de Tarragona Radio i la teva veu, la veu de Tarragona.
A veure, els que esteu aquí, quants heu anat a Mèrida, últimament? Abril Rius, bon dia. Bon dia. Núria Cartenya, bon dia. Hola, mai. Miquel González, bon dia. Bon dia, no hi he estat mai. Mai, mai, mai. I tu, Pep? Pitjor per vosaltres. Un pleno, eh, quasi? Pitjor per vosaltres. Ja.
Per què no fem un especial, un programa especial des de Mèrida? Avui farem un pre-especial de Mèrida, perquè avui explicarem d'aquí una zona com funciona el Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida. Ja sabeu que allà són, com nosaltres, Patrimoni de Humanitat. Ja fa 32 anys, vull dir que us porto una mica d'avantatge. Ahir ja ho podem donar a Ballon Verde als Estatuts del Consorci del Patrimoni d'aquí.
i avui explicarem amb el director del Consorci d'allà, de Mèrida, com funciona el Consorci. Per tant, com va aquesta eina, per què serveix. Per tant, parlarem d'Augusta Mèrida. D'aquí una estona, ja està.
Bé, interessant, no?, que es doni algun concil sobre com s'ha de fer ben fetes les coses. Home, ells el tenen des de l'any 96, el Consorci, per tant, i sempre això que es posa com a referent, eh?, quan s'ha intentat crear el d'aquí, que hi ha fa anys que s'ha intentat crear, sempre es posa el de Mèrida com a referent, i avui en parlarem amb el Fèlix Poma, que a més és arqueòleg, i ens explicarà això, doncs, com funciona aquesta escena. Allí també hi ha diferents administracions involucrades.
i explicarem un pressupost per cert de 6 milions d'euros, explicarem com s'ho fan a Mèrida. Si sortim ara, per la 2 i la 5, a l'hora de la Rande Mar, arribem a Mèrida, si vols. 8 hores, té 4, Pep, si no. Heu preparat bocates. 881 quilòmetres. És Extremadura. Però és que no hem preparat bocates. I amb autobús 16 hores, que també està bastant bé. Hem de passar el dia abans. Sí, exacte.
Això és el que passarà d'aquí una estona. A banda d'això, passaran més coses. Segurament tractareu el tema del consorci, també tractareu el tema de l'àrea metropolitana i altres temes d'actualitat a la tertúlia política, com cada dimarts. Avui amb el portaveu d'en Comú Podem, amb el Jordi Collado, amb la portaveu d'Esquerra Republicana, amb la Maria Roig i en nom del govern municipal del PSC, la Sandra Ramos.
I, de fet, notícia d'abast polític a nivell estatal, perquè ahir es donava conèixer que l'executiva nacional de Junts per Catalunya ha trencat, definitivament, les relacions amb el PSOE. Diuen que incompleixen els pactes contrats el 2023. Això es decidia en reunió extraordinària, ara s'haurà d'avalar, no?, Josep, la militància, i ho haurà de ratificar, perdó, i avui en parlarem a partir de les 10 amb el diputat al Congrés de Junts, el Josep Maria Cruzet.
Doncs si faran consulta a les bases, tot i que, vaja, sembla que està la cosa bastant decidida, eh?, per consultar les bases el dimecres, eh?, també n'estarem pendents, però avui ja avançarem amb el Josep Maria Cruset, doncs, el contingut, l'abast també, doncs, possible, ja hi ha reaccions múltiples, veurem on ens porta aquesta decisió de Junts i especialment, doncs, què passa amb el govern de Pedro Sánchez, però primer, he dit que seguiran governant i que intentaran també aprovar pressupostos, però veurem què passa.
I després anirem cap a barris, avui, amb aquesta secció de llevant aponent, que ahir no la podíem dur a terme pel tema del plenari. Sí que hi vam anar igualment, als barris, i avui us oferirem el que vam poder parlar des de Parc Riu-Clar, amb l'associació de veïns amics de Parc Riu-Clar.
que celebren una nova setmana cultural amb diversos actes fins a aquest divendres. Ja començaven dissabte passat amb una ruta històrica pel barri i, de fet, tenen diverses conferències i diverses xerrades aquesta setmana.
I des de l'espai cultural un munt de coses que veurem si les fem encabir totes. Tenim una setmana una mica més curta a nivell de temes, però no a nivell cultural. Mira, us parlarem sobre l'escena teatral. Aquesta setmana tenim el Teatre Tarragona Òpera, les Noces de Figaro i un parell d'obres de teatre que tenen molt a veure amb les arrels amb la terra, Guardià des del Corazón de la Tierra i Imperi, la nova ruta de la seda. Per altra banda, la Sala Trono, i també ens en volem fer ressò, aniversari, perquè ja fa...
Els anys rodons ja us els diré. Jo crec que fa 10 anys ja que tenim el You Say Tomato rodant pel món una producció de la Sala Trono molt, molt divertida i aquest cap de setmana, per celebrar-ho, fan estatge aquí a la ciutat, a la Sala Trono Magatzem. I a part d'això, si tenim estona i temps, us hem de presentar una col·laboració nova amb l'Escola de Lletres. Han fet uns contes molt especials, una mica misteriosos, que estrenarem aquí a Tarragona Ràdio per la Castanyada.
Molt bé. Això serà divendres, eh, la castanyada. Divendres a la prèvia, eh, que anirem a fer el programa el semàntim. A Castawin. A Castawin. Ai, la Castawin. Ai, la Castawin. Ai, la Castawin. Ui, no sé, mira, jo... Mira, jalonyada. Aquests conceptes... Jalonyada. Tampoc m'agrada. No m'agrada cap dels dos.
A mi que no em truquin amb el trucotrato, que no em truquin a la porta, perquè ja que així n'estic fart, no. O sigui, estic després de fart, el que ve després de... Trucotracte, fora. Que truquin a la porta, tota la tarda trucant a la porta, trucotrato. No tinc carmels. El Pep no té carmels. No tinc mai de carmels a casa, o sigui, i no penso comprar carmels pel trucotrato. Chiques? Chocolate? Re, re, re. Re, violetes? Adéu. Seguim, aneu a la porta al costat. Paquets d'aquells de... Perdó, de... De... Re. Re, re, re. Re, re.
Vinga, va. Amb tot d'aquí que fa possible el programa... La Núria té caramels de mel. Això és un costum americà. És un costum americà. Com a Halloween. Aquí la castanyada. Aquí les castanyes. Dona panellets. Fes una cosa. Quan te truquin, truco tracte, dona panellets. I castanyes. Que fareu panellets.
Demà en parlarem també. Però d'aquells que es poden menjar, no dels durs de l'escola. No, no, no, dels durs aquests no. Que venen amb coses del pan i armes d'estrucció massiva. Bueno, va, vinga. Gràcies, Núria, Miguel, Abril, gràcies. Fins ara. L'equip fos del programa, Lluís Comas, l'Avis de So.
amb Mauri Fetan de Realització Audiovisual, Joan Andreu Pérez de la Producció, i a Vida Gisperi que us parla, Josep Sunyer. La veu d'avui, l'espineta amb Tarragonins, en Carles Esteves, psicòloga sanitària que ens parla, de fet fa alguna reflexió ja, doncs, post-reflexió, de si era necessari, per tant, el canvi d'hora, que el vam fer el cap de setmana, dissabte, vam dormir una hora més, és necessari el canvi d'hora? Ens ho explica. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
És necessari el canvi d'hora? Cada primavera i cada tardor, en el nostre país, ajustem els rellotges. Agalantem una hora per donar la benvinguda a l'horari d'estiu i després retrocedim una per tornar a l'horari d'hivern. Però quins efectes reals tenen aquest canvi en la nostra salut?
Cada cop més, els especialistes adverteixen que aquests canvis d'horaris sí poden tenir repercussions. Entre els més afectats poden patir, sobretot, alteracions en la son. Els pot costar conciliar-la, tenir més despertats nocturns, fins i tot sentir que el dia següent estan més cansats. A més a més, pot haver una reducció de rendiment, una falta de concentració, una irritabilitat i una somnolència diurna.
Si patim que en el nostre país ja existeix un desajust entre el que anomenem el rellotge social i el nostre pròpia rellotge biològic, aquests canvis encara ens poden afectar més. Tot i així, hem de dir que no tothom té símptomes i que hi ha un número de població important que aquests canvis els hi passen desapercebuts.
Però contestant la pregunta del principi de si és necessari o no aquest canvi d'horari, la veritat és que cada vegada la resposta és més un no. El motiu principal sempre ha estat el poder aprofitar la llum solar per tal de reduir així el consum d'electricitat. Però en una societat que cada cop estem més connectats a parells elèctrics, l'ús d'electricitat al final es tradueix en quasi ben bé les 24 hores.
Per tant, l'atenció l'hauríem de posar en quines repercussions biològiques i què és el millor per a la nostra salut. Què és el millor per a la nostra salut? Doncs podeu tenir un horari tot l'any molt semblant. Almenys el poder conciliar el que és el llum solar amb els nostres propis ritmes circadians. I això ho hauríem de fer tenint en compte la latitud del territori, l'eficiència elèctrica, l'horari laboral...
a l'horari escolar i poder així mantenir, com dient, durant tot l'any, un horari que s'ajusti a aquestes necessitats, sense canvis, però com diem, podent aprofitar el màxim contacte amb la llum solar per poder equilibrar-nos i poder tenir una millor salut.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, xers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Bé, doncs ja sabeu que el ple de Tarragona ha donat llum verda als estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tarracó amb la previsió que el nou organisme comenci a caminar de manera efectiva a partir del dia 1 de gener de 2027. Avui ens volem fixar en un Consorci del Patrimoni que ja existeix i que de fet ja fa pràcticament gairebé 30 anys, 29 que existeix fins l'any 1996. Parlem de Mèrida, que va ser Augusta Emèrita, capital de la província romana de Lusitania,
En guany al desembre es compliran 32 anys ja, que són patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO, des del 93, i com dèiem fa ja, des del 96, que tenen aquest Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida. En parlarem amb el seu director, que és Fèlix Palma, l'arqueòleg Fèlix Palma. Fèlix Palma, què tal? Bon dia, buenos dias. Bon dia, buenos dias. Com estàs? Por Mèrida. Muy bien, muy bien. La verdad es que muy bien. Aprovecho para invitar a todos los tarraconenses a que nos visiten en alguna ocasión.
Luego lo comentaremos, pero en Mérida no solo romano, aquí hay un crisol de civilizaciones, o sea que tenéis un recorrido muy completo.
Sí, a ver, siempre decimos lo mismo, que la ciudad en época romana fue tan importante que ocultó otras etapas históricas. Estamos hablando que, como bien habéis dicho, fue capital de la provincia de la Lusitania, compartió capitalidad con Tarragona y con Córdoba, Tarragona de la Tarragonense y Córdoba de la Bética, pero es que luego en el siglo IV fuimos la capital de la península, vamos, de todo lo que era la Hispania de aquel momento, toda la península ibérica, gran parte del norte de África,
Una vez caído el imperio también fuimos capital en época visigoda, capital con los suevos, en época de la dominación islámica también fuimos la capital de una de las provincias más extensas de Al-Andalus, en fin, que tenemos una historia bastante importante a todos los niveles y lo intentamos comunicar así, evidentemente que no solo es una ciudad romana, sino que después de época romana siguió siendo una ciudad también muy importante.
Tenéis la colección de arte visigótico más importante a nivel de España y la Alcazaba árabe también, ¿no? Efectivamente, tenemos símbolos de esas épocas post-romanas, como bien has dicho, esa colección del Museo Visigodo. Hay un proyecto de realizar un museo nacional de arte visigodo que esperemos que más pronto que tarde vea la luz y, digamos, con el máximo exponente de la ocupación islámica es la Alcazaba más antigua de toda la península ibérica.
Félix, el tema es el tema del consorcio, porque siempre quedamos en Tarragona de consorcio y yo de hecho recuerdo haberse preguntado a vuestro alcalde Antonio aquí en Fitur, cuando coincidíamos con las ciudades patrimonio y humanidad, cómo funciona vuestro consorcio. Yo con vuestro alcalde lo hemos entrevistado un par de veces para hablar de esto, porque siempre se pone como referencia a Mérida.
El año que viene ya cumplimos 30 años, que yo creo que ya es una edad de madurez de mayoría. Y nosotros, a ver, aquí el consorcio, bueno, para que la gente lo entienda...
y leo literalmente, es una entidad de derecho público sin ánimo de lucro que esté integrada por todas las administraciones competentes. Está el Ministerio de Cultura, está la Junta de Extremadura, la Diputación Provincial de Badajoz, la Asamblea de Extremadura y el Ayuntamiento de Mérida. O sea, aquí una de las cosas más importantes es precisamente esa unión institucional en un objetivo común independientemente del color político que es.
