Bon dia, són les 9 del matí.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs vinga que arrenquem una altra edició de la veu de Tarragona, camí cap als 40 i anem de números rodons. Miquel González, bon dia. Molt bon dia. Mil, mil, mil què? Mil, mil què? Mil programes del tothom. Sí, avui ja es compleixen, vaja. Mireu, sapigueu que... Hola, Abril Rius, bon dia. Hola, Núria. Bon dia, com estàs? Bé. No has notat un ambient com a temps avui? Sí, sí, nervis, nervis. Però tothom, no? Amunt i avall, amb carretons i amb cables. Que ningú es posi nerviós, que no passa res, no passa res.
No passa res, però és que l'has liat part de... Bueno, perquè sortim a fora i sempre que sortim a fora hi ha certa tensió, però no passa res. Sortim a fora a fer un programa especial, ja ho avancem, però després a la recta final de la veu posarem una mica en ordre els continguts i com serà aquest programa. No volem fer espòiler d'entrada, però sapigueu que avui esteu tots convidats a partir de les 12 a la 11, a la sala d'actes de la 11, allà a la Rambla Vella. És un dia que esteu tots convidats perquè estem sense espai ja, vull dir que... Sí, esteu convidats a escoltar la ràdio. Exacte, esteu convidats a escoltar-ho. Si algú es vol apropar, sí.
A passar a fer un refresc, no? Si algú es pot passar... Perfecte, però... No, és que m'està... Clar, clar, perquè estem a pretaets, ja, saps?
Vaja, programa especial per celebrar els mil programes, les mil edicions de l'Espai Tothom. En parlarem, això serà avui a les 12, però després, abans de tancar el programa, avançarem una miqueta els continguts, perquè no estarà el Miquel Sol, sinó que l'acompanyaran a alguns dels convidats que també formen part, o de les entitats que formen part, o formen part d'aquestes mil edicions de Tothom. Arrencarem la veu de Tarragona avui parlant de salut.
Sí, perquè la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, amb la col·laboració de la Secretaria d'Atenció Sanitària i Participació, és molt llarg aquest nom, ha posat en marxa un procés de participació ciutadana per definir els espais i característiques del nou centre d'urgències d'atenció primària que es construirà aquí a Tarragona. I en parlarem amb Xavier Ansa, responsable de l'oficina tècnica de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. El que es coneix com a QAP.
Però que en realitat és això, el centre d'urgències d'atenció primària. I sembla que volen preguntar a tots els ciutadans com ha de ser que nosaltres també hi participem. Crec que és una enquesta que es fa telemàticament. En tot cas, ho traslladarem al Javiansa, sabrem també quines opcions hi ha, fins a quin punt podem escollir. No ho sé.
Jo escolliria que ens donessin també com unes begudetes. Si estàs d'urgència és que estiguis còmode. És el que més preocupa. Tertúlia política. Mira, farem tertúlia política. Avui la compartirem amb el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, del PSC, també amb el conseller portaveu de Junts per Catalunya a Tarragona, el Jordi Sendra, i amb la consellera portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, amb diversos temes que tractarem durant la tertúlia.
Després, a partir de les 10, arribarà una entrevista d'abast nacional, tot i que també internacional, perquè estem parlant d'entitats bancàries, i això toca a tothom. Recordareu, possiblement, aquella OPA, aquella possibilitat d'absorció del BBVA contra o sobre el Banc Sabadell, una OPA que finalment es va desestimar, van dir no, no, no, no.
el dijous passat. Volem saber en què consisteix una OPA, en quines condicions es pot fer i què hagués implicat fer-la i per què finalment no es va fer. Tenim moltíssimes preguntes sobre aquest ajuntament o absorcions de banc que hi ha una mica de por, a part de preguntes una mica de por. Sobretot el que suposa, que implica al final pels usuaris d'aquestes entitats que al final són els que, no nosaltres com a ciutadans, són els que ho vivim així. Què passarà amb els meus calers?
Ai, al final, quin model bancari volem tenir? Que això també és un debat una mica posat sobre la taula. Li traslladarem tot això, pobret, l'atabalarem al Miquel Àngel Fuster, secretari del Col·legi d'Economistes, perquè el Col·legi d'Economistes sí, ja té el seu parer sobre el tema. I tot això ens traslladarà cap a vora dos quarts d'onze del matí a l'Espai Història.
Sí que tindrem el Joan Manchón, l'arqueòleg municipal, que ens explicarà o ens donarà detalls de la presentació del llibre Intervencions arqueològiques de Tarragona. Carrer López Pelaez, 1, 2011-2018. Era allò que hi havia a la caserna de la Guàrdia Civil, de López Pelaez, van fer...
Per fer-los als pisos, doncs, clar, van aixecar pedres. Com a tot el que aixeques a Tarragona. Doncs ens ho explicaran d'aquí una estoneta i, de fet, és un llibre que es presentarà aquesta tarda. Intentarem parlar-vos del concert de joventuts musicals que tindrà lloc a la sala del sarcòfag del pretori divendres. Un concert d'arpa, concert més que especial, entra dins del cicle de joventuts musicals, però és superespecial perquè forma part, també, d'aquesta celebració de Tàrraco XXV.
I tancarem programa connectant amb el Miquel González des de la sala de la 11, que ja estarà preparat i llavors ja se'ns podrà desvalar qui ve al programa. Encara no està tot tancat, no? Està tot supertancat. Supertancat i barrat, sí, sí. Molt bé, que vindrà l'Elga.
Sí, sí, a primera fila, sota la taula. Sí, m'agrada. Suposo que sí. Vinga, et dones pas a tu mateix a l'opinió, va, sisplau. No, dona'n pas tu, que queda molt malament. No, dona'n pas tu, dona'n pas tu. Que és polit aquest home. Va, dona'n pas tu. Doncs mireu, sempre ens agrada començar amb l'opinió d'alguna persona que considerem rellevant a Tarragona i, evidentment, el nostre cop a Miquel González ho és i avui el protagonisme és per ell perquè ens expliqui, ens avanci què ha suposat per ell conduir i liderar el programa Tothom. Ell diu que han estat mil lliçons de vida.
Soc dels que penso que la ràdio té moltes coses màgiques. Ens acompanya, ens escolta i ens fa sentir part d'una cosa més gran. Però si hi ha una funció que mai hauria de perdre, precisament, és estar al costat de les persones, sobretot d'aquelles que més sovint queden a la vora, que més ho necessiten, que no sempre tenen una alta veu.
El tothom ja fa anys que intentem això. Donar veu a qui té històries per explicar, visibilitzar realitats que sovint passen desapercebudes, escoltar experiències en primera persona i compartir-les en qui mos escolta. I no es tracta ni de compassions ni de fer-nos els herois. Se tracta d'escoltar, de donar espai i de donar una mirada a les coses de cara, en respecte i en normalitat.
Ara fem mil programes. Hem parlat de capacitats diverses, de malalties minoritàries, hem parlat de gent gran, hem parlat en entitats, en famílies, de projectes i hem conegut persones. Persones que ens han ensenyat que darrere de cada història hi ha una lliçó de vida, una força i una mirada que ens ha d'ajudar a entendre millor el món.
Nosaltres al final només som el canal, l'altaveu que la ràdio ens regala perquè aquestes veus arriben més lluny. Els protagonistes de veritat són ells i elles, les persones, les entitats, els col·laboradors que setmana rere setmana han compartit temps i han compartit compromís.
Mil programes són molts, però el més important no és el número, sinó el que hem après pel camí. Que la inclusió no s'improvisa, que li fan falta recursos, que la solidaritat se construís cada dia i que l'empatia, si és sincera, pot canviar moltes coses.
I si en lo tothom hem aconseguit posar-hi ni que sigui un petit granet de sorra, si hem ajudat a fer visible una realitat o a fer sentir una història d'algú que ho necessitava, algú que necessitava ser escoltat, ja ha valgut la pena. Perquè, de fet, això és la ràdio, una veu que ens ha de connectar en altres veus. I mentre hi hagi històries per explicar, intentarem seguir aquí, en el micro obert, per continuar donant veu a tothom.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de peletollenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell en cadenat dues victòries seguides en un dels herbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de la nova Creu Alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, Ràdio 96.7 i 101.0 DFM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
En punt passant 12 minuts de les 9 del matí i arrenquem amb la primera entrevista de la jornada d'avui de la veu de Tarragona. Una entrevista que ens parla sobre salut, sobre sanitat i sobre procés participatiu. Sabeu el que és un COAP, un centre d'urgències d'atenció primària? Potser us passa com a mi que encara no ho sé ben bé, ni què és ni com serà, perquè és que de fet em sembla que no en tenim masses a tota Catalunya.
Se'n construirà una a la ciutat de Tarragona i la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, amb la col·laboració de la Secretaria d'Atenció Sanitària i Participació, ha posat en marxa un procés participatiu. Vaja, que podeu, a través d'un formulari via internet, podeu opinar sobre com voldríeu que fos aquest centre d'urgències d'atenció primària. Moltes preguntes sobre la taula que li farem al Javier Ansa, responsable de l'oficina tècnica de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Javier Ansa, bon dia.
Hola, molt bon dia i gràcies per convidar-me. Comencem per aquí. N'hi ha més a Catalunya de QAPs? Bé, tenim aquí al Camp de Tarragona, en tenim tres més. Tenim una a Cambrils, tenim una a Salou i tenim una a Reus. Què seria un QAP? Un QAP, com tu bé has dit, és un centre d'urgències d'atenció primària
És un dispositiu que complementa tots els centres d'atenció primària que tenim en el territori, per tant, seria un lloc en què els conciutadans i conciutadanes poden venir quan tenen un problema de salut, diguem-ne, menys greu.
i per tant seria un dispositiu que està obert 24 hores al dia durant 365 dies a l'any. El que sí que tenim és el servei d'urgències en els CAPs tradicionals. Per això crec que això seria una altra filosofia, una altra manera de funcionar. Sí, perquè a més a més els centres d'atenció primària que ja atenen en l'horari que estan oberts de 8 a 20 hores, en horari diurn, ja atenen aquells pacients que també tenen una urgència, però aquest seria un concepte que va més enllà
De fet, un centre d'urgències d'atenció primària pretén que l'atenció primària sigui cada cop més resolutiva, és a dir, que doni resposta al problema de salut que presenta la persona i, per tant, a banda que és un dispositiu que està obert 24 hores durant tot l'any, també disposa d'altres serveis complementaris com és, per exemple, la radiologia,
o que més nosaltres el que diem la química seca, que és la possibilitat de fer una analítica d'urgències, i el que és més important, o també molt important, és que disposa d'espais d'observació, de manera que una persona que vingui amb un problema de salut i necessita estar unes hores en observació fins que es decideix si es pot derivar a casa o s'ha d'actuar en algun altre nivell, doncs podria estar a dins del qual.
Suposo que tot això respon a la necessitat de descongestionar les urgències dels hospitals, dels centres hospitalaris grans. Això és un dels altres objectius. Com he dit, el primer és que cada cop l'atenció primària sigui més resolutiva, però diguem-ne que de retruc, això també ajudaria que els hospitals de la ciutat puguin atendre aquells nivells de complexitat més elevats i tot el que és d'una complexitat més baixa
o tot el que és menys greu, pugui ser atès en un QAP. Això no vol dir que via QAP també puguin entrar problemes greus, és a dir, una persona que està en un QAP també pot tenir un problema de salut greu, però el QAP el que faria en aquest cas és la estabilització de la persona i un cop estabilitzada la situació el derivaria als nivells que siguin adients, com serien els hospitals de la ciutat.
