Bon dia a Soms Nou. La veu de Tarragona. 4, 3, 2, 1, 1, 2...
Fins demà!
Què tal, bon dia? Benvinguts, obrim la veu d'aquesta jornada de dimecres. Dieu-li el de comandament que deixi de tocar el botó, perquè tenim un no pis a dalt que té un comandament com el nostre per tocar el botó i apagar els focus. Bon dia, Núria Cartanyà, què tal? Hola, bon dia, bon dia. És un conte, que o és un fantasma o és el de dalt, eh? Miguel González, bon dia. Alguna teoria? Sí, saps que jo tinc un veí que m'enjaga el ventilador. Sèrio? Té el mateix model que jo, mateix comandament que jo, suposo, i de cop s'enjaga el ventilador del sostre.
Hi ha un clàssic que és agafar la wifi del del costat. No, no, això va a un punt més enllà, perquè controlen els electrodomèstics de la zona. Bueno, al dalt si està sentint la ràdio, que no toqui el comandament perquè s'apaguen els focs d'aquí baix. Si no s'apagui la ràdio, tira que te vas, eh?
Tu que em fusta, va. Som-hi, va, que comencem. I avui, aquest dimecres, en aquesta jornada, situats a l'Equador de la Setmana, i que parlarem... La setmana passant vam parlar un pari de dies i avui seguirem parlant dels efectes de la guerra, de la guerra al Pròxim Orient, perquè ja es comencen a quantificar increments de costos, especialment amb el tema del carburant, que segurament ho heu vist també d'altra banda, la picaresca,
perquè si no se pugen perquè puja el barril de referència, se puja perquè se puja, també s'ha de dir. Però avui en parlarem, d'aquí una estona serà amb el director de la Federació Empresarial de l'Autotransport, amb el Josep Viz Aimat, que ens explicarà com funcionen les cadenes logístiques, perquè el fet que...
que siguem aparentment lluny d'allà, no vol dir que no tingui efectes en els preus, perquè hi ha els transports marítims, hi ha els canals de comunicació, hi ha un canal que està tancat, l'estret de Dormut, i tot això té repercussions en transport marítim, però també en producteixament d'allà, en cariment de logística i, en definitiva, tot plegat fa cap al prestatge del supermercat. Ara ho explicarem amb ell, amb el Josep Busaimat. Què més farem avui?
Miguel, Núria, tindrem temps de presentar algú, no? Sí, presentarem una nova associació empresarial, de fet es diuen Empenta, que les sigles ja els hi han vingut ben donades. És l'Associació d'Emprenedors, Pymes i Negocis de Tarragona.
I es presenten, perdoneu, es presenten fent un tardeig, que és allò tan xulo, no?, que es fa quan s'acaba de treballar, doncs amb una instal·lació de restauració del port de Tarragona. Després ens posarem dia i hora, vaja, mira, ja us ho dic, el proper 12 de març, és un after work.
networking, eh? Demà, demà. Demà mateix, no?, el dia 12. Doncs això, nova associació d'emprenedors, primers i negocis de Tarragona. Els coneixerem avui. Seguirem pedalant cap a l'etapa del tour, amb aquesta sortida a Tarragona, el proper juliol, coneixent gent, doncs, persones relacionades amb aquesta secció. El tour a casa, Pep, avui a partir de les 10.
Doncs sí, tindrem un capítol més, i avui recordant un corredor que va ser en el seu moment, l'any 73, líder de la muntanya d'una etapa del tour. Per tant, avui, amb la companya Teresa Ortega, per dir les 10, un dia més del tour a casa.
I més coses que... Sí, arribarà un altre aniversari. Mira, el 30è aniversari, 30 anys, de la tuna d'enginyeria industrial de Tarragona. Aquest cap de setmana fan una trobada de tunos. No sé si és correcte dir-ho així, però ells ens ho presenten així. Per tant, omplirem de música, omplirem de guitarres, guitarrons, bandurries i panderetes la ciutat de Tarragona.
I si tenim temps i podem, encara ens farem ressò d'una notícia que donarem dins l'informatiu també, en format això informatiu, però que volem parlar amb les AFAS, amb l'AFA del Miracle, que és qui ens envia la informació. De fet, representant a les AFAS de Tarragona, demanen que ens adherim a un manifest a favor de l'escola pública.
una mica a tom de la polèmica que hi ha hagut o de les queixes que hi ha hagut pel tancament de línies en aquesta preinscripció pel curs vinent i tancament de línies a l'escola pública i manteniment de línies a l'escola concertada. I, de fet, també a nivell d'actuacions necessàries a diversos centres educatius de la ciutat i posar en valor la necessitat d'una educació pública i de qualitat. Parlarem després.
Molt bé, doncs, són els continguts d'avui, de la veu de Tarragona, és d'ara i fins a les 11, i, doncs, això, salutació de tota la gent que fa possible el programa, a banda dels que ja heu sentit, doncs, també l'Abril Rius, la Laura Guas, a les xarxes socials, el Mauri Fernández, a les reiters audiovisuals, Lluís Comas, a les vistes de so, Joan Andreu Pérez, a la producció, Javier Gisperi, que us parla, Josep Sunya. A les 9 i 5 anem a incorporar la primera veu del dia, l'espineta amb tarragonins, avui amb Marta Domènech, que acompanya el responsable d'Europ Direct, que ens parla que a la vida compta la realitat de les carreteres a Tarragona i a Europa.
Gairebé 20.000 persones. Aquesta és la xifra de persones que van morir a les carreteres europees l'any 2024. Exactament 19.940 vides troncades. Però darrere dels números hi ha històries reals, famílies destrossades, amics que han perdut algú estimat, projectes de futur que s'aturen de cop.
La Comissió Europea ha publicat un informe sobre l'evolució de la seguretat viària amb un objectiu clar, reduir a la meitat les morts i ferits greus a les carreteres abans del 2030. Els avenços hi són, però són insuficients. El 2024, la reducció a nivell europeu no ha estat suficient per arribar a la meta del 2030 i cal accelerar les mesures.
A Tarragona i Catalunya aquesta realitat també es fa evident. A la demarcació de Tarragona van perdre la vida 27 persones a les carreteres fins al 30 de novembre de 2024, 5 menys que l'any anterior, una reducció d'un 16%. Aquests números ens recorden que la seguretat diària no és només una política de Brussel·les, és una responsabilitat que toca a cada ciutadà.
La Unió Europea ha impulsat mesures importants, millores en els permisos de conduir, reforç del compliment de les normes, desplegament de tecnologies de seguretat als vehicles i adaptació a noves formes de mobilitat, com ara són els patinets i les bicicletes elèctriques. Però les directives europees només funcionen quan cadascú de nosaltres pren decisions responsables al volant.
Velocitat, distraccions, alcohol o drogues continuen sent factors clau darrere de molts accidents. Per això, reduir la sinistralitat depèn de la combinació d'iniciatives institucionals i de la consciència individual. Si volem assolir els objectius de 2030, necessitem accions coordinades i urgents, però també una actitud conscient al volant. Darrere de cada número hi ha una història i cada vida que salvem és un triomf col·lectiu.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 11 de març tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado format estalvi a un preu imbatible de 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. La veu de Tarragona. La teva veu.
Doncs ja que arrenquem i avui comencem saludant el Josep Lluís Aimat, el director de la Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona, de la FEAT. Josep, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. I, bueno, volem preguntar-te com està tot el tema de la logística arran de la guerra, de la Guerra del Pròxim Orient, que ja portem uns quants dies de guerra. De fet, la setmana passada en parlàvem de possibles repercussions amb analistes i ja ens deien que, evidentment, el primer que notaríem és la pujada dels carburants, que això ja s'ha notat.
però que aquí també hi ha un efecte de rebot amb tot el que és el tema de la logística, transports, logística, també trànsit marítim, que també evidentment hi ha l'estret d'Hormuz que està tancat i per tant s'ha de fer més tomb, tot això repercuteix encara que sigui lluny. Tot repercuteix en cascada, és a dir, el primer efecte és evident que és l'increment del preu del carburant, que va sempre molt lligat al preu del barril de petroli,
I després, evidentment, els costos de transport, a l'incrementar-se, també afecten a tota la cadena logística, que és el que proporciona, de fet, tot el que després la població ha demanat per viure. Que està molt interconnectat, que es pot semblar... Ara parlem des de l'Òptica Terragonina, però, evidentment, tot això està interconnectat, no a nivell d'escala global. Sí, sí, és evident que, a través, precisament, de la millora dels elements de transport, els mercats cada vegada s'han fet més grans. Abans, quan la gent transportava amb un asa o una mula...
i un carro, doncs els mercats eren de nivell local o comarcal. A mesura que es van fent més grans i més potents els sistemes de transport, els mercats es van ampliant cada vegada més fins a ser de països, fins a ser de continents, i finalment ja fa temps, gràcies als nous vaixells
i en els nous sistemes de transport el mercat ha esdevengut global i en aquests moments el mercat és únic a tot el món. Per tant, qualsevol cosa que passa en una part del món afecta la resta, és inevitable. Afecta ja, a hores d'ara, uns quantitats després del conflicte del cost del transport, si ja hi ha un increment en el cost del transport o de la logística, hi ha alguns companys vostres que ja parlen d'un 20-30% d'increment de costos.
Bé, segurament el 20-30% l'han calculat en l'increment del preu del carburant. Això, tenint en compte que a la mitjana podríem parlar d'entre un 25% a un 35% de cost total carburant, suposa 8-9 punts d'increment del cost, que també és una barbaritat, sobretot perquè...
els mercats de transport estan molt afectats per les pujades súbites, és a dir, aquestes pujades tan immediates en tan curt espai de temps és el que realment trastoca tot el tema de formació de preus. Per què? Perquè fins a traslladar-ho, fins a poder traslladar els increments de costos als clients,
per poder salvaguardar que el transport no entri en pèrdues treballant, que és la manera més tonta d'arruïnar-se, treballant i a més a més perdre diners, doncs resulta que, clar, passa un temps, i aquest temps a vegades és més llarg que no el temps en el qual se fa la pujada, en la qual cosa et deixen descol·locat, encara que sigui transitoriament en una situació de pèrdues, i això afecta tan greument el sector del transport que pràcticament...
Totes les revoltes, tots els paros i tots els moviments de protesta molt importants que hi ha hagut al llarg del temps en el sector del transport, quasi sempre han coincidit en moments en què aquesta pujada sobtada del preu del carburant ha descol·locat tant les empreses com els autònoms i els han deixat treballant a pèrdues.