El objetivo fundamental para todas esas administraciones es investigar, conservar y difundir el yacimiento arqueológico, ese conjunto arqueológico de Mérida, que como bien habéis dicho es Patrimonio de la Humanidad desde 1993, y yo creo que ese es el principal logro.
Cada cosa hay que analizarla en su contexto. El contexto sociopolítico, estratégico, geográfico de Mérida, pues a lo mejor varía del contexto que pueda tener Tarragona. Pero los objetivos a la hora de gestionar lo que es el patrimonio de la ciudad, en este caso el patrimonio romano de Tarragona, pues evidentemente los objetivos deben ser siempre los mismos, basados en una metodología rigurosa, como digo yo, en una dedicación exclusiva a ese objetivo, que creo que es lo más importante,
En ese sentido yo creo que va a ser... Es positivo para Mérida, porque Mérida lo que le hace única en el mundo es su conjunto arqueológico y tiene un organismo que lo gestiona de manera directa con el compromiso firme y decidido de todas las administraciones y esperemos que en Tarragona sea exactamente igual. Tenéis hecho un consejo rector, una comisión ejecutiva, director, gerente, tú como director, ¿no? Es decir, hay un órgano también de decisión y aquí entiendo que nadie pierde y todo el mundo gana, ¿no?
Claro, o sea, digamos, todas las administraciones, obviamente, porque, digamos, nosotros tenemos las competencias por delegación de la Junta de Extremadura en este caso, ya sabéis que las competencias en este caso son de las comunidades autónomas, pues en el caso concreto de Mérida tiene delegadas las competencias en el consorcio.
donde está representado, obviamente, la presidenta del consejo rector es la consejera de Cultura, donde están representadas todas las administraciones, obviamente está el alcalde, la presidenta de la Asamblea, el presidente de la Diputación Provincial de Badajoz, la directora general de Bellas Artes del Ministerio, digamos, están todos representados, las decisiones importantes, los presupuestos, el plan de actividades...
Se resuelve, se autoriza en ese consejo rector y luego la gestión ya diaria pues la que se hace ya pues a través en este caso de la dirección del consorcio, del gerente y en este caso pues de los más de 100 trabajadores que tiene esta institución.
Este es otro punto. O sea, los trabajadores que antes estaban disgregados ahora trabajan para el mismo paraguas, por decirlo así, para el consorcio. Para Quindarrón va a pasar un poco lo mismo. Aquí tenemos instituciones que pertenecen al ayuntamiento, otras que son del gobierno de la Generalitat. Luego hay una parte privada que es del arzobispado. Luego, todo esto hay que poner un poco de orden, ¿no? Entiendo también en función de vuestra experiencia en Mérida.
Claro, a ver, digamos, eso entiendo yo que tendrán que irlo definiendo con el paso del tiempo. Nosotros, todos los trabajadores que tiene el consorcio son trabajadores exclusivamente del consorcio de la Ciudad Monumental. No pertenecen a otras instituciones. O sea, somos trabajadores con un contrato indefinido, llevamos ya la mayoría de... porque esto es un proyecto a medio, a largo plazo, no es un proyecto a corto plazo. Llevamos ya la mayoría, pues llevamos prácticamente 30 años y los que se han ido incorporando nuevamente a...
A esta institución, digamos, las plazas se rigen según el quinto convenio de la Junta de Extremadura, pero los trabajadores que tiene el consorcio de Mérida son trabajadores exclusivos y con dedicación exclusiva para los objetivos, para intentar cumplir los objetivos que se plantea el consorcio. Ayer en el plenario de Tarragona alguien decía, bueno, es que vamos a perder la titularidad de los monumentos nuestros. Esto no es así exactamente, ¿no?
No, no, la titularidad evidentemente no se pierde. Nosotros lo que sí entendemos es que lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona. En este caso nosotros lo hacemos desde la propia Mérida, no se hace desde Barcelona o se hace desde Badajoz y demás. Lógicamente se gestiona desde Mérida.
tomando las decisiones importantes sobre los proyectos que se quieran presentar, evidentemente en esas comisiones delegadas que se hacen, en ese consejo rector, donde todas las administraciones voten lo que entiendan más conveniente para el futuro de la institución. Pero nosotros en ese sentido, como te digo, lo importante al final es que el director del futuro consorcio de Tarragona o todo el equipo se dedique exclusivamente a cumplir
los objetivos que plantean los estatutos de dicho consorcio. Y claro, yo estaba pensando que en 29 años a nivel político habrán cambiado muchos gobiernos, ¿no? Entonces, el consorcio sigue inalterable, ¿no? Sí, si lo importante, por eso digo que lo importante, yo siempre lo digo y agradezco a todas las administraciones, independientemente del color político que...
que tengan, o sea, porque el consorcio de Mérida, de la Ciudad Monumental de Mérida, siempre lo digo, es el compromiso firme y decidido de todas las administraciones, de todas, y como te digo, independientemente, lógicamente en 30 años han pasado distintos colores políticos a lo largo de todos estos años, y el consorcio siempre ha sido apoyado, defendido, y ha funcionado de una manera independiente, si se quiere esa...
Esa expresión, por supuesto, con el control, como debe ser, de las administraciones. Las cuentas se rigen por auditoría, por intervención. O sea, todo se hace, evidentemente, como marca la ley y lo que es la gestión de instituciones de carácter público. Pero yo creo que, insisto, que lo importante al final es que las decisiones importantes se tomen a pie de calle, a pie de obra, como decimos nosotros, y evidentemente avaladas por todas las administraciones.
Félix, pregunto ahora como arqueólogo y además experto en prehistoria y arqueología, aquí tenéis 31 espacios monumentales y está incluido también el balneario del Ange, que está a unos 20 kilómetros de Mérida. Veo que a nivel de objetivos del consorcio también está la difusión, conservación...
Excavación, es decir, divulgar las patas esenciales de cualquier gestión de patrimonio, que son estas tres patas. Y esto supongo que al ir consorciados, no sé si es más fácil que antes cuando ibas por libre.
No, indudablemente, indudablemente. O sea, formar parte todo de una misma institución donde nosotros, para que os hagáis una idea, nosotros siempre decimos que los objetivos del consorcio son investigar, conservar, que es el principal, obviamente, y difundir. Nosotros, las excavaciones arqueológicas, todas se rigen por una normativa que implanta el consorcio. Todos los arqueólogos que trabajan en la ciudad de Mérida sean arqueólogos del consorcio o de empresas privadas que también pueden...
Pueden trabajar. El sistema de registro del yacimiento arqueológico es único para todos. Está supervisado por los propios técnicos del consorcio. A nivel de conservación, evidentemente tenemos un equipo de mantenimiento, restauradoras, que necesitaríamos mucha más gente, todo hay que decirlo, porque uno de los problemas que tienen estas cuestiones siempre es un poco la insuficiencia en la financiación.
Y luego para nosotros es muy importante la difusión. Nosotros en el consorcio hay un departamento de difusión donde hacemos infinidad de actividades a todos los colectivos de la ciudad para intentar transmitirles ese conocimiento histórico arqueológico para que lo sientan como suyo, que en Mérida realmente es así, y entre todos ayudemos a su conservación.
Nosotros, a título de ejemplo, tenemos un programa para mi gusto muy bonito, que es la escuela adopta un monumento. Todos los colegios de primaria de la ciudad, estamos hablando de más de 30 colegios de primaria, tienen adoptado un monumento concreto de esa ciudad. Esto se hace con el Ayuntamiento de Mérida y con el Centro de Profesores. Sin ellos, obviamente, sería imposible hacerlo. Tienen adoptado, como digo, un monumento
Hacen actividades durante todo el año en base a ese monumento. En junio, en mayo o junio, se hace una obra de teatro en el propio Teatro Romano, donde participan, este año van a participar más de 900 niños de esos colegios, pero también tenemos el programa Mecena, digamos, Ciudadanos, que con una aportación mínima, estamos hablando de 35 euros al año,
se aúna una cantidad de dinero, se selecciona un proyecto, nosotros le damos entre tres proyectos para que voten uno, y es la propia ciudadanía la que ha limpiado el arco de Trajano, la que ha abierto el templo de la calle Holguín, la que ha hecho una maqueta de época romana, y luego también tenemos un proyecto muy bonito que son los eméritos, voluntarios eméritos, la mayoría de ellos jubilados,
que deciden dedicar su tiempo a ayudarnos a transmitir conocimiento a distintos colectivos de la ciudad. Por tanto, evidentemente, la difusión que se hace del patrimonio es fundamental para que la ciudad lo sienta como suyo. Estáis ahora rehabilitando la Casa del Anciteatro y los vomitorios del Teatro Romano, ¿no? O sea, que estáis a tope, ¿no?
Sí, bueno, a ver, obras aquí con un continuo. Podríamos hacer más, como digo, si la financiación, que ahora si quieres comentamos, pues fuera mayor, pero bueno, Mérida continuamente estamos haciendo excavaciones arqueológicas. Siempre decimos que Mérida probablemente sea el lugar donde más arqueólogos por metro cuadrado y por habitante haya del mundo. Estamos hablando de arqueólogos del Consorcio de la Ciudad Monumental, del Instituto de Arqueología de Mérida, del Museo Nacional de...
de Arte Romano o de la propia Junta de Extremadura, y luego obras de acondicionamiento, pues estamos haciendo eso, como bien dices, mejorando la accesibilidad en el teatro y en el anfiteatro, en la Casa del Anfiteatro también se hizo alguna actuación, excavando la huerta de Otero para abrirlo a la visita, en fin, que hay un montón de actividades que en este poco tiempo sería difícil enumerarlas. El tema de los números, yo veo que tienes un presupuesto de 6,2 millones de euros aproximadamente, para los 25 millones,
que se ha incrementado respecto al anterior. Nunca es suficiente, entiendo, para patrimonio, bueno, para preservar monumentos de hace dos mil años, nunca es suficiente, ¿no? Pero vamos, da para mucho, entiendo. Sí, a ver, digamos aquí, la forma de financiarse el consorcio...
El 10% son aportaciones. De esos 6 millones siempre son presupuestos estimativos porque depende muy mucho de la cantidad de visitantes que tengamos. Por ejemplo, el año pasado pasaron 409.000 personas por las taquillas del consorcio. El 10-12% suele ser la aportación institucional, pero luego ya el resto...
es aportaciones de carácter privado, vamos a decirlo así. Fundamentalmente el 70% que es la que viene de los recintos monumentales, de las taquillas de los recintos monumentales. Tenemos un elemento evidentemente muy icónico que es el teatro romano que acapara prácticamente todas las visitas.
...pero nosotros lo que tenemos es una visita... ...o sea, una entrada de carácter general... ...que son 17 euros... ...por los que la gente puede ver... ...siete, ocho recintos arqueológicos... ...del teatro y el anfiteatro... ...la Casa del Mitreo... ...la Casa del Anfiteatro... ...la Alcazaba, Morería... ...en fin, el Circo Romano... ...en fin, un sinfín de... ...y todo eso lo puede hacer por 17 euros... ...nosotros queremos que la gente conozca Mérida... ...no que conozca solo el Teatro Romano de Mérida... ...entonces en ese sentido...
Evidentemente, el 90% de esas aportaciones son privadas de esas taquillas. Tenemos un elemento muy potente que genera Tarragona. Entiendo que también lo tiene con el anfiteatro, con el circo, con los monumentos tan maravillosos que tienen. Eso evidentemente gestionará una serie de ingresos que repercutirán, lógicamente, en la gestión de esos propios monumentos. Y aquí en Mérida pasa exactamente igual.
Otra cosa es que el yacimiento arqueológico es tan grande que necesitaríamos, evidentemente, mayores ingresos económicos para poder afrontar alguno de los proyectos que por la propia entidad del consorcio no pueda cometerlos directamente. Ya, para ir acabando, bueno, quería recomendar, en el mes de mayo la quinceava Emérida Lúdica, para quien quiera acercarse a Mérida,
Porque está muy bien, he visto algunos actos que hacéis. Aquí tenemos Tarraco Viva, a ver si no coincidimos y podemos ir unos a cada sitio. Pero vamos, ahí vemos también que han ido creciendo muchos grupos de reconstrucción en el festival y que luego se divulga, se explica la historia como en Tarragona.
