La veu de Tarragona, camí cap als 40. 4, 3, 2, 1. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. Secret, secret love within a part of me. No secrets
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts, benvingudes. Obrim la veu de Tarragona. Avui que és ja Dixous. Hem arribat a Dixous. 23 d'octubre de 2025. Dia que es presenta el Tour de França, a França.
com no podia ser d'altra manera, París, ja sabeu que hi ha etapa tarragonina. De fet, a les 11 avui farem programació espacial a 11.12 i connectarem amb el Grand Depart, amb el Tour de França, anirem al Palau de Congressos de París, no hi anirem en directe, no hi tenim ningú allà, no patiu.
Però connectarem amb el sol de la presentació. Sí, làstima, eh? L'Abril Rius volia anar-hi, però no, no, no. Abril, bon dia, eh? Bon dia. I la Núria Cardena també volia anar-hi. Núria, volies anar-hi a París o no? No, encara no, eh? No hi som, però molt pendents d'aquesta presentació de les 12 i aquí tindrem els estudis.
Farem un programa especial a partir de les 11 amb la nostra companya experta en ciclisme, Teresa Ortega, també ben acompanyats amb el Ricard Boigues, company del 3CAT Info, i amb Joan Domènech, que és el delegat de l'equip Team MP Group del Club Siquista Campclar. I, per tant, anirem seguint fins que diguin Tarragona. Quan diguin Tarragona, llavors ja anirem relaxant. Volies anar a París? Jo sí, jo us hauria fet superbon servei. M'ho he après tot. No sé res de vicis, però m'ho he après. Prop de l'art de triomf, eh? Vull dir que ja...
La Núria també volia anar, no? Sí, però pedalant, no? Si ha d'anar pedalant, ja que vas a la presentació al tour, clar. Sí, sí, però saps allò dels tirants, agafes uns tirants, lligues el camió davant i vas tirant. Molts dibuixos animats, has vist? Tiran, tirant. Tiran, tirant. Molt bé. Això, doncs, avui que estarem pendents d'això. A les 11, doncs...
Tancarem la veu, però farem programes especials per seguir aquesta presentació. I demà es presenta a Tarragona, també conetrem en directe a les 11, però això serà demà ja des de Tarragona, amb la presentació també oficial d'aquesta edat a Tarragona del Tur de França. Dit això, anem a la veu. Ahir parlàvem d'astrofísica, recordeu que parlàvem d'un astrofísic? Sí, sí, d'extraterrestres. D'extraterrestres i de si hi ha o no hi ha vides terrestres i d'altres coses d'interès, del temps i l'espai. Doncs bé, avui parlarem de les estrelles, eh?
Avui, d'aquí una estoneta, ens posarem les piles per parlar d'estrelles, abril. Sí, perquè la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre organitza ja el 13è sopar de les estrelles. Serà aquest divendres, bueno, aquest divendres no, però divendres d'aquí dues setmanes, 7 de novembre, al Complex Educatiu de Tarragona.
Doncs mira, en parlarem amb dues de les estrelles Michelin, l'Arnau Bosch i el Geroni Castell, els dos restauradors. I també tenim aquí a l'estudi el cuiner Marco Borromeo i el forner Jordi Andreu, del Forn Andreu. I per tant, no ens parlem d'aquesta xupa. Us ho recomanem moltíssim, que aquí pugueu anar-se el 7 de novembre al complex educatiu. Aplega unes 300-400 persones.
Hi ha molts regals, ja us ho explicarem, però està molt bé, i uns presentadors molt pinxos. Sí, no? Sí, sí, això sí, sobretot. Enguany hi vas? Home, i tant. Home, i tant. I tant. I vosaltres també us espero veure per allà, eh? Però abans parlarem de dret dels animals, perquè hi ha un congrés que es fa a Tarragona entre avui i demà a la seu de l'Institut de l'ICAC, l'Institut Català de...
de l'advocacia de Tarragona i en volem parlar perquè hi ha molts dubtes al respecte de, per exemple, el reconeixement legal del dret dels animals. N'hem de parlar perquè hi ha lleis molt ambigües i no està clar, eh?
A més, unes jornades aquestes que ofereixen un congrés, no jornades, el congrés, la primera edició d'aquest de congrés sobre drets d'animals, que toquen molts, molts temes, des de la tinença dels animals en procs zoològics, per entendre'ns, per dir-ne un, fins a la qüestió dels animals més en plan domèstic.
I és per això que volen convidar des de l'ICAT a tothom, a tota la ciutadania, ONGs, evidentment, tècnics de diferents entitats, però especialment també a tota la ciutadania, perquè té un punt de conscienciació també, i al final els drets dels animals els fem les persones, i com més conscienciades fem les persones que hem de protegir els animals, doncs, més endavant tirarem. Mira, moltes legislacions continuen tractant els animals com a propietat,
el que limita i molt les possibilitats de defensa jurídica. Això és un aspecte important, com parlarem d'aquí una estona amb ells.
perquè ens acompanya l'Òscar Cabrero, que és advocat i també ex-vicepresident de Greenpeace Espanya. Jo recordo que l'havia entrevistat en alguna ocasió com a vicepresident de Greenpeace Espanya i també és membre de la secció de Dret Animal del ICAT i està per aquí ja, no? De seguida el podrem saludar en directe i explicar tot el que cal saber d'aquest congrés. Què més passarà avui? Doncs que saludarem el director de la Federació de l'Autotransport de Tarragona, el Josep Lluís Aimat, perquè...
Per parlar del transport, ens posarem al dia, a inici del curs, curs polític en molts àmbits. Hi ha molts aspectes també legislatius que depenen de les administracions i, evidentment, els transportistes que estan sempre amatents a tot allò que passa i tot allò que els afecta, especialment. Avui en farem un repàs molt general amb ell, amb el Josep Pisaïmat. També farem l'inici de curs amb els transportistes, a veure com s'oblida el que ens queda d'any, aquest 2025.
I després, que sapigueu que a la Virgen del Rocío li han fet un get ready with me o un make-up o un clean look o avui així, no? Estàs barrejant molts concertants. Es nota que en sé avui.
Han anat per la barruqueria, sí, sí. L'han restaurat, eh? I per això aprofitarem per parlar amb la Luisa Márquez perquè ens expliquin el guapa que ha quedat la Virgen del Rocío i la necessitat que tenien també de... Guapa! Guapa! Guapa! Mira, sempre que ve canta la Luisa, eh? No vindrà, està per telèfon. Però bé, pot cantar per telèfon, no hi ha problema. I després, en temps cultural, un parell de temes que volem destacar i que tots dos tenen un punt reivindicatiu al darrere. Per una banda...
entrevistarem una de les activistes del Salvador que visita en Tarragona avui aquesta tarda per explicar com està de malament, en aquest cas, la situació del col·lectiu LGTBIQ+, a l'Equador. És una xerrada a la que us convidem al Casal Popular Sageta de Foc, avui entre set i quarts de nou, que comencen a les set de la tarda. Sabrem el malament que viu aquest col·lectiu LGTBIQ+,
El Salvador, i entrevistarem una de les seves activistes abans. I, per altra banda, us explicarem que el Centre de les Contemporànies, el Mèdul, acull...
Dos jornades d'un parell de dies de reflexió sobre com l'art contemporani, l'estètica, pot ser reivindicativa i pot, en certa manera, ser revulsiu i canviar aquests aspectes del món que no ens agraden. Unes jornades que han nomenat, vaja, Fiat Arts Pereat Mundus i que coordina i convoca uns vells coneguts. Kuhnsteiner? Donai Reglero. Donai Reglero, sí, sí. Han deixat fer un espòiler...
Què passa? Avui comencem el pont de Mahoma. Sempre amunt, sempre amunt. Mira, sempre amunt l'Èscar Cadià, que connectarem amb ell des del Canadà. Avui benvolguts o gent torna al programa d'alpinisme. És que m'ho preguntaven pel carrer. Com feu el programa d'alpinisme? Sí, que ho farem. No patiu, no patiu. Que abordaven, és l'única pregunta que et fan cada dia. M'ho pregunten cada dia i m'ho pregunten. Doncs avui torna al programa d'alpinisme i esclada i muntanya d'aquesta casa al pont de Mahoma.
Dutxana temporada i obrirem amb l'Òscar Cadià, que connectarem amb ell. Està al Canadà, fent muntanyes per allà. Alpinisme de Sacà, que connectarem amb ell des del Canadà. I tindrem aquí l'Edu Sallent, alpinista que acaba de publicar l'Alpinisme de Sacà, un llibre amb cosetània. I també parlarem d'un altre llibre, Cent un refugis de muntanya de Catalunya, que us recomanem moltíssim, de Laura Massó.
també Edu Sona com l'Edu, per tant ens quedarem per allà i tindrem com sempre els companys d'acordada, el Sebastià Polla, el Joan Maria Bonacci, el Ricard Fernández, l'Òscar mateix i qui us parla. I per cert, avui parlarem del Vall i Vierna, per tant anirem a fer un 3.000, 3.067 metres, l'has fet mai a abril aquest o no? No, l'anava a fer fa dos caps de setmana i no l'he fet. I el pas de cavall que és molt xulo, eh?
I farem també això, doncs, aquesta muntanya i el rock blanc que en té 2.500. Pots triar un o l'altre, eh? Sí. Doncs ja està, dos quarts o dues, dos quarts d'una a Pont de Maume. Fet l'espoiler, va, ja està, ja ho tenim, eh? I ja està, ja ho tindríem, no? Ja hem arrencat. I comencem amb la veu. Està vol dir que se'ns parça el Miguel González, de tot el que fa possible el programa, Mauri Ferran, de la realització audiovisual, Joan Andreu Pérez de la producció, els que ja heu sentit, la Núria Cartanyà i l'Abril Rius. Núria, abril, gràcies, fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Adéu, que esteu molt allòs. Fins ara. I ja s'acaba la setmana. S'acostem el divendres, eh? Vinga, va, que anem a l'opinió del dia. L'espineta amb Tarragonins d'avui. Heu dormit bé les dues, sí, no? Jo avui he dormit molt malament. Jo poc. Ja en som tres. El tema d'avui, no deixar dormir els teus diners. No deixar dormir els teus diners. El tema d'avui que ens porta la Clara Bull, brull empresària i economista.
Avui us parlaré d'una paraula que a molts us porta de cap, la inflació. La inflació, explicat de forma senzilla, és l'augment generalitzat i continuat dels preus de les coses que comprem i que necessitem. El menjar, la llum, la roba, el lloguer...
La conseqüència directa de la inflació és que els nostres diners perden valor. No cal ser economista per notar-ho. Anar a comprar cada cop és més tard. Si l'any passat amb 10 euros podies omplir la cistella de la compra amb 10 productes...
Aquest any, amb aquests 10 mateixos euros, en podràs comprar menys. 8, 7. Això vol dir que el teu poder de compra s'ha reduït. Això és la inflació. La bona notícia, però, és que tenim a les nostres mans el poder de combatre la inflació. I us donaré uns tips per a fer-ho. Número 1.
No deixis els diners dormint. El principal error és tenir els estalvis sota el matalàs o en un compte sense remuneració. La teva feina és buscar una inversió o un compte que et doni una miqueta de rendibilitat. Ojo, això no és un consell d'inversió, eh? És un toc de tensió.
Segon consell, inverteix en tu. Tu ets el teu millor actiu. El millor que pots fer per combatre la inflació és augmentar el teu valor a través de formació millorant les teves habilitats. Això et donarà un alt retorn garantit.
perquè et farà més valós el mercat laboral i et permetrà guanyar més diners en el futur. Tip número 3. Viu amb responsabilitat. La pau financera ve de dir no al consum innecessari, aquestes despeses formiga, el deute dolent, les compres impulsives. L'equilibri es troba en saber on van els teus diners i el control porta cap.
