Bon dia, són les 9 del matí.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Molt bon dia, benvinguts a aquesta nova edició de La Veu de Tarragona, la d'avui dimarts, dia 30 de desembre. I ho diem amb un somriure als llavis, perquè ens fa com molta il·lusió això que se'ns acabi l'any. No perquè el 2025 hagi estat un mal any, així en trets generals. De fet, després us ho explicarem i vosaltres jutgareu si ha estat un bon o mal any a nivell de notícies destacades a Tarragona, perquè justament cap a final de programa farem una mica de sumari o de resum del que ha estat aquest any.
Com dèiem, estem contents per canviar d'any perquè això sempre significa l'esperança que tot vagi encara una mica o molt millor, que el 2026 sigui més xuló.
A més, que sempre que hi ha una data destacada, com és a cap d'any, se'ns adjunten algunes activitats xules per fer. I que, com sempre, us volem recomanar, que d'això va aquests dies la programació de Tarragona Ràdio. Recordeu que el dia 31 és la Dia de l'Home dels Nassos. Sortirà demà, es passejarà per tot Tarragona, fins i tot anirà als barris, que això ja ve a ser, ja no és novetat, ja és una tradició.
que no només estigui al centre de la ciutat, sinó que vagi cap als barris. L'home dels nassos, l'home que té tants nassos com dies, li queden a l'any. Això sí, molt graus, molt gran. Cada any intentem parlar amb qui es posa a la pell de l'home dels nassos, a la pell, al cap i al barret de l'home dels nassos. Després us recordem el nom. Però, vaja, el Joan, de moment no està disponible. Jo crec que s'està preparant per les grades de Benidenda demà.
Així que intentarem, anirem trucant a la porta. Joana, si ens escoltes, sisplau, sisplau, digue'ns que sí, home, que volem parlar amb tu, volem saber com serà la ruta que farà l'Home dels Nassos enguany. I això, ja sabeu que és tradició, passi però on passi, sabem que acabarà la plaça de la Font llançant caramels des del balcó de l'Ajuntament.
És una de les qüestions que ens fa somriure, que ens fa estar contents, eh? Aquesta celebració el dia 31 del Cap d'Any de l'Home dels Nassos. N'hem parlat ampliament també de la celebració que hi haurà a plaça Corsini, que serà una mica l'epicentre, el centre neuràlgic de la rebella de Cap d'Any, no només per la gent gran, sinó també per els més petits. Tot això ho estem avançant també en el sentit que demà no tenim programació en directe a Tarragona Ràdio. Avui és el darrer dia i ens retrobarem, això sí, divendres.
I què passa a partir de demà, també? Doncs que entra en vigor aquesta fase inicial del que serà la zona de baixes emissions a Tarragona. Parlarem de mobilitat, doncs, i parlarem del que no només de mobilitat, sinó en general, també, o específicament el que significarà per Tarragona l'entrada en vigor, ja us dic,
d'aquesta normativa europea aplicada, que preveu que a la zona centre de Tarragona, i després delimitarem els carrers, doncs entri en vigor aquesta impossibilitat o prohibició de circular depenent de quins vehicles. La primera entrevista anirà d'això, o serà una entrevista amb la consellera Sònia Orts, que, sens dubte, també valorarà el tema dels autobusos municipals i el fet que congelin de nou les tarifes absorbint
l'Ajuntament un percentatge, de manera que les tarifes siguin cofinançades entre el govern central, entre l'Ajuntament de Tarragona i llavors els ciutadans hi ha de pagar només el 50% del seu cost. Les mateixes xifres que l'any passat, en tot cas, l'abonament de l'autobús ho sortirà igual.
Serà, com dèiem, la primera de les entrevistes amb Sònia Horts, la consellera responsable de mobilitat i de l'empresa municipal de transports. I, per altra banda, connectarem en directe amb l'Associació Passebrista de Tarragona. Ells són els encarregats un any més d'organitzar els pessebres, un pessebre central amb diorames, que el tenim al carrer Marceria número 13.
i allà és on anirem, on connectarem, però també d'altres pessebres que normalment es campen per diferents punts xulos i estratègics i molt visibles de la ciutat perquè els hi encarreguen, perquè l'associació Pessebrista en sap moltíssim i llavors qui vol guarnir? Doncs una entitat o un establiment...
o un espai públic amb pessebre, normalment els encarrega amb ells. Si ja us dic què, però al Centre Neuràlgic, la mostra de pessebres i diorames, el tenim un any més al carrer Marceria número 13. I anirem en directe i us ho explicarem.
Més qüestions que tenen a veure amb cap d'any, doncs, per exemple, el raïm. El raïm és la tradició que seguim aquí, en altres llocs mengem llenties, sense anar menjar a Itàlia, però aquí mengem raïm, coinciden amb les 12 campanades. El raïm que darrerament, bé, ja fa anys, ja no tan darrerament, però...
Ha agafat diferents formes i sabors, forma rodona de moment, arrodonida, però ja sabeu que hi ha molta tecnificació al darrere del raïm, no ho sé, és un producte del camp, una fruita, que sembla que és prou versàtil, que s'exporta des de l'altra punta de món, per tant és fàcil de traslladar, sembla.
I agafa formes sense llavors, cada cop és més habitual trobar-ne formes molt cruixents i, sobretot, ara per cap d'any, van molt buscats els raïms de grapet i tet i fins i tot alguns enllaunats. Nosaltres, com sempre, marxarem cap a una fruiteria perquè ens expliquin això, la versatilitat dels raïms si es continua seguint la tradició de menjar 12 grans de raïm amb les 12 campanades i...
Curiositats, com per exemple un raïm que té gust de cotó de sucre, que també n'hi ha. Històries vàries que es fan al raïm, al raïm provatures d'aquestes una mica de ciència-ficció. Sabrem si tira més la tradició o s'opta per qüestions o per varietats més fantasioses. No secrets any more. No secrets any more.
No faltarà tampoc un altre clàssic del dia de cap d'any. Si ahir parlàvem sobre el bany de Sant Silvestre, que tindrà lloc demà a la una del migdia, toca també parlar sobre la tradicional cursa de Sant Silvestre. Arriba enguany a la 21a edició. Tindrà lloc també demà, demà, dia 31, però sortida a un quart de sis. Marqueu-vos a la 5 Castellà, a la 5 a la llotja de pescadors de la Serrallo.
És mítica i tradicional, 21 edicions, ja ho veiem, i a més una trobada esportiva d'aquestes molt populars, que hi ha persones que s'entrenen durant tot l'any per fer únicament i exclusivament aquesta cursa que no és extraexigent.
Per tant, és fàcil d'aconseguir, però que és... Bé, que s'has d'entrenar, no pots anar simplement a veure què passa. Una cursa que, a més, ho escoltàvem abans dins l'informatiu, té una vessant important, una vessant solidària, que anirà a càrrec a la Lliga contra el Càncer i a Epilep, l'associació, si jo puc, tu també, l'associació d'Epilepsia, i la Fundació Bona Nit. Per tant, vessant solidària amb aquestes tres bandes, tres entitats molt implantades a la ciutat. A part d'evidentment...
el punt de fer una cursa, un esdeveniment esportiu molt participat i també molt tarragoní. Ja sé que no és exclusiva de Tarragona, la cursa de Sant Silvestre, però és que aquí estan molt arraigades. Imagineu-vos 21 edicions.
I després d'esport tenim, mira, bany de Sant Silvestre a la 1, cursa de Sant Silvestre a les 5 i a la nit una miqueta de disbauxa, una mica de rebel·les, si ho voleu així. Parlarem de rebel·les, de rebel·les que hi ha a les diferents sales de Tarragona, no podrem passar per totes, però intentarem tenir alguna representació de les que hi ha a les habituals, de sales, i potser alguna alternativa que ens sorprendrà.
I, a part de tot això, ja us dic que tancarem el programa amb l'home dels nassos, si ens és possible, i sobretot amb un repàs al que ha estat el resum, vaja, del que ha estat l'any 2025 en qüestió informativa. Ja us hem donat una pinzelladeta dins la informatiu de primera hora del matí, però volem parlar-vos en...
una miqueta més àmpliament. Tot això i alguna sorpresa que pugui sortir d'última hora configurarà l'última veu de Tarragona de l'any 2025. Ja us dic que demà és habitual que els companys de Tarragona Ràdio ens prenguem el dia lliure, entre altres coses, per anar a saludar l'home dels nassos. Així que ja, d'entrada, perquè no se'ns oblidi, de part de tot l'equip de la veu de Tarragona, els que hi són, els que estan de vacances, us desitgem molt bona entrada d'any.
Que vagi molt bé al final del 25 i molt bona entrada d'any cap al 2026. Vinga, va, que seguim endavant amb el que és la programació habitual i abans d'entrar en matèria, d'entrar en música en la primera de les entrevistes, us volem fer encara una darrera recomanació.
La recomanació és que tingueu en compte dins de la Carta dels Reis, que esteu a punt ja de fer i de donar. Si és que no ho heu fet ja, afegiu-hi una anexa, home. Regaleu PortAventura Club o demaneu PortAventura Club. El regal perfecte per viure a PortAventura World durant tot l'any amb família o amics.
Us permetrà tenir avantatges exclusius en reserves, en aparcaments i descomptes dintre del parc. Un carnet, un club, que us costarà des de 150 euros per persona. Podreu escollir entre tres tipus de passi anual i aconseguir accés il·limitat a Port Aventura Park, a Caribe Aquatic Park i a Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que preferiu per gaudir d'un any inoblidable. Regaleu club, regaleu un any sense límits.
I així, ara sí, arrenquem aquesta darrere veu de Tarragona de l'any 2025. Ho fem com ha de ser, amb un programa de molta alçada. Vamos a arrancarlo con altura.
El demo lo canto con Honduras. Dicen una estrella, una figura. Lector, aprendí la sabrosura. Nunca he visto una joya tan pura. Esto es pa' que quede lo que yo hago dura. Con altura. Demasià noches de travesura. Con altura. Vivo rápido y no tengo cura. Con altura. Y de joven pa' la sepultura. Con altura. Esto es pa' que quede lo que yo hago dura. Con altura. Demasià noches de travesura. Con altura. Vivo rápido y no tengo cura. Con altura. Y de joven pa' la sepultura. Con altura.
Pongo rosas sobre el pana, mira. Pongo palmas sobre la guantana.
Bona nit.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Vamo, vamo.
La veu de Tarragona La teva veu
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Arrenquem aquesta primera conversa de la jornada. Volem parlar de mobilitat, de transport públic, també de canvis que afectaran el dia a dia dels tarragonins i les tarragonines. L'empresa municipal de transports encetarà el 2026 sense pujar tarifes, mantenint també les bonificacions socials i amb previsió de xifres rècord pel que fa als viatgers.
en paral·lel a l'entrada en vigor de la zona de baixes emissions. Per parlar-ne, avui ens acompanya la consellera de Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona i presidenta de l'empresa municipal de transports, la senyora Sònia Horts. Senyor Horts, molt bon dia i gràcies per ser avui amb nosaltres.