A més, clar, transportis esteu al mig de la cadena, és a dir, entre un producte que ve d'allà i que té que arribar a l'altra banda. Sí, el transport, diguem-ne, és una de les baules principals de la logística, no és única, però sí que és una de les principals, i en aquest sentit també hi ha magassamatge, hi ha etiquetatge, hi ha sistemes d'embalatge, hi ha sistemes de classificació, de distribució, però evidentment el transport és una de les baules fonamentals, i com a tal,
l'efecte en cascada que te deia abans, doncs és precisament on més es nota. Llavors, clar, és evident que si una de les baules pateix i en aquest sentit està molt tensionada i en aquests moments està suportant ja un increment de costos importants, això vol dir que tota la cadena logística comença a patir una disfuncionalitat, no?
Llavors, en aquest sentit, convé també dir clarament al sector del transport i als clients que aquest tema ja va ser previst fa temps i des del 22. Tenim normativa legal que fa que tots els contractes de transport i tota la formació de preus
Pel que respecta al tema de l'evolució a l'alça o a la baixa dels preus dels carburants, està contemplat el que es diu la clàusula del gasoll, que fa que pugui repercutir automàticament aquests increments de costos associats a l'evolució del preu dels carburants sense necessitat de fer una altra negociació amb el client. No obstant, també és veritat que, clar, quan són alces importants, la negociació sempre és bona, malgrat que realment la clàusula hauria d'operar de manera automàtica.
Imagino que, per tant, molt pendents de si dura molt o poc, això. Si s'allarga molt en el temps... Has tocat el punt clau. En tota aquesta crisi, l'element fonamental serà el temps que duri aquesta situació. Perquè ens hem de fer una composició de lloc. Per a l'estret d'Hormuz i en tota la zona que està afectada pels bombardejos i que s'estan bombardejant elements claus de producció i també refineries...
bases militars, etc., doncs, clar, passa aproximadament 20 milions, entre 20 a 21 milions de barrils de petroli diaris. Això vol dir que en aquests moments no estan produint-se i començant el seu inici de transport un volum brutal de milions de barrils que, com més duri el temps en què no puguin ser desplaçats cap a les refineries de tot el món...
més efectes produiran. En aquests moments, els baixers que van sortir abans del tancament d'Hormuz estan en camí cap a les refineries. Les refineries estan operant a ple rendiment i, a més a més, la majoria de països importants obliguen a les operadores a tindre un estoc estratègic com a mínim de dos mesos de producció, la qual cosa no és immediata a l'escenari d'esproveïment. Però si aquesta situació s'allargués molt en el temps,
Clar, és evident que un dèficit tan important de producció i d'arribar producte a les refineries es començaria a notar, i a mesura que passi més temps, més es notaria. En la qual cosa, l'escenari ja podria ser no allò del preu és car, sinó no tenim producte, i això sí que provocaria un pànic absolut dintre del mercat.
I mira, notícia d'última hora que acaba de sortir. El Regne Unit ha afirmat que tres vaixells de mercaderies han estat atacats allà, a l'estret de Dormuz. Un telèmic que acaba de sortir ara i que les autoritats recomanen que qui baixi per allà, que baixi en cura i que notifiqui qualsevol incident.
Clar, aquí això també genera pànic i, clar, l'alternativa és tombar molt més, no? És a dir, més dies, més costos, no? Sí, però, clar, és que els vaixells que entren per l'Hermut, tant d'entrada com de sortida, clar, el problema és que no només hi ha petroli, també hi ha ports importantíssims com el de Dubai, que és un dels que més contenidors per llogar...
Llavors hi ha molts productes que estan afectats en la seva logística, no només el petroli, perquè aquests estats que fins fa relativament poc eren molt poc importants excepte pel petroli, han desenvolupat molts tipus d'indústria i de comerç.
a banda del petroli, intentant buscar un horitzó més enllà de la fi de les reserves i del consum i de la producció de petroli, i del gas natural no ens oblidem per un escenari, diguem-ne, a llarg termini. Llavors, clar, això també afecta a molts productes que també tenen la seva importància, per exemple, fertilitzants i altres productes que poden ser, i de fet ja estan sent afectats perquè...
Clar, tu si ets un navilié i tens que donar ordres als teus vaixells que passin per l'estret d'Hormuz en aquests moments en què no saps si seran atacats, clar, què fas? I tenint en compte, a més a més, que les assegurances estan a un preu impossible, clar, les asseguradores en aquests moments...
no volen arriscar-se, hi posen unes primes brutals per assegurar qualsevol risc derivat d'aquesta situació de conflicte bèl·lic. Llavors, clar, vull dir, és que la situació és brutal perquè aquests vaixells, per exemple, que porten 15-20.000 contenidors, el valor que porten, diguem-ne, embarcats és brutal, i els vaixells petrolers que porten centenars de mils de barrils de petroli, encara que ells també tenen un preu,
És una barbaritat, llavors el risc de capital que arrisques és importantíssim. Has parlat de fertilitzants, l'energia, el gas, els carburants, els productes químics també. Sí, sí, clar, perquè moltes vegades la química bàsica també s'ha fet allà grans instal·lacions industrials aprofitant el preu de l'energia...
que és molt més barata el joc de producció. I l'efecte cascada, quan arriba el partatge del supermercat? Perquè això també ens ho hem de preguntar, i la butxaca, per tant, de retruc. A la butxaca hi ha tots els consumidors, tota gent que circula i que han anat a la bencinera, ja s'han hagut de rascar la butxaca, però a aquesta estem a les beceroles. Per això comentava que és importantíssim la durada,
l'espai en què tinguem aquesta situació en marxa. Perquè serà això el que realment farà que les conseqüències siguin relativament suportables o que pugui arribar a un escenari de pànic. De fet, fixeu-nos en una cosa. Només el fet que el president dels Estats Units digués ahir que l'escenari que preveu en Bèlix serà de curta durada
va fer que el preu del barril immediatament baixés dels més de 100 dòlars a 90. Una oscil·lació així és pràcticament que el mercat està absolutament desmarcat, és a dir, no té referències, està en un estat d'histerisme absolut.
Clar, què passarà si realment d'aquí dos dies algú torna a dir el contrari i torna a dir que l'escenari bèl·lic es preveu per bastants setmanes o mesos el preu del petroli, en comptes de baixar, pujaria i en comptes de 100, potser estaria en 120, 130, 150 dòlars per barril, la qual cosa multiplicaria els costos. És a dir, estem en aquests moments en un escenari absolutament d'incertesa
que no sabem quant de temps duraran les hostilitats en aquesta zona tan sensible, i tothom està una mica a l'expectativa, però els mercats hiperreaccionen davant de qualsevol anunci i de qualsevol declaració. Parlem amb Josep Vicemata, director de la Federació de Autotransport, i a mi m'agrada sempre recordar, sempre que vens, que els prestatges dels supermercats no són plans sols. No hi ha una barata màgica allà i són plans sols, sinó que, evidentment,
la majoria de productes a través del transport terrestre per carretera. Sí, sí, és evident que el transport per carretera és el que arriba a tot arreu, és el que té la capilaritat i la possibilitat d'arribar a tot arreu, i més del 95% de tota la mercaderia que es belluga es belluga a través dels nostres camions.
furgonetes, furgons, etcètera, i en aquest sentit la importància econòmica que té el transport per carretera és fonamental. Moltes vegades sento tertulians de dir, no, el tren ho farà, això... Escolta, fins i tot en els països que els trens funcionen millor, quan arriben a escenaris de portar entre el 15 i el 20% de la mercaderia total, ja és quasi un escenari miraculós, perquè el tren no té aquesta capilaritat.
i no té aquesta capacitat de reacció i la flexibilitat que té el transport per carretera. Des d'aquest punt de vista, un país com el nostre, en què el tren no porta ni el 4%, malgrat totes les declaracions oficials i malgrat tot el que diuen els polítics que faran i deixaran de fer, no ens hem de creure res. Vull dir, no porta ni el 4% i en aquests darreres dècades en comptes d'incrementar
el percentatge sobre la mercaderia total bellugada, el Terno ha fet més que disminuir el seu percentatge, perquè del que es diu que es farà a el que realment es fa, i després, el més important, com es gestiona, perquè l'important no només és la infraestructura, que ja té la seva importància, després és veure com es gestiona aquella infraestructura i com es fan les coses de manera que realment
el servei que es presta sigui el que realment necessiten les empreses i necessiten els ciutadans per poder arribar a tindre al seu abast tot el que necessiten per viure.
Ens centrem molt en transport de mercaderies, per exemple, perquè també teniu la fea, transport de viatges, ara vindrà el turisme, d'aquí no res, d'aquí quatre dies, setmana santa, d'aquí un parell de setmanes o tres, també porteu transports escolars, hi ha molta derivada. Sí, sí, clar, evidentment tot el que és transport per carretera està representat a la nostra federació,
I és evident que el transport de viatgers i les especialitats i els operadors i els logístics tenim molts tipus d'empreses diferents de totes les mides, des del que és l'autònom, des del que és un taxista, per exemple, del que és una persona que té una empresa amb una furgoneta fins a les empreses que tenen centenars de vehicles, tant de camions com d'autocars, no? I en aquest sentit nosaltres procurem representar-los a tots.
i procurem tindre els informats també de tot el que pot afectar l'explotació de les seves empreses. Des de fa 49 anys, perquè aquest mes, més de març, ha estat l'aniversari, el 49è aniversari de la fundació de la Federació. Sí, ara me sembla que és a principis d'abril que es va fundar la Federació l'any 77, just quan va desaparèixer el sindicat vertical i es va fer la llei de llibertat sindical, i en aquest sentit la Federació...
Nostre feat de transports es va crear pocs mesos després que es donés la pio lliure per poder desfer-se del que era el corset del sindicat vertical franquista i que tant els treballadors com els empresaris poguessin crear les seves pròpies estructures de representació, defensa i per posar els seus interessos col·lectius en comú.
I ara, si posem en comú el que hi havia en ment llavors fa 49 anys i el que hi ha ara en ment pel transport, ha canviat molt el paradigma, el panorama? Ha canviat moltíssim? Tot ha canviat en aquests anys, però bàsicament hi ha coses que no han canviat, no? El tema de la pressió fiscal, el tema de l'utilització...
de les vies i la possibilitat d'usar vies en bon estat i que tinguin prou capacitat com per facilitar el transport i la logística de tot allò que hem de transportar. Al fil d'això, a mi m'agradaria incidir en un tema que moltes vegades sento en altres ràdios i l'opinió pública, el tema dels peatges, el tema de si els camions, hi ha molts camions per l'autopista. Jo només vull dir a la població una cosa. Els camions
Quan són a la carretera o a l'autopista estan treballant. No estan allà per molestar ni per obstaculitzar el pas a la resta d'usuaris de la via pública. Estan treballant.