Sí, bueno, Tarraco Viva, aunque lo conozco, también invito a que la gente vaya a Tarraco Viva. Digamos, el concepto puede ser un pelín diferente, la filosofía yo creo que es la misma, pero que el concepto es distinto, pero al final en el fondo es un evento que tiene un carácter identitario muy fuerte.
que Mérida ha cuajado, no os lo podéis imaginar, durante una semana, esa semana de Mérida Lúdica, todo el mundo rememora el legendario pasado romano que tuvo la ciudad. Todo el mundo, cuando digo todo el mundo, es desde los bebés hasta señoras con 80, 90 años y demás, se visten de romanos, no se disfrazan, se visten de...
de romanos, y evidentemente hay un sinfín de actividades que organiza el Ayuntamiento de Mérida, lógicamente con la colaboración del consorcio y otras administraciones, como digo, hay gran cantidad de eventos donde se explica cómo trabajaba un médico, cómo se hacía un mosaico, se hacen luchas de gladiadores, como bien dices, en torno a ese mérito lúdico han surgido muchas asociaciones recreacionistas,
Este año en el Circo Romano de Mérida ha habido una carrera de cuadrigas que ha organizado el Ayuntamiento, una carrera de cuadrigas que solo se puede ver en el Circo Romano de Mérida porque es el circo que se conserva completo, es el mejor circo conservado de Mérida.
de la Península Ibérica. Vosotros tenéis un circo magnífico, pero está debajo de una plaza actual, por tanto, eso no podéis hacerlo. Pero, en fin, que hay una serie de actividades y yo, por supuesto, invito a toda la gente de Tarragona que si pueden que visiten Emerita Lúdica, que seguro que les...
que les gustará y si no visitan Emerita Lúdica, pues que vengan a una hora del festival de teatro, hay un festival de música también o simplemente a lo más importante que es a visitar nuestro conjunto arqueológico. Y encima se come bien.
Y encima se come muy bien, muy bien. O sea, porque digamos ya la experiencia Mérida yo creo que merece la pena, que se ven muchas cosas interesantes, que uno se traslada en el tiempo, porque siempre decimos nosotros lo bueno que tiene Mérida es que tiene un patrimonio vivo, tenemos un teatro de hace dos mil años donde se sigue haciendo teatro, un anfiteatro donde se siguen haciendo luchas de gladiadores, recreaciones obviamente, por suerte para los gladiadores,
de luchas de gladiadores, en fin, hay un teatro, un templo de Diana donde también se hacen muchas actividades, por tanto, como digo, invito así, aparte de eso, se come, hay una buena temperatura, en verano evidentemente hace un poquito de calor, pero en lo que es otoño y primavera pues es altamente recomendable y yo por supuesto recomiendo que eso que se visite Mérida, que seguro que lo van a disfrutar.
Félix Palma, un fuerte abrazo al director del Consorcio de la Ciudad Monumental de Mérida. Un fuerte abrazo y hasta pronto. Nos vemos en Mérida. Un abrazo y gracias por la entrevista. Venga, hasta pronto. Gracias. Tenemos una patita pausa y de seguida, Tartulia Política.
La Veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. No fa gaire, sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. És la reina
Tenim que tirar la Copa i passar amb el Baleares. Com diu l'entrenador del Nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar a la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem el partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des de mitja hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa del Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Todes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Doncs vinga, tertúlia política, sintonia de tertúlia, avui que és dimarts 28, 28 d'octubre del 25, aquesta setmana tanquem el mes d'octubre, i l'offer ja ha arribat, almenys el cap de setmana. Ahir es va escalfar una mica la temperuda, no gaire, però es va escalfar una mica el plenari, no gaire. Ara en parlem en temps de tertúlia política, perquè hi havia dos temes importants sobre la taula, un al Consorci Patrimonial del Patrimoni Romà de Tàrraco,
amb la llum verd dels estatuts, i l'altre, el tema de l'Associació per l'Impuls de la Metropolità del Camp de Tarragona, també amb l'aprovació de la Constitució de l'Associació, que això és el mateix que és important. En parlant d'això, d'altres qüestions, en temps de tertúria, amb el portaveu, conseller portaveu d'un Comú Podem, Jordi Collador, molt bon dia. Hola, bon dia. La consellera portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig, molt bon dia. Molt bon dia. I en nom del Govern Municipal, la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Ara entrem en matèria de dos temes d'aïda al plenari però me'ls vull preguntar perquè demà fa certament un any de pa i porta amb totes les conseqüències que demà ja en parlarem demà en parlarem amb algunes persones que han anat anant i venint allà des d'aquí de Tatarraó també en parlem amb diferents persones però avui també es vol recordar-ho perquè van morir més de 200 persones i encara molts un any després no saben on viure és a dir que està una cosa complicada a nivell d'edifici etcètera
Alguna reflexió al voltant d'això, de Pai Porta, i el president continua sent el mateix. Jo crec que la manifestació que vam viure al País València, València, capital, les riuades de gent parlen per si soles. Jo crec que la gent està indignada amb el que va passar, que va ser extremadament greu, veure després d'un any totes aquestes riuades de gent que...
que denuncien, que exigeixen que encara avui la persona responsable estigui al govern, jo em sembla, personalment, ara ja parlo potser més com a Maria, però em sembla de veritat d'una vergonya extrema, que encara avui s'hagi d'estar esbrinant on va estar aquest senyor en les hores que faltava, em sembla terrible, em sembla de veritat...
d'una vergonya gegant i, per tant, totes aquestes persones que, com dèiem, no saben encara on viure, encara tenen problemes per recuperar la casa, encara hi ha tants desperfectes per arreglar aquest sentiment també d'abandonament, no només aquell dia, sinó tot l'any...
Després jo crec que ens hauria de fer reflexionar i que evidentment aquí hi ha unes responsabilitats i que aquests responsables jo crec que com a mínim han de seure, tenen explicacions i sabent tot allò que va passar.
Sento molta vergonya, sincerament, quan un any després hi ha situacions com les que estem veient, de gent que encara no té casa, familiars de les víctimes que demanen justícia i com certs personatges encara desafien i encara no han donat explicacions i hem d'estar intentant esbrinar, que em sembla d'un ridícul espantós. A aquella hora aquest senyor va estar parlant amb aquest o va anar...
Jo crec que tothom es fa una imatge del que estava fent aquest senyor i de per què no ho pot explicar. I clar, després d'un any de donar molts toms i ara la jutgessa demana els llistats de les trucades telefòniques, ara descobrim que s'hi va acompanyar.
en aquesta periodista també fins al pàrquing on tenia el cotxe, després d'haver descrit carrer per carrer quin era el recorregut que ell havia fet caminant des del restaurant famós El Ventorro, pobra gent que li ha caigut a sobre també, que els del restaurant no en tenen cap culpa, fins a la seu de la Generalitat, ara també s'han fixat que va arribar canviat de roba... Bé, tota una sèrie de coses que si no fos perquè estan sumades a moltes altres més...
Potser inclús no seria tan important. Però, clar, ha mentit des del minut zero, el senyor Mazón. Des del minut zero. Quan ell estava dinant, ja hi havien ofegats. Quan ell estava desaparegut, sense atendre el telèfon, ja començaven a haver ofegats. Al matí...
se'n va burlar de les mesures que havia après la Universitat de València i la Politécnica de València, que havien suspès classes. I se'n va enfotre, perdoneu per l'expressió, però és el que va fer, d'això públicament.
Ara, com la televisió autonòmica valenciana sembla ser que també està obstruint la recopilació de proves, hi ha imatges al matí on ell surt semblant que era coneixedor de l'alarma que hi havia, inclús del barranc del Pollo.
Clar, davant de tot això, davant de la mentira constant, evidentment del dolor de totes les víctimes, de la gent que ha perdut els seus familiars, les seves cases, els seus negocis, que ho ha perdut tot. Ahir també escoltava com hi ha un percentatge, em sembla que Save the Children havia dit que el 30% dels nens i nenes tenen por...
quan escolten la pluja, o tenen por d'estar lluny dels seus pares i mares, o tenen por quan senten cirolls molt forts. Encara no hem avaluat totes les conseqüències que té això. Psicològiques. Psicològiques també que ha deixat tot això. Després ens va dir que va portar un senyor militar per reconstruir. El senyor militar ni és tant, ni se le sabe, ja no hi és, no ha fet res.
Bueno, el tema de les escoles, o sigui, tot el que són competències, o sigui, en un moment on infraestructures que depenien també de l'Estat, jo recordo que inclús hi havia acudits de l'Oscar Puente i la rapidesa amb què s'havien restablert certes comunicacions, però en canvi enguany han començat els cursos sense les escoles fetes a alguns municipis.
És molt difícil d'explicar tot això, molt difícil que aquest senyor continuï com a president de la Generalitat Valenciana, molt trist escoltar que les víctimes demanin que no vagi al funeral d'estat que es farà en aquests dies perquè no volen compartir espai amb ell.
Llavors, clar, jo suposo que aquí compartim el sentiment també d'indignació, perquè quan sents que tots els polítics són iguals, perdoni, no, tots són iguals. Hi ha bons, dolents, i després hi ha això, que ja és... Hi ha tota la cobertura del seu partit, perquè evidentment el PP no ha mogut ni un dit, perquè estan prioritzant qualsevol altra cosa...
abans que la dignitat de les víctimes, sobretot. Jo crec que, justament això, crec que estem una mica... Intento revisar aquells dies i recordo com el mazón surt dient el govern no està, Feijó diu això no pot ser, al cap d'unes hores surt el mazón dient no, no, el govern no estava ni se l'esperava,
I per tant jo crec que estan atrapats en aquesta sessió, van intentar fer politiqueria de la cosa i se'ls hi ha entre les mans. A mi hi ha altres coses que aquests dies, o dues coses que aquests dies em ressonen molt en aquests anàlisis del que va passar.
Una és tota la lògica, que no sé si hem acabat d'entendre com a país que això té a veure amb canvi climàtic, és a dir, aquesta obsessió de catàstrofes que suceden perquè sí, no, no, això té a veure amb una manera de desenvolupar-se com a territori i que els ha portat aquí, i després hi ha dues coses.
Una és l'enclau econòmica. La Caixa feia un estudi sobre situació econòmica de grans empreses i petites empreses. Les grans empreses van com un tiro i han crescut un 10% de l'entorn. Per tant, supermercats... En canvi, el petit comerç ha caigut entre un 15 i un 20% la seva activitat econòmica a l'entorn. I per tant, tornem a veure com l'economia real, la del dia a dia, els autònoms pateix aquí la seva... També hi ha un procés de...
d'estratificació de la pròpia economia. I després hi ha una dada que està més amagada, que és la de la pobresa. És a dir, avui a la zona zero, en tot l'entorn de València, hi ha més pobresa, però a més és més aguda. I un any després aquesta situació, és a dir, les conseqüències d'aquestes posicions...
acaben afectant al llarg plaç, com dèiem, amb clau psicològica, però també amb clau econòmica. Jo crec que això ens ho mirem poc o som poc conscients, i potser una cosa té a veure amb l'altra, també. És a dir, que també quan l'economia de la ciutadania mima, els petits comerços pateixen, i també...
la lògica de les grans superfícies i les seves ofertes ens acaben atraient a tots cap a un model econòmic que pot jugar en contra de la pròpia operació. Amb això hi ha diferents tipus d'experiències, també hi ha comerç local que s'ha revifat, inclús s'ha recuperat per les pròpies circumstàncies el que és. Dos llibreteres de pa i porta, justament també hi explicaven com s'ha perdut totes les escoles i s'han de reposar tots els llibres,
Doncs han reobert, algunes en locals més grans dels que tenien i potser millor ubicats i tot, i estan superant els ingressos, per exemple, perquè hi ha moltíssimes demandes de compres de llibres per totes les escoles que s'han perdut. La qüestió aquesta estranya. El món de la cultura, per exemple, també ha patit moltíssim.
Nosaltres aquí des de Tarragona, per exemple, l'opció que hem optat també per ajudar és donar-los feina i contractar artistes valencians. Llavors ara tenim l'expo que acaba a finals d'aquest mes al Banc d'Espanya.
que a més són uns quadres que tenia el seu taller de Paiporta i que els va arrasar la Riuada i és el que va poder recuperar. Vam tenir el Leopum també, també que vam haver de retressar l'expo que ja estava prevista però es va haver de retressar perquè justament també li va afectar tot el material que havia de portar des d'allà.
Jo crec que la manera també d'ajudar, entre d'altres, però amb el sector de la cultura, és donant feina al sector cultural. El que és forat és que nosaltres tinguem aquesta consciència dins d'un ajuntament, com nosaltres, aquesta magnífica iniciativa de contractar artistes, que baixem a treure fang...
i que qui ho havia de fer, no?, qui hauria de pensar en ells, no ho fa. Vull dir que sort de la solidaritat en aquests moments, no?, entre els pobles, perquè està clar que els que haurien d'estar, doncs, solucionant problemes estan per altres coses. Evidentment, i la sensació que tenen, més enllà dels colors polítics, mireu, us en recordareu que vam convidar l'alcaldessa de Carlet per venir per Santa Tecla, pels cent anys de l'emperitor Roca, és del PP, l'alcaldessa de Carlet, i va venir amb el regidor de Cultura,
Quan hi va anar bé l'última d'Anna, l'Alice, i ens va afectar aquí, jo vaig rebre un missatge de Carlet preguntant, Sandra, esteu bé? Tot bé a Tarragona? Estan arribant notícies a Tarragona? Dic, no, no, tot, pitjor és a Terres de l'Ebre. És a dir, que algú t'escrigui d'un altre poble a València, de l'Horta Sud, preguntant-te si estem bé, si està tot bé, quant sent notícies de què plou...
totes aquestes coses et fan pensar, no?, de dir, bueno...
