Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love Within a part of me No secret any more
Què tal, molt bon dia? Benvinguts a la veu de Tarragona, jornada ja de divendres, avui que és 6 de febrer de 2026, i avui que parlarem d'aquí una estona de la mobilització que es farà aquest dissabte a Barcelona, convocada per una vintena d'entitats, entre les quals Dignitat a les Vies, i amb el suport d'un centenar d'entitats que s'han adherit al manifest que han fet de forma unitària.
D'aquí no se n'en parlarem. Imagineu-vos dedicar 5 hores de les vostres vides cada dia al transport públic. 5 hores, 4 hores, depèn d'on vingueu, perquè podem parlar de Tarragona a Barcelona, però podríem parlar d'agafar un tren per anar de les Terres de l'Ebre fins a Barcelona, per anar al metge, per exemple, i aquí el periplo encara és superior. A més a més, Rodalies, que ha anunciat, ho feien aquest matí, que fins a l'abril, fins al mes d'abril,
no es recupera la normalitat. Això vol dir que tenim per davant un parell de mesos encara en complicacions. De seguida en parlarem amb un dels portaveus de la plataforma Dinta de les Vies, amb l'Adrià Alló. Això serà el tema destacat d'avui, evidentment, amb la prèvia d'aquesta manifestació de demà dissabte a Estació de França-Persona. Ja sortirà la manifestació i en parlem d'aquí una estona. Però farem més coses. Miguel González, bon dia. Molt bon dia. Abriu Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Què més t'explicarem avui?
Doncs mira, parlarem del document de voluntats anticipades, que de fet l'estan impulsant des de l'àrea d'atenció primària de Sant Salvador, i la nostra companya Núria Cartanyà va poder parlar-ne sobre aquesta qüestió. Has dit Núria Cartanyà? Sí. Núria Cartanyà, bon dia. Hola, què tal, com esteu? On estàs? Lluny a prop. Ah, vale. Està aquí, però està separada avui. Avui sí.
Parlem d'aquí una estona. També cap a dos quarts de deu parlarem d'aquesta història. El document de voluntats anticipades que regula, per exemple, si voleu que us medicalitzin... Decideixes, en cas que la malaltia t'impossibiliti, decideixes com vols que sigui el teu tram de malaltia, que no té per què ser el tram final de la vida, però sí que parla de medicació, de qui de la teva família vols que prengui les decisions... És molt important, això. És important pel personal sanitari, però també per la família perquè es descarregues.
Efectivament, sí, sí. I en aquests moments sempre és difícil prendre decisions, per tant, doncs això, molt important, en parlem d'aquí una estona. I abril, tenim un resum, no?, amb moltes coses. Amb moltes coses, recuperarem l'entrevista que li vas fer ahir a la colla Ballester, que parlava de Castells, que parlava de la mort de la reina d'Anglaterra, que li va tocar amb ella cobrir-la...
I d'altres temes, també parlarem del carnaval, que hem tingut almenys dues entrevistes, parlant amb la reina i el concubi del carnaval i de la disfressador que arriba aquest diumenge, i també de la campanya de Romescu, de la cinquena edició de la campanya Pes de Tarragona, tot un gust, i d'altres temes que repassarem, que hem tingut al llarg de la setmana.
Vinga, resum de la setmana. I avui ja tenim estrenes, Miquel, de cinema. Sí, sí, tenim estrenes. La Isabel Coixet estrena aquest divendres Tres Adióses. Aquest divendres Tres Adióses, una pel·lícula que ha estat responsable d'inaugurar el Seminci a Valladolid. I tenim més coses, eh? Una pel·lícula, una animació que es diu Evolution, la pel·lícula La Fiera, amb Carlos Cuevas, Miguel Bernardo i Miguel Ángel Silvestre.
I també a les plataformes, doncs mira, Movistar Plus ens porta la sèrie Masque Rivales, una ficció que segueix dos jugadors d'hoquei sobre gel, i també més qüestions que repassarem a Disney+, a Netflix, o 3CAT, que fins i tot aporta aquest programa que no surti d'aquí, de ràdio, doncs porta un documental per descobrir les seves interioritats. Molt bé.
I després d'11 a 12, fora del programa La Beu de Tarragona, però seguint... Estrena, estrena. No és estrena, l'estrena de l'Aventura de la Vida és la setmana que ve. Preestrena, com el s'enomena? Més o menys. Avui venen nens a parlar-nos del Denip, que es va celebrar la setmana passada al Palau de Congressos, el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, i durant una hora... Ui...
I durant una hora, Miquel, ja estàs agafant el tall, no? Collastre. I durant una hora tindrem alumnes de l'Institut Colines. No, no passa res. Això és la tosa directa. Baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, baixa, ba
Aquí hi haurà molts nens de molts instituts. I farem un dibuix. I farem dibuix i penjarem xocolata. O vindran alumnes de l'Institut Torreforta, de l'Escola Marcel i Domingo, de la Salle de Torreforta i de l'Escola Tarragona, amb les diferents entitats en què han treballat per celebrar l'acte de la setmana passada i ens ho anaran explicant.
Molt bé. Doncs en els continguts d'avui de la veu de Tarragona, d'aquesta jornada de divendres, amb tot aquí que allà us han dit, que fa possible el programa, Joan Andreu Pérez a la producció, Mauro Fernández, realització audiovisual, Laura Guàs a les xarxes, Xavier de Gispert, qui us parla, Josep Sunyer, i avui la primera opinió del dia, la primera veu que sentirem, és la companya periodista, periodista del diari Més, l'Arnau Montreal, també d'aquesta casa, i que ens parla de la valoració del mercat de fixatges del Nasti.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. I un salamit gentil es va tancar el mercat de fixatges de Primera Federació. En el futbol professional, el mes de gener comparteix la màgia de dades assenyalades com el Dia de Reis. Els clubs de futbol esperen amb il·lusió, nervis i certa ansietat reals caiguts al cel capaços d'arreglar els desastres d'una temporada que no seran gens bé. Tot això passa si són bons, perquè si són dolents i treballen malament, repen carbó.
Per el nàstic de Tarragona, el mercat va tancar poques hores abans que s'aveixés la persiana. S'esperaven moltes coses de l'últim dia, i que hi havia molta feina per fer, però es van produir ben pocs moviments. En definitiva, el nàstic va tancar el mercat amb 5 incorporacions. Això significa que va ser un dels mesos de gener més moguts dels darrers anys, i també perquè va passar de tot.
Després s'anuncia els dos primers, el mateix dia, i el director esportiu Noé Calleja va ser cessat. El segon, Sergi Pareix, va agafar les regnes per obrar un miracle. Hi havia molts problemes per gestionar. Primer, perquè el club no va saber solucionar la rampa de sortida, ja que per poder fitxar i entrar jugadors s'ha de sortir primer.
Només les desgràcies de les seleccions de dos jugadors van permetre fer els primers moviments per reforçar l'equip. Després, en el mercat, el Nastic veia com totes les opcions predilectes s'escapaven, sobretot per falta de liquidesa. No hi havia diners per pagar-les, o perquè també hi havia altres projectes, altres clubs, que eren més interessants que un club en mig d'una tempesta com és el Nastic.
El mercat de fitxatges va ser un bon resum del club. Tot es va fer de forma improvisada, no hi havia cap projecte, no hi ha cap pla. L'arquitecte, que ho havia de gestionar tot, va volar a la meitat del mercat de fitxatges. I ara es pot sobreviure, i si a sort, assorir els objectius. Que l'últim dia el mercat se tanqués amb un únic fitxatge, amb molta feina per fer, és un resum del que és el club, i que funciona com rodalies, tard i malament.
I quan es diu que tot va bé, sempre hi ha retards d'última hora. I ara només toca resar el que no ha funcionat fins ara comença a fer-ho del no res. I en mes de tot això està l'afició patint.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
I que tenen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escoltau, els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Comencem i avui parlant dels usuaris de Rodalies que sortiran al carrer aquest dissabte en una manifestació convocada de manera unitària per denunciar el neguit, diuen la incertesa que provoca un sistema que asseguren que ja ha tocat fons i que no és gens fiable. Ho expliquen els portaveus d'alguna de les 20 entitats convocants que compten amb el suport també d'un centenar d'associacions que s'han adherit al manifest.
Es demana en aquest manifest un canvi d'escala en la inversió, un canvi radical en la gestió del sistema ferroviari, també reclamar certes i seguretat, un servei digne i fiable i que els trens funcionin, que no és poca cosa. I de fet, la prèvia d'aquesta jornada, que serà com deia demà dissabte, ara en parlem de detalls, hem conegut que, segons ha explicat el portaveu de Renfe Catalunya, Antonio Carmona,
es treballa per acabar amb totes les limitacions i recuperar la normalitat, atenció al servei de rodalies, a cara al mes d'abril. Per tant, fins al mes d'abril encara es preveuen problemes. De tot plegat en parlem amb una d'aquestes plataformes convocants, és la plataforma Dignitat de les Vies, i tenim en un dels seus portaveus en línia l'Adrià Alló. Adrià, què tal? Bon dia. Bon dia, gràcies per trucar-nos.
Només faltaria, perquè, escolta'm, Déu-n'hi-do, ara anem a pams, perquè m'agradaria preguntar també per això aquest anunci del Carmona, ara el sentirem després d'aquí una estona, però d'entrada valorem la participació en aquesta manifestació, perquè, clar, una vintena d'entitats convocants, una centenada d'entitats molt variades, perquè són molt variades, que s'han adherit al manifest, èxit rotund, no? Sí, sí. Primer de tot, volia dir que amb això que has dit de fins al mes d'abril, en el cas de Tarragona, tant ciutat com província,
Fins al mes d'abril ho dubto, perquè al març ens comencen unes obres al Gagaf que afectaran bastant la mobilitat entre tot el Catalunya Sud i Barcelona i seran un mal de cap bastant important. Per tant, normalitat no n'hi haurà. Perquè des de la manifestació, bé, tampoc és fruit de la casualitat. Vull dir, nosaltres ja des de l'any passat, la nostra plataforma d'invinitat de vies, juntament amb la plataforma en defensa del transport públic,
i totes les altres plataformes en defensa dels usuaris de diferents llocs del país, doncs estem com en contacte permanent a través d'una xat informal de plataformes. Tenim una estructura de canals i de grups de WhatsApp on ens anem comunicant, vull dir que ja estem en contacte permanent i no és una cosa que hagi nascut ara del nord-est,
I sí, a part de les plataformes de l'estat públic, molts altres actors de la societat, tant actors sindicals com polítics com del món associatiu, s'han adherit i, home, sí, creiem que és un èxit perquè la situació actual és un llaç pel país
i necessita una resposta ciutadana massiva des de tots els sectors de la ciutadania. Adrià, si miréssim el mapa de Catalunya, clar, amb tota aquesta vintena de plataformes, podríem dir que confluirà demà dissabte a la tarda a Barcelona gent de tot el país, no, pràcticament? Sí, sí, sí. Bé, esperem que així sigui i esperem que l'estat de la xarxa ferroviària i del servei no sigui un impediment perquè aquesta gent pugui anar a Barcelona.
Aquesta és l'altra qüestió. Ahir també ho deia la teva companya, l'Anna Gómez, que la pregunta que fan molts dels que poden anar-hi, efectivament, a la manifestació, és com anar-hi, no? Perquè, clar, si has d'anar al tren ja han begut oli, no? Sí, sí, clar, és aquest el tema, que si has d'anar al tren és complicat. I, de fet, molta gent pensem que es pot dissuadir d'anar-hi per això.
I a banda que, clar, si un usuari normal que potser ha usat el tren cada dia de lluny o divendres, doncs, clar, l'últim que voldrà és també haver-lo d'usar el dissabte. Mira, un missatge per a aquells que no agafen el transport públic i el tren a diari, perquè, clar, jo crec que potser hi ha gent que no es fa la idea.
els que van amb el seu vehicle particular treballat, del que pot significar cada dia invertir d'unes 3, 4 o 5 hores del temps de la teva vida anar al lloc de treball, anar al metge, anar allà on vagis a estudiar. És això, no? Estem parlant d'això, no? Sí, sí, vull dir, o sigui, jo per sort visc a Tijuana i Barcelona, per tant, vaig només unes coses per setmana i...
