Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
La veu de Tarragona. Què tal? Molt bon dia. Benvinguts a tots, i especialment els que aneu amb el tren, o el tren o l'autobús, perquè avui ja sabeu que han arrencat les obres, o arrencaran les obres al Tunes del Garraf, i per tant, aquells que feu cada dia el tren, doncs una part del recorregut serà amb autobús, a partir d'Altafulla Torra d'Embarra,
Ja ho sabeu, avui és dia de paciència i d'anar encarant la setmana de la millor manera possible. La setmana complicada, no només per això, sinó també perquè ja sabeu que hi ha diferents protestes del sector educatiu al llarg d'aquesta setmana que confluiran el divendres amb una gran mobilització a nivell de Barcelona. Però demà ja en tenim aquí, també Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona. Per tant, anirem parlant pendents d'aquestes diferents mobilitzacions.
Saudant d'entrada, tota la gent que fa possible el programa. Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Miguel González, molt bon dia. Hola, bon dia. Rius, bon dia, benvinguda. Bon dia. Hola. Hola. Hola. Benvinguda. Benvinguda i ben trobada, no?
Com si fes 10.000 anys que no hi fos. Gràcies, Pep. Però benvinguda al present que estava aquí amb les fulles, remenant fulles, i ara ja està aquí. Sí, sí, amb tota l'atenció. Gràcies pel guió, em va molt bé. Que sapigueu que avui entrevistem l'alcalde.
Però no el de Tarragona. No, l'alcalde de Barcelona. Molt bé, molt bé. Home, feia 20 anys que no venia l'alcalde de Barcelona a Tarragona de visita oficial. Que és el que va trigant arribant al tren. El que va trigant al tren. Com pot ser? Amb lo prop que estan? És veritat, eh? Igual eren tren i clar, es va perdre pel camí.
Doncs avui entrevista amb l'alcalde de Barcelona. I què li preguntaràs? Li preguntarem pel tren, evidentment, pel tren, però també pel Tour de França, per l'àrea metropolitana, en fi, per moltes coses. En Jaume Collboni, avui a partir de les 10, aquí a Tarragona Ràdio, una entrevista conjunta amb els companys del diari de Tarragona, amb l'Octavi Salmell, vam poder fer els dos l'entrevista.
Jaume Collboni, i avui la sentirem, que ens explica de per què van triar Tarragona per acollir tapa del tur. Ja sabeu que són 60 municipis per on passarà el tur i només tindran tapa, Tarragona, persona per descomptat i granollers. Per tant, li preguntem per això. Avui a les 11 anirem en directe, com s'acaba el programa, també per la presentació dels actes del tur de França. Però passaran més coses. Què passarà avui?
Doncs justament un dels temes que ens ocupa avui són les obres del túnel del Garraf, que ja estava anunciat i ja a partir d'avui ho començaran a notar els usuaris. Transport alternatiu per autobús en un tram d'aquesta viatge cap a Barcelona, com sempre afecta i acostuma a passar als usuaris del tren del sud.
I la Plataforma Dignitat a les Vies, que ja és allò de plou sobremullat, no està content. I tampoc es creuen massa que la freqüència no i que els autobusos puguin complir. En parlarem amb en Agome, ja ho hem dit durant l'informatiu, però tindrem una àmplia entrevista amb en Agome, la portaveu de la Plataforma Dignitat a les Vies, perquè el tren torna a ser protagonista.
Després farem tertúlia del Nàstic amb el company d'esports Jordi Blanc, després que el Nàstic hagi sortit de la primera plaça del descens amb l'empat davant del líder del Sabadell i la derrota del Múrcia. I en parlarem amb Pedro Ponce, Lluís Badia i Eric Rosique.
I després de l'entrevista amb Jaume Collbonins anirem cap a Torreforta, perquè, de fet, el mercat ha estat de doble aniversari, 43 anys del mercat de Torreforta i 9 del mercat central, de la remodació del mercat central.
Encara tindreu una estoneta per parlar d'una activitat que arriba avui. Atenció a l'agenda. Si sou dels que habitualment feu els dimarts musicals de joventuts musicals, ja aneu al teatre, a Tarragona, a les 7, a escoltar bona música feta per dits molt joves, i interpretant música clàssica, és de les poques programacions estables de música clàssica que tenim a la ciutat. Atenció, perquè aquesta setmana serà un dilluns musical. Arriba avui, no sé ben bé per què, els hi preguntarem, arriba avui el concert de joventuts musicals amb una...
doble artista, no?, al piano, el Joan Espuny, i com a tenor, a la veu, Héctor Ruiz, amb un programa que es titula Els nostres músics, la nostra música. I a partir de les 11, la presentació dels actes del tour, actes previs amb aquesta arribada de l'etapa del tour, el proper 5 de juliol. Avui es presenten tot aquell reguitzell d'activitats i accions que passaran des d'ara i fins al juliol, a Tarragona.
Doncs sí, anirem a la Rambla, president Francesc Macià, a prop del monument de la Torre dels Vents, la Rosa dels Vents, allà es farà la presentació, al capdavall de la Rambla de Lluís Companys, amb l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyual, és la presidenta de la Diputació, i també hi haurà el Pedro Torres, que era l'anterior protagonista a l'espai del Tour a casa, que fem aquí amb la companya Teresa Ortega, i que també hi serà l'ex-ciclista en les nostres comarques, que més vegades ha participat al Tour de França en aquesta presentació. Ho seguirem en directe a partir de la Sonsa.
Molt bé, doncs són els continguts d'avui, perdó, de la veu de Tarragona, que avui no té veu, amb el Lluís Comas a les vies de so. Gràcies, companys, companyes i gràcies. Fins ara. Jo no marxo, eh? Fins ara. Jo em quedo aquí i de peu. Ara tothom de peu per escoltar l'opinió, eh? Home...
Ara penses que volies anar al tren de peu. Sí, jo també, l'Anna Gómez. Salutacions, Anna. Serà Anna Valescoses, ara ho veuràs. Anna Plata, eh, la companya Anna Plata, i jo encara dic companya, perquè està companya durant molts anys d'aquesta casa, també ens vèiem el dia del 40è aniversari. Però i companya d'ones, eh, perquè la tenim a una ventana.
No, la Torra, companya de periodista, que avui és la primera veu del dia, la que sentirem. Espero que hagi arribat amb el tren a puesto, perquè cada dia és una odissea, i és l'opinió d'avui de l'espinat en Tarragonins, de la nostra companya. Per abans, deixeu-me saludar la gent que fa possible el programa, Lluís Comas, a les Vies de So, Joan Dero Pérez a la producció, Mauri Fernández, a la Realitació Divisual, Laura Guàs a les xarxes socials, JVD Gisperi, que us parla Josep Sunyer. L'espinat en Tarragonins avui de la companya periodista Anna Plaza, parlant d'un altre Vie Crucis.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. S'acosta a Setmana Santa i amb ella arribaran els Viacrucis. Però avui dilluns també n'ha començat un antre de Viacrucis, aquest metafòric, per a tots aquells camp tarragonins que depenen del tren per anar a treballar, estudiar o fer el que sigui a Barcelona. Avui comencen les obres dels túnels del Garraf i n'hi ha que fa setmanes que es mentalitzen i entrenen per a la gincana.
I comença l'aventura, sempre desagradable, d'un nou pla alternatiu de transports. Ves a Sant Vicenç, baixa del tren, puja al bus, sigui a lloc, baixa al Prat, agafa un altre tren o un bus o al metro, i quan vegis una llumeta a l'horitzó, arribaràs a Barcelona. Alguns agosarats també provaran d'agafar l'R2 Sud, si escals quadra l'horari, i es poden encabir a la Llauna de Sardines. També n'hi ha que es refugiaran en els quatre trens directes que hi haurà al dia i que passaran desviats per Vilafranca.
que tardaran dues hores. És igual, s'estalviaran els transbords i totalment hi estan acostumats. D'un temps sencer és el temps que tarda la majoria de trens per fer els 100 quilòmetres escassos que separen Tarragona de Barcelona. Hi ha una llegenda urbana que diu que fa 20 anys aquest mateix trajecte es feia en la meitat del temps, però d'aquell passat, que ara sembla una quimera, ja només ens en recordem els que tenim cabells blancs.
Les obres dels túnels del Garraf, necessàries i urgents per la degradació de la infraestructura, de fet les imatges fan fredat, arriben en un moment d'esgotament màxim dels usuaris. Els problemes constants al servei no són nous. Després de l'accident de Gelida s'han aguditzat i visibilitzat perquè s'ha fet evident que el rei va despullat i que les vies cauen a trossos. Però els problemes, de fet, penen de lluny i tenen un nom, desinversió sistemàtica.
Si és intencionada o no, no ens ho diran mai, però els que en paguem les conseqüències som els que depenem del transport públic per moure'ns per la vida. Companys, sort en l'aventura i encomaneu-vos a la Mare de Déu de dignitat a les vies.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les escoles d'art i disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
I qui avisa el nostre idó, i de fet, des de Dignitat de les Vies ja ens van alertar, ara fa alguns mesos, doncs això, que tindrien un horitzó, doncs, amb problemes a partir d'avui, a partir del dia que comencen les obres dels túnels del Garraf, aquest dilluns, i que s'han d'allargar fins al mes de juny. Ja ens ho deien, que això, doncs, és una feixitó a un moment ja d'esgotament màxim dels usuaris, com sentia Maracalla la companya periodista Anna Plaza.
Parlem, saludem a aquesta hora de matí la portaveu d'aquesta plataforma de Dignitat a les Vies, Anna Gomez. Anna Gomez, molt bon dia per dir alguna cosa. Bon dia. Bon dia, bon dia. És bon dia malgrat tot o no? És bon dia malgrat tot, perquè l'usuari són uns campions. Aquí a Tarragona estem fent una antrepasta.
Efectivament. Però, mira, ara sentim una companya periodista que també està a la plataforma, ja com a usuària del tren, la companya Ana Plaza, que agafa cada dia el tren, i acabava l'opinió del dia dient encomaneu-vos a la verge de dintre de les vies, pel que pugui venir. Per tant, feina rai, no? Sí, a veure, de moment estan relativament bé. A mi el que m'enfada o que em cabreja...
és que hi ha moltes coses que s'estan ajustant avui que ja podrien estar ajustades. I que no les ha de patir l'usuari, perquè l'usuari no és que diguis que és un pla alternatiu i és uns dies de trasbals. És que l'usuari ve molt rebentat de dos anys que no parem de rebre pels alternatius, retrasos, incidents, parades de servei... És a dir, és a l'estat amb el que arriba. Per exemple, jo avui que he agafat un regional per vindre aquí a Sant Vicenç, on estic ara...
la megafonia que s'escoltava bé era la que et deia que el tren anava a Barcelona. La que no se sentia i que ha començat a distorsionar-se és la que t'explicava el pla alternatiu. Arribes aquí, hi ha algunes coses d'informació que no funcionen. Sí que després se diuen, tot això s'anirà ajustant. Però això és que hauria ajustat abans que començéssim, que el tren porti la bona informació. O que la setmana passada hi hagués gent a l'estació explicant.
que el dimecres passat encara teníem transbord, que ens estàvem queixant, de passar del tren al bus en dos minuts. Que jo me'n recordo que vaig dir, escolti'm, que vingui el conseller d'esports, el Berni Álvarez, que és el nostre, que té camions llargues i és atlètic, i que em faci això en dos minuts. Doncs jo callo, saps? Però, clar, són coses que s'han d'ajustar i que s'ajusten o a l'últim moment o quan avui està l'usuari. Què més val tard que mai? Que seran quatre mesos? Perfecte.
però que hi ha coses que es poden evitar, i també et dic que el xou jo crec que serà més preocupant per la tarda, perquè, bueno, pel matí hi ha petits retrasos, però per la tarda arrosseguem els errors de tot el dia. Aneu informant, i de fet a la plataforma, al WhatsApp, he vist que aquest matí treia fum, no al matí, al cap de setmana ja treia fum, i continuament hi ha un munt de missatges, vull dir que aneu informant de tot el que està passat, no?
Exacte, i hem demanat que aquests dies la gent no boqui tanta frustració, intentem ser productius, que la informació, que tot sigui el màxim informació, que no sigui la gent que es vol desfogar, i ja està. I després tenim el xat de Rodalies, que ha crescut tant que se'ns ha emplanat i ja anem amb el segon xat, és a dir, ara mateix anem creixent.
