Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona.
Hola, bon dia, què tal?
He vingut a groc, és que... Molt bé, molt bé, molt bé. Ahir al veure el color groc pel llampant que hi havia pel carrer de Tarragona... O del tur. O del tur, també. Bé, un dia d'atur també per avui. Entre 4 i 10.000 persones, eh? Que Déu-n'hi-do la manifestació d'ahir a Tarragona dels 200, prop de 10.000 persones segons ells, 4.000 segons la Guàrdia Urbana, és el doble, eh? Una mica més el doble, però vaja, que gran mobilitació i que continuarà, doncs, amb actes encara fins divendres. Vull dir que des d'aquí salutacions a totes que esteu...
Fent els impossibles perquè els nostres fills tinguin una educació com cal. Es crema Sant Josep i el dia del pare, també. Veus que bé? Felicitats. Doncs això. Gran feina la que fan els professors. Gran feina. A veure, quantes persones van sota del pas de Sant Enterrament? Un, dos, tres... Deu.
He dit Sant Enterrament, volia dir Sant Sopar. Sant Sopar. Jo dic 12. 12 a la Núria, abril. 16. 16. Miquel. No ho sé, una vintera? Mira, premi. 21 persones. És que el Miquel és l'especialista en setmanes. 21 persones sota el pas del Sant Sopar, que, per cert, fixeu-vos molt en els rostres de les cares dels apòstols,
De Jesús no, perquè el Jesús és l'escultor, però els apòstols sí, perquè cadascun és una cara d'algú del serratllo. Entre altres, el Josep Maria Sabeteu, els que des d'aquí anem amb una forta abraçada. En parlem d'aquí una estona, parlem del primer Via Crucis, de primera posició de la Setmana Santa, que és l'Algremí de Marexans, i que, per tant, podreu veure aquest dissabte.
Des de Sant Pere del Serrallo, aquest Via Crucis, amb el Sant Sopar, amb el Sant Enterrament i també la presa de Jesús del Conferi de Pescadors. De seguida en parlarem amb el Joan Saritxola, el vocal de patrimoni del Gremi de Marexans, que faran, doncs, verandar els passos un any més. A més, estan d'aniversari enguany, ara li preguntes. Sí, sí, 80 anys que surt aquest Via Crucis, per tant, també dels veterans. Molt bé. En parlem de seguida. I després anirem a parlar de la primavera, no?
Sí, la primavera com a tal comença divendres 20, però la primavera comercial, per dir-ho d'alguna manera, arribarà aquest cap de setmana en format de fira a la Rambla de Ponent. Serà aquesta fira Primavera Ponent, que arribarà dissabte per gaudir del barri i organitzar, doncs això, dinamisme comercial. És que arriba un massa d'aigua. Igual reparteixen caramelets, Núria, també, si vols, eh?
Per la gola. Això és l'excés d'aforació que porta això, aquestes tosses. Abril, digues. I després anirem a la secció del tour a casa. Avui parlarem amb Xavier Duc, nascut als Garidells, que va córrer el tour de França el 1991.
I més enllà d'això us explicarem que l'Esbar d'Ensaire Tarragona convoca, com sempre, us convida aquest cap de setmana al seu festival d'aniversari. En fan 44 a Enguany i la cita serà diumenge a dos quarts de set al Teatre Tarragona, que velleran totes les seccions de l'Esbar, un festival per gaudir, per disfrutar, doncs això, del ball tradicional amb algun toc de modernó, que sempre els agrada posar, coneixer-me la nova puilla d'Enguany i fer serà xulo.
Jo encara no he esmorzat, per tant, si em voleu donar alguna cosa per dinar, tenim alguna proposta per dinar avui o no? Sí, tenim rajada, ho diem bé? Rajada, sí, rajada. Rajada en fesols. És aquell peix que té els cartílags. A mi no m'atrau a priori.
Però segur que si ens el fa la Carme Torner, doncs està boníssim. A més, no t'atreu l'espina perquè té la mota. No, no m'atreviria els fesols, bàsicament. Bàsicament. Vinga, doncs la reta final reixada amb fesols, aquesta proposta de Carme Torner, a la píndola de cuina, que anirem tancant el programa. Companys, companyes, fins ara, gràcies. Fins ara.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Voldria parlar de la Tarragona esportiva i el gran salt de qualitat que ha experimentat els darrers anys. Aquest salt de qualitat és degut principalment per la celebració dels Jocs Mediterranis de 2018. Aquella fita va donar peu a que Tarragona experimentés aquesta nova qualitat esportiva, degut principalment
Per mi hi ha tres coses. Es va col·locar el mapa esportiu del Deport Espanyol, és a dir, a partir dels Jocs Mediterranis Tarragona va estar a la ment de les federacions esportives catalana i espanyola per organitzar events. D'aquí es va derivar una capacitat organitzativa gràcies a l'equip que dirigeix l'esport a la nostra ciutat.
Un altre tema importantíssim va ser la millora de les instal·lacions públiques, que això va ser el verllegat dels Jocs del Mediterrani. I una tercera explicació és aquest posicionament polític gràcies a la figura de Berni Álvarez, actual conseller d'Esports de la Generalitat de Catalunya. És evident que la posició i la...
decisions que ha pres el Berni Álvarez milloren o han millorat molt aquest aspecte esportiu per a la nostra ciutat.
Una qualitat esportiva que ha estat reconeguda darrerament per les autoritats espanyola i catalana, distincions que ha recollit el nostre alcalde, però que d'alguna manera donen publicitat a un fet que jo crec que a Tarragona no s'ha parlat prou. Però bé, el cas és que aquest salt de qualitat existeix i no voldria tancar aquesta opinió, aquesta reflexió, sense un aspecte per mi...
o almenys que crec que és el que tindríem de mirar de corregir entre tots, i és que a Tarragona no tenim esport professional de nivell. El nostre principal club, que és el Nàstic, evidentment ja fa anys que està bastant a la deriva,
És a dir, és un equip que darrerament dona més disgustos que alegries, però hi ha altres clubs com el CBT, l'ADT o el Volei de Sant Pere i Sant Pau que no tenen el nivell professional que Tarragona es mereix. I crec que és molt important i és el gran repte de la Tarragona esportiva del present i del futur aconseguir aquest nivell o aquest esport professional a l'alçada d'una ciutat com la nostra.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau espacial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.arragona.cat Si vols ser la compra, ve a Tanaka.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 18 de març tens el pit de pollastre filatejat Carrefour El Mercado format Estalvi a un preu imbatible de 6 euros en 39 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
I al cap de setmana parlem ja del primer Via Crucis, i també processó de la Setmana Santa de Tarragones, el del gremi de Marexans, està previst per aquest dissabte, i de fet és el que arrencarà una mica els actes, almenys pel que fa, doncs, això, Via Crucis i processons de la Setmana Santa d'enguanya d'aquest 2026.
En parlem amb el gremi de Marejans i amb el vocal de Patrimoni, que és el Joan Ceritxol. Joan Cataló, bon dia. Bon dia. Sou els primers, eh? Enceteu almenys la part de Via Crucis i Processons, eh? Sí, la part de Via Crucis i Processons que surten al carrer, perquè a Via Crucis ja aquesta setmana s'han fet diversos, però sempre dintre de les gràcies. I al vostre sou primer, eh? Tot i que l'Opuscle el presenteu als últims, no? Sí, el presentem al dia 25, que és dels últims, sí. Sempre ho hem fet una miqueta així, n'entros.
Com es prepara aquesta Semana Santa i aquesta Via Crucis processó del gremi? Surt com sempre del Serrallo, no? Sí, sempre surt del Serrallo, de la plaça Bisbeu Bonet. Primer es fa el que és pròpiament el Via Crucis, ara dintre de l'església.
Aquest any, malauradament, com que la Iglesia té uns defectes i es troba amb obres, el Via Crucis només es podrà fer per la part central de l'Eglésia, la nau central. L'entrada de mà dreta té unes deficiències que intentem o intenten a veure si pels dies de Setmana Santa poden estar llestes. Jo ho veig una miqueta justet, però bé. Llavors això serà una miqueta hándicat, perquè clar, fer el Via Crucis de l'Eglésia només per la part central
serà una miqueta laboriós, per dir-ho d'alguna manera. Perquè ho fèieu per les dues bandes, no? Sí, t'has de fer, com totes les igleses, pels costats, i anem a parar en cada estació. Participants, paritem aquí, els passos del gremi, que són la presa de Jesús, que és la Cofredia de Pescadors, no? Sempre de confons. Són el Sant Sopar i el Sant Enterrament, i la presa de Jesús és el cas de la Cofredia.
O de la presa de Jesús, com ho vulguin dir. Qui sortirà de la vostra processó, llavors? Els tres passos són aquests que surten. Els dos del Gràmi de Marejats i el de la confraria. I el de la confraria, que és la presa de Jesús. Per tant, presa Jesús, que és de la confraria de Pescadors, Sant Sopar i el Sant Enterrament, que és del Gràmi de Marejats. I com anireu encarant els diferents carrers del barri Mariano? Sí, ja fa dos anys que vam fer una mica de canvi de...
abans es passava per tots els carrers del Serrallo, llavors ara, fa dos anys, vam decidir sortir només pel Passavisbe Bonet, carrer Sant Joan, Sant Pere fins al final, i en més de tornar pel carrer Trafalbar, pel mig, el que vam fer és entrar a Guaramar,
queda més bonic, no queda tan fred, més allunyat una miqueta dels bars i de tota aquesta història, llavors fem tot vora mar fins a la pèrgola de la cofreria de pescadors. Llavors ja tornem a entrar cap a la plaça Misbeu Bonet. I dos quarts de vuit, eh? Sí, aproximadament. Això també defen molt del que el mossèn faci de llarg el via crucis, és a dir...
L'hora oficial seria dos quarts de vuit. I qui us acompanya també en aquesta Via Cruz i sa banda del públic, perquè també hi ha, evidentment, el Sant Cris de Sant Pere, no? Sí, clar, el Sant Cris de l'Església. I la creu d'improperis d'alguna confereria, d'alguna altra confereria? Sí, fins fa molt... Aquest any ens ho poden vindre, era a la confereria de Sant Josep de Reus,
I fa molts anys que venen, ens acompanyen, i aquest any han dit que tenen algun problema i que no vindran l'any que ve, tornaran a vindre. Llavors també ens acompanyen a altres cofredies de la ciutat de Tarragona, invitades, és a dir, està obert a totes les cofredies de Tarragona. No cal dir la banda de tambors, dels respectius misteris, no? Sí, les dues bandes, tant del Sant Sopar, com el de la presa d'Esus, com el del Sant Enterrament. Cada pas té la seva pròpia banda.
