La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. La veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Jornada de dimarts. Avui que tindrem molt de contingut polític al llarg d'aquesta primera franja amb tertúlia política d'aquí una estona i abans també amb entrevista de portaveus. Per això ens ha enviat d'entrada un missatge a tota la gent de les Terres de l'Ebre perquè avui serà novament un dia complicat. Ens han arribat imatges des d'allà, des de la Ràpida i des d'altres zones.
Encara plenes de fang i encara amb molts veïns i molts voluntaris també, això és important, que han vingut d'arreu, ajudant a treure fang i a buidar baixos, locals, pisos, a moure vehicles. Avui també és dia d'acabar de començar a reparar els grans desperfectes, especialment amb algunes vies. I encara ha plogut sobremollat, perquè hi va ploure, menys 40 litres per metè quadrat a la tarda.
a Bandellós i a l'Hospitalet. No va ploure amb molta intensitat a l'Ebre, però encara no es pot abaixar la guàrdia. Continuem amb emergència de l'INUNCAT a hores d'ara. Ara veiem que està compareixent la consellera Núria Parlón des d'allà, des de Tortosa, des del centre de comandament i, evidentment, avui n'estarem pendents, tot i que anem sortint de la situació. Des d'aquí molts ànims a tota la gent de les Terres de l'Ebre. Obrim el programa. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, Pep Sunyer. Abriu Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Què passarà avui, d'aquí una estona?
Doncs que farem la primera entrevista de portaveus de la temporada amb el Jordi Collado del En Comú Podem. I parlarem de l'actualitat política municipal. Molt bé. Vols un carmelet? Jo en tinc un calabà extraient.
No el compartirem, però si vols, a la vó se'n tinc algun, eh? Si vols, vas directe. Potser si va i va i no ho compartirem, m'agrada aquest apunt. A veure, encara en queda, eh? Si vols. Proma a sa banda. Núria, farem això des de seguida i després t'hauré la política. Encara més actualitat de la jornada amb titulars, com per exemple el tema dels pisos turístics, que avui ocupa bona part de les portades dels rotatius municipals.
Tertúria política amb Sandra Ramos com a representant del Partit Socialista del PSC, Maria Roig com a representant d'Esquerra Republicana i de part de Junts, Jordi Sandra.
Molt bé. I a les 10, mireu, sumen entre ells 80 anys com a alcaldes, eh?, entre els 3. Aquí qualsevol excusa és bona. Entre els 3 sumen 80 anys d'alcalde, per tant vol dir que veterania contrastada. Parlem amb els 3 alcaldes més longeus de la nostra comarca, segur, del Tarragonès, si ens deixem el gullar ja ens perdonaran, però avui ens acompanyaran tots 3 junts, l'alcalde de la Pòdama Fumet, Joan Maria Sardà, el de Pere Foro, Joan Martí Pla i Roc Muñoz, alcalde de Canons, eh? Amb els 3.
Parlarem a partir de les 10 de què tenen en comú aquests tres alcaldes per aguantar tant de temps a una alcaldia i, en fi, la farem patanta entre els tres en directe a partir de les 10. Els diràs que porten 80 anys tots junts. Els països que es porten, eh? Mira, 80 anys que són les quantes legislatures, eh? Més coses perquè tindrem també la prèvia de l'homenatge demà a Lluís Companys.
Enguany que se celebra el 85è, o que es commemora el 85è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys, doncs això, com és habitual, cada 15 d'octubre, amb un seguit d'actes que organitza la Comissió Lluís Companys. Aprofitarem aquest punt d'agenda per saber-ne una miqueta més. L'hem portat dins la part d'història, per fer una mica de record del que va passar.
Això, amb Lluís Companys. I recordarem els actes que tindran lloc demà des de la lectura de la sentència a l'Oliva, ben aviat al matí, a les 7 del matí fins a les 7 de la tarda, l'acte d'homenatge que es farà al monument de Companys. Molt bé. I concert de la Franço Verge, filarmonia també d'avui el que fem, eh?
Sí, que ja ha presentat la seva nova temporada, que els portarà a tocar a Tarragona i també en algun auditori important de Barcelona. Ja sabeu que aprofiten, fan doblete, per dir-ho així, però s'estrenen aquí a Tarragona aquest cap de setmanes. Per això que avui parlarem ja d'aquest apunt d'agenda amb la Fran Xuber Filarmonia. I tanquem a abril a parlar de molts administradors de finques. Sí, en Fabià Huguet parlant dels nous requisits dels programes de facturació.
Molt bé, doncs els continguts d'avui del programa, amb Toni García, la vida de so, amb Joan Andreu Pérez de la producció, amb Mauri Fernández, realització audiovisual, Jeví de Gispert, les veus que ja heu sentit, Miquel González també, doncs, que el tenim per allà i que de seguida també s'incorpora a l'antena. I avui començant, gràcies, Núria Abril, fins ara. Fins ara. I avui començant, com sempre, amb la veu del dia, la veu, la primera veu, l'espineta en Tarragonins. Avui parlant de ciberseguretat, per tant, un tema que ens pot afectar a tots. Atents al que ens explica l'empresari i consultor tecnològic d'empreses, Nicolás Dupoi.
Hoy os hablaré de un tema que muchas veces parece lejano, complicado o exclusivo de los jóvenes, la ciberseguridad. Pero la verdad es que este tema nos toca a todos, sin importar la edad, porque cada vez que usamos un teléfono móvil, un ordenador o accedemos a internet, estamos abriendo una puerta al mundo digital y también a ciertos riesgos.
No se trata de tener miedo, sino de estar informados. Así como en casa cerramos la puerta con llave o miramos por la mirilla antes de abrir, en internet también debemos tomar precauciones. Los estafadores digitales ya no solo apuntan a grandes empresas, buscan a quienes creen que pueden engañar fácilmente. Y eso, lamentablemente, muchas veces incluye a nuestros adultos mayores. Pero protegerse no es difícil. Aquí van tres consejos simples que pueden hacer una gran diferencia.
Primero, nunca compartas contraseñas ni códigos por teléfono ni por mensaje. Si alguien dice ser del banco o de una empresa y te pide información privada, cuelga y llama tú directamente al número oficial. Las entidades serias jamás piden datos así. Segundo, cuidado con los enlaces que llegan por WhatsApp, correo o mensaje de texto. Aunque parezcan desconocidos, pueden ser trampas
Si algo te parece raro, no hagas clic. Pregunta primero. Y tercero, actualiza tus dispositivos. Sí, esas molestas actualizaciones que aparecen de vez en cuando son muy importantes. Corregir errores de seguridad es como reforzar las cerraduras de tu casa. No hay edad para estar seguros. La tecnología puede ser maravillosa si la usamos con precaución y confianza.
Y recordar que pedir ayuda no es señal de debilidad, sino de sabiduría. Hablar con vuestros hijos, nietos o vecinos que entiendan sobre tecnología. La ciberseguridad también se construye en comunidad.
I com us deia, m'encetem el programa amb entrevista de portaveus. Avui amb el portaveu d'un Comú Podem a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Collado. Jordi Collado, molt bon dia. Molt bon dia. Ara, per cert, veiem imatges dels barrancs de Terres de l'Ebre, Déu-n'hi-do. Des d'aquí estem bé, però mirant cap allà, no? Sí, i compartint el patiment de l'agenda de Terres de l'Ebre, que clar...
La situació et deixa perplex i, quan no fa un any de la situació a València, aquest recordatori que ens fa... Bé, l'aigua passa i, per tant, haurem de fer alguna cosa més que fer avisos i haurem de començar, comentàvem ara, o comencem a una alternativa a les habitacions d'aquesta gent o tindrem problemes greus perquè, al final, el canvi climàtic ha arribat per quedar-se, els...
els episodis seran cada cop més extrem, com estem veient, no és una cosa de cicles, això que diuen alguns a l'extrema dreta. No, això és una cosa de cicles. No són cicles, això és un canvi de paradigma, i si no som conscients del que tenim entre les mans i no posem els recursos per fer-ho, tindrem un problema. I en aquest sentit, ahir just és que parlàvem amb companys a nivell nacional que estan al Congresso i parlàvem de necessitat
Primer, de fer un canvi profund i després de reparar allò que ens passa. A Tarragona encara estem pendents de cobrar les ajudes de la darrera dana i veiem com la gent de l'Ebre ja comença a patir una nova. Haurem de ser àgils i ens hem de posar les piles.
S'han posat les piles amb el tema dels pisos turístics. Canvio de banda de tema. I, de fet, del que van explicar ahir amb compareixents a vostè i l'alcalde Rubén Viñuales, està bé perquè s'han pogut inhabilitar alguns, però també denota que n'hi ha més. Per tant, és la punta a l'icebert. Sí, aquesta mostra ens permet, per una banda, traçar, veure que l'estratègia que vam proposar i que vam trobar amb l'equip tècnic...
és viable i jurídicament solvent i per tant és una proposta robusta que ens permet fer aquesta revisió i ens permet identificar una tendència el 25% dels pisos tenia alguna irregularitat només vinculada a padró és a dir, no la inspecció tècnica de pis d'ús turístic que li correspon a la Generalitat sinó només amb el padró el 25% ja tenien coses malament i per tant
Això ens dona una mostra que tenim un boom que no és real i que hem d'acutar, hem d'acutar una vegada per totes.
El tema del pis turístic, no només del pis turístic, o d'ús que se'n faci, o que en faci el propietari, sinó també de retruca que comporta a nivell de zones, com podria ser la part alta. Sí. No sé si hem arribat aquí a un punt insostenible o no, o estem en camí. Nosaltres ho creiem completament, que és insostenible i que hem de tirar endarrere. Per això iniciem aquest procés, per això proposem aquesta mesura, ara farà sis mesos...
8, però vam començar a negociar-ho abans perquè el que veiem és que no ens ho podem permetre com a ciutat perdre una zona concreta com és la part alta, però no només la part alta la part baixa comença a donar símptomes d'esgotament llevant hi ha algunes zones que comencen a preocupar i per tant ens hem de fer un plantejament seriós la ciutat no es pot permetre tenir pisos turístics desperdigats per allot arreu
No perquè el turisme sigui un problema, que en alguns moments ho és, sinó perquè la gent ha de poder viure i la pressió que fot sobre el mercat d'habitatge és terrible i per tant hem de fer quelcom. El 2.000 a 2.000 llicències actuals aproximadament, que de fet es continuarà revisant.
Sí, sí, aquí es continua revisant, aquí es va incorporar un parell de persones al departament el mes de juliol, a través d'un contracte programa, per revisar llicències, també és veritat que l'Ajuntament, en aquest cas amb l'equip de govern, hem vist clar la necessitat que el departament de llicències no tingui només un paper de donar-ne, sinó també de revisar-ne, i jo crec que això és un avanç important.
Sobre el tema del rerefons, que és el tema de l'accés a l'habitatge, què destacaria el que està a punt de passar o el que ha de passar properament a nivell de ciutat?
Bé, jo crec que per mi hi ha dos ítems, dos fites clares. Una que ens van marcar a principi de mandat, que és aquest objectiu de passar de 50 a 450 pisos. Jo crec que estem en condicions de poder atrevir-nos a dir les xifres. És una xifra que van marcar-nos internament al grup municipal i és que faríem tot el possible perquè el mandat acabés amb aquests 450 pisos i estem en camí.
els 192 del PP10 són segurament el gruix més important, però fer un salt de multiplicar per 9 les serveis de pisos municipals, propietats de l'Ajuntament i en lloguer, és el canvi de paradigma. Per nosaltres que l'Ajuntament hagi començat a comprar edificis, com hem fet, però també a construir-hi, que és una cosa que s'està a punt de fer, és important.
Per mi, l'edifici emblema serà Carrelleida, que l'hem comprat sencer, i dic em, perquè jo m'hi sento molt partíciat d'aquesta política, perquè la treballem molt amb el conseller García Latorre, perquè és una cosa que ens preocupa i ens ocupa.
Però també és veritat que tenim una oportunitat a Flores Vigarreta, amb aquell solar municipal, on hi caben una xeixantena de pisos, i la nostra voluntat és que allà hi acabi apareixent. Ara hem aconseguit aquests 5,7 milions d'euros de la EOI, d'aquest deute històric que tenia Generalitat amb l'Ajuntament.
posar-los per habitatge, i això ens porta a una xifra del 2025, posar 15 milions d'euros per habitatge, jo crec que és una xifra que no l'havíem vist mai en aquesta ciutat, que acumulats els anteriors faran entre els tres pressupostos, els dos pressupostos aprovats fins ara, 24 i 25, i hi hagi 17 milions d'euros per habitatge,
Hem de pensar que el mandat anterior se'n van gastar 3, també per situar de la magnitud del que estem parlant i els pressupostos que vindran hi tornarem a apretar perquè hi hagi molts calés per habitatge perquè creiem que és imprescindible que aquests diners hi siguin.
