Entre la pua y la excitación, entre la puerta y el carrer.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Relats onirics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. El món de l'art. Un relat de Didac Pérez. 8.523, 8.524, 8.525.
Un enfeinat humanet, emposat científic, compta en veu alta al mateix temps que reprodueix fidelment al seu quadern els elements que trepitja. Una infinitat de cercles, aparentment idèntics, entepissen el terra sota els seus peus. Entre ells s'esmunya el no res blanc que omple tots els espais.
Es mou amb la intranquilitat de no accedir als límits de les bases circulars i comença a saltar de l'una a l'altra. Vaig estar a la zona dels vermells, 12.350 vermells, i els gruguens s'alternaven amb els taronges, n'estic segur. He de tornar a llindar.
L'Humanet, de llars cabells blancs, roman distret en els seus números, analitzant curosament el seu dibuix. De sobte s'atura amb la mirada fixa en aquella representació gràfica i se n'adorna de quelcom que li havia passat inadvertit. Sempre s'havia desplaçat en la mateixa direcció.
Mai podrà conèixer la realitat que l'envolta si no és capaç de copsar la visió completa del seu món, així que decideix tornar sobre les seves passes i anar a l'origen. Després de retrocedir els més de 12.300 punts vermells i reorientar el camí en sentit contrari, arriba als blaus.
Una dona rossa, de pell morena, amb ulleres de viador, intenta compondre un artefacte mecànic. El color de la seva pell revela llargues hores d'exposició solar i el seu físic, poderós, una vida repleta d'activitat.
L'humanet arriba al límit dels blaus saltant els cercles amb un encert absolut i es planta davant la dona. 12.351, me n'havia deixat un. 12.351, cercles vermells en sentit nord-est. La dona aixeca el cap i el mira amb condescendència. Fins on has arribat? Fins als groguencs? Què és el que busques?
L'humanet queda completament esturat. No podia ni tan sol somiar que algú compartís la seva dèria científica i molt menys que li portés avantatge. He arribat als taronges, però no he estat capaç d'extraure cap hipòtesi concloent.
Per això sóc aquí, per això fa anys que intento aconseguir que voli el meu artefacte. He caminat en totes direccions i no he estat capaç de recompondre el trencaclosques. L'estiu passat vaig estar un mes caminant en direcció sud-est fins a arribar a un mur de fusta infranquejable. De fusta? De fusta, t'ho puc assegurar. L'única manera de saber on som és veure-ho des de l'aire. Si m'ajudes a implantar aquesta càmera al dron que he construït, podrem entendre per fi quina és la nostra situació.
Els dos exploradors posen fil a l'agulla i, sota la direcció d'aquella dona i xerida, en pocs dies han aconseguit completar l'enginy volador. Ha arribat el moment que estaven esperant. Unes quantes proves fallides després i els seus conseqüents retocs tècnics aconsegueixen estabilitzar la càmera de l'artefacte.
embriagats per la necessitat de coneixement, es disposen a afrontar el vol definitiu. Una inquietant sensació de victòria creix a dins seu. Tenen l'oportunitat de resoldre la qüestió que els ha privat de son una part important de les seves vides. L'expectació és màxima.
La dona de pell morena pren els comandaments. Les èlises de l'artefacte volador comencen a girar, produint un brongit que sona a sinfonia meravellosa. Amb certa poca traça, comença a aixecar el vol. Comprova la imatge. Es veu perfectament.
Segueixen la imatge sense perdre detall, amb els ulls fixats a la pantalla mentre l'aparell va agafant alçada. Primer s'elviren els punts blaus, que es van fent petits. Arriben molt més lluny del que podien imaginar. Continua pujant, sisplau. Ja es veuen els vermells. A mesura que es va separant de terra ferma, el camp de visió es va eixamplant, al mateix temps que augmenta la necessitat d'arribar a alguna conclusió.
L'espècie de droncasolà segueix amunt. Ara es poden veure els gruguencs i els taronges. Necessitem més alçada, més alçada. La dona rossa incrementa la potència fins al màxim i envia la càmera voladora més enllà d'on arriba la vista. El bronzit esdevé imperceptible, però la imatge arriba perfectament. Comença a endevinar-se un contorn que mai haguessin pogut intuir i apareix un dibuix que els és absolutament familiar.
Són, són, són els girassols de Van Gogh. Els girassols de Van Gogh? Vivim en un quadre? No, en un quadre no. No hi ha traç. És una fotografia. Hem estat comptant els píxels d'una fotografia. Totalment abatut, l'explorador deixa caure el seu cos a terra i s'asseu amb una resignació entristida. No ho entenc.
La dona atlètica se'l mira amb tendresa i el somriu afectuosament. No estiguis trist, vivim en una obra d'art. Imagina els que viuen en un cartell de propaganda electoral.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Obramat. Obramat.
A l'escola de formació ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat ser socorrista? Aquest any forma't amb nosaltres i accedeix al registre oficial de professionals de l'esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar. Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memoria de los hombres mi canción.
Me gusta verlos pintarse de sol y grana volar.
Bajo el cielo azul temblar súbitamente y quebrarse, nunca perseguí la gloria. Caminante, son tus huellas el camino y nada más. Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.
A l'andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante, no hay camino sino estelas en la mar. Hace algún tiempo en ese lugar...
a la ràdio, perquè ja sabeu que a la ràdio a vegades és màgia. I avui s'ha volgut un d'aquests moments amb un convidat, que és el següent, que ens acompanya, que és el Pere Fernández, que té una història molt bonica per explicar-nos. Pere Fernández, què tal? Molt bon dia. Bon dia. I escolta, el Serrat t'ha agradat molt, eh? Sí, sí. Aquesta cançó, ell deia, home, mirar la vista enrere i mirar el camí que mai tornes a fer, però tu ets capaç de tornar-hi, eh? El camí de Sant Jaume. Sí.
Vas fer el camí de Sant Jaume, això no fa gaire, després de patir un ictus. Sí, fa quatre anys que em va donar un ictus i vaig estar set dies en coma en el Val d'Hebron. I bueno, el primer mes va entrar una depressió enorme
Y bueno, lo va a superar. Y bueno, va a estar tres meses allá. Y cuando va a pasar esta depresión, pues cap andaban.
vas fer el camí de Sant Jaume, això va ser ara no fa gaire, no? Sí, el 2 de maig vaig començar. El 2 de maig? El 2 de maig. Amb aquest tricicle, que allò va ser que una fotografia... Sí, amb un tricicle que em vaig comprar, però clar, això lo tenia allà pensat abans. Lo vaig comprar a primers del 24, per anar practicant
50 dies. 50 dies, sí, sí, sí. Però bueno, ha sigut una experiència increïble. Ha puc preguntar l'edat, no? Com, com? Ha puc preguntar l'edat, no? Que en tens 72, 71 anys. Com? Quants anys tens? Sí. Quants anys tens? 71. 71. I el 3 de març faré 72 anys.
Però et veig molt bé, eh? Sí? Sí, home, i tant. Et veig jove, no sé per què, però et veig jove. Gràcies, home. Això t'ho diuen, no? Sí, però ja tinc els dies comptats, ja. Escolta'm, per què vas decidir fer el camí de Sant Jaume? Per què ho vas fer? Perquè quan estava molt malament jo vaig fer una promessa a Déu.
Sí, però faré el camí de Santiago. I, bueno, quan vaig dir als meus fills que estàs boig, i sí, a veure... El teu fill et deia, escolta, no toques gaire, eh? Sí, vaja, vaja. Però, bueno, al final ho vaig fer i, bueno, de conya. Home, ho vaig passar molt malament.
Unes subides que te cagas, i bueno... I ja, però bueno, al final ho he fet, i de conya. I imagino que pel camí et deurien passar moltes coses, no? I vas conèixer molta gent, no? Un munt de gent, o sigui... Ara començo a parlar, però el primer, o sigui, maig d'aquest any era... Ara parlo bastant bé, eh?
el maig era incapaç de tindre aquesta fulixides. Lo dic bé, no. Fulixides, a veure si ho has entès. Sí. I, bueno, la veritat que sí, d'alemans, de Bèlgica, alemanes, d'Inglaterra, bueno, japoneses, australianos, hi havia molts, i americans també, i, bueno, la veritat que...
Allò val una energia, no? Sí. Hombre, perquè sobretot me animaven perquè... com estava jo, saps? I la veritat és que sí. Això, cada vegada que ho escoltava, me dava més força.
I vas acabar el camí, eh?, perquè vas estar 50 dies de roncets valles, que a més és la part que és molt costaruda, eh? Sí. I vas arribar a Sant Jaume, eh? Sí, a Sant Jaume. I què vas sentir allà, quan vas arribar? Bueno, pues... Tinc un vídeo que me va... Va... Va grapar un italiano. I... I llavors...
Para pujar i baixar del triciclo era una història. Era complicat. La veritat és que molt bé. I després em van vindre a buscar quatre amics. I sí, quan vaig... Abans d'arribar a Santiago...
Cada dia, no, cada dia no, dos o tres dies a la setmana, estava en contacte amb els amics. I un dissabte seguint me'n van vindre a buscar. Estàs en pau amb la vida, ja estàs en pau amb la vida, has fet el que havies de fer, o vols fer més coses? Sí. Vols fer més coses, no? Sí, tinc... Tens més idees? Sí. Què vols fer ara? L'any que veig.
A veure, encara... Sí, mira... L'Opera està traient un prospecte que deu tenir aquí apuntat l'altra idea que té, no? Per això ara, si és possible... Ara ja ho saben els meus fills. Ho saben? Sí. Lo que he de fer l'any que ve. I m'han dit que estoy loco, loco. Però bueno... Explica'm-ho què vols fer l'any que ve. Aquesta és la...
El reto de l'any que ve. Pedalejant per l'ictus, eh? Roma-Finisterre amb tricicle adaptat. Uau. Això són molts quilòmetres, eh? Vaja, vaja. I això, quan ho faràs, això, Pere? Com? Quan ho faràs, això? Com el triciclo. Però quan ho vols fer, al... Al final de... Al final de març, o a la meitat d'abril, ja que tinc que estar allà en Roma.
Això és en pocs mesos. I de Roma fins a... A Finisterre. A Finisterre. Quants quilòmetres són? 3.500.
Sí, però bueno... Bueno, per sort, portes una ràdio, eh? Sí, sí. Que t'ha fet companyia a Sant Jaume, no? Sí, bueno, i lo que pasa que aquesta carta va dirigida a las empresas, que ara començo, quan passi las festas, a empresas y autónomos. Porque para hacer el trayecto este, para mí, es muy grande. Llavors...