I estan treballant en un treball que, a més a més, és absolutament indispensable per mantenir en marxa tot el que és l'economia productiva. Altres tipus d'economia, digital, l'economia financera, etcètera, no necessiten transportar realment mercaderies. Però jo m'agradaria que la gent intentés consumir dades en comptes de consumir pa, llet i mantega, i ja volíem veure si ràpidament volien la realitat que l'economia productiva, l'economia real, i la que després...
respon a les necessitats de la població i als interessos de la indústria i del comerç, tot això no es pot ser proveïda per cable. Es proveeix a través d'un sistema de transport en què intervenen molts, molts milers d'empreses i moltíssims, centenars de mils de vehicles, i aquests han de transportar, han de circular,
I nosaltres, a més a més, a Catalunya tenim un... o se'ns ha posat o se'ns ha volgut posar un estigma que som molts i que anem per l'autopista. I jo pregunto a la gent per on volem que passem, per on hem de passar. A més a més, estem obligats a utilitzar l'autopista perquè tenim prohibit el pas tant per la 340 com per la Nacional 240 com per la Nacional 2...
Les carreteres, diguem-ne, nacionals principals de Catalunya estan prohibides. Llavors nosaltres tenim necessàriament que passar per l'autopista. A més a més, passem per l'autopista obligats des d'abans que es tanquessin els peatges. És a dir, abans que desapareguessin els peatges, nosaltres ja érem obligats a passar per l'autopista. És evident que després de la desaparició dels peatges...
L'autopista ha vist incrementar molt la seva circulació, fonamentalment per turismes, però també per camions i per altres tipus de vehicles professionals, però perquè és que l'economia ha crescut en aquests anys. I nosaltres veníem d'un temps en què la circulació, a més a més, va baixar molt en el temps de la pandèmia i va coincidir una miqueta la repressa de l'activitat amb el fet que desapareguessin els peatges, però realment
Nosaltres ja passàvem abans de la desaparició dels peatges. En aquest sentit trobem, des del punt de vista del sector del transport per carretera, absolutament injust el fet que ens acusi de passar per una autopista i que caldria posar una altra vegada els peatges en funcionament. Això vol dir que hi ha molt poca memòria. Hi ha molt poca memòria i penso que la gent hauria de reflexionar perquè quan hi havia peatges...
No només hi havia també en tots els dies claus, operacions sortides, arribades, etcètera, grans col·lapses, sinó que els col·lapses eren pràcticament diaris. Hi havia hores del dia que eren diaris, sobretot en la circunvalació i als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona.
i els divendres a la tarda a les sortides i els diumenges a la tarda a les entrades. Jo moltes vegades he tornat a Barcelona el diumenge a la tarda i la cua arribava des del piatge de Martorell fins a passar d'Altafulla a vegades. Jo me'n recordo també una vegada que estava de vacances i em van trucar d'aquí d'un mitjà de comunicació de Tarragona dient a veure què opinava del que passava a l'autopista. Jo, clar, estava fora i dic, què passa a l'autopista? Oh, però és que hi ha una cua des de Martorell fins al piatge de Troncala aquí de Tarragona, tot és una cua contínua,
I, ojo, les barreres sense aixecar. Llavors, la gent me sembla que té molt poca memòria en el que significava el peatge. El peatge, sí, efectivament. Tornant al tema de la guerra al Pròxim Orient, ja s'ha quedat clar que el tema clau és la durada. És a dir, que sou optimistes, ara mateix, un respecte que duri poc, perquè, evidentment, també hi ha interessos econòmics que són no només...
que són globals i que, per tant, també interessa que vagi bé l'economia amb els que estan provocant la guerra? Aquesta és una pregunta a la qual, en aquests moments, no ho sap ningú. Jo estic segur que no ho sap ni el senyor Trump ni el senyor Netanyahu, que són els protagonistes principals d'aquest escenari. Estic segur que no ho saben ni ells, perquè depèn de mil coses. Però és evident que l'Iran, la resposta que ha fet és la d'atacar l'economia global, és a dir, atacar...
no només les bases, sinó que intenta atacar també estructures clau en la producció de petroli i derivats. Han atacat, per exemple, la refineria principal de Bara i Mahí. Estan intentant atacar molts altres...
diguem-ne zones on hi ha elements claus de producció i de refinament de petroli evidentment el fet del tancament que intenten de l'estret d'Hormuz doncs també ocupeja d'una manera brutal a tota l'economia mundial és a dir, estan intentant posar tot el món en contra dels que han iniciat aquesta guerra a través de les conseqüències de la derivada econòmica que comportarà per tothom la prolongació d'aquest escenari llavors, clar, fins a quin punt podran resistir les pressions de tothom que és perjudicat
Doncs no ho sabem a l'hora de forçar una negociació i que realment s'ha vingut a intentar negociar amb el nou règim d'Iran. En aquests moments estic segur que ningú ho sap, però ojalà duri poc, perquè les conseqüències per tothom són molt impredicibles. Les coses una vegada s'inicien, no saps a vegada quin derroter o quin curs seguirà els esdeveniments i en aquest sentit molta gent ja
Hi ha escenaris, diguem-ne, en què es preveu que això pugui desembocar, fins i tot en una guerra global. Veurem com va tot. Josep Josep Mat, gràcies. L'enhorabona pel 49è aniversari i ja parlem el 50 l'any que ve. A veure, a veure si... Demà tenim assemblea per parlar als 50 anys. Demà tindrem una reunió de junta directiva i un dels temes que volem parlar també és aquest, que suposo que haurem de fer alguna cosa per celebrar-ho, perquè no sempre es compleixen 50 anys. Ja ens ho explicaràs. Gràcies, que vagi bé. Gràcies a vosaltres.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco, a l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Li puc dir a l'afició que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Doncs minga, seguim endavant i ara us presentem una nova associació nascuda a Tarragona i de fet que es presenta en societat aquest mateix Dixous al Port Esportiu. Ara us ho explicarem, però parlem d'Empenta, l'associació Emprenedors Pimes i Negocis de Tarragona i també de Nexahab. De fet, han fet una aliança entre les dues entitats i aquest Dixous es presenta a la tarda, en un tardet. Vull dir que ara també us explicarem de què va per si volen anar-hi
al Port Esportiu de Tarragona. Tenim el Julio Palazón, que és el president d'en Pemta. Julio, què tal, bon dia? Bon dia. Benvingut. I la Naida Gendulgova, que és la presidenta de Nexahab. Naida, què tal, bon dia? Bon dia, bon dia. Molt bé. Comencem ja amb una aliança d'una aliança. És a dir, aquí heu juntat sinergies, les dues associacions.
aneu juntes a la mà i el primer que fareu és aquest acte de dir xous, que és com una presentació, no? Exactament. De fet, és la presentació del naixement d'Empenta, perquè és la associació més jove, i, de fet, aprofitem i presentem les dues associacions, no? La presentació oficial d'Empenta...
I també presentarem aquestes associacions perquè Nexahab ja porta una miqueta més de temps, uns mesos més. Sí, una mica més, perquè ja naixem l'any passat i sortim d'un programa de Diputació de Tarragona que quan acabem el programa hem dit, i ara què? I com a vegades el camí d'emprendedores és així, solitari, hem dit, vam crear aquesta associació per apujar-nos, impulsar-nos i creixer de manera sostenible.
Sí, íbamos entre burocracia y todo íbamos unos seis meses, sí. O sigui, part del llag d'estiu, a través del programa Emprenda de la Diputació, no? Bueno, un d'aquests programes de la Diputació naixeu. De les dones, no és? Era, sí, se llama Dona Talent. Sí, és un programa que todavía sigue y han hecho varias ediciones y, bueno, somos la continuidad de este programa, digamos. Sí.
En què esteu pensant? Qui encaixen els perfils de cadascuna o dues entitats? D'Empenta, per exemple, qui encaixa aquí? El nostre perfil és... Empenta representa que és una xarxa d'emprenedors, professionals i empresaris que s'han juntat per donar suport a l'emprenedor i al petit empresari
i Nexahab, en canvi, doncs, recolze a les emprenedores. Llavors, tenim punts en comú.
i ens solapem en aquest aspecte, ens ajudem, no? No sé si ho explico bé. El objetivo yo creo que es el común, que sean más emprendedores que crean sus empresas, que aporten valor a la sociedad, sobre todo aquí en Tarragona, que tenemos una provincia muy rica, y al final dices, bueno, en Barcelona surgen muchas cosas, y aquí en Tarragona hay mucho talento y parece como estamos dispersos, y al final dices, bueno, pues hay muchas instituciones, entidades, organizaciones,
Pues tenemos que juntarnos porque tenemos el objetivo en común, crecer y hacer crecer el territorio donde estamos.
Un territori, i ho diu ella, que pot semblar que és des de la segona ària metropolitana del país, de Catalunya, però també amb un gran potencial. Coincideu amb això, que tenim un territori amb indústria, amb turisme, amb paisatge, amb interior, costa, tenim de tot. Ho tenim tot, ho tenim tot. Som una província privilegiada. I el fet és que és una província privilegiada on hi ha moltes grans empreses, afortunadament, que donen molta fenya i molts diners al territori,
Però han vist que els petits empresaris, petits autònoms, emprenedors, el que han pensat és donar-los una empenta, no? Per això es diu empenta. I perquè hi ha dificultats. El petit empresari, l'autònom, és el que li costa més tindre suport. I ja sabem tots que les condicions que tenen que suportar de càrrecs de postos i de manques d'ajudes...
Doncs són evidents. Per aquest motiu neix empenta, per ajudar a créixer i establir-se. A més a més, ara estem en un moment molt convuls. N'hi ha molts canvis.
molt ràpids. Se presenta un panorama que ja fa anys que ho veiem a Tarragona, amb comerços que tanquen. I els comerços els veiem perquè estan al carrer, però hi ha moltes pimes. Ara no tinc les xifres, però hi ha hagut l'any passat una xifra també altíssima de tancament d'empreses. I moltes vegades és per a la banca de saber adaptar-se al...
