una caixa, perquè si cadascú paga el seu... Això ve d'una època. Això ve de la guerra, de la Segona Guerra Mundial, quan hi havia molta misèria, i com que allà sense cafè es moren directament... O sigui, el napolità sense cafè està mort. Necessiten cafè. O sigui, el primer que fan al matí és prendre cafè. I prenen el cafè amb aigua. Amb aigua, eh, també. Si demanes cafè et donen un gotet d'aigua, aigua frissante, una mica de gas, o aigua normal.
I t'has de prendre primer l'aigua, perquè el cafè el notis amb tot el seu potencial. Perquè hi ha el palar net, i després el cafè. Ai, la filantropia, eh? I com que hi havia gent que no podia pagar-se'l, doncs, qui podia, en pagava extra, pel que hauria de re. I llavors tu vas i dius que tens algun cafè d'aquests... Com era, Miquel? Suspeso. Suspeso. El barman ho apunta, no? Exacte. I fins i tot hi ha un bar, el casc antic, que té el nom del cafè Suspeso, que a més pots compartir també cafeteres, i està molt bé, sí, sí.
Però tot venia per les crispetes, oi? Va, parlarem de crispetes amb sal al bolso.
Que tenim el Festival Rec, que a més a més està aniversari, 25 anys d'història, i que ja el tenim aquí, que demà l'inaugurem. Per tant, demà s'inaugura. Demà les cites al Teatre Tarragona amb aquest festival, que a més a més té una projecció que us recomanem moltíssim. Ara en parlarem de tot. Farem un ampli repàs amb la directora executiva del festival, amb l'Eva Vallès, que ja està per aquí als estudis. Però ja us avancem, ja tenim aquí el programa a les mans, ja us avancem que hi ha pel·lícules d'aquelles que val la pena anar a veure.
i que després algunes d'elles triomfen, o moltes triomfen a festivals internacionals, algunes ja vénen ben triomfades a festivals internacionals, i tindrem avui, dimecres, la projecció del Canto de las Manos, que és una autèntica joia dirigida per Maria Valverde, i en banda sonora, que demà hi serà, demà vindrà, del Nascui Linares, ella és director d'orquestra,
I parla de la sordera a través de la música, eh? És a dir, han de tres compositors, doncs, això, que són sords, perquè també interpreten, i, evidentment, va ser també tal mena. I recordem que al nostre Instagram tenim un sorteig de quatre entrades dobles. Si feu un like a la publicació i seguiu a Tarragona Ràdio i al Rec, comenteu amb qui voleu anar a veure les pel·lícules del Festival Rec, i potser us toca el sorteig. Molt bé. Amb la Lúria no, que porta sala al bolso.
I què? Puc participar? No puc, no puc, no puc. Vinga, que després farem tertúlia política. Farem tertúlia política amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, també amb el conseller portaveu de Junts per Catalunya, Jordi Sendra, i amb el conseller portaveu dels Comuns, Jordi Collado.
I després ens quedarem amb el Jordi Sendra, de Junts per Catalunya, per fer una entrevista més en profunditat amb ell. Ep, que aquesta setmana trien l'executiva local, el grup de Junts, entre dimecres i dijous. Per tant, hi ha dues candidatures. En parlem amb el Jordi Sendra i això farem el cafè sostingut amb els consellers i consellers, considerant a la tardulla per primer cop els tres grups que han aprovat els pressupostos, a banda dels nous crits, Junts Comuns i PSC. Per tant, parlarem també d'això, de tot el que ens espera a partir del 10 de gener. Aquí exactament un mes.
I hem convidat els veïns del capdamunt de la Rambla que de vendres passat es manifestaven, sortien al carrer per demanar que deixin d'entrar vehicles en aquest tram. Una entrevista que l'havíem d'emetre ahir però que al final l'emetrem avui. I simplement això, que volem sentir la seva veu, això que reclamen, que els deixin passar vehicles, especialment per poder fer les tasques de cada dia, anar a buscar gent gran, recollir, deixar la compra, recollir els nens, sabrem com està la situació. I acabarem parlant d'assetjament escolar amb aquestes píndoles de consells que us donem.
Una mica donant els tips per reconèixer quan és assetjament, quan no, i sobretot com ajudar, què fer en aquests casos. Molt bé. Sabeu que PortAventura Club té un regal? Es diu Per Aventura? Sí. Es diu Per Aventura? Sí, he dit PortAventura. No, anem a Per Aventura. No. Sí, anem a Per Aventura, va. Som-hi, anem-hi. Perquè PortAventura Club és el regal perfecte per viure PortAventura World tot l'any amb la família o els amics, amb avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc des de 150 euros per persona.
Podreu escollir entre 3 tipus de passe anual i aconseguir accés il·limitat a Portaventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. Segons el tipus d'experiències que preferiu per gaudir d'un any inoblidable. Regala Club. Regala un any sense límits.
Doncs vinga, Port Aventura Club, regal perfecte per aquests dies, que us recomanem des d'aquesta casa, Tarragona Ràdio, amb l'equip que heu sentit, l'Abrí dels Rius, la Núria Cartanyà, el Miguel González, gràcies companys, fins ara. Avui en Lluís Comas a les Vieta Sol, Mauri Ferrande, realitació audiovisual, Joan Andreu Perça a la producció, amb Laura Guàs, amb Jeví de Gisperi, que us parla, Josep Sunyà. Les 9 i 6, i anem a la primera opinió del dia, la semineta amb tarragonins, avui del director de l'indicador d'economia, el Dani Rebenga, company periodista, que ens parla del futur de l'energia nuclear, qüestió de responsabilitat.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Des de la pagada general que vam patir el passat 28 d'abril, un vell debat, mai tancat del tot, ha quedat oficialment reobert. El del futur de l'energia nuclear. Una qüestió vital en termes d'estat, però molt més per a la demarcació de Tarragona, que acull 3 de les 7 centrals nuclears que segueixen operatives en territori espanyol i que generen el 60% de l'energia que consumim a Catalunya.
Tarragona s'hi juga molt, doncs. L'actual calendari preveu que Esco 1 i Esco 2 tanquin el 2030 i el 2032 respectivament, mentre que Bandellós 2 li tocaria el 2035. L'impacte econòmic del sector nuclear a les nostres comarques és molt elevat, prop de 2.000 llocs de treball estables i amb salaris als i una incidència molt remarcable en el nostre PIB.
Més enllà dels interessos territorials, el que ja en joc aquí és l'estabilitat del sistema energètic. Ja gairebé ningú discuteix, afortunadament, la transició energètica amb un model que posi les energies renovables al centre, on han de ser, si volem, arribar a la neutralitat climàtica. Però el blackout del 28 d'abril ja va ensenyar les vergonyes d'un mix energètic que comença a desequilibrar-se. I això perquè les renovables només generen quan fa vent o llueix el sol, una carència que la tecnologia acabarà resolent. Mentrestant, necessitem complementar-la
amb fonts energètiques com la nuclear, que produeix les 24 hores els 365 dies de l'any. En joc hi ha la fiabilitat del sistema. El debat no és, per tant, si nuclear o renovables. El debat és nuclear o combustibles fòssils, com el gas o el carbó, que generen emissions de diòxid de carboni. L'energia nuclear té des de 2022 l'etiqueta europea d'energia verda,
justament perquè no emet CO2. És, per tant, el complement perfecte per a les renovables. Per tot plegat, en aquest tema convindria una mica més de responsabilitat i una mica menys de postureig polític, que no va ser precisament el que es va poder veure ara fa un parell de setmanes al Congrés dels Diputats, quan els partits catalans i els del govern van fer la pinça per tombar una iniciativa per replantejar l'actual calendari de tancament de centrals.
per concedir una pròrroga, vaja. Les empreses hi estan disposades, les centrals són segures i mai han deixat de fer les inversions que calen per allargar la seva vida. Les àrees d'Escó i Vandellós ho veuen amb bons ulls, perquè, a més, una pròrroga els donaria més margen per impulsar les seves polítiques de diversificació econòmica. Només falta allò que dèiem, la responsabilitat política. Esperem que, més aviat que part, aparegui. Ens hi juguem molt, i no només a Tarragona.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem. Amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals. Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat La veu de Tarragona. La teva veu.
Aquest fragment que sentiu de música és un dels moments àlgids de la pel·lícula, la pel·lícula que es podrà veure demà dimecres en l'estrena del Festival Internacional de Cinema de Tarragonà, el Rec. Demà, doncs, això, posem la catifa vermella, s'inaugura. Tot i que ja s'han viscut actes previs, que ara en parlarem, però el gurus del festival arriba a partir d'aquest dimecres. 25 aniversari, per tant, un quart de segle que havia decedit de festival de Rec.
I perquè hi ha passat moltes pel·lícules, ho sabeu, que sou fidels al festival, moltes pel·lícules, alguna de les quals després han triomfat i molt a festivals a nivell internacional, però també han arribat a pel·lícules apremiades, com és el cas d'enguany, algunes de les quals ja arriben després d'haver aconseguit grans premis als festivals de referència.
D'això en tenen part de la CUP a les següents convidades. La cita és demà, com dèiem, al Teatre Tarragona, a la tarda. Ara us donarem tots els detalls. I, com dèiem, sentiu la banda sonora d'una part de la banda sonora del canto de les manos, que és la pel·lícula que, a més a més, demà es podrà veure al Teatre Tarragona després de la inauguració del festival.
pel·lícula amb el debut a la direcció de l'actriu guanyadora del Goya, Maria Valverde, i demà tindrem el Masculinares, el compositor de la banda sonora que sentiu al Teat de Tarragona. Per tant, podreu saber també la importància d'aquest procés que et diu que ha permès seguir els tres intèrprets sorts a través de la música.
Eva Vallès, directora executiva del festival, molt bon dia, benvinguda. Bon dia, Pep, gràcies. El Lodi Meillador, que és la cap de programació, què tal, molt bon dia. Molt bon dia. Que com a cap de programació té totes les pel·lícules al cap. Totes les pel·lícules al cap. Té 40 pel·lícules al cap. Sí, sí, sí, així mateix. Em sembla increïble, però és així, ja ho veuràs, ja ho comprovaràs. I veig que té el cap a puest, encara, eh? Encara. Ningú sap com, però encara sí. Com t'has fet això, per tenir 40 pel·lícules al cap i que no està llet.
Bueno, y muchísimas más en realidad, porque claro, 40 son las que hemos seleccionado, pero antes de eso hemos visto muchas películas que se han quedado en el tintero, que evidentemente nos habría encantado poder programar, pero que no llegaron y estamos muy contentos de la programación final y queremos que la oferta del Rec de este año, donde...
se incorporan secciones nuevas, también estamos haciendo una apuesta por las sesiones familiares, entonces, bueno, hay novedades y creo que hay cosas jugosas y sobre todo creo que hay pelis para todo tipo de públicos. Y esto lo creo firmemente. És difícil, eh, la feina de fer la tria, eh, de fer la tria perquè les voldries portar totes però que, evidentment, no és possible, no? Suposo que deu ser difícil, no ho sé, però jo a vegades li canviaria la feina, eh, perquè
La teva també és difícil. Se'n seuen a veure pel·lis, se'n seuen a veure pel·lis i dir, aquesta sí que està, no, però sí que és veritat que és complicat, perquè jo veig com discuteixen, com parlen, i després ja, bueno, tu, Elodi, ho pots explicar millor, no? Que no és només la pel·li que m'agrada o no, és que encaixi dintre de tota una programació, que encaixi amb la ciutat, que encaixi amb el festival...
Sí, sí, sobre todo Aishoi que no puedes tener tampoco todas las películas que quieres y que tiene que haber un equilibrio. Por ejemplo, creo que la ópera prima está muy balanceada en cuanto a todos los territorios que tocamos. Hay películas tanto de Latinoamérica como películas africanas, películas europeas, también películas americanas. O sea, hemos intentado hacer un balance.
evidentemente también intentando encontrar una paridad en todas las secciones del festival y bueno, tiene que ser un poco eso, también que haya de todo tipo de géneros, que no sea solo un tipo de películas, hay películas más extrañas, hay comedias, también hay dramas, hay sátiras políticas, entonces creo que por eso recalco que creo que todo el mundo realmente puede acabar encontrando una película para disfrutarla.
