Bon dia a Sones 9. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. Secret, secret love within a part of me.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui, que és dimarts 25 de novembre de 2025. Avui dia Capicua, o data Capicua, l'11 del 25. I avui que serà el Dia Internacional per l'Eradicació de la Violència per les Dones i que anirem repetint al llarg del dia, al llarg del matí d'11, la frase que diu que el masclisme ajuda brut.
De fet, Juga Brut es reinventa, es transforma i es digitalitza. És el lema d'enguany, el masclisme Juga Brut, de les diferents concentracions, la que es farà a l'Ajuntament a les 11. Després a les 12 ja sabeu que hi haurà també l'acte unitari de dos sindicats majoritaris, a la plaça de la no treballadora, i avui en parlarem bastament. D'aquí no estem en temps de tertúlia, però també amb diferents convidats i convidades. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, Pep, bon dia. Núria González, molt bon dia. Molt bon dia. A veure, que tinc el micròfon a cuenca, ara, ara sí, ara sí.
No sé per què es diu això de cuenca. Tampoc ha estat tan lluny cuenca, no? No, podríem dir... Què podríem dir? Alhora. Algo molt lluny, va. Aferrant. Podríem dir aferrant. Però es diu mirant a cuenca, no? Seria mirant a cap a conca, no? Ai, sí. S'està més paurosa els de cuenca, no? No anem bé, eh? No, no, no. Ja hem començat malament. Ja hem començat malament.
Però, bueno, que tenim... Avui anirem a esquitxar aquesta programació dels actes del 25N, Josep. Doncs sí, mireu, en parlarem d'aquí una estona en temps de tertúlia política. Avui, doncs, que compartirem la tertúlia amb la portaveu del govern, Sandra Ramos, per part del PSC, Maria Marçà Martorell per part del Partit Popular i Maria Roig per part d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Però d'aquí pocs segons, de fet ja estan aquí els estudis, i de fet la podíem, no sé si saludar, perquè ja està aquí amb nosaltres, la primera saps perfecta de la congregació de la sang en 475 anys o més d'història. Maria Grau, anem a saludar-la, ja la tenim aquí, aprofitem, que està aquí. Maria, bon dia. Bon dia. Primera saps perfecta, i mira, el cap de setmana farà un any, eh? Farà un any, ja.
He passat el temps molt ràpid, o molt lent, no ho sé, però a mi m'ha passat molt ràpid. A pas de Setmana Santa. Bueno, de fet, no sé si és més a pas de la pujada del pretori o del pas normal, però sí, sí. És la primera entrevista del dia en aquest 25 any, que per tant també cal reivindicar la igualtat en tot el sàmbit, i també la Setmana Santa.
Ara en parlarem i parlem, evidentment, de dissabte, la primera professora també de la història d'hivern, que va anar molt bé. Ara en parlem amb ella. Tenim més convidats. Actes del 25N o reflexions al voltant d'aquest dia, que per això serveixen els dies mundials, per erradicar la violència contra les dones.
L'Il·lustre Col·legi de l'Empocació de Tarragona ens donava ahir xifres sobre casos de violència masclista i el titular era, jo crec que s'ha d'aclarir, però en principi posa en alerta, deia que creixen les violències masclistes en l'àmbit digital i especialment entre menors. D'això parlarem, entre d'altres qüestions, de com està el tema de la violència contra les dones amb les copresidentes de la Comissió d'Igualtat de l'ICAT. Ens tindrem ara com a primera entrevista, després la tertúlia i més política.
Entrevista de portaveus amb Maria Mercè Martorell. A partir de les 10 del matí, consellera portaveu del Partit Popular. Parlarem amb ella. Evidentment, ara parlarem de la decisió de l'Isabedrina de deixar el plenari el divendres passat com a consellera del Partit Popular. I també parlarem amb ella, perquè el cap de setmana és el 26è aniversari de Tàrraco, es clou un any d'activitats, i ella fa 25 anys estava a la ciutat australiana de Cairns. Per tant, rememorarem aquell moment amb Maria Mercè Martorell a partir de les 10.
I encara us ho explicarem, que ahir es va presentar el que s'anomenen espais segurs a la Universitat Rovira i Virgili. És un projecte que consisteix a fer una mica de recorregut de guia per al voltant dels campos, dels diferents campos de la URB, i detectar aquells punts febles pel que fa a la seguretat. La idea és que tothom se pugui sentir segur a les instal·lacions, dintre i fora, i no només físicament, sinó també el seu espai, la seva seguretat simbòlica, diguem-ho així, no?,
una banya que tenen posada a la unitat d'igualtat de la Universitat Rovira i Virgili. Parlarem dels espais segurs i també d'un llibre que es diu Nankoronaisa i que relata en forma novel·lada algunes experiències en forma de narracions breus, experiències també de dones que han patit violència. Sabeu què vol dir Nankoronaisa? És un concepte japonès molt suol. Fes trampa o no cal? Fes trampa, sí, que així feia.
Tot acabarà bé, no? És una mena de... Tot s'arregla, no? Tot anirà bé, el temps ho cura tot, seria això. És un concepte japonès, que l'hem sentit potser en anglès moltes vegades, allò que diuen a les sèries, everything's gotta be alright. Que és guai, però que sona millor... El meu cotxe japonès té un botó que surt aquesta paraula. Surt en kuraisa? Quan estàs molt nerviosos el cotxe...
Per cert, memoritzeu aquest nom a Teresa Pere Mato, que és la que serà proposada com a nova fiscal general de l'Estat, és de Salamanca, i atenció perquè, això s'acaba de conèixer, atenció perquè és reconeguda com una de les màximes expertes a nivell d'Espanya en violència de gènere. Per tant, diguem-ne que anem en aquest sentit en la bona direcció. Del rerefons no en parlem, ja en parlem un altre dia, però en parlem també d'això.
I recordeu també un nom, el de la Laia Díaz. Home, i tant. Que ens acompanyarà a final de programa. Doncs sí, perquè és finalista del Premi Mañé i Flaqueda per la sèrie de Ruta per Santa Tegla, que segur que heu vist perquè va bombardejar tots els telèfons mòbils de tot Catalunya amb la campanya durant festes. I, per tant, finalista amb aquesta coproducció de Tarragona Ràdio de Ruta per Santa Tegla. Aviam si aquest divendres sona la flauta i tenim sort.
Anem a anar a PortAventura o què? Anem a PortAventura? Però som noi a l'abril. Podem anar a PortAventura? Podem anar igual, podem anar igual. I no vosaltres? Va, és que ja sabeu que PortAventura Club és el regal perfecte per viure a PortAventura World tot l'any amb la família o els amics, amb avantatges d'exclusiós amb reserves, aparcaments, descomptes dins del parc, des de 150 euros per persona.
pots escollir 3 tipus de passi anual i aconseguir l'accés il·limitat a Portaventura Park, a Caribe Aquatic Park o a Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que tu vulguis.
Jo et veig a tu més de Ferraréland. Jo sí, i tant. I el Miquel també, eh? El Miquel de Carave Aquatic Park. De Came. A mi el banyador. Regaleu-nos club, regaleu-nos un any sense límits, va, va. Vinga, cap a l'aventura a tots, eh? Salutacions de la gent que fa possible el programa. Lluís Comas a les vies de so, en Mauri Ferrand de Reis de Cedivisual, Joan Nero Pérez a la producció, Laura Guà, Sabriu Rius, en Núria Cartanyà, Miguel González, i em veig i espero que us parla Josep Suñel. A les 9 i 6...
Anem a la primera OPI del dia, l'Espineta amb Tarragonins, avui de Teresa León, feminista, socialista, forma part de la Junta de FEMS, i ens parla de l'hora d'abolir la prostitució. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. En la Revolució Francesa, las mujeres también luchaban por el derecho a la ciudadanía, pero quedaron excluidas, aunque sí las mataron en la guillotina.
Estas mujeres estaban organizadas y en los cuadernos de quejas dejaron escritas sus reivindicaciones. Reivindicaban ser instruidas, acceder al empleo y ya por entonces, allá por el siglo XIV, pedían evitar los malos tratos y los abusos dentro del matrimonio y la abolición de la prostitución.
Ya avanzado el siglo XXI, las demandas siguen siendo las mismas. A las mujeres se las sigue asesinando y maltratando por el hecho de ser mujeres. Un 20% de los varones con su maltrato dañan la salud física y mental de las mujeres. También hay un porcentaje considerable de varones que se cree con derecho a decidir sobre el cuerpo de las mujeres y acceder a él. La prostitución de mujeres está en aumento en las sociedades teóricamente igualitarias.
Nuestra sociedad está tan acostumbrada a que se prostituya a las mujeres que no nos preguntamos, como hace Ana de Miguel, por qué la mayor parte de las personas destinadas al mercado de la prostitución son mujeres y no hombres.
¿Por qué tantos hombres aceptan con normalidad que haya cuerpos de mujeres que se observan, se calibran y finalmente se obtienen tras pagar por ellos? ¿Cómo es posible que los hombres obtengan placer de mujeres que se encuentran en clara inferioridad y que en general no las tocarían ni con un palo?
En nuestro país hemos avanzado mucho en igualdad y también han aumentado las mujeres extranjeras en las carreteras, en los parques, en los burdeles. La prostitución se legitima desde posturas de derechas y de izquierdas. También desde ambas posturas hay quienes combaten la explotación sexual. La prostitución es una práctica por la que los varones se garantizan el acceso grupal y reglado al cuerpo de las mujeres.
La prostitución es una forma de violencia de género con la que debemos acabar especialmente si esperamos a ser una sociedad sana e igualitaria.
Del 3 al 8 de desembre arriba el Rec, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Obramat.
I avui encenem el programa en aquest 25N, dia per a l'eradicació de la violència masclista. N'aniríem parlant al llarg de tot el programa. De fet, avui ja sabeu que a les 11 ja manifesta l'Ajuntament i a les 12 la convocatòria unitària dels sindicats de la passada dona treballadora. Per tant, també n'estarem molt pendents a nivell d'informatius. En aquesta jornada saludem d'entrada a Maria Grau, sosprefecta de la Congregació de la Puríssima Sang. Maria, què tal? Bon dia. Bon dia. I primera dona sosprefecta, per tant, primera donada en partit de la congregació, amb 475 anys d'història.
4,80. 4,80. O més, 4,80 coneguts. Però segurament són més, però sí, sí. La primera. I aviat farà un any, eh? Aviat farà un any, aquest dissabte. Aquest dissabte farà un any que vam guanyar les eleccions. Com ha anat?
Bé, ha sigut un any d'oràgina, sobretot per, bueno, el fet de ser la primera dona sempre va crear molta expectació, no? Però, com vaig dir des del primer moment, si una cosa ha funcionat durant 480 anys, seguirà funcionant, estigui jo o estigui una altra persona, no?
Però, bueno, ha sigut un any intens, en una processó amb temps rècord, en treure's aquesta idea del cap de fer una processó al novembre, de fer aquestes coses que no s'havien fet mai, no? I hem sigut en un any, doncs, hem volgut fer totes aquestes coses que no s'havien fet mai. Però, bueno, ara ja tranquils, al final les coses van rodades, tinc una junta excepcional, que funciona, i estic molt tranquil·la. A mi en corrupció també de gent jove, eh?
Sí, sí, sí, la veritat és que això és una cosa que ens fa molta il·lusió i que en traiem una mica de pit, no?, que moltes altes que hem tingut aquest any, almenys que jo recordi dels últims anys, des del 2020 que jo he estat a la Junta, ha sigut dels anys més altes que hem tingut i sobretot amb molta gent jove, generalment, i això, doncs, bueno, és un bri d'esperança.
diries que hi ha hagut un canvi de tarannà, amb certes qüestions arrelades a costums que potser eren d'altres temps i que ara convé mirar cap al present i cap al futur, sobretot. Sí, jo crec que, a veure, al final, el fet que hi hagi una dona jove al davant, no?, fa que això, doncs, bueno, sigui una mica de mirall, no?, i jo, com a subsprefecte, també tinc aquesta responsabilitat de...
de fer que la gent quan em vegi a mi vegi aquest canvi de paradigma tant generacional com de gènere. I això fa que molta gent jove cregui que podem canviar les coses, sobretot les dones les podem canviar.
