La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia, benvinguts. Obrim la veu avui, que és dimarts, dimarts 4 de novembre de 2025. Molts ànims per començar tots els seguidors del Nàstic, que ja sabeu que hi ha hagut canvis amb un nom propi, el de Cristóbal Perraldo, que serà el nou entrenador grana en les properes hores i de situació, com sabeu, també de Luis César. Molts ànims els seguidors del Nàstic amb aquesta situació que ja veurem cap on ens porta.
Avui que obrim el programa i de seguida farem tertúlia política, el més habitual els dimarts, ara us expliquem el què i el com, però saludem a entrada de tot el personal que fa possible el programa, aquí als estudis, Núria Catanyà, bon dia. Hola, per solidaritat formarem així. Bon dia, Miguel. A mi no m'ho cal forçar, eh?
També estàs igual? Abriu, a veure com estàs tu, Abriu? Jo estic bé, jo estic bé. Un dia que no estic afònica, ho he de saber. Avui necessito el caramelet, Josep. Jo en tinc un munt, tinc caramels de mel allà, si voleu. No queda bé, no? No, no, fa molta anguria. Fa molta anguria, això. Hem deixat l'aigua fora, eh? Ara te'n portarem. No, no cal. Mira, de seguida parlem d'aigua, eh? L'aigua que ve per les canonades del CAT, del Consorci d'Aigües de Tarragona...
perquè tenim per aquí fora, ja l'ha vist entrar, el president del CAT, des de fa un any, eh? El Joan Cama, no? No, no, no. El Marc Brunet, que és el part del govern. Joan Cama, que és el company de... Perquè bé acompanyat el Joan. Disculpa, disculpa. Bé acompanyat. Mira, Abril, parla tu. Doncs mira, l'Assemblea General del Consorci d'Aigües de Tarragona ha aprovat un pressupost pel 2026, que això és d'aquí tres mesos,
que és, no d'aquí de tres mesos, no d'aquí, un i dos i dos. I és rellevant, i és rellevant. Que supera els 50 milions d'euros. Bé, doncs t'hi preguntarem d'aquí no res el Marc Brunet, què faran amb aquests 50 milions l'any que ve, obres previstes i també previsions que pugui arribar l'aigua del CAT, per tant, de l'Ebre, del riu Ebre, doncs, a diferents municipis que no en tenen gaire, com ara, doncs, aquí a l'Espuga Francolí, alguns jocs de l'interior, doncs, que pateixen any rere any la sequera, eh?
De quina zona parlem amb ell, amb el Marc Bonet. Després farem tertúlia política, que serà més aviat un vis-à-vis...
perquè ens acompanyarà la portaveu del PSC Santa Ramos i la portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell. Per tant, entre elles dues anirà la cosa perquè ens ha excusat la portaveu de Vox, Judit Gómez, que en pot venir. Farem allò, un partit de tenis o de pim-pom. Tens temes interessants, eh?, perquè tenim el contacte de la Brossa, que està a punt de canviar, la dimissió-renúncia de Carlos Mazón, un any de les inundacions de la Mora, que ho comentàvem ja ahir, vull dir que Déu-n'hi-do el que pot donar de ser avui la tertúlia. Hi ha material.
Mira, parlant de la brossa, l'abril se n'anirà a les 10 del matí cap a la Passa de Font, perquè avui podré veure allà algun dels camions, vehicles de l'anterior concessió, de l'actual, de fet, Fomento de Concessions i Contrates, que aquesta nit fan el relleu amb Urbacer. Aquesta matinada hi haurà treballadors que entraran treballant per FCC i sortiran treballant per Urbacer. I avui presenten els camions. A mi això... No són nous, però... Els hi posaran l'enganxin al damunt. L'enganxin a Urbacer, sí.
A mi el que em recorda això de tots els camions junts i tal presentats és a Bo Palmanetes. No veieu Bo Palmanetes? Hi havia les màquines, les màquines parlaven. I els camions tenien nom... Els camions tenien noms, doncs. No n'he vist poques de sèries d'aquestes. Ara per això ja no, ja no, eh?
Però va ser que te'n vas cap allà, eh? Sí, si a les 10 ho connectarem en directe, que és un acte més simbòlic d'això de posar tots els camions en fila com l'altre dia amb els autobusos de l'AMT, doncs més o menys pel mateix. Mira, de fet, demà ens han convocat al polígon Francolí, també ja anirem al matí, per tant, demà no us saludaré des d'aquí, estaré allà jo amb els camallons ja operatius i us explicaré què passa des allà, des del polígon Francolí. Demà anirem allà a fer el programa, una part del programa, unes connexions. Hola, què tal?
Magí Serichol, vindrà. Sí, sí, sí. Aprofitarem per interrogar-los sobre la nova edició de Tarracoviva, que ja sabeu que acostuma a ser el maig, però nosaltres ja volem saber de què anirà. Però el Magí la hem convidat perquè ens parli del cicle Passatges, que comença aquest divendres, i que posaran escena, són monòlegs, que posen a l'escena diferents personatges que han estat i són importants dins la història de Tarragona.
I entre altres, perquè veieu per on va la cosa, hi ha Eudald Carbonell. O sigui que no només ens anem a personatges molt clàssics, sinó que l'Eudald també està inclòs. Ja sabeu que aquí els monòlegs de personatges històrics triunfan molt. I Passatges és un segle que triunfarà segur. En parlem amb el Magí. Això és com el cop a cafè i puro, però de gent que ja no hi és.
A l'Eudal sí. A l'Eudal sí, però a tots els altres. Mira, en l'Eudal recordo una conversa a Tapuerca, ara m'ho he fet explicar batalletes. A Tapuerca, no sé si l'havien passat o l'altre, però hi vam anar allà a fer el programa d'Evolucionar, i hi ha un moment que es para tots els gestiments per esmorzar, fan la parada, tot para tot, Pelliti es va esmorzar, i recordo allà una conversa amb l'Eudal, perquè ja, i tu dic que ja està més o menys jubilat a Tapuerca, com a director de les excavacions, però coneix molt bé tota aquella...
Tota aquella història. I va ser l'any, a més a més, de la descoberta de Montecésor. El 30è aniversari de la descoberta d'una nova espècie...
Això va passar aquí a Tarragona. Això fa temps, doncs, no? De quan parles? O sigui el passat, no? O l'altre, no sé si va ser... El passat o l'altre? L'altre, l'altre. Sí, sí. Però ja està, vinga, batalla de sa banda. Ah, ja està? Que vas esmorzar? No, que a l'hora d'esmorzar... No, perquè era molt característic, no?, que de sobte parava tothom, tothom, tothom, i era obligatori que tothom n'és a esmorzar juntets. Davant d'un dels jaciments, allà, doncs... Hi havia cop a la màquina de cafè, només n'hi havia una, hi havia cop. T'ha quedat clar, no? Sí, sí. Vale.
Ja està, batalletes. Batalletes. Què més, va, què més tenim? Bueno, escoltem, Magistari Txol, eh, que ja es va dir com es va tancar a Tarracoviva l'any passat, que seria el poble qui decidiria la temàtica de l'any que ve, o sigui, de la segona edició. Per tant, suposo, encara que poder participar amb les votacions que hi ha, doncs, on l'any, per decidir la temàtica de la propera edició de Tarracoviva, que serà, doncs, molt especial al mes de maig. I ja ho tindríem, no?
I ja ho tindríem, bàsicament. Estem pendents de poder-vos transposar en forma d'entrevista alguna de les activitats del cap de setmana, que n'hi ha moltes. Mira, podeu optar per anar caminant amb gossos, o podeu anar, evidentment, al teatre, a la sala de torno, que arriba una obra d'aquestes que fan reflexionar una miqueta. I, bueno, hi ha altres qüestions. Podeu jugar també el cap de setmana pel o de fires, no?
Arrenca el divendres el cicle de muntanya i aventura dels centres de Tarragona aquí al Callà, amb projeccions i moltes coses. Ja anirem explicant. Anem per feina, va. Gràcies, Núria. Gràcies, Abril. Gràcies, Miquel. Fins ara. En Lluís Comas, a la Fidesó, Mauri Fernández, a la Revitació de Visual, amb tot el que fa possible el programa, Joan Andreu Pérez de la Producció, i qui us parla, Josep Sunyat. 9 i 7, la primera veu del dia, l'espineta amb tarragonins, avui de la directora del London Spanish Film Festival, la tarragonina Joana Granero, que fa una reflexió sobre el Festival Mussas, el teatet del Serrallo i la cultura de gènere.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Recentment he tingut l'oportunitat d'assistir a un concert organitzat pel Festival Muses, que és un festival de música feta per dones al territori català, que celebra aquí a la província. He de dir que això m'ha permès també descobrir una petita joia a Tarragona, que no coneixia, el Teatret del Serrallo, com m'agradaria que hi hagués un programa continu. El cas és que mirant el programa em demanava...
¿Realment és encara necessari fer festivals i esdeveniments que es concentrin en resaltar obra de gènere després de tants anys d'igualtat legalitzada? I la veritat és que em sembla que sí, que encara cal crear espais per donar a conèixer el treball de les dones com a professionals, com a artistes i crear oportunitats per celebrar i valorar no només els seus assoliments,
sinó també la seva visió, la seva sensibilitat, que pot ser diferent per portància i experiències de vida diferents. I la raó crec que és que després de segles de desigualtat, la igualtat no s'assoleix en unes poques dècades. La igualtat necessita generacions per penetrar les estructures de la societat, els sistemes familiars i, essencialment,
el més profund de les mans de les persones. No és amb el que encara es parla de sostres de vidre, de barreres invisibles que no permeten o que fan més difícil l'accés de les dones a posicions del cim de jerarquies, malgrat la igualtat legal teòrica. Fa uns pocs anys el diari britànic The Guardian preguntava a una de les organitzadores de Glastonbury
el festival més gran de música del Regne Unit, demanava per què no hi havia cap dona entre els caps de cartell, i ella va dir que no n'hi havia prou per a poder escollir. Realment així? No ho sé. Però el que sí que crec és que s'han de donar oportunitats a tothom, i a partir d'aquí, mirant cap al futur, estimular el talent. Aquests esdeveniments que es focalitzen en temes de gènere, no només
creen oportunitats per promoure el treball de dones, sinó que també donant-hi visibilitat serveixen per donar accés a recursos per empoderar i, eventualment, reforçar drets. Perquè aquestes dones contribueixen a normalitzar la igualtat i esdevenen també models i referències d'assoliment per d'altres dones. Per cert, Moses encara té alguns concerts fins a mitjans de novembre.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Doncs comencem avui la veu a conversant amb Marc Brunet, president del Consorci d'Aigua de Tarragona del CAT. Ara no fa gaires dies l'Assemblea General aprovava el pressupost pel 2026, que supera els 50 milions d'euros, amb un increment respecte a l'exercici interior i amb diferents projectes sobre la taula. En parlem, eh?
Mar Ronet, molt bon dia. Bon dia. I també conseller de la Ràpida, d'altra banda, que vull preguntar-vos també com esteu, perquè vam parlar molt de la Ràpida aquests darrers setmanes amb el tema dels aiguats. Avui, que per cert fa un any dels aiguats també, que venim de la mort aquí a Tarragona,
Ahir el tema d'Amazon, que van emitir, etcètera, en València, però a la Ràpita també van patir, no? A la Ràpita sí, també van patir els estrells de l'Adenalis i ara intenten tornar a la normalitat i amb l'ajuda també de la Generalitat reconstruir un dels ponts de l'entrada que està malmès i anar pensant.
Dèiem fora de microfons si la gent està conscienciada o no, perquè són fenòmens cada cop més recurrents, i allà n'heu pedit també d'anar aterres anys, tant a Ràpida com al Canà. És a dir, hem d'estar molt mentalitzats del que pot implicar un aigua, i veient la valència, evidentment. Sí, jo crec que la gent de la Ràpida ja és conscient, i ara el que fa falta és, a la part política i a la part tècnica, prendre aquelles mesures necessàries per poder evitar el que ara mateix s'està fent una mica recurrent,
i evidentment quan afecta any sí i any també a baixos de vivendes, no ha sigut el cas de la ràpida, que no és cada any, però sí que les plogudes fortes és un recurrent i un constant i això s'han de prendre mesures.
