Tarragona Ràdio
Bon dia, som les nou.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio
i la teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, sigueu tots benvinguts i benvingudes al programa d'aquest dilluns.
Arrenquem la setmana, avui ja dia 5 de maig.
Això vol dir que dilluns que ve estarem parlant allà de Tarragona Viva,
perquè ja arrenca també la jornada de reconstrucció històrica romana
en guany dedicada al poble, a la plebs.
Per tant, anirem parlant allà a partir de la setmana vinent
i feran les prèvies també, això a partir del 12.
Venim del cap de setmana de feria d'abril,
i ara, doncs, això, Tarragona Viva a les portes.
Núria Cartanyà, bon dia.
Bon dia, mira, Tom, d'això que deies,
avui ara mateix estaves borrant correus del Dixilan.
És que és un no parar.
No parar, no parar, sí, sí.
I està bé.
Anem a...
Mira-te, però tenim llum, eh, que ja és molt, eh,
que avui ja fa set dies de la gran apagada,
i ja en parlarem d'aquí una estona ara, us ho expliquem.
Abrigo Rius, bon dia.
Bon dia, Pep.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, esperat a les 12.33, perquè la història, eh.
A les 12.33 avui estarem mirant tots el rellotge,
a veure què passa, que no es torni a apagar tot, una setmana després.
Perfecte, però ja tenim ràdius a piles.
Ah, això sí.
I llenterles.
Està tothom preparat ja.
Estem preparadíssims.
El kit, tenim el kit.
El kit.
El kit.
El kit camper.
El kit.
Escolteu una cosa, que avui, mira, en parlarem, eh,
una setmana després de tot plegat, en parlarem,
perquè, mira, és que tinc la imatge, em recordo,
aquí fora a l'exterior,
de la gent mirant el telèfon mòbil
i intentant contactar amb la família,
amb els amics, amb els coneguts,
allò està desconnectat del tot,
i me'n recordo que una senyora
ens va preguntar si anaven als mòbils
per poder fer una trucada a familiars,
que no podia trucar, no podia comunicar-se,
i es va preguntar,
no, no, i el meu tampoc va.
Però en canvi, hi havia gent a qui sí que li anaven?
Però molt pocs, eh?
Durant una estona, sí.
Al principi, van funcionar una feina.
Intermitències, eh, una cosa de...
Bé, avui en parlarem, eh,
ho farem des del punt de vista psicològic.
Per allà tenim aquí els estudis,
el Jordi Tous,
el delegador de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia,
i explicarem això, set dies després,
què significa, doncs, estar desconnectat del tot
des del punt de vista mental, eh?
És a dir, perquè per una banda és bo,
perquè estàs desconnectat,
però per l'altra, clar,
no pots fer allò que voldries fer en condicions normals.
En parlarem de quina estona amb ell.
No serà per l'únic expert del dia, no?
Què m'ho explica?
Doncs no, perquè, de fet,
seguirem analitzant la situació de la gran apagada
amb el Josep Maria Arauzo,
que és catedràtic del Departament d'Economia.
Ella ens explicarà una cosa tan curiosa com...
com ho podem fer
per evitar pagar
o dependre tant de la tecnologia
a l'hora de fer les compres,
a l'hora d'utilitzar els diners,
allò que tothom ara té el seu raconet,
arran de la setmana passada,
tothom té el seu raconet de diners,
per si de cas,
perquè ens vam trobar que només podíem pagar en efectiu,
i normalment anem tots amb targeta.
Sota el dit.
Sota el dit, no?
Sí.
A la Rochola, sota el dit, no?
Sí.
Sembla que no és fàcil tornar els diners físics, eh?
Que el sistema ja està muntat
de manera que sigui molt digital.
Perquè ja no haguem de fer servir.
Sí, sí.
A veure què passarà.
Doncs en part davant veiem la Jora Maria Arauzo
de l'Universitat de Rovira i Virgili.
Farem tertúlia, Miquel, també avui, evidentment.
Sí, el nàstic perdia ahir a Andorra,
un a zero per la mínima,
porta tres mesos sense guanyar fora de casa,
i farem tertúlia amb el José Luis Martín,
amb el Juan Carlos Floría
i amb el Lluís Pagés,
amb el company Joan Andreu Pérez.
I a la segona part del programa,
a les de del matí,
en treballarem la diputada per Tarragona del PSC,
Baye Meillado.
Doncs sí, perquè aquesta setmana al Congrés
han de passar coses a Madrid,
i entre elles, evidentment,
el tema de l'apagada que està sobre la taula,
de no sabem encara, set dies després,
què és el que va fallar,
no se sap, de fet,
i des del govern s'insta, doncs,
al rigor tècnic,
i per tant, no és possible el seu moment
i se sàpiguen exactament les causes explicar-ho.
Avui en parlem amb ell,
en Baye Meillado,
també la setmana que ha de passar pel Congrés
la reducció de la jornada laboral.
Sabeu que aquestes famoses 37,5 hores setmanals,
doncs també en parlarem d'això
i, evidentment,
de projectes tarragonins
que passen pel Congrés
i que en tenim uns quants
que avui comentarem amb ell,
en Baye Meillado.
Doble a punt cultural
per anar tancant el programa.
Per una banda,
farem història
presentant-vos una associació
que nosaltres acabem de conèixer,
l'Associació Experiències i Històries Culturals.
Ells organitzen un cicle de conferències
el que anomenen
l'Espai Massònic de Tarragona.
I en aquest cas,
aquest divendres,
la xerrada va sobre l'antiga Grècia,
però fan moltes altres coses, eh?
I després dins hi ha
l'Espai del què fem,
una proposta
que ens durà aquest dijous.
Al Centre Cultural de l'antic Ajuntament
arribarà Zona Drama,
ja sabeu,
una representació,
una lectura dramatitzada
en què es llegirà la peça de teatre
Qui en cremarà la casa de Joan Cavallé?
El Joan Cavallé,
que des que s'ha jubilat,
té més feina que mai.
Són passats.
I a la Pindó de Salut
parlarem sobre
com aprofitar
els avantatges saludables
del sol
i, al revés,
com protegir-nos
sobre els efectes adversos
amb Natàlia Borges,
vocal de Dermofarmàcia
del Col·legi Oficial
de Farmacèutics de Tarragona.
Doncs mira el sol,
que amb una quart d'hora al dia
n'hi ha prou, eh?
Per tenir prou vitamina,
vitamina D.
Ah, sí?
Mira.
D no,
és la D no,
del sol.
I una llauna de sardines,
també,
va molt bé.
Però una llauna de sardines
al sol?
No,
menjar-te.
Vale, vale.
És que ara m'hi ha imaginat allò,
el sol amb una llauna de sardines
a la mà.
Mira, 15 minuts cada dia
a prendre el sol
i una llauna de sardines a la setmana
i ja tens vitamina D.
La llauna de sardines
és supernecessària
pel kit d'emergència.
Ja està, ja està.
La ràdio Piles,
la llanterna
i la llauna de sardines.
Doncs molt bé,
així arrenca el programa
amb jo,
Maria Bertrana,
els controls tècnics,
avui Mauri Ferner,
de la televisió audiovisual,
també tenim per aquí
el Lluís Comas,
el Joan Andreu Pérez,
el Gbd Gisper,
les veus que ja heu sentit,
tot l'equip del programa,
i avui amb una píndola
que ens fa molta il·lusió
perquè és un homenatge
a un gran home de mar
del Serrallo.
Companys i companyes,
gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
I avui deixem
la píndola
de la Carla Pomaral,
companya periodista
del diari Terrona,
l'he agregat moltíssimament
perquè li vam demanar ahir
el companya de productor
ahir a última hora
en extremis
perquè clar,
ens va deixar el Josep Papió,
el Pepito L'Hospitalero,
més conegut com a Pepito L'Hospitalero,
on deixava dissabte
un veí del Serrallo
d'aquells que si no existís
l'haurien d'inventar
i que...
Pescador és als nou anys,
ja pràcticament.
Una icona,
el Serrallo,
un mite.
Ell va ser també
el protagonista
del...
un dels protagonistes
indiscutibles
del programa Foraster
que sentirem un fragment.
La píndola avui
d'opinió
de la Carla Pomaral,
del diari.
Espineta
amb Tarragonins,
la veu de Tarragona.
El barri mariner
del Serrallo
Estadol.
El passat dissabte
va morir
Josep Papió
Perginas,
més conegut
com Pepito L'Hospitalero,
un símbol
del barri mariner
de la ciutat.
Tenia 90 anys.
Josep Papió
va néixer
al carrer Espinac
del Serrallo,
on va passar
tota la seva vida.
Era pescador
de professió
i sempre va estar
molt vinculat
al Club Nàutic
de Tarragona,
entitat
a la que va treballar
el seu pare
i que li va ensenyar
a navegar
durant la seva joventut.
Era conegut
com a Pepito L'Hospitalero
perquè el seu pare
havia nascut
a l'Hospitalet
de l'Infant.
Papió
sempre havia sigut
molt esquimat
pel barri
i fa pocs anys
va ser un dels protagonistes
indiscutibles
del programa
de TV3
El Foraster,
on ens va ensenyar
el seu amor
per una petita embarcació
amarrada al moll de costa.
La barca,
on el protagonista
passava hores i hores,
es deia Serafí
i la vam anar
a construir
el seu pare
l'any 1956.
Aquest petit tros
de cel
era la demostració
de la pesca
més tradicional
que encara
queda en el barri.
Papió
simbolitzava això
que ara tant
reivindiquem
els serraiencs,
la vida relacionada
amb la mar,
la mar com a motor
de vida
i com a manera
d'afrontar
les penes
i també
les alegries.
És aquest tipus
d'home del Serrallo.
A l'ombra
normalment
de les seves dones,
dones amb caràcter
i fortes,
quan queden vidus,
s'omplen de força
i d'energia
i les honren.
Apenen a fer menjar,
rentar-se de roba,
ser independents.
En el cas de Papió,
sempre va traient
la múrdua incondicional
dels seus tres fills,
en Josep,
en Jaume
i en Javier.
Papió no sortia
del Serrallo.
El barri
era la seva vida.
Cada dia
feia una visita
a la coferia
de pescadors,
on rebia les barques
i les ajudava a amarrar.
Mantenia
una relació
tipus fraternal
amb els pescadors.
Es que quedem aquí,
d'una manera o altra,
tenim l'obligació
de seguir mantenint viva
aquesta flama de la pesca,
d'un sector primari
que cada vegada
està més en perill
i que gràcies a ell
i a d'altres,
al món de la pesca,
hem tingut la sort
de conèixer homes
com en Papito
l'Hospitalero.
Les carrers del barri
et trobaran a faltar.
Fins sempre, Papito.
El mar,
amb una barca
i un pescador.
Així va néixer
el Serrallo
i així m'acomiado d'ell.
En els ulls
d'en Josep
hi veig els reflex
de les generacions
de pescadors
que han donat vida
al barri.
Un barri i una gent
que lluita cada dia
per mantenir viva
la seva memòria.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
Doncs n'acordim el programa
i avui
setmana vista
després
de la gran apagada
d'ara
fa set dies.
Del dilluns a passat
que segur que tots
recordeu què fèieu
en aquell moment
com va marxar la llum
i tot el que va venir després.
Avui en volem parlar
d'aquí no se n'en parlarem
des del punt de vista
econòmic
del fet
de no poder utilitzar
telèfons mòbils
o targetes
que va significar
no portar efectiu
en definitiva
a sobre
però també hi ha
un altre preu
que van pagar
tots plegats
que és el preu
psicològic
d'aquesta desconexió
i situació també
de com la vivim
des del punt de vista
de la psicologia
d'una emergència
també ho podem explicar.
Ho fem en conversa
amb el de Gala
de la Facultat de Ciències
de Educació i Psicologia
amb Jordi Tos
que ens acompanya als estudis.
Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Fa set dies.
De fet,
no sabem què va passar encara.
No hi ha cap
cap causa
encara
comprovada.
Aquesta és l'incertesa.
Aquesta és
el gran problema
que tenim ara
en aquell moment.
el tindre informació.
El tema de la informació
també és important
quan estàs
en aquesta situació
d'ara fa set dies
perquè,
i ho dèiem abans,
veiem molta gent
com a perduda
que no sabia com fer
per connectar,
contactar amb els familiars,
amb els amics,
amb els fills.
No,
normalment
als psicòlegs socials
sempre diem
que estem en una situació
que creiem que
tot ho tenim controlat,
tot ho tenim
mitjanament
a l'abast
i no ens en donem
compte de les mancances
quan es donen
situacions crítiques.
En aquest cas,
és una situació crítica
on bàsicament
el que hi havia
era un desgavell general,
per dir-ho d'alguna manera,
i on
no ens havien explicat
ni tenim a vegades
aquell patró
de resposta
davant d'aquestes situacions.
A veure si se'ns va
la llum de casa
tenim molt clar
quin és el patró
de resposta,
però quan es dona això,
és allò que deien
anys darrere,
és d'ells,
és culpa d'ells,
no és culpa nostra.
I clar,
aquest d'ells
realment va ser
un d'ells
bastant important.
Llavors aquí,
clar,
la gent comença
a dubtar
què faig en aquest moment.
Nosaltres precisament
a la facultat
estem acostumats
en els plans
d'emergència,
amb els simulacres,
amb el servei
de prevenció de riscos,
doncs ho tenim
bastant clar,
les primeres coses
mateix com si hagués
una emergència,
però teníem una previsió
com a centre.
Què passa en el moment
en què la gent
es fora i diu
bueno,
jo m'aniria a buscar
a ma fill,
jo m'aniria a buscar
a ma fill al col·legi,
jo potser que me'n vagi a casa
i no hi hauria de dir
perdona,
si la situació
està com està
potser que al millor
lloc estàs aquí.
A més a més tenim
un pla
secte
d'emergències
en aquesta zona
que ens explica
moltes d'aquestes coses
i malgrat això
sembla que la població general
no li hagi arribat
o no tingui clar
què fer amb aquestes situacions.
Són llocs segurs,
tant les universitats,
les escoles,
les aules,
sempre és que
quan parlem de confinament
es parla d'això,
de no anar a buscar ningú
perquè estan segurs
allà on són,
que seria un missatge,
però a la gent li costa.