Recordeu bé, l'objectiu final dels diners és donar-nos la llibertat per triar què fem amb el nostre temps, un dels recursos més valosos que tenim. Si avui no tens molts diners, no passa res. Tens una cosa molt més important, la capacitat de ser un líder responsable de les teves finances. Comença a prendre petites decisions des de la calma. Forma't, informa't i apren a invertir.
Fins demà!
Comencem parlant d'aquest primer congrés de drets dels animals, que de fet s'inaugura d'aquí una estona, més o menys d'un quart d'hora, per tant direm per feina amb els nostres convidats. És organitzat des de la Comissió de Drets dels Animals, del Consell de l'Evocacia Catalana, i també es fa aquí a Tarragona, a la seu de l'ICAC, un congrés que abordarà diferents qüestions, temes d'actualitat, sobretot, però també que afecten drets i benestar dels animals. Temes que són recurrents, de fet, sovint tenim notícies que parlen d'animals,
en diferents aspectes, però amb el tema que tinguin també la seva protecció a nivell legal. Entitats animalistes, entitats municipalistes, forces i corruptes de seguretat també tindran el seu espai en aquestes jornades perquè s'ha de debatre de forma molt multidisciplinar tot el tema. I en podem parlar, saludem a Òscar Cabrero, que Cabrero és advocat i ex-vicepresident, ara recordàvem fora el micròfon que jo l'havia entrevistat alguna ocasió com a vicepresident de Greenpeace a nivell d'Espanya, és també membre de la secció de Dret Animal de l'ICAT,
N'hi ha molt a dir i n'hi ha molt a defensar.
Jo crec que socialment es dona una evolució en el que és la consciència del que són els animals, dels drets dels animals i de la concepció mateixa que es té dels animals i això socialment al final la llei el que tracta de fer és plasmar una miqueta el sentit de la societat, no? I socialment hi ha una evolució
és una batalla que en el temps s'acabarà guanyant en relació al reconeixement de drets dels animals, que cada vegada són més amplis, però s'està en camí d'aquest reconeixement que, evidentment, costa i és un camí encara llarg i que a poc a poc s'està guanyant drets i posicions. Quin és, diries, el gran repte dels molts que hi ha, perquè n'hi ha molts, també n'hi ha un cas de consciència ciutadana, també, que també és important que la gent sigui conscienciada. El gran repte quin seria? Els grans reptes ara mateix?
Jo crec que el gran repte, més enllà de la plasmació legal, que arribarà, però jo crec que és que a nivell social es prengui consciència del que realment són els animals i del que impliquen, dels drets que haurien de tenir i del tracte que li donem als animals en general.
Això és un tema molt complicat perquè n'hi ha un conflicte d'interessos molt clar, molt evident, n'hi ha moltíssima casuística i n'hi ha casos i posicions dintre de les mateixes corrents animalistes que són contradictòries, però dintre d'això el que sí que és clar i el que sí que entenc que acabarà arribant és un reconeixement cada vegada més ampli dels drets dels animals.
Veig que parlareu dels correbous, eh? Vull dir que és un d'aquests temes que segur que d'arribar amb algun titular, perquè hi ha molta també. Hi ha controvèrsia en segons quin territori, que encara se'n fan. És complexa, no? És complexa. Els correbous, la tauromàquia, la casa... Tots aquests són temes que tenen un component cultural de molta tradició de molts anys i que, evidentment, n'hi ha molta controvèrsia i, de fet, n'hi ha una taula de debat en relació als correbous que, evidentment, tenen els seus defensors.
el gran simidret dels nostres germans això és un projecte que presenteu també en la barra de la jornada es fan avui i demà entenc que és obert al públic per tant qui vulgui a la seu de l'ICAC aquí d'Aragona és gratuït darrere de la ràdio ho trobeu de seguida al carrer Enrique Dussó gran simidret dels nostres germans què és aquest projecte?
Proyecta Gran Simi és una associació que es dedica bàsicament a defensar els drets dels grans simis. Els grans simis són els goril·les, els ximpancers, els bononos i els orangutans. Llavors n'hi ha estudis que assimilen, però en un grau molt elevat, de proximitat respecte als humans i respecte a aquests grans simis. De fet, es parla de...
les tribus d'on són originaris aquestes espècies, parlen moltes vegades en el seu nom com de... humanos de la selva. Vull dir, el nom que li donen aquestes espècies, que nosaltres diem gorila, doncs ells diuen humanos de la selva. És a dir, ja la percepció que es té és pràcticament que són molt semblants a nosaltres. I els estudis que n'hi ha, hi ha estudis que diuen que pràcticament la sang és la mateixa que la nostra, que fins i tot es podrien valorar fer transfusions, tot i el component ètic, evidentment, que va per un altre vessant, no?
Però que pràcticament som parents cercants a nosaltres i, de fet, el ponent que és Pedro Pozas, que és un especialista en el tema, té un munt de llibres escits en relació amb tot això, n'hi ha un que es diu Hominidos no humanos.
que és aquesta similitud, aquesta semblança que tenen respecte a nosaltres. Molt interessant. Amb alguns aspectes més intel·ligents que nosaltres, eh? També, també. Amb alguns aspectes socials, sobretot, eh? N'hi ha de tot, eh? N'hi ha de tot, també. No podríem dir perquè tant com està el panorama i el pati, a vegades, més valdria parlar amb simis, eh? Sí. Què més destacaríeu, perquè teniu diferents taules redones, no? Són dues jornades, avui i demà. Sí. Per fer una mica d'abstracte per qui vulgui anar-hi.
Sí, bé, n'hi ha una vessant més jurídica, que es tracta en temes com l'adopció dintre de les separacions. Fa 20 anys seria impensable discutir respecte a les mascotes que passen en una situació de divorci o de separació. Ara ja és una regulació, ja és un fet i ara és habitual que es pacti i es faci un acord específic en relació amb això.
N'hi ha una altra ponència en relació a l'experimentació animal, la que hem comentat de projecte Gran Simi, n'hi ha altra vinculada als correbous, que és més a debat en relació al que ha hagut els correbous, una altra en relació al contracte d'opció de les mascotes,
Una altra en relació a la vinculació a la llei específica de la SET 2023 dels drets dels animals i d'avienestar, que desenvolupo una miqueta el que són drets i condicions que abans no hi eren. Aquí n'hi ha un paradigma, un canvi de paradigma que és que abans eren coses mobles, tenia una valoració econòmica i amb la llei que vincula àmbits específics, només animals de companyia i només silvestres. Vull dir, n'hi ha altres que queden fora de la llei, com seria la tomàquia, la casa, les
explotacions ganaderes, tot això queda fora. Però que sí implica un canvi en el sentit que ja no són coses, ja no tenen una valoració econòmica, sinó que tenen un estatus jurídic de seres sintientes, que evidentment és diferent.
Jo ara pensava en el tractament animal, clar, des de l'àmbit judicial, qui representa l'animal? És a dir, un animal pot anar com a entitat jurídica a un judici? No, no hem arribat amb això. Que de repente el fiscal representi, no sé, legalment, qui pot representar un animal? No, no hem arribat amb això.
Clar, no hem arribat a això. O una entitat, per exemple, animalista. Sí, correcte, una entitat podria, però amb les condicions i amb la legitimació que ha de tenir l'entitat, a fet des del cas concret, no? No hem arribat a aquest punt. A l'Argentina, el 2016 o 17, em sembla que va ser, es va presentar un habeas corpus en relació a un ximpancé, que em sembla que es deia una ximpancé, que es deia Cecília, que estava en un zoològic amb unes condicions deplorables. Llavors es va presentar un habeas corpus,
que és una institució que és per persones, vull dir que l'estatut jurídic és el de humans, no el d'animals. I es va estimar en el sentit que la jutja va obligar a fer el trasllat de l'animal a un santuari i a la resolució va dir que era un dret subjecte de drets no humana.
Llavors, és un reconeixement d'alguna forma indirecte, però ja el fica en context i en valor, tot i que no li reconeix un estatut jurídic personal per ser part o per interferir directament en el procediment.
Parlem dels animals i, clar, tothom té en ment l'animal de companyia que pugui tenir a casa. El gat, el gos, o no sé, altres animals qui vulgui tenir-ne, però hi ha uns efectes col·laterals que pateixen els animals a nivell de la terra, que a més a més en la teva experiència a Greenpeace algú que coneixes molt bé, que són efectes col·laterals, no sé si es podien tractar com a maltractament, però quan hi ha contaminació ambiental, per exemple, quan el medi ambient és malmès per l'home, l'animal que ara hi ve sempre és el primer perjudicat, no? Sí, evidentment.
El que passa és que aquest nivell no s'ha arribat ni remotament, és a dir, és un fet i de fet els grans simis tenen un problema enorme respecte a l'hàbitat, perquè necessiten moltíssim selva o en funció de l'hàbitat que tinguin específic, cada vegada tenen menys i és un efecte directe.
O indirecta, però pràcticament directa i col·lateral. Però, clar, si ja el bàsic, que és el medi ambient, no té un estatut de protecció, doncs el de l'animal que està dintre de l'habitat encara menys. Vull dir, això té que arribar, però és complicat.
És important el tema de l'animal de companyia a l'hora de separar-se, a veure qui se'l queda, perquè això es pacta, dius que es pacta qui es queda l'animal. És el meu o és teu? És dels dos? Bé, al final es té que pactar amb algun tipus d'acord. Si no n'hi ha un acord, serà el jutge qui determinarà amb qui es queda.
pot estipular en funció del cas específic, una temporada o no una temporada, o unes visites, depèn, no? O sigui, pot haver custòria compartida per un animal de companyia o visites regulades? Podria acordar-se, sí, sí. El que passa que depèn de la distància, depèn de l'animal, depèn de moltes coses, no? Però això és pura casuística.
La llei actual, ja ho preveu, l'última normativa de llei, ja s'especifica amb això? Sí, sí, sí, correcte. N'hi ha l'opció que es pacti això amb paper.
Sí, sí. Està molt bé. L'última llei l'adoneu per bona, l'última actualització, o cal fer un tot més a la llei, l'última llei d'aportius a les animals i fer un tot més? Perquè també, no sé si a nivell estatal, a nivell de cada comunitat que té la seva, si encara hi ha molta ambiguïtat. És a nivell estatal. Llavors, suposa un abans perquè sí que unifica criteris, reconeix més drets, però ja ho he comentat abans, no? Deixa fora àmbits que són molt importants, la tauromàquia queda fora, explotacions ganaderes, la caça, l'experimentació animal...
N'hi ha situacions que políticament són molt conflictives, que tenen una relació molt directa econòmicament i llavors que és molt delicat, o socialment, o la teonomàquia, no? Doncs té un component social i personal per molta gent que és molt delicat, a efectes que políticament es reguli d'una forma o d'una altra. Llavors tot això queda fora, tot això ha de ser avanços que hauran d'arribar i que esperem que en posteriors regulacions d'alguna forma es comenci a regular respecte que es pot o que no es pot.
No volem que faci tard perquè inaugureu a dos quarts, tot i que està a prop. Per destacar també algun altre dels ponents, avui comenceu a dos quarts d'aquí poques minuts. Entenc que al matí, també a la tarda? També a la tarda, sí. Matí-tarda i demà, demà divendres, al matí. Correcte. Al matí. Destacaries algun altre ponent dels que vinguin? Abans destacaves també el del Gran Simí, en drets dels nostres germans.
Bé, a veure, no m'agradaria destacar... Un per sobre dels altres. No, perquè, a veure, han intentat que sigui plural, que vingui gent de tots els àmbits, no fent cap tipus de censura. És a dir, si vol vindre alguna persona que estigui en contra dels drets dels animals, pot vindre i pot dir la seva, no?, o dels correbors. Vull dir, no fent cap tipus de censura.