I llavors vull dir, doncs mira, és que ahir ho comentava, només he fet mitja hora tard, tant els dos cops hi diem, només com he tingut sort per només fer mitja hora tard. Però bé, que això vol dir ja dues hores, bé, una hora i 45 minuts de Tarragona a Barcelona-Sants. Si vas des de Passeig de Gràcia o França, doncs quasi dues hores. I diem com només i com a sort, perquè hem caigut tan avall que mitja hora de retrasa considera com que he tingut sort.
He mirat ara Google Maps, et diu una hora i quart. Això, evidentment, no es compleix ni de... Ja fa temps que no es compleix, no? No, no fa temps. Clar, sí, formalment és hora i quart. Cada mitja hora triga una hora i quart. Surten de Sants en punt i arriben aquí a 15 i 45 de la següent, però sí, fa temps que no es compleix.
Quan fèieu la compareixença ahir parlàveu també d'algun dels portaveus d'una deixadesa que no és d'ara, sinó que és sostinguda durant dècades. No, sí, sí, evidentment. Vull dir, això no és que ara hi hagi hagut l'accident energial de Gelida i de sobte això ha sigut un desastre, sinó que hi ha un procés de degradació progressiu que ja porta bastants anys i és fruit de decisió d'invertir unes coses i deixar de banda altres.
Anem a parlar de l'acte de demà. La manifestació arrencarà a les 5 de la tarda. Estació de França és el punt de sortida. El lema, sense trens, no hi ha futur. A partir d'aquí, com ho s'heu organitzat? Què fareu? Home, en principi serà una manifestació en capçalera de tota participació de les plataformes, només les plataformes d'usuaris, i després mirar de l'estació de França,
i després fins al final de la via Laietana, pujant per via Laietana, i després desviant-se fins a la Generalitat, acabar a plaça Sant Jaume. Allà és on fareu, suposo, la lectura del manifest aquest unitari, no? Sí, sí, sí.
Adrià, ara jo anava mirant, també en aquesta vintena de plataformes també hi ha plataformes usuaris de l'alta velocitat, que també hem vist afectacions en retards, en alguns casos per sobre d'una hora d'alguns trajectes. Sí, sí, o sigui, fins fa poc l'alta velocitat era com la llei de la corona de DIF i de Renfe, i en els últims anys ni això. I també s'ha de dir que l'alta velocitat
del dia a dia, la trosseta regional, podríem dir, és l'avant, per a qui no ho sàpiga, i les reformes i les reformes usuaris d'avant, i molta gent pensa que la sota velocitat no hi ha cap problema, i la veritat és que està molt lluny de la realitat, perquè és un saber que en els últims anys s'ha agradat molt, i a banda també té hàndicaps com que tenen molts problemes, perquè...
Clar, tu has de comprar un seient concret per un tren concret i molts cops no hi ha places, no pots viatjar a l'hora que vols, canviar d'una a l'altra, molts cops és un mal de cap. Vull dir que també hi ha una sèrie que no passant de velocitat no deixen de tenir problemes. De tot plegat, Adrià, la voluntat és aquest cop d'efecte del que també parlava ahir i que canviïn les coses, en definitiva, és a dir, que el tren funcioni. Sí, sí. El problema també és que en un context
actual, que no, que se'ns diu tot el... que se'ns està dient que estem en emergència climàtica, que hauríem de deixar el cotxe privat, que s'hauria d'apostar més pel transport públic, que hauríem d'estar parlant de com millorar la xarxa i el servei que tenim, doncs en comptes d'això, del que estem parlant és d'intentar mantenir el que tenim i que no se'ns caiguin trossos perquè pràcticament ens caiguin a trossos.
Mira, recordo converses tant amb tu com també amb l'Anna Gómez l'any passat, és a dir, no aquest any, i ja us comenteu que hi havia persones que fan el trajecte diari entre Tarragona i Barcelona, o a la inversa, i que en alguns casos han perdut la feina perquè, clar, cada dia arribaven tard. Hi ha feines que t'ho permeten fer, que et permeten haver de treballar, i altres que no, que si tu arribes tard cada dia perds la feina, no? Sí, sí, no, no, hi ha...
Sí, sí, evidentment, i és un problema, i notes que la gent està al límit per això, perquè és un constant, i clar, al final, doncs, és un constant. O sigui, confies la teva mobilitat diària en un servei que no és confiable.
I sí, evidentment és un drama i molta gent posi o la perd o la intenta deixar i canviar-se per alguna feina més a prop. Per no parlar de qui que té cita l'especialista o el metge a Barcelona que hi ha de anar sí o sí i que també arriba tard per la visita. Posso exemples, eh? Sí, sí. Totalment, vull dir que...
Vull dir, l'estat actual de Catalunya és un llaç pel país i un llaç per tots els catalans, perquè és una peça fonamental de la nostra vida quotidiana en la qual no hi podem confiar. I és un llaç complet. Per exemple, la meva mare ho parlava, que ha d'anar la setmana que ve d'entradas pel Teatre Barcelona, i clar...
Què fas? Vull dir... Ja va malament de normal. La setmana que ve hi haurà vaga. No han publicat ni quins àrees de vaga hi haurà. Vas en cotxe a Barcelona, on el deixes? La P7 també ha estat malament aquests dies. Vull dir que és tot un llaç pel país, l'estiu actual. Mira, anem a sentir, si et sembla breument, el tall de l'Antonio Carmona d'aquest matí del portaveu de Renfe i comentem allò que ens deies també d'aquestes obres que arriben a agarrar. Anem a sentir-lo.
La R3 es treballa perquè estigui recuperant dues setmanes totes les limitacions de cara a l'abril. Adif està actuant en pràcticament 91 punts de la xarxa per poder revertir aquesta situació del treball conjunt. Adif, Renfe, Govern, Ministeri, per revertir la situació a Rodalies de Catalunya.
Declaracions d'avui mateix, cada dia hi ha aquestes declaracions a l'estació de Sants, a la portaveu de Renfent a Nicarmona, però amb l'afegitó que feies tu, que aquí, a la nostra línia, la que agafa milers i milers de persones, el garraf, al mar s'hi haurà actuacions i, per tant, també previsió que hi hagi afectació o transport alternatiu. Ja veurem com va la cosa, no, Adrià? Sí, sí. Vull dir, nosaltres sabem que els actors implicats d'Agencia de la Generalitat ho estan parlant,
Però bé, sabem que serà complicat i que comportarà un augment del temps de viatge bastant considerable, perquè és una obra molt difícil i també és molt difícil estructurar el servei alternatiu que tindràs mentre durin les obres.
Parlem amb Adriallo, un dels portaveus de la plataforma Dignitat a les Vies, i jo recordo sempre que teniu grups de WhatsApp, que esteu molt organitzats, diferents grups d'usuaris del tren, on aneu comentant, per exemple, ara veig que esteu comentant els primers temps que van sortint del dia, si van plens, si van buits, i imagino també que per aquí hi haurà moviment per tal d'organitzar-vos, per si algú agafa el vehicle, va buit, de poder compartir el vehicle per anar a Barcelona demà dissabte a la tarda, anireu parlant aquestes properes hores, no?
Sí, sí, això sempre. Sempre estem en contacte i sempre estem intentant organitzar la mobilitat entre Tarragona i Barcelona. Ja per acabar, Adrià, algun missatge per aquell que no agafa el tren? Home, jo crec que encara que no agafis el tren en aquestes últimes setmanes te n'has adonat del desastre que és això i encara que no agafis el tren, com he dit, és una situació...
que és un llaç pel país i afecta a milers de catalans. T'encoragis igualment i teniu la manifestació el dissabte.
Recordem, a les 5 de la tarda, Estació de França, és el punt de sortida d'aquesta mobilitació amb una vintena d'entitats convocants, un centenar d'entitats que s'han adherit al manifest i amb totes que hi vulguin, que estan convidats a fer-ho. Adrià, una forta abraçada, dignat a les vies i saluta junts els companys i companyes dels usuaris del tren del dia a dia. Gràcies. A vosaltres, adeu.
Adrià, allò, un dels portaveus dintre de les vies i amb el que estan reclamant de cara a aquesta manifestació de demà a la 5 de la tarda a l'estació de França, amb l'EMA sense trens no hi ha futur, convocada per totes les plataformes d'usuaris del servei ferroviari, també d'alta velocitat, una decena de sindicats, organitzacions, entre les quals
Comissions, UGT, Sindicat de Llogaters, Unió de Pagesos, Òmnium... En fi, doncs, tot un seguit així d'entitats fins a arribar al centenar, que donen suport en aquest manifest unitari que han fet després de dies molt complicats. Recordem que hem tingut rodalies sense servei, sense servei, completament aturat en algunes jornades.
el darrer cap de setmana, i també amb afectacions aquests dies, i amb la previsió que la plena normalitat, segons deia el portaveu de Renfe, com hem reiterat ja, no es pugui recuperar fins a l'abril. I el nafeixitor aquest, que ara feia també ell, l'Adrià, de les obres que hi haurà el Garraf, els túnels del Garraf, de cara al mes de març. Per tant, s'oblirà també una arrencada incomplicat. Les 9 i 26 fem una petita pausa, i de seguida amb Núria Cartanyà parlem de més temes d'interès. La veu de Tarragona, la teva veu.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. Cada dissabte a les 10 de la nit... Encabina DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
No pasaste de caimà hasta el pelo cocodrilo. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. La teva veu, la veu de Tarragona.
I tot seguit us parlem d'una qüestió que no sé si heu tingut en ment, si la teniu present en el vostre dia a dia, o si és d'aquelles coses que no hi penseu mai, perquè penseu, home, és molt aviat, a mi no em tocarà, a ver, jo no estic malalt o malalta. Què és el document de voluntats anticipades?
Per si no ho sabeu, sapigueu que en els centres d'atenció primària hi ha com una voluntat que es conegui, de donar-ho a conèixer a la població i d'incentivar que els seus usuaris ho facin, facin aquesta intenció de voluntats abans que arribi el moment en què potser no ho podran fer per la immediatesa, per l'urgència de la pròpia malaltia.
D'això, concretament, ja en tenim una prova, un primer cas pràctic, i és que l'equip d'atenció primària Tarragona 7, estan situats, per entendre'ns, al centre d'atenció primària de Sant Salvador i Pallaresos, doncs aquest equip, bàsicament conformat per infermeres...
i ha fet unes xerrades durant el mes de gener a la població de Sant Salvador i Palleresos explicant què és això del document de voluntats anticipades. Avui ens ho expliquen aquí a Tarragona Ràdio. A veure què en traiem de clar. Sònia González i Piedad Díaz. Bon dia. Hola, bon dia. Primer hauríem de començar explicant què fa un equip d'atenció primària, perquè les sigles CAP les tenim, no el centre, el tenim molt clar, és el lloc on anem, però dins del CAP hi ha un EAP.
Qui sou i què fan els equips d'atenció primària? L'equip d'atenció primària està conformat per metges, infermeres, administratives, i cada vegada anem incorporant nous rols que ja estan integrats dins del centre, com són la psicòloga comunitària, la fisio, la nutricionista, i cada vegada se van ampliant les auxiliars.
Són les persones que treballeu allí al CAP, el que passa és que s'entén que quan actua l'equip d'atenció primària va més enllà de les consultes. Sí, sí, sí, sí. I el que volem fer, no?, fem moltes coses, no?, dedicades a la comunitària, no?, a la comunitat, no?,
I una d'aquestes coses és això, fer arribar, o sigui, el que hem fet amb això del document de voluntats anticipades és intentar apropar-nos a la ciutadania i poder explicar-los aquest document de què va. Piedat, i per què ho heu fet això? Hi havia com un interès o és que des de l'atenció primària creieu vosaltres que pot ser interessant? Sí, sí, hi havia hagut molt d'interès. Sí, ja s'ho preguntaven.
Bé, perquè nosaltres estem molt pròxims, molt pròxims a la nostra població, als nostres pacients, no?, i vèiem que visquem situacions en les que, doncs, era bastant depriment i no era com la persona, sabies, perquè t'ho havia parlat, que estaven succedint les coses en aquest final de vida, no?,
I nosaltres, jo personalment, per una experiència personal vaig arribar a aquesta situació, de decidir, i ho vam parlar en l'equip, també van intervenir metges, també vull dir que van fer un contacte per a veure com podíem apropar-nos. I va sorgir aquesta idea, perquè clar, des de la consulta a vegades no tens temps...
