Bon dia, són les 9 del matí. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Secret, secret love.
Doncs mira, ja ho diu la sintonia Secret Secret, i avui no tenim secrets per vosaltres. Normalment no en tenim, però els divendres sí, perquè arriba allà del Cafè Copa i Puro, avui no, perquè escolteu, hi ha per davant un cap de setmana tan intens d'activitats que avui hem dit, mira, deixem descansar la secció Cafè Copa i Puro. Qui no descansarà és tot l'equip del programa, perquè un dia més ho tenim tot a punt per això, per obrir-vos les portes del cap de setmana amb continguts ben sucosets. Miquel González, bon dia.
Molt bon dia. Avril Rius, bon dia. Bon dia. Pep Sunyer, que com bonjour, no? Bonjour. No el tenim, el Pep. No, que ell és més de parlar en francès, ja ho sentiu ahir, que d'italià. Ara, dilluns, vindrà parlant... Bueno, sabeu que estem aquí desvetllant dades que potser ell no volia que se sapessin? Bonjour. Bonjour. Deixem-ho aquí. Salutacions al Pep, que sabem que ens està escoltant, ho sabem, perquè ja ens han enviat whatsapps.
Està pendent, no pots descansar. Vinga, si teniu la sort com el Pep de poder marxar aquest cap de setmana, d'allà fer unes micro vacances, no és ben bé una sort, perquè el Pep es perdrà un munt de coses aquest cap de setmana per nosaltres a Tarragona. Sí, després del Black Friday, per exemple. El Black Friday és com a món internacional, no? I de fet el Black Friday a mi ja em cansa estrepitosament, perquè portem un mes ja enviant ofertes de Black Friday. Sí, recordeu. És Black Month, perquè dura...
Ara ja no és ni una setmana, ja és tot el mes, és una passada. I dilluns vindrà el Cibermond, eh? Prepareu-vos. Per aquells que dieu, és que és o divendres o mai? Tranquils, que dilluns encara teniu. No, i després hauran pujat preus per tornar-los a baixar. Això ja ho sabem com va. Hi ha la història aquella que la Vox Populi que diu que pugen preus abans del Black Friday? No és Vox Populi, algunes plataformes ho fan. I és comproable, eh?
No sé qui em va dir que hi havia com una manera, a través d'amàfona o plataformes, que és de comprovar el preu que tenia un producte al llarg de tot l'any. Hi ha serveis que ho fan, sí, sí. Bé, no tenim temps. Qui tingui temps que ho faci i ens ho expliqui. En tot cas, qui ens ha d'explicar moltes coses sobre els drets que tenim a nivell de consum, sigui Black Friday o qualsevol altre dia de l'any com a consumidors,
és la Carme Torres, delegada de consum d'aquesta agència de la Generalitat aquí a Tarragona. A la Carme Torres li plantejarem, bé, quins drets tenim, fins i tot comprant, encara que sigui a preu en principi de ganga, com seria el Black Friday, no? Si no ens agrada ho podem tornar. Jo crec que ens dirà allò que llegim la lletra petita. Sempre. Les condicions. Serà la primera entrevista del dia.
I després farem agenda del cap de setmana amb la fira de l'oli, que estarà a la plaça Cursini, i en parlarem amb la Montse Guelong, responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana, ja en vam parlar l'any passat, jo me'n recordo, que estava molt content. M'havia regalat una ampolleta d'oli. Avui la tenim per telèfon, o sigui, què?
Sí, sí, sí, quan se me va acabar l'oli de casa, vaig començar a fer servir ella. Molt bé. Molt bé. Doncs ja l'estan muntant a plaça Corsini, però mentre a plaça Corsini parlen d'oli, Miquel, a la part alta, a la plaça del fòrum, vi. Doncs explica-m'ho tu, perquè ho saps millor que jo, jo t'explico tots els concerts.
Vinga, simplement Fórum Binàrium, que tindrà lloc una nova edició, edició de tardor. Van per la quinzena, passa que fan trampa, eh?, perquè no són 15 anys. És Fórum Binàrium Primavera, Fórum Binàrium Tardor. I ara, doncs, Fórum Binàrium Tardor, sempre amb una causa solidària. Si compreu el tiquet de 15 euros, que us dona dreta a degustar tapes i vins dels diferents cellers, tot quilòmetres neu, eh?,
els participants, col·laborareu també amb aquell projecte que ja vam explicar per fer diferents millores a la Índia, diferents treballs amb dones i nenes a la Índia. Molt interessant. I la part festiva és que dissabte, tarda, diumenge al matí, vi i tapes i cerveses a la plaça del fòrum.
I tenim també concerts d'una banda, de la Banda Unió Musical de Tarragona, totes les seccions, concert de Santa Cecília, això serà aquest dissabte al Teatre Tarragona, i diumenge, al mateix emplaçament, un concert de gospel. De gospel, View Choir, amb Mans Unides i Càritas Diosana de Tarragona, també, un concert per la Pau. Doncs mira, el concert de Mans Unides, el de gospel, com que és solidari, hem de comprar entradas, sí o sí, però el de la Bums... Què? Tinc ganes d'anar-hi, m'han dit que està ple, és que està ple, eh?
A veure, ahir quedaven tres entrades. Ahir? Ahir. Sí. Jo crec que aquestes entrades ja no queden, però t'ho hauria de mirar. Però ahir quedaven tres entrades, una, dos i tres. No, ja està, jo en vaig comprar dues. I les vaig... És mentida, és mentida, no puc continuar. És igual que ens donen dues entrades perquè regalem els nostres oients. Ah, però no, perquè això ja està reservat. Aquestes entrades ja estan reservades. Ja no surten a la pàgina, surten comprades ja.
Vaja, us ho dic perquè si us heu trobat amb la cosa de que ostres vull anar al concert de la Bumt i no hi ha entrades, doncs sapigueu que avui, després de l'entrevista, i això serà al voltant de dos quarts de deu, regalarem un parell d'entrades de l'abandoni musical, que sempre tenen la deferència, i això és molt agrair de donar-nos entrades pels oients. Podeu trucar el 97724 i 4767 a partir de dos quarts de deu, quan no ho diguem.
Molt bé. Què és això de Mortaventura, abril? Doncs és una festa que es farà al Serrallo demà dissabte perquè La Bota i Divax presenten Mortaventura, la sàtira més decadent, divertida, decadentment divertida, i serà la disfressa del Carnaval del 2026 de La Bota.
Crec que és una excusa per fer festa, per captar adeptes, perquè la colla a la bota ja feien una crida que la gent se'ls apuntés i tal, i ho fan amb un sopar, amb una festa oberta a tothom, i a més presentaran la disfressa. Funciona a veure, morta aventura, no sé com serà. Potser morta aventura de Halloween. No ho sé, no ho sé. Reivindicatius, com sempre. I a partir de les 10, seguirem amb una hora ben bé dedicada a resumir el bo i millor de la setmana. De què anirà?
Repassarem els pressupostos que es van aprovar al plenari passat divendres, també la programació en clau feminista que vam tenir durant tot el dimarts en motiu del 25N, moltíssima cultura, també, que aquesta setmana hem anat a tope a tope, i això, parlarem també de la torre del pretori...
I avui hem temps per fer cinema, Miquel. Sí, almenys per fer una pinzellada, perquè estem molt emocionats, perquè ja s'ha estrenat la darrera temporada d'Stranger Things. Qui dius? Els tres primers capítols, i a banda arriben al cinema propostes ben xules, com Flores per Antonio...
i Maricel en forma de pel·lícula. Oh, sí? Sí, sí. Molent, molt bé, molt bé. Doncs ja està, fins aquí. Ara és allò que hem de dir... Hem de dir allò d'agrair qui fa possible el programa i a veure que no em deixi a ningú, eh? Les veus que ja heu sentit de l'Abril Rius, del Miquel González, Pep Sonia, des de la distància i en la proximitat, Lluís Comas a la part tècnica, Joan Andreu Pérez a la producció, ja havia d'aigir, espera, doncs també per aquí fer-ho un cop de mà, Mauri Fernández...
I tots. I tots. Vinga, va. Com us agrada la pizza, amb pinya o sense pinya? Amb pinya. Fas molta pinta de ser persona que menja pizza amb pinya. Escolta, això ara raona la resposta, eh?
Mira, no ho sé, però... És un sentiment, però sí, sí, sí. No, no, en pinya, en pinya forever. Bé, doncs mireu, d'això... Jo respecto la gent que menja la pizza. No, jo respecto, però no me'n compartiríem mai una pizza. S'ha vist, s'ha vist. Bueno, sí que la compartiríem perquè la pinya me la menjaria tota jo. Sí.
que és que ara l'Ester Neila, que és la nostra opinadora d'avui, professora de primària a l'Escola Sagrat Cor de Tarragona, justament ens parla d'aquesta pizza que pot ser meitat i meitat. I ens parla de la importància de dir no, no, tu amb pinya però jo sense. Bé, això està bé. Miquel Abril, moltes gràcies, fins ara.
Abramos el eterno debate sobre si eres de los que quieren la pizza con piña o no. Seguro que al escuchar esta frase te has posicionado automáticamente.
En una sesión de convivencia dirigida a adolescentes les planteé justamente este dilema. No he referido a la piña, sino a lo que nos gusta o no nos gusta. Si estáis con familia o con amigos y decidís pedir unas pizzas, seguramente al momento hay alguien que dice de atún no que a mí no me gusta, o el que pide todos los quesos que hay en la carta, o el que no come carne y busca ingredientes vegetales. Sea como sea, el caso es que frente a una pizza todos tenemos claro lo que nos gusta o no nos gusta.
Pongamos el caso ahora de las personas que tienen intolerancia a algún ingrediente o alguna alergia. Ahí no es cuestión de gustos, aun y en el caso de que les gustara no lo pueden comer. Lo evidencian las urticarias, las hinchazones, la descomposición y varios síntomas más. Tu cuerpo te dice de alguna manera que eso no es bueno para ti y aunque a veces no sepas ni de dónde te viene, hay pruebas, analíticas y demás que te indican lo que te hace bien y lo que no.
Y ahí entraba mi reflexión con el grupo. Si eres capaz de decir enseguida a alguien que va a pedir una pizza, a mí no me la pidas con pepperoni, que no me gusta, ¿por qué no eres capaz de decirle a alguien que no te gusta que te hable de una determinada manera? O que no te gusta que utilices ese mote para referirse a ti? Que no te gusta que te chute la mochila? Que no te gusta que te haga burla? O que no te gusta que te ignore y no escuche lo que tienes que decir?
Está claro que no se necesitan las mismas habilidades para decir no quiero piña en la pizza que para decir no quiero que me levantes la voz. Y ahí pienso estará faena primera de todos los padres, profesores, educadores, entrenadores, monitores, sea cual sea tu relación con niños y con adolescentes, desde muy pequeños deberíamos poder educar en que sepan decir lo que les gusta y lo que no.
I no me refiero a las lentejas, esas que si quieres las comes y si no las dejas, sino a todo lo social, a todo lo que tiene que ver con relacionarte con los demás, empezando por tu núcleo más cercano. Porque cuando en un conflicto una parte le deja claro a la otra que eso que ha hecho no le gusta y que no quiere que se lo haga más, la otra parte ya decide a sabiendas de que la otra persona le ha dicho que así no.
Creidme que esta es una de las tareas de pico y pala que hay que hacer desde que son muy pequeños y creo uno de los mejores regalos que podemos dar en la educación. Ayudarles a que puedan primero a reconocer cómo debe ser tratada una persona, cuál es el respeto que uno debe darse primero a sí mismo y por consiguiente luego hacia los demás para que después de reconocerlo sepan pedirlo y marcar los límites respecto a su persona.
Porque todo no vale, ni con 3 años ni con 50. Porque no hay analíticas que te digan que tienes intolerancia a las personas que faltan al respeto, ni te sale urticaria cuando estás con alguien que te trata mal. Hay algo mucho peor, un autoestima que cae como el crack del 29 y una creencia interior de que lo que pasa es merecido buscando tu responsabilidad donde deberían buscar a los demás.
Si hay algo en tu vida que no te gusta, espero que encuentres la manera de poderlo decir y que tengas claro que el respeto es algo que todas las personas merecemos y que es igual que la pizza mitad y mitad, porque primero necesitas el respeto hacia ti mismo para poder tener respeto hacia los demás.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat pel sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el Rec, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
La veu de Tarragona, la teva veu.