Sempre hem dit, i es veu perfectament en cadascuna de les congregacions, que cadascú, per exemple, divendresa no viu de la manera que vol. Des de la fe, des de la tradició, des de la participació per aquests béns de família que ho ha viscut tota la vida, per tant, es pot viure de moltes maneres. De moltes, de moltes. És a dir, jo tinc gent a la congregació que tu li preguntes si és de missa i és creient, i et dirà que no. Però ell surt i no li toquis el seu pas, ni li toquis el crist dels penitents, ni li toquis el sang crist de la sang,
i surt amb una fe i una convicció que només té aquell dia però que no té per què desmereixer amb un altre. I tenim gent que, òbviament, no hem d'oblidar que som una entitat religiosa i que, per tant, tenim aquests valors i els que hi formem part, hi formem part per això. Jo no crec que hi hagi ningú a la sang que estigui obligat a ser de la sang i en qualsevol congregació no crec que estigui obligat a ser-hi, no?
Per tant, hi ha aquesta dualitat, però sí que és veritat que la fe, jo crec que és una cosa molt positiva i molt bona, es pot viure de moltes maneres, i aquí es demostra. Anem a dissabte, va, que es va viure un moment extraordinari, excepcional, amb aquesta solemnitat que sortia dissabte,
entre aparadors il·luminats de llum de Nadal. És una mica estranya. Però va ser que es va fer, que es va fer, i déu-n'hi-do, perquè va haver-hi participació. Sí, sí, sí. A veure, nosaltres, jo ho he remarcat molt, teníem molt clar des del començament que no volíem ser un divendres sant, perquè ja hi ha un divendres sant i no té cap sentit fer-ne un altre.
Per tant, volíem que fos alguna cosa excepcional. Al final, les coses ens han portat a fer-ho d'aquesta manera. Tothom ens diu, ostres, per què la data? La data no és adient. La data, precisament, pels que som creients i els que processem la fe catòlica, és una data molt important. Estàvem parlant que l'endemà diumenge era la festivitat de Cris Rei.
la festivitat del Sant Crist de la Sang i de totes les congregacions amb aquest dia de Crist Rei. Per tant, jo crec que la data era molt adient.
També ho vam plantejar i ens hauria anat fer-ho el diumenge al dematí, però al final vam creure que el recolliment i el bonic també és sortir de nit amb els passos i per això ho vam fer el dissabte a la nit. I sí, sí, jo la veritat que quan vam obrir les portes de Natzaret perquè sortissin els armats i veure la plaça del rei plena de gent, a mi em va omplir el cor, la veritat.
Aguantant el fred, eh, com deia el sopar de cabra. Aguantant el fred, i tant, i tant. Divendres feia més fred que dissabte. Exacte, abans ho parlàvem i jo crec que ens va salvar una miqueta que el dissabte, tot i fer fred, no vam patir tant com haguéssim pogut patir el divendres.
La pregunta que et deuen fer molt aquests dies és si això es tornarà a repetir. Entenc que no, eh? No, entenc, almenys l'any que ve segur que no. És a dir, d'aquí potser 25 anys, quan siguin els 500 anys de la processó, qui hi hagi potser farà alguna altra cosa, no? Però no, no, és algú que de fet molta gent ens ho deia, però això ho repetiu cada any.
No, és una cosa que, com vam dir, era extraordinària, era excepcional. Jo, precisament, sempre he criticat que hi ha molts llocs arreu del territori que fan coses, la primera processó, extraordinària i excepcional, i després la reparteixen cada any. Això ja no té res d'extraordinari ni d'excepcional, no? I llavors, doncs, bueno, jo crec que això va ser un punt i n'estem molt contents i ja està, i d'aquí 25 anys, Déu dirà.
Mira, deies abans que no és el Sant Enterrament, però és el Sant Enterrament perquè no ho és. No ho és? No, no. Ni es pretenia que fos el Sant Enterrament, però el Sant Enterrament ja té el seu prestigi, el seu reconeixement a nivell català, per descomptat. Sí, sí.
I a nivell estatal? És una cosa que ja estem començant a treballar. Costa, perquè no és... Igual que quan el seu moment es va fer aquí a Catalunya no va ser fàcil, és una cosa que costa. I encara està molt verd, és una cosa que tenim com a objectiu...
però també ha sigut un any, com dèiem, allò d'atropellar, d'organitzar la processó, una cosa i l'altra, llavors tampoc hem tingut temps material de poder-nos asseure i començar-ho a tractar, però sí, sí, està a l'agenda, però no sabem per quan i hem de començar a treballar-hi.
De fet, mira, el Parlament va declarar la processó, doncs, Festa Patrimonial Internacional no fa gaire. Sí, sí, si no recordo malament el 30 d'abril va ser el dia. Bé, vam recuperar allò que creiem que no hauríem hagut de perdre mai, no? I d'aquí, doncs...
Donar les gràcies sobretot al Jordi Bertran, el diputat, perquè ell ha sigut sempre el puntal perquè això pogués recuperar. També hi ha hagut molta feina darrere de molta gent de l'Ajunta anterior, el Dani Pallejam, el Josep Ignasi Boada, el Rafa Pintado, tota aquesta gent...
que ha estat darrere d'aconseguir tot això, i per això precisament el dia 30 vam anar al Parlament el dia que es va votar, i molt contents, perquè és una cosa que crec que ens mereixem i que no hauríem hagut de perdre mai.
I que vingui també l'altre, eh? Estaria molt bé, portaria nou públic. I tant, i aquí ja és allò de dir... I això no només ha de ser una cosa de la sang i de la processó del divendres sant, sinó que això ha de ser una cosa on s'involucri tothom, des de l'agrupació, a totes les cofredies, a l'Ajuntament i a tots els ens públics que ens puguin donar un cop de mà amb això.
Maria Grau, a Sos Perfecte de la Sang, algun missatge pels que hi eren dissabte? Perquè, de fet, hi eren alguns passos, altres no, altres van dir que no tenia sentit. Bé, no, no, jo òbviament respecto l'opinió de tothom i només faltaria agrair moltíssim, moltíssim a les cofredies que van creure en això i van participar. Jo des d'aquí els dono les gràcies i pel suport i que les portes de la Sang sempre estan obertes a tothom qui ho vulgui.
Maria Grausos, perfecta de la Congregació de la Polícia Massant. Gràcies, bon cap de setmana. Gràcies.
La veu de Tarragona, la teva veu.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I ja ho dèiem, que avui parlaria molt en aquest 25N de l'erradicació de la violència vers les dones, i mireu, coneixem dades que els donen a conèixer des de l'ICAT, donen a conèixer l'assistència a 1.167 dones víctimes de violència masclista, amb el torn de víctimes de l'Illustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona donat assistència a aquestes dones per violència masclista, 618 de les quals aquí a la nostra ciutat. En volem parlar, sóc amb la Jennifer Macià, cop-presidenta de la Comissió d'Igualtat de l'ICAT.
Bon dia. I la Begoña Cajaraville, que és la co-presidenta del Comissió d'Igualtat. Bon dia. Tenim el mateix càrrec. Compartit. Ara entrem en matèria, però deixeu-me que acabem de conèixer fa poca estona un nom propi, el de Teresa Peramato, que és la que ha proposat el govern espanyol com a nova fiscal general de l'Estat. Jo ara mirava el currículum i, entre d'altres, és coneguda per ser una de les màximes expertes en això que estem parlant, a nivell d'Espanya, en violència de gènere. Per tant, no sé com falta el nomenament, eh?
Però no sé si coneixeu la situació. Conec una mica el currículum i, de fet, ens hem llevat en el grup de la comissió i en el grup de la comissió del CICAC, del Consell dels Advocats, amb aquesta notícia, celebrada per la nostra part i potser una mica necessària. Tal com estan succeint les coses, jo crec que...
És una figura que ens pot donar, si finalment és la proposta, però jo crec que és una figura que ens donarà el que ara mateix necessita una mica el sistema del govern. Jo crec que és meravellós que estigui la Teresa com a principal candidata.
Sí. Sí. Veurem, perquè, com dèiem, és el moment la proposta que posa sobre la taula el govern espanyol. Ara cal, doncs, que passar al següent pas. Clar. Que és el complicat. Com s'ha vist aquests darrers dies. Bueno, parleu-ne una mica d'això, del que dèiem, aquestes dades que no ho vau conèixer just ahir, perquè, clar, vincriu molt d'atenció, que primer que són moltes, moltes dones. Són moltes. Són moltes, 1.167 dones víctimes de violència masclista, i de les quals...
618 a Tarragona, Tarragona ciutat, això parlem d'un any. Exacte, fins al 30 de setembre són les dades que s'han recollit aquí. A veure, són moltes dades i és important ressaltar que no estan totes incloses, és a dir, aquestes dades són les assistències que nosaltres hem fet davant del tor d'ofici. Nosaltres tenim un torn específic de violència de gènere i només atenem víctimes en aquest torn.
Però això no vol dir que siguin totes aquelles actuacions que, per exemple, s'hagin interposat una denúncia. Què vol dir? Si una víctima posa una denúncia però finalment renuncia a l'advocat o a l'advocada, o finalment es tira enrere, o finalment decideix no continuar endavant, això no ho estem recollint aquí. O sigui que encara la dada pot ser una mica més preocupant del que pot semblar.
Aquestes són diligències que tenim obertes de denúncies que s'han interposat o procediments judicials que s'han iniciat. És el primer pas aquest? A partir d'aquí comença cometes el calvari? Bé, no, el calvari ja ha començat des de fa molt de temps abans. Però a partir d'aquí comença el calvari i hi ha l'encreuament entre el sistema judicial i tot allò que suposa per la víctima. Sí, aquí comença. Vigonya.
De fet, des de la perspectiva de l'advocacia, dels advocats, el que nosaltres intentem o volem és fer no només un acompanyament legal a la dona, que està clar que ho necessita, sinó intentar canviar una mica el paradigma que es trobi acompanyada quan arriba un cas...
o un procediment judicial. Des de l'ICAT estem promovent una formació des del CIAT i el CIE, que són aquelles xarxes on la dona pot sentir-se més acompanyada, més assessorada, i el que estem buscant és això, que l'advocat que acompanyi a la víctima tingui aquesta formació, que pugui assessorar no només legalment a la dona, sinó dir-li...
escolta, mira, tens tota aquesta xarxa darrere, aquest acompanyament, perquè el que ens estem trobant és que la violència de gènere està canviant. Realment, aquella violència que nosaltres pensàvem que era, o fins ara havia sigut la física i la psicològica, que era la que més ens trobàvem, doncs, malauradament, ha canviat, ha canviat. Ara ens trobem amb una violència que pot ser econòmica,
on s'estan ofegant a les dones econòmicament, amb una violència vicària, no només envers els fills o els familiars, sinó ara amb una sentència que ha sigut pionera sobre el maltractament de la mascota de la parella, i s'ha considerat com una violència vicària, no només com un maltractament animal, o les violències digitals, que malauradament entre els jovents i
i als adolescents està creixent. Per tant, aquesta és la idea o el desig que vol l'ICAT, i és que no només l'operador jurídic, que som els advocats o advocades, d'assessorar legalment, sinó també fer un acompanyament més psicològic a la víctima. Hi ha prou recursos de prevenció?