Tenia algun efemèride aquest any? Penso que sí. Alguna efemèride, alguna xifra rodona? Una xifra rodona, sí. O els 80 anys que es fa el Via Crucis del Serrallo. Jo els 80 anys només recordo, però sí recordo que en principi fins que no es va portar el pas a Espatlles els passos no sortien. Només sortia la creu
ells feia el Via Crucis pels carrers. Anava cantant a totes les estacions i tal. Llavors, amb la posada amb els passos de Gómez Rus, llavors es va decidir també incluir els passos. Llavors, va haver una etapa en què fèiem el Via Crucis pel carrer i amb els passos.
Llavors això, diguéssim, tenia dos problemes. Una, que en aquell temps no hi havia els mitjans que hi ha ara de comunicació i no se sentia pràcticament cap allà.
Llavors, perquè se sentigués, vam tindre que intentar posar altaveus d'aquells grossos perquè se sentigués i tota aquesta història. I, bueno, tenia els seus més i els seus menys. Llavors, el pas següent ja vam decidir fer el Via Crucis dintre de l'Eglésia, més recolliment, a part, diguéssim...
més eclesial, i només fer professor. Després de la Via Crucis, treure el Sant Cris i llavors fem la professor amb els passos pel carrer del Serrallo. Que és com ho feu ara, eh? És com fer ara, últimament ho fem així. I després la professor, eh? Per tant, primer cap a Sant Pere i després la professor pels torres.
A més, deu ser molt bonic perquè pràcticament comença a foscaixar aquella hora, per tant encara llueix més. Com que encara no hauran canviat l'hora, si haguessin canviat l'hora encara seria més fosc, però queda molt bonic i sobretot la part aquesta que vam posar d'anar per vora mar queda molt millor, més bonic que no pas pel mig del carrer. Les barques de fons, eh? Les barques i tot això, sí, sí.
En Joan, ja que és el vocal de Patrimoni, parlem una mica dels vostres misteris, del sant sopar i del sant d'enterrament. Sempre que fem la processó en directe i us veiem passar per sota, perquè estem dalt al Palau Arquebisbal, veiem passar els passos. A mi m'agrada molt veure el sant d'enterrament des de dalt. Des de tots els punts de vista és bonic de veure, però des d'ara l'impressiona molt. I a més amb el brandar que feu...
quan es porteu tant un com l'altre, no? I d'altra banda, per qui no ho sàpiga, el Sant Enterrament us heu de fixar molt en els rostres dels apòstols... Els del Sant Sopar. Els rostres dels apòstols perquè hi ha gent d'allà del barri. Sí, sí, tots els del Sant Sopar, excepte Jesús...
que és de l'escultor. Tots són gent, pescadors, gent del serrallo, que van deixar la seva cara perquè es pogués fer aquest pas, i cada un té... És una persona del serrallo, més aviat, més grans, més petits, molts d'ells ja no hi són, per desgràcia, però és el que passa en el curs del temps, la gent va marxant.
Fixeu-vos en el Sant Sopar, amb els rostres, perquè a més n'hi ha alguns de molt coneguts. Evidentment, el Sarraí és un masculí. El Joan Maria Sabater, per exemple, que va ser portant del Sant Enterrament durant molts anys, que és la cara de Judes. Això ho va demanar a ell. Això va ser una petició. Jo vull fer el Judes. Bé, tu saps el Judes.
Hi ha Minguet de l'Ariçó, en el Serrallo tots són renoms, suposo que això ja ho sabeu. Hi ha molta gent que els coneixem més que pel nom, pel renom. Hi ha aquest Minguet de l'Ariçó, hi ha el Tomàs, hi ha Genaro, hi ha una sèrie de personatges, hi ha...
Sant Joan és també un noi tallit al Serrallo. Ara no em surt el renom. Bé, tots tenen el seu renom i el seu personatge, excepte Jesús. Aquest de Jesús que és l'escultor, eh? És l'escultor, sí, no.
No sé si parlem prou del valor que tenen, valor patrimonial, els nostres misteris, perquè no tenen res a envejar altres processons. No, no, no, sobretot, a veure, ara ha sortit, ja existia, però ha sortit que tots els misteris de l'any 70 enrere,
La Generalitat els ha declarat TIC o TIC o una cosa d'aquestes. Llavors, a part ja el cuidat que se té, hem de tindre molt més cura perquè se considera un patrimoni, ja no nostre, sinó de la Generalitat.
Llavors hem rebut ja el part de la Generalitat que, sobretot, de moment, alçà d'enterrament, ni pluges, ni cops, ni a la mínima que amenaci el temps, o a la mínima que nosaltres veiem que per un carrer podem fer malbé alguna cosa d'aquestes, perquè ens pot caure una bona multa de la part de la Generalitat que actuaria d'ofici. No és que ningú ho digui, sinó que la pròpia cultura de la Generalitat actuaria d'ofici.
Aquest, clar, com que és de l'any 1940, de l'escultor Martorell, té un valor molt, molt patrimonial. Tenen en compte que quan el van portar a la Bienal de Venècia, aquest pas ha anat a la Bienal de Venècia,
Doncs només el seguro que vam fer a l'Institut Ramon Llull, que és el que munta la Bienal de Venècia per la part de Catalunya, li va donar un valor de 3 milions i mig d'euros. L'assegurança. L'assegurança era 3 milions i mig d'euros. Portem a les mans una cosa que tantos com que és nostre, de la família, com aquell que diu, no seria un valor, però té un valor...
Molt, molt elevat. És de Martorell i la peana també, no? Sí, sí, tot de Martorell, eh? L'únic que d'anços per dintre sí que hem canviat molt, el que va fer Martorell, el que ara pràcticament no té res a veure. Perquè la primera es va fer per portar ombros, també, com ara. Encara amb la baixada no es trobaven gent per portar l'ombros, ni pagant. S'hi van posar unes rodes...
Va sortir un temps a rodes, després ja va tornar a sortir a ombros, i llavors entra la majoria d'aportacions voluntàries, gent del gremi i alguna empresa que ens ha ajudat també, tot allò de dintre està fet de ser inoxidable.
que és ja per tota la vida, i molt menys pes del que tenia abans. I el Sant Sopar? El Sant Sopar, sí, el Sant Sopar és molt més recent. Aquell ja va estar pensat i concebit per anar sempre a ombros. Si algun dia s'ha de posar rodes serà molt laboriós, perquè el ser tan llarg, que és el més llarg de Tarragona...
a 4,20 metres. Llavors, per maniobrar, sobretot pel carrer Escrivení, al carrer del Claustre, a Ombrus va molt bé, perquè, diguéssim, no tens les rodes, és rígid, però tu pots maniobrar, no? El cap de portants el fan maniobrar i passen bé. A Rodes no seria de la mateixa manera. Llavors, aquest ja va ser concebit a Ombrus, jo vaig participar amb la...
diguéssim, amb el muntatge de l'estructura, de sota de la peana, que no es veu, vaja, amb un company meu de Fenya, José Antonio Sánchez, i van fer pràcticament tota l'estructura, però ja estava pensat per anar a ombros. Quants portants hi van a sota? Dintre del Sant Sopar hi van 21 persones. Carai.
I als costats n'hi van, depèn dels carrers, 5 a cada costat o 7. Poden arribar a anar fins a 7. O sigui, està preparat per poder anar fins a 7. Segons quins llocs van 5, altres llocs van 7. Vull dir que està bé.
I com el gireu quan baixeu del tomb del claustre? No ho veiem, des de dalt no ho veiem, això. I sempre m'ho imagino com ho feu, perquè no gira com si girés un cotxe, o sigui? Com el gireu allà? La gent que va sota el pas, a condició en el pas seu,
el pas anar girant, el pas pròpiament dit. Els de davant fan un passat més curtet, els de darrere fan una miqueta més llarg i sempre, diguéssim, quan és aquesta baixada, aquest tomb, han de caminar pràcticament una miqueta endavant i de costat, endavant i de costat, endavant i de costat, i així van encarregant tota la baixada patriarca.
Això és el que es diu fer la senyora, eh? Quan mous algun moble, no? Sí, exacte. Això és una cosa que no veiem, però que sempre ens imaginem, perquè 4 metres 20, doncs allà és molt estert el carrer, i el Tom especialment. Aquesta part d'aquí, que baixem cap al carrer Clàssia i Escrivenies, són les parts per aquest pas més complicades de passar. Una altra una miqueta complicada, però ja no és notant, és quan encarem el carrer Merceria.
que baixem de Pare Iglesi que remerceria, també aquell tomb a vegades costa una mica més que rep a la gent. La gent se'ns posa al damunt i no veuen que quan ve una mole d'aquestes...
Clar, això corre. S'han d'apartar, els arrengradors. Tenim que, amb molta paciència, apartar la gent perquè, clar, els hi feries mal. I pujades i baixades? Perquè, clar, vivim en una ciutat empujada, eh? Clar. Això també té la seva tècnica, no? I llavors, la baixada de Misericòrdia, el Sant Sopar va més o menys bé, però el Sant Enterrament és el que més costa, perquè, clar, el Sant Enterrament és molt més alt que el Sant Sopar.
Llavors, el ras de palanca que fan els Sants per abaixar la misericòrdia no és el mateix. És el que passa com el davallament. El davallament d'aquell monstru per baixar la misericòrdia, allò és tirar de frens, tirar de tot, perquè això tenen... El centre de gravetat és molt alt. Llavors, com el centre de gravetat més alt sigui, més balança. Endavant. És com si s'haigués de darrere.
Parlem del Grammy de Marejans i d'aquests dos misteris, el Sant Sopà i el Sant Enterrament. El Sant Enterrament, per cert, el Sant Sopà qui el va fer, qui és l'autor, per qui no ho recordi. Sí, el Carculler, Soler Carculler. És a dir que tenim misteris, tenim passos que són de grans artistes que hi ha hagut en aquest país, de misteris, perquè n'hem tingut de molt bons. Sí, el Soler va fer aquest i l'Ecce Homo. I l'Ecce Homo també.
Aneu a tornar a Via Crucis i la processó. Com ho viviu vosaltres? Perquè ja porteu moltes setmanes que us hem vist assajant pels carrers. Sí, ja portem des de... 3 setmanes abans del carnaval ensajant, sobretot ensajant per la part del port. Com que som d'allà baix, tenim unes peanes d'assaig que diem, que no ensajem amb els passos reals, sinó que ensajem amb unes peanes que tenen les mateixes mides...
exactament les mateixes mides que té el pa real, i llavors al damunt, amb peses, d'aquestes de gimnàs, si posem tantes peses com el pes que ells portaran al professor. Què és? El pes quan és? El pes, per exemple, del sant sopar pesa molt?
El Sant Sopar se'n va cap als 600, 600 i alguna cosa. I el Sant Enterrament molt més. El Sant Enterrament pesa més. Molt més, clar. Tenint en compte que les figures del Sant Sopar són de fibra. En canvi, les figures del Sant Enterrament són talles. Clar. O sigui, el Sant Crissol del Sant Enterrament pesa 83 quilos. Crec. Llavors, compte que dalt hi ha 6 figures més...