També per la canalla, eh? Per tenim la Reg Chicks, hi ha pel·lícules com a Comarco, aportida per Natalie Portman i Fabrit els Oscars d'animació, que també serà, eh? Sí, també serà. Bueno, seguim amb l'aposta aquesta de Reg Chicks, tot i que hem de puntualitzar que no és només per infants, totes les pel·lícules que hi ha, no? Sí, sí. Espais que ha dit sí al Museu d'Art Modern, que un any més continuem amb la col·laboració amb el Museu d'Art Modern de Tarragona, al carrer Santana,
I aquesta sí que potser és la més infantil, però després les altres que projectem a l'antiga audiència i una altra d'animació també que portem al teatret del Serrallo són més obertes a tot tipus de públic. Sí, jo Space Cadent me gusta definirla como una peli que se puede ver de 2 a 99 años, ¿sabes? Como eso de los juguetes. Porque realmente es así, es una película de animación en stop motion, sin diálogos, muy bonita, que recuerda mucho a los cortos de Pixar. O sea, que a cualquier persona que le guste los cortos de Pixar le gustará esta película.
Y esa sí que en concreto la pueden disfrutar niños más pequeños, pero el resto de la programación de Rex Chicks realmente apunta más a un público familiar. Tenemos, por ejemplo, Arco, que como has dicho es una de las favoritas a estar nominada a los Oscars, viene con el aval de Natalie Portman y ganó en el Festival de Annecy a la Mejor Película de Animación, que es uno de los festivales de animación mayores del mundo. Y también para todo el público que le guste Ghibli, Spielberg, todo este tipo de animación le va a gustar Arco.
Y luego también tenemos Olivia y el terremoto invisible, que en este caso es una película de animación española que es la primera película en stop motion dirigida por una mujer en el Estado español y que para mí creo que será una de las grandes favoritas al Goya también. Y esta en concreto es en el Teatres del Serrayo y creo que va a ser una sesión muy bonita porque vendrán después dos animadoras que han participado en la película.
a contarnos un poco todo el proceso de cómo es el stop motion, que sabemos que es una técnica de animación muy laboriosa, y vendrán también con algunos muñecos y tal, y después de la proyección será una presentación donde nos hablarán de cómo construyeron la película, que creo que va a ser muy nutritivo para el público.
Com arribem, Eva, amb aquests 25 anys, aquest quart de segle de vida, mirant en retrospectiva? I també hi ha un fet singular, que és que el rei s'ha anat extenent per diferents espais. Comencem amb un espai i ara ja el tenim, ara parlava ja del Teatre de Serrallo, però tenim diferents zones de projecció i també el punt pot anar triant, també, una mica, no? Exacte, sí, una mica aquesta idea.
Conteço la primera part de la pregunta de com hem arribat amb aquests 25 anys. Arribem contents amb moltíssima il·lusió, mirant enrere el just. Sí que veient i traient una mica de pit i orgullosos d'aquests 25 anys ininterromputs, que no hem deixat de fer el rec presencialment ni un sol any, ni amb la pandèmia, ni amb la crisi econòmica, a pesar de totes les dificultats que són inevitables, que a vegades sorgeixen,
Continuem aquí, 25 anys i n'interrompots a la ciutat de Tarragona, i molt orgullosos, molt contents d'estar aquí, però mirant més cap al futur que no pas cap al passat. Llavors, ho celebrem, estem contents, a tot arreu ho posem, és el 25 rec...
però la fita és mirar cap al futur i seguir, com deies tu, expandint-nos per la ciutat, expandint-nos en diferents espais de la ciutat. Com saps bé, inaugurem i fem la cloenda al Teatre Tarragona i després la seu central la tenim a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol, i després hi ha un clàssic de les sessions vermut al Teatret del Serrallo
I aquest any tenim espais nous, tenim espais nous a la pantalla Tàrraco, que són aquestes projeccions de petit format de 30, 40, màxim 50 cadires, que volem convertir espais patrimonials de la ciutat en espais de cinema.
I llavors repetim alguna de les experiències al Col·legi d'Arquitectes, repetim també a Casa Canals, a la Sala Noble, que també fa molt de goig, i llavors estrenem la sala del sarcòfag d'Hipòlit, el pretori, amb una projecció també molt especial, que ara ens ho dirà Lerodi, i què més? I tenim també un altre espai, que és nou, però és secret.
Ah, sí. Tenim una projecció secreta que podeu trobar també a la web i podeu comprar-vos allí a l'entrada, que és que no us podem dir res més. Això és el de shows, no? Sí. El secret screening, no? És això, eh? És això, és això. Vas a veure una pel·lícula, no saps què vas a veure ni on vas a veure. Ni on la vas a veure, exacte. Hi ha poques entrades a la venda, llavors hem creat un punt de trobada, que serà l'antic d'Ajuntament, allí al carrer Major, ens trobarem allí,
I tots els espectadors anirem junts a un espai encara secret. Potser necessitarem que porten els mòbils perquè necessitarem lanternes. I ja està hipodoler. És de terror. Això sí, cal avisar-ho. Cal avisar-ho perquè a mi, per exemple, Pep, no hi aniria.
Jo no hi aniria, però a mi les pel·lícules de por em fan por. I vam creure que havíem d'avisar que realment és una pel·li de por. És una pel·lícula de por, però és molt curteta. O sigui que... Si el suces ràpid. No, i creo que va merecer la pena, con todo el espacio envolviéndolo, va a ser una proyección realmente muy inmersiva, y no quiero dar más pistas, pero para mí es una de las proyecciones que más ilusión probablemente me hacen...
en esta edición y esperemos que el público responda y sobre todo que se lo pase bien. Que es una peli de miedo, pero en el terror también tiene un punto de que te lo puedes pasar bien. A mi m'encanten. Doncs ja ho saps. Després passo por, però m'agrada passar por. A veure, quanta gent hi cabrà aquí, en aquest espai desconegut? Perquè s'ha de reservar, no entenc? S'ha de completar, sí, sí.
La pàgina web està tal qual. Em sembla que en aquest espai cabran 40 persones. Doncs afalleu-vos, perquè vola. Això vola, això vola. A veure, a nosaltres ens agrada jugar una mica, no? I també jugar amb la complicitat del públic, un públic superfidel que tenim a la ciutat i del que estem molt, molt orgullosos.
M'agrada recordar sempre que cap al festival, per aquells que us ha de dir al cinema, hi ha els abonaments, que val la pena, perquè hi ha moltes pel·lícules, són una part de 40 pel·lícules, i si us feu un abonament podeu anar a triar les que vulgueu i teniu garantia l'espai, no? Sí, pots escollir. Hi ha abonaments de 3, de 5 i de 8 pel·lícules, i llavors no són unipersonals, o sigui que amb els abonaments pots comprar vàries entrades i anar a tota la colla,
I val la pena. És lògic, val més la pena comprar el de 8 que el de 5, que no pas el de 3. I ja està. I és això, amb aquests abones, llavors vas canviant les entrades que es compra, les vas canviant per les pel·lícules que tu vols.
Va, expliquem coses de la programació, perquè és que hi ha pel·lícules que valen molt la pena. Unes a concurs, altres fora de concurs, però, per exemple, entre les òperes primeres de competició tenim pel·lícules premiadíssimes, una del Festival de Locarno, altres del Festival de Tribeca i candidata d'Egipte als Oscars, és a dir, pel·lícules ben singulars.
quan has fet la tria digue'ns que és el que no ens podem perdre. Sí, este any hemos intentado hacer una apuesta de que fueran en su mayoría películas que fueran estreno en España, con lo cual habrá muchas películas que se van a ver en primicia en el Rec, y luego, por ejemplo, hay dos películas españoles que me gustaría destacar también que van a ser estreno en Cataluña, que son Lionel y las líneas discontinuas, ambas premiadas en grandes festivales de otoño, como es la Seminci de Valladolid o el Festival de Gijón,
Entonces creo que estas proyecciones merecen mucho la pena porque tendremos talento para acompañar las sesiones en Lionel tanto como las líneas discontinuas y creo que son dos voces nuevas del cine español que pueden dar mucho que hablar y que son pelis realmente muy de público y son todas las líneas discontinuas que habla de una amistad intergeneracional.
entre una señora que quiere divorciarse de 50 años y un joven que está un poco perdido en un mundo de trabajo precario. Entonces creo que esta es una película muy de público y la verdad es que animo a la gente a que venga, sobre todo por el tema de Cabra Talento. Y luego respecto a los otros estrenos de España, lo que apuntabas, la candidata a los Oscars por Egipto es Happy Birthday, también una película que realmente es muy dura, pero que trata un tema duro desde un punto de vista muy luminoso.
Creo. Y luego también vamos a tener... Es que va a haber de todo. Desde comedias así más picantonas, rollo folís, que va de una pareja estancada en su relación que quiere abrirla. Aquí está la de Locarno. Sí, la de Locarno, que ganó el premio del público. Una mención especial del público joven, sí.
que eso también te dice mucho de la peli y luego también por ejemplo vamos a tener una que a mí me gusta mucho que es Lady que está protagonizada por la hermana de Fleabag que es un poco como la hemos vendido así como es nuestro gran peli de Star System y está muy chula porque realmente a nivel de formato es muy interesante en el sentido de que es como una especie de reality show de estos de famosos donde ella se quiere como grabar porque quiere ser famosa y es como una aristócrata pija que la quieres matar todo el rato
Pero que luego realmente te acaba ganando también el corazón. Y en este caso también tendremos a su director que viene de ganar el premio a mejor director en el Festival de Tallinn.
I l'Orio Summer també, no? És que n'hi ha moltes, eh? Sí, l'Orio Summer realmente es para lo que les gusten las cosas bien diferentes. És una peli que és bellíssima, està rodada en 16 mil·límetros, con lo cual la imatge és ja... A todo el mundo que le interese la fotografía y la parte más estética del cine, esa peli les encantará, pero sí que es bastante onírica y para ojos desafiantes.
I Estranya Riu, perdona, i la furgó de Jaume Claret, Moixart i de Doi Caopo respectivament, què ens podries dir d'aquesta? Sí, aquestes són de la sessió Bermud, i són pel·lícules que ja s'han estrenat en cine, però el valor que queremos darles, poniéndolas en Bermud, és que els autors poden venir a parlar de forma distendida amb el públic.
Entonces creo que es una oportunidad para redescubrir estas películas que probablemente marcarán la carrera de premios. Steinriu estará muy probablemente en los Gaudí, esperemos que también en los Goya. Y bueno, La Furgo es una peli para todo tipo de público, súper amable y que sales con una sonrisa después de verla.
Muchar ja va rebre el Premi al Festival de Venècia de la secció d'Horizonti, eh? I parlant de Venècia, he vist que hi ha una pel·lícula de Sorrentino per aquí, eh? Que jo aquesta mà ja demana de punta gràcia, gràcia, una pel·lícula política. Sí, sí, sí. De hecho, vamos a tener dos pel·lis importantes del Festival de Venècia, que son un poco las pel·lis vehiculares de la sección Rexelección, que también es nueva.
que es una sección que hemos puesto en la hora primetime, diríamos, la de las 10, con las películas que más están sonando en la temporada de premios. Y La Gracia, por supuesto, es una de ellas. Inauguró el Festival de Venecia. Toni Servilo ganó la Copa Volpi a Mejor Actor. Y también tendremos, creo yo, el plato fuerte, que es Father, Mother, Sister, Brother, siempre la acabo confundiendo, que es la peli de Jim Jarmus que ganó el León de Oro en el Festival de Venecia, contra todo pronóstico, la verdad, porque no mucha gente lo esperaba.
i que és també pel·li gran del festival en el sentit de que hi ha actores reconocits com, per exemple, Cate Blanchett o Adam Driver. Déu-n'hi-do, Eva. Veus com les té totes al centre? Sí, sí, no mira ni un paper, no té ni un paper, ho té tot al cap, això. Molt bé, molt bé. Val la pena, perquè, a banda de tot això, hi ha moltes més coses. Penseu que parlem de gairebé 40 projeccions aquests dies, durant sis dies, això arrenca demà dimecres...
