Bon dia, zones nou. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal, homo? Bon dia, mireu. Spoiler. Hola, bon dia. Núria, bon dia. Núria Cartella, bon dia. Aureu de Rius, bon dia. Bon dia. Ara ho entendrem, això, no? Ara ens ho explicaràs. Primer farà una miqueta de hype. Crea el hype i després... Això té a veure amb el convidat d'avui del Cafè Copa i Puro.
I ja. Ja està. Jo marxo, perdoneu, són les 9 en punt. Me n'he d'anar a descarregar-me els Bons Comerç. O ho faig ara o s'acaben? O ho fas ara o no ho faràs? Més val que vagis per feina, eh? Escolta, per cert, d'aquí una estona em vols parlar amb algú d'això dels Bons Comerç o no? Sí. Doncs d'aquí una estona em parlem, eh? Amb la Montserrat, amb la consellera de Comerç. Vinga, va, la trucarem. Doncs d'aquí una estona la trucarem, perquè avui comença tot, eh? La festa dels Bons Comerç, perquè és una festa del cap de setmana, però afaineu-vos perquè...
Afanyeu-vos perquè duren poc, duren poquíssim. És a dir, que si no els descarregueu aviat, us quedareu sense. De seguida en parlem. Bons comerç. Què més farem avui, va? Doncs més agenda, perquè per fi avui emetrem l'entrevista que vam enregistrar amb el Guinader i la Maria Campos. Ells venen a Tarragona a oferir un espectacle de dansa contemporània al Teatre Metropol avui mateix. Teatre Tarragona, perdoneu, avui mateix. I serà molt, molt, molt, molt potent. I tenim una entrevista molt xula més sobre dansa contemporània. I el Jan Gonzalo, què t'explicarà?
Doncs que Tarragona juga, que hi ha aquesta possibilitat d'entrar i apuntar-se i jugar a jocs de taula, jocs de rol, a qualsevol cosa que s'acudeixi jugar durant aquest cap de setmana al Palau de Fires i Congressos.
Molt bé. Doncs són els continguts d'avui de l'Abreu de Tarragona, després amb l'Abril Rius. Abril, farem el resum de la setmana, no? Sí, farem el resum de la setmana. Aquesta setmana és fàcil de descobrir el tema destacat, que és la brossa. Canvi superhistòric de contracte i explicarem això i moltes més coses. Però ara hem parlat de cooperació internacional, d'economia, territori, com sempre, de cultura. Pep! Ja!
I acabarem parlant de cinema, eh? Arriben propostes com si em pres invierno, una estrena nova de la sèrie Predator, i a les plataformes també coses interessants, com, per exemple, Yacarta, Movistar Plus. Vinga, doncs, Lluís Comas, el control tècnic, el Joan... No, no, cada cop no, cada cop no. Mauri, fer una reptació de visual... No, no, si algú t'ha escoltat amb auriculars... I t'ho plegat. Em deixo alguna, de l'equip? Deixeu-vos una secció. Digues a tot. Quina?
Sí, sí, però no es pot dir res més. Ja, però dir-ho que ho farem, no? Sí, ho farem amb una persona humana. L'entrevista, doncs, sorpresa, d'aquí una estona. Amb una persona humana que té a veure amb aquest so. Vinga, va, gràcies, Núria, Abril, Miguel, fins ara. Fins ara. L'Espineta avui amb Tarragonins, amb el company d'esports Jordi Blanc i, evidentment, parlant de la nova etapa del nàstic. Espineta amb Tarragonins. La veu de Tarragona.
Demà, a Mórcia, Cristóbal Parraló debutarà com a entrenador del Nàstic. No ho farà a la banqueta per sanció, lloc que deixarà el seu ajudant Javier Manjarín, però sí que arrencarà el seu caminar com a màxim responsable d'un equip que torna a tenir l'objectiu de l'ascens. El Nàstic ho ha intentat en tres de les darreres quatre temporades, però en totes elles, per unes coses o per unes altres, s'ha quedat sense premi en el darrer sospir de la final. Cristóbal Parraló, en l'acte de la seva presentació aquesta setmana, assumia el repte de portar el Nàstic a segona divisió.
mostrava feliç d'arribar a un club al que considera que hauria d'estar el futbol professional. L'entrenador, amb un bagatge superior als 250 partits oficials a les primeres tres categories del futbol nacional, aportarà experiència i projecció al conjunt grana. Parralo és el 29è entrenador del Nàstic
En aquest segle, 21 entrenadors han estat destituïts i altres 7 no van ser renovats en acabar la temporada en què dirigien els granes. Per tant, això vol dir que el nàstic, en paraules clares, a un entrenador li dura menys que una temporada. La cadira d'entrenador ha estat un lloc de màxim risc en l'entitat en moltes etapes d'aquests 25 anys, on el club ha estat a primera, segona, segona divisió B...
i ara a la primera federació. En aquesta categoria, per les urgències econòmiques, ens hem endinsat en una espiral d'histèria col·lectiva. La prova, com s'ha tractat a l'Ustessa en aquesta tercera etapa, el tècnic, recordem, va pujar el nàstic al cel de la primera divisió, el que va ser també la sortida traumàtica a finals de la temporada passada de Dani Vidal i aquest divorci entre la grada i el Consell d'Administració. Només els bons resultats i aconseguir els objectius pot rebaixar la tensió que ara es viu
a les grades del nou estadí Costa Dourada. Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients.
Doncs vinga, que arrenquem motors, passen 7 minuts de les 9 del matí i el que fem, la primera parada, vaja, d'aquest apoti-poti d'entrevistes que ens duen a l'activitat frenètica del cap de setmana és, ens porta a la primera parada, com deia, al Palau de Fires i Congressos. Més de 150 propostes i trobareu allà durant el cap de setmana de jocs per tots els públics i totes les edats. Jocs de taula, jocs de rol, de tota una miqueta. Ens en dona més detall el Jan Gonzalo, portaveu de l'associació Tarragona Juga, que organitzadors d'aquest esdeveniment
Jan Gonzalo, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Mira, ja ho hem explicat a l'informatiu, ja hem fet la peça per la web i tot, però volíem que ens ho expliquessis tu, amb la teva pròpia veu, que hi trobarem el Palau de Fires i Congressos. Doncs justament el que has dit, el que trobaré...
és quan entra a la porta una gran quantitat de taules amb propostes molt diverses vinculades amb això, poder-nos posar a jugar amb persones que ja coneguem o que no coneguem i ens trobem allà mateix i amb algú que ens acompanyarà i ens ajudarà a jugar i a fer servir les instruccions i a posar-nos directament ja a moure peces i a fer coses, a tirar laus, que és el que ens agrada.
És d'entrada lliure? Es pot anar acompanyat, vull dir, fer-te el teu grupet de joc o simplement s'abre en una taula i afegir-te en alguna partida? Exacte. I és per totes les edats? Sí, sí, per totes les edats. La qüestió és justament aquesta. El que a nosaltres ens agrada és que la gent pugui venir lliurement, ja sigui de manera individual o en grup, i afegir-se a l'activitat que més li agrada. Hi ha algunes activitats que tenen
Inscripció prèvia, per exemple, les partides de rol, per poder-les anar tancant, però la gran majoria són totalment lliures. La idea és aquesta.
poder jugar, que és el que s'ha de fer tot el cap de setmana. Què aporta, segons vosaltres, el joc de taula? Quines habilitats, quines... No ho sé, què aporta de bo? Què té de bo jugar? Nosaltres tot. Nosaltres considerem que els jocs de taula, a més aquí és on agrair molt el suport de l'IMED, de l'Institut Municipal d'Educació, que va creure amb la proposta d'un primer moment,
És justament això, per una banda, el gaudi i el moment de poder estar amb companyia, però també la socialització, que és fonamental, al voltant d'una taula i del cara a cara, i l'aprendre a fer coses, a prendre decisions, a decidir estratègies, és una qüestió que creiem que és central aquest element educatiu que fa que el joc vagi més enllà
simplement de passar l'estona i que estàs incorporant una gran quantitat de coses des de qüestions socials, de com funcionar en un grup que s'han de complir unes normes fins a resoldre allò que tens al davant.
Que organitzeu aquest festival, Tarragona Juga, amb la col·laboració també de 38 entitats i associacions del sector, des de clubs, comerços, creadors de contingut, autors de jocs, vull dir que aquí hem sabat esforços.
Això és bàsic, això és bàsic, a més és fonamental, importantíssim donant-li les gràcies per l'esforç que faran, perquè venen justament una gran quantitat de voluntaris i voluntàries que utilitzen, no? El seu temps és dinamitzar les partides i dinamitzar la gent que ve.
I sense això seria impossible fer aquesta proposta, perquè hi ha com 30-140 taules, en cada taula hi haurà una persona o dues persones, i tot això és bàsic per poder fer que funcioni. Sí, sí, aquesta xarxa, la veritat és que estem molt contents que existeixi i que s'hagi també consolidat al voltant del festival.
Un festival que trobareu al Palau de Fires i Congressos dissabte i diumenge, en horari dissabte de 10 a dos quarts de nou, per tant, n'he interromput tot el dia, i diumenge, horari de matí, ben bé fins al migdia, de 10 a 2. Per tant, escolta, entrada lliure, feu una ullada, ja per anar fent boca. A veure, digue'ns un joc, perquè trobarem joc. A partir de quina edat, diries?
Doncs, bueno, tenim una... Els jocs de taula... Hi ha una part que serà una mica més infantil, amb els jocs a l'entrada, que seran jocs més de jugar lliure, de...
de poder manipular, però majoritàriament hi ha jocs a partir de 8 anys en endavant. És el que principalment trobarem. Llavors, clar, tenim el que dius, partidars de rol, que potser ja són una mica més adultes, de 12 en endavant, que ja sabeu que és posar-te al voltant de la taula a...
a viure una història de forma narrativa. Tindrem jocs de taula més ràpids i més senzills que permeten una partida... Per exemple, hi ha un joc que a la gent li agrada molt, que és la cuenta, que és qui pagarà el compte d'un restaurant. La gent va jugant cartes, amb plats...
Llavors l'objectiu és aconseguir que siguin els altres els que paguin el sopa de tothom. Amb les cartes que tens a la mà, que tens jugades diferents, i diversos plats que pugen el preu, o te'n vas al lavabo i no... I t'escaqueges. T'escaqueges. Aquests que són molt més ràpids, que en 20 minuts...
i pots aixecar-te, anar-te'n a taula o tornar a jugar. La idea és que puguis anar picotejant segons allò que te vingui de gust.
Molt bé. Bé, doncs ja us fem una idea, eh?, de com serà i serà xulo, xulo. I d'això, entrada al llibre, escolta, mireu, si us anem, us apunteu, si està alguna partida a punt de començar, doncs, assegueu a la taula i, no sé, apreneu. I pregunteu, clar. Clar, clar, clar, la cosa és tu entres, t'aproves a una taula que vegis que ja estan allí parlant o el que sigui, a veure que fins a quin punt, on sempre hi haurà un mostrador també inicial d'informació per poder dirigir a la gent.
una mica, i sobretot voltar. Voltar i buscar l'espai on te sentis més a gust. Doncs avui hem conegut aquesta iniciativa, que de fet trobareu al Palau de Fires i Congressos. Disfruteu-la, aprofiteu-la, durant dissabte tot el dia i diumenge al matí. A Tarragona juga. N'hem parlat amb el portaveu de l'associació, el Jan Gonzalo. Moltíssimes gràcies, Jan. Un abraçada forta. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Adéu.
La veu de Tarragona, la teva veu. I ara fa uns minutets que ja podíeu accedir a la pàgina web o a l'aplicació que us permet descarregar-vos els bons comerç. Nova edició, la quarta ja d'aquesta possibilitat d'incentivar el comerç local i a l'hora de fidelitzar a la clientela els bons comerç. En parlem amb la consellera responsable, Montse Adán. Montse, bon dia. Molt bon dia. Una altra vegada, jo crec que és una campanya d'aquelles superagraïdes que sempre funcionen molt bé.
Sí, funciona molt bé i sobretot volem continuar apostant per la gran rebuda dels comerços. Jo aquests dies vaig a comprar en els comerços de la ciutat i t'ho diuen, no?, que gràcies, que és la iniciativa que realment d'apercuteix directament en els comerços.
Per tant, una iniciativa que totes aquestes edicions ha sigut un èxit i hem de continuar hi treballant. Tot plegat s'ha posat en marxa ara a les 9, quan s'ha obert la possibilitat d'accedir amb aquesta aplicació, aquesta pàgina web, suposo que si busquem a la web al Google Bons Comerç Tarragona, farem directament cap a un portal que ens hi dirigeix i allà els podrem descarregar els bons. Com funciona? Si recordem una vegada més...