No pesa el que el Sant Cris, però dels 60-65 no n'hi ha cap que baixi. Multiplica el seu números. Una curiositat que tenia, els 21 que van sota del Sant Sopar, heu de calcular l'alçada? Sí, perquè si intentem que el Sant Sopar de darrere, d'on hi ha la part del pàgil més alt,
i de davant més baix, perquè la perspectiva del Sant Sopar es vegi una miqueta més, que si anés completament pla, la gent no veuria res, perquè el cel no veuria res. Llavors, tant la gent com, aquí un secret que segurament no en sap molta gent... Primícia, va.
Primícia, primícia. Tots els bancs dels Sants, en un principi anaven plans, i després, com que van veure que tenia aquest això, també estan, diguéssim, va a Judes, i el costat ha estat a peu pla de peana, i els altres tots van pujant una miqueta, van allargar el banc, van fer unes peces, i cada banc, dels sis que hi ha a cada costat, va allargant dos centímetres cada un. Que curiós.
Aquest any m'hi fixarem, això, perquè no m'hi fixava. Des de l'altre jo el veig perfectament, també. Ho veiem perfectament, eh? És curiós. Sempre van els mateixos 21 o feu algun rellot? No, hi ha rotació, clar. Hi ha molta rotació. Hi ha rotació. I, a més a més, també una altra cosa que cal dir, perquè...
Aquest any l'assegurança ja no cobreix a la gent major de 64 anys. Cap asseguradora... Això és nou d'aquest any. Això és nou d'aquest any. No vol assegurar a ningú que tingui més de 64 anys. Ells han fet les seues estadístiques i veuen que a nivell estatal, no és a nivell de Tarragona, a nivell estatal...
el màxim risc d'accident són de gent d'aquesta edat. Per tant, gent que vagi deportant, gent que tinguin una mica de risc, que es diu, doncs, no acubeix l'assegurança. Llavors, heu hagut d'agafar gent que no tingui aquesta edat, no? Clar, de moment s'ha agafat gent que no tingui aquesta edat i la gent que tingui aquesta edat, doncs,
Tota la pena del món, encara que hi ha gent de 64 anys que pot estar molt forta i molt bé, si no cobert la segurança, si li passés alguna cosa, qui hauria de córrer seria el gremi.
Un accident val molts cèntims avui en dia. Tornant a la Via Crucis i la processó que dèiem, aquest dissabte, recordeu, cap a dos quarts de vuit del vespre, més o menys, veureu ambient, si aneu al Serrallo o a Sant Pere, veureu ja. Perquè suposo que és un Via Crucis que es viu molt a nivell de ciutat, perquè és el primer, però també, sobretot, a nivell de Serrallo, a nivell de barris, viu molt. A nivell de barris, viu molt, perquè també...
Hi ha una coseta que és curt, no és una professora llarga, i molta gent, a més d'anar a Divendres Sant, també al Via Crucis, i encabat a Divendres Sant, veus que ha vingut al Via Crucis, però al Divendres no et ve a files. Té aquesta petita...
d'aquesta gent que són una mica més grans o tal, els 4 hores de professor pesen, llavors prefereixen anar via crucis. Doncs això, molt emotiu, per bussar d'altres especialment pel gremi, però també per la gent del Serrallo, la gent del barri, del pont de la Patxina cap avall, que es viu molt intensament. I en general, com es viu la Setmana Santa, cada any parlem de com...
de com es viu, de portes en dins cadascun dels gremis de germandats, vosaltres com a viviu? Bé, nosaltres, diguéssim, la Setmana Santa és la Setmana Santa, però nosaltres ja fa temps que fem reunions, cada dilluns fem reunions i anem preparant tot això, vull dir, no és tan sols el moment de sortir del pas, sinó que nosaltres anem preparant tot el tema de datxa, anem preparant, clar, els passos també requereixen...
Un mínim de manteniment.
Per exemple, aquest any del Sant Enterrament hem reparat els braços de la Maria Magdalena, que es movien tots. El ser de fusta, la fusta és viva tota la vida. Vull dir que havia agafat unes olgures i tal, i els hem reparat. Del Sant Sopar hi havia un sant que, i si m'es bellugava molt, el fer el brandar, com tu havies dit abans, que fan aquests brandets, brandava molt, i també han fet una modificació perquè els altres quedaven... I aquest...
es movia una miqueta. Totes aquestes petites coses, clar, això no es pot fer el dia abans de sortir. Són coses que s'han d'anar preparant i preparant i vivint totes aquestes coses. I un relleu en teniu més que garantit, eh? I aquí no sé si va tenir molt a veure també el fet que es creix fa alguns anys també des del gremi al Ball de Titans, que va dinamitzar una miqueta més, no? Va permetre més sortides per Santa Tegla, només per Setmana Santa...
Sí que heu anat enxampant, també les bandes, que hi ha molta gent jove... Sí, exacte. Bé, el relleu, bàsicament, sí, els dos passos, avui per avui, tenen gent. Incluso amb algun hi ha gent que vol entrar i no té puesto.
Però també és una cosa molt familiar, sobretot el sant enterrament. Vull dir, són coses que van passant de pares a fills i de generacions en generacions, no? El sant sopar no és tant tan bé, que també no, però també hi ha gent que el porten des d'un principi, vull dir que... Però hi ha, diguéssim, més canvi, més gent nova, gent que entra, però gràcies a Déu.
podem dir que nosaltres fa la mancada de gent, avui per avui encara no en tenim. També cal dir que són molta gent que fan altres coses a Santa Tegla, hi ha gent del Vall de Tidans que també porta el pas, vull dir... Tot conflueix amb aquesta ciutat, tot conflueix. Parlem amb en Joan Saritxol, vocal de patrimoni del gremi de mareixants, que ens permetran veure aquest cap de setmana dissabte, recordeu, eh? El primer dels viacrucis, exterior i processó, exterior...
de la nostra Setmana Santa. Per tant, això ja arrenca tot. Ja fa dies que es presenten opuscles, ja fa dies que es descalfen l'ambient de cara de Setmana Santa. Et volia preguntar per si us acompanyen també armats, que no n'hem parlat, no sé si... Deixem els armats... I blaus, no? I blaus, com el mar. El color del gremi és blau.
El color del gremi és blau. De fet, els germans van blau, nosaltres portem un pitet també blau, de tota la vida. Vull dir, des que recordi, a casa sempre hi ha hagut el pitet blau, que abans eren de filtro. Això també ha anat. Però jo encara conservo el del meu pare, que avui tindria 126 anys, des de l'any 20. Encara porto la medalla seva,
I el Pirat el conservo, perquè la Vesta ja no, perquè la Vesta es va fer molt bé. Això és molt emotiu, no poder sortir amb la mentumentària del pare.
I ton fill també surt. Suposo que ell, quan jo n'hi pugui sortir, es portarà la meva medalla. Joan, una curiositat de cara del divendres sant, no sé si la gent ho sap, perquè aquí estem parlant de dos misteris, s'ho passen enterrament, per tant, vosaltres aneu en diferents parts de la processó. Al principi i al final. I al final. Llavors heu de distribuir la gent cap una banda o cap a l'altra, no? Sí, a veure...
No hem tingut problemes. Hi ha molta gent que diu que vol anar al Sant Sopar perquè acaben més aviat o perquè els agrada el Sant Sopar i hi ha gent que va al Sant Enterrament. El que s'han de distribuir són bé el tema dels arreglaradors. Això sí, sempre necessitem el doble d'arreglaradors que si anéssim junts. Llavors, molts, quan acaba el Sant Sopar, agafen i es reenganxen al Sant Enterrament.
També hi ha gent que acaba al Sant Sopar i es reenganxa al Sant Enterrament de files. De files. El neu primer és, per tant, i últims, eh? Més o menys. No, el primer és el cobre, perquè és el primer cobre, i nantros anem al antipenúltim, o sigui, anem nantros, al Sant Sepulcre, i la soledat, i s'ha acabat la professió. És a dir, que si s'allarga, pilleu segur, per una banda o per l'altra, no? Sí, nantros pilleu segur. A veure, normalment, nantros entrem al pas del Sant Enterrament a Sant Agustí, vora la una de la nit.
S'ha acabat més o menys tres quarts d'hora abans, eh? Ho dic perquè... Per anar fent la cronologia. I el professor generalment s'acaba cap a mitjanit, una mica més amunt, no gaire més, eh? Ah, però doncs acabem a la plaça del Rei. Llavors tens que baixar-la fins a Sant Agustí. Ah, no és el mateix a la tarda quan fan la recollida que quan portes tota la professora i tal. Vull dir...
Costa el seu temps, l'has de posar a puesto, has de treure les bateries, no pots deixar-ho tot allò ficat. Hi ha una sèrie de fenyes que no es veuen, però que hi són, i que també porten el seu temps, està clar. I que Tarragona té l'afeixitó de la recollida dels misteris a la tarda, per tant, no és que només sigui la processó, sinó que és tot el que passa abans. Clar, anem pràcticament a dos quarts de quatre, tota la gent ja està a la...
L'escala que en diem d'antros, des d'on traiem els passos, per anar traient els passos, posar-los a la rambla, fer la pujada, tot aquest seguit, des de dos quarts de quatre fins, ja et dic, la una. Es para per sopar, no, suposo? Sí, fem una espècie de dos turnos. La gent que va al Sant Sopar fa just acabada la recollida i ja van anar a sopar, i els del Sant Enterrament ho fan una miqueta més tard. Fan un sopar, o sigui, van anar a sopar que...
paga mitges entre esportants i la cofredia. Una curiositat també que potser la gent no coneix, i parlant dels armats del gremi de Marexans, teniu dones, els armats? Sí, tenim dones, els armats. No n'hi ha gaires, eh? No, no. Si ho sàpigui, no n'hi ha gaires. Valen al cap dos noms, no cal dir-los, però vaja, tothom les coneix, em penso. Sí, sí, tothom les coneix. Són dos noies que hi ha d'armada del... Els primers que van portar noies, està claríssim.
Sempre he tingut el gremi, sempre he tingut una mentalitat bastant oberta amb tot aquest tema. També el poder entrar a les dones, a part de la soledat, que ja eren dones, però potser vam ser un dels primers que vam dissentrar dones el dia de setmana, o sigui, el divendres Sant, a les files, vull dir... Tenim una presidenta. Recordes aquí, Maria. I, bueno, també la cap de portants del Sant Sopar també és una noia, una dona, la Rosita...
Aquest any, malauradament, l'operen, em sembla que dilluns, o dilluns, no, el divendres, l'operen del PES, i no podrà ser... Durant molts anys que portava ell en pas, aquest any em podrà, però ja té un bon relleu, un parell de relleus.
Ja per anar acabant, Joan, sempre diem que la processó o les processons, la Setmana Santa, cadascú les viu de la seva manera. I això passa a tot arreu, penso. Cadascú la viu... Hi ha qui ho viu en fe, qui ho viu en devoció, qui ho viu en tradició, i qui ho viu de totes les maneres possibles. És això, no? Penso que ja, el que tu dius, cada un la veiem d'una manera diferent. Cada un...