No, jo entenc que no. Al final es tracta, com a tot, es tracta del que tenim, però sí que si és veritat que nosaltres, com a institució de dret, podem fer alguna cosa, és fer aquest acompanyament, el que deia la Begoña, és molt important. Nosaltres, ja no és que la violència estigui canviant, que ho està canviant, és que es multiplica, és a dir, ens trobem amb episodis on hi ha un episodi, per exemple, de maltractament,
Però aquest maltractament ve acompanyat de violència econòmica, d'assegurament violència digital, ciberviolència... És a dir, no tenim els recursos, però també et dic que és molt difícil acompanyar.
La societat avança amb una velocitat estratosfèrica. Llavors, a nivell legal és molt difícil aconseguir ajudar o donar el suport que necessiten aquestes tipologies diferents de violència. I, encara pitjor, comptar amb els recursos que necessitem.
El tema de la violència econòmica, això també és un gran escull, perquè entenc que, clar, si no hi ha suport econòmic per aquella dona que s'ha de plantejar, doncs, deixar casa seva i marxar. De fet, hi ha una pel·lícula filming que acaben de publicar que explica el perible d'una dona...
que deixa cara seva, se'n va, amb un gos, per risament. I s'explica molt bé, com aquella pel·lícula, què passa. No la realitat, buscar-te la vida. És que és molt habitual. I no només en l'àmbit penal, que és el que... No és només l'àmbit penal, inclús ens trobem amb una separació pura i dura, amb un divorci, en què la violència econòmica ha estat present, el que passa és que la dona ho ha normalitzat,
Creu que això és el normal, tot i que no ho és. I clar, s'hi troba quan dona el pas o ve al despatx d'una advocada d'una advocada perquè es vol separar, però s'hi troba que no pot perquè econòmicament ha estat ofegada durant tot el matrimoni. I allà és la primera vegada quan ella es pot adonar que ha patit una violència econòmica dintre del seu matrimoni. Per tant, sí, ens hi trobem molt ara
Gràcies a Déu comencem a posar el nom, no? I podem identificar-ho, no només aquella persona que està patint, sinó els advocats i les advocades, de poder-li dir, escolta, això que estàs patint és una violència econòmica, no? Però sí, hi ha feina a fer, molta feina a fer, encara. Hi ha esperança amb els joves?
Amb els joves a sobre, nosaltres hem tingut la percepció i potser també la constatació que hi ha una tendència retrógrada, vull dir, anem cap endarrere. I això probablement sigui motiu, ahir ho parlàvem, de diversos factors que conflueixen en si i que són una bomba atòmica.
L'accés, sota el nostre pare, l'accés sense filtres i limitat a la informació, a les xarxes socials, internet, el consum de pornografia violenta, l'augment de discursos negacionistes, antifeministes, que es creen com a tendència en certes plataformes digitals, TikToks... Això està fent un mal que...
Irreparable. Nosaltres, de fa dos anys enrere, notem que hi ha hagut un augment considerable en, per exemple, les violències sexuals que es realitzen entre menors d'edat o en els agressors que són menors d'edat. Jo, professionalment i personalment,
De fet, he viscut diversos episodis on s'ha analitzat absolutament la violència sexual amb nens de 13-14 anys. I jo crec que això és un factor clau. Si no treballem la base i no els hi treballem això, tindrem un problema. Pedagogia en edats primerenques, eh? Sí, primerenques que podrem parlar de primeres infàncies, eh? O sigui, parlo de quart, cinquè, sisè de primària. Però no només amb el tema de la violència, eh? Sinó també en el control...
El jovent i la canalla i els adolescents es controlen mitjançant aplicacions d'ubicacions, que jo crec que és l'antesala, després potser donar aquest pas a...
el sexe, el porno duro, perquè s'hi troben que es controlen i això no deixa de ser una antesala de violència.
Hi ha una campanya aquests dies que diu que si sembla violència masclista és que és violència. Estou d'acord amb això? Sí, absolutament. De fet, nosaltres sempre parlem que fa poc, l'any passat, vam estar en una taula rodona per una obra de teatre que era la Jauria, que era el tema de la manada,
Ens van convidar, la Geni i a mi, i parlant després amb el públic, amb la gent que havia anat a aquella taula rodona, vam tenir un cas d'una senyora que es va adonar que estava patint una violència que ella mateixa no sabia que ho estava patint.
Que m'agafa l'atac de tots en directe amb les coses que passen. Estava escoltant, però... Sí, sí, sí, tranquil, tranquil, no passa res. Com sempre, acudir un expert, no? És a dir, davant de qualsevol dubte, i si no ho fa la pròpia persona en primera persona, perquè no és conscient, o perquè no vol reconèixer que està patint un cas de violència masclista, perquè la pròpia víctima no ho reconeix.
aquí també està l'entorn, no? Sí, nosaltres l'altre dia ho parlàvem també a la ràdio i el que explicàvem que pot ser una bona solució és a la farmàcia o al metge de capçalera anar i comentar allà que potser el metge de capçalera és una situació que pot ser quotidiana per certes dones i pot ser una bona solució
Hi ha una bona xarxa que està iniciada des d'aquí, hi ha un protocol que està obert, al metge de capçalera, a la farmàcia, inclús a la perruqueria, amb alguna amiga... Hi ha moments on potser és una mica menys hostil comentar què és el que t'està passant.
I ja hi ha una xarxa que està habilitada. O sigui, que sí. Jo crec que tota la informació que puguem donar a través de programes de la ràdio, d'oportunitats que se'ns donin per poder donar veu, sobretot a identificació de violències, que és el que justament deies. Tot allò que sembli violència és que ho és. Doncs és una mica això. O sigui, que tu puguis sentir de dir
I això que estic sentint m'està passant a mi. Perquè potser ha sigut el tema del gos. És que m'ha dit que el gos és seu i que no me'l dona. Això és una violència que estàs patint. Perquè al final t'està fent mal a tu a través de la teva mascota. La instrumentalització és molt habitual.
Llei de Fermàcia, Begoña Cajaravilla, gràcies per acompanyar-nos. Copresidentes de la Comissió d'Igualtat de l'ICAC, l'Illustre Col·legi de l'Evocació de Tarragona. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Gràcies a tu.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Hay muchas cosas que mejorar. Yo creo que hay margen de mejora, pero que cada semana estemos un poquito mejor y podamos mejorar en la clasificación también. Com diu l'entrenador del nazi, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'ERC.
Diumenge 30 de novembre a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'Hércules. I com sempre des de fa 33 temporades, l'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
El Fòrum Polític, la veu de Tarragona. I compartim avui la tertúlia política amb la portaveu del PSC, Sandra Ramos, consellera Ramos, que tal, molt bon dia.
També la consellera portaveu de l'Esquerra Republicana, Maria Roig, molt bon dia, benvinguda. Hola, molt bon dia. I la consellera portaveu del Partit Popular, Maria Marcela Martorell, també molt bon dia, benvinguda. Bon dia, Pep, i companyes. Bon dia, bon dia a tothom. Entrem a matèria de seguida, avui 25-en, dia per la reivindicació de l'evidència. Ara en parlàvem, per això hem començat una mica més tard, perquè parlàvem amb un col·legi d'advocacia.
i ensenyen que els preocupen la gent jove, les xarxes socials, la pornografia a internet, etcètera, etcètera, etcètera. I, per cert, els hi vull posar a la taula un nom propi al que acaba de proposar fa una estona el govern espanyol, la Teresa Pere Mato, com a nova fiscal general de l'estat, proposada, molt ben proposada, i ho dic en el sentit que és la reconeguda com una de les màximes expertes a nivell d'Espanya en violència de gènere. Per tant, el doble empat és parlar també, si volen, d'arribar a fons, eh? No com hem arribat aquí, però això és un bon símptoma, és un bon senyal, no?
ens delimitarem estrictament amb el nom i no com aquesta persona arribat aquí, perquè això no és gens bon senyal de res, però que hi sigui la Teresa Mató. Sí, per descomptat, perquè fa molta falta. Primer, perquè estem en un moment...
perquè després de molts anys de lluita, 21 anys després de l'aprovació de la llei integral contra la violència de gènere, de la creació dels jutjats específics de violència de gènere i de tota la xarxa que s'està creant, doncs ara tenim una tendència molt perillosa, molt perillosa, de negacionisme de la violència masclista.
I això alimenta tota una sèrie de pensaments, especialment en la gent jove, que va vinculada amb aquest neofeixisme o nova extrema dreta, o digueu-li com vulgueu, més igual, encarnada en personatges com el Vito Quiles i gent d'aquest tipus,
que s'adrecen directament a aquest públic jove, a aquesta gent jove, i que els estan dient que el feminisme els ha pres alguna cosa, que el feminisme és el responsable, que les dones han arribat massa lluny en les seves aspiracions, que el feminisme els està prenent alguna cosa, i juntament amb un accés des de molt joves i difícil de controlar a la pornografia,
amb una pornografia que evidentment exhibeix una violència cap a les dones, que evidentment no està pensada en el plaer femení, sinó en la dominació i el plaer masculí. Clar, tot això genera un caldo de cultiu que al final considera en molta gent jove que la violència masclista no existeix, que el feminisme ha arribat massa lluny, i el que veiem és...
la preocupació de tots els professionals i les professionals, a les aules, als instituts, t'ho diuen psicòlegs, t'ho diuen advocats, t'ho diuen de tot arreu, d'aquesta concepció totalment esbiaixada del que és...
La realitat, el concepte cap a les dones, el que han de ser les relacions sexoafectives, vaja, i tot això, a més a més, hi afegim un nou component, una nova violència, que és la violència digital, la violència a les xarxes socials, que pateixen les dones, que està provocant que es suïcidin nenes.
perquè a banda del moving que poden rebre a casa, perquè jo quan era petita i una companya es portava malament amb mi, arribava a casa meva i com a mínim tenia descans. Però clar, si ara més a més és 24-7, perquè quan surts del col·le tens l'assetjament per xarxes socials, doncs...
Vaja, que van una mica maldades. Per sort també hi ha molta gent jove que té molta conscienciació al respecte. Bé, disculpeu. Maria, i tancarem a mà. Sí, de fet, jo crec que va lligat l'auge de l'extrema dreta amb aquesta violència digital, perquè de fet l'extrema dreta el que sabem és que justament el que treballa és entrar a través de mòbils i xarxes socials
influenciant els joves i, de fet, una de les coses que, per exemple, em preocupa és com costa avançar amb els drets de les dones i que, malauradament, que ràpid que és el retrocés. I això crec que avui en dia és més que evident. I, de fet, jo, per exemple, a les xarxes socials, que potser Twitter no és un dels llocs on més accedeix la gent jove o d'un target de 15-16 anys,
Però jo quan veig, per exemple, partits d'extrema dreta, i poden ser Vox, com poden ser Aliança Catalana, perquè al final la bandera és diferent, però la base és la mateixa, quan veig que condemnen l'assassinat de Charlie Kirk, que fins aquí res a dir, però enalcen la figura d'aquest senyor, un senyor que deia que no podíem prendre pastilles anticonceptives o que no ens podíem quedar solteres perquè la dona, si es queda soltera, doncs no, ens tractava una altra vegada d'histèriques, cosa que em torna a mi a l'època medieval. Sí, sí.
Ja n'hi ha el franquisme. Exacte, anem més enllà del franquisme. Per tant, que partits d'extrema dreta, repeteixo, sigui Vox, sigui Aliança Catalana, les dones que estan en aquest partit, que filtegen amb aquestes idees, els homes també, evidentment, els hi pregunto, què coi tenen al cap?
que són partits que estan defensant i enalçant figures que pensen d'aquesta manera i, per tant, a través de xarxes socials van com un degoteig entrant en el pensament dels nostres joves i, per mi, aquest és un dels grans problemes perquè tot, evidentment, va extremadament lligat i aquí és on tenim el problema perquè, com deia, el retrocés és molt ràpid i, de fet, l'estem vivint.
