La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Què tal? Feliç diada de Sant Jordi, el dia de la rosa i dels llibres.
Això.
...Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Sí, sí, gràcies, Núria, però avui són moltes veus, moltíssimes veus les que hi ha a la programació especial d'aquesta casa i la casa dels lletres des de la Rambla Nova.
Avui, doncs, fem bategar la Rambla durant tota la jornada, tot el dia que ens veureu a la Rambla, al Teatre Metropol, a l'altura del Teatre Metropol, més o menys.
Ara ubicarem l'estam de Tarragona Ràdio, ampli estam de Tarragona Ràdio i casa dels lletres, com dèiem, programació conjunta.
I amb moltíssims autors, autores que passaran, escriptors i escriptores, editors, editores, doncs, per aquest estam de la Rambla Nova, que ja deu bullir d'activitat en aquesta hora.
Tot encara està aviat.
Cap allà marxem amb tot l'aquí que fa possible el programa, que és ampli, com dèiem.
I avui, doncs, amb Núria Cartanyà, amb Abriu Rius, amb Laura Casas, amb Maria Bertran, amb Mauri Fernández, amb Rosor Imany, amb Vicente Eusáez,
a tota la gent que està ja a la Rambla, sempre que em deixo a bo, eh, Lluís Comas, el control tècnic aquí als Estudis Centrals.
Companys, companyes, bon dia.
Bon dia, Pep, bon dia, bon Sant Jordi, a tothom, bona diada.
Com estem?
Bona diada. Molt bé, molt bé.
I, escolta'm, jo estic veient, mira, estic veient imatges de la Rambla a través del 3.24, veig que encara està una mica descafeinada la cosa, però, vaja, que s'anirà omplint, eh?
Sí, home, sí, encara és aquell moment d'anem muntant la paradeta, anem posant les flors, anem distribuint els llibres, tot i que la feina ja està feta des de primera hora del matí.
Ahir a la nit passàvem per aquí, per la Rambla, i ja vèiem que estaven marcats a terra, doncs, les línies, eh, amb aquella cinta adhesiva que marquen els límits de cada una de les parades.
I avui això, doncs, ja s'ha complet, ja fa goig, i ja tothom, jo crec que a les 6, les 7, ja estaven aquí muntant perquè a les 9 poguessin arrencar com nosaltres.
Com deies tu, avui són moltíssimes les veus que escoltarem, i intentarem també escoltar les veus dels tarragonins i tarragonines i gent de fora,
que avui passejarà per la Rambla de Tarragona vivint al Sant Jordi Tarragoní.
Evidentment, parlarem al llarg de tot el matí de llibres, de roses, amb llibreters, amb editors, amb autors i autores, llibres de tot tipus.
Tindrem misteri, poesia, evidentment novel·la, narrativa, però també assaig i una miqueta de tots els gustos, eh.
I intentarem que siguin ells, els autors i autores, els protagonistes de la jornada.
I ho farem, com deies, Pep, amb moltes veus i encara amb més companys, que no els hi sentirem la veu,
però que han estat treballant intensament aquests dies, i molt especialment aquesta matinada, perquè això sigui possible.
Va, em deixes, va, presenta l'equip, aquí saludem, Pep. Qui et penses que tinc al costat?
Doncs, vaja, jo ja n'he dit uns quants, en Joan Maria Bertran, en Mauri Fernández, probablement també el Vicente Osaez.
Però així que xerri, que xerri molt.
La Laura Casas pot ser, sí, sí.
A veure. Hola, bon dia.
Hola, Laura.
Què fas a febrames, Laura? Què fas a febrames, Laura?
Mira, no sé, he fet una incursió una mica així rara.
Aquí m'estreno una miqueta.
Bueno, repetim, repetim, ja vam fins Sant Jordi també.
I aquí, aquí farem una mica de tàndem amb la Núria i amb la resta de companys a punt d'arrencar tot això.
És que, Pep, és que passaran com a 33, jo ho he comptat, jo diria que són 33, entre 30 i 35, al llarg del dia, autors o convidats.
I clar, jo sola no puc. Llavors, Laura, ajuda'm, si plau.
Quan arribi l'Olga Xirinax, aviseu-me que pujaré ballant amb ella, eh?
Quan arribi l'Olga, que crec que cap a dos quarts de 12, arriba l'Olga Xirinax, amb la Margarita Ritzeta.
Llavors, m'aviseu que vindré ballant amb ella una estoneta, amb l'Olga, com vam fer el dia al Cafè Copa i Puro.
De les dues, qui entrevista l'Òscar Cadiac amb la Baixquenia el 74?
Me lo he pedido yo, eh?
Doncs pregunteu-li, perquè s'acaba de saber que fa una estona, bé, ha fet ahir, que Josep Manel Anglada, un dels referents de l'alpinisme i l'escalada en aquest país,
i també referent per l'Òscar, serà que era de Sant Jordi. L'Òscar ja la té, la que és de Sant Jordi, eh?
Però en Josep Manel Anglada és un dels autèntics referents de l'alpinisme a casa nostra i em consta que està molt content, eh?
I crec que l'Òscar també ho estarà per ell, però en Josep Manel Anglada, perquè va ser un dels referents
que va tindre ell mateix, eh?
Quan començava, doncs, en el món de l'alpinisme.
Vallsquenia el 74.
Ai, que t'agradaria fer-la a tu, aquesta entrevista.
No, la fareu vosaltres, sí, sí.
Encara l'acabarem convidant-me, per Suller.
Jo ja l'he fet, aquesta entrevista, que penseu que aquest llibre no és novetat d'enguany.
Ja l'han fet, eh?
Però vaja, que és molt recomanable.
Vallsquenia el 74, aquelles aventures de les que feien abans, eh?
És el que passa, dius, aquest llibre no és novetat d'enguany.
En realitat, sí, perquè les novetats de Sant Jordi, recordem, ho hem de recordar sempre,
no són només aquestes, aquesta voràgina de llibres, aquesta munió de llibres que es publiquen
des de febrer fins ara, no?, fins a l'abril.
Inclouen de Sant Jordi a Sant Jordi.
Per tant, tot el que es va publicar ja des del 24 d'abril de l'any passat, entraria dins de Sant Jordi.
I és per això que hi ha algun títol que dius, i això és novetat?
Doncs sí, sí, senyor, és novetat, perquè, clar, no es va incloure en Sant Jordi passat.
I, de fet, hi ha alguns, em consten que fins i tot van arribar ahir,
que encara estaven en un maleter aquest matí, imagina't si hi ha alguns que sí que corre, corre, corre.
Hem d'arribar que avui és un dia molt especial, òbviament,
i si acabes d'escriure el llibre, i primer llibre, en aquest cas,
imagina't la gent que, la il·lusió que té.
Passaran per aquí, eh?, també, aquestes persones.
Sí, tindran autors novells, autors novells també, i altres més consolidats.
Ara no farem repàs de tot el sumari, perquè ja us dic que són com a 25 pàgines de guió
i una trentena d'autors convidats.
En un programa, que no ho hem dit, no sé si ho hem dit,
anirà des d'ara a les 9 que arrenquem, fins a quarts de dues,
arribaran després els bolletins informatius,
i després a la tarda reprenem programació en directe,
des de l'estana de la ràdio aquí a la Rambla Nova,
de 4 fins a 8 de la tarda, amb la Randa Mar,
amb la Marina Pérez Got, amb la Sílvia García
i amb l'equip més de tarda de Tarragona Ràdio.
Vaja, passeu en qualsevol moment,
perquè, a més, tenim alguna sorpresa per donar-vos,
perquè tenim tot l'equip de la ràdio, Pep,
que si vens a pintar-te la cara, si vens a pintar-te una senyera,
o, vaja, el que vulguis, però bàsicament la senyera,
que és el més fàcil, i vens a pintar-te-la aquí,
doncs et regalem una pinça d'un drac o d'una rosa,
i a més et posem el segell, un segell de Sant Jordi especial,
en el llibre que t'hagis comprat.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Però mira, a mi el que em fa patir és la foto que m'ha quedat enviar
d'Oscar Cadillac des de la Torre del Pedrol,
vull dir que està ara mateix dalt de la muntanya,
vull dir que recordeu-li que ha de vindre, eh?
No, home, mira, ara mateix, eh?
Diu, Mont Sant Jordi és de la Torre del Pedrol,
per tant, està ara mateix a la muntanya.
Ostres, no, no, ahir em va dir que vindria,
però ja saps que ell és un home ràpid.
Potser s'ha aixecat aquest matí a dir, calla,
anem cap a la muntanya.
Vinga, la primera muntanya del dia.
Jo us deixo, eh?
Josep, una vengada, recordeu, eh?
Vinga, ja ho hem apuntat, ja ho hem apuntat.
Ens falta saludar una altra veu així ràpidament,
que és la de la nostra companya Abril Rius,
que la tindrem de moment fent toms per la Rambla,
intentant contactar amb els llibreters.
Abril Rius, bon dia.
Molt bon dia, Núria.
Bon dia, ja enviem per aquí, està tot muntat,
totes les parades ja a punt?
Sí, però totes les parades de llibres.
Jo estic una mica més avall que ja comença a tocar
una mica més el sol,
perquè la primera part tocant al balcó fa fred
i aquí baix ja es comença a veure el sol
i he començat d'anar a la llibreria Zara.
Si vols, el saludem un moment
per començar el dia amb una llibreria.
Mira, espera't un momentet, Abril,
perquè anem donant tandes de metge.
Espera't un segon petit,
ara entrarem a fer les tandes de llibreries.
Només et volíem saludar
perquè sempre ens agrada començar el programa
amb el que anomenem un bitllet d'opinió,
jo anomeno jo,
un petit article d'opinió
que demanem a un col·laborador
o a una persona
que considerem que la seva opinió és important i rellevant.
Sempre intentem vilcular aquesta opinió
amb algun tema del dia.
Avui el tema és la literatura,
la cultura, si voleu, en general,
i per això li hem demanat,
i ens fa molta il·lusió,
a la Cristina Serret,
companya periodista i especialista,
anat seguint el món literari i cultural en general de la ciutat,
doncs li demanem que ens faci el bitllet d'opinió.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, a veure si ets sent al i clar.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara sí, sintonia,
i aquí va l'opinió de la Cristina Serret.
Espineta amb Tarragonins,
la veu de Tarragona.
i aquí va.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després d'obrir caixes, organitzar presentacions i fer de tot perquè autors i autores de Barcelona trepitgin, encara que només sigui per un dia, la nostra ciutat.
I avui, per rematar-ho, faran una marató a peu dret, atenent centenars de lectors, gestionant cues i responent tota mena de preguntes.
La Generalitat els hauria d'atorgar amb ells la creu de Sant Jordi.
També hi ha els editors, el Jordi i el Joan. Fa mesos que van començar a empaitar autors, a coordinar cobertes, correccions, impressions.
Avui es miraran de reull les piles dels seus segells, pendents de si hauran fet curt o si hauran d'encomanar-se al Sant Patró,
perquè aquell títol en què tan han cregut no acabi sepoltat sota una portada plena de purpurina.
També mereixen el nostre homenatge perquè són els responsables del nostre paisatge literari i això no és poca cosa.
I permeteu-me que acabi parlant del gremi, els periodistes culturals.
Des del febrer han fet autèntiques maratons de lectures i entrevistes.
Quan un autor arriba a Tarragona amb tots els titulars publicats als mitjans nacionals,
ells s'han llegit el llibre i han fet l'esforç de buscar aquella pregunta que encara no li han fet.
És una feina apassionant però creieu-me que no és gens fàcil.
Avui, si us trobeu la Glòria o la Mònica, convideu-les a un cafè que se l'han guanyat.
En definitiva, Sant Jordi és un dia extraordinari,
però també hauria de ser un homenatge a tot aquest col·lectiu de professionals
que encara creuen que regalar cultura i flors és un acte revolucionari.
Per això penso que no n'hi ha prou només en celebrar-ho avui.
Cal defensar tot l'any les llibreries, les floristeries de barri,
les editorials valentes i el periodisme cultural.
I que Sant Jordi en sigui la festa major.
Molt bona dia a tots.
Moltes gràcies, Cristina Serrat, companya periodista,
i a més per fer l'esforç de venir aquí i fer l'opinió en directe.
És un plaer, moltes gràcies per convidar-me.
Ha sigut molt xulo.
Ah, sí? T'ha agradat?
Sí.
A mi m'ha agradat moltíssim.
Vos hauria d'haver esmentat a vosaltres també,
perquè avui també fareu una autèntica marató.
Bueno, però això es porta amb ganes.
La cena ja està feta, és el que passa moltes vegades per Sant Jordi,
que tota la feina després és el dia a punt.
No, no, a mi no m'enganyes, Núria, que sí com és la feina.
Què faràs tu?
Perquè la Cristina de Tarantà en tant treu llibres.
No, no, avui treballo, avui cobreixo.
Treballo pel diari.
Sí, treballo pel diari més.
Sí, vaig a Vilaseca.
Ai, molt bé.
O sigui, te'n vas segalar perquè demés cobreixes.
Sí, sí, ara tiro ball.
Molt bé, molt bé.
Doncs demà et llegim, Cristina.
Igualment.
Moltíssimes gràcies.
Adéu, gràcies a vosaltres.
Mira, parlava la Cristina, no s'ha deixat a ningú, eh?
A ningú dels que avui són protagonistes barra esclaus.
Ja sabeu que això va així.
Que avui és un dia especial de treballar molt, però amb molta il·lusió.
I no s'ha deixat a ningú i evidentment no es poden deixar a les llibreries.
I ara sí, comencem parlant amb companys de les llibreries, amb l'Eulàlia a plaça.
Eulàlia, bon dia.
Bon dia.
A Bacus.
Ah, sí.
Què tal?
Que teníeu ahir, jo vaig passar ahir per la Bacus, eh?
Teníeu la llibreria.
Dic, no sé què faran, no sé quins llibres portaran, perquè estava la llibreria impecable,
amb totes les assenteries plenes i tot ple de llibres.
Ho tenim tot a punt.
Que ho hem mogut avui avui, avui.
Ho tenim tot a punt.
Deveu tenir doblete, no?
O sigui, volum a la llibreria i volum aquí.
Com a la parada, una parada preciosa que ens ha quedat.
Esteu contents de la zona que esteu?
Estem molt bé, com sempre.
És com la zona central, diguéssim, de la Rambla.
Sí, exactament.
Nosaltres, perquè situem, estem al costat de l'oficina de turisme, de la caseta de turisme,
però les parades de llibres estan...
Una miqueta més avall.
I totes com a...
Estan precioses totes.
Es fa molt de goig.
Són les 9 del matí, hi ha tant d'ambient, ja.
Passarà allò que veurem 3, 4, 5 llibres repetits en parades.
O sigui, hi ha els indispensables del Sant Jordi 2025.
Potser a les parades hi ha més el que és novetat.
Clar.
I jo convido la gent també a venir a la llibreria, que és on tenim els llibres de fons,
que és important també donar una ullada als prestatges i mirar els llibres clàssics.
Ara ho has dit, llibres de fons, eh?
Aquells llibres que, bé, amb l'excusa de Sant Jordi, ja no sé si aprofitant el descompte,
perquè el descompte més o menys és poqueta cosa, no?
És el 10%.
És el 10%.
Bé, tot suma, tot fa.
Tot suma.
És un dia apropiat per comprar llibres de fons, que es llegiran al llarg de l'any.
Molt bé.
No cal que sigui només novetat.
Com preveieu les vendes, Eulàlia?
Jo em penso que serà com sempre, molt bé.
Sí.
Sempre ens va bé.
I amb aquest ambient que hi ha, és que segur que les vendes van bé.
Avui és un dia...
Ja en aquest dia.
Enguany és una jornada de Sant Jordi habitual, normal, en el sentit que cau entre setmana, no?
I no plou.
Fa bon temps.
Bé, bé, normal.
Hi ha molt ambient.
Sí, ja hi ha ambient.
A aquesta hora, sí, hi ha moltes ganes.
Quanta gent sou a la parada?
Quin esforç de persona l'heu fet?
Hi ha com 15 persones a la parada.
Déu-n'hi-do, més la gent que s'ha quedat a la llibreria.
A la llibreria, i tant.
Molt bé.
Sí.
Doncs, Eulàlia, Abacus, va, recomana'ns un llibre, vinga.
Jo ja sabeu que no recomano novetats, tampoc.
M'agrada, m'agrada, fons d'armari, perquè de novetats ja en parlarem tot el dia.
Abogo pel fons i sobretot per la poesia, com sempre.
Mireu també la poesia, que és molt maca i s'edita molt bé.
Doncs, vinga, bona recomanació.
Moltes gràcies.
Una abraçada a tots els companys d'Aulà.
Gràcies.
Gràcies per venir.
Bon dia.
I agraïm molt a l'Eulàlia que hagi vingut a l'Eulàlia plaça de la llibreria Abacus,
que ens hagi acompanyat aquí en el nostre stand,
que ara es queda 8 excepcionalment, esperant els primers convidats,
però el que sí que tenim són connexions amb l'exterior.
L'exterior vol dir el tram central de la Rambla.
Connectem ara sí amb l'Abril Rius per acabar de captar les impressions,
els inputs d'alguna altra de les llibreries
que avui estaran passant la jornada de Sant Jordi,
la diada de Sant Jordi, aquí a la Rambla.
Abril, bon dia.
Hola, Núria.
Ara estem a la llibreria Zara,
que tenen la pareta just davant de la llibreria,
allà a dalt de la font del centenari,
i tenim amb nosaltres la Jarty, la responsable de la llibreria Zara.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Quines previsions teniu per un guany o per durant tot el matí?
Bueno, un guany estem molt contents,
perquè després d'un munt d'anys, per fi, sembla que no plourà.
I tenim molt bona previsió.
Jo penso que serà un dia molt bonic i, bueno, sortirà tothom content, vaja.
Teniu un munt de llibres aquí repartits en tot l'estant.
Quanta gent hi ha treballant?
Bé, normalment som 5 a la llibreria, avui en som 35,
i hem portat a parada uns 3.700 i pico, no sé quin pico era.
La majoria són novetats, no?
Tot novetat, sí.
Al fons el tenim a dins la llibreria.
La novetat ve a la parada.
I quin diries que és el llibre o els llibres?
Què més es vendran o què vindrà més la gent a demanar per ells?
Es vendrà molt la novel·la, es vendrà molt el tema local,
perquè cada any té més venda i perquè hi ha signatures tot el dia,
per tant es vendrà molt, i perquè hem d'apostar tots pel tema local també.
I la novel·la, bàsicament, la venda grossa és la de novel·la.
I tu com a recomanació personal, per qui encara no sàpigui quin llibre regalar,
quin recomanes?
Quin recomanaries?
Jo penso que tothom ha d'anar buscant remenant fins que troba el que li agrada.
A mi m'ha agradat molt un i que aprego el que algú, sisplau, vol tradueixi,
perquè està en castellà i no està en català.
Es diu Todos los colores de l'oscuridad, és un llibre preciós, és un thriller,
però que es basa molt també en els personatges.
És una investigadora que des de petita és amiga d'una sessió en sèrie
i el llibre dura tota la vida, que es van perseguint mutuament,
però és que és fantàstic.
I sisplau, sisplau, Salamandra, traduï-lo al català.
Todos los colores de l'oscuridad, que és un llibre molt, molt, molt colorit,
amb com un art de Sant Martí.
Sí, sí, sí, és que és molt bonic, és un llibre molt bonic.
A tothom que li he adonat, li he agradat i a tothom m'ha dit quin encert.
Doncs moltíssimes gràcies, Gertri, que vagi molt bé el dia i feliç dia de Sant Jordí.
Moltes gràcies, adeu, Núria.
Adéu, Gertri, una abraçada.
Doncs ens hem desplaçat en guany una miqueta,
hem intentat a través de l'abril anar a conèixer com viuran la jornada,
les diferents llibreries i sobretot que ens recomanin llibres.
N'hi ha més, no, abril, si et sembla?
Jo continuo amb entrevistes per aquí i d'aquí a res,
cinc, deu minuts, et donem pas una altra vegada?
Sí, tant, vaig cap allí, fins ara.
Sí? Doncs vinga.
Sí, sí.
És que tinc els primers convidats ja preparats i em sap greu fer-los esperar
perquè això serà com una tanda de metge, ja els hem avisat, serà...
Passeu, expliqueu el llibre i cap a casa.
Òscar Cavià, aquí Jordi Magrinyà.
Els demanem que vagin anant seient en aquests taburets que tenim.
És que hem muntat una parafernàlia aquí a la Rambla,
mireu les fotos a través de les xarxes socials.
Dic parafernàlia en el bon sentit de la paraula
perquè ens hem muntat un escenari
perquè els autors, no només surtin per ràdio,
sinó que quedin ben guapos a les fotos,
que quedin ben bé a les xarxes socials
i que tinguin, evidentment, el seu protagonisme
davant d'aquest enterimat,
davant del lloc on entrevistarem i coneixerem els autors i els llibres,
i hem posat cadires,
perquè us convidem a que vingueu i seieu
i pugueu escoltar tranquil·lament el que ens han d'explicar.
Ara sí, deixeu els mòbils, home, que sou gent de muntanya,
els estan tancant.
Sou gent de muntanya.
Òscar Cadiac i Jordi Magrinyà
ens porten una aventura que van viure,
anava a dir patir, no sé si patir o gaudir,
però van viure en tot cas l'any 1974.
Es diu Valls Kènia 74.
Va ser una excursió, una aventura de set joves,
que se'n van anar a això, a Kènia, al Kilimanjaro...
Com esteu?
Molt bé, molt bé.
Bon dia, molt bé.
Feliç diada de Sant Jordi.
Feliç diada de Sant Jordi.
Què podeu explicar d'aquesta aventura que vau fer?
Va, quin seria el ganxo del llibre?
Has dit molt bé que vam gaudir o que vam patir,
però has dit molt bé que vam gaudir.
Érem massa joves per patir.
Quants anys devíeu tenir, el 74?
Per fer-nos una idea.
Jo era el més gran, a part del Capallades,
i tenia 23 anys.
I eres el més gran?
Sí, i el més jove en tenia 17.
Ostres, ostres!
I feia de tutor, feia de tutor del jove.
Clar, perquè el jove era menor d'edat.
Exacte, és un pare, vam anar al notari i em va fer responsable seu.
Com és que ho ha escrit aquest llibre?
Aquests 14.000 quilòmetres al cor de l'Àfrica, per què és important?
Aquí, com diu el Jordi, és com una novel·la, això del Jack London,
no és aventura, no, del Jules Verne, posarem del Jules Verne.
Com ho ha muntat? En plan aventura? En plan novel·la?
No, és un relat seqüencial de tal com va anar el viatge,
perquè muntar-ho com a novel·la era molt complicat,
era molt complicat i hi ha moltes opinions,
i el millor és fer un relat de tal com va anar,
explicant el que es pot explicar.
Va, expliqueu alguna cosa.
El que passa és que si llegeixes el relat,
doncs t'agafen ganes d'anar veient com es desenvolupa, no?
Com arribem allà baix, perquè, clar, al final no ens ho creiem ni nosaltres,
com atreveçaríem tot l'Àfrica.
En principi vam dir que marxaríem per un mes, un mes i mig,
i, no sé, vam estar quasi quatre mesos.
Ostres, per complicacions?
O perquè venia d'agost?
No, a veure, tampoc teníem tanta informació de com estava el continent africà
i, doncs, cada dia el tema s'anava complicat més.
Ho teníem, moltes coses previstes, però n'hi havia més que no les teníem previstes.
Clar, penseu que és l'any 74, ni internet ni històries.
Això era una desbastatge.
No, clar, ni internet ni informació, ni havíem sortit mai del país,
ni havíem viatjat mai, i...
Però això seria una cosa que ara veuríem com a negativa, com a difícil,
però hi havia altres coses positives.
Valtros comentava l'altre dia, diu, ara no ho podríem fer, això.
Àfrica no és el mateix. Abans sí, podria anar.
Sí, a veure, ara jo crec que faríem dos països
i ja estaríem a dins d'una olla bullint.
Sí.
Jo crec que es veu els tabeus, eh?
O amb un tret al cap o a l'esquena, perquè ara està molt complicat.
Llavors, podia estar més o menys complicat amb alguna sona,
però la veritat, no, Òscar, ens van trencar de primera, eh?
En aquell moment es parlava d'aquella cançó,
si vas al Congo te hacen mandongo, no?
O sigui que...
Era l'època de la cançó.
Sí.
Molt bé.
Sí, i ara, per cert que no ho sabíem,
que era català el que va fer la cançó aquesta.
Us l'haguéssiu portat d'expedició.
No, no, no.
Expliqueu.
Ho hem sapigut tant.
Després.
Expliqueu-me alguna anècdota, va,
que expliqueu en aquest llibre.
Alguna anècdota, eh?
50, no hi ha, no?
Mira, una anècdota era que teníem un cotxe vell,
que de dos n'en vam fer un, l'en Robert, i...
Això abans es podia fer, ara ja no.
Ara ja no, ara no.
Perquè els cotxes venen ja sellats.
Sí, el vam treure d'un cementiri.
Però l'anècdota més bona és que portàvem un cotxe nou de trinca
i ho vam haver de deixar ja al mig del Sàhara, a Gades.
Ostres!
I com us vau moure a partir d'allí?
Doncs tots amb un i dos van tornar.
Una altra anècdota és que els dos que van tornar,
van tornar amb autostop i van tornar a travessar el desert.
I el desert, quan era?
Era el mes d'agost, a ser ple estiu.
54 graus de calor,
llavors només podíem viatjar durant la nit.
Una de les regles del desert és que està prohibit
viatjar de nit al desert, bueno, per seguretat, no?
I, bueno, érem tan joves que desafiàvem les lleis de la gravetà.
No hi havia mòbils, és que no hi havia mòbils, eh?
No hi havia mòbils.
És que, clar, no sé si vam passar alguna cosa a trupo.
Bé, enviàvem alguna postal, de tant en quant,
però jo crec que vam arribar altres abans que hi havia que les postals de casa.
Repetiríeu?
Clar, ara ja no, però ara mirant enrere, penseu que bojos que estàvem?
A veure, proves d'això és que després vam fer més expedicions,
a veure quina de més aventura,
però, clar, aquesta va ser molt especial, va marcar molt...
Ara us ho anava a dir, en tota la trajectòria que porteu,
que sou persones intrèpides i heu anat fent coses després,
quin lloc ocupa això?
És entranyable, tal com ho expliqueu, no?
El primer lloc, clar, va ser la primera.
Va ser la primera.
Després hem fet coses junts,
ell ha fet coses importants,
però això va ser l'embriu.
Que xulo.
Valls Kènia, 74.
A més, el títol és com a molt directe, molt clar,
i ens ho deixeu...
És una aventura, és una aventura.
Ens llegireu un trosset?
Que l'Òscar ha portat el llibre,
li hem demanat expressament perquè ens pugui llegir un trosset a l'Òscar o al Jordi,
com vulgueu.
Ostres, quin tros.
Sí, a més,
a més,
vam fer posar el color de l'Anne Robert,
és aquest l'Anne Robert, que era de color blau.
Aquest blau tan xulo.
Sí, les tapes li hem posat a l'Oscar.
Doncs mira que aquest blau se torna a portar, eh?
El color.
Mira la meva jaqueta.
Quasi, quasi.
Es torna a portar.
Es torna a portar.
Un revival, no?
Sí.
Vull dir, no sé si ens coneixeràs aquí,
no sé si ens coneixeràs.
Tots barbuts i peluts.
I peluts.
I peluts.
Quines barbes.
Quines barbes.
I bruts, eh?
I bruts.
I bruts.
La labbra riu.
Sobretot bruts.
Mira, els tuarecs també anaven d'aquest color, eh?
Els tuarecs també anaven d'aquest color.
És veritat, del mateix color blau encès del l'Anne Robert.
Les coses són de llavors i són molt boniques.
Mira, aquí una fotografia significativa.
A veure, això també és un homenatge al Xavier Sagra,
que és el company que falta aquí,
que era el metge de l'expedició, no?
I aquí estem al set, aquí aturats.
Que joves!
Que descamisats.
Mira, descamisats, pantalons curts, bruts, evidentment.
Bruts, bruts.
Ulleres de sol, despantinats.
Fem pudor.
Esteu guapíssims.
Gràcies.
Feu cara d'aventura.
Feu aquella pinta de l'aventura autèntica.
No podíem fer cap altra cara, eh?
O d'aventura o de passar les canutes, de tant en tant.
M'agraden molt les fotos.
Han d'estar retocades a la força
perquè tenen una qualitat molt bonica.
I són fotos a l'època, no pot ser.
És que aquí hi ha, no sé quantes fotos, 300, però...
Bé, el llibre va néixer
que ens vam proposar digitalitzar fotos
i les vam veure tan ben conservades
que vam dir, ostres, potser que ditéssim les fotos amb texta, no?
Amb el text.
Són molt xusos, aquestes fotos.
Van aprendre a anar amb piraua pels rius, eh?
Sí.
I aquí hi ha una que estem ponent l'ou, que et dic jo.
Ah, que esteu com amb uns impermeables, però en pla gallina.
Si guerret no ho perdia.
No, si guerret no ho perdia.
És veritat, fumàveu.
Clar, és la força, els anys de tantes, es podia fumar, clar.
Es podia fumar, es podia fer quasi de tot.
Vinga, va, un trosset, un trosset d'aventura.
Va, ja, ja, és un trosset.
Jo no en sé.
Diu, marxa l'enrober dels belgues.
Carreguem les motxilles dels americans al cotxe
i ells marxen a peu.
Posen l'oli al cotxe i el mecànic no els aclareix res de res.
A veure, vam coincidir amb més gent
perquè estàvem al Congo belga, no?
Al cap d'una estona arrenquen i pel camí es troben els americans.
Estan cansats.
Els pugen dalt del cotxe i els porten a prop de 4 quilòmetres.
Però allò és impossible.
Ells ho comprenen i baixen resignats del cotxe.
La ruta és dolenta i el vehicle no està per alegries.
Ens vam trobar uns americans, no?
Que també atreveçaven el Congo.
Sí.
Mira, arribem a Guadalcala.
concretament a l'emissió catòlica de les hermanes Carmelites.
A la recepció de l'emissió i deixem les motxilles dels americans.
El centre és un espai lluminós, una clariana enmig dels aire,
envoltada de vegetació, flors i arbres, d'uns colors mai vistos.
Si algú els hagués dit que aquí el nom de Valls podia tenir molta importància,
no ho haurien cregut de cap manera.
Tenen una gran sorpresa.
Amb tres de les monges es poden entendre.
Una va néixer a Montblanc, l'altra a Vilanova de Prades i l'altra a Múrcia.
Aquelles...
Ja està, ja està, ja està, perquè s'ha animat.
L'ostre, s'ha animat i ara ve que anava passant paràgrafs,
però m'ha sorprès.
Ara li ha llegit tot el llibre.
Ara li ha llegit tot el llibre, però no espòler.
Escolta, m'ha sorprès això de les monges que eren de per aquí.
Sí.
Que xulo.
I una va tornar, va tornar aquí, quan hi va haver la matança d'Otusitutsis.
Va estar uns dies a Montblanc.
Va poder tornar.
Déu-n'hi-do si n'hi ha d'anècdotes i els records que us deu haver portat la confecció d'aquest llibre.
Valls Keny a 74, perquè clar, és mirar les fotos, és anar recordant-te'n recordes d'allò i això.
I amb aquest trosset que hem llegit ja veiem que és de lectura molt fluïda, molt fàcil, que és pim-pam-pam-pam-pam, ens va anar passant això, no?
És una lectura fàcil, fluïda i seqüencial, sí, aventurera i seqüencial, de tal com va anar el viatge.
Valls Keny a 74, ho hem de deixar aquí, editar-hi-do.
Bueno, i al final escalem el Mont Kenyar i el Climanjaro.
Sí, però és allò que passa amb els bons llibres, que al final ja no importa tant, perquè la xulo és el recorregut.
Sí, però la fita important per a nosaltres era escalar Mont Kenyar.
També, també, ho vau aconseguir.
Avui, amb el Jordi Magrinià i amb l'Òscar Cadeac, Òscar Parcera, abans de tancar edició,
m'ha dit el Pep que et pregunti, si no, me matarà, que si estàs content d'això del Josep Manel Anglada.
Si estic content?
D'això del Josep Manel Anglada.
De la Creu de Sant Jordi.
Clar, contentíssim, jo vaig recolzar aquesta emoció i em vaig quedar per mirar en qui l'havien donat, però no vaig saber veure.
Vaig sentir que ho havien donat a 30 persones i, bueno, suposo que avui ho veuré en el diari.
Sí, bueno, ja està, ja ha sortit editat que li donen al Manel.
Jo m'agrada.
Doncs me n'alegro molt perquè, doncs, és una trajectòria que jo penso que va ser el pioner de tot aquest esperit que de molts de nosaltres.
Molt bé.
Ara sí, Jordi Magrinià, Òscar Cadeac, felicitats pel llibre i gràcies per venir.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres per invitar-nos.
I sempre amunt, per la bona ràdio, sempre amunt.
Per moltes més avançades.
I no hi ha res impossible fins que ho fas.
Ara faré una samarreta.
Sempre amunt i no hi ha res impossible fins que ho fas.
Són classes de samarreta.
Gràcies, nois.
Vinga, sí.
Vinga, anem seguint amb la nostra tanda de metges.
Tenim els copers convidats preparats i, mentre els fem seure davant del micròfon,
amb aquests tamborets de protagonista, d'autor i autora de la jornada,
el que fem és contactar, si la tenim a mà, amb l'Abril Rius.
L'Abril Rius, que, pobra, l'hem enviat allà a la zona de les llibreries
i li hem dit ja connectarem.
Ara sí, Abril, si ens estàs escoltant i tens algú que ens pugui atendre d'alguna llibreria,
encantats de parlar amb vosaltres.
Hola, Núria, sí, estic a la llibreria El Soterrani.
Tinc l'Andreu Pinyon, un dels seus socis. Bon dia.
Bon dia.
Ara estan passant un munt de nens i nenes de diferents col·les.
Sí, i bé, és un dels dies que jo crec que a Tarragona
tothom aprofita per passar a veure les parades
i és una de les activitats que sempre fan els col·les.