Hola, bon dia. L'empresa municipal de transports mantindrà congelades totes les tarifes, ja s'anunciava del transport públic de cara al 2026, això arriba ja per set anys consecutius. Com ho valoren? Quin esforç econòmic suposa això també per l'empresa? I com valoren la mesura? Doncs la valorem per part de l'Ajuntament molt positivament. Penseu que ja...
També, abans, ja va donar la bonificació d'anterior...
No sé si m'escolten bé. Sí, sí, t'escolto perfectament. No, no, no, l'escolto perfectament. El govern ja va donar la subvenció del 20%, si recordem, l'Ajuntament va ficar al 30%, i ara el 2026 tornen a donar el 20% una altra vegada, i en aquest cop hi ha una variació, que abans a l'anterior bonificació no hi era,
que ara no és necessari un confinançament per part de les administracions locals. O sigui, en l'anterior, l'Estat va dir que donem el 20% i les administracions han de donar també una bonificació iguala i en aquest cas l'Estat diu que no és necessari un confinançament per part de les administracions locals. No obstant, volem garantir aquesta continuïtat del 50% de descompte dels abonaments i per això aportem
de manera voluntària, el 30%, igual que vam fer a l'anterior. Això suposa que el 30% és gairebé 465.000 euros, per aquí va la xifra. Per a la població hem de bonificar per ajudar que continuï l'ús d'aquest transport públic i és un èxit, com has dit tu, perquè hem pujat
d'usuaris aquest any ha sigut un increment bastant considerable i ho hem d'assumir com? Amb bonificacions, ajudar, com? Amb compra d'autobusos, recordem que ja tenim aquí, ja van arribar 3 més els 10, els altres 10 arriben ara al primer semestre de l'any 26,
I ja traiem a licitació, entre tal licitació de Consell d'Administració, pels propers deu. Tot això, a més a més d'ajudar aquest ús i a promoure i a mantindre i augmentar aquest transport públic, també està inclòs dintre d'una de les mesures per portar-se també dintre de la zona de baixes emissions, que començarà justament...
Ara en parlarem també de la zona de baixes emissions. Abans, pel que fa amb aquestes tarifes, era important, com vostè deia, no traslladar aquest increment als usuaris, sinó que es bonifiqués, que s'assumís l'Ajuntament a aquestes bonificacions, a aquests percentatges. Suposo que això tindrà també un impacte real en l'ús del transport públic i en la lluita també contra, o en la preferència del transport públic envers el vehicle privat, no?
Sí, sí, totalment. I el que hem parlat abans, tancarem aquest any amb 12,5 milions de viatgers. L'any anterior, el 2024, l'hem tancat amb 11,7. O sigui, la diferència, aquesta xifra, ja representa aquest increment significatiu de la població a l'hora de consolidar-se amb una tendència molt positiva per l'ús d'aquest transport públic a Tarragona. Llavors nosaltres no podem fer una altra cosa que donar més servei
de donar una flota ja no només renovada, sinó augmentada, perquè ara en comptes de 74 autobusos tenim 84 amb aquests autobusos que ja tenim aquí, reforçarem línies, també estem a punt de tocar ja a implementar aquesta regularització de línies que vam estar explicant durant aquests mesos, perquè són línies que tenim des dels anys 80, hem de renovar,
s'han de posar en el dia i actualitzar-les, i això ja ho tenim damunt de la taula, i en breu, ja el 2026, aquesta regulació de línies de totes les parades i freqüències es ficarà en marxa, però tot abans amb un procés de participació, de parlar amb associacions, de parlar amb els municipals, el Consell d'Administració...
Però això serà en breu. El 2025 està encara superant aquests 12 milions i mig de passatgers. És una xifra històrica. Ja ens explicava que s'atribueix aquest creixement. Quins punts o quines línies o quins barris són els que han crescut més en guany? Bé, la Centra m'ha anat una mica tan pacient gairebé a l'igual en tota la ciutat. Però sí que és cert que la part de Ponent i la part del nord són línies que...
més utilitzades. Penseu també que a part de la compra d'autobusos per augmentar les línies i la compra dels autobusos, la regularització de línies, també penseu que tenim els aparcaments dissuasius. A part dels municipals, que ja tenim amb una tarifa diària, tenim també els dissuasius. I en aquest cas vam apostar pel pàrquing de roja, un euro, que també és una de les mesures que està dintre de la mateixa...
del mateix grup, de totes les mesures en global. També tenim Torroja i, per exemple, Guillem Oliver, amb això són 700 places, però no ens podem quedar aquí. El que estem ja treballant, un parell o tres més de parques dissuasius, que no trigarem molt a...
tindrà ja amunt de la taula tancat el projecte i donar més opcions a la població perquè continuïn utilitzant aquest transport públic per deixar el cotxe o no agafar-ho ja o la gent que ve de fora, les ciutats que venen de fora de Tarragona, deixar el cotxe a la perifèria de la ciutat.
I tot això ja són mesures que estan molt actives i molt treballades ja. Aquest augment de la demanda obliga, com vostè deia, a repensar freqüències, flota, ja ens parlava, no?, que s'ha de retocar el disseny de les línies, que ve en bona part dels anys 80. Això ja es planteja, no?, és a dir, és una cosa que es planteja de cara a aquest 2026, ja està calendaritzat fins i tot, eh? Vam adjudicar una empresa externa a l'estudi de les línies de la ciutat
Això ja va ser a l'estiu, abans de l'estiu, i ja tenim aquí el primer esborrany d'aquesta regularització de les línies. Aquesta treballada és molt important perquè es va treballar aquesta empresa, juntament la part tècnica de l'empresa, inclús inspectors o xofers de dintre de l'empresa municipal de transport. Llavors, el resultat serà...
Jo penso que serà una bona proposta i a veure cap a l'aportem. I això volem implementar-ho ja en el 2026. La renovació de la flota és un tema, una demanda històrica que també s'ha començat a notar i es continuarà notant, no? La ciutadania ho continuarà notant ja visiblement, no?, durant aquest 2026. Exacte. Nosaltres, com hem dit, ara ja teníem els 23 autobusos aquí, els altres 10... Perdona, tenim els 13, els 10 fins als 23 els tindrem abans de l'estiu del 2026...
i ara ja estem licitant els altres 10 perquè arribin a principis del 2027. Llavors ja no serà només renovar, sinó augmentar, perquè ara mateix només tenim els 13 nous i en comptes de 77 ja han pujat a 84 autobusos. En breu ja veureu que hi haurà línies, les més freqüents i les que estan més saturades de gent en horaris molt puntuals, potser del col·le, d'entradas al treball, que veurà la ciutadania dos autobusos un darrere de l'altre, que serà per reforç
que tant es demana i tant necessita la ciutadania, tant a Poner com a Llevant com al nord. No hi ha una zona específica si no estarà per tota la ciutat. I ja implementar aquesta regolarització de les nenes que serà també per agilitzar aquestes freqüències i sobretot aquest ús de més de 12,5 milions de viatgers, que és l'any històric que ha tingut la MQC.
Per tant, el tema de les tarifes, a nivell social es mantenen també aquestes mesures de gratuïtat per segons quins col·lectius, no infants de 0 a 3 anys, abonaments bonificats també per jubilats o pensionistes. Són polítiques socials per les quals continua apostant també l'MT i amb altres col·lectius.
Totalment. El col·lectiu dels nens entre 0 i 3 anys, el col·lectiu dels jubilats i pensionistes, com no pot ser d'una altra manera, els títols, recordem, de l'ATM, pels infants entre 4 i 16 anys, que estan a l'època d'estudi, també els joves menors de 30 anys, amb la bonificació de l'ATM, persones en situació d'atur no les podem deixar enrere, i també estan les famílies monoparentals i famílies nombroses, són dels
dels més destacables i estan al costat d'aquesta política social nostra. Senyor López, permet-me que li pregunti també pel nou conveni laboral de l'EMT després de més d'una dècada. Què representa aquest acord i com el valoren? Per mi és una gran notícia. Abans del Nadal ja es va fer un preacord
Jo agraï totalment als treballadors, als representants dels treballadors, tot el comitè d'empresa, per tota la feinada que porten ja molts mesos treballant. Com vostè ha dit, ja portava una dècada que aquest conveni no es portava a terme. Porten, des que va fer la fusió de l'antiga AMT, amb l'EMT, són quatre anys, no sembla que és,
i han estat treballant i treballant i treballant i tocant tots els aspectes possibles amb tots els sindicats que han volgut participar, sobretot el comitè d'empresa, juntament amb els juristes, els tècnics i el nostre gerent. I la nostra finalitat era el més aviat possible poder tancar aquest conveni històric que s'ho mereixen els treballadors
i això ja es va tocar, o sigui, va haver-hi un preacord abans de Nadal, i ara espero, s'estan ultimant, que estan llegint, per polir comes, punts i accents, i ja al mes de gener, a veure si poguessin ja portar-ho al Consell d'Administració i aprovar-ho i fer de cas com a molt tard el febrer, amb caràcter retroactiu, i llavors és una cosa més,
és una de les fites més que estaven allà en un... parades, en un calaix, i això s'havia de ficar en marxa. Per tant, podria arribar al febre, podria aprovar-se ja aquest mes de gener, com vostè, amb caràcter retroactiu, però entrar en vigor ja al febre. Què destaca d'aquest conveni? Perquè llegíem que preveu més rodes de treball, una borsa de personal més gran... Vostè defensava que s'ha fet un gran esforç. Quins serien els punts que...
que creu que s'han... Encara no me l'han passat, perquè són temes que treballen la gerència amb els nostres tècnics juristes, però sí que és veritat que ara, al mes de gener, ens sentarem, mirarem, ha de passar per intervenció, perquè també hi ha una productivitat, també hi ha un... Bueno, unes propostes que penseu que ara el 2018 es va arribar a uns acords, encara no es podien ficar en marxa si no hi estava el conveni tancat.
Llavors, tot això, al mes de gener, mirarem tots els trets importants i ja us ho explicaré. Molt bé. La zona de baixes emissions, que ho comentàvem també abans, entra en vigor demà mateix, aquest 31 de desembre, vostè ho deia, també per imperatiu europeu. Quin ha de ser el missatge clau per la ciutadania, que encara té dubtes sobre aquesta zona de baixes emissions, senyora Orts?
