Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu de Tarragona a la jornada de dilluns. Avui setmana molt especial. Mireu això que dèiem ara.
aquest indicatiu que sentiu del camí cap als 40, demà haurà de canviar. Miguel González, bon dia. Bon dia. Demà ja ha arribat aquest camí, no?, dels 40. Demà ja arribem, eh?, demà ja arribem. Bé, demà serà el dia de l'aniversari, del 40è aniversari d'aquesta casa a Tarragona Ràdio, i de fet farem programació especial des de l'exterior. Ja us ho explicarem, eh?, tots els detalls, però serà l'avançala de la gala de divendres al Teatre Tarragona.
que també demà us ho explicarem. En detall què passarà, perquè són més de dues hores, ja comptades i debatudes, més o menys, perquè es fa incrementant l'acte. No, en principi això amb una hora i 45 ho hem de tenir enllestit, eh? Hauríem. Ho diríem en condicional, eh? Hauríem, però ja sabem que la gent de ràdio li agrada improvisar, eh?
Ens tindran a tots fermats allà perquè no es passem del temps i que puguem complir amb l'hora de dir, perquè hi ha molts convidats a aquesta gala i, per tant, no es tracta que la gent comenci a veure. A les 10 jo vull ser a casa, eh? Jo també, eh? Mira, toco fustat. Demà us ho explicarem tot, eh? Demà, programa especial des de l'Esteriós, explicarem tot el que heu de saber del 40è aniversari de la ràdio i canviarem aquesta veu, doncs, que ja dirà, doncs, això, dels 40 cap amunt, canviar cap als 41.
Serà demà, que és el dia de l'Alfa Mèrida, quan va néixer Ràdio Fòrum. Ara fa demà 40 anys. Allà la passa d'enrobellat. Demà també ves que no hi anem, cap allà. Bé, això és el que passa demà, però avui és dia com si diguéssim d'impàs. Avui, que per cert, hi ha vaga de metges. Intentarem parlar amb metges de Catalunya al llarg del programa, perquè avui és aquesta nova jornada de vaga convocada. A nivell de l'estat encara tota la setmana, per tant...
Els metges d'aquí es poden acollir a la vaga d'aquí, que és dilluns i divendres, o la vaga estatal, que és tota la setmana. Per tant, si heu d'anar al metge, si teniu hora, feu una trucadeta abans preventiva perquè us podeu trobar que arribeu allà i que el vostre metge o matxessa no hi és. Intentarem parlar amb ells al llarg del programa. Què més passarà, Miguel? Passaran més coses. Farem tertúlia del nàstic després d'aquest empat, aquest cap de setmana. Dissabte no acaben d'arribar les bones sensacions a aquest nàstic.
I, doncs això, avui en parlarem en temps de tertúlia. Però abans haurem passat per l'àrea metropolitana, Josep, del Camp de Tarragona. Doncs sí, perquè s'està treballant l'estratègia de l'àrea metropolitana del conjunt del Camp de Tarragona.
En definitiva, ja fa mesos que camina, però coneixíem la setmana passada aquesta estratègia que vol posicionar el territori com des de la pluralitat, que això és important, de grans i petits, municipis grans i municipis petits, i fugint d'intens fallits del passat. Un document que diuen que es viu, que és obert a la participació, i de fet la participació es tancada just aquest diumenge, era el moment que fins al qual encara es podien fer aportacions en aquesta estratègia de l'àrea metropolitana.
La setmana passada es presentava a l'Espai Mamutos de la Canonja i vam poder conversar amb el president de l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana, l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i també allà es van exposar experiències d'altres comunitats, som en comunitats d'arreu de l'Estat, es va parlar del cas de Vigo, es va parlar també del cas de València, i de fet en van parlar també amb el José Cabanes, que és alcalde de Sedeví,
i per si no en la comunitat intermunicipal de l'Horta Sud, a València, de com és l'experiència allà. De tot plegat, ho sentirem avui a les entrevistes, amb Roc Muñoz i amb ell, amb Josep Cabanes, que no va poder sortir per antena la setmana passada, doncs bé, avui recuperem aquestes entrevistes i les podrem sentir per antena. Aquí una estona es tardeja de l'àrea metropolitana de la Catalunya Sud.
I ja ho sabeu que és dilluns i fem barris, el dilluns fem de ponent a llevant. Avui ens quedem ben a prop de la ràdio, vaja, bastant a prop. Anem cap al carrer Goya, perquè volem parlar amb el veí més antic de la zona. Josep, fins aquí.
I després parlarem del carnaval, perquè encara aquest cap de setmana s'ha pogut dur a terme amb normalitat la Rua de l'Artesania, la Rua de Lluïment, les rues dels barris també a Ponent, a Sant Salvador, a Sant Pell i a Sant Pau, s'havien d'ajornar dissabte per aquesta previsió de vent i es van fer finalment ahir al matí.
Avui toca Judici del Carrestoltes, en guany Reina Carrestoltes i Concovi, i Gala Drac, Tarragona Drac, no de drac, de dragón, sinó de drag queens, al Teatre Tarragona aquesta nit. Intentarem parlar de la darrera part del programa. Amb la gent de la colla a la bota ja els tenim confirmats i amb els amics de la part alta també perquè ens facin l'avançada del que serà aquesta gala. Demà...
Enterrament d'ol i crema i veredicte de les comparses. I sabrem qui guanya, per tant, qui reinarà... O sigui que dimecres al matí ja saps el que ens toca. Carnaval. Rematar el Carnaval. Exacte. Per cert, aquests dies per Tarragona i especialment avui aneu mirant pel carrer perquè us podeu trobar qualsevol dels primeres espaces de la cuina a nivell de l'estat, cuiners de referència.
El cap de setmana ja han estat per aquí, per Tarragona i per Reus, en la prèvia de la gala dels Premis del Sols Repsol, que avui a la gala es fa el pla de congressos a la tarda de besa, però al mig ja ens convoquen cap a dos quarts d'una a l'amfiteatre.
per presentar els nous Sol Repsol, els que hi són i els que s'incorporen. I, per tant, aneu mirant pel carrer perquè es podeu trobar, no sé, Ferran Adrià, per exemple, per aquí, el Beresatec i algun d'aquestos. Sí, sí, sí, des d'ahir que estan per aquí. Ahir van sopar a Reus, van fer també un acte al voltant del Vermut, dissabte feien un acte d'una rumescada al Mercat Central amb el Pep Moreno...
I estan per aquí. Si no pel carrer, mireu les cares perquè es podeu creuar pel carrer a qualsevol d'aquests cuiners. Si tenim sort, toquem fusta, potser en podrem parlar amb algun al llarg del matí, si tenim sort. Perquè ahir, clar, vam fer el sopar i això va acabar com acaben els sopars. Sí, el postre. Sí, exacte, el postre.
Són els continguts d'avui de la veu de Tarragona en aquesta jornada d'impàs de cara a les versió dels 40 anys. Gent d'aquí que fa possible el programa. La Núria Cartanyà, l'Abriu Rius, el Miguel González, aquí davant meu, el Lluís Comas a les fies de so, Joan Andreu Pérez a la producció, Mauri Fernández, Laura Guà, Xevida Gispert.
Jo crec que no. Qui us parla, Josep Sonyer. I mira, avui la primera veu del dia ens porta cap a Reus, perquè avui tenim, com dèiem, ho hauríem parlant de l'estratègia metropolitana del camp de Tarragona i la primera opinió, l'Espineta amb Tarragonins, és un rousseny. Avui és Josep Baixes, periodista i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, que ens parla de l'estratègia de l'àrea metropolitana. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
L'àrea metropolitana avança, no sempre amb passos fàcils, de vegades amb dubtes, amb debats, i amb alguna topada o fins i tot amb algun ens surt pel camí, però avança. I això en un territori com el nostre no és poca cosa. Fa més de 20 anys ja es va intentar construir una àrea metropolitana al Camp de Tarragona. Hi havia ambició, hi havia voluntat, hi havia molta gent al voltant de la taula, però aquell projecte va fracassar. I d'aquella experiència n'hem après tots. I avui el que s'està fent és diferent.
És un projecte que avança a poc a poc amb prudència, sense presses i sense grans proclames, però amb una idea molt clara. Som una realitat metropolitana. Ho som amb la mobilitat, en la feina, en l'economia, en els serveis i en la manera com vivim el dia a dia.
L'àrea metropolitana és un projecte on tothom té opinió, i això també és bo. Tothom hi vol dir la seva, tothom hi vol participar. El repte és saber gestionar bé aquestes expectatives i entendre que no tot es pot fer alhora, ni tot es pot fer com cadascú voldria. Perquè sovint parlem molt de l'àrea metropolitana, però cadascú en parla a la seva manera, i això genera confusió. Cal que el territori tingui un relat propi, coherent i compartit.
Des de Reus, des del Tarragonès, des de qualsevol municipi del camp, el missatge ha de ser el mateix. Aquest és un projecte col·lectiu. Ningú no hi guanya sol. I perquè funcioni, cal una cosa fonamental. Generositat. Generositat entre municipis, entre institucions i també amb la ciutadania.
L'àrea metropolitana no és un fi en si mateix, és una eina per viure millor, per coordinar-nos millor i per afrontar reptes que ja no es poden resoldre des de mirades petites. Per això, avui, més que mai, toca escoltar, participar i implicar-se, perquè aquest projecte només avançarà si ens el creiem entre tots. Doncs havia estat un plaer tenir la veu de Tarragona a la veu de Reus.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al Paranàs. Sí. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Hem de conèixer una mica aquesta estratègia de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona, que es presentava aquests dies a l'Espai Mamutos de la Canonja.
És un document d'una seixantena de pàgines, per tant el podeu llegir perfectament i veureu cap on van els diferents àmbits que s'han estructurat a través d'aquesta estratègia, que ha passat també per un procés participatiu que es tancava aquest diumenge, per tant ara ja queda tancada l'estratègia, i a partir d'aquí hi ha diferents àrees estratègiques i propostes en concret que des de l'Associació per l'Impuls Metropolital al Camp de Tarragona caldrà anar desplegant
en aquests propers anys. Ja es va dir que es vol comptar de cara d'any vinent en la trentena de municipis d'un territori, el nostre, d'uns 500.000 habitants. En vam parlar tot plegat amb el president de l'Associació per l'Impuls de l'àrea metropolitana, l'alcalde de Canonja, Roc Muñoz,
I també vam parlar amb un desexperts que va intervindre en les diferents taules, el José Cabanes, alcalde de Sedeví, president de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud, això és a València. Ell ja ens va avançar que el 80% dels problemes d'un municipi són idèntics, són els mateixos que el del municipi del costat.
i que les entitats municipals, supramunicipals, han de servir per mancomunar i rutinar serveis. Per cert, durant l'acte es va activar l'ESA-LERT, va ser el dia previ a la ventada, la gran ventada, i amb ell també feia alguna reflexió interessant amb el José Cabanes de què més vol prevenir que curar. Ells tenen l'experiència de la Dana al País Valencià d'ara fa un any, i per tant estan molt conscienciats en això. També fan alguna reflexió, es feia alguna reflexió de tots els canvis des del punt de vista del planeixement urbanístic que estan...
que caldrà introduir allà per tal d'acotar molt bé tot el que són zones inundables. Anem a sentir les dues converses. Roc Muñoz i tot seguit José Cabanes. I d'aquesta presentació del Pla Estratègic en parlem amb el president del grup Impulsor, de l'àrea motocultant al camp de Tarragona i alcalde de Camonja, Roc Muñoz. Alcalde, què tal? Hola, bona tarda. Bé, s'han dit moltes coses. De fet, portem més d'un parell d'hores de...
de ponències, ara més a nivell tècnic també la recta final, però heu obert l'acte i heu parlat d'aquesta unió territorial, fugint també de coses que van passar en el passat, per tant aprendre també una mica dels errors del passat, no?