Anna, per qui encara vagi despistat i no sàpiga què passa a partir d'avui arran d'aquestes obres del túnel del Garraf, què els podem explicar? Perquè hi ha una part del recorregut que s'ha de fer un transbord amb autocar, no seria això, bàsicament? A veure, per la gent que vingui de Tarragona, ja que estem a Tarragona Ràdio, s'estan fent obres de manteniment al Garraf, estan tallats de sitios al Garraf, i per anar a Barcelona el que has de fer és anar fins a Sant Vicenç de Caldés,
A Sant Vicenç ja t'encaminen cap als autobusos que et deixen al Prat de Llobregat. I al Prat de Llobregat tens diferents opcions. Pots agafar un tren que et porti a Barcelona, que faci les parades que et falten, de Sants, Passeig de Gràcia i Estació de França. També tens opció de metro, el que passa que és una línia que et porta a la part nord de Barcelona. I després també tens opció d'autobusos urbans.
Està funcionant bastant bé de temps. Ara, avui ja han posat totes les armes aquí. Ja anirem veient com va. Això el que surt de Tarragona, el que surt del tafull de Torredambarra, allà hi ha autocars directes, no? Si no ho ha xerrat. Bueno, sí, però no. És a dir, s'han posat autocars directes que s'han lluitat, també moltes gràcies per l'alcalde de Torredambarra, però són autocars de la Generalitat.
que funcionen com una línia que ja coneixem aquí a Tarragona, que és la targeta 10-120. I s'ha de pagar, i surt més o menys 4 euros al viatge, i és una targeta que val 4 euros, la recàrrega 40 euros i són 10 viatges, i l'has de fer en 120 dies. I també s'ha fet a Reus. El que passa que a Reus, el diumenge encara no teníem la informació completa...
i de moment, com no han pogut fer targetes, s'estan pagant els viatges de forma individual, i, bueno, per això que et dic, que l'internatiu començava avui, i ahir encara estàvem amb informació que ens faltava. Però, bueno, això són autobusos de la Generalitat, no són de Renfe. De la Generalitat, eh? La gent que vagi amb el de Renfe va amb la bonificació, que encara no es paga, que és fins a final de mes.
que també és una cosa que va ser programàtica perquè es va decidir a meitat de sabana. La gent que va, per exemple, acabar de Can Vils o d'agafar la van amb aquesta targeta sense pagar. Però, clar, al no tenir la gratuïtat i no tenir una targeta física no podíem fer les reserves perquè la van, per qui no ho sàpiga, va amb reserva de plaça. O sigui que esperem que també aviat moguin fitxa i ens diguin què passarà a partir del dia 1. Que encara que ara ens ho mirem com que ens queden 15 dies,
la gent vol saber què fa la setmana que ve i l'altra. El dia 1 què passa? Que se'ns acaba la gratuïtat teòricament, perquè aquesta vegada l'han ampliat sol 15 dies. Aleshores, nosaltres necessitem saber què passarà, si s'haurà de pagar, si tornarà el títol únic, sobretot la gent que va amb avant, perquè si vas amb tren d'alta velocitat avant, des de Cambrils, la reserva es fa des del bitllet de regional.
La gent del Camp de Tarragona no s'ha de preocupar tant, però la que ho agafi a Can Vils, sí, perquè necessita saber, fins que no diguin si es paga o no es paga, no poden demanar aquest bitllet, i si no poden demanar el bitllet, no poden fer la reserva. Anna, el tema del recorregut total, per exemple, a Tarragona, a Barcelona, amb aquest transbord de Sant Vicenç es triga una mica més, s'entén? És a dir, avui s'ha hagut de mantenir una mica més? Més de l'habitual o no?
Jo recomano que s'agafi el tren d'abans. El problema és el primer tren que no tenen un tren d'abans. I a més, la gent que agafi el primer tren, una advertència, és que aquest tren no para. Per què? Perquè aquest tren l'estan desviant per Vilafranca. Això vol dir que com no es baixin a Sant Vicenç de Caldés, la desviació per Vilafranca, que n'hi ha quatre trens al dia, dos d'anada i dos de tornada, perquè no tinguis que baixar el tren, són 40 minuts més.
Si vas en bus, són 20 minuts més. Sí, en bus, 20 minuts més. Per tant, és el que podem calcular respecte a un dia normal, diguem, entre cometes. Jo calcularia mitja hora, sí. Mitja hora a el que hi ha. Molt bé. Pel que aneu dient per la plataforma, dintat a les vies, hi ha qui ha utilitzat avui plans alternatius, és a dir, que fa el cotxe particular o buscar-se la vida?
Sí, jo ho noto molt. Jo he vingut amb el tren que passa per Tarragona, que surt de Reus, i passa per Tarragona a les 6 i 20, i jo crec que hi havia molt... O sigui, jo crec que hi havia un 25% de la gent que hi va normalment. O sigui, hi havia molta menys gent. Hi ha molta gent que avui ha agafat el cotxe, molta gent que s'han fet bla-bla-car, s'han tornat al tema del bla-bla-car, hem tornat a... A l'altre dia fem la bomba,
que ja la gent al grup penja amb habitacions per llogar. Amb habitacions per poder llogar, o sigui que la cosa es complica. Bé, una cosa, ja anem acabant, eh? Els que han agafat el transport privat han de saber que trobaran també mobilitzacions de docents a les entrades de Barcelona, eh? Que veig que estan tallant diferents vies d'accés en aquesta primera jornada de vaga educativa, una jornada de vaga que s'allarga tota la setmana, eh? Diferents mobilitzacions.
Per tant, una capa més afegida, no? Tot plegat? Bé, és que jo crec que el país d'alguna forma està plorant. O sigui, estem parlant que fa poc eren els metges, els professors, la mobilitat... Crec que hem de replantejar-nos quina Catalunya volem. Gairebé tres hores des que hem sortit, diu una, a través del vostre grup. Depèn del lloc, depèn de la procedència, però entre dues hores i mitja, tres hores, depèn d'on vinguis.
Sí, els de Vilafranca segur. Han arribat puntuals, però bueno, assumeixes que... Sí, sí. Perdona, que m'estaven cridant el tren. Estàs fent de portaveu de dignitat també el tren, eh? Vull dir que... Sí, no, no, estem aquí a les andanes. Anna, no... Avui hi haurà gent tot a les andanes i per la tarda estaré a...
a Estació... a Cedé al Prat, i tenim companys tot a veu. Molt bé, sí, teniu informadors... Teniu també informadors vostres, també, per tant, aneu informant vosaltres. Sí, sí, avui ens hem agafat vacances, tots els que hem pogut, i estem aquí. Vacances perquè aquí ningú ens paga, eh? Ja, ja.
Anna Gómez, portaveu, una de les portaveus, però d'aïllat a les vies, gràcies per explicar-nos-ho avui en aquesta primera jornada d'aquestes obres alzones del Garraf. Qualsevol cosa ja ho sabeu, aquests micròfons ens pot que convingui. Vosaltres, si necessiteu qualsevol cosa, i els usuaris, el mateix. Els nostres saps, i si no, ja saben que a Twitter, dignitat a Vies. Un abraçat, Anna, que vagi bé. Adéu.
Doncs és la situació d'arribada d'aquestes obres, els túnels del Garraf, que comencen aquest dilluns, que s'allarguen fins al juny, fins al mes de juny, i que un cop més, doncs, això, els usuaris d'aquí, especialment d'aquest territori nostre, són les que més notaran aquests efectes dels talls entre les estacions del Garraf,
i desitges en aquest transport alternatiu des de Sant Vicenç de Caldés per cartera amb autobusos. Les 9 i 21 minuts fem una pausa i a la tornada ja parlem de bones sensacions de l'estrena d'Alfaro al capdavant del Nàstic, de Pablo Alfaro, amb empat a divendres, però amb molt bon regut de boca perquè és un empat contra el líder, contra el Sabadell, per tant, bones sensacions en aquesta estrena. Ara de seguida en parlem en temps de tertúlia esportiva.
La teva veu, la veu de Tarragona. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma!
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación. El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nuevo mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Todes les setmanes estem d'estrena.
Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
En punt dos quarts de deu del matí anem al fòrum del Nàstic aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Com cada dilluns en aquesta hora, avui per saludar el company periodista, l'Eric Rosic. Eric, què tal? Bon dia. Molt bon dia, Jordi. Lluís Badia. Lluís, què tal? Bon dia. I el Pedro Ponce. Pedro, què tal? Bon dia.
A més, parlarem de l'actualitat del Nàstic, d'un Nàstic que ens queda lluny, perquè va jugar divendres al vespre, per tant hem tingut cap de setmana per poder fer altres coses, per potser no veure tant futbol, però no sé si ahir una mica de reull seguíeu el que passava al Hèrcules a Múrcia, amb aquesta derrota del Múrcia, un Múrcia que ens va posant descens a mitja setmana perquè va puntuar contra el Marbella,
Ahir va perdre el Rico Pérez i l'empat del Nàstic li ha servit per sortir d'aquestes places de descens, que sempre s'agraeix poder mirar la classificació i almenys no et veus en aquella zona, tot i que estàs a baix de tot, però no et veus en aquelles places de descens.
Debut de Pablo Alfaro a la banqueta del Nàstic. Eric, què et va semblar? Doncs em va agradar molt l'equip. És veritat que aquesta rauxa d'entrenador nou és una mica el que va treure l'equip. El caràcter competitiu, perquè no era fàcil davant un Sabadell que és líder, que té aquest projecte consolidat amb Ferran Costa, però l'equip va ser capaç de desactivar tot el pla de partit del Sabadell. Jo vaig veure un Sabadell que va intentar pressionar a dalt, amb aquells dos davanters...
amb Godoy i Košia, que intentaven pressionar la sortida de pilota d'Enric Pujol i Mangel, que va sorprendre molt el Mangel al central, però crec que Pablo Alfaro va tocar les tecles necessàries perquè l'equip s'ho cregués, perquè no pensés que jugàvem contra el líder, sinó que va ser un duel de tu a tu i fins i tot el nostre. Va ser millor i mereixedor d'alguna cosa més, no?
M'agrada que toqui aquestes tecles per l'olfaro, que no es casi amb ningú en el seu primer dia, que tingui aquesta personalitat, que també ens va mostrar una mica Parralo donant opció als joves, també, com va aparèixer a Paura, encara que siguin els minuts finals, però aquesta personalitat de posar amb Àngel de central...
que era una posició noble, i sobretot també Pau Martínez, que també va ser un dels jugadors que també va fer molt bon partit i que l'havien vist molt poquet i també una mica abocat a l'ostracisme, però recuperar jugadors per aquest ram final de temporada és molt positiu i a mi em va agradar molt aquesta aposta que va fer per l'Alfaro.
Julis, què et va semblar? Home, totalment d'acord amb el que ha comentat el company. Sí que és cert que al partit hi ha diversos parts. La primera part va ser molt disputada, però la segona, clar, el problema físic va tocar i crec que és un tema que ens portarà a problemes d'aquí a final de temporada, no? Bé, coses positives, de part del faro, doncs clar, sí, sí. Veig un canvi, però clar, anem a ser... Perdoneu que sigui pessimista, no? Però...
No pessimista, que ja sabeu que jo soc el més optimista, però que... És un partit només, eh? Ja ho hem vist molt, això. No volem que sigui flor d'un dia. No volem que sigui flor d'un dia, per tant, jo m'ho vull esperar una mica, dos, tres partits, a veure com va la cosa. Sí que, doncs, bueno, em dóna bones vibres, bé, però anem a veure, a veure què passa als propers partits. Estem a un punt per sobre del descens. L'any passat, a molt d'exemple, eh? El Barça B baixa amb 45 punts. El Néstiga ha intentat
fer més de 45 punts per no baixar, anem a ser optimistes en aquest sentit. Llavors, escolteu, jo què penso? Que pot ser un bon fitxatge a l'entrenador, però anem a esperar. Aquí hi ha un tema als jugadors que es mentalitzen de la mentalitat del Pablo Alfaro, però després hi ha un tema al físic.
que el tema físic en dos jornades que queden, sabem que seran partits molt intensos, sabem que juguem contra el Juventut Terremolinos, el Murcia de casa, seran partits que ens ho jugarem tot. Ara anem al Geciras primer. Els equips de baix que s'estan jugant el mateix que nosaltres...
estan allí, per tant, han de venir a casa. Problema, que a casa sempre estem allí patint. A més, a casa tens menys partits que fora, eh? Pensa que ara mateix el Nacek ha jugat ja 15 partits a casa, si no va xerrar, no? Per tant, n'hi queden 4 a casa i, en canvi, fora n'hi queden 6. Queden l'Europa, el Múrcia, l'Hércules, no? Europa, Múrcia, Hércules i el Juventud. I el Juventud, no? Aquests 4 ens queden.
Doncs això, escolteu, intentar lluitar els de casa. Sabem que no ha sigut un any que a la casa hem jugat molt bé, però, bueno, escolteu, vinga, va. Positivitat, a veure el primer partit del Pablo i ja està. Però jo no vull pensar que sigui un partit que va ser el primer de l'entrenador i que, mira, m'ha sonat la flauta. Veurem el primer partit. Si el primer partit és igual, escolta, perfecte. Però és que ja, com que portem tants entrenadors a la casa...