I, evidentment, si algú no ha entès ja com funcionen les danes, el canvi climàtic, que té a veure amb el calentament del mar Mediterrani, vull dir, això... I entenc que hi ha gent que escolta mitjans de comunicació de tot tipus i pallatge, no? Però... Bueno, però al final és el que a vegades diem a Vox, no? Menys toreros i més bombers, senyors, no? Perquè, clar, amb les seves polítiques i les seves maneres d'entendre el món, evidentment, sembla que no... No ho han entès, perquè ara proposen una altra vegada un torero per presidir...
de la comunitat valenciana. Que es marxa la tardoria, demà en parlarem. Insistim abans l'aniversari i només volíem fer la prèvia, però vaja. Tenim el tema del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, tenim el tema de l'àrea metropolitana, però anem al Consorci perquè teníem fa uns minuts en directe el director del Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida, el Fèlix Palma, també arqueòleg. Ens veia coses interessants de com funciona allà. Evidentment, cada ciutat és un món i cada realitat també és diferent, però anem a sentir què ens explicava fa un moment Fèlix Palma.
Los objetivos a la hora de gestionar lo que es el patrimonio de la ciudad, en este caso el patrimonio romano de Tarragona, pues evidentemente los objetivos deben ser siempre los mismos, basados en una metodología rigurosa, como digo yo, en una dedicación exclusiva a ese objetivo, que creo que es lo más importante, en ese sentido yo creo que va a ser...
Es positivo para Mérida, porque Mérida lo que le hace única en el mundo es su conjunto arqueológico y tiene un organismo que lo gestiona de manera directa con el compromiso firme y decidido de todas las administraciones y esperemos que en Tarragona sea exactamente igual.
El 70% del que reben aquests 6 milions i pico d'euros són entrades als recintes monumentals, i de fet que per una entrada de 17 euros, per entrar 7 o 8 monuments, també ens deia que el tema del personal, que tots treballem pel consorci de diferents tipologies, públic o privat, el tenim des del 96, que sempre és el que posem com a referència per Tarragona, però allà funciona i ens deia que funciona molt bé.
Sí, vaja, nosaltres no tenim cap tipus de dubte que el Consorci serà un avenç en la gestió del patrimoni, especialment perquè aquí a Tarragona, a diferència de Mèrida, que és una de les diferències que tenim en Mèrida, el patrimoni, hi ha que és municipal, hi ha que és estatal, hi ha que és de la Generalitat de Catalunya, l'Arcabisbat entra perquè una part no menor de la muralla romana és propietat de l'Arcabisbat, a Mèrida
Tot el teatre, el museu, és de l'Estat. Per tant, evidentment, l'Estat forma part del Consorci com a membre perquè la propietat de l'actiu més important que hi ha a Mèrida és de l'Estat, i el teatre és de l'Estat i el museu és de l'Estat.
Hi haurà diferències, tot i que la inspiració o l'objectiu és el mateix, que és poder tenir una gestió coordinada també de tots els elements patrimonials i que a vegades no sembla que funcionin mirant-se una mica d'esquena, perquè uns són municipals i els altres són de la Generalitat i els altres són de no sé on.
Llavors, vaja, a més, era una reclamació històrica que el conjunt tàrraco s'havia de gestionar amb una forma absolutament coordinada a través d'un consorci. Aquest ha començat a caminar i jo crec que serà molt positiu per la ciutat i, a banda, no sé, la societat arqueològica, l'ICAC, tothom està d'acord en què ha d'existir aquest consorci.
jo crec que el consorci està clar jo crec que comparar consorci és una mica complex per diverses coses no vull entrar en un els detalls jo crec que el Félix Palma ho explicava molt bé aquesta lògica d'inspiració de manera de fer en aquest sentit Tarragona té l'oportunitat jo crec que per fi tenim l'oportunitat de fer això que era una necessitat imperiosa
Bàsicament perquè el que hem de fer és aconseguir la implicació d'altres administracions en el patrimoni. Això ho hem explicat mil vegades, si som patrimoni mundial ho som per tot també. I per tant aquí hi ha la clau. El tema és com això som capaços d'aquallar-ho.
A mi, el debat d'ahir, o sigui, hi ha dues coses al debat d'ahir, és a dir, el fons és l'altra forma, jo crec que el fons està bé, que la fórmula ha de funcionar, que ens assegura que hi siguem les administracions que hi hem de ser, fins i tot, no?, i l'arquebisbat hi ha alguna manera que pugui participar, i l'altra cosa són les formes, que jo sé que és veritat que ahir i de l'alcalde, ho hem parlat més una vegada, crec que...
la cosa ha de ser més participada des del punt de vista municipal i que els grups de l'oposició hem de poder estar en el dia a dia més enllà dels anuncis que es van fent i en aquest sentit jo crec que aquí l'alcalde té una oportunitat d'emendar l'error inicial i començar a posar-se les piles amb la comunicació.
Home, aquí hi ha diverses administracions involucrades i els anuncis i com es fan les coses, de vegades no depèn només d'una administració. Per tant, ara, si volem, podem carregar tota la responsabilitat sobre més o menys converses sobre l'alcalde, però quan has de posar d'acord el Ministeri de Cultura amb la Generalitat de Catalunya no és tan senzill...
Sí, però jo crec que aquí estem parlant d'un document... Jo crec que estem parlant de dues coses diferents. Una cosa és un document amb unes bases jurídiques, etcètera, que això evidentment s'ha de treballar dintre de les institucions que ho han d'acordar, i en aquest cas el govern...
de la ciutat de Tarragona i tal, etcètera, etcètera, que això em sembla fantàstic. L'altre és que tenim un Consell Assessor del Patrimoni Històric Artístic, en el qual hi formem part tots els grups polítics de l'Ajuntament de Tarragona, més ICAC, més URB, més Real Societat Arqueològica, i que no ens reunim des del setembre del 2024. Llavors, jo dic...
No cal que em presentis, si vols tu, el document dels estatuts, però veient que ja està en una cosa tan important que no s'havia pogut fer fins ara per causa del deute que teníem a l'Ajuntament i que, per tant, no podíem crear aquest tipus d'ents, i ara sí que ho podem fer, que se'ns expliqui de dir farem això, farem això altra...
Però això ha passat en Juntes de Portades, Maria. No, a veure, no ha passat en Juntes de Portades, no s'ha explicat d'aquesta manera. De dir, primer serà entre Ajuntament i Generalitat, després entraran aquests i aquests altres. Amb l'arcabisbat ens passa que tenen 500 metres de muralla, més el temple d'August, etcètera, però no acabem de trobar l'encaix. Hi haurà aquests tipus d'organismes, hi haurà un gerent, hi haurà un director general, aquests...
Aquests càrrecs s'hauran de crear de nou, seran nous càrrecs. No ho sé, les inversions seran aquestes. Tot això no se'ns ha explicat enlloc. Vull dir, jo crec que tots els dubtes que jo ahir vaig explicant al debat, que crec que són dubtes lícits, m'hagués agradat poder-los debatre internament. Home, alguns...
Alguns no. No hem tingut aquest debat. Insinuar que fora del Consorci no es podrà fer cap inversió en el patrimoni és directament de comprensió electora. L'informe de l'interventor et diu que per patrimoni no podràs gastar ni un euro més enllà dels que poses al Consorci.
del que hi ha al Consorci. A veure, és a dir, podem retorçar les coses fins al punt que puguem. Podem entendre que haguéssiu preferit que hi hagués algun foro o aquesta comissió assessora o el que fos. Però anar a dir coses que es van dir ahir, vaja, trobo que és intentar retorçar coses. Si hagués hagut una reunió prèvia, jo crec que moltes coses ahir s'haguessin establert, ja que ha sortit un document més fort i amb més consens d'allà, com ha sortit altres, com el Pla Cultural, Sandra, que ho vam treballar molt bé amb tu... Sí, però el Pla Cultural...
afecta, com terrasses, com altres, al municipi de Tarragona. Però no té res de veure. Els estatuts han donat toms durant mesos. Em sembla molt bé. La realitat quina és? La realitat és que tenim el consorci que comença a caminar. Clar, és que sembla que sigui superimportant totes les altres coses. No, no, no. Curiositats, eh? No, no, curiositats, no. És a dir, siguem realistes. Exacte.
Siguem realistes. Realistes vol dir que després de 25 anys... Clar, perquè aneu buscant la coseta, així a veure... Cap dels dos va votar en contra d'aquest consorci, perquè entenem la importància. En tot cas, crec que és positiu per tothom que s'hagi provat el consorci.
però si ningú està dient res del contrari, tothom creu que és una eina necessària per la ciutat, qui ho fiscalitzarà més, qui està més d'acord, qui veu més reticències, però és que al final ningú es va posar en contra d'aquesta taula, al contrari, vull dir, al final, qui va votar sí, qui va dir, deixem fer i anem treballant, també al Parlament paral·lelament, per això, com que els dubtes també afecten a Generalitat, doncs també ho treballarem al Parlament, i el que jo reclamo, i crec que és molt lícit, és, no hi ha hagut una reunió
amb aquestes entitats que dèiem que no som nosaltres, real, societat arqueològica i tal, no entenien ni fava del consorci, que m'hi vaig reunir jo aquesta setmana, no han vist ni un esborrany. No se'ls hi podia explicar alguna cosa? A més a més que surten ells mentats i que es diu que formaran part. Home, jo crec que sí, no passa res, jo crec que n'hauríem sortit molt més forts tots plegats. S'ha fet així? Doncs alguns motius hi haurà, a mi no em sembla d'acord, però crec que és lícit.
Anem a l'àrea metropolitana, que marxa el temps, eh? Perquè l'àrea... L'associació es constituirà divendres a la canonja, finalment, es va aprovar ahir. Per tant, això, tira endavant. Tira endavant, no? També.
Sí, clar, jo crec que sí, hi ha un altre també consens en el que s'ha dit moltes vegades que necessitem posar-nos d'acord territorialment com per fer valdre la segona àrea metropolitana del país...
Etc, etc, és aquesta, no? I ja fa molt de temps que s'està treballant, des de l'inici jo crec que d'aquest mandat s'està treballant en l'àmbit de la Diputació de Tarragona de com articular aquesta àrea metropolitana. Crec que és important donar passos endavant perquè tenim un repte per endavant importantíssim que té a veure amb el transport metropolità, amb el transport per carretera, els autobusos.
i jo crec que hem de tenir clar com ha de funcionar l'àrea i com ens hem de vehicular abans que expiri i s'hagi de licitar aquest transport públic, per tant, cal avançar. Jo crec que és molt important que en l'àrea metropolitana no només parlem de transport públic, que és important també generar un sentiment de pertinença en aquesta comunitat, que volem dir àrea metropolitana de Tarragona,
I això es fa a través d'altres coses, no només del transport públic. Jo sempre defenso que a través de la cultura també hem de treballar perquè això passi. Algunes coses ja s'estan fent. El festival de dansa que vam fer el març a Tarragona hi havia una obra...
una peça de dansa de l'Anna Corredor que estava feta en col·laboració amb el Convent de les Arts del Cuber i amb els teatres de Reus. Crec que s'han de buscar fórmules de col·laborar. El tema del transport, això sí, és crític.
perquè el tren està molt bé, hem de parlar molt de tren, però qui articula la mobilitat dins del nostre territori no és el tren, és o el cotxe privat o, en tot cas, l'autobús. Per tant, no és menor. I crec que és important que arrenqui, i ahir també va ser una molt bona notícia. I si es vol liderar un territori,
El que has de fer és liderar-lo de forma generosa que tothom estigui entusiasmat en formar part del projecte. Només el PP va votar en contra. Al final Esquerra i Vox es van abstenir. A mi m'agrada molt, Sandra, que... Esquerra va votar en contra. Perdó, perdó. Esquerra en contra.
A mi m'agrada molt, Sandra, que plantegis, perquè a més va ser una batalla, el tema del transport, perquè no hi apareixia la part de... no tenia data, el tema del transport de busos, ni l'autoritat metropolitana com a operador pública, ni l'estudi d'aquesta creació d'empresa que ens ha de permetre
El 2028, reorganitza les línies d'una manera sensata. A més, la Generalitat ha iniciat el procés de contractació i ja fa por. I, per tant, m'agrada que defensis aquesta lògica, perquè hi vam posar que... Unes coses que ens van fer nosaltres canviar el vot. Nosaltres ens anàvem a abstenir per com s'estava gestionant, perquè pensàvem que no...
que no s'acaba de gestionar amb la prou participació dels grups municipals i, per tant, vam fer un canvi en aquest sentit bàsicament per tres coses. Vam plantejar que el 2026 sigui l'any del bus a l'àrea metropolitana i, per tant, que l'autoritat del transforme metropolità comença a exercir
el seu rol, que no l'exercit mai, en què l'alcalde és vicepresident de l'autoritat, i vam demanar que s'incorporés la creació d'aquesta comissió, d'aquesta ponència de cultura, amb els drets culturals i la mediació com a bandera, i una ponència d'inclusió social, perquè cap dels àmbits parlava...
de les persones en el centre, és a dir, parlàvem de serveis, parlàvem d'infraestructures, però no acabàvem de parlar de persones. I nosaltres és veritat que vam fer aquest canvi de vot per aquesta negociació express, però...