Com funciona de moment els quaps que tenim per aquí pel territori? M'ha comentat Salou, Reus i Cambrils. Com funcionen a nivell de població, de volum o de serveis que ofereixen? Quin balanç en fan? Els serveis que ofereixen són els que hem dit, sobretot radiologia, la possibilitat de fer una química seca i tenir observació. Jo consideraria que estan donant el servei que pertoca.
sí que és veritat que ja tenen patologia de baixa complexitat o menys greu. També en llocs com a Salou o Cambrils, que són franges costaneres, que a l'estiu incrementen la seva població considerablement, també ja tenen problemes molt greus. De fet, diria que en aquests dos municipis qualsevol problema de salut, sigui de la intensitat que sigui, passa primer pel QAP per estabilitzar el pacient i derivi després a l'hospital psical.
A Reus no seria el cas, però a Salau i Cambrils és interessant que hi hagi aquest servei, en el sentit que l'hospital ja queda una miqueta més enllà. Exacte. I a Reus també, perquè la ciutadania de Reus també s'ha acostumat molt a utilitzar el QAP, que està ubicat al cap Sant Pere de Reus, perquè està en un lloc que és molt accessible i, per tant, la gent també hi va allà abans d'anar a l'hospital.
Clar, aquest seria un model, que no sé si és el model que s'està seguint o que es vol seguir, que el COAP estigui ubicat dintre d'un centre, com seria el CAP en aquest cas Sant Pere, que ja existeix, o el de Tarragona partiríem d'una edificació nova. On hauria d'estar instal·lat el COAP de Tarragona? El tema de l'ubicació encara no està decidit per diversos motius. Un primer és que estem duent a terme tot un anàlisi tècnic de fluxos de població, de número d'urgències a la ciutat de Tarragona i d'altres...
paràmetres que estem avaluant i després com bé has dit estem duent a terme aquest procés participatiu que consta d'una primera fase que és la que estem fent ara de llançar una enquesta via internet per tal que tota la població de Catalunya a través del portal participa.gencat.cat pugui entrar i pugui dir la seva i a banda d'això
També estem preguntant en aquesta enquesta si les persones que responen voldrien participar posteriorment en uns grups, dos grups en concret, que farem durant el mes de novembre aquí al Camp de Tarragona per continuar copsant la veu de la ciutadania. Per tant, fins que no tinguem tot aquest procés tancat, no podem decidir on estaria ubicat perquè, si no, no estaríem fent cas realment al projecte de participació. Un a tota la ciutat tindríem, eh?
De moment, un a tota la ciutat, sí, sí. Un coap per tota la ciutat. Clar, el fet d'instal·lar-lo dintre d'unes instal·lacions que ja existeixen, com seria un centre d'atenció primària, com passa a Reus, té l'avantatge que està tot allí, diguéssim. S'aprofita la infraestructura, però també els bicis, en certa manera.
És una mica tot, no? O sigui, tenim diferents models, tenim QAPs que estan integrats dins d'un centre d'atenció primària, de fet, els tres que tenim aquí a Tarragona, tant el de Reus com el de Cambrils com el de Salou, estan dins del CAP, diguéssim, o tocant el CAP, però també és veritat que d'alguna manera altres models que hi ha a Catalunya en què el QAP ocupa un espai diferent al que pot ser un hospital, un centre d'atenció primària, sinó que és un centre, diguem,
amb una ubicació més individual també funcionen perfectament bé. Per tant, el model, com dic, encara està per decidir en funció de l'anàlisi tècnic i en funció del procés participatiu. Tal com parla la senyora, això va per llarg?
Com tots els projectes, nosaltres tenim el compromís que a final d'any tinguem el primer esborrany del pla funcional. El pla funcional és el que diu com començaria a ser l'estructura d'aquest QAP. En aquest pla funcional, evidentment, hem d'incorporar tot el que diu la ciutadania a través del portal Participa i a partir d'aquí s'aniria executant tot el projecte.
Parlem d'aquesta part de participació, que està molt bé, que preguntin al CITODI al final, com volen que sigui aquest lloc on tard o d'hora, volem o no, hi farem cap. Com podem participar? Tinc aquí que fins al 31 d'octubre amb un qüestionari en línia a través de la plataforma participa.gencat.cat. I què es pregunta? De quina manera es fa incidència?
Doncs aquest procés es va obrir el 14 d'octubre, com dius està obert fins al 31 d'octubre inclusive, i allà preguntem primer una sèrie de dades demogràfiques, les persones que contesten si han utilitzat algun servei d'urgències durant l'últim any, i a partir d'aquí...
Hem dissenyat, en col·laboració amb la Secretaria d'Atenció Sanitària i Participació, tota una sèrie de preguntes que fan un relat de quina és la trajectòria que hauria de seguir un pacient en el moment que té un problema de salut urgent. És a dir...
Des que té el problema de salut urgent, per tant, els hem preguntat què valoraria una persona a l'hora d'accedir a un servei d'urgències, la facilitat d'aparcament, la facilitat d'accés, la senyalització, exacte. Després els hem preguntat, un cop entrant en el servei d'urgències a nivell de
taulell d'atenció, doncs què valorarien? La confidencialitat, la intimitat, la llum, l'accés al servei, després com valorarien o com els agradaria que fos una sala d'espera, per finalment valorar també com voldrien que fos l'espai d'atenció, el box d'atenció, l'espai d'atenció o l'espai de prova. Això és difícil, són aquelles enquestes difícils de contestar perquè segurament hi ha valoració de l'1 al 5, no? I que posies 5 a tot.
Hem simplificat bastant i són valoracions de l'1 al 3 i algunes són per escollir entre diferents opcions 2 o 3. Sí que és veritat que és un qüestionari senzill, és un qüestionari que es contesta en uns 10 minuts i el nombre de respostes que hem tingut fins al moment, que hem sigut més de 200, el temps mig de resposta...
Hem encertat, ha sigut aproximadament de 10 minuts. Unes 200 respostes, convidem a tothom que entreu en aquesta plataforma participa.gencat.cat. Passa que l'usuari ja ha d'entrar activament, no feu una campanya d'aquella de trucar al telèfon... No, hem fet una campanya d'informació i a partir d'aquí l'usuari ha d'entrar al portal.
I el que és molt important també és que en aquest qüestionari, l'última pregunta, els ofereix la possibilitat de continuar participant a través d'uns grups de treball que farem aquí a Tarragona. Això és la segona fase, això arribarà al novembre, no? Això és la segona fase del procés de participació que arribarà cap al novembre.
I en aquests grups de treball, a part d'usuaris, hi participaran també personal de la comunitat mèdica? Els metges què diuen a tot això? Sí, hem fet un grup, vam fer un grup també d'informació i d'escolta als professionals, i evidentment...
els professionals reben de bon grau la possibilitat que la ciutat de Tarragona tingui un coap per descongestionar els hospitals, però el que és més rellevant també per donar el caràcter de resolució a l'atenció primària, de manera que l'atenció primària pugui donar resposta als problemes de salut urgents que té la població de Tarragona.
Doncs ja ho sabeu. Participeu d'aquest procés per ajudar a determinar com serà aquest centre d'urgències d'atenció primària, el CUAP, que es construirà a la ciutat de Tarragona en funció de les necessitats que vosaltres dieu, que detecteu o que detectin, doncs es dissenyarà d'una manera o d'una altra. Tot plegat al...
projecte o almenys la resolució la tindrem a final d'any perquè ara hi ha aquest procés participatiu fins al 31 d'octubre participa a puntgencat.cat i després al novembre si voleu podeu també participar de grups més, més propers, grups de discussió i de treball. Javier Llansa, responsable de l'oficina tècnica de la regió sanitària a Camp de Tarragona. Gràcies per acompanyar-nos. Doncs que la gent s'animi a participar perquè quan més respostes més informació tindrem i un altre cop reitero l'agraïment per haver-me convidat. Bon dia. Bon dia.
La veu de Tarragona, la teva veu. A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats.
Perquè darrere de cada testimoni... Hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, 1.000 edicions. Més de 1.000 veus. Més d'un milió de diversitats. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escoltau els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els animem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell, encadenat dues victòries seguides en un dels derbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre, a dos quarts de set de la tarda, viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi de la nova Creu Alta, en el partit entre el centre d'esforç Sabadell i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
Cada dissabte a les 10 de la nit encamina DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Fins demà!
Sintonia de Tartuli, avui que és dimarts 21-21 d'octubre del 25 i incetem la conversa amb els grups municipals. Avui amb el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, en nom del kit de govern del PSC. Conseller Quetal, molt bon dia. Molt bon dia. També s'acompanya la consellera portaveu del Partit Popular, Maria Marcela Martorell. Molt bon dia, benvinguda. Molt bon dia, Pep. I el conseller portaveu de Junts, Jordi Sendra, Junts per Catalunya Tarragona. Molt bon dia, benvinguda.
Què tal? Molt bon dia. Ara entrem en matèria. Hi ha molts temes per parlar avui, però permeti'm que t'entrada parlem d'aquesta casa, del programa Tothom, l'acompany Miguel González, que està per aquí, que avui fa el programa número 1000, farem un programa especial a l'11, i parlem de diversitat com la mateixa ciutat. Un programa que acull la diversitat...
en general i en plural, i que avui celebrem mil programes, i que és important puntualitzar això, que és una ciutat diversa, plural, i on tothom hi té cabuda, no? És un pas que estem d'acord, no? Absolutament, i a més a més hi serem, perquè crec que té una rellevança molt gran el fet que celebrem mil programes d'una persona amb unes capacitats diverses, i que per mi és una mica un heroi de la ràdio, no? Perquè sent invident com és...
ningú, cap oient, podria identificar-lo com una persona que és invident, no?, i això té molt de mèrit, i per tant, doncs, el felicitem molt cordialment, i estarem en l'acta de l'11 donant-li suport. Oh, i tant, com la veritat és que, primer de tot, l'enhorabona i les nostres felicitacions per complir aquests mil programes, i amb la demostració...
de servei públic que té Tarragona Ràdio i que demostra també amb aquests programes i amb aquesta voluntat d'integració i de celebrar la diversitat i que cap capacitat diversa que tingui ningú és un impediment per poder exercir una vida absolutament normal i això es demostra en aquest programa. O sigui que les nostres més que sinceres felicitacions i una demostració que la pròpia ciutat, a banda de la ràdio, que la pròpia ciutat
celebra aquesta diversitat i no posa ni barreres ni impediments perquè es pugui desenvolupar una vida absolutament normal. Maria Mercè, ex-presidenta d'aquesta casa. Ex-presidenta de la casa, sí. Doncs, absolutament, subscriure el que ha dit el Jordi i el Nacho, molt contents. Jo devia ser el programa 1. No, en aquella època encara no, perquè el Miquel era molt jovenet. Penseu quina edat era el Miquel.
Ara m'has agafat, però menys que jo, segur. Retrocedeix 18 anys. Jo crec que està mal a la universitat.
Bé, molt de goig i, sens dubte, i tant que l'acompanyarem avui a l'11, que avui la ràdio surt d'aquí dels seus estudis i se'n va, com són els programes especials a l'11, i molt contents per el Miquel, molt contents perquè, a més a més, estem parlant de Tarragona Ràdio, llavors, com diu el Pep, com a expresident a un doble goig, i, a més a més, perquè jo crec que el títol, el nom del programa, aquest tothom, ho resumeix
molt bé, no?, el que deia el Nacho i el Jordi de la diversitat, de les capacitats diverses, de tot, tothom, tothom està representat, no sols en aquest programa, sinó a Tarragona Ràdio, i crec que és un goig com a consistori i com a empresa municipal que és Tarragona Ràdio poder compartir avui tots junts
i sobretot amb el Miquel, i no oblidem amb la seva companya que sempre està treballant amb ell, treballant amb ell, la seva preciosa gosseta, sempre treballant amb ell aquests mil programes del tothom.