Falta temps, perquè se necessita, perquè ja no està informada. Bé, és que justament el document de voluntats anticipades és allò com per tenir la informació amb temps, mirar-ho tranquil·lament i fer-ho abans de tenir l'urgència, és el que dèiem, no? Què seria un document de voluntats anticipades? Expliqueu-ho altres. Jo tinc la meva idea, però com ho explicaríem, el que és? Bé, doncs...
Un document de voluntats anticipades, és un document que va dirigit sobretot als professionals sanitaris. Llavors és un document mitjançant el qual la persona pot expressar d'una manera anticipada quines són les seves preferències, les seves voluntats d'atenció i de tractament.
relacionats amb la seva salut, per si en un futur aquesta persona es troba en una situació que no pot decidir. No cal que sigui una situació crítica de vida o mort, però és una situació en què simplement no pugui decidir. Que no pugui decidir i que no hi hagi retorn, perquè en això hem d'insistir molt, perquè com que hi ha molta falta d'informació, molta gent té por que ara si tinc una malaltia greu no se m'atendrà. No, sempre se t'atendrà.
El que no serà en un cas quan sigui algo irreversible en el dolor, en la situació psíquica, mental, física, pacients de la ictus, oncologia, demenciat... Ara ens trobem que qui decideix en aquests casos en què el pacient no pot decidir qui és. A vegades el destí.
Sí, sí, que és l'últim que ha d'intervenir aquí. Un cop passada l'emergència, entenc que quan hi ha l'emergència mèdica qui intervé són els metges i punto. Però un cop s'han de decidir coses sobre un tipus de medicació o un altre, o tractament o un altre... Que a vegades preguntes als familiars, i pot ser que els familiars vagin a una, perquè...
ho tinguin molt clar o perquè la persona ha expressat o perquè ells decideixin que pot ser que vagi d'acord amb el que tu penses o no. Però a vegades pot ser que aquests familiars no estiguin d'acord. Llavors aquí els sanitaris és quan tenim un problema. No hi haurà les pautes. No, no, en aquest cas fem el que demana la família. A veure, tu a vegades hem tingut un pacient que tu sabies que ell no volia anar a l'hospital...
en aquesta situació de final de vida, no?, perquè, bueno, ja saben el que passa, vas a l'hospital, començaran a fer proves, perquè si no, per què em portes, vull dir, no?, i ell no, la persona no volia, però el família, no estaven fetes les, el document de voluntats anticipades, s'ha anat, i què enguanyetan això? Primer...
No fer el que la persona volia i, segons, allargar el patiment d'ell i de la família. Què es pot triar en aquest document? Sobre què es pot decidir en el document de voluntats dels hospitals? Ara deies tu l'hospitalització, no? Sí, a veure, es pot decidir una hospitalització que calmin el dolor.
un estat de si hem d'anar pal·liatius perquè estigui la persona que el patiment sigui físic o mental, avaluar-lo. No parlem de l'eutanàsia, vull dir, això no està contemplat, no és diferent. És una altra història, l'eutanàsia. Això és una altra història i això... Mereja una xerrada a part. Exacte. A més a més aquí... Lo contempla que tu, perquè clar, tu has d'estar en un estat cognitiu
que puguis decidir que estàs fent les voluntats d'aquest document i potser el moment que tu necessites o jo necessite que faci la meva eutanàsia no soc, però si jo en el meu document ja he dit que si aquesta situació en la meva vida
Vull que se faci, se m'ha de respectar. I, a més a més, és que tenim aquí... Se poden recollir coses relacionades amb aspectes del teu projecte de vida, que diguis, doncs mira, per mi és important que si jo no me puc comunicar amb altres persones...
Si tinc un dolor molt important i incapacitant. Si soc depenent total per les activitats de la vida diària. O sigui, pots especificar situacions d'aspectes que són importants per a tu i també situacions clíniques. De dir, doncs, si em trobo en una situació de malaltia irreversible... Irreversible.
i que no té un bon pronòstic. Si em trobo en un estat vegetatiu, perquè pot ser que sigui en un coma, que això que sempre no ho relacionem amb... No pensem que ja ho faré quan sigui gran, però és que això...
A mi m'agradaria fer molta incidència en un tram de la gent jove. És normal que quan som jove ningú pensem que això arribarà. Però un accident de trànsit ho podem tenir qualsevol persona.
o netos, vull dir, però sobretot un accident laboral, no? I... Descarrega la família, diguéssim, i això és important. Una de les coses que podem incloure dintre també del document és qui serà el teu representant. És a dir, tu pots dir que si jo no tinc capacitat per decidir, doncs el que em representarà serà aquesta persona, i això també és molt important, perquè els sanitaris sabem a qui ens hem de dirigir.
Arran de les xerrades que heu fet, jo crec que són xerrades que no sé com operen els pacients o els usuaris, fins i tot les famílies hi tenen un paper, alguna cosa a dir. Penso en aquells casos, evidentment es pot tocar tothom demà, però penso en aquells casos de persona gran que dius, bueno, amb aquesta edat ja hauries de tenir el pla fet, no?
Com vau veure? Quin retruc, quin feedback vau rebre quan vau fer les xerrades? Tipo, ui, a mi això no m'interessa, jo no sabria ni què triar. Les famílies van dir si insistirem al familiar perquè s'ho faci. Mira, per començar, sobretot ens agradaria mencionar que tot això va sorgir també, i vam acompanyar aquesta difusió d'un missatge de la Carme Elias,
que és una actriu que té el Seymer. I ella va deixar escrit que el document de voluntats anticipades és un regal, i és un regal per a nosaltres perquè ens dona la tranquil·litat i ens permet decidir el que volem que es faci amb la nostra vida.
per a les persones properes, perquè els ha llibrat de la responsabilitat de prendre decisions, i per a l'equip sanitari perquè els orienta. Llavors, això ho vam acompanyar d'aquest missatge, inclús en diferents idiomes, per poder arribar a totes... En àrab també ho vam posar, perquè al barri tenim molta població...
I és això, quina recepció va tenir les xerrades que heu fet entre els vostres usuaris? A veure, ha hagut de tot, perquè hi ha gent que té molta por de parlar de l'amor i llavors no volem parlar i hi ha hagut molta gent que, sobretot la gent que ha tingut malalties
on han tingut por de la seva continuïtat de la vida, que ho han tingut claríssim i, de fet, estem fent bastants més documents, però hem d'estar aquí... Ell s'ha fet vèncer també a vegades, no? Qui vull que sigui el meu representant?
Clar, és que feu pensar en coses que no són agradables. Clar, clar, clar, són coses que... No t'hi deus. I la gent a vegades té por de dir, escolta'm, i si canvio d'opinió, no? Clar. Doncs si expliquem que el document de voluntats anticipades és reversible i revocable. De validesa jurídica. Sí, total. És que aquest seria el canvi més important, perquè fins ara existia que tu en el notari...
anaves i ho feies, hi ha molta gent que ho tenia. L'altra opció que hi havia era entre els representants, de tres testimonis, que no fossin de línia directa de consanguinidad, perquè podia haver algun interès. I això era més complicat, perquè hi havia gent, a veure, jo en concret tenia pacients que volien fer-ho, però a qui li demano això, perquè la gent...
I ara, la facilitat que el teu metge, la teva infermera, o sigui, que et coneix, i en el moment que tu estàs que puguis fer-ho, això, clar, ha ajudat... Facilitat. Ha facilitat molt. Es tramita, doncs, a través del CAP, eh? Sí, sí, sí.
A través del CAP... Una vegada tenim fet el document de voluntats anticipades, el que fem és, si la gent vol, que nosaltres els hi recomanem perquè és important, és que facin el registre. El registre vol dir que això queda registrat a... A la meva salut, a la teva història clínica. El registre general de Catalunya que fa difusió i penja la meva salut, ho poden veure tots els professionals sanitaris de tota Catalunya i de tota Espanya també.
De tot l'estat espanyol. Per tant, és fàcil de fer això. És molt fàcil i després... És reversible. I nosaltres, quan venen a entregar-lo, ja fem una entrevista una mica més llarga perquè ho repassem.
I puntuleixen perquè després hi ha molts espais lliures que tu pots posar cosetes que participin importants. No sé, que vulguis incineració o no, que tu vulguis flors o no. Tot això entra aquí també. Sí, tu pots, sí. I el que deia la Sònia del representant que és opcional, a veure, tu amb que no posis representant, això se va respectar. Però clar, si sempre hi ha una veu que digui...
Ens ajuda. Doncs ajuda, no? Quants documents estaríem fent l'any? No sé si teniu xifres. Mira, però l'any passat nosaltres vam fer, som un centre petit, d'uns 12.000 habitants, vam fer 54 en tot l'any. I ara acabeu de començar la campanya? Ara acabem de començar i estem notant que hi ha un augment, però clar, acabem de començar i esperem que...
Doncs per si voleu més informació, sapigueu que al CAP de Sant Salvador hi ha aquest equip d'atenció primària que es dedica a fer difusió del que és el document de voluntats anticipades i ens deien, segurament no es quedarà només en el nostre CAP, sinó que això s'ampliarà perquè és un document cada cop més necessari. I que s'hi dirigessin al seu CAP i parlin a la seva enfermera on el seu metge...
que li donaran la informació i se poden descarregar el document, però si no, també se lo aproparem perquè, bueno... Avui hem parlat sobre aquesta eina, el document de voluntats anticipades amb la Sònia González i la Pidad Díaz. Són infermeres del EAP Tarragona 7, l'equip d'atenció primària de Sant Salvador i Pelleresos. Moltes, moltes gràcies. A gust d'altres, per donar-nos visibilitat. Gràcies.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Millor mou-te. A peu, en bici, en bus i no sigues addicte al cotxe. Agafa'l només l'imprescindible. Millor mou-te. Ajuntament de Tarragona.
El SAI, Servei d'Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres, ofereix atenció directa i individualitzada gratuïta en un espai de confidencialitat. Truca al 617 445 948. Envia'ns un correu a sai-tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
I aquest ve en dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal BN.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
9 i 46 del matí, seguim en directe a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Arrenca oficialment ja aquest cap de setmana el Carnaval. Un dels actes destacats, ja ho sabem, ja en vam parlar, és la disfressador que arriba aquest diumenge, però passaran més coses, eh? Passaran més coses relacionades amb el Carnaval, com, per exemple, el que passarà avui a l'antic ajuntament, al carrer Major número 41 de Tarragona, perquè la colla a la bota presenta, precisament, un llibre o un recull...
Sí, un llibre, ja ho diem bé, dels judicis del rei Carnestoltes. Jorge Pérez de la Torre, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Tu ets l'autor d'aquesta iniciativa, jutjant el rei Carnestoltes. Explica'ns com neix aquest recull i el per què aglutinar, fer aquest compendi dels judicis del rei Carnestoltes a Tarragona.
Pràcticament això ens porta des de la recuperació del Carnaval, no? Des de meitat dels anys 80, aproximadament. Totalment. Doncs mira, això va néixer perquè l'any passat la colla a la bota va fer 40 anys.
i vam estar mirant maneres de celebrar i de fer l'efemèride. I llavors jo li vaig comentar al president, al Toni García, li vaig dir, ostres, estaria molt bé fer un llibre recopilant tots els judicis que hem fet, perquè, recollida la bota, se n'ha encarregat dels últims 10 anys d'aquest judici, i vaig dir, ostres, estaria molt guai tenir-los tots recopilats. I parlant amb el lector de la Salut, que és tècnic de cultura de l'Ajuntament, ell ens va dir, ostres, doncs, en realitat...
abans que la Colla de Guta se n'havien encarregat algunes altres entitats, però no et creguis que se'n van fer tant, se'n van fer uns quants, però no tots els anys, no sé què. Llavors vam deixar aquesta dèria de dir, ostres, estaria molt bé recollir tots els textos si això fos possible. Seria molt xulo pensar que hi hagués un contingut, un llibre on qui volgués pogués consultar i que estiguessin tots els textos dels judicis del Carnestoltes des de la recuperació de la democràcia. Això és el 1984.
I ha estat una feina dura, no t'ho negaré, perquè molts dels textos estaven perduts, alguns simplement no es conservava cap dia, però es conservaven gravacions, i hem anat fent poc a poc. Clar, suposo que la dificultat haurà estat, sobretot en els primers, aquells de meitat dels anys 80, com tu dius, recuperar-los íntegrament, a partir de gravacions... Clar, suposo que aquí molta col·laboració amb gent que conservava els textos, que al final ho heu pogut recuperar tot, no?