A l'entorn, perquè l'entorn està canviant. Llavors l'entorn d'ara no és el mateix, de fa 20 anys. I llavors les associacions, tant en Penta com en Exahab, és una cosa curiosa perquè les persones que estem formant part de l'associació, els socis, que aportaran, són els socis que aporten valor, en Penta es diuen socis consultors,
que actuen com a consultors de forma altruista, tenim en compte que estem parlant de dues associacions que sabem de lucre. Que la nostra satisfacció de les dues associacions és ajudar.
al territori. Jo soc de Tarragona tota la vida i penso que és una zona meravellosa per viure i que n'hi ha millor que recosar a les petites empreses perquè el futur dels nostres fills sigui millor. I per aquest motiu, tant Nexa com en Penta, tenen un equip multidisciplinar, diguéssim, de professionals, petits empresaris, alguns són directius d'empreses conegudes, que aporten
aquest granet de sorra per ajudar de forma desinteressada els altres.
Estoy de acuerdo porque es lo que estaba pensando. El otro día escuché una frase que me gustó mucho que decía, el trabajo te lo dan, las oportunidades los coges. Y cada vez el modelo tradicional donde nos van a dar trabajo va a ser menos, por eso tenemos que tener esta capacidad de generar y crear y coger oportunidades, porque realmente el mundo está lleno de oportunidades. Solo hay que ser un poco curioso, tener ganas y...
Juntarse con la gente, porque muchas veces, es lo que dije, a veces te encuentras solitario, pero hay personas como tú, como otros, que tienen las mismas ganas, inquietudes, y pues juntando y sumando siempre podemos conseguir más cosas. Y Julio ha dicho que somos...
Es curioso porque él es catalán y yo soy de Rusia y vivo aquí ya muchos años. Y en la asociación tenemos, de momento somos pocos, pero tenemos gente de diferentes nacionalidades. Y eso es lo que enriquece también. Y queremos aportar al territorio y queremos sumar e integrarnos. No venimos, digamos, que quitar trabajo, sino que al revés de vivimos aquí, queremos generar riqueza aquí.
És curiós perquè això crec que s'ha de destacar, que hi ha persones entre les dues associacions d'edats...
N'hi ha consultors que són joves, amb vint i pocs anys, i fins a bora setanta. I de sensualitats ajuden. Nosaltres tenim francesa, inglesa, de Polònia, jo soc de Rússia, i catalana, por supuesto, sí, sí. Jo també tinc de Marroc, de Venezuela, doncs tenim, sí, sí, persones de diferents sensualitats i edats, no?, i talents.
El que es tracta és això, de connectar, d'ajudar els altres. Aquesta empenta es dona una empenta, amb les dues associacions, dona una empenta als empenyadors i petits empresaris, que no se senten sols. Què fareu d'això?
El dijous... És un tardeu, jo venu com un tardeu. Sí, sí, és un tardeu que farem moltes coses. De fet, per dues hores que estarem és bastant contundent. Farem dinàmics, jocs, disc jockey, sorteus, regals... Jo crec que la gent va estar molt contenta, va desfrutar molt. De fet, li posem molt amor i cariño. Els disc jockeys són un grup...
que es diuen Los Chicos de las Converse, i és un equip de DJs que hi ha habitualment, cada setmana, i de tant en tant, fan tardejos i fan inclús festes privades, i és un equip que ens divertirà.
Es divertirà amb la seva música i també amb dinàmiques, tirar endavant algunes dinàmiques que tenim preparades. Es tirarà molt bé. La gent s'ho passarà molt bé. Això és el Dixous a les 7 de la tarda, de 7 a 9, per qui vulgui apuntar-se al Selvaticović Club del Port Esportiu. Sí, però s'han de...
Sí, si quieren apuntarse, sí, por el Eventbrite, estamos ahí anunciados, lo pueden buscar, After Work en Tarragona, y sí, se pueden apuntarse, que tenemos las plazas abiertas hasta mañana a mediodía. Sí. Aproximat. Ya tenemos casi 60 personas apuntadas. Més de 60, si dem. Era por. No sé com ens arribarem. Bueno, ya llegaremos, llegaremos. Llegarem tots, l'aventatge.
Hi ha les respectives pàgines web d'en Pemta, ara hi ha entrat, i aquí també teniu l'esdeveniment i com fer-ho per apuntar-vos, empemtatgn.com, aquí trobarà aquest acte de dir xous, i també Nexahub, també hi ha pàgines web. Sí, nexahub.cat.
Exacte, perquè no, o sea, tenemos asociado, el emprender es muy difícil, tienes que sacrificar mucho, olvidarse de quién eres, entre comillas, y nosotros decimos sí, no, emprender tiene sus desafíos, pero no podemos olvidar quién eres y tienes que hacer desde quién eres. Sí.
Quines diríeu que són les traves principals? Ell n'apuntava algunes. Hi ha les traves principals a l'hora d'emprendre. Quan vols emprendre, quan tu vols muntar el teu negoci, quines són les traves principals? Són burocràtiques, són econòmiques, són d'ajuts? Quines són?
Yo creo que es una mica eso. Lo que digo Antots es la burocracia y economía. Y luego yo, sobre todo en las mujeres que veo, es a lo mejor no tener muy claro el qué quiero. Y estar ahí buscando, buscando, buscando y no tener el foco. Y nosotros precisamente tenemos sesiones mensuales de seguimiento de objetivos...
donde les ayudamos a poner este foco y conseguir poco a poco llegar al objetivo y la meta que se han marcado. Sí, sí. Y luego creer, creer y tener la seguridad que el camino siempre te lleva y a veces la idea principal, la idea inicial puede evolucionar, como me ha pasado, yo llevo ya desde hace cuatro años,
Es como que el camino te lleva y aunque no ha funcionado la idea inicial que tenías, dices, guau, pues esta idea me ha abierto otra puerta. Y es un poco así, confiar en el camino. Confiem en les noves tecnologies, confiem en la intel·ligència artificial i podem confiar en això? És a dir, ens ajuda quan vols emprendre totes les eines que hi ha avui en dia que abans no hi eren?
A ver, totalmente. De hecho, nosotros en Nexa, yo soy una apasionada de la tecnología y lo introduzco en el día a día de las socias también. Teníamos píldoros digitales donde aprendemos de manera práctica la inteligencia artificial porque realmente yo veo mucha resistencia todavía, sobre todo las mujeres. Y es como que vamos a trancar este gel, ¿no? Y...
Sí, sí, la inteligencia artificial ayuda. Yo ahora mismo tengo dos start-ups que tienen inteligencia artificial y sí, sí, ayuda y nos quita tiempo y trabajo.
Però cal saber, cal tenir ganes d'utilitzar-la. I saber com. I de manera ètica, que també és el tema dels debats ètics, legislatius que hi ha, però ètics també, sobretot. Totalment, perquè a mi m'encanta la tecnologia, però sempre hem de pensar com la usem i per què la usem.
El tema ético hoy en día tiene que ser el primer tema que hablamos en las empresas, en la sociedad, en las asociaciones y en todos los ámbitos, creo yo.
Per cert, aprofito... Ets economista, no? Si no... Sí. Aprofito que tinc un economista, perquè abans parlàvem de la guerra al Pròxim Orient. Com ho veieu, els economistes? Ja sé que ningú té una bola de vidre, per patir-sina què passarà, però ja es deien que podem prendre un increment de preu, sobretot de carburants, gasoll, etcètera, etcètera, però vull dir que això no ajuda, no?
Hombre, no ayuda, ninguna guerra no ayuda, porque al final la economía crece cuando el mercado está estable. Cuando el mercado no está estable, pues los precios suben, la ansiedad o la preocupación sube y claro, todo esto se ve luego en el mercado.
Y claro, bueno, a mí no me gusta hablar mucho de política porque al final es un campo que no domino mucho tampoco, pero sí, a ver. Pero bueno, la economía también es cíclica. O sea, no podemos tener siempre momentos estables porque es como que...
Llega un moment quan no creixes, i és com a qualsevol empresa. Llega un moment quan tens que tenir un empuje per creixer més. Si no te quedes, quan és un moment molt estable, molt temps, decreixes, en lloc de creixer. Per això, unes crisis a vegades van bé, el que passa és que, clar, alguns golpeen molt. L'economia és important per emprendre o és més important la idea? Què diries?
Las dos cosas. La economía es súper importante porque tú tienes que tener muy claro cuánto dinero te va a costar y cuánto dinero tienes que poner y cuánto dinero vas a ganar. O sea, las dos cosas. Se han de fenomenos, ¿eh? Por supuesto. O sea, esto sí, es un must-have, must-have.
Sí, sin esto es como que incluso un inversor lo primero que te va a pedir es qué es lo que me das. Comprar la idea hoy en día ya no se compra. Tú tienes que demostrar que esta idea ya está funcionando, que ya te está trayendo dinero, que ya tienes clientes, que tienes claro sobre todo qué es lo que vas a ganar. Aunque eso a veces también puede cambiar porque depende del mercado también, pero tienes que tener una previsión.
Julio, tornem a l'acta de Dijous. Naixeu com a associació d'empresaris, emprenors, pymes i negocis de Tarragona. A Tarragona ciutat? Sí, és a mi provincial. L'associació està a Domicilià de Tarragona i els socis que tenim estan a Emposta, Salou, Reus, Tafulla...
Estem pertot arreu, no? I llavors, sí, sí, és àmbit provincial. Esta província és una província que és això, no? És una província que té moltes possibilitats, tenim platja, montanya, tenim vi, oli, tot el necessari, no? I crec que l'important és potenciar la província. A més a més, no hi ha distàncies. Està tot molt ben comunicat, no? I sí, sí, és àmbit provincial. I crec que és molt bona...
Està molt ben pensat, doncs perquè... Si a més faci connectar també tots els empresaris i tots els emprenedors, no? Que moltes vegades no es coneixen i estan un al costat de l'altre a 15 quilòmetres, no? Perquè és el que parlava abans, abans, Naida, doncs que l'important és connectar amb persones que t'ajudin, no?
Moltes vegades tens una idea, però te fa falta desenvolupar-la, o no saps com monetitzar-la bé, que és el que parlàvem abans, que és el que explicava ella, que és molt important a l'hora del negoci. Hi ha moltes vegades que amb aquests tardejos, amb networkings, amb trobades, és quan trobes potser la persona que t'ajuda, te dona aquesta empenta, no?
A vegades volent i a vegades sense voler, no? Però això està molt bé i per això nosaltres apostem molt la fórmula de fer...
