Bon dia a Sones 9. La veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia, benvinguts. Obrim la veu d'avui, 24 de març de 2026. Encetem aquesta nova jornada, dia en què estarem pendents cap al migdia d'una estrena, l'estrena de la Gardia Sobatoria a la Palau d'Esports a Catalunya.
Avui en presència del conseller d'Esports, Berni Álvarez, que abans oferirà entrevista en primícia, en aquesta casa, del programat Agenda Esports. Ara, de seguida, us ho expliquem. Previci important del dia i avui, que l'endemà del ple, del ple municipal, el ple ordinari d'aquest mes, doncs bé, farem tertúlia política. Serà d'aquí una estona. I si sou d'aquells que heu notat de ple la primavera...
Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Això, això. Sabia que faries això. És que, vamos, ho sabia... Sóc previsible, un dia et sorprendré. De fet, pensava que anaves a esternudar. Ah, això és... No ho sap fer-ho. Una mica...
Hi ha molta gent que està moquejant, ja. Aquella gent que fa així, que estornuda cap a dintre, no? Ai, no, sí, això deu fer mal, no? No ho feu davantar, els estornuts, diuen, eh? No, no ho heu de fer. Gent que estornuda, que moqueja, molta gent que moqueja, i a mi se me posa una mica de mal de cap, això sí que em passa. És el polen, no? No heu notat que hi ha com un espulsim groc que s'aposenta pels llocs? Ja ho deia la cançó, el polen ja s'esparce por el aire, no?
Això deia la cançó? Sí, sí, poesia i primavera, i al·lèrgies, al·lèrgies primaverals i altres al·lèrgies ambientals de les quals... Alegries, alegries. Sí, sí, alegries, perquè a més, qui ho nota ho passa malament, perquè les al·lèrgies en aquesta època, i a més aquest any que hi ha hagut tanta pluja, hi ha excés de floració i per tant hi ha més coses que plouen per l'ambient.
D'aquí no se n'en parlarem amb el president de l'Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia de Tarragona, amb l'Eduardo Cacho, per parlar d'això d'al·lèrgies, que és el que heu de saber, bàsicament, en aquesta època de l'any, com identificar símptomes i saber què heu de fer amb els primers símptomes que no heu de les al·lèrgies.
Després farem tertúlia política cap a quarta deu, avui amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, amb la consellera portaveu del Partit Popular, Maria Marcela Martorell, i amb la consellera portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado. I a les deu arribarà una altra entrevista que ens es diu allà a Setmana Santa.
Setmana Santa, i és que aquest dissabte, a dos quarts d'onze del matí, arribarà la trobada de bandes, una trobada de bandes que, de fet, porta un aniversari enllaçat, que ara mateix us diries... Cinç anys a la banda d'aspirants.
Exacte, del Real Germandat de Jesús Natzeret. Trobades infantils, eh? És una trobada de bandes infantils que arriba dissabte i que és aquesta activitat que és un acte commemoratiu, com dèiem, dels 15 anys de la banda d'aspirants de la Real Germandat de Jesús Natzeret. D'això en parlarem, però també de la professor de dimarts que ve, de la qual també, evidentment, són protagonistes els natzerents, i d'aquesta exposició del Jaume Saez que tenim encara vigent aquests dies.
Molt bé. Avui ens passen aquelles coses que ens agrada tant quan passen, que és que s'omple la redacció de gent, d'estudiants, d'alumnes. De fet, tenim visita avui i demà, eh? Avui i demà, demà una decena, però avui són a la cinquantena. Per sort, venen dos torns i són alumnes que venen de visita a la ràdio de l'Institut de Pont del Diable de Sant Salvador i, per tant, ens atendrem a malament i, si s'escalten, també farem entrar pel directe perquè ens diguin alguna cosa, eh? Ni que sigui breument. Hola, què tal? Som aquí, de visita.
I després encara tindrem estona un ratet per parlar sobre dansa, i és que el Festival en Dansa, no, Festival Dansa Tarragona, diguem-ho bé, comença demà mateix a la ciutat. I què vol dir això? Doncs que trobareu espectacles de dansa no només al Teatre Tarragona, que potser és el lloc escènic per excel·lència per fer-hi aquests espectacles.
sinó per diferents espais oberts a la ciutat, des de la plaça de les Cols fins a la part de les Granotes, vull dir, llocs més o menys emblemàtics i patrimonials, i d'altres, doncs, esquitxats, llocs habituals de pas, no?, i trobareu gent ballant, i això mola molt en un dia en què també, doncs, estem d'enhorabona, perquè ahir es va conèixer que Tarragona serà la ciutat, l'epicentre, no?, la capital d'aquest catalandans, catalandansa? Sí, catalandansa, dic bé, catalandans, sí, dic bé, m'ha sonat raro. Catalandans.
Això vol dir que tindrem dansa contemporània per un tubo, com a mínim, i bona, durant els tres anys almenys en què Tarragona ostentarà aquesta titulació.
Molt bé, doncs són els continguts d'avui del programa, amb les veus que heu sentit, Núria Cartanyà i Miquel González. Sí, Josep, avui deixa'm fer a mi els honors, si no et sap greu. Marxa un moment, espera't un moment aquí al costat. Digues aquells que hi ha allà dintre, que si no... Per això, per això, amb el Joan Andreu Pérez a la producció, amb el Lluís Comés a la part tècnica, amb Javier Gispert, amb l'Abril Rius, amb Núria Cartanyà, amb Mauri Fernández a la realització audiovisual, amb qui us parla el Miguel González, i amb el Josep Sunyer.
que, de fet, Núria avui és el protagonista de l'Espineta amb Tarragonins. El Josep Sunyer, que avui ens porta l'opinió del dia, amb la seva opinió. Comencem una opinió sobre l'alegoria del bon i el mal govern i dels que trenquen la norma. Doncs sí. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Al Palau Públic de Siena hi ha un fresc del segle XIV que representa l'agoria del bon govern. I surten carrers animats, edificis que s'alcen, gent que treballa i comercia. Al costat, però, hi ha el mal govern, carrers buits, edificis en ruïna, por...
Lorenzetti, l'autor, ho va pintar fa 700 anys, però qualsevol ciutadà d'avui el reconeixeria de seguida. La diferència entre els dos mons no és ideològica. És molt més simple. Uns fan el que diuen i els altres, en canvi, no. Hi ha una màxima no escrita en política que diu que les promeses caduquen el dia després de les eleccions.
El sector de l'esport català ho havia pres a còpia d'anys i de cartes enviades sense resposta, fins que el president Illa va crear la primera Conselleria d'Esport de la Generalitat i va cridar a un fill de Tarragona per estenar-la i per capitanejar-la. Sí, sí, parlem de Berni Álvarez. Va signar el nomenament l'11 d'agost de 2024.
I el seu primer acte oficial com a conseller va ser a Tarragona. La inauguració del Val d'Oltrum de la Nella Mediterrània, un 22 agost, el mateix dia que s'acomiadava amb molta emoció dels seus companys i companyes del consistori de l'Ajuntament en un pla extraordinari. Un inici i un comiat en el mateix lloc, el mateix dia. Les arrels, sempre les arrels. Avui torna, i de fet hi torna, per complir una altra de les promeses que va fer, la inauguració de la graderia subletòria del Palau d'Esports Catalunya. No és un polític de carrera, i ho repetirem, no és un polític de carrera,
És un home que va estudiar a l'Escola Pública del Miracle, al seminari, després de compaginar la bata de metge. No va exercir, però va estudiar a Medicina i també als llibres empresarials. Va arribar a l'elita del bàsquet espanyol, del Nàstic al CBT, del Pemesa València al Caprabo Lleida. Estava cridat per l'esport. Fins i tot va tenir botiga d'esports a la Rambla. Amb molta esportivitat, podríem dir, mai no ha oblidat d'on ve.
De tot plegat, el periodista Octavi Saumell em va deixar constància en un llibre amb les veus de la gent que el coneix de debò. En tres del company d'aquesta casa, Joan Andreu Pérez, que també va escriure un d'aquests capítols. I que avui al migdia tindrà l'oportunitat d'entrevistar-lo en primícia just abans de la inauguració de la graderia. Som el conseller i jo més o menys a la mateixa edat, a la mateixa quinta. Ell en té 54, jo 53. Tot i que en això de l'altura gairebé em duplica. Suposo que per alguna cosa va acabar jugant a bàsquet i jo escrivint editorials com aquesta i fent ràdio.
amb poc temps lliure que li deixa el càrrec, intenta mantenir-se en forma al gimnàs i fer alguna partida de pàdel. Les prioritats sempre clares. Però més enllà de la broma, ens alegra constatar que el primer conseller de la Generalitat de Tarragona, amb molt de temps...
No recordem qui va ser l'anterior, no només compleix les promeses, sinó que manté un tarannà proper i accessible amb els mitjans del territori. Com aquesta emissora, la pública que en guany celebra 40 anys d'història i avui l'entrevista en primícia. Lorenzetti ho sabia fa 700 anys, de tant en tant apareix també algú en política que també ho sap.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 24 de març tens la patata rentada Carrefour El Mercado, la malla de 5 més 1 quilos, a un preu imbatible de 75 cèntims al quilo. Estalvies un 31%. Sempre les millors promos. Carrefour. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció.
Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona.
Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma!
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Doncs per si no ho sabíeu, ja som de ple a la primavera, des del cap de setmana, de fet des de divendres, la primavera, i primavera vol dir també parlar d'al·lèrgies, al·lèrgies primavarals i altres al·lèrgies ambientals. Si és el cas, si esteu patint o sou patidors d'al·lèrgies,
Us proposem ara alguns consells pràctics que poden servir, almenys per minimitzar els símptomes en aquesta època de l'any. En parlem amb Eduardo Cacho, i és el president de l'Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia de Tarragona, la FEFA, que ens acompanya a través del telèfon. Eduardo Cacho, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Recordo que cada any parlem per les alèrgies i en aquesta època de l'any, també en altres ocasions, però recordo en aquesta època de l'any que sempre en parlem, però em fa la impressió, no sé si ho podeu constatar, però aquest any diria que degut a les pluges que hi ha hagut, no sé si hi ha més substància en l'aire que altres anys, hi ha hagut més floració, ha passat alguna cosa diferent aquest any?
Sí, buen día. Sí, la verdad es que este año se da una situación en la que las lluvias han reducido temporalmente el polen, sobre todo de las cupres áceas, que es lo que se da en esta época. Lo que pasa es que... y nos han dado un respiro, ¿no? Pero al final no deja de ser una falsa tregua porque lo que hace la lluvia es lavar un poquito el aire, ¿no?
reduce el polen en suspensión, pero cuando el suelo se seca y sopla el viento, el polen vuelve a liberarse con mayor intensidad. Entonces, las lluvias lo que hacen, además, es favorecer que las plantas crezcan más o que tienen más nutrientes, como es lógico, y luego la polinización, que es la que causa las alergias al polen, en este caso, es más intensa que si no hubiera llovido. Por lo tanto, se espera que las próximas semanas...
los picos de polen, que ya empieza a llover un poquito menos, aumenten y, por lo tanto, haya más síntomas de alergia, ¿no? Com podem identificar, Eduardo, els símptomes més habituals i saber que això, que estem patint l'alergia, evidentment que ho pateix cada any, ja ho sap, però abans tenim pico al nas, tenim alguna molèstia, estornuts...
Sí. A ver, los síntomas más comunes son el picor nasal, también el picor ocular, los estornudos frecuentes, la secreción nasal, el enrejociamiento de lo que es el agrime ocular, la congestión nasal, la tos... Hay diferentes síntomas porque incluso hasta el dolor de cabeza con un poquito de presión en los senos nasales podría ser síntomas de alergia, ¿no?