Hi ha negocis obertes amb el pressupost? No, nosaltres no les hem obertes encara, estem encara revisant el pressupost anterior, hem fet un parèntesi, si permets la broma, per fer el tema de la taxa de la brossa, que és la tarifa social de la taxa de la brossa. Ara hem parlat.
que ens hem posat la banyant aquí, però concretament de coses de pressupost de l'any que ve encara no ens hem passat a parlar-ne perquè, bueno, carpeta a carpeta, que diria los xolistes.
Imagino però que la voluntat és seguir de formar, si s'entenen, de seguir aprovant. Que hi hagi un tercer pressupost. Sí, nosaltres sabem que és imprescindible i estem obstinats a que hi hagi pressupostos a l'Ajuntament. Creiem que és molt important que els tècnics municipals l'1 de gener tinguin el pressupost. Vam viure un 2022 terrible en aquesta ciutat on vivíem a base de modificatius agrèdits i nunca mai.
Però també és veritat que els pactes s'han de complir i, per tant, si s'acompleixen en farem. I, en aquest sentit, una cosa porta a l'altra i ara mateix encara estem revisant. Avui tindrem, no demà, tindrem una reunió per revisar com va l'execució d'aquest any.
Ara veig que Jordi se n'acaba d'entrar, que d'aquí no se n'estarà la tertúlia, serà una mica més complicat que l'any passat perquè no en tindrà prou viñoles l'alcalde amb vostès i amb Junts. Haurà de buscar més aliances. Sí, el que passa és que jo amb això, que això alguns periodistes, alguns m'ho comenten...
Nosaltres no negociem mai amb ningú que no sigui l'equip de govern i, per tant, és veritat que potser ho té una mica més difícil l'equip de govern, però entenem que nosaltres posem dues premisses, sempre. És a dir, que cap proposta que hi hagi als pressupostos vagi en contra de les propostes que fem i s'abona que no hi hagi transfuguisme dins dels comptes. Ara mateix tenim tres regidors no escrits
i, per tant, aquests jugaran allò que creguin que han de jugar i el govern els buscarà com els hagi de buscar. Per tant, vostès no donen suport als pressuposts si hi ha transfuguisme, és a dir, si algun transfugueu vot a favor del pressupost? Correcte, el pacte de transfuguisme per nosaltres és clau.
I per tant, nosaltres no hi jugarem. Això ho hem explicat per activa expressiva, ho vam explicar. És a dir, jo crec que ho hem explicat abastament i ho hem viscut en les pròpies cars i com a organització que hem viscut el transfugisme en la nostra organització no l'alentarem. Ara sí que és veritat que en aquests moments no sabem què passarà demà.
però en aquests moments no hi ha cap transfugat al ple. Demà el que sabem és que hi haurà vaga general convocada dels sindicats majoritaris i altres també formacions pel genocidi contra Palestina per denunciar el genocidi, malgrat l'acord de pau, aquest que hem vist, malgrat això que s'ha anat veient i que ara està endavant a Egipte.
Bé, això, ahir hi havia un article, crec que era al País, no recordo qui el feia, però hi havia una reflexió sobre fins i tot els mals records de pau porten alegria. I la veritat és que, bé, doncs amb el corres, no?, en contradicció, perquè veus com per fi s'acaba aquesta salvatjada que ha protagonitzat Israel amb la població palestina,
i per tant satisfacció i amb el cor encongit perquè veus una fotografia ahir d'uns records de pau on Israel no apareix on l'autoritat nacional palestina que recordem que és una institució escollida democràticament
apareix en tercera fila i lluny del centre, i on el secretari general de Nacions Unides passa segona fila. No mala notícia per nosaltres. Allò és un pacte, un tractat de pau, sense els protagonistes o amb poca participació dels protagonistes. I per tant, malos tempos per l'IRC, que diria aquell.
Tram protagonista absolut de la cerimònia, veiem ara amb un titular del 324. Sí, sí. Clar, l'agocentrisme d'aquest senyor ha traspassat totes les fronteres. Ahir vèiem com rebia, el comparaven amb el papa, només el papa...
repa així a líders internacionals, a més passant llista i recordant els pendents barbaritats com dir que Meloni és jove i maca, que em sembla... no sé si sembla que siguin altres temps, no? I plantejaments curiosos també amb el president Pedro Sánchez dient-li allò de todo va muy bien en España, a ver si trabajamos el PIB, o sigui, clar, és que és un...
És una bogeria. Abans feia referència a la tarifa social de la brossa, tenim marcada l'agenda el 3-4 de novembre, això és d'aquí poques setmanes, i aquesta setmana hi ha la reunió dels treballadors de la neteja, amb Urbacer, amb els sindicats també, per tal d'anar mirant les subrogacions un per un, cas per cas.
quin és el missatge des del seu grup en Coma Podem i no sé si vigilants amb el que pugui passar no deixarem perdre ni un sol lloc de treball és a dir, el personal són drets laborals la subrogació del personal és imprescindible i a més no només hem d'estar atents en aquest moment i això ho hem parlat amb la gent del comitè d'empresa sinó hem d'estar molt vigilants i molt atents als mesos següents perquè normalment aquestes empreses entren amb una lògica d'aquí no passa nada i mica en mica van aprofitant per fer neteja en el primer any
que és on, quan passi el primer any, veurem la fotografia real i des d'aquí jo espero que no calgui fer cap tipus d'acció, que el govern estigui molt atent i que siguem capaços d'acollir aquests quasi 300 treballadors incorporadors directament, perquè a més som personal laboral de serveis municipals i per tant, tot i que no tinguin un contracte directe amb l'Ajuntament, són treballadors de servei públic.
entre dimí que si deixeu aquestes reunions i com dèiem el 3 del 4 del 3 al 4 hi haurà treballadors que entraran a treballar com el torn de nit, FCCs ho tirant com a urbacer haurà de canviar el tratge al matí de nit i deixar les màquines a un lloc o a l'altre jo crec que ara el repte és demostrar que les bondats d'aquest contracte es demostren i aquí hi ha una feina clara per part del govern municipal fer un seguiment i posar-ho al dia
Continuem tenint la ciutat bruta, això és la realitat, i tenim una plantilla que té ganes de treballar perquè no li donen eines. El 40% dels vehicles amb la vida útil esgotada o més que esgotada, gent havent de regar a mà.
que tornem als 80, també en una altra època, per poder netejar carrers. Bé, és un plantejament, jo crec que d'això dependrà en bona part el mandat. Segona part del mandat, jo a tothom que passi per aquí li mireu preguntant, l'altre dia preguntava Maria Marcela Martorell, em va dir que sí, que seria candidata, també sabem que el Xavi Puig també serà candidat d'Esquerra, i també li pregunto a vostè, serà candidat a les properes municipals, ho han de pensar, ho han de decidir, ho han de...
Ho hem de pensar, ho he de pensar, ho ha de decidir les nostres militàncies i sabeu que aquí tant la gent de Catalunya en Comú com la de Podemos ha de poder valorar i decidir i ara mateix no és un debat que tinguem a sobre de la taula.
i que jo crec que, a més, no l'hem de tenir. És a dir, jo no crec que una força política, els dos anys de mandat, s'hagi de posar a pensar qui liderarà les següents, perquè això significa que ens posem en modo campanya. I la veritat és que la ciutat no s'ho mereix, i sobretot la ciutadania no s'ho mereix. És a dir, no podem... Aquests dies ja veig algunes intervencions en l'últim pla, ja vam veure algunes intervencions que semblen de campanya electoral. I clar, em sembla una barbaritat condemnar la ciutadania...
Perquè si ja hi ha distància a la que ens posem en mòbil electoral, la història és insuportable. És insuportable per mi, que estic en primera línia, no em puc imaginar per la meva veïna del tercer o segona, que no entén gaire, que ara ja ens dediquem si ens passem dos anys de campanya electoral. Jo crec que ja ens hem de centrar, que queda molta feina per fer, que hi ha dos pressupostos que han de negociar. Per exemple, que hi ha un contracte a la Brossa que tramitar, que hi ha massa feina...
com perquè ens posem en módulo electoral. Cadascú decideix allò que creu, nosaltres, jo m'hi nego a posar-me en módulo electoral. Ja per anar acabant, eh? Del que pugui passar des d'ara fins al 2017, algun tema que vegi que l'engresca, i hem vist molts dies aquí el ministre de Cultura amb projectes que han d'anar eclosionant, no? És a dir, que veurem projectes de la cadera, per exemple, i altres que aniran eclosionant. Sí, sí, necròpolis s'ha d'inaugurar al juny aquest curs, necròpolis serà un moment important...
A mi el que més m'engresca és el POUM, que crec que hem d'aconseguir tirar-lo endavant, que anem massa tard i que em preocupa que no l'acabem d'aprovar aquest mandat, que és el que pinta tal com anem.
demà la vaga per tant generar lògicament sí, sí la vaga és imprescindible el que està succeint no és una guerra és un genocidi i per tant hem de continuar demostrant la nostra solidaritat amb Palestina la situació ha canviat però la denúncia política i social ha de continuar
perquè Israel ha signat, en els últims 25 anys, ha signat 17 acords de pau amb Palestina. I els hem complert tots sistemàticament. Per tant, hi hem de continuar fent pressió i posant-hi el focus perquè quan les coses deixen de sortir en primera plana als mitjans, moltes vegades passen coses terribles. Jordi Collado, gràcies a Portabodon com ho podem per acompanyar-nos. Que vagi molt bé. Gràcies, Josep. Fem una pausa i de seguida tertúlia política.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. A Tarragona Ràdio fa 17 temporades que obrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats.
Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, 1.000 edicions. Més de 1.000 veus. Més d'un milió de diversitats.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a portarragona.cat Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. El millor és que la setmana que ve tornem a jugar aquí a casa, és la millor manera de refer-nos de tot això i de un partit bonic i que l'hem de treure.
Com diu el segon capità del Nàstic, Marc Montalvo, han de fer autocrítiques sobre posar-se la derrota i buscar una nova victòria aquest cap de setmana a casa davant del Tarazona. Diumenge 19 d'octubre a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 8 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i la Sociedat Deportiva Tarazona.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'autoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pelletollenya, incerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat.
La teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, sintonia de tertúlia i de tertúlia política en aquesta jornada de dimarts 14 d'octubre i que compartim amb la portaveu del govern municipal del PSC, Sandra Ramos. Molt bon dia, benvinguda.
També amb la portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, Maria Roig, molt bon dia. Molt bon dia. I amb la portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya, Tarragona, Jordi Sendra, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. Mirant encara, ara veiem no fa gaire estona imatges de l'Ebre encara d'aquests aigües de diumenge, perquè avui continuen traient fang i reparant desperfectes, per sort. I ho deia en la visita al president General de Sabadell, ja no hi ha hagut d'anys personals, però quantiosos el que seran dels anys...
en infraestructures, en habitatges, en cotxes perduts, en fi, tot un desastre. Com ho veu, podem enviar una mica de missatge d'ànims almenys a la gent de l'Ebre. Jo, com que sé quin passi dóna...
A veure, primer que tot, cal agrair que no hi hagi hagut desgràcies personals, perquè veient les imatges esfereïdores podries pensar que succeís com a València, com al País Valencià. I ha sigut terrible, jo que vaig viure a Tarragona fa un any...
la d'Anna tarragonina, i que això va suposar una distorsió mental, anímica, econòmica, per molts veïns, per molts tarragonins que viron a la Mora, doncs aquests veïns, i jo mateix, i la meva família, vivim sempre amb laia al cor, cada vegada que hi ha una amenaça, perquè ara ens han tornat molt preventius, que em sembla bé, que cada vegada que sembla que ha de ploure...
de manera torrencial, doncs salten totes les alarmes i tots els avisos i totes les recomanacions que m'assemblen molt bé, més val prevenir que curar, però vivim amb la i el cor, per tant, jo entenc a la perfecció el que està visquent la gent de l'Ebre, perquè, a més a més, reiteradament, doncs, any sí, any també, pateixen, no? Pateixen. Ahir ho explicava...
Ho explicava molt bé la meteoròloga de TV3, explicava que tenim un dels efectes del canvi climàtic és que l'aigua de la Mediterrània està calenta, està més calenta del que hauria d'estar, i això barrejat amb un aire fred a dalt, a les capes altes, no es provoquen aquest tipus de...
de pluges torrencials i l'aigua, ja ho sabem, arrasa tot el que troba i sempre troba un camí de sortida. Jo, com a veí tarragoní, veí de la Mora que he passat per aquesta situació, doncs la solidaritat més absoluta amb els germans de Baix a l'Ebre i esperem que algun dia les administracions pensin què s'ha de fer. Jo no sé si s'ha de desallotjar amb aquells veïns que viuen en zones inundables...
fruit de l'especulació urbanística dels anys 50 i 60, no? Potser sí, però en tot cas s'han de prendre mesures preventives i el mateix pla d'ordenació urbanística ha de preveure, perquè si no no passarà el filtre de la Generalitat, ha de preveure solucions en aquells espais de la nostra ciutat, per exemple, on hi ha un risc important d'inundacions cada vegada que hi ha pluja estorrencials.
