La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Podria una civilització molt avançada alterar l'espai i el temps sense que nosaltres ho detectéssim? Núria Cartanyà, bon dia. Hola, sí, sí, clar que sí. Miguel González, bon dia. Em pots repetir la pregunta? Núria Cartanyà, bon dia. No. Hi ha hagut un darrers temps. Sí, sí. Ja tenim el voltant. Bon dia. A veure, tothom repetiu la pregunta. Podria una civilització molt avançada, per tant, parlem extraterrestres, no sé si m'heu pillat, alterar l'espai, l'espai és això on som nosaltres ara,
i el temps, un concepte que a vegades també hem estat per l'home, de manera que nosaltres, humans, no ho detectéssim. Home, clar, si això és la base de moltes novel·les. És possible que ho estiguin fent ja. Ha de ser possible, clar. A mi em fa una mica de por. No em fa gràcia. Però et fa més por, això, o saber que no existeixen? Què? Ho veus? Aquesta és la pregunta. Saber que no existeixen. Aquesta, exacte, la vida és terrestre. Què t'inqueta més, saber que hi són o que no hi són?
Què m'inquieta? Bof, no ho sé. Li has hackeïjat el sistema... Que li he tirat el cafè, que li he tirat el cafè. No ho sé. El sistema nerviós central el té hackeïjat l'Abril. Mira, li ha esplotat el cap a l'Abril. Si ho estiguin entrant reflexionar, eh? Sí, sí, sí. El Lluís Colmes, que estàs controlat, també li acaba d'esplatar. Home, segur que existeixen, no? No, no ho sabem, no ho sabem. Mira, com que no ho sabem, s'escafarem.
Li preguntarem a un astrofísic, que el tindrem a les 10 aquí a la ràdio, i ho preguntarem. Però que ens ho expliqui bé, perquè els astrofísics, ja saps que a vegades no s'expliquen gaire bé. Aquest ens ho pot explicar cantant una coble, de fet. O sigui que ell explica ciències cantant cobles. És a dir, que li apareix... Per de veritat. No, poca broma. Li apareix l'Ola Flores per allà. Sí, sí, no, poca broma.
I explicar la ciència de manera que tothom entengui. Per tant, avui en parlarem. Avui a les 10. Atenció si feu aquestes preguntes transcendentals perquè parlem amb un astrofísic i intentarem posar-li resposta. És molt conegut perquè va sortir el programa Saber i Ganar del Jordi Hurtado. Va guanyar. És magnífico. Li preguntarem també si és immortal o és extraterrestre. També, també. Sempre està igual.
Aquesta és la pregunta. Aquesta és la pregunta. Per si no el sabeu, es diu Manuel González i és conegut pel seu projecte Estrocopla i va estar fa uns dies a l'ICIC a la investigació química amb una jornada de doctorants de la URB i de l'ICIC i vam poder parlar amb ell i fer-li preguntes com aquestes. Que xulo, eh? Però això està bastant pensatiu avui al començar el programa. Estaves ja fent-hi tots. Molt bé.
Això serà a partir de les 10. Abans què? Què passarà abans? Doncs mira, parlarem amb Jordi Roche, president del grup EUSES, que és l'escola universitària de la salut i de l'esport.
Per què? Perquè hi haurà un nou centre universitari a la tabacalera. O no, perquè es veu que no és tan fàcil, no? Hi ha hagut cosetes. A veure, el mòdul 5 de la tabacalera, que són al centre, n'ha pregut restes romanes. Ja sabeu que al costat de la necròpoli és ceràmica, bàsicament ceràmica. A Tarragona fas una pedra... Sí, és que a Tarragona ja no sabia què. Ara que aixeques una pedra... Xutes una pedra i surten romans, eh? Llavors han sortit romans, restes ceràmiques, eh?
Però en parlem amb ell, de fet és la primera entrevista que concedeix, i aquí també ve la gràcia del productor que tenim per aquí darrere, el Joan Andreu Pérez, perquè no és habitual que aconsegui entrevista Jordi Roche, president del Grup EUSES, i parlem amb ell de com està el projecte, si hi ha plan B, si s'endereixen les obres, parlem de 3,6 milions d'euros d'inversió.
i tenir, doncs, aquí estudis de CAFE, d'aquest que deia és abril, estudis de l'esport, ciències de l'esport, que ara només hi són a Terres de l'Ebre i Girona, almenys a Meuses. Per tant, en parlarem. I a Lleida també n'hi ha, però és una altra història. Em vull parlar amb aquí una estona. I a la Seu. I a la Seu també. I a Barcelona. Però que són una altra història.
Puc explicar una cosa? M'acaba d'arribar un WhatsApp i m'he preguntat, avui va el programa d'extraterrestres? Dic, és que estem molt espessos avui, eh? Però si no n'hi ha. Però sí que va, sí que va el programa d'això. Depèn, depèn, si n'hi ha o no n'hi ha, no ho sabem. A les 10, sabrem. Ho sabrem a les 10. Ho sabrem. Científicament parlant, eh? És a dir, amb ciència, aquí tot és contrastat i tot és ciència. Amb cobla, no? Amb cobla, però ciència.
Estraterrestres a ritmo de coble, eh? T'ho hem preguntat de veritat? Sí, sí, ara t'ensenyaré el WhatsApp. Sí, sí, i tant, i tant, i tant. Va, vinga, tan per feina. Farem tertúlia a partir de dos quarts de deu. Tertúlia d'actualitat, no si parlarem d'estraterrestres o no, però farem tertúlia amb l'Octavi Saumel i amb l'Àlex Aldanya i després tornarem a escoltar la secció 1886, Història d'un escut.
I en l'espai del que fem, una proposta ben xula pel mes de novembre. Cada dijous de novembre a les 7 arriba la prèvia del Festival Rec. Atenció, eh? Festival Rec que torna... Fantàstic!
a la setmana del pont de desembre, però que, com sempre, té la seva prèvia amb projeccions a Caixa Fòrum. Dijous, més de novembre, a les 7 de la tarda, amb un cicle que es diu Fem Soroll i que va de pel·lícules que volen ser reivindicatives, que expliquen testimonis en primera persona. No us diré més que la primera pel·lícula parla, evidentment, sobre Gaza i n'hi ha moltes més. No totes passen en llocs on hi ha conflictes oberts,
sinó que n'hi ha una que passa al País Basc, l'altra que passa a París, perquè, en fi, de conflictes i coses per denunciar i per fer soroll n'hi ha a tot arreu. Pel·lis d'aquestes amb segell d'autor particular, molt xules. Més coses...
I per acabar tindrem la píndola de cuina. Avui farem corbina, on ens explicaran com cuinar la corbina amb el Jorge Simeonati, cuiner de Casa Bartra, i ens explicarà la recepta que farà allà. Avui sí que m'espero, eh? A la cuina. Ah, te mola, te mola. I entre mig una mica d'esport, no? Esport, sí. William Terin, farem avui història d'una escuta en 1886 amb els companys d'esports i avui recorden William Terin, per tant, això. Tema, va, som-hi. Abril, gràcies. A tu.
Miguel, gràcies. Fins ara. Núria, gràcies. Adéu. Vida extraplanetària també, gràcies. I Lluís Comas a la Fistassó, amb Joan Andreu Pérez de la Producció, amb Mauri Fernández, a GbD Gisper, qui us parla, Josep Sunyer, i avui la primera veu del dia del company periodista Oliver Márquez, que ens parla d'un tema que parlem també a la tertúlia, del pacte de tots sants. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Ja estem en plena tardor i en pocs dies tindrem el dilema mental de cada any. Què ens agrada més, la castanyada o el Halloween? Mica en mica sentirem una necessitat inevitable d'escollir entre castanyes, panellets i moniatos o bé entre escalets, mòmies, l'home allop i el conte Dràcula.
Ja se sap que aquí a Tarragona, o ets de la tradició catalana, o ets un venut a l'esperit yanqui. Jo personalment em quedo amb les dues vessants. M'hi veig anant amb la família Portaventura per anar al Passatge del Terror o a la Rambla Nova de Tarragona el dissabte dia 25 a la tarda per veure la Rua de Zombis que ha programat l'Ajuntament.
Però també m'hi veig a la plaça Corsini participant en els actes tradicionals catalans, amb les castanyes i el concurs de panellets, que, per cert, els panellets estan boníssims. On hi hagi un bon panellet de pinyons, els de tota la vida, ja es poden fotre pel cul el típic pumpkin pie, allò que fan els yanquis amb el pastís de carbassa.
Però del Halloween d'aquest 2025, el que segurament recordarem en el futur, almenys així ho diran els mitjans de comunicació, és el que la classe política de casa nostra està anomenant el pacte de tots sants. El pròxim dia 31 d'octubre, entre moniatos i panellets, uns quants alcaldes i alcaldesses del territori signaran a la canonja, perquè ningú s'enfadi i en camp neutral entre Tarragona i Reus, la constitució de l'associació municipal per a l'àrea metropolitana del camp de Tarragona.
Municipis que històricament han anat cadascú a la seva assentaran les bases per posar-se d'acord i impulsar estratègies comunes per a la ciutadania que viu al conjunt de les nostres comarques. Ja era hora. Ja era hora. A veure si amb una mica de generositat entre tots posen fil a l'agulla i aporten solucions als problemes de la gent en el seu dia a dia, com ara l'accés a l'habitatge o la mobilitat en transport públic.
Per cert, trobo molt encertat que li diguin el pacte de tots sants. Perquè imagina't que va i li diuen el pacte de Halloween. Potser seria una mica més mediàtic el nom, però faria por. I ara no hem de tenir por. Hem de tenir confiança que tot anirà cada dia una mica millor. Almenys fins que arribi Nadal i els Reis Mags.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·le de llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La veu de Tarragona. La teva veu.
Doncs ja ho sabeu, anem a parlar molt aquests darrers dies i mesos també, de l'Escola Universitària de Salut i de l'Esport EUSES, centre escrit a la Universitat Rovira i Virgili, que portarà el nou centre universitari a la Tabacalera, un futur equipament, el mòdul 5 de l'antiga fàbrica Tabacs, 2.800 metres quadrats, estudis de grau en Ciències de l'Activitat Física de l'Esport, CAFE, i amb una inversió prevista d'uns 3,6 milions d'euros.
Un projecte que es troba actualment pendent de diverses autoritzacions, administratives i patrimonials, després que hagin finalitzat fa poc les prospacions arqueològiques, que han permès recuperar uns 5.000 fragments ceràmics. Ja sabeu que està a tocar la tabaclera i tot el complex a tocar la necròpoli, la pal·liocristiana, la més important a nivell peninsular. Anem a veure com estan les coses, perquè si es compagin els terminis les obres podrien durar any i mig aproximadament i el centre podria iniciar la seva activitat acadèmica al curs 26-27. Parlem del curs vinent.
amb uns 40 alumnes aproximadament. Anem a parlar en aquesta hora del matí amb el president del grup EUSES, Jordi Roche. Jordi Roche, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I benvingut. La primera entrevista que us fem a Tarragona Ràdio segur, eh? Almenys parlant d'això, eh? Parlant d'això, sí. Fa anys l'amic Joan Andreu ja m'havia fet entrevistes...
quan jo era president de la Federació de la Futbol, inclús abans com a president del Girona, i per tant sempre he tingut una gran relació amb vosaltres i us agraeixo.
les vostres ganes d'informar activament de tots els projectes que es fan a Tarragona, ciutat i comarques de Tarragona. Un agraiment mútu, Jordi. El tema de... Jo ara comentava, i dèiem una mica amb els companys de mitja broma, mitja en sèrio, però Tarragona és cert. Quan mous una pedra surten romans.
Pràcticament, no sé si tota la ciutat, però bona part de la ciutat. Hi ha hagut aquestes prospeccions arqueològiques, han aparegut fragments ceràmics. Això condiciona d'alguna manera o altra les fases del projecte com estan ara mateix? Bé, fa uns mesos, com és lògic, va començar l'estudi arqueològic. Ha anat avançant, com has comentat,
A l'inici de l'entrevista s'han trobat peces, s'està fent una gran tasca en aquest sentit, l'arqueòleg que dirigeix això està fent una gran tasca, i en aquests moments ja estem en aquesta fase final del que seria aquest treball, i paral·lelament anem treballant amb el projecte, que ja està definit, però també treballant amb el...
projecte executiu per poder-ho entregar properament a l'Ajuntament i esperar a començaments d'any poder començar les obres. Aquest és una mica l'objectiu que tenim. Després ja sabeu que tot té els seus passos, els seus procediments, però nosaltres esperem a començaments d'any poder començar les obres. Situem, per tant, al gener i al setembre, si no és possible arrencar allà, suposo que també mireu si va buscar algun plan B, no?