Si volen al teatre també us ho recomanen molt perquè tenim el canto de les manos. I mira, anem a sentir què explica la directora en declaracions a la CN, Maria Valverde, i també demà serà Nascú i Linares, que és el compositor de la banda sonora. Anem a sentir-los.
Nace un poco del deseo de Gustavo de celebrar a Beethoven en su 250 aniversario de su nacimiento y cómo celebrarlo a través de la condición de la sordera que padeció y que fue perdiendo la audición a través de los años y qué es lo que le hizo convertirse en el genio realmente.
Y tener la oportunidad de poder contar la historia de José Gabriel, de Gabriel y de Jennifer para poder narrar esas injusticias que hay de la comunidad sorda me parecía un elemento muy inspirador poder contar el trabajo que hacen a través de la música.
Y ven cómo la música no solamente tiene un aspecto de entretener, sino tiene un aspecto trascendental, enriquecedor en el espíritu. Eso es lo que me preguntaba sobre la música, evidentemente. O sea, la música no solamente se escucha, se siente, y además de eso, la música puede romper barreras que podemos tener nosotros
Como que una persona sorda no puede percibir la música. No, no tiene nada que ver. Tiene una dimensión que va mucho más allá del aspecto sonoro y de esa concepción de limitarlo. La música en sí...
Es un arte muy rico, pero al mismo tiempo, bueno, es un lenguaje muy limitado. Pero cuando tú lo ves que realmente se usa para poder romper esas barreras y trascender y encontrar comunidades, pues allí está. Va mucho más allá de un concierto o de una misma ópera y a dónde llega.
Extraordinari i sensible, eh? A més a més hi haurà intèrpret de llengua de signes catalana, a més a més està subtitulada, subtitulació adaptada al català, doncs, amb aquesta aposta. Sí, aquest any és una cosa que ja feia molt de temps que volíem començar a integrar tot aquest tema de l'accessibilitat per absolutament tots els públics, no?
I llavors aquest any comencem, perquè no és tan senzill de gestionar, però estem començant a fer aquest tipus de passos, i ho fem a la inauguració de la cloenda. Les pel·lícules estaran subtitulades amb subtítols adaptats per a persones sordes, i després els actes, tant d'inauguració com de cloenda, les gales, diguem, no?,
tindrant intèrpret de llengua de signes catalana. O sigui que, bueno, comencem a obrir una mica les sales de cinema a tot tipus de públic. I estem supercontents i molt emocionats de veure com anirà. Això és aquest dimecres, a dos quarts de buit, al Teatre d'Aragona. Aquí hi ha poques entrades, és a dir que fan llavors i ho d'aconseguir entrar per veure aquesta pel·lícula que és extraordinària. I escoltar també què ens explica el compositor, el responsable de la composició d'aquesta banda sonora que esteu sentint,
És molt interessant el que diu. De fet, la música és aquell art que arriba directe a l'ànima i aquí, evidentment, no és cap excepció. Ens deixem... Tenim les clientes i moltes coses més, però el Reg Lab, en fi, aquests dies passaran moltes coses. Passaran moltes coses. El Reg Lab, a veure, el Reg Lab és la secció d'indústria del festival. Són una sèrie d'activitats a porta tancada que és per professionals, que es trobin diferents professionals, ja siguin productors, distribuïdors...
hi ha moltes activitats diferents, no està obert al públic en general, però sí que fem una picada d'un llet en aquest públic que no deixem entrar, i que és l'screening test, com bé deies. L'screen test és una projecció d'una pel·lícula que potser no està ni acabada del tot, està en fase final de postproducció, i que la veuen per primera vegada públic del carrer, públic normal, com tu i com jo. I llavors tenim l'oportunitat de donar el nostre feedback, què opinem, què ens sembla,
el director o el productor o directora o productora. És una pel·lícula que es tria a l'últim moment que surt d'un premi intern, diguem, del reclap, i llavors aquest públic el pot veure per primera vegada i dir-li a aquest director o directora què li ha semblat. Doncs si li ha semblat llarga, o aquí li ha semblat avorrida, o hi ha alguna cosa que no ha entès. I això creiem que pot ajudar moltíssim en aquests directors i directores per acabar, diguem, acabar de posar el llacet a la seva pel·lícula.
És una activitat que fins ara la fèiem a la tarda del diumenge, aquest any la fem, hem canviat d'emplaçament, la fem a l'antiga audiència, la fem a les 12 del migdia del diumenge dia 7, i l'únic que sí que has de fer és inscriure't prèviament.
perquè llavors també han de firmar un acord de confidencialitat conforme no poden explicar res d'aquella pel·lícula que encara no ha sortit. Però ja ens poden inscriure des de ja mateix a la pàgina web. I no sé, saps què? Em queria comentar també, Nelo, que se m'ha passat, a veure si el Pep ens deixa, tot el tema d'Acció Cinema.
L'extracinema és tota una línia també de programació de pel·lícules que, d'alguna manera, parlen, reflexionen i posen en el punt de mira el sud global. Llavors, no sé, si vols destacar alguna... Jo destacaria en este caso Bad Girl, que precisamente vendrá la directora,
que va a venir de la India, lo cual creo que está muy guay, y es una película de una chica que básicamente quiere vivir su sexualidad de forma libre en un país que no le deja. Es una película muy fresca, con muchos momentos musicales, realmente para todos los públicos, y que creo que es un lujo que podamos contar con la directora para hablarnos de cómo es hacer país en un cine como la India, donde las voces femeninas quizás no son tan prominentes.
Per citar-ne una, eh? Però, vaja, us recomano que entreu al festivalrec.com, reserveu, perquè això vola, tot això, tant els packs com també la... Després dirà del cinema, veureu que no hi ha sa gent, i farà molta ràbia, perquè això només passa durant sis dies.
Sí que aprofiteu ara, que encara no s'hi inaugura, s'hi inaugura demà, demà tret de sortida, dos quarts a vuit o tret d'Aragona, però aprofiteu ara aquests dies per reservar perquè hi ha autèntiques pel·lícules que valin molt la pena, autèntiques joies, que valin molt la pena veure. El que sempre parlem una mica, que el Festival Rec no és només anar al cinema i veure una pel·lícula, és tota l'experiència que ho envolta. Tenir això, tenir directors, directores, tenir actors, actrius que venen allí, que et parlen de la pel·lícula, que els pots preguntar qualsevol cosa, que pots comentar...
Veure l'equip també, veure'ns en altros, amunt i avall també té la seva gràcia. És això, no? És una mica veure les diferents seus i veure l'ambient d'un festival, no només una simple projecció de cinema. Festivalreca.com, aquí trobarà tota la programació. Insistim molt en això, eh? Aneu mirant ara perquè després veureu que marxem, que volen les entrades. Sis dies, eh? Festival Internacional Cinema i 25 aniversari, que bon, quart de segle, que aviat està. Un quart de segle, aviat està dit, sí, sí.
Anirem donant la tabarra, seguirem donant la tabarra, i cada dia anirem explicant tot el que fa al festival, i demà també serem, evidentment, a l'estrena, a la inauguració del festival, i fins diumenge, aquí a la nostra ciutat. Ella Vallès, gràcies, directora d'Arcautiva, que vagi molt bé. Gràcies, Pep, ens veiem. I a l'Adi Mellada també, gràcies, cap de programació, i també per aquest buidatge que has fet, donar part del coneixement que tens sobre les pel·lícules, que les he vist totes, i més, i les que no arribaran. Ja anem parlant. Gràcies. Gràcies.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Lotoexpress, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Soltant Bar Ver. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
El Fòrum Polític. La veu de Tarragona.
Ràpidament, a Tertúlia Política, en aquest dimarts, amb la portaveu, consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, molt bon dia. Hola, molt bon dia. El conseller portaveu de Junts per Catalunya, Jordi Sendra, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. I el conseller portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, molt bon dia. Benvinguts. Bon dia. Mireu que us fan la fotografia de rigor d'aquesta tertúlia. En fi, ara hem començat una mica més tard, perquè parlàvem de Festival Rec, que hi ha 40 pel·lícules i se'n s'allarà...
S'ha allargat. Venim del 25è aniversari de Tarracó i anem cap al 25è aniversari del rec que s'estrena demà. Aprofito que t'hi m'aconseguirà a veure perquè anem-se a la Prencosa. D'una o l'altra i ens deien 40 pel·lícules i alguna de les coses està molt, molt bé. És a dir que tenim novament propostes culturals per fer la ciutat.
Sí, molt interessant. Anem enllaçant les propostes culturals. El Rec ja és un veterà de la cartellera tarragonina i del calendari tarragoní i sempre és benvingudes totes les propostes innovadores que fan, perquè com és un festival que està orientat a les òperes Primes, doncs et dona l'oportunitat sempre de descobrir
gent interessant i, a més, ens porta pel·lícules que han triomfat a altres festivals, per tant, pel·lícules que s'han vist a San Sebastián, a Berlín, a Venècia, quan crec que hi ha alguna he vist a la programació, molt interessant, com sempre. Sí, molt interessant, un festival que ens prestigia, un festival internacional, va estar a la presentació de la programació...
I realment fa molt bona pinta. Crec que comença demà, oi? Demà, dimecres. Fins diumenge. Ho direm uns quants dies d'una molt bona oferta filmogràfica que, reitero, que és bo per Tarragona, com deia la consellera Ramos. Ja es repeteix de fa uns quants anys llargs i això es va per la ciutat, perquè...
La cultura és bona per a la ciutat i, per tant, el Festival Rec també és molt bo per a la ciutat. I, perdó, està bé que es potenciï l'experiència de veure cinema en comunitat, de forma col·lectiva, perquè ara tothom...
Té plataformes a casa i quasi que no necessita sortir de casa per veure cinema o per veure produccions i està bé que els festivals com a mínim ens ajuden a mantenir viva aquesta posició d'anar al cinema en comunitat amb més gent.
Sí, jo li tinc una cosa més personal. A la Fundació Casalemic organitzàvem el Miram Aponent, que és aquesta activitat, i encara es fa el Miram al Consell Comarcal, amb el Rec per a joves, i aquesta visionat de pel·li, conversa amb el director, amb l'actor, amb la producció, amb algú del repartiment, per parlar de les experiències, i n'havíem fet, vam aconseguir muntar uns 3 anys, crec que va ser,
El mira amb aponent, amb aquesta lògica de tarda, és entre cívic, i bé, és una aposta clara que, a més, amb els anys, els tarragonins i les tarragonies ens permet veure gent que havíem vist, que arrencava, doncs, participant de grans produccions. I això jo crec que també és una connexió com a molt...
molt personal, que t'acaba permetent veure personatges que avui no són gaire coneguts per propagament públic i que amb els Àngels, ostres, aquest el va veure el rec fa 10 anys. Això és una experiència xula. És una bona notícia. Per cert, que coneixen els tres grups que han anat a superar els pressupostos per primer cop amb una tertulia, amb tots els tres grups.
els propostos de 2026, per tant, anem cap a l'1 de gener de 2026, és quan ja s'ha d'entrar en vigor el pressupost, i entre altres hi haurà partides també pel patrimoni, que venim del cap de setmana de tancar la celebració dels 25 anys de patrimoni de l'humanitat, hi ha partides també pel nostre patrimoni, no sé, què destacarien d'ara que estan junts? Una tertúlia, l'equip de govern i els dos grups majoritaris que van donar suport als comptes de 2026. Jo crec que...