Faltant esponsors. Eso, sí. Y bueno, a ver, tinc encargada la roba y espero que las empresas me monten algo de pasta y después logopedos y poneros en la ropa. Y en el casco las he metido y está ya.
I bueno... A veure, el Pere està buscant esponsorització per fer l'abril l'any que ve, la Roma Finisterre en tricicle adaptat, que són 965 quilòmetres, són 50 dies. Té l'experiència de fer ja el camí de Sant Jaume, que ningú donava on duro, però el vas fer, no? Perquè tothom deia que estava sonat, però ho vas fer i vas acabar. Per tant, si vas acabar el camí de Sant Jaume, aquest també l'acabarà segur. Ara, esponsoritzacions, és a dir, qui vulgui col·laborar amb ell, doncs, obert...
i pedalejant per l'ictus, perquè això, al final, et va passar a tu, però li va passar a tothom. Per això vull que es parlin de mi, perquè, a veure, molta gent que passa el mateix que a mi, se foten des de casa i no són capaços de sortir de casa. Es tancen a casa, no? Clar, i llavors has de fer alguna cosa, has de moure's i, bueno...
Ja ho sé, però... Llega un moment que dius... O me suicido... O tiro para adelante. I lo que di... Es tirar para adelante. Molt bé. Tu eres molt inquiet abans de... Sí, claro, sí. Cada dia, dos o tres... Dos o tres vegades a la setmana... Agafava mi... Bicicleta de montaña... De sábado y domingo...
Cada dissabte i diumenge també, amb amics, però si no, sol. I ja està. Bueno, la veritat que... Però mira por on m'ha tocat a mi això. Però bueno, és el que tenim.
El Pere, clar, vas patir lictus el 2021, per tant, 23, 24, 25, fa 3 anys, vas recuperant, perquè ara ja pots parlar, però no pots ni parlar. Què és el que més t'agrada recuperar durant aquest temps? Què és el que estàs més content d'haver recuperat? El parlar és important, no?, per poder comunicar-te.
Fa dos anys que vaig passar un laicamp al tribunal metge. Sí. I els dos primers anys tenia un 93% d'invalides. I fa dos anys que me la van rebaixar. Ara tinc un 75%. Però ara ja no fa nada. Doncs entonces m'han donat la invalides total.
O sigui que vol dir que això una miqueta més, però serà igual. I quan vaig sortir del tribunal mèdico, jo parlava amb mi, dic, tinc que fer el camí de Santiago. I aquí va sortir la idea. Bé, la idea ja ho tenia pensat, però jo pensava superar-me una miqueta més.
Per quan van dir que el que té és el que té. I quan sortia d'allí, dico, tens que fer el camí de Santiago. I la próxima dinà que tenim la meva família, li van dir que fer el camí de Santiago. I van dir, tu estàs lloc.
Però bé. Què et diuen ara? Ara que et diuen, clar. Ara no. Ara no. Clar que no. Però bé, ja van veure que ho hem fet i ja està. I quan li diu que l'any que ve faré des de Roma a Finisterre, estàs loco, loco. Roma és molt xulo, eh? Sí. Ara, clar, és molt d'això. Però bé, jo suposo que...
A veure, el primer és l'alimentació. Ja està. I després, si he de dormir en un banc, ja està. O si no, una cornisa de la iglesia, hi ha moltes maneres de dormir. Això ho has fet al Camí de Sant Jaume? Has dormit o no has pogut? Quatre vegades. Vais dormir quatre vegades en polideportivos.
I una va a dormir en les vaques. Ben acompanyat, no? Sí, i dona un calorcito de conya. Sí, però... Donde guardan las vaques, abans... No, después... Collons. Abans hi havia la paja.
Aquí vaig dormir en la paja. Per dins hi havia les vaques. Escolta, va haver-hi algun moment, Pere, que vas pensar en aquests 50 dies al camí de Sant Jaume on m'he fotut? Vas pensar... Sí, la veritat que sí. Però bueno, ara ho he passat molt malament. Però això ja és... He passat ja. Ara...
m'omple més els monos records que tinc que no el malament que vaig passar. I he quedat així. Del coma no recordes res, no? Tu vas sentir malament, vas anar al cotxe, vas desplomar i vas despertar a l'hospital. És això, eh? I me vaig despertar en el Vall d'Hebron.
Sí, sí, però el que passa és que m'ha afectat molt la memòria. I ara començo a escriure, eh? I ara començo a manejar alguna cosa de mòbil. I ara estic aprenent l'Instagram. Ah, molt bé. Clar, perquè si les empreses se lo poden deduir tot,
a canvi de publicitat. De publicitat, de fer promoció d'allò que estàs fent. Llavors, ja... Tengo que espavilarme para usar bien el Instagram. Lo digo bien, ¿no? Sí, sí, sí. Ya está. Y entonces, poner un vídeo o una foto y bueno... Avui per cert has tingut en cotxe, eh? Avui no has vingut en tricicle, que plou, eh? Hombre, fa 20 mesos que tinc un cotxe.
I quan vaig dir, el meu fill també, home, si fa un any i mig, més o menys, que me van donar lictus, home, si un dia soc de conduir, no sé quantos, i me van dir, té altres de la cabeça, tu nunca vas conducir, nunca. I jo, el vaig veure així, jo no vaig dir res.
I al cap de sis mesos tenia el carnet. Que te'l vas treure, eh, el carnet. I vaig comprar mi cotxe. I ara quan tu baixes? Sense comptar a ningú. Home, jo puc decidir el que tinc que fer. No tinc permís a ningú.
En qui has pensat molt, allà, en aquests 50 dies del camí de Sant Jaume? En qui has pensat molt, Pere? Però és que has tingut molt de temps de pensar, no?, en 50 dies. Sí. Vas rebobinar, no?, i clar. Això bé, plorava molt, molt, perquè, de moment, del que estava abans, i ara, del que estic ara,
I després, ratos i ratos, que em pensava a comptar. I ara soc capaç de comptar fins a 100. Abans era impossible. 50, com molt. 50, després 60. Oh, no, no, no. Pasar 52, 53, 54. I ara ja fins a 100.
Escolta, has pensat en algun moment, Pere, que t'han donat una segona oportunitat? Que és com una segona vida, això? Sí, això m'ho ha dit molt bé. Que és la segona oportunitat que tinc. I per això, abans de morir-me, fer el Camino de Santiago des de Roma a Finisterra. I ja està. Molt bé. Mira, a més serà... Escolta, això passarà l'abril de l'any que ve. Sí. Tu saps que el juliol vindrà de volta el Tour de França a Betarragó, no ho sabies o no?
Jo estaré en Itàlia, ja. Però has de portar algun cartell del Tour de França, home, que vas amb un tricicle, que és una bicicleta, no? Sí, correcte, sí, sí. A veure si algun esponsor del Tour de França ens escolta i posen un cello allà del Tour de França i fas propaganda per Roma de què ve el Tour aquí a Tarragona. Sí, per exemple, ara començo a preparar la expedició de l'any que ve. I el que m'has dit ara no ho sabia, però...
Doncs és perfecte, perquè encaixa perfectament amb la història. Sí, correcte. Encaixa perfectament. És una història de superació, de ciclisme, en què passa un tricicle, però és una bicicleta amb tantes rodes. Sí, correcte. Sí, sí, sí, però bueno. Aquí tinc una idea. Escolta, anaves amb el transitor, no anaves escoltant allà, feia companyia a un transitor, a una ràdio, no? Sí, a la ràdio, sí.
Me va a comprar una radio y yo lo posaba en el Spotify, el Spotify, y tenía la biblioteca a tope. Y siempre me gustaba el Sabina y Joan Marnet Serrat. Y Jarabo de Palo también. Jarabo de Palo.
La cançó de Serrat t'agradava que han posat la sàpica Mil·landa. Sí, sí, sí. Sempre m'ha gustat la música, sempre. Sempre. Però bueno, i ara... És que ara no me'n recordo de les cançons. Me gusta i entendo algo, però no sé com se pronuncia.
És que, clar... Poc a poc, no? Sí, poc a poc. Això ho vaig dir a una monxa. Tot el camino que ha fet aquest any era posar albergues, sempre. Sempre albergues. I moltes albergues estaven... los llevan las curas. O las monjas. I vaig d'allí, dic... I vas allà...
Com? No, que vas anar allà i els explicaves la història. Que, per cert, va ser també solidari amb València, eh?, durant el camí. Sí, clar, sí, sí. Portaves una pancarta que parlava de València, de la Dana. Sí, sí.
Tens una germana allà, no? Sí, sí. A València. Doncs d'aquí li enviem records per ser escolta l'entrevista. Com es diu ta germana? Bueno, records des d'aquí. Sí, vale, vale. Escolta, Pere, que volem que vagis a fer la Roma Finisterre, que trobis molts espònsors, que si algú truca a la ràdio passem el teu contacte perquè et puguis sponsoritzar.
I jo crec que també pot ser una bona imatge de cara al Tour de França, que vindrà el juliol. Doncs bé, ell s'anirà a l'abril a fer aquest trajecte, paladant per Lictus des de Roma fins a Finisterre. Pere Fernández, un plaer coneixet. Igualment. I ens veiem al maig, eh? D'acord. A la tornada de Finisterre et vindrem a veure, eh? Sí, ok, sí, sí. Amb el Serrat ens quedem, va. Ok, vale.
Cuando el jilguero no puede cantar, cuando el poeta es un peregrino, cuando de nada no sirve rezar, caminante no hay camino, se hace camino al andar. Golpe a golpe, verso a verso, golpe a golpe, verso a verso, golpe a golpe, verso a verso.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
I la propera entrevista ve en forma de felicitació, i és que ens fa molta gràcia poder això felicitar en directe l'Òscar Palazón, un dels escriptors que tenim de referència aquí a Tarragona, i a Tarragona Ràdio també, que l'hem entrevistat moltes vegades, perquè l'Òscar ens ha fet saber que ha guanyat el Premi Mallorca de narrativa en català. A més, amb una narració una mica particular... Ara en parlem. Òscar Palazón, bon dia!
Hola, bon dia. Bon dia. Premi Mallorca de narrativa en català, però són uns premis que tenen un munt de categories, em comentaves, no? Sí, són diverses categories. La majoria són en català. Per exemple, hi ha, a part de narrativa, poesia, assaig, teatre i literatura infantil, si no em deixo cap. I en castellà també n'hi ha dos o tres de categories. Molt bé. I com es diu la narració que vas presentar?
