No secrets, secrets.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Avui, en aquesta jornada, 29. Avui, que és 29 d'octubre del 2025. I ja heu vist que anem caminant cap als 40 anys de l'emissora, de la ràdio. I, de fet, en 40 anys han passat moltes coses, però algunes queden gravades per sempre a la retina. I parlem d'una de fa un any. De fa un any amb la catàstrofe de la Dana, amb aquelles imatges que vam veure...
i el pitjor de tot les víctimes mortals. Es parlava de miris desapareguts i finalment va ser 237 persones que van perdre la vida amb aquella catàstrofe, amb aquells aiguats, amb aquella dana, que tots recordem i tots segurament recordeu. Avui el nostre missatge, un any després, per les famílies, avui hi haurà un funeral d'estat. A la tarda, a València, en parlarem, d'aquí una estona ara us ho expliquem, però d'aquí una estona en parlarem perquè volem recordar-ho en persones que s'hi van involucrar
i persones que coneixen molt bé la zona i també en veïns d'allà. Ara us ho explicarem tot plegat. Obrem això el programa. Avui som un record al País Valencià i a les víctimes de la dana.
I, com sempre, amb Núria Cartanyà, Núria, què tal? Bon dia. Hola, Pep, bon dia. Miguel, com tal? Bon dia. Bon dia, Josep. Bon dia. Segur que ho recordeu perfectament, eh? Sí, i amb el poder de la ràdio, eh, Pep? Va ser una nit d'aquelles de tornar-se a enganxar el transistor. Recordo concretament els companys de, no sé, de Punt Mèdia, per exemple, o d'altres emissores, doncs que van obrir telèfons, simplement això, escoltar la gent i llençar aquells missatges, no? Estem aquí atrapats, no podem sortir...
Tenim una ràdio, tenim bateria al mòbil, i era el que la gent explicava aquella nit d'angoixa, jo ho recordo així. Sí, sí. Estem bé, simplement dic que estem bé, que molta gent patint perquè feien els familiars, amics, les imatges del barc del Pollo, que són terribles encara on baixar. Avui en parlarem, farem programa especial a dos quarts d'aquí mitja ureta. Més o menys tindrem aquí l'Albert Punyet, un voluntari tarragoní que va anar a fer diferents viatges a Pai Porta,
i a Catarroja va poder veure al cap de pocs dies com estava la situació, i també ha mantingut el contacte amb veïns d'aquests dos municipis, de Catarroja i de Paiporta, avui en tindrem dos en directe, i també s'acompanyarà el Paco Zapater, l'advocat de reunir Paco Zapater, ell és allà d'un poble que està molt a prop de la zona més afectada, i també recordo que vam parlar amb ell, que ens va fer algunes consideracions també els dies posteriors, i avui també el tindrem aquí. Dit això, què més passarà, companys, companyes, avui?
Doncs mira que no us heu d'espantar si veieu helicòpters i cert moviment per les instal·lacions portuàries, perquè avui ja ens han avisat que es tracta simplement d'un simulacre, o amb la simplement, però serà intens, un simulacre de què passaria si s'hagués de descarregar un vaixell en plena fuita, amb risc químic, diguem-ho així, amb un simulacre que tindrà lloc avui, a partir de dos quarts de deu, a les instal·lacions portuàries.
El simulacra del Pla Secta, eh? Quan entenem en directe tenim la companya Teresa Ortega allà, el 112, el CAT 112. Avui, doncs, en faran balances allà, des del projecte civil, i tenim la companya allà, que quan entenem faran la prèvia d'aquí una estona abans d'anar cap a la tertúlia per veure com estan les coses, i aquest és el que simularà. És el primer simulacre Pla Secta que es fa al port, eh? Per tant, també important el dia d'avui, ja sé que som també emissora oficial del Pla Secta. Més coses, va! Dia Internacional de Lictus.
Per exemple? Sí, per exemple. Això serà a partir de la segona part del programa i parlarem amb el Xavier Austrell, cap dels serveis de neurologia de l'Hospital Joan XXIII i ens explicarà aquesta iniciativa de fer Dia Internacional de Lictus, impulsada per l'Organització Mundial de Lictus per les seves sigles en anglès. És allò de ràpid que diuen, no? Donarem aquells consells tan típics de com detectar-ho i què fer ràpidament, perquè la ràpida en aquest cas sembla que és molt important.
El codi ICTUS, que ja està aplicant-se des de fa força temps i aprofitarem per recordar-lo. I després parlarem d'esports, perquè tindrem el 1886, història d'un escut, cap a quarts d'onze, i després tornarem a l'exterior a parlar d'autobusos.
Sí, perquè avui es presenten dos nous autobusos a l'anella de l'EMT, serà l'anella mediterrània, en l'acte que ens ha convocat a dos quarts, doncs anirem a veure'ls, us explicarem com són, són híbrids, per tant, aquests que funcionen. Els que no fan soroll? Els que no fan soroll, sí, sí. Bé, els d'hidroge no pot fer soroll, però aquests ja no en tenim. En tenim, però ja no se'n compren, eh? Parlem d'aquests autobusos des d'allà a l'anella mediterrània, avui hi ha l'alcalde i també la sublegada del govern, la consellera de present de l'EMT, Sonia Ors,
l'alcalde Rubén Mignola i l'Isabet Romero, anirem cap allà per explicar-vos com són aquests autobusos. No, no, i ara va dir que ens embrutarem les mans. Sí, i és que començarem el programa i el tancarem parlant de Tots Sants, però des de punts de vista totalment diferents. Acabarem amb la part més dolça de Tots Sants, l'Abril en té un màster en això.
Sí, l'any passat vam anar... De fer-los. De fer-los, de fer-los. Perquè després venjar-los no tant, no? No m'ha agradat tant, pot ser massa dolç. Jo aposto pel panellet salat, ja ho sabeu, que és la meva costa. Per exemple, sí, sí, sí. A mi la panellet, si deixeu-me estar de... No, no, no. I abans passarem pel cementiri, no, Núria? Sí.
Doncs sí, passarem pel cementiri, o el cementiri passarà per nosaltres, perquè ens acompanya el seu gerent, el Jordi Canyelles. Val a dir que al cementiri municipal hi anirem divendres, en un programa especial que ja és un clàssic, abans de Cap d'Any, no? Ai, de Cap d'Any, de tots saps. A més a més, amb un personatge que està... I de Cap d'Any, també. Ens acompanyarà un personatge, ho diem jo o no? O tindrem un personatge que està enterrat? El CC.
No està enterrat a ell, està enterrat a la catedral. Però, però, però, parlarem també d'altres que sí que estan enterrats allí, però el personatge, voleu que ho diem? No ho diguem. No ho diguem.
Vinga, va, que anem per feina, que tenim molts temes per tractar avui al llarg del dia. Gràcies a en Miguel, a Abril, a en Núria. Fins ara. I avui, la primera veu del dia, amb tot aquí que fa posar el programa, que és Lluís Comas a la part tècnica, Joan D'Opera de la producció, Mauri Fena de Reis de Televisual, els que ja heu sentit, Xavier de Gisperc, qui us parla, Josep Sunyer. La veu d'avui, la primera veu és Tana Alegre, llicenciada en dreta per la URB, que ens parla dels extraescolars que deixen empremta a aprendre a ser amb els altres.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Més enllà de l'activitat, cada tarda, quan deixo el meu fill i filles a les extraescolars, em quedo un moment observant. Veig equips de bàsquet entrenant, trups de petits castellers i castelleres aixecant estructures impossibles. Nens i nenes que corren, que riuen, que s'esforcen, i penso, això és molt més que una activitat.
El treball en equip és una lliçó que no s'ensenya només a l'aula. Quan el meu fill falla una passada al camp i un company li dona ànims, quan la meva filla ajuda algú que té por a pujar dalt d'un pilar, estan emprenent empatia, estan aprenent a posar-se en lloc de l'altre, a entendre que tots i totes tenim por, dubtes i dies bons i dolents.
que tots i totes units són més forts i fortes. En aquestes activitats comparteixen molt més que pilotes o assajos, comparteixen espais, silencis, somriures, frustracions i èxits. Aprenen a celebrar junts, però també a caure junts i tornar-se a aixecar. I això, al final, els dona un sentiment de pertinença que és immens. No és només jo faig basquet o jo faig castell, és nosaltres som aquí.
I encara més, aquest nosaltres els arrel a la seva ciutat, quan assagen el local o juguen un partit al pavelló. No només es fan seus els espais, sinó també el significat de viure a Tarragona. Saben que formen part d'una comunitat viva, compromesa i orgullosa de la seva gent.
que es dona l'oportunitat de treballar tots aquests valors, com el treball en equip, l'empatia, el compartir i el sentiment de pertinença. I és aquí, en aquests nosaltres, on comença la millor educació, la que construeix persones que escolten, que cooperen, que comparteixen i que se saben per d'un tot i d'una ciutat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, itxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mama Pop.cat i a Farma Tarraco. La reina
I encertem el programa parlant del cementiri, el cementiri municipal que aquests dies intensifica les visites de tots aquells que volem anar de cara a tots sants. Ja hi ha un operatiu especial, que ja m'ha explicat, d'accessos, de sortides, en volem parlar i ens preguntem com estan les coses. Ho fem al cementiri municipal gestionat per la xarxa Santa Tecla.
En parlem amb el gerent del cementiri, el Jordi Canyelles, un any més. Jordi, què tal? Bon dia. Bon dia a tothom. A diferència de l'any passat, amb la construcció del nou tenatori, que ja es veu, que està a la part nòrica, ja es veu almenys l'estrat l'any, quan passem per allà, veiem allà, que almenys l'estructura, el que és d'edifici, està molt avançant. Bé, des d'un punt de vista de l'obra pràcticament està acabada, el que passa per allà per la rotonda ja veu l'efecte de...
més o menys de com quedarà sí que ara s'han de fer les parts més definitives que és tot l'interior i l'acondicionament també de l'exterior que confio que contribuirà a donar una millor imatge d'aquella zona també
A més, es veu perfectament, per estar a la part nord, quan vas al pàrquing dissuasiu que hi ha al costat, es veu allà. Sí, si tens la vista, jo diria que queda bastant bé. Confiem que això es pugui acabar a final del primer trimestre de l'any que ve i que això haurà de decidir mèmora directament quins dies poden començar a treballar.
Anirem veient com va l'obra, però ara ve la part que és la més complexa de l'edifici, diguem-ne que es puja més o menys d'una forma convencional, i ara ve la part de dintre que és la més complexa. A dins, pel que jo sé, ja s'està treballant des de fa mesos, hi ha totes les instal·lacions i els acabats interiors, que és una tasca important i complicada, i és també la més cara, acostuma a ser la més cara,
però ara ja entres en un tram final de tota l'obra. Aquells que vulguin anar al cementiri aquests dies, què han de saber? Perquè hi ha una atenció especial, hi ha gent preparada... Jo diria que la ciutadania ja ho coneix bastant bé, l'única que van canviant segons en quins dies de la setmana cau tot sants. Hi ha una mica de variació, però no en l'organització. Des de dissabte passat...
Obrim el cementiri des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda sense tancar. Inicialment només l'entrada és per la porta principal i a partir de demà s'obre la porta del camí del Llorito per la gent que vulgui entrar. Ara ha segut, com que també està a l'obra, ha segut de condicionar una mica per donar les condicions...
de seguretat necessàries perquè la gent pugui transitar per allí. Aquesta porta és la que ens permet arribar per entendre'ns més o menys a la meitat, la zona d'expansió de dalt. Sí, sí. A veure, si un vol passejar pel cementiri també és bonic conèixer una mica...
Els caminets que hi ha per allà dintre, és una, com dius, arriba a la zona intermitja, pots anar seguint el camí cap a la part de dalt a la zona nova o pujant unes escales vas a la zona, diguem, més antiga.
Us recordem algun dels serveis que ja existeixen? Per exemple, el QR, a l'entrada, hi ha un codi QR que si tu vols localitzar la tomba perquè véns i no saps on està d'algun familiar conegut o saludat, ho pots fer a través del... Correcte. A veure, el personal, aquests dies tenim una mica de reforç de personal i ajudarà sense cap problema a tota la gent que li demani col·laboració.