Anem a l'altra aigua, l'aigua bona, entre cometes, l'aigua del CAT. Parlàvem d'aquest pressupost de 50 milions d'euros i de diferents previsions de cara al proper exercici, però a grans trets, què és el que preveu aquestes diferents actuacions? A grans trets, eh? Per fer-se una idea, perquè també hi ha l'opció de fer arribar aigua allà on no n'hi ha, no? Tenim Patim Seguera i aquí el territori tenim alguna zona, com ara la Conca Barberà.
Bé, el pressupost, com bé dies, supera els 50 milions d'euros i bàsicament la inversió més important que tenim aquest any és la millora dels cambrers de mescla, és a dir, el primer pas per potabilitzar l'aigua i en aquest projecte el que es pretén és millorar la qualitat de l'aigua
que en això treballem sempre al Consorci, gestionar l'aigua que captem dels canals del riu, i d'aquesta manera també distribuir una aigua de màxima qualitat per als nostres consorciats. Aigua de boca. Aigua potable. El missatge, sempre ho pregunto, quan parlem de l'aigua que ens arriba de l'Ebre, el missatge és que compren garrafes d'aigua i les porten cap a casa quan l'aigua surt per l'aixeta i ve de l'Ebre.
Bé, jo us ho diria que l'aigua passa totes les mesures de control sanitari i tenim un real decret que ens ho marca i és cada dia pensar que al laboratori nosaltres fem
pràcticament 65.000 estudis de l'aigua durant un any, vull dir, mirem molts de paràmetres per garantir que l'aigua és de qualitat, i sí que és veritat que hi ha marques d'aigua que, si els passéssim a analitzar, potser no tindrien la mateixa qualitat que l'aigua que entreguem nosaltres als dipòsits municipals de cada consorciat. Creguen aigua, per tant, eh? Sí, poden beure aigua perfectament,
Directament de la que surt el consorci està totalment controlada i cada municipi també fa les seues comprovacions i les seues mesures. I recordo durant l'episodi recorrent de sequera dels últims tres anys, aquest any ha canviat molt la cosa, aquest últim any, però els últims dos anys, anant dos anys enrere, un any i mig enrere,
que sempre dèiem que aquí a Tarragona teníem la sort de tenir l'aigua del CAT, perquè si no hauríem patit molt. És això? Bàsicament, els consorciats del CAT no van patir gens de la sequera. Sí que és veritat que molts de pobles veïns que fan frontera en un poble consorciat veien com al poble del costat hi havia quasi plena normalitat
I al seu poble la gent anava en garrafetes o en l'aigua racionada perquè a certa hora de la tarda o a certa hora se tallava el suministrament. I això, evidentment, per un alcalde d'un poble, fer front a una sequera ha de ser una cosa bastant complicada.
on has previst que arribi de l'aigua del Consorci que encara no arribaràs d'ara? Perquè es parlàveu d'alguna zona del Priorat, també d'alguna zona de la Conca de Barberà, parlem de l'Espuga, per exemple. I com està tot això, aquest procés? Bueno, hi ha tres projectes. Hi ha el de la Conca de Barberà, que s'estava executant ara per problemes en el contractista. S'ha complicat una mica i està al 50% i està l'obra aturada...
a previsió que arrenqui el més aviat possible. També s'ha entregat un projecte al Consell Comarcal del Baix Camp pel tema de portar aigua a les Borges del Camp, al Forge i a Riu de Cols.
I també un altre del Baix Camp i el Baix Priorat, que aquí a petició de l'alcalde de Falset, el Consorci va fer un projecte, una memòria, per poder valorar que seria portar l'aigua fins a Falset. Se va presentar a l'estiu i ara en tot això, Botarell, el Camp, Baix Penedès, a Lió, Vilarrodona...
Mas Llorenç, Montsia Interior, nosaltres mateixos al Montsia també, hi ha pobles del Montsia que també volen tenir aigua assegurada, perquè la sequera, per exemple, l'opentat d'Ull de Cona es va quedar sec, i també va tindre gros problemes per poder suministrar aigua, i al final, després de la sequera, molts municipis van vindre al Consorci, tocar la porta i dir, nosaltres volem mirar de poder tindre aigua.
Hem d'enviar un missatge que no es pot abaixar la guàrdia mai amb el tema de l'aigua, és a dir, que hem de ser molt conscients quan hauríem baixat que és un bé preuat i que hem d'estalviar aigua, en definitiva, encara que en tinguem. Sí, l'aigua l'hem d'usar pel que realment necessitem i en el moment que el necessitem. Hem d'evitar malgastar aquest bé, perquè és un bé preuat, no és un bé que el puguis fabricar del no-res, com pots tindre un generador de llum que fiques gasolina...
i generes llum, l'aigua no hi ha un generador de fiques gasolina i surt aigua. Llavors és un bé que sí que hem de cuidar entre tots i hem de tindre la consciència tots d'usar realment el que necessitem.
Abans parlàveu d'aquest projecte per la qualitat de l'aigua distribuïda. N'hi ha d'altres també de projectes sobre la taula i esteu també caminant des de fa alguns anys amb el tema de l'eficiència energètica, que això ho teniu molt present, amb plaques de superfície per poder garantir el subministrament elèctric, les instal·lacions, etcètera, etcètera. Això continua, no?
Sí, el Consorci el que sempre pretenem és ser més respectuosos en el medi ambient, més sostenibles, i com bé dius tenim dos parts fotovoltaics que ens generen quasi 4,5 megavatts de potència,
I en això, mira, ficant-ho en números fàcils, en cinc anys pràcticament han passat de 7,7 milions a 3 milions i mig d'euros del que és el cost de l'energia. Vull dir que en tot això sempre s'està buscant, a part que ets més eficient i més sostenible, també repercuteix en les finances i disposar de...
de més capital per poder fer millores i poder continuar treballant per fer gran el consorci i per millorar en el dia a dia. Heu tingut molta cura que no perdin aigua a les canonades, teniu un grau d'eficiència molt alt a nivell de fuita d'aigua. Què passa per a molts ramals? És a dir, hi ha encara municipis que caldria estudiar molt bé si hi ha fuita, si en Tarragona, de fet que des de matxa l'eficiència és molt alta també, eh?
Però hi ha alguns municipis que no encara sigui un repte, el fet que no parin aigües canonades? Nosaltres, com a CAT, el que és la distribució en alta, no tenim pràcticament fugues, perquè estem a un 94,7% d'eficiència hidràulica. Això són... Tindre pràcticament un 100% d'eficiència és... Jo sempre dic el mateix, véns a l'ampolla a l'etap, a la planta potabilitzadora, i pràcticament...
Només veus l'aigua dins dels dipòsits, vull dir, no veus res banyat, no? I potser aniries, no sé, a un bar o a un restaurant, obris un grifo de puix i sempre surt aigua, sempre per aigua. El Consor sí que és veritat que l'eficiència hidràulica és molt alta. En quant als municipis, hi ha molta feina a fer.
perquè sí que és veritat que hi ha molts municipis que tenen altes pèrdues dins de la seva distribució en baixa i sé que molts municipis estan ficats en solventar aquestes problemàtiques però són inversions molt elevades que a vegades s'han de prioritzar altres coses i sí que la Generalitat des de l'ACA sí que obre línies de subvenció per intentar millorar aquesta eficiència al municipi hidràulica que evidentment si es comences a sumar
els diferents municipis, la pèrdua d'aigua és considerable. Per cert, quan anem per l'autopista, veiem aquella torre tan alta que hi ha a l'Ampolla, no? És a la tarda de l'Ampolla. Què fa aquella torre? Bé, a les torres n'hi ha un hospital, n'hi ha una a l'Ampolla, n'hi ha quatre o cinc. El que fan les torres, bàsicament, són torres de compensació, són per evitar el cop d'Ariet. Són torres que, al final, són com una HMNN,
i l'aigua dins té una altura i en cas que pogués hi haurà un tall de suministre, ja que qualsevol cosa, per evitar que la tuberia se malmetés, sortiria l'aigua per aquesta gemeneia i evitaria qualsevol rotura o qualsevol efecte. Som molt visibles, ho dic. Abans la gent s'ho pregunto, quan passen per l'autopista, o a 340. A l'ampolla, pràcticament, l'aigua...
Normalment, dins la tuberia, sobre el nivell del mar, està sobre els 70-80 metres d'altura, sobre el nivell del mar. Recordo que d'un temps ensat també, especialment durant la sequera, es va parlar molt d'interconectar xarxes, de portar igual d'ebre cap a Barcelona, etcètera. Això ja queda tot aparcat?
Sí, jo crec que interconectar xarxes no és ni... Vinga, des del Consorci no és una prioritat. El Consorci està fet per donar aigua a la demarcació de Tarragona, no més amunt, i jo crec que això no... Bueno, espero que no ho vereu.
Parlem amb el Marc Brunet, el president del Consorci d'Aigua de Tarragona, porteu ja un any, com dèiem, més o menys, però no fa un any. Sí, un anyet, ara d'aquí dues o tres semanetes compliré l'any de president del Consorci. Del que queda per fer, que és el que hi ha algun projecte que tingueu molt en ment i que tingueu com una prioritat del que s'ha de fer, perquè són moltes coses, una d'elles, com dèiem, aquestes actuacions per la qualitat de l'aigua, però alguna en especial?
Bé, ara, per poder ser una mica més resilients, vam aprovar l'altre dia a l'Assemblea un endeutament per poder fer un segon dipòsit d'aigua crua, que el que ens permetrà és tindre més pulmó per poder tindre aigua disponible per poder potabilitzar i poder distribuir.
i projectes així, jo l'altre dia vaig dir una entrevista, no? El meu objectiu és intentar que Tarragona, és a dir, que la demarcació de Tarragona tingui també un pla B al consorci, perquè també és interessant, després de viure la pagada elèctrica, després de veure que
Que depenem del que hem construït, també és interessant, ja que ho hem construït, sapiguer els punts dèbils que pot tindre cada una de les infraestructures i tindre un plan B per si acaso pogués passar alguna cosa.
Tarragona, la ciutat, entenem? Bé, al final és... Sí, al final és Tarragona de marcació. Bé, al final, els consorciats del consorci tinguen un plan B, sí. Ara no hi és. Ara no hi és. Tot i que hi ha molta aigua regenerada, i a més, si parlem del polígon patroquímic, hi ha un tant percent d'aigua regenerada a través de l'ITASA, que és elevat, i que, a més a més, continuen fent plantes perquè cada cop sigui més. És a dir, que això també és de notar, no?, a nivell de consum.
Sí, bàsicament l'aigua regenerada està en la segona fase i estan pràcticament a punt d'arribar als 9 hectòmetres o 10 d'aigua regenerada, que això és molta quantitat d'aigua. Això són també punts a favor per poder tindre un petit plan B i per poder ser menys dependents de l'aigua de l'Ebre.
aquest pla B de Tarragona per on podria passar? No sé si està estudiat ja, no sé si fa qualcat o altre. Bueno, al final jo crec que és una visió de país o de territori. Fa anys hi havia un projecte de fer una desaladora aquí a Tarragona, doncs jo crec que un dels plans B més factibles seria fer una desaladora aquí a Tarragona.
La grana vegada ens va mostrar la debilitat de molts sistemes, també la robustesa d'altres, però ens va donar alguna lliçó per aprendre. Sí, és com dir abans, depenem de la tecnologia que hem construït i sí que crec que, sent conscients d'això, hem de prendre les mesures com a societat de poder...
ser resilients en cas que ens falli alguna de les coses, perquè al final la pagada va durar set hores. Moltes empreses d'aquí del camp de Tarragona, de la petroquímica, van perdre desenes de milions d'euros en només set hores sense llum. Depenent molt del camp construït i la distribució de l'aigua en les comunicacions. Sense llum no podem fer res, però sense aigua crec que podem fer menys.
Marc Bruneta, president del Consorci d'Ecos de Tarragona, gràcies per acompanyar-nos avui a la veu de Tarragona en aquesta primera entrevista del dia. Recordeu el missatge, eh? Quan obriu la xeta, recordeu que és un ve preuat, però en veu, això sí. Sí, i tant, i tant. Gràcies, fins aviat. Gràcies a tu. La teva veu, la veu de Tarragona.