Sí, la nostra idea ja és arrencar el setembre del 26, i en cas que les obres anessin just de temps, doncs provisionalment, probablement tindríem opcions per poder començar. Sí que esperem que ja en el proper curs poguéssim tenir l'edifici, el que passa és que, com que sabeu, el curs comença mitjà de setembre,
doncs si se'ns repressés l'execució de les obres o l'inici de les obres, doncs intentaríem començar de forma alternativa en algun lloc que ens permetés després ja fer el treball definitiu. Que en definitiva és posar taules i cadires, sistema informàtic i poc cosa més, no? Entenc, eh? Si és un plan B.
Sí, evidentment en un pla B ja seríem un lloc que és evidentment adequat per poder començar un primer curs i després ja fer el trasllad. Nosaltres aquí tenim un projecte basat en formació d'esport i salut tant a nivell de grau universitari de ciència de l'activitat física a l'esport com també en cicles formatius de grau superior. És un
un projecte que tenim a Terres de l'Ebre també amb fisioteràpia i ciències de l'activitat física de l'esport. A Terres de l'Ebre també estem treballant per iniciar el grau d'odontologia, concretament en Posta, i a Girona, que és on vam començar EUCES fa uns 17 anys,
també tenim graus de l'àmbit d'esport i salut i sí que els formatius de grau superior. Per tant, diguem que el que volem és poder crear un projecte important com tenim a Girona i com tenim a Terres de l'Ebre a Tarragona. El d'en Posta en un lloc extraordinari, a més esteu a tocar del riu. Sí, en Posta és un referent, és un projecte que
que està funcionant molt bé, igual que també fisioteràpia atortosa, i les instal·lacions, doncs, tant a nivell esportiu com al centre en què estem, doncs,
són un referent i crec que aquesta activitat formativa de l'àmbit concretament d'esport i salut avui en dia són sectors en el qual tenen una gran activitat econòmica, una gran
una gran ocupabilitat dels nostres alumnes i, per tant, això al final és també el nostre objectiu. És a dir, que els nostres estudiants surtin molt preparats i que els nostres graduats tinguin oportunitats professionals per poder desenvolupar la seva carrera professional amb èxit i amb garanties.
Com neix la idea d'instal·lar-vos a Tarragona, on per cert teniu un membre de l'equip que és el Rafa Magrinià, que és Tarragoni, que el tenim molt vinculat aquí amb el genuïn, amb el nàstic genuïn. Com neix aquesta idea i per què a Tarragona i no en un altre lloc? Bé, com molt bé dius, el nostre responsable de qualitat universitària del grup és en Rafael Magrinià, que és de Tarragona. Va sortir la possibilitat
de poder impulsar un projecte de l'àmbit de formació a l'àmbit de l'esport i de la salut i a partir d'aquí vam treballar tant a nivell d'Universitat Proviària i Virgili com a nivell també d'Ajuntament per plantejar aquest projecte en el qual s'ha buscat jo crec una bona
Una bona alternativa formativa a Tarragona, perquè, com sabeu, doncs, si ens ha dit la física d'esport, hi ha molts estudiants de Tarragona que a vegades, doncs, bueno, s'han hagut de desplaçar, perquè no n'hi ha a Tarragona, han hagut d'anar a Lleida amb molts d'ells, o inclús Barcelona, i, per tant, bueno, tenia tot el sentit, doncs, que a Tarragona es pugui desenvolupar i impartir aquest grau, no?, a més, en una ciutat de referència esportiva com és Tarragona, no?,
i jo crec que aquí està també el tema que al final una ciutat com Tarragona tenim estudis de TAFE que són els estudis avui molt buscats pels estudiants i que a més a més generen referència a nivell esportiu perquè una ciutat
per poder potenciar un sector necessites talent i per tant facilitar aquest fet de poder-se formar a la pròpia ciutat o a l'entorn tu estudies de l'entorn de la ciutat doncs crec que és un valor afegit cap a la ciutat
De fet, aquesta mateixa setmana se li atorgava a Tarragona, encara no ha recollit el premi, però el reconeixement del Consejo Superior de Deportes per activitat esportiva que ha acollit la ciutat el 2024, més de 50 esdeveniments, i entre demà i divendres també es presenta el Tour de França, primer a París i després aquí a Tarragona, per tant, és a dir que tenim molta activitat, ara ho deieu, tenim molta activitat esportiva, no sé si és habitual, però vaja, aquí n'hi ha molta, i l'anella mediterrània, que és un lloc que suposo que també pot complementar molt la fase pràctica dels estudis, o altres indrets, no?
Sí, sí, sí. És a dir, l'avantatge que té Tarragona són totes les instal·lacions esportives de primer nivell que fa que també les pràctiques puguin garantir la seva qualitat. I això complementa, no només complementa, sinó que és imprescindible per, per exemple, un bon projecte d'aquestes característiques. Per tant, està clar que és una ciutat
i ideal dos per poder desenvolupar aquests estudis. En el seu moment, els vam començar a Girona. A Girona ja hem aconseguit fer referència en el rànquing Shanghai, que és el rànquing de referència universitària. La facultat d'esports nostre està entre les 100 i 150 millors del món.
I per tant això fa que tinguem un model ja contrastat, no només per la gran ocupabilitat que tenim quan acaben els nostres estudiants, que estem per sort del 95% abans d'un any, d'inserció laboral, sinó també perquè en el rànquing Xangai som una referència.
que també a Tarragona és una ciutat que és un referent esportiu, com estem comentant, i que aquests estudis acabaran complementant i ajudant a seguir impulsant la ciutat en aquest aspecte. Per l'experiència del campus de Sala Girona i la Terça de l'Ebre en Posta, quin perfil d'estudiants s'acosta? Almenys el que ha fet, ciència de salut d'activitat física i de l'esport. A qui va adreçat? En qui teniu a ment?
Bé, normalment són estudiants que els apassiona l'esport, no? Després, a partir d'aquí, hi ha diferents perfils. Hi ha perfils que busquen més enfocar-se cap a lo que és preparació física, hi ha d'altres que s'enfoquen més cap a lo que és la formació en educació física, hi ha d'altres que...
que busquen més el que és el perfil o que tenen un perfil més de gestió esportiva o gestió d'institucions esportives, però sí que hi ha una qüestió en comú, un denominador comú que és que tots i totes els hi apassiona l'esport.
aquest és el gran, diguem-ne, el gran motor que fa que també sigui un grau que els estudiants venen molt per convicció, per motivació, per entendre'ns. I això fa també que, evidentment, ajudi molt que el nivell de formació sigui alt, perquè la motivació no només del professorat, sinó també de l'estudiant, fa que això ajudi molt
a que surquin bons professionals des d'aquest tipus de graus universitaris. Imagino que heu valorat des d'Eusses també tota la transformació que serà sotmesa a tot l'espai, no només al magatzem 6, sinó a tot l'entorn de l'antiga fàbrica de tabacs.
Tinguent al costat una necròpolis, que ara està també en fase de remodelació, per tant, de modernització, és a dir, que és un espai de la ciutat cridat també a ser un epicentre de molta activitat. Sereu, de fet, el primer o el segon punt d'arribada, ja hi tenim allà algun centre, però sereu pràcticament els primers en estrenar aquest espai, com a també lloc de futur de transformació d'una ciutat.
Sí, l'Ajuntament vol impulsar molt la transformació d'aquesta zona. Nosaltres crec que posarem un granet de sorra amb aquesta transformació del que és l'edifici del magatzem 5, que es denomina aquesta zona de la Calera. És una zona molt ben situada i estic convençut que al final...
s'acabarà aconseguint una transformació important a tot aquest sector que farà que sigui un motor més econòmic i de generació de talent i de treball a la ciutat de Tarragona.
Parlem amb el president de l'Europé UCES, Jordi Roig, parlant d'aquest centre universitari, a la tabacalera, l'antiga tabacalera, l'edifici número 5, el mòdul número 5 de l'antiga fàbrica de tabacs, d'aquests estudis que ha fet a Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, i amb la previsió començar el començament d'iniciar obres de cara a principis d'any, en gener, per tant,
i amb la possibilitat que al setembre, si no és possible començar allà, poder arrencar en algun altre espai, que seria el plan B, però vaja, arrencar en qualsevol cas el setembre l'any que ve, heu pogut mirar algun espai, heu estudiat allà algun lloc en concret, heu pogut visitar algun centre, algun lloc de la ciutat com a plan B? Tenim diferents opcions, però encara no hem decidit cap concreta, però sí que hi ha diferents opcions per poder, diguem, començar el setembre del 26,
encara que no tinguéssim, diguem, l'edifici rehabilitat totalment. Evidentment prudència, no? Perquè, clar, no es tracta de comprometre ningú, no? I prudència, perquè si hi ha diferents opcions, vol dir que totes ara mateix es veuen amb la possibilitat que pugueu començar a casa d'ells.
Últimes preguntes. El tema de rehabilitar un edifici com aquest, com una antiga fàbrica de Bax, és un valor afegit? Des del punt de vista arquitectònic és una dificultat, entenc, però també és un valor afegit, no? I tenir al costat una necròpoli encara més, un valor encara més afegit, no? Sí, totalment, no? Home, nosaltres que tenim clar com quedarà la rehabilitació, sabem que
que bé, que farem un canvi important, diguem, de millora en l'edifici i estem convençuts, doncs, que els nostres estudiants estaran, tinguin les instal·lacions impecables, de gran qualitat i, per tant, també ajudarem a transformar, doncs, aquella part de la ciutat, no? Sabem que bé, que és un projecte que donarà un valor afegit a tot el sector.
Primer es planta a l'oficina, a biblioteca, si no recordo malament, ho tinc a memòria, i les aules a la part de dalt amb una altra fase, no? Bé, nosaltres, tal com ho tenim plantejat, és... Clar, quan fas un projecte universitari, no només és una qüestió d'aules, també has de posar una sèrie de...
d'anexes, de millora, biblioteca, sala de professors, laboratoris, és a dir, una sèrie de qüestions o d'espais físics que els has de tenir per poder donar, diguem, una formació de qualitat. Per tant, tot l'edifici no només serà en aules, com estem comentant, perquè també necessites, doncs, per donar la formació que s'ha de donar
el que us he comentat, és a dir, des de biblioteques, laboratoris, sala de professors, espais que puguin estar els estudiants, però al final tot és un conjunt que fa possible després fer una formació de referència i de qualitat. Hi ha d'haver una part pràctica, entenc que sí, perquè evidentment l'esport és moure el cos, no?
Sí, el tema pràctic seran administracions esportives de la ciutat. Com sabeu, la ciutat, doncs,
ara amb l'Ajuntament, que sempre ha col·laborat moltíssim o és un dels grans, diguem, també impulsors d'aquest projecte, doncs també tindrem opció de poder, evidentment, utilitzar aquestes instal·lacions esportives que té la ciutat. Última pregunta. Com neixen aquests estudis de ciències de l'activitat física de l'esport? I en dir-ho la piscina, diria que vau estar en aquell moment al sou fundador, si no vaig errat.
si no corregiu-me, però com neix aquesta necessitat de crear una carrera de ciències de l'activitat física de l'esport? Bé, en el seu moment, Euské es neix el 2008 a Girona i hi havia una escola de fisioteràpia que la vam transformar en una escola universitària escrita a Girona de fisioteràpia, que només tenia els estudis de fisioteràpia
I nosaltres vam veure, doncs, vam considerar, doncs, que havia de ser un projecte que tenia llegues, diguem, la part esportiva de formació, no? Jo en aquella època, doncs, estava molt vinculat al món del futbol. L'esport és una de les meves passions, principalment, doncs, en futbol.
i allà on vam impulsar, diguem, el grau universitari de ciutadania física i l'esport i vam vincular també esport i salut, no?, que al final és exercici físic i salut que et donen un... avui en dia, diguem, doncs són dues àrees, doncs, imprescindibles en la vida de qualsevol persona, no?,
I a partir d'aquí és on vam començar el 2009 a treballar el projecte de ciència de física i de l'esport i més endavant vam vincular el doble grau, és a dir, que un estudiant pogués estudiar fisioteràpia i ciència de l'activitat física i de l'esport.
a la vegada i vam desenvolupar també altres formacions tant a nivell de màster, com tenim un màster oficial de redactació, com a nivell de cicles formatius de grau superior. I pas a pas s'ha anat construint un projecte que s'ha anat integrant també un grau de nutrició a Girona i hem anat desenvolupant aquesta vinculació d'esport i salut.