La major part de gent ja sap on va, però sí que és cert que hi ha persones que no acostumen a anar i venen, i llavors el QR els dona una indicació d'on està la tomba de la persona que ells busquen. Si pot passar alguna cosa que no li donin, ja sigui les oficines o els treballadors l'ajudaran a anar on volen anar.
Ja, com veia, el reforç de personal i també la possibilitat que si a algú li costa caminar, doncs ve la companyia, com sempre. Sí, complementàriament amb el que ja tenim, doncs efectivament hi ha un reforç amb dos temes, hem posat uns quants policlins perquè s'entengui, espais per poder, sanitaris a banda dels que ja tenim,
i unes quantes cadires elèctriques per la mobilitat de persones que els costa de caminar.
Cada any us ho preguntem, si hi ha alguna previsió d'ampliació, si hi ha prou níxols, si estem bé, ara mateix, si n'hi ha de ser. Tenim una previsió de fer una illa nova, però no tenim una urgència de fer-la perquè hi ha suficients níxols, ja sigui de la zona antiga que es van recuperant o de la zona nova, com per aguantar uns quants anys. Però sí que sempre mirant endavant, doncs, sempre tenim el cap de veure si ens convé
Però el que hem de tindre clar és que una urgència, perquè si no ho fem tindrem dificultats per fer enterraments en condicions normals, no la tenim. Segurament això ho podem contemplar per l'any 27 més que per l'any 26. 27 o 28. 27.
Parlem amb el Jordi Canelles, Canelles, el gerent del cementiri de Tarragona, de la xarxa Santa Tegla. Jo sempre faig números cada any, un cementiri que té més de 200 anys, exactament no sé quants, però més de dos segles. És de l'any 1817, si ho recordo bé.
Doncs passa dels 200. Què implica això? Implica per un costat una satisfacció d'haver pogut mantenir un servei a la ciutadania durant un període llarguíssim de temps per part de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
una responsabilitat per continuar donant el mateix nivell de servei amb igualtat de prestacions per a tothom que ho pugui necessitar i també allà comença a haver una certa història no molt extensa perquè és la de la vida del cementiri però que també permet en alguns moments i ho hem fet fer algun recorregut dins del cementiri per visitar alguns llocs amb una mica més de
de rellevància o arquitectònica o històrica pel difunt que hi és divendres anirem a fer el programa allà per tant farem això que diu ara el Jordi farem un recorregut i us explicarem algunes singularitats del cementiri de les tombes també que aniran de molt significatives personatges també alguna tomba que és molt singular unes quantes i altres de molt antigues jo sempre em fixo en aquest cartellet que es posa a vegades perquè la pregunta és un eixut de per vida? no
No, això ja per llei són concessions, històricament eren molt llargues, alguns parlen com si no tinguessin propietat, això no és així, ara les concessions són habitualment de 20-30 anys, en alguns casos més curtes, renovables en tot cas, sí...
i això és el que acostumen a fer les famílies, ho van renovant periòdicament, encara que sigui de períodes llargs. També els canvis culturals de la gent, doncs, també afecten amb aquesta continuïtat. Tampoc és allò, va haver un moment que es pensava que tothom seria incinerat, això no està passant, estem doncs amb uns, podem parlar...
Meitat i meitat, 50%, 50%, no és exactament així, però encara les famílies, el cementiri és un lloc important, jo diria, per la família.
En el cas de les incineracions hi ha un salt pel columbari, no? O no necessàriament? Bueno, no necessàriament. Hi ha qui utilitza el columbari, però també hi ha gent que el que fa és posar els ninjos de la família, perquè una cosa és com tractes el difunt i l'altra és on el poses, doncs vol estar amb els pares o... Bueno, que sigui. També no puc posar percentatges, però hi ha molta gent que ho posa al mateix ninjol.
Ens hi fixen cada any amb aquelles escalinates llargues que hi ha endavant de cada illa i que es van movent, no? I que la gent, clar, quan volen posar flors dalt, o flors i arreglar el mitjo, que molts aprofiten per neteixar. Sí, sí. Qui són? Per qui vulgui anar a dalt, pujar a dalt, perquè hi ha illes de molta altura. Sí, sí, sí. Bé, això, la primera és que ja hem limitat que es pugui anar, només fem enterraments fins a l'illa del sisè pis,
En alguns casos ho estem baixant per seguretat i perquè tampoc cal haver d'anar tan amunt. Les escales són imprescindibles, n'tenim en propietat i en lloguem algunes quan veiem que aquests dies que se'n necessiten més...
I el que sí que busquem és tindre uns mitjans que compleixin unes normatives de seguretat que s'han de tindre presents. Vull dir, no podem anar improvisant a prendre mal o tindre's perquè també vagin gran i tot això. Com deia abans, també el personal del cementiri està per ajudar quan hi ha algun problema o alguna necessitat. També ho fan.
Demà, recordeu, a partir de demà, avui és dimecres, a partir de Dixous, ha obert també la porta lateral del camí de Llorito i l'horari de 9 a 6 de la tarda, per tant, de forma interrompuda, i ja es veu aquests dies, suposo que ja es veu la fluència de gent, ja es veu gent d'anima. Això ho heu anat explicant els darrers anys, perquè és aquest canvi d'hàbit,
La gent no hi va, no es concentra tot el dia de tots sants, sinó que la setmana anterior ja veus que van venint alguns perquè no els agrada trobar-se amb tanta gent. Continua sent cert, jo vaig al cementiri veure la família el dia de tots sants, però ja és un hàbit també personal, però no tothom ho fa aquell dia. És majoritari la gent que va aquell dia, però no és tant com era abans.
Insistint que us ho explicarem el divendres, que farem programació especial des d'allà, per tant també des de l'exterior, que hi ha les parades de floristeries, hi ha flors com cada any, i hi ha també aparcament per a aquell que vulgui anar-hi amb mobilitat reduïda, amb taxi, gent gran, és a dir, hi ha tot de facilitats, allà també hi haurà la Guàrdia Urbana regulant els accessos, per tant, tot això està facilitat. I sempre s'insisteix en el missatge de qui pugui anar-hi amb transport públic, millor, per no col·lapsar, és a dir, si podem anar-hi amb transport públic, millor, no?
Jo agraeixo la recomanació que feu, perquè qui pot anar amb transport públic millor que millor és segur, trobarà aparcament, i és una visió de com ens hem de moure per la ciutat més correcta. Sí que és cert, tenim un espai d'aparcament que és limitat, hi caben unes 40 places, però que sí que per gent que ho pugui necessitar momentàriament, doncs,
ajuda a poder fer aquest trànsit. Hi ha les línies específiques de l'MT que més se'n reforcen aquests dies, per tant, mireu bé, hi ha notícies, si voleu ampliar informació de la nostra repanya web en els horaris, en tot el que ha de saber, però també us ho anirem explicant.
I remarcaria que l'ajuda de la Guàrdia Urbana és important, perquè qui va per allà veu que s'aparca per allà on es pot. Això no és el més correcte, però és insalvable. I un dia com aquell també s'entén que el ciutadà s'espavila una mica, perquè ens entenguem. Llavors la Guàrdia Urbana fa un...
una feina de buscar la seguretat i la circulació d'una manera més amigable, que està molt ben feta.
Per anar tancant i amb el que dèiem al començament, l'any que ve, cap a la tardor, per avisió que pugui obrir l'alternatori allà, i el 2027 la nova illa, que la illa entenc que seria la part de... De dalt. A veure, l'alternatori confio que dins del segon, perquè són les notícies que em donaven, dins del segon trimestre podrà començar a treballar. I l'illa, doncs, això ho estem...
Valorant-ho bé, de veure quan la fem. Ho tenim ja tot de punt, però només és qüestió de dir, vinga, quan ens hi posem. La última ampliació ja fa dies. Fa molt de temps. Sí que va ser la part de dalt també, la part nord, toquem a Sant Pere i Sant Pau. Allí es van fer dues illes, que encara no estan ni molt menys plenament utilitzades, però s'estan omplint.
Jordi Canyelles, gràcies per acompanyar-nos avui, gerent del cementiri per a part de la xarxa Santa Teg, la cementiri municipal. Potser ens veiem per allà divendres, que anirem a fer el programa i fer el tomet per allà. I insistim en el que deia, eh? Reforç de personal, per tant, pregunteu a l'entrada. Pregunteu que ja trobareu el personal, que a més a més hi ha experiència, eh?
Molt agraït per aquest temps i espero que hi vagi tanta gent com no tingui ganes d'anar perquè a banda de fer una jo crec que és una tasca per mi molt important de cohesió familiar recordar els difunts de casa doncs també tenen una oportunitat de fer una visita al cementiri crec que el personal d'allí fa una bona tasca un nivell de manteniment per mi més que correcte
i sempre intentem tindre una visió social cara a Tarragona. Qui vingui serà molt benvingut, com sempre. Allà, uns esperen els amantiri. Gràcies, Jordi. Fins aviat. Molt bé, moltes gràcies. La veu de Tarragona. La teva veu.
Ara tenim que tirar la Copa i passar amb el Baleares. Com diu l'entrenador del Nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar a la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem al partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears i el Nàstic.
I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des de mitja hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa del Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres, a partir... Si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio.
Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Ah? Doncs si em deixen els dimecres, Raúl Cid amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor. I tot això quan comença? Doncs si em deixeu el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu, eh? Raulina en salsa amb Raul Cid a partir del 5 de novembre.
De seguida fem la tertúlia especial parlant de l'any després d'anar al país a València, en el vi que es fa d'homenatge a les víctimes aquesta tarda.
Però abans anem cap al CAT 112 perquè avui es fa un exercici, una prova, un simulacre amb el port de Tarragona involucrat, un exercici del pla secta. D'aquí no se n'ha de faran... Doncs això començarà tot plegat. Anem a buscar l'última hora del que passarà avui. Per tant, si sentiu sirenes, si veieu moviments, helicòpters, etcètera, etcètera, passant al port, és un simulacre, eh? El d'avui. Tenim allà la companya Teresa Ortega, a l'edifici del CAT 112. Teresa, bon dia. Hola, bon dia. Imagino que a punt de començar aquest simulacre, aquesta prova.
Mira, de fet, ja comencen a accedir aquí a l'edifici del 112 els diferents efectius del Servei d'Emergències Mèdiques. Aquí de seguida, d'aquí uns minuts, es constituirà el Consell Assessor del Pla 7. A l'inici d'aquest simulacre serà l'òrgan encarregat de revisar, de controlar, de vigilar tot el que es dugui a terme a partir d'això que s'assimula, que és un núvol tòxic i una fuita en una embarcació del port de Tarragona
durant la descàrrega de productes. Aquest núvol tòxic i aquesta fuita s'hauran de controlar a dos quarts de deu del matí. És l'hora fixada per l'inici d'aquest exercici. El primer que implica l'activació...
del pla 7 al port de Tarragona, un consell assessor presidit per la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, que ja ha arribat a aquestes instal·lacions al terme municipal de Reus, que presidirà aquest consell assessor i que s'encarregarà de supervisar totes les actuacions que facin els diferents cossos d'emergència i també els organismes participants, com dèiem, aquests efectius del servei d'emergències mèdiques que ja han arribat aquí al 112 mes.
I és present la subdirectora de Coordinació i Gestió d'Emergències, Ima Soley, també el director dels serveis territorials a Tarragona de la Generalitat, Carlos Enrique López. Recordem que Protecció Civil ja va fer un simulacre del pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona, el Pla Secta, amb avisos a la població. El passat 29 de maig a la tarda el vam poder seguir a la sintonia de Tarragona Ràdio,
Aleshores s'enviaven missatges d'alerta als telèfons mòbils, van sonar més les sirenes d'avís de risc químic i a més es va convidar a la població, als veïns de tota l'àrea implicada, a que es confinessin en aquesta ocasió. L'exercici que es fa avui és ben diferent, només implica a tots els afectius i els cossos d'emergència, els organismes participants que s'han d'encarregar de contenir
Aquesta fuita i aquest núvol tòxic que s'hauria produït és un simulacre durant la descàrrega d'una embarcació al Port de Tarragona. Dos quarts de deu del matí comença, per tant, aquest exercici amb la reunió prèvia d'aquest Consell Assessor del Pla 7.