Efectivament. Això és una de les coses que em preocupa i que cada vegada que tinc oportunitat en parlo. Nosaltres vam fer fa uns anys aquesta experiència. Eren cent i pico pobles, entitats i demés i allò va col·lapsar perquè era impossible de fer-ho bé i de posar-ho en marxa.
Per tant, em preocupa, com a president ara d'aquesta futura àrea metropolitana, em preocupa que siguem capaços de créixer per una forma ordenada. O sigui, puguem anar païnt. Parlem de 7 o 8 municipis, en principi impulsors, però aquí es van afegint cada cop més agents. L'altre dia també al port de Tarragona, per tant, es va ampliant. I és un òrgan, dèieu, viu.
Sí, efectivament. Hi ha pobles que han manifestat el seu desig de formar part de l'àrea metropolitana i, efectivament, això té un procés, els municipis han de passar-ho pel seu ple, aprovar-ho i després l'àrea metropolitana anirà sumant aquests municipis amb tot això. Per tant, anirem endavant, creixerem, però ja et dic, d'una forma...
Jo dic, allò del piano, piano, si va lontano, doncs, efectivament, això. Què us sembla interessant d'aquesta àrea metropolitana i d'aquesta estratègia que avui heu presentat? Doncs, de tots els punts que avui han presentat, que ha sigut molt dens i molt profund, hi ha tres o quatre que són absolutament necessaris.
Jo sempre parlo d'un que és la mobilitat, en tot el que està passant, i per exemple el que estem passant ara des de la canonja, amb el tema dels autobusos i tal, la mobilitat és importantíssima.
I després també hem de construir, hem de fer vivendes, perquè la gent ho demanda i nosaltres tenim l'obligació de fer-ho i posar-ho al seu bar. Per tant, t'hauria això. Després la cultura, evidentment, és transversal i ho abarca tot, però mobilitat, construcció, vivendes i cultura són eixos molt importants.
De cara a la ciutadania, aquests 500.000 habitants que hi ha a l'àrea, 30 municipis, 500.000 habitants, quin és el missatge? Perquè entenguin de què estem parlant. Doncs el missatge encara és una mica... no diré no definit, però sí...
És un missatge que encara hem de treballar molt més. A la gent, o sigui la ciutadania, això que has dit, 500.000 habitants, doncs hem de posar més elements perquè facin la seva valoració, però tot això requereix un temps. Ara encara és un moment un tant abstracte, no? I això necessita que el definim una mica més.
S'ha parlat també del que està passant amb l'àrea metropolitana, el pla territorial també urbanístic, que a part un representant de la Generalitat dient que treballa en un termini de 3 anys més o menys.
perquè això també sigui una realitat i també es pugui posar ordre des del punt de vista urbanístic en molts aspectes. Això va en paral·lel també, no? Sí, això va en paral·lel, però és veritat que el pla urbanístic es va començar amb moltes ganes, després es va aturar absolutament i completament, i ara, des de fa uns mesos, a través de la Generalitat, hem començat una altra vegada a treballar amb això.
Això és important, això és necessari. Aquests set ajuntaments que parlàvem i que estarien en el nucli, però no vol dir que altres ajuntaments no es puguin sumar amb aquest pla director.
La governança és important també, també s'ha parlat de la governança, de com s'articula tot això, de si un municipi té més peso que l'altre, aquí tothom té que anar de la mà, també és important aquest missatge. Efectivament, i sabeu que des del principi, i així es va creure des de l'inici, no té un municipi més valor per més habitants sobre els altres. Aquí tots som, diguem, iguals o tots som prou importants.
No pels habitants, clar, sinó pel que cadascú representa. I, per cert, més de 200 persones a l'espai Mamutus, satisfet d'aquesta...
Sí, sí, sí. Bueno, aquí tenim un espai magnífic i, clar, jo, els meus col·laboradors, diguem-ho així, per part de l'entitat metropolitana però també de l'Ajuntament, doncs no desaprofitant l'oportunitat per xulejar una mica, per fartar una mica d'un espai que tenim aquí magnífic i que la veritat és que ho hem fet precisament per això. El que passa és que avui, doncs, és un extrem. Hi ha 200 i escaig persones aquí dins avui.
Última pregunta, alcalde, ni que sigui per la part que ens toca, però la setmana que ve aquesta emissora farà 40 anys d'història. Aquí també s'escolta, la canonja, entenc que sí. I tant, sí, home. Doncs felicitats. Important també que hi hagi un servei públic d'informació. Molt bé, la vostra emissora aquí efectivament s'escolta i se l'estimem també, i per tant aquí anem de la mà.
Alcalde, gràcies, Roc Muñoz. Molt bé, gràcies. I també, doncs, el president del grup impulsor d'aquesta àrea metropolitana, que just ara fa una estona sentíem aplaudiments, per tant, vol dir que està a punt de finalitzar aquest acte. Quan sentiu l'entrevista, tindrem ja les conclusions, també, de tot aquest pla estratègic de l'àrea metropolitana del camp de Tarragona, amb els diferents ponents que han intervingut, des del punt de vista tècnic, també de gestió. I aquí, amb aquestes 200 persones que són en aquest espai mamutos, a la Canonja,
on avui s'han congregat representants d'institucions, del teixit econòmic, també del territori, social, industrial, alcaldes, alcaldesses, també representants de les diferents institucions que han anat sentint les explicacions que es donen, que es donen encara a hores d'ara, al voltant d'aquesta estratègia que s'ha d'articular amb diferents accions que s'aniran desenvolupant i que tot plegat segueix caminant.
I parlem amb Josep Cabanes, president de l'àrea metropolitana de l'Horta Sud, de València. Jurep, què tal? Bona tarda. Bona tarda. I què us ha semblat les ponències sobre aquesta àrea metropolitana del camp de Tarragona i quins paral·lismes tenim amb la vostra d'allà de València? Bé, a València, l'àrea metropolitana, com he comentat, es va desfer en el seu any, es va acabar, no? Es va acabar els anys 1990, els 90...
I ara treballem perquè es torni a reconstruir el que és l'àrea metropolitana de València. No hi ha d'oblidar que València i l'àrea metropolitana són un millor i mig d'habitants. En aquell moment, quan es va desfer, es van potenciar les mancomunitats. En aquest cas, la mancomunitat de l'Orto Sud, coneguda també per ser la zona 0 de l'Adana que vam patir el 29 d'octubre, són els millors d'habitants, una mancomunitat potent.
una gran comunitat que representa l'1,5% del PIB espanyol, amb 52 àrees industrials, unes 20 zones comercials, i que són, doncs, bé, ixe motor que acompanya la ciutat de València, que no té que oblidar la ciutat, que el motor és l'àrea metropolitana que té, en aquest cas, l'Horta Sud, perquè després hi ha l'Horta Nord, que són 24 municipis més, però que no hi ha que oblidar que estem aquí, i que som ixe potència que hi ha. El...
Respecte a lo que s'està treballant, és molt important treballar en l'àrea metropolitana, però no n'hi ha que tindre port, no? A dir, metropolità, no n'hi ha que tindre port, perquè no se perd la identitat com a poble, que a vegades dona port perquè perd la identitat com a poble, no se perd. La identitat com a poble la manté.
Cada poble ha de lluitar per mantenir la seva identitat. El que sí que és, és molt beneficiós per a el que és el compartir serveis. Perquè al fin i al cap, visques on visques, al municipi que visques, que si tots els municipis tenen les mateixes necessitats, necessitats de transport,
necessitaris de recollida de fem, necessitaris de l'aigua, tenim els mateixos problemes, municipiades tenim els mateixos problemes. O sigui, des d'una àrea metropolitana és molt més fàcil treballar per millorar tots els serveis, que al fin i al cap és millorar la vida de tots els veïns d'eixes obres. I, per cert, que mentre feia l'acte ha arribat l'és alert aquí per les ventades a nivell de Catalunya i penso que us ha canviat la cara, no?
Sí, la vore ha canviat la cara perquè no n'hi ha que oblidar que a València quan va sonar l'alarma al meu poble, a Sedaví, ja n'hi havia gent que estava morta. Aquell 29 d'octubre fatídic va sonar tard. Pense que està molt bé que s'envie amb antelació perquè m'han dit que és per a demà. Està molt bé que s'envie amb antelació per a prevenir, per a poder prevenir perquè quan se vol
Vida val molt més que quan se vol obre, que quan se vol alarma, que quan se vol tot. Aleshores, el previndre està molt bé i encara que, encara portem aquest record que no anem a oblidar mai i cada vegada que sona, doncs, assusta. Heu portat un percent nou sequi per les persones...
que van anar a ajudar allà durant la dada, que van ser moltes d'aquí també, del territori, o s'heu fet una entrega d'un reconeixement, una placa... Sí, hem fet entrega d'un quadre que simbolissa, és una làmina que ha fet un artista de l'Horta Sud, Maica Sosa, la qual representa el barranc de Paiporta, aquest barranc que hi ha a les televisions, i està a l'altre, voluntaris...
el símbol valencià com és la Mare de Déu, la Fallera, la Senyera, els que representen els voluntaris, militars, policies, bombers, persones anònimes que al fin i al cap és el que n'hi ha. I li han fet entrega a la Diputació de Tarragona en representació de tots els ciutadans, totes les persones...
Persones anònimes, funcionaris, policies, bombers, totes les persones que varen perdre un segon de la seva vida per ajudar-nos. Totes les persones que enviaren aliments, que enviaren ajuda, que vingueren a llevar fang a ajudar-nos, potser simplement en un abraç. En aquell moment tot ens feia falta i es va volcar tot el món en nosaltres. I en agraïment hem portat aquesta làmina perquè la tinga la Diputació en representació per a tots els ciutadans de Tarragona.
Tot un detall, eh?, molt bonic. Amb tot el que ha de passar a València s'estan replantejant plans urbanístics. Cal replantejar plans urbanístics perquè això no torni a passar. Sí, ara arran de la dana, el que s'ha d'anar a compte és que fa més falta que mal.
ixe consell de metropolità per a poder treballar lo que és ja no només urbanísticament sinó lo que estem a treballar ara les àrees inundables les zones inundables les zones de laminació per a millorar tot el que és el tema d'aigües de tota la comarca i de tot, bueno, la comarca i altres comarques perquè l'aigua afecta més comarques i és quan s'estan donant en compte que fa més falta que mai per això estan reivindicant que se torni a crear ixe consell metropolità i poder treballar en conjunt tots els municipis junts a la ciutat de València per a no tornar a patir
el que vàrem patir un any i mig enrere. Josep Cabanes, gràcies. Bon viatge de tornava. Tornava avui, no? Sí, torna avui, després de sentir l'alarma, torna abans, és demà, però avui ja arribaré a l'hora que sigui. Bon viatge, gràcies i records a la gent d'allà. Moltes gràcies a tots.
Entrevista sobre l'estratègia de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona. A les 9 i 26 fem una pausa i en breu tertúlia esportiva parlant de l'empat del Nàstic.
La veu de Tarragona. La teva veu. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Aneu en temps de tertulia com cada dilluns aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio, el fòrum del Nàstic, el fòrum que aquesta temporada acostuma a ser dens perquè la situació no és la que tothom s'esperava.
Partit complicat del nàstic, un altre partit amb sensacions dolentes, amb un nàstic que ulla, només ha sumat 5 dels darrers 24 punts, i l'altre dia va salvar els mobles inextremis, i gràcies també a un gol del defensa visitant Emmanuel, ja en temps de descompte, el minut...