A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i donar una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del play-off de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte 8 de novembre a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia en el partit entre el Real Murcia i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, el web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat. L'Otoexpress va al restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Telèfon verd, digui'm. Hola, he vist una paperera trencada. Pot venir algú a arreglar-la? Telèfon verd, 977-296-222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Sintonia de Tertulia, Tertulia Política, avui que és dimarts 4 de novembre del 25, avui que ara en perdrem, fa un any de la Dana de la Mora. Ara parlàvem del Consorci d'Aigües de Tarragona i també ens parlava el seu president de la resiliència del territori, territoris amb el tema de l'aigua i també com a...
També el regidor de l'Ampolla us parlava dels efectes de cada cop més devastadors d'aquests episodis i que hem d'estar molt preparats per tot plegat.
Parlem a temps de Tartuli i d'aquestes altres qüestions. Avui també de l'intercanvi d'empreses amb el tema de la brossa. Aquesta nit els treballadors entraran a formar part de... Els treballadors de la brossa seran d'FCC encara i sortiran demà matí com a treballadors d'Urbaser. I a l'aseu anirem en directe a la plaça de Font, que avui també hi ha un acte a càrrec de l'alcalde que presentarà els camions ja logotipats. Els antics camions d'FCC però logotipats amb el logo d'Urbaser. Tartuli, avui amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I davant la consellera portaveu del Partit Popular...
Maria Mercè Martorell, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. I es cosem a la portaveu de Vox, que no ha pogut venir a la tertúlia, Judit Gómez. Dit això, ara entrem a matèria, per exemple, si vull preguntar per la dimissió d'Amazon, que és el tema de vida, tot arreu, totes les portals, i on també podem parlar del Nàstic, que hi ha hagut canvi d'entradó, vull dir que hi ha moltes coses que estan passant. Però comencem pel tema de la brossa, que em sembla rellevant, perquè d'aquí una estona a les 10 anirem en directe a la Passa de Font, i aquesta matinada els treballadors entraran Gómez i sortiran demà com a urbacer. Per tant, tema de la brossa...
històric, perquè fa moltes dècades que la FTC portava la concessió d'aquest servei tan important. Sí, doncs, evidentment, un dia molt esperat per molta gent, especialment també per l'equip de govern, i jo crec que per tothom...
El FCC ha servit a la ciutat durant molts anys, però jo crec que és un canvi més que necessari. Ha costat molt arribar fins aquí, però per fi comença a caminar aquesta nova etapa, amb una nova empresa.
i sobretot amb moltíssimes millores, que és el que realment necessitem. Teníem un contracte molt antic, que estava totalment obsolet i que no complia amb les necessitats de la ciutat i la ciutadania, i sobretot que no estava al dia amb les noves tecnologies, perquè tot avança i, evidentment, havíem arribat massa lluny ja
amb aquest contracte. Clar, el fet que a partir d'ara comencem a veure com es treuen aquestes 105 illes de contenidors soterrats que encara estan, com tindrem 57 nous contenidors pels càmpings també i per mercats, el que també ajudarà a aquestes zones on estan aquests establiments, o a la part alta que tindran aquestes noves...
aquestes nou illes amb tot tipus de fraccions, per tant, ho tindran més a prop i estarà tot, evidentment, molt més net i molt més recollit. Sabem que a la part alta també és un problema el tema de la recollida. Els voluminosos, que tant ens preocupen, es podrà fer la recollida porta a porta.
dels voluminosos, evitant-nos les imatges que es baixin tots aquests voluminosos al carrer, sense saber si és gent que ha trucat al telèfon verd i que realment el tenen al carrer perquè estan esperant que el recollin, o com tantes vegades ens hi trobem, han estat llançats allà sense avís. Evidentment s'inclouen els nous barris que no existien quan vam tenir el contracte, quan es va fer el contracte.
barris com el Joan XXIII, com Tamarit, com altres zones que cal que s'inclouin. I també les zones d'interblocs dels barris de Camp Clà de Sant Salvador o de Sant Pere i Sant Pau, que també s'ha lluitat moltíssim. Com us deien, 46 nous vehicles, 4 carretons elèctrics per escombrats i altres materials auxiliars per millorar. Màquines que freguen el terra.
A mi, jo quan les veia, quasi que em queien les llàgrimes. Que freguen. Com les de casa, però... Freguen. Com les de casa, com les rumbes de casa, però engegant, no? Amb industrial. Exacte, que freguen amb producte per fregar el terra, no només mullar, que és el que molta gent es queixava fins ara que estàvem mullant, no? Vaja, moltes inversions, evidentment, de...
Això no és com allò de tu cara me suena, que entra sent d'un i surt al matí sent un altre totalment transformat de la nit al dia. No, evidentment aquí hi ha tot un procés de transició, perquè l'empresa comença a caminar avui, ja s'ha estat preparant des de l'adjudicació del contracte a Urbacer s'ha estat preparant per aquest canvi, però evidentment els vehicles nous i...
i la maquinària nova trigaran una mica més a venir, però jo crec que començarem a notar el canvi ràpidament. Primer, per la ciutat ho necessita, i a l'empresa jo crec que també li interessa arribar amb força a la nova ciutat on entra. Així que bones notícies. Maria Mercè.
Sí, a veure, nosaltres ja sabeu que aquest no era el nostre contracte, sempre ho hem dit, era el contracte d'Esquerra que va quedar de cert, amb una sèrie de modificacions. No oblidem que la situació és la que és, que el 100% no ho complien cap de les empreses i que estarem amb lius judicials fins a la setmana dels 3 dijous.
Però més enllà d'això, ja sabeu també que nosaltres des del grup municipal del Partit Popular ens vam abstenir perquè vam considerar que no podíem continuar com estàvem. I com deia la Sandra, ho hem dit moltes vegades, o sigui, és un contracte de l'any 2002.
La ciutat de l'any 2002 a l'any 2000, quasi 26, que serà pràcticament quan començarà a arrencar, és una autèntica barbaritat. Són 24 anys. No ha canviat ni res. Mare de Déu, sí que ha canviat la ciutat. I com dèiem molt bé, en aquest cas, la Sandra del tema dels barris, Joan XXIII no existia.
O sigui, clar, avui ens sembla impossible quan diem aquest barri no existia o aquell barri... Però és que no existia en el 2002. Per tant, han sigut barris que han quedat fora absolutament del contracte amb el que, evidentment, l'Ajuntament ha hagut de pagar la intemarata per poder cobrir, per poder fer aquests serveis en aquests barris. El tema de les illes, soterrades, el moment que es van posar...
Semblava que allò era la panacea universal, i no us dic res, i tu te'n recordaràs, Pep, de la complicació, perquè cada vegada que es feia un contenidor soterrat de la brossa es tenia que fer excavació arqueològica, es tenia que desplaçar una mica amunt avall si es trobava un drama, però semblava que allò era el Nova Mas perquè en aquell moment ho era.
de treure'ls de la visibilitat que tenien. Després s'ha vist que no, de tot el contrari. Per tant, s'ha hagut de revertir. Però, clar, aquí el problema és que un contracte de brossa, si ara hi ha aquest contracte a la previsió, d'aquests contractes ha de ser 10 anys, no s'ha de permetre que després es faci una... Pròrroga. Pròrroga.
de 10 anys més, i després que damunt, entre pitos, flautes, covis, els uns i els altres, el contracte desert, acabem estant 3 anys fora de contracte, que és una barbaritat. Per tant, aquí al final els tarragonins i les tarragonines, que és el que te diuen quan te veuen pel carrer, però no vau aprovar allà el de la brossa quan entra el de la brossa, perquè de moment segueix estant tot igual.
La Sandra deia que quan veia les màquines que netejaven, quasi plorava. Jo me'n recordo l'últim any, que devia ser el 2022, que vaig anar a Jerusalem, i després ja no s'hi ha pogut anar malauradament. Me'n recordo que a la Ciutat Vella, al dematí, vam anar a visitar l'Esplana de les Medquites, i a les 5 o les 6 del dematí estaven netejant, després de tot com queden els carrers de la Ciutat Vella, de tot el que són les paradetes, les botigues, el que posen fora, amb unes...
mànegues d'aigua brutal, amb una aigua amb sabó, i allò va quedar que semblava el menjador de casa. I vaig pensar el mateix, mare de Déu, perquè nosaltres no podem fer això, no? Quan vèiem aquestes màquines industrials que netegen. Bé, avui què passarà? Avui sortiran...
Els treballadors entraran al servei, com molt bé dèieu, siguem de FCC, siguem d'Urbaser, els camions se'ls posarà un logo amb l'enganxina diferent, però aquí realment el que s'ha de veure és quan arribin totes les maquinàries noves,
perquè en definitiva aquestes maquinàries que avui seguiran funcionant, i això vull dir també que ningú pensi que avui aquestes maquinàries són noves, no ho són, són les que hi ha, segueixen tinguent les mancances, que a l'estiu no porten aire acondicionat, que no estan adequades, que estan molt desfassades, que estan molt envellides, o sigui, és com el parc de vehicles, no?,
I, per tant, bé, el que ara s'ha de començar a caminar amb aquest camí, perquè és el que es necessita perquè la ciutat estigui com ha d'estar, i perquè no pot seguir estant amb les condicions que està a pesar de tot el que arriba a pagar l'Ajuntament, i, en definitiva, els tarragonins i tarragonines, i veure quan arriben les noves maquinàries, no?, perquè si el servei tampoc no es qués aguantat, si no es quessin anat fent lloguers de maquinàries, com nosaltres demanaven i com es feia, no?
Sí, de fet, arrenquen amb maquinària existent, amb maquinària llogada, que sí que és més nova, és a dir, evidentment, l'empresa, abans d'adquirir, perquè el procés d'adquisició dels nous camions, per entendre'ns, i les màquines de netejar i els camions, és un procés que no és d'avui per demà, i me ponga usted cuarto y mitad de camiones de la basura i els tens el dia següent, això és un procés llarg, i s'entén...
però l'empresa sí que ha llogat maquinària no tan antiga com la que tenim nosaltres. S'aprofita la que està en millor ús. Una cosa important també és que aquest nou contracte a la neteja porta associat un dels lots, és de control, per tant...
hi haurà un control sobre l'execució d'aquest servei que abans era molt difícil realitzar. Des del Departament de Neteja es feia el màxim possible, però era difícil perquè no hi havia tecnològicament les eines que ara sí que s'introdueixen amb aquestes maquinàries per comprovar que realment fan tots els recorreguts, que surten totes les màquines que han de sortir, que netegen el que han de netejar, etcètera.
I això és important. Jo és que abans d'entrar just ens havíem trobat l'alcalde Ballesteros per aquí al carrer i m'ha vingut la imatge del dia que es va investir l'alcalde Ricomà en un moment a l'escala de l'Ajuntament
El que de Ballesteros li va dir, pensa que s'acaba el contracte de la Brossa el 2023, que has de començar ja, perquè és un procés llarg. Jo pensava, mare meva, fins on hem arribat, perquè ni es va començar ja, ni quan va arribar, va arribar com va arribar...
però bé està el que bé acaba, i si bé res és perfecte, i suposo que tothom, si hagués començat el procés des d'un bon inici, doncs ho hagués fet cadascú, ho hagués fet de la seva manera, però no ens podríem permetre el luxe de tornar a començar una altra vegada, era més que urgent, aquí està el nou contracte, i hi veurem, no?, perquè jo crec que hi ha molta gent que té depositades esperant-se que realment veiem una millora a la nostra ciutat, que estic convençuda que la veurem més aviat que després.
Aquest és veritat, perquè, clar, aquest va ser un dels temes estrella de la campanya, precisament el tema de la neteja. I estem a un any i mig de les properes eleccions municipals i ara comencem a caminar. Per tant, realment, això ens mostra allò que a vegades...
ens queda, diem, entrem a l'última pròrroga de qualsevol contracte i recordin que estem a l'última pròrroga o recordin que només ens queden dos anys de pròrroga o recordin perquè després sabem que aquestes contractacions i ja no parlem, la de la brossa són realment molt complicades de fer, de provar, de gestionar que se te presenti algú, evidentment
Avui a les 10 anem en directe a la plaça de Font i demà també serem en directe al poliom Francolí, on també s'explicarà la retirada dels antics contenidors soterrats i la compareixença d'alcalde des de la Seu d'Urbacer. Avui fa un any a la Mora, dels aiguals de la Mora, ahir el conseller Natge Bartí explicava del Tanc DCU...