Doncs mireu, avui és divendres, el calendari diu que és dia 27, si no m'equivoco, 28? 28, ja. Déu-n'hi-do. Carme Torres, bon dia. Hola, bon dia. Per què comencem dient la data? Doncs perquè més enllà del dia que sigui, que jo no sabia ser 27 o 28, jo crec que tenim bastant assimilat que avui és Black Friday.
perquè ens ho vénen dient ara ja no des de fa uns dies o unes setmanes, ja des de fa gairebé un mes que estem ja vivint la febre comercial del Black Friday. Un dia comercial que fa uns anys, jo recordo, fa poquets anys, jo recordo que ho presentàvem com a justificàvem perquè es diu Black Friday i era una cosa estranya que començava a sortir i ara està més que implantat.
I d'això volem parlar des del punt de vista dels drets del consumidor. I per això hem convidat, com fem regularment, i ens agrada molt que ens acompanyin, l'Agència Catalana de Consum, la seva cap de secció a Tarragona, la Carme Torres, doncs això, ens en doneu comptes. Súper consolidat, no, Carme? Exacte, com molt bé dius, fa uns anys era una cosa que la vèiem, que venia dels Estats Units, que ens explicaven allò d'acció de gràcies, de per què era aquesta data i tot, i ara s'ha convertit, de fet, en una de les dates en què hi ha més consum de tot l'any.
I fins i tot el pes que té el Black Friday al començament, que descansava molt la part comercial en el que eren pàgines a internet, ara, amb comerç electrònic, ara ja s'ha escampat a les botigues físiques. Exacte, tant botigues físiques com comerç electrònic, a més tots els sectors, perquè al principi potser era més una mica roba, aparells tecnològics, i ara a qualsevol lloc, a la perruqueria del barri, pots trobar els descomptes del Black Friday. S'ha generalitzat moltíssim.
Això ha causat també més activitat, més coses a tenir en compte a l'hora de reclamar els drets dels consumidors, a nivell de consumidor. Rebeu més reclamacions. Dóna problemes el Black Friday?
Clar, el Black Friday, com dèiem al principi, és una cosa que porta pocs anys i en un principi també ens va agafar una mica potser amb el peu canviat i a mesura que s'ha anat veient els problemes que han pogut sorgir, també hem actuat en conseqüència i ja fa uns anys que fem uns controls d'inspecció molt intensos, que us explico ara també una mica com ha anat aquest any.
sobretot nosaltres des de l'Agència Catalana del Consum ens centrem en que no hi hagi publicitat enganyosa, que és el que ens preocupa de cara a la protecció dels consumidors, publicitat enganyosa tant amb un increment de preus que hi hagi pogut haver uns dies abans d'aquests descomptes i que facin que després ens diguin que hi ha un descompte més gran del que seria de veritat,
amb percentatge o amb preu, i també que estigui tot ben informat, que no ens posin simplement oferta, 200 euros en un mòbil, sinó que ens diguin quan valia abans i quan val ara, o quin és el percentatge de descompte que hi ha hagut. Per tant, està regulat. Sí, sí, sí. Hi ha d'haver, això com a mínim, no? Hi ha d'haver les dues xifres. No ens poden dir, perquè si jo entro en una botiga i simplement veig allí un gran cartell que posa oferta i un determinat preu, això no em diu res, jo he de saber quan valia abans,
I el preu nou o bé el percentatge. S'accepten les dues coses. I com ja et dic, volem fer una campanya d'inspecció intensa per evitar que hi hagi problemes amb això. I enguany hi ha hagut un increment molt gran. Enguany s'estan controlant els actes d'inspeccions fins a 100, el nombre d'empreses controlades per internet.
respecte a les 25 de l'any passat. Per tant, l'increment és important. I també s'ha fet un seguiment d'un total de 10.000 productes seleccionats prèviament pel personal inspector de l'Agència Catalana del Consum respecte als 2.500 de l'any passat.
Com trieu els llocs que inspeccioneu, els productes que inspeccioneu? Té relació potser amb les queixes que rebeu? Sí, exacte, té relació amb diversos factors. Primer, els sectors més habituals on hi ha aquest tipus de descomptes.
Després també, com que això ja fa uns quants anys que es fa aquesta campanya d'inspecció, comerços on hi hagi hagut problemes en anys anteriors, on s'hagi detectat que hi havia incompliments, aquests se'ls està més al damunt, per dir d'alguna manera,
I després també es tenen en compte, com deies tu, si hi ha pogut haver-hi reclamacions, denúncies... Tot això, com que estem parlant de moltíssims productes, clar, 10.000, això no ho podem anar mirant un per un, sinó que es fa mitjançant un sistema informàtic que fa un seguiment de l'evolució dels preus d'aquests productes. Això existeix, aquesta és una de les grans vox populi que sempre hi ha al voltant de Black Friday, clar...
pugen els preus uns dies abans per després fer veure que els han baixat quan en realitat els deixen a preu normal. Això a vegades pot passar i per això esteu amb el... Exacte, això amb aquesta aplicació informàtica, com que... N'hi ha inclús a nivell d'usuaris, sí, sí, la que utilitza concretament l'Agència Catalana del Consum, com que ens interessa també que quedi tot molt ben acreditat per si després això acabés en un procediment sancionador, és una altra...
tipus de sistema informàtic més complex, però a nivell d'usuari també n'hi ha. I això també, com a consell, ara ja ha arribat el dia del Black Friday i és més complicat, però de cara a anys vinents, si ens interessa a nosaltres un producte concret, anar fent aquest seguiment per veure com evoluciona el preu i si veiem qualsevol cosa ho podem denunciar. És una aplicació descarregable al mòbil, hi haurà més d'una, no?
I també tenint en compte que quan ens diuen que hi ha una rebaixa, que hi ha un descompte, com en el class del Black Friday, es refereix al preu més baix que ha tingut aquell producte en aquell establiment en els darrers 30 dies. Per tant, tinguem-ho en compte que no hi pot haver la setmana abans o dues setmanes abans aquest increment perquè llavors ja no complirien amb la normativa.
Val, el preu més baix que ha tingut, en dos comptes, respecte al preu més baix que ha tingut en els darrers 30 dies. A dies en aquell establiment, exacte. De totes aquestes inspeccions que feu, em deies una 100, no?, i després uns... 10.000 productes. 10.000 productes, Déu-n'hi-do. Quantes sancions o quantes irregularitats heu trobat? Que després seran sancionables. Clar, encara estem, com que avui és el dia, encara estem en les inspeccions, però, per exemple, de la campanya de l'any passat, de la campanya del 2024...
concretament a l'Agència Catalana del Consum, perquè després hi ha Comerç, que també fa les seves inspeccions i els seus expedients sancionadors, concretament a Consum s'han obert 17, que encara es troben en tramitació, i que podrien comportar sancions de fins a 100.000 euros cada expedient, depenent de les circumstàncies. Per tant, sí que tot això després té un resultat i pot acabar en aquests expedients sancionadors.
No sé si teniu una perspectiva de com viuen el Black Friday i els comerciants des d'aquest punt de vista de drets de consumidors. No apliquen la normativa perquè no la coneixen o perquè també hi ha certa desinformació respecte a això o perquè pensen que tot s'hi val...
I tira endavant... Clar, jo aquí potser diferenciaria entre grans establiments que podem trobar a centres comercials, que entenc que el coneixement sí que el tenen. Per tant, potser, ja dic, tot això potser ve que és una pràctica que té pocs anys i en un principi pensaven que no passava res per fer això.
i en canvi potser sí que en el cas d'un petit botiguer que no compleix amb la normativa sí que podria ser per desconeixement, però en el cas de grans centres comercials no entenem que vagi per aquí. A part de la baixada de preu, els drets que té el consumidor que compra aquell producte es mantenen igual? Sí, sí.
La possibilitat de devolució o almenys ha d'estar tot regulat, no tot escrit. Vas a saber que aquell producte, si no t'acaba de fer el pes, després què passarà? Si el pots tornar, si tens un marge de temps, si et retornen els diners, si no. Exacte. En el cas dels productes comprats per internet, això sí que està regulat, que tenim 14 dies per retornar-los si no ens satisfà.
des que el rebem, des que rebem aquell producte. I això no canvia encara que hi hagi algun tipus de descompte o el Black Friday o per rebaixes. I en el cas de les botigues físiques, compta amb això, que sempre m'agrada recordar-ho, que no està regulat per llei que tinguem dret a retornar un producte que no ens satisfaci. Si està en mal estat o hi ha algun incompliment és una altra cosa perquè ja és la garantia. Però si simplement és, ai, aquesta peça de roba que he comprat, ara quan la veig a casa trobo que no em queda bé...
no tenim per llei dret a retornar-lo. El que passa és que cada cop hi ha més botigues, sobretot botigues més grans, doncs que això, com a gest comercial, ells sí que ens donen aquesta possibilitat i, per tant, hem d'estar atents a veure quines són les condicions que ells ens diuen, de quants dies tenim per retornar-ho, si ens tornaran els diners, si ens faran un val...
si aquest bal té data de caducitat o no en té. Per tant, vigilem amb això i preguntem en cas de dubte que no ens trobem amb un ensurt, que fem un regal a una persona pensant que després ho podrà canviar o que li tornaran els diners i potser no serà així. Però, com molt bé dius, es rebaixa el preu però no es rebaixen els drets dels consumidors. Per tant...
Aquests productes rebaixats tenen la mateixa garantia. Si en aquell establiment es pot pagar amb tarjeta de crèdit, normalment també s'ha de poder per rebaixes. No hi ha una rebaixa en els drets, sinó només en el preu. Molt bé. Quina diferència hi ha, també des del punt de vista de l'òptica que us mireu vosaltres, de consumidor?
entre el Black Friday i les rebaixes, que arribaran també en un no-res, que cada cop s'hauria més altra. Casi que enllaçem Black Friday, Cyber Monday, campanya de Nadal, com que és campanya de Nadal, fem descomptes especials i després hi ha rebaixes.
No, des del punt de vista de protecció al consumidor és un període de rebaixa més com qualsevol altre, perquè el que et comentava abans del preu més baix en els darrers 30 dies s'aplica a qualsevol tipus de rebaixa, no només ara el Black Friday, perquè el mateix ens podria passar amb les rebaixes estacionals, per exemple, després de Nadal, que et diguin que han rebaixat el preu de les peces de roba de la temporada d'hivern i en realitat han pujat el preu les setmanes anteriors. Per tant, això és vàlid a qualsevol període de rebaixa.
Sí que és veritat que el tema de les rebaixes, el producte ha de ser de temporada quan estem parlant de roba, no pot ser de la temporada anterior o no? En principi això no està, no hi ha problema. Nosaltres des del punt de vista de consumidor sempre mirem això, que estigui tot molt ben informat, que no hi hagi aquesta publicitat enganyosa en el preu i que tinguem el preu anterior i el preu actual. Pot ser que des de comerç, que com ja dic estem dintre del mateix departament però miren coses diferents, però nosaltres mirem des d'un punt de vista de protecció al consumidor.
Recordeu que el Black Friday es va començar, es va establir més en el que és el comerç electrònic, comprar a través de pàgines web, i per tant, i encara, jo crec que continua pel tipus de producte, encara continua sent el que més... Per això des d'aquesta campanya d'inspecció de l'Agència Catalana de Consum ens hem volgut centrar molt, també es fan inspeccions en establiments presencials,
i a tot el territori, aquí a Tarragona també, però ens hem volgut centrar molt en les compres per internet i en controlar aquests 10.000 productes per internet perquè sabem que potser on hi ha més incompliments i en tot cas on hi ha més compres i on hi ha més consum durant el Black Friday.
Quin paper juguen en tot plegat les empreses de missatgeria? I aquests dies ja haureu notat que van bojos amunt i avall, no? I allò de... T'ho portem en una setmana a casa o en dos dies, però si està molt saturat, doncs tingues paciència. A quin punt ens podem queixar si ens arriba tard un paquet?
Clar, aquí hauríem de veure... L'important és la informació. Mirar bé, quan entrem en una pàgina web, mirar bé les condicions generals, que moltes vegades no ho fem, jo crec. A lletra petita. A lletra petita, perquè allí trobarem molta informació del que comentava abans, aquests 14 dies que tenim per tornar a un producte, per exemple, si haurem de pagar les despeses per enviar aquest producte un altre cop a la botiga on ho hem comprat, etcètera.