Amb un estudi
que van fer
el Gabin El Ceres,
el Santi Ariste,
ja fa uns anys
sobre el funcionament,
se li deia
tu saps com funciona
el pla d'emergència?
Sí,
saps el que s'ha de fer?
Sí,
i davant d'aquesta situació
què faries?
Aniria a buscar el nen
a l'escola
o aniria a casa
o em preocuparia
abans de conèixer
o de tenir informació
sobre el que fer.
Tenim aquesta petita
instint
com a espècie
quan estem així
en societat
i quan estem en comunitat.
Anem com a perduts,
no?
Sí,
anem fent
el que fan els altres
imitant
i si un se'n va
a buscar un nen
a l'escola
doncs hi anirem tots.
No sabem una miqueta
per què ho fem
però a vegades
aquesta és la situació,
un tema d'imitació social,
de contagi social
en aquestes situacions.
I quan la situació
és una situació nova
doncs evidentment
si no tens repertoris
fas i imites
molt el repertori
de les persones
que tens al voltant.
Clar,
que ja pensava molt
en persones grans
o no grans
que haguessin pogut
quedar atrapades
als ascensors
que va passar.
Clar,
l'angoixa d'estar allà dins
sense poder comunicar-te
amb l'exterior,
no?
Això també és un...
L'altre element important
aquí va ser
el sistema de comunicacions
que ja tenim clar
que és el telefon mòbil,
el nostre telefon mòbil
en el moment
en què desapareix.
I això de l'ascensor
és broma
però gairebé
em va anar
d'un segon
de quedar-me jo
tancat dins de l'ascensor.
El que passa és que
vaig parlar amb un estudiant
i no vaig agafar l'ascensor
en el moment
que apreto l'ascensor
ja s'havia parat.
Però ha de ser angoixant
perquè és que tampoc
tens aquell mitjà
de comunicació
per poder
fer front
a dir
que estàs tancat
dins d'un ascensor.
Hi ha una part
del nostre cervell
que és la que
en diem
el cervell reptilià
que quan hi ha
una situació d'aquestes
ens diu
que fugim,
que marxem,
que no ens quedem quiet,
que marxem.
Anem en direcció contrària
de l'emergència.
Hi ha un tema
que bàsicament
en les situacions crítiques
el que genera
és una situació
d'angoixa,
d'estrès
i tu el que fas primer
és mirar a veure
si tens algun repertori,
si saps què es fes
i si has passat
per una situació abans.
Si no es passa
per aquella situació abans
llavors és quan
comencem a improvisar
i una de les solucions
més fàcils
és evidentment
la fugida,
la resposta
sempre deien
dels primers
habitants de la terra
que van veure
els seus
depredadors,
a millor
salvaguarda
per l'espècie
era fumar el camp.
Llavors això
ho portem encara
en el nostre
en el nostre
repertori d'aprenentatges.
Llavors, clar,
és una situació nova,
desconeguda.
On està la gestió?
Doncs la gestió
que tingui repertori
de com fer-ho
i de poder fer
també
tenir informació
de què fer
o en la mateixa
situació
de la catàstrofe.
En aquest cas
era molt difícil
saber què havia passat
però estigui en una pauta
no tant
del què ha passat
sinó del què he de fer.
En aquests casos
més val explicar
el que sigui
però explicar alguna cosa
que no explica res, no?
Sí, si s'esbuig.
I que és informació, no?
Vosaltres
en aquest àmbit de comunicació
ho teniu molt clar
quan una situació
d'emergència o de risc
i ens queda molt clar
que qualsevol informació
a vegades
no tant de com s'ha produït
sinó de què he de fer
en aquell moment.
Doncs vés aquí,
vés allà,
més imperatiu.
Set dies després
pot ser que encara
ho estigui tocat
per allò que es va viure
fa set dies?
És a dir...
Les reaccions
que es van produir
dels kits d'emergència
i de les espelmes
i d'anar
als supermercats
implica
un patró de desadaptació
que en pandèmia
ja es va veure
i que possiblement
tenia
una durada
més incerta
però en aquest cas
es va repetir
un patró
de realment
d'una resposta
de crisi
que no és precisament
la més adequada
perquè s'ha repetit,
precisament perquè s'ha repetit.
Quan passem
una situació crítica
n'aprendrem,
no n'hem après.
És a dir, continuem
demostrant aquest tipus
de patrons de conducta
que són totalment inadaptats.
Què hauríem d'aprendre
d'un dia
com el d'ara fa set dies?
Què n'hem d'aprendre
des del punt de vista psicològic?
Primer, jo crec que
les autoritats
i la gent que té
la possibilitat
de donar
informació
i formació
crec que s'han de
refrescar
molts d'aquests plans
d'emergència
i si no n'hi ha
se n'han d'intentar
crear
en un ABC
com això,
com la llanterna,
la ràdio
i l'aigua
doncs
amb tres patrons
de resposta.
El primer patron
de resposta
estiga't
en un entorn segur,
intenta comunicar
i, per dir-ho d'alguna manera,
espera que et diguin
el que has de fer.
Jo crec que
aquestes tres ordres
feren molt fàcils.
Què passa?
Doncs entra aquí
la part emocional,
és que meus fills
que els passarà a l'escola,
és que la meva àvia
sol al poble
i ves a saber
què passarà
i entre tots aquests elements
que comencen a modificar
aquest patró de conducta.
però, des de gent més tècnica
i els psicòlegs,
evidentment,
a l'àmbit de l'emergència,
creiem que a vegades
tenir un repertori de conducta
et pot salvar.
Inclús d'estar en situacions
de més crisi
o de més risc
del que puguis estar.
La primera impressió
era que havia marxat
el llum de l'escala
o de l'edifici
i al cap dels minuts
es anava confirmant
que era una cosa
més de general.
Clar, és que parlem
d'una vegada
que va ser molt gran.
I ja els que estem
en visió directa
del que és
el podígon patroquímic
encara va espantar més
tot el tema
fins que
nosaltres vam poder
mantenir una miqueta
una xarxa
entre uns quants
de gans i de ganes
de línia WhatsApp
via WhatsApp
que ens van informar
que era realment
una sortida d'emergència
davant de processos
que estaven
en el podígon patroquímic.
Però, clar,
això ens en vam assabentar
uns quants.
Però és aquestes idees
i després un mitjà
de comunicació
en aquest cas
tots els aparells
electrònics
que depenen
de repetidors
de senyals
de wifi
tot que hi ha hagut
és un dels elements
també que va generar
molt més pànic
en una situació
que possiblement
podia estar gestionada
amb possibilitat
de tindre
aquests canals
d'informació.
I es van suspendre
classes a la universitat
per tal, imagino que tocarà
recuperar el que es pugui, no?
O si no s'ha recuperat ja
de fa una setmana, eh?
Sí, vam aquella tarda
a més a més teníem
l'incident
que la universitat nostra
rep estudiants
de diferents llocs
i que estaven
embrancats
amb tot el que és
el transport
d'un lloc a l'altre
i llavors aquí
també no era
una manera
davant d'aquesta incertesa
de mantenir les classes.
Sí que havien arribat
alguns estudiants,
altres
estaven avisant
com podien
que estaven pel camí
i altres senzillament
ja se'ls va dir
que no cabia
que vinguessin.
Que vinguessin, eh?
Sí, sí.
Parlem amb en Jordi Tous,
de la Facultat de Ciències
de la Facultat de Psicologia
com està per cert
la facultat
la futura.
Sí, sí.
La tenia.
La vida entesa.
Profiteu, aprofiteu, aprofiteu.
Avui sentia molt reto
que es parlava
del Campus Catalunya
que hi haurà obres
i també el nom.
No, a nosaltres
va ser un repte
molt important
engegar aquestes obres
jo crec que també
com a centre
que és el més gran
en número d'estudiants
en número de professorat
haver de marxar
haver-nos de reubicar
en els campus
haver de continuar
l'activitat docent presencial
que era també
un dels grans.
Era un repte, eh?
Era un repte
perquè era molt fàcil
d'anem a
tornem a la virtualitat
i després
ha estat una resposta
molt bona
per part de professorat
estudiantat
i tot el personal
que tenim
de suport
i administratiu
que realment
és un encant
treballar amb ells.
L'obra,
veus si estava despistant,
l'obra està
com diuen allò
en els terminis
en les fases dels terminis
està funcionant bé
ja s'estan tapant
cobertes
han hagut de refer
totes les cobertes
tots els sostres
totes les façanes
i ara començar ja
la part més visible
quan començaran a posar ja
tot el que són
les façanes
i muntar
tot el que són
la tabicaria
més que la tabicaria
els mobles interiors
i el munt de gent
ara treballant
realment ara
s'ha agafat aquella fase crítica
d'accederar-ho
i creiem
que amb el temps
no podem dir
que el segon semestre
de l'any que ve
serà potser
molt precipitat
entrar-hi
però aquest curs vinent
el farem
en aquestes condicions
que ja hem engegat
i l'altre curs
ja el faríem
amb la nova facultat.
Amb un auditori nou també
i obert a la ciutadania
que això és molt important
que tindreu aquest auditori
un renovat
al mateix lloc
però renovat
un port exterior
l'espai
era un espai molt maco
era un auditori
desconegut
d'una capacitat
de 500 persones
a Tarragona
en manquen molts
d'espais d'aquestos
perquè realment
pel volum
de població que som
i es va creure
convenient
aprofitar
aquella obra
per fer-hi
per donar-hi
aquesta
utilitat pública
es pot obrir
sense necessitat
d'obrir la facultat
i es pot destinar
també
a un espai
exterior que hi haurà
per poder fer
alguna celebració
després de congressos
després d'activitats
en un entorn
més agradable
que a vegades
entorns que ens posem
que són més de ciment
mil i pico estudiants
te diu
més o menys
pobres mil
anem més amunt
anem més amunt
anem a uns 2.400 estudiants
som la facultat més gran
hi ha trampes
perquè tenim dos màsters
professionalitzadors
que són els de la formació
de professorat de secundària
i el màster
de psicologia general
sanitària
que són màsters
professionalitzadors
i per tant tenim
un nombre
molt elevat
d'estudiants
de màster
però també tenim
molts estudiants
de grau
perquè els graus
d'educació
de psicologia
sobretot de psicologia
i psicologia tenim
una demanda molt elevada
però també pedagogia
i educació social
són molt demandats
per la societat
a més a més
hi ha una època
de relleu
dels docents
de les escoles
i llavors
tenim
cada any ple
i evidentment
haver de reubicar places
en altres centres
perquè estem omplint
Jordi Tous
gràcies per acompanyar-nos
digue'ns una frase
per recordar
per si torna a passar
jo et toco fusta
espero que no
per si torna a marxar
la llum
quina és la frase
que ens hem de repetir
mentalment
allò per no patir
bàsicament
alguns ho ha de solucionar
les coses
i creiem
que aquí
un dels elements importants
és tenir informació
i creure aquesta informació mínima
tindre aquest patró
de conducta
de dir
bueno què faig
doncs m'estic
espero
primer
se la guardo
la meva integritat física
això primer que res
segon
tracto de veure
i de tenir informació
de si s'ha de fer
alguna cosa més
del que he fet fins ara
i tercer
doncs si cal ajudar
o fer algun suport
faig algun suport
i si no
m'estic sense fer res
esperant que m'avisi
gràcies Jordi Tous
a la Facultat de Ciència
d'Educació i Psicologia
gràcies per acompanyar-nos
que vagi molt bé
i seguim en contacte
esperem no veure'ns per aquest tema
exacte
per les obres
i perquè van bé les obres
ja en parlarem
perquè aquest tema
sobretot és una miqueta complex
gràcies
Jordi Tous
fem el segon tema
també parlant
de les conseqüències
d'ara fa set dies
de la pagada
amb una altra catedràtica
amb en Josep Maria Arauzo
parlant des del punt de vista
però econòmic
La veu de Tarragona
camí cap als 40
Ei, què et sembla
si sortim a fer el vermut
i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de Salou
ja obert
La veritat és que
ens vindria bé
desconnectar una mica
i què fan?
M'han dit
que tenen unes paelles
boníssimes i tapes
per compartir
una mica de tot
vaja
i a peu de platja
Oh
segur que fan còctels també
Sí, sí
ho he vist a Instagram
Ens imagines
estirats a la hamaca
caipirinha a la mà?