També tornant el professor i la nòvia crucis tenim un punt o dos punts d'aquells de reflexió, o que t'aporta algun record, t'aporta alguna cosa, i bàsicament és això. Avui en dia molt és molta tradició, perquè la gent va per tradició, perquè els ha agradat i tal. També hi ha un punt espiritual,
que avui en dia tampoc ja el té tothom, hem de veure que les coses han canviat molt els últims anys, i la part espiritual queda una miqueta relegada. A part del cristianisme, tot això, cada un el viu una miqueta a la seva manera, però ja no és allò que es vivia d'aquella manera, que tapaven els sants i que no podies menjar això. Totes aquestes coses han passat de moda. Avui en dia tot això ja no...
ja no es porta. Però l'emoció hi és, eh? L'emoció, per supost, ja t'he dit que hi és. Cada un té el seu puntet d'emoció, de pujar, de patiment, perquè lògicament els portants tenen el seu punt de patiment, per molt que es digui, no, no, jo, quan els veus quan arriben a la plaça del rei, valdria la pena que algun dia portéssiu un reportero a su i veure com surt, quan arriben a la plaça del rei, com surten els portants de sota els passos. Sota els passos.
És una cosa digna. Mira, m'ho apunto, eh? Sí, sí, i no és el pas nostre sol, sinó molts altres passos que la gent, veritablement, ha patit.
Joan Ceritxol, però el patiment amb gust no fa tant de patiment, que diuen. Amb gust no pica. Joan Ceritxol, gràcies. Vocal de Patrimoni de la Gremi de Marexans. Que vagi molt bé dissabte. Atents, dos quarts de vuit del vespre, que ve a aquella hora els serrallos en Vera. I serà la primera via crucis de processó de la nostra Setmana Santa. Que ho gaudiu molt. Moltes gràcies. La veu de Tarragona. La teva veu.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma!
Restaurant Tàrraco gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco, a l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Siento tan vulnerable Aquí sentada en mi balcón Y esperando a que tú me hables Como quien espera que salga el sol Estoy hablando al viento Le pido a la luna que me baile Y lo que hubo entre nosotros dos Hoy lo lloro y se lo lleva al aire Bajo la lluvia va
Recuerdo bajo la lluvia de ella. Dejaré que se moje mi pelo y le preguntaré si ella sabe de algún remedio. Si la voleu sentir en directe, Jéssica Maria haurà d'esperar el dissabte a la primera fira de primavera d'en Ponent.
de la Vieté i que la sentireu cantant allà en directe, la Jéssica Maria, amb aquesta cançó que ens permet obrir l'entrevista d'avui parlant d'aquesta primera edició de la Fira Primavera Ponent. El cap de setmana arriba la primavera i també arriba tot el comerç de la Vieté en Ponent amb aquesta primera edició. Judit Santís, que tal, bon dia. Hola, bon dia. La gent de la Vieté, també es acompanya l'Adriana Ortiz de la Vieté, que tal, Diana, bon dia. La Marta Bertran de la Fundació Nordés, que tal, Marta, bon dia, benvinguda.
I la cantant, la Jéssica Maria. Jéssica Maria, què tal? Bon dia. Que bé que cantes, eh? Doncs gràcies. No, t'ho dic en cert, no ho havia sentit. I mira, a més són d'aquelles cançons que fan emocions, que emocionen. Que toquen, toquen. Que surten del cor, no? Sí, i tant. Bueno, actuarà el dissabte, eh? Actuaràs el dissabte i tu ets tarragonina de tota la vida. I amb aquesta cançó que actuaràs, doncs, aquí a Rambla Ponent...
Així és, el dissabte migdia, sobre la una i mitja, no, Sílvia? Sí. A la una i mitja ens veiem, fins les tres s'ha posat una mica de musiqueta, a veure si el temps ens acompanya. Aquesta cançó, per cert, va acompanyada d'un videoclip, per si ho voleu veure, busqueu el canal YouTube de Jessica Maria. Com es diu la cançó? La cançó es diu Per a mi. Per a mi. Però és per a tothom, no? És per a tothom, és per a tothom. Hi ha un vídeo que està molt bé, que te l'han fet el corret bastant, eh?
Sí, sí, sí, està molt ben fet. L'ha fet una companya meva, des d'aquí li envio moltes salutacions i molts visitos, que ho ha fet molt bé. Expliqueu-me què passarà. Primera edició, Fira Primavera Ponent, aquest dissabte que arriba la primavera, eh? Correcte. Doncs, bueno, nosaltres des de fa ja un parell d'anys que hem absorbit socis d'altres zones que no són al centre, com Ponent, també tenim a Llabani, a la zona nord de Sant Pere i Sant Pau,
però a la zona de Ponent és on tenim més socis i els feia gràcia fer un esdeveniment exclusiu que passi allà. I han fet altres cosetes en altres ocasions, però la fira ja es va quedar en el tinte l'any passat i aquest any sí o sí hem dit vinga va, la fem aquesta primera edició d'un dia per veure com va, al final també les primeres edicions serveixen per tastejar què funciona i què no funciona,
I la veritat, ens havíem marcat un objectiu que l'hem superat i estem contents per la participació. A més a més hi haurà participació bastant diversa. La idea és que els negocis de Ponent s'apropin a una zona com la Rambla Ponent allà al barri i més que res és per donar una miqueta d'informació de cadascun, també es portaran productes, es faran tallers, és dinamitzar una mica el barri.
I, bueno, a banda de tenir les paradetes que estaran d'11 del matí a 7 de la tarda, també hem destacat diferents accions per dinamitzar, com seria l'actuació de la Jéssica, que serà el migdia, que també la vincularem amb un arròs popular a càrrec de la cantonada, i on animem a tothom a que vingui. I, a més a més, aquest cap de setmana, ho he mirat, farà sol. Senteix en tocar fusta, eh? Farà sol. Perfecte, perfecte.
Farà bon temps, eh, primavera, clar, primer dia de primavera, que aquí entra el divendres, eh, la primavera, la primera astronòmica, i per tant, doncs això, primer dia de primavera, i aquesta primera edició de la Fira Primer Vera Ponent. Explica'ns què fareu, Marta, per part d'aquí dic a nord-est, bueno, sou persons també, no, home? Sí, nosaltres som una fundació de salut mental per joves i adolescents, i a la nostra fundació, doncs, tractem, diagnostiquem...
i prevenim els trastorns més comuns dels joves i els adolescents, que són el trastorn de la personalitat, ansietat, depressió, trastorns de conducta alimentària, i també ajudem, fem xerrades a les escoles, a la nostra fundació, per exemple...
El proper dimarts, el dia 25, fem una xerrada de trastorns de conducta alimentària a càrrec de la nostra nutricionista i el que volem nosaltres és ajudar tot el que es pugui a la salut mental dels joves i els adolescents perquè realment fa falta i ser un referent aquí a Tarragona.
Hem de fer cobrir un buit, que no existia. Exacte, la sanitat pública està saturada i la nostra intenció és ajudar i que quantes més persones podem ajudar amb aquests trastorns i a les seves famílies també, doncs millor. Adriana, què passarà el dissabte? Perquè hi he vist molt d'activitats, eh? A banda del concert de la Xèsica Maria...
També farem molts tallers a càrrec del Centre Maris, que és un centre d'educació i reeducació d'escola d'anglès, d'idiomes, de repàs, que farà un taller educatiu de llocs en família, una manualitat primaveral, un English Bingo i també farem un taller a càrrec del Netadent, una clínica dental sobre la higiene bucodental i a les sis i mitja faran uns sortells d'un raspall elèctric.
Molt bé. I també l'actuació de Regala Màgia, de 5 i mitja a 6 i mitja, a càrrec de Manu, que no està aquí, però també farem l'actuació musical i l'actuació de màgia. De màgia, eh? Per tant, tot el dia, entenc, eh?, que me quedes lludit, tot el dia, no?, d'activitat i de comerços que s'acostaran cap allà, entenc, no? Correcte.
A banda de comerços també hi haurà un sector de serveis i també ens acompanya la Fundació Nordès, l'Associació Contra el Càncer, que també tenim... Sempre els convidem a venir en aquestes activitats perquè ells fan un...
la seva feina d'informar i d'estar per la gent donant aquesta informació tan necessària. Jo trobo superinteressant el que ens ha explicat la Marta i crec que hi ha gent que ho coneix, però molta que no. I aquest tipus de format serveix per això, perquè la gent passejera s'aproparà i quan els expliquin, i a més a més és una cosa que preocupa molt el que està passant amb els adolescents, que cada cop sí que és veritat que tenen més ansietat, o el tema dels trastorns alimentaris, jo trobo superimportant també d'inculcar-ho perquè, clar,
Són malalties que després, quan es desenvolupen, són molt greus. Llavors, crec que la feina que fan és superimportant i nosaltres encantats que ens acompanyin. A banda, hi haurà botiguetes de la zona de Ponent. També ha vingut alguna d'aquí al centre que ha volgut provar i serà una miqueta tot divers, com quan fem la fira mostrat al setembre, que també ens ajuntem una mica de tot, però al final tots som negocis de Tarragona, petites empreses que volen...
dinamitzar el barri, en aquest cas, i donar a conèixer els seus negocis. La rambla de punta és molt llarga, que creu el barri de punta a punta, estreu pel mig, més o menys, a quina altura esteu? Sí, començarà cap al restaurant La Cantonada, que és on està en aquests restaurants, i arribarà fins al Bonpreu.
O sigui, tota aquella sonada més o menys cèntrica. Sí, la més cèntrica. Hi ha molta vida a la Rambla de Potent, eh? Sí, sí. Volíem triar un lloc que, clar, bé, al final, quan fas un esdeveniment, a banda de tota el que és organització, publicitar-ho, no?, és complicat que se n'ha sabent dir tothom. Llavors sempre hem de triar els llocs més òptims o més eficients. I allà és un lloc que hi ha molt restaurant, molt bar...
que la gent va prendre alguna cosa, estem a prop també de comerços, llavors vam trobar què seria l'espai ideal. A més a més, com al final hem superat l'objectiu, som bastants, arribarem fins al bon preu i estem supercontents d'aquesta primera edició. Esperem i tant de bo l'any que ve, si repetim, que vull pensar que anirà bé, doncs encara ens expandim més i això.
I mira, arrel de fer aquesta fira, hi ha tres negocis que no els coneixíem d'allà que s'han sumat, no? I potser després creix l'associació a nivell d'associats i nosaltres encantats d'oferir un servei que ells puguin aprofitar. Des de quan canta, Jéssica?
Doncs si t'ho hagués de dir... Ho recordes? No, crec que vaig néixer amb això. Va sortir cantant. Sí, de fet, a la guarderia, ma mare sempre m'ho diu, et portava a la guarderia i les professors només deien que tot el dia cantaves i ballaves. Vull dir que crec que això és algú que es neix, no?