Per altres, teniu un desplegament enorme de llibres.
Quanta gent sou treballant?
Ostres, depenent dels torns.
Normalment uns 10...
O sigui, normalment dintre la parada hi ha unes 10 persones
o entre 10 i 15 i anem fent durant tot el dia
perquè tenim gent que veu un rato a donar-nos un cop de mà
que estem molt agraïts perquè això sempre ajuda.
Teniu l'estat, la paradeta dividida en diferents seccions
dels diferents llibres que poden trobar, no?
Sí, ens va semblar que era una manera que la gent
pogués trobar el que buscava.
Llavors, hem intentat mantindre al màxim una mica d'ordre
perquè la gent, per exemple, si busca fantasia i ciència-ficció
sàpiga on anar.
Ostres, no, que busca novel·la en català, no?
Que busca saig.
Llavors, els hem anat posant tots ordenats
de la manera que la gent sigui més fàcil de veure el que hi ha.
Hi ha una secció que és El calaix del sastre.
És llibres que teníeu ja amagats
o és que tot l'altre són novetats i aquests són simplement llibres més antics?
És un sistema que ja tenim a la llibreria mateix,
això de calaix del sastre,
que és on ajuntem tot el que no té una secció pròpia.
No és que siguin llibres més antics ni res d'això,
és simplement nosaltres a la llibreria
tenim la banya posada en tindre molta literatura
i molt d'assaig,
però llavors ens queden seccions com coses de Tarragona,
esports, alguna cosa d'art,
doncs tot això, cuina,
tot això ho agrupem en aquest calaix de sastre.
Alguna recomanació personal per algú?
Home, persona...
Ostres, personal.
Jo ara mateix estic...
Mira, jo et diria...
Jo ara estic llegint l'últim llitre del Pierre Lametre,
que és d'una trilogia i m'està agradant molt.
Doncs que vagi molt bé el dia i feliç diada.
Igualment, moltes gràcies.
Tendré opinió de la llibreria del Sotterraní.
Molt bé, no sé si tens alguna altra llibreria per aquí a propet,
abril o si no ho deixaríem per una propera connexió.
Deixem-ho per després que vay a buscar-les.
Genial, doncs vinga,
el que fem nosaltres és continuar amb les entrevistes
amb autors, amb autores
i volem parlar també de la promoció que es fa de la literatura a casa nostra.
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
Laura, són un referent...
Abril, abril...
Sentim a l'abril de fons.
Buscant, buscant llibreries.
On es deu, on es deu?
Com dèiem, Premis Literaris Ciutat de Tarragona
són un referent pel que fa la promoció de la literatura a casa,
en llengua catalana.
I d'això saben molt bé dos autors de casa
que són finalistes del Premi Tinet d'enguany.
D'aquesta 27a edició del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet,
els tenim aquí la Rosana Andreu, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I l'Oriol Montesó, molt bon dia.
Hola, Laura, bon dia.
Teniu aquesta única coincidència, no?,
finalistes d'aquest Tinet de Narrativa Curta.
No sé què suposa per vosaltres.
També això és un premi, com dèiem, de casa nostra,
però amb aquest prestigi important, no?
Suposo que en el moment de rebre aquesta notícia,
ostres, heu estat dels finalistes,
amb tant volum de relat que es presenta en aquest premi.
Una alegria, no?
Jo, per...
Bueno, Oriol, si em permets,
per mi és una alegria enorme.
O sigui, jo no descarto en algun dia guanyar el Premi Tinet.
Molt bé.
O sigui, per mi seria una alegria,
i no pel premi monetari, que també,
sinó pel prestigi.
Jo trobo que és un premi superprestigiós.
En alguna altra ocasió havia passat el primer filtre,
aquest, hi ha un parell de filtres, no?
Ho van explicar quan van fer la presentació.
Havia passat el primer filtre,
com dius tu, és un premi on es presenten molts originals.
No sé si, Oriol, eren uns 400...
700.
Es queda humildo, eh?
No ho sé.
Pensava 700, però bueno, 400...
Jo diria que 400, eh?
No, no, és igual, és molt...
I passes-ho com una primera criba que igual te quedan com a 50 o 60,
i al final quedes entre els 12, és una passada.
O sigui, jo per mi, estic superorgullosa.
Sí, sí, sí, coincideixo totalment amb la Rosana,
i és això, no era la primera vegada que jo ho intentava personalment,
i ni de lluny, no sé quin filtre vaig passar,
però el dia que et diuen ets finalista,
és que la il·lusió és gairebé tan gran com si el guanyes, no?
Sí, sí.
Perquè ja ho va dir, fins i tot, l'autor que va fer la presentació, no?
Que hi havia qualitat allà, per tant, quan et diuen això, dius, magnífic.
Bonic.
Aplegats aquests 14, no?
Comptes finalistes, el guardonat i els finalistes,
enlairament, que va ser el guanyador, d'en Ramon Macià Codina,
i tots els altres finalistes que teniu aquest enlairament i altres comptes, no?
Sí.
Rosana, tu, a més, també vens amb doble llibre, avui,
perquè també has publicat la que seria la primera novel·la infantil, eh?
Bueno, juvenil.
Juvenil, perdó, juvenil, o sigui, que, vaja, amb un Sant Jordi a dues mans, eh?
Sí, sí, sí, sí.
La veritat és que estic molt contenta, fa un parell d'allò, o sigui,
tinc diferents publicacions, si no m'equivoco ara,
és que l'altre dia ho vaig posar així,
i tinc cinc llibres que són meus,
i després diferents reculls també, com aquest d'enlairament,
i llavors ara sí que és la primera novel·la juvenil.
A més, és amb llibres del delicte, que és la meva editorial,
que també vaig publicar la meva primera novel·la,
i la veritat és que estic molt contenta.
Parla'ns una miqueta de...
De Desconnectats.
Sí, sí, Desconnectats.
Desconnectats està dintre de l'editorial Llibres del Delicte,
per això mateix, doncs, és una novel·la, diguem,
com d'una miqueta de misteri,
és una mica més rebaixat, perquè és per tema juvenil,
però la veritat és que és una història que feia molt de temps,
que tenia en un calaix,
i quan vaig entrar a dintre de Llibres del Delicte,
en la meva novel·la,
vaig pensar que ell encaixava directament.
tracta sobre uns nois d'un institut
que els toca, durant un estiu, a 10 nois i noies,
un campament completament gratis, al Montsant,
i fem una mica de territori local,
i completament gratis i de luxe.
Llavors, el que ells no saben
és que quan arribin al campament
els hi trauran el mòbil,
amb la qual cosa ja tenim un conflicte,
i després també hi ha algun tema personal,
fosc, entremig,
i llavors el que comença com uns dies de desconnexió
acaba sent una cosa una miqueta perillosa.
Ja veiem, hi ha intriga,
hi ha intriga aquí,
aímiga, que es diria.
I, Oriol, tu, el teu relat,
que va ser finalista,
és el somriure de la Victòria,
què ens vas voler explicar aquí?
Doncs mira, ara justament parlàvem amb la Rosana
que tenim una afició comú que és les distopies.
Ens agrada molt a l'hora d'escriure,
plantejar aquests universos futurs,
o aquests mons futurs,
en els quals ens serveixen
per posar en sol fa mancances del nostre món,
i per tenir aquest esperit crític
des de la distància del pas del temps.
i aquest va ser en un escrit
que vaig fer molt més llarg,
que no està publicat,
que vaig trobar que hi havia un moment
que no estava prou ben explicat
i que volia fer com un spin-off d'allò,
i vaig fer un relat curtet,
perquè aquests premis Tinet
han de ser un relat de només de cinc pàgines,
crec que són relats molt curts,
en el qual explicava aquesta escena.
Aquesta escena és una escena d'una violació
en un món distòmic
i la venjança que la noia
pren per la seva banda
després del que li ha passat.
Llavors d'aquí ve aquest somriure
de la victòria
és l'utilitzar el somriure
com a arma de venjança, no?
Sí, aquesta venjança, no?
Ah, mira, el Rosario,
ara me'n recordo,
perquè ens el vam dir
si tots fa temps,
perquè tenim relats.
Primera, els que escrivim,
escrivim els relats
i passen anys fins que potser
es publiquen, no?
Com és el cas del meu, no?
He de dir que el de l'Oriol
és molt bo,
acaba perquè a més
té el punt aquest de la venjança.
Jo soc una persona,
ho sap el Carles,
que el tinc aquí davant,
molt venjativa, literàriament,
i me van...
però, clar, té aquest punt de venjança,
però agredols...
Sí, sí, sí.
...que, uh...
Sí, sí, doncs això.
I aquí veig.
Sovint es diu també, oh,
fas relats curts
perquè no t'atreveixes
a fer una novel·la.
També té la seva complicació
a vegades resumir
la idea que tens al cap, no?
En una cosa
de no més de cinc fulls,
no, per exemple?
Molt.
Jo, a més a més,
que tu em coneixes,
Laura,
sóc una persona
que m'enrotllo molt.
Sí, dono fer.
Llavors, és clar,
quan t'enrotlles a la vida,
quan t'enrotlles a la vida,
escrivim,
també t'acabes enrotllant.
I aquest exercici de bé,
dono gràcies
als Premis Tinet
i a molts premis
que m'he anat presentant
i que no he guanyat,
perquè m'han obligat
a acotar
aquesta extensió de textos,
no?
I moltes vegades
t'adones
que quan acotes
és quan controles
millor el que has fet
i que de vegades
has escrit coses més llargues
i no estan tan controlades
i per això
no tenen tanta qualitat
o la qualitat suficient
per ser publicades.
Sí, sí.
Tu, en canvi, Rosana,
fas els dos registres
d'alguna manera, no?
No, no, no, no.
Jo soc de conte.
Jo acostumo a controlar-ho.
La meva primera novel·la,
Una taca de sang,
va ser precisament
l'exercici
d'intentar
anar una mica més enllà
perquè me costa enrotllar-me.
Me costa bastant.
Jo soc molt sintètica.
Llavors, jo el conte
el domino.
M'agrada dir que el domino.
Jo, si me ve una idea bona,
o sigui, jo,
si la idea la tinc
al principi i al final,
jo m'hi poso
en una hora i mitja
que tinc fet el conte.
Déu-n'hi-do.
I com us ve
aquest procés creatiu?
Perquè ja tots tenim etapes,
òbviament,
però no sé,
què us motiva?
Què us posa a escriure?
Jo la premsa,
o sigui,
notícies d'aquelles
que dius
m'impacten
i dic, ostres,
d'aquí ha de sortir
alguna cosa
i, bueno,
és una miqueta això.
I el premi precisament
d'aquí,
d'enlairament,
que és Ratatouille,
precisament va sortir
d'això,
d'una notícia
que em va impactar,
i no estava en relació
amb la Rorro,
no sé si la coneixeu
que ara està
com una mica
de moda a les xarxes,
va ser abans,
fa dos o tres anys
que vaig escoltar
una notícia
sobre una influencer
britànica
que tenia un Instagram
i que ajudava
a les dones
a ser bones esposes
d'aquestes tradicionals.
Llavors jo vaig dir,
mare de Déu,
o sigui,
he de fer una història
sobre això,
que passa que,
evidentment,
no a favor
d'aquesta dona,
sinó tot el contrari,
i d'aquí va sortir
aquesta història.
l'actualitat dona
molts arguments.
Sí,
jo moltes vegades,
al dia a dia també,
com que tens sempre al cap
que t'agrada escriure,
moltes vegades veus coses
i dius,
ui,
això serviria,
i vas apuntant recursos,
no t'has de veure el mòbil,
no?
Sí,
d'aquestes que anem fent,
i el dia que t'asseus,
que tens aquell moment,
per fi,
per asseure't
i posar-te a escriure,
si no tens aquelles coses apuntades,
clar,
comences de ser,
llavors dius,
ah, no, mira, va,
i això,
vas agafant aquesta idea
i la vas desfriure.
A més,
no sé si us passa a vosaltres,
però a mi,
quan,
en etapes d'escriure,
has d'apuntar-t'ho al moment,
s'atoblida.
Sí, sí, sí, sí.
Però has de fer-ho, eh?
Sí, sí, sí.
A la llibreta,
al bloc de notes del mòbil,
després,
és que no tens ni idea
del que havies pensat,
aquella idea meravellosa,
potser en aquell moment,
s'atoblida del tot, eh?
L'error de dir,
no, me'n recordaré,
me'n recordaré.
No,
ja no te'n recordes.
Fins i tot,
està tota la ramla caminant,
pensant en allò,
perquè no se van oblir,
no?
Roald Dahl,
que jo soc superfan de Roald Dahl,
i a més de les històries imprevistes,
i per això,
també les meves històries
van molt en aquesta línia,
ho explicava,
doncs,
amb el seu llibre,
on explica coses sobre escriure,
que una ve...
clar,
Roald Dahl,
vull dir,
fa molts anys,
anava amb el desert
i va haver de parar el cotxe
al mig del desert
i apuntar-ho al parabrises
amb el dit,
la seva idea.
Clar,
sí, sí.
Sort que ara tenim mòbils.
Sí, sí, sí.
Podem veure-nos les notes de veu
en un moment.
Sí,
i us demanarem també,
Rosana,
tu pots triar?
No sé què és el que...
Algún fragment del...
Jo triaré per aquí,
perquè així l'Oriol ja representa.
I ara Oriol,
doncs també t'afareix una miqueta.
Fem la lectura, ja?
Sí,
a veure què heu triat.
Com us he explicat,
jo crec que s'entendrà bastant bé això.
Mira, te l'aguant.
Sí, gràcies.
La Bea,
des de la darrera fila de cadires,
té una expressió estranya.
Ningú no s'hi ha acostat
i encara està processant la notícia.
No sap ben bé què pensar,
no sap per què l'han escollida
si tothom ja sap
que no té res en comú amb la resta.
Retorça les mans amb nerviosisme
i té sentiments contradictoris.
Aquí no li agradaria anar a un campament de luxe.
Hauria d'estar contenta,
però sap que no té cap amic en aquest grup
i que segurament ho passarà tan malament
com durant el curs
i continuarà aïllada.
A més,
tot això li fa molt mal l'espina.
Ningú no regala res.
Li agradaria estar equivocada,
però dins seu ha saltat una alarma
i ben aviat s'adonarà
que el seu instint l'ha encertat de ple.
Molt bé, molt bé.
Hi havent ganes de llegir-lo, eh?
A veure què passa després.
Vinga, Oriol,
a veure què ens proposes.
Jo ho llegiré una mica al principi
perquè és tan curtet
que s'hi agafa un tros entremig.
Ho havien aconseguit.
L'havien vençut.
S'allunyava amb un pas erràtic.
Res a veure amb aquelles gambales segures
que inspiraven respecte.
Els vencedors no hi van veure això.
Ja eren lluny
quan els peus tremolosos
avançaven fent cruixir les pedretes
contra les llambordes.
La victòria era total.
No li calia ni el cop de gràcia
ni veure com agonitzava o fugia.
Havien complert la seva missió
i ho estaven celebrant
mentre el cos Balmat avançava lentament
exudant patiment per tots els poros.
Molt bé.
També ens entren ganes de seguir, eh?
Amb aquests relats vostres.
Gràcies per venir,
per estar parlant de Tarragona Ràdio
i la Casa de les Lletres.
A més, heu tingut un públic agraït
que ara estaven escoltant-vos
aquests nens i nenes
que estan passant per aquí.
i res, desitjar-vos una bona diada
que seguiu sent prolífics
també amb això de les lletres
i això, que passi un bon Sant Jordi.
Rosana, jo, gràcies.
Moltes gràcies, moltíssimes gràcies.
Gràcies, Laura, bona diada.
Bona diada a tots.
Doncs, Núria,
hem estat parlant d'aquests relats curts
i anirem saltant també de protagonistes.
De fet, ara ja n'ha arribat, eh?
També la següent i li demanarem
que de seguida que també es col·loqui aquí amb nosaltres.
Doncs sí, anem seguint
amb les entrevistes que tenim a l'Ostre en Tarimat.
Recordeu, ens podeu venir a veure
ens trobareu just al costat a la Rambla
al qual el tram no dol de més amunt
però vaja bastant amunt
a tocar del carrer un i al costat
per entendre'ns a la caseta de l'oficina de turisme.
I el que fem ara és tornar a contactar
amb una miqueta més avall
amb la coca de les llibreries
perquè allà hi tenim l'Abril Rius
disposada a conèixer més llibreries de la ciutat.
No sé si podrem passar per totes
perquè estem a punt d'arribar a les 10
però vaja, alguna o altra més
doncs sí que hi podem parlar.
Abril, per on pares, on ets?
Ara, Núria, intentarem parlar
amb les màximes que puguem.
Ara estem amb la Capona
i l'Oriol Piques, que és el seu director.
Bon dia.
Molt bon dia a totes i tots.
I portem una hora més o menys
que ja hi ha més gent
que ja hi ha més bullició
per aquí la Rambla.
Com porteu el dia de moment?
Bé, bé, nosaltres hem començat
a les 6 del dematí a muntar
i encara estem ultimant
obrint les últimes caixes
i com bé dius
ja comencen
els rius de gent
tota la canalla
els coles
explicar-los el que és el dia de Sant Jordi
i molt de moviment
estem contents.
Clar, logísticament
com us prepareu per aquest dia?
Perquè hi ha molt de moviment
i hi ha molt de feina al darrere.
Logísticament, exacte.
És una molt bona pregunta
perquè la gent es pensa que
Sant Jordi per les llibreries
és el 23 d'abril.
No, per nosaltres comença
dos mesos abans
ja preparant els llistats
parlant amb editorials
nosaltres en concret
portem entre 900 i 1.000 títols
és una borrada
contactar els autors
que vindran a signar
són dos mesos de feina
per davant
i més un de darrere
després de tornar
als llibres sobrants.
I així de manera molt general
quin és el tipus de l'actor
que ve més a comprar?
De tot tipus
de totes les edats
ara ja de totes les edats
sí que és cert
que va haver-hi un temps
que potser
la franja aquesta
d'adolescència
els perdíem una miqueta
però el cert
és que amb tot l'auge
dels mangas
novel·la gràfica
còmic
Instagram
YouTube
influencers
o Man Fantasy
els hem recuperat
per tant
no hi ha un aspecte
que destaquï més
que de l'altre
si és inmoda
doncs potser sí que
el True Crime
en Carles Porta
i companyia
sí que ara
és un dels que més
estan sortint.
I venen la gent
amb una idea clara
del que vol comprar
o també es deixen sorprendre
us demanen recomanacions?
Exacte
hi ha de tot
hi ha que venen
amb els deures fets
i n'hi ha que
sobretot
et demanen
quan és per regalar
aleshores és com
ostres
els faig unes quantes preguntes
quins gent els agrada
o com és aquella persona
per poder tirar cap a un costat
o cap a l'altre
Si haguessis de regalar
un llibre
que tingueu avui
aquí a la vista
Bé a mi concretament
el de la Marguerite
que és un llibre
i que és un llibre
i que és un llibre
a la banda
de ser local
és una molt bona obra
per poder regalar
la veritat
és que sí
si no
a banda
per exemple
per Canalla
la Roser
Zúñiga
amb tot
d'il·lustradors
de Tarragona
el de
Comtes del Vent
també és un llibre
molt bonic
després
no sé
a gent que li agradi
tot el tema
de la novel·la negra
Carles Port
és de les que més despunta
o si no
com a ficció
el Xavier Bosch
amb el de
Diagonal Manhattan
també és una molt bona obra
per regalar
Doncs Oriol
moltíssimes gràcies
i feliç en Jordi
Gràcies a totes vosaltres
Adeu
Moltes gràcies Abril
Escolta
no sé si tens
alguna altra llibreria
per aquí a prop
abans de tancar l'hora
o tot just passades
les 10
en parlem
d'acord
i després ja t'alliberem
d'acord
perfecte
fins ara
Fins ara
i el que fem nosaltres
és seguir amb conversa
aquí
des de l'estam
de Tarragona Ràdio
i la Casa de les Lletres
perquè aquesta
programació especial
de Sant Jordi
l'hem pogut fer
gràcies a aquesta col·laboració
que repetim
per segon any consecutiu
Bartomeu Navarro
bon dia
Molt bon dia
Bartomeu és
i ja no sé
dir el càrrec
Bartomeu
ets com el responsable
de la Casa de les Lletres
deixem-ho així
i de biblioteques
i en fi
explica
quin muntatge
hem fet aquí
Bartomeu
què és això?
Bé
ja ho sabem prou
per segon any
repetim fórmula
i tenim la sort
de fer presents
els escriptors del Camp de Tarragona
i els escriptors del Camp de Tarragona
perquè puguin
mai més ben dit
donar-los la veu
posar-los al micro
i que puguin explicar-nos
una mica
la seva última novetat editorial
llegir-nos en un fragment
i que la gent
i que la gent els pugui
conèixer
que els pugui veure
que els pugui saludar
a banda de les signatures
que fan de llibres
o sigui que durant tot el dia
passin a l'entorn
d'unes 30
no?
figures
no sé
crec que val molt la pena
fer aquest esforç
que fem conjunt
a Casa de les Lletres
i de la Ràdio
que és fantàstic
i que
bé
content
contentíssim
això ho dius
ara que acaba de començar
al matí
sí
ja veuràs a la nit
quina cara farem
totes les veus
també
i tant
a més un espai
que es va ampliant
com dèiem avui
per exemple
amb la companya Laura Casas
que també ens ajuda
a fer les entrevistes
i mira Laura
quina pinça tan xula
porta la consellera de Cultura
la Sandra Ramos
que la saludem
Sandra bon dia
hola
molt bon dia
què és aquesta pinça que portes?
doncs mira
aquí
vosaltres
a Tarragona Ràdio
que sou tan apanyarets
i tan apanyaretes
no?
i la Rosó
m'acaba de donar
aquesta pinça
amb el drac de Sant Jordi
per guarnir el vestit
així que fantàstic
pinces amb el drac de Sant Jordi
pinces amb una rosa
el segell
per posar en el llibre
que porteu
un segell de Sant Jordi
vaja
tot això
i un bit de cares
tot això
podeu fer a l'estand
de Tarragona Ràdio
si passeu
i mira Laura
una cosa molt xula
que volem presentar
com a novetat
de la Casa de les Lletres
i que s'ha de posar en majúscules
és una eina boníssima
tu entres a la pàgina web
de la Casa de les Lletres
i busques
hi ha un catàleg
de novetats editorials
pots buscar qualsevol llibre
que vulguis
per títol, per autor
per paraula clau
i surten
de moment
les novetats d'enguany
i una miqueta més enrere
ja faltava
també
aquí falta
això
facilitar les coses
aquesta manera d'accedir
d'una visibilitat també
d'una manera més directa
tot aquest autos
de casa
sí, sí, clar
o sigui
fins ara
ho havíem estat fent
diguéssim un cop l'any
per Sant Jordi
recuperar totes les novetats
editorials
del Camp de Tarragona
i ara
des de l'any passat
ja ho estem fent
de manera permanent
durant tots els minuts de l'any
i ara
per Sant Jordi d'enguany
com a novetat presentem
aquest servei públic
diguéssim
a la web de les lletres
tarragona.cat
que és que pot cercar
qualsevol llibre
que s'hagi publicat recentment
dins del Camp de Tarragona
tant escriptors i escriptores
del Camp de Tarragona
com editorials
del Camp de Tarragona
i és un cercador
a servei
de tothom
tant gent del sector
com gent
lectora
normal i corrent
per poder
i estarà permanentment
actualitzat
durant tot l'any
o sigui que cada mes
anem entrant
les novetats editorials
que van sorgint
quants títols diríeu
que teniu entrats?
ara la xifra exacta
no te la sé dir
Núria
però
ha sigut una voràgina
ara per Sant Jordi
ha sigut una bogeria
d'entrar tots els títols
no et vull donar xifra
perquè t'enganyaré segur
perquè no la tinc al cap
no me'n recordo
molts
i la veritat
i la veritat que funciona
molt bé
podeu buscar
amb el cercador
paraula clau
autor
títol directament
editorial
i vaja
nosaltres
si jo he fet el guió
passa amb això
si està alguna cosa
malament del guió
és culpa vostra
també és una eina bona
per biblioteca
i per diferents
i tant
com podríeu definir
tots dos
el moment en què
viuen
les lletres
de casa nostra
parlem després
sempre dels premis literaris
amb una participació
increïble
una qualitat brutal
un prestigi cada vegada
més i més gran
com està
el sector
aquí local
Tarragona i el camp de Tarragona
tenen molt de talent
som una terra
que sempre ha vist
créixer
grans
escriptors
i sobretot
grans escriptores
perquè tenim el llegat
de la Montserrat de Balló
l'Olga Xirinacs
la Maria Aurelia Capmany
que no era tarragonina
però va viure
aquí a Tarragona
i també ens va deixar
un llegat important
així que
tenim una
tradició
de tenir
grans literates
a la nostra ciutat
tenim
grans poetes
com l'Adrià Targa
el Pol Guàs
vull dir
ara mateix estem vivint
un moment molt dolç
a més el sector
també
molt recuperat
després d'un moment
on pensàvem
que ens quedaríem
pràcticament sense
llibreries a Tarragona
doncs aquest escenari
ha canviat moltíssim
i tenim
llibreries
a la nostra ciutat
al centre
fora del centre
llibreries de Bell
que també obren
per tant
crec que estem
en un bon moment
i també
amb editorials
amb Segell Tarragoní
que resisteixen
també
al pas del temps
així que jo crec
que estem vivint
un bon moment
i ara
com a administració
que estem
immersos
també
en l'elaboració
doncs
d'aquest
pla de foment
de la lectura
el pla local
de foment
de la lectura
també
s'obrirà
enguany
un punt de lectura
Sant Pere i Sant Pau
que estava tancat
estem
a punt
de
licitar
ja també
el projecte
executiu
de la nova biblioteca
Pepita Ferrer
vaja
crec que les lletres
passen
per un bon moment
i això anirà
cada cop a més
Ens ho constates
Bartomeu
amb la feina
el volum
de gent
amb la qual treballeu
amb la qual contacteu
que ve a vosaltres
que s'interessa
per la casa de les lletres
i lletres
en general
la cultura
que feu
també des de l'Ajuntament
Jo sempre ho dic
que
a Tarragona
tenim una gran sort
que és que
hi ha un gran teixit cultural
que toca
totes les temàtiques
o totes les disciplines
però també
d'unes molt bones entitats
i molt actives
que fan activitat literària
i de foment de la lectura
durant tot l'any
i el que també
de les lletres de treball
de la casa de les lletres
és precisament
doncs
ajudar-hi
coordinar-nos
i
visibilitzar
la gran feina
que s'està fent
a banda d'escriptors i escriptores
a banda d'editorials
a banda de llibreries
també hi ha
una bona pila d'entitats
que
també generen activitat
i que també treballen
i conjuntament
moltes vegades
amb centres educatius
que és l'altra gran pota
en l'àmbit del foment de la lectura
i crec que també
sí, és molta feina
però és un goig
poder treballar
agraïda
agraïda
moltíssim
premis literaris
35a edició
23 d'abril
és una d'aquelles cites
que és el calendari
a Tarragona
tenim ara
el guia del lliurament
també pròpiament
dels premis
7 de juny
és la data
35a edició
és que semblen
pocs anys
però són moltíssims
i com dèiem
en una línia ascendent
sempre
sí, a més
els premis literaris
Ciutat de Tarragona
són uns premis
que estan
molt ben valorats
especialment
pel sector
pels escriptors i escriptores
tenen moltíssima qualitat
l'any passat
l'obra
guanyadora
la novel·la
que va guanyar
el premi
Pini Soler
l'obra de la Marta Soldado
que de fet
la porto aquí
per recomanar
el Bos Vermell
i un Cavall Futs
has fet els deures
he fet els deures
que és una novel·la
meravellosa
d'una tendresa
increïble
d'una sensibilitat
fascinant
i a més
en un paratge
que no ens és proper
i a vegades
pots pensar que
bueno
que la història
d'un cavall
que està creuant
un país
que no ens és proper
no ens
seria una història
que pugui arribar
a tocar
però realment
la sensibilitat
amb què la Marta
escriu
aquesta novel·la
toca molt
de fet
l'any anterior
havia quedat desert
per tant
és un premi
que té
una exigència
important
de qualitat
de les obres
que es presenten
es presenten
moltíssimes obres
jo crec que
enguany hem tornat
no Bartomeu
hem igualat
la xifra absoluta
d'obres presentades
l'any passat
que l'any passat
va ser de rècord
exacte
l'any passat
vam fer el rècord
d'obres presentades
enguany
s'ha presentat
el mateix nombre
d'obres
i el que estem
és preparant
com l'any passat
ja vam fer
una gala
ben bonica
ben entretinguda
i ben emotiva
perquè tothom
vulgui venir
al Teatre Tarragona
a veure
aquesta gala
d'entrega
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
Sandra
això és la novetat
que teniu
que no podies dir?
abans diu
tenim una novetat
que no puc dir
com serà la gala
segurament era això
no?
alguna coseta
ens pot dir potser
doncs
jo no recordo
haver dit
que tinguem una novetat
que no podia dir
però
probablement
era la del Catàlix
i novetats
és una estratègia
això no?
és un cliffhanger
és una estratègia
d'aquestes
perquè tothom vingui
però
sempre hi ha
molt de secretisme
respecte a la gala
dels Premis Literaris
tant de secretisme
que ni jo mateixa
sé com serà
aquesta gala
vull dir
això es porta
amb molta cura
perquè sigui una sorpresa
el que sí que sabem
és que serà
una gala
que igual que l'any passat
tothom va sortir
amb el cos robat
pel Guillem Soldavila
i amb una gala
que va ser bonica
que va ser emotiva
que ens va encantar
veure els premiats
i premiades
com s'emocionaven
al pujar
i com parlaven
de la nostra ciutat
i dels nostres premis literaris
doncs en guany
també el que volem
és tornar a omplir
el Teatre Tarragona
de gom a gom
i que tothom
gaudeixi
d'aquesta festa
que és per nosaltres
el dia que s'entreguen
els premis literaris
que és una feina
que porta molts, molts mesos
és a dir
fa molts mesos
que es van preparar
unes bases
que es contracta
tot un equip
de lectors
i de lectores
perquè facin
les primeres avaluacions
abans de pas
facin uns informes
que es passen
als jurats
perquè clar
són moltes, moltes obres
i llavors el jurat
treballa
i treballa amb moltes ganes
és a dir
és un procés
que es posa
la maquinària
abans que comença l'any
la maquinària
dels premis literaris
ja està
engegada
i culmina
en aquesta gala
d'entrega de premis
però
hi ha moltíssima feina
en els premis literaris
per no parlar
de la feina
que suposa
escriure
totes aquestes obres
fantàstiques
i a més
el premi també
el Vidal Alcubé
que és el de traducció
doncs que també
així com el premi
Montserrat a Balló
que també destaca
la trajectòria
d'un traductor
traductora
per nosaltres
és important
aquesta tasca
d'intentar
incorporar
el patrimoni
literari
el patrimoni
cultural
català
en llengua catalana
obres
que potser
sense
aquest haver
que vi de l'Alcubé
sense aquests premis
són obres
que mai
s'haguessin incorporat
doncs
al nostre patrimoni
cultural
totalment
mira
ens queda
re un minutet
ja que has portat
el llibre
el Bos Vermell
un cavall fuig
de la Marta Soldado
llegim un trosset
sí que avui va de
trossets de lectura
així tenim una
mica d'idea
doncs
un trosset
el Camil
camina pesadament
amb el cavall
al costat
i les seves botes
deixen sols profuns
en la neu jove
el cavall
de tant en tant
s'atura
i intenta
fer marxa enrere
però el Camil
en tira amb força
i li fa reprendre
la marxa
va perdre el seu cavall
després que una altra guàrdia
sense voler
mentre disparava l'aire
per espantar
una manada de llops
l'impactés de ple
el Camil
tot just feia
tres mesos
que s'havia incorporat
a les unitats de reforç
i li feia una vergonya
profunda
haver-se col·locat
al mig de tots
aquells trets
i haver perdut
el cavall
de manera
que va ser
com un regal del cel
assabentar-se
a la fonda
que el vell marec
acabava de rebre
un cavall robust
de palatge clar
i crin negre
molt bé
així que emocionem-nos tots
amb el Camil
i amb la història
d'aquest cavall
que bonic
Sandra Ramos
consellera de Cultura
per Tomeu Navarro
cap de la Casa de les Lletres
moltes gràcies
que gaudiu moltíssim
de Sant Jordi
gràcies
bona diada de Sant Jordi
a tothom
i a comprar llibres lliures
vinc
ens quedem
amb aquest missatge
positiu
gairebé
les 10 del matí
el que fem és
atendre també
l'actualitat
de la jornada
i ara us tornem a saludar
des de l'estam
de Tarragona Ràdio
i la Casa de les Lletres
a la Rambla
Tarragona Ràdio
Benvolgut professional
és igual que el teu client
sigui de piscina petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran per nedar
per tots ells
a Obramat
trobaràs tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment
grecite, porcellànic
bombas, cloradors, salins
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat professional
que necessites
on compren els professionals
Obramat
Ei, què et sembla
si sortim a fer el vermut
i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de salou
ja ha obert
La veritat és que
ens vindria bé
desconnectar una mica
i què fan?
M'han dit
que tenen unes paelles
boníssimes i tapes
per compartir
Una mica de tot, vaja
i a peu de platja
Uh, segur que fan
còctels també
Sí, sí
ho he vist a Instagram
Ens imagines
estirats a la hamaca
caipirinha a la mà?