És genial
No diguis res més
Truca-hi ja
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blau Mar
Informació i reserva
654-77-41-16
Moll de Costa
La Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Dina i passeja
Parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia marinera
del Serrallo
Més informació
a portarragona.cat
Benvolgut expert
en construccions
i reformes
A Obramat
no podem saber
si abans de començar
una reforma
hauràs de canviar
les canonades
de la casa
o la instal·lació elèctrica
però sí que tenim
més de 20.000 productes
amb un estoc
de magatzem
sempre disponible
perquè puguis escollir-ne
la quantitat
que necessitis
i quan els necessitis
on compren els professionals
Obramat
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Sesselades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
La veu de Tarragona
Camí cap als 40
Doncs també
volem parlar
en aquesta jornada
com dèiem
pràcticament
una setmana després
de la grana pagada
amb el catedràtic
del Departament d'Economia
expert també
en economia regional
economia industrial
i geografia econòmica
amb el Josep Maria Arauzo
Josep Maria Arauzo
molt bon dia
Hola bon dia
Parlem set dies després
de la grana pagada
i de fet
jo crec que encara
molta gent recorda
evidentment
no tenir llum
i tot el que implica
però també
la desconexió
és a molts punts de vista
un d'ells
no tenir telèfon
per poder comunicar-se
o no tenir targetes
per poder apagar
evidentment
amb efectiu
que és una cosa
força insòlita
avui dia
Sí
és molt insòlita
perquè hem passat
cap a un món digital
ignorant el món real
el món de l'economia real
i dels diners reals
i dels diners reals
en líquid
i això
doncs clar
fa que quan
les condicions
tecnològiques
que sostenen
aquest món digital
fallen
com va ser el cas
durant la pagada
doncs tot cau
i ens trobem
doncs que no podem
pràcticament
vaja
fer les coses
habituals
que fem
en el dia a dia
Imagino que si
ara mateix
tots
anéssim a treure
diners en efectiu
tindríem un problema
també
Sí
és evident
perquè els bancs
és a dir
no donen cobertura
al 100%
als dipòsits
que tenen
els seus clients
per tant
el que està clar
és que no
no podem
tornar
cap enrere
un món
plenament
físic
i d'alguna forma
hem d'aprendre
a viure
en un món
que té
una component
virtual
però també
té una component
física
com a matura
de seguretat
si més no
Imagino que molts
veient el que es va viure
ara fa just una setmana
procuraran
almenys
portar
algú d'afectiu
a sobre
que no està
gens malament
no portar
sempre
algú d'afectiu
a sobre
Sí
de fet
tots ens havíem
molt bona
o una part
important
de la població
ens havíem
acostumat
a pràcticament
no portar
efectiu
a sobre
i en un context
com aquest
en què
per exemple
no pots
accedir
a un queixer
perquè ni el llum
i per tant
no funciona
i no tens
efectiu
doncs simplement
no pots fer
cap mena
de pagament
hi ha països
del món
que és cert
que han avançat
molt
cap a aquesta
desconexió
del món físic
sense efectiu
com ara
sobretot Corea del Sud
i sobretot
un cas
que ens és
més a prop
el cas
de Suècia
a Suècia
tu pots viure
perfectament
sense portar
ni una corona
sueca
a la butxaca
el que passa
és que
en cap cas
han suprimit
del tot
aquest diner físic
justament
aquest efectiu
perquè hi ha uns riscos
que ara per ara
no estan resolts
és un debat obert
això
és a dir
anem cap aquí
cap al model
de Suècia
anem cap al model
de Suècia
però
clar
el problema
és que
el model de Suècia
demana moltes coses
que aquí encara
no tenim
al marge
evidentment
una estabilitat
diguem-ne
del subministrament
elèctric
això va ser
un cas puntual
però és evident
que es pot tornar
a repetir
perquè es va demostrar
que el sistema
té vulnerabilitats
aquí
el model
Suècia
té problemes
per exemple
té problemes
en termes
d'exclusió
financera
perquè
no tothom
porta un
un smartphone
a la butxaca
amb la targeta
dins
on tothom
és capaç
de fer pagaments
virtuals
o té la competència
digital
o l'educació
per fer-ho
pensem en gent
gran
per exemple
o pensem també
en gent
que sí
té la formació
el perfil
però viuen
en àrees
rurals
amb molt mala
cobertura
per tant
tots aquests
col·lectius
que o no tenen
competències
digitals
o la xarxa
no els permet
exercir-les
quedarien fora
del sistema
de pagaments
amb un model
Suècia
al 100%
cosa que tampoc
no és gaire
raonable
hi ha altres
problemes
per exemple
tot el que fa referència
a dependència
tecnològica
o sobretot
també
hi ha problemes
en termes
de
quan parlem
d'un pagament
en efectiu
aquest seria
un avantatge
del món virtual
o inconvenient
de ben com es midi
tot és traçable
el que jo pago
el que jo compro
tot queda registrat
quan paguem
perdó
amb un pagament
digital
en un pagament
en efectiu
no
desapareix
i això
hi ha avantatge
i hi té inconvenients
depèn de l'ús
que en fem
evidentment
i depèn també
de la procedència
d'aquest efectiu
aquest seria
un altre debat
no?
si esclar
en termes
diguem-ne
de control
de la ciberdelinqüència
o del control
dels moviments
de capital
en negre
evidentment
que
els sistemes
de pagament
virtual
són més
eficients
en aquest sentit
que no pas
aquells sistemes
de pagament
que es basen
en l'efectiu
i que evidentment
aquí n'hi ha
cap mena
de rastre
i els diners
apareixen
i desapareixen
sense que puguem
traçar-los
de cap manera
hi ha una factura
que encara no
coneixem
que és la factura
del que haurà costat
a nivell global
aquesta pagada
general
de dilluns passat
de fet
no coneixem encara
ni les causes
de la pagada
7 dies després
però
de lliçons
des del punt de vista
de l'economia
quines se n'extreuen
més enllà
d'això que hem comentat
bé la factura
no la coneixem
segurament no la coneixerem
mai perquè és molt difícil
de calcular
l'altre dia
sortia
responsable
del govern central
donant una xifra
de pèrdues
aproximades
d'uns
1.600 milions
d'euros
a tot l'estat
d'acord amb aquesta xifra
tenint en compte
el pes de l'economia
de Catalunya
en el conjunt
de l'estat
d'aquests
1.600 milions
d'euros
diguem-ne
uns 400
es podrien
atribuir
a Catalunya
en un càlcul
molt
molt ràpid
i molt poc
precís
aquesta xifra
no és
inversemblant
si tenim en compte
que a Catalunya
en un dia
elaborable
estàndard
el PIB
és d'uns
aproximadament
1.100 milions
d'euros
per tant
considerar
unes pèrdues
o un impacte
de 400 milions
sobre
un PIB
de 1.100 milions
seria una xifra
relativament raonable
aquí tenim
també
tota la indústria
petroquímica
que va fer
parada
no programada
vam veure
també
l'estorge
cremant producte
però un dia
sense produir
també
sense produir
i cremant producte
sí
aquí cal diferenciar
que l'impacte
és molt asimètric
entre sectors
és a dir
una cosa
és com dieu
un dia
sense produir
que és un dia
en què no factures
per què no produeixes
per què no vens
això és una cosa
és el cas
diguem-ne
tots aquells establiments
que pel motiu que sigui
aquell dia van haver de tancar
després de migdia
i es va acabar
la jornada laboral
en aquell moment
una altra cosa
molt més greu
el cas de la petroquímica
i de la gran majoria
d'activitats industrials
però en el cas
de la petroquímica
de forma més evident
és que
a més a més
de no produir
cal afegir
el cost
d'estar en condicions
de produir
a partir del moment
en què s'estableix
el subministrament elèctric
amb el que això implica
de calibrar maquinàries
de cremar
tot el que es va haver de cremar
per un motiu
de seguretat
durant hores
aquell dilluns
28 d'abril
i per tant
en el cas
de la petroquímica
sí que
la incidència
és molt més gran
que en altres sectors
perquè
hi ha altres sectors
on és possible
que a partir de l'endemà
recupereixin en vendes
allò que no vam facturar
dilluns
però en canvi
hi ha una activitat
que desapareix
i que et suposa
un cost addicional
que és el cas
de la petroquímica
en particular
i de l'indústria
en general
Parlem amb en Josep Maria Arauzó
catedràtic
del Departament d'Economia
de la Universitat
Rovira i Virgili
doncs això
set dies després
de la gran apagada
i ens va cridar
molt l'atenció
de fer moltes coses
d'aquell dia
però una d'elles
per exemple
que en els llocs
on va anar arribant
la llum
l'electricitat
és si hi havia benzineres
evidentment hi havia cues
per repostar
però feien prepagament
és a dir primer havies d'apagar una targeta
i si el pagament era efectiu
llavors podies repostar
ho dic també
per explicar una mica
la complexitat
dels pagaments digitals
que no és només tenir llum
és tenir connexió
és tenir llum
és tenir connexió
hi ha mecanismes
per poder
per poder solucionar això
però no són a la base
de moltes empreses
i per tant
és evident
que en un context així
la prevenció
per part de les empreses
en aquest cas
benzineres
és lògica
no subministraràs un producte
sinó
realment
has pogut comprovar
que hi ha una capacitat
de cobrar-lo
i en aquest cas
si això
ve a demostrar
doncs aquestes
no diria febleses
però sí riscos
del món digital
que demana
unes condicions
de qualitat
en el subministrament
del servei
que no sempre són òptimes
però vaja
de fet
és que
hem canviat
tots molt de pressa
jo recordo
fa molts i molts anys
on quan es pagava
amb una targeta
visa
les botigues
això ho ha vist
en alguns establiments
havien de comprovar
amb una mena
de llibres
si aquella
si aquella targeta
realment
es podia fer servir
o no
per tant
quan simplement
un sistema nou
això té uns
té uns inconvenients
i en qualsevol cas
sobretot
si és un sistema
que depèn
com en aquest cas
d'aquest subministrament
elèctric
i ara
doncs
està completament
normalitzat
de pagar amb targeta
però també
durant molt de temps
si pagaves
segons quin import
amb targeta
mirava malament
o no podies pagar
directament
aquí
a Europa és diferent
però aquí
això passava
sí
de fet
de fet
la introducció
de la targeta
primer va començar
per unes despeses
més elevades
després van haver-hi
fa 20-25 anys
intents fallits
com ara
la targeta
monedit
en aquell moment
de la caixa
que era una targeta
per aquelles petites compres
del dia a dia
com un cafè
com una barra de pa
i allò no va funcionar
perquè la gent
no estava acostumada
a utilitzar una targeta
per pagaments
diguem-ne
de petits imports
això canvia
i això es dispara
completament
amb la introducció
dels smartphones
i quan la gent hi ha
directament
ni treu una targeta
sinó que treu el mòbil
o el rellotge
i llavors
doncs
pràcticament
ja és que
fins i tot
la targeta
perd la virtualitat física
perquè pot estar
perfectament
dintre d'un telèfon
i no existien
de forma física
targetes
que evidentment
no van s'abrir
per res
ara fa una setmana
com tampoc
els telèfons mòbils
que no anaven
depenent de la companyia
però vaja
majoritàriament
la bona part del dia
doncs
totalment desconnectats
i en una ciutat
desconnectada
també
menys en aquella jornada
hi ha també
una vessant
positiva
que és això
precisament
la desconexió mental
que això
n'hem parlat
també
l'anterior entrevista
del fet
de no estar pendent
d'inputs
que això és una altra
història també
sí
la desconexió mental
és important
sobretot en un entorn
d'hiperconnectivitat
el problema
és quan
des de l'administració pública
se seguien utilitzant
els mitjans digitals
per comunicar-se
amb una població
que majoritàriament
no podia accedir
a aquestes comunicacions
és a dir
no serveix de gaire
si les informacions
des de protecció civil
o des de les diferents
administracions públiques
es feien a través
de xarxes
si la gran majoria
d'usuaris
no tenia accés
en aquestes xarxes
i per tant
també ens hauríem
de la mateixa manera
que ens replantegem
un mecanisme de seguretat
com és
el tenir
alguna cosa
dient efectiu
també des de l'administració pública
s'haurien de plantejar
un mecanisme de seguretat
com és
com comuniquem
amb la ciutadania
quan
aquesta ciutadania
no pot consultar
les xarxes socials
la ràdio a piles
que és el que es va veure
també
sí
és un exemple
d'un instrument
que va demostrar
que és perfectament
vàlid
i que segurament
no serà
durant molt de temps
Josep Maria Arauzo
gràcies una vegada més
per posar-nos
sobre la taula
qüestions derivades
del que vam patir
doncs ara fa just
d'una setmana
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins a la propera
a vosaltres
bon dia
La veu de Tarragona
camí cap als 40
vols estudiar música?
les escoles i conservatoris
de música de la Diputació
a Reus, Tarragona i Tortosa
t'ofereixen una formació musical
a prop de casa
vine a divertir-te
des del primer dia
amb la música
apren i comparteix
en grup
amb el millor ritme
preinscripcions a l'escola
del 22 d'abril
al 19 de maig
per al curs 2025-2026
Atenció Tarragona
llega La Carpa Mágica
un espectáculo cargado
de magia y diversión
para toda la familia
increíbles malabaristas
trapecistas
con el triple salto mortal
el gran marco
y la bicicleta
más pequeña del mundo
canta y baila
con los personajes
de los cuentos infantiles
compra de manera anticipada
con grandes descuentos
en VivaElCirco.com
más magia
más circo
y más diversión
La Carpa Mágica
hasta el 11 de mayo
en Tarragona
El Fórum del Nàstic
La veu de Tarragona
Bon dia
Benvinguts
al
moment
de reflexionar
sobre el nàstic
el moment
de la tertúlia
nàstiquera
avui
ens acompanyen
José Luis Martín
hola bon dia
hola bon dia
hola bon dia
hola buenos días
bon dia
bon dia
és el moment de reflexió
calmat
esperem
perquè ja han passat unes hores
i per tant cal reflexionar
sobre el viscut ahir
a Andorra
derrota
costen molt cares
les errades
en el conjunt
aragoní
ahir una
que va servir a l'Andorra
per marcar l'únic gol del partit
tres punts
i per davant a la clasificació
davant del conjunt
del Nàstic de Tarragona
primera reflexió
la del José Luis Martín
hola bon dia
una altra vegada
què n'has d'analitzar
sobre el partit d'ahí
pues un partit
en el que
no es penalitzaron
las jugadas de ataque
en las cuales
deberíamos haber sacado
mucho más provecho
de las ocasiones
que tuvimos
y por falta
de decisión
por falta
de compromiso
creo yo
pues no se materializaron
y dimos
dimos alas
a una Andorra
que
que realmente
pues
nos lo puso
muy difícil
¿no?
como dijo
nuestro compañero
Santi Palanca
por unas razones
o por otras
unas veces
porque se juega mal
otras veces
porque se juega bien
otras veces
por el árbitro
pero bueno
el caso es de que
por las razones que sean
siempre nos vamos
de vacío
de los estadios
que jugamos fuera
¿no?
una lástima
porque
creo yo
que estas derrotas
sobre todo
en campo contrario
nos están penalizando
nos han penalizado
muchísimo
de las once derrotas
pues quizás
la mitad
de las
de estos partidos
se tenían que ver
que haber sacado adelante
y al final
nos encontramos
con que
esos puntos
nos hacen falta
para tener una tranquilidad
para poder aspirar
más arriba
y
pero no lo tenemos
diferencia del equipo
de un equipo
que juega en casa
a otro que juega fuera
pues es totalmente
abismal
¿no?
yo creo que
el equipo
debería tener
esa
inquietud
esa
esas
esas
esas ganas
en los partidos
que tenemos
fuera
para dar
una
una imagen
más coherente
de lo que queremos
¿no?