16 a la ràdio, 40 anys que teu, Miquel, m'ho acaba de dir. Resta't 18, ja t'hi dic jo a la universitat. Parlant de diversitat, l'àrea metropolitana també és diversa. L'àrea metropolitana, ahir s'havia de constituir l'Associació per l'Impuls d'aquesta àrea metropolitana, que també és diversa. Hi ha municipis molt petits, altres no tan petits, altres mitjans, altres de grans,
Com ha de ser la governança? Perquè ja s'està treballant amb tot el tema que cada ajuntament pugui fer el seu propi protocol, per trobar l'encaix, que sempre és complicat trobar l'encaix amb realitats tan diverses.
i no sé com ho veuen, però finalment no es va poder constituir, l'associació es considera el dia 31 al castell de Mar Ricardo de Canoig. Com ha de ser aquesta anèmia metropolitana? Veuen el que diuen alguns, cada dia més pes la capital, capital, vull dir Tarragona, que altres ciutats o altres municipis? Hem d'anar tots a la mà, hem de ser generosos, hem de... Qui comença?
Vostè, com a conseller de territori, s'ho venga. Hauríem de poder ser generosos tots plegats i això no significa ni renunciar a capitalitats, ni renunciar a importàncies, no, jo crec que
és un tema de governança d'una èrea metropolitana que s'està treballant, que anem de la mà de molts municipis, de molts ajuntaments, i que anem de la mà també de la Diputació de Tarragona, que és qui està liderant aquest projecte, i jo crec que s'ha fet una proposta prou interessant, prou rellevant, que ha estat aprovada per molts altres municipis,
i que jo espero i desitjo i que així serà que Tarragona també el dilluns, quan passi per ple aquesta proposta de constitució de l'àrea metropolità, doncs s'aprovi, amb aquesta voluntat de construir...
un ENS que ens ajudi a la governança d'una àrea que ja funciona com una àrea pròpia en si mateix. És a dir, una persona és evident que viu en un municipi de l'àrea metropolitana o del Camp de Tarragona i treballa en un altre. I aquesta realitat, que ja és, que ho vivim dia a dia, s'ha de traslladar a un òrgan que es gestioni de forma encomunada serveis
Com pot ser, sens dubte, el transport públic. No té sentit que tinguem un transport públic al Camp de Tarragona on cada municipi jugui dintre de casa seva sense mirar què passa a la resta quan tenim carrers que toquen un al costat de l'altre en molts casos.
Per tant, jo espero i desitjo que el dilluns, el ple, es pugui tirar endavant aquesta proposta de l'aire metropolitana, que no siguem l'excepció a la resta de municipis del Can de Tarragona i que comenci a caminar l'aire metropolitana entenent que això és un camí molt llarg fins que estigui al 100% operatiu i pugui prendre decisions concretes.
Jo crec que és una eina provisional, que és importantíssima, que en ser provisional no hi ha cessió de competències, en ser una associació no hi ha cessió de competències ni recursos i al final es tracta d'avançar cap a la futura àrea metropolitana. Per això entenem, en base en aquesta solidaritat,
que la norma que entenem que és lògica és un municipi, un vot, perquè tothom s'hi senti representat, tothom s'hi senti en igualtat, perquè es tracta de sumar esforços i no competir, no? Sí que és veritat que Tarragona l'ha de liderar, per alguna cosa és la capital de la demarcació,
i que sense ella no podria existir. Canviar-ho ara a ponderació seria introduir un sistema pensat per a consorcis o mancomunitats, cosa que en aquest moment no és, perquè no deixa de ser una associació, a més a més els estatuts han estat ja avalats per secretaris i interventors de tots els ajuntaments,
Reitero, és un embrió de l'àrea metropolitana. Crec que en aquesta associació, al marge de municipis, nosaltres hem parlat amb l'alcalde i serà possible que hi puguin participar diverses entitats, com Cambres de Comerç, com Pimec, etc.
És un pas important, no deixa de ser una associació, no és un consorci en el que llavors potser sí que hi hauria d'haver vot ponderat, és una associació que intenta sumar esforços i per tant amb la norma bàsica d'un municipi, un vot, que em sembla que és el més lògic avui. Maria Mercè Martorell.
Bé, ja sabeu quin va ser el nostre vot ahir, va ser en contra tant de la inclusió del punt com del propi punt en si mateix, del que és aquesta proposta d'associació de l'àrea metropolitana, per una senzilla raó, perquè jo no puc coincidir amb el Nacho i amb tot el carinyo,
Però no hi puc coincidir perquè una ciutat com Tarragona, no pot tenir el mateix pes i el mateix vot que pot tenir la ciutat més petita del que és l'àrea, que per exemple és la Canonga. Se'ns diu molt que hem de ser solidaris...
Ahir ens deia l'alcalde que hem de ser el bon samarità. No, no, no. Aquí ningú ens ha votat per ser solidaris amb ningú. Ens ha votat perquè la nostra ciutat tingui el pes que té que tenir. La nostra ciutat és el cap de l'àrea metropolitana, té que ser la capital de l'àrea metropolitana. Tampoc és la seu de l'àrea metropolitana, perquè s'ha buscat el municipi més petit
que en aquest cas és la canonja, per tant, i a damunt tenim la mateixa representació que qualsevol altre municipi. Evidentment que els altres municipis ho han aprovat. Tots han millorat amb la seva posició, tots. Ahir se'ns deien, nosaltres tenim 70 no sé quants,
busos i, per exemple, Reus no té, em sembla que se'm va dir... No, no, no arriba a 90, no? 17, 18... Per tant, i els altres municipis que són més petits, tots ho han aprovat, clar que sí...
Tots han millorat amb la seva situació. Tarragona té el 37% de la població de tota aquesta àrea i tenim el mateix vot que el municipi més petit d'aquesta àrea, que en aquest cas és la Canonja, però que podria ser qualsevol altra. Per tant, no considerem que això ens suposi...
ni cap benefici a la ciutat, i en definitiva suposa sempre ser pocs ambiciosos, perdre la capitalitat, perdre el pes que Tarragona té que tenir, però sobretot començant sempre per la teulada, és a dir, en comptes d'haver portat aquests estatuts, o sigui, tot el que és aquest treball, igual que després veurem amb el tema del Consorci, haver-lo portat i haver-lo...
i haver-lo parlat i haver-lo negociat, se'ns porta a correcuita amb una CIS convocada la setmana abans de presidència per un plenari extraordinari el proper dilluns, en el qual aniran dos temes així, senzillets, sense massa importància, sigui l'àrea metropolitana i el Consorci de Tàrraco. No creiem que siguin ni les formes ni el fons. Jo crec que si haguéssim de pondrar-ho per població...
Doncs no calen els altres municipis, perquè per població de Tarragona ja hauria de tenir tots els vots d'aquesta associació. I precisament perquè el que s'intenta és que sigui un embrió de l'àrea metropolitana, del Consorci de l'àrea metropolitana, precisament aquest acte d'igualtat i de generositat per poder incorporar a la cananja...
és que si Tarragona per població hagués de tenir 10 representants i la Canonja 1, escolta, jo si fos l'alcalde de la Canonja diria que s'ho podeu enconfitar, perquè no en doneu cap protagonisme, no en doneu cap igualtat, i qui diu la Canonja diu Reus, o diu Salou, o diu Cambrils, perquè com que Tarragona té 150.000 habitants, escolta, que s'ho facin ells sols perquè tenen tots els vots i poden decidir una cosa segons el seu criteri i en defensa de la seva ciutat, no?
I aquest no és el cas, no estem parlant d'això, estem parlant de sumar esforços, i per sumar esforços hi ha d'haver generositat, i la igualtat, un municipi, un vot, és un acte de generositat perquè ens interessa començar a treballar. Perquè si tornem a les batalles de Campanà, al final no ens en sortirem, i jo crec que és importantíssim que aquesta àrea metropolitana tingui futur.
Sí, jo completament d'acord amb el que deia el Consell de Cendra, però a banda d'això és que si no som generosos, no som capaços de construir res conjuntament i qüestions, per exemple, com la Unió Europea, en el Consell Europeu ja han representat els països.
de la Unió Europea, i tots tenen un vot, independentment de la seva població. Estic convençut que a Alemanya i a França no els hi deu fer gaire gràcia, però van entendre que amb generositat és com es construeixen projectes comuns, com és el de la Unió Europea. No vull posar l'àrea metropolitana a nivell de la Unió Europea, però per posar un exemple que les coses es construeixen amb generositat per poder tenir un futur comú més pròsper.
I d'altra banda, el tema recurrent sempre que cada vegada que fem alguna cosa és que perdem capitalitat o que alguns vol trobar capitalitat. No, les capitalitats s'exerceixen i jo crec que una forma d'exercir la capitalitat és entendre que tenim capacitat de convèncer la resta dels ajuntaments que els posicionaments de Tarragona són els correctes i, per tant, assolir els bots necessaris en aquesta associació de municipis que crearà l'àrea metropolitana perquè els plantejaments de la ciutat de Tarragona siguin els que finalment tirin endavant.
Bé, a mi m'ha agradat molt el que ha dit el Jordi, perquè ha dit si no els altres municipis no haguessin tingut un vot un municipi, ens haguessin dit, escolta, feu-ho vosaltres perquè no es defensen els nostres interessos. Doncs precisament és això. O sigui, els altres municipis estan d'acord amb aquesta fórmula perquè tots ells milloren. Siguent municipis molt petits, milloren a la seva posició. Si estiguessin a la nostra posició, cap
d'aquests municipis, cap d'aquests municipis, avaleria l'àrea metropolitana com ho estem fent per part de l'Ajuntament, per part, en aquest cas, del govern i d'aquells partits que el recolzen. Perquè precisament el que és és que no suposa cap millora per Tarragona. Una altra cosa és el fet de fer o consorciar serveis com el transport, com tot això, que així estem tots d'acord que és necessari. Però per això no fa falta una àrea metropolitana.
I només cal veure totes les àrees metropolitanes. Barcelona, un model, a més a més impulsada també clarament pel Partit Socialista, però tantes altres àrees metropolitanes. No hi ha cap lloc en què el municipi principal per població i per capitalitat tingui la mateixa representació que el municipi més petit o que els altres municipis del propi ENS.
és per tancar que el que estem fent ara no és constituir l'àrea metropolitana sino constituir una associació que treballarà per generar una àrea metropolitana on evidentment ja parlarem després de les representacions i ens haurem d'emmirar allà amb qui tenim al costat que és Barcelona evidentment
no som del mateix damany i molt menys en població, però jo crec que tenim al costat un ENS que ha funcionat prou bé en aquests anys i, per tant, ja ens emmirellarem amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona en el futur, però ara el que tocava era començar a treballar, començar a constituir aquesta associació per generar un petit gra que acabi creant l'Àrea Metropolitana. Deixa'm posar un altre símil.
si els escons del Parlament de Catalunya es repartissin en funció de la població, és que la Terra Alta no tindria cap representant al Parlament de Catalunya, ni la Vall d'Aran, ni el Priorat, ni comarques petites que tenen una població escassa. El Parlament de Catalunya dels 135 escons serien 125 Barcelona i la seva era metropolitana.
Doncs això és un acte de justícia igualitària, no? Tothom ha de poder estar representat en les mateixes condicions. Això és el que pretén aquesta associació i per això és lògic que sigui un municipi un vot. 31 d'octubre, el castell de Mar Ricard de la Calonja pertanyà recorregut i dilluns al plenari, veure si es pot arreglar-se amb alguna entesa. Aprofito que tinc el tema de congelació d'impostos, que no vam parlar perquè es van presentar l'endemà de la tertúlia, de l'última tertúlia política.
però aprofito que tinc el conseller de Territori i també l'exconseller de Territori, aquí davant, pel tema de l'estudi d'una inundabilitat del POM, perquè està en marxa, i també a la terra tardúria parlàvem del POM, si en aquest mandat se podria arribar on aquest any, a l'avantprojecte, doncs aprovar l'avantprojecte, aprofito que el tinc aquí. Aprovació inicial. Això, aprofació inicial. L'abans de POM ja es va presentar en el seu moment i ara tocaria l'aprovació, tocarà l'aprovació inicial durant l'any 2026, i
I ara, com deia vostè, estem en elaboració dels estudis i un dels que més ens preocupa i que s'està redactant és l'estudi d'inundabilitat. Ens preocupa perquè el que estem vivint darrerament acabem de passar. Una dana que ha fet molt de mal en el sud de Tarragona, que està generant els primers exiliats climàtics...