I els veïns deien que un any després hi ha coses que encara estan per fer. Com està la situació? Quin és el missatge del govern municipal pels veïns de la Mora? Els veïns d'aquesta zona de la Mora que fa un any van patir els 6 quarts del torrent, d'esbordament del torrent.
Doncs que s'ha estat treballant molt durant aquest any per aconseguir el dipòsit de seu, que serà una de les grans millores, estar en procés de licitació. Ara justament ho estàvem parlant. És que des que nosaltres comencem a planificar una acció, aquesta acció es realitza, si ho fas en un any, és una meravella.
perquè els projectes s'han de redactar, contractació triga un temps, ja veus, hi ha tots uns terminis. Ho dic perquè tots els que arribem nous i noves, amb molta energia i il·lusions, no vol dir que ens les treguin, però com a mínim després t'adaptes. Jo ara deia, fa poc explicava que tres dels projectes que jo vaig començar a pensar
en el moment en què vam entrar, com era el punt de lectura Sant Pere i Sant Pau, el projecte de la passera i les reformes que s'estan fent al Camp de Mar, la climatització de l'antiga audiència... Parlo de tres dels mitjanets. No estic parlant ni de Pepita Ferrer, ni estic parlant del Teatre Metropol, ni estic parlant d'altres coses grans, de veritat. Aquests que es van començar a dissenyar quan jo vaig arribar de consellera de Cultura s'estan executant ara.
en aquests moments. Més de dos anys després. Entre que es redacta el projecte, va a contractació... A més, durant aquest període, a contractació s'ha hagut de prioritzar tots els projectes que anaven vinculats, evidentment, a projectes del fons Next Generation, perquè aquests tenen una data de termini d'execució per no perdre tots aquests recursos. Per tant, tenen prioritat aquests projectes, no?
Ho dic perquè a vegades costa entendre per què costa tant quan hi ha una cosa urgent o no urgent de fer. No és que no s'hagi fet res, és que es porta treballant des de fa un any amb el tema de la renaturalització de la riera,
Avui també sortien notícies en aquest respecte i de com ha de ser, no ha de ser. A vegades és difícil combinar el que vol la gent amb el que és necessari, amb el que et diuen els experts, amb el que no. Per tant, s'han de fer els seus estudis i s'ha de buscar la solució.
o el millor possible per tothom, sabent que moltes vegades ningú queda content amb les solucions. I després també el DCU, que jo crec que també serà una gran millora i un gran allogiment pel barri de la Mora. Per tant, ha passat un any, sí, és poc perquè hi ha l'angoixa, ha quedat aquesta angoixa de què passarà si torna a haver una gran pluja. Evidentment, res és comparable amb el que es va viure a València,
o a l'ETUR, evidentment, però sí que hi ha hagut un esforç perquè en breu puguem veure els resultats i que la gent de la Mora estigui més tranquil·la perquè s'hi posen les mesures que necessiten. Maria Mercè.
Bé, aquí, certament, quan qualsevol projecte sabem que ha de caminar. Vull dir, els que hem estat vuit anys, com jo, que vaig estar al govern, sabies que quan acabaves un projecte... No quan acabaves, quan el primer els posava a caminar amb una licitació, tu ja tenies que preparar el següent, perquè, si no, els temps de l'administració són els que senten. I, evidentment, s'han de recadar els projectes, i després s'han de licitar, i més quan parlem d'obres de complexes,
que no és el mateix a vegades aquestes obres petites, mitjanetes, que no aquestes grans. Però, clar, aquí el cas és que els veïns de la Mora fa molt de temps que reivindiquen i, de fet, tenen una trobada precisament el dia 12, hi ha un marmut també reivindicatiu i de més, perquè la preocupació és que si tornés a passar avui,
Déu-me'n guard. Si tornés a passar avui, la situació podria replicar-se o podria reproduir-se la que va passar en aquell moment. Perquè, malgrat que s'hagi fet, malgrat que s'hagi posat en marxa tot l'estudi i comenci a caminar, la realitat és que la situació encara està com està, no?
Per tant, això què demostra? Doncs que tots aquests temes tenen un temps, tenen uns procediments administratius que no es poden saltar, però que, clar, això dona molta angoixa a la població, perquè cada vegada que s'anuncia pluges tothom pensa, bueno, què pot passar, no? I, per tant, ells fa un any van resultar molt damnificats i, afortunadament, no van haver-hi víctimes,
que és el més important, i per tant els anys van ser molt greus, però no pèrdues personals, i en definitiva la seva reivindicació és molt lògica, si demà tornem a tenir una altra dana,
o tornem a tenir unes pluges torrencials, perquè no oblidem que, clar, el problema, i això és evident, és allò de la finca o del predi ser vent i del dominant, totes les aigües es recullen en el punt més baix, per tant, potser a la Mora no plou, o no plou tant, per tant, la sensació d'aquest risc, d'aquest perill, no hi és tant, però resulta que en altres llocs d'on venen les torrenteres sí que ha plogut,
o sí que s'ha col·lapsat, o sí que s'han arrossegat arbres, o canyissats, o el que sigui, i això produeix. Llavors, esclar, és normal, que més a més, estant a la tardor com estem, i anant de cara a l'hivern, que és en principi quan poden haver-hi més pluges, que hi hagi una situació per part dels veïns de greu preocupació, de dir, sí, s'estan fent els tràmits administratius, però si demà passés, ens podríem trobar amb la mateixa situació. Per tant, també s'ha d'entendre...
la seva posició i la seva reivindicació. Carlos Mazzoni, començo per vostè. Dimissió, renúncia, renúncia, dimissió del càrrec per continuar com a diputat a les Corts. Hi haurà eleccions a València. Li va esliberar el discurs de Mazzoni d'ahir, va fer voltar una mica més del to, el to culpa del que va passar.
Bé, jo crec que va ser un discurs institucional, ho va dir també el president Feijó, no?, vull dir, ell va prendre aquesta decisió, va reconèixer errors, ho va dir clarament, i va dir, doncs bé, de totes les víctimes que hi havia, va parlar de les víctimes,
I a més a més va prendre una decisió que era senzillament apartar-se, dimitir, i deixar que seguís treballant la comunitat valenciana amb aquesta reconstrucció. Ell ho va dir, que pensava que des del seu lloc amb el tema de la reconstrucció es podria anar
aclarir certes coses que hi havia hagut, però que en realitat havia vist que no. Per tant, jo crec que s'ha de valorar el fet que hagi dimitit, ho va dir el president Feijó, i per tant, a partir d'aquest moment, certament, ell ha dimitit com a president...
A partir d'aquí no s'han convocat eleccions, o sigui, de les diferents opcions que hi havia ha sigut la de dimitir com a president. Ara s'ha de veure qui ha de ser el proper president o presidenta de la comunitat valenciana. No s'han convocat eleccions.
Però ell, certament, sí, conserva la seva acta. Amb tants hem vist que diputats, que a pesar d'estar investigats o a pesar d'estar incluso processats, segueixen conservant la seva acta. Per tant, aquí ara el que s'obre és un moment important per la Constitució.
tot el que és la comunitat valenciana i jo diria que per tothom, no? De no sols enfrontar la reconstrucció, que és el que s'està fent i s'està treballant i s'està fent bé, sinó també que aquesta situació d'aquest impàs que hi ha hagut tot aquest temps, tot aquest temps que se li havia demanat per part de la ciutadania al president Mazón, bueno, expresident ja Mazón,
que dimitis, finalment estem en un punt que ja passem a un moment nou, que és a veure qui serà aquest president. Aquesta presidenta de la Comunitat Valenciana, que no oblidem que també tindrà que afrontar tots els reptes, perquè és això que diem, no?, de quan un arriba venint d'un altre, és com el dels contractes administratius. Això crec que és una mica diferent.
És diferent, certament, però qui entri ara tindrà que també fer-se càrrec de tot el que és la reconstrucció de tota la zona, que ja s'està treballant, que ja s'ha fet, però que s'ha de seguir treballant i que, sens dubte, és una feina llarga i complicada i se n'haurà de fer càrrec, a més a més del dia a dia de la comunitat. Per tant, no és un escenari fàcil, sigui qui sigui el proper president o presidenta.
Jo ja sé que tu no ho pots dir, això, Maria Mercè, i ho respecto, eh? També podríem ser una mica més realistes amb el que és les evidències màximes. Va ser indigna la compareixença ahir del senyor Mazón, indigna i, bé, absolutament miserable...
tal com va començar, diria que inclús la seva presidència, des del dia de l'Adana fins al dia d'aquesta sortida. I l'espectacle més que hem viscut tots aquests dies, això s'ha precipitat.
després d'un any de les víctimes reclamant constantment la dimissió d'en Mazón, perquè vull recordar que 5 hores va estar aquesta persona, 5 hores, en un dinar de feina, constantment aïllat, ha canviat...
innumerables vegades de versió del que feia, no feia i les hores. Ahir inclús va declarar, que també entra dins del joc, aquesta periodista amb la que va estar aquestes 5 hores, on ella a més a més ha explicat que rebia trucades, tot i que ella no sabia de què eren les trucades, evidentment què has de dir davant de la jutgessa, però totes aquestes trucades que rebia que ella no sabia, però que evidentment no estava incomunicat. Per tant, si podia parlar a telèfon, suposo que a banda de futbol li devien estar parlant d'altres coses en aquest senyor,
I ha marxat amb un discurs on va trigar 5 minuts a parlar de les víctimes, 5 minuts a parlar de les víctimes, on intenta convertir-se ell també en una víctima, dient tot el que ha estat patint. Han patit aquestes 229 famílies que han perdut més els milers de persones que han perdut els seus negocis, les seves cases, les seves vides, els seus records, tot exactament, no?
perquè vingui a dir-nos, a més a més, que es queda forat, que es vol demanar una baixa laboral, i a més a més va posar totalment en entredit el lideratge del president del seu partit, que va tenir no sé quantes converses per acabar-lo convèncer que marxés, que a més a més fins a les 3 de la tarda no va signar físicament la renúncia del càrrec. És a dir, és que ja no es pot ser...
més indigna, perquè el que es va demostrar tots aquests dies, especialment el senyor Feijó no ha reaccionat fins que no s'ho va trobar a la cara el dia de funeral d'estat, si no ja era prou dolent que les víctimes demanessin, exigissin que no hi anés i va anar i es va trobar, evidentment amb el que es va trobar
I fins que no li ha salpicat a Feijo, Feijo no ha mogut un dit perquè aquesta persona anés fora. En una situació absolutament inaudita. I el que vam veure durant el diumenge, i a més narrat pel propi PP, que jo a vegades de veritat no entenc com van aquestes coses...
El que es va veure és una lluita de poder de què conservo, què no conservo. O sigui, en comptes de parlar de les víctimes, tothom estava parlant de que si cobrarà durant 15 anys tants diners per ser expresident si acaba la legislatura, si interessa o no interessa...
Evidentment, Vox porta un any fregant-se les mans perquè tot això li està anant de perles. Evidentment, no volien que dimitís Mazón, perquè cada dia que està Mazón com a president de la Generalitat, això encara els donava més vots. I tot mirat amb una clau electoral...
I les víctimes sentint-se absolutament deixades de costat i abandonades. Jo només vull recordar que mentre aquest senyor encara dinava al Ventorro, la UME ja estava rescatant gent als pobles de la Horta del Sud.
Per tant, mentint constantment sobre el que sabia, sobre el que no sabia, sobre el que va fer, sobre el que no va fer, si va acompanyar aquesta senyora al pàrquing o va anar directe, que va inclús descriure carrer per carrer per on havia anat del restaurant fins al Palau de la Generalitat, mentint obertament tota l'estona. Vaja, jo no crec que es pugui parlar que aquest senyor ha marxat tan malament com ho ha fet tot durant l'últim any. Mareu Mercè.
Bé, jo crec que l'autocrítica l'ha de fer tothom. El president Feijo va dir molt clarament que es havia equivocat, en aquest cas el Carlos Marzón es havia equivocat, i que per tant així ho va reconèixer i va prendre la decisió més adequada que era dimitir.