El tema, per mi la clau és, sortim ja d'aquesta lògica de club d'alcaldes que teníem fins ara, on no sabíem massa bé com funcionava, per fi tenim unes normes, i permetem-nos com a ciutat i com a territori fer allò que fa anys que diem que hem de fer. Una mica, ara m'ha trobat, tinc la sensació que passa una mica amb el Consorci, que tothom la desitjava, però quan arriba no es poden...
la possibilitat de queixar-nos aquest tarragonisme de la queixa. Maria. Jo crec que no es pot dir que Esquerra Republicana estigui en contra de l'àrea metropolitana. Jo crec que hem demostrat, inclús en la defensa del... quan va tocar del tramcamp, doncs, hi vam treballar, no?, per el traçat, etcètera, etcètera. Vull dir que, en aquest sentit, no crec que ningú pugui posar en dubte, però jo crec que... Home.
vau votar i que no el ple, potser algú posa en dubte. Mira, per dues raons. Una, perquè crec que, i estic d'acord, que tornem a fallar amb les formes, perquè jo crec que una cosa tan important en què sabem que en altres ajuntaments s'ha de treballar d'una manera diferent, nosaltres se'ns donen uns documents tancats 4-5 dies abans de la votació a la comissió i 12 dies abans de l'elevació al ple, crec que no és la manera, sincerament. Però més enllà d'això, les esmenes que nosaltres vam presentar
Jo no sé què és el que s'ha acordat al final en com ho podem, perquè no ho coneixem tampoc. Si es van incorporar aquestes esmenes o aquests canvis, tampoc se'ns ha traslladat. I per tant, que em semblen bé, pel que acabo de sentir ara, però no ho coneixem. El que nosaltres jo crec que ho hem defensat i que crec que ja tothom ha sabut és que aquesta associació que ha d'impulsar la futura àrea metropolitana, si tothom està d'acord en que l'àrea metropolitana futura
el vot serà proporcional als habitants de cada municipi, etcètera, etcètera. No entenc per què després ho veuen tan bé i ara per l'associació sembla que estem invocant el dimoni. El que estem dient és que si cada municipi té un vot i les coses s'aproven per mogeria simple i els objectius són determinar els futurs punts estratègics de l'àrea metropolitana, buscar fons, etcètera, etcètera,
creiem que aquí Tarragona, i així ens vam reunir amb tots els portaveus de tots els municipis de l'àrea metropolitana d'Esquerra Republicana, tothom va entendre la posició de l'altre i tots vam acordar que, llàstima, no tenim temps per fer suficients reunions per trobar un encaix, perquè tothom entra en la posició de l'altre i tothom entén que l'àrea metropolitana és necessària. Ara, no obstant això, el que tenim clar és que tenim un vot per cada municipi i, per tant, és igual si tens 150.000 habitants o si en tens 5.000,
Però el que sí que ens deixa clar també als estatuts és que hem d'establir quotes, però no pels vots, sinó que l'assemblea fundacional d'aquest divendres també servirà per establir les quotes a pagar per part dels membres, tal com marquen els estatuts d'aquests. S'establiran de manera proporcional, justa i transparent en funció dels criteris que determini població, pressupost...
Llavors, si proporcionalment hem de pagar més perquè som més gent, perquè el nostre pressupost és més elevat, per què el vot no pot ser tan bé proporcional? Perquè tenim més capacitat econòmica. Cal ser generosos, d'acord, però... Però si tu tens capacitat, Maria, jo crec que això... A més, ahir... Oi que la futurària metropolitana funcionarà com estem defensant nosaltres? La futurària metropolitana serà una estructura... I quan arribarà? Doncs arribarà... En dos o tres anys, haurem d'estar al propi mandat, sí. Perquè mentrestant tenim l'associació...
Però si hem de tramitar una llei al Parlament... És que no n'hi ha de problema. Heu escoltat els plenaris que van aprovar això a Reus? Heu escoltat els plenaris de la Canonga? I saps el que em preocupa d'aquests plenaris? Que no parlessin de l'àrea metropolitana. Exacte. Però és que això demostra la poca implicació d'alguns regidors i d'alguns municipals en els seus municipis que no acaben d'entendre on s'estan fotent. Jo crec que aquí hi ha dues coses. Una és, podem enganxar-nos aquí com una paper.
i diu, toma'l, o podem fer posar-nos a currar. I jo, la veritat és que crec, Maria, en la comissió de presidència i seguretat, on l'alcalde va obrir la porta a que parléssim dels documents, nosaltres automàticament vam fer això, posar-nos a treballar, que és el que normalment fem, és a dir,
Hi ha possibilitats de negociar... El que passa és que el que proposem no agrada. També van presentar esmenes. A més a més, esmenes transparents que es van votar ple. El que es va acordar i treballar vosaltres, nosaltres no coneixem. Estàs dient que les negociacions que es fan no són transparents. No que no dic que no siguin transparents. Maria, tu sabies com jo. Ara us heu amarrat aquí.
ja no sabeu com en sortir-vos-en, perquè sou els ministres que esteu en contra de tot això. Jo crec que en Xavi, que ha estat a la universitat treballant en temes de participació i controla d'estatuts, i per tant, enganxar-te a una carrera sense sortida, perquè portava un carrer sense sortida. Tu quan has de negociar has de saber que negocies.
Tu negocies... Quan negocies has de tenir temps per negociar. És que no hem tingut temps ni de reunir-nos nosaltres amb tots els municipis d'Esquerra Republicana amb els portaveus, per l'amor de Déu. O no, Maria. O sigui, a Cambrils fa una setmana i mitja que es va votar. I per tant... Home, clar, si ho fos Cambrils també hagués dit que ha sigut la primera. Clar, però és que jo tinc els documents... No tinc els documents per l'Ajuntament de Tarragona. Tinc els documents...
El company de Cambrils em va trucar i me'ls va passar. I per tant, el temps que tu hi dediques a negociar les coses és el temps que tu hi has dedicat a preparar-te les coses. I jo entenc perfectament la vostra estratègia. Està bé. I jo aquí... Però és que no és una estratègia. És que jo crec que sí, Maria, perquè si no, no s'entén. Si tu proposes una cosa que és impossible... M'estàs dient que a l'hora de votar tenim la mateixa representació que qualsevol altre municipi, però a l'hora de pagant, de pagant.
Si tu proposes un impossible... Però aquesta associació no sé quants anys durarà. I per tant estem postant un encaix. No, estem postant un encaix perquè no hi ha una fórmula tancada. Nosaltres inclús, quan parlàvem amb Constantí, dèiem... Això és exactament el mateix que passa, per exemple, amb TAC12.
Hi ha un Consell d'Administració on cada municipi té un representant i no cada municipi paga exactament el mateix, sinó que paga en funció de la seva població. I els Consells d'Administració... Home, clar, no podem comparar res amb res que no ens interessa comparar-ho. Home, no, ho pots comparar si vols, però per mi no és comparable. Tens de pròrroga, estem en temps de pròrroga, 10 i 5 minuts. Algun comentari del tema de Junts, Pedro Sánchez... Ah, parlem aquí a l'estat amb Jura Maria Cruixat des de Madrid.
Però les últimes declaracions són d'en Turull que diu que no hi haurà d'emoció i que això està molt lluny. En fi, Pedro Sánchez ha dit que continuarà governant. Jo crec que Junts... Exacte. És a dir, al final és una escenificació més d'una posició que és tan difícil de sostenir. El problema de Junts es diu Sílvia Uriols.
Aquest és el problema de Junts. I de Catalunya. I de Catalunya, sobretot. Evidentment que Sílviu Riols i el seu creixement és un problema per Catalunya. Però Junts l'efecta especialment, perquè veuen com se li estan escapant vots arraudals cap a Aliança Catalana. I llavors ja no sap què fer, perquè suposo que Junts també és conscient que si la seva formació política
es presenta a unes eleccions al Parlament de Catalunya amb les credencials d'haver estat qui ha votat una moció de censura contra un govern d'esquerres perquè entrin a governar PP i Vox, doncs potser la Sílvia Oriol passa a ser el seu segon problema i no el primer com tenen ara. Per tant, estan escenificant un... s'ha trencat la confiança
però no hi haurà moció de censura, és molt ridícul tot plegat. Com estem ara, bàsicament. És que estan fent exactament el mateix, i com que ens ocupes la política municipal, jo crec que no han de patir, perquè Junts seguirà recolzant el govern socialista d'aquesta ciutat, com ha fet fins ara, i per tant, jo crec que tots tranquils. Doncs vinga, gràcies per acompanyar-nos a tots tres. Avui tertulia amb Jordi Corella, Maria Roig i Sandra Ramos. Gràcies, que vagi molt bé, fins la propera.
I això, doncs, fins aviat. Gràcies, Pep. Fins aviat, merci.
I avui serà el protagonista tant d'aquest primer temacle com del segon. I és que recordarem aquelles cançons que ens cantava, no a cau d'orella, però sí ens cantava, Carlos Gonyi, Revolver. Això, El Dorado. He pasado mil años viendo como mi madre. Trabajaba y llegaba a casa siempre tarde. Una vez y otra vez, treinta días al mes.
Cada noche después de estar ya acostado, la sentía a abrir la puerta de mi cuarto, que al volverme crecer por comer a diario, por comer a diario. Y a mis padres lo rey de embolsar el dorado, y a mis padres luchar cada uno por su lado, yo me
Vi a mi padre luchar contra los elementos, no fragar con su vida contra el muro del tiempo. No tuvo otra oportunidad. Y llegaba a casa con las manos cortadas, de montar con las manos armarios de chapa. No tuvo otra oportunidad.
Bona nit.
Les 10 i 10 minuts, seguim i ara parlem, doncs anem cap a Madrid per parlar amb Josep Maria Cruset.
Diputat del Congrés de Junts per Catalunya, Jordi Maria Corset, l'endemà que l'executiva nacional de Junts hagi acordat per unanimitat el trencament de les relacions amb el PSOE pels incompliments, va dir Carles Puigdemont, dels pactes contrats el 2023. Últimes declaracions també del secretari general de Junts, Jordi Turull, que allunyat aquest dimarts la possibilitat que la seva formació doni suport a una moció censura contra el president del govern espanyol. Hi ha moltes reaccions, ja ho sabeu, i ara en parlem amb això amb Jordi Maria Corset.
José María Cruz, molt bon dia. Molt bon dia a tothom. Sou a Madrid, a més a més, no? Quin ambient us heu trobat a Madrid? Bé, l'ambient de sempre. Un ambient poc amable amb tota la feina que es fa en defensa de Catalunya, però bé, no ens sorprèn, és l'habitual.
L'anunci està molt clar, ahir sentíem també l'anunci del president Puigdemont, però l'endemà ja hi ha alguns matis, algunes declaracions, com per exemple de fa un moment Jordi Turull allunyant aquesta moció censura contra Sánchez.
Sí, miri, hem tingut alguna oportunitat a casa vostra de poder explicar com anava aquesta legislatura. Jo crec que és molt important seguir el fil del que fan els responsables públics per tal que la gent entenguin les seves decisions. Aquest acord neix fa dos anys després de les eleccions del 23 de juliol en què Pedro Sánchez volia ser president i per tant negociem Junts per Catalunya aquesta possibilitat de ser president.
I després de molts mesos de negociació s'arriba a un acord en què s'establia bàsicament que hi havia un conflicte històric entre Catalunya i Espanya, això ho signaven les dues parts, per tant era la primera vegada que es feia un reconeixement d'aquest conflicte entre les dues parts. També s'establia que per resoldre-ho hi hauria un espai de negociació
internacional perquè la confiança entre les parts era tendint a zero i que per tant era important que hi hagués un equip de mediació i verificació que acompanyés en aquest procés de negociació que a canvi d'això Pedro Sánchez seria president i que si en aquest espai de negociació no s'avançaven en acords i si els acords que s'assolien no es complien hi havia allò que jo us havia explicat alguna vegada un mecanisme de seguretat final que és que si no s'avançava es deixaria de donar estabilitat al govern de l'estat
Aquest és el terreny de joc, aquesta és la feina que hem estat fent en aquests últims 22 mesos, en què s'han portat a terme 19 reunions d'aquest mecanisme de negociació internacional amb màxims responsables dels dos partits polítics i l'equip de mediació per poder avançar. El resultat d'això...
