Bon dia, Sones 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Secret, secret love Within and a part of me No secret anymore
Què tal, home? Bon dia. Benvinguts. Obrim la veu de Tarragona. Avui, jornada ja de dixous. I quina alegria veure tanta gent per aquí, eh? Miguel González, bon dia. Bon dia, quina alegria. Núria Cartanyà, molt bon dia. Bon dia. És el primer dia que estem, com a tots, després de vacances de Nadal i tot. El producte hem de estar per aquí, eh? Ha tornat, eh? Ha tornat com allò de la gent que torna a casa per Nadal, però ha tornat a post-Nadal. El tenim per aquí, ja tenim el producte, el Jav Andreu Pérez. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Felicitats. Bon dia.
Gràcies. Moltes gràcies, moltes gràcies. I jo us paella. No pregunto d'edat perquè fa molta ràbia.
Però ja ho sabeu, que sóc una miqueta més petita que m'altros. És igual. Felicitats. Felicitats, felicitats. A més, no dic més jo, va dir més petita. Alguna cosa especial o no? Avui. Bueno, ahir vas anar a treure... Avui vaig anar a treure sang. A treure sang per l'aniversari. Amb ma mare, perquè jo vaig ser el regal de l'aniversari de ma mare dels 25. Va fer 25 i el dia de segon maina això jo. Hola! Llavors sempre fem algun pla així les dues juntes. Sí, el pla era anar a treure sang, eh? Anar a treure sang. Molt bé. Doncs està molt bé, dona poliment. Va, vinga. Està molt bé.
Com a ell és molt solidari i tothom ho hauria de fer. És la sang vermella, també, tu? Sí, sí, sí. No tens igualida de tant de nedar. No, no. Molt bé. I avui, què? Algo especial que t'has demanat? Avui. Te faràs un caprici de regalar una cosa. Sí, unes cintes de córrer pel cap, perquè se m'assurten tots els pèl·l·los quan fa l'esport. Llavors, és el meu caprici i m'ho compraré una bona bona. Los pèl·l·l·l. Los pèl·l·l·l. De la cabeça. Molt bé, molt bé.
Bé, molt bé. Escolta'm, enhorabona a celebrar-ho. Mira, comença l'any molt bé. Hi ha pastes per allà fora, he vist, eh? Molt bé, molt bé. Hi ha pastes allà fora, no? Ah, hi ha pastes. Si no, no haguessin dit res. No estaríem aquí si no hi passis. Bé, escolteu-me, que avui obrirem amb cultura i amb música en majúscules. Hi ha un concert que us avissem amb un dia d'entelació, perquè és demà divendres, a Núria, al Teatre Tarragona, de la França Obert Filarmonia. Està molt bé.
La bona notícia és que està molt bé aquest concert, la mala notícia és que queden poques entrades, en queden per la part de dalt. A més, al Teatre Terrabona, en queda alguna per la part de Galliner. Ah, ja ho has mirat, hi volies anar. Està molt bé aquest concert. Si podeu, aneu-hi, que val la pena. És un dels concerts que commemoren els 20 anys de creació de la Franz Schubert Philharmonia. Nosaltres, de fet, vam assistir a la seva creació, per dir-ho d'alguna manera, perquè els entrevistem a l'orquestra del Tomàs Grau des del minut zero.
Per tant, una mica ens el fem nostre a l'aniversari. Per aquest 20è aniversari han convidat solistes que al llarg de 20 anys han anat participant amb ells, han anat col·laborant i els han dit, escolta, voleu repetir? I la Leticia Moreno, una violinista de cap a peus, els ha dit, sí, sí, sí. Ens ofereixen un concert molt llaminer amb obres per violí de Philip Glass, que és un compositor que diu que fins i tot ha influït a Rosalía.
Està influint, Philip Glass, les seves composicions clàssiques, està influint en músics moderns fins i tot de l'escena pop. I una segona part, dirigida pel Tomàs Grau, sobre, vejam, les cançons d'USA Story. Sí que xulo, xulo. Doncs avui ja obrim això, amb cultura, que tal com està el panorama, allà, sí, amb música, i de la bona val la pena, doncs això, distrar-nos una miqueta i amb bona música i amb aquest concert molt recomanable. Demà a les 8 al Teatre Tarragona, de seguida en parlem. Mireu, després què farem, Miquel?
Després farem entrevista de portaveus avui amb el portavot Junts d'Esquerra Republicana, Xavi Puig. I seguirem avançant a abril fins a les 10 que tindrem més cosetes, no? Parlarem amb el gerent del Parc Central, amb el Francisco Lambea, que en guany és la temporada dels 29 anys perquè va obrir portes el 15 de maig de 1997 i parlarem de com està el Parc Central també ara després de Nadal.
Jo crec que ja preparen cosetes pel 30 aniversari i, a més, amb una campanya en guanya Nadal, que han parlat de la natura, han parlat de sostenibilitat, i, en fi, a veure si ens avança, perquè queden pocs espais per nous proveïdors. Josep, per no dir que cap...
o molt pocs. Pocs locals, eh? Pocs locals, exacte, pocs locals. Queden pocs locals buits a part central i preguntarem com està l'ocupació. Hi ha un centenar d'estaliments de marques, evidentment conegudes, altres no tant, però en queden pocs, eh? Volem si hi ha alguna previsió també que n'arribin de nous aquí a Tarragona, qui sap.
A partir de les d'avui vint farem l'humor, recuperem també aquest espai habitual dels dijous per destensar una miqueta i riure'ns de nosaltres mateixos, del programa i també d'altres espais de la casa, i després més cultura, Núria. Més cultura, recordarem una entrevista que vam fer amb la companyia El Celcia, que presenten aquest cap de setmana lo de Jaume I, que dius, ai, em sona, però si ja està estrenada, si la vam preestrenar el mes de novembre, els vam entrevistar l'Arnau Fa i la companyia, és una companyia tarragonina, eh?,
I era una preestrena, va anar també, també, que ara no només repeteixen aquest cap de setmana a la troba, divendres i dissabtes, sinó que ens he dit que està molt ple. Molt ple del tot. Del tot, sí. Està tan ple que està exaurit, no? Vinga, però ens fa molta il·lusió poder donar veu a això, a la companyia El Celcià de Tarragona, una obra irònica i satírica sobre el fet català. M'encanten els vídeos que fan a les xarxes, a Instagram. Sí, són molt divertits. Són molt divertits, eh? No us has vist, Abreu?
No, no ho he vist. Acabo d'entendre ara el cel cia. Sí, molt, eh? Ho he vist escrit avui i no ho he pillat. No, jo no ho he pillat. El cel cia, com si fos l'expressió, doncs el cel... Ets molt jove. Bueno, dit això. Vaig al racó, de pensar.
Anem avançant, que tenim una espineta amb Terragonins avui, la primera opinió del dia. Gràcies, Abril, per molts anys. Gràcies. Núria, fins ara, gràcies. Bé, fins ara no, que quedes aquí, que parles d'aquí, no, remla amb la frecció per filharmonia. Miguel, fins ara. Fins ara. Amb el Lluís Comas de la Vieta So, Mauro i Fernanda, Revitació Audiovisual, Joan de Rupert de la Producció, Gerard Gispert, Laura Guàs, qui us parla, Josep Sunyer. La primera opinió del dia ens la porta la nòleg Martí Magrinyà. Ens parla d'un tema d'actualitat, Mercosur.
Mercosur assigna dissabte a Paraguay. Això està allà de Tibaneït, amb la Úrsula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, que anirà allà, amb els països que en formen part. Recordem Paraguay, Uruguay, Argentina i Brasil. I... És com... Ho havies de dir, ho havies de dir. És com ho havia de dir. Vull a l'Espai d'Humor. No sé si m'entra per Vuller, però ho intentaré. No ho dic mai, aquesta expressió. Sí, sí. Martí Marinyàs parla de Mercosur i els vins.
En referència a la posició del sector vitivinícola respecte dels acords mercantils en Mercosur, que està negociant la Unió Europea, cal tenir en compte la radical diferència en què es troba aquest sector respecte del de la pagesia que està protagonitzant les protestes dels darrers dies.
Mentre que el pagès, i encara més el ramader, pretén defensar-se de la possible invasió de productes agrícoles i càrnics a baix preu i produïts amb alguns mètodes prohibits aquí, el sector vitivinícola es troba en una situació, podríem dir, inversa. Catalunya és un país exportador nat, amb vi i cava, i els països del Mercosur, tot i que també són productors, exporten principalment a d'altres països i l'exportació a casa nostra és del tot testimonial.
Sumem-hi a això que els integrants del Mercosur, en especial el Brasil, són països molt proteccionistes en matèria vi i apliquen en l'actualitat forts aranzels, en alguns casos per damunt del 30%.
A l'espera de l'acord definitiu, tot sembla indicar que aquests aranzels en vigor patiran una davallada substancial. Aprofitem per dir que el sector de l'oli es troba en una situació exactament equivalent. Per tot plegat, el sector del vi, i també el de l'oli, veu amb bons ulls els possibles acords a la Unió Europea, a l'espera, com he dit, de la concreció dels números.
A totes aquestes raons cal sumar la inquietud i gran incertesa en què està assumit el sector vitivinícola en els darrers temps. El consum mundial va a la baixa, les noves generacions no s'incorporen al consum del vi...
Les exportacions als Estats Units han baixat radicalment degut als aranzels aplicats per l'administració Trump, el qual pateix una demonització creixent per part del món sanitari, etcètera, etcètera. Tot plegat conforma un panorama gris que fa que els acords amb Mercosur es vegin amb bons ulls per part de les empreses exportadores. En clar contrast, cal lamentar-ho amb altres sectors rurals implicats.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Els que sou fans de la bona música i especialment us agraden els musicals i us agrada Leonard Bernstein i us agrada West Side Story, haureu reconegut aquest mambo. Doncs el podreu sentir amb tota la seva potència, aquesta i altres cançons de West Side Story, entre altres peces de repertori, les podreu sentir, com dèiem, aquest divendres al Teatre Tarragona. Torna la Franz Schubert Filharmonia celebrant el seu 20è aniversari. La Jordi Gastó ens en dóna més detalls. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Escolta, deies que esteu de celebració d'aniversari durant tot l'any i heu convidat a diferents artistes que hi han tocat amb vosaltres, no? I és el cas de la violinista de Leticia Moreno, que ens acompanya en aquesta ocasió.
Exacte, sí. Aquesta temporada se'ns alhora del 20è aniversari de la Fundació de l'Orquestra i, bé, molts artistes que durant aquests 20 anys ens han acompanyat, doncs ens han volgut acompanyar també aquesta temporada i repetir amb nosaltres, com Joshua Bell o Midori i Leticia Moreno, que va fer nosaltres també fa uns anys el seu debut, i torna aquest cop per trucar a un concert molt especial del repertori actual.
Us va acompanyar en un concert dedicat a peces de Piazzola, pot ser? De Piazzola, exactament. Vam fer les quatre estacions esportenyes. Sí. Un homenatge argentí a les quatre estacions de Vivaldi, on va causar una sensació i un impacte increïble en el nostre públic. I bé, i torna per fer el mateix, amb una peça també molt brillant, molt rítmica i molt especial, com és el concert para violí de Filipe Blanc.
Clar, això serà, em sembla, la primera part del concert, sí? La de la Leticia Moreno, sí? Que resti a veure amb West Side Story. Això serà la segona part. Parlem, doncs, de Philip Glass, d'aquesta composició. Com és?