Sí, la col·laboració ha estat clau. Nosaltres vam anar parlant, per sort, a Tarragona, si fas alguna cosa cultural, més o menys tots ens coneixem. I sol respondre, no?, hi ha aquesta resposta. Exacte, i sol respondre. Llavors, resulta que la primera època
Sabíem que ho havia fet l'Escola Municipal de Dramàtic i d'allà sortia també el Joan Cavaller i el Joan Cavaller havíem col·laborat perquè a Mistrià i a Mistrià havíem fet una obra seva i llavors havíem tingut una estaleta de col·laboració i per una cosa per l'altra el Joan Cavaller ens va passar aquests textos, el ressort recentament ens va passar textos i cartells...
L'Oriol Grau, des de la sala Trono, ens va passar també els textos. És a dir, que la col·laboració ha estat clau. El més difícil ha estat en aquells casos en què no hi havia un text com a tal, sinó que hi havia una gravació, la transcripció de les gravacions, que no sempre tenien la millor qualitat, però s'ha fet tot el possible. I en alguns casos, per exemple, en el cas de l'any que se'n va carregar el sindicat del Riure, el Teres Pedilla ens va comentar, mira, nosaltres com a tal no tenim un text, nosaltres el que fèiem era això, jo li vaig dir...
estaria molt bé si ens ho poguessis explicar una mica, i per això el llibre incorpora textos de tots aquests protagonistes, de tota aquesta gent que sí que va formar part en una època on jo potser no hauria ni nascut, i que va formar part de tot aquest carnaval, no? Doncs el Pere Estadilla, l'Híctor de la Salut, el Joan Javier, el Grau... Que fan el pròleg una mica, no? Incorporen també la seva mirada a banda del text íntegrament i del que heu pogut recuperar...
Ells també diuen la seva, no? Clar, fan el seu context, perquè en aquella època, com era? Perquè la resta de tant d'entitats tan diferents, com s'encarregava? Clar, jo amb els membres de la Colla d'Agut, amb els membres més antics, sí que he pogut parlar. Doncs abans ho fèiem així o ho fèiem aixà. Però clar, com es feia l'any 84, com es feia l'any 90?
I llavors ells han fet pròlegs on han explicat una miqueta en quin context els cau a les mans l'encàrrec de fet judici de Canesaltes i com el van encarar. I crec que una part molt xula d'això és comprovar que el judici ha tingut formes molt diferents de Tarragona des dels anys 80 fins ara.
És el que t'anava a preguntar. Un acte que ha anat passant a mans de diferents entitats i que s'ha anat com a transformant. No sé tu que tens una visió ara, després d'haver recollit això, molt més general, molt més global, de tots els judicis. Com has vist l'evolució? Perquè és molt diferent el judici que veurem d'aquí uns dies, quan arribi el torn en guany. Ara no em vol dir equivocar, crec que és dilluns... Sí, dilluns després de Carnaval. Exacte, dilluns...
uns dies 16, si no m'equivoco, del que vam veure, per exemple, el 84, meitat dels 90, fins i tot a principis dels 90, o no fa tants anys aquí, no?, abans que us recuperés, per exemple, que us reprengués la colla a la bota. La colla a la bota. Diré que, a més a més, curiosament, he pogut comprovar que amb els textos potser s'assemblen molt més en la forma a l'any 84 que a l'any 90, per exemple, perquè...
En el cas del Pere Pedilla, ells van fer una cosa del comedia a l'arte, totalment improvisada, i pel carrer. En canvi, l'any 84 es va fer una obra de teatre criticant personalitats de Tarragona, que és una cosa molt més similar a el que fa la colla a la bota avui en dia. Crec que cada entitat ha posat el seu cegell, i una de les conclusions que s'extreta d'aquest llibre precisament és que no hi ha una unitat ni de forma ni d'estil. L'única cosa que comparteixen tots els judicis al llarg de tots aquests anys
és que l'ha escrit el poble pel poble i que és una expressió totalment popular de sàtira i de fer riure i que cadascú l'ha fet de la seva manera però que sempre ha estat des de l'autenticitat de qui parla és la gent de Tarragona.
Ara que se'n parla també molt dels límits de l'humor, del que és políticament correcte, dels canvis que hi ha hagut, si poséssim avui, per exemple, el judici de l'any 84-85, aguantaria, ens escandalitzaríem, ens semblaria massa, massa poc, com ho veus tu?
Jo crec que en el cas de l'any 84... O dels primers, eh? No sé si... Sí, potser es canalitzaria més d'alguns altres, però sí que és veritat que és curiós que hi ha temes que es repeteixen. Segur. És a dir, si ve l'any 84, per exemple, hi ha un personatge que és la Tecla, que és una punky i que parla fatal i llavors la critiquen perquè parla molt malament el català.
I penses, ostres, la llengua, no?, el gran tema. I sembla que molts temes són cíclics i que ens preocupava l'any 84 l'ús del català i la presència del català, cosa que ens continua preocupant avui en dia, no? Per tant, és curiós. Potser no ho fem de la mateixa manera, però hi ha molts temes que ens preocupen de la mateixa manera que fa 40 anys.
Sí que és cert que hi ha temes, no?, que això ja passa també amb altres representacions populars que anem veient, que utilitzen la sàtira i que fa molts anys que estan, doncs que hi ha temes que sembla que els tenim allà com bloquejats, com encallats o que surten gairebé a tots els judicis, no? Temes de ciutat, em refereixo.
Totalment. L'alcalde sempre és una figura recurrent en tots aquests judicis i, de fet, és una cosa que val la pena revisar i mirar-nos, perquè és veritat que al final molts personatges són recurrents, les autoritats, l'Ajuntament...
l'Església, però també Reus, també l'Eus del Català, també... Bueno, totes aquestes temàtiques que al final són universals, i crec que la clau és aquesta. Si toques temes universals, el text és molt més atemporal.
Hi ha algun any que resultés especialment simbòlic? Ara pensava en el 2020, abans de la pandèmia, que sí que va donar temps a fer el Carnaval, però el 2021, no recordo com es va resoldre al final del tema del judici, si va bé o no? Sí...
I va bé, perquè l'any 2021 el vaig escriure jo, i el que vam fer és que, com que estàvem tots al tancat de casa, cadascú va gravar... Vam imitar una reunió de Zoom entre diferents personatges de la ciutat. Sé que el 2020 ens va agafar abans de la pandèmia justament, i sí que em va haver-hi, però el 2021 encara estàvem en aquell moment de transició. Exacte, i vam fer un vídeo i TAC12 el va...
Va, doncs no ho recordava per algú, dius és veritat. Però va ser una solució divertida que ens va permetre continuar criticant des de casa, cadascú va gravar-se des de casa, amb tot molt casolà, però alhora sense... vam tenir judici, vam tenir judici. No vam tenir carnaval, però vam tenir judici.
Això reflecteix que al final el judici s'ha anat adaptant, s'ha anat transformant i ha anat evolucionant, i poc s'imaginava qui va escriure el judici del 84, que força anys després tot això al final es crearia en aquest conveni, en aquest llibre, o que el 2021 hauríem d'estar fent-lo des de casa, o que s'hauria transformant, que alguns anys s'improvisaria, etcètera, etcètera. La qual...
Explica'm, Jorge. Aquest és un tema que és precisament l'objectiu, una cosa que volia posar en valor el llibre, que al final l'any 84 va escriure el Josep Maria Pena, per desgràcia, i el Josep Maria Pena va escriure un text l'any 84 i l'any 85 sense pensar que allò tingués més repercussió i hi ha una part com a artista en què penses
Quina pena, no? Si tant de vols això es pogués reflectir, tota la feina es pogués reflectir, i una mica el llibre, l'objectiu que perseguessis és això, posar en valor tota aquesta gent de Tarragona que ha escrit desinteressadament per la ciutat, sense cobrar un duro, perquè això també ho comparteixen tots els autors del judici, tots els actors, tots els directors, que tots ho han fet per amor a la ciutat, i és xulo posar en valor tota aquesta feina que algú algun dia va fer desinteressadament,
i poder dir, mira, aquesta persona va estar aquí l'any 84 i va fer que Tarraona tingués un judici, tingués un carnal més lluit, més brillant, més divertit i més satíric. Aquesta tarda, eh?, aquesta mateixa tarda, a l'antic Ajuntament, es presenta aquest llibre, suposo que en parlaré una miqueta d'aquestes reflexions que hem estat fent ara, però base a tothom qui n'estigui interessat, doncs això, a les 7, a l'antic Ajuntament, al 41 del carrer Major.
Exactament, hi haurà sorpreses, hi haurà sorpreses. Mira, doncs ja està, ho deixem aquí, eh?, perquè ho deixem amb les sorpreses. Jorge Pérez de la Torre, que tinguis bon carnes, saltes també, bon carnaval, que vagi molt bé la presentació i gràcies també per la tasca que feu. Sí, gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, molt bon dia.
Amb 3 minuts són les 9 i 57. Amb 3 minuts ens plantem damunt de les 10 del matí, puntuals. Avui, de seguida, l'acompanya Abril Rius amb el resum d'aquesta setmana, amb el que ha donat de ser la setmana a la programació de Tarragona Ràdio, i després el cinema. Repassarem les estrenes del cap de setmana. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Riu. Molt bon dia. Només passa un minut de les deu del matí. Crec que mai havíem començat el resum tan puntuals i tan d'hora. O sigui que tindrem tota l'hora sencera per fer el resum de la setmana de tot el que ha passat pels micròfons de Tarragona Ràdio aquesta setmana de febrer. Recuperarem l'entrevista...
amb la colla Ballester, parlarem del carnaval, de la reina, la primera reina d'aquest carnaval, i el concubí. També repassarem la disfressador, que és aquest diumenge, parlarem de la companya de Romescu, i després, quan acabem, farem agenda cultural del cap de setmana i el cinema, i que ens porten les grans pantalles i les plataformes.
Com us deia, començarem parlant de la Colla Ballester, que va venir ahir a fer una entrevista amb el Josep Sunyer, perquè ja fa uns mesos que ha tornat a la feina com a directora de Catalunya Ràdio a Tarragona i ha deixat la corresponsalia de 3CAT al Regne Unit per tornar a Catalunya. A l'octubre tuitejava final d'etapa. Han estat quatre temporades intenses i meravelloses. Ahir feia aquesta entrevista amb el Josep Sunyer i vam parlar de castells, dels castellers de London...
de la mort de la reina d'Anglaterra, Isabel II, que li va tocar cubrir, i d'altres temes d'interès com a corresponsal a Anglaterra. L'escoltem. Però parlaves de final d'etapa, quatre temporades intenses i meravelloses. Explica'n la part final, les meravelles.
Gràcies, perquè veus de prop una altra cultura, perquè en realitat ens asseblem a un món anglosexor i és molt diferent, veus molt bé periodísticament com funciona, tractes temes molt diferents, és una mica com nosaltres fem aquí a Tarragona, cada dia és un món, un dia pots fer economia, l'altre pots fer cultura, l'altre pots fer política...
i descobrir tota una societat com funciona i un altre model periodístic em sembla apassionant i meravellós, tot i que abstradamadament intens, que tot té les seves parts, sí. Perquè l'essència d'aquí l'has portat cap allà i t'has trobat amb portar castells i tot allà, eh? Sí, era molt xocant, com a individu, també com a periodista, tenir trossets nostres allà, com és aquest dia que va ser meravellós, que van venir les joves de Valls i feien castells amb la Torre de Londres darrere, que va ser magnífic, i a més a més...
Els castells per mi ha estat una manera d'explicar què som nosaltres, què és Catalunya, perquè els castells d'alguna manera, perquè són impactants per la gent que no els ha vist, representen molt del que som nosaltres i per mi reuneixen moltes coses bones de la societat. Per exemple, tothom pot fer castells, tothom és benvingut, és una cosa que integra molt i allà hi ha la colla castellera de Londres, que el president de la colla és un anglès, és un britànic,
I a la colla de Londres hi ha gent d'aquí, catalans, que van a Londres i d'aquesta manera se senten integrats, o gent també britànics o d'altres països que són a Londres i els interessa. De manera que els castells és una forma de visualitzar Catalunya al món, les Human Towers. Bé, si t'havies sentit abans quan vas anar a fer de corresponsal que cobriries la mort de la reina Sabel.