Ja acabem, eh? De fet, tot té relació, eh? Evidentment, l'esport amb la salut i la nutrició. Van estar també lligats, i la fisioterapia també, eh? Anem acabant. En principi, comenceu amb 40 alumnes de Tarragona, amb la possibilitat també d'ampliar en un futur, i entenc que més enllà també del CAFE, també m'oferireu més endavant, doncs, també, part de l'oferta que oferiu també a l'Ebre, o a l'Ebre o als altres centres, eh? Cursos, jornades, postgraus també, no?
Sí, bé, com tot projecte, nosaltres sempre anem pas a pas, no? I el pas a pas, doncs, vol dir, comencem amb el grau de ciutat físic a l'esport, començarem també amb alguns cicles formatius de grau superior, i jo crec que els projectes per si sols, doncs, tenen un dinamisme que fan, doncs, que després vas veient, doncs, l'evolució dels mateixos, no? Aleshores, vam començar el seu moment a Girona, després vam anar a Terres de l'Ebre,
A Barcelona també vam crear un centre de formació tecnològica digital com ha sempre escrit a l'Universitat de Barcelona. Allà, doncs, estem amb graus. Vam ser pioners a Catalunya del grau de videojocs, de 20 anys de desenvolupament de videojocs, després amb el grau de
artista digital, vam passar a producció musical digital, som pioners també amb el grau de ciberseguretat, som l'únic centre universitari a Catalunya que té un grau de ciberseguretat, per tant, bueno, els projectes es van evolucionant, no? També vam crear una universitat, i tenim una universitat privada a Mèxic, amb quatre campus, i fa 11 anys també, vam començar fa 4 anys, vam crear una universitat privada a Vitoria,
on tenim tres àrees de coneixement, tecnologia digital, esport i salut, que a més a més les interrelacionem. Allà tenim també una gran col·laboració, perquè forma part del projecte, el grup Baskònia-Alaves, és a dir, el grup de bàsquet, de Lliga i Alaves de primera dirigió. I per tant, al final, som un grup que ha anat pas a pas desenvolupant projectes, interrelacionant els projectes, i això també genera una sinergia i una força important.
Però sempre, quan comencem un projecte, ens ha d'anar pas a pas. I ara el que hem de fer és començar les obres, que l'edifici quedi com creiem que quedarà, és a dir, que sigui una referència, que comencem el grau i els cicles i que els estudiants vegin que els aportem un valor afegit important i que a poc a poc es vagi desenvolupant aquest projecte i que vagi agafant la força que va agafar.
Perfecte, doncs n'anirem parlant, però vaja que vagin escalfant motors els estudiants ja, perquè això és el setembre l'any que ve. Molt bé. N'anirem parlant. Jordi Roig, un plaer, records per cert del productor, Joan Dereu, que el tinc per aquí davant, que avui no parla de futbol, però s'envia molts records. Una forta abraçada i fins aviat. Molt bé, igualment, gràcies. Moltes gràcies.
Doncs avui parlant d'això, d'aquest grau en ciències de l'activitat física de l'esport, que l'any que ve, el setembre l'any que ve, per tant, quan finalitza aquest curs, que fa poc que ha començat, doncs arrencarà Tarragona, ja sigui el mòdul número 5 de la teleclerera, on espais alternatius, com ens explicava el president del grup EUSES, en Jordi Roig, en aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, i anirem veient, seguint l'evolució. Dos quarts tocats de deu, fem una petita pausa i de seguida ens hi posem a la tertúlia. La veu de Tarragona, la teva veu.
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, han bailat. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell en cadenat dues victòries seguides en un dels herbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de la nova Creu Alta en el partit entre el centre d'esforç Sabadell i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
El Fòrum d'Actualitat. La veu de Tarragona.
que ja podem saludar, doncs, en directe, l'Àlex Saldanya. Àlex, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Octavi Solmell, Octavi, què tal? Bon dia. Bon dia.
Fèiem broma fora d'antena, del diari, ex-diari, diari... Tens el jefe davant, eh? Tinc el jefe davant, el meu jefe durant tants anys... Però bon, hi ha bon rotllo, eh? No veig que... No, i tant, sempre molt bé. I tant. Dit això, em feu armes a l'entrada i ho canto tot en directe. Mireu, parlàvem fa una estona amb el Jordi i el Roche, president del grup EUSES, parlant dels estudis de ciència d'activitat física i l'esport.
que vindran sí o sí al setembre a la tabacalera. És a dir, a la tabacalera o al plan B, perquè ja sabeu que a Tarragona et xutes una pedra, surten romans, i efectivament hi ha com a 5.000 de peces de ceràmica, està tocada a la micròpolis, i ara previsible, entenc jo.
i vaja, que vindran sí o sí, eh? Per tant, d'aquí un any, més o menys, una mica menys d'un any, setembre l'any que ve, doncs s'arrencaran. Ja veurem si serà en algun lloc municipal, en algunes dependències privades, però que vindran. I serà una de les primeres peces de la transformació de Bacalera, eh? També, no sé com ho veieu vosaltres.
una mica de distància, en inici, sí que han tingut problemes amb el projecte arqueològic, és el que deies tu, la situació és que s'havien de trobar 600 objectes que s'havien de preservar o que s'havien d'analitzar, i és el primer gran projecte per revitalitzar la tabacalera, juntament amb l'ICAC, que també es va licitar el projecte,
I hi ha expectació, hi ha expectació, ja era hora que Tarragona tingui un centre universitari dedicat a l'educació física, perquè fins ara la gent de Tarragona havia d'anar a Lleida, Barcelona o a Emposta.
i jo trobo que va de la mà de la URB, a més, i pot ser un projecte interessant per complementar el conservatori i la biblioteca, aquest eix educatiu i cultural de la tabacalera, que esperem que en pocs anys ja sigui una realitat. És bona notícia que, si es tingui clar, que vol venir a Tarragona i que, tot i els impediments, que vol obrir en 11 mesos.
Sí, sí, yo creo también que es una buena noticia que la gente pueda estudiar lo que quiere cerca de casa, ¿no? Las carreras estas de educación física tienen cada vez más adeptos, tienen cada vez más gente que la quiere hacer. Yo lo pongo expediente porque mi hija estuvo a punto de tirar por esta rama.
Y claro, bueno, pues siempre está bien que a Tarragona vengan universidades y ofrezcan estudios que no tenemos, pues siempre enriquece, ¿no? A mí me hubiera gustado más que fuera una universidad pública, pero bueno, yo creo que está bien también, tiene vínculos con la URB.
I, bé, és una oferta, amplia l'oferta que hi ha educativa en Tarragona i parece muy bien. El tema de pública o privada, clar, si miras si fas números, costa d'entrada més diners estudiar aquí que estudiar en la pública.
Però si fas ben bé, si ets d'anar fora a estudiar, més o menys... Surt igualment, bastant igual. Si te n'has d'anar a Lleida a pagar una residència o un lloguer, més l'estància i tal, aquí els joves potser poden seguir vivint a casa els pares i hi ha tot això que t'estalvies. I a més el tema logístic de no haver-t'anar el dilluns o diumenge a la tarda, tornar...
i jo crec que en final pot sortir més o menys que potser si fos completament pública seria l'ideal segurament no sé per què la URB no ha volgut mai INEF a Tarragona, sé que hi ha hagut molts intents per intentar-ho i no només és INEF, també hi haurà molts cicles formatius en paral·lel que això ampliarà l'oferta i crec que és un gran projecte per Tarragona perquè a més
rehabiliten amb una inversió de 4 milions d'euros un mòdul de la tabacalera i serà el pistoletazo de salida de la nova tabacalera No, seguro que és una bona notícia que estic convencido i el tema de la vivienda és terrible per als estudiants perquè al final ja no és que tenen que pagar molt és que gairebé no encuentran pisos per anar a estudiar és terrible valen molt més que a la carrera evidentment
Y ese es otro drama que entraremos porque es mucho más largo y complejo, pero también hay que solucionar. Avanciria el Sant Jordi com a residència, no? De fet, no veia aquí. Encara hi és. Encara hi ha una residència ampliat. Sí, amb el projecte Sant Jordi van ampliar, van doblar, de fet, instal·lacions noves. I potser serà una cosa que haurà de mirar l'URB, ampliar l'oferta de...
de residències per si hi ha gent de l'Ebre, de València, potser, de tot arreu. Sí, sí, perquè al final la universitat no és per a Tarragona, és una cosa que pot venir gent de qualsevol lloc, però aquí se van a altres llocs també. Sí que hi ha que tenir en compte la gent que venga de fora també que hi vindrà, també hi ha que necessitar alojament.
I és un llegat més dels Jocs del Mediterrani, segurament, perquè aquest estiu que a Tarragona li han donat el Premi Nacional de l'Esport, que l'any que ve tenim el Tour de França, tenim l'Europeu de Triatló, tenim la Copa del Rei de Reina, de bàsquet, tenim els especial olímpics. Ostres, segurament Euses, ho sé perquè un dels directors d'Euses va estar a l'organització dels Jocs del Mediterrani, home,
aquest llegat d'instal·lacions que tenim aquest hub esportiu que tenim a Camp Clar no passa de desapercebut i home, són unes instal·lacions úniques a Catalunya molta gent m'ho diu, moltes federacions volen venir a Camp Clar perquè instal·lacions de mig nivell com té Tarragona, mig alt nivell
totes en un mateix espai això no ho trobes a Barcelona per exemple hi ha instal·lacions bones però que estan en una punta l'altra en una punta tenir un hub esportiu com té una piscina olímpica un pavelló de 5.000 espectadors com tindrem ara un camp d'atletisme nou és un luxe com a practicant de l'esport estic molt orgullós d'això
Sí, sí, yo creo que ahora empezamos a darnos cuenta en realidad del legado de los Juegos, que fueron tan criticados, para mí un poco injustamente también, pero bueno, fue un espectáculo deportivo de primer nivel para Tarragona, y bueno, y todo el legado que estamos viendo ahora, con todo lo que comentó Octavio y todo lo que se está haciendo, pues vienen los equipos de más que de hacer la pretemporada, que no podríamos verlos de ninguna otra forma aquí en Tarragona,
Viene la Copa de la Reina de Básquet, han venido eventos muy potentes, que ha venido a toda España de atletismo. O sea, yo creo que empezamos a ver un poco que los juegos dejaron un legado y bueno, y ahora la universidad también está ligado a esto, ¿no? I a l'Alexis Dordizia, ara tenim un cap de rugby, ¿no? Vull dir que remodelen el cap de rugby amb grades, vestidors, un cap, diguem, homologat per events...
Nacionals i internacionals, no? Vull dir que és un tema important. Sí, sí, sí. Demà es presenta el tour de França a França a París. Demà i divendres a Tarragona. Vull dir que demà coneixerem detalls dels carrers exactes per on passarà i tot això. Ja sabem més o menys el recorregut, però vaja, anirà concretant. Demà a París i divendres a Tarragona.
és històric a mi no m'hagués imaginat mai que el Tour de França que és un dels grans transatlàntics esportius del món segurament amb els Jocs Olímpics la Super Bowl o la Champions ostres, tenir-lo a Tarragona et posa en una és una marca un segell de qualitat espectacular mirant el vídeo que està a la web del Tour de França més o menys ja s'adivina el
el recorregut, des del parc del Francolí pel balcó del Mediterrani passant per la Rambla serà un espectacle brutal amb tot el que comporta amb el village en fi, jo crec que és històric que Tarragona tingui el Tour jo com a aficionat al ciclisme estic entusiasmat i és que és un aparador internacional per Tarragona Sí, sí, és un lujo és un lujo que el Tour, la carrera ciclista más importante del mundo
Pasé a una etapa en Tarragona, ¿no? Yo me acuerdo hace dos o tres años que pasó por el País Vasco y yo recuerdo ahí toda la gente se volcó. Hubo voluntarios que al final sobraban, voluntarios incluso, ¿no? Estaban repartidos por todo el recorrido y la gente lo disfrutó muchísimo. Allí hay mucha afición también al ciclismo.