Doncs Filipe Blas, diguem que és el compositor, el pare de molta de la música que ha influenciat avui en dia gent com la mateixa Rosalia, per exemple. Vull dir, molta música que escoltem, no som conscients que el pare, el fundador d'aquest moviment que en diuen minimalista, d'aquesta música rítmica, hipnòtica, és Filipe Blas. I el concert que va inaugurar així popularment i va donar...
carta de navegació en aquest moviment va ser precisament aquest concert per a violir què portem. Quines necessitats, especificitats tècniques té? És fàcil, difícil i sobretot a la oïda quins adjectius li posaries? Doncs és molt complicat de tocar pels músics perquè rítmicament
Té moltes variants i per la violinista és extremadament virtuós, però per l'oient és una festa de colors i de vibracions i de textures...
poc habituals, amb un llenguatge nou, però de molt fàcil escolta. De fet, Filipe Clara sempre deia que ell, tot i que era música que deien moderna, ell el que volia era acontentar el seu pare, que era un manòman de pedra picada, que anava allà a Nova York, i diu, jo vull fer un concert que el meu pare gaudeixi d'estar a platea. I és així, és un concert que els manòmans i la gent que li ha de la música sinfònica de tota la vida, que cosqui...
o Brahms veurà un nou llenguatge diferent, però igualment riqui i bé, i ara de pla. Leticia Moreno l'ha triat, ella, aquesta peça, o ha sigut un consens entre tothom? Perquè, clar, l'heu d'acompanyar. Això va ser un consens. De fet, la proposta va sortir de l'orquestra,
perquè volíem presentar aquest compositor, que és l'estrena d'aquest concert aquí a Tarragona, i era bé d'haver pensat que la millor violinista que podia tocar amb nosaltres aquest concert era ella en Gal·lectica Morero, perquè té una gràcia i una sensibilitat especial per aquest tipus de peces amb molt de ritme, amb molts canvis, amb moltes trexures, i ella entusiasmada en poder-ho fer.
Ara estem escoltant un fragment concert hipnòtic, així el tituleu en el que és el coll de presentació, que atrapa, que atrapa el públic. Déu-n'hi-do. I tot això anirà, doncs, precedint, precedirà el que serà després, un canvi, em sembla que serà diferent, no?, el que són les danses sinfòniques de West Side Story. Serà un altre registre? Sí.
Sí, bé, de fet, nosaltres sempre diem que comencem l'any amb una festa, una festa musical i de colors, i naturalment la West Side Story, d'haver fet si alguna peça sinfònica se li pot donar el qualificatiu de festa, i és precisament les danses de West Side Story, amb aquest mambo precisament que heu posat, que és molt conegut, i altres peces més líriques, però que tots coneixem de melodies que hem escoltat infinitat de vegades,
doncs és una pesa diferent, però potser no tant com la gent es pensa. Pensa que tant Berstein com Glass van estudiar amb una pianista molt i professora molt important a París. Per tant, són alumnes de la mateixa mestra. I una mica, si escoltes, veus que crueix un...
una idea melòdica per sota que junta aquestes dues peces que per això les fem a la Maria Gonzaga. Bueno, és música que explica històries, no?
Exacte, explica... Sí, sí, explica... És una música de component dramàtic, explica una història, explica passions, explica esperances, explica enamoraments... Bé, la història de WhatsApp i tothom sap que és la història de Romeo i Julieta, i per tant, escoltant les danses, la gent podrà resseguir mentalment...
aquesta història tràgica d'aquests amants impossibles. A nivell de l'orquestra, quins requisits o quina exigència es troba? Perquè jo crec que seran dues peces, deies, sí que hi ha una continuïtat o un punt comú que uneix les dues parts, però en certa manera també estan molt separades. La mateixa orquestra estarà tocant primer acompanyant un violí i després amb aquestes peces. Realment serà com un trencament?
No un trencament, però sí que la gent a la segona part veurà que començaran a entrar músics, perquè el que està gairebé es dobla i a part hi ha instruments poc habituals com una bateria de jazz damunt de l'escenari, perquè clar, la història té aquest component de jazz, llavors clar, hi ha una bateria, hi ha xiulets...
Hi ha bon gos de música així del carip, vull dir, hi ha unes textures de percussió, sobretot, que no són habituals. Llavors, clar, el canvi serà de volum, de quantitat de gent i de ritmes més portorriquells. Ballarins, encara no us atreveu a posar-ne?
Encara no, però esperem la temporada que ve, alguna cosa farem. O és que s'hi presta, no? La gent no podrà parar de moure's a la puta d'acció, està claríssim.
Bé, doncs no res, continuem celebrant l'aniversari, el 20è aniversari de la creació de la Franz Schubert Filharmonia amb aquest superconcert, jo crec que dels més potents per començar l'any, a més, que ens fa molta il·lusió. Divendres, aquest divendres, al Teatre Tarragona, a les 8 del vespre. Jordi Gastó, director artístic de La Cosa, de l'orquestra. Moltíssimes gràcies i anem-ne parlant. Moltes gràcies. Un plaer, com sempre.
La veu de Tarragona, la teva veu. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
de joc, la teva cita és TGN Sports de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1 TGN Sports amb Joan Andreu Pérez Tornem el 19 de gener
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Doncs queda recomanat, eh?, i molt aquest concert de la Franz Schubert Philharmonia d'aquest divendres, eh?, demà divendres, les 8 del vespre, queden poques entrades, eh?, jo ho aviso perquè està tinguent molt d'èxit aquesta gira dels 20 anys de la companyia, des d'aquí la Norebona, també ja van arrencar amb els concerts, i encara en queden alguns, si no en teniu oportunitat d'anar-hi demà divendres, que està molt bé, el que ens hem explicat el Jordi Gastó,
amb la companya Núria Cartanyà. En teniu una altra el proper 10 de febrer. 10 de febrer, un nou concert, és un dimarts, nova cita destacada, amb l'excedència musical, amb la pianista Juliana Adeba i el majestuós concert per piano número de Chopin.
I la darrera parada de la temporada es tindrà lloc el 2 de juny amb la pianista Judit Jauregui, ja deien que s'envolten de gent amiga, la Franz Schubert, i també la talentosa directora Lina González de Granados. Això serà el 2 de juny. I encara teniu una altra cita en aquest 20è aniversari.
que la completen en aquesta commemoració del centenari de Turandot, que la França Obert interpretarà el Palau de la Música Catalana el dia exacte en què es va estrenar ara fa just un segle, 100 anys. Hi haurà autobusos gratuïts pel públic a Tarragoni, per si vol anar-hi.
Apunteu-vos a l'agenda, això serà la cita el dissabte 25 d'abril. Un molt regal, doncs, això, per cloure aquest 20è aniversari de la Fran Schubert. Però és que el cap de setmana, i anem avançant ja, amb actes que tindran lloguer el cap de setmana, som-hi-shows, i per tant aneu apuntant a l'agenda, perquè teniu també la companyia El Celsia, que recupera Pitarra per parlar de l'auge de l'ultradreta amb la fictícia Lídia Ubiols. Una sàtira que es podrà veure aquest cap de setmana a la Sabatronó,
i també de cara a la tardor al Maldà de Barcelona. Per tant, aquesta companyia recentment creada al Celsia, també falsa a Barcelona i està molt bé, perquè no fa gaire que s'han creat. Una obra teatre musical, el de Jaume I, a partir d'aquesta peça de Serafí Pitarra, Don Jaume, el conqueridor del segle XIX, han actualitzat l'obra...
establint aquest diàleg amb la política catalana. La protagonista és una fictícia nova presidenta de la Generalitat d'ultradreta, anomenada Lídia Ubiols, que vol engendrar una nova nissaga de reis catalans. El director dramaturg, el Guillem Cuixart, ha explicat que cal parlar de l'extrema dreta catalana i confessa que ha estat un gran motor a l'hora d'escriure el mateix text. Creu que l'humor pot ser una gran eina per combatre la
I, de fet, la sàtira es podrà veure també que cap de setmana, com dèiem a la Sala Trono, mireu que hi ha entrades, i no gaires tampoc, però hi ha entrades encara, i també la tardor al Maldà a Barcelona. Queden recomanades aquestes dues obres, les 9 i 25. Fem una pausa, de seguida farem entrevista de portaveus.
ja les hem reprès aquest mes de gener, després de l'impast de festes de Nadal, i d'aquí una estona serà, doncs, el torn del portaveu, la Junta Esquerra Republicana, Xavi Puig, qui ens acompanyarà, i podrem repassar també els principals temes de l'actualitat a nivell municipal, però també fent una ullada al que està passant a nivell de Catalunya i a nivell de l'Estat. 9 i 26, una pausa, i de seguida seguim.
L'equip ha de donar un passet endavant, estem a l'equador de la competició i queda moltíssim encara, però l'equip ha de reaccionar i ha de reaccionar ja.
Com diu el segon capital del Nàstic, Mar Montalvo, l'equip ha de trencar aquesta ratxa de tres derrotes seguides i tornar a guanyar aquest cap de setmana a domicili. Diumenge 18 de gener, dos quarts de nou del vespre, viurem el primer partit de la segona volta de la Lliga, corresponent a la jornada 20 al grup segon de primera federació, des de l'estadi del Palmar a Sant Lucar de Barnameda, en el partit entre l'Atlètico Sanluqueno i el Nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de callar Hasta luego cocodrilo
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres odients, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. La teva veu. La veu de Tarragona. Política i actualitat. La veu de Tarragona.
Doncs vinga, seguim la veu en aquesta jornada de Dixous, avui que és dia 15 de gener de 2026, i fem la primera entrevista també d'enguany de Portaveus amb el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona. Avui ens acompanya al Portaveu adjunt el Xavi Puig. Xavi Puig, molt bon dia i bon any. Com esteu? I bon any. Bon any a tothom. Encara es pot dir, no? El dia 15 encara es pot dir. Bé, el 15 de dir res. La buitada que diuen. Clar.
Com es presenta aquest any? Anirem perfilant perquè hi ha molts temes a nivell local, a nivell català, a nivell estatal, a nivell mundial fins i tot, però a nivell local com es presenta l'any, aquest 2026?
Jo crec que es presenta un any molt intens, també perquè Tarragona forma part del món i, per tant, també ha d'enviar el seu particular missatge en aquest context on sembla que uns quants imperis es barallen per repartir-se'l. I aquí Tarragona ha de ser una ciutat molt europea, però crec que es presenta un any intens a nivell municipal,
perquè, per una banda, tiraran endavant una sèrie de projectes que venen derivats del llegat republicà, però que són transformadors per la ciutat, i aquesta és la part més positiva, i també perquè crec que hi ha un anhel de canvi a la ciutat que implicarà la mobilització d'agents socials, d'entitats, de ciutadania, per vestir un projecte de canvi a la ciutat.
a ningú se li escapa, que estem a un any i escaig de les properes eleccions, i estic segur que en aquest sentit és un any on passaran moltes coses, i les miro i les afronto totes amb bastant d'optimisme. M'ho ha fet vindre per preguntar-li perquè vostè es va postular allà com a candidat a nivell d'Esquerra, de fet va ser el primer que claríssimment ja es postulava com a candidat a nivell del panorama municipal.
Ara hi ha altres que ja també, ja diuen que es presentaran, ho ha dit a Jordi Sendra aquí, també ho ha dit a Rubén Viñuales, també a Maria Mercè Martorell. Per tant, anem veient una mica el taulell del joc, de cara a aquest any i cinc mesos que anem per les municipals. Un any i cinc mesos, per tant, vol dir que queda un any pràcticament de mandat, perquè el darrer mig any és campanya, pràcticament, no? Sí.