50 de la segona meitat, o 95 de partit, en què va fer l'empat a dos, perquè el Betis Deportivo ens podia haver fet una golejada a casa, i el Nàstic ha tancat aquests dos partits consecutius a casa, davant dos filials, havent sumat només un dels darrers sis punts. El Betis Deportivo va ser molt superior al Nàstic, tota la primera meitat i pràcticament el quart d'hora...
de la segona. Allí el Cristóbal Perrello va fer tres canvis. Jo crec que va revolucionar una mica l'equip i a partir d'allí sí que les sensacions van ser una mica millors. Va arribar el gol de Kilian Abdalá, que va marcar el seu primer gol amb la samarreta del Nàstic. Hi ha una centrada de...
de Juan de Fuentes, que va ser de lo milloret a la primera meitat, o l'únic jugador a la primera meitat que va tenir certa personalitat, doncs Emmanuel posava la pilota al fons de la Xeva Xarxa i, per tant, el Nàstic que sumava un puntet més, en aquest punt ja en suma 30, lluny encara de la permanència, lluny que la classificació per baix està més que apretada i el Nàstic està en una zona perillosa. A més a més, aquest dissabte...
i era d'esperar, a les 9 de la nit, fent vent, fred, i sent carnaval, doncs es va registrar la pitjor entrada de la temporada. És curiós, d'un cap de setmana a l'altre hem passat de la millor entrada al nou estadi a la pitjor entrada al nou estadi. Avui, per parlar de l'actualitat del Nàstic, hem convidat l'Emili Guillemata. Emili, què tal, bon dia? Bon dia, bon dia. El Lluís Badia, Lluís, què tal, bon dia? Què tal, bon dia. I el David Domingo, David, bon dia. Bon dia. Aquesta vegada parlarem de l'actualitat del Nàstic i de les sensacions del partit. Si us sembla, us pregunto després de què escoltem
A Cristóbal Parralo, a la sala de premsa, de nou estirant les orelles a la seva plantilla. Ja des del partit del Corcon, jo crec que va aguantar fins al Corcon, a partir d'allí, jo crec que partit rere partit, ja estiradeta d'orelles i missatges subliminals cap a alguns jugadors de la seva plantilla. Escutem a Cristóbal. Una primera parte muy preocupante. Sobre todo un equipo que no ganaba ningún duelo, que no tenía personalidad con el balón.
con mucho miedo y así es muy difícil muy complicado el descanso hemos hablado a la cara a todos nos hemos dicho lo que nos teníamos que decir como bien dices los cambios han dado frescura al equipo han dado carácter lo han intentado lo hemos intentado hasta el final y hemos rascado un empate pero ya te digo que
Que es muy difícil si no damos un paso adelante todos, si no jugamos con más personalidad, no nos podemos esconder, tenemos que dar la cara y a tiempo que no dirigí a un partido donde mi equipo no diera tres pases.
Un equip que no donava tres passes, ens vam haver de dir les coses clares a la mitja para al vestidor, i a més a més va acabar sentenciant una vegada més, i no és la primera vegada que ho diu en aquest tram de temporada, que qui no estigui per estar a l'equip, que doni una passa al costat. Tenemos que querer todos dar un paso, el que no quiera que se haga a un lado y nada más, pero el que salga aquí al campo tiene que...
Tiene que dar lo mejor en cuanto a entrega, sacrificio, fútbol, porque no todo es correr, sino también saber jugar y tener esa personalidad para jugar. Estamos en el Nástic y no puede ser que el rendimiento sea el que ha sido el de la primera parte. Así es imposible ganar un partido. Y hay que dar por bueno el empate porque en la primera parte, la verdad es que tal como estaba el equipo, podíamos haber encajado algún gol más.
Doncs això, que l'equip, tal com estava l'equip a la primera meitat, podia haver pres mal ja en aquesta primera meitat. Ara us preguntaré pel partit, que tampoc no va tenir massa història, però sí que us vull preguntar per tot el que han anat dient Cristóbal Parralo. Ja no és el primer dia, ja són diferents dies. Segurament, en aquestes alçades de temporada, jornada 24...
En Parralo s'han sumat 16 punts dels 30, porta 14 partits ha sumat 16 punts, és una mitjana baixeta, més baixa que la que va deixar Luis César, que tenia una mitjana de 40 per partit. Segurament, coneixent el Nàstic, estaríem parlant avui ja, després de 3 jornades altres vegades sense guanyar, només d'haver sumat 5 dels darrers 24 punts, estaríem parlant de...
Bé, qui creieu que vindrà d'entrenador del Nàstic ara al proper partit? El que passa que jo crec que ja no és tan sols responsabilitat de l'entrenador, jo crec que hem de tirar més amunt. Responsabilitat de l'entrenador n'hi ha, dels jugadors la que més, perquè al cap són els que juguen, són els que poden treure els resultats del que fitxa, del que mana el que fitxa,
I fins dalt de tot, vull dir, jo crec que aquí hi ha responsabilitat de tothom, tothom té la seva responsabilitat, i per tant jo crec que s'han d'assumir aquestes responsabilitats per veure un equip que ara mateix està molt lluny de l'objectiu pel que estava creat, almenys pel que ens havien explicat. Jo aquí Jordi és un escenari que ja fa moltes vegades que hem vist, o sigui, les hem vist moltes vegades aquest escenari, ara estem en la situació en què estem,
estem a quasi 3 punts al descens, posem un entrenador nou... Però l'equip que està en descens té un partit menys que tu, i si el guanya... Correcte. Són escenaris que ja hem vist més d'una vegada, sabem què pot passar, i jo, clar, crec que, si parlem del partit de l'altre dia, penso que la primera part, jugant a casa amb la teva afició, home, tu no pots sortir que no fes ni 3 tocs seguits, vull dir, és que la primera part va ser com... Bueno, no estic acostumat, no?
Què passarà? No ho sé. Jo crec que els últims 20 minuts que va sortir aquest jugador Kilian Talà i el Paul Cid, doncs bé, escolta, anem a pensar que pot revertir la situació, però clar, tu jugues amb el líder, el que està segon,
Bueno, a veure què, però jo penso que estem en una situació que o revertim això d'una vegada o... És que no vull pensar malament, malament ni molt menys, però no vull pensar que hem d'estar lluitant pel descens, quan ens van dir que no havíem de lluitar pel descens, sinó que havíem de lluitar per estar al playoff. És pensar malament, és la realitat que tenim. És la realitat, sí, però no vull pensar que lluitarem pel descens.
Anirem millor. Però, David, perdona, ja us deixo. Però aquí la cosa és que amb el Luisés ara estàvem a dalt. Jo no sé què ha passat aquí. I ara que hi portem dos partits a casa, un únic punt, que això, escolteu, les últimes temporades, el senyor Dani Vidal, que tan malament ho feia, quants partits guanyàvem a casa? Em sembla que de 10 en guanyàvem 9. No, no perdíem mai. És que, clar, quants partits han jugat a casa aquest any i quants han guanyat? Em sembla que els comptem amb un dit de la mà, eh? Bé, jo vull dir que, d'entrada, el partit de dissabte va ser un desastre...
tot i jugar contra un equip juvenil, perquè si em miràveu la cara que tenien aquells xicots, tots eren joves, i el Nàstic va començar a rotllar quan va fer els canvis, i els altres físicament van fer un baixunt. Per mi, eh? Els altres van baixar físicament, i el Nàstic va ser quan, els últims 25 minuts, va fer l'únic debò del partit. Això per un costat. Jo no estaria... Milis, perdó un moment. No digues, digues. Sí.
és que a vegades diem, bueno, és que nosaltres funcionem perquè els altres fan una baixada, no? Jo crec que no, jo crec que amb un jugador que la primera part va ser molt productiu per part d'ells, que va ser masquer, va ser productiu per què? Perquè el jugador que tenia davant era Cristos Alpanis, que no se'n va entrar per on va anar el partit, i per tant va fer el que va voler, però a la segona meitat li vas posar allà un jugador més de brega, més com Krillian Abdalá i tal, que li exigia coses, i després Juan de Fuentes, també que van anar canviant de banda, i llavors ja és diferent, vull dir, és que clar, vull dir una cosa
No, l'assumpte tècnic, vull dir, no el domino tant. No, no, però tu dèiem el sentit que... Jo crec que el Betis Deportivo, en general, no baixa. El que passa és que el Nastic, a partir del minut 15 de la segona, posa en tres jugadors ganes, encara hi ha Juan de Fuentes al terreny de joc, i jo crec que canvia tot una mica.
Ara, la pregunta teva, que era, a veure, les declaracions d'en Parralo, les declaracions d'en Parralo ja fa 4 o 5 jornades que ell ja avisa, que ja diu que d'això, però vull dir, no serveixen per res. Concretament 3, des del Corcón, no? Sí, des del Corcón, però abans ja havia fet alguna cosa, ja havia donat algun senyal, llavors el dia del Corcón ja es desmadra una mica i el dissabte això ja és el sum-sum.
Vull dir, que dongui noms, el que sigui, que el Consell Directiu hi prengui part, i el problema són els jugadors, que no serveixen, la majoria per mi no serveixen. Per què? Perquè no en saben, no tenen prou qualitat per defensar la samarreta del nàstic i estar en aquesta categoria. I triguis el parral o portes el Hansi Flick, portes a qui vulguis...
I aquest equip no en surt. Per què? Perquè ja tenim una colla de jugadors que uns comencen per ser dropos, ja. I això ja es veu, i t'ho diu ell. El que no et marca, però ja t'ho diu que n'hi ha uns que no corren. El que passa és que no té ningú més, perquè la solució pel que es veu ara és posar gent del juvenil. Doncs, ostres, una mica de coneixement...
I això va de dalt fins baix. I aquí s'haurien de fer molts canvis a l'estructura de tot això, del club, de l'assat, del que sigui. Perquè o no se'n dona en compte o no ho volen veure. Per mi que no ho volen veure. El que passa que ara el tema és fotut. Perquè això, quan s'hi hagués sigut club...
la junta aquesta ja el temps que feia que seria fora ja els haguessin això, però ara el que es necessiten són diners. Aquest és el problema i per això... El problema és aquest, però aquí... Que els jugadors juguen nerviosos. Són professionals. Però perquè han de jugar nerviosos. Per pressió.
Jo crec que és la pressió. Tu tens una empresa... Lluís, jo tinc pressió per treballar 8 hores, fer la feina bé, jo t'ho fotré un fort. Jo crec que els devan pressionar molt. Tu creus que algun dels jugadors que va sortir a la primera meitat, algun, eh?, tenia pressió? A la portària, jo crec que sí. Jo el veig molt nerviós. A Rebollo? Sí. Bueno, però jo crec que a Rebollo no té... Va fer una errada que això l'any passat...
Però Rebollo ens ha salvat de molts gols. Sí, però el fet de jugar amb la teva afició, la pressió que tens... Bueno, jo ho sé. A més a més, l'Emili deia, hi ha jugadors que no corren. I en canvi, Parralo va dir, hi ha jugadors que corren, que només corren, i el futbol no és només corren. Mira, jo fa temps que no vinc, per temes laborals i això. Això ho havíem triat avui, perquè sabíem que era un bon dia.
Sense comptar partida de dissabte, que és un dia massa en l'oficina, perquè és molt de referència dels altres dies, això ve des del principi de temporada. Si us donem compte, hem fixat 18 jugadors, no? Més o menys. Aproximadament. Quin jugador ha sortit? 16 a 18, 18, 19... Amb una mà s'obren dits. Juanda, que ara s'ha ficat les piles, perquè si saps si no, no juga. Qui més?
Comencem a mirar. Massa més no trobaràs, eh? Vull dir... Cedric està per sota. Vull dir, Vasselga, que també està, que no està ni se l'espera. Cedric, que està ni se l'espera. Vull dir, Adalà... Que per què he jugat Adalà? Mira, t'ho he dit molt clar. Perquè ve menjar-se al món. És un noi que vindrà sis mesos, que necessita jugar bé, necessita córrer, tindrà més qualitat, menys qualitat, però un jugador amb personalitat com a polsic.
