Bona nit. Bona nit.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui d'Ixous. Avui a dia 12 de març de 2026, en aquesta jornada que ja sembla que ens acostem cada cop més a la primavera, perquè fa un dia pràcticament primaveral. Un sol...
Molt agradable i temperatures que són també molt agradables. Vull dir que anem transitant. Abriu, Rius, què tal? Bon dia. Bon dia, però no ha de venir fred, ara? Bueno, no sé, ja ho veurem. El temps és molt boig, eh? Vull dir que no saps mai. Miguel González, bon dia. Bon dia. Tu estàs bé amb aquest temps, no? Sí, no està mal.
I la Núria Cartanyà, que també la tenim per aquí, Núria, que tal, bon dia. Hola, hola. Ella sí que ho nota, eh? Veia el temps aquest així d'avui, així un dia solellat. Em pensava que us deia rúfol. No, avui no és rúfol, eh? Avui no hi ha núvols, avui no hi ha núvols. Toquem fusta, eh? Perquè diu l'abril que ve mal temps, veurem. Sí. El principi no, eh?
Està bé, aquesta alternança, no?, d'un dia a veure un dia... A mi m'agrada el canvi. Jo ja tremolo quan vinguin aquelles calors brutals. Ja, ja, ja, perquè després ens queixarem. A mi em comença a venir a marir de gust prendre un gelat, eh?, un bon gelat. I mira, avui sabrem, ho sabrem a la tertúlia, si aquest estiu hi haurà el gelat de Tarragona Ràdio a Rafa Gelati, eh?, perquè no sé si ho vau provar el dia de la gala. Com és, com és? Que em sembla que et jugàvem els colors. De què era, sí? No, no et preguntarem. Eren els colors corporatius de la ràdio, sí, sí. Per tant, però...
Veurem si... Li preguntarem, eh? Avui el tindrem a la Tardulia. Era el que hi havia dia de la gala. Sí, eh? Jo el vaig provar, però no recordo ara de quin... Però que ens el va fer a mida, no? Ens el va fer especial per nosaltres. Sí, sí, per això. Li preguntarem si el tindrà aquest estiu, perquè ella comença a venir de gust menjar gelats, i avui compartirem la Tardulia amb ella, amb la Rosa Maria Gabriel i amb la Oriana Mosquera, i en fi, la farem patadons en temps de Tardulia. Però abans també tindrem altres noms destacats de l'actualitat aquí en directe, d'aquí pocs minuts,
perquè parlarem del reconeixement de les dones tarragonines que es feien aquest dimarts a Casa Canals.
i ja he vist que ja per aquí els estudis l'Anna Belén Gallo, i també podrem conversar amb ella, amb la Montserrat Marimont, i amb un familiar d'Esperanza Picallos, que ens va deixar no fa gaire, que ens acompanyarà també algun dels seus familiars, que també recollien aquest reconeixement. I a partir de les 10, Miguel, què passarà? A partir de... Bé, abans haurem fet tertúlia, no, abril? Sí. A partir de dos quarts. Ja ho he dit. Ah, ja ho he dit. Ostres, ha imaginat. Veus? És l'efecte... Això és l'efecte sumari, eh? És l'efecte sumari, disculpa. A les 10, què passarà a les 10?
Mira, doncs farem l'humor cap a quarts d'onze, abans però haurem parlat d'un llibre de l'Antoni Coll de la Verde, i abans, a les deu, haurem parlat del desè a plec de bandes de Setmana Santa, que arribarà diumenge. Organitzat pel Parc de la Presa de Jesús, de la confraria de pescadors, ens vindrà a visitar el Pitu Mosquits i ens ho explicarà. Trobada de bandes.
I el llibre de l'Antoni Coll es titula Em concedeix una entrevista? Doncs mira, un llibre ideal per a aquells que fem entrevistes cada dia, perquè està molt bé, parla des de l'experiència de Mossanxa d'ofici, i està molt bé, està molt ben feta, perquè explica en primera persona allò que cal fer per estovar el convidat. No per estovar-lo, sinó per... Per entrar...
Mira, perquè et digui justament allò que no volia dir abans d'entrar a l'entrevista, que això a vegades passa, que el convidat no vol dir allò, i per aconseguir que et digui allò, li has d'acabar fent dir allò. A vegades passa que parles més abans de l'entrevista que a la pròpia entrevista, o te diuen més coses. I després no surt la xitxa.
Per cert, gràcies, Antoni, per la plomilla d'avui, que avui ens dedica a la plomilla. Si mireu el diari Tarragona a la contra, veureu que la plomilla la dedica als 40 anys de Tarragona Ràdio. Per tant, des d'aquí, Antoni Coll, doncs, moltes gràcies per aquest tema. Sempre ens fa il·lusió que parlin d'aquest efemèri, d'aquests 40 anys d'història, que aquí hi ha moltes veus.
Núria, què fem? Volíem fer moltes coses perquè de fet és un cap de setmana culturalment molt actiu. El que passa és que tenim com es soldi una patata calenta entre les mans i és que coeja i s'està agafant això calentó al tema de les reivindicacions pel que fa a l'escola pública.
Estem parlant que, per una banda, associacions de familiars d'alumnes, les AFAS, i per altra banda, docents, han unit forces per reivindicar que es mantinguin les places a l'escola pública, que no es tanquin línies i que no sigui com un abocar a les famílies anar a l'escola concertada. Tot això ara ho posen al carrer, convoquen a tothom en manifestació demà,
I, per altra banda, avui, per preparar la manifestació i les properes vagues de la setmana vinent, que segurament, si teniu nens escolaritzats, ja sabeu que els profes fan vaga la setmana vinent, doncs fan una tancada a l'escola del Miracle. Bé, la comunitat educativa està en peu de guerra. Va, la dic, aquesta tarda sabem que hi ha una reunió als serveis territorials d'ensenyament... D'educació, sí, sí. Per a veure si, d'alguna manera, per donar explicacions o per si es pot desencallar alguna qüestió. Estem parlant que tanquen dues línies d'EI3...
aquí a Tarragona, més altres qüestions que reivindiquen aquests col·lectius i que ens ho explicaran perquè han fet fins i tot un manifest.
Ahir la meva filla em deia tota la setmana de vaga. Em dic, no, tota la setmana no. Eh, que ton pare s'ha informat. Estava intentant estirar la vaga com un xic. Em va voler cular tota la setmana. Dic, no, tota la setmana no. Bé. Gràcies, companys i companyes. Gràcies. Fins ara. La resta de companys que fan possible el programa, tenim el Mari Fernández de Realitació Divisual, Joan Teru Pérez a la producció, Laura Guassa a les xarxes, el Lluís Comas...
El Javier Gisperi, que us parla Josep Sunyer. I la primera opinió del dia que ens arriba també d'una companya periodista, Marga Mallol, companya periodista de Ràdio Cambrius, que ens parla de l'IA, de l'intelligència artificial i la desinformació.
Darrerament estic reflexionant molt sobre la intel·ligència artificial. Em meravella alhora que m'espanta, perquè de la mateixa manera que li puc reconèixer els avantatges que aporta i que portarà encara molt més, per exemple, a la ciència, també penso que l'ésser humà és dropo i còmode per naturalesa, i la intel·ligència artificial el podrà alliberar de pensar i d'actuar.
I llegeixis, atenció, alliberar amb molta ironia, perquè si deixem de pensar, deixem de ser crítics. I si deixem de ser crítics, ho acceptarem tot com a bo, el que realment ho és de bo i el que no ho és. I això ara em porta a relacionar la intel·ligència artificial amb la desinformació. Si no som crítics, no sabrem veure quan ens estan manipulant i al final ens creurem que els ases volen, senzillament perquè ho hem vist en un vídeo.
Estic exagerant, però no tant, perquè ja estem començant a creure'ns històries fabricades en un ordinador que no són de reals, però que ens les han colat i molt ben colades. Els ases no volen, i si ens ho creiem no ens farà cap mal, més enllà que ens prendran per tontos. Però...
Què passa si ens creiem que una bomba ha matat mil persones en un atac bèl·lic? I què passa si ens informen sobre un atac terrorista que realment no s'ha produït? Aquestes situacions falses segurament estaran fabricades expressament i ho seran per provocar agressivitat.
I no crec que estigui dient res massa desproporcionat. Ja hi ha veus que alerten que el president dels Estats Units, Donald Trump, està fent servir aquesta tàctica. I, mireu, no vull ser negativa envers la intel·ligència artificial perquè ens pot ajudar i molt. Però què voleu que us digui? Ja fa molt de temps que li estic donant toms.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
Allò de pèl i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra, ve a Tanaka.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 12 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer la peça d'1 a 3 quilos aproximadament a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
Avui comencem parlant d'un acte molt bonic. De fet, cada any ho és, de bonic. Es feia dimarts a Casa Canals i era l'entrega dels punts de llibre de dones tarragonines. De fet, els números 52, 53 i 54...
Però darrere d'aquests números hi ha persones, que són la Montserrat Marimón Guaix, l'Anna Belén Gallo García i l'Esperante Picallos. En aquest cas han deixat-la, malauradament, fa poc, i un familiar seu, l'Eloi Aragonès, era qui recollia aquest reconeixement. Un acte molt emotiu, i de fet avui volem parlar d'aquesta emotivitat i del que representa tenir un punt de llibre de dones tarragonines amb les seves protagonistes aquí als estudis, l'Anna Belén Gallo. Ella és matxessa forense, és jurista...
ha participat en projectes clau per la implementació, per exemple, del model de Barnahus, que garanteix, com sabeu, una atenció integral i respectuosa cap a la infància víctima de violència. Ha treballat durant més de 20 anys a l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i és professora associada a la Universitat de Rovira i Virgili. Anna Belén Gallo, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. L'enhorabona.
Gràcies, gràcies. Ara t'ho preguntaré, però imagino que fa il·lusió tenir un punt de llibre de totes les Tarragones i formar part d'aquesta gran família allà, que són 54 dones referents de la ciutat. Sí, és un honor. És un honor, no? Ara entrem en matèria. Padeixem també saludar la Montserrat Marimont. Ella va entrar a la companyia de Maria d'Estonaca, iniciant una trajectòria de compromís educatiu, social, també espiritual, molt arrelada als valors de la justícia social i l'acompanyament de persones vulnerables,
A Sant Salvador, el barri Sant Salvador va amb una tasca comunitària basada en això, en aquests valors, en la proximitat, la convivència i també l'acompanyament en el dia a dia. Montserrat Marimó, molt bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. La Nora bona, també. Sí. A mi hi ha totes les dones que fan la societat una mica millor. I penso que el paper de la dona en la societat és fonamental.
Per això me n'alegro molt d'aquest reconeixement que vosaltres doneu periòdicament a totes les dones que treballen. Per la vida, pel benestar social, per la família i per tots. I saludem també l'Eloia Aragonès Picallos, el fill de l'Esperanza Picallos. Eloi, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia.
Ella, Esperanza Picallos, tot un referent també en molts aspectes, en trajectòria social, cultural, professora de col·legis també de Camp Clar i de Riu Clar, i molt activista també, perquè també ens ho deien, que sempre estava... De fet, a l'acte i era també cada any, a l'acte que es feia aquest dimarts. Per tant, també una dona molt compromesa, no, Eloi? Sí, sí, correcte. Bé, tot un honor...
que hagis rebut aquest reconeixement a tota una vida treballant des de tots els àmbits, des de l'escola, des de les associacions...
una gran tasca que es veu visibilitzada amb aquest tipus de reconeixements. Molt contents. Per cert, que després ho explicarem, però hi ha una ruta també per fer el seguiment, la ruta d'aquests punts de llibre, que està molt bé, perquè pugui també anar per la ciutat i retrobar-se amb aquestes dones referents. Anna Valent, explica'ns, ho hem dit escoltament, però què representa tenir un punt de llibre i com vas viure l'acte de dimarts?