Doncs es diu Estabat Mater i té un subtítol que és Un vent diví, perquè ja hi ha altres novel·les que es diuen Estabat Mater i, bueno, en previsió que potser l'editorial que publiqui el llibre no li agradi repetir un títol que ja existeix en altres editorials, doncs vaig afegir aquest subtítol. Què significa Estabat Mater?
Estabat Madre és aquest poema religiós i musicat per diferents músics clàssics com Pergolesi o Vivaldi, que fa referència a aquest episodi de la Mare de Déu als peus de la creu quan Jesucrist està crucificat. I precisament va d'això, la meva novel·la, d'aquest instint maternal que la mare fa qualsevol cosa pel seu fill, encara que l'estigui veient patir com la Mare de Déu va veure patir el seu fill.
No és que l'ambientis en aquella època, no és que sigui bíblic. No, no, no, absolut. No, no, no és res bíblic. Clar que sí que hi ha alguna referència bíblica pel mig, però no, no, no. Està ambientada a l'època en què jo era petit, als anys 70, i va d'això precisament, de l'instint maternal, i el que em plantejo en aquesta novel·la és fins a quin punt pot arribar
aquest instint maternal, a què pot obligar a fer una mare aquest instint maternal. A quines conseqüències pot arribar? I això és el tema de la novel·la. Quin gènere li has donat? Perquè, clar, això pot ser fins i tot inquietant.
O no, i coneixent-te jo diria que sí. Bé, és un monòleg interior, per tant, el que he fet és intentar reproduir els mecanismes del nostre cervell quan pensem i recordem, no? Clar, això pel que fa a la forma, que li has donat una forma una mica curiosa, o no sé si... Que em recorda a l'Ulissés de James Joyce, sense comes, ni punts, ni res, una sola frase? Sí, comes n'hi ha, perquè sense comes ja seria una mica complicat de llegir, però...
Efectivament, és una frase. En aquesta novel·la només hi ha una frase i una frase que s'estén al llarg de 180 pàgines, que és l'extensió de la novel·la. Només hi ha un punt i és el punt i final de la novel·la. La resta són comes, únicament. Perquè jo entenc que els mecanismes del cervell, com comentava abans, a l'hora de pensar i recordar, són a ratx, no? És com una...
catarata d'aigua que va caient i les paraules van caient, no? I són imparaules. Això és precisament el que intenta reflectir en la novel·la. Això li dona un ritme... Bueno, suposo que canviem també, perquè has hagut de reproduir igualment amb 180 pàgines. Has hagut de reproduir diversos estats d'ànim o diverses sensacions, no ho sé, donar-li ritmes diferents. Sí, exacte. Una mica... El procés ha sigut, sembla que
Així, de primera vista, pugui semblar complicat escriure un llibre d'aquestes característiques, però en realitat no ho és tant, perquè una mica jo la sensació que he tingut durant tot el procés d'escriptura és que tu vas estirant del fil i un pensament te porta a un altre pensament i aquest altre pensament te porta a un record, etc. I vas filant tot el que surt d'aquest estirar del fil, no?
Explica'ns més coses sobre l'argument. Home, en quina situació es troben aquesta mare, aquest fill, com són els personatges? Digues, digues, fins on puguis explicar. Sí, per exemple, podria explicar que es tracta d'una mare soltera als anys 70,
amb tot el que això comporta, perquè avui en dia ser mare soltera no és cap problema. Però clar, evidentment, als anys 70, abans de la mort de Franco, això era un estigma, no estava ben vist en aquella societat tan conservadora.
I llavors això també condiciona bastant els pensaments d'aquesta mare narradora i els pensaments i records i com es bolca cap al seu fill, nascut d'una relació extramatrimonial. És fosca la novel·la? Bé, té moments de tot, té moments de tot. Té moments dramàtics, té moments...
crec jo, de cert humor, de certa ironia, ja de tot, ja de tot, perquè una mica és el mateix que deïm abans, que quan estem pensant o recordant barregem tota mena d'estats d'ànims, tota mena de sensacions, etc. I la veu narrativa és la pròpia de la mare, ens fiquem al cap de la mare. Sí, sí.
Però és una veu narrativa que també va canviant de punt de vista. De vegades està en primera persona, de vegades està en segona persona, de vegades en tercera persona, que és el que, diguéssim, aquests aspectes formals d'energia permeten fer això, no? Perquè no...
A mi ja no m'agrada de per si escriure molt encotillat la idea tradicional de la novel·la, que fins i tot avui en dia encara es publiquen moltes novel·les d'aquesta manera, novel·les que potser recorden com s'escrivia fa 100 anys.
que la novel·la hauria de ser tan... el procés d'escriptura de la novel·la o l'estil d'una novel·la hauria de ser tan disruptiu, innovador, trencador, com ho és la poesia. En poesia no ens sorprèn que, per exemple, es facin servir diferents formats bastant alternatius, però en novel·la sí, sembla que la novel·la sigui un gènere més tradicional...
més conservador, però a mi no m'agrada que sigui així i per això m'agrada trencar una mica les formes. Què passarà ara, ara que has guanyat el Premi Mallorca de Narrativa en Català, a partir d'aquí, que és un premi econòmic, simbòlic, que implica la publicació? Doncs sí, és un premi econòmic i bastant ben dotat, per cert, són els 25.000 euros.
que és la categoria aquesta més ben dotada, és la de narrativa. Sí, sí, la veritat és que mai havien guanyat tants diners amb un premi literari. I també implica la publicació, que segons m'han dit serà cap a Sant Jordi. Molt bé, content, doncs no suposo.
Bueno, contentíssim, ja ho pots imaginar. Déu-n'hi-do. Doncs, escolta, felicitats, et volíem felicitar en directe, i mira, sabent que publicaràs al voltant de Sant Jordi, recorda'ns-ho, home, que et trucarem pel programa, segur que fem un programa especial a la Rambla, i ara fa temps que no parlem, o sigui que et convidarem a venir, d'acord? Genial, doncs així farem. Moltíssimes gràcies. Òscar Palazón, una abraçada. Recorda'ns el títol, de moment, de moment, que després de la publicació això pot canviar. Estabat Mater i el subtítol... Estabat Mater i el subtítol és Un ben diví.
Vinga, gràcies, Òscar, una abraçada. Gràcies a vosaltres, una abraçada. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victòria seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils,
Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Recte final de la veu, recte, com sempre, darrers minuts que dediquem a parlar d'activitats culturals. Mira, presentació d'un llibre, més que presentació, presentació Tarragona amb signatura inclosa. Avui a les set a la llibreria El Soterrani, la Gemma Ruiz Palà presenta Una dona de la teva edat. I com és habitual, ens fa molta il·lusió que passi abans pels micros de Tarragona Ràdio.
Bona tarda!
S'ha de llegir amb recolliment aquesta novel·la, una dona de la teva edat? No. O la primera part sí, la segona no. El recolliment seria contextual al soterrani, però allà dintre en direm de grosses, eh? Vull dir que no serà una cosa xiu-xiuajada la presentació d'avui, ja veureu que us ho passareu bé. I per llegir-lo tampoc, eh? No ha fet un llibre intimista.
No, a veure, és un personatge en primera persona, per tant sí que tens la sensació segurament que coneixes aquella protagonista, però és una protagonista que s'obre bastant en canal i diu les coses pel seu nom. Aleshores sí que hi ha un punt d'intimitat amb aquest personatge que acabes sentint molt propera, encara que sigui nord-americana, però hi ha un mirall molt clar en el que totes hem passat i sentit.
però sí que, com que diu les coses clares, és llenguda, és llaminera, és vital, per tant, és un llibre que sí, sí, és expansiu, no és xiu-xiu-ejador. I és molt interessant, o t'has centrat molt en l'edat del personatge, no sé si això fa apropar un tipus de lector, lectora, o fa allunyar... Una dona de la teva edat, rondem el 50. A veure, una dona de la teva edat, jo me l'he escrit, perquè d'aquí 10 anys, quan busqui referents i potser encara no en trobi,
M'agradaria molt equivocar-me i que d'aquí a 10 anys les ficcions literàries i cinematogràfiques estiguin plenes de personatges femenins a la maduresa, complexos, i que no siguin la tieta que viu rodejada de gats o la madre de la nòvia, ja ens entenem. Llavors, jo m'he avançat a aquesta edat. Per tant, jo no soc de l'edat de la protagonista i jo necessito...
una protagonista així, o l'he necessitat de crear. Moltes noies joves m'han dit que és una guia pel que es trobaran. Les de l'edat d'ella, més o menys al voltant dels 60, potser poden trobar molts miralls d'identificació, però també molts homes és una molt bona guia per allò, aquell misteri o aquell enigma que a vegades troben amb nosaltres. Potser no som tan enigmàtiques ni tan difícils d'entendre, simplement se'ns ha d'escoltar. I llavors, per tant, et diria que és absolutament per tothom.
On has anat a buscar la Kate? On has trobat aquestes referències per poder-la plasmar? Mira, l'he buscada i l'he trobada a les protagonistes de Hollywood. En el sentit de tots per lo bé o per lo bueno o per lo malo, diguéssim, tenim aquesta educació sentimental i emocional de les pel·lis de Hollywood i que van apunyalar el Rob Steiner de...
quan Harry va a trobar Sally, el director de cine. Ostres, és com... T'apunyalen també una part de la teva història vital. Totes aquestes comèdies romàntiques que ens han ensenyat a ser joves, a enamorar-nos, doncs jo he recorregut aquí una mica els codis, també, com per subvertir-los. Va a Nova York, la novel·la, després a Venècia, però una Nova York i una Venècia una mica la cara ve del que hem vist a les pel·lis. Però jo...
He anat aquí a buscar aquesta font d'aquesta educació emocional i sentimental per crear la protagonista que crec que hauria de tenir moltes més pantalles que no té, encara. I què t'han dit les dones de què? Les dones de 50 de què, que l'han llegit? Doncs, de moment, clar, encara no he tingut els clubs de lectura que estic tenint amb les altres novel·les perquè les biblioteques encara no...
no m'han convidat perquè acaba de sortir fa dos mesos, però sí que algunes presentacions, algunes lectores i lectors ja han vingut amb els deures fets, i la veritat és que el que m'han dit més és que s'ho han passat molt bé. I la veritat és que jo he escrit el personatge més agraït que mai a la vida he escrit, perquè ja et deia, que l'he fet allenguda, llaminera, vital...