Aquest tipus de trobades, no?, siguin tardejos o siguin altres fórmules que també estem ja preparant per fer més endavant, perquè és la connexió de la gent. Som les persones. I totes les persones tenim carències. I tots els empresaris, emprenedors, tenen alguns talents i també tenen carències. I l'ideal és trobar les persones que et poden complementar. Perquè existeixen. Un milió no les has trobat, no?
Sí, a ver, nosotros igual, nosotros en toda la provincia de Tarragona, de hecho nuestra sede está en Altafuya, tenemos también personas de Priorat, y en Altafuya hay una comunidad que digo, hay que integrar esta comunidad también, que son personas extranjeras, que son empresarios, ya tienen sus negocios, pero viven aquí, en el territorio de Altafuya-Torre de Embara.
Y claro, son personas muy potentes que han trabajado en empresas tipo Cisco y han tenido empresas propias tecnológicas a nivel mundial, internacional, y dices, wow, tenemos estas personas que dices que podrían también dar un impulso, también podrían aportar su experiencia, su conocimiento y enriquecer. Sí, la provincia de Tarragona, que es muy bonita.
60. Quants quants més n'hi caben?
No ho sé, ja ho decidirem. És verdad, no hemos puesto un tope. Sí, ja ho veurem, ja ho veurem. En principi encara es poden apuntar uns quants més. Sí, sí. En principi. No volíem ser... Volíem ser un grup... Lo important no és a quantitat, és a qualitat, les persones. Per això també hem fet... Hem decidit que es faci una inscripció perquè no vingui... Perquè la persona que realment té interès, no? S'ha de prendre la molesta d'inscriure's.
I no acceptarem cap persona que vingui allà a l'event si no està previamente inscrita, perquè el que volem és gent que realment té ganes de fer networking, no? De bon tardeig, però, que hi haurà menjar, beguda, regals, això està molt bé, música, però l'important és que vulguin, això, vulguin connectar, el vulguin aportar i vulguin disfrutar d'estes connexions. De bon ambient. De connexions.
Es curioso porque nosotros hemos hecho nuestras apuestas. Sí, es igual. Hemos subido ya. Hemos subido, hemos superado ya. Hemos superado todo. Sí, sí. Tenim més previsions i s'estan superant. La gent ho ha pres molt bé i en persones també...
del sector també a nivell empresarial, que ja no són pimes, que són empresaris més grans, i també han volgut venir a donar suport, i això estem molt contents. He entès, Julio, que esteu oberts a tot tipus d'empreses perquè el ventalla s'ampli, eh? Sí.
sectors amplis. És això, eh? I que sovint parlem aquí que tenim empreses molt grans, molt grans, multinacionals. De fet, la principal estatal, la principal europea, la principal mundial estan aquí. Però tenim el 90 i pico per cent, 98 per cent d'empreses que són pimes. Sí, sí. La major part de les empreses són petites empreses. Petites i mitjanes empreses. Sí, sí. De fet, és quasi 98 o quasi 99 per cent. Sí, sí, sí. Les grans es veuen més. És...
Per això mateix és el que nosaltres ens volem centrar. Aquestes empreses grans estan molt bé, són molt necessàries, són imprescindibles. La nostra província ha dit abans, ens donen feina, aporten molt valor, ens ajuden i és ideal. Però les petites són les que tenim que ens sentim amb la necessitat de recolzar. Jo és el que crec que és el que s'ha de fer. El petit és molt necessari.
Pues curioso porque, mira, cuando estabais hablando del tardeo y cuanta gente se apuntó y hablamos de la inteligencia artificial, yo creo que cada vez ahora tenemos más necesidad de sentirnos unos a otros, por eso tenemos ganas de juntarnos, de hablar, de relacionarnos, porque vivimos en un mundo digital. A veces estamos ya cansados de estar delante de la pantalla y tú lo que quieres es sentir la energía de otra persona y decir, wow,
Mira, estoy creando esto, es como que es más contagioso. Això passarà aquest dijous, les 7 de la tarda, 7 a 9. Reserveu un parell d'hores al Selvaticović Club de Tarragona, el Port Esportiu, amb la presentació de l'associació en Pemta i també amb Nexahab, que formen part d'aquesta sinergia i fareu més actes. Sí, sí. Ja en parlarem. Julio Palazón, gràcies, enhorabona per la iniciativa. Moltes gràcies. Aquí podeu tornar, teniu aquest micròfon. Perfecte, moltes gràcies.
I la Naida, també. Naida, gent d'Urgoba, gràcies, també, presidenta d'Anexahab. Que vagi bé. Moltes gràcies. La teva veu, la veu de Tarragona.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma!
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
Si vols ser la compra, ve a tal.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 11 de març tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado format estalvi a un preu imbatible de 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el centre d'esport Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
El Tour a casa. A Tarragona Radio.
Fins demà!
I a veure, amb una història molt interessant, perquè ha guanyat una etapa del Tour de França, és el tarragoní que més tours de França ha tingut a les seves esquenes, ha participat en més tours de França, i a més també ens explicarà que es va quedar commocionat en una etapa del tour, la seva dona el va haver d'anar a buscar en una odissea per arribar al seu hospital. Bé, una història molt interessant, ell és Pedro Torres, un andalús resident a Torredambarra.
Franchir l'école sans en garder sous la pédale. Quelle idée folle, faut croire que ça sert à que dalle. Les caravanes, les klaxons au bord de la route. La trame montagne et les concurrents qui se shootent.
Pedro Torres Cruces va néixer a Humilladero, a Màlaga, l'abril de 1949, però resideix a Torredambarra. Tour de 1973. Hi participava per primera vegada i ho feia amb la cacera Peña Bahamontes. Aquella edició la va guanyar el ciclista de Cuenca, Luis Ocany, amb l'equip Vic, que va pujar al més alt del podi a París. Pedro Torres lluïa el mallot de la muntanya. Abans no existia aquest mallot, però sí que es va proclamar...
el millor escalador d'aquella edició de la ronda francesa. Aquell juliol, el dia 16, s'imposava més a l'etapa 14 entre Luixón i Po. Va repetir l'experiència al tour el 75, el 76, el 77, el 78 i el 80. Pot dir que ha pujat al podi de París com a millor escalador.
Pedro Torres, bon dia. Hola, bon dia. Dèiem que el millor escalador d'aquell Tour de França del 73, tot i que no existia aquest mallot de puntets vermells que veiem ara al Tour de França, però sí que vas pujar al podi de París. Com va anar? Mira, la primera... Bueno, primer vaig anar al Tour, que era el primer Tour que corria. No tenia ni idea...
I van començar a córrer. Primer començaven les carreres, abans no ho sé, abans, eh? Etapes de la muntanya de quarta categoria, i jo ja anava a puntuar. Jo que ni idea tenia jo que arribaria al final de guanyar la muntanya. I me n'anava entusiasmant, me n'anava entusiasmant, i dius, bueno, pues al final
va arribar la pera que vaig agafar. I com va ser aquella arribada a París, aquell teu primer tour, et va impressionar?
Pues sí, sí, porque tú sabes lo que es los parques delicios, que aquella etapa, l'última, cuando me voy a correr yo, eran donant voltas, ahora no, ahora ya surten para el no sé con, donan la carrera y van donar voltas, no, pero allí va a ser 80 kilómetros, pero donan voltas al parque delicios.
I la quantitat de gent que hi havia allà, arriba un moment que, bueno, se ponien els perros de punta. I això va ser el primer any. Això va ser, per mi, el més gran.
Però coneixem una mica la teva història perquè, dèiem, tu vas néixer a Humilladero, això és la província de Màlaga, jo deia que eres un andalús que vivia a Torredambarra, però te sents molt català perquè vas arribar aquí molt jovenet. Vuit anys. A mi em deia andalús català. Eren els periodistes i tot. Això ja se va quedar per sempre.
Neixes aquí a Humilladero, això és la província de Màlaga, la Màlaga d'interior, és un poble d'interior. Per què véns a Catalunya?
Per la família. Abans era molt dur anar... I la sort que jo vaig tindre, jo com el petit de la família, era que eren 10 germans que anava a treballar. I pel dematí anava allà a la plaça per veure que li donaven feina per anar a treballar.
I va quedar, sí, vull dir, això és el que tinc d'allà. I de cop i volta va passar la meva família de vindre aquí a Catalunya. La primera tornada va ser dos germans i un cunyat.
Van trobar i van tindre que buscar un puesto que tingués més gran, perquè eren 14. Tenien que buscar un puesto per entrar 14 persones. I al final van quedar aquí. Era allà a Martorelles, al costat de Mollet, que va ser quan va conèixer la meva dona. La Paquita. Sí, la Paquita.
I després van vindre tots els demens que quedava, el pare, la mare, els germans, i havíem trobat una casa que allà hi havia una habitació que era set llits. Era una cunyà a l'hora d'anar a dormir. I jo vaig quedar... No van quedar allà, jo vaig anar a col·legi allà,
el meu germà Damaso també, que també va ser ciclista, i, bueno, jo, i al final, jo, molta vegada em deia, i tu què? Diu, no, jo soc català. A si mateix, eh? Jo soc català. I, escolta, més content que l'òstia. I com comences a ser ciclista? No, primer vaig començar a jugar a futbol.
I el meu germà, per anar a treballar, allà tots, una bicicleta. Anàvem a treballar amb una bicicleta. I després jo ja vaig deixar del col·legi i vaig anar a treballar. I portava una bicicleta. El meu germà, el damassó, feia carreres. Bueno, corria. I jo jugava a futbol. Hasta que un dia vam dir, tu, deixa el futbol...
Agafa una bicicleta, que jo t'hi veig d'una altra manera. I així va ser. Em vaig quedar com una bicicleta, primer vaig anar posant-li peces, i bueno, així va quedar. Eres un bon escalador, evidentment, perquè ets el millor escalador del Tour de 1973, guanyes l'etapa reina, però com te definiries? No sé si eres molt complet, si baixaves bé...
Molt complet. Tenia més d'això d'escalador, però anava bé totes les baixades, igual que quan feia els abanicos. No sé com se me l'arreglava, però jo no me quedava mai tallat.
O sigui que és una persona que sabia respondre a qualsevol adversitat de la cursa. Sí, sí.