Doncs gràcies, Teresa. Estem amb atència per si hi ha qualsevol novetat i del que diguin després també a nivell d'informatius. Avui, doncs, aquesta prova del pla secta al port de Tarragona. Teresa, gràcies. Deixem que et situïs, que suposo que heu d'entrar ara i col·locar-vos a l'espai on es farà aquesta atenció i aquest simulacre. A la sala ebre, com sempre. A la sala. Doncs ara, si hi ha qualsevol novetat, ens ho expliques. Fins ara. Fins ara, gràcies. Les 9 i 31, avui, doncs, simulacre del pla secta al port de Tarragona.
I avui, 29 d'octubre, fa exactament un any, farà un any de la catastrofe de la dona que va deixar
237 víctimes mortals al País Valencià. El nom d'elles, d'aquestes persones, amb noms i condoms, es pronunciaran un per un en el funeral d'estat que reunirà 800 assistents des de les 6 de la tarda al Museu de les Ciències de València.
Un any després, encara no se sap exactament què va fer aquella tarda de la tragèdia el president de la comunitat valenciana, el govern valencià, Carlos Mazzon, que ha fet cas o més, per cert, de la petició de les famílies de les víctimes i ha anunciat que existirà aquesta tarda a l'acte, al funeral. Aquests dies, per cert, trascendit ara en parlarem, que un cap del servei d'emergències ha firmat en seu judicial que el govern va demanar enviar l'ES alert...
a la població una hora i mitja abans. Per tant, a les 18.34, quan es va enviar en realitat finalment a les 20.11 de la tarda, quan ja havia mort malauradament molta gent. Una arribada que ja sabeu, la part humana sempre és la pitjor, però que va afectar també 11.000 habitatges, més d'11.000 habitatges. Moltes famílies encara no han pogut recuperar casa seva.
s'actua sobretot en les grans infraestructures, però encara queda molta feina per fer un any després, i també la part psicològica. Et sentim també testimonis d'aquests dies que diuen que cada cop que plou temen que pugui passar el pitjor, especialment també la canalla que no vol quedar-se sola a casa, en fi, són moltes variants.
Avui en parlem, de seguida anirem a buscar dos veïns, una veïna a Pai Porta, l'Isabel i un de Cata Roja, el Marcos, a través d'un dels convidats, que és l'Albert Punyet, a Tarragoni, que va fer de voluntari portant material als afectats aquells dies, recordem que en parlàvem, quan tornaves, quan anaves i venies. Albert, què tal, bon dia. Molt bon dia, Pep. I en Paco Zapater, advocat i regidor de l'Ajuntament, originari de Xelva. Xelva és una població a uns 50 més o menys quilòmetres, més o menys, de la zona 0 de Badana. Paco, què tal?
Bon dia, bon dia. A 20 quilòmetres de Xiva, de Xesta i Xera, i a 50 quilòmetres de Paiporta, que era la zona zero. Dèiem al començar el programa, que ho dèiem amb els companys, que aquí amb 40 anys, que farà l'any que ve, aquest any s'han viscut moltes coses.
algunes de les quals recordem amb molta potència, i una és aquesta, tot i que passava a València, jo recordo, suposo que vosaltres també perfectament, les imatges d'aquella llarga nit, perquè parlaven de milers de desapareguts, finalment es van anar concretant, les imatges entesques del barranc del pollo, o sigui...
Això queda, i la gent d'allà ni m'imagino, la gent d'allà, si nosaltres ho recordem, ells evidentment ho tenen molt present un any després. Mira, ho estàs dient i tinc la pell de gallina, no sé si ho veus, perquè, com bé deies, quan va succeir tot això, vaig tenir la sensació que s'havia de fer alguna cosa i que al final...
Veies per les imatges a la televisió, jo vaig entrar en bucle per xarxes, per televisió, etc. S'ha de fer alguna cosa i vaig decidir baixar allà baix sense una mica de data de retorn. Vaig haver de tornar per un segon anunci de dana. El que vaig viure allà, jo no he viscut mai una guerra, per sort.
Però crec que és el més similar al que pugui ser una ciutat o un poble en guerra. Jo em quedava glaçat quan veia imatges de...
i veia els límits d'on havia arribat l'aigua, pels carrers, que em superaven a mi. Jo feia un 83 i estem parlant d'alçades de dos metres, de dos metres vint, i a tots els carrers dels pobles. És a dir, com si un gran tsunami, que és el que t'explicaven els veïns, era això, que estaves allà i de sobte un gran tsunami veia els carrers del poble amb alçades de fins a dos metres.
O sigui, una cosa, dic, es farà i d'hora, fins i tot, no hi havia un carrer on no hi hagués fang a terra. Això vol dir que a tots els carrers de tots els pobles va passar aquest tsunami. D'acord. Un any després, queden moltes preguntes, encara moltes coses per resoldre, per saber del que va passar aquella tarda. Jo, la filla, comentava això de l'ESADER, perquè hi ha un tema que és judicial, com a advocat també, evidentment,
Suposo que vas seguint més o menys les compareixences, però vull dir que queden les responsabilitats d'aquella gran tragèdia. Efectivament, efectivament queden les responsabilitats de les quals la penal, les responsabilitats penals, són les més importants. Aquí va haver-hi una gran imprudència, una gran negligència de Mazón,
que es va passar 4 hores amb una senyora dinant i acompanyada a un pàrquing,
i quatre hores i tres quarts, o sigui, casi cinc hores, casi cinc hores, les hores més, més delicades. I al CECOPI estava, pues, la seva consellera de justícia, que era la responsable de emergencias, i no prenia decisions perquè estava trucant al mazón, i el mazón estava en la luna de València o en altre lloc. No sé si...
No se sap. Per tant, n'hi ha una gran negligència, que això ho està investigant la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz, i espero que arribi a bon port. Mira, anem a connectar amb el Marcos, un veí precisament de Catarroja. L'hem tret a la feina, Albert, vull dir que el tindrem una estoneta i cinc minuts perquè s'ha fet la feina per atendre's a nosaltres. Per tant, li diré molt. Marcos, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia, Marcos, sóc l'Albert. Bon dia. I en salut a l'Albert i del Pat. Molt bé, molt bé. Com estàs? Molt bé. Una forta abraçada. Igualment. Salutacions. Bueno, Marcos, la pregunta és òbvia com esteu un any després. Què és el que ens vols transmetre un any després d'allò que suposo que encara ho tens ben gravat a la retina, no?
Sí, la veritat és que està ben gravat. Vull, un any després, a veure la situació en el poble és ja molt millor, lògicament. Un any després, gran part del poble està reconstruït, més o menys està tot normal, els parcs, els carrers, tot més o menys està normal. Aquesta setmana han derrocat l'institut, que el hem de reconstruir,
Els comerços estan funcionant prou bé ja, pràcticament a ple rendiment. El que és la part de reconstrucció més o menys està fet. Cases i garatges encara hi ha molts cases que estan en procés de reforma i garatges també. I encara es pot veure moltíssims cotxes al carrer aparcats perquè els...
Els parquins, els garatges, estan encara en reforma. El problema, més que la reconstrucció, és que no saben quines mesures s'han de prendre per evitar que tot això torni a passar. Avui és un dia, penso jo, que és més per al record de les víctimes,
N'hi ha convocat una marxa també silenciosa a l'esplada per tots els pobles en homenatge a les víctimes. I també estem esperant les responsabilitats polítiques, que correspon en aquest cas, com he estat comentant, a Amazon, en primera línia.
i intentar que això no torni a passar perquè ara estem en un moment en el que quan se vol avís o quan se vol avís taronxa i tal ja ens estan enviant el de ser alert jo crec que és una manera de voler demostrar que està a baix control que això no va tornar a passar
Però no sé si no. Aleshores, aquest és el problema, que no sabem si tornarà a passar alguna cosa greu, si s'han posat les mesures oportunes.
Voleu fer alguna pregunta al Marcos, a Paco Obert? Vosaltres coneixeu, eh? Sí, amb el Marcos i amb altres veïns de Catarroja vam estar netejant mano a mano allà i baix. La veritat que...
Abans ho comentava amb el Pacó que per mi és una de les experiències més brutals que he tingut a la meva vida, el fet de viure i conviure i la generositat dels veïns malgrat les circumstàncies, com t'obrien les portes de casa seva, com t'obligaven a anar a menjar i deies, però que es fa fosc abans de les 6 que jo el vinc a ajudar i que et diuen que no t'obligaven.
i aquest fet d'haver mantingut el contacte i que malgrat les situacions que estaves allà vivint, tots els veïns teníeu un moment per també mostrar-nos aquest càlidu als voluntaris, cosa que de veritat és que jo quan parlo del que vaig viure allí se'm fica la pell de gallina i me n'alegra sentir que esteu millor i que ara, com bé dius, avui és dia per recordar les víctimes i evidentment cada dia és dia per exigir les responsabilitats que no s'estan assumint.
Correcte. Ha passat un any, és normal que vaig tornant a la normalitat, perquè és molt de temps. Un any és molt de temps. Però, bueno, queden emprentes encara pels carrers. De tot el que ha passat, això tardarà molt en que se solucioni al 100%. Però, bueno, en aquests moments es pot fer una vida relativament normal.
Però el problema és el que he dit. No sabem quines mesures estan prenent per a poder evitar una catàstrofe d'esta magnitud. No volem entendre gaire, Marcos, ja que ha sortit de la feina, però el tema emocional com es porta? Perquè sentíem aquests dies que hi ha testimonis d'aquí, que deien que hi ha infants, que cada cop que plou...
que no volen quedar-se sols a casa. Com es porta això? Com es conviu amb la part emocional? Fa unes setmanes va donar avis roig i hi havia gent
que es va posar la típica barrera en la porta d'obra per evitar, vull dir, és un poc de psicòsis, no? Tots els ponts del poble, de la ciutat del poble, estaven replets de cotxes aparcats, perquè són les zones més altes en els ponts, i això és un poc la situació, la gent major sobretot. Jo veig en la gent major que n'hi ha un poc de...
de paranoia, però, clar, també ens estan enviant uns avisos quan jo considere que igual no és tan necessari. Jo crec que és tot un poquet un teatrillo que es està fent per a demostrar que estan ahí ja i que això no tornarà a passar.
Això és la meva impressió, molt personal. Jo ara en aquests moments estic tranquil, perquè sé que és complicat que torna a passar una cosa d'esta humanitud en un any o en dos. Estadísticament no és tan fàcil, però n'hi ha que treballar per posar mesures.
I volia també aprofitar per agrair a tots els voluntaris. Nosaltres hem demanat al poble un carrer que es digui el carrer dels voluntaris de la Dana o similar, perquè la feina que ells poden fer va ser increïble. Un exemple és Albert. I és una cosa que no es pot explicar en paraules, no es pot... l'agraïment, perquè quan te sents tan impotent, quan te sents que estàs a soles i que no pots fer res, el vore...
una quantitat enorme de gent que ha dit les seues coses per a vindre a ajudar-te, és impressionant, la veritat, és molt impressionant. I gràcies a ells, perquè nosaltres, per exemple, on estava Albert, en este barri, és un barri més en el centre, on hi ha cases, són tot cases unifamiliars, per dir, d'alguna manera, vull dir que no són edificis,
I tot el treball de les bombes, al principi es va desenvolupar més en les zones obertes, en les avengudes, en les zones on hi havia edificis i on hi havia garatges grans i on hi podien treballar les bombes per treure l'aigua i tal. Però, clar, les zones més centrades del poble, l'ajuda no arribava. I gràcies als voluntaris, que són els que van fer tota la feina. Així no arribava l'ajuda.
Aixina que res, agrair-li molt a Albert i a tota la gent que va estar així. No els veus, Marcos, però estan emocionats. Tant a Albert com al Paco aquí, perquè agraïm també aquestes paraules teves i que pugueu tenir també pensant en els voluntaris quan estàs enmig d'una desgràcia com aquesta. Escolta, que la marxa silenciosa d'avui també hi serà tothom. Jo crec que encara que no puguin venir també seran aquests voluntaris i tothom els que van ser aquests dies a casa vostra. Una forta abraçada, Marcos.
