La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts, obrim la veu d'avui. Jornada de dimecres a Ecuador de la setmana, avui dia 15, 15 d'octubre del 2025. Dia de vaga general, convocada pels sindicats majoritaris. Atents avui en aquesta jornada, a veure com evoluciona, però d'entrada salutació als que aneu amb l'autobús municipal de l'MT, perquè de fet avui hi ha serveis mínims, l'MT funciona en el 66% per la vaga,
Aquest àmbit estatal el recordem en aquesta jornada i que és per manifestar en contra del genocidi de Palestina. I convocada en solidaritat amb el poble de Palestina. Hi ha diferents horaris al llarg del dia en els quals hi haurà concentracions a les portes dels centres de treball i també prevista manifestació aquest matí. Concentració, manifestació, veurem si tradueixen manifestació.
aquí al centre de la ciutat. N'estarem molt pendents al llarg del dia, de seguida en parlem. Obrim el programa, saludant, com sempre, la gent que el fa possible, avui a la Fidesa So, Antoni García i Lluís Comas, a la Ridesa So, tenim el Mauri Fernández, Joan Andreu Pérez de la producció, i aquí a la Suli, Núria Cartanyà, Núria, bon dia. Hola, hola. Miguel González, bon dia. Bon dia. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Què passarà avui, d'aquí una estona, perquè, de fet, avui comencen les reunions també, d'altra banda,
amb els treballadors de Fomento de Construccions i Contrates de la Brossa, de la neteja pública, amb Urbacer i amb els sindicats. Entre avui i demà estan reunits amb els 300 treballadors per tal de parlar un per un del tema de la subrogació. D'això en parlarem d'aquí una estona. Ja us avanço el primer contingut del dia amb el secretari general de Federació de Serveis Públics de l'UGT, amb el Juan Reinaldo. Parlem d'aquí una estona perquè passen més coses, o passaran més coses.
Sí, parlarem o analitzarem un estudi sobre les autolescions en adolescents i joves que es van duplicar durant la pandèmia, segons un estudi coordinat per l'IDIAP Jotegol, que analitza l'evolució dels danys autoinflingits entre persones d'entre 10 i 24 anys entre el 2013 i el 2022. I en parlarem amb el doctor Enric Aragonès, metge i investigador de l'Institut d'Investigació i Atenció Primària, Jordi Gol. Ja tenim per aquí els estudis, i ara seguida els saludem en directe. Què més fem, Miquel?
Doncs mira, parlarem de l'espectacle commemoratiu per celebrar els 40 anys de Zona Zàlata, que de fet estrenen espectacle. Jo era un tonto i lo que he visto me ha hecho dos tontos. Gran veritat, eh? Crec que et sembla. De fet, el Joan el tindrem en temps de tertulia, d'aquí una estona, amb l'Alicenda Pujol i el Raül Font i parlem, en fi, d'aquest espectacle i una mica de com encara en la vida, tots tres. Això serà, doncs, d'aquí una estona. Què més farem...
Doncs parlarem amb el portaveu del grup municipal de Junts, l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Senza, que ens visitarà a les 10 del matí i escoltarem també la secció 1886, Història d'un Escut.
I més coses. Tot just després anirem a l'espai cultural. Avui recomanam-vos les jornades de divulgació de patrimoni que s'anomenen o coneixereu sota el títol de Pallaresos 1900. Estem parlant de modernisme. No només es centren a Pallaresos, sinó que les activitats ja heu vist que han esquitxat per tot el territori. Però avui parlarem concretament de les xerrades. Unes jornades que comencen ja avui mateix dimecres amb una conferència inaugural sobre el Parc Samar.
del romanticisme al modernisme, aquests enormes jardins que tenim aquí a la carretera de Cambrils. Anècdotes familiars sobre Jujol o, per exemple, també centrat en Jujol una mirada inèdita i sistematitzada del llegat documental de l'arquitecte. Per tant, Jujol centrarà bona part de les jornades de Pallarasos 1900.
que de fet, com deies, ja esquitxaven Tarragona, perquè el cap de setmana passada ja va haver-hi aquella recreació a les escales del port de Tarragona. Exacte, amb l'arribada del Fons XIII, una recreació de l'arribada del rei del Fons XIII. I és que a Pallaresos es vesteixen d'època. A Reus també l'han fet grossa aquest cap de setmana, hi havia un cap de setmana modernista també amb un munt de persones vestides segons a... Es vesteixen que no es disfressen, que ja ho deien. Es vesteixen d'època, no ens disfrassem.
Estem molt acostumats aquí a les recreacions d'època romana, no? Però l'època modernista dóna molt, molt, molt de sí i hi ha molta gent que ho segueix de prop. Ens en alegrem. Avui parlarem amb el Josep Maria Boquera. Sot un especialista en el tema. I més enllà d'això, espera que passo pàgina. No sé si avui us vindrien de gust també uns callets, uns callos.
Home, sempre, sempre. A mi anava a dir jo a mi mai. Jo passo a palavra, també. Jo menjo ara els teus, eh? Sí. Agafeu els de l'abril i els meus, que no ens hi van. I suqueu pa. I suqueu pa. Natos ens callem amb el pa. Abril, no? Pot ser? Sí, sí, sí. Tripa amb romesco. La setmana passada ja vam fer els callos del bar del Nàstic, que tenen la seva particularitat. Es deien picant, picant. Veurem com els fa el Javi Fernández, xef del restaurant Seasons. Ell ja ho anomena diferent. Tripa amb romesco. I això és una declaració d'intencions, eh? Aquí tindrem picadeta de la bona.
Molt bé, doncs són els continguts d'avui, de la veu de Tarragona, jornada de dimecres, pendents quan dèiem també de l'exterior, traurem la nostra unitat mòbil a l'exterior, que és Sabri de los Rius, i veurem si hi ha ambient, ambient de vaga, tant aquí a l'estació d'autobusos, com també als centres de treball, si la gent es concentra a les portes, en la franja prevista per les mobilitzacions. Uns autobusos que aquest matí, almenys els que he vist jo, hi ha lluent un cartell davant de tot, al frontal, que passa res mínim. Sí, sí, van com un dissabte, més o menys, com un festiu.
Vinga, doncs som-hi. Gràcies, company. Fins ara. Fins ara. I avui, la primera veu del dia, l'Espineta amb Tarragonins, és de la companya periodista, Joana Zapata, que ens parla del documental com a eina per recuperar la memòria històrica. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Tarragona no només viu en el present. Sota cada carrer, sota cada façana hi reposa la memòria de moltes ciutats alhora. La romana, la medieval, la moderna, fins i tot la industrial. Totes formen part del seu rostre, com les arrugues de la història, diríem.
I per això recuperar la memòria històrica és essencial, perquè vol dir entendre que som la suma de totes aquestes històries i de totes aquestes pedres, de tots aquests silencis, oblits... I escombrant cap a casa, permeteu-me dir-vos que el documental és avui en dia una de les formes més poderoses de fer memòria.
Ens fa sentir, pensar i ens recorda que la cultura com la història només té sentit si la compartim col·lectivament, perquè la memòria ens fa lliures.
Roma pura, produït per l'Ajuntament de Tarragona i TAC12 i estrenat durant les festes de Santa Tecla passades, és un exemple que el gènere documental té aquesta virtut, que és fer visible allò que sovint resta ocult, convidant-nos a escoltar el passat amb la sensibilitat del present, si és que encara en tenim, de sensibilitat,
I, de fet, amb la força de la imatge i la veu, Roma pura rescata un episodi de la nostra història, de la història de la nostra ciutat, que són les visites que el poeta Federico García Lorca va fer a la ciutat l'any 1935. De fet, no és estrany que Lorca quedés fascinat pel llegat romà, perquè tots podem sentir-nos superats per aquella grandesa antiga que, malgrat els segles, encara ens parla.
I el periodista Tarragoni Lluís de Salvador ho va saber descriure amb una crònica brillant, plena d'admiració i de lucidesa. I avui, com ells, nosaltres també necessitem mirar Tarragona amb ulls nous. De fet, donar valor a la memòria no és mirar enrere. És entendre qui som avui i decidir qui volem ser demà.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Avui parlem d'aquesta transició d'empreses de neteja de Tarragona. Ja se n'ha parlat aquests darrers dies. Ja es va dir que seria amable i pacífica per als quals treballadors del servei. De fet es farà efectiva aquesta setmana dixous. Això provisarà que hi hagi empreses que entrin al torn de nit.
El dia que entrin en vigor, que serà el proper mes de novembre, entrin a MFCC i surten ja com a personal subrogat d'Urbacer. En volem parlar i ho fem sol demà el secretari general de neteja de l'UGT, en Joan Reinaldo. Joan Reinaldo, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Ja ho heu dit, que tothom estigui molt tranquil, que estigui sense treballadors i treballadores, perquè serà una transició, ho deieu literalment, tant tu com l'alcalde, amable i pacífica, no?
Sí, així s'espera. Aquí hem de reconèixer que a les tres parts implicades, quatre si voleu, comptant els treballadors i els representants com una d'elles, hi ha hagut una bona entesa en les darreres setmanes entre les tres parts, que és Fomento i Construccions, l'alcaldia, el govern de Tarradona, l'Ajuntament, i per part d'Urbaser. La cosa està sent bastant pacífica, bastant tranquil·la i ordenada, i per això a nosaltres també s'ha de reconèixer que ens ho fa més fàcil i confiem que continuï així amb aquesta amabilitat i pacifisme que s'està fent.
Com serà aquest moment de dijous? Què explicarà als treballadors? Aquest dijous el que farem als treballadors és que l'empresa Urbacer posarà a disposició d'ells unes taules, ja ha repartit alguns pamflets, ho va fer el dia que vam tenir l'Assemblea General de Treballadors a l'antiga audiència, va repartir un document i ara ho està fent via digital en el qual demanava als treballadors certa informació per tal de procedir al procés de subrogació.
Bàsicament és dades del treballador perquè l'empresa, com si és contra aquest de nou, que és el que es tracta, però ha de reconèixer els drets adquirits. Per això els demanen nòmines, antiguitats, qüestions d'IRPF, el model 145, si tenen diferents carnets, llicències de conducció, el premis CAP, etc. El que està fent és una recopilació per intentar gestionar aquest personal que es farà.
Per què posa a disposició un hotel? Doncs perquè haurà de cridar a tots i cadascun dels treballadors que estan a la lista de subrogació, que, si no recordo unament, són pràcticament tothom que ha desitjat, i, per tant, l'empresa els contractarà respectant sempre els seus drets. Per aquesta és l'última frase, és el motiu pel qual els advocats de la UGT estarem allí presents el dia 16,
de les 11 del matí fins a les 16 de la tarda i prestarem servei a qualsevol afiliat i també a aquells treballadors que ens ho demani per vetllar que no hi hagi cap qüestió, cap incidència, que no comprenguin el text del contracte, no es reguli bé la categoria professional o que la subcontracten, l'antiguitat estigui incorrecta i més. Per tant, tot això succeirà els dies 15, és a dir, avui, i demà dia 16, on la presa posa a disposició aquests dos dies. Nosaltres, l'UGT, estarem, ho vam dir amb l'assemblea, amb l'alcalde i amb l'empresa, estem d'acord,
de 11 a 16 tot el matí allà perquè faci falta els treballadors. Pel que fa a aquests treballadors, suposem que n'hi ha diferents tipologies, gent que porta més temps, altres que en porten menys, i per tant tothom està pensant en les pròpies condicions. No es pot fer d'un sol tratge a mida, sinó que caldrà veure per això un per un quina és la situació de cadascun dels treballadors i treballadores. És això, la voluntat és aquesta.
Sí, no només aquesta, sinó que a més a més no ha d'haver gaire conceptivitat perquè Urbacer ja ha manifestat que subroga tot el personal. Per tant, aquelles persones... Tinguem present, si em permets fer un incís, hi ha gent que ha nascut laboralment amb l'empresa Fomento, és a dir, no ha treballat en cap altra empresa que no pas a Fomento o a la Contra de Tarragona. Per tant, per aquesta gent que té certa antiguitat és un pas dur, és una situació novedosa.
I se'ls fa estrany. De fet, aquest personal que porta més identitat és a qui li està costant més aquest canvi. El personal que no ha portat molt de temps està prou satisfet perquè vam assegurar i continuem a assegurar, ho vam fer a l'antiga audiència en presència del propi delegat del territori,
que no perdran cap ni un dels drets. Hi ha un conveni aprovat en guany, recordem-ho, i l'empresa ja ha manifestat que els drets, com no pot ser d'una altra manera, s'han de respectar. És que també ho he marcat per llei. Per tant, sí que és cert que el personal més antic té aquesta por de canviar d'empresa després de tants anys en la zona de confort, però la bona sintonia que hi ha per part de l'empresa receptora i especialment per l'Ajuntament no ens fa preveure que hi hagi cap conflicte important.