És que al cap d'un any ens vam adonar que el PSOE només tenia un objectiu, que era guanyar temps de la legislatura i poc interès en complir els acords que allí s'assolien. D'aquí, que si recordareu, fa gairebé un any vam anunciar aquella qüestió de confiança que s'havia de sotmetre a Pedro Sánchez per aquesta manca d'abans en els acords.
L'equip de mediació internacional ens va demanar temps, ens va dir retireu-la i doneu-nos temps per seguir treballant des de la mediació. Ha passat un any i som exactament en el mateix lloc, en què acords importants no s'estan complint per manca de voluntat del PSOE. I, per tant, arribat a aquest punt, actua aquell últim punt de l'acord de Brussel·les
de l'acord d'investidura, Pedro Sánchez, que deia que si no hi havia avanços no hi hauria estabilitat per part de Junts i els set vots de Junts ja no tindríem cap necessitat de donar suport a les iniciatives del PSOE. I estem aquí.
El que passarà en els pròxims temps són futuribles que, evidentment, anirem veient. Però, com ha explicat el secretari general, no està a sobre de la nostra taula fer en aquest moment una moció de censura. Què passarà amb els acords amb el Ministeri pel tema territorial, el tema de la biblioteca pública a Tarragona i pel Consorci del Patrimoni? Per això vostès hem entregar la pita del seu moment. Què passarà amb això?
Aquests són acords consolidats, els que s'han tancat i ja s'han complert, com és el de la Biblioteca Provincial, en què el propi ministre va anunciar que la biblioteca es faria i es faria a la Tabacalera, així com l'aportació econòmica pel Consorci, etc. Acords amb Junts que s'han materialitzat perquè el propi govern hi ha posat veu. Per tant, aquests acords no tenen cap mena de risc, tot el contrari, estan ben consolidats.
D'altres acords que no s'han complert, si els van complir en els pròxims temps, no deixarà de ser el que paguin allò per la qual en tenen una obligació, perquè nosaltres hem anat pagant l'altra part d'aquells acords, amb aquells vots que s'havien de fer en el Congrés. Per tant, des d'aquest punt de vista, no hi ha cap risc per cap dels interessos territorials. Pedro Sánchez ja va dir que, bé, ho va dir mateix, que tenien davant els pressupostos, per tant, entenc que en vostès no hi compten,
però que tiraran davant amb els pressupostos. I també ha dit Turull aquest matí que una reunió amb Pedro Sánchez i Puigdemont tampoc serviria per solucionar les coses.
Jo feia la reflexió inicial, aquest fil conductor d'aquesta legislatura, perquè és molt important per entendre on som. Nosaltres hi vam posar molta voluntat, molt d'interès, molt de sacrifici perquè hi hagués aquell acord inicial, perquè hi havia un bé molt important, que és que d'aquell acord ens sortia la possibilitat d'avançar al país...
Des de dos àmbits, el primer en l'eix nacional, aquell procés que en aquell moment d'inici de legislatura defensàvem com ara que s'ha d'impulsar, el d'independència de Catalunya, i això estava recollit en l'acord, i després el de la defensa en el dia a dia també dels interessos de Catalunya.
ha anat molt bé. Hem aconseguit una gran quantitat de qüestions a la iniciativa de Junts per Catalunya. Vostè n'apuntava unes ara fa un rato, però hi podríem posar tot allò relacionat amb temes fiscals, amb temes de reducció d'impostos, amb temes de monitors esportius, tota una llista enorme de coses que hem anat aconseguint. Però no hi érem només a Madrid per fer aquesta feina, hi érem també per l'àmbit social.
I aquí és on el PSOE no ha volgut complir. I, per tant, la confiança està absolutament trencada. I si el PSOE, Pedro Sánchez, vol portar pressupostos o vol impulsar coses, doncs ell sabrà els números per on hi surten. Però, en tot cas, sense aquesta confiança, els 7 vots de Junts per Catalunya no els tindrà pas a disposició. Li pregunto, mateix que l'han preguntat avui a Jordi Torriu, si l'auge d'Aliança Catalana ha influït en la decisió de la cúpula de Junts.
Miri, quan vam signar aquest acord, Aliança Catalana no estava en el tabler de joc polític i, per tant, com poden haver vist en l'explicació que els he fet, aquesta és una evolució lògica centrada en l'acord i, per tant, hi té zero influència en les decisions que dubtem, òbviament. Ara serà la militància a les bases del partit que ratificaran aquesta ruptura entre dimecres als 10 i 16 a les 6 de la tarda. És això, eh?
És això, sí. El que s'hi posa a consideració és si ratifiquen la decisió presa per l'executiva nacional de donar per acabat l'acord amb el PSOE d'investidura a Pedro Sánchez. I, per tant, lliurement, els militants amb el seu mòbil, amb el seu ordenador, votaran si estan a favor o en contra de donar per acabat aquest acord. Un acord que és important tindre-ho present. No el trenquen junts.
un acord és un contracte entre les parts i quan una de les parts incompleix sistemàticament
i hi ha una clàusula de rescisió que pot actuar a l'altra part per incompliment, doncs és evident qui ha trencat l'acord. I és evident que el PSOE aquí s'hi ha esforçat molt en aquests dos anys de no avançar, de no complir els acords, de tal manera que el trencament de facto s'ha produït ahir, però a la pràctica el PSOE feia molt de temps que l'estava cultivant.
Josep Maria Cruçet, diputat del Congrés de Junts per Catalunya, per Tarragona. Gràcies per atendre'ns l'endemà de l'anunci i en seguirem parlant segur, perquè això encara em portarà cua. Gràcies. Gràcies a vosaltres per l'interès.
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest 1 de novembre, Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu, fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Seguim ara de Ponent a Llevant, aquesta secció habitual de cada setmana, avui cap a Parc Riuclar. De Ponent a Llevant, la veu de Tarragona, en ruta.
Sí, bon dia. Com ja saben, cap a finals d'octubre tenim una cita destacada al barri de Parc Riuclar. Són aquestes jornades culturals, aquesta setmana cultural plena d'activitats que en guany ja ha començat i que avui hem vingut a comentar amb els veïns del barri. La secretària de l'Associació de Veïns Amics de Parc Riuclar, Marimar Puerta, ja ens acompanya. Marimar, bon dia, bons dies. Hola, bon dia, Miquel. Moltíssimes gràcies. I també tenim l'Alicia, que és una de les veïnes també del barri. Alicia, bon dia. Bon dia. Bon dia.
Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. Mari Mari, hi ha una tradició, no?, aquesta setmana cultural, organitzar actes al voltant de la castanyada de Halloween, que alguns hi tenen a veure i altres no, per donar a conèixer el barri, per dinamitzar-lo i per fer que la gent participe.
Sí, Miquel, ya hace unos años que... Antes solamente hacíamos la castañada y la Semana Cultural era principio de octubre, pero pensamos hacer toda una semana con actos culturales, para niños, y muy bien, nos va muy bien. Lo que tú has dicho, conocer un poquito el barrio, porque todavía hay gente que no lo conoce.
Doncs és complicat no conèixer el barri de Parrioclar perquè organitzeu moltíssimes coses. Aquest cap de setmana ja han començat les activitats. Heu fet, de fet, una ruta històrica amb tot el voltant dels Mongó. Ens explica'ns una mica com ha anat i quin era l'objectiu d'organitzar una activitat així.
Mira, esta actividad es la continuación de aquellos chicos que hicieron aquel trabajo, que son del Instituto Rovira y Virgili, que hicieron un trabajo del barri. Y ya quedamos cuando se hizo la presentación, que vinieron concejales, que se haría una ruta por el barrio a finales de octubre. La hemos enlazado con la Semana Cultural. Súper bien. Nos hizo todos los comentarios el antropólogo Fede Bardají.
Sí. Y unas 30, 35 personas y muy bien. Dos horas por el barrio estuvimos. ¿Sigues conociendo cosas que te sorprenden? Es decir, cosas que a lo mejor no sabíais y mirad que vosotras sois las que más sabéis prácticamente del barrio, ¿no? Pero supongo que siempre se descubren cosas nuevas en una ruta de esas características, ¿no?
Sí, sí, se descubren muchas cosas, anécdotas sobre todo. Hicieron 12 puntos en el barrio, fuimos caminando, paramos en los puntos. Había dos chavalas, dos chicas alumnas y el señor Verdagí, y entre ellos y los vecinos comentando. Estuvo todo muy ameno, muy bonita, de verdad, la ruta. ¿Qué te pareció la ruta, Alicia? ¿Qué sacaste tú o qué destacarías tú de esa actividad del sábado? Que creo que también estuviste. Sí, muy bonito todo, todo fue muy bien.
Y descubrí cosas que no sabía de antes. Y me ha gustado mucho. Es decir, que aún hay cosas del barrio que se van descubriendo, ¿no? Sí, sí, muchas. Maribard, vau fer també una paella aquest diumenge, que va estar una mica passada per aigua, però no, perquè al final va poder salvar-la, ¿no?
Sí, sí, sí, estaba todo preparado, era muy difícil anularlo y luego nos hizo bueno, pero contábamos con las mesas del picnic de madera, claro, estaban mojadas, lo hicimos todo en el local y allí estuvimos comiendo y muy bien, lo pasamos de maravilla. Mira, ahora comentábamos con Alicia que igual si hubiéramos estado al aire libre, que se levantó el aire, igual no hubiéramos estado tan a gusto.
Segur que no, perquè llavors sempre estàs pendent del temps, de la climatologia, de l'aire, que no molestia ningú, i aquí dintre doncs vau estar perfectament. I què ens queda? Perquè queda molta setmana, que ara fins divendres i més enllà, que divendres celebrareu també la castanyada, imagino. Explica'ns una mica què ens heu preparat, què heu previst per aquesta setmana.
Miquel, nos queda hasta el viernes, ¿no? Todos los días. Hoy, esa tarde, a las 7, tenemos un tema muy importante que vendrá el Javi Galera, el papá de Javi Galera, con el problema que tienen de su enfermedad del Nieman-Pick. Entonces nos va a explicar un poquito en qué consiste su enfermedad, porque yo he asistido a actos y todo, pero no sé exactamente la enfermedad que tiene. Entonces hemos quedado aquí a las 7 y él, si puede, su mamá, la Rocío, también vendrá y nos dará una pequeña charla, sobre todo...
La setmana passada precisament estaven amb nosaltres i ens explicaven les dificultats que tenen també a l'hora que el Javier acudeixi a l'escola i tots els problemes derivats d'aquesta síndrome de Niemann-Pic i per tant el Javier Galera, la Rocío Mora que us acompanyarà en aquesta tarda. Això serà avui aquí mateix al local. Aquest dimarts què?
Tenemos a la Mabusa, que ya... Ya la conocemos. El año pasado también explicó un poquito de la cultura de Mali, y esta vez también, pero se quieren centrar en una fiesta, por ejemplo, una fiesta, cómo la viven, los cambios de traje que tienen, centralizado un poquito en una o varias fiestas que tengan ellos. Con fan les seves celebracions festives, ¿no?
Correcto, eso es, Miquel. ¿Qué mes? El miércoles tenemos la cultura gitana, que tenemos muchos gitanos en el barrio y no hay que menospreciarlos tampoco. Hablará una familia, José, el del bar, el que tenía el bar, y entonces explicará un poquito la problemática desde que vinieron aquí al barrio, porque hablando con la Mari, la de la caseta, con la Mari, me dices que todos los gitanos no somos de navajas ni de... Tienen un estigma encara, ¿no?, molt gran.
Exacto, aquí en el barrio son todos igual para nosotros, no hay, pero sí que es verdad que a veces se les discrimina un poquito. Esto el miércoles, sí. Luego el jueves tenemos para los niños, tenemos la película Coco y con palomitas para los niños aquí en el local también. Y luego ya el viernes terminamos con la castañada.
Es gratis para los socios y luego 50 céntimos nada, es una cosa simbólica porque si no se nos llena aquí todo de gente para los que no son socios. Y luego hay un concurso de disfraces, se puede presentar quien quiera, le hacemos una foto en la calle y la foto más se pone en el Facebook, la más votada, pues tendrá un regalito. Y con esto ya terminamos. Com heu plantejat la festa de la Castanyada? Com la celebrareu? Què passarà a banda d'aquest concurs de disfraces que ara comentaves que es pot votar també al Facebook?
Bueno, aquí la castañada la hacemos aquí a la puerta del local y son los mismos vecinos que siempre nos ayudan a cortar la leña, que ya tenemos los palets y ponemos como un tonderete y ahí ponemos un poquito de moscatel y las castañas. Y el disfraz es, pues bueno, cualquier persona, niño, mayor que venga disfrazado y si quiere hacer la foto, se hace la foto y luego ya se sube a las redes sociales.
