La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. Secret, secret, love.
Fins demà!
Què tal, molt bon dia? Benvinguts, obrim la veu. Encetem ja més, avui dia 3, 3 de novembre del 2025, el mes que ens situarà a la declaració de Tàrrec o Patrimoni i Humanitat, l'acte que culminaran, els actes que culminaran, doncs, això, un any de celebració, el proper dia 30 de novembre. Això, doncs, tot el que ja s'ha anat fent i el que encara queda per fer. I avui en parlarem. Ho farem a... Bon dia, Núria Cartanyà. Ai, hola. Bon dia. Miquel González, bon dia. Hola. Estaves parlant el micro.
Perdó? Estava fregant el micro. M'agrada molt la textura del micro, saps allò, satisfactori. S'ha de començar el dilluns tocant coses toquetes. És perquè et porti sort, això, no? No, és que... Retta't la mà després, ja t'ho dic ara. Prova, Miquel, posa el... Aquest satisfactori. És de primer de ràdio, això, que no ho sabeu tocar. Ja feu bé, ja feu bé.
Bé, com deia, 25 anys de declaració de terra com a patrimonio, de proper dia, 30. I avui, mira, en parlem d'aquí una estona, perquè aquest diumenge es presentaven els actes també d'aquest 25 anys. Va ser el mateix dia i al mateix lloc, a Austràlia, a la ciutat australiana de Kers, a la Vall d'Avui. Ahir diumenge presentaven els actes, i ja en parlarem d'aquí una estona amb el gerent del Consorci de la Vall d'Avui, amb l'Adrià Marini, també amb el Tècnico d'Acció Educativa i Accessibilitat del Consorci, el David Pocillo. Amb ells parlarem del que faran, doncs, a la Vall d'Avui, com...
Com nosaltres, que estem de celebració, doncs bé, estem una mica germanats, va ser el mateix dia i fa 25 anys també, doncs avui en parlarem, us ho explicarem d'aquí una estona. I anirem fent camí també perquè divendres es presentava el Consorci, Miguel, de l'associació pel Consorci de l'Àrea Metropolitana i avui també en parlarem a partir de les 10.
Doncs sí, a partir de les 10 en parlarem. Com tu vés dir, us es presentava divendres a la tarda al castell de Mas Ricard. La Canonja, de fet, l'alcalde de la Canonja serà qui s'encarregarà de la presidència, el Roc Muñoz. I, de fet, avui en parlarem de tot plegat a partir de les 10, com bé dius. Amb ella, amb Roc Muñoz, que serà president de l'Ensa, avui el podrem saludar a les 10.
No tot seran bones notícies ni alegries, sinó que els diguin als aficionats del Nasti que ahir va perdre, després de quedar eliminat de la Copa del Rei a mitja setmana, ahir en partit de Lliga va perdre contra l'Atlético Madrilenyo, amb una derrota més que sembla que va fer molt de mal perquè no se la mereixien. 0 a 3. Luís Tessar ha qüestionat. En temps de tertúlia, doncs en parlem, també d'aquí una estona, cap a dos quarts de 10 del matí.
I tenim la companya Abril Rius de camí cap al carrer Colom, perquè ens han avisat que hi ha un camió de bombers, camió escala de bombers, hi ha hagut algun desperdiment al carrer d'algun edifici, i cap allà que marxa l'abril per poder explicar-nos en directe què està passant. El carrer Colom, amb aquesta actuació de les bombers, per desperdiments en una de les façanes del carrer, i esperem que no sigui res.
rellevant greu, no fa l'efecte que sigui greu, però vaja, acabo assegut de coronar el carrer i està allà torretat al carrer Clom. Això és per entendre'ns al davant de Caixa Fòrum, més o menys, a Toca de la Rambla. Una mica més cap avall, una miqueta més cap avall, sí, sí. Toca de la Rambla. Doncs veurem què ens explica l'Abrido Rius d'aquí una estona. Per cert, avui que es talla l'Avinguda Roma, aquest lateral d'aquí, hi ha una màquina retroescavadora, no sé si ho heu vist aquí davant. No, jo no m'he fixat. Doncs sí, sí. Reasfaltarà en tot aquest carrer, especialment la zona dels Bonys, vull dir que ho agrairem tots quan anem a la feina
No podré obrir allò que faig sempre per obrir la finestra. No, no. Bueno, poder podràs, però millor que no. Avui no és per desgràcia, però anem cap a la Mora, que farà un any dels aigüats, no, Miguel? Mira, de fet era el 4 de novembre, demà la matinada del 3 al 4, que l'organització de la Mora es quedava afectada, juntament amb altres punts de la ciutat, però sí que era una de les zones més afectades.
De fet, el canal es va desbordar, van haver persones que van haver de ser evacuades, les pluges que van caure a la ciutat, doncs, van deixar aquestes afectacions, 150 litres per metre quadrat, només una hora van caure. Per tant, avui en parlem amb els veïns d'allà, perquè un any després, i amb algunes actuacions ja fetes, però continuen demanant solucions més efectives. I, de fet, han organitzat també algun acte de cara al cap de setmana per reivindicar-ho tot plegat. Un vermut, un vermut al cap de setmana.
I mira, ho recordem perfectament perquè aquell dia vam obrir des d'allà, des de la Mora, el primer informatiu del dia. Vam arribar pràcticament que l'aigua començava a pujar i estava al carrer principal, anegadíssim,
de punta a punta i amb el barranc completament desbordat. Completament desbordat. I moltes cases inundades amb l'aigua que els arribava pràcticament al sostre del garatge, tota la part de baix. A bandaltes perfectes encara són visibles després a la zona del càmping, del càmping de la Mora, la part que toca platja, diguem-ne, que allà es va emportar, doncs, Bungaló, va fer una gran rasa l'aigua, la força de l'aigua, d'ara fa un any.
Vinga, doncs més coses que aniran passant avui. En temps cultural us explico que ens farem ressò de veus de poeta, aquest cicle que homenatge diferents poetes i poetesses d'aquí de casa nostra, que arribarà això sí divendres vinent, no aquest sinó el dia 14, però nosaltres avui ja tindrem la poetessa homenatjada, la Raquel Estrada, amb ella conversarem. I també, si tenim temps, ens farem ressò que dijous es fa un acte homenatge a Ferran Gerard.
Per tant, en parlarem també. Més enllà d'això, també si tenim temps, perquè avui ho diria uns carregaret, doncs, dins l'espai de salut, parlarem sobre com els fruits secs, l'ingesta de fruits secs, ens ajuden a tenir més bona memòria, ens ajuden a lubricar el cervell per entendre'ns, eh?
Doncs vinga, menjar avellanes i festuc, sobretot avellanes, del territori, i així obrim el programa d'avui, en aquest 3 de novembre, amb Lluís Comas a la Vieta So, amb Mauri Fernández, de reivindicació de visual, Joan Terbés, de la producció, Javier Gisper, que heu sentit aquí en directe, la Núria i el Miguel. Núria, gràcies, Miguel, gràcies. I avui l'opinó del dia, l'espineta amb tarragonins, que ens l'acosta el company partitista tarragonit Xavi Aguilar, que ens parla del sistema sanitari i l'equitat territorial.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Sovint ens onclim la boca dient que gaudim d'un dels millors sistemes sanitaris del món. I és cert, si mirem les dades globals i ens comparem amb molts altres llocs del planeta, podem dir que som uns privilegiats. Tenim professionals excel·lents, investigació capdavantera i una xarxa pública que, en teoria, ens cuida tots prou bé.
Però permeteu-me una reflexió. És tan bo el nostre sistema sanitari allà on vivim? L'experiència em diu que malauradament no sempre és així. Penso en el cas d'una adolescent propera a la meva família que ha tingut un episodi greu de trastorn de conducta alimentària. Inicialment es va tractar en un hospital d'una capital de comarca i permeteu-me que no doni més detalls perquè el tracte que va rebre em sembla més pròxim a una presó que a un centre sanitari.
Si no menjava, la castigaven sense sortir de l'habitació i sense poder veure ningú. Fins i tot sense poder estudiar. I ho sento, però això no em sembla normal. De fet, crec que és contraproduent i segurament per això va empitjorar.
Per sort, removent cel i terra, ha anat a parar un hospital de primera fila de Barcelona. I ves per on el tracte ha estat completament diferent. Pot sortir que li toqui el sol, la poden veure les amigues i el nivell dels professionals sembla d'una altra lliga. I això és només un exemple. Podríem parlar també de la manca d'especialistes al territori, dels quilòmetres que s'han de fer per anar a la capital a rebre tractaments especialitzats i molts altres greuges.
El sistema és bo, sí, però si la teva salut depèn del codi postal, potser ja no és tan exemplar i tan universal. Per tant, reivindicar que no sigui així no és crítica per criticar. És estimar el que tenim i voler que sigui encara millor. És exigir que el dret a ser ben atès serveixi per qui viu en un carrer de l'Eixample, però també en un del serrallo.
Fins demà!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Doncs aquest diumenge la Vall d'Avui ha donat el tret de sortida als actes de celebració dels 25 anys de la seva declaració del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall com a patrimoni de la humanitat per l'UNESCO. Una declaració que va arribar, segurament ho recordareu, mateix lloc i dia que la de Tàrraco, va ser el 30 de novembre de l'any 2000 a la ciutat australiana de Kers. Per tant, això que tenim en comú amb la Vall d'Avui i Tarragona i Tàrraco i Vall d'Avui.
Aquest diumenge anaven al tret de sortida als actes. A més, ho feien amb un vídeo molt emotiu amb veïns de la vall, alguns dels quals ja n'hi són, i que es va fer en el seu moment, que era inèdit, que es va poder projectar ahir mateix, en aquest cap de setmana, aquest diumenge. En volem parlar, saludem l'Adrià Marín, ella és el gerent del Consorci de la Vall d'Avui. Adrià, que tal, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com feu? No tan bé com vosaltres, per aquí, per la vall, però vaja, esteu fresquets, veieu muntanyes al voltant. Sabem també el David Poziello, que és tècnic d'acció educativa i accessibilitat en la mateixa consorci. David, què tal, molt bon dia. Molt bon dia.
D'entrada, l'enhorabona, compartim això, Tarracó i la Vall d'Avui, al mateix dia, al mateix lloc, i celebrant aquests 25 anys de la declaració del conjunt d'esglésies romàniques, en el vostre cas, nosaltres el patrimoni conjunt de Tarracó, per tant, aquest camí que ens agermana. Com va anar aquest diumenge? Perquè hem vist algunes imatges de l'acte que es feia ahir avui, a l'església d'Avui, i va ser que va ser molt emotiu, especialment la projecció del vídeo, que no se'n viveix fins ara, no, Adrià?
Sí, i tant. La veritat és que estem molt contents, molt satisfets de com va anar aquest dia. Va començar, bueno, les típiques benvingudes institucionals, però l'element central va ser aquesta projecció del vídeo, la memòria viva de la Vall de Boí, que van elaborar des de l'Ajuntament i el Patronat de Turisme, i que recollia els testimonis de padrins i padrines,
recollits just després de la declaració de patrimoni mundial, allà el 2001-2002, i en què parlàvem de la forma de vida de quan ells eren joves. Llavors, clar, parlàvem d'un avall que s'ha transformat moltíssim des de llavors,
i va ser molt emotiu per a tots i especialment per als familiars que van ser convidats i que van poder tornar a escoltar la veu dels seus avis i dels seus àvies.
Més de dos milions de visitants des d'aquests darrers 25 anys i, evidentment, també la manera d'explicar el patrimoni també ha canviat. I hem vist, per exemple, des que es va estrenar el mapping a Taüll, a Sant Climent de Taüll, a Santa Maria de Taüll, a Sant Climent, el mapping també ha canviat la manera d'explicar el patrimoni, no? Sí, i tant. Òbviament...
Hem centrat cara a noves formes de mediació, de fer difusió, d'apropar aquest patrimoni amb les noves tecnologies i donar una visió més propera, més actual, que permeti transmetre millor la riquesa d'aquest conjunt.