Molt bé, moltes gràcies a tots. Una abraçada, Marcos. Una abraçada, Marcos. Vinga, vinga, i gràcies per comptar amb nosaltres. Adéu. Vinga, el Marcos de Catarroja, clar, ho dèieu al començament, tu també com ets polític, eh? Si tu et diuen que no vagis a un lloc les víctimes d'una tragèdia, com a polític...
no hi vas m'adonirà avui a la tarda al funeral de les víctimes que és molt estrany anirà mira els familiars dels morts van passar del dolor de la tragèdia de perdre familiars van passar a la indignació per l'actitud d'aquest senyor masson
no solament no va estar al seu lloc sinó que a més a més va dir un món de mentides 8 vegades ha canviat la seva versió
és la política de falsear els aconteciments, és la política del PP. Lo va fer a les armes de destrucció masiva d'Iraq, lo va fer als trens de l'11M a Madrid, lo va fer a l'avió del YAC 42, sempre és el mateix. Si no volien més de Amazon que els digués la veritat,
Ja sabem tots que és molt difícil parar l'aigua, és molt difícil parar l'aigua, i els danys s'haurien de produir, com diu la jutgessa de Catarroja. Ara, se podrien salvar la majoria de les persones, perquè si se les avisa amb temps l'alarma i puja vostè a la zona més alta que vostè tingui al costat, no haurien mort.
Perquè, clar, és una qüestió de temps. I, en fi, això és una responsabilitat que s'està esbrinant. Què és l'Isabel, Albert?
Doncs mira, la Isabel és una veïna de Paiporta de la zona 0,0, com dic jo sempre, perquè ella va estar en una zona on ni tan sols podien arribar els primers dies els cossos de seguretat. Una veïna que vaig conèixer en un concert solidari que va fer el cantant Tarragoni Paco Laluna a València.
i que a mi, o sigui, tot el que m'explicava em va culpir moltíssim, perquè jo la vaig conèixer el primer dia que vaig arribar a València, que vaig arribar a la nit, és a dir, el dia abans d'anar a la zona zero, i tot el que m'explicava era una borrada, fins al fet que ella em deia que havien hagut de treure un bebè del fang, mort, animals desenterrats, amb un parell d'infeccions, i ella em deia, per favor, no vingueu a Paiporta, sisplau, no vingueu a Paiporta.
aneu a altres pobles a ajudar perquè aquí podeu sortir pitjor del que heu vingut. I, bueno, a mi la seva història em va colpir moltíssim, ho va perdre tot, i, bueno, jo vaig estar, després de l'Adana, vaig estar molts mesos seguint, ajudant i tal,
i gent anònima perquè molta gent m'ha dit que no volia dir ni tan sols qui eren doncs a la Isabel li vam aconseguir un cotxe perquè ella va perdre la seva furgoneta i gràcies a una donació d'una persona d'aquí a Tarragona li vam fer arribar un cotxe totalment gratuït per ella perquè pogués intentar recuperar la seva vida perquè ella anava a dormir a casa d'una amiga a la València i havia de caminar dues hores d'anada i dues de tornada per poder descansar
o sigui, et passaves tot el dia netejant els teus records i tirant els teus records a la brossa i a sobre, quan acabaves, te quedaven dues hores de camí per poder anar a descansar. Aquesta és l'Isabel. Isabel, bon dia. Bon dia, bon dia a tots. Gràcies, Albert, per tot. Bon dia, bon dia. Vull donar les gràcies a tots els voluntaris que, com ell, van venir a ajudar i, sí, és veritat, això era un territori de guerra
Això era... Un tsunami ens va arrasar. Estem indignats. Volem responsabilitat política. Vull no. Vull agrairíem que no vinguin a Amazon. Però ja ha dit que va vindre. No sé què va passar. Volem que asumisca la seva responsabilitat i sobretot el que compartís que el que diu Marcos que per favor se prenguin mesures que no torni a passar. Que això no torni a passar.
que s'invertisca i, doncs això, els serveis d'emergència nosaltres no ens haurien avisar. Em va importar, no, plovia. I, de sobte, arriba un tsunami que ens va inundar. Moltes persones del meu carrer han mort, altres estan desaparegudes. Són méses mortes que diuen i méses desapareguts que algun dia se sabrà, perquè és mentida sobre mentida. I estem indignats. Jo estic viva de milàcres.
perquè no puc dir una altra cosa, igual que jo, moltes persones que conec de miracle estem vives, mon pare i la meva filla, inclús, i, doncs això, estem indignats, i agrair a tots els voluntaris que van dedicar el seu temps, el seu esforç, els seus diners, hem vingut a ajudar-m'ho, perquè quan jo estava, no hem tingut ajuda oficial, ni estàvem abandonats. L'exèrcit tarda més de dues setmanes en entrar així, i així, doncs,
Era, es que era muy perilloso estar así, era en infección y era, ¿sabebo el shock que es el olor a muerto? Es que no sé, es un gasos que se desplenen, bueno, igual, aquí hoy era muerto y así pues eso, se van a recuperar los cadáveres y el fang había soterrado.
Terrible. El més fort és que va haver-hi molta gent que va morir, perquè evidentment no estava avisada de les conseqüències que podia tenir això, i va morir intentant salvar un vehicle. Sí, sí, sí. Jo, un dels dies a Catarroja, descansant un moment, el Marcos i un altre veí m'explicaven que tenien un veí que havia enviat un àudio a la seva dona
i a la seva filla petita, acomiadant-se, perquè va baixar al garatge de casa seva, va intentar treure el cotxe perquè no es pensava el que anava a passar, i de sobte el tsunami li va rebentar la porta del garatge, es va pujar al sostre fals del garatge, i clar, ell veia que allò no aguantaria i que acabaria caient-se i morint, i llavors va enviar un àudio de comiat per la seva filla. I quan m'ho explicaven, em queden les llàgrimes de...
Al final jo soc pare de dues filles petites i m'imaginàvem aquella situació. Al final es va salvar. Però, vull dir, es va salvar com podria no haver-se salvat. I, tràgicament, molta gent va morir per culpa d'intentar salvar un vehicle perquè mai ningú es podia haver imaginat això. En canvi, si tu t'haguessin enviat un S alert a temps i et diuen, sisplau, no surtis de casa, no surts de casa. No, clar, i damunt totes les persones que conec, tots els veïns que han mort, que conec.
hagueren fichat a casa d'altres veïns, tal? Perquè això és una casa, com tu dius, són a zero, tot plantes baixes, tot... Doncs aquests veïns hagueren perdut la casa. Sí, clar, els mitjans materials no hi havia remei. Però la vida? Sí, sí, no té preu. La vida no. No, és que no t'ho creus. I tu saps quina impotència estar escoltant?
que te demanen socorro, ajuda, ajuda, i no poder fer res, no poder ajudar, perquè no pots treure tres metres a ajudar a ningú. És que no pots, contra la força de l'aigua, no pots.
i és una impotència que no anem a obligar mai. Jo li volia enviar a l'Isabel una abraçada des de Tarragona com a paisana meva, soc de Txelva, i també, a la vegada, donar-li dues opinions. La primera...
que aquesta tarda Maton anirà a la cerimònia, una cerimònia de molta gent, una cerimònia molt emotiva, però si hi ha quatre persones invitades per cada persona morta, jo preveo que allí n'hi haurà 800 o 900 familiars,
ja que aquestes persones no podrà contenir-se i començarà a dir mazó dimissió, mazó dimissió, i serà el espectacle més políticament bocornós del nostre país, des de l'acció del Tejero. Primer opinió. I segona opinió, Isabel, el vostre patiment, l'amor de 229 persones, no està en va. No està en va
perquè s'ha demostrat amb aquesta tragedia la importància de l'alarma. L'alarma s'ha de donar de seguida i clara, no deixar passar les hores i les hores.
Aquí a Catalunya, a Tarragona, Provincia de Tarragona, a Ulecona, a Alcanar i a la Ràpita, hem tingut uns aiguats que jo estic segur que si no haguessis estat precedits de la dana, haguessin tingut morts. Què passa ara? Que tothom, autoritats i ciutadans, estem precavits i estem esperant que a la mínima...
cap amunt, cap a la terrassa. I això és el que s'ha de fer. És l'única solució que està a l'abast de les autoritats i, sobretot, de la ciutadania. I torno, una abraçada, Isabel, i ànim, que heu aconseguit que molts de persones no morin, però no solament a Espanya, sinó al món sencer. Ha estat un exemple de lo que no s'ha de fer.
trigar cinc hores en donar les senyals d'alarma. Bé, jo volia, si no t'importa, donar les gràcies als voluntaris particulars, i a altres, bueno, a algunes associacions com els francesos, estos d'Alfils Durants, gent de fora particular t'ha invertit el seu temps, el seu diner, en aconseguir diners per ajudar-nos.
perquè el que és les autoritats, el que és tot, han fallat. No, no, no ens han ajudat. Queda molt per fer. Pai Porta, ojalà com estigui, era com diu Marcos Catarrotxa. Pai Porta, per desgràcia, encara està per reconstruir. I és ara quan les autoritats estan posant les piles, ara, un any després.
però de no ser per tots els voluntaris, a si moltes famílies no hagueren pogut sobreviure. Gent que ha arribat en la sua furgoneta carregada de material que ha replegat, cuinant pels demés, per fer una soare que diuen ells, un verenar, podia replegar diners. Hi ha vingut des de França. Han fet la replegada de diners. Gent de tota Espanya. Vull donar les gràcies a amics que han estat així, demanant-se 10 lliures de vacances per vindre a netejar.
Arriesgant la seva vida, eh? Perquè jo sempre ho diria. Així no vingau. Tinc amics catalans que estan malalts, que no podien vindre i han fet una contribució econòmica per comprar material pels demés perquè era un risc. Jo, el que li va dir Albert, no vingau. Les persones que siguen malaltes, perquè jo conec persones que han mort després de això.
Albert, el meu tiet, el que va salvar-se esa nit perquè li s'enfon a la casa que tenia un pou, el vam enterrar el dissabte passat. No ha pogut tornar a casa. Ho sento molt. Sí, com ell, molts no van a tornar a casa. No van a poder. S'han cansat de viure, ja no volen lluitar. Psicològicament la gent major està molt, molt afectada. I s'han cansat, s'han cansat, no poden lluitar més.
Déu-n'hi-do. I més encara quan, gràcies a la feina aquesta de fer la jutgessa de Catarroja, van sortir com més imatges i es va sabent més informació de tot el que va passar.
Aquella imatge de quan al migdia la consellera d'emergències li dona la informació i ella mateixa apunta en un paper zones a controlar el barranco del Pollo, que a més ho escriu malament, en lloc de Pollo, fica Pollo, que no devia saber ni el que és. És a dir, ells ja sabien que una de les zones perilloses era el barranc del Pollo. I no es va fer res, perquè el senyor Mafon estava dinant. No vam fer res. Ens estem indignats.
i considerem una falta de respecte a les famílies i als nostres morts que aquest senyor vinga bueno, és que potser el que busques és això que les cridassin i quedaran com una víctima més jo pronostico Isabel que no es menjarà els torrons a la Generalitat d'aquest senyor saps? o dimitirà o li faran dimitir si no el temps
Ja, però quin record vas a tindre d'un dia com avui on estàs de dol? Sí. Pels teus morts. Sí, sí. Pels teus estimats i que aquesta persona estigui allà. Tota la raó. Isabel, una forta abraçada des de Tarragona. Gràcies, moltes gràcies. Una abraçada, Isabel. Una abraçada, Isabel.
Un abraçada i un més. I gràcies per tu. A tu. Isabel, des de Pai Porta, que és la zona més afectada, algun comentari, en tan fora de temps ja, però a títol de conclusió, un any després queda molt per saber, queda molt per fer, també queda la ferida, que jo crec que hi ha una ferida que hi ha sempre, que és la psicològica, un feix de gent no s'oblida.
Res, jo enviar una forta abraçada a les víctimes, esperant i desitjant que sàpigui qui hagi d'assumir les responsabilitats que les assumeixi, perquè és evident que a dia d'avui no s'han assumit les responsabilitats, que sàpigui la veritat i de veritat espero que es pugui reconstruir tot i que algun dia puguin recuperar la normalitat.
