Bon dia a Soles 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui, dimecres, dia 10 del 12 del 25, i amb la mascareta que torna a aparèixer a les nostres vides. L'obligació d'una mascareta als centres sanitaris i residències entra en vigor. Ja ho ha fet en aquesta jornada. Per tant, si voleu donar al cap, al metge...
que passarà tant de vaga, doncs que ho sapigueu, que heu de portar mascareta obligatòria. Hi ha algunes excepcions que avui explicarem. Ho farem també al llarg del programa amb conversa amb Ramon Monagal, metge de família del Camp Muralles. També treurem el cap en algun centre d'atenció primària per veure quin és l'ambient i això amb les mascaretes que tornen a entrar a les nostres vides. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola. Abrió Rius, bon dia. Bon dia. Miguel González, bon dia. Bon dia.
Doncs això és el que tenim. Ara mateix a la taula, mascaretes, novament. Sí, perquè el document oficial de la Generalitat ja ha publicat aquesta resolució que fa obligatòria la mascareta als centres sanitaris i residencials des d'aquest dimecres. De moment, durant 15 dies. I ja ho veurem.
Tot plegat per la incidència de la grip, eh? I, de fet, l'acumulació de gent, doncs, especialment a urgències, però també als CAPs. Per tant, estarem pendents. Insistim, avui en parlarem amb el Camp Muralles, amb el Ramon Monagal, però això ja és oficial, eh? Dit això, més coses, eh? Perquè d'aquí a la zona tindrem el president del Consell...
El Consell Comarcal del Tarragonès, i parlem de premis, que de cara al dia 14 de desembre, aquest cap de setmana, novament, premis. Sí, el cas del Municipal de la Nou de Gaià, ho acollirà diumenge aquests premis tarragonès, que cada any se celebren en un municipi de la comarca, i que són ja cita cultural de referència.
En parlarem, d'aquí una estona amb el Joan Martí Pla, el president del Consell Comarcal del Tarragonès, i mireu, parlarem d'un llibre que es presenta demà d'Ixou, en un acte de la sublegació del govern de l'estat aquí a Tarragona, La Maledicció de les Bruixes d'Altafulla, un llibre del Gabriel Moniesa.
Com sabeu, dels veïns de Sant Pere i Sant Pau, jo diré que és el segon llibre que publica. Novel·la negra, però també en tins de fantàstics, que arrenquen l'any 72. Mira l'any que vaig néixer. És el tafulla. Jo no hi era. Bruixot, bruixot.
Jo no hi era, eh? 72 estava encara en projecte. Doncs sí, sí, avui ens acompanyarà el Gabriel i parlarem d'aquest llibre, de la maledicció de les Bruxes d'Altafulla, que ja està publicat, eh? I demà el presenten a les 7 de la tarda. Doncs vinga.
I farem tertúlia amb l'Associació d'Empresàries i Directives de Tarragona perquè preparen ja el seu tradicional sopa benèfic de Nadal, que és un dels actes del desè aniversari d'aquesta entitat. Això serà el proper 11 de desembre, és a dir, demà mateix, amb una recaptació íntegra que anirà cap a la Fundació Rosa Maria Vivar, de referència pel tema d'atendre les persones afectades per la malaltia de l'Alzheimer, i en parlarem amb elles a partir de dos quarts de deu.
I després us explicarem que aquest dimarts, a l'antiga audiència, es va celebrar la primera audiència memorial de Tarragona, que ha escoltat la veu de deu testimonis que han explicat com els seus familiars o ells mateixos van patir les conseqüències de l'alçament militar, el períodi revolucionari, la guerra civil i la dictadura franquista. Es va celebrar en presència de l'alcalde Rubén Viñuales i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, el Ramon Espadaler. Perdó.
I en parlarem amb Montserrat Giner, que és la presidenta de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Tarragona. Ella hi era president també i en farem balanç. De com ha anat aquesta primera parada, aquesta primera audiència memorial, que, en fi, doncs es van explicar coses que sovint no s'explicaven ni a casa, eh? Per tant, en parlem amb ella, amb la Montserrat Giner, que en faci balanç de com va anar ahir i també, doncs, si obre línies de futur, de poder explicar-ho les coses tal i com eren, tal com van passar.
Més coses. Sí, el podcast 1886, història d'un escut. Avui recordarem el primer ascens dels granes via play-off. Va ser el juny del 2001 i per amort dels el primer pas del nàstic d'aquest segle on han estat més en categories professionals que no pas fora.
I en temps cultural, avui saludarem l'Olga Capdevila, que és una il·lustradora que va protagonitzar, entre altres coses, si vau estar per Barcelona el Nadal del 2019, el 2020, una campanya supermona basada en aquestes, la campanya de Nadal de Barcelona basada en aquestes imatges, aquestes targetetes d'antics oficis que et felicitaven el Nadal.
Entre moltes altres coses, perquè l'Olga Capdevila ha il·lustrat això, cartells per tot el món, però a més llibres, àlbums, projectes, joguines, fins i tot ha fet ella mateixa i ve a Caixa Fòrum Tarragona demà per fer protagonitzar les trobades amb... Avui conversarem una estoneta amb ella i per acabar programa...
A la píndola de cuina, sí. Parlem de les jornades del calamar, que es fan a Salou fins al dia 14, i parlarem amb Edu Cuesta, xef i propietari del restaurant Gastrobar.
Mira, una estampeta del cartero, eh? Felicita a vostè les pascues de Navidad, eh? Aquest és el clàssic, sí. Ell els va redibuixar. El carter, el carboner, també. Va jugar una mica amb els personatges del Nadal. Que entranyable, eh? Parlant de Nadal, no sé si teniu clar que podeu regalar PortAventura Club...
Portaventura. En Nadal, home, Portaventura Club, que és el regal perfecte per tot l'any, per anar-hi amb família o amb els amics, amb avantatges exclusius en reserves, aparcaments i descomptes dins del parc des de 150 euros per persona. Podeu escollir això entre tres tipus de passi anual i aconseguir d'aquesta manera accés il·limitat a Portaventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que preferiu per passar un any inoblidable. Regaleu club, regaleu un any sense límits.
Doncs vinga, Porta Aventura Club, i arrenquem ja. Gràcies a Núria Cartanyà, Abreu Rius, Miguel González, fins ara. Fins ara. Amb Lluís Comas de la Vieta Som, Mauri Fernández de Realitació i Visual, Joan Dero Pérez de la Producció, Laura Guàs, David Gisperi, que us parla Josep Sunyer. I avui, la primera opinió del dia, la primera veu que sentirem, l'espineta en Tarragonins, ens parla de l'aprenentatge de la llengua i els nouvinguts, i d'opinió del voluntari per la llengua, Josep Nolla.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. La integració de nous vinguts provenents de diferents països i cultures a la nostra ciutat, en molts casos, és un procés complex i multifacètic en què l'aprenentatge de la llengua s'erigeix com la pedra angular per a la integració.
No es tracta només d'aprendre vocabulari, es tracta d'obrir la porta a la cultura, a les relacions humanes, al món laboral i a la participació plena en el marc de la comunitat araonina. És ben cert que alguns dels nous vinguts assisteixen a classes acadèmiques, que són fonamentals per establir una base sòlida. Però la veritable fluïdesa i competència s'adquereixen en contextos reals, allà on la llengua viu i respira.
en què l'aprenent es veu immers en situacions autèntiques on ha de comprendre i fer-se entendre. I és en aquest context on els voluntaris per la llengua juguen un paper fonamental de valor incalculable, ja que ofereixen espais de diàleg i d'aprenentatge amb l'objectiu d'enfortir la cohesió social, l'arrelament i el sentiment de pertinença a la ciutat,
de manera que tothom se senti reconegut, respectat i tractat d'igual a igual independentment de la seva procedència i cultura. És per tots aquests motius que els voluntaris per la llengua actuen com a agents socialitzadors. Són els catalitzadors que ajuden a transformar la llengua apresa en l'eina viva que obre les portes als nous vinguts a una integració plena i significativa.
I actualment falten a Tarragona voluntaris per la llengua que s'impliquen en aquest projecte que és, sens dubte, empoderador.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Fruteria Natur Fruits, Peluqueria Estilos, òptica Teixidor. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Comencem parlant del Consell Comarcal del Tarragonès i dels Premis Tarragonès que es lliuren aquest diumenge 14. Ja sabeu que cada any es fa en un municipi diferent i aquest cap de setmana, aquest diumenge, el casal municipal de la 9 de Gallà serà l'escenari escollit per fer l'entrega de Premis.
en les diferents categories. Ja sabeu que hi ha tres àmbits, investigació, creació i difusió. Ara en parlarem. No podem dir els guanyadors, perquè encara no es pot dir, però sí que podem parlar amb el president del Consell Comarcal, que és el Joan Martí Pla.
Alcalde també de Perefort, Joan Martí Padre, president del Consell Comarcal. Molt bon dia, benvingut. Molt bon dia, gràcies. No podem dir res, eh? No, no, no. No ens deixen, no ens deixen. No ens deixen, no ens deixen. Però vaja, que estarà molt bé, perquè a més l'acte... Hi ha un acte amb el Marc Jornet, que estarà director d'escena, amb la companyia Projecte Ingenu...
amb música de Gerard Marçal, per tant, tota aquesta ambientació, el no lliurement de premis. Sempre fem un tema mixt, donem els premis, i aleshores el que fem és mesclar una mica el que és la cultura musical amb tot aquest acte, i crec que és un acte molt xulo, molt bonic, i que la gent, la veritat és que s'hi senten molt a gust.
Hi ha els diferents premis, com deia Investigació, Creació i Difusió, la beca d'Investigació Lusius Liciniusura, el Premi de Creació Lusius Aneus Florus i el Premi de Difusió Autiques, són aquestes tres categories i entenc que també molts finalistes i guanyadors. Evident, evidentment que sí, això s'ha fet sempre a través de les diferents propostes,
I aquestes propostes, aleshores, aquí hi ha una sèrie de jurats de cada un dels prèmits, que són els que al final acaben decidint a qui li dóna aquest prèmit. Aquí intervenen molt els ajuntaments i, per tant, també és molt important que els ajuntaments estiguin aquí al costat i que es donin aquest suport i que ens ajudin, d'alguna forma, perquè sempre és a nivell del territori. I sempre està vinculat amb els municipis de la comarca, més o menys,
I aleshores això fa que tots ells s'hi apostin moltíssim, amb cada un dels premiats o dels possibles premiats que puguin haver amb la llista.
26a beca d'investigació que és important perquè podrà qui guanyi fer un projecte de recerca sobre el territori, sobre la comarca, sobre el Tarragonès. Exacte, exacte. 26 anys que s'està fent i després en 24 anys tenim els altres el de creació i la difusió que ja fa 24 anys que els estem donant. Tot això sempre, sempre gràcies a Rapsol. Rapsol és un soci que diem que tenim, que ens ajuda...
que realment aquests premis tinguin realitat i que això és un gran què, perquè si no, al final, no tens algú que t'ajudi a donar tots aquests premis, doncs la veritat és que seria molt difícil, perquè, clar, els consells com a mercat són finalistes i, per tant, ens costa molt a vegades de fer segons quines actuacions, a no ser que tinguem algú al costat que ens ajudi.
La beca es publica, també, a la col·lecció dels llibres del Consell. Per tant, es fa un treball la recerca, serà el punt de sortida del treball, un cop fet el treball es publica. Exacte, es publica. Hi ha un prèmit que és el prèmit que donem econòmicament, que em sembla que està sobre 2.450,
i que després forma part del premi la publicació d'aquest llibre i que forma part, aleshores, de tota la col·lecció que tenim nosaltres de tots aquests anys que hem pogut anar donant tots aquests premis. I això també és important perquè realment el que aposta o el que realment se li ha donat aquest premi ho pugui gaudir d'alguna forma una miqueta més a nivell públic de moltíssima gent. Casa Municipal de la 9 de Gallà, a quina hora, diumenge, per qui vulgui anar-hi?