La pregunta era si continua ferma amb la intenció de presentar-se com a candidat a l'alcaldia. Bé, crec que efectivament som els primers que hem pres aquesta determinació, amb màxim respecte cap a les deliberacions que hagin de fer els altres partits, que suposo que s'ho han de debatre. En el nostre cas la decisió la tenim presa com a organització i és la constatació d'un treball en equip fet durant tots aquests anys.
que té moltes tecles i algunes són personals. Al final jo soc un xiquet que s'ha criat a Sant Pell i Sant Pau. M'he passat caps de setmana, molts caps de setmana, la meva vida a Boscos de Tarragona. He viscut molts anys a la Vingua Catalunya, 10 anys a la Ramla Nova.
la meva família està estretament vinculada amb tot el barri de Maria Cristina i de Cronista CC. Conec, a més, perquè per absència també s'estima, sé què és enyorar a Tarragona, viure fora, estar quan ja passa un mes que no veus al mar tenir aquella sensació d'angoixa o aquella sensació de resguard quan a través de la finestra del tren veus les llacunes dels muntanyans de Torrenbarra i sents quejats a casa. Per tant,
no sé com dir-ho, he tingut la sort i el privilegi de ser tinent d'alcalde i treballar colze a colze amb les veïnes i veïns de Ponent, amb les veïnes i veïns de Sant Salvador o amb les veïnes i veïns de la part baixa, per si hi ha tres barris, i per tant, amb aquesta trajectòria i acompanyadíssim per un equipàs, faig el pas de comunicar, d'arribar a la conclusió que vull ser alcalde de la ciutat que m'estimo.
Vull ser alcalde de la ciutat que m'estimo, crec que sé cap on ha d'anar la ciutat, crec que hem treballat plegats amb un equipàs al rumb que ha de tenir aquesta ciutat per coasionar-se, per trobar-se a si mateixa, per estimar-se a si mateixa, per estimar-se el seu país, i en aquest sentit compto amb un equipàs de republicanes i republicans al costat,
i sento que compto també i que hem de fer un treball molt complicat, que és el que et deia al principi, amb la ciutat, amb la ciutat que són les seves entitats o que són les ciutats i les ciutadanes que anelen un canvi per una ciutat que s'ha d'estimar a si mateixa, que ha d'omplir-se de vida i que ha de compartir el timó amb la seva gent. És a dir, jo no em presento per ser alcalde per comparar-me amb l'emperador Auguste,
em presento per treballar amb la gent de Tarragona per la gent de Tarragona. Fa referència a l'alcalde Vinyoles, que deia que el tur serà el més important des de l'època d'August, ho deia, va per anar rissas allà, s'ho deia una mica també, metafòricament.
Sí, no, no, i no li vull d'anar... Segueixo la broma, és a dir, sé que l'alcalde ho deia amb broma i a més a mi també em va fer gràcia, em va semblar un comentari simpàtic, eh? Però és un comentari simpàtic que potser que em mereix també alguna reflexió política, eh? Sempre des de la simpatia, però...
És contradictori, volem presumir a la fotografia de portar el tour de França quan no tens el coratge d'implantar una infraestructura que permeti que la canalla pugui arribar al col·lembici.
I en aquest sentit jo vull ser l'alcalde no tant de la fotografia, el tur, que em sembla molt bé i estic molt content que vingui, sincerament, o sigui, totalment en positiu, però crec que més que l'alcalde del tur vull ser l'alcalde de la canalla que va al col·lembici sense risc, dels avis que passegen per voreres amples i segures, de les placetes que fan de punt de trobada i dels comerços que aixequen la persiana.
Ara en parla de Prat de la Riba, entenc que del carrer de Vície de Prat de la Riba o de tot? Tota la ciutat. A veure, si m'ho situa en Prat de la Riba és evident que Prat de la Riba tira endavant un projecte d'asfaltatge que vam deixar nosaltres fet i que valorem positivament que es faci, al qual se li ha tret la part transformadora.
La part transformadora era habilitar un carril que anés des de la plaça Ponent cap a Imperial Tàrraco, que era, a més, una línia recta cap a l'Avinguda Andorra, que, a més, està mirant cap a la 240 cap a Sant Salvador. És a dir, les coses no són carrils sueltos, són xarxa. La comparació amb l'Empere d'August, tot i que és simpàtica, és desafortunada, perquè l'Empere d'August no va passar la història pel Tour de França, va passar la història perquè es va atrevir a fer una xarxa
de vies connectades del més ambiciós i amb la mirada més llarga possible. Una d'elles és la via Augusta, precisament, els 1.500 quilòmetres de via Augusta que formen part de la península, però no només. I d'aquí que tots els camins portaven a Roma, perquè hi havia un pensament en xarxa i una transformació del comerç.
i de l'activitat militar de les lesions, perquè era un pensament imperial, però això és el que li demano a l'alcalde. Li demano coratge, que sàpiga que estem en un context de canvi climàtic i que hem de prendre decisions valentes, perquè som Europa, i en aquest sentit mirar més cap al nord d'Europa i atrever-se a fer canvis. Llavors, posem un carril a l'Avinguda d'Andorra que no comença enlloc ni acaba enlloc,
Això només té sentit si fem una xarxa, traiem el de Pere Martí, quan el que hauríem de fer és connectar-lo amb el serrallo i amb tota la línia litoral, i estem fent carrils aïllats, quan el que hem de fer és una xarxa i una transformació de la infraestructura perquè hi hagi canvis en l'aire que respirem, perquè molta més gent es pugui moure per la ciutat, perquè les voreres no caïn envaïdes de patinets i de bicicletes per desenvolupar de manera sostenible la ciutat de Tarragona. En aquest sentit,
Algú es va tenir el coratge que l'alcalde crec que no ha tingut, i el benvingut sigui el tur, però dic que és una contradicció treure carrels bici, no permetre la mobilitat sostenible de la teva ciutat quan celebres que vinguin bicis elitistes un sol dia fer un esdeveniment i ja està.
sí que hi serà el de... alcançar de conat amb llevant fins a la Mora. De fet, si tot va bé, fins al Trafulla, fins i tot, eh? Passant per la ciutat de repòs, aquest sí que... Senyor Sonyer, aquest projecte, que és també llegat republicà, que el vam negociar i deixar lligat i acordat amb l'Estat, amb el lideratge de l'alcalde Ricomà, aquest projecte,
Precisament, és també un exemple, perquè anava fins a Altafulla, perquè Altafulla el té fet fins a Torre d'en Barra, Torre d'en Barra fins a Creixell, i junts, tots plegats, estem mirant cap a Europa per connectar amb les xarxes cicloturístiques europees. Això és la ruta mediterrània. Precisament una cosa que crec que ha estat tou l'alcalde o aquest govern és deixar-se retallar fins a la Mora.
L'altre dia els veïns de la Mora reclamaven que el carril efectivament arribés a Altafolla i ha de ser així. I crec que s'han deixat retallar el carril i que l'han deixat en clau local, quan aquest carril, a més de tenir una gran virtut local i litoral, ha de tenir una mirada llarga, una mirada continental per fomentar el cicloturisme, per fomentar que vingui gent...
que acostuma a deixar molta despesa, que consumeix cultura, que venen amb família i que al centre d'Europa es practica molt de cicloturisme. A nosaltres ens interessa aquesta mena de turisme sostenible, precisament. Fixi's que passarà per allà, per l'Albert de Xanascat, que serà el més gran de Catalunya, que està a una banda de la carretera, aquest carril gris i aquesta...
que arriba el vici de l'antiga Nacional 340, i a l'altra banda tenint la Sabinosa. Ara, vostè està a la Diputació, no sé si sap alguna cosa de com anirà tot plegat, perquè en principi està a punt de començar aquesta obra de la Sabinosa del camí de ronda. Si no comença la setmana que ve, serà l'altra, em penso que està a punt. La planificació era que les obres en principi començaven el 7 de gener.
El que passa és que segurament no comencen per la part més visual, però per tant anem a contrarrellotge absolutament. Aquí la presidenta de la Diputació va demanar... Jo fa dos mesos i escaig que estic a la Diputació i és un tema que, òbviament, m'ha capficat moltíssim.
Crec, fins i tot el darrer ple, recordo el senyor Conillado que em deia, vostè, ara que està diputat provincial, i tothom sap que jo estic en contra d'aquest passeig de 5 metres, jo i tot el grup municipal d'Esquerra Tarragona, però vostè que està en contra d'aquest passeig, ara està a la Diputació i això es farà. I qüestionava el fet que estigués a la Diputació pel fet que es faria. Jo li vaig dir, mira...
Crec que el problema estat no seria abans a la Diputació. O sigui, segurament Esquerra Tarragona havia d'haver estat abans, potser per evitar o per planificar d'una manera una mica diferent, millor, al nostre entendre, algunes qüestions que tenen a veure amb Tarragona. Però, en tot cas, li vaig dir, faig el que puc.
i al cap de pocs dies la presidenta de la Diputació demanava, i també ho feia públicament, una trobada amb la subdelegada del govern de l'estat espanyol per tal de mirar de replantejar el projecte d'aquest camí de ronda, perquè sigui efectivament un camí de ronda, en tot cas, i no un passeig, i per traslladar les peticions de les entitats ecologistes de la plataforma SOS Costa Daurada.
I aquesta petició que l'ha fet en públic però també l'ha fet en privat a la presidència de la Diputació, sembla que s'han anat donant dates, però són dates que estan massa allunyades i no acaben d'encaixar bé amb aturar o replantejar les obres que s'hi van a fer. Jo en aquest sentit voldria recordar que precisament el senyor Collado, el seu partit, governa l'Estat.
I que això, aquesta obra, és sobre un sol que és de l'Estat, ja no és de la Diputació, per tant, l'Estat és el propietari dels terrenys on s'ha de fer i és el propietari del projecte. De costes, no seria? Costes de l'Estat. En aquest sentit, de la mateixa manera que nosaltres ens hem mogut, en el sentit que hi ha hagut un... hem mogut fitxa...
com a diputació, crec que és interessant que l'Estat, precisament, per exemple, agafi i es trobi amb les entitats. Per què no? L'Estat es pot trobar amb la plataforma Sos Costa d'Aurada, igual que ho pot fer l'alcaldia de Tarragona, que no ho han fet. I els animo, l'alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales, i el Jordi Collada, el company, perquè parli amb els seus i que l'Estat també es reuneixi amb aquesta plataforma i que tingui la mirada més oberta possible a l'hora d'incloure les esmenes que estan fent les plataformes.