De totes maneres, sobre la difusió i aquestes qüestions, el David en sap molt més que jo. Doncs vinga, David, explica'ns com ho feu, això, perquè també hi ha un fet important, David, que és que la pròpia gent de la Vall, especialment la gent més jove, però no només la gent jove, també sentir el seu patrimoni i d'aquí la importància també de divulgar i fer activitats al voltant del patrimoni de la Vall. Totalment, totalment, és a dir, totalment d'acord amb l'Adrià, però, a més a més, des del moment de l'entrada a la llista,
del patrimoni mundial de fa 25 anys. Tota la gent se ho ha sapigut, se ho ha sentit seu, se n'ha sentit partícip. De fet, aquesta és una part molt important en considerar l'element patrimonial. Totes les generacions que ens han presidit, que han vingut abans nostre i que han utilitzat en la nostra casa aquestes eclesis, que les han mantingut, que les han viscut, que han format part de la salviaria. A més, en un conjunt com la Vall d'Avui, que almenys a cada poble hi ha una eclesia. En aquest sentit de...
de difusió més actual d'aquesta mediació del patrimoni. Té una part molt important. També amb aquesta comunitat hem de recollir aquesta vinculació, reforçar-lo, fer els partícips d'absolutament tot el comportament. I això ve des de totes les edats, especialment començant amb les escoles i l'institut.
d'aquí de la comarca. Llavors, sempre mirem d'organitzar activitats per incoure'ls, per des de primària de primària, pràcticament a seguretat d'any, que els partícips també de les celebracions dels 25 anys i que se'ls entenseu, que se...
que hi trobin a la seva posició també com a part d'aquesta societat i com a futur, que la canalla és el que té a la fi de la Vall d'Evoix. Mira, anem a sentir que deia l'alcaldessa i la Sònia Bruguera. Aquí hem de dir que hi ha una singularitat, que hi ha molts municipis, molts nuclis, però un sol municipi. Anem a sentir que deia Sònia Bruguera ahir en aquest acte que es feia avui.
El que volem donar, sobretot, aquests 25 anys és el patrimoni humà que tenim, no només aquestes iglesies, sinó la força i la importància de la gent que les ha conservat i les ha cuidat. I avui fem el tret de sortida amb aquest vídeo que es va gravar el 2001 i 2002, just després de la declaració, en què hi ha una sèrie de padrins, padrins i padrines, que expliquen la seva experiència, com viuen, com veuen la Vall de Boí.
És això que deia l'alcaldessa. El patrimoni és important, però la gent també. I aquí, a més, a la vall us coneixeu tots, o gairebé tots, no, David? Clar, és una vall amb una població reduïda, podríem dir. Això, de 20 i 20, som més aviat poquets, molts anem coneixent tots i tots acabem formant part de les activitats. Per tant, això és
Però d'una banda és molt bo de poder confiar, de poder trobar-te en els deïns i que això de què reaccionen, que siguin també col·laboratius amb els actes, amb les activitats. És això precisament amb el que vam fer ahir l'església de Sant Joan de Boí, on vam obrir els actes, estava plena de sa.
Mireu, clar, a la vall teniu la declaració de patrimoni mundial per la Unesco, per totes les esglésies romàniques de la vall, però també teniu altres dues declaracions per la Unesco, les falles d'una banda i també la destinació turística Starlight del Parc Nacional, no? És a dir que no només el romànic, també tot això, no? Adrià.
Sí, sí, sí, de debò la vall té moltíssims atractius, començant pel romànic, que ara, en la meva opinió, pot ser subjectiva, crec que és el que fa la vall veritablement especial, el que la distintis de qualsevol altra de les valls que hi ha al Pirineu.
Però, per suposat, tant el parc com les falles són dos elements també claus en tot el que és la vall tant als visitants com a la gent que hi viu aquí. Sobre les falles, si en vols saber molt, el David també es fa d'aire aquest any ha baixat 6 o 7 falles al llarg del Pirineu i és tot un estat. Digue'ns, David, digues, explica'ns com és això de les falles.
Clar, en els falles també estem d'aniversari. Fa 10 anys de l'entrada a la llista del patrimoni immaterial, en aquest cas. I, evidentment, és d'aquestes tradicions que qui en participe, jo mateix com a fallaire, realment me les sentim molt nostres i molt vinculades. I aquí a l'Ambanya és una cosa que es viu moltíssim, també. Quan comença la temporada de falles, les primeres són sempre a Durro. Al voltant del dia 13 de juny hi ha
Tothom participa en totes les falles, cada cap de setmana n'hi ha unes o unes altres. I el que fa el parc també és exactament el mateix. En tots tres casos són elements patrimonials molt importants que reforcen.
la idea i el sentiment amb aquesta vall. A més a més, podem parlar de la vall com un gran element patrimonial també a nivell paisatgístic, com un espai viu, viscut des de molt antic i on hi trobem tota aquesta sèrie d'elements que són reconeguts molt més escudament i que seguissent vius fins a dia d'avui i esperem que durant moltíssims més anys.
Molt bonic de veure les falles, on sigui, perquè també és maco veure-les, encara que no sigues el mateix poble on arriben, però en la distància, a veure com baixen per la muntanya, és espectacular, és una cosa bonica, un dia bonic, bueno, dies bonics en plural, perquè es van repartint pel calendari i n'hi ha, en tenim unes quantes. Explicant-nos els actes més o menys que viureu fins al dia 30 de novembre, què heu preparat?
Bé, doncs, el cap de setmana del 8 i del 9 tenim, tant el dissabte com el diumenge, visites guiades, que les farà el mateix David i Cristina Castellà, una de les tècniques d'aquí del Consorci, a totes les diferents esglésies que estan dins de l'àmbit de la llista de patrimoni mundial. Llavors, són visites, és una gran oportunitat per a poder fer la totalitat del conjunt i de forma gratuita i acompanyat pels millors tècnics que hi podeu trobar.
També en aquest dia s'ha organitzat un acte d'homenatge a les dues i mitja a Joan Prelada dins de Sant Joan de Boí. Joan Prelada era l'històric alcalde de la Vall, era l'alcalde que va promoure la declaració i la seva família ara, juntament amb l'Ajuntament, promou aquest acte d'homenatge. Després, el dissabte 15 de novembre, aprofitant aquest vincle que ens uneix amb Tarragona,
Farem des de la vall una escapada, un viatge, per poder celebrar també conjuntament una mica aquest reconeixement de l'UNESCO als dos Jocs de Patrimoni. Sortirem al matí un autobús des d'aquí amb ells de la vall i tornarem. Allí farem una visita, un dinar i tornarem. I esperem que des de Tarragona, que sé que estan pensant en una cosa similar, ens puguem visitar també molt aviat. Digues, digues, digues, Adrià. Ah, no, el dissabte 22 de novembre...
Tenim una jornada, és una jornada que porta a partir de la vaix de Boïd, em dic enganxa patrimoni mundial, valoració i reptes de futur.
I aquí és una jornada que tindrà la participació de l'Oliver Poisson, que era la persona que estava a càrrec a l'UNESCO de l'expedient que va acabar portant a la declaració, i també una sèrie de meses en què parlarem de taules, en què parlarem de qüestions relatives a la conservació, a la divulgació i a l'impacte que té la declaració de patrimoni mundial o que ha tingut a la vall de Boí.
I, finalment, acabarem el 30 de novembre amb una jornada festiva en què es reproduirà una mica el que es va viure el 30 de novembre del 2000 aquí a la vall, quan es va anunciar la declaració, amb el repic de campanes, l'extensió de pancartes als campanars i també acabarem amb un vinat popular al que està convidat a l'autor.
Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan d'Avui, on es feia ahir l'acte, Santa Eulàlia d'Ariclavall, Santa Maria de l'Assumpte de Coll, Santa Maria de Cardet, la Nativitat de Durro i l'Ermita de Sant Quirs de Durro. No me deixo cap, no? Si l'embranyareu, eh? Jo crec que no, no, David? David l'ha dit totes, no? I són totes. I són totes.
Doncs això imagineu-vos repicant a l'hora, perquè això s'ha de sentir perfectament a la vall, amb aquesta ressò entre muntanyes, que segur que les muntanyes són altres arreglants de la vall, però ja en parlem un altre dia de muntanyes. Avui s'entres molt amb aquesta declaració de Tàrraco, de la vall d'Avui, del romani de la vall d'Avui com a patrimoni de la humanitat. Ahir presentaven els actes i n'hem volgut parlar, ni que sigui per fer un tastet, d'aquesta zona del país que també ens ha germà, amb Tàrraco, mateix dia, i mateix lloc, Austràlia.
Adrià Marín, gerent del Consorci, una forta abraçada. Ens veiem per aquí o per la vall? Una abraçada. I també el David, David Poziello, una forta abraçada, tècnica educativa. Que vagi molt bé. Igualment, meu, gràcies.
De seguida, tertúlia esportiva, però l'actualitat ens porta cap a l'exterior, al carrer Colom, on aquest matí s'ha hagut de tallar per despediments amb algun edifici de la zona. Anem cap allà i tenim l'Abril Rius, que ens expliqui què està passant. Abril, que tal, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. Què estàs veient? Què veus?
Han pujat, quan he arribat jo hi havia dos bombers fent una miqueta d'inspecció de la façana de l'edifici fent caure una miqueta més del recobriment aquest que no és estructural sinó que és més pintat, acabant-ho de tirar a terra perquè no caigués després.
I ara sí que ha pujat un dels arquitectes municipals, l'Eloi Hurtado, per fer una miqueta més d'inspecció a fons. Els bombers els han avisat bàsicament perquè havia caigut, perquè miressin que no estava passant massa res, i quan han arribat han trucat directament als arquitectes municipals perquè fessin ells la revisió, perquè al final són ells els que en saben i els que després podran donar una miqueta de diagnòstic de com està l'estructura o què és el que està passant.
Hem pogut parlar amb l'altre arquitecte municipal, el que no ha pujat ara a fer les fotos, si vols l'escoltem, que ens explica una miqueta més el que hem vist. Podem parlar amb l'arquitecte municipal, Javier Díges, que està aquí davant de l'edifici i ha pogut veure què ha passat o quines són de moment, què està passant o què estan podent observar els bombers. Bon dia, Javier. Bon dia.
Què ha passat? A nosaltres ens han avisat, ens han donat l'alerta que hi havia aquí els bombers davant d'aquest edifici. Quin número és? Estem al carrer Colom. El carrer Colom m'atreviria a dir que és el número 3, si no m'equivoco. És el que està davant del droni, davant del droni del Caixa Fòrum, a la part de l'altre costat de la farmàcia.
És el número 1. Doncs ens han avisat els bombers perquè hi ha hagut uns petits despreniments de material de la planta primera i les superiors de la façana i encara estem mirant a veure què ha passat. Sembla ser que pot haver hagut alguna afectació de l'armadura però encara ho hem de veure.
No sembla que hi hagi perill a priori, tot i que el meu company ara està amb els bombers i hem d'investigar. Per això s'ha delimitat la zona, precisament perquè, com hi ha hagut aquests experiments, per assegurar la via pública i els vianants. Ara per ara no podem dir res, però d'aquí una estoneta, quan haguem inspeccionat tots els forjats fins i tot a la coberta, podrem dir alguna coseta més.
Hem pogut veure si hi ha quatre balcons, alguns tenen algunes esquerdes i ara els bombers han pujat i han picat una miqueta aquesta part davantera. Suposo per veure com està l'estructura interna. Aquesta és una operació que fan bastant sovint els bombers, no només per veure com està l'estructura, que això també serveix, sinó també pel fet de despendre el petit material que tingui risc de caure i que està sualt, diguéssim. D'acord, doncs quan sapiguem alguna cosa de més, parlem amb tu. Moltes gràcies.
Doncs és el que deia, no fa gaire estona, l'arquitecte, abril, veig que no és massa, no és gran cosa, però sí que hi ha el carrer Tallat, el carrer Colom, és l'espectacularitat de l'acció.
Sí, sobretot per això, perquè haver caigut algunes pedres de les esquerdes que no caiguin més o que no hi hagi algú que passi per sota, però ara estan més inspeccionant un bomber i l'Eloi Hurtado, fent fotos, mirant bé tota la façana, a veure si hi ha alguna cosa més que hagi de caure o alguna cosa que s'hagi d'arreglar ara mateix. Els busos, clar, s'ha tallat la parada de...
a la parada de Colom i els bussos van directament a Batestini i han avisat els que estaven a la parada que se n'anéssim cap a Batestini Perfecte, doncs informació de Ràdio Servei en aquesta hora del matí des del carrer Colom amb el carrer tallat a causa d'aquest desperdiment sembla que poca cosa però va ser coordonat preventivament mentre s'actuen els bombers Alguna cosa més, Abril? No, de moment això és tot, quan sapiguem alguna cosa més explico Perfecte, fins ara, gràcies, bona feina Fins ara
Doncs això, el que passa al carrer Clom en aquesta hora del matí, aquest petit despediment amb una façana d'un edifici, hem pogut explicar-ho en directe, i recordeu que els possos del carrer Clom ara fan parada a Batestini. Les 9 i 28, fem una pausa i de seguida tertúlia esportiva.