I allí també trobarem el tema de l'entrega, dels terminis d'entrega. Si és un termini obert, no ens podrem queixar després de si han tardat més del compte, però si és un termini tancat, que t'asseguren que el producte arribarà en uns determinats dies, doncs sí que després, si hi ha algun incompliment, ho podríem reclamar. Jo he vist ja, de fet, aquests dies en algunes webs, que sí que quan fas la compra et posa que...
degut a l'alt volum de compres, no poden garantir que et puguin enviar aquell producte en el termini en què ho fan habitualment. Si ho diuen, escuren en salut, si t'arriba estàs molt content, i si no, doncs, bueno, ja sabies el que hi havia. Llavors no hi ha possibilitat de queixa. Si ja està tu informat, no.
Molt bé. Sí, en definitiva, a més enllà de la normativa, que estableix aquests quatre paràmetres que ens has dit, en definitiva és una qüestió de cada establiment el que decideixi dintre dels marges de la norma i que ho comuniqui. Exacte, no hem d'enganyar les persones consumidores. En el cas dels preus sí que ja veus que està més regulat, però en aquests altres casos és més un tema d'informació. Com està el tema a Tarragona? Perquè deies que s'han fet inspeccions físiques també aquí a Tarragona, encara estan en curses. Sí, sí, avui mateix, clar, perquè...
el tipus de campanya que es fa d'inspecció del Black Friday no és una cosa que es pugui només fer avui, sinó que aquestes inspeccions van començar ja fa fins a uns dos mesos, perquè clar, primer hem de fer la valoració prèvia per després veure...
si realment aquesta rebaixa és correcta, si tot s'està complint. Per tant, aquí a Tarragona, perquè aquesta campanya de les 100 botigues amb el sistema informàtic i els 10.000 productes, tot això s'està fent des de l'inspecció de l'Agència Catalana del Consum a Barcelona,
però per tot el territori estem fent les inspeccions presencials perquè també volem que hi hagi un compliment de la normativa en aquest tipus d'establiments. I a Tarragona heu triat botigues, per dir-ho així, petites o individuals, o heu triat cadenes, grans establiments, o de tot? Una mica de tot, exacte. S'han fet una sèrie de reunions prèvies i cada any s'intenta agafar una mica de varietat perquè veure com estan els sectors en general de la ciutat.
Saps més o menys resultats a hores d'ara? És el que et comentava, encara avui s'estan fent les inspeccions, perquè el dia d'avui és el dia clau, encara avui s'estan fent les inspeccions sobre aquesta campanya. No presenta grans problemes el Black Friday, no?
Ja et dic que els problemes són sobretot en aquest tema de preus. Més enllà d'això, perquè realment les botigues compleixen el tema que després hi ha algun problema es manté la garantia. I els usuares no és el que més de queixes us dona.
Un tema recurrent, i no voldríem acabar l'entrevista sense fer referència, més enllà d'aquest tema estacional, que seria el Black Friday, o fins i tot la campanya de Nadal, que està a punt de començar. Deies, la campanya de Nadal, sempre posem el focus en promoure el consum responsable.
Exacte, i en el Black Friday també, de fet, a les xarxes socials estem fent ja molta campanya en aquest sentit, que clar, és normal, estem rebent un allau de publicitat que ens arriba al nostre telèfon mòbil, veiem anuncis, anem per les botigues, anem pels carrers i també veiem ofertes pertot arreu.
La necessitat, no? És molt fàcil deixar-se emportar per tot això, per tant, demanem... Bé, parem un moment, reflexionem, això ho necessito, no ho necessito, quin és el pressupost que tinc per gastar-me ara en el Black Friday i en regals de Nadal, o vull aprofitar per comprar roba quan m'hi vull gastar, que no ens porti això a fer una despesa que fins i tot podria arribar a endeutar-nos, a tenir problemes econòmics per culpa d'aquestes compres si no vigilem una mica.
Molt bé. És també una cosa, una branca, no?, que heu de tenir cura de canals usuaris. Per una banda hi ha aquesta campanya més d'inspecció i de control, però per l'altra hi ha aquesta campanya més de conscienciació, de que...
Sí que hi ha molts descomptes, sí que està bé que els aprofitem, però mirem, en primer lloc, si allò ho necessitem o no ho necessitem, i després, quan estem disposats a gastar-nos, comparem també preus, perquè a vegades veiem una oferta que ens sembla molt interessant, però potser ho podríem trobar més econòmic a un altre lloc. Per tant, comparem preus, perquè...
Els preus són lliures, que això és una altra cosa que a vegades també ens pot venir algú a la nostra oficina a dir-nos, ostres, que he comprat aquest producte aquí, i després resulta que estava més econòmic a un altre lloc. M'han estafat, per dir-ho d'alguna manera, i no és així, perquè realment cada establiment pot fixar el preu que cregui convenient. Per tant, comparem preus, mirem una mica tot això, sobretot el que necessitem, el que no, i quan estem disposats a gastar-nos-hi.
Guardar tiquets, no? També, molt important, perquè el tiquet és la garantia. Al final, el tiquet ens diu que un dia determinat hem comprat un producte concret en un establiment concret. Hi ha persones que després ens venen amb el resguard de targeta, per exemple, però allí no hi ha tota la informació. El resguard de la targeta sí que ens diu l'establiment, sí que ens diu l'import que hem gastat, però no ens diu el producte, per exemple.
I, clar, no sabem si aquells 200 euros són un televisor o un telèfon mòbil. Per tant, el tíquet és la garantia i és molt important que el guardem. Doncs hem estat, durant l'entrevista, parlant de les compres de Black Friday i compres de Nadal ara i m'agradaria, abans de tancar, treure això que deia abans, un tema recurrent, més enllà de l'estacionalitat que genera...
Moltes reclamacions, deies abans el tema estrella de l'Agència Catalana de Consum era la telefonia, els operadors de telefonia, diu, ara és la llum, l'electricitat. I ara que fa fred i que engeguem els aparells de calefacció, encara es nota més. Quins problemes dona?
Doncs la veritat és que poden ser de diversos tipus. En aquest cas, recomanaria a la gent, sobretot, que revisi les seves factures, que vigili que no hi hagi res estrany, que li estan cobrant el que li han de cobrar. Compari, no?, unes factures... Exacte. També que, com provi, se n'asseguri que cada mes l'estan facturant, perquè també estem trobant molts casos de manca de facturació, però sí que és veritat que això va canviant i fa uns anys hi havia molts problemes amb la telefonia, amb les portabilitats...
amb contractes que no s'estaven complint i ara ja ens trobem uns quants anys que en el balanç que fem cada any a l'Agència Catalana de Consum, dintre dels subministraments bàsics, el subministrament elèctric és el que té més reclamacions. Per tant, la recomanació és sempre controlar les factures, vigilar, assegurar-nos que el que ens estan cobrant és correcte i qualsevol cosa, primer reclamar l'empresa com diem sempre que s'ha de fer,
i en cas que no se solucioni els organismes de consum. És fàcil reclamar amb aquestes grans empreses? La veritat és que sí, perquè nosaltres acceptem com aquesta reclamació prèvia a l'empresa qualsevol que quedi constància i podem trucar per telèfon i aquell número d'incidència que ens donen o en algun punt de servei que puguin tenir. Per internet també sempre hi ha algun formulari. No és complicat.
És feixuc de fer tràmits, no? És feixuc de fer tràmits, això sí, però hi ha mitjans de contacte. Molt bé. Doncs Carme Torres, cap de secció de l'Agència Catalana de Consum a Tarragona. Moltes gràcies per venir i espero que no sorgi ni massa. Moltes gràcies a vosaltres. Bones festes. Igualment.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
I en aquest segon tram de la primera hora de la veu, ara passen sis minuts de dos quarts de deu, el que fem és un pica-pica de les moltíssimes activitats que algunes que trobareu aquest cap de setmana. És que n'hi ha un fotimer, però una de les més potents, importants i que us la trobareu sí o sí, és la Fira de l'Oli. Nova edició de la Fira de l'Oli, que posa en valor l'oli de normació d'origen protegida siurana. La Montse Gelong és la responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana. Montse, bon dia.
Molt bon dia. Bon dia. Escolta, com ho teniu muntat? Que jo no he passat per allà, avui, per Corsini. Com estan les casetes? Doncs ara ja, ultimant els últims detalls, perquè quedi una fira molt lluïda, remarquem que és el 25è aniversari de la fira de l'Olinou a Tarragona, que la fira ha crescut durant aquests anys...
I la veritat és que estem molt contents. Enguany hi ha quatre stands més, perquè venim d'uns anys amb molt poca acollita, amb una sequera molt persistent, que ens va fer que no tinguessin prou hàlit ni per venir a la Fira de Tarragona, però enguany tenim una acollita en quantitat mitjana, però d'una excel·lent qualitat. I estem molt esperançats i amb moltes ganes que sigui una gran festa.
Oliva arbequina, ben farcideta, no? Oliva arbequina, l'arbequina original, que dona uns olis molt equilibrats, molt rodons, que en diuen els experts, que vol dir que són aromàtics, que tenen un fruitat mitjà intens, que tenen aromes, que tenen un sabor i que ens deixa una bona...
amb els aliments, que és com normalment mengem l'oli, doncs ens dona uns plats que ens potencien el sabor sense enmascarals. Grans cuiners, com la Carme Ruscalleda, des del restaurant Disfrutar, i molts altres,
ens diuen que és un oli molt elegant, un oli polivalent i que va bé amb tot. La intensitat aquesta que deia la Montse es nota jo crec que especialment en el que és l'oli del raig sense filtrar, que és potser el més pur, i d'aquest en trobarem també a la fira, a part de les típiques garrafes de 5 litres, que ja ens han de tenir a casa el rebost perquè ens durin tot l'any. Digue'ns Montse, què trobarem a la fira?
Què trobeu? Doncs molt d'oli, molt d'oli nou, oli d'oliva verge extra. Hem de remarcar el verge extra, que és l'únic que em basa amb el segell fibrana, que és una etiqueta de qualitat, on veiem un segell...
el que estem veient és una garantia de qualitat, la màxima, perquè hem de complir uns estàndards superiors a un oli que podem trobar de supermercat o en altres llocs.
que no té el segell d'EOP, i a banda ens certifica també l'origen, que aquell oli, aquell llarbequina que ara parlàvem, és la pròpia del territori ciurana, que les olives, el procés d'elaboració i l'envasat,
s'ha fet dintre del territori. I això què ens dona? Doncs una garantia que no la dona el productor, sinó una entitat externa. Els BOPs som els únics olis que tots els lots que es posen al mercat estan passats tant per laboratori com per un panel que certifica la qualitat. Per tant, no ens donaran cap per llebre i en aquests olis trobem aquest gust de casa, aquest gust que podem menjar a la mateixa manida, a la mateixa tomàquina,
però que si no l'amanim amb l'oli de siurana, doncs té gust diferent. Per exemple, el Carles Gaig deies...
que no és un romesco autèntic si no es fa amb la maquina de Ciudadans tenen altres romescos té el punt del territori i dintre del territori per als més experts possiblement també tingui cada cooperativa cada zona tingui la seva particularitat perquè és que hi trobem des de la Terra Alta fins evidentment al Priurat al Baix Camp vull dir que és tot quilòmetre zero tot territori però Déu-n'hi-do però un territori molt extens som l'AVO més gran de Catalunya
la que més produeix i més oli basat amb el segell d'OP comercialitza.
Tenen matisos. Tot és d'herbequina, tot ens recorda l'omella dolça, la tomatera, no? Ara, a inici de campanya, doncs trobem uns olis amb carxofa, amb fulla, no?, amb aquests verds, amb plàtan, amb ponoll, i després tot això es va suavitzar amb el pas del temps. Va ser un verge extra, un oli molt bo si el conservem bé.
I per això els convidem a venir a la fira de l'oli nou de Tarragona. Perquè, tot i que són tot oli ciurana, d'herbequina, acabats de fer, el que trobareu són olis amb matisos molt diferents. Uns tiren més cap a verd, un verd fulla, altres és un verd herba. Podríem trobar notes d'una mica com de fruits secs.
o d'un dret més carxof, els altres tiren més a pebrot. I és aquesta la gràcia i la màgia de cada any, que tenim una oli de siurana, però que cada any és diferent i cada any en guanyet.