A vegades em resulta curiós, no?, perquè es diu així com si fos això un fet... Insòlit. Insòlit. Jo crec que ja ens hauríem d'anar acostumant a que l'època on els partits traien majories absolutes i no necessitaven a ningú per governar, doncs la política ha canviat molt des que passava això. I forma part de la nostra feina arribar a acords entre diverses formacions per...
per tirar endavant els pressupostos, tindrem un pom que hi haurem de també parlar d'aquí a poc, o l'ordenança de terrasses, o tantes altres coses. L'estratègic de cultura és igual. És a dir, clar, forma part de la nostra feina poder fer això, i això implica
seure, parlar, compartir projectes, veure prioritats i racionalitzar els recursos, que evidentment són limitats. Per tant, posar diners en una cosa implica no posar-los en una altra. I això és una decisió que es pren i que es fan apostes. Com bé deies, evidentment, independentment de la creació del consorci que s'hi està treballant, l'Ajuntament hi destinarà recursos al patrimoni
el patrimoni romà i el no romà, perquè, clar, recordem que a Tarragona el patrimoni romà és importantíssim, però té molt patrimoni que no és romà, que també és molt important. L'actuació que s'està fent a Calagar-se, per exemple, i que cal fer-la, no forma part del patrimoni romà, forma part del patrimoni medieval, del que el jueu, i també requereix d'una inversió o el patrimoni...
modernista, per exemple, que també és molt important. Totes les actuacions que s'estan fent al Teatre Metropol, per exemple, té a veure també amb la recuperació d'un espai modernista. És a dir, es continua apostant, evidentment, pel patrimoni, però amb línies molt clares del que necessita la ciutat. El Jordi us podrà parlar de l'aposta clara per la vivenda pública. És a dir, si
La ciutadania ens està dient que el principal problema i preocupació de la gent ara mateix és no poder accedir a la vivenda. Doncs, evidentment, una part important del pressupost de la ciutat ha d'anar destinat
pal·liar aquesta situació, que no solucionar, perquè clar, això és molt complex, però com a mínim aportes el teu gra de sorra, que juntament amb el Pla de Vivenda de la Generalitat de Catalunya i amb totes aquestes vivendes que es volen activar,
doncs això és una part, o la part d'aquesta política més de proximitat que té a veure amb asfaltar carrers, fer voreres, etcètera, que és molt important, doncs el pla d'asfaltar tot això s'està veient, o com parlàvem de patrimoni, la recuperació, que se n'ha parlat 50.000 vegades i en algun moment s'ha de fer, perquè s'hi han donat molts voltes en això, la Quinta Sant Rafael.
Si han posat diners, si han tret, s'han mirat projectes, s'han tret, s'han fet consultes, no s'han fet... Home, potser hi ha que tirem endavant les coses, no? Jordi. Sí, dèiem que sembla insòlit, però d'alguna manera és insòlit, perquè no recordo mandats anteriors, a no ser que hi hagués hagut majoria absoluta, en què...
l'1 de gener en 3 en vigor el pressupost de l'any. I això ha estat gràcies, evidentment, a la voluntat negociadora del govern, a la sensibilitat del govern, però també a la voluntat de determinats partits aquí presents, els comuns i junts, de venir a construir, no venir a la trinxera del no. És molt fàcil posar-se a la trinxera del no, com fan alguns partits,
Però nosaltres, almenys des de Junts, i crec que ho compartiren els meus companys d'Artúlia, es tracta de treballar pels tarragonins, cadascú amb la seva visió estratègica de quina ciutat vol, però que coincidim en molts i molts aspectes. És que tothom vol més seguretat, efectivament. Nosaltres sempre hem demanat...
Més drons per a la unitat de drons de la Guàrdia Urbana, més càmeres de vigilància, més patrulles i més agents patrullant pel carrer. Amb el tema de la neteja també hem insistit molt i molt des del minut zero que havíem de tenir un contracte de la neteja, ja el tenim.
I és evident que un pressupost no s'aprova si no... És a dir, no votem que si gratia et amore, sinó que és a canvi de projectes. La Sandra en comentava un, el Quinta de Sant Rafel. Doncs molt bé, ja és hora que la Quinta de Sant Rafel es tiri endavant, o l'Hostal del Sol, o la primera coca de la Rambla, o tants i tants projectes que sembla que en parlem cada any, però que són projectes
que són complicats i que, per tant, cada any requereixen una fase de la seva planificació i execució. I amb el tema de vivenda, nosaltres no hem discrepat en aquest tema amb el govern ni amb el grup polític dels comuns, s'ha de fer vivenda social, però en tot cas també cal dir que s'ha de fer vivenda, hi ha d'haver oferta, perquè tenim un problema que no tenim oferta de vivenda, que hi ha d'haver un gruix de vivenda social, del tot d'acord.
Però hi ha d'haver també oferta de vivenda perquè tothom pugui decidir on vol anar a viure, no? Reitero, és molt fàcil posar-se en la trinxera del no, aquells que volen votar que no a tot, i nosaltres ens hem posat, hem sortit de la comoditat de la zona de confort i hem donat la cara...
per pactar actuacions a canvi dels vots en aquest pressupost de Junts. Jo crec que és part de la real política, que en realitat...
És una mica estirant aquest fil que ara comentava en Jordi Sendra. És a dir, és evident que quan un decideix posar-se a treballar, sabent que des de fora el govern pot ser el que pot ser, és imprescindible que siguis capaç de contagiar i estirar cap a la teva posició el govern en qüestió.
Jo crec que el 2015 és el gran any del trencament del bipartidisme i a partir d'aquí portem 10 anys de canvi d'estructura. Segurament a Catalunya estan més avessats això de les coalicions, dels pactes que a nivell de l'Estat, però en realitat quan es trenca l'alternança entre els dos grans, a Catalunya, per ser-hi Convergència, i a Espanya el PSOE i el PP...
doncs entra aquí en joc moltes coses. I tu pots anar amb racó a esperar, a veure si et cau la piloteta, per casualitat, a la teva guixeta, o et pots posar a treballar de forma clara amb objectius concrets. I en aquest sentit jo crec que té això. I a més els pressupostos pot llegir
de tantes maneres com vulguin. És a dir, el tema de l'habitatge és clau, que en 3 anys més del 30% del pressupost d'inversió dels carits demanats s'hagin invertit en vivenda, doncs explica.
cap on van els pressupostos d'aquesta ciutat i cap on hem aconseguit estirar-los i som conscients que hem hagut d'estirar en aquest sentit perquè les prioritats podien haver estat unes altres i per tant hem aconseguit que vagin cap aquí.
Però també és veritat que en temes de seguretat, que a mi és un tema del que m'agrada parlar, perquè crec que és un bon tema i del que no hem de fugir, tu pots entendre la seguretat des del punt de vista del control social o el pots entendre des de la perspectiva del servei públic que ofereix aquesta seguretat. I en aquests pressupostos, per exemple, hi ha una cosa molt interessant, els pressupostos, que és molt petita, són d'aquells detalls del dia a dia, però és la incorporació de les...
al pit dels guarders urbans, que arrencarà aquest any i que permetrà donar seguretat als usuaris i als propis agents. I d'aquesta manera el que faràs és, per una banda, eliminar actituds provocadores que a vegades poden tenir alguns personatges en cas que intervingui l'Urbana, i, per l'altra banda, actituds que no són les que toquen per part d'alguns agents que se'ls ha de limitar. I això són propostes que...
Per exemple, la gent d'Iridia, el Centre de Defensa dels Drets Humans de Catalunya, que vam estar xerrant amb ells, ens plantejaven que aquesta línia tenia tot el sentit. Una mica en aquesta història de grans titulars, però també jo, per exemple, ara que feies referència al que va passar, que hi havia diners de patrimoni i que aquest cap de setmana vam fer el 25, el proper pressupost té diners també per coses que van passar aquest cap de setmana i que passaran un altre cop l'any que ve, que és l'agenda de tallers oberts,
que han arrencat una nova etapa i que, d'alguna manera, col·loquen el focus en aquest cap de setmana d'octubre i que ens permet anar a veure els propis artistes en el seu taller funcionant i, a més, amb una ruta aquest any. A mi m'agrada molt aquesta imatge des de la part alta fins a la part baixa. Quan s'han incorporat als tallers...
De la part baixa, al centre... De la part baixa, entre altres anys tallers oberts es feia només els tallers de la part alta, però en guany ja s'ha volgut donar aquesta visió més global, no?, amb els dos barris que tenen més activitat tallaristes. I en aquesta nova etapa, per exemple, vam fer una aposta des del grup i demanant aquest conveni, o a Torreforte hi havia aquest cap de setmana el desè aniversari de la batucada de Foquigresca. És aquesta colla nascuda al 92, recuperada al principi dels 2000, i què ara, no?,
Torna amb força i que és una bona notícia que els pressupostos entenguin que el problema social més important que té l'habitatge, que té la ciutat, que és l'habitatge, i les qüestions més quotidianes del dia a dia de les entitats hi capiguin a dins.
Sí, a mi també m'agrada pensar que parlàvem de seguretat, no?, i podem parlar de càmeres, de les càmeres dels uniformes, de les càmeres, per exemple, les de la part alta, que tant se n'ha parlat, es comencen a instal·lar ara ja, per fi, però que hi hagi més pressupost de cultura, per exemple, això també millora la seguretat.
La seguretat l'hem d'entendre no només des d'augmentar efectius de la Guàrdia Urbana al carrer, que és molt important, o càmeres, etcètera, sinó des del treball social, la mediació cultural. És a dir, el fet que augmentin també aquestes partides, això també implica seguretat. Hem vist un exemple claríssim
Teníem un problema amb la biblioteca Papita Ferrer a Torreforta, de grups d'adolescents que normalment trencaven molts els vidres i estaven com a molt emprenyats amb la biblioteca. Clar, quan descobreixes que aquest emprenyament i aquesta actitud té a veure perquè se senten expulsats, perquè no es fan activitats per a aquest col·lectiu,
Per aquesta franja d'edat, perquè és una biblioteca molt petita, tens una sala d'adults i una sala d'infants, però els adolescents es senten exclosos en el moment en què crees un espai per ells i una activitat pròpia per ells, aquest problema desapareix.
Per tant, aquest és un cas, per exemple, directíssim de com una acció vinculada a la cultura ha solucionat un problema que es podia arribar a entendre de seguretat, que en realitat no ho era, era un problema social, però que no l'haguessis arreglat només amb la Guàrdia Urbana.
El que sí que accepto l'excepcionalitat és que per tercer any consecutiu tindrem pressupost a 1 de gener. Això sí que és excepcional, perquè inclús en altres moments, tenint assegurada la majoria, no estava aprovat per l'1 de gener, que això pot semblar un tema menor,
però a l'hora de gestionar i de poder executar el pressupost, que no és tan fàcil, és important tenir els diners disponibles a 1 de gener, perquè els procediments administratius, com saben... Una cosa, és que jo crec que... Perdó, amb això, Jordi. Jo crec que moltes vegades...
banalitzem coses d'aquestes. El tema de l'1 de gener, perquè era una de les obsessions que ens teníem i amb la consellera Masqueró, com que ho hem parlat molt. És a dir, si us fixeu, i ara el març que fem el tancament del 2025, els tres últims anys el grau d'execució del pressupost és molt més alt que els altres anys. És a dir, quan tu el tens disponible l'1 de gener...
automàticament millora, lògicament, el rati d'efectivitat del propi pressupost. I això és una cosa menor, que a vegades els que som una mica friquis del món de la política i els que estem avessats ho veiem claríssim, però que la ciutadania a vegades ens costa d'explicar-li. Jo crec que és interessant fer pedagogia en aquest sentit, és a dir, un pressupost que no el tens a 1 de gener...
de mitjana tries dos mesos a poder-lo començar a executar, des que el tens. Per tant, estàs dient que si l'aproves al febrer, fins a l'abril estàs penjat. Per tant, se t'ha passat un terç de l'any i ets incapaç d'acabar-lo a desenvolupar. Perdona, Jordi. Oh, cap problema. I el pressupost, jo crec que és la negociació més important que té el govern durant tot l'any. Jo crec que és el pal de paller de la política de ciutat de cada any, no? I igual tothom, igual algú es pensa que només va de calés.
I no va només de calés, perquè hi ha coses que es negocien i es pacten amb pressupost que no tenen res a veure amb els calés, no? Tornant al tema de la Guàrdia Urbana de la Seguretat, nosaltres sempre hem reivindicat el patrullatge a peu de la Guàrdia Urbana. Això no val quartos, baixar del cotxe, baixar del cotxe. Patrullar, que sé que hi ha una molt bona col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, que al cap i a la fi són els que tenen la competència de Seguretat Ciutadana,
patrovellatge conjunt, passejar per la Rambla o per qualsevol carrer de la ciutat, una gent de la guardia urbana amb un mosso d'esquadra i que siguin sempre els mateixos, això no val diners. Igual que no val diners en la negociació d'aquest pressupost, doncs la nova ordenança de llicències. Nosaltres tenim entre cella i cella que s'ha d'agilitar en gran manera tota la tramitació administrativa dels permisos i llicències d'obres i d'activitats i tal...