La millor hora que va fer, va dir, jo aquí jugo amb el primer equip, jugo al nou estadi, tinc que donar el que pugui. La millor hora aquesta que m'ha donat és possible que els pròxims partits juguin. Això és una mentalitat guanyadora, una mentalitat amb personalitat. El problema és dels jugadors i també de l'entenador.
perquè vas tu d'ella. I també per aquest equip, no? Perquè l'Elició fitxa molta gent jove, marxa molta gent amb experiència, i ara han de córrer al mercat d'hivern, a fitxar Pedro Alcalá per portar una mica de calma i de tranquil·litat. Però Jordi, també és culpa de l'entenador. O sigui, aquí l'entenador no pot dir que no he vist ningú un equip així, és culpa teva, perquè ja no estem parant de dissabte, però l'altre dia... Però no només seva, eh? No, no, no. Clar, però els jugadors que treus tu...
És tu que treus els jugadors. Perquè si poguessin fer l'exercici de donar-li la llista dels jugadors que hi ha a la plantilla del Nàstic i que comencés a fer creus als que no vol... Segur. Ni quedaven 3 o 4. El que no pot ser que a més d'aquest partit Jaume Jardí jugui a la banda esquerra quan 100.000 persones de la nou estadi veuen que no pot jugar a la banda esquerra.
I és l'únic jugador que té futbol. És que és l'únic jugador que té futbol. Escolteu aquí l'origen, i ara no... Estem ara al febrer. L'origen dels problemes sabem tots quin és. Tenim un equip construït, teníem una massa social també consolidada. Que la tenim encara consolidada. La tenim, però Jordi... Jo crec que allò de l'altre dia... Però del passat no es viu. Correcte, correcte. Estem a 16 de febrer i hem de lluitar per intentar acabar la Lliga B. Salvar-nos.
És el que toca. És el que m'han dit. Sí, però... Home, el que està clar que no digan... Lluís, mira, saps aquest any? És que lluitarem per no descendre. No, però crec que hem d'intentar, des de l'inici, vendre les coses diferents, partit a partit, anar jugant, anar fent... No vendre res. L'important és vendre res. És com l'experiència, és que és un equip jove. Jo miro aquí... El Barça, jo no sóc del Barça, però el Barça està jugant amb gent jove.
Correcte, correcte. I la gent jove d'ara no és que fa 20 anys. Amb ganes, amb ganes. La gent jove d'ara va moltíssim més preparada que abans. Un any de 8 anys. Tu creus que al Porcí no li va fer il·lusió jugant a l'estadi? Sí, sí. Tu creus que tenia pressió? No. Tenia il·lusió. Jo tu que anessin jugadors amb il·lusió. No jugadors que vinguin aquí a anar a la platja.
Però el més preocupant, ara que parlem de plantilla, el més preocupant d'aquesta plantilla és això, o sigui, que la setmana passada apareix Oriol Sobirats, perquè ja Cristóbal entra, que té Camus lesionat, que Sergio Santos no sap si compta amb ell o no, s'acaba atrevint amb ell. En Pol Zid, del partit que va fer a Copa Catalunya, que és on ell el va conèixer i tal, n'està emprendat, perquè des de llavors ha entrenat tots els dies amb el primer equip, i l'acaba fent jugar. Bé, jo crec que tot això
els jugadors que no juguen, o els que va substituir l'altre dia Cristóbal, els hauria de fer recapacitar, no? Home. O sigui que l'entrenador està apostant per gent jove...
Per què ells no estan donant la talla? Perquè veu que als altres no li serveixen. A mi em consta, interiorment, que Cristóbal Perralo ha dit que la plantilla, que és una... I que el Pol Domingo que vam deixar marxar era millor ell sol que tres defenses que viuen. I això ho ha dit Cristóbal Perralo. Jo he jugat a futbol. Si porta set mesos.
No? Més o menys. I no jugues, és per alguna cosa. Vull dir... I amb dos entrenadors diferents. És que no hi ha... És que és bo. Va a la seva. Té menys tan que un jogur que ha educat. Home, però és que és veritat. És que aquí, com cobrem, no passa res. Jo vaig estar l'altre dia a tribuna, una invitació d'un familiar, que sóc soci, però vaig estar a tribuna, i els vaig acalentar.
I dic, mare, adeu, entre el preparador físic, que estava amb la braga aquí, i amb això baixat, i dic, mare meva, el que està passant aquí, i els jugadors, no m'estranya després que no surtin a jugar bé. I això es nota. I això es nota. Quan era jugador, em deien, juegues com entrenes.
Juguas como entrenas. O sea, calientas como juegas. Sí, de clar. Y eso es lo que pasa cada año. Es que a la mitad par en parla molt. Sí, a la mitad par que has dit. O coqueréis o perdemos. O me echan. Per agafar una mica el fil de l'altre dia, jo crec que ens hem d'acabar els últims 20 minuts. Intentar ser positius aquests 20 minuts que vam tenir...
que vam empatar, que és un bon resultat, encara que avui hauria d'haver guanyat. Amb un 0-2 és bon resultat. Però fem el gol de rebot i guanyem. Però agafem aquests 20 minuts... Agafem aquests 20 minuts... Això és que ha canviat la sort. Això és sort. Això és que ha canviat la sort. Agafem aquests 20 minuts com a ser positius, a cara al proper partit amb l'Atlètic Madrilenyo, que juguem a Madrid,
Doncs bueno, intentar, sabem que serà un partit molt difícil, juguem a camp contrari, no hi haurà la pressió de l'afició, no hi haurà els crits ni en contra ni res.
I, bueno, intentem fer un bon partit. Escolteu, potser la setmana que ve, qui estigui aquí sentat a la mateixa hora de cara, potser diu, ostres, hem guanyat a l'Aleta de Madrid, i pam, cap a dalt. No ho sabem, però, bueno, hem de ser positius. Sabem el que hi ha, sabem que, clar, que els equips de baix tenen un partit menys i que, per tant, el Nastic pot estar en descens, però anem a agafar una mica de positivitat amb això, no?, jugadors com Paul Cid, Kilian, doncs, bueno, a veure si realment juguen
No els que estan millors, sinó els que tenen més ganes, els que es volen menjar el món, el que comentava el company David. Ostres, aquest és el que... Saps el que passa, Lluís? Que no tenim esquema de joc. Això també. Això és una altra cosa. No sabem a qui juguem. No podem jugar amb dos mig del camp. Amb dos cap a dalt. Amb mig del camp, qui un normalment juga de central?
I l'altre, jo hem de defensar. És un tema molt important. Si tu vols jugar una mica a futbol, els altres equips tots tenen un jugador que juga. L'altre dia, el Betis, el 27, aquell Morante, allò és una màquina. Aquell any, en dos anys, està en primera, però seguríssim. Portava el moi, vamos. Sí, sí, sí, però en volia. Una cosa exagerada. I van tresers per la cua, eh?
Es van fotre un bany a la pista. Sí, sí, es van fotre un bany. O sigui, van anar 0-1, com haguessin pogut anar 0-3. Tots juvenils, eh? A veure, juvenils del Betis són molt bons, eh? Potser ben juvenils del Madrid, a veure. Això de juvenils no té res a veure. Els filials tenen qualitat.
I els filials, normalment, a la segona volta, els que no han fet una bona primera volta, per exemple, el Betis, que no ha fet una bona... Tots acaben reaccionant una mica perquè la qualitat hi és i ja s'han acabat de conjuntar una mica. I també et dic que vam empatar perquè és un filial. Perquè és un altre equip i no empatem. Perquè es foten enrere i... Perquè aquella gent, bueno, els dona igual baixar, no baixar, però ells... Però amb un altre equip, ja t'ho dic jo, que no empatem.
Els jugadors d'enguany no n'hi ha ni un, és el que has dit tu, que sobressorti un pèl... N'hi ha un, però no el fico al lloc. I aquí, qui ha fitxat el que hem fotut fora? El Sergi Parés? I el que has dit tu al començament, el que diu qui han de fitxar o no han de fitxar?
Eh? A veure... Aquí podríem estar 6 hores. Aquí podríem estar... Aquí obriríem un meló que no el tancaríem avui, eh? Si parles malament d'una persona, sembla que siguis antinàstic, sembla que siguis de tot... Aquí venim a opinar i sempre ser positius. No, no, positiu sí. No s'ha de ser positiu sempre, Lluís. Escolta, que jo vull que guanyi. Però la realitat és la realitat, eh? Sí, però sempre hi ha solucions.
Sí, però és que... Jo sempre ho creio que així, eh? Per mi el que em sap greu, i ja callo... No, no, ho trobo molt bé. És que mires la classificació... Que siguis tan optimista. Veus equips que estaven abans de la segona ref, a l'Europa, per exemple. Sí. És que, clar, l'entrenador em sembla que va sonar per la casa. Sí, però tu has vist jugar a l'Europa? Sí, sí, sí. Clar, però, bueno... És que està jugant com jugava el Nasti fa dos anys. Bueno, és que hem de jugar així. I van, i van, i van, i van, i van. I al final, quan hi vas... Jo soc dels que...
Encara no entén a dia d'avui com es va fer fora el Dani Vidal. Fes-me cas a mi. Ja està, és passat, no? Oblida't. Oblida't perquè és lo pitjor que pots pensar. Però és que jugàvem d'una manera... Diuen que les... Això és com es diu? Què? Les comparacions. Ah, les comparacions. Ja està, és passat. Jo també tinc clar que si està... Jo Dani Vidal no era de la meva... Però bueno. Però jo estic convençut que si Dani Vidal es queda, estem a segona.
Seguríssim. Però jo no és Dani Vidal, és els últims entrenadors que hem tingut. Dani Vidal, Agné, fins i tot Celigrat. Havíem entrat en una inèrcia amb aquests entrenadors cap aquí que el Nàstic guanyava molts punts a casa. Després podeu estar més d'acord o menys d'acord amb el seu futbol. Tu pensa que el Nàstic d'aquesta temporada de 39 punts a casa anava a 29. Menys de la meitat. Menys de la meitat.
I això, és que la salvació o el playoff o l'ascens passa per casa. No, perdona, de 39 no ha guanyat 20. Aquest a més de la meitat. És igual. Per un equip que l'any passat va perdre dos partits a casa i en guanyen ha perdut 5. I aquí també els gols en contra que tenim. Som el tercer més golejat de tota la categoria. És que és normal.
És que... Això que deies del porter, del Rebollo, jo recordo unes jugades que, si t'hi vas fixar, a la segona part, al camp del Corcón, el porter va fotre una bronca, amb uns jugadors, no em facis dir quin, però que vaig veure i dic, ui, com està el pati. Perquè el Rebollo fote en canya, a tot i a dret els de davant. Això jo he jugat, i el porter és on veu més el futbol, i és normal. Això no vol dir que el vestidor estigui malament. Això del porter és el millor normal del món. Pensa que quan perds,
Doncs es veu molt més, però que... Que un porteta digui, tio, espavila, això? Al vestidor hi ha els veterans i els que pugen de sota. Si l'entrenador cada vegada fa pujar més gent de sota i els veterans es queden a xupar banqueta, aquí... Aquí el problema és que falta un tio...
Anava a dir una veritat per la ràdio i no la diré. No, no, que estem a morar-hi. No, que hi ha censura. Pensa que avui la canalla fa festa. Tu no estàs d'acord amb mi en què potser falta un líder en l'equip? Però clar, però és que... El tenim entrenant juvenils, no? Era el que necessitàvem, eh? Però és que el líder ja el teníem, no? Per això ara Correco i t'han tingut que anar a buscar un altre líder. Ha de ser algú de la casa, Jordi, que senti els colors. Però a vegades amb això penses, dius, bueno...