De fet, l'acte de dimarts va ser... va donar molta escalfor, va ser un acte molt bonic, molt reconfortant i molt proper. Coneixer la trajectòria de les altres dones terraunines, la número 52 i la número 54, per mi també va ser molt rellevant, també per posar el pes on...
Quin reconeixement més magnífic hem pogut rebre. I, de fet, ja ho vaig comentar a mi, aquests actes de reconeixement, tenir un punt de llibre significa una reparació simbòlica per totes aquelles dones que treballen per la igualtat.
per la justícia social i que amb un compromís i amb una feina del dia a dia intentem acabar de tenir un món més just i en el meu cas un món lliure de violències masclistes.
Una lluita a la teva, des del punt de vista professional, tot i que ets molt jove, perquè ets molt jove, però que ja portes algunes dècades treballant en l'àmbit de la justícia, la infància... El tema del Barnajús, que no és menor, perquè de fet a Tarragona va ser pionera a nivell de Catalunya en aquest model que tu també vas contribuir a impulsar des d'aquí pels menors, no? I aquí també de retruc les mares, no?
Exacte. Sí, és molt important aquestes unitats integrades on posen les víctimes i els seus drets en el centre i on poden acompanyar aquelles, en aquest cas parlem de persones menors d'edat, però poden acompanyar també...
aquells adults i aquelles persones adultes protectores que protegeixen també la infància. I en aquest cas, les mares sempre són claus en aquesta protecció i també necessiten un acompanyament i necessiten que els drets dels seus fills i filles estiguin al centre.
Parlant de mares, Eloi explica'ns com era aquest activisme de la teva mare en el dia a dia perquè ens deien que pràcticament hi era sempre en tots els actes era molt activista, com la recordes? Bé, doncs era una dona molt implicada en tots els sectors de la societat ella creia en un món millor i no només com un ideal sinó com una cosa que s'havia de treballar
i per tant va destacar en aquesta lluita des de barris, associacions de dones, associacions de veïns, sindicats, partits polítics, va treballar, va fent molta feina per millorar i per la justícia social i per la...
I sempre amb aquesta clau feminista i d'igualtat que ella sempre defensava i que ho respirava com una cosa natural i que feia veure's de més que realment lo natural hauria de ser això, no?
molt, molt implicada, sempre, bueno, moltes hores, moltes reunions, bueno, molta, molta feina feta, la veritat. Imagina Eloi que com a professora, ella, deuria estar molt orgullosa quan veia que un infant, un nen o una nena de...
de la seva escola tirava endavant, perquè a vegades la vida posa molts obstacles. Jo suposo que ella hauria estat molt orgullosa d'aquells que havien aconseguit tirar endavant, sortir d'un entorn complicat i fer-se una vida. Sí, correcte. Ella va estar molts anys a Camp Clar i la situació al barri als anys 80, com pots imaginar, era bastant complicada i, per tant, hi va haver molta labor.
El projecte pedagògic d'aquella escola va ser troncal en la millora i el desenvolupament del barri. Hi havia molts bons professors, molt implicats, i sí, sí, ella feia després seguiment de tots aquells amb les diferents professions, i tant s'havien anat després a la universitat com si no, feia seguiment de veure com estaven a la vida, entesa com un global, les famílies...
Estava molt compromesa, quan anàvem a millar pel barri podria sentir el carinyo d'entrar en un supermercat, que l'apareixin a saludar, molta estima i, clar, els fills, o sigui, els nens que després els seus fills també hi van anar, llavors, clar, eren generacions que la reconeixien i que li tenien molta estima i això, clar, suposa un gran orgull com a fill.
a veure aquestes dinàmiques, no? Montserrat, per la part que toca també a Sant Salvador, no? A Sant Salvador també es va desenvolupar allà una tasca comunitària basada en la convivència, en la proximitat, en el dia a dia, no? Sí, sí, basada en el dia a dia. Jo treballava al col·legi l'estrenat l'ensenyança i els caps de setmana, després a l'acabar l'escola, també els dies de treball...
Anàvem a la parròquia per les activitats que fossin necessàries. Vam treballar també a l'Escola de la Dona amb un grup de col·laboradores molt maco i estàvem molt humilles. Ens repartíem les tasques. El col·lectiu nouvingut aquí a Sant Salvador va estar molt atès. També vam promocionar tota la qüestió de càritas a Poyant-ho
I, bueno, no ho sé, vam fer el que vam poder, el que era necessari. És molt difícil relatar totes les tasques que fèiem, perquè moltes vegades era també roda de recanvi, no? Necessitaven una cosa, no la necessitaven, doncs no passava res, en feia una altra, o senzillament deia avui no puc perquè estic compromès amb una altra cosa. Però va ser molt gratificant i hem guardat molt bona amistat amb la gent de Sant Salvador.
molt bona amistat. I realment jo els porto el cor i ells també crec que tenen un bon record del nostre treball i de la nostra col·laboració i de la nostra amistat. Una amistat cordial, una amistat familiar i molt senzilla, però molt de cada dia. Parlàvem fora de micròfon amb l'Anna Belén del present, però també... Digues, digues, Montserrat. No, ja està jo...
que realment estic molt contenta d'haver treballat allí i haver col·laborat amb tot el que he pogut. I si podia ser una cosa, una cosa. Si havíem de fer una altra, una altra. Feia també molt de roda de recanvi, tinguent un altre treball a Parragona. Però el que guardo com a record va ser la bona col·laboració, la bona amistat, l'aportura de la gent...
la neteja del bosc que van fer amb la Viviana i amb altres persones, aquesta marxa a Tarragona a l'Ajuntament demanant que treguessin els cabells elèctrics que tocaven a la carretera i que van causar més d'un accident, o no ho sé, si de llarg de dir tot això. És que Montserrat ens ha recordat uns temps en què a Tarragona estava pràcticament tot per fer, eh?
De fet, fins i tot asfaltar els carrers i posar llum als carrers, el tema del barraquisme... Clar, eren temps difícils i aquí... Sí, però jo vaig arribar ja quan... Quan hi havia carrers. Vaig arribar, diguem-ne, a la segona part del barri. A partir de l'any 99, 1999, vaig viure aquí fins a l'any 2010, que vaig marxar.
Vaig marxar un temps, després vaig tornar a Tarragona i vaig viure a Tarragona a l'ensenyar-se i anàvem i veníem, continuava amb el contacte. Tota aquesta part del barri no em va tocar a mi. Jo la vaig trobar ja molt feta. Molt bé, molt bé. I amb una tasca... La gent s'hi va implicar moltíssim en mossèn Miracle, que va ser pràcticament el que va acompanyar
el barri des del començament, el que va acompanyar la parròquia. Jo aquesta part no la tinc. Ja estava feta, ja estava feta. Havien estat les germanes meves de la companyia de Maria Les Monges, però jo en aquell moment estava a Àfrica, i va ser la tornada d'Àfrica quan em vaig incorporar a Sant Salvador. Què hi feies a Àfrica? A Àfrica, la meva tasca principal vaig arribar al Burundi,
l'any 73. Llavors vam començar una missió nova, molt gratificant, a la part de Bojumbura Rural, prop del Tanganyika. Allà vaig col·laborar amb l'escola d'alfabetització. Hi havia uns 3.000 nens en totes les muntanyes sense cap tipus d'alfabetització, perquè tampoc hi havia lloc a l'escola primària oficial.
Llavors, quan tenien 9 o 10 anys que ja no podien entrar a l'escola, nosaltres els acollíem a l'escola d'alfabetització i sortien amb un nivell de 5 o 6 de primària, que allò era ja moltíssim en aquell moment, el país sortia amb un nivell d'alfabetització que fos bo. Després dels que volien continuar, continuaven el que dèiem l'escola social, que era per nois i noies,
que volíem continuar una formació o simplement que volíem començar-la perquè els 14-15 anys es despertaven dient jo també vull saber llegir, escriure, fer el càlcul per quan vaig a vendre el cafè que sàpigui el preu que em donen, que si el preu és just o no és just, etc. Una cosa molt senzilla però que va fer pujar el nivell d'alfabetització de tota la regió.
Molt bé, Montserrat. A l'Àfrica. Anna Belén, que parlàvem fora de micròfon, tu i jo, de com veus el present i el futur. Com dius, perdó. No, ara parlo amb l'Anna Belén, que està aquí als estudis, que li volia preguntar a ella com veu... Que ens deia fora de micròfon que veu que hi ha esperança, malgrat tot. I tot i que hi ha alguns aspectes en els que estem recolant, però, Anna Belén...
veus esperança. I també amb la gent jove, que això m'ha semblat important que ho has dit. Exacte, sí. És veritat que s'estan donant uns inputs en certes enquestes que ens trobem amb un jovent molt aïllat del feminisme, però jo crec que els estem posant tota la responsabilitat de l'onada refractària en drets que hi ha
quan aquesta onada s'ha produït des del món adult, i és veritat que les xarxes socials tenen un alt impacte en la reproducció d'estereotips i, per tant, fan d'altaveu d'aquesta onada, però també els jovents a dia d'avui són molt més feministes que quan, per exemple, jo era jovent.
Sí que també hi ha una certa línia que diu que el joven actualment no es considera feminista perquè relaciona el feminisme com l'activisme. I clar, no ser activista es considera no feminista. El feminisme es fa en el dia a dia, en la pràctica diària.
I jo crec que, com deia abans, que hi ha esperança en aquest jovent i sobretot que no s'hi podem posar a sobre tota la responsabilitat d'aquesta onada que ens ve i que és una onada que ens ve des del món adult. Aprofito que tinc una metge forense perquè crec que a la demarcació no sou gaires, crec que amb quatre mans us comptaríem a tots, no?
d'una vintena, més o menys, aproximadament, i les pel·lícules han fet molt de mal, amb la feina que feu als mestres forenses, perquè imagino que hi ha gent que es pensa que només feu autòpsies i res més lluny de la realitat. Exacte. Se'ns relaciona molt el món forense amb el món de la patologia forense, de la pràctica d'autòpsies.
Però és veritat que cada any, per exemple, que es publicita l'activitat dels instituts de medicina legal, el món de les autòpsies de la patologia forense és un 10% de l'activitat médico forense. La majoria són, principalment, valoracions psiquiàtriques, de cara a saber si una persona que està investigada per un delicte o ha estat acusat pot ser responsable d'aquest delicte o no.
També les valoracions de persones lesionades i també les valoracions de les víctimes, de quin impacte a nivell físic, psíquic i darrerament, gràcies a la llei del Sol OCIESI, també hem de posar la mirada en el dani social que pateixen les víctimes, sobretot les víctimes de les violències sexuals. Algun aspecte que et preocupi per la teva experiència i pel que coneixes tu, pel que saps del dia a dia?
Bé, ens falten mans. Per poder implementar totes aquelles mesures per posar les víctimes en el centre, ens falten sobretot recursos personals per poder fer uns equips que puguin fer totes les funcions que a dia d'avui tenim per posar les víctimes en el centre i fer unes pericials de qualitat.