Yo espero que aquí pase lo mismo y podamos disfrutar de un evento de esta categoría que es el primer nivel mundial, estamos hablando. A nivell televisiu, és una llàstima que sigui...
la sortida, perquè sempre té més espectadors i més repercussió l'arribada, però en fi, també molts s'allotjaran, l'impacte econòmic segurament és més, pel comerç de Tarragona és més si ets sortida, perquè hi ha allotjaments, hi ha restauració, hi ha aficionats que ja venen el dia, que és a Barcelona, potser baixen el mateix el dia abans, etcètera, doncs jo crec que és...
que ja hem tingut la Vuelta a Espanya, hem tingut molts altres esdeveniments esportius de primer nivell i crec que aquest ja és la cirereta del pastís.
Si entreu a l'etur, demà podeu seguir en directe, a veure si hem penjat l'enllaç i tot, per seguir en directe la presentació des de París, la online, la podeu seguir, escoltà, en directe, ja anirem parlant a nivell informatiu. Serà important per Tarragona i important també per l'àrea metropolitana. Sí, sí. Avui s'ha escrit una miqueta sobre l'àrea metropolitana, no? Algú, algú. Perquè passen coses i han de passar coses. Dilluns ja per l'àrea de l'Ajuntament de Tarragona, amb el tema de l'àrea metropolitana...
Ja n'hi ha hagut a Reus, a altres municipis, i qui menys està d'acord, a Tarragona no tothom, tothom menys esquerra.
A Tarragona, no sé què passa, que el que ha de ser fàcil es fa difícil, és l'art aquest de fer-ho difícil el que és fàcil. Hi ha ajuntaments que no han tingut cap problema, Cambrils ho va aprovar la setmana passada, Reus i Valls, que tenen a Esquerra el govern, tenen claríssim que aquests estatuts van a missa, que són els que s'han acordat amb els interventors i secretaris de la Diputació.
i a Tarragona fins i tot no té assegurada la majoria, el senyor Vinyual és a dia d'avui, pot ser que hagi de dependre dels dos no escrits i de la regidora trànsfuga, vull dir que ara mateix només té 11 vots dels 27, en comissió l'altre dia PP i Esquerra van votar en contra, els comuns es van abstenir, no ho tenen clar, ja veurem...
El tema és el vot ponderat. El tema és el vot ponderat. És a dir, si val el mateix el vot de Tarragona que el de Canonja i el de Reus o el de Cambrils, s'han de valdre el mateix. Un municipi, un vot, és la norma que hi ha ara amb l'esborrany, amb els estatuts, i aquests grups, on Esquerra, diu que Tarragona ha de tindre més pes, més vot. Téu d'acord amb això o no?
Bueno, es una mica trampós, pero bueno. Alex, tómateis. No sé, no sé. Yo la verdad que la área metropolitana creo que es una... Yo estoy muy a favor. Soy un gran defensor de la área metropolitana porque creo que la gente, los ciudadanos ya son metropolitanos.
se mueven de Tarragona a Reus, de Reus a Tarragona o a Cambrils o a Salou para ver eventos, para trabajar, para estudiar y sin ningún problema. Yo creo que falta que las autoridades asuman también esto y que tengan una mente metropolitana. Creo que de otra forma no puedes gobernar una ciudad ya ahora solo con tus límites de ciudad. Yo creo que el ámbito es metropolitano. Entonces yo estoy muy a favor de esto. Creo que va a ser bueno para los ciudadanos sobre todo, que es lo que tienen que pensar los dirigentes.
Y yo creo que requiere un ejercicio de generosidad, ¿no?, sobre todo en los municipios grandes. Y yo siempre he pensado que esto iba a ser la piedra un poco de tranca, ¿no?, pero yo creo que hasta ahora hemos visto que la cosa avanza.
y no creo que tal ahora tenga que tener un voto mayor que otras ciudades, otras localidades yo creo que pensar en el metropolitano pensar en el ámbito metropolitano también, cambiar el chip y no en en tu municipio concreto solo yo creo que hay otras áreas, otras competencias que tienen mucho por avanzar a nivel de municipio pero creo que el nuevo metropolitano hace falta generosidad altura de miras
Y pensar eso, en metropolitano. Que no seremos una ciudad de cimeditantes, seremos una ciudad de 600.000. Pues eso tendrá muchas ventajas y requiere pues eso, una altura de miradas que hay que exigir a todos los políticos.
És que deia aquells trampors perquè Esquerra, Tarragona, diu que l'àrea metropolitana de Barcelona, l'àrea metropolitana de Sevilla, no sé quines altres metropolitanes, tenen el vot ponderat. Però és que clar, ja són administració. Ara es fa un pas intermig que passa a ser associació. Quan passi a ser mancomunitat o consorci o la figura jurídica que toqui...
segurament sí que tindrà el vot ponderat, ja. Però a la tertúlia de Tarragona Ràdio d'ahir, el Nacho Garcia ho deia, diu, a la Comissió Europea, cada estat té un vot, independentment que sigui Espanya, que sigui... Lituània. Lituània, sí. Exacte, vull dir que hi ha moltes entitats que no tenen el vot ponderat. Per exemple, l'Esquerra, que és un dels líders de l'Associació de Municipis per la Independència, aquesta entitat no té el vot ponderat.
l'Associació Catalana de Municipis tampoc té el vot ponderat. Sí que ho tenen la Federació Catalana de Municipis, per exemple. En fi, doncs tots estem d'acord que és un pas intermig. Es passa del grup impulsor a una associació per començar a arrencar i en el futur això ha de passar a ser un consorci o una mancomunitat de municipis per aprovar la llei i al Parlament de Catalunya perquè sigui una administració. Llavors ja veurem quina serà l'estructura. Però jo crec que ara mateix és posar
inútilment pals a les rodes en aquest projecte i que, per mi, sincerament em recorda molt altres debats de Campanà de fa molts anys i ahir, per exemple, avui al diari ho traiem el senyor Granados de Salou diu, escolti, el municipi que té més població estacional el que té més promig de població durant l'any és Salou, que tenim dos milions de visitants, perquè no tenim el vot ponderat de Tarragona i Reus, llavors podríem entrar a casa casuística
I és el que diu l'Àlex, no avançaríem i el territori es quedarà com sempre i això se n'anirà a Norris. Además que yo creo que el área metropolitana de Tarragona no es comparable con el área de Barcelona. Se pueden aprovechar muchos modelos y muchas cosas que han hecho allí, por supuesto, pero en Barcelona hay una metropolitana muy clara.
y muy potente con respecto a las demás. Aquí tenemos como una red, ¿no? Aquí no está tan clara el liderazgo de una ciudad, ¿no? Tenemos Tarragona y Reus muy potentes, pero tenemos Salou, Cambrils, Valls, que también son, ¿no? Es más como una red que como una metrópoli que domine sobre todas las demás, ¿no? Como es el caso de Barcelona, muy claramente. Entonces yo creo que eso también nos tiene que hacer ampliar la mirada, ¿no?
Veurem dilluns al plenari de l'Ajuntament i el dia 30, 31, a la Canonja, el 31 de la tarda, a la Canonja, que vol que tindrà un planetari, a la Canonja, la triants hospital alcalde, a banda de mamutus.
és l'aposta en escena de la nova associació i és un punt important perquè ja es marquen els òrgans de gestió els òrgans directius, els òrgans de govern i a partir d'aquí ja es podran ampliar es marcaran quotes i els ajuntaments que jo crec que de la mateixa manera que el vot seran els mateixos per tothom
i a partir d'aquí ja podran entrar municipis i tenim el gran dubte de Vilaseca, que és el gran tema, que segurament el debat aquest del vot tampoc ajuda que Vilaseca, que és un dels municipis clau de l'àrea metropolitana, i més per la seva...
la seva alcaldia de Junts, que molts són de socialistes, etcètera, doncs és important que també estigui i no ajuda aquest debat segurament a que hi hagi unanimitat. No, jo confio que Villaseca entrarà, eh? No m'imagino anar a Metropolitana sin Villaseca, vamos. O sigui, jo crec que al final...
También hará un ejercicio de levantar la mirada y yo creo que estará, tiene que estar, vamos. Aquí ho he de deixar la política de banda, no? No ho creio, perquè el Consorci en venia a haver-hi un, eh? El Consorci del Camp de Tarragona, recordeu, eh? Fa alguns anys. I les batalles de campanar sempre n'hi ha hagut aquí, eh? De batalles de campanar, tu més, jo més, eh? Vull dir jo, no?
Però aquí han d'aparcar la política, si no, no funcionarà això, no? Si no s'aparca la política, és a dir, tu ets d'aquest color i ets de l'altre, allò vull més, tu menys, tu manes, jo no, s'ha dit tot això? S'ha de deixar... S'ha d'extreure, no? És que són de 4 anys, llavors els polítics passen però les institucions perduren.
Llavors, és important tenir mirada llarga i mirar pel bé de la ciutadania, perquè si no, jo... Jo crec que toca ja poder, en primer lloc, la ciutadania i totes les ventajas que hi ha a nivell de mobilitat, de serveis que pot ofrecer, inclús que lleguen inversions. Mucha para fuerza siendo un ente metropolitano.
Yo creo que los políticos, bueno, tienen, como digo yo, tienen su ámbito municipal, pero en términos, cuando hablamos de metropolitano, que son otros temas diferentes, pues tienen que levantar la mirada y pensar, siempre, ¿no?, que también tienen que pensar en los ciudadanos, pero sobre todo en este proyecto, yo creo que puede hacernos mucho bien.
Anirem veient el calendari, tot el que passi, especialment dilluns amb el plenari Tarragona, a veure què passa i el dia final de mes a la canonja. Aquell divendres, divendres, dia 31. I no és només l'àrea metropolitana, que és important, és que també estan en qüestió els vots pel Consorci del Patrimoni de la Tarracoa Romana, que aquí sí que ja hi ha diners i hi ha estructura i s'ha fet una presentació pública amb el ministre de Cultura, amb l'Ernist Tortasson, amb el president Salvador Illa,
i posar pals a les rodes amb això també sorpèn segurament pots més o menys estar d'acord amb l'oposició en el sentit que segurament ha faltat diàleg i que s'han trobat a una comissió prèvia al ple fa set dies amb un text inamovible que ja està a Cordau i que no pots negociar segurament les formes poden tenir part de raó llavors ja estem a la qüestió de fons però crec que són dos temes
molt importants, i que és una llàstima que el propi ple de Tarragona no tingui unanimitat per anar de la mà. Són temes estratègics. Veurem. Teniu sondes de possibles eleccions a la vista a nivell de l'Estat o a nivell de Catalunya? Us arriben missatges que puguem anar a eleccions a nivell d'Espanya o de Catalunya l'any que ve o a final d'any?
A mí no me han llegado. Pero creo que todo es posible con el clima que tenemos tan tenso a nivel político. Pero a mí no me ha llegado y yo creo que a las legislaturas es lo que tocaría. Pero también veo que es muy complicado el equilibrio. Está todo muy fragmentado y sobre todo muy tenso. Yo creo que debería trabajar un poco la tensión para que tampoco lleguen los ciudadanos.
Però no, a mi no m'ha llegat. Home, jo veig més... Segurament més probable... Més probable que es puguin avançar, no dic molt, però sí, potser alguns mesos, les eleccions a l'Estat. Més que res, perquè ja tenim els casos judicials de la bigonya home, del germà del...
El president, etcètera, segurament el jutge Peinado pot tenir molt a dir aquí. La situació està molt crispada a nivell estatal. Haurien de ser l'istiu del 27, jo no descartaria que fossin a principis del 27, per exemple. El Pedro Sánchez sempre ha dit que hi haurà eleccions en 2027, no ha dit verano del 2027.
segurament serà important a veure si aquest any pot tenir pressupostos, perquè no hi ha pressupostos a l'Estat des de l'any 2023 i l'economia ha canviat bastant des de llavors, però és que al final la divisió que hi ha al Parlament és aquesta, que necessita que tots els socis d'investidura li votin tot cada vegada i sense fissures, llavors és complicat.