A les 12 del migdia. A les 12 del migdia, a la 9 del Gaià, i, bueno, jo crec que serà un acte molt xulo. Són actes que no duren moltíssim, però, bueno, que serà un acte que invitem a tothom perquè pugui estar dintre nosaltres i que pugui gaudir d'aquests prèmits, no? Diumenge, eh? Això diumenge, diumenge. Diumenge 14. Al Castell hi ha molt bones vistes. Bé, sí, sí, és com un castell, és un castell, allò realment, és un castell, està dalt de tot, eh?
Aprofiteu per comprar oli, que és molt bo. Serà aquest diumenge i vaig a un Consell Comarcal que no s'atura, perquè això és una parada per donar premis, que sempre està molt bé, però tanquem un any el 2025, que imagino que a nivell de feina de Consell Comarcal, i aquí sempre parlem de les beques menjador, que en vam parlar l'última vegada, i d'altres també el transport, però amb beques menjador pràcticament aneu doblant.
Sí, en aquest moment han hagut més de 10.000 sol·licituds d'haver que és menjador, això equival més o menys a uns 8 milions d'euros. Evidentment, això és un ens finalista i que tot això sentim que al final ens dediva cap a la Generalitat i que al final nosaltres hem de gestionar i d'analitzar cada un d'aquestes sol·licituds que es poden fer de tres formes, que són presencials,
poden ser a través de l'escola o telemàtiques, no? I, clar, això requereix que durant aquests tres mesos que realment més o menys tenim per poder decidir, a veure, en funció de la documentació que ens aporten, poder decidir a veure a qui realment se'ls atorga, home, és una feina molt laboriosa i d'espai, fins i tot, perquè el Consell Comarcal, que realment ens queda una mica petit, o bastant petit, diguem-ho així,
doncs la veritat és que ens dificulta una mica, però realment cada any nosaltres estem allí, cada any lluitarem i treballarem perquè una sèrie de famílies important puguin gaudir d'aquestes beques. 10.000 beques, eh? 10.000 beques. Això és doblar, triplicar...
Cada any anem augmentant més o menys unes mil i alguna cosa de beques cada any, i per tant això va creixent. Em sembla que l'any passat, si no recordo malament, eren 8.000 i alguna cosa, un any són 10.000, això va creixent, això va creixent.
Sí, sí. Llavors, per tant, aquesta partida que d'alguna forma ens arriba de la Generalitat l'hem de gaudir, l'hem de treballar a fer efecte que tots puguin, o almenys tots els que visiten la documentació puguin gaudir d'aquest premi, diguem-ho així. El Consell també gestiona transport escolar a nivell de marcació, no? També.
Veiem-nos a tocar-se amb un i avall. A més a més, ja parlem de la nou, per exemple, dels premis. Hi ha molts pobles d'interior que, si no fos parquet de comunicació, feien res. Seria molt complicat, no? El tema del transport escolar és molt important, sempre amb l'educació bàsica, diguéssim. Tots els que van a institut aquí, en els hi entra el transport, però tot el reste sí. I aquí també traiem uns concursos cada any, cada dos anys, depèn de com tenim les bases...
a fer efecte que aquesta canalla es pugui gaudir d'aquest transport. I a vegades, a vegades no sempre podem, però hi ha cops que a vegades ens queden algunes places lliures i les podem oferir als municipis de canalla que vagi a l'institut. Però aquí sí que realment hem de mirar a veure quanta canalla realment sol·licita aquestes places lliures i en funció d'això hem de fer un sorteig o hem de fer alguna gestió amb els ajuntaments a fer efecte que em puguin gaudir que al final s'ompli tota aquesta línia.
Parlem del Consell Comarcal del Tarragonès. Bàsicament el gruix d'activitat és aquesta, la menjada escolar, que ha de dir 10.000 places de menjada escolar, i el transport intrascolar, entre escoles. Hi ha altres temes també.
Bé, clar, clar, hi ha molts més temes. En guany, mira, ara d'aquí 15 dies portarem a aprovació el pressupost i estem parlant d'un pressupost d'uns 25 milions d'euros. Per tant, aquí estem parlant d'una quantitat bastant significativa.
i que hi estem molt, molt, molt al límit del límit, però és el que ens toca, i l'altra part, totes són importants, totes, joventut, totes, totes, però l'altra també és l'abastar social, que aquesta també és una... treballen a la vora de 90 persones en aquesta àrea,
amb un total d'uns 150 treballadors que tenim al Consell Comarcal. Per tant, aquí hi ha gestions molt importants, no massa fàcils, en molts dels casos, no massa fàcils, i que algunes gestions les fem directament als ajuntaments i altres les fem a través del propi ENS que tenim a la part alta, no?
Hi ha treballadors que van directament a treballar a la Pobla, al Morell, a Constantí, etc. I que sempre són treballadors com si fossin de la mateixa plantilla del propi Ajuntament, encara que són de la plantilla del Consell. Hi ha altres que treballen al Consell i fan gestions, o es desplacen puntualment d'una forma itinerant als diferents municipis. Tenim gent que va estar una estona per afort, una altra estona a la Seguita, l'altra estona al Callà, l'altra estona...
a la 9, etcètera, etcètera. I aquí, a partir d'aquí, ho treballem. A part de també treballar tot el tema dels desoucis, que també és un tema complicat, és un tema laboriós i molt dur en algun dels casos. Informes de vulnerabilitat, etcètera, etcètera. Etcètera, sí, sí, sí. Llavors tenim una tècnica també que fa gestions al Consell
i els municipis que ho sol·liciten, sempre parlem de municipis petits, però municipis de menys de 20.000 habitants, i sempre dedicat més als municipis més petitets, i que aquesta tècnica també fa una labor molt important i que realment ens ajuda moltíssim
a solucionar els problemes que tenen alguns dels ajuntaments, perquè a la millor no tenen la suficient d'infraestructura com per tindre un tècnic permanent al municipi, i nosaltres els cedim el que tenim al Consell a través d'un conveni, i ells paguen una petita part d'aquest sou, d'aquesta gestió, i que a través d'això els podem donar moltes solucions. És el Consell Comarca del Tarragona 7 d'Unido, 90 persones de 150 que es dediquen a això, a l'àmbit social. Per tant, vol dir que hi ha una realitat social que és complexa.
Molt, molt complexa, sí, molt complexa, i per tant... I cada dia va creixent això, cada dia va creixent. I aquí hem d'estar, hem d'estar perquè ens toca estar-hi, i evidentment tenim grans professionals, que aquí això sí que ho vull destacar, perquè la gent que tenim treballant al Consell són tots grans professionals, que són realment els que al final tiren la feina endavant. Els polítics estem allà, a vegades fent propostes, però potser aquestes propostes no es poden fer degut a que els tècnics potser no els encaixa o no es pot fer.
i per tant aquí sí que gràcies a ells podem tirar endavant totes aquestes gestions i l'altra gestió també molt important és la de Medi Ambient que aquesta també hi tenim 18 municipis agregats amb el que hem de donar i hem de fer un servei a mida de cada un d'ells a fer efecte de poder gestionar-ho aquí també passem dels 6 milions d'euros anuals i que també va creixent i que hem de començar a treballar amb el nou contracte perquè el 29 se'ns acaba
Aquest que tenim ara, mitjans del 29, i per tant és un tema que hem de començar a treballar ara perquè hem d'anar municipi per municipi a veure realment quines són les seves necessitats, o almenys nosaltres les direm, baix del nostre punt de vista i dels nostres tècnics, quina és la necessitat que genera el seu municipi i a partir d'aquí els alcaldes seran els que decidiran, o els equips de govern seran els que decidiran si realment aquella gestió és la que ells volen o volen canviar.
Aquí temes d'eficiència energètica, eh? Per tant, són sistemes col·lectius de subministrament elèctric, de plaques, d'aclafecció, etcètera. I tant, i tant. Tot això i més, eh? I tant, i tant, i tant. Sempre hem d'anar pensant en aquesta línia, en aquesta línia de millorar...
els serveis que tenim, que tenim parlant de municipis. Nosaltres estem als serveis dels municipis, independentment del color que siguin, i per tant els hem de donar tot el suport possible a fer efecte que ells cada dia puguin estar una miqueta millor, i nosaltres aquesta és la labor que fem des de l'ens del Consell Comarcal del Tarragonès, que molta gent no sap a la millor fins i tot el que fem. Doncs en fem moltíssimes coses, però sempre per municipis petits, municipis de menys de 20.000 habitants.
El president del Consell Comarcal del Tarragonès és Joan Martí Pla, però també, com dèiem, alcalde de Perefort, tinc una pregunta com a alcalde. Sí. Deixem el càrrec. No, és que hem parlat aquests darrers dies de l'estació de l'AVE i del famós parc. Ara, com a alcalde de Perefort, com està això? Ja han començat les obres o no? Bueno, han començat les obres d'aquesta gestió que feia DIF, no? Per uns 110 vehicles, totalment insuficient, per descomptat.
Ara que ens trobarem que quan tinguin això fet, que jo crec que, bueno, suposo que a primers d'any, molt tardar, suposo que a finals de gener, puguin tindre aquest espai per poder deixar aquests 110 cotxes en un pàrquing, diguem-li així, un pàrquing vigilat,
que ens trobarem que molta gent que anava baix ara també es quedarà dalt, per tant, els que estaven dalt hauran d'anar baix. És una mica de parxa que s'està posant a fer efecte de poder tirar endavant tot el projecte, jo diria, gros i xulo, que és el del pàrquing aquest que va en terme de la següent.
però que genera tota una sèrie d'infraestructura que s'ha de fer al voltant i que, mentre ens faci aquesta infraestructura al voltant, no es podrà tirar endavant. Quina infraestructura? Doncs la cartera que ve des del Tarragona-Pont de l'Armentera, el cruç del Catllà, fins baix a l'estació, que això aniria amb una rotonda que hi aniria justament al costat de...
de la pròpia estació, i a través d'aquesta torna s'entraria dins de la zona del pàrquing. Però vaja, això jo crec que... M'agradaria ser molt optimista, però m'acosta veure-ho, que això ho puguem tindre en un any... Jo crec que trigarem més.
Jo crec que trigarem més perquè... Bé, perquè aquí hi ha les diferents administracions que estan, que és ADIF, que és Generalitat, que és Diputació i que... Bé, ADIF no tant, eh? Jo crec que és més Diputació i Generalitat i que és qui s'han de posar d'acord per tirar-ho endavant. Tenim la gran sort que Diputació hi ha apostat i diu que sí, que ajudarà amb tot i més. Per tant, aquí també cal agrair a la Diputació que s'hi hagi posat i que realment ajudi a tirar endavant aquesta infraestructura.
i que aviam si la podem tindre el més aviat possible, però jo crec que com a mínim un any ens trigarem a tindre-ho, ojalà fos menys. Tant de bo. El provisional sí que el gener, en principi. Sí, jo crec que el gener sí, perquè realment és una esplanada relativament petita, 110 cotxes, 110 cotxes són molts pocs cotxes, per les necessitats de la pròpia estació. Estem parlant d'una estació de més... d'1.300.000 passatgers anuals. Estem parlant d'una estació molt important, de les més importants que tenim a Espanya.
i a Catalunya també, home, parlaríem de la de Girona, parlaríem de la Barcelona, parlaríem de la Lleida, però també hem de parlar de la de Tarragona, que realment aquesta estació del camp és la de Tarragona, però que ens agafa una quantitat de gent que va des de Tortosa fins a Vilafranca.
Per tant, la gent de Vilafranca que vol anar a Madrid ve a agafar el tren a l'estació del Camp de Tarragona i els de Tortosa no tenen més remei que vindrem aquesta d'aquí, és evident, no? I per tant, és molt gran, és molt gran el radi que realment abarca tota aquesta infraestructura.