Ja ho hem vist moltes vegades, això. I cap als entrenadors, un dels aspectes que més perjudica l'equip és aquest que tu anomenaves. Físic. L'aspecte físic, perquè cada entrenador munta la temporada... Si me'n vaig al passat, me'n recordo que va estar al Luis César 6 setmanes fent preparació física. No sé què havíem fotre, eh? Sí, sí, sí.
No, però, clar, cada un marca el seu... el que ell vol de l'equip, no? Sí, sí, però, ostres, sis setmanes de preparació física és molt, eh? Bueno, doncs, amb la corda del que diuen els companys, la veritat és que no et diré que estic illusionat, però sí esperançat, saps el que vull dir? Perquè ahir, nosaltres, jo crec que el divendres vam obrir el partit a reanimació, estàvem a reanimació totalment,
És a dir, que una derrota, no sé jo el que ens hauria portat, segur que està avui en descens, és a dir, vam treure un punt, i vam treure un punt, i sobretot la imatge que es va donar, és a dir, el que parlaves del Pau, és a dir, un mes sense jugar, i va sortir amb nota, és a dir...
La veritat és que jo vaig veure el divendres una cosa que feia molt temps que no veia. I sobretot, és a dir, un equip ja sense ànima, sense fer, vull dir, com molts jugadors amb la tovallola llançada totalment. És a dir, el dia de l'Aldense jo vaig quedar, bueno, esfret, vull dir, una cosa brutal. És a dir, els jugadors concaminaven per allà com deambulaven. Vull dir, no m'esperava el partit de divendres, també t'ho he de dir. És a dir, que...
Jo penso que aquest aire nou, és a dir, els Jogadors ha vingut bé, després el Faro jo penso que és una persona que té una retorca boníssima i tothom que coneixi una mica el Faro sap lo fort que és. Em refereixo que si als Jogadors els hi fico una mica amb solfa, crec que els hi treurà el caràcter que no hem vist fins ara.
Em preocupa molt el tema físic, perquè és veritat que fotem un baixón a partir del minut 60-65 impressionant, és a dir, que el que veus als jugadors que els hi falten no dos pams, dos metres, i això ens farà patir. Però també penso que l'ordre que vaig veure, sobretot, l'ordre que vaig veure el divendres, no l'havia vist fins ara, i si l'havia vist, havia sigut quatre pinçallades una mica... Llavors, esperem, és a dir, esperem només que en guany la sort que tenim és que ja...
Podria dir quasi quatre equips que estan sentenciats, i llavors és un lloc només com aquell que diu que t'has de jugar a les garrofes. Jo ahir vaig veure el Murcia, i està en caiguda lliure, vull dir que no sé jo si aixecarà cap, però jo el veig que en caiguda lliure, jo vaig veure jugar contra l'Hércules ahir, i la veritat és que és primor mano nuestro, de fa una setmana, saps què vull dir? S'hauria d'intentar aconseguir alguna dinàmica positiva.
I llavors és el que diem. Tu vas ara al camp de l'Algeciras i tens la sort, mira, ja no et dic de guanyar, però d'emportar-te un altre punt cap a casa...
i a veure què passa. Però ja et dic, hem de guanyar, jo penso que amb 4 partits, jo penso que amb 4 partits ho tenim quasi fet, però a veure què passa. Jo diria que una miqueta més, perquè parlava de 45, n'antros estudiant l'altre dia, hauríem d'anar fins als 48 igual, depèn una mica de com vagi la temporada. Són 46, no?, el que he dit jo. Són 12 i 34, 46. Aquí que l'equip comenci a agafar una bona dinàmica positiva, 3-4 partits, escolta, després els punts vindran.
El que passa és que, clar, a veure el proper partit, amb el Pablo Alfaro, a veure com ho gestiona, com surten els jugadors, que sí que, lògicament, el canvi d'entrenador, el Pau Martínez ho va aprofitar, per suposat. Sí, i tant. Però que se mantingui, que siguem constants... Però, clar, si ara diumenge, dissabte, no sé quan juguem... Diumenge a les 12. Mira.
Jo, una de les coses que sí que m'agrada molt d'aquest final de temporada, amb la situació que estem, si estiguessin més amunt no m'agradaria tant, però que vinguin equips, és a dir, que hagi de jugar contra el Terol, contra l'Europa, contra l'Hércules, que són equips que en teoria volen lluitar per estar dalt, és a dir, ho tenen més fàcil per estar dalt, han d'arriscar molt més ells que nosaltres.
Saps el que vull dir? Això ens pot beneficiar. Dintre de l'estrès i d'això, és a dir, tu estàs a baix. Saps el que vull dir? El teu públic t'exigirà que et salvis, però tu estàs a baix. Però tu que estàs jugant per tirar cap amunt, has de sortir a totes. I aquí el Nasti penso que pot sortir beneficiat. Penso, eh? És el meu...
i a més de ser pragmàtic, que en aquesta categoria ho hem vist, i a més ara arriba aquest tram final de temporada que han arribat les pors, arriben els nervis, i potser has de ser molt més pragmàtic que no pas d'intentar generar aquests conceptes, perquè sempre que arriba una entrada de nou ho parlem. Quan va arribar a Parralo, ara comentaves allò de Luis César,
sempre ha de fer com una mini pretemporada com per generar conceptes. Ara no hi ha temps. Ara el que ha de fer Pablo Alfaro és intentar posar els tres conceptes bàsics, l'ABC, per intentar, doncs això, més enllà dels conceptes tàctics, doncs reanimar l'equip, que és una mica el que vam veure una mica divendres, i que siguin els jugadors que facin aquesta passa endavant. Jo crec que el que és positiu és això, recuperar aquests jugadors que estaven una mica abocats a l'ostracisme...
I que ara mateix, clar, veus a Cedric, per exemple, també, que el veies abocat... Perdut. Perdut, sense confiança, ara arriba un entrenador nou, és una nova oportunitat per reenganxar i intentar agrada el nou entrenador. Jo crec que l'altre dia, jo crec que els toca tres tecles només... Exacte.
A Pablo Alvaro no li dona més temps, el tema físic, ell mateix ja ho va admetre, no hi ha temps ara pel tema físic, és tècnic tàctic i sobretot psicològic. Jo crec que vam veure un equip bastant ordenat, un equip que va evitar passar moltes pilotes pel mig del camp, al contrari del que fèiem amb Cristó o el Parralo, que tot havia de passar...
pel mig del camp i allà ens acabàvem perdent. Jo crec que, amb aquest aspecte defensiu, jo crec que és un encert del faro, també, que davant la baixa que Pedro Alcalá no està per aguantar massa i que estava lesionat David Alba, doncs posar Mangel, jo crec que...
Bé, normalment, tant primer Luis César com després Cristóbal, quan tenien algun problema a la defensa, acabaven tirant d'Òscar Sanz, que jo crec que no acaba de ser la seva posició, no li veia mai una gran versió com a defensa central, i en canvi va tirar de Mangel. No costava gaire saber que Mangel la temporada passada es va passar tota la temporada a l'area interior jugant de defensa, per tant...
No, però no tenia que ser massa intel·ligent, no?, per fer això. Ell prefereix posar Mangel, jo crec que Mangel fa un bon partit, Enric Pujol està bé, els laterals estan bé, i al mig del camp jo crec que va dominar clarament a l'hora de tallar, però no a l'hora de construir, sinó a l'hora de tallar. I aquí jo crec que vam veure la millor versió d'Òscar Sanz i després Jaume Jardí. Jo crec que clamava al cel veure una i altra vegada Jaume Jardí per una banda, quan Jaume Jardí és el jugador de més qualitat que tens a la mena. De sobre, imagina't.
I per tant, jo crec que tocant només amb aquestes peses, l'equip va ser... Bé, jo crec que ens va recordar una mica el nàstic de Dani Vidal a casa, no? Sí, correcte. Perquè jo crec que el gran problema d'aquest nàstic aquesta temporada és que no ha estat el nàstic que ens tenia acostumats a casa, un nàstic que perdia molts pocs punts amb Dani Vidal i fins i tot abans amb Raül Agner. Però és que, clar, aquesta temporada l'equip ha perdut sis partits a casa. Sí, sí, aquest és el problema. És que...
I per això ara crec que és molt important els partits de casa intentar guanyar-los, o puntuar. Escolteu, si no guanyem, puntuem, però que no perdem, perquè ara els punts ja sí que són or. Queden 30 punts i n'has d'aconseguir mínim 15, mínim. És que a més és això, no? Ens agrada molt veure el futbol i ens agrada veure el Nàstic jugar bé, però ara, com no tens temps, ara és...
Portaria zero. Si comportes la porteria zero, tens un pur assegurat. Vull dir, si acabes de fer el puzzle amb la defensa, d'intentar, ja no només la defensa, sinó tot l'equip, que sàpiga posicionar-se, que sigui un bloc defensiu, que encaixi poc a casa, jo crec que aquí també estarà la clau, que aquí a final de temporada l'equip encaixi molt poc, que era el que ens tenia acostumats a aquestes temporades a primera ref, és així, en una categoria tan igualada, has de mantenir com puguis la porteria zero a la mesura del possible i aquí ja t'assegures un punt,
I a partir d'aquí, doncs, escolta, si tens la teva que va tenir el Sabadell, va tenir Cedric aquell pal, si va cap dins... Clar, ja la tens. Em sembla que fa dos anys que vam fer playoff, a casa quasi guanyem tot. I a fora em sembla que van guanyar tres o quatre partits, i després empatàvem o perdíem, lliguer.
La clau està a casa, i tant. Ho hem dit sempre, però clar... L'any passat fan fora Dani Vidal, en teoria, perquè fora de casa l'equip no funcionava, no sé què, però a casa et va acabar la temporada amb només dues derrotes. Això anava a dir, no? 17 victòries, no? 17 victòries, sí, sí, per això et dic. O sigui, que l'últimes temporades a casa...
Sempre. I jo crec que aquest any això no ho havíem trobat. Una altra cosa és, bueno, què et pot oferir Pablo Alfaro, futbolísticament parlant? Jo crec que t'ofereix això, perquè a tot arreglant d'estat és això. Però bé, això també és important, perquè, a veure, tampoc no ens enganyem.
Amb Dani Vidal tampoc no era amb allò... Exacte. Jugant a futbol, perquè recordo que el doble pivot continuava sent el mateix que hi ha ara. Per tant, el que passa és que a dalt, amb Antonyín, amb Narro... És més bo la Pablo. Tot això tens més qualitat i llavors ho fas més efectiu, però no perquè tu sortís des del darrere jugant la pilota. Sí.
Ni molt menys. I el que parlem de la seguretat defensiva, és a dir, amb un mig del camp que aturi el joc, que no sigui allò la Rambla. Ahir ho van fer, no? O divendres ho van fer. Divendres ho van fer, no? Vull dir que sempre es fixen en els defenses, no sé quina defensa més... Però clar, si tu al mig del camp tens un forat enorme, és a dir, és que te se planten i, ostres, i la davantera que té el Sabadell, és a dir, fa por, eh? Vull dir que...
No, no, el futbol modern és que no només és la defensa, és que és ja tot l'equip. Vull dir, quan a la pressió, quan saltes, et obligues a... Per exemple, el futbol li també va intentar moltes pilotes llargues. A partir d'aquí el Sabadell no pot construir, no pot atacar amb els seus jugadors de més qualitat. Per tant, és que d'això van veure molt...
Tot i això d'envalorant l'empat sense gols davant del Sabadell, però que és un sabor, com deia després del partit, a gradols. Estic a esmericiar la victoria. Si no vaig errat, dos de Pau Martínez, una de Jaume Jardí i la de Cedric al Pal, que eren claríssimes. El seu porter va fer unes aturades fantàstiques. Els divendres tots pensàvem que el Sabadell ens fotrà un bany. Al final vam intentar fer això...
Ho vam aconseguir, no vam entrar a la piloteta, però, bueno, escolteu, mira, ja tenim... Sí, sí, però els punts... I el Sabadell, que en el tram final del partit ja feia estona que deia, bé, l'empat ja és bo, ja no anem dalt, anem tranquil·les... Anem a guardar el puntet aquest, sí, sí, totalment, totalment.
És que el millor del futbol és que no és una sense exacta, per això ens agrada tant. Això que jugues contra el primer o contra l'últim, et pots posar en problemes jugant contra el Betis Deportivo. És que és això, que el futbol té aquestes coses, que s'iguala tot molt i que s'ha de ser cada partit. I més ara. Ho vam viure fa tres jornades enrere, no?
Ningú donava un duro pel Nàstic i tal, amb aquest pessimisme que tenien. I vas i guanyes al camp. A un camp que no hi havia guanyat ningú. I és la jornada... O sigui, la victòria és a la jornada 25. Per tant, vol dir que hi havien passat molts equips per la ciutat esportiva de l'Atlètico de Madrid i no hi havien guanyat. És el que té. Suposo que no hi haurà debat en dir que...