Era una cosa que tots els companys em deien, perquè ella representava al final d'una època, no només del Regne Unit, sinó que jo crec que de tot el món. Fixeu-vos que després de la seva mort, el símbol de l'imperi, el símbol de la unitat del món anglosaxós s'ha trencat. Casualitat o no? Però després d'Elisabet II, als Estats Units va pel seu cantó, separat d'Europa, fent equilibris amb el Regne Unit, que estan intentant mantenir la bona sintonia, però els hi costa moltíssim,
Per tant, abans de marxar, molts companys em deien, coia, a veure si et toca a tu la mort de la reina, perquè és una icona global que molts periodistes teníem al cap com a símbol que realment ha estat. I al meu predecessor, al Sergi Molero, també li van dir el mateix, perquè ella va morir molt gran. I sí, sí, em va tocar i...
I m'ha agradat molt de cobrir-ho, m'ha agradat molt de veure-ho, m'ha agradat entendre com la seva mort ha significat tantes coses al Regne Unit pels ciutadans del Regne Unit, perquè per ells també, però també per tot el món, perquè és com una petita escletxa i a partir de la petita escletxa de la seva mort s'ha anat trencant una mica tot.
Has viscut tota mena de fets de tot tipus, perquè aquí tot el que ha passat a Irlanda del Nord, que allò va ser també molt interessant, de veure també la transformació de la pròpia societat d'allà, en molts aspectes. Eleccions, en fi, què recordes així?
El plan del nord és un dels temes apassionants que a mi m'ha agradat cobrir perquè ells viuen una situació que és molt més tensa i molt més difícil de la que ens puguem imaginar. A Belfast encara hi ha la ciutat dividida en murs, encara hi ha una part de la ciutat on a la nit es tanca una porta de ferro.
perquè no hi hagi problemes entre les dues comunitats. Ens sembla molt lluny, però només fa 25 anys de l'acord de pau, i quan camines pel carrer t'adones molt de l'atenció i de la dificultat que hi ha d'enviure allà, de com la violència i tantes morts encara pesen moltíssim en la societat. Exemple simple, tu arribes, has d'agafar un taxi perquè portes molts aparells, no?
i el taxista, les primeres frases dels taxistes, és esbrinar tu de quin cantó de la història estaries. No estàs de cap cantó, perquè tu ets periodista i tu ho observes i expliques. Però és tan meticulós el límit de les coses que et posicionen en tot moment. És un lloc molt difícil per viure. Encara hi ha cases on la finestra de la cuina et dona un mur, que són els murs de separació que alguns llocs tenen 5 i 6 metres, i això no s'acaba. Hi ha hagut incidents, diverses vegades...
És una societat que avança cap a la pau, però que viu molt tensa encara el conflicte dels travels de tants anys de violència i d'assassinats. L'únic que ara ja hi ha una nova generació que no ha viscut tot això, perquè fa 25 anys de l'acord de pau, i que, per tant, tenen una altra mentalitat. Però sí, vaig viure la primera victòria del Sinn Féin al Partit Republicà irrandès, que va ser interessantíssim. Randa del Nord és un territori molt apassionant.
I avui, 6 de febrer, comença el Carnaval, del 6 al 17 de febrer, i per primera vegada el Carnaval de Tarragona tindrà reina Carnestoltes i concubí, són les representants de les comparses guanyadores de l'edició de l'any passat, i tindran a les seves mans la vara de governar la ciutat aquests dies. Anna Belén Romero, de la comparsa Sinus, guanyadora de l'any passat, serà la primera reina de Carnestoltes del Carnaval de Tarragona en 43 edicions, i també per primer cop a la història el Carnaval tarragoní tindrà un concubí.
que serà Dani Medina de la comparsa Urban Style, que van quedar segons. Els teníem el dilluns per preguntar-los què els significava per ells governar la ciutat i també primera vegada d'aquest canvi on hi ha una reina i un concubí.
Sereu els màxims representants d'aquest carnaval durant aquesta festa, com dèiem, però en guanyo una mica amb els papers, no sé si dic canviats, però sí que és cert que és una novetat que s'ha destacat perquè és el primer cop que hi haurà reina carnestoltes, Anna. Com ha estat això?
Bueno, pues, como habéis dicho, se podía elegir y entonces la comparsa decidieron que fuera yo y nada, y aquí estamos, intentando estar preparadas y dar lo máximo. O sea, que no solamente será el tema de representar a la ciutat o a la comparsa, sinó que, a més, la primera reina, Carnestoltes, de Tarragona.
Sí, sí, sí, la primera. ¿Esto cómo se encaja? Bueno, a ver, con muchos nervios, mucha ilusión y sobre todo pues es un privilegio poder ser la primera reina y bueno, intentar dar lo mejor y sobre todo con mucha responsabilidad para dejar a la ciudad pues lo más alto posible.
Tenim vosaltres, com ho veieu això també? Com aquest canvi de... Bé, és que al final ja no és ni un canvi de cromos, no? És simplement una novetat que ha vingut així. Bé, molt bé, la veritat que anem evolucionant i hem de tindre normalitat de poder modificar coses. Que no tot és tancat, no ha de ser tot molt estàtic, sinó que ens podem moure en això. I res, un plaer, un plaer ser concubí, estrenar-nos, no?, aquests nous papers...
Amb il·lusió, molta il·lusió. Molt bé. Vosaltres quedàveu en segon lloc l'any passat, si no m'equivoco, Urban Style. Recordem amb quina disfressa, que ara no ho tinc aquí. Amb Inuits. Sí, vam fer el món dels Inuits. Molt bé. I la veritat que vam estar molt bé, vam disfrutar-ho molt. I ara recollim aquell... El testimoni, no? Exacte. Sí, aquella feina que es va fer, recollim aquest premi. Que es compartia amb sinus al regnat.
Havíeu estat ja també al capdavant del Carnestoltes en alguna ocasió. Sí, havíem tingut Biancas, a més, quan era amb Suburban. I la veritat que molt bé, amb Urban Style, farem aquest regnat, com el concubí. Molt bé. Vosaltres l'any passat, Ana Belén, vau obtenir el primer premi, el Sinus. Sí, sí.
Íbamos de Versalles, y bueno, intentamos llevar todo Versalles, ¿no? Empezaban las niñas, que intentamos montar la historia de Versalles, que empezábamos con las niñas, que eran las flores, que eran los jardines, después las juveniles, que eran la fuente, y después ya entrabas lo que es dentro de Versalles, que estaba toda la corte real. Molt bé. No sé si us puc preguntar enguany quina és la temàtica de la disfressa. Se sap, ho heu dit, ho podeu dir o no?
Bueno, nosotros vamos de fantasía, ¿vale?, de fantasía Sinus, que es nuestro 20 aniversario, y la verdad es que es una fantasía diferente que esperemos que guste. A més, esteu d'aniversari, doncs. Sí, sí, sí, este año hacemos el 20 aniversario, y entonces le hemos dado una vuelta para hacer una fantasía de Sinus.
Molt bé. Amb quin estat de salut creus que arriba la comparsa ara amb aquest 20è aniversari? Perquè, clar, 20 anys de comparsa, 20 anys sortint també al Carnaval de Tarragona, hauran passat moltes coses i hauran hagut moments millors, altres potser no tan millors, però en general, si us heu aguantat aquests 20 anys, deu-n'hi-do.
La verdad es que tenemos muchísima suerte con la gente que tenemos detrás y 20 años dan para mucho y tenemos muchísimos recuerdos, muchísimos buenos, no tan buenos, de risas, de llantos, pero sí que es verdad que nos quedamos con los recuerdos y muchas veces cuando nos juntamos hablamos, ¿no? Y es que son 20 años, dan para mucho.
I seguint amb el Carnaval, diumenge, arriba la disfressador, que és un dels actes principals del Carnaval tarragoní i enmarca el tret de sortida, on les 14 comparses participants lluiran les seves millors gales en un desplegament inigualable. És sens dubte un dels actes que ha pres més rellevants al Carnaval de Tarragona i és un concurs per gaudir de les millors disfresses individuals. I aquest any estarà presentat per Guillem Estadella i Gemma Polo. Ens en parlava el Jordi Vinyoles, director artístic de la disfressador.
Escolta, com pinta en guany? Això de la Terra Coherena... Doncs pinta molt bé perquè, ja comentaves, no?, que tota la vida... Vull dir, l'any passat veníem del Recinte Federal, que vam tindre un imprevist per part de l'Ajuntament i del Recinte, no?,
de la TAP, que al final hem tingut de fer tres passis de disfressador al mutiu del 25è aniversari al recint de feina de Tarragona, i en guany sí, en guany tornem una altra vegada a casa, a la TAP, a la línia de Tarragó, amb moltes ganes i amb molta il·lusió, i amb un únic passe, com bé deies, a les 7.30 del proper diumenge.
Únic pas ser, eh? Per tant, que ningú pensi, si no vaig amb aquest ja aniré amb un altre. No, no. Pas ser únic, això sí, amb una capacitat molt gran, que és la que oferés a Tarra Corona Plaça. D'entrada encara en tinc d'entès que n'hi ha, encara encara en tinc unes poques, i també recordar que ja per primer cop o segon cop ja podríem dir que s'ha en directe la retransmissió per TAC-12.
Molt bé. Ara parlarem de com es presenten les comparses, del que es pot dir i el que no es pot dir, però primer que tot anem pels presentadors. Mira, jo, el Guillem Estadella, francament no sé qui és, però la Gemma Polo sóc súper admiradora d'ella.
El Guillem Estavella actualment està treballant a una altra ràdio, una ràdio privada, RAC1, amb un programa que es diu La Competència. Ah, és el Guillem de La Competència.
Correcte, amb el programa dels teloners, d'acord, el Guillem ja fa... Nosaltres aquí a Tarragona l'hem vist darrerament un parell de cops perquè ha vingut a fer de diga, jo ve al festival de Tarragona Merida que es va fer al Passeig de les Palmeres al mes de novembre, ho ha vingut a fer de diga i al Mercat de Nit, té una faceta molt policracètica, també és monologuista, és humorista, té un festival propi i és econit,
té un festival que és el mateix organitzador i és dels 15 anys que se dedica al món de la ràdio. És molt reaiguer, és molt festiu, s'ha improvisat moltíssim i molt fresc, molt fresc, molt fresc. I jo penso que la Disfressador, una de les coses que vam tindre i que sempre hem tingut amb els anteriors presentadors, perquè hem de recordar que sempre intentem...
que la presentació de la disfressador cada any sigui diferent. En el sentit, no donem la possibilitat que es repeteixin els presentadors per donar més opcions i per arribar més públic i per també crear un record cada any diferent, no?
a riure, ens farà fer que l'espera entre actuació i actuació sigui el més ràpida possible, després tenim una tarragolina que actualment està vivint a Madrid per temes laborals, d'acord, i que vindrà el cap de setmana a la família dels amics i amigues, que dic jo, i també vindrà a presentar la disfressador.
Molt bé, la Gemma Polo, que entre moltes altres coses la venculem molt a roba estesa. Correcte, i que alguna actuació ens té preparada, perquè un dels bons records que ens vam quedar en la darrera edició de la plaça de la nena Tàrraco va ser la presentació de la Pat Fernández, l'actiu que treballa a Port Aventura Park, que va ser per primer cop que vam veure una actuació en directe, ens va emocionar i volíem d'alguna manera, juntament,
demanant l'Ajuntament, mantindre aquesta quota que a la disfasador hi hagi actuació en directe. Molt bé. I la Gemma cobrirà aquest buit o aquesta quota. Molt bé. O sigui, tenim música en directe, tenim riures assegurats.
I canviem radicalment de tema perquè Tarragona Turisme ha presentat la campanya romesco de Tarragona, orgull i tradició de la barca a la taula. L'objectiu és reivindicar el romesco com a plat emblemàtic de la ciutat i desmuntar la confusió popular que sovint l'identifica únicament romesco.
Com una salsa. Està sota el lema, només penses en la salsa quan sents romesco, que haureu pogut veure en alguns cartells per la ciutat i a les parades del bus, i la campanya interpel·la la ciutadania i convida a redescobrir el veritable significat d'aquest plat. La seva tradició marinera, la seva identitat local i el seu patrimoni gastronòmic viu de Tarragona. En parlàvem amb la consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Montse Adán. Romesco, no només una salsa, que quedi clar.