Excel·lent. La veritat que ens estan sortint uns olis de bandera, que es diu, no? I amb això ens va perfecte per celebrar aquests 25 anys de la fira de l'oli de Tarragona, que podem dir que té una particularitat, que és l'única fira...
que fins i tot l'any 2020, en plena pandèmia, es va celebrar amb confinament municipal. Ho vam adaptar a les condicions del moment, amb fileres separades, tothom amb mascaretes, amb proteccions, amb controlant les cues i les distàncies.
però fins i tot l'any 2020 hi va haver fira, no?, mercat de l'Alinova a Tarragona.
de poder estar novament a Tarragona, i ho convidem a tothom a passar-hi. Serà una festa, amb moltes sorpreses. Bé, entre les sorpreses, això te volia dir, el teu pes amb oli, això ho mantenim? Sí. Home, això és un clàssic. Això ho mantenim, ja és un clàssic. El concurs de Llioli que va començar l'any passat es manté, encara hi ha places lliures, fem una crida a tothom que agafi el morter, la mà de morter, i demà sigui a les 10 o a la plaça Corsini,
perquè és molt divertit i el guanyador s'emporta 10 litres d'oli. I tothom té premi amb oli, tothom que hi participi. Per tant, fem un bon all i oli. Tenim tastos, tenim el vermut solidari, tenim música. Les novetats d'enguany són que avui acabarem la fira de 8 a 9 amb música,
amb l'Àulia Frank, que ens farà versions en català dels grans temes de la música, i demà tenim la Tarragona, rock, choirs, 50 cantants a l'escenari, també per acabar amb una festa, perquè volem que sigui una festa, volem celebrar aquests 25 anys. La inauguració serà a les 17.30,
amb petites sorpreses, petites i lluminoses sorpreses.
No ho diem tot, Núria. Ja, ja, ja, no, no. Però ja sé per on vas, ja sé per on vas. Fem que vinguin, que vinguin. Molt bé. També hi haurà el berenar infantil avui, de pa amb oli i xocolata. Ai, sí. No? Que és boníssim i que és imbatible. I com tu deies, el teu pes amb oli, el concurs ja que és un imperdible de la Fira de Tarragona...
que arriba a la vuitena edició i que en guany per celebrar els 25 anys, s'amplia a qui guanyi el teu pes amb oli també tindrà l'equivalent dels quilos amb euros per comprar al mercat central, al mercat de Torrefort. Per tant, s'emporta l'oli per tot l'any i per tota la família, encara que sigui ben extensa,
i un bal de compra per aquestes festes. I també, com a novetat, els sortejos de 15 lots d'oli que fèiem per compres
premi especial de 25 litres d'oli. El dissabte a les 8 del vespre, que serà el moment que tanca la fira, tindrem aquest sorteig de 15 litres d'oli més el premi especial de 25 litres d'oli. I pels més matiners avui, aquesta notícia és fresca del dia, pels més matiners avui, a partir de les 11 que obre portes,
les 50 primeres compres tindran un petit regal d'una esmorzada d'aldana. Ah, mira, dos també. Fantàstic, fantàstic. Jolín, un munt d'oli, veig jo per aquí. Molt bé.
És la fira de l'oli. És el que té. Núria, repetim, verge extra, perquè això vol dir que és el suc natural de l'oliva sense cap defecte, el de la màxima qualitat.
Montse, ens falta preguntar-te el preu, el preu d'enguany, que també potser val la pena agafar-lo a fira, no?, perquè és una miqueta més, sortirà una miqueta millor del preu. Garrafa de 5 litres, que és l'estàndard, què diries? L'estàndard, a 43 euros, la garrafa de 5 litres. Molt bé. És un preu molt inferior a l'any passat, no?, perquè tenim més oli. L'any passat no hi havia oli, i enguany se fa unes pocs
I suc a més de 8 euros i mitja al litre. Quants duren litres d'ali, Núria? Quants duren litres d'ali? Home, aquest dura bastant. Bueno, depèn, eh? Perquè està tan bo que al final acabes tirant-ne bastant a l'amanida. Tenim la sensació que en gastem molt. Però quan anem a comptar, perquè a tot n'hi posem un regec.
Però crec que són 10 mil·lilitres, 15 mil·lilitres. La mitjana de consum a l'estat espanyol és de 7,2 litres persona i any. Una garrafe i mitja a l'any. Podem que en zones productores com la nostra siguin dues. I alguns, jo, per exemple, molt més. Però dues garrafes, 10 litres d'òli. O sigui, un litre al mes. No arribem a un litre al mes.
Vuit euros al mes d'oli, que és salut, és qualitat, és mantenir el paisatge viu, és lluita contra el canvi climàtic, els arbres absorbeixen CO2, ens protegeixen d'aquestes calorades, és lluita contra els grans incendis, és tenir una paisatria viva i tenir productes segurs, de qualitat i boníssims.
Jo crec que ho tenim. Ja no cal que ens convencis més, que ho tenim claríssim i jo crec que també les xifres parlen perquè moltíssima gent aprofita la Fira de l'Oli per això, per tenir ja en el rebost l'oli per tot l'any. Només un últim punt. Em preguntava què hi trobaríem. Oli del raig?
per comprar ara i per degustar, que és el més intens, no? Aquest s'ha de consumir ràpid. I llavors el que hi trobarem és molt d'oli, molts formats diferents, que podem fer regals més grans, regals més petits, ampolles precioses, no? I molt d'oli boníssim. Doncs ens hi passem aquest cap de setmana, des d'avui que ja obren portes a les 11 del matí a Corsini. La Fira de l'Oli torna amb aquesta 25a edició a l'Ideo Pessi Urana. Montse Gelong, moltíssimes gràcies. Ens veiem per Corsini.
Gràcies a vosaltres i us hi esperem. Bon dia. Bon dia. Cap de setmana intents, ja us ho dèiem, i intents gastronòmicament parlant, gastronomia i cultura, es tornen a ajuntar a anar a una nova edició, la de tardor, del Fòrum Binarium, a la plaça del Fòrum aquest dissabte i aquest diumenge. Gerard Esquerrer, bon dia.
Bon dia. Bon dia. Escolta, ja estem acostumats, eh?, a que primavera, for un binàrium, tardor, for un binàrium, ja ho tenim com a marcat a l'agenda. Sí, s'ha estipulat el calendari anual. Passa que és especial la tardor perquè és un moment en què el vi representa que hi ha novetats, els cedres treuen novetats, no? Correcte, tota la raó. I sempre tenim...
Un puntet de presentació, on els ells també tenen ganes de presentar coses noves, i és una manera també de cara a Nadal que la gent provea alguna cosa nova i sigui a l'alcance de tothom. Estem parlant de degustacions i presentacions no només de vi, també d'altres productes, una mica amb la premissa del quilòmetre zero. Explica'ns què hi haurà. Sí, doncs mira, aquest any, juntament aquí de Tarragona, que tots coneixeu, farem una...
un petit tars, de Tarra Contiga, que és una realitat actual on podem veure des de la plaça que mos originem i després que la plaça té la seva imatge 3D, on podem veure com era Tarragona abans. També juntament amb això tenim les tapes d'aquí del plaça del Fòrum, que és veritat que cada any van millorant. Són bars que demostren el que tenen dins la cuina i és una manera de sentar-se també i tirar una miqueta de...
Tenim això, la nostra oferta és aquesta. I després sempre fem la col·laboració. Aquest any no fa il·lusió perquè és un amic meu que està detrás de tot això. Fem una col·laboració en...
Solidària, no? Sí, solidària. Solidària, sí. Sí, sí que és per a l'Índia. Sona raro, no?, que la poder geràntica que dóna diners a l'Índia. Però, bueno, qui emprèn aquesta causa són tres d'aquí de Tarragona. Sí. I un de l'èmic meu, i bueno, van anar a fer allí uns cursos de cuina i a donar un suport a poblats que no tenen cuina i que no saben cuinar...
una miqueta a l'ordre del dia, que sempre mengem el mateix. Sí, sí, n'hem parlat, vam fer entrevista amb la Rieta i un parell més.
I ens van explicar els projectes que tenen solidaris a la Índia i pinta molt bé. I ens van avisar que es tenien el forum binari. En faran com una degustació de menjar indi, no? Sí, l'etapa solidària serà la Fideuada en Curri, que és en Verdures, que està molt bona. Va passar la prova d'accés. Molt bé. I molt bé, estem molt contents. I bueno, però les actuacions...
Encara no havien vingut?
No havíem vingut, però no havíem anat. Saps què passa? Que tenim tants grups del barri d'aquí a Tarragona que volem vindre que ara no puc arribar a tots. I aquesta vegada ja vaig reservar-los al... A principis d'estiu els ho vaig comentar, quan se'm va acabar la fira de maig. I els ho vaig comentar que estàvem...
que estàvem interessats i que vinguessin ells. Molt bé. Tot això anirà amenitzant el vespre de dissabte i també el vermut, l'hora del vermut de diumenge. Les roses, tocaven molls i vergüenza ajena. Estem parlant de la festa Binarium al fòrum Binarium, a la plaça del fòrum, tant dissabte a la tarda com diumenge al matí.
Doncs això, amb uns etiquets, a preu també, i per donació solidària, 15 euros per poder degustar tots els productes. Sí, penseu que dins del ticket donem un...
un tant per cent li donem directament a l'associació, i entre el tiquet solidari que les bodegues també volen col·laborar, que també li hem de donar una miqueta de mèrit, que les bodegues volen vindre aquí també i volen donar una part de benefici en el tiquet solidari. Molt bé. Això, degustació de vins, de cerveses artesanes, cames de proximitat, vermuts de la zona i un bon sortit d'etapes dels comerços de la plaça del Fòrum. Com esteu a la bodega, Gerard?
Com esteu? A tope. A tope en Nadal, no? A tope en tot, perquè, clar, ve Nadal, tenim això, tenim projectes pel any que ve, que seran novedosos els que ningú sap, però està tot en marxa. Digue-ho ara, digue-ho ara, que ara no en sent ningú. Digues, digues alguna cosa. És complicat de dir-ho, no puc, no puc, però està tot en marxa. I hi ha dues coses més que se'n està parant, en preus, i tenim molta il·lusió, però, clar, són coses en projectes que han d'estar a dia d'avui i altres que tornen davant.
Tinc ara mateix moltes coses al cap i vull anar cremant etapes. Molt bé, doncs no t'entretenim. Ens quedem amb aquesta primera etapa. Cap de setmana, dissabte i diumenge, plaça del Fòrum Fòrum Binarium. Gerard Esquerrer, Bodega, Gerard. Moltes, moltes gràcies. Igualment, a l'altre i gràcies per assistir i per col·laborar en l'expansió del Fòrum Binarium. Ens veiem allà amb una abraçada, Gerard. Molt bé, gràcies.
Cap de setmana gastronògic, però no només això, cap de setmana també musical. Us volem recomanar ara un parell de concerts. Mira, el primer arriba amb una causa solidària i amb aquestes sonoritats. Concert de gospel de Mans Unides ens en parla, ens en porta més detalls, Miquel González.
Més qüestions encara que hem de tractar el programa, la sintonia de Tarragona Ràdio. Ens avancem, com dèiem, a actes que arriben aquest cap de setmana. Un dels destacats és el 15è concert solidari de Gospel, que organitzen Mans Unides i Càritas diossesana a Tarragona. El Salvador Graner és el director de Càritas diossesana a Tarragona. Salvador, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. I la Teresa Feliu és la delegada de Mans Unides a Tarragona. Teresa, molt bon dia.
Bon dia, Miquel. Gràcies per acompanyar-nos a tots dos. Una cita al calendari la tenim ja, doncs això, consolidada, perquè Déu-n'hi-do, quinzena edició d'un concert que arribarà diumenge, arribarà al Teatre Tarragona. Ara anirem donant totes les dades, però, Salvador, comença comentant-nos, si et sembla, una miqueta el lema, el què, el per què, d'aquest esdeveniment, que parla de compromís, que parla de pau, que parla de justícia i que parla també de dignitat.
Bé, el lema que hem triat enguany és la pau, la justícia i la dignitat de totes les persones. Per què? Perquè vivim en un món que globalment tenim temps difícils, les notícies de les imatges de la guerra, de la destrucció, i de la fam, del dolor, de la genocidi, doncs ens excegen i ens sentim impotents amb això. I bé, hem cregut que aquest és el lema que marca aquest concert solidari.
la pau, la justícia, la dignitat, que són ja moltes de les accions per les quals vosaltres també hi treballeu, i en l'actual context, doncs, pren encara més importància, Teresa, organitzar actes d'aquest tipus, d'aquesta qüestió, d'aquesta índole, vaja.
Correcte, perquè com estem veient hi ha molta vulneració de drets i aquesta realitat realment afecta especialment a les persones més febles i més desvalgudes. És igual que siguin dels països del sud com aquí al nostre entorn.
Parlem del concert, què passarà, com anirà, què ens hem d'imaginar d'aquest concert, perquè ens tornen a visitar els The Gospel Bill Choi, aquest diumenge, dirigits per Moisés Sala.