Fins aquí la pregunta, com a alcalde de Perefort, també podríem preguntar-li a l'Inveldor, d'alcalde de la Seguita, que si esteu alineats. Anem junts, anem junts sempre, sempre ens donem el suport, evidentment el pàrquing està al terme de la Seguita, però nosaltres sempre estem allà al costat de l'Ajuntament, a fi efecte, perquè realment, i això ho hem dit sempre tots dos alcaldes, és una situació compartida,
Un té les infraestructures, l'altre té l'edifici, i per tant, aquí hem d'anar agafadets de la mà, amb el bon sentit de la paraula, fer efecte que les coses puguin tirar endavant i les puguem disfrutar, al final, els usuaris, perquè els més possibilitats sempre són els usuaris, i hem d'intentar que no ho siguin.
I el que dèiem al començament, la cita diumenge, al migdia, i ara, com a president del Consell Comarca de la Tarragonès, el casal municipal de la Nou de Gallà, els Premis Tarragonès. El lliurement, al migdia, i més amb aquest espectacle, Marc Jornet, Gerard Marçal, i el projecte Ingeno, que estarà molt bé. Allà ens veiem, que vagi molt bé. Sí, sí, exacte, que vingui tothom, esperem que vingui força gent, gaudiran d'una bona entrega de premis...
I aquí donem moltes gràcies a Rapsol i a tots la gent de jurat que realment els necessitem i que són gent que d'una forma que no ens demanen gairebé res, doncs estan allà i ens ajuden i podem gaudir d'aquests magnífics prèmits. Joan Martí Pla, gràcies, que vagi molt bé, bon cap de setmana. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
La veu de Tarragona. La teva veu.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Seguim ara amb una recomanació literària. Jo he vist que ja estan a les llibreries aquest llibre, per tant ja el podeu aconseguir, el llibre de l'autor que ens acompanya, que és el seu segon llibre. I aquest, mireu, el publica Varieditio, és una novel·la negra, però també l'incorpora a tints fantàstics que donen a aquesta història un toc diferent
a poder mirar la clàssica novel·la negra, la clàssica novel·la policiaca. La trama arrenca l'any 1972, per tant, d'això ja fa 53 anys, amb un final de Festa Major, Festa Major Sant Antoni, i al municipi Altafulla, aquí al costat. La maledicció de l'esbluixat Altafulla, la maledicció de l'esbluixat Altafulla, i el seu votó, Gabriel Muniesa. Gabriel, què tal, molt bon dia. Hola, buenos días a todos. ¿Cómo estáis? Segon llibre, eh? Segon, perquè Borgaro, el primer, no? Ja fa... Quan fa, el primer? Pues del primero hace año y pico. Año y pico, que la verdad que fue todo un éxito, porque...
Barrimos con todo lo que se hizo, no quedó nada, escasamente pude rescatar un par de tomos de una librería que se quedaron por ahí colgados y es, bueno, ya ni me quedan porque alguien me los pidió y ya no tengo ni eso, ¿no? Pero fue bastante bueno porque la primera tirada se vendió toda en seis días. Claro, fue justo una semana antes de Sant Jordi y por tanto, claro, pues voló muy rápido, ¿no? Muy contento con aquel y por eso he repetido, he vuelto a hacer el libro ahora, ahora otra novela negra,
en que el actor sigue siendo el mismo, el protagonista sigue siendo el mismo. Lo que pasa que en este caso a la novela negra le pongo unas pinceladas esotéricas con las brujas de Altafulla que lo que pretenden es un poco confundir al lector de por dónde van los tiros, ¿no? A ver, ellos se van encaminando hacia un sitio, pero luego el libro... Hay que terminarlo para ver de verdad cómo acaba, ¿no?
El presenteu aquest dixous, demà a la seta de la tarda, amb el Manuel Rivera, l'adel d'editor, amb el company perduista i escriptor Roberto Villarreal, tu mateix, evidentment, aquí al costat, la subdelegació del govern central, entenc que també l'Elisabeth Romero també serà la subdelegada, que a més és d'Altafulla. Sí, sí. Hi ha algun vincle ahí, no surt allà la novel·la, no surt. Sí, realmente la subdelegada del governo, la señora Elisabeth Romero,
Me dijo que intentaría estar precisamente porque su pueblo es alta fulla y tal, ¿no? Y supongo que sí que estará, ¿no? Ella hará lo posible, ¿no? Y, por supuesto, pues, bueno, Romero y este, y Manuel... Roberto Villarreal y Manuel Villarreal. Sí, Villarreal, el Romero Villarreal y el, joder, Manolo... Rivera. Rivera, siempre le acabo diciendo Silva. Siempre se me va la cabeza Silva, ¿no?
Sí, pues estarán conmigo ahí en el estado, me echarán una mano a desarrollar todo lo que es la presentación del libro. Procuraremos no hablar demasiado, no destripar el libro, no hacerle spoiler, intentaremos no hablar demasiado. Pero bueno, haremos la presentación del libro, lo firmaremos a todo el mundo que quiera y luego al final hemos preparado una escopita de cava y un poquito de canapés
Para que la gente se vaya un poco más contenta, ¿no? Y lo dicho, si sale tan bien como en el anterior, en el anterior, fíjate, pusieron 70 sillas, dije, va, sobrarán. Se llenaron todas, tuvieron que buscar todo lo que les quedaba, hasta 93 o 94 sillas y aún se quedó gente de pie. O sea, fue una presentación bastante buena, así que esta vez, con que sea la mitad ya me conformo, pero me da la sensación de que va a ser casi del estilo.
Home, només que vingui una part de Sant Pere i Sant Pau, perquè el Gabriel, bueno, has estat responsable veïnal durant molts anys. Encara ho haig o no? Bueno, a medias. Estàs por ahí, eh? Sí, sí, ara soy el vicepresidente. Bueno. Nada más, sí. La realidad es que he sido presidente durante bastantes años, los siete últimos años.
Pero debido a una enfermedad de mi mujer tuve que dejarlo. Incluso la escritura también la he tenido que dejar un poco porque estaba bastante liado con temas de mi mujer y tal. Y bueno, ahora que ya está mejor, gracias a Dios, pues bueno, pues voy retomando cosas, ¿no? Pero la asociación no la he dejado nunca. Sigo siendo el vicepresidente de la asociación.
Només que vinguin uns quants d'allà i ja són ple la sala. Gabriel, de què va el llibre? Què es pot explicar? I què no es pot explicar no ho expliques. Bueno, realment el llibre sigue... He creat una figura, un detective que li faltava a Tarragona. Por supuesto, a mí me gustan los detectives de los años 70-60, cuando investigar significaba funcionar a...
a Calcetín, yendo de un sitio a otro, en muchos casos sin coche, andando y todo, ¿no? Que no hay cámaras, no hay... Ahora tienen demasiada ayuda la policía para encontrar asesinatos, por eso me gusta hablar de todo esto, ¿no? Y es una novela, bueno, pues, como te explico, empezó porque... Bueno, yo pertenece a un equipo de fútbol que he jugado hasta los 60 años, y ese equipo de fútbol se llama 43.000, no, es de veteranos, exclusivamente...
Y estos me pidieron que hiciera un libro en el que aparecían ellos, querían salir inmortalizados, ¿no? Y claro, yo me buscaba la idea de cómo, y entonces se me ocurrió la idea. Se me ocurrió el decir, vale, voy a hacer una novela negra, vosotros me voy cargando una a una. Y ya implico a las brujas del Tafulla, porque es muy curioso, ¿no? El equipo este empezó realmente en esas fechas, para principios de los 70, con un grupo de chavales que se iban a jugar a la playa larga
los domingos a hacer la pachanga. Y esta misma gente, pues a lo largo de los años, ya a principios del 2000, finales de los 90, pues se hizo el equipo. Se constituyó el equipo de verdad. Y ahora está, pues es un equipo con su junta y con todas estas cosas, ¿no? Y bueno, pues esa es la historia, ¿no? Nace así la cosa, porque me dicen, bueno, nos tienes que hacer un libro. Yo decía, joder, escribir... No me salía más que dramas. Digo, me caches en la mar. Incluso le puse un título que decía, afuera hay mi burbuja, porque...
Y dije, no, esto no lo escribo yo. Y bueno, pues se me ocurrió hacer una novela negra en la que me lo fui cargando a todos. Y bueno, es todo ficción, ¿eh? Por supuesto, es todo ficción, ¿no? Y claro, pues entonces en aquello, en la zona de los bosques de por ahí, pues hasta entonces había movido... Me vino muy bien el tema de las brujas de Altafulla, como había sido allá para el siglo XVI o XV, no me acuerdo muy bien...
Sí, por el siglo XVI, de las brujas de Altafulla, con toda esta teoría que es del charco, de los que se convertían en ranas y todo aquello, ¿no? Y dije, mira, pues, oye, pues las voy a meter por el medio. Así, pues, confundo un poco la novela, le doy un toque distinto, ¿no? Y, bueno, y lo que ha salido es esto, la maldición de las brujas de Altafulla.
Demà es presenta a la sublegació del govern i arrenca l'any 72, com dèiem, al final d'una festa major, eh? Festa major d'Altafull. Allà arrenca tot, eh? Sí, sí, sí. Allà comença la cosa. Sí, sí, sí. Empieza todo en esas fechas, sí, senyor. Muy bien. Algunas veces lo hago coincidir con cosas que ocurrieron y tal.
Entonces, casi siempre, ¿no? Pues yo qué sé. Inundaciones de Francolía en el 70. Pues tengo una novela en la que habla de las inundaciones de Francolía de 1970. La construcción de no sé qué. Bueno, pues así le vas dando un poco de historia real a la novela, pero todo ficción envuelto en esa historia real. En esta, precisamente, una de las cosas que se habla es del edificio del Banco Atlántico.
el que estaba enfrente del edificio de la punxa, de la policía. Ex de la policía, entonces era... La Cámara de Comercio. Sí, sí, ahora la Cámara de Comercio, muy bien. Y es gracioso porque aparece en el libro y lo están construyendo en ese momento, ¿no?
Sí, sí, eso es cierto. Todo lo demás es ficción, pero aquello es cierto. Gabriel, escrius? Pensa en el raig que diuen? Poses escriure, vas escrivint i el que va sortint? Vas pensar en una estructura? Penses en el final abans d'arribar al final? Com ho fas? Jo generalmente siempre escribo el principio y el final. Siempre que me pienso en la historia, me pienso el principio de la historia y el final de la historia. Jo ja sé cómo va a ser. Y generalmente escribo el primer capítulo y escribo el último.
Y luego escribiendo los del medio. Y luego lo último lo modifico en función de cómo va quedando lo del medio. Pero generalmente escribo sobre la marcha. No es aquello de que tenga lapsus de que no sé qué decir. Cuando me pongo a escribir siempre me sale. No tengo demasiado problema para escribir. ¿De dónde te viene la afición para escribirla? Bueno, la realidad es que yo ya escribía antes. Tenía, no mucho, pero como aparte de trabajar en lo que trabajaba, en informática y tal, pues escribí varios libros. Escribí un...
un libro de un procesador genérico que no existía realmente, pero valía para echar una mano para aprender a programar. Escribí para Telefónica un libro que se llama El Tesis, ese era un libro de ordenadores, y ahora últimamente había escrito otro sobre armónicos y estas cosas, ¿no? Una de las cosas nuevas que aparecen en las redes debido precisamente a equipos como los informáticos y tal que distorsionan las señales eléctricas, ¿no?
Y bueno, ya tenía mis pinitos escribiendo, había dado clases y tal. Y bueno, ahora cuando llegó la pandemia, en la asociación hicimos un concurso literario en el que escribía cada vez, escribía un cuento, un cuento corto.
Y cuando iba por el tercer o cuarto cuento, Manuel Rivera me dice, macho, con la imaginación que tienes, ¿por qué no haces un libro entero? Digo, vale, lo intentaré, hice el primero y así empezó todo. Sí, fue así de simple, ¿no? No se me había ocurrido por mí solo. Me lo dijo él y dije, pues sí, sí, lo voy a escribir y ahí salió Crónica de una mentira enterrada, que por cierto es imposible encontrarlo ya en ningún sitio, porque ya no hay...