Que ja les fem, eh? A nivell mèdico-forense, la veritat és que les pericials que fem són d'alta qualitat. La veritat és que les pel·lícules han fet molt de mal perquè, sobretot, nosaltres no resolvem els casos en una hora, com són les sèries del TSI. El TSI, sí, eh? És pel·lícules, ficció. Eloi, perquè no s'ha... suposo que s'ha anat a pensar mentrestant...
i que no em voldria deixar, doncs, alguna de les facetes de la teva mare, d'Esperanza Picallos, perquè en tenia moltes, eh?, moltes arrestes en el dia a dia, també molt involucrada amb entitats, al Carnaval, també, no?, és a dir que era una persona molt polifacètica, no? Sí, sí, correcte, una mica de seny i rauxa, eh?, li agradava molt la feina i treballar, com he dit, incansables hores, tant en el torn laboral com l'associatiu,
Però no només això, sinó també el Gaudi, participada de la... Recordo la Setmana Medieval, el Carnaval, que era tota l'institució, teníem una comparsa i es va disfressar-se, l'encantava, es va fer la disfressa fins l'últim any, que ja tenia problemes de mobilitat i això, i tot i així es va fer la disfressa i va sortir a veure la rua...
era, bueno, això, no?, les dimensions de la persona i les capetes que tenim tots, però, bueno, sí, sí, es podia compaginar perfectament la feina amb el Gaudí. Parlem d'un punt de llibre amb els vostres noms i en quin llibre ho posareu, aquest punt de llibre? Començo per tu, Anabelet, no? Ja tens en algun llibre o encara no? Sí.
En els que s'estan llegint els meus fills. Sí, jo ja el tinc en l'actual lectura, que estic llegint el Comerà les flores, de Lucía... Bé, ara no me'n recordo l'actora. Ara ho busco. Sí. I sobretot els meus fills. Els meus fills que llegeixen molt, sobretot el petit, ja té els punts de llibre en cada un dels llibres, perquè, a més, llegeix tres a l'hora. Sí, sí.
Lucía Solla. Sí, Lucía Solla. En el teu cas, Eloi, el tens a algun llibre? Allà al punt de llibre de la teva mare ho posaràs a algun llibre? Doncs mira, tinc ara molta feina perquè, clar, ara tinc un munt de llibres que eren seus i que de política, llibres de la transició, clar, perquè ella va contribuir molt en aquell moment també i segurament aniré cap a algun de la política i cap a aquest...
cap a aquesta imaginació del món millor, no? Montserrat, en quin llibre posaràs el teu punt de llibre? Doncs mira, a la Bíblia, perquè em penso que és un camí de bondat, de senzillesa, de rectitud, d'humanitat, que és el que ens pot unir a tots, siguem del credo que siguem, i aquesta guia ens donarà sempre una llum...
I sempre ens donarà l'alè per continuar endavant. És allà on el posaré. Molt bé, Montserrat Maribond, una forta abraçada, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I també a l'Eloi... Bon dia, bon dia. Bon dia, gràcies. Eloi Aragonès Picallos, també gràcies, una forta abraçada per tota la família. Moltes gràcies.
I Anna Belén Gallo, també, gràcies. I, per cert, tenim pendent una entrevista, jo crec que a banda, parlant d'aquesta trajectòria teva dels vintalls, perquè crida molt de tensió, eh? Jo crec que hem de trencar molts tabús del tema dels metges forenses. Ah, clar, clar que sí. Sí, ara l'agendarem perquè el TSEI fa molt de mal i s'ha d'explicar perquè el dia a dia és molt interessant i hi ha molts aspectes que són rellevants a nivell social que feu en el dia a dia als metges forenses i que estaria bé explicar-ho, eh? Sí.
De fet, aprofito per aquells metges i metgesses que acaben d'aprovar l'examen MIR que es planteixin fer l'especialitat de Medicina Legal i Forense perquè el dia de demà puguin ser metges i metgesses forences perquè la veritat que és una especialitat molt digna i que sobretot treballa molt des de la vessant humana dels drets humans.
Clar, i el cos és un misteri, eh? I el cervell també, no? Això aquí podríem fer un altre apartat, una altra entrevista. Gràcies per acompanyar-nos també, que vagi molt bé. Gràcies a la Norbuena pel punt de llibre. Les 9.84, una pausa i a seguida la tertúlia.
La veu de Tarragona, la teva veu. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starrako Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra, ve a tant.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 12 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer la peça d'1 a 3 quilos aproximadament a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma!
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
El diput de l'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa d'Orada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
El Fòrum de la Ciutat, la veu de Tarragona.
Doncs, vinga, seguim endavant. I ara, des de Tertúlia, ara fa una sona parlant amb una metge forense que ens ha dit que la seva feina no és la que surt a les pel·lícules. La nostra convidada, l'Anna Belén de Gallo, que ens deia que no és ben bé el que surt al CSI, que això ho fem molt de mal, les pel·lícules. I ara, doncs, amb Tertúlia, des de Tertúlia, en Rosa Maria Gabriel, que tal, molt bon dia. Bon dia. Vella CSI, tu o no? Sí. Doncs el que surt allà no és el teu veritat. Bueno, ja m'ho semblava, eh? La realitat és molt diferent. Oriana Mosquera, que tal, bon dia. Bon dia.
Psicòloga, forense, quasi, o no? Sanitària, forense... Tu ja saps de què parlo, no? Sí, sí. El CSI ha fet molt de mal. Sí o no? Bueno, però està bé, perquè a prop a la gent s'interessa, no? Per la criminologia, per la investigació... Aquesta part està bé. Ell em deia que, per exemple, no es passen el dia fent autopsis, que és el que em pensa. Vull dir que això és molt diferent, que hi ha molts informes...
Rafa, Olivier, què tal, molt bon dia. Hola, bon dia. A veure la pregunta que vull fer-te des del passat dia delegada de Tarragona Ràdio, que és que si hi haurà gelat de Tarragona Ràdio aquest estiu a Rafa Gelàtic, la gent m'ho està preguntant. Sí que hi haurà, sí que hi haurà. Ha tingut èxit, va agradar i va ser un homenatge molt sentit.
Per vosaltres, pels 40 anys que porteu, perquè us ho mereixeu, i per fer Tarragona. De què era? Perquè eren els colors corporatius de... Exacte, eren els colors corporatius del micròfon de Tarragona. Ara l'heu canviat, abans era un taronja, ara m'ho poseu més fàcil, perquè el taronja i el blau, sobretot amb gelat, i amb gelat natural i artesat, és difícil d'aconseguir. Però, bueno, vam fer un xarterès verd, pels nanos farem sense alcohol, que tenim ja la recepta feta...
i després un barrejat de fruites fresques que donaven aquest color, la taronja sanguina, la maduixa, teníem una mica de menta fresca, i bueno, vam servir no sé quants, em sembla que eren uns 500 o no tants, 300 i alguna cosa.
va estar molt bonic. Però, bueno, va estar bonic que l'espectacle en general, la festa, i sobretot els 40 anys i que pugueu fer 40 més. O sigui, la gent que vagi a refegir l'àtiquet demani el gelat de Tarragona Ràdio, eh? Sí, però... O l'avui un gelat de Tarragona Ràdio, llavors tindran allà el culós aquest. Molt bé.
Perfecte, ha sigut molt guai. Gràcies, eh? Gràcies a vosaltres per comptar i sobretot perquè podem entre tots fer Tarragona, Tarragona bonica, i que ens estimem la nostra ciutat i la gent que hi viu. No sabem mai què hi ha d'altra banda, que això és de meu... Crec que ho deia quan sortia el vídeo dels oients, i tu, Rosa Maria, també com a oient i com a col·laborador d'aquesta casa.
Ara també l'Oriana s'incorpora, però no sabem mai qui hi ha a l'altre costat. I a l'altre costat pot haver-hi simplement algú que estigui sol a casa o no, i que aquestes veus que parlen, que senten, encara no ens veuen les cares, els acabem fent companyia en el seu dia a dia. Formen part com de la família. És una veu que entra a casa teva.
Quan parlen, quan entrevisten a oients, tothom diu això, la gran companyia que fa la ràdio. I com t'imagines la persona que parla? Per cert, els d'aquí són molt guapos tots, ja us ho dic, però normalment la gent s'imagina pel tipus de veu, que ets d'una manera o d'una altra, i és la companyia, la companyia que fa la ràdio.
I el bonic que ser a Tarragona també t'apropa molt a coses que coneixes, a llocs, a persones, des del futbol, ara parlant del nàstic, a qualsevol cosa política, social, i tu t'és familiar perquè surt algú que coneixes, no? I això també fa que hi hagi xarxa i connectem. Això es va dir el dia de la gala de Tarragona Ràdio, no? Ens heu acompanyat en tots...
amb totes les coses bones i dolentes, perquè malauradament hem tingut explosions, accidents, moltes coses, i vosaltres hi éreu. Sabíem com estava el tema gràcies a vosaltres. Estàveu no a primera línia, a la línia zero. Per tant, la ràdio és més important del que ens pensem.
Bueno, yo creo que con todo lo que pasó, ¿no? El día que perdimos la electricidad en España fue el día clave de demostrar, ¿no? Que da igual el móvil que tengas, da igual todo lo que poseas a nivel de tecnología, que sin electricidad no llegas a nada y lo que se mantuvo fue la radio, ¿no?
Aquí els boomers vam sortir bé, eh? Perquè teníem piles, tant sí. I calés en efectiu. Elmes, teníem efectiu, teníem menjar, eh? Jo recordo anar a repostar a la benzinera sortint de Tarragona i a la Sabidosa i, clar, no portava efectiu i, clar, primer m'han dit que no. No ets ningú? M'han dit que no. Després van aconseguir que passés no sé quina màquina manual que teníem per allà i van aconseguir pagar. Però, clar, una cosa tan senzilla com portar calés a sobre, eh? Que vull dir, ja no en portem, no? Està canviant tot molt, eh?
El carburant s'ha pujat, que ho sapigueu, per la guerra. El carburant s'ha pujat per la guerra. Ho vaig comprovar ahir 30 cèntims, vaig pagar de més al litro. Però aquest encara és el carburant, el petroli d'abans de la guerra. Això és clar. No entenem. Algú se n'ha beneficiat molt de la guerra. I com sempre els mateixos, eh?
És curiós, perquè al final, i ahir en parlàvem també amb els transportistes, amb l'aimat dels transportistes, que deia, clar, que tot això depèn del temps que duri i al final sempre arriba el consumidor. Per tant, el tema de la cadena logística, que estigui l'estet dormut, bueno, intervingut, que hi ha en Montverget alguns vaixells, i tot allò que ha d'arribar d'allà, al final repercuteix en logística, en transport, i al final arriba el pestatge del consumidor, que és el supermercat, perquè els camions cada nit van omplir supermercats, que això la gent se n'oblida a vegades, no?
És a dir, que queda lluny, però no queda tan lluny, no? Lliga tota l'economia, o sigui, tot el que fem diàriament està lligat amb aquests preus, no? Per tant, que sí que ho acabarem pagant. Jo vaig omplir el dipòsit enseguida, l'endemà, que ja es va dir, però clar, aquest dipòsit s'acabarà. Vull dir, sí, vale, me vaig estalviar un dia, però quan se m'acabi tornaré a estar igual. Vull dir que tampoc estem parlant d'un estalvi gaire gran, no?
que acabarem, dit malament, pringant tothom. I clar, el menjar, vull dir, a mi el que em preocupa més és el menjar, que ens pugin al menjar, perquè això és una necessitat diària que no tothom se pot permetre. I llavors ens trobarem amb problemes greus d'alimentació.