Hem intentat que sigui un programa ampli, que hi ha catedràtics, professors, especialistes, advocats, funcionaris en experiència professional, Pedro Pozas, que és especialista en la seva matèria, no és advocat. És a dir, hem tractat que sigui plural, que sigui de tots els àmbits i que sigui gent que tingui una experiència, que tingui un coneixement específic que puguin aportar almenys el seu coneixement. Després cadascú treurà les seves valoracions.
És la primera edició d'aquest congrés. Per tant, és important que es faci a nivell de Catalunya i que tingui continuïtat. Aquesta és la idea, que el congrés tingui continuïtat i de fet el que volem nosaltres és a poc a poc anar donant la informació perquè de la informació surt la valoració i de la valoració al final surt l'opinió.
Llavors pensem que és important que la gent vagi assimilant, vagi tenint informacions de forma, via especialistes, que pugui d'alguna forma valorar i repensar el que tingui o confirmar el que ja tingui en els seus pensaments. Òscar Cabrero, gràcies per acompanyar-nos. Advocat, ex-vicepresident de Greenpeace a Espanya, membre de la secció de dret animal d'Aricat.
és que no volem que facis tard, que has d'inaugurar d'aquí 5 minuts has de creuar el carrer, ho tens a prop però t'agraïm moltíssim que hagi vingut per donar-nos fent 5 cèntims d'aquest primer congrés de dret dels animals que es fa avui a Tarragona primer nivell de Catalunya que es fa a Tarragona entre avui i demà i vendres moltes gràcies i que vagi molt bé moltes gràcies a vosaltres
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando Vengan chicos, vengan chicas a bailar Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco La reina
La veu de Tarragona, la teva veu. El Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Tarragona va escollir la nova Junta de Govern, encapçalada per Montserrat Ballver Foix, nova de gana de l'institució, amb qui ha pogut conversar el nostre company Miguel González.
Seguim endavant a la sintonia de Tarragona Ràdio. Volem parlar ara i saludem a l'estudi de Tarragona Ràdio la nova degana de l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Tarragona, la Montserrat Bellbé, que ens acompanya avui, com dèiem, al 96.7 de la freqüència modulada. Senyora Bellbé, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ho dèiem també que els procuradors són encara una figura sovint poc coneguda per la ciutadania, però essencial dins l'engranatge judicial. Per tant, de seguida en parlarem. Aprofito, perquè vostès té gana del Col·legi des de juliol, per donar-li l'enhorabona pel nomenament i per preguntar-li com afronta també aquest nou repte al capdavant del Col·legi de Procuradors de Tarragona.
Molt bé, doncs, mira, moltes gràcies per l'enhorabona i, bueno, afronto amb molta il·lusió, sentit de responsabilitat, ser de gana és un honor, és una cosa que és un compromís amb tots els col·legiats i les col·legiades.
i és un repte, però perquè s'han de fer moltes coses i perquè realment el dia a dia és abrumador a vegades, però tinc un gran equip al darrere també i en tenim moltes ganes i amb molta il·lusió. Ara parlarem també dels reptes, del que s'ha de fer. Suposo que són precisament aquests reptes els que la motiven a presentar-se com a de gana, no?
Sí, efectivament, ja tenim nous reptes, noves tecnologies, noves lleis que s'han d'implementar, és un món molt canviant perquè precisament sempre s'intenta anar a millorar i millorar i llavors cada dia ho hem de fer tot una miqueta millor.
Ara parlarem dels nous reptes i de com encaren també aquesta etapa. Ho deia jo ara en la presentació, no sé si estarà d'acord amb mi, que encara hi ha força desconeixement general sobre què fa exactament un procurador o una procuradora. Ens podria explicar quina és la funció dins del sistema judicial?
Sí, mira, això és veritat. Hi ha una desconeixença, la gent a mi em pregunta, escuta'm, i què fa un procurador, no? Llavors la pregunta no és. És general, és general, no? Te'n vas d'allí amb una vista, veus el client i et diu, però què fas realment, no? La gent no ho sap.
Doncs bé, tu quan tens un procediment judicial necessites un advocat que et defensi i un procurador que et representi. Som la representació processal d'aquella persona dins el jutjat. Com si fos ell passejant-se pel jutjat, preguntant com està el seu tema, agilitzant tot el que ell necessita perquè tot li vagi bé,
i fem d'aquella persona allà dins. Llavors, l'advocat, doncs l'advocat et fa la demanda, et mira com t'ha de defensar, però després una vegada ja ens envia a nosaltres la demanda, nosaltres som els encarregats que aquella demanda entri al jutjat, que entri bé, formalment, que entri bé. Es confonen amb les tasques o amb la figura de l'advocat sovint, no pot ser?
Es confon perquè... Generalment, no? La gent, quan necessita algú, se'n va a veure un advocat. I, en canvi, el procurador és qui ens representa a nosaltres com a ciutadans davant dels jutges. Davant dels jutjats, vaja. Mirant que tot es desenvolupi com toca, amb totes les garanties legals... És una figura que tu no la veus, però realment està allà treballant per tu. I està treballant perquè... Perquè si no hi fos, hauríem de ser nosaltres els que hauríem d'estar pendents de tot això
En molts casos sense conèixer com funciona l'engranatge i el sistema que ja és diable per si és complex, en molts casos. Exacte. La gent, clar, no té els coneixements jurídics, llavors un procurador és un llicenciat o graduat en dret, que també ha fet el màster de dret i, clar, després s'ha hagut de col·legiar. Per això li deia que si sovint es confonia amb les tasques d'un advocat o d'un col·legiat en aquest sentit.
Quins reptes creu que té avui en dia la professió? Haurà anat canviant, m'imagino, la digitalització? Haurà canviat també la manera de treballar? Com veu les coses en aquest sentit? Bé, ara realment el món digital i la globalització que ara es pot fer a tot Espanya i tot això ha fet que tinguem més reptes, també que potser estiguem encara més al despatx en quant a...
doncs hem de pagar totes les taxes, els registres... S'ha de fer molta feina que abans havíem d'anar al registre, havíem d'anar a portar els documents, havíem d'anar al banc... Tot això encara s'ha de fer en molta mesura, però donat que és digitalitzat, doncs...
Cada vegada tenim més repte en quant a que ens hem de modernitzar. Tots. El ciutadà també, i nosaltres també, i la justícia també. I això estem ara amb la implementació de la nova llei, la 1 barra 25, que començarà a fer que tots els jutjats ara hi haurà un canvi espectacular.
moment de canvis, la justícia viu un moment de canvis importants, amb aquesta viurà encara més canvis, però també estem en un moment amb sobrecarrega dels jutjats, amb alguns casos manca de personal, processos també telemàtics, com afecta tot això la feina dels procuradors?
Bé, això el que fa és donar-los més feina, perquè el que nosaltres volem és agilitzar el procés, i per això estem. Llavors, clar, que no hi hagi personal, no et deixes agilitzar el procés. Que manquin jutges, que la justícia vagi molt lenta, tot això fa que nosaltres haguem d'estar més pendents, més al damunt, i intentar ajudar a la justícia i el justiciable. Què demana la professió? Què reivindica com a col·lectiu?
Reivindiquem més funcionariat, reivindiquem que les noves tecnologies i les implantacions funcionin millor, reivindiquem més jutges, la justícia necessita més jutges. I a nivell de Tarragona, que és una demarcació ja diversa també, en aquest sentit, amb diferents partits judicials o fins i tot a la pròpia ciutat, és diferencial? Hi ha demandes o reivindicacions concretes?
Bé, nosaltres tenim històricament el nostre edifici judicial, que esperem que realment aquesta vegada arribi i es pugui fer, perquè ja... Això serà celebrat per tot, no només per procuradors, sinó per tota la justícia en general, per tots els elements i col·lectius implicats, i al final serà així. Sí, esperem, esperem que realment arribi a bon port i tinguem la nostra ciutat judicial.
la relació amb altres col·legis professionals és bona, és necessària, com ara col·legis professionals d'advocats, graduats socials, etcètera, etcètera, que estan implicats també en aquests processos molts cops. Sempre és necessari tindre bona relació i, a més, sempre poder arribar a qualsevol tipus de conveni, a qualsevol tipus d'ajuda, i més municipalment, sempre. Això s'ha de reivindicar i s'ha de seguir fent, i
Parlàvem al principi també de canvis, de reptes. Quines línies d'actuació vol que defineixin aquesta nova etapa del col·legi? Què s'ha enmarcat? O estem amb l'equip per començar a treballar a nivell prioritari?
Bé, de moment realment afrontar aquesta nova llei. És el canvi més gran. Implicarà moltes coses, no? Sí, hi ha una reestructuració molt gran de tots els jutjats i això just ens agafa de ple perquè des del juliol que tenim la nova junta, doncs això ens agafa de ple perquè ja va començar ara l'1 d'octubre una altra fase...
I el 31 de desembre comença l'última fase. Vull dir, estem de ple en això, parlant amb serveis territorials i, bueno, intentant l'organització, ajudant a la justícia. Per desconeixement li pregunto, quan s'aplicarà, és a dir, quan entrarà en vigor i hi ha grans trets, ja ho ha dit de passada, però què implicarà?
Bé, implicarà... Bueno, entra en vigor el dia 1 de gener. 2026, és a dir, d'aquí a dos mesos, vista? Exacte. I implicarà, doncs, que hi ha una reestructuració de tot el que són els jutjats de primera instància i els serveis d'execució. Llavors hi haurà moviment de personal, moviment de jutjats, moviment de tot. Mm-hm.
Per tant, això implica també molta feina, molts canvis i adaptar-se també al que això... Haurem d'estar pendents, adaptar-nos i sobretot molt implicats perquè els procediments no deixin de ser el que són, no pateixin aturades i tot segueixi al funcionament que esperem que acabi sent millor. Es fa per un bé, doncs esperem que acabi sent millor.
Quan arribi la nova ciutat de la justícia també ajudarà a desencallar també moltes coses, no? En principi sí, hauria, hauria. Aquesta és la nostra esperança.
que com dèiem abans jo crec que és l'esperança de tots. Doncs la modernització de la professió amb aquesta digitalització també que comentàvem, el paper dels procuradors també en una justícia cada vegada més propera i més eficient seran també els reptes de Montserrat Bellbé al capdavant com ha de gana d'aquest col·legi, il·lustre col·legi de procuradors de Tarragona. Senyora Bellbé, no sé si ens deixem alguna cosa o vol afegir alguna cosa més.
Bé, només dic que encara que siguem una figura que la gent no coneix, sempre estem al servei del client, qualsevol client que necessiti qualsevol cosa de dins el jutjat del seu procediment, aquí estem, i pel que pugui necessitar, sempre una trucada, tens el teu advocat, però també tens el teu procurador, home. Senyora Bellbé, moltíssimes gràcies per atendre'ns. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, molt bon dia.
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, itxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
I tenim una cita, apunteu-vos a l'agenda, ja, perquè això és el divendres aquest, demà no, l'altre, que és 31, tampoc. Marqueu l'agenda el dia 7, 7 de novembre, ja, 7 de novembre, per tant, d'aquí un parell de setmanes.