Hi ha molt sentit de l'humor i molta ironia, i això, la veritat, és que és molt agraït d'escriure. És una dona que ni s'acaba de creure massa el que li està passant, no? Aquesta mena de trencament, de dir, a partir dels 50, viuré com jo vulgui. Sí, és que... I s'ho acaba de creure a vegades.
És una lluita, no?, també això, dotar-se una mateixa de la pròpia agència i de les pròpies potencialitats, perquè també ens han fet creure que sempre hem d'estar al servei de tothom i arriba un moment que tu no pots negligir de tu mateixa, no?, i has de dir, no, ara em toca a mi, que sembla un acte d'egoisme i en el fons és un acte de rescat propi, no?, que ja t'has donat prou a
a la ciència de la família, a la ciència de la feina, de tot. On soc jo aquí? On és la meva vocació primigenia i original? On és la meva vida que s'està escolant i que ja només em queda la meitat? Doncs, escolta, potser anem a fer alguna cosa. I jo també...
He fet aquesta protagonista de Hollywood, que dic jo, però és una persona molt terrenal, i també està molt basada en moltes dones que he conegut en els clubs de lectura. En realitat, veus dones als clubs de lectura que tenen 50 molts, 60 molts, 70 molts, i tenen unes vides que no només són dignes, són envejables, i és el que hem de tendir a mirar també...
l'envelliment. Si hi ha calerons, que això sempre ho recalco, i si hi ha salut, moltes dones tenen una segona joventut, o una primera, m'atreviria a dir, perquè la primera ni se'n van adonar que ja els hi va passar, i que realment fa goig de veure-les, i després dius, i elles que hi són a la realitat, com és que aquest desequilibri que a les ficcions no les retraten, com realment ara s'està vivint aquesta veritat? No hi ha molts referents, és el que deies tu, no?
No, ni comencen a haver, clar, quan més dones i més diverses arriben a tenir la paella pel mànec del relat, que això és el clau, és el més important, més relats hi haurà... Jo crec que hi haurà més relats de menopausa, de maduresa, de meitat de la vida, així com les autores quan han arribat... És a dir, no és que no hi fossin, sempre hi han estat, però quan el sector editorial per fi els ha donat la legitimitat, igual que els autors...
han explicat la maternitat en plural de manera molt aprofundida, molt complexa, com mai s'havia explicat. Jo crec que ara, d'aquí uns anys, segurament serà el moment que s'expliquin moltes madureses des del punt de vista de les dones com no s'havien explicat mai.
Ens estem quedant sense temps. No volia acabar l'entrevista sense que em diguis un detall, una localització, un moment vital de la teva prota del llibre. Algo que potser ens passarà desapercebut, però que per tu és important o que et va crear dubtes a l'hora de posar-ho o no. És una pregunta molt difícil de dir en pocs minuts. Jo, mentre s'ho pensa la Gemma, us explico que aquesta tarda a les 7 estarà presentant i signant a la llibreria Soterrani. No, mira, us diria que, clar, la meva protagonista la faig viatjar a Venècia
i li faig confrontar-se amb tots els tòpics romàntics, però al final també t'adones que això ens ha construït, que Venècia és una ciutat que caus de quatre potes, encara que tinguis tot l'escepticisme del món. Això sí, si us venen moltes ganes d'anar a Venècia, sobretot contracteu un hotel i no un Airbnb, perquè és el que està expulsant els veïns d'allà, com també passa a totes les altres ciutats del món. Però Venècia amb un grau de gravetat superior, perquè...
és molt petita i hi viuen ja molt pocs venecians. Per tant, diria això. Molt bé, ja has fet la falca reivindicativa. Al final... Jo no l'he arribat al final, eh? T'ho he de reconèixer, Gemma. Millor, perquè així no farem espòiler. No farem espòiler. És important, al final, o és una novel·la d'aquelles que...
La disfrutes mentre es passa i t'és igual com... No, no, no. Estaràs pendent de què farà la Kate. Quin dilema final. Quin bitllet d'avió es comprarà? Ja he dit una mica, eh? I llavors a l'última pàgina sabreu on va.
Molt bé. Doncs queda més o menys presentada, si voleu acabar de parlar amb la Gemma, que jo crec que és lo seu, o fer el primer grup de lectura aquesta tarda a les 7 de la llibreria El Soterrani. Gemma Ruiz Palà, que torna amb una dona de la teva edat, per cert, molt diferent, és una generació diferent de les nostres mares, no? Sí, no té res a veure, per això me n'he anat també a Hollywood i a Venècia. Mira, aquelles protagonistes inesperades que un dia t'arriben i dius, ara vull fer això, a veure si us agradarà. Que ho segueixis disfrutant. Moltes gràcies, Gemma.
I nosaltres a falta ja de 4 minuts, no, encara. Gràcies, Caig. Per arribar a les 11, tanquem programa, tanquem la veu. Demà més. Passeu bon dia. I en l'estat de matla, avui el dediquem als La La La Love You. Sempre li poso una La La de més, eh?
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga, penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de callar.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Fins demà!
It's the sentimental thing to do Find a country lane Where a robin's refrain Serenades you from above
Fins demà!
If you offer your dreams to share That's the way to make your dreams come true Treat her sweet Treat her nice You'll be so happy if you take my advice
Fins demà!
Fins demà!
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Arroia l'escola de formació. Oferim els nous graus C amb una metodologia adaptada a les persones amb diversitat funcional perquè puguin avançar amb seguretat i confiança. T'agradaria treballar en el món de la cuina i la restauració? Has pensat a dedicar-te al comerç i l'administració? Voldries treballar en l'àmbit esportiu? Sigui quin sigui el teu camí, t'acompanyem amb suport personalitzat perquè puguis aprendre de manera còmoda i efectiva.
Els nostres cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Relats onírics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. Galetes, un relat d'Oriol Riós.
A mesura que vaig passant pel davant les cadires, aquestes s'allargassen. Si això continua, costarà molt d'arribar a dalt de tot. I allà és on es guarden les meves galetes preferides. Aquelles que fan olor de mel, però el paladar tenen gust de gengibre. Així que em disposo a agafar embranzida per tal de pujar-hi. Res em pot aturar. Però de sobte, un soroll molt seguit i agut se sent lleugerament fora, en el balcó.
M'atanço a veure què pot ser. La curiositat aquesta vegada véns la gana. M'adono que el pan de la porta fa giragonses de forma contínua. Mai m'havia trobat en aquella situació. Des de molt a l'inici vaig aprendre a obrir-la sense problemes, malgrat que això no agradés a casa, perquè deien que podia ser perillós. Tot i estar una mica marejada, no podia deixar de pensar què o qui s'amagaria més enllà de la porta.
Amb prou determinació aconsegueixo obrir-la i observo un muixó que piula molt seguit. Les seves plomes acolorides exhibeixen una mescla molt peculiar entre taronja i blau que el fa brillar espectacularment. El bec representa tres quartes parts de tot el seu cos menut.
El seu cant és molt nítid i barreja mil i uns sorolls desconeguts que recorden un tren en marxa. Quan m'intento apropar, de sobte, observo com comença a enlairar-se, deixant pel camí un ou que va creixent de mica en mica. Un cop a terra, aquest presenta una mida desproporcionada, ja que arriba gairebé a l'altura de la barana del balcó.
Em queda una estona observant el panorama i molt prorogament vaig avançant. De cop i volta, l'ou es comença a escardar de la part superior esquerra, així que giro cua bruscament i busco retornar a la porta. Al mig del meu trajecte, l'ou s'obre.
De l'interior sorgeixen unes nines russes, com aquelles que té la Maria a l'estanteria propera a les galetes. Em fascinen, aquelles nines, però sento el meu cos paralitzat i això m'impedeix acabar d'arribar al meu destí. La porta és cada vegada més lluny i el pany ha desaparegut. Les nines russes es van alliberant i una darrere l'altra van apareixent i desplaçant-se pel balcó. La més petita, l'última en sortir, comença a escopir abruptament.
No aconsegueixo discernir què surt de la seva boca, fins que una d'aquestes escopinades arriba al meu costat. Finalment, puc esbrinar de què es tracta. És una galeta que reprodueix les faccions i fisonomia de la Maria. Internament, el meu coa em demana fugir, però a la vegada el meu cervell vol crospir-se-la.
La meva presència en els darrers esglaons abans d'entrar a casa ja era sinònim d'excitació, així que ja anava motivada després d'un dia molt pesat amb un miler de turistes japonesos que s'havien apoderat del museu. Aquest cop, tot i això, en el darrer esglaó no vaig notar que rondinés o se l'agrés, així que vaig obrir la porta una mica contrariada.
Un cop a casa em vaig dirigir al seu llitet i allà estava, amb els ulls tancats i amb petites convulsions de son profund. Neula, bonica, desperta! Desperta? Vinga, que ja sóc a casa! Què et passa? Per on vas ara? Sí que t'has aixecat nerviosa!
Ah, clar. Vols galetes? Ara te'n dono un parell, però espera't que em tregui la jaqueta i les sabates. Galetes, un relat d'Oriol Riós. Relats onírics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio. Na platochka u nas, yarquie cvitoche.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ara que s'obren les paraules, ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat.
em sents amb un somriure quan em parles.
Fins demà!
M'has dit que mai més tornaries. El temps pacient ha anat passant. Qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu cor.
Un clàssic del Nadal, una cançó que ara recordàvem, ha estat enregistrada per diverses formacions amb diverses veus, però que sempre reconeixem. És el Quan Somrius, en aquest cas, la versió era de Doctor Prats i de Buus. Seguim endavant amb el programa, un programa que avui se'ns escurça. A les 10 tanquem edició per donar pas en directe al plenari municipal. Però abans hem de parlar sobre una exposició que us volem recomanar al Museu del Port de Tarragona s'inaugura aquesta tarda i es diu Dones de Mar. Tirem sintonia?
Aquesta sintonia que ens serveix per fer una mica les presentacions amb tots els honors, presentem la Isabel, la Isabel, i se'ns en va el cognom, eh?, la Isabel Baturet, ara sí, perdona, Isabel, ella és la gerent de la OPP 92, pescadors de la província de Tarragona. Isabel Baturet, bon dia. Hola, bon dia. Hola, com estàs?