Doncs és molt fàcil, com deies, has d'anar en aquesta aplicació, en aquesta pàgina web, perdoneu, llavors allà t'escarrega. Són 20 euros que te'ls pots descarregar en 4 bons de 5 i si algú té algun problema per accedir a aquest portal, també tenim el quiosquet de la Rambla, justament al voltant de Cristofo Colom, per allí, a la Rambla Nova, on te poden atendre personalment i ahir ajudar-te a descarregar-te'ls.
Perquè, escolta, doncs, òbviament és fàcil, però a la vegada necessites algú que t'afagi aquest suport. Per tant, aquests dies, també que si hi ha algun problema, poden anar en aquest quiosquet per tindre una atenció personalitzada per ajudar-los. El que ha de dir que, encara com deia, fa uns minuts, encara no sabem molt bé aquesta resposta, que segur que serà bona, però s'esgoten de manera molt ràpida. Però la gent que no desanimi, si realment veuen que s'han esgotat aquests bons,
pensem que tenen una validesa d'una setmana. I molta gent a vegades no fa de la despesa de tots. Per tant, tots aquells que no s'hagin fet servir durant una setmana tornaran a estar en actiu...
al cap d'aquests dies. Per tant, que la gent vagi fent seguiment, que si aquest dia 7, aquest divendres, no els tenen, en uns dies podran fer una recuperació dels mateixos. Fins quan durarà la campanya, allò, anant repetint setmanes? Que heu previst més o menys? Sí, també heu previst fins al 20 i pico, el que sí que us podem dir que té molt d'èxit i que en qüestió de 10 o 15 dies
la campanya s'esgota, perquè, com dèiem, al final és una ajuda per fer aquestes compres. També pensem que el mes de novembre és molt bo, perquè és aquesta campanya prèvia al Nadal, i així també ho va animant per fer aquesta despesa abans de Nadal i anar-se'n avançant en aquestes compres.
Sens dubte guanyareu, possiblement, en clients, diguem-ho així, en persones que es descarreguin els bons, i em sembla que també heu guanyat en comerços, no? Els comerços han funcionat al boca-orella i s'ha escampat com una taca d'oli, no? Sí, això ja l'any passat van ser 160 establiments, esperem aquest any també que vagin augmentant, sobretot és fer més, el que deies, també al final és l'experiència d'adult,
que li diu a l'altre, no?, perquè realment per als comerços adherir-se és molt fàcil, també tenen un acompanyament que els facilita, per tant, doncs, com l'experiència és en positiu, quan parlen entre uns i els altres, doncs, s'animen. Sí que treballem molt perquè, doncs, òbviament, siguin més, arribar a tots els sectors, a tots els barris, perquè, doncs, a vegades, al principi, també, és el centre, ara també estem treballant perquè tots els comerços dels barris també s'hi adhereixin, i el tema de restauració, que això ens costa una mica més, els restaurants que s'hi adhereixin
però també volem que entrin dintre d'aquesta campanya i donin aquesta possibilitat a la gent que vagi a dinar, a sopar, als seus establiments, que puguin fer ús d'aquests bons. Doncs ja ho veieu, quarta edició dels Bons Comerç, una iniciativa ja més que agraïda i consolidada, però que a més té possibilitat d'ampliació. I enguany, per si algú no s'ha enterat, ho voleu celebrar amb una gran festa, no? Avui serà la festa del comerç de Tarragona. Estem tots preparats per aquesta tarda,
Perquè també, al final, perquè la gent tingui el coneixement, has de fer dinamització, has de fer molta difusió. I què millor, doncs, que amb una festa dels bons, que començarà de manera itinerant a Corsini, anirà cap a la Rambla Nova i acabarà a Verdaguer. Començarà a les 6 de la tarda a Corsini, amb animació infantil, pintacares, música... Després anirem a la Rambla Nova, que tindrem un espectacle de teatre...
que de veritat val la pena no perdre res sal. I després, qui hagi participat en aquest itinerari, tindrà la possibilitat de tenir una petita degustació gastronòmica a la plaça Verdaguer. Volem fer aquesta festa perquè és el que dèiem, perquè som molta gent que hi participa, tant la gent, el ciutadà que adquireix aquests bons...
però també els comerços, però sempre hi ha gent que diu que no m'he assabentat o m'he assabentat tard. Per tant, pensem que aquesta festa ens ajudarà a fer-ne difusió. Penseu que són 150.000 euros que van directament de subvenció en aquests establiments, en aquests comerços de Tarragona, i que l'impacte econòmic al territori, a la ciutat, es calcula que és al voltant de més de 600.000 euros. Per tant, és una campanya que s'ha de continuar...
per al seu èxit i, sobretot, per a aquesta repercussió positiva al comerç de proximitat que està en necessitat. Podeu descarregar-vos a partir d'allà quatre bons de 5 euros cadascun que s'han de gastar en una setmana i així anar fent. Els bons comerçs, mira, ara sí que he trobat la pàgina web, he fet un Google, però és que és tan fàcil com bons.arragona.cat, però vaja, no té pèrdua. No té pèrdua, no té pèrdua, i si no, recordem que en aquest busquet de la Rambla també hi haurà aquesta tensió
personalitzaran unes hores perquè la gent que no hagi pogut accedir o tingui alguna dificultat, que l'ajudaran a que tinguin aquests bons. Montse Adán, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç. Moltes, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres i vinga, anima que el nostre comerç ho mereix. La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000. A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i obrir una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del play-off de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte 8 de novembre a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia en el partit entre el Real Murcia i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores. Cafè, copa i puro.
La vida no es mesura avui per anys, sinó per experiències, i el nostre convidat és un cap vell, i de fet experiències en té a l'altura d'un campanar. Mireu, una pista. Quan els infants els pregunten què volen ser de grans, molts diuen el que ha estat el seu ofici, i no, no és policia. Avui per se li preguntarem si de petit ja volia ser-ho.
Ah, però el passat sempre és un país estrany. I el seu passat, a més, té passatges complexos, amb atemptats terroristes, incendis, explosions. Pot semblar de ficció, que sempre és una bona manera d'interpretar la realitat. Però no, és ben real, com els valors de salvar vides i liderar equips, que també formen part del seu ADN. Ei, ADN tarragoní.
La seva professió ha tingut episodis tortuosos i el destí, ves per on, l'ha lligat a una fructuosa. Ah, però també a una Maria Sumta, que no se'ns posi ara gelosa, eh? Elles es porten un any i quan les mires no saps del cert quina és una i quina és l'altra. Es veu que no ho saben ni els historiadors, però potser el nostre convidat sí que la sap diferenciar.
Has dit campanes?
Sí, ell i una colla d'amics van sentir la crida de les campanes i van decidir tenir cura d'aquell espai que tenia aspecte de Cafarmaúm. Per bones vistes, la Fructuosa, la Maria Sumta i la Tecla es van posar molt contentes. I una bona amiga que només coneixen els que són de Tarragona de Veritat, la Capona, encara s'hi va posar més.
Algú ho havia de fer, perquè ja sabem que deixar una cosa per demà és deixar-la per sempre més. Doncs això, feina feta i ben feta. Per cert, ell va aprendre a ballar amb elles amb un mestre que les coneixia des de ben petit, però no direm el nom, que ja sabeu que en una ciutat petita tot se sap.
Tornant a la seva professió, el nostre convidat sap molt bé què passa quan la pedra es torna brasa i quan l'aire es torna plom, en paraules de Josep Carné. Doncs sí, avui explicarem algunes anècdotes a l'altura d'un campanar i estigueu atents que, com deia el poeta metafísic John Down, no preguntis per qui toquen les campanes, toquen per tu. Has tornat a dir campanes? Ai, sí.
Sí, dic campanes, sí, això ja comença a ser fàcil d'endevinar, no, Pep? Doncs sí, campanes, i el seu so, que connecta amb el passat i amb el present, com les veus que ens parlen des de l'altre costat del temps. Tot i que, a veure, siguem sincers, eh? Potser sí que es fa sentir més unes alert al mòbil amb el seu sostre d'any molest que una campana. Però, a veure, que t'avisi una campana té més emoció, sens dubte.
Ens toquen l'ànima i ens fan bategar, i el batec del cor humà, com deia Shakespeare, es correspon amb la música de l'univers. De fet, ell, el nostre convidat, troba la pau i la calma allà dalt, a 70 metres d'alçada. Potser és l'únic lloc on la troba, com quan surt amb el seu vaixell de vela i veu l'skyline de la ciutat amb el temple catedralici emergint al fons, dalt de tot, com un far dels vells llops de mar.
Va, agafeu aire, que avui pujarem 202 esleons fins al campanar i us explicarem històries de passió i vocació com aquell cop que es va anunciar a l'inici de la cuaresma a mitjanit. I és que les campanes són la veu del poble, el seu crit, la seva alegria, però també la seva tristesa.
Avui fem el Cafè Copa i Porú amb un d'aquests campaners, membre dels Amics de la Catedral, que a més ha estat 36 anys treballant com a bomber, ara jubilat, i cap de la regió d'emergències dels bombers al Camp de Tarragona. Avui Cafè Copa i Porú amb Albert Magaroles a Eixalà. Albert Magaroles, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Benvingut. Quina introducció, et felicito, eh? Està molt bé, això. De campana en campana, eh? Molt bé, molt bé.
Clar, és que hi ha moltes coses per explicar, de l'Obert Magaroles. No tantes, no tantes. Jo veig la relació entre campanes i ara la campana és l'esalert, que ens arriba l'altre dia amb les emergències de l'Inuncat, però és la campana tota la vida. Bueno, ja, la campana, una de les funcions bàsiques... Bueno, he dit bon dia, no sé si he dit bon dia. Ah, sí, bon dia. A mi m'ha quedat cal ser educat. Una de les funcions...
quasi exclusives de les campanes, és justament comunicar, comunicar alguna cosa, avisar, alertar, dir que ha de passar alguna cosa. I llavors, evidentment, ara ha passat una miqueta d'actualitat, perquè hi ha altres maneres més eficients per avisar, però de sempre, des del moment en què, des de 2.000 anys abans de Cris, que és quan es comença a tenir noció de l'existència de les campanes,
És el que han estat fent. Ara han perdut. Però jo sempre em pregunto si algun dia es quedem sense bateria, es quedem sense electricitat, encara tindrem les campanes per poder fer soroll i alertar la població. És a dir, que més val no perdre-les de vista. I la ràdio a piles, que també funciona. Sí, però si et quedes sense pila també estem igual. El que passa és que hi haurà d'haver algú que pugi a dalt al campanat. És a dir, que no les podrem deixar de banda. De petit ja volia ser un meu, no?
Doncs aquí està, això és el que hauria de dir que sí, però la veritat és que si he de ser franc, jo de petit volia ser metge, volia ser arquitecte, volia ser enginyer, i el de bomber em va venir després. Jo de formació soc enginyer industrial, i vaig començar fent projectes d'activitats, i per fer aquests projectes tenia reunions amb els bombers de l'Ajuntament per veure quines mesures havia de prendre per tema contra incendis.
I amb això vaig entrar en relació amb ells. I un de tants dies em van dir, mira que sortirà una plaça per la Generalitat per entrar a bombers. Bueno, m'hi vaig presentar i vaig tenir sort d'entrar-hi com a enginyer dels bombers. 36 anys, no? 35 o 36 del 84 fins al 2019.
de fer l'operació. I has viscut de tots, eh? De tot, de tot. Ho dèiem a la introducció. Incendis, atemptats... Sí, clar, és una de les fenyes dels bombers. Els bombers han d'acudir a rescatar, a salvar a les persones i que sempre es troben en situacions d'emergències, situacions normalment tristes, però bueno, és l'ADN del bomber.