I, bueno, a poc a poc va passant el temps, després arriba l'adolescència, et fa com vergonya, no?, ho deixes de dir, i al final... Tornes. Quan és algú que portes en tu, això torna, torna sol. I quan cantes des de dins, com a... Després en tireu la cançó, eh?, la sentirem a la part que va a l'entrevista, quan cantes des de dins és el que deies, que a vegades, clar, és com despullar-se, no?, treus molts sentiments, no?, com el que escriu, en definitiva, no?
Exacte, m'ha costat molt treure el tema, jo fa molts anys que escric, i m'ha costat molt treure la meva primera cançó perquè és el que tu deies, no? Et despulles, al final escrius sobre coses que et passen o que sents, i és difícil treure-ho així i dir, ostres, qui ho escolti sabrà moltes coses, no? Però és la màgia també de la música, de la interpretació, no?, també.
Sí, sí, aquí està el que és l'arte. L'artista crec que sempre crea des del que sé, des de l'interior. Hi ha com un deix flamenc, he vist? No sé com dir-ho, eh?
Sí, fem una mica de fusió. A la gent li agrada molt la rombeta i nosaltres tirem cap allà. Els meus músics també els agrada molt el flamenco, la rumba. Jo potser no tinc una veu flamenca, però aquesta fusió és la que precisament ens fa diferents, jo crec. Així que sí, fem fusió.
Per tant, Jessica, Maria, i els músics, també, no estàs sola, evidentment. Exacte, exacte. Els músics són importants, com els tenguis a la ràdio, que si no no sentiria ningú. Sense ells no sóc res. Vull dir, a la guitarra portaré Tare Cortés, que crec que ja el coneixeu, també. A baixista David Carnicer. I a la percussió portaré a Curro. Així que, sí, aniré molt bé acompanyada. I a part d'aquesta cançó, evidentment hi haurà d'altres, eh? No tocaràs només una, eh?
Home, i tant, i tant. Fem versions d'aquestes que tothom coneix i espero que la gent s'animi, que ballin, que toquin les palmes i s'ho passin bé.
Doncs, Jéssica Maria, també amb aquestes activitats. Recordem l'horari de 11 a 7. De 11 a 7, i si voleu que tinc aquí la llista de tots els participants, perquè alguns no han pogut venir a la ràdio, però han dit, ens menten que estarem allà. Llavors, de 6 a 7 serà la fira, trobareu a Urlimó d'Urliframenca...
trobareu els embotits d'artesans de l'Abel, trobareu a quiropràctica específica, a Vives Centre Estètica, a Neta Dent, a Centre Maris, la Fireta, que portarà uns formatges deliciosos, l'Escola de Dansa Suite Dance, l'Associació Contra el Càncer, el Barla Cantonada, Silueta Botí, que és una botiga que està allà, que veus, és una que hem conegut arrel de la Fira, el Menjador Social de Bonavista, Sonde Azúcar, que portaran llaminadures, Marihama, que portarà una espècie de moda
africana, amb teles d'Àfrica, que és molt interessant i també tenen un projecte social, a Regà la màgia, a la Fundació Nordès i a la Via T. I arrenquem a les 11 i mitja amb una sessió de zumba a càrrec de l'escola Sweet Dance. Allà hi haurà un petit escenari i deixarem un espai per si algú s'anima a activar el cos a les 11 del matí amb zumba.
Déu no i do, els he comptat una vintena de llarga de comerços i entitats, que per ser la primera vegada no està gens malament. No, gens malament, perquè al principi allà tampoc tenim tants associats, en tenim vuit i no tots poden participar. Llavors partíem de poquets, però bueno...
Ens havien marcat 10, dic mínim 10, per deixar-ho així de 100, i al final s'ha sumat més gent, i per ser la primera edició és el que tu dius, a vegades costa, o la gent prefereix veure com va, i després si funciona la insegüència apunten, i estem contents que jo crec que quedarà superxulo.
Marta, vaja, que estareu allà, no?, i que per tant es podran conèixer, no?, la Fundació, també amb una querida a qui, bueno, qui tingui interès en tenir més informació, no?, sobre el que feu a Fundació Nordés.
Perquè a vegades és el que deia abans la Judit, més val actuar abans que quan ja tenim símptomes evidents. Sí, nosaltres el que fem sobretot és molta difusió i divulgació i per intentar prevenir que tots aquests trastorns de salut mental no s'agreullin. Perquè, clar, en les primeres...
diguem, senyals d'alerta que troben en un adolescent, per exemple, quan hi ha tòxics o quan hi ha trastorns de la conducta alimentària, són uns canvis que pràcticament la família detecta, que pot ser aïllament, pot ser canvi d'amistats, pot ser baixada de rendiment escolar...
Són unes red flags que són ja avisos que al nostre adolescent o jove ja li està passant alguna cosa. I nosaltres a la Fundació tenim un equip multidisciplinar de psicòlegs, psiquiatres, orientadors i nutricionistes...
que bé que estem disposats a oferir els nostres serveis, i també tenim clínica privada, psicològica i psiquiàtrica. Fundació Nordest, que també estaran presents en aquesta primera edició de la Fira Primavera Ponent, i que no sigui l'última, Judit. Això espero. Jo crec que això anirà encretxendo. La voluntat és aquesta. Si algú es vol apuntar... Encara estaré jo a temps.
A veure, el cartell, si fessin algun tipus de taller, ja no sortirien, evidentment ja no estem a temps, però sí que es poden sumar estants, perquè al final és trucar al proveïdor dels estants i que en posi un més. Vull dir que si algú escolta i té interès, fins demà, màxim. Demà, màxim. Tinc temps. Demà és dijous. Sí, perquè ja divendres hem de tancar amb el proveïdor, que això dissabte al matí s'ha de muntar.
Molt bé, doncs tothom convidat a la fira Primavera Ponent. A veure si hi ha algun acte també a l'anella mediterrània i els que van cap allà també s'hi acosten, que pensem en aquest lloc de confluència i, per tant, estarà molt bé. Si no, per això, per l'anella mediterrània, aprofiteu i passeu per la Rambla de Ponent amb aquesta primera edició de la fira Primavera Ponent. Es que m'entú, Jèssica Maria, amb la cançó que es deia, per a mi? Per a mi. Però li dic a tothom, eh? És per a tothom. Tothom, amb algun particular o tothom? Tothom, cadascú se la pot fer seva.
Moltes gràcies, que vagi molt bé, gràcies a Jèssica Maria, Ariadna Ortiz, a Marta Bertran i a Judit Santís. Que vagi més, veiem dissabte a la Fira Ponent. Molt bé, gràcies.
Fins demà!
Ya ha parado de llover, se me han secado las mejillas y ahora no te quiero ver, pero sigo sentada en la silla. La vida sigue igual sin ti, ya no podía retenerte y decías que te quería así, pues obviamente no quiero ni verte bajo.
Fins demà!
Fins demà!
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les escoles d'art i disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starrako Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 18 de març tens el pit de pollastre filatejat Carrefour El Mercado format Estalvi a un preu imbatible de 6 euros en 39 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
El Tour a casa, a Tarragona Ràdio. I vinga, nova parada del Tour a casa. La setmana que hem conegut també les activitats que es faran. Ja ho hem explicat, eh? La recuperació de la bicicletada, el dictat a l'amfiteatre, l'exposició de Mallot, l'homenatge institucional als ciclistes del Tour. I de la sort de que en tenim un aquí, eh?
I dels mitis, bon dia. La sisè capítol del Tour a casa, avui ens acompanya un dels protagonistes del Tour de França de 1991, ha vingut dels Garidells, i ens explicarà la seva història, perquè va participar en un Tour de França, però ara ho deia, estava preparant el que hauria sigut el seu segon, va tenir un accident molt greu a prop de París, que va forçar, d'alguna manera, la seva retirada prematura. Parlarem amb ell. Xavi Duca, avui al Tour a casa, vinga, som-hi.
Xavier Duc Ballester va néixer als Garidells el 23 de juny de 1964 per deixar sense Rebella de Sant Joan. La seva mare va participar en el Tour de 1991, el primer de l'hegemonia de Miguel Indurany. Com a amateur va guanyar la Vuelta a Vila i a nivell professional, a banda del Tour, va córrer el Giro i la Vuelta a Espanya. Era una època on el ciclisme es relacionava amb la música electrònica.
Xavier Duc, bon dia. Hola, molt bon dia. No sé si aquesta música, aquest tema mític d'Azul i Negro formava part de les vostres concentracions. Déu-n'hi-do, com ho petava. Sí, va ser una època molt única i, a més a més, va ser la música d'una de les voltes a Espanya.
Com recordes aquell ciclisme d'aquesta època que deies tu tan bonica? Era molt diferent el ciclisme d'ara? Era totalment diferent, no? Abans, els entrenos i les preparacions, tot abans de fer-s'ho mateix, ara va tot molt sincronitzat. Ara és tota la perfecció. Recorda'ns aquell tour, 1991. Amb quin equip el vas córrer? Amb el Clas Cajastour. Amb el Clas Cajastour, qui era el cap de files, qui era el director...
Juan Fernández. Juan Fernández. I com va ser aquella trucada que et diuen, Javier, has de venir al Tour de França, t'ho esperaves, formaves part d'una llista d'espera, no? Jo cada any havia de fer Volta a Espanya i Tour, però vaig tindre una carreguda en què em vaig fer mal colze, vaig tindre una luxació, i la Volta a Espanya no la vaig fer i llavors vaig anar al Tour directament.
La trucada, com la recordes quan te diuen vine cap al tour? Era a la volta a Espanya, no a la volta a Espanya, perdó, al campionat d'Espanya a Santander i allí va ser on m'ho van dir, m'ho van comunicar. En poc temps vaig agafar una fórmula bastant assequible i allí m'ho van dir que anava cap al tour.
Imagino que l'alegria immensa per un ciclista potser és la màxima aspiració arribar a un Tour de França. Evidentment, no? Vull dir, córrer una volta a Espanya, Giro Itàlia o Tour de França són carreres superiors, no? A part de les clàssiques, perquè hi ha clàssiques per Bèlgica, Holanda i d'això, que són precioses. Vull dir, el que té la sort com a lloc de vela escorregut
És una cosa molt important per un cicle, perquè tu ho veus per la tele però no et pots imaginar la duresa que pot tindre una Paris-Roger, una Lieja... Són clàssiques molt importants en el món del ciclisme i poder-les córrer és molt agradable. Com et definiries com a ciclista? Perquè et veig que t'agraden molt les clàssiques.
A mi m'encantaven, o sigui, les carreres d'un dia són duríssimes, o sigui, te trobaves en situacions superadverses de fred, de neu, el Paris-Rober a Maduquins, allò era impressionant, no? Vull dir, són carreres de supervivència, que dic jo, no? A part que les has de conèixer i haver currat diversos anys per saber els trams importants on pots estar davant o no, però és superimportant córrer-les, o sigui, va ser una època que me va encantar poder estar amb l'equip que estava i poder córrer-les.