Per tant, qualsevol d'aquests símptomes em voldrà dir que estem patint algun tipus d'alergia. Sempre diem que podem ser al·lèrgics a moltes coses, no només a un tipus d'alergia. Exacte. Sí, a veure, el més comú en primavera, sobretot, és quan, si uno no es al·lèrgico durante el año a nada, el més comú és que sea el polen, però podemos ser al·lèrgicos a muchas cosas, a los animales, podemos tener alergias alimentarias, podemos tener...
alergias a algun determinado tipo de medicamentos. Al final, lo que pasa cuando tenemos una alergia...
es que lo que libera nuestro cuerpo es una sustancia química que tenemos en nuestro sistema inmune, que es la histamina, y de ahí el hecho de que uno de los principales tratamientos para paliar las síntomas de alergia son los antihistamínicos. Entonces, lo más común, como decía, es la alergia al polen, ya sea a diferentes tipos de, digamos, de...
de plantes, las ramíneas, el olivo, el ciprés, que són los más comunes, aquí en el Mediterráneo es el plátano de la sombra, pero podemos ser alérgicos a otro tipo de sustancias. Què podem fer? A nivell preventiu, què és el que podem fer? I no sé si hi ha alguna hora determinada del dia que sigui més complicada, per més presència de polinizació.
Sí, pues a nivel preventivo yo siempre digo que lo más importante es que en las horas de máxima polinización, como usted decía, que sobre todo al principio de la mañana y al principio de la tarde, si estamos en algún sitio cerrado, evitar que ventilar durante esas épocas del día, durante esos periodos del día. Luego sería bueno utilizar lavados nasales,
Cuando entramos en casa y somos muy alérgicos, pues quitarnos la ropa desde la calle, que es de donde proviene el pole...
hidratar-nos bien, comer bien para que nuestro sistema inmune responda, y yo creo que básicamente esas son las medidas preventivas más importantes. Evidentment, per qui ho passi pitjor, evitar menjar aquests dies en el bosc, o a parts que acostuma a haver-hi més polen, no? Exacto, sí, sí, és així.
Lo que yo siempre digo es que al mínimo síntoma que uno, lo que usted decía al principio de la entrevista, que ya es alérgico y lo tiene identificado, pues ya lo sabe. Pero la persona que por primera vez es alérgica, porque el sistema inmune es tan caprichoso que uno no ha sido alérgico a algo durante años y de repente el alérgeno le empieza a hacer efecto en el sistema inmune, entonces desencadena la alergia.
Yo siempre digo que lo primero que es de todo es ir a un médico o a su farmacia de confianza porque somos los primeros profesionales que actuamos en muchos casos de barrera y ahí les podemos aconsejar el uso de tratamientos tanto preventivos como sintomáticos para paliar los síntomas y que no se repitan o que se repitan de una forma más espacial en el tiempo.
De fet, anar a farmacèutic és un bon consell, eh? No agafar el primer que tinguem per casa i autoaplicar-ho, sinó demanar consell, ja estigui mèdic o farmacèutic, no? Exacte, sí, porque muchas veces nosotros en casa, igual tenemos un familiar que es alérgico a algo, entonces pues le dice, tómate esto, esto ahí me ha ido muy bien para esto, pero cada persona somos un mundo y siempre...
Cuando iniciamos un tratamiento, sobre todo farmacológico, lo que tenemos que hacerlo es con el suficiente criterio y con la suficiente información. Y la farmacia es el establecimiento sanitario de confianza que tenemos más a mano en la calle. Al final, el 95% de la población tiene una farmacia en Cataluña a menos de 10 minutos andando, ya sea en un pueblo pequeñito o en una gran urbe.
Si notem que ja tenim una certa inflamació o que ja notem uns símptomes molt clars, com ens ajuda el fet d'hidratar-nos bé, per tant, beure molta aigua, fins i tot menjar verdures, fruites, això ens ajuda? Sí, sí, por supuesto que nos ayuda. Al final, el hecho de hidratarnos bien, de comer bien, lo que hace es activarnos mucho el sistema inmune, beber suficiente agua, consumir alimentos sobretot ricos,
en antioxidantes, que són los que llevan las frutas y las verduras, nos puede ayudar a reducir la inflamación y, como decía, antes, a mejorar la respuesta del organismo frente al poli, ¿no? I una cosa que hem de saber és que, quan anem al metge, ens preguntaran quins dies vam tenir l'episodi, els episodis d'alergia, els símptomes, quan ens vam notar, per tant, també anar apuntant, ¿no? Exacte. Portar com un registre, ¿no?, de...
Exacto. Es muy importante anotar sobre todo los que son extremadamente alérgicos o que tienen la sospecha de que pueden ser muy alérgicos o muy reactivos a una determinada enfermedad.
alergia, anotar los días y los momentos en los que aparecen los síntomas para poder ajustar las medidas preventivas y la medicación y que el médico lo pueda aconsejar, es fundamental. No hem parlat de la mascareta, però imagino que la mascareta, vaja, ens pot evitar, a menys que en centri, el polen, i potser pels ulls de sol?
Exacto, sí. Tanto la mascarilla, que parece que muchas veces el uso de la mascarilla se nos ha olvidado un poquito porque parece que lo relacionamos con el COVID, ¿no? Pero la mascarilla nos puede también ayudar a prevenir sobre todo el tema de inhalar polen, etcétera, y proteger los ojos es fundamental. O sea, utilizar...
en gafes, con filtros ultravioleta y con filtros de una calidad buena. Yo siempre aconsejo coger las gafas en una óptica y luego, sobre todo también, para evitar el enrojecimiento y reducir el picor de los ojos, utilizar colores humectantes y antihistamínicos, ¿no? Penseu que quan arribeu a casa és possible que també el poli no s'acompanyi, per tant, quan arribem a casa també es va prendre algunes mesures, no?
Exacto, sí, como yo decía antes, al final es un poco lata, ¿no?, porque todo el proceso es un poco latoso, pero es fundamental que cuando hemos estado expuestos a polen en la calle, sobre todo si hemos estado visitando algún parque, alguna zona,
con muchísima vegetación. Es importante que nos quitemos la ropa, que la lavemos y que nos pongamos una ropa limpia, porque al final el polen lo traemos de la calle y eso al final hace que tengamos en casa el polen y al final en nuestra casa es donde también lo vamos a padecer, esa alergia.
No cal dir que el vent, les ratxes de vent, no ajuden, no? Perquè són les que ho mouen tot, no? Que a vegades veiem aquell pulsim de color groc, especialment del pi, no? Exacto. Sí, además, por eso esta época que hemos vivido con tanta lluvia, al final lo que hace es que, digamos, el polen, el agua, haya llevado el polen al suelo, no? Pero cuando...
Vuelve a haber buen tiempo, ese polen se seca, provoca viento y lo que hace es que sea muchísimo peor y que nos lo podamos traer a casa, está claro. Avui parlant d'alergies primaverals i d'aquesta primavera que ja està aquí amb nosaltres i que perteníem de conviure...
aquests propers dies. Eduardo, algun s'ha dit, això tot just ha començat, hem de preveure que aquestes properes setmanes continuï, baixi, pugi al pic d'al·lèrgies?
Sí, sí. Ahora lo que está previsto, sobre todo, es que ahora lo que empiece a haber es un... Aumente el pico, sobre todo porque, por lo que decía antes, ¿no? El polen, cuando, digamos, la atmósfera se ha secado, vuelve a liberarse en una mayor intensidad. Entonces, ahora se esperan picos de polen, sobre todo de cupresacias y urticarias,
pero ya cuando acabe marzo, que ya estamos prácticamente, se va a dar la circunstancia de que el plátano de sombra, que es muy común en el Mediterráneo, y después las gramíneas y el olivo, que también lo son, en abril y en mayo, van a dar muchísimo pico de alergia. Es lo que está previsto y está previsto también que pueda incluso durar todo el verano hasta septiembre o octubre.
Avui n'hem volgut parlar, Eduardo Cacho, amb el president de l'Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia de Tarragona. I com hem dit, sempre és un bon consell anar a veure el farmacèutic a la primera porta, aquella que truquem quan tenim algun problema. Evidentment, la metge també, però el farmacèutic també que ens pot aconsellar. Eduardo, una forta abraçada i moltes gràcies. Moltes gràcies a vosotros, que tingueu un bon dia. Gràcies.
La veu de Tarragona. La teva veu. Dóna forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 24 de març tens la patata rentada Carrefour El Mercado, la malla de 5 més 1 quilos, a un preu imbatible de 75 cèntims al quilo. Estalvies un 31%. Sempre les millors promos. Carrefour. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció.
Calderes, aerotèrmia, terres odiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona.
Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Evidentemente afecta, pero creo que la plantilla está preparada. Al final yo creo que hay que centrarnos en nosotros. Son nuevos partidos los que quedan, ir creciendo, recuperar esas buenas sensaciones que tuvimos y estoy seguro que lo sacaremos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, tot i que estan de sense efecte, l'equip s'ha de sobreposar i buscar en les nou darreres jornades de Lliga sortir d'aquesta mala situació. La primera oportunitat aquest cap de setmana. Dissabte 28 de març, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 30. El grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Juventut Torremolinos.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. El Fòrum Polític, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, temps de Tertúlia Política, jornada dimarts, avui 24 de març del 26, l'endemà del ple ordinari del mes en curs. I Tertúlia Política compartim amb la consellera portaveu del PSC, consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, molt bon dia. Hola, molt bon dia. També la consellera portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. I felicitats anticipades, que per aquí s'ha dit un ocellet que és l'aniversari dissabte, pot ser? Dissabte 59.
Ja li han avançat les facilitacions fa una estona, per tant, ja també li avancem. Gràcies. A més a més, a mi m'agrada molt fer anys. Per tant, és el dia que més m'agrada de l'any.
Molt bé. Conseller per debat del Coma Podem, Jordi Collado, molt bon dia. Bon dia, gràcies. Parlem d'endemà del plenari, del Podem Unicex, que ara m'he despistat amb el cumple. Estic despistat amb el cumple. Però vaja, no, que ens hem de posar seriosos, perquè ens ha deixat el que va ser president de la Càmbra de Comerç de Tarragona. De fet, aquest matí ho explicàvem d'informatius, Bartomeu Ramos.
Va nom a ser president de la cambra entre el 92 i el 98, fill adoptiu de Tarragona. I crec que vostè hi va coincidir, no?, en aquest moment que el van nominar fill adoptiu, no? Sí, sí, hi va coincidir, però a més a més jo el Bartolomeu el coneixia de molt abans, perquè, com dèiem abans...
Fora de micro, amb una de les seves filles, amb la Merche Ramos, pobreta que ja no està, vam anar al sagrat cor dels tres estenius, jo diria que fins si no els 18, almenys, tota la bàsica. I, per tant, jo el coneixia de molt avanç a tota la família, de les germanes i de més, i sí, sí, després...
tota la seva carrera professional i certament, quan el van fer també, el van nombrar per part de l'Ajuntament. Sí, el condoli l'escalfa a la família, que algú, tot i que sigui la gent gran, quan marxen dol exactament igual i sempre perd algú que ha estat una persona significant també a la nostra ciutat, doncs sempre sap greu.
Sí, sí, el mateix, o sigui, des d'aquí l'escalfa de la família, és a dir, algú que ha merescut ser reconegut com a full per directe que jo no coneixia, mentre deieu les dades pensava, jo estava a l'institut encara, en el moment que va ser president de la càmera i no me n'estic conscient. Sí, jo també. És que sou molt joves. Jo no, jo ja no estava a l'institut per ser president de la càmera. Més a més, un molt bon president de la càmera. Des d'aquí per això, l'escalfa de la família.
Dets això, del plenari d'ahir hi ha moltes coses. Ara anem entrant en matèria, però per bé, perquè després del plenari es va fer una roda de premsa amb la consellera de Cultura, Sonia Hernández, i l'alcalde Rubén Pinyoales...
I parlant del català dans que tindrem aquí, s'instituirà a Tarragona a nivell internacional en el món de la producció de la dansa, de companyies, etcètera, amb molts actes. Posim en valor. Això perquè, a més a més, també aquests dies, d'altra banda, comença, demà crec, tot el tema del voltant de la dansa en aquesta ciutat. Vull dir que tenim molt vincle amb la dansa últimament.
Sí, de fet, això ens situa com un dels sis mercats estratègics de les arts en viu de Catalunya, que al final el que fem és promocionar les companyies catalanes, ja siguin de teatre, de cir, de dansa, d'espectacles de carrer, música amb la música Viva Vic...