L'etapa Cristobal estava pràcticament caducada ja, no? Jo crec que ja els jugadors ja estaven desconnectats de l'entrenador. El partit de l'Eldense, ho comentava el company, que ostres, és que estaves perdent i els tios no feien res. Per tant, jo crec que, bueno, bon canvi, crec que arriba tard, també ho he de dir, arriba tard. Tu ho haguessis fet abans, eh? Sí, clar, per suposat, per suposat, perquè l'entrenador no pot criticar els jugadors.
Jo és que penso que el dia del camp de l'Atlètico de Madrid, si no s'arriba a guanyar... Clar, sí, sí. La victòria, crec que ho frena tot, i després també n'en dos derrotes seguides. Jo sóc dels que pensava que quan el féssim fora al Parralo venia el Joan Oriol, jo, personalment. No ho sé, potser...
Però per què? Després de la problemàtica hi ha dintre. Jo crec que molta gent ha pensat igual que tu. Bé, que vingui Joan Oriol pensant en Dani Vidal, però no és exactament... Dani Vidal portava molt temps fent de segon.
portava molt bagatge i Joan Oriol s'acaba d'estrenar. Si vas a mirar... A veure, Joan Oriol amb el juvenil ja té prou feina que les coses també li van... No li van massa bé. I li poses molta pressió. És com, per exemple, l'altre dia va tornar a jugar Pau en una estona, ha jugat Pol Zit... Jo crec que...
Pensant en calent, lògicament... El Faro, la roda de premsa, ho va dir. Jo seguiré comptant amb els joves, i a tothom se li ha d'exigir, perquè un jove, si juga a futbol, i algun dia vol ser professional, hi ha sempre exigència. Va dir, però jo sé en qui li he d'apretar i en qui no he d'apretar. Per tant, jo crec que és el moment de...
No, no, que al final... Que sortin els Cedrics, els Pau Martínez de Torn, els Jaume Jardí, els Carlsans, etcètera, no? Heu ensartat, però que no us enganyaré, que, ostres, pots veure l'acomiadament, dic, mira, potser és el moment, però, clar, ho penses amb calent, no dius, bueno, i amb fred, doncs dic, ostres, vale, ara té dues jornades que queden, necessites algú... Amb el cor ho pots pensar aquí, tant que sí. Un retallador, algú que sàpigues que, ostres, que estarà allà i tot.
Jo crec que l'oportunitat arribarà. Arribarà. Tu pensa que en comptes d'estar amb l'UCI com estàvem, si haguéssim estat en terra de Nadia, potser li dones. Potser podria ser i no en deu partits. Faltant quatre o cinc. Però ja et dic jo, per mi és un encert total.
aquest perfil d'entrenador. T'ho dic de veritat. Per mi, és a dir, ara mateix, si haguéssim perdut el divendres, no estaria dient el mateix, això també t'ho dic, no? Però per mi, pel perfil d'entrenador, penso que és un encet, però pel... Però si haguéssim perdut divendres, un gol a l'últim minut del Sabadell, amb el partit... Ah, doncs imagina't com estaria amb el Joaquim. Potser sí que estaries dient el mateix, però...
Sí. El Faró potser sí. Però em refereixo que com que vam empatar... L'històric del Nàstic, sabem que cada dos per tres, que anem d'entrenador, hem d'esperar una mica, 3-4 partits, a veure com va. Perquè potser ara, dissabte, diumenge a les 12, perdem, tornem a casa, perdem, i vinga, i d'aquí un mes, o un mes i mig, o dues setmanes, tenim un altre entrenador.
No, vols dir? L'històric, l'històric... L'històric, només hi ha una temporada que el nazi va tenir 4-3-2, l'històric. Ho portem 3, no? No, no, 3 ja entra dintre de l'històric, que diria. La mitja són 2 i mig. Escolta, toquem fusta... Toquem fusta, anem a ser positius, anem a donar-li confiança, queden 10 jornades, 30 punts, s'han vist cosetes al partit de divendres, això, però... I en poc temps, eh? En poc temps, perquè va tenir 3 sessions de corretòries.
Aquesta setmana sí que tindrà més temps, perquè des de jugar divendres fins diumenge que ve... Al final és que els jugadors entenguin el missatge de l'entrenador i que després ho mostrin al camp. Perquè al final l'important és la setmana, també. Com s'entrenes, com se juga, no? Jo crec que ara sí que és un dels jugadors. Vull dir, ara ja no hi ha cap escut que pugui tapar, no? Perquè ara ja són tres entrenadors, ja és el que diem, no? La mitja és dos entrenadors i...
Vull dir, ara sí que és veritat que és el moment dels jugadors, perquè si no, ostres, tres entrenadors, doncs alguna cosa falla, no? Doncs en el fil que dèiem, jo crec que és això, que també amb els joves, doncs el millor és que estiguin als entrenaments, que és el que s'està fent, i que apretin, que apretin els jugadors i tinguin aquesta empenta positiva als jugadors que han de donar, doncs el que està passant davant, que per alguna cosa es van incorporar, per alguna cosa van posar aquestes expectatives i intentar...
també és un missatge del Faro posar a pavó en els últims minuts o convocar jugadors de la casa, perquè tinguin en alerta els jugadors que han de donar aquesta passa endavant d'aquí a final de temporada. Us va sorprendre que tot i ser divendres a la nit hi hagués una bona entrada al nou estadi? Més enllà d'aquest de Sabadell també en van venir uns mil, però si treus aquests mil estaríem parlant de 6.200 un divendres a dos quarts de nou.
A dos quarts de nou de la nit, venint d'on veníem, eh? Venint d'on veníem, perquè, clar, una cosa és que te juguis el play-off. Sabadell és un equip català, rivalitat, i, per tant, bueno, hi havia ganes, no?, també. Recordem aquell partit que va haver-hi, no?, fa dues temporades a casa seva, quan perden, em sembla, l'últim minut, no?, va ser. Bueno, hi ha aquesta rivalitat i les ganes que li tenim, no? Jo, a veure, jo no vull que pugi el Sabadell perquè emballar-nos. Però, bueno, escolteu, mira, serà el que hagi de ser, no?
És ben cert que ara el tema esportiu estem molt fotuts, però a nivell social estem visquent... Venim de l'any 95 d'anar cap amunt, cap amunt, cap amunt, i brutal. Però realment, ara, tindre aquestes assistències i tindre la quantitat de gent jove que hi ha al camp i pertot arreu, aquesta...
que aquest nàstic que se'n suma, que em refereixo a... Jo et puc dir que vinc de quan el camp estava ben buit, però ben buit, i, com diem, quan va tot bé, és molt fàcil d'omplir i de fer coses, perquè tothom té ganes de fer coses, però, ostres, aquí, aquests dos anys que portem, amb aquests tres play-offs...
amb les trompades que hem rebut, com divendres, estan en descens, a dos quarts de nou, tinguis l'assistència que tens, i això és una passada. Vull dir, Espanya està superorgullós, vull dir que és brutal. És el fruit d'una llavor, d'un llagat que ja han hagut aquestes darreres temporades, que l'afició s'ha enganxat molt amb l'equip per als jugadors del territori que ja han hagut, per aquest sentiment de pertinença.
I al final és la bona feina que s'ha fet, en aquest sentit, també de l'afició pròpia, d'estar amb l'equip, amb les dolentes, perquè n'hem viscut de moltes, i això ha unit molt més, no?, l'afició. És que jo he vist situacions més iguals, potser te parlo fa 10 o 12 anys, que el normal hagués sigut 2.200 persones, un divendres, però així de clar. A segona divisió, amb aquella etapa de... No fèiem res, ens anàvem salvant, era bé cada temporada per la campana i tal...
Segurament que hagués sigut l'entrada que hagués sigut. Però 2.500 i igual amb 6.000 carnets. Amb aquests 5 partits que queden de casa, encara ha d'estar més ple que els necessitem. Segur, segur. Jo penso que... Jo crec que hi seran. Penso en el del Múrcia, que és un partit importantíssim. Però no t'oblidis el del Torremolinos. El tens allà, tu també. Si tu el guanyes, tal com estarà la clínica, això el passes.
que són partits que hem d'estallar i que ja estarem i que els clubs han de fer cosetes per intentar animar més a l'Algeciras. L'Algeciras està a dos partits. 38 o quant està l'Algeciras? 38 es té, no? Sí, però l'Algeciras... Jo crec que l'Algeciras... A veure, potser anirem allà i perdrem, però ara és el moment per agafar... Però que són 38 el que té, no?
Perquè l'Algeciras estava gairebé dalt de tot, i ara porta una dinàmica bastant negativa. I si el 38, si el guanyes, el fiques en un lio de nassos. És molt igualat. Si el guanyes, el fiques en 30 i 38. Hem d'anar a puntuar, Checs. A puntuar i intentar assolir una mitjana bona d'aquí a final de temporada, que hi ha 10 punts, 30 punts, 15, 15, 10, però al màxim possible. Perquè hem d'arribar als 45, que jo crec que seran més aquest any,
Hem passat al Barça B, que ho vaig estar mirant, baixa en 45. Això deia jo de 47-48. Sí, són 34 i jo dic 16. Uns 14 punts, ara no? Sí, 48. Una mica més de la mitat. Home, per assegurar, 51.
Sí, sí. Tant de bo, tant de bo. Anem partit a partit, ara el diumenge, i després ja n'anem fent. Però tots els de casa els has de lluitar i els has d'anar a treure els tres punts per intentar assolir ja d'una vegada i estar més tranquils, perquè al moment que tinguem la salvació la cosa ja serà... Quin partit preveus, Eric, diumenge a les 12?
Doncs suposo que a veure-les venir una mica. És veritat que bé, és una realitat que fora de casa el Nàstic també s'ha caracteritzat, no esperarem la Brasil dels 90, però bé, és el partit pragmàtic que ha de fer el Nàstic, que ha de fer un partit seriós, un partit que han d'estar molt ben ordenats, com vam veure contra el Sabadell, i ha de ser l'equip molt solidari allà al Geziras, i la que puguis tenir, doncs escolta, si la pots aprofitar, millor que millor, però és el que he comentat el company, el Lluís, que s'ha de mantenir la porteria a zero al mes,
i si treus un punt ja està bé perquè fora de casa després pots tenir aquest impuls d'intentar jugar-te aquestes cartes l'equip ha de ser pragmàtic, ha de ser solidari han de treballar bé la setmana aquests conceptes amb el que puguis aguantar i si tens la teva és una mica com l'Atlètico Madrileño que tens les teves oportunitats i les acabes d'aprofitar si juguem com vam jugar divendres passat hi ha moltes possibilitats de cap puntuï
Jo l'únic que espero és que juguem exactament igual, amb la mateixa intensitat, no em deixes gana, que vam jugar divendres. Intentem que no ens marquin un gol, i si hi ha alguna oportunitat, amb la mateixa intensitat i ordre, les ocasions que vas tindre aquí a casa ja les faràs. Jo estic segur que el Nàstic la setmana que ve a marcar un o dos gols segur. Ja et dic, no sé si guanyarem, però que marcar un o dos gols estic segur que els farà.
Molta concentració, i sobretot jo crec que, ja que parlàvem de l'aspecte físic, que els jugadors de la banqueta també estiguin endollats, que també això és el bo de tenir un entrenador nou, que has de començar com de zero els jugadors... Tots volen demostrar alguna cosa. Exacte, per tant...
Jo crec que ha de tirar Pablo Alfaro també de banqueta, ja que hi ha aquest problema físic, doncs escolta, aprofitar al màxim els canvis que tens i aguantar el que puguis la finestra de canvis per tal de refrescar l'equip en els moments que ho necessiti, perquè ens n'adrà molta concentració. En aquesta categoria, si et despistes un moment o desconnectes un moment del partit...
pot costar-te molt car. Per tant, jo crec que ha de mantenir els jugadors aquesta intensitat, i sobretot els de la banqueta, també, que ara en el futbol modern és molt i molt important, també els que entren, i intentar, doncs, estar molt concentrats al partit i evitar les desconnexions a la mesura del possible. Abans us vaig dir que si Cristóbal era lògic que havia sentenciat, ara us pregunto per Pablo Alfaro. Hagués sigut la vostra primera aposta o no?
Jo la meva no ho era, però amb fred, amb calent, perdó. Amb fred, lògicament, penso que és una molt bona aposta. És una bona aposta perquè queden 10 jornades i els has d'anar a apartar els jugadors. El problema és el tema físic, que clar, la intensitat que voldrà el Pablo potser no es podrà veure reflexada al camp. Almenys els 90 minuts. Llavors, penso que és un bon fitxatge, anem a ser optimistes, anem a pensar en positiu, anem a veure com es desenvolupen aquestes 10 jornades que queden.