El missatge clau és tranquil·litat, tranquil·litat i tranquil·litat. És per normativa europea, però encara que sigui per normativa europea, nosaltres el que estem fent és fer-ho fàcil per ciutadans i ciutadanes, tant de Tarragona com de fora. Llavors, què s'ha de saber? Són les preguntes més freqüències. Penseu que tenim aquí a l'OMAC, des fa ja un mes, un equip de cinc persones...
que des de les 8 a les 5 de la tarda, tant per telèfon, que és el 9705 3077, com per correu electrònic, que és el cbe.tarragona.cat, compra essencialment. Hi ha 5 persones que tots els dubtes, tota la informació que desitgin, inclús ja poden portar la documentació si volen registrar-se, demanar alguna autorització... O sigui, tot això ja està en marxa fa un mes. Llavors, les idees claus, perquè si no, després la gent... A vegades ens liem una mica, val? El...
les persones que estiguin domiciliades... Aquesta zona de baixos emissions només afectarà els vehicles que no tinguin etiqueta. Només els vehicles que no tinguin etiqueta. Els vehicles que tinguin no passa res. I els que no tinguin són les que hauran de mirar les excepcions, però les persones que estiguin domiciliades a Tarragona, encara que no tinguin etiqueta durant el 2026, no tenen cap tipus de restriccions.
Per tant, totes les persones domiciliars aquí a la ciutat poden entrar i sortir a l'Igual de la zona de baixes emissions encara que no tinguin etiqueta. Després una altra pregunta que em diuen és, jo tinc etiqueta però l'has de portar visible al cotxe? No, no fa falta. El cotxe ho ha d'ahir clar que porti. No, no, no fa falta. També penseu una cosa, les restriccions són de les 7 de la matí a les 7 de la tarda laborables. A partir de les 7 de la tarda, festius i cap de setmana, no hi ha cap tipus de restriccions a la ciutat.
Llavors, sobretot, també m'agradaria fer un incís molt important. Tots els veïns i veïnes que estan domiciliats dintre d'aquestes hores de baixes emissions, durant l'any 26 i l'any 27, no tenen cap tipus de restriccions en el seu vehicle, encara que no tinguin etiqueta. Aquesta seria la segona. Tranquil·litat, poden entrar dintre dels pàrquings, dels guards que tinguin, dels pàrquings privats, això no hi ha cap problema.
llavors tots els vehicles que siguin de fora de la ciutat tenen que no tinguin etiqueta i vulguin entrar dintre de les 7 de la matí a les 7 de la tarda a la nostra ciutat tenen 12 dies d'accés sense demanar autorització dintre d'aquestes zones de baixes emissions i a més a més hi ha 24 excepcions que dintre de la web està molt ben feta jo he de felicitar els tècnics que ho ha fet i a comunicació i premsa perquè és una web que és molt
molt fàcil d'entendre. També vam enviar una carta a tots els domicilis de la ciutat en un quadríptic, on et diu els horaris quan entra en vigor, et diu l'enllaç de totes les excepcions, i després també la setmana passada, em sembla que va ser, vam incloure un enllaç on pots posar el DNI i la matrícula del cotxe, igual que ho fas a la DGT, i et diu si estàs domiciliat a la ciutat, si no estàs domiciliat a la ciutat,
si el teu cotxe té etiqueta, si no té etiqueta, i si no té etiqueta te donen l'enllaç perquè vegis les actuacions que puguis veure. Així podem saber directament com ens afecta aquesta zona de baixes emissions a cada vehicle creuant el número de la matrícula amb la normativa i fàcil rebre aquesta informació adaptada. Però sobretot, tranquil·litat, és de les 7 de la matí a les 7 de la tarda. Estius i cap de setmana no hi ha cap tipus de restriccions.
Si estàs domiciliat a la ciutat, encara que no tinguis etiqueta, durant l'any 2026 no tens cap tipus de restriccions. I els veïns i veïnes de la zona de baixes emissions que visquin dintre, domiciliats dintre de la zona de baixes emissions, 26 i 27 tampoc tindran cap tipus de restriccions. I amb totes les excepcions previstes que hi ha a nivell de mobilitat reduïda, rendes baixes, professionals... O persones malaltes, per exemple, persones que tenen malalties que impedeixen, per exemple, l'ús del transport públic.
També poden entrar persones, com has dit molt bé, de mobilitat reduïda, persones amb rendes baixes, que no poden canviar-se del vehicle. Vehicles, això ja ho hem dit, els parcs privats, dintre les noves emissions i els públics. Serveis defensats d'emergència, o sigui, hi ha 24 autoritzacions que es poden demanar perfectament en aquest grup d'aquestes 5 persones que tenim a l'OMAC ja fa un mes,
i a començar amb tranquil·litat i amb informació i pedagogia. Està bé clarificar-ho perquè, per exemple, des del petit comerç, per exemple, s'expressava la por a perdre clients. Suposo que es garanteix que aquesta zona de baixes emissions no acabi perjudicant també el comerç de proximitat. Precisament amb això que comentava abans, amb la millor connexió amb el transport públic des dels apartaments dissuasius, que és un tema que és viable i que entenc que s'està treballant, no?
Sí, sí, totalment. Això no es pot parar a treballar. Ho treballo conjuntament amb el conseller Ignacio García per tot el que és el territori, de tots els pactes i situacions que podem començar ja a activar. A part de Guillem Oliver i Torroja no ens podem quedar aquí. Hi ha un parell més de previsions i això ho hem d'acabar ja de finalitzar, rematar en breu, per donar més opcions a la ciutadania i,
que venen de fora, que penseu que aquí treballa molta gent que no viu a Tarragona i ve a comprar i ve a passejar i ve a gaudir de Tarragona, molta gent de fora, i llavors el que hem de fer és acollir-los i facilitar aquesta mobilitat dintre de la zona de baixos emissions. Consellera Sònia Horts, moltíssimes gràcies per atendre'ns. N'estarem pendents de totes aquestes mesures i, com li deia, gràcies i bona sortida d'entrada d'any. Que vagi molt bé. Igualment. Gràcies, bon dia.
Don't you wanna just come along for the ride? Put my outfits all tight You can see my heartbeat tonight I can take the heat, baby, best belief That's the moment I shine Cause every romance shakes in your bands Don't give a damn When the night's here, I don't do tears Baby, no chance I could dance, I could dance I could dance Watch me Dance
Fins demà!
Watch me.
Fins demà!
La teva veu, la veu de Tarragona. A Salou, cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí, la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics.
A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho. Salou et desitja bones festes.
Arroia a l'escola de formació ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any forma't amb nosaltres i accedeix al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com
Obramat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La veu de Tarragona.
Seguim endavant. Ara passen o falten uns 20 minuts per arribar al proper punt horari, a les 10 del matí. I seguim parlant d'activitats que tindran lloc demà, sent que és cap d'any. De fet, és l'últim dia de l'any. Cap d'any, pròpiament dit, seria el dia 1. Demà passat...
Acabem de parlar d'això, de la mobilitat i de com canviarà o no, a partir també de demà. Dic canviarà o no, canviarà en funció de les zones de baixes emissions i no canviarà pel que fa a les tarifes dels autobusos municipals. Però una altra de les coses que segurament no canviarà és que celebrareu l'avinguda, l'arribada de l'any nou...
menjant raïm, i és que és una tradició que jo diria que es manté, però vaja, en tot cas, li preguntem a la Roser Pons, la Roser és la responsable de fruites i hortalisses Roser, la trobareu al carrer Florenci Vives. Roser Pons, bon dia. Bon dia. Bon dia. Avança, fruites i hortalisses, ton, perquè no se'ls perdi ningú.
Això. Molt bé, ara ha agafat el teu nom, ja que tu treballes darrere del mostrador. Ara es diu Roser, la vostra botiga, la vostra fruiteria. Escolta, et deia jo que es manté la tradició de menjar raïm amb les 12 campanades de Cap d'Any? I tant. Sí? Sí, sí. Digues, digues. No, no, que molt, que molt. Ahir em van començar a vindre a comprar. Ahir, que el que es manté també i comença a ser tradicional és que anem sempre a última hora, no?
I tant. Home, el raïm és una fruita que es pot aguardar, vull dir que ben bé la podríem comprar una setmana o uns dies abans, no cal anar a l'últim dia, no? I es ven tot l'any, vull dir que no hi ha problema per això. Molt bé. Clients habituals, fins i tot cares noves que normalment no us venen a comprar però que justament volen celebrar aquest dia d'aquesta manera? O persones que no acostumen a comprar raïm només que aquest dia?
Doncs hi ha algun que sí, que no acostuma a menjar raïm i em ve a comprar només per aquest dia. Com heu incrementat l'estoc de raïm? Aneu fent més comanda, doncs, preveient que hi haurà més demanda, sí? Sí, ara aquest dia sí. Escolta, i d'on es treu el raïm, Rosa? Ai, Roser, perquè jo veig que n'arriba molt d'importació amb aquestes dates, no? No, no, aquest raïm que veig jo és delicant. Ah, molt bé. I ja és època encara de raïm?
Sí, encara n'aguarden. Per cap d'any n'aguarden. Molt bé, sí, perquè clar, l'Abrema es fa tot just al final de l'estiu, començament de la tardor, no? Rotllo setembre o així. Sí, bueno, llavors també n'hi ha de fora, eh? Sí. Quan aquí s'acaba, llavors ve de fora. D'Itàlia, de França, de Grècia... Bueno, als franceses no l'hi comprarem ara, per això. Molt bé. Escolta, de Xila he vist fins i tot que se n'importa. Bueno, jo no en compro de tan lluny. Mm-hm.
Sí que és veritat que... Jo compro més aviat d'aquí. Molt bé. O d'Itàlia, també. D'Itàlia, d'Itàlia també en veiem, és veritat, a les fruiteries. I una altra cosa, jo començava el programa dient que el raïm, agafant molta versatilitat, no sé per què, es fan experiments amb el raïm, ara tenim raïm sense llavors, des de fa temps, i fins i tot amb sabors. Això com ho porteu, les fruiteries? Sabors jo no n'he tingut mai, de sense llavors sí, però també ve de fora. No és d'aquí.
Aquí es fa el de sempre, el que és més allargat fins i tot, no? Perquè aquestes altres varietats són més arrodonides moltes vegades. Bueno, no creguis, eh? El de sense llavor és allargat. També? Però també és bo, eh? Sí, és veritat. El que passa és que és més gran i per cap d'any, doncs aquest gran tampoc la gent el vol. Clar. Vol anar ràpid. Això t'ho deuen demanar, no? Que sigui de gra petit. Exacte, per poder menjar-se'l bé.
Molt bé. Els veneu també, suposo que la gent compra, o no, eh?, el que necessita, allò just el gatill que necessita i ja. Ja de tot. Sí? Ja de tot. Volies igual comprar-ne 12 que comprar-ne un quilo. Per cert, a com va el raïm? S'encareix especialment per cap d'any? Jo aquest any, bueno, jo aquesta setmana l'hi compren més barat que no pas la setmana passada, eh?