Ja, ja, ja, ja
És genial
No diguis res més
Truca-hi ja
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blaumar
Informació i reserva
654-77-41-16
El Circo del Miedo
Llega por primera vez a Tarragona
Forma parte del espectáculo
y se testigo de increíbles
y peligrosos actos
de terror
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
De Atenes
Ha, ha, ha, ha
Molt de costa
La Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Dina i passeja
Parleix de la Cultura
del Lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia marinera
del Serratllu
Més informació
a porttarragona.cat
Atenció
científics i científiques
innovadors i innovadores
L'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en innovació i emprenedoria
Amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
Podràs optar
a premis
en tres categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
El termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
Troba més informació
a www.icic.org
Escapa de la rutina
i navega cap a destinacions
de somni
amb MSC Cruceros
dissenyats pel teu confort
ofereixen un servei
excepcional
i de qualitat
espectacles
cinema
activitats d'oci i benestar
exquisideses gastronòmiques
la teva propera
gran aventura
t'espera en alta mar
truca ara al 977
130
489
i planifica el teu creuer
amb l'Acu Travel
Arena Restaurant
el lloc perfecte
per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
apostem
pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i cocktails premium
vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
menús especials
per a grups
i esdeveniments
especialitat
en arrossos
més informació
i reserves
a 3bdobles
puntarenarestaurant.com
o al 977
384
000
a l'hotel Blaumar
al passeig marítim
de Salou
les teves escapades
amb família
t'esperen
a l'Ania Resorts
aquest mes d'abril
gaudeix de piscines
nous xous d'animació
nova oferta gastronòmica
findes temàtics
accés directe
a la platja
i allotjaments
que et transporten
al paradís
reserva ja
a l'Ania
als Prats
a l'Ania
Costa Daurada
i a l'Ania
Salou
amb el codi exclusiu
Tarragona Ràdio
i gaudeix
de les millors ofertes
a l'anieresorts.com
El Festival d'Ixil
en Tarragona
celebra la seva
trentena edició
del 24 al 27 d'abril
el jazz
omplirà carrers
places
mercats
i escenaris
per tota la ciutat
més de 40 actes
amb artistes
vinguts
de 14 països
no us perdeu
les actuacions
d'Andrea Motis
Naminan de Barbàrians
de Val Camparadès
Orquestra
Los Hermanos
Pizarro
Rambalaya
i molts més
Consulta tota la programació
a tarragona.cat
Festival d'Ixil
en Tarragona
Tarragona Ràdio
Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei, Hei
He, he, he, he, he, he, he, he, he.
Sant Jordi arriba com un cavaller
amb la seva llança travessa el carrer.
He, he, he, he, he, he, he, he, he.
Ja veu la princesa que el drac vol menjar.
Si no va de pressa se l'ha conspirat.
Sant Jordi, corra del drac de menjar.
Us tornem a saludar des de la Rambla després d'aquest impàs publicitari.
Passen 5 minuts de les 10 del matí.
Nosaltres seguim donant tandes de metge, en el bon sentit de la paraula,
als autors, autores, després parlarem també amb editors,
més que res perquè tinguin el seu moment de protagonisme,
d'explicar, ja que han publicat un llibre,
d'explicar com ha anat això, què han fet, com és el seu llibre
i la proposta, la novel·la que ens presenten.
I estem davant d'un parell de novel·les.
Mireu, per una vaga, novel·les més o menys,
el Xavier Begès diu, bueno, són contes, són històries curtes,
o llargues, però en tot cas un recull d'històries.
Laberint de desitjos, Xavier Begès, publica per la Banya.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Molt content de ser aquí a Tarraó.
Ara m'expliques quins desitjos, de què va això dels desitjos?
N'hi ha de tots.
Ja ho imagino.
L'Antoni Baciana, que publica una segona obra,
Antoni, si no ho llegim malament, dolça, a la Torre de Fang.
Bon dia.
Bon dia, Antoni.
Què tal?
Molt bé, estupendo.
Com es viu com a ser un autor un dia de Sant Jordi?
Com a autor, com viviu el dia de Sant Jordi?
Una mica de bòlit, sí, amunt i avall. Avui, sí, cotxe i gasolina, una mica.
Siguent del Camp de Tarragona t'has de moure molt. Sí, sí.
Aneu a signar, no?
Sí, bueno, o fer bé ara que signem.
Home, no, algú vindrà, algú vindrà.
Segur, segur. Parlem de desitjos, sí?
Sí, vinga.
Vinga, va.
Xavier, laberint de desitjos, quins arrelats? Per què el desitjos? És el pal central de tot?
Bueno, no, no ho dic jo, eh? I a Aristòs li deia que el desitj és la força motriu de tot.
Per tant, tot el món, tots nosaltres, sempre ens movem per desitjos.
I aquí són 15 arrelats que cada un té un desitj aquí amagat.
Primer vas a escriure els contes i després els vas a glotinar o no?
O ja anaves amb la idea que el desitj fos el que movia a tots?
Bueno, aquí com d'aquestos 15 arrelats n'hi ha sis que van a ser premiats en diferents concursos,
després em va sorgir la idea d'agrupar-los i vaig buscar aquest fil conductor
i va ser bastant fàcil perquè és el desitj. I ja dic, hi ha desitjos de tot a mena.
A veure, a quins, per exemple, quin tipus de desitj?
Desejos de canviar, desitjos d'eliminar amb algú, desitjos de marxar, desitjos de tot a mena.
No farem un espòiler, però hi ha desitjos.
I hi ha alguns que són bastant, bastant durs.
Clar, a tu anava a dir, normalment relacionem desitj amb input negatiu,
amb cosa que s'ha de contenir, que porta sempre algun problema, alguna catàstrofe.
No sempre, però...
No, però fins i tot hi ha vegades que un desitj com el desitj sexual també pot ser molt negatiu,
segons en quin context està.
I per tant, sí, hi ha relats bastant durs.
Has aprofitat per fer una... per jugar amb els estils?
Per jugar una miqueta i cada conte que es fos una mica diferent?
Sí, sí, sí, sí.
A part de la veu narrativa, evidentment, després hi ha diferents estils d'explicar la història, no?
I que això sí, sempre hi jugo.
M'agrada, a més m'agrada innovar, trobar, provar coses noves.
Digue'ns algun títol d'algun dels contes, per fer-nos la idea de per on pot anar això.
N'hi ha un, que és el que després, si em deixeu, llegiré un petit frement,
que es diu Mademoiselle de Giré, que aquest està basat en una història de...
en personatges de la meva família.
Evidentment, aquí amb aquest conte tenen un altre desenvolupament, no?
No fan el que diu aquí, però bueno, m'he basat en ells.
Ja els has dit això, estan contents o no?
Bueno, no, perquè la meva àvia i el meu àvia estan morts, per tant ja no els hi puc dir.
Ja no importa, ja no importa massa.
No, no.
Molt bé.
Què representa l'Aberint de Desitjos dins la teva trajectòria, Javier?
Perquè tu ja havies publicat abans, però no sé si sempre narració o narrativa.
Sí, mira, el 22 em van donar l'exèstit de novel·la breu de Mollerussa,
però l'editorial només publicava el guanyador.
Llavors em vaig llençar jo a la piscina i no el vaig publicar jo,
però allò va ser molt dur, molt dur perquè, clar,
si no tens darrere algú que faci promoció, va ser molt dur.
Però bueno, va ser una primera experiència.
O sigui, el Sant Jordi fort serà en guany.
Serà en guany, serà en guany amb aquest.
Encara una altra cosa que volem destacar de l'Aberint de Desitjos.
Clar, és la gràcia que tu dius, faig històries, sueltes,
sí que hi ha un tema central, però jugo i viatjo.
Has aprofitat per emplaçar les històries en diferents llocs.
Sí, sí, sí.
I per a què més són llocs que, bueno,
excepte l'antiga Iugoslàvia, que no hi ha estat,
tots els altres llocs sempre són llocs que he visitat, que conec.
Alguns són de prop, eh? També estem parlant de Cambrils, per exemple.
Cambrils, n'hi ha dos a Cambrils.
Japó, Brasil.
Sí, al Japó perquè tinc una filla vivint a Tòquio i, per tant,
hi vaig sovint, més o menys cada dos anys,
i, per tant, aleshores, conec una mica com és la cultura i la vida al Japó.
I, bueno, fem algun relat, passa allí.
Molt bé, molt bé.
Vull dir que ens quedarem a prop a la geografia d'aquí,
però també marxarem una mica lluny.
Sí, però bàsicament, sí, aquí a Cambrils, anem a París, a Iugoslàvia, a Tòquio...
I els personatges?
Els personatges sempre tenen alguna cosa de propi.
Una mica els autors, quan creiem els personatges,
fem una mica de Frankenstein.
Anem agafant un trosset d'un, un trosset de l'altre,
i creiem un personatge.
I, bueno, és això.
Però sempre hi ha...
Deixes alguna cosa teva dintre del relat i dintre dels personatges.
Doncs, vinga, que ens has escollit un trosset per llegir.
Per què has triat aquest conte que deies?
Bé, perquè quan parla de desitjos,
comença així, és la Manmoseu Desiré,
diu, soc la baronesa vidua de vidú,
acabo de complir 86 anys
i en tenia 20 acabats de fer quan vaig arribar a París
cercant uns desitjos impossibles d'aconseguir
allí on havia nascut.
Mai més vaig tornar.
La primera vegada que vaig escoltar dir
que ser dona en aquest món no era fàcil,
va ser un grup de mullers del poble
quan feien cua a la veurador de la font
que anomenàvem de l'aigua molla
per omplir les canteres.
Del boroll rejava una aigua
que quan la bevies i t'omplia la boca
semblava que en comptes d'empassar-la
l'haguessis de mastegar.
Era una aigua espesa,
però no hi havia cap altre.
Quan l'avui haig preguntat a la mare
a què referint aquelles dones,
em va dir que allò eren converses de grans
i que quan creixés ja ho entendria.
Jo tenia 7 anys
i per a mi en aquella època
el complicat era ser filla.
I aquí només presenta el personatge
i a partir d'aquí, com diu la Laura,
ganes de més.
Ganes, ganes.
És només un bocinet
d'aquest laberint de desitjos
que publica el Xavier Baigés
editat per la Banya.
Gràcies, Xavier.
Gràcies a vosaltres.
No marxis perquè...
No, no, no, no marxo.
Ens quedem amb l'Antoni Baciana
i amb una altra dona,
la Dolça de Provença.
Sí, sí, amb l'Antoni
que ens presenta aquesta dolça,
la Torre de Fang,
parles de la Dolça de Provença,
esposa de Ramon Berenguer III.
També parles de desig, aquí.
Desig, desig de ser feliç, sobretot,
i desig de no ser més infeliç,
que és el que li passa a una Dolça.
És una dona empoderada.
És una dona empoderada,
té poder,
és una comtessa
que d'avui per demà
li treuen el seu comtat
perquè passa a Ramon Berenguer,
llavors el comtat de Barcelona
i de Provença
es van unir en un de sol
i es troba d'avui per demà
que té un marit que no li agrada
i que s'ha quedat sense comptat
i ella estava acostumada
a tenir poder
i vol tenir poder
per ser feliç.
Si més no.
Com neix aquesta novel·la?
Com és el teu moment
de dir
vull escriure sobre aquest personatge,
vull dir aquestes coses?
Mira,
l'anterior novel·la es deia Nicolau
i parlava d'a l'aigua.
Jo vaig pensar que el següent pas
era parlar de fang
com un altre element
i vaig començar
a buscar històries catalanes
tradicionals
relacionades amb fang
i en tenim unes quantes,
no moltes,
però en tenim unes quantes
i una de molt forta
i molt impactant
és la història de Dolce
a la torre de fang.
En principi llibres
s'havia de dir fang,
després s'havia de dir
la torre de fang,
però Dolce ha anat prenent pes
perquè és un personatge,
va ser un personatge
molt important,
també per l'empoderament
que hem dit
i ha acabat sent Dolce
a la torre de fang.
La torre de fang
és un edifici
que es va fer construir ella
per apartar-se
de Ramon Berenguer III
perquè sembla ser,
la tradició diu,
que no es portaven gaire bé.
Aquesta torre de fang
té algun element real
per dir-te alguna cosa?
La situem en algun lloc?
La torre de fang és real,
existeix encara,
està al barri del Clot,
de fet es diu
Sant Martí dels Provençals
perquè a Dolce de Provença
van allà,
es va portar Provençals
perquè sembla ser
que no s'entenia
amb els catalans de l'època,
es va portar
la seva corda Provençals
i allà va muntar
una mica la seva cord
per viure
tal com estava acostumada
la Provença
lluny del senyor de la guerra
que era el Ramon Berenguer III
amb el qual
no s'hi entenia massa.
És molt complex
escriure,
anant a buscar la història,
no?
Hi ha un procés
també d'aquí darrere
a banda de la literatura pròpia,
no?
M'he documentat,
el bo que té el segle XII
és que se'n sap
tan poca cosa
que et pots inventar
el que no s'ha de fer.
Tens llibertat creativa,
no?
I m'ho he inventat
o m'ho he imaginat
fent servir rondalles
i llegendes populars
de manera que queda clar
si surt un drac
o si surt una bruixa
o si surt la pesanta
o si surten elements mitològics
ningú pot entendre
que això és història
sinó que és imaginació
que és el que volia.
També ens agrada
aquest reivindicar la llengua,
aquest parlar,
aquesta oralitat
pròpia d'aquí,
de casa nostra,
que fas tu?
Sí,
jo trobava que s'hi escrivia,
havia d'escriure en tarragoní,
el català del camp de Tarragona
perquè és la meva veu,
la que he crescut,
el que he nascut,
el que he parlat de petit
i si havia d'anar a buscar
un model de TV3
per entendre'ns,
jo no em sentia gust escrivint
i el que he fet
és escriure com es parlen
o com es parlaven
al camp de Tarragona.
Sí, sí.
Tens retorn d'això?
Suposo que hi ha qui
deu dir
ostres,
què passa aquí, no?
Que aquesta manera d'escriure
aquí no sigui tarragoní,
vull dir, no?
Hi ha gent que no ho entén,
moltes vegades s'entén
millor a fora
que aquí.
Aquí diuen
ostres,
hem fet un procés
de depurar la llengua,
bueno, l'hem depurat
però de segons com.
Si Pompeu Fabra
que és nascut
a la Rambla Nova
de Tarragona
segurament que el model
del català
seria molt semblant
al que fa i servia dolça
però va néixer en un altre lloc.
Però lògicament
sí que hi ha un procés
de depurar
i de llegir
i de fer servir molts llibres
per no dir cap vejanada
encara que dius
hòstia, jo ho vaig sentir
dir la meva àvia
però lògicament
les àvies
hi havia vegades
que també
hi havia termes
que són propis
hi havia termes
barbarismes
llavors sí que hi ha hagut
un procés
de depurar-la
de la llengua
tarragonina
tal com havia estat
o tal com és encara
perquè jo la faig servir.
I tant.
Minut de glòria, eh?
Per què recomanaries
aquesta dolça
la Torre de Fang?
Recomanaria
si volguéssiu llegir
una història
d'una dona
o una persona
que decideix
sortir del pou de Fang
on està
del xoll de Fang
com diríem
al Camp de Tarragona
i buscar
la felicitat
és una història
de dir
no sé on soc
però vull sobreviure
i és això
el que fa Dolça.
Bon missatge
a més
Antoni
doncs
fas una lectura
d'un fragment
que tu mateix
hagis triat?
Sí, mira
el que fa
i el llibre
no és de contes
però hi ha molts contes
dintre de la història
i aquí estem
Ramon Berenguer
que va de convidar
a Dolça
feia molt de temps
que no es veien
i el convida
amb un sopar
i ella no sap
per què
el convida a Palau
ella baixa
del barri del Clot
a Palau
on ara hi ha la catedral
per entendre'ns
i diu
no sé per què
m'ha convidat
i això és cap al final
del llibre
i una vegada
asseguts a taula
els van servir
primer de tot
el pa
i un pastís
de carn regat
amb vi vermell
i el conte
va demanar
al trobador
que els expliquis
una història
una pobra mare
va tenir un fill
més dolent que la tinya
i quan el tenia pel cap
se li escapava
pels peus
tan dolent era
i tantes malefetes
feia
que no tenia
cap amic més
que un gos roig
i molt pelut
i s'estava
tot el temps
amagat al bosc
tramant noves
atzagaïades
el bosc va conèixer
una noia
que era gairebé
tan dolenta com ell
igual de dolenta
una mica més
i tot de rebot
entre tots
dos cometien
les pitjors dolenteries
hi ha aquestes
que dels enraonaments
s'arriba
als enamoraments
però era un amor
ple de rancúnies pendents
ella va demanar al xic
una prova d'amor
tot i que estava segura
que ell no sabria complir-la
perquè no se l'estimava prou
ell li va dir
que es deixaria tallar el coll
si no era capaç
de complir
el que ella li demanés
i ella li va demanar
que li portés
el cor de sa mare
en aquell moment
ell se li va remoure
l'estómac
de pensar
que havia admirat
aquella noia
que li havia arribat
les seves enferronades
ell li va dir
bé
cap escrúpul
no li va contestar
ella li va dir
que si la deixava en vida
tot plegat
s'hauria acabat
ell seguia sense dir res
tenia el punyal a la mà
li va demanar
molt bé
ara hi va
però no ho deia de veritat
el que ella volia
era deixar-la una evidència
era una cosa
entre ella i ell
no contra sa mare
ella es va agenollar
al costat de sa mare
i el mal
als genolls
li va venir
al cap
quan ella el bressolava
els petons
la vergonya
el fàstic
no hauria d'haver entrat
mai al bosc amb ella
no es va adonar
del que havia fet
fins que no va sentir el soroll
com d'algú
que s'està ofegant
i que crida sota l'aigua
de seguida va encaminar-se
un altre pic
cap al bosc
pel camí
el cor no parava de fer
trip-trap
trip-trap
i com més anava
més fort bategava
i es veu llogava
com si es volgués escapar
de les mans del mal fill
el va enviar al pànic
volia córrer
com l'ànima
que porta el diable
com va arribar el clariano
on l'esperava dolenta
el batec reverberava
les orelles del noi
trip-trap
trip-trap
fins i tot
se'n sordia
i no permetia sentir
el flux suau
i murmurant de la noia
ell
de la impressió
va caure a terra
el cor
tot amorosament
li digué
fill meu
que t'has fet mal
en sentia les paroles
del cor que parlava
els dos dolents
van caure morts
al mig de la taula
del banquet
hi havia un gèrrum
roses
de fulles grogues
roges
i el comte
el dolce
havia acabat de menjar
senyora
què us ha semblat
aquest menjar
i llavors la història continua
ah clar clar
s'emocionen
ja ho veus
no ens aturaríem
ara ja
la història continua
i si voleu saber
què era aquell menjar
que havien menjat dolce
doncs
l'haureu de comprar
a llegir
molt bé
una mica té a treu
eh l'Antoni
sí
gràcies
s'ha de posar
aquesta salsa
que avui és el dia
també
molt bé
Xavier Vagès
Antoni Baciana
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
bon Sant Jordi
bones vendes
i sobretot passava
un gran dia
que és el més important
de tot
molt bé
moltes gràcies
el que toca ara
és
ha arribat l'hora
aquell moment
crema solar
ja fa rato
que ha arribat
el moment crema solar
que sí
però me l'he posat
a primera hora
i jo crec que ara
ja toca reposar-la
una miqueta
no sé si n'heu portat
per aquí
avís a tothom
que hagi de venir
a passejar per la Rambla
fa molta calor
porteu-vos les ulleres
de sol
la crema solar
i mira
jo tinc ganes
de treure'm la jaqueta
i d'ensenyar els braços
i agafar el primer moreno
de la jornada
però estic molt blanca
Rosó Arimany
bon dia
bon dia
companya de Tarragona Ràdio
d'administració
treu-me la jaqueta
ajudeu-me porfa
no és un estriptease
ara veureu
perquè ho faig això
ara veureu
perquè ho faig això
la Rosó Arimany
igual com els companys
molts companys
d'aquí de Tarragona Ràdio
avui han ajudat
a muntar la paradeta
nosaltres fem entrevistes
però l'estat de Tarragona Ràdio
i passen coses mentrestant
i una cosa molt xula
que tenim
és que us podem regalar
què regalem
Rosó explica-ho tu
mira
a tots els oients
i bueno
simpatitzants de Tarragona Ràdio
que vinguin a la nostra parada
els hi posem
el segell
de Sant Jordi
o Santa Jordina
el llibre que hagin comprat
si els hi fa il·lusió
i després també
donem uns drags
molt bonics
en forma de pinça
com a punt de llibre
i els indulcim
amb una piruleta de cor
i a més tens pintar cares
per si algú es vol pintar la senyera
si algú vol pintar-se la senyera
també pintarem les cares
jo almenys el pintar cares
vull el pack completo
m'ho fas?
mira
per això m'he tret la jaqueta
perquè me poseu el segell al braç
me'l pots posar en principi
és per posar el llibre
el segell aquest de Sant Jordi
o Santa Jordina
però
home
jo Santa Jordina
posa'm els dos
t'assembla?
vinga
posem els dos
i el drac
aquesta pinça de drac tan xula
la piruleta
quasi que te la deixo
que no queda bé
fer entrevistes
i menjar piruleta a l'hora
però la pinça
me la poso aquí
vinga
ben xula
ja porto el drac
posat
ara farem foto
de com queda el segell al braç
i em queda un altre braç
hombre
Sílvia García
tu no et fas
no et fas aquest tatuatge
tan xulo
de Sant Jordi
Sílvia García
què fas aquí
bon dia
hola
donant un tomà
si tu només surts a la tarda
cada dia estàs com Dràcula
a tancar de casa
per això m'he escapat
no li diguis a ningú
que estem per aquí
ningú se n'entenarà
tranquil
la Sílvia no hi és
la Sílvia no hi és
què farem aquesta tarda
Sílvia?
doncs especial
l'Arlanda Mar
i després
un munt d'escriptors
que han de passar per aquí
pels estudis
de Tarragona Ràdio
a la Rambla
que per cert
us ha quedat preciós
felicitats per la logística
que us ha quedat genial
doncs vine
aquesta tarda
vens tu
aquesta tarda aquí
jo us estaré sentint
jo us estaré sentint
i m'han dit
que faci una llista
de músiques
que potser sortiran
no sé si sortiran
perquè tenim molts
els dos per entrevista
qui sóc jo
qui sóc jo
és res
doncs aquesta tarda
programació especial
també des de les 4
fins les 8 del vespre
amb l'equip de tardes
de Tarragona Ràdio
Sílvia García
i hombre
Marina Pérez God
bon dia
però què us passa
que no podeu esperar
ho ha vingut ja a primera hora
jo és que t'enyorava
Núria
el que has vingut a buscar el guió
per saber què s'ha de fer a la tarda
ha sigut una mica així
però no passa res
no ho direm
perquè està tot preparadíssim
un munt d'escriptors també
i escriptores
i vaja de tot
aquesta tarda tindrem
i la Randa Mar
això pinta
tindrem un munt d'escriptors
i escriptores
en aquest escenari
i la Randa Mar
que també parlarem
una mica de llibres
però d'una forma
una mica diferent
ja saps que ens agrada
ser més punquis
a la Randa Mar
llibres aquàtics
d'aquells que es mullen
exactament
d'aquests que pots portar a la platja
doncs apigava això
que la programació especial
de la Diada de Sant Jordi
no només és al matí
també aquesta tarda
de 4 a 6 de la tarda
com dèiem
amb l'equip de tardes
de Tarragona Ràdio
Marina Pérez Got
i Sílvia García
fins després Marina
de 4 a 8
de 4 a 8
de 4 a 8
sí de 4 a 6
la Randa
ja no sé què dic
la Randa Mar
i després parlant de literatura
fins ara
fins ara
i ara
d'una cosa a l'altra
toca parlar de castells
i de cuina
que jo no he esforçat gaire
i em sembla que el Jordi Bertran
em farà venir molta gana
jo sospito que sí Núria
Jordi Bertran
què tal?
bon dia
bon dia
bona hora
i felicitats
gràcies
a més
el primer Jordi
que passa per l'estand
de Tarragona Ràdio
Tarragona
em sé de castells
i de cuina
aquest recopilatori
d'aquests articles
publicats al diari de Tarragona
aquestes mairetes
i saitons
de moment
quina acollida
bé no
ara parlàvem així
fora de micro
va rodant aquest llibre
sí
almenys estem contents
perquè tant la presentació
com els diferents
articulistes
columnistes
que n'han anat parlant
n'han parlat bé
cosa que sempre és d'agrair
i algun lector
d'aquestos
que són molt
tenen urgència
per llegir
doncs ja va enviar
les seves valoracions
positius
i algú fins i tot
amb alguna frase
subratllada
que li havia agradat molt
per tant
també la portada
algú l'ha destacat
aquesta combinació
entre la canalla
de la colla vella
de l'any 32
de Tarragona
amb el romesco
que va cuinar
la dona del fotògraf
Albert Saludes
per fer la portada
vull dir que està bé
Castells i cuina
com ens ho mengem
això?
doncs mira
perquè
les dues mostres
van ser declarades
patrimoni material
de la humanitat
per l'UNESCO
ara fa 15 anys
i per tant
era una manera
d'aglutinar
aquests dos patrimonis
immaterials
un bastant evident
perquè els castells
la gent ho veu
l'altre
el de la dieta
mediterrània
i aplicat a la cuina
tarragonina
costa més de visualitzar
però em sembla
que valia la pena
i entenent la dieta
no solament com el menjar
sinó també
incluent
els vins
de la zona
que també tenen
un valor important
i aquelles manifestacions
que se'n deriven
com la festa
de l'embotada
o aquesta passió
pel xertrés
que tenen els tarragonins
i tarragonines
no sé què ens passa
amb aquestes coses
tenen una emoció
són coses locals
històrica
i del romesco
per exemple
ara deies
a la portada
també el tenim
un romesco
que també reivindiques
perfectament
sí
l'intento posar
en boca de persones
en el llibre
surt molta gent
vull dir
moltes persones
que han participat
com a entrevistats
com a aportacions
de material
que tenien
i en el cas
de la cuina
el que van fer
és donar veu
no tant al restaurador
sinó a aquella gent
que a casa seva
o a la barca
cuina
hi ha dos casos
o tres magnífics
és a dir
per una banda
la malaneta
del serrallo
per altra banda
el Manolo Quero
un antic pescador
d'aquestos
que va venir de Melilla
i es va integrar
aquí
o per exemple
la Carme Tourner
que és l'antiga
cuinera del barquet
i que les noves generacions
segones i terceres generacions
han anat seguint
per tant
hem intentat
donar veu
a les persones
que estan
darrere dels fogons
i que potser
no són tan mediàtiques
i també fas el mateix
amb el tema dels castells
poses noms
sobre la taula
alguns ja els coneixem més
o ja n'hem parlat més
d'altres no tant
i moltes dones
important això també
sí
perquè em semblava
que per una banda
el llibre
podia recollir
algunes persones
d'aquestes històriques
que ja ens han deixat
els darrers anys
que per sort
vam poder entrevistar-los
i crec que han donat
articles macos
i no sé
el cas del Gordito
els darrers anys de vida
va ser
un antic cap de colla
de Tarragona
important
però també
aquesta presència
de la dona
que ha estat
molt invisibilitzada
i jo reivindico molt
la Carme Ferrer
la Cuca
com la dona
en actiu
que a nivell de castells
a tot Catalunya
és la que fa més anys
que continua fent castells
ara actualment
no puja
però ella va començar
fent de canalla
els castells
i ha continuat
fins
mentre ha pogut
després va tenir
un accident
i va haver de baixar
dels castells
però crec que val la pena
i després moltíssimes dones
a través d'una exposició
que es va fer
al pati
Jaume I
de l'Ajuntament
en què
es reivindicava
la presència
d'aquestes dones
contrastada
amb aquelles cares
de castellers
molt veterans
i a mi
em va fer molta gràcia
posar en valor
aquestes noies
que van estar
molt invisibilitzades
durant molts anys
A més
pel que fa a castells
repasses
o parles
dels castells
com els entenem
actualment
però també parles
d'aquelles manifestacions
que són
cosines germanes
és per poder entendre
on som ara
Sí
de fet el llibre
és un llibre
sobre Tarragona
i li dic
un homenatge
il·lícit
de Tarragona
robant
el títol
de Vicent Andrés
Estellers
ja que l'any passat
era el llibre
l'any
perdó
d'Estellers
doncs he posat
en les paraules preliminars
del llibre
aquesta idea
d'un homenatge
il·lícit
a Tarragona
perquè crec que
realment els homenatges
els fa cada dia
la ciutat
sortint
al carrer
però
la voluntat
sobretot
era
ja no sé
ni què em preguntaves
d'aquestes manifestacions
que veiem
les castells
paral·leles
sí
sí
doncs clar
reivindiquem
molt
aquest
origens
perquè Tarragona
té
notícies
del Vall de Valencians
molt antigues
de la Moxiganga
molt antigues
però després
també detalls curiosos
com per exemple
el segle XIX
un moment que van venir
a actuar
doncs aquí
acróbates del Magreb
que estan també
declarades patrimoni
de la humanitat
i que van
actuant als teatres
doncs reivindiquem
aquest fet
o per exemple
el cas
de les Moixarangues
Valencianes
que són
doncs això
el Vall de Valencians
que va venir aquí
i posem una mica
en context
aquestes manifestacions
com a
cosines germanes
dels nostres castells
que evidentment
els coneixem ja
amb la seva forma moderna
però també per Santa Tecla
veiem aquestes
manifestacions
més senzilletes
però que són l'origen
Parlem
que és un recopilatori
de tots aquests articles
que vas fer
al Diari de Tarragona
durant quant de temps
i quants
perquè són molts
Mira els vaig comptar
un cop
que em van encarregar
el llibre
i són
11 anys
amb 550 articles
Es diu ràpid això
Sí
cada setmana
en van fer un
i normalment dissabte
alguna vegada
en diumenge
jo perquè convenia
també hi ha alguns
que van sortir
de manera
singular
recordo una portada
del dia de Nadal
que hi havia
un brindis
de dos estudiants
una russa
i una ucraïnesa
i és una bona experiència
a mi m'ho vaig passar
molt bé
aquests 11 anys
i després
el dedicar-te a altres coses
sembla que és incompatible
el món
de fer de diputat
amb el
d'escriure
com a mínim
es complica una mica més
es podria fer perfectament
però bueno
Jordi
per què recomanes
aquest Tarragona
amb ser de castells
i de cuina
així de ràpid
jo crec que explica
la ciutat
des d'un altre punt de vista
fugint bastant dels tòpics
tot i que hi ha
alguns guinyos
els tòpics
però la gent
descobrirà
molts detalls
que a vegades
no coneix
i la prova
és que alguns
d'aquests
tuts tarragonins
de tota la vida
que han llegit el llibre
aquests dies
doncs m'han destacat
coses que no sabien
i
o ja me n'ha aportat
alguna de més
que també és d'agrair
això no s'acabaria mai
això està bé
no sé si tens preparat
algun fragmentet
alguna part d'algun article
que ens fem una mica
d'idea
també els que no
no el coneixem encara
i aquest aperitiu
que faríem del llibre
he pensat
que
podíem llegir
un fragment
precisament
d'aquestes dones castelleres
i
i
i
és un fragment
en què la cuca ferrer
explica
com va començar
a fer castells
no
el pare
Jaume Ferreilla
també casteller
com els oncles
de la nissaga
Tocacuixas
tenia hort
avellaners
i pomeres
prop de Constantí
i parcel·la
en l'actual rotonda
del cementiri
on encara veig
les figueres
en què pujava
explica somrient
la cuca
mon pare
no arribava tot a les pomes
i em vaig enfilar
com un gat
ell exclamar
tu sí que valdries
per pujar als castells
i jo ja m'hi vaig veure
assever a ella
continuar practicant
els arbres
del camp de mar
i sevedre
així com a la platja
és la manera
innocent
en què algú
comença a fer castells
i aquí tinc
un matalassa històric
al davant
que m'està sentint
i que
sembla que està d'acord
amb la versió
aquí començarien a passar
molts castellers
i castelleres
en aquesta rambla
segur que ja n'han passat molts
i mentre
com ara deies
mentre estem parlant
tu i jo
Jordi Bertran
gràcies
felicitats també pel llibre
que passis un bon Sant Jordi
i que provi
molt bona viada
i que disfruteu
en aquesta platja
de la Rambla Neuada avui
avui
platja fantàstica
de fet la Núria
va fins i tot tatuada ja
i amb el drac
els dos braços
tu no perds el temps
Núria
no però mira
un ja m'està marxant la tinta
ja
de la calor
de la suor
gràcies Jordi
una abraçada
és un dia especial
pels autors
per les autores
també per llibreters
ai mira que me deixo el llibre
que me'l signaràs
Jordi
que me'l signaràs
per cert
no estem preguntant
els autors
si signen
o no signen
tu tens horari
d'assignatures ara
a les 11 a l'abacus
i a les 8 a l'atzerà
doncs queda dit
per si voleu
que el Jordi
Bertrand
no signi
Tarragona
amb seda Castells
i de cuina
dono feina
vinga
i nosaltres seguim
convidant
a més autors i autores
que pugin a l'escenari
Enriqueta Moix
a l'escenari
i tenim per aquí
el Jordi Monreal
i l'Àlvaro Hernández
pugeu
pugeu pugeu
us acollirem a tots junts
farem un pot i pot
i una barreja
tot i que els llibres
que ens presenten
són molt diferents
parlarem
de
l'etxamec silenciat
de l'Enriqueta Moix
i d'una nova versió
de Sant Jordi
La Sangre del Dragón
que avui es ven
amb finalitats
altruistes
del Jordi Monreal
i l'Àlvaro Hernández
abans però
deixeu-me
que fem una mica
els honors
als qui sou també
protagonistes
d'aquesta jornada
a la Rambla
a tots aquells
tarragonins
tarragonines
o no
o gent que heu vingut de fora
i que esteu passejant
per la Rambla
Abril Rius
com pinta això?
No sé si ja veus
molta afluència
si encara es pot caminar
per aquest tram
de la Rambla Nova
Ara cada vegada
ja comença a costar més
és ja dels punts alzis
del dia
que hi ha molta gent
passejant
i tinc
m'he trobat dues persones
que estaven passejant
també amics meu
Pol Sant Gregorio
bon dia
Hola bon dia
i Judit Ferrer
Hola bon dia
Com esteu vivint
de moment aquest dia?
Portem poques hores
però ja heu pogut sortir
a fer la primera passejada
Pol
Sí i tant
Bueno nosaltres també
portem poc
hem vingut ara
però estem veient
l'ambient que hi ha
un bon dia
de Sant Jordi
i aprofitar
que no tots els Sant Jordis
fa un dia com aquest
Ja és important
perquè hem tingut
Sant Jordis
que patien bastant
per la pluja
i que han troncat
una miqueta els plans
Judit ja has revut
la teva primera rosa?