I això és dur. Bé, jo crec que una de les notícies que és interessant, que no sé si ho veureu o no, és que abans no se'm parlava que l'Estat fiqui en mans dels consumidors frenar la factura energètica o topalls sobre l'IVA pels productes bàsics, que això abans no n'érem conscients i potser ara, i no faig espòiler de cap partit polític, sinó que hi ha una necessitat social que requereix que almenys si hi ha un problema d'aquests pugui
a l'Estat posar-hi fre, que això en altres crisis no ho havíem viscut. Si està a dos euros, doncs a dos euros. I això potser sigui una de les coses bones. I l'altre és que veiem que sembla que estigui tot controlat i tot lligat, i em sembla que està més descontrolat que mai, que inclús els que porten els fills de l'economia i del món no saben ben bé com a fer.
perquè la von der Leyen digui que s'havien equivocat amb els nuclears té una idea que el món no està ben controlat encara i això és bo per una banda i és durem per una altra. Bueno, perquè aquí està el problema, no? El que és predecible, el que se supone que hauria de passar és que en aquestes èpoques, que ja hem passat per dues guerres mundiales, no se repiten les guerres,
que exista la mediación, porque a nivel judicial es lo que más está impulsando, que exista una mediación, que las personas sean capaces de hablar. Entonces, claro, te asombra que a nivel de los gobiernos, los propios políticos, los dirigentes de los países de potencias mundiales no tengan esta capacidad de diálogo.
que al final dices, tienes lo que has votado. Pero claro, es que muchas personas votaron sin tener conciencia de estas consecuencias, de estas derivas mentales que al final nos están llevando a esto, una deriva económica, social, alimenticia, psicológica, porque personas que no tienen nada que ver, que no tienen ni coche, se están preocupando porque la gasolina esté alta. Sí.
Entonces, claro, dices, ¿hasta qué punto no podemos manejar nada? Y lo que decías tú, al final tiene que haber una responsabilidad política y si la responsabilidad pasa porque ellos bajen los impuestos, reduzcan el IVA, pues que lo bajen porque tienen economía suficiente como para hacerlo.
És curiós, Trump va a la seva, eh? Trump va a la seva. Bueno, Trump no està bé. Va a la seva, però té... Va a la seva, però té... Però l'estan deixant, eh? Perquè tu penses que qualsevol país té mesures. O sigui, no és una qüestió de dir aquí el Nerón del 2026. O sigui, hi ha mesures a nivell internacional...
Si tot el país s'organitza, els partits polítics s'organitzen, poden demanar una revisió d'aquesta persona.
M'he quedat una frase al Nero de 2026, eh? Me l'he apuntat. També té a veure una mica amb l'educació que estem tenint i la crisi que hi ha de valors i l'esperit crític que no ho fomenta gens. Al revés, sembla que volen que la gent, i ho veiem amb les maquinetes, amb tot el tema, que cada vegada ho tenim tot més fàcil, i no fomenta la reflexió mental i el voler saber de què va, sinó que tu t'escoltes, t'està bé i perfecte i endavant, no?
i ens està fent estúpids, i perdona l'expressió, però crec que és aquesta. I el fet de ser estúpids provoca també aquestes coses. Sí, i que les notícies caduquen en seguida. És a dir, tu ara estàs parlant d'un tema greu i al cap de res, de 30 segons, no surt una d'encara més greu, no? I anem canviant i anem oblidant la notícia greu de fa una hora, no? I aquí, clar, se van acumulant les notícies greus.
Perquè caduquen totes, és a dir, tenim una facilitat en crear notícies, digue-li gràcies a les xarxes o als mitjans de comunicació, digue-li com vulguis, però que, a més a més, jo el que sempre aconsello també és verificar les notícies. Aquest és un problema que té molta gent que es creu tot el que diuen, no ho verifiquen, no?
Jo hi he après a verificar i intento anar a mitjans que realment siguin serios i tal, perquè ja m'hi vaig trobar alguna vegada que em va sorprendre una notícia, me la vaig creure i després resulta que no era així, no? I depèn de qui ho diu, clar.
Vosaltres, els professionals, ho heu trobat molt a l'hora de publicar segons què, com verificar i què no, què dic i què no dic. Les fonts són molt importants, però el que diu la Rosa és el clickbait, el titular cridant que et diuen no sé què i tu entres i resulta que aquí no sé què no existeix a la notícia. No hi és. Allò que estan dient el titular no hi és a la notícia, però tu ja has entrat. I quan tu entres, aquí en mitjà...
està rebent uns ingressos o una subvenció català per nombre d'entrades i ho fan expressament és a dir que això és una part del panorama que hi ha
Fixeu-vos-hi, com llegeu el titular, i a més es posen molt en tema personal de persones conegudes, que aquí entren amb el tema groc i tal. Però a mitges, no la diuen sencera de la notícia? No la diuen perquè entris. Perquè entris i llavors és quan realment no diuen res. I després hi ha les notícies falses directament, les fake news que són falses directament, i que si no les contrastes doncs s'estan colant un gol. Una informació que no és certa i que circula.
I amb això la xarxa fa molt de pupa. I una altra cosa, a part de falsa, jo diria la paraula mentida. A mi m'ha sorprès més, sobretot, hi ha un sector de la política, sobretot de les dretes, que diuen, literalment, no notícies falses, sinó mentides. Això crec que és molt greu.
Molt greu perquè realment fa mal. Després desmanteix aquesta mentida. Vull dir, si no tornes a sentir la verificació d'aquesta notícia, al final te creus el que han dit, no? Bueno, perquè des de fa molt temps ja la gent parla molt de mi verdad. A mi fa por quan algú em diu esta es mi verdad, mi historia, dic, mare meva, espera't, a veure què és. Per què? Perquè la gent explica les coses segons la seva percepció, segons la seva subjectivitat,
I clar, és la teva realitat, però quan un polític parla de la seva veritat, la seva realitat subjectiva, és el que dius tu, no? Va acompanyada d'informació falsa o que realment una part és falsa, l'altra ja no és una realitat. I la gent ha d'aprendre a diferenciar això, no? El fet que una persona parli amb molta credibilitat no vol dir que digui una veritat.
Per exemple, a nivell professional, a nivell forense, valoren credibilitat el testimoni, però no vol dir que sigui veritat el que està d'aquesta persona, sinó que la manera en què parla, com explica, és probablement molt creïble. Però ja després una altra ha de verificar si aquesta informació és veritat o no.
Hi ha molta diferència, que la gent creu que tot el que és creïble és veritat i no és així. Feu servir de detector de mentides com els americans? Feu servir de detector de mentides allò de polígrafo o no? A Espanya no és vàlid.
Que dèiem al començament de les pel·lícules, eh? Però estaria bé que se fes servir a Espanya a certes mesures, però bueno... Perdona, Rafa, que anava a dir alguna cosa. No, no, no, era això. Que llavors t'adones compte que els nostres jovents desconnecten, estan tots a casa, no volen saber res, perquè si el que escolten ho han de verificar, si és veritat o no és veritat, i no tenen aquella massa de reflexió, s'entén també que...
Que ja si estigui bé. Li pregunten a la IA. La IA ho explica tot. Ui, la IA. Aquesta també, eh? A parlar dels metges, no?, que hi ha pacients que consulten els seus símptomes a la IA, no?, i van a la consulta, i si el metge els diu una altra cosa, diu, no, no, que jo ho he consultat a la IA, m'ha dit que tinc això, no?,
I per això que, d'un cert modo, jo soc molt fan de l'AIA, però sí que reconec que és perillosa. Hem de deixar els professionals que realment ens opinin i ens aconsellin, això sempre.
Jo crec que la por és una feblesa a la humanitat i els que estan dalt se n'aprofiten, siguin de dretes d'esquerres, jo ja n'hi creguem ningú, se n'aprofiten d'aquesta situació per tindre la gent atemoritzada i m'ha passat el món de l'esport i vosaltres al pont de Mahoma, jo que soc de muntanya...
Mai havia sentit que si vigila no aneu a la muntanya, que si hi ha allaus, que si fa fred, que si... Abans no teníem GPS ni teníem meteorologia, teníem coneixements i estudiaven més perquè se'ns anava la vida. I ara ens atamoreixen perquè no hi anem, perquè deixem de fer, perquè, perquè, perquè... Arriba un moment que...
Però perquè és que ara qualsevol se agafa unes sabates esportives a qualsevol tenda d'esport i se creu que ja pot anar a l'íveres. Això és veritat. És que és un problema. Jo crec que ens hem anat tan lluny al tema de l'empoderament i el creixement
que la gent no s'adona que primer que tot, clar, el tu puedes, sube a la muntanya, no pasa nada. Clar, i després has de trucar al 112, això són els diners, han de rescatar. Tu fas amb responsabilitat perquè fas una adaptació del cos, investigues, mapes, aprens com gestionar un GPS, una brúixola, tot.
La gent s'agafa el mòbil, a vegades sense bateria o molt baixa, i puja a la muntanya, sense la roba, sense sabates. O sigui, que dius, què fas? El mòbil no serveix per la muntanya, no serveix. La búrgula sí, el mapa també. Quan tots hem trobat els cims, gent tremolant, deshidratada, sense aigua, sense...
Perquè pensaven que estava a dalt, no? Que estava el dispensador d'aigua. Que estava el mirador. Escolteu-me, que ve Setmana Santa, eh? D'aquí no res, he vist per aquí el Pito Mosquits ja, que aquesta setmana ja ha trobat la banda. Setmana Santa, bon temps, gelats. Sant Jordi. Bon dia, Sant Jordi, sí. Ben àpoca d'any bonica, no? Sí. Quan es desperta. Depèn, no? Depèn de cada casa.
Jo les aglomeracions últimament només excepto les del Nàstic. A veure si amb el canvi hi ha sort. Deixem-ho que aposta. Demà jugo a dos quarts de nou amb el Sabadell. El Sabadell va en primer i s'estrena l'entrenador, el Pablo Alfaro, que és metge també, per cert. És metge, sí, sí. És metge, va acabar la carrera anant d'un camp a l'altre. Com a jugador anava d'un camp a l'altre i va anar a cinc o sis universitats. Vull dir que té un historial...
Té caràcter, també. A veure, demà. Quan parles sembla d'un tio pacífic, un tio... Abans ho comentàvem el company d'esports amb el Jordi, un tio tranquil, però sí, sí, té...
A veure com té el Sabadell. Setmana Santa, que diuen que... Sí, comença una època en què amb l'aigua que hem tingut, suposo que tindrem una natura bonica, flors, verd, colors, i si el temps acompanya, gent n'hi haurà, n'hi ha. Tarragona sembla que d'uns anys d'aquí està molt de moda, perquè es veu, inclús a diari, molta gent de fora, ja no només escoles...
I això ho hem d'aprofitar per gestionar-ho bé, evidentment, però també ens ha de donar colors perquè hem estat molts anys que sempre no ens creem Tarragona i crec que ara és un moment que ja ens ho podem creure, que Tarragona és bonica i que Tarragona val la pena visitar-la. Però és tot l'any, eh? No només amb dates en concret. Jo estic veient turistes absolutament tot l'any. Ara hi ha un munt de nens de França,
Jo que tenim un negoci de temporada, t'adones que pots ja anar tirant tot l'any perquè si el temps acompanya, gent n'hi ha. Cal. Cal que ja he anat i estava tancat. Ja estem oberts, ja estem oberts. Molt bé.
Doncs això, tradició, cultura, una barreja, no? Que al final a qui li agrada la tradició pot anar a les processons, qui li agrada la cultura té un munt de llocs que visitar, qui li agrada la festa té opcions de festa, platja, tot. I jo que sí que volia mencionar, rapidet, que demà això del Nàstic, però també demà el tema de la manifestació dels safes, de les escoles, que estem preocupats els pares i les mares pel tema dels ràtios, ràtios no, que tancen línies.