Juan Carlos
bueno
yo lo primero
que tengo que decir
es que coincido
con lo que dice
José Luis
y hay que
ser muy
muy
muy realistas
de lo que nos está pasando
¿no?
llevamos toda la campaña
con la misma historia
¿no?
y entonces
yo creo
que esto se tiene
que haber solucionado antes
que se tiene que haber puesto
los medios
para que el equipo
de otra imagen
cuando sale de casa
que luego
las palabras
son muy bonitas
por ejemplo
leo hoy en la prensa
al señor Dani Vidal
que está muy satisfecho
del equipo
que
que nos vamos a levantar
o sea
la misma historia
de cada partido
yo no estoy muy satisfecho
del equipo de ayer
y que nos vamos a levantar
hombre
faltaría más
¿no?
o sea
tenemos una de las mejores
plantillas de la categoría
tenemos un presupuesto
de los más grandes
de la categoría
corrijo
a los compañeros
del diario Tarragona
diciendo que cuando se juega
el León
que la cultura leonesa
tiene un presupuesto
superior
no es verdad
que miren las páginas
de los dos
y sabrán
el presupuesto
que tiene cada uno
nosotros
tenemos bastante más
presupuesto
que la leonesa
o sea
esto es un
un inciso
¿no?
a lo que voy
nos interesa un equipo
que fuera casa de la cara
y yo hay cosas
que no las entiendo
que el Nastic
haga un esfuerzo
económico tremendo
trayendo aquí
a Roberto Torres
para que lo saquemos
media horita
cuando acaba el partido
vamos
apaga y vámonos
Roberto Torres
es un pedazo de jugador
que corre la banda
como nadie
que centra
que pone unos centros
impresionantes
tenemos un cabeceador
allí
que lo hemos tenido
toda la primera parte
esperando un centro
¿me entiendes?
y Roberto Torres
sentado mirando
o sea que
hay cosas que yo no las entiendo
yo no soy entrenador
ni me quiero poner
la medalla de entrenador
pero llevo
muchísimos años
viendo fútbol
y hay cosas que no las entiendo
y las tengo que decir
yo la alineación de ayer
me sobra uno de los dos
o bueno
yo hubiera puesto a Narro
jugando por la izquierda
y a Roberto Torres
por la derecha
para aprovechar el regate
de Narro
que hace un
un buen desborde
uno contra uno
y va a tener a Roberto Torres
con otra opción
meter centros al área
¿no?
bueno
hay cosas que no las entiendo
y luego
que estemos todos satisfechos
y que esperemos
levantarnos el otro día
va
apagámonos
vamos a ser un poco serios
y a dar una imagen
que no estamos dando
durante toda la campaña
¿eh?
y con esto
no quiero ser negativo
espero y deseo
que el Nástic haga el playoff
y espero y deseo
que subamos
a la liga profesional
pero si no cambiamos
la actitud
lo veo muy difícil
amén
Lluís
amén
diga'm
jo
la veritat
es lo mismo
de lo mismo
cada tertúlia
dels dilluns que escolto
o partits que veiem
els de camp de fora
si es veus por la tele
o els escoltes
a través de la ràdio
pues es lo mateix
no cal parlar
abans de començar
quasi que saps el resultat
que el Nástic perderà
vas a la ilusió
van els que desplacen
a la ilusió
d'haver a guanyar el Nástic
al camp de fora
i portem 3 mesos
febrer, març i abril
veurà
i estava a màgia
sense haver una victòria
al camp de fora
una vegada per la pluja
l'altra vegada per l'arbre
és igual
això ja no té reglo
com no té reglo
jo crec que ara
el que tenim que fer
és aixecar el cap
mirar el que queden
3 partits
dos a casa
i un a fora
els de casa
s'estan triant
molt, molt bé
excel·lentament
és una nota excel·lent
ara el de fora
és el que falta
estar suspès
sempre susperem
passar l'examen
i aprovar-lo
aprovar-lo
jo l'aprovo
en 0-1
i ja està
i treu els 9 punts
9 punts
que són els que queden
mirar la classificació
si podem pujar
al tercer
al tercer lloc
el segon
és difícil
perquè entre la Leonessa
i la Pontferradina
es repartiran el primer
i el segon
però almenys el tercer lloc
aconsegueix
que el partit
sempre de tornada
es juguin a casa
es juguin a casa
tens l'avantatge
tens l'avantatge
dels penàltics
que si no hi ha penàltics
i que com estàs
més ben classificat
del quart i el quin
si hi ha empat
a la pròrroga
ja puges cap dalt
i és per això
ara ja
oblidem-se
de lo que ha passat
oblidem-se
ja no té arreglo
això
això és la història
ja
la història del gimnàstic
quan un periodista
faci un llibre
o escriguin les cròniques
serà la història
i avui
queda una història
de 3 partits
3 partits
i que la moneda
caigui de cara
a favor del gimnàstic
doncs va
anem a parlar
d'aquests 3 partits
2 a casa
1 a fora
l'equip
no té garantit
el playoff
després del resultat d'ahir
que l'Andorra
s'hagi situat
per davant
des de la nostra ciutat
què penseu
de venir en compte
dels rivals
que estan endavant
en aquestes 3 últimes jornades
a veure
el domingo
el domingo
tenemos un partido
sábado
perdón
el sábado
contra el
creo que
tots 3
son endisapta
creo
diría
contra el Lugo
que bueno
que se ha complicado
muchísimo
la vida
hasta el punto
de que posiblemente
esta semana
el entrenador
lo va
ya está
ya está fora
bueno
pues
este
a priori
el tercer entrenador
del Lugo este año
Seligrat
no era?
sí
los amigos Seligrat
bueno
pues
supongo
que
vendrá
con un entrenador
nuevo
con
ese plus
que se le suele dar
a los equipos
que cambian
al entrenador
pero bueno
son
anécdotas
el Nastic
tiene que ganar
sí o sí
independientemente
de la clasificación
y del equipo
y de los cambios
que haya ocasionado
en el equipo contrario
y
sumar
lo que yo creo
que es básico
sumar
los nueve
puntos
que están en juego
en este
en este campeonato
para aspirar
a una
a una posición
de
clasificatoria
que te dé
ventaja
no?
yo creo que
con los nueve puntos
tenemos
el tercer puesto
casi
casi asegurado
pero
como mal menor
no?
dependiendo de
los resultados
de
de los otros equipos
una lástima
lo que he dicho antes
que es una lástima
porque en esta situación
que estamos
deberíamos estar
mucho más arriba
no?
si no se hubiera perdido
tantos partidos
sobre todo
algunos que son lamentables
que no quiero entrar
han habido partidos
lamentables
exacto
ahí es donde quiero
pero lamentables
o sea se han perdido
como otros partidos
estaríamos primeros
ahora
es la imagen
o sea ha habido
partidos lamentables
porque por ejemplo
en
en Salamanca
contra
aquel equipo que hay ahora
en Salamanca
unionistas
es que no comparecimos
ahí
no no
no comparecimos
o sea si fuimos a pasear
a Salamanca
y Zamora
y Zamora
Zamora
fuimos a pasear a Zamora
o sea ha habido partidos
lamentables
que el Nastic
ha dado una imagen
lamentable
y luego
el mismo comentario
somos
nos vamos a levantar
vamos a
si no nos
si no caemos
no nos tenemos que levantar
o sea para levantarnos
tenemos que levantar
el domingo anterior
y dar
o el sábado anterior
y dar una imagen
como la que
el público del Nastic
que es el mejor público
que tiene en toda la categoría
no hay afición mejor
que la del Nastic
porque es que es una maravilla
la gente
que va
que vamos
a no estadie
con cualquier cosa
estamos conformes
¿me entiendes?
pues esta afición
se merece que ese equipo
cuando salga afuera
haga las cosas bien esas
¿me entiendes?
y hay cosas que no se entienden
no se entienden
¿me entiendes?
y claro
¿qué pasa?
pues que yo
no quiero
no quiero
hacer sangre de nadie
pero me parece que tenemos
un Ferrari
en manos de un conductor
con la L
¿qué quieres que te diga?
esa es mi opinión
¿me entiendes?
tenemos un Ferrari
en manos de un conductor
pero eso es lo que tenemos
es lo que hay
y tenemos que aguantarlo
hasta final
el chaval este
es de la cantera
es un chaval que
té voluntat
ha intentado
a fer bé
l'anyo pasado
es va portar
a la final
i no subimos
per culpa
por culpa de l'arbitro
por culpa de las pilotes
que van tirar
o por culpa
de lo que sea
entonces
el chiquet
el señor
el señor entrenador
que es un señor
entrenador
bueno
este nombre
es Dani Vidal
que es un gran senyor
es un gran senyor
yo creo que
li van renovar
por la cosa
que había fet
en l'equip
aquell
pero si Dani Vidal
yo sé que lo está
haciendo muy bien
el chico
pero lo que pasa
es que es un muchacho
que es un buen muchacho
que es del Nástic
a morir
porque ha recorrido
todos los equipos
base del Nástic
lo conocemos perfectamente
pero yo creo
que este muchacho
pues será
un grandísimo entrenador
porque yo creo
que lo será
pero en este momento
está agarrando experiencia
y a veces
comete errores
ahora en plan
de un partido
yo no entiendo
a Roberto Torres
a ir sentado
hasta que faltaban
30 minutos
tienes dos jugadores
¿por qué pones dos jugadores
desde ese borde
uno por cada banda?
pones uno por una banda
y pones a Roberto Torres
que cuelga el centro
que tenemos un cabezador
de primera
hay cosas
que yo no soy entrenador
pero que no las entiendo
¿me entiendes?
yo también sigo
hace muchos años
el fútbol
pero así como tú
entiendes
yo no entiendo
nada de fútbol todavía
y aunque evidentemente
tiene un mal el Nástic
evidentemente
si no
es que estaría ciego
no lo verías
no es un mal
también de la categoría
porque si no
la cultura lonesa
que hace 4 días
está 10 puntos
del segundo
tercero
o la poncerradina
habrá cogido aire
pero tampoco es un equipo
hasta hace 2-3 semanas
muy regular
no es una constante
de la categoría
la irregularidad
que está viendo
en cuanto a resultados
y en cuanto a
yo veo
y prensa
de los otros equipos
de la categoría
tampoco están muy contentos
en general
con sus equipos
mira
en la categoría
no en este grupo
en el otro
reflexiono simplemente
por lo que veo
tienes un equipo
que tiene una señora plantilla
también
tienes un equipo
que tiene una señora plantilla
en el otro grupo
y tienes una gestión envidiable
y estoy hablando
del Atlético Ceuta
y o Murcia mismo
también
no pero Murcia
tiene
mucha irregularidad
en ese grupo
está el Ibiza
que también está
por la zona alta
y que también
cuando
no es una semana
son dos
donde caen
bofetadas
de la gente
de la prensa
de Baleares
hacia el equipo
y eso que está
un entrenador
también
que esto tiene
unos 4 kilómetros
en el fútbol
estamos de acuerdo
yo no estoy
no estoy diciendo
que con otro entrenador
hubiéramos ganado
porque eso es hablar
hipótesis que a mí
no me van
suposiciones que nadie sabe
estoy diciendo
que tenemos un Ferrari
porque se ha hecho
un esfuerzo económico
muy grande este año
se ha hecho
una gran plantilla
y en enero
se han traído
un jugador
los otros también
pero con las lesiones
no tienen tanta suerte
pero es un jugador
fuera de serie
Roberto Torres
lo tenemos sentado
en el banquillo
hasta el minuto
60, 70
yo eso no lo entiendo
como aficionado
no como entrenador
que no soy
eso no lo entiendo
son las tácticas
del entrenador
que lo pone allí
yo creo que este señor
Roberto Torres
se merecería
salir desde un principio
por la categoría
que tiene
por la categoría
que ha demostrado
a los otros equipos
salir desde un principio
y jugar
y jugar
los sobrepars
cambiarlos
si está agotado
si está agotado
para que
al tener allí
que hay jugador
de inicio
durante los partidos
también
de inicio
de titular
Roberto Torres
en el sudiel
también jugaba de titular
ahora los dos últimos
ha sortit
el domingo pasado
y aquella ha sortit
de suplente
yo creo
jo crec
crec que una persona
de la seva categoria
ho dic
en la boca petita
és potser
una humiliació
que rep aquest jugador
i quan surte a jugar
la segona part
diu
jo crec que és professional
i ho dono tot
però jo penso
a mi sé
que ara surt
que allò
ara ja ha de donar
a fer això
ara fer un altre
ara que surto
fred i tal
no ho sé
jo crec que són tots
professionals
i quan surten
van tots a guanyar
i tots els jugadors
volen guanyar
perquè és
digues digues
que tots volen
que el Nàstic guanyi
perquè si guanya
el diumenge
haurà plaços
i potser el diumenge
quan surten
haurà xiulets
però no crec
que aquí
no passa mai
perquè avui
avui parlarem d'això
però demà
demà
d'anys
este any no
però sí que ha habido
este any no
Joan
no este any no
però que ha habido
tu llevas muchos anys
en el fútbol
i jo més
no he vist un xille
d'aquest any
i per què
tu quantos llevas
pues jo mira
empecé en el Nàstic
en el año 90
m'entendes
no no si ja t'acord
no nos acordamos
en el 90 empecé
jo al 70
ja fui a la llengua
al centre del camp
el 22
a la que voy
va a escuchar
que arriba a les 10
i no escoltarem
a una veu que volem
que volem escoltar
que és fidel
a la cita
de les tertúries
quan hi ha desplaçament
que és la de la Téa Ortega
avui per temes de comunicació
no ha pogut estar en directe
però ens ha deixat
una crònica
dintre del que cap
amb la derrota
no hi ha gaire alegries
però sí simpàtica
escoltem-la
bé doncs
empat
en el darrer partit
de temporada
enfront del Badalona
un empat
que ens serveix
per acabar
setents
a la taula classificatòria
crec que una
una molt bona
una molt bona posició
donada al nivell
i l'exigència
de la categoria
crec que el partit
d'avui
ha estat un partit
en què la primera meitat
hi ha hagut
un domini altern
per part dels dos equips
que nosaltres
hem començat molt bé
i d'aquí
que ens hem avançat
després Badalona
també ha tingut
els seus bons minuts
i ens ha aconseguit
empatar
però crec que en la segona
hem sigut millors
hem sigut millors
hem generat més ocasions
hem estat pràcticament
dominadors
i llàstima
que no hem pogut
materialitzar la victòria
en el tram final
del partit
que hem tingut alguna
ocasió molt i molt clara
per poder aconseguir-ho
Bueno, Benvena
que no es el taller
de Bezo de la Tera Ortega
que son periodos
del directo
sí, sí, sí
de lo indirecto
no sé
cosas de la
cosas de la vida
de la tecnología
que se cumple una semana
de lo que pasó
la semana pasada
la tecnología
la tienes en su
pero bueno
hay cosas que
no acabo de entender
pero bueno
son cosas mías
el domingo
no, sábado
el deportivo
luego
un de aquests equips
també que semblava
en cuarentitat
que podia estar
per la zona noble
i que està per la zona baixa
de la clasificació
fins i tot
tres entrenadores
són els que dices
ja ha canviat
con Seligrat
és igual el rival
que hi hagi
no?