Encara no
Jo he donat la meva
però
Pol
m'assembla que has de començar
Ara
ara espavilo
I llibres
t'hi ha algú llibre pensat?
Alguna recomanació
que us hagin dit?
Judit?
Llibres ja els tenim agafats
Hem agafat
cartes d'amor
i
Gent normal
Gent normal
De la Sòlia Rooney
Pol
algun per tu?
El meu és gent normal
Doncs moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
Sant Jordi
I també un segon
tenim el Pere Malla Fre
Bon dia
Hola
Molt bon dia
I has regalat rosa tu?
Mira
aquí la tens
Ja l'he regalat
i ara la porto cap a casa
Doncs que vagi molt bé
el Sant Jordi
Algun llibre també?
Estic mirant
Estic mirant
però encara no m'he decidit
Doncs que vagi bé el dia
Molt bé
Gràcies
Digue'm
Abril
Això que has fet
és de primer de periodisme
És de I3 de periodisme
És
Conexió
amb la gent
Agafa els meus amics
Veniu
Veniu
Veniu
Resc zero
A vegades la gent que coneixes
és la gent que diu que no
Ah
També passa això
Però enganxa amb algú random
Vinga va
Algú que vagi passejant
amb un cotxet de criatura
o passejant el gos
Algú que faci cara de despistat
de ui he sortit de casa i m'he trobat això avui a Sant Jordi de veritat
O alguna criatura
A veure
Algú que passeja de despistat
Ui

Estava a Castellà del Vallès
I què li sembla
amb la nova vestida de roses i llibres
Molt interessant i molt maco
I més en un dia com el d'avui
que està tan blau i tan bo de temperatura
Doncs perfecte
Has dit que ja ha visitat algunes llibreries
Algú llibre?
Porto tres i un amb ment per tornar-hi a agafar-lo
O sigui quatre ben bé
Doncs que acabi d'anar bé aquesta passejada fins a baix
Moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
Que vagi bé també
Abril jo crec que a la Juana
que ha sigut tan amable
li podríem donar una pinçeta de drac si vol
Sí?
Sí ara li donem
És una mica el regal
Perfecte
Sapigueu que tothom
ens atengueu o no
doncs podeu passar pel nostre estant
evidentment
i veure com fem ràdio en directe
conèixer els autors i autores que estem entrevistant
i a canvi
bé a canvi
perquè volem
també us regalarem una pinça
amb el drac de Sant Jordi
una pinça que us pot servir de marca pàgines
de punt de llibre
o simplement per portar-ho doncs aquí
com jo mateixa
lluir-la eh
el drac de Tarragona Ràdio
aquí enganxat a la camisa
Enriqueta Moix
Bon dia
Bon dia
Ara quan surtis te'n vas a buscar la teva pinça
Molt bé
Que et quedarà molt bé
Molt bé
Moltes gràcies
Oi tant
Álvaro
Jordi bon dia
Bon dia
Me deixeu començar amb l'Enriqueta
perquè no té res a veure un llibre i l'altre
perquè vosaltres heu fet una història de Sant Jordi
a l'estil Monty Python
o sigui estripadeta eh
Sí, sí
una miqueta
amb estil Monty Python
i
més modern
una miqueta d'esrec
també
és una adaptació de la
clàssica
tradicional
el llegenda de Sant Jordi
una miqueta adaptada
a temps més
moderns
no?
Val
Doncs ara parlem amb vosaltres
però és que el llibre de l'Enriqueta Moix
no té res a veure amb això
ell ens trasllada cap a la guerra del Rif
i això és
començaments del segle XX
Enriqueta
de què va
el jamec silenciat
pinta bastant dur eh
és dur
és dur
a veure
en un principi
hi va haver
la trobada d'unes cartes
d'un soldat
que havia estat a la guerra del Rif
a veure
clar
en principi
i això és veritat o no és veritat?
és cert
és cert
en una calleixera vella
d'una casa de l'esploguer del Francolí
hi havia les cartes d'aquest soldat
que havia anat a la guerra del Rif
van estar allí percades durant anys
i de cop i volta
van parlar de la guerra del Rif
i qui era la propietat actual
va anar a buscar les cartes
aquesta senyora em va dir
escolte
jo tinc aquestes cartes
què et sembla?
ostres
dic molt curiós
dic farem un llibre
no pot ser
no m'ho crec que pugui sortir un llibre
dic sí
i et diré el per què
primer que res
hem de tenir en compte
que la guerra del Rif
no és coneguda
perquè va estar tapada
per la guerra civil
unes cartes
que tinguin més de 100 anys
és molt curiós
a part
el protagonista
que era el Joan Sabater
ell va estar contínuament
dissimulant les cartes
que allí no passava res
com si estigués de vacances
a qui els enviava les cartes?
les enviava als seus pares
i a la germana
devia ser un noi jove?
sí, 20 anys
llavors tots aquests
que van anar a la guerra
tenien 20 anys
qui era de classe rica
i es podia pagar
pagava una quota
per al llibre
de la mili
però la majoria
eren pagesos
i clar
havien d'anar sí o sí
i ell pobre escrivia
en plan de no patiu
que aquí estem bé
sí, exacte
ell a les cartes
sempre diu
no patiu
no hi ha cap tret
tot va bé
però la realitat
era molt més dura
que va tornar el Joan
sí, va tornar
ell va tornar
perquè el seu pare
va fer els 60 anys
i llavors el va llicenciar
perquè quan el pare
tenia més de 60 anys
llicenciaven el noi
perquè representava
que es havia de cuidar
de la terra
i de la família
clar
sí
amb unes cartes
que devien
o sigui
una cosa és veure les cartes
i com a valor documental
ja entenen
sí
però clar
l'altra és
muntó una novel·la
en base a això
sí
bé
les cartes
com que ell fa un recorregut
per diferents indrets
del Marroc
després
buscant
vam veure
que era la reconquesta
del Kerr
el que ell havia fet
i llavors
a partir de la informació
que teníem
que inclús vam consultar
llibres de l'exèrcit
un llibre del Prous
que també hi va anar
i amb tota aquesta informació
vam dir
ostres
aquest senyor
no ha anat de vacances
aquest senyor
ho ha passat molt dur
ha passat gana
ha passat fred
ha passat calor
ha passat cert
això és el que tu llegies
entre línies
aquí està
molt bé
una cosa és el que li llegíem
però després
quan hem anat buscant
la informació de veritat
era molt diferent
és a dir
molts van morir
la majoria no van tornar
i eren xicots de 20 anys
i això és tremendo
a part d'això
com que ell va tornar
sí
què en sabem d'ell
què en sabies d'ell
més enllà de les cartes
els seus familiars
recordaven
sí
a veure jo
és la neta d'ell
que em va facilitar les cartes
llavors ell quan va tornar
va tornar a fer de pagès
i es va enamorar
i va formar una família
quan estava a la mili
no tenia xicota
diguem-ho així
llavors ell sempre deien
que teniu caràcter tancat
que era una persona
que no va voler explicar
mai res de la guerra
que quan li preguntàvem
deien
bé sí
però
fugir del tema
perquè el devia culpir
moltíssim
evidentment
llavors t'has pogut inventar
entre cometes
o no sense cometes
t'has pogut inventar
bona part de la història
bona part de la història
però bé
sempre ha sigut
anant diguéssim
a les diferents ciutats
veient en aquell dia
en aquella hora
que ell descriu les cartes
el que havia passat
i a partir d'allí
doncs han format la història
que probablement
era real
enriqueta
enriqueta
a tu ja t'agrada
escriure sobre aquestes coses
no?
sí
episodis potents
intensos
l'última novel·la
recordes la teva última novel·la?
la meva última novel·la
va ser l'apotecari
que també
bueno
era un farmacèutic
del segle XVIII
que estava
doncs
en la guerra de successió
i tot això
i la veritat
és que sí
em va ploure molt
fer una novel·la històrica
perquè la recerca
és impressionant
a més
tu tens idea
d'escriure d'alguna cosa
i estires fils
i llavors te'n vas cap
amb altres coses
sí, sí
molt bé
clar
el que tu havies planificat
t'assortirien 3 o 4 novel·les més
segurament
pot ser
sí, sí
que llegeixes un trosset
sí
us llegiré
una carta
el jamec silenciat
sí
m'encanten els títols que poseu
jo no sé
no goso
no sé si preguntar
per què el jamec silenciat
el jamec silenciat
el jamec silenciat
gos de posar títol
sí
el jamec
és l'última expressió
davant d'una mort
o davant d'un plor
quan ens queda només
el jamec
si allò
t'ho fan callar
és que ja no te queda res
i per això vam voler posar aquest títol
perquè vam pensar
ostres, si t'aturen el jamec
que és l'últim que pots
fer abans de morir
ja t'ho han aturat tot
bé
doncs si voleu
us llegeixo una carta
sí
ah, una carta
una carta
perquè així veureu una miqueta
l'estil d'ell
i també veureu això
que amaga la realitat
diu així
aquesta és
Amalilla
el 3 de novembre de 1921
estimats cosí i cosiner
avui es rebeu la vostra carta
i veig que ho diu
de bona salut
com jo de moment
us explicaré alguna cosa
que hem fet aquests dies passats
és a dir
el 23, 24 i 25
de què no és passat
el primer dia
vam tocar a Diana
a les 4 del matí
i després vam anar a veure un cafè
i després vam emprendre la marxa
cap a Nador
i quan vam arribar a Nador
va sortir un parta
per anar a Celuán
vam arribar a Celuán
que quasi que era de nit
i després
anar de parapet
tota la nit
l'endemà vam anar allí
sense un sol tret
però vam veure moltes calamitats
i hi havia llocs
que estaven plens de cadàvers
també crec que aquí
a l'Espluguer
ja sabeu que el Ricardo
de Calbuquer ha mort
que es va morir el dia 26
del mes passat
que feia 4 dies
que estava a l'hospital
ja ho veieu
el que explica ell
tot bé
tot bé
tot quotidià
el lligament
entre l'Espluga
i coses de família
també
clar
vinga
doncs en volem saber més
i aquí és qüestió
d'adquirir el llibre
l'Enriqueta Moix
no sé si estàs signant
avui per aquí
Enriqueta
ara vaig a Barcelona
m'han demanat que vagi a Barcelona
a signar
i la tarda tinc signatures
a Barcelona
doncs
molt bé
doncs que disfrutis moltíssim
aquesta diada de Sant Jordi
igualment gràcies
et convidem a quedar-te
si vols
si vols conèixer
aquesta història alternativa
de Sant Jordi
La Sangre del Dragón
amb el Jordi Monreal
i l'Àlvaro Hernández
bon dia de nou
bon dia
bon dia
apropeu-vos al micro
que això
sabeu que
picros de peu
en fi
com les estrelles del rock
una mica
heu fet una història
de Sant Jordi
una mica estripada
lo Monty Python
bueno
volia
primer de tot
volia
fer un projecte comú
l'Àlvaro és artista
jo sóc escriptor
i
volíem fer algo cortet
un relat il·lustrat
i vam provar
de donar-li una
una vuelta de tuerca
a lo que és
el clàssic relat
amb un punt
humorístic
amb un punt
fantasiós
i un punt gore
també
perquè això de la sangre
sona molt potent
si jo no sé de què va
jo dic
ostres
un llibre medieval
d'aquells de
Fuego de Tronos
una cosa dura dura
perquè és tot sanguinyolent
tot vermell
bueno
no és així
sí no
sí
és com parlar
de les pel·lis de Tarantino
si són sangrientes o no
és una
és una sang una miqueta
edulcorada
per dir-ho d'alguna manera
de ketchup
vamos
de ketchup
un poquito de ketchup
sí
és un relat cortet
sí
i a veure
gore
el relat de Sant Jordi
la gent de Sant Jordi original
ja és gore
l'únic que
la rosa s'ho diu
camuflant una miqueta
però
estem parlant d'un drac
que
no deixa de menjar-se la gent
clar
no no això ja té
és que la gent de Sant Jordi
ja és això
efectivament
nosaltres ara ho hem fet dolceta
però vamos
digueu-me més elements
d'aquest conte
bueno
aquest conte
jo volia destacar
que és un
és un relat solidari
sí
és a dir
estem col·laborant
amb una associació
de riudoms
que es diu
Em dones força
i tot el que es vengui
d'aquest llibre
serà donat
a la investigació
del càncer de mama
molt bé
per fer un petit
aportament
on el podem trobar
no sé si està ben distribuït
si és fàcil
localitzar la sangre del dragón
sí
es pot trobar
a veure
per Amazon
perquè l'hem autoritat
amb Amazon
aleshores
buscant el nostre nom
a Amazon
es pot trobar
fàcil
i a banda
aquesta tarda
estarem a
Riudoms
amb l'associació
i anant
i venen
alguns exemplars
Álvaro
com són els teus dibuixos?
jo ja els he vist
però com ho descrivim
això per ràdio?
la part
una miqueta
de les il·lustracions
que trobareu
dins del llibre
que són aproximadament
que són 10 il·lustracions
una miqueta
més o menys Jordi
o una cosa així
10 il·lustracions
que serien
treballades en digital
però com també
soc un artista
que treballa una miqueta
doncs
m'agrada treballar
el tradicional
i la pintura
oli
acrílic
tot el tema plàstic
la portada
sí que la podeu trobar
d'aquest estil
llavors és una miqueta
un mix
sí que la part interna
és digital
però encara així
doncs arrossega una miqueta
aquesta part
de la textura
de la pinçellada
i de més temes del mitjà tradicional
i llavors és el que podreu trobar
veureu a més
que les imatges
de dins del llibre
estan en blanc i negre
però arrosseguen una part
de tot el tema
de la sang
de la
que comentàvem
però hem de dir
que realment
sempre està enfocat
des d'un punt de vista
superhumorístic
molt divertit
que veureu
que és el tema
tal qual del Jordi
que acostuma a treballar
en les seves obres
i de més
com l'anterior
que era
l'Infinito
i altres horizontes
de Jordi Montreal
que també
trobareu
una il·lustració meva
en la portada
d'aspecte digital
en aquest cas
i amb una estètica
una miqueta
de cyberpunk
perquè tingueu
una miqueta d'idea
m'encanta
m'encanta
aquests invents
que feu
i aquestes col·laboracions
sobretot
això és molt important
llegim un trosset
que anem contra el rellotge
i m'agradaria saber
o captar
aquest toc humorístic
que dieu
de la sangre del dragón
se lanzaron flechas
i jabalínas
des de las almenas
aunque sirvieron
de ben poco
les llames
derretien el metal
i temien que pronto
sus defensas
quedaran reducidas
a cenizas
el terror
i la desesperación
llenaron las calles
mentre el dragón
se lo tomaba
como un juego
la batalla
con los soldats
alargó unas horas
i els líderes militares
pidieron indicacions
al rei
que disimuló
con suficient acierto
haver sido cazado
preparando las maletas
ninguno lo recriminó
no haver activado
las alertas
pero la población
con antelación
justo cuando el primer
vigilante
había divisado
a lo lejos
lo que había descrito
como un jodido
lagarto con alas
si se le cruzaban
los cables
aquel hombre
podía sentenciar
a muerte
a cualquiera
que se le pusiera
tonto
el rey
acostumbrado
a acudir
solo a actos públicos
aguantó el tipo
como pudo
y tartamudeó
de los nervios
los caballeros
de la mesa cuadrada
¿no?
si
bueno
bueno
si
hallar influencias
de
de Monty Python
no sé
molt bé
una narrativa
molt divertida
és un rata
curt
amé
i
és ràpid
i se passa
és divertit
i està molt bé
tenir llibres alternatius
de la història
de Sant Jordi
sí
perquè no
clar
l'història
és una història
sempre està bé
reinventar les coses
jo crec que hi ha d'haver
algun col·leccionista
que deu col·leccionar
tot de històries
de Sant Jordi
diferents
segurament
les políticament correctes
les incorrectes
les més vores
sí sí sí
nois
també moltes felicitats
per la part que us toca
sou autors
i és el vostre dia
Jordi Monreal i Álvaro Hernández
gràcies
moltes gràcies
la sangre del dragón
i també agraïm la seva presència
de nou a l'Enriqueta Moix
amb els james silenciats
us faig baixar ràpid
de l'escenari
que disfruteu molt
de la idea
de Sant Jordi
perquè ara tenim
dos il·lustradors
com a mostra
de l'associació
d'il·lustradors
de Tarragona
que en són molts
que fan molt bona feina
però avui
venen en representació
de tothom
i d'ells mateixos
perquè presenten llibre
Alejandra Zúñiga
presenta
publicat per Piscina
un petit oceà
de tot el que estimo
i direu
ostres
però això no és
Alejandra Zúñiga
és de Pere Caldés
sí
però ella li ha posat imatges
i Piscina
ho ha reeditat
i és un llibre
bonic
tendre
melancòlic
i jo crec que és un plaer
poder posar imatges
amb això
Alejandra Zúñiga
bon dia
hola bon dia
mentrestant
ens està seguint també
el Napi
amb la seva publicació
que recull
set anys turbulents
diu ell
en clau d'humor
set anys de vinyetes
còmiques
del 2017 al 2024
imagineu-vos el que ha passat
del 17 al 24
sí
jo ara em ve al cap
la pandèmia
però hi ha el procés
també
hi ha moltes altres coses
amb vinyetes del Napi
Napi
bon dia
bon dia
bon dia
què tal
molt bé
bueno
una mica difícil
arribar aquí
a l'escenari
sí
sí
però si un dia
porto el patinet
ja
ja ves que no estava programat
que vinguessis
que ja has vist que no surts
el cartell
que ahir fèiem conya d'això
és que el vaig trucar a última hora
sóc l'home invisible
no ets l'únic
té susventatges
perquè puc observar millor
no ets l'únic
perquè sí que en el cartell
que hem anat distribuint
aquests dies
d'autors que passaran
per aquí per Sant Jordi
al final
els últims dies
se'ns han afegit
nosaltres hem trucat
a molta gent
tipus
ostres que públic
que has ben té
no passa res
no passa res
doncs vinga
ara parlem amb el Napi
deixeu-me primer
que amb l'Alejandra Zúñica
i amb el Joan Rionet
Joan bon dia
com a editor bon dia
hola bon dia
va parlem de Pere Caldesi
de tot el que estimo
és un llibre
deia jo
d'enyorança
tendre no
he deixat enrere
moltes coses
sí sí
bueno Joan
vols començar tu
jo crec que és
per a mi com a il·lustradora
és un llibre
difícil
perquè la història
és una història dura
vam agafar
el Joan va agafar
un extracte
d'un text autobiogràfic
del Pere Caldesi
quan sortia de Catalunya
i comença dient
em veig obligat a fugir
de tot el que estimo
i tinc tanta pena
i tanta ràbia
que ploro
amb els ulls
ben secs
doncs
com il·lustres això
com fas les imatges
que siguin
que tinguin sensibilitat
no?
que sigui
doncs
és una cosa bonica
i humana
no?
així que
va ser un repte
i volíem
dignificar els personatges
perquè no estem
dibuixant el context
vam crear una nova narrativa
amb il·lustracions
que parlen
d'immigració infantil
és un àlbum il·lustrat
no hi ha ni una paraula
diria jo
són tot imatges
i no sé si recream diversos passatges
no?
de la història
sí
bueno
a l'inici
tens el text
si obres la portada
i el text dividit en 22 línies
doncs
el lector pot tenir l'experiència
d'enganxar
cada frase
amb la imatge que vol
o també pot seguir els números
i enganxar-lo
d'acord amb els números
pot distribuir les frases
del tipus
que ploro molts ulls ben secs
o
i en vell la nostra vida
o de neus eternes
les pot enganxar
en la il·lustració
que prefereixi
il·lustracions que sovint
estan distribuïdes
al llarg de dues pàgines
no?
a pàgina oberta
i que tenen una calidesa
i una tendresa
que te la dona molt
a part del tras els colors
jugues amb una tonalitat
amb una cromàtica
molt especial
molt càlida
sí
doncs
el Joan
quan em va fer l'encàrrec
ho tenia molt clar
que volia
un llibre
que fos delicat
i que
fos un llibre
doncs bonic
més que bonic
que
ell me va dir
que dignifiqui
els personatges
no?
no volem
quedar-nos
amb el context
sinó que
fer una altra cosa diferent
fer
una narrativa nova
i pensant això
no?
que potser
amb aquest text tan dur
podem posar
una il·lustració
que al final
no és dura
no?
que
acaba d'una manera
doncs diferent
provocativa
però amb dolçó
Alejandra
què és
identificatiu
de la feina
que fas normalment
del tipus de dibuix
que tu fas?
identificatiu?
doncs que
treballo molt
amb les mans
soc de manera analògica
aquest llibre
no té
treball digital
i
vaig treballar
amb aquarella
i
normalment
faig
personatge
no?
soc figurativa
i per aquest projecte
em vaig documentar
molt
de fotografies
o de
de
per tant
t'ha sortit una mica
de potser
el teu estil
habitual
o has pogut
experimentar
altres
he pogut
experimentar
però
ja no em va donar
tanta confiança
que va ser així
com molt natural
clar
sempre fem que tots els autors
llegeixin un paràgraf
del seu text
en aquest cas
no és text
és il·lustració
et demano que em tries
una il·lustració
i la descrivim
per ràdio
Joan no dirà res
ja ho saps
no
que agafi una il·lustració
si la descrivim
una il·lustració
la que tu
més te toqui el cor
la que et va costar més
alguna que tingui
alguna explicació
alguna anècdota
tenim aquesta
hi ha conills
sovint hi ha conills
hi ha conills
hi ha conills
i hi ha una balena
una balena
sí
i hi ha un munt de gent
sobre de la balena
i la balena
potser sembla un vaixell
o potser funciona
potser no
no ho sabem
si
s'anirà cap al fons
o si se mantindrà
ergida
i aquesta jo crec
va ser una
de les primeres il·lustracions
potser la segona
no Joan?
una de les primeres il·lustracions
que vam pensar
representen aquelles fotos
que malauradament hem vist tan sovint
aquelles imatges
de persones migrants
intentant travessar
el mar
amb una barca
insuficient per tanta gent
en aquest cas
la barca és la balena
i les persones
tenen aquesta cara
de tristor
d'enyorança
de desesperació
i els conills
que van anar sortint
pel voltant
no recorrentment
sí
i aquesta precisament
l'acompanya el text
que diu
hi ha caravanes de ferits
mal curats
i amb la carn
cangranada
i si veus la il·lustració
bé
tenim una mena
de bombolles
que
si et fixes
la cara
el cap
de les persones
es converteixen
en bombolles
que també estan
anant cap al cel
són els petits detalls
que jo crec que
si t'ho fixes
una estona
ho veus
i si no
també no ho veus
i també va bé
Aquesta és la publicació
que ha il·lustrat
l'Alejandra Zúñiga
estem parlant
de tot el que estimo
basat en textos
en el text
de Pere Caldés
Joan tens un minutet
per explicar
les altres novetats
de Piscina Petit Oceà
bé no
doncs d'una manera ràpida
he destacat
que aquest llibre
està encaixat
dins d'una col·lecció
que es diu
Nadà
en la que precisament
fem això
agafem textos
d'autors
autores clàssics
reconeguts
i fem una obra nova
capgirant
o fent un gir visual
que és el que caracteritja
a la col·lecció
i fent una nova proposta
en aquest cas
d'un àlbum il·lustrat
bé
presentem una altra col·lecció
amb un altre llibre
vull dir
d'en Joan Mitjons
i de l'il·lustrador
de Daltebra
Julio Liau
que es diu
Contes poderosos
que parla
entorn al poder
vist des de molts punts de vista
vam anar a una escola
vam preguntar als infants
què era el poder
ens van dir coses interessantíssimes
coses com
el poder
sou els grans
el poder
és quan algú
manamona
el poder és un rotllo
i en base a aquesta
cinc puig
aquestes recepcions
va sorgir tot un poemari
i un petit relat de contes
que ara està
en format llibre
us trobem per aquí
dalt o per allà
trobeu a les llibreries
i si us voleu
endinsar cap al balcó
també estarem allà
i dalt
i si no un petit oceà
Joan Rioner
moltes gràcies
gràcies
a vosaltres
Alejandra Zúñiga
tot el que estimo
felicitats
gràcies
moltíssimes gràcies
Sí, arriben les notícies
amb tu
passades les 11
que tenim tela per parlar
7 anys per parlar
poca cosa
poca coseta
doncs vinga
ara sí
fem un petit
abans dels titulars
de la jornada
altres notícies
que han tingut lloc avui
avui és la diada
de Sant Jordi
però han passat
altres coses
també a la ciutat
i ara us l'expliquem
en forma de
butlletí informatiu
i després
seguim en directe
des de la Rambla Nova
Bon dia
són les 11
o es parla a Ter Ortega
els llibres i les roses
inunden els carrers
de Tarragona
en aquest Sant Jordi
assolellat
la Rambla Nova
torna a ser
l'epicentre
de la festa
amb 132
parades de roses
i llibres
tot i que
altres 24
arriben
a d'altres punts
de la ciutat
enguany s'han fet
ajustos
per minimitzar
els espais buits
a la Rambla
i evitar
les senyalitzacions
innecessàries
una altra novetat
és que les parades
dels partits polítics
amb representació
municipal
s'instal·len
a la calçada
entre els carrers
Adria i Sant Agustí
i als carrers
de la Unió
i Sant Francesc
al marge
de gustos
i preferències
sobre llibres
hi ha unanimitat
sobre l'estima
que genera
una celebració
com Sant Jordi
des que ha començat
que estic passejant
per totes
les llibreries
molt interessant
i molt maco
i més en un dia
com el d'avui
que està tan blau
i tan bo
de temperatura
porto tres
i un amb ment
per tornar-hi
a agafar-lo
o sigui quatre
ben bé
estem veient
l'ambient que hi ha
un bon dia
de Sant Jordi
i aprofitar
que no tots els Sant Jordis
fa un dia com aquest
llibres ja els tenim agafats
hem agafat
cartes d'amor
i...
gent normal
gent normal
la Guàrdia Urbana
ballarà al llarg del dia
per verificar
les ocupacions
autoritzades
a la via pública
recordem
que a les set
hi haurà
ballada de sardanes
a la plaça
Bardaguer
i a les vuit del vespre
la via de Castellera
al tram
del balcó
de la Rambla Nova
l'escriptora tarragonina Olga Txirinacs
i la vellenca Margarida Ritzeta
són dues de les múltiples autores
que avui dia de Sant Jordi
han passat per la Rambla Nova
en l'especial de Tarragona Ràdio
la casa de les lletres
que passaran per Tarragona Ràdio
sens dubte
són protagonistes
d'aquesta
diada de Sant Jordi
les llibreries
esperen
una excel·lent jornada
com explica
Andreu Pinyol
de la cooperativa
El Soterrani
Sant Jordi
per les llibreries
és el 23 d'abril
no
per nosaltres
comença
dos mesos abans
ja
preparant els llistats
parlant amb editorials
nosaltres
en concret
portem
entre 900 i 1.000 títols
és una borrada
contactar els autors
que vindran a signar
són dos mesos de feina
per davant
i més un
de darrere
després de tornar
els llibres sobrants
hi ha de tot
hi ha que venen
amb els deures fets
i n'hi ha que
sobretot
et demanen
quan és per regalar
sí
ens va semblar
que era una manera
que la gent
pogués trobar
el que buscava
llavors
hem intentat
mantindre al màxim
una mica d'ordre
perquè la gent
per exemple
si busca
fantasia
i ciència-ficció
sàpiga on anar
ostres no
que busca novel·la
en català
que busca saig
llavors els hem anat
posant
tots ordenats
de la manera
que la gent
sigui més fàcil
de veure
el que hi ha
el cert és que
Tarragona
plega també
nombrosos
actes
culturals
Miguel González
Tarragona Ràdio
du a terme
una programació
especial
conjunta
amb la Casa de les Lletres
des de la Rambla Nova
i que s'allargarà
fins les 8 del vespre
pels micròfons
de la Ràdio Municipal
hi passen
escriptors
escriptores
i editors
del camp de Tarragona
per l'estat
de la ràdio
ha passat
la consellera de Cultura
de l'Ajuntament
Sandra Ramos
ha aprofitat
per destacar
el talent
de les escriptores
tarragonines
i ha parlat del llegat
que han deixat noms
com Montserrat Avelló
o Olga Xirinax
Tarragona
i el camp de Tarragona
tenen molt de talent
som una terra
que sempre ha vist
créixer
grans
escriptors
i sobretot
grans escriptores
perquè tenim el llegat
de la Montserrat Avelló
l'Olga Xirinax
la Maria Orelia Capman
que no era tarragonina
però va viure
aquí a Tarragona
i també ens va deixar
un llegat important
així que
tenim una tradició
de tenir grans literates
a la nostra ciutat
Ramos assegura
que el sector
de les lletres
a Tarragona
està vivint
un moment molt dolç
amb llibreries
tant al centre
com en altres punts
de la ciutat
i editorials
amb segell tarragoní
que aguanten
el pas del temps
ha avançat
que des de l'administració local
es continuaran impulsant
mesures com
el pla de foment
de la lectura
l'obertura
d'un punt de lectura
a Sant Pere i Sant Pau
o la licitació immediata
del projecte executiu
de la Biblioteca Pepita Ferrer
i al marge de Sant Jordi
avui us destaquem
que el nombre de viatgers
allotjats en hotels catalans
ha caigut
un 7,6%
el març
en relació
a l'any passat
pel que fa a les comarques
de Tarragona
el nombre de viatgers
s'ha situat
en més
del 79.500
una xifra
que representa
un descens
del 46%
en comparació
amb els març
de 2024
l'estat de mitjana
s'ha situat
en dos dies
davant
dels
12 dies
i 21
del mateix mes
de l'any anterior
i també valoració
de la presidenta
de la Cambra de Comerç
de Tarragona
Laura Roger
que ahir es va donar a conèixer
la Generalitat
havia decidit
atorgar-li
la creu
de Sant Jordi
aquest 2025
tornem a més notícies
del punt de les 12
Tarragona Ràdio
Molt de costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tas
de la gastronomia
marinera
del Serrallo
més informació
a portarragona.cat
atenció
científics
i científiques
innovadors
i innovadores
l'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis
BASF i CIC
en Innovació
i Emprenedoria
amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent
emprenedor
en el camp
de la química
a Espanya
i Portugal
podràs optar
a Premis
en 3 categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
el termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
troba més informació
a www.icic.org
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
forma parte del espectáculo
y se testigo
de increíbles
y peligrosos actos
de terror
inmersivo
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
te atreves
benvolgut multireformista
a Obramat
no podem abaixar-te els impostos
ni el preu de la gasolina
de la teva furgoneta
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus
per això a Obramat
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques professionals
amb els preus
més baixos
de la zona
IVA inclòs
on compren els professionals
Obramat
Les teves escapades
en família
t'esperen
a l'Ania Resorts
Aquest mes d'abril
gaudeix de piscines
nous xous d'animació
nova oferta gastronòmica
findes temàtics
accés directe
a la platja
i allotjaments
que transporten
al paradís
Reserva ja
a l'Ania
als prats
a l'Ania
Costa Daurada
i a l'Ania
Salou
amb el codi exclusiu
Tarragona Ràdio
i gaudeix
de les millors ofertes
a l'AniaResorts.com
Aquest 2025
Tarragona celebra
25 anys
com a patrimoni
de la humanitat
Des de Port Plaza Apartments
et convidem
a redescobrir-la
visitant els 14 monuments
que formen
el conjunt arqueològic
de l'antiga Tàrraco
Per fer que la teva estada
sigui encara més especial
res millor
que llotjar-te
en un edifici històric
amb vistes del Mediterrani
Port Plaza Apartments
amb esmorzar
tipus bufet
totalment adaptats
i pensats
per al teu confort
es troben a tocar
del passeig marítim
del Miracle
on podràs gaudir
d'experiències gastronòmiques
d'oci
i benestar
El Festival d'Ixil
en Tarragona celebra
la seva trentena edició
Del 24 al 27 d'abril
el jazz omplirà
carrers, places, mercats
i escenaris
per tota la ciutat
Més de 40 actes
amb artistes
vinguts de 14 països
No us perdeu
les actuacions
d'Andrea Motis
Naminanda Barbarians
de Val Camparadès Orquestra
Los Hermanos Pizarro
Rambalaia
i molts més
Consulta tota la programació
a Tarragona.cat
Festival d'Ixil
en Tarragona
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325 497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Doncs seguim en directe
des de la Rambla Nova
en aquest programa especial
de Sant Jordi
una Rambla Nova
per cert que es va omplint
i moltíssim
veiem que hi ha un gran ambient
aquest 23 d'abril
fa sol
un bat de sol
bon bat de sol
aquí en aquesta artèria
principal de la ciutat
ara una miqueta
vèiem que ja els arbres
estan començant a fer
la seva funció
ens fan una miqueta
d'ombra per sort
però bona capa de crema
sobretot si veniu
aquest matí
aquí a aquesta Rambla Nova
nosaltres que tenim
tot de protagonistes
ara mateix
ja tinc dues persones
més acompanyant-nos
amb el Napi
què tal?
molt bon dia
bon dia
i amb l'Emili Samper
bon dia
molt bon dia
comencem amb ton Api
que fa una estona
que et tenim aquí
ja assegudet
està a la banqueta
assegut
el tenim esperant
ens presentes
aquests 7 anys
turbulents
en clau d'humor
2017-2024
què han passat
aquests 7 anys
que ens retrates?
bueno
aquest dia
m'ha costat 7 anys
de fer-ho
cuinat a foc lent
també
la gent
perquè no es para
quan parlo jo
està tot passant
és que crec que
has de començar a parlar més
has d'explicar més coses
i ja s'aturaran
no pateixis
pues lo tenen cru
explica'ns
què hi han passat
aquests anys?
pues el proceso
por ejemplo
el cambio climático
la pandemia
son temas
que han dado mucho de sí
en estos 7 años
que hemos pasado
y que lo hemos sufrido
yo he intentado
girarlo
y darle un toque de humor
una nota de humor
con lo cual
el libro
se puede
se puede reflejar
estos temas
están reflejados
con este sentido
fresco
de humor
libre
que
que nos ha tocado vivir
¿no?
estos temas
podríem dir
que
que l'actualitat
t'ha donat
molts arguments
¿no?
per posar-te
a fer
les teves obres
les teves creacions
sí
la verdad
es que he quedado agotado
¿eh?
porque
el trabalho
de humorista
yo creo que
tiene sus días contados
somos como
un animal
en peligro de extinción
porque
el humorista
se mueve
en un contexto
que ya es
violento
estamos
plagados de noticias
de todo tipo
pero más que nada
negativas
¿no?
después
el humorista
que antes
se basaba
en los tópicos
que los tópicos
era como
el largamasa
para el albañil
pues ya
han dejado de existir
o cada vez existen menos
y yo lo comprendo
¿no?
porque
la sociedad evoluciona
y ya no se puede tocar
según qué temas
recurriendo al topicazo
después
la sociedad
cada vez
está más sensibilizada
las redes sociales
lo vemos
¿no?
como hay
mucha crítica
según qué temas
pero yo considero
o creo
que todavía existe
libertad de expresión
todo y que
que haya muchos
entrebancs
¿no?