Te cantan canginias y llavors, clar, si no entras a la borsa de la pública has d'anar a la privada. Y bueno, el que comentaban abans que estaría bé que si has d'anar a la privada perquè no entres a la pública, perquè han reduït ratios i de més, doncs que te paguen. Las coles te paguen el xandall, els llibres, tot. Hi ha diferència, eh?
de quartos entre la concertada i la pública. Al cap del mes és un increment... No sé si som conscients que l'educació dels nostres fills és importantíssima, perquè és el futur. És el nostre futur, per exemple, dels que estem asseguts aquí. Seran els nostres futurs metges, mestres o altres històries. I penso que no sé si som conscients l'important que és l'educació.
amb l'ampli sentit de la paraula, no? O sigui, que haurien de posar els cinc sentits en les escoles. Bé, és un tema tan recurrent, és fonamental el que dius, i el problema entre privat i públic sempre estem igual, en funcionariat i gent pública, professors que s'ha volgut joviar als 60 anys i el mateix no es poden joviar fins als 67, mentre tinguem tots aquests...
diferències, serà impossible gestionar tot aquest perfil. Llavors, o hi caparem tots a l'alça, perquè no es queixi ningú, o difícilment n'aconseguirem, realment, perquè coses tan fonamentals com el que tu dius, i després hi ha la despesa d'altres coses que són inútils i que no serveixen per res.
Doncs demà el recolzarem. Ai, gràcies. Que bona tarda. Guardeu per fer un gelat, eh, de... Sí, sí. Farem això, farem un gelat, una ràdio... La manifestació i el ràpid. El ràpid gelati. A tu cada el volcó del Mediterrani, allà abans d'arribar al volcó, a mà dreta. Gràcies. No, a tu, a tu. Gràcies a tu, que vas que era molt bo. Jo encara tinc un gust aquí. I sí, recolzarem, recolzarem. Si ho aconseguiu...
I a festa. Crearem el gelat. Jo sóc, eh? Jo sóc també... havia sigut profe. Havia sigut profe i, clar, sóc el primer que em costa de païr això, no? En parlem, de fet, en aquesta següent franja horària, a partir de les 10, en parlem també de les afes, d'això, que dieu, d'aquesta mobilització de demà divendres i de com està el pati. Rosa Maria Gabriel, gràcies. A vosaltres. Oriana Mosquera, també, gràcies. Gràcies. I Rafa, doble gràcies pel gelat i per vindre. Visca Tarragona Ràdio. Visca.
La teva veu, la veu de Tarragona.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starrako Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
Més informació a cambratgn.com
Restaurant Tàrraco gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco, a l'Hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars. Si vols ser les compraves d'anar
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 12 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer la peça d'1 a 3 quilos aproximadament a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. La força del paisatge.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma!
I mireu, d'allà, ara, en temps de tertúlia, que ja s'acosta la Setmana Santa, i, de fet, ja fa uns quants dies que hi ha presentacions d'opuscles, per tant, vol dir que ja ha arrencat, tot ha plegat, i mireu, el cap de setmana, aquest mateix cap de setmana, tenim ja el de ser aplec de bandes de la Setmana Santa de Tarragona. Serà, doncs, diumenge, i l'organitza l'Associació del Pas de la Persa de Jesús, i també la Confederació de Pescadors,
I ens acompanya el seu president, el president de l'Associació de la Paz de la Presa de Jesús, el Josep Ramon Tules. Que tal, molt bon dia. Hola, bon dia, Josep. Com bé? Bé, sí, sí. Bueno, aquí ja animats per començar el que és ja la Setmana Santa, no? Ja fa dies que hi ha assajos, eh? Ja veig assajos dels passos, eh?, amb els timbals davant. Ja portem quasi un mes i pico, que sortim els diumenges a ensajar, no?,
Però, bueno, ja comença a haver calor de Setmana Santa, perquè, com bé estaves explicant tu, ja han començat les presentacions d'opuscles i tot, i també ja aprofito que estic aquí, nosaltres, demà, demà també fem la nostra presentació de l'opuscle,
I llavors passarem ja cap al diumenge per poder celebrar aquest desè aniversari de la plec de bandes organitzat per la nostra associació.
Diumenge a les 11, eh? I ara parlem del recorregut, perquè evidentment hi haurà, aquí hi ha un recorregut que passa per Cosa del Bou, Baixada de Pescateria, Sant Armengil, Sant Anna, Passa del Fòrum, Marceria, i acabem a les cols. Acabem a les cols, allí les set bandes que portem,
Allí faran els seus tocs i, bueno, amb això donarem per concloure, diguéssim, la diada aquesta. Estem molt il·lusionats. Aquestes trobades les fèiem allà baix al barri per poder celebrar aquest aniversari. Vam decidir a la Junta parlant, vam dir, bueno, podríem agafar i fer un recorregut una miqueta especial, no?,
Quedarà molt maco. Si fa bon dia, què és el que farem? Pot ser un diumenge d'aquells, una matinal molt bonica, perquè per la part alta ja saps tu que a aquestes hores hi ha molta gent. I, bueno, la banda nostra està molt il·lusionada per poder fer aquesta trobada i poder exhibir tot el bo que porta endamunt.
Junt amb les altres germandats que també venen, no? N'hi ha una que em crida l'atenció, que suposo que és la que anaves a dir ara, que és la secció de tambors de la Conferida del Santíssimo Cristo de la Buena Muerte de Zuera. Zuera, Zuera, sí. És una banda nova que la nostra banda ja ha anat a tocar allí i, bueno, els hi feia moltíssima gràcia perquè de vindre aquí...
Perquè tenen quasi tres hores d'autobús i tot, saps? I, bueno, com que tenen molt bona relació també amb els nostres caps de banda i han anat a tocar allà, doncs mira, els van dir, si voleu vindre al desert plec aquest...
Esteu convidats, i la veritat és que han acceptat, junt amb les altres bandes, la banda de Sant Pere Apòstol de Reus, la banda de les zones de Passions de Reus, també, el Sant Crist de la Pan i la Verge del Roger de Valls, la banda de la Soledat, la banda dels aspirants de la Sang de Tarragona, la secció de tambors de la cofredia del Santíssimo Cristo de la Buena Muerte de Tuera, i la banda de tambors de la presa de Jesús.
Jo crec que pot ser un matí molt maco per tota la gent que surti. El recorregut és espectacular per allà a la part alta i la finalització de tot a la plaça de les Cols, que ja saps que és una passa tradicional on se li es cau molt bé fer... Com un concert tot junts, al final, suposo. Sí, cada germandat...
fa els seus tons, els seus tocs, i allí és on s'exhibeixen més, perquè durant tot l'any estan ensejant les exhibicions aquestes. Quedarà molt bé. A més, allà és bonic perquè el públic té la graderia, l'escalinata que s'asseuen allà, i és com un consell.
És que hi ha un parell de llocs especials aquí a Tarragona, sobretot aquí a les escales de la catedral, i també a la plaça de la pagesia, també hi ha tota la grada aquella. És un post que se li es cau molt per poder fer actes d'aquests. I, bueno, ja ho tenim mig preparat, el que hem de fer...
llavors també tindrem la megafonia per poder fer l'entrega de trofejos i, bueno, ens passarem un dia maco. Dessin aniversari, eh? Dessin edició de la plec de bandes de la Setmana Santa, és a dir, va començar a deu anys, això com va començar? Com va ser que vau dir, mira, podíem fer una plec de bandes? Bé, això, abans el gremi de Marejans ja havia organitzat alguna cosa d'aquestes i ho feien aquí dalt a Tarragona, eh?
I nosaltres, per no solapar-nos amb ells i tot, vam agafar i vam estar pensant
ja que la banda, quan van començar, no estava, evidentment, com al cap d'uns anys que van començar, no? La banda ha prosperat moltíssim, han fet moltes sortides fora de Tarragona ja, i sobretot cap a la zona d'aquí dalt de Taruel i aquests postos d'aquí, i van dir, bueno, per què no organitzem nosaltres unes trobades aquí baix al barri, no?
I així ho vam fer, i la veritat és que cada any hem tingut 7, 8 o 9 bandes que hem participat.
I això va ser quan va néixer, diguéssim, a la pleca aquest nostre de bandes. Però ara estan forts, estan forts, i ja tenen també exhibicions fora de Tarragona. Però aquesta ens fa molta il·lusió a tot el que és la nostra associació de poder fer i organitzar aquest acte aquí dalt, a la part alta de Tarragona.
I la passa a la presa de Jesús, que són del Sarrallo, per qui sigui desubicat. Això per damunt de tot. A més, ha dit aquí dalt. Quan dius aquí dalt, dius aquí dalt. El pont de la pàgina cap amunt. Ja ho saps. T'agrada del pont de la pàgina cap avall i del pont de la pàgina cap amunt. On vas? Me'n vaig per amunt. On vaig? Me'n vaig per avall.
Això que tothom que és el Serrallo ho sap, i tothom que va al Serrallo i el coneix ja també ho sap. Per tant, això es farà del pont de la Patxina cap amunt. És a dir, aquí dalt. I és el primer que es fa aquí dalt. Aquest sí. Nosaltres... Bueno, hem tingut una altra trobada.
però si no recordo malament era quan organitzava el grèmit de Marejans, que vam pujar una vegada també, però nosaltres, com a organitzadors de l'acte aquest, és la primera vegada que pujarem aquí dalt. La professor, Setmana Santa, ja dius que demà presenteu a l'Opuscle, on ho fareu? Allà al local d'entitats d'allí baix al barri, que tenim la seu allí,
i, bueno, espero que tindrem molta participació. Aquest any hem pogut mirar de no solapar-nos amb altres actes que es facin demà i baixarà molta gent i també aprofito que sigui tota la gent que està escoltant la ràdio que qui vulgui vindre allà baix al barri serà benvingut i que els invitem a que vinguin a veure una presentació
que aquest any hem buscat una presentadora, una miqueta de luxe per a nosaltres, com és la Carla Pomerol, periodista del diari de Tarragona. Serra Llenca. Serra Llenca, sí, sí. I ens fa molta il·lusió que faci aquesta presentació...
I, bueno, crec que quedarem molt bé. Això serà demà divendres, eh? Cap a la tarda. A les 8 de la tarda, al local d'entitats. I Semana Santa, com es presenta en Guany, la professor, com ho veieu? Bé. Bé.
Després, com tots sabem de les davallades que han hagut els darrers anys, ja, espero que aquest any, a veure si es pot revivar una altra vegada, perquè li costa molt la joventut d'enganxar-se amb això, saps? I, bé, nosaltres, gràcies a Déu, estem mantenint el que és tema de portants i timbalers, estem mantenint més o menys la mateixa gent,
i el que vol diríem és mirar que entrés més gent jove encara, saps? Perquè la gent, diguéssim, els més antics, s'ha fet gent molt gran, els costa ja de vindre files i tot això, però, bueno, esperem que la joventut
canvia també una miqueta de mentalitat i que s'impliquin en aquestes coses, no? Perquè ja comencem a haver gent que som grandets, que portem molts anys ja darrere d'això, i el que fa falta és una miqueta de relleu regional, no? Si diguéssim.
Hi ha un hàndicap, és que hi ha la gent que marxa per Setmana Santa i la que es queda. I al final això condiciona molt. Això amb l'evolució dels anys ha canviat moltíssim. Abans la gent per Setmana Santa no marxava de vacances.
I ara hi ha molta gent que està esperant que vinguin les vacances aquestes per agafar i dir... Mira, noi, agafem la família i marxem, no? I ens n'anem fora. Clar, això ha fet perdre també una miqueta de volum de gent a les professors i tot. I això hem comentat moltes vegades també a l'agrupació de Setmana Santa...
El senyor arcabisbe també ens espitja perquè busquem gent jove i la veritat és que ens costa de trobar gent. Però a poc a poc anem intentant de fer coses perquè es puguin enganxar la gent més jove i a veure si podem augmentar aquest volum de gent.