Tenim un problema, vaig a Maria Mercè, quan el CEO diu que aquestes dues forces pugen espectacularment si demana eleccions. I un de cada quatre joves no li faria res viure sota una dictadura, quan evidentment no saben el que diuen. Per què no hi han vissut mai? Els posem una setmaneta i avui veiem a veure què pensen. Exacte.
A veure, aquí avui, per exemple, les dades que donaven, i estan totalment d'acord amb tant el que ha dit la Sandra com la Maria, les dades que sortien amb el diari, i ara sentint l'entrevista anterior que feies, Pep, que hi ha una violació cada dos dies, o sigui, de la manera que ha pujat, i del modus operandi, ho deia una companya d'advocat, en aquest cas la Manuela Perea,
que sortia amb aquestes declaracions i ho explicava aquest modus operandi. El que deia la Maria, jo que soc més gran que elles dues, el que costa avançar i el que ràpid que retrocedeix. Jo crec que aquí hi ha dues problemàtiques. A part de tot el que he dit, que ho subscriveixo absolutament, el fet que això es normalitza per les noies.
És a dir, no evidentment per totes, però que coses que, per exemple, jo, que tinc 58 anys, no hauria tolerat en la vida del control, ni del control del mòbil, llavors no ho teníem, però quan es va començar a tenir.
o en el cas de la roba o equits, avui en dia aquestes coses es toleren. Es toleren i sembla que es normalitzen, no? Perquè això m'ho diu perquè m'estima, això m'ho diu perquè... Escolti, que això no té res a veure amb l'estimació, és un control pur i dur, no? I llavors això certament estem retrocedint i sort que per una altra banda, tant a nivell judicial...
com a nivell del que deia la Sandra, de tota aquesta xarxa que hi ha d'associacions, organismes que recolzen això, però a pesar d'això, fixem-s'hi, es disparen les violacions, es disparen les agressions, una violació cada dos dies és una...
És una brutalitat. O sigui, una violació és una brutalitat, una barbaritat, però imagineu-vos aquesta evolució. Però, a més a més, el fet que sigui, no ho sé, a part del tema de xarxes, a part d'aquest discurs absolutament que és de persones frustrades, perquè, clar, la persona per ser...
té que estar damunt de l'altre i té que demostrar una dominació, en realitat el que amaga és una persona absolutament frustrada. Per tant, això és el que avui en dia s'està extenent, i després no ajuda res, no ajuden les músiques que escolten,
que van amb aquesta línia, amb el que deia la Sandra, amb un sexe violent. Cada vegada, ja ho hem vist, ho deia també al diari, però ho sabem tots, s'està accedint a porno i a porno dur més aviat, per tant, és un porno violent. Ja no parlem del tema de violacions grupals, però que no siguin grupals són aplaudides per la resta del grup. Per tant, la beguda...
tot plegat, no? Vull dir, jo quan era petita et posaven una miqueta de cava. Ara resulta que a casa no veu ningú, però després, quan surten fora, es posen com a ceps, no? No saben veure, es veu molt, es veu malament, i, a part, no sols per el tema del veure, perquè es normalitzen totes aquestes actituds, perquè el veure és un moment en què es perd una mica més el control.
Però és gravíssim. És gravíssim i, com dèieu, se't costa molt avançar i es retrocedeix molt ràpid. Per tant, també hem de fer una feina que les noies i les nenes no normalissin res de tot això. Res ningú que et controli és perquè t'estima. Està claríssim. Sí, a més el tema del consum sempre pot afectar, però és que a més ara just tenim una tendència que molta gent jove està deixant de beure. I és una nova tendència que la gent jove no beu.
I els discursos que parlàvem abans de l'odi són molt perillosos. Per començar, perquè la majoria de violacions es produeixen per persones que et coneixen, per persones dins de la família o dins del tercer cercle d'amistats. Per tant, aquest estereotip de l'home perillós, misteriós, que t'agafa pel mig del carrer són coses que poden passar, però no és la realitat de la majoria de violacions.
I a més a més, l'augment que està veient d'agressors menors d'edat. Sí, sí. Agressors sexuals menors d'edat. Molt menors. Amb 13, amb 14 anys, eh? No parlem de 17 i 18, eh? No, no, amb 13, amb 14 anys. Per tant, evidentment, hi ha discursos que són molt perillosos i alimentats.
I tots aquests gurus intel·lectuals d'extrema dreta que, a més a més, arriben la majoria dels Estats Units, el Kirk n'és un, el propi Donald Trump és un exemple, però arriben aquestes tendències d'aquestes dones que promouen que la vida ideal és la de la cuina, la llar, la...
Jo defenso que cada dona faci amb la seva vida el que vulgui, faltaria més, no? Però, home, sense intentar imposar a les altres com s'ha de viure i sense dir que aquesta és la manera correcta de viure. Però jo crec que les han tratat una cosa molt interessant i són que les termes tretes se les respon amb dades, no?
i al final és això, les violacions, l'alt percentatge són de gent propera al teu entorn, i parlem de feminicidis. Els feminicidis no és una persona desconeguda normalment cap al carrer Trobetmata, normalment és la teva parella, en gran majoria dels casos, la teva exparella, etcètera, etcètera. Per tant, aquest discurs de és que vindran i ens violaran, i aquest que vindrà l'home del sac, doncs la realitat... Aquest discurs de venen de fora. Exacte.
Venen els immigrants, especialment els marroquins, a violar les nostres filles, que jo això ho he escoltat. Això és fals. No correspon a les dades reals que et dona, no l'Esquerra Republicana, el PSC, el PP... No, no. Les dades que dona la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i qui té les dades. I després recordar...
Que la violència masclista i el cicle de violència no té res a veure ni amb l'estatus social, ni amb la formació acadèmica, ni amb l'origen, ni amb res. És absolutament transversal. Hi ha hagut dones assassinades que eren metgesses, de família, advocades, científiques... És a dir, no s'ha d'estigmatitzar mai ni fer un prejudici...
Com s'intenta veure que les dades d'augments de violència masclista o de violacions, que també és un altre tipus de violència masclista, tenen a veure amb una relació lineal amb l'augment de la immigració en el nostre país, perquè això és absolutament fals i, a més a més, és desvirtualitzar el que és...
L'origen de la violència és el patriarcat. Les coses són importants que s'expliquin com són. I la violència és absolutament transversal. Llavors, en el moment en què una dona blanca del barri de Salamanca que té una formació acadèmica i que té una bona família i que té diners i que no sé què, no sé quantos, és víctima de violència...
t'estan dient que no té res a veure amb cap altre factor més que amb el fet de ser dona. I per això li diem violència de gènere, evidentment. Sí, sí, i que hi ha maltractadors psicòpatos que van amb corbates, són veïns encantadors. A veure, hi ha depredadors i sexuals i violadors en tots els nivells, en totes les...
amb condicions, amb totes les formacions, i absolutament, i totalment d'acord, però també hi ha una situació, jo crec que aquí ja s'està treballant molt, però s'ha de reforçar, que és que aquelles persones nouvingudes, les noies, estic parlant, es troben en un xoc cultural.
Elles venen d'un determinat paràmetre i aquí es troben amb uns altres. Llavors, a vegades sí que hi ha xocs dintre de les pròpies famílies, els propis entorns, que no entenen que aquelles noies vegin com a normal el que és absolutament normal.
Jo a vegades això ho he vist, que veus un cotxe parat i una noia que s'està posant o s'està traient un mocador. O sigui, quan surten del seu ambient, i aquests xocs hi són. I lesades del feminicidi es veuen, no que siguin de fora ni de dintre, no, no. Aquest xoc d'aquelles persones que venen, que veuen que el món és un altre del que...
Ells han vist i que això els passa a factura d'una determinada manera. I per suposat que sí, que les agressions moltes vegades sonen dintre del nuclé familiar. Aquí es parlava, per exemple, de temes de com poden haver-hi festes amb el diari, que pot ser amb un descampat.
és un model, però que... o és una desgràcia que això passi, però quan passa dintre de l'entorn familiar és quan és més difícil de detectar, quan és més difícil de sortir-se, i precisament moltes vegades aquestes persones que són de segons quins nivells, de segons quines condicions, són les que és més difícil que se'n surtin perquè ningú es creu que aquella persona, l'agressor, és una agressor. O sigui que també és una...
una taranyina molt perillosa, ni que afecti una persona el millor de classe més alta, més preparada, de més cultura, però que la taranyina que envolta és més que aquella persona no ho podria fer mai. El que sembla que no ho pot fer mai és el que moltes vegades ho fan. D'aquí ve la frase, jo et crec, perquè moltes vegades, malauradament, el problema és que ho diràs i, a més a més, quan ho diràs, ja s'hauràs trobat el coratge, no et creuran. I la violència econòmica, que bastant parlàvem. Institucional, digital, i tota la que vulguis.
Va, que ens queda una estona de tertulia. De pressupostos ho han dit tot ja, no? No, de pressupostos ho han dit tot ja, han parlat el plenari abastament el divendres.
Per això, si en poden fer alguna referència, en poden fer alguna referència. Per tant, tenim la cuenta de Tarracoví al cap de setmana, tenim el Sols, el Repsol, que farà la festa final aquí a Tarragona, això no passa mai a nivell de Catalunya. Del pressupost, algun tema que quede pendent? Jo crec que en els discursos del divendres passat, si algú ho escolta al plenari, jo crec que ja sap el que pensem, com a mínim, els tres grups que estem aquí. Evidentment, el govern proposant aquests pressupostos i aprovant-los amb qui va arribar a acords. Des d'Esquerra Republicana,
si haig de ser sintètic he de fer 5 cèntims sobre el pressupost, dir una mica el que ja vam dir. Per nosaltres és un pressupost que ens costa molt identificar la idea de quin és el projecte que porta el govern per la ciutat de Tarragona. Hi ha moltes partides que no acabem d'entendre, algunes que no trobem, i al final hi ha una sèrie d'acords que vam arribar fa dos anys
que justament els que creiem que estarien més desencallats, com per exemple el centre cívic de Santillan, justament dies abans, o quan havíem de parlar, per supòs, va saltar pels aires i al finalment el govern va decidir que no es faria. O per exemple, justament ahir o abans d'ahir, vèiem com ara es posa en tradició si a Prat de la Riba fem el carril bici o no, nosaltres el que li diríem al govern és o ho fem o no ho fem, o apostem pels carrils bici o no hi apostem.
Comuns deia que nosaltres hem aprovat els pressupostos del 24 només per dos carrils bici. Evidentment, això és banalitzar un acord, no van anar per aquí. Aquests projectes de carrils bici d'aquests dos carrers estaven fets i tenien la partida feta. Per això vam dir, home, inclou i fes-ho, perquè això ja ho tenim. El que no entenem és que es fa avinguda d'Andorra, es tregui per a Martell i ara, parat de l'arriba, no ho fem. Una xarxa de carrils bici és com un sistema nerviós d'un cos. Si tu talles un fragment...
no té sentit. Llavors, el que diem al govern és una mica com a metàfora tot plegat, o es fa o no es fa, o anem cap aquí o no hi anem. I després, el que vam també comentar, nosaltres el primer any vam aprovar per supostos, el segon any no els vam aprovar i vam ser nosaltres mateixos que vam dir, mira, no fem perdre el temps a ningú, o sigui, siguem honestos, no ens asseiem a parlar i ja està, perquè el nostre vot serà que no. I aquest any teníem una postura diferent, volíem mirar una mica els acords de feia dos anys, perquè creiem que en dos anys potser sí que es podia haver avançat més,
però se'ns va anul·lar la reunió que teníem, la segona reunió amb govern i no se'ns va tornar a convocar més. I la veritat ens sorprèn bastant i més quan la consellera Mascaró va dir que s'havien complert el 80% dels acords, que potser per nosaltres no, però seguim i parlem-ne. Però evidentment el govern no va tenir cap intenció de parlar amb nosaltres, sap que sempre hem anat amb la veritat pel davant i per tant si volíem seure era de veritat, però va ser govern qui ens va descartar.