Clar, te n'anava a dir
tot i així
hi ha hagut episodis
complicats
¿no?
que segurament
t'has plantejat
moltes coses
com enfocaves
certes coses
¿no?
Claro
bueno
procuro no
no hacer
leña
de l'arbol caído
¿no?
no
no considero
que un tema
de muerte
violencia
de parachistes
aunque existe
el humor negro
también
o existía
porque cada vez
pero ya te digo
estos temas
para mí
o
para mi forma
de hacer
no son temas
que yo
que yo analice
que yo toque
¿no?
El humor
se basa más bien
en mi caso
en criticar a políticos
a la sociedad
que somos todos
y yo también
¿no?
al comportamiento
hay una frase
al final del libro
que
que resume bien esto
que dice
que seremos libres
cuando nos
damos cuenta
de que los barrotes
de nuestra visión
están hechos
de pensamientos

yo me levanto
medito
tengo huerto
en fin
no es que me ponga
o que lea
a unas horas
determinadas
generalmente
por las mañanas
es cuando más
tienes la mente
despierta
y
a veces es pesado
leer diarios
o oír noticias
¿no?
no se lo recomiendo
a mucha gente
pero
estar enterado
de lo que pasa
en el mundo
es interesante
todo y que
ya te digo
tienes que girar
todas esas noticias
darle la vuelta
y puede ser
que al primer momento
leyendo un titular
te salga el chiste
o
o bien
tengas que llegar
a final del día
y no sepas qué hacer
y con el humor
todo entra más fácil
potser
sí
eso me dicen
que
que hay cosas
que
que con un chiste
se pueden decir
cosas que un escritor
no
no podría decir
porque a lo mejor
te
te pondría una denuncia
al emérito
¿no?
pero
considero que
que sí
también es verdad
que es más visible
¿no?
un dibujo
se ve más
y puede ser
contraproducente
a la hora de decir
uy
este hombre
ya ha pasado
vamos a darle un toque
Napi
veig que tens el llibre aquí
que surs tú
ay gràcies
que bonic
que surs tú
aquí a la portada
eso dicen
sí
m'ha dicho
no t'hi trobes
o sea
el matí has de trobar
¿no?
escolta
no sé si
soy más guapo
en la realidad
per descomptat
escolta Napi
i no sé si
et quedes
amb alguna en concret
alguna sèrie en concret
dins del llibre
perquè t'hagi agradat
més
perquè t'hagi costat
més
perquè estiguis
orgullós del resultat
no sé
què ens recomanaries
bueno
són 7 años
7 años
que si multiplicas
por 365
te salen
2000 y pico
chistes
lo cual
la selección
ha sido
bastante exhaustiva
y lo que
encontraréis ahí
es pura esencia
o sea
salen
no sé
si 300
entonces yo
si te parece bien
escoges tú
me'ls miro
me'ls remiro
i faig la meva tria
o si no
que la gente lo mire
directamente
que lo lea
no sé si será
el libro más vendido
pero sí
el más vendido
muy bien
mira
t'has venut perfectament
hem tingut un eslògan
fins i tot
Napi
gràcies
gràcies
bon Sant Jordi
a vosaltres
a Tarragona Radio
mira
tenim a l'Emili
a Emili Samper
també
bon dia
com deia
bon dia
què ens presentes tu
los orígenes
de la revista
Espirú
com neix
com neix això
doncs a veure
és un assaig
en aquest cas
un assaig
que neix a partir
de l'encàrrec
que em fa a l'editorial
perquè tenen una col·lecció
que es diu
Puntes de Còmic
que són assajos
sobre temàtiques
concretes de còmic
per exemple
hi ha un volum
sobre futbol i còmic
on surt Oliver Ibenji
Eric Castell
i em van encarregar
perquè hi ha un buit
en aquest tema
que és el tema
del còmic europeu
sobretot
i em van encarregar
una monografia
sobre aquesta revista
una revista
que en principi
suposo que potser
molta gent
no l'explicarà
però si us parlo
de Lucky Luke
us parlo de
per exemple
els barrufets
Janet Trent Cappings
potser això ja són
una miqueta més
aquests personatges
jo els barrufets
els tinc permanentment
a casa meva
el meu menjador
amb els meus fills
doncs els barrufets
neixen amb aquesta revista
la revista Espiru
que és una revista
que avui dia
encara es publica
tot i que evidentment
no té el ressò
que tenia
quan va néixer
als anys 40
i això
molts d'aquests personatges
que avui dia coneixem
no només pel com
i sota per pel·lícules
i per ninotets
i per atreccions
el que sigui
van néixer amb aquesta revista
i d'aquí tot la seva importància
i una miqueta
el que fèiem
en aquest llibre
és això
una mica
una repassada històrica
al voltant
de com va néixer la revista
quins autors
hi van publicar
quins personatges
van néixer
a les seves pàgines
per això
una miqueta ens olfa
aquest món
tan interessant
del còmic europeu
clar
com tu dius
encara que no siguem
avassats en el còmic
segurament
com trobarem referents
ens podrà agradar
ens podrem enganxar
a poder seguir
llegir el llibre
exacte
la idea també és això
agafar
és una lectura
tant per gent
malalta del còmic
com jo mateix
com gent que
doncs això
per exemple
no conegui el personatge
no conegui la revista
i es vulgui anir
una miqueta
doncs això
la seva història
perquè evidentment
hi ha tot un component
per una banda
històric
és a dir
explicant-nos
per exemple
la revista
unes coses que té
és que només
se deixa de publicar
a causa
de la segona guerra mundial
i és només per uns mesos
i avui dia
encara es continua publicant
i a més a més
també
el llibre també té un punt
de nostàlgi
perquè avui dia
com sabeu
que està molt bé
alliberia a comprar
novel·la gràfica
de 60-80 euros
però hi havia uns temps
en els quals
que jo això també
fent una mica de memòria
també ho he viscut
podíem anar al quiosc
a comprar còmics
i revistes de còmic
i per tant
amb una miqueta
doncs aquesta idea
d'agafar
una lectura pensada
crec que per tothom
a més
és tot petites píndoles
capítols
bastant curts
en principi
amb aquesta idea
d'agafar
i que tothom
qui s'animi
i de fet
a veure
també la meva intenció
la idea seria
que a partir de la lectura
d'aquest llibre
evidentment
la gent doncs
vagi a agafar
doncs
un look y look
un espiru
un
ja n'entrencàpins
és a dir
aquí vagin els còmics
i reesproveixin
aquests personatges
clar perquè tu
que sí que
ho coneixes molt
aquest món
quin estat de salut
té el còmic
ara mateix?
a veure
a punt de vista comercial
i també de creació
realment és espectacular
perquè tenim
moltíssimes novetats
cada mes
el que passa
que bé
també a vegades
a vegades
te'n mire
sobressatuats
en aquest sentit
hi ha molta
molta cosa
de molta qualitat
però
que agrada feina
fer en aquest sentit
per exemple
que sí que tenim
són moltes traduccions
i algunes d'elles
amb molt bona qualitat
i falta
doncs això
un impuls
que es fa
per exemple
de premis
el còmic
diguéssim de creació
en particular
també en el cas
que a mi m'interessa
és el còmic
per exemple
en català
que n'hi ha
però evidentment
hi podria haver molt més
algun fragment
ens podries llegir
no sé
alguna part
que diguis
mira
això
és una mica
il·lustratiu
del llibre mateix
mira
tall de l'anèdota
per exemple
en el cas dels barrufets
que comentaves
aquí per exemple
que faig explicar
agafar una anèdota
en relació
a com es tria el nom
per exemple
en català
que això també s'ha de dir
que en el cas dels barrufets
nosaltres catalans
es llegim abans
que els castellans
perquè es publica
abans en revista
llavors en el cas dels barrufets
és l'Albert Janer
archiconegut
com a traductor dels barrufets
per l'anèdota
que ell tria la paraula barrufets
i s'inspira
en un dimoni
de Mallorca
en canvi
en el cas del castellà
és Miguel Agustí
qui ha de fer aquesta feina
i literalment
us llegiré un fragment
que ell explica
com s'inspira
en el cas de crear els pitufos
diu
una mañana
paseando por la calle Caspe
vi a l'entrada
de Barcelona
una talla
de la figura
d'en Patufet
un personatge
de la mitologia catalana
semejante a Pulgarcito
se me abrió el cielo
al verlo
con su barretina
parecida
al gorro fricio
de los strums
que és el nom
que tenen originalment
els barrufets
aquest nom impronunciable
i de Patufet
sorgió la palabra
pitufo
la única possibilitat
que tenia
perquè Patufo
petufo
potufo
o putufo
me sonaban realmente mal
i realment aquí
el senyor Catallut
no perdó
el senyor Miguel Agustí
va realment
tocar el clau
perquè realment
la fibra
pitufo sí
però clar
ni Patufo
ni petufo
ni
d'això no
que segurament
no hagués funcionat
molt bé
Emili
doncs molt bé
sembla això
interessant
pels que no
deixem-ho dir
friquis
del món del còmic
és per tothom
és per tothom
tots hagués quedat
recomanats
d'aquest llibre
de los orígenes
de la revista
Espirú
gràcies per acompanyar-nos
com sempre
i bon Sant Jordi
igualment
Emili
que ja has regalat la rosa
si és que la regalàs
que potser no
i estàs en el teu dret
has regalat rosa
una sí
però l'he regalat més
sí
quantes en deus comprar
un dia de Sant Jordi
normal
en principi dues
ah val
tampoc és d'aquest
sí no
tampoc tant
en principi dues
és que sembla
mire
avui poden ser tres
segons com
aquí la tens
hi ha candidates
i porten la cleca
sempre agraden les roses
siguin del color que sigui
tot i que la vermella
és la clàssica
i ara ens explica
ens dona més detalls
sobre les roses
de Sant Jordi
de la diada d'avui
l'Abril Rius
que la tenim
a la parada
una de les parades
de Floristeria Romeu
que és tot un clàssic
de venda de roses
de punt de venda de roses
per Sant Jordi
Abril Rius
bon dia
molt bon dia Núria
em deies
ens interessa molt el preu
ens interessa molt el preu
abril
perquè el poble emili
que anava a comprar
tres o quatre o cinc
clar
va pujant
va pujant
però és veritat
que si compres quatre roses
et surt pel preu d'un llibre
vull dir
fas falis a quatre persones diferents
ah mira mira
preguntem preguntem
tenim la Lola
de la Floristeria Romeu
bon dia
bones bon dia
la primera pregunta obligada
és a quant teniu les roses
bueno a veure
hi ha un ventall molt gran
hi ha la rosa més bàsica
que és la de cinc euros
i llavors hi ha la rosa
més treballada
que va de set
a catorze
a vint
aproximadament
quantes roses heu preparat
per aquest Sant Jordi
doncs unes dues mil
dues mil
però bueno
som dos
som dos llocs eh
és a dir
tenim una previsió de venda
d'unes mil
mil roses
per parada
i quina és la rosa
diries més especial
o més diferent
d'aquest any
doncs bueno
és una rosa
que va preparada
amb un cor
de robeta
de color
com un color
craft
amb una miqueta
amb una fulla especial
amb una espiga
la clàssica
i amb una altra espiga
de color
amb una miqueta
de flor seca
i això
ho fa una miqueta
amb una pinxeta
amb un drac
que després la pots aprofitar
i això la fa una miqueta
més especial
i quina és la rosa
a part de la rosa vermella
quina és la que més triomfa
entrar la gent que se para
ui pera que
mirem un moment
les connexions
tenim
tenim problemes
de
parar el datàfono
bueno Núria
però igualment
hi ha
clar
hi ha la rosa clàssica
que és la que hem dit
que valia 5 euros
però llavors hi ha rams
rams personalitzats
no
o sigui
hi ha rams ja preparats
sí
hi ha rams preparats
de 2-3 roses
inclús a la floristeria
que estem tot l'any
tenim sempre roses sueltes
perquè hi ha qui les vol
o de colors
o variades
també la rosa
que
ja no és tan novetat
perquè la gent
ja la comença a conèixer més
és la rosa preservada
una rosa
que sí
que té un cost més elevat
però que té una duració
de 2 i 3 anys
i no deixa de ser
una rosa natural
tractada
químicament
però
tenen bastant èxit
les roses preservades
sí
a part de
a part de la rosa
tradicional
que és aquí
la de 5 euros
la que més es ven
seria?
la que més es ven
és aquesta
mira te l'ensenyo
és aquesta
que és elaborada
que té aquesta fulla
que t'he explicat
és la
tenim sempre dues
bàsiques
la clàssica
i l'altra
més elaborada
que és aquesta
que és la que
fas amb fulles
i amb més espigues
i amb una miqueta
de flor seca
i què fem amb les roses
després de Sant Jordi?
doncs les posem amb aigua
però ja les hem de posar
el mateix dia
de Sant Jordi
després
se posen en un gerro
i les veus
i allargues una mica
Sant Jordi
com veus allí
que les tens a la nit
a casa que arribes
amb la que t'ha donat
la parella
la que t'han donat
si tens sort
la feina
la que t'ha portat
un amic
és bonic
les poses totes
amb un gerro
i amb els llibres
que t'han regalat
o t'has comprat
que si no també
escolta
això no vol dir
que els autoregals
són els que
potser
tenen un 100%
de garantia
que encertes
la compra
doncs les poses
amb un gerro
i les gaudeixes
doncs moltíssimes gràcies
Lola
que vagi molt bé
la diada
i feliç Sant Jordi
feliç Sant Jordi
a tots els oients
de Tarragona Ràdio
Anem mirant
a veure
si hi ha més roses
o més venedors de roses
ara ja està la Rambla
plena
plena
plena
a basar
Sí, sí, sí
quasi no es pot caminar
per anar d'un costat a l'altre
has d'anar amb temps
perquè te trobes
un munt d'entrabancs
però bueno
està maquíssima
El que s'ha alliberat
una miqueta
és de grups escolars
que n'hi havia moltíssims
a primeríssima hora
hi havia molts grups escolars
de nanos
de totes les edats
i de moltes escoles
diferents de la ciutat
i ara doncs no
ara ja potser
tenim
altre tipus
de perfils
passejant per aquí
persones també
que venen amb canalla
que jo sempre ho trobo
admirable
això de portar el cotxet
amb una Rambla
tan plena
però jo crec que són les ganes
a part de la dificultat
que et pots trobar
les ganes
de gaudir
de la festa
de la diada
Abril
què?
t'ha convençut
això de les roses?
Sí, i tant
jo encara no n'he rebut cap
a veure
si al migdia
o més endavant
molt bé
a veure
podem fer un rànquing
a veure quantes
en recopilem
molt bé
entre totes
si et sembla
torna cap aquí
cap a l'estant
i ja
establiríem
darreres connexions
això sí
ja a mesura que abans
sigui el matí
que ens estem
apropant
al proper punt horari
se'ns està acabant
el temps del matí
volgués que no
Abril
fins ara
fins ara
i és que nosaltres
ens quedem encara aquí
la Laura i jo
amb una mano
fent el cafè
xin xin Laura
que ve sent aquest cafè
el temps a dalt
és que era la logística
una mica complicada
ara mateix
no volia
mira
ens hem posat
a peu d'escenari
per poder
entrevistar
l'Olga Xirinax
que ve molt
acolorida
amb les margarides
blanques
que jo crec que són
blanques
l'únic blanc
que hi ha
són les margarides
Olga
bon dia
bon dia
bona hora
i bon sol
i bon dia
que tindrem tots
estarà tothom content
avui em penso
contents estem naltros
que tinguis novetat
i que t'haguem pogut
tornar a convidar
això
de la novetat
és com
asimptomàtic
aquest
un llibre
d'un conte
és un conte
a les meves belleses
és com allò
de tornar a ser infant
per poder entrar
al reina del cel
ja s'acosta
una cosa
amb l'altra
saps una punta
doncs això
significa una miqueta
això
sempre que vens
ets apocalíptica
sempre ens dius
ja estic a les portes del cel
i després tornes l'any que ve
xiqueta
encara més
són oportunitats
que es van donant
a més aquest és
l'anèfici de la lliga
contra el càncer
de les
de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
per tant
també és doblement
celebrable
ara en parlarem
de la història
que té aquest llibre
que ha estat tancat
a Montcalaix
durant temps
que ara surt
que a més
està il·lustrat
per la Pilarin Vallès
amb textos
de l'Olga Xirinax
i que és un llibre infantil
com diu ella
un llibre més adult
però és el que presenta
Laura
la Margarida Ritzeta
que l'hem emparellat de nou
amb l'Olga
Margarida
hola
hola
ben dia
amb l'Ord de les Ànimes
aquesta
novel·la
negra
amb totes les lletres
negra
amb portada negra
i amb tota la negra
i negra de sotanes
a més a més
a més
canvi de dona
protagonista
però canvi
la Mina Fuster
l'aparquem una miqueta
no?
Sí
la Mina Fuster
ja ha fet
tot el que havia de fer
en aquesta vida
i aleshores
aquí tenim una sergent
més jove que la Mina Fuster
en una població
més petita
i amb tota la marxeta
que convé
On situem
d'Oldellops?
A veure
d'Oldellops
és una ciutat
imaginària
però
té 25.000 habitants
està situada
molt a prop de Tarragona
de fet hi ha coses
que passen entre Tarragona
i aquesta població
algú podria dir
que és Valls
però jo no ho juraria
No ens mullaríem gaire
No
Parlàvem d'això
d'aquesta intriga
tampoc explicarem molt
si diem que comença
vaja
amb coses que hem d'anar
desllorigant
un capellà
mort
això ho podem dir
perquè és el principi
del tot del llibre
Spoiler
Spoiler
No
que això és la primera pàgina
és un capellà mort
i un nen desaparegut
un nen de 7 anys desaparegut
si les dues coses
tenen relació o no
llavors s'haurà d'anar tirant
d'endavant
però sí
d'entrada
un capellà
que troben mort
de matinada
a l'hora de la rectoria
absolutament despullat
i bé
i a partir d'aquí
busca
Deu tenir coses amagades
potser aquest capellà
ho veureu no?
Sí
és una novel·la de secrets
és una novel·la
de coses no explicades
de coses amagades
i de raconades
fosques
d'una població
que sovint
no ens agrada veure
són aquells barris
són aquella gent
són aquells ambients
que tanquem els ulls
quan els veiem
mirem cap a una altra banda
Com és el procés
també
suposo
d'entrar
a les entranyes
de com funciona
un cos policial
no hi ha una feina
també al darrere
amb això?
Sí
és la feina
de documentació
és la feina
d'informació
i la feina
sobretot
de no explicar
més coses
sobre un món
que tu no coneixes
del tot
que les estrictament
necessàries
bé
el procediment
policial
doncs
segueix unes normes
el cos
es mou
d'una determinada manera
i es tracta
això
d'informar-te
una mica
per no dir disbarats
de la mateixa manera
que funcionen els forenses
que funcionen els jutges
que funcionen els advocats
i que funcionen els capellans
que aquí també és
l'altre món
que surt a la novel·la
Sí
de dies d'actualitat
també és
amb el món eclesiàstic
i com funciona
que també
a la tira de la seva complexitat
suposo que també
és el que deies
també investigar
una miqueta aquí
Sí
és un món
a més a més
que sap guardar
molt bé els secrets
perquè allà
quan passa una cosa
doncs normalment
no s'explica
Molt bé
anem passant
cap a l'Olga
si et sembla
fem aquest
mano a mano
Una història
la que hi ha al darrere
de les margarides blanques
que és molt tendra
que ens parla de càncer
i de com explicar-li
a una criatura
o com ho viuen
les criatures
i és un projecte
ens explicaves
que està tancat
en un calaix
durant temps
i ara revifat
Olga
Sí
quan se va fundar
la lliga
m'ho van demanar
per això fa tants anys
que ja no me'n recordo
i va anar passant
el temps
i quan se va posar
la junta
que hi ha ara
diu
hem trobat un conte teu
i l'ho estrat
per la Pilarín Vallès
allà al fons
d'un calaix
dic home
escolta
ells
fem-lo
reviure
i sí
li van donar
a Cossetània
que per veure
amb aquest lligam
amb la Margarida
el C de Valls
i tot això
també una mica
és la terra ferma
aquesta
i
llavors
com que ja estava
l'il·lustració i tot
ja ho van fer
si van venir de seguida
i el llibre
ja està
què explica
quina història explica
home
és una història senzilla
perquè
a veure com s'ha d'explicar
amb una nena
perquè aquesta nena ja és una mica grandeta
la Roseta
que és un nom que també
he anat repetint
en alguns contes
tinc la Roseta
que sempre és una nena
però també és una jaia
a vegades que rondina una mica
depèn
de com és el personatge
i aleshores
quan ella se n'adona
de la realitat
perquè l'explica el pare
llavors fa un projecte
per quan arribi
sa mare
perquè sempre
et penses
que ha d'arribar
no que s'hi ha de quedar
i això
la canalla
no ho entendria
que s'ha de quedar allà
sinó que
ha de venir un dia
i llavors
per això
quan hi ha
tot el procés aquest
de buscar llavors
la mare de la Roseta
té càncer
i llavors
les margarides
que hi pinten
esperança que brota
ella ha buscat
aquestes llavors
ha buscat
unes
unes torretes
i llavors
les ha anat
fent
i ha preguntat
els temps
i això
perquè floreixin
quan la mare
arribi a casa
i llavors
tots plegats
fan la xocolata
i llavors
hi ha un colomet
que també vol
aparallar
això
de colomets
com que jo a casa
en tinc bastants
que venen al passeig
allà a l'hora
i també els hi tiro
una miqueta
jo soc dels que
tu dones de menjar
els coloms
és ella
no
pitjor que donar
menjar els coloms
i això ho dic
per la gent de Tarragona
que pugui estar escoltant
molt pitjor
que jo tinc
una coseta
al balcó
allà davant
que tiro les coses
crostetes
que em sobren
no li dono menjar
el colom
a més
el que em sobren
és cada dematí
quan obro
les meves finestres
allà
al número 1
de la Rambla
que tothom
fa cagar els gossos
en aquella hora
i almenys n'hi ha 20
que caguen tots
dalt
del per terra
i a l'Ajuntament
això li fa igual
perquè fa molts anys
molts anys
que protestem
per això
i no no
puja els gossos
i hi ha una senyora
gran
que el seu gosset
el fa pujar
els quatre per terra
ara aquí
ara allà
ara l'altre
i ara l'altre
que és bonic
és per fer un altre
conte
dels cagons
fan agility
que es diu
no es posen en forma
aquests gossos
però a veure
això quan Tarragona
era més pobre
no passava això
perquè hi havia un guardapasseig
que ens feia
així drets
com unes espases
i ara que
som més rics
ara doncs
perquè a més a més
no és que
caguen i recollin
és que els gossos
amb els potes
tota la gespa
que és que
han de ser dalt
el jardí
no pot ser baix a terra
això passa dalt al jardí
jo t'emplaço
que el llibre aquest
el llibre aquest
el presentes l'any que ve
l'any que ve
tu i jo
una entrada
i la Laura i la Margarida
també una altra vegada aquí
a presentar
Terres de la Rambla
que quedarà molt bonic
amb flors i tot això
exacte
quedem emplaçats
ai Olga
m'ha dit el Pep
que ara puja
per ballar amb tu
què et sembla?
estàs preparada
no?
quin Pep puja?
el sonier
el company
saps que vau fer una ballaruca
no és que em pensava
que des
perquè ara he parlat
amb el Pep
l'antic arcalde
que també vol ballar amb tu
que t'està solicitant
no, he parlat de ballar
però l'anyoro molt
i diu que ja li han dit
que sí
que l'anyoren la gent aquí
bueno
doncs vinga
fem
les fem llegir una miqueta
no?
algun fragment
vinga va
vinga Margarida
no sé si tens triat
què ens vols il·lustrar
per aquest or de les ànimes
sí
al començament
perquè si llegeixo més enllà
llavors hi ha
hi ha
hi ha estripes coses
no eren ni les 5 del matí
quan un esglai
l'ha despertada
era un repicà de tambors
de bastons
d'espases
que li pujava
des de les profunditats del son
i s'anava fent angoixant
peorós
a mesura que l'atrapava
i la raconava
contra la paret
ja és aquí
ja la té
l'ofega
llavors ha cridat
i el crit
l'ha salvada
ha obert els ulls
i s'ha assegut al llit
suada
fa molta calor
abans d'anar a dormir
ha deixat la finestra oberta
però durant la nit
no ha refrescat gens
des del llit
veu un bocí de cel
esqueixat d'estels
i il·luminat
per la claror
esmorteïda
de la lluna
escolta el silenci
li agraden aquests moments
quiets
que no passa res
sent els grills
una granota
i llavors
com de sobte
com rescatat
del malson
aquell repic
que l'ha trasbalsada
i després res
i una altra vegada
el repic
pam pam
pam pam
és aquí
el sent perfectament
però ara ja no l'angoixa
perquè és un soroll
com qualsevol altre
i no ve de gaire lluny
s'acosta a la finestra
i guaita cap a la carretera
just a l'altra banda
hi ha la parròquia
i la casa del mossèn
Margarida
em sembla que la calor
aquesta calor tòrrida
que últimament estem patint
molt als estius
és un personatge més
no?
Sí, sí
aquesta calor
aquesta secada
aquest ambient
terrible
d'una nit d'agost
que t'agafen ganes
de matar gent
totalment diferent
entrem en un altre
paràmetre
les margarides blanques
de l'Olga Xirinax
un trosset
una pagineta
sí
la Roseta
vivia
en una caseta
amb jardí
cap a la sortida
del poble
no tenien gos
ni gat
però venien
els ocells
a picar
en una menjadora
la Roseta
sempre els posava
gra
i a l'hivern
els donava
vitamines
sobretot
venia un colom
que es deia
crispeta
i la Roseta
hi parlava
a la Roseta
li agradava
amagar-se
la caseta
d'eines
com si fos
una cabana
el colom
s'acostava
fins a la porta
a veure si la Roseta
li tirava
una mica més
de gra
l'endemà
l'endemà
de marxar
els pares
la Roseta
va mirar
el seu moneder
de pell
una bosseta
que portava
penjada
al coll
amb un cordó
hi havia
tres euros
no sabia
si en tindria
prou
va sentir
que l'àvia
la cridava
molt bonic
molt tendra
també
contenta?
sí
sí
sí
sí
sí
perquè és un registre
que feia temps
pensava que això
ha vingut
com una estrelleta
del cel
molt bé
les margarides
blanques
de l'olga
xirinax
i l'hort
de les ànimes
de la margarida
aritzeta
doncs
gràcies
a tots
gràcies
per aquest doblet
un any més
que ens fa molta il·lusió
i que duri
que duri
això ja ho veurem
tu dius que soc
apocalíctil
que tens raó
per això
ja
és el teu encant
això és perquè
deus recordar
coses anteriors
perquè tenim
una bona memòria
per això
bueno
sempre t'has relacionat
amb el cementiri
dels Jans
i coses
i les bombes
al jardí
però
Pep se l'ho ha pres
seriosament
això
molt
ja ho sé
encara en parla
està pesat
està pesat
l'hi passaré
molt dolent
no sé si coneixeu
el Ramon Marrugat
sí que el deveu conèixer
el Ramon Marrugat
no?
tant
i tant
doncs vinga
Laura
sí anem
t'està esperant
Laura
el Ramon Marrugat
a veure com ho fem
ara que tenim els micros
podeu pujar
vols pujar Ramon
o et quedes aquí
què et sembla?
es queda aquí
sí
anem acostant el micro
no sé si amb el teu mateix
arriba millor
a veure
que entre micros
auriculars
no home no
que vingui cap aquí
millor
perquè així el tenim
a primera plana
així el tenim davant
de tothom
i pot
la gent li pot fer fotos
jo l'ajudo
eh
quin és el llibre
que presenta el Ramon
Laura?
mira amb el Ramon Marrugat
parlarem de les narracions
llegendàries
sec Camp Tarragonines
de Gansell Edicions
i amb ell
amb el Ramon Marrugat
doncs
l'històric
no?
de llibreter
de la llibredia
de la Rambla
parlarem d'això
ell que ja venia
de presentar-nos
narracions
llegendàries
però del Penedès
ara són
narracions
llegendàries
del Camp de Tarragona
interessant també
ara veurem
si hi ha
i ara li preguntarem
també
si hi ha
aquests paral·lelismes
o no
entre un tipus
de narracions
d'un territori
i amb el nostre
territoris
vaja
a tocar
però
que segurament
també tenen
les seves coses
diferents
i volem conversar
també
després vindrà
també el Guillermo Soler
també
que tenim per aquí
i el Xavier Brutons
després parlarem molt
i parlarem de castells
així que ja anem
fent boca
de cara als propers
plats d'aquest menú
de Sant Jordi
Ramon Marrugat
què tal?