I ho vam posar com una condició sine qua, on és una cosa que no va al calés, però que ajudarà en gran manera, doncs, que aquella senyora que vol arreglar-se el balcó i triga per fer una obra d'una setmana, triga cinc setmanes o un mes o dos mesos, aconsegui un permís, doncs que això desaparegui. Per tant...
És un èxit no sols des del punt de vista econòmic, que també, perquè hem aconseguit pagar deute als bancs, sempre ho diem, no?, i hem aconseguit estar per sota de la ràtio i ara no tenim dependència de la Generalitat a l'hora de... perquè han pagat el deute de manera que ha baixat la ràtio i estem per sota del que ens demanava la Generalitat. És a dir, és un èxit econòmic, però també és un èxit en altres coses que no tenen cap tipus de cost econòmic ni per l'Ajuntament ni pel ciutadà.
Bé, evidentment, un pressupost reflexa un programa polític, un projecte polític, en la mesura que es pot. Ja sabem que hi ha molts diners dins del pressupost que estan compromesos governi qui governi, entre altres coses, el sou de la gent que hi treballa o els grans contractes. Tu tens un contracte de neteja, de manteniment, de moltes coses, que això s'emporta
una part importantíssima del pressupost, que no tens capacitat negociadora, en el sentit que això són obligacions que s'han de complir, governi el PSC o governés qui fos. Però, clar, hi ha una part que, evidentment, té a veure... Per això me'n recordo la consellera Isabel Mascarol quan debatíem pressupostos,
Doncs agraïnt a la consellera de Vox que votés en contra. Perquè, evidentment, que hi ha qüestions. És a dir, en aquesta mateixa tertúlia, una consellera que va dir que la cultura és soroll. I en el propi ple, que les polítiques de joventut són un gastor superflui, que no serveixen per a dada. Exacte, que les polítiques de joventut no serveixen per a res...
Evidentment, quan estem parlant del Pride o del Festival Teta o de qualsevol activitat que es realitza la Conselleria de Polítiques Feministes i d'Igualtat, diuen que això és un tema ideològic, perquè per ells els drets humans són ideològics. Si no creiem en la ciència, ho hem de creure en els drets humans.
Evidentment, hi ha una part que sí, que és molt política, però n'hi ha una altra que jo crec que també és molt compartida. O sigui, asfaltar i arreglar voreres, això és molt compartit, no? I el tema avui en dia, com dèiem, de seguretat de vivendes, que són temes que estan al centre de les preocupacions de la ciutadania, el seu Ajuntament s'ha de preocupar de les coses que estan...
La macropolítica és important, però la micropolítica també. Això que dius tu de l'asfaltat i arreglar voreres, això és importantíssim. El ciutadà ho agraeix molt i molt. Per cert, aquesta setmana es compleix el primer mes des que neteixer la ciutat Urbacer. No sé si veuen la millora, si és palpable. Jo crec que sí, eh? Què en pensen vostès? Jo crec que sí que es nota el canvi bastant. Bueno, clar, tenint en compte el...
Els últims dies de l'anterior contracte, que va deixar la ciutat en una situació molt complicada, després de tres dies de no recollir, tot i així s'ha notat el canvi, no perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè rebem missatges de gent que ens diu que realment s'ha notat, tot i que...
Encara es notarà molt més, per començar, perquè el pla de desplegament del nou contracte no és d'avui per demà. Avui encara estan funcionant les mateixes màquines que tenia l'anterior contracte. Per tant, encara notarem més algunes que s'han tret...
a passejar que feia temps que no es treien, com la decapadora o com aquesta màquina que a mi em té fascinada, que és la que neteja els contenidors de la brossa, que els aixeca, els fica dins d'una cuva i amb aigua els neteja i els torna a deixar puestos. I aquestes màquines han sortit de passeig que feia temps que no sortien, però tindrem les noves màquines que freguen el terra, per entendre'ns, i altres coses que aniran arribant, els nous camions que tenen més prestacions, etcètera, etcètera.
I sobretot perquè la ciutat, perquè estigui neta, necessitarà un temps, perquè el tema de decapar o de netejar tots els carrers no es fa d'un dia per l'altre i fa falta fer-ho a tota la ciutat. Jo crec que veurem canvis importants, crec que veurem un canvi substancial en la neteja, però en els mètodes de netejar, fins i tot en el control de la contrata de neteja,
El que passa és que no pots esperar. Els 15 dies de signar el contracte no pots muntar una manifestació de la tarragona bruta o de la tarragona neta. Has de donar un espai de temps necessari i just...
Precisament pel que explicava la consellera Ramos, perquè es notin les noves màquines, les noves maneres de fer, perquè no és només maquinaria, no és noves maneres de fer, un nou sistema de neteja i un control, un lot també de control a la contrata que és molt important. Vigilar què es fa i si es fa bé, no? Per tant, veurem canvis substancials abans de l'estiu i és evident que s'ha de donar un termini de gràcia perquè es produeixin tots aquests canvis.
Per sort, jo crec que la gent és més prudent que els que esperonen algunes iniciatives perquè el propi resultat... Jo no hi pensava en això. El propi resultat crec que és prou significatiu. Jo crec que vam notar dues coses al canvi de contracte, clarament. Una és la deixadesa del canvi. Jo crec que el canvi va ser un desastre...
és a dir, jo no sé si el boicot va ser de Fomentó o va ser d'Urbacer, però és evident que el canvi és un desastre, i la campanya comunicativa va ser clara. Jo crec que als carrers es comencen a veure algunes coses, i per tant, jo seré prudent i permetré el marge de millora, jo crec que aquest contracte és una aposta d'aquest govern...
contra viento y marea, que ens deixa alguns dubtes de cara al futur, i això no ens ho podem oblidar, i espero que la ciutat estigui neta, i per això ens hem posat en aquest perfil baix, perquè entenem que aquesta és l'aposta a aquest govern, que aquesta és una aposta que si surt bé, la ciutat li dirà bé, i per tant deixem fer...
Però és evident que jo crec que el marge de millora és molt alt, no només en la neteja, sinó també en la gestió del propi contracte. Veurem, estarem atents i intentarem controlar en aquest sentit. Una rona ràpida, perquè ja no ho disses que no, que és important i de veure amb una cosa que hem dit abans, que és que, segons dades del Ministeri de l'Interior, la delinqüència i els fets delictius han baixat, i han baixat també té raó a una ciutat. També el que deia abans, que hi ha qui agafa certs discursos i els focalitza i els fomenta i fa...
diguem, no grossa la cosa, però la realitat és que els fets delictius han baixat. Tot i que avui tenim una cooperació entre les policies de Barcelona i Salou, però els fets delictius han baixat. Sí, baixen i sobretot canvien els que baixen i els que pugen. En general baixen, però, per exemple, l'assetjament sexual puja.
Per tant, jo crec que és molt interessant. Evidentment, l'aposta que es fa per la seguretat funciona, les dades funcionen, i hem de tenir en compte de saber molt bé què puja, què baixa, per poder prendre les mesures adequades, però sobretot per desmentir
aquest discurs de l'extrema dreta que vincula immigració amb inseguretat, etcètera. El que passa és que les dades ja no són suficients per contrarrestar aquests discursos.
Perquè en el moment en què la gent que fa aquests discursos menteix obertament i no li importa absolutament gens mentir i dir el que calgui per arribar a les emocions de la gent, hem de pensar altre tipus de respostes que no siguin només les dades. Les dades són molt importants i les dades per davant sempre. Però clar, estem parlant de gent que arriba a qüestionar...
realitats científiques com la curvatura de la Terra. Per tant, davant d'això, a vegades és difícil, però les dades les hem d'explicar molt i és molt important que baixi en la criminalitat arreu. Jo crec que tenim un problema, que és que no s'arregla ni amb dades ni amb la seguretat des del punt de vista estricte. És a dir, les agressions sexuals
ens hem de plantejar alguna manera de prevenció, no sé si a l'escola, en aquesta edat en què les hormones es disparen i... No n'hi ha prou amb la policia, sinó que hem de fer política de prevenció i entenc que el millor lloc... A veure, a casa cadascú fa el que pot...
però sobretot a les zones d'ensenyament d'aquests joves nostres, explicant o vaja, deixant-los molt clar el que és bo i el que no és bo. I és evident que això no és bo i s'ha d'explicar i se'ls ha de fer entendre
que la igualtat és això, el respecte per a les persones, tinguin el sexe que tinguin, és essencial, i això no ho arregla la policia ni les dades. Mira, ara barrejaré dues coses que heu dit abans, és a dir, aquest problema de Torrefort ha solucionat amb activitats, és a dir, quan tu penses en el problema i poses una solució concreta, no des de la criminalització, o des del control social, sinó des de la proactivitat de la integració...
acaba funcionant. I això jo crec que els equips de carrer, que espero que en breu comencin a patejar els equips d'educadors de carrer, ens marcarà perfil. Però, mira, Jordi, en aquest sentit jo crec que una de les coses que ha passat, i aquests dies ho parlàvem molt, perquè amb el pressuposti hem posat una partida de 20.000 euros per fer tallers educatius en centres de secundària,
el govern va retallar fins al 70%, és a dir, baixa en el 30% les polítiques de joventut d'aquest país. Una de les coses que feia era fer intervenció en els centres educatius a nivell d'educació sexual, educació reproductiva, valors... Amb un programa que m'agradava molt, perquè a més el vaig...
Gaudí de participant i de tallerista, que es deia PAC Escola, que permetia qualsevol centre educatiu del país escollir fins a 10 activitats pels seus alumnes. Són d'aquelles polítiques que no es presten a titular, perquè els mitjans...
Moltes vegades els periodistes necessiteu el clickbait, no s'ha hecho mucho daño, però és veritat que són d'aquelles polítiques que concentren i proposen solucions i propostes que permeten desenvolupar. Jo vaig viure, i així com a exemple, en un pack a escoles jo vaig viure un procés d'un infant que s'autoidentificava com un bolero, com algú que feia bullying, davant de la seva classe, amb un procés que vam arrencar, ell mateix després d'acabar el taller va aixecar la mà i va dir jo estic fent bullying.
I en aquell moment aquella classe es va trencar en positiu i vam aconseguir, amb la tutora en aquell centre, en un centre d'aquesta ciutat, amb la tutora d'aquell centre, iniciar un procés de reconstrucció de relacions en aquella classe. Perquè hi havia dos nanos que estaven patint bolí i un nano que l'exercia. Quan tu entres a saco, quan pots anar al focus del problema, és capaç de solucionar-lo. I les petites accions, evidentment, funcionen, són molt útils i has de destinar recursos, però són útils.
Però jo no vull que s'escapi el fet que, tot i que baixen la criminalitat, augmentin les agressions sexuals, de la mateixa manera que estan augmentant els discursos antifeministes i que promouen un tipus de masculinitat en concret.
Tots aquests influencers que van por ahí a les xarxes explicant com tractar les dones que alguns fan esgarrifar i que la gent jove s'ho mira molt. Tots aquests models, aquest negacionisme de la violència de gènere de l'extrema dreta.
Aquí sí que hi ha una relació directa amb el que està passant, perquè el que estan augmentant són les agressions i agressions realitzades o fetes per menors d'edat és escandalós el que està pujant. I això té a veure amb aquests models de masculinitat contra els quals portem lluitant molts anys i aquesta criminalització del feminisme, aquesta idea que les dones han arribat massa lluny,
Aquesta tornada, aquests discursos rancis i antics i supermasclistes, després, aquí sí que veiem...
Aquest causa-efecte en les dades. I dissordadament les xarxes socials en són altaveu. Vostè en parlarà. Aquesta entrevista de portaveus és una altra. Anem tancant la tertúlia perquè són les 10 i 10 i vostè t'entrevista ara, no marxi. Ah, sí? Sí. Volia anar a fumar. Pot anar-hi, pot anar-hi. Pots deixar, Jordi. Pots deixar. Gràcies. Sandra Ramos, Jordi Collado, Jordi Sandra. Vostè no marxi. Gràcies a vosaltres. Gràcies, Pep.
S'activa el plat Aragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre'l amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin les seves necessitats és una bona idea.
Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals? Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Doncs vinga, seguim en directe i ara amb entrevista de Portaveus, amb el Portaveu del grup municipal de Junts, Jordi Sendra, Junts per Catalunya, a Tarragona, Jordi Sendra, molt bon dia, benvingut a Navarreu. Què tal, bon dia, entrevista breu, perquè anem acumulant retards avui. Sí, avui anem, com el tren, avui anem a l'hora. S'ha canviat de costat, estava avançant. M'agrada aquesta, m'agrada aquesta. Aquesta banda li agrada. Per cert, li agrada, comentàvem la tertúlia, aquest divendres, dia 5, farà allà un mes de Canateix a Urbacer,
S'han dit moltes coses, perquè s'ha arribat a dir que fins i tot que Tarragona era com Nàpols, allò els dies previs abans que en tresor va ser. No sé si vostè veu la comparativa o no, però vaja, un mes després... Vostè hi ha estat a Nàpols, jo no hi he estat, però és evident que hi ha gent que té molt d'interès en vendre la Tarragona bruta. I jo crec que després...
Clar, és que portem dos anys de mandat, eh? I hem estat dos anys que veníem de dos concursos declarats deserts.
i un procediment llarguíssim i ferragós i amb tribunal de contractes del salte públic pel mig i recurs d'un, recurs de l'altre. I finalment, al setembre, crec que va ser al setembre, o ara a començaments d'octubre, es signa el contracte i comença la nova contrata. Punt.
El que no pot ser és que encara hi hagi gent que pensi que, com pitjor, millor. Com més brut, millor per ells per rendibilitat política. I jo no dic que ho organitgin ells. Una manifestació dues setmanes després de signar el contracte, una manifestació per reclamar la Tarragona Neta, em sembla absolutament improcedent. Però hi ha gent que viu d'això, d'anar a la iugular del govern a costa del que sigui...
i jo crec que ells seran els primers que veuran que Tarragona estarà neta, que s'ha de donar un temps de marge perquè aquest nou contracte, la maquinària nova no apareix allò per màgia, però jo crec que abans de l'estiu notarem la diferència i qualitativament, quantitativament i qualitativament. Què notaran els Tarragolins a partir de l'UGN 2026 quan entri en vigor el pressupost per tessin consecutiu?
Què notaran? I més del que vostès han espitjat perquè sigui possible. Hombre, notaran que totes aquelles partides que estan acordades i que consten en el pressupost...
es poden començar ja a treballar i a crear projectes i a redactar i a dissenyar perquè si haguéssim d'esperar al març que s'aprovés com es feia anteriorment en altres mandats, doncs clar, si has d'esperar al març ja perds tres mesos. En canvi, saber que l'1 de gener ja pots comptar, tens el pressupost aprovat definitivament, ja pots comptar amb aquests recursos econòmics, ja pots començar a desenvolupar les partides d'aquest pressupost, no?,
projectes nostres, projectes del govern, projectes d'altres grups que també hi han participat...
És a dir, que l'oficina de promoció del català pugui ja planificar des del dia 1 de gener aquests 100.000 euros en classes per no vinguts per aprendre la nostra llengua, perquè sempre m'he entès, al marge que la nostra llengua és el fil roig de la nació, sempre m'he entès que és una de les millors maneres, si no la millor, d'integració, oi? Si aprens la llengua del país on estàs, és més fàcil que t'integris. Per tant, l'1 de gener...
a l'oficina de promoció del català, ja podrà planificar, ja podrà disposar d'aquests diners per començar a planificar aquestes classes, que en aquests dos anys hi han passat dos mil i escaig persones, i a planificar campanyes, els comerços, etcètera. És un exemple. Aquest és un exemple. Es començarà, que això ho va impactar, i ho explicava ara la tertúlia, no és sol només calés, no?
però es constituirà la comissió que ha de redactar la nova ordenança de llicències. D'això n'hem fet un tema importantíssim en la negociació. No pot ser el caos o l'embús que hi ha a l'hora de sol·licitar una llicència, que per una obra d'una setmana t'hi triguis 4 o 5 o 6 o 10 de permisos,
I, per tant, el fet d'haver aprovat ja i que estigui aprovat aviat definitivament el pressupost permet que s'executi també aquests pactes que no són econòmics però que són vitals per a l'economia de Tarragona, que és que funcioni el Departament de Llicències, creï una ordenança nova, que se simplifiqui de gran manera...
que es modifiqui el pla especial de la part alta per evitar que tots els expedients d'obres de qualsevol obra per petita que sigui la part alta hagin d'anar a la comissió de patrimoni de la Generalitat. I que, per tant, tot el que no sigui un bé cultural d'interès nacional que ho portarà la Generalitat, evidentment, tot el que no sigui això que es pugui tramitar des de l'Ajuntament i es pugui fer d'una manera molt més ràpida.
Totes aquestes coses són les que començaran l'1 de gener. L'1 de gener comença l'any del Mercat del Fòrum. I em diran... Hi ha gent que ho diu. Diu, escolta, perquè el Mercat del Fòrum, igual que de l'hostal del Sol i la Quinta de Sant Rafel, em parleu cada any. O, clar, perquè són diferents fases. No pots tenir en un any...
ha redactat el projecte principal, trobar els diners, redactar el projecte executiu, passar-la a qui correspongui d'autoritat superior, no. I, per tant, el 26 és l'any que ja es veurà el mercat del fòrum i és molt important. Amb la darrera partida de 250.000 euros l'inaugurarem abans d'acabar l'any, aquest mercat del fòrum, no?
I la Quinta de Sant Rafel, que és un patrimoni modernista, de primera magnitud a Tarragona, també ho veurem abans d'acabar el mandat. Què sí que podria fer aquí, la Quinta de Sant Rafel? Perquè una cosa és remodelar-lo i l'altra és anar-ne a gust. Clar, nosaltres el que volem és que acabi l'abandonament.
per acabar l'abandonament, primer l'has de reformar i l'has de... no rentar-li la cara, sinó fer-li una bona reforma interior, no? I aleshores sí que ens haurem d'assentar, perquè segurament hi haurà ambigions diverses del que s'hi vol fer allà, no?
Igual que hem tingut molt clar què havia d'haver-hi al mercat del fòrum, doncs s'haurà d'arribar a una negociació i parlar-ne amb el govern i parlar-ne amb altres ús polítics per veure què s'hi pot fer a la Quinta de Sant Rafel, que és molt important, és un edifici molt important i que hauria d'haver acompanyat una mica la regeneració d'aquell espai de...
del parc de la ciutat, per gaudir dels veïns, els veïns ho estan esperant en candeletes, i, per tant, també s'haurà d'escoltar als veïns, a veure què els agradaria que hi hagués allà, en aquell espai. El 26, 27, dos anys per davant, i un més, perquè d'aquí no retocaran les campanes i seran a dalt, hi haurà prou temps per pensar com cal el planeixement urbanístic? El POUM. El POUM.
El POM té el problema que està a l'espera de molts informes externs. I les administracions supramunicipals, tant de la Generalitat com de l'Estat, tenen els seus ritmes. Però jo crec que no podem acabar el mandat sense que hagi estat aprovat, almenys inicialment.
que requerirà també, una vegada fes tots els informes, i sobretot, importantíssim, l'informe d'inundabilitats, que ens marcarà quins actes preventius s'han de fer en determinats espais de la ciutat per evitar que puguin passar coses com el que va passar a la Mora, o a la Vall de la Rebassada, o a la Platja Llarga, o al Serrallo fa molts anys. Però seria un fracàs d'aquest consistori de tots...
si acabés el mandat i no haguéssim tingut el POUM aprovat inicialment. Jo crec que el Podem tenia aprovat inicialment. Vaja, és el meu desig, i almenys per la nostra part, en les converses que tinguem i que hem tingut amb el govern, mirarem que es pugui, si les administracions no fallen i fan els informes, que es pugui aprovar inicialment abans de l'estiu.
Dues preguntes, una local i l'altra nacional. Comencem per la nacional, perquè Pedro Sánchez, el president del govern, acaba d'anunciar, o ha fet aquest dimarts, amb declaracions de recu, que el Consell de Ministres aprovarà un decret llei amb mesures sobre finançament local i empagament de lloguer i facturació de les empreses que provenen dels acords pendents amb junts per Catalunya. Reconeix que les negociacions... O sigui que les relacions estan trencades, eh? Vull dir també que no continuen trencades. És que...
El senyor Pedro Sánchez és molt valent i pensava que això no anava en sèrio. Els pactes que es van fer a Brussel·les i a Ginebra, em sembla que va ser, i que es van arribar a uns acords, doncs, escolta, no passa res. Si no es compleixen, no passa res. I es pensava que nosaltres continuaríem donant suport incondicional com fa Esquerra Republicana a canvi de no res, no?
I quan hem vist que trenquem i que s'hi juga la continuïtat del govern, llavors li entra el pànic, li entra la por, i aleshores sí, acomplíem junts. Ja ho veurem. De moment les relacions estan trencades. I això, imaginis els escenaris diversos que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Tarragona. Intentes col·laborar a Madrid...
no compleixen,
i et retires del pacte amb els socialistes. A Tarragona fas propostes, te les compleixen, compleixen els compromisos i els pactes i, per tant, continuem col·laborant amb el govern socialista. Cosa que a Madrid no pot passar, perquè reitero que eren molt valents i no sabien que Junts hi va en sèrio amb això, no va fer amics i anava a defensar coses bones per Catalunya com la transferència de les competències d'immigració.
De fet, diu que no nega la gravetat de la crisi que tenim amb Junts. No nega la gravetat, eh? Pedro Sánchez. Aquest matí ha declarat Junts a RAC1. Anem a la local, perquè la militància de Junts per Catalunya-Tarragona haurà rebut una carta o dues per escollir que era liderada executiva local. La cadentura de Josep Maria Llort, que puc anar a la de Valent Riola, que va assumir el càrrec quan per motius de feina el va deixar Marc Jiménez, ja era la secretària d'Organització. Efectivament.
El president era en Marc Jiménez i està fins al cap damunt de feina i no donava l'abast i va decidir, doncs, va parlar amb qui tocava i va decidir deixar la presidència. Hi haurà un acte intern absolutament democràtic, que són unes eleccions al comitè local, hi ha dues llistes, jo tinc claríssim en quina llista donaré suport...
Però no deixa de ser un acte purament d'essència democràtica, que siguin els associats que decideixin quin comitè volen, que al final el comitè és el que organitza el partit, la vida del partit a Tarragona, a Tarragona Ciutat, no? I suposo que es vota demà i passat demà,
I com a regidor i com a grup municipal nosaltres haurem de parlar i entendre'ns amb qui sigui que surti, el comitè que surti, no? Sigui el de Vilén Riola o sigui el de Josep Maria.
A nivell local, a nivell de municipals, algun pas següent properament on hem fet el 2017? No, jo en el seu dia ja vaig manifestar, si m'ho pregunta personalment, jo vaig manifestar en el seu dia que seria el candidat, és evident que s'ha de passar també per un procés de primàries, la meva voluntat és de presentar-me a les eleccions del 2027...
Perquè entenc que haurem estat 4 anys sembrant i aquesta feina feta, aquests 4 anys, d'aconseguir coses pels tarragonins, doncs han de poder recollir a les eleccions municipals. I el cistell nostre estarà ple. Jo amb això em barallo molt amb determinats partits del consistori que m'acusen per les xarxes i els dic, escolteu, però si anireu el 27 amb el cistell 8...
perquè no ha aconseguit res, en canvi nosaltres sí, no? Jo crec que això ho he de fer valdre i la meva intenció és presentar-me a les primàries i, evidentment, anar a guanyar-les, no? Ara es tracta d'un pil sis trill dels comerços de Tarragona, que estem de campanya de Nadal i que això... M'encanta el Nadal, soc molt de Nadal. M'agrada molt des de petit, jo crec que és l'època més feliç de l'any i...
I l'ambient ja dona de sí, quan veus la lluminària per la nit i veus les famílies que van a comprar els regals per l'arbre. I com que jo sóc molt d'arbre de cagar al tió i de reis, doncs enyoro quan ho fèiem a casa, perquè és evident que ara els meus fills, jo al meu fill de 28 anys no li faré cagar al tió. No, m'engegaria, no? M'engegaria.