En definitiva, passeig o naturalitzar al màxim possible aquell espai, és a dir, asfalt o no asfalt seria la qüestió, i l'amplada de 5 metres, que és també el que diuen les plataformes, que no es malmeti l'entorn. Sí, a veure, ningú s'imagini que és un asfaltat de tipus carretera, és un sauló compactat d'aquests,
però igualment té una amplada completament excessiva, està sobre un roc i sa, permetrà una massificació, precisament allà, el que és el carril bicicleta o que la gent pugui anar en bicicleta no ha de ser cap prioritat, perquè ja vam generar una alternativa per moure'ns en bicicleta per aquell cantó de llevant amb tot el passeig ciclable que començarà a finals d'aquest any.
a la 340. Per tant, no hi ha aquesta necessitat. És evident que no està inclòs ni tan sols al PEMUS aquest vial en línia de costa, el Pla de Mobilitat Sostenible de Tarragona, no hi és inclòs. No hi ha cap necessitat i veiem que és un espai natural on menges més clarament. És a dir, un camí de ronda, com a tal, ben integrat paisatgísticament, com els que tenim en els llocs més bonics de la costa catalana, i aquest és un dels llocs més bonics de la costa catalana, penso que és una molt bona notícia per la ciutat, però...
però un passeig que convidaria a futur a seguir el passeig cap a la llarga, perquè al final un passeig és un passeig, que convida un ús massiu d'aquell espai, creiem que no és el més adequat. Segurament a la preventòria, si a mi no ho hem dit moltes vegades en clau municipal, menys és més. Tot el que no hi fem allà, i ho puguem fer a la tabacalera, millor.
Avui inaugurarem o anirem a donar compte del començament dels treballs per implantar el conservatori a la Tabacalera. Doncs aquest és el camí. Segurament a la Tabacalera, tot el que la puguem omplir de cultura, de hub cultural...
Millor, perquè la galera necessita molta activitat, necessita ser un pol d'atracció, necessita ser un hub. I en canvi, tot el que puguem alliberar en aquell espai i posar en valor els seus valors naturals, paisatgístics, millor. I tot aquell espai de 43.000 metres que tenim tancat, quan abans el puguem obrir, també penso que millor.
Vam tancar l'any amb la notícia del pla de Barrissa a la part baixa, que també van batallar molt per la part baixa quan era el govern municipal, i ara tenim Sant Salvador també al punt de mira. Per tant, no sé si també batallaran des del grup a l'oposició de la Esquerra perquè també Sant Salvador tingui
de seu pla de barris. Efectivament, és a dir, primer, veiem com una bona notícia que es treballa en un pla de barris de Sant Salvador, un pla integral. Si ens l'han donat a la part baixa, el pla de barris, aquests 25 milions d'inversió que hi haurà,
és perquè hi ha hagut un pla integral de la part baixa. Sense això difícilment ens ho haguessin donat. És a dir, ja tenim una estratègia de cap on volem anar, és una estratègia molt concreta, amb unes conclusions molt clares, feta de manera participada en tot el barri.
perquè la implicació va ser molt gran, i ho vam fer, recordo bé, en temps de l'alcalde Ricomà, i per tant va ser un procés molt intens. I per tant aquell document és el que en part ha permès que Tarragona guanyi per la part baixa una gran transformació que feia moltíssima falta i que revertirà en tot el centre de ciutat i per tant en tota Tarragona.
D'aquí n'ha quedat exclosa Sant Salvador quan no hauria d'haver-ne quedat exclosa perquè ja hi va quedar una altra vegada i probablement s'havia d'haver treballat potser en dos fronts. En qualsevol cas, Esquerra Republicana està amb tot el seu suport per tal que el futur pla de barris passi també per Sant Salvador i creiem que pot ser interessant que treballem el pla integral del barri de Sant Salvador pel qual hi ha uns certs recursos per fer-lo
i que esperem que vagi ràpid. Ara, a vegades s'ha dit que això estaria fet per enguany i tot, no crec que estigui fet per enguany en absolut, però creiem que Sant Salvador ha de ser una aposta també estratègica de Tarragona. Abans comentava, i arren del tema del sabinós de la Diputació i la presidenta de la Diputació, que és d'Esquerra, el seu partit, que pot haver-hi discrepàncies en partits, discrepàncies també, en dinàmiques diferents a nivell local i a nivell...
català i a nivell nacional, fins i tot. Passa amb el tema de la taxa turística, que han pactat els grups del PSC, d'Esquerra i de Comuns, aquest acord perquè tirin davant. Discrepen d'ells de la taxa turística o s'ha d'explicar molt bé i estan d'acord amb la taxa turística que es duplicarà?
evidentment estem d'acord, estem d'acord, no, no, i s'ha d'explicar molt bé, també, perquè pot semblar el que no és, o perquè es pot prestar distorsions. És a dir, és cert que ha d'haver-hi un aterratge d'aquestes mesures que sigui sensible al tipus de territori, al tipus de zona, al tipus de municipi de Catalunya. No tot és Barcelona. I, per tant, calen tratges en mida claríssimament.
però que hi ha un turisme, que no tot el turisme sempre té un impacte positiu, que hi ha situacions de saturació, que els creuers a vegades generen situacions de saturació amb un retorn...
molt discutible, vista l'experiència, que l'administració pública del país i també les administracions locals, si ho consideren oportú, i aquí ve el tratge mida, puguin gravar, com passa a tants altres llocs del món, l'arribada d'aquestes persones que consumeixen coses i que tenen...
unes despeses per la ciutadania. Jo crec que és raonable i que això es pugui reinvertir en qüestions com l'habitatge. És més que raonable. Posa un exemple. Vas a Idealista i a Tarragona tens en lloguer 100 i escaig pisos. En lloguer. I en canvi tenim 2.175 llicències de pisos turístics donades.
És una pallissa a favor dels pisos turístics. Però la veritat ja, abans que un bé d'intercanvi per guanyar-hi uns calés, abans ha de complir la seva funció...
de permetre evitar a la població. I, en canvi, la població està quedant directament exclosa. En conseqüència, això que porta a diverses conclusions, una d'elles és que el turisme ha de tenir el seu gravamen per tal de reinvertir aquesta aportació, aquest impost, en la societat que està acollint aquests visitants. I, per tant, des d'aquest punt de vista...
res a dir, benvinguda sigui la mesura. I després, que pot semblar que aquí estem posant pagar de 3 euros a 6 euros per persona a tothom que vingui. No és així. Una cosa que ha de saber la ciutadania és que aquest gravamen no afecta igual a un hotel de 5 estrelles que a un hotel de 4 estrelles
que passarà de pagar 1,20 a 2,40, un de 5 estelles passarà de 3 a 6, és diferent, i el mateix amb els càmpings, és a dir, que hi ha una gradació totalment proporcional per tal que no castiguem i impedim que pugui venir gent de càmping o perquè puguin venir famílies, no, no, crec que està bastant ben ponderat.
Anem al Rupert Ser, com valoren el desenvolupament del nou contracte de la Brosa, que ja fa dos mesos i mig, ja era bé tres, no sé si tres, em perdo també una mica amb els números, però que ja està en marxa. Com l'estan veient, el nou contracte? Jo creiem que hi ha una millora, que era previsible que hi seria, però creiem que és netament insuficient.
És a dir, que hi hagi una millora amb el que teníem amb FSC, era impossible que no passés. Tenim una empresa nova amb recursos nous. I amb molts recursos, a més. I, a més, amb unes regles del joc, que són el plec de condicions que va fer Esquerra Republicana, i que és molt interessant. És a dir, les regles del joc que tenim ara, aquest plec de condicions, és la part guanyadora de la partida.
Perquè és un plec de condicions que va fer l'equip del Jordi Fortuny, és un plec de condicions que, a diferència del que passava abans, diu, si no fas la feina que toca, si el carrer Podaca no queda net el dia que has de fer el carrer Podaca, que segurament l'has de fer cada dia, no el cobraràs. Es paga per feina feta. Per tant, tota la feina que no es faci no es pagarà. Això és un canvi revolucionari amb el que teníem.
Per altra banda, vam dividir en lots i vam dir, i ara a més, a més dels nostres funcionaris i funcionaris excel·lents que vam equipar amb gent molt competent, el Consell de Fortuny, a més, licitarem a una empresa que es dedicarà només tot el dia a supervisar el compliment del contracte de la brossa.
Perquè tothom pot entendre que si estàs a casa teva i te fas unes obres al bany que costen 400 o 500 euros, vas a mirar que facin el que has dit. I si no ho fan, dius, escolta, t'havia dit una altra xola, no? Doncs amb un contracte de 20 i escaig milions d'euros, com no has de fer aquesta supervisió? Només faltaria. 21 i escaig milions d'euros l'any. En conseqüència, les regles del joc ara ho permeten tot per tal que tinguem una ciutat que brilli.
sempre i quan tinguem un equip de govern i un alcalde amb el coratge suficient com per fer complir el contracte i atrevir-se a plantar cara les vegades que convingui quan l'empresa es desviï del recte camí que ha de tenir perquè aquesta ciutat no estigui més neta que abans. Brilli, que és el que exigim, i mereixem.
Parlem amb Xavi Puig, a Port de Beu, adjunt d'Esquerra Republicana, al grup municipal, primera entrevista d'aquest any 2026, un any que ha començat, no fa gaires dies, amb la protesta de la paixasia, de gremi de la revolta paixessa, i el gremi de la paixasia catalana, amb el tancament del port durant cinc dies consecutius, i amb Mercosur, que s'assignarà aquest dissabte al Paraguai, entre la Unió Europea i aquest congomerat de quatre països,
signa, anirà la presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen, signaran l'acord. Què creu que significarà? Què pot significar? Perquè cal potser mirar per sectors productius. La paixassia és clar que diuen aquesta afectació per a part de molts productes, la carn de bobi, per exemple, o altres, per la diferència de... que no podran competir, i per la diferència també en origen de les inspeccions que es fan aquí i les que es fan allà. Dèiem, entre altres qüestions. Què en pensa vostè de tot plegat?
El lliuremercat no és dolent. El lliuremercat és bo, però alerta. Requereix que hi hagi unes condicions de partida equànimes. És a dir, si tenim un lliuremercat amb una desigualtat de regles de joc pronunciada, el que estem fent és molt injust.
Això és la primera consideració. És a dir, hi ha sectors, i el càrnic i el vacú en particular és un dels més afectats, que tenen uns controls sanitaris estrictes, que són molt bons pel consumidor,
Però que, clar, una persona, quan vagi a la carnisseria o quan vagi al supermercat, segurament li costarà distingir quina carn és quina i veurà que hi ha una carn molt més barata que es peta un munt de normes per la seva pròpia seguretat i qualitat de l'aliment que sí tenen els productors catalans o europeus. I, en conseqüència...
Tot el que sigui permetre aquest lliure mercat amb desigualtat de les regles serà injust i no ho veiem bé. Creiem que això s'havia d'haver treballat millor, creiem que els interessos de la nostra pagesia, del sector agrari, o del sector ramader, havien d'estar molt més ben defensats des d'un principi. I aquí, segurament, al Partit Socialista li ha faltat sensibilitat per entendre que...
És imprescindible que tinguem gent i que la tinguem a casa nostra que fa aliment. No podem convertir el món en un lloc on hi hagi els especialistes en fer-nos l'aliment i nosaltres quedar-ne al marge. No. La sobirania alimentària és clau. La producció d'aliments de qualitat és clau. Són sectors estratègics i cal tot l'esforç social per mirar de cuidar-los. I qui diu això parla de la pesca també.
Som una ciutat que de producció vacuna poca, però pesca molta. I, per tant, si no som capaços de protegir el nostre sector primari, apaga. No tindrem futur. I això és clau. I, per tant, crec que s'ha de ser molt sensible amb aquestes activitats, alhora que, sempre que es pugui, fomentar al màxim el lliure intercanvi a nivell mundial, però sempre amb aquesta igualtat de regles. Dues qüestions, perquè estan pesant moltes coses a nivell...
a nivell mundial per descomptat, per a mi també català, i ara estava veient una piulada d'Oriol Junqueras parlant del finançament, de l'acord de finançament que diu que incorporarà singularitats com el principi d'ordinalitat, la gestió immediata del buiton de president l'IVA o la possibilitat d'assumir el 100% de l'IRPF. També s'ha d'explicar bé l'acord de finançament, la reunió que va mantenir en el faig dies amb el president Pedro Sánchez i tot el que pugui arribar com a dotació econòmica a nivell de Catalunya com a extra.