Com et definiries? Com eres com a ciclista? S'adonava bé la muntanya, les baixades? Bé, era un xaval bastant... M'ho trobava bastant bé, menys a la muntanya, que fallava una miqueta, però, per lo de més, era un gregari bastant important per l'equip.
Ets als Garidells, no sé si encara resideixes allí. Sí, sí, encara sí. Clar, devia ser una revolució pel poble que un dels seus ciclistes anés al Tour de França. Imagino tot el poble davant de la tele en aquelles caniculars dies al Tour de França.
Sí, és un poble molt petit, som cent i pocs habitants i la gent en aquell moment es va volcar moltíssim a mi. És més, el dia que es va acabar el tour, jo vaig arribar sobre la una de la nit als Garidells, que per cert era la festa major del poble, i quan jo vaig arribar no hi havia ni llums. Van apagar tots els llums i m'esperaven amb la música... O sigui, hi havia l'orquestra del poble, és un poble petit, però va ser molt, molt, molt agradable.
Vas participar al Tour de França de 1991, però la mala sort va fer que no poguessis ser en un segon tour. Què és el que et va passar? Era una carrera tocant a França, la MidiLift, i evidentment hi havia huelga de miners, m'assembla,
i tenien que fer el trajecte, doncs, tipus cicloturisme, no? Coneixíem un ciclista que es coneixíem des d'amateurs, i es vam trobar allí, i em va saludar, i es vam enganxar amb la monedat, amb tanta mala fortuna que vaig caure, i vaig picar de cap a terra, i vaig tindre una commoció cerebral. Clar, estar davant de la bicicleta per ser bo donant pedals, màxima concentració, és un esport on la prioritat és la ment per sobre de la preparació física...
Sí, home, clar, el CAP funciona, el CAP és el que fa treballar tot el cos, m'entens? I la botada d'això va ser que vaig estar molt de temps per recuperar-me, no? O sigui, quan forçava una mica, pràcticament l'any 92, a partir de llavors ja gairebé no vaig córrer,
perquè quan forçava se'm amarejava, tenia vèrdics, a més a més se'm quedava mig cos paralitzat, com un formigó, i així era impossible. Vaig córrer una carrera aquí a Catalunya, que es diu el Trofei Masferrer, i baixant una per Puig Reig, em vaig amarejar i em vaig agafar a l'esquena d'un ciclista, si no, em quedé matat perquè era saltat per un barranc. I allí va ser on vaig començar a decidir, això s'ha d'acabar perquè pots prendre mal de veritat. ¿Consideres que és un esport d'alt risc?
No perquè... Ho tens molt controlat. Tots els esports són del risc, no? Perquè baixant un port a la velocitat que baixa, evidentment, un fallo de la bicicleta o un pinxas o qualsevol cosa és greu, no? Però ho tens bastant controlat. Jo recordo que tu dalt de la bicicleta no en tenies de por. Evidentment, quan veus els reportatges, veus que les velocitats que es baixa, sí, fa respecte, no? Però com que entrenes molt i ho tens molt preparat, evidentment, risc n'hi ha. Però poder dar el risc tampoc ho consideraria així.
Potser més risc entrenant per les carreteres amb el perill dels vehicles que no circulen de manera adequada. Sí, evidentment. Ara ho veig diferent. En aquella època, no sé si no es anava tan estressat, però fa 30 o 35 anys darrere ja procuraves agafar carreteres d'entreno que no fossin transitades. Però ara veig perill cada vegada que surto de casa. A mi veia algun ciclista o un grup. Sí que també hi hauríem de posar...
La culpable són els xòfers, no? Però els ciclistes moltes vegades també hauríem de fer una miqueta més d'abundat, no? O sigui, a vegades veus grups que dius, ostres, tio... I, evidentment, els ciclistes hauríem de respectar-los molt més, no? Aquell accident que recordaves et fa retirar de manera prematura. Quina edat baixes a la bicicleta? Jo, amb 28 anys, vaig deixar la bicicleta. I... tenia l'opció de renovar...
Però no ho vaig poder fer perquè, evidentment, no estava en condicions i, a part, després de deixar la bicicleta, encara vaig estar dos, tres anys a intentar estar bé. Vull dir, hi havia moments que ho passava malament, no? L'has pogut tornar a agafar? L'agafes com a hobby? Sí, ara l'agafo de tant en tant, la mountain bike. M'agrada més la mountain bike que la carretera perquè ve la muntanya, però tampoc l'agafo massa. Tinc poques coses... O sigui, tenia una empresa de transport fins ara i estava bastant enfeinat i no tenia temps.
Vas córrer el Tour de França amb el Cajasur, però també vas formar part del Kelme. Què tenia el Kelme? Perquè hem parlat amb diversos ciclistes de les comarques tarragonines, o com Àngel Edu, que han nascut en clubs ciclistes de Tarragona, Francesc León, tots han passat pel Kelme.
Sí, jo que el meia hi va estar un any de mater, i d'allí me'n vaig anar a Astúries, a la centralència asturiana. És un equip, una meravella d'equip, tant els directius com els jefes que teníem aquella bona. Era un equip molt d'estar per casa, un equip molt senyoral, perquè tenia bons ciclistes,
i a les carreteres de Sonodà guanyàvem moltes carreres, però era un equip molt de companyerisme, és diferent. Quan hi ha equips molt més grans, ja hi ha un cartell, hi ha uns líders, ja tens... Sempre tens una miqueta més de llibertat de poder ambientar i fer més... Tens més oportunitats, si no. Has deixat amics al món del ciclisme?
moltíssims, tant a Kelme com a Astúries. Jo vaig tenir una sort. La veritat és que tinc amics arreu de tot Espanya i fins a l'estranger. Moltes vegades truquem i per grups de WhatsApp parlem. L'altre dia vam posar una publicació, una foto meva, amb un giro d'Itàlia,
que vèiem al Saroni, vam anar un temps escapats per aquelles muntanyes de Paso Pordoi, i és una foto preciosa, i l'altre i em van dir, sabes quién es este? Te fa gràcia, vull dir, a vegades els records de 30 o 35 anys darrere són molt únics. I com arribes al món professional de la bicicleta? Et ve de família? Per què?
A mon pare li encantava la bicicleta, i de petit no va poder... Bueno, era una altra època, no? I me va posar totes les facilitats perquè jo arribés on vaig arribar, no? També sí que vaig tindre la sort d'ensapagar en moments claus amb persones, per exemple, quan vaig anar al Kelme, i llavors quan vaig anar a Astúries amb l'equip que teníem allà dalt, i tot va ser més fàcil. Quin era el teu ídol quan encara no et dedicaves o quan començaves a pedalar si el tenies?
A mi m'encantava José Manuel Fuente, i vaig tindre la sort de tindre el director. I si com a ciclista era bon ciclista, que era de lo millor que hi havia, com a persona el deixava enrere. Tu vas patir el Benesto d'Indurany, de fet el teu tur va ser el primer on s'imposa Endurany, en aquella època on el ciclisme italià, amb Gianni Buño, amb Ja Puig, i també intentaven fer alguna cosa, no podien, davant de
d'aquella hegemonia d'Indurany. Com era aquell Benesto d'Indurany, també en Perico, prèviament? Com ho vas viure? Bé, tant l'època de Perico com després la d'Indurany va ser per Espanya, el ciclisme va créixer una barbaritat, no?,
Però sí que és veritat que si Perico va demostrar que era un gran escalador i un gran to de terreno, quan va sortir Induranya, allò era una màquina perfecta d'anar amb bicicleta. Quan ells se proposava alguna cosa, era difícil que algú el batigués. I a les contralotges, ja et dic jo, agafava els millors i els agafava per darrere. O sigui que era una passada, era una màquina perfecta d'anar amb bicicleta. Els vau patir, vau patir aquella màquina que era el Benesto, què recordes?
que tenien molta superioritat. Quan anaven controlant la carrera al principi i fins al final, i no hi havia manera, hi havia equips superpotents al carrer, a la Torada, equips que tenien Jani Bunyo, Capuig i tota aquesta gent, però, evidentment, quan la indolència hi posava era intratable.
Què en penses de mites del ciclisme? Ara tenim a Pogatxar, que també sembla que ningú li pot fer ombra, que previsiblement vindrà a Tarragona si no li passa alguna cosa entremig. T'agrada aquest estil de corredors que ho guanyarien tot, jugant a les cartes, avançarien en una recta final? T'agrada Pogatxar?
Està demostrant que té una superioritat terrible. Ell i Bingler són els dos ciclistes que hi ha més en forma en grans etapes, en grans desvoltes. Evidentment, tenen una superioritat que, si decideixen guanyar, guanyen. I guanyen a tots els terrenys. Són superèroes. Són gent que estan qualificades per fer aquest tipus d'esport, s'ha preparat al màxim i dona un resultat terrible. O sigui, són d'admirar.
S'ha deixat davant d'aquella època on els ciclistes espanyols, francesos, italians, eren els que tallaven el bacallà amb el permís de l'Anns Armstrong en l'època dels nord-americans. Què creus que li està passant al ciclisme europeu de la vella Europa i també al ciclisme espanyol i català?
Això va per èpoques, no? Perquè ara és el Pogatxar, el Wingler, i l'època de l'Urany va ser aquí a Espanya, no? Tornarem, tornarem, perquè aquí sempre ha sigut terra de grans ciclistes, i amb el temps, pues, tornarà a sortir. El que passa és que quan te surts fora de l'estranger, pues, te sap greu. Preferiries que us digues aquí, que és més fàcil i és més asseguible, no? Però jo crec que aquí hi ha grans ciclistes, i gràcies a Déu tornarem a tindre el que teníem, no? Uns corredors a nivell mundial perfectes.
que ja hi són, vull dir que hi ha corredes molt... Hi ha l'Ajuso mateix, que és un xaval que si té una miqueta de sort, té que tindre un futur perfecte. A nivell català el Marc Soler, però és que clar, deixem també el Purito, deixem enrere a nivell espanyol el Valverde, que han sigut grans figures al ciclisme. Exacte, el contador. El contador, exacte. I tornaran aquest tipus de ciclistes. Aquí a Espanya sempre ha sigut cuna de grans ciclistes, no? I tornarà, tornarà.
Ja bé, tu has estat al Giro, has estat a la Volta a Espanya, has participat en grans clàssiques, però què té el Tour de França, allò quan agafes la bicicleta i travesses tots aquells municipis plens de gent fent fins i tot performance a la Cuneta? Què té el Tour de França a nivell popular que no tenen aquestes altres cites ciclistes?
és que se viu d'una altra manera. La gent demana vacances per anar a veure el Tour de França i estan en una ruleta a la vora de la carretera per veure passar la carrera. Però no m'ho posto clau com és la muntanya aquí, per exemple. En qualsevol carretera trobes gent pertot arreu. És impressionant.