Sí, evidentment, tot l'escalf i suport que podem enviar a la gent de Terres de l'Ebre, que a més lluiten per conservar també el seu mitjà de vida, perquè el propi Delta de l'Ebre també està patint molt. Especulació dels anys 50, 60 i 70, 80 i 90 també.
Per tant, aquí el que passa és que sí, ens trobem en una situació en què el canvi climàtic ja no és una cosa que passarà, és una cosa que està passant, que està aquí i que els efectes ja els vivim cada dia. Fa dos dies teníem una sequera que feia por i tots miràvem el cel esperant l'aigua i ara li temem a l'aigua.
des de fa un any, li tenim por a l'aigua i si plou però que la por vagi bé, que plogui poc amb inquietud i les solucions a això no seran senzilles, són molt complexes perquè evidentment
És un canvi absolut en la forma de vida i seran unes circumstàncies que ens hi trobarem de forma periòdica perquè la temperatura del mar no té visos de ballar, provoca les danes i provoca moltíssims altres problemes.
ja no parlem de la biodiversitat de la nostra costa, del nostre mar, del que està passant amb el Mediterrani, i com estan desapareixent espècies, en fi, això és una altra història, tot això a conseqüència del canvi climàtic. Evidentment, les prevencions hi són, salten alarmes, no hem de... afortunadament no hem de...
lamentar cap desaparició ni cap pèrdua de vida, perquè es donen moltes alarmes, tot i així ja sabem que moltes vegades, tot i que hi hagi alarmes, sempre hi ha algú que se posa el torrent.
Es posa el torrent, vol salvar un cotxe, això ho veiem, però més enllà de les alarmes sí, s'hauran de prendre mesures, però les mesures que prenguem difícilment ens portaran a la Mediterrània que coneixíem.
Sí, evidentment, tota la solidaritat amb la gent de les Terres de l'Ebre. Han viscut episodis d'unes pluges torrencials amb registres mai viscuts. Moltes vegades no és només la pluja, sinó aquests torrents que baixen amb aquests caudals que es desborden i, per tant, s'arrosseguen tot allò que troben el seu pas.
amb, com dèiem, espació immobiliària, per tant, no?, cases, doncs, construïdes en zones que ara, doncs, em sembla impossible, i entenc una mica, doncs, també aquesta sensació de la gent de les Terres de l'Ebre quan diuen, no?, que se senten abandonats amb incendis...
totalment terribles aquest estiu que van poder viure els ports com baquetes aiguats i que se senten sempre una mica poc cuidats per la resta del país i és comprensible perquè els hi passa realment de tot i segurament tenen molts menys mitjans que moltes altres zones del país per tant des d'aquí tota la solidaritat
cap a ells i això evidentment jo crec que ja fa molt de temps que ens fa reflexionar que ens fa pensar com ara deien el conseller Centre, la consellera Ramos sobre el canvi climàtic hem de més a més batallar amb partits que ens diuen que tot això és una mentida que tot això no és cert i per tant
A més a més tenim aquesta doble batalla, una batalla per lluitar contra el canvi climàtic, portant endavant polítiques que no l'intentin revertir, però com a mínim ralentitzar una mica aquesta entrada de canvi climàtic que és evident que estem vivint, com per exemple la descarbonització pel que fa a la indústria,
Un transport públic digne perquè això també afecta. Si volem que la gent deixi davant del cotxe, també hem de garantir que puguin agafar, per exemple, el tren. Per tant, també és feina i responsabilitat nostra. Totes aquestes petites i grans intervencions que hauríem de fer i de treballar per aquest canvi climàtic que, evidentment, tenim a sobre i que estem vivint.
És evident que nosaltres a Tarragona també hi hem de pensar. És evident que quan nosaltres diem que s'ha de protegir l'anella verda, que no hem de construir la bodellera o que no hem de construir els llocs, també va per aquí, perquè el clima serà el que serà, els aiguats seran els que seran i, per tant, també hem d'anar molt en compte on construïm.
les últimes reunions que vam tenir amb l'equip del POUM ja deien que els paràmetres d'inundabilitat després de l'ADAN havien canviat evidentment perquè estem veient tot el que està passant estem veient que els paràmetres d'inundabilitat han augmentat i per tant tot això també ens fa replantejar la ciutat del futur per tant tenim molta feina lluitar contra aquelles polítiques que neguen el canvi climàtic lluitar per revertir seria fantàstic però jo crec que de moment hem de lluitar per intentar ralentir aquest canvi climàtic i portar a terme polítiques que ajudin en tot això
Ha dit, en part del POM, els dos, de fet, abans de l'entrevista de Portabel, Jordi Collada, deia que a temps que no es pugui aprovar en el que queda demandat, el POM. Veuen que seria possible que el POM no s'aprovi en el que queda demandat? L'abans del POM? L'abans del POM, clar, l'abans del POM, que està...
Jo crec que sí que es podrà aprovar, vaja. El nen és l'aprovació inicial. Sí, més que res perquè hi ha l'equip que està treballant des de fa molt de temps i ja sé que especular, venir aquí a especular està molt bé, però... Vaja, és...
En la meva opinió, totalment infundat. El conseller García està fent molt bona feina amb tot l'equip del POUM, està molt treballat, no? I sí que és cert que s'ha endarrerit perquè l'estudi d'inundabilitat s'ha hagut de fer, evidentment. Sí, ara no vindrà dels mesos que hem necessitat per fer aquest estudi d'inundabilitat. Però vaja, això no vol dir que en aquest mandat no es pugui tirar endavant. Sí, és cert que cada...
Des del punt de vista d'emergències, dels informes que l'empresa Inball, que és la que treballa amb el POM juntament amb els tècnics municipals, hi ha d'haver aquest informe d'inundabilitat de la mateixa tècnica IMA Merino,
que és una de les responsables de la redacció del POM, ens deia que s'han de posar moltes mesures correctores en temes d'inundabilitat, no desallotjarem el serrallo, no els farem fora i els portarem a viure a l'oliva,
no desallotjarem Torres Jordi, no desallotjarem la Mora, no desallotjarem tants llocs que estan en zones inundables, sinó que el que s'ha de garantir són unes mesures preventives que assegurin que quan passi, que tornarà a passar, doncs que estiguem preparats. Això fa que efectivament, com deia la consellera Ramos, que s'enderreixi
Jo tenia l'esperança que abans d'acabar l'any tindríem l'aprovació inicial feta, probablement serà la primera meitat de l'any que ve que tindrem l'aprovació inicial, que això no vol dir que tinguem PUM, perquè després hi ha tot el període de delegacions, que vés a saber per on sortirà segons qui, etcètera, etcètera, i encara ens pot trigar un parell d'anys. A mi m'agradaria molt que abans d'acabar el mandat estigués acabat el PUM, tant de bo, estigués aprovat definitivament, no?,
Però, vaja, vist com canvien les coses i vist que, especialment en temes d'inundabilitat, els informes obligaran a refer i a replantejar i a planificar mesures correctores en cas de grans avingudes d'aigua, el meu desitge és que abans del primer trimestre estigui aprovat inicialment, no abans.
Sí, nosaltres sí que és cert que va haver-hi un període en què vam reclamar una reunió d'actualització de com estava el POM, perquè feia temps que no en sabíem res, la vam tenir, els tècnics de l'oficina del POM, que fan una gran feina,
i que, per cert, si no ho dic, una oficina del POM, que el conseller Puig, vostès saben l'estima que li té, perquè la va crear, l'estima que li té aquest projecte del POM, i, per tant, jo crec que estan fent una gran feina, que segurament, arrel del que va passar l'any passat, i per altres motius, s'han hagut de recalcular moltes coses, és una feina feixuga, però que hi ha un gran aquí pel darrere. Sí que és cert que ara també...
Fa uns mesos que no ens hem tornat a reunir, per tant no sabem. L'última vegada que ens vam reunir sí que es parlava d'aquest concepte de noves paràmetres d'inambulitat. També d'altres barris que no sortien als números i que per tant segurament s'hauria d'aixecar una mica el que eren les alçades. Vam estar parlant de diferents conceptes, vam estar parlant també d'algunes zones que sabien que per nosaltres eren sensibles i que potser haurien de ser més motiu de negociació.
però en tot cas sí que fora bo tornar a tindre una reunió en breu per saber com està tota la situació del projecte del POM i no descartem una aprovació d'un avanç del POM però en tot cas tampoc no podem dir massa cosa perquè tampoc estem dia a dia amb l'equip del POM per saber com estan els avançaments i ja que en parlem sí que estaria bé potser en breu fer una reunió i saber com està actualment A més a més crec que
per procedir a l'aprovació inicial, hi ha d'haver un consens mínim. Jo sempre dic que és d'aquelles coses que ha de reunir, és d'aquells pals de paller de la política tarragonina que ha de reunir el màxim consens possible, no? I també intueixo que hi haurà força debat i que no tothom estarà d'acord amb tot, i que serà una estira i afluixa, perquè uns voldran massa sorder, els altres no el voldran, uns voldran... etcètera, no?
Que, per tant, hi haurà d'haver també un període de negociació entre els grups municipals, que són els que, al final, hauran de fer l'aprovació inicial d'aquest POM. Sí, però jo crec que amb les reunions que hem anat tenint, el conseller García, molt intel·ligentment, ja ha anat parlant també d'aquells... Vull dir, quan hem fet una reunió amb Esquerra, hem parlat d'aquells punts més sensibles...
potser un punt de negociació, nosaltres ho veiem d'una manera i entenc que amb cada grup ja ha anat estudiant també aquests punts més sensibles que podien ser motiu de negociació i no esperar a l'últim moment, sinó que és alguna cosa que jo crec que ja s'ha anat treballant també.
Exacte. Jo crec que s'està fent la feina tècnica i s'està fent la feina de negociació política. Crec que els punts de dissens són molts menys que els punts de consens que hi ha i, per tant, crec que s'està fent una bona feina i tindrem una bona eina pel desenvolupament urbanístic i...
la seva excepció més àmplia d'urbanística, del sol urbà, del sol no urbà i del desenvolupament de la nostra ciutat. Així que jo crec que tindrem por, no sé si definitiu, abans que acabi el mandat, però... Perquè després, depenent de coses que ja s'escapen de...
de la nostra gestió, no? El tema de les al·legacions que segurament n'hi haurà, perquè evidentment hi haurà particulars que se sentiran afectats per decisions que es prenguin, però anem pel bon camí. I té a veure, per no directament, el setge dels pisos turístics, que ahir feien compareixença l'alcalde i també el conseller Collado. Parlaven d'aquesta trentena de pisos turístics inhabilitats, de moment, en base al 100, i d'un total de 2.000 llicències que seguiran revisant, per tant, hi ha aquesta feina de fons d'anar revisant
que allò que es diu que es fa sigui el que veritatament es fa i compleix la llei, la llei, setxa Sí, això és una feina que fa mesos que s'està fent és una feina de formiguetes perquè és una feina d'anar revisant i d'anar inspeccionant és una feina que a més amb els veïns i veïnes de la para alta també ens ajuda perquè evidentment la gent que hi viu que t'envia informació i et digui mira qui està passant això, qui està passant allò i tu puguis enviar una inspecció això també
i després que s'ha destinat personal i energies per solucionar els problemes. Un dels problemes de la Peralta és aquest, un d'ells, és aquest. Després també m'agradaria parlar una mica a vegades a la consciència de la gent. Jo he tingut gent que ve a la regidoria de la Peralta
Arrasgar-se les vestidures que s'està convertint la Peralta en portaventura i saps que aquesta persona viu de rentes de pisos turístics. Cosa que és molt divertida. La majoria de pisos turístics que hi ha a la Peralta no són de grans fons d'inversió, voltors que venen. La majoria de pisos turístics que hi ha a la Peralta són de gent de Tarragona.
Per tant, si volem conservar la Peralta com un barri habitable i necessitem que les vivendes disponibles siguin per famílies i per persones que volen anar a viure a la Peralta, això ajudarà també a que el teixit comercial no es perdi, a que s'instal·lin no només botigues de souvenirs, sinó s'instal·lin botigues de gent que hi viu cada dia, perquè en els últims 20 anys hem perdut la meitat de gent que vivia a la Peralta.