Així ho volem. Hem iniciat una campanya, sobretot, després de l'èxit que va tindre el Congrés sobre el romesco. Vam veure que el que ens faltava, sobretot, és que el propi Tarragon i Tarragonina coneixés i es cregués aquest plat com a identitari de Tarragona. I vèiem que molta gent identificava el romesco com una salsa, que també, però l'origen a Tarragona està amb el plat. I així hem llançat aquesta campanya, que volem que sigui...
un tant provocadora per animar els tarragonins i tarragonines, doncs, s'accediu al Gromesco. Hi ha una cançó, anem a sentir-la, va, i la comentem, perquè hi ha una cançó, una cançó va no pincular, una rompeta, anem a sentir-la.
Sí, és un vídeo i hem volgut crear amb músics tarragonins també aquesta rompeta per animar-nos, per aixecar-nos avui de bon humor i que cada dia ens acompanyi. Són el Jorge Varela i el Roger Monesa, que són d'aquí a Tarragona, músics eficats i de Tarragona, que ens han regalat, ens han fet aquest regal amb el catalan acompanyant-nos.
El vídeo que t'anirem veient a través de xarxes, per aquí la campanya, té diferents branques. I també hi ha una part que són persones amb primera persona, serveixi la redundància, que també parlen del romesco, no? Sí. El que hem volgut és una campanya adreçada al tarragoní a tarragonina. Després se faran moltes accions per promocionar el romesco, però, com dèiem, ens faltava aquesta marca tarragona, que a vegades els tarragonins i tarragonides...
ens falta que ens ho creguem, que tenim moltes coses bones a la nostra ciutat, i aquesta marca de Tarragona, aquest segell fet a casa, l'hem d'impregnar. Llavors vam escollir quatre persones que aquests dies veurem Tarragona amb aquestes primeres persones, que representen una mica tot aquest recorregut que pot ser el romesco.
Tenim des del Pescador, que és el Jordi Albiol, conegut el Chaparro. Després està amb una àvia del Serrallo, la Lluïsa Beltran, que a més és guanyadora del concurs de Massa Romescaida de diverses edicions, ella i la seva família, i que al final porten aquest romesco, és com la part més identificativa que porten aquest romesco a casa. També un cuiner excepcional com és el David Soler,
que també aposta al seu restaurant per al Romesco i és una miqueta aquest reconeixement als nostres restauradors que estan presents apostant per aquest pla identitari. I després també una periodista del mercat central, en aquest cas la Carmeta. Em fa gràcia que el nom de Maria Carme Budesca, la Carmeta, coneguda per tots, que també ens recomana comprar el peix de Tarragona i ens dona aquestes...
aquestes pistes de com fer el millor romesco a casa nostra. I si anem al mercat també podrem veure llocs on trobar els ingredients del romesco també ben ressenyats, no? Sí. Nosaltres, clar, ara aquesta campanya té com dos fases. La primera era que vam presentar l'altre dia i que durant aquests dies començarà a veure aquestes imatges en les quals volem que piqui una mica els tarragonins i tarragonines que els diguin i només
Penses en salsa, quan escoltes parlar del romesco, doncs escolta, no et pots dir terragoria al 100%, per això volem que la gent hi hagi una miqueta amb carinyo, però que s'afagi seu. Però després, a més a més, anirem tant al mercat, hi ha parades com el que són restaurants, que hi hagi com un segell identitari, en el qual els restaurants sàpigues que en aquell restaurant hi haurà un romesco,
També hi haurà, repartirem, com uns trictis, uns flyers, en els quals s'expliquen històries i anècdotes del romesco, inclús alguna recepta de com fer-lo a casa, i després també a les parades. A les parades hi haurà com aquest segi identitari, també que puguis saber els ingredients, adquirir aquests ingredients per fer el romesco, amb una recepta, per exemple, en aquest cas, que el David Solent ens ha regalat i tindrem un trictis amb aquesta informació de com fer-lo.
fer-lo perquè tots ens atrevim. Per tant, com dèiem, totes aquestes dues passes. Una que és la imatge que estigui a peu de carrer, que la gent quan passegem ens fem aquesta pregunta de si coneixem el romesco i l'altra ja és anar allà on realment podem gaudir del romesco, ja sigui pels professionals que són els restaurants o dels nostres peixetes i peixatures que ens expliquin i ens animin a fer-lo a casa.
I seguim parlant de menjar i de plats perquè arriba en guany la cinquena edició de la campanya Peix de Tarragona, tot un gust, que amplia activitats i involucra un any més a tot el teixit del barri mariner, on l'objectiu és posar en valor la feina dels pescadors i els peixaters i tot l'univers que els envolta amb l'eslògan Un any de mar, un tas d'història. En l'entrevista també parlàvem amb la consellera Montse Adán i amb la Mercè Toldrà, coordinadora d'activitats del Museu del Port,
Però jo us deixo un tall que parlàvem amb el Josep Miquel Budesca, armador, vicepresident de la Conferia de Pescadors de Tarragona, perquè és una persona que viu en primera mà i que us ho pot explicar des de l'experiència. Josep Miquel Budesca, Josep Miquel, què tal? Bon dia. Bon dia. Com esteu a la mar?
Bé, estem, que hi ha molt. Bé, són dels pors pescadors que queden. Els pescadors, crec que igual que el P i jo potser més, estem en vies d'extinció. Cada vegada en són menys. De les normatives que tenim, de com està la mar i tot, cada vegada són menys barques. Però bé, menys barques i, clar, menys gent.
Però bé, anem tirant per endavant. Estem agraïts per aquestes promocions que es fan del peix i tot, perquè, clar, la nostra feina és agafar el peix, però arribar a terra i poder vendre'l i que la gent vulgui peix, també a nosaltres ens agraeix. Us agraïm molt. Deies que hi ha una trentena de barques, eh? Acutem arrossegament, encerclament, que és la teva, armenors, no?
Sí, sí, hi ha una trentana de barques, ara quedem unes 4 o 5 barques d'encerclament, abans eren moltes més, d'arrossegament també queden unes 20 i escaig de barques, abans també eren moltes més, i d'Arts Menors també en queden dues. Va desminuir tot, abans eren moltes barques, quan jo vaig començar a la mar, ara deu fer uns 30 anys, érem en total unes 80 barques en total, o sigui que va desminuir cada vegada més. La gent es va fent més gran, es van jubilant, i clar, no hi ha relleu i era nacional.
La gent jove, com és normal, veient els problemes que tenim, cada vegada veiem menys de la mar. D'allò no fa gaires dies, i ho dic perquè la gent que no ho entengui era què va això, aquest negoci de la barca del mar. L'última de Brussel·les era el tema de passar el producte abans d'arribar a la confraria. Ho dèieu aquests dies, que això és inviable, que a més...
A més a més, les bascules no pesen a la barca, no? No, no, no. Nosaltres ja fa anys que ho fem, això, eh? Nosaltres portem el diari electrònic de pesca. El diari electrònic, aquest, el que vol dir és, cada dia quan sortim a la mar, abans de sortir, fiquem que sortim. Quan estem a caladero, quan agafem el peix, hem de ficar les captures. Moltes vegades portem a bordo dos, tres mil quilos de peix barrejat, perquè si és només seïtor o sardina, però a vegades és barrejat, que ni nosaltres sabem el peix exacte del que hi ha. I abans d'entrar al port,
Això vol dir que a vegades, en mal temps, estem fora al port triant el peix perquè no podem entrar al port amb el peix sense explicar el que hi ha i quan entrem dins del port, després hem d'agafar el descarregar el peix, la confradia, el pes exacte i sap el que hi ha. Cada dia s'envien les fulles de nota de venda, saben el preu del peix, ho saben tot. Ara, això ha incrementat la Comunitat Europea, aquesta llei nova, que això que fem nosaltres, que ens parem al port,
per triar el peix abans d'entrar, això ho han de fer quatre hores abans. Si hi ha vegades que n'altros quatre hores abans encara no han sortit de la mar, després passa el peix, abans el peix, que quan hi havia menys de 50 quilos en una espècie de peix, no feia falta pesar-lo. Quan naltros agafàvem a terra i el pesàvem a les basques de la confradia, ficàvem el pes exacte. Què passa? Ara, qualsevol peix que agafis, qualsevol espècie que agafes, naltros a l'encerclament,
Dintre del cap agafem tres espècies, que és el ceitó de sardina, el barat, algun pell o així, però hi ha barques que agafen hasta 30 i 40 espècies, de llust, de rap, de maire, de cranc, tot el tipus. I damunt amb barquetes petites, que per molt mal temps que facis una bàscula exacta, exacta, menys d'un quilo, no te'l pesa bé. Llavors que tens la bàscula a bordo,
Estàs pesant el peix i veus tu que amb el coll de mar, o sigui, la pujada baixada de la barca, te'n dones compte que un pes d'un quilo pot pesar 0,200 grams que pot pesar 2 o 3 quilos, o sigui, no és exacte. Amb la mesura aquesta, el dolent que hi ha és que després d'aquestes mesures, quan no s'incompleixen bé, és que tens unes sancions fortes, m'entens? Inclús els diners que nosaltres ens donen a l'accomandat europea per les vedes i tot això que fem, això pot incrementar que te'l puguin treure.
Vull dir que estem una mica malament. Va bé campanyes com aquesta, ho he dit fa una estona, que va molt bé. És bonic perquè hi ha tothom, institucions, administracions, el port, el museu, els veïns, vosaltres. Sí, sí, nosaltres estem molt contents amb això. Nosaltres ja anem fent promocions, com bé he dit.
sardinades, citonades, fideuars, perquè nosaltres el que volem és que la gent, a part que nosaltres agafem peix que era la nostra fenya, és vendre'l i que la gent vulgui menjar peix. Avui en dia, als nens d'avui en dia, als nostres fills, li costa que cada vegada menja peix. S'ha de reconèixer que costa molt de fer el peix a casa i tot, però després quan acabes i el proves o els degustes, doncs, compta de bo que és. Les propietats que té el peix de la mar són molt bones.
I quan anem a la peixateria, quan anem al mercat, hem de mirar l'etiqueta, que això també és important. Sí, sí, això ho he dit, ho he remarcat, inclús jo, moltes vegades jo parlant amb amics i coneguts, sempre dic, sobretot l'etiqueta. L'etiqueta, el peix de Tarragona, com tota la costa, surt etiquetat de confradia. L'etiqueta és... La tassabilitat d'aquesta etiqueta...
Te fica, inclús el nom de la barca, el dia que s'ha capturat, l'espècie del peix, els grams, tot ve a l'etiqueta aquesta. O sigui, tu vas al mercat o a aquella peixateria a comprar, demanant l'etiqueta, mirant-la, és el DNI, el DNI d'aquest peix.
Com just acabava de dir ara el Josep Miquel Budesca, és important que mirem les etiquetes del peix per saber d'on surt, de quin mare estava o quin pescador l'ha pescat. I diumenge, ahir diumenge a dimecres, era el dia mundial contra el càncer. I nosaltres vam aprofitar el dia per parlar amb la doctora Anna Mejia, cap del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Joan XXIII,
perquè cada any atén més de 550 visites per càncer de tiroides i l'increment de casos ha anat acompanyant d'un avortatge cada cop més personalitzat i multidisciplinari i la cirurgia endocrina amb més de 100 intervencions anuals es consolida al centre com a referent en casos complexos. Escoltem el que ens explicava l'Anna Mejia de què és el càncer de tiroides, com es detecta i com s'ataca o com s'intenta millorar després.
Hem parlat molt avui, de fet sentíem la veu del Col·legi de Farmacèutics parlant de la importància de la detecció per cos en general, amb tot tipus de càncers, i també és el cas del càncer de tiroides.
Sí, en certa mida sí. El que passa és que sí que és veritat que en els últims 30 anys, aproximadament, hi ha hagut un increment en la detecció d'aquests càncers, que el càncer de tiroides habitualment és un càncer que a vegades té un curs indolent, però hi ha persones en què no, que és un càncer agressiu. I també el que s'ha vist és que...