L'entrenador fa els seus moviments. Diu, jo vull això, vull allò. El director esportiu també diu, vull això, vull allò. Però el club també ha d'estar per sobre. El club sabia que amb tot el que va marxar l'any passat era difícil tornar-ho a conjuntar. A més a més, jugadors que molts d'ells venien de la decepció davant del Màlaga, de la decepció davant de la Real Societat B, un fet que jo crec que coneix bastant el grup. Jo crec que després de la decepció contra el Màlaga estava molt unit. Encara més, però encara vols...
I, clar, tota una sèrie de moviments a l'estiu que, per més que te'ls expliquin, és que van explicant les seves coses, no ho acabes d'entendre. És com cada vegada que diuen que van fer fora Dani Vidal pels resultats fora de casa.
Mirem els resultats d'aquesta temporada fora de casa. Amb aquells resultats fora de casa et va posar en play-off, perquè per més que et diguin que no estàvem en play-off, quan fan fora Dani Vidal estem en play-off. Però l'Ui Sessa tenia les maletes des del mes de febrer. Però saps el problema, Jordi? És que Joan Oriol estava per jugar. És que si em dius que s'hi ha quedat dos per tres... El qui, perdona? Joan Oriol. Estava per jugar. Per quedar-te a Juncar...
Però a Joan Grigol feia temporades que li estaven portant un substitut. Però... O sigui, el Jiménez, aquest, l'altre, no sé què... I ell al final acabava sent dels jugadors que més minuts jugava, temporada rere temporada. És que sempre ho ha fet. Per què? Perquè es cuida, no es lesiona, conjuga d'un 37 anys... Mira, Modric està jugant amb 40 anys. Que és Modric, el que vulguis, però fitxem un tio de 36 anys que porta 6 mesos sense jugar. Jo ho vaig dir l'altre dia.
que segurament estigui millor físicament que l'Alcalá. Seguríssim. Jo agafo com a exemple el Mallorca. Us en recordo del Mallorca quan jugava segona B? Tenia un líder al camp? Salva Sevilla. Un líder al camp? Quants anys tenia aquell jugador? Sí, que sí. Això de l'edat no és com abans. Amb aquests equips que es combina gent gran amb gent jove, que hi hagi un líder, però un líder...
Es nota. I al Mallorca li va sortir molt bé. Però és que al Mallorca i al Girona jo diria que també tenia un líder dintre el camp. Que a la mitja part vagi el jugador en canvi l'entrenador i li digui o espaviles o demà no jugues. Ell mateix. I que l'entrenador li doni aquesta potestat al jugador per dir-li. Perquè al final si t'ho diu un company, si t'ho diu l'entrenador dirà, la setmana que ve no jugo, ja jugaré a la pròxima. Però si t'ho diu un company, i això, hòstia, m'ho ha dit davant de tots, eh?
Saps que eres com a... Sí, que eres retratat, sí, sí. I això es necessita molt. Bé, que estem a la recta final de la tertúlia, només estem parlant del passat, perquè fins i tot l'empat contra el Betis B ja és... És de realitat, és de realitat. Setmana de doble cita. Hem d'anar per la Copa Catalunya o què? Ara que estem a un passet de la final.
Hem de fer com a prova. Provar els juvenils, intentar veure què surt... Mira, Fuidías, que no juga. Fernando Torres, que no juga. Aquests que no juguen, que juguin. Així demostrar el que són. Fuidías no pot jugar, eh? No pot jugar. Recordo que el van expulsar a l'últim partit. Ah, té raó. No perdem res, tampoc. No juguen? El grec...
El grec, el Fernando Torres... Que juguin els juvenils al número máximo. Estos han de jugar. El Polsí no jugarà. No, però jo vaig interpretar... El Polsí no jugarà. No, però jo vaig interpretar del que va dir Cristóbal després del darrer partit...
més o menys amb l'eliminatòria que hi havia i les següents ja es veia venir, contra qui jugaries, que segurament jugaries equips de la mateixa categoria o de una categoria per sota, com és el cas del Barçaleti que juga amb l'Andorra, ell va dir que seguiria confiant en els jugadors del filial i del juvenil, per tant, no m'estranyaria que s'ha de dir que ell només anessin jugadors... Amb les països que hi ha per dissabte és molt possible que juguin juvenils, perquè clar, el que és que s'han muntat el Boni on hi ha, ja són dos jugadors menys. Per això, per això.
Una altra cosa és que reservi a Paul Cid, si t'he pensat, donar-li forces minuts a Madrid. Al final, el més lògic. I després toca anar al Cala de Nares, contra l'Atlético Madrilenyo, que és co-líder de la categoria. Per millor estadística està el Sabadell encara líder. Ullun Sabadell, que crec que ha fet un dels darrers 12 punts.
I un sabadell que anava... També és normal, eh? Sí, sí. Però han acumulat dos derrotes seguides. Hem d'anar a guanyar diumenge, dissabte, no sé quan juguem. Dissabte, un quart de cinc de la tarda. Hem d'anar a guanyar, no tenim reperdre. Dissabte, un quart de cinc. No tenim reperdre. A veure què surt. I escolteu, intentem fer el millor possible, no tenim la pressió de casa, a veure què passa. Però, bueno, anem a ser positius.
Home, sí, jo no que et penses que vull que veni el que voldries que guanyessin, però escolta, amb les estadístiques que portem, no veia altra cosa que el descens, perquè això és com un estudiant, que el primer trimestre, pencu, ara estem a la meitat del segon trimestre i encara estem pitjor que el primer trimestre. Doncs escolta, això estem en baixada avall i en pendent,
per molt optimista que sigui jo, anar al camp de l'Atlètic de Madrilenyo el dissabte, sí que vull que es guanyi. I es pot guanyar, perquè el futbol... No tens res a perdre. Els altres tenen la pressió. Això de la pressió, tot això, s'ha de ser professional. L'important és sumar. Jo crec que els equips que menys pressió tenen sempre a la categoria són els filials. Però l'important és sumar.
Va-te saber, tu jugues contra uns... Bueno, ha passat. Anar a baix, vas al candel del segon, guanyes 0 i te'n vas cap a casa.
Vull dir que és que el futbol és d'un magú de futbol, no?, perquè si tu saps que no hi vagis. Eh, diu, sí, 3-0 i no pago ni viatge i ja està, és veritat. Llavors, bueno, jo vull dir una mica realitat, que lluitem per no descendre, eh?, que tinguem aquesta idea, que s'oblidem de censos, de play-offs, perquè no tenim... És que no tenim un equip, i jo ho dic, amb l'illusió que tenia conèixer la temporada. Jo crec que la temporada s'ha posat tan gris, gris, gris fosca...
o fins i tot una mica més, de com va ser fa tres temporades enrere, aquella que fem fora Agné, que ve Iñac i Alonso, i que després arriba Dani Vidal i encara salvem els mobles, perquè al final acabem fins i tot aconseguint una plaça per rejugar la Copa del Rei, que aquest any... Però és una pena perquè...
És molt fluixa, la Lliga. Estem molt igualats. Amb dos partits guanyats estaves a dalt. Però tu has perdut aquesta... El problema és que jo no veig ni guanyant un. Si guanyar dos, imagina't. N'hi ha 8 entre mitja. Que sí, que sí. Però per això mateix...
Però és que tu, si tu fas una mitjana al teu camp, de no perdre tants partits, aniries a dalt, no jugant a res. I la classificació és molt fictícia, perquè, per exemple, tens l'Ense en play-off i l'Algeciras en play-off, que tenen un partit menys, tens fora del play-off, amb un partit menys, l'Enter, que era el Villarreal B i el Teruel, tots equips que estan per sobre del Nàstic, el Murcia, que també està per sobre del Nàstic, el Cartagena, que també està per sobre del Nàstic, tots aquests els falta un partit. Sí que no tots guanyaran, però bé, jo crec que estan fictícia...
més diferència. Partit de partit. Arribem al punt de les 10 del matí, ho deixem aquí, agrair-li a la Mili Guillamat, a la Lluís Badia i al David Domingo que ens hagin acompanyat. Que vagin molt bé, senyors. Bon dia.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
i el tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tàrraco, Centre Esportiu Royal Tàrraco i Sultan Barber.
I ja us hem explicat que aquest dilluns tenim els millors cuiners del món per aquí, per casa nostra. I, de fet, el cap de setmana també n'està per aquí perquè dissabte es feia un tastet de romesco al Mercat Central. Ahir diumenge es feia, doncs, també un tastet de vermuts i d'algun aperitiu a Reus.
i són els actes previs a la gala del Sol Repsol que arriba avui a la nostra ciutat per primer cop a Catalunya i avui a Tarragona. De fet, a dos quarts d'uno del migdia hi ha una compareixença a l'amfiteatre, però ja ens avancem, perquè ahir aquests millors cuiners del món van sopar aquí, a Reus, el bon sopar que van organitzar i que els servien els cuiners d'aquí de casa nostra. Tots ells coordinats pel nostre cuiner Moja Quash, del restaurant Va i Quash, que el tenim al telèfon. Moja, que tal, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, molt bé. Ara preguntaré què s'espera avui, perquè avui passarà moltes coses encara, que avui seguim provant coses noves a través d'aquesta gala del Sol Repsol, però com va anar ahir? Com va anar allò de fer sopar per aquests millors cuiners del món? Bueno, Vera Sategui, això deies tu, des de Madrid, recordo el futur, Ferran Adrià, etcètera, etcètera.
Va anar superbé, juntament amb tots els companys de la província, amb tots els restaurants que tenen un sol, vam fer un menú espectacular i un còctel de benvinguda al vespre espectacular per tots aquests grans cuiners de tot el país que han vingut a Tarraona. La veritat és que s'ho vam passar molt bé i va ser una festa espectacular. Anem a repassar noms, perquè teníeu el Ferran Adrià, el Xatruc, ves dient-ho, que tu els coneixes a tots.
Bueno, el Nacho Manzano, el Ramon Freixas, l'Eduard Jatruc, l'Albert Adrià, què més? Bueno, hi havia ja un munt de gent. Tots. Tots. Tota l'Inite estava allà. Tota l'Inite estava allà. Sí, sí. El Jordi Roca, que al final de tot ha fet de DJ, va punxar de DJ allà per animar l'ambient, vol dir que va ser una festa molt xula, molt xula, de veritat. I què van menjar?
Doncs, bueno, un plataret que hem elaborat cada restaurant amb un sorrepsol. En el meu cas vaig fer un llobarro en Romesco, a Tarragona. Després de l'Arnau Bosch va fer unes carxofes amb tendons i un pil-pil de rostit.
Després el de Rincón de Diego va fer com una royal amb caviar i anguila fumada. Bé, tots s'ho van currar molt i diferents productes del territori, cadascú elaborant un plat que representa casa seva. Per tant, va ser un menú d'aquests que difícilment degustar en un dia normal. I esjuntant tots els restaurants de la província per cuinar amb una degustació i així no passava.
Recordo que m'explicaves que no era tant fer pla sofisticat, sinó com utilitzar producte d'aquí, de cadascú, no? És a dir, de proximitat al territori, no? Bé, al final, jo crec que l'alta cuina s'està tirant per aquí, no? Cada vegada s'està tornant més en busca del producte, en busca del productor, en busca de tècnica ancestral, de prats tradicionals reinterpretats... Bé, la cosa va una mica per aquí, no? I tots els cuiners...
del territori han anat a defensar la seva zona, perquè teníem Terres de l'Ebre, teníem El Camp, teníem Baix Camp, teníem Tarragonès, per tant, una diversitat superxula de tot el territori.