A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i donar una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del play-off de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte 8 de novembre a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia en el partit entre el Real Murcia i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més s'ho posa en una estòria energètica el seu habitatge és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals? Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Fins demà!
Temps de tertúlia a la sintonia de Tarragona Ràdio. Com tots els dilluns d'aquesta hora, ens trobem aquí a la taula de l'estudiu de Tarragona Ràdio per fer-la petar al voltant de l'actualitat del Nàstic. Un dilluns 3 de novembre complicat en l'actualitat del Nàstic perquè l'equip ahir va perdre 0 a 3 davant de l'Atlético Madrilenyo. Una derrota que fa mal. Tercera derrota d'aquesta temporada a casa.
Quarta en el còmput general d'aquesta lliga i un Atlético Madrilenyo que continua sent el líder de la categoria i que es col·loca ni més ni menys que ara mateix a sis punts ja del Nàstic. El Nàstic es queda fora de places de play-off, és sisè, és precisament el primer equip que ara entraria en play-off, però està a dos punts d'aquestes places de play-off i només tres punts per sobre del descens. Per tant, està tot molt compactat en aquesta categoria.
El partit d'ahir pot tenir conseqüències perquè Lluís Tessar està sense cap mena de dubtar l'acord de fluixa. Si el Consell d'Administració el destituirà després d'aquesta derrota, doncs és quelcom que encara no sabem, però sí que ha deixat el tècnic allèc tocat, perquè venia...
de la derrota ja en Copa del Rei del passat dijous al camp de l'Atlètica Balears, i a més a més hem arribat en aquesta desena jornada i diria jo que ahir, circumstàncies de la vida, el Nàstic perd 0 a 3, però per mi ahir va ser el Nàstic que més va començar a convèncer a la seva afició, perquè fins ara, tot i els resultats, alguns d'ells positius, amb victòries, perquè el Nàstic suma 4 victòries a aquesta lliga, les sensacions no acabaven de ser del tot absolutes.
Bones, avui per parlar de l'actualitat del nazi que hem convidat el Juan Carlos Floria. Juan Carlos, què tal? Bon dia. Bon dia. A l'Emili Guillemat. Emili, bon dia. Bon dia. I a Manolo Fuster. Manolo, bon dia. Bon dia. Tots tres aquí, esperant. Esperant o no esperant? Hem d'esperar moviments o no hem d'esperar moviments? Jo...
Mira, què t'he dit? Després de veure el partit d'ahir, quizás tampoc aniria malament esperar el dia del Murcia. Perquè, clar, com tu has dit abans, que si perdem un altre punt i ja estem en zona de descens, que la veritat és que entre el primer i l'últim, no res, a un partit la gent surt de tal...
També has comentat que el partit d'ahir va ser el partit que més gana van jugar els jugadors, més van pressionar, i a més, inclús, van aguantar molt de temps pressionant. Jo penso una cosa. Ara mateix, tu mires la classificació, sí que està tot molt comprimit, però està comprimit pel Nàstic i està comprimit per la resta d'equits. Per tant, si tu ara mateix et veus 6è, que és el primer que no entra al play-off,
a dos del playoff, sí que estàs una mica lluny del líder, que s'han anat a 6 punts, però... I els partits que havies jugat fins ara, o sigui, els 10 partits tots haguessin jugat com ahir, segurament ara no tindríem dubtes de la continuïtat de l'Ostesa. Jo crec que, almenys, la majoria crec que no tindríem dubtes. El que passa és que, clar...
Vens arrossegant aquesta sensació poc positiva, eh? La d'això és les sensacions que ara havien vist un futbol, un equip sense ànima. De totes maneres, qui entendria que fotguéssim fora l'entrenador? Estan quasi dintre del playoff. És una cosa que no sé si l'entendria. I després, és veritat que ahir vam veure alguna cosa més en l'equip.
jo sí que li donaria, a veure, un partit o dos més, però passa que, claro, si estiguéssim jugant, que ja estàs a sis del primer i no sé què, però, així i tot, no sé si solucionaríem res canviant aquesta setmana l'entrenador. Però la veritat és que ahir vam veure per primera vegada jugar a l'equip una mica.
El primer partit. I sobretot en aquells tempos també que el món del futbol i aquí l'Emili i el Juan Carlos van ser directius del club gimnàstic, aquelles dinàmiques que a vegades amb el món de l'esport es controla una mica, no? O sigui, si tu fas fora avui el Luis César...
que és probable que el puguin fer fora, fas debutar el nou entrenador fora de casa, a un camp complicat com és el del Múrcia, que si perds allà, ja vens a casa i ja portes una derrota a la motxilla, i després s'ha de mostrar aquí a casa que amb tu l'han encertat i que pots guanyar el partit. Bé, veurem què passa. Jo no espero que, perquè ahir va anar a escomençar la directiva d'emissió, que vull que anés a escomençar. Llavors, mira, ja hem ficat davant una barra. Bueno, és la primera
Yo no sé qué esperas, pero tú lees los periódicos hoy. ¿Está afuera? ¿Está afuera ya? ¿Y quién es el que le da la noticia al periodista? Yo no y tú tampoco. Vamos a hablar de las cosas como son. El señor Luis César está en la calle.
¿Por qué? Porque si los periodistas de los dos diarios de Tarragona lo dicen con toda seguridad es porque alguien se lo ha dicho. Porque el periodista no se inventa la noticia, no arriesga. Número dos. Ayer coincidió contigo el mejor partido del Nástic. Y además tenemos un extremo, el Juanda, que es un muchacho que da una sensación de calidad, de esborde y un muy buen elemento. Número tres.
Las cosas fuera de emisión, aquí la gente entra una no sé de qué habla, porque es que los propietarios del club, para que tú los eches, los tienes que pagar. Compren las acciones y entonces se irán, mientras tanto lo demás es todo un... Bueno, podrás ser el derecho a expresar, ¿no?, el teu sentimiento. El derecho al pataleo, ¿no? El derecho al pataleo, ¿no?
La gente ha que informarle que nosotros no somos socios. Lo saben de sobra. Lo saben de sobra porque lo conocen muy bien. La tercera cosa. Yo creo que el partido de sábado en Murcia es un partido fácil. Mira lo que es el Murcia este año. Está segundo por la cola. No ha ganado un partido aún. O sea que es un partido para aprovecharlo cualquier entrenador que venga lo pueda aprovechar porque la plantilla que tenemos es una buena plantilla. Con alguna salvedad.
Baselga. Sí. Fichado como un crack. Baselga en ningún club ha jugado más de 14 partidos en una temporada. Constantemente lesionamos. Y ahora que está lesionado. Te lo dije cuando viniera el otro día. Baselga jugará 10 partidos. O sea, Cedric. Y después tampoco se mata. No se mata tampoco. No presiona. Cedric. Lo tenemos sentado. Esto es un... Ayer se equivocó. Un debe que hay que anotárselo a Luis César. No se puede jugar con un punta en casa.
Jugar con un punt en casa es meterte en la boca del lobo. Jugar con dos puntas y por lo menos das la sensación de que quieres ganar el partido. I més, Juan Carlos, amb el que vam jugar ahir, que jo crec que el joc ahir va emplear el nazi, que era un joc que era propici per ser... Claro, claro. O sea, que hay una serie de circunstancias que aquí nadie las entiende porque no las entendemos.
Pues porque el que toma las decisiones las toma porque es el que manda, es el que se juega su dinero y es el que hace todo lo que se tiene que hacer en este club, lo hace una persona, que ya sabemos quién es, y aparte lo hace con toda la mejor voluntad del mundo porque defiende sus intereses. O sea que nada criticable. Pero entonces, primero...
¿Lluís César está afuera, Manolo? Ponte a Manolo que... Ten lo más claro que el agua. Pero, hostia, mentalmente y por los intereses del club, aguántale, no pasa nada. Que tampoco viene de tres puntos. Y además, después del partido... Ayer nadie podrá decir de que los jugadores no están con el César. Porque ayer hicieron un partidazo. Ayer los tíos van a correr, van a presionar... No son los jugadores que están en contra de ellos. Total, estamos ya...
Yo tampoco descarto lo que tú dices. Estamos en unas circunstancias que no son nada predecibles. Hay que ver a quién van a traer. Es la pregunta del millor. A quién van a traer. Aquí és on hem de patir segurament una mica més, perquè...
Jo estic d'acord amb el que dieu... Emili, crec que la directiva està esperant el que diguem nosaltres per canviar-ho. Ah, sí. Jo seria una mica de l'opinió teva, perquè ahir el Nasdaq, en relació amb altres partits, va fer un canvi i vaig veure que vam jugar bé, vull dir, que va faltar definir. Doncs sí, perquè tinguem en compte una cosa, quan per l'Ui César el millor jugador del Nasdaq és un que l'any passat era suplent,
Vull dir, jo això és el que no acabo d'entendre. Es vam desprendre de tot el bo i per mi hem fitxat mitjaniers. No hem fitxat cap jugador de tots aquests que tenim nous d'enguany que et diguin xapó i t'hagis de treure el barret davant d'ells.
També entenc que un equip que juguen 7 o 8 jugadors nous, que s'hagin de conjuntar, això és difícil. I això costa molt, i això es paga.
vam vendre tot l'ho, hem agafat mitjaniers, doncs no podem esperar altra cosa. En quant a Luis César, completament d'acord amb el que ha dit el Juan Carlos, quan el diari de Tarragona avui, no avui, ahir a la nit ja, a les 12, ja parlava, ja deia, que seria destituït, això és que algú de dins del Consell ha parlat més del conte.
i que quedi clar que ja per Santa Tecla ja es rumorejava que sí, a Luis César el fotien al carrer. O sigui que, de la mateixa manera que el Dani Vidal ja estava sentenciat des del mes de desembre o gener i no van executar la sentència fins al mes de maig, doncs ara està passant el mateix.
Que és llei del futbol. La llei del futbol és aquesta. Sí, però en la llei del futbol hi ha vegades que hi ha coses que hi ha saps que passaran i les has d'intentar evitar. I sobretot si et jugues als calés, com diu el Juan Carlos Floría, no? Lluís César ja va entrar amb el peu quan va vindre.
Y eso no sería perdonar ni una. Todo lo que pasa con el Nástic tiene una razón muy importante. Aquí tenemos dos grupos propietarios que todos los conocemos y son gente que quieren vender. Eso lo sabemos hasta los chinos. Los chinos no lo saben porque a lo mejor comprarían. ¿Cuál es la única forma de vender? Pues que el equipo esté en la Liga de Fútbol Profesional. Porque en la primera red...
Es muy difícil, puede ser, pero es muy difícil vender al precio que ellos tendrían que vender. Entonces, ¿qué pasa? Que los nervios que atesoran, porque no olvidemos que los dos se juegan su dinero, aunque es uno el que dirige, los dos se juegan su dinero, los nervios que les llevan a tratar de recuperar su dinero, pues les hace dar a veces palos de ciego, les hace tomar a veces decisiones erróneas, porque ninguno de los dos son gente de fútbol y aparte el fútbol tampoco es una ciencia exacta. O sea, el fútbol no es matemática. No.
Tú puedes gastar el más dinero del mundo y aquel equipo baja a tercera división. Y puedes tener un equipo, todos chavales, por ejemplo, hablamos del mirandés, que lleva año tras año con préstamos y con gente de esas. Tienes a Panicelli, que el año pasado jugaba en el mirandés prestado, y este año está en la Liga Francesa el máximo goleador. O sea, salvando... El fútbol es muy complicado. Pero mira el mirandés como va a estar el segundo por
Bueno, me refiero que el fútbol me lo complica. No son números exactos. Por lo tanto, los palos de ciego quedan... Es comprensible. Si yo me juego mi dinero, trato de recuperarlo como pueda. Y entonces, si este entrenado no me gusta, pues lo cambio, a ver si el cambio anda mejor. Segurament que el Nàstic, avui a 3 de novembre del 2025, està pagant les conseqüències del moviment que va fer el mes de maig d'aquest mateix any.
