al Teot de Tarragona... Diguem-ho, eh, demà. Sí, demà a les 8 i encara queden entrades. Poquetes, poquetes. Però queden. Que no pensi que ve a veure una obra de l'orca. No.
Exacte, vull dir que pensa que la Marta Antolín ha fet un treball espectacular per escriure en té que van llançant textos actuals, temes, perdó, actuals,
que ens porten a una escena de l'orca. Però parlem de coses molt actuals, com ha dit el masclisme, el feminisme, o més coses, la maternitat. El món de la dona està molt vigent en aquesta obra. No l'heu hagut de rebuscar massa, no? La Marta Antolin no ha hagut de rebuscar massa, perquè és un dels temes, no? La visió femenina aquesta...
Està molt present, però ella s'ha documentat moltíssim. La Marta ha fet un treball de recerca brutal, ha llegit 400 biografies de l'orca per agafar totes les facetes, totes les aristes, tot el que té l'orca com a persona, i facetes de l'orca que moltes vegades la gent ignora o que no sap, simplement perquè l'orca més popular és el racial, el d'aquí, però hi ha facetes de l'orca que solten a l'obra que no són tan conegudes.
Com és, de què va l'obra, no? Perquè és veritat, no és una obra de l'orca, sinó que incorpora. Comencem amb un personatge principal, que és el Rafa. El Rafa és una persona que ja la veiem d'entrada, que és músic, comença l'obra tocant el piano. És l'Alberto Esparza, que també ha composat la música per l'obra. A l'obra es toquen peces de l'orca, perquè l'orca primer va ser músic abans que poeta i dramaturg,
i comença l'obra amb el Rafa tocant en un magatzem una mica destartalat, amb caixes de fruita... I a poc a poc van entrant els personatges i anem veient com el Rafa els ha anat convidant, però ells no sabien que es trobarien tots allí. I un cop es troben, els comença a proposar una sèrie de coses...
I ja veiem qui està a favor, qui no en té ganes, qui està una miqueta més reticent. I poquet a poquet s'aniran entrellaçant una mica les seves històries passades, el que havia passat entre ells. I anirem veient què passa i paral·lelament anirem revisitant escenes de l'Orca.
Per què creieu que ha triomfat tant? A veure, feu-me una mica de llista de premis, des del més xulo al més modest. Potser el que us ha fet més il·lusió... El que més fa il·lusió sempre és el que em dona el públic. Quan anem a un certamen, a un concurs, i perquè un jurat vés a saber de quin peu. M'entén? Va. És a dir, no saps si potser no li agradarà això, potser pensa que... Imagina que l'orca no és que fos massa de dretes, per exemple, no? La seva...
Imagina't que arribem a un lloc on el jurat pensa que aquestes són molt... Demasiado rojos. Això que acaba de dir no m'ha agradat gens. Això treu punts. En canvi, el públic...
Els deixen portar pel que ha sentit, perquè el que ha vist i surt allà... Pensa que, mira, la setmana passada vam actuar a Aro, a la Rioja. Van sortir a saludar diverses vegades, no? I després tenim el costum de baixar i parlar amb el públic per veure què, quines coses...
També, però no, no, també, abans i després, evidentment. Però, clar, quan vaig baixar jo, van tornar a aplaudir, vaig dir, no, no, no, si em vaixer només a parlar amb vosaltres, i la gent comença a explicar-te coses, i a preguntar-te coses de l'orca, que nosaltres al·lucinem, perquè hi ha molta curiositat i moltes ganes de saber més coses d'aquest senyor, no?,
Vull dir que sempre, de veritat, és el... Sí, i tant. Escolta, per Andalusia heu estat, que és una mica... No! Ai, quin respecte, quin respecte! És curiós, eh? No, doncs mira, hem enviat informació a Fuente Vaqueros, al poble, tal... I no... I no hi ha manera, hi ha... No han dit tots catalanes que viuen a parlar-nos de l'orca. No!
No, no, jo què sé. No, no, que potser és un personatge que desperta més curiositat a fora que allí, que potser li... Potser és una miqueta fars, també. També, també. Hi ha una actriu, mira, l'any passat van guanyar el premi a Chinchón, que ens ho va donar José Sacristán, una persona pel seu nom,
I n'hi havia una actriu que feia com de... animava l'actuació i era de granar, m'entens? I de seguida es va posar en contacte amb nosaltres per veure si la podíem fer als pobles allà i diu, no hi ha manera, no hi ha manera.
Sí, sí, ella la va voler rodar, però no va prosperar. Bueno, de tota manera, heu fet molts toms per tota la península. Heu comptat els bolos que heu fet? Sí. En portem 24. Demà fem el 25. On aneu demà? Ah, a veure, demà aquí. Perdona. A les 20 hores. I què feu aquí? Què han vingut? Déu-n'hi-do. Explica'm una miqueta més, va, de què feu vosaltres dues?
Per què? A veure, el meu personatge es diu Eva i... Bé, en realitat, tots sis, representa que ens coneixíem perquè anàvem a una escola de teatre junts i havíem actuat i estudiat junts. I aleshores el meu personatge, per exemple, doncs és una miqueta la que està...