Govern i Maria Mercè. Doncs tercer any consecutiu que s'aprova un pressupost i que estarà aprovat en vigor l'1 de gener de l'any en vigor, el qual són bones notícies per la ciutat, amb mínims des dels últims 20 anys o ja no sé quants anys del deute viu
de l'Ajuntament, i evidentment projectes claríssims de cap on es vol anar, amb molta incidència amb el que és l'asfaltat, també l'urbanisme de proximitat important, amb els grans projectes on són.
Els carrils bici, alguns tenen sentit, els que no tenen sentit, doncs, es treuen. O es fan tots o no es fan. Com has de saltar d'un carril bici amb un altre carrer? D'això tenen bastanta experiència el govern anterior, de posar carrils bici que no anaven enlloc. Però, independentment d'això, no importa. És a dir, amb un munt de projectes, amb les idees clares, intentant optimitzar els recursos, que sempre són limitats en el moment en què corresponen, amb bons projectes,
i amb mirada llarga cap endavant. Però vaja, és que ja no cal que ho expliquem i ho expliquem, i la consellera Mascaró ho ha explicat molt aquests dies, però l'altre dia teníem l'exemple claríssim aquí, no?, la setmana passada, la consellera de Vox, avui no hi és, però bueno, dient, no, però...
És que aquí no serveix per res. Jo penso, senyora, acaba de travessar per arribar aquí un carrer recent asfaltat. Per tant, mirin si es fan coses de proximitat. Per tant, s'està veient la feina que es fa, que és el que millor parla, la gent ho pot veure al carrer. Bé, Mercè.
Bé, nosaltres sempre ho hem dit i agraïm moltíssim, en aquest cas, a la consellera Mascarola, que va anar a predisposició. Els tres anys hem fet el mateix, és a dir, nosaltres hem presentat la nostra proposta, l'hem parlada tranquil·lament en una reunió i, per tant, l'equip de govern, en aquest cas, no ha acceptat les propostes.
Nosaltres teníem molt clar que aquests pressupostos ja estaven lligats, ja ho vam dir-ho de bones a primeres, més enllà de la sanificació que s'ha fet, que eren uns pressupostos que s'aprovaven del PSC, en aquest cas, com a govern, amb Junts i també amb els exconsellers, tant de Junts com de Junts,
els exconsellers de Vox, i això ja estava lligat i era així. Nosaltres el què? Doncs home, nosaltres, evidentment, que s'ha fet una pavimentació, evidentment, que es va posar, em sembla que era un milió i mig de pavimentació, però nosaltres, clar, consideràvem que això és absolutament insuficient. I certament, vull dir, que s'hagi tret el carril bici que s'ha tret a Pere Martell, que per a nosaltres ens sembla...
que s'ha fet molt bé de treure'l, però que en canvi s'hagi posat a l'Avinguda d'Andorra, ara quan entres hi ha un caos circulatori perquè no és el millor lloc precisament de posar un carril bici. No s'ha alterat cap carril de circulació? Bé, però és que...
Hi ha cau circulatori perquè no s'ha alterat cap carrer de circulació. Hi ha cau circulatori perquè la cua arriba fins a la rotonda. Però és igual, més enllà d'això, nosaltres el que veiem és que el govern va dient que es fan coses, però la realitat del carrer és que la gent segueix veient...
que no s'avança, i no s'avança perquè el que és l'espai públic no està com ha d'estar. O sigui, tenim un estat de les rajoles que és que la gent va caient per molts llocs, i perquè la gent és bona i no denuncia l'Ajuntament, sinó, imagineu-vos, van caient perquè està malament, a l'asfaltat s'ha asfaltat uns carrers, d'acord, però és que ja aquí, precisament a l'Avinguda de Roma, ja estàvem a punt que...
els cotxes quedessin a dintre la roda, o que hi pogués haver un accident d'una moto de l'estat amb el que estava, quan s'ha molt barri, qualsevol lloc de la ciutat, només tens que veure com estan les voreres, com estan aixecades dels arbres, etcètera, etcètera. Per tant, un milió i mig és absolutament insuficient, igual com són absolutament insuficients altres partides de seguretat, el tema de les comissaries de barri, etcètera. Per tant, evidentment, no podíem estar d'acord i un any més hem votat en contra d'aquests pressupostos.
10 tocades. 10 tocades. Perquè ens has 3, 7 minuts. Si ens troba temps, ens falta 3 per discutir. Ah, clar. Ara no ens... La resposta és nostra. Algun tema que s'hagi quedat al PAP, perquè, de fet, cada setmana es tanca en els actes de 25 anys de Tarraco...
25 anys enrere vostè estava a Austràlia i el Cap Esmat i en tot un seguit d'actes per cloure totes les celebracions. Sobretot convidar a tothom que dissabte vinent a la tarda, a les 6 de la tarda, a l'amfiteatre... Ai, a l'amfiteatre. A l'amfiteatre després. A l'amfiteatre després. Però al Teatre Auditori del Camp de Mar, aquest espectacle de clausura d'aquestes celebracions del 25 anys...
De patrimoni, doncs, que vinguin a aquest espectacle gratuït, ideat pel Marc Xornet, vull dir que serà fantàstic, sí, sí. I només recomana, abans que parlàvem, perquè avui és 25N i no ens oblidem, una sèrie que es diu Querer,
que poden trobar algunes plataformes i així la gent, que és de la directora Alauda Ruiz de Azúas, que no me'n recordava el nom, m'ho he buscat, que ara està molt en boga perquè és la directora de Los Domingos, aquesta pel·lícula d'una noia que es vol fer monja de clausura. També hi ha un tema molt interessant aquí.
Doncs la recomano a tothom perquè s'entén molt el que parlàvem, no? D'una dona, de família, benestar, d'un senyor molt tal, no? Com aquesta dona és víctima de violència. Així que molt recomanable i no oblidem que les violències per les dones estan a tot arreu.
abans deia amb la música, però el cinema a vegades fa bona feina, en aquest sentit, el cinema. Sí, evidentment, vull dir, jo sempre ho dic, moltes vegades pots escriure amb molt bon llibre, s'ha d'escriure amb molt bon llibre, però si vols arribar encara més, si ho portes a la pantalla, evidentment, arribes a més públic, és així. I el cinema ens ajuda moltes vegades a reflexionar, no? De fet, hi ha algunes pel·lícules que ens foten clatellades que surts amb el cos realment remogut, no? Abans d'entrar a la tertúlia parlàvem, per exemple...
que havíem vist i jo havia recomanat, i aquests dies, pel que sigui, ha tornat a sortir el mestre que va prometre el mar. Aquesta pel·lícula d'aquest mestre, República, que se'n va anar a un poble de Burgos, que era de Monroig del Camp, i com va acabar. El cinema ens explica històries, històries de veritat, ens fa reflexionar, o fins i tot una sèrie que ara m'ha vingut al camp mentre la consellera Ramos deia aquesta, que era Hasta que te mate, que el títol encara és més directe, però que també va sobre això. A més a més, això no passa d'un dia per l'altre.
Ningú es casa amb el seu assassí, evidentment, ningú ho faria, sinó que és una cosa que va passant a poc a poc, a poc a poc, i quan ja un ha baixat les defenses és quan comença a sortir el monstre. I hi ha pel·lícules que realment et fan veure inclús coses que a tu t'han passat i que potser... Jo sempre dic que les històries del cinema són històries d'individuals.
que expliquen missatges universals. Estan explicant la història d'una persona, però que aquella persona podem ser moltes persones. I això ajuda que a vegades empatitzem i diguem si això surt en una pantalla és perquè potser m'ha passat a mi, li ha passat a una altra i a una altra i fa que a vegades fins i tot et sentis com a recolzada o que no ets l'única que li passen certes coses. I ajuden a explicar-te i ajuden a identificar de vegades
situacions, que una dona que està explicant que és víctima de violència de gènere explica tot una seva actitud i tu t'hi veus reflectida, doncs potser et pot ajudar a identificar que tu també estàs passant per aquell procés i et saca les alertes. I no oblidem que l'arma del maltractador i que després pot derivar, com molt bé deia la Maria, perquè clar, ningú, si no ningú es casaria o es posaria en aquella parella, és precisament aïllar, aïllar
a la dona del seu entorn. Perquè, clar, el que un no veu, l'entorn no veu. Per tant, matre la teva família, matemania, la teva mare o la teva germana o el teu germà no em traguen per això, per allò, per aquí, per allà... Separar-te de les amigues que veuen coses i t'aconselles...
Per tant, separar, aïllar, i llavors, esclar, quan tu aquella persona la tens aïllada, aquella persona és molt complicat, perquè primer, més a més, té d'assumir un fracàs, a ningú ens agrada assumir un fracàs, tant té d'assumir un fracàs d'una relació que se suposava que era bona i que té por que tothom li digui ja t'ho vaig dir, no? I, a més a més, el fet que aquesta xarxa familiar o d'amigues que té al rededor ja ha desaparegut perquè algú se n'ha encarregat que ha desaparegut.
És més, estan enfadats amb tu perquè has desaparegut. Estan enfadats amb tu. Tu ets extremadament vulnerable. És terrible, sobretot, el poder detectar aquesta tasca tan fantàstica, tan horrorosa, però tan ben elaborada, que a més a més és tan de manual, d'aïllar aquella persona a fer-la sentir... I a més que és un patró.
que és sempre el mateix. Primer ve la violència psicològica, la destrucció de la persona a nivell psicològic i emocional, l'aïllament, i quan ha passat tot això és quan arriba la violència física, perquè tu ja no puguis reaccionar. És a dir, i no és que sigui... És un patró que passa això a tots els casos. I quan arribes de casa amb una bona notícia que t'han donat una feina o així, ja et pregunten, a tu t'ho han donat? A tu t'ho han dit?
Qui ho hagués dit? Mal assunto. Exacte, bandera vermella, noies. I és que el masclisme juga brut. El masclisme juga brut i avui a les 11 el lectura manifest a l'Ajuntament davant de la plaça de la Palau Municipal i a les 12 la concentració unitària manifest també dels dos sindicats majoritaris.
Masclisme juga brut, eh? Telèfon del CIAT, el recordo, 677-930221, 677-930221, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, el CIAT de l'Ajuntament de Tarragona, per si esteu sentint aquesta emissora, i us convé, doncs, trucar en aquest telèfon. 677-930221. Sanda Ramos, Maria Roig, Maria Massa Martori, gràcies i fins aviat. A vosaltres. Vostè no marxi, que té entrevista a Portaveus, no se'n vagi. Jo no marxo.
La teva veu, la veu de Tarragona. El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Blog.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estorvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Doncs seguim i ara amb entrevista de Portaveus a Maria Marcea Mardurell, consellera i portaveu del grup municipal del Partit Popular. Maria Marcea Mardurell, bon dia novament. Bon dia. No s'ha mogut allò. Hem quedat aquí sentadeta, com una bona nena. Ara recordem un moment, perquè capa setmana farà 25 anys d'això. Anem a sentir-ho, va. Terragona ja és Patrimoni de la Humanitat. Avui, dijous, a les 12.38 minuts, hora local d'aquí, de Kerr,
A les 12.38 minuts del migdia d'hora d'aquí d'Austràlia, Tarragona ha sigut declarada Patrimoni de la Humanitat i ha passat a formar part de la llista del Patrimoni Mundial. La candidatura de Tàrraco ha rebut el recolzament, a més a més, personal, amb títol personal de sis països, que han sigut Mèxic, Cuba, Marroc, Hungria, Malta i Equador...
ha sigut la candidatura que ha rebut més recolzaments a títol personal i, a més a més, tots ells han dit que no sols elevaven la decisió d'UNESCO de designar Tarragona patrimoni mundial, sinó que, a més a més, era quelcom que feia molt de temps que havia tingut que ser fet perquè Tarragona s'ho mereix com cap altre... com molt pocs altres conjunts i com molt poques altres ciutats.