Per tant, de moment, aquí l'únic que ha dimitit ha sigut Carlos Mazzón. Del Partit Socialista hi fem una mica d'autocrítica. Tots, ja que la fem, no dimiteix absolutament ningú. És que no hi ha cap motiu. No, no, no hi ha cap motiu. O sigui, tenim el fiscal general per primera vegada...
Saps què passa? A l'Itomés, quan hi ha 229 morts al damunt de la taula, jo crec que entrar en una dinàmica de l'Itomés... No, no, no és Itomés. Hi ha una diferència entre un home que s'equivoca i una mala persona. O sigui, va marxar dient que el president del govern és mala persona.
O sigui, va marxar tirant-li la culpa a tothom, ficant el rei pel mig. És que, clar, ja més vergonyós no podia ser tot plegat. Vergonyós és tenir els carrers amb la gent sortint també, demanant que el president del govern dimiteixi i el president del govern no dimiteixi.
si la seva dona està investigada, si està germà investigat, si tenim el secretari general tancat a la presó, si tenim ministres... El secretari general no n'hi ha cap tancat a la presó, eh? Si tenim... No, no, és secretari d'organització. El secretari general és el Pedro Sánchez. El secretari d'organització, l'exsecretari d'organització tancat a la presó, exministres, exassessors, i ara l'últim ja, tota la qüestió de les mascaretes.
De veritat? De veritat estem parlant d'això? Vuit milions i cinc milions. La Gürtel tenen la meitat d'un govern d'anar a la presó. És que jo no vull entrar en això, de veritat, perquè és que hi ha 229 víctimes i molta gent cap a ningú. A veure, Carlos Marzón ha dimitit...
És que no entraré, jo de veritat no entraré en això, no entraré en això perquè hi ha 229 víctimes mortals, més milers i milers i milers de persones que estan patint moltíssim. Per tant, la defensa no pot ser elitomés, i aquest senyor ha marxat d'una manera indigna.
Donant-li la culpa a tothom, va parlar que s'havien polititzat les víctimes. Maria Mercè, el senyor Mazón, quan es va acomiadar, va dir que s'havien polititzat les víctimes. Polititzat les víctimes.
ha tirat la culpa a sobre de les víctimes i tot que hagi hagut de dimitir. Qui ha polititzat les víctimes? Per favor! Una mica de respecte per totes aquestes persones que tenen el dret estan enfadadíssimes a sortir al carrer i a demanar la dimissió d'Amazon. I finalment hi ha hagut una dimissió. Jo ja voldria veure quan el Partit Socialista dimitirà algú.
Això és el que ja voldria veure. Són les deu tocades. Quan hi hagi motius. Clar que no, el Partit Socialista autocrítica zero. No hi ha mai motius. Són les deu tocades. Ui, perdó. Que ja són les deu. Hem començat bé. La tertúria ha començat molt bé. Podríem seguir.
No, no, deixem-ho aquí. Cap problema. No, deixem-ho aquí, que hem d'anar en directe a la plaça de la Fona, on se fa la roda de premsa d'Urbacer. En pocs minuts està a punt de començar, eh? Gràcies, Sandra Ramos, porteu-ho a la presència. Gràcies, Maria Massa Martí, porteu-ho a la presència. Gràcies a vosaltres. Bon dia.
I si ahir eren sants, avui, a la nostra primera amacla, ens arriba un aniversari. El de Rosario Flores. Cantant pop, filla de Lola Flores i Antonio González, germana de Lolita i Antonio Flores, maneixen tal dia com el d'avui, l'any 1963. Des d'aquí, Rosario, per molts anys. Felicitats. I com aquell que no vol la cosa, te lo digo tú y no te digo nada. Te lo digo tú y no te lo digo nada. Alguna cosa així. Ja ho veureu, ja ho veureu.
Fins demà!
Mientes, te haces daño simplemente. Deja ya esa tontería. No juegues a la locura que no te sirve de nada. Mira, ya ha llegado el mediodía y te espero todavía. Mira que me quedo fría, que no me sirve para nada. Te lo digo todo en el hotel.
A les 10 i 13 minuts anem ràpidament cap a la plaça de Font, que ja comença la compareixença d'Urbacer de l'alcalde Rubén Minyó, des de l'Abril Rius. A Abrius, en aquella part de l'alcalde, eh? Sí, ja està parlant, escoltem. 9 noves illes emergents a la part alta. Com bé saben, serà un nou sistema de recollida, que seran illes emergents, no estaran als contenidors, sinó que es portaran en camions que, a més a més, seran sostenibles, elèctrics, de tal manera que es fiquin només les hores.
que es permet per ordenar-se llançar la brossa. Increment de l'equip de repàs de contenidors, un dels greus problemes que hi havia en l'actualitat, recordem, un contracte de fa prop de la mateixa empresa 64 anys i l'últim contracte més de 24 anys d'antiguitat. L'increment del repàs de contenidors, de la neteja amb una...
amb una forneta que anirà darrere per netejar, per repassar els contenidors, però no només això, sinó que també hi haurà una neteja intensiva dels contenidors de manera periòdica. Augment del servei de recollida comercial per tots els eixos comercials del centre i dels barris de Tarragona. Més contenidors d'oli i de tèxtil.
A neteja viària. S'inclouen els barris que fins ara no estaven al contracte. Pensin un contracte, com els he dit, de 24 anys d'antiguitat, on hi havia barris que directament no existien a la contracte que estava en vigor.
Es netejaran també zones privades d'ús públic, aquests anomenats interblocs, per exemple, Sant Salvador, Camp Clar, Sant Pere i Sant Pau, entre d'altres. Equips molt més efectius i versàtils, que s'adaptaran a les diferents èpoques de l'any, és a dir, èpoques de més ús intensiu de la via pública i hi haurà, òbviament, més neteja.
Brigades específiques de neteja d'excrements de coloms i gos, pintades, buidat de papereres, etc. I, òbviament, molta més aigua a la via pública, moltes més màquines de neteja, més modernes, òbviament, que no s'espatllaran com les que estan anant fins ara i que, a més a més, tindran en compte aquesta neteja intensiva.
Tot això immers en una campanya, que és el Pla Tarragona 26, que avui poden veure algun dels exemples amb aquests vehicles. És una campanya per donar a conèixer el nou contracte de neteja i recollida de residus de la ciutat. Hem plantejat una campanya diferent, que ens serveix de full de ruta cap al futur. La implantació total serà d'aquí a un any, però això no significa que no es veuran coses de manera molt immediata, ni molt menys.
Això significa que hi haurà una graduació de la implementació d'aquest contracte a la seva totalitat i la totalitat estarà al cap d'un any. Però molt abans es podran veure des del primer dia millores substancials. Els tarragonins i tarragonines fa molts anys que pateixen una ciutat que la seva neteja no estava a l'alçada de la gran capital que som. Això s'ha acabat. Amb aquest contracte nou s'ha acabat. Ja no haurem de sentir...
les persones queixant-se de no veure la seva ciutat que estimen tant amb la neteja que saben que es mereix la ciutat de Tarragona. I això es farà amb innovació, amb convicció, amb modernitat i també, òbviament, amb més control.
Aquesta campanya es basa en transparència i claredat, lluny de missatges gandiloquents o promeses buides. La campanya és un compromís col·lectiu clar i entenedor que posa les persones al centre i ens guia amb criteri, responsabilitat i, repeteixo, amb transparència. Aquest pla Tarragona 26 ens ha de servir com a paraigües durant aquesta primera etapa de transició en la qual s'aniran desplegant les accions de millora i arribarà fins que arribi també la nova maquinària. És a dir...
d'ara fins a juny de l'any 2026, data en la qual el contracte de neteja ja estarà totalment implementat.
Per explicar aquest procés a la ciutadania s'han marcat tres grans objectius i s'explicaran les accions que es posen en marxa de manera immediata. En l'àmbit de la recollida selectiva, objectiu 1, millorar la recollida selectiva de la ciutat amb accions com l'eliminació que els he dit dels contenidors coterrats, renovació dels contenidors i més punts de recollida selectiva a la ciutat. En l'àmbit de la neteja viària, un objectiu clar, garantir carrers més nets,
Garantir carrers més nets. Accions per fer-ho possible. Més equips de neteja amb aigua i major freqüència de neteja al carrer. Intensificació de la neteja dels contenidors. Ampliació del servei de neteja per arribar, com els deia, a tots els carrers, a tots els racons de la ciutat de Tarragona. Objectiu 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Una brigada d'acció immediata per resoldre incidències.
Reforç de neteja de les ides de contenidors i els seus entorns. Servei de neteja al detall per arribar a tots els racons de la ciutat. I altres millores, com per exemple els voluminosos, la recollida de voluminosos, que també ha estat un dels problemes a la ciutat.
moltes més unitats per recollir voluminosos i, a més a més, un canvi radical. Serà una recollida porta a porta. Vostès hauran de trucar igualment al telèfon verd, però ho hauran de deixar a sota de casa seva i ho recolliran. Quan vegin vostès algun tipus de moble a una illa de contenidors, mai serà legal. No com ara, que podia ser que haguessin trucat al telèfon verd i fos la franja horària que li havien dit per recollir-ho. Ara no. I fins i tot es preveu el contracte coses com que les persones amb un grau de discapacitat reconegut no caldran ni que ho baixin.
es pujarà a casa seva a buscar aquest voluminós. O, fins i tot, la recollida per evitar el malbaratament alimentari, que s'anirà a buscar també als centres, supermercats, restaurants, etc. Per tal que la pròpia empresa recollirà el menjar per tal de col·laborar
amb els menjadors socials. Imaginin si és un contracte diferent. Però no només això. El control. Com bé saben, hi haurà un lot d'una enginyeria diferent que no té res a veure ni amb l'Ajuntament ni amb l'empresa d'Urbacer, que la seva única finalitat serà controlar l'execució correcta d'aquest contracte de la neteja. Major control i major transparència. Però és que vostès mateixos, com els ciutadans i ciutadanes de Tarragona, podran
quan estigui absolutament implementat, saber per on han passat el seu carrer, quin tipus de maquinària ha passat i quin servei de neteja s'ha fet. És un contracte per la Tarragona del segle XXI. Teníem un contracte que no corresponia a la ciutat que mereixem ser. Ara aquest camí ja s'ha iniciat i demà serà aquest dia zero.
d'aquest nou contracte que ha de posar la ciutat de Tarragona amb la neteja, repeteixo, que es mereix com a ciutat.
Òbviament, també li volem explicar als veïns. Hi ha una campanya, aquest Pla Tarragona 26, que veuran que hi ha moltíssimes accions, poden veure des d'opis, banderoles, poden veure els propis camions, com poden veure que seran una valla publicitària de les pròpies innovacions que tindrà el propi contracte, però també, òbviament, la relació amb els veïns i veïnes. Ahir mateix vaig estar amb la Federació de la FAB, avui em veig amb la Federació Segle XXI, i també amb la de llevant, em veurem pròxims dies quan puguin tenir disponibilitat.
perquè això ha de ser una feina de tots i totes. Això no podrà sortir bé si no col·laborem tots els tarragonins i tarragonines. El civisme és la part essencial de la convivència. Ara, la neteja o l'empresa que prestava el servei no serà una excusa. Tindrem un dels millors serveis de neteja de tota Espanya, de tota Catalunya, i els puc assegurar que estem més que satisfets de veure com va avançar en aquesta inicial implementació.
Quedo a l'espera de les seves preguntes, per qualsevol dubte que tinguin, sense oblidar que tenim també el representant de l'empresa, que no li agrada parlar molt en públic, però és el que hi ha. Per si volen fer alguna pregunta tècnica de la nova empresa d'Urla Cerb.
Estiu, Nadal, per exemple, sí, èpoques on sabem que hi ha més intensitat d'afluència al carrer. Bàsicament és aplicar un criteri lògic. El que tots vèiem de manera lògica, però que el contracte antic de 24 anys ja cap a 25 no permetia poder tenir eines per tal de resoldre aquestes situacions. Pensi en maquinària molt antiga. La flota de 120 vehicles, amb l'auditoria que es va fer, uns 33 o més han hagut d'anar a ferralla.
de l'actual contracte. En un any, que és el que potser triga una mica més, alguna de la maquinària més pesada, tindrem tota la flota dels 120 vehicles renovats. Repeteixo, és una inversió de 26, de més de 26 milions d'euros, 26 milions, 666 mil i escaig. Tot això significarà ja un canvi substancial. Les incidències que teníem fins a la data no eren ni molt menys acceptables i això té uns processos judicials que nosaltres també hi sancionadors, que nosaltres òbviament
També tenim en curs. Però ara això ja és passat. Ara parlem d'aquest contracte que significa un abans i un després. Era el 80% de les queixes d'aquesta ciutat. I demà comença la solució a aquest 80% de queixes de la ciutat.