Llavors, és a dir, des de l'administració pública crec que tenim una responsabilitat important, crec que hem de prendre mesures, que hem de promoure la rehabilitació dels edificis, s'ha de promoure tenir un control exhaustiu de les llicències de pisos turístics i si no s'estan exercint, doncs, rebocar-les, podem millorar la seguretat, ara s'instal·laran les càmeres de seguretat, podem intentar millorar carrers, netes, tot el que vulguem, no?
Però sempre hi ha una part de responsabilitat individual de les persones, que si volem preservar l'aparalta com un barri habitable i no que es converteixi en un aparador, que això no ho volem ningú, doncs home, si tens un bloc de pisos a l'aparalta, dedica-lo a famílies i no a pisos turístics. Jordi Maria, Maria Jola. Sí, de fet, la mesura evidentment no hi podem estar, la notícia és bona, des d'Esquerra evidentment
No podem fer altra que aplaudir-la, perquè no podem pas criticar-la, perquè els pisos turístics és una realitat que ens preocupa. Però és una realitat que ens preocupa perquè hi ha moltes casuístiques. Vull dir, a Tarragona no hi ha places hoteleres, per exemple. Vull dir que, a part de fer aquest control fantàstic dels pisos turístics i que hem de regular, i perquè n'hi ha més de 2.000 i escaig, i és una real animalada, i perquè la majoria es concentra en la part alta i a la part baixa, recordem que són els dos punts més tensionats...
Tarragona té un altre problema i és que no té places hoteleres i, per tant, moltes vegades quan hi ha grans esdeveniments aquí la gent se'n va a dormir a municipis del costat, cosa que és un problema. O, per exemple, no tenim residències per a estudiants, tenim una universitat de referència i el que fan la majoria dels estudiants és compartir pis, pagar una animalada per una habitació i això també fa que pugi i incrementi el preu del lloguer. Per tant, totes aquestes realitats...
són diferents segurament d'altres municipis que també tenen problemes amb els pisos turístics. Des d'Esquerra, per exemple, el que estem fent ara és reunir-nos amb altres grups municipals d'altres municipis turístics, amb totes les diferències que pugui haver, el grup municipal de Barcelona i el de Sitges, perquè entre tots entenguem una mica com poder regular sobretot aquestes zones més tensionades.
és evident que a Tarragona hi ha una primera aturada que va anar molt bé, i és quan la Generalitat de Pere Aragonès, amb aquell decret del 7 de novembre del 23, atura el fet que hi hagi més pisos turístics, hi ha una sèrie de normatives dels 5 anys, de la renovació, etc. I, de fet, des del 9 de novembre del 2023 no s'han donat més llicències a Tarragona. Per tant, això ja va ser un bon fre en aquest sentit, però és evident que amb les que ja hi eren s'ha de fer alguna cosa.
De fet, també la notícia deia que s'havia d'actualitzar aquest estudi que havia fet la URB el 2021, crec que ho deia el conseller García, és un estudi que es va fer juntament amb quan hi havia l'alcalde Ricomà al capdavant, perquè a més a més veníem d'una pandèmia, la pandèmia va fer canviar també tots aquests paràmetres de pisos turístics, va esclatar i va haver-hi molts més. Per tant, és una realitat que ja hi era, però que a partir de la pandèmia i després...
s'ha, evidentment, descontrolat d'una manera terrible i és evident que s'ha de regular. S'ha de mirar, doncs, quins estan amb la llicència, doncs, qui treballa, si fa mesos que no, doncs, es retira aquesta llicència, etcètera, etcètera. I és evident que tot això va en pro de la ciutadania de Tarragona, sobretot en aquelles zones més tensionades, com pot ser la part alta, que és cert que...
més enllà de regular els pisos turístics, també potser haurem de mirar de regular els usos comercials. Al carrer Major, en molt poc temps, la substitució ha estat molt ràpida i ha canviat moltíssim. És un carrer, una artèria principal, que ha passat de tenir una floristeria, una farmàcia, etcètera, a tenir botigues de souvenirs i cafès i poca cosa més. Per tant, la substitució és rapidíssima. I, per tant, segurament anem a contrarrellotge amb totes aquestes eines, però totes les que tinguem, doncs benvingudes són.
S'ajunten diverses coses, eh? S'ajunten... Que no hi ha relleus generacionals per molts negocis. Clar, és que la problemàtica no és una sola, no? I és atacar un problema. S'ajunten moltes coses. El Llorenç, quan tanca la floristeria, entre altres coses, no té relleu.
com moltes altres botigues que tanquen perquè no tenen relleu. Per tant, això és un tema a tractar. Farmàcia, afortunadament, en tenim al carrer... Potser hauríem de buscar polítiques que incentivin el relleu. Sí, no és fàcil, però es busquen. Ja es va fer un programa, per exemple, amb les pastisseries, perquè ens quedàvem sense pastisseries. Va fer un programa i, per sort...
ha ravifat una mica el tema de les pastisseries, però...
s'han d'atacar moltes coses al voltant. Aquí, des del començament, hi ha hagut la voluntat que així sigui, i l'alcalde Vinyalés des del principi es va també fer el decret perquè no es poguessin donar més llicències de pisos turístics. Després, per exemple, parlàvem de les dos barris més tensionants, per alta, per baixa. Les casuístiques són oposades, pràcticament. Absolutament. De la mateixa manera que la per alta...
va en detriment de la vida al barri, potser a la part baixa no va tant en detriment de la vida del barri. I ajuda. Sí, perquè a la part baixa centrem tots els serveis socials i potser ara encara més... Gràcies. Que hem de parlar també de la bagajada... No, a veure, pisos turístics han d'existir. Em sembla bé que existeixin a la part alta, a la part baixa, on convingui.
Des del començament del mandat, quan es va plantejar una moratòria en els permisos de pisos turístics, nosaltres hi vam donar suport. Perquè han d'existir pisos turístics, però s'han de regular. I quan hi ha un excés de permisos, doncs és bo fer una moratòria i no donar-ne més.
aquests pisos turístics han d'estar regulats, s'ha d'inspeccionar, ens sembla molt bé que a través del padró s'hagin detectat 32 pisos que tenien autorització per pis turístic i no l'exercien i no els feien servir, però jo també plantejo un tema que és més complicat, a l'inrevés. Quants pisos a la part alta, quants pisos a la part baixa o en qualsevol lloc de la ciutat
quants pisos que no tenen autorització per pisos turístics es fan servir com a pisos turístics. Jo crec que també aquí hauríem de posar la banya i d'alguna manera poder destapar no només els que tenen llicència i no la fan servir, sinó aquells que no la tenen però que fan servir els seus pisos com a pisos turístics.
I en relació al que dèiem, efectivament, Pla d'usus, Junts per Catalunya, va presentar una moció al ple, que crec que es va votar...
jo diria que per la immensa majoria dels partits, cal un pla d'usos comercials, entre altres coses, a la part alta, a la part baixa. És a dir, no pot ser que tot siguin botigues de souvenirs, potser hem de dir, si hi ha tantes botigues de souvenirs, no autoritzem més botigues de souvenirs. Potser cal comerç quilòmetre zero, i si a la part baixa hi ha supermercats 24 hores o 12 hores en accés...
doncs potser hem de frenar l'autorització de més permisos de súpers, i si en un carrer hi ha sis bars, doncs potser cal frenar l'autorització perquè se n'obrin més, no? És evident que l'aparalte no pot ser un aparador, el que dèiem, s'ha dit molt sovint, no?, que l'aparalte es convertirà en portaventura. Evidentment, evidentment que no, que no ho hem de permetre, no?,
I, per tant, reitero que des de Junts hem demanat i vam demanar la redacció d'un pla d'usos a la part alta i a la part baixa i el serrallo per evitar que passi això, per evitar que passi això i que puguem regular quins usos volem, quins usos comercials volem en cada espai de la ciutat. No tindrem temps d'abordar-ho tot perquè demà hi ha vaga general contra la genocidi de Palestina, perdó, malgrat l'acord de pau, perdó,
el que estem veient. I també aquesta setmana hi ha la reunió amb nostre llocs de foment de condicions i contractes, dimecres i dijous, pel tema de...
de la subrogació, un per un aniran parlant, en fi, ja són dues coses, dues temes importants d'aquesta setmana, a banda de la plenària de divendres. Però vaja, de la vaga general de demà... La subrogació, perdona, que no... No, el tema de la reunió d'Urbace, amb els sindicats... Ah, molt bé, la subrogació del personal d'una empresa a l'altra. I d'això, que tenim a marcat la agenda el dia 3 i 4, que estarà el dia del traspàs. Però, tema vaga general demà, genocidi contra Palestina, contra el genocidi...
Convoquen els dedicats majoritaris, a banda d'altres, per tant, no sabem preveure-les ara si serà molt participativa o no, però està convocada. Home, que la ciutadania del nostre país se rebel·li contra el que està passant, doncs crec que és motiu d'orgull, no?, de fer-ho.
I crec que és moment de continuar-ho fent, ara mateix. Sobretot perquè, just ahir vèiem, no?, a molts líders mundials, dic líders perquè no més hi havia la melònia. Sí, t'explota el cap. Exacte. Amb la signatura d'un acord de pau,
que haurem de treballar molt perquè sigui el que sembla i no el que sospitem que hi ha al darrere. Bàsicament perquè jo crec que és molt important la presència dels presidents europeus, del president de França, d'Espanya, dels presidents de la Unió Europea, justament...
per donar aquest missatge de vigilància sobre aquest acord de pau. De vigilància. Perquè hi ha hagut acord de pau perquè el Netanyahu s'ha passat de la ratlla amb els amics del Donald Trump. Hi ha hagut un atac a Doha i ha atacat interessos
econòmics i personals i familiars del Donald Trump. I per això el president dels Estats Units ha decidit que li havia de posar un aturador en aquest senyor. No ha estat ni per les imatges de bombardejos, ni de gent morta, ni per les mobilitzacions massives a tot el món. A Espanya n'hi ha hagut moltes,
De fet, jo crec que el nostre president és l'únic que ha mantingut una postura contundent i decent al respecte, però que tinguem clar que això ha passat.
perquè Netanyahu va anar més lluny del que Trump volia que hi anés, amb l'atac, amb el bombardeig, l'atac que hi va haver a Doha, malmetent interessos econòmics de la família Trump, perquè així és com funciona aquest senyor. Per tant, crec que és important la presència dels líders, especialment europeus, també hi havia el president de la FIFA, cosa que també és bastant perturbadora, però...
que hi hagi els líders europeus per fer vigilància, crec que és molt important. Sí, jo crec que al final hi ha, com bé deia la consellera, un acord de pau perquè hi ha interessos del senyor Trump, perquè el conflicte fa molt de temps que l'estem veient en directe, malauradament, i està molt bé que hi hagi aquesta vigilància per part dels països europeus, i per tant estarem amb atents a veure...
com continua i per tant si hi ha una vaga doncs em sembla bé no ens podem relaxar en cap moment perquè el conflicte ni va començar el 7 d'octubre ni fa dos anys que va sinó que fa dècades i dècades i per tant sempre és un bon moment per sortir al carrer en solidaritat amb el poble de Palestina.
Per altra banda, i seré molt ràpida amb el tema de la subrogació, només recordar que quan el conseller Fortuny, amb la redacció del contracte de la brossa i quan estava a govern l'alcalde Ricomà, ja va parlar de la subrogació i que ningú perdria la feina, va haver-hi una campanya difamatòria en la que es deia que sí, que perdrien la feina, etc. Es demostra, evidentment, que no era així, ningú perdrà la feina, era una subrogació.
Això sí, cal fer una subrogació ben feta, perquè a vegades el 2017 es va fer la subrogació de les treballadores de les llars d'infants i encara en patim les conseqüències perquè no es va acabar de fer bé. Per tant, una bona subrogació, tot ben fet i, per tant, endavant i desmuntant allò que es va dir. Sí, se'ns acaba el temps. Jo respecto molt el dret constitucional a la vaga, però jo crec que fer una vaga demà...
és voler fer durar una situació a la que s'ha aferrat molta gent, motius o no, però que s'hi han aferrat probablement per tapar altres problemes greus que té el nostre país, com si se'ls hi acabés l'argument per tapar els problemes reals.
i fer una vaga general en solidaritat amb la flotilla, que ha sigut un viatge de plaer per la senyora Colau, que li han fet a l'eslogan de campanya, i en relació al senyor Trump, potser vostè prefereix que li donin el Premi Nobel al senyor Trump abans que li donin la senyora opositora de Venezuela, perquè, clar, la senyora opositora de Venezuela, el senyor Maduro, ui...
Complicat. Jo respecto els drets de vaga, però és evident que nosaltres des de Junts no farem vaga i instem a la ciutadania a no fer-la. El més preocupant que hem escoltat avui és Junts comprant els arguments de Vox. No ho deixem aquí, perquè si no estarem a carar un quart d'hora més. Gràcies, Sandra. Maria Roig, Jordi Sendra. Gràcies i fins la propera. Fem una pausa i de seguida més coses. Va, música. La veu de Tarragona. Cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes?