Moja, el romesco, clar, cada setmana també es podia degustar al mercat central, però no sé qui ho explicava, potser crec que era el xatruc, ara fa alguns dies quan es presentava aquesta gala que es farà avui a Tarragona, per primer cop a Catalunya i es fa a Tarragona, però crec que ell deia que el romesco a cada lloc l'han interpretat de la seva manera, però que no deixa ser el romesco d'aquí, el nascut a les barques del Serrallo.
Correcte. Per costa, els mariners, per el que m'han explicat, temps enrere tots eren família i parents i s'han anat escopiant un de l'altre i s'ha donat a conèixer aquest plat que és de casa nostra, el romesco de peix.
per tota la costa. Alguns diuen Suquet, a mi m'agrada dir sempre Romesco de Tarragona. Per tant, és el nom del plat, i l'Eduard és un gran defensor de Romesco. Escolta una cosa, avui la Gran Gala, que s'han fet molts altres premis, però avui arriba la Gran Gala al Palau dels Congressos. Tu que ja n'has viscut alguna, com és una gala com aquesta del Sol Repsol?
Bueno, la veritat és que tothom va molt emocionat, tothom va estar molt content, perquè, bueno, saben que els hi caurà un sol, alguns dos, alguns tres, i és una gran festa, i és molta il·lusió i molta alegria de molts companys, no?,
Bé, és únic, és molt bonic, la veritat. Som conscients, creus, Moja, que tenim algun dels millors productes aquí a casa nostra d'aquesta dieta mediterrània que diem, perquè podíem parlar de l'oli, però podíem parlar també, com deia, del romesco, del peix, de tantes i tantes coses que tenim aquí i que no sé si som prou conscients, que tenim matèria prima per fer grans plats, i plats senzills a vegada. Bé,
Jo sempre sóc, ja saps que sóc molt reivindicatiu, no?, amb el tema d'anar a passar el territori, que s'ha de recolzar, i ahir ha estat una mostra, no?, un menú per uns restaurants del territori diferents i amb productes d'aquí, per tant, hi van tromfar tots, no?, ens hi va encantar a tothom, tothom qui ha saludat i ha preguntat, doncs van al·lucinar, per tant, tenim coses molt bones i les hem de protegir i hem d'apostar-hi, no?, i cuidar molt.
I aquests dies que la pagesia s'està matxacant tant, els hem de ser costats d'alguna manera, saps? I els pescadors, que també, deu dir-ho, eh? Bueno, és que també, però, bueno, ara hauràs d'ara posar els pescadors... Ai, la pagesia està una mica... està patint bastant, no? I els pescadors abans, bueno, en conjunt, no? I jo crec que és un valor super, superimportant i, bueno, s'ha de cuidar.
Jo tinc curiositat per si anàveu mirant les cares ahir, mentre anàvem sopar a ells. Anàveu mirant les cares dels comensals? Perquè no és habitual oferir sopar per als millors cuiners del món, no? No hi passa cada dia, però arriba un punt que molts desconeixem i és un entorn familiar. La veritat són cuiners i això passa amb ells. Aquest cas era per l'altre que cuinaven.
Així que, bueno, s'anaven saludant perquè és un punt de trobada, també, per celebrar, i penso que alguns venen de Cantàbria, altres venen de Madrid, altres de Barcelona, altres de tot, de Fès Basc, per tant, era un punt de trobada, no?,
I de bon rotllo, que també hi ha molt bon rotllo. Sí, molt, molt, molt, molt. Aquí es difumina una mica tot, eh? Aquí no... Quan s'ajunteu tots, em consta que quan esteu tots junts que el cap i la fi sou companys, no?
Bueno, estan de celebració, estan de festa per passar-s'ho bé, no? I d'això es tractava, donar-los una benvinguda com cal a casa nostra i que s'ho passin bé. I et dic que el Jordi Roca acaba sent de dir que aquest és el nivell. Per tant, també som persones i hem de gaudir també, no?
Bueno, Muj, escolta, que vagi molt bé avui a la gala. Avui és la gala, eh? I posar també el valor que es fa a Tarragona per primer cop a Catalunya, no? Que això no s'havia fet mai, aquí, no? Bueno, hem d'estar molt orgullós que passi una cosa així, alguna cosa molt important, no? Que ve gent a nivell nacional i d'un gran nivell gastronòmic i jo crec que aquí a Tarragona ens ho hem de creure o ens ho hem de valorar, no? Que passi alguna cosa així a casa nostra.
Mira, a dos quarts d'una hi haurà una atenció a l'amfiteatre, que per tant també serà un lloc incomparable, per fer també la presentació, la prèvia, d'aquest primer contacte també, abans de la gala, que serà el vespre, al Palau de Congressos, però cap allà mirem també una companya d'informatius perquè ens expliqui coses d'aquesta roda de premsa de dos quarts d'una. Moja Kuash, una forta abraçada, com sempre. Company, gràcies. Igualment, moltes gràcies. Bon dia.
La veu de Tarragona. Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
You know at times I wondered if you ever thought of me And I wondered if you wanted to be free like me And I needed a feeling I wanted to miss the pain Oh yeah Turned away
What did you say? It's okay. Un quart i un minut d'11. Anem de visita de Barris. De Ponent a Llevant. La veu de Tarragona en ruta.
I avui en aquesta secció de visita als barris anem aquí a la vora, al carrer Goya. Allà tenim els companys Joan Andreu Pérez, Joan Maria Bertran i Miquel González. Miquel, bon dia.
Molt bon dia, Josep. Ben acompanyat, com sempre, no? Ben acompanyat, com sempre, amb el Joan Maria Bertran al Control Tècnic. Avui agrair-li especialment la producció del Joan Andreu Pérez. I avui hem vingut cap al carrer Goya perquè, de fet, a tocar, vaja, a tocar a propet de l'associació de veïns, amb els que ja en parlarem també, que ho tenim pendent i present.
Però avui hem volgut parlar amb un dels veïns més antics d'aquesta zona. De fet, hi viu des del 1968. Ell va tenir un comerç aquí, un establiment, que es va anar reformant, ara li preguntarem, fins al 2006. I, de fet, avui ens ha obert gairebé les portes de casa seva. Àngel Pérez, bon dia, buenos dias. Bon dia.
Muchísimas gracias por acogernos. Moltes gràcies per atendre. Han pasado muchos años desde ese 1968 en el que usted aterrizó aquí. ¿Cómo fue ese momento? ¿Fue por casualidad venir a vivir a esta zona de Tarragona? Pues no. Yo trabajaba en La Pineda. Cuando vine a... Yo soy de Lorca...
Provincia de Murcia. Y cuando vine a Cataluña, vine a trabajar a La Pineda, al racó de Saló. Y allí trabajaba en un hotel y un señor que nos vendía el vino cuando en el año 1968 me propuso abrir un establecimiento aquí en Calle Goya de venta de vinos y refrescos.
Y bueno, en esa época, mi mujer y yo estábamos recién casados y pensábamos que sería un buen negocio para crear nuestra vida. Y aceptamos, dejamos de trabajar en el hotel y nos venimos, ya vivíamos en la calle Mallorca,
y plegamos de trabajar del establecimiento del hotel donde estábamos y nos venimos a vivir a la calle Goya en el año 1970. No, perdón, 1970. Y había nacido el primer hijo, que se llama Carlos, y a continuación...
De esa época, porque nosotros el negocio lo abrimos en el 1968, con este señor que me vendía el vino en el hotel, montamos aquí una bodega...
y vendíamos vino, gaseosa, sifones, de la casa René Barbier, vendíamos de Blandinières, de Victoria, y empezamos con refrescos y vino. Y bueno, al cabo de...
Un par de años empezamos a reformar, a incorporar otro tipo de alimentación. ¿Cómo fue esa actualización? Porque me comentaba antes fuera de micrófono que hicieron hasta tres reformas importantes hasta que en 2006 ya se jubilaron después de 40 años, casi 40 años. Supongo que se fueron adaptando también a lo que pedía el público, el sector.
Bueno, nosotros aquí en esta zona estábamos apartados del centro de la ciudad y bueno, pues la gente, sí que había aquí alguna tiendecita pequeña, aquí había en este mismo barrio, había otra tienda de alimentación muy pequeñita,
Y tocaba todos los productos de alimentación. Y nosotros, pues la gente nos pedía que necesitaban pan y productos de alimentación. Y bueno, y así fuimos reformando el negocio y ampliando. Y a medida que pasaban los años, fuimos comprando los locales que nos lindaban...
Fui ampliando el negocio hasta que ya en las tres reformas que se hicieron, pues terminamos siendo SPAR.
Com ha canviat tot, no?, perquè en aquests anys 70, 80, tot avui, la manera de comprar i de consumir de la gent era molt diferent, era molt diferent a la d'avui, que estem acostumats ja als grans superfícies o als supermercats, ja, com vostè ha comentat, amb aquesta marca i moltes altres, però vostè recordarà encara, doncs, això, la gent venint a comprar els productes a pes o gairebé retornant les ampolles, no?, vull dir, totes aquestes coses que ara s'han perdut, malauradament.
Sí, todo ha cambiado muchísimo. Nosotros éramos una tienda tradicional que los clientes eran siempre los mismos, no había paso de gente. Aquí vivíamos cerquita de Juan XXIII, pero no había mucho paso. Y entonces vivíamos del barrio y del entorno.
Ha cambiado todo muchísimo. Nosotros en aquella época que tendríamos que vender los refrescos con envases y luego pues...
Retornarlos, exactamente. Y bueno, pues no fue difícil, no fue difícil nuestra trayectoria como comerciantes. Dimos muchísimos servicios, hay gente que nos pagaba cada 15 días, porque aquí había trabajadores de, en este barrio se componía de trabajadores de tabacalera, de camsa y la prisión.
Y, pues, eran momentos que la economía, pues no es que era muy bollante, pero, en fin, y nosotros dimos muchísimo servicio, hay muchísimas, muchas familias que me pagaban al mes y a 15 días y así funcionamos durante los 40 años que hemos estado aquí en este negocio.
Usted ha vivido una transformación importantísima del barrio. Me comentaba antes que cuando llegaron esto estaba todavía sin asfaltar. ¿Qué recuerda? ¿Qué cambios destacaría de estos años? Miren ustedes, cuando nosotros vinimos aquí todavía no existía la democracia y fue por el año 1968. Cuando...
Se murió el dictador que teníamos aquí en España. El alcalde que entró en democracia se llamaba señor Recasén.
y nosotros en el barrio, como lo teníamos, que prácticamente no hacían caso de nosotros para nada, justo venían a recoger la basura, y teníamos el barrio de tierra, cuando llovía pisábamos charcos y barro, e hicimos una junta aquí en el barrio,
entre 4 o 5 de diferentes comunidades, porque aquí somos 5... Son 1, 2, 3, 4... Somos 4 bloques, o 5, me parece que somos... 1, 2, 3, 4... 4 bloques de 13 comunidades...
Y de cada comunidad hicimos una junta y fuimos a hablar con el ayuntamiento, que entonces era ya democrático. Lo regentaba el señor Recasén, que ya murió el hombre, y nos decían que esto era una zona privada,
que no habían cedido los viales los constructores y por eso no nos podían asfaltar el barrio, que había que registrar o ceder los viales y todo este asunto. Pero, en fin, todo esto requería mucho trajín y no nos hacían caso.
Ahí nació una lucha vecinal muy importante a principios de los años 80 con la calle Goya. De hecho, por eso le preguntaba también cómo vivió esa transformación, porque me consta que el movimiento vecinal ahí fue determinante para tener el barrio que tienen ahora.
Como resulta que el alcalde que el señor Recasén estuvo ocho años en el ayuntamiento, pues estuvimos siempre cada X mes, íbamos a hablar con la junta que formamos aquí, varios meses,
Varios vecinos. Íbamos a hablar con el concejal de urbanismo y siempre nos decía lo mismo, que la cosa no acababa de tirar para adelante. Y bueno, pues si ustedes se acordarán que el señor Miquel Nadal le hizo una...