Estan fent preguntes als periodistes. Sí, sí. Quants camions nous començaran demà i quants encara sortiran més? Ara li respondrà exactament el senyor Mauri, però jo li dic. El que s'ha hagut de fer és que des del primer dia no té un canvi. Per això la maquinària, que si vostès van a comprar un cotxe normal, particular, saben que els triga mesos a anar a arribar, no?
Com sabem això, el que s'ha fet per part de l'empresa i amb l'Ajuntament és ja la maquinària que s'ha pogut salvar, que ja, repeteixo, més de 33 vehicles han hagut d'anar a fer ranya, però s'ha portat maquinària per part d'Urbacer d'altres contractes de l'empresa, és la sort de ser una empresa gran,
pensi que Urbacer porta grans ciutats europees també a la neteja, s'ha llogat maquinària i també s'ha posat per poder tenir en perfectes condicions la maquinària ja existent, que repeteixo, sempre és propietat en definitiva de l'Ajuntament, de la ciutat de Tarragona. Així que sí, demà mateix es notarà ja un canvi, però li passo la paraula al senyor Mauri perquè pugui donar més atatge.
Bon dia a tothom. Doncs bé, com comentava l'alcalde, què sortirà demà a nivell de vehicles? Doncs sortiran 90 vehicles del que seria l'antiga flota, que com comentaven se'ls ha fet un repàs i s'ha posat a punt, però a part d'això Urbacer ha posat 45 vehicles, dels quals hi ha una part que són vehicles que ja tenia pròpiament Urbacer i n'hi ha una altra part que són vehicles de lloguer.
Per tant, disposarem de 90 vehicles antics més 45 vehicles posats a disposició per reforçar tot aquest servei en els primers dies i durant tot aquest període transitori fins que arribi la maquinària nova.
120 vehicles són els vehicles nous que vindran, però ara entenem que la ciutat necessita un reforç i, per tant, el que hem fet és no només els vehicles que necessitarem quan la ciutat estigui rodada, sinó hem fet un plus més per agafar i poder fer el canvi i que es noti la millora de manera immediata.
Estem preguntant dates més concretes. Sí, nosaltres tenim un any per fer tot el que serien els canvis. Penseu que és un contracte que té un munt de canvis, és a dir, hem començat amb instal·lacions noves, també arreglarem tot el que és la part de l'AMT que ens ha cedit l'Ajuntament i que es faran unes instal·lacions noves, això seríem quant a instal·lacions...
Després els vehicles aniran arribant, hi haurà vehicles que arribaran en 3 mesos, hi haurà vehicles en 6 mesos, hi haurà vehicles que trigaran un any i alguns, que són els més pesats, trigaran fins a un any i mig per posar-ho. Durant tot aquest període es aniran incorporant i es aniran adaptant els serveis a la nova maquinària i en definitiva el servei que s'ha ofertat i que tant per ple com per oferta tocava implementar.
El personal el que es fa és una redistribució, a dia d'avui hem subrogat a 290 persones, també hi haurà una sèrie de personal que s'haurà d'incorporar, que serà de nova incorporació per alguns serveis més, per tant en definitiva tindrem una miqueta més de personal.
Pregunten com han anat les reunions amb els veïns i si han sigut profitoses o si han tingut alguna manifestació que no sapiguem o queixes que no es puguin veure.
Com he dit, hem tingut ja ahir reunió amb la Federació de Veïns de Tarragona, avui tinc amb l'altra federació del siglo XXI i amb llevant tindrem propers dies perquè no els anava bé la data. Mirin, els que primer volem tenir una ciutat més neta som nosaltres, perquè entenem les queixes de la gent, respectem les queixes de la gent, compartim les queixes de la gent.
El que passa és que nosaltres vam arribar fa dos anys i ens vam trobar amb un contracte que portava 22 anys, que estava fora de pròrrogues, que li va quedar desert dos vegades a l'anterior govern, i durant el primer mes vam fer els canvis necessaris, el contracte, el vam presentar a plenari i es van presentar a empreses quan abans havia quedat desert. Després, el periple de sempre...
Ens van dir de tot, que ens equivocàvem, que això no sortiria bé, doncs miri vostè, estem avui aquí i demà comença la nova empresa. Això perquè ho explico. Perquè entenem les queixes.
però hem fet tot el que calia i més per quan abans millor tenir la solució definitiva que era una contracta nova. Una contracta que no portés 24 anys d'antiguitat, totalment fora de pròrrogues, amb maquinària obsoleta i amb dinàmiques molt negatives. I això ja comença demà. Ahir es va explicar les millores a la FAP, en aquest cas, disculpi,
i tant el seu president van entendre perfectament que això és un canvi molt positiu i que s'ha de donar un marge de temps. Si comença el dia 5 de novembre un nou contracte i el dia 15 de novembre volen fer una manifestació, no la FAP, sinó una plataforma, és el seu dret, òbviament han de fer el que considerin, però...
crec que s'ha de fer un vot de confiança quan comença una cosa nova, com a mínim un trimestre per veure com funciona. Després, totalment lliures de poder criticar o no, o tot el contrari, o dir i avalar totes aquelles coses que siguin positives. Ahir, el que ens van manifestar...
a la Federació de Veïns de Tarragona, és que absolutament es dona aquest termini de tres mesos i que cap al mes de gener, final de gener, ens veuríem de nou per avaluar com ha anat la implementació d'aquest nou contracte de neteja i recollida a Tarragona que comença demà. Alguna pregunta més? Estem seguint en directe de la Roda de Prensa. Moltíssimes gràcies i no voldria acabar sense agrair als treballadors i treballadores de...
de neteja i recollida, la paciència que han tingut durant molt de temps, perquè les condicions amb les que han hagut de treballar, de recursos materials, no eren les que es mereixien. Així que, si em permeten, acabem això. Molt satisfet per saber que des de demà tot això canvia allà. Gràcies. Doncs ara sí, eh? Fins aquí la compareixença de l'alcalde Abril, el Rubén Minyoades, també el responsable d'Urbacera, el Xavier Mauri, que no li veig la cara, però tu que estàs aquí suposo que sí que veus.
I Abril, que també no sé si hi ha camions d'aquests que no s'han enviat a ferralla aquí a la plaça, és a dir, que hi ha algun dels camions que es mantindran? Sí, hi ha tres camions i la majoria, els tres tenen aquesta falca publicitària que comentava abans l'alcalde.
que podrem veure tant en opis com en cartells, un munt de publicitat dient que estem posant en marxa un nou servei de recollida de residus i de neteja, i els vehicles ho diuen, aquest vehicle és de l'antiga flota i a poc a poc anirem incorporant els vehicles del nou servei. Doncs sí, aquests 120 vehicles nous, hem dit que de moment demà, o aquesta nit arrancaran els 90 vehicles de l'antiga flota, n'hi ha hagut 33 que s'han anat a...
s'han hagut d'enviar ferralles, és a dir, que s'han hagut de descartar i també, com deia en Xavier Mauri, aquests 45 vehicles a Durbaser que s'han feixit, uns de lloguer, altres que ja tenien i que, per tant, ja els veurem també treballant per la ciutat. Alguna cosa més, Abril, que crida l'atenció?
No estan ara fent la foto amb els treballadors que condueixen aquests camions? Doncs deixem que puguis fer la foto. Gràcies per la connexió, Abriu. Fins ara. Fins ara. Doncs amb Abriu Riuscè, des d'aquesta compareixença avui a la plaça de la Font, amb aquests vehicles, encara de fomento de construcions i contrates, però amb el nou contracte d'Urbacer, després de 24-25 anys, a part del moment històric, aquest relleu de la concessió de la recollida de brossa a la ciutat.
I aquesta propera nit, doncs, ve que hi haurà aquesta transició entre una empresa i l'altra. També ha explicat a Xavier Mauri que s'han redistribuït el personal. Recordem que haveria reunions entre els sindicats, Urbacet i també els tres treballadors de l'antic contracte per tal d'anar subrogant els contractes. S'ha fet la subrogació de 290 persones i altres que s'incorporaran a la nova empresa. Per tant, ja ha dit a Xavier Mauri que hi haurà més personal treballant per la recollida
de la brossa i novetats. Una destacada que ha dit l'alcalde és que cada ciutadà podrà saber en el moment a través d'aquesta empresa, aquesta enginyeria externa que farà diferents auditories com s'està fent la feina, podrà saber quin vehicle ha passat pel seu carrer, quina feina s'ha fet exactament, per tant, més intel·ligència artificial o dades aplicades a un servei de la brossa dels temps que ens ocupen, com ha dit l'alcalde, també d'aquests moments que estem vivint.
En 10 i 22 fem una pausa, de seguida ja amb Núria Cartanyà més coses i recomanacions de cara a aquests propers dies.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i posar una altra nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del playoff de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte, 8 de novembre, a les 9 de la nit, viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia, en el partit entre el Real Murcia i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Falten tres minutets per arribar al punt de dos quarts d'onze i seguim endavant amb la veu. En aquest cas, us acompanya jo mateixa, Núria Cartanyà, i altres noms propis que aniran passant per aquí. Uf, però moltíssims que passaran, eh? No ho sé, Eudal Carbonell... I ara no me'n ve cap més al cap, però ens ajuda a posar noms i acabar de definir els personatges d'aquest cicle Passatges, un cicle que podreu veure ja des d'aquest cap de setmana, des d'aquest divendres,
Magister Injol, director de Tarraco Viva, perquè Passatges és un cicle que s'engloba dins el Tarraco 25, la celebració del 25è aniversari de la Declaració de Patrimoni de la Humanitat. Magister Injol, bon dia. Bon dia. Bon dia. Mira, ara repassaré, ara obriré la pàgina web per saber qui són els personatges, però en tot cas estaríem parlant de monòlegs que ens apropen personatges històrics, que això agrada molt.
I això, el festival ja ha fet un cicle. Per cert, si fixeu-ho en el programa, no hi ha cap personatge romà ni de l'època antiga, perquè això ja ho fèiem al Tarraco Viva. Hem triat una setmana de personatges vinculats a la història de Tarragona, de diferents moments històrics, a la mitja contemporània, moderna... És a dir, hem intentat triar personatges variats,
perquè donin un imatge de la riquesa i la diversitat del patrimoni perigua de la nostra ciutat, que és enorme. No és només romà, sinó que hi ha molts altres patrimonis interessantíssims, molt diversos, que ens poden ensenyar moltes coses.
de la història de la necessitat. I per això hem fet aquest cicle, emmarcat en la campanya dels 25 anys de Cançó de Patrimonis Mundial, perquè la gent ve de sàpida que tenim altres patrimonis mundials. Tenim el Rupert de Ventí, tenim la Via de Mediterrània, Castells... És a dir, tenim una sèrie de patrimonis mundials que no són tot potser tan coneguts com el de Tàrraco, però que també són molt importants.
Molt bé, per això són personatges, com que és la primera vegada que aquests personatges surten a escena, per dir-ho així. Són textos i interpretacions creades de nou. Si tots són estrenes, i n'en tenim alguns ben curiosos, com per exemple un personatge que encara es viu, que és l'Aldor Carboner, que ha recentment premiat, un gran investigador i paleontòleg, que ha treballat molts anys i és fundador de...
de l'Institut de Pel·legiologia Humana d'Evolució Social de l'IFES, que està a Sant Cari-Sant-Pau, que precisament en bona hora que el farem allí, que la gent pot conèixer un espai de recerca de primer nivell internacional de la nostra ciutat i, per primera vegada, el personatge resulta que està viu i espero que per molts anys, que és l'Udoca del Nen. Ja vindrà. Us ha dit que vindrà. No ens ho concreta, però li feia il·lusió venir. A veurem si podrà venir.