A vegades fer més no és millor. A vegades no sempre hem de ser molt agressius en aquest tipus de tumors perquè no aconseguim millorar la mortalitat i no aconseguim disminuir la mortalitat i no aconseguim... i podem provocar hiatrogènia. Llavors hem de seleccionar molt bé quin grau d'agressivitat hem de fer amb aquest tractament i en quins casos potser no val la pena ni iniciar un procés diagnòstic si no hi ha certes característiques d'alarma.
Això s'ha vist que en l'augment de proves de diagnòstic d'imatges detecten molts nòduls, que a vegades són molt petitets, que potser no avançarien més,
Però que si comencem a punxar-los, potser quan no hi ha sospita i quan no hi ha un creixement marcat, què passa? Que detectem coses molt petitetes que potser a la llar de la vida tampoc et produirien cap malaltia o canvi en el teu estat de vida. I, en canvi, inicies un procés que...
que al final el que pot provocar és hiatrogènia, perquè les cirurgies provocen hiatrogènia, tractaments provocen hiatrogènia, i llavors això hem de seleccionar. Això és a vida a nivell de tot el món, no al nostre. Però sí que és veritat que, per exemple, si fa 30 anys es diagnostiquen 4 de cada 100.000, ara igual diagnostiquem 15 de cada 100.000.
Sí que hi ha a nivell global una corrent de dir, oi, anem a diagnosticar aquells que es poden beneficiar d'un tractament, no persones que potser no es beneficien de res.
Una pregunta molt òbvia, però què és un càncer de tiroides? Perquè puguem entendre què és. El càncer de tiroides és quan dintre del tiroides unes cèl·lules, degut a una mutació, comencen a créixer de forma incontrolada. O sigui que no segueixen les normes de créixement habitual. Tu pots tenir un tiroides que creix, però és una patologia benigna, i simplement...
que creix fins a un límit o pot anar creixent, però no es comporten de forma dolenta. En canvi, quan creixen de forma incontrolada per una mutació i són capaços, a més a més, d'invair o anar a altres llocs de l'organisme, llavors parlem d'una patologia tumoral. Què passa que el tiroides? Que la majoria de càncers tenen un comportament relativament penigne, que moltes vegades en una cirurgia estan resolts, però hi ha uns quants que no.
Llavors, el que és molt important és que aquests que es comporten de forma molt més agressiva, sobretot els tractem bé, que els diagnostiquem bé i que seleccionem de forma molt personalitzada quin tipus d'abordatge s'ha de fer. Això moltes vegades és el que es fa en unitats en les que col·laboren diferents especialitats, no més endocrins. Què el provoca? Se sap que el provoca el càncer de tiroides o...
El càncer de tiroides normalment es produeix per una mutació, una mutació que és normalment una mutació que es diu driver o desencadenant o conductora, i hi ha factors que es coneixen ben coneguts que faciliten la seva aparició, que un d'ells és la irradiació, sobretot en la infantesa,
I, per exemple, un accident nuclear o irradiacions per una malaltia, si has tingut un càncer i has tingut una irradiació, o exposat a mitjans o a l'ambient que hi hagi irradiació, això pot desencadenar-lo. Pot facilitar l'aparició de nòduls, però també augmenta el percentatge de...
Da, cançer-se.
I aquesta setmana celebràvem que el Museu d'Art Modern de Tarragona celebra els 50 anys amb un extens programa on destaquen quatre exposicions permanents. N'hi haurà una sobre l'escultor Julio Antonio, sobre Josep Maria Jujol, o de fotografies de la col·lecció del fòrum, tot plegat mentre prepara el seu trasllat al Palau de la Diputació, que no serà abans del 2030. En parlàvem amb Òscar Sánchez, diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona.
Sí, sí, la veritat que és tot un èxit i al final, tal com vam fer ahir, amb l'acta de presentació, de com ha mirat online, amb totes les activitats que hem preparat i exposicions, doncs agrair en primer lloc, agrair en primer lloc a tots els treballadors del museu, a tota la gent de cultura,
Perquè inclús els que estan ara treballant, inclús els que s'han jubilat ja amb tota la feina que s'ha fet des de l'inici, perquè jo crec que és un model d'èxit, no? I ara amb aquest empenta, com bé deies, d'aquest trasllat del museu del carrer Santana cap al Palau de la Diputació, doncs que donarà un pas de qualitat que ens situarà en museus de rellevància nacional i internacional, no? I sobretot amb l'obra de Jujol o amb la col·lecció Fòrum, com bé anomenaves.
El mig segle de vida, doncs, que arriben en plena forma, i ara fer referència també a tots els treballadors del museu, els que són els que ja han passat en aquest mig segle d'història, però aquest mateix set i xous, és a dir, demà mateix inauguració d'una de les mostres, que serà una mena de cara a cara entre el passat i aquest futur que feu referència a l'equipament, amb obres emblemàtiques.
Sí, sí, sí, a més estem fent o projectant una distribució i una urbanització del museu per crear aquest relat, no? Encara que són 50 anys, encara som un museu molt jove, no? I crec que això ens servirà per això, no?, per plantejar el futur amb un relat important i sobretot per esperonar, no?, els artistes, els creadors joves d'aquí de la nostra terra...
i al final amb una inauguració també que serà molt xula, que estarem amb la presidenta i jo mateix també, estan molt contents de la feina que s'està fent, d'aquest impuls que li estem donant, estem elaborant el projecte museístic,
Per tant, encara queda camí per fer, però crec que tenir aquestes idees i aquests projectes de llarg termini, doncs tenir-los clars, crec que és important, no? I com dic moltes vegades, o moltes vegades m'heu escoltat, no és el més difícil també en política, no? Prendre decisions a llarg plaç, no? I crec que aquí el Departament de Cultura s'està fent i crec que això ho durem d'aquí uns anys.
Parlava d'aquestes peces emblemàtiques, perquè ahir també ho dèieu a la roda de premsa que es feia al museu, i també en fèieu referència ara que això ens situarà a nivell de museus de primera línia a nivell nacional, a nivell estatal. Sí, sí, sí. És això, eh?
Sí, sí, sobretot a nivell, per exemple, del Museu Reina Sofia de Madrid, amb les obres de Jujol, amb la col·lecció Fòrum, que ja s'està fent la selecció, perquè són més de 1.800 fotografies.
Per tant, jo crec que tindrem un museu de primer nivell, i això Tarragona i la seva demarcació ens situarà en el món de l'art i en ciutats tan importants i museus tan importants com aquest, o per exemple en el museu de Màlaga, que és un museu molt important, que crec que donarem un pas endavant en qualitat.
Això, doncs, aquest de Madrid i Shows inaugura una de les mostres, però dèiem que hi ha diferents, eh? I de cara al juliol, la selecció de fotografies de la col·lecció Fòrum, aquí es parla també de gran prestigi internacional d'alguna de les peces. Sí, sí, sí. Bé, ara estem fent la selecció amb el comissari i, bueno, impressionant. És un nivell de qualitat i de conservació també molt bons i això ens situarà, com deia, a nivell d'emocions com la Reina Sofia de Madrid. Per tant, molt contents, molt contents d'aquest salt de llargament que estem fent.
i que espero que aviat ho pugui gaudir tota la ciutadania i sobretot sí que veieu també que dins d'aquesta ciutadania els infants crec que és important un projecte que estem fent també del man pedagògic amb les diferents escoles de la demarcació per apropar també els museus a la gent jove i que li creia aquest esperit ja crític i artístic ja des de ben joves crec que en aquest sentit també s'està fent una feina molt bona
i per això crec que cal destacar-ho també.
I passem a l'agenda cultural del cap de setmana. Aquest divendres hi ha la presentació del llibre Jutjant el rei Carnestotas, que abans el Miquel feia l'entrevista amb la colla a la bota que presenta aquest llibre, de Jorge Pérez de la Torre, que és un recull dels judicis del rei Carnestotas a Tarragona des de la recuperació del Carnaval fins a l'actualitat, del 1984 fins al 2025. És avui a les 7 de la tarda a l'antic Ajuntament.
I dissabte tenim moltes propostes de vermuts. Primer, un vermut carnavaler a Sant Pere i Sant Pau, amb l'actuació de dos clandestinos i una deliciosa paella popular per compartir. Serà a les 12 a la plaça de la quarta promoció de Sant Pere i Sant Pau. I també hi haurà vermut de combatives. Música i gastronomia s'uniran per donar el tret de sortida al carnaval. Hi haurà un concurs de disfresses amb grans premis i serà a les 12 del migdia al casal popular La Sageta de Foc.
I després, a les dues de la tarda, hi haurà la onzena xerronada popular, que repartiran aquesta escudella tarragonina, aquest Brou, per excel·lència. I també, demà dissabte, arriba la jove Aida, que ens ofereix una reinterpretació de l'emblemàtica Aida de Verdi, amb arranjaments que combinen l'essència de l'òpera original amb noves composicions i una dramatúrgia que explora els límits entre realitat i ficció.
Nosaltres en parlàvem, bueno, participaran més de 750 alumnes en aquesta producció de la Joveida del Liceu i nosaltres en parlàvem amb Marian Márquez, que ha fet la composició i adaptació musical i, a més, és tarragonina. L'escoltem.
Molt bé. Què heu fet amb l'Aïda de Verdi? A veure, què heu fet, Mariana? Ens ho hem passat molt bé, la veritat. Ha sigut un procés creatiu molt bonic, molt llarg, també, molt ben estructurat, i l'equip creatiu, que és Union Lab, a nivell visual, el Jordi Casanovas, que és el dramaturg i director d'escena, i jo mateixa, hem creat, a través d'aquest encàrrec del Liceu, com una reinterpretació d'aquesta emblemàtica òpera de Verdi, no?,
de manera que estigui durant aquest context escolar i també familiar. És un espectacle familiar, per anar en família, per entendre l'òpera, per apropar la música eucarística i el que és el concepte eucarístic a les famílies. I crec que ho hem aconseguit, això ho haureu de veure vosaltres. Això forma part de la celebració del 25è aniversari d'aquest projecte educatiu que és el Petit Liceu. I no sé per què heu triat Aida com a òpera per poder-la trasllegar.
Doncs la triana és nostra de l'equip creatiu. A nosaltres ens va arribar a l'encàrrec per part del Liceu i coincidia amb l'estrena d'aïda de la propera temporada, que és l'òpera que obre la temporada següent del Liceu, que és una cosa que ja tothom sap.
i volien encabalcar aquestes dues produccions. La Ida de Verdi en format gran i després aquesta jove Ida més acostada al públic familiar. I no tot s'acaba amb la representació, sinó que s'ha treballat a les escoles prèviament. Hi ha tot un embolcall per explicar que serveixi la representació a Ida una mica d'excusa per explicar el que és l'òpera.
Exacte, sí, aquí treballa al Liceu Aprèn, dins del petit liceu, i tenen una proposta molt interessant pedagògica que apropa els diferents espectacles que tenen els escolars i treballen pedagògicament molt bé, i en aquest cas han apropat a les escoles, a professors mestres i escoles de música i conservatoris,
d'aquesta música, d'aquesta proposta de la jove ida, la escenografia, la història, no només la narrativa, sinó també el dramatisme de l'òpera, i ha sigut la seva feina que està en aquest procés, ara comença la seva feina.
I com a proposta final, ja ho hem parlat durant el resum de la setmana, diumenge arriba la disfressador, que és un dels actes principals del Carnaval Tarragoní, on aquestes 14 comparses participants lluiran les seves millors gales en un desplegament inigualable. Recordeu que està presentat per Guillem Estadella i Gemma Polo i ho podreu veure a la TAP el diumenge a dos quarts de vuit de la tarda.
Tanquem el resum de la setmana i l'agenda cultural del cap de setmana i per acabar amb aquest programa a la veu de Tarragona, camí cap als 40 d'aquesta setmana de febrer, comença la secció de cinema amb el Miquel González. Música
Miquel González, molt bon dia. Molt bon dia. Sempre tinc com un déjà vu quan fem aquestes seccions. Sí, perquè és com si l'haguessin fet abans. Sí, no? Tot i que la... Ho podem explicar, la fem abans, però s'escolta després. És igual, és una cosa molt rara. És... Sí, podria ser una pel·lícula de la Isabel Coixet, el tema de la nostra secció. Sí, sí, sí, una mica. De fet, mira, parlo d'Isabel Coixet perquè ahir va estar la revuelta i perquè aquest cap de setmana estrena tres adioses. Miss Marta, ¿cómo lo consigues?