Jo crec que va ser impopular fer fora Dani Vidal, ningú t'ho havia demanat, ahir sí que hi havia crits de Luís César Betellà, directiva d'imissió, que torni Dani Vidal, i això ho estàs pagant perquè després a l'entrenador que portes, a més a més en aquest cas vas portar el Luís César, que hem de recordar que és l'entrenador que ens va pujar a primera divisió, ja sé com això del futbol, el romanticisme, el deixem a banda i tal, però aquest club quants anys té de vida?
Més de 100. Més de 100. Més de 125. 140 de club i 100 i pico de futbol. Amb 100 i pico de futbol el nàstic només ha pujat. Del 89 i 25 són 36. Quantes vegades ha pujat a primera divisió? Dos. Doncs això. Un dels dos entrenadors que l'ha pujat, un va ser Pepe Nogués i l'altre Luis Tessas. Per tant, crec que se li va posar molta pressió afegida. Jo crec que ell també va estar desafortunat el dia que...
no pugem a segona divisió, criticant una mica que l'equip no puja perquè va quedar cinquè, bueno, va quedar cinquè, hi ha equips que han quedat cinquè i també han pujat, i equips que han quedat segons, el Nastic va quedar segon un any i no va pujar, per tant, jo crec que aquí va estar una mica desafortunat, i a partir d'aquí jo crec que hi ha un excés de pressió
per un moviment que jo penso, i crec que la majoria ho penseu també, que va ser erroni el passat mes de maig, i ara estan pagant les conseqüències, perquè sí que, com tu deies, jo crec que Dani Vidal va tenir masses ultimàtums,
Però van aguantant fins que al final el van fer fora quan l'equip estava... Quan menys esperava. Sí, sí, quan menys esperava, l'equip estava allà per jugar al playoff. I bé, jo crec que aquí... I al Dani Vidal se li perdonaven moltes coses, se li podien perdonar moltes coses. El Dani Vidal hizo un equipo humano, hizo una familia. Sí.
Porque todos los jugadores estaban a morir con él. Y luego, ahora tengo otro tema. O sea, Dani Vidal hizo una familia con el equipo, con los jugadores. Hizo una familia con la afición. Con la afición estaba con él porque recordaba su historia y su amor por el club. Y el muchacho, pues, está empezando. Seguramente que será un gran entrenador. Pero todavía está empezando, le falta experiencia, le falta... Sí, pero ahora amb un equip...
per mantenir la categoria justet, com és la Vilés, i el té en playoff. Bueno, no té en playoff, pero tiene dos centrales, el Babin y el Borja Granero, que entre los dos suman 80 años. Y los mantiene. Y luego tiene una mezcla de jugadores jóvenes y ha hecho un equipo que funciona. Pero hay que esperar... Los arcesos no se hacen en noviembre. Se hacen en junio. Se hacen en junio, eh? Esperemos, esperemos. Ja, però tu allí, almenys de moment, veus la mà de l'entrenador. Sí.
Veus la mà de l'entrenador. I amb altres equips no veus la mà de l'entrenador. Jo crec que aquí tenia... Aquí al Nàstic també es notava la seva mà. Jo crec que havia fet una família i no sé si perquè aquesta família... Però dintre del vestidor una família amb la plantilla i no sé si fins i tot aquesta plantilla
¿Se acuerda? No, no, va acabar pagant també les conseqüències, perquè es va desventalar tota aquella plantilla. Y ahora hace otra pregunta. Otra decisión que nadie ha entendido este año, cuando se acaba, el año pasado, todo el mundo, incluso él, estaba convencido que iba a continuar. Hablo del Cambrinets, como es el... Joan Oriol. Joan Oriol. O sea, todo el mundo estaba convencido que iba a continuar, incluso él. Y desde la noche a la mañana resulta que no lo renuevan.
O sea, son decisiones que nadie entiende tampoco, porque el Joan Oriol, a su edad, es un hombre que hace un equipo, hace vestuario, hace una labor muy buena para cualquier equipo de fútbol, porque es un hombre con mucha experiencia. Y aparte, físicamente, todavía está en condiciones de jugar. Pero es que hoy te renuevo y mañana no. Y te doy el equipo. Hay decisiones que hemos tomado en este club, que han tomado aquí, que son incomprensibles, ¿no?
Jo anava a dir el defensa, aquest xiquet d'aquí, de la pobla de Monttornès. Pol Domingo, eh? Pol Domingo. Pol Domingo, també. L'hem xiquet a casa de tota la vida. Bueno, pero Pol Domingo no tiene la virtud de Joan Oriol. Joan Oriol és un nombre que hace equipo, que hace... Bueno, però per jugar i per complir. De cara a l'ofició i tot això. Tornant ara... Són decisiones que no... No, no, hi ha coses, si hi ha coses, mira, lleven mucho tiempo tots los que manden allí...
Però, doncs, bueno, són els seus diners, són els que els tenen. Els que manden? Els que manden, jo crec que té sobra una S ahí. Tornem al present, va, Manolo. A veure, jo crec que el César també en té les seves coses. Aquí, per exemple...
Ficar en un davant de centre, jugar en un davant de centre. Un xaval que està cansat de bona voluntat i ho fa bé, però ja sabem que ha fet dos o tres gols en els dos o tres últims anys. Ahir, a millor estava enfadat amb el Cedric, però el Cedric ahir, a millor... Has pogut fer algun gol la primera part, que vam tindre tres o quatre ocasions bastant bones, eh? I, claro, també... A millor el volia castigar perquè no currava bastant, no ho sé. Però a vegades l'orgull també és que...
I ahir, per exemple, a millor, si ja s'hem arribat a la mitja part, en 1 a 1 o Beté Sapigué, no s'hem acabat en la deshonra, diguem, del 0 a 3 i tal. Per tant, el César també ha de ser una mica més humilde, que aquí... Mira, si et sembla, escoltem el Luis César, que el que deia després del partit, no escoltem tota la roda de premsa, però jo crec que el més significatiu sobre el seu futur era això.
pero los resultados no son buenos. El entrenador es la diana de todo el mundo, sobre todo los que te tienen ganas. Entonces hay que estar a las duras y las maduras y no hay nada que decir. No soy quien yo para hacer de abogado de Luis César. Yo no me voy a defender. La gente puede expresar lo que le dé la gana, los que quieran expresar lo que ellos entienden y ya está. Yo no tengo piel de lagarto o de cocodrilo.
a mi no me afecta absolutamente nada de lo que me digan ni si me dicen que soy muy bueno ni si dicen que soy muy malo al final no ofende quien quiere sino quien puede tengo que contestarse si entiendo que me echen hoy si es entendible eso pregúntaselo a los dirigentes a mi no la pregunta es buena la pregunta es buena pero no tengo que contestarla
Lluís César. Aquí li ha sobrat dos palmos de xuleria. I d'humildat, que és molt important. Després d'un partit que vas perdre, en aquesta soberbia no se pot anar a perdre el món. Jo crec que li va sobrar la meitat de lo que va dir ahir.
del partit de la segona part del Tarazona, diu que està vergonyit del partit que ha fet el gimnàstic a Tarazona. Anem a Sabadell, fem una caca de partit, i encara no sap per què, quants dies fa que no. I ens elimina l'Atlètic Balears amb un altre partit. I ens elimina que el Raus n'hi fot 4 amb l'Atlètic de Balears. Con un jugador menos. Sí, tot s'ha de dir un jugador menos. Contra 10. Sí, sí.
després ho vaig llegir que el minut 5 li van expulsar i dos pelotres al palo però mira, 4-0 que el César també se l'haga a mirar que le sobra soberbia i que sabe que hi ha una part important també és culpació jo crec que el Luis sabia ayer perfectament que estava a la calle
Y entonces fue una manera, un escape para decir, oye, me vais a echar, pues ahora os digo lo que me daba. Porque yo creo que él sabía perfectamente que estaba a la calle. Porque ese hombre tonto no es. Y conoce con quien juega. O sea, sabe con quien juega a los cuartos. ¿Quién no lo sabe, no? Yo creo que el que no sabe con quien juega a los cuartos es que es tonto, ¿no? Sí, com tots els entrenadors els han destituït... A més, ell que té un bagatge llarg, l'han destituït diverses vegades, i sense anar més lluny aquí a Tarragona dues vegades, abans que...
Pero ahí, fíjate, el primer gol que marcan ellos es el único gol que tendría que haber entrado. Porque el segundo gol es falta previa. Falta previa que el cuarto árbitro ya mal, porque lo vemos todo el mundo. Y luego el último gol entra de casualidad, una chamba, porque chuta un rebote. El resultado de ayer es muy engañoso.
Muy engañoso. El Zanasti no podía haber venido ahí 0-3. Luego fallamos delante, el central aquí, el delante de la puerta, la tira porque malrero. Dos vegades. Ayer hicimos un partido... En unes quantes ocasions. Si dius no guanyar en petal, doncs... Aquel portero saca una pelota con la mano. Fue un milagro.
Un caballado bien colocado, ¿eh? O sea que ahí el Nástic hizo un buen partido. Fíjate, las cosas es que es del fútbol. El mejor partido del Nástic lo meten en la calle. O sea que es que esto es así. Ahora, ¿está bien hecho o mal hecho? Yo no puedo decir nada más que el que se juega al dinero, pues es el que tiene que tomar las decisiones y los demás, pues tenemos que hacer. Pero si fuera la decisión que va a tomar, nos va a poner solucionarlo todo, pero ¿quién lo sabe? Nadie. Nadie.
Tot això, el Nasti que anirà... Jo voldria insistir, perdoneu, en la qualitat dels jugadors que tenim. També vull dir... Mirem el que hi ha. No, no, és que això... Per mi hi ha molta palla. Això acaba, o sigui, en teoria, sempre peta pel lloc més fluix, que és...
que és l'entrenador, l'any passat va passar amb Dani Vidal, pot passar amb Luis César, però bé, per acabar per sobre, ja el director esportiu, el de l'any passat, després a final de temporada també se'l va fer fora, els fitxatges està clar que de moment no estan donant la qualitat que donaven els jugadors que hi havia la temporada passada al Nàstic, i després també la responsabilitat són dels que prenen decisions.
És que el millor del fitxar, que van fitxar Baselga i el Cedric, 20 gols entre els dos, i ara en porten un cada un, em sembla, no? Sí, ara Cedric en porta un i Baselga un altre, no? Sí, sí. També cal veure com jugaven aquests equips. És el que anava a dir-te. No és el mateix el Cedric. Cedric el que no pot jugar al Nàstic és de Pablo Fernández.
I és del que el fem jugar. Excepte ahir, que era el dia que no hauria d'haver jugat de Pablo Fernández perquè l'equip arribava a dalt. Doncs bé, els altres partits... La veritat és que ahir també van fallar una mica més de qualitat. Dos gols, com a mínim, s'hi ha pogut fer. Una mica més de qualitat en la gent de davant. Dos gols. A l'Ales Jiménez em va fallar una. L'Ales Jiménez, pobre, realment, n'hi ha que pagar-li la gran voluntat i com se m'ha dit. Però...
Oye, cada u té unes virtuts i aquest noi, de moment, no ha explotat en fer gols i ja està. Bueno, esperemos que acierten con el nuevo entrenador i que el nuevo entrenador... Quin perfil d'entrenador t'agradaria? Així ràpidament, que ens quedem sentit. A mi me gustaría un entrenador joven.
Joven y con futuro. Y que tenga un historial de un hombre joven, con ideas claras, con ideas modernas, no fichar un camaleón de hace 20 años. Porque es que el fútbol de hoy no tiene nada que ver con el fútbol que se hace hace 25 años. Es un problema de Luis César. Luis César está todavía anclado en el pasado. Hay que buscar un muchacho joven. A mí me gusta el que entrena en Europa. Este hombre no lo podemos traer porque no va a dejar Europa. Entonces, un muchacho joven con
Saps que aquest va estar a la cartera del Nasti quan, la temporada passada, abans de fer fora Dani Vidal i amb el cap dels dirigents jo crec que ja hi havia que Dani Vidal no continuaria? Passés el que passés al final de temporada no continuaria? Bé, si hagués pujat a segonar potser sí, però si no, si hagués acabat com va acabar, però amb Dani Vidal a la banqueta...
era una opció l'entrenador de l'Europa que hi havia, que passa que van coincidir, que aquí es va fer fora Dani Vidal, que va venir Luis César amb un any més de contracte i a més a més que l'Europa va pujar de categoria, perquè aleshores també era contemplant que l'Europa no pugés de categoria.