Déu-n'hi-do, eh? Veure algú que t'interpreta a tu mateix, ja ha de ser bèstia, eh, això? Això que, evidentment, li vam anar permís i va estar encantat. Bé, suposo... A veure, i ja hi ha interès que parlarà, el monologuista parlarà de la importància de la prehistòria de l'art ropès i de ventí, que nosaltres estem dintre la declaració mundial d'aquest art ropès i de ventí, i el treball que significa estudiar els ancestres humans, no? L'evolució humana, en fi...
És un monolc molt interessant i això el farem a Sant Pere i Sant Pau, que és una altra característica d'aquest cicle monolc. Aquest monolc el farem a Sant Pere i Sant Pau. Hi ha un altre que el farem al Centre Cívic de Bona Vista, que és un personatge sobre una dona anònima emigrant de l'Andalusa dels anys 60, que explica que es va trobar com va venir a Tarragona la seva història. També forma part de la història de la ciutat, per tant, fixeu-vos que estem escampant
a la divulgació històrica, no només a la part alta, sinó que ho fèiem en uns altres llocs. I és el que dius tu, personatges a vegades amb nom i cognom, d'aquells que són reconeixibles per qui eren, però d'altres personatges que són anònims i representen un conjunt.
Hi ha alguns que passen les històries reals, i altres que són una mica el símbol del, per exemple, la dona que està emigrant, que és una dona fictícia, que amb el temps recorda el seu passat.
Per exemple, hi ha un vell pescador que parla del ferrallo, que parla de com s'apescava i què es cuina a l'or. I això ho fem també per una altra declaració de patrimoni mundial, que és la dieta mediterrània. És a dir, Tarragona també és patrimoni mundial per la dieta mediterrània. Com a qual cosa volem reivindicar patrimoni local, també patrimoni universal, com és tota la tradició gastronomàtica de la nostra societat.
Això ho farem amb què ha tret, el Serrallo, i espero que agradi. La idea del cicle és això, l'enorme riquesa del patrimoni de la ciutat. Hi ha una reina, la reina Violant de l'Art, que és una reina... Medieval, no? Violant de l'Art va ser dona de Joan el Caçador, que és un rei que al final del segle XIV, comença amb el XV,
I com a dona del rei va callar una cort a Barcelona d'il·lustrados, de poetes, d'artistes...
el seu secretari de Bernal Necler, el gran clasicista català, i està relacionat amb Tarragona perquè, al ser la dona del rei, quan el rei mor, reclama els drets del rei a la ciutat de Tarragona. És a dir, hi escriu un munt de cartes reivindicant Tarragona com una imposació també del rei, no només a l'arcadisme. Per tant, tenim una relació molt directa entre una reina, una gran reina catalana,
en Tarragona. Després tenim un presoner del Miracle, després de ser insiciat era de ser basílica i tal, però era una presó. Sí, i de fet, de totes les coses que hi ha en aquell conjunt del Miracle, heu anat a triar la presó, que està molt ben pensat.
Per una raó, perquè cada any que s'ha recollit reivindiquem l'amfiteatre com un espai de cultura romana, dels espectacles romans. Després, tot el treball que han fet les institucions en Fox 1, reivindicant el passat religiós d'art i de tradicions del món cristià a l'amfiteatre, quedava per reivindicar que ja s'han fet algunes coses molt importants. Vam dir, home, posturem un personatge del segle XIX, que és un presoner del Miracle, que va construir el post.
La gent que estava als dones de mare van fer les obligacions del post. Per tant, fixeu-vos que està molt vinculat a això. Aquest és anònim, és un personatge que podia ser qualsevol dels presos que havia estat aquí al mirat, i ho farem allà a l'amficiatra, amb un racó que era el pati de la presó. Per tant, té molt de valor en el sentit de reivindicar els espais patrimonials, no només per una època, sinó per totes les èpoques.
Escolti, com heu fet la tria, Magí? N'hi ha més, eh? Hi ha el Vella Molla, hi ha el Pere Gil i Bebota, i n'hi ha més que ara estic llegint, i que la veritat necessitarien l'explicació, evidentment, del Josep Maria Jujol. Però la cosa és, com heu fet la tria? Perquè de personatges històrics a Tarragona, en punt que sigui bona, no se'ns acabaria el cicle. Sí, a veure, aquí ha sigut moltes èpoques, no una sola època, moltes, i de fet hi ha, des de la prehistòria, la contemporaneïtat,
L'època moderna, l'època medieval, és a dir, abarca un ventall molt gran. Diferents tipus de personatges, des d'una reina a un emigrant, des d'un comerciant a un presbrer, és a dir, molt variat.
Donar una idea de la riquesa patrimonial no és ni més la importància monumental, sinó amb les històries que hi ha enrere, amb les històries que ens expliquen molt la necessitat. Jo suposo que, no sé si molta gent sap, que el poble de Raona, quan s'han plogut a la ciutadania, en gran part es fa amb mà d'obra empanada, amb sesoners. I hi ha fotos que es veuen amb cadenes. Bé, és clar, hem d'explicar que les coses no són a vegades...
No, no, és que va haver aquí un programa constructiu i ho van fer tot i va ser bonic i maco. No, no, tot i no va ser bonic i maco. Per exemple, el Pere Gilbabot, que és un comerciant del segle XIX, va ser un gran comerciant, va fundar Gas Natural, l'empresident de Gas Natural va fundar ell, va acabar bé de Barcelona, és una persona emprenedora, ja, però també era un negre.
És a dir, que anem a participar del comerç d'esclausa del negre, no? A veure, hi ha llums i ombres. És molt interessant que la gent conegui.
que les Tarragones, en la història, passen moltíssimes coses. Tot plegat comença aquest divendres en diferents localitzacions i no ho heu ordenat cronològicament, em sembla, no? Vull dir... No, no, el que hem fet és... A veure, hi ha una mica de totes les èpoques i la gent que tria el que ens pot anar a veure...
A l'entrada són 5 euros, però és retornable, és una fiança, perquè la gent s'apunti i després no hi vagin, no queden seguents buits, no? La gent que vagi, si compra l'entrada online, són 5 euros, que quan el dilluns dia 10, a partir del dilluns, deixarà retornar. Ai, que bo. Mira, no la sabia aquesta... No ho sabia, això. Està ben pensat, això. No la sabia, aquesta manera de... Està molt bé. A dins de Tàraco ja ho vam fer...
A veure, la intenció no és cobrar, la intenció és que no quedin senyents buits. Clar. I per fer això, doncs fem un... també una raó, perquè els monòlegs
són per 30-35 persones. Són aforaments petits, molt propers, a veure fer molts passes, eh? Vull dir que hi ha moltes oportunitats. Però són aforaments petits, no hi ha magafonia, és a dir, volem que la gent senti la veu de l'actor de triu directa molt propera, una cosa molt propera, una cosa que sigui de temps. Llavors, per evitar que hi hagi un seient buig i que...
El que fem és això, una fiança. Que xulo, molt ben pensat. Els actors i actrius ja veureu que són els vells coneguts, en el bon sentit ho dic. Us sonaran, però com sempre es ficaran en el personatge que els toqui i això està molt bé perquè ja és com una solera que tenim, que ja tenim una cantera d'actors i actrius monologuistes històrics que és que fa goig, de veritat.
Escolta, i això amb la feina que comporta crear les estrenes, aquests personatges de nou, nosaltres sempre volem més. O esteu preveient que tinguim una continuïtat? Primer voler fer aquest cas de setmana. Ja ho sé, ja ho sé. La nostra idea va bé i quedem, ja ho volem, i intentarem pensar com hi volem una continuïtat. Però el que volem és que aquest cas de setmana funcioni bé, la gent quedi contenta i llavors ja no ho hi farem. Molt bé.
Doncs fins aquí el cicle passatges. Però, Magí, abans de deixar-te anar, abans d'alliberar-te, a mi m'han demanat els companys informatius que sempre busquen la notícia que et pregunti si ja sabem de què anirà Terracó Viva 26. No, ni idea. No, encara no? Perquè on vau posar votació popular, no? Sí, a veure, jo suposo que en breu, suposo que en gener ja començarà a circular la informació, però jo crec que encara en aquest moment estem centrats en la campanya de 25 anys.
Molt bé, doncs encara no. Encara no tenim titular. Molt bé, doncs a disfrutar, a gaudir del que queda d'aquesta celebració del 25è aniversari. Maggi Seritjol, moltes gràcies. Gràcies a nosaltres. Adéu, adéu.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Ja us hem dit que avui l'espai cultural del què fem s'ompliria d'activitats de cara al cap de setmana, que n'hi ha moltes, però molt, molt diverses. Si justament començàvem parlant d'història i de personatges que han fet gran la història de Tarragona, amb aquest cicle Passatges, que coneixen divendres, vinga, ara una proposta per dissabte concretament.
Dissabte, a veure que ho tinc aquí, al matí, em sembla que serà, ara ens ho diuen, eh? I amb sortida des del Camp de Mart, no sé si teniu ganes de fer com a 6 quilòmetres caminant. No estareu sols, perquè podeu portar la vostra mascota, el vostre animal, el vostre gos, en principi. Es tracta del Passeig Bestial, primera edició d'aquest passeig col·lectiu amb gossos que organitza el CRAMT, aquest centre de recollida i acollida d'animals, municipal de Tarragona.
En parlem amb una de les tècniques del camp, bé concretament de l'oficina de benestar animal, que és qui ho gestiona tot plegat, és la Mar Riguero. Mar, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Escolta, molt xulo, eh?, aquesta proposta de passejada. Com és que la feu? Explica'ns, que això és una primera edició i ja ens l'apuntem a l'agenda. Digues. Sí, sí. Mira, aquesta edició va sortir per una necessitat del cram, de poder donar visibilitat als ossos que entren allà, els ossos que abandonen.
i llavors va ser una idea de donar a conèixer aquests gossos a través d'una passejada perquè nosaltres els eduquem, els portem amb un educador i llavors els gossos que són adoptables...
Després és molt fàcil que la gent es pugui anar a visitar i anar a conèixer per poder endur-los a casa. Una manera molt bona de conèixer'ls és fer aquesta passejada i això va sortir per un contracte que tenim amb una persona que vam contractar, que té un equip,
d'etòlegs, educadors, camins, per poder fer diverses activitats d'aquesta zona. Per tant, no cal que vinguem amb gos a la caminada, a la passejada, que podem venir, però no cal, perquè la idea és que si estem pensant en adoptar un gos, aquesta és la manera de conèixer-los una miqueta. És un primer contacte millor que no pas a les instal·lacions. És una manera de conèixer-los en un entorn natural.
Exacte. A les inscripcions teniu dues opcions. Una, portar el vostre gos, o hi ha persones que en tenen més d'un, en podeu venir amb més d'un, sempre i quan els pugueu controlar altres i els gossos estiguin bé, podeu portar els gossos que tingueu. I després hi ha gent que vol anar a col·laborar amb aquesta passejada i podrà passejar gossos del cram.
Així que també teniu aquesta opció. Hi haurà més gossos i, a més, tindrem més sorpreses. Ara t'aniré explicant. Molt bé. Escolta, quants gossos portareu des del cram i quants gossos teniu ara mateix que són adoptables?
Mira, gossos que han entrat, que tenim al cram, en tenim 22. Però, com t'he dit, primer el que fem és una evaluació. Primer mirem el xip, que si té propietari, si no en té, i si al final és un gos que és per adoptar, que l'han abandonat. El que portem és el portem amb un educador caní, amb un etòleg, que revisi el seu comportament per veure si aquest gos és adoptable o no. Si és adoptable, passa a la següent opció, que és poder ser adoptable. I si no, l'ensinistren...
els educadors i els patòlegs ensinistran perquè aquest gos arribi a ser adoptable. De fet, anem a adoptar diversos gossos perillosos que, evidentment, no ho són. Tenen aquesta tipologia de potencial, però no ho són, són perfectament adoptables. Llavors, nosaltres portarem en guany nou gossos del cram. I, a més, hi haurà gossos d'altres associacions que també vindran, que col·laboraran portant altres gossos
i tindrem la unitat canina de la Guàrdia Urbana que ens acompanyarà tot el camí i després ens farà una exhibició també. Parlem d'aquest camí, home, però on passareu? És una caminada, una passejada relaxada, no?, de 6 quilòmetres des del Camp de Mart? Sí, sí, sortirem del Pipicà del Camp de Mart. Allà, començarem a les hores del matí, però recomano que la gent arribi
uns 10 minutets abans perquè hi haurà unes instruccions que us diran com serà la pavellada, no us preocupeu perquè hi haurà regals per tots els assistents, hi haurà aigua, hi haurà de tot perquè els gossos i les persones estiguin bé. Llavors, des d'allà, se sortirà pel camí d'anàstic fins a arribar a la Vall de la Rebassada
allà pel passeig marítim de la Vall de la Rebassada arribarem fins a la platja del Miracle, on hi haurà un avituallament d'aigua, pujarem per la via Augusta i tornarem al lloc de sortida perquè allà hi haurà parlaments, hi haurà estants, hi haurà exhibicions i unes sorpresetes que veureu que hi vagi.