Molt bé, molt bé. Ens preparava ja per fer la inauguració de l'exposició. Una exposició que es diu Dones de Mar, que s'inaugura aquesta tarda i que podreu veure al Museu del Port fins ben bé la primavera. Em sembla que és fins a l'abril, per tant, encara tenim marge, però bé, les primeres setmanes, i especialment ara que venen dies de festa, conviden també a baixar cap al Museu del Port i a visitar-la. Primer que tot, Isabel, posa'ns una mica en situació. Qui sou? Què és la OPP 92 que sou les impulsores d'aquesta exposició?
L'OPP 92 és una organització de productors, de pescadors de la província de Tarragona.
que vam crear aquesta associació perquè les cofraries de pescades com a tals, a nivell europeu, no estan reconegudes, tot i la tradició que tenim des de sempre aquí a Catalunya. I vam pensar que utilitzant aquest mecanisme de l'avançació de productors ens podríem acollir una sèrie d'ajuts a nivell europeu i això ens permetia, sobretot, afavorir el tema de la comercialització, que tant ens interessa i ens importa el sector pesquer.
i sobretot també poder treballar en el tema de la promoció del peix i poder transmetre la necessitat d'un producte tan excel·lent com és el peix fresc.
Per tant, treballeu, o sí, els vostres punts de mira, diguem-ho així, van des del que és la producció o la pesca directament, des de la barca fins al mercat, fins a la distribució. Sí, fins a la distribució, sí, sí. El que passa, a veure, són feines paral·leles amb les cofreides de pescadors que de fetes
és una manera d'obtenir unes ajudes a nivell europeu, d'acord? Simplement es tractava això. Llavors, clar, és una manera diferent de treballar, però és una manera que també ens permet enfocar el sector per aconseguir moltes coses que d'una altra manera no les podríem aconseguir, sobretot en matèria de comercialització, que és la principal finalitat de l'OPP.
representeu o tenen representades diferents cofraries de tota la província de Tarragona? Quines ciutats, quines cofraries? Hi ha més pèrdues que d'altres o més o menys hi són totes?
Bé, doncs t'ho explico, perquè resulta que inicialment aquesta organització de productors va començar fent, va englobar als ports de Tarragona, Cambrils i la Mella de Mar, perquè era una organització de productors de peix blau. Sí, sí, ja veus que el vostre logo té molt a veure amb això, no? Exacte, era del peix blau. Sí, sí, però ara, com que hem vist que la cosa funcionava i va molt bé, vam decidir fer una ampliació,
I aquesta ampliació ara també agafarem, a part d'aquests tres ports, també el port de l'Ampolla i també les cases d'Alcanar. La Ràpita ja en té una d'organització de productors, però ens en sent més grans i a part agafarem no només la modalitat de peix blau, sinó que també hi ha arrossegament i els menors. És a dir, que creixem i ens agafarem un moment d'això de creixement.
Molt bé. Ara entrem a parlar de l'exposició, que és el motiu. El que passa és que els pescadors, malauradament, esteu d'actualitat. I justament vosaltres, que tracteu amb la Unió Europea, et volíem demanar, Isabel, una mica de balanç de com estan les coses, de com veieu aquesta ampliació de dies. Quina valoració en feu des de l'OPP 92? Bé, la veritat és que han passat un any molt dolent i han patit moltíssim i la veritat és que el sector s'ha vist molt afectat.
Finalment, hem acabat el 25 com hem pogut, però de cara al 26 teníem més expectatives, perquè la veritat és que perquè les empreses pesqueres puguen ser rentables, nosaltres necessitem un mínim de 180 dies a l'any per poder treballar. Ara no hem aconseguit 143, estem treballant també juntament amb la nostra administració d'aquí de la Generalitat de Catalunya per veure si tenim manera de poder enganxar també una mica més de dies a través d'altres coses.
I, bueno, ja per a vindre. Però la veritat és que és una situació bastant desesperant, perquè acabem l'any 25 i no sabem què passarà exactament el 25, i durant tot l'any estàs amb un sofriment constant. Pensem sempre en les barques que van a la mar i en com protegir els pescadors o la feina que poden i no poden fer els pescadors, però no sé si a l'altre costat de la cadena, si en el que és la comercialització del vostre producte, també s'hi podria fer alguna cosa.
perquè realment si heu de sortir X dies a l'any perquè sigui rentable, potser es pot fer rentable d'una altra manera, també tenint en compte la part final. Sí, sí, sí, de fet és això. Ara ens estem plantejant una manera diferent de treballar, però jo sempre dic que el sector pesquer d'avui en dia és molt diferent del sector pesquer d'estat. El pescador que existeix actualment és un pescador relativament jove, que el que vol és anar precisament, sempre ho diem, no anar a agafar peix, sinó anar a agafar euros, que és del que es tracta,
I a nivell de comercialització, si la cosa continua així d'aquesta manera, haurem de fer un replantejament de cara a aconseguir coses a nivell de comercialització. Intentar sortir alguns dies menys, a pescar, o potser distribuir persones a veure què fer. Intentar combinar quan surten uns, no surten els altres, aprofitar els períodes de llegat uns i els altres.
Però, bueno, sí, sí, és un... I perdona, ja veiem, ara sí que tanquem el tema, perdona la ignorància. Hi ha altres organitzacions de productors, de pescadors, vaja, a nivell de Catalunya, ho dic perquè el peix blau també té força, també s'agafa força cap a Girona. No sé si vosaltres sou de la província de Tarragona, es replica la vostra...
La vostra organització, sí? De fet, aquí a Catalunya era un lloc que no hi havia gaire organitzacions de productors. Són molt conegudes a la zona del nord, a la part de Galícia, que ja fa molts anys que hi funcionen, però aquí a Catalunya no. Però ara ja fa no res, uns tres anys aproximadament, ja ens vam mobilitzar tot el fet que ens vam posar a treballar i hi ha una organització de productors, el Papa de Mons, una organització de productors, el que és la Catalunya Nord, també, de Peix Blau,
un altre que també engloba roses, llançar port de la selva, és a dir, som ja unes quatre o cinc organitzacions de productors a nivell de tota Catalunya.
Molt bé, ho seguirem de prop, doncs, Isabel, ara que hem tingut el contacte. Mira, l'excusa per parlar amb vosaltres és una exposició que posa en relleu la tasca que han fet sempre, que encara continuen fent, i les noves tasques que fan les dones relacionades amb el sector de la mar, dones de mar, tal qual. Com és aquesta exposició que s'inaugura avui al Museu del Port?
Doncs bé, la veritat és que aquesta exposició, aprofito per donar les gràcies al president del port i també a la directora del museu, que ens permet poder fer l'exposició allà. Aquí creiem que és el lloc també més adient. I bé, la veritat és que sempre hem dit que l'activitat econòmica sí, però és cultura, és identitat...
I sempre hi ha hagut un grup de persones que han estat allà d'una forma molt discreta, des de la constància, des del compromís, que han estat les dones. Les dones sembla que no, però han estat des del minut zero, allà al costat del sector pesquer. I nosaltres també el que hem volgut en aquesta exposició és precisament això, posar nom, posar rostre i posar veu a les dones de la mar, enfocant només que res el que és la part de la província de Tarragona. Evidentment no hi són totes,
Però pensem que això és un inici i la idea seria considerar que això també forma part del patrimoni pesquer i és una manera també de deixar pitjada que les dones sempre han estat allà i sempre estiguem allà.
Ara és una exposició que veurem, intueixo, en format fotogràfic, però que té les seves rèpliques en vídeos, no? Hi ha tot un canal de YouTube dedicat a això, que sí. Exactament, sí, sí, ja veureu allí, bueno, la gent que hi va, ja veureu tota classe de dones, gent que treballa, dones que treballen a les coferies, a les llotges, dones que van a pescar, que també hi ha, premindadoria, que encara no en queden algunes...
La veritat és que no sembla, però d'uns anys cap aquí les dones jo crec que cada vegada no ens han anat a ampliar més dins del sector pesquer.
una exposició que jo crec que serà molt bonica perquè se fan entrevistes a cada una de les dones, totes elles, jo crec que hi ha un element comú a totes elles, que tothom parla d'esforç, parla de sacrifici, però hi ha un punt en comú que és que tothom parla amb passió i amb sentiment de pertinença al fet que pesca.
Quins oficis, eh? Atribuïm a les dones avui dia i abans, que jo crec que ha canviat una mica, no?, les tasques que fan. Jo veig molta tasca per aquí amb les dones que estic repassant a través del canal de YouTube Dones de Mar, molta tasca administrativa, moltes, bueno, moltes, algunes remandadores, però poques dones dalt de la barca, o no?
Sí, poques dones, n'hi ha poquetes, la veritat. Però és que també et dic una cosa, és que potser les dones no ens fan falta, són altres parts de tota l'economia del sector. Jo sempre ho dic, els homes van a la mar, hi ha dones que també hi van. Aquí a Catalunya tenim unes quantes que hi van. Nosaltres, per exemple, a la mida de mar tenim una noia que és marimira, que va a la mar, a la ràpida està la Maribel, que també hi va a la mar, hi ha una noia que es diu la Iris. Sí que és veritat que són cases puntuals.
però també és cert que jo crec que la dona ha passat d'estar a terra, però també ara involucrada en altres àmbits que ens permeten defensar el sector. Pensa que tota la part que et comentava de comercialització, tota la part de la promoció del producte, fa falta que hem preparat per això. I llavors estem bé de llibona i per què no poden ser les dones les que estiguin fent aquestes feines, aquestes tasques. I el que és més curiós és que
contràriament al que la gent podria pensar, que tot és que tothom calificar que són totalment... No, no, és que són ells també els que cada cop se senten còmodes treballant amb nosaltres i jo crec que ho agraeixen perquè tenim una altra manera de fer i una altra manera de treballar.
Com serà? Com és físicament l'exposició? Que jo ja me l'he imaginat, en fotografies, no sé si teniu un racó del museu o està escampat per tot el museu que es moura en aquella sala o està dalt la sala. Explica'ns. Sí, bueno, s'ha organitzat per allà, però serà com a nivell de passadies, s'han fet com uns paulons on està tota l'exposició, després també s'intentarà anar passant un vídeo perquè vegi que són les diferents entrevistes, si no totes s'han fet, totes les entrevistes que s'han fet a
És una bona feina i, a més, és una cosa que crec que agradarà moltíssim, la veritat. Què és, hi tenen l'exposició o, fins i tot, dintre del projecte Dones de Mar, a part dels vídeos i l'expo de fotos, hi ha altres branques, altres potes? Bé, ens havíem plantejat arrencar aquí, a Tarragona. I, en principi, ja farem fins a l'abril. I després també és el que et dia també abans, que si la cosa surt bé, ens agradaria ampliar-ho i poder donar visibilitat
a moltíssimes dones de la província, que evidentment aquí no han sortit, tot és aquesta primera vegada, però intentar ampliar i que totes siguin protagonistes, perdó, del que es tracta. I després, bueno, sí, per què no, fer-la itinerant i entrar en contacte amb tots els pobles, pesquets, i no pesquets només, pesquets i no pesquets, i mirar a veure perquè tothom conegui això, la mar, la pesta i unes persones especials que són les dones que sempre n'està feliç.