I això ens ha de fer canviar, sens dubte, el paradigma i les formes que teníem fins ara de calcular les inundabilitats dels nostres municipis. Tenim un pont del 2013 on l'estudi d'inundabilitat es va centrar bàsicament en el Francolí i en el Gallà i no va tenir en compte torrents.
torrents tan evidents com el de la Mora, per exemple, o els de la Budallera, o els que venen de la Vall del Dorito, o tants altres, o el riu Clà, etc. I això és el que ara estem intentant revertir. Això no significa que es posi en perill, en cap cas, els creixements urbanístics que es van presentar en el seu moment, sinó que aquests creixements urbanístics hauran de suportar unes càrregues per mitigar les inundacions que es poden produir arran de les urbanitzacions posteriors.
Però tot això amb una sensació que les coses estan canviant, que el canvi climàtic és una evidència, qui vulgui negar és que no veu la realitat del que està passant i les ciutats ja no és que hagin de lluitar contra el canvi climàtic, és que s'han d'adaptar amb elles perquè evitar-ho ja és pràcticament...
impossible, i en això aquest POM serà pioner en adaptar la ciutat de Tarragona, els creixements futurs, però també la ciutat consolidada amb aquest canvi climàtic i aquestes inundacions torrencials. Ho explicava molt bé la tècnica de l'equip redactor del POM, la Imma Merino, que deia que
evidentment, amb tots els fets climàtics que estan succeint i que han succeït en el darrer any, i que ja no succeiran cada 5, 10 o 15 anys, sinó que poden succeir una vegada l'any o dos, o cada dos anys.
que els estudis d'inundabilitat ens marcaran, i s'hauran d'incloure dintre de la reducció del pomp, ens marcaran unes mesures correctores. I allà on hi ha un problema hi haurà d'haver unes mesures correctores per evitar que hi hagi inundacions. No podrem evitar que plogui torrencialment, però sí que hem d'evitar que hi hagi inundacions. Perquè el que...
plantejar el desallotjament, el que deia el tiren d'alcalde, exiliats climàtics, instar el desallotjament de, no ho sé, Torre Jordi, el Serrallo,
o determinades parts de la mora, jo crec que això no és possible. I per tant, el que hem de fer és fer unes mesures correctores, unes mesures preventives que quedin clares i que serveixin perquè en cas de pluja torrencial, que n'hi haurà i cada vegada n'hi haurà més sovint, doncs no es produeixin aquestes inundacions que tant de mal fan.
fan en l'espai públic i també en l'espai particular, no? Com jo sempre he explicat, que ho vaig patir a la Mora. Bé, totalment d'acord amb aquests estudis d'inundabilitat. Aquí s'han dit alguns llocs, però no els hem dit tot, no? Per exemple, el Polígono Francolí, la Vall de la Rebessada, la mateixa Horta Gran... Any 94. Exactament. Recordeu que quan es va començar el tema del POM, nosaltres ho vam dir i vam dir...
Per exemple, parlant de tot el tema de l'Horta Gran, vam dir que eren zones inundables, igual que, per exemple, això, per fer zones properes, en el cas del polígon Francolí, i com deia Vall de la Rebessada, la Mora, és que fins i tot alguns carrers de la nostra ciutat... Exacte.
Exactament, carrer, tota la part del César August, inclús el que són molts carrers de Tarragona que fan aquesta pendent com és Jaume I, és a dir, són llocs on hi ha hagut uns llers, són torrenteres, l'altre són lleres d'antics també rius, abans es deia, la zona del riu Clar, etcètera, etcètera.
Per tant, nosaltres ho vam dir, ho vam dir molt clar, i quan nosaltres ho vam dir se'ns va dir que, bueno, que per favor, que quines coses proposàvem tan estranyes, no? Si Tarragona aquestes coses no passarien. Va venir la Dana, va venir la Dana, i a partir d'aquí correm i tots...
amb els estudis d'inundabilitat, adaptant-los realment a la situació de la nostra ciutat. És evident, o sigui, els que coneixem la ciutat perquè les nostres famílies venen de pagesia, sabem exactament en quin punt i en cada un dels punts de la ciutat hi ha hagut són zones inundables, perquè ho han sigut sempre. El polígon francolí s'ha inundat sempre, amb desviament del riu, evidentment, amb menys intensitat que les que es van viure...
a l'època aquella del Serrallo, no?, de fa 30 anys, però, exactament, 31, ja, però, però, sempre, perquè són zones que el dia es concentra en molta pluja, en molt poc temps, en molt poc espai, i, per tant, no entens per què, però, de repent, Polígon Francolí, o la via Augusta, a l'alçada de Polígon Francolí, s'inunda, o, per exemple, com dèiem, la vall de la Rebassada, que és, evidentment, que és una torrentera, només cal veure-la,
s'inunden els pàrquings, ja no parlem de la mora, com deia molt bé el Jordi, o tants espais. Per tant, bé, a l'haver vingut la Dana llavors es va veure tot. No, és que a Tarragona els estudis d'inundabilitat, i això ho veurem clarament a la zona de l'Horta Gran, que per això és una horta, perquè és una zona fèrtil,
d'arribada d'aigua. Per això veurem com anirà i com deixarà d'anar aquest pla d'inundabilitat. Ja el veurem quan se'ns presenti i veurem el què. Però en qualsevol cas era claríssim que en una ciutat com la nostra la problemàtica de la inundabilitat sempre hi ha sigut ara.
amb el tema del canvi climàtic i amb les danes, que ja els hi posen noms, la qual quan se'ls hi posen noms, mala cosa. Ja és com els huracans, els tifons, no? Quan ja se'ls hi posen noms, vol dir que deixen de ser excepcionals i passen a ser normals, doncs encara molt més. A més a més, Mercè, és que això és un tema també de preocupació metropolitana.
Perquè aquelles inundacions del 94 no és que caigués la de nostre senyor a Tarragona, sinó que va ploure. Vam recollir les plovials. Vam recollir tot el que va baixar des de les plogues de Francolí i amb la dana del novembre a la Mora va recollir tot el que havia plogut al callar.
i per tant és un dels temes que també es poden tractar en l'àmbit territorial perquè si el Catllà no posa mesures, la Mora es continuarà inundant. Per moltes mesures, i en consta que s'està fent, s'està construint el DCU, que encara falta la bassa d'eliminació, que falten actuacions sobre els ponts de la Mora, però si no frenen l'aigua a dalt del Catllà, i per això és important aquella taula tècnica de col·laboració en temes d'inundacions,
És un tema metropolità, és un tema que s'ha d'envolucrar en aquells de fora del municipi, però això cal a vegades ser solidari, no?, perquè després, quan la demanes tu, la solidaritat, et diran, escolta,
Sí, però fixeu-vos-hi, el que acaba recollint les aigües pluvials som nosaltres, que som els que estem més avall. Per tant, els danys superiors... Sí, però els danys són per nosaltres. Per tant, això de la igualtat, per nosaltres, seguim dient que no procedeix. Ens queden 100 minuts de tertúlia. Volia parlar-ne, que sigui breument, de la congelació d'impostos i del tema... I t'ha recomanat que queden actes encara, eh? I tant. Som a la recta final d'actes.
Quan el conseller d'impostos ja va presentar la setmana passada la consellera Mascaralló va explicar-ho tot. Baixen, per tant, no pujaran ni li vi ni la brossa i s'amplia la tarifa social per arribar a més famílies.
per fer un títol, eh? Si volen fer algun comentari breu, però és això, més o menys el que has explicat. Exacte. Es congelen les taxes i impostos municipals, entenent que no cal tornar a augmentar aquests impostos i que podem garantir avui per avui els serveis públics municipals de l'Ajuntament de Tarragona amb els ingressos que ara mateix es generen.
I amb aquesta voluntat és la qual estem treballant, amb una fiscalitat justa i sostenible en la qual les persones que menys recursos tinguin paguin menys i per això s'ha ampliat la tarifa social de la brossa o es genera aquesta reducció de la taxa per utilització de la deixalleria i d'altres mesures. I al final el que busquem és garantir els serveis públics de la millor forma possible
i amb això treballem, renovació de la flota d'abusos, asfaltats de carrer, etcètera, doncs tot això que garanteixi tenir un espai públic en les millors condicions possibles. Quan va començar el mandat ens vam trobar en una situació des del punt de vista econòmic en l'Ajuntament que...
fins i tot en contra del que nosaltres havíem defensat i continuem defensant, que és que no es poden pujar els impostos, es van haver de pujar els impostos. Això va tenir un cost polític per Junts, però que va permetre també aquest sanejament de les arques municipals i que avui estiguem fora de la tutela de la Generalitat perquè hem aconseguit fer bona feina en l'àrea econòmica, a l'àrea de la tinent d'alcalde Isabel Mascaró, no?
però és evident que ja arriba un punt, que ja no s'han de pujar els impostos, m'assembla bé la congelació, i segurament, doncs, en el proper pressupost que ja serà el del 27...
doncs potser sí que haurem de demanar ja que es rebaixin els impostos. Però el començament del mandat era absolutament necessari, avui no cal, per tant es poden congelar i ja està. I la visió social la compartim. Que hi hagi una tarifa social de la brossa ens sembla raonable i que es rebaixi allò de la deixalleria ens sembla raonable i ho compartim.
Per tant, són partidaris que avui es congelin i l'any que ve demanarem que es vagin. És un primer sí als pressupostos, aquest que acaba de dir vostè? No, nosaltres tenim molts sís a donar en els pressupostos, només el tema...
de la tarifa social de la brossa i en altres temes, la nova ordenança de llicències i permisos, que serà una línia vermella de negociació amb el govern, que estic convençut que ens en sortirem, i tantes i tantes altres coses que demanem, 54 peticions. Quina casualitat, no? Això és el manual del polític.
quan arriba amb un ajuntament. El primer any es pugen els impostos, després es congelen, es fa una pujada important, brutal, després es congelen i estem dient que els hem congelat i l'últim any abans de mandat de les eleccions, l'últim any de mandat, es baixa.
Com si el ciutadà no tingués memòria i a 4 anys vista se li oblidés. No oblidem que l'1 dels 14 milions... Bé, tots vam veure i vam poder comprovar que no eren absolutament així, però el que se'ns va proposar va ser una pujada d'un 20% dels impostos. Al final, com que nosaltres vam dir 0, i es va acabar tancant amb un 7,4% perquè Esquerra va cedir amb aquest 7,4%. Esquerra no es va votar, eh?, les taxes i impostos...
No, no, van votar junts i van votar comuns, que van ser els únics que van tenir responsabilitats de la ciutat en aquell moment per entendre la situació. I amb un cos political, reitero, eh? Sí, i tant. Esquerra es va abstenir. Si hagués baixat més, ja s'aclarireu. Evidentment, evidentment. De responsabilitat cap.