I Tarragona es ve d'aquests epicentres d'una de les arts escèniques en viu amb el catalan dance. Això fa uns anys es feia a Olot, després l'anterior govern de la Generalitat va decidir dividir-ho en dues ciutats. Tarragona ja es va quedar amb la pota nacional, que és l'especial dansa, que es fa demà dimecres.
que és aquesta trobada de professionals amb companyies de dansa catalanes per promoure la contractació, que nosaltres hem volgut augmentar aquest efecte, perquè la jornada de demà no deixa de ser una jornada professional, que el públic en general no pot gaudir, perquè són tastets...
de companyies amb professionals però nosaltres al voltant d'aquest esdeveniment hem organitzat el Festival Dança Tarragona que comença i s'inaugura demà a la nit justament coincidint amb la jornada professional
també per poder enganxar si algú de la jornada professional vol aprofitar i es vol quedar algun dia més per conèixer també la nostra ciutat i tenim una programació estupenda aquest cap de setmana el Festival Dansa Tarragona porta coses molt interessants hi ha una que és de producció pròpia amb una companyia de Tarragona i el Lluc Caral el fotògraf que ens l'han fet expressament pel festival que és una meravella que va ser al seminari
Però l'altre, bueno, el que dèiem, no? Tarragona es va quedar a l'Espacial Dansa i el catalandens, que és aquesta part internacional, se'n va anar a Terrassa, però tampoc ha quallat, i al final jo crec que, bueno, ha passat el que té més lògica, que és concentrar-ho tot en un mateix lloc i que tingui continuïtat anual, un any serà nacional, l'altre any serà internacional, però tindrem aquí a Tarragona ubicats, doncs igual que la gent té ubicat a...
el trapeci a Reus, o el mercat de música Viva Vic, o el festival de teatre de Tàrrega, doncs, bueno, Tarragona serà el de la dansa, diguéssim.
Jo crec que és una molt, molt bona notícia. A més, fer apostes estratègiques i específiques és clau i ens situa en una posició que és veritat que a Tarragona no havíem acabat de trobar com el nostre. Hi ha una generació de ballarins i ballarines especialment que han fet un recorregut, que han estat a Barna, que ja han tornat...
Sempre em ve per afini, per coneixement personal, em ve l'Anna Corredor en aquest procés que ha fet a la ciutat i que ens ha donat el prou punys com per fer-ho. Que l'administració sigui capaç de veure-ho, estirar recursos a nivell nacional i ser capaços de concentrar-ho a la ciutat, em sembla una superbona notícia.
que, a més, ens ha de fer canviar també aquest salt del que estem parlant amb el pla estratègic, amb una perspectiva que la cultura no només sigui consum, sinó sigui producció, i que la gent del carrer la incorpori en el seu dia a dia des de perspectiva dels drets culturals i aquest plantejament. Jo crec que...
Cultura està fent coses molt i molt bé i aquesta és una, jo no tinc cap dubte. Perdona, eh? És que ha dit l'Anna Corredor i llavors m'ha recordat el fet que amb el festival de dansa a Tarragona...
també apostem per la, com deia el Jordi, per la creació. Perquè amb l'Anna vam produir part de l'espectacle que va presentar el Festival de Dansa a Tarragona l'any passat. I s'està apostant també perquè es facin peces creades des d'aquí, ho fem amb col·laboració, també intentem crear aquesta xarxa. L'any passat, per exemple, amb l'Anna Corredor va ser amb el Convent de les Arts al Cuber, que hi estem treballant molt, i amb Reus també...
perquè intentem crear també una xarxa de suport i de treball, ho estem fent de la mà de les associacions professionals de ballarins i ballarines, clar, al final, generar aquestes xarxes sempre acaben donant el seu fruit. Absolutament, vull dir, aquí ara pas parlava, això, l'Anna Corredor, o, per exemple, l'Aranxa Sagardoi, que és el que deia el Jordi, que han anat i han fet la seva carrera, han tornat...
segueixen ensenyant segueixen a més a més gent que en els seus moments van ser molt punters perquè van treure la dansa dels teatres i dels espais diríem escènics i ballaven als carrers ballaven a les escales de la catedral ballaven
O sigui, coses que per la seva època eren molt avançades i que, a més a més, a la nostra ciutat, amb tot el que tenim de patrimoni, dona una imatge fantàstica. Això és com el de la Setmana Santa, que dius que quina ciutat pot tenir una Setmana Santa que quan va passar Jerusalem els murs aquests ja hi eren. Això passa una miqueta igual, no?
Quina ciutat pot lluir d'aquests espais que també poden ser, la Sandra deia, per exemple, els seminaris, que són espais molt emblemàtics i que des del punt de vista artístic, des del punt de vista...
Estètic. Permeten unes produccions molt especials. Però, sobretot, és molt important perquè és una miqueta... Jo, quan ho llegia ahir, avui, és una miqueta com el de Fitur. Són les jornades prèvies que són els dels operadors, els que contracten, els que... I això és molt important.
Perquè, clar, en definitiva, és la manera d'impulsar tot el que són, tant aquells grups que estiguin més consolidats com aquells que siguin emergents, no? I, per tant, és molt important. A més, a més, jo sempre he pensat que les ciutats, el que deia la Sandra, no?, han de tenir un referent, no?, el Festival de Teatre de Tàrrega, no sé què tal, tal, el trapezi...
han de ser un referent en alguna cosa. Si no, toques todos los palos, que està molt bé tocar todos los palos, però ser referència en un. I és molt important, perquè, a més a més, tant per la qualitat de les persones que tenim, productors, ballarins, ballarines, tots els equips, perquè imaginem-se tot el que porta, com per aquests espais que es poden oferir,
Com, evidentment, per servir perquè tots aquests productors o aquestes persones que venen a contractar puguin tenir aquest tastet. Puguin tenir aquest tastet i, a més a més, amb aquest festival de més a més, i que, a més, es quedin aquí, i vegin llocs on poden fer noves produccions.
Molt bé. Del ple d'ahir, què es queden? Perquè podíem parlar del romanent, podíem parlar de l'Institut Torreforna, que en van parlar també ahir al plenari, d'un arquitecte, en fi, de moltes coses. Però comencem pel diners. No sé qui ho va dir, que els diners més val que siguin per la ciutadania que no pels bancs. I això és el que permetrà assinar el romanent
que és 14,9. En Jordi va fer de cruïs, va fer cruïfisme. Els diners, millor la gent que els bancs, ho vull dir jo. És això per dir-ho per compte. L'alcalde també va dir aquest tipus de missatge, que jo crec que va entendre gairebé tothom, excepte Esquerra, que crec que anava una mica despistats, perquè jo crec que la idea de dir enguany...
que demana préstec és complexa, que sabem que s'estan disparant els tipus d'interès i s'està disparant l'Euríbor, que se'ns permeti, perquè no és una qüestió de què, és dir, està molt tassat en què pot fer servir el romaner en un ajuntament, que es permeti que puguem fer servir el romaner d'enguany per finançar les nostres inversions.
En comptes de fer el que es fa habitualment, que és amortitzar els préstecs un cop ha passat el període de carència i demanar-ne d'altres perquè així tornes a tenir el període... Però, clar, si hem d'amortitzar préstecs per sol·licitar-ne uns amb unes condicions més desfavorables no té cap sentit.
I com deia molt bé la Isabel Mascaró ahir, fins a l'últim cèntim, que és dels tarragonins, s'ha d'invertir bé. No podem deixar perdre en interessos bancaris 100 i pico mil euros o 200 mil euros, que és el que ens estalviem, per no fer aquesta bona gestió.
Per nosaltres està clar, ho vam dir-ho allà, si tu tens un romanent com aquest, i evidentment legalment es donen les condicions per poder-lo invertir, poder-lo aplicar amb tot el que és aquestes inversions que s'han de fer, això és l'ideal, això és l'ideal. El problema, i ahir ho vam dir-ho i ho venim dient des del primer dia, des del minut 1,
en el primer any del mandat actual, és que aquells 14 milions que es deia que faltaven, i ens ho poden dir fins a la societat que faltaven, no faltaven. I com que no faltaven, clar, l'haver fet aquella pujada dels impostos tan brutal, doncs això es demostra que any a any aquest rumanent va augmentant, va augmentant, va augmentant. Per tant, en definitiva, vam demanar un esforç, o es va demanar per part de l'equip de govern, un esforç
els tarragonins i tarragonines, que era innecessari. I ara, amb el resultat d'això, estem finançant aquesta. És com si ens haguessin deixat els seus estalvis per finançar tota aquesta inversió que farem. Però, evidentment, un cop la tenim, un cop la tenim, el que no té cap sentit, evidentment, és amortitzar préstecs, això mateix, per agafar-ne de nous en condicions...
pitjor, s'ha de gastar. El que passa és que és el que jo deia, això és com una casa, quan fas estalvis, quan tens els estalvis els inverteixes en arreglar la casa, en pintar, en comprar allò que necessites, canviar els electrodomèstics, etcètera. El que passa és que la diferència és que l'estalvi d'una casa és l'estalvi propi i aquí en realitat l'esforç s'ha traduït als tarragonins i tarragonines.
Jo la veritat és que la setmana passada, ho explicaré una intrahistòria, si m'ho permeteu, la setmana passada hem trucat a l'alcalde per proposar-li això, quan encara no ho havia explicat, i jo la veritat és que vaig veure amb molta sorpresa que ho estiguessin treballant, i amb alegria, perquè pensava, no ho veurà, perquè realment en aquest tipus d'operacions, que són molt innovadores, perquè...
És veritat que l'any passat va canviar la norma i aquest any ens permetia fer això sense que haguessin de fer aquest any i, per tant, que era un tema de les inversions, aprofitar el romanent per inversions, era una bona notícia i nosaltres ho defensàvem molt. La veritat és que vam tenir diverses al voltant d'aquest tema i jo la veritat és que em vaig sorprendre gratament perquè vaig pensar, bueno, per fi tenim aquesta perspectiva i la compartim. Vaig tenir una sorpresa...
molt agradable, amb l'equip d'intervenció de la casa i de pressupostos, perquè no era fàcil. És a dir, jo amb els companys de la Diputació de Barcelona, que va ser amb qui em va estar xerrant per intentar fer això, em deien que és una jugada arriscada, preparem una mica l'estratègia, cal que des d'intervenció ho vegin molt, i jo crec que és una molt bona notícia que fem just això. Per diverses coses.
1. Que els recursos s'utilitzen pel que s'han d'utilitzar, que és per fer feina. 2. Perquè evitem finançament a 12 anys, que és el que demanem. És a dir, quan ahir algú deia «No, millor demanar crèdits i ja ho veurem, perquè vindran maldes».
Sembla que no ens en recordem el que hem patit en aquesta ciutat per pagar deute, que se'ns ha menjat parts innombrables de serveis públics en alguns moments que eren ben necessaris. I, per tant, jo crec que és una bona notícia que fem aquest gest i que ens permeti d'una manera molt tranquil·la reorganitzar. Jo crec que també aquí hi ha una part del romanent, i ho deia ahir quan el vam conèixer,
que té a veure amb ser conservadors a l'hora de fer la projecció de pressupostos. Recordo quan preparàvem pressupostos aquest any...
A mi em semblava que estàvem allò recaneant, que fèiem perquè les pies sabíem què anirien millor, perquè es podia intuir, i realment s'ha confirmat. Jo crec que hi ha un tema de sobrevingut, que són uns ingressos extraordinaris que no esperàvem, que no és cap broma, són quasi 8 milions d'euros.
dels no esperats, és a dir, hem ingressat 8 milions d'euros del que esperàvem, i això jo crec que és, diguem-ne, de gestió, s'han deixat uns 7, 8, i sobrevingut ens han vingut uns altres 8, i d'altres coses que quedaven de retalls, ens ha permès acabar de fer aquests 19 milions d'euros. Per tant, posar aquests 14,9, 15 milions d'euros...
al servei dels projectes de la ciutat és una bona notícia perquè, a més, fins i tot aconseguim que coses que sempre són molt difícils, com la venda de patrimoni, es reorganitzin. I, per tant, jo crec que és una bona manera de fer. I és veritat que ahir...
vaig sorprendre d'algunes actituds amb aquest plantejament, perquè a més, jo crec que la liquidació de l'IMS segurament que va ser el moment que es va parlar més calmat, perquè és un tema que jo crec que tothom ens prende molt seriosament, fins i tot el conseller Fortuny era capaç d'explicar i d'admetre que l'Arsal dificulta molta gestió del propi funcionament de l'Ajuntament,
I clar, plantejaments d'anem a demanar més crèdits i ja quan ballem mal ja ho veurem, crec que tempos passados no sempre fueron mejores. Sí, jo entenc que la Maria Mercè té el seu discurs i és el que ha de fer, però és bastant... I tots ho sabem, és bastant més...