Molt bé, doncs queda explicat. Avui s'inaugura aquesta mostra Dones de Mar al Museu del Port i us convidem ja a tenir una primera trobada amb tota aquesta informació a través dels vídeos que trobareu penjats a la plataforma YouTube. Dones de Mar, oficis amb noms de dona, ho promociona, ho organitza, de fet, Catsut OPP92, que és aquesta organització de productors del sector pesquer,
vinculats aquí a la província de Tarragona i la seva gerent és la Isabel Baturet. Avui ens ho ha explicat tot plegat. Isabel, moltíssimes gràcies. Estarem en contacte. Gràcies a vosaltres. Molt bé, gràcies. Adéu, un abraçant.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
I dins d'aquestes propostes que arriben cada dia, el que fem, avui us proposem una trobada online de caire solidari. De fet, ens la proposen des de Terme, l'Associació de Dones Separades i Divorciades de Tarragona. És el segon any que tindrà lloc aquesta trobada, el Navit Line, i la intenció és que cap dona del món es trobi sola durant aquestes festes nadalenques. La trobada serà el dia 24, la vigília de Nadal,
de 7 a 8 de la tarda. En parlem amb l'Alexia Amat, que és l'Anima Mater, la conductora de Terme. Recordeu aquesta associació de dones separades i divorciades de Tarragona. Alexia, bon dia. Hola, molt bon dia. Una iniciativa que ja repetiu, perquè l'any passat sembla que vau notar que era necessària. No va anar molt bé?
Sí, la veritat és que sí. A veure, vam fer el primer testet l'any passat, va tenir molt bona acollida i considerem que hem de continuar mantenint això perquè hi ha moltes dones que sabem que aquestes dates ja són molt sensibles per tothom, però especialment per les dones que estan soles, que en aquest moment no tenen les seves criatures amb elles per mil motius.
o bé perquè estan amb l'altre progenitor, o bé perquè els han tret les criatures i, per tant, estan en un centre totalades o estan visquent situacions bastant desagradables i vam considerar que no es mereixia ningú passar aquests Nadals en soledat. Són termes d'una associació, d'entitat, que està afincada aquí a Tarragona, a ciutat, però el fet que feu la trobada online facilita que hi participi persones, dones de tot el món.
Sí, a veure, nosaltres, evidentment, acompanyem totes les dones que estiguin en el procés de la separació o el divorci o que hi hagin passat per això. Moltes d'aquestes dones són víctimes de violències diverses, violències masclistes de gènere, i evidentment tenim una gran comunitat que s'ha anat construint a Instagram, precisament tenim ara mateix més de 26.000 seguidors, i sembla que el projecte ens va agradant, va tirant endavant, i llavors vam creure necessari obrir aquest espai perquè, ja et dic, qualsevol
que qualsevol dona que estigui en qualsevol part del món no hagi de passar aquestes nits especials ni aquestes dades especials en soledat, no? Quantes dones connectades vau tenir l'any passat?
L'any passat van ser 12 dones connectades, van anar entrant i sortint, va ser com de forma intermitent, perquè el que nosaltres oferem és un espai obert, perquè qui vulgui participar, participi d'aquest acompanyament. No és un espai terapèutic, diem nosaltres, sinó que és un espai d'acompanyament i de sostenir-nos mútuament, de dir, bueno, doncs no estàs sola, passem aquest espai, aquestes tones juntes...
i cadascú que expressa una mica com està, com se sent, el que vulguin, però sobretot poder sortir d'aquest aïllament, de dir, hòstia, és Nadal, sembla que tenim aquesta pressió que el Nadal tot és fantàstic, que tothom ho passa superbé, que tenim les festes típiques, que estàs absolutament rodejat de gent, i no és així en molts casos. Llavors nosaltres volíem donar aquesta resposta. Aquest any pinta que la cosa anirà increixent, per tant, aquest espai sempre hi serà en aquestes dates tan especials,
i que hi hagi qui vulgui. No és qüestió de número, sinó qüestió de qualitat. Tu dius que no és un espai terapèutic, és d'acompanyament, però no deixa de ser el final terapèutic, perquè no només es busca l'acompanyament, sinó també una mica el reconeixement i la validació d'una situació que quan és compartida s'entén millor.
És que, a veure, pensem que, clar, les dones ara no anirem sempre al mateix. Estem tan abocades a les cures de la llar i dels membres que conformen la nostra família i el nostre nucli familiar. Evidentment, quan et quedes sola, o encara que siguin els teus primers Nadals, encara que no sigui un divorci conflictiu, etcètera, etcètera, et sents molt.
I aquesta tasca de parar a la taula, de fer els menys típics, d'esperar família...
primers Nadals que una bona estar sola, no? Si a això ja li afegim altres problemàtiques com són violències i situacions molt complicades, amb temes de custòdia, d'arrencaments, etcètera, encara es fa molt més difícil en passar-te una nit com la de demà, no? I aleshores creiem que és necessari poder estar, simplement estar, estar presents, que la gent pugui expressar com se sent, què l'ha portat fins aquí, què és el que desitjaria, etcètera, etcètera. Simplement, el ser escoltada...
validar aquesta sensació, aquesta angoixa o aquesta situació. No vol dir que sigui un espai on tothom estigui malament, perquè hi ha gent de tot tipus, hi ha gent que transita això d'una manera més agradable i gent que ho passa pitjor. Però l'important és poder obrir l'espai i que qualsevol dona que estigui sola...
amb dones separades i divorciades, però en aquest espai hi ha dones que també són vives, o dones que simplement estan solteres ara, i la nit de Nadal se'ls fa bola en solitud. Creiem que hem d'estar allí precisament per sostenir-nos totes. A terme, l'Associació de Dones Separades i Divorciades de Tarragona, el que feu és posar les eines, obrir aquest canal de Zoom, que és com es farà la trobada online, i també una mica mediar o conduir o moderar.
Tot i que d'una sol, no, això? Nosaltres obrim l'espai i, evidentment, tant jo com la meva companya, la Rosa Navarro, ja tenim preparat una sèrie de coses, una mica d'exercicis, de dinàmiques, etcètera, que seran molt suaus, però per fer juntes i fer conjuntament amb el grup que siguem. Evidentment, deixarem l'espai perquè la gent opini i la nostra...
l'actitud és sempre d'estar acompanyant, però no intervenint, que és molt diferent, que cadascú es pugui expressar de la manera que ho necessiti, si es volen expressar, perquè si no, tampoc cal, no s'obliga a ningú, però jo crec que és important saber que hi ha un espai on tu pots fer-hi, on no estàs aïllada, on no et sents aïllada, i simplement hi formes part, que al final és una mica del que es tracta això.
Jo he dit que la trobada online serà demà, demà que és la nit abans de Nadal, de 7 a 8 del vespre, però després n'hi ha una altra per la nit de Capdanya, que sí.
Sí, correcte, també ho vam fer l'any passat. Són dues dates bastant assenyalades, i aleshores que diem que també és important fer aquest acomiadament conjunt, no?, de dir, bueno, el que deia, no?, la pressió social, de què s'ha esparcat d'any, que sembla que hagis d'estar de festa, que hagis de sortir, que hi hagi una celebració molt...
molt bèstia, i ja et dic que en moltes llars no és així. Llavors, creiem també necessari que estigui presents, obrir aquest espai i poder acomiadar-nos d'aquest any. Aquest 31 serà diferent, sí que hi haurà unes altres dinàmiques, uns altres exercicis, hi haurà un altre tipus d'acompanyament per fer un tancament com cal del 2025, amb les coses que pensem sempre, què ha estat per tu aquest any, què projectem de cara a l'any que ve, en fi, aquest
Aquestes coses que fem, no? Però sí, sí, tenim l'espai obert. Serà també a la mateixa hora de 7 a 8 i per totes aquelles dones que vulguin participar tant demà com el 31 estan absolutament convidades.
Com trobem l'enllaç? Com ens podem apuntar? On teniu aquest enllaç cap al Zoom per fer la videotrucada? No sé si ens hem d'inscriure prèviament, demanar, sol·licitar... No, no hem fet inscripcions, no hem fet inscripcions, la veritat, però la gent pot entrar per Instagram i veure l'enllaç perquè l'estem penjant. De fet, està penjat en el post d'Instagram,
també l'estem penjant a històries, o també ens poden escriure un correu electrònic al terme.gm.com i aleshores nosaltres enviarem l'enllaç a qui vulgui contactar, o fins i tot per WhatsApp també, no? Ens poden contactar per WhatsApp dient que volen assistir o participar en aquests dos actes, i el WhatsApp és el 611 03 83 74. És a dir, hi ha canals per poder-nos contactar, els enviem l'enllaç i ja formen part dels dos events, no?
Si us heu perdut amb tota aquesta informació, truqueu a Tarragona Ràdio, que ja ens teniu més que fitxats, i us enviarem cap a terme directament. Molt bé. Alexia, què n'espereu del 2026? Com pinta la cosa? Quins processos de lluita teniu oberts pel que fa als drets de les dones que estan en aquesta situació?
Masses desitjos i hem de veure que algunes coses s'estiguin executant i complint. El primer de tot és dir que s'ha aprovat l'avantprojecte de llei contra la violència vicària. És una de les violències per les que estem lluitant més. De fet, a terme, som l'entitat que ha participat en les peticions de demandes i mesures en aquest avantprojecte. Ho hem presentat tant al Parlament com també al Ministeri, junt amb altres entitats de mares protectores.
i creiem indispensable que això tiri endavant i podem protegir els nostres fills i filles dels seus agressors. Però han d'aprendre altres mesures també. Es parla molt de la prevenció, però necessitem una prevenció real contra les violències. També tenim pendent una reunió amb la Comissió d'Igualtat del Col·legi d'Advocats aquí de Tarragona, amb les quals ja hi vam parlar, i esperem donar visibilitat a moltes coses. Ens cal molta formació. Ens cal formació especialment als adults, també,
Perquè ens enfoquem amb els crios, amb els instituts, a les escoles, però jo crec que és molt important que es pugui treballar amb les famílies i també amb els pares i mares per poder aprendre a identificar aquestes microviolències silenciades que són les que al final generen certs traumes a partir d'una certa edat, no?