La responsabilitat era no pujar els impostos perquè no era necessari i ara ens omplim la boca de la congelació. De la congelació, res, la congelació vol dir consolidar la pujada d'aquell 7,4 que hi va haver en aquell moment. S'ha consolidat amb els segons pressupostos, s'han consolidat amb els tercers pressupostos, evidentment, totalment d'acord amb el tema de la...
de la taxa social de la brossa, ja ho vam dir, el tema de... A més a més, no oblidem que l'any passat, quan es va aplicar el que es va aplicar, vam dir que no funcionaria i que molt poca gent ho demanaria, i vam tenir absoluta raó per la burocràcia que suposava aplicar, per exemple, el tema de la deixalleria.
Per tant, totalment d'acord. Però una altra cosa és a dir, la congelació vol dir senzillament consolidar la situació que hi ha i, a més a més, clarament, de cara a l'any que ve, vegem una miqueta els impostos ja que estem amb l'últim pressupost i en període pre-electoral. Però si no es pugen els impostos i estàs d'acord amb la tarifa social de la brossa...
Podries votar que sí, dona. Jo ja vaig votar el que tenia que votar a l'Atenció Social de la Brossa. A mi m'agradaria saber, perquè sempre parlem de baixar els impostos, o des del Partit Popular sempre es parla de baixar els impostos, però el que no ens expliquen és en què rellejaran.
És a dir, quins serveis públics es veuran marmats per aquesta rebaixa d'impostos que proposa el Partit Popular, que aquest és el focus real on ens hauríem de col·locar, no si paguem més o menys impostos, sinó dels serveis públics que prestem. I el que s'hauria d'explicar és, d'acord, baixarem els impostos perquè retallarem en autobusos, retallarem en inversions... Retallarem en capítol 1, en sous...
Perfecte, realment personal, per anar encara més lents a l'administració pública. No, no, amb tot el que està consignat. Això és el que hauria d'explicar el grup del Partit Popular. Amb tot el que està consignat amb llocs de treball que saben que no s'ocupen, ni s'ocuparan. 30 segons. Ni que sigui arreu minuta, t'arriba 25. Que queden actes i estem a la recta final.
Queden actes, ara estem amb tot el que és romans al teu barri, que està funcionant molt bé, que estem portant petits tastets al Tarracó Viva, de recreacions històriques, a cada un dels centres cívics de la ciutat. Aquestes mans, si no m'equivoco, toquen llevant. I, per tant, estem anant per tota la ciutat amb aquesta voluntat que la ciutat de Tarracó sigui captivi a tota la ciutadania.
I l'objectiu que ens va marcar a l'inici, que és que la gent redescobreixi el seu patrimoni 25 anys després, jo crec que l'estem assolint a poc a poc, i encara ens quedarà la treca final, que serà ja l'última setmana de novembre. La treca final, entenc que és l'homenatge a la regidora de patrimoni impulsora de la declaració, no? Que és la Maria Mercè Martorell, no? No ho crec. T'hauríem de fer un homenatge. Crec que això ho deixarem per als 50.
No, que no hi serem ja. En política... En política, sí. Estaràs a l'Ajuntament. Tu també. No, a l'Ajuntament, no. D'aquí 25 anys, no, dona.
Vividus i coleando. Per cert, dissabte es canvia l'hora, eh? El dissabte es canvia l'hora. A veure si d'una vegada ens decidim i no l'hem de canviar. Ara en parlem amb un economista, ja sabeu que el govern espanyol ha anunciat, bueno, Pedro Sánchez, que Espanya ha proposat la Unió Europea a eliminar definitivament el 2026 el que canvi d'hora estacional perquè consideren que s'obrovet. I estan d'acord o no? I quin adoptarem? El d'hivern o el d'estiu? Ah, és que llavors el debat serà aquest? Ja sabeu que a mi m'agrada l'hivern. Usted ho veu bé? Està...
Bé, a mi m'agrada l'hivern, també. El que passa és que allò, no, el sol, el necessitem. Però a mi també m'agrada l'hivern. En parlem d'aquí no està en el món com a amistat. Gràcies per acompanyar-nos, Maria Marcela Martínez, Jordi Sandra i Nacho Marquina Torre. Gràcies. La teva veu, la veu de Tarragona.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina de
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades que obrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia, programa especial del tothom, 1.000 edicions, més de 1.000 veus, més d'un milió de diversitats.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Maria Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Maria Grana buscarà Sabadell en cadenat dues victòries seguides en un dels derbis catalans a la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de la nova Creu Alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 DFM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
I l'entrevista amb què encetem aquesta nova hora dins la veu, passen sis minuts de les deu del matí, ens du a parlar sobre economia. Clar, és una etiqueta molt àmplia, tan àmplia que parlarem des d'una OPA bancària, ja sabeu que m'ha sigut referent a l'oferta que va fer el BBVA sobre el Sabadell i que finalment es va desestimar, o, per exemple, reuneix l'economia qüestions tan...
no sé si importants o transcendents, però també tant quotidianes com és el canvi horari que tindrà lloc un any més, tot i les propostes any rere any d'eliminar-lo, el canvi horari que tindrà lloc aquest cap de setmana. Tot això en definitiva és economia, si és que no ho és tot en total. Li preguntem al Miquel Àngel Fuster, secretari del Col·legi d'Economistes de Tarragona. Miquel Àngel Fuster, bon dia.
Hola, molt bon dia. Tot és economia, la vida, no? Doncs que sí, realment, de forma directa o indirecta, quasi tot ho és. El Miquel Àngel Fosser ha vingut, l'hem convidat per parlar de l'OPA, per entendre una miqueta més el que passa amb aquesta concentració o no bancària, però mira, ens saltava ara mateix una notícia, que és que aprofitant que dilluns vinen a Luxemburg es reuneixen els ministres d'Energia de la Unió Europea, doncs sembla que el govern espanyol de Pedro Sánchez proposarà eliminar definitivament el 2026 el canvi d'hora estacional.
perquè sembla que ens destrota més que ens ajuda i que ja no hi ha tal estalvi energètic. Però això és una proposta recurrent que no ha acabat de triomfar mai. Realment hi ha estalvi energètic, quan fem aquest canvi d'hora. Jo diria que pel conjunt de tota la Unió Europea és un canvi energètic bastant irrisori. Jo crec recordar...
que havia d'exigir per algun lloc, que parlàvem d'uns pocs euros per habitant, de tal manera que penso que el més raonable és tenir només un horari i no fer aquests canvis al març i a l'octubre,
sent conscients també de la dificultat d'integrar en un sol horari molts països de la Unió Europea on hi ha unes distàncies quilomètriques molt grans. És a dir, nosaltres estem justament a l'extrem occidental i realment al final portes el mateix ús horari que Polònia,
que està molt lluny a l'Orient, i per contra, després tens la franja del Regne Unit, Portugal, Canàries, que hi ha una hora de diferència. El més raonable és, jo crec, deixar una sola franja horària,
I doncs ja està. Aquí ja està la polèmica ara que a vegades agafem l'horari d'hivern o l'estiu. En fi, jo crec que ha de ser el que d'alguna forma ens trastoqui una mica menys i amb opinions de tots els gustos. És complexa fins i tot a nivell del dia a dia perquè, clar, com que estem parlant de...
situacions geogràfiques bastant separades, doncs, clar, la incidència solar, la incidència de la llum és molt diferent. Ara ho dèiem, per exemple, a Galícia, el tema lluminós va més cap a la franja obrada del Regne Unit que no pas cap a l'Espanyola, no? I ens passaria igual a Polònia, per exemple, és allò, és difícil.
Correcte. El que cal és posar una miqueta de senya en tot això i després, lògicament, ja ens anirem adaptant perquè, evidentment, a cada país, i més si són països amb una superfície gran, com és el cas d'Espanya, com és el cas també de França, hi ha zones on aquests mil quilòmetres de diferència entre un extrem i l'altre
fa que realment es noti relativament bastant també el tema de la llum. Però en aquest moment jo diria que per la part científica no està acreditat que haguem de passar per aquest canvi, que per molta gent no és gens traumàtic tampoc, però sí que està comprovat que determinat tipus de persones...
Té una afectació i els genera uns certs problemes que ens ho podríem estalviar. Per algunes persones sí, per altres és anecdòtic, però bé, no deixa de formar part dels cicles vitals, però després dins l'economia...
Si vols tu, no a nivell d'estalvi d'euros, però sí a nivell d'organització, home, sí que té una repercussió, però allò de l'horari d'oficina obert, l'horari de treball... És que en el tema dels horaris hi hauria molta cosa a parlar, no només...
Més enllà d'aquest tema anecdòtic, ara lumínic, podríem dir, perquè és l'adaptació també dels horaris escolars i de treball, per intentar una major conciliació, per incrementar la productivitat també del nostre treball, o sigui, aquestes jornades que s'acaben supertart, que han començat aviat, que pel camí parem a vegades dues hores, en fi, tot això caldria replantejar-se en moltes coses.
A banda de només si en canviem l'horari d'estiu o d'hivern, o el deixem, o el que sigui. La casuística de cada país és curiós. És un tema més complex. A vegades es pot unificar i a vegades tota Europa té una casuística molt diferent. Bueno, sapigueu que està damunt de la taula, no era un tema previst ni planificat, però avui, ja que tenim un economista aquí, n'hem volgut parlar.
És un tema que està ara mateix sobre la taula, que per enésima vegada el govern espanyol proposa que s'elimini ja d'una vegada aquest canvi horari, demostrant que no aporta un gran estalvi energètic. A veure si se'n surten... Bueno, última pregunta. Tens alguna teoria de per què no hi ha manera que l'ho eliminin? Per què no es posen d'acord amb a veure quina estria i que tothom estigui content?
Jo diria que és que, com en moltes altres coses, quan hi ha tants sectors que han de decidir i d'alguna manera et cal una certa unanimitat en els plantejaments, és que estem parlant de països que per longitud i latitud tenen grans diferències i costa una miqueta. De fet, la major part del món ni tan sols té aquests canvis. Hi ha molts països on no canvien l'horari en tot l'any.
i són països de més habitants que no pas la pròpia Unió Europea. Bé, doncs fes aquí el tema del canvi horari, però atenció perquè ara entrem en el tema... Aquest era el fàcil, eh? El del canvi horari era fàcil. Ara entrem a parlar d'OPAS. Oferta pública d'adquisició. Eh...
la més recent, la que ens afecta a nivell bancari a nosaltres, la del BBVA, sobre el banc Sabadell desestimada, aquesta oferta, per tant, no es compren, el dijous passat. Això, en principi, en general, serien bones notícies que no hagi prosperat l'OPA?
Jo crec que són bones notícies. Explico una miqueta el context. L'OPA té tota la lògica des del punt de vista del BBVA perquè el que aquest banc volia...
era incrementar també la presència a Espanya perquè d'alguna forma té una exposició internacional relativament important dins el que és el grup de BBVA amb el Bancomer a Mèxic i amb el Garàntia Turquia.
I a banda d'això, el que aspirava era aquest segment que és molt important de les pimes, en el qual el banc Sabadell té una rellevància molt considerable. I el problema jo crec que ha estat més aviat del procediment, del preu i de la forma. No pas de la lògica de l'operació, perquè des del punt de vista de BBVA, que és un gran banc,
Sí que tenia una certa lògica, però les sopes poden ser amistoses o poden ser hostils. En aquest cas s'ha demostrat que ha estat fortament hostil. I per què, si volien, no han sabut fer-ho bé de manera que, clar, perquè quan tu fas una oferta has de convèncer l'altre.
A veure, aquí hi ha diferents formes de fer l'oferta. O sigui, en aquest cas es tractava d'un més canvi d'accions, però també es podia fer amb un pagament en efectiu o una combinació. En qualsevol cas, el Sabadell, des del seu punt de vista, des de bon començament, sempre ha trobat l'oferta insuficient, des del punt de vista econòmic.