És que no, no perquè... No, perquè aquí vostè està fent el post hoc ergo propter hoc i aquí no funciona, o sigui, no és a conseqüència d'això, especialment perquè l'execució del pressupost és del 92%. És una execució del pressupost de l'any passat molt elevada, molt elevada. Llavors sí que és cert que hi ha unes regles a l'hora de fer el pressupost
que t'obliga a certes coses, que és més complicat del que sembla. No és tan fàcil com t'han sobrat tants diners, això vol dir que vas recaptar tant de més. No, és que no és així, perquè van entrar uns ingressos extraordinaris que no s'esperaven, perquè els ingressos que rebem de l'Estat, això que diem al PIE, que són els ingressos pels impostos especials que es cobren i que rebem una part...
no és tan fàcil calcular-ho, pot ser una extrapolació, però es liquiden a dos anys vista, per tant, no és tan fàcil controlar-ho. Després, enguany, amb el canvi, penseu que només amb el contracte de la brossa hi ha hagut un estalvi o inexecució, entre cometes, de 3 milions d'euros de l'anterior contracte de la brossa que té a veure amb el canvi de contracte que també van patir l'any passat, que són coses que a vegades no són tan fàcils de poder ajustar per part de l'equip de pressupostos, no?,
perquè no sabíem tampoc exactament en quin punt aquest contracte canviaria de mans, etcètera, etcètera. Per tant, jo crec que el pressupost elevat d'enguany no té a veure amb què vam recaptar en excès, ni molt menys, i això el que demostra és que l'execució del pressupost és molt elevada. Però jo crec que és una molt bona, ho explicava molt bé el Jordi, és una molt bona oportunitat
Ens ajuda a reduir deute, que això sempre ajuda també. Estem molt lluny de ser controlats per la Generalitat i per l'Estat, pel nostre nivell d'endeutament. I sobretot, que és una cosa molt lògica, tenim l'oportunitat...
d'enguany fer servir el nostre romanent per finançar les inversions que teníem previstes i que vam aprovar els pressupostos de 2026 sense necessitat d'anar a un mercat financer que ara mateix té un nivell d'inestabilitat i de volatilitat i que potser l'any vinent esperem i desitgem amb sort la situació estigui més estabilitzada i ens trobarem en un escenari diferent. Per tant, jo crec que és molt encertat. Només per...
Lliga-ho una mica... És a dir, jo crec que, Maria Mercè, quan parlem dels 14 milions d'euros, l'informe d'intervenció era clar. Faltaven 14 milions d'euros per quadrar comptes. O retallaves o pujaves impostos i taxes. I vam veure què es va fer...
Una feina, i a més jo m'hi vaig passar molta estona, d'aquell maleït excel amb el Pou Perdi amb l'Esser Pascaró, partida, partida, impost a impost, mirant com fèiem. Faltaven. Jo crec que al tema hi va haver un excés de teatralització, si m'ho permeteu dir-ho així, amb la famosa frase de la quiebra,
que clar, que això ni ho era ni ho ha estat, i toquem fusta que ni ho serà, perquè jo crec que s'ha reconduït molt bé. I això jo crec que explica molt, i per això avui anava aquí, és a dir, explica molt que de vegades teatralitzem situacions perquè ens va bé estratègicament o tàcticament, políticament, i al final se'ns queden relats encastats. Jo per això, justament, la situació d'ahir em costava molt d'entendre el mateix ple, perquè...
Perquè, ostres, jo recordo, i ahir ho recordava, recordo en Jordi Fortuny, veient les pies, com ens arribaven els anys de crisi, com el malament que havia anat el 19, el 20, i les dificultats que teníem, i la projecció de cara als anys futurs. La projecció era bona, però havíem de superar un moment clau, que es va superar,
I ara jo crec que el que hem fet és ser capaços, sobretot, d'aconseguir que aquests duros que tenim, que aconseguim estalviar, que aconseguim recaptar, arribin en forma de serveis. I la millor manera que arribin en forma de serveis i d'inversions és no anar als bancs a buscar creït perquè es queden en forma d'interessos.
Jo, sincerament, crec que en el moment en què es va dir que la situació de l'Ajuntament era crítica, és perquè era crítica. Sí, però no quiebra. El que no es pot dir és que... Home, però escolta'm, aquest era l'escena. Quiebra, quiebra, quiebra. El 23 estàvem en quiebra i ara tenim 20 milions d'or. Ahir ho va recordar l'alcalde. Quan vam guanyar les eleccions el 23...
just abans de demanar, de prendre possessió inclús, amb aquell gap que hi ha entre el dia de les eleccions i el ple de Constitució, ens diuen que expirava la pòlissa de crèdit de l'empresa municipal de transports i que no hi havia cap entitat bancària que la volgués renovar i que, per tant, no hi havia líquid per pagar el sou dels treballadors i treballadores. És a dir, aquesta situació va ser real. Sí.
Clar, i es diu que estem en quiebre i es pretén que algú deixarà diners. És que clar, aquí ja es van deixar diners i per tant es va solucionar. El que no pot ser és dir que el 23 s'estava en quiebre i ara tenim millor per la per si sola. Sí, però és que una cosa i l'altra res.
S'ha demanat un esforç als tarragonins i tarragonines brutal, amb un increment dels impostos d'un 28%, per ara dir que tenim un romanent de 20, amb la qual cosa tot això que ara estarem finançant és un esforç, una guardiola, que hem demanat als tarragonins i tarragonines que ens facin. Perquè el PIE, i em perdonareu, tots sabíem que arribaria. Podia ser un millor més o un millor menys, d'acord? Però tots sabíem aproximadament, i amb això Jordi ho havíem parlat moltes vegades, anirà per aquí. I teníem...
una milió d'esviació. Per tant, això ho sabíem tots. I, clar, el que aquí es va fer és, primer, deixar la ciutat amb una imatge pública que estàvem enfallida. Evidentment, qui ara ja en tenia que finançar si estàvem enfallida, cosa que no hi estàvem. I ara, després, per dir, mira que fantàstic som, que tenim 20 milions de romanents. No tenim 20 milions de romanents, no sé on els treu. Són 14 milions de romanents.
Però, en tot cas... No, és una situació... 14 milions de rumanent amb... No, no, 14 milions de rumanent amb 14 milions de fallida. Mira que fantàstic. Tinc més temes, que queden 8 minuts de tertúlia. No existeixen les casualitats. No, home, però això és...
Això és fer trampes al solitari i ho sap, però no passa res. Ara, està molt bé aplicar-ho, està fantàstic, perquè ja que els hi hem demanat a les forces tarragonistes i tarragonines... No, és que no sortiran del cercle. És que és molt important que aquí estigui escoltant... És a dir, hi ha coses que són importants, i jo crec que, a més amb la mare i Mercè, que parlem molt i molt de temes econòmics també, hem de ser transparents, és a dir...
No hi ha ningú que econòmicament faci una relació entre els 14 milions del 2023-2024 amb aquests 14 milions. És que si fem aquests paral·lismes, al final liem a la gent. És com la barbaritat aquella d'ahir dir...
12 milions de crèdit! Si tens diners, per què tens que tirar de crèdit? Però que és el mateix plantejament. Al final és... No és el mateix. Sí, perquè és enredar. Saps que no. No hi ha una... És fer una línia de continuïtat que no existeix. Si demanes als tarragonins i tarragonines un esforç
superbrutal, que després consolides, perquè no oblidem que els impostos no s'han baixat, o sigui, s'han congelat però no s'han baixat, per tant la pujada la mantens, per ara segurament, amb aquest últim pressupost, baixar abans de les eleccions, doncs evidentment que has fet una guardiola, i tant que l'has fet a
Eleccions, ha dit eleccions. 17 de maig, Andalucía, per cert. És que falta un any per les eleccions i llavors cadascú llença els missatges pel seu públic objectiu. Un any, no, que... Ho vam dir el 23, ho vam dir el 24, ho vam dir el 25 i ho direm fins al final. És així i ens esteu donant la raó?
Un any, no, que... No, els hi estem donant la raó, però vostè segueixi amb el seu discurs, clar. És molt bona, Mercè. Fantàstic. Els vull preguntar pel Tour de França, que dixeu-vos esperant l'autor dels 100 dies, el Tour de França, avui que parça tenim el conseller d'Esport, Berni Alvarez, inaugurant la... La Gareda. La Gareda Sol·latòria del Palau d'Esport Catalunya, al migdia, a més, en entrevista en aquesta casa. Que emoció de veure-les obrir tanca. Sí.
Home, després de tant de temps que ens entreguessin un palau a mig acabar, que ens volguessin passar el gato por liebre, com aquell que deia, dient-nos no, no. Quan es va fer el mandat passat amb tot el carinyo del món, una negociació nefasta de la finalització d'uns compromisos, ara veure que per fi està el palau complet amb aquestes grades que ens permeten acollir els esdeveniments, omplir el palau pel que necessitem
i vaja, que nosaltres ens van dir que ens feien un palau amb grades i no s'ha parat fins que no hem tingut el palau amb grades i, bueno, molt bé, que és molt guai. Si em permeteu la broma, ahir, com vam aprovar el suplement de crèdit per poder posar diners a les grades del camp de rugby, seran aquelles, que són un club que faran 40 anys i que per fi tindran vestuari i grades al camp, amb un camp que ha costat
infinitat d'anys, jo crec que porten 5 anys donant voltes amb aquelles grades i aquell vestuari, que són necessaris que jo crec que el Berni, a més, va demostrar... El conseller Alvarez va demostrar... Aquí és el Berni. Sí, sí. És que me cuesta...
El Verdí va aconseguir que amb quatre duros una conselleria mal muntada, i això se li ha de reconèixer, arrablegar cap a casa, igual que va fer amb el Voltregal, o sigui, amb tres o quatre equipaments a Catalunya que eren claus, van ser capaços de jugar bé la partida, avui les tenim aquí, però jo continuo reclamant les de l'esport base, que també les gaudiran el club de Rupi.
Per descomptat, més que res perquè els equipaments que fem, qui més ho gaudeix és l'esport base. És a dir, que vinguin esdeveniments esportius a la ciutat, que és important... Topo la reina al cap de setmana. Tindríem algun dubte. No, però el Palau també el farà servir l'esport base. Jo crec que en aquestes grades començaran a patir uns retallars de tempos.
Però, bueno, avui en dia aquests equipaments jo crec que s'han de pensar justament per la continuïtat que tenen, no? O sigui, ja no és com en èpoques dels Jocs Olímpics, que tenim un estadi olímpic a vegades, no?
s'ha fet servir més o menys, però ara jo crec que aquestes inversions ja estan pensades d'una forma molt més sostenible i tenint en compte l'ús que tindran després en el futur, i en aquest sentit els jocs mediterranis van deixar un llegat meravellós a Tarragona perquè tenim aquella anella mediterrània que és un caramelito, com diu el Jordi, perquè ho és, perquè ara ens trobem en una situació en què moltes federacions, clar, aquí hi ha el Berni Álvarez,
I amb el seu coneixement del sector també ha fet molt per això, no? I també és un gran venedor, ho era quan era conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, ara des del govern de la Generalitat, vendre molt bé la nostra ciutat per un tipus de...
de reclam esportiu, primer perquè tenim les instal·lacions fantàstiques per fer-ho i després perquè la nostra ciutat és molt atractiva per venir a fer aquestes coses i al final no deixen de ser esdeveniments que aporten molta gent, molts que són també de categories inferiors, que venen moltes famílies i a vegades també venen a fer un cap de setmana a Tarragona i que a més a més la gent d'aquí que practica esport, tota la ganalla que ens practica esport, que poden venir a veure...