Molt bon dia
Bon dia
i bon Sant Jordi
i tant
i tant
de Sant Jordi
ara
es va posar de moda
la transició
a la paraula
diada
ja m'està bé
però Sant Jordi
Parli'ns d'aquestes
narracions
llegendàries
Camp Tarragonines
ara li deia
que l'anterior llibre
era del Penedès
no sé si
hi ha punts en comú
les nostres narracions
d'aquí de Camp de Tarragon
amb les del Penedès
Sí, sí
i moltes
moltes coincideixen
oblidem una cosa
que el parlar del Penedès
comença a alta fulla
és que
la veritat
és que
a més hi ha un post
per exemple
Sant Magí
Sant Magí
és comú
a tot arreu
i els territoris
del Penedès
i del Camp de Tarragona
no parlo
de les muntanyes
parlo dels territoris
aquests
estan
des de
des dels temps
diguéssim
que era terra
de frontera
que han tingut
històries paral·leles
i tot amb la llengua
la llengua
és molt semblant
amb algunes diferències
lèxiques
evidentment
vostè que ho coneix
moltíssim
això de la llengua
hi posa l'accent
a més
Sí, sí
bastant
bastant
jo
coordino els treballs
sobre la llengua
del Penedès
i esclar
llavors hi ha diferents
home per exemple
hi contestem ara
aquí a Tarragona
en dieu la coca
això
quan venia un de fora
i venia aquí
diuen
no
les coques
a la Remla
no es mengen
això un tarragonist
pensa que és normal
a fora de Tarragona
no es diu enlloc
és una paraula
genuïnament
tarragonina
exacte
diuen
aquest s'ha begut
l'entreniment
sí, sí
parlem de temàtiques
hi ha història
hi ha cultura
hi ha patrimoni
hi ha de tot
en aquestes històries
sí, sí
és que les llegendes
ho agafen tot
agafen personatges
agafen territoris
agafen tradicions
poblacions
i sobretot
a mi m'interessa molt
sobretot
buscar
l'arrel d'un mot
l'arrel d'una frase
sobretot
és un treball
és a dir
aquí per exemple
Tarragona manxen
i Reus enganxen
la tenia apuntada
justament a aquesta
és la que volia destacar
o bé
o bé
una altra també
que és aquella
parlant del Camp de Tarragona
encara que això
no és estrictament
Camp de Tarragona
que és
Vilabert
toquen l'arpa
o bé
el Fóliques de Reus
per exemple
segons l'Olga
que se'm va anar
que m'ho va explicar ella
i aquí ho explico jo
en aquest llibre
es va originar
diguéssim
a Tarragona
aquesta
aquesta frase
tan bonica
i a més
és que
parla també
d'aquestes
batalles
de Campanar
a més
podríem dir
que fins i tot
els polítics
sempre ens donen
nous arguments
per generar-ne
de noves
oi tant
oi tant
les batalles
de Campanar
són
les batalles
de Campanar
no volíem una cosa
quan
hi ha un motiu
alguna cosa
que fa referència
de manera
pretensivament
negativa
a un poble
sempre qui més ho diu
són els del poble
al costat
això no falla
però això és divertit
és divertit
i jo
avui dia
ja
la gent
fa gràcia
mira per exemple
els de Vilanova
que els deien
per allò de Vilanova
la lluna
Montcobre
els deien llunàtics
els primers
que ho diuen
són ells
és que això
els capgrossos
de Mataró
ells mateixos
amb el nom de Mataró
se'l van posar
a la colla
que és digne
d'admiració
això
és aprendre d'humor
exacte
una miqueta d'humor
a la vida
ara que parlàvem
també de llibres d'humor
que també en tenim
de tot
una mica
aquest Sant Jordi
no sé
que ens podem quedar
amb alguna
no sé
alguna cosa
o alguna
alguna història
que ens recomana
ara en llegirem
algun fragment
però no sé
alguna cosa
que ens faci
una miqueta
que dic jo
més savis
del nostre territori
bé
esclar
aquí
les llegendes
hi ha llegendes
del territori
que
hi ha les llegendes
generals del país
que si
Montserrat
que si
les quatre barres
etc
després
hi ha
les llegendes
pròpies
del camp de Tarragona
que podrien ser
per exemple
les que s'expliquen
aquí
el salt
de la reina Mora
l'aigua
de Sant Magí
en fi
hi ha
la pastoreta
hi ha coses
que formen part
diguéssim
del patrimoni
cultural
d'aquesta terra
i llavors
hi ha coses
específiques
a mi m'agrada
molt no solament
referir-me a aquestes coses
i a aquest llibre
ho dic
que és també
aquelles petites històries
que potser
les han viscut
o ens han cotat
algú que les ha vist
i que al llarg
de narrar-se
d'una vegada
o d'una altra
doncs
on digue
es converten
en llegendàries
i per cas
coses que he viscut
jo
aquí en tinc
unes quantes coses
o que
o que
o que si no he viscut
me l'ha explicat
algú
que les acabava de veure
l'oralitat
que transcendeix
o hauria de transcendir
i més encara
no?
oi tant
i el cop
que les paraules
van canviant de sentit
doncs
tampoc
no és el mateix
per exemple
un detall
un detall
aquí va venir
va tombar
això no surt
a llibre
però podria sortir
recordo
un any
va passar
el delir
aquí
damunt
d'un elefant
de cartró
i va donar
el tomb
a la rambla
si escolteu
la gent gran
de Tarragona
que ho va viure
tothom ho explica
de diferent manera
és una cosa
fantàstica
la manera que
aquí
hi ha una cosa
un personatge
que deia
el Banyetes
conto
un plet de coses
d'aquell cardenal
que vam tenir
aquell cardenal
franquista
que deia
Ribery Castro
i algunes coses
que m'he callat
però hi ha algunes
que sí
que les explico
i l'una de les
minifaldilles
quan el dia
que va aturar
jo estava al davant
allà al portalet
i un dos nois
que van sortir
a les minifaldilles
i les atura
al mig del portalet
i comença
a recitar-los
un sermó
que si naps
que si cols
i quedarà
més de cinc minuts
xerrant
la circulació parada
la gent allí
tothom
tothom callat
ningú sabia què dir
i tot un plegat
va acabar el sermó
va fer la col·lella
les dues noies
es van mirar
l'una a l'altra
i
i es va acabar tot
naturalment
la circulació
es va reprendre
i així
és tot
aquestes coses
és que
si no és un llegendari
això
és que és això
reivindicant això
la paraula
però
la paraula escrita
i la paraula dita
no?
sí
sí
això no s'acaba mai
bé
n'hi ha de tot
per exemple
hi ha una història
els pescadors de Cambrils
quan hi havia mal temps
i estaven
i estaven
es receraven
molt a Tarragona
no Cambrils
de la Torre
de tot arreu
venien a Tarragona
llavors que a fi
anaven al cinema
i aleshores
tothom ja ho sabia
quan sortia un actor
que es deia
l'anlat
li deien
el Cambrilenc
perquè es veu
que els mariners
de Cambrils
li tenien tirada
amb aquest actor
perquè diu que
els pescadors
vull dir
perquè
repartia moltes hòsties
per dir-ho així
i els hi feia gràcia
la veritat
és que
segons que sabem
aquest personatge
l'anlat
era baixet
i quan havia de fer un potó
l'havia de posar un tamboret
a sota
no?
ara li demanarem
no sé si té cercada
ja la història
o el fragment
que ens vulgui llegir
i que sempre estem demanant
a tots els autors
ara ens va buscant
alguna coseta
m'adono que estem parlant
i el saluda també
molta gent
és que vostè
clar
l'ha conegut molta gent
aquí a Tarragona
el coneix molta gent
fa 60 anys
químic
i
62
per fer-se
ben precis
i esclar
doncs això
això es nota
i a més
tant molt
l'associacionisme cultural
de la ciutat
i això
doncs
el que passa
que també és una cosa
que ara
els enterros que vaig
tots serien
més joves que jo
coses de també canvis
de la societat
i sap més o menys
de què ens parlarà
en aquesta història
que ens vol llegir
no ho havia pensat
home
aquella
ha quedat molt bé
aquella
a veure si
pot triar la que
la que
no
un fragment curter
doncs mira
no pateixi
així aquesta
el Banyetes
mira el Banyetes
que és
que és tarragonina
a Tarragona hi havia
un personatge
que de renom
en deien
el Banyetes
aquí
quan anava pel carrer
la canalla seguia
i escarnia
cridant
Banyetes
Banyetes
l'home
li era donat
perquè la dona
era la carida
d'un paio molt ric
que li donava
molt de diners
i que tot prest
ella cuitava
a portar el peculi familiar
més endavant
se va saber
que la filla
que tenien
havia seguit
el camí de la mare
i s'havia convertit
en la carida
d'un altre individu
ben adinerat
va venir un dia
en què
com que els ingressos
ja eren més que suficients
l'home
va deixar de treballar
mentre que al carrer
la broma
no és que seguís
sinó que anava augmentant
Banyetes
Banyetes
a tot are on anava
el Banyetes
Banyetes
volés ser tip
de les carni
se li va acudir
a demanar
a un joier
que li modelés
un botó
amb unes petites
banyes d'or
a la manera
de les insignies
que es col·locaven
a les americanes
i ja l'haurat
el segur
se la va posar
al revés
de la solapa
oli en un llum
quan sentia
que algú
li cridava
Banyetes
Banyetes
ella girava
i mostrava
ofenós
l'insigne
Daurada
i Respiria
Banyetes
o i tant
d'or
Molt bé
a més com deia
Tarragonina
Ramon Marrugat
moltes gràcies
per aquestes narracions
llegendàries
que amb Tarragonines
amb Gansell
Edicions
i que passi
una molt bona diada
o Sant Jordi
com li diguéssim
Així ho esperem
a tu tots
Moltes gràcies
Núria
doncs hem tingut a mà
el Ramon Marrugat
el nostre protagonista
d'ara
i com dèiem
de seguida
ens posarem a parlar
de Castells
també ja ens agrada
parlar de Castells
ja el tenim
els nostres protagonistes
també asseguts
Xavier Brutons
Guillem Soler
bon dia
Hola
bon dia
bon dia
com esteu?
Bé
molt bé
content
jo content
de tornar a Tarragona
el dia de Sant Jordi
feia temps
que no presentaves llibre
bueno
hi vaig estar vivint
aquí bastants anys
i després vaig tornar
a Vilanova
i no sé
és un goig
sempre
era jo que no et trobava
pel carrer
ja havia dit
què se n'ha fet
d'aquest home
vaig desaparèixer del mapa
vaja
vaja que sí
el Guillem
l'hem ja entrevistat
l'any passat
el Sant Jordi passat
no?
per l'Ingenioso
sí
sí
el que passa és que clar
molt diferent
perquè llavors era un
un llibre diguem-ne
100% meu
i avui el que portem
és un llibre
amb més de 30 autors
porteu una enciclopèdia
ojo que presenta
que presenta l'enciclopèdia
aquesta gent
no llibre
l'enciclopèdia
bueno
aprofitem per celebrar
que ja s'ha publicat
l'últim volum
de l'enciclopèdia
però especialment
per presentar-ne
l'últim tomb
Guillem
que és el de les places
foto
foto
que et fan foto
ensenya el llibre
ensenya el llibre
per favor
ensenya el llibre
que és més important
penseu que totes aquestes entrevistes
que avui estem fent
durant tot
el dia aquí a l'estand
la Casa de les Festes
i Tarragona Ràdio
tot això tindrà el seu mirall
a través de les xarxes socials
al final del dia
a través de la nostra pàgina web
per tant
ja està bé que heu vingut
no afaitats
no heu vingut afaitats
home
jo ja has vist
que m'he deixat una barba
primameral
però me la cuido bastant
jo em vaig afaitar ahir
avui no hi he pensat
que t'afaites cada dia
no
jo normalment
cada dos o tres dies
sí que és veritat
que si hi hagués pensat
m'hagués afaitat
per venir afaitat
però no hi he pensat
és igual
no t'ho tindrem en compte
va
parlem de castells i de places
que m'han dit
i ara ho comentàveu
és l'últim volum
de l'enciclopèdia castellera
últim i punt final i prou
sí sí
perquè mira de fet
s'acaben els temes
no no és que s'acabin els temes
sinó que
diguem-ne
s'acaben les forces
exacte
més aviat s'han acabat les forces
perquè
en principi el projecte
preveia la publicació
de sis volums
i n'hem publicat vuit al final
o sigui que
s'ha fet un sofre esforç
que ha valgut molt la pena
perquè el cedè volum
és el diccionari biogràfic
molt interessant
no estava previst
i aquest últim
tampoc el de les places
però vaja
ha valgut molt la pena
estem molt contents
jo com a director
dels sis primers volums
del projecte
amb el Guille
que és el codirector
dels dos últims
doncs hem treballat
de meravella
formem un tàndem
imparable
però bueno
però també
ens hem aturat
perquè també necessitem descansar
és veritat
escolta
es poden consultar
o es poden tenir
els volums per separats
s'ha de ser col·leccionista
i tenir tot
a l'enciclopèdia
però són autoconclusius
diguem
sí
cada volum té
una temàtica diferent
o diverses temàtiques
en funció del volum
i per tant
efectivament
un pot tenir
el volum que li interessi més
o tenir la col·lecció complerta
que bueno
com que també és veritat
que els primers volums
van sortir el 2017
si no m'equivoco
el 2017
a finals del 2017
es van publicar
els dos primers
que són d'història
i són vigents
eh
s'haurien de revisar
o són vigents encara
aquí hi ha una cosa
que comentarem
molt breument
però clar
per exemple
els dos primers volums
que són d'història castellera
arriben fins al 2016
els altres
diguem-ne
que són més
podíem dir
temporals
però
hi ha el projecte
de digitalitzar
l'enciclopèdia
ja hi ha un conveni
signat amb Repsol
i també amb la coordinadora
i això es farà
diguem-ne
que el més aviat
que es pugui
però de moment
l'obra és consultable
en paper
un cop ho digitalitzis
et dona la flexibilitat
per anar introduint
actualitzacions
exacte
et actualitza continguts
en tots els sentits
centrem-nos en aquestes places
les places
és el fil conductor
l'eix monogràfic
d'aquest volum
al darrer
de l'enciclopèdia
de Castells
Castellera
vuitè volum
diversos autors
i de quines places
parleu?
parleu una mica
d'aquest mosaic
que volum
el volum
se centra
en 17 places
castelleres
aquí val
hem desmentat
també
una mica
l'origen
del volum
i d'alguna manera
és un treball
que va fer
l'Arnau Montoya
que és un arquitecte
i casteller
de Sant Cugat
que va fer un treball
de final de màster
sobre places castelleres
amb un estudi
diguem-ne
des del punt de vista
arquitectònic
intentant veure
com
aquests elements
arquitectònics
de les places
el tipus de terra
la inclinació
del terra
els edificis
si n'hi ha molts
o pocs
si estan a prop
si hi ha ombra
si hi ha llum
com aquestes coses
poden influir també
en el que és
la pròpia pràctica
castellera
llavors a partir
d'aquest
treball
i de la selecció
que ella havia fet
amb
l'afegit
del nostre criteri
es va fer
una selecció
de 17 places
castelleres
d'arreu de Catalunya
que sí que és veritat
que val a dir
que l'únic municipi
amb tres places
incloses al volum
és Tarragona
ara anava a dir
quines places
dieu-me alguna
de les places
que hi surten
que algunes són
molt òbvies
són icòniques
però potser
hi són alguna
plaça remota
petita
però no ho sé
que no hi puntem
com deia el Guille
d'aquí de Tarragona
doncs hi ha
la plaça
de les Cols
la plaça
de la Font
i la plaça
de Torus
la Tarracorena
però vaja
hi ha la plaça
de Vilada
n'hi hauria més
com perdona
n'hi hauria més
a Tarragona
no no
però aquestes
diguem-ne
per destacar
les tres de Tarragona
que com diu el Guille
és l'únic municipi
que té tres places
incloses en el llibre
però vaja
hi ha la plaça
de la Vila
de Vilafranca del Penedès
la plaça
del Blat de Valls
la plaça
de la Vila
del meu poble
de Vilana Vila Geltru
que és la més
ben valorada
en el rànquing
que fa l'Arnau Montoia
que abans comentava
heu fet com un rànquing
també
de millors i pitjors places
per actuar
sí
un rànquing
com de comoditat
a l'hora d'actuar
en una plaça
però clar
alerta
que ara el Guille
explicarà una cosa
que és una de les places
diguem-ne
que és entre cometes
menys còmode
pels mateixos castellers
per les seves característiques físiques
en canvi
és de les més estimades
i és una plaça
d'aquí de Tarragona
oi?
Sí
de les Colts
és bastant obvi
però justament
és una bona demostració
de com
diguem-ne
com són dos qüestions
diferents
una qüestió és
estrictament
la comoditat
o l'adequació
de l'espai
a poder fer
una actuació castellera
això és una qüestió
que pots objectivar
i et dona
aquest rànquing
amb aquests resultats
i una altra cosa
és
tots aquells valors
diguem-ne
intangibles
que té la plaça
que s'han anat acumulant
al llarg dels anys
i que fa que
de fet quan a Tarragona
en algun moment
ja fa uns anys
es va plantejar
la possibilitat
de moure la Diada
de Sant Magí
de plaça
les colles van dir
que ni parlar-ne
i que en tot cas
farien uns esforços
per adaptar
el protocol d'actuació
per millorar
agilitzar la Diada
però que no es podia canviar
d'espai
és una de les característiques
també del món casteller
és aquesta tècnica
competitivitat
efectivitat
però alhora
és la tradició
l'estima
l'estima
i en fi
el més
de pell
escolta
és que anem ràpid
m'agradaria que llegeixis un fragment
d'aquest llibre
i us volia preguntar
totes les articles
de cada una de les places
tenen en compte
aquest a doble vessant
la qualificació tècnica
i més objectiva
i després
la qualificació
més objectiva
de fet
a cada plaça
en realitat
a cada plaça
hi ha dos articles
un article
que és més aviat
de tipus històric
explicant
la història de la plaça
la seva història castellera
i després hi ha un article
que podríem dir
que és un article d'autor
o un article d'opinió
que pot ser una vivència
pot ser una experiència
pot ser una opinió
i després
a més a més
hi ha tota una sèrie
hi ha uns plànols
hi ha uns gràfics
unes taules
amb les dades
vull dir que
hi ha una informació
bastant completa
de cada plaça
bueno doncs
mira
un fragment molt breu
precisament
de l'article
aquest més literari
més d'autor
sobre la plaça
de les Cols
del tarragoní Jordi
Jària
i Manzano
diu
un escenari natural
amb unes escales monumentals
que uneixen
els dos nivells
més alts
de l'antiga acròpoli romana
en un context urbanístic
definit
per la construcció
d'una ciutat
levítica
dintre la ciutat
a partir de l'afirmació
del poder
de l'arcabisbe
a principis
del segle XIII
així és la plaça
de les Cols
que ofereix
probablement
les imatges
més singulars
del món casteller
per les seves
peculiaritats arquitectòniques
decantades
a través
d'aquesta
superposició
tan tarragonina
de capes històriques
plaça de Santiago
de Santiago
Rossinyol
per cert
sí, sí
oficialment és la plaça
de Santiago
Rossinyol
però jo crec que ningú
a molta gent
li dius a la plaça
de Santiago Rossinyol
i no sap on és
i la plaça de les Cols
totem ho sap
molt bé
seria va
quina és la vostra
plaça preferida
Guille
o tens un altre fragment
per llegir?
jo tenia un altre fragment
per llegir
ah doncs vinga fes
un minut
un minut
vinga
va molt ràpid
perquè és un fragment
referit a la plaça
de Toros
a la Tarracorena
que clar
és una plaça
molt estranya
diguem
és una plaça
diferent
la resta de places
i que curiosament
des del primer moment
en què s'hi van fer
els concursos de Castells
hi va haver polèmica
hi va haver gent
que no li agradava
que es fessin allà
i és un fragment
de l'editorial
del diari de Tarragona
de l'endemà
del concurs de Castells
de l'any 32
que diu
du els concursos
de Castells
a tal plaça de Braus
no és obrar
que preciosament
ni menys encara
atemptar
l'essència típica
dels castells
és seguir la mateixa
evolució
que segles enrere
experimentaran a Grècia
i a Roma
coses tan típiques
i tant de carrer
i plaça pública
en els seus inicis
com els jocs atlètics
les danses
i el teatre
aquest article
l'has fet tu
sobre la Tarracorena
plaça
sí
vale
però el que he dit
és un editorial
d'any 32
molt bé
pinta molt bé
aquest vuitè volum
que jo vaticino
que esperarem
però no serà l'últim
ja us ho dic
i si no
al tempo
ens trobarem
un altre Sant Jordi
vuitè volum
de l'Enciclopèdia Castellera
amb aquest monotema
sobre les places
Javier Brutons
Guillem Soler
moltes felicitats
moltes gràcies
gràcies
a vosaltres
i bon Sant Jordi
es signen els volums
aquests de l'Enciclopèdia
estareu signant o no?
no
crec que no
això és injust
això és injust
que només es signen novel·les
perquè el volum
es va presentar
ja fa uns mesos
i es va fer una presentació
oficial a Tarragona
i per tant no
ja està
gràcies nois
molt bé
a gaudir de Sant Jordi
vinga
veig ara
res que hem arribat
ja al punt de les 12
arriben també
els titulars
del butlletí informatiu
amb alguns titulars
de notícies destacades
de la jornada
més enllà de Sant Jordi
i després continuem
entrevistant autors
autores
llibreters
editors
floristes
i passejants
punt i principi
de viure sense tu
jo no sabia
que també m'adonaries
manuals de geografia
bon dia
són les 12
us parla
Tere Ortega
els llibres i les roses
inunden els carrers
de Tarragona
en aquest Sant Jordi
ha assolellat
al marge
de gustos
i preferències
sobre llibres
i a unanimitat
sobre l'estima
que genera
una celebració
com aquesta
coincidència
dels que passegen
per la Rambla
de qualificar
el 23 d'abril
com a el millor dia
de l'any
fa un tomet
aquí a la Rambla
em començarà
per la part de dalt
i cap a baix
a mirar llibres
l'ordi és molt important
perquè
les carrers
com se fiquen
l'ambient que hi ha
és molt maco tot
sobretot
si ets català
jo trobo que és
el nostre dia
és dels millors dies
de l'any
veus com tothom
sortint
pel mateix motiu
i està molt bé
pel que fa
a la Rosa
la floristera
Estela Vizcarro
assegura que és un luxe
viure a Sant Jordi
al passeig principal
de la ciutat
Són molt afortunades
de compartir aquest dia
amb tota la gent
Nosaltres tenim floristeria
que també està oberta
i venim aquí
un equip de quatre
però molt
és una manera
de viure la festa
en primera persona
és un luxe
És el dia
també amb d'altres
protagonistes
com l'escriptora
tarragonina
més reconeguda
Olga Xirinacs
ha passat
ha passat pels micròfons
de Tarragona
ràdio
per parlar
de la seva
darrera novel·la
Quan se va fundar
la Lliga
m'ho van demanar
per això fa tants anys
que ja no me'n recordes
i
va anar passant el temps
i quan se va
posar
la junta
que hi ha ara
diu
hem trobat un conte teu
il·lustrat
per la Pilarín
un vellès
allà al fondo
d'un calaix
dic
home escolta
i llavors
fem-lo
reviure
i sí
Parla de les
Margarides Blanques
una història
carregada
de tendresa
i esperança
amb il·lustracions
de Pilarín
vellès
La vellenca
Margarida
Aritzet
ha publicat
L'Hor de les Ànimes
Sí
és una novel·la
de secrets
és una novel·la
de coses
no explicades
de coses
amagades
i de raconades
fosques
d'una població
que sovint
no ens agrada veure
són aquells barris
són aquella gent
són aquells ambients
que tanquem els ulls
quan els veiem
mirem cap a una altra banda
El cert és que Tarragona
plega nombrosos
actes culturals
per comemorar
la diada de Sant Jordi
aquesta tarda
a partir de les 7
sardanes
a la plaça
Bardeguer
i a les 8
diada castellera
amb la primera actuació
conjunta
de les 4 colles
de la ciutat
Tots aquests actes
pivoten
a l'entorn
de Sant Jordi
Miguel González
Tarragona Ràdio
du a terme
una programació
especial
conjunta
amb la Casa de les Lletres
des de la Rambla Nova
i que s'allargarà
fins les 8 del vespre
pels micròfons
de la Ràdio Municipal
i passen escriptors
escriptores
i editors
del Camp de Tarragona
Per l'estat de la ràdio
ha passat
la consellera de Cultura
de l'Ajuntament
Sandra Ramos
ha aprofitat
per destacar
el talent
de les escriptores
tarragonines
i ha parlat
del llegat
que han deixat
noms com
Montserrat Avelló
o Olga Txirinax
Tarragona
i el Camp de Tarragona
tenen molt de talent
som una terra
que sempre ha vist
créixer
grans
escriptors
i sobretot
grans escriptores
perquè tenim
el llegat
de la Montserrat Avelló
l'Olga Txirinax
la Maria Orelia Capman
que no era tarragonina
però va viure
aquí a Tarragona
i també ens va deixar
un llegat important
així que
tenim una tradició
de tenir
grans literates
a la nostra ciutat
Ramos assegura
que el sector
de les lletres
de Tarragona
està vivint
un moment molt dolç
amb llibreries
tant al centre
com en altres punts
de la ciutat
i editorials
amb segell tarragoní
que aguanten
el pas del temps
ha avançat
que des de l'administració
local
es continuaran impulsant
mesures
com el pla de foment
de la lectura
l'obertura
d'un punt de lectura
a Sant Pere i Sant Pau
o la licitació
immediata
del projecte executiu
de la Biblioteca
Pepita Ferrer
i al marge de Sant Jordi
avui és notícia
que el nombre
de viatgers
allotjats
en hotels catalans
ha caigut
un 7,6%
al març
en relació
amb el mateix mes
de l'any passat
si es compara
amb el febrer
es va registrar
un increment
del 19%
pel que fa
a les comarques
terragonines
el nombre
de viatgers
s'ha situat
amb més
de 79.500 persones
una xifra
que representa
un descens
del 46%
en comparació
amb el març
de 2024
però es tracta
d'un pràcticament
un 51% més
que el febrer
d'enguany
l'estat de mitjana
s'ha situat
en els 12 dies
davant
dels 2,21
del mateix mes
de l'any anterior
tornem
amb més notícies
al punt de la una
Tarragona Ràdio
molt de costa
la rambla
de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del serratllu
més informació
a portarragona.cat
Atenció
científics i científiques
innovadors i innovadores
l'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en Innovació i Emprenedoria
amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
podràs optar
a premis
en tres categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
El termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
Troba més informació
a www.icic.org
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
Forma parte
del espectáculo
y ser testigo
de increíbles
y peligrosos actos
de terror
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Benvolgut professional
És igual que el teu client
sigui de piscina petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran per nedar
Per tots ells
a Obramat
trobaràs tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment
Grecite
porcellanic
bombas
cloradors salins
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat professional
que necessites
on compren els professionals
Obramat
Les teves escapades
en família
t'esperen
a l'Ania Resorts
Aquest mes d'abril
gaudeix de piscines
nous xous d'animació
nova oferta gastronòmica
findes temàtics
accés directe
a la platja
i allotjaments
que transporten
al paradís
Reserve ja
a l'Ania
als prats
a l'Ania
Costa Daurada
i a l'Ania
Salou
amb el codi exclusiu
Tarragona Ràdio
i gaudeix
de les millors ofertes
a l'AniaResorts.com
Ei, què et sembla
si sortim a fer
el vermut i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de Salou
ja ha obert
La veritat és que
ens vindria bé
desconnectar una mica
i què fan?
M'han dit que tenen
unes paelles
boníssimes i tapes
per compartir
Una mica de tot, vaja
i a peu de platja
Oh, segur que fan
còctels també
Sí, sí
Ho he vist a Instagram
Ens imagines
estirats a la hamaca
caipirinha a la mà
Ha, ha, ha
És genial
No diguis res més
Truca-hi ja
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja
de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blaumar
Informació i reserves
654-77-41-16
El Festival Dixi
l'En Tarragona
celebra la seva
trentena edició
Del 24 al 27 d'abril
el jazz omplirà
carrers, places
mercats i escenaris
per tota la ciutat
Més de 40 actes
amb artistes
vinguts de 14 països
No us perdeu
les actuacions
d'Andrea Motis
Naminen de Barbàrians
de Val Camparada
i Orquestra
Los Hermanos Pizarro
Rambalaya
i molts més
Consulta tota la programació
a tarragona.cat
Festival Dixi
l'En Tarragona
Tarragona
fa salut amb tu
i per això
s'activa
durant l'abril
La xarxa
Tarragona Saludable
ofereix
més de 60
activitats gratuïtes
per a tothom
joves
famílies
gent gran
pacients
oncològics
més salut
més vida
Ajuntament
de Tarragona
Consulta totes les activitats
de la xarxa
Tarragona Saludable
a
www.tarragona.cat
barra saludable
Tarragona Ràdio
Oh sí, nena
L'aire és ple d'amor
L'aire és ple d'amor
Allà on miris
ho veuràs
L'aire és ple d'amor
Fixa't bé
i ho sentiràs
I no sé
si em passo
de volta
No sé
si és
exagerat
Però és
això
tot
el que
vull creure
I ho puc
veure
quan
t'estic
mirant
L'aire és ple d'amor
I segur que l'heu reconegut
és el típic
Lovis in the air
però
fet
a la catalana
per la pegatina
L'aire és ple d'amor
Passen 10 minuts de les 12
L'aire és ple d'amor
és ple de pol·len
fins i tot
perquè tenim un ambient
molt primaveral
És ple de sol
tot i que aquí justament
en el nostre stand
ens està donant una treva
com que ja
avança el sol
rambla avall
però vaja
que si veniu
això és un avís
de radioservei
que en diem
si veniu a passejar
per la Rambla
i heu de venir a passejar
per la Rambla
que ho heu de fer
que és molt xulo això
poseu-vos protector solar
poseu-vos una gorra
les ulleres de sol
especialment si porteu criatures
que veiem molta gent
que està passejant
aquí amb canalla
més o menys petita
i han de venir protegits
això és important
tenim un dia de Sant Jordi
una diada esplèndida
i veniu a visitar-nos
que ens trobareu
al mig de la Rambla
però en el cantó
una mica més amunt
a tocar del que es reuniu
al costat mateix
Mauri
Mauri
Mauri
Francesc
que això és res
s'ha avançat
al costat de la caseta de turisme
Francesc bon dia
bon dia
bon dia
perdona eh
és que ja estic acostumat
als estudis de ràdio
amb parets
en els quals no es crida
no
amb insurerització
amb doble vidre
això no és un estudi de ràdio
amb una porta d'aquelles de submarí
és ruta que no
no
això és un escenari
de rock and roll
ja ho has vist
amb aquests micròfons
de peu
de peu alt
demano disculpes
o open mic
que això és
o conoció el que és la ràdio
i fotut el peu
no passa res
l'home que retratava els morts
sí
una incògnita és aquest llibre
Francesc
sí
ara en parlarem
és un llibre interessant
ja ho veuràs
i això del retratar
jo que ara he estat investigant
és un retratar de pintar
no de fer fotos
no no no no
de fer fotos
ah sí
sí
això no he investigat
prou
no
el tema és
fins que no apareix
però ràpid eh
ara fes-me només un titular
fins que no apareix el de guerrotip
els reis i els papes
els papes es poden pintar en pintura
però la gent normal
no té un record dels seus difunts
l'home que retratava els morts
ara parlarem
llibre novel·la que presenta
Francesc Valls Calçada
ens fa molta il·lusió tenir-te aquí
perquè quant de temps feia
Francesc?
gràcies Núria
quant de temps hi ha?
el que no publicava el llibre
7 o 8 anys
imagina't
sí
ha sigut
després de publicar
bastant seguit
he estat parat
perquè tinc una amiga meva
que es diu filonial
que em tracta molt bé
llavors em fa retreçar en moltes coses
però per això
per això ja veus que estic bé
jo et veig perfecta
i mira
més perfecta que estarà
si segueixes el Mètodo Quinsu
em sembla a mi
Clara Brull
bon dia
molt bon dia
té a veure amb l'estat emocional
el Mètodo Quinsu
directe o indirectament
té a veure amb l'estat emocional
i amb una vida èpica
ai Déu meu
jo ho veig una mica arts marcials
això del Mètodo Quinsu
hem d'estar en forma o no?
hem de voler-ho fer
realment
al final quan vols una cosa
i poses tota la teva energia
l'aconsegueixes
la Clara Brull
ja l'hem entrevistat altres vegades
és emprenedora
diu des de la infantesa
així es presenta
té una energia inesgutable
i ara ens va regalant
sempre aquestes petites doses
jo recordo un llibre
que vas venir a presentar
que et deia
si vols estudiar oposicions
pots fer-ho
és que tu proposa-t'ho
que amb aquest llibre
t'adona un mètode fàcil
perquè ho facis
o sigui
és una mica la filosofia
del si vols pots?
és
sí
però
si vols pots
amb una petita peculiaritat
que has de ser conscient
de la teva realitat actual
perquè tinguis somnis molt grans
però que els puguis aconseguir
bueno
això no és una petita particularitat
això és molt difícil
de ser conscient
de la pròpia realitat
no?
dels propis límits
sí
perquè puguis estar motivat
però
que també
amb mesura
exacte
exacte
exacte
exacte
explica'ns
ara sí
així com comencem amb tu
si et sembla
després amb la Laura
parlarem sobre el llibre
del Francesc Valls
explica'ns en què consisteix
el metodo quinsu
d'on l'has tret
ara em diràs que és una filosofia
d'aquelles ancestrals orientals
o no?