I no l'ha pogut pujar. I llavors, clar, la gestió que s'ha fet de tot el procés potser no ha estat la més adient des de la perspectiva del BBVA perquè es va dir que ja era un preu molt bo, després es va acabar millorant i d'alguna forma això et contradiu el que havies dit abans i potser genera
i potser genera expectatives que encara pots pujar una miqueta més el preu, amb la qual cosa frenes determinades accions d'apuntar-se a l'OPA i dir, escolta, però sí, mira, jo m'adereixo amb això. De fet, a banda de la resistència...
d'una bona part de l'accionariat, sobretot dels petits accionistes, que a més són clients del Sabadell, etc. Jo crec que també hi ha hagut una... Bé, en el cas d'alguns inversors institucionals, un no fer res, no pronunciar-se, esperar, també confiant en que potser ja s'arreglaria sol, sense que ells haguessin d'explícitament...
mullar-se i al final potser s'han trobat a faltar en el percentatge que es va aconseguir aquesta miqueta d'alguns d'aquests inversors institucionals perquè al final tots sabem com ha quedat en un 25 i mig aproximadament que queda molt lluny de les expectatives que es tenien i de fet del que pròpiament descomptava el mercat i d'aquesta manera ja el propi BBVA ja ha desestimat ja està
El que passa és que d'ànsies de créixer en tenen tots els bancs i segurament el BBVA mirarà cap a un altre costat i intentarà ampliar-se, però ja sobre els bancs Sabadell ja està tot dit. Això ja no es pot repetir? O sí?
Mai es pot dir això. Això no es pot repetir perquè, de fet, ja veníem d'un intent anterior. Els processos de fusions a la banca han estat més o menys traumàtics en aquestes dues darreres dècades, però en alguns casos ens
Han sigut unes fusions, adquisicions, opes, cada cas diferent, anem a dir bastant controlades, sense aquest punt d'incertesa i jugant també amb els tempos d'una forma correcta. Aquí ens hem passat 17 mesos discutint, això és moltíssim.
amb unes campanyes també molt agressives, fins i tot des del punt de vista publicitari, amb trucades als clients per, en un cas, forçar que es vengués, en l'altre, tu no venguis, i tot això també deteriora una miqueta el clima de confiança. I, en el fons, qualsevol cosa que redueixi la competència és una notícia dolenta.
La concentració bancària no ens afavoreix a nivell de res. No ens afavoreix a ningú, a nivell de proximitat aquí encara menys. No afavoreix els clients, siguin famílies, empreses o les administracions públiques, perquè si existeix concentració bancària, si hi ha menys entitats...
evidentment les condicions seran pitjors, això és una obvietat, però és que en aquest cas hi havia tota una sèrie d'estudis que deien que baixaria uns 54.000 milions el crèdit que hi havia a disposició.
que també hi hauria 450 oficines que tancarien, 8.000 empleats, molts d'ells molt qualificats, que d'alguna forma podien perdre el seu treball. És a dir, hi ha aquestes sinergies que es poden veure des del punt de vista dels dos bancs a nivell de l'accionariat, etcètera, quan aterrem al nostre dia a dia...
Les condicions són pitjors. Si tu tens una pòlissa de crèdit en un banc d'un milió d'empresa i tens una altra pòlissa de crèdit en l'altre banc d'un milió, si aquests dos bancs s'ajunten, sigui com sigui, sigui una fusió amistosa o sigui en aquest cas perquè triomfa un OPA hostil, el que és evident és que no tindràs una pòlissa de crèdit de dos milions. Serà inferior.
per pura lògica de gestió del risc. Per tant, a nivell de condicions, és negatiu el que hi hagi concentració. I, de fet, aquí hauria estat un cas especialment dur perquè d'absorbir el banc Sabadell, que des del Sabadell, hauríem anat a un duopoli de facto. O sigui, tindríem a la nostra demarcació
Pràcticament un 75% del pastís bancari se'ls repartirien entre CaixaBank i el nou BBVA gran que hagués absorbit el Sabadell. Això no és gens bo per la clientela, evidentment. He llegit en algun lloc a nivell espanyol el banc a Opeta, hi ha com un grup uscle de 4 o 5 bancs que estan a dalt de tot i després hi ha els mitjans. Sabadell encapçalaria la línia dels mitjans i el que l'homàs Santander.
Santander és potser el gran beneficiat d'aquesta operació fallida perquè s'ha quedat amb el TCB, el banc britànic del Sabadell, i té una implantació molt important a nivell de l'Estat,
Curiosament, a nivell nostre, a Tarragona, és molt més baixa. O sigui, està bastant per sota dels altres bancs. O sigui, no arriba al 15%. Per tant, tot i que és el banc més gran d'Espanya, a nivell de proximitat no es passa així. I per això encara hauria estat més negatiu el fet que hi hagués aquest superbanc BBVA més Sabadell, que juntament amb CaixaBanc hauríem format a Catalunya...
I a Tarragona en concret, un duopoli de facto a Tarragona, el Sabadell, ara exactament les xifres no les tinc d'ara, però no arribava a 30 oficines i BBVA passava lleugerament de les 70. Perquè hem de pensar que BBVA ve, si tirem molt endarrere, de Caixa Tarragona, que era l'entitat que juntament amb CaixaBank tenia la major implantació d'oficines.
Per tant, a nivell nostre, aquesta nova entitat, aquest gran BBVA, hauria tingut un poder de fixació de condicions i de preus molt gran perquè només tindria com a contrapesa CaixaBank i això és un duopoli de facto.
és fascinant aquest món i no acabarem amb tot durant el temps que tenim d'entrevista perquè una cosa és la implantació a nivell del dia a dia la implantació territorial que se tradueix en oficines jo pel carrer trobo oficina de tal i per tant m'assisteixen però una altra cosa és l'estructura, la implantació que tingui el banc tothom busca bancs ferms però en definitiva tothom busca el banc que té l'oficina al costat de casa com s'equilibra això? aquí té molt poca presència però és un senyor banc
Clar que és un senyor banc i, a vegades, el fet de tenir moltes més oficines no implica necessàriament que tinguis un volum d'actius molt més gran. I més jo vull dir. Exacte, i també depèn la implantació que puguis tenir en grans empreses i en actors que mouen xifres molt grans.
El que sembla evident també des del punt de vista territorial és que a Catalunya s'han posicionat moltes institucions des de bon començament en contra d'aquesta OPA. I això és un element de reflexió que jo crec que no hem de deixar de banda. O sigui, aquí des del primer dia, PIMEC, Foment, la Cercle d'Economia, majoritàriament el Col·legi
d'economistes... Per què? Pels actors que hi ha? O perquè és una fusió que no agrada? No és pas el nom de l'actor ni del que adquireix i del que s'ha adquirit, sinó pas, sinó és per l'efecte que quedaria. Realment deixaries un mapa bancari molt reduït i aquesta concentració bancària perjudicaria l'economia en general perquè llavors les condicions són pitjors per tots, per les empreses, per les famílies...
Si l'OPA hagués sigut, em invento una tonteria, potser ara, de Banc Sabadell a Caja...
A banca seria diferent. Si en lloc del BBB hagués estat Santander amb Sabadell, d'alguna forma, en el fons, passa parcialment el mateix. És crear unes estructures que dominen el mercat i que no tens massa competència. Si no hi ha competència, les condicions són pitjors. I en aquest sentit, clar...
El percentatge d'acceptació final ho deixa ben clar. El petit accionista, que en molts casos també és client del banc i tal, ha posat pel davant i, a més a més, sentint que el preu no era l'adequat, que no es valorava suficientment el banc Sabadell, sinó que era una oferta que quedava...
una miqueta curta, doncs no s'ha mogut. Ha sigut un dos i pico per cent només d'acceptació a nivell d'aquests petits, que tant que aquests petits passaven d'un 30% del que suposava l'accionariat. L'accionariat hi havia uns quants actors importants, a banda d'aquests fons d'inversió i inversors institucionals, teníem el senyor Martínez, aquest inversor mexicà, que aproximadament tenia quasi un 4%,
A Zúric, l'asseguradora, que aquesta ha aguantat i aquesta no s'ha apuntat a l'OPA i que té un 5%, llavors tu has de bascular tenint en present sempre...
tots aquests participants. Perquè si només penses que guanyant els institucionals ja ho tens, en algun cas, en el moment que algú d'aquestos et falli, si tota la resta, com ha estat el cas dels petits, es posen d'acord, doncs no tira endavant. Cagada de màrqueting, per part del BBVA, si m'ho permets, tal com ho expliques, cagada de màrqueting, de no conèixer la idiosincràcia, de no saber-te guanyar a qui vols comprar.
potser jo no ho diria d'una forma tan contundent però sí que no ha estat la millor campanya en primer lloc perquè des de bon començament ja s'estava dient i deixant clar que el preu no era la dient i a banda d'això hi havia aquest tema podríem dir també fins i tot territorial i
Ara parlant ja en termes catalans, de proximitat, una entitat que té la seu a Catalunya, que és una entitat que de moltíssimes dècades...
Home, costa de perdre, perquè no ens enganyem. Això al final, durant un cert temps, sí, mantenen la marca i tal, però acaba diluint-se. O sigui, amb això el govern va posar unes condicions també de transitories per uns anys, si es donava el cas que l'OPA tirava endavant, però al final, i fins i tot en processos que no han estat tan hostils com aquest,
queda el nom del banc guanyador, queden les seves estructures i és qui fa i desfà. Recordem, per exemple, en el seu moment la fusió del Santander Central Hispano. El Central Hispano ja venia del Central i de l'Hispano Americano. O sigui, grans bancs que durant un temps fins i tot hi va existir un símbol corporatiu diferent
que va durar un parell d'anys i després va tornar a la flama vermella del Santander i ja tenim clar que el banc és el Santander. No és estranyar, tot funciona així molt empresarial. Evidentment, aquí d'alguna forma estava cantada aquesta desaparició del Sabadell com a marca i home, això també és una cosa que...
Una cosa que costa d'acceptar, d'apair, sobretot per un conjunt de clientela i d'accionariat que manen així en paral·lel i que veien que les condicions no eren les sedients. Qui controla tot aquest procés d'OPA, si és que es controla d'alguna manera?
Una OPA ha de seguir un protocol i un procediment, i aquí han dit la seva les autoritats monetàries europees, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió Nacional de la Competència, en fi, els governs. No és una cosa que sigui de mercat, simplement de dir jo poso aquest preu i si els inversors apunten endavant. És una força més complexa, però...
El que és important és tenir aquesta visió que el petit accionista, molts petits accionistes junts, suposen un percentatge alt. I quan veus un cas com aquest, és una miqueta, a vegades, un cert David i Goliath. I realment, la incapacitat de BBVA...
que, repeteixo, és un gran banc, d'haver seduït els petits accionistes del Sabadell, doncs ha quedat de manifesta i ha estat decisiva amb això.
Així en general, ja per acabar, Miquel Àngel Fuster, com està el sistema bancari espanyol? Perquè jo és això, ara feia la radiografia d'un grup d'uns 4-5 molt grans, molt potents, després un altre grup de mitjans, no sé si fins i tot hi ha un tercer grup de petits, i realment es necessiten aquestes fusions, o simplement són les ganes de créixer, de créixer, de créixer?