Sempre expliquem, mira, jo ho explicava ahir a uns nens que van vindre de visitar la ràdio, que bombers, policies, també es passa una mica a nosaltres, hem d'anar en contra del que ens diu el cervell, contra direcció, allò que diuen del cervell reptilià... Sí, quan uns marxen els altres... Tu vas contra direcció, no? El cervell te diu marxa, però tu tens que anar al sentit contrari. Exacte, i amb totes les precaucions, amb tota la formació, amb l'equipament adequat per minimitzar el risc que assumiràs, però, evidentment, sempre vas en direcció a poder minimitzar
a l'inici del problema que hi ha i sempre és el lloc més arriscat, evidentment, sí, sí. De tot el que has viscut en aquests 36 anys, hi ha moments que no s'obliden? Evidentment que sí, no? Hi ha moments que no marxen del cap? No, jo tinc com a... Per exemple, amb el tema... Bueno, hi ha diferents tipus de sinistres, no? Ja entendíem els incendis forestals. D'aquest me'n recordo jo com el primer, que va ser un incendi que va haver aquí a la Mossara,
Hi va haver un accident també important perquè a la Mossara hi havia tot un terreny que estava ocupat per militars. Hi havia un cap de pràctiques a Castillejos. A Castillejos, la Mossara està tot junt. L'incendi va agafar les dues coses. Un dels soldats que va anar allà a ajudar a l'extinció li va petar una granada, em sembla que va ser, i va perdre la vida.
Aquest dia allò em va sobtar perquè vam haver d'anar a buscar-lo i va ser la primera situació que em va impactar. Després, com en tema d'incendis aquí a la ciutat o explosions, és el tema dels atemptats a Repsol. I l'explosió que hi va haver en una casa al carrer Fortuny, amb la Rambla, allí també hi va haver una persona que va morir.
Bé, doncs sempre són situacions d'aquestes, però és el que hem dit abans. De l'atemptat d'en Patrol, el rec d'en Patrol, que clar, va ser de nit, la gent va marxar, va agafar el cotxe... Va evacuar tot, sí, el que dèiem, i nosaltres cap allà. Ara seria diferent? Creus una situació com aquella? Home, jo crec que sí, la gent ja sap que és...
Per desgràcia, sap que és un accident químic, cada vegada n'hi haurà menys, però la gent hi ha una formació, ja s'han fet els plans d'emergència, s'han implantat, s'ha explicat a la gent el que ha de fer, se'ls avisarà, perquè aquell dia també el tema d'avisos va quedar, diguem-ne així, d'una manera relativa.
jo crec que seria molt, molt diferent. La informació seria immediata. Bé, jo crec que res a veure si ara tornés a passar, que la probabilitat que passi també és molt menor. L'extinció per part del cos, ara parlem a campanes, però ha canviat molt també en aquestes dècades, perquè abans tireu aigua i... Anem amb una miqueta peixó descoberto, que es diu, no?
Ara s'ha professionalitzat molt. Hi ha molta formació. Els bombers, fins que no comencen a intervenir, han hagut de passar sis mesos de formació, més unes pràctiques. Abans d'això entraves i ja pujaves el camió i ja es tingui incendis. I el que et deien els més veterans és el que anaves fent. Ara això canvia moltíssim. L'equipament també és molt millor. Res a veure. L'organització, també. Què fa el bomber jubilat?
Bé, doncs te busques una mica la vida, perquè quan estàs treballant de bomber, t'estàs implicat molt, no?, però... I després, quan surtis, doncs tens aficions, com qualsevol altre jubilat. Buscar-te una afició que t'ompli el temps.
Ja està, i una d'aquestes seria el tema de fer un seguiment una miqueta del toc de campanes, el toc manual de campanes, que fa gaire va ser Patrimoni de la Humanitat. Sí, de fet, no fa gaire anys, eh? Fa un parell d'anys. Com entres en les campanes, en connexió amb les campanes? Hi ha alguna part emocional que vinculi amb la figura de bomber o no? No necessari allò de l'art a la població...
No, no, no, va ser una cosa... A mi m'agrada també el tema de la història i el tema de les tradicions, i soc membre dels Amics de la Catedral. Bé, jo crec que va ser cap als anys...
els amics de la catedral van organitzar una visita, encara es fan, eh?, una visita a lo que és el campanar. I pujant a dalt del campanar, bueno, arribes allí, veus aquelles campanes. Vaig tenir la sort, també, que qui ens va fer les explicacions aquell dia era un ganonja de la catedral, que es deia mossèn Salvador Ramon, que se les estimava molt a les campanes de la catedral. Bueno, i arribes allí, t'impacta allò,
te toquen, te fan un toc de batalla amb una de les campanes grans i et quedes, lligar-te i bat, i dius, això és una cosa impressionant, això s'ha de mantenir, i van començar a col·laborar amb el canonge, mossèn Salvador Ramon i els amics de la catedral per mirar de...
de posar al dia una mica tot el tema de les campanes de la catedral. Les campanes estaven en els finestrals, estava tot obert, i allí els coloms eren els amos. Hi havia alguna porta que amb profenyes la podies obrir de la quantitat de porqueria que hi havia darrere. Moltes de les campanes no es podien ni tocar. Bueno, doncs, empesos per l'interès que hi posava el mossèn i els amics de la catedral, allò ho vam anar recuperant. Les diferencies a l'assumpte i a la fortuosa, tu o no?
Quan estic a dalt, sí, des del carrer, no sé quina de les dues toca. A dalt, sí, perquè pots afinar més que la nota entre una campana i l'altra només és una nota. Una dona un fa i l'altra dona un mi. Llavors, del mi al fa és mitja nota, a més a més. Doncs costa, costa, costa. S'ha de ser un musicòleg d'aquests bons per saber-ho, eh? I les hores? Qui toca les hores?
Aleshores les toca la campana més gran que tenim aquí, que és la capona. La capona. La capona és una campana de l'any 1510, i és la que està fora de, diguem-ne, el que és el terrat del campana. Amb un templet que hi ha allí, hi ha la capona, que és una campana fixa, aquesta no pot voltejar ni res, i a sobre hi ha una altra, que és la campana dels quarts, que et toca cada dia, totes les hores, dues vegades. I la tecla, que toca la tecla?
La tecla la tenim a dintre del que seria la celda o la sala de campanes. La tecla acompanya a la fructuosa i a l'assumpte en els tocs solemnes. Quan fem un repic general de campanes, com és a les professors o als dies de gran festivitat, les campanes aquestes venten i són les tres que toquen gran. La tecla, la Maria Assumpta i la fructuosa.
202 esglaons, això només s'ha aptat per bombers. Quasi, quasi. Quan tenim les visites, que ve gent gran, que són 200 graons, ja s'ho ha pensat, anirem pujant poqueta a poqueta de més, costa de pujar-les perquè l'alçada dels graons no és uniforme. Llavors has d'anar al tanto. Unes has de fer més força, l'altre potser no, però si ho és una escala uniforme potser agafes el ritme i aquí no hi ha manera d'agafar el ritme.
On tens més bones vistes, Albert? Al barco o allà dalt? Allà dalt, allà dalt.
des del que és el vaixell, estàs a cota zero, i tens grans vistes, però home, des del Campanar veus tot el camp de Tarragona, les muntanyes, els dies que està despejat, la vista aquella és impagable. Es veu tot, a més a més, pots anar tombant i veus tot el... Sí, clar, tens 360 graus, veus tot, fins i tot allò que alguna vegada es comenta, que es pot veure a Mallorca, es veu l'ombra de la Serra de Tramuntana,
els dies apropiats, no ho pots veure cada dia, però algun dia, i ho he vist, doncs veus el perfil de la Serra de Tramuntana, sí. Es veu la Prioral de Reus, també, no? Sí. Més bonica, però la nostra. Pels de Tarragona, sí. Déu-n'hi-do, però, eh, el Campanar de Reus, un campanar molt maco, eh? D'alçada ens guanyen, eh?
Allò que hem dit avant de 70, hi ha una informació que és errònia, que no sé per què va començar a dir que tenia 70 metres. En té 56, i el de Reus en té 60. Però el nostre està inacabat o no?
El campanar no. És la façana, la que no està acabada. Però el campanar, sí. Tot i que va haver-hi una època que deien que si se volia pujar un pis més, això no es va arribar a fer, però és un campanar gòtic tradicional, un campanar buitabat. Maco, maco. Què et donen les campanes? Aquella pau que dèiem abans, aquella sera, no? Clar, és allò, tu vas allí, fas un toc de campanes, el toc de les campanes que tenim, tenim unes campanes que tenen un so...
Molt ajustat, després si vols parlem una mica del so d'una campana, però aquestes, les campanes més antigues, que són les del 1313, el 1314, la Roca Bartines, aquestes tenen un so impressionant, molt afinat, i un so solemne, a més a més, i que et quedes allí, et quedes impressionant, et dius, ostres, que poca cosa sóc.
No són res, eh? I companys diuen, aquí, peça de metall, mare de Déu les coses que fa. Mira, en tinc una campana, aquí, de petitona, eh? Aquesta és molt petiteta. Hi ha un proverbi, que si no ho... Que diu que quan toques la campana... Apareix un campaner. Ah, sí? Quan toques una campana, és campaner. Serà d'ofici o no? Espera, anem a tocar a veure si apareix algun campaner. Mira, mira.
A veure, a veure, si apareix algun campaner per aquí. Mira, mira. Que callat que tu tenies. Mira, dos, dos, no un, dos. Mira que l'altre dia t'ho vaig dir. Cap allà, cap allà. Tu no ho sabies, Albert, no?
Espera't, no, que no et sentim. Què són aquest parell? Aquests dos grans campaners, home. No ho hem pogut dir perquè justament estem començant, però quan vam dir de recuperar el so i recuperar les campanes, nosaltres netejàvem i fèiem donar cops de batalla a la campana, però per sort va aparèixer immediatament per allà un senyor que de petit ja les havia tocat,
i que en sabia molt, i llavors nosaltres fèiem de mà d'obra, i el que realment en sap, i en sabia llavors, i ara en sap més, és alta folgonesa, és el cap anà per excel·liència. I el Jordi, doncs, és allò, al començament, que busques gent que et segueixi a veure si pots venir, ell també és bomber,
I, bueno, tenia molta relació. Jo em dic, escolta, a veure, puges allà que ens donaràs un cop de mà. Bueno, ha estat president de la Conferentia de Campaners de Catalunya, també, quan vam fer el Congrés de Campaners. Molt bé. Quina sorpresa. Benvinguts. Bon dia, senyor Alguer. Bon dia, Tolfo. Tolfo, coneix el Jordi Cervalló, eh? Ells no sabien que hi eres, aquí, eh? Tu no ho sabies que hi eres. No, jo l'altre dia el vaig trucar, o ens vam veure, i li vaig dir, escolta, que divendres vaig, no sabia si venia per parlar de temes d'avisos,
Ara, en franquesa, eh? Si veníem a parlar de temes d'avisos o de tema de campanes, dic, mira, si vols posa la ràdio i ja em sentiràs si dic alguna barbaritat, doncs ja m'ho dius. Però, bueno, només us feies la cara que no ho sabies. Jo em vaig ser encara de pòquer, no? No sabia res de ràdio. Sí que ho sabia, eh? Ai, carai. A més, quan me vas trucar també et vaig dir, escolta, per parlar de campanes truqueu al Tòfol, pobre de mi.
Llavors el vam enredar, i bé, les que volem parlar també de les emergències, és la sorpresa de l'espa, i del cafè Copa i Purú. Ara tenim tres campaners aquí, ara podeu parlar de campanes tant com vulgueu, eh? Perquè ell ara just parlava d'Albert de les campanes històriques, eh? De l'assumpte, de la... De la fructosa, la tecla, la capona... Si tenim les campanes... Bueno, a més, eh?
Les sordes, les... Bueno, n'hi ha una que en parlem poc, però és una campana que aquí Tarragona té molta història, que és la vedada. La vedada és una campaneta que hi ha a sobre el simbori, que els que van a la catedral a missa a l'altar major, quan es consagra, hi ha el sacristà o un escolar, es posa davant mateix de l'altar i una corda llarguíssima,
puja fins dalt a la d'això, a la badada, avisant a la població, perquè aquella se sent més de fora que no pas de dintre, avisant a l'exterior que hi ha la consegració en aquell moment. A l'interior se'n toquen unes altres, que són les tecles.
actualment. Abans es tocaven allò, aquelles campanetes a l'escolar, doncs a la catedral, doncs és una catedral... Una campana que ja les existia. Aquesta, aquesta. I després hi ha una altra que en diuen el rotllo, aquell encara és més maco, allò. Bueno, Jordi, toful, ara que no ens escolta l'Albert, la toca bé la campana. Jordi encara no diu res. Sí, sí, sí. Jordi, la toca bé o no? Sí, sí, sí. Ha sigut un bon alumne. Sí, sí. Avantatjat. Avantatjat. Hem de dir... Cosa del micròfon.