Sí, el Tour de França, els que has participat, quan t'expliquen que el Tour de França és la cursa ciclista que no té comparació amb un giro d'Itàlia, amb una volta a Espanya, amb una volta ciclista a Catalunya, això és cert que té el Tour de França que no tenen les altres cites esportives de caràcter ciclista? No lo sé, però això és veritat. El Tour de França és una de les carreras que això mai, mai em sembla que se quedarà
pitjor. Per exemple, la Volta a Espanya ha crescut cada vegada més. El giro d'Itàlia igual, però el Tour de França és massa. Tu guanyes alguna cosa en el Tour de França i això queda penjat. I com a saber que el Tour de França sortiria de la ciutat de Tarragona, propet de casa teva, el 5 de juliol, amb aquest gran depart, amb aquestes sortides que fan ara, què vas pensar?
En un principi digo, oi, tío, com se lo agasta, eh? Perquè això costa sentim, eh?
I diu, costa, això, el dia d'això, allà tots, a veure si podíem tindre tots allà juntet, tot el que puguem, perquè això és massa, és massa. Tu saps el que és la quantitat de gent que crida, allà no es dona la gent que si és italià, que si és espanyol, que si és francès, allà la gent és la hòstia. I sobretot quan corren els criteris,
Los criterios saben lo que es, ¿no? Vale. Pues allá te agafaban... Me recuerdo que sortía en la carrera y me traían, por ejemplo, cançons de Viva España. ¡Guau!
I això per què? Per encoratjar-te? Sí. I almenys a mi. I era massa. Vull dir, anaves a córrer, la gent et cridava, allà no es veia si eren italiars, si eren francesos, però primer, quan es va acabar, es feien criteris. I primer vaig anar a córrer criteris a Bèlgica.
¿Sabes lo que es? Que cada vegada que sortia a Bélgica me estrella el Viva España. També. Y quan se parla, hablan de Ledimer, és una persona, va, agafava...
Perquè nosaltres teníem el balaguer i jo, i no teníem mecànic, m'agafàvem la bicicleta, se la portava, i quan tornava me la traiem neta, preparada, i a disfrutar. Toclaves conèixer Edi Merck. Consideres que ha sigut el millor ciclista de la història? Per mi sí, per mi sí. I, a més...
la millor persona, persona, ja no hablo de ciclista, la millor persona que he trobat. Amable, carinyós. Ara, quan estava muntant bicicleta, no es donava compte de res, eh? Me'n recordo que feia una carrera, em sembla que era la midi libre, i allà en França,
quan som fes de majors posen unes banderes i això. I ell va veure això i va esprintar i va dir que això no és la meta. Esprintava hasta el que trobava. El caníbal, clar. Per això le van posar el caníbal. Tu tenies sobrenom? Sí.
Sí, yo me traía el perico, el Bamontes era el... El águila de Toledo. Y yo era el aguilucho. ¿Y Bamontes qué tal? B, B, B. Y ya, hostia, y los tropos van a faltar, eh.
Perquè tu havies sigut ciclista del seu equip. Sí, sí, ell era director tècnic. I després estava el Moreno, que era el director. I a mi m'agafava el Mamonte, l'habitació, i m'he donat unes...
Reprimendas o... No, reprimendas, no, de lo que tenia que fer. Digo, sí, no te preocupes, ja faria lo que... Y yo feia lo que hacía, lo que tú... Si trobabas de una manera, tú eras diferent. Tú arribabas a una muntanya y allá el último que sigue... No, digo, no, tú déjame tranquilo. Pero va a ser molt guapo, molt guapo.
Lluís Ocaña guanya el Tour de França, el teu primer Tour de França. Amb ell també has coincidit. Què tal era? Ha sigut un món amic.
Saps que sí? Molt amic, eh? Jo l'he trobat quan se va tindre la caiguda. Perquè allà en França, els dies de descans, juguen a futbol, els periodistes, eh? Juguen a futbol, un altre corre a la bicicleta, un altre agafa el cotxe i fan carrera, i tu vas tindre la mala sort que va tindre un accident. I va quedar ja més tornat...
Tu també vas tenir un accident al torn de França? Sí, però això ja era en competició. Sí, sí. És que ells disfrutava. Cada un feia futbol, a passar el dia, el descans. Parlem del teu accident amb una commoció celebral allí a França. És dura, aquesta professió de ciclista, no? És dura, però jo disfrutava. Se disfruta.
N'hi ha moments que arribava... Hi havia vegades que hi havia trossos que podia... Agafo la visereta i la llenço.
No, home, i a cap de mitja horeta, una horeta, això se passa i anaves de conya, eh? Vull dir, el que l'agrada, a mi m'agrada sempre, eh? M'agrada molt, molt, molt, i he disfrutat molt. I si... Mira, t'explico una altra anèdota, i ella sí que te lo pot dir, perquè ja vivíem sols. Estava a Barcelona.
i tenia que sortir en treno. Mirava per la finestra, dius, hòstia, està ploient. A cada un moment, sembla que s'aclarava una miqueta, ja m'anava, me posava el culot. A cada un bon rato, el maiot. Com si fos una... algo que me portava... Tenia que sortir a la vigileta. Si no sortia a la vigileta, ja no estava content.
t'enganxava al sortir amb bicicleta, però alhora què li donava aquesta duresa en aquest esport? Perquè era molt de disciplina, exigia molta disciplina, molt de sacrifici, moltes hores d'entrenament... Moltes hores d'entrenament, molt sacrifici i moltes ganes de disfrutar. Jo disfrutava corrent. I hi havia vegades que no passava malament. Però...
A potser l'ho passava en una horeta i a l'altra, dintre d'una horeta, però ja estava de conya. Recordes quin ha sigut el teu pitjor moment damunt d'una bicicleta? Mira, això va ser en una volta, ara no me'n recordo exactament, que estava a punt de llançar la vigileta i marxar cap a casa. No, no. I vaig fer quart. Con ganes de marxar, i vaig fer quart.
Clar, tu expliques totes les seves participacions i sembla que guanyes una etapa del Tour de França, o com a millor escalador, però com si no ho volguessis fer, com si te faltés ambició, t'ho trobaves perquè tenies les qualitats físiques per fer-ho, és així? Sí, sí, sí. Mira, l'etapa que vaig guanyar a Pou, que vaig... Van passar el turmalet. Després del turmalet, l'auí, l'espem.
i estava disputant la muntanya com Fuentes. I jo li deia, Fuentes, no disputis amb mi, que tu estàs disputant la classificació en general. Bueno, diu, no me ganaràs, eh? I arriba a l'ESPEM i explintava la muntanya. Bueno, que per sempre no tinc la gent a casa, una foto...
I ja miro, passo, i miro cap a darrere i veig que l'havia tret un bon tros. I estigui fent el que jo havia fet en aquell moment, eh? Què coño? Si m'agafa, que m'agafi.
I em vaig avançar a darrere de l'altre d'alme, que anava a l'altre meu, em veien les curbes i arrava amb ell. I quan vaig arribar a Pou, vaig aixecar els braços. Jo no sabia el que havia fet, però em van entrar unes ganes de plorar, però no plorar. I allà el meu germà, que corria amb mi...
va tindre la mala sort, que va tindre... Que abans no és com ara, que ara porten bicicleta, porten cotxes, de seguida tens una bicicleta. I va estar a punt de... El meu germà m'han enviat-lo cap a casa, fora de... I arribo... El meu germà, jo estava allà en el podim, va pujar cap amunt com si fos un gat. Me va agafar...
Arribem a l'hotel i ja tots dos s'haia abraçat plorant. És massa, el Tour de França és massa. És massa. És aquest el millor moment o la millor fotografia que recordes de la teva etapa com a ciclista? Bé, sí, perquè vaig fer aquesta... d'això, vaig guanyar l'etapa, vaig guanyar el Tour, dic la muntanya...
Però n'hi ha molts, per exemple, campionat del món, jo he fet quart i 6C en un campionat del món. Tu saps el que és fer a Barcelona, quan vam fer el Mundial de Barcelona, vaig fer 6C.
I anava a la selecció espanyola, i estava Ocanya, Fuentes, tot això. I quan m'han marxat, vaig fer una escapada, com Edi Merz, Gimondi... No, un altre més, no me'n recordo ara exactament. I al final vaig saltar, vaig estar a punt d'agafar-lo, i vaig fer sisè.
a fer un sisè. Jo me'n recordo que passava la carrera pel... per la... on està la... Perdona, eh? Per la carretera passaves, eh? Sí, no, sí, però on està... Pels marges de la carretera. Jo havia jugat abans el Barça, ara en futbol. Ah, sí, sí, sí, sí. I a l'adegonal cap abans. I tu la gent... Anaves ja de bòlit. Ah...
Com a escalador, el Turmalet és la millor muntanya i alhora la més difícil? Per mi sí. Per mi sí. Perquè després n'hi ha moltes, però el Turmalet, això quedarà sempre a la història. Ets més dels Pirineus que no dels Alts. No, així. Ets dels Pirineus. Sí, sí.
T'he preguntat abans què pensaves quan vas saber que el Tour de França sortiria de Tarragona, de fet passarà per Torre d'Embarra, i has pensat on l'aniràs a veure, si aniràs a peu de carretera, si vindràs aquí a Tarragona a veure com és aquesta sortida, i què ens recomanes, perquè serà una etapa la del Tour de França que passarà pel centre de la ciutat de Tarragona, que pujarà per la Rambla Nova, Rambla Vella, per sortir per la carretera de Barcelona. Què ens recomanes?
Ai, jo, com ja sé d'això, a mi m'agradaria vindre aquí, aquí, perquè passar per Tarragona, ja l'he vist la Volta a Espanya i tot això, però a mi m'agradaria vindre aquí a la sortida de la Tour de França, perquè això és un espectacle. I neutralitzada, que podrem veure els ciclistes poquet a poquet i de ben a prop. Sí, sí, sí, sí, sí.
Què en penses de Pogatxar, per exemple, aquest líder ciclista que ja saps que ho guanya tot, que la gent compara a MediMerck amb aquelles ganes de guanyar totes les curses, que és una de les grans apostes del Tour de França d'aquesta edició. Què en penses d'un líder ciclista de l'actualitat com és Pogatxar?
Per mi em treu d'això de la puc de trocar darrere. Tenc en compte que és, per mi, treure l'Edimers. I com aquest, ningú més. El compares amb Edimers. Creus que és molt similar a Edimers, amb aquelles ganes de guanyar-ho tot? Sí, no, Edimers que ho volia guanyar tot.
I era un tio que anava... Perquè ara, amb les bicicletes, els pinyons d'això, és diferent. Abans era força, perquè veies els ciclistes fer... Ara no, ara. Per mi aquest, el Pogaca, és únic.