El temacle del dia amb Sílvia García. Donde hay música és el disc on trobem aquesta cançó d'Ero Ramazzotti. És el nostre primer temacle d'avui. La cosa més bella. La sentim, no? ¿Cómo comenzamos? Yo no lo sé. La historia que no tiene fin.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Con fantasías Recuerdas el día que te canté Fue un súbito escadro frío Por si no lo sabes pero diré Yo nunca dejé de sentirlo Contigo hace falta pasión No debe fallar Jesús
También maestría, pues yo trabajo con el corazón. Cantar al amor ya no bastará. Es poco para mí si quiero decirte que nunca habrá cosa más bella que tú.
Gracias por existir. ¿Cómo comenzamos? Yo no lo sé. La historia que toca su fin. ¿Qué es ese misterio que no se fue? Lo llevo aquí dentro de mí. Serán los recuerdos
Seran las palabras pues yo Sabrás mi trabajo es la voz Cantar con amor ya no bastará Es poco para mí Si quiero decirte que nunca habrá Cosa más bella que tú
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores.
I en un moment en què la política municipal viu una creixent fragmentació, veiem ajuntaments cada cop més dividits, mandats sovint curts o inestables, és la tònica, doncs, Quimpera, de fallar alguns anys. Això no és que sigui nou d'aquests aterres anys. Avui parlem amb ters alcaldes d'aquesta comarca nostra, del Tarragonès, que destaquen per la seva longituditat en el càrrec, continuïtat també del capdavant dels seus respectius municipis. Són Joan Maria Sardà, alcalde de la Pol del Mafomet. Joan Maria, què tal? Molt bon dia. Bon dia.
Roc Muñoz, alcalde de Canonja, molt bon dia. Hola, bon dia. I Joan Martí Pala, alcalde de Perefort i Puigdelfi. Bon dia. No m'he deixat cap epidemia de la Pobla i de Canonja. No teniu epidemia. Això també és una singularitat, és alcalde d'un poble que té epidemias, també té el seu que, perquè no és només pel municipi principal, sinó també pensar en les epidemias com Puigdelfi.
És evident, és evident. Sempre està pensant tothom i les pedanies sempre exigeixen tots els drets que evidentment tenen, però que a vegades se'ns fa una mica que has fet aquí i que no has fet allà. I a vegades juguen amb aquest joc de que si l'has posat un banc jo també en vull un altre davant i això a vegades no és així. 30 anys com a alcalde, Joan Maria, Roc 28, Joan Martí 26. Del 95 al 97...
i 99 respectivament. Manual del Bon Alcalde, com es fa això? Per qui vulgui presentar-se d'aquí un any i mig. L'important del manual és que la gent et voti. Aquesta és la qüestió fonamental. Jo sempre explico una cosa. A mi l'oposició i hi ha gent que em diu que el Roc ja porta molts anys i jo els dic una cosa. Si jo em presento a les eleccions i la gent em vota, serà que m'estimen.
I, per tant, aquesta és la gran raó de pes. Això és l'important. Que t'estimin, però sobretot que et votin quan arriben a les municipals. És això.
Sí, sí, està clar, que al final la gent és el que decideix, no? O sigui, això és fruit, diria jo, de molts anys de... cada mandat, no? És diferent, però sí que el futur és del dia a dia, no? No pots deixar mai el dia a dia, estar sempre amb la gent, llavors al final, doncs, si fas una tasca que la gent agrada, al final, això com deia el company Rod, al final es tradueix a les urnes, no? I el temps, bueno, el temps a vegades la gent vol...
continuïtat, perquè la gent no caure estabilitat, la gent no els agrada que hagi, a l'Ajuntament, i més petits com ara nosaltres, no li agrada que hagin renou, la gent vol que vagi anar fent, els impostos no els toquis massa, i anar fent, això és el principal, a partir d'aquí, llavors la gent ens fa, a veure, l'electorat ja sap el que ha de fer, i a vegades queda sorprès de gent que a vegades no t'esperes, o al contrari, però en definitiva crec que a la gent hi ha una cultura democràtica molt important,
I això reflexa després algun resultat a les urnes, no? No tocar gaire impostos, això m'ho he apuntat, eh? No tocar gaire impostos, això m'ho he apuntat. Això és el que diu la gent. Sí, sí, és evident. Nosaltres cada quatre anys, per voluntat pròpia, ens presentem a uns exàmens, i aleshores els que examinen són la gent del poble. I, per tant, els que avaluen amb millor nota, pitjor nota, el que tinguis, una continuïtat o no. Per tant, estar sempre en mans d'ells, i efectivament, com ho deien els altres alcaldes, els impostos, intentar-los tocar-los al menys possibles...
perquè és una cosa que sempre la tenen molt sensible, però evidentment sempre s'ha d'intentar buscar l'equilibri i és el que al final entendem que aconseguim, perquè si no realment cada 4 anys ens passarien el ribot i ens traurien de costat.
S'ha de ser d'una pasta especial per fer d'alcalde tants anys, perquè sempre ho diem, que un ajuntament és aquella porta que truca tothom, però és que l'alcalde el paren pel carrer un dissabte, un diumenge, el dia que estàs fent el vermut, amb la família, paren, et venen a veure, et demanen, et pregunten, no sé què. És a dir, com s'aguanta? S'ha de ser una pasta especial? Des del punt de vista personal, com heu viscut aquestes dècades com a alcaldes?
Bé, jo... Venen els nois de 6è, no? Ara fa com dues o tres setmanes que em van venir a veure, i llavors fan diverses preguntes, una també de les que fan, i si no, i l'altra que jo és quan guanya l'alcalde. Això és molt, molt important, i és una cosa, doncs... Però, jo els dic, a vostè li agrada ser alcalde? Dic, home, sí. Però, mira, aquest és un ofici en què la gent et diu coses. Alguns, fins i tot, t'insulten.
I moltes vegades és inclús desagradable, no? Però a mi no m'obliga ningú a presentar-me a les eleccions.
no em posen una pistola al pit i em diuen tu has de ser l'alcalde jo estic aquí perquè vull i aquest és el gran raonament que jo puc manifestar i també els meus companys nosaltres estem aquí perquè volem perquè volem fer un servei i després perquè ens agrada deu ser no és l'eròtica del poder però sí és una cosa que la portes jo diria que és més vocacional això per exemple jo no serveix però si menja
entenc que, per tant, ser en un municipi al capdavant, és un tema vocacional que t'ha de agradar. Si no t'agrada que t'has de marxar de seguida, jo dic sempre, al dir que no tingui il·lusió, jo entenc que en aquell cas hi duro 10 segons. Cada dia hi ha nous reptes, nous projectes, noves coses, i això és el que tenim aquí a tu endavant. Jo diria que es torna a repetir un tema de vocació. I la gent, al final, és agraïda. Al final, no sé què, hi ha gent, com deia el company, sempre hi ha gent que és normal que existeixi, faltaria més, però en general la gent, al final, és agraïda.
És evident, és evident. Nosaltres, de fet, som gent de consens, gent de diàleg, gent d'intentar posar-nos sempre a l'altre lloc, a l'altre costat, perquè és quan realment trobes l'equilibri, no? I, per tant, sempre el que et venen a explicar la gent, doncs, intentes posar-te al seu costat, què faries, què demanaries, i buscar-li una solució si és que hi està. I si no hi està, doncs, els has de dir que no. Això els hi costa entendre, però en algun moment has de dir que no, i, per tant...
és la nostra feina, vull dir, no hi ha més. És evident que jo també estic una mica amb el company amb el tema que és vocacional, és a dir, si no ens agradés estar al costat de la gent, escoltar la gent, nosaltres de filtre no en tenim cap, els municipis petits, per tant, quan estàs a qualsevol lloc fent un tallat al casal i, ostres, ara aquest vei, sembla que siguem el local de cara a aquest vei, no?
Vull dir, clar, tenim aquest problema, tenim no sé què, escolta, quan podrem veure'ns sol seran dos minuts, bé, doncs escolta, a veure què t'ha passat. Difícilment els diem que no els atenem, jo diria que els atenem sempre, no? I per tant això també la gent ho agraeix, no? Però que de fet, cada vegada la gent és més exigent, cada vegada ens demanen més i hi ha vegades que ho podem complir i altres vegades que ens costa moltíssim.
Ja us pregunten si repetireu el 2017 o encara no us ho pregunten, això? Sí, ja ho pregunten, però hi ha una qüestió fonamental, no? Igual que els americans al segon mandat ja li diuen al president que és un pato cojo, doncs nosaltres el millor és no dir si es presentarem o no, perquè si no hi ha aquest any o dos que queden, doncs ja eres un pato cojo, no?
Sí, la gent va preguntant. Jo sempre m'he deixat dir si jo, que ja ho sempre anuncio el febrer de l'any que toca. O sigui, abans no. Sempre ho he fet així, sempre ho he fet així. Sí, jo sempre al febrer és quan ja més o menys decideixo... Però vaja, aquesta tònica la mantindré fins al febrer 2027.
Sí, és evident, és evident que t'ho pregunten pel carrer, clar, escolta, i molts t'hi diuen, escolta, no marxis, eh, a veure si ara marxaràs, eh. Bueno, escolta, a vegades les circumstàncies de la pròpia vida nostra ens marca que hem d'anar cap a un costat o cap a l'altre, però evidentment que sempre és una decisió d'última hora, pràcticament, eh.
per moltes idees que tinguis al cap però no les transmeteixes i evidentment sempre pensar que en el cas que tu no estiguis qui podria estar al lloc que estàs tu hi ha molta gent que serveix de segon, de tercer, de quart, de cinquè
i de primer a vegades, i nosaltres som els menys, jo diria que som els que hauríem de pensar menys i avaluar aquest fet, però sí que conscientment hi penses, i per tant el que vols és que hi hagi una continuïtat, que hi hagi una bona gestió, i a partir d'aquí treballar-ho al màxim possible. Entre 25 i 30 anys, el que menys 26, 28 i 30 anys,
què és el que ha canviat des de llavors a mare i què més us agrada i què és el que ha canviat de llavors a mare que menys us agrada a nivell política, de política no sé general de la societat a nivell de política municipal a nivell de territori no sé a la Canonga ha canviat una cosa substancial que érem una EMD de Tarragona i ara som un municipi independent diguem-ho així per tant clar això ha sigut
doncs jo crec que és el més gran que ha passat mai amb els últims 50 o 60 anys de la Cononja. De fet, l'any que ve ja recapteu el 100% o és aquest any, el 25? Aquest any és l'últim any que contribuïm amb Tarragona. L'any que ve ja serà zero. Vosaltres, el que més ha canviat, a part bé? Com vaig entrar jo, penso que l'any 95 no arribava a mil habitants.
I avui som 4.400, ja. O sigui, que jo tinc un canvi, bueno, una transformació brutal. O sigui, jo tinc un canvi, bueno, amb un mitjó, no? Amb un mitjó, amb tots els sentits. I el que notem molt és amb el tema administratiu, no?
Abans feies, feies, feies, ara fas, però no tanta pressa. Hi ha unes normes, unes dits que s'han de complir, i això dificulta molt. Cada vegada, a més, fa raó, es mor a la maquiaria d'un ajuntament. Qualsevol obra, qualsevol projecte, una licitació, és que s'eternitza. S'eternitza, són els plaços que hi ha, i això a vegades sempre es queixem molt, i no som nosaltres, sinó tothom del tràmits administratius tan volcats que tenim aquest país, que és que a vegades s'enfumava qualsevol projecte, molt se'n van a nores pel temps, se'n van a altres llocs. Nosaltres teniu l'industria molt potent,
i en part ja donant-te la indústria que teníem allí, clar que hem estat 7-8 anys per on hi ha gent s'activitat, hòstia, que és que, bueno, els senyors estaven ja per menjar sa fraga, que els donin els quedaven tot gratis. Prefereixo que a vegades això haurien de mirar, doncs, entre tots, de mirar d'aquestes indústries petites i mitjanes que estan al nostre territori, doncs, mirar, doncs, de facilitar-li, dins sempre, dins del mar de legalitat, per donar-los que siguem més àgils amb tots els serveis administratius. Ara tenim un projecte, també, entre mans i bastant sostenible,
I portem 4 anys. I no sé com acabarà, però tot això cansa molt també, no? I és molt ferragós. Jo crec que hauríem de ser més àgils i més diligents a l'hora, doncs, de... Això és el canvi que notem més jo. I sou ajuntaments petits que no teniu tampoc allò a accés a departaments dedicats específicament, per exemple, a buscar fons europeus, per posar-ho d'exemple, eh? Això és inviable, ja no hi podem anar. No, no, és evident nosaltres també. Jo quan vaig entrar no érem 600 habitants, no som 1.350, que ara som un cibre relativament petit,
però amb tot el que hi ha damunt de la taula podem ser un municipi molt gran, que aleshores és un tema que estem analitzant perquè jo sempre dic que no ens fa por créixer amb habitants sempre i quan els serveis que comporten aquests habitants estiguin totalment equilibrats.