No sé si sé volver a hacer alguna tirada para que vuelvan a salir, porque hay mucha gente que me pregunta por él. Pero bueno.
I ara la maledicció del projecte d'Altafulla. Quan veus i sents parlar de la intel·ligència artificial... Què? Quan veus tot el tema de la intel·ligència artificial... Clar, per això està, això toca molt al teu camp, que t'has dedicat professionalment a tota la vida, no? Jo la intel·ligència artificial tan apenas la treballé, però bueno, sabia que existiria. Però hi havia datos, no? Se manejaven datos ja en aquella época. Sí, sí, sí. Bueno, por ejemplo, en el 95, hoy lo estaba comentando, yo ya estuve en un proyecto de un ordenador que autoaprendía.
Era un ordenador inteligente que, bueno, aquel, conforme la gente, los técnicos en electrónica e informática iban reparando averías que se podían reparar con software, aquel cacharro aprendía y luego sabía que cuando ocurrió una avería sabía resolverla él solo, ¿no? Ya trabajé en aquello. Estuve en la Red Rima en el 2000 cuando se montó la Red Rima aquí en Tarragona. En Tarragona y en toda España a la vez, pero vamos, ahí me tocó con el concentrador de aquí de Tarragona.
que es la base de Internet de hoy por hoy, y todavía funcionamos a través de esos accesos a la red de Internet. Y he sido programador muchos años, muchos. Entonces, ya lo intuyes, que todo el tema de las IAS va a funcionar, porque cada día se mejoraba más. Empezamos con lenguajes de bajo nivel, como empecé yo, y al final los lenguajes eran de muy alto nivel.
Ya metías un comando y era capaz de hacer un montón de cosas en el solo. Y en fin, la IA al fin y al cabo no deja de ser un elemento que tiene muchísima información y los procesadores cada vez son más rápidos, son capaces de
de tramitar más datos y al final, pues bueno, todo esto acaba haciendo que tenga muchos, muchos detalles y sean capaces de hacer cosas increíbles, como por ejemplo, yo qué sé, hace un momento lo contábamos, ¿no? A mí me hicieron una prueba de decir, muévete y di cuatro tonterías, ¿no? Era yo moviéndome...
Y me lo metí en otra inteligencia artificial y aparecí siendo el rey, haciendo los movimientos que hice yo, pero la persona que se veía realmente en la imagen ya no era yo, era otra persona. Quiero decir, somos capaces ya de suplantar a cualquiera. Al detectivo protagonista de la novela no te diría. Este no tiene ya.
Oye, Gabriel, un plaer que ens hagi acompanyat. L'enhorabona per aquesta última novel·la, la maldició de la projecta d'Altafulla, que sigui conèixer com l'anterior. I, bueno, ja ens veurem, demà a 10 xous, a les 7, a la sublogació del govern. Tothom convidat. Poseu cadires, que després faltan cadires. Bueno, l'última vez pusimos todas las que tenían, así que... Bueno, esperemos que sea tan bien como aquello y, bueno, muy agradecido a todo el mundo que vino y, bueno, pues a vosotros que...
¿Qué me estáis dando? Y bueno, todo el mundo que quiera está invitado, por supuesto. Entrada libre para todo el mundo que quiera venir. Demà la seta de la subplegació del Govern, aquí al costat, a la plaça Imperial. Que vagi molt bé, gràcies. Vinga, a ti. Muchas gracias.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
I seguim-hi ara en format tertúlia parlant amb l'Associació d'Empresàries i Directives de Tarragona, IDT, que de fet ens prepara ja el sopar benèfic de Nadal a un desactes centrals, a més a més del desè aniversari. Serà just aquest 11 de desembre, demà dixous, a dos quarts de nou.
I, com sempre, a la casa Joan Miret, ja sabeu, cap damunt de la Rambla. Obert a tothom, socis, sòcies, també per a persones i empreses que vulguin participar-hi. Encara, ara s'hi preguntaran, però diria que encara està oberta l'inscripció. En parlem amb la Montse Vest, la directora comercial d'indicador d'economia i vicepresidenta de l'associació. Montse, què tal, bon dia. Bon dia, com estàs? Bon Nadal, anticipat, ja, ens avancem. I mira, l'Eva Miró també s'acompanya, farmacèutica i presidenta de l'ADT a l'Obaix Camp.
Hola, bon dia. Què tal, Eva? Bon dia. Des de fa molt, presidenta del Baix Camp, delegació del Baix Camp, fa molt que està oberta, no? Com porteu, més o menys? Oberta a portes a l'inici, des de fa 10 anys que vam començar amb la delegació, i ara hem volgut fer una mica com un... reimpulsar-la una altra vegada.
Molt bé. Per tant, no només la de Baix Camp també en teniu a nivell territorial, perquè parlem sovint de l'Ebre i teniu associades arreu del conjunt de la demarcació, no? De Tarrona i Terç de l'Ebre. Sí, tenim associades a tota la demarcació, el que passa que delegació com a tal només tenim a Baix Camp.
De tota manera, estem cobertes a col·laborar també amb entitats de Valls, de Tortosa, de Dona de l'Ebre, perquè el que intentem és expandir-nos i tenir presència a tot arreu, amb presidentes i amb col·laboracions en campes de comerç i amb altres entitats per poder estabilir sinergies i ampliar tot el que es pugui, i tant que sí.
Hi ha bones sinergies entre Tarragona i Reus, Reus-Tarragona. Anem a trencar molles, va. Anem a trencar tòpics. Sí, sí. Més mites que el que queda. Sí, sí. Has de tenir en compte que hi ha un perfil molt diferent d'empresàries, perquè empresàries directives a Tarragona i a Reus és diferent. A Reus hi ha molta empresa familiar...
molta empresa que té un relleu familiar i que segueix, i inclús hi ha moltes empresàries que són de segona o tercera generació i ja entren les dones a ser directives, mentre que a Tarragona tenim més directives de químiques, directives d'empreses més grans, directives d'un altre tipus d'empreses. El Baix Camp és molt diferent en moltes coses. Reus i Tarragona són diferents, però es complementen, perquè l'important és seguir sumant i totes juntes, a vegades ens juntem i...
Siguis on siguis o vinguis del ram que vinguis, totes tenim les mateixes necessitats, els mateixos problemes i la necessitat que se'ns escolti i que se'ns tingui en compte. Ha estat un bon any. En general diríeu que ha estat un bon any el 25, Eva? Sí, ha sigut un bon any. Hem augmentat la sòcia en un percentatge prou bo i seguim sumant.
És cert el que diu ella, que sou directives de diferents generacions. Hi ha més solera de relleu generacional empresarial a nivell de reu? Sí, a més, reu té una tradició empresarial molt forta al Baix Camp en general, en particular, i llavors això es nota. Això es nota a nivell de les sòcies i es nota a nivell de les empresàries, la franja d'edat que tenen. 10 anys, eh?
Des l'aniversari. Vam començar el 2015 a la mà de tres dones valentes que van decidir tirar endavant aquest projecte de la mà en aquell moment que era la CEPTA. I la veritat és que la nostra fundadora principal va ser l'Anna Maria Macho, que ens va deixar malauradament...
el 2021, i nosaltres seguim el llegat i intentem créixer, intentem adaptar-nos als nous temps i sobretot tenir molt en compte sempre els nostres orígens. El 2015, quan vam començar, va ser una aposta valenta i la nostra obligació és seguir i tirar endavant sempre.
l'Anna transcurre com ara amb els premis, que recordeu que cada any els premis a Anna Matxo diversa... Bueno, continua el record d'ella, ben present. És la forma de recordar-la. Tenim els premis que porten el seu nom...
A més a més, el que és la figura que s'entrega també té la commemoració de l'Anna Macho, que ens les fa el David Callau, que és un artista també de Cambrils. I la veritat és que sempre d'atenir en ment, perquè al deixar-nos de manera sobtada i deixar-nos tot el seu llegat, nosaltres el que procurem sempre és mantenir i portar lluny aquest llegat d'ella.
Per cert, Eva, farmacèutica, teniu ja mascaretes? Sí, comencem ara d'altra vegada a reprendre el món de les mascaretes. Ja ens n'havíeu oblidat, de les mascaretes, no, pràcticament? Encara existeixen. I està clar que fan una bona funció, perquè ara intentarem evitar una mica aquest repunt que hi ha de contagis, de diferents virus respiratoris.
Imagino que encara se'n troben, eh? Sí, se'n troben. Actualment encara se'n troben. I esperem que es mantingui, que no passi el que va passar. Crec que hem après molt del 2020 i de moment no hi ha problema.
A nivell d'empresàries, i ara també t'ho pregunto, perquè clar, sempre preguntem a nivell d'empresàries, què és el que agraïu a nivell de treballar en el dia a dia que s'us faciliti la feina, o sigui, que la feina almenys no sigui complexa, no? I sempre parlem sovint de treves burocràtiques, del sostre famós, el sostre de vidre, com a dones empresàries, què diries que és el més important, Eva? Que és el que és important en el dia a dia perquè la feina sigui, almenys no sigui complexa per culpa d'altres, no? És a dir, que es pugui tirar endavant.
O a nivell competitiu. Cada dia s'aixeca la persiana. No tenir complexes. D'entrada no tenir complexes per gènere. Si et refereixes a això, sense complexes. I no cal estar comparant-se tampoc amb...
És una de les principals funcions que té la nostra associació, donar visibilitat, donar sonoritat, ajudar a les noves empresàries que arriben amb tot el tema burocràtic, ajudar-les amb tot el tema de la seva pròpia seguretat, sentir-se recolzades, escoltades. Al final, estem parlant que hi ha...
es repeteixen moltes vegades les mateixes problemàtiques entre dones empresàries o directives, i ens ajudem entre nosaltres perquè tot això sigui tot molt més fàcil. Per exemple, tenim una comissió que dona la benvinguda a les sòcies, que les informa de les formacions que fem, de tot el que oferim, però també hi ha una comissió a nivell legal i tot el tema burocràtic,
que les ajuda a fer tots els tràmits, a continuar, si volen, donar d'alta a la seva empresa, a nivell d'advocats, tot el que necessitin. Tenim també moltes coachs sistèmiques que fan també cursos per tenir seguretat una mateixa. Tenim tot un ventall de serveis que fan que totes les necessitats que pugui tenir una dona empresària o directiva les puguem cobrir només amb les nostres sòcies, perquè, clar, totes som de mons diversos. Tenim des de...
Advocades, però també tenim pageses. Tenim directives, però també tenim petites empresàries. Perquè, clar, al final, una dona empresària pot ser una dona perruquera que té dues persones al seu càrrec. Al final, quan un home té una empresa empresari i una dona que potser té una perruqueria amb dues noies diu que soc autònoma.
A veure, hem de canviar una mica aquest llenguatge i també donar la importància que tenen les dones. Al final, moltes de les nostres sòcies són autònomes, són petites empresàries, però tiren endavant aquest país. I al final, totes tenim la mateixa importància que altres. I necessitem donar visibilitat, sonoritat a elles i donar-li tots els serveis que necessiten.
Més farmacèlica que empresària. Va tirar més la part social. I d'aquí també la importància, quan vam decidir, i ja em desvio una mica, però quan vam decidir que fos Margarita Oliva la seva fundació on destinar els fons del sopar, perquè ens agradava molt la part social. Ella és empresària, també té aquest vessant social a la Fundació Rosa Maria Vivar, i ens agradava molt aquesta idea.