I ciclistes que hi ha hagut aquí a Catalunya, a Espanya, te pregunto per Indurany, pel Purito, Perico Delgado, què et sembla en tota aquesta saga de ciclistes que ja s'han retirat però que han marcat una època? Sí, han marcat una època. Vull dir, tant com el Purito, com els altres, han començat a posar les flors
la flor perquè creixi, i cada vegada ha sigut més. A la teva etapa va ser, diria, la que va obrir les portes a la renaixença del ciclisme francès, amb grans noms del ciclisme francès. Ara ja no estan tan en auge com a la teva època. Què en penses també d'això, del que ha estat i del que és en l'actualitat aquest ciclisme francès sense grans figures, ara per ara? Abans era...
Hi havia Bernà i no, hi havia molts ciclistes. Ara és molt diferent, no té res a veure. No sé com ha sigut ni com ha passat, però és diferent.
Tu resideixes a Torredembarra des de fa una pila d'anys, perquè a tu t'agrada molt la platja, sí? Sí. Bé, vindre a Torredembarra va ser, que ja l'he explicat. Ella venia i agafava els nanos, els dos crios, i ho corria.
i anava a un puesto, va anar allà a Figueres, no a Figueres, la platja d'Aro, i una altra va canviar. I un dia van dir, escolta, anem a buscar una cosa. Me vaig tirar un mes donant-li voltes per trobar, i quan vaig arribar i vaig trobar això, dic, escolta, pa aquí.
He trobat el que volíem nosaltres. I estem disfrutant com... Tu saps el que és sortir de casa, mirar i veure la platja. No la platja, l'acantilat que està allà al costat. És la hòstia. I els nanos em van disfrutar quan no eren petits. Venien gent de fora, jugaven allà a fora, a la nit. I jo ja d'aquí ja no surto.
Doncs el far i la platja de Torredembarra, que ha vist descansar de la bicicleta Pedro Torres, el convidat d'aquest Toracasa. Pedro, gràcies per venir, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres, i esperem que vindré aquí a Tarragona, no a Torredembarra. Aquí t'esperem.
Gràcies a Dios.
Bona nit.
Bona nit.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Restaurant Tàrraco gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco, a l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars. Si vols ser la compra bé a Tàrraco,
Sempre les millors promos Carrefour.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Doncs mireu, el que fem de moment és continuar endavant el programa, 10 i 35 minuts, a la Sintònia de Tarragona Ràdio, en directe des de l'estudi 1 de la Ràdio de la Ciutat. I ara el que farem és fixar-nos en coses que arriben aquest cap de setmana. I, de fet, felicitar un aniversari. És el 30è aniversari de la Tuna d'Enginyeria, Tuna de Tarragona, Tuna Universitària...
Ara ens ho explicaran dos dels seus membres, un dels fundadors, que és el Juan Carlos Sánchez. Juan Carlos, bon dia. Hola, bon dia. Hem de dir Juan Carlos o hem de dir Tintín? Com vulguis. A la Tuna tothom ho coneix per Tintín i fora de la Tuna, Juan Carlos. Edu Pons, bon dia. Hola, què tal? Molt bé. Fantàstic. Juan Carlos, tu ets un dels fundadors d'aquesta Tuna fa 30 anys.
Sí, bueno, de fet fa 31, perquè en principi en el 95...
Sí, el 95. El 95, primer ens vam fer associació per pertanyar a la URV, a la Rue Virgili, perquè per ser tuna has de ser universitària. Llavors, per poder formar part oficialment de la Universitat de Rue Virgili, ens havíem de fer associació. I després, per ser tuna, t'has de patrinar una altra tuna
que ja estigui vigent. Llavors, ens va patinar la Tuna d'Enginyeria de Barcelona. Llavors, aquests dos tràmits, com si diguéssim legals, ho vam fer un any abans. I llavors, quan ja et donaran les primeres beques, llavors ja es considera que tu ja és Tuna, i això va ser el primer certamen que vam participar com a Tuna, un certamen que seria com un concurs, i això va ser a Cartagena, el 96. Però això ara, fent 30 anys...
Déu-n'hi-do, deies que per ser Tuna ha de ser universitària, la Tuna real, per dir-ho d'alguna manera, ha de ser Tuna universitària. Per tant, vosaltres fa 30 anys us constituo com a associació, us constituo com a entitat per formar part de la URB, us apadrina en aquell moment la Tuna de Cartagena...
No, de Cartagena, de Barcelona, perdó. De Barcelona. No, no, m'he liat jo. I feu el primer certamen a Cartagena, correcte? A l'any següent, sí. Van trigar un any, com si diguéssim, en tenir un repertori de cançons, en tenir una peça musical d'instruments, que és complicat. És a dir, que encara que la Tuna té sempre aquesta...
Aquesta imatge de festa i que sempre... Les xiques... També té uns concursos que, musicalment, també has de tenir un cert nivell. Estar a la part amb aquest vessant més festiva, més social, també amb la vessant musical. És important, evidentment. Es tracta de tocar instruments, es tracta de fer música...
El repertorio crec que a tothom ens ve al cap alguna cançó de la tuna, però després hi ha aquesta importància musical de les tunes. En aquest cas també la tuna d'enginyer tècnic industrial de Tarragona. Clar, pensa que en un primer moment n'altres som enginyers, no som músics. Llavors, principalment, tota la gent que entra a la tuna no sap tocar ni cantar. Llavors, a partir d'aquí hi ha un procés d'aprenentatge i és on assolim tota aquesta base musical.
Com heu viscut o com has viscut tu, Juan Carlos, l'evolució? Com ha canviat durant aquests 30 anys la Tuna? Moltíssim, perquè nosaltres, com vam fundar la Tuna, en principi no tenim cap experiència de cap tipus, llavors vam tenir que estalviar molt. És a dir, tota aquesta vessant lúdica penso que va arribar
Bastant després que jo la vaig fundar. Jo penso que potser, no jo, jo vaig ser un dels tunos fundadors, però va haver molta gent que va fer que aquesta tuna anés endavant. Però potser s'ha gaudit més molt després que jo la vaig fundar.
Llavors potser hi havia tot aquell neguit de començar, de buscar el repertori, de buscar els instruments, de buscar la gent, no? Sí, de fer assajos, de comprar instruments que siguin bons, que van a València, a unes fàbriques que hi havia molt particulars d'instruments, de bandúrries, de guitarras, de lauts... I ara s'ha anat renovant la tuna? Hi ha molta gent que forma part també de les hores, o com ha anat això?
El que estem intentant és implicar també a la URB per aconseguir i assolir gent nova. És un tema que realment costa. Costa perquè és un desgast energètic, perquè són moltes sortides, són assajos, són sortides, són viatges. Pensa que amb la tuna aquí a Tarragona hem viatjat per tot el món, absolutament per tot el món. És el que deia Joan Carles, que hi ha gent que ho ha aprofitat molt més que altra.
I costa que el jovent segueixi aquest tipus de traïció. Perquè la idea és que els enginyers que estudien a la URB puguin formar part, si volen, de la tuna, no? Sí, de fet, qualsevol estudiant que sigui que formi part de la URB pot formar part de la tuna, sense cap problema.
No cal que siguin d'aquesta carrera, d'aquests estudis, sinó que poden formar per si ho volen, i això és el que costa, no, Juan Carlos? Sí, però... Costa rebre aquesta cantera, potser. Sí, perquè també és veritat que la gent jove d'ara té altres gustos musicals, no? I això és més clàssic, com si diguéssim, no? Pensa que la tuna va neixer d'una necessitat, perquè les primeres tunas se van fundar a Lleida i a Salamanca, això és una cosa que també la gent desconeix,
I el que feia la tuna era que els tuners que formaven part de la tuna, amb les seves actuacions se pagaven un lloguer, un dinar i la seva carrera. És a dir, que l'esperit principal de la tuna, en principi, era sobreviure. El que passa és que després va evolucionar a cantar i rondar les xiquetes, i és el que la gent s'ha quedat més. I això com ha anat canviant també a nivell social, no? Perquè aquest...
Història de derrondar, del ligoteo... Avui no es concep igual que fa 30 anys, tampoc.
Bueno, com deia el Joan Carles, clar, això va començar... La primera adaptació està al 1300... Sí, no, no, clar. Però vull dir que, evidentment, des que es van crear les tunes, tot ha evolucionat molt, no? I ha canviat molt. Però que també hi ha hagut un canvi aquí a la nostra societat des de fa 30 anys, lògicament. Però és un canvi... Jo considero que és un canvi petit, perquè realment sempre... La música sempre ha agradat. Ja no toquem només clavellitos, es toca des de Karol G fins a...
amb l'Huma i el que tu vulguis. Aquí anava. L'evolució també... L'evolució musical no és la mateixa. Una actuació oficial tipus boda, que, per exemple, estan de festa, per exemple, ara hem estat a la Magdalena aquest cap de setmana. A Castelló, no? A Castelló, correcte. I, bueno, tot canvia i tot evoluciona. I, normalment, sempre és benvinguda, la tuna, normalment.
13, 14 i 15 de març, és aquest cap de setmana, i heu pensat en actes per commemorar precisament aquest 30 aniversari que tenen llocat a Tarragona. Tenim tunos vinguts arreu d'Espanya.
Quanta gent agrupareu? Correcte. Què s'espera? Aproximadament, entre 40 i 50 persones que viuen anant de fora, que principalment són amics que durant aquests 30 anys ens han acompanyat tunors de Saragossa, tunors de Barcelona, tunors de Madrid, tunors de Ciutat de Geo, d'arreu d'Espanya, tunors de Sevilla també. I la idea és una miqueta més fraternal, és disfrutar amb tota aquesta gent que hem estat 30 anys disfrutant,
i que disfrutin amb nosaltres aquest aniversari a la nostra pròpia ciutat. Expliqueu-me què passarà des de divendres i fins diumenge, perquè crec que teniu algun acte institucional, algun acte més pensat per la ciutadania, perquè us vinguem a veure, perquè us vinguem a escoltar, perquè participem també d'aquesta música de tuna amb vosaltres i amb tots els tunos, no sé si diu així, amb tots els tunos que vinguin d'arreu d'Espanya.
El primer acte institucional serà el divendres a les 4, que farem un acte amb el rector de la URV. Amb el director de la ETS. Amb el director de la ETS. Ah, vale, sí, amb el director de la ETS, Ángel Zid. Ángel Zid, correcte. Que serà aquí al campus SELADES, a la URV, a la sala de graus, on se li farà i se li otorgarà un acte...