I llavors ja dic jo, i la forma de córrer, no? Sempre es va mil per hora, sempre... Jo ja tinc una anècdota, una etapa que anaven dos equips, dos xavals escapats, un era del meu equip, i resulta que me parlava Juan Fernández pel Pinganillo i em deia no sé què, i no li contestava, i em deia...
Clar, anava agafat el manillar i no es deixava ningú del manillar. I em deies, si m'estàs escutxant, no levanta la mà. Li vaig aixecar la mà. Diu, vale, vale, perdona. Però vull dir, no eres incapaç, aquesta vegada, de deixar el manillar de la velocitat. Anaves al límit, al límit. Però ja dic, carretera, o sigui, etapes planes, etapes de muntanya, sempre es va al límit.
I el fervor popular el notàveu, de la gent. La gent es pitja, pràcticament. O sigui, notes un carinyo. Però ja no vull imaginar un perico o un endurany o poc gatxa d'aquesta gent que són... Però és que allà hi arropen a tothom. Bueno, aquí també, però clar, com que allà hi va moltíssim més gent per tot arreu, a tot arreu te sent. Tu pinxaves allà i mentre estaves pinxant la gent t'oferia aigua, te donaven coa-cola, te donaven el que fos, m'entens què vull dir? O sigui, l'ambient que es viu és totalment diferent.
Has tornat a veure alguna etapa del Tour de França des que es va retirar? Sí, home, procuro veure-ho cada any, tant la volta com el giro, com qualsevol carrera que facin, si puc, no me la perdo.
Però vas allí, a veure-la? Vas a França? No, a França no he anat, però alguna vegada sí que he anat a Endorre, a la volta a Espanya, o a un lloc, sí. Saps que el 5 de juliol, diumenge, la segona etapa del Gran Depart, del Tour de França, sortirà de Tarragona, acabarà a Montjuïc. Què vas pensar quan vas saber que, una cosa impensable, fa mesos, que el Tour de França sortiria de propet de casa teva?
A mi em fa molta il·lusió, perquè és un ambient, fins i tot l'ambient que es viu és perfecte. De totes maneres ja ho veureu, no? És una cosa fora de sèrie. No s'hauria definit-ho, però es viu un ambient, un ciclisme, una cosa preciosa.
I que sorti aquí tocant a casa és una passada. Aquesta etapa no se la podem perdre, no? Avantatges que sigui Tarragona sortida i no arribada i que els ciclistes circulin de manera neutralitzada, que vol dir que aniran poquet a poquet pel centre de la ciutat perquè pujaran per la Rambla Nova fins al balcó del Mediterrani, resseguiran tota la part o els recintes patrimonials de la ciutat, o sigui que els podrem veure com si estiguessim a casa.
Sí, l'ideal que sortim d'aquí, el bo és que si la gent vol veure el ciclista i vol veure l'ambient, tindrà la sort que així va abans, els ciclistes venen relaxats, estan allí, prens un cafè abans de sortir, podràs parlar amb ells dins del recinte. O sigui, els veuràs més a prop. Al final d'etapa, quan arribes, estàs molt, molt reventat i el que vols és agafar el cotxe per marxar cap a l'hotel de dutxat.
O sigui, és millor que surtin per la gent, no? L'arribada és preciosa, no? Però, vull dir, si el pots veure abans de sortir, estan relaxats, els veus d'una altra manera, m'entens? És més fàcil veure's, poder tocar, els crios demanen autògrafes, tot això. És molt bonic l'ambient que es veurà, que es viurà. Tindries previst veure-ho des d'algun punt en concret, no sé si de la ciutat de Tarragona, si prefereixes anar a Montju que serà l'arribada, què ens recomanaries que fessin per veure aquesta sortida, aquesta etapa del Tour de França? Jo recomanaria que la gent hi anés per almenys dues hores abans,
i que vegiés l'ambient de tal com van arribant els ciclistes, el control de firmes i l'ambient que es respira allí. I després, si poden anar a Montjuïc, a veure el final, perquè el castell de Montjuïc és una etapa preciosa. Per aquesta gent és curt, però és duríssim, no? I es veurà una etapa preciosa.
L'has fet, la pujada a Montjuïc? Sí, l'he corregut des de petitet, el que es feia abans, la sovira del Castelló de Montjuïc, que feien totes les carreres, sortíem des de baix fins a dalt, i llavors la carrera de professionals, quan se donaven tots allí, sí, sí, vaig tindre la sort de corno. Anem acabant. Què t'ha deixat o què ha sigut per tu el ciclisme, Xavier?
Bé, ho ha sigut tot, no? Vull dir, me vaig quedar amb una miqueta de mal sabor de boca quan vaig tindre l'accident, però això influeix dintre, o és dintre de l'àmbit, no?, de qualsevol deportista. M'hagués agradat acabar d'una altra manera, sense tindre les lesions i tal i igual, però va vindre com va vindre i la vida te l'has d'aprendre, no? O sigui, l'únic que puc és això. Me va ser picar greu per no poder acabar la meva vida deportiva com vaig voler, no com me va marcar les lesions, no?
Però, per allò de més, estic superagraït, supercontent d'haver-hi passat dos giros, el Tour, la volta, la volta a Colòmbia, la volta a Inglaterra, la volta a Suïssa... O sigui, he corregut totes les clàssiques importants que hi ha al món realment, que puc demanar més. O sigui, soc un privilegiat. Què t'ha ensenyat? Potser la disciplina, el companyerisme, el treball en equip... El companyerisme, el treball en equip, el millorar com a persona...
el desenvolupar per aquests mons, que a vegades, si s'han sortit d'un poblet, de cop i volta agafen a Bèlgica o a Holanda, te trobes aquí el món... T'ensenya molt, molt, molt. Aprens de tot. De cada 10 minuts aprens una cosa.
Mira, ara sonarà de nou Azul i Negro, aquesta cançó que ha marcat una època en el món del ciclisme, i et demano per acabar amb aquesta música de so, de fons, que em recordis la imatge que et queda de tota la teva trajectòria com a ciclista. La teva foto fixa quina és?
La meva fotofita és la cara de mons pares quan vaig firmar de professional. Jo vaig firmar de professional en un campionat d'Espanya de controlatge per equips a la Canonga. Allí va vindre a firmar amb l'equip Kelme i jo tinc la imatge aquella de mons pares. Tots dos allà davant meu firmant-me no s'ho creen. Aquesta és la imatge més important que tinc. És la millor carrera que vaig guanyar. Xavier Duc Ballester, moltíssimes gràcies. Un plaer. A vosaltres.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 18 de març tens el pit de pollastre filatejat Carrefour El Mercado format Estalvi a un preu imbatible de 6 euros amb 39 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
Per totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
10 del matí i 34 minuts en directe. Doncs ara us proposarem coses, us proposarem cultura i us proposarem un festival d'aniversari. De fet, ens tenen acostumats ja a celebrar cada any el seu aniversari. Enguany arriba el 44è festival d'aniversari de l'Esbart d'Ansaire de Tarragona. Teresa Aguilar, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Presidenta de l'Esbart, gràcies per acompanyar-nos. Josep Lluís Penyalbert, gràcies també, sots president. Hola, bon dia.
per acompanyar-nos i abans de començar us volem agrair públicament també aquest ball que vam gaudir tots plegats durant aquella gala del passat 20 de febrer del 40è aniversari de Tarragona Ràdio. Moltes gràcies. Agraïts també per la feinada.
Sí, va ser una gala superxula i estem supercontents de tota la gala, que va ser, la veritat, molt distesa i molt agradable per tots. I també, el nostre ball, al final, sí, va quedar bé. Moltes gràcies. Com es prepara un ball així? Extraordinari, no? Perquè no deixa de ser una cosa diferent.
Sí, la veritat és que, a veure, té la seva història, no? Primer és a veure com fer enquadrar alguna cosa que és molt tradicional a dintre de la gala. Bueno, us vam preguntar si teníeu alguna música que ens pogués servir de base, teníeu la sintonia Ones, em sembla que es diu, i vam dir, bueno, doncs vinga, tirem per aquí...
Llavors, a partir d'aquí, la coreògrafa i les persones que l'ajuden van intentar explicar amb gestos i amb figures el que és la ràdio. I, bueno, esperem que us agradés, perquè la intenció era aquesta, intentar el que feu cada dia representat en un ball. Molt bé.
Aquesta va ser l'extraordinària del passat 20 de febrer en aquella gala, però ara el proper diumenge, aquest diumenge, tornareu al Teatre de Tarragona amb una qüestió ben diferent, que és l'aniversari, 44 aniversari de festival. És una cita ja esperada on actuen totes les seccions de les bars, no?
Sí, sí, sí, la veritat és que és un dia molt especial per tothom, perquè és això, com tu deies, i participen totes les seccions, des dels més petitons, que en tenen entre 4 i 5 anys, fins als més grans, doncs, bueno, diguem que en tenen més de 60, no posarem edat, però sí, sí, la veritat és que, molt bé, enguany serem unes 140 balladors i balladores a dalt de l'escenari, o sigui que, bé, esperem que sigui un dia que també tots els socis i tots els balladors ho puguin gaudir.
Com ha anat evolucionant també aquest festival? N'hem parlat durant moltes edicions, suposo que va canviant, l'essència és la mateixa o és molt semblant a la del principi, però ha anat canviant un festival d'aquesta magnitud.
Bé, el que hem intentat fer és, ja des dels inicis, és intentar celebrar tots plegats, perquè és molt difícil, no? A vegades, al mateix dia, uns estan fent un festival en un lloc i els altres estan en un altre, no ens podem ni veure, doncs aprofitar un dia i veure'ns tot el que són les seccions de dansa totes juntes. Aquesta era la filosofia i amb aquest esperit ho anem celebrant i estem arribant a les 44, ja.
És molta gent la que formo part de les diferents seccions, com dèiem, des dels més petits als més grans, i també un dia per compartir-nos això, la dansa tradicional, aquesta celebració, i sobretot veient-vos entre vosaltres, compartint entre vosaltres i amb el públic, no?, que potser per molta gent és com una primera presa de contacte o de descobriment també de les bars, no?
Sí, sí, sí. Molta gent, com que és a lo millor els seus fills o nets o els parents o amics, és la primera vegada que ballen, doncs és la primera vegada que ens coneixen i que ens poden vindre a veure. Sí, sí, això també. És així. Què veurem enguany? O com m'heu preparat el festival d'enguany? Hi ha 20 ballos, perquè, clar, són moltes seccions i han de ballar tots.
i tothom vol ballar molt i no pot ser, o sigui que... Tothom vol ballar molt i no pot ser. No, perquè duraria 4 hores. Això seria una marató. És un tastet del que s'està fent i una mica això, que tothom es pugui expressar dalt de l'escenari el que ha anat fent des de començament de...
de curs, pensem que ara arriben la majoria de les actuacions, comencem a desperdicar uns cap aquí, uns cap allà, i llavors aquest dia posarem 20 balls dalt de l'escenari, farem dues parts, hi haurà un entreacte on proclamarem la bobilla de l'entitat, i també fem una mica de record als socis que porten 25 anys,
la gent que està a l'entitat i que s'ha casat... Bé, és una mica una festa que esperem gaudir amb molt de públic. És molt familiar, no? Sí, sí, sí. El festival, l'ambient, vull dir, m'imagino, eh? Sí, sí, sí, per això deia que, clar, la majoria del públic que ve és això, és que té algú ballant a dalt de l'escenari, i llavors vull dir, és un festival familiar, sí, sí, així.