Què passarà el dia 4, el partit del 4 de novembre, que és quan entra ja la nova companyia Urbaser, perquè hi haurà una situació curiosa, dèiem al començament, que de nit entraran alguns treballadors com a FCC i sortiran com a Urbaser, no?, a un torn de nit.
Sí, això passa també amb altres feines de serveis públics, com per exemple la gent que treballa aquest any, comença el torn de nit amb un any i cap amb un altre, doncs aquí serà una cosa similar. Els treballadors pertanyen amb una empresa el torn de nit, especialment, el 4 a les 22, entraran un torn de nit i sortirà el dia següent pertanyent amb una altra empresa i, a més a més, deixant el vehicle amb un altre magatzem. Aquests detalls l'empresa els està perfilant perquè...
Hi ha petits detalls, com per exemple la roba amb la qual duia aquell treballador la maquinària, si se'ls ha de portar al costat, si disposaran de petits vehicles per retornar a l'antiga empresa, que és el lloc on es va canviar la roba, on va començar el servei, etc. Aquests petits detalls es preveuen que estaran solucionats en els propers dies. Encara hi ha marge de temps, però sí, efectivament, qui patirà aquest petit desajust, aquesta novetat de començar amb el torn amb una empresa i acabar-lo sense haver fet res amb una altra,
succeirà als treballadors del dia 4 de novembre per la nit. Urbacer, per cert, se compromete també a fer formació als treballadors subrogats. Per tant, també hi haurà una jornada de formació, no? Sí, senyor. El primer dia de feina el destinarà pràcticament amb la seva totalitat a formar els treballadors en matèries que són obligatòries, com per exemple la prevenció de riscos laborals. Recordem que totes les empreses tenen l'obligació de fer una formació de prevenció de riscos laborals tan aviat el treballador s'incorpora a l'empresa. De fet, ha de ser abans de començar a desenvolupar
la feina i, evidentment, és un sector dels residus que té uns perills laborals molt concrets. I, al que seguit, difondrà el que és bastant sovint que es fa, transmetre les valors de l'empresa, exposar una miqueta què és aquesta nova empresa, qui forma part i, de més, el dia 5, bàsicament, estan els treballadors convocats tots amb aquesta activitat formativa. Què n'espereu des del sindicat de la nova concessionària?
Hi ha moltes expectatives, per exemple, d'una nova concessionària. És evident que no ha estat pacífic el relleu, no cal només veure la premsa d'aquells darrers dos anys, tampoc a nivell intern, no ha sigut senzill, hi ha moltes expectatives posades amb Urbacer i jo constato pels contactes
que tinc amb l'Ajuntament o que tenim la UGT amb l'Ajuntament i amb l'Urbacer, sembla ser que el servei millorarà bastant, perquè recordem que el clàusulat actual està pensat en una Tarragona que no és la que és avui en dia. Tarragona ha crescut molt, Tarragona requereix uns serveis bastant nous, la tecnificació del servei ha sigut molt punyent i, per tant, hi ha molta expectativa.
i tot indica que serà així. Llavors el temps donarà raó i de fet l'alcalde està especialment implicat en aquest relleu i per això és molt previsible que aquella nit que estava parlant abans del 4 al 5 ella estigui present per donar quatre paraules de confiança al nou servei.
S'ha parlat molt de la maquinària, per exemple, que la necessitat que hi hagi maquinària nova, aquí també hi haurà un temps de transició de lloguer d'una banda, després la nova maquinària que anirà entrant, per tant també hi haurà tota una fase d'implantació, no? Sí, l'empresa ho va explicar prou bé i va dir que tindria maquinària de tres fons. La primera és la que sigui reutilitzable ante l'actual prestació de servei, la segona serà una maquinària de lloguer i també es preveu que hi hagi un número important, si no recordo, al voltant de 50 o 70, apareix maquinària nova,
i no es descarta que pugui derivar d'altres localitzacions, que l'empresa Urbacer és bastant important, pugui derivar cap a Tarragona. Aleshores, aquestes quatre o tres fons de maquinària estaran treballant alhora. La inversió de maquinària és una de les que sí que, com comprendran, és una despesa notable i aniran paulatinament incorporant-se. Però sí, sí, la demanda de màquina nova. Pel que fa, els treballadors era una queixa important. L'estiu passat es donava la circumstància que hi havia vehicles al carrer
amb ones de calor que no tenien refrigeració interna i això ho vam parlar amb conselleres de l'Ajuntament i vam aconseguir arribar a una solució. Això aquest estiu no hauria de passar. Efectivament, la renovació de la maquinària és un dels punts més importants que té aquest traspàs.
Parlem amb el secretari general de neteja de la UGT, Joan Rinaldo, d'aquest traspàs de competències de l'antiga concessionària de més de 60 anys que havia t'estat dit. Alguns reservors que entraran a partir del dia 4, com dèiem, d'aquest mes que ve, però, com si estigui en aquesta setmana, també, la trobada amb els treballadors a part de fer la subrogació d'una companyia a l'altra. I algun tema que preocupi especialment als treballadors, el tema de sous, antiguitats, etcètera, etcètera?
Bé, com deia abans, en primer lloc agraria una qüestió que és el meu càrrec. Soc secretari general de serveis públics, no només de neteja, sinó de tots els serveis públics, que són uns quants. Els treballadors el que pateixen especialment és si hi haurà algun document que la nova empèrera està requerint, que són uns quants, com podria ser una nova contractació, que pel que fos, pel pas del temps, per l'antiguitat, ells ja no disposessin.
Són documents complexes, un contracte laboral no és un document precisament senzill d'entendre i els treballadors, especialment els que tenen més antiguitat, no tots tenen la mateixa formació, poden tenir alguna dificultat en llegir el document que els fan signar davant seu i poden tenir alguna temor que no s'estigui respectant qüestions com antiguitat i alguna altra qüestió com venien ara percebent tipus productivitat.
Els treballadors, insisteixo, i vull deixar-ho molt clar, han de tenir present que el comitè actual de Fomento, i per tant també d'Urbacer, majoritàriament és de l'UGT, també estem manifestant de l'UGT, que estarem allà amb advocats in situ, resoldrem totes les consultes i dupes que tinguin els treballadors, davant tindrem els representants d'una empresa amb els quals a dia d'avui hi ha una col·laboració excel·lent, i no hem de tenir cap mena de por perquè si hi ha qualsevol d'incidència, les dues parts,
Els representants jurídics de l'empresa, com els de UGT, resoldran l'incident en aquell moment. I si pel que fos no fos així, abans d'iniciar el servei, que és el dia 5, estarà més que resolt. L'empresa ha posat a disposició un correu per si els treballadors volen anticipar la documentació.
Així mateix, l'OGT ha fet el mateix, ha disposat uns treballadors, un correu electrònic i un telèfon per tal de si la gent ja té qualsevol inquietud. No han de patir, l'empresa està portant-se prou bé, les dues, tant fomento com urbacer, i nosaltres, insistim, una vegada més, estarem allà present amb els treballadors. Per tant, millor acompanyats és difícil.
Ja per anar acabant, Joan, tenen dubtes de treballadors per el fet que la nova contracta implica, entre d'altres, arribar a espais de la ciutat que fins ara no s'arribava, Joan XXIII, també intervost de Camp 4, etcètera, etcètera. És a dir, Sant Salvador, Sant Peri, Sant Pa, alguns punts que fins ara no s'arribava més del tot. Això inclou, doncs, la nova contracta. No sé si també hi ha dubtes en aquest sentit. Si caldrà més treballadors, si no, si podran arribar a Esquerra Mara.
Per la informació que tinc, sembla ser que no hi haurà un increment notable a la plantilla, és a dir, hi ha uns quants efectius. Alguna cosa sí que s'haurà d'incrementar, són qüestions d'organització que li pertany a Urbana Ser, amb aquests detalls no hi entrarem, però efectivament, si s'ha de prestar serveis a altres zones geogràfiques, és possible que o bé hi hagi alguna petita alteració de la destinació del centre de treball d'algun treballador,
I el que sí que efectivament canviarà són els circuits de maquinàries i la distribució del servei. Però qüestions tan precises, de moment no ho tenim a la mà, Urbacera es va comprometre que quan tingués tota la documentació i perfilat exactament els circuits i recorreguts ens ho explicaríem i donaríem el nostre aparell. En principi, sí, és obvi que si hi ha més serveis és probable que s'incrementi una mica la plantilla i això és la informació que ens ha traït l'empresa des de d'avui.
I a part d'acabat, en el dia que vau compareixer amb l'alcalde i també amb l'empresa Morbacer, també vosaltres, vau enviar un missatge de calma i tranquil·litat. Uns dies després, continua sent el mateix, el missatge de calma i tranquil·litat, no? Sí, i... O poc a poc i bona lletra, per tant. Sí, anem a poc a poc, és veritat, però tenim un calendari que tenim. Queda tres setmanes pràcticament per l'inici del nou servei. És una fita històrica. L'alcalde vau augmentar amb unes jornades de patrimoni cultural...
Va fer referència a la especial importància que té aquest afer. Hi ha molts ulls posats en aquesta nova prestació. Se'n sentirà parlar seguríssim cap a algun dels dos cantons i el missatge que vam fer a l'antiga audiència amb l'Assemblea General de Treballadors continua a estar el mateix. La implicació personal de l'Ajuntament de Tarragona és notable. Jo he estat amb altres conflictes sindicals i com aquest no hi ha hagut tanta implicació. Urbacer ben disposada a demostrar que pot fer-se càrrec d'una ciutat capital com aquesta.
I he de reconèixer també, perquè si no seria injust, la col·laboració de l'empresa Fomento a l'hora de la subrogació està sent d'una manera honorable. L'honra aquesta manera de comportar-se quan podria haver fet una altra maniobra. Per tant, els treballadors, en tot aquest escenari que he descrit, més la implicació personal d'aquest sindicat,
Insisteixo, un missatge que he donat abans, tranquils, que millors assessorats i millors acompanyats és difícil. Estarem amb ells en tot moment, tant ara com quan comenci a desenvolupar la nova empresa que s'haurà de parlar inevitablement de condicions laborals. Insistim que dijous sereu allà, l'hotel ens farà la trobada aquí a la Riga Torreforta, per tant estarà allà també amb assessors, amb advocats del sindicat, per tal que qualsevol que tingui qualsevol dubte
Estem allà, no només els sindicats, sinó també els advocats del sindicat, que a cap i a la fi són els que resolen les dubtes que pugui tenir algun treballador o que pugui sortir en un moment donat per part de l'empresa. Estem parlant d'alguna qüestió, per exemple, consentir més d'imatge, consentir més de treballadors de les proves mèdiques, de les revisions mèdiques, treballadors que, pel que sigui la seva formació, no comprenguin el text del contracte que es fan signar,
poden sortir, i segurament sortiran, perquè és natural, i aleshores, si m'agradaria tornar-ho a dir, estarem allà de les 11 al matí fins a les 16 de la tarda, al costat dels treballadors, amb advocats i el sindicat. També és cert que l'empresa ha disparat un fi directe entre la UGT i Urbacer, per tant, d'anar avançant i solucionar qualsevol manera de conflicte. Joana Reinaldo, gràcies per acompanyar-nos per fer-nos la prèvia en aquesta jornada que comencen les reunions, les trobades amb els treballadors per la subprovocació. Que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres per aquesta entrevista que marcarà una fita importantíssima per la ciutat de Tarragona. Gràcies.
Seguim endavant i atenció, ara és que teniu fills en etapa adolescent, pares, mares, avis, sàvies, també els adolescents que estigueu a aquesta hora sentint la ràdio, però avui és dir la vaga general, potser no esteu a l'escola i per tant podeu sentir la segona entrevista. Parlem d'autolacions i adolescents. Parts van duplicar entre adolescents i joves durant la pandèmia. És un estudi coordinat per l'Institut d'Investigació d'Atenció Primària Jordi Gol.
I avui en moltes parts es va fer durant la pandèmia, però veurem si hi ha alguna part de les dades que encara tenen vigència avui en dia. En parlem amb el doctor Enric Aragonès, que és metge i investigador d'aquest institut. Doctor Aragonès, molt bon dia, benvingut.
Bon dia. Autolacions joves i adolescents, i aquí podem explicar perquè hi ha diferents tipologies, però heu investigat en base a unes dades, a una base de dades, veig que hi ha força casos que s'han analitzat i conclusions que en alguns casos són clars, en altres són més obertes, perquè darrere les motivacions d'aquestes autolacions hi ha tipologies molt diferents, i es van veure durant la pandèmia especialment.