és pròpia
és al final
la meva vida m'ha portat
no?
doncs a buscar estratègies
que l'has inventat tu
sí
sí sí sí
al final és conyita pròpia
molts anys investigant
per poder gestionar
tot el que passa
per dins
no?
a buscar eines
d'aquests moments
que tens complicats
d'aquests moments
que tens negres
a la vida
que tots en tenim
no?
doncs eines al final
que et poden ajudar
a gestionar
totes aquestes situacions
complicades
però sobretot
a viure una vida
que t'agradi viure
perquè jo us pregunto
què hi ha més important
que viure?
viure bé
poca cosa
hi ha més important
que viure bé
però quantes hores
passem a la setmana
pensant en la nostra
pròpia vida
pensant en si ens agrada
la vida
si estem anant
en la direcció correcta
nena
és que això
també necessita
el seu temps
pensant en la pròpia vida
ah clar
però és que
el perill que tenim
si no hi pensem
és que arribem
als 80
85 o 90
i diguem
ostres
m'hagués encantat
fer això
m'hagués encantat
fer allò
m'hagués encantat
fer allò altre
clara
ja que l'has
idea tu
aquesta filosofia
aquest mètode
perquè li has dit
kinsu
kinsu prové
d'una paraula japonesa
que és kinsugi
i el kinsugi
és un art
que consisteix
en reparar la ceràmica
una vegada es trenca
amb or
i fer així
doncs una obra
encara molt més bonica
del que hi havia abans
si això ho apliquem
als processos
de transformació personal
és utilitzar
les pròpies vivències
per avançar
per fer-nos més forts
per fer-nos més resilients
aprofitar tot allò
que ens va passant
fer-nos responsables
de la nostra vida
i portar-la
cap a aquella vida èpica
la de cadascú
la que vulgui
que volem veure
a veure
diries en tot
els èxits
que és un llibre
d'autoajuda
sí
tot i que autoajuda
té moltes connotacions
negatives
amb tothom
però de vegades
li dic de desenvolupament personal
de vegades li dic
doncs d'autoconeixement
però sí
és d'autoajuda
mira jo quan llegeixo
un d'aquests llibres
que t'he de confessar
que no és de les meves
lectures preferides
perquè o me frustra
o penso
a veure què m'estàs contant
a veure com ho faig jo això
el que busco
jo crec que molta gent
és
vinga
anem al gra
punto uno
fes això
punto dos
fes això
és el teu llibre
o sigui
és un llibre honest
però que val gra
o sigui els lectors m'estan dient
ostres no
una persona em deia
vaig parar de subratllar
perquè ho hagués subratllat tot
no
aleshores
és d'aquests llibres
per marcar com has fet tu
amb aquells
pòstits de colorets
sí
i que t'obri la ment
no
però a banda és honest
pel que et deia
no és d'aquells llibres
que et diu
lo puedes conseguir todo
no
perquè todo no puedes conseguirlo
te'n motiva
te'n podera
però alhora és un llibre
honest i realista
per tant crec que et podria agradar
per anar fent boca
per on hem de començar
segons el mètode
o quin sou
primer per tenir la necessitat
de dir alguna cosa
no funciona
no
no crec
o sigui
crec que quan realment
alguna cosa no funciona
vas una miqueta tard
per poder canviar-ho
aleshores
el primer que proposa aquest mètode
és reflexionar una miqueta
sobre la vida
i pensar realment
quina seria aquesta imatge de vida
que ens agradaria viure
i a partir d'aquí començar a treballar
serveix per a tothom
perquè clar
tu parteixes de la teva experiència personal
suposo que dones molts exemples
molts
de coses que t'han passat a tu
o que t'han explicat
que han passat
no sé fins a quin punt és universal
i li pot servir més o menys a tothom
no parlo en primera persona gaire
és a dir
de vivències personals
crec que n'explico poques
el que intento
és que sigui un llibre pràctic
és un llibre pràctic
amb moltes eines
que podem aplicar
qualsevol de les persones
que estan aquí
i a qualsevol edat
primer comencem per veure
quins serien els objectius
el que ens faria feliç
o ens faria viure bé
per entendre'ns
i a partir d'aquí com ens hi posem
la primera passa abans d'això
és que explico moltes coses
moltes filosofies
moltes tècniques
és la primera passa
que és la passa de coneixement
i prendre consciència
és la més llarga del llibre
és un 80% del llibre
explico moltes coses
és com si et preparés
per després d'explicar-te totes les coses
ja puguis definir
quina és la teva vida èpica
però primer hem d'aprendre
escolti, per què li dius vida èpica?
perquè a mi em sona molt a batalla
lluita
però perquè totes les vides
haurien de ser èpiques
però èpica vol dir heroica
grandiosa
excepcional
no té per què tenir connotacions negatives
aleshores
una vida èpica pot ser perfectament
tenir un hort
i viure tota la vida
conreant el teu hort
no sona molt èpic
a mi m'agrada
però no sona molt èpic
és èpica al final
però crec que la definició d'èpica
és al final
el que un mateix consideri èpic
com tu t'ho prens
exacte
aleshores crec que totes les vides
hauríem d'arribar als 80, 90, 100, 110 anys
i dir
uau
quina vida he viscut
estic contenta
dóna algun consellet així
de perleta
algú
és difícil i no sé si existeix
alguna frase
algun motiu
que no haguem de perdre mai
de vista
que sempre estigui en tot el camí
en tot el procés
que allò sempre no s'hagi d'oblidar mai
que ets únic
que cada persona és única
i que ens hem d'acceptar
en totes les nostres facetes
les bones
les dolentes
i al final és això
és acceptar-nos
perquè crec que una de les assignatures pendents
que tenim les persones
és aprendre a acceptar
què som
i a valorar-nos
i la relació amb els altres què?
aquí hi ha un filó també
sí
tens un capítol d'això
no
la qüestió
és que si primer no t'acceptes tu
et valores tu
i t'aprens a gestionar tu
és altament improbable
que puguis gestionar
bones relacions
amb les altres persones
el number one és el mateix
i després ja pots tirar
cap a l'exterior
doncs vallegés
no és un trosset
d'aquest mètode quinsu
que és un plan d'acció
a veure
per a dissenyar
construir a tu vida èpica
en 6 poderosos passos
està bé
en 6
perquè ho tinc en clar
un trosset
com l'introduïm
és bastant el començament
3 paràgrafs de la introducció
vinga
dentro de ti
se alberga
el maravilloso poder
de dar forma
a tu vida èpica
però no basta
con desearla
hay que crear
las circunstancias
para que las cosas ocurran
hay que pasar a l'acción
hay que tomar decisiones
para crear
las circunstancias
adecuadas
para pasar a l'acción
de forma saludable
y para tomar
buenas decisiones
debes desarrollar
ciertas habilidades
y tener una serie
de conocimientos
entender cómo funcionan
el cerebro
y los mecanismos cognitivos
aprender a priorizarte
sin culpabilidad
adquirir hábitos saludables
conocer las reglas
de juego
de las finanzas
y además
saber cómo encajar
todo esto
en tu ajetreada
vida actual
que no es fácil
estamos haciendo
una lista
muy difícil
de cumplir
pero yo estoy
prenen nota
con la intención
de facilitarte
este proceso
he desarrollado
el método Kinsu
un regalo
que te entrego
para que puedas
alcanzar la vida
que deseas
a través de este libro
tengo la intención
de encender algo
dentro de ti
elevar tu conciencia
brindarte los conocimientos necesarios
y darte una hoja de ruta clara
que te permite
integrarlo todo
para conseguir
tu vida épica
ha llegado tu momento
no importa
en qué etapa vital
estés
no importa
en qué situación
estés
el futuro
que imaginas
está más cerca
de lo que crees
es hora
de dar el salto
al siguiente nivel
prepárate
porque
tu vida épica
te espera
molt bé
i aquí ja no podem parar
de llegir
aquí ja no podem parar
hem de continuar
hem de continuar
a la força
tot això
és el començament
només d'aquest
mètodo Kinsu
que és un bucinet
de tota l'energia
enorme
que sempre té acumulada
la Clara Brull
que sempre que bé li diem
tu que esmorzes
murs
això va per dins
ja
això ja es porta
a la meta
ja està
Clara
felicitats
i moltes gràcies
per venir
moltíssimes gràcies
estaràs signant
en algun lloc
aquesta tarda
de 6 a 7 de la tarda
a la 0 a la 3 en 4
doncs vinga
si en voleu més
o acabar de petar la xerrada
amb la Clara
allà la trobareu
mira ara ens quedem encara
amb el Francesc Valls
amb una novel·la
totalment diferent
molt diferent no?
sí perquè és una novel·la
clar clar
és una novel·la
Francesc Valls
és l'home que retratava
els morts
sí
digue'm
l'home que retratava
els morts
bé
al segle
al segle
XIX
només
la gent potentada
podia recordar
els seus estimats absents
quan es morien
perquè només els papes
els reis
i els grans burgesos
podien permetre's
una pintura
que recordés
la seva gent
pintures que es feien
en vida
normalment
que es feien en vida
però quan apareix
el deguerrotip
és a dir
la fotografia
comença
la gent
a retratar
els seus morts
i apareix
un ofici
que és
el retratista
de difunts
el retratista
els arreglava
els
pentinava
a vegades
la fotografia
era simplement
el mateix taüt
en altres ocasions
agafaven
a la persona
i a mestris
l'aguantaven
dreta
o asseguda
en una taula
parada
amb tota la família
com si fos
que estava en vida
i això és un ofici
la novel·la
va d'això
però és
un retratista
del segle XXI
un fotògraf
del segle XXI
que un dia
es desperta
està en un segle
equivocat
i comença
a fer aquesta feina
i a partir d'aquí
és una aventura
una reflexió
sobre la vida
una reflexió
sobre l'amor
una reflexió
sobre el poder
dels burgesos
i les classes
doncs
més humils
perquè el retratista
és una persona
humil
que intenta
anar triomfant
i bàsicament
entre moltes coses
que passen
rebarà
l'encàrrec
del comte
de Vila d'Encís
perquè
quan desglacin
a la seva senyora
que està en el pou de gel
quan ella arribi
començaran a fer
un seguit
de retrats
i el comte
el que li demana
són retrats clàssics
com aquest
de la Venus d'Urbino
que
retrats
cada vegada
són una mica eròtics
però
que són
totalment
acceptats
avui dia
estar en els museus
bla bla bla
i és això
Laura
a mi saps que em recorda
la pel·lícula
Los Otros
quan ensenyen
aquells retrats de mort
tot i que és una entreèpoca
a més
a més
és
suposo que
posant en valor
també aquesta figura
del retratista
sovint a vegades
marginal
no també
sí
sí
marginal
i ell lluita
per triomfar
per ser
un personatge
famós
ric
i et diré una cosa
arrel d'això
d'aquest llibre
he descobert
que amics
coneguts
i familiars
tenen retrats
antiquíssims
de morts
de la família
com si estéssim vius
també aquí
darrere
hi ha una feina
també de documentació
no
de fer arqueologia
literària
d'alguna manera
històrica
barra literària
no
és que quan m'ho passo més bé
és aprenent coses
i reflectint-les en la novel·la
vull dir
si no
si només es fos inventar
bueno
està bé
però
m'agrada
i perdo molt de temps
documentant-me
i en fi
això crec que és un valor afegit
ho comentàvem amb la Núria
no trobàvem gaire informació del llibre
és el
s'estrena
no?
dins d'aquest assagell editorial
també
he d'explicar una cosa
és el primer llibre
d'un editorial
que acaba de sortir
i pràcticament
el tinc des de fa dos dies
hem anat molt de bòlit
això passa
ara hem trobat el motiu
Núria
té un avantatge
té un avantatge
i és que l'any que ve
encara el podré fer rodar
clar
això passa però a vegades
i no és el primer cas
de llibres editorials
suant
tinta
mai millor dit
perquè en llibres
els arriba el dia de Sant Jordi
i hores abans
de que
tota la vida ho he vist
recordo que quan vaig presentar
l'aigua parlava
fa molts anys
estàvem asseguts
a l'editorial Arola
asseguts
a la sala
la gent estava asseient
i encara no tenia el llibre
el llibre va arribar
arribant
al punt
són coses que passen
escolta
com és aquest retratista
jo no sé fins a quin punt
era una persona
una mica
una feina mística
perquè
com a captar l'ànima
dels que estaven morts
sí
sí
ell és un
aviam
ell és un
un nen abandonat
d'origen jueu
que
l'agafen unes monges
i
el bategen
i
bé
viu
en una
en un hospici
i a partir d'aquí
ell sempre intentarà
pujar
socialment
i la manera que troba
comença treballant
d'enterremors
allà veu que hi ha fotògrafs
i la manera que troba
de triomfar
és utilitzant això
jo el que no acabo d'entendre
és per què és un fotògraf
del segle XXI
que l'has fet viatjant al temps
quin recurs et dona això?
aviam
perquè
com a la sorpresa
primer no?
perquè es deu trobar en un
perquè
és una novel·la
una mica
que té un punt màgic
però que s'agafa
amb un punt científic
que és
la física quàntica
realment
si fem cas
a la física quàntica
ara mateix estem vius
i estem morts
el temps no existeix
aquest tema també surt
doncs
el tema del temps
surt d'esquit llevit
perquè
bàsicament
el que m'importa
és l'acció
i la relació dels personatges
i els fets
que hi ha marro
molt de marro
és que ara el Francesc
va anar a partir per aquí
eh
parlem de morts
però no estan tan morts
ell s'enamora
s'enamora
d'una noia
que és
està protegida
d'un arcabisbe
o d'un bisbe
del seu oncle
i de fet
estan fugint
quan va anar a Viladensís
amb aquesta noia
i la va seduint
i acaben
molt enamorats
però acaba malament
perquè aquesta noia
descobreix coses
d'ell que no li agraden
ai ai ai
i ja està aquí
por doler caray
Francesc
no sé si has triat
algun fragment
precisament
aquí
la carta
que l'hi escriu ella
que ens il·lustrarà això
com ha comiat
quan vulgueu
tu mateix
el fotògraf es dius
Sebastià Flourid
la carta
primer diré
com que és un
un trasplantament
quàntic
hi ha paraules
que canvien una mica
senyor
senyora
eh
de vegades
totes les realitats
paral·leles
no són exactes
hi ha petites mutacions
escolta
fes un fragment
de la carta
perquè estic veient
que és llargueta la carta
sí sí
un fragmentet
senyor Flourid
em costa molt
dirigir-me a vostè
després del disgust
que s'ho ofert
en assabentar-me
de la seva
veritable identitat
per si fos poca
la decepció d'ahir
en saber
que va maltractar
les despulles mortals
de la pobra
comtesa
unes persones
decents
i ben informades
m'han fet adonar
dels seus enganys
per elles
he sabut
com ha abusat de mi
amb la falsa promesa
de matrimoni
vostè és un impostor
atès que ja està casat
amb donya
en carnes
Saperes
filla del conegut
retratista
Aladi
Saperes
Llullborni
que va morir
d'una feridura
en saber
que la seva única
filla
havia quedat encinta
d'un cara dura
com vostè
no sé
si em podré
sobreposar mai
el mal i el patiment
que vostè
m'ha causat
amb aquest desengany
una vegada
em va llaornar
el vaig estimar
i em va enserronar
de mala manera
va trobar en mi
la víctima
propícia
i indefensa
per cometre
les seves atrocitats
ets
és un saltaparets
que s'aprofita
de la meva
candidesa
i bona fe
m'han candilat
amb bones paraules
miri que voler
fer-me creure
que vostè
ha vingut del futur
l'home
més deprevat
farsant
lladre
violent
i estafador
dels baixos fons
de Nova Babilònia
i un necròfil
com hem pogut
comprovar
darrerament
no
no no no
he sabut
que va estar
empresonat
que el culleret
tan bonic
de perles
del març del sur
i diamants
que m'oferíeu
com a dot
i penyora
del vostre amor
l'ha robat
vostè mateix
d'una dama
profunduna
amb martingales
i enganys
d'oportunista
Francesc
aquesta dama
no és ni més
ni menys
que la germana
del comte de Viladensís
i fins aquí
perquè ens estàs pintant
un Sebastià pobret
pobret
que no és tan dolent
queda dues ratlles
ah digues
digues
digues
digues
no no
quan penso
el que m'ha fet
i les conseqüències
que podria tenir
d'estar embarassada
d'un dimoni
com vostè
m'esgarrifotant
com podria dur
el món
un fill
el pare del qual
ha mort
en el Garrot Vil
s'ho imagina
potser em convertiré
en una monja de clausura
i faré tot el silenci
per provar aquest pecat
i evitar l'infern
i creguim
que si mai
jo n'és a l'infern
Déu no ho vulgui
tindria més por
de trobar-lo a vostè
que no pas
de les mateixes flames
ni del mateix etanàs
no la cau
la carta
però no és veritat
el Sebastià
és un encomprès
no és així
el Sebastià
no?
és un encomprès
ell el veu així
però ens caurà bé
el personatge
segur
ens farà pena
fins i tot
sí
també és un fragment
segurament evoluciona
aquest personatge
de diverses maneres
sí
sí
ai pobres
re
deixem aquí
aquesta part
aquesta entrevista
Francesc Valls
Clara Brull
gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
aquest Sant Jordi
signes Francesc
sí
ara mateix
a la una
aquí a la zero
i a la tarda
a Cornudella
de Montsant
ah
mira
i tinaràs
molt bé
doncs
moltes gràcies
i que vagi molt bé
que vagi molt bé
la diada
gràcies
i nosaltres seguim
de convidat a convidat
amb la nostra
propera
escriptora
que de fet vam poder parlar amb ella
conversar amb ella
recentment
la Maria Lluís Amorós
perquè el llibre
quan el passat ets tu
l'ha presentat
aquests darrers dies
va passar per Tarragona
presentar-lo
en una de les llibreries
de la ciutat
va passar pels nostres estudis
però ara la volíem tornar a convidar
per a Sant Jordi
si pot pujar
en compte que no es faci mal
tenim un escenari
una mica
alçat
i costa una miqueta
de pujar i apropar-se
amb aquests micròfons
com deia jo
d'estrella
del rock
eh
he posat uns taburets
un escenari
a l'esalt
els taburets
encara són més alts
i els micròfons
van en peu
de micro
intentem
aprofitar una mica
o acondicionar
l'espai
per poder presentar
la Maria Lluís Amorós
ella té
un passat
com a escriptora
ella de fet
és filòloga catalana
fa classes
de filologia
de filologia
i literatura
de llengua i literatura
a Reus
i fa molt de temps
que escriu
la coneixíem
d'altres publicacions
més aviat
vinculades a la literatura
juvenil
entre d'altres coses
però ara ens ha sorprès
amb aquesta novel·la
que està tenint
molt bona crítica
que és d'aquelles novel·les
quan al passat ets tu
que expliquen històries
íntimes
personals
igual no cal que
no cal que pugis
Maria Lluís
no
és tremendo això
és tremendo
mira jo em poso al teu costat
no no
que estem a peu dret
estupendes les dues
mira
tipus concert de rock
això
Maria Lluís
com estàs?
bé
molt bé
quin dia de Sant Jordi
tan xulo tot ha tocat
preciós
ah que és xulo
molt bonic
bueno era tal com es preveia
una mica
que fes aquest solet
sí sí
després de les petites pluges
intermitents
doncs
avui fa un dia de Sant Jordi
magnífic
és una mica la culminació
d'un munt de dies
presentant el llibre
perquè és un d'aquests llibres
d'última fornada
que s'ha publicat ara recentment
sí
va sortir el 20 de març
i ja he fet
bastants presentacions
i estic molt contenta
amb la resposta
està tenint bona acollida
i després
avui signes també per aquí?
sí
he signat
a la llibreria Zerà
des de les 11
i a la Tarda Reus
molt bé
va tornar-nos a explicar
quan el passat ets tu
deia jo que és una història
d'aquestes càlides
històries de vida
de jo recordo quan
perquè la protagonista
és una dona
que a més està a punt
de perdre la memòria
Sí
és una dona
que ja és gran
que ha perdut
força paraules
ha perdut
força memòria
i aquell dia
està desorientada
i se'n va cap a
no sap cap a on
i fa cap
a la llibreria
que ella s'ho vintejava
perquè ella
era una gran lectora
una gran lectora
llavors entra
com que estan a punt
de tancar
es queda tancada
i a la nit
no pot sortir
tothom ha marxat
i llavors
no sap què fer
no troba telèfon
no troba res
i llavors
troba algun llum
i descobreix
que és a la llibreria
està voltada
de prestatges
plens de llibres
i llavors
comença
a resseguir-los
en troba un
que reconeix
perquè és una lectura
que va significar
molt per ella
i llavors
aquella memòria perduda
té l'estímul
de la lectura
del llibre
oblidat
que li ve
i llavors
ella comença
a recordar
fragments
de la seva vida
i això li passa
en diversos llibres
els llibres
són l'excusa
que la porta
cap a records
del passat
sí
els llibres
són l'estímul
l'estímul
perquè
les persones
que van perdent
la memòria
de vegades
quan la tenen
gairebé del tot
oblidada
hi ha uns estímuls
que es poden
portar a recordar
i això
està demostrat
pot ser la música
pot ser
un paisatge
pot ser una veu
pot ser una imatge
però també poden ser
les cobertes
dels llibres
i unes primeres
paraules
en quins passats
ens transportarà
quin és el passat
més o menys
de la Mia
la Mia
sí
la Mia
el seu passat
des de petita
des de la seva infantesa
la seva vida
plena de secrets
una vida una mica difícil
una vida
que la va tenir
plena
potser
per la seva
mainadera
d'ordi
perquè els pares
eren cantants
d'òpera
i la tenien
una mica
oblidada
però
coneixerem
tota la seva vida
és a dir
que el lector
podrà gaudir
d'aquests moments
de la seva vida
ella
és una dona
diguem-ne
d'una generació
doncs
dels anys
nascuda
a finals dels anys
40
i que és una dona
que és
dintre de tot
malgrat
dels moments
negatius
de la seva vida
sap superar-los
és una dona
forta
com
moltes
de les meves
protagonistes
perquè la dona
és un personatge
importantíssim
en les meves novel·les
i m'endinso
dintre de la seva
psicologia
llavors també
una altra part
importantíssima
d'aquesta novel·la
són els llibres
la lectura
els llibres
que sempre
m'han acompanyat
des de petita
i que també
han acompanyat
el meu personatge
la mia
i
aquests llibres
que són els teus amics
perquè tu vols
perquè vols tenir-los
com diu
Proust
a prop teu
i no
mai no et traeixen
no?
i també
és un homenatge
també
a les llibreries
no?
i a la lectura
i a la malaltia
de l'Alzheimer
i a la música clàssica
em sembla
i a la música clàssica
perquè
és important
per a la mia
és important
i és
una mica
de leitmotiv
perquè
la Dorothy
li cantava
uns fragments
de l'àrea
de les àrees
de la Bohem
i això
ella també
ho té present
al llarg
de tota la seva vida
i és a dir
que
aquest llibre
a més a més
totes les
perquè
les presentacions
a part del presentador
o presentadora literària
m'acompanya
una altra persona
que sempre és
un psicòleg
una psicòloga
especialitzats
i que
acompanyen
doncs
els malalts
d'Alzheimer
no?
o com per exemple
la Maria Jesús Larín
directora de l'Institut
Larín Neurocognitiva
de Reus
i també directora
de l'Associació
de Familiars
de Malalts
d'Alzheimer
de Reus
i Baix Camp
i tots aquests
psicòlegs
i persones
que treballen
amb malalts
d'Alzheimer
han coincidit
que aquesta
és una novel·la
que poden
llegir
tots els familiars
d'Alzheimer
que no s'angoixaran
perquè
la història
està tractada
amb tendresa
és apta
per a persones
amb Alzheimer
per familiars
fins i tot
per gent gran
sí
i tant
perquè
nosaltres
jo
vaig fer
la meva
la Mia
i la Mia
passa
tota la nit
allà
evidentment
que la nit
es fa molt llarga
però
el fet
de trobar
aquelles obres
de teatre
aquells llibres
de poemes
aquelles novel·les
que a ella
li havien
omplert
la vida
doncs
fa que recordi
i ella
en aquells moments
doncs
ho passarà
bé
i és
és una lectura
que pot fer tothom
perquè
la malaltia
hi és
però
tractada
d'una forma
amb molta tendresa
i
vam
a recollir-ne
un trosset
una mostra
perquè la Maria Lluís
ha portat el llibre
com hem demanat
a tots els autors
quan al passat ets tu
i li hem demanat
que triï un fragment
per il·lustrar també
i així
el que ens estava explicant
la història
però així
ens fem la idea
de com
elabora narrativament
del seu tipus d'escriptura
que ja us dic jo
que és com molt fluïda
llegeix molt fàcilment
el llibre
és molt natural
molt orgànica
a mesura que caminava
i passava per davant
d'alguna parador
que em mirallava
els vianants
veia la imatge
d'una dona
que avançava
el seu pas
però
no podia ser ella
va tornar
a reullar
i va reconèixer
la faldilla
prisada
amb ol
que s'assemblava
una de seva
va baixar el cap
per mirar
quina roba
duia
i sí
era la mateixa faldilla
podia ser
que ella fos
aquella figura
que reflectia
els vidres
li desagradava
la dona que veia
la roba
no li esqueia
aquella faldilla
que era la seva preferida
li quedava massa llarga
li feia el pas
poc airós
la jaqueta ample
no li marcava
la cintura
els cabells
estaven mal pentinats
duia una bossa
passada de moda
penjada a l'espatlla
tenia un aire desmenjat
l'aspecte es m'ha perdut
i unes espatlles
força ronçades
que la feien semblar
una vella
una vella
això és la descripció
en aquell moment
que ella surt de casa
i se'n va a la llibreria
i allà
comença la seva aventura
però aquell camí
que havia recorregut
tantes vegades
conscientment
per anar a la llibreria
el fa desma
i per això s'hi troba
vinga
doncs això
és el que ens suggereix
quan al passat ets tu
la novel·la
el llibre
de la Marell Lluís Amorós
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
recorda'ns a quina hora
signa Sion
a veure
ah ja ha signat
aquí a Tarragona
però ara a la tarda
a les 4 de la tarda
ja seré
a la plaça
al Mercadal de Reus
perquè també
he de signar molts llibres
home clar que sí
a la teva ciutat
molt bé
gràcies Núria
doncs vinga
fem ruta
moltes gràcies
i felicitats
bon dia Sant Jordi
bona diada
ai fem una petita parada
en el camí
per acollir els nostres
propers convidats
ara passa
mira
41 minuts
de les 12
del migdia
em sembla que tenim
algun consell publicitari
encara per donar-nos
i ens anirà molt bé
per poder respirar
i abordar ja
la següent entrevista
pausa
i ara tornem
des de la Rambla Nova
en directe
Tarragona Ràdio
molt de costa
la Rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
més informació
a portarragona.cat
Atenció
científics i científiques
innovadors i innovadores
l'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en innovació
i emprenedoria
amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp
de la química
a Espanya
i Portugal
Podràs optar
a premis
en 3 categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
El termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
Troba més informació
a www.icic.org
Benvolgut expert
en construccions
i reformes
A Obramat
no podem saber
si abans de començar
una reforma
hauràs de canviar
les canonades
de la casa
o la instal·lació elèctrica
Però sí que tenim
més de 20.000 productes
amb un estoc
de magatzems
sempre disponible
perquè puguis
escollir-ne
la quantitat
que necessitis
i quan els necessitis
on compren
els professionals
Obramat
El circo del miedo
llega por primera vez
a Tarragona
Forma parte
del espectáculo
i ser testigo
de increïbles
i peligrosos actos
de terror masivo
Del 14 d'abril
al 11 de mayo
instal·lado
en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Tarragona
Radio
Tarragona
de Jesucristo
La lluna
Som tot allò que vindrà
Mil desitjos a la lluna
Som com l'onada que avança calmada
Però mai no descansa l'avança del mar
A les les ogres
Ecut la chanson qui pousse
Ecut le son des sirenes
Si le peuple voit rouge
Nos coeurs sans barrage
Allons, frères, marchons tête a l'envers
Et le tour de la terre sera notre adage
Sera notre courage
Som un riu, riu, som bala, bala
Una bomba sota l'aéroa estancada
Som foguera i la tocada
Som un riu, riu, som una onada
I un somnet en peste de la canada
Som la volta i la tocada
Mil desitjos a l'onada
I un somnet en peste de la canada
I un somnet en peste de la canada
I un somnet en peste de la canada
I un somnet en peste de la canada
I un somnet en peste de la canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Garen korrontea, gara ma, askatasu nera.
Ez de balcestail!
Bagara, bagara, bagara, itxa soa.
Bagara, bagara, bagara, tantas, tanta.
Bagara, bagara, bagara, sentitzen duguna.
Bagara, bagara, bagara, gure morroka.
Bagara, bagara, bagara, galeko soa.
Bagara, bagara, bagara, itxa donena.
Som un riu, riu, som bala, bala.
Una bomba sota l'aigua estancada.
Som foguera i la tocada.
Som un riu, riu, som una onada.
I just som una tempesta, una canada.
Som la morta i la tocada.
Je chante mes joies, mes peines
Pour tous les marmots qui courent
Le coeur à l'envers, presque sans bagage
Juste une grande valise vide et les yeux rents ouverts
Vers l'aventure et le partage
Som un riu, som el dia que comença
Som un riu, això és una frase d'aquelles de la filosofia de tota la vida, eh?
La vida vista com un riu, però ens ho diuen cantant i amb aquest ritmet típic i habitual del xerango.
Anem il·lustrant en música també aquesta diada de Sant Jordi
a través de, en fi, la selecció musical del nostre DJ Lluís Comas als Estudis.
A la tarda la Sílvia García ja ens ha dit que ens ha preparat una selecció també molt xula,
molt de diada de Sant Jordi.
I mentre això passa als Estudis, aquí, a l'estanc que tenim a la Rambla Nova,
en combinació Tarragona Ràdio i la Casa de les Lletres,
van passant i passant, escriptors, escriptores...
A la tarda tirarem més cap al sector de les editorials, eh?
Però ara, de moment, aquest matí, molts autors i moltes autores.
Com la propera convidada, la Gloria Llatzer,
que té un llibre de trasplantaments.
I una mica inquietant,
El corazón tiene memoria, editat per Planeta de Libros.
Laura, fa una mica de por a la portada ja directament, eh?
Sí, sí.
Molt, molta intriga també a thriller psicològic, no?
Dins d'aquesta categoria barra subcategoria, no, Gloria?
Correcte, un thriller, perquè la gent comenci a llegir, no pugui parar fins al final.
Parlem, això no és un spoiler, d'aquesta protagonista, no?
La Judit Penyalbert, és una gimnasta que pateix una afecció cardíaca
i és a partir d'aquí que necessita aquest trasplantament
i a partir d'aquí és quan comencen a passar moltes coses, no?
Clar, ella comença, bueno, clar, imagina, la seva vida troncada,
estava competint al màxim nivell, tenia les seves expectatives, doncs,
per arribar al campionat europeu i cau en una prova
i a partir d'aquí, doncs clar, té que sotmetre's a tota una sèrie de diagnòstics mèdics
i finalment un trasplantament, però aquí no s'acaba, sinó que comença tota la història, no?
Perquè arrel d'això comença a tenir malsons, comença a tenir sensacions
i ella comença a tenir la sensació que el cor li està dient alguna cosa,
li està com, primer, clar, pensa, no sap què li passa, els seus pares la porten al psicòleg, etcètera,
però clar, ella cada cop va tenint més la sensació que aquí passa alguna cosa molt estranya, no?
Clar, aquí la intriga, no?, de dir, d'aquí ve, no?, d'on ve aquest transplantament, no?,
d'aquest òrgan, i suposo que és a partir d'aquí on les vivències que ella té,
el seu dia a dia comença a trasbalsar, no?
Clar, i llavors aquí topem amb una qüestió molt interessant,
que és l'eix fonamental de la novel·la, i és la teoria de la memòria celular,
que diu, tot i que no està encara científicament provada,
que els òrgans porten ADN i porten cèl·lules i porten memòries dels donants,
especialment el cor, perquè el cor, tot i no ser un cervell, també té neurones,
40.000 neurones, no? No són el mig milió de neurones que té el cervell,
però sí que té neurones, i per tant pot guardar alguns records,
algunes memòries, i tot això ella va tenint com flashos a través dels seus malsons
i com sensacions, com records, ballocs, i clar, a partir d'aquí,
doncs anirà descobrint una història bastant complicada, no?
No sé, en què t'inspires? Escrius això, no? I hi ha algun fet concret que t'ha inspirat,
o dius, no, no, em va venir al cap un dia i anem per aquí?
Doncs mira, la història em va néixer en un viatge a Egipte,
o sigui, una cosa molt curiosa, perquè estava de viatge amb unes amigues a Egipte,
i visitant determinats temples vaig pensar, escolta, és que la cultura egípcia
ho tenien tot integrat, és a dir, la medicina, el pensament amb la ment,
amb l'energia, amb l'esperit, ells ho tractaven tot, no?
Per exemple, el temple de Dèndera, ells feien el que avui en dia diem teràpies integrals,
i ho feien allà a Egipte, no? I aleshores, clar, jo vaig pensar,
ostres, en quin moment hem perdut aquesta desconnexió d'aquest tipus de saber?
I quan vaig tornar em vaig posar a investigar,
i va ser aleshores quan vaig topar amb aquesta teoria de la memòria celular,
que científicament encara no està validada,
però justament el doctor Josep Maria Carals,
que és un cirurgià cardiovascular,
que és membre honorari de l'Acadèmia de Medicina de Catalunya,
ell diu, ara que ja té 80 i escaig d'anys, no?
I ell va ser un dels cirurgians en participar en el primer transplantament de cor
que es va fer a Catalunya, no?
I ell ara, passat els anys, diu que pot donar testimoni
que a moltes persones, que si els ha transplantat el cor,
adopten gustos, memòries, records, sensacions del donant, no?
Ostres, és inquietant, però també molt interessant, no?
I és veritat, material d'història.
Material d'història.
Llavors va ser, a partir d'aquí, i amb aquesta idea, no?,
de treballar que a vegades la salut és una cosa integral,
no és només del cos.
A vegades, com li passa a la Judit, no?
Ella, la part física ja l'hi han curat, l'hi han transplantat el cor, no?
Però aleshores sorgeix tota una altra necessitat de comprendre,
comprendre el que li està passant.
La seva psiquiatra li diu que és estrès posttraumàtic,
però, clar, ella té unes altres sensacions, no?
I el que necessita és una comprensió
i el que necessita és saber què és el que està passant, no?
Dic, Glòria, no sé si has canviat molt de registre
respecte al que has vingut publicant anteriorment.
Mira, el thriller és el registre en què jo em sento millor, no?
La primera novel·la no era un thriller pur i dur,
la segona sí i aquesta ja 100%.
I a part m'agrada el thriller perquè a mi el que m'agrada
és que el lector experimenti les sensacions, s'emocioni,
passi por, tingui angoixa, vulgui saber el misteri.
I és el... no sé, a mi m'agrada llegir thriller,
m'agrada agafar un llibre i no poder-ho deixar
i voler saber què és el que passa
i aleshores, bueno, tinc clar que és l'estil que a mi m'agrada, no?
M'agrada treballar-lo, m'agrada escriure'l, m'agrada llegir-lo.
I a més a més em dóna també l'opció de tractar moltes altres coses, no?
Que m'interessen, com en aquest cas,
doncs aquestes qüestions, no?
Entre què n'hi ha darrere d'un transplantament,
realment aquesta teoria que encara no està demostrada
pot tenir algú de cert?
Clar, imagino, véns del viatge d'Egipte
i et poses a investigar com si no hi hagués de mà, no?
Sí, sí, clar, perquè em va impactar moltíssim, no?
Perquè dic, escolta, si ells ja ho sabien això, no?
Que quan tu estaves malalt,
a part de tractar-te el cos i tractar-te físicament,
també s'havia de tractar les emocions, els pensaments, la ment
i el que ells deien també l'energia, no?
I clar, vaig posar a investigar
i, bueno, per què avui en dia el nostre pensament és tan fragmentat?
Si fins i tot a la medicina el que és dels ossos és dels ossos,
el que és del cor és del cor, no?
I, en canvi, el nostre cos és un sistema
i està tot absolutament integrat, no?
I llavors va ser arrel d'aquí,
que em vaig posar a investigar
i vaig trobar aquesta teoria fantàstica
que m'ha permès escriure aquesta novel·la.
No sé si el llibre fa molt que el tenim a les mans...
El llibre fa una setmana que va sortir.
O sigui que és...
Tots en deu igual, eh? Una miqueta, corre, corre, corre,
arriba el 23 d'abril, això és un clàssic...
És tremendo.
Perquè volia preguntar-te pel retorn,
però crec que molt, molt retorn encara no has pogut tenir, no?
No, de moment no.
El que passa és que sí que estic entusiasmada
perquè has de tenir molt bona acollida.
Jo, abans de publicar Mas Pasta,
que és la meva primera novel·la publicada en un editorial,
i a més en una gran editorial, m'autopublicava.
O sigui, imagina't el salt que he fet, no?
I, per tant, tenia molts seguidors a Instagram
a través de les xarxes
i he tingut una acollida tremendíssima
que ahir fins i tot m'escrivien un missatge
que em deien, Glòria, ja no el trobo
ni tan sols estar als magatzems, no?
O sigui que, clar, avui com que és Sant Jordi,
no he pogut parlar amb l'editorial,
demà ja em diran què ha passat,
si s'ha esgotat o què...
Déu-n'hi-do, quina intriga també.
Estic supercontenta.
La mateixa publicació ja ens porta una mica d'intriga.
Ens llegiràs també una miqueta en un fragment?
Mira, no ho tinc preparat.
I jo crec que el que s'ha de fer és llegir la novel·la, saps?
O sigui, gaudeixo perquè...
Tot això d'entrada ho sabem,
però no sé si...
Res, que siguin unes línietes.
És que ho esteu fent tots, eh?
Més que res.
No ho sabem, és que no...
Bueno, doncs mira, això, eh?
L'atzar ha sigut un petit pàrraf, eh?
Vinga.
Diu, les coses que no resolvemos en una vida,
dice,
las arrastramos a la siguiente.
Nos condicionan, nos limitan,
pero también nos ofrecen la oportunidad
de aprender y sanar.
Lo que has liberado hoy no es solo tuyo,
lo has liberado para todas.
Has sanado una parte de tu sagrado femenino
y con ello has sanado también una herida
del sagrado femenino colectivo.
Home, doncs per haver-ho deixat a mans de l'atzar,
portem una profunditat interessant, eh?
Sí, perquè a la novel·la també he volgut
tocar aquesta part de la pau espiritual, no?
És a dir, ella, evidentment, té un problema físic,
li han hagut de trasplantar el cor,
el seu cor ja no funciona,
però també necessita trobar una pau espiritual, no?
Una pau amb la seva identitat,
una pau amb qui és ara, amb aquest nou cor,
i per tant la novel·la té també una mica
aquest diàleg entre la ciència,
la medicina i l'espiritualitat.