Reconeix la veu? Sí, una miqueta, no? Emociona, eh? Sentir-ho, ni que hàgim passat 25 anys emociona molt. Sentir-ho, que joveneta, 33 anyets tenia jo en aquell moment. Estava a Austràlia. Estava a Austràlia. A Kers. El nord és a Queensland.
al nord-est d'Austràlia, ve cada any al Centre del Patrimoni Mundial, fa l'Assemblea Internacional, perquè us feu una idea, vindria a ser com una reunió de l'ONU, amb persones de tot el món, que són tots els països que porten declaracions, no portin una o no portin quatre, o cinc, com nosaltres portàvem aquell any, amb el cas d'Espanya.
I llavors sempre es busquen llocs on hi hagi béns declarats patrimoni mundial. En el cas de Kers, té dues declaracions. Una és la Gran Barrera de Coral, les dues són naturals, la Gran Barrera de Coral, i l'altra són els rainforests, la reserva dels boscos humits, que és realment espectacular, i la Gran Barrera de Coral, que és l'únic monument declarat que es veu des de la Lluna, no? Sí.
Cap on anem? Creu, Maria Mercè Martorell, llavors vostè, que és consellera de Patrimoni en aquell moment, fa 25 anys, però el cap de setmana ara recomanàvem l'acte de coenda dels 25 anys, que es farà dissabte aquest mateix dissabte. Cap on creu que anem? Perquè anem a l'horitzó que es veu ara mateix és el Consorci de Gestió de Tàrrec, a partir del gener de l'any següent.
Bé, nosaltres, en aquest cas, el que és la celebració aquest any, ve a repetir una miqueta el que vam fer al moment que vam tornar. Nosaltres vam tornar d'Austràlia, just teníem els bitllets oberts, i en Pic ens van declarar, l'encendemà vam agafar el vol de tornada, però, clar, hi havia dos dies de decalatge de vol, i, per tant, vam arribar el dia 2, i precisament el dia 2 el que es va fer, ara, per exemple, es posaran els elements del seguici a...
A la muralla, allà el que es va fer va ser, i tu recordaràs perquè ho vas cobrir-ho, un seguici extraordinari el dia 2 de desembre, fos d'una roda de premsa, i precisament vam arribar hasta el Camp de Mar, i allà va haver-hi els parlaments, el concert de l'Àngel Òdena i aquells focs artificials. Llavors, bueno, s'ha recuperat una mica les dues coses, per una banda situar els elements del seguici a la muralla, ni que siguin parats, no?,
I per l'altre, aquest espai del Camp de Mar, com a lloc on es va fer la celebració fa 25 anys, en aquest cas, amb el lliurement del premi d'exhibició, per aquest treball tan punter que fa tants anys que fa, amb el tema de la enginyeria romana. I després també amb aquest espectacle que hi hagi de dansa. Cap on anem?
Ja sabeu que nosaltres ens hem manifestat obertament en contra el consorci tal com s'ha fet, o sigui, una cosa és un tema d'una coordinació per al que és la inversió que pugui venir, i una altra és cedir el control, no la titularitat, però sí la gestió, i el control del que és la joia més preciada que tenim en aquesta ciutat, a part dels tarragonins i tarragonines, que és el més preciat que tenim,
que són els béns declarats patrimoni mundial per l'UNESCO. Es va haver de treballar molt per arribar a aquella declaració, es va treballar molt després d'aquesta declaració per poder tenir els monuments i tot el que es va fer i el que s'ha fet com a difusió. Jo puc parlar dels vuit anys que jo vaig estar, però també els consellers que van venir i conselleres que van venir a darrere i la gent d'abans que ho va fer possible.
perquè, vull dir, l'alcalde Requesens va tenir una visió, i no és el meu color polític, al moment de dignificar l'entrada de la ciutat, aparèixer al circ, i a partir d'aquí començar, no?, amb aquesta peça que per mi és fonamental, i sempre dic que Henry Clear, quan el vaig acompanyar jo, que va vindre com a representant d'ahir, com és el braç tècnic del Centre del Patrimoni Mundial, després de veure Barà,
i de veure la Torre dels Escipions, quan va veure el circ, va dir, jo amb això necessito veure res més. Pensem que és l'únic circ amb alçades que hi ha a Occident, l'altra cosa és el de Líbia, de l'Heptis Magna, i que seria aquell el segon, el Coliseu a Roma i el nostre el tercer.
Per tant, on anem? És una pena. És una pena que cedim a la gestió del nostre patrimoni a un ens, que en definitiva, en contra que els diners vagin a el que tenen que anar, que és a la conservació, a la preservació i difusió d'aquest patrimoni, el que aniran serà engrossar estructura administrativa, en gran part aniran a sous, tenim un model en el cas del Consorci de Mèrida, que el 70%
del que és el pressupost se'n va a capítol 1, és a dir, se'n va a despeses d'estructura i de personal, i que, a més a més, ja el remate és que en comptes de presidir-ho l'alcalde de Tarragona, sigui del color que sigui, jo li vaig dir molt clar a l'alcalde...
Vinyuales no és el meu color polític, però si algú l'ha de presidir jo vull que el presideixi ell com a alcalde de Tarragona i tots els alcaldes i alcaldesses que puguin venir després. En comptes d'això que ho presideixi la Generalitat i el president de la Generalitat, que fa 25 anys la Generalitat no ens va ajudar absolutament amb res. I els que ho recorden sabran que només amb la TV3 i amb tot el que feia la Generalitat només era l'avall, l'avall, l'avall, l'avall, i amb un petit...
Colatilla al final i el conjunt arqueològic de Tarracó. És una llàstima. La gestió no s'ha de cedir mai i és de Tarragona i ha de seguir de Tarragona. Per tant, no fa gaire il·lusió cap on anem. Tenim poc temps, però també li volia preguntar per la companya Elisa Pedrina que va ser la sorpresa del ple de plenari a la recta final
preixi preguntes i va anunciar que deixa l'acte de consellera després de dos quants anys. Per quina raó? No va dir la raó, va dir que ho deixa, va fer molts agraïments, però no va dir el per què, el per què ho deixa. Bé, senzillament per una qüestió de feina. Vull dir, ella ha estat durant, des que va substituir el company Pere...
Huguet al Congrés, està simultanejant la feina tant aquí com a Madrid, com a diputada a Madrid, i, per tant, ella cada vegada té més responsabilitats a Madrid. De fet, aquesta setmana que estem té tres intervencions, dues en comissió i la primera en tribuna, la primera de moltes, esperem...
que sigui la primera de moltes i per tant les seguirem i ens fa moltíssima il·lusió i evidentment cada vegada s'ha tenint més feina, més responsabilitats a nivell del Congrés i això fa molt més difícil el fet de compaginar la feina als dos llocs, que és dur la situació.
que l'Elisa ha mantingut d'estar aquí i també estar a Madrid. A més a més, nosaltres volíem que fos, i ella volia, i nosaltres també que fos com va ser, és a dir, que fos ella la que anunciés, ja sabeu que l'Elisa és una persona...
molt sèria, molt protocol·lària, molt divertida també, però molt protocol·lària amb aquests temes i que ella fos la que o anunciés. I jo també volia que també aquesta despedida fos com va ser. Jo fins i tot me'n vaig emocionar, és veritat, quan vaig parlar, perquè a més a més la veia amb ella, però que fos com va ser. Amb l'aplaudiment de tothom dret al plenari, ha estat nou anys, ha estat el govern, ha estat l'oposició, i a més a més amb unes intervencions...
de cada un dels portaveus que a part de ser jo diria que carinyosíssimes i moníssimes van ser molt entranyables per tant, tenia que ser que així vull dir, l'Elisa si el fet de tenir cada vegada més responsabilitats a Madrid feia que no pogués estar tant aquí a Tarragona i per tant que es quedés a Madrid tenia que ser aquesta sortida d'aquesta manera per la porta gran
haurà d'estar vigilant de molts temes a Madrid. Un d'ells és el tema de la pesca, que ara sabem que des d'ahir tindran 13 dies més tard que els pescadors, i això depèn de Madrid, perquè passa per Ministeri. Sí, sí. Ja ho heu vist. Ara resulta que s'han ampliat uns dies les captures, perquè si no, no sé què haguessin fet. Ni siquera per Nadal...
la campanya de dalt hi hagués hagut peix als mercats, o sigui, és tan absurd, nosaltres ho hem dit des del primer dia, és tan absurd, jo m'imagino que el meu despatx, professional, d'advocat, me diguessin que només puc treballar un mes a l'any, 30 dies, o dos, més igual.
i el resto que he de tenir tancat, però les despeses segueixen caient. Per tant, sí, ella podrà treballar, igual que ho està fent, és a dir, no és que se'n vagi en cap puesto, sinó que podrà seguir treballant encara, com ho feia, però encara més per Tarragona i per la província de Tarragona des de Madrid, amb aquest tema de la pesca, que és absolutament demencial,
com s'està procedint, menys mal que almenys es salvarà la campanya de Nadal, perquè ja no quedaven dies, cosa que nosaltres vam dir des del minut 1, i després també tantes altres coses. També es va estar reunint, per exemple, amb tot el que és el sector del transport, avui ho hem vist també amb el diari, tota la problemàtica dels camionatges que demanen tornar...
anar per la carretera nacional, per descongestionar també el que és l'autopista, que des de la gratuïtat va molt congestionada i aquesta congestió provoca col·lisions i accidents. Ella també va estar reunida allí. Per tant, que sí, que realment són molt els temes que passen per Madrid i que són molt importants. Ja no parlem del tema de...
de les mercaderies per a l'interior o totes aquestes situacions que, en definitiva, o la meravellosa idea del ministre Puente que ens aïlla absolutament amb aquesta proposta que fa d'aquest bypass.
de Lleida-Barcelona perquè de Barcelona a Madrid hi hagi un trajecte que es pugui fer en dues hores i que ens deixa nosaltres absolutament fora. És a dir, el que tant va costar salvar amb l'estació del camp tan criticada, però que va ser l'única solució perquè Tarragona no quedés fora, ara resulta que gràcies a aquesta idea fantàstica se'ns fa un bypass i se'ns deixa fora, com si s'està deixant fora de tantes coses, entre elles el patrimoni mateix que parlàvem abans.
Quan prendrà possessió Òscar García, el vicesecretari d'Acció Política? Bé, això són els tràmits. L'altre dia el secretari deia que molt probablement en el plenari del mes de desembre ja podria prendre possessió. L'Òscar era el cinquèll, va quedar a 44 vots, va quedar molt pocs vots d'entrar...
i ell és enginyer informàtic, treballa al CSIC, i, per tant, ell, si no passa res, serà el mes de desembre. Però, clar, això ja sabeu com funciona, que ha de ganar la Junta Electoral, etcètera. El plenari de desembre és el dia 18, anem una mica justos. Esperem que ja es pugui incorporar al desembre, si no, seria el mes de gener.
Home de dades i estratègia també, eh? Home de dades i estratègia, com a l'informàtic. Li preocupen les enquestes? Un gran analista, i a més a més et diré una cosa que a tu t'agradarà molt. Ell va participar en diverses campanyes a l'Antàrtida, va estar a l'Antàrtida, i ell és una persona que ho coneix molt, ha estat en vaixells d'aquests que fan...
d'investigació, i jo sé que és un tema que a tu t'agrada molt, Pep. Per tant, jo crec que pots tenir una conversa interessant al marge de la política amb l'Òscar. Perdó, que me deies de les enquestes? Les enquestes, si li preocupa, les enquestes. Aquest augment de l'ultradreta de vots, que diuen que els prenen vots a vostès.