¿Cómo se llama esto? Una moción de censura al señor Recasén y entró Miquel Nadal en el ayuntamiento. Y una de las veces que fuimos a hablar con el concejal de urbanismo del señor Recasén, nos vieron allí, que íbamos cuatro o cinco, y nos preguntaron...
¿Qué íbamos por la tarde? ¿Qué íbamos buscando? Dicen, mire, vamos buscando el concejal de urbanismo que nos ha citado aquí, que en aquel momento no me acuerdo cómo se llamaba, no sé si era... ¿Eh? ¿Grau? No, no, no. Grau era de Convergencia. Antes, antes. El de Recasani era Burgassé. El señor Burgassé me parece que era. Y entonces le explicamos...
lo que íbamos buscando y nos llevaron en el ayuntamiento a las oficinas de Convergencia y Unión. Y allí explicamos toda la trayectoria que llevábamos dos años luchando para que nos venieran a urbanizar el barrio. Y nos dijeron, váyanse ustedes para casa que les vamos a poner una...
una moción de censura y cuando esto esté funcionando empezaremos por el número uno y ustedes serán los primeros. Y así sucedió. Miquel Nadal, cuando ya se hizo alcalde, nombró de urbanismo al señor Grau
Y empezaron a hacer los proyectos y se urbanizó esto en el año 90 o 91. Y así, pues gracias a Convergencia Junio, que es la que nos apoyó en aquel momento, este barrio está como está hoy.
¿Cómo ve ahora el movimiento vecinal? Muchos barrios de Tarragora nos comentan que ha perdido cierto peso la fuerza de los vecinos. Antes había muchas reivindicaciones. No sé cómo lo ve ahora en la zona. La zona, nosotros aquí, esta zona, la calidad de vida que nosotros tenemos aquí es, para mi criterio, un paraíso dentro de una ciudad.
Aquí no hay movimiento de escándalos de ninguna clase. O sea, los vecinos que aquí somos, quedamos pocos de los antiguos, pero la gente que ha venido nueva se ha instalado y se ha... O sea, son familias que no tienen problemas de ningún...
Sí, han venido buscando tranquilidad y no hay ningún problema, ¿no? Aquí se han convencido de que se vive bien. Son pisos que en aquella época se hicieron económicos, protegidos por el Ministerio de la Vivienda. No son de muchísima calidad, pero dado que el barrio está limpio
se han ido reformando, las casas se han ido reformando, todos hemos hecho reformas, y la calidad de vida que aquí tenemos, o sea, a los alrededores no tiene comparación. Aquí por la noche no se oye un ruido de ninguna clase, ni vehículo, ni paso de gente, ni bronca, ni borracheras, ni problemas de...
ni discusiones, ni peleas. Esto no lo hemos conocido aquí. Para terminar, ¿qué cambiaría o qué mejoraría de la zona? ¿A nivel de servicios? A nivel, no sé. A ver, los servicios que nos presta el ayuntamiento no tenemos queja de ellos. Sí que ha habido algunas épocas con la limpieza
que la empresa de limpieza ha habido estos problemas que hemos tenido en Tarragona, que es conocida de todos, pero nosotros aquí somos bastante cívicos en la manera de funcionar y problemas no hemos tenido ninguno.
Sí que ha habido que hacer zona verde, había algunos problemas de aparcamiento, pero en fin, esto se solucionó todo con la zona verde y gracias a Dios vivimos de maravilla.
Ángel Pérez, muchísimas gracias. Lo tenemos que dejar aquí, pero seguro que nos quedan muchas preguntas por hacerle y muchos temas y muchas anécdotas por explicar. Moltísimes gracias per acollirnos y a continuar amb aquesta tranquilitat y aquesta pau y aquest paradís que vostè comenta que és el que arregó ya a la ciutat de Tarragona. Moltísimes gracias.
Muchas gracias a ustedes. Doncs és tot des d'aquí. Nosaltres continuarem cada dilluns visitant diferents barris, parlant amb diferents personalitats i amb veïns històrics també d'aquestes zones de la ciutat de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pell a tallenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Doncs mireu, avui que hi ha moltes escoles que no hi ha classe, no hi ha aules, perquè estan celebrant el Carnaval, algunes que sí i altres que no, depèn dels centres si celebren el Carnaval, però avui molts sou a casa amb la canalla, doncs aneu a buscar-la i poseu-la a escoltar a la ràdio perquè parlarem d'un conte que està molt bé, un llibre publicat a més a més per una docent, que és l'Esmeralda Oliver, un llibre que es diu Misterios en el cole, una aventura en equipo,
I d'això va. Esmeralda, què tal? Molt bon dia, benvinguda. Hola, molt bon dia. Un llibre que has publicat no fa gaire, però això va sortir el desembre, no? El desembre va sortir, sí, sí.
No va sortir de cop, eh? És a dir, vas escriure, vas parar, allò que passa amb els llibres. Algú va espitjar, acaba d'escriure, com va anar això? Sí, i tant. Mira, a l'estiu del 2024, doncs, bueno, vaig començar amb aquest projecte perquè és el que li dic als meus alumnes, que al final els profes també tenim somnis, no solament treballem allà a l'escola. I, bueno, el meu somni era fer un conte infantil perquè sempre m'ha agradat
escriure. Llavors, parlant amb mon pare, ell és el qui em va animar, però per coses de la vida vaig deixar aquest projecte una miqueta apartat i al gener vaig tornar una altra vegada, al gener del 2025. I vaig estar com uns 9-10 mesos així, perquè és que...
L'altre dia ho parlava amb els meus nens, que no és solament fer la història i ja està. La història, correcció, il·lustració, i això són com 10 mesos, més o menys 10-11 mesos. Qui t'ha fet les il·lustracions del llibre? Són molt xules, amb ulls molt grans, que són molt simpàtics. La il·lustradora es diu Isabel Espanya.
Sí, la veritat que vaig treballar superbé amb ella i l'editorial que em va donar l'oportunitat és Màgia Madrina, que és una editorial que està a Granada i la veritat que superbé. I també em va ajudar un company meu que es diu Damián a fer les correccions, clar. Sí, sí.
La història de l'Andy, el Max, l'Àlex, la Patricia i el Martín, qui són? Són reals o no? Són invenció teva? Tu tens molta imaginació, Mandita. Bueno, és una part així, mig inventada, mig real, no? Sí que és veritat que...
Al final, els llibres passen per molts camins i canvia molt, es modifiquen. L'Andy és com meitat mon fill i meitat mon pare, no? I després, Àlex, Max, Martín i Patricia tenen cosetes de nens, no? Que jo he pogut estar amb ells, però també són reals, o sigui, són inventats. Perquè els nens es vegin també ells, es puguin veure en aquests personatges. L'altre dia, al col·li, li deia qui podria ser Àlex? I...
I aixecava la mà perquè, clar, hi ha moltes coses que ells també... O sigui, són igual que ells. Parles de l'amistat, del treball en equip, de la capacitat de superar reptes i també de confiar els uns amb els altres, que això també és important. Suposo que tu ho has vist a l'aula, això. I creus que és un bon llibre per recuperar hàbits de lectura, que a vegades costa una miqueta que el tinguin, segons quins infants?
Clar, per una banda, el tema de l'hàbit de lectura ja no és solament que ells puguin agafar aquest hàbit, sinó que puguin passar una estoneta també de qualitat amb les famílies, no? Perquè a classe es veu molt, que potser són 20 minutets de lectura i alguns nens és que no estan acostumats, però perquè tampoc llegeixen a casa. Doncs llavors aquest llibre...
a banda de poder-lo llegir sols, és perquè amb els pares imaginin, creïn... També hi ha activitats per fer amb ells, amb un codi QR. I així també es pot lligar el digital i una miqueta més la part de paper física. I així, poquet a poquet, agafar aquest hàbit de lectura, aquesta rutina, que de gran va molt bé. Anem a parlar dels personatges. Ja hem dit que hi ha l'Andy. El Max, com és el Max?
Ui, doncs el Max, jo al principi me l'imaginava superaventurer, amb molta imaginació, li encanta l'arqueologia. Si hagués continuat, no?, doncs aquesta saga segurament a l'estiu aquest nen aniria vestit tipus Boy Scout, doncs així, d'aquest tipus de nen.
I la Patricia? Sí, la Patricia, supersensible, empàtica, li agraden els animals, aporta aquest toque de tranquil·litat i d'una mica de cap al grup. Sí.
S'enfila molt pels arbres també, no? Sí, també, també. Li agrada cantar, ballar, no? És l'alegria de... És l'alegria de la classe, i tant. I el Martí? Oi, el Martí. Martín, Martín. El Martín és aquest nen que si tu vols saber alguna cosa de classe o del col·le, ell és el triat, perquè segurament no ha fet res, però sempre està allà.
Sí, sí. És germà besó de la Patricia. És germà besó de la Patricia, sí. És germà besó perquè, bueno, jo sí que és veritat que quan vaig començar aquesta aventura, el grup que tenia hi havia tres, o sigui, tres germans, trillizos. I mira, em va fer tanta gràcia veure com interaccionaven i com eren que al final vaig pensar, doncs faig dos besons, un nen i una nena, però sí que em vaig inspirar aquests tres nens.
Tu, Esmeralda, ets professora d'infantil, no? De primària, sí. De primària, de primària. En quina escola, per cert? A la Salleta de Tarragona. Aquí, a la Salleta de Tarragona. Veus alumnes d'aquests de classe? És a dir, veus algun dels estereotips del compte de classe? Els veus alumnes com
I tant, sí, i tant, i tant, que sí, ja és el que t'he comentat, si tu ara, per exemple, agafes els nens de la meva classe, no?, i els hi vagis llegint els personatges, segurament ells es veuen reflexats, sí, en moltes coses, ja no solament en un en concret, però sí que es veuen reflexats, sí.
És el primer llibre teu, no serà l'últim? Bé, això m'han preguntat molt, i els dic, ara per ara estic gaudint com de l'experiència, no? Sempre, no sé, en la societat en què vivim, és com que sempre anem molt ràpid, molt ràpid, agafem un projecte, un altre, un altre, i a vegades també val més parar, gaudir, i després dir, bueno, ara potser trec l'altre, no? Però ara estic en aquell moment de gaudir.
Una pregunta que et deuen fer, aquest llibre, a partir de quants anys el podem llegir? I també important ressaltar que està pensat per llegir en família. Sí, i tant. Doncs està pensat com que el lleixin de forma autònoma de 6 a 8, 9 anys. De primer, tercer, quart, de primària...
i després en família perquè és el que et dic per compartir un momentet de qualitat en família, un ratet, i també per poder fer les activitats i gaudir també de les il·lustracions i tant.
Hi ha molts valors aquí, al llibre? Sí, sí, sí. I és el que... Bé, al final, l'altre dia ho parlava, que nosaltres com a profes sí que és veritat que nosaltres volem que aquests nens apreguin socials, medi, natural, mates, català, no? Però...
El que nosaltres busquem és que quan siguin grans, siguin unes persones íntegres, amb uns valors, com el companyerisme, com l'amistat, l'ajudat, que puguin anar a un lloc i dir bon dia, gràcies. I penso que amb els llibres és una bona manera de començar a treballar tots aquests valors.
Contenta de com ha quedat? Molt contenta. Molt contenta de com ha quedat, de com va començar la idea, com ha acabat, molt contenta, la veritat és que sí. O no podem aconseguir el Misterius en el col·le, una aventura en equip. Això sona a saga, eh? Sí.
Doncs mira, el podem aconseguir... Jo, per exemple, tinc llibres, no? Llavors em poden escriure al meu correu, al meu Instagram, al meu número de telèfon i també es pot comprar a una llibreria de Vilaseca, de Sant Jordi. L'has presentat ja en públic o no?