Per millorar l'atenció i la qualitat de vida de persones afectades per l'Alzheimer, i l'entorn, que també és important l'entorn, les famílies que hi ha al voltant dels pacients, les persones que pateixen Alzheimer, que a vegades no pensem prou en el cuidador o la cuidadora, i això són 24 hores al dia.
tots els dies de la setmana. D'aquí no hi ha descans, no? Jo me la feia, a més, per la meva part, per la meva professió, veig no només els pacients d'Alzheimer, que els veus, però tu hi trobes molt les famílies, qui l'acompanya amb el dia a dia, que és potser la part més dura. I la Fundació, precisament, col·labora molt amb les famílies. Això per dir que el sopar benèfic de Nadal va en benefici d'aquesta Fundació, la Fundació Rosa Maria Vivar, eh?
que serà això demà. Hi ha places encara? Tenim places? I tant, encara hi ha places disponibles. Està obert a tothom, homes, dones, que vulguin recolzar aquesta fundació, que ens vulguin venir a conèixer, perquè la Casa Miret és la nostra seu. És un entorn magnífic al centre de Tarragona.
i com deia la Fundació Rosa Maria Ibar, Carreus té un centre de dia per tots aquests malalts, també la seva intenció és tenir suficients fons com per apostar per la investigació a nivell internacional, per poder investigar amb la prevenció d'aquesta malaltia i actuar abans que ja no es pugui fer res. Normalment hi ha malalties que es poden detectar amb més temps i més temps d'actuació. En aquest cas, l'Alzheimer fins que ja és molt avançat.
ja és molt difícil de detectar. Llavors, ells el que volen també, com ja tenen aquest centre Reus que està bastant consolidat, el que volen també és destinar aquests recursos per investigació per prevenir-ho.
Dos quarts de nou, eh? Això és d'hora, eh? Demà passaran coses. Sí, perquè tenim sorpreses. Tenim moltes sorpreses. I clar, llavors cada any s'està fent molt llarg perquè tenim sorpreses, tenim, doncs, diverses coses que no podem desvelar però que són molt maques, molt noves. Per exemple, tenim, no sé si es pot dir...
tenim un Pare Noel, tenim un cor que ens canta, ens ve cantar un cor, cançons de nadalenques, tenim sortejos, tenim rifa, tenim moltes ganes de passar-ho bé, i clar, comencem d'hora perquè tenim ganes de gaudir-ho i de no fer molt tard perquè l'endemà és divendres. Com ens podem apuntar al sopar de Nadal, al sopar Benefit de Nadal de l'Associació d'Empresàries Directives de la Reguna? Com ho fem?
Com vulgueu, a la nostra pàgina web hi ha un forms per escriure's, també als nostres perfils d'Instagram, de Facebook i de LinkedIn, o també al correu inscripcions arroba empresaris de Tarragona punt o RG.
Afanyeu-vos, perquè em costa que ja som uns quants i unes quantes. Sí, la veritat és que la Casa Miret dona per molt, però ja tenim gairebé 100 places i encantades que qualsevol persona vingui a conèixer-nos i a gaudir de la nit, que estarà ambientada amb tot l'ambient de Nadal i tot el que és més tradicional d'aquestes dates. Hi ha alguna cosa més? Bé, que esperem que demà segur que serà un èxit perquè hi ha els números que ja ho diuen i res més.
I pensar en els pacients d'Alzheimer per pensar també en nosaltres, en tots, perquè aquí ningú s'escapa de la botèria. I la prevenció també és molt important. Prevenir-ho el màxim possible. No es pot evitar genèticament si tens la predisposició, però sí que es pot buscar mesures per intentar disminuir-ho.
Eva Miró, farmacèutica i presidenta de l'ADT del Baix Camp. Gràcies, que vagi molt bé. Gràcies, va tant. I també la Montseves, director comercial de l'indicador d'economia i vicepresident de l'ADT de... En aquest cas també, doncs, gràcies, que vagi molt bé. Fins demà. Gràcies, Pep. Bon dia.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botigues i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda. I la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. S'activa el plat a Arragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Doncs vinga, seguim en directe. Ja sabeu que des d'avui és obligatori donar mascareta als centres sanitaris i residencials. Doncs això, el govern ha aprovat aquesta vigència de la mesura durant 15 dies davant d'augment d'infeccions respiratòries, bàsicament. Hi ha algunes excepcions que ja m'ha explicat a nivell d'informatius, però que volem veure quin és l'ambient, hores d'ara,
amb un centre d'atenció primària i anem cap al Camp Muralles per poder parlar amb el metge de família responsable del centre, Ramon Monagal. Ramon Monagal, molt bon dia. Hola, bon dia. Com esteu d'entrada? Quina és la situació? Com esteu d'entrada? Perquè suposo que si s'aplica això és perquè hi ha més feina de l'habitual, no? Per això, per la grip, bàsicament.
Sí, sí, sí. Estem en un pic epidèmic, en guany de grips s'ha avançat, s'ha avançat quasi un mes respecte a l'any passat, i la corba d'incidència és molt més vertical que l'any passat. Vol dir que cada dia hi ha més casos que els que hi havia l'any passat.
I això fa recomanable, doncs, bueno, recomanable, avui és obligatori, no?, l'ús de mascaretes a tothom que acudeixi a un centre de salut, hospital, residència de gent gran...
Pel que esteu veient, almenys amb el que portem de dia són les 10 i pocs minuts. La gent ve informada, ja ve amb la mascareta, m'han despistat, o...? Hi ha de tot, hi ha de tot. Hi ha molta gent que se'ls ha de dir, d'altres ja estan entrats, però aquí al taulet d'entrada tenim les mascaretes i qui no em porta, doncs, se li ofereix perquè se la posi.
Hi ha algunes excepcions, ja ho hem explicat, a nivell d'informatius, persones de malalties o dificultats respiratòries que es puguin agreujar amb l'ús de la mascareta, discapacitat o dependència, o que no puguin treure de ser de manera autònoma per situacions en què la mascareta sigui. Sí, o menors de 6 anys, també. Els nens petits tampoc no cal. Tot i això, evidentment, són excepcions,
Tanmateix, precisament, gent amb patologia respiratòria és la que hauria de fer esforços per intentar portar-la a ser possible. És a dir, sí, òbviament, si empitjoram-nos la mascareta, no.
però a la mínima que puguin seria recomanable de cara a la seva pròpia protecció. En quin cas, i ho dic també per intentar descongestionar una miqueta el sistema, especialment els calds però també les urgències, en quins casos hauríem d'evitar anar-hi? No sé si es pot dir això, és a dir, amb alguna tipologia que no sigui greu, intentar no anar-hi?
Sí, jo ho diria al revés, és a dir, en quins casos anar-hi, no? Sí, millor, o sigui, tota persona que tingui dificultats a l'hora d'aspirar, si veu que té febre alta, febre alta més de 38,5, 39, que no baixa el tendre paracetamol o antitèrmics,
gent que noti sorolls al respirar, que li faci mal un costat, que tingui dolor al pit, al respirar. En aquests casos és recomanable, més que aconsellable, acudir al centre de salut.
Preferiblement el seu propi centre de salut. Si és fora d'horari habitual o festius, llavors acudeixen urgències, però d'entrada acudir al seu cap, al centre de primària, en els casos aquests que hem comentat. Ramon, diries que la feina d'avui és com el doble o el triple d'un dia normal o no?
Bé, és aviat per dir-ho. A més, s'ensolapa avui el tema de la vaga que hi ha convocada entre personal mèdic, que és una mica complicat de comentar. La dada d'avui no la puc donar. Sí, la dels dies d'aquests passats, que sí que es veu més incidència de casos respiratoris.
Hem de dir que això, en principi, la mesura del mascareta són els propers 15 dies. Per tant... D'entrada, sí. D'entrada són 15 dies i ja veurem si es prorroga o no es prorroga pel que digui Salut Pública. Que el tema també que ho preocupa, i ens ho dèiem l'altre dia també des de Salut Pública, és el tema que venen els sopars de Nadal, familiars, ajuntem tots, gent gran, gent jove, mateixa taula, mateix entorn, en fi. I s'ha d'intentar, doncs,
Arribar en aquesta fase, doncs, el millor possible, no? Correcte, exacte. Sí, sí, sí. Ramon Monagal, metge de família del Camp Muralles, com sempre, moltes semes gràcies per atendre'ns i que, bueno, que sigui lleu, que vagi bé. A vostès, moltes gràcies. Adéu. Doncs és la situació del Camp Muralles, eh? I tenim la companya Abril Rius, que també ha passat per un centre d'atenció primària aquest matí, veurem si ha pogut parlar, doncs, amb usuaris. Abril, bon dia. Hola, bon dia, Pep. Per on has anat? Bon dia.
Per l'Hospital Sant de Tecla, davant de la porta d'urgències, i anava entrant i sortint gent que anava a urgències o també que tenia cita mèdica, la majoria sabia que s'havia de portar mascareta, he de dir, i entraven directament amb la mascareta, i si no en portaves, hi ha una persona a la porta que només entra, està la dona, t'explica si algú té algun dubte per què s'ha hagut d'implementar aquesta mesura, i està a tothom seguint els protocols.
Tens, per tant, algunes veus d'usuaris del centre que han pogut parlar? Sí, hem pogut parlar amb 3 persones, si vols, les escoltem. Doncs vinc, anem a sentir-les. Bon dia, com es diu vostè? Jordi. Veig que sortia de l'hospital amb mascareta, ja entra amb mascareta, ja sabia que s'havia implantat aquesta mesura. Traia per urgències, ahir no feia falta, però avui m'han dit que havia de posar la mascareta, m'han donat una mascareta.
Aquí a la porta ja hi ha una persona que rep tothom que entra donant mascaretes a qui no em porta. Ja, doncs no ho sé, perquè com que surto de dalt és al revés. Jo no hi he entrat, estava ja a dintre, me l'han donat a dintre i ara surto que vaig a casa.
Creu que hi ha més gent de la normal a l'hospital, que hi hagi més estona d'espera? Hi ha molta gent, està bastant col·lapsat, perquè suposo que és el problema que hi ha de la grip i està bastant col·lapsat. Això de tornar a portar mascaretes, que ens recorda una miqueta a l'època del Covid...
Bé, més o menys sí, però no és el mateix. Perquè si no t'obliguen a anar pel carrer amb mascareta, doncs als llocs d'hospitals i caps de metge, doncs és normal. Però si no t'obliguen pel carrer no és el mateix. A mi la sensació no és la mateixa. Doncs moltíssimes gràcies. De res, gràcies a tu. Bé, adeu. Hola, bon dia, com us dieu?
Jo em dic Manel, bon dia. Jo Teresa. Entreu, sortiu de l'hospital, ja sabíeu que s'havia de portar mascareta? Sí, ho sabíem i per això ja n'hem agafat una de casa perquè, per sor o per desgràcia, encara en teníem un munt de reserva de la pandèmia que no els havíem llançat i hem dit, doncs vinga, recuperar-les. Igualment, si no portàvem mascareta, hi ha una persona a dins que les dona quan entres a l'hospital?
Correcte, és així perquè quan he entrat jo ja l'he tret i me l'he posat en aquell moment i la persona en qüestió ja agafava i ja me n'anava a donar una. La gent que no porta mascareta s'ho agafa bé, ho puc veure que s'ho agafa bé, no això que li donin mascareta perquè al final és una mesura de prevenció perquè aquí dins sobretot hi ha moltíssima gent infectada sobretot de grip perquè no s'apropagui més que ja s'han quadriplicat els casos.
Correcte, i a més a més, en aquesta vida el que més s'estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-se al màxim i davant d'aquesta circumstància, d'aquesta situació, jo crec que totes les precaucions són benvingudes i hem de creure.
No sé si heu passat per la sala d'urgències, si l'heu vist més plena, si heu vist més estona d'espera. Teníeu alguna cita programada i us l'han hagut de plaçar? No, és que precisament teníem una visita la setmana que ve i no podem venir i hem vingut a anul·lar-la. I heu vist l'hospital una mica més ple? No, bàsicament, les últimes vegades que he vingut, malauradament, sempre està molt ple.