Les xifres són preocupants, perquè aquí els dos partits que estan pujant són per una banda Vox i per l'altra Aliança Catalana. Jo crec que una cosa és a nivell nacional o a nivell autonòmic,
sigui on sigui, l'autonomia que sigui, i una altra qüestió és a nivell local. Aquí el que hem de recordar és que aquí dels tres consellers que va treure Vox, dos van deixar molt a l'inici del mandat la formació, quedant una única consellera, la consellera Gómez,
i que aquests dos consellers són precisament els que, juntament amb altres forces, evidentment amb Junts o en Comú Podem, els que han permès que el Partit Socialista pogués aprovar durant aquests tres anys els pressupostos. Per tant, un no sols ha de saber qui vota, sinó què fan aquelles persones després amb el seu vot.
Per tant, jo crec que a nivell local aquestes coses poden ser diferents, però sí que és simptomàtic el fet que afecti a que afecti, perquè en el cas d'Aliança es pot afectar a Junts o a Esquerra, sobretot a Junts, evidentment,
I en el cas de Vox, sí, pot afectar-nos a més a nosaltres, o pot afectar fins i tot el Partit Socialista, i està a demostrar que hi ha un vot del Partit Socialista que va cap a Vox. Són aquests discursos populistes, són aquests discursos absolutament radicals, que s'aguanten quan un està a l'oposició, però que no s'aguanten al govern perquè res del que es proposa es pot fer, i ja ho veiem, que és així.
Maria Mercè Martorell, consellera pertevalor municipal de la Partit Popular. Del tema, per supostos, l'última pregunta. Estarem vigilants, perquè el dia 1 de gener del 2026 entra en vigor, però estarem vigilants amb alguna partida en particular? Bé, estarem vigilants amb aquelles partides que es van aprovar, sobretot les que responen a seguretat, il·luminació, espai públic, com abans dèiem. Encara esperem, esperem que s'arregli d'una vegada les rajoles i tot el que és eliminar l'accés dels camionatges a la...
a la plaça de la Font, i que això serveixi de model per la resta de tots els carrers i les places a la nostra ciutat. Ara sí, doncs gràcies per acompanyar-nos, i també fins a cap de setmana, fins dissabte, que hi haurà la celebració de Tarra 25. Ens veiem dissabte, i tant que sí. Gràcies. La teva veu, la veu de Tarragona. Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes.
La Compañà Tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània del univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Com diu l'entrenador del Nas, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'ERC.
Diumenge, 30 de novembre, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre, des de fa 33 temporades, l'explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. D'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Bloc final de la veu de Tarragona, bloc espai cultural, vaja, però entre altres coses. I avui molt, molt, molt marcat per la jornada que comemorem avui, 25N, el dia per l'erradicació de la violència masclista. El que fem ara és marxar cap a la Universitat Rovira i Virgili, perquè ahir es va presentar el que s'anomena Espais Segurs, a la URB. Es tracta de...
Donar seguretat a totes les persones que tenen a veure amb la comunitat universitària, no només dintre el campus, sinó també al voltant de les zones del campus. I no només una seguretat física, sinó també una seguretat de sensacions, per dir-ho així. Ens ho explica millor la Cília Willem. Ella és responsable de la unitat d'igualtat de la URB. Cília Willem, bon dia.
Bon dia i gràcies per connectar-se. Explica'ns exactament, defineix tu mateixa, què és això dels espais segurs a la URB? Doncs aquest projecte, URB Espais Segur, neix d'una pregunta molt enginya, no? Com són i com volem que siguin els nostres campos.
La majoria dels edificis de la URB ja es van construir fa un temps i com és habitual en tants i tants aspectes i espais de la vida quotidiana, els espais arquitectònics i urbanístics estan normalment dissenyats sense tenir en compte la perspectiva.
feministes de la perspectiva de gènere i estan dissenyats per l'home estandard. I això ho volíem canviar. La pregunta és com hem de modificar aquests espais que necessitem perquè tothom s'hi pugui moure amb tranquil·litat i llibertat. I quan bé deies no només que sigui un espai segur sinó que també tinguem la sensació de seguretat. També quan es fos
o quan passem per zones menys transitades. Quins campus s'han tingut en compte en aquesta anàlisi? Doncs vam començar ja l'any passat amb una prova pilot al campus Bellicens, a Reus, com que tenim allà la Facultat d'Arquitectura, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, un grupet d'un professor i una professora d'allà van...
agafar el lideratge d'aquest projecte i van fer una prova pilot a Bellicens, analitzant aquest campus que està una mica a les afores de la ciutat. Amb els resultats d'aquests anàlisis que es van fer a través de marxes exploratòries amb usuaris, estudiantat, PDI, PTGAS, professorat i tècnics,
personal de serveis i administració, tots junts, van fer aquesta marxa exploratòria i vam replicar aquesta metodologia al Campus Catalunya i Campus Vilaseca aquest any. I ahir es van presentar els resultats d'aquests dos campus, també.
Els resultats són, com te diria, com són? Heu detectat molts punts negres, molta cosa per millorar, molt marge de millora o més o menys ja està bé? Sí, les usuàries dels espais han pogut, a través d'una activitat com molt física, que era
han pogut indicar aquests punts on passen diàriament i on no se senten tan segures, sobretot quan es fa de nit. Aleshores, hem detectat que tant als voltants dels campus, per exemple, els accessos dels pàrquings i el que són els espais de transició, de fora cap a dins cap a fora, hi ha problemes de...
diguem-ne, de sensació de seguretat. I també dins dels edificis hi ha llocs on no està ben il·luminat o hi ha com uns recobrecors que fan que, i repeteixo, que es percep una inseguretat. De tota manera, vull recalcar que aquest projecte no va sobre seguretat dels campos. La idea no parteix de la por o de la idea
i que hem de protegir les dones, sinó que parteix d'un principi de drets. Les dones són majoria en els tres col·lectius, ara mateix a l'URB, per estudiantat, com professorat, com personal d'administració, hi ha més dones que homes, i a la dona, i tot dona, ha de poder moure's per la universitat amb tranquil·litat, a qualsevol hora, sense haver d'estar pendent.
que fia prou llum és sense una percepció d'inseguretat. Però això vol dir que el problema no és la foscor en si o una planta que impeteix la vista, no? Perquè la foscor no agredeix, les plantes no assetgen, no? Diguem que hi ha d'haver un canvi en la mentalitat perquè la gent no pugui sentir-se legitimada per assajar una altra persona. I aleshores
totes les persones podrem circular sense aquesta percepció d'inseguretat. Per tant, és important recalcar això, que parteix d'una perspectiva de gènere en el disseny dels edificis i els excessos, no només parteix de la idea de la por.
Clar, la llum no ho és tot. Ara tu anava a dir, entenc que bàsicament el problema és la foscor o aquests racons que queden en angle mort, la foscor, la vista, però no ho és tot. A part de les mesures correctives que deureu aplicar en aquest sentit i que són fàcilment aplicables, després hi ha tota una altra manera, tota una altra concepció de l'espai.
Sí, a veure, la perspectiva de gènere no és només mirar on hi ha punts de foscor. També, per exemple, al campus Catalunya van sortir també punts positius. La plaça de la Concòrdia és una plaça que està en contacte directe també amb la ciutat i on les persones sí que se senten segures. Vull dir que també hem apuntat, per suposat, bones pràctiques per reaplicar després d'altres campus.
I es veu molt en els resultats de les marxes exploratòries que hi ha una demanda que hi hagi vida als campos.
I, per exemple, al campus Vilaseca, a la Facultat de Geografia i Turisme, doncs sembla que finalment es posarà en marxa de nou el bar que està tancat durant aquests anys i que tornarà a portar una mica de vida al campus. I això són coses que em sembla que no, però on hi ha vida hi ha tranquil·litat també, no?
Quins altres campus estan per analitzar? De moment heu fet la tasca en aquests tres. Continua el projecte, vaja. Sí, i tant, i tant. Ara el següent campus que toca és un gran repte, és el campus de Salades, on necessitarem més d'una marxa exploratòria. Clar, perquè tot això ho feu físicament, eh? Vull dir amb persones que van fent toms. Sí, sí, fem una convocatòria, anunciem que farem aquesta marxa,
tothom s'hi pot inscriure, i aleshores es fa un taller de dues hores, que és un taller una mica sobre què és l'arquitectura feminista, què són aquestes marxes exploratòries amb perspectiva de gènere, perquè més que res és posar-nos les ulleres de gènere. Per assegurar que tothom parli el mateix vocabulari i sabem de què parlem, fem aquest taller de dues hores,
I després, acte seguit, ens aixequem i anem a explorar el campus amb llibreta i amb coses per apuntar als punts que detectem que es podrien millorar. Quan creieu que podreu fer aquesta exploració al campus a Salades?
Aquesta exploració està prevista per octubre del 26, o sigui, l'any que ve. I aplicar les mesures correctores, ara que tenim ja l'informe d'aquests dos acampos que acabeu d'analitzar, aplicar les mesures correctores, què creieu? Que seran immediat o costarà una miqueta...?
Mira, la setmana que ve ja tenim la reunió amb el vicerrector nostre d'infraestructura d'economia. Ja li presentem els punts prioritaris de millora amb una memòria econòmica.
per les actuacions que s'han de fer per part de la URB. Això pot consistir en, per tornar a l'exemple de Foscor, posar faroles, posar algun mirall en un recoveco, aquest tipus de coses, i després també parlem amb els tres ajuntaments fins ara implicats, Reus, Vilaseca i Tarragona,
per acabar de parlar de la part que els toca els camins municipals i els accessos des dels pàrquings o des de carrers adiacents. I això estem en ello, ara. Molt bé, una feina que no s'acaba mai. No, no, que va, i quan acabem amb l'Ulticampus haurem de tornar amb el primer. Però vaja, que...
El més important és començar a posar fil en agulla i començar a posar-nos aquestes ulleres. El disseny d'un espai no és tan obvi com sembla. És això, el disseny d'arquitectura en perspectiva de gènere. És una cosa que...
Em sembla lògic, però que si vas a mirar, tot just s'hi estan posant les piles en molts àmbits. I no és tan fàcil. Molt bé, doncs, Cília Vilem, responsable de la Unitat d'Igualtat de la URB, moltes gràcies per liderar aquest projecte Espais Segurs a la URB. Ens sentirem a parlar. Moltíssimes gràcies, Cília. Gràcies a vosaltres.
Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hèrcules.
Diumenge, 30 de novembre, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre, des de fa 33 temporades, l'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de callar.
Fins demà!
Falta un quart d'hora per arribar a les 11 del matí. Anem amb una mica de retard, però estem pendents de continuar aquest bloc temàtic dedicat a la jornada d'avui 25-ena amb una entrevista que ens vol presentar un llibre. Un llibre que es diu Nankoronaisa, que és una expressió japonesa que significa...
Dóna tranquil·litat. Significa que tot s'arregla, tot anirà bé, el temps ho cura tot, alguna cosa així. I és una mica el missatge de resiliència i de tranquil·litat que vol donar l'autor a la Gemma Gómez a totes aquelles dones que li han explicat les seves experiències pel que fa a la violència que han patit, violència masclista.
És un llibre de relats, 25 relats concretament, i que pretén ser això, un projecte de sensibilització i també de catarsi per a aquestes dones vers la violència de gènere. La Gemma Gómez és educadora, també ha treballat com a treballadora social i, per tant, ha tingut contacte amb aquestes històries que ha volgut plasmar en aquest llibre, que dói la paraula difícil de pronunciar, japonesa Nankoronaisa.
Potser és difícil de pronunciar, potser no la dieu, però es veu a primera vista. Va, que la saludem. Gemma Gómez, bon dia. Hola, bon dia. Gràcies per agafar-nos el telèfon, que anem amb una mica de retard, però és que avui era el dia per parlar amb tu.