Bé, jo crec que entusiasmerà el públic. Aquest espectacle Revolution es va estrenar, penseu, a finals d'octubre del 2024 al Palau de la Música catalana i va ser un èxit absolut. I és un grup que, més enllà de la música, transmet un missatge profund d'esperança, de compromís social, d'amor i connecta molt amb el públic.
Digues, digues. No, no, crec que és una eina, el gospel, que transforma, no?, quan el vius intensament. A veure, sí que va molt lligat també amb el lema que comentàvem, eh, Salvador, com un espectacle, com la cultura ens pot transformar i ens pot arribar, doncs, això, al cor i a donar-nos, no?, a tenir-nos, a esquitxar-nos d'un lema com el que comentàvem abans, no?
És així, perquè sovint ens preguntem què podem fer, quina és la resposta que podem donar a tota la problemàtica que veiem al nostre entorn. I potser la resposta comença aquí, avui, amb cadascú de nosaltres, amb un gest, una paraula, una cançó, un concert. En definitiva, és la decisió de no restar indiferents ni perdre l'esperança.
El gospel, també aquest espectacle que s'emmarca dins del projecte Solidarit Gospel Sense Fronteres, que el que fa és portar música a hospitals, a presons, a països en conflicte, perquè al final la música també acabarà transmetent aquest missatge, no, Teresa? Per això és important.
Sí, sí, ells han estat, aquest grup especialment ha estat en molts països, Índia, Madagascar, Perú, Georgia, entre d'altres, no? I com diu la màxima del Moïse Sala, que el gospel no va de tenir ni de competir, va de ser i de compartir, que és el que nosaltres busquem amb això, compartir música i ser solidaris amb aquestes accions que proposem.
Això serà aquest diumenge, 7 de la tarda, al Teatre Tarragona, a la Rambla Vella, com ja ho saben. Les entrades, com les podem aconseguir per accedir al concert d'aquest diumenge? Encara queden, no? Encara queda alguna cosa. Falta poquet, però encara ens queda alguna coseta. Tenim la platea molt plena, però hi ha entrades, sí.
es poden adquirir online o a través de la taquilla del Teatre Tarragona. I després, els que no puguin venir i vulguin ser solidaris amb aquesta causa, doncs els incentivem a que facin un visum al número 07673...
hi posin com a concert i així ja sabem on va. Molt bé. El bizum 07673. 07673. És el bizum que el recordem. I permetem que doni les gràcies des d'aquí a l'Ajuntament de Tarragona per ajudar-nos sempre amb aquest acte que organitzem i a la Diputació de Tarragona també.
Molt bé. Doncs ja ho sabem, aquest concert que arribarà aquest diumenge, 15, concert solidari de gospel a Tarragona, organitzat per Mans Unides i Càritas Diocesana. Ja que us tinc aquí, no ens queda gaire temps, però sí que us voldria demanar també, a nivell de projectes, a nivell de dates al calendari, a nivell de com afronteu també aquest final del 2025, inicis del 2026, Salvador, des de Càritas Diocesana, de Tarragona.
Bé, nosaltres l'activitat no s'atura mai i ara posem en marxa el servei d'assessorament jurídic social, que és un servei que totes les persones en situació de pobresa i exclusió podran arribar a paivagar o per conduir els problemes que puguin tenir, perquè la pobresa no és un tema d'aliments i de roba, és un tema molt més complex i moltes vegades té a veure amb temes jurídics. Molt bé. Quan s'engega aquest projecte?
S'ha engegat, s'ha contractat unes persones que s'han incorporat ara aquest mes de desembre. Per tant, a partir del gener ja estarà tot en marxa. Molt bé, doncs en parlarem més àmpliament. Teresa, vosaltres, tampoc la maquinària, l'engranatge de mans unides no s'atura, ja en vam parlar no fa gaire, però, en fi, que també, Déu-n'hi-do, com acabeu, eh? I com comenceu el 2026?
Bé, mira, doncs estem també vinculats a la coordinadora d'ONGS d'aquí Tarragona i ara ens atemblo de la cinquena setmana dels drets humans. Per tant, tenim activitats de tot tipus, xerrades, exposicions, accions, documentals, o sigui que us convido a mirar el programa i realment hi ha accions i coses molt interessants.
Doncs ara anirem parlant, n'estarem pendents, com ja saben, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Salvador, gran director de Càritas i Susana de Tarragona, Teresa Feliu, delegada de Mans Unides a Tarragona, moltíssimes gràcies. I recordem una vegada més aquest 15, concert solidari de gospel a Tarragona de Mans Unides i Càritas. Això serà aquest diumenge al Teatre Tarragona a les 7 de la tarda. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies, Miquel. Gràcies a tots.
I encara una altra proposta de cara al cap de setmana. Dissabte a les 7 de la tarda, no sé si teniu l'oportunitat perquè les entrades ja estan a tope, però en tot cas tindrem a la Banda Unió Musical de Tarragona amb les seves diferents formacions celebrant la música, celebrant Santa Cecília. És el concert de Santa Cecília tradicional de la BUMT i del qual ara ens en parla el Jordi Massip, el seu director. Jordi, bon dia!
Bon dia. És aquell concert, ara ho dèiem, en què sortiu tots a l'escenari. És com el vostre final de curs, però abans que s'acabi l'any. Sí, més o menys. Sí, perquè dins del món de les bandes de música és molt tradicional celebrar la patrona Santa Cecília.
I, bueno, es fa a tot arreu, doncs, els concerts, i normalment són concerts que hi participen, doncs, les diferents bandes o seccions que tenen les entitats, no? I en el nostre cas, doncs, també fem el mateix, no? Recordem quina són. A veure, tenim la infantil... Sí, la banda infantil, la banda juvenil, la Big Bam Boom, i després, doncs, la banda titular, la banda sinfònica.
I clar, la pregunta és quin programa heu triat? Cada formació fa el seu programa propi o hi ha un fil unitari?
Bé, presentem en aquest concert que hi hagi com un fil unitari que lligui el repertori. Un any va ser, per exemple, músiques que estaven composades per dones o que estaven inspirades en dones, per exemple. Un altre any va ser músiques que estaven inspirades...
amb pel·lícules o que eren músiques de pel·lícules, i aquest any han volgut com realçar la música de banda, m'entens? Sí, és a dir, les músiques que estan escrites expressament per aquesta formació. Molt bé, molt bé.
Per exemple, quan fem música de pel·lícules, són arranjaments que estan fets per orquestra sinfònica, per exemple, o per un altre tipus de formació. I aquest any hem volgut com realçar el que és música escrita originalment per banda. Bé, i ja us haurà trobat un munt de composicions, no?
Sí, exacte. A tope. N'hi ha per triar. I remenar. Molta vinculada potser a festes majors, a celebracions o a de tot? Sí, a de tot. Nosaltres, normalment, els concerts de música de banda s'inicien amb un pas doble, que són obres que estan escrites expressament.
per a banda, i clar, dins del concert, evidentment, hem volgut incloure un pas doble, però no més que un pas doble festiu que soca pel carrer, més el que diem nosaltres, un pas doble de concert, que està com més pensat per tocar dins d'una sala de concert, amb un auditori, i clar, hi ha música que està com molt pensada per això, és música molt ben feta, amb molts detalls,
buscant, doncs, aquells pianos, aquells fortes, aquells plans sonors per diferents instruments, no? I, clar, doncs, han volgut com posar en valor aquest tipus de música, però, clar, actualment molts compositors estan escrivint música per a aquestes formacions, doncs,
buscant realçar totes les parts de les bandes, tots els instruments que formen les bandes. I, clar, són obres que són espectaculars, amb una riquesa tímbrica, una riquesa sonora, perquè, clar, estem parlant d'instruments de ben fusta, de ben metall i de percussió, i, clar, amb això poden jugar moltíssim. I, clar, hem buscat una miqueta això, donar en valor aquesta música escrita per a banda.
A més, a l'hora d'escriure, també es té en compte si al final ho acabarà interpretant una banda sinfònica o una... una banda... com la Big Bang Boom, no?, que també és un altre treball. Això ja es té en compte. Sí, clar, exacte. La Big Bang Boom, evidentment, fa un repertori més de Big Bang, no?, vull dir que no és tant un repertori com de banda sinfònica,
sinó que és un repertori de Big Bang. Nosaltres, normalment, també, dins del món de les bandes, tenim com una mica numerades per nivells les diferents obres. Això ens ve una mica la tradició americana, que allí ho tenen tot com molt pautat i molt numerat. Per exemple, una obra de nivell 1 només pot tindre aquestes notes, aquests valors, aquests ritmes, aquesta duració, no sé què, saps?
I cada nivell té les seves premisses i els compositors, quan escriuen, escriuen una mica amb aquestes premisses perquè puguin tocar aquestes bandes. Això ens ve, per exemple, a l'Amèrica, les universitats o els instituts que tenen també bandes, cada banda té el seu nivell i el seu tipus de repertori. I això també està bé perquè d'aquesta forma són obres que saps que una obra de nivell 6 és el màxim i una obra de nivell 1 és...
doncs ja ho sabeu podem treure o escoltar dissabte en aquest concert de la BUM de les 7 de la tarda del Teatre Tarragona obres de tots els nivells del nivell 1 al nivell 6 interpretades per la banda infantil la Big Bang Boom la banda juvenil i la banda sinfònica és el tradicional concert de Santa Cecília de la banda Unió Musical de Tarragona ja en parlàvem amb el Jordi Massip
Si voleu entrades, estan exaurides, però ens n'han reservat dues per Tarragona Ràdio. Si voleu entrades per anar a aquest concert de la BUMT, dissabte a les 7 al Tarragona, truqueu-nos ja, 977-24-4767.
Mira, no s'ha fet esperar gaire l'oient o l'oient que vol anar a aquest concert de la BUM. T'ho tenia claríssim. Bon dia. Bon dia. Qui ets? Roser Andreu. Roser Andreu, com anem? Doncs bé, a veure, esperant d'escoltar una mica de música, no? La tradició de Santa Cecília. Una mica molta, perquè més de 200 músics, més de 200 músics que pujaran a l'escenari. Sí, ja ho he sentit, ja ho he sentit. De patador, volés, metall, de tot. Sí.
I, a més, es veu que al final faran una peça tots junts, totes les seccions de la banda, totes juntes. Una peça molt especial, ens va dir el Jordi, molt especial, que no és l'Emperitor Roca, que ja la tenen molt tocada, però que és una peça que li volen donar un caràcter simbòlic. Serà la del final de tot, Roser. Així que, contents que la puguis escoltar en directe. Molt bé. Molt bé.
Roser Andreu, doncs escolta, t'aguardem un parell d'entrades, com sempre, les reculls de taquilles. Sí, però me les podreu passar a la guixeta d'allí, abans. Sí, ho farem així. Els hi direm que ho tinguin el teu nom i vas a les taquilles d'allà del teatre una miqueta abans. Una mica abans i recull-lo. Perfecte. Gràcies, Roser. A tu que ho disfrutis. Adéu, adéu. Gràcies, adéu.
Anem una mica de bòlit, ens hauria agradat conversar més amb la Roser, però és que anem de bòlit saltant d'un tema a l'altre, perquè el darrer tema que ens falta tocar en aquesta prèvia del cap de setmana té lloc, és una activitat que tindrà lloc dissabte, la munta una entitat però està oberta a tothom, es diu Mort Aventura, Mort Aventura, i jo crec que amb aquesta to irònic que té el títol, ja us podeu imaginar que aquí al darrere és la colla La Bota. Toni Garcia, bon dia.
Bon dia. Ràpidament, explica'ns què fareu dissabte al Serrallo. Dissabte al Serrallo, a les 9 de la nit, el que deies, Núria, convidar a tothom a participar-hi. El que fem és presentar, com és típic en la nostra colla, que nosaltres no guardem el secret fins a l'últim moment, sinó que l'expliquem abans,
i no representarem la temàtica i, a més, ensenyarem les disfreses d'enguany per engrascar tothom qui vulgui a inscriure's i participar en el que nosaltres considerem el millor carnaval del món. Molt bé. Presentació de la disfresa de la colla, la bota i D-Bugs amb el to així estètic, no?, i una mica colorit de D-Bugs.
Tot això tindrà lloc dissabte a les 9 a l'espai d'entitats del Serrallo. L'excusa és aquesta, socialitzar, menjar una miqueta, fer un sopar i guanyar debtes a la colla, que us interessa, que us apunti molta gent.