Jo confio en la justícia de Catarroja, que està portant una instrucció, una investigació molt acurada i molt professional, i està acorrelat al Matònia i als altres, i espero que es faci la justícia. Si no...
políticament no tenim res que fer la pròxima elecció. Paco Zapater, gràcies. Gràcies, que vagi molt bé. Sí, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Veus de València, voces de València, de la cançó de Reia Hortolà, que passa per des de la dana amb ella acabarà. Gràcies, que vagi bé. Gràcies.
Llegan voces desde lejos Manos que quieren sanar Somos tantos levantando
Somos fuerza y somos alma, somos calma en este mar. Somos voces de València, somos fuego y...
La terreta nos abraza y aunque el río vuelva a andar a tu amparo cuidan sempre maredes desamparades. Pero frenan noves glories a España tots a una veo
Avui amb aquest homenatge al País València, amb el record de les víctimes. D'aquí no són de més coses. Parlem delictus, el Dia Internacional delictus. Ara m'acompanya Núria Cartanyà i amb un expert en la matèria que ens acompanya aquí als estudis.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'associació del comerç i les empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Tenim que tirar la Copa i passar amb el Baleares. Com diu l'entrenador del nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem el partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des de mitja hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa del Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé la orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
Passant ara mateix 9 minuts del punt de les 10 del matí, nosaltres seguim endavant amb la veu de Tarragona a camí dels 40 anys i celebrant o commemorant una efemèride, un dia d'aquells especials, que per això al calendari en tenim molts. Avui és el dia internacional de l'ictus i sembla que no està de més anar recordant què és l'ictus, quines afectacions té i sobretot què fer en cas que trobem una persona atacada d'ictus.
La rapidesa és la clau de tot plegat, ja us ho dic ara, però ara ho explicarem més àmpliament. Aquí, a Joan XXIII, tenim un servei de neurologia al seu cap. El Javier Austrell ens acompanya als estudis. Javier Austrell, bon dia. Hola, bon dia. Rapidesa, no? Això ens ha de quedar a l'ADN. Correcte, sí. Ens importa molt identificar, sospitar l'ictus.
És una malaltia que la manifestació a vegades és amb símptomes diferents que ens costa identificar-ho i és molt important perquè com més aviat podem intervenir, tenim tractaments, l'assistència a l'hospital, tot ajudarà a millorar el pronòstic d'aquesta malaltia, que és una malaltia sobretot discapacitant.
Ara parlem dels efectes. Què seria? Com ho definiríem l'ictus? Té l'origen en el cervell? Correcte. L'ictus seria un trastorn de la circulació cerebral. Un trastorn brusc, abrupte. Un infart cerebral. Correcte. Si substrueix un vas, una artèria, com que no arriba al sang, no arriba a l'oxigen, es mor una part del cervell. Això seria l'infart, tècnicament. També pot passar que es rebenti.
que rebenti el vas i llavors tenim un cagnat, una hemorràgia. La conseqüència visual des de fora és molt similar, però el tractament pot canviar molt. Per tant, és una entitat que engloba diferents malalties. Un dels problemes és que arriba de manera abrupta, per tant, no dona indicis o símptomes previs, no? Correcte. Malauradament, moltes vegades no dona cap avís previ. Les manifestacions principals, per identificar-ho, és que es torci la boca...
no poder parlar i, sobretot, pèrdua de força de braç i o cama a la vegada, d'un costat del cos. Ha de passar tot junt o només que passi alguna cosa ja hem de sospitar? Amb un ja ho hem de sospitar. I hem de córrer cap a un centre hospitalari? Correcte. Tenim un sistema d'emergències mèdiques, ara aquí he de fer incís perquè tot això està molt articulat i molt coordinat, i la recomanació sempre és avisar a través del 112.
Ah, sí? Una trucada al 112. Sí, el 112 fa un servei de filtre, farà les preguntes adequades i, a més, prioritzarà el trasllat segons la sospita. I això és molt important. Quina grau d'incidència teniu, Joana, 23, des de quan existeix la unitat?
Ui, mira, bueno... Més o menys, més o menys. Ho dic perquè no, perquè de l'ictus, així com dels infarts, ja fa temps que hi ha tota una protocolització, tota una difusió... L'ictus és encara una afectació, no?, a nivell de difusió encara relativament jove. Molt bé. Mira, ara precisament hem celebrat els 20 anys del que en diem el sistema Codi Ictus. Això és aquesta organització, a través del 112...
i de prioritzar el trasllat a centres de referència on se'ls pot atendre adequadament. Això ja fa 20 anys que funciona i des de l'inici, Joan XXIII, va començar tenint aquests pacients amb els tractaments, amb les possibilitats que aleshores teníem. O sigui que parlem de temps. Incidència, això és important. Correcte, em deieu. Sí, això, clar, ha crescut. Ha crescut.
perquè la població és més conscient, les campanyes, la difusió, jo crec que tothom està molt més conscienciat, i el mateix sistema sanitari, amb totes les dificultats que tenim, però el mateix sistema sanitari també és molt més receptiu i molt més sensible a tots aquests trastorns. Actualment, nosaltres rebem 700 codis ictus a l'any.
quants d'ells són recuperats? Correcte. 700 codis d'ictus seran sospites. Quan hem parlat d'això, a Joan XXIII ens genera uns 400 ingressos a la unitat d'ictus. O sigui, de tot això que parlem, a vegades no seran...
però ja ens genera uns 400 ingressos. D'aquests, tenim tractaments urgents i apliquem unes 100 fibrinolisis any, us dono així uns números rodons, i unes 70 trombectomies any. I això són números que parlem. Agafat a temps, és recuperable una persona que ha petit un ictus? Entenem que és un procés dinàmic, o sigui, bé, de cop,
però no s'ha mort tot el cervell de cop. Llavors això és molt important. D'aquí ve el tema de la rapidesa. Tant per si podem aplicar aquests tractaments que us deia, que són els que intenten revertir al màxim, tant per les atencions o cures que podem oferir a través de la unitat dictos, tant per després la rehabilitació, tot això ens ajudarà a limitar aquest dany i això és el que ajudarà a millorar i disminuir les seqüeles.
Com funciona tot plegat? Ho dic per a alguna persona que ens escolti i que, per sort, no li hagi passat mai, però de sobte et passa, i què et trobaràs a l'altre costat? Quines proves hi ha? Quins tractaments? I és molt important, sembla una cosa una mica de llarga durada i de vigilància, no?, i la rehabilitació. Jo he sentit moltes vegades, vaig anar a l'hospital, em va agafar un ictus i allí se'n va repetir tres o quatre vegades. Això passa, no? Correcte. És una cosa viva. Correcte, és això que dèiem, no?, és un procés dinàmic, no?,
Aviam, el primer pas seria aquest, el d'identificació. El moment urgent, davant de la sospita, el pacient pugui ser traslladat a un centre hospitalari. A través del 112, amb aquest sistema, es prioritza quan són sospites més clares perquè siguin centres hospitalaris per donar l'atenció més adequada. A partir d'aquí, serà valorat per personal expert. Normalment som neuròlegs els que estem de guàrdia per atendre aquestes complicacions.
i realitzarem, en la majoria dels casos, una prova d'imatge, un TAC, un anjo-TAC, una prova per veure la circulació cerebral i per veure el cervell, i això ens orientarà, si és una hemorràgia, com dèiem, si ja hi ha més d'anys, si ja hi ha menys, i a partir d'aquí, quins tractaments podem aplicar en el moment agut. Un cop això ho hem passat, anem a aquesta fase més d'ingrés, pròpiament... Tractaments en el moment agut, fàrmacs...
Correcte. Tenim en aquests moments dos grans tractaments. Tenim un fàrmac que posem al sistema circulatori, a l'avena, un fàrmac que és el fibrinolític. Això intenta dissoldre el trombo. Això és un fàrmac que s'aplica directament a l'avena, d'acord? Això ja des de fa molts anys. I llavors tenim la trombectomia, que és un tractament endovascular. És a través d'un cateterisme arribar per retirar el trombo, l'oclusió d'aquest vas.
Tinc un munt de preguntes, eh? No puc apuntar coses. Ja ho veig. Un cop passem el moment agut, no? Llavors, el tema de l'hospitalització i el seguiment? Correcte. Posem que es pot aplicar aquests tractaments, genial, a vegades no, per moltes raons, perquè potser el pacient no és candidat, està contraindicat per problemes del que veiem a la imatge, vull dir, no tot s'acaba aquí, és molt important.
però no tot s'acaba aquí. Després, el maneig. Tenim un maneig molt multidisciplinar. La unitat dictos va molt enllà, va més enllà d'uns llits o d'uns neuròlegs. Llavors, aquests pacients estan ingressats en una àrea especial on reben les cures d'enfermeria, de l'equip de rehabilitació, més adequades per intentar millorar tot aquest pronòstic.
Em deies abans les repeticions, una feina molt important en aquell moment és el nostre procés diagnòstic. És una malaltia que ja us deia, els símptomes són una mica bigarrats i les causes són vàries. I llavors també tenim una feina important per acabar de trobar la causa per poder donar el millor tractament preventiu, per evitar que repeteixi. Llavors, esclar, com tota malaltia aguda té la seva un moment d'inestabilitat, per això és important estar vigilat i per això és important poder fer tot el procés mèdic
per disminuir tant les seqüeles com possibles complicacions. La rehabilitació ja comença quan el pacient està deshospitalitzat, diguem-ne, quan ja té l'alta lliure rehabilitació en funció de les parts que estan afectades. Correcte, clar, la rehabilitació depèn molt de l'afectació, també depèn del pacient, la tolerància que pugui tenir fer més o fer menys,
La rehabilitació és molt interessant començar-la quan abans millor, però no podem començar amb tot a la vegada. És un procés. Hi ha uns passos inicials, llavors normalment sí, les primeres 24-48 hores normalment estem més pendents que no es mobilitzi gaire el pacient, però a partir de llavors comença tot aquest procés i a mesura que el pacient pugui progressar,
es va intensificar en la rehabilitació, que no té per què ser exclusivament hospitalari. El procés hospitalari serà el que requereixi, però és un procés que ha de continuar després al domicili.
Grau de recuperació, percentatge de recuperació, depèn de l'afectació, potser, no? Correcte. D'aquests 400 casos que... Sí, això és difícil. Hi ha casos molt greus, no ens podem enganyar, i per sort tenim casos molt lleus, i un tant per cent, més del 50%, doncs, milloraran, seran autònoms, però és veritat que hi ha moltes vegades petites discapacitats que no es veuen i que el pacient les pateix i que li canvia molt la seva vida. Un conductor...
i que es quedi sense una pèrdua de visió, una pèrdua de camp visual, doncs caminarà, parlarà, farà vida amb tothom. Pot ser autònom, però no pot tornar a treballar. Això pot ser molt limitant. Una dificultat lleu a la mà, una aparècia lleu, motriu, posa que és la mà esquerra i ets dretà, però si ets pianista...
o no podràs seguir exercint. Vull dir que a vegades limitacions lleus també poden ser molt discapacitants. L'aspectre és molt gran. A part de les repeticions que es puguin donar a dins l'hospital, que serien com un retruc del que ha passat, més enllà d'això, reincidències, pacients que tornen? Sí, hi ha perill de recidiva i per això és important tot el...
nostre procés diagnòstic i el tractament preventiu, però aquí també és molt important la col·laboració del pacient en cuidar-se. Hi ha uns fàrmacs que, segons el tipus, seran els més indicats. S'ha de controlar bé la tensió, la diabetis, el colesterol, però a partir d'aquí...
tenir una vida activa, caminar, un cert exercici, inclús ara se sap que va molt bé per cremar colesterol i així exercici més físic, tipus més de musculació, adaptat al moment, tot això se sap que és molt beneficiós, tenim la sort de gaudir d'una dieta que és de les més sanes, la dieta mediterrània. Si li fem cas. I si anem a la dieta mediterrània de veritat, que és la dels nostres avis, no vol dir el que es menja ara aquí i per tot arreu.