He de dir amb tota franquesa que les campanes, o el toc de campanes de la Criterragona, els va recuperar ell. Ell no sé si ho ha dit, el seu soci també dels emis de la catedral són els que li van encomanar a ell que busqués un grupet de gent per tocar les campanes. I ell, com a bon tarragoní,
i bomber, i tenia en mà per poder dir, tu i tu i tu, si voleu tindre festa de vetja, dissabteu te vinc de tocar. Llavors van començar a tocar els campans amb els bombers. Jo tinc que trencar una llança també a favor d'aquesta casa, perquè un amic meu de la infantesa, que és el que em va engrascar a tornar a pujar el campanar, era el Paquito García. Gran Paquito. Gran Paquito.
germà d'una locutora d'aquí de Tarragona Ràdio. Llavors, clar, aquest xicot tant en tant em va insistir de coix, coneix, hauries de pujar tu, que sabia com tocava i tal qual, i és el que em va engrescar per tornar a pujar. Però clar, quan vaig pujar jo, tal com deia l'Albert, i veia que tocaven les campanyes abatallades...
Vull dir, jo hem de pujar a tocar les campanes. Al cop de batall no pujaré. Les campanes han de tocar tal com estan programades, voltant. I així ho vam fer a poc a poc. Vam anar recuperant la primera que vam recuperar, va ser la misserera. La misserera. La misserera, sí. Que clar, aquell any feia cent anys...
I vaig dir que una campana que aquest any fa cent anys que estigui parada, no pot ser. Doncs sí, la vam engraçar, vam veure que estaven els batalls ben lligats i aquella campana, pel toc que era, el dia de l'entrada del Carisma, ja va tocar. I en què vam continuar per la Maria Sunta. La Maria Sunta tenia un ferro trencat, el vam fer nou, el vam col·locar i fins ara...
Tot això amb les campanes estaven als finestrals encara, eh? És a dir, que totes aquestes operacions havies estat allà fora penjat, que veies a baix al carrer, eh? Ara estan a dintre. Ara doncs ja sembla que no sigui tan perillós allò. També xalava. Impressionava, eh? Penjar-te allà fora. Jordi, a tu com et va enredar?
A mi em va enredar l'Albert, perquè jo vinc d'un petit poblet d'aquí dalt, del Coll de l'Illa, i allí sempre havia tocat campanes, el dia que ell me va dir, vine a tocar campanes a Tarragona, me'n vaig anar a Tarragona a tocar campanes, clar, té dos campanetes que teníem allà dalt al poble, 8, 9, 10, 12 campanes que hi ha, o 15 em sembla que n'hi ha en total. Tenim 15 més les de l'interior.
Ves les tecles. Amb 15 campanes, jo per mi, se veuria un món que va ser un espectacle. I el primer dia m'hi vaig quedar. Me va agradar tant, me vaig divertir tant, que m'hi vaig quedar. I d'allí fins a president de la Confereria de Campaners, que la vam fundar, eh? Vam formar part de la fundació de la Confereria de Campaners de Catalunya.
Bueno, i ell en va ser president, un moment donat. Sí, sí. Durant un parell d'anys de la meva vida, amb tot el Congrés Mundial de Carrillonistes, que es va celebrar a Barcelona, vam estar a la cofredia treballant dia a dia, i sense parar allí, que va ser duret. A mi creava l'atenció l'antiguitat de les campanes, bueno, sobretot les grans, bueno, no sé, sobretot les grans... La fructosa i la fructosa. Se'n diuen les rocabertines, aquestes, perquè qui les va pagar va ser un arcabisbe,
que es deia Rocabartí, hi havia una família noble, i aquest va ser el tercer arcabisbe Rocabartí que hi va haver aquí a Tarragona, el 1313-1314. Aquest arcabisbe, ja parlant d'un comentari, és el que va absoldre els templers amb un judici que hi va haver aquí a Tarragona. Quan els templers a França els van enviar tots a la foguera...
perquè el rei de França els volia fora del que els hi devia, aquí a la Corona d'Aragó, llavors, diguem-ne, Tarragona era, o la catedral, era la catedral de la Corona d'Aragó,
Aquí l'arcabisbe, que també l'arcabisbe de tota la corona d'Aragó, el papa li va dir que s'ha de fer el judici de tots els templers que hi ha a la corona. No els hi van trobar res i els va absolve. El que passa és que tot el temple, com que el papa ja havia dissol l'ordre...
Bé, doncs allò ja no ho teníem, però aquí no en van matar en cap. Al contrari, dels béns, diguem-ne, de l'ordre, va obligar que s'havien de mantenir en vida tots aquesta gent, fins que es van morir, no? Però, bé, la casualitat és que aquí no els van castigar, no els van condemnar a res, els van absolve.
I va ser aquest, el que després van fer les campanes. De què són les campanes? De què estan fetes? Són diferents materials o no? No, és una barreja de dos materials, de coure i estany. El 78% de coure i el 22% d'estany.
O sigui, dos metalls tous, arriben a fer un sol metall, un metall molt dur, com és el Bronsa. És un metall molt dur, però que a la vegada vibra força, vibra.
I la vibració és la que provoca el so. Doncs com més vibració, i a més el material dur perquè duri, al llarg dels segles ha estat el material que ha perdurat. S'han anat fent proves d'altres, amb ferro, ferrofós, amb baser, amb alumini, fins i tot, però no han prosperat. I aquest és el material, clar, amb la de segles que han estat fent proves, aquest és el que s'ha mantingut per sempre. Quants cops toqueu l'any?
Jo em tocava a la vora de 20 vegades a l'any, manualment. Altres vegades també he tocat automàticament.
Està preparat per tocar manualment o automàticament? La majoria de campanes tenen un batall mecànic exterior que està controlat per una centraleta que hi ha a baix, al presbiteri. A ti podries tocar una en una cadascuna de les campanes o veien unes gravacions fetes que es posen en marxa. Llavors els dies de cada dia, els dies que no cal, doncs aquests dies es toca automàtic.
Però el bo és tocar manual. Toca des de fora, les campanes estan quietes amb el sistema aquest, i hi hauria la possibilitat, amb aquestes no, però hi ha altres llocs que les campanes les fan ventar. Aquí no, aquí només hi ha un batall exterior que percuteix en el que és la campana. El son no és el mateix, eh? És diferent. El manual que l'automàtic.
No, no. O sigui, cadascú li posa alguna cosa d'ell mateix, el que em toca. Per exemple, a un nen li dones una corda perquè toqui una campana i comença a tocar que sembla que tingui que trencar la campana de tan acelerada que va. Però, clar, es cansa. Llavors, veus que aquella campana cada vegada toca més, no més fluix, sinó més lent.
amb una campana que toca automàticament, sempre és igual tan, tan, tan... En canvi l'altre fa tan, tan, tan, tan, tan... Sembla que s'adormi, no? És l'avantatge que tenim de poder-ho fer manualment o automàticament. Que quan es va fer la reforma del campanar i de les campanes, és el que vam demanar que poguessin tocar a mà. A part que fossin automàtiques, que toquin a mà...
Els anys 60 es van electrificar unes quantes campanes per matar el campaner, perquè el campaner cobrava per tocar. Llavors, el que fan és, quan automatitzen un campanar i l'electrifiquen i tal, el que fan és no matar el campaner, sinó matar el campanar.
Perquè el Campana, quan puja a dalt, veu si hi ha una teula trencada, una rajola carballuga, una possible gotera, i això, l'electrònica, no ho veu. O, escolta'm, un incendi com a Notre Dame. O l'escombra. L'escombra al Campana, que és el que comentava abans, que no podien ni entrar allí de la... De l'incendi de Notre Dame, tu ja vas explicar en un moment que t'ho van preguntar als periodistes si es podia cremar el catedral. No.
No, no hi ha cap encabellada. Allí les voltes, la volta del que és la nau principal, les dos naus laterals, en seguida hi ha la coberta. No és com a Notre Dame. Notre Dame té una coberta molt inclinada i allí hi ha tota una encabellada de fusta impressionant. Aquí no ho tenim, això. Jordi, per tu quin és el toc que més t'agrada?
A mi el toc de festa és el que més m'agrada, el més divertit i el que acabes treballant més és el toc de festa. Els altres són molt macos perquè són més solemnes, però amb el toc de festa hi suem. Amb els altres vas fent, vas tocant, és més entretingut.
I impressiona més, és que heu de muntar un programa allí i veuràs quan toquem, sobretot la Maria Sumter, que és la que vam voltejar i la que posem boca amunt, la Sant Tem, que se'n diu...
Ho han de fer dos campaners, això. Experimentats. I, a més, sí, el tanto, perquè és relativament perillós, si no ho fas bé, allò impressiona. Impressiona, perquè, a més a més, tota aquella encaballada, mira que és potent, l'encavallada que hi ha allí, allò es mou tot. Allò tremola, vibra, no és que es mouin metres, però es desplaça. Si no es belluga, s'estrencaria.
ha de tenir un punt de moviment per aguantar la vibració com a enginyer això ho deus tenir controlat jo crec que està sobredimensionat però també és els anys allò ho va fer una empresa francesa allò està fet tot de roure francès i són allò fa 30 són vigues de fusta que fan 30 per 40 que Déu n'hi do allò aguanta la catedral però evidentment si allò es mou es mou
Mira, de nit ho podem fer, això o no? Això d'anar a tocar l'assumpte, de nit es pot fer o no? De nit? Home, de poder-se fer es pot fer, altres coses que et donin permís per fer-ho. I els veïns? Aquí volia anar. És a dir, vosaltres quan sentiu les campanes de nit, esteu feliços. És a dir, jo crec que hi ha gent que ho té tan interioritat que està acostumat a la campana. D'altres no s'hi agrada, això per gustos als colors, no?
Però és bonic també sentir les campanes que toquen les hores de nit, no? Jo a l'illa visc al davant de l'església. Jo tota la vida he sentit que toquen, perquè toquen totes les hores, tots els quarts, i les repeteixen les hores. No les sento. Allò de preguntar-me quina hora acaba de tocar, no l'he sentit.
A la nit fan companyia, també, eh? Si estàs despert i tens la sort de sentir des de la finestra les campanes, allò fa companyia. I amb això que dius és curiós, però qui es queixa del soroll de les campanes no és la gent del poble, ni la gent que viu per allà. Són forasters que han fet cap allà i els molesta. Molesta això i els molesta l'olor de les vaques, no? Bé, doncs és això el que s'ha de mirar.
Però després volen el llet de la vaca, eh? Sí. I fresquetes, i entreta. No, no, però és curiós, això, eh? I sempre ha estat, doncs, hotelers que se li queixen als clients. Bueno, escolta, doncs... Sí que potser s'ha d'afluixar el que seria el toc, però no s'ha de perdre. Fa companyia i fa ciutat. Batalletes de campanar, en teniu algunes o no? Batalletes de campanar? Anècdotes de campanar? Batalletes de campanar?
Home, n'hi ha... Que es pugui explicar, eh? Sí, sí, sí. No n'hi ha cap que sigui pornogràfic. Són gràfiques. Gràfiques perquè queden gravades a la ment, no? Per exemple, jo recordo molt bé, perdó, com si fos avui, l'entrada del Rat de Sant Pau, als anys 60, seria l'any 63, o 64, que va pujar a tocar campanes un altre xicot
que era més gran que jo, d'aquí a Tarragona molt conegut, i més de la part alta, aquest xicot era el Salvador Mollor, àlies Burrancàster. Molts de la meva edat, i de més joves, segur que l'han conegut, i si no l'han sentit anomenar. Aquest xicot, doncs el dia de Santatec, el dia que va entrar a l'hora de Sant Pau, hem de comptar que dalt del campanar només teníem una bombilleta de no res.
perquè el campanat, doncs clar, de nit no es tocava gairebé mai, i aquell dia se'ns va fer fosc. Amb aquest xicot que tocava amb tots dos la Maria Sunta, com deia abans Albert, i ja estava el finestral, se li va embolicar la corda,
amb la campana i anava amunt. Jo, clar, un xicot entre 14 o 15 anys em vaig agafar la corda volent dir jo no et deixo sinó...
La campana es tirava fora i, sí, sí, entre el pes d'ell i el meu, vam aturar la campana. Aquesta és l'anèdota que tinc jo més gravada d'aquesta altra campana amb la Maria Junta. També en tinc una de bonica, i també hi ha fotografia, de tocar la Maria Junta tant amb l'Albert com amb el Paquito García.
I també amb el meu fill. També sempre amb la campana al finestral. Jo en tinc una miqueta així, també. Jo recordo, va venir el rei un any, jo no ho sé, i les campanes estaven en el d'això, en els finestrals encara, també, eh? Va venir el rei, i nosaltres, bueno, doncs, els canonges es van dir que havíem de tocar, no ho sé, potser feien un tedeu, en vez de saber què li feien amb aquest home.