La Copa de la Reina, que poden venir a veure... Jo crec que és una aposta interessant per la nostra ciutat, sobretot quan parlem d'un turisme més sostenible. Jo crec que a Tarragona sempre hem apostat per aquest tipus de turisme. Jo crec que sí, perquè... Segur que vols obrir aquest meló?
Com anem de temps? Com anem de temps, eh? Doncs no obris el meló, no obris el meló... No, calla, però és igual. És un tipus d'activitat que és igual que dèiem el d'abans de la dansa, no? És un tipus d'activitat que mobilitza, que porta famílies, moltes famílies, no? Jo l'altre dia estàvem a lo del festival dels Amics de Sant Salvador,
hi havia tots els grups de dansa, i estava a petar, perquè, clar, evidentment, cada nena portava la família. Llavors, una miqueta això, a l'esport passa el mateix, cada nen o nena que ve, o jove que ve a jugar, porta la família, i certament la família ja s'ho pren com un cap de setmana, o com almenys un dia, per estar a la ciutat i gaudir-la, i és un turisme que jo crec que ens interessa molt.
En un parell de minuts pertindrem a dixous, s'encendrà el botó dels 100 dies per un dels interveniments més importants del món, que és l'altur de França, i que el tindrem a dixous a 100 dies vista. Aquí a Granollers i Barcelona, a Barcelona Granollers i aquí. Hi ha també 60 municipis, però a Matapa, Tarragona, Granollers, Barcelona. Botó i a partir d'aquí passaran coses.
albirant aquesta arribada del Tor de França i nosaltres ja explicaven també com serà tot el que passarà per aquí a l'Avinguda Lluís Companys. Per aquí veurem aquestes 80.000 persones que podrien vindre, però sobretot, i ho deia també l'alcalde, pensat el que hi ha abans per la gent d'aquí.
Clar, perquè, home, imagina't també per la nostra ciutat l'orgull que és, no?, que passi el Tour de França per la teva ciutat, poder gaudir d'això, perquè la villa aquesta, no?, el vilatge del Tour és immens i la gent podrà anar, podrà passejar, podrà veure...
Gaudir d'aquest espectacle que acompanya l'esdeveniment esportiu i, sobretot, també per la recuperació de la bicicletada i esdeveniments que s'han generat al voltant, que també intenten promoure...
la pràctica esportiva a la nostra ciutat, aprofitant el tirón d'un esdeveniment com aquest. Està al Dixi, fem un espectacle, fem un concert amb bicicleta, on van els músics sobre la bicicleta i la gent haurà d'anar acompanyant-nos també amb les seves bicicletes. Jo crec que totes aquestes coses sempre són molt bones perquè sempre deixen. A part del que és el retorn...
directe de la gent que vingui, evidentment de la visualització de la ciutat, de la internacionalització de la ciutat, però a més a més hi ha un retorn directe que és la inversió que es fa. La Sandra deia, jocs al Mediterrani, i aquí m'agradaria que hi hagués l'Elisa com a consellera que va ser d'Esports.
el que ha deixat a la ciutat. El Barcelona 92, el que va deixar a la ciutat. Evidentment, el tur també. I en aquest cas, a part del que deixi directe, i també, i permeteu, ahir ho dèiem, la pavimentació de tots els espais per on passi i aquells altres que no passi. Això jo deia, escolta, concertem amb el tur que cada any passi per un lloc diferent de la ciutat i l'anem pavimentant sencera. Però més enllà d'això...
Sí que és cert que suposa un punt... O sigui, que la ciutat també es posi a punt per això, i això sí que queda en la ciutat. Per tant, té molt positiu. Té molt positiu perquè hi ha un retorn directe, hi ha un retorn indirecte, hi ha moltíssimes coses, hi ha posicionar la ciutat, però, en definitiva, les inversions que es fan allà queden. És claríssim. No se les emporta ningú. Temps de provar. No, jo soc poc objectiu amb el tur, perquè m'agrada molt el ciclisme, i és una...
Sí, m'agrada molt. I, clar, jo soc poc objectiu. La veritat és que m'alegra molt que el tour passi per la ciutat, perquè és un projecte molt ambiciós. Jo crec que, a més, aquí hem de reconèixer que la jugada de fer pagar Barcelona a la gent està ben feta, perquè portar-ho cada any ens costaria una pasta. Jo no sé si ens sortiria a compte, ja t'ho dic ara, però crec que està bé. Ho valorem, ho valorem.
A mi el tema, i el que m'agradaria, jo crec que ara parleu de bicicletada, que és una bona notícia que es recuperi, segurament, a mi una de les coses que més em preocupa és com recuperem xarxa i estructures humanes, més enllà d'allò que va quedant en el municipi, que és important.
i tal com s'ha projectat aquesta possibilitat de veure-ho bé amb una visibilització molt fàcil, que els aficionats al ciclisme o no puguem estar allà a tocar quasi les bicicletes, veure com treballem també amb un referent de la ciutat, com és el Club Ciclista de Gamclay, i som capaços que això sigui una insuflada força, que ens tornem a creure el ciclisme a la ciutat i que tornem a tenir un club que vam tenir, que 100 sub 21 estava a l'elit.
El 5 de juliol. Per cert, abans, l'elecció s'han adonat el 17 de maig, que s'han convocat avui. 17 de maig. Juanma Moreno, s'acompanya. Digues que t'intenta recollida que no es va bé, aquest dia. Nosaltres estem una mica ocupats.
Però nosaltres no, eh? Nosaltres estarem ocupats en tarda, però nosaltres el seu jefe està massa feliç que s'hagi avançat. És el que tiende a tener varones, que los jefes no estan contentos. Massa feliç perquè s'ha avançat el calendari. Bueno.
Ja no presentaràs pressupostos. Ja no presentaràs pressupostos. Un altre dia en parlem. Es presentarà un altre ministre. Esperem un magnífic resultat el 17 de baix. Visca Tarraco Viva. Amb Tarraco Viva. Celebrarem doblement. El resultat i Tarraco Viva. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 24 de març tens la patata rentada Carrefour El Mercado, la malla de 5 més 1 quilos, a un preu imbatible de 75 cèntims al quilo. Estalvies un 31%. Sempre les millors promos. Carrefour. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
I quan passen 6 minuts de les 10 en punt del matí, anem continuant a la veu de Tarragona i, de fet, posant-li també aquest regust de Setmana Santa. I és que des d'aquests dies ja anem esquitxant tota la programació dels diferents actes, fent les prèvies i anant fent el seguiment amb els actes que farem en directe i també aquell programa especial que ja us prometem de cara al matí de dijous sant. Aquest cap de setmana passat ja vèiem alguna de les primeres processons, aniran arribant d'actes,
Doncs aquest dijous amb la professora del Sant Cris dels Gitanos, ja en parlarem també durant aquests dies, però un dels destacats del cap de setmana és aquesta trobada de bandes infantils en comemoració dels 15 anys de la banda d'aspirants de la Reial Germandat de Jesús Nazaré. Blanca Serras n'és la presidenta. Blanca, molt bon dia. Molt bon dia, Miquel.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Com ha anat? Perquè ja heu fet algunes coses enguany, després parlarem de l'exposició que es manté oberta. En fi, ja comença tot, no? Ja continua, perquè evidentment no comença ara. Vosaltres fa molt de temps que...
Ja continua. Això de setmana s'està allargant, ja és quasi un trimestre, no? Però sí, portem molts dies preparant les activitats habituals i algunes novetats, no? I molt engrescats i amb molta il·lusió de poder plegar els natzarens i els tarragonins i tarragonines en aquesta Setmana Santa. Com arriba la Germandat de Jesús Natzara a la Setmana Santa d'enguany, Blanca?
Arriba molt contenta i arriba amb activitats noves que reforcen una miqueta també aquest cap de setmana que sentíem el missatge de la pregonera, la Lola Fontana, que feia incís especial en el relleu geracional. Arribem amb moltes ganes i amb les piles carregades per justament donar protagonisme als més joves de casa, als més joves de la família Natzarena. La propera activitat és jo la de dissabte?
Bueno, aquesta tarda tenim la presentació de l'Opuscle. Mira, escolta, que no m'ho salti això, eh? Saps què passa? Que tinc el programa d'actes ja de cara al cap de setmana i m'havia saltat la fulla d'avui. Són molts actes, eh? Per tant, explica'm-ho d'aquesta tarda. Aquesta tarda la presentació de l'Opuscle dels Nazarens està dedicada...
està tot relacionat, està dedicada a la música. Ja feia fa uns anys que portem fent aquestes presentacions monogràfiques i semblava que un protagonista tan evident com la música s'estava fent esperar, però ha arribat i arriba en un moment en el que ja estem pels 41 anys de la banda gran, la introducció de les...
de les gaites, a la banda gran, la banda infantil que en fa 15, el cor que en va fer justament l'any passat 40. Llavors, és un moment de celebració molt bonic, molt maco, i la presentació d'aquest any està dedicada a aquest protagonista tan emocionant, tan especial per a tots, que és la música de la Setmana Santa.
Això serà avui, recordem l'hora. A les vuit, a les vuit a Sant Miquel del Pla. Sant Miquel del Pla, molt bé. Ens teniu habituats també a fer les presentacions dels Opuscles, amb les quals hi han participat moltíssimes persones d'aquesta casa i també us ho agraïm. Saludem a través del telèfon a l'Eduard Torner, que és el director de la banda d'Espirants de la Germandat. Eduard, molt bon dia.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Escolta, la música enguany com a protagonista és aquella reflexió que fem moltes vegades de què seria la Setmana Santa sense música i, lògicament, també què serien les congregacions, confraries, germandats, sense aquestes bandes d'aspirants com la vostra que enguany fa 15 anys, no?
Correcte, correcte. A veure, al cap i a la fi, la Setmana Sant té les processons, cadascú la viu d'una manera o d'una altra, però al cap i a la fi el que tu dius, no?, tothom comparteix aquest sentiment que entenc que quan comences a sentir les bandes, doncs, ja estàs molt més posat, no?, en el que vindria a ser la processó. Ja dius, ostres, vigila que així ja comença.
I tant, també suposo que és una manera de reivindicar i de posar en valor el paper de les bandes, i no només les bandes, sinó les bandes infantils dins la Setmana Santa Tarragonina. Exacte, correcte, correcte. Vull dir, al cap i a la fi, no deixa de ser el que comentava la Blanca, i que sembla que s'hagi posat una mica de moda aquests últims anys, però és que és necessari aquest relleu generacional.
O sigui, sí que a les bandes és molt important la processó, però si no es va buscant, si no posem les llargues, si no posem les llargues per mirar en un futur, escolta'm, sí, però aquests integrants de la banda arribarà un moment que ja no podran sortir més. O comencem a animar els nens a què surtin a tocar, o si no, això té una data límit, i no pot ser.
Per tant, aquí és la importància de les bandes infantils i aquesta trobada el que buscava també és per la gent que no ho conegués, que sàpiga que existeixen i que, a més, ho fan molt bé. És allò de garantir la cantera, no?
Correcte, correcte. Perquè, clar, si no, doncs, evidentment, les formacions que avui són les infantils, demà passaran a ser les principals, etcètera, etcètera. En aquest sentit, amb quina salut arriba la banda als 15 anys? Esteu contents del funcionament? Hi ha hagut un, no sé, un revulsiu en els últims anys? Com ho veus tu, Eduard?
Doncs jo crec que arribem en un pic, sí, arribem en un pic, o sigui, arriba la banda, crec que arriba en el seu millor moment, de fet, la banda infantil va començar sent només de timbals, i ara, per exemple, hi arribem també en banda de timbals i cornetes, intentant ser un homòleg més semblant al que seria la banda, entre cometes, titular.
I el fet que porti tants anys rodant i que n'hi ha uns quants dels seus integrants que porten des de ser ben petitets i ara potser estan al seu últim any de la banda infantil, vol dir que porten amb nosaltres potser entre 8 i 10 anys, doncs això fa que la banda infantil actualment, tot i ser infantil, pugui arribar a sonar com una banda... O sigui, sense mirar-la, si només l'escoltes...