Per tant, si hem d'augmentar 1.000 habitants més, cap problema, però ha d'haver escola per 1.000 habitants més, tema sanitari per 1.000 habitants més, sons esportives per 1.000 habitants més, i per tant això és un tema que aquí s'han de comprometre tots plegats, no?, per poder tirar endavant.
És evident que el canvi ha sigut importantíssim, no? De fa aquests 26 anys que jo porto alcalde, que de fet no porto 34 a la política, però d'aquests que jo soc alcalde, ha fet un canvi impressionant a nivell administratiu.
Avui dia que tothom diu que els alcaldes es maneu, no menem. Nosaltres, en tot cas, diem les coses, però després passa per la secretària, o en aquest cas jo secretària interventora, que et diu que això sí i això no. I aleshores, per molta il·lusió que tinguis per fer coses, a vegades ens condiciona el fet de tirar endavant certes coses. I també la pròpia administració com a tal, que ens busca tots els fils,
a vegades perquè se'ns posen moltes pegues a l'hora de tirar endavant i s'atracen moltíssim tots els projectes i això ens ralentissa moltíssim el funcionament del propi ajuntament
Teniu bones instal·lacions, cadascun dels municipis, esportives per descomptat, però, clar, evidentment, el tema de poder recaptar molts impostos de la petroquímica, això ajuda molt a tenir bones instal·lacions. Bueno, hi tindrà un planetàrium, eh? La Pobla més, eh? La Pobla té un bon camp de futbol. En la Pobla hi ha un bon camp de futbol, l'institut esportiva molt mac, eh? I posar moltes llums per Nadal, també. Això, això, això. Ja estan col·locades. Això és com Vigo, eh? El Pobla és com Vigo. Home, perquè li va portar les maletes al Pobla i viu.
Això facilita les coses? El fet de tenir ingressos, diguem-ne, tenir queix per poder fer coses? Clar, és evident, això està clar, els recursos que tenim de pressupost municipal
Nosaltres sempre tenim un ocultiu, que és l'indústria, no? I per tant, nosaltres el 90 i escaig per cent són els importos càrrec que tenen directament de la indústria. Si no, del contrari, doncs tindríem els carrers de terra, segurament, és una generació, no? Però ara no tindríem la caledat de vida que tenim en nostres pobles. De alguna manera, aquest impacte que tenim dins del territori, ara nosaltres sempre tenim un hipotec al territori.
doncs aquesta hipoteca reverteix també amb els veïns i veïnes d'ara, amb tots els municipis afectats, doncs tinguem una clara de vida, doncs bé, no?, de les ajudes, zones esportives, zones de cultura, principalment, també, tot això, doncs, ajuda.
Sí, nosaltres, el que sí que vaig fer en PIC, van ser municipi independent, és anar a veure el meu col·lega de la Pobla i que m'expliqués quines coses feia. I llavors nosaltres hem agafat model amb moltes subvencions i altres precisament de la Pobla. Primer, perquè tenen experiència...
perquè tenen poder econòmic, i sobretot perquè tenen imaginació. I això, amic meu, en aquests moments i en d'altres, doncs sempre s'ha d'anar, com en feien els xinos i els japonesos, si s'ha d'anar a copiar, doncs se va amb totes les conseqüències.
I vas donar l'idea al planetari? No, el planetari, això, el planetari ja va ser idea meva. Però amb tot el que més... T'asseguro que la Pobla és un gran referent. T'agraeixo amb les teves paraules i et agraeixo de cap. La maternia és un grau. És el dia a dia. Teniu pistes de padel i tot allà a Perefort. Pistes de padel i tot teniu a Perefort.
Sí, evidentment, sí. Hi ha un camp de futbol recentment inaugurat, amb la qual cosa també ha tirat endavant i s'ha de dir que funciona molt bé. I, bueno, estem continuament. Nosaltres vam tindre, jo diria que la sort que quan jo vaig entrar a l'alcalde del 99, que de fet no hi havia ni escola, que vaig tindre que potenciar l'escola, bueno, de fer l'escola nova o ajudar, convèncer el departament perquè ens fes l'escola nova...
Potenciar la llar d'infants inaugurada el 2005, escola inaugurada el 2007, i a partir d'aquí vam anar treballant, però que tot ho vam posar en una mateixa zona, una zona totalment llarga, amb què tots els serveis els tenim concentrats allí. Això ens va permetre poder dissenyar una mica tota aquesta part d'infraestructura és importantíssima.
però després també, i és evident que també agafem de model aquests dos grans municipis, tant la Cononxa com la Pobla de Mofomet, a fer efecte que jo observeix que no tothom els podem tenir, i aleshores el que fem és convenis amb aquests propis ajuntaments. Per exemple, nosaltres tenim un conveni amb l'Ajuntament de la Pobla de Mofomet, amb tot el tema de les seves instal·lacions esportives, i sobretot la piscina coberta, amb què nosaltres paguem exactament, el municipi paga exactament el mateix que paga la Pobla, i el diferencial el paga l'Ajuntament.
Perquè, clar, a l'hora de construir, pots construir i et gastes un milió o dos milions d'euros, que realment els tens, però després hi ha la part de manteniment que és fonamental. Aquesta part és la que analitzem les altres. Hi ha una petita àrea metropolitana dintre de l'àrea metropolitana, és això que m'esteu dient? Bé, bé. Capital a la població. Capital a la població. Capital a la població.
Aleshores, com som un municipi que, home, tontets tampoc no ho som, o almenys això és el que analitzo jo, el que vam fer, allò que tira-nos una pedra i va caure al mig de la refineria. Es va anar de conya perquè tenim una zona dins de la pròpia refineria que ja ens la vol comprar a la Pobla, però és el mil·límetre quadrat més rentable que tenim i, per tant, això jo crec que serà molt difícil que ens posem d'acord. És molt curiós que és el terme nostre. Hi ha una illa que és de Perefort. És molt curiós el nostre.
A més a més, hi ha els dos serveis de la refineria. Hi ha els cràquers. I els cràquers hi ha un petit trosset de cràquer de rapsol i un petit cràquer d'on xavi. I, per tant, allò, bueno, allò, bueno, diem que sí, que treu suc. Qui té un cràquer té un tresor, que diuen, eh? Sí, sí, un gran tresor. Això va passar segurament quan ell no era alcalde. Havien sigut allò alcalde i ha sigut molt més difícil. Però, bueno, vam tenir la sort que ell no estava i aquí vam... Ho respectem, ho respectem.
De tots aquests anys, us ho preguntarem acabant, però de què esteu més orgullosos d'haver tirat endavant? Tot alcalde té una peça, una obra, una inauguració. A ell no li agrada fer inauguracions. El Marroc sempre diu que no m'agrada fer... Però Mamotus va fer una excepció. De què és el que esteu més orgullosos d'haver fet en aquests anys? Que no és la peça, la peça. Sí, jo diria que el casal cultural que tenim, que és molt potent, i treu molta rentabilitat, i fer molts actes, diria. El tema cultural, diria que...
El casal cultural va ser una bona obra que perdura. Es va inaugurar el 2003 i avui encara perdura. I per molts anys tenim un aforament de 400 butaques i es permet fer uns infidactes. Jo diria que potser és l'epicentre principal de la cultura de la pobla reflectida amb el casal cultural que es va inaugurar l'1 de maig 2013. L'1 de maig 2013 va vindre el president Rigol, el president del Parlament. I després li van deixar que anés a Perefort a inaugurar uns carrers.
Va ser perquè vosaltres el vau posar. Va ser així. Sí, però amb la condició que després vaig dir a la porta. A mi el president Rigol me'n recordo. El 1 de mai 2003. Totalment d'acord.
N'hi haurien quatre carres i quatre paroles. Nosaltres, la part que estem més orgullosos és de moltes coses, perquè realment hem tingut de fer moltes, però bàsicament, sobretot l'allar d'infants que hi havia tres o quatre crius,
i ara són 30, més de 30, perquè és de dues línies que es va inaugurar el 2005, i després, com no pots dir d'una altra manera, l'escola. Quan jo vaig entrar el 99, l'escola estava tancada. I, per tant, era una línia amb la qual jo havia de treballar moltíssim, i que vaig poder convèncer la gent...
del departament perquè ens ajudessin a fer una escola nova i la tenim una escola per 250 alumnes en aquest moment hi van uns 190 no arriba 180 i alt i escatx i evidentment tot el reste des de la primera legislatura que prometia fer un camp de futbol però econòmicament no els teníem aquest any en aquesta legislatura hem tingut els cèntims per agafar el camp de futbol
I també ha sigut un camp de futbol, jo diria que molt, molt, molt ben ubicat i molt xulo. No t'has de deixar ell als quartos? No, no, no, no. De moment encara no. Això no vol dir que algun dia li anem a tocar la palta que ens deixi alguna cosa. Però si deixem algun jugador, t'ho podem deixar algun jugador. Bueno, bueno, bueno, bueno. Millor que no parlem de futbol. No, no, no. Perquè l'altre dia en un partit que va haver...
No vull entrar, no vull entrar, no vull entrar. No, no, és mentida per guanyar Perefort. Amb 9 jugadors. Però no vull entrar, no vull entrar. No, no, no.
A la Canoja s'han fet molta... Com bé dius, a la Canoja no li agrada inaugurar, o no acostuma a inaugurar, diguem-ho així, però, home, una obra important ha sigut la del Museu del Mamut, que serà un referent per tota la comarca i més enllà, i després, clar, una de les que estic també especialment satisfets és el Teatre Municipal Urfau Canoji, que es va remodelar tot i que també queden obres per la posteritat, no?
Hi ha moltes altres, però amb aquestes dues de moment hi estarem. Molt bé. No em direu si repetireu o no em ho direu. Mira, li dieu amb el que s'ha enredat, que és el Joan Andreu Pérez, que el tinc per aquí fora, quan sortiu li dieu amb elles. Li dieu allò al petit comitè, que no ho digui ningú, sobretot. No. Però vaja, avui ho s'han volgut juntar. Celebro que els hagi juntat i que hagi compartit. Segurament teniu moltes anècdotes. Jo crec que potser un altre dia podíem cada any ens expliqueu coses d'aquelles que no es poden explicar.
O sí, però hem de tenir moltes anècdotes. Moltes. Jo el dia que vaig fer el llibre, però sense noms. No es pot dir encara, no? Però vaja, vull dir, al final el que deia-ho, eh? I coincidir més vocacional, no? Per anar acabant. Vocacional. Però fixa't que avui mateix, no? Que ha sortit l'alcalde de Mollerusa...
Està tal que els problemes que tenim la intervenció i tal. Aquest món nostre, que sembla així ara que estem aquí i estem d'una forma animada i simpàtica, clar, també és molt complicat, eh? Perquè batallar amb els cossos nacionals, que són secretaris, interventors i tresorers, no és gens fàcil.
Primer perquè la llei ho diu d'una manera, i després perquè la restricció que et fan, doncs també impedeix moltes vegades donar-li continuïtat a les coses, no? S'ha d'ajustar la llei, sí, però, hombre... Era això. Sí, sí, comentava abans aquest tema, jo he tret abans que ha canviat tant l'administració amb el tema administratiu que, hosti, costa molt, la maquinària aquesta costa molt, costa molt.
Sí, és evident, és evident. De fet, una altra cosa que n'estic molt content és del gran equip que hi ha a l'Ajuntament, perquè realment he tingut sort que vaig passar una època molt dolenta amb el tema d'una secretària que vam tenir, i ara tenim la gran sort d'una gran secretària interventora i amb tot l'equip que comporta el que és el propi Ajuntament i fins i tot la gent de brigada.
O sigui, tots en general. Per tant, jo crec que ho hem aconseguit. Tenim gent molt bona i és el que hem de continuar perquè també no deixes de ser un gran èxit de cara a l'Ajuntament. Tindrem gent bona, que et busquis solucions, que t'ajudi a fer coses perquè realment també t'ajuden a fer coses o donar-te fins i tot idees i per tant això ho hem d'aprofitar.
ho fem extensiu als tres municipis. Això que ha dit ell, no? Compartim els tres, no? Sí, sí. Perfectament. Raúl Muñoz, gràcies. Que vagi molt bé. Doncs ja saps. Joan Martí va també, gràcies. Moltíssimes gràcies. I el Joan Maria Sardà, alcaldes de la Canonja, Pere Fori Puig de Fila, Paloma Fomet, avui junts, i repetirà un altre dia, però jo tinc l'impression que ens deixem cosar el tinter. Com vulgueu. Gràcies, que vagi bé. La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia, programa especial del tothom, 1.000 edicions, més de 1.000 veus, més d'un milió de diversitats.