Però, bueno, veiem, veiem. Ojalà surti bé, ojalà després es pugui quedar i la temporada que ve estiguem a primera ref i ell també continuï i ens pugui demostrar. Bueno, veurem. Jo vull anar a poc a poc, la veritat. Prefereixo veure el diumenge a veure com juguem, a veure què ens demostra, perquè no el valorarem només per un partit, sinó que crec que s'ha de valorar per 3, 4 i 5 partits, no? Llavors, bueno, penso que és un bon fitxatge.
Per mi és encertar de l'aposta, perquè no queda temps, com diu el Lluís, i al final el que dèiem és que quan arriba una entrada o no has de fer com una miniatura pretemporada, ara no hi ha temps. Vull dir, has de trobar un entrador pragmàtic, un entrador que tingui ordre, un entrador que... I de rendiment immediat. De rendiment immediat, això que és dir-ho. És veritat. És difícil trobar.
però per mi és una bona aposta perquè pel que et queda, clar, Parralo el portes en un moment també delicat, perquè ell també volia jugar una altra cosa, necessitava com aquell rodatge de pretemporada, no va poder quallar, crec que és un entrenador molt més per principi de temporada, que pugui fer els canvis. Bueno, està clar.
I per projecte llarg. Jo crec que Cristóbal arriba aquí, si Cristóbal hagués tingut una mica de sort o la plantilla l'hagués acabat d'entendre, o ens hagués salvat, només que ens hagués salvat, jo crec que Cristóbal hagués sigut l'aposta per la propera temporada del Nàstic. Parralo era un entrenador de mig plaç. Saps el que vull dir? Si les coses van més o menys mitjana més bé, continues. I jo, Alfaro, no me l'esperava, t'ho dic de veritat, no me l'esperava, però per res.
Però et dic que quan vaig veure l'Alfaro vaig dir, hòstia, saps com dient... Per mi és un encert total. I si hagués portat el Javi Navarro i el Navarro... Vas pensar que no es posi als rondos, no? Dels entrenaments que no es posi als rondos. Però t'ho dic de veritat... O sí, per intentar demostrar... Quan vaig veure el nom d'Alfaro, jo, aquests uns dies, superpessimista total. Però, ostres, a mi, sentit el nom d'Alfaro, vaig dir...
Ostres, que... Hem d'esperar, eh, jo. Sí, també. Però dic, em dona molta confiança aquest entrenador, molta, molta. Doncs veurem què passa diumenge que ve, a partir de les 12 del migdia, a l'estadi del nou Mirador davant de l'Algeciras Club de Futbol. Eric Rosique, Lluís Badia, Pedro Ponce, que ha estat un ple. Que vagi molt bé. Gràcies.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Doncs mira, ho feia 20 anys, 20 anys que un alcalde de Barcelona no feia una visita oficial, la visita institucional a Tarragona, a l'Ajuntament de Tarragona. De fet, l'anterior va ser l'alcalde Jordi Areu, l'actual ministre d'Indústria i Turisme, i ha estat Jaume Collboni, qui ha trencat aquesta estadística i ho feia aquest de passat divendres a la tarda.
visitava la ciutat, era rebuta per la corporació municipal, també amb consellers i conselleres dels diferents grups, i també concedia una única entrevista, una entrevista perquè venia just de temps, una entrevista compartida entre aquesta casa, Tarragona Ràdio, i el diari de Tarragona, i podíem conversar amb ell, amb Jaume Collboni, de diferents aspectes, del tema de l'àrea metropolitana del camp de Tarragona,
Ell entant també que presenta l'àrea metropolitana de Barcelona, parlant d'això, però també parlant del Tour de França, precisament avui, que a les 11 d'aquí una hora es presenta les activitats, la programació d'activitats prèvies que es faran abans del 5 de juliol a la ciutat, quan Tarragona acollirà el gran depart del Tour de França. De fet, són 60 municipis per als quals transcorre el Tour.
I d'aquests 60, només 3 que tindran a tapa. Barcelona, Tarragona i Granollers. Li preguntàvem també per això, de l'entrevista que, de fet, enregistràvem divendres, ja us ho diem, no és en directe, però vam poder parlar amb ell. Vam pensar, doncs, això, que si feia 20 anys que no venia cap alcalde, doncs, bé que havia de passar, doncs, pels micròfons de Tarragona Ràdio. Entrevista conjunta amb el company del diari de Tarragona, l'Octavi Saumé, i un servidor amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
I avui comencem amb entrevista amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Entrevista conjunta amb els companys del diari de Tarragona, amb Octavi Solmell. Octavi, què tal? Hola, bones. Bones. I, alcalde, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Benvingut a Tarragona. 20 anys que no venia l'alcalde de Barcelona, a Tarragona.
Doncs sí, des que va venir l'alcalde Areu, feia 20 anys que no visitava un alcalde de Barcelona, la ciutat de Tarragona, i estic molt content, molt orgullós, que l'alcalde Viñuales i tota la corporació m'hagi rebut. Heu parlat molt bé de la feina que s'ha fet i també heu parlat del tur de França, que teniu en comú, i l'alcalde ha dit que gràcies a Collboni tenim el tur de França a l'etapa. Aquí són 60 municipis a Catalunya, Granollers, Tarragona i Barcelona a l'etapa.
Bé, és gràcies a l'esport català, és gràcies al ciclisme, és gràcies a l'afició i és gràcies a que Barcelona té aquesta capacitat internacional de projectar-se i de ser atractiva per fer esdeveniments tan importants a nivell mundial com és la sortida del Tour de França. Però Barcelona, seguint la millor tradició olímpica,
sempre que pot, doncs, comparteix amb el conjunt del país i amb altres ciutats, doncs, aquest protagonisme. I en aquesta ocasió, doncs, Tarragona i Granollers, però sobretot Tarragona, tindrà un paper molt, molt especial en la sortida del Tour de França en una etapa, i si hem confiat en Tarragona és perquè confiem en el seu alcalde i en la ciutat, en la capacitat que té la ciutat de donar resposta a aquest repte.
És una via que està començant ara, aquesta major relació entre Barcelona i Tarragona? Sempre s'havia dit que Barcelona mirava més a Girona. No sé si s'ha de refer aquesta relació amb Tarragona. Jo crec que és molt important que tothom entengui que Catalunya és un sistema de ciutats, és una xarxa de ciutats.
i que Catalunya té avui per avui dues grans àrees metropolitanes, constituïdes o no, que són Barcelona i el Camp de Tarragona. I, per tant, jo com a alcalde de Barcelona i president de l'àrea metropolitana de Barcelona he fet un paper, diguem-ne, o estic fent un paper, de relligar lligams amb molts alcaldes i alcaldesses del país. Soc conscient del meu paper com a alcalde de la capital de Catalunya i
i, per tant, ho faig sovint, no? I, clar, evidentment ho ha de fer també amb Tarragona. Crec que Tarragona té un potencial que l'alcalde Vinyo ara és estar desenvolupant de futur espectacular,
S'està fent una cosa molt bé, que jo valoro molt com a alcalde, que és, d'una banda, reformar el passat històric romà, la identitat de Tarragona, i alhora tenir projectes de futur com poden ser l'avall de les energies renovables, l'hidrogen verd, i també aquest projecte metropolità tan important i tan apassionant. I, per tant, des d'aquest punt de vista sí que hi ha més relació
avui que fa uns anys, i sí que hi ha cooperació entre les dues ciutats en projectes de futur.
Parlàvem del tur, avui queden 114 dies, perquè vingui a Tarragona, 113 a Barcelona, com van els preparatius? Doncs bé, ara de fet estem preparant ja la festa dels 100 dies que farem a Barcelona a l'Art del Triomf, al Passeig i els Companys, i volem, en el cas de la ciutat de Barcelona, i el que està passant als 60 municipis, doncs volem que els nostres municipis respirin tur, respirin el color groc pertot arreu,
I ens agrada molt com a esport, però també com a espectacle, perquè és molt democràtic. És un esport on tothom pot participar, on la gent s'hi pot acostar. I, a més a més, jo crec que reforça dos missatges molt importants. Un, el de l'esport, el de la pràctica esportiva, el de la salut, i l'altre el de la mobilitat sostenible, el d'anar amb bicicleta com un mitjà de transport més.
Un tarragoní, Bernie Albrecht, és el conseller d'Esports de la nova Conselleria de la Generalitat, ha ajudat aquesta nova Conselleria per la imatge de Catalunya a nivell del turisme esportiu, sobretot. Jo crec que feia molt de temps que Catalunya no tenia...
un conseller d'esports de la talla, no només per l'estatura, ho dic, del Berni Álvarez, sinó del coneixement profund del sector esportiu, d'una gran capacitat política i d'ajudar-nos, perquè, evidentment, aquests projectes tan importants, sense la cooperació de la Generalitat de Catalunya, no dic que són impossibles, però són molt més difícils,
i el Berni ha estat còmplice, ha estat ajudant amb el tema del tur i amb altres grans esdeveniments de la ciutat i del conjunt del país. Jo crec que durant molts anys no havíem tingut política esportiva a nivell de Catalunya i ara la tenim, i és gràcies al Berni Álvarez.
Citava abans el tema de l'àrea metropolitana, vostè és president de l'àrea metropolitana de Barcelona, quin consell donaria als alcaldes Vinyuales, l'alcaldessa Guaita, perquè això tiri endavant? Paciència, constància i generositat. No són projectes fàcils. A Barcelona, a l'àrea metropolitana de Barcelona, va trigar quasi 20 anys. Jo crec que en aquest cas no caldrà, perquè ja veig molt més consens des de fora...
Unitat política. En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, tingueu present que el govern metropolità el formem per pràcticament tots els partits polítics. Només està fora l'ultradreta i el Partit Popular, però col·laborant, fins i tot. Però estem junts, estem comuns, està el PSC, que té majoria...
però ho fem, tot i tenint majoria absoluta, compartint-ho políticament i amb el conjunt dels municipis. Jo crec que és una gran fita que s'hagi constituït l'associació de la promoció de l'era metropolitana, és una gran fita que hi hagi un pla de treball, que es comenci a parlar d'inversions en infraestructures, de transport, de comunitats energètiques, com és el que s'està fent en aquests moments, i diré més...
Nosaltres també volem aprendre de l'experiència del Camp de Tarragona perquè el fet que sigui nou vol dir que molts dels temes que estaran a l'agenda d'aquesta futura àrea metropolitana són temes que fa 10 o 20 anys no hi eren. Per exemple, el de l'energia, clarament. Nosaltres a l'Àrea Metropolitana de Barcelona no tenim cap competència en matèria energètica i, en canvi, aquí, al Camp de Tarragona, ja s'està contemplant com una de les prioritats
la de la generació d'energia que fa 20 anys no funcionava així. I, per tant, també venim a aprendre. Alcalde, sobre què s'encara receben del possible impacte que pugui tenir en positiu a l'altur de França?
No sé si tenen alguna xifra del que pots dignificar per explicar-ho, per també intentar explicar què pots dignificar tenir una etapa del Tour de França-Tarragona i, evidentment, la de Barcelona. Xifra d'impacte a nivell de visitants, perquè parlant, clar, a nivell del món hi ha tres esdeveniments esportius d'aquest tamany. On és el Tour? Bé, nosaltres estem pensant en el Tour, i crec que l'alcalde Vinyolès també ho està fent, pensant en els nostres conciutadans i conciutadanes.
pensant en els aficionats a la bici, pensant en els que practiquen l'esport del ciclisme, no estem pensant en els visitants. Entre altres coses, perquè és un esdeveniment tan important, tu ho has dit, el tercer o el quart del món amb més seguiment a xarxes socials i a mitjans de comunicació a nivell mundial, que el que hi haurà de seguiment és a nivell internacional. Jo crec que la gran oportunitat
de Tarragona en aquest cas, és tornar a mostrar-se al món com una ciutat brillant. Jo he vingut avui a Tarragona, feia ja alguns mesos que no venia, i veig la ciutat brillant. Aquesta brillantor que té Tarragona la podrà expressar plenament perquè tindrà una presència de mitjans de comunicació internacionals que serà espectacular.
A més en any gaudir i que ve el papa al mes de juny. Efectivament, l'any gaudir amb el modernisme que també ens uneix a Barcelona i amb el camp de Tarragona, amb Tarragona i amb Reus, doncs també són motius de celebració, efectivament.