Total, que ja estava a dalt i jo arribava tard. Vaig arribar, l'entrada del campanar és el final del que és la nau lateral dreta, al final hi ha l'escala que puja.
Allí hi havia tot un escolta del rei, cap allà, amb això que obrim la porta començo a tirar amunt, i amb això que sento, alto, alto, alto, resulta que hi havia un d'aquests, de la guàrdia personal del rei, que va veure que per allà pujava gent,
el tio darrere amb l'escopeta i tot, i amunt i anant cridant alto. Bueno, jo sentia l'alto, però què ens expliquen l'alto? Doncs amunt, amunt, amunt, fins que va arribar a dalt, l'home bufant, dient-nos de tot. I llavors es va trobar que hi havia dalt d'això, però clar, es va quedar allà dalt perquè no sigui que li tiréssim alguna cosa al rei des de dalt del campanar. Però va arribar l'home a dalt traient la llengua, eh? Però, bueno, maleïnt a tothom. 200, 200, és l'11 fins a dalt, no? Fins a dalt a la capuna. D'aquí compten tots. Jordi, tu en tens alguna?
Jo, sí, més que anècdota, els tocs de campanes en cada població normalment són molt semblants, però poden ser molt diferents.
Portem un temps que els campaners de Tarragona hem anat amb diferents campanars per començar a arrencar campanars que estaven parats de fer molts anys i començar-los a arrencar a mà. Per exemple, un dia que em vaig trobar en un poble ensenyant com funcionaven les campanes, què fèiem amb les campanes, explicant què era una campana, i em poso a tocar a morts, com l'he tocat jo tota la vida. Els hi explico que allò era el toc de morts i tothom em mirava amb una cara de què està dient aquest tio?
Bueno, pues en aquell poble es tocava diferent. I clar, llavors ells me van ensenyar com se tocava allí, no sé què, i això era... Bueno, són anècdotes d'aquestes que quan te vas posant en aquest món de les campanes te trobes que del poble d'aquí al poble d'allà, a dos quilòmetres, se toca completament diferent.
I són patrimoni immaterial de la humanitat. El toc manual, no la campana, sinó el toc manual de campanes. El que feu vosaltres. Sí, sí, sí. És això, que és una tradició, forma part de l'història i això s'ha de conservar. I llavors una de les maneres d'assegurar, poc o molt, que això es mantindrà en el temps, és aconseguint aquests reconeixements. I aquest és un dels reconeixements més importants que hi ha, el toc manual, com a patrimoni immaterial de la humanitat.
Sou 25 ara, més o menys? 25 campaners? Sí. Va variant, però sí, més o menys és una xifra relativament estable.
No hi són gaies llocs, eh? Bé, jo crec que aquí a Catalunya en cap lloc, cap campana important, tret dels de Cervera, aquests podria ser que també els tinguessin, però els altres són 3-4 campaners. Aquí tenim la sort que sempre que ens demanen d'anar a tocar sempre hi ha un grup. Hi ha d'haver un mínim de 10-12 per poder tocar totes les campanes, però sempre els 3, sempre hi som, sí, sí. També hem d'apuntar que al tindre tant les campanes hi ha d'haver un relleu, perquè la processó és llarga,
Llavors, clar, si no hi ha un o altre que pugui rellevar aquell que s'està toquant ara, allò quedaria avut. Tenim, tenim un quants jovenets ja, eh, també. Tenim el rellot generacional, eh? Sí, ja... Bueno, s'ha d'acabar d'ampliar del tot, però hi ha temps, hi ha temps. Jo crec que sí que ho farem. Bueno, Albert, ho has passat bé? Se m'ha fet molt ràpid, això. Bueno, per sort han vingut aquí els dos companys que ho han fet més ràpid encara. Vaja sorpresa. Jo també vull dir una cosa, dir que...
Quan sents parlar de campanes i de campanars i de campaners a altres gens, sempre hi ha qui et trenca tots els arguments. Que diu, si vols escoltar campanes bones i maques, vine al meu poble. Quan sents això, ja no tens res més a dir. Doncs així acabem.
Les de casa teva, les teves, són les millors. Que no vol dir que siguin les millors musicalment o acústicament, eh? Són les teves. I ja està. Aquí li heu de dedicar el programa, va. Deixo pensar una estona, eh? Li heu de dedicar-li amb algú el programa que hem fet avui parlant de campanes, campaners i bombers, i en fi, una mica de tot. Jo voldria demanar més que dedica. Tarragona, el 1331, va aconseguir la catedral
El 2031 farà 700 anys. I la gran il·lusió meva seria que aquest any, el 2031, les campanes poguessin tornar a tocar com abans, voltant totes. S'ha de dir que...
quan van consegrar la catedral, encara tenim tres campanes, o sigui, tres campanes de les que van tocar el 1331, quan es va consegrar, encara les tenim i encara les toquem. I donen la mateixa nota. Exacte. I la gent de Tarragona sentirà el mateix so que van sentir les persones que 700 anys abans estaven present el dia de la consegració. Pocs llocs ho poden dir, perquè en alguns aquestes campanes les tenen al museu,
Tenen vedades i mudes. Aquí les tenim i les toquem, i això és una cosa que jo crec que a pocs llocs ho poden dir. A nivell d'Europa, d'Espanya cap, però a nivell d'Europa algun lloc. Jo m'ho volia afegir que les nostres campanes no les va despenjar ni Napoleón, ni les va despenjar la República, ni les va poder fer emmudir Franco.
ho dic de bona tinta, ja que jo vaig néixer el número dos del pla de la catedral. O sigui, davant mateix. I des de davant de casa veia com tocava el campaner. I això també fa que t'hi ferris aquella corda. I aquella inquietud que tu senties a petitet, perquè les campanes ens acompanyaven quan anàvem a l'escola. A dos quarts d'ou ja començaven a tocar. «Nen, no facis tard».
I a les dotze, quan sorties? El toc de l'Àngelus. Jordi. Jordi, si ho hauria de dedicar amb algú els campaners en general de tot arreu, només faltaria. I a tu, Albert, què ho dediques? No, que perduri, que perduri. Que perduri a veure si entre tots aconseguim que això es mantingui i seguir les tradicions i la història.
Doncs vinga, què he dit? Albert Magaroles, gràcies per acompanyar-nos. Ha estat un plaer. Per molts anys de campanes. També els Confidensa, que ells són els Confidensa avui, els que l'han enredat, que no sabien ben bé què passaria. Gràcies també al Tòfon Conessa i al Jordi... Jordi? Jordi Cervalló. Gràcies també a tots. Que vagi molt bé. Fins aviat. T'esperem a dalt al campanar, eh? Vinga, va, va. De nit, eh? De nit, però...
Més que la meva sang. Més que la meva sang. Més que tot l'or d'un bany. Més que saber cridar. Més que poder plorar. Tu ets molt més important. Més que poder somiar. Més que saber oblidar.
No canviaria res per poder espantar i que m'estiguis mirant. No, no, no tinguis por, desitjar-me no és dolent. No cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré, ja ho sé.
És que la meva sang més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens el que passi demà. Si en tinc al meu davant res no m'importarà. I és que la veritat que mai no existirà no m'importa ja tant com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar i és que no em sé aguantar
Si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem referat. No, no, no tinguis por, desitjar-me no és dolent. No cal que diguis res, com que vulgui ja ho faré, jo ho sé.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens, el que passi demà, si et tinc al meu davant res.
La veu de Tarragona
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
I la propera entrevista és per recomanar-vos un acte d'agenda que arriba al Teatre Tarragona. No és teatre, és dansa. Dansa contemporània molt bona i jo diria, per les imatges que he vist, bastant acrobàtiques. La marca personal, marca de la casa, de la companyia del Guinader i la Maria Campos. Natural Order of Things. Els hi preguntem com serà tot plegat. En tot cas, apunteu, eh? Divendres, aquest divendres, a les 8 del vespre, dansa contemporània al Teatre Tarragona. Maria Gui, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Bon dia. És un espectacle que és marca de la casa vostra? Representaria la vostra manera de coreografiar i de fer? Bé, de fet, no és únicament un treball coreogràfic, com ben dit, és dansa contemporània i nosaltres partim, de fet, del treball en grup. És tot un treball que es fa a través del contacte, de tot el treball...
del dinamisme a partir del grup i com es crea, de fet, una manera de ballar no sol, sinó en grup, que fa que, de fet, puguis arribar a llocs on no pots arribar per tu mateix. I d'aquí és que també explorem l'espai que hi ha per sobre els nostres caps. Ah, de quanta gent estem parlant? No sé si di ballarins, suposo que sí, tindrem a l'escenari.
Son nueve bailarines, incluidos María y yo también estamos bailando. Somos nueve en total, sí. I té aquesta gràcia, no?, que és la gràcia del conjunt, d'ajuntar diferents organismes, no?, i formar una història. Com s'assaia, això? Sí, bueno, de fet partim d'un treball que és molt concret, que és a partir d'un...
A nivell físic partim d'una línia, com si diguéssim una tasca molt concreta, que és com podem estar nou ballarins, perquè treballem el concepte de l'ordre i desordre, l'harmonia i el caos, i com podem estar d'alguna manera amb aquesta compenetració conjuntament, partim d'una línia que cau...
que repetidament es va fent i desfent, també. I llavors hem treballat durant... Són treballs que requereixen molta precisió, també, i un temps llarg per conèixer profundament el llenguatge coreogràfic amb el que treballem, però, sobretot, crear un ambient de molta confiança en el grup. Perquè, com dèiem, hi ha part...
una part ben important, que és la part acrobàtica o de risc, i llavors això requereix molta coordinació i compenetració i complicitat, per suposat, en el grup.
Fins a quin punt, jo sempre quan hi ha espectacles d'aquest tipus em fascina, fins a quin punt està tot marcat i guionat, o fins a quin punt hi ha un joc d'improvisació, que clar, que us coneixeu tant que ja ho sabeu, però sí que hi ha d'haver un fil per saber que en aquest moment ha de venir això, i mentrestant fem altres coses. Com funcioneu en aquest sentit? És un tipus de treball, com Maria...
ha dicho, de mucha precisión, con lo cual la improvisación me temo que no tiene mucha cabida en el espectáculo porque todo está medido. No solo en este espectáculo, sino es una práctica que parte, de hecho, en el momento de la creación sí que parte de unas improvisaciones, pero más bien unas exploraciones en los conceptos físicos o las tareas físicas que proponemos dentro de un marco muy...
Muy preciso y dentro de este marco se explora y es una manera también de entender la improvisación. Hay un matiz diferente que no es una improvisación abierta, sino es muy guiado.
que también en el escenario una vez que tengamos el material tiene que ser muy preciso y esta es una de las cualidades de nuestra práctica y de la coreografía, de la precisión que existe y esta precisión misma también hace que el público pueda emocionarse con tanta colaboración, complejidad y precisión.
Per tant, la improvisació o l'exploració és en la fase de creació, però després, un cop es fixa, un cop dieu, farem això, feu allò, precisament. És curiós, està bé. Escolteu una cosa, tot el que m'esteu dient més, el que jo estic llegint sobre l'espectacle, em porta a pensar...
que amb alguna cosa orgànica, en com si els moviments o la manera de funcionar entre vosaltres dalt de l'escenari tingués a veure també amb com funciona la vida, els organismes vius, aquesta búsqueda d'equilibri, aquest organisme col·lectiu que s'equilibra d'una manera o d'una altra els ritmes, no ho sé, hi ha algú d'orgànic en això que estem explicant?
Claro, el lenguaje ya mismo es un lenguaje orgánico. Los movimientos parten de cómo nuestro cuerpo, es decir, anatomía, se mueve de manera natural. Si no, no intentamos crear movimientos estáticos o movimientos estéticos, sino son principios físicos, que esos principios físicos forman parte del por qué se crean estos movimientos. Es decir, permitimos que las cosas...
Es decir, el trabajo del peso no es algo que hace, sino es algo que permite. Son generadores de movimiento, con lo cual hace que la coreografía ya es más orgánica y movimientos naturales, por decirlo así. Entonces, claro, también inspirado en la noción del orden desorden, que sitúa su acción como entre extremos opuestos, el juego, el control o la armonía y el caos...
pues claro, esta pieza nos va trasladando al lenguaje del movimiento de la complejidad de la naturaleza. Eso partimos de que somos naturaleza. No solo formamos parte, sino nosotros mismos somos la naturaleza y somos naturaleza. Claro, nos concebimos como una unión de muchos organismos, tal como existen esos organismos inteligentes en la naturaleza, cómo se organizan, cómo se organizan, del mismo modo como las partículas, cómo se mueven.