Sí. O sigui, que aquesta vegada anirà a algú més barat. I com pot ser això, que d'una setmana a l'altra, justament apropant-se a cap d'any canviï? És habitual, això? Pot variar? No, no que va, al contrari. Però, bueno, mira, si és més barat, millor. Millor. I a quant ens pot costar? Com va el quilo? Bueno, jo aquest any el tinc a 3,45 el quilo. Ahà, molt bé. Jo la setmana passada el tenia 4 i pico, eh?
I dius que és d'aquí, de València? De Alicant. De Alicant. Sí. Molt bé, que són els productors, són productors grans, normalment. Perdona? Normalment et ve el raïm de Alicant, són grans productors, al País Valencià. Sí, aquest sí, aquest sí. Molt bé, perquè el raïm d'aquí, de Catalunya, fet aquí, es deu utilitzar més aviat per vi, potser, no? Jo diria que sí, perquè m'estaranya que no sigui de Tarragona, perquè mira que aquí hi ha vinya.
Sí, però és això, que es deu utilitzar potser per vi. Per altra banda, raïm blanc, que sí, o... Sí, blanc, blanc, jo el compro blanc. I de fet te'l demana en blanc també, això no canvia. Bueno, tampoc la gent té manies amb el color. No? No. Molt bé, molt bé. Però aquest és més petitet, ja preparat-vos això, perquè la gent se'l pugui menjar cada campanada.
Molt bé, per tant, ja és un raïm especialment guardat i pensat perquè sigui ara per les campanades. El que no fas, Roser, que només faltaria això, és posar-lo ja en bossetes, eh? No el prepares, ja en Calasco, que es la prepari a casa. Exacte, que té temps.
No, t'ho dic perquè sí que hi ha llocs que hi ha... A veure, si me'l demanés i m'ho faria, eh? Que tampoc passa res. Però també és una tradició divertida, no? Això de preparar-lo a casa. Clar, la canalla els poses allà a fer això i ja no molesten per allà. Exactament. Molt bé. Raïm enllaunat, com ho portem això? No, no, no. No, no, perquè a més no té el mateix gust. I aquest any és que el Raïm ha vingut boníssim. Ha vingut dolcet, trobes? Molt, molt bo.
No aquest que sigui de cap d'any, sinó el que venia la setmana passada, que era el més gran, era boníssim. Superdols, boníssim. Molt bé. Després ja fins i tot qui se'l pela. Sí, jo. També, sí, el prepares, eh? Sense pinyols i pelat. Home, si jo no me l'acabaria.
Molt bé. Què et diuen els clients? Converseu aquests dies? Parleu d'això, deuen? Bueno, parlem de les festes, però no exactament del reïm, no, de les festes. S'ha anat bé, tothom ha anat bé, doncs és el millor. Molt bé. I ara, entre festes i festes, i especialment després, quan s'acabi tot, però jo crec que en guany també, entre festa i festa, comprem verdura, no? Sí, clar. Per descongestionar. La verdura tot l'any. Molt bé. A més, jo la verdura la tinc de Tarragona. Sí? Sí, clar.
Què ens recomanes avui si passem per casa teva? Hi ha cartofes, hi ha vejoca, hi ha col, hi ha bledes, o sigui, tot d'aquí, producte d'aquí, d'amunt roig, d'aquí d'alta fulla inclús, vull dir, que és tot d'aquí. Doncs això és important perquè al final som el que mengem, eh? I si mengem proximitat... I és fruita d'aquí.
Molt bé. Ai, verdura, perdona. Verdura d'aquí, verdura d'aquí. Molt bé, doncs ja està. Volíem fer una mica de radiografia de com està el tema del raïm i pel que sembla, doncs seguim la tradició. Moltíssimes gràcies, Roser Pons. Una abraçada fort al carrer Fulens i vives. Trobem fruites i hortalisses, Roser. Una abraçada. Gràcies, igualment.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Because I'm going crazy
Bona nit.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
I tanquem aquesta primera hora de la veu de Tarragona quan falten uns 7 minutets per arribar a les 10 amb una nobre proposta que ens porta a parlar del Nadal. Una proposta que ve a formar d'exposició i que ens la porta la companya Abril Reus.
Al carrer Marceria, número 13, hi ha l'exposició com cada any de pessebres i diorames en guany del Nadal 2025 i podem parlar amb la Maria Antònia Martorell, la presidenta de l'Associació de Pressevistres de Tarragona. Bon dia. Hola, molt bon dia. I hem vingut algun any a fer aquí una miqueta de visita. Cada any pessebres i diorames són diferents. Sí, sí, cada any se renova tota l'exposició. Nosaltres mantenim l'exposició...
muntada fins al 2 de febrer. A partir d'ahir es desmunta, es comença a fer altres tipus d'activitats, com són els cursos de formació per iniciar a nous pessebristes i també altres cursos més d'especialització i altres activitats.
I cap al setembre, normalment, un cop finalitzen les festes de Santa Tecla, ja comencem a treballar en el que són els diorames de la nova exposició de l'any que pertoqui.
Hi ha diferència entre diorames i pessebres? Enguany hi ha, em sembla que m'has comentat, dos pessebres d'exposició i llavors ja l'altre són diorames. Sí, tenim un parell de, diguéssim, de pessebres als separadors, després hi ha el tradicional, el pessebre popular a l'entrada, i a partir d'aquí ja tenim vuit escenes que es distribueixen en aquests diorames. A banda, també...
Enguany hem aportat un parell o tres de treballs que s'han fet durant els cursos de formació. Dos del curs d'iniciació i un tercer que va ser un curs ja diguéssim de més especialització per pessebristes que ja dominen bastant les tècniques però com que sempre s'ha d'anar aprenent i avançant doncs també hem aportat enguany aquestes mostres perquè la gent també vegi com es treballa
I bé, també que sàpiguin que no és només l'exposició el que fem, sinó que durant tot l'any estem actius i fent coses.
Ara t'anava a preguntar pels cursos després, però com funcionen aquests cursos? Tu t'apuntes i tens gent una miqueta més especialista que t'ensenya com fer pessebres o diorames. Sí, o sigui, els cursos d'iniciació els impartim nosaltres mateixos. Mentre tenim oberta l'exposició, moltíssima gent mostra el seu interès, agafem les seves dades i quan planifiquem, que normalment és de cara a la primavera,
els fem arribar tota la informació dels dies que farem la formació, el preu, etc. I a partir d'ahir s'apunten o no. És veritat que hi ha molta demanda, però quan arriba el moment també nosaltres només podem acollir
per l'espai que tenim, entre 10 i 12 persones. Llavors, en funció de la demanda que tinguem, podem fer un, dos, o els cursos que facin falta. Però aquests són els d'iniciació que els impartim als propis pessebristes, els mateixos, alguns dels que muntem aquí els pessebres durant l'exposició. Però a banda d'aquests, doncs,
podem fer altres, també més específics o de major especialització, no? I també ens pot venir algun pessebrista de fora de Tarragona. Si una persona entra aquí a l'exposició, què és el que troba? Al principi el que tu deies, el pessebre d'exposició, i si vols fer una miqueta de recorregut per veure les diferents escenes que hi ha als diorames. Com comentava, ja tenim els aparadors, en un dels aparadors hi ha un indret que és justament on estem ubicats, vull dir, hi ha un...
un pessebre del que és el carrer Merceria, que a més allà s'han ficat sota els arcos del carrer Merceria, sota les arcades del carrer Merceria, diferents establiments, entre ells Casa Corderet, que encara que no estigui ubicada físicament i realment allà, s'ha fet també com un ullet a aquesta antiga casa d'aquí de la ciutat.
Després hi ha un altre pessebre a l'aparador amb moviment, amb figures amb moviment, que és també molt dirigit cap als més infants, que també els agrada molt veure com se mouen les figures. I a partir d'aquí, quan entrem a la sala, tenim ja el que és el pessebre popular. Aquest pessebre està íntegrament fet amb elements naturals, com és el suro, la molsa, pedres, l'aigua...
I es veu diferents moments del pessebre. Vull dir, el que és el naixement, l'avinguda de pastors... En fi, és aquest pessebre que tothom hem vist fer a les cases, amb els elements més del nostre entorn.
I a partir d'ahir ja anem passant a el que són els diorames. Els diorames van seguint una mica el que és el relat històric del naixement de Jesús, que és el que dona lloc a aquest tipus d'exposició. I tenim diferents escenes. La primera és l'anunciació
A la Vèrgia. Nosaltres intentem sempre seguir aquest recorregut històric. No estan totes les escenes, perquè l'espai tampoc ens dona per tot, però sí que la seqüència s'intenta mantenir. Amb diferents diorames cada any, però que hi hagi més o menys les mateixes escenes perquè s'entengui el relat. No, les escenes també poden anar canviant. O sigui, no tots els anys tenim una anunciació a la Vèrgia. Potser tenim el somni de Sant Josep.
Però sí que, siguin les que siguin, tenen seqüenciació. I això ho decidiu segons els autors que teniu? Que decideixen ells quina escena volen fer? Sí, o sigui, nosaltres quan ja tenim el grup de persones que treballaran en els diògames, cadascú s'apostula per dir jo m'agradaria fer aquesta escena, a mi m'agradaria fer-ne aquesta. I en funció d'això intentem assignar el que són les boques.
O sigui, cada un d'aquests diorames on estan, diguéssim, instal·lats, nosaltres li diem boques, no? I en funció d'aquesta escena, doncs, li assignem. Llavors, després de l'anunciació a la Verge Maria, tenim ja quan Maria i Josep han d'anar a buscar hostatge.
Aquest té molta profunditat. Sí, aquest té una profunditat tremenda i aquí també s'aconsegueix aquesta visió òptica amb tot el que és el treball de la perspectiva. Una de les qüestions que també ens caracteritzen molt a nosaltres com a associació...
A banda de la diversitat que es pot veure, perquè cada diorama és diferent, cada pessebrista té el seu estil, és que a Tarragona treballem amb el que és la perspectiva, que dona molt aquesta sensació de profunditat, i el que és el material també, com és el poliestirea.
També cada diorama té una llum diferent. Aquest que dèiem el de Maria i Josep, que arriben a Beldem i busquen un lloc on descansar, molt il·luminat però amb una llum molt càlida, i després, en canvi, arribem al següent, que és quan l'Àngel anuncia als pastors la notícia del naixement de Jesús, que és tot molt més fosc, sembla que estiguem a l'ombra. Clar, això també és una altra de les qüestions, no? Vull dir, aquí es treballa els materials, es treballa la pintura, es treballa la il·luminació. Realment, fer un diorama...
És un art molt complet, en què combines moltes tècniques i moltes estratègies. I, evidentment, la llum és també molt important, molt, molt.