Bueno, he fet com petites intervencions. Al col·le sí que el vaig presentar. La veritat que em va fer molta il·lusió. Doncs vaig presentar des de tercer a sisè. I, bueno, vaig fer una petita intervenció a una altra ràdio d'hospitalet perquè, bueno, tinc contacte amb ells. I ara, el 13 de març, faig la presentació, com si diguéssim oficial, a Reus. A un lloc que es diu Roscomo en casa. Sí.
el llibre Misterios en el col·le, o d'aventura en equipo, d'Esmeralda Oliver, que és la professora docent, i que és el primer llibre, perquè jo suposo que escrius des de fa temps, no? Sí. Mira, jo és que des de sempre m'ha agradat molt escriure, molt.
O sigui, era una nena que agafava la meva llibreta, que escrivia, que m'inventava, o potser estava... Jo és que soc nena de camping, saps? O sigui, de l'estiu de camping, i llavors m'imaginava moltes històries. I mira, vaig començar a començar i sempre m'ha agradat inventar.
I després als meus nens també els hi faig molt, que s'inventin històries, que escriguin, encara que jo els hi digui que siguin esbojarrades, no passa res, i s'ho passen superbé. I mira, doncs també per inculcar aquest gust, no?, per escriure. Esmeralda, l'enhorabona pel llibre, per aquesta criatura que tenim aquí, que ja està publicada, i que no sigui l'últim, eh? Moltíssimes gràcies per l'oportunitat. Misterios en el Coll, una aventura en equipo d'Esmeralda Oliver. Gràcies, que vagi molt bé. A tu.
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de cañar.
Cada dissabte a les 10 de la nit... Encabina DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
I aquest dilluns és el torn del judici de la reina Carnestol de Sanguanya per primer cop i en la plaça de la Disbauxa com a epicentre a partir de les 8 del vespre i en Macolla Labota, doncs, com a protagonista. L'Obrancà, a més dels reis, seran jutjades personalitats, autoritats, veïns de Tarragona, per tant, atents que podeu sortir també escaldats tots vosaltres, eh? I del país, eh? També, a través de la llengua dels seus actes. En parlem amb Toni Garcia, president de Labota. Toni, què tal? Bon dia.
Bon dia, què tal? Veig que encara queda veu, eh? S'ha dit que ha estat un cap de setmana intens, uns dies intensos, però encara la veu aguanta, eh? L'hem recuperat avui, l'hem recuperat. Ah, bueno. Explica'ns com anirà això avui, i demà també, demà ploraneres, no? I tant.
Doncs avui serà el torn de jutjar la reina Carles Toltes per primer cop a la història, no?, i al concubí per tots els pacats comèsos aquests dies, no?, perquè tots i totes sabem que tots els males d'aquesta ciutat, de Catalunya, de l'estat i del món, són culpa de la reina Carles Toltes i del concubí, no? I com anirà l'acte? Com deu previst? Perquè vulgui anar-hi, a partir de les vuit, i a més, un any més a la plaça de disbaixa, que a més penso que s'omple com cada any, no?
Com sabeu, l'any passat vam recuperar la idea de fer-ho a l'Ajuntament, també, com es feia en els seus inicis al judici, amb l'Escola de Dramàtic Lluís de Pichat, i repetim, m'agrada tant que repetim, per tant, la gent tindrà dues oportunitats. Val a dir que en el cas de l'Ajuntament l'aforament és molt limitat, però també és un espai xulo per veure'l, no? I, per tant, a dos quarts de set a l'antic Ajuntament,
i a les 8 a la plaça de... a la plaça de la Visbauxa, no?, a la rebatella de la plaça de la Visbauxa, la plaça Corsini. La plaça Corsini, eh? Què ens pot avançar de l'acte, Toni? Doncs que, com us podeu imaginar, des de Donald Trump fins a... no?, l'alcalde de la ciutat, o com tu bé deies, algun veí o veïna pillaran en aquest judici, com no pot ser d'una altra manera. O sigui, a tort i a dret, eh?,
A tort i a dret. Bueno, Donald Trump segur. Aquest estava a la llista abans, eh? Estava a la llista abans que facis res. Com sempre, la sàtira, sempre ho diem, eh? Cada any que és molt important també la sàtira. I n'arena al carnaval. Sense sàtira no hi ha carnaval, no, Toni? I tant, de fet, no s'entendria el carnaval sense...
Sense sàtira, no? Ahir veia un discurs que s'ha fet molt viral al Carnaval de Caix, no? I és que és veritat, no? Deia el pregoner, el primer que van prohibir amb el règim autoritari que van patir en la dictadura que van patir en aquest país va ser el Carnaval.
Un dels primers actes va ser el carnaval perquè precisament posava a la palestra tots els temes, les denúncies que es feien de la dictadura i dels abusos d'una dictadura com la que van patir. I per tant, el primer que van prohibir va ser... Fins i tot van anar a fusellar alguns carnavalers i carnavaleros. I per tant, el carnaval no s'entendria sense...
Sense això, i a més, ara comença aquesta part més tradicional i més satírica, que és el judici, o com pot ser demà, que també avançaves les ploraneres del dol i la vella, o també el foc, que moltes vegades ens oblidem, però el foc dona fi a aquesta festa, la feina.
el ball de diables i les figures, que també purifiquen, dins d'aquesta secuència ritual, el carnaval. El foc és per cremar-ho tot i recomençar, poder recomençar, després d'haver-ho cremat tot, amb la flama purificadora.
Mira, ja que estan les ploraneres, per qui avui no pugui anar-hi, es perdi, s'ho perdran, perquè és una llàstima, les quarts de l'antic ajuntament i les 8 a la Pelsa de Lisbaixa, però demà com anirà les ploraneres? Quin horari hi ha previst? Què fareu? Doncs les ploraneres surten de l'antic ajuntament repartint les esqueles, perquè això sí que... Farem un espòiler de suïll ara mateix, no? Que és que la reina i el concubí seran condamnats avui.
Jo sé que no volies que ho diguessin, però ja ho saps, seran condemnats. No s'escaparan avui. No se salven, eh? I per tant, demà a les 10 del matí sortirem des de l'antic ajuntament amb un seguit del dol, no?
repartint esqueles per tota la ciutat, anunciant la mort i les últimes voluntats de la reina Carnestoltes i el seu concubí, no? I a això anirem a l'ajustament, visitarem tots els grups polítics, l'alcalde, no?, per donar la trista notícia, no?
Després anirem al mercat, per tant, ens podeu trobar per la Peralta, la Rambla, el Mercat Central, i si no, qui no pugui al matí, que ja s'entén, al vespre, a partir de les 6,
del vespre ens podeu trobar a l'antic ajuntament a la cambra mortuòria, on allà podreu acomiadar-vos de la reina Carnestoltes i del concubí, i a més aprofitar, perquè sé que han deixat molts deutes per tota la ciutat, aprofitar per reclamar els familiars i tal, si us deben alguna cosa, allà ja sabeu que sempre us hi podeu reclamar.
Aprofiteu, que després són cremats i després ja no hi ha manera de cobrar. Exacte. Avui, per tant, condemnat seguríssim. Això està més clar que l'aigua i per tant demà podrem la seva mort. Falta la sentència, però ja sabeu que...
Més o menys per on va la justícia en aquests casos. Sí, sí. No ens equivocarem de gaire, em penso jo. Bueno, Toni, escolta'm, un carnaval, diries que especial, el d'aquest any 2026 per a vosaltres, més enllà que també això, el fet que hi hagi una reina per primer cop en 43 anys, diria, d'història, home, està bé, no? A nivell general, però també per la colla, un any especial.
Per nosaltres, sí, molt especial. A més, nosaltres hem cregut fermament en el canvi aquest i, a més, ho ha fet superbé i està supercontenta, jo crec, de portar el paper de la primera dona reina del Carnaval, no? Però, a més, per nosaltres, com a entitat, ha sigut un any molt especial. Hem presentat un llibre que, a més,
Aprofito per dir que si no el teniu podreu trobar-lo avui als dos judicis que fem, a les dues sessions, i també demà tot el dia podreu adquirir aquests llibres, els actes tradicions de la vota.
I per tant, estem molt contents d'aquest llibre que recull els textos del judici des del 84 fins al 2025. Nosaltres ens agrada dir que és un llibre històric a través de l'humor, perquè clar, ja us podeu imaginar que els judicis sempre han repassat l'actualitat política a través de l'humor i per tant...
Allà podreu trobar problemàtiques que hi havia el 84, que ara ja no hi són, o també la broma que fem molt recorrentment problemàtiques de la ciutat que hi havia el 84, que encara el 2026 hi són presents. Van participar la Disfressador, és veritat que ha sigut un any molt convuls per nosaltres, però de la...
dels problemes en tret virtut i la veritat que jo crec que ens hem sortit bastant bé amb aquest canvi de temàtica que vam patir a última hora jo crec que ho hem fet prou bé
Els reconeixereu a la colla de la bota perquè van de negre, no? Bàsicament, aneu de dol, eh? I si se us sent, a més a més, d'una hora lluny, eh? Quan aneu plorant, sobretot demà, eh? Demà sentireu que vam plorant, eh? I tant. I ja sabeu que vosaltres esteu convidats, també, eh? Que la ràdio sempre... Que sou molt presents a tot el que es fa a la ciutat i al carnaval, també. I, per tant, ja sabeu que esteu convidadíssims, també.
Teniu una forta abraçada, Toni García, president de la Colla de la Bota. Recordeu, eh, la cita avui a dos quarts de set a l'antic Ajuntament, al carrer Major, a l'antic Ajuntament, avui al judici del rei Carnastó, a la reina Carnastó. A l'Ajuntament, eh, això a l'Ajuntament. A l'Ajuntament. A les quarts de set a l'Ajuntament, a la plaça de Font. A la plaça de Font. I a dos quarts de set a l'Ajuntament, a la plaça de Font, i a les vuit, mitja hora més tard, doncs a la plaça de Lisbaux, eh, que és la plaça del Mercat, i demà es veureu que els carrers ploran.
Toni, una abraçada i t'acompanyo, us acompanyo del sentiment, eh, també, per això. M'avanço a demà. Molt bé. Una abraçada, Txec. Adéu.
En aquest dilluns, diguem que especial, perquè demà mateix és el dimarts del dol, avui és el dia del judici, se'ns acaba el carnastoltes, però és que hem passat un cap de setmana en el qual hem celebrat Carnaval i el dia dels enamorats plegats. O sigui, Déu-n'hi-do, la de coses que hem passat només en dos dies. Així que anem cap al nostre temacle i el gaudim des d'un inici amb Stevie Wonder i el Part-Time.
Fins demà!
If she's with me, I'll blink the light. She'll let you know tonight's the night. Hi ha una gran Silvia García i amb el Tamacla amb aquesta cançó, eh? Que mira, que comença dient truc a truc una vegada, penja el telèfon, doncs això, no? S'està possible parlar amb els amics de la part alta de la gala dels Drac que arriba aquest vespre al Teatre Tarragona, però vaja, també queda recomanada. I amb ell, que tanquem el programa...
que un dia més ha fet possible lluç com serà les vis de so, i en tot l'equip, ja sabeu que està a la veu de Tarragona. Demà serà un dia especial, 40 anys de Tarragona Ràdio, demà, i per tant demà, programa especial de la veu, a partir de les 9, com sempre, però des de l'exterior, més o menys per la randa nova, a l'altura del banc d'Espanya, l'antic banc d'Espanya, per allà on veureu, veureu la carpa, allà us esperem. Vinga, que veu de passar una bon dilluns, bona arrencada de setmana, i fins demà, adéu-siau.
Bon dia, són les 11.