A veure, dos consideracions. La primera, aquell acord de finançament és un acord de finançament que permet avançar a Catalunya per tal de contribuir a sortir de l'asfixia econòmica la que està sotmesa, sobretot en termes de finançament, que qui diu de Catalunya diu de la ciutadania de Catalunya, de tots nosaltres.
i que això té una reversió directa en les escoles, en els hospitals, en les infraestructures públiques que permeten que es desenvolupi l'economia, en les ajudes a les famílies. Per tant, l'estat del benestar, que és el que gestiona sobretot Catalunya, hi surt guanyant.
Per tant, és bo. Que hi ha un increment de la sobirania respecte als tributs, de fins al 80% l'IVA i l'IRP fer el 100% de manera escalonada, no és bo, és boníssim. Per tant, la primera consideració és que això és bo.
i s'ha de ser pràctic i s'ha de ser útil. I la segona consideració és que, efectivament, com passa amb la qüestió alimentària, Catalunya necessita la seva sobirania plena, necessita sortir d'aquest marc constant de litigi, de debat confrontat amb
amb l'estat espanyol o amb altres zones de l'estat que tenen una visió o uns interessos completament diferents i també molt respectables i Catalunya necessita fer la seva i per tant sabem que la solució d'aquest problema la solució d'aquest problema no és cap model de finançament en particular la solució de veritat del problema és la independència del país amb totes les dependències que té un estat que en té moltes dependències un estat independent però
però amb tota la responsabilitat plena de ser l'amo dels encerts i el responsable dels errors, que és el que li volem al nostre país. Sabedós, a més, que en un context global les economies que més prosperen són les dels països de la mida de Catalunya.
Com demostrava Gary Baker, un Premi Nobel d'Economia, els països petits, petits mitjans, tenen molta més agilitat per adaptar-se als canvis mundials i molta més capacitat de representar les seves ciutadanies. I això li volem al nostre país.
Valorim breument, que anem acabant, però que aquesta setmana l'Audiència de Tarragona hagi aplicat l'amnistia a dos companys de l'Ebre, el diputat i president de la Federació Regional, a Terres de l'Ebre, l'Albert Salvador i l'exalcaló a la Ràpita, el Josep Caparrós, pels fets de l'1 d'octubre. Per tant, dos amnisties a la llista Junqueras encara no.
Sí, sí, celebro aquesta amnistia. Ens n'alegrem des del grup d'Esquerra Republicana a Tarragona per les nostres companyes i companys. I, per tant, aquesta felicitat agredolça perquè no s'està aplicant a tothom.
I, per tant, encara s'està aplicant una repressió selectiva i sabedós que el que hi ha hagut fins ara, i encara està vent-hi, és una repressió política per...
per un moviment democràtic, per haver fet un referèndum, per haver donat la veu al poble de Catalunya perquè decidís el seu futur. I, per tant, haver d'admetre que encara estem ara en un context de repressió política i de constant i permanent amenaça de retorn d'aquesta repressió política si ens passem de democràtics.
Per ser, ahir 6 anys del greu d'accident i cocs, que no l'he preguntat, però vaja, em van parlar també amb la companya Maria Roig en temps de tertúlia i, en definitivament, coincideix amb que es faci justícia i que s'aclareixi el que va passar fa 6 anys. Efectivament, un moment duríssim, tot l'escalf i la tendresa cap a les famílies de les 3 persones que hi van perdre la vida.
S'han fet passes endavant en matèria de seguretat, però és evident que en calen moltíssimes més, i més en una activitat que genera tant de benefici econòmic com és la indústria. Davant la indústria s'ha de ser molt exigent. I s'ha de ser exigent en matèria de seguretat, que és el més evident quan hi ha un accident, però també s'ha de ser exigent en el dia a dia. És a dir, aquí hi ha un estudi de la qualitat de l'aire que vam deixar adjudicat,
i que l'equip de govern actual va paralitzar amb ànim de no fer, i que finalment, per raons legals, perquè ja no podia ser, ha hagut de tirar endavant, però se l'han de creure. És a dir, necessitem un govern que, estimant-se la seva gent, vulgui saber què respiren les tarragonines i tarragonins i promogui estudis independents de la qualitat de l'aire per poder fiscalitzar les altres administracions i també la indústria. Servi Puig, portaveu al Junts d'Esquerra, gràcies per acompanyar-nos. Bon any i fins la propera. Fins la propera. Bon any a tothom.
La veu de Tarragona. TGN Esports. Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
A l'hora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez. Tornem el 19 de gener.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Doncs seguim en directe a la veu de Tarragona en aquesta jornada de Dixous avui dia 15 de gener. I mireu, no anirem molt lluny. De fet, podíem anar-hi nosaltres, però en fet que vingui aquí el convidat, dèiem anar-hi nosaltres perquè està aquí al costat. No hauríem de fer uns quals metres i arribaríem a part central, però hem convidat aquí el seu gerent, el Francisco Lambea, que ens acompanya aquí als estudis. Francisco Lambea, què tal? Bon dia. Buenos días. Muchas gracias por invitarnos a estar con vosotros. I bon any, que encara es pot dir. Bon any. Bon any.
Feliz año para todos. Jo ara feia números i serà, de fet, l'any del 29 aniversari, no?, ja de la inauguració del parc. Sí, apuntito ya del 30 aniversario que lo cumpliremos para el año 2027, pero en este año 2026 cumplimos ya 29 años en Tarragona.
¿Y al 100% de ocupació? Sí, efectivamente. Tenemos todos los locales ahora mismo ocupados. Puede haber novedades en el futuro porque siempre hay una rotación de locales comerciales, pero ahora mismo tenemos todos los locales ocupados. Buenas noticias, per tant. Muy buenas noticias.
Estamos a tope y eso es síntoma de que Parc Central está funcionando a nivel comercial muy bien. De rebaixes, ¿no?, aquests días, imagino que sí. De rebaixes, aquests días, o no? Sí, por supuesto. Estamos en plena campaña de rebajas. Ahora es el momento en el que toca, después de una intensísima campaña de Navidad, como podéis imaginar, pues reincentivar un poco al consumidor a mantener un poco las ventas. Siempre es...
Un poco más bajo que en Campaña Navidad, que como te digo es intensísimo, pero hay que un poco... El comercio tiene que seguir enganchando y seguir trabajando y lo hace a través de esta campaña de rebajas. ¿He comandat la campaña de Nadal? ¿Ha estat en general positiva?
Muy, muy bien. A pesar de que tenemos las dificultades de acceso que conocéis por el tema de las obras del museo, lo que ha dificultado mucho la circulación a través del centro y, por lo tanto, la entrada a aquellos que venían con vehículo, a pesar de ello hemos mantenido más de 700.000 visitas en el mes de diciembre, lo que es una cifra muy, muy alta, y las ventas superando las ventas del año anterior.
Tenen quantificada la gent que ve del territori d'on ve? Perquè de raó a una ciutat és molt fàcil. En caminant ens acostem a la part central, comprem i tornem a casa. Però també ve gent de perifèria? Sí, efectivamente. No lo tenemos como tal quantificado en cuanto a que no le preguntamos a los clientes
de su procedencia, pero a través de los estudios de mercado que cada año realizamos sabemos que hay un porcentaje bastante elevado de afluencia de clientes que vienen de la provincia de Tarragona especialmente. El principal nutriente de clientes es la ciudad de Tarragona, por supuesto, pero la provincia de Tarragona atrae un porcentaje altísimo de clientes y además también hay, en porcentajes ya menores, pero también hay una afluencia de clientes de Lleida y de Barcelona.
Quan miren aquest 100% de locals que estan ocupats, què veuen en aquesta radiografia de part central? Hi ha de tot? Falta alguna cosa que creu que... Bueno, seguro que faltan... Seguro que faltan cosas porque lo que nos falta sobre todo es superficie comercial.
O sea, si pudiéramos, lógicamente hay unas limitaciones urbanísticas que limitan la superficie comercial, pero si tuviéramos el doble de superficie comercial estoy seguro que también lo complementaríamos.
complementando, como me estás diciendo, esta oferta, siempre se puede aumentar la oferta. Lo que pasa es que hay estas limitaciones. Tenemos una oferta muy diversa, evidentemente, pero siempre podemos encontrar nuevos nichos de mercado, por decirlo de otra forma. Parlava de les obres, però certament, i suposo que estan també molt pendents de tota la transformació de tot l'entorn, perquè tenen a un costat l'antiga tabacadera...
que s'ha de transformar. De fet, hi ha alguna informació... Avui mateix es parla d'alguna nova tarella que hi ha d'anar equipaments de diput cultural que trauran gent, però també tota la transformació de la necròpolis. Per tant, tota aquella zona està cridat a ser un dels punts d'accés principal o d'atracció principal de la ciutat.
Efectivamente. Creemos que es muy positivo todas las transformaciones que se están planteando en el entorno de Parcentral. Creo que a nosotros nos favorecen y que nos van a convertir también en una nueva centralidad de la ciudad de Tarragona, que ya lo somos un poco como punto de referencia a nivel comercial, pero que va a ser algo más allá que solo comercial. Quiero decir, al final, el que tengamos...
les actividades culturales, de servicios, educacionales, todo esto que conlleva la transformación de Tabacalera va a transformar a la zona en general y a part central, como pertenecemos a ello, en una nueva centralidad de la ciudad de Tarragona. De cara a aquest 2026, què destacaria a nivell de projectes o d'intencions de part central? Per allà porten uns anys també en tot el tema de sostenibilitat...
d'eficiència, tot això que forma part de l'ordre del dia, del centre comercial. Sí, nosaltres en el año 2026 i de cara al futuro, como ya venimos haciendo en los últimos años, todas las actividades las estamos enfocando en gran medida, como bien decías, en todo el tema de eficiencia y sostenibilidad.
¿Qué vamos a seguir haciendo como venimos haciendo? Bueno, sabéis que os cuento que hemos incrementado una planta fotoaltaica desde los 30 megavatios hasta los 300 megavatios que ya nos aporta un 20% del consumo eléctrico del centro comercial que esto es invertir en sostenibilidad lo que quiero decir con ello no solo es hacerse una foto de qué buenos somos es que al final es económicamente rentable porque nos estamos ahorrando un dinero en las facturas de consumo eléctrico
hicimos una inversión en el aprovechamiento del agua freática que también nos estamos ahorrando más de un 20% de la factura del agua del centro comercial utilizando las aguas freáticas para el uso en los baños del centro comercial esto es totalmente innovador no creo que lo esté haciendo ningún centro comercial de nuestro entorno estoy seguro y esto al final es poner la cabeza a pensar que tengo
¿Y cómo lo puedo aprovechar? Y eso al final es la eficiencia, aprovechar lo que tiene sin tener que generar o tirar de otros recursos externos que es menos eficiente, lógicamente. En això estan, ¿eh? Es decir, que la planta fotovoltaica ya está ampliada, ya funciona, ya está... Sí, está en funcionamiento, precisamente desde 2025. Nos ha llevado bastante tiempo porque tiene sus dificultades y en concreto nosotros tuvimos bastantes dificultades con todo...