Avui parlant de Setmana Santa i d'aquest deceplec de bandes de Setmana Santa que es farà diumenge a les 11, sortida del Cos del Bou. Sí, sortida del Cos del Bou, carrer Santana, va al Fòrum, Sant Hermenegil, i acabarem amb els tocs a la plaça dels Cots. Aquella serà, si comença a les 11, cap al migdia, una mica més tard, o quarts d'una... Quarts d'una o així, sí. Perfecte, a l'hora del vermut. Sí, i tant. I allò ja saps que la plaça del Fòrum se posa a tope.
Molt bé, doncs escolta, que vagi molt bé, Josep Ramon Tules, president de l'Associació de la Paz de la Presa de Jesús de Tarragona, i aquests dies es tindrem veient, perquè ja és un acte rere l'altre, vull dir que ja anem veient. Que vagi molt bé. Moltes gràcies, Josep, per convidar-me aquí a explicar una miqueta tot això, i bé, el que dius tu, ens anirem bé en aquests dies. I sou tots, o gairebé tots, benvinguts al pont de la Patxina cap a dalt. I tant. Tots, o gairebé tots. Gràcies. Gràcies.
L'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic encetarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit a la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esforç Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Un quart d'11 ja tocats, eh? I ara parlant d'un assaig sobre l'art, l'art i l'ofici, l'ofici, aquest ofici tan antic del periodisme, i en particular l'entrevista, l'entrevista periodística...
I avui, des del punt de vista d'un professional, de fet d'un gran professional, l'Antoni Coll, amb dècades d'experiència, un autor que, a través del seu darrer llibre, que es diu Em concedeix una entrevista, una pregunta, reflexiona sobre l'ètica, les regles del joc, les tècniques darrere d'això, les entrevistes d'aquest format.
combinant teoria periodística i també exemples reals viscuts per ell al llarg de la seva directa de trajectòria. I destaca com l'entrevista és un gènere on el factor humà i també diu la fidelitat del discurs de l'entrevistat són essencials especialment en un moment de periodisme digital accelerat i de domini del clic fàcil. Això que dèiem abans en temps de tertúlia. Un llibre que inclou a més en moltes anècdotes personals d'ell, de l'Antoni Coll, que en té unes quantes.
Lleixiu la plomilla cada dia, veureu que, efectivament, i avui, per cert, li agraïm que ens hagi dedicat la plomilla a la contra del diari de Tarragona, mitjà del qual ha estat director durant molt de temps l'aniversari del 40 anys de Tarragona Ràdio. Toni, des d'aquí, moltes gràcies. En nom de tota la gent de Tarragona Ràdio. Parlant de l'experiència i mostrant com es construeixen les entrevistes des de la preparació fins a la publicació final.
Hi ha una monedita que diem sovint, els que fem entrevistes cada dia, que de vegades l'objectiu és que l'entrevistat, el que entra per aquí, per aquesta porta del estudi principal, digui allò que no volia dir abans d'entrar a l'entrevista. I aquí està l'art de la bona entrevista. Sentim la conversa amb ell, amb Antoni Coll, del company Joan Andreu Pérez, que ha anat a veure per parlar d'aquest seu darrer llibre. Em concedeix una entrevista?
Doncs avui ens hem apropat fins a la casa de l'Antoni Coi per justament parlar sobre l'obra que ha fet. Es diu... Em concedís una entrevista? Senyor Coiola, bon dia. Hola, bon dia. I gràcies per permetre'ns entrar a casa seva. Li pregunto sobre la nova...
La idea és fer una mica d'homenatge als periodistes, sobretot al periodisme d'entrevistes, perquè al periodisme hi ha la informació, la crònica, hi ha els diferents genres, però l'entrevista, que és un diàleg amb un personatge, és un estil que sempre m'ha agradat i que he practicat poc perquè...
De fi al cap he estat molts anys dirigint un diari, per tant, eren d'altres els que veien entrevistes, però sempre m'ha cridat l'atenció perquè es necessita, primer, guanyar-se la confiança de l'entrevistat i després que les preguntes siguin interessants, perquè les respostes seran interessants en funció de les preguntes. Això ho sabeu bé els que esteu a la ràdio. Aquest llibre va focalitzat en una professió molt concreta, però a qui va dedicat? A qui el pots llegir?
Jo penso que sí tothom, perquè ha sigut afició a les coses de la informació, i tothom ara està bolcat amb la informació. Les persones que, per exemple, coneixen periodistes com Lluís de l'Olmo, Iñaki Gabilondo, ara és mort Fernando Ònega, persones d'aquestes surten totes al llibre, però com aquestes surten moltes més. I surt periodistes estrangers, tipus Oriana Falaci, periodistes de Madrid, tipus Rosa Montero...
Surt molta gent citada que han fet entrevistes importants a personatges. Jo explico no solament que han fet entrevistes a això, sinó com s'ho van fer per aconseguir una entrevista amb tal persona o tal altra. Per exemple, com Rosa Montero va aconseguir una entrevista amb l'Iman Khomeini quan estava a l'exili abans de la revolució iraní.
o com s'han anat aconseguint entrevistes d'aquest estiu. Fins i tot cito algunes d'històriques, com una de les primeres entrevistes que es van publicar va ser a Blanc Lincoln, per part d'un periodista anglès, o a Carlos Marx, també per un periodista anglès, precisament. Hi ha entrevistes que ha fet vostè. Digui-me alguna d'especial i que guardi pel que sigui especial record.
Jo n'he fet, per exemple, les que recordo especialment són les de l'Atolfo Suárez, de Tarradelles, un que vaig fer a Atlanta, el fill del Martin Luther King...
Una altra que he fet, el comandant del John F. Kennedy, el portaavions, que va venir aquí a Tarragona, per cert, i va ser una entrevista força interessant, perquè és una persona que havia estat en moltes missions de combat a tot arreu, a Afganistan, a Irak, a Líbia, i va donar d'ací. En fi, entrevistes d'aquestes he fet bastantes, sobretot de polítics. Julio Anguita, surten d'aquí...
per suposat el Jordi Pujol, moltes, etcètera. Què més ens va intentar transmetre amb aquest llibre? Doncs és una reivindicació no solament del gènere periodístic de l'entrevista, sinó també de la veritat de les coses, perquè actualment la veritat està sempre posada en discussió, si realment els diaris són fidels a la veritat dels fets o els deixen portar per les seues tendències, no?
I aquí he posat de relleu això, també perquè el gènere entrevista moltes vegades és un diàleg en què reprodueix textualment el que diu l'altra persona. I si no és textual, a més la idea ha de ser la que és. Hi ha persones que... Hi ha alguns entrevistats que fan respostes curtes, breus, i per tant pot reprodueix pràcticament el que han dit. D'altres...
Bueno, s'enrollen, diguéssim, llavors després s'ha de fer el resum perquè si no forin possible... Però d'aquestes entrevistes jo crec que l'important és agafar el missatge del que et diuen amb la seguretat que després l'entrevistat s'hi retrobarà amb el que realment ha dit o almenys amb la intenció del que volia dir.
Senyor Goy, els periodistes continuen tenint una feina a fer des de dins, però és justament una cosa de les que comentava, la credibilitat. Sí, penso que això és molt important. Bé, aquí hi ha hagut una evolució que jo l'he viscut molt, perquè quan jo vaig acabar perellisme, ja fa molts anys, potser ja fa... Bé, no dic que bo, 60, però quasi. Doncs en aquell moment hi havia un centenar de diaris a Espanya...
després hi havia alguna emissora de ràdio, molt poques, hi havia la Ràdio Nacional, la SER, després la COP, etcètera, però molt poques eren, i no hi havia pràcticament poca televisió, poca ràdio, i els diaris, i res més. Però és que ara tothom és periodista, entre cometes, vull dir que tothom que tingui un ordenador, un mòbil, pot enviar missatges, enviar informacions, etcètera, on s'ha de destriar?
el que és realment fidel als fets, que això és del periodisme, i el que és política o invenció o tendències. Jo penso que això és una feina que tenim d'importants periodistes. Com li ha costat fer aquest llibre? No sé si l'ha fet per fases o d'una tirada ho tenia tot molt clar i l'ha acabat fent.
No, no, jo normalment no ho puc fer mai d'una tirada perquè em surten altres treballs i complicacions i llavors ho faig quan puc el llibre. Però sí que procuro, quan tinc un capítol obert, anar seguint-lo per donar més continuïtat a la forma d'escriure i que tingui jo la mateixa música, diguéssim, aquell capítol, però després potser passo...
Unes setmanes sense escriure i després, quan torno, agafo un altre. I així vaig fent els llibres, perquè és una afició, diguéssim. Però el meu és el periodisme d'escrit. He estat a sis diaris i sempre la meva professió és periodista de diaris. L'escritor, bueno, es pot dir escritor en el sentit que he escrit, però no considero pas un escritor.
Entenc i veient el que estic veient aquest matí, que el dret en el que estem li dona i li genera molta tranquil·litat per justament fer aquest tipus d'obres que tenim sobre la taula i que li han servit justament per tancar, no sé si l'últim llibre o almenys el que s'acaba de publicar.
Sí, no sé mai quan serà l'últim de llibre, però aquest sí, l'he fet així. M'ha fet il·lusió per redir un homenatge a molts companys, que n'han fet moltes d'entrevistes, i aquí en recullo, surt algunes, per exemple, una de Xavi Fernández, que és el diari, de l'Àlex Saldanya...
del Toni Batista, de persones que han col·laborat aquí, el Josep Ramon Correal, etcètera, també recordant entrevistes que ells van fer. Per exemple, la del Toni Batista parlant amb els dirigents màxims d'ETA al País Basc, després d'un viatge amb els ulls tapats perquè no pogués identificar els llocs, etcètera. Després hi ha una entrevista, per exemple, del Josep Ramon Correal...
l'Ec Valesa, que el va rebre amb sapatilles a casa seva, i tot això, també té la seva curiositat, perquè sobretot el que jo incideixo més és com s'ha fet l'entrevista, l'ambient de l'entrevista, com ha anat, i penso que això és el que ha pogut enriquir el llibre, també els testimonis de tots aquests companys.
Podem trobar-lo ja a les llibreries, aquest llibre, presentat fa només uns dies, on jo, que per vostè és molt particular, el diari de Tarragona, permeti'm dues últimes preguntes, o tres últimes preguntes, més a nivell personal. El senyor Nicoll, molt identificat amb el diari de Tarragona, però amb molts altres mitjans, per vostè, li diuen diari de Tarragona i què respon?
és casa meva, quasi, perquè he estat 40 anys, 20 de director, i després altres 20 que he seguit col·laborant amb un espai que tinc sempre a la mateixa pàgina, que és la Contraportada, i és títol de La Plomilla, i en aquest moment fa 37 anys que l'esclic,
No dic cada dia, perquè alguna vegada he fallat, però no ho he de dir, que són molts anys. I llavors el diari de Tarragona me l'aprecio molt, des del començament. Quan se va comprar el diari de Tarragona, abans era diari espanyol, diari de l'Estat, però quan se va privatitzar l'any 84...