Però sí, doncs és veritat que la carn blanca, el peix blau, que es pot menjar en general de tot, llagum, verdura amb abundància, l'oli d'oliva, no cal dir-ho. Els consells de prevenció són els mateixos que ja estem acostumats a sentir per el que seria una incidència cardíaca. Els consells són correctes, són els mateixos perquè això amb diferents manifestacions, perquè afecta diferents zones del cos i amb diferents, a vegades, malalties que ho poden afavorir, però el que és la prevenció vascular global és comú per tots.
Que hi ha grups de risc, més enllà d'aquestes persones que potser no es cuiden tant, no tenen en compte tot això, ja fa incidència més lictus en segons quin tipus de persona que ja pateix alguna malaltia concreta prèvia? Sí, sí, sí, esclar. Primer hi hauria la part així més vascular general, podríem dir, no?
i després és veritat que determinades malalties del cor, hi ha certes arrítmies, sobretot la fibrilació auricular, és una arrítmia que ens preocupa molt perquè acostuma a ser silent i es manifesta provocant embòlies. Els consells aquests de prevenció tenen a veure amb embrutar les artèries, això genera terosclerosi, és una altra causa d'ictus, es poden embrutar molt les artèries que van cap al cervell.
I després tenim altres malalties, menors, tenim ictus amb gent jove, a vegades hi ha lesions de l'artèria per dins, per traumatismes, probablement per factors que desconeixem genètics, certes predisposicions. Tenim un ventall bastant àmpli que ens obliga a fer la nostra feina. Aquesta és la nostra feina.
En definitiva estem parlant de trombos, no? Obstaculitzacions de... Això seria quan parlem d'ictus isquèmic. Abans que dèiem els dos casos, correcte, això és el 70% dels casos i efectivament és una brutícia, m'agrada explicar-ho així, que al final és un trombo, és un producte...
doncs pot ser heterosclerosi, pot ser un altre producte, doncs quan era això que dèiem de l'arrítmia, i això obstrueix un vas. I si aquella canyeria no circula... No, si està, això és... No va bé. No va bé. De què depèn que li pugui agafar una persona, doncs, a la circulació cerebral, a la circulació propera al cor o a la cama, que és un altre clàssic. Correcte, sí, això és totalment erràtic, eh?
Això és un motiu potser d'estudi, inclús mèdic, perquè sí que crida l'atenció que tot i que totes aquestes poblacions estan a risc de fer les altres malalties, curiosament hi ha una població que té més ictus, una altra que té més cardiopatia i una altra que fa més arteriopatia perifèrica, que és com en diem allò de les cames. Això crida l'atenció. Tots tenen més risc de fer totes les altres, però curiosament és com si s'agrupessin per determinats òrgans.
Interessantíssim. Part solidària. Vinga, que encara ens fa faltar fer molta recerca respecte a l'ictus i fer-ne molta difusió també. I em sembla que promoveu una activitat molt xula que a més té a veure amb aquest estil de vida saludable. Una caminada? Correcte, sí. Ens plau molt poder explicar i tenir l'oportunitat de dir que realitzarem la tercera caminada.
solidària, en benefici per l'ICTUS. És un acte que realitzem, bueno, que és la tercera vegada, es va iniciar a Salou, però ara fa dues edicions que ho hem fet a Tarragona. Estem molt contents, ha tingut un èxit notable, tenim normalment 400 assistents o així, i això doncs és gràcies en aquests moments a l'Ajuntament, al Port, al Patronat d'Esports i a una sèrie d'entitats col·laboradores.
Quan serà diumenge, deies? Això és dissabte 15 de novembre. Ah, 15 de novembre. Sí, o sigui que guardeu la data. Molt bé, doncs ja en parlarem. Farem un breu, quan costi la setmana, per recordar-ho. En tot cas, inscripcions prèvies, obertes? Correcte, sí. Ara hem començat la difusió. Hi haurà inscripcions, són gratuïtes, a través d'un enllaç, tot i que es realitzarà una paella popular i un sorteig, on totes les entitats ens ofereixen diferents obsequis, una nit amb un hotel...
tenim tot de sorpreses, i això a través d'una donació de la compra o d'una donació voluntària, que es podrà realitzar al mateix moment allà, hi haurà per fer-ho amb targeta o per poder-ho fer amb efectiu. En principi, totes les facilitats. Aquest any, o avanço, va en benefici de l'associació de pacients. Hi ha una associació de pacients, la de Tarragona, es diu Sobreviure a l'ictus de Tarragona,
i ens preocupa molt el post-hospital, perquè el pacient afectat arriba, primer tot és nou, les atencions de l'hospital són les que són, jo crec que són molt bones, però en aquell moment potser et sents una mica protegit a la que ha passat la primera tormenta, i d'un dia per l'altre els hi diem a casa.
I et sents com una bomba de rellongeria que no sap si tornaràs a patir. I no ho sabem, què passa a casa nosaltres. A mi no m'ho van explicar. És molt complicat, això. Hi ha coses que pots donar el tractament molt bé, la rehabilitació el més a prop possible. Òbviament, el sistema sanitari té les seves limitacions, però Déu n'hi do. Has de saber si aquest símptoma que et surt a casa és normal o no. Però hi ha moltes coses que no se saben explicar, ni sabem. I aquí sí que és molt important la tasca d'aquestes associacions.
I en aquests moments s'estan duent a terme molts programes per intentar que aquest traspàs sigui més fàcil. Programes de suport, ja sigui cognitiu, emocional o inclús de facilitar la rehabilitació. I aquí sí que és molt important que puguem donar un bon cop de mà a això.
Última pregunta, doctor Ostrell. Cap a on està creixent o ha de créixer aquesta unitat d'ICTUS, del Servei de Neurologia de Joan XXIII? Perquè jo reboscen ells com a que classo referència i, per exemple, doncs, doneu atenció a Vendrell o a poblacions, no? Són referència territorial, no sé cap on ha de créixer. Nosaltres som referència del que...
tècnicament en diem la regió sanitària del Camp de Tarragona, que ve a ser el que entendríem per Camp de Tarragona. Donem també suport a vegades a la regió sanitària de Terres de l'Ebre per algunes patologies concretes, per alguns ictus concrets.
I amb això som centre de referència. En aquests moments el que ens preocupa molt i sabem és que s'està treballant a nivell del Departament de Salut i de l'Institut Català de Salut per ampliar la cobertura d'aquest tractament que us deia que és la trombectomia, que això sí que ens preocupa molt. Quin sentit? Tenir una cobertura plena.
Molt bé, doncs a treballar en això i que no pareu. Avui hem parlat sobre les afectacions que té aquí a Tarragona aquesta malaltia, l'ictus, especialment a l'Hospital La Joana XXIII, amb el cap del Servei de Neurologia d'aquest centre hospitalari al GB Austrella. Avui és el dia internacional dedicat a l'ictus. Ja sabeu, rapidesa i sobretot en identificar els símptomes, aquesta boca torta, aquesta no mobilitat dels braços, la dificultat a la parla...
de sobte i rapidesa, llavors, en trucar al 112, que és el protocol que s'ha d'establir. Doctor Javier Ostrell, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-nos.
El nàstic genuït.
L'any 2016 el Nàstic posa en marxa el projecte del Nàstic Genuine amb la creació d'un equip per persones amb discapacitat intel·lectual. Va ser el punt de partida d'un projecte que ha tingut molta repercussió a nivell estatal i on el Nàstic n'ha estat el pioner del que avui en dia és una de les grans apostes de la Lliga de Futbol Professional. Una lliga on hi prenen part tots els clubs que formen aquest futbol professional i altres que han estat sota el paraigua de la patronal del futbol estatal.
La iniciativa del Nàstic va sorgir per la insistència del que aleshores era el president del club, Josep Maria Andreu, que sempre ha etiquetat aquest equip com el millor de la història del Nàstic. El millor equip de la història del Nàstic. Sempre dic que jo al Nàstic he tingut molta sort, gairebé tot.
però el que més m'ha donat, més satisfaccions m'han donat ha sigut els genuïns, i aquest és el projecte que em fa sentir més satisfet de ser president del nostre, d'haver sigut el president de l'Assad. Ara soc president del club, però com a menys, el president de l'Assad és el millor projecte que he fet.
Un projecte en el que el Nàstic fa nou anys que hi treballa molt i que, com la resta del futbol, ha seguit els paràmetres que el Club Grana va endegar en el seu dia. Gerard Costa.
El 13 de febrer de l'any 2016, després de l'encontre de la segona divisió entre el Nàstic i l'Ells, que va acabar amb victòria dels Tarragonins, el president del club gimnàstic, Josep Maria Andreu, va expressar la seva voluntat de crear un equip per a persones amb discapacitat intel·lectual. A més, va anomenar Rubén Almazán i la Barocano com a capitans d'un equip que el mateix Josep Maria Andreu va descriure com el millor de la història del Nàstic.
Per liderar el projecte des d'aspecte tècnic, es va decidir confiar en Rafael Magrinya, entrenador que, per cert, continua al capdavant de l'equip a dia d'avui. Magrinya va estar acompanyat des del primer dia per Tisco Pedrola, com a segon entrenador, que malauradament ens va deixar l'any 2023.
El 30 d'abril de l'any 2016, ara fa 9 anys i sense encara saber l'èxit que tindria el projecte, les instal·lacions del Nàstic van acollir el primer entrenament de la història de l'equip Genuín, el qual va congregar a més de 40 esportistes. A més, l'iniciativa va agradar tant a la Lliga de Futbol Professional que els esportulistes Marco Sena i Milinko Pantic, dos dels seus ambaixadors, van ser convidats a l'entrenament celebrat a Tarragona. L'estiu de l'any 2017, el Nàstic va organitzar la Champions Genuín al nou Estadi Costa d'Aurada.
en la presència d'equips nacionals com el Villarreal, el Llevant i el València, i d'equips internacionals de renom, com són el Totèram i la Jax. Però la gran fita d'aquest gran projecte que va néixer a Canàstic va arribar l'octubre de l'any 2017, quan es va disputar la primera fase de la primera Lliga Genuïn de la història. La Lliga Genuïn va donar el tret de sortida a Villarreal, amb 18 equips participants, tots ells corresponents a clubs de primera i segona divisió. La modalitat de joc escollida va ser el futbol 8 i els partits de division en quatre parts de deu minuts cadascuna.
I després d'aquesta primera fase a Vilareal, a principis de l'any 2018, la ciutat de Tarragona, juntament amb el Futbol Salou Esports Center, van acollir la segona fase de la temporada, i la primera dada de història que disputava a la nostra ciutat. A més, es va decidir que a partir de llavors, Tarragona fos sempre una de les seus fixes de cada temporada. Ritualment, el nou Estat de Costa Daurada és l'encarregat d'inaugurar cada edició.
Actualment, la temporada 2024-2025 és la setena edició de la Lliga Genuïn que en guany compta amb 47 equips, una xifra que reflecteix l'èxit i l'expansió del projecte, ja que, al llarg dels anys, 29 clubs més seran incorporant els 18 equips inicials. Finalment, l'any 2019, l'anàstic Genuïn va traspassar fronteres i va participar en el seu primer torneig internacional. Va ser l'Special Cup, disputar la Itàlia o l'equip entrenat per Rafa Magrinià,
Va estrenar-se la competició guanyant el seu partit davant el Paris Saint-Germain i també va enfrontar-se davant l'Àgex, el Benevento, l'Espetsia i el Cagliari. Amb dos partits d'aquesta fase final de l'Especial Cup es van disputar Coberchano, que era el centre tècnic de la fase italiana de futbol i on es concentra la seva selecció absoluta. El president de la Liga, Javier Teva, sempre ha explicat el que significa per la patronal... Gràcies per acompanyar-nos...
Avui presentem la nova etapa per l'empresa municipal de transports. Presentem 10 autobusos que formen pla, a part d'un pla integral i ambiciós, de renovació i ampliació de la frota. Repeteixo, renovació i ampliació de la frota de l'empresa. El més gran dels últims 20 anys.
Aquest pla d'ampliació i renovació de la frota de la MT suposa una inversió de gairebé 12 milions d'euros i ens permet incorporar 33 nous vehicles entre 2024 i 2027. Un pas endavant cap a un transport públic més sostenible, més eficient i més pensat per a les persones.
i també pels nostres conductors que pateixen els autobusos que ja tenen més de 18 anys. Aquests quatre autobusos elèctrics, que seran com el primer que tenim allà, tenen una autonomia d'uns 320 quilòmetres aproximadament amb la càrrega completa.