El tema de estabilidad aerodinámica, pues sabéis que Tarragona es una ciudad de mucho viento y conlleva unos riesgos y todo esto lo quisimos asegurar. Entonces nos ha llevado tres años prácticamente poder consolidar el proyecto y tirarlo adelante. Pero ya desde 2025 estamos a pleno rendimiento de la planta fotovoltaica y ya te digo que muy contentos.
Para el futuro, nuestra apuesta es seguir enfocados en temas de eficiencia y sostenibilidad, como te decía. Y no te puedo avanzar ahora porque estamos trabajando en ello, pero sobre todo en este año 2026 vamos muy enfocados a generar espacios verdes dentro del centro comercial.
Y ahí me quedo. Porque todavía no tenemos cerrados los temas. He fet un silenci per si de cas ho volia explicar. De fet, també s'ha transformat tota l'altra banda del centre comercial, la façana del darrere, que és el riu, amb tota aquesta transformació. I també la idea que hi ha a nivell de ciutat és que el riu sigui cada cop més permeable, que la gent pugui...
accedir i passejar pel riu. I a l'altra banda també hi ha una... s'està treballant perquè també pugui desaparèixer la CLH a l'altra banda i per tant que tot allò quedi connectat. Què creu que fa falta més allà? Ho veu positiu això? També que es pugui transformar tota la zona del polígon a l'entrada de la CLH...
el riu, tota aquella zona, de l'altra banda. Sí, jo crec que precisament amb tot aquest projecte de reforma del museu que estem sofriant ara en aquest moment, però que això ens va donar una molt millor visibilitat i va ser molt més atractiu de cara als usuaris i visitants. Crec que això va ser una millora molt important.
que no sé si llegaremos a ver en el año 2026, porque no sé, esto el ayuntamiento nos irá diciendo, parece que han comentado, ahora aquí va a haber un poco de retraso en las obras, pero yo creo que es posible, si no es en este año 26, en principios del año 27.
Tocam fusta, eh? Sí, tocam fusta. Les obres se sap sempre quan comencen, però quan acaben no... Efectivamente. Però tot allò canvia molt, perquè a més a més tota la zona de la necròpolis la idea és que sigui un lloc d'estada per la ciutadania, que puguin anar allà al jardí exterior on hi ha les tombes, que puguin fer estada.
que puguin relaxar-se allí i, per tant, ho tindran molt bé per saltar a l'altre costat i comprar. Así és. I com a continuació de la necroporis tenim els restos arqueològics de l'antigua basílica, dins del aparcamiento del centre comercial, que són... perquè hi ha gent que encara no ho coneix.
Poca, la mayoría de la gente lo conoce, pero sobre todo los visitantes que vienen de fuera, que están museizados y se pueden visitar totalmente de forma gratuita, dentro de los horarios de apertura que son amplios del centro comercial, cualquier visitante puede visitarlo y es una experiencia. Yo aconsejo siempre que con un guía turístico, que es quien te explica todo de una forma que te hace más comprensible todo.
Serà un bon any el 2026 per les informacions que tenen com a centre comercial. Serà un bon any aquest 26? Pinta bé? Nosotros esperamos que sí. Nosotros con todas las inversiones que estamos haciendo o están haciendo nuestros comerciantes en transformación de las tiendas que en este año 2025, en este pasado año 2025,
Hemos tenido múltiples ampliaciones y reformas de diferentes tiendas y que seguiremos durante este año. Esto tiene un efecto y produce un impulso también de atracción al visitante y aumenta las ventas de los comercios. En este sentido, unido a...
que també procuramos ofrecer a nuestros visitantes, además de la experiencia de compra, una experiencia de ocio o de actividades complementarias, pues creemos y apostamos porque tendremos un año positivo también en 2026. En Francisco Alambea, gerent de Part Central d'aquest any 2026, un any que tenim una data marcada al calendari, que és el diumenge 5 de juliol.
d'aquest any, que tindrem una etapa del Tour de França aquí a Tarragona. A la ciutat se'n parlava aquests dies al Palau de Pedral, que es feia la fotografia amb els municipis que hi passaran. Clar, s'estan explicant que serà un gran esdeveniment que atraurà moltíssima gent. Evidentment, suposo que aquell dia estarà obert, no?, al Parc Central.
Sí, bueno, yo creo que va a ser un acontecimiento la venida del Tour para la ciudad de Tarragona. Nosotros queremos involucrarnos con ello. Tenemos pendiente de reunirnos con ayuntamiento y con otras instituciones deportivas vinculadas al ciclismo.
Para enfocar de qué manera, pero Part Central quiere tener, por supuesto, quiere tener presencia y estar en algo que va a ser, yo creo que, como bien dices, muy importante para la ciudad de Tarragona y para la provincia de Tarragona. Al món hi ha tres dependiments esportius de rellevància i el Tour seria, si no és el primer, és el segon. Primer i segon hi ha tres importants i un és el Tour de França. No sé si són prou conscients del que representa un Tour de França.
Bueno, yo creo que el Tour de France es la carrera ciclista más importante a nivel mundial o reconocida como la más importante a nivel mundial. Y lo que representa o lo que significa es que tiene una notoriedad altísima. Es donde van a estar puestos los ojos durante las fechas que tiene de una gran cantidad de aficionados que...
que son muchos en Tarragona y son muchos en Cataluña y son muchos en España y son muchos a nivel mundial. Y precisamente lo que te da el Tour de Francias es ese reconocimiento mundial. A nivel mundial están todos los ojos puestos ahí. Ja per anar acabant, quan s'obre les portes, quanta gent treballa a Parc Central? Un dia ordinari?
Bueno, pues esto depende de qué días. Igual los sábados que los martes, que difiere mucho. Y luego de las campañas. No es lo mismo en Navidad que en Febrero. Evidentemente esto difiere mucho. Digamos que entre los 20.000 y los 40.000, más o menos, sería el número de clientes que pueda haber. Los 40.000 son días puntuales. No pensemos que todos los días entran 40.000. Pero más de 20.000 es una cifra habitual.
Siempre las cifras son más también en la campaña de verano, Navidad y verano, que en el resto de épocas del año, porque hay una estacionalidad, digamos, también en nuestra actividad. ¿Cuánta gente trabaja al Parc Central, más o menos? ¿Cuánta gente trabaja allà?
¿Cuánta gente en términos anuales, por ejemplo? No, trabaja. ¿Cuánta gente trabaja en Barcelona? Perdona, no te he entendido, lo siento. Aproximadamente 800-900 personas. También esto depende de temporada, pero aproximadamente. Eso siempre hablo de cuánta gente trabaja.
Directament en el centro comercial. Luego hay mucha más gente que tiene que indirectamente aportar, pero bueno, que no son persona adscrito, digamos, al centro comercial. D'establiments, que diu que estan al 100%, quants n'hi ha, si n'hi ha algo o quants són d'establiments, més o menys? Establecimientos, unos 100, bueno, vamos, son 98 establecimientos en locales comerciales, más unos 15 a 20, y esto también va variando, estands...
que en los pasillos están también ejerciendo actividad comercial. Sí, claro, cómo no, pero ahora es que es muy pronto para hablar de lo que vamos a hacer en el 27, pero sí, sí, prepararemos desde luego unas actividades para conmemorar un 30 aniversario, que es una fecha muy, muy significativa,
y en la que lo que vamos a pretender es llegar a todo nuestro público de Tarragona, de la provincia de Tarragona y más allá incluso, pero sobre todo desde el punto de vista del agradecimiento a su fidelidad durante todos estos 30 años. Francisco, l'enveia gent de Parc Central. Gràcies per acompanyar-nos, bon any i feliç 29 aniversari del 30 ja en parlarem. Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
L'equip ha de donar un passet endavant, estem a l'equador de la competició i queda moltíssim encara, però l'equip ha de reaccionar i ha de reaccionar allà.
Com diu el segon capital del nàstic, Mar Montalvo, l'equip ha de trencar aquesta ratxa de tres derrotes seguides i tornar a guanyar aquest cap de setmana a domicili. Diumenge 18 de gener, dos quarts de nou del vespre, viurem el primer partit de la segona volta de la Lliga, corresponent a la jornada 20, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Palmar a Sant Lucar de Barnameda, en el partit entre l'Atlètico Sant Luqueño i el nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Mmm, fem l'humor. A Miquel González.
Doncs vinga, va, aquest dia de Dixous, i com sempre els Dixous a aquesta hora arriba la sintonia i l'humor. Miguel González, bon dia. Bon dia. Segur davant, et penso, eh? Sí, abril rius. Ah, felicitats, abril. Abril rius, bon dia. Bon dia, bon dia. És que tarda aquesta sintonia. És el teu aniversari, avui? Sí, sí. No ho havíem dit, no? Fins ara? No, no ho direm, no ho direm. No preocupis que no ho direm. Tan jove. Comencem una nova edició del Fem l'humor, primer del 2026, capítol 23, ja. Imagina't.
I atenció, que això no és poca cosa. 23 programes fent el ridícul, però amb constància. Exacte. És tot un èxit. Tot un èxit, tot un èxit. És un èxit que ningú sap ben bé com s'ha produït, però que aquí estem. I si em permets, em felicito públicament, perquè això també ho hem de fer. I de pas, felicitem també la companya Abril Rius, que avui és el seu. Felicitats. Bon dia. Felicitats.
Gràcies. Estàs content? Gràcies, gràcies, gràcies. Felicitacions. No pregunto d'edat perquè fa molta ràdio.
Ja ho sabeu, que sóc una miqueta més petita que valdús. No és un bulo? És igual, felicitats. Miquel, no t'arreguis de mi. Felicitats, felicitats. A més, no ho dic més jo, ho dic més petita. La vida és curiosa, eh? Doncs sí, la vida és curiosa. Abril, ja ho veus. Ai, que divertit, no? Avui us accepto les felicitacions, però no us accepto les crítiques, això ja dilluns. Dilluns. El programa promet, com diria l'alcalde Rubén Viñuales... Serà espaterrant. Serà espaterrant. Ah, que sí, Josep. I tant, que sí, en el tur.
I si l'any no va bé, sempre podem dir-li al Pep Sunyer que no va tocar prou fusta el dia de la loteria. Semblava que tocaves més el peu del micro que no pas la fusta, Pep. N'estarem molt pendents al llarg del matí, en aquest sorteig de loteria de Nadal, de la Grossa, i tant de bo. Deixem tocar fusta. Tinc tot el cap, també. A veure si tenim sort, eh? Semblava que fessis així, al micro.
Sona diferent, eh? Sona diferent. Fusta, fusta. Ah, veus com sí? Peu de micro. Cap, no sona. Buit, sona buit com el peu de micro. Déu-n'hi-do, eh? El peu de micro. Avui és dijous, és 15 de gener i no d'octubre, com posa el que tenim l'Abril i jo. Ho diem perquè està bé tenir clar a quin dia som, a quin dia estem. Sí, sobretot a la ràdio, són detalls sense importància.
Molt bon dia, benvinguts a aquesta edició que tanca la setmana de la veu de Tarragona. Avui és dimecres, és dia 9 de gener. I ja ens hem deixat enrere el Nadal, ja ni recordem les festes de Nadal. Miquel Sunyer. Miquel Sunyer, bon dia. Fantàstic, perquè ni soc Miquel Sunyer ni és dimecres, però bé. He dit dimecres? Sí. Però això em va molt bé, a mi aquestes coses em van fantàstic. Mira els dies del plenari. Molt bé, els dies del plenari, però és que a mi em va molt bé. Tot i que, Sunyer, tu tampoc no ho tenies massa clar.