Et faria dubtar, no?, si realment és una banda infantil o no. Potser no soc massa objectiu, tenint en compte que soc un dels directors, perquè permeten també que no només soc jo, sinó també m'acompanya el Màgic Guerra i el Martí Sants.
Però, ja et dic, almenys des del meu punt de vista considero que estem arribant en un dels nostres millors moments. És una bona notícia i, de fet, això es podrà copsar també dissabte. Com anirà, què passarà amb aquest acte de commemoració, aquesta trobada, que crec que s'estructura com una mena de passacarrers, no?
Correcte, correcte. Començarem tots junts des de la plaça de la Font, llavors pujaríem per carrer Merceria i amunt pel carrer Major fins a arribar a la plaça dels Cols.
i allà cada col·lectiu farà una petita exhibició, a moda, entre cometes, de concert, perquè allà les escales de la catedral, quin millor lloc, no?, entre cometes, que serien com unes grades, allà passarà els cols per poder veure aquesta exhibició, per poder disfrutar de la música dels diferents col·lectius, de les diferents entitats, i després ja tornaríem tots juntets cap a l'església Sant Miquel del Pla,
on allà hi haurà acte de convivència, perquè al cap i a la fi el que ens interessa és que, ja que no són molts col·lectius d'aquest tipus, almenys que siguem benvinguts entre nosaltres, una mica de pica-pica, quatre patates perquè els nens puguin jugar entre ells i s'ho acabin de passar bé. Molt bé, doncs això serà, com dèiem, dissabte al matí i, de fet, és un acte també obert perquè tothom vingui a gaudir i a escoltar també la música de bandes, a partir de dos quarts d'onze.
Correcte. Qui participarà? La vostra banda? Hi haurà altres formacions, no? Correcte. Vindria la banda infantil també de la Salle, de Sant Joan, de l'agrupació dels pagesos, que fan una combinació entre el Pas de la Pietat i el Sant Sepulcre i la banda de la Soledat.
Molt bé. En total de cinc formacions les que sortirem. Vull dir, des del meu punt de vista, tot un èxit, ja que, com comentava, no tothom sap de l'existència d'aquestes formacions d'aspirants d'altres entitats i jo crec que per ells també és una gran oportunitat per fer-se veure i que els vegin tant els ciutadans de Tarragona com qualsevol altra persona que pugui venir en aquest acte.
Doncs posa en valor, com dèiem, la música de bandes i també la música feta per aspirants, que és importantíssim perquè al final són el futur, com tu deies, de la música, també a la Setmana Santa Tarragonina, tan important. Eduard, que us desitgem un molt bon futur, us escoltarem i gràcies per avui participar amb nosaltres.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Gràcies, que vagi bé. Blanca, doncs, que això arriba dissabte, és una de les activitats, és una de les commemoracions, juntament amb l'Opuscle, i ja ens n'aniríem, si no m'equivoco, a veure la professió de dimarts gairebé, no?
Ens anem a la professora de dimarts, sí, sí, sí. També que l'agafem amb moltes ganes i amb molta il·lusió de sortir. La professora natzarena sempre ens remou molt per dins de tots, els natzarens, sí, sí. Hi ha alguna novetat enguany pel que fa a la professora de dimartsant, que vosaltres també organitzeu?
L'organització és molt similar, és la sortida, el Via Crucis, la missa i el Via Crucis a l'Església de Sant Francesc i a partir, just en acabar, arrenca la processó pels carrers de la Part Alta amb els nostres tres passos i convidant a totes les germandats i cofreies i entitats a participar-ne, acompanyant els nostres passos amb les llums de la gent de files i principalment, com sempre, i tan emotiva i tan bonica com sempre.
Teniu els armats de la sang, també, com és habitual. I els passos, el Sirineu, el Jesús Nazaré, i el Jesús és despullat de les seves vestidures, que us acompanyen amb aquesta professora. Sempre pregunto per novetats, per si ja... Enguany, evidentment, l'aniversari el tenim a la banda d'aspirants, que també estan presents, eh? Sí, sí.
El cor d'aspirants, que l'any passat feien els 40, que van venir també a cantar, eh? Recordo que van estar amb nosaltres. I no hi ha cap canvi, tampoc, pel que fa la professora, el itinerari, tot continua igual. Tot continua igual, sí, sí. A les nostres xarxes, que tenim a la Marina on fire sempre a les xarxes socials, durant totes les indicacions, surten totes les dades i fent un seguiment exhaustiu perquè li arribi a tothom aquesta comunicació, sí.
Quanta gent sol participar en aquesta professió? Esteu contents de la participació? Sí, sí, sí, home, pràcticament entre tots unes 200 persones allà estem, sí, sí, sí, som uns quants. Perquè és important per la Germandat i per vosaltres, la professora del dimartsant.
Bé, és especialment significativa, és molt nostra, surt el Sant Cris de Sant Francesc, que també és un element que divendres Sant no surt, i a la nostra processó sí que surt, i és un element molt emotiu, molt simbòlic,
Sortim tots al complet. També és un moment en què, per exemple, la bandera de les Maries és portada per la gent de files d'una manera molt espontània i també acostumem a fer un petit homenatge.
i la bandera principal de la Germandat la porta sempre cada any un homenatjat diferent. Enguany serà l'Adolf Ketcuti Carseller, que ha estat també president de la Germandat. És algú a qui li tenim tots molta estima i aquest reconeixement és especialment emotiu aquest any. A més el portarà amb els seus nets, amb el Pau i el Magí, o sigui que estem molt contents de com anirà aquest 2026.
Fantàstic. Després tenim el Sirineu a la professora de dimecres, si no m'equivoco. El Sirineu baixa amb els misteris dels dolors, no? Exacte, amb el misteri dels dolors, que també, degut a les obres que hi ha per tota la zona de la plaça Corsin i tal, doncs es canvia una miqueta el recorregut, que ara estem també parlant amb els companys de la germandà de nostre pare Jesús de la Passió per acabar de lligar detalls.
També surt el cor i els infantils nostres, o sigui que pinta molt bé la Setmana Santa. I després la professora del Sant Enterrament, que hi va ja divendres. Exacte, i la professora del Sant Enterrament, sí, sí, estem molt contents. I a banda de tot això, parlaves abans d'activitats noves, hi ha una que ha estat una exposició. Exacte, sí, sí, sí. Negrets i negretes.
Negrets i negretes, que això ens encanta que la gent que fa més anys que tenen una història dintre de la nostra germandat ens vagin il·luminant, però si així és com ens anomenaven pels anys 60 els nazarens, que anàvem molt negres, molt foscos, inicialment, amb la nostra indumentària,
i se'ns reconeixia així. I surt de la iniciativa del Jaume Saez, que a més a més, a banda del seu talent com a excel·lent fotògraf, doncs també hem tingut el plaer de tenir-lo com a president a la nostra germandat, i doncs és un goig que aquesta iniciativa que arrenca d'ell, doncs en puguem participar i puguem col·laborar-hi i donar suport. Jaume Saez, molt bon dia. Hola, bon dia. Com estàs?
Mira, molt bé. Trenem el sol, que avui jo fan jo fantàstic. Mira, doncs escolta, fantàstic, eh? Gràcies per atendre'ns. A tu, a tu. En fi, suposo que és un goig veure com aquesta exposició i aquests negrets i negretes que, mira, sempre prenem coses, eh? Perquè jo mateix ignorava que era així com us anomenaven, però...
Es deien negrets, perquè negretes en aquella època... Clar, exacte, això és veritat. Això és veritat, és veritat. El de negretes ha sigut un afegit meu, perquè realment eren negrets sols. Es deien els negrets. Però bé, també tenen els drets totalment per figurar i són una peça molt important les senyores a la Setmana Santa de Tarragona. Com va néixer el tema de l'ahir? Com va sorgir la idea i com s'ha gestat aquesta exposició, Jaume?
Bueno, mira, jo l'any passat... És que la Setmana Santa a Tarragona sempre veiem les imatges, els armats, el professor, els viacrucis, però tot això es belluga. Perquè hi ha una sèrie de senyors, dones, homes, nens, nenes, que tot l'any estan treballant perquè això funcioni. I vaig pensar, ostres, per què no fem una mena d'homenatge a aquestes persones que estan currant tot l'any perquè això vagi a bon fi?
Senyes moltes vegades quasi sempre anònimes, vull dir que no són senyes que tinguin un realte popular molt important o un reconeixement, llavors són senyes anònimes. I se'm va ficar al cap l'any passat de fer molta fotografia de persones, de la nostra germandat, vull dir, principalment de la nostra germandat.
per, amb aquesta idea, buscar un homenatge fotogràfic amb aquesta sèrie de persones. Ho va presentar a la Junta, la idea, s'hi va agradar molt, Blanca va estar actualment al costat de la presidenta del tema aquest, i aquí està la mostra de fotografia.
La tenim a l'Espai Turisme, eh? Recordem que ja la tenim allà. I, de fet, es pot visitar encara fins al 6 d'abril. Vull dir que tenim temps per veure aquesta mirada sobre la Setmana Santa de Tarragona. Què hi destacaries tu? És a dir, si et preguntes com és aquesta mirada o què hem d'esperar d'aquesta exposició. Són imatges captades per tu...
que ens ajudaran a entendre, doncs, això, els preparatius, una mica els detalls, no?, que formen part també d'aquesta part més íntima i més interna de la Setmana Santa, no? Bueno, és la part que no es veu, que no surt públicament, no treu tant, val?, vull dir, és la part de la fenya de les persones, amb unes imatges, doncs, no sé, cadascuna, doncs, el senyor portant del misteri, doncs, fent una fenya, l'altre fent una altra fenya,
i aquestes imatges estan captades per mi, totes en blanc i negre. O sigui, són imatges en blanc i negre, excepte una, que l'única de color és la portada del pòster, que és una mà d'una portant del parc d'hombros que tenia la ungla dibuixada l'escut de la germandat. I això, a mi, quan ho vaig veure, em vaig tornar una mica, em vaig dir, escolta, no et belluguis, quieta, no et belluguis la mà.
I aquella foto a mi m'encanta, m'agrada molt. És que són els petits detalls, eh? Al final la Setmana Santa està plena de petites històries. Mira que fa anys que anem parlant amb vosaltres, que ens aneu explicant coses, i jo cada any conec detalls nous, petites coses que no es veuen, que no se saben, i que només ho viu aquí a dintre, no?
I és molt important, perquè tu pintes l'ongla amb l'escut, la germandat, una senyora que va portar pas d'hombros. Que, a més a més, vull dir, ostres, la feina que fa aquesta senyora anònima perquè va dintre i no es veu. Clar, dius, ostres, l'amor que té... Continues fent fotografies? Continues captant imatges curioses? Això continues, eh?
Jo m'agrada molt el tema Setmana Santa, jo feia fotografia de tot tipus, m'agrada molt Setmana Santa, perquè ho he viscut molts anys, de petitet, i ser una mica l'indringolist.
I bé, doncs, bueno, m'adico a fer fotografia. També se deixo algunes fotografies altres germandats, que si m'ho demanen, escolta, fes-me un pen de fotos. Bé, doncs, els pagesos, per exemple, dintre del Pússol, els pagesos en guany havien dos, tres o quatre fotos meves. I molt de gust i content, eh? Vull dir, els pagesos fa dos anys la portava a la foto meva.
També és una manera d'aportar la Setmana Santa Tarragonina. Sí, sí, sense cap mena de partida, més que l'honor de poder col·laborar amb ells, que per mi és molt important. Jaume Saez, que t'agraïm molt també que ens hagis atès i fins al 6 d'abril tenim temps de veure i de gaudir d'aquesta exposició. Moltíssimes gràcies.
Un record, una abraçada a la presidenta, eh? El tenim aquí, t'està escoltant, t'està escoltant. Gràcies. Adéu, bon dia, adéu. No sé si ens deixem alguna cosa per comentar, d'activitats, novetats que hagin arribat en un any. Jo crec que ho hem repassat tot, no?