Llavors m'han vingut a buscar, jo estava a l'avantguàrdia, i va vindre el president Lluís Sánchez Figuera, i és el que em va contratar, i des de llavors he tingut relació amb el diari, de manera que han sigut molts anys. I l'altre dia vaig tindre la sort que vam fer la presentació del llibre,
I va ser una bona sala, que ara és sala d'actes, perquè m'he sigut a la redacció on havia treballat i allò em va emocionar. Lluny de dedicar-se a fer la plomilla cada dia, o gairebé cada dia, fa moltes tressorses. M'agradaria que posessin valor aquest treball en àmbit social que fa juny amb altra gent molt coneguda de Tarragona, com el senyor José Luis Barcía, el constructor, que realment fa molta feina i que segurament ogeu poc ogeu gens la feina a l'àmbit social.
que hi ha a Tarragona i que surt de les seves mans. I tant, i tant. Això és la Fundació Bona Nit, que va néixer, ara justament farà aquest any, en farà 20 anys que va néixer, per atendre persones sense sostre, i va ser una iniciativa que va portar en comú amb Càritas i amb la Fundació Santa Teva,
I a la que ha participat gent molt coneguda i apreciada a Tarragona, com el que mencionava José Luis García, me lo conhecio molt,
i molta altra gent, moltes persones de la indústria química, moltes persones que han ajudat a aconseguir els diners necessaris perquè cada any puguem atendre persones. I en aquest moment tenim 20 llits que cada dia estan ocupats per persones que d'altra manera dormirien al carrer i després també tenim 15 pisos per a famílies que no podien pagar el lloguer.
L'última. Perdoni que es mirem el nostre amílic, el de Tarragona Ràdio, però el 17 de febrer Tarragona Ràdio va complir 40 anys de vida. M'agradaria com a professional en la matèria periodística si tens una emisora pública criada fa 4 dècades i que continuem badegant amb molta força.
Doncs sí, jo l'aprecio a Tarragona Ràdio pel que fa, pel servei que presta sempre, i també per les vegades que a mi mateix m'entrevistat, sobretot a propòsit de la Fundació Berónica, precisament. I he conegut, a més, els directors successius, des de Baix Calçada fins a en Ricard Laoz i al Pep Sunyer, a part de conèixer periodistes com mateix Joan Andreu, que fa aquesta entrevista tan amable.
Doncs, senyor Coi, gràcies per estar en aquests minuts, per arribar-nos a casa seva, i que ens llegirem amb molt de carinyo aquest llibre, l'últim que ha fet, no l'últim que se li ocorregi, perquè segurament, pel seu cap, ja està sortint, ja està apareixent alguna altra idea de cara a fer una altra obra. Gràcies, reirem, per estar aquests minuts amb nosaltres. Gràcies a vosaltres.
Doncs sí, que queda recomanat aquest llibre. Em conseix una entrevista de l'Antoni Coll i agraïm moltíssim la referència Tarragona Ràdio i també avui la plomilla que ens dedica pel 40è aniversari. Els que sentiu, Franz Ferdinand, Núria Cartanyà, què tal? Molt bon dia. Hola, bé, eh? Com t'agrada aquest grup, eh?
Bé, entre altres, sí, és potent, no? El dia 31 del mes que ve... Els anem a veure. Si vas a Munchen, que això crec que està a Alemanya, no? Sí, Múnich, sí. Munchen, es diu Múnich? Sí, sí, sí. Si vas al dia 31 de març, amb la gira aquesta que porten... 31 de març. Gretel, Glasgow, European Culture... Bueno, gira, sí, sí.
31 de març, doncs me demano un dia. Tu treus els billets d'avió i jo poso la maleta i el cos. 31 de març, Franz Ferdinand, està en la gira i de fet se'n va als Estats Units també. Sí, fent programa des d'allà.
Fem un programa allà i ho expliquem, no? Igual passa per Barcelona, perquè aquestes... No, no, no. Ja he mirat, se'm van a Bèlgica, a Itàlia, a Boston, i se'm van de gire... I a Nàpols? No, també. Amèrica, Amèrica, a Dallas, també se'm van a Dallas. Polín. Déu-n'hi-do. Estic el més a prop que ens queda, és Mónica. Ja ho veig, ja ho veig. O Berlín, mira, el dia 1 d'abril a Berlín. Doncs quasi millor Berlín que Mónica, què vols que et digui? A mi m'agrada més Brussel·les, eh?
Ens farem de gira amb ells o què? Podríem fer una corresponsalia de gira. Fem una gira i primera parada 31 de març a Múnich. Molt bé, ens en portem un quàntum i anem connectats allà. Està estúper justificat.
Jo me'n vaig, que vaig a veure si trobo vols. Vinga, això tu busca els vols de moment. Jo em quedo i us parlo d'altres qüestions que no anirà massa lluny, però sí que passaran una nit fora de casa. És tothom que participi aquesta tarda, aquesta nit, de fet, en la tancada educativa que proposa l'Escola El Miracle.
El proper punt d'entrevista que tenim per vosaltres és per explicar-vos que la comunitat educativa està en peu de guerra. Es queixen perquè tenen por que desaparegui o que es destinin pocs recursos que ja s'està fent a l'escola pública. Ara en parlem.
Fins demà!
Take me out!
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
La comunitat educativa, almenys la d'aquí de Tarragona, està mobilitzada, està, en certa manera, en peu de guerra. I això notarem els pròxims dies. De fet, ja s'està notant, mireu, perquè hi ha convocada una manifestació de cara a demà divendres. La convoquen, eh?, docents i afes. Per altra banda, la setmana vinent, tant el 17 com el 20, crec que són els dos dies, hi ha convocada també una vaga de mestres, els que teniu infants o joves.
En edat escolar ja segurament us hauran dit el dia 20 tenim vaga. Bé, doncs ja sabrem aquest temps i ja sabrem els motius que hi ha al darrere. D'on ve tot plegat? Doncs almenys aquí a Tarragona les alarmes han saltat quan durant aquesta període de preinscripció escolar, molt al damunt del període de preinscripció escolar,
Es va avisar a les famílies que s'anul·laven, se suprimien dues línies d'entrada als estudis d'EI3, dues línies a l'escola pública, en aquest cas al Miracle, i a l'escola pràctica, crec que és, en què se suprimien aquestes dues línies d'entrada a EI3. Va fer saltar les alarmes i arran d'aquest estirat del fil i tan àfes com docents han aprofitat aquesta mobilització també per fer un llistat de totes les coses que no veuen bé, que creuen que cal reivindicar
pel que fa a l'escolarització pública. Us en volem donar més detalls sobre el que reclamen, sobre el que diu aquest manifest conjunt, com diem, de les AFES, famílies i del personal educatiu de Tarragona en defensa de l'escola pública. Ara parlem d'aquest manifest que, de fet, s'escenifica al carrer amb una manifestació a la que ens convoquen demà divendres, però parlarem també del pas previ, que és la tancada educativa que ens proposen a l'escola El Miracle,
Es tracta que aquesta tarda tothom que vulgui se'n vagi cap a l'escola del Miracle, tothom que vulgui de la comunitat educativa o que cregui que està d'acord en la defensa de l'escola pública, i allà després d'una tarda d'activitats proposen quedar-se a dormir i anar preparant el que són les manifestacions i les vagues del 17 i del 20 de març.
Va, que de moment demanem més detalls sobre aquesta tancada educativa al Miracle a l'Ignasi Donado. Ell és docent d'aquest centre, també és pare de família implicat en això que dèiem, no?, d'aquestes famílies que volen entrar a I3, però avui l'Ignasi el saludem com a docent de l'escola al Miracle. Ignasi Donado, bon dia!
Hola, bon dia. Uau, una introducció llarguíssima, més que res per explicar que és això, que us esteu movent a nivell de docents i a nivell d'AFAS. Per què no veieu clar això de com s'està gestionant l'escola pública?
Sí, t'estava escoltant i és una mica confós perquè realment s'estan movent moltes plataformes, molts grups de persones i és tot plegat una mica confós. La tancada pel miracle sorgeix una mica del neguit i el malestar.
alguns mestres vers el tracte rebut pel Departament d'Educació, però any rere any. Llavors, no és que ens desmarquem d'aquest suport a la plataforma de famílies D3, és una cosa més, en defensa de l'escola pública i amb el tancament de línies d'escola pública vers a la concertada,
Però el nostre neguit i les nostres vagues i manifestacions venen d'abans. Llavors, amb aquest neguit i amb aquest malestar, amb les companyes d'altres escoles que ja havien fet alguna tancada, a la nostra va sorgir el fet de poder-ho fer la nostra també. I poder preparar la vaga que hi ha durant tota la setmana vinent, que és de dilluns a divendres,
a les diferents capitals de província, a Lleida, a Gidona, i el que passa que nosaltres ens centrem més en la del dimarts a Tarragona, del dia 17, i després en la del dia 20 a Barcelona.
Llavors, amb la intenció d'això, de poder-nos trobar i compartir aquestes inquietuds i aquests neguits i poder tenir un espai de debat que donar el dia a dia a l'escola el volum de feina no ens ho permet decidir fer aquesta tancada i convocar a totes les persones de la comunitat educativa que hi vulguin participar.
En aquest sentit, feu una tarda d'activitats, no? Activitats potser que en un primer moment també estan pensades per pares i mares, per famílies, diguem-ho així, però que després potser ja té un caire més tancat a docents, o com ho plantegeu això? Perquè veig que comenceu amb un compte a comptes fins i tot, amb un taller de pancartes...
Correcte, és que al final la comunitat educativa i pel que lluitem és una mica pel benestar de tot plegat. Al final mirem que la nostra mirada sempre és envers els infants i la millora de la nostra qualitat laboral
sempre portarà a una escola pública de qualitat, que és essencial perquè els que estan a dalt tinguin una miqueta en compte les coses més importants d'una societat i d'un país, que és l'educació dels nostres infants. De fet, els que gaudim de la nostra professió i volem seguir fent-ho, però volem seguir fent-ho d'una manera digna.
Penso que els infants no es mereixen tenir mestres desbordats i penso que hem de garantir poder oferir a tot el nostre públic, que són ells, la canalla, uns aprenentatges, insisteixo, qualitatius. I això els tradueix amb el que demanem, amb més recursos, amb el cuidatge del personal docent i això, que el que fem és venir a treballar i desviure'ns per...
per poder atendre tot el públic que tenim. Això és el que posareu en comú de forma assembleària, no? I preparareu aquestes vagues de la setmana del 16, la vaga del 17 i del 20. Ho fareu en aquesta tancada educativa, com dèiem, a l'Escola El Miracle, que convoqueu a tothom de la comunitat educativa que s'hi vulgui afegir. Digues...
Digues, digues. No, no, no, simplement era per anar tancant, per recordar en quin punt estàvem, i ara si t'anava a preguntar, que és important, Ignasi, si a part dels docents del Miracle, que sou els que proposeu i acolliu, si preveieu una alta participació, us han dit d'altres escoles que vindran també...
Sí, ens han comentat bé companys i companyes de diferents escoles que estaven animats a participar-hi, i el que em deies, el fet de posar contacontes o taller pancartes i demés, és perquè pensem això, que les famílies també són pare implicada i la canalla, i llavors amb aquest espai d'activitats per la tarda, doncs també volem que hi participin. Creieu? A la previa assemblea que farem.
Creieu que hi haurà representació en aquesta assemblea i després a quedar-se a dormir? Perquè vosaltres dieu, home, ens quedarem a dormir, passarem nit aquí, però cadascú que participi i que vingui en la mesura de les seves possibilitats, si només poden venir a l'assemblea, doncs ja servirà. Benvinguts, no? Creieu que hi haurà participació de totes les escoles, com a mínim les públiques, de Tarragona?