Sí, això és un article que hem publicat recentment en una revista internacional, i el que pretenia en aquest estudi era veure com havia evolucionat la incidència d'autolesions en els darrers anys. Vam agafar dades de les històries clíniques d'atenció primària, per tant, el focus són pacients joves o adolescents atesos a atenció primària,
i que tinguessin episodis d'autolesions registrats. El que vam veure és que en la dècada acabada, 2013-2022, que és el període que hem estudiat, les autolesions van créixer. Van créixer sobretot a partir de la pandèmia. Prèvi a la pandèmia...
La tendència era més o menys estable, un petit increment a partir del 2017, però entre 2019 i 2020, l'any de la pandèmia, hi va haver un increment brutal en la incidència d'autolesions, que després s'ha mantingut almenys fins a 2022. De més del 200%, en aquest període? Sí, sí, sí, era més del doble.
Parlem de joves entre 10 i 24 anys, no? Exacte. Nois i noies. Sí, sí. Què ens diuen les dades? Les dades, el que mostren és aquest creixement espectacular, sobretot amb noies. La incidència de les autolesions és més alta amb noies que amb noies. Noies és com a tres vegades superior amb noies. Això és un fet que, bueno, ja esperàvem perquè ha sortit amb altres estudis, però ho hem constatat, i que també...
Aquest increment en la pandèmia també ha afectat justament a les noies més que als nois, sobretot a les noies en l'edat d'entre els 14 i els 18 anys. Un altre fet que hem constatat és també la influència dels factors socioeconòmics en la incidència d'autolesions. Els joves amb estats socioeconòmics o amb estats socioeconòmics més importants
deprimits són més vulnerables al patiment psicològic i són més vulnerables per la incidència d'autolesions. De què parlem? Quan us referiu a autolesions, de què estem parlant? Sí, les autolesions, referem al fet de fer-se mal un mateix. I això inclou tant les que tenen ideació o una intenció
més o menys definida, suïcida, com moltes vegades, que són les més freqüents, són autolesions que no tenen aquesta intenció suïcida. Nosaltres ho hem analitzat tot junt, perquè era també per comparar-nos amb altres estudis que ho fan així. De fet, la major part de les autolesions que hem analitzat no tenen aquesta intencionalitat suïcida. Les autolesions no és un...
Un trastorn no és una malaltia en si mateix, és més aviat com un símptoma o com l'expressió que va associada amb altres malalties psicològiques, depressió o ansietat, o en tot cas sempre és l'expressió d'un patiment psicològic intens, que a vegades pot no correspondre a cap malaltia concreta. I té una funció...
Moltes vegades, encara que sigui difícil d'entendre, joves que estan molt angoixats, a vegades l'autolesió, el fer-se mal, fer-se talls o esgarrapades o donar un cop de puny a la paret i fer-se mal als dits, té una funció d'intentar autoregular aquestes emocions extremes que té. És difícil d'entendre, però una mica té aquest paper d'autoregulació de les emocions o de descarregar estats intensos d'ansietat.
sinó que hi ha matisos això no és del nostre estudi però el revisar i l'analitzar les nostres dades doncs ho hem fet constar hi ha matisos diferents entre els nois i les noies en quant al significat i a la funció de les autolesions no solament les autolesions són més freqüents en noies sinó per exemple en les noies tenen més aquesta funció que et deia d'autoregular les emocions a vegades com d'autoregular
castigar-se, no? A vegades sentiments d'autoculpa s'reflecteixen amb autolesions. És el que en psicologia en diuen internalitzant les emocions. En canvi, amb els nois, en termes generals, després cada persona és cada persona, els nois, les autolesions tenen aquesta característica a vegades més, que en diuen en psicologia, d'externalitzar les emocions. Són més impulsives, són més agressives...
I això també es tradueix al final, encara que he dit que les autolesions no són en general amb intenció suïcida, per exemple, les autolesions i els intents de suïcidi són més freqüents amb noies, els suïcidis consumats són més freqüents amb nois. Què hem de fer com a pares si detectem que el nostre fill o filla s'està autolesionant? Què podem fer? Bé, les autolesions no venen per si soles, sempre són...
l'expressió d'un patiment psicològic que normalment hi ha d'haver evolucionat. Però bé, en tot cas, sí que són un signe d'alarma, perquè a vegades les malalties psicològiques, el malestar psicològic, de vegades pot quedar bastant amagat, pot quedar bastant amagat amb símptomes o expressions o conductes com la irratabilitat, l'agressivitat, que es poden atribuir
a l'adolescència o canvis en l'edat o altres problemes, però quan hi ha autolesions vol dir que el patiment del jove és intens. Per tant, sí que val la pena demanar ajut i avaluar bé què està passant amb aquest noi o noia. Per tant, jo des de la meva posició, soc metge de família, recomanaria acudir al sistema sanitari, al metge de família, al pediatre,
perquè l'atenció primària és el nivell assistencial més accessible, més proper a la població. S'hi pot accedir, no hi ha filtres. I des d'atenció primària acollim aquesta problemàtica, escoltem, intentem veure a què respon, a què correspon, i llavors és qüestió d'intentar trobar la millor manera d'abordar-ho, sigui des de l'atenció primària, sigui coordinant-nos, perquè també hi ha molts canals que tenim de coordinació amb l'atenció psiquiàtrica o psicològica especialitzada.
De fet, el vostre estudi dona eines a l'atenció primària per tal d'analitzar in situ quan hi ha un cas, conèixer més la complexitat de les autolacions. Sí, clar, això és un fenomen molt complex. El nostre estudi, més que eines, dona coneixement. Dona coneixement perquè és un estudi descriptiu. Hem descrit el que passa, el que està registrat a les històries clíniques. Doncs ho hem posat en forma de gràfiques i taules, no?
però sí que dona aquest senyal d'alerta sobre la rellevància i la freqüència d'aquest problema, i en tot cas també posa sobre la taula el paper que pot tenir i que ha de tenir l'atenció primària en la detecció precoç d'aquest problema, en una gestió adequada d'aquest problema, i a vegades és complicat, perquè...
A vegades, amb els problemes psicològics, això ens ho trobem molt freqüentment a l'atenció primària, justament per ser aquest nivell assistencial sense filtres.
se'ns barreja coses que són genoments problemes psiquiàtrics, o sigui, trastorns psiquiàtrics, amb malestars de la vida. A la vida hi ha frustracions, hi ha preocupacions, hi ha infelicitat, hi ha patiment, però a vegades és molt difícil diferenciar el patiment de la vida del que és un trastorn psiquiàtric, perquè, diríem, els símptomes, les manifestacions sovint se solapen. En tot cas...
des del sistema sanitari, què fem? Escoltar, acollir, contenir-nos, no medicalitzar de primera instància, no associar un símptoma a un tractament farmacològic. Primer hem de valorar bé què passa amb aquest pacient, amb aquest jove, amb aquest adolescent, i després veure el que pot ser més beneficiós en aquest moment, en aquest jove, en aquest adolescent concret. Sigui un tractament, sigui una derivació, sigui...
observar-lo des de l'atenció primària. I quan li pregunten, com a mitjà de família, doctor, què li passa al meu fill o a la meva filla? S'ha de preguntar molt a les pares. Què li passa? Què ha passat? Què li passa? Per què està això? Depèn de cada cas. Depèn de cada cas. Però en aquests casos el que no podem fer és...
banalitzar aquestes coses, ni les autolesions ni altres problemes psicològics. No, no et passa res, això són coses de l'edat, això són disgustos que he tingut. O, inclús, potser no ho diu directament, però donar a entendre que un jove està angoixat potser perquè no se sap manejar amb les dificultats de la vida, no?
sinó en tot cas escoltar, indagar, observar l'evolució d'aquestes coses i després veure què és el millor en cada cas concret. Tenim els nostres criteris, però a vegades els criteris diagnòstics, els algoritmes, que sembla molt automàtic, són difícils d'aplicar a la pràctica real, perquè la pràctica real és més complicada.
Heu examinat dades de més de 1,7 milions d'individus, com dèiem entre 10 i 24 anys, i heu en algun moment a l'estudi que això només es refateix la punta de l'iceberg. Per tant, hi ha una part de realitat social que no arriba a consulta, no? Sí, sí, exacte. Sí, aquest estudi l'hem fet a partir de les dades que hi ha registrades a les històries clíniques d'atenció primària, que això es recull amb una base de dades, i són les dades que hem analitzat. És un instrument molt...
Molt potent per la recerca, tenir totes aquestes bases de dades que responen a pràcticament a tota la població. I són 1.700.000 casos de joves que al llarg d'aquesta dècada han estat entre aquesta edat de 10 a 24 anys.
Alguns han entrat, alguns han sortit, al complir l'edat, etc. Però els casos, diríem, registrats com a problema de salut a la història clínica són només una petita part del que succeeix en realitat. El que sí que és vàlid del que hem analitzat, potser no els números absoluts, però les tendències sí. Aquest augment progressiu, aquest augment explosiu a partir de la pandèmia, les diferències entre nois i noies, el paper del
de l'estat socioeconòmic, etc. Des de la pandèmia hem anat millor? Les dades segueixen... A veure, nosaltres ara en aquest article teníem dades fins a 2022. Nosaltres vam veure que entre 2019 i 2020 es va donar aquest creixement explosiu. 2020, 2021, 2022 es va mantenir en nivells alts. No sabem exactament què ha passat després. Tenim les dades però ara les estem analitzant.
La impressió clínica que tinc, des de la meva experiència, és que aquests nivells, no sé si d'autolesions, però de malestar psicològic o de patiment psicològic en la societat en general i molt particularment en joves, s'han mantingut en nivells alts.
El protocol, perquè hi ha un protocol de promoció de la salut de l'edat pediàtrica, s'ha actualitzat a més a més enguany, aquest 2025, i incorpora un apartat específic sobre salut mental. És a dir, que alguna cosa està passant. Hi ha una realitat social, diguem-ne, que fa necessari d'actuar i especificar. Sí, exacte. A partir d'aquestes dades nostres i d'altres dades que s'han anat recopilant aquest temps sobre...
l'impacte psicològic de la pandèmia, especialment amb joves i adolescents, han contribuït a alimentar aquests nous protocols o aquestes noves guies. Això és un
un protocol d'activitats preventives en la infància i en l'adolescència i en la joventut, que estava vigent de fer a molts anys, i justament aquest any 2024, amb uns grups de treball, s'ha actualitzat. I el capítol dedicat als problemes de salut mental ha cobrat més importància, justament això, per aquest esclat de la problemàtica en aquest camp en els darrers anys.
Doctor, informació molt pràctica, que ara algú que ens estigui sentint i detecti que el seu fill o filla s'autolaciona. I no ha sigut anat fins ara cap consulta mèdica fins a data d'avui. Si ara se't decideix demanar hora, des d'ara fins que demani, fins que baixi el metge de capçadena, algun consell pràctic en el dia a dia que pugui fer? Abans d'hi escoltar el fill o filla, escoltar-lo. Escoltar-lo és important, no?
Clar, és difícil donar consells així de forma general, però sí, això és... El meu consell sí que seria demanar ajut al sistema sanitari, particularment l'atenció primària, que és el nivell més accessible.
I per part de la família dues coses. Primer, no espantar-se, perquè a vegades l'ansietat del jove es transmet als pares o a les persones que té al voltant i l'ansietat després dels pares retroalimenta l'ansietat del fill i això llavors se pot entrar en una espiral, per tant intentar mantenir la calma.
adoptar una actitud de suport, de comprensió, no jutjar i demanar ajut al sistema sanitari, al metge de família, al pediatre. Des d'atenció primària es pot gestionar aquest cas i assignar els recursos o derivar-ho al lloc més adient en funció de les necessitats del pacient.
Última pregunta. Ja deien que no tots aquests casos acaben malament, vull dir que acabin en llevar-se la vida. Sovint tenim, i deiem fora de micròfon, dubtes als mitjans de si parlar o no parlar d'això. Se n'ha de parlar? O encara és debat si parlar o no parlar obertament? Del suïcidi. Sí, això és un debat que està obert. És veritat que durant un temps se procurava no parlar del suïcidi, com un tema tabú, per...
una mica per la precaució o per la por de que parlar de suïcidi pogués generar un efecte contagi que en alguns casos s'ha donat sobretot a vegades hi ha casos descrits de persones famoses que s'han suïcidat i després hi ha hagut com uns repunts clar, amagar-ho totalment jo crec que és contraproduent perquè el suïcidi o els intents de suïcidi són una expressió de malestar psicològic per tant no està malament parlar-ne
Segurament amb precaució i sense fer-ne sensacionalisme. Doctor Enric Aragonès, metge investigador de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària, Jordi Gol. Gràcies, moltes gràcies per acompanyar-nos. I metge de família de Constantí. I metge de família de Constantí que estan en bones mans, com hem pogut comprovar. Gràcies i el convidarem més sovint. Moltes gràcies a vosaltres.