O sea, hay que buscar gente joven, gente con una cierta experiencia. Estem parlant de Day Benítez, que no hem dit el nom, eh? Day Benítez, que no hem dit el nom. Day Benítez, sí. Es que yo a veces ya, como ya tengo muchos años, a veces la memoria no es lo que era, ¿no? Bueno, tú un entrenador jove, eh? Un entrenador joven y con ganas. Manolo. La idea és aquesta. També, eh? I a més que, al nivell que estem de fos de tants anys fracassant, fracassant, fracassant, fem una mica allò que no tinguéssim tanta agonia de voler... O és que si no, cada any ens quedem, sí, juguem al playoff, però com arribem?
Podemos llamar a Quique Martín, hombre. Tira més enrere perquè no cridem a Paco Flores. Jo el poso per un entrenador jove amb idees noves i que no portin cap dinosaurio una altra vegada. Vull dir, hi ha entrenadors que tenen molt d'historial però ja estan passats. El Quique és de los entrenadores más listos que he visto yo. Cuando llego a Tarragona, él dijo, y se lo oigo con estos oídos,
A mi, aunque me echen, yo tengo el apartamento de salud pagado hasta junio. Me la somplen. Podria quedar a fer turisme. Me la somplen. Al final el van aguantar, eh? Perquè també va haver un dilluns com el d'avui, que tothom donava per Enrique Martín al carrer, Enrique Martín al carrer, i després va continuar fins a final de temporada. I primer dèiem el Quique, el Quique, el Quique, i després el volíem fotre fora, perquè havíem vist...
Doncs senyors, que ho hem de deixar aquí, seguirem informant de tot allò que passi, veurem si Lluís César amb el d'ahir és el darrer partit, o encara té una bola extra, com se sol dir. El sábado ganaremos el Murcia. Apúntatelo. Independentment de qui dirigeixi l'equip, eh? Bajo yo. Si no lo cambian al César, después de la tertúlia de hoy, eh? Exacte.
Ho deixem aquí. Emili Guillamat, Juan Carlos Ferreria, Manolo Fuster, que ha estat un ple. Que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Escolta, i si no, que vagin a Vallecas. Doncs anem amb el nostre primer temacle que va precisament amb el sant d'avui. Felicitats a tots els idonis, no. No, no. Felicitats avui a totes les Sílvies. Aquesta, a Migrega.
Fins demà!
Silvia nunca fue una gran actriz, pero el exceso de Carmen casi rompió el duro corazón y el matrimonio de un gran actor. Estés, estés donde estés, viene aquí.
Te besaré como James Dean. Quizás te guste y no vuelvas jamás. Es estupendo ser vulgar. Entregó su amor de folletín al sinvergüenza.
Marcelo, Marcelo, no me dejes así, lo he dado todo, muero por ti. Escondiendo sus 42 en un film menos que maldito. Corté, corté, Silvia no advirtió que su carrera ya terminó. Y ahora con 62 se dedica al estrapelo.
Su cuerpo y su corazón Estés, estés donde estés, ven aquí Te besaré como James Dean Quizás te guste y no vuelvas jamás Es estupendo ser vulgar
Fins demà!
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fosters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com
Obrim a nova franja horària coses que heu de saber ara. La més immediata s'acaba de conèixer fa poca estona i és que el president de la Comunitat de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazzón, ha anunciat la seva dimissió del càrrec. Això fa poca estona.
ha dit que no convocarà eleccions anticipades en una declaració institucional de fa poca estona, aquest dilluns al matí, i un any i pocs dies després de l'Adana ha admès errors en la gestió de l'Adana d'ara fa un any, i això sí, ha denunciat una campanya bruta contra ell. L'encara president aposta per investir. Un altre líder, amb el suport del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i de Vox, ha fet públic el resultat del seu procés de reflexió aquest dilluns al matí, després que aquest diumenge mantingués converses,
amb el president del Partit Popular Alberto Núñez Ijo. Ja sabeu que tot plegat coincideix en el dia que Maribel Vilaplana ja és des de les 9 de matí pràcticament al jutjat per declarar com a testimoni a la investigació sobre la dana, la periodista que va dinar al restaurant al Ventorro, ja ho sabeu, a Amazon el dia que desenganava la catàstrofe i la dana. És una última hora que s'acaba de conèixer.
I que us ho volíem dir perquè vam parlar molt, eh? La setmana passada, quan es va complir l'aniversari i es va fer, doncs, el funeral d'estat allà al Palau del Sars de València, doncs, en homenatge a les víctimes, eh? Això ha passat, doncs, pocs dies després d'aquest aniversari. Ho anirem ampliant, veurem si hi ha també alguna reacció a nivell territorial.
Parlem ara de l'associació per l'impuls de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona, que comença a caminar. De fet, es va constituir divendres a la tarda. Ja sabem la constitució formalment d'aquest temps, que es va fer el divendres al Castell de Mar Ricard, a la Canonja.
I en volem parlar en aquesta hora perquè, de fet, l'alcalde de Canons, Gerard Muñoz, serà el president de l'ENS i el municipi n'acollirà també la seu. I amb mi volem parlar en aquesta hora del matí. Alcalde de Canons, Gerard Muñoz, molt bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. No sé si vol fer algun comentari d'això que està passant a València, d'aquesta dimissió de Carlos Mazón, perquè és un tema, evidentment, que està en boca de tothom, i ara fa re mitja hora que ha anunciat la seva dimissió del càrrec i que no ha convocat eleccions. Si vol fer algun comentari, doncs. Bé, el comentari... Això que està tan de moda, no? Van tard, no? Ara hi ha van tard, però fa molts mesos que van tard. I, per tant, és una cosa...
gairebé que no se la pot explicar ningú. Però el detonant va ser precisament el dia del funeral d'estat, perquè si no, doncs potser aquest senyor encara continuaria, no? I després, clar, el que deu estar passant avui també, amb la persona que estava dinant aquell dia, doncs també està declarant. Jo crec que se li amontona la faena.
Però és un personatge que sempre sorrava, dient que els altres menteixen i que ara precisament es parla d'una campanya bruta. Escolti'm, és increïble.
Doncs notícia que s'acaba de conèixer fa mitja horeta. En aquesta compareixença veurem també cap on ens porta. Anem a lo nostre, al que ens compet, aquesta àrea metropolitana del Camp de Tarragona. L'associació ja ha creada i a partir d'aquí comença a caminar. El divendres ja s'hi preguntaven, els companys, per dir-se que hi ha l'acte, per les prioritats i per una mica com s'ha articulat o plegat. Però, vaja, important aquest primer pas, que és la creació de l'associació per anar impulsant, no? I, a més a més, em seu la canonja.
Efectivament, aquest és el primer punt i jo sóc el president perquè m'ho van demanar també perquè la seu s'instal·larà aquí a la canonja. Efectivament, després d'un parell d'anys de treballar amb això, després que la Diputació n'és al davant i ara és un pas al costat sempre apujant això també,
Doncs resulta que per fi s'ha creat o s'ha fet la constitució d'aquesta associació per l'impuls precisament de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona i ara el que es tracta és d'anar treballant. Tenim feina per davant, però també entenc que és una feina en tot cas apassionant.
De fet, ja ho dèieu divendres que hem d'assumir tots plegats, tots plegats vol dir tothom, que els reptes no n'entenen de límits municipals, que això és un full del passat, no? Efectivament, sí, sí. Tot serà en un procés perfectament revisable,
La pregunta que es fa immediatament és si podran entrar més municipis i tal. Sí, això està previst i, a més, dintre de la constitució d'aquesta associació ja es parla. Per tant, estem oberts a tot. Però jo el que també dic és que piano, piano, si va lontano. És a dir, que no cal que cremem etapes ni fem-les una per una perquè després, a més...
Tot això ho ha de refrentar i ho ha de validar la Generalitat de Catalunya. De fet, s'ha de crear una llei pròpia, que no serà com la de Barcelona, serà diferent. De fet, d'àrees molt turbulentals aquí coneixem les que coneixem, però ha de ser una realitat jurídica pròpia de Tarragona, del camp de Tarragona, del nostre idosincràs, això també es va explicar molt bé, no? Sí, efectivament. Barcelona és una realitat i nosaltres som...
Un altre, que segurament s'ha de mirar allà, precisament, amb tot el que ha fet Barcelona amb això, però que nosaltres tenim el nostre perfil propi. Quins reptes, perquè la ciutadania també s'entengui, quins reptes diria, alcalde, que allà sobre la taula, que és el més important, que s'ha d'anar enllegant aquests propers mesos i anys a través d'aquesta àrea metropolitana, perquè la gent s'entengui del que estem parlant.
Sí. Bé, doncs en tot això el que sí serà important són les ponències que es crearan, que les tenim definides, però que poden ser també d'altres. I una de les primeres és precisament l'urbanisme i l'habitatge, perquè tot això és un dèficit que tenim a nivell estructural de tota Espanya, però particularment aquí, en el nostre cas, és molt necessari
I després una altra, a part de la cultura i serveis bàsics i tal, és la mobilitat. La mobilitat que també ens afecta a tots, doncs aquest també ha de ser un cavall de batalla important per la nostra associació. El tema de la mobilitat, clar, el territori és com és, eh? És a dir, tenim ciutats de costa, altres d'interior, fluxos cap aquí, cap allà, però tot això té que està ben articulat. Vull dir que s'ha de pensar molt bé, això, no?
Efectivament, aquí no és fàcil, excepte, clar, nosaltres estudiem des de, precisament des de la canonja, no?, com que tenim, doncs, un acord en Tarragona, que ja ho veurem, i, doncs, que tot això determinarà, però la canonja, però és ball, has imaginat, altres lleis hi hem d'anar cap al priorat i tot això, doncs, clar, canvia substancialment
la situació en què està la mobilitat, precisament, en tot aquest camp de Tarragona. Parlem amb l'alcalde de l'alcalde, en Jordi Mollot, que, com dèiem, serà el president d'aquesta àrea metropolitana, d'aquesta associació per l'impuls d'àrea metropolitana, i hi haurà també l'alcaldessa de Valls com a vicepresidenta, també crec que l'alcalde de Salou, si no recordo malament. Per tant, hi haurà un òrgan que s'anirà reunint per anar fent impulsos, per anar tirant endavant. Efectivament. Els reunirem periòdicament,
I mirem aportant també hi ha un comissionat, que també és una figura que es va crear l'altre dia, i aquestes seran les persones que en realitat portaran endavant aquesta associació. Deia l'alcaldessa de, crec que ho ha dit l'alcaldessa de Valls, que hi ha com el compromís de no defugir debats complexos, eh?
I abans parlàveu del tema de l'habitatge, que és un dels temes complexos, però de complexitat en tenim també d'altres, l'habitatge, l'estructuració metropolitana, tot plegat. És a dir, que aquí es parlarà una mica de tot, no? Sí, efectivament. Tenim reptes que fins ara cada ajuntament anava una mica pel seu compte, també a través de la Generalitat de Catalunya, però aquí es tractava que posem en comú
problemes i detalls que ens afecten a nosaltres directament i que hem de ser capaços de resoldre. Un és el pla director del Camp de Tarragona, des del punt de vista urbanístic, també aquí cal seguir treballant per tenir aquesta visió més compartida de futur, no? Efectivament, aquesta és una peça important i, clar, hi ha una part d'aquest pla del Camp de Tarragona, després hi ha ajuntaments que també han de fer tota la seva feina.