Al costat de cada diorama hi ha unes pantalles. No sé si això hi era l'any passat. Sí, però no potser tan complertes. Fins ara cada pantalla tenia una imatge del que era el diorama i el títol. Enguany hem volgut donar una miqueta més d'informació i es veu en cada diorama el procés de com s'ha anat posar.
dissenyant i elaborant. A banda, també hi ha informació sobre les figures, sobre els autors de les figures. Les figures no les fem nosaltres, a excepció d'alguna sòcia que sí que fa les seves pròpies figures. La majoria de figures són d'artesans i artesanes de reconegut prestigi, com Germans Castells, tenim de...
de Daniel José, Hermano Serrada, Montserrat Ribas, en fi, de diferents, no? I, doncs, bé, també és un element més, no?, que abasteix els nostres diorames.
Ara ja hem arribat al moment del naixement de Jesús. No estem dient els autors dels diorames? Em sembla que tampoc estan escrits. Sí, sí, estan escrits en les pantalles, és el que comentàvem ara fa un moment. Estan els noms de qui ha realitzat el diorama i a banda dels autors de les figures. Sí, sí.
El següent és uns servis de l'Orient segueixen una estrella per trobar Jesús. Això ja és els reis, Max? Exactament. Aquí tenim uns cavalls preciosos de Germans Castells que acompanyen també aquesta adoració dels reis, l'arribada.
És veritat, el que comentaves, que tot està... Hi ha molts detalls, per exemple, aquí a dalt del balcó, que potser, si no t'hi fics, hi ha dos coloms, mirant una mica l'escena que està passant al pati. Sí, sí, aquí també, doncs, clar, s'ha de vestir tot, no?, dels detalls, i bé, de fet, també fem una activitat sempre pels infants, que és que en cada un dels diorames els fem trobar alguna peça, algun detall, no?, perquè ells s'observin, també, no?, i, doncs, bueno...
De vegades pot ser el colom o pot ser una figura en concret o algun detall. Procurem això, que sigui el més realístic possible. Te'n recordes dels últims dos o tres diurames que hi ha? Què és el que han de buscar els infants? A veure si ho trobem ara. Aquí en aquest, el dimoni. El dimoni aquest és veu fàcil, està allà a l'esquerra en un balcó, tot vestit de vermell. Sí, exactament.
Exactament. Aquí, per exemple, en aquest en concret, ara que comentàvem de les figures, sí que tenim figures, com són aquests tres reis que es presenten davant d'Herodes, que estan realitzats per la Lourdes Navarreta, que és una socia nostra i que també ha participat en la construcció d'aquest diorama. En aquest, per exemple, es veu molt també tot aquest treball que dèiem d'abans de la perspectiva.
Sí, que després fora de l'arc ja ve el món sencer. Exactament, tota aquella llunyania que es pot observar. Els últims dos són quan Josep rep un avís en somnis i fuig en Maria i Jesús cap a Egipte i quan Herodes mor, la família torna a Israel i s'estableix a Nazaret. Exactament, aquí tenim una fugida i un retorn.
Aquí, per exemple, en la fugida d'Egipte també tenim un conjunt de figures de diversos autors i autores. Aquest és un treball que ha fet l'Enric Vilaró i que, a més, ha estat el diorama que enguany hem escollit per la portada nostra, com a imatge de la nostra publicitat, el cartell, etcètera.
Aquesta imatge d'aquesta fugida, que a més, tot i que aquesta està contextualitzada en el moment històric del que estem parlant, pensem també que avui dia la fugida és molt actual.
I també aquesta imatge d'aquest carrer més estratet, amb totes les cases al costat, les botiguetes, també, visualment, és molt xulo. Els venedors, no? Bueno, hi ha aquí, doncs, la veritat que molt, també, molt de detall i molta vida, no? Es veu molta vida.
Maria Antonia, quines són les novetats d'enguany que no podíem trobar els anys passats? Doncs bé, com estàs veient també, hem volgut mostrar una mica, abans que comentàvem dels cursos, alguns exemples del que han fet enguany alguns dels nostres cursatistes, i també una mostra del curs més avançat que enguany va ser sobre la realització de paisatge en muntanyes,
treballat amb l'espuma de poliestirer. També hi ha un concurs que em sembla que ja no pots presentar més candidatures. Ja està tancat el concurs, és la 96 edició, i ara ja estem fent les visites als diferents pessebres que ens han presentat al concurs. El que sí que encara tenim obert és l'activitat Comparteix el teu pessebre,
que aquí sí que ens poden enviar imatges dels pessebres que cadascú fa a casa i nosaltres els anem publicant en les nostres xarxes. Aquestes ja són dues activitats també molt clàssiques de l'associació i també seguim mantenint-les.
Podreu trobar tota aquesta exposició de pessebres fins al dia 2 de febrer? Obert al públic la tenim fins al 7 de gener. Fins al 7 de gener. Tot i que nosaltres la desmuntem el 2, perquè entre el 7 de gener i el 2 de febrer normalment rebem el que són grups de pessebristes d'arreu de Catalunya o d'Espanya. Perquè, clar, la majoria de nosaltres...
Durant la temporada de Nadal no es podem moure, no?, de les exposicions perquè som nosaltres mateixos els que obrim, fem les guàrdies i de més, no?, però, clar, ens agraden a veure altres exposicions i la gran majoria d'associacions, doncs, fem això, d'entre Passat Reis i el 2 de febrer, doncs, moure'ns una mica a veure el que han fet altres companys i companyes de les entitats.
Doncs doneu-vos pressa perquè només fins al 7 de gener podreu trobar l'exposició de Passebres i Hidurames al carrer Marceria, número 13. Hem parlat amb la Maria Antònia Martorell, presidenta de l'Associació Passebrista de Tarragona.
Bona nit!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Just lay me down As you float away Into the shimmer light But I don't feel like dancing When the older winter plays My heart could take a chance But my two feet can't find a way You think that I could muster up A little soft shoot in this way But I don't feel like dancing No, sir, no dancing today
Doncs esperem que no us passi com els Cisors Sisters i que tingueu realment ganes de ballar perquè s'acosta cap d'any. Després parlarem de rebelles, d'algunes més alternatives fins i tot que trobem a la ciutat de Tarragona. Però abans de la rebella, ja ho sabeu, demà a la una del migdia el bany de Sant Silvestre i abans a les cinc la cursa de Sant Silvestre. Miquel, estàs preparat per la... Després, després. A les cinc després, sí. A les cinc després. Estàs preparat per la jornada de demà? No, no, era absolut. Era absolut perquè...
No, saps què passa? Que ni sóc d'anar... Ara quedaré molt malament, eh? Ni sóc d'anar a remullar-me, perquè tinc fred, i la cursa me la puc mirar des del final. És que si no has entrenat una mica durant l'any, no et pots aventurar. Raïm, almenys? Sí, raïm, sí. Ja fa dies que et menjo de raïm, mira.
Amb això sí que t'has entrenat. Amb això sí que m'he entrenat, exacte. Tu em veus tipus de cursero o no? A veure, jo què sé, no ho sé. A lo millor d'avui a demà, si fas una intensiva ara quan acabis... Fondo en tinc, però del raïm, més que de la cursa. Vale, el raïm no fa massa fondo. No sé si ara tindries temps d'arribar a posar-te en forma per la cursa de demà. Jo crec que no. Li vols preguntar? Li vols preguntar a algú?
Sí, sí, de seguida ho preguntarem, perquè arriba, com dèiem, aquesta cursa de Sant Silvestre, que organitza Tarragona Fondistes, i saludem el seu president, el Josep Maria Estelric. Josep Maria, molt bon dia. Hola.
Doncs sembla que no... Espera, espera un segonet, perquè és allò típic de que hi confos telèfons, eh? Això ja passa, en directe passa. Tu no pengis, Josemaria, tu no pengis, que ara et recuperem. Tu no marxis, tampoc. No marxis, tampoc. A veure, saludem-lo ara, a veure si es fa màgia. Josemaria Estelric, bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. Ara sí, ara sí, ara sí. Com esteu?
Aquí estem a tope, estem al mercat ja repartint els últims dorsals. Mira, era una pregunta que m'havia apuntat per fer-la durant l'entrevista, però ja que ho dius, te la faig al principi perquè ara em deia una companya. Queden dorsals? És a dir, tenim temps encara?
No, no, no. No, eh? No sé què ha passat aquest any, però van volar en un moment. Fa 20 dies que ja van tancar inscripcions i van quedar caurets aburits. Ara en tenim uns quants per incidències i coses així, que l'últim, últim moment, si no hi ha cap incidència, els posarem aquí a la venda. Però, ja t'ho dic, són comptats, són 5-6. Ara...
És a dir, que si algú vol, doncs hauria d'esperar gairebé un miracle amb aquests 5 o 6 d'orça. Això mateix, és l'últim moment de tots. Molt bé. Deies, doncs, que la venda va anar bé per aquesta tradicional cursa de Sant Silvestre, que arribarà aquest any a la seva 21a edició, si no m'equivoco, no?
Sí senyor, 21 edicions que Tarragona Fundistes organitza aquesta cursa tan tradicional d'aquí de Tarragona i contentíssims de la resposta de tothom, de les institucions, dels col·laboradors, del mercat, de l'Ajuntament, del port de Tarragona, dels paradistes d'aquí de Tarragona,
que ens acullen cada any al mercat per donar el dorsals aquí a l'Antonet, veient la gent contenta que farà les últimes compres per aquest sopar de Nadal. Sopar de Nadal que cremaran una mica abans a la cursa de la Sant Silvestre. Aniran abans, eh? Això s'haurà cremat abans. Així tindran més gana per la nit de Nadal.
Sí que és cert que és una de les trobades esportives populars més esperades pels corredors de la ciutat i que arriba aquesta tarda del 31 de desembre pels carrers de la part baixa de Tarragona. Ara després farem una miqueta amb tu el recorregut. Però té molts adeptes, no? És a dir, té molta gent que any en any repeteix i la prova la tenim en això, en què els dorsals es van esgotar en poc temps, no?
Sí, sí, sí. El que tu dius, és una cursa entranyable. Tothom espera que es torni un dia per poder sortir amb els seus amics, amb els seus coneguts, amb la gent del club, amb els petits de casa, per poder gaudir d'aquest dia tan màgic. A més, és un dia que és especial. Té una llum especial. Jo sempre ho dic, que fa set anys que sou president i quan estem allà, a la tarda, que després veu les fotos i aquella posta de sol, tota la gent corrent, contents i
i després que se'n van cap a casa, a gaudir amb la família, és molt maco, molt maco. I el que deies del circuit, el circuit varia molt poquet perquè sempre que fem el port, per exemple als Tinglados, anem un troset, uns metres de l'Espigó, i la part baixa de Tarragona, una mica de Pere Martell, una miqueta de Vilar i Barraquer fins a arribar al parc central i donar una volta per Torre Jordi i cap al Serrallo. Aquest és el circuit de sempre i és el circuit que també impregnem ara últimament a les...
a les prendes que donem per la Sant Silvestre. Són 6 quilòmetres i mig, aproximadament, no?, els de la cursa, com anem pels carrers de la part baixa de la ciutat, el port de Tarragona. Se surt des de la llotja de pescadors al Serrallo, cap a quarts de 6, no? Sobretot, a les 5 i quart, que ningú se'ls despisti i no vingui una altra hora. Sempre és a les 17.15. 17.15.