Molt bé. Portreu gossos de tot tipus, suposo, no? Evidentment, evidentment. Hi ha gossos de tota mena i ja veureu que són preciosos, venen uns sons superbonics i ens agradaran ja veureu. És la primera experiència que teniu, és la primera vegada que organitzeu aquesta passejada, per tant encara no podem fer balanç del número d'adopcions, no?
No, exacte. Però n'estic segura que serà un èxit tant per la gent que vindrà com per les reduccions. Perquè aquests dosets mereixen una família que els estimi.
Com esteu al CRAMT, al centre de recollida i acollida d'animals municipal? Em parlaves ara de 22 agossos que teniu ara mateix, que en portareu nou, que són els adoptables directe, d'altres estan en mans dels atòlegs. Com esteu? Hi ha interès de part de... Anava a dir famílies, bé, és igual, no cal que siguin famílies, eh? Si hi ha interès de part de persones, de ciutadans que vulguin adoptar, o encara costa?
Hi ha de tot, però sí, hi ha molta gent interessada en adoptar. El que passa és que també valorem les persones que volen adoptar. No tothom pot adoptar qualsevol gos, ni no qualsevol gos adapta a qualsevol família o qualsevol persona. Llavors, per això es fa l'estudi també amb les persones.
Els gossos, com sabré, no sé si ho sabreu, però el cram està al mateix indret que està la protectora d'animals de Tarragona, però són dues entitats separades. La protectora està utilitzant unes instal·lacions de l'Ajuntament i el cram té una part més petita i per això només tenim capacitat per menys animals.
Però aquests animalets són superadoptables perquè estan superensinistrats. S'ha fet, perquè se fa primer un estudi privat en una casa, diguéssim, a l'escola de la persona educadora. Llavors, des d'allà se fan ensinistraments. I després se fa la prova, se spella...
treiem-los al carrer, que se fa tot, i amb interès amb altres persones, amb altres animals, per veure que aquest gos és possible que qualsevol persona el pugui adoptar. Per tant, no us espereu que dissabte d'anar a la passejada ja sortireu d'allà amb el gosset cap a casa. No, no, eh? És la primera presa de contacte, també perquè veieu com funciona, però després s'ha de passar per les instal·lacions del crampt i seguir tot un protocol per assegurar-se que tot encaixa. Sí.
Sí, però no es preocupeu perquè ja van persones preparades per si voleu adoptar. Ah, sí? Directament? Se podrà fer una preadopció, sí, se podrà fer una preadopció, però no vull explicar més perquè això us explicarà la persona que està allà.
Es podrà fer una preopció, molt bé. Ara parlaves de la protectora d'animals, que esteu a tocar, és veritat. Hi ha alguna mena de col·laboració, hi ha contacte entre altres dos? Sí, tant. Tenim un conveni de col·laboració de la protectora de les subvencions de l'Ajuntament, a banda d'utilitzar aquestes grans instal·lacions que són de l'Ajuntament i tots els suministres que són per part de l'Ajuntament. Més que res, t'ho dic en el tema dels gossos, que la protectora... Sí, sí, perquè el que fem és que, com t'he dit el CRAM, com que té
les instal·lacions més petitones, només tenim un cert número de gossos i per això com que no ens agrada que estiguin allà dos gossos amb una mateixa gàbia perquè no és el que han de fer,
Quan passen 21 dies, que és el termini que tenim per fer la valoració del gos i per veure si s'adoptava o no, els 21 dies, si no s'ha adoptat el gos, sí que passen a la protectora. I la protectora se n'ocupa després de fer aquesta adopció. O sigui que tenim una col·laboració i tenim tracte, o sigui que estem allà a tocar.
Vosaltres des del cram us ocupeu només de gossos, o gats també entrarien, o altre tipus d'animals? No, els gats van directament a la protectora perquè el cram no té gatera. Esperen fer obres, però de moment és això. Ja ho sabeu, sigui aquest dissabte amb la passejada, que és l'excusa per conèixer aquests animals, o sigui quan sigui,
Al CRAM tenen animals, tenen gossos que esperen ser adoptats i, a més, amb totes les garanties que ja han passat per un educador i que ja se'ls ha avaluat. Vosaltres també esteu avaluats, eh? Això tingueu en compte, que no tothom pot tenir un gos a casa. Però, en tot cas, sempre és bon moment almenys per plantejar-se l'adopció d'un gos. Moltíssimes gràcies per atendre'ns, Mar. Gràcies a vosaltres per donar la possibilitat.
Gràcies. Amb la Mar Riguero parlàvem. Tècnica de benestar animal organitzen des del CRAM, des de l'Ajuntament, aquesta passejada, passeig bestial, així ho han anomenat, aquesta caminada amb gossos. Això serà dissabte amb sortida al Camp de Mart. Dissabte, mira, me falla l'hora, eh? Però ara us ho diré, ara investigo i us dic exactament l'hora. Una passejadeta d'uns 6 quilòmetres que sortirà del Camp de Mart.
i que anirà cap al camí del Nàstic, baixarà cap a la vall de la Rebassada, tornarà a pujar pel passeig marítim i per tornar al punt d'inici on allí al Camp de Mar hi haurà foto de grup, hi haurà una exhibició, com es deia, de la unitat canina de la Guàrdia Urbana de Tarragona i una mica de final de festa. Si voleu anar a conèixer els gossos del cram, doncs els tindreu a l'abast, podreu veure'ls com camina, podreu passejar-los, passejar amb ells i fins i tot fer la preadopció.
És una de les activitats del cap de setmana i ja veieu que no és l'única. Ara passem pel teatre. Ens n'anem a la Sala Trono per conèixer una miqueta més Chekhov. Twist i Chekhov. No ho sé, el títol ja ens crida l'atenció. Se l'han inventat Iguana Teatre, una companyia de Palma, de Balears, que aterren el Sala Trono, com dèiem, aquest divendres i dissabte. En parlem amb el Pere Fullana, que anés un... Vaja, és el director directament, eh?,
Pere Fullana, bon dia. Bon dia. Bon dia. Escolta, que m'acrida per l'atenció el títol Twist i Shekhov. Explica'ns-ho una mica. Bé, el títol és per dues coses, no? Una és pel significat de la paraula twist, que girar en anglès, que és un joc de moviment que durant el nou context,
que hem adaptat de Chekhov, es dona, no?, es dona com un moviment circular, no?, i després també perquè està una mica ambientat, no tots els contes, però alguns, estan ambientats a la xanta, no?, que era quan el twist estava de moda.
Clar, és que és això, són com dos conceptes culturals que em xocaven. Ara ens expliques com els poseu en solfa. Mira, llegeixo per aquí que, clar, la base són els contes de Chekhov, però que hi ha moltíssima improvisació.
Però l'imprevisió exactament no. I tot està com en l'estructura dramàtica, és una estructura tancada, i el que hi ha és molt de joc, és molt de joc de moviment. Aquesta és una obra que nosaltres vam fer fa 30 anys, que vam fer ara, com ara hem fet 40 anys d'existència, d'alguna manera l'hem revisada, l'hem recuperada,
I, clar, acabàvem de venir d'una escola de moviment de França, l'escola Jacques-Nacot, i estàvem com molt bregats, molt immersos dins del treball de moviment. Llavors, és una mica... És un treball molt just de moviment i d'una manera de combinar l'acció de la paraula en l'acció...
Ah, per això llegeixo per aquí, no?, que dueu a terme l'obra. Diu, simplement, amb actors, objectes i la complicitat del públic. Entenc que això, que la disposició escènica, el que us acompanya, l'escenografia, els objectes... La posada en escena té un punt. Sí, exactament. El que feim és fer servir els objectes com coses diverses, no? No com el... pel que ho vagin secret, no?,
De fet, l'escenari és molt, com diríem, gairebé com si estàs a unes golfes, a un lloc on has deixat l'anims i ja no faràs servir.
Diguem, les històries es construeixen amb això, no? Amb una banyera vella, amb una escala, amb un armari, objectes petits que s'han de dir com coses que no van fer. Escolte, quina atmosfera té al final l'obra, Pere? Quina atmosfera, quin aire? Perquè em sembla que la cosa també va d'això, de crear entorns, de crear situacions, crear atmosferes.
Sí, efectivament. I la idea és que gairebé sorgeixen d'un món oníric, no? És com si a cop i volta tots aquests objectes prenguessin vida un altre cop, després de ser abandonats, si els tres actors
que són dos actors, d'alguna manera fan com de ser servat d'aquest, com diríem, d'aquest ritual, no? I té aquest aire així, com una mica onírica, una mica expressionista, si val, però ple d'humor, perquè els contes de Shekhov eren contes que estaven plens d'humor. Sí, això ho heu mantingut, això ho heu tingut en compte, vull dir, l'essència de Shekhov ja ha de ser amb aquesta visió irònica i poètica, també dieu.
És això. La visió de Shekhov de les relacions humanes, de l'ànima humana, és molt bondadosa. No hi ha res més bàsic que els humans, però Shekhov ho veia d'una altra manera. I el seu ofici de metge veia que d'alguna manera ell hagués hagut accés a una gent que...
que potser altres escritors per plaça social no havien tingut, no? I ens conta les coses de la gent petita, i res, parla de coses que ara, a l'època digital, encara les relacions humanes pràcticament no tenien. Última pregunta, Pere, amb quina sensació creus que ens deixarà l'obra? Amb quina sensació sortirem del teatre?
Ja espero la sensació d'haver descobert el món de Sheikhov, que és un món fascinant. Diguem, llavors també és un espectacle que és divertit, perquè l'humor només és la base dels contes de Sheikhov. I jo crec que també el món poeti. Llavors és això, jo crec que se pot sortir amb una mescla de...
jo vaig ser divertit, jo vaig entrar dins un món poètic, no? Jo crec que val la pena anar al teatre. Molt bé. Doncs amb aquesta crida ens quedem. Serà divendres i dissabte a les 8 de l'espre a la Sala Trono, ja sabeu, allà al magatzem Twist & Shekhov. Ens visiten Iguana Teatre des de Palma. Pere Fullan en és el director. Moltíssimes gràcies, Pere. Una abraçada. Una abraçada, gràcies a tots.
Vinga, ja falta de quatre minutets. Tanquem ara, sí, la veu de Tarragona, només amb tres propostes que ens acosten el cap de setmana. Bé, ha entès divendres també com a cap de setmana. I només és dimarts, ja veieu que la cosa va forta aquest mes de novembre. Tanquem, com diem, el programa, la veu de Tarragona. Demà tornarem a partir de les 9, però tanquem amb la proposta musical que ens fa cada dia la Sílvia García i avui podrem escoltar relaxadament i tranquil·la. No sé quin tema ens haurà triat per tancar, però sí que l'escoltarem...
Si no íntegra, gairebé. Amb el Tamacla de la Sílvia García us diem adeu i fins demà. Abans felicitàvem a Rosario Flores a la primera Tamacla. En el segon ho fem amb el Ferni Presas, Fernando Presas, el baixista dels Gabinete Caligari. I també aprofitem la Montse Casares si ens està sentint per molts anys i si avui és el teu aniversari, doncs també ens sumem.
Aquest és el nostre segon demacle. I un munt de roses sense espines per a vosaltres. Ells diuen quatre. Nosaltres afegim-les quantes més. Ai, cuatro rosas en tu.
Las cuatro rosas de Telo son del color de tu ropa interior y huelen a rosas como