...con extrema precisión, pero también a veces son aleatorias o imprescindibles. Toda esta propuesta es el resultado físico de una investigación...
que encarna un grupo de nueve bailarines. Intentamos reinventarnos, reorganizarnos constantemente en escena, siempre en búsqueda del equilibrio y la máxima perfección, como los organismos mismos, este constante orden y desorden, y cómo el desorden mismo se convierte en el orden, en el nuevo orden.
I al final és també una qüestió social, no només en la que podem traslladar a lo social, perquè és un signo també de resiliència, que al final és el destí últim de tots els sistemes físics, inclús en la vida, és a dir, en lo social també. I com ajuda la música a que la peça acabe de ser rodona?
La música es muy importante porque es un elemento material y sonoro que da consistencia a este organismo colectivo, porque la música tiene patrones rítmicos repetitivos que ofrecen una sensación de caos organizado, conformando como una especie de oda a la vida y a su frágil entorno.
Y entonces hay un constante... También nos inspiramos, también tengo que decir, de la música del minimalismo, ¿no? De cómo a través de la acumulación y a través de la repetición y la evolución de estas repeticiones llega a esa sensación también de un orden o un desorden, ¿no? Que a veces va en... de la coreografía especialmente, pero a veces acompaña, ¿no? Y es diversa. Sí, es una música composada especialment, no sé,
i és del Cotica, és un compositor grec que té una llarga trajectòria també en dansa i vam poder col·laborar i portar-lo al llarg de tot el procés. Llavors ha estat amb nosaltres des del principi i també, finalment, vam treballar també la primera part, també una petita arranjament que s'està fent
Durant la gira vam treballar per donar una mica més de dinamisme, però la veritat és que és una música que també la gent, el públic pot connectar amb el que està veient. És una cosa que crea un viatge i una sort, o sigui, transmet l'energia del moviment també i de la dansa mateixa.
Doncs tot això és el que passarà i segurament sentireu aquest divendres a les 8 al Teatre Tarragona, dansa contemporània. Tot això és la teoria. Podeu anar simplement a deixar-vos sorprendre i agafar les sensacions que us desperti. Natural Order of Things és la peça que han creat la companyia del Guinader i la Maria Campos. Venen a Tarragona divendres. Nois, moltíssimes gràcies per atendre'ns. Una abraçada forta. Molt bé, moltes gràcies.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Passen 21 minuts de les 10 del matí i és divendres, i més o menys en aquesta hora, alguns dies abans, alguns dies després, ens agrada aturar-nos, respirar una mica i mirar una miqueta què ha passat durant tota aquesta setmana per la sintonia de Tarragona Ràdio a la veu de Tarragona, camí cap als 40. Ha sigut una setmana amb un tema molt destacat, el canvi de contracte de la brossa, perquè després de més de 60 anys, fomento de construcciones y contrates, deixa pas a Urbacer,
I això, com ha dit moltíssima gent, és un canvi històric per la ciutat. Però a part d'això també hem parlat de projectes de cooperació internacional, d'economia i territori, i com sempre hem tingut espai per la cultura i les activitats del cap de setmana. Així que comencem aquest repàs per tot el que hi ha donat de si aquesta setmana a Tarragona Ràdio.
Com deia ara, el tema estrella, sens dubte, ha sigut el contracte de la brossa, el canvi de contracte de la brossa. Aquesta setmana hem vist com Fomento de Construcciones y Contratas s'acomiadava després de sis dècades i com Urbacer agafa el relleu amb una flota renovada, amb nous contenidors
i un compromís de millora de neteja per la ciutat. Just quan feien el canvi de contracte hem pogut veure imatges de la ciutat amb molts contenidors, amb molta brossa per sobre, ha costat encara dos o tres dies arrencar, però dimarts ja connectàvem en directe des de la plaça de la Font, on es feia la presentació simbòlica del nou servei, i el dia següent, dimecres, ho vam viure en directe des de la seu d'Urbacer al polígon Francolí, amb els primers camions sortint ja amb la nova imatge. Vam poder connectar amb Pep Sonyer.
33 minuts sobre les 9 del matí. I, de fet, avui, si hi ha un protagonista a la ciutat de Tarragona, un fet protagonista, és el canvi històric pel que fa a la gestió de la neteja. De fet, anem cap a la seu d'Urbaser, cap al polígon. Josep Sunyer, molt bon dia. Bon dia, Miquel. Què està passant aquí?
Doncs mira, el polígon francolí que hem d'arribar fa poca estona aquí, i de fet estan els treballadors de la concessionària, de fet els subrogats, treballadors subrogats de la concessionària d'Urbacer, la nova concessionària, després de moltes dècades d'història, que estan, mira, s'estan donant tratxes ara, els tratxes nous, veig que porten tratxes nous, uniformes nous, sabates noves, què tal, bon dia. Hola, bon dia.
Què tal aquesta nit? Com ha anat això? Molt bé, de moment això s'ha pintat bé, la veritat, estem contents, amb ganes, i a veure... I quants anys portes tu aquí treballant? Jo porto 26 anys.
Pràcticament tota la vida, no? Sí, quasi tota la vida, sí. Com et dius? Esther. Esther, què ha passat ara que us han donat? Ens han donat la roba, ens han provat la roba i els que no t'anava portaves un altre cop i ja t'ho donem la roba sencera, tota l'epi. Guants, pantalons, saquetes, jerseis, molt bé, tot sencer.
M'han dit abans que aquesta nit ha estat molt llarga, però que hi havia molta il·lusió per part del personal que porteu molts anys aquí, no? Parlem al funcionari, ve com serà, no? Sí, sí, la veritat que sí, una miqueta així, que no sabem què passarà, però sí, amb contents perquè és un nou canvi, jo crec que sí, que està tot bé.
Que vagi molt bé, bona feina. Gràcies. Mira, ara arribem, per cert, en aquests moments també hem vist per aquí en Joan Reinaldo, el delegat sindical, també dels treballadors, i també està per aquí el Xavier Mauri, el delegat d'Urbacera a Tarragona, acaben d'arribar. Recordem que avui ja han fet un primer acte, que era a les 8 del matí, en un carrer de Llevant, on Urbacera ha començat a retirar els contenidors soterrats. És un dels compromisos de l'actual concessió,
treure tots aquests contenidors soterrats, són un dels 500 contenidors d'uns centenars d'illes de la ciutat i que s'aniran traient de forma progressiva al llarg d'aquests propers mesos. Això porta el seu temps, s'ha de treure el contenidor antic, ara ha arribat també l'alcalde, Rubén Vinyoales, que d'aquí no se n'acompareixerà, després de fer també un tomb per aquestes instal·lacions, recordem que som el polígon francolí, aquí ja són diferents nous, que ja hi ha el logo d'Urbacer, també amb els vehicles, aquest 130 vehicles aproximadament,
que seran més, perquè de fet arribaran de nous, però de moment aquests que eren de l'anterior concessionari, de Fomento de Constitucions i Contrates, que han estat logotipats amb el logo d'Urbacer i també del lema de la campanya. Veiem ara l'alcalde que està saludant els treballadors. Aquí fora s'ha fet tot aquest procés, un curs de prevenció de riscos, també lliurar tota la indumentària nova amb nous uniformes. Ara l'alcalde està parlant amb algun dels treballadors
Aprofitem que el Pep Sunyer parlava també de l'alcalde que ha fet diferents compareixences durant aquesta setmana i justament ahir dijous l'alcalde Rubén Viñuales ens visitava als estudis per parlar moltíssim de molts temes diferents d'actualitats justament a la meitat del segon mandat però també ens explicava o també li vam voler preguntar i saber de primera mà què suposa aquest canvi del contracte de la brossa i quan els ciutadans començarem a notar les millores. L'escoltem.
Parlem en una setmana, no sé, en el que porta de mandat s'hi viscut gaire en moments històrics, però el d'ahir es qualificava com històric, després de 60 anys, si comptem la renovació, l'última renovació de l'entrada en servei del nou contracte de la brossa d'Urbaser. Avui s'ha d'una jornada. Ahir es veia il·lusió, almenys amb els treballadors amb els que vam poder parlar, es veia il·lusió, i tenim una mica d'espectativa a veure com anirà, però almenys els 290 treballadors subrogats estan il·lusionats. Sí, sí.
Això de dies històrics a vegades és recurrent, però és innegable que després de 64 anys de tenir la mateixa empresa i un contracte, l'últim, de 24 anys d'antiguitat, i una demanda tan justa i necessària de la població tarragonina de tenir una ciutat net a l'alçada de la gran ciutat que som, doncs sí, jo sí que ho qualificaria d'històric.
És innegable que hem pogut comprovar com hi ha hagut incidències a les illes de contenidors. Aquests últims dies no s'ha fet com s'havia de fer la recollida. Tant és així que el dia 28 del mes passat ja li vam notificar una proposta de sanció a l'empresa de Fomento per incompliment del contracte.
Ara afegirem també les d'aquests dies, que òbviament és innegable que han succeït i l'empresa actual, Urbacer, està ficant tots els esforços per posar el dia a la recollida i d'aquesta manera esperem que entre avui i demà estigui tot solucionat i que pugui començar a treballar d'una manera més genèrica, no només en recollida, perquè s'han de ficar molts esforços ara per el que ha vist la pròpia ciutadania.
I avui, per exemple, hem vist també un fet inèdit. Avui a la plaça La Font s'està netejant amb sabó i amb la decapadora, que és una màquina que ha estat espatllada durant més de tres anys. Ara ja està arreglada i ja podran veure aquest carrer i molts carrers de la ciutat una neteja molt més intensiva i posar els recursos que calen. Per això, per tenir una tarragona més neta.
explicava també que netejarà dies que no netejava, com els diumenges, i que també s'arribarà a llocs que l'anterior contracte no preveia. Per tant, hi ha llocs de la ciutat que ara ens estaran sentint i que també arribarà allà a la neteja, que abans no arribava. Sí, o que arribava d'una manera molt deficitària perquè no constava el contracte.
Això ja és història, això ja ha passat, pensin que és un canvi radical del sistema, a més a més del control també de l'execució de la mateixa, i sí, és veritat que ahir hi havia il·lusió als treballadors i treballadores subrogats perquè ho han passat molt malament, perquè un dels greus problemes ha estat la maquinària, l'estat de la maquinària.
de la flota de 120 vehicles, que es renovarà totalment, a més a més el 47,8% seran elèctrics, a més a més hi ha màquines noves que podran donar un millor servei, però és que les que ja existeixen estan reparades, o han jugat, o han portat un recert maquinària d'altres contactes que té a tot Espanya.
Un tema de ciutat que encara donarà molt a parlar en les properes setmanes, segurament. I si voleu recuperar tot, també en vam parlar a la tertúria política, vam fer la roda de premsa en directe, ho podeu recuperar tot a la web de Tarragona Ràdio.
I passem al següent bloc, el de Territori i Política, perquè dilluns parlàvem d'un altre projecte de futur, l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que ja s'ha constituït formalment. Ens serà president el Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, i en parlàvem amb ell de quins són els reptes o de quina és la seva il·lusió per ser el president d'aquesta àrea metropolitana.
Anem a lo nostre, el que ens compet, aquesta àrea metropolitana del camp de Tarragona, l'associació ja ha creada i a partir d'aquí comença a caminar. El divendres ja s'hi preguntaven, els companys, per dir-se que hi ha l'acte, per les prioritats i per com s'ha articulat el plegat, però important aquest primer pas, que és la creació de l'associació per anar impulsant. A més a més, em sembla que no.
Efectivament, aquest és el primer punt i jo sóc el president perquè m'ho van demanar també perquè la seu s'instal·larà aquí a la canonja. Efectivament, després d'un parell d'anys de treballar amb això, després que la Diputació n'és al davant i ara...
Doncs és un pas al costat sempre apujant, això també. Doncs resulta que per fi s'ha creat o s'ha fet la constitució d'aquesta associació per l'impuls precisament de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona i ara el que es tracta és d'anar treballant. Tenim feina per davant, però també entenc que és una feina, en tot cas, apassionant.
De fet, ja ho dèieu divendres que hem d'assumir tots plegats, tots plegats vol dir tothom, que els reptes no n'entenin de límits municipals, que això és un full del passat, no? Efectivament, sí, sí. Tot serà en un procés perfectament revisable,
Tots també la pregunta que es fa immediatament és, podran entrar més municipis i tal? Sí, això està previst i, a més, dintre de la constitució d'aquesta associació ja es parla. Per tant, estem oberts a tot. Però jo el que també dic és que piano piano si va lontano. És a dir, que no cal que cremem etapes, anem fent-les una per una, perquè després, a més...