La veu de Tarragona. Cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina de
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, xers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
Doncs vinga, temps de Tardúlia. Avui Tardúlia Ciutadana vol dir que ens acompanyen persones que van habitualment pel carrer i avui han entrat a la ràdio per la porta i s'han acompanyat aquí a l'estudi. I estan aquí asseguts com l'Elisenda Pujol. Elisenda, que tal, bon dia. Molt bon dia, m'ha agradat aquesta presentació. No, no, no, és que és cert, eh, no? S'ha entrat per la porta. Sí, sí, és cert, és cert. I mira, el Joan Pascual ha fet el mateix. Joan, bon dia. Bon dia. I el Rolfon no, perquè el Rolfon viu aquí al costat. Llavors, abans, aquí hi ha un passadís, no sé si hi ha hagut. Hi ha una porta lateral que no. Ara la tenim tancada, eh?
Hi va haver una època que venien les tertúlies futbolístiques i entrava per la porta de l'altra escala. És l'altra escala, al costat. És un privilegi que no existeix amb dret comparat. Aquest edifici de Tarragona Ràdio són dos pisos d'una escala i l'escala al costat és on viu Raúl. I abans teníem la porta oberta. Per cert, Tarragona Ràdio, que anem caminant cap als 40 anys...
L'any que ve, farem a febrer 40 anys, i mira, Sona Salata també, no? Perquè esteu de 40 aniversari, a més a més amb una obra que es veurà ben aviat, que es diu «Jo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos».
És així. Sí, correcte. Vaig quedar pensant com... Bon títol, bon títol. És un títol que ve d'una recopilació de textos del Rafael d'Albert, és un títol nostre, i també que el Calderón de la Barca té una obra que fa referència a aquesta frase.
i dins de l'obra hem utilitzat alguns textos del Rafael Alberti, una reivindicació també de la generació del 27, que ens semblava interessant per aprofitar-ho i fer un espectacle de celebració dels 40 anys. El novembre, el dia 14, al Teatre Tarragona, per tant, això ja, entrades disponibles, no? Sí, estem fent aquí el...
la publicitat perquè la gent vingui i que s'ho passarà bé. I és un espectacle, jo penso, que té el seu interès per molts aspectes. Perquè per un costat tenim aquests textos del Rafael Alberti,
i, per una altra, també és un homenatge al surrealisme, que, de fet, l'any passat es van celebrar els 100 anys del primer manifest surrealista de l'Andre Breton, i, aleshores, aquestes dues coses lligaven bastant, perquè aquests textos del Rafael Alberti tenen aquesta part poètica, però tenen una estructura molt surrealista i que, a més, se'ns parla de coses que ens afecten actualment d'una manera molt directa. Al final, parlem de les contradiccions de les persones que tenim les persones...
en relació a el que ens envolta, que parlem de l'amor, parlem de la guerra, de la violència, parlem dels drets humans, parlem de tot això que tenim aquí damunt aquest problema i aquesta problemàtica.
Mira, avui dia, avui vaga general, eh, també, en aquesta jornada vaga general. Us agrada el teatre, no? Sou teatreros? A mi m'agrada moltíssim el teatre. Jo cada vegada que puc hi vaig. Estem abonats a la trono i ja t'ho dic, eh, cada vegada que hi podem anar. I anem, sí, sí. T'ho reu. Jo de jove hi anava molt.
però després el temps la veritat és que et vas apalancant ara fora d'entera deies escolta-me jo el dinamisme que es té als 67 anys com tinc jo ara no és el mateix de quan en tens 30 però sí, sí, jo anava bastant sovint al teatre
Recordo molt el Metropol, perquè el Tarragona no ha estat tancat molts anys. Molts anys, sí. El Metropol era el nostre teatre durant molts anys, ha estat l'únic. De part, el teatre manté aquest... Jo penso que és un dels llenguatges que manté una... Igual que la música en directe, és a dir, aquesta relació entre persones. És a dir, que anem a veure persones que ens plantegen històries o ens mostren...
i aquesta cosa del directe em sembla que és un factor importantíssim de mantenir en aquest temps de les noves tecnologies i que tots estem amb aparells electrònics i que sembla que estiguem més comunicats però jo penso que a vegades estem més incomunicats, estem més individualitzats i el teatre manté aquesta característica de poder parlar. Jo recordo que la primera vegada que vaig anar al teatre
a part dels pastorets i aquestes coses, el teatre de debò, ara que ningú se m'enfadi, el teatre, teatre, majúscules, va ser quan va inaugurar el teatre de la Universitat Laboral, que el teatre va ser durant molt de temps el més gran de la província, amb nombre de capacitat d'espectadors i escenari, etcètera, i l'obra era Llerma de Núria Espert.
La veritat és que 15 anys o 16 no vaig entendre res, però em va atrapar, em va a l'atmosfera, la cosa aquella em va... És un dels muntatges mítics, eh?, aquest de germe de l'Àndries Ferd. Sí, sí.
Jo també el vaig anar a veure, també coincidim. A la Universitat Laboral, també. Sí, sí. Que és un teatre que el tenim allí, està allí en stand-by, i que no sé què es farà amb ell, no? Però continua sent un gran teatre, és un... Home, està... No està... Diguéssim, ara no està actualitzat en el sentit tècnic, però com a espai continua sent un gran espai. Que el tenim tancat, l'hem tingut tancat, o el tenim poc utilitzat, diguéssim, no? És un espai a reivindicar.
que no sé què vols fer amb ell quan desaparegui tot això. És una llàstima si fan festivals d'aquests de final de curs, de col·legis i coses d'aquestes, però com a teatre, teatre s'hauria de potenciar. Va, pregunta d'examen. En 40 anys, 40 anys de zona salata, i també 40 anys de Tarragona Ràdio, què recordeu d'aquestes últimes 4 dècades en el vell de Tarragona? Recordeu algun moment d'aquestes 4 dècades especials? Recordeu...
del RAC... L'ascens del Nàstic a primera dimensió...
Sí, hauria de fer molta memòria, eh? Ara no tinc... No em ve res al cap, però sí que allò del rac... Bé, jo era molt petita, era la qual... Me'n recordo que es va viure, evidentment, a molta intensitat, no? Però a casa teníem un veí que era guàrdia civil i ens va dir, no us mogueu, no us mogueu, i la qual els meus pares va dir, bé, estem tots a casa, si hi ha de passar alguna cosa, estem tots a casa i no cal marxar, no? Vull dir que sí, que suposo que hi ha hagut moments de molta intensitat, no?, a Tarragona...
ja t'ho dic, no sé, ara recordava, l'altre dia parlaven que potser tornen a aixecar el fortiu de la reina, no sé si això és cert o no és cert, vull dir que potser no va haver-hi aquí un gran esdeveniment, però sí que a la gent li va saber molt greu, vull dir, són d'aquelles coses que potser, el que dèiem, han marcat Tarragona, que han fet que Tarragona miri cap a un cantó o cap a un altre.
Joan, estàs meditant, eh? Sí, estic pensant. Em costaria, eh? Bé, algunes de les fites que heu anomenat també... Però em costa, eh? Em costa buscar el que sí que hem... Jo penso que hem crescut com a ciutat en positiu. Potser hem començat a tenir també més consciència en positiu de nosaltres mateixos, que a vegades els tarragonins han patit aquesta idea que no fem les coses o que tot no funciona o que no... I poc a poc jo penso que anem també agafant l'esbranzida i que anem...
situant-nos on ens hem de situar una ciutat que ha de ser potent, i jo penso que ho és potent, en molts aspectes. Moltes vegades nosaltres mateixos ens llancem pedres a la taulada, i a vegades ens autocritiquem o critiquem molt allò que es fa dins de la ciutat, i en diferents àmbits. Jo penso que hi ha col·lectius de tota mena, molt potents, i que perfectament podem competir amb qualsevol altra ciutat. No és cert allò que Tarragona és, Tarragona sembra aquell en negatiu, no, no, perdoneu,
Penso que Tarragona és una ciutat potent i una ciutat que, evidentment, hem de millorar en molts aspectes i que hem de seguir lluitant, sobretot per qüestions socials i més justícia social en general, en molts àmbits, però vull dir que tenim un potencial que està allí i el tenim i que l'hem de reivindicar sempre. Però era molt tancada, eh, Tarragona? Sí, sí.
Nosaltres que vam vindre de fora, que vam arribar a l'any 72, la meva mare, bé, érem de Barcelona, tampoc estic parlant, però venia de Barcelona, evidentment els meus pares estaven acostumats a un altre ritme de vida de ciutat, no? I vindre aquí li va ser la mort. La meva mare plorava cada dia, de dir vull marxar d'aquí, no? Perquè es veia que era una ciutat totalment tancada.
Amb ella no és que li fessin boicot, però més o menys, perquè et miraven de del baix i tu qui ets, no? I passejaves per la Rambla i com no eres de la família tal, no estaves ben reconegut, no? I gràcies a Déu, totes aquestes coses que hi havia en aquell moment, tot això va anar canviant i crec que, com tu dius, la ciutat es va obrir i es va obrir a fi de bé, a fi de bé. Al contrari, nosaltres que tractem...
per la meva feina tractem molt ara amb gent de fora, tothom queda enlluernat de Tarragona. Sempre diuen que és la ciutat desconeguda, perquè és ben veritat. Vull dir que ara en fora potser la gent no ho coneix o la gent no té una visió bona de Tarragona i la gent que ve, ho dic per quan feia els congressos o ara que fem creuers,
és que la gent que ve, ja t'ho dic, queda al·lucinada. Vull dir que a vegades aquesta autocrítica ens la fem i potser hauríem de ser més positius, no? Tarraona, és que Tarraona era una ciutat que fa 100 anys tenia 30.000 habitants.
i als anys 40, a finals dels 40, abans que arribés la indústria, el turisme, etcètera, en tenia 40.000. És a dir, era una ciutat, doncs imagineu-vos, doncs jo què sé, doncs municipis de... jo què sé, Tortosa, no?, per dir algun proper, no?,
Clar, tothom es coneixia i el que era de tota la vida havia teixit unes relacions de poble, no? Era més que una, o si voleu, era una ciutat petita, no? I això feia que, tal com dius tu, doncs, tu qui ets? Aquest és foraster, aquest no sé què, no? Existia potser una mica aquesta dinàmica a nivell de ciutat, no?
Sí, però quan jo ja vaig ser més joveneta, això encara existia. Encara existia. Quan jo vaig començar a treballar, et parlaven, no, fulano, i no sé, no? Vull dir, de gent, no, perquè aquests són... I dius, perdona?
Et deies una mica com a fora de lloc. I va haver-hi una generació de sal. Sí, sí, sí, sí, correcte. I això es transmet per via oral, no?, a casa. Sí, però continua sent, sí, n'hi ha... Aquest afam una mica, sí que sembla, hem tingut nuclis tancats, no?, és a dir, que fins i tot entenem nosaltres mateixos, no?
En l'àmbit del teatre sempre fem la broma, que sembla que estiguem tots barallats moltes vegades, quan no és cert, vull dir que ens respectem tots bastant, molt, jo diria, però sí que hi ha poca connexió moltes vegades entre la mateixa, fins i tot el mateix àmbit, vull dir que cadascú una mica amb el seu espai, amb el seu àmbit i llavors n'hi ha poca, moltes vegades poca relació.
Jo que he estat, bé, que he viscut a Madrid i a València i a Tàrrega, en aquest àmbit teatral, per exemple, allí és molt normal que després també ve l'altra part, no?, que s'ajunten molt, però després també n'hi ha per darrere punyalades, que dic jo, per l'esquena, on hi ha enveges, on hi ha conflictes, no?, però a part dels conflictes sí que jo he viscut més en altres ciutats, en altres territoris, on hi ha més connexió entre la gent o més obertura.