Correcte, vam obrir un formulari i s'ha apuntat bastant de gent, però encara som optimistes i creiem que encara hem de replegar més gent en aquesta sàpida d'enguany i hem repartit entrades a un cost que jo crec que a tothom li agrada, 0 euros. Un cost bastant assumible per totes les butxaques, no?
que inclou això a la presentació de disfresa i, per suposat, aquest sopar que estem preparant. Millor si us apunteu per poder preveure la gent que sereieu pel sopar, però, bueno, si no us deixeu caure per allà avui, ai dissabte, a partir de les 9. Abans ens hi ha, Toni, per acabar l'entrevista. Ens pots donar alguna pista sobre com serà aquesta nova disfressa, la disfressa d'enguany? Perquè, clar, es diu mortaventura. Aniran per aquí els drets?
Amb el títol, com tu bé deies, Núria, ja s'entenen moltes coses. Bàsicament és, com ja sabeu, el títol satíric de l'entitat i parlem del que nosaltres considerem la decadència de...
no només el part temàtic que tenim aquí al costat, que no direm el seu nom, no cal, tothom se'l pot imaginar, sinó també la dependència del model turístic de les nostres comarques i, si més no, una crítica també a algunes apostes
com el Hard Rock o tal, i jo us podem imaginar per on va aquest toàcid que tenim la colla de gota, però sí que és veritat que la incorporació de DIVAX ens dona algunes sorpreses en quant a l'impacte visual de les distreses i la qualitat de les mateixes. Jo crec que s'ho creu bastant.
Molt bé, doncs ja tenim ganes de carnaval. De moment un tastet aquest dissabte a l'Espai d'Entitats del Serrallo, a partir de les 9 amb la Colla a la Bota i Dibax, sopar a presentació de la seva nova disfressa. Toni Garcia, felicitats i moltes gràcies. Ens veiem dissabte. Moltíssimes gràcies, ens veiem dissabte.
Passen 14 minuts de les 10, anem amb retard, però ara sí, després d'aquests quatre consells publicitaris, arriben al Miquel González, l'Abril Rius especialment, amb el resum del que he donat de si la setmana a nivell de la veu.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regalt. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals? Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
4 dies i 1 hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Bon dia, bon dia, bon dia. Són les 10 i 18 minuts i comencem amb el resum de la setmana que fem cada divendres de la veu de Tarragona. Avui, amb una agenda cultural del cap de setmana molt plena, ja us anirem explicant. Hem pogut parlar de la majoria de coses durant la setmana i, si no, ara farem un petit resum abans d'acabar...
L'hora. Però comencem parlant amb una de les notícies més carregades de simbolisme d'aquesta setmana, que ens ha portat fins a la Torre del Patro... Preatori, de Tarragona, un edifici que durant els primers anys del franquisme va ser conegut com la presó dels Pilats i que ara està a punt de ser declarat... M'estic travant. Està a punt de ser declarat, Lluís, no em diriguis. Està a punt de ser declarat lloc de memòria democràtica.
Ho anunciava durant un acte commemoratiu el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, que remarcava que Tarragona tenia un deute pendent, no només en infraestructures, sinó també en memòria. I en aquest acte també es va recordar la història de persones represaliades pel règim franquista, com va ser el cas d'Elisa Cardona Uller, l'única dona afusellada al camp de Tarragona. Escoltem el que deia.
El 20 de març de 1939, en un consell de guerra, l'Elisa va ser condemnada a la pena capital, acusada de delatar els simpatitzants sublevats amagats a l'hotel. No hi havia proves. No hi havia testimonis concloents. No hi havia justícia. Només hi havia por. Revenja i una denúncia precipitava del nou girent de l'hotel, Namot, el director assassinat per membres de la FAI.
Trasllevava la presó de Pilats, les dones que compartien cel·la en ella explicaven que sempre intentava animar-les, que per Pasqua arribaria un indult, que encara hi havia lloc per l'esperança. La matinada del 22 d'abril de 1939, un camió va carregar 23 presos, lligats de mans i de dos en dos, per portar-los al turó de l'Oliva.
Entre els condenats s'hi trobava ella, l'Elisa Cardona Uller, de 21 anys. I aquell va ser l'últim dia, tot i que no crec que passis, en què se li va deixar somriure. Aquesta és una història, se'm permeten, novel·lada, evidentment, però molt fidel al que va succeir en aquell temps. Precisament l'acte que fem avui
Ho fem pensant en gent i en les famílies com la de Lisa. L'única dona dels més de 690 condenats a morir que van estar, molts d'ells, o la majoria d'ells, en aquesta sala entre 1939 i 1945 i que van sortir d'aquí per ser afossellats.
Som en un espai que, sota el nom de presó de Pilats, esdevingué un símbol de la repressió franquista. Després de la caiguda de Tarragona el 1939, el nostre estimat arxiver, ho sap millor que ningú, més de 1.350 persones s'hi van ser amuntagades. Tot i que, efectivament, i com s'ha expressat abans, només sí que hi havia un centenar. I al llarg d'una dècada, prop de 9.000,
presos polítics que van passar per aquí en condicions inhumanes. Avui, en retornar el nom i la dignitat de l'Elisa com a un exemple, volem honorar també tots aquests noms i cognoms que la dictadura va voler esborrar. Perquè el deute històric que té l'Estat en Tarragona no és únicament econòmic ni d'infraestructures, és també un deute memorístic.
Per això els vull anunciar que aquest matí s'ha publicat al boletín oficial de l'Estat la incoesió de l'expedient de declaració de la Torre del Pretori com a espai de memòria democràtica. Ja és una realitat.
Si voleu escoltar el tall sencer de la història de l'Elisa Cardona, el podeu trobar a taraonaradiopuntcat, que el vam passar sencer dilluns al matí.
I si parlem de política local, aquesta setmana també ha sigut important perquè, abans que res, per l'aprovació del pressupost municipal de Tarragona pel 2026, que es va aprovar divendres passat al plenari i que puja fins als 236 milions d'euros. Els comptes han tirat endavant amb el suport d'en Comú Podem, Junts i els regidors no adscrits, més els vots del govern, i van votar en contra Esquerra Republicana, PP i Vox.
Per parlar-ne, vam parlar amb la Isabel Mascaró, tinent d'alcalde d'Hisenda, que destacava les principals línies d'inversió pel pressupost, amb un pes molt important en l'habitatge social, el transport públic, la millora dels barris i també la ciutat i el patrimoni. Per tres anys consecutius, tinguem pressupost el dia 1 de gener.
Bé, la veritat és que és molt bona notícia. Hem de recordar que estem governant en minoria i per tercer any, a 1 de gener, ja podrem començar a posar fil a l'agulla amb continuar amb la millora dels serveis, inversions, etcètera, etcètera. Amb la qual cosa jo crec que el mandat que hem rebut, a més, de la ciutadania, o sigui, és un consistori que està certament molt fragmentat, nosaltres estem en minoria,
Amb la qual cosa jo crec que la ciutadania el que ens demanda és que arribem a consensos, arribem a acords, tot per seguir millorant Tarragona i en aquestes estem. Jo la valoració que em faig és molt positiva, tant per la feina feta pels equips tècnics de l'Ajuntament com per descomptat per tots aquells consellers i conselleres que han prioritzat això, una voluntat d'arribar a acords i que ens permeten, diguéssim, per tercer any,
posar fil a l'agulla el de gener del 2026. De cara a la ciutadania, que ens està sentint ara mateix, a partir del gener del 2026, què canviarà les seves vides a nivell pressupostari? És a dir, que és el que notaran de forma més imminent la ciutadania que ens escolta. Sí, que ens podrem posar des del minut 1 de l'any 9 a treballar, tenint en compte que...
L'Ajuntament, com qualsevol administració, té uns tempos de tramitació, de compliments d'obligacions legals. Això ens permet que absolutament ja tots els departaments ja estan començant a treballar pel que han de ser les apostes per l'any vinent, que com dic són millores en l'espai públic, millores als serveis públics,
i, en definitiva, també millores en els barris, és a dir, que des de l'1 de gener estarem ja treballant per continuar posant les persones en el centre. Un dels aspectes que preocupa és el tema de l'habitatge, l'accés a l'habitatge, i aquí també posen l'accent en aquests pressupostos, construir habitatge social i millores també, d'altra banda, per adquirir habitatges, però, en principi, habitatge social és un dels punts clau, no?
És un dels punts claus, és un dels punts que, a més a més, jo permeti'm recordar que el president Illa, només arribar al govern de la Generalitat, ja va impulsar aquesta mesura, i tant és així que el nostre alcalde, en la seva visita que va fer, vam ser el primer municipi de Catalunya que va oferir més terrenys per la construcció d'aquest habitatge. És a dir, és una inquietud que és absolutament compartida,
ens preocupa i, lògicament, ocupa els nostres esforços. En aquest cas, i pel que fa en el pressupost, cal recordar que la part d'inversions, tot el que no es gasta durant l'any, passa a l'exercici següent. És a dir, permeti'm recordar que, potser amb el que és la construcció,
En aquest pressupost 2026 no hi haurà especials partides, però cal recordar que sí que tenim la previsió, per part d'Esmausa, de continuar amb aquesta construcció, amb la qual cosa tenim els 6 milions, per exemple, de l'Escola Oficial d'Idiomes, etc. En aquest pressupost, el que sí que estarà reflectit, i està reflectit, diguéssim,
és un milió i mig per compra de més habitatge que es pugui destinar a lloguer social. A més, sempre amb aquesta filosofia d'anar a tots els barris en aquesta construcció o en aquesta compra, és a dir, el que no volem és una concentració en barris concrets, el que volem és aquesta dispersió d'habitatge social perquè qualsevol persona que necessiti un habitatge social pugui elegir lliurement
a la zona de Tarragona on vol viure i a més a més, a part lògicament de les possibles subvencions que arriben a través del Pla de Barris, específicament a la part baixa, nosaltres també dotem una subvenció per comunitats de propietaris
de 250.000 euros en 4 anys, és a dir, un total d'un milió d'euros precisament perquè puguin també millorar les seves condicions tant d'accessibilitat com d'altres qüestions amb el que són els seus propis habitatges.
Són inversions que inclouen, entre altres, la compra i rehabilitació d'edificis, la renovació de la flota d'autobusos, millores al teatre metropol, a la muralla i també la transformació del mercat del fòrum. Ens ho explicava Isabel Mascaró, tinent d'alcalde d'Hisenda, però també en vam parlar més extensament, bé més extensament no, però amb diferents punts de vista, dimarts mateix també la tertúlia política amb...
Sandra Ramos, consellera del Partit Socialista, Maria Mercè Martorell del Partit Popular i amb la Maria Roig d'Esquerra Republicana. Escoltem el que deien. Des d'Esquerra Republicana, si haig de ser sintètica i de fer cinc cèntims del pressupost, diu una mica el que ja vam dir. Per nosaltres és un pressupost que ens costa molt identificar la idea de quin és el projecte que porta el govern per la ciutat de Tarragona.
Hi ha moltes partides que no acabem d'entendre, algunes que no trobem, i al final hi ha una sèrie d'acords que vam arribar fa dos anys, que justament els que creiem que estarien més desencallats, com per exemple el centre cívic de Santillan, justament dies abans, o quan havíem de parlar pressupost, va saltar pels aires i finalment el govern va decidir que no es faria.
O, per exemple, justament ahir o abans d'ahir, vèiem com ara es posa en tradició si al Prat de la Riba fem el carril bici o no. Nosaltres el que li diríem al govern és o ho fem o no ho fem. O apostem pels carrils bici o no hi apostem. Com uns deia que nosaltres hem aprovat els pressupostes del 24 només per dos carrils bici. Evidentment, això...
És banalitzar un acord, no van anar per aquí. Aquests projectes de carrils bici d'aquests dos carrers estaven fets i tenien la partida feta. Per això vam dir, home, inclou i fes-ho, perquè això ja ho tenim. El que no entenem és que es fa avinguda d'Andorra, es tregui Pere Martell i ara, parat de l'arriba, no ho fem. Una xarxa de carrils bici és com un sistema nerviós d'un cos. Si tu talles un fragment...
no té sentit. Llavors, el govern és una mica com a metàfora tot plegat, o es fa o no es fa, o anem cap aquí o no hi anem. I després el que vam també comentar, nosaltres el primer any vam aprovar per supostos, el segon any no els vam aprovar i vam ser nosaltres mateixos que vam dir, mira, no fem perdre el temps a ningú, o sigui, siguem honestos, no ens asseiem a parlar i ja està, perquè el nostre vot serà que no. I aquest any teníem una postura diferent, volíem mirar una mica els acords de feia dos anys, perquè creiem que en dos anys potser sí que es podia haver avançat més,
però se'ns va anul·lar la reunió que teníem, la segona reunió amb govern, i no se'ns va tornar a convocar més. I la veritat ens sorprèn bastant, i més quan la consellera Mascaró va dir que s'havien complert el 80% dels acords, que potser per nosaltres no, però seiem i parlem-ne. Però evidentment el govern no va tenir cap intenció de parlar amb nosaltres, sap que sempre hem anat amb la veritat pel davant, i per tant si volíem seure-ho era de veritat, però va ser govern qui ens va descartar.