Me refiero a intentar hacer las cosas que no te gusta hacer. Basta con pedalear. Adiós. Antonio me ha dejado porque me ha dejado. Porque se ha hartado de las cosas que le gustaban de mí al principio. Funciona así. Amas a una persona y en un momento no.
La Marta i l'Antonio, que són una parella que se separen després del que sembla una discussió trivial. Ell és un xef prometedor, que es refugia amb la cuina, amb la seva feina, i ella comença a notar alguna cosa més que la tristesa. Ha perdut la fam, i no només, volem dir, pel desamor. Quan descobreix que darrere hi ha un problema de salut, tot acabarà fent un gir inesperat. Pel·lícula de l'Isabel Coixet, que ens recorda una mica el Mi vida sin mi...
però la directora diu que no, que són coses completament diferents. Que gràcies a un desamor descobreixes una malaltia és com un dos per un amb coretulentes. Sí, sí, sí, exacte, és com doble onada. Anem a una altra pel·lícula amb aquest cas d'aquestes que t'agraden de por, que es diu Primate. Estamos en Hawaii, tia! ¡Qué pasada! ¿A qué bebimos?
Quiero presentarte a alguien. Este es Ben. ¿La mano? ¿Quiere que le dé la mano? Sí. Hola, Ben. Lo rescató mi madre. Es parte de la familia. Ben, feliz. Tiene su punto cookie.
Què et sembla el Ben? Doncs són dos amigues que després de tornar de la universitat es reuneixen amb la seva família, la Lucy, amb la seva família i la seva mascota, que és el Ben, que és un ximpancè. Resulta que hi ha una festa a la piscina i un accident provoca que l'animal quedi contagiat de ràbia.
acabarà transformant-se en una criatura violenta i impredecible. Atrapats al jardí, hauran de buscar la manera de sobreviure a la ràbia de qui consideraven part de la família, però que al final resulta que no. És molt important seguir les normes higienitosanitàries. De les piscines, eh? Sí, sí. Truquem al Departament de Salut de l'Ajuntament que vagi buscant a les piscines, que espero que no hi hagi casos d'aquest tipus. De raros.
Vinga, anem amb tres amics ara, en Carlos, el Darío i l'Armando, que protagonitzen La Fiera. Me considero una persona cuerda, responsable.
¡Sed! ¡Vamos! Los australianos saltaron a 5.900 metros, pero la torre sin nombre tiene todavía 300 metros más hasta la cumbre. Es un récord del mundo, tío. Si vamos hasta allí es para probar algo más radical. Define radical. Traje de alas. El flipao. ¿Quién se apunta?
Tres de los grandes, Abril, Carlos Cueva, Miguel Bernardo i Miguel Ángel Silvestre. Home! Home! On vas a parar? Exacte, on vas a parar, eh? El Carlos fa de Carlos. El Carlos fa de Carlos, és veritat. Doncs això, jugadors d'hoquei sobre gel. I a partir d'aquí, aquesta crida l'atenció, aquesta pel·lícula, però... Sí, una miqueta sí. Sí? Però és això, que només hi havia aventura, aventura, i tampoc acabaves d'entendre de què anava exactament la pel·li, no?
Ja, jo continuo una mica sense entendre, però haurem d'anar-la a veure. I també arriba aquest cap de setmana al cinema una proposta que es diu Evolution. Estos frutos tienen un efecto en los animales que los comen, pero ¿cuál? No se parecen a nada que exista en el planeta, luego tienen que ser...
La Zoe, o la zoo, és una jove biològica... Ja ho direm. Tornem a començar. Biòloga. La zoo, una jove biòloga que descobreix un misteriós meteorit que cau a prop de casa seva. Ella no ho sap, però una estranya substància de l'espai entra en contacte amb el seu ADN i el de les seves mascotes. Un lloro, una iguana i un gat. Mentre ella comença a adoptar algunes característiques d'aquests animals, els seus companys són cada vegada més humans. I al final acabarà...
Tenen el caos entre els veïns, entre els científics i fins i tot arriba als polítics. I arriba pels quins soufans una nova entrega de Hellboy, el hombre retorcido. Hay algo en estas colinas. Algo embrujado. Perverso. Huele a... muerte.
¿Cómo lo sabes? Porque la oscuridad llama a la oscuridad. Giraveu, eh, aquest el Hellboy. ¿Y algú que sigui fan de Hellboy? Jo no, però potser alguno, si no, no farien pel·lícules i no som primer sinemes. Arriben propostes com ara Anémona o El pastís del president. Has parpadeado. Venga, otra vez.
Segueix la història de la Làmia, l'Iran del Saddam Hussein, una nena de 9 anys que s'enfronta a una tasca impossible, que és aconseguir els ingredients per fer un pastís d'aniversari en honor al dictador. Sota les dures sancions internacionals i sota la vigilància del règim, la protagonista haurà de recórrer una ciutat desolada
fent ús del seu enginy i de la seva valentia. La pel·lícula arriba a les sales de cinema, també doblada al català, com també arriba el rastre del llop. Després de més de 300 dies sense precipitacions, el govern ha activat el protocol d'emergència per la distribució de recursos a la població. La sequera aquesta de merda i l'aigua podrida els llops ja no en tenen por guir. Cada vegada s'acosten més a la casa. El Javi va sortir sense l'escopeta i ja no va tornar.
Aquí mai hi ha hagut llops, mai. Està tot molt canviat.
És la teva, l'única teva filla que t'espera en la ciutat. Carles Francino, Andrés Herrera i Helena Nagel que protagonitzen aquesta pel·lícula. Després de la mort del seu germà, la Sofia torna a casa deu anys després i allà l'espera el seu pare, en Gabriel, malalt per una vacuna que va rebre més de dues dècades enrere, castigat per tenir més d'un fill pel règim feixista del moment. Així que mentre la població es revela per l'escassetat d'aigua, la protagonista haurà de lluitar per aconseguir una cura pel seu pare.
No sé per què, però aquesta pel·lícula em crida l'atenció. Sí, com un futur distòpic. Sí, exacte. Molt bé, molt bé. Arriben també altres propostes, com per exemple La horcada o Xana i El secreto del tiempo. Con esto en mi poder, mi vida puede ser tan asombrosa como una película. El dial del tiempo.
La Jana, que és una jove que creix en un modest poble pesquer de la Xina i que descobreix un peculiar artefacte que és capaç de manipular el temps. Doncs mira, més pel·lícules... És de dibuixos animats? Entenc que sí, eh? Entenc que és animació com Billy, el hàmster cowboy. Saps què passa, papa? De gran vull ser un supercowboy. Uala! Sí, molt bona idea.
És d'aquelles pel·lícules que el tràiler t'explica l'argument, Billy, un hamster extraordinari que somia en convertir-se en cowboy, arribar també en català.
Anem a Plataforma, si vols, perquè Movistar Plus estrena Más que Rivales, una sèrie de sis capítols que segueix la reacció complexa entre dos jugadors d'hoquei sobre gel. M'he equivocat abans amb el de l'hoquei sobre gel. És aquesta, la de l'hoquei sobre gel. La pel·lícula no era dels jugadors d'hoquei sobre gel del Carlos Cuevas, no? No, era d'Esports d'Aventures. Exacte, Esports d'Aventures. Jo he dit que era això. Prime Video incorpora...
Anaf el comentari, pero no lo faré. Padre no hay más que uno, la serie.
¿Por qué os queréis mudar? ¿Por qué no? ¿Por qué no os queréis mudar? Si no teníem problemes sin pel·lícules, doncs tenim nova sèrie a Amazon Prime sobre Padre no és més que uno. I a Netflix arriba, aquest divendres s'ha estrenat ja, sèrie dramàtica creada per Aitor Gabilondo i protagonitzada per Luis Tosar i Clàudia Salas, Salvador. Mi hija Milena, cuando era pequeña, decía... Mi padre se llama Salva...
i salvavidas.
Humor del bueno, eh? Jo em dic abril i vaig néixer l'abril. Molt bé, molt bé. Doncs el Luis Tosar, que es posa a la pell del Salva, un pare que és tècnic d'emergència sanitari, que acabarà descobrint que la seva filla pertany a un grup ultra. També en forma part la Júlia, protagonitza, interpretada per Clàudia Sales. Aquesta també em crida molt l'atenció. La veurem aquest cap de setmana al Netflix. I la comèdia Ella McKay arriba a Disney+. Hola. Hola.
Soy la narradora. Estoy aquí para hablaros sobre Ella McKay. Trabajo para ella desde que termino derecho. Así que no es que sea... Ningú ha notat que és Mark Simpson, no? La Margarita de Francia, exacte. Doncs una pel·lícula que explica la història d'una jove idealista que fa equilibris per compaginar la vida familiar i laboral en una comèdia que posa el focus en els vincles i en la dificultat de conviure
amb les persones que estimes. Doncs veiem això, Emma McKay, Gemili Curtis i altres actors que els coneixem també per altres propostes. I molt ràpidament t'explico que Sky Showtime incorpora dues temporades més de Bob Esponja. El vive en la piña debajo del mar. Bob Esponja! Su cuerpo amarillo absorbe sin más. Bob Esponja!
El mejor amigo que puedes tener. Bob Esponja. Els més allegados del lugar ja saben que no ens agrada Bob Esponja ni el seu amic el Patricio. No ens agrada perquè... No, no, no... No perquè l'odiem. No, no, no ho diem a ningú. El que passa que no ens crida l'atenció. Bueno, jo... Sí, bueno, no ho sé, és igual.
Filming estrena Código de Silencio, una altra proposta que arriba a les petites pantalles, i HBO Max ha estrenat també la nova sèrie Dona Veja, inspirada en la vida d'Anna Jacinta de São José, una figura històrica de Minas Gerais i que planteja una reinterpretació d'una telenovela emesa als anys 80. I ho deixo pel final...
El que no surti d'aquí, abril. Oh! Falsalt de Catalunya Ràdio a la plataforma 3K. Uau! Quin atreviment! Ah, que sí, eh? Trampolín! Arriba el 8 de febrer, a dir, aquest diumenge. Set programes especials... És que, eh? Això no m'havia entès jo. Sí, sí, sí. Set programes especials en forma de docu-sèrie que mostraran el que passa al programa fora dels micròfons, des de la relació entre els personats, entre els presentadors, fins a les trobades amb famosos i conflictes interns. Primer capítol...
Juliana Canet, Roger Carandell i Marta Montaner en un cap de setmana d'actuacions a Tarragona i a Cervera. Van venir al Teat de Tarragona. Van venir, van venir. I el 10 de febrer celebra a la plataforma 3CAT 20è aniversari de Lo Cartanyà, una proposta que mostra l'actualitat dels personatges i que rememorarà el passat a través de dos capítols que reten homenatge a aquella sèrie que ja fa 20 anys i que posen punt i final.
Una pregunta, Miquel. Una resposta. Tu ets fan que facin remakes de coses de fa 20 anys o creus que s'ha de deixar allà i ja està? Jo soc fan que les repeteixin. És a dir, soc fan que les reposin, però no que les facin remakes. Que les reposin. És a dir, poden reposar... Sí, sí, o a la mateixa cadena. És a dir, jo soc molt fan que cada estiu me posin plats bruts o que em tornin ara, per exemple, si volen a emetre ni saga de poder del meitat dels anys 90, aquells culebrots, però no que facin remakes.
És per nostàlgics. It's my opinion, exacte. Sí, i bueno... Abril Rius, fins aquí. Miquel González. Que vagi molt bé, bon cap de setmana. Ara no marxeu, que tenim... Se't gira feina, eh? Tens un munt de cadires, un munt de nens... Un munt de micros. Un munt de micros. Parlarem del de NIP que va ser la setmana passada, el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. I això, no marxeu, que tindrem una hora intensa parlant amb ells i amb totes les associacions amb les que han treballat als diferents escoles i instituts. Fins dilluns!
I avui la nostra música ens arriba amb el dia, ni més ni menys. I és que un 6 de febrer, com el d'avui, què és el que t'has proposat fer? Aitana ho té molt clar.
Bona nit.
Que aquí soy mejor Aunque por ahora
I aquest veuen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes i a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 23 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa d'Orada en el partit entre el Nàstic i el Villarreal B.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. Bon dia, són les 11.