Però jo penso que això va canviant i ha anat canviant, i que en aquests moments és una altra història, no?
els de teatre continuem veient-nos bastant i comencem també a compartir coses i que és del que es tracta, i al final suma esforços, al final en tots els àmbits, si no sumes, el que fas és restant. És una ciutat que ha canviat, tal com dius, com dieu, en aquest sentit ha canviat molt, però jo no sé si per bé o per no també, perquè, per exemple, l'altre dia, un dissabte, un diumenge al matí, vaig anar a tocar ferro, allò que t'aixeques, no tinc la vida de jubilat,
Em vaig a tocar ferro i em vaig fixar i mentre pujava i baixava no vaig conèixer ningú, no vaig trobar ningú conegut, això era inaudit, fa 25 o 30 anys trobaves, saludaves, etcètera.
i que parles en català un parell, una parella. Tot el de més, és a dir, dius, bueno, està bé, està bé que la ciutat creixi, està bé que potser sortim d'aquell model de ciutat tancada, endogàmica, etcètera, però al final també dius, bueno, estic passejant per aquí com si passejés per Alcalá de Nares, no?, amb un anonimat absolut, no?, bueno.
aquí lo dejo no, no, perquè no estem acostumats és ben veritat, jo per exemple tota la vida he sigut de Tarragona vivia a l'Avinguda Catalunya, tota la meva vida ara he canviat de barri
M'hi sento molt a gust i estic molt bé, però jo, la meva vida és l'avinguda a Catalunya. I vaig, i m'agrada saludar, i m'agrada anar a la farmàcia de tota la vida, i m'agrada... Perquè som així, i m'agrada anar per la Rambla i trobar-me algú que jo pugui saludar. Això és ben veritat, això és ben veritat. Ara és com si és allò de dir, estem plens de gent però estem sols, no? Perquè aquesta no és la manera que hem crescut. Hem crescut d'una manera...
molt petita i molt de casa, i això és el que potser a nosaltres ja ens xirria una miqueta. Però sí que és veritat que avui en dia entre la URB, ho dic perquè la URB ha portat a moltíssima gent, hi ha molta gent que fan aquests erasmus. Una de les coses que preguntava el Josep, coses importants dels últims 40 anys, la URB. La URB, exacte. Que ha girat...
Bé, és que ens porta molta gent de fora, eh? Nosaltres que ho hem viscut una miqueta a nivell personal, ho hem viscut, la veritat és que hi havia una quantitat de gent increïble del món. No parlo de Tarragona, perdó, d'Espanya ni res, parlo del món. I això jo crec que et dona una riquesa brutal, brutal, perquè és això, coneixes molta gent i això dona una visió molt més enllà del que era abans Tarragona, no?
Joan, continues meditant, eh? Continuo meditant, sí. Clar, estem parlant de coses que són potents. La UNRB ha crescut i està sent un referent en molts àmbits. Ara fa pocs dies sortia la notícia que, no sé si 30 o 40 dels investigadors que tenim aquí a la Universitat estan reconeguts com dels millors del món. Per tant, hi ha una aportació a la cultura, al coneixement i, evidentment, al dia a dia de la nostra ciutat.
I clar, són referents que no pots oblidar i que els tenim aquí. Jo penso que encara, de totes maneres, jo sempre faig i jo que també...
D'alguna manera treballo amb la universitat, amb l'aula de teatre de la universitat, i també a vegades penso que encara, de totes maneres, hi ha una necessitat d'obrir-se més al territori. Encara a la universitat, moltes vegades, els mateixos que estem dins de la universitat fent coses, a vegades estem massa dins de la universitat i encara ens hauríem de projectar més cap enfora i implicar més a la gent en general, al públic en general.
Per exemple, amb l'aula de teatre, a vegades em pregunten si no som de la universitat, podem accedir? I tant, que podem accedir. Tothom està obert a les portes en molts àmbits, no? Llavors, fa de vegades falta aquest problema de comunicació, moltes vegades, del que podem fer o del que no podem fer en aquest àmbit. I tot ha canviat... Digues? No, no, no. Deia que tot ha canviat molt, eh? Ha canviat tot molt. Mira, Raúl, que has estat docent durant tota la vida, pràcticament,
Abans fiam una reflexió també de com han canviat les coses a nivell d'aprendre, d'aprendre els nostres fills i filles, nets i netes, aprenent d'una manera molt determinada, molt diferent de com s'ha après tota la vida. Per tant, hi ha uns coneixements que, en relació cada dia el Joan, que arriben i altres que són superficials, que es quedem en la punteta de l'Isabert, no entrem en matèria, molt cap endins, i això no ajuda gens, això que té aquí el mòbil.
Està canviant les coses com a societat. Jo crec que també hi ha molts entorns que han d'educar els joves. No és només l'escola, la universitat, hi ha la família, hi ha els mitjans de comunicació, hi ha...
els esplais, els grups de teatre a tot arreu allà on un jove va i participa i s'implica aquests entorns l'han d'educar el que passa que potser la família que al meu entendre hauria de ser i ha estat durant moltíssims i moltíssims anys aquesta font de transmissió de valors i de això la família per un costat sembla que hagi abdicat
abans jo crec que el principal element cohesionador i de transmissió de valors i de cultura i de coneixement moltes vegades eren les iaies, que eren les que estaven a casa, que formaven part de la família. Ara això, el model de família ha canviat moltíssim i la família en part abdicat d'aquesta responsabilitat
i les escoles moltes vegades s'han transformat en uns elements de transmissió de coneixement a transmetre coneixement més que educar amb valors i amb humanisme i això el que provoca és que el jove aquest coneixement també el troba a internet i al final aquesta escola que era un referent important per qualsevol jove amb edat d'estudi i de formació
Ara ha quedat tot com a diluït, sembla que sigui un lloc per aparcar les criatures, que els pares estiguin lliures durant determinades hores al dia, la prova és tots els horaris i tot el muntatge que hi ha, i tot això fa que segurament la societat hagi canviat moltíssim.
Sí, jo, de dues maneres, jo és que reivindico molt la feina de les escoles, que continuen sent un referent importantíssim que de vegades jutgem excessivament, perquè al final les escoles el que hi ha és el reflex de la societat.
És a dir, què trobem en els centres educatius? Un reflexe del que hi ha a la societat. No podem... És a dir, molt de vegades, quan hi ha un problema, qualsevol problemàtic, com ho solucionem a les escoles? N'hi ha un problema de relació a les escoles, un problema mental a les escoles, és a dir...
aboquem cap a les escoles la responsabilitat de solucionar allò que després socialment veiem que no està solucionat i que és un reflex del que veiem. No solament la família, jo diria en aquests moments, per exemple, l'àmbit polític. És un reflex d'unes confrontacions on no hi ha reflexió ni ni hi ha diàleg. És a dir, intentem crear uns valors per a la gent jove i uns valors que s'han mantingut al llarg del temps que són importantíssims, com és el respecte a l'altre,
i veus que socialment, quan surts al carrer, aquest respecte a l'altre ha anat desapareixent, s'ha constituït altres formes de relació que a mi em semblen que són una mica a solucionar o comencen a reflexionar com anem canviant aquest tipus de registres. Llavors, l'escola realment encara continua sent, jo penso, un hàbitat on encara aquests valors s'intenten respectar, és a dir, intentar solucionar els problemes dialogant,
intentar respectar l'altre, la diferència, etcètera, etcètera, etcètera. Socialment hi ha tot un problema social que no acabem de trobar el punt o veiem que hem anat oblidant tot aquest àmbit de valors que dius tu, no? Però no només la família, penso que la societat en general hem perdut una mica... Perquè estem plens d'accessos, no? Jo parlo de la canalla, en general, que són els de la promoció, els que pugen, no?
estan plens d'accessos. Nosaltres teníem un respecte, potser, perquè hi havia... Ho valoràvem tot, perquè valoràvem estar al pal que ens donàvem per jugar, no? I avui en dia és que no valoren absolutament res, a la qual jo crec que el problema més gros és aquí. Jo me'n recordo que fa temps... És ben veritat que les dones, no? Ho dic perquè érem les que se suposava que havíem d'estar a casa, no per res més, eh? Era aquella cosa de dir, ostres, és que esteu fora de casa, no? Dius, ostres, sí que estem fora de casa...
Però jo crec que donem el que hem de donar. Abans sí que la mama estava a casa, la iaia estava a casa, però donaven, no sé si la paraula és l'indicada, l'amor, però amb molta por, amb molta por. Jo me'n recordo que hi havia gent, parlo del meu pare o aquella generació, que tenien por.
Els seus pares, malgrat que estaven a casa, els donaven... Estaven allà sempre, però parlar amb el seu pare era una cosa impensable, tenien por a qualsevol cosa que hi hagués. Els tractaven de vostè. Els tractaven de vostè.
En la qual això també crec que no era bo. Crec que no era bo. Jo crec que, evidentment, hi ha d'haver un respecte, però amb una confiança brutal a casa, en la qual aquests valors s'han de donar, estiguis o no estiguis. Però sí que és veritat que el que dèiem, els accessos que tenen avui en dia aquesta canalla, fa que tot es desmadri una barbaritat i crec que és un problema molt greu de la societat.
Sí, com tot, el pèndol l'hauríem de posar al mig. Correcte. I el pèndol ara el posem a l'hora, que són les 10 i 5, i a la tertúlia, gràcies per acompanyar-nos, Elisenda Pujol, Raül Fonix, Van Pasqual, 14 de novembre, Jo era un tonto i lo que he visto me ha hecho dos tontos. El Teatre Tarragona. Teatre Tarragona, entrats a la venda. Gràcies a tots tres i fins la propera. Gràcies. Gràcies a vosaltres. El temacle del dia, amb Sílvia García. Doncs anem cap al nostre primer temacle d'avui...
Això és or. A més a més, no or pur. És or musical. Força i acció.
Bona nit!
No more hiding I'll be shining Like I'm born to be Cause we are hunters Voice is strong enough
La veu de Tarragona. La teva veu.
Doncs vinga, seguim a la veu i ara en conversa, entrevista de Portaveus, avui amb la Portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya a Tarragona, Jordi Sendra, que ja s'acompanya aquí als estudis. Jordi Sendra, molt bon dia. Què tal? Bon dia. Avui ja ens hem vist, a les 7 del matí, a la Monta de la Vila. Sí, noi, avui és aquells dies que t'has de llevar, si cal, més d'hora.
85 anys de l'afossellament de Lluís Companys. S'ha de recordar i s'ha de recordar que va ser l'únic president elegit democràticament que ha estat assassinat vilment, com va ser el president Lluís Companys, pel règim franquista.
Són temps estranys, diria, amb tot el que està passant a nivell d'aquí, però també a nivell d'Europa, i amb tota la irrupció de l'ultradreta, de posicions extremes, discursos populistes, és a dir, més que mai cal reivindicar figures com la de Companys o d'altres. Sí, jo crec que vivim en un món saturat d'informació,
però en el que no... És a dir, ens col·lapsa la informació i no ens permet, de vegades, identificar les coses bones i les coses dolentes, no? Fer un esperit crític saber qui t'aixeca la camisa i qui no te l'aixeca, no? Jo a aquestes hores sempre els recordo molt els meus fills, que viuen molt immersos en les xarxes socials i que sempre els dic que ha de tenir molt d'esperit crític no poder comprar qualsevol relat, no?
i desafortunadament hi ha massa relat populista i missatges fàcils, problemes molt difícils, i aquesta és la societat que tenim. Societat a nivell de Tarragona, avui, per cert, dia de vaga general, aportem també com en què es tradueix, en parlàvem també en temps de tertúlia amb vostè.
Però li pregunto als pressupostos. Les negociacions ja han començat, ja hem pogut parlar amb la consellera Dicenda Isabel Mascaró. Què és el que caldrà perquè vostès aprovin pressupostos? Hem tingut dues reunions amb la trent d'alcalde d'Agenda. En la primera reunió, que ella volia parlar de pressupost 26, la gent diu que no, que veníem en aquella reunió amb la llista del pressupost 25.
perquè per poder-te assentar a negociar el nostre vot pel pressupost 26, hem d'estar segurs que s'ha complert amb un tant percent important tot allò que vam pactar i que va permetre que votéssim que sí en el pressupost d'aquest any. Per tant, en aquesta primera reunió vam constatar que anàvem bé, que encara estem en un tant percent que...
És cert que estem a l'octubre, queden tres mesos, hi ha coses que estan a contractació, hi ha coses que ara s'han desencallat, però que bé, que segurament ens sentaríem a parlar i així ho vam fer després en una segona reunió, però que necessitàvem, i era una mica la línia roja, no?
la línia que ens fa seure o no seure a negociar el fet que s'hagin complert en gran manera els compromisos de l'any 25. I vam tenir una segona reunió en la que li vam presentar un seguit de propostes
torno enrere pel que fa al 25 per exemple nosaltres vam estar repassant havíem dit que necessitàvem que es dotés de més pressupost per exemple el contracte de Coloms el contracte de Coloms està adjudicat i està adjudicat amb més pressupost per captura de Coloms per treure'ns de sobre aquesta plaga no?
O, per exemple, que ho hem anat demanant des del 23, des que vam entrar en aquest Ajuntament, que s'habilitessin espais per poder aparcar motocicletes, perquè una moto treu un cotxe de la mobilitat de la ciutat i ajuda en gran manera que aquesta mobilitat sigui més senzilla. O, per exemple...
l'Hostal del Sol, la Quinta Sant Rafael, la primera coca de la Rambla, que vam aconseguir introduir un esmena en el darrer modificatiu de crèdit per dotar-les pressupostàriament, etc. Queden temes pendents, l'asfaltatge de Pere Martell, que també està a punt d'entrar a contractació, etc. Nosaltres...