La càrrega es realitzarà a les cotxeres de la MT de forma permanent. Els sis autobusos híbrids, que són els que tenim aquí darrere, es van adjudicar a l'octubre del 2024 a la empresa d'Aimier Busses Espanya per un valor de 1,8 milions d'euros.
El 2026 s'incorporaran 10 nous autobusos híbrids. La compra es va adjudicar el passat mes de juny a l'empresa Solaris Bus Ibèrica per un valor de 3,4 milions d'euros. I el 2027 arribaran 10 nous autobusos híbrids.
La licitació i adjudicació d'aquests contractes es preveu per l'any que ve, l'any vinent. Aquest pla no és només una renovació de vehicles, és una aposta clara per la sostenibilitat, l'eficiència i la qualitat del servei. Els nou autobusos redueixen emissions, milloren l'accessibilitat i ofereixen una experiència més segura i agradable tant pels usuaris com hem dit també pels conductors.
Perquè quan parlem de l'empresa municipal de transports parlem de servei públic però també parlem de persones, dels conductors i conductores que cada dia fan possible que Tarragona es mogui. I de les ciutadanes i ciutadans que confien en nosaltres per desplaçar-se, treballar, estudiar o gaudir de la ciutat.
L'EMT està impulsant la transformació més gran dels últims 20 anys, com hem dit abans. I no seria possible sense la feina i la professionalitat de tot l'equip tècnic i operatiu de l'empresa municipal de transports. Gràcies per la vostra dedicació i per fer possible una EMT cada dia més eficient i més propera.
En paral·lel iniciem una campanya de comunicació ciutadana per donar a conèixer la renovació i l'ampliació més gran de la flota dels últims 20 anys, que jo ho he dit tres vegades, però no em cansaré. Una acció amb la qual volem acostar aquesta transformació a la ciutadania i mostrar de prop els nou vehicles que s'incorporen al servei. Com ho farem?
La campanya El futur mou Tarragona consistirà a l'ubicació d'un autobús nou híbrid obert al públic amb accés lliure per a tothom que vulgui visitar-lo. A més, s'hi afegirà una carpa informativa com la que tenim aquí al davant, vinilada, on la ciutadania podrà conèixer de primera mà el procés de renovació i com aquest contribuirà a una mobilitat més sostenible i moderna. Iniciem l'acció aquest divendres dia 31 d'octubre a Sant Salvador.
El dissabte 1 de novembre serà a fora del Mercat de Torreforta, el diumenge 2 al Mercadet de Bona Vista, el dia 4 de novembre a la Granja, el dimecres 5 a la Rambla Nova, entre el Centenari i el Monument dels Herois del 1811, el divendres 7 a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau, el dissabte 8 a la Rambla de Ponent, el dimarts 11 a la Plaça de les Lletres Catalanes i el diumenge 16 a la Floresta.
Jo per la meva part, res a dir, després farem un passeig per la ciutat i dono la paraula a l'alcalde Rubén Vinyoles.
El sentit palacal d'en directe, Rubén Millol, és també des d'aquí a la Nilla Mediterrània amb aquesta presentació dels nous bussos i aquest pla que es veu fins al 2027. Gràcies per la seva assistència. Gràcies sobretot als companys i companyes de l'EMT que avui ens acompanyen aquí perquè sou els veritables protagonistes d'aquest acte d'avui perquè sense vosaltres que sou els que cada dia treballeu per donar un dels millors sistemes de transport públic municipal de tot Espanya i era un greuge
l'antiguitat de la flota d'autobusos i, a poc a poc, i en aquest cas de manera bastant important, perquè és la renovació de més de la meitat de tota la flota al finalitzar aquests quatre anys, doncs tindreu per fi uns equipaments a la vostra alçada.
Com ha dit la consellera de Mobilitat i presidenta de l'MT, la companya Sònia Hors, la presentació d'aquests 10 nous autobusos no és només un acte simbòlic. És una imatge d'una ciutat que avança, que s'actualitza i que aposta amb convicció pel seu futur.
I és que aquest és un projecte de ciutat, i ho és perquè no només renovem vehicles, sinó que estem transformant la manera com ens movem, com ens connectem i com entenem el transport públic, com un servei essencial, modern i el servei de les persones. Des del primer moment, des d'aquest govern, hem de tractar una necessitat urgent que comentàvem amb anterioritat, la renovació de la flota d'autobusos municipals.
I avui podem dir amb orgull que hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de l'EMT. L'antiguitat de la flota s'havia demorat massa. Per això, aquesta és també la inversió més gran de tot el mandat. Una inversió sense precedents, prop de 12 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous en aquests quatre anys.
Però aquest pla no és només una renovació de vehicles, és una aposta ferma per la mobilitat sostenible, per la qualitat de vida de la ciutadania i pel compromís amb el medi ambient. A finals d'aquest any 2025 el 30% de la flota serà de baixes emissions i el 2027 més de la meitat dels autobusos seran nous i sostenibles.
Això no són només xifres. És una millora directa per a tots els tarragonins i tarragonines. Més confort, més eficiència, menys contaminació i millor servei. També vull reconèixer de nou la feina de totes les persones que formen part de l'MT.
els equips tècnics, els conductors i conductores i tot el personal que fa possible que cada dia milers de ciutadans arribin al seu destí. Aquesta transformació de la flota, que sabem que era molt necessària, facilita la seva feina i dignifica el servei públic que representen. El transport públic municipal és un servei clau per garantir la igualtat d'oportunitats a tota la ciutat, la connexió amb el centre i la cohesió de tota la ciutat.
Volem que tothom visqui on visqui, percebi i gaudeixi d'aquesta millora en primera persona. Estem construint la Tarragona del futur, una ciutat moderna, ben connectada, sostenible i compromesa amb les persones. Perquè sí, com diu el lema d'aquesta campanya, el futur mou Tarragona. Moltíssimes gràcies i quedem a la seva disposició per qualsevol pregunta o aclariment.
Doncs el director de l'alcalde Ordemiñoles ara li pregunten si ja està en operatiu, si no, i ara serà el gèrer de DMT, Manrubia, qui parlarà també. Aniran entrant de forma graduada en el servei. De fet, a partir de la setmana vinent ja podrem començar a veure alguns dels cinc híbrids que tenim aquí al darrere.
i durant les primeres setmanes del mes de novembre aniran entrant la resta de vehicles, tant els elèctrics com el llibrit que falti. Les rutes, no hi ha una ruta concreta assignada perquè nosaltres treballem en multilínies en la qual cosa un vehicle el podrem trobar en qualsevol de les línies indistintament. Així que tots podran gaudir de forma uniforme de cadascun d'ells.
Nosaltres estem treballant per poder realitzar els quatre vehicles que adquirim elèctrics endullables que es puguin carregar simultàniament a les nostres instal·lacions. Es podria fer càrrega simultània. Actualment no estem fent les obres perquè el que veníem... Nosaltres és una tecnologia nova, és la primera vegada que tindrem buss endullables, elèctrics endullables...
i durant els primers mesos tindran un tutelatge, un populatge, per part del taller oficial que els ha de mantenir i es carregaran en les seves instal·lacions. Així podrem estudiar la seva autonomia i com van funcionant en el servei real que hauran de prestar a la ciutat. Sí, aquí a Tarragona, al polígon entre vies. La compareixença des de l'anella Mediterrània amb una presentació d'aquests nous buss amb aquest tema al futur Mou Tarragona i ara que es farà aquesta ruta...
I primer es podran veure a l'interior d'aquests 10-9 buss que s'han presentat ja aquí a la media mediterrània, on per cert plou a hores d'ara, està plovent, estem aquí sota una cara perquè no es mullen, però està plovent, s'han mullat els buss però encara no circulen, però ho faran en breu, com deia també el gerent de l'MT. Per tant, aquesta és la previsió en què es treballa.
I des d'aquí pràcticament tornem a connexió perquè el que farem és veure l'interior dels bussos, també fer les fotografies de rigor aquí a la lilla mediterrània amb aquests exemplars que avui s'han presentat.
del total que vindran i també d'aquest pla més ambiciós que té fins al 2027 vigència i s'aniran incorporant a la flota de l'AMT nou buss, tant híbris com elèctrics. És la previsió que ens han explicat avui des d'aquesta comparegència. Ara es farà un recorregut des d'aquí fins a l'estació d'autobusos a Tarragona i tornada aquí a l'Anaia Mediterrània. Per tant, el que fem nosaltres també és tornar la connexió als estudis centrals, companys,
perquè, bàsicament, en essència, ja no hauria de ser presentat. El que s'havia presentat era això. Volíem ser aquí, en aquesta presentació dels bussos, i que sàpiguen els que autoritzen habitualment la LMT, aprofito per saludar també els conductors i conductores, que sé que escolten la ràdio, que sàpiguen que tindran aquests autobussos nous. Que ara veurem com són per dins, Núria. Vull dir que ara es poden veure també per dins. Molt bé. Ja es pendents de les fotografies que ens puguis enviar. Pep Sunyer, moltíssimes gràcies. Fins ara. Nosaltres seguim endavant amb més propostes, en aquest cas, culturals.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Aquest cap de setmana teniu oportunitat, si no la veu veure o si voleu repetir, de disfrutar del desè aniversari de You Say Tomato, producció de la Sala Trono que ha fet estatge a Barcelona, que ha girat per tot arreu i que de tant en tant torna a casa. I ja us dic amb una representació molt especial, tant dissabte en doble sessió com diumenge sessió de tarda a la Sala Trono per celebrar els 10 anys, el desè aniversari d'aquesta producció. You Say Tomato, Joan Negrier, Santi, bon dia!
Bon dia, com estàs? Jo bé, però escolta, la Rosó i el Santi, que sou els personatges que interpreteu tu i l'Anna Moliner, a Josei Tomato s'han fet grans, eh? Deu anys ja. Han passat deu anys i sí, han crescut i amb ells també ha crescut l'obra i com...
Parlava ara amb uns amics que acaben de comprar entrades, que van venir a l'estrena de l'antiga Salatrono al carrer de Vicers Sitges i que la van disfrutar moltíssim i que tenen ganes de tornar a la disfrutar. I gent que l'ha vist ja més vegades també, que cada vegada està millor.
Bé, crec que és bonic celebrar l'aniversari allà on va néixer i amb la gent que la vam fer, entre elles tu, que tu també hi surts de la funció. També estic més... També han passat 10 anys per mi, eh? També hi surts de la funció. És important saber que Núria Cartanyà també surt a Lluís i Tomà. Una miqueta, una miqueta, faig un cameo. Escolta, Joan, no és una representació de tancament de cicle, en tot cas, no? És una obra que teniu viva i que l'aneu mangirant.
El tomato, com li diem col·loquialment, no morirà mai, la volem fer sempre, com que veiem que el text no caduca i que la funció funciona igual, i com més gran som, més entranyable, més patètica és la història, vull dir que funciona la meravella, la farem sempre que l'any i jo tinguem l'agenda disponible.
Sí, perquè mira que porteu representacions i deu anys a l'esquena fent el tomàto, però aquests personatges cada cop ho tenen una mica pitjor. Jo crec que escenifiqueu encara millor aquella relació trencada, però sempre amb un toc d'humor. Què els passa al Santi Larruso?
Bé, els Antena Rosa són una parella sentimental a la vida real i també parella artística. Són dos músics que, per circumstàncies de la vida, es veuen obligats a fer un espectacle molt horrorós de duets romàntics, de musicals de la història del cinema, pels pobles de Catalunya. I llavors, tant, no podem dir que no, perquè ni hi ha altra feina. Però ells, quan van començar la seva història d'amor, es van prometre que un dia tindrien el seu disc, que serien músics reconeguts i que treballarien només a la música, no?,
Aquests deu anys han passat i se n'adonen que no estan així. I llavors es plantegen una miqueta si realment allò que s'havien proposat quan eren més joves realment ho han aconseguit. Si aquells somnis que havien desitjat o...
o havien focalitzat la seva energia, doncs, si realment ho han complert. I parla només de tot això. Una història que en aquest cas es fa referència a aquest món laboral, que és el dels artistes, actors, actrius, cantants, però que es pot extrapolar a qualsevol persona i que jo crec que per això deixa un regust agradable en el públic, perquè en realitat veus els pobres personatges així amb una vida...
molt deslluïda, una mica patètica, però clar, que dius, ostres, i quantes persones també no hem arribat a aconseguir els nostres somnis. Jo crec que té una mica d'això, de que rius, però per dintre dius, ai...