Com superar la submissió i l'opressió que presenten o que expliquen les teves confidents en aquest llibre, no? D'això es tracta de sensibilitzar i, sobretot, de donar esperança, perquè el títol és molt esperançador. Què ens expliques, Gemma, de Nancoronaissa? Nancoronaissa és el que diu el títol. El temps ho pot curar tot i el que tenen en comú totes les històries és que amb la capacitat de resiliència i el valor propi
les dones han aconseguit tirar endavant. Hi ha relats que són molt forts, que impacten molt, però és un senyal que de tot se'n pot sortir i que no estan soles.
L'objectiu principal d'anar amb corona és arribar a totes les noies que puguin estar passant per una situació similar i que vegin que tenen referents que n'han sortit i que poden trobar ajuda per aconseguir sortir-ne. És el principal objectiu. Tu vas fer cap a aquestes històries a través de la feina, no? Llegis en algun lloc que ets treballadora social, potser?
Vaig arribar aquí quan estava estudiant per Igualtat de Gènere i la idea de n'encoronar-se més és el moment que algú em fa veure que si ens parem a pensar tothom coneixem una noia que hagi patit violència masclista i tothom coneixem un agredor. El moment que em fan plantejar això va ser quan vaig començar a investigar.
I si realment ha aconseguit trobar-ne més de 25, perquè n'hi ha hagut moltes que encara no ho tenien prou interioritzat, com que n'ha pogut parlar, si n'ha pogut aconseguir més de 25, crec que és justificació suficient per veure que s'ha de fer alguna crida a la societat que això és una realitat i que hi ha moltes dones que pateixen violència masclista.
Com has fet la tria d'aquestes 25 històries? Tu dius que hi ha algunes de molt intenses, de molt violentes, altres potser de violència més subtil o més amagada? Realment es toquen tots els tipus de violència al llarg del llibre. Hi ha relat... No s'ha fet cap tria, sinó que a l'hora de parlar amb les dones, al redactar el relat i anar-lo llegint, era que em donava compte que...
Sense haver-ho buscat es parlava de tots els tipus de violència. Es toquen tots els tipus, es toquen moltes edats diferents, es toquen diferents classes socials, etnies, i això també ens demostra que ningú se'n pot viure, que en qualsevol moment de la teva vida, per molt estructurada que la tinguis, pot aparèixer una persona que t'ho pot desequilibrar tot.
I per això és important saber identificar la violència, per molt implícita que quedi. Perquè, com molt bé dius, hi ha relats que fins que al final no se'n donen compte que hi pot ser han passat molts anys. Suposo que era el procés de la creació del llibre, que comença perquè elles t'expliquen aquestes històries. Per elles també va ser un moment catàrtic?
Clar, el llibre principalment és anònim per això, perquè sempre des de l'anonimat és més fàcil expressar-te i més fàcil parlar de temes tan forts. Tot i ser anònim, des que s'ha publicat el llibre hi ha dues noies que t'han deixat bé l'anonimat, que s'han volgut donar a conèixer,
Però, principalment, ho vam fer nòlim per això, perquè sigui més fàcil parlar-ne. N'hi havia que ja ho tenien completament superat i no els costava, vull dir que estava en completa naturalitat. D'altres, sí que l'entrevista va ser dura i va ser més llarga, perquè vam haver de posar-la per un altre dia, perquè no... Va ser un procés llarg, sí. Quina és la finalitat del llibre? Que una mica ja ens ho explicaves al començament, Gemma. Qui ha de llegir aquest llibre? Què pretens? La finalitat del llibre és...
donar veu a molts casos, donar visibilitat a que és un fet que per molt que ara s'estigui normalitzant més i sigui més comú parlar-ne, queda completament invisibilitzat i queda dins de casa i sobretot que noies que puguin estar presentant aquesta situació puguin veure que hi ha una sortida, que no estan soles i que no han de tallar, que és
hi ha recursos i ho poden superar. Doncs queda feta la recomanació, en aquest cas literària, però recollint els testimonis reals d'aquestes 25 dones que han sobreviscut a una relació de violència masclista. Nancoronaissa, el signe la Gemma Gómez. Gemma, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies per deixar-me parlar una estoneta d'aquest llibre. Un abraçada, Gemma. Que vagi molt bé, merci.
Vinga, va, que acabarem la veu d'avui amb una bona notícia, una felicitació que volem fer directament, via telefònica, això sí, a la periodista, a la companya Laia Díaz. La Laia Díaz ha estat finalista del Premi Manyer i Flaquer per aquella sèrie que va fer durant les festes de Santa Tegla, que van fer juny amb Tarragona Ràdio, de ruta per Santa Tegla. Per tant, una miqueta contents per nosaltres, també estem, però molt especialment per ella. Laia Díaz, bon dia.
Bon dia. Bon dia. Explica'ns una mica què és això del Premi Mañer i Flaquer i com has arribat aquí a ser finalista i què passarà a partir d'ara.
A veure, què passarà, no ho sabem. El Premi Magistre, doncs, és un premi de periodisme que fa molts anys que es convoca, si no m'equivoco, és la 38a edició, ara us ho dic de memòria, però diria que sí, i reconeixen el treball periodístic, hi ha diverses categories que reconeixen el treball periodístic de periodistes, de companys del Camp de Tarragona,
i en el meu cas també hi ha una categoria que premia el millor treball periodístic en el sector del turisme, que és la categoria en què jo estic nominada, i veurem, veurem a veure què passa. La promoció que vam fer de Santa Tecla, doncs jo em pensava que tota aquella història de Santa Tecla ja s'havia acabat, que va ser molt intensa, i es veu que no, encara queda un capítol més, i això era contentíssima.
Tu de fet no pares de fer històries i de publicar a les teves xarxes el derrot en família, però què tenia d'especial aquesta sèrie de Santa Tegla que és mereixedora d'aquesta nominació al premi? Tu vas notar fins i tot una intensitat de visites i de likes o què? Sí, sí, sí, fins i tot.
I tot hi va haver un creixement de seguidors, molta gent de Tarragona que ho va començar a seguir. A veure, sempre ho diem. De Tarragona tot el que l'etiqueta a Sant Atic la vèn, si li agrada a la gent. I llavors, fer una sèrie jo crec que també va ser una aposta per fer un contingut que jo crec que no s'havia fet mai.
de mostrar una tecla des d'un punt de vista potser més personal, perquè al final jo el que vaig fer amb la sèrie de vídeos vaig fer donar-li un toc molt personal de com jo vivia les festes des del meu punt de vista, amb un missatge com a bastant emotiu, de coses que ens poguessin identificar molt a tots els tarragonins, de com sentim aquells dies, de com vivim tant la gent que participa en la festa, perquè, per exemple, a casa meva la meva filla hi participa activament des de fa uns quants anys ja...
com ho viu també la gent des de fora. Jo crec que això va englobar una mica, va fer que molta gent s'ha sentit identificada. Són uns dies en què molta gent està al carrer i molta gent fa el mateix que fas tu.
Ja recordo que hi va haver un vídeo que l'acabava dient, aquesta nit la becària, la becària és com jo l'hi anomeno a la meva filla per les xarxes, molts nens com la becària s'han anat a dormir a casa dels avis, perquè era la nit de la baixa de l'àliga, i aquell dia molts pares sortim, i molta gent em va contestar, ostres, nosaltres l'han fet els mateixos, els van deixar l'arrencar dels gegants, i vinga, adéu, tots cap a la... Llavors és això, tots
i crec que això també va fer que aquells vídeos tinguessin l'èxit que va tenir i també va exportar molt, sempre tec la fora, perquè a mi em segueixen molta gent.
El no públic majoritària no és de Tarragona, és a dir, sí que és català, però jo el màxim volum de seguida el tinc de Barcelona, l'Hospitalès i àrea metropolitana. I molta gent que m'escrivia de... Però quants anys esteu de festa? Això no s'acaba mai? O... Quan pareu? I mare de Déu! I nosaltres haurem de venir algun any, però és clar, amb aquesta passió que ens ho transmet, crec que part de la feina va ser aquesta, és a dir, englobar una mica el sentiment de tots els tarragonins i també exportar-ho fora de Tarragona, la ciutat.
Clar, allò que estaves explicant, allò dels nens, t'havien de dir, m'hi representes, m'hi representes, no? Clar! Amb moltes de les coses que explicaves. Totalment, totalment. Això hi havia molta gent que m'ho deia. Ostres, doncs, hem fet el mateix que tu aquests dies. I a la veu també se'm nota que vaig perdent la veu una mica, allò de...
Ai, mira... Mira, ara la perds també. Sí, que estem tots igual, així, tots arrafadats amb aquest canvi de temps. Però aquí sí que es nota la meva veu que canvia de la intensitat d'aquells dies. Força narrativa, la força narrativa que tenen les teves històries, la proximitat digital, una mirada fresca i vivencial de la festa i també...
Destaca aquesta nominació, la col·laboració, entre, diuen, la cobertura més tradicional, la que fem nosaltres des de la Ràdio de les Festes, amb aquest llenguatge audiovisual que tu domines. Més de 45.000 seguidors a Instagram? Sí? Sí, sí, més de 45.000. Mira, avui hem fet 46.000. Ai, felicitats! És que justament he entrat fa una estona...
Jo he vist que havia canviat el número. T'ho dic perquè, jo, per passar de 45 a 46, dius, val, és un número, però és que són mil, pel que mi són mil, eh? Clar, no, no, és que sembla una tonteria, i a més, creant contingut en català, no ho sé, hi ha gent que potser diu que, bueno, que això és poc, per mi no és poc, per mi és molt, si al final ho penso, 46.000 persones allà darrere, que més o menys van estar pendents, no dels 46.000, evidentment que no, però que hi ha molta gent que sí que està pendent el que publica, que et dóna suport i això, ostres, és molta gent, per mi és moltíssima gent.
Mira, es donarà a conèixer el nom del guanyador, si no llegeixo malament, ara ja, a finals de novembre, el dia 28, divendres, pot ser? Aquest divendres. Aquest divendres, eh? Amb una gala, dos quarts de vuit, una gala que a més es podrà seguir en directe, diuen per TAC12 i per Ona la Torre. Bueno, doncs estarem ben pendents. Faria il·lusió, no? Home, sí. Pel reconeixement, pel dotació...
Sí, clar, esta nominada ja fa il·lusió, perquè d'això al final és un contingut que jo vaig fer amb molt d'amor, així directament, que em va implicar moltes poques hores de font, perquè, clar, aquests dies són molt intensos, i ja només que hi hagi un jurat, i em sembla que es va entretentar a la categoria que una seixantena de treballs, doncs ja que el jurat hagi considerat que un dels meus, o sigui que el meu treball és un dels tres millors,
Aquest reconeixement ja és molt. Evidentment que m'agradaria guanyar-ho, sí. No ens enganyem. Però també soc realista que la competència és dura i veurem. Però haver arribat fins aquí, jo estic molt contenta.
I segur que et dona moltes ganes i molta energia per continuar amb aquest projecte de Ruta en Família, en aquest cas de Ruta per Santa Tecla, aquesta col·laboració entre la Laia Díaz i Tarragona Ràdio, que mira, de moment està donant més d'un reconeixement. Moltíssima sort que vagi molt bé. Divendres, Laia. Felicitats. Adéu, adéu.
Triste en el espejo, me mira prudente y no quiere hablar. Hay un monstruo gris en la cocina que lo rompe todo, que no para de gritar. Doncs vinga, que amb la música de la Rosalena acabem. Falten dos minutets per les onze i també amb aquesta bona notícia, la felicitació que hem volgut fer en directe a la companya Laia Díaz. Marxem, arriben les companyes també dels serveis informatius. Demà, més veu.
¡Suscríbete al canal!
En un prado verde muy lejos de aquí Corrí, grité, reí Sé lo que no quiero Ahora estoy a salvo Una flor que se marchita Un árbol que no crece porque no es su lugar Un castigo que se me impone
la necesidad de girar la llave y no mirar atrás. Bon dia, son les 11.