Però si a mi m'agrada, el visco intensament. Doncs que vagi molt bé. Estirem veient les tertúlies, però vaja. Si no, ens veiem bon Nadal. Com sempre. Molt bon Nadal a tots els ciutadans i ens veurem a la tertúlia l'any que ve, suposo. Que vagi bé, gràcies. Gràcies a vosaltres. Mira, fem un petit reces i de seguida parlem amb els veïns del cap damunt de la Rambla. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar seguint.
El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Mar Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat de Jesús Navas, en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Avui volem tractar en forma d'entrevista una notícia que ens remeta divendres passat, quan els veïns del tram final o el tram primer, segons es miri, de la Rambla Nova, sortien a baix a casa seva, sortien al carrer per manifestar-se, per deixar palesa la seva desconformitat respecte amb aquest...
de l'Ajuntament que des de fa un any que els té aquest tram final de la Rambla tallat al pas de vehicles rodats. En volem saber més com veuen ells aquesta nova normativa que primera provisional però que sembla que s'estabilitzarà i acabarà sent permanent i ho fem en conversa amb una de les representants dels veïns.
L'Eugènia Acosta. Eugènia, bon dia. Hola, bon dia. Sorpresos que un any després veieu que no era provisional, sinó que hi ha plans perquè això sigui així? Sorpresos? A veure, no, perquè ja portem un any demanant a l'Ajuntament que replantegi aquesta prohibició total i absoluta del trànsit d'aquella coca.
I el que venim demanant des de fa un any, bàsicament, és que els veïns ens deixin entrar amb els nostres vehicles per tasques quotidianes, necessitats quotidianes, com poden ser descarregar coses voluminoses, una compra voluminosa...
recollir les persones de gent avançada, que n'hi ha moltes en aquest tram, nens, famílies, és el que estem demanant. Bàsicament és això a l'hora també de respectar aquella zona com una zona de passeig, que és el passeig per excel·lència també de la ciutat.
És només un tram petit de la Rambla, si vas a mirar la Rambla és molt llarga, però sí que hi ha blocs d'edificis prou alts, allí hi viu molta gent, no? Quants veïns diríeu que sou afectats? Doncs... Molta gent gran, en definitiva. Molta gent gran, d'edat avançada, famílies, vull dir, encara és un veïnat.
allò. Com us ha canviat la vida, des que hi ha aquests pilons i no podeu accedir amb cotxe? Doncs, ens ha estat un daltabaix pels veïns, vull dir, els veïns encara estan molt enfadats, no s'entén, no entenem aquesta prohibició radical i absoluta pels veïns, i també per la restauració, perquè càrrega i descàrrega tampoc ells poden fer...
Llavors, com el procés ja va començar malament, sense informació, sense una explicació del suposat projecte, que encara no n'hi ha, de projecte definitiu,
Llavors, els veïns estan molt enfadats. Els canvis, els taxis no poden accedir. Nosaltres no podem accedir. Llavors, tot això implica un canvi d'àvits. Quan has de fer la descàrrega de la compra, te trobes carregant a mà, a puls. Quan has de recollir una persona d'edat avançada o amb mobilitat reduïda, o nens, on els deixes
Hi ha gent amb dificultats per poder caminar, vull dir, és un canvi en el dia a dia. Representa que es va fer per pacificar aquest trama de la Rambla, també això ha propiciat que els negocis puguin tenir una línia més de terrassa. Com heu viscut aquest estiu? Com s'està convivint amb aquest canvi?
Més gent passejant, més afluència a les terrasses. Com ha anat? No, realment. Aquella coca a l'estiu és de molta afluència, però després, fora de moments més puntuals, com pot ser un Santa Tecla, com pot ser Nadal, és un passeig de menys afluència, sobretot quan el temps ja canvia.
es nota molt que baixa l'afluència. Després dels caps de setmana, doncs, evidentment, també hi ha més afluència. I és una zona, evidentment, de passeig. Tu veus la gent passejant tranquil·lament, ja no va anar mal.
amb el ritme d'entre setmana, amb els gossos, amb bicicletes, amb nens... Llavors, el que hem notat nosaltres és que des que s'ha tancat l'accés al tràfic, també l'Ajuntament s'ha aprofitat més per organitzar esdeveniments. Esdeveniments que suposen l'ocupació de l'espai públic...
i que li troen als vianants, que això és el que ells argumentaven, de recuperar espai pels vianants. Però realment l'estan traient perquè estan fent una ocupació de l'espai públic per un ús que a ells els interessa. I aquí és quan tornem a trobar-nos que els...
transport associat al muntatge d'aquests esdeveniments, entra, fan les seves tasques de càrrega i descarrega i inclús es queden allà aparcats. La qual cosa és contradictori. Al final és el mateix que demanem als veïns.
Si algú s'està preguntant que, clar, que dir-ho això, les pilones que hi ha i que impedeixen el pas són flexibles, per tant, una ambulància en un moment determinat podria passar i, de fet, està autoritzada a passar. Una altra es pot passar físicament, ens deia l'Eugenia, diu, però clar, per normativa, no, ambulància, bombers, sí, però ni taxis. No, exacte, exacte.
Què demaneu? Què demaneu? I no sé com, si ja oficialment heu demanat hora per parlar amb la regidora responsable en aquest cas. Sí que al començament ens vam mobilitzar, vam fer escrits, recollint signatures i a partir d'aquí llavors l'Ajuntament ens va rebre. Hi ha hagut com 3 o 4 reunions, però que no han donat resultats.
Què demaneu exactament, Eugènia? Demanem l'accés pels veïns, l'accés amb cotxe per fer aquestes tasques quotidianes pels veïns i demanem també que respecti aquella zona com a zona de passeig.
que no es converteixi en una plaça on al final l'ocupació de l'espai públic es privatitza amb terrasses i esdeveniments contínuament. Que fins i tot no només ocupen l'espai sinó que produeixen molestes i sorolls, no? Sí, el soroll ambiental evidentment s'incrementa.
I ja ho hem evidenciat durant l'estiu, que tens les finestres més obertes, es nota moltíssim. A partir d'aquí, quin és el proper pas? Perquè divendres baixàveu a baix al carrer a fer-ho manifest, però no sé si teniu pensades més accions, si demanareu una altra atorbada. Doncs estem esperant a veure també si l'Ajuntament reacciona. Nosaltres ens agradaria que l'Ajuntament
No només se sentia amb naltros, sinó que demostríem fets, que entén la situació i que troba un model on els diferents usos puguin conviure. Què és possible? Vull dir, està tot inventat. Només cal anar o assabentar-se una miqueta del projecte de Superilles o el Vendrell, que també té una plataforma única, que al final és el que estem defensant naltros, una plataforma única,
on es compatibilitzin els diferents usos, i és possible. Què vols dir una plataforma única? Sí, que tota terra estigui en un mateix nivell, llavors no està tan diferenciat el que avui es veu com el carril que era dels cotxes i el que és zona de passeig. Llavors, si tu unifiques el terra, diguem-ne que ja es diferencia menys el que eren els antics espais de cotxes i de peatons.
és més amable, més per, bueno, per voltar per tot l'espai. Això faria això, doncs, més amable el passeig, diguem-ho així, però de tota manera... Però facilitaria també l'accés als...
Els cotxes, sí. Us anirem anant seguint, a veure com s'esdevenen tots aquests projectes de futur. Esperem que immediatament es desliuregui cap a un costat o cap a l'altre. Doncs moltes gràcies per ara escoltar-nos. Eugènia Costa, moltes gràcies. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Què tenen a veure la banda sonora d'ETE, l'extraterrestre, amb, per exemple, el nocturn número 1 de Chopin? Doncs tenen a veure les dues obres, entre moltes altres, els dits del Quif Fortella, que avui el tindrem, doncs això, tocant el piano, interpretant algunes d'aquestes peces al Teatre Tarragona. És el concert, el dimarts musical, concert que ens proposa Joventuts Musicals, un dimarts més, avui a les 7, Teatre Tarragona. Quif Fortella, bon dia!
Molt bon dia. Bon dia. Tens un repertori, has tirat un programa molt xulo i especial, no? Explica'ns tu mateix.
Sí, sí, perquè jo penso que hi ha música bona en tots els estils, no? I un poc es tracta, segons les teves vivències, el que sigui, doncs anar intentant escollir dintre aquella música que per tu és important i que comporta un nexe d'unió d'unes peces amb altres i tal, no? Per exemple, ara aquesta pregunta que tu feies a l'Aire, que deies...
que té a veure la banda sonora d'Étel extraterrestre, de John Williams, amb un notur de Chopin, que les dues músiques, des del meu humild punt de vista, passaran a la història com ser molt bona música, gran música, en el cas de Chopin ja, i jo, si no m'equivoco, potser d'aquí, jo què sé, 150 anys, la música de John Williams crec que et seguirà escoltant perquè és música que surt des de l'interior, no?
L'hem sentit en mil pel·lícules, és molt abocadora. Clar, jo he fet referència a aquestes dues obres, que més o menys em sonen, però digue'ns tu altres obres que interpretaràs. Per exemple, digues-les. Sí, sí. També tocaré l'Udoico Einaudi, una peça que es diu Elegit Fortiàrtic, que és com una denúncia del...
canvi climàtic aquest que estem vivint, amb el de gel, precisament de l'Àrtic, això és un vídeo que es va fer molt viral en el seu moment fa uns, no tant, deu fer 7-8 anys, i era un vell tocant enmig de l'Àrtic, era un vídeo de Greenpeace, és una peça molt, molt profunda, molt forta, després...
Toco una peça que no et sol tocar mai, que és d'un compositor noruec, que es diu Harald Severud, que es diu la balada de la revolució, i és un poc la revolta del poble, diguem, quan ja també, ja diu, fins aquí hem arribat, no podem seguir endavant d'aquestes.
Escolta, música amb missatge, doncs, no? Música... Sí, sí. Més enllà d'estèticament superxula, doncs música compromesa. Suposo que això és una de les característiques, també, que tenen els compositors més actuals. Sí, jo penso que sí, és el poder que té la música, no? De un... Bueno, ho vam veure, ho vam veure en la pandèmia, no? Tothom necessitava música a casa seva, no? Art, en general, no? I, clar, és una forma...
de connexió, d'unió de l'ésser humà, d'agafar força entre tots, i clar, òbviament els compositors d'ara també ho fan, ho han fet tota la vida, tota la vida s'ha fet aquest tipus de cosa. Després també toco Les Hores, de Philip Glass, que és una pel·lícula que l'actriu era la Meryl Streep,
I també faig Nils Fram, que és un compositor de New Age, en paraula electrònica també, més modern, però que té aquesta peça que es diu Hammers, que significa martellades, i que això també li dona el meu toc, meu, diguem-ne.
Ostres, és un programa, veig, aquí, molt personal, que dius, faig el que vull, el que a mi em surt, no?, cançons que em ve de gust ara compartir, i això està molt bé. Això t'assegura una connexió amb el públic.
Sí, i de fet també tocaré Liszt, els funerals de Liszt, també després tocaré dos nocturs de Chopin, una peça de gric que es diu Dia de Noces a Trothausen, que era una casa, un lloc paradisíac, on...
Crick i la seva dona sempre baranejaven, i després també temes com la disputa de la pel·lícula Amélie. És veritat, sí, d'Alien Thiersen. Sí, d'Alien Thiersen i tot això. Un poc amb el que deies, que és un poc el que surt de mi, jo vaig l'any 2007, per la meva vida en general, vaig necessitar, a part de tocar clàssic, també m'agradava la música a banda sonora, i deies que jo necessito massa.
Clar, aquestes coses no, i en aquell moment, l'any 2007, va bé, gent, aquí acabaràs amb la teva carrera i tal, i jo dic, bueno, doncs acabaré amb la meva carrera. Però seré feliç. I bueno, no per sort, no tan sols vaig acabar amb la carrera, sinó que bueno, que segueix disfrutant-ho i fent disfrutar el públic.
Ara t'anava a dir, segur que ho gaudrem moltíssim aquesta nit, a les 7 al Teatre Metropol, és el dimarts musical de Joventuts Musicals amb el Kif Portella. Moltíssimes gràcies, una abraçada, ens veiem aquesta nit. Igualment, moltíssimes gràcies. A reveure.