Torno a l'àrea metropolitana perquè sovint dieu que s'ha de pensar en clau metropolitana. Com es fa això? I en un territori com el nostre, que tenim moltes batalles de campanar històriques, que si tu és la capital jo no el sóc, que si això o l'altre. Com es pensa en clau metropolitana? Doncs pensant en els ciutadans. És a dir, nosaltres el que hem de fer no és pensar en quines competències tenim cadascú de nosaltres o qui té més protagonisme i qui no el té, sinó pensant en els ciutadans. Els principals reptes que avui tenen els nostres ciutadans i ciutadanes
tenen millors respostes si cooperem entre els ajuntaments. Amb el transport, amb l'habitatge, amb l'energia, amb el cas de Barcelona, per exemple, tota la gestió de residus. Cooperant, ajudem més que els nostres concitadans tinguin una vida millor. I, per tant, si penses en el ciutadà, segur que avances. Per cert, que l'alcohol no s'ha recordat quan Tarragona era capital i Barcelona era Barcino, que era més petitona, eh?
Bé, que cada etapa històrica té la seva capital, doncs jo estic molt content i orgullós que Tarragona fos la capital de la tarragonense, no?, de l'època romana, jo crec que és palès i evident, i és veritat que fa dos mil anys Barcino era una ciutat molt petita, no sé si arribava a dos mil o tres mil habitants, i érem com una mena d'avançament del que era la capital de la...
de tota la província que era Tarragona. Això són etapes històriques, però jo crec que és bo recordar-ho, primer perquè també et fa ser més modest i relativitzar moltes coses, i en segon lloc perquè jo crec que és molt bonic que les ciutats que són mediterrànies i que compartim aquest passat espectacular, brutal, fundacional de la nostra civilització com és Roma, doncs Tarragona ho representa millor que cap altra ciutat.
Citava el transport fa un moment. Hi ha molts tarragonins que han d'anar a treballar a Barcelona amb tren, que estan trobant amb el caos ferroviari. A més dilluns comencen les obres dels túnels del Garraf. Com veu la situació l'alcalde de Barcelona? Doncs que millorarem. Millorarem perquè ara tenim un govern, Catalunya i Espanya, que s'ocupa...
i es preocupa del tema de les rodolies. Tothom pot entendre que, evidentment, hi ha hagut errors pels quals s'ha de demanar disculpes a la ciutadania, però tothom pot entendre també perfectament que això no passa perquè sí ni passa ara, sinó que és l'acumulació de dècades de desinversió i de desinterès dels governs.
i jo no dic ni els colors polítics, dels governs en general, del govern de l'Estat o del govern de Catalunya, i això, al final, els ciutadans paguen les conseqüències, no? D'algunes d'aquestes alteracions que hi haurà ara, són fruit justament que hi ha interès, que hi ha inversió i que hi ha obres. Això ho diem també els alcaldes, quan fem obres a la ciutat i la gent es queixa perquè les molèsties, la mobilitat, etcètera, les obres són millores, i en temps...
de transició que és complicat i que s'ha de gestionar i que s'ha d'administrar, però tothom sap que al final hi ha una solució. Jo, en aquest sentit, soc optimista. Us podeu imaginar que la ciutat de Barcelona ha estat especialment afectada per la mobilitat de rodalies. El govern de la Generalitat jo crec que ha fet tot el que estava a les seves mans. Es van reforçar més de 240 autobusos, les línies que eren més crítiques.
I crec que més aviat això ha de ser un punt d'inflexió i ens ha d'ajudar a entendre la importància que té el ferrocarril. A Barcelona en aquests moments estem fent més gran l'estació de Sants, estem acabant la futura estació de la nova Sagrera,
i això és una aposta molt clara per una connectivitat metropolitana i a nivell de Catalunya amb ferrocarril, que és el futur de la mobilitat sostenible del nostre país. S'està pagant el fet d'haver apostat per l'AVE i no per les rodalies, potser durant molts anys el que em deia vostè de la desinversió amb rodalies. No és incompatible, és que no hauria de ser incompatible, jo crec que l'AVE també connecta capitals, és veritat que hi ha hagut un cert discurs que ha contraposat una cosa o l'altra, jo no ho crec, jo crec que les dues coses s'havien de fer
I la prova és que en altres parts de l'Estat s'ha fet i s'ha mantingut, no? I per tant el que hem de fer els catalans en aquests moments és concentrar-nos en la solució, reclamar el que ens pertoca a nivell d'inversions, ser responsables i explicar la veritat, i la veritat és que això no té una solució ràpida, que encara queden...
dos, quatre anys d'una certa complexitat, evidentment no al nivell del caos que hem tingut ara. És òbvi que això ha tingut a veure amb altres circumstàncies. Però que tothom ha de tenir la tranquil·litat i la convicció que les administracions estan treballant en tenir el millor servei de rodalies possible.
Mireu, en el cas de Barcelona, si em permeteu fer una mica d'autobombo, en el cas de Barcelona tenim una valoració dels serveis, dels esports públics del metro i de l'autobús per sobre del 8 i del 9.
L'any passat vam validar 700 milions de viatges, rècord històric d'ús del transport públic a la ciutat de Barcelona. Però és que a Barcelona cada estiu fem obres de manteniment i de millora de la xarxa del metro, per exemple. Cada estiu. No s'ha aturat mai.
per mantenir unes infraestructures en perfecte estat, mai s'ha de deixar d'invertir. Mai. Ni per créixer, que en el cas del metro de Barcelona ja està creixent de nou, les parades de metro, sinó també el manteniment mateix de la infraestructura. I un dels grans maldecaps de la ciutadania, abans parlava, pelava això, a fer de l'Area Montropolitana, a donar-li sentit el que demana la ciutadania, un dels temes clou és l'habitatge.
I com ho resoldrem, això? Com es pot resoldre el tema de l'habitatge en ciutats com Barcelona o Tarragona? Primer, aturant la pujada de preus, gràcies a la regulació i gràcies a la declaració de la zona tensionada. Això s'està aconseguint a Catalunya en termes generals. S'ha aturat la pujada de preus. És veritat que s'han aturat molt alts, però s'han aturat, un. Dos, construir més, fer més oferta.
No conec el detall de les dades de Tarragona ni dels municipis de Tarragona, sí els de Barcelona. Nosaltres l'any 23 construïm l'entorn de 500 habitatges protegits a l'any, acabarem el mandat l'any 27 construint 1.000, el doble.
Ara en portem 1.700 o 1.800 claus entregades, avui mateix he entregat claus a uns joves de la promoció de glòries i acabarem l'any entregant 3.000 claus.
Doncs això regulen per part la pujada de preus i posar més oferta pública i privada també, evidentment, de construcció. No hi ha més misteri. Què li sembla el pacte amb els comuns per posar un topall a la compra especulativa dels grans tenidors? Foment del treball o qualificat de filocomunista? Bé, jo soc partidari de la intervenció del mercat quan el mercat no resol un problema bàsic com és el de l'habitatge.
Per això estem a les administracions. Si un dret bàsic, tothom entenc un dret bàsic com la salut o l'educació o el transport, les administracions o l'Estat ha d'entrar o a regular o a protegir o a fomentar-ho d'alguna manera, per què no ha de ser el mateix amb l'habitatge, que és un bé bàsic?
Doncs si el sistema de mercat, diguem-ne, si el mercat lliure per si mateix sol no és capaç de garantir que les famílies de les classes mitges i de la classe treballadora accedeixi a un bé de primera necessitat com és l'habitatge, l'administració ha d'intervenir de maneres molt diferents.
Ho he explicat abans. Una és posant topalls al preu de lloguer, que està donant els resultats a Catalunya, i l'altra és fent de promotors propis com a promotors d'habitatge, com a constructors d'habitatge. Per si mateix aquestes dues mesures ja són antiespeculatives, perquè en el cas de Barcelona hem vist com alguns fons d'inversió han marxat,
com molts han vist que ja no era negoci, entre cometes, fer blocs d'edifici o buidar edifici de veïns per fer pisos turístics, entre altres coses perquè a Barcelona, com sabeu, prohibirem els pisos turístics l'any 2028. Són pioners. Són la primera ciutat del món. Bé, ara ja no, perquè Hospitalet ha dit que ho farà i fins i tot Badalona ha dit que ho farà.
que no està governada precisament per l'esquerra, perquè tenim un problema. I, per tant, jo vull saber, vull conèixer, encara no se sap el detall d'aquest acord que hi ha hagut entre el govern i comuns, però crec que tot el que vagi en la línia, insisteixo, de reequilibrar l'oferta i la demanda per garantir el dret a l'accés a l'habitatge és positiu. Aquí a Tarragona diem sovint que si el port li va bé, la ciutat li va bé. A Barcelona imagino que passa el mateix, eh?
Li preocupa què està passant al món, especialment al Pròxim Orient? A nivell d'estabilitat, diuen que si dura molt, costarà d'aguantar-ho tot plegat. Primer em preocupa perquè crec que és un atac i una vulneració als principis de convivència pacífica entre els països. El senyor Trump, Netanyahu i companyia i els Putins del món s'estan carregant un sistema de relacions internacionals
era perfectible com tot, però que sobretot es passa pel forro al dret internacional i pensen que els països són com una mena de patis al darrere dels seus imperis, no? I crec que això és el primer que hem de denunciar. És un atac als drets humans i al dret internacional de primera magnitud i a més a més, en aquest cas, el cas de l'atac a l'Iran, tindrà conseqüències, ja està tenint conseqüències a la butxaca dels consumidors.
O sigui, ara avui el gasoil i la gasolina ens costa més diners gràcies al senyor Trump i a les polítiques de l'ultradreta aplicades a nivell internacional. Ho dic perquè la gent que sembla que està fascinada per algunes propostes que fa l'ultradreta ho sàpiguen i prenguin nota.
Si avui paguem la benzina i el gasoil més car, és per culpa de les polítiques ultradreta aplicades a nivell internacional, que és la llei del més fort, és saltar-se les normes del dret internacional i és no tenir present les conseqüències que té pel conjunt de la humanitat. I això, efectivament, pot afectar el comerç internacional. Les ciutats que tenim port, doncs, ho seguim amb preocupació.
Però, afortunadament, també hem de dir per tranquil·litat de tothom que la nostra economia, és veritat que està molt exposada perquè està molt internacionalitzada, però la nostra economia, la catalana, també és una economia diversificada i, per tant, no depenem exclusivament del que passi a l'Orient Mitjà, sinó que tenim altres àmbits. I, home, podem mirar també d'una altra manera, no? Tarragona, Barcelona, Catalunya, ara és un destí segur.
és un destí segur per viatjar i és un destí segur on invertir. Estem a un any de les municipals, vostè com el senyor Vinyuales està governant en minoria, ha hagut d'anar a moció de confiança per aprovar el pressupost, com encara al final d'aquest mandat i la dispersió que hi ha de digregació dels plens municipals que fan difícil la governabilitat.
Jo crec que la governabilitat s'ha de mesurar no pel soroll que fa un plenari sinó pels resultats de l'acció de govern. Jo crec que tant en el cas de Barcelona com en el cas de Tarragona la gent està veient com passen les coses, com milloren les coses, com en el cas de Tarragona hi ha projectes de creixement i de prosperitat, com es projecta la ciutat al món. I crec que en aquest sentit és veritat que la fragmentació política provoca dificultats a la governabilitat, és veritat que això a vegades fa una mica de soroll,
Però al final, a mi el que m'interessa és que el veí o la veïna, si té un problema, l'Ajuntament li resol, sigui de transport, sigui de seguretat, sigui d'habitatge, i crec que tant en el cas de l'alcalde de Viñuales com en el cas de la ciutat de Barcelona, això ho estem fent. Que per cert, hi ha redat un llibre d'època romana, l'alcalde, i vostè una B de Barcelona, eh?
Sí, m'ha regalat una mena de guia turística de la ciutat. Jo tinc relació amb la ciutat de Tarragona de fa molts anys, especialment amb el barri de Bonavista. I això? Bé, qüestions familiars, que no venen al cas, que seria parlar molt de la meva intimitat, però per raons familiars jo he tingut molta relació amb Tarragona i amb el barri de Bonavista...
Encara conec gent a la Bona Vista i nota la festa major de Bona Vista més d'una vegada. Bones tapes. Bones tapes, les millors. Com es deia el lloc aquell? El Paraíso. El Paraíso, exacte. No me'n recordava de la Rambla. La Bona Vista, sí. I a la presidenta de l'Associació de Veïns, que es diu Loli, que em sembla que sortirà de l'hospital i li desitjo tota la recuperació ràpida.
I, per tant, tinc una relació molt especial amb la ciutat de fa molt de temps. El regal, el regal dèiem dels romans i la ve de Barcelona.
Ara se m'havia anat el fil. Doncs sí, m'ha regalat aquesta guia i una ona d'en Jujol, que és una mostra d'una cosa que també uneix Barcelona i Tarragona, que és el modernisme. I jo l'he regalat una B, que és la B de Barcelona, que és una cosa molt barcelonina, molt minimalista i molt de fusta i acert.
que estan als despatxos, no li he dit a l'alcalde, però estan als despatxos dels alcaldes de mig món. Cada vegada que ve algú a la ciutat o jo viatjo a algun país, doncs vas al despatx de l'alcalde de Roma, l'alcaldessa de París, i a tu parles que està bé, ara també l'alcalde de Tarragona la tindrà. I l'última, que si no... Diumenge hi ha eleccions al Barça, no sé com ha seguit la campanya, i si és soci, vostè...