Marqueu l'agenda i reserveu el vespre, tarda, vespre, nit, a partir de les 8 o així, més o menys, les 9, fins a això, que acabi el sopar, perquè hi ha una cita que és imprescindible cada any i que, a més a més, si hi aneu, s'ho passarà molt bé. S'ho podem garantir perquè cada any hi van 300, 350, algun any 400 persones. És el sopar de les Estrelles, enguany arriba la 13a edició, 12 més 1, li direm, va, 12 més 1, el sopar de les Estrelles.
en benefici de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, i com sempre, amb un marc incomparable, que és el complex educatiu, l'antiga universitat laboral, amb aquells menjadors que són fantàstics i que són un pla de solidaritat, de molta alegria també, i de molts regals, cada any hi ha un munt de regals al final de la gala.
i per tant també podeu participar en el sorteig, i el més important, col·laborar amb la Lliga. En parlem, tenim aquí els estudis, una persona que ja hi era, crec que fa 13, que és el Marco Borromeu, el cuiner Marco Borromeu. Marco, què tal, bon dia. Bon dia. Ja hi eres. Sí, al començament. Amb l'Àngel va haver-hi una idea, no? Amb l'Àngel Jiménez va ser... Van començar el 2011 a fer aquesta acció a l'Àngel Jiménez i Nasi Besora,
i jo mateix van decidir fer aquesta acció que va néixer per als malalts i és una acció que és molt solitària i també és amb raó d'un mal que es pot passar quan tens aquesta malalt de les familiars i també els mateixos malalts.
et vau començar amb algunes estrelles Michelin i es van anar sumant, sumant, sumant i estan impracticament, no ho sé, totes diria d'aquí totes, totes van començar, doncs gràcies a Déu el Diego Campos es va ajudar de primera de primera es va oferir i es va ajudar es va unir molt directament a Joan Bosch i en aquella època estava Fran de Villa Retiro que li van donar l'estrella un any abans
també es va unir el For Andreu Jordi Andreu també va començar fent ens ficava el pa per al sopar Marco de Pastissos de Crema i Gabriolivier i en aquella època Pasqual Panyoles del Xep de la Boella i s'ha anat sumant i això ja és un festival de les estrelles i això ja totes les estrelles i altres que també els remereixen
i que estan lluitant per aconseguir-les, com a Mohamed, el del Terrat, que fa molts anys que també participa, jo penso que des del tercer any, si no recordo malament, i a Gabriel Livier també ens fa sempre, des del primer any, el prepostre, un gelat fantàstic, i ja...
La seva experiència està que porta 30 o 40 anys fent gelatxa aquí a Tarragona. I és tota una mirència. Ara repassarem el que passarà el dia 7, que ho tens per aquí, penso. No sé si ja tens el menú o encara no. Sí, sí. Ara repassem per aquí. Anem a saludar a dos restauradors amb estrella Michelin. Anirem cap a Can Brils i cap a Ullacona, a Can Brils, al restaurant Can Bosc. Hi tenim l'Arnau Bosc al telèfon. Arnau, que tal, bon dia.
Bon dia, què tal? Com estàs? Com anem? Molt bé. Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser. Ja hi tornem a ser, això que cada principi d'any quan arriba ja s'hi queda molt lluny, ja és aquí, ja ho tenim altra vegada. I el Geroni Castell a dos restaurants les Moles d'Ullacona. Geroni, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com estem? Com va per aquí? Bé.
Bé, bueno, embarcant per agafar un avió, vaig cap a Bulgària, que demà a la nit fem un sopar a Bulgària, i estic pujant. Fas un sopar a Bulgària, com ha anat això? Bueno, perquè hi ha uns premis gastronòmics allà, i, bueno, ens han solidificat d'anar allà a col·laborar i a fer el plat principal, i bueno, encantat fer la vida, i això, ara estem embarcant. Bueno, escolta, torna pel dia 7, eh?
Sí, sí, sí, abans, abans, abans. I saps que estem aquí otra vez, va. Molt bé. A mi m'agrada molt passar per la cuina del complex, que per cert és molt gran la cuina, i veure com treballeu tots plegats, Arnau i Jeroni, quan treballeu allà amb la resta de companys i companyes de les estrelles i no estrelles, però vaja, vull dir que hi ha un ambient molt senot, no, Arnau? Sí, hi ha un ambient molt senot, i això de les estrelles potser al final ja hauríem de canviar, perquè això jo crec que va...
Era com un reclam al principi, no? Però ara hi ha estrelles i no estrelles, evidentment, i són grandíssims cuiners tots. Jo crec que això potser... Bé, ho puc dir així, no? Però a vegades, com que només se la fica el focus en els que tenim estrella, i realment també hi ha molts cuiners que ho fan collonadament i que fa molts anys que col·laboren. Però sí, en qualsevol cas, tots ens coneixem molt, i la veritat és que al final...
és que no portem ni personal extra en quant a cuina, perquè cadascú d'altres en porta un o dos, i com que estem tot a les mans per fer tots els plats, doncs a cada plat ens hi... I la veritat és que es fa molt fàcil, molt a meno, i entre riures i bona onda, no? És això, Jeròmi.
Geron, digues això, no? És aquest de molt ambient, eh? Sí, absolutament, sí, sí, hi ha un ambient fantàstic. Bé, ja crec que en general, entre tots, ens portem bé i una nit com està. És més, per a nosaltres sentim-nos satisfets de poder col·laborar i bé ser una festa de treballar tots junts i de poder col·laborar en una cosa que es necessita.
Imagino tant l'un com l'altre, quan us ho proposen... Clar, tu, Arnau, agafes el testimoni del teu pare, no?, amb la participació del sopar, però clar, quan t'ho proposen, clar, tu deus pensar en la setmana, però no gaire, no entenc? Vull dir que és un... gairebé un sí sistemàtic, no? No, és una data sistemàtica, o sigui, no sabem mai quina setmana del novembre serà, que sempre és la primera...
Però ja sabem que aquesta sí o sí, aquesta no és negociable. Hi ha aquesta i unes altres dates de l'any que ja sabem que això passarà, que està estipulat, que és per llei i per real decret i que a veure qui és el que diu que no, perquè una que no en tenim ganes i dos que no. De fet, aquesta setmana vaig moure un càtrin, però ja ho sabia molt d'interessió que això se repeteix cada any i hòstia...
és una cosa que recaura diners, és una cosa que ajuda, o sigui, amb això no hi podem donar l'esquena mai, o sigui, sí, és que no pensem ni un segon. Vam, jo crec que tots som iguals amb això. Geroni, és això, eh? Sí, no, no, és així, no, ni es planteja, ens diuen, escolta't el dia, és això, i a partir d'aquí tots mos posem a disposició. Tampoc demanem ningú què hem de fer, si fem el pla principal, si fem el...
un entrant si fem un aperitiu, això és el de menys, el que mos diguem fem, encantats de la vida, i això, ja col·laborat, tal com diu Arnau, és una cosa que ni es planteja dir sí o no, i ja està, ens diuen tal dia i nosaltres ens encadem i punt.
És un repte per a vosaltres, perquè estem parlant de 350 persones, 370, depèn de l'any, no? I clar, fer menjar el mateix plat per a tanta gent, ho dic perquè us veig a minuts previs abans de començar el sopar, i els aperitius, que també els aperitius s'han parlat amb el Marco Borromeo, que el tenim aquí, però clar, això és una feina molt sistemàtica, feta amb molt d'amor i molt de carinyo, també. Sí, però...
No, no, no, que això, que com dius tu abans, Arnau, doncs això, que al final entre tots ens ajudem uns als altres, per tant són moltes mans, afortunadament moltes mans molt qualificades. N'hi ha molt tal companyerisme. Exacte, hi ha molt bon rotllo i per tant sí que és una quantitat de gent important però hi ha tan bona predisposició, tanta col·laboració i tanta experiència que és menys complicat que en una altra situació. Arnau.
Clar, és el que anava a dir, que fer-ne 400 tu sol amb el teu equip és escollonut, però al final és el teu equip i us coneixeu, però som els que sou i 400 tot produït des del restaurant i tal. Home, tots els aperitius, tots els plats que fem, perquè en fem una barbaritat, seria complicat, però penso que al final portes un ítem de tots els que hi ha, sigui aperitiu, sigui plat,
multiplicat per 400, que són, però al final portes una cosa en cas teva, no? I això és el que diu el Geroni. Mans superqualificades és com anar a la guerra molt ben acompanyat, no? Llavors és pim-pam. Ves amb el briefing previ, que ja sabem tots com van els plats, doncs cadascú fa una cosa i vamos. La veritat, la veritat, no és gens...
No es fa gens feixuc, mai, mai, mai. I el plat arriba calent a taula, a més a més, que això també aconseguiu que arribi calent a taula, que això també... Home, sí, això sí, això sí. Això sí, això és importantíssim, perquè ara amb el canvi climàtic no fa tant de fred, però abans, al novembre, fotíem una faradona a aquella cuina que havíem d'anar amb les salses bullint i tal. El tema i la gràcia és que la cuina és grandíssima,
i és que es pot emplatar tot estupendament però sí, sí, abans hem de dirigir molt amb el fred perquè si fa temperatura de primavera Arnau, Geroni, que es veiem el dia 7 Geroni, no perds l'avió, eh, per culpa nostra No, no, no, estic aquí parat a la porta de l'avió esperant acabar l'entrevista i tira el que va dir Vinga, una abraçada Que vagi bé el viatge, Geroni Passeu bé Gràcies, gràcies a tots Vinga, adeu, Arnau Arnau, també una abraçada, que vagi bé
Ens veiem el dia 7. Ens veiem el dia 7. Una abraçada. Un dia. Una abraçada. Adéu, adéu, adéu. L'Arnau Bosch i el Geroni Castell, però com dèiem, hi ha molts cuiners sense estrella. En fi, és un ambient molt maco, molt sanot, el que es viu allà.
Està molt xulo veure's com treballen prèviament, no? Tu també has viscut, Marco, en primera persona, no? Que us ajudeu entre vosaltres, no? Fem el que és el servei entre tots i entre tots ens ajudem i entre tots correm i la veritat és que és un acte on n'hi ha res de mal rotllo i de... O sigui, no, és tot com molt familiar, no?, entre nosaltres.
estem treballant perquè tot surti bé, amb la implicació que...
tot arribi en perfectes condicions a les persones que venen a gaudir del sopar i, bueno, la veritat és que entre tots ho fem tot, pràcticament. Hi ha una llegió de cambrers i cambreres de Paxmundo, no?, i també de l'Escola d'Hostaleria, que també col·laboren. Això mateix. I casos per allà que també ho fan fantàsticament, de bon somriure, no?, i després la rifa, que al final hi ha una rifa, cada any hi ha un munt de regals, de...
La veritat és que n'hi ha diversos artistes, diverses empreses que fan regals a la Lliga i, com aquest any, aquest any ens han regalat també l'hotel que n'han obert fa poc a l'avenida Augusta, l'hotel La Petit, que ens ha regalat també per dues persones poder dormir...
i un esmorzar per dues persones. M'ha esbronat aquest any, ens ha regalat també 10 calçotades i també un allotjament per dues persones amb un esmorzar.
O sigui que, bueno, hi ha artistes i tal que ens han regalat també coses. Hi ha molts regals, eh? Vés mirant el menú, que ara el cantarem. El preu es manté de cada any? Aquest any hem pujat el menú a 75 euros. 75 euros. Però penseu que estan totes les estrelles Michelin, que hi ha més a més aperitiu, plats, diferents plats, les postres... Bé, clar, el tindre que gràcies a les estrelles Michelin
i els cuiners amb estrella Michelin i els que no tenen estrella, però, òbviament, n'hi ha un talent a la cuina excel·lent, fa que tots els plats que hi ha pritius que estàs tastant siguin d'una categoria extremadament excel·lent. Hi ha moltes selfies, moltes fotos amb els plats personatèntiques o braçart.
Teniu presentadors, no?, molt simpàtics, m'han dit, no?, molt pinxos, eh, que sí. Això mateix, tenim a Josep Prunyer, que aquest és un estorte del sopar des del primer any.
També tenim una senyoreta que és molt maca, també des del primer any. Que mira, més amb aquesta relació molt complexa, eh? Elisabeth Rofes, bon dia. Hola, bon dia, què tal, com estem? Bé, mira, a punt ja, apuntant el dia 7, eh? La setmana que ve, no l'altra, eh? El divendres dia 7, ja ho tens tot a punt? Tot ha apuntat a l'agenda, a més estic fent la connexió des del costat del menjador on se celebrarà, perquè més treballo aquí, com has dit.