Un detall institucional de part de la Tuna d'aquests 30 anys. I després, seguidament el dissabte, a les 12, tota la ciutat de Tarragona, que sempre es pot veure a la part alta majoritàriament, anirem precisament a la part alta, a la plaça La Seu, a la catedral, on també farem una ofrena musical per tota la ciutat i ja farem la foto de família.
I ja després, per la tarda, estarem bàsicament per tot el que és la presa La Font i els locals i bars amics, que després de 30 anys tenim un munt de la presa La Font, cantant i gaudint amb la gent de Tarragona. La ruta. Molt bé. Molt bé. O sigui que dissabte pot ser que algú es trobi porall amb un munt de tunos cantant i passant-ho bé. I tant. Aquesta és la idea, també, que la gent s'ho trobi pel carrer i digui, ostres, mira, anem a escoltar la tuna i anem a participar-hi, no?
Sí, la natura sempre té una imatge alegre, no? És veritat, i festiva, no? I festiva, llavors la gent sempre t'arrep una miqueta amb una sonrisa, amb un somriure, perquè s'alegra, perquè transmet això, alegria, cançons... I vitalitat, sobretot, molta vitalitat per agrair a la ciutat tot el que ens ha donat durant aquests 30 anys. Som molts locals i molta gent a la que hem d'agrair que nosaltres existim.
I moltes anècdotes, no? Aquests 30 ens hauran deixat una fila d'anècdotes i d'històries brutals, no? Alguna que es pugui explicar per la ràdio? No acabaríem. Doncs sí, mira, viatjant, vam estar als Jocs Olímpics de Xina l'any 2008. Ens vam trobar Emilio Sánchez Vicario, que era l'entrenador de Rafa Nadal. Ens va reconèixer perquè el vam trobar de tuna també a Madrid, que li va encantar una amiga seva, i ens va convidar a la semifinal de Nadal amb Federer, allà mateix.
Després també hem estat al Mundial de Futbol de Brasil, també vam estar, també vam sortir per la televisió. Hem estat a Univisió, doncs vam sortir també a Miami cantant, doncs vam sortir a la revista Hola.
I això és lo internacional, però aquí també a nivell local ja han hagut anècdotes de situacions, per exemple, a Lleida, de voler entrar a una discoteca, i me'n recordo que anàvem amb dues noies i li vam comentar, escolta, entreu Valtres, i després nosaltres ja s'espavilarem, perquè Valtres segur que entreu. I va ser graciós perquè a elles no les van deixar entrar, llavors es van llirar dient, bueno, ens n'anem, i el de seguretat va dir, no, no, no, la tuna entra.
I clar, va ser una situació, doncs, còmica, curiosa, que elles no, en altres sí. En algun certamen, també, de Valladolid, per exemple, vam guanyar a la tuna més simpàtica, no?, que això sempre, guanyar aquest premi, o si guanyes a la millor tuna, està molt bé, però a la tuna més simpàtica és com, no sé, l'essència, no?, d'aquesta tuna. Clar.
L'apartat musical està molt bé, però després la tuna té una essència, que és això, la festa, l'alegria, la simpatia, i aquests flirteig, i saber-ho transmetre a la gent, no? Sí. Correcte.
Què n'espereu del cap de setmana, Juan Carlos? Passar-ho bé? Que la gent us vegi, que la gent us conegui? Sí, mira, retrobar gent que potser fa anys que no veus, perquè, per exemple, jo ja no estic en actiu i té la meva família i té la meva vida. Llavors, aquests moments són bons per veure gent que feia molt de temps que no veus i fer un retrobament, cantar, sortir, viure moments viscuts...
Doncs ja ho sabeu, eh? Divendres a la tarda aquest acte institucional, dissabte a partir de les 12 al Pla de la Seu, sí? Correcte. I després a la tarda, doncs, on us porti, no? El que surja. Exacte. Correcte. El que surja. Tintín Ramido, moltíssimes gràcies. Juan Carlos Sánchez, Edu Pons, gràcies per acompanyar-nos i per molts anys més. Doncs moltes gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Igualment. Igualment.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
El diput de l'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Radio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia Sempre hi ha temps per la cultura TGN Esports Tarragona Ràdio El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra a Tarragona Ràdio Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori
Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
És que ja tornarem a sortir la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20. Ai, hola! Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis. Sí, sí. A tarragonaradio.cat. Seixi que la sessió. Que vale, tio! Fans de Tarragona. Amb Sílvia García. De 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
I en aquests darrers minuts de programa s'arriba a l'espai de cuina, aquell espai en què us oferim ràpid, ràpid una recepta de cuina, o bé per fer a casa o bé per gaudir en un restaurant. En aquest cas, el restaurant Tàrraco és el restaurant que serveix el menjar a l'hotel Tàrraco Park. El Marco no és el seu cuiner. Marco, bon dia!
Bon dia. Bon dia, escolta, estem acostumats a fer menjar per molta, molta gent, no?, l'estar en un hotel. Sí, i tant, i tant. Fem events corporatius, deportistes, i moltíssima gent que està fora de l'hotel. I en aquest cas l'arròs és un bon aliat, perquè és boníssim i a més a llarga. Això mateix, és un plat de territori i d'aquí de la comarca, i llavors sempre intentem fer...
Una cuina de proximitat. Quin arròs ens proposes, Marco? No sé si és especialitat de la casa o és un plat més que teniu. Un plat més que tenim és l'arrò de senyoret, de gamba vermella i de sèpia. Ah, és un arròs del senyoret però que porta tot un munt de peixos, no? O bàsicament sí? O només és de gamba? Bé, nosaltres només ho fem de sèpia i gamba, de gamba vermella.
Com l'hauríem de preparar? Es diu del senyoret perquè no requereix embrutar-se les mans, diguéssim, no? Això mateix, que ve tot calat al plat i al començar només té que gaudir del producte que hi ha en aquest cas, al plat. Com el preparem? Una de les coses més importants és un bon arròs que sigui bomba d'aquí del Belta,
A mi és el que més m'agrada. Acostumant a obrir diverses marques, però no seria per la meva part ètic, no? Anomenar diverses marques. Però que sigui del Delta, això sí. Que sigui del Delta és important. Després un bon caldo, que jo acostumo a fer amb cram de platja, amb galeres...
amb murratlla, peix de roca i cap de rap. Llavors el que fem és fem una... Bracellem tots els peixos i el marís a la cassola, ho retirem, després el que és el marís ho xacem perquè tregui tots els seus sucs, piquem una mica de ceba, una mica de pastanaga, d'api, porro,
i saps d'all, us ho fregim bé, una mica de tomàquet i després el que fem és des d'aigua freda, añadim tots els peixos, ho fem bullir, màxim 20 minuts,
Ho pulem i ja tenim aquesta base. Els peixos, quins peixos fas servir per fer això? Fem servir normalment escòpora, lluerna, tots aquests peixos petits de roca. Normalment són aquests dos, l'escòpora, la lluerna i algun llanguado. Això és el que acostumo a vindre. D'acord.
Aquests peixos després es mengen, es separen... No, aquests ja són morralles, el que dius tu, són peixos per donar sabor. Això mateix, i dona un caldo espectacular. D'acord. Bé, i després és molt fàcil, fem una picada d'ahir i oliver, amb una mica d'oli, ho reservem, i després agafem una marca amb la sèpia, fem ceba, brunoàs...
Està broc verd i per broc vermell brumois i s'estrellim bé durant una hora i mitja més o menys, depèn de la quantitat que anem a fer.
Una vegada està ben sofregida, añadim el que és la sèpia, ja neta, guardem la melsa, perquè la melsa li dona un sabor espectacular, que primer la tenim que rentar a la sèpia. Quan ja tenim la sèpia sofregida, també añadim el que és la melsa, que és la bossa que té la sèpia dintre, que està del sabor del mar.
ho añadim i després una mica de tomàquet natural i deixem que sofregui una hora i mitja o dues hores tranquil·lament. Tenim aquestes bases, ja comencem a fer la paella, añadim l'enros, una mica d'oli d'oliva d'aquí d'albarquina, de surana, ho sofreguim una miqueta, añadim la sèpia,
la sofreguim bé i després anàvem al caull. Tot això, abans d'això, la gamba l'hem tingut prèviament pelada, la marquem a la cassola abans d'anyagir el que és l'arròs, la retirem i mullem l'arròs amb una part d'arròs i tres parts d'aigua.
Serien 100 grams d'arròs i 300 grams d'aigua. I amb això ja deixem que una paella que sigui ben ampla perquè quedi finet. Per dues persones, una de 42 mil·límetres està molt bé. Llavors deixem que es vagi cuinant, que vagi absorbint el caldo i just quan l'arròs
comença a treure el seu almidó i comença a espassar-se el caldo, nosaltres ho acabem al forn. Ven al forn a 225 graus i deixem que es passi tota la capa caramelitzada per la part damunt i just abans d'acabar fiquem la gamba un minutet al forn, ja pelada.
Doncs mira, molt bé, amb aquest últim pas, que a vegades ens el saltem a casa, el de posar-ho al forn, és un plat que vol temps, estic veient que vol carinyo, temps i carinyo. Carinyo i dedicació, que sigui fàcil de fer. Doncs res, que ens el facin al restaurant Tàrraco, al Tàrraco Park. Jo passo d'embrotar la cuina.
Aquí us esperem. Aquí ens veiem. Marco, moltíssimes gràcies, una abraçada, gràcies per atendre'ns. Igualment. Vinga, merci, adéu. Adéu, adéu. Doncs ja està, ja tenim l'esmorzar, anava a dir, perquè tot just són les 11 del matí, no? En principi seria un plat de dinar, i de dinar d'aquells de festa, de tenit més per preparar-lo. Sí que el sofregit es pot deixar fet, però Déu-n'hi-do el sofregit a foc lent que s'ha d'anar fent perquè al final quedi aquesta paella, aquest arròs del senyoret, doncs en bones condicions. Avui ens ho han explicat des de l'hotel Tarraco Park, el seu restaurant, el restaurant Tarraco,
Hi ha el seu cuiner, el Marco, que ens atès molt bé. Nosaltres ho deixem aquí. Marxem, com sempre, amb la música que ens proposa la companya Sílvia García amb el Tamacle. Demà més.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de raig de sol. La Júlia i el Pau, els germans Sarrasolses, ens arriben per dir-nos coses petitetes a cau d'orella. Són els Ginestà i aquest és el nostre temacle d'avui.
Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va a papallones amb ganes de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdut.
les coses senzilles tot allò que ja has viscut és com sorra Bon dia, són les 11