te han de ganar
sí o sí
i
obrar el milagro
de los tres últims partidos
no, milagro
no
es que
es
milagro
no
es que
es la exigencia
del equipo
no se
no se puede pedir
milagros
a una cosa
que es tangible
la diferencia
de este año
creo yo
en los partidos
de casa
la respuesta
del equipo
ha sido superior
¿debido a qué?
debido a que
una semana antes
hemos tenido
una debacle
y desde arriba
se le ha apretado
al equipo
al entrenador
y han salido
con muchas ganas
y han salido
como se tiene que salir
vaya
¿qué diferencia
hay del equipo
de casa
al de fuera?
la exigencia
en casa
veniendo
de una derrota
veniendo
de una debacle
el equipo
ha respondido
como tiene que responder
fuera
esa imagen
no la hemos visto
a lo mejor
hacía falta
también
poner un poquito
más de
gasolina
en los partidos
de fuera
para que salgan
más enchufados
salgan de otra manera
¿no?
yo creo que
esa ha sido
la diferencia
que siempre
creo yo
que Dani Vidal
ha tenido en casa
un casi ultimátum
debido
a la imagen
que ha dado
el equipo
la semana anterior
jugando fuera
¿qué esperamos
este sábado?
pues esperamos
lo que estamos
viendo últimamente
que el equipo
creo que va a salir
a ganar
desde el primer minuto
vamos a tener
una respuesta
del público
como esperamos
y como siempre
ha tenido el club
en los momentos
difíciles
y que el equipo
dé la talla
a partir de ahí
a partir de ahí
el partido
el siguiente sábado
contra la segoviana
es donde el equipo
yo quiero ver
ese equipo
¿no?
que no vayan a pasear
a Segovia
ni a ver monumentos
yo quiero ver
ese equipo
que vayan a morder
el equipo
el Nastic de Tarragona
en Tarragona
lo quiero ver
en Segovia
¿no?
clave
clave
vuelvo a repetir
ya llegados a este punto
no podemos mirar para atrás
lo que nos hemos dejado
lo que nos han quitado
y tal
pero a partir de este momento
clave
es sumar esos nueve puntos
para tener
vuelvo a repetir
una
una
una clasificación
acorde
bueno
acorde
no diría
pero
es lo que menos
podemos esperar
acorde con el equipo
que tenemos
y más
hoy no sé
pero la semana pasada
el Gingnastic
era el equipo
que había hecho
más gols
de los dos grupos
o sea que es una cosa
que hace años
que no se veía aquí
a Tarragona
hace años
lo que nos siento
ahora es que se acabe
la temporada
bien
que se coja
un buen puesto
en la liguilla
y que el Gingnastic
termine donde tiene
que estar
en la liga
de fútbol
profesional
¿me entiendes?
y que no hagamos
más el ridículo
fuera de casa
así de claro
no hagamos más
el ridículo
fuera de casa
señor Vidal
lo ideal es que va
entre el segon
el segon
i tercer
el segon i tercer
que sents sempre
la tornada
de playoff
a casa
no tens
si quedes
4 y 5
has d'anar a jugar
a por ahí
i més
més el que et passarà
no sé
no perquè
perquè els equips
que tenim
a l'altre grup
només
l'altre dia
deien que
possiblement
es podia tocar
el Murcia
en la classificació
sí
el Murcia
que està
on fire
i que fot
25.000 persones
cada diumenge
del camp
o si mires
un
un Ibiza
que ha tingut
un batge
perquè
ha tingut un batge
de 3 o 4 partits
que quasi
el penalitza
però ha tornat
a reenganxar-se
amb un gran equip
amb un gran equip
i amb un entrenador
que sembla que sap
el que vol
sabe lo que hace
i a l'antec era
que bueno
que a priori
era
una sorpresa
una sorpresa
li ha passat
el mateix
que li ha passat
a la Culto
ha estat
moltes jornades
el primer
li ha passat
molt
el primer posto
que és el que
li passa
a la Culto
que ha estat
quasi tota
la temporada
primer
i això
desgasta
i això
hi ha una pressió
molt forta
en el moment
que ha baixat
una mica
el to
doncs ja tens
la Pontferradina
al damunt
d'ells
a la Gresca
esperant
hem d'acabar
per tant
us demanem
s'usplau
un resultat
que creieu
que pot passar
que es pot
d'una dissabte
jo
el de sempre
3-1
3-1
vamos a repetir
lo de los últimos partidos
4-1
sí
sí
jo a partir
de 4
molt bé
doncs
fins aquí la tortúlia
gràcies
companys
per compartir
pensaments
us deixem
amb el tema
clar
hi ha més continguts
al matí
de Tarragona Ràdio
amb la veu de Tarragona
adiós
ens veiem a les 12
amb una altra cita
amb el nàstic
i el nostre primer temacle
en el dia d'avui
hauria estat directament
a l'último de la fila
perquè ja des de la setmana passada
s'esbomba per tot arreu
que tornen una altra vegada
a juntar-se
per fer concerts en directe
i ja tenim dates
però hem agafat
des d'aquest aren
en los bolsillos
un dels temes
del Manolo García
aquest Pàjaros de Barro
m'imagino
que faran un matxembrat
en el que eren
al igual que feia
ella sobre l'escenari
les típiques
i boniques
cançons
de l'último de la fila
amb la seva
Sant Solitari
i alguna
que rascarà
esperi desitjo
d'en propi
Quimi Portet
Doncs això mateix
aquest és el títol
del nostre temacle
per començar
en el dia d'avui
Pàjaros de Barro
i els deixo a volar
Pàjaros de Barro
Por si el tiempo
me arrastra
a playas
de setas
Hoy rechazo
la bajeza
el abandono
y la pena
Ni una página
en blanco
más
Siento el asombro
de un transeúte
solitario
En los mapas
me pierdo
Por sus hojas
navego
Ahora sopla el viento
Cuando el mar
quedó lejos
hace tiempo
Ya no subo
la cuesta
que me lleva
a tu casa
Ya no duerme
mi perro
Junto a tu candela
En los vértices
del tiempo
Anida los sentimientos
Hoy son pájaros
de barro
que quieren volar
En los valles
me pierdo
En las carreteras
Duermo
Tarragona Radio
Molt de costa
La rambla de la cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
Parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
Més informació
a portarragona.cat
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Sesselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
L'ull humà
pot veure
un milió de colors
però l'ull
del teu client
només veu
el que surt
en aquesta revista
Per això
a Obramat
tenim un sistema
tintomètric
capaç de produir
a l'instant
amb més de 20.000 colors
fins i tot
aquest blanc trencat
tan bonic de la foto
i un groc
no tan groc
com el groc
on compren els professionals
Obramat
Atenció a Tarragona
Llega la Carpa Màgica
Un espectáculo
cargado de magia
i diversió
per a tota la família
Increïbles malabaristes
trapecistes
amb el triple salto mortal
el gran marco
i la bicicleta
més pequeña del món
Canta i baila
amb els personatges
de los cuentos infantils
Compra de manera anticipada
amb grans descuentos
en VivaElCirco.com
Más màgia
Más circo
i más diversión
La Carpa Màgica
hasta el 11 de mayo
en Tarragona
Arena Restaurant
El lloc perfecte
per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
Apostem pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i cocktails premium
Vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
Menús especials
per a grups
i esdeveniments
Especialitat
en arrossos
Més informació
i reserves
a www.arena-restaurant.com
o al 977-384-000
A l'Hotel Blaumar
al passeig marítim
de Salou
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
Aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Política i actualitat
La veu de Tarragona
Doncs arrenquem setmana
amb conversa
amb la diputada
del PSC
al Congrés
Valle Mellador
Valle Mellador
Què tal?
Molt bon dia
Benvinguda
Hola
Molt bon dia
a tothom
I parlem
justament avui
fa una setmana
de la gran apagada
i és un tema
que suposo
que se'n parla
al Congrés
i se'n parlarà
aquesta setmana
també
perquè hi ha comparegència
Sí, sí, sí
Aquesta setmana
és el tema
evidentment
perquè tothom
vol saber
què és el que ha passat
quin va ser
l'origen
i com ens podem preparar
sobretot aquí
el més important
és saber
què ha passat
per poder-nos preparar
perquè una cosa així
no torni a passar
està clar
De fet
la vicepresidenta
tercera del govern
i ministre
per la Transició Ecològica
serà Argesen
et deia
ho deia ahir
l'entrevista
a la Vanguardia
que de moment
no se sap encara
qui va fallar
ni què va fallar
és el que sabem
hores ara
Sí, ara mateix
no tenim més informació
la veritat
totes les fonts tècniques
el que apunten
és que estem parlant
d'intentar saber
què va passar
exactament
en aquells
cinc segons
i com
i com es podria
preparar
segurament
la xarxa
per evitar
que el que hagi passat
en aquells segons
no es torni a repetir
però ja dic
aquests temes
també tan complexos
jo crec que en una setmana
tots
hem pres consciència
de
tot el
tot l'engranatge
que hi ha darrere
de l'interruptor
de la llum
i això
doncs
aquests temes
tan complexos
doncs requereix
cert temps
treballar-ho
sense
presses
sense
tampoc
sense
polititzar-ho
com han volgut fer
també
alguns partits
des de
diguéssim
doncs
des de
la
experiència
científica
analitzar
el que
ha passat
i prendre solucions
que és el
més important
la ministra
parlava
que cal
rigor tècnic
deia això
rigor tècnic
i no
no alimentar
teoria
sense
tenir la informació
que és el que
també
el que deia vostè
que estan fent
algun grup
sí
sí sí sí
és així
no
i aquí
qui de seguida
doncs
li va faltar
temps
per sortir
doncs
en la meva opinió
a fer el ridícul
sincerament
no
perquè en un moment
de desconcert
no
que
tothom
tot el país
estava
doncs
desconcertat
realment
no
aquesta
segurament
seria
la paraula
per descriure
quina
situació
en els primers
moments
fins que ja
es va anar
veient
quina era
la situació
i sobretot
sobretot
el que es va anar
veient
i jo crec que això
és el que va anar
donant
tranquil·litat
o certa tranquil·litat
a la ciutadania
és quan es va anar
sabent
de quina manera
la xarxa
s'aniria
reactivant
poc a poc
quin seria
aquest procés
quina durada
podia tenir
aquest procés
llavors
doncs
eren
moments
de
calma
de veure
què ha passat
de sentit comú
i no
de sortir
a atacar
sense
motiu
diguéssim
no
a quin ambient
es respira
el congrés
perquè fa l'impressió
vist de fora
que aquest ambient
si em permet
de bronca
sempre hi és
especialment
amb alguns grups
bé
a veure
és molt diferent
no
sempre
jo crec que sempre
que sempre
es diu
jo ara que porto allà
doncs un any i mig
una mica més
doncs ho puc confirmar
no
el que sempre es diu
que és
una cosa és segurament
el que es veu davant
de les càmeres
i
en uns moments
determinats
també
dels plenaris
que segurament
doncs és
el moment
estrella
és la sessió de control
dels dimecres
al matí
és el moment
de més
confrontació
però
després
és veritat
que el treball
a les comissions
és de
molt diàleg
es
es parla
moltíssim
es cerca
el consens
sempre que es pot
perquè
tothom
el que vol
és que la seva iniciativa
s'aprovi
amb el màxim
consens possible
i això
vol dir
doncs agafar
el telèfon
o
fer cafès
i
parlar
i
consensuar
i negociar
que al cap i a la fi
és el que
és la política
és això
el
confia que s'aprovi
la reducció
de la jornada laboral
perquè vostè
està en la comissió
de treball
si no
quins escurs
ara mateix
perquè Junts
plantejava
una esmena
a la totalitat
no sé si hi haurà
algun viratge
per aquestes properes hores
però són hores
i dies
de negociar
el que deia
ara
de fer política
en definitiva
sí
sí
sí
bé
per nosaltres
pel grup socialista
ajuntament
amb
sumar
és molt important
l'aprovació
de la reducció
de la jornada
nosaltres
doncs
com tothom
sap
el que defensem
és que
fa molts anys
que es va lluitar
per aquesta jornada
de 40 hores
ja toca
la introducció
de la tecnologia
les noves formes
de vida
ja toca
que parlem
d'un pas endavant
si ja va ser
un pas endavant
les 40 hores
ara
el nou pas endavant
són aquestes
37 i mitja
també és cert
que ja
hi ha
moltíssima
gent
treballadora
que fa
aquesta jornada
i fins i tot
una mica menys
fins i tot
també
les 35 hores
per tant
no estem parlant
d'un canvi
que afecti
a la globalitat
dels treballadors
sinó
a una part
que encara
no s'està beneficiant
d'aquesta nova jornada
de 37 hores
i mitja
en quant a
la pregunta
sobre els grups
bé
hi ha grups
que
miren més
per la classe empresarial
cosa que nosaltres
també fem
però sense
oblidar
que aquí estem parlant
de moltíssimes
persones
de la classe
treballadora
que tenen dret
a aquesta millora
en les seves condicions
de vida
i en les seves
opcions de conciliació
de la vida
laboral
i personal
llavors
estan sortint
alguns elements
en el debat
per compensar
hi ha grups
que demanen
doncs
compensar
les empreses
no
el fet
que
nosaltres
el que estem exigint
el que estem reclamant
a les patronals
és que aquesta reducció
horària
s'ha de fer
sense reducció
de sou
perquè entenem
que la reducció horària
no afectarà
la productivitat
i per tant
defensem
que no s'ha de produir
cap tipus de reducció
de sou
hi ha alguns grups
com és el cas
de Junts
que el que estan defensant
és que si no hi ha
una reducció
de sou
d'aquests costos
laborals
s'ha de compensar
a les empreses
bé
són diferents maneres
d'enfocar-ho
al final
el que és important
és que
amb aquest consens
i aquest diàleg
que s'ha de donar
arribem
a que tothom
pugui beneficiar-se
d'aquesta nova jornada
de 37 hores i mitja
a banda de
democratitzar el dia a dia
de moltíssimes persones
vostè ho deia
ara també hi ha
el tema de guanyar
la batalla al temps
en certa manera
metafòricament
però què és
que és el significat
de profunditat
de calat
aquesta mesura
aquesta reducció
de la jornada laboral
i fins i tot
també per la pau mental
de moltíssima gent
sí
i tant
hi ha moltíssima gent
hem de pensar
jo penso
clar
especialment
en les dones
la veritat
que hi ha
unes èpoques
de la vida
que ho ve
per la criança
després
més endavant
per la cura
dels grans
de la casa
doncs
que realment
hi ha moltíssimes persones
que han de fer
malabars
per poder compaginar
tot el que s'ha d'encabir
en les 24 hores
que té un dia
quan és el que estem dient
ja hi ha
molts treballadors
treballadores
que fan 35
37 hores i mitja
això està demostrat
que no afecta
la productivitat
de les empreses
que no afectarà
els seus beneficis
i que al final
és una millora
aquestes dinàmiques
que es diuen
del win-win
l'empresa
guanyarà
i els treballadors
guanyaran també
en aquest temps
temps per ells mateixos
abans feia referència
al temps que porta
com a diputada
any i mig
una mica més
d'any i mig
una mica més
d'any i mig
que li demanen
quan ve Tarragona
que li demanen
que porti cap a Madrid
o que demani a Madrid
al Congrés
quins temes
de Tarragona
creu que són importants
allà
aquí clar
tenim molts temes
per allà
el tema dels trens
la biblioteca provincial
la tabacalera
la tabacalera
que veurem què diu
el ministre Hurtasum
però què destacaria
vostè d'aquesta
experiència a Madrid?