No, aquesta tarda sí que serà... La veritat és que per nosaltres és un moment molt emotiu, perquè portem temps treballant en un material que ha coordinat i encapçalat el Martí Sanz, que abans l'hem anomenat. L'hem anomenat amb la banda, sí. Exacte, perquè està molt vinculat amb la banda infantil. I aquesta tarda jo crec que veurem un material, si tot ens acompanya, que ens posarà una miqueta els pèls de punta, perquè anem justament a...
a l'arrel de les emocions de les persones que fem tot això. I a més a més, conduït pel doctor Pere Navarro, que, clar, ja ens ha col·laborat en altres ocasions, però també és un amic i un col·laborador molt especial i crec que en gaudirem molt aquesta tarda, també. Doncs Blanca Serres, presidenta dels Nazarens, moltíssimes gràcies. Bona setmana santa i seguim en contacte. Gràcies. Les 10 i 26 fem una pausa per la publicitat i de seguida més continguts a la Veu de Tarragona.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts, 24 de març, tens la patata rentada Carrefour El Mercado, la malla de 5 més 1 quilos, a un preu imbatible de 75 cèntims al quilo. Estalvies un 31%. Sempre les millors promos. Carrefour. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Evidentemente afecta, pero creo que la plantilla está preparada. Al final yo creo que hay que centrarnos en nosotros. Son nuevos partidos los que quedan. Ir creciendo, recuperar esas buenas sensaciones que tuvimos y estoy seguro que lo sacaremos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, tot i que estan de sense efecte, l'equip s'ha de sobreposar i buscar en les nou darreres jornades de Lliga sortir d'aquesta mala situació. La primera oportunitat aquest cap de setmana. Dissabte 28 de març, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 30. El grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Juventut Torremolinos.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Entrem en Plana Cultural a la veu de Tarragona. Molt bon dia. Passen dos minuts del punt de dos quarts d'onze, gairebé tres minuts, i seguim endavant amb el programa. Ho fem amb alguna proposta, mireu, una de molt saludable. Ens agrada tant en tant tenir aquelles píndoles de salut que en diem, i si a més el dia ens dona excusa i ho acompanya, millor que millor. Volem parlar, i ho farem més aviat o més tard, abans que tanquem programes, sobre el Dia Mundial de la Rehabilitació.
Un dia que se celebrava el mateix dilluns, el dilluns mateix, ahir, vaja, i que nosaltres per qüestions de temps no vam poder fer l'entrevista, la farem avui dia internacional de la rehabilitació. Totes aquelles persones que molta gent que ens esteu escoltant possiblement ha passat per un procés de rehabilitació, de tornar a recuperar la funcionalitat.
d'alguna part del vostre cos o de la vostra ment, fins i tot. Doncs hi ha professionals sanitaris de diferents disciplines que se n'ocupen i es tracta de retre'ls una mica homenatge i saber també en què consisteix la seva feina. Ens ocuparem d'aquest tema de salut d'aquí una estoneta.
Doncs mira, des del que farem tot seguit, parlar del Dia Internacional de la Rehabilitació, perquè fem un desplaçament de temes, i el que ens agradarà és tancar el programa, parlar amb vos d'una altra qüestió, en aquest cas, cultural, d'agenda cultural. Demà comença el Festival Dansa Tarragona, un festival que portarà a Tarragona intensament des de demà i fins a diumenge, tot un seguit.
de peces de dansa de tot tipus, però molta dansa contemporània, ja us avanço, no només en escenaris teatrals com el Teatre Tarragona, sinó també en escenaris oberts i públics com el parc de l'amfiteatre, la mateixa plaça de la Rumba, el seminari, la plaça de les Cols...
A Tarragona se situa com a una ciutat vinculada i estretament lligada amb aquesta disciplina artística, la dansa. M'estic referint també a la capitalitat que agafa Tarragona com a ciutat centre i titular d'aquesta cita a nivell catalana, el Catalandance.
que ahir es va donar a conèixer de tot paregat de Tarragona i de dansa. En parlarem abans de tancar el programa. Abans, però, com dèiem, retem homenatge als professionals del món de la rehabilitació, professionals sanitaris, en aquest cas els dels CAPS, que segurament haureu tingut algun contacte amb el vostre centre d'atenció primària i amb el món de la rehabilitació.
El 23 de març es comemora el Dia Mundial de la Rehabilitació, una jornada per tenir en compte la pràctica i especialment els professionals d'aquestes tècniques que, qui més qui menys, jo diria que molts dels que ens esteu escoltant hi heu passat. És per això que avui volem retre els honors i posar en valor aquesta qüestió en entrevista amb la Sumaya Aboglès. Ella és la cap del Servei de Rehabilitació i Fisioterapia de l'Atenció Primària del Camp de Tarragona. Sumaya, bon dia.
Hola, molt bon dia. Bon dia. Escolta, és el que dèiem, la incidència, la quantitat de persones d'usuaris que arriben a passar per un servei de més o menys intensitat de rehabilitació, és poblacional, és que és gairebé tothom, que sí. Sí, la veritat és que s'ha vist incrementat en les derivacions cap a nosaltres i em dona molt orgull, perquè dona visibilitat al nostre servei.
Estaríem parlant sempre d'un servei molt vinculat a la fisioteràpia, però no només, no? Sí, perquè la diferència és quan hi ha només un fisioterapeuta, el servei és de fisioteràpia. I si aquest servei inclou la figura del metge rehabilitador, que té una visió molt més integral, llavors parlem de servei de rehabilitació. És una especialitat dins la carrera mèdica? Sí.
Sí ho és, sí. I abarca molts tipus de patologies, no només l'osteomuscular, sinó també la neurològica, o la traumàtica, o sol pèlvic... O un pensa en rehabilitació i pensa directament en traumatologia, i no només, no? Perquè la rehabilitació, de fet, significa, literalment, tornar a fer hàbil la persona. I això no només depèn... Sí, perdona, eh? És recuperar una funció perduda.
Llavors, les persones, quan comencen a tenir petites alteracions funcionals, com ara d'un genoll o d'una espatlla o lumbar, sempre pensen en la imatge del traumatòleg.
I està bé, no és que estigui malament, però aquesta especialitat és més aviat quirúrgica. I abans d'arribar a una possible cirurgia sempre està bé practicar una miqueta d'exercici terapèutic per veure si ja recuperem aquesta petita alteració funcional i no fa falta arribar a altres nivells d'assistència més complexos.
Seria potser una de les línies de prescripció o d'ús d'aquest servei que hi ha actualment. Intentar, una de les funcions que té, evitar la cirurgia, que seria ja una última instància. Sí, i a més, redueix el dolor, evita complicacions. Hem de pensar que si intervenim aviat, podem ajudar les persones a recuperar abans la seva vida quotidiana, millorant la qualitat de vida.
Quan un procés s'allarga amb el temps, requereix més especialistes, inclús d'arribar a fer un intervencionisme més greu per a la persona. Si ho podem evitar, sempre serà millor.
Com treballeu aquí als centres d'atenció primària, que és les zones, no les àrees que tu controles, coordines i que de fet n'ets al cap, als centres d'atenció primària? Perquè la rehabilitació als hospitals també la tenim com molt clara, va molt associada, crec jo, a algun accident, alguna causa aguda o també a la recuperació després d'una intervenció, no? Però en els centres d'atenció primària per què feu servir la rehabilitació i la fisioteràpia?
Perquè l'atenció primària pensa una cosa, que és la porta d'entrada al sistema sanitari. Les persones, per primer cop, van al metge i expliquen el que els ocorre, i inclús les seves pors. Poder estar a la primera línia assistencial...
és molt important perquè ens permet actuar ràpidament per evitar complicacions majors. Els problemes més habituals que ens trobem en l'atenció primària són els dolors musculars o els musculosquelètics. Llavors, s'ha demostrat que el 90% d'aquests processos poden ser resolts per un fisioterapeuta, que és un professional amb capacitat per aquesta tasca.
Treballeu també en equip, els fisioterapeutes, l'equip de rehabilitació per entendre'ns? Inclou fisioterapeuta i algú més? No, el fisioterapeuta i el metge rehabilitador. Llavors sí que intentem tenir molt contacte amb els metges de capçalera, que finalment són els nostres principals prescriptors, inclús amb les infermeres, per intentar coordinar-nos i trobar la millor solució per a cada pacient, perquè cada pacient és diferent, no?
No tothom funciona igual. Sí que és veritat que treballem molt de forma grupal perquè la majoria de processos tenen molta relació entre ells i intentem ajuntar la gent perquè facin conjuntament aquell exercici. Que puguin veure com el company del costat, com la persona que hi ha al seu costat, que té més o menys la seva mateixa simptomatologia, fa un exercici i veure també l'evolució tant amb els companys com amb ell mateix. És com un reforç positiu.
I després doneu exercicis també per fer a casa i heu de fer el seguiment, que és importantíssim les sessions o el manteniment que facin els usuaris a casa seva. Clar, la malaltia a nosaltres no la podem evitar, sobretot quan són malalties cròniques.
Però sí que podem donar eines per tal que la persona pugui emplear-les al seu domicili per poder millorar. És bàsic que la persona entengui com pot moure el seu cos, què és el que li està passant i què és el que pot fer per sentir-se millor. Perquè al final el que volem és tenir una bona qualitat de vida. Que teniu mesurat la quantitat d'èxit, diguem-ho així, a pacients que arriben a recuperar aquella funció.
Bé, quan es tracta de patologia osteomuscular de baixa complexitat, si la persona agafa i fa el tractament i entén tot el que se li diu i ve a les sessions i ho va practicant a casa, veritablement el percentatge d'èxit es multiplica exponencialment. Ho associem sempre, i especialment als centres d'atenció primària, gent gran. No sé si és bàsicament l'usuari que ateneu, o ha canviat?
Bé, en l'atenció primària ve molta gent gran perquè ja està el procés d'envelliment propi, però la pandèmia del segle XXI jo considero que és el dolor. Llavors aquí tenim un gran ventall d'edats i bàsicament quan més joves la persona més fàcil és, veritablement, perquè no hi ha tants canvis degeneratius en el seu cos, però independentment de quina edat tingués,
Sempre pots aprendre a fer uns exercicis i reforçar la seguretat en tu mateix, perdre la temor a moure's, dona confiança i això és salut. Moure's de salut. De fet, cada cop estem bé amb més aquesta tendència de la prescripció d'activitat física, que seria la fase preventiva d'aquesta feina que feu vosaltres.
Moltes vegades la gent ve perquè ja té una patologia, no?, o ja té una simptomatologia. Nosaltres ens volem enfocar actualment a poder prevenir això. Llavors, intentem fer que la gent es mogui, evitar el sedentarisme. És tan important els beneficis que té l'exercici físic. Ja no te dic el terapèutic, no?, però l'exercici físic, que si pot ser fora d'un espai tancat,
que sigui a l'aire lliure, encara millor. Aquest professional mèdic, els fisioterapeutes, estan ja implementats a tots els centres d'atenció primària?
Sí, hi ha un fisioterapeuta a cada centre d'atenció primària des del 2023 que es va donar... se va optar per fer una primària molt més resolutiva i se van incorporar nous rols professionals, entre ells el del fisioterapeuta. Aquest està més vinculat a l'àrea bàsica i és el que atén aquests tipus de patologies de baixa complexitat que fa més tractaments grupals. Però antigament...
o assumia el servei de rehabilitació extrahospitalària, que ja era el propi de l'atenció primària. Llavors, quan una persona comença amb una patologia, intentem primer que sigui tractat pel fisioterapeuta propi de l'atenció primària, si bé que aquest
no acaba d'evolucionar com ens agradaria a nosaltres, ja passa directament al servei de rehabilitació extrahospitalària per fer un tractament més individualitzat. I si tampoc acabes de millorar, després finalment passa a ser visitat pel metge rehabilitador que pot donar una altra versió, un altre tipus de tractament que pugui acabar d'ajudar a resoldre el quadre que està patint.