Una miqueta més reticent a entrar amb el que el Rafa els proposa, perquè ella ja no vol saber res del teatre, perquè està en un altre pla, perquè ha passat fulla de tot això, llavors no vol estar allí. Cada personatge té unes característiques i heu triat els textos que diu cadascú en funció també de la seva...
manera de veure les coses. Clar, la Marta ens va crear unes personalitats, ens va crear uns antecedents, un passat, a tu et va passar això, la teva família és així. Per això tu faràs aquest text. Clar, i llavors això ens porta que faràs aquest text. Per exemple, la Bibiana. Sí, jo soc Maite i soc una persona, potser és la que està més disposada a ajudar el Rafa, d'entrada.
Potser perquè també és la més gran. I aleshores veu les coses d'una altra manera. És com si el Rafa fos un noi que necessita ajuda i, per tant, jo, d'una manera maternal, dius, vale, t'ajudaré. I, a més, és la superexperta en l'orca. Exacte. Suposa que és professora i té una càrrega. I, a més a més, com tots els altres, porta la seva motxilla a sobre, que, evidentment, no desballaré ara perquè se va anar a fer espòiler.
que és la que la porta a reaccionar com reacciona. És tota una evolució, tota una història que hi ha darrere d'aquesta dona i que fa que durant tota l'obra, tot i que ell en aquell moment no parli,
Quan hi ha al·lusió en alguna cosa que es relaciona amb la seva vida, amb la seva experiència que porta a sobre, doncs és allò, ho has de reflexar perquè és una cosa que et toca molt la fibra. Jo recordo que hi ha hagut vegades que hem baixat baix...
després de la funció, i hem trobat gent amb les àgrimes als ulls. I nosaltres també. Tremendo, eh? És tremendo. I recordo una vegada el COI, el COI vam fer un col·loqui realment, un col·loqui amb cara i ulls, amb la gent, i la satisfacció de veure que hi havia senyores de 70 anys i nois de 25...
que es quedaven al col·loqui, o sigui, intergeneracional, saps? Li interessava igualment aquelles dones grans que havien viscut d'alguna manera una mica l'Espanya, d'aleshores, de l'orca, i tenia gent jove que li interessava tot allò que motivava, no? Escolta, doncs, uf, m'esteu donant molts inputs, eh? Si haguessin de posar una etiqueta o dos a l'obra, a mi m'està venint emotiva, segur que seria emotiva. Sí, transgressora.
Ah, sí? Reivindicativa. Ah, Déu-n'hi-do. Apassionada. Hi ha una cosa que... Hi ha un simbolisme amb el mòbil. Sí.
que tots portem mòbil, evidentment, i que té a veure amb l'obra. Perquè el fet de portar mòbil i deixar-lo és una cosa important. Bé, perquè us anava preguntant, hi ha un detallet de l'obra i tal. És simbòlic. El tema dels mòbils és simbòlic. És un símbol molt important, diria jo.
Queden entrades encara, però afanyeu-vos perquè volen, eh? Divendres, demà, a les 8, al Teatre Tarragona, a Los Centros de l'Orca. Si ja la vau veure fa dos anys al Metropol, home, no res a veure, però sí que molt canviada la troba. Sí, sí, sí. De fet, gent que ja ha repetit que ha vingut a Salou o a Torredembarra, ja ens han dit, segur que és la mateixa, això no ho fèiem. Sí, sí, sí que ho fèiem, el que passa és que ara està més fresc. Les trenes estàvem carats, anàvem allò fent les coses així, i ara estem com a Pedro per su casa mateix.
A més, el teatre penso que és un ésser viu. El teatre creix, el teatre neix, creix, evoluciona i està viu. I això es diu a l'obra. El teatre ha de viure, ha de seguir endavant. I cada obra de teatre és això, és un camí que comences d'una manera determinada i que a poc a poc tu evoluciones amb ell i ell evoluciona amb tu.
I això és així, i amb aquesta obra ho hem notat moltíssim. Ara demà feu parada a Tarragona, però continueu fent camí, després. Bueno, farem paradetes per descansar a Nadal, després la propera és amb sa feliu de guisos, i a partir d'aquí, doncs, esperar. El que surti. El que surti. Esperar la temporada nova, ja. Jo m'agradaria que acabés la Bibiana amb la frase que diu de l'orca de Bienestar, que ell...
Amb això acabem, ja us ho acomiado, i així acabem amb la Bibiana, i ja acomiadem programa Vicenç Canyón, moltes gràcies. Gràcies a tu. Rosa Rovira, moltes gràcies. Gràcies a tu. Bibiana de Salvador, moltes gràcies. Gràcies a tu. Antagonista teatre, demà a les 8 a la Teatre Tarragona, amb aquests Los Centros de l'Orca, i acabem amb la frase que diu la Bibiana i que tanca també l'obra.
Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan que puedan gozar de todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.
Bon dia, són les 11.