Què tal, molt bon dia, benvinguts, obrim la veu d'aquesta jornada de dilluns, obri que és dia 7, 7 ja de gener de 2026. Amb un fred capella, tapeu-vos que fa un fred, mireu... Sí, feia fred, però no era dilluns, era... Dimecres. És que el Sunyer viu sense calendari. Sí, viu sense calendari, el millor de no tenir-ho clar és insistir. I perpetuar-te en el dilluns, dilluns etern, dilluns vitalici.
Mira, anirem parlant avui en aquesta jornada de dilluns, arrencant setmana, i també, doncs, pràcticament, podríem dir que l'any, després de res, doncs, ja anem recuperant la normalitat del que és, doncs, això, l'habitual de cada dia. Sí, però era dimecres, eh, Josep? Dimarts, el dimecres. I de dilluns a dimarts, dimarts 13, com la pel·lícula.
O no? Tu ets igual, no? Que sigui dimarts 13 o... Sí, a més en català no em sona. Com que és martes 13, amb dimarts 13 no em sona malament.
La pel·lícula, eh? Sí que existeix una pel·lícula que es diu Martes 13, que em sembla que és de l'any 80, però la més coneguda és Viernes 13, la del 2009. He de dir, Josep, que aquesta pifia la vaig teure i després vaig veure que sí que existeix una pel·lícula que es diu Martes 13, però la més coneguda, com diu l'Abrilé, és Viernes 13. Va, Sunyec, que avui anem per tu, ho sento molt. Sabem que t'encanta presentar-nos, dir els noms de l'equip. Pregunta clau, quants cops per nom?
Doncs són els continguts d'aquest programa d'avui, amb Lluís Comas a les vies de so, amb Maura i Ferrand de Realitació de Visual, Joan Andreu Pérez a la producció, Núria Cartanyà, Laura Guàs i Evideix i Esper, Miguel González, Núria Cartanyà i Abriu Rius, també la companyia Núria Cartanyà i aquí us parlo Josep Sonyer.
Ja està, eh? En bucle, en bucle. Ja està, perquè en tres vegades. Aquests dies hem parlat molt de Venezuela. Fins i tot li hem rebateixat el nom del president. Que es van concentrar el dissabte, el dia 2 que va ser detingut a Nicolás Maduro, Maduro, Maduro, Maduro. Vos sóc gringo, vos sóc gringo.
Ara l'última reacció és del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Nicolás Marulo també m'agrada. He de dir que també m'agrada. Fem canvi de nom, canvi de país, canvi de realitat. Tot correcte. Havíem de llegir bé el text, el subtext, el context... Va, Miquel, que ara pilles tu.
Ha ampliat els supòsits que permeten a determinats col·lectius obtenir una reducció. En un text... En el text... El nou text... Afegeix...
Sí, no tenia molt clar si era el nou text, en el text o en un text. Avui tenim errors de dies, tenim errors de pel·lícules i també tenim errors als noms dels escriptors. Gagant. A la sinopsis és que estem a l'estiu del 1983 i el famós escriptor anglès Ronald Dahl, Ronald Dahl, Ronald Dahl... Revisa les proves del seu últim llibre. He quedat en panxa. Era Robert Dahl, no? I m'he quedat en panxa. No passa res, no passa res. Són errors culturals amb molta seguretat, que és el pitjor.
I lligant-ho amb els dies, aquest dissabte és Sant Antoni. Ho organitza el gremi de pagesos. De Sant Isidre i de Sant Llorenç. I parlem amb el gremi de pagesos de Sant Antoni i Sant Llorenç. Gremi de pagesos de Sant Antoni i Sant Llorenç. Sant Antoni i Sant Llorenç, perquè ja preparen els tres toms. Sí, sí, també estaria bé. Sant Martí també. Sant Martí i els barbuts i Sant Sebastià. Arribem al tall número 13. I és que avui la numerologia ens torna a portar cap al 13.
El 13 té mala fama, però el 13 mola. El 13 és guai. Guai del Paraguai.
L'hem fet cabre, al final l'hem fet cabre. Obriu bé les orelles quan truquen els oients, perquè mireu, mireu quin embolica el nom de la besneta d'una de les nostres oients. Des d'aquí, una salutació, sigui quin sigui el nom final. He tingut una besneta de dos mesos. Això sí que és un regal, eh? I com es diu, com es diu? Com es diu la besneta, com es diu? Fare. Fare.
Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara, Sara,
No. No. En F. F. Sara. Fili gran. Sara, com Sara... No. Vale, vale. És igual. És igual. Ja l'ensigual solucionar ella. Escolta. Escolta la ficia de l'any, eh? Senyor. El que és molt guapa, Carles. Allà no mora.
Com es deia al final? Jo crec que Fara. A mi m'agrada tu quan dius ara, ara, com vol dir ara, no? I al cap d'una estona, doncs, què? Encara no ho teníem clar. A veure, que parlant de seguida, que Marta 21, que anàvem a ser ràpidament cap a Vilaseca. Era Sara o era Sara? Sara. Ella deia E. Ella com deia Sare.
Sare. Pareu! Però el de la S i la... Tenim en compte que acaba de llegir el guió, que ara parlem amb Carmeta 21, ho tenim tot fet ja. Camerata 21 i Sare. Acabarem amb música. Ariel Santamaria, Josep, va visitar Sílvia García. Va visitar Sílvia García als fans de Tarragona. I això sí que és un temacle com el que ens recomana la Sílvia, però sobre la zona de baixes emissions. Alerta que s'enganxa.
Amb les zones de baixes emissions hi haurà merders i uns quants marrons. Total per no contaminar, però bona excusa per recaptar. Amb les zones, amb les zones, amb les zones de baixes emissions. Amb les zones, amb les zones, amb les zones de baixes emissions. Amb les zones, amb les zones, ens tocaran!
Su marido es fulló. Que grande, que visca. S'enganxa, eh? Després d'això del dia per la reacció. Juanchi, Juanchi. Sí. Amb el Juanmi. Amb el Juanmi, tu. No volia acabar sense recomanar-vos una altra cançó que també se m'enganxa. No me la puc treure del cap. És la de la Falca del Te de Cultura. Te de Cultura, Tarragona.
Sempre hi ha temps per la cultura. És com per la cultura. Està molt bé, eh? Tinc pendent fer-ne un remix. Aviso, aviso. Doncs ja està. No, no, no marxeu. No, per què? Hem de fer temps. Mira quina hora és. Com vas? Estàs dient que necessites sis minuts de temps. A veure, som dos quarts i quatre. Vé, que vols que xerrem? Algú que faci gràcia.
Demà tenim cinema. És veritat? Sí, sí. Ja està, després... Demà hi ha alguna pel·lícula. Mira, jo porto tres dies veient el Padrino, he vist la 1, ahir vaig veure la 2, ahir vaig veure la 3. I la 3 no sé si veure-la o no, perquè no segueix... És també la Forcòpola, però em fa l'efecte que és diferent a la 1 i a la 2. I si les veiessis desordenades?
És que he vist la 1 i la 2, ja. I si les veies desordenades? La 1 i la 3. La 2 és molt bona. La 2 em va agradar més que la 1. Amb la 1 vaig llegir... Bueno, jo no, eh? Amb un fill vaig llegir el llibre primer i va mirar la pel·lícula després. I al llibre hi ha coses de la 2, també, eh? Hi ha escenes de la 2. La millor vegades és deixar-te portar pel catàleg de Netflix. Jo ara estic mirant una cosa molt random i molt estranya, una sèrie mexicana que es diu Amor de Oficina,
És una comèdia. A Netflix. A Netflix, a Netflix. Amor de Oficina. És una comèdia mexicana que jo crec que aquí no l'haguessin conegut mai si no fos per Netflix. I mira, saps d'aquelles sèries per... Però és divertida. Sí, sí, sí. Saps d'aquelles sèries per passar una estona? Hi ha sortit una temporada de Machos Alpha, no em sona? La quarta. La quarta, la gent... Jo em vaig quedar la primera. No et feia gràcia? Sí, però no la vam continuar. Ah, bueno...
Tu, Pep, has vist... Jo estic ara veient també en Netflix, Bitter Call Saul. Bitter Call Saul. Bitter Call Saul. Bitter Call Saul. Bitter Call Saul. És la mateixa sèrie? Bitter Call Saul. Bitter Call Saul. Millor truqueu al Saul. Tinc sang blu. Millor truqueu al Saul. És una sèrie després d'una sèrie. És una sèrie després d'una sèrie. I és d'un advocat que fa tot el possible per saltar-se la llei.
Sisplau, Núria, vine ja, no els donis més temps. I té un germà que és també advocat, que no diré què li passa, però fa tot el possible per complir la llei. No demaneu temps. Llavors, entre ells dos tenen com una disputa i està molt bé. Ja la feia jo de la meva recomanació. Estic mirant Normal People per desena vegada. On?
A-R-T-V-E Play. Si teniu... Si esteu allò una miqueta com... Aquests dies que fa mal temps, esteu una miqueta no encoixats, sinó més de pel i manta, fiqueu-vos allò que plorareu i tindreu el cor molt... Llavors m'hi ha hagut gelat.
Gerat, sí, no, qualsevol cosa dolça. Quan no vull pensar gaire, miro segons quins documentals d'aquests que també estan penjats a Pluto, a Pluto TV, segur que és? Sí, sí. A Pluto TV hi ha sèries antigues penjades, sèries antigues dels anys 70-80, i després hi ha documentals ràndoms, aquests que tu te'l poses allà i fa d'imatge de fons. N'hi ha un de... Com? Lluís, tu què mires? La nòvia. A on? A on? A on?
No ho sap. Ell ho mira i ja està. A la tele hi surt la nòvia i ja està. Amb documentals d'aquests... Jo també hi ha un de Catàstrofes Aèries, que te'n recomano. No si has d'agafar un avió. Vinga, va, deixem-ho aquí. No, perquè on vas? Home, que són i 38. Va, doncs vinga, tanquem l'humor. Com panxa, gràcies. Fins ara, Migueu. Fins ara, Nuri. Felicitats. Gràcies, Uller. Adéu.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cucodril Club.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pell a tallenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En camina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Pei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Falta una mica més d'un quart d'hora per arribar a les 11 del matí. Avui anem amb tranquil·litat de temps, cosa que és una mica estranya pel que fa al programa, i això ens permet fins i tot fer una paradinha per escoltar música. La proposta d'avui cultural del que fem comença amb els Clash.
Darling, you've got to let me know Should I stay or should I go If you say that you are mine I'll be here till the end of time So you've got to let me know Should I stay or should I go It's always taste, taste, taste
Should I stay or should I go now?
Era l'any 81 quan els Clash, aquesta formació de punk rock britànica, treien al mercat aquest senzill. Mira, em consta que era l'any 82, no el 81. Should I stay or should I go? Un àlbum, el dels Clash, de combat rock, ple d'èxits, curtets, breus, intensos, com eren els Clash. I aquesta cançó que destaca d'entre elles perquè ja és un himne generacional reviscut, revisitat per les noves generacions,
ja que és la cançó principal de la superaclamada sèrie Stranger Things, que ara s'ha posat una altra vegada de moda gràcies a la cinquena temporada. Això fa que joves, molt joves, coneguin aquest tema que ja vam ballar i cantar als anys 80. No ha passat mai de moda, perquè té una tornada molt coneguda.