Cantem aquesta última hora que t'acaba d'arribar, que això és important, que ara mateix acabem amb la última hora. Sí, acabem de publicar ara el diari que la jutgeja del jutjat d'instrucció número 4 de Tarragona ha arxivat la querella del Nàstic contra Eder Mallo pel partit contra el Màlaga. No hi ha indicis, no ha pogut apreciar indicis de delicte. És una notícia que vencem ara al diari.
Tenim material per anar tirant. Previsible, previsible, perquè demostrar una cosa així sempre és molt complicat. Entraríem en una voràgine complicada. 60 precedents, que també és la... Hi havia precedents. Ja va ser un gran pas, segurament, que la jutgessa ho acceptés a tràmit.
per investigar-ho però no ha pogut apreciar res tangible que pugui ser delictiu i llavors s'opta el Nastic ara té opció de presentar un recurs davant l'audiència provincial segurament jo crec que ho farà però en fi era complicat doncs poder sortir-ne bé d'aquí
Sense indicis de delicte en l'actuació durant el partit del playoff de sense segona divisió entre el Màlaga i el Nàstic, que és un partit que tothom recorda. És una fataleta, potser, eh? Però, bueno, en fi, s'ha intentat, hi ha hagut un jutge que ho ha investigat, que ja és un gran...
Un gran què? I normal, com és normal, no hi ha hagut indicis d'haver-hi un delicte i tot eren atestats policials, etcètera, però no hi havia indicis per enviar-ho a judici, per enviar-ho al jutjat penal. Es muy complicado conseguir pruebas de que un mal arbitraje vemos cada día, eh?
Entonces, bueno, yo parto de que quiero partir, quiero pensar que no tienen mala fe, que se equivocan, pues como nos equivocamos todos, ¿no? Si un jugador que cobra millones se permite fallar una ocasión, porque un árbitro que cobra mucho menos no va poder equivocarse, ¿no? Pero bueno, yo quiero partir de la buena fe. Me gustaría. Fer un mal arbitratge no és delicte, encara.
Per cert, sou dels que mireu cap amunt i feu preguntes transcendentals, o no de tant, mireu cap amunt i feu preguntes, perquè ara entrevistem l'astrofísic a la tornada de l'hora i parlem de si hi ha alguna cosa més enllà. Sou dels que feu preguntes o d'aquestes transcendentals. Jo soy muy terrenal, que ya tengo bastante con lo que pasa en la Tierra. Tinc temporades de tot i dies de tot, depèn de com va el dia.
Jo sap, a lo millor aquesta tertúlia és un somni, no estem aquí en realitat, no ho sabem mai, això. Ha sigut de somni, això sí. Ha estat real, està real, eh? Bon pal, mira tu que enfusta. Gràcies, Octavio Solmey i Àlex Saldanya. Fins la propera. Molt bé, bon dia. Adéu. Doncs finc, deixem aquí la tertúlia i us deixem ara amb el primer tamac, la de la gran Silvia García.
I aquest és el nostre primer temacle. Ens el porta el Jason Maras des del seu disc Now.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
La veu de Tarragona La teva veu
Doncs vinga, anem a la pregunta del dia, si podria una civilització molt avançada alterar l'espai i el temps sense que nosaltres ho detectéssim. Parlem d'estraterrestres. Avui ens ho pregunteu, parlem d'estraterrestres? No, no parlem d'estraterrestres. Parlem de l'univers i parlem amb un astrofísic, ell és Manuel González, és astrofísic, divulgador científic també, conegut pel seu original projecte que es diu Astrocopla,
Si vosaltres trobareu més un vídeo, a més a més ha passat per Saberi Ganar, on va ser un dels que va guanyar molts capítols i va arribar a moltes finals. I aquests dies ha visitat l'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, i allà l'ICIC i la Facultat de Química de la URB celebraven unes jornades dedicades als estudiants de doctorat, una cita per compartir recerca, experiències i inspiració, sobretot.
I ell era un dels convidats, això va ser la setmana passada, el divendres, a aquestes jornades a P.E.D. Vam parlar amb dues de les estudiants organitzadores, Laura Soleila Evaparat, de la URB de Lítica respectivament, i amb ell, en Manuel González, parlant d'això d'astrofísica. I, per cert, ara actualment coordina el projecte educatiu a part de les ciències de Granada, però també vinculat al centre astronòmic de la capital granadina. Anem a sentir-lo.
I avui des de l'ICIC parlant d'unes jornades que es fan aquests dies i que m'ho podem parlar amb algun dels convidats i també amb els coorganitzadors, conjuntament la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC. De fet, saludem d'entrada Laura Soler per part de la Universitat Rovira i Virgili. Laura, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. I també l'Eva Prat, també com ella, per doctoral aquí a l'ICIC. En aquest cas, Eva, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
expliqueu-me el que estem fent aquí, què esteu fent i com estan anant fins ara
Bueno, doncs, aquestes jornades són una oportunitat per als estudiants de doctorat de la Facultat de Química de la Universitat de Rubia i Virgili i de l'Institut Català d'Investigació Química per a conèixer-nos entre nosaltres, per a compartir la nostra recerca i també per a escoltar els convidats que portem que ens expliquin quina ha sigut la seva experiència com a científics.
O sigui, nosaltres el que podem donar és molt èmfasi a la trajectòria d'aquests convidats, d'aquests speakers, perquè al final, quan sortim d'aquí, sapiguem decidir sobre el nostre futur, sobretot. I llavors també és una oportunitat per aprendre i veure si hi ha alguna possible col·laboració entre grups. Ha anat bé fins ara, els convidats bé, en teniu un aquí que ara direm qui és, però a més és molt conegut, aquest convidat.
Ha anat genial, la veritat. Hi ha hagut molta gent que s'ha volgut interessar per totes les experiències d'aquests convidats i els convidats, com dieu, pròpiament a Tarragona, han xalat molt. Estem molt satisfetes amb els convidats, amb tots els assistents que hem tingut. Està sent tot magnífic.
Què tal ho ha fet el convidat, ara que no ens escolta? Perquè crec que ja ha parlat, o ha parlat o ha cantat, no ho sé, o les dues coses. Ho ha fet molt bé, ens ha interessat moltíssim la seva xerrada. Ja sentireu qui és, però diguem que no està molt relacionat amb la química la seva feina i tot i això ens ha semblat molt interessant tot el que ens ha explicat.
I sobretot ens ha donat 10 claus per acabar el nostre doctorat i han sigut molt interessants. Jo me n'he perdut algunes, però la veritat és que ha sigut molt útil. Què esteu fent cadascuna de vosaltres a l'universitat i tu a l'ICIC?
com part del comitè organitzador del Congrés som estudiants de doctorat jo en concret estic treballant al Departament de Química Analítica i Química Orgànica m'estic centrant en l'estudi de la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona
i estic intentant desenvolupar mètodes per fer aquests anàlisis i a més intentant posar en funcionament eines per a que el públic general pugui veure aquestes dades i pugui entendre-les. Entenc res, això és molt interessant, que puguem veure exactament què tenim l'aire.
El meu tema és una mica més complicat, eh? Jo estic treballant tant a la Universitat de Girona com a l'ICIC, amb Emilio Palomaris i Agustí Lledó, i estic treballant primer en crear unes espècies d'estructures supramoleculars molt petitones,
per fer catàlisis o sigui per accelerar reaccions i alhora estic treballant amb cel·les solars i amb unes molècules que s'introdueixen en aquestes cel·les solars
Anem a sol el convidat, va. Mireu, us dic que és doctor en astrofísica, per tant no és químic, com dèieu, com hem dit, no és químic, com dèieu vosaltres, per l'Unitat de París, membre de la Unitat de Cultura Científica de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, a Granada, tot i que ella és de Madrid, a més a més en descendència de Galícia, però ella és d'un petit poble de Madrid, d'uns 4.000 habitants, de la manca de Jarama, i no sé si ja de petit va començar a mirar cap amunt i preguntar-se coses, potser sí, perquè de fet, a més a més...
i té molt d'interès en explicar allò que sap i allò que fa als laboratoris a la societat i ho fa de una manera molt simpàtica, molt curiosa. De fet, ell diu que fa el mamarratxo, ho diu així literalment en alguna ocasió, perquè surt a l'escenari, d'entrada esmenja l'escenari, i es posa a publicar la butxaca amb coples. Coples i astrofísica. Manuel González, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Em fa molta il·lusió aquesta introducció que m'heu fet.
Jo vull saber si aquest petit poble de Talamanca de Jarama ja miraves cap amunt i preguntaves coses. Home, sí, perquè el ciel és molt oscura a casa meva. Des de petit mirava el ciel i les estrelles i tot això. La passió per l'astrofísic va néixer a mi quan jo era petit. I des d'aquell moment em vaig començar a posar qüestions sobre l'astrofísica, sobre el món i tot això. I després tot això va ser la meva feina.
Aquí fem un programa que es diu l'OdeProject, que l'enregistrem després, que divulguem la ciència i la química en particular cap al públic en general.
Ho fem des d'una nau especial, també, que es diu Margulis. Però, clar, tu ets molt conegut no tant com a astrofísic, sinó com a magnífic de saber-hi-guanyar. També, també, sí. Perquè vas participar i vas guanyar, vas ser un dels magnífics, no? Sí, sí, sí, em va fer molta il·lusió això. En 2020 em van trucar de quart produccions per participar a saber-hi-guanyar i vaig anar moltes vegades. Vaig participar en vuit programes, després va ser magnífic...
Després vaig tornar per especials de cap de setmana, tot això. I després vaig tornar un mes de maig, aquest any, per un especial d'Eurovisió. Jo me muevo muy bien en el mundo de la mamarratxeria. Hurtado es inmortal o extraterrestre, Jordi Hurtado? Tinc un contracte de confidencialitat amb la productora i no ho puc dir. No ho pots dir, eh? Però et deuria picar la curiositat, eh? Com a astrofísic, no? Sí, clar, sí, sí. És majíssim, Jordi Hurtado.
I parla'ns d'aquest concepte de l'astracopla, com va néixer això? Perquè també té a veure molt una Natàlia Ruiz, no? Sí. A l'invent, explica'ns com va anar.
Jo vaig començar a treballar amb Natàlia en 2015 a un centre de recerca també, a l'Institut de Ciències de Materials de Madrid. Jo feia la ciència, era investigador i ella era la comunicadora científica del centre. Vaig participar en un concurs de monòlegs científics que es diu Eva Feimblab. Vaig participar en un monòleg amb cançons de Lola Flores explicava el procés de vida de les estrelles.
Amb Natàlia dimos un paso adelante con este concepto y a eso nos dedicamos, a divulgar la ciencia y cantar canciones folclóricas españoles tradicionals. Avui he vingut a Dolors Flores, no està per aquí? No, no està, no està. Però està sempre al nostre cor, sempre amb nosaltres. A vegades et dueix des de dalt i entra dintre i surt la copla.
És molt marmarrat, però és veritat que és una manera molt interessant de parlar de ciència i de fer llegar el missatge a persones que no estan interessades a priori en la ciència.
I els deu consells que els has donat, quin és el més important d'aquests deu? O són tots importants? No, el més important és que siguin felices, que estan fent una cosa molt bonica, que és participar en la ciència de veritat, la ciència en directe, però el que vull dir és que aquí, en aquestes jornades, hi ha gent molt professional. He vist gent jove...
Con muchísimas capacidades y eso me ha conmovido enormemente. Les espero un magnífico futur a esta gente de las jornadas PHD. Y tú que te has movido por el mundo, te has movido bastant. Parcero, no has après el català.
és inventat en realitat vull demanar perdó a l'audiència el parles molt bé en realitat parlo castellà perquè soc castellà després vaig viure en França molts anys doncs vaig aprendre el francès i ho parlo molt bé s'assembla una miqueta el francès la gramàtica és més o més la mateixa i després vaig tenir un novi italià doncs parlo italià, francès, castellà el català està mig camí m'agrada moltíssim la música catalana la Sílvia Pérez Cruz, els Manel...
Tot això, per escoltar música catalana, puc interpolar el català i mantenir una conversació amb vosaltres. Laura el parla molt bé, eh? Bueno, Laura i Eva el parla molt bé. Sí, sí, la veritat. Ahir estàvem parlant amb ell en castellà i de cop ens va contestar en català i passi com, ah, oh, que bé. Un madrilenc que parla català.