I aleshores crec que tenim molts projectes endavant, esperem que algú ens recolli algun d'aquestes propostes, però nosaltres continuarem lluitant i acompanyant a dones com portem fent durant aquests dos anys. Algun d'aquests projectes que involucri directament la ciutat de Tarragona, que tingui a veure això específicament en clau local?
Nosaltres tenim unes formacions, de fet ja hem fet alguna xerrada sobre violència vicària, tenim preparades xerrades, tenim preparades també tallers amb dinàmiques participatives perquè la ciutadania pugui aprendre a identificar tots els tipus de violència. La gent al final parlem de violència, ja tenim un cacau de ser violència domèstica, masclista, de gènere...
hem d'aprendre a identificar i definir quina és cada violència per poder previndre-la. Llavors tenim ja uns projectes preparats, però també tenim actes que estan ja en llista d'espera, els hem d'acabar de lligar quant a petició de sales, etcètera, i tenim altres projectes bastant interessants per fer sobretot comunitat. I ja es anirà veient al llarg d'aquest 2026, esperem tenir el suport de les institucions,
i de tot el que pugui recusar aquestes iniciatives nostres. Avui hem parlat d'una d'aquestes iniciatives, molt immediata i també molt útil. Jo crec que us pot anar bé si esteu en situació d'estar passant un Nadal atípic, aquesta soledat no desitjada, si sou dona, si us acabeu de... o si sou separat, esteu divorciada...
No teniu els nens, en fi, ja sabeu de què parlo. Aquests Nadals en què es necessita companyia i solidaritat. En trobareu amb aquesta proposta de trobada online que convoca a terme l'Associació de Dones Separades i Divorciades. Serà, recordeu, demà de 7 a 8 o, si no, també el dia 38 en el mateix horari, em sembla, no, Alexi? El mateix horari seria. Sí, el 31 de 7 a 8, també. Molt bé.
Alexi Amat, escolta, que vagi molt bé, que acabeu molt bé l'any, passeu bones festes i ens anem retrobant amb aquests diferents projectes, d'acord? Sí, moltes gràcies igualment a vosaltres, ens seguim parlant. Un abraçada. Igualment, adéu. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
Doncs així, res i curt, la segona part del que fem aquí a la veu de Tarragona, just abans de tancar el programa. Falta una miqueta més d'un quart d'hora per arribar a les 11. I el que fem tot seguit és saludar l'Elisabet Linero, ja sabeu, coordinadora d'activitats de Caixa Fòrum Tarragona. Elisabet, bon dia. Hola, bon dia. Què tal, Núria?
Doncs bé, amb un ull posada ja a la programació de Nadal de Caixa Fòrum Tarragona, que si entreu a la pàgina, bé, jo sempre faig una cerca, Caixa Fòrum Tarragona, i llavors hi ha Google amb direcció a la pàgina web, i allí hi ha la possibilitat de consultar la programació de Nadal específicament, que ve carregada de propostes.
dir-vos que justament acabem de fer una novetat, i a la web hem posat com un pop-up, que si veus, posa consulta programació. Aquí, aquí. Desplegas i surt tot. Sí, aquí m'ha anat molt bé. Per trobar-ho. Una programació de Nadal que estava feta, pensada, jo diria, per... Tenint en compte la situació en què ens trobem molts, que els nens i nedes ja no van al col·le, que tenim més temps fins i tot per estar amb ells, i ens agradaria gaudir d'activitats en família. Són activitats molt familiars, bàsicament.
Totalment. És una programació molt, molt variada, com bé deia, pensada per tots els públics grans i petits, on m'agradaria justament destacar aquesta mostra temporal que tindrem, l'explorar satèl·lits artificials, que avui ens acompanya a l'Anna, que ara entrarem una mica més en detall, però també tenim espectacles i tallers on la música i la ciència seran els grans protagonistes. No sé, vols que vagi comentant cosetes, Núria?
Sí, sí, sí, si ens vols explicar i després saludem l'Anna Ruiz, t'ho dic bé això, Anna? Hola, bon dia, sí, sóc l'Anna Ruiz. Dic que el cognom no el tenia massa clar, eh? Amb l'Anna parlarem després específicament d'aquesta activitat que es diu, aquest Explora, que parla de satèl·lits artificials, sí? Però si et sembla, primer amb l'Elisabet anem a repassar ràpidament les altres propostes.
Perfecte, doncs avui, ja en placem avui aquesta tarda a les 6 per als amants d'anar al karaoke, de cantant sota la dutxa. Als que els agrada cantar, cantar, cantar, tenim un taller participatiu amb el Jo canto en família per Nadal.
es farà tot un repertori de Nadales, Nadales clàssics, amb una peculiaritat, i és que tindrà un estil gospel. Anirà acompanyat de la cantant Carol Green i de ben segur que totes les famílies que puguin acompanyar-nos gaudiran molt i molt i es farà un espectacle ben...
Participatiu, no? Sí, correcte. Us ho passareu molt bé, sortiríeu amb moltíssima energia d'aquest taller. Què més? Tenim un espectacle, el Somnium, la ciutat dels oficis impossibles. És una proposta per nens i nenes a partir dels tres anyets on pretén reflexionar sobre la imaginació i els somnis on segurament més d'un cop us han dit i vosaltres què voleu ser de gran? I tothom hem dit...
Vull ser mestre, vull ser periodista, vull ser... Sembla que actualment hi ha molts youtubers. Doncs en aquest espectacle parlarà de tot això, però d'úficis una mica més peculiars i més especials, com l'home que posa els carrers o la costureta dels cors trencats.
un espectacle on tot és possible i d'això també es parlarà, de la imaginació i l'esforç que fa realitat els nostres somnis. I això serà aquest dissabte i el dia 3 de gener a les 6 de la tarda.
Sí, moltes d'aquestes activitats que ens explica l'Elisabet tenen rèplica. No només es centren un dia, sinó que si ja no arribarà o estan plenes les places, doncs segurament tindreu un segon dia per disfrutar-ho. Correcte. I també tenim tota una proposta de cinema. Sí, els petits cinèfils, no? Correcte, els petits cinèfils que vam començar ja ahir, però encara ens falten... Tenim dos títols més, Marcel, la Concha con zapatos, que la tenim el dia 30,
I el dia 2 de gener, en Pati en Mat, a l'hivern. Són propostes per als més petits de la casa, petits i petites de la casa, en aquest format de petits cinèfils, que com bé saber, no és cinema l'ús, sinó que també tenim l'oportunitat de tenir un educador abans de començar la projecció. Ens aproxima i ens dona unes pincellades per veure la pel·lícula en una manera diferent. I després han acabat
sobre un debat, es fa un cinefòrum, on els més peques, Micromat, poden dir la seva manera també de fomentar aquest esperit crític des d'haver patit. Penseu que, Marcel, La concha con zapatos és una pel·li recomanada per a partir de sis anys, però és que Patimat, que té l'estil del postmanpat, per entendre'ns, eh?
és a partir de tres anys. Per tant, estem parlant d'edats molt inicials, no? Sí, primera infància, sobretot, dedicada a aquest públic, que sabem que sempre us agrada molt venir a aquest fòrum. Així, doncs, us animem moltíssim a poder gaudir d'aquestes pel·lícules.
Tallers, tallers. Què més? Els tallers, per exemple, a mi em criden molt l'atenció els tallers, aquest de menjar amb colors... Sí, aquest taller de menjar amb colors és un dels tallers que va vinculat amb l'exposició de colors del món, que si vols, doncs ara fem una miqueta de repàs. I es tracta d'a través dels colors dels menjars donar a conèixer la importància dels colors. I en aquest taller acaben fent un menú molt equilibrat segons els colors dels aliments.
també es manipula i es treballa en com es transformen els colors, etcètera. O sigui que també és un taller molt experiencial i molt divulgatiu per fomentar també una miqueta la curiositat i l'aprenentatge des de ben petits. I també comptem amb un taller artefacte, una casa objecta, que tindrem els dies 2 i 4 de gener,
on els participants podran convertir les estructures de fusta d'un artefacte. L'artfacte, diem artefacte perquè és un moble que en cada temporada aquest artefacte va variant. I en aquesta temporada el que tenim és això, una casa objecta. I aquest moble anem traient els diferents elements
i al final amb l'objectiu que el públic familiar que hi participi, que és a partir de quatre anyets, pugui comprovar que una casa té una doble forma, i és que actua com a contenidor, però també com a contingut. Molt bé, molt xulo, tot molt manipulatiu, aquest és a partir de quatre anys, el de mengem amb colors és a partir de sis anys, vull dir que està tot pensat per canalla així d'infantil primària.
No sé si han de ser una miqueta més grans per participar al taller. Vols que parlem, Anna, del taller dels satèl·lits? Per convidar-me i intentaré apuntar-me algun d'aquests tallers d'activitats perquè tenen molt bona pinta. Sí, sí. Aprofita, home, i tant, i tant. Aprofita aquests dies a Tarragona. El que ho explora de satèl·lits artificials també veig que és a partir de 6, no?
És a partir de 6, però recomano que vingui tothom, perquè tant joves, també adolescents, nens i nenes, famílies, persones grans, també, crec que és un tema molt interessant, i al final el que fem és apropar una miqueta l'espai, que a vegades és una cosa que està a molta distància, però intentem apropar l'espai i veure també tot el que ens aporta d'aplicacions cap a la humanitat, i que són un benefici per a nosaltres. Aquells invents que s'havien fet per enviar l'home a la Lluna i que després els estem aprofitant, la investigació espacial...
Bé, doncs justament parlem de dues missions catalanes, que per tornar una miqueta més aquí a la Terra i explicar el que fem, o sigui, és una cosa actual, i és, parlem de la missió de l'Enxaneta, si us en recordeu, fa el 2021 que es va llançar un satèl·lit que es diu l'Enxaneta, que li van posar noms als infants de Catalunya, i aquest satèl·lit que ja ha tornat a la Terra, el que feia era comunicacions satelitals, llavors ens ajudava moltíssim a nivell de comunicar-nos aquí a Catalunya, i ens donava alguns beneficis, que parlarem a l'exposició.