I just he topat amb aquest tros.
No, molt bé, m'encantat.
Glòria, no sé com es presenta
el que queda de Sant Jordi, hem de signar, no?
Sí, aquesta tarda a les 7, de 7 a 8,
serialitzarà, signant la novel·la.
Molt bé.
O sigui, us hi espero.
I tant.
Glòria Llatzer, amb El corazón tiene memoria,
moltíssimes gràcies per passar també
per aquest estamp de Tarragona Radio
i la Casa de les Lletres
i que tingui molt bona acollida,
molt bon retorn a aquest thriller psicològic.
Tant de bo, tant de bo.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu.
Doncs vinga, seguim.
Falten 4 minuts per arribar a la 1 del migdia,
per arribar en aquell bullet informatiu
que recull l'actualitat de Sant Jordi
i d'altres qüestions de la diada o del dia.
Si us sembla, fem una pausa publicitària,
perquè a partir de la 1 això serà un nou parar.
Ens queden dos autors amb qui parlar,
encara amb dos llibres totalment diferents
i acabar de copsar l'ambient que es viu
a aquestes hores del migdia a la Rambla.
la nova publicitat.
I ara tornem-me.
Tarragona Radio
Molt de costa,
la Rambla de la cultura a la vora del mar.
Vine i passeja,
parleix de la cultura,
del lleure i de l'esport al port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions,
teatre, activitats,
espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallu.
Més informació a portarragona.cat
El Circo del Miedo
llega por primera vez a Tarragona.
Forma parte del espectáculo
y ser testigo de increíbles
y peligrosos actos de terror masivo.
Del 14 de abril al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras, Tarragona.
¿Te atreves?
L'ull humà pot veure un milió de colors,
però l'ull del teu client només veu
el que surt en aquesta revista.
Per això a Obramat tenim un sistema tintomètric
capaç de produir a l'instant més de 20.000 colors.
Fins i tot aquest blanc trencat tan bonic de la foto
i un groc no tan groc com el groc,
on compren els professionals.
Obramat
Les teves escapades en família
t'esperen a l'Ania Resorts.
Aquest mes d'abril
gaudeix de piscines,
nous xous d'animació,
nova oferta gastronòmica,
findes temàtics,
accés directe a la platja
i allotjaments que transporten el paradís.
Reserva ja a l'Ania Els Prats,
a l'Ania Costa Daurada
i a l'Ania Salou
amb el codi exclusiu Tarragona Ràdio.
I gaudeix de les millors ofertes
a alanieresorts.com
El Festival d'Ixil en Tarragona
celebra la seva trentena edició.
Del 24 al 27 d'abril
el jazz omplirà carrers, places,
mercats i escenaris per tota la ciutat.
Més de 40 actes
amb artistes vinguts de 14 països.
No us perdeu les actuacions
d'Andrea Motis,
Naminan de Barbarians,
de Val Camparadaix Orquestra,
Los Hermanos Pizarro,
Rambalaya i molts més.
Consulta tota la programació
a tarragona.cat
Festival d'Excel·lant Tarragona.
Fans de Tarragona
amb Sílvia García
de 6 a 7 de la tarda.
De middons a divendres,
una hora per la música de casa.
Fans de Tarragona
a Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio
Bon dia, és la una.
Us parla Tere Ortega.
Els llibres i les roses
inunden els carrers de Tarragona
en aquest Sant Jordi assolellat.
La Rambla no va tornat a ser
l'epicentre de la festa
amb 132 parades de roses i llibres,
tot i que altres 24
arriben a d'altres punts a la ciutat.
Miguel González.
Al marge de gustos
i preferències sobre llibres,
hi ha unanimitat sobre l'estima
que genera una celebració
com Sant Jordi.
Des que ha començat
ja estic passejant
per totes les llibreries.
Molt interessant i molt maco.
I més en un dia com el d'avui,
que està tan blau
i tan bo de temperatura.
porto tres i un amb ment
per tornar-hi a agafar-lo.
O sigui, quatre, ben bé.
Estem veient l'ambient que hi ha,
un bon dia de Sant Jordi
i aprofitar que no tots els Sant Jordis
fa un dia com aquest.
Llibres ja els tenim agafats.
Hem agafat cartes d'amor
i...
Gent normal.
Gent normal.
Considència també
pels que passegen per la Rambla
de qualificar el 23 d'abril
com el millor dia de l'any.
De fer un tomet aquí a la Rambla,
hem començat ara per la part de dalt
i cap a baix a mirar llibres.
L'ordi és molt important per aquí.
Les carrers com se fiquen,
l'ambient que hi ha...
És molt maco tot.
Sobretot si ets català,
jo trobo que és el nostre dia.
És dels millors dies de l'any.
Veus com tothom sortint
pel mateix motiu, no?
I està molt bé.
Pel que fa a les roses,
la floristera Estela Vizcarro
assegura que és un luxe
viure Sant Jordi a la Rambla Nova.
Per això som molt afortunades
de compartir aquest dia
amb tota la gent.
Nosaltres tenim floristeria
que també està oberta
i venim aquí un equip de quatre,
però molt.
És una manera de viure
la festa en primera persona.
És un luxe.
La Guàrdia Urbana vella
al llarg del dia
per verificar les ocupacions
autoritzades a la via pública.
Sant Jordi a Tarragona
és tancarà
amb la tradicional ballada de sardanes
a la plaça Verdaguer
a les 7 de la tarda
i la diada castellera
al tram del balcó
de la Rambla Nova
a les 8.
Serà la primera actuació conjunta
de les quatre colles
de la ciutat de la temporada.
I a llarg del dia
protagonisme també
pels escriptors de Tarragona.
Olga Xirenax
parlava a Tarragona Ràdio
del seu llibre.
Quan se va fundar la Lliga
m'ho van demanar
per això fa tants anys
que ja no me'n recordo.
I va anar passant el temps.
I quan se va posar
la junta que hi ha ara
diu hem trobat un conte teu
i l'ho estrat
per la Pilarín Vallès
allà al fondo d'un cabaix.
Dicom, escolta,
llavors fem-lo,
reviure,
i sí.
També ha passat
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
Margarida Aritzeta,
l'autora ballenca.
Sí,
és una novel·la de secrets,
és una novel·la
de coses no explicades,
de coses amagades
i de raconades fosques
d'una població
que sovint
no ens agrada veure.
Són aquells barris,
són aquella gent,
són aquells ambients
que tanquem els ulls
quan els veiem
i mirem cap a una altra banda.
Les llibreries esperen
una excel·lent jornada
de Sant Jordi,
Oriol Piques
de la llibreria
La Capona,
Andreu Pinyol
del Soterrani.
Sant Jordi
per les llibreries
és el 23 d'abril,
no,
per nosaltres
comença dos mesos abans,
ja preparant els llistats,
parlant amb editorials,
nosaltres en concret
portem entre 900 i 1.000 títols,
és una borrada.
Contactar els autors
que vindran a signar,
són dos mesos de feina
per davant
i més un de darrere
després de tornar
als llibres sobrants.
Hi ha de tot,
hi ha que venen
amb els deures fets
i n'hi ha que,
sobretot,
et demanen
quan és per regalar.
Sí,
ens va semblar
que era una manera
que la gent
pogués trobar
el que buscava,
llavors hem intentat
mantindre al màxim
una mica d'ordre
perquè la gent,
per exemple,
si busca fantasia
i ciència-ficció
sàpiga on anar,
ostres no,
que busca novel·la
en català,
que busca saig,
llavors els hem anat posant
tots ordenats
de la manera
que la gent
sigui més fàcil
de veure el que hi ha.
L'alcalde Rubén Viñuales
ha participat
aquest migdia
en la iniciativa
de Sant Jordi
en companyia.
Ha regalat
una rosa
i un llibre
a Àngels Pérez,
una de les persones grans
que forma part
de l'associació
Amics de la Gent Gran.
Aquesta era
la previsió
de Viñuales
en declaracions
a Tarragona Ràdio.
La gent està
engrescada,
és un dia
que és curiós
que sigui feiner,
aquest és un debat etern,
que no sé
si algun dia
tindrem una solució,
però és cert
que és un dels més bonics
de l'any.
La gent gran,
també el jovent,
veure que molta gent
té el seu primer llibre,
la seva primera experiència
amb aquesta meravella
que és la lectura.
I al marge de Sant Jordi,
avui us destaquem
que el nombre
de viatgers
allotjats
en hotels
de Tarragona
ha caigut
aquest mes de març,
un descens
al 46%,
i que Tarragona
impulsa
des d'avui
ha posat en marxa
el primer curs
d'iniciació
a la pesca
professional.
les notícies
a 3B dobles
tarragonaradiu.cat
de Tarragona
Ràdio
L'olor de cafè
dels matins
quan em llevo amb tu
Els plats del sopar
que ningú té
el valor de rentar
I penso en tu
a cada moment
des que el sol
treu el cap
pel tagamarent
i va il·luminant
els somriures
de la meva gent
El parell de mitjons
de colors
oblidats dins el llit
Els veïns del tercer
que se'm queixen
dels teus crits d'ahir
I quan dius
que tens pressa
però encara tens temps
d'enganxar-te
als llençols
durant 5 minuts més
fent el gos
fent l'amor
expulsant-los
la mandra
molt lentament
I és que per mi
els teus defectes
som tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
Vull estar amb tu
Ja ens ho diuen els catarres
i és el nostre line motif
de la jornada d'avui
Vull estar amb tu
és el que pretenem fer
i estem fent
des de les 9 del matí
durant tot el dia
i estar amb vosaltres
avui representa
o vol dir
estar aquí a la Rambla Nova
hem muntat una parada
junt amb la casa
de les lletres
i des de les 9
ben bé fins a les 8
que aniran passant
autors, autores
llibreters, editores
dracs i prínceps
o dragones i princeses
dèiem nosaltres també
tothom que és protagonista
per Sant Jordi
i mira
de tota l'amunió
de gent que passa
per la Rambla
Robert Mignual
és alcalde de Tarragona
bon dia
Molt bon dia
Tu no estaves al programa
no estaves ajustat
no estava
has fet algun llibre
tens temps d'escriure
has fet algun llibre
no, no, no
això per escriure un llibre
has de pensar
que algú se'l llegiria abans
o sigui que això
no, no
de moment no
El tens en ment però?
No
Jo respecto molt
els escriptors
i les escriptores
és una feina molt complexa
sí que m'agrada molt llegir
molta novel·la històrica
biografies, etc
i és molt complexa
tinc molt respecte
i els hi deixo
als professionals
Què li sembla
a l'alcalde de Tarragona
veure la Rambla
d'aquesta manera
ara que és la una del migdia?
Doncs que encara no ha arribat
al punt àlgid
del dia
i està tot ple
ens acompanya a més a més
aquest dia tan maco
que és els dies més macos
que hi ha
potser a
tota Catalunya
a casa nostra
però és que a més a més
la llum de Tarragona
aquest meravellós dia que fa
i aquesta llum
de la nostra ciutat
que és única
i que és aquest taló de fons
meravellós
per aquesta diada de Sant Jordi
Ara li hem de demanar
que ens recomani un llibre
algun títol
encara que no el sigui novetat
algun d'aquells
que potser
vostè té de
enrere de capçalera
tinc dos llibres que haig de recomanar
no me'ls he llegit
però l'Estafa del segle
de Salvador Balcells
i Oscura sexualitat
a pie de calle
prostitutes por el mundo
d'Ina Martín de Simón
i un que a mi m'agrada molt
és una biografia
d'Estefan Sueig
de Maria Antonieta
que és
Estefan Sueig
és d'aquells autors
que et permet
endinsar-te
la ment de les persones
d'una manera única
i el seu final
també va ser tràgic
i en un context mundial
molt concret
però és d'aquells autors
que sempre recomano
o Josep Foucher
també d'Estefan Sueig
però bé
ara m'estic llegint
una biografia d'Adrià
de l'emperador d'Adrià
que és una mica
espaceta
però bueno
però recomano llegir
qualsevol llibre
qualsevol de les
de les diferents
modalitats que hi ha
novel·la
de qualsevol tipus
etcètera
és una bona història
sobretot
que la gent vulgui llegir
és la millor manera
que la gent no et digui
el cas de pensar
i tenir pensament propi
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
acabar de gaudir de la diada
benvinguda
felicitats
els autors
doncs vinga
anem a parlar
amb els autors ràpidament
perquè se'ns acaba
temps de programa
mira
saludem el Salvador
Alscells
amb tu tancarem el programa
amb l'estafa del segle
Salvador
perquè jo tinc ganes
d'alguna cosa així
negra
per tancar el programa
és negra o no és negra
l'estafa del segle
sí
és negra
però més que negra
encara és més
històrica
perquè
reflecteix
diguéssim
he convertit
en novel·la
una estafa real
que es va produir
a Barcelona
l'any 1880
m'agrada
i a més
és el segon llibre
que passa avui per aquí
publicat per Llibres del Delicte
que jo crec que és un segell
que ja té volada
per si sol
que ja déu molt
sí
certament
com diu el nom
de l'editorial
Llibres del Delicte
és una editorial
dedicada
a la literatura
criminal
en general
tant la negra
com la policiaca
ara continuem parlant
de llibres
acabo de recordar
que tenim l'Abril Rius
justament
perdoneu
fa una estoneta
pobre
i té pressa
ja de marxar
i la tenim aquí
amb una de les parades
de Llibres
justament amb una llibreria
que recentment
ha obert a Tarragona
és de les més joves
jo crec que va obrir
finals de l'any passat
o començament d'aquest
i és
la Casa del Llibre
és una franquícia
ja ho sabeu
una cadena
però que no tenia representació
a la ciutat
i ara ja la té
Abril
veritat que estàs aquí
a la Casa del Llibre
que més són veïns
Abril
Abril Rius
que et tenim per aquí
preparada
per fer la connexió
crec que l'hem deixat
de fosa
directament ja
sí no
Abril
quan em necessitis
tu obre micròfon
i demanes
i demanes pas
doncs mentrestant
anem amb la primera
de les convidades
per tancar
aquest tram final
de la deada de Sant Jordi
almenys pel que fa al matí
amb la Inna Martínez Simón
Oscura sexualitat
a pie de calle
un llibre sobre prostitució
de fet ja el subtitulo
Les prostitutes por el mundo
Inna Martínez
bon dia
què tal bon dia
com se t'ha acudit
fer una novel·la
així
tu no vens
de l'àmbit social
ni
expliques
com et va passar
el món de l'administració
vengo de l'àmbit de la educación
de hecho
impartía clases de economía
con lo cual
nada que ver con esto
pero
apareció en mi vida
una persona
que ejercía
de forma habitual
durante 20 años
y me dijo
y me dijo que pudiera
escribir sobre su vida
¿para qué?
pues para dar voz
y altavoz
a todas las mujeres
que ejercen
y que piden
y reivindican
sus derechos
para que tengan
los mismos derechos
que los trabajadores normales
se les consideran
trabajadores sexuales
que bueno
queda entrecomillado
y escribir sobre su vida
posteriormente
se echó para atrás
y me quedé con el tema
me quedé con el tema
de la prostitución
entonces lo que decidí
es ampliar el concepto
y no solamente
es la vida de una persona
sino la vida
de muchas personas
de hecho el libro
está lleno de testimonios
de personas reales
que de alguna manera
o otra
el tema sexual
lo tienen como bandera
de vida
y no solamente
habla de la prostitución
sino de las diversidades sexuales
habla de las normativas
de las leyes
como influye
como no influye
y sobre todo
una reivindicación
hacia el colectivo
de las personas
que ejercen
huyen a muchas cosas
muchas cosas
compendia
compendia muchas cosas
de hecho es muy gruixot
el libro
y seguro que la Ina
ho ha fet a consciencia
siempre con una premisa
yo creo que muy importante
supongo que es una cosa
que t'has fixat
entre sella y sella
que es
no
hacer
adoctrinament
diguem-ho així
que simplemente
dejar las cosas
sobre la taula
y que cada uno
faci la seva idea
del que es aquel nombre
que cada uno
tome su propia opinión
¿vale?
y que deciden
es muy difícil
porque
tú puedes estar
a favor o en contra
con unas ideas
un poquito sesgadas
cuando
profundizas un poco más
y ves testimonios
reales de personas
te das cuenta
de que no es tan fácil
decir sí o no
no es tan fácil
decir sí a favor
o en contra de la prostitución
no lo es
porque la pregunta
que yo haría a la gente
es ¿realmente
el cuerpo de una mujer
es un lugar de trabajo?
claro es que de moment
¿no?
sembla que disparate
así a la primera
a favor o en contra
de la prostitución
va digas
a favor o contra
no puede ser
la respuesta no es
un sí o un no
no es tan sencillo
no es tan sencillo
hay que tener
la conciencia
y el conocimiento suficiente
como para poder
delimitar si realmente
es o no es a favor
a favor no está nadie
lo que pasa que lo permites
o lo toleras
o lo aceptas
pero a favor no está nadie
de que realmente la gente
o las mujeres
o los hombres hoy en día
porque hoy en día
el aumento de los hombres
que se constituyen
es alarmante también
el que intentes
és això
sobretot informar
donar moltes dades
de fet jo he llegit
al començament del llibre
i dones dades
ara os explicaré
com funciona
això del món clientelar
i com van
els locals
de prostitució
i tot això
dones molta informació
el que pasa que
luego en la segunda parte
del libro
que es la parte
de ensayo más
habla un poco
de toda la prostitución
como se lleva
a nivel mundial
o sea no solamente
en España
sino como se lleva
en Cuba, Venezuela
Mauritania
Jerusalén
en todos los sitios
como realmente
se lleva a la prostitución
tienen diferentes nombres
connotaciones diferentes
aunque el fin
es el mismo
y luego hablo también
de la crítica
que hago a los gobiernos
que no ponen medidas
para su ciudadanía
sino que lo que hacen
es que dejan
y permiten
que se ejerza
de forma masiva
como por ejemplo
en Cuba
o en Venezuela
o en Colombia
que prácticamente
el 80% de la población
se dedica a ello
con lo cual
los gobiernos
lo que hacen
es caso emiso a esto
y ya les está bien
que venga el turismo
¿A qué pensabas
cuando escribías
aquel llibre
a quin públic
va adreçat?
Evidentemente
a tothom que le interessa
a todo el mundo
porque todos tenemos
en nuestra cabeza
tenemos la prostitución
siempre en algún momento
otro
hay series
que te hablan mucho
de la prostitución
hay películas
que te hablan
y muchos clitxers
associados
muchos
y realmente
hasta que no estás dentro
o hables con personas
que realmente
se han dedicado
no ves el drama
que hay detrás
de todo esto
es muy fácil
ver a una prostituta
vestida
de investida
con sonrisa
con halagos
hacia el cliente
pero realmente
no es así
y no leyes
no es un trosset
del libro
hay una carta
que escribo
que pongo en el libro
que es de una prostituta
que he ejercido
durante tres años
y que en el transcurso
de este tiempo
dedicó una carta
a sus clientes
no voy a leer la carta
porque la carta
está dentro del libro
quien quiera leerla
que la lea
porque es sangrante
la carta
te puedes dar una idea
de cómo las prostitutas
piensan
y si entienden
de los propios clientes
solamente voy a hacer
la introducción
porque lo que quiero ver
es que realmente
las prostitutas
o las que trabajan
no tienen el concepto
que muchas veces piensan
simplemente leo
un trocito
¿vale?
sí
dice
Danja Ram
es una prostituta
danesa
de 35 años
y esa carta
fue escrita
en el 2016
a sus antiguos clientes
esta mujer
trabajó tan solo
tres años
en la profesión
por necesidades económicas
como muchas
y en la actualidad
trabaja de terapeuta
y socióloga
para poder ayudar
a todas las mujeres
que han quedado
maltrechas
por ejercer la prostitución
dice
como he comentado antes
no todas
han llevado
la misma trayectoria
en la profesión
ni las mismas
malas experiencias
son libres
para elegir
qué hacer
con su cuerpo
nadie las obliga
salvo la necesidad
de mantener a la familia
muchos clientes
están convencidos
de que les hacen
un favor
al pagar por el servicio
y les dan dinero
por el trabajo
que desempeña
como cualquier otro trabajo
dicen
frivoliza
sobre lo que significa
para ellas
esta profesión
a otros niveles
más respetuosas
las llaman
trabajadoras sexuales
ya que la palabra
puta
suena despectivamente
sin embargo
no son reconocidas
como trabajadoras
y por lo tanto
carecen de derechos
eso es un fragment
ya lo veíeu
del libro
de la
Inna Martínez
Oscura sexualidad
a pie de calle
Inna
moltes gràcies
per acompanyar-nos
a vosotros
por invitarme
a estar aquí
hoy
con vosotros
ja us he dit
que tindríem novela
tindríem poesia
n'hem tingut poca
la tarda més
això sí
us faig un spoiler
i ara el que fem
és connectar ràpidament
ara sí
amb l'Abril Rius
des de la casa
del llibre
per copsar
com estan
els llibreters
hores d'ara
la una
un quart o dues
del migdia
la darrera connexió
que fem
amb aquest exterior
de la Rambla
Abril Rius
bon dia
bon dia
bon dia Núria
una altra vegada
estic amb el Daniel Molina
responsable ara
de la casa del llibre
estem aquí
just al costat
jo et veig
buenos días Miquel
buenos días
què tal
com ha anat
fins ara al matí
molt de moviment
vull dir
ara no para
de passar gent
tenemos muchos movimientos
la verdad que estamos
super contentos
de la acogida
y desde primera hora
de la mañana
bastante afluencia
de público
para nosotros
es un día
super feliz
todo el mundo
que amamos la cultura
amamos la literatura
para nosotros
el día más feliz
del año
y estamos muy contentos
y muy agradecidos
con la acogida
que tenemos
¿hi ha algún llibre
o un actor
autor que hagi
destacat especialment?
pues mira
Javier Cercas
porque la novela
que tiene
trata un poco
del tema
del papado
y tal
con la hora
de la muerte
del papa
se ha puesto
bastante de actualidad
Javier Cercas
ha salido bastante
también María Dueñas
Victoria
que es el último
premio Planeta
de Paloma Sánchez Carnica
eso podemos decir
que son los más leídos
los más vendidos
¿y para la gente
que vendrá a la tarde
y aún no compra el libro
¿una recomendación personal
que les pueden hacer?
pues mira
a los que les guste
el misterio
la intriga
una novela
que no va a fallar
y que seguro que les gusta
es la saga de la Asistenta
la saga de la Asistenta
la han recomendado bastante
yo conozco mucha gente
que se la ha comprado
sí
la verdad que ha sido
un boom
y como es uno de esos libros
que cuando coges
como le pillas el punto
no puedes parar
de leerlo
hasta el final
pues muchísimas gracias
Daniel Molina
de la casa del llibre
que habías de pasar
una buena diada
i feliz San Jordi
igualmente
muchísimas gracias
molt bé
a tope
a tope els llibreters
una abraçada
per tots aquells
que ara mateix
estan veient
la tragèdia
del que serà la tarda
perquè si ara
estarà al migdia
ja està plena
de gent
i de visitants
i gent que remena llibres
a la tarda
serà una autèntica vorà
Abril Rius
moltes gràcies
felicitats
per la feina feta
no sé si ens pots
recomanar tu
algun llibre
va
que vulguis
algun llibre
mira
jo un d'actualitat
que ja us vam entrevistar
també aquí
a la ràdio
de l'Estel Soler
quan en el passat ets tu
me l'acabo de llegir
és un llibre super
d'aquests que diríem fàcil
que es llegeix ràpid
i la protagonista
és superinteressant
que és el que a mi m'agrada
també
que els protagonistes
tinguin una història a explicar
llavors
recomanaria aquest
molt bé
moltes gràcies Abril
que acabis de passar
boníssima diada de Sant Jordi
igualment
fins ara
fins ara
alliberem l'Abril
que ens ha estat acompanyat
durant tot el matí
fent de microfone
i l'alambric
que diem nosaltres
fent aquestes connexions
des de l'exterior de l'estant
des de la Rambla
en definitiva
parlant amb públic
que passejava
amb venedors de roses
floristes
en definitiva
i també amb llibreters
i els darrers
10 minutets de programa
Laura
som per parlar
amb el Salvador Balcells
l'estafa del segle
pinta d'això eh
doncs sí
Salvador Balcells
què tal
bon dia
molt bon dia
de què va
aquesta estafa
del segle
no té paraules grosses
del segle
bé
és una novel·la
però que té
més contingut
de història
que no pas
de ficció
o sigui
és una novel·la negra
i històrica
però més històrica
que no pas negra
on la situem
què passa
que puguem explicar
anem a fer una miqueta
allò que puguem dir
eh
d'aquesta estafa
bé
la novel·la està
ambientada
l'any 1880
eh
principalment
a Barcelona
però
el títol
l'estafa del segle
fa referència
a un fet real
que es va prouir
que va tenir
aquell any
el protagonisme
la ciutat de Barcelona
però que
és
va ser una estafa
que va tenir repercussions
a tot Europa
i més enllà i tot
sí
eh
els protagonistes
són dos personatges
que jo me'ls estimo molt
perquè això
és la tercera novel·la
en què apareixen
que són
Pere Rosic
veí del Cové
bé veí no
natural del Cové
i
Coya Pibernat
que és
eh
de Reus
filla d'un notari
eh
un notari lliure
pensador
però que ara
ja és gran
i ja
comença
a tenir
una certa decadència física
fa gràcia
perquè dius
són personatges
que sempre apareixen
home perquè els fas apareixer tu
eh
o et tens
no et surten com a bolets
aquí
no és la tercera novel·la
amb els mateixos protagonistes
sí sí però vull dir que tu
els hi tens carinyo
els poses
molt sí
de fet jo
els meus personatges
de fet en tinc dos
bé tres en realitat
aquesta parella
i una altra
que es diu
Emili Espinosa
que és un
un mosso d'esquadra
l'Emili Espinosa
que ha protagonitzat
cinc novel·les meves
escolta
i l'estafa
la Laura i jo volem saber
de què va l'estafa
roben un tren
un banc
el que ens puguis dir
perquè ja entenc
que aquí
podem
no
a veure
jo la definiria
com una estafa
colonial
en aquella època
la segona meitat
del segle XIX
es van produir
moltes
van aparèixer
moltes colònies noves
arreu del món
sobretot cap a Àsia
Oceania
i Àfrica
o sigui
molts països europeus
creaven colònies
bé doncs
és la creació
d'una colònia
que després resulta
que és una estafa
però que
s'inventen una colònia
però que hi ha milers
de persones perjudicades
s'inventen una colònia
sí
no és que se l'inventin
sinó que la promocionen
per a Europa
però resulta
que no hi havia res
ni els terrenys
que deien
que eren propietat
del senyor
el marquès de Raix
que va promocionar
aquesta colònia
els terrenys
no eren seus
i l'únic que feia
era quedar-se els diners
de la gent que hi invertia
tu has dit
basat en fets reals
eh?
basat en fets reals
sí
és una història
basada en fets reals
els diaris de l'època
d'aquell any
en van parlar molt
el que passa
que no ha passat
a la història
de la ciutat
perquè va ser
circumstancialment
a Barcelona
d'on sortien
els vaixells carregats
de gent
cap a aquella colònia
fictícia
que després resulta
que no era certa
i això passava
a partir de Barcelona
durant aquell any
i Salvador
sortien vaixells
anaven cap a un lloc
que no existia
vaixells carregats
de gent
efectivament
i com era
aquesta Barcelona
del 1880
quina atmosfera
no?
ho tenim?
bé
intento reflectir
la novel·la
la ciutat
s'està expandint
hi ha
el que és
la ciutat antiga
que fins
a pocs anys
abans
havia estat
rodejada
per les muralles
i
l'eixample
que està
començant
a construir-se
és l'època
que
el
Narcís Uller
va reflectir
molt bé
en la seva novel·la
com es diu
la novel·la?
hauríem de fer
en Google
ara s'enganxaràs
a tu
bé
alguna cosa
de l'hort
la febre d'hort
això mateix
perdó
la febre d'hort
com ho dient
del públic
com ho ho ve
així m'agrada
quins públic
ara tinc
que tenim
i tant que gent
era una època
en què Barcelona
estava creixent
i estava expandint-se
i
hi havia
molta inversió
a borsa
i moltes
gent que es feia rica
ràpidament
i d'altres
que s'arruïnaven
eren vius
no ho vius la gent
no?
això mateix
i la classe obrera
estava molt fotuda
perquè no tenia
cap regulació
hi havia
molta migració
del camp
a la ciutat
degut
a la misèria
que havia creat
la
la malaltia
aquella
de les vinyes
filoxera
la filoxera
i per tant
hi havia
molta classe obrera
aturada
i els empresaris
els capitalistes
feien el que volien
i els tractaven
de la manera pitjor
que us podeu imaginar
Quintoli
has donat
a la novel·la
de thriller
no
deies més aviat
d'històrica
no?
sí
és més històrica
que negra
però també
té una part
de negró
els protagonistes
que he dit abans
Pere i la
Coya
tenen una agència
de detectius
privats
la primera
la primera
que existeix
l'havien creat
a Reus
i després
la traslladen
a Barcelona
i ells
estan involucrats
en aquesta història
del marquès de Raix
sobretot ella
la Coya
que és una dona
molt avançada
en el seu temps
una feminista
diguéssim
avant la letra
que
doncs
bueno
ells són
uns personatges
ficticis
però la història
que s'explica
la novel·la
és real
Salvador
no sé si també
veig que sí
perquè portes
els pòsits
al llibre
no sé si
volsaràs fer
un fragment
llegir-nos
un fragment
perquè anem
fent-nos la idea
també d'aquesta
atmosfera
que ens estaves
descrivint
he triat
un fragment
que justament
passa a Tarragona
tot i que
la novel·la
cal explicar
una mica
el context
ràpid
eh però
ràpid
el Pere i la Coya
estan a Barcelona
però tenen
la família
sobretot la Coya
la família
Reus
i han de viatjar
de Reus
de Barcelona
a Reus
amb tren
amb ferrocarril
i aleshores
es veuen obligats
en aquell moment
l'any 1880
no hi havia cap línia directa
de tren
entre Reus
i Barcelona
s'havia de fer
transport
a Tarragona
eh
aleshores
el
trosset
que llegiré
és
quan arribin
amb tren
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
és ben bé
gaire bé
el començament
en Rossic
en Pere
sempre havia estat
un home
impacient
i fent un hort
aquest qualificatiu
no suportava
les pèrdues de temps
al llarg del viatge
des de Barcelona
anava pensant
com podria aprofitar
les hores
d'espera
a Tarragona
ciutat
a la qual
tot i ser
propera
a Reus
els darrers anys
només hi havia anat
per raons
professionals
però quasi mai
per plaer
o per visitar-hi
coneguts
fue així
com repassant
les escasses
coneixences
personals
es decidia
per Magí Tomàs
un amic
i company
d'estudis
de la seva època
de formació
com a policia
en Magí
era el director
de la presó
de la ciutat
ubicada
al castell
de Pilats
càrrec
que exercia
amb mà de ferro
i guants de bellut
segons què es deia
no sé
si t'agradarà
gaire
li va dir a la coia
que no l'havia arribat
a conèixer
abans era un xicot
d'allò més trempat
però m'han dit
que amb aquesta feina
que té
se li ha agraïjat
molt el caràcter
clar que si tu tens
algú que volguessis
veure
la veritat
Pere
és que
aturar-nos a Tarragona
per anar a la presó
que vols que et digui
tot i que amb el temps
que fa
i bruts com anem
de carbó i pols
millor estar cobert
el viatge
havia estat pesat
però tranquil
sense avaries
ni cap atropellament
però la pujada
a peu fins a la presó
va ser força
desevinent
les ràfegues
de vent
els dificultaven
la marxa
aixecant les faldilles
de la coia
i amenassant
d'endur-se el barret
i fins aquí
aquesta és la seva aventura
a Tarragona
diu home
un dia que venim a Tarragona
i hem d'anar a la presó
i em diràs tu
Déu-n'hi-do
doncs això és l'estafa
del segle
del Salvador Valcells
Salvador
quants signes?
de 4,36
justament aquí al costat
a la parada
de la Casa del Llibre
ai que bé
molt bé
tot tindrem a proper
perquè nosaltres també hi serem
molt bé
molt bé
molt bé
Salvador
doncs gràcies
bon Sant Jordi
i rei
molta literatura
moltes gràcies a vosaltres
Ostres, se'ns ha acabat
el matí de programació
Sembla que fos
fa un momentet
que eren les 9 del matí
deien bon dia
Ha passat volant Núria
i l'ambient
quin ambient
que hem tingut aquest matí
molt xulo
sobretot recordar això
que nosaltres ara
tanquem aquesta part matinal
de directa
però a partir de les 4
dins de la randa mar
ja tornem
tornem aquí
amb molta activitat
moltes escriptores
escriptors
també editors
editores
hem de parlar encara
de moltes novetats
d'aquest Sant Jordi
de 4 a 8
continua
l'acció cultural
aquí a la Casa de les Lletres
i a Tarragona Ràdio
aquest està en conjunt
que tenim
com dèiem
a la Rambla
si ens voleu visitar
esteu més que convidats
potser si ens saludeu
no us farem cas
perquè estarem en plena feina
però vaja
que aquí ens trobareu
al costat de l'oficina de turisme
una munió de gent
fa possible aquest programa
Laura Casas
Marina Pérez Gota
a la tarda
Lluís Coma
Joan Maria Bertran
Sílvia García
Pablo Vidal
que el recuperarem a la tarda
la producció
també de Ser Enric
Bertomeu Navarro
de la Casa de les Lletres
la logística
que ens han ajudat
també a muntar
l'estat
Mauri Fernández
Rosori Many
Blanca Navarro
Vicente Ophair
GV de Gispert
i molts companys
que em deixo
perquè qui més qui menys
està avui celebrant
amb nosaltres
i amb vosaltres
aquesta Diada de Sant Jordi
Laura
que t'acabi de provar molt
gràcies
Gràcies
Igualment Núria
Quan posem els peus
al d'aire
Quan posem el cap avall
Quan et crido a la muntanya
Vile com va contestant
Quan et faig en Margarides
la foncera de colors
Vull mirar-te'ls i dir-te
que el que sento és això
T'estimo molt
Jo t'ho t'estimo molt
Gràcies