Govern i Maria Mercè. Doncs tercer any consecutiu que s'aprova un pressupost i que estarà aprovat en vigor l'1 de gener de l'any en vigor, el qual són bones notícies per la ciutat, amb mínims des dels últims 20 anys o ja no sé quants anys del deute viu...
De l'Ajuntament, i evidentment projectes claríssims de cap on es vol anar, amb molta incidència amb el que és l'asfaltat, també l'urbanisme de proximitat important, amb els grans projectes on són.
Els carrils bici, alguns tenen sentit, els que no tenen sentit, doncs es treuen. O es fan tots o no es fan. Com has de saltar d'un carril bici amb un altre carrer? D'això tenen bastanta experiència el govern anterior, de posar carrils bici que no anaven enlloc. Però, independentment d'això, no importa. És a dir, amb un munt de projectes, amb les idees clares, intentant optimitzar els recursos, que sempre són limitats en el moment en què corresponen, amb bons projectes,
i a mirar la llarga cap endavant. Però vaja, és que ja no cal que ho expliquem i ho expliquem, i la consellera Mascaró ho ha explicat molt aquests dies, però l'altre dia teníem l'exemple claríssim aquí, no?, la setmana passada, la consellera de Vox, avui no hi és, però bueno, dient, no, però...
És que aquí no serveix per res, jo pensant, senyora, acaba de travessar per arribar aquí, un carrer recent asfaltat, per tant, mirin si es fan coses de proximitat, no? Per tant, s'està veient la feina que es fa, que és el que millor parla, la gent ho pot veure al carrer.
Bé, nosaltres sempre ho hem dit i agraïm moltíssim, en aquest cas, a la considera Mascarola, que va anar per disposició. Els tres anys hem fet el mateix, és a dir, nosaltres hem presentat la nostra proposta i l'hem parlada tranquil·lament en una reunió i, per tant, l'equip de govern, en aquest cas, no ha acceptat les propostes.
Nosaltres teníem molt clar que aquests pressupostos ja estaven lligats, ja ho vam dir-ho de bones a primeres, més enllà de la sanificació que s'ha fet, que eren uns pressupostos que s'aprovaven del PSC, en aquest cas, com a govern, amb Junts i també amb els exconsellers, tant de Junts com dels exconsellers de Vox,
I això ja estava lligat i era així. Nosaltres el què? Doncs home, nosaltres, evidentment, que s'ha fet una pavimentació, evidentment que es va posar, em sembla que era un milió i mig de pavimentació, però nosaltres, clar, consideràvem que això és absolutament insuficient. I certament, vull dir, que s'hagi tret el carril bici que s'ha tret a Pere Martell, que per nosaltres em sembla que s'ha fet molt bé de treure'l, però que en canvi s'hagi posat a l'Avinguda d'Andorra,
ara quan entres hi ha un caos circulatori, perquè no és el millor lloc, precisament, de posar un carril bici.
Tot això parlàvem pel fet dels pressupostos, però dimarts ens traslladàvem a la part alta per parlar d'un altre fet insòlit. Una processó de Setmana Santa, dissabte passat, en ple mes de novembre. Va ser el motiu dels 480 anys del Sant Enterrament en una processó extraordinària encapçalada pel Sant Crist de la Sang. Una cita carregada d'emoció i història que reunia moltes persones als carrers, tot i que fos això un fet una miqueta estrany veure una processó de Setmana Santa al novembre.
Ho comentàvem amb Maria Grau, que aquest cap de setmana ha fet un any com a primera dona de la història en ser sotsperfecta de la Congregació de la Sang. Escoltem el que ens deia i com ens detallava aquesta processó tan diferent.
Bé, ha sigut un any de voràgina, sobretot per, bueno, el fet de ser la primera dona sempre va crear molta expectació, no? Però, com vaig dir des del primer moment, si una cosa ha funcionat durant 480 anys, seguirà funcionant, estigui jo o estigui una altra persona, no? Però, bueno, ha sigut un any intens, en una processó, en temps rècord, en treure's aquesta idea del cap de...
de fer una processó al novembre, de fer aquestes coses que no s'havien fet mai, i hem sigut en un any que hem volgut fer totes aquestes coses que no s'havien fet mai. Però ara ja tranquils, al final les coses van rodades, tinc una junta excepcional que funciona i estic molt tranquil·la. A mi em corresponde també de gent jove, eh?
Sí, sí, sí, la veritat és que això és una cosa que ens fa molta il·lusió i que en traiem una mica de pit, no?, que moltes altes que hem tingut aquest any, almenys que jo recordi dels últims anys, des del 2020 que jo he estat a la Junta, ha sigut dels anys més altes hem tingut i sobretot amb molta gent jove, generalment, i això, doncs, bueno, és un bri d'esperança.
Anem a dissabte, va, que és un moment extraordinari, excepcional, doncs amb aquesta processor, aquesta solemnitat que sortia dissabte.
entre paradors il·luminats de llum de Nadal, una cosa una mica estranya. Però va ser que es va fer, que es va fer, i bé, i déu-n'hi-do perquè va haver-hi participació, eh? Sí, sí, sí, a veure, nosaltres, jo ho he remarcat molt, teníem molt clar des del començament que no volíem ser un divendres sant perquè ja hi ha un divendres sant i no té cap sentit fer-ne un altre.
Per tant, volíem que fos alguna cosa excepcional. Al final, les coses ens han portat a fer-ho d'aquesta manera. Tothom ens diu, ostres, per què la data? La data no és adient. La data, precisament, pels que som creients i els que processem la fe catòlica, és una data molt important. Estàvem parlant que l'endemà diumenge era la festivitat de Cris-Rei.
la festivitat del Sant Cris de la Sang i de totes les congregacions amb aquest dia de Cris Rei. Per tant, jo crec que la data era molt adient. També ens ho vam plantejar i ens hauria anat fer-ho el diumenge al dematí, però al final vam creure que el recolliment i el bonic també és sortir de nit amb els passos i per això ho vam fer el dissabte a la nit. I sí, sí, jo la veritat que quan vam obrir les portes de Natzaret perquè sortissin els armats
I veure la plaça del rei plena de gent a mi em va omplir el cor, la veritat. Aguantant el fred, eh, com deia el sopar de cabra. Aguantant el fred, i tant, i tant. I tot i així... Divendres feia més fred que dissabte. Exacte, abans ho parlàvem i jo crec que ens va salvar una miqueta que el dissabte, tot i fer fred, no vam patir tant com haguéssim pogut patir el divendres.
La pregunta que et deuen fer molt aquests dies és si això es tornarà a repetir. Entenc que no, eh? No, almenys l'any que ve segur que no. És a dir, d'aquí potser 25 anys, quan siguin els 500 anys de la processó, qui hi hagi potser farà alguna altra cosa, no?
I això era per celebrar l'efemèride dels 475 anys del Sant Enterrament, que abans he dit 480, no 480, era la congregació de la sang, però el Sant Enterrament 475. I una altra efemèride que hem parlat molt d'aquesta setmana, més que una efemèride és un dia internacional,
Vam parlar el dimarts, va ser un dimarts molt marcat per el feminisme, perquè era 25 de novembre, dia internacional per la reeducació de la violència envers les dones. Vam parlar d'un fenomen que cada vegada preocupa més, que és l'augment de les violències masclistes en l'àmbit digital, especialment entre els menors d'edat. En vam parlar amb Jennifer Macía Morilla i Begoña Cojara Illa, copresidentes de la Comissió d'Igualtat de l'ICAT. Les escoltem el que ens explicaven.
Bueno, parleu una mica d'això, del que dèiem, aquestes dades que no vau conèixer just ahir, perquè, clar, pinc l'atenció dos, que primer que són moltes dones, són moltes, 167 dones víctimes de violència masclista, i de les quals 618 a Tarragona, Tarragona ciutat, això parlem d'un any, més o menys. Exacte, fins al 30 de setembre són les dades que s'han recollit aquí.
A veure, són moltes dades i és important ressaltar que no estan totes incloses. És a dir, aquestes dades són les assistències que nosaltres hem fet davant del torn d'ofici. Nosaltres tenim un torn específic de violència de gènere i només atenem víctimes en aquest torn.
Però això no vol dir que siguin totes aquelles actuacions que, per exemple, s'hagin interposat una denúncia. Què vol dir? Si una víctima posa una denúncia però finalment renuncia a l'advocat o a l'advocada, o finalment es tira enrere, o finalment decideix no continuar endavant, això no ho estem recollint aquí. O sigui que encara la dada pot ser una mica més preocupant del que pot semblar.
Aquestes són diligències que tenim obertes de denúncies que s'han interposat o procediments judicials que s'han iniciat. És el primer pas aquest? A partir d'aquí comença cometes el calvari? Bé, no, el calvari ja ha començat des de fa molt de temps abans. Però a partir d'aquí comença el calvari i hi ha l'encreuament entre el sistema judicial i tot allò que suposa per la víctima. Sí, aquí comença. Vigonya.
De fet, des de la perspectiva de l'advocacia, dels advocats, el que nosaltres intentem o volem és fer no només un acompanyament legal a la dona, que està clar que ho necessita, sinó intentar canviar una mica el paradigma que es trobi acompanyada quan arriba a un cas...
o un procediment judicial. Des de l'ICAT estem promovent una formació des del CIAT i del CIE, que són aquelles xarxes on la dona pot sentir-se més acompanyada, més assessorada.
I el que estem buscant és això, que l'advocat que acompanyi a la víctima tingui aquesta formació, que pugui assessorar no només legalment a la dona, sinó dir-li, escolta, mira, tens tota aquesta xarxa darrere, aquest acompanyament, perquè el que ens estem trobant és que la violència de gènere està canviant. Realment, aquella violència que nosaltres pensàvem que era...
o fins ara havia sigut la física i la psicològica, que era la que més ens trobàvem, doncs, malauradament, ha canviat, ha canviat. Ara ens trobem amb una violència que pot ser econòmica.
I seguint amb la mateixa temàtica i que també parlàvem dimarts, des de la universitat, la URB està treballant per crear espais segurs i actuar davant possibles situacions d'assetjament o violència, i ens ho explicava la Cília Ovilem, responsable d'unitat d'igualtat de la URB, sobre aquest estudi i sobre aquesta iniciativa que estan tenint en diferents campus de la Universitat Rovira i Virgili. Doncs aquest projecte, URB Espais Segurs, neix d'una pregunta molt senzilla, no?,
que siguin els nostres campos. La majoria dels edificis de la URB ja es van construir fa un temps i com és habitual en tants i tants aspectes i espais de la vida quotidiana, els espais arquitectònics i urbanístics estan normalment dissenyats sense tenir en compte la perspectiva
feministes de la perspectiva de gènere i estan dissenyats per l'home estandard. I això ho volíem canviar. La pregunta és com hem de modificar aquests espais que necessitem perquè tothom s'hi pugui moure amb tranquil·litat i llibertat.
I quan bé deies, no només que sigui un espai segur, sinó que també tinguem la sensació de seguretat, també quan és fosc o quan passem per zones menys transitades. Els resultats són, com te diria, com són? Heu detectat molts punts negres, molta cosa per millorar, molt marge de millora o més o menys ja està bé?
Sí, les usuàries dels espais han pogut, a través d'una activitat molt física, que era posar gomets en un mapa, han pogut indicar aquests punts on passen diàriament i on no se senten tan segures, sobretot quan es fa de nit.
Aleshores, hem detectat que tant als voltants dels campos, per exemple, els accessos dels pàrquings i el que són els espais de transició, de fora cap a dins cap a fora, hi ha problemes de...
Diguem-ne de sensació de seguretat. I també dins dels edificis hi ha llocs on no està ben il·luminat o hi ha com uns recobrecos que fan que, i repeteixo, que es percep una inseguretat.