Molt bé. Per cert, que abans quan et preguntava dels dorsals no ho hem dit, però són 2.100 dorsals, que es diu aviat. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Clar, i el serrallo que no és la Rambla. El serrallo és el carrer Trafalgar, que és limitat, saps? I ficar 2.100 persones allà
És un goig. Aquests dos s'estan recollint ara al Mercat Central, com dèiem, no? Sí, sí, sí. Ara, mira, aquests 2.100 dursals els vam començar a donar ahir, aquí a la planta zero, a la cuina del mercat, i a sota, per menys 1, donem la bossa del corredor i la prenda, el regal d'aquest any, que és una samarreta tèrmica.
Però hi va ser un boom. Ara ens queden uns 500 dorsals per repartir. Ahir hi havia cua, fins i tot, per recollir els dorsals. Ahir va ser tremendo, tremendo. Els periodistes ens van cridar una mica l'atenció de dir, ei, què passa aquí? Però bueno, ja està. Va ser un moment i que va passar ràpid. Bueno, mira, també és una manera d'apropar-se al mercat i qui més qui menys ens aprofita també per agafar alguna cosa. Josep Maria, continua també paral·lelament a la tradicional campanya...
Disculpa'm, de la sang silvestre, que arriba enguany també a la vuitena edició. Vuitena edició, i també podem dir que ha sigut un èxit totalíssim, totalíssim, perquè sempre fèiem tres setmanes de la sang silvestre, donàvem tres setmanes per poder anar al banc de sang i aconseguir un dels 250 dorsals gratuïts que...
que donem a través d'una donació de sang, però ja t'he dit que en una setmana també va volar tot, va volar tot, que la gent, bueno, és una campanya que també ha arrelat moltíssim i que ja tot el corredor i tot el participant d'aquesta cursa també ja té sumit i va agafant força.
Impulsar les donacions també és de sang i en favor, com deiem, del banc de sang i teixits. No sé si hi ha alguna dada més, alguna informació més que haguem de saber des dels corredors o per la gent fins i tot que s'apropa a fer de públic i a rebre i a animar els corredors.
Sí, sí, sí, no, no, sobretot això, córrer l'últim moment, recordar una altra vegada l'hora, a les 5 i quart, recordar la gent que vulgui formar un grup de disfressa per poder fer això, com se diu, el...
El concurs de disfresses, que sigui a les 16.45, que deman l'església del Serrallo per poder fer la foto i fer el concurs, que guanyaran un pernil de bon dia. Si guanyen el concurs, poden veure les instruccions sota la pàgina web de tarragonafundistes.com, si volen concursar. I res, a gaudir molt i a disfrutar molt i a passar aquest dia genial.
Corrent, que és el que ens agrada fer. I tant que sí. Doncs Josep Maria Estrenric, president del Club Esportiu Tarragona Fontistes, moltíssimes gràcies. Bona cursa, bona sortida d'any i fins a propera. Que vagi molt bé. Igualment, bon any a tothom. Gràcies. Les 10 i 20 minuts, Núria, continuem amb el programa. De seguida marxem de rebetlla. Sí, sí, sí. I hem de fer també resum informatiu, no?
Ara mateix arriba el resum del que ha estat el 2025, un resum molt resumit, però amb les informacions més destacades que, sens dubte, recordarem. Março a escoltar-lo. Vinga, passem per publicitat i ens hi posem. Fins ara.
A Roia, l'escola de formació, oferim els nous graus C amb una metodologia adaptada a les persones amb diversitat funcional perquè puguin avançar amb seguretat i confiança. T'agradaria treballar en el món de la cuina i la restauració? Has pensat a dedicar-te al comerç i l'administració? Voldries treballar en l'àmbit esportiu? Sigui quin sigui el teu camí, t'acompanyem amb suport personalitzat perquè puguis aprendre de manera còmoda i efectiva.
Els nostres cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per entrar des d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Les 10 i 22 minuts. Tot seguit arriba el resum informatiu del 2025. Cada dia cap als vols de l'esnau mentre el poble es treu el son ella surt de casa sense fer sorolles
El desplegament del nou contracte de la brossa a Tarragona i l'enderrocament de la plataforma del Milacre han estat dos esdeveniments clau a la ciutat aquest 2025. Les noves incidències als trens i el conflicte de la pesca d'arrossegament també han marcat l'actualitat d'un any que acaba amb la implantació de les zones de baixes emissions. En plana cultural, els PETs celebren el 40è aniversari amb una gira especial que els va portar el juny a l'Auditori del Camp de Mar.
3 de març. Després de 5 mesos de tall ferroviari per les obres de DIF al túnel de Roda de Barà, els usuaris de les línies de regionals i rodalies del sud de Catalunya tornen a utilitzar el tren. Els retards i incidents han seguit.
Tot tema buss i tot això era una mica... era molt lliós i era molt difícil saber on anaves perquè ara mateix els bussos ens deixen encunit i això em vaig enterar ahir a la nit. Almenys no fer tota la volta que fem i que tornin almenys a tenir més d'una via, sobretot. Jo no crec que la totalitat dels usuaris que s'han perdut perquè nosaltres parlem amb molts usuaris que ens comenten que no volen tornar perquè encara no hi confien o simplement no volen tornar...
21 de maig s'endarroca totalment la plataforma de la platja del Miracle de Tarragona. En total s'han retirat 12.000 tones de formigó amb una inversió de 4,2 milions d'euros dins el programa Tarragona Greenbelt 2026, finançat pel fons Next Generation de la Unió Europea. Rubén Mignoles, alcalde de Tarragona. La valoració que fem des de l'Ajuntament de les obres és magnífica. Constructora, veïns i totes les parts implicades estan molt satisfetes de com està evolucionant.
del bon ritme, sense incidents, a part d'òbviament problemes de mobilitat, però que són casuístiques lògiques quan es fa una obra d'aquesta magnitud. Es tanca un acord entre el Ministeri de Cultura i Junts per tal que l'edifici de la Tabacalera de Tarragona aculli la biblioteca provincial.
3 de setembre. Primer pas per la creació del consorci que gestionarà el patrimoni romà de Tàrregó. L'ENS estarà format per l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, mentre que el Ministeri de Cultura i la Diputació hi participaran mitjançant un conveni. A l'assignatura hi eren Salvador Illa i el Ministeri de Cultura Ernest Hurtassunt.
Tarragona és i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals culturals d'Espanya. És i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals de Catalunya i d'Espanya.
La ciutat comemora el 25è aniversari de la declaració del conjunt monumental de Tarracó com a patrimoni mundial per part de la UNESCO. 31 d'octubre. Es constitueix formalment l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona en un acte a la Canonja que acull la seu de l'entitat. Els municipis fundadors són la Canonja, Tarragona, Reus, Valls, Constantí, Cambrils i Salou. L'acord suposa un pas més que s'ha de reformar en el futur amb una llei de l'Àrea Metropolitana de Tarragona.
L'objectiu d'entrada és mancomunar serveis. Roc Muñoz, alcalde de la Canonja i president de l'ENS. Aquesta és la clau de volta d'aquest edifici. S'ha de fugir de coses passades, de coses que no han funcionat,
Les batalles de campanar també és un mot que es va ampliant constantment, però és així. Si no fugim precisament d'això, doncs estem perduts i estem condenats al fracàs.
5 de novembre. Urbacer comença a prestar el servei de recollida de la brossa i la neteja viària de Tarragona. Després de més de 60 anys amb FDC al capdavant d'aquesta tasca, Urbacer va aconseguir el contracte d'uns 200 milions d'euros per als pròxims 10 anys. Els 300 treballadors queden automàticament subrogats.
S'han provat la roba i si no t'anava, em portaves un altre cop i ja t'anem la roba sencera, tota l'epi. Guants, pantalons, chaquetes, jacéis, molt bé, tot sencera. Sí, sí, la veritat que sí, una miqueta així, que no sabem què passarà, però sí, amb contents perquè és un nou canvi, jo crec que sí, que està tot bé. 25 anys.
25 anys en fomento. Sí, la verdad que bastante tiempo. Bueno, bien, de momento bien. A ver lo que nos espera. Esperemos que para mejor. Yo creo que sí. Yo creo que sí, hay que ser positiva. 13 de desembre. El sector pesquer d'arrossegament de la flota de la costa tarragonina celebra a mitges l'acord assolit per sortir a feinejar 143 dies el 2026, amb les mateixes mesures compensatòries d'enguany. Esteve Orteix, president de la Conferia de Tarragona.
S'està morint, vull dir, la flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s'arregla aquesta situació, la flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal. De manera que no hi haurà pes per Nadal, no hi haurà gambes, i ho portaran de tot arreu, els mercats estaran plens i seguiran visquent. Ha estat un 2025 de 10.
Les tarragonines roba estesa s'han acomiadat dels escenaris.
I amb elles tanquem un 2025 que ens ha deixat alegries i decepcions, també en capítol esportiu. Hem dedicat hores de ràdio a parlar, per exemple, del debut de nou del Boli Sant Peri i Sant Pau a la Superlliga de l'ascens del femení del Boli Sant Peri i Sant Pau i Tarragona ha estrenat un equip de bàsquet femení en categoria estatal, el TGN.
Destaca l'anunci que Tarragona acollirà el 5 de juliol la sortida d'etapa del Tour de França. Christian Prodom, president del Tour. Tarragona acollirà la segona etapa, Tarragona és 2.000 anys d'història, les seves restes romanes són els grans reclams de la ciutat, que és patrimoni de la humanitat.
I el 22 de juny el Nàstic es va tornar a quedar a les portes de l'ascens, aquest cop a casa del filial de la Reial Societat. Penal, penal, penal, en contra del Nàstic. El porter del Nàstic, sota pals, som-hi rebollo, atura el penal, llançament d'aquí ve Galde... El llançament d'aquí ve Galde...
i el gol crec encerta la trajectòria, però la pilota acaba al fons de la xarxa i ara sí que l'eliminatòria... Està complicada. Moltíssim. Moltíssim. Dueix Dani Vidal, arriba Luis César, que ha estat substituït per Cristóbal Parralo.
Gràcies a tots per seguir-nos un any més. Des de Tarragona Ràdio us desitgem un 2026 per complir els vostres somnis i on les notícies positives esperem es multipliquin.
Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Emocionant, com sempre, aquest resum de l'any. Moltíssimes gràcies als serveis informatius de Tarragona Ràdio per fer-ho possible. L'anirem recordant, perquè l'any encara no s'ha acabat, ens queda tot un dia sencer per acomiadar el 2025 i fins i tot demà podreu reescoltar aquest resum amb el bo i millor del que ens ha deixat tots aquests 365 dies. Nosaltres seguim endavant, ho fem amb una breu pausa per la publicitat i després amb més temes. Mira, cal parlar de com celebrarem l'any a última hora de la nit, les rebelles de cap d'any.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea.
Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de playoff.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
34 minuts sobre les 10 del matí i, de fet, mireu, jo no sé tu, Abril, però jo ja estic pensant on vaig demà la nit de rebetlla. Ja fa temps que ho penso, eh? Sí, no? Que d'allò amb els amics vas parlant a veure què fem, si ens posem d'acord... Sí.
Jo crec que al final he de ser realista i la Rebella la passaré a casa. Sí? Sí, però no passa res. Ves tu de part dels dos. Hi ha les dues opcions, també la de primer sopar a casa i després de les campanes sortir, fer-ho ja tot amb els amics, no sé.
Cada escú té un punt diferent. Alternatives, n'hi ha moltes. I, de fet, mira, l'Esplai La Grapadora, que ens proposa una de les rebelles alternatives a la ciutat de Tarragona. Saludem el Rafa Larrañac. Rafa, molt bon dia. Hola, bon dia. I el Max Fortuny. Max, bon dia. Membres de l'Esplai La Grapadora. Primer que tot, com esteu després de tot aquell enrenou rebombori amb el tema del local? Com va acabar tot allò al final, Max? Rafa?
Bé, doncs estem ara mateix fent esplai al Parc Francolí des de l'any passat. L'any passat va ser una mica més complicat perquè ens va agafar més així de sobte, però aquest any ja ens hem adaptat una mica més i dins de lo complicat que és aquest canvi i no tenir local i les despeses que també comporta pel fet de tenir un traster i tal, doncs ho afrontem de manera positiva perquè han augmentat també les inscripcions en guany, hem canviat una mica el xip i mira...
doncs aquest any estem intentant així també negociar amb l'Ajuntament a veure quines solucions podem trobar i a poc a poc anar avançant cap a veure si pot millorar la cosa i no estar al carrer més cursos. Sempre és millor tenir un local com ja teníeu, no?, i recuperar una mica el caliu i l'eixopluc que dona un local. Exacte, més carrer pels més petits també, perquè són els que més poden patir el fred i la pluja, etcètera.
Escolta, i com se us acuti per què això de puig de muntar una esplai, perdó, una rebetlla alternativa? Bé, primer de tot perquè l'esplai, com ara hem dit, necessitem finançar-nos, i també vam veure que a Tarragona faltava una proposta, sobretot pel jovent, més assequible fora de les discoteques de la ciutat,
Amb entrada lliure i, no sé, l'Ajuntament al final també ofereix una revèdia a la ciutat. A Corsini, no? A la Corsini, que, si no m'equivoco, un guany acaba a la una. I nosaltres volíem oferir aquest espai alternatiu on poder sortir de festa tranquil·lament, sense pagar preus abusius i...
Heu trobat també un espai de necessitat, sobretot per al jovent de la nostra edat, que potser sí que alguns anys s'anava a la tap, després ara ja la gent tira cap al mercat, però d'això s'acaba la una. Ha sigut molt bona idea trobar allò de dir què necessita la gent de la nostra edat, que són molts, per un cap d'any. Buscar aquell ninxol, no? Sí, aquell punt buit, que diguis a on...
falta un espai, no? Sí. Sí, al final, a més, ens estem trobant que hi ha molta gent que ens diu que vindrà i tindrem una gran afluència. Estem contents. Vull dir, a més, el casal, que és on ho farem, allà al casal Césita de Foc, darrere de la passada de Font,
doncs ens han ajudat amb el que ha calgut i ja vam fer una festa, me'n recordo fa dos anys, que va anar molt bé allà i mira, aquest any vam optar pel cap d'any perquè és una cosa diferent i estem molt contents i a ells també els va semblar molt bona idea des d'un principi, ens han ajudat molt. Què passarà, nois? Com comença tot?
Doncs comença amb un bingo musical a les 11, just abans de les campanades, per calentar una mica motors, i ja fem les campanades, que les farem una mica de la nostra manera, que ja se sabrà com les fem. Ja ho veurem. No m'explicareu res. És una sorpresa. És una sorpresa. No m'explicareu res. També seran alternatives. Entenc que no hi haurà campanes raïm i capa, diguéssim. No, no. No, no. Val, val, val.
Però a les 12 podrem dir bon any nou? I tant. Ah, d'acord. Passarà alguna cosa diferent per donar la benvinguda a l'any nou. Dins del possible tradicional, també. Farem una mica d'amics. Llavors, després de les campanades, simplement farem una nit de punxadiscos. Hi actuarà en PDe Pelacanyes i en principi uns altres pedes que són PDe Petes, però potser tenim una baixa i els substituïm per uns altres pedes, però no patim, perquè hi haurà música tota l'estona. I...
I no res, això. El Bingo també m'agradaria mencionar-ho, que fem abans de les campanades, doncs és possible també gràcies a la pastisseria Velvet i al Bar Restaurant Chips, que ens ofereixen els premis, i això també molt agraït. Molt bé, Bingo, amb allò que sonen cançons i hem d'anar apuntant les cançons que hem reconegut, i després, doncs, mireu, hi haurà aquests premis. I la música no faltarà amb els diferents PDs a partir de la mitjanit, després de les campanades. Fins a quina hora?
Fins a les 3, aproximadament, sí. A les 3 haurem de començar a tancar, més que res pels permisos. Sí. Hi ha aquesta normativa, no? Exacte. Que a partir de les 3... Doncs, en fi, és una bona manera de començar l'any. I ja que estem aquí, suposo que molt lligat a la pregunta que us feia començant aquesta entrevista. Quin desig tenim pel 2026, Rafa? Doncs un local per les primeres arapadores. Si ens posem a demanar, jo crec que és el que més necessitem i el que més bé ens faria a tots els que formem aquest esplai, tant monitors com a famílies.
I tant. Compartim, eh? Teniu alguna activitat prevista, ja? Moltes segur pensades, però així més obertes a la ciutadania de cara al 2026? O si algú no ja ens està escoltant, diu, escolta, jo vull descobrir, jo vull que la canalla sàpiga què és això d'anar a desplai i sumar-se a la família de la grapadora.
Sí, realment, tothom que estigui interessat en formar part de l'Esplai ens pot enviar un mail a esplailagrapadoro.com i allà li passarem la informació, fins i tot ens venen infants a provar un dia i si els agrada ja van seguint i tal. El que sí que sempre fem és a l'estiu les colònies que fem a finals de juny obertes a tothom que vulgui formi part o no de l'Esplai durant el curs, pot venir a les colònies i passar-ho amb nosaltres igualment, que estem 7 o 8 dies fora de Tarragona i segur que s'ho passaran molt bé.
Fantàstic. Abril, què? T'han convençut? M'han convençut. Jo crec que tu tenies la cadira guardada. La cadira guardada. Per això que hem comentat, que amb el grup d'amics molts fem les campanades a casa o no hi ha aquest ninxul. Llavors, allà molta gent també tindreu gent del mercat que quan acabin pujaran cap allà dalt. Vull dir, potser les últimes dues hores és allò una jantada. S'ajunta molta gent. Ho teniu previst. Sí, eh...
Al final és un espai amb l'aforament limitat, llavors estarem controlant els accessos i quan hi càpiga més gent... Val, tu us punxareu dins? Sí, serà a l'interior del casal.
Doncs, nois, moltíssimes gràcies per explicar-nos-ho, que vagi molt bé aquesta rebetlla, bona entrada i sortida d'any, o bona sortida i entrada, millor dit, que vagi molt bé. Gràcies. Fins la propera. 10 i 41 minuts, fem una pausa i de seguida parlem d'altres qüestions, que encara ens queda alguna proposta per fer-vos, a banda de les rebetlles, de cara a aquests dies, sobretot avui, i demà abans d'acabar l'any.
Fins demà!
Què estarà pensant? Encara se'n recordarà d'aquella nit sense dormir a punt de caure en l'oblit. T'he buscat en cada festa, en cada plaça, en cada orquestra, en totes les matinades, esprement-nos d'amagades. T'he trobat en altres coses, altres llits, en altres mossos. És tot el que he sigut, per tu m'he convertit. T'he trobat en altres cames, ja estos versos, trens i andanes. Pienso en ti dia i noche, no sé com oblidar.
Tu i jo morim de ganes. Tu i jo les barricades. Tu i jo la resistència. Tu i jo desobediència.
I ja feia molt de temps.
que no et deia el pèl i em preguntava que què feies, que si t'anava tot bé. És que tot ha anat molt bé i ens hem pogut adonar que el món dóna moltes voltes, però això hauria de passar. Això t'apareixer o pot ser mai es marxa algun dia hauria de passar. Tu i jo morim de ganes
Tú y yo a les barricades. Tú y yo la resistencia. Tú y yo desobediencia. Tú y yo crema en València. Tú y yo morín de ganes. Nada no se enterrabe. Tú y yo a les barricades. Vayan sobre les flames. Tú y yo la resistencia. Tú y yo desobediencia.
Cançons animalis que segur que sonaran a les rebel·les aquest dimecres al vespre. Em costa ja pensar si som dimarts, si som dimecres. Ara dubtava ja si 30, si 31. En fi, que estem a punt d'acabar l'any i que aquesta mateixa tarda, dia 30, arriba el concert de Nadal de la Jove Orquestra Intercomarcal. Sota la direcció, en aquest cas, del Mario Sevilla. Mario, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Moltíssimes gràcies. També ens acompanya l'Elena Segura. Elena, bon dia. Bon dia. Gràcies a tots dos per acompanyar-nos.
Nervis? Uns pocs. Sí? No, no mentir. Han sigut dies llargs. I a l'últim dia és impossible. No tindré un poquet d'aquest nervi. Dies llargs i dies intensos per preparar el que és aquest darrer concert de l'any, no? Evidentment. I que és important, suposo, per vosaltres, per la Joic.
Així és. A més, aquest estall ja acostuma a ser el de Nadal molt caòtic i molt, molt curt i molt intens. I, bueno, esperem que realment agradi a tothom. Portem peces que el Mari us podria explicar molt millor, però més Nadal que mai, jo crec.