Bé, els temes
moltes vegades
jo el que dic
quan ho he d'explicar
perquè sincerament
em trobo reaccions
molt curioses
encara
em trobo
em trobo persones
que quan dic
per exemple
que sóc diputada
a Madrid
automàticament
passen a parlar-me
en castellà
per exemple
jo he dit
no, no, sí
sóc d'aquí
o sigui
treballo
per Tarragona
a Madrid
aquí també
fem molta feina
al territori
però
bàsicament
els temes
que preocupen
molt
aquí
els nostres
municipis
doncs
són
per exemple
el tema
de la protecció
del litoral
és un tema
cap d'alt
per molts
dels nostres
municipis
perquè
la nostra costa
la protecció
de la costa
saber
doncs
treballar
per protegir
aquestes platges
magnífiques
que tenim
és molt important
per mantenir
l'activitat
econòmica
en molts
dels nostres
municipis
per tant
aquest és un tema
que contínuament
preocupa
el tema
de Rodalies
evidentment
clar que sí
Rodalies
les infraestructures
en general
ara que
la 27
doncs ja
està
plenament
en funcionament
tot i que falta
aquesta part
de la connexió
amb la P2
però
sí està
treballant
des que
es va obrir
el túnel
de l'illa
doncs
aquesta
infraestructura
funciona
ara per exemple
s'han licitat
obres
de millora
que es faran
durant aquest any
perquè és veritat
que és una via
de moltíssim trànsit
sobretot
de camions
de mercaderies
i hi ha trams
de l'asfaltat
que estan
en mal estat
en guany
s'actuarà
per arreglar-ho
bàsicament
és això
rodalies
i infraestructures
ara per exemple
el repte
de l'AP7
que
que se'ns
congestiona
doncs
cada pont
i cada operació
sortida
que és una
una via
moltíssima
amb molt de trànsit
i tenim el repte
de
doncs
de
poder
afrontar
doncs
aquesta
aquesta obra
d'aquest tercer carril
que hem d'aconseguir
fer
fins a l'Ebre
per poder
augmentar
la capacitat
de l'AP7
en el seu tram
per la nostra
província
ja dic
infraestructures
que seria
i rodalies
doncs
és el
és el tema
no
és realment
és el
repte
que
de veritat
que amb tot
el que s'està
invertint
es porta invertit
en la xarxa
de rodalies
ara mateix
més de 2.200 milions
d'euros
des que està
aquest govern
el govern
de Pedro Sánchez
sí que és veritat
que
quan li parlem
a la gent
jo
parlo de tant en tant
amb la
amb la
portaveu
de dignitat
a les vies
clar
quan parlem
de números
d'aquestes xifres
l'any passat
vam
executar
més de 600 milions
d'euros
estem
ara mateix
estan en marxa
pràcticament
gairebé
190
actuacions
d'obres
a la xarxa
de rodalies
a Catalunya
quan es parla
d'aquestes xifres
a les persones
que agafen el tren
cada dia
els cau
molt lluny
i ho entenc
perfectament
jo mateixa
vaig ser usuària
de regionals
cada dia
per pujar
i baixar
a Barcelona
i conec
perfectament
el que és
però
de veritat
que
en breu
es veuran
les
conseqüències
positives
de totes
aquestes actuacions
i de tota
aquesta inversió
que s'està
realitzant
és un bon moment
diria
per Tarragona
Tarragona ciutat
per aquesta alineació
a nivell de Catalunya
a nivell de l'Estat
governant
el mateix
partit polític
el PSC aquí
el PSOE allà
però sobretot
i la Generalitat
Robert Mignola
és a Tarragona
i Pedro Sánchez de Madrid
és un bon moment
diria
per Tarragona
perquè eclosin
tot allò
que hi ha pendent
doncs sí
clar
és innegable
no hauria
d'influir
si tothom
exercís
la política
de manera
responsable
que hi hagués
diferents colors
no hauria
d'influir
però
no podem
negar
que el fet
que hi hagi
sintonia
que hi hagi
un mateix color
a les diferents
administracions
doncs per la nostra
província
i per la nostra ciutat
per Tarragona
representa una oportunitat
important
i un impuls
que no hem de desaprofitar
i jo crec que no l'estem
desaprofitant
sincerament
ara mateix
per exemple
en la nostra ciutat
ja s'estan veient
obres
que canviaran
la fisonomia
de la ciutat
i que
en bona mesura
doncs són també
part
d'aquestes polítiques
que s'estan fent
a nivell
de l'estat
les obres
que s'estan
executant
ara
per tot l'esforç
que es va fer
des del govern
actual
des del govern
de Pedro Sánchez
per aconseguir
aquests fons
de transformació
els fons
Next Generation
que
doncs ara
aquests dies
ja ho estem veient
la plataforma
del Miracle
la renaturalització
de la platja
del Miracle
gràcies
a aquests
fons
les obres
que s'estan
executant
per exemple
la Necrópolis
que no oblidem
que són
8 milions
d'euros
també gràcies
a aquest tipus
de fons
i totes
les oportunitats
que suposa
doncs sí
per la recuperació
de l'espai
de la tabacalera
que ha de ser
un gran pol
cultural
per la ciutat
i altres
molts temes
que podem tenir
evidentment
aquesta
aquesta sintonia
però sobretot
a més de la sintonia
que és important
el fet
que tant
a Tarragona
ciutat
com a Reus
com en altres
poblacions
però a nostra ciutat
especialment
a Catalunya
i a Espanya
tinguem
governs
molt treballadors
i molt compromesos
amb una sèrie
de valors
que tenen
molt a veure
amb això
amb què
cada dia
s'ha d'avançar
aquí no es pot perdre
cap minut
per avançar
per tirar endavant
i per donar
un impuls
decisiu
per preparar-nos
per tots els reptes
que tenim
per endavant
Quin problema
té el ministre de Cultura
Ernest Hurtà
són amb el tema
de la tabacalera
i la biblioteca pública
provincial
perquè no acaba
de decidir-se
no sé
és com
jo crec que no
que no és que tingui
cap problema
especialment
sinó que
que
bueno
segurament
des del seu
ministeri
estan
treballant
amb
calendaris
amb tempos
potser una mica
diferents
dels que
voldria
la ciutat
però
problema
doncs
pel que
sabem
no sembla
que tingui
cap
l'aposta
perquè Tarragona
tingui
una gran biblioteca
la biblioteca
que ens mereixem
i és
existeix
i simplement
això
són
calendaris
de treball
per part
de l'Ajuntament
amb el Ministeri
hi ha bona sintonia
el diàleg
està obert
de manera
permanent
això és
molt important
i
vaja
convençuda
que veurem
aquesta
nova biblioteca
a la tabacalera
a la tabacalera
que és el que vol
ja està alineat
a Tarragona
la Generalitat també
sí
el Ministeri
no acaba
vostè creu
que s'ha de fer
la tabacalera
que és
la gran zona
de transformació
de la ciutat
també
quan marxi
l'accelerat
sí
des d'aquest objectiu
de la ciutat
de la tabacalera
es converteixi
en aquest pol
cultural
educatiu
un centre
de formació
de cultura
amb tots els passos
que està fent
la ciutat
juntament amb la Generalitat
també per aconseguir-ho
ja dic
que el Ministeri
també
hi està
aportant
o sigui
l'Estat
també està
apostant
perquè la tabacalera
sigui aquest pol cultural
no oblidem
el que acabo de comentar
aquests 8 milions
d'euros
d'inversió
a la necròpolis
que està justament
al costat
i que a més
connectarà
també
amb una part
de la tabacalera
sí
com sigui
el que està clar
és que Tarragona
tindrà
aquesta gran biblioteca
i que la tindrà
en el millor emplaçament
en què ens posem d'acord
uns i altres
i un consorci
i un consorci per la promoció
de la conservació
o preservació
del patrimoni
en guany que és el 25 aniversari
de Tarraco Patrimoni
i la Humanitat
que és difícil
vendre aquesta idea a Madrid
però hi ha moltes ciutats
patrimonics
evidentment
clar sí
hi ha moltíssimes
i
bueno n'hi ha 13
de fet
n'hi ha 13
bé
està clar
que
que Tarragona
necessita
que es millori
la
la forma
de finançament
de
de la conservació
del patrimoni
està clar
s'ha d'estudiar
amb les diferents administracions
quina és la millor fórmula
per una ciutat
com la nostra
amb el gran
conjunt patrimonial
romà que tenim
però el que
el que és evident
és que aquí
doncs
l'Ajuntament
té molta raó
en
en exigir
que una ciutat
de la dimensió
de Tarragona
no pot fer front
sola
a la conservació
de
de tot el nostre
conjunt
patrimonial
per tant ja dic
s'ha de continuar
treballant
la ciutat
ho ha d'exigir
i els
i els diputats
que estem
a les diferents
administracions
no
els diputats
que estem
al Parlament
i al Congrés
doncs haurem
també
hem de
també
de treballar
perquè
aquesta
millora
en el finançament
de la conservació
del patrimoni
tiri endavant
i sigui una realitat
Per cert
li ho preguntar
per la
subdelegada del Govern
el Zapeta Romero
des de no fa gaire
bon fitxatge
no?
Sí
molt
molt
la veritat que sí
amb tota
l'experiència
professional
que ella té
i la veritat
que amb totes
la il·lusió
amb tota
la il·lusió
que té
les ganes
que té
i bueno
ja s'està veient
que porta
poquetes setmanes
i la seva agenda
està a tope
perquè té
moltíssimes ganes
de
de conèixer
quines són
les diferents
realitats
del territori
i
i continuar
treballant
per la millora
de la nostra
província
per apropar
doncs
l'administració
estatal
i totes
les
les oportunitats
que això
suposa
aquí a
Tarragona
província
Tarragona
ciutat
i
i bé
i també per portar
les nostres
demandes
a traslladar-les
també
als diferents
ministeris
li ha canviat molt la vida
aquest últim any i mig
una mica més d'any i mig
li ha canviat molt la vida
l'ha fet anar a Madrid
anar i tornar
clar
deu quedar-hi alguns dies
torna
sí
sí sí
i tant
i tant
que m'ha canviat radicalment
radicalment
clar
ara
ara la meva vida
s'estructura
la major part
de les setmanes
doncs
de dimarts
a dijous
a Madrid
i de
divendres
a dilluns
doncs
en fer aquesta
aquesta feina
com deia
no
territorial
perquè per nosaltres
pels diputats
del PSC
el que és molt important
és conèixer
de primera mà
quines són
les necessitats
del nostre territori
per traslladar-les allà
a vegades
aquestes necessitats
són d'infraestructures
que són les que més
les que més criden l'atenció
i les que més es veuen
però a vegades
les necessitats
també te les plantegen
entitats
associacions
que el que necessiten
són
canvis legislatius
i això
doncs
acaba provocant
modificacions
o
l'aprovació
de noves lleis
al Congrés
i tot això
és fruit
d'aquesta feina
al territori
a més de la feina
que podem tenir
doncs
a les diferents
comissions
en les que estem
de quina lleina
m'acabant
està més satisfet
a Vallemellador
del que ha passat
aquest any i mig
pel Congrés
perquè hi ha alguns moments
també importants
rellevants històrics
fins i tot
clar
segurament
una de les més
de les que
té més
més conseqüències
d'alguna manera
o com dir-ho
o pel que suposa
va ser
la reforma
de l'article 49
de la Constitució
pel que suposa
pel que implica
per una part
molt important
de la ciutadania
de donar dignitat
a aquesta part
de la ciutadania
amb discapacitat
i pel que suposa
també
a nivell personal
el fet
d'haver participat
en la reforma
d'un article
de la Constitució
que és la nostra
màxima llei
però a nivell
personal
per exemple
una que
ha passat més
desapercebuda
i és més petita
però és de la primera
de la que he estat
ponent
és per exemple
la llei
per millorar
les condicions
la seguretat
diguéssim
en el treball
de les persones
que són donants
en viu
d'òrgans
ja dic
que és una llei
que segurament
no ha ocupat
pàgines
de diaris
però sí que és una llei
que pot afectar
cada any
aproximadament
a unes mil persones
que decideixen
voluntàriament
ser donant
d'un òrgan
o de teixits
que pot ser
doncs un ronyó
és el més conegut
i ens trobàvem
fins a aprovació
d'aquesta llei
que són persones
sanes
i per tant
tot el que suposa
el procés
de proves mèdiques
visites mèdiques
no el tenen
reconegut
de manera que
puguin tenir
els permisos retribuïts
o puguin demanar
bueno
se'ls pugui concedir
una baixa mèdica
més enllà
que en el moment
de la pròpia intervenció
quirúrgica
a partir de l'aprovació
d'aquesta llei
el que aconseguim
és que aquestes persones
que fan aquest gest
solidari
de manera
altruista
i és un gest
que en molts casos
també els canviarà
la seva vida
per ajudar
una altra persona
doncs
sí puguin beneficiar-se
d'aquestes
baixes
mèdiques
d'aquests permisos
retribuïts
i al final
doncs
que el fet
d'exercir
la seva solidaritat
vers una altra persona
no els suposi
problemes a la feina
ni perdre
poder adquisitiu
també
ja dic
una llei
més
més petita
però com que
l'he pogut viure
com a ponent
doncs
li tinc especial carinyo
amb aquesta llei
acabem
per cert
deu anar a acabar
a Madrid
aquesta setmana
clar
hi ha compareixença
no?