Moltíssimes gràcies, Teresa Manel. Gràcies. Vinga, que vagi bé. Bon dia. Era les veus, abril, de la gent que estava davant de l'hospital de la xarxa Centre Tecle, aquí a la Rambla Vella, en què es pogut parlar. Bàsicament, pel que veig, normalitat. És a dir, que la gent més o menys està conscienciada i saben de què va això de la mascareta avui. Sí, he recomanat que vagin amb paciència sent d'anar amb urgències i que portin la seva mascareta. Molt bé, Abril Rius, gràcies. Que vagi molt bé. Fins ara.
I seguim amb més temes de l'actualitat. Evidentment estarem pendents tant de la vaga de metges com també d'aquesta obligació de dur les mascaretes des d'avui, des d'aquest dimecres, a causa d'augment dels casos d'infeccions respiratòries, de grip, etcètera, etcètera. Però, mira, volem parlar de la primera audiència memorial de Tarragona que es feia ahir a la tarda, a l'antiga audiència.
escoltant, perquè bàsicament es tratava això d'escoltar, escoltar i parlar més aviat poc, però escoltar les veus de deu testimonis que relataven en primera persona, de forma directa o indirecta, com ells o els seus familiars havien patit les conseqüències de la guerra civil, de l'editora franquista, però també de la clandestinitat, de la lluita per les llibertats, del saber militar i del període revolucionari. En volem parlar, en volem fer valoració l'endemà i ho fem en conversa i en parlàvem. Recordeu, en temps de tradució política, però avui en volem parlar...
amb una de les persones que hi era com a ponent, la Montserrat Giner, la presidenta de l'associació de víctimes de la repressió franquista del franquisme a Tarragona. Montserrat Giner, molt bon dia. Hola, molt bon dia. A priori, com... Clar, ahir es van dir moltes coses, eh? I van sentir testimonis, algun de les quals molt culpidós. Em va criar molt l'atenció algú que deia que això... que explicava, no ho explicaven ni a casa, o sigui, no ho havien explicat ni a casa, eh? Vull dir que sovint a casa no se'n parlava de segons quins temes, no?
i testimònics copidors. De fet, també copidors i... Però la primera pregunta és quina valoració on fem. D'entrada, que s'hagi pogut fer Tarragona a nivell també de demarcació d'aquest acte d'ahir de l'Audiència Memorial.
Home, molt bé, molt bé, molt bé. Ha estat una experiència, vull dir, una experiència en públic explicant la teva història personal, no? Vull dir, nosaltres som associacions familiars, sempre estic acostumada sempre a parlar de tots, no? A parlar dels 797 persones víctimes de la repressió franquista de Tarragona, no? Aleshores, és el primer cop que em trobava explicant la meva pròpia història.
història familiar amb això. De fet, és estrany. Va ser estrany i cadascú amb la seva història
diferents, però totes, evidentment, víctimes, com dèieu, indirectes o indirectament víctimes. Va ser tota una experiència, però com sempre, com sempre, des de l'associació, sempre arribem una mica tard. Està molt bé, l'acte va estar molt bé, va estar molt ben conduït,
El públic també, vull dir, després comentant, després de l'acte vam estar comentant i la gent també va agrair perquè no havíem vist mai diferents tipus de víctimes explicades en públic. Però, bueno, arriba tard. Bé perquè arriba, però arriba una mica tard. Per nosaltres, com a víctimes de la repressió franquista, pensem que arriba una mica tard.
que el fet d'explicar públicament, tu en el teu cas, Montse, però també la resta de testimonis, parlar públicament d'allò que tens per dins, que has pogut viure, que t'han explicat, o que has explicat en primera persona, això és molt catarsit, no? Més de fer-ho de forma col·lectiva, clar, perquè aquí hi havia víctimes de tot tipus, no?
Sí, sí, sí. Víctimes de la rereguarda, víctimes després de la dictadura franquista, de la primera repressió acabada a la guerra, de després el franquisme, del final del franquisme, del principi de la democràcia, no?, de l'any 76, vam arribar, no?, fins a l'any 76, no?, i veus, doncs, tota la trajectòria de la repressió, no?, d'un costat o d'un altre, no?,
El pas és que també és difícil, si expliques la teva història, és difícil poder transmetre.
aquest dolor familiar, no?, vull dir, jo sóc ja tercera generació, no?, sóc neta, jo ja no ho vaig viure en primera persona, no?, però el dolor familiarment sí que es transmet, vull dir, és com un testimoni que passen els fills o les víctimes passen els seus fills, no?, en aquest cas els nets, no?, a mi em va costar, no sé si hi vaig aconseguir o no, però jo penso, i no vaig sortir amb la sensació d'haver, o sigui, explicant la història així,
però de transmetre el sentiment de dolor familiar que això va comportar, no? Sobretot també perquè nosaltres som els perdedors, no? Vull dir, les últimes de la repressió franquista ens va arrossegar la repressió durant tot el franquisme, no? O sigui que vam anar arrossegant aquest lastre durant tot el franquisme, no?
Això és dur, no? No hi ha víctimes de nivells més bons o més dolents. Les víctimes o familiars de les víctimes ho som totes, no? Però el component de les víctimes del franquisme és que es va arrossegar durant tota la dictadura i principis de democràcia, vull dir, perquè el silenci el tenim fins fa quatre dies. I, de totes maneres, encara 86 anys després...
d'acabament de la guerra del 1939, les famílies encara anem als arxius buscant dades, buscant que ens informin. Allí mateix, en l'acte d'ahir, hi havia un familiar que m'explicava que havia estat al fons del segre i a veure on podia trobar informació de quin trajecte que li va passar al seu familiar, al seu avi.
Vull dir que 86 anys després encara estem arrossegant aquest silenci imposat.
i autoimposat també, com deies abans, dintre de les portes de casa, però l'hem trencat, volem trencar aquest silenci. Ahir va ser un acte de trencament de silenci i, de totes maneres, com a associació d'íctimes de familiars de la repressió, franquista, continuem, volem trencar aquest silenci i que s'acepin les històries i que s'acepi la veritat, perquè...
Com fèiem ahir en aquest acte, és un alliberament també poder explicar que ells tenien uns ideals, però que eren els legals en aquell moment, la república estava legalment constituïda, tenien uns ideals i van lluitar per ells i nosaltres, com a defendents, defensem també els seus ideals i la seva lluita.
Ahir es va incidir molt, es va dir, més un ho vau dir, de no repetir la història. I quan parlem de no repetir la història també hem de parlar que som una mica víctimes de la desmemòria col·lectiva.
I només cal mirar les enquestes i que pensa una part que no és gens més preu de la població, que és el 20%, que creuen que, i ara fa 50 anys que va morir el dictador al seu llit, i que creuen, encara avui, que no es vivia tan malament durant la dictadura. I això que ho pensa un 20% de la població, i que entre aquest 20% de gent jove, no sé si també ens ha de fer reflexionar de una manera o altra.
Bé, això de no repetir la història ho diem, eh? Però si estem veient tot el que està passant en el món, és tan difícil, és tan difícil, i no ens cansarem de repetir-ho, eh? Veritat, justícia i reparació. Però és tan difícil, perquè ho estem veient contínuament, els nostres envoltants com es repteix. I després també, el que deies, la gent jove, la gent jove, clar, li queda lluny,
però que en la història, aquests 86 anys, és molt poc, la guerra des del 36, és molt poc temps en la història, això no és significatiu en aquest temps, però ja no saben. I el problema és, jo penso bàsicament també, és desinformació. Malauradament és desinformació. Quan parlen d'això, jo penso que la gent que parla d'això...
no parla havent-se informat del que va ser la dictadura, la nostra. Què són les dictadures en general, però què va significar la dictadura franquista al nostre país? Un endarreriment i una opressió total. I això jo penso que quan es parla, no es parla amb força coneixement d'aquests feits. Montserrat Gini, gràcies per acompanyar-nos un dia més. La presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista Tarragona
i parlant d'aquesta primera audiència memorial de Tarragona, que es feia ahir a la tarda i que esperant que no sigui l'última. De fet, s'han reprès des del memorial, des de la Direcció General de la Memoria Democràtica, s'han reprès aquestes audiències, per tant, hem d'esperar que n'hi hagi més i que, per tant, es pugui parlar més, obertament i públicament. És això, eh? Sí, sí, sí. L'experiència completament positiva. Una forta abraçada, Montserrat. Fins aviat. A vosaltres. Bon dia.
La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores. Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Mimals Clínica Veterinària, Pullestres Clàudia, Restaurant Eric I. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
10 i 20, 1.886 història d'un nascut, avui recordant el primer cens del Nàstic via Playoff, el juny de 2001, amb els companys d'esports i a la tornada amb la companya Núria Cartanyà, us parlem d'una cita al Cajé Fòrum de Demà d'Ixous, a les 7 de la tarda amb la il·lustradora Ouga Capdevila i parlant d'il·lustracions d'un món cridaner. Vinga, no marxeu que anem pel Nàstic i després a parlar d'aquelles estampes d'oficis de felicitacions de Nadal, segur que en recordeu alguna.
I ara ja sí que no podem jugar amb més avanters, eh?
Un defensa per un davantes que juguen amb quatre davantes. Las entrades a golpar. ¡Sí! ¡Sí! ¡Sí! ¡Sí! ¡Sí! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol!
GOL! Va Castillejo! Veig a veure si és Castillejo o és Gordillo. Però hem marcat, hem marcat la pilota centrada, morta davant de la frontal. Ha posat al cap Gordillo. Hasta Gordillo s'abracen Josep Maria Noguets i Rubén Elvira. GOL!
¡Y hasta Gona División! ¡Nasti Junts amor a cero!
El 17 de juny del 2001, el Nàstic donava un pas gairebé definitiu per la sense segona divisió, 21a temporada després de no estar present a la categoria de plata del futbol espanyol. Des del descens l'any 1980 fins al 2001, els granes no trepitjaven el futbol professional. Aquell 17 de juny, amb uns 900 aficionats granes. A les grades de l'estadi de la baguada a Zamora, José Antonio Guardillo, la sortida d'un servei de cantonada, el minut 73 de partit, marcava el 0-1.
i aquest gol que donava gairebé l'ascens del Nàstic. 24 anys després, així ho recordava l'exjugador i exentrenador del Nàstic, José Antonio Gordillo. De los cuatro equipos veníamos mano a mano el Cádiz y nosotros, ¿no? No sé si creo recordar que estábamos empatados a punto, un punto o dos arriba a nosotros, y era un partido vital porque la victoria nos daba a depender del último partido de nosotros en casa.
El equipo hizo un partidazo, el equipo estuvo muy bien. Fuimos desde el minuto uno por la victoria. Estuvimos en el inicio del partido, creo recordar, los primeros 20 minutos varias ocasiones de gol y al final se materializó en la segunda parte un córner que veníamos trabajando durante toda la temporada. Vino el gol y una alegría inmensa, claro.
Home, a veure, la falta no és molt perillosa, però ja són ganes de fer-nos patir, eh? Ja són ganes de fer-nos patir. La pilota per banda dreta, a uns 15 metres a la frontal, dos homes a tanca defensiva del Nàstic, tot el Samora dins l'àrea del Nàstic, tot el Nàstic també defendent-la, compte que ja som fora del descompte, la centrada, la toca Sergio Lara, final! Final! Final! Final! Final!
El Tarragona torna a la segona divisió A. Set dies després, amb l'empat sense gols, el Nàstic pujava a segona divisió A. L'any 2001, el Nàstic, entrenat per Josep Maria Nogués, va tornar a la segona divisió després de més de dues dècades consecutives combatint el futbol no professional. 19 temporades a segona divisió B i dues temporades a tercera divisió.
El balanç de la lliga regular d'aquesta temporada 2000-2001 va ser de 19 victòries, 11 empats i 8 derrotes, que juntament amb els 52 gols a favor i només 30 en contra van permetre al Nàstic acabar en segon lloc del grup tercer de segona B i classificar-se per la lligueta de descens a segona.