Ha acompanyat a vegades de tractament farmacològic, també entenc, no? És el que dèiem abans. El tractament farmacològic ja sol ser donat pel medi d'atenció primària. Pensa que rehabilitació del nostre medicament és l'exercici. Llavors, si la gent...
comença a fer exercici, comença a bellugar-se i veurà que cada vegada ha de prendre menys medicació, no? Menys fàrmacs. I això a nosaltres ens agrada molt, fer salut. Amb l'exercici és vital. M'agradaria que les persones, la població, donés l'oportunitat al servei de rehabilitació.
per aquestes petites coses que poden ajudar-lo. La visió de... Em passa una cosa, he de ser visitat per un especialista a nivell assistencial molt més complex, també allarga les llistes d'espera. I el propi professional, el propi fisioterapeuta que està per de càrrec aquesta primera línia assistencial,
és molt potent i m'agradaria que la gent pogués confiar i veiés el resultat. Se sorprendia. Jo els animo a venir a fer grups i a fer salut.
En tot cas, és una assistència que ve protocolitzada a través del metge de capçaleres, el metge de família, el qui diu, doncs mira, t'apunto amb aquest grup o et poso en aquesta llista d'espera. O som nosaltres que li podem demanar al nostre metge de família, escolta, ens agradaria formar part d'algun grup de rehabilitació.
Ho poden demanar perfectament. L'únic que està clar és que hi ha una llista d'espera. Un temps que ens agradaria que cada vegada fos menor, que pogués ser molt més accessible. Però, evidentment, el propi usuari li pot demanar al seu metge que li ensenyin unes pautes per poder moure el cos amb seguretat, sense temor i agafar més confiança. I tant.
Doncs amb motiu que el dia 23 de març va ser el dia internacional de la rehabilitació, avui hem volgut conèixer aquests professionals molt vinculats a la fisioteràpia, però no només això. Tots els que es dediquen des d'un punt de vista o d'un altre, des d'una especialitat mèdica o d'un altre, a rehabilitar-nos. Avui n'hem parlat amb la Sumaya Buhlès. Ella és la cap de rehabilitació i fisioteràpia de l'atenció primària al Camp de Tarragona. Moltíssimes gràcies, Sumaya, per atendre'ns i felicitats per la part que us toca. Moltíssimes gràcies.
I abans de tancar el programa, quan falten uns 13 minutets per arribar a les 11, el que fem és ocupar-nos d'una activitat que ja teníem apuntada a l'agenda des de fa dies i per fi ha arribat el moment. Demà comença el Festival Dansa Tarragona. I és que Tarragona, la ciutat i la dansa...
Estan com de partners, d'enhorabona. Sembla que són sinergies que s'ajunten i més arran de la corta que van arribar i el govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona per tal que la ciutat sigui la nova seu de CatalanDance. És una plataforma internacional de dansa que té molt a veure amb el mercat dels espectacles, amb les produccions de dansa contemporània. Sempre estem parlant d'aquest estil de dansa.
les produccions de dansa contemporània i l'exhibició, també, que és la part que ens arribarà al públic. Tot plegat, a més, coincidint amb el que serà una de les activitats, doncs, jo crec que més potents del Festival Dansa Tarragona, que serà aquest mercat, aquest posar en contacte, no?, companyies i produccions amb programadors i que també tindrà lloc demà.
De tot plegat de com enllaça la programació de dans aquí a la ciutat, en parlem amb el Guillem Rius. Ell és tècnic de gestió cultural a l'Ajuntament de Tarragona. Guillem Rius, bon dia.
Bon dia, com esteu? Bon dia. Bé, bé, i amb ganes ja de fer aquesta entrevista des que vau presentar el Festival Dansa, doncs per fi ha arribat. I això vol dir que des d'ara i fins diumenge, des de demà fins diumenge, veurem representacions de dansa, però més enllà dels escenaris de teatre, dels escenaris tancats, no, Guillem?
Sí, correcte. Bé, ja ha fet, serà fins dissabte només, o sigui, comencem demà dimecres al vespre. Aquesta sí que la inauguració, com si diguéssim, sí que passarà al Teatre Tarragona amb un espectacle que us recomano a tots de la companyia La Venidera, que és nou, un espectacle que està...
assessorat artísticament per Marcos de Morau, de la Veronal, i amb dos intèrprets, la Irene Tena i la Vera Hernández, que tenen una qualitat artística i una tècnica impressionant. Però, com bé dius, combinem les peces de sala amb carrer,
I els espais, en aquest cas, que no seran convencionals o veure dansa, com si diguéssim, serà la Rambla Nova, on podrem veure Mover muntanyes d'Alberto Velasco, que això passarà el dijous al vespre.
o també el Trajectòria del Polvo, de la companyia Aida Colmenero Díaz. Però també, divendres, sí que fem una sessió totalment de carrer. Començarem a la plaça de les Cols amb una peça curta que es diu Ior, que ràpidem a Fernández. Després pugem al Pla de la Seu, on tindrem un artista que més aviat ve del món del Cid, però que ens encaixava molt aquesta peça per les qualitats de moviment que té, i és Palat, de Joan Català.
Després també ens anem al seminari, en el claustre del Sagrat Port, on trobem una peça que ha estat creada especialment pel festival. En aquest cas, és una hibridació d'arts entre la fotografia i la dansa, amb l'artista Llup Caral, de Tarragona, i també Roser Totosa, de la companyia de Underground, que també és una tarragonina.
Dissabte, en canvi, estarem al matí al parc de l'amfiteatre, on s'hi podran veure dues peces de dansa cortetes, també, pies de gallina i aperitivo, i tancarem el festival al Teatre Tarragona amb el projecte cedular número 7, el Mercat de les Flors, de la companyia Rosel López Espinosa, i la peça de dansa és Faulà.
Déu-n'hi-do, eh? M'has fet el programa així, pim-pam. Veiem combinació d'espectacles que tenen això al Segell Tarragoni, perquè es produeix dansa, eh? Hi ha produccions de dansa aquí a Tarragona. Veiem també el que suposem que és una tendència que passa amb les arts escèniques, que és barrejar no només dansa, sinó fer col·laboracions amb altres tipus de disciplines artístiques. I veiem també molta peça que ve de fora d'Espanya i fins i tot de caire internacional. És fàcil, Guillem, programar dansa?
No, però una dança no és fàcil, no és fàcil perquè és una de les artes escèniques en què potser el públic està menys habituat, tot i que, malgrat que sigui, des del meu parer, un dels llenguatges més universals, perquè sense la necessitat de la paraula, només amb el moviment i la música ens poden explicar històries, a diferència d'una obra de teatre que necessita el text,
El públic, malauradament, no està tan avançat de veure dansa. Això, per una banda, és perquè tradicionalment les programacions, tant de Tarragona com dels altres teatres d'arreu del país, no s'hi programa gaire dansa. Això és una cosa que aquí a Tarragona des de fa uns tres anys estem intentant canviar.
i, per tant, el públic se l'ha d'educar, en certa manera. Vull dir que els hem d'oferir molta dansa perquè la puguin veure i que se n'adonin que és un art que qualsevol persona la pot disfrutar, igual que qualsevol altra disciplina escènica, en aquest cas. Per això fem aquesta barreja de programació amb peces de carrer i espais no convencionals, que són d'accés lliure,
perquè també hem vist que la passada edició, per exemple, del festival, la gent que no és un públic assidu del festival o de la dança, es troben aquestes peces pel carrer, de sobte es queden ignotitzats per aquests moviments i comencen a preguntar i després acaben entrant a la sala també a veure aquestes peces d'uns formats diferents.
Pel que deies de la producció, doncs sí, nosaltres des de fa uns tres anys ja estem impulsant ajudes a la creació amb companyies, en aquest cas de dansa han sigut fins ara tres companyies, per una banda la ballarina i coreògraf Anna Corredor, que va estrenar la seva peça Reus, amb qui van col·laborar també aquesta producció, i després va venir aquí al Festival Teatre Tarragona,
També amb Wonder Grand Company, que és una companyia que actualment no està ubicada a Tarragona, però sí que la seva coreògrafa i ballarina, no sé tots els aus, és tarragolina de pura cepa. I després també amb altres companyies que...
que no són de Tarragona, però que col·laborem a través d'altres entitats importants del país, que també són institucions que aposten per la dansa, com és el Mercat de les Flors, que és la casa de la dansa de Catalunya, i en aquest cas també vam estrenar la temporada de tardor amb la peça Eugia de Miquel Barcelona.
I en aquesta peça que es podrà veure, Natura Morta, de Roseto Tosaus i Lluc Caral, això ve arran d'un projecte que vam començar l'any passat amb el Lluc. El Lluc se'l va fer un encàrrec per fer fotografies artístiques del festival i llavors se li va demanar
de quina manera podria continuar aquest projecte en el festival d'enguany i la idea va ser generar aquest vincle a través d'una peça fotogràfica que es pogués ballar. Això es veurà al seminari divendres a les 8 i mitja.
Serà, sens dubte, una de les peces destacades. Doncs tenim festival dansa a Tarragona, que serveix ja per anar escalfant motors per la feina que us ve. Guillem, catalandensa, sens dubte, us portarà feina, però amb molta il·lusió aquesta notícia que ens donaven ahir. Sí, sí, de fet, crec que és una notícia que és bona tant per Tarragona com també pel sector de la dansa, que al final és el mercat estratègic de la dansa de Catalunya.
tingui una seu que sigui sempre la mateixa i que pugui acollir aquests dos dispositius. Un és l'Especial Dansa, que se celebrarà demà i que està adreçat més al mercat del país, com si diguéssim programadors tècnics municipals i altres sales privades de Catalunya.
i després aquesta plataforma internacional on està més dirigida també a programadors i sales i festivals d'arreu d'Espanya i també una plataforma internacional. Això per Tarragona que puguis devenir un dels sis mercats estratègics, crec que és important que Tarragona té la capacitat i l'ambienta per acollir un mercat estratègic igual que ho han fet les altres ciutats,
Ara, de moment, ho farà en aquest format, però crec que això, al llarg del temps, esdevenirà una de les cites importants d'aquesta ciutat a nivell cultural i que sortirem tots guanyant. Ho anirem seguint de ben a prop, l'especial que serà aquesta conjunció Tarragona i dansa. Guillem Rius, tècnic de gestió cultural de l'Ajuntament, moltes, moltes gràcies i felicitats per la part que us toca. D'acord, moltes gràcies. Una abraçada.
I abans de tancar el programa, que falten res, tres minutets i mig, volem saludar alguna representació dels moltíssims alumnes que avui ens visiten des de l'ISPON del Diable. Bon dia, xiques. Heu vingut a una jantada? Deu deixar l'Institut 8 o què? Una mica. Una miqueta. Què feu aquí? Què heu vingut a veure? Què m'ho explica?
Hem vingut a veure un poc de com es fa la ràdio i tot, perquè a l'institut ho fem. Sí? I ens han dit també que aniríem a fer una pràctica així. Molt bé. Què feu a l'institut? Us pregunto ràpid perquè no tenim massa temps. En què consisteix això de ràdio? Tenim un programa de ràdio on cada classe fa el seu propi programa i cada setmana, bé, cada dues setmanes es publica. Molt bé.
I de què parleu en aquest programa? Podem parlar de lo que nosaltres vulguem, de noticials del barri, lo que tu vulguis. Sobretot relacionat a l'Institut i a Sant Salvador. I música també, que això... Sí, del programa. Què us sembla la ràdio? El que heu vist de moment. És molt interessant. Jo crec que és una bona experiència, la veritat. És una bona pràctica per a moltes coses ja d'aquí al futur. Molt bé. Ui, veig professionals per aquí. Voleu dedicar alguna de vosaltres? Per ara no.
Bé, però com a pràctica està xulo, no? Sí. Doncs vinga, us deixem que acabeu de fer la visita. No tenim massa més temps per parlar. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. L'hi ha espons del diable. Moltes gràcies. Adeu. Falta de dos minuts per arribar a les 11. Tanquem el programa i donem pas als serveis informatius d'aquesta casa amb més continguts a partir d'ara. Demà més veu.
I el nostre temacle d'avui ens porta cap a Benidorm, cap al Benidorm Fes per ser més exactes. Aquesta cançó de Cuminerva va ser una de les que vam tenir l'oportunitat d'escoltar. No va guanyar, però mira, es va quedar allà, en el camí. La cançó No volveré a llorar. I potser et sona Cuminerva per allò d'estoy llorando por ti. I jo no canto més, eh, que canti ella.
No volveré.
Bon dia, són les 11.