Si al final el concentrem tant en el mercat és negatiu. Jo abans, que parlàvem amb el Josep del meu llibre aquell de Grandes batalles, lecciones de gestión económica, tinc uns quants capítulos que parlen justament d'això, el sistema financer, de la competència, etc. I jo crec que Espanya en aquest moment...
estem en un punt en què totes les entitats tenen uns índexs de solvència interessants, que si hi ha processos de sinergies, concentracions, han de ser consensuats. Tenim uns grans bancs del Santander, BBBA, CaixaBank, després ve Sabadell, Bank Inter, que fa el seu camí, un conjunt d'altres entitats, Ibercaja, Banca, Cutxa...
i entre ells pot haver moviments corporatius, però han d'estar molt ben explicats, ha de tenir una certa lògica, les sinergies, etc. Perquè el que jo com a economista no puc acceptar és que es redueixi el mapa bancari d'un estat...
a un mínim de dos, tres entitats i punto, que és una miqueta la tendència que està passant també a altres llocs d'Europa. Si també tenen tantes grans de fusionar-se, evidentment les sinergies són molt més complicades de posar en valor de forma ràpida, però un banc pot anar-se a un altre país de la Unió Europea i fer l'OPA a un altre banc d'allà, de França, d'Itàlia, o d'Alemanya, vas al Doce Bank, vas a Unicredito, i algun dels grans bancs espanyols ens diu...
anem a intentar crear un gran jugador europeu, però clar, si del que es tracta és de reduir el pastís bancari de cada estat a dos o tres comensals, això és tremendament negatiu per a l'economia de l'Estat i del conjunt d'Europa.
Doncs, a veure les notícies, en definitiva, el fet que dijous passat es desestimés aquesta opa del BBVA sobre el Banga, Sabadell. Segurament ens sentirem a parlar de més, de més opes, i convidarem el Miquel Àngel Fuster perquè ens ho expliqui, per saber com van les coses. Avui hem parlat d'economia amb el Miquel Àngel Fuster, secretari del Col·legi d'Economistes. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els animem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell en cadenat dues victòries seguides en un dels derbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de la nova Creu Alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 DFM al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades que obrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats, perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia, programa especial del tothom, 1.000 edicions, més de 1.000 veus, més d'un milió de diversitats.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Doncs vinga, que obrim Espai d'Història, però també podria ser l'espai aquest a l'agenda d'activitats, perquè, de fet, a l'Espai d'Història avui us recomanem la presentació d'un llibre. Tindrà lloc la presentació avui mateix, a les 7 de la tarda, si no llegeixi, a les 7 de la tarda, i a la pretori, a la sala de la sarcòfag. Es diu Intervencions arqueològiques a Tarragona, carrer López-Pelaez 1, 2011-2018. Home, dit així...
No és una novel·la, està clar. És un llibre sobre arqueologia i que ve una mica explicar-nos el que van trobar, les troballes arqueològiques que van trobar quan van aixecar el carrer López-Pel·laez, que era la caserna de la Guàrdia Civil, i van trobar per fer pisos, i el que van trobar allà. Qui es va encarregar de les excavacions va ser Eos Arqueologia. Avui ens acompanya la Judit Ciurana. Judit, bon dia. Hola, bon dia. Tu vas estar allà escarbant? Bé, els meus companys. Fent de tot, que dic jo.
Jo formava part d'un equip més gran i llavors teníem tot un equip d'arqueòlogs i arqueòlogues que van estar també rascant de valent. Sabíeu que trobaríeu alguna cosa? Sí, perquè ja s'havien fet treballs previs, s'havien fet cales i havien sortit restes arqueològiques.
és zona, no seria zona nuclear de l'època, no?, de la Tarraco Imperial, sinó que seria... L'extraradi, ja trobem-les a fora. Avui dia ens queda... Ens trobem-les a fora. Estem fora muralles. Ens queda part alta, però clar, fora muralles. Sí, sí. Era una zona que es coneixia com el suburbi. Era un espai que quedava fora muralles, sí. Déu-n'hi-do.
Així, ras i curt, després hi entrarem, però per fer un titular, les peces més importants que vau trobar. La peça icònica són els fulcre, que són aquestes dues petites estatuetes en bronza, que eren uns aplics decoratius d'un llit romà. Fulcre. Fulcre és el nom, la paraulota llatina que s'utilitza per denominar-los. Genèrica, eh? Sí. I són unes peces que estan exposades al Museu Nacional Arqueològic, o sigui, que tenen cert valor artístic i històric.
De quina època estaríem parlant? Són unes peces que segurament són del segle I, abans I després de Crist. El que passa que van aparèixer en un context molt posterior. Són unes peces que segurament algú les va guardar, les va amagar per recuperar-les en algun moment, segurament per fondre-les, per aprofitar-ne el metall, però no va tornar. Com ho sabeu, això? Com ho sabeu, això? Com ho sabeu que estaven pel nivell? Sí, exacte.
que formaven part d'un context que diem nosaltres, d'un estrat de terres que es va generar al segle III. Això vol dir que havien passat 300 anys des que aquestes peces havien funcionat amb el seu llit corresponent. Per tant, eren peces viatgeres que havien estat tombant al llarg de diversos segles.
I quan les vam trobar, les vam trobar totes, diguéssim, arraconades, juntament també amb uns trossets de plata, i això ens va fer pensar que era una ocultació, o sigui, algú ho havia deixat allà per tornar-ho a recollir més tard. És una bogeria, és una bogeria, perquè, clar, imagineu-vos, tres segles més tard, no? Seria? Encara es conservaven allà i s'aguardaven, i ara?
L'has de trobar vosaltres. Sí, tothom les pot gaudir al museu. Què hi passava allí per les restes que heu trobat? Què s'hi feia allà i quins diferents estrats i nivells heu trobat? Fins on heu baixat, també? Sí, bastant fons dur. Com passa molt sovint a la ciutat de Tarragona, quan comencem a excavar trobem evidències de moltes èpoques diferents.
perquè tenim una superposició d'història brutal, que és el que tenim de xulo en aquesta ciutat, que tenim la ciutat romana, després tenim la ciutat medieval, moderna, i tot això va anant ajuntant-se i creant aquest fenomen històric tan interessant. En el cas de López Pelaez tenim evidències des del segle I abans de Cris fins a l'actualitat, però diguéssim que la part més important, més significativa és d'època Flàvia, això és els tres últims decenis del segle I després de Cris, és el moment
quan es construeix el Fòrum Provincial, perquè ens ubiquem. Doncs en aquell moment, en aquella zona, es va construir un gran magatzem. Un que se'n coneix com a orriom. Anirien en dient paraulotes amb mi aquí. Digues, digues. Jo ja me fa vergonya apuntar-les perquè no sé com les escriuré. Un magatzem, deixem-ho així, un gran magatzem. La peculiaritat d'aquest gran magatzem és que hi havia un espai destinat al magatzematge de Gra, que és quelcom que no és massa usual, que...
Per tant, no té res a veure. Pensava que em deies allò del magatzem perquè m'anaves a vincular amb la construcció del fòrum. És que segurament està vinculat. Clar, són contemporanis. O sigui, al mateix moment que tenim aquesta efervescència constructiva a la part alta de la ciutat, es construeix. Exacte. O sigui, segurament no sabem exactament com, però són dues peces d'una mateixa història.
Un magatzem de gra. De gra. I segurament d'altres productes, perquè també hi havia habitacions al voltant que segurament potser servien per amagatzemar àmfores, altres productes. I tot això, físicament, què heu trobat? Estris o l'edifici? L'edifici, a més, amb un estat de preservació molt bo, teníem fins a metre, metre i mig de paret conservada. Què heu fet amb això?
Està a sota d'un edifici. Sí, ho heu hagut de tornar a tapar. Sí. Amb condicions bones. Sí, evidentment, garantint la seva preservació pel futur, però, clar, ara hi ha un bloc d'edificis. Estem acostumats a que ens agradaria trobar tot això exposat, no? Poder trepitjar el vidre al damunt i veure-ho a sota, que això ja passa en algunes parts, però aquí no ha sigut possible. No ha sigut possible.
Déu-n'hi-do. En quant de temps van durar les excavacions? Bastants anys, bastants anys. Ja no me'n recordo, eh? Sí, des del 2011-2018. Ja no recordava. Es van realitzar diverses fases. Clar, també les excavacions van una mica de baraceta amb tot el tema constructiu. Nosaltres estàvem treballant al mateix temps que els obrers, les paletes, i per tant són uns ritmes diferents. Difícil també, eh?
és com pot haver anat a netejar la casa cadascú té els seus objectius té les seves neures però bé a veure que tenim a l'altre costat del fil telefònic tot i que no tenim massa temps el Joan Menchon arqueòleg municipal perquè de fet la Judit i el Joan és qui ha tingut cura d'aquesta obra Joan bon dia
Hola, bon dia. Bé, falta la Pilar Bravo, que és la tercera en discòrdia. Molt bé. Com recordes les excavacions, tot aquest procés de set anys? Com ho recordes? Bueno, no hi vaig estar jo tan directament implicat com la Judit o com la Pilar, però bueno, entres dintre de la normalitat d'aquests projectes complicats, no? Comences amb uns treballs brevis, veus que hi ha restes, es prepara el projecte
d'obres, i llavors prèviament s'han de fer els treballs arqueològics, centra en la crisi econòmica, que això entorpeix molt tant el desenvolupament de l'obra com els treballs arqueològics i després, bueno, el de sempre de la dialèctica que s'ha de modificar el projecte per conservar la res. Et sentim, Joan, en secte hem perdut?
Joan, en secte hem perdut, deus haver activat algun botó malèfic i ara ja no et sentim de fa una estoneta.
Sentim un micròfon? No. Ai, que hem perdut el Joan. La dialèctica, continuem amb la Judit de moment. La dialèctica és aquesta de modificar el projecte, però volem continuar, volem que això no es tapi, volem... És aquesta, l'estira i arronsa de què hem de fer amb això. La gestió del patrimoni en una ciutat moderna és... Una ciutat viva, que de fet es va obrir perquè s'havien de construir blocs de pisos. Exactament. O sigui, tens tota aquesta activitat urbana moderna
ens dona la possibilitat als arqueòlegs de continuar avançant el coneixement de la ciutat. Dèiem això, no, Joan? Ara sí que et tenim al telèfon. És que ens he quedat perdut. De la dialèctica aquesta d'haver de convèncer de si heu de fer pisos, però escolteu, és que tenim un patrimoni, no? Tampoc hi ha res a convèncer. Està clar que les restes es queden i es conserven. Hi ha una normativa que se segueix, hi ha un ajuntament que és el promotor, hi ha una comissió territorial de patrimoni de la Generalitat...
i les restes se conserven i s'han de protegir i l'edifici s'ha d'adaptar amb aquestes restes i no hi ha més història. L'altre assunto és si s'han de posar en valor i mutualitzar-les o no, que això és molt bonic però genera una sèrie de problemes de conservació com de manteniment perquè això són diners i clar, amb això s'ha de fer molt selectiu.
Ara, per contra, el que s'ha fet en aquest cas, que s'han fet conferències en el seu moment, o ara en aquesta monografia, explicant els resultats i el dipositar els materials on acabin d'estar estudiats al Museu Arqueològic perquè les futures generacions els puguin estudiar.
Hem parlat de la gran troballa, les peces més emblemàtiques que ara trobareu a l'Amnat, que són els fulcre. Què més, físicament? Alguna altra peça rellevant? Sí. Ai, perdó. Digues, Joan. Tenim una col·lecció de pintures molt interessants que estan estudiades per la Carme Giral i el seu equip. Hi ha, per exemple, una sèrie de fragments epigràfics que ha estudiat la Diana Gorostiri o un fragment petitet de sarcòfag
que també ens dona una informació de cicle d'Ionísia, que explica el tema d'un mica d'Ionís i tot això, que són peces d'aquest gran tenc que és càrrec, que ens van ajudant a entendre com seria una ciutat que comença al segle III-II abans de Cris i ens aguanta fins al segle VIII després de Cris, no?
I són molts segles que tot això ajuda a omplir aquest trencaclosques. Ara has parlat de trencaclosques i realment estic fullejant el llibre perquè tot això ho presentareu en format de llibre de volum aquesta tarda a les 7 a la sala del sarcòfag, al pretori. I és un llibre en què hi ha moltíssima explicació, està molt ben documentat i també en fotografies i justament això que feia referència a aquestes pintures són res, fragments com de rajoles, no?