el dimecres
de Pedro Sánchez
sí, sí, tenim compareixença
del president
aquest dimecres
per tractar
doncs
el tema
de la pagada
i després
doncs
per la resta
doncs
tenim un plenari
normal
el que
es veurà més
als mitjans
doncs
serà
aquesta
compareixença
en la que
el president
explicarà
donarà
la informació
que
que
que tingui
sobre
quines van ser
les
les causes
i
explicarà
també
doncs
quines
poden ser
les
les possibles
solucions
perquè
perquè
alguna
perquè un episodi
així
no
no es torni
a repetir
Valle Melladó
diputada
del PSC del Congrés
gràcies per acompanyar
'm de Tarragona Ràdio
de la Tarragona
i fins la propera
bon viatge a Madrid
gràcies
moltes gràcies
bon dia
passa un minut
del punt de dos quarts
d'onze
i el que ens agrada
fer amb aquesta hora del matí
els dilluns
és parlar d'història
ho fem des de diferents vessants
però sempre tenint en compte
la moltíssima quantitat
d'associacions
i de persones
que hi ha a la ciutat
el que els agrada
fer divulgació històrica
avui justament
us presentem
una d'aquestes associacions
que jo personalment
no coneixia
i que munten activitats
a més al voltant
de temes
bastant concrets
i curiosos
és l'associació
Experiències
i Històries Culturals
Àlex Botella Carrasco
n'és el president
el responsable
una mica
l'ideòleg
de tot plegat
Àlex bon dia
bon dia
gràcies per convidar-me aquí
espera espera
tornem-hi
perquè el micro
s'ha quedat sense electricitat
sense files
digues
bon dia et deia
bon dia
gràcies per convidar-me aquí
i bé
un plaer

de temàtica local
també no?
Sí
també fem coses
de temàtica local
i a veure
la nostra associació
no consta
d'una gran quantitat
de persones
però sí que
tenim perfils
bastant interessants
bueno
Servidor
és historiador
i periodista
i
bé
doncs
un dels meus temes
d'especialització
és l'història
de la masoneria
història local
i de més
a l'Àlex ja l'hem fitxat
per un altre programa
sobre la masoneria
que això ja dèiem
que demana
un programa
en si sol
un monogràfic
sí
si la gent
no acaba fugint
aleshores
aleshores sí
després hi ha
l'Alberto Escudero
que és un historiador
i és professor a més
o sigui que té una
més una vocació
una visió
més pedagògica
més
més de la docència
i després
està la
Míriam González
que és historiadora
i museòloga
és a dir que
cadascú amb la seva dèria
diguéssim
sí
sí sí
molt bé
doncs mira
justament
el tom d'això que deies
l'Alberto Escudero
és qui farà
la xerrada
que per això us hem convidat
sempre busquem un apunt d'agenda
la xerrada de divendres
que es diu
Eleusis
com salvar-se
a l'antiga Grècia
això serà divendres
a les 7
al Centre Cultural
de l'antic Ajuntament
allà al carrer Major
què ens posi d'aquesta xerrada?
doncs bé
és una xerrada
que entra dins del marc
de l'espai maçònic
de Tarragona
sí
que bueno
després en parlem
una mica més
i bé
és una conferència
que tracta
sobre
el santuari
d'Eleusis
que era un santuari
que hi havia
a prop d'Atenes
i era un lloc
bastant especial
perquè hi ha
algunes fonts
que expliquen
que allà
es produeixen
iniciacions
hi ha una cerimònia
misteriosa
del qual
els assistents
no han de
revelar
absolutament
res del que han vist
i sembla ser
que
gent
molt relacional
de l'època
hi anava
i
els hi canviava
una mica
la perspectiva
aleshores
què té a veure
amb el tema
d'un espai maçònic
i tal
doncs bé
perquè tracta
el tema
de la
de la
iniciació
i és que
al voltant
de la història
sempre hi han hagut
coses
d'aquest
caire
de tema
iniciàtic
al cap i a la fi
el món tribal
per anar
a un referent
molt més antic
doncs
per formar
part d'una tribu
doncs es fa
tota una sèrie
de cerimònies
i de qüestions
el món universitari
també ho tenim
en forma de graduacions
és a dir que la vida
sense tornar-nos bojos
està carregada
de simbolisme
de rituals
sí
simbolismes
aleshores
d'això va
la propera conferència
i més
i més
què hem anat fent
i què farem
molt bé
sí
ens vols dir alguna altra
que tingueu
que tingueu en ment
dins d'aquest espai
que té pinta de cicle
aquest espai maçònic
sí
un cicle que esperem
que es repeteixi
i que
el proper 30 de maig
farem també
un altre
un altre esdeveniment
a l'antic ajuntament
sobre
ja centrats
en el tema
de què és la maçonària
30 de maig
sí
30 de maig
ja tenim excusa
per fer aquella entrevista
que dèiem abans
el passat
el passat 17 d'abril
la Miriam González
va presentar
una conferència
sobre el tema
de la caça de bruixes
i bé
procurem tocar
aquests temes
són temes
una mica màgics
místics
sí
potser que
que se surten
no?
sí
foscos
més que foscos
són temes
que hi ha molta
molta llegenda
i molta
i molta narrativa
al respecte
nosaltres el que volem afegir
és una perspectiva
més racional
perquè
moltes vegades
aquests temes
es presten molt fàcilment
a teories
de la conspiració
falsa informació
i la gent
moltes vegades
com passen
i avui dia ho veiem
encara més
es basa més
en la creació
d'un relat
i després
no contrastar-lo
i quedar-se
amb el conte
però
hi ha molt més
enllà
val dir que sou historiadors
i per tant
hi ha aquesta part
de rigor
al darrere
de buscar
la veritat
sempre s'intenta
doncs escolta
ho deixem aquí
jo deixaria
parlem de la masoneria
ampliament
de cara al 30 de maig
amb motiu
d'aquesta propera xerrada
però la que tenim
més immediata
serà divendres
a les 7
i al Centre Cultural
Antic Ajuntament
aquest divendres
sobre Eleusis
aquest temple
seria un temple
no en principi
sí
un temple
santuari
un recinte
un parc temàtic
religiós
podríem deixar així
molt bé
Àlex Botella Carrasco
gràcies per acompanyar-nos
moltes gràcies
a vosaltres
Arriba la primavera
i arriba
el Fòrum Binarium
8ena edició
de la Fira del Vi
a la part alta
de Tarragona
dissabte
10 de maig
a la tarda
i diumenge
11 de maig
tot el matí
vine a la plaça
del Fòrum
a gaudir
de tas de vins
vermuts
i cerveses
i a degustar
les tapes locals
Fòrum Binarium
de primavera
10 i 11 de maig
a la plaça
del Fòrum
Organitza Bodega Gerard
col·labora
la Diputació
de Tarragona
l'Ajuntament
de Tarragona
Tarragona Turisme
la Via T
i Servi Repro
t'ho recomana
Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment i informació
tarragonina
contacte amb nosaltres
al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a
publicitat
arroba
emmct
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
punt
Pans de Tarragona
amb Sílvia García
de 6 a 7 de la tarda
de dilluns a divendres
una hora per la música de casa
Pans de Tarragona
a Tarragona Ràdio
que llegim, què veiem, què visitem, què fem, la veu de Tarragona amb la cultura
i en aquests 10 minutets que falten per la propera entrevista, aquests 10 minuts de proposta cultural que tenim cada dia al programa, us recomanem avui fer teatro i del bo amb el Joan Cavallet.
Joan, bon dia
Joan, bon dia
Joan, bon dia
Arriba una nova edició de zona drama que és aquesta primera provatura d'una obra de teatre, una mena de lectura dramatitzada posada en escena, dijous a les 7 al Centre Cultural Antic Ajuntament i qui signa l'obra en aquest cas és el Joan Cavaller.
Qui em cremarà la casa?
Sí
I t'has envoltat d'un munt de gent xula, eh?
Sí
No, per fer això?
Sí
Ho has triat tu o no?
No, jo he triat el director i el director ha triat la resta de participants, els actors, dos actors i dues actrius i el Gerard Marçal com a responsable de l'Espai Sonor.
Doncs a veure, el director és l'Albert Mestres, que avui, doncs, malauradament no pot ser amb nosaltres, però vaja, una bona representació al Gerard Marçal que posa el to sonor a tot plegat. Gerard, bon dia
Hola, bon dia
Bon dia, bon dia
I el Toni Guillemat com a actor que representes a tot l'elenc. Toni, bon dia. Va, comencem pel començament. Què és això de... Qui em cremarà la casa? De què va?
Bé, no m'allargaré massa perquè seria molt llarg, no? Parteix d'una pregunta, que sempre començo així, una pregunta, no? Que és, què passa quan mor una llengua? Què passa, no?
És una d'aquelles preguntes que sempre m'he fet. No per què mor una llengua, que això ho sabem molt, moren perquè, doncs, hi ha una altra llengua que s'imposa, moren perquè hi ha una sèrie de circumstàncies en aquell poble que parla aquella llengua que s'extingeix, que poden ser malalties, per exemple.
Les causes de mort a les llengües estan molt utilitzades, però la pregunta és què passa quan mor una llengua? Quan mor una llengua hi ha tot un món, tota una manera de veure el món que s'extingeix, que desapareix, tota una filosofia, una manera d'interpretar el que ens envolta, el que ens envolta, etcètera, no?
A partir d'aquesta pregunta, jo vaig intentar construir una història concreta, la vaig construir a través de tres històries que jo coneixia directament, que havia conegut els protagonistes, i, bé, és la història d'una família que ha de marxar del seu lloc d'origen on ja no poden continuar, per diverses raons.
Això no s'explica en l'obra, diguem que l'obra comença quan la família ja està instal·lada en una ciutat occidental, queden aïllats en aquest món occidental una parella d'ancians, i el diàleg en aquella llengua està reduït en principi a aquesta parella d'ancians, fins que un dels dos mor accidentalment.
I aleshores, la pregunta és, què passa quan tens una llengua i no tens ningú amb qui dialogar?
Això seria una de les tres històries?
No, no, no, és una, una sola història. Jo no he reproduït una història, sinó que m'he basat en tres casos diferents per construir una sola història.
Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Per tant, la llengua és la protagonista?
Sí.
Tal qual.
Com vols dir?
La llengua? El tema, el tema és la llengua, sí.
És la llengua, i tot gira al voltant d'això.
De la llengua i de tot el que hi ha al darrere d'una llengua, perquè al darrere de cada llengua hi ha una cultura, i una manera d'interpretar el món.
Potser se'ns fa difícil pensar que una llengua pugui desaparèixer, se'ns fa una mica difícil, però pensem que, a mi sí, però penseu que hi ha paraules que desapareixen cada dia.
Hi ha paraules? Cada dia potser no, però hi ha paraules que ja no utilitzem.
El text de presentació de l'obra que hem fet servir per difondre diu que actualment hi ha, això és una dada científica, hi ha al voltant de 7.000 llengües al tot el món, 7.000 llengües.
D'aquí 50 anys, 60 anys, només en quedarà un 10% d'aquestes.
Cada any desapareixen moltes llengües, a causa de la pressió del món occidental, les llengües minoritzades que viuen en comunitats aïllades.
Bàsicament, a tot arreu, menys Europa.
Europa, la feina ja es va fer fa molts segles, la feina de depuració o d'eliminació de llengües, però la resta del món...
Joan, és un tema que donaria per un assaig més que per una obra de teatre.
Bé, cadascuna de les coses té el seu camp de l'assaig, ja n'hi ha d'assatges sobre això, evidentment.
La Carme Junyent, per exemple, que es va morir, filòloga, membre de l'Institut d'Estudis Catalans,
era especialista en aquest tema i havia publicat diferents llibres sobre això.
I tu ara ho has passat a teatre. Per què has agafat aquest tema?
Perquè m'apassiona el tema de les llengües, perquè filosòficament el trobo interessant
i perquè, a més a més, des de l'època d'estudiar en universitari,
tot aquest món de les cultures originàries, que en diríem,
de les cultures que no han estat desintegrades o integrades en el món modern,
doncs sempre me... són lectures que jo sempre he anat seguint fent
i que sempre m'han acompanyat.
I en un moment determinat, faia 10 anys, l'obra ha estat collent-se durant 10 anys,
aproximadament, pensant, pensant, fins que al final la vaig escriure.
Ah, no és que la tinguessis a escriure i l'has revisat, sinó que la tens en ment i les començaràs.
La vaig escriure durant bastants anys, la vaig acabar el 2022
i ara l'he revisada per fer la posada, no en escena, sinó la lectura dramatitzada.
Toni, cal saber tot això que explica el Joan, tota la filosofia que hi ha al darrere,
per interpretar, després o no cal?
Tot suma, tot suma, però és veritat que aquesta història és com que et va descobrint
arrel de tots aquests personatges, que n'hi ha molts, aquest tema, no?
Va apareixent, aparentment, no saps de què pot anar, no?