Traurem pit amb temes importants, temes nous, seguirem insistint en temes que ja vam insistir el 24 i el 25, com per exemple el Mercat del Fòrum, si no hagués sigut junts,
que va reclamar que allò no podia ser, que s'havia de començar a planificar un projecte seriós i que anés d'acord amb les peticions dels veïns de la plaça del Fòrum,
i per això vam presentar una moció en el seu dia, després vam aconseguir 200.000 euros en un modificatiu de crèdit per la redacció d'un projecte, aquests 200.000 es van afegir als 250.000 de la Diputació, i ara ja, per exemple, pel 2026 ja demanem el milió d'euros que val la remodelació del mercat del Fòrum perquè es pugui obrir un espai pluridisciplinar, que s'hi puguin fer moltes coses, sou-cookings, activitats dels...
dels restauradors de la zona, dels comerciants, etc. Aquest milió d'euros haurà d'anar a l'empresa de mercats, tot i que sigui una partida que digui mercat del fòrum, anirà com a transferència a l'empresa de mercats, perquè serà l'empresa de mercats la que executarà aquest projecte. En el futur, en molt curt termini, en tindreu més notícies...
perquè es vol ja presentar amb la Montse, amb la tirenda d'alcalde de Comerç, es vol presentar el que es fa definitivament. O, per exemple, insistirem i continuarem insistint en un tema...
que si no hagués sigut per Junts, avui no se'n parlaria l'Ajuntament, que és l'Oficina de Promoció del Català, que va ser un èxit amb els 35.000 primers euros, l'any següent 65.000, i aquest any en demanem 130.000 per continuar fent classes, que ha sigut un èxit l'U de les classes, per continuar fent campanyes en els comerços per tal que atenguin en català...
Crec que era molt important que hi hagués aquesta oficina, va ser gràcies a Junts, i una de les coses que també proposarem són d'aquelles coses que no valen diners, però que tenen molt de calat polític,
que hi hagi una clàusula lingüística en activitats i llicències. És a dir, els projectes que es presentin per obrir qualsevol estabiliment s'haurà de comprovar que en la retolació es compleix la llei de política lingüística. Hi ha moltes coses. Demanem, per exemple, l'execució forçosa de Calardiaca. Calardiaca, l'Ajuntament, fent execucions subsidiàries...
s'ha gastat més del que val l'immoble i per tant jo crec que ara ja és el moment aquest any que ve el 2026 que es procedeixi a l'execució forçosa de Calardià que passi en mans municipals i que es decideixi un ús i una reparació i una restauració en les condicions que es creguin convenients o un hotel o un hotel o un parador no sé si un hotel o un parador havíem parlat molt del parador allà
però també és un espai petit i que serà difícil. Però, en tot cas, que formi part ja del patrimoni de l'Ajuntament, que s'executi forçosament l'adquisició de Cal Ardiaca, i, per exemple, un altre espai patrimonial que el tenim prou abandonat és Cala Garça, el Cal Joveu Terragoni, part importantíssima del Cal Joveu, allà a la plaça dels Àngels. Per tant, també demanem partida pressupostària perquè s'hi facin actuacions de restauració...
de restauració patrimonial. Tot això ja ho han demanat a Isabel Mascaró. Amb altres coses. És una llista de 50 i jo no les explicaré totes perquè quedarien difuminades en els propers dies. Aniran sortint temes que hem anat proposant i li donarem un enfoc més que no estigui inclòs en una llista de 50, sinó que volem potenciar determinades coses que demanem. En farem notícia només d'això, no?
Ara mateix confia que s'entendran amb el govern municipal de Rubén Mignolades, per tant, que podran aprovar els pressupostos, contribuir amb els seus vots a aprovar els pressupostos, que, per cert, amb els seus i els dels comuns, com en l'anterior legislatura, no en tindran prou. No, és evident, que nosaltres érem tres, ara som dos. Tenim una regidora trànsfuga, que està al grup de no escrits, i és evident que el seu vot no depèn de naltros,
i entenc que el govern sabrà negociar amb altres partits, amb els comuns segurament, i sabrà negociar bé, seria bo que s'hagués negociar amb Esquerra per no haver de dependre...
de vots de no escrits. Això ho tenim prou clar, que han perdut un regidor, ara som dos, però que continuem sent decisius en el sentit que el que és evident és que sense naltros sí que no hi hauria pressupost, oi? Amb les trobades en plural mantingudes, amb el que s'han dit ja dels objectius complerts de l'anterior pressupost i amb el que hem notat del que han explicat del futur...
de 2026, creu que s'entendran? Creu que podrà donar els pressupostos? Jo espero que ens entenguem, és a dir, ens hem entès el 23, ens vam entendre el 24 i espero que ens entenguem ara el 25 de cara al 26. És evident que nosaltres hem fet una proposta amb 52 peticions i el govern ens ha de contestar, perquè potser ens diu això no, això no, això no, això no, això no, ja ho veurem, en funció del que ens respongui el govern, decidirem el nostre vot. Per cert,
tema que és pressupostari però que no té res a veure amb la negociació del pressupost. Nosaltres en aquest plenari de divendres presentem una moció com és sabut i conegut amb la crisi econòmica el 2012, el 2013 es va fer l'Arsal, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, igual que la llei d'estabilitat pressupostària, en què
no es permetia que els romanents dels ajuntaments poguessin anar a inversions o a despesa corrent. S'obligava a anar obligatoriament a pagar deute als bancs. La qual cosa, jo sempre ho he dit, ho he defensat sempre, que quan si devem calés els bancs, els hi hem de tornar. La qual cosa era bona.
Però, i això només es va saltar durant la pandèmia, que es va permetre que es poguessin fer inversions amb els romanents o que es poguessin invertir... No sé si en corrent, però amb inversions segur...
Jo crec que ja toca que es canviïn aquestes dues lleis i es permeti que els romanents que tenen els ajuntaments es puguin destinar a inversions i a despesa corrent. I aquesta moció la presentem aquest divendres a plenari. Som molt conscients que no és una competència municipal. Si fos competència municipal ja estaria canviat.
sinó que és una competència de l'Estat, per tant, del Congrés, del Congrés dels Diputats. Però sí que seria molt important que es pogués tirar endavant aquesta modificació de la llei perquè és ben conegut que les administracions locals estan infrafinançades quan són l'administració que presta més serveis al ciutadà. Per aquí que es pregunti si les mocions tenen o no tenen sentit, ens acaba d'arribar una comunicació d'una moció del mes passat, el dia 19, que vam presentar vostès
el grup municipal de Junts també amb el grup d'Esquerra i amb el suport del grup municipal socialista en suport al dret a morir dignament això ha tingut conseqüències perquè ara s'haurà d'informar s'haurà de fer una campanya d'informació perquè es pugui arribar primer que tot a les associacions de dret a morir dignament i per tant tindrà recorregut i tindrà efecte pràctic les mocions per tant serveixen de vegades pensem que les mocions no serveixen i de vegades pensem que sí
És bo aquesta emoció, jo crec que era evident que havia de tirar endavant. Jo he vist, i ho vaig explicar en la meva intervenció en el plenari, he vist morir els meus pares i tots dos havien signat un document d'aquelles voluntats que si es trobaven en un estat irreversible que els permetessin morir dignament, no?
va morir, va morir dignament, no va ser necessari, però crec que tothom ha de poder tenir aquesta decisió i ha de poder-la preveure a l'avançada, perquè no saps mai quan et pot passar alguna cosa que et deixi inhabilitat física i mentalment.
Més enllà d'això, més enllà del plenari, més enllà també de les negociacions de pressupostos que continuaran en aquests propers mesos, entre avui i demà reuneixen els treballadors de la neteja de fomento de condicions i contrates, amb Urbacer, també en presència demà dels sindicats i d'advocats per tal de fer la subrogació dels treballadors. Entenc que també com a grup municipal de Junts, pixidant-se que tot aquest procés vagi a bon port i pendents del dia 3 a 4 novembre, que és quan es farà factiu,
aquella matinada, nitmatinada, el traspàs d'una empresa a l'altra. Sí, sí, nosaltres sempre hem dit, i quan ens reuníem amb el comitè d'empresa de l'empresa titular del contracte que era Foment, aleshores, sempre els deia, nosaltres ballarem perquè, sigui qui sigui l'empresa guanyadora d'aquest contracte,
que la subrogació de personal quedi ben clara i que es respectin en tot moment els drets dels treballadors. No pot ser d'altra manera, és a dir, si arriba un moment en què entra en vigència el contracte d'Urbacer, els treballadors de moment han de...
passar a l'empresa obreça s'ha de subrogar al personal, no? I s'ha de fer amb unes condicions laborals que no poden variar de les que puguin tenir ara, no? Tot i que sempre hem dit, també, que hi ha un conveni col·lectiu del sector de la neteja que també s'ha d'aplicar o s'ha de renovar perquè em sembla que els hi caducava, no sé si a finals d'aquest any o a finals de l'any passat, no? Però sí, sí, nosaltres vetllarem perquè aquest traspàs sigui ordenat,
i estarem amb atents que les condicions dels treballadors siguin les òptimes. Avui parlant amb Jordi Sendra, portaveu del grup municipal de Junts, el sentirem divendres al plenari, avui en primera entrevista de Portaveus, per cert, amb aquesta casa que celebra 40 anys del febrer de l'any que ve, per tant, anem transitant cap als 40 anys. Aleshores ens preguntaven des de Tertúlia, en 40 anys, que recorden de com ha canviat, com s'ha transformat la ciutat, vostè com veu aquestes 4 dècades en el moment que som i d'allà on venim, com estem?
Jo recordo una ciutat absolutament diferent a la que tenim avui, és evident que no hi havia la mateixa població que tenim avui, que no hi havia, jo recordo, períodes d'abonança econòmica en què l'Ajuntament podia fer moltes coses i les feia.
Jo vaig estar regidor, vaig estar inaugurant aquestes oficines com a primer acte com a regidor l'any 2002, o sigui, ja fa 23 anys que vivim aquí, i jo sempre he dit que potser algun dia hauríem de fer cap.
per modernitzar instal·lacions a la Tabacalera. Ha canviat molt la ciutat, ha canviat també la seva gent, la manera de pensar, la manera de gaudir de la ciutat, de les seves festes, de les preocupacions del dia a dia. Ara tenim preocupacions que no les teníem fa 40 anys, ara ens preocupa si les pluses torrencians les afectaran.
La Mora tornarà a patir, o el Serrallo o la part baixa tornarà a patir cada cap plou. Tenim problemàtiques diferents, la ciutat continua sent extraordinàriament preciosa, com sempre ho ha estat,
I jo crec que una vegada vegem i tornem al tema de la neteja, una vegada vegem l'execució del contracte de la neteja, comencem a veure els carrers nets, ja serà... anava a dir una paraulota, però no la diré. Serà extraordinari. S'entén, s'entén. S'entén. Lloris Endre, gràcies. Porta Baudour, Municipal de Junts Parc de Catalunya, Tarragona. Gràcies. Fem la propera. El sentit divendres al plenari. Molt bé. Gràcies a vosaltres.
Us deixem ara amb l'espai 1886, història d'un nascut amb els companys d'esports i avui parlem de les seccions del nàstic. La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer.
I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic. Les seccions del Nàstic. El club poliesportiu més antic de l'estat.
Les accions del Club Gimnàstic, les accions del club més antic de l'estat, fundat el 1886 i amb gairebé 140 anys de vida. El Club Gimnàstic de Tarragona va néixer gràcies a la iniciativa de 12 joves entusiastes de la ciutat que volien practicar un esport de manera que l'1 de març del 1886, reunits al Cafè del Centro, situat al número 56 de l'actual Rambla Nova, van constituir el Club Gimnàstic.
perquè el primer esport que es va practicar va ser la gimnàstica sueca. Entre finals del segle XIX i amb l'entrada del segle XX es van començar a practicar noves disciplines esportives com l'esgrima el 1890, el frontó el 1908, l'atletisme el 1912 o el ciclisme també el mateix any.
El 1914, gràcies a l'impuls de William Tarín, es crea la secció de futbol, assorbint l'equip de l'Olímpic, tot i que el primer partit oficial no es va jugar fins al 13 de gener de 1918. A partir d'allí, el futbol primer com a secció i a inicis d'aquest segle com a societat anònim esportiva ha fet que les seccions hagin viscut sempre a l'ombra del futbol. Pere Valls és directiu del Club Gimnàstic. En tota la història del Gràstic,
Comptant, comptant, em surten un munt de seccions. La gimnàstica, la primera, l'atletisme, el bàsquet, el futbol, la pilota, el coqueier, el tenis, tenis-taula, boxa, lluita greco-romana, ciclisme, esgrima, excursionisme, hoquei damunt de patins, futbol, sala, gimnàstica rítmica, patinatge artístic i patinatge en línia. Això és la història del club. Evidentment ara no n'hi ha tantes, però sí que és una manera també d'explicar
l'arrelament del club dins la ciutat. Hi ha hagut unes èpoques amb molta d'expansió, la primera va ser de l'any 1899 fins al 1913, en aquella època ja hi havia 300 socis, i la primera secció que es va organitzar la banda de la gimnàstica era la secció d'esgrima.