Tot això ho ha de refrentar i ho ha de validar la Generalitat de Catalunya. De fet, s'ha de crear una llei pròpia, que no serà com la de Barcelona, serà diferent. De fet, d'àrees molt turbulentals, aquí coneixem les que coneixem, però ha de ser una realitat jurídica pròpia de Tarragona, del camp de Tarragona, del nostre idocincràs. Això també es va explicar molt bé, no? Sí, efectivament. Barcelona és una realitat i nosaltres som...
Un altre, que segurament s'han de mirar allà, precisament, amb tot el que ha fet Barcelona amb això, però que nosaltres tenim el nostre perfil propi. Quins reptes, perquè la ciutadania també s'entengui, quins reptes, diria alcalde, que allà sobre la taula, que és el més important, que s'han enllegat en aquests propers mesos i anys a través d'aquesta àrea metropolitana, perquè la gent no s'entengui del que estem parlant.
Sí. Bé, doncs amb tot això el que sí serà important són les ponències que es crearan, que les tenim definides, però que poden ser també d'altres. I una de les primeres és precisament l'urbanisme i l'habitatge, perquè tot això és un dèficit que tenim a nivell estructural de tota Espanya, però particularment aquí, en el nostre cas, és molt necessari.
I després una altra, per la cultura i serveis bàsics i tal, és la mobilitat. La mobilitat que també ens afecta a tots, doncs aquest també ha de ser un cavall de batalla important per la nostra associació.
També hem seguit parlant del Consorci d'Aigües de Tarragona, que dimarts apropava el seu pressupost pel 2026, amb més de 50 milions d'euros i amb una forta aposta per les energies renovables. Ens ho explicava el Marc Brunet, que és el president del CAT.
Anem a l'altra aigua, l'aigua bona, entre cometes, l'aigua del CAT. Parlàvem d'aquest pressupost de 50 milions d'euros i de diferents previsions de cara al proper exercici, però a grans trets, que és el que preveu aquestes diferents actuacions. A grans trets, per fer-nos una idea, perquè també hi ha l'opció de fer arribar aigua allà on no n'hi ha. Patim sequera i aquí territori tenim alguna zona, com ara la Conca Barberà.
Bé, el pressupost, com bé dies, supera els 50 milions d'euros i, bàsicament, la inversió més important que tenim aquest any és la millora dels cambrers de mescla, és a dir, el primer pas per potabilitzar l'aigua i en aquest projecte el que es pretén és millorar la qualitat de l'aigua
que en això treballem sempre al Consorci, gestionar l'aigua que captem dels canals del riu, i d'aquesta manera també distribuir una aigua de màxima qualitat per als nostres consorciats. Aigua de boca. Aigua de boca, sí. Aigua potable. El missatge, sempre ho pregunto, quan parlem de l'aigua que ens arriba de l'Ebre, el missatge és que compren garrafes d'aigua i les porten cap a casa quan l'aigua surt per l'aixeta i ve de l'Ebre.
Bé, jo els ho diria que l'aigua passa totes les mesures de control sanitari i tenim un real decret que ens ho marca i és cada dia pensar que al laboratori nosaltres fem...
pràcticament 65.000 estudis de l'aigua durant un any, vull dir, mirem molts de paràmetres per garantir que l'aigua és de qualitat, i sí que és veritat que hi ha marques d'aigua que, si els passéssim a analitzar, potser no tindrien la mateixa qualitat que l'aigua que entreguem nosaltres als dipòsits municipals de cada consorciat. Creguin aigua, per tant, eh? Sí, poden beure aigua perfectament,
directament de la que surt del Consorci està totalment controlada i cada municipi també fa les seues comprovacions i les seues mesures. I recordo durant l'episòdia recorrent de sequera dels últims tres anys, aquest any ha canviat molt la cosa, aquest últim any, però els últims dos anys, anant dos anys enrere, un any i mig enrere,
que sempre dèiem que aquí a Tarragona teníem la sort de tenir l'aigua del CAT, perquè si no hauríem patit molt. És això? Bàsicament, els consorciats del CAT no van patir gens de la sequera. Sí que és veritat que molts de pobles veïns que fan frontera en un poble consorciat veient com al poble del costat hi havia quasi plena normalitat,
I al seu poble la gent anava en garrafetes o en l'aigua racionada perquè a certa hora de la tarda o a certa hora se tallava el subministrament. I això, evidentment, per un alcalde d'un poble, fer front a una sequera ha de ser una cosa bastant complicada.
I si abans parlàvem de l'àrea metropolitana, ara parlem de municipis, perquè dilluns vam recordar que la Mora complia un any del temporal que va desbordar el canal i va obligar a evacuar diverses famílies. I l'Albert Franquès, president de l'Associació de Veïns, amb qui ja vam parlar fa un any, va ser el primer convidat d'aquesta secció dels barris, ens feia un balanç un any després.
Doncs sí, perquè mira, la matinada del diumenge, dilluns, era les hores, d'aquell 3 cap al 4 de novembre, i sobretot d'aquell dilluns, doncs la Mora s'aixecava, havent patit els estalls d'aquella dana, d'aquells aiguats, amb el canal desbordat, amb alguns veïns fins i tot que van haver de ser evacuats, i avui han volgut venir cap aquí, de fet hi van venir l'any passat, i aquí mateix, repetim la connexió, saludant el president dels veïns de la Mora, l'Albert Franques. Albert, bon dia.
Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Com esteu un any després? Quina seria la paraula? Bé, estem decebuts. Estem decebuts i estem a l'expectativa. A veure si l'Ajuntament es posa les piles i comencem a veure actuacions que anem pel bon camí.
Com estan les coses al barri un any després? Perquè ara ho deia, el canal es va desbordar, van haver-hi diverses afectacions i m'explicaves ara fora d'antena que algunes d'aquestes afectacions encara són visibles a dia d'avui. Sí, sí, tenim les afectacions, l'antic camí del càmping està igual, amb totes les pedres al mig, la gent ha anat apartant per fer-se un senderó,
El passeig el tenim, hem tingut a l'estiu el passeig obert, amb una cinta de la Guàrdia Urbana posada i unes balles que la gent apartava, i a l'abastava al costat del forat, per entendre'ns. I la resta, tot està per treballar. Encara hi ha fulles en un dels ponts de la Torrentada, al carrer Baix Llobregat, encara hi ha les fulles, estem cansats de fer per l'aplicació denunciar-ho, el camí també s'ha denunciat, no hi ha manera.
Les administracions, l'Ajuntament ha parlat d'inversions, ho llegíem també, no?, i sabem aquesta inversió d'1,3 milions d'euros per millorar. Diuen la resiliència d'aquesta zona de llevant. No esteu d'acord que sigui així, és a dir, que aquestes inversions no corresponen o no s'han traduït en millores reals i efectives, no?
No, a veure, hem de ser justos i la inversió aquesta del dipòsit anti-DC1 és pel clavegram. És una inversió que ja estava prevista abans del novembre del 2024 i fins i tot ja se'n parlava abans del Santa Tecla 2022. És per la resiliència del clavegram. Esperem que el clavegram sí que li serveixi perquè ara quan plou hi ha bucaments d'aigües brutes al canal i això està dintre del mar de la renaturalització del canal
i perquè no pots bucar en una zona que renaturalitzes aigües brutes, però sí que és una inversió del barri, però no, és per la torrentada de l'Adana, en aquest aspecte s'estan barrejant coses que no pertoquen.
És a dir, que sí que seria una inversió que en principi seria bona per la zona, però no té res a veure, com dèiem, amb les torrentades, amb aquesta dana, amb aquests aiguats. Ho dic per clarificar-ho. Sí, sí. A veure, tenim problemes amb el clavegram. Hi ha zones que queden baixes que s'inunden quan plou, que els invurnals no traguen.
I esperem que per aquestes zones sí que notem millora, però no és per la torrentada. Aquest dipòsit és de 1.000 metres cúbics. Una piscina olímpica, la que hi ha a Camp Clar de la piscina olímpica, té 3.500 metres cúbics. No podem esperar que l'aigua que baixava pel torrent aquell dia...
Aquell dia hi ha hagut un enginyer d'aquí del barri que va fer un càlcul hidràulic i podíem baixar entre 250 i 300 metres cúbics per segon. I a més, el dipòsit aquest no està connectat al dipòsit, és el dipòsit que té el sobreixidor del canal. Amb aquest aspecte estem molt enfadats per aquesta ambiguïtat que cada vegada que pot l'Ajuntament fa servir per fer veure que sí que estan invertint i fent coses.
I vinga va, que ens queda poc temps, anem ja amb l'agenda cultural del cap de setmana i amb propostes que us podreu trobar per fer aquests dies. Comencem amb un moviment al món del lleure i del comerç local, perquè el Centre Excursionista de Tarragona obre aquest divendres les terceres jornades de muntanyisme i aventura. I ens ho explicava el seu president Jordi Aluja i ens parlava d'aquestes pel·lícules que oferiran al Callai que podeu anar a veure a partir d'avui.
La qüestió és disfrutar de gaudir d'aquestes pel·lícules, que són uns treballs molt ben fets. Particularment aquest divendres, el treball del Vielmacià, és una pel·lícula amb molta originalitat i, a més, amb una música pròpia, etcètera. Vull dir, és una pel·lícula que ha estat en molts festivals i que la passem aquí al Callà, doncs...
Bueno, perquè aquí està organitzat, cal dir-ho, no només pel Centre Excursionista de Tarragona, sinó també per l'Ajuntament de Calllà. I es passa a la sala d'actes d'aquest poble, del Centre Cultural. A les 7 de la tarda, eh? La dinàmica és que hi haurà una estona abans per recollir l'entrada, no? Sí, pel tema del forament.
La Montserrat integral a 107. Jo he vist el tràiler que en aquesta pel·lícula són dos anys de producció, dos més de postproducció, vull dir que està molt ben parida. I és Montserrat. A més a més fan allò que es fa en zona urbana però a les muntanyes, allò que va saltant d'una edifici a l'altra. D'agulla a agulla, Déu-n'hi-do.
És molt espectacular, eh? Són dos escaladors, el Biel Macià i un altre company, dos amics escaladors que exploren el massís de Montserrat, doncs corren tots els tims de la seva silueta, de l'escaït l'any. És això, eh? Sí, sí. Tota la silueta que ells veuen des de Manresa. Són de Manresa. Llavors, aquesta... Bueno, s'ho van estar pensant, perquè ho fem tota l'integral del que es veu com a silueta des de Montserrat. I van fer les 107 agulles.
Déu-n'hi-do. D'aquí, eh? Això que hagi entregat pràcticament dos anys de producció i dos de postproducció del documental. Està molt ben fet, eh? Montserrat integra el 107 i, com deia el Jordi, hem espremiat a diferents festivals. Vull dir que ja ve molt palmeres ja han gestit. Parla'ns del Rafa Badillo, perquè aquest home és també un gran explorador, no? Sí, i en aquesta ocasió el que fa és donar-nos una visió de lo que fan ell i els seus amics, el seu grup,
quan van allà, que és ensenyar els xerpes tècniques d'alpinisme, per poder-se guanyar la vida. I el que veus és la vida d'aquella zona, amb aquella gent, i està molt bé també. És una altra visió, no?
I dissabte també torna al festival de dansa tradicional Salvador Fallimiana amb l'esbar d'en Saire de Tarragona com a anfitrió. Ja és una tradició de cada any i enguany porten diferents esbars o diferents companyies d'arreu del territori i també ens ho van explicar.
us convidem a assistir al festival de dansa tradicional Salvador Fallimiana. Doncs sí, el convoca l'Esbar d'Ansaire i atenció perquè anem per la 33a edició. És un número xulo, 33. Teria Aguilar, presidenta de l'Esbar, bon dia. Hola, molt bon dia. És bonic. Dius, mira, fa veig, no és rodó, però 33 és xulo. Sí, és el carri, no? Sí. Josep Lluís Peny Albert, vicepresident, responsable de comunicació, Chico Paratodo, bon dia. Hola, bon dia. Això m'han dit. Això m'han dit que fas de tot. Fai el que puc.
presentaràs el dia del missatge? No, només me faltaria això ja.