Doncs és la setmana cultural que ens preparen des d'aquí, des de Parc Riu Clà. Com sempre, doncs venim a que ens ho expliquen i, Mari Marte, vuelvo a traslladar la típica pregunta de com estàs en el barri i si hi ha alguna reivindicació o alguna cosa que estigui pendent o s'ha de actuar.
Bueno, a ver, ahora mismo en el barrio estamos muy tranquilos. Había un piso de ocupas en el primer bloque donde las Petras, que son unas vecinas de toda la vida, tuvieron muchos problemas. Se consiguió echar aquella gente. Ahora lo han comprado unos chicos, lo están arreglando y de momento no tenemos nada. Estuvimos la semana pasada hablando con la Guardia Urbana
Bueno, nos entran en los garajes a robar, que ya lo tienen, ellos le hemos comunicado a la Guardia Urbana, pero lo que es por el barrio y eso, de momento no tenemos nada. ¿Reivindicaciones? Claro que tenemos reivindicaciones, Miguel. A ver, nos quedó pendiente, nos pusieron por fin la luz allí en las mesas del picnic, que costó un montón, pero también se ha pedido muchas veces que nos pongan aquí a la salida de la asociación, hay una placita y queda muy oscura, entonces se ha pedido...
que ya vinieron los técnicos y todo, una farola o un puntito de luz para poder pasar. Y además, como hay unas escaleritas, a veces se meten ahí y te dan susto. Entonces, eso se ha reivindicado también.
Alicia, diries que... Otra cosa, nos queda pendiente las barras calistemia del parque aquel, del parque nuevo, del parque d'entre la albada y aquí. Quedo pendiente porque nos metieron unas mesas de picnic, se han pedido que nos den la calistemia y nos la pondrán en el parque de la Elena, la esperan. Molt bé, perfecte. Alicia, diríeu que esteu tranquils, com diu la Marimar, al barri?
Sí, sí, sí. Estamos tranquilos ahora. De momento no hay nada raro. Doncs esperem que això segueixi així. Suposo que tu participaràs també, com ens deia la Marimar abans, amb veïns que ajuden, que s'impliquen, que sempre fan falta més mans, suposo, per organitzar aquestes activitats de la Setmana Cultural. Sí, sí, jo sempre estoy dispuesta a ayudar. Y la que quiera ayudar ya sabe que es bien recibida.
Així ha de ser, Marimar, cada cop que s'hi vagin implicant més veïns, que organitzar tot això costa. Sí, a més, igual, para las fiestas del barrio, cuando ponemos el toldo y esto, siempre son los mismos vecinos. Pero bueno, tenemos un grupito que nos ayudan, porque si no, no podríamos. Nosotras solas, que normalmente somos mujeres, no podríamos, no podríamos.
Marimar, Alicia, moltíssimes gràcies. Ho deixem aquí, que la gent que vulgui s'acosti, que aquestes activitats són obertes a tothom, aquí al local de l'Associació de Veïns Amics per Riu Clà, i molt bona castanyada, moltíssimes gràcies. No sé si ens deixem alguna cosa. Yo creo que está todo.
Doncs avui ha sigut més breu, però contents d'acompanyar-vos. Mari Marporta, moltíssimes gràcies. Gràcies, Miquel. Alicia, gràcies. Gràcies a ti també. Doncs nosaltres des de Parc Riu, clar, aquest barri petit, però amb un gran somriure, com sempre recordem, des dels micròfons de Tarragona Ràdio. És tot amb Mauri Fernández, amb Joan Maria Bertran i qui us ha parlat el Miguel González. Fins ara. La veu de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
I avui tenim la gran sort de presentar-vos un nou producte que surt de l'Escola de Lletres de Tarragona i que hem apadrinat aquí a Tarragona Ràdio perquè el pugueu gaudir tots els oients. Estem parlant d'uns contes, uns contes molt especials que tenen un puntet de misteri i per tant ens va molt bé destrenar-los ara al voltant de la castanyada, de tots sants, de Halloween també, si voleu. L'Esther Enric, de l'Escola de Lletres, ens emporta un tastet i també ens explica com ha anat tot plegat. Esther, bon dia.
Hola, bon dia, com estem? Bé, repetint aquest taller que feu, que normalment ja feu taller d'escriptura a l'Escola de Lletres i els encarreguem als alumnes d'algun conte.
Sí, exacte. De fet, a l'escola de lletres, cada semestre, perquè a l'escola tots els cursos es divideixen per semestre, el primer i el segon, i en cada un dels grups que portem, ja sigui el de poesia, el d'escriptura itinerant, bé, narrativa, fem activitats extraordinàries i un dels objectius d'aquestes activitats sol ser el de compartir allò que ocorre a l'aula amb el món, cap enfora, que no quedi entre les quatre parets, sinó que vagi més enllà.
I en aquest sentit tenim diferents propostes i una d'elles és la que ja hem fet altres vegades aquí amb vosaltres, que és la de gravar contes a la ràdio i que ens fa sempre molta il·lusió al procés i al resultat. Jo crec que portem 4 o 5 edicions, però fins ara ens havíem centrat en època nadalenca, en contes relacionats amb el Nadal, i en guany hem trencat una mica el tema.
Sí, exacte. Havíem començat, no? La primera vegada que ho vam fer era Nadal, Nadal. Després ho vam anar obrint una mica de tema, traspassant-ho a qui vulgui pot seguir fent Nadal, però obrim horitzons i passi a ser contes d'hivern.
I aquest últim curs vam canviar el tema i ara hem anat a jugar, hem anat a experimentar, a fer una mica de literatura d'aquesta trencadora, que no te l'esperes, de l'estrany. I la proposta són contes amb un toc surrealista i, per tant, oníric.
Relats onírics, així hem anomenat aquest cicle de comptes que anem sumant, mira, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 13? Sí. 13, mira, una cosa així. Perfecte que siguin 13 perquè no tot encaixa. Vinga, i 3 d'aquestes 13 autores i autors, autores en aquest cas, ens acompanyen avui. L'Anna Rosa Pinya, la saludem. Hola, Anna. Hola, bon dia. L'Anna Issa Merlí. Ani, bon dia. Hola, bon dia.
I la Pila Escanyo, Pila, bon dia. Hola, bon dia. Bé, què vol dir això que són contes onirics? Bé, crec que ho ha explicat molt bé l'Ester, no? En el que passen coses estranyes. Però això en general, eh? La proposta era coses estranyes. Pot ser que la cosa sigui estranya, que el personatge, el que passa, el relat... Sí, que s'escapen el món real, no? Canvis de situacions...
Sou consumidores, normalment, d'aquest tipus de relats, d'aquest tipus d'històries, Pilar? Normalment no, però fer aquest tipus de conte m'ha agradat molt i ha sortit una història fantàstica, realment de somni i també una mica absurda. Volia que fos una mica absurda, potser al començament i al final. És fàcil, Ani, treballar amb aquest tema? Jo crec que dona molt de sí, perquè en realitat, si tens com el tema general és el món oníric...
pots fer qualsevol gènere literari, o sigui, pots anar per una cosa així més realista, o pots... O sigui, teníem relats des del punt de vista d'un gos, teníem així més de misteri, o sigui, és que dóna molt de si al tema. Va, doncs, sense fer massa spoiler, que una mica en farem, expliquem una mica de què van els vostres.
A veure, Anna. El meu va de... Bé, és una rumba que descobreix, a través d'una rumba descobrim un espai... Desconegut, ja està. Desconegut, sí.
El relat de l'Anna Rosa Pinya es diu La rumba al Paco i un gos paquinès. El títol ja té un punt surrealista d'entrada. Molt bé. El de la fila? Doncs el meu té el títol de miratge i es tracta d'un personatge que enfila des del passeig marítim cap a dalt al balcó del Mediterrani. És de nit, està plovent i es troba en una situació estranya dins del que és el balcó quan va a tocar ferro.
Ja potser ja no explico més, ja es veurà si es vol escoltar. Tu l'has situat a Tarragona, doncs, eh? Un espai molt reconeixible. Correcte. Molt bé, això és xulo, eh? Quan passen coses surrealistes en llocs habituals, no? En situacions normals. Doncs sí. Xoca més. Ani, i el teu?
Doncs el meu es diu Hibernation i tractar d'un centre així d'estètica o de wellness on fan gravacions dels somnis dels seus clients i passen coses misterioses.
Molt xulo, els espais són importants, no? A vegades juguem amb el temps també, com amb l'ànic que jugo amb el futur, amb el suposat futur. A l'hora de corregir i d'encaminar, Esther, com a professora, no sé, quins reptes t'has trobat o quines tendències o com s'encamina això? Perquè, clar, és que la visió de cadascú o la manera de tractar-ho de cadascú és molt àmplia.
I aquí està la gràcia, que cada autor o autora aporta la seva mirada i la seva forma de comprendre l'exercici, no només per aquests comptes, sinó en general al llarg de tot el curs. És això, per això aquests tallers són tan enriquidors, perquè no saps amb el que et sortirà l'altre.
I clar, amb una proposta tan xocant com aquesta, el primer que em vaig trobar quan els hi vaig comentar, com vam dir la possibilitat de fer relats onirics, van ser unes quantes cares entre sorpresa i jo per aquí no passo.
però també alguna il·luminada de oh, que divertit, i a mesura que vam anar avançant, vam començar a treballar-ho, doncs recordo, em penso que vam estar parlant de la Hankang, de Haruki Murakami, de diversos autors, no només asiàtics, també de casa, el Pere Caldés, el Pere Ucho, al final...
al llarg del temps i de la geografia trobem, no?, contes amb aquest punt d'estranyesa i de misteri, i a mesura que ho vam anar treballant, doncs veia com les cares de jo per aquí no passes anaven convertint a ui què, com em divertiré amb això. I clar, acabes veient contes que realment en comú tenen la proposta, però que després canvien completament escenaris, personatges, to, no sé, si vols et comento algun detall. Espera, espera, que els hi
Els vull preguntar primer una cosa amb elles i després acabem de comentar. L'Ester pot comentar als altres, perquè en són 13, ens en valten 10. M'agradaria que em diguéssiu el que recordeu de la vostra narració, que us va costar més, que era més estrany, que era més difícil, que tenia un punt de dificultat. Jo, per exemple, per fer això, trobo que és molt important no desvelar massa.
Saps, allò de deixar sempre d'aquell fil de misteri, i això és molt difícil perquè tu ja tens el conte al cap, tu ja saps el que vols dir. Llavors, si te'n vas massa de la bola, de la boca, doncs trenques el clímax. No sé, en el vostre cas, com va anar tot?
Per mi va ser al principi el que diu l'Esther. Vaig ser de les que vaig fer cara de... Bueno, perquè si s'has acostumat amb una literatura més realista... Bueno, perquè em va més al realisme, no? El que passa és que... Bé, em va més al realisme o m'hi sento més còmode, però també és cert que quan...
se me'n va la pinça, doncs se'n va i bueno, vaig deixar que se n'anés i llavors la vaig liar així una mica i clar, quan ja ets ficada en matèria i ja has liat doncs bé, també has de resoldre aquest alli on t'has ficat i bé la resoldre és difícil també en aquest cas sí sí, sí
Bé, en el meu cas, ja havia dit abans que no és precisament el meu tema, però em va agradar fer-lo i a més tenia ja des de fa temps la idea que volia escriure alguna cosa relacionada amb el balcó i el fet d'anar a tocar ferro. I d'aquí va sortir. Té un punt místic això d'anar a tocar ferro, no? La cosa en si ja té un punt místic, llavors ja es pot anar a veure. Recordes alguna dificultat que tinguessis?
A l'hora de fer el conte? No, només en un moment, que és que clar, tampoc voldria fer d'espòiler, que això ho diem sovint, no? En algun moment de dir, ostres, com puc explicar això perquè s'entengui realment el que jo vull transmetre. Va ser un moment concret. A més, ja anava sortint, anava sortint sol. Molt bé. En el teu cas, Ani.
Doncs en el meu cas, el gènere... Jo escric molt de ciència-ficció i de fantasia, i sí que era un tema que la veritat em sentia bastant còmode, però el problema va ser el límit que teníem de paraules. Perquè jo originalment havia tingut una idea d'aquest centre d'estètica molt estrany, i la primera vegada que ho vaig intentar escriure va sortir 10 pàgines, oi sí que...
I clar, havia de trobar una forma d'emmarcar-ho, que no supereixin les mil paraules. També és difícil, eh, reduir-ho perquè, clar, al final tu tens la versió llarga al cap, però l'estàs oferint a algú que només veurà la curta, llavors no saps mai si has tret un paràgraf que era important, sí, no? Déu-n'hi-do.