I res, una cita que és anual, que la tinc superbloquejada a l'Andari. No ho vaig fer el primer any, que s'ha dit que des del primer any que estic, que el primer any... M'ho deixes explicar com a anècdota... Em vas deixar sol el primer any. No, el primer any estaves tu, jo no estava encara, jo no estava...
I després com em vaig enganxar amb aquesta història? Doncs perquè en el segon any tu estaves a punt de ser pare i et feia patir que haguessis de córrer l'últim moment i em vas dir a li, escolta'm, què em pots fer això? I el tercer any van dir, escolta'm, el segon va anar molt bé, m'ho vaig passar superbé i dic, doncs venga, el tercer any fem-ho junts i des de llavors sempre ho hem fet junts.
Amb alguna història de l'any passat em vaig trencar el bastó en aquestes dates i no vaig poder-hi fer, però la resta d'any sempre ho hem fet junts. I la veritat és que és una cita molt xula, solidària, ens ho passem molt bé, som una gran família, se sopa espectacularment bé, això també ho hem de dir. I a més, contribuïm solidàriament a aquesta malaltia que afecta tantes i tantes famílies.
Cada any ho expliquem, diuen que dos de cada tres, si no recordo malament, acabaran patint un càncer, per tant, hem de ser-hi, hem de ser-hi. Però hi ha regals o no hi ha regals? Home, ens ho passem molt bé amb la rifà, eh? Hi ha una rifà espectacular al final, que sempre passen coses xules, i sí, sí, qui més qui menys, algun any sempre s'aporta alguna cosa sota el braç, i a més coses molt guai.
Doncs penseu que hi ha taules, us podeu anar a col·locar més o menys, si voleu anar persones, perquè n'hi ha qui van habitualment cada any. Hi ha, per exemple, una taula del Serrallo, que cada any hi són.
Sí, i tant. Hi ha gent que ve de molt lluny, hi havia gent de la Terra Alta, de totes les comarques, que venen més o menys. Està molt bé, Marco, és un ambient molt senot, molt guapo. Sí, sí, és molt divertit. També n'hi ha taules d'empreses grans i també n'hi ha taules com l'associació d'hostaleria d'aquí de Tarragona, que cada any en fa una tauleta.
la veritat és que la gran majoria de gent que ve al sopar a més de gaudir d'aquest acte solidari també venen a ajudar a tots els malalts com ha dit la teva companya que n'hi ha moltíssima gent que ho està passant malament i venen més per al sopar també però també per l'acte solidari
Digue'ns un plat, va, només... Bueno, hi ha aperitiu d'entrada, peu dret, així podeu socialitzar entre vosaltres a l'entrada. I després, un plat, va, només un dels plats per fer boqueta, va. Doncs mira, tenim, per exemple, un sambuix de llagostins amb la seva lloboia besa. Això ho fa Vicenç Guimarà. També tenim una tartaleta cruixent amb mel...
amb vedella marinada, espècies i escuma de ceps i salsa holandesa del Mohacuat. Tenim de Gironi un esnat de pollastre a l'As, que, bueno, aquest plat té que ser espectacular. També tenim una coca de patata, tartar de gamba i rober i deu de Joan Queralt, que és el xef de Mas d'en Bruno, que ja fa dos anys que està participant. Sembla que és de l'escola d'Arnau.
També tenim una escuma de seva ancestral del nostre or amb el seu suc i la cendra de l'espai de Joan Algadir, de l'Algadir del Delta, que té una estrella verda i un bit gourmand, que s'ha unit aquest any per aquest solidari.
i amb aquests aperitius continuem, que són tots aperitius el que estic explicant. Fem una pausa aquí. Eli, que t'hem de deixar que has d'anar a classe, no? Jo has d'anar a classe, entro a les 10. Només una última cosa, que se m'ha fet la boca a aigua, que això no es fa a l'hora d'esmorzar, que encara no he esmorzat, i l'última cosa abans de marxar, animar a tothom a que vingui, que ens ho passem molt bé, que som una gran família i que val molt la pena. Una forta abraçada. Gràcies, Eli. Gràcies a la classe. Eli, de quin color anem? De quin color aniràs?
Doncs no ho sé encara, escolta, ens hem de parlar això, eh? Parlem-ho, eh? Parlem-ho. Però ben elegants, eh? Vinga, una abraçada. Vinga, una abraçada. Bon dia. Adéu, adéu, bon dia. Anem amb els aperitius, que ens caben els aperitius. També farem un bombó de gamba vermella amb praliné d'ai assat, que aquest ho faig jo en unió amb l'empresa on estic, que és el Joan Anton, del restaurant Baramar.
amb la seva col·laboració, i els aperitius terminen amb un tartar de bonit omble amb escabets de pebrot verd, fregit, formatge feta i robell d'ou i nous. Aquest aperitiu ho fa Aitor Lopes, del Títrus del Talcat de Codorniu, que li han donat l'estrella l'any passat, i aquest any, cada vegada que hi ha una estrella nova, sempre s'uneixen a aquest acte solidari.
I després fem uns platillos a taula, i aquest any els platillos a taula, que són com uns apretillos, unes tapetes, aquest any Quatre Molins fa un caneló de carxofa, foie i tonyina vermella de baix fegó en crema del Virginia, que té que ser una cosa espectacular, de Quatre Molins, Rafael Múria. Després Fran de Villarretiro fa un mini mollet al vapor amb estic tartar marinat i un vel de cançalada.
I amb això terminaran les tapes i contenirem un plat entrant que Pep Moreno del Deliranto, que li dóna l'enhorabona perquè aquest any l'estat nombrant als Premis de Forc, dels set millors xefs del món, i clar, això és un gran reconeixement de cara a ell. És una manida de bacalla confitat amb vinagreta de romesco,
I després el principal, Arnau, que tindrà molta feina, perquè és un dels plats que més feina dona com a plat principal, doncs dona molt treball, però, bé, com sempre, ells tenen una voluntat i una implicació molt gran en aquest acte solidari. Ell fa una rollal de pollastre i magret d'ànec amb foie, polenta, cruixent i xurney de carbassa espaciada. Molt bé.
Això és el plat principal, eh? Té una pinta espectacular. Mira, se'm està fent la boca, és el que deia l'Elisabet, aquesta hora se'm fa la boca aigua, eh? Que tampoc... No m'ho esforçava encara aquesta hora.
Parlem del sopar de les estrelles Michelin, apunteu-vos a la gent, 7 de novembre, complex educatiu, veniu que val-hi molt la pena. Ens queda algun més, eh? Sí, ens queda el prepostre que fa el Gabri, que des del primer any, gràcies a la seva col·laboració, sempre tenim un prepostre i un gelat genial per netejar el que és el sopar i fer la unió entre el plat principal i el postre, que aquest any farà una sorpresa de tardor.
que és un toxíctric, i per això es diu sorpresa, que fins que el dia del sopar no sobram, i això fa que la gent que ve a sopar tingui aquesta intriga, que serà aquesta sorpresa de tardor, de cabri. I terminem amb Marco Carreiro, que també participa des del primer any, sempre ha sigut molt voluntariós, és un gran pastisser,
Va ser xef de Can Faves, va estar a Dubai, va estar a Can Faves, va estar a l'Evo, va ser mestre pastisser de Portugal el primer any i va tindre pastissos de crema al costat de Correus. I sempre des del primer ens ha ajudat a fer el postre, ha col·laborat sempre amb una...
força i amb una implicació brutal. I aquest any Marco ens farà un mel i matur amb figues.
Jo he vist la foto i és espectacular. És molt atractiu quan veus la foto. Un plat tradicional, però amb el toc d'autor. Això mateix. I tot ben regat, també, perquè ja amb l'aperitiu, en fi, tota la respectiva es veu, la primera part d'en Peusa per poder socialitzar, després s'ha assegut ja la respectiva taula com a escassaments. Veureu que hi ha una llista, ja busqueu el vostre nom i estareu asseguts còmodament.
La decoració molt xula, també. La decoració la fa victòria de marmelada de xocolata, que des del primer any...
ens coneixíem i de fet Victòria teníem una col·laboració personal i li van explicar el que estàvem fent i el que volíem fer i ens va ajudar i va col·laborar amb els malalts perquè al final de comptes això més que un sopar també és un acte solidari ella volia ajudar els malalts i cada any fa ella el que és la decoració
perquè és decoradora efímera, amb el sopar i deixa les taules tot molt boniques i tot molt bé.
Pensa que no deixem a ningú, que crec que més o menys ho hem dit tot, el que passarà amb aquest sopar de les estrelles de 12 més 1, 13 edicions. Faltaria nombrar a Rosita, que cada any col·labora amb el sopar. Cervesa Rosita. La cervesa Rosita. I el vi. El vi també de Cap de Ruc, que cada any participa també fent el sopar i col·laborant amb el sopar.
també Pixel Moreno que des del primer any ells fan un fotomatón i sempre l'Agustí o el seu company el soci estan allà fent el fotomatón que des del primer any estan des del 2011 o sigui que 12 més 1
i el Serguer Ronadellas també ens ajuda i l'associació d'hostilitat de Tarragona també ens ajuda, l'empresa Solinc, Bacallà Gardell, Pacsmundo, he de fer una nombració molt especial perquè gràcies a Pacsmundo tenim els voluntaris des del primer any
i si no fos per ells no es podria fer el sopar perquè són molts voluntaris fent el que és l'aparitiu pel dematí van a parar les taules preparant totes les taules tot el sopar tota l'operativa que es fa abans i després durant el servei també estan allà ajudant ells estan molt implicats en el sopar
Oriol Ventura, que es fa també el que és el logo, i penso que no em deixa ningú. Com es reservem? Perquè hi ha el telèfon de la Lliga, qui vulgui reservar, de trucar al telèfon de la Lliga, seria això, no? Correcte. El 977-23-24-24.
Sí. 977-23-24-24. 977-23-24-24. Penseu que quan es frega els 400 es tanca la beta. Correcte. Perquè podem ser molts, però hi ha una capacitat pel complex educatiu, la cuina, i per un tema logístic, eh?
volia també nombrar 4 persones més, 4 empreses més que no me les vull deixar, no me'n vull deixar ningú aquest any ens ajuda també Garcimar, que és una empresa d'aquí Tarragona que ha portat el que és una empresa del peix i ens ha portat el peix per aquest sopar els xeps i Zaguirre, vermut i Zaguirre que ens dona el que és el vermut per fer l'apritiu Coca-Cola
i Castidor, que és el clave que serveix també per al sopar. Marco Borromeo, ens veiem el dia 7, recordeu, Lliga contra el Càncer, el tercer sopar de les Estrelles, el dia 7 de novembre, divendres, el complex educatiu, i ja podeu fer la reserva, aquest telèfon que hem dit el 23 24 24, 977 23 24 24, i afanyeu-vos que volen, que cada any volen.
Tenim que córrer una miqueta perquè ja tenim a dia d'avui més de 100 persones i... I queden dues setmanes. I queden dues setmanes encara. Marcomple, ens veiem allà. Gràcies, bon dia. Que vagi bé. Ànims.
I amb el nostre primer temacle per avui ens arriba de la mà d'aquest duet de l'Eva i del Juan. Són Amaral. Això moriria per vos. Veo caer la nieve en la hierba Un Robinson en una isla desierta
Como Nicolas Cage en Living Las Vegas, soy el invierno contra tu primavera, un Dorian Gray sin pasado, ni patria, ni bandera.
Será tu voz, será el licor, serán las luces de esta habitación. Será el poder de una canción, pero esta noche moriría por dos.
Fins demà!
Bona nit.
Será el licor, serán las luces de estabilización. Será que suena Marky Moon, pero esta noche moriría por vos. Será el champán, será el color de tus ojos verdes de ciencia.