Dèiem, alcalde, que som diferents que Barcelona i, evidentment, aquí hi ha un fet molt diferencial, que és que tenim un polígono industrial molt important, el més important del sud d'Europa, i aquí també ho deia el dia de Marc Ricard. Aquí també hi ha molts reptes per endavant amb aquest canvi de paradigma des de molts punts de vista tecnològic, econòmic, i que aquí també, doncs, diguem-ne que ens afecta a tots, eh? Sí, sí, ens afecta a tots i, després, coses que estan passant a nivell mundial...
on la indústria química pateix d'una forma molt intensa, perquè nosaltres produïm el que produïm, tant el políum nord com el sud, i les coses estan canviant. Estan canviant a pitjor, no a millor, perquè si fos a millor seria fantàstic i meravellós, però, clar, hi ha altres països
no diré emergents, però d'altres països com la Xina i els Saudis i tal, que estan invertint el que no està escrit precisament en coses que nosaltres fem aquí. Per tant, no sé si és un canvi de paradigma o és un canvi de producció que no es unguin en altres llocs.
I que hem d'estar amb atents per tota aquesta transformació que també s'ha de tindre amb efectivitat, amb el camí, i que s'ha d'anar fent conversions de processos, la captura del CO2, l'hidrogen, i tot això està en l'ordre del dia, vull dir que està sobre la taula. Sí, sí, sobre la taula nostra, però penseu, penseu sobretot que en països com la Xina, o com el Saudís, i com tot el que és el golf i tal,
Aquestes necessitats no les tenen, eh? Si ells en capturà el seu... Fixa't tu, el que estan fent és cremant carbó sense complex de cap tipus, eh? Tant els xinos com amb altres llocs. No els saudis, evidentment, perquè ells tenen petroli. Però, clar, s'ho plantegen d'altres maneres. No parlem ja tampoc d'Estats Units, no?
la màxima del seu president és per fora, vell i per fora. Imagineu-vos aquí totes aquestes coses si les diguéssim aquí. I ara, precisament, per allargar el temps de vida efectiva de les nuclears, doncs espera't, el debat tan intens que hi haurà.
L'àrea metropolitana, amb aquesta creació de l'associació per al seu impuls, a partir d'aquí ja es marqueu, suposo, que un calendari per anar fent aquestes reunions periòdiques i també amb un horitzó ben fixat per tal que ara sigui la futura àrea metropolitana, per això parlem avui de l'associació, que són coses diferents. L'associació per l'impuls i després de l'àrea metropolitana. I aquí també amb aquest procés que ja es va explicar divendres també que hi ha altres municipis que estan trucant a la porta...
que també voldrien ser-hi. Per tant, ara estem en aquest debat, és a dir, que ara estem en aquest camí a la qual es pot anar ampliant, es pot anar articulant, el que seria la futura ània metropolitana, no, Calda? Efectivament, això no està tancat. En principi, l'associació tampoc no està tancada a que entrin nous municipis, però ja s'ho he dit, anem...
Anem a poc a poc i anem menjant en condicions per pair bé. Aquí hem tingut una experiència precisament amb el passat, d'obrir la mà i érem cent i pico municipis, no sé quan, i tot allò va col·lapsar.
que no es va poder portar a terme. Bé, amb aquesta experiència, a veure si entenem que les coses s'han de fer d'una altra manera. I a part d'acabar, des de la vostra experiència, també pel que vau poder conversar el mateix divendres, quines han de ser les grans claus
perquè tot això baixi endavant i tiri endavant i sigui possible. Perquè un alcalde de Targona, per exemple, parlava de fer possible aquesta gestió més eficient fugint d'antigues batalletes de campanar, etcètera. Això s'ha de deixar una mica aparcat, tot aquest passat el que fèieu referència. Efectivament. Aquesta és la clau de volta d'aquest edifici. S'ha de fugir de coses passades, de coses que no han funcionat,
Les batalletes de campanar doncs sempre també és un mot que es va empleant constantment, però és així, o sigui, si no fugim precisament d'això, doncs estem perduts i estem condenats al fracàs. Jo crec que més o menys hem après la lliçó i serem entre tots capaços i farem possible que aquesta associació i després l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona sigui una realitat
La seu al castell de Mar Ricard serà la seu? No es veu reunir el passat divendres? Sí, sí, sí. Una zona central de tots aquests pobles que constituïm aquesta associació. Per tant, nosaltres estic des de la Canoja. Estàvem en disposició que es pogués fer aquí a la Canoja, així ho vam oferir, i aquesta ha sigut la conseqüència.
Doncs n'hem volgut parlar avui, eh? Després de la Constitució de l'Associació per aquest impuls de l'àrea metropolitana, quin serà el president d'alcalde de Canon, Jordi Muñoz. Alcalde, gràcies i bona setmana, que vagi bé que provi. Molt bé, moltes gràcies. La teva veu, la veu de Tarragona.
A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i donar una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del play-off de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte 8 de novembre a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia en el partit entre el Real Murcia i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sembra Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Doncs, com us deia, fa una sona el dia que hem conegut que Amazona dimiteix, però que no convoca eleccions i aposta per investir un altre president amb el suport del Partit Popular del Comitè Valencià i de Vox. Això s'acaba de conèixer fa mig horeta. Avui també recordem i fem aquesta setmana també l'aigua que va inondar el barri de la Mora. Just aquest demà, dia 4, farà un any. Cap allà marxem de Ponent a Llevant.
De Ponent a Llevant, la veu de Tarragona, en ruta. I avui de Ponent a Llevant des de la Mora, amb el Miguel González, Abreu Rius i tot l'equip. Miguel, bon dia. Molt bon dia, Josep. I ben acompanyat, no?
Doncs sí, perquè, mira, la matinada del diumenge, dilluns, era les hores, d'aquell 3 cap al 4 de novembre, i sobretot aquell dilluns, doncs, la Mora s'aixecava, havent patit els estalls d'aquella dana, d'aquells aiguats, amb el canal desbordat, amb alguns veïns, fins i tot, que van haver de ser evacuats, i avui han volgut venir cap aquí, de fet, hi van venir l'any passat, i aquí mateix, repetim la connexió, saludant el president dels veïns de la Mora, l'Albert Franques. Albert, bon dia.
Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Com esteu un any després? Quina seria la paraula? Bé, estem decebuts. Estem decebuts i estem a l'expectativa. A veure si l'Ajuntament es posa les piles i comencem a veure actuacions que anem pel bon camí.
Com estan les coses al barri un any després? Perquè ara ho deia, el canal es va desbordar, van haver-hi diverses afectacions i m'explicaves ara fora d'antena que algunes d'aquestes afectacions encara són visibles a dia d'avui.
Sí, sí, tenim les afectacions, el camí, l'anticamí del càmping està igual, amb totes les pedres al mig, la gent ha anat apartant per fer-se un senderó, el passeig el tenim, hem tingut a l'estiu el passeig obert, amb una cinta de la Guàrdia Urbana posada i unes balles que la gent apartava, i el lavabo estava al costat del forat, per entendre'ns, i la resta tot està per...
encara hi ha fulles en un dels ponts de la Torrentada, al carrer Baix Llobregat, encara hi ha les fulles, estem cansats de fer per l'aplicació denunciar-ho, el camí també s'ha denunciat, no hi ha manera.
Les administracions, l'Ajuntament ha parlat d'inversions, ho llegíem també, no?, i sabem aquesta inversió d'1,3 milions d'euros per millorar, diuen, la resiliència d'aquesta zona de llevant. No esteu d'acord que sigui així, és a dir, que aquestes inversions no corresponen o no s'han traduït en millores reals i efectives, no?
No, a veure, hem de ser justos i la inversió aquesta del dipòsit anti-DC1 és pel clavegram. És una inversió que ja estava prevista abans del novembre del 2024 i fins i tot ja se'n parlava abans del Santa Tecla 2022. És per la resiliència del clavegram. Esperem que el clavegram sí que li serveixi perquè ara quan plou hi ha bucaments d'aigües brutes al canal i això està dintre del mar de la renaturalització del canal
i perquè no pots educar en una zona que renaturalitzes aigües brutes, però sí que és una inversió del barri, però no és per la torrentada de l'Adana, en aquest aspecte s'estan barrejant coses que no pertoquen.
És a dir, que sí que seria una inversió que en principi seria bona per la zona, però no té res a veure, com dèiem, amb les torrentades, amb aquesta dana, amb aquests aiguats. Ho dic per clarificar-ho. Sí, sí. A veure, tenim problemes amb el clavegram. Hi ha zones que queden baixes que s'inunden quan plou, que els invurnals no traguen.
I esperem que per aquesta zona sí que notem millora, però no és per la torrentada. Aquest dipòsit és de 1.000 metres cúbics. Una piscina olímpica, la que hi ha a Camp Clar de la piscina olímpica, té 3.500 metres cúbics. No podem esperar que l'aigua que baixava pel torrent aquell dia... Aquell dia hi ha hagut algun enginyer...
Hi ha hagut una enginyer d'aquí del barri que va fer un càlcul hidràulic i podíem baixar entre 250 i 300 metres cúbics per segon. I a més, el dipòsit aquest no està connectat al dipòsit, és el dipòsit que té el sobreixidor al canal. Amb aquest aspecte estem molt enfadats per aquesta ambiguïtat que cada vegada que pot l'Ajuntament fa servir per fer veure que sí que estan invertint i fent coses.
Tu deies al principi de la conversa que decebuts era la paraula. L'últim cop que parlàvem amb tu ja et preguntàvem també per aquesta comissió interadministrativa que, si no tinc mal entès, es va constituir finalment el maig, però no sé si s'ha acabat de reunir o s'ha traduït també en fets concrets o encara l'esteu esperant. No, no, estem esperant. La comissió es va constituir i el maig, finals de maig,
I estem esperant una comissió plegada de polítics, sense tècnics. Els únics que han posat tècnics a la comissió ha sigut l'Ajuntament del Callà, que ha posat l'arquitecte municipal, l'enginyer, i aquí a Tarragona sí que hi ha la coletilla que en qualsevol moment pot venir qualsevol persona que faci falta, però no ho sé, potser algun tècnic, algun enginyer, algun arquitecte de l'Ajuntament hagués estat bé tenir la comissió.
No hi ha data per que aquesta comissió es vagi reunint, vagi caminant? No tenim, almenys no tenim constància de cap data. Es va constituir i des de llavors esperem. Si tornés a passar un episodi com el d'aquella matinada, com el d'aquell diumenge a dilluns, com creus que afectaria? Què passaria a dia d'avui?
Tornaria a passar el mateix. Per desgràcia, tornaria a passar el mateix. Fins i tot el tema d'actualitzar el Pla de Protecció Civil de Tarragona no s'ha fet. El Pla de Protecció Civil de Tarragona no consta al barranc com a zona crítica. Què reclameu? Quines mesures s'haurien d'aplicar concretament?
Bé, el tema és començar a treballar. Si no comencem a treballar, ja sabem que això no s'arreglarà d'un dia per l'altre. Però hem de començar a treballar i, clar, si veus que no reglen els camins, no reglen neteja en el canal, que han de licitar-ho perquè feu ben fet, però una cosa que pot valdre 1.000 euros no es fa per urgència.
i no es treuen les fulles del pont del canal, no s'arregla el passeig. La meva pregunta és si caigués la barana del Balcó del Mediterrani, la tindrien un any sense arreglar-la o farien algun procés i aconseguiríem tenir el Balcó del Mediterrani arreglat. El passeig de la platja és evident que va haver-hi una torrentada, però no costaria res. Un contracte de 12.000 euros més IVA, són 14.200 euros.
Tot això està quantificat per netejar el canal i per arreglar aquesta zona de la platja del passeig. Sí, sí, el projecte està fet per arreglar el passeig de la platja. Un contracte de 12.000 euros més IVA. No hi ha més. A més, si la feina grossa ja els va fer el càmping, que els va arreglar el carrer, només hi ha que fer la capa de rodadura i posar quatre pedres grosses a sota del passeig per aguantar-lo i refer el mur.
No entenem com coses senzilles en un ajuntament com Tarragona. No estem parlant d'un poble que té 500.000 euros de pressupost. No sé quants eren, 218 milions, no sé quant, aquest any. No poden invertir 15-20.000 euros en tornar a la normalitat al nostre barri. Amb aquestes mesures que comentes, milloraria la situació davant de nous aïllats, tenint en compte que ja sé que és imprevisible, però...
Bueno, no ho sabem, tampoc som tècnics, no? Però, bueno, l'evidència és que l'entrada del canal està plena d'arbres, no? I dius, bueno, hi ha qui diu que no afecta, hi ha qui diu que sí, bueno, no ho sé, però almenys que sembli que fan alguna cosa, no? És que arriba un punt que és aquest el punt, no? De dir...