Hi ha una altra fase expansiva, que és del 1913 fins al 1936, que és on tots els esports que hem dit abans van començar a tenir, ja més, si se'm permet, una mica de vida pròpia. Això s'acaba l'any 36 amb la Guerra Civil i, després de la Guerra Civil, la vida del gimnàstic és molt diferent. Hem de destacar, que en parlarem un altre dia...
un personatge com va ser el William Tarín, que va ser un dels grans impulsors de l'esport a Tarragona. Avui fem un viatge en el temps per a les accions actuals i les que han desaparegut, però que en el seu dia també van ser importants. Gerard Costa.
Al llarg dels 139 anys d'història del club gimnàstic, que és considerat el club poliesportiu més antic de l'estat, s'han practicat una vintena d'esports diferents, tot i que a dia d'avui el nàstic compta amb un total de 9 seccions actives. Entre aquestes 9 seccions, el futbol i l'atletisme són les dues més històriques, de què es van fundar l'any 1914.
Tot i que l'atletisme va tenir un parèntesi d'uns 14 anys entre finals dels anys 40 i principis dels 50. Tot i això, l'atletisme ha estat una de les seccions amb més recorregut, ja que atletes com Galleta Cornet i Natàlia Rodríguez van arribar a participar als Jocs Olímpics mentre formava part del Nesplic, la secció de pilota...
És una de les altres que sempre ha destacat molt elàstic. Tot i que a principis del segle XX sembla que ja es va fundar una primera secció de pilota, aquesta va durar pocs anys i no va ser fins l'any 1951 que es va recuperar definitivament. Per tant, deixant el futbol a la banda, la pilota és l'esport que fa més anys que es practica de manera ininterrompuda en l'àstic. La pilota és el programa campiona de la primera categoria, l'any 1980.
i de la segona l'any 2007, destacant pilotaris com Pedro Hernández, campió del món de la modalitat de pala curta. Una altra secció que reporta grans èxits és la gimnàstica rítmica. Creada a la dècada dels 80, va destacar sobretot la gimnasta Vito Fuster, qui va arribar a ser campiona del món de conjunts en la selecció espanyola l'any 1991. Més recentment, el nàstic també ha destacat en patinatge, on disposa de dues modalitats diferents, el patinatge artístic i el patinatge a línia o de velocitat.
És en aquesta última disciplina on la jove patinadora Carla Plana es va proclamar tricampiona d'Europa juvenil l'estiu del 2024. No oblidem la secció del tenis, fundada l'any 1915 i que, tot i que va desaparèixer al any 50, va ressorgir gràcies a la construcció de les noves instal·lacions de la bodellera. Avui en dia, la secció continua sent un punt neuràlgic per a la vida social del club.
Finalment, el pavelló del Nàstic també acui dia a dia les seccions del tenis taula i del futbol sala. A més, aquesta darrera secció va incorporar l'any 2023 la modalitat del futbol PowerShare, una versió adaptada al futbol sala per a les persones en cadira de rodes elèctrica. Entre les seccions desaparegudes trobem, entre d'altres, la boxa, l'esgrima, l'embol o el bàsquet, una de les seccions que més va destacar...
La secció de bàsquet del Nàstic va ser fundada l'any 1929 pels socis Antoni Ferrer, Francesc Olivella i Adolf Miquel. El 1941 va començar a formar part de la Federació Catalana de Bàsquet i la temporada 48-49 va sortir l'ascens a la màxima categoria del bàsquet català.
A més, la següent temporada va ser la millor de la història de l'anàstic en quant a bàsquet masculí, estorint el quart lloc a la Lliga, només per darrere del Joventut, el Barcelona i el Montgat. Tot i que el 1954 la secció va desaparèixer, va tornar a ressorgir l'any 1962, amb la creació també d'un primer equip femení on destacarien jugadores com Pili Bilbao, qui va arribar a ser internacional.
De fet, la temporada 93-94, l'equip femení va participar a la fase d'ascens a Mèrida, on van aconseguir pujar a la màxima categoria del bàsquet estatal, on van participar l'any següent aconseguint una meritoria novena posició.
Finalment, un any després va haver de renunciar a la categoria per motius econòmics, una situació semblant a la que va succeir amb l'equip masculí, on la creació del Club Basquet Tarragona l'any 1978 va relegar el nàstic fins a les categories regionals més baixes. Així, l'any 2011 es va decidir posar el punt final definitiu a la secció de basquet. 1886. La història d'un escut.
Avui en aquest podcast tenim dos protagonistes, un d'una secció actual, la del futbol sala, amb l'Ugo Ferrandiz, que ens explica què significa per les seccions que cada any, en el partit de futbol posterior a l'aniversari de la Fundació del Nàstic, el públic del nou estadi reta un homenatge a tots els esportistes del club. El dia de la desfilada és un dia molt especial per nosaltres. És un dia en què cada any que passa sempre el tenim marcat al nostre calendari.
I en el nostre cas, en el cas de la secció de futbol sala, sempre em podem dir que sortir a l'esfila al nou Estadi Costa Gaurada, trepitjar la gespa i que ens facin una foto en família, ens fa molta i molta il·lusió. Els nens s'ho passen molt bé...
I, bueno, s'ha de dir que sortir i que ens facin una foto i que se'ns doni molta visibilitat a totes les seccions en general és molt i molt important per al nostre club. L'altra és la secció de bàsquet, que va ser molt important al club però que va acabar desapareixent, tot i que la temporada 1993-94...
A primera divisió B, després d'una gran temporada, l'equip sènior femení participava a la fase d'ascens a la divisió d'honor, unes fases que es van jugar a Mèrida, on l'equip va aconseguir l'ascens a la màxima categoria. La temporada següent participava a la divisió d'honor, on va assolir la sisena posició a final de temporada, tot i que va haver de renunciar a la categoria cara a l'any següent. L'entrenador d'aquell equip era Ramon Fol, qui recorda aquella etapa la més brillant de la secció de bàsquet,
amb les jugadores que van prendre part d'aquells equips i també va tenir un record especial pel president aleshores del club, en Dani Bellverdú, i el responsable de la secció, Ramon Badillo. Que vam pujar de primera, que va ser tota una cita, i que aleshores vam poder mantenir la categoria amb certa comoditat, no? Fins i tot vam guanyar
la lliga catalana universitari a Barcelona i que en aquest moment és la convertida millor equip de bàsquet femení de Catalunya però sí que a part del jugador el que recordo molt és que la gent que va fer possible això des dels despatxos la gent que va ajudar molt a l'equip
I clar, un era l'Antonio Vallvardó, que era el president de l'entitat en aquell moment, que va ser una cosa tan entranyable i que ens va ajudar moltíssim. I també, com no, de l'edat de la secció de bàsquet, que era el Ramon Badillo, que per cert, els dos ja no estan entre nosaltres. Lamento molt i la veritat és que em sap molt de greu perquè van tenir molt bon record d'ells i que eren molt bones persones i que van fer molt pel bàsquet en aquell moment.
Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àdio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc.
I tot seguit parlem del modernisme i també de les cinquenes jornades modernistes del Camp de Tarragona, que dels Pallaresos en 1900 ja han vist algun dels actes. A més enguany es celebren el cinquè aniversari d'aquestes jornades amb un programa ple de novetats, també cicle de conferències. En parlem amb el Josep Maria Boqueres i col·laboradons també amb aquestes conferències, president de la Fundació Trencadís.
conferències sobre patrimoni, sobre jojol i sobre el modernisme. Josep Maria Boqueres, molt bon dia. Molt bon dia. Que sempre és bo recordar jojol i parlar del modernisme.
Home, i tant, i tant, sempre no fa mal això, no? Això al contrari, encara que aquí sempre jo dic el mateix, no?, que Tarragona som patrimoni de la humanitat i estem dintre de les visites turístiques. Jo soc conscient per cada visita que la gent ve expressament, potser a Tarragona, per veure el modernisme, doncs hi ha potser 70, 80 o no sé quantes, això que ens ho diguin els...
els itineres, els àgores, les empreses que es dediquen a això o els guies turístics que té la ciutat de Tarragona i s'ho saben més que jo però també dic una altra cosa que Tarragona pot estar per dedicar-se per la Tarragona arqueològica un dia sencer, dos o tres dies si vas a veure el passeig arqueològic, l'amfiteatre, el capçalera del circ, el museu o el que sigui pot estar més d'un dia si vols
Per la catedral de Tarragona, que és una cosa medieval, també tens que dedicar com a mínim 4 o 5 hores, perquè una hora el que és l'edifici, la basílica, una altra hora per al claustre i una altra hora, hora i mitja, per al tresor, que el tresor està. Però si no vas a tocar ferro al bacó del Mediterrani, jo diria, m'atreveixo a dir, que no...
podríem dir que no s'ha estat a Terraona i per tant, el balcó el tocaferro que va dir el que no vas a Castelló quan un dia va arribar aquí des que va arribar amb una tartana que venia de la Macia Peixets de Banys va dir, esto es el balcó del Mediterrani el tocaferro que diem popularment si no has estat aquí aquesta barana és del Ramon Sala Circuma però avui aquí estic perquè avui comencen ja les conferències un any més
com has dit tu, a la cinquena temporada de les conferències que fan els pallaresos al Centre Jujol. I avui la primera és sobre el tema, amb el títol, el jardí històric del Parc Somà, del romanticisme al modernisme. Cosa del micròfon que no en sentim prou ara. I el conferenciant és Francisco Javier Castillo Acero, que és gestor del Parc. I aquest senyor, també us recordo, que molts potser d'aquí a Tarraona el coneixeu, o la gent del camp de Tarraona,
Doncs, és el que també porta la gestió de la catedral. I també se'n recorda, va haver-hi un any, que ja al carrer Medios Núñez, l'única cosa que tenim al territori del Gaudí, també va haver-hi un any que tenia ja per visites durant l'època de l'estiu, no?
Fes aquí una parada, perquè això hi ha gent que m'ho sap, perquè tenim aquí Tarragona una peça de Gaudí. El Santuari Nostre Senyor del Sagrat Cor, que és l'antiga iglésia del Col·legi de Josus Marí. El col·legi el van enderrocar, que és on està el Pau del Clos, el col·legi públic.
de Pau del Clos. Però llavors allà la iglesia aquesta, com a mínim, segur que és del Gaudí, és a l'altar i tot el relicari és tonsori. També hi havia un cadiran pels capellans o el que sigui, quan hi havia oficis, hi havia misses, però això per la Guerra Civil es van cremar i van desaparèixer. Llavors aquest senyor també va haver un any que va córrer el risc, diguéssim, empresarial, per dir-ho d'alguna manera, que la gent pogués visitar. Però això va ser un any sol, ja farà uns quants anys, jo diria que inclús abans de la pandèmia.
La conferència, la primera, avui mateix. Avui mateix, i sempre són els dimecres a les 7 de la tarda. Avui aquesta és la primera, i llavors hem de parlar de la segona, de la propera, que és Josep Maria Lujol, JR, en lloc de les familiars. El JR júnior, que diem sempre, és el fill del Lujol. Llavors, el conferenciant és Javier Andreu Mas, que és un guia turístic de Catalunya, però ell treballa a Barcelona. Llavors, aquest vam estar tot un dissabte al dematí, potser vam estar dues o tres hores,
Doncs mira, potser un any, un any i mig abans que es moria el Josep Maria Jojo, el que ara ja farà dos anys, que va ser el desembre abans de Nadal de l'any 23. Doncs vam estar, i llavors, esclar, ens explica coses que no surten als llibres perquè són coses familiars. Perquè, esclar, recordo jo que el Jojo, l'arquitecte, va tindre tres fills. Els tres sempre van ser solters. La Teresa, que era la germana gran, la Tecla, que va ser la primera que es va morir, i després, ara, farà, ja dic, dos anys, que es va morir el seu fill. Llavors,
I llavors va resultar com cap dels germans es va casar, vol dir que tots els dibuixos, tots els dibuixos que havia creat l'arquitecte, doncs sempre van dibuixar, van viatjar junts, vivien a la Rambla Catònia de Barcelona, doncs estaven allà tots. Quan van anar a viure, que van estar visquent 20-25 anys a Sant Joan d'Espí, d'on el jutge o l'arquitecte va ser el municipal, doncs tots els dibuixos anaven allà. Quan van vindre aquí els palleresos, sempre han anat junts.
que això és una gran sort, i que això és el tema de l'última conferència, perquè la conferència, la segona, com he dit...
parlarà el Javier Andreu. Llavors aquí explica moltes coses familiars del que creia el Jujol, inclús quan el criticaven o no el criticaven, coses familiars de les costums de la vida diària. Això jo crec que és un document una mica inèdit. Ja es va fer, també ho tinc que dir, a la jornada de Jujolianes que fem al Gremi dels Pagesos en col·laboració amb el Col·legi d'Arquitectes, doncs també va vindre aquest el Javier Andreu i va passar tot el documental. Jo crec que és un document...
bastant inèdit i original, perquè està ja un parell d'hores tot un matí o un dissabte i després, esclar, després fas el muntatge pel documental actual. I després, l'última conferència de l'últim dimecres del mes, el 29 d'octubre, la faran dos arquitectes que són els que estan treballant a l'arxiu, catalogant tot el fons Jujol. És molt estens. És molt estens. Pensa que ja porten, segons tinc entès, 4.000-5.000 dibuixos ja catalogats.
catalogats vol dir que estan ja les fitxes tècniques però ara també l'altra fase que és molt més cara i porta molt més temps és digitalitzar però penseu que quan se va morir van arribar aquí 10.000 dibuixos i ara tenim pràcticament el 50% però també és cert
si no estic equivocat per la informació que m'ha arribat a mi, tots els dibuixos que hi havia al Col·legi d'Arquitectes a Barcelona, aquests també hi han vingut aquí. Això m'ho va dir dies enrere el que fins fa poc va ser el president del Col·legi d'Arquitectes, el Joan Tous Goma Camps, que aquí ha vingut moltes vegades també amb entrevistes, però ara, esclar, ja és el president, el Jordi Romera, arquitecte, no?