Será el licor, serán las luces de esta habitación, será el poder de una canción, pero esta noche moriría por vos. Será el champán, será el color de tus ojos verdes de ciencia ficción, la
Para los dos Pero esta noche Moriría por vos
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Seguim endavant avui a la veu de Tarragona i ara amb la veu del transport, dels transportistes, en definitiva, de la FEA, la Federació de l'Autotransport de Tarragona. I ens acompanya el seu director, Josep Bisseimat. Josep Biscatal, molt bon dia. Hola, bon dia. Hem anat parlant en diferents sectors de com arrenca. Sempre hi ha molt curs polític, eh? Tarragona, Santa Tecla, després s'arrenca tot, eh? A menys Tarragona i demarcació, a menys Tarragona és la ciutat segur, eh? Que a partir del setembre ja arrenca tot.
Som a l'octubre, 23, i mirant ja cap a anar tancant aquest any la tardor, i a nivell de temps esportistes, com estan les coses? Respecte al teu que vam parlar, que devia ser l'estiu, o a banda de l'estiu. Bé, continuen bastant similars, els problemes són molt semblants, les mancances també, i bueno, doncs esperar una miqueta incerteses que tenim, el tema del deute, el tema...
de fluctuacions econòmiques, tot això afecta una miqueta el sector, però a hores d'ara la veritat és que la situació és prou estable, vull dir, hi ha una demanda sostinguda i des del punt de vista de viatgers també el tema turístic, la temporada no ha estat dolenta del tot, podria potser estar una mica millor, però tampoc ha estat dolenta del tot i en aquest sentit continuem sent un pol d'atracció turístic important i per tant generem molts serveis també de viatgers.
Això no es veu, sovint no es veu, però hi ha molts autocars que van i vénen cada dia. Per exemple, s'ha vist molt turisme esportiu i hi ha molt de transport entre ciutats, que potser no el veiem tant, però que hi és, no? Sí, sí, correcte. El turisme esportiu és un dels sectors que està creixent més.
I en aquest sentit penso que Tarragona s'ha donat compte ja fa temps i s'ha apostat fort per aquest tema. Vull dir, vam ser declarats ciutats amb mèrit esportiu i tal, darrerament. És a dir, realment Tarragona en aquest sentit penso que està intentant fer bé les coses i posicionar-se en un segment d'activitat
que té una importància creixent, tot el lleure, tot l'oci lligat a l'esport és importantíssim i nosaltres tenim un clima privilegiat en aquest sentit, hi ha moltes activitats que no es poden fer en segons quins països, que sí que es poden fer aquí i cada vegada més, si tenim les instal·lacions i les infraestructures adequades, podrem atreure més.
Imagino que com a transportistes també anen seguint i anen amatents a aquesta constitució de l'àrea metropolitana, perquè estem en un àrea metropolitana, la segona importància del país a nivell de Catalunya, i ara amb el procés de constitució oficial ja de l'associació,
Per l'impuls, aquesta àrea metropolitana, el proper dia 31, divendres aquest no l'altre, cita ja la canonja per constituir-se l'associació almenys, per començar a caminar. Com ho veieu vosaltres, com a transportistes? Pot ser bo, això? A veure, des del punt de vista del transport, no podem estar massa d'acord en com s'estan fent les coses a nivell territorial.
perquè no s'estan atacant els problemes de veritat. Aquesta àrea té un problema fonamental amb el tema del transport de mercaderies i no s'està atacant aquest tema. S'estan posant tots els esforços d'aquesta àrea metropolitana
en repartir-se les concessions d'autocars, això està claríssim per les manifestacions que s'han fet, obviant el fet que ja tenim un ATM que hauria de desenvolupar tota la feina relativa a l'organització dels sistemes interurbans de transports de viatgers per carretera. No es fa ni cas a aquesta Constitució i es volen solapar funcions amb tots els ajuntaments que volen entrar i promocionant, a més a més, sistemes de transport com el Trencam, que des del nostre punt de vista són absolutament
innecessaris. És a dir, el que és innecessari és intentar posar un sistema de transport de masses, de grans masses, en una zona on els fluxos de transport públic entre els diferents pols és relativament petit. Per què? Perquè no tenim un gran pol d'atracció
sobre el qual convergeixen totes les altres mobilitats, sinó que tenim una àrea geogràfica amb moltes ciutats diferents, totes d'un pes considerable, perquè tenim Salou, tenim Vilaseca, tenim Cambrils, Reus, Tarragona, Constantí, Valls... I totes aquestes àrees són multipolars i, per tant, no hi ha...
com el cas de Barcelona, una gran mobilitat associada al fet que hi ha un centre que atreu tota la resta de mobilitats, sinó que aquí són plurals. Llavors, posar un sistema de gran capacitat en un àrea en què realment no ho necessitem, doncs és nefast, no? I des d'aquest punt de vista, jo tot el que estic veient és que no s'està prioritzant la solució del transport de mercaderies, que sí que és bàsic. No pot ser que a les mercaderies hi hagi una esperança de 30 anys per fer-ho realment
a través de la costa. Això és impossible i tots els estudis que ha fet Fermet, etcètera, denoten que hi haurà un col·lapse absolut en la línia que ara va cap a Barcelona, mentre que resulta que volem gastar-se el que no tenim en un sistema de transport absolutament necessari perquè no el necessitem per a tant capacitat. Nosaltres el que necessitem és un tema molt flexible. A Xina hi ha moltes àrees amb poblacions molt superior a les nostres
que estan apostant per sistemes de trambusos, és a dir, de tramvies que fins i tot es poden articular en forma de trens per anar per carretera amb un sistema que costa la dècima part del que és la via de rodadura fixa de ferro i no entenc per què no s'estan apostant per solucions 100% ecològiques, molt més fàcils i molt més econòmiques, amb un àrea com aquesta que estan i pintada per una solució d'aquest calibre i no per un sistema com el del trencant. Des d'aquest punt de vista...
Penso que les prioritats de l'àrea metropolitana no estan ben dirigides i, a més a més, el fet que la Diputació digui que només està com a assessor des de fora, que Vilaseca digui que no té confiança, etcètera, etcètera, doncs d'entrada a mi em sembla que el tema no neix de la millor manera. D'entrada és crear l'associació. No sé si a partir d'aquí també voldríeu, com a transportistes, com a associació, com a federació, també ser-hi en una següent fase.
en la següent fase. Si ens criden a participar, es valorarà, però per ara ningú ens ha dit res en aquest sentit. Nosaltres, per ara, ja et dic, sempre ens hem manifestat una mica crítics perquè no veiem que realment s'estiguin prioritzant aquelles... la resolució de problemes que per nosaltres són absolutament capdals i d'altre punt de vista, doncs, mentre no ens diguin res, nosaltres no tenim per què manifestar cap posició en aquest sentit d'integració dintre d'aquesta estructura de govern que, ja et dic, no està del tot clara.
Més enllà d'això, parlant de molts carreteres, però parlant d'unes setmanes complicades. Ara fa un parell setmana s'ha de tallar l'autopista, la P7, a conseqüència dels aiguats de l'Ebre, i estem veient la fragilitat de la xarxa viària de molts aspectes que semblava en quotidians i que podien funcionar al 100% i que quan hi ha un aiguat com aquest, com el que van viure les Terres de l'Ebre, que es colapsen les vies, que queden inutilitzades.
S'han d'anar acostumant, això, no? És un handicap important. Tenim unes infraestructures que no estan dimensionades pel volum de necessitats d'ús que tenim en aquest territori. En aquest territori molta gent ho desconeix, però a nivell logístic, per exemple, aquesta zona, diguem-ne, entre Tarragona i el que seria la metropolitana de Barcelona, amb els dos ports com a hub logístics principals,
i totes les polígons químics i petroquímics aquí, però també tota l'area industrial de Barcelona, del Vallès, etc., conformen el tercer nus logístic de tota Europa. Darrere del Ruhr Alemanya i darrere de la Lombardia italiana, el tercer pont logístic on es lloguen més mercaderies a tota Europa és aquest.
I mentrestant, què és el que tenim aquí realment per poder i per possibilitar tractar tot aquest volum d'activitat econòmica i de mercaderia que es genera i que s'ha de transportar i que s'ha de distribuir? Doncs senzillament la P7 i la P2, és a dir, una autopista que va i que creua tota Catalunya des de la frontera fins al País Valencià.
Però purament no n'hi ha més. Llavors, clar, no hi ha alternativa. Per exemple, al mateix País Valencià i tirant cap al sud, l'autopista de peatge és paral·lel a una Nacional 340 que es va convertir en autovia N100 i que arriba fins a Càdiz. Aquí, precisament, que és on hi ha més volum a Catalunya...
Una vegada arribes a les zones de l'Ebre, desapareix, ja tens una trens 40, a més a més farcida de rotondes, que impossibilita i que de fet està prohibit passar camions també per una decisió del secretari de trànsit que no acabem d'entendre. I d'altra banda, quan arribes a l'Hospitalet fins a Tarragona, tens aquesta...
possibilitat d'utilitzar o l'autopista o l'A7, però després torna a desaparèixer i hi ha fins i tot molts trams on l'A340 ha desaparegut a tota Catalunya i no sabem on és. Llavors, des d'aquest punt de vista, nosaltres el que necessitem és una alternativa, que quan hi ha un problema a l'autopista, hi ha un accident o a qualsevol altra circumstància, puguem desviar el trànsit sense necessitat de col·lapsar tota la...
tot el volum que absorbeix en aquests moments l'autopista, i que és molt gran. Una cosa que l'altre dia en parlàvem, també des del punt de vista d'un sector important a nivell del territori, i deia que no troben gent especialitzada, no troben operaris. Conductors, conductores, se'n troben? No.
No, el fet que no trobem gent... L'altre dia estàvem parlant precisament amb altres representants de diferents sectors i tots ens fèiem creu del mateix, que un país que teòricament té milions encara d'aturats, doncs resulta que no trobem ningú per treballar en res, ni per fer de... ni el sector de l'hostaleria, ni el sector del metall, ni el sector del transport, ni el sector de...
de la construcció a tot arreu on vas el problema que tenen és aquest i mentrestant jo ho tinc que dir així des del punt de vista econòmic nosaltres necessitem molta mà d'obra que estigui disposada a treballar i que sàpiga fer la feina i en aquest sentit el que demanem i precisament les reunions que hem tingut
amb altres sectors i amb estrangeria de l'administració i tal, és que en aquests sectors tensionats i on es falta professionals, que hi hagi un mecanisme ràpid per trobar la possibilitat de declarar-los com a, diguem-ne, que no tenim, que fa falta portar gent de fora per cobrir aquests forats, aquestes necessitats,
i que se pugui declarar que són d'edifici cobertura per poder facilitar portar-los de fora. I clar, mentrestant ens trobem un munt de declaracions polítiques en el sentit que hem de fer no sé què i no sé quan, i tota l'expulsió, quan realment aquí, als sectors econòmics, necessitem clarament que vingui gent a treballar, perquè no n'hi ha prou. I jo no sé com ho farem, això, perquè no caça una cosa amb l'altra.
Josep Josep Mat, parla de gent una mica per sobre de com està el sector, ja ens deies al començament que bé, però seria això? A veure, bé, però amb aquests problemes, sobretot la manca de personal, sobretot conductors, gent especialitzada per poder fer la conducció de mercaderies, això és bàsic i afecta tant a mercaderies com a viatgers, afecta a tots els segments d'activitat.