De tota manera, vull recalcar que aquest projecte no va sobre seguretat dels campus. La idea no parteix de la por o de la idea que hem de protegir les dones, sinó que parteix d'un principi de drets. Les dones són majoria en els tres col·lectius, ara mateix a la URB, tant estudiantat, com professorat, com personal d'administració, hi ha més dones que homes,
I a l'hora tothom, i tot dona, ha de poder moure's per la universitat amb tranquil·litat, a qualsevol hora, sense haver d'estar pendent.
que fia prou llum és sense una percepció d'inseguretat. Però això vol dir que el problema no és la foscor en si o una planta que impedeix la vista, no? Perquè la foscor no agredeix, les plantes no assetgen, no? Sí, sí. Diguem que hi ha d'haver un canvi en la mentalitat perquè la gent no pugui sentir-se legitimada per assajar una altra persona. I aleshores...
totes les persones podrem circular sense aquesta percepció d'insegure grat. Per tant, és important recalcar això, que parteix d'una perspectiva de gènere en el disseny dels edificis i els excessos, no només parteix de la idea de la por.
Al llarg de tot el dimarts vam parlar de moltíssimes altres coses referents al Dia Internacional per l'Eradicació de la Violència envers les Dones. Les podeu trobar totes a tarragonaradio.cat. Vam fer entrevistes a sindicats, a moltes persones representants. També una obra de teatre que tenia un accent feminista molt fort. I això, ho podeu recuperar tot a la web de Tarragona Ràdio.
I a mitja setmana també vam viure un moment molt potent amb la recepció del vaixell d'Open Arms, coincidint amb els 10 anys de l'entitat. Està aparcat, bueno, aparcat, està amarrat aquí al port de Tarragona. I a la tarda del dimecres es va projectar el documental Tuquima, rescat al mare Geu, i es va fer un col·loqui al Teatre Tarragona amb Óscar Camps, un dels fundadors d'Open Arms.
Però nosaltres amb qui vam poder parlar damunt del vaixell d'Open Arms, que vam anar el dimecres, va ser amb Gerard Canals, coordinador d'operacions i cofundador juntament amb Òscar Camps d'Open Arms. Va haver un simulacre també a càrrec dels alumnes de l'Institut Jaume I...
de Salou, d'un simulacre d'un rescat, i abans els hi vam fer una prèvia xerrada i escoltem el que ens deia això, el Gerard Canals, sobre tot aquest jovent que puja al vaixell i els explica com funcionen una miqueta les operacions i també de què va el documental o què podríem veure el documental d'aquella tarda.
però tu hi eres fa 10 anys a l'ESBOS, i ho heu explicat moltes vegades en diferents documentals, quan éreu allà, bàsicament per salvar vides com a socorristes, que era el que us portava en aquests llocs, amb imatges molt dures, amb infants morts, amb precarietat, buscàvem-vos la vida com pudeu, 10 anys després com estem, perquè són 72.000 persones que ho treten al mar, que havien cedit.
Sí, doncs bàsicament estem amb... La nostra tasca és la mateixa, continua sent igual, tenim alguns mitjans més, com aquest vaixell, com l'Astral, tenim molt més suport de la gent i també tenim molts més voluntaris, però el nostre objectiu continua a ser el mateix, que és intentar, en la mesura de les nostres possibilitats, garantir que les persones que es troben en perill al mar sobrevisquin en aquesta situació i després portar-los a un port segur.
I després, a partir d'allà, que passi el que hagi de passar, però la nostra intenció és que el menor número de persones possibles morin al mar.
El documental que es presentarà a la tarda al Teatre Tarragona, a abril, s'explica molt bé també d'on venen aquestes persones que juguen la vida per travessar aquest estret des de Turquia, per exemple, a Lesbos, no? I algun pare, recordo, que deia que farien el possible perquè els seus fills poguessin anar a Europa, per exemple, al Senegal. Allí no hi ha res a fer, no hi ha com guanyar-se la vida, per tant, hem de veure també la perspectiva d'allà, no?
Sí, evidentment venen amb la idea de viure una vida millor que la que tenen als seus països d'origen, no? I potser no sempre és possible, no? Potser tenen idealitzat què passarà quan arribin a Europa, però la veritat és que en molts casos es veuen abocats a viure al carrer o en unes condicions molt precàries que no tindran possibilitat d'incorporar-se al món laboral de forma regular i bé, no els hi posem les coses gens fàcils, no? Tot i això, continuen venint
I això vol dir que, tot i la precarietat que viuen aquí, segurament encara és millor que el que viuen a casa seva. El Gerard també és qui va portar les motos d'aigua allà a Lesbos, no?, que l'Òscar es va emocionar molt perquè estaves prenent aquelles motos d'aigua, no?, com si fos un miracle, no?, pràcticament. Sí, clar, nosaltres vam començar treballant des de la platja com qualsevol socorrista, no?, de les platges d'aquí, cuidant la gent que arriba en els primers 200-300 metres, que és el que tens capacitat de nedar i de remolcar algú. Quan van arribar les motos, tot i que no eren el mitjà ideal, era el que teníem...
i amb això ja vam poder actuar pràcticament a qualsevol punt d'aquest mar que separava Turquia de Grècia. I poc després, al desembre d'aquell mateix any, van arribar les primeres barques, com aquestes que tenim aquí a bord, molt similars, i amb allò ja sí podem afrontar rescats més nombrosos. Una moto d'aigua està pensada per rescatar una persona cada vegada, evidentment no és per rescatar 300, que és el que ens vam trobar el primer dia de rescat en moto, un nou foragi de 300 persones al mig del mar,
que això també ho podeu veure al documental, o sigui que no avançaré res més. I deu anys després del famós Volem acollir, el context ha canviat, però Open Arms continua rescatant vides i us ho explicava en tot el documental Tu, Quim ha rescatat el marageu. It's not a quick fix, or a yummy snap.
I ara sí, anem amb l'agenda cultural del cap de setmana. Hem passat per moltíssimes coses i heu pogut escoltar abans com parlàvem de la fira de l'oli, que durant dos dies, avui i demà, l'oli d'oliva verge extra de la denominació d'origen siurana és la protagonista de les activitats que s'organitzen per presentar i oferir al visitant l'oli nou. Comença aquesta tarda a les 6.
Podreu trobar-lo també durant tot el dissabte a la plaça Cursini. També avui es presenta el llibre, l'obra polonesa, del periodista i escriptor Vicenç Villatoro, que està dintre del cicle literari de tardor. Es presenta avui a les set a la llibreria Zerà i podíem parlar amb ell i que ens expliqués una miqueta de què anava aquest llibre ahir a la tarda. Escoltem el que ens explicava el Vicenç Villatoro.
Anem a parlar d'aquest espia, un espia israelià. Sí, sí, sí. En d'origen polonès... Bueno, a Polònia, per ara, es va canviar de lloc, no? Estava com a mort. Sí, sí, sí, la van agafar i la van tirar. La van tirar cap a l'oest. Estava en un lloc i la van passar en un altre. Sí, bueno, és a dir, tu ja estàs fent la pregunta. És a dir, ja estàs dient de què va la novel·la, però no què passa a la novel·la. Per tant, t'ho agraeixo. És un senyor nascú de Polònia...
però viu a Israel i treballa pels serveis secrets israelians. Què és, polonès o israelià? Si sortís al guerrer a Tarragona li diran, què pone tu, DNI? Ja, doncs mi DNI posa israelià, però jo he nascut a Polònia. Per tant, en un cert sentit soc polonès, en un altre sentit soc israelià, en un altre sentit puc ser altres coses...
Eh, novel·la per cert, agradi de llegir perquè veig que no és molt gruixuda. No la he pogut llegir, eh? Però veig que no hi ha 700 pàgines ni 800, vull que n'hi ha menys. És una crítica, això? No, no, és una... Avui tinc un vol, me la puc llegir d'aquí, allà on vagi. Exacte, ho tens bé. A més, ben escrita, que això no sempre passa, eh? Es publica molt.
Es publica moltes coses, vull dir que no sempre passa que estigui ben escrita la novel·la. Sí, però amb això que es publica molt, és com quan vas a Venècia i dius, hi ha masses turistes. Diu, bueno, però vostè també hi és, eh? Es publica molt, vol dir, els altres hauríem de publicar menys. Jo no, eh? Jo he d'anar publicant. No, escolta, per tothom, tothom té llocs del sol.
I avui comença també el Nadal oficialment a Tarragona amb la festa de l'encesa de llums de Nadal, que es trasllada per primer cop a la plaça de la Font, abans la podíem trobar a la Rambla, doncs avui per primer cop a la plaça de la Font i és a les dues quarts de set de la tarda i també després a les vuit l'encesa de llums de Nadal la faran al Mercat Central de Tarragona.
Anem a dissabte. Ja podíem escoltar abans també la fira del Fòrum Binarium. És la novena edició i s'ha podrat estar vi, vermuts, cerveja artesana, cava i tapers locals. Ho podreu trobar dissabte i diumenge a la plaça del Rei. I també dissabte hi haurà ja la presentació del llibre La Magatall, de Teresa Duc,
Una novel·la que ens transporta a l'any 2126 i parla d'orígens, identitat i memòria familiar. Dilluns vam poder parlar amb la Teresa Duc i us he deixat un tall que explica una miqueta de què va l'obra per si voleu anar a la presentació i comprar-vos el llibre.
Sí, sí, el Jan és un personatge, podríem dir que és el protagonista, tot i que de protagonistes n'hi ha uns quants, perquè això és una ni saga familiar de dotze generacions, però potser ell és el que t'ocupa més part de la novel·la. És un personatge que està col·lapsat per l'estrès de ciutat i per la vida que es porta al segle XXII, i després d'un brut psicòtic decideix escapar-se a la casa de la seva besàvia, que no hi ha viscut mai ningú des que hi va viure ella, que és a un poble.
Això del segle XXII, del 2126, això m'ha cridat molt l'atenció. Que és la primera vegada que fas una novel·la ubicada en el futur?
Sí, la primera novel·la publicada, sí. Al principi que escrivia vaig escriure una novel·la bastant de ciència-ficció que estava ubicada al futur també. Penso que no deia en quin moment, però estava clar que era futurista, però així publicada és la primera vegada, sí. Però aquesta és futurista o simplement està ubicada en el futur? Que això té una mica de tot perquè abarque 300 anys.
Abarca des del 1812 la Guerra del Francesc aquí a Tarragona fins al 2128, que és quan acaba. Són tres segles. I pesen igual tots els tres segles o en algun... hi estàs més estona? No, no. Distribuït bastant equitativament, penso jo, sí.
Tot això repassant la història de la família d'aquesta nissaga, no? La família Joan Als. Sí. Quines característiques, diries, que té la família? Tenen secrets, no? Sí, tots. Qui no té un secret? Sempre penso el mateix, potser és per la meva faceta de novel·lista afabuladora, quina persona no té una història per explicar o per guardar, no?, tothom.
Llavors, sí, sí, els journals tenen... Podríem dir que cada un d'ells té un secret, si no és un secret d'aquests grans, és un secret d'aquests que es mantenen a dintre i que no surten mai. L'amagatall fa referència a un amagatall físic, però també a aquest amagatall que tenim tots a dintre nostre, en el qual guardem coses que no deixarem sortir mai.
I ja per acabar, dissabte també hi ha el concert de Santa Cecilia de la BUM, que podíem escoltar abans l'entrevista amb el Jordi Massipa, amb el director, i hem regalat les dues entrades. Em sembla que en queden superpoques per no dir que s'han exaurit. I diumenge, Tarragona amb els ulls del cardenal Cervantes, l'acció teatralitzada que ens convida a descobrir la Tarragona
del segle XVI a través de la mirada del carnet d'Adenal Gaspar Cervantes, arquebisba i fundadora de la Universitat del Seminari Tridentí. La podreu veure a les 11 del matí al Centre Cultural de l'antic Ajuntament.
I fins aquí la setmana i el resum de tot el que ha anat passant pels micròfons de la veu de Tarragona cap als 40 d'aquesta setmana. Molt bon cap de setmana. Teniu moltíssima feina, teniu moltes propostes culturals perquè no us avorriu, perquè sortiu al carrer i disfruteu de la cultura de Tarragona. Us deixem amb el tamacle de la Sílvia García. Bon cap de setmana. I anem al nostre darrer tamacle. Perquè si avui és divendres, demà comença. O per a molts ja aquesta tarda, el cap de setmana.
I abans que comenci a cantar el Lluís, us hem de dir que arriben 3 concerts, darrers concerts d'aquesta gira, el 5 de desembre i 6 de desembre a Valls, i el 13 a Salt. Dilluns vas de ressaca, me t'has recuperat, d'imacs mires que et queda, és una eternitat, dimecres no recordo.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat. Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com.
Bon dia, són les 11.