Llavors, l'última conferència és veure tot el llegat i tota aquesta producció tan singular i tan interessant. Ens explicaran tal com està el desenvolupament de tot el tema aquest.
digitalització de tot l'arxiu i dels dibuixos especialment dibuixos i també dos coses que van sortir la premsa la premsa va sortir que també es faria una exposició allà baix al d'un dels tingladus del port una exposició monogràfica en tot temes del Jujol i també va sortir alguna referència quan la Diputació té la previsió de sortir d'on estan avui dia molts funcionaris i també el segon acte etcètera que se'n van segurament a la
al Museu d'Armoder, llavors allò també pensen fer que també hi haurà potser alguna exposició permanent de dibuixos al Jujol. Al Palau de la Diputació. Al Palau de la Diputació actual.
Penseu que el Cotx d'Arquitectes també té previst un 50% de la coneguda Casa de les Ànimes, que es té que restaurar tota, doncs que també hi haurà material aquest, doncs de... O sigui, que jo crec que tenim llunyol per rato, a part de la Rambla Nova, que fins que no s'acabin les obres del Teatre Metropol, llavors ja ens va dir ja la consellera de Cultura, la Sandra Ramos, que també hi ha previst, dintre de l'edifici, el número 46 de la Rambla, que hi haurà una planta
també com museïtzada de tot el tema del llegat de l'arquitecte Jujol com una primera aproximació des d'un punt de vista potser diríem més de marxandasi, més de coneixement així una mica més col·loquial, més per la gent no tan entesa. Els entesos hauran de pujar
cants si volen com si no volen, a l'arxiu històric del Col·legi d'Arquitectes allà dalt, al carrer Sant Llorens. Recapitulem, eh? Xerrades, conferències. Avui, la primera, aquest dimecres, i a partir d'aquí, doncs, els tres següents dimecres, eh? El 22 i el 29, correcte? Sí, sí, sí. Ho és avui, que és dir, aquí, el 22 i el 29. Cada dimecres, a les 7 de la tarda, us esperem al centre jollol dels Pallares. A costa't el micròfon, que no aixem de la sentim. El carrer 9 dels Pallares, el carrer 931, eh?
Exactament, molt bé, molt bé. Ho veureu perquè, a més a més, a la façana, a l'Odivis, hi posa centre jojol, per tant, es veu de 9 hores lluny, eh? Carrer 9, número... Sí, que ja ha estat també la biblioteca Mercè Rodoreda, municipal dels Pallaresos. Això és aquests propers dimecres, 15, 22 i 29, i la Mar de B, perquè l'altre cap de setmana, no el del 1, sinó el del 8, 7, 8 i 9, podeu empalmar amb la gran festa del modernisme els Pallaresos, eh? Aquí amb exposicions, oficis antics, castells a l'antiga, tallers...
i moltes sorpreses, per tant, podeu... Escafeu motors a les conferències i aneu a la jornada. I les conferències sempre s'acaben, ja porten molts anys, que s'acaben amb una gentilesa dels vins Padró i família, per tant, hi ha una petita degustació d'alguns vins i també la gent, si vol comprar, també els compra, no?
Per tant, s'ha dit que la conferència l'acabem bé, acabem la conferència, 7 de la tarda comencen, avui la primera, molt interessant, a més a més, també per escalfar motors, de cara a assistir al 7, 8 i 9 de novembre, aquesta gran festa del modernisme, i llavors ja aneu informats, i si aneu d'època, millor, si aneu vestits d'època, tu hi vas vestits d'època o no?
No, no, les conferències no. Les conferències ja ens vestim d'època, el divendres abans del cap de setmana aquest, que serà aquest any el 8 i el 9 de novembre, la setmana després de tots llans, llavors sí que sempre es comença amb un acte inaugural d'aquesta fira del modelisme el divendres, i el divendres llavors també hi ha un sopar, i el sopar sí que és obligat anar vestit, o si no, no te deixen entrar, per molt que paguis l'àpat, no?, el restaurant, no? I després, esclar, i després del dissabte i domenzi sempre hi ha dos...
passa carrers a les 12 del matí i un altre a les 5 de la tarda o el de les 12 potser inclús abans això s'haurà de veure en el programa quina hora està previst però sí que ja desfilem un centenar de persones amb la seva també petxanga musical etcètera
Com l'altra setmana passada, el dissabte passat, va haver-hi l'arribada aquí del rei Alfons XIII a les escales reials del port de Tarragona. I també hi ha una exposició que commemora que l'any 1904 va vindre el rei, molt jove, que llavors era, diríem, no sé si tenia 15 o 16 anys, era tot un jove,
però li va tocar fer per posar les primeres pedres dels molls del port de Tarragona. Però fixa't, estem parlant de fa 120 anys. Sí, sí.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
i molt recomanada de Quineu. Ja en parlarem, perquè encara falta... Encara falta. Amb això ja vindrà l'Elias Torres, que és l'ànima de tot aquest muntatge que fan els payaresos. Un poble sencer, doncs, abocat al modernisme, han estat pur i genuí. Josep Maria, gràcies, que vagi molt bé. Doncs vinga, fira propera, molt bon dia. Una abraçada, que vagi bé. Això m'ho puc quedar?
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
Doncs vinga, que tanquem el programa, però abans de marxar volem explicar-vos com fer una bona tripa, tripa són callos, però amb Romesco, que això ja ho hem vist aquests darrers dies, que es feien les jornades del Romesco, que ja ens havien dit que algú havia provat de fer. Doncs això, avui aquesta tripa amb Romesco i amb el xef del restaurant Seasons, amb el Xavi Fernández, que el tenim al telèfon. Xavi, què tal? Bon dia. Hola, Xavi. Bon dia, Xavi.
Ara sí, eh? Ara sí que no el sentíem. Bon dia, bon dia, Xavi. Bon dia, molt bon dia. Mira, ara ho dèiem fora de micròfon amb el company, amb el tècnic, i jo li preguntava, a tu t'agraden els callos, el man? I em deia que no, però és que a mi m'agraden de tota manera possible, però amb romesco no els he provat mai. Ja t'ho dic ara, eh? Això és bastant innovador, eh? Bueno, és una... La gent, quan pensem amb el romesco, sempre pensem en peix i en marís, però vull dir, hi ha receptes de romesco que es poden fer amb carn. A més, és superrecomanable, també, eh?
De fet, mira, jo ara n'estava veient a la web del vostre restaurant, crec que són sardines, pot ser, amb romesco, així molt ben decorades, o ceitons, no sé, una de dos. Ceitons, poden ser que siguin ceitons. Bueno, molt bé. Va, explica'ns com ho fem, això? Com fem uns callos amb romesco? Com ho podem fer? Bueno, mira, vull dir, de romescos, jo crec que hi ha moltes, o sigui, hi ha tantes receptes diferents com a famílies que les fan. Però, bueno, jo la meva, la que faig servir...
i és la que vam portar amb el primer congrés del Romesco, que fa unes setmanes que es va fer. Porta dos tomàquets madurs. Això seria una recepta per a unes quatre persones. Tres o quatre alls, uns pebros xariceros que els han tingut en remull en aigua calenta, unes 10 o 15 avellanes, unes 10 o 15 ametlles, una llesca de pa, sal i una mica de vi blanc. I jo el que faig és...
el que fa que és passar per l'oli i per la paella els pebrots xariferos i el pa fregit i llavors ho fiquem tot en cru, tota la resta en cru, en un morter i fem el romesco. Això seria una mica per fer la salsa que utilitzarem que es transformarà en el romesco.
Amb els pebrots hem d'anar en cura, que no se'ns cremi més el compte, perquè no agafin el gust. Es tracten ni el pa ni els pebrots, es tracten d'afregir-los una mica per pujar-los la intensitat, però sense que s'arribin a cremar. Si no ens espatllen la salsa. Sí, si no espatllaran la salsa, perquè tindrà aquell regust de cremat.
I quan fem el següent pas, allò anar picant amb paciència, anar posant oli, no? Oli d'oliva bon? Exacte, es tracta de posar una mica d'avi blanc per deixar-te una mica tot i que es lligui i es faci i quedi en realitat per quedar amb la textura pràcticament d'una picada, el que seria una picada.
Llavors, després, acte seguit, ja tindríem la tripa i el cap bullint-se. Jo sempre els bulleixo uns 30 minuts amb unes fulles de llorer i 4 o 5 bitxos perquè agafin aquest toc sutil de picant que ens agrada tant a la tripa i al cap. I llavors, doncs, posaríem una paella amb una mica d'oli...
el foc i jo poso seva, seva petiteta, la sofregeixo una mica i acte seguit afegeixo el romesco, tota aquesta picada que hem fet que serà el romesco. Quanta estona el foc, la tripa? Quanta estona més o menys?
La tripa jo la bolleixo per separat, amb aigua, i aquestes dues fulles de llorer i aquests quatre o cinc bitxos, els bolleixo una mitja hora, 30 minuts. Penseu que la tripa i el cap ja ens ho donen bollit, però a mi m'agrada sempre bollir-los 30 minuts més. Llavors, una vegada tenim la seva rostideta, afegim el romesco...
i de seguit afigiríem la tripa, la tripa i el cap ben escorreguda, li donaríem unes voltetes i llavors les cobriríem amb aigua de la cocció de la tripa. En comptes, aquest pas amb peix, per exemple un romesco de ràpid i agostins, que seria el més típic, doncs cobriríem els ràpid i els agostins, els cobriríem amb un fumet de peix. Doncs aquí el que fem és cobrir la tripa i el cap
amb aigua de la seva cocció. Perfecte. Piquem de sal i febre i els deixem bullir 30 minuts més. 30 minuts més, eh? Tot plegat perquè quedi ben macerat, eh? Exacte, això. Llavors queda tot, s'abarregen els sabors, s'ajunta tot i ens queda amb la textura que ha de quedar del romès. El servim immediatament, Xavi, o és més vol dia següent, això?
Això són plats que queden bastant millor d'un dia per un altre, perquè tot s'assenta i tot agafa, i sobretot la tripa i el cap, que per si soles no porten gaire segur. Perfecte, doncs la tripa en Romesco, que la vam conèixer per aquesta jornada del Romesco a Tarragona, avui amb el restaurant Sisons, a Plaça Corsiné, allà us trobarem, el número 10.
Bueno, no, ara jo estic en el nàutic de... Ah, perdó, perdó, sí, sí. En el nàutic, perdó, perdó, sí, sí. Allà trobarem el nàutic, efectivament. Escolta, en Xavi, gràcies per explicar-nos una forta abraçada i, escolta, em soquem Ipaqui, eh? Aquí hem de socapar, eh? Sí o no? Moltes gràcies a vosaltres i espero que la gent s'animi a fer-los perquè el romesco amb carn també té sentit, eh? Això mateix, amb carn, amb el que convingui. Una forta abraçada, Xavi Fernández, el chef del nàutic. Una abraçada, que vagi bé. Una abraçada, merci.
El temacle del dia amb Sílvia García.
Doncs anem cap al nostre segon temacle. Abans estàvem amb K-pop, no ens movem d'aquest moviment musical, i ara ho fem amb la Chloe Tang. Això es diu World Your Summer.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bon dia, són les 11. Els parla la