Si no fem-ho fàcil, com començarem a caminar per fer-ho? Difícil, no? Que és començar a fer estudis, mirar a veure on es pot laminar l'aigua... Bé, estem així. El barranc s'hi pot actuar? O s'hi hauria d'actuar, també?
Sí, clar, al barranc hi ha que veure com s'ha... No sé, això és el que diuen els tècnics, vull dir, algú s'haurà de fer al barranc, fer l'estudi hidràulic, que per cert, l'estudi hidràulic ja està fet, perquè l'Associació Mediamental de la Sínia n'ha fet un amb una subvenció de l'ACA per definir el domini públic quan van agafar la custòdia del barranc. I podria començar a treballar amb aquest estudi, totalment homologat per l'ACA, vull dir, no és cap estudi...
I l'hem vist, l'estudi aquest, i és un estudi complet. Vull dir, no és només per fer el domini públic, és un estudi de tot el torrent, des de dalt de Mas Enric fins aquí baix, al Nastor Barri. No s'hi ha treballat, aquest estudi? No. Està treballant l'ACA per definir el domini públic.
Els veïns esteu decebuts, ho heu anat repetint, esteu tips en alguns casos, en molts casos, jo crec, i aquestes darreres hores veiem també un vídeo a les xarxes socials on demostraveu, explicàveu totes aquestes queixes i totes aquestes mancances. Dissabte s'ha programat una activitat precisament per reivindicar, per visibilitzar tot això.
Sí, dissabte a baix a la platja, sobre de l'últim pont del torrent, farem un acte reivindicatiu per visualitzar tota aquesta deixadesa i aquesta falta de complicitat envers els veïns. Què passarà? Com anirà? Què es farà exactament?
La idea és reunir-nos, els veïns, afectats i no afectats, tothom està convidat, qualsevol persona que tingui inquietud pot venir, i posarem en comú les idees i fes-nos visibles, perquè si no fas soroll... Us plantegeu més accions més contundents?
Sí, sí, bueno, això... La testa em refereixo, eh? Sí, sí, bueno, tot i que dic que és un acte reivindicatiu, és de protesta pura i dura, no? Però, bueno, mirem de ser civilitzats. Però, bueno, no sé, ja ens ho plantejarem, vull dir, sobre la marxa. Anem mirant a veure si l'Ajuntament es mou o no i no ho deixarem, perquè, a més, bueno...
Nosaltres pensem que les actuacions són senzilles, potser s'han de posar en comú, però tenim un barran que es pot treballar, que és un barran que pràcticament no és urbà, i hi ha camps de conreu, hi ha zones que quan t'informes i veus que s'han fet altres llocs,
Tenim l'exemple d'Alcanar, és un poble petit, bé, petit, 10.000 habitants, que s'ha posat les piles i ha muntat unes meses de tècniques de treball, fins i tot estem parlant de moltes coses pioneres a l'estat nostre, a aquest estat que tenim, i, bé, no ho sé, potser també hauríem d'anar allà a Alcanar a parlar amb algú, no? I ja tenim gent que treballa fa...
Fa dos anys que treballen amb això, treballaven abans, però amb meses tècniques i això, i m'agradaria insistir, meses tècniques. Per fer reunions hi ha d'haver gent que hi entengui. Un any després d'aquestes afectacions, us ha arribat alguna informació sobre si s'ha declarat la zona zona catastròfica? S'havia demanat, no?
Sí, ens van dir que sí. La setmana passada vam estar parlant i també diu que sí, que s'ha demanat, però que no saben el què. Potser haurien d'insistir i preguntar, no? No saben la resolució, vols dir? No, no saben la resolució. No ho sé.
Albert Franques, abans d'acabar, l'última vegada que parlem amb vosaltres, tret a banda d'aquests aiguants, d'aquestes afectacions per l'Adana, també ens explicàveu que hi havia la previsió de reactivar aquest mes de setembre tot el tema de constituir-vos com a entitat municipal descentralitzada. Com està aquesta qüestió?
Ara estem mirant a veure com redomem el tema. Un fet és evident. Ens comparem amb els pobles que tenim al rededor d'entre 1.750 habitants i 2.500, nosaltres estem sobre els 2.000,
Hi ha previsió d'augmentar una mica la població amb algun pla d'actuació que ja en marxa. Tots tenen llar d'infants, tots tenen ambulatori, tots tenen camp de futbol, tots tenen centre cívic, tots tenen escola de primària, tots podíem allargar tots els serveis que ens imaginem i nosaltres pel fet de ser un barri de Tarragona, com som els més petits, no ens toca res d'això.
No ho sé, és un tema que hi ha que començar a parlar amb l'Ajuntament, si té ganes de fer un pla o fer el que sigui, i si no, nosaltres començarem a fer el nostre camí.
i que una entitat municipal descentralitzada veiem que no seria un benefici per la ciutat i per nosaltres. N'hi ha 64 a tota Catalunya, a Sant Cugat n'hi ha una que té 9.500 habitants, que és Valldoreig, i no passa res. A Sardanyola també tenen Vellaterra, hi ha pobles petits que tenen EMDs i no passa res. Tota la vall d'Aran funciona amb un sistema d'EMDs.
Doncs Albert, estarem pendents d'aquestes i d'altres qüestions, dels avenços en quant a aquestes converses amb l'Ajuntament i les reivindicacions que teniu, les reclamacions concretes pel que fa a aquestes dues qüestions que avui han centrat aquesta conversa. Albert Franqués, president dels Veïns de la Mora, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Doncs és el que ens expliquen des d'aquí. Continuen fent aquestes reclamacions, demanen a l'Ajuntament, doncs, això, celeritat en les actuacions, que se'ls faci cas amb aquestes reivindicacions concretes que demanen, neteja del barranc, aquest arranjament, també, de la zona del passeig i actuacions al barranc. És el que ens han explicat un any després exacte d'aquella nit, d'aquella matinada, on la mort es va veure afectada per aquests aiguarts. Josep Sunyer, és tot des d'aquí.
Gràcies, Miguel. Torneu cap aquí, doncs i ara ens veiem, eh? Demà, com dèiem l'aniversari, com deia el Miguel, d'aquests aiguals a la Mora, i que recordem perfectament. Fem una petita pausa, 10 i 36, i de seguida, Raquel Estrada, parlant de la Casa dels Lletres i l'Escola de Lletres, en veus de poet i en Múria Cartanyà.
A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i donar una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del play-off de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte, 8 de novembre, a les 9 de la nit, viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia, en el partit entre el Real Murcia i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sembra Nasti, que al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del sempre nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Doncs passen vuit minutets del punt de dos quarts d'onze del matí i el que fem ara és aquest apunt cultural que tenim cada dia dins la veu. Avui, mira, parlant de veus, la veu de Tarragona es diu el nostre programa i veus de poeta és el cicle que ja fa un munt de temporades que ens ofereixen a la tardor, crec que és a la tardor literària sempre.
És un cicle que, el nom ja ho diu tot, pretén fer homenatge a la trajectòria poètica d'un poeta, d'una poetessa, d'aquí de casa nostra. I en aquest cas, la poetessa homenatjada, i això serà divendres que ve, divendres dia 14 a les 7 a l'antic ajuntament, és la Raquel Estrada Roig. Raquel, bon dia. Hola, bon dia. Nena Fidi, és que no et veia ara.
Sí, i tens que no coincidíem. Sí. La Raquel Estrada, que jo crec que l'última entrevista que et van fer com a autora va ser per natació. Sí. I abans i després jo ja et vaig perdre la pista com a autora, però... Sí, sí, bé, des de llavors sí que he anat escrivint, perquè això, bé, quan és una cosa que ho fas com a necessitat, perquè t'agrada, perquè et dius sense gust, doncs bé, no ho deixes de fer, no? Sempre que pots.
Doncs li coneixem a la Raquel a través d'entrevista de la Ràdio Natació, però prèviament ja m'has dit que tens una altra publicació, no? Sí, sí, n'havia fet... Es pot dir que tinc dos llibres anteriors, que siguin pròpiament meus, un publicat per Cossetà i la gent del Llam, també, com aquest Natació, que és Esferes Coincidents, i això devia ser el 2015...
No, perdó, anterior, el 2013, si no m'equivoco. I després, posterior, hi ha el Filles, que és del Premi Miquel Martí Pol de Roda de Ter, que va publicar Pagès Editors. I bé, anem fent, però és complicat publicar, eh? Sí? Sí, una mica. Continua sent complicat.
Complicat, vull dir que és un clàssic, això, que sigui complicat. Sí, suposo que amb poesia i suposo que també amb altres gèneres, tu has de treballar una mica de cara a la galeria, no? T'has de fer una mica de publicitat, moure't, sapiguem, moure't una mica. T'has de ser a vendre. Això mateix. Home, si hi ha un premi al darrere sempre va millor, no? Els premis continuen sent com una mica la punta de llança per als qui us dedicava a la poesia?
Sí, sí, sí. El que passa, com que tots ho sabem, i sempre ho dic, que hi ha molta gent que publica poesia en aquest país, vull dir que publica, que n'escriu, doncs clar, et pot ser que en un concurs literari s'hi presenten gairebé un centenar de persones. Per tant, si guanyes, és garantia que hi ha alguna cosa. Sí, però clar, també és complicat. Que ningú es desesperi si no guanyem a la primera. Ja sabem que escrivim per altres coses, no per...
Raquel, que té d'especial la teva poesia, i no sé si dir-te si hi ha algun punt homogeni en aquestes publicacions, en la teva trajectòria, o has anat fent de tasta ulletes, que això passa molt, els que us dediqueu a la poesia, que dius, ara invento, ara intento fer coses diferents. Sí, una mica de tot. Precisament aquest acte m'ha servit per una mica fer com un balanç, no? I després de donar-hi unes quantes voltes, he vist que sí que m'agrada aquesta experimentació...
però una mica sempre he fet servir la poesia, com ja he explicat també, com una eina, no?, que m'ha anat bé en moments puntuals. M'ha servit, doncs, quan he necessitat explicar-me qüestions d'actualitat que m'afectaven, perquè vulgui sonar així, soc una persona que quan ja passa una cosa greu m'afecta bastant personalment i necessito com explicar-m'ho. També m'ha servit per explicar coses personals, no?, jo parlo de naixements i de morts, per exemple, les dues coses que ens afecten més a tots a vegades,
En aquests moments puntuals, sí que no li he fet servir massa com a joc, no? Potser li he fet servir poc com a joc, de dir, mira, ara escriuré i faré un sonet, per exemple. Això no ho he fet mai, tot i que no ho descarto, eh? Aquesta experimentació més formal de dir... Els temes són molt autobiogràfics i a l'hora universals, no? Pel que dius?
Sí, sí, el primer poemari ja me'n vaig adonar que els últims poemes que tenia eren això, anaven d'allò més personal a allò més universal, diguéssim, però sempre des d'aquest punt de vista més íntim, una mica per retratar com m'afectava allò que passa, tant a prop meu com més lluny, també.
I tots, pel que veiem en els títols, tenen algun fil conductor o alguna cosa que els fan monogràfics, no?, i recordo una tació que deies, bueno, és que jo he anadat, jo he anadat tota la vida, llavors et jugues amb el símil de l'aigua. Sí, sí, sí, i bé motivat, doncs, per una primera experiència no gaire bona, vull dir, quan era petita, allò de l'ofèca a la piscina, a veure, tot això, m'ha servit per reflexionar amb quina vinculació tinc amb l'aigua al llarg de la vida...
I també per veure que m'he anat plantejant reptes personals a vegades. Però veus, per exemple, en natació tu ja escrivies tenint en compte això, l'aigua. Ja agafaves el fil conductor i a partir d'aquí ja desenvolupaves els poemes. No és a posteriori, que tu tens poemes diversos i llavors mires d'englobar-los en un tema. Sí, de fet...
Moltes vegades és una mica de tot. Sí que és revisió del que he anat fent, però també moltes vegades em passa això de veure quin tipus de poemes estic fent, de què estic parlant i anar seguint per aquell camí. Notació també és això de fixar-me no només en l'aigua, sinó, com que allò va ser un repte, enfrontar-me a l'aigua una altra vegada, doncs veure com he superat altres coses, bàsicament.