A punt de tancar el programa, però d'obrir camins. I és que avui ens acompanyen de nou la Carol Ares, l'Àlex Cuesta, amb aquest projecte que tenen com a terapeutes que són, o projecte que es diu Obrincamins, avui per parlar-nos sobre el bullying o l'assetjament escolar. Carol Ares, bon dia. Molt bon dia. Àlex Cuesta, bon dia. Bon dia.
L'assetjament escolar se n'ha parlat molt, moltíssim. Com sempre, en aquest tram final de programa el que intentem fer és donar una píndola, una visió ràpida, no quatre consells per fer la detecció, quan encara hi som a temps, i per ajudar, posar-hi remei. Primer que tot, què hem de dir als pares, als familiars, a tothom que es preocupa per aquesta canalla que poden pensar que estan sent assetjats? Què els hi podem dir a les famílies, vols dir?
Bé, la cosa seria com una mica l'atenció constant, no? Jo crec que seria l'atenció al llenguatge corporal, a les paraules, al que diuen, al que no diuen, als canvis bruscos, que de vegades pensem que venen amb l'etapa, però de vegades si prestem més atenció podem veure que això té un arrel molt concret.
És una etapa, estem parlant de l'adolescència, us centreu en això, no? És l'època de la vida que acostumeu a tractar com a terapeutes, en què hi ha relacions socials a vegades una mica convulses. I el primer que hauríem de fer és decidir o discernir què seria assetjament o bullying i què no. Perquè hi ha situacions que dius, home, això entra dins del que seria potser raonable d'interacció social en aquestes edats. I a vegades no. Com ho diferenciem?
Bé, el bullying seria l'assetjament continuat, no un fet aïllat. Un fet aïllat, vinc un dia amb el tall de cabell, que sembla un capellà, i em diuen capellà, i ja està. Això no és bullying.
Cap allà, diari, en què jo em sento invaït, que em sento incòmode amb aquest mote que m'han posat, doncs aquí podríem començar a parlar.
S'ha de sentir la persona desprotegida, vulnerable, assenyalada. Això seria el que seria el bullying, l'assetjament. Sí que m'agradaria afegir el que comentava la Carol, per mi és important que hi hagi comunicació entre la família i el centre, perquè el centre és on passa la majoria de temps aquest adolescent i aquí ha d'haver-hi una comunicació bidireccional.
Això és una cosa que s'ha d'anar treballant, no? Més enllà que hi hagi el fet puntual, això s'ha de treballar des del primer dia, aquesta comunicació, perquè aquí detecti primer una cosa que estigui el canal obert. Exacte. Per tant, hi ha d'haver aquesta situació de continuïtat i, sobretot, també de la perspectiva de la criatura, de com se senti. A vegades una mote, com en aquest cas, no pot ferir i a vegades no. I també una mica la subjectivitat de com se senti. A potser tu et penses que no és important, però per aquella criatura li està fent...
que està fent mal. Aquí la importància del professor de tenir comunicació amb la família i poder dir que estic veient que l'Arnau o la Berta han baixat el nivell acadèmic, el ritme, a casa els pares que puguin dir que és veritat, jo la veig com més aïllada, no vol anar a l'institut... Aquí és on començaríem a dir que alguna cosa està passant.
Després parlem de la canalla en si. Tothom pot ser víctima, tothom pot ser agressor, el paper del grup també, ningú està exclòs. Com va això? Amb el que parlàveu ara, és important veure que hi ha nens i nenes que tenen recursos o no davant de les agressions. A vegades un nen té recursos perquè ha tingut un apego segur en la família i llavors això fa que davant d'un mote reaccionen d'una manera que fa que l'agressor vegi que no està aconseguint allò que vol.
I el tema del grup és superfonamental. El silenci o la complicitat del grup és el que fa que existeixi el bullying. Sense la complicitat del grup, sense un públic, no existirà el bullying. Llavors és molt important, quan fem un treball en els centres educatius o nosaltres com a terapeutes, entendre que no només s'ha de treballar amb la víctima i l'agressor, sinó que s'ha de treballar amb totes les persones que conformen el grup. Què els està passant a cada una d'elles? No?
Què els succeeix amb el tema de posar límits? Què els succeeix amb la por que estan sentint? Perquè moltes vegades el que senten és por, i un cert, ara ho parlem, m'he sent alleugerida perquè no m'està passant a mi.
I llavors això me remou, i me remou la port a que si me pronuncie no formaré part del grup. I la pertinença és superimportant en l'etapa adolescent. S'ha de treballar el grup 2 també, eh? És importantíssim. Una cridada d'atenció. Què motiva aquestes situacions que una criatura que està en la mateixa igualtat, amb la mateixa edat, amb els mateixos problemes i preocupacions, assetgi a un altre? Quines serien les causes?
Aquí hi hauria moltes causes, sí que es podia dir que són dues persones insegures. La víctima, a ser insegur, sol ser normalment un perfil de persona com introvertida, li costa socialitzar...
I l'agressor és insegur i el que busca és sentir-se per sobre. Una relació vertical on jo soc el que mano i tu ets el que estàs per baix de mi. El que comentava la Carol també. Necessita públic. Aquí hi ha com diversos agents. Qui riu, la gràcia, qui mira cap a una altra banda, qui diu que bé, no va amb mi...
Clar, aquí després la resposta defensiva tant de la víctima de quedar-se paralitzat, del sistema nerviós simpàtic, que és aquell que ens posa en acció o ens protegeix, ens deixa...
Llavors, se n'aprofita l'agressió, que també és insegur, i està actuant des d'una resposta defensiva quant a aquest atac, aquest sistema nerviós simpàtic d'atacar, perquè estic veient que tu estàs arraconat
I jo, com tinc una autoestima molt baixa, utilitzo aquesta força per dir als altres mira qui soc jo i què estic fent, no?
Aquí estic veient que des dels centres, per exemple, pot haver una cura d'urgència, que consistiria en separar aquestes dues criatures o posar unes normes, però hi ha un treball de fons psicològic brutal, tant pel que fa a la víctima com pel que fa a l'agressor. Què podem fer a nivell de protocols en els centres o a nivell fins i tot de famílies i de gent més pròxima?
Clar, estaria bé el tema d'implicar, com has dit molt bé, a la família, no només al centre educatiu, als docents i als companys. Els protocols, la llàstima és que moltes vegades estan fomentats a que l'agressor empatitze màgicament amb la víctima i que demani perdó.
I, clar, això no és suficient, perquè aquí no hi ha un reconeixement del què li està passant a la víctima, com s'està sentint, i posar-hi veu a la ràbia que li genera tot això. I que serà la ràbia el motor per posar un límit. Perquè, si no, què passarà? Que li tornarà a passar una altra vegada amb un altre alumne o en un altre centre, si el canvien de centre. Llavors, és molt important que la víctima connecti amb això i que pugui demanar què necessita. Perquè és que, igual, no necessita que l'altre li demani perdó.
perquè no li serveix, necessita espai, necessita un reconeixement públic del que li ha fet, pot necessitar múltiples coses, però això no se li dona veu. I, efectivament, com deia l'Àlex, amb l'agressor no hem de treballar, l'empatia no apareixerà màgicament, l'agressor ha d'entendre d'on ve això, què li passa amb aquesta inseguretat, per què necessita aquesta atenció, això és molt important. Llavors seria un treball a dues bandes, però molt més profund, molt més del que es fa en els protocols habitualment.
Això us en encarregueu, els professionals. Perquè, clar, la família, també la família necessita consells per saber com ha de... La família, dic família, però sempre estem parlant de les persones més properes, per saber com estan els referents, per saber com han de tractar el tema, i sobretot, ja per acabar l'entrevista, l'eximportantíssim, no esperar el moment calent, vull dir, fer prevenció, donar a la canalla les eines perquè sàpiguen dir que no, perquè tinguin també, doncs, que no se sentin insegures fins a arribar a aquest punt.
Hi ha un treball d'educació emocional, com deia la Carol, que aquesta víctima pugui demanar el que realment sent i no el que diu el protocol i el teatrillo. Va, doneu-vos la mà i que no torni a passar. L'agressió necessita una conseqüència, si no ho tornarà a fer.
i el protocol ha de marcar què s'ha de fer amb l'agressor, què s'ha de fer amb la víctima i una tutorització a la família del seguiment de com evolucionarà, tant la víctima com l'agressor. Aquí s'ha de buscar també la complicitat i la implicació de la família, perquè si no, clar, és com... Va, com quan teníem quatre anys. No ho facis més. Vinga, fes-lo un besito. Vinga, veus? Ja està arreglat.
No, això no funciona així. Això no arregla res, no? Però hi ha una dificultat, perquè de vegades és això, no? La família diu, bueno, això ha passat al centre, és cosa del centre, no? I, clar, hi ha una dificultat en mirar-nos tots, adults, nens, no? I és com, clar, què li dius a la família? Ostres, doncs això a l'igual té un arrel, la manera en què el teu fill o fill està reaccionant té un arrel en el sistema familiar. Clar, això és molt delicat i molt difícil d'entrar allà.
A més que es deslliurigen alguns mecanismes o algunes qüestions incontrolades i de sobte d'un dia per l'altre quan la criatura es torna adolescent. La família es queda com en xoc. Aquesta no és la criatura que jo conec de tota la vida. Salten alguns temes que fins llavors no s'havien manifestat. És un xoc per tothom. Necessitem la mirada externa.
Sí, necessiten la mirada externa. I perquè moltes vegades en l'adolescència esclata alguna cosa que ha passat en la infància. Algun gest de papa o mama, al final, després de l'adolescència, de sobte se comporta d'una manera que dius no sé d'on ve. Ostres, és que ve d'allà. Doncs avui hem parlat sobre l'assetjament escolar, sobre el bullying, i ho hem fet amb dos terapeutes especialitzats en aquest cas, amb temes de l'adolescència. Obrim camins. Caro Lares, Àlex Cuesta, moltes gràcies. Moltes gràcies. Bon dia.
Tanquem el programa, ara sí, amb la recomanació musical de la Silvia... No, amb qualsevol cançó, recomanació musical avui del nostre DJ, de Lluís Comas, a la part tècnica. Lluís, aquest ve de gust escoltar per tancar la veu. És que últimament portem uns programes en què no tenim massa temps d'escoltar música al final i trobo que avui, encara que sigui dos minutets, per tancar ens anirà bé. Respirem forts i donem pas a més continguts. Aquí, concretament, als serveis informatius de Tarragona Ràdio. Fins demà!
I know that you carry the world on your back, but look at you tonight. The lights, your face, your eyes exploding light.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bon dia, són les 11.
Els parla el Laura Casas. L'atur cau tímidament el novembre. La demarcació de Tarragona, parlem pràcticament d'estancament, durant el darrer mes s'ha reduït en 36 persones. Ha davallat en tots els sectors, menys els serveis i especialment entre les persones sense ocupació anterior. Actualment a les comarques tarragonines hi ha 38.076 persones sense feina.
Del fet divers, els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb la Policia Nacional, han desplegat un dispositiu contra l'organització Trinitarios per assalts violents i tràfic de drogues. El dispositiu se centra a les demarcacions de Tarragona i Barcelona, on està previst fer més d'una vintena d'entrades a domicilis i locals dels investigats.
Entre els punts on es fan aquestes actuacions i a Salou, allà s'han fet com a mínim dues entrades en dos pisos d'un mateix home que ha quedat detingut. Per cert, que els fets delictius registrats al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre durant els primers nou mesos de l'any...
han baixat un 7,6% respecte al mateix període de 2024, especialment als robatoris amb violència i intimidació, així com les entrades a domicili a Tarragona-Ciutat. El descens és del 5,3%, destaca la caiguda d'un 44% en els robatoris amb força, en domicili. En canvi, els delictes contra la llibertat sexual s'han incrementat un 37%.
Jordi Sendra vol repetir com a alcaldable de Junts a les municipals de 2027. És conscient que haurà de superar abans un procés de primàries, però té clar que ha de fer valer el seu treball en els darrers quatre anys a l'Ajuntament de Tarragona. Abril Ri.