Bueno, Madrileña, Granahí, no... Granada, allí també s'agafa de seguida l'accent, eh? No te l'hi noten molt, però s'agafa de seguida. No, però no tinc accent amb Granahí, no. M'agrada molt, però no ho tinc. Mira que és bonic Granada, eh? Sí, sí, sí. I Tarragona, també, que no coneixia jo Tarragona, i m'ha agradat moltíssim. Aquesta tarda anirem a fer un... El portero d'atur per Tarragona, el portero d'atur, sí, no? Sí, i tant. A veure, el patrimoni mundial, eh? L'humanitat, aquest any, 25 anys de declaració tàrrec o patrimoni humanitat...
Anem a parlar d'astrofísica, anem a complicar una mica l'equació. Vinga, potser passo al castellà. Un dia anava per la muntanya de Palència, muntanya palentina, esperant amb un meu fill petit, de 7 o 8 anys, i de cop i volta, quan portàvem una zona caminant, em va preguntar, em va dir, papa, si això que estem visquent ara no és real, és un somni? I jo em vaig quedar pensant i dic, carai, potser sí, no? Des de l'astrofísica, què li diries a un fill?
Desde la astrofísica paso al castellà. En realidad, lo que hacemos en la ciencia es describir la realidad a partir de nuestras medidas y nuestra experiencia tangible y nuestra experiencia empírica. Entonces, la astrofísica, hoy por hoy, la única herramienta con la que contamos para interpretar el universo es la luz que vemos.
Entonces, la luz y la evidencia nos dice que lo que hay allí es real. Dicho lo cual, es una pregunta, la de tu niño, muy filosófica y muy interesante que daría para pensar mucho. ¿Cómo sabríamos si nuestra percepción del cosmos está limitada por un tipo de horizonte cognitivo? Y no solo físico. Esta es mía. Guau, guau, guau, guau, guau, guau.
No sé qué decirte. Creo que nos estamos metiendo en un terreno de la metafísica. Metafísica viene del griego más allá de la física. Muy interesante. ¿Hay un límite real en lo que observamos?
Voy a hacer una cosa muy política que lo voy a llevar a mi terreno y te voy a contestar lo que quiera. Hay un límite que es la velocidad de la luz. Es decir, todo lo que podemos observar viene dado por objetos que hayan sido emitidos en un tiempo tal que la luz haya podido llegar a nosotros. Y ese es nuestro límite, ese es el confín del universo.
Límite cognitivo. Esto daría para muchas cervezas y dar la vuelta. Me has dejado sin palabras. Dejarme sin palabras a mí. Tú no sabes lo que es eso. Lola Flores no pot explicar això. Podria una civilització molt avançada alterar l'estructura de l'espai-temps al seu favor sense que poguessin detectar-ho? Uau!
També te se preguntan si hay vida extraterrestre. Vale. Mira, hoy por hoy no hay evidencias de que haya vida extraterrestre. Pero sí que es verdad, y esto no es puticiencia, esto es ciencia de verdad, que hay una discusión realmente ahora en el mundo de la física...
acerca de si hay vida más allá entonces los números dicen que tiene que haberla es decir, me explico, vivimos en un planeta pequeño alrededor de un sol mediano en una galaxia mediocre, se estima que solo en nuestra galaxia tiene que haber unos 100.000 millones de estrellas y se estima que hay unos 100.000 millones de galaxias
Eso quiere decir que a 100.000 millones de galaxias, por 100.000 millones de estrellas cada una, hay un cojón de estrellas. Es decir, con que en un porcentaje ínfimo de ellas hubiera vida, la tendríamos que encontrar, pero no la encontramos. Eso es una paradoja que se llama la paradoja de Fermi, de por qué sí tiene que haber tanta vida por ahí y no la encontramos.
Dicho lo cual, la ciencia está llevando ahora a cabo iniciativas reales de búsqueda de vida extraterrestre. Dos ejemplos. Ahora mismo hay una misión en Marte que está intentando sacar muestras del subsuelo marciano para intentar encontrar fósiles. Esto se está haciendo ahora. Hay otra iniciativa ahora que consiste en barrer
Las radiofrecuencias que hay en el cielo para intentar identificar si en algún punto dado hay señales de vida extraterrestre inteligente. Es decir, la estamos buscando pero no la encontramos. ¿Podría una civilización extraterrestre alterar el espacio de tiempo para que fuera inalterable? No lo sabemos.
T'has puesto serio, eh? Me he puesto muy serio, sí, sí, sí. Es que hemos empezado de clopula y estoy en un examen de metafísica en català. ¿Qué et semblaría más perturbador? ¿Que estiguem sols a l'univers o que no ho estiguem? Esa es la pregunta. Para mí, y esta me encanta, sería más perturbador que no estuviéramos solos. Por lo que digo, ¿no? Es decir...
es que el universo es muy grande es que nuestro cerebro es incapaz de concebir lo grande que es el universo entonces en un punto dado seguro que tiene que haber algo yo estoy seguro y aquí me voy a lanzar a la piscina que de aquí a que yo me muera tengo 44 años espero vivir otros 44 por lo menos vamos a tener algún tipo de evidencia de que ha habido vida o la hay de alguna manera
Lliga molt amb la pregunta que faré ara. Hi ha alguna observació que si s'arribés a fer tu o algun altre company, te faria replantejar tot el que saps d'astrofísica? Uau, pom, pom, pom. Una observació que m'hagués replantejar el món de l'astrofísica. Probablement incido en el tema. És a dir, si en estos 44 anys que me quedan de vida,
conseguimos confirmar que no somos el único punto en el que hay vida de todo el universo, creo que sería una nueva revolución. Cuando lo hablo con mis amigos digo que el ser humano ha tenido tres revoluciones importantes. Una, asumir que no éramos el centro del universo. Dos, asumir que no éramos inmutables y que había habido una evolución. Y la tercera va a ser asumir que no estamos solos.
¿Es posible que la materia oscura y la energía oscura sean solo efectos de que aún no entendemos bien la gravedad? Esa es una gran pregunta y yo diría que la respuesta es que sí. Aquí ya me estoy metiendo en temas que no conozco bien porque esto es cosmología concreta, cosmología compleja. Yo me atrevo a decir que hay algo que no estamos entendiendo bien y que nos ha hecho postular la existencia de materia y energía oscura. ¿Puedo resumir rápido para los oyentes?
La materia oscura es una invención, una especulación de los físicos para explicar por qué las galaxias giran más rápido de lo que deberían girar debido a su masa. La energía oscura es una especulación de los científicos y científicas para explicar por qué el universo se expande más rápido de lo que se expande
De lo que se debería expander debido a la masa que tiene. Entonces, yo siempre digo que son un poquito como el éter de nuestro tiempo. Me explico, hasta principios del siglo XX creíamos que en el universo, el universo estaba metido dentro de una sustancia que no reaccionaba con nada, que se llamaba éter.
y con los experimentos de Michelson a principios del siglo XX se demostró que no, que el éter no existía. Entonces, no quiero decir que la materia oscura no exista, no quiero decir que la energía oscura no exista, pero sí que creo que hay mucho que todavía no entendemos y que eso nos va a dar sorpresas en los años que vienen. Si el universo es pogués fer una pregunta sobre él mateix, ¿quina creus que sería aquesta pregunta? Si el universo es pogués... Es pogués fer así mateix una pregunta sobre sí mateix, ¿quina pregunta creus que es faría el universo así mateix?
Crec que la pregunta que ens fem nosaltres també és què hi havia antes, que és una pregunta en realitat que no té molt sentit perquè el espai i el temps nació al mateix temps amb el Big Bang, però hi ha un concept que a mi me turba i que m'imagino que al universo li deve turbar, que és què hi havia antes de esa singularitat o intentar entender la natura del fenomen en sí.
Estem parlant amb un astrafísic i s'estem entenent, ho veieu? Sí, sí. Sí o no? Sí, de fet, jo l'hi vaig dir ahir. És la primera vegada que parlo amb un físic i entenc de tot el que m'està parlant.
Això és important, comunicar allò que saps, no? Això és molt important. Ayer ho he parlat amb unes companyes. Hi ha diverses teories que han sorgit al mateix temps en dos punts concretos. Per exemple, la teoria de la evolució. Dos persones la idearon al mateix temps, però la que coneixem és la de Darwin perquè ell va ser el que comunicat. La comunicació científica és important per entendre el que s'està fent. I en l'ICIGI, en la Universitat de Rubia i Virgili, s'està fent ciencia molt bona i hi ha un equip de comunicació magnífico
que s'encarguen de transmetir. Parlant del teu llibre, què feu allà a la Unitat de Cultura Científica de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia? Acabo de canviar de treball. Ara mateix estic al Parc de les Ciències de Granada, on soc el coordinador d'un projecte educatiu a nivell nacional que es diu ESERO.
on intentem que els nens sinta la passió per la ciència la tecnologia, la matemàtica com l'espai o com un context motivador divulgant, eh? sí, divulgant, educant educant
Vius, treballes a la terra de García Lorca, Federico García Lorca, una poètica per acabar. Què opines del concepte d'univers conscient? Té un valor científic o no més poètic? No més poètic, crec. No olvidem que l'univers és un ser inanimat, doncs no crec que tingui aquesta consciència, però la poesia és sempre maravillosa.
Manuel González, doctor en astrofísica, i avui parlant aquí des de l'ICIC, en una última pregunta. Jordi Hurtado és immortal o extraterrestre? Que t'has relaxat, va. He firmat una cláusula de confidencialitat, no lo puedo decir. Manuel, un plaer, gràcies. A vosaltres. I també la Laura Soleil i l'Eva Prat. Gràcies, d'enhorabona per la iniciativa, i mira, hem tingut l'oportunada menys de poder parlar amb ell, que també és bo que tothom l'escolti. Gràcies. Moltes gràcies.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fosters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Seguim i ara de seguida 1.886 històries d'una escuta, però abans aquesta última hora del Nàstic i en l'àmbit judicial, Jordi Blan, bon dia. Bon dia, Josep. Arxivament, no? Seria el titular. Sí, el jutjat d'instrucció número 4 de Tarragona ha acordat l'arxivament de la querella presentada pel Nàstic contra el col·legiat Eder Mallon, considerar que no existeixen indicis de delicte.
en la seva actuació durant el partit del play-off de 100 de segona divisió de fa un parell de temporades davant del Màlaga. Així ho anunciaven els companys del diari de Tarragona aquest mateix matí, explicant que aquest jutjat d'instrucció número 4 conclou que les decisions arbitrals no són constitutives de delicte i decreta l'arxivament de la causa presentada pel Club Grana. Amb aquest acte d'arxiu, el cas queda tancat en seu judicial, tret que el Nastic decideixi recórrer
contra aquesta resolució. Caldrà veure ara quines passes dona el club i també les valoracions que puguin fer des del Club Gimnàstic d'aquesta notícia de darrera hora. De moment no en dius res, eh, però tu vens d'allà ara, eh? Sí, sí, no, no, de moment no hi ha... Suposo que, bé, voldran estudiar una mica el que diu l'escrit de la jutgessa d'instrucció número 4 i a partir d'aquí decidiran què volen fer.
Anirem avançant. De moment, això és el que sabem, aquesta última hora, i deixem ara amb la història de un escut, mira, parlant de William Terin, no? Exacte, del fundador del club gimnàstic, no? La persona que va posar la primera pedra al club. Doncs mira, si ha plogut és el llavors, eh? Vinga, gràcies Jordi, fins ara. 1883, història de un escut, avui, William Terin.
William Tarín, l'impulsor del club gimnàstic.
William Tarin Nauer és el protagonista de la novena entrega de 1886, L'Història d'un Escut. Tarin, nascut a Lausanne, a Suïssa, el 20 d'abril del 1869, va morir a Madrid l'11 de maig de 1926.
Fins demà!
d'Esgrima en Sabra el 1903 i de Tir en Fusell el 1919. Organitza la volta ciclista a Tarragona l'any 1908 i va ser directiu i president del Club Gimnàstic el 1916 i directiu també del Club Nàutic de Tarragona. És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom. Gerard Costa.
William Terin va néixer a Suïssa el 20 d'abril de 1869 i va arribar a Tarragona amb només 20 anys, el 5 de març del 1889. En aquella època, la classe social determinava els esports que es practicaven. Per exemple, els esports nàutics eren exclusius de la classe alta. Però William Terin, també conegut com Guillermo Terin, tenia un gran interès per aquells esports menys coneguts. El ciclisme, la natació, el rem, el tir o l'esgrima eren algunes de les seves aficions.