Bé, és ja com una tradició, això dels concerts de Nadal, no? Vull dir, al final funcionen, tu creus, Mario, que són actuacions que tenen tirada, aquests concerts de Nadal? Sí, sí, i tant. Vull dir, són unes dates que la gent aprofita per consumir cultura, per vindre als concerts...
I és com que aquests concerts tenen una màgia pot ser diferent a qualsevol altre concert que fas durant l'any, perquè el Nadal és com... Estes dates d'estar en la família, d'estar en els amics, i per què no d'anar a un concert d'orquestra, de música clàssica.
Escolta, és possible, si no ho veig malament, que estiguin les entrades exaurides? No ho veus malament. Estan completament exaurides. És que m'acaba de sortir ara mateix. He entrat a la pàgina web per veure com estava i per veure una mica el programa i tot això, i ja posa exaurides. Sí, sí. Entrades, eh? Sí, sí. És una bona notícia.
Molt bona, molt bona. Estem molt contents. Tarragona té una cosa molt bonica al Nadal, i és que la gent està molt implicada en la cultura, i que millor manera que gaudir amb un bon concert, amb gent jove que té ganes, perquè al cap ja de fi som una orquestra jove, de gent molt jove, que ho està donant tot, que porta dies tocant hores i hores, i bueno, esperem que els agradi, no, Màrio?
Sí, sí, totalment. Vinga, anem a veure què, que veig aquí les dues parts. Comencem amb el Nabucco? Sí, amb l'obertura de l'Opera Nabucco, de Verdi. Però en aquest cas la farem, no és una interpretació potser tradicional o ordinària, sinó que la farem en una adaptació en la que només participen la secció de Benji, percussió de l'orquestra. A veure, és això? No és la interpretació vostra, però és aquesta? Sí, Núria? Sí.
És més o menys això, no? Sí, sí, aquesta és. I em deies que vent i percussió. Mira, mira, vent i percussió. Aquí hi ha més instrumentació, però bàsicament és vent i percussió. És el que vosaltres foqueu? Sí, correcte. Hem enfocat aquest programa un poc... de manera que tot el món pugui gaudir de tots els instruments de l'orquestra. I, diguem que com la presentació...
No pot ser una altra peça que l'obertura de Nabucco, perquè és una peça potent, amb energia, que té també parts dolces, parts boniques, i creiem que dóna a relluir tota aquesta secció. I continuem amb alguna cosa que, si no m'equivoco, tira cap a la terra teua. Sí, podríem dir, podríem dir.
Sí, la següent pesa que toquem són les Aquarelles Valencianes, de Eduardo López Xavarri. I, bueno, jo estic fent una broma als concerts, quan presente, de dir que, pel meu parlar, estic segur que sabeu que de Catalunya no soc. Diguéssim que a tu se't nota més que a mi, però sí. Sí, sí. Jo sí que soc de Catalunya, però quasi. Estou a tocar a València, vull dir. Està ahí propet, propet.
Doncs sí, jo soc de València, de la CAPI, damunt, vull dir, en totes les lletres. I fem aquesta peça, que és una peça, en aquest cas, no participa ni la percussió ni el vent, sinó la resta de l'orquestra, que és tota la secció de cordes. Com que han fet la primera, a la segona descansen. Clar, correcte. És com que tornem i a Xina també es coneix tot. Molt bé. I acabem aquesta primera part...
Amb què? Amb una peça per a xelo solista, que en aquest cas l'interpretarà el nostre estimat Jan Colom, que és el nostre solista de xelo, xelo principal, un tio multiusos, i ens interpreta el Colnidre de Max Bruch.
Acabarem por todo lo alto, eh, aquesta primera part. I a la segona obertura de El Barber de Sevilla. Sí, El Barber de Sevilla és una òpera que és molt coneguda, però és com la típica pesada de música que ningú li sap posar nom, saps? És veritat, ara mateix no li poso melodia, no? Me costa identificar...
Segur que si escoltés la melodia diria aquesta, però no les associo. Sí, sí, sí. És això el que vols dir, no? Sí, l'Obertura, que és la part que toquem, s'ha gastat en incomptables pel·lícules, sèries, i damunt és la peça que dona com a inici aquesta òpera que conté pot ser el personatge més famós de la història de l'òpera, el Figaro.
Exacte, però després és això que no associem, quan l'escoltem segur, amb l'obra. El Vals de la Vella Dorment sí que és més conegut, sí que sabem, no? I sobretot la que tanca, que ara me l'expliques, aquesta sí que la identifiquem moltíssim. Aquest és el Barbelo de Sevilla, Núria, que està la companya posant-nos la banda sonora, a veure, escolteu un moment...
I tant, no, no, i tant, i tant. Clar, impossible no reconeixer-lo. I tant, la reconeixem. Però és veritat, això que dius, és curiós, que no associem després que això és el barbé de Sevilla. Disculpeu ja la meva incultura en aquest sentit. I després, com dèiem, el Vals de la Vella dorment...
Sí, tindrem el Bals de la vella dorment, de Tchaikovsky. Realment és un ballet que, com sabeu, els ballets són peces llargues, però en aquest cas és un dels moviments de la suite per orquestra. La suite és com una espècie de reducció per a l'orquestra.
I nosaltres, en aquest cas, farem el moviment número 6 del ballet original, que és el vals de la Bella Dormen. És el moment... Bé, la Bella Dormen conta la història de la princesa Aurora, que tots la coneguem per l'adaptació que ha tingut a Disney, no?, als dibuixos animats. Però, bàsicament, el vals és el moment en què ella està ballant durant la celebració del seu aniversari, sense saber que instants després es entropeçaria i dormiria per sempre per punxar-se amb una màquina de cosir.
Molt bé, fins que, en fi, fins que es despertarà, molt de temps després. Efectivament. I acabem amb el Bolero de Rebel, no? Sí, és una peça també molt coneguda, gasta només dues melodies, vull dir, en quant a estructuralment és senzilleta, però té com un recorregut per tota l'orquestra,
perquè passa per tots els instruments. Comença des de l'oboé, el cor anglès, el trombó, tenim també el clarinet, el requín. Vull dir, és una peça que fa la melodia passar per tots els instruments de l'orquestra. Per aquest tipus de... Com de manera pedagògica d'ensenyar tots els instruments, pensàvem que era una gran oportunitat per terminar. Helena, Déu-n'hi-do, quin repàs. M'agrada. Al concert i a les peces. No m'estranya que hi hagi nervis, eh? Moltíssims, moltíssims. Moltíssims.
Clar, jo ara deia, això és que molta gent té ganes d'escoltar-vos, molta gent té ganes de veure-vos, de sentir-vos, de seguir-vos també. Aquesta és la manera en la qual tanqueu aquest 2025, però suposo que de cara al 2026 ja hi ha cosetes, no?
Home, ja estem preparant, nosaltres... Bé, jo porto més la part organitzativa, que segurament és la part que no es veu, i jo us dic que hi ha molta feina i molta gent darrere, que molt els músics, que a vegades això se'ns oblida, però els que veieu tocant són els mateixos que han estat organitzant, i per aquest 2026 anem a tope, anem a tope. Volem portar una sorpresa pel Nadal...
De l'any que ve volem reinventar-nos, intentar anar una miqueta més a lo nacional, portar gent de fora i començar a moure més cultura. I cap a l'estiu, com sempre, tornem. Encara no ens volem dir què volem tocar ni res, ens agrada el tema de les sorpreses. Òbviament serà cap a juliol, cap a finals...
Estem molt preparats, ja estem començant a preparar tant Nadal l'any que ve com estiu i sobretot esperem que si algú té moltes ganes de venir a escoltar la vella dorment, que és meravellosa, i absolutament totes les obres, us esperem avui i podem fer alguna cosa. No us preocupeu perquè tothom té cabuda a la cultura i si necessiteu venir... Si algú està escoltant i diu si voleu venir, contacteu-nos que alguna cosa farem.
Veniu, el tinc la d'1, aquí estarem nosaltres amb un somriure perquè vingueu tothom. Escolta, tenim canteres? Esteu contents amb la formació, amb les incorporacions? Són èpoques difícils. Estem en un moment on...
El tema del vent, sobretot, venen de València. La gent, els valencians, els nostres companys... Però històricament, no, Mario, que això ha passat així, no? Sí, potser abans, a la Joica en concret, no teníem tant de valencià, però últimament, com els últims 3 o 4 anys, aproximadament, al final hi ha tanta cultura d'instruments de vent a València... La música de banda, també.
Clar, i venen músics de València, joves, sí, però amb moltíssima qualitat últimament. La veritat és que estem molt contents. Això em referia també a la cantera i la qualitat. I deia que potser en altres seccions costa una miqueta més? Costa una miqueta més, però sí que és veritat que nosaltres, des del punt de vista de com funciona la joia des de fa temps...
Estem molt contents, tenim una cantera sobretot de corda que a vegades se'ns oblida que sí que és superimportant tenir uns bens potents que els tenim. Tenim una corda molt forta, molt jove, amb moltes ganes i gent que realment jo a vegades penso, ojalà, jo a la seva edat toqueix com ells. Ojalà, però no. Home, sí, sí, sí.
Màriolena, que ho hem d'anar deixant aquí, gràcies per acompanyar-nos, que tingueu molt bon concert, molt bona entrada d'any, també, i us continuem parlant pel 2026, que ja esteu pensant endavant el que ve. Això és treballar en previsió. Nosaltres volem donar un consell, que és, sisplau, tingueu cuidado amb les màquines de cosir, no sigui que us dormiu.
No us adormiu, que teniu concert aquesta tarda, sobretot. Mario Sevilla, Elena Segura, gràcies per acompanyar-nos. Amb 3 minuts arribem a les 11 del matí. Anirem tangant aquesta veu de Tarragona a canviar cap als 40. Aprofito també per desitjar als nostres dents que passeu una fantàstica nit de fi d'any, una bona entrada del 2026. Nosaltres continuarem aquí amb vosaltres a partir de divendres i ens escoltem també d'aquí una estona perquè la programació de Tarragona Ràdio continua. Per cert,
Núria Cartanyà, gràcies també. De res, bona entrada. I qui també ens vol desitjar bon any és la nostra companya Sílvia García. Sílvia, acabem amb tu. Quin temacle ens recomanes? I buscant cançons de Nadal ens han trobat aquesta de la Soul Machine. Això és Nadal. Oh, i arriba cap d'any. Compte, eh? Compte, compte amb el Raïm. Bon any nou...
Aquesta nit les estrelles marquem camins. Buscarem per l'univers un nou món per tu i per mi. Vull viure aquest somni al teu costat. No tinguis por, obre el teu cor. Això és Nadal i és un regal.
Pintarem de colors les paraules que estimem. Quemarem vells les nits i cridarem que ja som vius. Vull viure aquest somni al teu costat. No tinguis por, obre el teu cor. Això és Nadal i ets un regle per tu.
Es un regal per tu.