I després parlem del menut, que és el satèl·lit d'observació de la Terra, que actualment està en òrbita, i ens dona imatges de Catalunya. I amb això podem fer diferents coses. També ens dona imatges de Tarragona, així que allà també les exposarem i les podrem veure. Però parlem una mica d'això, de quina tecnologia, aquesta tecnologia que són els satèl·lits, com ens veuen aquí a Catalunya en algunes aplicacions en l'àmbit social, d'agricultura, també de medi ambient, el canvi climàtic, també. I veureu també exposicions a les maquetes d'aquests dos satèl·lits en mida real.
Home, la primera sorpresa és veure que existeix una cosa com és l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya, que de fet és qui organitza aquests temes, és qui al darrere d'aquests temes. Exacte, aquest institut fa molta tecnologia i està darrere d'aquests projectes i llavors fa un temps vam decidir fer una activitat de divulgació per apropar a les persones de la ciutadania
d'aquesta tecnologia i també fomentar a crear nous perfils professionals, també divulgar sobre la importància que aquí a Catalunya també hi ha professions en aquest àmbit i inspirar els nens i nenes i joves que poden estudiar i treballar en aquest sector. No és tan manipulatiu, aquest taller? Sí, nosaltres explicarem, però s'hauran de fer moltes coses i moltes activitats i per això ditem a famílies i persones de tots tipus perquè hauran de fer dues activitats arrel del monot i l'enxaneta.
Bé, val la pena dir, per si a algú no li ha quedat clar, que jo crec que el públic de Caixa Foro ja ho sap, que les activitats, encara que siguin especialment adreçades a canalla, de fet, estan adreçades a famílies i que els nens no es poden deixar sols. Però això ja ho saben, no, Eli? Sí, ja ho saben, ja ho saben. Ja està, ja està. A més estan pensades ja perquè es gaudeixin...
I hem anat veient amb el temps que als pares també ets agrada moltíssim tota la tecnologia i fer tallers, així que us animem. La veritat és que en aquest s'explora et sorprèn perquè els petits pregunten molt, però els grans també. I en aquesta època que també els avis estan molt amb els nets, que prenen molt també,
i la veritat és que hi ha molt d'interès. Aleshores és això que deia l'Anna, animem molt a que vingui a tothom a gaudir d'aquest Explora i a aprendre, perquè al final és una tecnologia molt nova i que a vegades hem sentit parlar per alguna notícia, però aquí podrem participar i hi ha unes dinàmiques, de fet ara justament l'estem muntant al Caixa Fòrum,
I hi haurà dinàmiques diferenciades en tres àmbits, si no m'evoco, Anna, on podran inclús fer una comunicació satelital. Ah, molt bé. Exacte. Sí, sí, realment serem com si fóssim el satèl·lit i com si fóssim els receptors en l'activitat de comunicació. I en l'activitat de l'observació també serem com científics, científiques que entenem i veiem aquestes imatges del menut i llavors hem d'entendre una mica què podem treure d'aquestes imatges i una mica ser investigadors i investigadores. Sí, sí.
Molt xulo, t'arava dir que em donessis exemples d'activitats que fareu. Ja està explicat i no diem més. Us podeu apuntar perquè, de fet, l'Explora Satèl·lits Artificials té diferents dates de realització des del dia 27. Estic veient que queda el dia 27 en un munt d'horaris i també el dia 28. 29 i 30 també. 29 i 30. Mira, sí, veure totes les opcions d'horaris. Buà, tenim un munt d'horaris. Matí i tarda.
I que també sempre donem espai, també, que serem dues formadores que som especialistes en l'amitar-ho especial, que hem estudiat això. També si tenim preguntes, que si algun familiar o algun nen o nena té preguntes, que estem també obertes que ens preguntin coses sobre l'espai o curiositats que tenen, no?
Correcte, són grups reduïts que fa això, que permet aquesta interacció directa amb elles, que estaran allà al peu del canó, cada dia i a totes hores per fer. És com una mena de visita comentada a cada franja horària dels dies que tenim proposats.
Doncs això és aquest Explora sobre satèl·lits artificials. Anna Ruiz, moltíssimes gràcies. A vosaltres. I ens queda, Eli, simplement preguntar-te per l'exposició, aquests colors del món, com està funcionant i quines activitats teniu més relacionades amb això per dels tallis que ja ens has explicat.
Doncs la veritat és que estem molt i molt contents. Dir-vos que ja estem amb més de 15.000 visitants i estem ja entrant a la recta final, perquè l'exposició, per tots els oients, animem molt que vinguin a visitar-la, perquè la tindrem aquí al Caixa Fòrum fins al dia 15 de febrer. Encara tenim una miqueta de temps, però ja estem a la recta final. Com bé sabeu, és una mostra que convida a descobrir...
la enorme gamma cromàtica del nostre planeta mitjans de fotografies de reputats fotògrafs del Nacional Geogràfic. És una exposició que crec que també l'èxit rau en què té una triple mirada. Una mirada molt científica, perquè per parlar de color hem de parlar de ciència, de llum, etcètera, etcètera, però també té una mirada molt social i molt antropològica, perquè...
Al final, el color vermell aquí als països occidentals significa una cosa, com poder, per exemple, però a Orient signifiquen altres coses, com una miqueta més espiritualitat, etcètera. I convido també molt els oients a que puguin venir i gaudir de les visites comentades. Tenim unes visites famílies tots els diumenges, que són aptes per nens i nenes a partir de 4 anys,
on es resolen preguntes com per què el cel no sempre blau, per exemple. I també tots els dissabtes és una visita per públic adult, on també es parla molt de l'anècdota, d'allò que hi ha d'arrere de la fotografia, d'allò que es va trobar el fotògraf per arribar a aquell lloc, o que va parlar amb la persona que està posant...
Aquestes anècdotes són molt enriquidores i la veritat és que les persones surten encantades. També dir-vos que pels més petits, que estem parlant molt de petits i petites, hem habilitat un espai dintre de la sala expositiva, que és un espai de jocs i lectura, també, evidentment, amb l'objectiu d'aprendre sobre colors amb jocs, amb llibres, amb caixes de llum, etcètera, etcètera.
I per nosaltres, com un espai, anem a dir, de respir per les famílies, on poden, doncs, evidentment, compartir un moment i, doncs, des de ben petits, poder gaudir de la cultura d'una manera més experiencial. I aquests dies també el tindrem obert, perquè aquest espai el tenim obert únicament les caps de setmana, però l'obrirem també avui, demà, el dia 30 i el dia 2 de gener durant tot el dia.
Parlant d'obrir, no tanqueu per Nadal, deveu tancar potser en moments puntuals els dies claus. Correcte, tanquem el dia 25 de desembre estarà tancat i el dia 1, 5 i 6 de gener també.
però la resta estem oberts. Com pinta el 2026 pel que fa al Caixa Fòrum i no sé si podem fer balanç més enllà de l'exposició o balanç per damunt del que ha estat el 25. Doncs la veritat és que ens ha donat moltes sorpreses, molts èxits dir-vos que estem a més de 90.000 visitants
Recordeu que també vam tenir una exposició molt d'èxit, Mamut, ara tenim aquesta nova exposició de Colors del Món, i aquesta dada, per nosaltres, la veritat és que és una dada molt maca. I de cara al 2026, jo animo també a tothom que vagi tafanejant la web, encara no estem fent molta difusió, però que ja tenim moltíssima, moltíssima programació, tenim molta música,
Tenim un nou, no sé si vols que faci una miqueta de... I tal, d'espoiler, tot el que vulguis, i tal. Tenim una nova activitat de música, de música clàssica, en la que...
A través de divulgadors i de músics professionals ens parlaran de peces clàssiques molt reconegudes i de passatges específics, però hi haurà música en directe?
però alhora que serà una activitat molt divulgadora. Hi ha l'Albert Garzaran, l'Albert Pardo, o sigui, són persones molt rellevants en l'àmbit de la música clàssica. De fet, les activitats que feu sempre pel que fa a difusió de la música, especialment de la música clàssica, agraden molt, llavors s'han d'anar buscant nous formats. Sí, correcte, i això és una cosa que ens arriba ara, és una novetat, i la veritat és que estem molt contentes de poder-ho acollir,
Tindrem també un cicle de ciència, que em diem, explica-m'ho, ja l'any passat el vam tenir, i la veritat és que va tenir molt d'èxit. Parlarem de diferents aliments, són diferents temàtiques de la mà de grans divulgadors i grans experts en la matèria, i el començarem el febrer. Això ja està a la web, o sigui que ja podeu anar tafanejant.
De cara a les famílies també tenim tallers, espectacles, etcètera, etcètera, que doncs animo moltíssim a poder, doncs, entrar i anar una miqueta, doncs, bueno, bussejant, no?, per la web, i bueno, i de cara a finals de març, que ja encara falta, eh, doncs,
Inaugurarem la nova exposició. Ara és el que t'anava a preguntar. Es pot donar alguna pinzellada? Es pot explicar ja directament del que és? Sí, la tenim publicada. Ja està. És naufragis, arqueologia submergida. M'encantarà. Aleshores, és una exposició molt novedosa, serà molt immersiva.
I aleshores, no vull fer molt, molt d'espoiler, però a la ciutat en què vivim, Tarragona, que té al costat del mar, doncs crec que hi ha molts amants i amants que els encantarà venir a veure totes aquestes restes i aquestes troballes. I el que hi ha darrere, no?, és un estudi que no...
a vegades no està tan a l'abast d'un públic general i, com dèiem, abans és aquesta idea d'apropar la ciència i la cultura a tota la ciutadania.
Ara ho estic veient, de fet ho he trobat, si entreu a la pàgina de Caixa Fòrum Tarragona i a l'apartat d'exposicions trobareu l'actual i després hi ha una pestanyeta que diu futures. I allí veiem el cartell en taronja i blau que ens porta cap a naufragis, arqueologia submarina, que ha submergit, perdoneu, que ens consta que és del 26 de març al 26 de juliol. Però això ja arribarà de moment? Això ja arribarà, ja.
Fins el 15 de febrer, i que no se us passi, tenim en marxa l'exposició Als Colors del Món amb aquest fons fotogràfic de Nacional Geogràfic. Elisabet Linero, moltíssimes gràcies i bon Nadal també per tot l'equip de Caixa Forum. Una abraçada. Moltíssimes gràcies, gràcies a vosaltres. Anna Ruiz, gràcies de nou. Igualment, bones festes.
Bona nit.