Escolti, més enllà de la temàtica, a nivell d'estil, a nivell de llengua, com te definiries? A nivell de llengua, és això que deia del joc, sí que no en poesia, sí que la forma i el contingut t'ho has de mirar com un tot, no?
Però mai no he dit que ara he de fer un sonet, o ho he de fer, perdó, versos de casíl·labs, i m'assenyeixo sempre amb allò. Considero que no m'ha condicionat mai massa la forma, tot i que ha de tenir un ritme, una musicalitat, que sí que la tinc molt en compte.
Mires de ser polida en la llengua, o sigui, de com menys paraules millor, o el que et requereixi. Sí, hi ha d'haver les paraules justes. Tires de molts adjectius, tires de molts símils, què diries? Més que adjectius o símils, hi ha d'haver les paraules justes. Busco la paraula exacta que m'ajuda a dir allò que vull dir i com ho vull dir. A vegades també buscant l'originalitat, no dient-ho directament. Intentant captar una mica l'atenció o resultar una mica més original, però no dient-ho directament.
Escrius i revises, doncs. És allò que escrius, ho deixes reposar i després ho rellegeixes. Sí, sí. Retallo moltíssim. Sobretot retallo. Molt bé. Sí, sí, quan tinc un recull, doncs és allò que...
Bé, hi ha molts poemes que descarto, d'altres que els excurso, d'altres que penso que aquests dos versos no m'agraden... És retallant. És una feina més retallant. Ràpidament per acabar, Raquel. Com serà l'acte de divendres? Recordeu que el veus de poeta arribarà divendres aquest no l'altre el dia 14 a les 7 a l'antic Ajuntament. Com serà? Sí. Doncs mira, primer el Bernat Puig Tovella, que és un periodista cultural del diari Núvol, del diari digital...
Doncs que li hem demanat que ens fes la glosa, una mica s'ha llegit els meus poemes, ja ens coneixem d'abans, i bé farà això, una introducció a l'acte. Després l'Agnès Toda, que segurament molts coneixeu també, i jo farem una lectura, una lectura una mica especial, no serà només llegir poemes meus del llarg de la trajectòria, sinó que ho escenificarem una miqueta.
Ja ho veureu. Doncs no diem més tot això a l'antic Ajuntament. Sí. Molt bé. El divendres 14 a les 7 a l'antic Ajuntament torna aquest cicle Veus de Poeta, en aquest cas com a protagonista, com a homenatjada, la Raquel Estrada Roig. Ens alegrem molt. Gràcies. Moltes felicitats. Gràcies per convidar-me. Gràcies.
I tot seguit ens referim a un estudi que publica i que parteix d'una investigació de la Universitat Rovira i Virgili i que ens diu que la microbiota intestinal ens ajuda a entendre com la fruita seca millora les capacitats cognitives.
És un estudi liderat per la Unitat de Nutrició Humana de la URB i de l'Institut de Recerca Pere Virgili i que ha analitzat dades amb més de 600 persones grans amb sobrepeso, obesitat i síndrome metabòlica. Per saber com influeix la fruita seca en les capacitats cognitives i com això s'assimila a través de la microbiota intestinal,
Tenim amb nosaltres la investigadora principal d'aquest projecte, d'aquest estudi, la Yaki Ni. Yaki, bon dia, buenos días. Bon dia, buenos días. La Yaki és investigadora, com dèiem, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, la Unitat de Nutrició. Estem parlant d'investigacions de la URB, però no només de la URB, no, Yaki? Aquí ha participat molta més gent.
Sí, somos instituciones de ULB, ISPV y CBOBN y también hay gente de otros centros porque en ese estudio somos como multicentral. Hay 23 centros en todo Prelimer Plus y concretamente para este estudio que analizamos
En microbiota hay varios estudios, centros dentro de este estudio también involucra. Partíais de una tesis que es eso, ¿no? Vincular los frutos secos, el consumo de frutos secos con la mejora de las capacidades cognitivas.
Exactamente. En este estudio analizamos el consumo habitual de los participantes, que son gentes entre 55 a 75 años de edad, con obesidad y sobrepeso y con síndrome metabólico. Obesidad o sobrepeso, perdón. Y con síndrome metabólico. Y analizamos ese consumo habitual de frutos secos como...
relaciona con el desarrollo o deterioro, mejor dicho en esta edad, deterioro cognitivo a lo largo de 6 años de longitud. Lo habéis probado, habéis hecho el estudio recogiendo datos de más de 600 personas. Lo que no acabo de entender es por qué capacidad cognitiva, por qué habéis escogido personas con sobrepeso, con obesidad o con síndrome metabólico.
Pues este estudio está dentro del estudio principal, se llama Pledimed Plus, y este estudio es, su objetivo principal era para prevenir, prevención de enfermedades de cardio riesgo metabólico, y con estos pacientes con sobrepeso y obesidad y síndrome metabólico, son la gente que tiene más riesgo
de padecer el futuro de esta enfermedad. Y también lo mismo para las enfermedades neurodegenerativas, que ya hay muchos estudios evidentes que han visto con obesidad, diabetes, hipertensión, que son los factores de síndrome metabólico, que son riesgo elevado, riesgo para futuros enfermedades.
desarrollar enfermedades neurodegenerativas, como en este caso demencia o función cognitiva empeorada. Ah, pues no lo sabía yo esto, que todas estas cuestiones físicas podían llevar también al subdesarrollo cognitivo. Claro, hablamos de este tipo de enfermedades. ¿De qué estaríamos hablando? ¿Alzheimer? ¿Incluso demencia? ¿Qué tipo de afectaciones? Sí.
Enferme y demencia es, ya diríamos, la fase final. Y nuestro interés es la prevención en la etapa preventiva. Sí, previa, ¿no? Previa, sí. Sí, etapa previa. Entonces, analizamos cómo su función cognitiva empeora o mejora en esas fases previas, porque estos participantes todavía no han merecido...
no tiene demencia o Alzheimer. Entonces, tiene ese riesgo de desarrollarlo en el futuro. Por eso es el punto clave para ver si se puede prevenir el deterioro cognitivo a la fase previa. Vale. ¿Qué tipo de pruebas han pasado? Porque veo por aquí que los voluntarios, estas 600 personas, ¿cuál ha sido el protocolo? Tenían que consumir de 3 a 7 raciones semanales de frutos secos.
No es que tenía que consumir, simplemente le hacemos un cuestionario de alimentos y le preguntamos, ¿usted qué cantidad de frutos secos consumes al día, a la semana, al mes? O incluso hay gente que nos ha dicho que no consume, pero...
aquí en esta población que es población mediterránea es más frecuente que la gente consume sobre todo en Reus o Tarragona hay muchas avellanas de Reus entonces entonces recogemos todos estos datos de estos participantes y dividimos en las cantidades dividimos todas esas 600 participantes en 4 grupos entonces miramos a
Si hay gente que consume menos de una ración por semana, les agrupamos en un grupo que es la que consume menos y luego siguiente sería de una a tres raciones por semana.
y luego es tres a siete raciones por semana, eso llega a ser un puñado al día, que es muchas guías alimentarias se recomienda la cantidad y la frecuencia de consumo. Y luego ya es más de siete raciones al día que ya consume más de lo que les he comentado. Entonces dividimos esta población a ver
equilibradamente en estos cuatro grupos, a ver cuál de estas relaciones tiene mejor asociación con el futuro de desarrollo. Y una vez tenéis a estas 600 personas divididas en grupos de consumo, ¿cómo habéis medido su función cognitiva?
le hemos medido función cognitiva usando ocho test validados en esta población, ocho test neuropsicológicos. O sea, incluyendo test, por ejemplo, MMSE, es un screening para mirar globalmente cómo es el comportamiento cognitivo. Le preguntamos, por ejemplo, que nos dibujen, también es otro test que se llama Croc Digic Test,
Y en el CTAS le preguntamos, hey, dibuje, por favor, dibújeme una hora que indica 3 y 20. O sea, ahí esos test...
evaluar las funciones, por ejemplo, ejecutiva, función ejecutiva, función de memoria, función de atención, con varios tests que en total son ocho tests que nominamos. Y así de entrada, ¿habéis visto los resultados? ¿Hacen relación? ¿A más consumo de frutos secos, mejor función cognitiva? ¿O la cosa es más complicada? Sí.
Sí, hacemos una asociación, una relación de test estadístico, asociación, y en esta población hemos visto que las personas que consumen de tres a siete alaciones por semana se demuestran mejor
el mejor trayectoria de función cognitiva. Comparamos los cuatro grupos a ver sus trayectorias de función cognitiva, tanto global como atención, lenguaje y función executiva. Todos estos dominios hemos visto globalmente, o sea, generalmente la persona que consume de tres a siete raciones por la semana,
tiene esa mejor trayectoria de función punitiva. Muy bien. Bueno, pregunta importante. ¿Lo habéis probado solo con avellanas? ¿Cualquier fruto seco nos sirve? ¿Cómo tiene que ser este fruto seco para que realmente funcione? Esa es muy importante esa cuestión. O sea, en nuestro estudio hemos visto el total de consumo de frutos secos. Claro, no el tipo, ¿no? Sí, el total de función. Pero en esta cuestión, la persona que ha contestado...
La mayoría consume, ¿cómo le llamamos? El walnut, que sería... Nueces, nueces. Nueces, eso. Nueces es lo que la mayoría consume. O sea, ocupa... Miramos de todos los frutos secos, pero la gente que consume más dentro de todos los participantes que han contestado este cuestionario es nueces. Y del siguiente, avellanas, etc. Y también muy importante...
No cualquier tipo de nueces o cualquier tipo de fruto seco es lo mismo. Por ejemplo, sería más favorable que en los naturales o simplemente tostados, no los que tienen ya fritos añadidos con sal, azúcar y todo eso.
Y en todo esto, quien hace un papel importantísimo es la microbiota. Los bichitos que tenemos en el estómago y en los intestinos para realmente asegurar que todos los nutrientes o la importancia que tienen los frutos secos ayuden en la función cognitiva. ¿Qué pinta la microbiota en todo esto y cómo lo habéis incluido?
Pues es muy interesante la microbiota porque al principio miramos frutos secos y función cognitiva. Entonces queríamos saber a través de cuál sería posible un mecanismo, ¿no? Entonces empezamos a mirar la microbiota y vemos que, por ejemplo, antes que había comentado, las personas que consumen 3 a 7 raciones por semana, esta población también tiene una...
una microbiota más diversa y más enlegricida. Y a través de esto vemos también unas taxas, son unos bichos específicos que han relacionado con ese consumo de frutos secos. Es decir, el que consume ese fruto seco tiene esa taxa más enlegricida, o sea, en nuestro intestino, y esa taxa enlegricida...
a posteriori también relaciona con una favorable trayectoria a la función cognitiva. Es decir, como una secuencia de relación. O sea, que consumimos una relación de fruto seco de 3 a 7 raciones por semana, vemos globalmente una mejor diversidad, una más enriquecida de la microbiota intestinal
Y concretamente unas taxas que se han requisitido por ese consumo de frutos secos se relacionan a posteriori una mejor trayectoria de función cognitiva a 6 años.
Déunido, pues es uno de los muchos estudios que hacéis desde el Departamento de Bioquímica y Biotecnología desde esta unidad de nutrición que sois muy activos y aquí es uno de los muchos estudios que relacionan eso tener hábitos saludables hábitos dietéticos saludables como sería este caso incorporar frutos secos con frecuencia pues que tienen un impacto positivo en la salud pero ahora además en la salud cerebral según estamos viendo
Molt bé. Exactament. Jackie Ní, investigadora del Departamento de Bioquímica y Biotecnología, Unidad de Nutrición, muchísimas gracias y felicidades por este trabajo que supongo que seguirá adelante, ¿no?, con otros matices, ¿verdad? Sí, sí, por supuesto, sí. Molt bé. Gracias, Jackie, un abrazo. Muchas gracias, Núñez.
I així amb aquesta entrevista sobre salut, hem arribat al final de la veu d'avui. Ens queda res, mig minutet, simplement per desitjar-vos que acabeu de passar molt bona jornada, molt bon dilluns, per dir-vos que la veu torna demà a partir de les 9 del matí i que ara arriba el butlletí amb les informacions més destacades del que portem de matí, d'inici de setmana, amb els companys dels serveis informatius. Demà més.