Jo soc culer, ho dic perquè a vegades la gent em diu que soc altres coses, no, jo soc culer, però jo crec que soc tan prudent que... perquè he de ser prudent, perquè a mi m'interessa i vull que al Barça li vagi bé, perquè si al Barça li va bé, a Barcelona li va bé, però fins aquí parlo, no? Perquè crec que estem al mateix procés electoral, jo crec que això acabi bé perquè al club i a la ciutat li interessa que vagi bé.
Doncs ja sabrem que ha guanyat, almenys quan s'emeti l'entrevista a Tarragona Ràdio, sabrem qui ha guanyat el Barça, també si el Nàstic ha guanyat el Sabadell i si el Barça ha guanyat el Sevilla. Alcalde Collbot, i moltes gràcies, un plaer, i ens veiem per aquí, per Tarragona, que anirà a fer un tomb, suposo, no? Ara anem a fer un tour turístic de mà de l'alcalde, que això és un luxe. Li donarà detalls de tot tipus, eh? És una experta en Tarragona, en la Tarragó. Un plaer, gràcies, Octavi, que vagi molt bé. A vosaltres.
Doncs efectivament, això se'n registrava divendres, per tant, ja sabem que Laporta ha guanyat el Barça i que el Nàstic ha empatat contra líder, contra el Sabadell.
Era l'entrevista amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, primer alcalde de Barcelona que visita institucionalment la ciutat en 20 anys. L'anterior va ser Jordi Areu, l'actual ministre de Turisme i Indústria. Per tant, entrevista a Tarragona Ràdio, aquesta entrevista conjunta amb els companys del diari. Les 10 i 29 fem una pausa i de seguida el que fem és marxa cap a Torreforta, de Ponent a Llevant, la secció que fem habitualment.
I recordeu que a les 11, arran del que parlàvem, amb Jaume Collboni, amb l'alcalde de Barcelona, connectarem en directe amb la presentació del programa del Tour de França, que fan conjuntament la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona, l'alcalde Vinyoles i la presidenta Noemí Llaurador, a les 11, a l'altura de l'estàtua de la Torre dels Vents, a la Rosa dels Vents, al passeig de Lluís Companys, al Cap de Vall,
Anant cap a jo amb 20 hores per entendre's, doncs allà anirem a les 11 en directe, serà d'aquí mitjoreta. Més o menys, per conèixer tota l'aprogramació que es farà abans que arribi el gran depart del Tour de França el 5 de juliol. Dos quarts, 11, una pausa i de seguida de ponent allà avant. Home again, home again One day I know, I feel
One day I know I feel strong again. Lift my head. Many times I've been told. All this talk will make you whole.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. De Ponent a Llevant. La veu de Tarragona en ruta.
I com sempre els dilluns ens n'anem de barris amb els companys, el Joan Maria Bertran, l'Abril Rius i qui us parlarà de mateix i conduirà aquesta secció, el Miquel González. Miquel, bon dia. Doncs molt bon dia, us saludem des del Mercat de Torreforta, de fet des de l'interior d'aquest Mercat de Torreforta, que està d'aniversari.
Ho comentàvem ja en sumari, aniversari, doble aniversari avui, tant del Mercat Central de Tarragona com del Mercat de Torreforta, 43è aniversari d'aquest equipament. I avui ens hem desplaçat cap aquí per parlar amb la Lídia Martínez de la parada de la charcuteria Mari Carmen y Diego. Lídia, bon dia, buenos días. Hola, buenos días. Moltíssimes gràcies per atendernos. I, bueno, felicidades también por la parte que os toca, ¿no?, como miembros del Mercat de Torreforta.
¿Cómo celebráis o cómo se conmemora o cómo se vive un aniversario como el que comentamos hoy, 43 años del mercado de Torreforta?
Bueno, muy bien, aquí vamos aguantando porque la cosa está un poquito flojita, pero bueno, aquí seguimos a pie de cañón. ¿Cómo es el ambiente? Dices que la cosa está floja, ¿por qué? Sí, yo creo que porque hay muchos establecimientos fuera y creo yo, ¿eh? Creo, porque por económico está todo subido ahora mismo.
La subida de precios, ¿no? Y eso al final acaba repercutiendo en que cada vez... Y también los hábitos de consumo han cambiado también, ¿no? Hay mucha competencia afuera también, sí. ¿Cuál es el perfil de cliente que os visita aquí en el mercado de Torreforta? Pues más bien mayorcita. Gente jubilada, sí. Gente joven, pues poquita. Pero bueno, también vienen porque gracias a los papas que les enseñaron también a comprar en productos así como pequeñito, pues...
Es un hábito también que hay que tener, ¿no? Es decir, que hay que ir transmitiendo también de generación en generación. Pero claro, también la competencia, como dices tú, pues al final acaba afectando a la compra aquí en el mercado. ¿Hay algún momento del día que sea más movido, fines de semana? Fines de semana, sí, más sábados. Los sábados no paramos, viernes bien, todos los días de cada día, bueno, pues vamos...
Vamos sobreviviendo. ¿Qué dirías tú que ofrece una parada como la vuestra, por ejemplo, o un producto como el que podemos encontrar aquí en el mercado de Torreforta frente a otras maneras de consumir o a otros espacios o otros sitios de la competencia?
¿Qué destacarías tú? Bueno, pues el corte, el trato de tú a tú, no sé, también la calidad, lo hacemos todo elaborado por nosotros.
Yo creo que esa proximidad, este acercamiento, ese cariño incluso que le ponéis, ¿no? La gente que trabajáis aquí, no lo encontramos en otros sitios, ¿no? Aparte de la calidad del producto. La calidad y también la familia, ¿no? Que hay peces que te vienen incluso no a comprarte, te vienen a ver, a saludarte. Bueno, es diferente, el trato es muy diferente.
¿Sabes si hay alguna acción concreta para celebrar este 43 aniversario aquí en el mercado de Torreforta? Creo que hay una exposición, ¿hay alguna historia? ¿Me puedes contar? Hoy ponen la exposición de las personas discapacitadas aquí en el mercado de Torreforta.
Y luego tenemos una semana que sorteamos monas de Pascua, todas las paradas, tanto como las de fuera como las de dentro. Y la semana pasada hicimos entradas del Pro Aventura. ¿Cómo funcionan estas acciones a nivel de público? ¿Crees que la gente se apunta, se anima? ¿Sirven para atraer más público?
Bueno, la clientela nuestra... Puesta un poquito, ¿no? Sí, lo agradecen porque, oye, si vienen todos los días o fines de semana, pues, oye, también le gustan participar. Y los que vienen nuevos, pues, bueno, también participan, sí. Son 43 años del mercado de Torreforta. ¿Cuáles dirías tú que son los retos de futuro?
¿Cómo veis el futuro? A veces cuesta ser optimista, ¿no? Optimista, sí. Cuesta un poquito verlo de otra manera, ¿no? Hay veces que dices, venga, va, otro año más, pero hay veces que dices, más el verano, el verano ya es... Ahí sí que sobrevivimos bien.
Porque relevo generacional, nueva cantera, cuesta también que entre gente joven, ya no tanto de público, sino a trabajar, me refiero. Sí, bueno, cuesta, cuesta. Cuesta, es difícil, ¿no? También el mercado está, que hay muchas paradas vacías, también la gente no entra por eso.
Porque claro, solo somos cuatro y es una lástima. Todos los que vienen dicen qué pena, qué pena, ¿sabes? El mercado. Ya, que haya tanto espacio también para llenar, ¿no? Sí. Oye, y cuéntame un poquito de tu experiencia más personal. ¿Desde cuánto hace que llevas aquí, en el mercado, relacionada con la parada? Cuéntame un poquito. Pues mi madre lleva 43 años.
¿Desde que abrieron? Sí, 43, 44. Y yo pues dejé los estudios y también como me gusta esto de atención al público y eso, pues... Aquí estás, ¿no? Aquí estoy, encantada. ¿Qué recuerda a la familia de esa evolución del mercado durante estos 43 años? ¿Cómo ha cambiado? Mucho, ha cambiado mucho.
No sé cómo, pero... ¿En qué momento? Ya, no sabes cuándo... Ya, ya, ya. Bueno, pues venderos un poquito la parada, el producto, que la gente venga a veros. ¿Qué va a encontrar aquí en la charcutería Carmen y Diego?
Bueno, pues que encontrará una persona, bueno, mi madre que no es muy del barrio ya también. Y bueno, buena calidad y buen ambiente. Buen producto, buena calidad. Y amables. Y buen ambiente, exacto.
Lidia, que us deseamos un buen futuro, que la cosa vaya... Intentemos ser optimistes si vaya mejor. Feliz aniversario también por la parte que os toca. Y muchísimas gracias por atendernos. Eren les paraules, eh? La veu de la Lidia Martínez desde el Mercat de Torreforta. Ya saben que avui es conmemora aquest 43 aniversari
del mercat de Torreforta, també al mercat central. Hi ha convocada a les 12 una compareixença de premsa on s'explicaran també diverses accions que es duren a terme en el marc d'aquests dos mercats. I ja que ens hem acostat al barri de Torreforta, volíem parlar també amb el col·lectiu Teclaponet. Ens acompanya un dels membres de la seva junta directiva, el Javier Alvesa. Javier, bon dia, buenos dias. Hola, buenos dias. Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. No sé si sols passar-te o venir tan temprano, bueno, tan temprano,
Al mercador, ¿no? Porque todo esto arranca ahora, ¿eh? Vemos arrancar prácticamente el movimiento por aquí, ¿no? Sí, bueno, es tempranito. Bueno, yo no suelo estar, pero bueno, hoy me ha tocado porque tenía que hacer unas gestiones por aquí por el barrio y estaba por aquí cerquita. Y te hemos pillado, ¿eh? Aprovechando que estabas por aquí te hemos pillado.
Recuérdanos, Javier, un poquito qué hacéis o un poco cuál es el sentido, cuál es la misión de un colectivo como vosotros, como Tecla Ponen aquí en el barrio. Bueno, pues Tecla Ponen mayormente ha nacido para hacer piña en el barrio, para...
Unir un poquito más a todos los vecinos para intentar hacer cositas por el barrio, bueno, por el barrio no, por toda la zona de Ponén, ¿vale? O sea, somos bastantes barrios aquí en la zona de Ponén y lo que queremos, pues eso, es dinamizar, hacer piña y que la gente salga a la calle, que se divierta, que se lo pase bien, que estemos todos juntos y que volvamos a ser un barrio reconocido, pues...
en todo Tarragona. Lo decimos con muchas asociaciones y muchas entidades que parece que esta lucha vecinal y este asociacionismo y esta unión de los vecinos, ¿hubo un momento en el que se empezó como a perder o se empezó como a
A bajar un poquito y es eso lo que se quiere recuperar, ¿no? También. Por los intereses, para hacer cosas juntos, para dinamizar, etcétera, etcétera, ¿no? Sí. Bueno, la verdad es que estamos ahora mismo en una sociedad en la cual tanto trabaja todo el mundo, hombre, mujer, antes solamente trabajaban los hombres, había un poco más de vida, ahora se trabaja mucho, se tiene mucho menos tiempo para...
Bueno, pues para estar con los amigos, para estar reunidos, para estar con los vecinos, para además. Y nosotros lo que queremos es un poquito eso, volver a estar con los vecinos, con los amigos y que los barrios de Ponem sean una zona alegre. Nos consta que habéis hecho ya muchas acciones que han funcionado. ¿Qué tenéis previsto para los próximos meses, para las próximas semanas, Javier? Bueno, pues precisamente ahora el día 21...
Aquí en la plaza Pilar Pradles, en la biblioteca Pepita Ferrer, bueno, pues hacemos como un... Vamos a hacer una simultánea de ajedrez, por ejemplo, que lo haremos aquí en la calle, con varios trabajos en... Perdón. En simultáneo, ¿no? Sí, en simultáneo con el Cruz de Ajedrez de Tarragona, que también nos echará un capote para todo ello.
Y luego el día 28 hacemos la fiesta de la primavera, que será el fin de semana siguiente. Lo que queremos hacer es un pequeño concursito de decoración de portales. Hay un concurso de poesía, se hará un poquito de karaoke, una paella popular. Eso lo haremos también en la Rambla de Ponén.