La clau per arribar al play-off d'ascens de segona va estar a les darreres 10 jornades de campionat, on el Nàstic va aconseguir 26 dels últims 30 punts en joc, amb una recta final de 5 victòries consecutives. Així, a la jornada 36, a només dues del final, després de guanyar el Conquense per 2-1 amb un gol de Santi Castillejo al minut 92, el Nàstic assolia la quarta posició i entrava a la zona de promoció d'ascens per només segona vegada en tota la temporada, 32 setmanes després de la primera.
Finalment, dues victòries més a les darreres dues jornades de campionat van permetre al Nastic escalar fins a la segona posició final, només per a darrere de la Gran Manet. En aquell moment, la fase de promoció d'ascens consistia en una lligueta de quatre equips on tots quatre s'havien d'enfrontar entre ells tant a casa com a fora.
En el casal Nàstic, el conjunt de Josep Maria Nogués va quedar enquadrat amb el Càdiz, líder del grup 4, el Zamora, el tercer del grup 1, i la Murrio, el quart del grup 2. El campió d'aquesta lligueta sabia qui pujaria a la segona divisió. Després d'aconseguir 7 punts en els 4 duels contra el Càdiz i la Murrio, el Nàstic era el líder de la lligueta quan ja només quedaven els dos partits contra el Zamora, que no s'hi jugava res perquè matemàticament ja no podia arribar a la primera plaça. El primer d'ells, el corresponent a la penúltima jornada, es va disputar el 17 de juny del 2001 a l'antic Esferi de la Beguada,
a la ciutat de Zamora. Prop d'avui, 100 aficionats a l'anàstic es van desplaçar fins a Zamora. Molts d'ells ha aprofitat la promoció del club de tocar més entrada per 3.000 pessetes.
Va ser un partit on el Nàstric va dominar clarament, però no va ser fins al minús 73, quan José Antonio Gordillo va aconseguir rematar amb el cap un servei de cantonada i marcar l'1-0 al 0-1 definitiu. Aquest resultat, juntament amb l'empat entre Càdiz i Amurrio, deixaven el Nàstric a només un punt de subir l'ascens de categoria en el darrer partit a casa. I així va ser. El 24 de juny del 2001, en un nou estadi ple amb més de 12.000 espectadors, doncs va moure el marcador i el Nàstric va aconseguir l'ascens de segona, després de més de 20 anys d'absència en aquesta categoria.
En estadístiques individuals, si hi ha un nom que s'haurà sobre en aquest ascens històric, aquest nom és el de Santi Castillejo. El davanter va marcar un total de 27 gols, 22 en lliga i 5 en els play-offs. Sint el jugador dels 16 equips que participaven en la promoció d'ascens, què més gols va marcar en aquesta fase decisiva del campionat? 1886. La història d'un escut.
Les reaccions després de l'ascens a càrrec del president del Nasti, José Luis García, l'entrenador d'aquell equip, Josep Maria Nogués, i l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal. Nosotros deportivamente yo pienso que la iniciamos difícil y al final ha resultado extraordinariamente bien.
Hem pujat a l'equip a la segona divisió A i a partir d'ara només ens toca treballar molt.
per fer un equip amb garanties al que tan ha costat. Evidentment, té que tindre un valor incalculable i l'any que ve hem d'intentar fer aquest equip competitiu per no passar problemes i per què no, per intentar estar a la classificació a la zona alta. Sempre hem considerat que el Nàstic valia la pena, que era un emblema per la ciutat i que era un bon calaix on situar totes les coses.
El projecte i el treball, lògicament, és de la Junta Directiva, és de l'entrenador i és dels jugadors, i l'Ajuntament només ha tingut el desig i l'esperança que arribés aquest dia.
Tenim moments complicats a la primera volta que va acabar de ser més dura amb la mort del delegat del Nasti, Joaquín Gómez, als vestidors del camp del Conquense. L'equip es va refer del Sotrac i va continuar per sumar aquest ascens. En parlen el capità d'aquell equip, Jordi Masnou, i el gran heroi del playoff i de la temporada amb els seus gols, Santi Castillejo.
mantenir el bloc i després està clar que hi haurà fitxatges, perquè crec que em sembla que només som deu bons jugadors els que tenim contracte i està clar que la clau de que el Nasti faci un bon paper l'any que ve, a part de la base d'aquest any, és encertar molts fitxatges. Jo crec que sí que som conscientes de que hem fet història i serem més conscientes quan passen un temps. Jo l'any d'altre dia quan veia a jugar l'Alaves la final de la Copa de la UEFA,
Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc.
1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo. No pasaste de caigar. Hasta luego cocodrilo. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Dos minuts que superen dos quarts d'onze del matí. Seguim endavant amb més continguts, més qüestions. I ara, de seguida, saludarem Olga Capdevila. Ella és il·lustradora, és directora creativa, és docent universitària i, de fet, és...
Doncs molt probable que en els últims anys hagueu vist la seva obra. Potser recordeu aquella campanya de Nadal de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2020, però la tindrem més a prop, perquè arribarà amb aquestes trobades amb, que ens porten també a Tarragona des del Caixa Fòrum. Això serà demà mateix a les 7 de la tarda. Olga Capdevila, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal? Moltíssimes gràcies. Doncs nosaltres contents de tenir-te demà aquí amb aquesta proposta de trobades amb il·lustracions d'un món cridaner, així es diu aquesta activitat. D'on sorgeix com tot plegat? Com arribes amb aquestes trobades amb? Que ja estem acostumats que ens portin diferents noms aquí a la ciutat.
Doncs això es van posar en contacte amb mi i, tal com dius, això són unes trobades que es fa com una espècie de gira. Només sembla una gira que he fet mai i vaig començar amb Girona, Palma de Mallorca i aquesta última, que és a Tarragona. Llavors, acabo aquesta gira del 2027. Sí, però perquè al final potser no és una cosa a la qual estigueu tan acostumats, no? Això d'anar de gira i anar a parlar amb la gent, però sí que està molt bé també...
compartir-vos això una mica, la manera de veure, la manera de crear, no?, tot aquest procés que hi ha darrere dels teus projectes. Com han anat les edicions anteriors? Què n'has tret tu? I què creus que n'ha tret el públic, les persones que t'han acompanyat? Això és el que dius, que és un ofici que més aviat destaca per ser just al contrari, que estem aquí moltes hores a l'estudi treballant en solitari, tot i que jo, en el meu cas, el comparteixo més gent,
Però sí que té aquesta tendència a fer uns processos com molt solitaris i una mica encriptats. I llavors aquestes trobades són com una oportunitat fantàstica d'entrada per mi, perquè és com poder ordenar totes aquestes maneres de treballar
que moltes vegades no es poden compartir, i llavors és molt magro tenir aquesta interacció amb el públic, perquè l'ofici de la il·lustració moltes vegades generem campanyes o llibres que després el públic el rep, però nosaltres no som allà per compartir aquest moment. Hi ha com un desfase entre la producció de l'hora i la recepció.
I aquí és molt guai perquè són trobades molt properes, que estàs directe amb el públic, que pots compartir dubtes en primera persona i, bueno, es fa com una mica de teràpia compartida. Entenc que des de persones més expertes, més erudits, a gent que li interessa també la disciplina, vull dir que t'hi deus trobar de tot.
Sí, jo crec que lo maco d'aquestes trobades és que el públic és absolutament obert. Evidentment, si ets il·lustradora, és un lloc molt xulo perquè es parlen temes que ens atreveixen a tots, però jo sempre dic que són trobades que, almenys tal com les estructuro jo, el que ens parlen és de creació, de processos, i crec que això ens pot atreveixar a tots. Ens dediquem al que ens dediquem.
Ara jo comentava la campanya de Nadal amb l'Ajuntament de Barcelona de fa uns anys, on recuperaves aquelles antigues felicitacions d'oficis, altres qüestions que has fet, doncs, no sé, ara em ve al cap també l'anunci d'Estrelladam dedicat als castellers. Ara amb quins projectes estàs treballant, Olga? Doncs és una bona pregunta, perquè... Que ens puguis explicar, clar, que potser hi ha coses que encara no...
Hi ha un projecte aquí, que és aquest, que no queda tan bé de dir, però és que estic estudiant un màster i estic amb el projecte final, que això és un... És un projecte important, sí, sí. Fa molts anys que estic batallant amb això i llavors ara arriba Nadal i són èpoques també de campanyes vinculades a les festes. En aquest cas ara estic fent unes imatges que sortiran en el Cultures de la Vanguardia
i algunes cosetes més que ens poden dir.
Tu ara deies també una feina d'estudi, una feina... Tu perquè ho comparteixes, no? Però també suposo que... És una feina de contrastos a nivell inspirador, no? Vull dir, suposo que també has de sortir, has de passejar molt, has de demenar molt, has d'empapar molt també de moltes coses, de moltes disciplines. No sé, ara en venir al cap aquestes campanyes de Nadal, per exemple, no? També per agafar idees i després plasmar-les, no?, i traslladar-les a l'estudi.
Sí, exacte. De fet, el meu TC me va exactament d'això. De com buscar maneres perquè si tu estàs esperant que la inspiració arribi, no és això que a vegades... Sí, difícilment, vaja. Exacte. Llavors has de trobar maneres que les puguis aplicar i que et puguin donar resposta en temps curts, perquè moltes d'aquestes campanyes
els temps que et donen són molt, molt ajustats. Llavors, el que dius tu, les maneres són molt diverses, que pot ser des d'anar a visitar l'arxiu o anar a mirar campanyes prèvies que s'havien fet, que és el que vaig fer en aquesta campanya de Nadal, que han fet en els últims 100 anys la gent que s'ha encarregat d'il·lustrar el Nadal a Barcelona. I aquí és on vaig anar donant aquestes felicitacions antilles.
Però altres recursos pot ser, tu què dius tu, sortir a passejar, posar-te a fer sense pensar... Hi ha moltes maneres de combatre el pànic. També està molt bé aquesta part més documentadora o documentalista de documentació i d'aprendre, perquè és un estudi constant al final.
Exacte, sí, sí. Jo reivindico molt a vegades la il·lustració com es vincula amb aquest imaginari infantil que jo adoro i a més a més hi treballo, com que a vegades no es valora o no es pensa que hi pot haver una part d'investigació i de recerca darrere i en moltes d'aquestes campanyes... Clar. Potser és la part que queda més amagada, no?, aquesta part de recerca, d'investigació, de documentació, de deixar-nos, doncs, de submergir-nos, no sé, en un arxiu o en una temàtica concreta, no?
Exacte, inclús a nivell gràfic, com solucionàvem les il·lustracions fa uns anys quan els recursos d'impressió eren uns altres o quan les tècniques eren uns altres i d'aquí també prenem i crec que tot això és el que va generant com també...
a posar aquest background que tenim tots. Suposo que preguntes si mirars a Florian també demà. Com estructures aquestes xerrades? Molta participació del públic ja des de l'inici, o primer expliques tu una miqueta i després convides també la gent a preguntar i a resoldre dubtes i a compartir també aquestes experiències amb tu, com ara han fet aquests darrers minuts aquí? Mira, jo ho tinc organitzat d'una manera...
que crec que funciona bastant bé, que és que porto 10 temes preparats que a mi m'interessa moltíssim parlar. O sigui que no m'agradaria sortir de Tarragona sense que haguéssim sortit... És a dir, que això sí o sí es tractarà, no? Aquests són els temes que tu vols parlar.
Sí, perquè a vegades també les converses et poden portar a parlar d'un tema que pot ser molt interessant, però que potser tampoc no està travessant en aquest moment. Sí, o deixar de banda altres que també ho surt. Exacte. I hi ha 10 temes que jo crec que ara mateix, 2025, il·lustració, tal com estem, són 10 temes que també ha molt de gust parlar. Llavors, aquests 10 temes van il·lustrats, mai més ben dit, en certs projectes, en certes imatges o recursos,
i evidentment la gent, com que són temes breus, es pot afegir, es pot interrompre, i si no, com que sempre costa que es trenqui com el format, al final sempre, sempre reservem un quartet d'hora per debatre sobre aquests temes o nous que apareixen arreu d'obrir-ne aquests. Escolta, i el 2025 com estem al sector?