No, no. Està entre vestidors perquè tot funcioni. Clar, s'haurien d'estar a dalt on tiren músiques, fan tot el seguiment. Tot el que es veu al fons s'ha d'estar allà per si hi ha algun problema, alguna coseta. Clar, perquè és un espectacle que no és només de casa, que dius, home, és el festival nostre de les barres d'en Saire, sinó que teniu grups convidats, i això li donaria una dimensió, doncs també... Sí, sí, i aquest any normalment convidem dos grups, un de Catalunya i l'altre de la resta de l'Estat, o algun any havíem fet també algun estranger.
del resta d'Europa. Aquest any ve el grup de Gelida, Rocasagna,
i la família castellana... Grupo de danza és família castellana de Miranda de Euro. Clar, és que... Sí, sí, sí, s'ha de dir tot. Escolta, que jo els de Miranda de Euro no els conec, però els de Gelida els he vist i m'assembla que són bastant diferents. Últimament hem tingut bastants intercanvis amb ells, amb els infantils, amb els juvenils, amb el cos jove, quan el teníem, que ara ja han passat a cos de dansa. Sí, és un grup que, bueno, últimament hem tingut bastanta relació.
I és això, fan danses tradicionals, clar, però... Però també fan. Sí, sí, sí.
Serà diferent, i segurament serà molt diferent dels de Miranda d'Ebro. Sí, sí, sí. A la força només per geografia. Sí, sí, sí. Bueno, és una mica el sentit que té aquest festival, no? És a dir, intentem buscar grups d'aquí a Catalunya, que evidentment tots som diferents, és a dir, cadascú li dona una mica d'orientació pròpia a les danses tradicionals, i en aquest cas ve Roca Sagna de Gelida,
que tot just el que porten és una cosa diferent del que fem nosaltres.
Això serà demà dissabte, i abans de dir-vos adeu, repassem una miqueta què podem fer aquests dies. L'embotada, també demà, 8 de novembre, des del migdia a la plaça del Rei, amb vint ovell, música i ambient festiu, el festival de dansa tradicional, les terceres jornades de muntanyisme i aventura, també la festa d'inici dels bons comerçs, avui a partir de les 5 de la tarda a la Rambla Nova i Cursini, i moltíssimes coses més que podreu trobar a l'Agenda Cultural.
I amb tot això tanquem el nostre repàs setmanal i el resum de la setmana amb la notícia destacada, que és aquest canvi del contracte de la brossa que passa a Urbacer. I no marxeu, que hi ha entrat el Miquel González per la porta.
Miquel González, molt bon dia. Molt bon dia, per la Porta Gran, eh? Sí, sí, sí. Per la Porta Gran. Doncs vinga, repassem les estrenes d'aquesta setmana pel que fa al cinema. Tenim nova pel·lícula de David Trueva, una adaptació del seu llibre que s'anomena Blitz i que està ambientada a Bèlgica, una pel·lícula que es diu Siempre es invierno. Tenemos que irnos ya. Yo voy a quedar.
Tenim un arquitecte abril que viatja a Bèlgica per assistir a un congrés en el marc del qual la seva relació sentimental acaba. Queda desorientat i decideix quedar-se sol al país per reconstruir el seu futur fins que coneix una dona més gran que ell, la qual treballa com a voluntària al mateix congrés.
En aquesta ocasió, doncs, acompanyen David Verdaguer, que és el protagonista, Amaya Salamanca, Joan Arias, Vito Sanz, Carla Nieto o l'actriu francesa Isabel Reynold. Reynold, que dóna la vida... A la mà en temes... És una pel·lícula que està molt bé perquè...
Tothom admet que les relacions d'un home amb una dona més jove, doncs, són, no?, les admet, però crida l'atenció quan és al revés. Per tant, doncs, crec que la pel·lícula és interessant perquè mostra amb naturalitat que la gent, doncs, es fa gran, que el temps passa, però que l'atractiu, doncs, es pot mantenir. Sí, sí. Per tant, doncs, això. Una nova pel·lícula que arriba també a les cartelleres d'aquesta setmana, de la saga Predator. Ah, sí que és tu primera caceria?
Badlands, un d'aquells traeres que no s'entén res. És un context futurista amb una protagonista femenina que es veurà obligada a enfrontar-se amb els terribles caçadors que ha aterrit la humanitat durant els últims temps. No soc gens fan, eh? Jo tampoc. Bé, de l'Ele Fanning, que és la protagonista, sí que m'agrada. Però Predator no... No, no, no.
Anem a una cosa una mica més indie. Yorgos Lantimos, conegut per pel·lícules con pobres criaturas o La Favorita, torna al cine més ara amb una nova proposta, Bugonia. Buenos días, Cori. Buenos días, Michelle.
Tenim l'Emma Stone com a protagonista que dóna vida a alguns dels personatges en una història en la que dos joves conspiranoics segresten la poderosa presidenta d'una gran companyia convençuts que es tracta d'un extraterrestre decidida a destruir la Terra.
Ah, bueno. Vull dir que... Sí, no, Emma Stone m'ha cridat molt, però sinopsis no tant. Vale, vale, vale. Anem amb una proposta d'Àlec Baldwin, que a més arriba envoltada una mica de polèmica. Ja va passar fa temps, ara t'ho explico. La pel·lícula es diu Dos forajidos. La llei no existe en el mundo. Si alguien no la impone...
Polèmica total, exacte. La història posa el focus en un malfactor veterà que, en assabentar-se que el seu nen de 13 anys, que el seu net, volem dir, de 13 anys, ha estat condemnat per un suposat assassinat, decidirà abandonar-ho tot per tal de rescatar-lo viatjant de Kansas a la frontera. Què passa? Que l'estrena arriba...
per un context una mica delicat. Resulta que la directora de fotografia va morir durant el rodatge per un tret accidental d'una pistola que portava Alec Baldwin. Què dius, ara? Sí, això va ser ja... va estar tractat fa molt de temps i ara arriba la pel·lícula, sí, sí. Ah, sí, arriba la pel·lícula on va passar tot això. Exacte, però això ja va ser notícia fa temps, eh? Vull dir que ara arriba la pel·lícula. Anem amb una altra que també arriba aquesta setmana que es diu Leo i Lu.
Esta es Leo. Es cierto que está pasando por una época un poco complicada.
¿Podemos jugar? Tú sí, pero Leo no, que es una mudita. Molt bé, una nena muda i orfa, molt bé la ironia, una nena muda i orfa a la que li costa encaixar i que escapa del centre acollida a un viu per anar a una competició de pesca que li recorda els seus pares. El Lu és un inconformista sense ofici que troba la jove a fer un tot stop i decideix portar-la en cotxe, en principi per portar-la a casa seva, però al final acabaran emprenent una aventura que els portarà a descobrir el veritable significat de la família.
Molt bé, aquesta sí que ens ha agradat. Aquesta sí, aquesta sí. Isaac Fèrit, Manuel Manquinha i Júlia Sulleiro, que arriben amb aquesta pel·lícula. Vinga, anem amb una altra. Jaime Lorente, Manuel Vega, Belén Rueda, protagonitzen... Tens saben aquests noms. Tens saben, no? Doncs en aquest cas arriba una pel·lícula de suspens que es diu Reversión.
Les han secuestrado en su propia casa por más de un mes y usted se acaba de escapar. Sí. Y esas personas le hacían creer que eran su familia. Sí.
L'argument l'ha explicat. En Màrio es muda a la nova casa dels seus pares i el seu germà gran, el Javier, no s'imagina que ben aviat presenciarà el segrest del jove. Un fet que deixa la família en un estat de desesperació fins que 19 dies després torna, però alguna cosa no encaixa perquè no recorda res. Aquestes a mi m'agraden, eh? Sí, perquè tens aquesta tota la trama de saber què ha passat.
Sí, i aquesta també crec que em cria l'atenció, una proposta que es diu Subsuelo. L'Eva i en Fabián, que són dos germans bessons a punts de celebrar els seus 18 anys en un estiu ple d'expectatives i promeses. La nit de la seva festa d'aniversari, les seues vides faran un gir quan es veuran implicats en un tràgic accident.
No, jo veien el trailer nombrada gens. No? No, no, és d'aquestes que jo... Vale, vale, vale. Per això no veu. A veure si aquesta sí. Rufman, un ladrón diferente. A todos nos gusta echar la vista atrás e imaginar si hubiéramos actuado de otra forma.
Janning Tatum i Kristen Dunst formen part del repartiment d'aquesta comèdia que està protagonitzada pel Jeffrey, que no és un major d'ova en aquest cas, és un ingeniós criminal que va robar més d'una seixantena de restaurants McDonald's als Estats Units, accedint als establiments de matinada a través de forats que feia el sostre. Una pràctica que li va atribuir ràpidament el nom de Ruhmann. Però després de ser detingut i tancat a la presó, aconseguirà escapar...
i s'amaga en una botiga, tu hi seràs, on construeix un refugi secret sense hi ser que sospites. Pot ser que sigui una mica de comèdia, també? Sí, sí, sí. No sé si ets molt del Mac 12, jo crec que ja n'hi ha prou de fer remakes, però arriba aquesta setmana en català el Mac de la ciutat Maragda.
un indret llunyat de contes de fades, on el vell lluita contra el mal. Una poderosa bruixa va decidir destruir el món dels humans. Ara ja no és la Dorothy, és l'Eli, una nena de 8 anys, i el seu gos Toto, que li han mantingut el nom, que viuen arrossegats, arriben, vull dir, arrossegats a la màgia del món d'Oz, on la bruixa acaba de destruir-ho tot. I en aquesta aventura,
Coneixerà l'espant ocells, l'home d'alumini, lleu covard, amb qui emprendrà un llarg viatge per un camí de llambordes grogues fins a la ciutat màgica d'Oz. Vull dir que això en sona alguna cosa. Arriba en català, també ho fa la princesa orgullosa, que arriba també subtitulada, perdó, doblada, o l'imperi. I molt ràpidament, perquè si no ens quedarem sense temps, anem a les plataformes. Movistar Plus estrena Iacarta. Tu què te dediques?
És una sèrie creada pel Diego San José i amb els actors Javier Càmara o Carla Quílez entre el repartiment. La producció segueix en José Ramón Garrido, que és un exjugador olímpic de badminton que sobreviu donant classes d'educació física en un institut públic de Vallecas.
Divorciat, sense il·lusions, la seva vida acabarà durant un tom quan en un torneig descobreix Lamar, una jugadora adolescent que podria ser el bitllet que ell buscava per complir el seu testimoni de competir a Jakarta, una ciutat on els jugadors com ell són respectats com estrelles i no com aquí.
I ho anem a deixar aquí. Mira, molt ràpidament arriba la segona temporada de Maxton Hill a Prime Video. També tenim una sèrie de ciència-ficció Apple que es diu Pluribus. Després també tenim Camino Arcadia, que arriba a Sky Showtime. És una sèrie que narra la vida d'un entrenador d'un equip juvenil a qui no li falta res. És conegut pel seu caràcter amable, però resulta que ningú s'imagina que pot tenir un passat fosc i perillós.
També tenim més propostes, un documental sobre les pel·lícules d'Avatar, que arriba a Disney+, que per cert s'està a punt d'estrenar també una de nova, o el clàssic Frankenstein, que arriba a Netflix, per Guillermo del Toro, amb adaptació cinematogràfica de la novel·la escrita per Mary Shelley, i que arriba també a Netflix. Tenim també Muerte por un rayo, un documental que arriba també a aquesta plataforma,
Tenim també Crims, que torna a Trescat, amb el que res porta, i el concurs, o el programa Zenit, amb Miqui Núñez al capdavant. També, doncs mira, tenim feina. Entre la agenda cultural i tota la cartellera del cap de setmana... No ens podrem moure. Gràcies, Abril. A tu, deixem pas, tanquem la setmana i la veu de Tarragona camí cap als 40, amb la Sílvia García, que ens porta el segon temacle d'avui divendres.
Si el primer temacle, escoltàvem els Lacs en Busto, que estàvem de 40è aniversari, també és de llei, doncs això, celebrar els 40 anys del sopa de cabra. Gerard Quindana i família, per molts anys. Sí, ens quedem també amb vosaltres. Més d'un de les muntanyes jo vull trobar un racó per viure sense pressa i ser a l'ombra del teu cos si et quedes aquí.
si et quedes amb mi. No puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot, puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada, jo et donaré repòs. Quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de flors. De dia quan despertis, vull estar al teu cantó. Vull tenir les mans buides per prendre el teu amor. Quan se tanquin les portes,
Podràs cridar el meu nom si et quedes. Ah, si et quedes amb mi.
Bon dia, són les 11.