O sea que de momento tenemos este sábado que viene el 21 lo del ajedrez con el Club de Skacs y el 28 la fiesta de la primavera. ¿No es la primera vez que organizáis la fiesta o sí? No, no, este es el segundo año. ¿Qué tal fue el año pasado? ¿Hubo seguimiento? Bueno, fue el primer año. La gente se tiene que empezar a reconocerlo. La gente no sabe muchas cosas de las que se hacen, por lo que hablamos que la gente va mucho a su trabajo, a su casa. Pero bueno, esperamos que este año nos salga mucho mejor.
que tengamos mucho más clientela, mucho más ánimo y más disposición por parte de todos los vecinos. Me contabas que habrá desde concursos, poesía, implicáis también las entidades del barrio. Cuéntame un poquito cómo funcionará este día 28. Sí, pues bueno, se quiere implicar tanto a negocios como a portales de vivienda, como asociaciones, para que, bueno, pues a ver si podemos dejar un barrio bonito para el día 28, bien florido.
Muy bien. ¿Y el día y esa mañana será una jornada todo el día? ¿Será por la mañana? Cuéntame un poquito qué es lo que se ha programado. Sí, será todo el día. Bueno, empezaremos sobre las 10 de la mañana, ¿vale? Empezaremos, pues bueno, pondremos ahí en el barrio, en la Rambla de Ponén. Sí. Pondremos allí, pues, un pequeño escenario, pues, para hacer un poquito de karaoke. Al mediodía haremos como un poquito de vermú, con una paella...
Una paella popular, luego por la tarde viene un grupito también de música, el último vinilo, a amenizar un poquito la tarde y luego también por la tarde haremos un poquito de karaoke y habrá pintacaras para los niños y algunos juegos también para los niños. Perfecto, pues una fiesta para todos los vecinos, para todos los públicos, para que se acerquen, para conocer también la zona, para, como decíamos, dinamizarla y darle vida, como tú decías, al barrio.
¿Os queda alguna propuesta más? ¿Tenéis más cositas en mente? Sí, bueno, el día 22 también de esta semana que viene, pues vienen por aquí los castellers de Tarragona, los chiques de Tarragona, y vendrán aquí a la...
A la Rambla del Nou Centre. A la Rambla del Nou Centre, vendrán ahí a hacer castellés, traerán unos hinchables también para los niños, o sea, sí, tenemos bastantes cositas. Luego ya llegaremos pues para junio, me parece que queremos hacer junio o julio, no recuerdo muy bien, una de esto de comercios, unos stands de comercios también en la Rambla de Ponén para que... Como una especie de feria al aire libre, ¿no? Sí, para dinamizar lo que son los negocios de los barrios de Ponén,
Y luego, pues bueno, el plato fuerte, que el plato fuerte es Teclaponén, que es para las fiestas de Teclaponén. O sea, para las fiestas de Santa Tecla, que es el primer fin de semana de fiestas. Y bueno, intentaremos, pues igual que el año pasado, dinamizarlo un poquito más. Este año pasado ya fueron muy buenas fiestas y este año intentaremos que sean un poquito mejores.
El teclaponen que nace precisamente también para llevar la fiesta de Santa Tecla a los barrios, para que la fiesta no se quede en el centro, que se vaya también expandiendo y que ocupe todos los rincones de Tarragona. Eso será para Santa Tecla, como decías, a mediados de septiembre, pues en el primer fin de semana de fiestas. Así es, correcto.
Javier, pues nada, que os agradecemos mucho también que nos hayáis atendido aquí en el Mercat de Torreforta, hoy estamos de aniversario por el Mercat, y os deseamos también mucha suerte en todas las actividades que llevéis a cabo desde Teclaponent. Muchísimas gracias. A ustedes. Muchísimas gracias. És tot des del Mercat de Torreforta, nosaltres tornem la connexió cap als estudis centrals, ha estat tot, molt bon dia. Moltes gràcies, Miquel, i després de l'espai de barri, s'obrim Plana Cultural.
Fins demà!
Gràcies.
Piano i veu, ja ho veieu per aquesta interpretació d'aquest tema de Juli Garreta, que es diu que Vespre serà una de les cançons dels temes que configuren el programa del concert de joventuts musicals que arriba, atenció, avui. No dimarts musical, sinó dilluns musical. Avui a les set, això sí, l'hora és l'habitual, la convinguda, al Teatre Tarragona. Héctor Ruiz i Joan Espuny, Joan Espuny al piano. Héctor Ruiz a la veu, és el tenor que ara mateix ens acompanya via telefònica. Héctor, bon dia!
Bon dia. Escolta, una declaració d'intencions, eh? El vostre concert, menja pel que fa al títol, es diu Els nostres músics, la nostra música, i es tracta d'això, composicions catalanes i valencianes, no? Exactament. Sí, la nostra idea era fer un programa, doncs, que representés un poc la nostra música, no? Ja per part meva, que soc valencià, amb família catalana també, i...
I Joan, que és de Sí, de Catalunya. Volíem fer un programa amb música de Sí. Destaqueu en la introducció, en la descripció del concert, que són compositors catalans i valencians habitualment poc interpretats, però de molta qualitat. Exacte. Sí, com en tot, trobem música. Dins que la música catalana i valenciana sempre...
ha estat menys interpretada, menys reconeguda, potser, tot i que crec que els últims anys s'està fent una feina gran per part de les institucions i dels músics per donar més visibilitat, que tot i així queda molt per fer. Però sí, dins d'aquests músics que són menys reconeguts encara hi ha altres que encara són menys interpretats, com per exemple...
el cas de la Matilde Salvador o el cas de Juli Garreta, que fins haver fet aquest disc el Francisco Poyato i el Roger Padullers no hi hem sentit parlar gairebé d'ells, no?
Se'ls uneixen en el vostre programa, segons llegeixo, Manuel Palau, Vicente Asencio, Joaquim Serra i Javier Gols. No sé fins a quin punt, clar, la llengua bonifica tot, però no sé fins a quin punt té un fil conductor, una unitat, aquest concert, o realment trobem divergències d'època i d'estils, no?, quan parlem d'aquest tipus de compositors. Sí, la veritat és que, tot i que, com dius tu, la llengua és el fil conductor,
són músiques prou diferents. També tenim en el programa la primera part que Matilde Salvador i Vicente Asensio van estar casats, o sigui, van ser parella. I també va ser bonic fer aquesta... o sigui, mostrar aquesta unió també entre Matilde Salvador i Vicente Asensio. I després, Manuel Palau, de la part valenciana, també va ser un dels grans mestres de composició del conservatori
al llarg del segle passat, i tot i que no va ser mestre directament de Vicente o de Matilde, sí que hi han escrit i està escrit que, bueno, van tenir contacte i van ser companys, o sigui que...
També hi ha aquesta relació. Hi ha relació entre ells, eh? Molt bé. A nivell del piano del Joan, Joan Espuny, que t'acompanya al teclat, i de tu mateix a la veu, Héctor, quina dificultat té a l'hora d'interpretar aquests intèrprets? Quina exigència? Sí, a veure, aquesta música és complexa a nivell que, clar, tant la veu com el piano...
tenen diferents personatges. Per exemple, el piano pot ser l'ambient o pot ser una veu que apareix d'una persona de l'estimada. Hem de reflectir molts personatges només amb un piano i la meva veu. Crec que la complexitat d'aquest repertori és que has de fer tota una escena i has de explicar tota una història
amb pocs elements. Llavors, per mi és molt bonic, perquè amb molta senzillesa i sutilesa pots mostrar moltes coses, però alhora has de reflexionar molt, has de llegir molt el text, has de veure com el text està reflectit amb la música, i a partir d'ahir, el Joan i jo, doncs, construïm la història que volem explicar.
Molt bé, doncs l'escoltarem, eh? Escoltarem aquesta reconstrucció. Serà avui, recordeu, joventuts musicals, el dimarts musical, aquesta setmana és dilluns musical, avui a les set al Teatre Tarragona, amb el Joan Espunya al piano i l'Héctor Ruiz a la veu. Héctor, moltíssimes gràcies per atendre'ns. Moltes gràcies i us esperem. Ens veiem allà.
Sis minutets per explicar-vos, abans que tanquem programa, que al Calípolis, a l'Institut Calípolis, fan cosetes. Joan Andreu Pérez. Hola, bon dia. Hi ha la primera fira d'empreses a l'Institut Calípolis. Justament, on dius, parlem amb el director, Benito Mora. Hola, Benito, bon dia. Hola, molt bon dia. Com esteu?
Bé, molt bé, molt bé. I, a més, vosaltres amb molta activitat no pareu i quan, a més, celebreu diverses edicions de qualsevol de les iniciatives que anys enrere heu començat, no només teniu prou emissos, sinó que, a més a més, us treieu coses de la butxaca, com, per exemple, aquesta primera fira d'empreses. De què va?
Doncs mira, dintre del que és la setmana de benestar lleure, que començarem aquesta setmana, dimarts, dimecres i dijous, que ja és una setmana d'activitats que muntem per l'alumnat i entre l'alumnat, doncs aquest any, com va un any que som centre de formació professional integrada, hem decidit tirar endavant una fila d'empreses per posar en contacte el que és el sector empresarial d'aquí de la província amb l'alumnat.
Llavors hem muntat una fira en què posarem en contacte directe l'alumnat del nostre centre amb empreses del sector professional de la sanitat, de la imatge personal i dels esports d'aquí de la Tarragona. I a l'espai de realitat, que és posar en contacte, com deies, empreses de les tres famílies professionals amb qui establir contacte, per exemple?
La idea és que l'alumnat vagi passant per cadascun dels estants i aquestes empreses el que fan és ensenyar-los què necessiten. Sobretot la idea és que les empreses informin a l'alumnat quines són les necessitats
a nivell de formació i a nivell de coneixements que necessiten de l'alumnat. I d'aquesta manera el alumnat es prepari per sortir a l'àmbit professional, que és per això que estan fent uns cicles formatius. Nosaltres som centres de formació professional i llavors el que fem és formar l'alumnat perquè pugui sortir al món laboral. Llavors aquesta fila el que pretén és que les empreses els diguin nosaltres necessitem aquest perfil d'alumnat i necessitem que et formis d'aquesta manera.
i llavors el que fem és apropar la realitat de les empreses a l'alumnat. Hi ha l'espai realitat, hi ha l'espai reflexió i també hi ha l'espai ruta. Exacte, és a dir, hi ha l'espai reflexió en el que... La fira realment se diu 4R perquè són 4 ambients. Hi ha l'espai reflexió en el que alumnes, exalumnes del centre venen a fer xerrades sobre la seva trajectòria professional, són alumnes que...
que tenen una trajectòria dins del món laboral, empresarial, tenen les seves pròpies empreses, llavors posaran el seu coneixement a l'abast de l'alumnat que vulgui. Després hi ha l'espai ruta, que és precisament això, els alumnes aniran passant per una ruta d'empreses i es posaran en contacte amb ells. Després hi ha un espai d'orientació,
en què orientadors de centres de secundària, els que hem convidat, vindran i llavors coneixeran de la mà de professionals del nostre centre quins són els perfils reals dels professionals que tenim perquè l'orientació, que és un dels problemes més grans que ens hi trobem, sigui la correcta.
per a l'alumnat i que l'alumnat triï aquells mòdus formatius, aquells cicles formatius que realment li agradin. I després, per últim, hi ha un espai que està molt relacionat amb l'orientació personal i posarem en contacte l'alumnat amb totes aquelles entitats del nostre entorn, de la província de Tarragona, que els poden donar suport en cas de necessitats especials, com pot ser l'Ajuntament de Tarragona B...
amb Salut i altres entitats d'aquí. Nosaltres tenim el nostre espai, un espai inspirat, que és un espai en què qualsevol alumne que tingui la necessitat en algun moment d'orientació o simplement d'ajuda personal i emocional, doncs s'hi pugui trobar. A Moció Munt no, es comença aquesta iniciativa amb la voluntat que tingui més edicions.
Sí. Molt bé. Doncs pràcticament les 11 del matí. Gràcies per estar amb nosaltres i enhorabona per aquesta nova iniciativa. Perfecte. Moltíssimes gràcies per trucar. I així amb aquesta entrevista i sense massa temps de més, simplement tanquem el programa o fem amb la sintonia habitual del programa perquè no ens dona temps de més. Demà ja escoltarem el temacle, la proposta musical de la Sílvia García, perquè avui seria com deslluir-lo una miqueta. Gràcies, Joan Andreu Pérez.
T'has incorporat al programa, eh? Molt bé, molt bé. T'has colat al programa. Gràcies, Joan Andreu. Qui es cola ara? De fet, ara que tanquem la veu, són els companys dels serveis informatius amb Laura Casas al capdavant. Us deixem aquí i recordeu que avui aquest butllet informatiu va acompanyat d'en directe la roda de premsa de presentació de les activitats del tour. Tindrem una propera hora bastant mogudeta aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio i en directe, tal com ens agrada. Fins demà.
Bon dia, són les 11.