Cada vegada tenim menys personal i no trobem que la gent jove vulgui fer precisament apuntar-se a aquestes activitats de ser conductor professional.
que esperem que el proper cop vagi millor sí que vagi millor però jo crec que parlem i que puguem parlar d'un positiu d'un setor que és primordial com deies perquè no sé quants camions passen per aquí cada dia l'altre dia estàvem parlant dels camions que surten cada dia del port de Tarragona i són gairebé 3.000 camions diaris la gent desconeix moltes vegades aquests volums
perquè la nostra activitat es fa bàsicament fora del que són els cascos urbans i per tant es fan els polígons d'extraradi, es fan a les àrees especialitzades els polígons i els ports i llavors molta gent no veu realment l'exèrcit de logística que hi ha al darrere de poder subministrar tot el que necessiten les indústries, els comerços i la població en general
de les nostres poblacions. És a dir, la gent és molt poc conscient de fins a quin punt tota la baula, tota la cadena de subministrament depèn del transport per carretera. Perquè quan es fan declaracions molt alegres, no, no, això ho portarem a Ferrocarril, no tenen ni idea.
Malgrat totes les declaracions polítiques, el Ferrocarril cada any perd pistonada. El seu volum, en comptes d'incrementar-se sobre el total de mercaderia per assolir els objectius que han dit de cara al 2030, al 2035, cada vegada va menys. L'any passat, sobre l'anterior, va disminuir un 12% el volum de tonades transportades i la seva participació sobre el total de mercaderia que es velluga no arriba ni al 4%. Llavors, clar, de què m'estan parlant? De què m'estan parlant? De què subministrarem? Si la gent de la ciutat s'hagués de subministrar
amb Ferrocarril. Estaríem tots morts de gana i el quart dia hauríem de sortir tots a peu per intentar trobar aliment. Volia acabar amb positiu. És la realitat. Gràcies per acompanyar-nos i que vagi bé. Gràcies a vosaltres pel interès.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell, encadenat dues victòries seguides en un dels derbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre, a dos quarts de set de la tarda, viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi de la nova Creu Alta, en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, raiol 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Doncs n'hi ha que seguim a la veu de Tarragona en aquesta jornada. Avui és Edi Shows, Edi Shows 23. D'aquí una estona, mireu d'aquí a mitjana exactament, anirem cap a l'Art de Triomf, cap a París,
a la zona o al carrer conegut com a Port de Mallot anirem fins allà perquè avui es presenta oficialment el tour de França allà amb un acte que es pot seguir online no tenim cap enviat especial allà però sí que connectarem amb el so d'aquest acte perquè avui també s'anunciarà potser coneixem algun detall més de l'etapa del tour que ha de passar per Tarragona tenim sortida de l'etapa de Tarragona el tour de França el 5 de juliol de l'any que ve
i sortir de Tarragona i arribar a Barcelona 178 d'aquí com a 4 quilòmetres i avui que es fa doncs aquesta presentació oficial que demà tindrà la seva rèplica també a Tarragona demà també a les 11 connectarem amb el seu d'actes de l'Ajuntament de Tarragona perquè ja l'alcalde també farà la presentació aquí a la ciutat
Però ara són els responsables del Tour, del Gran Depart, els que fan la compareixença a les 11. Ahir obrem a programació especial, d'aquí mitja horeta, amb la companya experta en ciclisme d'aquesta casa, la Teresa Ortega, i també amb diferents convidats que ens acompanyaran aquí als estudis per poder analitzar això, que serà l'impacte del Tour de França aquí a la nostra ciutat. I sentim també la veu desallà, des d'aquesta zona propera a l'Arc de Triomf, amb els organitzadors del Tour, que a veure si...
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Per tant, els que estigueu a mans de la muntanya, l'excursionisme, l'alpinisme, l'esclat, doncs teniu aquest referent de la muntanya, aquest programa singular que fem amb tot l'equip de la cordada radiofònica habitual, el Jure Maria Bonacci, el Sebastèpo i el Ricard Fernández, l'Òscar Cadiac, que avui l'anirem a buscar a Montreal, al Canadà, que el tenim per allà, i avui parlant d'alpinisme a partir de dos quarts del migdia. També hem format podcast perquè el pugueu escoltar quan us vingui de gust a la carta.
dotxena temporada i programa número 215 les restes teniu a la carta també online busqueu i trobareu
Fem una paradeta aquí perquè de seguida saludarem la companyia Núria Cartanyà, seguirem avui amb els diferents continguts de la veu i parlant d'aquí una estona també d'un parell d'actes recomanables que us podem també recomanar a través del que fem, l'espai en què fem aquestes recomanacions d'actes que estan a punt de passar perquè tingueu
temps de preparar l'agenda i doncs reservar el vostre espai i d'aquí pocs minuts la companya Núria Cartanyà doncs ja us farà recomanacions una té a veure amb el Centre d'Arts Contemporànies al Mèdol amb una activitat doncs que es fa aquest mateix divendres i que en podrem parlar amb els seus organitzadors des del Constainer amb l'UNAI Reglero i també doncs més recomanacions culturals de cara a aquests propers dies
10.32, 10.83 ja, fem una petita pausa i de seguida li posem música al matí, de seguida el que fem amb la companya Núria Cartanyà. En un dia d'estos en què suelo pensar, hoy va a ser el día menos pensado.
Es el momento en el que te conocí Resumiendo con prisas tiempo de silencio Te juro que a nadie le he vuelto a decir Que tenemos el récord del mundo en querernos
Espera con la carita en papa que llegarás con rosas, con mil rosas para mí. Porque ya sabes que me encantan esas cosas, que no importa si es muy tonto o soy así. No me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar.
Donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice quieta, quizás sí. Escapando una noche de un bostezo de sol, me pediste que te dejara.
Fins demà!
Fins demà!
y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar todo por aquí donde los viernes cada tarde como siempre la esperanza dice que te quitas y es que empiezo a pensar que el amor verdadero es tan solo el primero y es que empiezo
Que los demás son solo para mí.
Con la carita empapa que llegarás con rosas, rosas para mí. Porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa si es muy tonto o soy así. Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar.
Donde los viernes cada tarde como siempre la esperanza dice quieto y quizás sin.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible i des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell en cadenat dues victòries seguides en un dels herbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre, dos quarts de set de la tarda, viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi de la nova Creu Alta, en el partit entre el centre d'esforç Sabadell i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc. Però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Les propostes culturals venen en forma molt reivindicativa avui a l'edició del que fem d'avui dijous 23 d'octubre. I és que avui mateix, aquesta mateixa tarda a les 7, esteu convocats al casal Sageta de Foc per assistir a una xerrada vivencial, la que ens explicaran tres defensores dels drets humans i dels drets de la comunitat LGTBIQ+, a El Salvador.
Estan aquí justament per donar visibilitat a la situació de repressió que viu i pateix aquest col·lectiu al seu país, El Salvador, i també fer una mica de difusió, conscienciar i d'aquesta manera compartir experiències també amb les persones del col·lectiu aquí a casa nostra. Nosaltres, a via telefònica, perquè estan a punt d'arribar a Tarragona, però encara no hi són, la Ceci Rodríguez. Ella, com dèiem, és lesbofeminista activista...
Mare també, activista pels drets humans de les dones, de la infància i de la població LGTBI. Ella és membre de Les Hijes de SAFO. Saludem la Ceci Rodríguez. Ceci, buenos días. Hola, buenos días. Buenos días. ¿Estáis como de gira por España, por decirlo así? Sí, así, así. Hemos estado en varios lugares.
Barcelona, Santa Coloma, Tarragona ahora y aquí hemos estado dos semanas. Esta tarde nos vamos a enterar de cómo está la comunidad LGTBI en El Salvador, pero haznos así como una radiografía general y muy breve, Ceci, ¿cómo estáis? Pues la verdad que estamos ahorita mismo enfrentando un retroceso en el tema de derechos humanos
en El Salvador, pero un ataque también hacia la población LGBT, de un discurso de odio, de teleoficialismo, ¿verdad?, donde él ha expresado explícitamente que él no va a estar apoyando lo que él nombra lo que está en contra de la naturaleza.
Entonces nos ubica en un lugar, ¿verdad?, donde nos pone nuevamente en una exposición de un cúmulo de violencia, digamos, porque cuando él da esta frase, que podría ser solo una frase, pero que viene cargada con el poder, ¿verdad?, porque en el Salvador todo lo que él dice se hace en el momento.
Me refiero al poder del presidente. Inmediatamente se retiran, por ejemplo, formularios de atención especializada en salud a población LGBT. Ahora se ha retirado lo que ellos mal llaman de la teoría de género de las cartillas del Ministerio de Educación que prohíbe hablar con la AAC.
Y bueno, son cosas que podrían verse muy simbólicas, pero que se traducen en una vulnerabilización de derechos nuevamente para la población LGBTI y para las mujeres.
¿Representa que se están haciendo unas políticas en contra del colectivo? ¿No estabais mal y ahora se está cerrando el círculo? ¿O ya estabas mal y lo acabamos de empeorar ahora con este presidente? ¿Qué dirías? Pues realmente en los gobiernos anteriores de izquierda sí que había habido algunos avances gracias a la lucha de las compañeras y los compañeros defensores de derechos humanos
del movimiento LGBT, se había logrado hacer una secretaría de inclusión, que hacía políticas, digamos, para la contratación de empleos, esto que te cuento de unas clínicas para atención en salud, donde vos podías decir identificarte con tu identidad de género, con tu expresión de género. Entonces sí habían habido ciertos avances que se han
es engarrotar, por ejemplo, una iniciativa de ley que es la ley de identidad, o la que se está luchando allá de El Salvador, que es para que las compañeras y los compañeros trans puedan tener la identidad con la que se identifica, valga la redundancia, la ley del nombre. Y de las primeras cosas que él hace cerrar la Secretaría de Inclusión,
y engavetar entre otras leyes, entre otras propuestas de ley, unas que tienen que ver con una ley de protección a defensores de derechos humanos, engavetar también la propuesta de la ley de identidad. Eso es recién entrando él al poder en el gobierno pasado, donde fue elegido legalmente, ¿verdad? Sabemos que ahora está en su periodo inconstitucional, porque él se reelige
de una forma inconstitucional. Perdona Ceci, ¿estamos hablando de Nayib Bukele? Sí. Leo, la verdad es que mis conocimientos sobre El Salvador son bien escasos, por tanto he tirado de Google, si algo no lo digo bien me lo rectificas tú. ¿Pertenece a Nuevas Ideas? ¿Este es el partido político? Sí.
Se define en Wikipedia, para que te hagas una idea, como partido democrático descentralizado, plural, inclusivo, sin ideologías obsoletas, sino de vanguardia, en la lucha por el reconocimiento de todos los derechos para todos los ciudadanos. Y aquí viene mi pregunta, ¿qué gana Bukele poniéndose tan directamente en contra de la comunidad LGTBI? Pues fíjate que... Bueno, él y la estrategia del gobierno, por decirlo de alguna forma,
pues va, digamos, donde... Él se ha transformado de mil maneras, o sea, lo que me causa un poco de ruido lo que has mencionado, de que has encontrado en las redes. Te digo, eso es lo que pone oficialmente, pero claro, la realidad después es otra, ¿no? Sí, total, pero me parece de su presentación, o sea, pero él...