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. La Women Race, el cor d'inglès, celebra la seva desenedició a Tarragona. 5 quilòmetres amb un recorregut urpà pels carrers més emblemàtics de la ciutat. El diumenge 19 d'octubre a les 9.30 t'esperem a la sortida. Inscreu-t'hi ara. Corre, tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer. Women Race, el cor d'inglès, consulten les condicions. La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores.
I entrem dins de l'apartat d'Història, una secció que us oferem ara, a partir d'aquesta temporada, cada dimarts, això sobre les 10 i 20. Anem amb retard i el tema que hem de tractar és ampli i profund i té a veure amb una efemèrida, i és que la matinada del 15 d'octubre, l'any 1946,
moria assassinat, afusellat, el llavors president de la Generalitat, Lluís Companys. Es commemora aquesta efemèrida enguany, que ja farà 85 anys de l'assassinat de Lluís Companys, i ho fa la Comissió Lluís Companys amb un parell d'actes aquí a la ciutat de Tarragona. Per fer una mica de memòria i d'història, hem convidat el Manel Castanyo, coordinador de les activitats i membre de la Comissió Lluís Companys. Manel, bon dia. Bon dia.
Vinga, va, fem una mínima lliçó d'història. Per què, com, quan, després de què, en quines circumstàncies? Estem parlant de l'afusellament d'un representant... Legítim. Legítim. Sí, sí, del Polo de Catalunya, de la Generalitat, el president Lluís Companys.
que un personatge arrelat a la terra, volgut, president de la Generalitat, en uns moments molt complexes, molt difícils de la història d'aquest país, de la història d'Espanya i de Catalunya,
en què una rebel·lió, un cop d'estat de Franco va suposar una gran situació de guerra i de patiment de tantes i tantes persones.
Ell va bé i es va trobar amb aquesta circumstància, la circumstància de tenir que controlar la primera revolució anarquista a Catalunya, en el que evidentment ho va tenir complicat fins que no va aconseguir posar una mica d'ordre i organitzar tot el que és els fronts de guerra fora de Catalunya.
i, evidentment, controlar i fer que tota la reguàrdia de Catalunya s'organitzés. Jo crec que, si alguna cosa hem de dir el president, és la força, la capacitat organitzativa i pensar en el poble en uns moments molt complexes.
S'ha destacat, sempre de la seva figura, aquest de posicionar-se al costat de la moviment obrer. Sí, sí. Està al costat del poble. Clar, nosaltres penseu que companys era republicà d'esquerres, Esquerra Republicana a Catalunya, i evidentment els principis republicans d'estar al servei del poble, al servei dels més febles, al servei de les classes populars, és l'ADN d'Esquerra Republicana, i això ell ja ho va practicar com a president.
En un moment, en una època en què el moviment sindicalista era potent incipient i en contra també a l'empresarial. Sí, és tota la història de la CNT, de la FAI, d'aquests moviments revolucionaris que evidentment amb tota la legitimitat de tenir, agafar les armes i fer aquesta mena de revolució al voltant d'un cop d'estat
i aturar-lo, perquè en definitiva aquestes forces revolucionaries al principi de la Guerra Civil són les que aquí a Catalunya van aturar al cop, evidentment amb la complicitat del propi govern de la Generalitat.
Per què més serà recordat, Lluís Companys? Per què més? O més preguntes que tinc, eh? Com va fer cap en aquest moment de l'afusellament? Devia exiliar-se? Devia fugir? El van a restar? Com va anar? Evidentment, quan es va refugiar a França,
va tenir, evidentment, els nazis van invair França i aquí tota la complicitat dels serveis d'intel·ligència del règim franquista, més els serveis d'intel·ligència nazis, el van capturar i el van deportar cap a Espanya. I aquest és el seu camí, la seva desgràcia i la desgràcia de tothom, no?
El fet que evidentment el feixisme i el nazisme sempre es van posar d'acord per fer aquest retorn de companys cap a Catalunya. No va ser l'única persona, ni molt menys, assassinada aquella nit i juntament. I tots ells representa que van passar per una mena de judici?
Bé, més que un judici, allò va ser una ignomínia, un judici sumaríssim dels que feia el règim franquista, sense cap tipus de garantia. Per què? Perquè, en definitiva, era l'aniquilament de l'anemic, així de clar, sense cap tipus. Era una mena d'orquestar una pantomima legal, alegal o legal,
davant d'una situació en la que evidentment la justícia no existia era simplement actuar amb una repressió bestial i el judici sumaríssim si llegim la sentència que és el que farem demà a l'estat del matí és una sentència esgarrifadora injusta malèbola
que d'alguna manera posa la figura del president Companys, evidentment, amb una tessitura que no es correspon en absolut amb la seva realitat com a polític, com a polític bo, com a polític al servei del poble, sinó tot el contrari, com a enemic de tots aquests principis feixistes que plantejava el règim de Franco. Des de diferents associacions i entitats s'ha demanat...
que es consideri nul·la l'anul·lació de la sentència. Com ho tenim, aquest tema? Aquest tema, la veritat, és que encara està una mica en l'aire, malgrat que s'estan fent passos, però sempre és aquesta resistència de sectors de la política que fan aquest revisionisme polític de la figura de companys, sobretot la dreta i l'extrema dreta, en el qual inclús l'acusen d'assassinats i de crims de guerra, etcètera, el propi Lluís Companys,
I per tant, jo entenc que aquestes pressions fan que d'alguna manera es dificulti el procés perquè evidentment això hauria de ser un judici absolutament nul, publicat, demanar perdó i això està com està, està en aquesta situació d'estambai.
S'ha aconseguit l'anul·lació d'algun judici, d'algun judici sumaríssim, allò que et consti? Perquè clar, estem parlant, estic llegint per aquí, immolats al camp de la bota, des del 1939 al 52, són molts anys, 1717.
Estic llegint, eh? Més després, altres al Fossar de la Pared de Montjuïc, assassinats també al País, a Valencià, 2.300, vull dir que de judici és d'aquests sumaríssims, n'hi havia moltíssims. Hi ha algun moviment en aquest sentit, no només pel president i els companys? No, no, ara jo ho desconec en aquest sentit, no et puc dir res al respecte. Però vaja, que està bastant immòbil, eh? Sí, sí, aquestes qüestions de la recuperació de la memòria i d'alguna manera...
de veure que s'han fet moltes injustícies i que d'alguna manera estan de reconèixer que han estat injustícies, doncs costa moltíssim. I més tractant-se d'un president d'una institució com és la Generalitat, vull dir que és un símbol. És un símbol i és una situació que és incomprensible que no s'hagi resolt aquest tema d'una institució com és la Generalitat al segle XXI i que 85 anys després d'aquesta situació
no s'hagi fet públicament, d'una forma oberta, transparent, aquest reconeixement del que va ser el president Lluís Companys.
Què fareu demà? Demà és el dia en què commemorem el 85è aniversari del fusellament del president i el que fem és que a les 7 del matí, que va ser l'hora en què el van afusellar, ens trobem a la muntanya de l'Oliva. També un lloc. És un lloc tristament conegut per la repressió franquista i totes les barbaritats que van fer. I allí el que es fa és la lectura íntegra de la sentència
es llancen unes salves i després es canta l'himne nacional. Aquest és un primer acte. I després a les set de la tarda, aquí a la Rambla, Lluís Companys, el monument, les entitats que formen part de la comissió i d'altres, el que fan és una oferenda floral i prèviament fem una glosa per una persona escollida per la comissió, que en aquest cas és el director de l'Arxiu Municipal de Tarragona, el Joaquim Noia,
que en Guàndia, com que ja va estar reconeguda la seva tasca de l'arxiu històric en temes de memòria per Ònium Cultural del Tarragonès, amb el Premi Balcó, i vam creure que era un oportunat també des de la memòria democràtica que es fa des de l'arxiu, que el Joaquim Noi ens fes la glosa d'alta. I després es fa la flora floral, que hi participen sindicats, partits polítics, el Consistori, associació de víctimes del franquisme, tercera joventut per la república...
i l'associació Salvador Allende i algú altre. No recordo ara tots perquè són molta gent, no? Però bueno, aquesta és la... I després el que fem en aquest mateix acte, el frenar floral i el cant dels segadors, l'himne nacional. Aquest és el programa que tenim per demà. Tothom ha convocat el monument a companys? Sí, sí, sí. És aquí mateix, aquí. A les 7 de la tarda i si matineu i també voleu participar d'aquest acte més que simbòlic i de fet és una mica la...
el pinyol de... Sí, nosaltres sempre, fa molts anys que es fa, creiem que potser va haver-hi un moment en què la participació havia minvat, però ara estem en un moment en què, a través de la convocatòria que fem, que cada vegada és més ampla, va augmentant la participació,
i l'interès per aquest esdeveniment tan important. És un esdeveniment trist, però alhora també que el passat no s'ha d'oblidar, perquè per entendre el present hem d'entendre el passat i per projectar el futur i per la millora de tot plegat, dels valors fonamentals i els valors humans, i els drets humans.
recordant aquest acte trist i de retrocure la memòria del president Lluís Companys. Demà es commemora el 85è aniversari de l'assassinat de l'afusellament de Lluís Companys i avui n'hem parlat amb el Manel Castanya, coordinador de les activitats en part de la comissió Lluís Companys. Manel, gràcies, moltes gràcies per venir. Gràcies a tu, Núria. Bueno, m'has agafat amb el tema de l'est.
Fins demà!
I més activitats d'agenda, en aquest cas de caire cultural. Parlem ara d'una... d'una... escenificació d'un concert, directament, em sortia la paraula, quina tonteria. Un concert, el que es trena la temporada aquí a Tarragona de la Francesc Schubert Philharmonia. És la patètica de Tchaikovsky? Estic llegint que serà el dia 16, això crec que és dijous,
Dijous mateix a un quart de vuit del vespre. I en tot cas, li demanem més detalls al Jordi Gastó de la Franço Berfi L'Harmonià, que ens els pot donar. Jordi, bon dia. Hola, bon dia. Vull dir, dia 16, ara m'ha grinyolat, eh? Crec que sí que és dijous, no? Sí, és dijous 16 a les vuit.
A les vuita, a les vuita. I doncs, mira, tinc... Clar, perquè suposo que a un quart de vuit el que es fa és com una prèvia, o una obertura de portes, és el que m'apareix a la fitxa del teatre. Sí, sí. En el quart de Tarragona, a les vuita. Molt bé. El Jordi Gastó és el director artístic i coordinador, de fet, artístic de la funció. Jordi, com esteu? És veritat que enceta la Franz Schubert Filharmonia? Enceta temporada aquí a Tarragona, amb aquesta patètica de Tchaikovsky? Sí.
Doncs exacte, amb aquest concert inaugurarem la nostra tercera temporada aquí al Teat de Tarragona. De fet, potser de fons sentireu l'orquestra ja assajant, perquè ja estem al Teat de Tarragona, des d'ahir mateix, ja fent els assajos. Vull dir que potser sentireu de fons l'orquestra ja fent els mateixos compassos i res, amb moltes ganes de tornar...
a actuar davant del nostre poder de Tarragona i amb aquest concert, com tu has dit, amb la patètica de Tchaikovsky, que per molts és una sinfonia de les millors construïdes de la història. El Pol Juan ja el teniu per aquí o no? El Pol Juan, doncs mira, ara mateix està en cotxe arribant a Tarragona.
Ha vingut directament dels Estats Units i per tant està arribant aquest matí a Tarragona i bé, el veurem ara mateix. Per tant, avui potser no assajarà o aquesta tarda, però vaja, que sí, que abans del concert el tindreu uns quants matins aquí assajant, que això és important, no? Exacte, endavant el matí ja comença a fer assajos amb nosaltres.
i bé, tenim moltes ganes, perquè és el debut al nostre país, del Paul Huang, un violinista increïble, increïble, de petit ja va destacar Taiwan, on va néixer ell, el vam veure i van dir que aquest noi marcarà una època, el vam portar als Estats Units amb una beca, allà a Nova York, i bé, ens fa molta il·lusió que el pugui a Tarragona, perdó, el pugui escoltar dijous.
Com localitzeu aquestes petites joies o grans joies que porteu? Que moltes vegades són ja músics consolidats, a vegades són músics emergents però que ja se'ls hi veu la trajectòria. Com els aneu localitzant? Doncs bé, aquesta és la feina de fons. La gent ha de saber que cada concert que fem de l'orquestra darrere hi ha com dos o tres anys de feina del concert aquell.