Bé, és el més bonic de les funcions. Com sempre, la trona el que diem comèdies dramàtiques, no? Que tu riguis, riguis, riguis, perquè la gent dedicada a tu riu molt, però que se'n va cap a casa amb la llagrimeta o pensant, ostres, de què he rigut? Perquè això és molt dur, no? Com dius tu, és una parella que ho està passant molt malament i que intenten sobreviure com poden, però que la vida no els hi posa fàcil, s'estimen, però no saps si aquest ritme de vida fa que potser aquest amor se'n ressenteixi i dius, ostres, pobres, no? Perquè són...
Són entranyables els dos, tots tenen raó, i que tu empatites tant en un com l'altre, però ostres, això no, i rius molt de la situació, del que els passa en aquest teatre de províncies, però a la vegada t'emociona molt veure que pateixen.
Sense fer espòiler, només us direm que acabareu amb l'ànim aixecat, perquè al final és xulo. I veus que hi ha com una remissió. Molt bé, molt bé. Després de fer aquest cap de setmana especial, que a més és cap de setmana especial, perquè és tot sants, aquí a Tarragona, quins altres plans teniu pel Tomato? O el deixem reposar una miqueta? Perquè l'Anna i tu no pareu, tampoc. Sí, exacte, entre mig de les...
projectes propis que tenim l'Anna i jo, ens anem col·locant tomàtos. Tenim encara funcions a Saragossa, al gener, al febrer... Sí, sí, encara en tenim algunes i et dic que mentre ens truquin les seguirem fent. Molt bé. Joan Negri, moltíssimes gràcies i molta merda també pel tomàtot aquest cap de setmana. Com sempre, gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
I tanquem la veu de Tarragona amb un apunt dolç. Si bé començàvem parlant de tots sants des del punt de vista de les instal·lacions del cementiri, ara parlem de tots sants des del punt de vista del dolç típic i tradicional, que té molt a veure amb aquesta arrencada del fred, perquè és un aliment molt calòric, imagineu-vos amb ella, sucre, boniato, estem parlant de panellets.
De panellets se'n fan molts a moltes pastisseries, fins i tot a casa se'n fan i no sé, però si ens poden donar algun truc extra perquè ens quedin bé o que ens diguin a veure amb quin carinyo el fan. Mira, en aquest cas, amb una pastisseria petita i acollidora. Estem llegint les crítiques que té per internet, diuen que és molt acollidora i que els deus olsos són deliciosos. És el pastisset al carrer Pere Martell, a baix de tot, crec que és el número 54, 56, va que li preguntem al Jordi Vila.
que n'és el responsable. Jordi, bon dia. Bon dia. Bon dia. Veritat que esteu avall avall del carrer Pere Martell? Tocant a la casonera del Serrallo. Vinga, per entendre'ns. Pastisseria petitona, no? Però que no us talleu de res, eh? Feu una mica de tot. Correcte. Formem part del gremi pastisset de Tarragona. I, bueno, anem traient cosetes noves. No tots, no totes,
de què fer el mateix i, bueno, tenim els nostres croissants ensenyats, tenim croissants en forma quadrada. Ara tenim també, a part dels pan aquests, fem pan de muerto, que és típic de Mèxic, que és el dia de mort. Ai, sí? Com és el pan de muerto? Bueno, és un brioix amb aroma de azar i fruits cítrics.
I és molt típic per el dia de muertos. Sí, sí, però és pa tipus un bollo, un pa gran... Un bollo. És un bollo. És tubet tipus brioix o és cuixer? Correcte. Tubet tipus brioix, per tant, i el pots farcir del que vulguis, no?, per fer l'entrepà especial. Exacte.
Molt bé, doncs vinga, ens ho apuntem. Més enllà d'això, però, a part d'aquestes productes que ens arriben potser d'altres cultures o invents que feu vosaltres, també seguiu amb la pastisseria tradicional perquè feu panellets. Correcte. Fem la nostra recepta tradicional de les nostres àrees i, bueno, el que volem és seguir amb tot el...
el llegat que ens han deixat. I seguim les tradicions que no ens hem de perdre mai. Molt bé. Doncs vinga, que et demanem una recepta, o almenys la que feu vosaltres, dels panellets. Què hi posem? Ametlla no pots faltar, no? Home, la farina d'ametlla, sobretot, si és de la marcona, encara millor. Sempre un producte de qualitat. Llavors, serien uns 250 de farina d'ametlla,
250 grams de moniato i 200 grams de sucre. Molt bé. D'acord? Sí. Llavors el que fem nosaltres és el moniato, en vez de fornejar-lo, el couem. I el fem escarre així perquè se queda més hidratat el moniato i llavors ens deixa aquesta cremositat a l'hora de cobrar el panellet quan el posem al forn, quan el crimpem. Sí.
queda que estigui més cremos per dintre. Llavors el que fem és barregem la farina i el moniat i el sucre. El moniat intentem que estigui calent i llavors li afegim el sucre perquè així evitem que quedi el gust aquest de crac, crac, crac de quan useres el panellet que es nota tot el sucre. Llavors el que fas és com caramelitzar-lo.
Molt bé. Queda ben desfetet el sucre, no? Amb el moniato calent. Exacte. Queda una pasta molt xula. Sí, sí, queda una pasta... Sí, exacte. Molt lluent, molt lluent, molt marrada, molt xulo. Sí. Nosaltres el que fem llavors és aquesta massa, la deixem 24 hores en repòs a la nevera. Espera, espera, però ja hi hem afegit l'ametlla i tot? O sigui, primer fem la barreja moniato. Sí, sí, l'amoniato amb metlla i sucre. Val. O sigui, posem els tres ingredients i ho barregem tot.
Llavors, un cop ja està ben homogènia la massa, la posem a reposar 24 hores a la nevera. Perdona, pregunta, perquè clar, jo també els faig a casa i estava repassant ingredients. No hi poseu ous, Jordi?
Nosaltres l'ou l'utilitzarem per enganxar els pinyons al panellet. Però la massa és simplement boniato. Clar, per això he posat tant de boniato. Boniato, sucre i ametlla. Correcte. La que feien les nostres àvies, la diferència que hi ha entre l'àvia de la meva dona i la meva, que és el que explico sempre, l'àvia de la meva dona ho feia moniato vermell i la meva àvia ho feia moniato blanc.
Vale, i qui guanya aquesta vegada la pastisseria o feu mig-mig? No, no, no, el moniato vermell és més dolç que el moniato blanc. Llavors no tens que tirar tanta quantitat de sucre. I llavors juguem amb aquesta diferència. També hi ha altres llocs que ho fan amb patata. La patata, per exemple, a nosaltres ens deixa el moniato molt sec. Llavors no ens interessa, ens interessa que sigui més focós que és el que ens aporta el moniato.
Molt bé, són aquests petits detallets que al final fan la diferència, que dius, oh, que diferent aquest panellet, o que bo, o mira, m'ha quedat així i així. Són els petits detalls, per això parlem amb els pros. Llavors, 24 hores a la nevera, em dius? Sí, i el dia següent comencem a fer ja les boletes. A veure, què feu perquè no se us enganxin les boletes als dits? Aigua, simplement.
Sí, ens mullem una mica els guants amb aigua i llavors el que fem és que no s'enganxa tant a la massa. També t'he dic una cosa. Segons la massa, si te queda molt hidratada, és a dir, que queda molt tova... Sí, molt fofa, no?, que no es pot... Exacte. El que li posem és agreguem una mica de farina d'amella perquè quedi una mica més consistent. Clar. Sobretot això a ull de cadascú.
A veure, és el que dic sempre, a cadascú li agrada una textura, una manera, va a gustos. I això, amb el tema de fer les boletes, que ja dèiem, agafem els guants, ens rumim els guants amb aigua,
I anem fent les boletes. Que sí que ens enganxarà igualment. O sigui, és algú... Si tu tens que trepar el llet, sé que tens que enganxar les mans. Si no, no és trepar el llet. Ho sento molt. Està bé, això. Clar, una mica pringarem, però no passa res. Exacte. I en cap moment, què faran? Llavors, fem les boletes segons cadascú a casa seva, el tamany que vulgui. No ens passen massa, perquè si no amb un panellet ens...
sempre empamarem massa. Clar. Uns 30 grans no som, no? I la mida també depèn, després ens farà depèn de la quantitat de temps al forn i tal. Escolta, i totes les variants que hi hagi, si afegim cacau, si afegim cafè, tot això, s'aposa just abans de fer la bola o ja abans de posar-ho a la nevera? Hem de separar parts de la massa i fer-ho. Hem de separar parts de la massa. Sí, no? Sempre, sí. I llavors afegim que ens convengui.
Exacte. Llavors diferent és el de ametlla o el de pinyons, que ja són els bàsics, o el de coco, que també nosaltres el fem d'una altra manera. Això ja forma part del rebossat, diguéssim. Correcte. Si poses per fora pinyons... Sí, perquè les altres són per mellets base, que diem. Sí. Que només seria la base de la barreja, llavors al damunt se li posa la...
l'agregat. Quant de temps al forn? Perquè a mi sempre ho sema crema no em queda en cruç. Això és un drama, allò del forn. Abans del forn, nosaltres el crema de 250 grams. Sí. I llavors el posem a uns 5 minuts, més o menys, que veiem que comencen a durar-se una mica el tema del panelet. Sempre és...
És el que diem, cada forn funciona d'una manera i de més, o sigui, aquí no podem dir, no, perquè jo l'he posat tant i se m'han cremat o jo l'he posat tant i encara estan crus. Però la idea és el foc, el forn molt alt, molt alt i poquet temps. Que quedi un cop fort de calor perquè per fora creï la crosta i per dintre ja ens quedi ben cremos el...
El panellet. Un truco pels pinyons, que hi ha molta gent que es baralla amb el tema dels pinyons perquè no se'ls enganxa. Això truco de l'artesano. Nosaltres el que fem és batir amb l'ou, te'n recordes que a l'ou no li posem el panellet? El que fem és batir amb l'ou i ho tirem amb uns quants pinyons, o sigui, fem una safata i el rebossem amb els pinyons amb l'ou.
Encara t'agafem la bola que hem fet del panellet, agafem els pinyons i ho barregem. Si ho deixem de posar una miqueta, res, el temps de batre una mica i de més, i ells sols s'aniran enganxant al panellet. Molt bé. Doncs mira, sense temps de més, però amb aquest truc final que ens convenia, jo crec. Avui hem après a fer panellets amb tots uns experts que més els fan de manera tradicional. La pastisseria, el pastisset, els trobareu al final de tot del carrer Pirambatell. Jordi Vila, moltes, moltes gràcies i bona castanyada.
A vosaltres igualment i una molt bona castanyada. Una abraçada. Tanquem d'aquesta manera la veu d'avui, sense temps de massa, només d'escoltar una miqueta del tamacle de la Sílvia. Fins demà. I què et sembla si ara mateix et convido a viatjar pels oceans?
Això forma part del seu eclipsi i són els Anna Vibori. El segon demacle per avui. Miro amunt i em dic que tot encara està per fer. Noto un escalfoc en dia enmig de la tempesta. Sento aquella boira que em recorda d'allà on vinc.
En els meus ulls neix una força infinita que em bombeja el pit, la calma de tot l'oceà. Agafo aire, arriba l'hora de no mirar enrere i deixar-se amb mi pel que vindrà. Sento com el vent em diu que no em deixarà caure. Bon dia, són les 11.00.
Els parla Laura Casas. El port de Tarragona ha estat escenari aquest matí d'un simulacre del Pla Secta. L'exercici ha consistit en actuar davant una fuita i un núvol tòxic durant la descàrrega d'un vaixell. Anem fins a l'edifici del Cat 112.