En aquest esforç, però, va destacar especialment el seu compromís amb el ciclisme, ser l'organitzador de la primera cursa per etapes de la península i fundant diferents clubs com el Club Velocipedista, el Club del Pedal i el Ciclomotoclub.
En futbol, William Tarín va fundar el Club de Futbol de Tarragona, l'any 1900. El gener del 1901 va viatjar a Barcelona per aconseguir que Tarragona acollís un partit contra un equip de la ciutat com tal, amb l'objectiu de popularitzar aquest esport a la ciutat tarragonina. Així, el primer partit de futbol s'arretat a Tarragona data del 10 de febrer de 1901, a les 3 de la tarda, el balòdrum que ja havia ubicat a l'actual plaça Corsini.
El partit el van disputar el Club de la Ciutat de Tarragona i el Club Espanyol de Futbol de Barcelona. Equip que va guanyar per 0 a 2. L'abril de l'any 1914, gràcies a l'impuls de William Terín, els diferents jugadors i socis que constituïen l'equip de futbol de la ciutat anomenat Olympic Football Club van passar a formar part del club gimnàstic, que va fundar aleshores la seva secció de futbol.
El 1915, el grup va llogar inicialment al camp d'esports situat al carrer Stanislau Figueres, però aviat, el 20 d'agost del 1922, es va inaugurar al camp de la Vinguda Catalunya, on el nàstic va romandre fins a la construcció del nou estadi, l'any 1972.
Durant aquest període, entre 1913 i 1917, quan es va fundar la secció de futbol del Nàstric, Ullantarín va ser present a totes les diferents juntes directives del club gimnàstic. Finalment, l'11 de maig de 1926, Ullantarín va morir a Madrid a la de 57 anys. Aquest esig succes va donar lloc a homenatges a diversos clubs tarragonins de tots els esports diferents en els quals Ullantarín havia estat vinculat. Ullantarín també és considerat un de les esportistes més importants de la història de Tarragona.
El 17 de febrer de 1895, ara fa 130 anys, va córrer els 30 quilòmetres de distància entre el poble d'Argilaga, a la Secuita, i l'estató de Tarragona en 54 minuts i 18 segons, sent pioner en aquell moment en el món de les curses. També practicava la natació i el juliol del 1889 va nedar i tornar des del Miracle fins a la contrapunta del Moi en 4 hores i 25 minuts, recorrer a una distància d'unes 8 milles nàutiques.
I el més brillava era el ciclisme, on tenia el record dels 50 quilòmetres en pista. I fins i tot va arribar a fer dos viatges a Tarragona, a Suïssa, amb bicicleta. El primer, en 8 dies, l'any 1894, de Tarragona a Ginebra, passant per Puigcerdà. I el segon, en 15 dies, l'any 1898, passant per la Junquera, Marsella i Monte Carlo.
A finals de l'any 1918, l'Ajuntament de Tarragona va acordar anomenar William Terin tipa directa de la ciutat, en reconeixement els seus mèrits excepcionals aconseguit en diverses disciplines del món de l'esport, així com per haver fomentat la pràctica esportiva i la cultura física a Tarragona. A més, la ciutat també li va dedicar un carrer, el carrer de William Terin Naurer, ubicat al barri de la Floresta. 1886. La història d'un escut.
De la figura de William Tarín també ens en parla el directiu del Club Gimnàstic Pere Valls. Les seves facultats i el seu amor a l'esport el van portar a conrebar durant la seva llarga estància a Tarragona tota classe d'esports. Ara era lliure, el ciclisme, la natació, el rem, la gimnàstica, l'esgrima, entre d'altres. També l'excursionisme, l'equitació, el patinatge, etc. Les seves proveses esportives van ser la admiració de molta gent, de tothom.
El 1889, una aposta va cobrir nedant la distància existent entre la casa de banys que hi havia, la platja del Miracle i el moll transversal. Anar i tornar, amb un total de 9 quilòmetres. El mateix any guanyava una altra aposta, corrent 13 quilòmetres per carretera en 52 minuts. El ciclisme, el seu esport favorit...
Destaquen els seus viatges a Suïssa el 1894 i el 1898. El rècord dels 50 quilòmetres en pista a la Bonanova de Barcelona. El va batre el 1897 amb una hora i 28 segons. 28 minuts, perdó.
El segon premi el va obtenir el Caminat d'Espanya, el Clà de Nares, entre la carrera del Clà de Nares i Guadalajara, i viceversa, de 50 quilòmetres. Va organitzar infinitat de carreres ciclistes, entre les que sobresurten, la Copa Samar, la Volta Ciclista a la Bruïncia de Tarragona, en els anys 1908 i 1918.
Va ser directiu de quasi totes les entitats esportives i, de manera especial, la seva gestió va contribuir amb eficàcia als èxits del Club Ciclista Alpedal, el Club Nàutic i el Club Gimnàstic, entre d'altres. Pels seus mèrits, la Unió Velocépica Espanyola, en el seu congrés de 1898, li va concedir el diploma d'honor i el 1908 li va otorgar la gran placa.
Aquest esportista extraordinari va ser l'ànima de l'esport aragoní fins que va morir. Quan el club gimnàstic es va provocar a noves orientacions esportives, ell va treballar incansablement per assegurar l'èxit. La gran transformació del club gimnàstic es va produir
entre el 1913 i el 1917. Ell sempre estava present a les juntes directives. És de justícia recordar aquest personatge que és fill adoptiu de Tarragona i a la ciutat de Tarragona li va dedicar un carrer no fa gaires anys.
Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Jard Costa i Jordi Blanc. 1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell encadenar dues victòries seguides en un dels derbis catalans a la categoria.
Dissabte 25 d'octubre, a dos quarts de set de la tarda, viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi de la nova Creu Alta, en el partit entre el centre d'esforç Sabadell i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
La veu de Tarragona. La teva veu.
Són les 10 del matí, 38 minutets, i anem escalfant motors amb aquesta proposta que us fem cada dia a la veu de Tarragona, camí cap als 40, doncs camí cap al mes de desembre en aquest cas, és l'apartat cultural el que fem. I dic que parlarem del mes de desembre perquè serà llavors, omplint el pont de desembre, quan arribarà una nova edició del Festival Rec. Però avui comencem a parlar del Rec perquè ja tenim el cicle de projeccions prèvies, que ja és un clàssic i que trobareu a Caixa Fòrum Tarragona.
Anem a pam, saludem l'Eva Vallès, directora executiva del REC. Eva, bon dia. Hola, bon dia, Núria, què tal? Tot a punt, ja? Bueno, sí, sí, treballant ja els últims detalls, ja. Sí, això és la prèvia, per avisar, atenció, qui viene, què viene, però recordes les dates del REC, exactament? El REC serà del 3 al 8 de desembre d'aquest any, com deies, agafa el pont del mes de desembre, com sempre, comencem uns dies abans, perquè tothom tingui l'oportunitat de venir, marxis o no, de pont.
A l'antiga audiència, al teatre, quin serà l'epicentre? El centre neuràlgic? El centre neuràlgic serà l'antiga audiència i la plaça del Pallol, i farem la inauguració del Teatre Tarragona, perquè així hi cabem tots, i després el gruix serà aquí, però ja saps, com sempre, amb les altres seus del Teatre del Serrallo, amb sorpreses de pantalla Tàrraco, o sigui, tenim...
Tenim un bon còctel preparat. He vist alguna seu més, algun espai més que s'hi ha sumat per allà als voltants. Ja en parlarem, ja en parlarem. Doncs una d'aquestes seus que sempre s'hi sumen des de fa un munt de temporades és Caixa Fòrum Tarragona. L'Elisabet Linero és gestora executiva, gestora d'activitats.
Ja espero d'activitats de Caixa Fòrum Tarragona. Elisabet, bon dia. Bon dia. Us sumeu, i ja fa edicions del REC, amb aquestes projeccions prèvies, no?, que arribaran al mes de novembre. Correcte. Arribant, doncs, tots els dijous del mes de novembre, doncs, teniu una cita, Caixa Fòrum, a les 7 de la tarda, i, doncs, com bé deies, és una col·laboració que data del 2014, i és, doncs, ja complim uns anys, aquest any, o sigui que super, super contents,
agrair molt a l'organització del Festival Rec que un any més ens sumem en aquest esdeveniment de ciutat perquè creiem en el projecte
El que pretenem és sumar esforços, com deia, en aquest esdeveniment cultural de ciutat que situa aquest festival com a referent en el món del cinema, perquè compartim aquest llenguatge comú i creiem en aquesta aposta per acostar la cultura a la ciutadania a través, en aquest cas, de la pantalla. Amb un públic, jo diria, més que consolidat, perquè ja esperem la prèvia, no?,
Sí, jo crec que la gent ho té a l'agenda. Jo crec que ho té tothom agendat. A més té la gràcia que és un cicle que té un fil conductor, que ara me l'explicareu, per tant, te pots tregar tot el cicle i llavors donar una mica de sentit a tot o pots anar a veure pel·lícules soltes perquè dintre del fil conductor, jo que he estat mirant els trailers, són totes bastant diferents. Cadascuna té la seva particularitat. Fem soroll.
Fem soroll, exacte, com bé deies, és el nom que engloba tota aquesta secció, que després s'allarga dintre del Festival Rec també, però que sempre iniciem, que sempre inaugurem d'alguna manera de la mà d'aquest fòrum amb aquest cicle previ, i aquest any cada any té un nom diferent, i així com l'any passat, si us recordeu, veníem dels xiu-xiu-ejos,
És veritat, és veritat, és veritat. Aquest any ens n'hem anat a l'altre costat. Ens n'hem anat al fer soroll, així com treballàvem en l'esfera de l'íntim, ara el que volem és una mica denunciar, veure com la col·lectivitat, quan s'ajunta, pot fer aquest soroll, pot denunciar i pot aconseguir coses socials i pot aconseguir grans canvis, o si més no, fer soroll, que a vegades ja és molt, no?, denunciar i donar veu.
Doncs, per desgràcia, una de les coses que s'han de denunciar, o les situacions a nivell global que s'han de denunciar i s'està denunciant, i sembla que no pararà, és el tema de la guerra a Palestina. Mireu com son el tràiler de la primera projecció que veurem. Where are you now? This is my neighborhood. There's no one.
Em començava a filmar els refugiats palestinianes que havien d'arribar de Gaza. A través d'un d'eux, vaig arribar a l'Auf Atem.
Una pel·lícula que podria ser ben bé un documental, no? És un documental, de fet. Sí, sí. El principal format és de documental. «Put your soul in your hand and walk».
És una pel·lícula documental, com dèiem, de la directora iraniana Sefi de Farsi i la fotoperiodista Palestina Fatma Hassouna. És un documental que es basa en les converses, en les videotrucades i les converses que tenen aquestes dues dones. Una està vivint des de dins la guerra de Gaza i l'altra està fora, ja et dic que és iraniana, i totes aquestes converses i com li explica la Fatma, li explica el dia a dia de la guerra, dels bombardejos,
i amb un final ben tràgic no cal que facis amb això que has dit penseu que el Traer acabava dient cada vegada que connecto el telèfon i ens podem fer la vida trucada és com un petit miracle perquè no saps mai si l'altra persona contestarà llavors és com una vivència absolutament directa de les vivències de la gent palestina que viuen a Gaza durant tot el tema de l'ocupació i la guerra i llavors si bé que ara s'ha obert una escletxa d'esperança
Crec que no està, que seguim reivindicant aquest tema, que el seguim exposant, que el seguim explicant i que seguim fent soroll al voltant d'això perquè em sembla que no hi ha gaires esperances que la cosa realment s'hagi acabat. Put your soul in your hand on wall, que el dia 6 de novembre inaugura aquest cicle de pel·lícules de projeccions prèvies al REC. I ara marxem a la propera pel·lícula. Ens du cap a Lituània. A veure com sona això. Cac de bols.
-"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя". -"Федя
Bueno, el Lituà no és el nostre fort, però jo he llegit els subtítols i la cosa va de nois superjoves, dos germans, germà i germana, superjoves, no? I que es transporta a Lituà a l'any 80, diria jo. Violorussia, exactament està situada allà. Una cosa és la producció, però els directors són violorussos i està situada allà. És una altra cosa.