Ah, tu anava a dir, no és explícit al començament.
No, és a dir, vas descobrint, perquè hi ha un fet desencadenant de la història,
que és el que aprèn el protagonisme, no?
I és a partir d'aquest fet desencadenant i de la desaparició d'un dels protagonistes
que veiem com aquesta llengua no pot ser parlada per l'altre personatge.
Dius que hi ha molts personatges.
En escena, quants actors sereu? Actors i actrius, quatre?
Serem quatre.
Quatre, veritat, sí.
Quatre és que encarnem tots aquests personatges i una de les actrius que encarna un titella,
que és la veu que ens explicarà tota aquesta història.
Val.
Tenen uns diàlegs i jo m'imagino que és un tema que dona per fer un tipus de diàleg molt reflexiu,
molt de plantejar-se coses.
Sí i no. És a dir, la història et ve explicada per diferents personatges cadascú del seu món
i personatges molt diversos i cadascú t'explica aquest fet des de la seva perspectiva
i des d'un llenguatge molt col·loquial, molt proper, des d'uns policies, a una veïna, a un mossèn, a un alcalde.
I després sí que hi ha la part més poètica, és la part d'aquests dos personatges que veiem la seva infància,
aquest país o aquest lloc d'origen d'on han hagut de marxar, d'on han estat desarrelats,
i a partir d'ells sí que explota la poètica del text.
Zona Drama, recordeu que és aquest cicle que ve a fer un primer tast, una primera posada en escena,
diguem-ho així, en plan lectura dramatitzada, d'obres.
És un primer tastet per després saber si són representables o com es durien escena.
I no saps que timen esforços, perquè l'hem dit al Gerard Marçal que creï tota una ambientació sonora,
que dius, home, per ser un primer tastet està bastant vestit això ja, eh?
Sí, i l'Albert Mestre i l'equipet, sí, sí, ja ens coneixem de fa temps.
Clar, Gerard, quin toc li has donat, perquè a mi em sona una mica melancòlic, tot plegat.
Doncs té bastant d'humor.
Ah, val, ja m'esteu desmuntant, cada vegada que parla algú a mi em canvia tot.
Bé, perquè al final aquesta obra és com un joc de punts de vista,
on apareixen arquetips o personatges i veus aquest joc de punts de vista,
sobretot el que deia el Toni, la poètica dels dos que mantenen la llengua viva,
quasi ells dos sols fins que s'extingeixi, i aquí hi ha molta poesia i quasi que és un món oníric.
I després el xoc amb el món occidental, que per ells és estrany.
Jo l'he intentat diferenciar d'aquestes dues maneres, els onírics molt poètic, natura,
quasi com cor, seria, i els dos científic i aparells fent tot l'ambient sonora en aquest sentit,
que seria el món occidental, que ells... hi ha un contrast aquí.
Teclat en tota l'obra o...
Electrònica, sampla, sí.
Directament.
Sí, sí.
I ja ens acompanya, tota l'ambientació sonora que has posat ens acompanya durant tota l'obra...
Sí, sí, tota l'obra està fent com un embolcall a ells,
que intenta com acompanyar molt sutilment el que és una festa de la paraula,
aquesta peça, celebra la paraula, sobretot, i en aquest sentit,
que el català també és molt ric i revises el català de fa 100 anys
i el mateix català s'està com perdent molt de vocabulari, no?
Si revises, no sé, Caterina Alvera ara, hi ha un munt de vocabulari que no s'utilitza, no?
Canvia, també dirien que hi ha vocabulari nou, però clar...
Home, no ho sé...
Canvia la visió, la llengua canvia la visió de veure...
Sí, la llengua canvia continuament, sempre, sempre, sempre...
La relació amb el món.
Joan, has vist-ho, hi ha alguna cosa d'aquests assajos?
Hem anat veient tots els assajos que hem fet.
Hem anat fent, l'últim va ser el dissabte,
i ara fins al dijous, que ens tornarem a veure,
tot el dia, per acabar de polir coses.
Molt bé.
Va, que el Toni s'ha preparat un trosset de text,
no és gaire llarg, no, Toni?
No, són ni sis línies.
Te l'hauries de saber de memòria, eh?
No, que és broma, que és broma.
És un moró de la lectura, però sí que has de saber en la lectura,
si a més ens anem movent, per quin punt de la pàgina estàs,
perquè si no és fàcil perdre's.
Doncs vinga, quin personatge ens vols posar en context primer?
Sí, mira, és la primera...
de les primeres intervencions que fa el personatge de l'alcalde,
no?, que és algú molt pragmàtic,
que tot ho veu des d'una perspectiva molt pràctica
i resolutiva i que li costa entrar una mica en aquest món més...
d'aquest altre personatge més poètic, no?
Som-hi.
Ho has vist, no?
A les notícies ho has llegit.
I què trobes?
El segle XXI.
Ens pensàvem que ho teníem tot localitzat,
inventariat, organitzat,
els elements químics,
les partícules subatòmiques,
les espècies animals,
les illes, els rius,
cada mica de cosa sòlida que l'ull humà
és capaç de veure enmig de l'espai,
estrelles, planetes, satèl·lits,
fins al més vulgar asteroide,
totes les menes de cèl·lules,
les hormones que circulen amb més o menys llibertat pel nostre cos,
cada una de les persones convenientment inscrites al padró municipal,
tothom pagant els seus impostos.
Bé, tothom, tothom no.
Totes les ètnies ben estudiades,
totes les llengües classificades,
6.000 diu que n'hi ha.
I ara en surt aquest individu.
Molt bé, sí que s'hi ataca la llengua,
és una manera de controlar, també, no?
Tenir-ho tot etiquetat.
També, també.
Que controla molt el Joan,
quan feu els assajos?
No, gens.
No?
No, jo només corregeixo alguna paraula.
Ah, xico.
Perquè l'amo és el director,
en el moment en què comences aquest procés.
I en això sóc sempre molt respectuós,
intento no interferir-me.
Ell ha d'interpretar la manera com ho vol veure, no?
Després en parlem i contrastem punts de vista.
Això potser no està bé o no sé què,
però, en principi, l'amo és el director.
Està clar.
Gerard, tu que has posat música per a diverses produccions,
de tot tipus, eh?
No només teatre, de tot tipus.
Com la veus, aquesta obra?
És un encàrrec més?
Veus que té una xispeta?
Et dona per ser creatiu d'alguna manera?
Ja, no ho sé.
Sí, sí, sí, molt.
Pel fet d'aquests dos contrastos,
pel fet que vinc molt de temps treballant conjuntament amb la paraula,
porto com 4 o 5 anys molt amb el teatre,
i és molt divertida i surts amb la reflexió.
És divertida, eh?
Sí, sí, té punts molt divertits,
perquè dius, ostres, és que realment hi ha un xoc,
no ens entenem.
Ah, bueno, mira, aquest també seria l'altre.
Clar, clar.
I el Toni, que fas d'actor professional, Toni?
Sí, correcte.
Com la veus, l'obra?
Bé, preciosa.
Preciosa?
Sí, és una obra que se't va desplegant,
se't va obrint,
com si fos un llibre d'aquests,
dels papers que se't van obrint les diferents pàgines.
Sí, la veig com molt així,
perquè se't va obrint aquest món,
que és preciós.
Creus que és representable?
Perquè això és una primera prova.
Sí, jo entenc el teatre com poesia escènica,
i per tant aquest text és preciós,
és poesia,
i per tant quina millor manera de posar-lo escenificat, no?
Entenc, Joan, que tant per representar com per llegir.
Sí.
L'has escrit en la doble vessant o no?
Però no està publicat encara.
No?
No.
Bueno.
Sortirà algun dia, però de moment no està publicat.
De fet, l'ideal seria,
l'ideal seria, en la meva idea,
que primer es representés
i la publicació fos un text posterior a la representació
que et permeti revisar
i et permeti corregir coses
que en la representació no han funcionat.
Això seria l'ideal.
Normalment no passa així.
La gent publica perquè és més fàcil publicar,
és menys costós publicar.
Un llibre el publiques amb molt pocs diners.
En canvi, un muntatge teatral mínimament digne
costa bastant més.
I bé, doncs...
Veurem bé.
Però algun dia sortirà, sí.
De moment, el primer pas és aquesta primera posada en escena
que representa el cicle Zona Drama.
Per cert, per què es diu
Qui em cremarà la casa?
Es pot dir això?
Bé, l'obra està concebuda com un ritual
o com un seguit de rituals.
És a partir de la cultura aquesta que està a punt de desaparèixer
que està concebuda l'obra.
I apareixen tota una sèrie d'elements d'aquests rituals
un dels quals té relació amb aquesta pregunta.
Però, esclar, això no ho puc dir.
Doncs vinga.
Anirem dijous, aquest dijous a les 7,
al Centre Cultural de l'Antic Ajuntament
per tenir un primer tastet de l'última obra,
Peça de teatre del Joan Cavall,
aquí em cremarà la casa.
Toni Guillamat, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gerard Marçal, moltes gràcies.
I Joan Cavallé, felicitats i gràcies per venir.
Gràcies a tu.
A la propera.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
I el darrer punt del matí,
en aquests 5 minutets escassos que ens separen de les 11,
és per donar-vos consells de protecció solar,
no només de protecció, sinó també de gaudir del sol,
que també té les seves avantatges i punts positius.
En parlem amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics,
que ens saben molt d'això de protegir-se del sol,
i amb la seva vocal, la vocal de Dermofarmàcia,
de fet, la Natàlia Borges.
Natàlia, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia. Mira, avui fa un dia tapadot de moment,
però vaja, que sí que ja hem tingut les nostres ràfegues de sol ben intenset,
i això anirà a més.
Natàlia, crec que som prou conscients de les mesures,
però no està de més recordar-les a cada temporada.
Vinga, què hem de fer amb el sol?
Sobretot, el més important és protegir-nos del sol,
fer servir un protector solar,
però no només ara que el sol comença a picar una miqueta més,
no avui,
però sí que ho hem de fer els 365 dies de l'any,
perquè realment estem en contacte,
sortim al carrer,
tenim finestres a casa,
treballem amb pantalles,
vull dir, la radiació ens arriba.
Factor de protecció,
que això és la mare dels ous,
sempre ho demanem,
si ho preguntem cada any,
quin factor de protecció ens hem de posar?
Realment,
l'ideal,
jo porto el 50 més tot l'any.
Nadols,
adults,
persones que prenen medicació,
persones que surten al carrer a diari,
la meva recomanació seria
un falso de protecció,
50,
diari,
365 dies a l'any.
I que els anessin renovant, no?
I que el renovin,
sobretot,
és molt important
reaplicar la protecció solar
al llarg del dia,
per això moltes vegades
ens pregunten
quin és el millor fotoprotector solar.
El millor fotoprotector solar
és el que et posis
i et reaplis.
Ja que tu has de posar a diari,
almenys que t'agradi, no?
Realment no existeix.
El fotoprotector solar ideal
és el que l'any es posi
i es reapliïs cada dia.
De fet,
el mercat n'està ple,
ple de diferents tipus
d'aplicació, no?
Bé, sigui amb esprai,
amb difusor,
i també la fluïdesa
és important
per facilitar,
per facilitar.
Sí que hi ha una mica
el mite,
que no sé si és així,
que si és en esprai
o és molt líquid
no protegeix tant
que si és més pastós.
Tu què diries?
Realment,
si aplicant la quantitat
adient
que ens fa el fabricant,
no?
Protegeix igual
el que passa,
clar,
quan tu t'ho apliques,
per exemple,
si tu t'apliques
una crema a la platja,
quan te fas la reaplicació,
no?
Sí.
Si és en basprà
i jo que ve que
a la milla de mar
hi fa vent,
doncs la protecció
potser li poso al veí.
M'entens?
I va.
O sigui,
defèn molt
del lloc.
Realment,
el ideal és
posar-la a casa
i reaplicar-la a fora.
Perquè després...
Va a gustos
hi ha textures
de cadascú.
Fins i tot les olors,
que n'hi ha que fan olor,
n'hi ha que no fan.
És que Déu-n'hi-do,
el mercat s'ha posat les piles
en aquest sentit.
Natàlia,
després també diuen
que és molt important
el que és
la protecció directa
de no exposar la pell,
o sigui,
portar,
doncs una samarreta,
una gorra,
una gorra,
fins i tot,
no?
realment sí.
és tan important
la protecció
que ens va aplicant
sobre la pell,
no?
Les cremes,
els híclics,
les brumes,
com volves dir,
el suït,
bueno,
hi ha infinitats,
no?
Però també s'ha de fer servir
proteccions físiques,
com, per exemple,
l'ulleres de sol,
portar samarretes,
gorres.
no seria protecció,
però sí que hem de recordar
que de cara a l'època
que anem
hem de beure aigua,
que això és una cosa
que moltes vegades
se'ns oblida,
no?
Però,
i quan ens fem grans,
quan a mesura
que ens anem fent grans,
la sensació de set
és molt menor,
per això és superimportant
anar bevent
al llarg del dia,
per molt que no tinguis set
com a tal.
Sí, sí.
Doncs Natàlia,
mira,
ens hem quedat a mitges,
hem de deixar-ho aquí ja,
però com que tot just
acaba de començar
l'època de la calor del sol,
el que farem serà
a contactar amb vosaltres
d'aquí a un mes,
una coseta així
per anar recordant
tots aquests consells
d'hidratació
i de protecció solar,
et sembla?
Perfecte,
seria genial.
Moltes gràcies,
gràcies Natàlia.
Gràcies a vosaltres.
La Natàlia Borses
és vocal de Dermo Farmàcia
del Col·legi Oficial
de Farmacèutics de Tarragona
amb ella
i amb la recomanació musical
de la Sílvia Garcia.
Tanquem la veu d'avui.
I el nostre temacle
ens porta
amb una modestia
per força peculiar.
Aquí volgo fer
un joc de paraules,
però bé no.
són modestia a part, eh?
Això és coses de l'edat
i això,
amb l'edat
que ja tenim,
marxem.
El nostre segon temacle
amb ells.
Adéu.
que abas en las tardes de abril
sobre la hierba
tu espalda cansada
y tus ideales muy lejos de aquí
i què m'has da
si són coses de la edat
i què m'has da
Bon dia,
són les 11.