Ho esperem, perquè al final els drets i reclamem són per tots. Llavors, com màxim de participació i màxim d'escolta i moviment hi hagi, i de consciència, és millor. Doncs, Ignasi, et deixem, perquè hem de convidar dues persones més i no tenim prou línies telefòniques, però seguim parlant del tema i ara entrarem en aquest manifest que forma part de totes aquestes reivindicacions que esteu demanant i sobre les quals...
a la tancada d'avui mateix. Moltes gràcies, Ignasi. Per cert, em sembla que hi ha una reunió prevista per aquesta tarda? Sí. Per aquesta tarda que van convocar ve la directora de planificació de la Generalitat i suposo que ve a donar unes explicacions sobre aquest canvi sobtat que hi ha hagut. Una vegada estava obert
o a dos dies d'obril, període de prescripció, i quan les portes obertes per entrar a I3 ja s'havien començat,
i l'IMET havia donat uns plànols de zonificació per portar el teu fill o filla al centre educatiu que tu volguessis, això s'ha canviat tot. L'altre dia en una reunió, el dimarts, ens van dir que a ells també els hi va soltar, llavors per això s'ha convocat aquesta reunió per a veure si podem revertir aquesta situació i tothom pot accedir al dret a una escola pública i de proximitat.
Per tant, la reunió amb la Generalitat no només és perquè donin explicacions, sinó també per intentar. Us han dit que podria haver-hi un canvi de plans o una esmena?
La demanda ferma és que ha d'haver un canvi de plans, sí o sí. I la plataforma que ha sorgit al voltant d'una setmana i que tenim més de mil signatures i un grup de WhatsApp de més de 150 persones, tenen i tenim molt clar que no pararem sense aconseguir-ho. És una plataforma que agrupa aquelles famílies que tenen infants que estan a punt d'entrar a l'escolarització, no?
Molt bé, molt bé. Doncs, Ignasi Donado, a tu et deixem, però continuem parlant del tema. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Moltes gràcies. Està molt bé això que ens ha explicat l'Ignasi, que és una mica posar en ordre els punts, perquè, per una banda, tenim... Comunitat educativa, clar, és prou àmplia, no? Però, vaja, tenim dos potes principals, que són els docents, per una banda, i les famílies d'alumnes, per l'altra. I, bueno, i pel mig també, evidentment, si parlem dels docents, també s'hi han implicat els sindicats, eh?
I per tant, en alguns punts conflueixen la defensa, el neguit, perquè es continuï defensant l'escola pública. Com dèiem, aquí a Tarragona, a part de tot el greuge, sembla que ja porten detectant els docents, els familiars també s'hi veuen molt implicats.
pel fet que es tanquen dues línies d'entrada i tres, i que sembla que el pas de sisè cap a secundari en alguns casos tampoc està massa clar. No acaba d'agradar, o gens, la nova zonificació, i preveuen que l'escola concertada en sorti beneficiada, malgré que això suposa que és gairebé obligant a les famílies que portin els infants a la concertada i no a la pública.
És un resum, com sempre, d'aquestes coses que costen d'explicar, tot i que, si ho vas llegint, al final, quan t'ho expliquen ells es veu molt clar. Per això li demanem una mica més de detall al Carlos Alcalde. Ell és docent, en aquest cas, de l'Escola César August i ens pot també aclarir una mica aquest manifest, un manifest que ens van fer arribar llarguíssim més o menys els punts que són més importants, almenys per la part de docència que és la que li toca a ell. Carlos Alcalde, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Quins serien els punts? Digues, digues. Som de César August, del Comte de Rius. El que passa és que també tinc doble barreta aquí perquè també estic a la fa César August. Ah, xico. O sigui, al César August estàs com a papa.
Molt bé, molt bé. I estàs al Comte de Rius com a docent. Ara mateix, sí, al Comte de Rius com a docent. Molt bé. Carlos, explica'ns quins serien, des del punt de vista d'això, que a tu te toca fer el paper, en aquest cas no de pare sinó de docent, quins serien els punts més concrets que formen part d'aquest manifest que signeu a famílies i personal educatiu. Ara ens deia l'Ignasi, amb aquesta entrevista, que la cosa ja va de lluny.
Sí, sí, clar, això va d'anys i anys, de reformes que s'estan fent, reformes educatives, que normalment sempre han sigut sense concès amb el professorat ni amb el personal educatiu, i que, clar, arriba un moment en què s'agrava tot molt i doncs passa el que està passant ara, que és que explota, no?
Primer comentar això de personal educatiu. Llavors, un dels primers punts que tenim aquí és que hi ha gent que està fent la mateixa feina que fan docents amb una remuneració, però amb una altra categoria i que és idèntica o pràcticament idèntica i amb un salari molt més inferior, que és el personal d'atenció educativa. I llavors, això és una de les primeres coses, perquè ara mateix el que fa el departament...
va canviar el tema de la inclusió, va tancar centres especialitzats, tots aquests alumnes han anat a parar a centres educatius, en la majoria dels casos públics, però els recursos són molts menors i arriben també a un personal que està pagat diferent, que es tracta diferent. Això és un dels primers punts que tenim. Això és relativament nou, diguéssim, no? És un greuge relativament recent? Sí.
Bueno, no, això ja es va produint des de fa anys, però és una cosa que moltes vegades no se sap, que hi ha molta gent que treballa, que no només els docents i que estan tractats d'una manera diferent, cal dir-ho.
I després en tenim moltes coses. Jo crec que coincidim, al final no és... Tot i que ha costat fer un manifest i ajuntar-nos, coincidim perquè al final és la defensa de l'escola pública i el que volem són recursos que moltes vegades no arriben. O sigui, a Catalunya la inversió no arriba ni al 3% del PIB...
aproximadament un 3%, quan la llei preveu que ha de ser d'un 6%. Llavors, això és molt important. És una de les coses que pot afavorir no només a professors, sinó també a famílies perquè milloren els centres. Clar, ara t'ho anava a dir. Parlem de recursos, no només de recursos econòmics, diguéssim, no només d'invent...
invertir més diners, sinó també de com es gestionen aquests recursos. I en aquest sentit li donem entrada a l'Albert Fabregat. Ell, en aquest cas, també ens acompanya avui com a representant de famílies de primària al Consell Escolar Municipal i ell seria representant, en aquest cas, de les AFAS, de l'altra pota que signen el manifest conjunt d'aquestes AFAS, d'aquestes famílies d'alumnes.
Albert, també us queixeu de la gestió d'aquests recursos i de la gestió, per exemple, de com s'ha fet enguany els canvis que hi ha hagut i que us han explicat a ultimíssima hora, no? Doncs el tancament de línies o la nova zonificació, és com es gestiona també tot plegat? Hola, Albert. I acabo de saludar els companys.
Com tu ho dius, ens queixem una mica per com s'estan fent les coses. En primer lloc, canvis que afecten directament a la ciutadania, als fluxos veïnals, a aquesta escola de proximitat. Pensem que mesures tan importants com les que s'estan fent no es poden fer d'un dia per l'altre. A més, tenint en compte que el Consell d'Escola Municipal
aprovat per l'Uniarmitat, es proposava un altre tipus de planificació que es va comunicar a la taula de planificació local i que sembla que no va escoltar o no va agradar, tampoc sé molt bé el detall. En tot cas, no estem tan contents com s'estan fent les coses.
i com dic, necessitem espais de diàleg i creiem que l'administració va d'escolta més. Segur que amb els seus números tot acaba encaixant, però no ho veiem així. I també, com comentaven els companys, l'escola pública a poc a poc es va veient...
retallada en diferents sentits, i un dels quals és els grups que s'estan perdent a I3, a Tarragona Ciutat, concretament. En els últims 10 anys s'han perdut uns 9 grups, mentre que a la concertada s'ha mantingut aquesta ràdio. I, per tant, una mica en resum, una tendència...
negativa per a l'escola pública, veiem una tendència de l'administració que no escolta, concretament la Generalitat, ens costa que per part de l'Ajuntament s'han fet els passos com s'havien de fer, jo que estic al Consell...
o allí ho he viscut, i sembla que així ha sigut, i el que volem era això, com deien els companys, volem una rectificació, i que això estigui en pausa, que s'estudiï en calma, que s'incorporin totes les veus, i sobretot una cosa última a comentar, que les famílies que no estan encara en capafa perquè venen de llars d'infants, doncs aquestes persones també necessiten veu, i és una mica el que hem intentat fer, aquelles persones que estem...
més implicades ja formen part d'aquest peixit educatiu. En aquest sentit, teniu el recolzament dels de l'Ajuntament? Això en última instància depèn de la Generalitat, línies que sobra, línies que es tanquen els recursos, és Generalitat. Teniu el recolzament de l'Ajuntament, diríeu? Correcte, si així és, tal com marca el decret, el funcionament és aquest.
però a última instància és de la Generalitat, que s'acaba decidint, ràtios, onificacions, tancament, obertura de grups, etc. I un altre aspecte que abans no hem dit, però tenim unes ràtios desiguals no només en diferents zones, que això podríem arribar-ho a entendre,
Però entre Pública i Concertada també juguen en dues lligues diferents. La Concertada té unes ràdios a i3 de 20, si no recordo malament, i a la Pública hi ha un ball de números entre 17, 18 i 19. Com dic, estem creant dues lligues diferents. Sembla que a la Pública tot acaba tallant-se per aquesta banda.
i si s'ha de mantenir un model híbrid, volem parlar-ne i no estem d'acord, òbviament, en aquest model que s'està plantejant actualment. Carlos, la primera cita, o la primera convocatòria que feu amb la ciutadania és el divendres a les 6, convoqueu a trobada a la plaça Imperial Tàrraco, més una manifestació. Com anirà tot plegat?
El Carlos li deia per equilibrar paraula, però m'és igual. Sí, el primer és que hi haurà alguns col·legis i centres que faran columnes que sortiran des de diferents punts, com és el Miracle i que anirà agafant altres centres com Saavedra, Pau del Clos, unirà...
També al PACS, o sigui, que farem diferents columnes, també des del César Agust i l'Escola de Tarragona, i arribarem a les 6 allà a la Imperial. I no res, acabarem a la plaça allà a Cinder d'Aguer. Són columnes que són compartides de personal educatiu i famílies, i animem a tothom que participi. Si tenen samarretes groves, doncs que se la fiquin, que és una mica el color que ja s'ha instaurat des de fa molts anys a l'educació pública.
i no res, esperem que vingui molta gent. Jo m'agradaria dir una cosa del tema de les ràtios, perquè potser hi ha molta gent que no ho entén, perquè nosaltres demanem des de personal educatiu baixada de ràtios, i ara l'administració surt amb una baixada de ràtios. Però això és molt cínic per part seva, perquè tanquen línies, baixen les ràtios a la pública i el que fan és que molta gent veu que el seu fill
no entrarà a l'educació pública i ja agafa com a primera opció fins i tot un centre concertat al costat de casa. Això fa que augmenti aquesta a la preinscripció perquè ells diuen no, no, però és que després ja ajustem amb els valors de la preinscripció. Però clar, juguen amb aquesta por de les famílies de quedar-se sense centre o d'anar a l'últim dels centres públics que poden anar.
Queda clar, i crec que és un detall que calia explicar, perquè sí, és un punt que pot quedar enfosquit, que dius, ai, què passa aquí? Nois, ho hem de deixar aquí? Gràcies per tots els aclariments, que en són molt importants, i en tot cas queda feta la convocatòria. Demà tothom ha de fer cap al final a les 6 a la plaça Imperial Tàrraco, en defensa de l'escola, del model d'escola pública. Moltíssimes gràcies a Carlos Alcalde i Albert Fabregat per atendre'ns.
Molt bé, a vosaltres. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Carles Alcalde, en aquest cas, com a docent del Comte de Rius i l'Albert Fabregat com a representant de Famílies de Primària al Consell Municipal, ens han parlat d'aquesta manifestació convocatòria conjunta de personal educatiu i famílies en pro de la defensa de l'escola pública. De moment ho deixem aquí, bé, de moment i ja. De moment fins demà, perquè arribem al punt de les 11 del matí.
Bon dia, són les 11.