La reconstrucció l'heu fet d'aquesta manera que feu als arqueòlegs, que jo no sé com ho feu, realment. És un trencaclosques arqueològic, això. Amb paciència. Molt bé, Joan. Molt bé. Us heu quedat amb ganes de més? Donaria més de 7 anys d'excavació? Donaria més de sí? Saps allò que ho va votar de pa a contracor, en plan d'ostres, aquí si tinguéssim 3 anys més encara continuaríem? Quan et fiques a investigar i a estudiar,
no pararies mai, perquè això és entrar en un laberint. No hi vas obrint i tancant portes. Fins que arriba el moment que has de parar. Perquè si no, no tancaràs mai. Has de parar, has d'escriure o has de posar coneixement. Per què? Per continuar-ho treballant o perquè l'altra gent pugui entrar en el debat. És que si no, estiro una miqueta més, una miqueta més, una miqueta més, i al final no faries res.
I llavors no portaries res a la comunitat científica ni a la societat, perquè pensem en una cosa, la publicació del retorn de la informació que hem tingut d'unes excavacions que s'han pagat en diner públic i ara es posen a coneixement públic.
Realment veient les fotografies ens fem la idea de la dimensió, de la dimensió que tenia això i el bon estat de conservació d'aquest magatzem. Judit, has dit que era una estructura que servia com a magatzem o sistemes d'aprofitament hídric, dipòsits d'aigua, tal qual. Sí, també hi havia espais destinats a això, perquè tenim una surgència...
d'aigua molt important just a sota del magatzem, però quan es construeix el magatzem diguéssim que el fet que sorti aigua és un problema per als constructors. Llavors ells s'agencien tot un seguit d'estructures que l'objectiu és treure l'aigua d'allà, perquè un dels espais, com t'he comentat, era per emmagatzemar el gra i el cereal i la humitat no són bons amics.
No va bé. El que passa és que sí que passa que a mesura que avancem en els segles, aquell problema que era l'aigua es converteix en un recurs covejat. I llavors sí que trobem elements que serveixen per extraure aquella aigua i aprofitar-la.
Que xulo! Això que estic veient aquí en aquesta imatge són escales perfectament delineades? Aquesta és una estructura molt misteriosa perquè és una estructura prèvia al magatzem. Abans de la construcció del magatzem hi havia alguna cosa en aquella zona, el que passa és que tenim peces molt aïllades i ens costa dir què és exactament.
Bé, sort que avui digues això, eh? Doncs hi ha fotografies, hi ha tota la documentació que es fa quan obres, i després n'ha sortit aquest llibre, que ve que a Carrer López Pelaez, 1, fa referència al lloc de la finca, o és el número de la finca? No és que hi hagi un segon volum de les intervencions. Amb això ja ho tanquem, eh? De moment sí. Com anirà la presentació aquesta tarda, Joan? Bé, per començar hi ha una cosa important. Aquell llibre ja es pot descarregar a les cartes.
Molt bé, és obert a tothom, eh? Sí. Molt bé. Vull dir, plantejar un llibre en paper i vendre'l, etcètera, és el sistema clàssic, s'ha fet una tirada molt curta per les ullotelles, no es vendrà, i el pots descarregar. Està a la pàgina web de l'Ajuntament, al Departament de Patrimoni Històric, i allà està penjat. La presentació...
quedarà una presentació clàssica amb el conseller. Ens fa molta il·lusió que es presenti, que vingui l'Esmeralda Terrer, que és una arqueòloga, que és una de les primeres persones que va començar a fer excavacions arqueològiques dels anys 70-80 en aquesta zona i va marcar les primeres línies de coneixement o les primeres hipòtesis de treball que precisament s'han anat confirmant gairebé totes, no?
I ella, doncs, després de molts anys, doncs, la vam invitar, i penso que li fa gràcia, doncs, poder fer aquest remet bé i enllaçar amb la seva feina, que va ser molt important en el seu moment. El pròleg és d'un altre arqueòleg que va treballar també als anys 80 a Tarragona, que és el Joan Vienne i Maria Arbeloa, que és ara, en aquest moment, president de la Societat Arqueològica, i també va ser arqueòleg territorial de la Generalitat, i després, bueno, parlaran Pilar i
I Judit, com a coordinadora de la publicació, per fer una misa en plaç ràpida del que significa aquesta publicació perquè després la gent s'animi, se'l descarregui i el pugui llegir i quan toqui discutir-lo.
Doncs mira, sens dubte, Déu-n'hi-do, aquí ho havia de dir, bueno, vosaltres, clar, que sota de López Pelaez número 1 hi hauria tanta troballa. Unes excavacions que van durar del 2011 al 2018 i que ara queden plasmades en aquest llibre Intervencions arqueològiques a Tarragona, carrer López Pelaez 1. Sapigueu, això és molt important el que deia el Joan, que és coneixement obert a tota la ciutadania descarregable en PDF a través de la pàgina web de Patrimoni de l'Ajuntament. Joan Menchon, arqueòlog municipal, moltes, moltes gràcies.
A vosaltres. I Judit Siurana, responsable de la coordinació també, junta amb la Pilar Bravo i coordinadora, també entenc, de les obres d'excavació Eus Arqueologia. Moltes gràcies, Judit. Moltes gràcies per convidar-me.
Vinga, que falten 10 minutets per tancar la veu d'avui, que direu, ostres, he sentit les veus, justament, que no són massa habituals que fa la Núria fent tantes entrevistes. On està Pep Sunyer? On està el Miquel González? Jo us diré on està. Estan tots, ens han deixat el Lluís Comas i a mi sols, aquí als estudis, perquè tothom s'han anat cap a les instal·lacions de la ONCE.
allà a la Rambla Vella. Avui, a partir de les 12, esteu tots convidats a una edició especial i en directe del Tothom, el programa que condueix i que dirigeix Miquel González, perquè celebren el miler mil programes, mil tothoms. Miquel González, des de la 11, bon dia!
Molt bon dia. Teniu tot a punt i han arribat els convidats encara, no? No, no, no ha arribat ningú. Bueno, no ha arribat ningú. Hem arribat naltros i han arribat els companys i companyes que ens estan ajudant a muntar tot això dins de la sala d'actes de l'11 a Tarragona, a la Rambla Vella número 10 i la veritat és que venir aquí és com jugar a casa perquè és un espai conegut i que la veritat és que ens agrada visitar
I és també agrair-los que hagin dit que sí a fer el programa número mil aquí. La veritat és que jo pretenia fer un programa senzill i sense grans espavientos, per dir-ho d'alguna manera, i la cosa s'ha anat fent gran una mica com la criatura, una mica com el tothom que s'ha anat fent gran i la veritat és que estem...
La veritat és que ens ha marxat la cobertura. Estic molt content. Continuar també en tothom, sí. Molt bé. Digue'ns, avances una miqueta els continguts. Qui t'acompanyarà en aquesta taula central que avui faràs d'una hora i mitja, un programa d'hora i mitja? Qui t'acompanyarà? Programa d'hora i mitja. Mira, el que hem intentat, i és jo crec que completament impossible, no disserir-nos a ningú de les entitats que durant aquests anys ens han acompanyat. El que passa és que són moltes perquè portem 17 temporades en antena i el que farem una mica és intentar
tenir representació de tots els col·lectius. Recordarem l'entitat que va venir al primer programa, un 22 d'octubre del 2009, que va ser l'associació Menisalut La Muralla, llavors venien a presentar-se com una associació ja que funcionava i molt a la ciutat de Tarragona. Avui vindran...
doncs això, 16 anys després. També obrirem el programa amb la consellera de Polítiques d'Igualtat, la senyora Cecília Mangini, que també ens acompanyarà aquí per parlar de la seva àrea. Avui, precisament, hi ha recompte de persones sense sostres, esta nit a Tarragona, per tant, d'aquesta vessant més social també en parlarem. I després, un reguitzell d'entitats, de testimonis. Jo...
Mira, el Sunyer m'ha dit, jo seré una mica la teva ombra al públic i segur que tindrà feina perquè tothom més o menys quedi representat i pugui parlar i tenir veu. Farà de micro inalàmbric, eh? Qui portarà l'alàmbric al públic, Pep Sunyer? Ell ho farà. I qui vulgui podrà parlar i tenir veu i parlar amb les entitats que normalment col·laboren. La meva preocupació, Núria, era no deixar-me ningú.
Que tothom queda desrepresentat. I és impossible, perquè, clar, la llista és amplíssima de contactes durant aquests mil programes. Però això sumaritzat a qui vam tenir cada programa. I hem intentat fer llista i realment era molt àmpli. Evidentment hem prioritzat les entitats de la ciutat, clar.
Penseu que porten dies els companys també d'administració, junt amb el Miquel, enviant invitacions per tots els canals possibles, però si algú no li ha arribat o té alguna vinculació que en aquell moment no hi hem caigut amb el tothom o simplement us fa gràcia assistir, us deixeu caure. Passeu, saludeu. No podreu seure possiblement, però passeu. Segurament no, perquè l'espai és limitat i és el que és, però sí, sí, contentíssims de que passen, perquè avui ho dèiem, els protagonistes al final són...
Són les entitats, són les persones, són les famílies, són els usuaris que han anat passant durant aquests mil programes pel tothom. Val la pena celebrar els mil programes quan estem parlant d'un programa tan específic, dedicat a les diversitats, per dir-ho així, dedicat a tothom. No és habitual que es faci una aposta per aquest tipus de programes durant tantes edicions, tant de temps.
Mira, és curiós que quan nosaltres vam començar hi havia només un altre programa a prop de casa nostra, no recordo si era Punt 6 Ràdio o La Nova Ràdio, una emissora d'aquestes, que ja parlaven una mica de sense barreres, de sense limitacions, i val la pena dir-ho perquè és així els companys que feien aquell programa.
I ara, a l'últim dia mundial de la ràdio, ja vam fer una tertúlia en quatre propostes molt similars que existeixen a diverses ràdios locals de Catalunya. Sí que és veritat que a nivell de ràdio municipal i que hagi apostat tantes temporades en una visió com la que tenim nosaltres, un ventall ampli,
per parlar de diversitat, del tercer sector, de la gent gran, de les malalties minoritàries, etcètera, sigui que és un projecte molt xulo, però està molt bé que continuïn a haver-hi iniciatives i ojalà i tant de bo que cada cop més neixquen programes així i fins i tot aniré un pas més enllà, que tot això s'integre a la programació d'una manera inclusiva, és a dir, que no faci falta un programa a tothom, sinó que els propis programes ja incloguen a tothom, que això seria el desig.
Home, de temes no ens en falten, no, Miquel? Per omplir un tothom diari i tres hores de tothom cada dia, no? Els temes es van perquè formen part de la realitat quotidiana.
Clar, aquí vam apostar, durant alguna temporada vam apostar precisament per això, perquè el tothom fos un programa diari de mitja horeta que reflectia que sempre hi ha temes per parlar-ne i per tractar, per visibilitzar, per donar veu i sobretot històries per escoltar. Ara estem una hora i mitja a la setmana i sempre queden temes fora, que anem arrossegant d'una setmana a l'altra.
Doncs per molts anys més i moltes edicions més del Tothom, de moment avui anem pas a pas, celebrem la número 1000 i ho fem amb una edició especial d'una hora i mitja i en directe, com al Miquel li agrada fer la ràdio, que ens consta en directe des de la sala d'actes de la 11, tothom convidat a la Rambla Vella a partir de les 12. Miquel González, fins ara, ens veiem. I gràcies a tots els companys també de Tarragona Ràdio que ho fan possible.
Fins ara, ja us dic, tots els companys estan allà, ens hem quedat en Lluís i jo sols, que mira, ara tanquem programa amb una proposta musical i pugem cap allà, Lluís, posa l'automàtic, que ens anem.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!