Llavors ens dediquem, jo especialment, a anar a escoltar concerts amb un llavall, a veure concursos. De fet, el Paul Juan va guanyar un premi molt important de violí, la Beneficer, i també escoltant el que diu gent amb la qual confiem, artistes que han passat per l'orquestra, que sempre et diuen mireu aquest violonista, mireu aquest xalista, i així és com...
Anem en contacte amb ells i ell té moltes ganes de venir aquí a Tarragona. Doncs la patètica de Tchaikovsky, el que seria la sinferia número 6, l'estem escoltant de fons. Abans en una primera part, concert per violí i orquestra, que suposo que aquí és on intervé el Pol Juan. Exacte, exacte. El concert de Corbol, que la gent potser no és molt el nom, però és un dels compositors que va marcar l'època d'ourada de la música de cinema Hollywood, pel·lícules com...
les pel·lícules d'Airoll Flynn, les pel·lícules... Doncs totes tenen el Sergei de Corgol, que és un músic que va anar allà a Hollywood i va marcar una època i, per tant, el concert té aquesta sonoritat molt melòdica, molt fascinant.
Ai que bé, molt bé, molt bé. I la patètica de Tchaikovsky què té d'especial? Que parlaves abans de la millor sinfonia o la més, no sé com ho has dit, no sé si és la millor del món. Molts diuen que és la millor construïda, perquè realment és l'última que va escriure Tchaikovsky, al cap de dues setmanes va morir, per tant és com el seu testament musical, i no sé si ho sabia o no ho sabia Tchaikovsky, però sí que és veritat que des del tercer compàs
i ja fa emergir unes melodies, unes textures d'orquestra que atrapen, que atrapen des del minut cinc i ja estàs com una muntanya russa d'emocions fins al final aquest que et deixa reflexiu pensant en aquest viatge musical Pichikorski, que és una sinfonia que és una vida sencera.
Escolta, i és fàcil d'interpretar perquè, clar, la partitura pot estar molt bé però llavors a través de la interpretació has de fer entrar en el joc a l'espectador. Doncs no, precisament, clar, normalment no és de les més fàcils de tocar precisament per això, per diferents jocs de textures, de colors, intervenen tots els músics de l'orquestra, tots els solistes, hi ha un diàleg molt complicat però molt maco quan surt bé i és el que fa que la gent ho gaudeixi molt.
Molt bé. Última pregunta, Jordi. En quin moment està la Franz Schubert Filharmonia? Com afronteu aquesta temporada nova? No sé si hi ha novetats en quant als instrumentistes o hi ha alguna novetat que ens puguis explicar. Doncs bé, aquesta temporada l'encarem amb molta il·lusió perquè és el nostre 20è aniversari. Per tant, 20 anys de la fundació de l'orquestra no es fan cada dia i per tant tenim uns programes, uns repertoris i uns artistes convidats
molt importants i molt engrascadors, artistes que no s'han volgut perdre aquest 20è aniversari i que tornen a nosaltres, com l'Anna Petrova, com la Midori, i programes molt, molt importants, com la segona de Mahler, que la toquem amb l'Orquestra Simpònica Simon Bolívar, aquesta mítica amb la que tenim un acord de relació institucional, que vindrà aquí a Tarragona, juntament amb el Corre Nacional de Colòmbia. Ja seran més de 200 persones en un de l'escenari,
Per exemple, també tindrem el website Història, les grans sinfòniques, un concert que fa molta il·lusió just després de les festes de Nadal. I bé, les novetats, bàsicament, són aquestes, seguir amb moltes ganes i els reptes estan aquí, a Tarragona, com a les altres ampolles que tenim, com a fora.
Molt bé, doncs ho seguirem de ben a prop, comença temporada de Tarragona, la Franschuber Filharmonia ho fa amb aquest concert, per una banda, Corn Goal, amb el concert per violí i orquestra, i per l'altra banda, en una segona part, la Sinfonia Nº 6 de Tchaikovsky, la Patètica, tot plegat amb el virtuosisme al violí del Pol Juan. La Franschuber Filharmonia estarà en dijous, a partir de les 8 del Teatre Tarragona, si aneu abans, a un quart de 8, doncs tindreu una mica d'explicació o introducció
com hem fet nosaltres, però molt més àmplia i amb més base del Josep Maria Rota, de Joventuts Musicals. Moltíssimes gràcies, Jordi Gastó, director artístic. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies per tocar-nos. Un abraçada. Bon dia.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. Doncs vinga, que anem repetint el programa, a veure si tenim avui temps d'escoltar també el tamacle musical, la recomanació musical que ens fa la Sílvia García, i això vol dir que haurem d'anar molt, molt ràpid a fer la secció que una vegada al mes ens porten des del Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona. El seu president, Fabià Huguet, ja ens acompanya. Fabià, bon dia. Hola, bon dia. No sé com has pogut venir...
Per què deus estar, tots els administradors de finques, amb l'aigua al coll? Mai millor dit, no? Una miqueta sí. Les danes són ara el pa de cada dia. Ah que sí, ja en portem unes quantes, no? Si no són danes, si no li dius danes, almenys són inundacions, sempre hi ha alguna incidència o altra per pluja. Bueno, el canvi climàtic el que fa és que cada vegada les pluges són menors, però quan plou, plou amb més intensitat. Llavors això provoca inundacions i desbordaments de petits barrancs, etcètera, etcètera.
Els edificis estan preparats per això o simplement és una qüestió que no cal preparació, només cal tenir-lo amb un bon manteniment? Bé, hi ha dos aspectes. Un, el manteniment, que és importantíssim que es facin manteniments a tots els elements comunitaris, sobretot a les rejilles de recollida d'aigües a les entrades del pàrquing, perquè amb les fulles i sobretot en aquesta època de l'any que acaben moltes fulles, s'ataponen. I això és una qüestió de manteniment que és imprescindible. Després hi ha
altres aspectes que influeixen. És a dir, la construcció dels edificis estan fets amb una normativa i amb unes condicions establertes per un nivell de pluja que ara la majoria de vegades sobrepassen. M'explico. Les terrasses dels edificis tenen una doble canya, que normalment són de 3-4 dits, que estan pensades en uns desaigües per poder evacuar 8 litros per metro quadrat.
Quan això s'incrementa, les aigües no tenen suficient tirada i llavors s'inunda la terrassa durant el període que està provent. A l'inundar-se la terrassa i a sobrepassar la línia de la mitja canya, llavors filtra aigua per les terrasses. Això és evitable? Bé, fent més impermeabilització, més alta, però és complicat.
Bé, perquè passaria per un canvi en la normativa de construcció. Sí, sí, sí. Per tant, és més ferragós d'aconseguir el canvi. Sí, exacte. És a dir, tu tens les desaigües que estan establades per tants metres quadrats de superfície, un desaigua que t'ha de evacuar aquests metres d'aigua. Clar, i evidentment un constructor si et pot posar una canalera de 10 centímetres no te la posarà de 20, perquè tot suma, no?
Però independentment d'això, està clar que cada vegada les pluges són més bèsties i llavors per moltes coses que fem sempre podem tenir problemes. El que sí que és important és tenir una bona prevenció, sobretot en neteja, en adequar, en millorar les evacuacions d'aigües, però moltes vegades no estan del tot fetes perquè són edificis molt antics i totes aquestes mesures de prevenció en una comunitat de pluges són importants.
I les zones inundables encara més. Què es consideren zones inundables? Zones properes a barrancs, zones properes a...
a carrers on no tenen molta bona evacuació d'aigua, com per exemple municipis de Salou i Cambrils que estan a nivell d'aigua. Històricament sempre s'ha inundat Salou, sempre. Però això és una cosa ja de construcció, o sigui, d'ordenació municipal, ja va més enllà dels edificis. Sí, clar, si pensem que el carrer està per sota del nivell de mar, lògicament és molt difícil que evacuïa l'aigua.
Llavors, clar, els ajuntaments s'han fet moltes millores dintre del clavegaram i els sistemes de recollida d'aigües pluvials, però moltes vegades, pel que diem, no dona l'abast. Si ens fixem quan plou molt, les alcantarilles, en vez de tregar, treuen aigua. Com es pot, almenys a nivell d'edificació, com es pot fer el contrapunt d'això? Com es pot arreglar?
Una prevenció és fonamental perquè molts edificis no tenen els desaigües en condicions perquè estan obturats. Tens que fer un manteniment a tots els sistemes i preveure els edificis que estan en situacions més complicades fer-los més sistemes d'evacuació.
Quines incidències esteu tenint així d'emergència aquests dies? Goteres, oh, goteres. Què passa amb les goteres? És molt fàcil tenir goteres amb tanta acumulació d'aigua, no? Per allò que deies, no desaigua, es queda enxercat a la part de dalt, no? I va calant, va calant. Exacte. Perquè les juntes tampoc estan massa ben posades. Això és una de les coses. Després hi ha les juntes de dilatació, que no es fan el manteniment que s'haurien de fer. Què són les juntes de dilatació? Els edificis, a partir de cert tamany, perquè l'edifici sempre té moviment,
Hi ha unes juntes que són com unes grietes, com una partició de l'edifici, perquè si fos tot gran, al final pataria. Llavors hi ha les juntes de dilatació que són les que deixen una mica de moviment a l'edifici. Ho veiem això, Estavis? Sí, si tu vas a una terrassa i veus una línia més grossa...
que normalment es fica com una goma, i que els passillos dels edificis, veiem una línia que està pintada i veiem una xapeta o coses, això són les juntes d'hidratació. Què passa? Que normalment les juntes d'hidratació de les terrasses no es mantenen. Llavors, com són gomes, amb el sol, el pluix i tal, es van anar fent molt bé i al final acaben filtrant.
Qui l'ha de fer aquest manteniment. No és habitual que una comunitat llogui algú quan no hi ha problemes perquè faci el manteniment. Sempre es lloga quan ja està el mal fet. Això és una de les coses que des del col·legi i des dels administratius de finques estem intentant inculcar les comunitats de propietaris. Tenen que fer manteniments perquè a la llarga surten guanyant. No és el mateix haver de fer una actuació per arreglar o solventar un problema que ha tingut la comunitat...
que no sigui on vaig gastant aquests dinerets poques quantitats durant molts temps, tot això ho evitem. I no hem de fer després una despesa important per reparar. La prevenció és fonamental. I més amb el sistema que estem ara. Les companyies d'assegurances, com ho porten? Tot plegat? Fàcil? Difícil? Ah, plou? Llàstima? Mira-me la sort.
Bé, les companyies són... Perquè, clar, si a l'àmbit d'aptec tanquellós per falta de manteniment es renten les mans, segurament, no? Sí, sí, sí. I també quan són pluges torrencials o pluges que sobrepassen els nivells, llavors tens que anar al consorci. I el consorci és el que cobreix tots els danys. Consorci? Consorci de compensació de seguros. És a dir, tu quan les pluges d'assegurança...
tu la prima que pagues hi ha una petita part que va al consorci, que és quan, per exemple, la dana de València, que tots els anys que se va causar la dana ho va pagar el consorci, no ho paga les companyies. És com un sac per incidències grans, el que passa és que... Les poils de segure te cobreixen a partir de... Jo ara de memòria no ho sé, però no ho sé, fiquem, és un exemple, de 50 litros a 100. A partir de 100...
És quan cobreixes el consorci. No sé si són 100, eh? En tot cas, d'aquests tràmits també us n'encarregueu. Sí, sí, sí. I tant. Nosaltres gestionem tota la tramitació de la segurança i en el cas que ha de ser el consorci també tramitem a través del consorci la subsanació.
Clar, això són coses que s'han de reparar ràpid, perquè plou i torna a ploure i torna a ploure, o sigui, primer es repara i després s'acumulen les factures i s'intenta arreglar. Però això és important, la nostra feina, perquè l'experiència ens porta a saber com feu, a fer-ho d'una manera àgil, que la comunitat no tingui que esperar molt de temps a poder solventar els problemes i a poder solucionar el tema el més aviat possible.
Fabi Oguet, president del Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona. Moltes, moltes gràcies i espero que no et digui massa feina, almenys per aquest costat. Esperem que no, perquè això vol dir que tothom estarà bé. Molt bé, gràcies, Fabià. Gràcies a tu. Vinga, ens queden un parell de minutets per la darrera proposta musical amb la que tanquem programes. La fa la companya Sílvia García, el temacle. El temacle del dia, amb Sílvia García.
I el nostre segon demacla ens el porta per una banda Michael Field i per l'altra la Maggie Rayleigh. Hem de dir que ella serà el dia 22 de març al Palau Fidali de Congressos de Tarragona. Maggie Rayleigh en concert a Tarragona. I segur que aquesta cançó del Moonlight Shadow segur, segur que cau.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, són les 11.
Els parla Laura Casas. Arrenquen les obres per la reforma integral del Tanatori Municipal de Tarragona. L'actuació compta en tres fases i tindrà un cost de 3,2 milions d'euros. L'objectiu és modernitzar...