A nivell de sector, malament. A nivell de sector, malament. Perquè just aquest any van sortir unes enquestes de la PIC i l'Associació Estat de Catalunya i els resultats que van sortir no eren com per posar-nos a celebrar i tirar confeti.
Però això no vol dir que no hi hagi reptes i que no hi hagi feina per fer i que no tinguem l'oportunitat de seguir millorant, sobretot des de les associacions, que crec que no es fa la feina. I en el dia a dia també. En el dia a dia crec que individualment reivindicant certs drets que ens pertoquen, també és important. Alguns d'ells relacionats també amb tota aquesta exclusió de la intel·ligència artificial, per exemple, Olga?
Exacte. Mira, aquest és el tema teu. Ara tinc aquí la guia. És un tema que ha trasbalsat molts oficis i que posa sobre la taula molts debats i suposo que la il·lustració no se n'escapa des del moment que...
Que li podem demanar senzillament i simplement amb una intel·ligència artificial que ens faci una cosa, ja no dic una feina, però que ens faci una cosa, no? Que fins i tot algú pot arribar a comprar, és a dir, pot arribar a comprar, em refereixo a que pot arribar a comprar la idea o el projecte, no? Exacte. Aquí el tema és que entrem en un buit legal que s'està estudiant, que és el tema dels drets,
I aquí és on s'ha de fer la feina. El tema de la intel·ligència artificial d'entrada, les primeres xerrades, és curiós perquè no en venia de gust parlar-ne, però sempre la ronda de parlar molt públic acabava sortint.
i al final, a veure, anem-ho a incloure, anem-ho a parlar ja d'entrada, i que al final és un tema que està aquí, i també evitar-lo tampoc no té... No, però sí que entenc que no té vingui de gust a vegades perquè és un tema que és controvertit, és un tema que encara genera... Bé, i ens ho estem posicionant, des de les associacions hi ha un posicionament que és com molt clar i molt directe,
i llavors individualment, com que aquesta realitat està aquí, ja és, ja no és una cosa que està venint, sinó que ja hi és, que en el dia a dia, inclús el programari que fem servir nosaltres mateixes, ja inclou intel·ligència artificial. Llavors, s'està com desdibuixant aquesta idea entre el sí i el no, i és una miqueta més complex. Per tant, també ho parlarem.
Doncs Olga Capdevila, que et trobarem aquest dijous a partir de les 7 de la tarda. Demà mateix. Demà mateix, exacte, al Caixa Farum Tarragona. T'agraïm moltíssim que ens hagis atès i que vagi molt bé. Gràcies també per la feina que feu. Gràcies. Bon dia.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
I quan falten 14 minuts per les 11, en tomarem aquesta píndola gastronòmica que avui ens porta cap al carrer del Francolí número 8 de Salou i a saludar a l'Edu Cuesta, xef i propietari del Gastrobar Market. Edu Cuesta, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Escolta, que esteu immersos en les jornades, precisament, d'un dels temes que volem parlar avui amb tu, que és el calamar, no? Crec que esteu a Salou immersos en unes jornades del calamar, no? Doncs així és. Ara, justament, amb aquestes jornades, tenen unes jornades del calamar,
que van començar el dia 28 de novembre i acaben el 14 de desembre. Precisament, un any també és una data molt especial, perquè fa 50 anys que es fa el concurs de la pesca del calamari aquí a Salou.
Estem immersos en aquestes jornades. Molt bé. Doncs avui volem parlar amb tu, precisament, del calamar, de com fer-lo, de com cuinar-lo, i de com el cuineu vosaltres. O de quina proposta ens feu vosaltres per tastar el calamar, Edu? Bé, el calamar és com allò, no? Té mil i unes maneres de fer receptes amb calamar, no? Llavors, nosaltres el que sí que posem aquí al nostre restaurant, aquí al Restaurant Mercat,
tenim un menú en el qual té un aperitiu, un entran i un cebam plat.
I jo la recepta que us donaré, o que crec que seria molt interessant, o sigui, el que jo estic donant fora d'aquí, és la primera recepta de les jornades de calamar que es va fer aquí a Salou. Es diu calamar espatagat. Vinga, doncs a veure. Com ens imaginem aquest calamar? Doncs és superfàcil i superbo. O sigui, calamar, sobretot, que sigui d'aquí de platja, que sigui de potera, que sigui de molt bona qualitat,
Això en principi. Això marcarà la diferència ja d'entrada, no? És a dir, un calamar de bona qualitat, exacte, sí, sí, de proximitat total, perquè a més a més...
ara estan amb el seu millor moment. Ho dic perquè podem trobar molta gamma de productes i no tot és igual, evidentment. Evidentment, o sigui, ara amb la globalització, digue-li com vulgui, trobem de tot a tot arreu. Per això sempre som molt, molt, molt partidari i molt defensors d'agafar productes de proximitat, de local, i si no pot ser local, de molta proximitat.
Llavors, aquesta recepta és molt senzilla, molt bona i dona bastant bona impressió. I, a més, el paladar és tremenda, d'acord? Mira, agafarem una ceba, la pujarem ben pujadeta, o sigui, tallada a Juliana, que vol dir antilletes primetes, i la pujarem amb la ceba que es vagi confitant poquet a poquet, que es vagi confitant poquet a poquet...
i el que intentarem serà treure tots els sucres que té aquesta ceba. Una vegada que ja tenim aquesta ceba, la partem i la deixem amb un costadet, d'acord? Efectivament, o sigui, definitivament, agafem-hi cada mà, el netellem, vam netell, tallem tots els interiors que té i tal, i ho tallem a rodances ben primetes, a manilles, que li diem culinàriament nosaltres, a manilles ben primetes. Una vegada que ho tenim talladets,
Farem, farem lo següent. Amb una cassola de fang, de fang, eh? O sigui, posarem un bon ras d'oli d'oliva, un bon ras d'oli d'oliva, extraverga, si pot ser de la nostra zona, millor, o sigui, torno a dir i defenso els productes de proximitat. I posarem aquest oli que estigui molt, molt, molt calent, molt, però molt calent, eh? O sigui, allò com deia el meu xerxe en aquesta recepta, que estigui joen, ben joen. Bé, bé.
Llavors, en aquesta cassola de bar de fang, li tirarem 3 o 4 humelles crues i 3 o 4 avellanes. Li donarem una volta molt petita, perquè si no se n'escremenarà, i de seguida li tirarem el calamar. El calamar li donarem, com a molt seran 30-40 segons, un remenat, perquè amb aquest oli tan calent de seguida se n'esferà i les anilles molt primetes, i li posarem la ceba.
Taparem l'olla un minut i l'observirem. De veritat us dic que proveu aquesta recepta, que la testeu i vereu quina delícia el paladar. És una cosa impressionant. I a més és una recepta que no sembla difícil, no? Així com l'expliques? Vull dir que és una recepta que podem fer a casa per un segon plat, no? O per acompanyar...
Sí, es pot compartir, és per un segon plat. Ho podem fer pel que vulguis, però la veritat és que és una mica sorprendent i és molt fàcil, és molt senzilla. No ens tenim de complicar la vida, no ens tenim de grans elaboracions i que estigui molt de temps. Això sí que té una cosa, o sigui, calma, si ha de ser fresc,
ha d'estar molt poc temps cullent, d'acord? Només ha d'estar, ja t'he dit, 30 o 40 segons, tapadet un minut i l'ho tindrem. Perquè si no pot ser que ja perdi la... Bueno, si es passa una miqueta més, llavors se quedaria dur, hauríem d'estar més temps, llavors sí que l'hauríem de fer més estofat, hauríem de posar una mica de cald, una mica de peix, fumet, oi així, perquè fos més estofat. Llavors, si l'ocull en massa
O sigui, si no ho collem bastant, s'ha quedat en drets. Si ho collem una mica massa, ja tenim de cobre més perquè es queden en este drets. Això ben acompanyat amb... Perdona, ben acompanyat amb un bon vinet blanc d'aquí de la zona. Ens has tret la pregunta, eh? Ara també el company em traslladava a veure amb què ho podíem maridar, això, aquesta recepta que ens has fet. Amb què la podíem maridar? Què ens recomanes?
Jo, com gran defensor de les visites de la Terra i de Tarragona, perquè sabeu que la zona de Tarragona és l'única... Bueno, a mi m'equivoco, no, però penso que és l'única provincia de Tarragona que té 8 d'os, 8 d'os de dominació de l'Iller, aquí a Tarragona.
Jo soc molt del Peorat, a mi m'agrada molt el Peorat i Montsant. I jo ho faria amb un vi blanc d'un Peorat, que no sé si es poden dir marques o no. Sí, endavant. Jo per mi és el vi blanc de les Bruberes, les Bruberes de la Carteixa d'Escaladell, que jo soc enamorat d'aquest vi. Molt bé. No sé conèixeu, però és tremendo. Tremendo, a més a més, lligar perfectament amb aquest plat.
Doncs ens la notem també per maridar-ho. Clar, aquesta és la recepta que tu ens proposes, però al final el calamar és veritat que és un plat que el podem cuinar i el podem trobar de moltes maneres. No sé si vosaltres el serviu d'alguna altra manera o bàsicament és aquesta la recepta que més sortida té, la que ens has comentat ara.
Aquesta és la que he fet en guany, perquè és una recepta recuperada, i llavors estic buscant, estic indagant, estic buscant, i vaig buscant, buscant, buscant, i aquesta va ser la primera que vaig fer per les jornades, i la he treu. Però bé, nosaltres aquí al restaurant ho fèiem amb una balandra, una balandra també és un tipus de romesco amb una variant,
amb una variant de coixió, no d'ingredients. Porta avellanes, porta humelles, porta tomàquet, porta enyoras, pa fillit i tot això. El que passa és que ho fem una mica diferent a l'hora de coure. Fem aquesta valandra, fem aquest suquet i collem el peix amb el fumet i després hi tiro aquesta salsa. També està molt bé. Després, una altra recepta que tenim aquí, faig un saltelladet
de calamars amb carxofes i una reducció de rostit, de rostit de càrrega, que també arriba el Nadal i fem rostit i tot això. I també és un mar i muntanya amb carxofes, calamars i el jugo de rostit, que també està molt bé. A partir d'aquí fem ciprinatge a la planxa, calamars a la romana... O sigui, a partir d'aquí la imaginació mai para. Andam.
Molt bé. Fins i tot aquest mar i muntanya, que és boníssim. El mar i muntanya també està tremendo. Exacte, i que ve molt de gust. Doncs Edu, que us podem trobar al carrer Francoli, número 8 de Salou, també al web gastrobarmrkt.com Aquesta és la vostra adreça, també, i, en fi, vindrem allà a tastar aquesta recepta i d'altres que segur que ens oferiu. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé també aquestes jornades del calamar, que acaben, com deia, diumenge, dia 14, també, aquí a Salou.
Edu Cuesta, moltes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Si torno a dir, si necessiteu alguna ajuda o alguna cosa, aquí estic. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Bon dia a tothom.
Doncs a nosaltres ens ha agafat gana, no sé si a vosaltres també, però aquests calamars ens han fet venir gana i anirem tancant així el programa, la veu de Tarragona Camí cap als 40. Ara de seguida els serveis informatius, però abans el temacle amb la Sílvia García. Sílvia, què ens portes avui? I avui estàs happy en aquest 10 de desembre...
Jo crec que avui pot ser el teu gran temacle. Doncs vinga, la Sílvia García, que sempre ens transmet aquesta felicitat, aquest ser happy, i així acabem el programa. De seguit, els companys dels serveis informatius, i no marxeu, que continua la programació a la sintonia de Tarragona Ràdio. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques. Si fan bromes amb la violència, no els riguis les gràcies. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
Bon dia, són les 11.