És una altra cosa, és una pel·lícula que pot atraure molt, per exemple, el públic juvenil, jo crec que els pot interessar el públic més jove, perquè tot el fil conductor i el soroll, el gran soroll que aquí fem amb aquesta pel·lícula és a través de la música. Ens situem en una Velo-Rússia on ja s'ha declarat la Tercera Guerra Mundial i llavors, mentre la germana, aquests dos joves que deies, aquests dos germans, mentre la germana aposta per un activisme,
el noi se sent fora de tot això. I ell només té una obsessió, i és fer música. Per fer música necessita el seu jersei de la sort. I llavors la pel·lícula es converteix... Un jersei tremendo, eh, tremendo, rellant amb margarites, tremendo. No el vull t'entendre tot. Si és el de la sort, és el de la sort, no?
això no es pot variar i llavors la búsqueda d'aquest jersei per poder composar bé perquè la música li surti perquè la guitarra li afini i per aconseguir la seva banda doncs és una mica tot el fil conductor d'aquesta pel·lícula carregada de música i carregada d'un nihilisme juvenil també que no vol saber res d'alguna manera d'aquesta realitat tan dura que està passant a l'exterior
Al final del tràiler també diu, els dos germans parlen i diu, home, perquè perd el jersei. Diu, home, si li diu el germà, tu et penses que necessites el jersei per composar, que només pel jersei podràs composar? I el germà li diu, i tu et penses que fent manifestacions aturaràs la guerra? A veure, qui és més il·lus? Exacte, exacte.
Mira, i ara, una pel·lícula, atenció, que no és ben ben novetat, si no m'he equivocat. Anem al clàssic. Anem al clàssic. Una pel·li, projectava que això fos una pel·li de l'any 72. Eli, això que... Bé, és curiosíssim. Una pel·li de l'any 72 que es diu Tu va bé, tot va bé, i que ens transporta cap a París. Cap a París, cap al maig del 68, i tota la revolta més sindicalista dins d'una fàbrica. Recuperem el gran film. Una comèdia una mica.
Jane Fonda, em sembla, que he vist per aquí Jane Fonda i es muntant un clàssic de Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin Llavors és uns periodistes que entren en una fàbrica venen a fer un reportatge i es troben allí amb un xou que tenen muntat perquè han parat una miqueta és que m'ha fet molta gràcia és molt divertit aquest personatge Mi nombre es Marco Guidotti
Nací en Italia, pero tengo pasaporte francés. Sí. Y detento la dirección de esta fábrica desde el 15 de septiembre de 1967. No, no. Le aseguro que es la primera vez que ocurre un incidente como el de hoy. Hasta hoy no habíamos sido contaminados por el mayo del 68. ¿Mis reacciones? Pues por el momento más bien me hace gracia. Porque, mire, yo creo que esto pertenece al campo de la psiquiatría...
I aquí comença a fer tota una reteigla de queixes contra el marxisme i tot això diu, bueno, però aquesta gent què volen, com l'estan liant aquí a la fàbrica. Fa molta risa, eh? I a més amb aquest doblatge dels 72. És aquesta lluita, no?, una mica del capitalisme amb el sindicalisme, tota la revolució i al mateix temps. Aquests periodistes que entren allí per una altra cosa, en principi, es troben... Es troben al cercle.
troben al circ i com es posicionen ells a nivell personal i com vinculen la seva vida amb allò que està passant i que no deixa ningú indiferent. Una altra vegada vinga a fer soroll, aquest de vegada en el cas cinicalista. I el tema del clàssic ja ho vam fer l'any passat, recordes que ja vam a l'Irabert que vam portar...
Funciona molt bé. Sí, i funciona molt bé. És com una oportunitat, no?, de recuperar algunes pel·lícules que han sigut grans icones del cinema i que, per suposat, encaixen dins del programa, no? I això està clar. I tanquevam una pel·li que ens du cap al País Basc, Yone Batsuetan.
I que aquí tornem a ser una mica seriosos i parlem també d'un adolescent que per qüestions ha de viure amb el seu pare que està malalt, però s'enamora de l'Olga, d'una noia, i una mica és allò el m'he de quedar perquè mon pare estava malalt i jo soc la cap de família, però tinc somnis d'explotar, de l'amor, de sortir... I això és molt vitalista aquesta pel·li, tot i que també té un puntet melancòlic. Et té un puntet melancòlic?
Bueno, melancònic, és una mica la situació, no?, i enfrontar-se des de l'adolescència i des d'aquesta post-adolescència ja, no?, la sortida, enfrontar-se a totes les coses noves de la vida, doncs això, no?, la cura dels pares, l'amor, i tot envoltat a la Setmana Grande de Bilbao, amb moltíssima festa, amb molt de soroll també, molts facs artificials, no?, i com aquestes noves inquietuds que mouen la nostra protagonista, la Jone,
com es barregen amb aquesta catarsi col·lectiva que suposa la Setmana Grande de Bilbao. O sigui, és una altra manera de fer soroll, també. No, escoltem el tràiler, que no tenim massa temps, però sí que m'agradaria, perquè ja en parlarem, perquè cada una d'aquestes pel·lis ja l'anirem anunciant quan toqui, sí que m'agradaria recordar i anunciar, de fet, que tindrem protagonista, m'assembla que tindrem una visita especial, no? Sí, si no m'equivoco, Eva, en aquesta darrera tindrem la...
el goig de conèixer la directora Sara Fantoba que ens acompanyarà en aquella sessió i també a la primera el documental en tindrem la plataforma del Camp de Tarragona del poble palestí una oportunitat per com diem en el programa fer soroll, fer-los escoltar i que de primera mà puguem escoltar històries i anècdotes i vivències directes
És el que sempre parlem, que és diferent d'una sala de cinema, que està perfecta i s'hi ha d'anar, apostem per això, però que el tema del festival sempre és diferent, estem portant una experiència diferent. Llavors sempre les pel·lícules les presenta algú, intentem portar sempre convidats i al mateix temps és això, si en aquest cas que ens toca tant, que estem tan sensibles, poden venir i ens acompanyen en la presentació i en el debat posterior que sempre ha fet de les pel·lícules,
encantats. Sí, per nosaltres és felicitar el festival perquè és un valor fècil poder comptar amb aquestes persones i després crear aquest debat posterior que sempre és molt benvingut. Sempre és benvingut i molt interessant.
Cada dijous del mes de novembre, comencem ja el dia 6, a les 7 de la tarda, a Caixa Fòrum fem soroll amb la projecció, el cicle previ de projeccions del REC, del Festival Internacional de Cinema de Tarragona. Elisabet Linero, gestora d'activitats de Caixa Fòrum. Gràcies. Gràcies a vosaltres. I Eva Vallès, directora executiva del REC. Moltes gràcies. Gràcies a tu.
I vinga, que se'ns ha fet l'hora de dinar, així sense voler-ho. Falten 8 minutets per arribar a les 11, no, encara no és l'hora de dinar, però potser sí de posar-nos a cuinar. Mira, avui em ve de gust fer un corball. Sabeu aquell peix que al final li queda un filet tan melós i tan net d'espines i que està tan bo? Doncs avui tinc una mica de ganes de corball, de peix. La Jorge Simeonati és el cuiner de Casa Bartra. El saludem i demanem una recepta. Jorge Simeonati, bon dia. Hola, bon dia. Bé, ja tens el corball preparat, ja ho tens tot a punt?
Sí, a punt. Sí, com l'hem de comprar el corball primer que tot? Sense espines, no? Amb el filetejat ja, i així ens estalviem feina, o no? Sí, nosotros realmente lo compramos sucio y lo limpiamos nosotros. Así aprovechamos las espinas para hacerles un buen caldo. Claro. Pero si se puede comprar limpio no hay ningún problema. És fàcil de netejar en tot cas, eh, el corball? És fàcil de treure l'espina. Sí, no, es muy parecido a lo que es una lubina o una dorada en formato. Vale, i com el preparem?
Bueno, nosotros lo hacemos previamente, lo sellamos en una plancha, después lo metemos al horno y lo acompañamos un poco con un puré de zanahoria, lo salteamos después un poco de mango, incorporamos al puré el mango y después unos espárragos salteados. Y con eso acompañamos la alugina que lo ponemos antes en el horno. Ah, vale, i així tens una mica de combinació de verd i taronja, no?
Claro, y aparte le dan toque de acidez, dulzor, y lo despargo en buen acompañamiento también. Mira, m'ha fet gràcia això de que barreges la pastanaga amb el mango.
Perquè, bueno, casen, m'ho imagino. Tenen bona combinació. Van muy bien, van muy bien. No es el mismo color, pero bueno, nosotros más por el sabor que por otras cosas. Clar, clar. I el peix, el mal peix sí que s'ha d'anar molt en compte, sobretot que no se'ns passi, no? Que no ens passem de cocció que ens quedaria com a molt aixut, molt sec. Bueno, nosotros utilizamos un peix que es de 4 o 5 kilos, o sea que nosotros importamos un filete bastante grueso.
Entonces lo ponemos unos siete minutitos en el horno a 200 grados y queda bastante bien. Una carne bastante firme, con un toque de grasa que le da un buen sabor también. I poseu herbes aromàtiques, alguna cosa per aromatitzar? No, solo sal y pimienta. Lo más que nada es un pescado que tratamos de no tocarlo mucho por el tema de, bueno, de quitarle el sabor. No es una merluya que hay que incorporarle cosas, sino que es un producto que está bastante bien.
És una carn molt blanca, però sí que és veritat que ja té un sabor definit, és veritat, no és com el lluç, que és més... No, no, no, claro. Tratamos de no tocarlo, que la gente aprecia el pescado donde sí.
I com és que el segelleu primer a la paella? A la planxa? Sí, per què el passeu primer per la planxa, per sallar-lo? Más que nada por una cuestión de dar un más cruxentillo a lo que es la piel y después lo terminamos en el horno. Vale, vale, vale. Sí, perquè la pell cruixent és boníssima, eh? Sí, claro.
Aprovecharlo todo. Aprovecharlo todo, hasta las espines. Doncs avui hem tingut aquesta recepta gentilesa de Casa Bartra al seu cuiner, el Jorge Simeonati, que ens ha preparat un corball al forn amb aquest puré de pastanaga, mango i espàrrecs, tot per acompanyar.
Jorge, moltíssimes gràcies. Ens veiem a Casa Bartra. Una abraçada. Adéu. Casa Bartra, que està situat, és el restaurant que trobareu a l'Hotel Núria, situat a la Via Augusta. Per més detalls, jo crec que ja ho sabíeu, però per si de cas, un restaurant en què hi podeu anar encara que no esteu allotjats a l'hotel, sense cap problema. Casa Bartra avui ens va oferir aquesta recepta de corball o corbina, que també es pot dir en català, al forn.
Falten tres minutets i mig per arribar a les onze del matí. Arribem amb una peça musical que, com sempre, ens proposa la Sílvia García per tancar el programa. És el Tamacle. I així us diem adeu i fins demà.
I el segon temacle ens porta a l'os submarino de Reus. I és que ella, amb paranoia, ens farà en concert aquest divendres. Dins del Festival Accents, presentant-nos aquestes primeres i últimes cançons que segur ens faran batallar més fort al cor. El segon temacle, per acomiadar-nos, que no ens falta anar amb paranoia. Todo el mundo tiene algo especial.
Y piensa que lo puedes encontrar En la luz de la pantalla Conócete Lo que te gusta, lo que te asusta Conócete Mira pa' adentro, no tengas dudas Yo lo que quiero Que toda mi gente levante la mano Al cielo Mucha salud, mucho amor Y también dinero
Que no nos falte de nada, que yo sé que yo puedo. Y si tú estás conmigo, no tengo miedo. Que no, que no, que no, que nada. Que no nos falte de nada, que no, que no, que no, que nada. De nada, de nada.
Fins demà!
Que toda mi gente levante la mano al cielo. Mucha salud, mucho amor y también dinero. Que no nos falte de nada, que yo sé que yo puedo. Y si tú estás conmigo, no tengo miedo. Que yo no tengo miedo, no, que no, que no.
que no nos falte de nada, de nada, de nada. Eso decía mi abuelita, lo que hay lo repartimos, lo que se da no se quita.
Bon dia, són les 11.