Sí, bé, és que el que vaig fer va ser directament canviar el punt de vista i canviar... No ho vas reduir, eh? No, no, no, sí, ho vaig reescriure. Molt bé, molt bé. A ser-hi els altres contes, perquè a veure, tenim aquí un centre de wellness futurista i molt estrany, una espècie de visió rara amb miratge a l'Alco del Mediterrani i una rumba, un gos paquinès i el Paco. Què més tenim?
Ai, tenim de tot. Tenim el món de l'art, que és del Didac Pérez, que comença... Mira, només et diré la primera frase. 8.523, 8.524, 8.526, un enfeinat o menet emposat científic compte amb veu alta. I haurem de seguir escoltant, en aquest cas, no llegint, no, escoltant per descobrir què fa aquest omenet científic, què és el que compte, on es troba...
haurem d'avançar bastant. Ja comença directament la primera frase en l'estranyesa, però després tan basa el conte del Carles Penedès, que és la crida del Wendigo, que trasllada els boscos frondosos del Canadà a un ambient completament místic,
amb tocs molt sensorials i també amb una història que no t'esperes. Canvi de registre completament. El de Nubi Blau, escrit per la Irene Almolda, succeeix en un gimnàs, per tant, no tenim ni un espai desconegut, ni una criatura fantàstica.
És un gimnàs, vull dir, és el més tangible i físic que et puguis imaginar com a escenari. I allí trobem un toc d'humor, un punt de satira social i intensitat també, que no te l'esperes, no? Doncs sí. Després, per exemple, l'Oriol Rios, el títol ja t'anunci que és el que trobaràs. El títol és Galetes. I trobaràs tendresa, molta tendresa.
No expliquis massa. No, no he dit res des que és el que succeeix, només el to. Home de pocs amics, del Jordi Vinyals. Doncs, clar, és un relat que se centra en el protagonista i és un personatge molt, molt peculiar que se suposa que és despreciable. No en dic més, va, perquè volia dir més, però no ho diré.
després del Josep Brunet, avui a l'alba s'ha fet de nit. Ostres, un to poètic, elevat, amb una veu molt treballada, molt única, completament diferent però també impactant, el del Miqui Merino, que és títol La Soledad, que t'acaba dibuixant una imatge, que no diré quina, però que s'agrada.
grava a la memòria i t'aporta com un toc reflexiu d'aquells contes que necessites digerir i després dir, espera, què és el que acabo de llegir? Què és el que acaba de passar? I t'acaben arribant tot d'idees al seu voltant.
La Pili salmó a les fines herbes. És molt curiós perquè la Pili acostumeix a escriure amb un punt molt poètic i aquí va canviar completament de registre, ens va sorprendre a totes, humorístic, amb diàlegs excelebrats, divertit a més no poder. La Yolanda Pasqual, tot i que el conte es titula L'imprevist, t'asseguro que el títol no ens treu de la sorpresa.
Ja es pot titular així, ja podeu saber que tots els contes tenen aquest punt d'estranyesa, que és igual, et quedaràs amb cara de demoniato, demoniato, ja no sé amb quina cara et quedaràs, de panellet, i trobaràs la doble lectura, no? I la Rosa Casas, que ens fa entrar en una cova molt, molt, molt, molt misteriosa, i no dic més...
Però, eh, ja ho trobareu, perquè no només és els text. Vosaltres també heu afegit que sí sons, que sí música... Alguna coseta, alguna coseta. Això és cosa del nostre tècnic, de Lluís Comas, que ja li vau donar inputs, no?, de mira quin li ve aquesta música, aquest so, i alguna coseta enriquidoreu afegir. Però, vaja, ens centrem molt en les veus, eh?, més que no pas en els sorollets, perquè les veus estan molt bé. Els heu locutat vosaltres mateixes. Molt bé, no? Què tal és això de locutar la vostra pròpia narració?
A veure, quan tu escrius, de fet, és un acte bastant íntim. Quan tu amb això li poses veu, és per dirigir-ho als altres, no? Llavors transmets les emocions d'una altra manera. Vull dir, l'emoció que té la veu no la té la paraula escrita només. Però sona com sonava en el vostre cap quan ho escrivíeu, no? Exacte.
Exacte, el procés aquest ha sigut aquest, vull dir, expressar amb el to allò que portaves, realment com vols que arribi a... I no us ha passat que a l'hora de, com que l'heu de llegir, a l'hora d'expressar-lo barbarment, no heu dit, ostres, aquesta paraula la canviaria? O això ho diria diferent, perquè una cosa és com el plasma per escrit, i després quan ho dius...
Us ha passat això o no? Bueno, en aquest cas no, perquè saps què passa quan escrius alguna cosa, la repasses, la revises un cop i un altre. Sí que malgrat això et pot passar que quan ho llegeixes digues ostres, això hauria pogut canviar. Però en aquest cas... T'ha sonat natural. Sí, m'ha sonat natural.
Ani, com ha estat això de llegir el teu propi relat? Jo en realitat no vaig llegir el meu propi. No? Ah, doncs per què no? Perquè és que la veu de la protagonista no encaixava gens amb... Jo no soc actriu, o sigui... Però sí que vas llegir algun altre relat. Sí, sí, sí, vaig llegir el de Galetes, de l'Oriol. Sí, de veritat, ara me'n recordo. I, clar, sí que tenia un to una mica... O sigui, era diferent i més... O sigui, molt oníric i...
A l'hora d'assajar, o sigui, vam assajar abans de venir aquí i va ser molt interessant. I com és, doncs, en aquest cas, escoltar el teu relat llegit per alguna cosa? Ai, em va encantar.
Perquè, a més, l'Anna Rosa va fer la narració, o sigui, la locució, i va sortir, va posar molta emoció i va quedar molt bé. Molt bé. Tots ja no diem més, eh? Els heu d'escoltar. Bona experiència, doncs? Sí. De veritat és que sí. Repetireu un altre any? Si es cau, també, i tant. Molt bé. I molt divertit, també, alhora. Va ser agradable i divertit, totes dues coses. Molt bé.
Doncs m'agrada molt el tema que heu triat perquè és això, jo crec que és de tots els cicles que hem fet el que és més divers i us ha donat més joc, perquè n'hi ha de tot una mica. I us emplacem a escoltar-lo aquests dies, al voltant ho hem fet coincidir pel tema dels contes, els hem fet coincidir amb el dia de tots sants, però després els trobareu a disposició per escoltar quan vulgueu el nostre Spotify.
Esther, Enric, moltíssimes gràcies a l'Escola de Lletres per proporcionar-nos aquest material tan xulot, Enric, i seguim col·laborant. Gràcies a vosaltres per fer que arribin a més gent molt feliços. Moltes gràcies. Gràcies.
Doncs així serà la nostra manera de celebrar o de fer-vos arribar també el que seria la castanyada al dia de tots sants o fins i tot a Halloween, amb aquesta col·laboració amb l'escola de lletres, amb contes, relats onírics, relats que ens porten un puntet més enllà, cap allò inexplicable, cap allò estrany que ens passa o bé en la vida quotidiana o bé en un futur imaginari. I a vegades, doncs,
tocant, com ens explicaven, no les seves autores, tocant el surrealisme. Són creacions literàries de l'Escola de Lletres que podreu escoltar a partir, o intensament, durant tot el dia 1, dissabte, aprofitant que és la jornada de tots sants. Vinga, que falten 10 minuts per arribar a les 11 i aprofitem també per fer una miqueta d'agenda, que els propers dies se'ns veurà complicat, se'ns complica la programació, o almenys pel que fa a l'apartat cultural, perquè tenim altres compromisos.
Mireu, què passarà si aneu a la Sala Trono aquest cap de setmana? Dissabte, 1 de novembre, doble sessió a les 6 i a quart de 9, i diumenge, 2 de novembre, únicament sessió de diumenge de les 6 de la tarda. Doncs que podré veure la reposició de You Say Tomato, aquesta producció, ara ja podem dir que clàssica, de la Sala Trono, que posa en solfa dalt de l'escenari el Joan Negrier i l'Anna Moliner.
Aquesta parella a dalt de l'escenari que escenifiquen una parella de vida, però també una parella artística i veuran amb aquesta obra com la relació de parella tant de vida com artística es va degenerant, va caient en picat, però sempre d'una manera molt còmica, molt divertida, una mica...
Tràgica comèdia, podríem dir que és el You Say Tomato. Molt recomanable l'obra si no l'heu vist encara, ja té unes quantes representacions, ja són 15 anys, 15 o 10, ostres, és que em van dir que estaven d'aniversari i la veritat que no recordo quants anys. Ara ho comprovaré.
Però són molts anys de l'escenari, van començar aquí a la Trono, perquè és una producció pròpia, ja us dic, després se'n van anar a fer estatge a Barcelona, van anar a fer gira, han tornat a fer estatge, i ara tornen en aquest cap de setmana. De tots sants, doncs per si hi ha algun despistat que encara no l'ha vist o que la vol repetir, perquè amb tants toms que han fet, doncs ells també han crescut com a parella i com a actors. Yusay Tomato, a la sala Trono, amagatzem divendres, perdoneu, dissabte doble sessió i diumenge sessió de tarda.
Però, per altra banda, també donem una àmplia i extensa proposta de cara al Teatre Tarragona. Mireu, un parell de propostes que ens arriben de la mateixa companyia, la conquesta del Pol Sud, i que venen amb un caire d'arrel i reivindicatiu. Guardianes del Corazón de la Tierra, per una banda, i Imperi, la nova ruta de la seda. Ens ho explicaran. Tot això ho intentarem tractar amb entrevista al llarg de la setmana, però jo ja us poso un antecedent perquè la veritat és que la setmana es presenta intenseta i complicada per fer entrevistes.
Això per una banda. I per l'altra banda, també us diem que Les Noces de Figaro, amb la Fundació Òpera Catalunya, aterrarà aquest divendres aquí al Teatre Tarragona. Les Noces de Figaro, que ja sabeu que és una peça operística d'aquestes lleugeres i fins i tot divertides. Estaria més a Òpera Bufa que no pas...
que no pas una òpera d'aquelles serioses, típica molt compacta, evidentment, i molt popular i molt coneguda. Jo diria que fins i tot agraïda per al públic. Intentarem també parlar amb la Fundació Òpera Catalunya. Les Noces de Figaro, també aquest cap de setmana, però divendres, no us confongueu, al Teatre Tarragona.
Són només algunes de les propostes que tenim, que us volem fer arribar per aquest cap de setmana i sense anar més lluny, si encara no marxem cap a divendres, sinó que ens quedem en dijous. Us hem de dir que dijous es presenta un llibre sobre l'orca, l'orca, la incògnita visita, que escriu, que va a càrrec de la Maria Rosselló.
del pintor, que tan vinculat està a la figura de l'orca i amb aquell incògnit de visita. Intentarem també tenir-lo aquí. La presentació serà dijous d'aquest llibre, però nosaltres en volem parlar una miqueta abans i això serà demà. A veure si podem, entre demà i dijous al matí, si podem fer que vinguin els nostres estudis, el mestre Rosselló, o si no, almenys per telèfon que ens expliqui què descobrirem de nou amb aquest llibre sobre l'orca.
I ara sí, quan passen o falten, més ben dit, 6 minutets per arribar a les 11, ràpidament nosaltres passem per publicitat i anem tancant el què de què, bé, el què fem i el que és el mateix, tanquem la veu d'avui dimarts.
Tenim que anar a la Copa i passar amb el Baleares. Com diu l'entrenador del Nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar a la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem el partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des de mitja hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa del Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. La veu de Tarragona, la teva veu. I no, no ens rendim, encara que arribi ja el segon temacle i ens hem d'acomiadar. Demà hi tornem, amb més cançons, si així ho vols.
Mi rendición. Revolver Básico 2. Carlos Goñi. Aladeu.
Que li agraden, eh? Que li agrada el Carlos Gonyer a la Sílvia. Per això li demanem que ens faci aquestes propostes musicals, per anar compartint temes amb ella i amb tots vosaltres. Va, que sí que us diem adeu, que tanquem la veu i prometem tornar demà a partir de les 9 amb més entrevistes. Si us agrada la música que posa la Sílvia, sapigueu, ja ho sabeu, no?, que de 6 a 7 la Sílvia García fa els fans de Tarragona a un programa 100% musical aquí a Tarragona Ràdio. Demà més, gaudiu del dimarts.
Ya no volveré a nuestra calle, ya no volveré a firmar mi bendición. Fuisteis como un vendaval que atravesaba, por mi vida en la corriente me estrelló.
Contra el color de tus ojos me quedé sin voluntad y convertiste mi amor en algo de usar y tirar. Dicen que el tiempo es la cura pero nadie me asegura que no vaya a estar aquí. Sentado en una escalera y acordándome de ti.
Ya no volveré a nuestra calle. Ya no volveré a firmar mis bendiciones. Ya no volveré a firmar mis bendiciones. Me dejaste bien colgado y lo hiciste bien. Tú rompiste en pedazos mis cimientos.
Estan aquí, sentant d'una escalera.
Bon dia, són les 11.