En aquest cas, com a curiositat, us explicarem que l'autor i el que l'interpreta és Mick Jones, que en el seu moment l'any 82 era el vocalista de la banda, però aquests coros que escoltem de fons i que estan cantats en castellà, un castellà molt macarrònic, són els de Joe Strammer, que després passaria a formar com a frontman vocal de la formació.
Doncs vinga, amb una miqueta de música amb els clars, ja comencem. Avui que tenim temps i anem tranquils aquesta proposta cultural del què fem. Una proposta cultural que ara sí passa pels escenaris. One day is fine and next is black. So if you want me off your back. Well, come on and let me know.
Should I stay or should I go now? Should I stay or should I go now? If I go, there will be trouble. And if I stay, it will be double. So come on, let me know. This indecision's bugging me. If you don't want me, send me
Fins demà!
Should I stay or should I go now?
La propera entrevista la recuperem del mes de novembre. Va ser llavors quan ens visitaven membres de la companyia El Celsia per dir-nos que preestrenaven l'obra Lo de Jaume Primer a la Sala Trono. Era una primera presa de contacte d'aquesta companyia targonina amb el públic per veure com queia l'obra si realment feia riure la seva ironia, la seva sàtira política i social de l'actualitat catalana.
Sembla que ha anat tan bé que, ara sí, estrenen amb doble data. Aquest divendres i dissabte, el de Jaume I a la Sala Trono. Aquí als Estudis ens visitava el mes de novembre Arnau Fà. Arnau, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Qui sou al Celcia?
Doncs els Celsius som una companyia d'aquí del Camp de Tarragona. D'entrada, diguem que de forma estable som dos, jo, Arnau Fà, i la meva parella, companya de vida i sòcia, la Paula Moles, que si no m'equivoco la tindrem aquí amb nosaltres d'aquí una estona. Ah, però bé, a veure si ja hi és. Paula, que estàs aquí, bon dia. Bon dia, bon dia. Bon dia, com estàs?
Ja us heu dit bon dia amb altres dos avui o és la primera vegada que parleu? Bueno, a parlar, a parlar, sí, perquè estem... Bueno, jo estic a Barcelona i allà a Tarragona, per tant... Molt bé. Escolta, ja heu fet una companyia de teatre. Això és de locos, no? Una mica? Sí, el joc de les companyies és, si més no, sacrificat. Sí. Sacrificat, sí. Quin personatge fas, Paula? Perquè veig que també interpretes, eh? Sí, jo faig de Lídia Ubiol.
La protagonista. Tu ets la presi? És la presidenta. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Pura coincidència. Pura coincidència, molt bé. Per tant, has d'anar amb un vestit jaqueta, és superben posada, no? Estàs una mica enfadada, no? No se t'acaben de donar... Estàs enfadada. Jo he vist un tràiler i te veig tensa.
Sí, sí, igual és, diguem-ne, bueno, el posat que s'ha de fer per mantenir la gent una mica amb bo, no?, i podem anar amb tranquil·litat i que no se't revolti, saps?
A veure, a veure, i per altra banda, l'Arnau fa cara de Jaume I. És que te'ns has deixat... Estàs bàrbic, tens una barra plena de Jaume I. Va, expliqueu de què va, perquè això és una sàtira, com dèiem, política, de la catalanitat, seria això? Exactament. Va, què m'explica?
Doncs bé, al final l'obra tracta sobre la presidenta de la Generalitat, que juntament amb el nou director del Museu d'Història de Catalunya... Aquí jo. Exacte, aquí també l'Arnau, perquè no només fa un personatge. Troben mumificats a la punta del capoll del falos de Jaume I...
esperma, i justament aquesta és la que s'utilitzaria per per engendrar una nova nissaga de reis catalans i tornar la puresa de la catalanitat a Catalunya. Molt bé, una relíquia biològica. Sí, sí, sí, considerable. No tot surt tan bé com t'havia pensat la Lídia Obiols, no? Exactament, exactament.
A vegades les coses no surten com un s'espera, però això ho deixarem per aquesta tarda per qui vulgui venir. No desvetllarem sorpreses abans d'hora. Us aviso que en el full promocional ja explica bastant, però bueno... Sí, però no s'explica tot. La sinopsi no enganya ningú. Anem de cara barraca. Sabem que això és una sàtira descarnada, oberta, directa...
i que potser no serà apta per tots els públics ni per tots els estómacs. És dura, és en alguns moments bestiota. Els referents també són clars. Amb la Paula m'ho he comentat més d'un cop. En el cas de més propers a més llunyans tenim des de... Digues, digues, digues, Paula. No, no, perdó, perdó. Sí, per la banda de la cultura popular tenim a dames i vells,
És un clar exemple. Després... Bueno, va, anem fent un tomb. Sí, va, tindríem cap a una mica de polònia lleugerament, perquè, òbviament, ja hem dit que l'assemblant-se amb la realitat és per coincidència, però com que ja sàtira política, ja crítica política, òbviament, també hi ha una part que enganxa amb això.
Sobretot amb el tema del tractament dels personatges, sí que hi ha, vegem una miqueta de la companyia La Cubana, que al final també treballen amb aquests personatges així estirats, estripats.
I hi ha un altre referent, hi ha una miqueta més llunyà, però que en temes d'humor, aquí els catalans hi enganxem molt, que és una cosa una miqueta més britànica dels Monty Python, que també hi ha una certa influència d'aquest tipus d'humor, d'aquest tipus de sàpid. Ja està, has fet la fotografia. Jo, de fet, veient la fotografia justament del full promocional, tot m'encaixa, tot això que m'heu dit. És una descripció, ja és el que m'espero. No es fan massa obres d'aquest caire?
tan volgudament satiritzants. No, no, és cert que jo crec que a Catalunya hi havia una cultura bastant forta de fer aquest tipus d'obres. En els últims anys això ha caigut, s'ha perdut, i crec que és un valor nostrat que està bé recuperar, no? Home, també recupereu una forma nostrada per parlar d'una història nostrada, també. Sí, sí. Forma i força encaixen aquí.
No, no, que això és una cosa que nosaltres teníem molt en ment. Amb la Paula sempre hem dit que si tiràvem una companyia en van era per intentar fer musicals de nova creació en la nostra llengua i parlant de temes de casa nostra, parlant d'històries de casa nostra. Al final, sí, no vull dir amb això que els referents que tenim de fora de casa nostra no siguin bons, òbviament, hi ha grans musicals arreu del món i sempre està bé escoltar-los, mirar-los i transportar-los, traduir-los,
Però això no és un Ray León, eh? No, no, no. Ni vol ser-ho. Ni vol ser-ho, ni un Frozen. Bé, clar, és que no ho hem dit, és que tot això és un musical. Sí, és veritat. Aquí hi ha un equipàs enorme darrere. Som tres intèrprets davant de l'escena, però això som res, una tercera part de l'equip que hi ha darrere, com a molt. I el que passa amb els musicals, sobretot, és que de normal l'equip s'acaba sent més gran.
dius, ai mira, va, comencem amb el procés creatiu, no sé què, ah, doncs ens fa falta això, ens fa falta aquesta persona per fer això, ens fa falta aquesta altra per fer això, llavors vas sumant persones, vas sumant persones, l'equip tècnic es va fent més gran,
Al final és el que passa amb els musicals, que són demandants i sacrificats, també. I cars, diguem-ho tot. La producció també la patim. No n'hi ha prou a dir, jo surto, actuo i canto, sinó que t'has d'envoltar de la música. Música en directe. Música en directe.
Tenim dos músics en directe, el Marc Sambola, que a banda de ser el guitarrista en directe també n'és el compositor i el director musical, que això per sort ens ha deixat ajuntar tots els càrrecs en un, una persona menys a pagar, però se li hem de pagar totes les penyes. No, això, el Marc Sambola a la guitarra i llavors tindrem el Magí Castro amb flaviol, flauta de bec i una mica de set de percussions per acabar de completar una miqueta. Molt bé.
És una formació una mica curiosa, però és divertida, és divertida. Encaixa amb l'obra, veig. Sí, diguem que a més a més aquest punt del Flaviol li dona aquest retorn a la música tradicional i a la catalanitat, aquesta mateixa catalanitat que defensem i alhora critiquem, no? Catalanitat sí, però fins a quin punt, de quina manera...
Perquè utilitzar una relíquia fàl·lica per crear catalans purs... No, no, i els objectius... Una línia vermella, no? I els objectius mateixos dels polítics que apareixen a l'obra. Defensem la catalanitat, defensem casa nostra, però de quina manera i amb quins límits, no? Quines línies vermelles trepitgem.
Nois, ens queda re, mig minut, simplement per recomanar a tothom que us vingui a veure avui. Això té pinta de preestrena, perquè després veig que al febrer feu dues representacions, però avui discretament un dijous a la tarda, a les 8, com qui vol la cosa, que és com un assatge obert en públic, una preestrena. No exactament. És l'estrena oficial de l'obra, justament avui,
La qüestió és que fa ja unes setmanetes que les entrades estan esgotades. Ah, doncs així ja està. No, però, a veure, cal dir-ho tot. A veure, això s'estrena en el marc de l'Estrena del Territori, que és un festival que organitza la Sala Trono amb l'Aurora d'Igualada, el Teatre Nú de Sant Martí de Tous, la Planeta de Girona i la Mercantil de Balaguer. Molt bé.
Sí, sí, sí. I llavors per això fem aquesta mena de preestrena, bueno, no, estrena oficial ràpida, però perquè aquest cap de setmana estarem girant per quatre d'aquestes sales. Estem avui a Tarragona, demà a Tous, dissabte a Igualada i diumenge a Girona. I les altres companyies que també estan en els altres teatres, que també formen part del cicle, passaran per aquí aquest cap de setmana.
I al gener tornem a fer dues funcions. Ara ho estava mirant. De moment dues, si s'omplen, més. 16 i 17 de gener. Sí, sí, que ja us posava el febrer, però no. 16 i 17 de gener a la sala Trona. Doncs ja tornem a parlar. Nois, que vagi molt bé de moment aquesta primera podrada d'escena. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Paula Molas, una abraçada. Que vagi bé. Arnaufa, gràcies. A valtros. Molta merda, que és el que es diu.
Home, sent l'hora que és, jo crec que ja hauríem d'estar tots més que desperts. Encara que en aquesta cançó els buhos, el Guillem al capdavant, ens diuen que no volen despertar. No vull despertar. Per l'hora, jo crec que sí, eh? Anem a sentir-los. Tu em vas cosir ales per sempre. Volo només a la teva finestra. I cridaré el teu nom davant d'un estadi. Et receptaré braçats a caudure.
I mentre el món se'n va, cada dia és més difícil, tu, jo, agafats a la mà. I ara sí, tanquem. Tanquem la programació d'avui, tanquem el programa, tanquem la veu de Tarragona i marxem amb, com sempre, una proposta musical que ens fa la Sílvia García al Tebacle. Tu m'agafes fort la mà i no vull despertar.
Tu, jo, de la mà, com ens allunyem. Déu meu, com t'estimo quan ens abracem. On sigui que estem, tothom pot marxar. Tens la meva mà, la pretes fort. Som dues gotes dins de l'univers.
Temptant la sort, sense cap risc, no sento res. Només despertar jo ja penso en tu. Des que et conec no veig a ningú. Abans de dormir i a cada instant m'imagino amb tu quan em faci gra. Perquè en aquest món que ens han creat, que tot és mentida i espectacle, que quan dos s'enamoren de veritat...
Bon dia, són les 11.