Por ejemplo, cuando él en 2019 se presenta a ganar una alcaldía de San Salvador, digamos de la capital de El Salvador, él se reúne con el movimiento LGBT y él dice yo voy a estar del lado correcto de la historia, voy a estar defendiendo a las minorías, refiriéndose a la población LGBT, pero ahora estando él en el gobierno se alinea.
lo contrario. O sea, él dice, yo no voy a estar del lado de quienes atentan con la familia tradicional, con... Bueno, y dice esto, ¿verdad? En contra de lo que está en todo lo que está en contra de la naturaleza. Y nos ubican en todo lo que estamos en contra de la naturaleza, ¿verdad? Por ser parte de la disidencia. Entonces, él ha ido fluctuando y así en todo su discurso es como de repente tiene unas declaraciones...
que nosotros le llamamos Nayib del pasado y Nayib del presente, donde ellos no tienen coherencia uno con el otro. Y así dio una declaración que las que ahora, alineado claro, con esa misma derecha, con el fascismo, que está ganando mucho poder, no solo en el Salvador, sino en la región entera, ¿verdad? Viene de alinearse.
el fascismo y el de la política del mundo, pues está en materia de derechos humanos vulnerabilizando nuevamente a las poblaciones que siempre han sido vulnerabilizadas. Socialmente, ¿cómo estáis? Porque una cosa es lo que se diga desde la esfera del poder, que bueno, tiene su influencia, su gran influencia, no hay que menospreciarlo, pero otra cosa es, socialmente, ¿cómo se percibe la comunidad LGTBI? Pues
Lo peligroso de este discurso, como te digo, diría bien del oficialismo, es que entonces empodera, digamos, a esta sociedad con la que se ha trabajado por años en el tema de sensibilización hacia los derechos humanos, hacia la población LGBT y desmitificando, digamos, todo esto que se ha impuesto a la población y ahora empoderados con eso, la gente está respaldada en su discurso de odio. Entonces,
hemos vuelto a una sociedad intolerante una sociedad que se expresa tal cual esto no es
de la familia tradicional, y nos está poniendo en un tema de violencia, no solo estatal, digamos, no solo en el tema de, bueno, me quitan políticas de salud, por decirlo, ¿verdad?, o protocolos de atención en salud, protocolos en el tema de educación, sino también que con la sociedad, o sea, con mis vecinos, con las personas con las que cuando salimos nos encontramos en la calle. Porque, claro, o sea, hay un...
jugando hacia un diosamiento, hacia la figura de este presidente que se ha presentado como el Mesías, ¿verdad? Y es como que lo que él dijera es, se vuelve como palabra santa o dogma, digamos. Hemos vuelto a este tema de los caudillos, ¿no? Este tema de poner esta figura arriba como el Salvador, que no nos está salvando de nada, pues, o sea, a la población en general.
No solo a la población LGBT, sino a la población en general. Ceci, ¿ya para terminar, algún consejo que puedas dar para esta resistencia, para mantener la resistencia? Porque de eso va también la charla que vais a dar esta tarde, de compartir experiencias y dar consejos sobre cómo resistir a estas estructuras.
Sí, pues yo creo que un tema, pues, es la articulación. Porque hay que decir que los poderes, digamos, o los antiderechos, ellos sí que están articulados en toda la región. Entonces, este discurso no solo permea en El Salvador, permea en Nicaragua, Argentina ya lo hemos visto, Colombia y así va como infectando todas las zonas alrededor, Estados Unidos por igual. Entonces...
Yo pienso que el tema es articularnos nosotros también en la defensa de los derechos humanos y pues el desmentir, ¿verdad? O sea, el nombrar las cosas como son, o sea, cosas que no podemos decir, digamos, en El Salvador o que ahorita mismo no se pueden nombrar, pues articularnos y nombrar en los otros espacios para que la gente también sepa qué es lo que en realidad está pasando y porque es algo que de alguna forma el movimiento de antiderechos
pues están llegando y teniendo una estrategia para todos los lugares, no solo para Latinoamérica.
Pues muy interesante la charla y el compartir experiencias que va a tener, que va a suceder, vaya, esta tarde a las 7 en el Casal Popular Sajeta de Azok. Invitamos a todo el mundo a que se acerquen para conocer la realidad de la comunidad LGTBI en El Salvador. Hoy hemos hablado con todo un activista del derecho, del derecho de las mujeres y del derecho de la comunidad LGTBI. Forma parte, decíamos, de este colectivo de El Salvador, las hijas de SAFO. Ceci Rodríguez, un abrazo fuerte y gracias.
Ceci, adiós, hemos perdido a Ceci, però vindrà aquesta tarda. Nosaltres seguim endavant, falten 10 minuts per tancar programa, per arribar a les 11, i el que fem ara és saludar l'Unai Reglero. Unai, bon dia. Hola, bon dia. Caldo de Cultivo, Constainer, vens acompanyat, no? Sí, de la meva companya, la Gabriela Córdoba.
Gabriela, buenos días. Buenos días. Què tal? A veure, que l'he oblidat parda. Que feu unes jornades que ja feia temps que estaven anunciades, jo veia lluny en el temps, i no, són ja. Unes jornades per reflexionar sobre què hi pinta l'art contemporani, jo dic així molt en general, què hi pinta l'art contemporani en aquest món de bojos en què estem, no s'hi pot arribar a canviar alguna cosa. Les heu anomenat aquestes jornades de reflexió i reivindicació fiat arts per et mundus. Aquesto suena latín, poquito, eh?
Això és latín, exacte. Fiat arts per el mundus vol dir que es faci l'art encara que mori el món. Ah, val. És una afirmació supersiva, una afirmació sarcàstica que va dir en Walter Benjamin...
fa gairebé un segle, en un moment molt similar, en un moment d'auge de fascismes, i el que es preguntava, Benjamin observava com s'estava comportant el món de l'art, i en aquest cas eren els futuristes italians, que els va semblar perfecte tot l'auge del fascisme, i ara tenim una situació una mica semblant, estan un altre cop els fascismes aquí,
I des del nostre punt de vista, les arts visuals, especialment l'art contemporari, sembla que no s'està mobilitzant com seria desitjable. Llavors, aquestes jornades són per donar-hi una empenta.
Sempre hi ha una causa o una altra que reivindica el món, siguin els feixismes, sigui qualsevol conflicte armat que n'hi ha per tot arreu, sigui qualsevol comunitat que està oprimida, sempre hi ha una causa. I sempre l'artista s'ha preguntat, no?, des de sempre, què faig jo fent ara el meu art? Pot ajudar d'alguna manera? Hi ha aquesta consciència de necessitat de contribuir de l'artista. Això és així, no? Sí, totalment.
Espera, Gabriela, que tenemos aquí un poco de lío de micros. Representa que Gabriela está conectada. Igual no estás ni conectada, ¿eh? Sí, en el micro 6. A ver, así ahora sana la Gabriela. Bueno, no, no, sí, decía que los artistas siempre nos hemos preguntado por ello y creemos que además en este mismo instante en el que... Hola, ¿sí? Hola.
La bateria es el micro sueltito. Decía que creemos que el arte, especialmente en este momento, es fundamental porque ahora mismo también el fascismo se está implementando a través de las imágenes, a través del espectáculo. Es decir, el arte no solo tiene la tarea que ha tenido siempre, pero justo en este momento es necesario producir imágenes y producir las posibilidades de otro mundo posible.
Porque una de las causas también del momento en el que estamos es que no vemos alternativa, que no hay alternativa, que esto es así y ya está. Y nosotros creemos que especialmente todos los colectivos y las personas que vienen son personas que se han pensado esto desde hace mucho tiempo y que producen como las posibilidades para la imaginación política radical, para podernos pensar que sí que es posible.
Entonces, por eso este encuentro creemos que es muy importante. La otra cosa es encontrarnos cara a cara, piel a piel, no a través de pantallas. Para nosotros es muy importante esto también. Com serán aquestes jornades, que de fet tindran lloc al cap de setmana, dissabte i diumenge? Divendres i dissabte. Divendres i dissabte. Divendres i dissabte. Com seran? Com les heu plantejat i qui vindrà?
Doncs són dues jornades molt intenses, és una trobada, una trobada de col·lectius d'art activista, d'art polític, com es vulgui anomenar, nosaltres li diem resistències estètiques, i seran dues jornades de 6 de la tarda a 9, al mèdul, en què cadascun d'aquests col·lectius que vénen, jo què sé,
gent tan interessant com Leonidas Martí, del col·lectiu En Medio, que porta dues dècades amplificant les lluites de moviments socials, són els que van acullar aquell lema de no tendràs una casa amb tu puta vida, per exemple, que va mobilitzar moltíssim tota la lluita contra la vivenda. Ve també el col·lectiu Democràcia de Madrid, ve Todo por la Praxis, que com el seu propi nom indica...
Es tracta de passar de la teoria crítica a la pràctica. Ve també la Tauluna, que és una artista no binària i migrant i que portava una feina molt interessant justament a Barcelona.
Qui més? Espectros de l'Urbano. Gent que porta molt de temps pensant-se i acompanyant diverses lluites, aquí a Europa, a Amèrica també, i la idea és trobar-nos tots en aquest moment, que per a nosaltres és un moment crític, i pensar què podem fer, com respondre, que les pràctiques que fem, els artistes activistes encara funcionen, hem de canviar alguna cosa, com hem d'enfrontar més?
Sí, també Oscar Guayavero viene, que desde el diseño también se lo estaba pensando y acaba de publicar un libro súper interesante en este respecto. Sí, perquè esteu parlant d'art i estètica. M'encanta això. Volem explorar el paper que poden jugar l'art i l'estètica en un món en flames. L'estètica que potser heu separat entre art i estètica. L'estètica potser englobaria tot aquest món d'imatges que no tenen per què tenir una voluntat artística al darrere però si no propagandística.
Exactamente. Como les decía, creemos que el arte y la estética en este momento es fundamental. O sea, es a través de las imágenes, es a través del espectáculo que se está convirtiendo el fascismo en sentido común. Entonces creemos que este es el papel que tenemos que tener todas y todos, especialmente los artistas y el mundo del arte.
Aquí ben adreçada d'aquestes jornades, perquè està molt bé que us quedeu vosaltres, us veieu les cares, no? Això és ja compartir cara a cara i compartir experiències que després poden sortir projectes comuns. Però jo crec que estaria bé que també fer una crida a tot el públic, a tothom en general, perquè si una cosa que teniu els artistes és que teniu, jo diria que el temps i la sensibilitat per seure i reflexionar, que això és el que ens falta molta gent, no? I per tant és superinteressant el que podeu arribar a explicar.
Bueno, aquestes jornades estan obertes a tothom, són totalment gratuïtes, tothom pot venir, i de fet estan pensades perquè també el públic sigui una part activa de les jornades. Es tracta de crear com una mena d'assemblea allà i votar idees, que es diu, no? I, bueno, estan obertes a tothom, especialment a artistes i persones amb inquietuds polítiques i culturals.
Divendres i dissabte, tot això a Casa Canals, que és el centre neuràlgic de Mèdol, d'aquest... ara no em surt la paraula... del Centre d'Arts, del Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona, Fiat Arts Pereat Mundus. Ens sortirà alguna conclusió d'això? Bé, segur que moltes, però quedarà plasmat d'alguna manera? Sí, d'aquí sortirà un llibre de totes aquestes jornades, de fet...
Tots aquests col·lectius venen ja amb una ponència preparada, que ja després tindrà un format d'article al llibre, i sortiran també uns vídeos per compartir les xarxes. Constant, el caldo de cultiva, esteu molt acostumats a tractar l'art d'una forma reivindicativa, de canvi social. He viatjat per mig món i especialment he fet incidència a l'Amèrica Llatina. Aquí també hi ha coses per reivindicar, no?
Això és l'ADN de la casa i sembla que els artistes ho teniu clar. Ara justament venim d'Estats Units, els últims set anys hem estat allà i venim una mica amb un síndrome posttraumàtic d'Estats Units justament per el tema aquest de la...
de l'excepcionalitat que ens creiem que tenim als països europeus i nord-americans. Pensem que aquestes pràctiques fascistes només succeeixen a països del Tercer Mont o a Gaza, però ho tenim ben a prop, veritat, Gavi?
Sí, totalmente. Yo creo que habría que pensarse de qué manera el fascismo no es simplemente como una desviación de un proyecto, sino hace parte fundamental. Y muchas veces empieza a sentirse que es grave y que es difícil y que es terrible solamente cuando nos toca. Muchas gracias. Cabrera, Córdoba, Unai Reglero, Constainer, Caldo de Cultivo, moltíssimes gràcies. A ti, gràcies. Nos vemos demà. I amb ells, si arriben a les 11, tanquem la veu d'avui.