Per tant, deu haver-hi valls que es repeteixen cada any, no?, molts d'ells, i després també alguns canvis, allò va variant o no? Sí, home, la intenció és aquesta. Ajuntar tradició... Sí, però hi ha moltíssims valls i cada temporada, doncs...
El primer que es fa és una reunió de totes les persones que porten els grups i plantejen la temporada. Llavors, normalment, no hi ha cap ball que es repeteixi d'enguany a l'any passat. De fet, jo l'altre dia que els anava posant al programa, són tots nous i n'hi ha alguns que fa igual 20 anys que no...
que no es ballaven. És a dir, són, a veure, són balls que van entrant, van sortint, i gràcies a Déu tenim moltes possibilitats. Aleshores, el que va vindre l'any passat, en guany, veurà tot un espectacle totalment diferent. Clar, deu haver-hi moltes referències i molta varietat de balls tradicionals per poder anar-los posant i traient, entrant i traient del programa any rere any, no?
Sí, sí, d'això es tracta una mica que tant per Sant Magí o per Sant Atecla o qualsevol festival que fem, que no diguin, no, ja tornen a fer el mateix. Que a vegades ens tiren en cara, escolta, i aquest ball tan xulo que feu... Aquí està l'altra banda de la moneda, clar que... Per què no l'heu fet? Que no caiguin en l'oblit, tampoc, clar. Sí, però tampoc és qüestió d'anar fent cada any el mateix. Sí que hi ha balls que més o menys van sortint sempre perquè la gent, si no, diu, és que no el balleu, no sé què, però després desapareixen un temps...
per tornar a aparèixer al cap d'uns anys. És una mica també que la gent el trobi a faltar i diu, ai, sí, és veritat. A vegades, inclús, fa gràcia, perquè hi ha gent que porta molts anys ballant i diu, aquest ball no sé què, el van fer fa no sé quantos, i la gent li diu el nou. I clar, és un ball que fa 30 anys que rodola, i la gent que ha entrat ara fa poquet li diu el nou. El nou per tu, però...
Però per la gent que la balla, i segur que sou capaços de recordar, mira, aquell el van ballar aquell any que va passar tal cosa, o que va ser l'aniversari de tal... Sí, sempre hi ha alguna relació, alguna anècdota que el relacione, sí, sí.
És una mica, com dèieu, també la benvinguda a l'època d'actuacions, ara ja de cara a l'estiu, després, evidentment, per Santa Tecla. En guany teniu alguna qüestió extraordinària? No sé si era l'any passat, perquè el temps va molt ràpid, que anàveu a Klagenfurt. L'any passat, eh? Sí. Dobtava si era l'any passat o feia dos, perquè va tot tan ràpid... No, no, va ser l'any passat que vam anar...
amb la secció dels juvenils. No en guanxi, sempre hi ha... Sí, ara tenim... Bé, tenim vàries sortides per Catalunya. Anem a Barcelona, anem a Terrassa, després farem coses aquí a Tarragona, anem al festival de la Corona d'Aragó a Castelló... Bé, sempre van... I coses que sorgeixen així... D'un dia per l'altre. D'un dia per l'altre, que no t'ho esperes i que també va fent... Bé, a la web de l'ESBAR hi ha...
Tot un reguitgell d'actuacions ja previstes que arribem fins a l'octubre, quan farem el Salvador Fà. És una bona notícia que hi hagi tants festivals i que hi hagi tants llocs on anar a mostrar també aquesta tradició. Això és que es manté viva i que la cultura continua també atraient. Molta gent per ballar i molta gent per compartir-ho. Sí, això ens fa especial il·lusió, perquè és una manera de mantenir les danses tradicionals en la nostra cultura i que no es perdi.
Quantes gent poden pujar a l'escenari en un festival com el de diumenge? En guany, un 140. 140 balladors i balladores. Sí, perquè surten al programa i l'altre dia, com fèiem l'Excel, 144. No, ja, ja...
Comptes i 144. I, bueno, alguns que no poden ser, perquè, clar, no tothom... Té disponibilitat. És gairebé el nombre de persones que formen les VAR o hi ha moltes més després, a banda d'aquestes 140? Bueno, estan totes les seccions de valls de Santa Tecla, que, clar, de seguida són quatre valls, grans i petits...
uns 20 per grup són 80 més, com a mínim, que sempre hi ha més de gent que està... És a dir, que l'entitat supereu les 200 persones, vaja. Actives, sí. I això són les que es veuen dalt de l'escenari, perquè, clar, darrere hi ha tota una sèrie de persones que no es cansem mai de donar-li el nostre agraïment, que fan possible que surtin vestits...
que no és broma, perquè clar, si hi ha d'haver 140 faldilles, hi ha d'haver 140 ruses, hi ha d'haver... La gent se canvia, han d'estar preparats, sempre hi ha algun tipus de problema. És a dir, al darrere hi ha també un grupet de 20-25 persones que fan possible que això funcioni. I després està la Junta...
És a dir, perquè funcioni l'entitat necessitem força gent. És que són moltes coses. És el ball, és la coreografia, és el vestuari, és l'organització, és l'acompanyament, la junta... En fi, són moltíssimes coses les que acompanyen un festival i una entitat com la vostra perquè diumenge puguem veure un tastet de tot el que feu. És important també cuidar Teresa, Lluís i...
anar transmetent també això a la gent jove, que al final són la cantera. Esteu contents amb aquest sentit, amb la gent que us entra, que us arriba? Sí, sí, sí, per això deia que tenim, sobretot en Guany, hi ha molts nens i nenes petits que tenen entre 4 i 10 anys i que diuen ser, només ells sols, uns 50.
I després el cos de dansa, que és el grup més d'allò i és el que porta a les bares, arreu de tot, on anem a ballar i això que és el més important, també tenen unes 50 persones. O sigui que sí, la veritat és que molt contents amb aquest aspecte.
Molt bé, això també és una bona notícia. Sí, sí, sí. Una bona senyal que tot això es manté i continua vida. Exacte. De fet, és la raó de ser-hi, no? Una mica. No només el fet d'ensenyar-ho, sinó també de mantenir-ho. I per això necessitem que no manquin balladors i balladores que tinguin ganes de portar-ho a terme.
Diumenge 22 de març, a partir de dos quarts de set, Teatre Tarragona. Per tant, repetireu escenari. Com ja és habitual, també, Déu-n'hi-do, haureu passat per molts llocs, també, amb aquests festivals, no? Sí. Bé, aquí a Tarragona, sí, pràcticament... No, ja, ja, però vull dir que durant aquests anys...
Que no sempre ha estat el Teatre Tarragona, em referia, clar. Evidentment, el Teatre Tarragona, com aquí el que diu... Normalment el lloc de referència és el Metropol. És el Metropol. El que passa que també és veritat que el Metropol se'ns queda petit. Moltes vegades és que hem d'anar al Tarragona perquè per caixa escènica el Metropol és justet. És justet per segons quines coses. El que passa que també és el més amigable, el més còmode per nosaltres. Però ara que no el tenim, anem al Tarragona...
I també la veritat és que és un bon lloc per expressar-nos. Molt bé. Diumenge, com dèiem, dos quarts de set. I després, quina és la propera cita que teniu, així al calendari més immediat? El 18 d'abril anem a Barcelona amb el grup de veterans. I després, el mes de maig, hi ha... El de Castelló, que són 8, 9 i 10 anem al Festival de la Corona d'Aragó.
Els 16, els grups infantils, juvenils, fan la trobada que fan ells cada any, especial només per ells, i després, el 23, som la trobada de veterans aquí a Tarragona.
I el juny també tenim ja coses programades, o sigui que és un no parar. Ja veus, no ens avorrim. No, no, que no pareu, que no pareu. I després hi ha també els grups de Santa Tegla que també surten. Que també tenen alguna... Van a Vilafranca, van a Vilafranca...
I vull dir que no paren. Per això et dic que hi ha vegades que al mateix dia uns estan aquí i uns estan a... És impossible que us trobeu si no és en un festival com el de diumenge. Aquest queda bloquejat i tal dia sabeu que tots estem allà. I l'any que ve 45. Sí, sí, sí.
És un número rodó. Ja esteu pensant en alguna cosa? Sí, clar, clar, això és... és una amenaça, és una amenaça. Clar, és que els aniversaris és el que passa, que els podem preveure bastant. Sí, sí, no, ja sí està pensant, perquè clar, evidentment, alguna cosa especial haurem de fer, i, bueno, més o menys la idea està, ara falta posar-se a fer la feina, sí, sí. És que cada vegada el dia a dia també té el seu problema. Sí.
Teresa Aguilar, Josep Lluís Penyalbert, moltíssimes gràcies. Felicitats per aquest 44 aniversari, 44 festival, que el veurem diumenge 2, 47 de la tarda, al Teatre Tarragona de les Bar d'Ensaide. Doncs amb totes les seccions, amb un tastet de cadascuna, i segur que al final se'ns farà curt la cosa, eh?
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Recordar que tots els Tarragonins estan invitats, que l'entrada és gratuïta, fins a omplir el teatre, i que els esperem. Molt bé, doncs així ho transmetem també. Gràcies. A vosaltres per convidar-nos. 10 i 49, de seguida deixem el ball i emprenem l'espai de cuina.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
I en 9 minutets ens situarem ja en el punt de les 11 del matí. Moment d'anar tancant el programa abans, però, com cada dimecres, us donem idees per què feu de menjar durant la setmana, o avui mateix, no sé si som a temps ja, bueno, sí, a les 11, de passar pel mercat, comprar una bona rejada, que és aquell peix pla, que sembla un peix manta, sí? I fer-lo a una manera molt típica marinera, diria, fins i tot tarragonina.
Qui en sap molt de tot plegat és la Mari Carme Torné, de la cuina marinera. Ella va ser tot un referent dins la cuina tarragonina, com dèiem marinera, al capdavant del restaurant El Barquet, formant part d'aquesta gran família. I avui demanem, sisplau, a la Mari Carme Torné que ens cuini un peix, una rejada. Mari Carme, bon dia!
Hola, bon dia, tinguem. Com estàs? Bé, bé, molt bé. Tu com estàs? Jo, bé, amb ganes, jo he provat, eh?, la rajada amb fasols de casa vostra, del barquet, ja fa temps. Ah, molt bé. I és un peix que val a dir que... És un peix que és especial, és que és molt especial. No té espines, però té uns cartíl·legs, nena, que has d'estar separant la carn, no? Sí, sí, sí. Però hasta rebuixada es pot fer quan és aquesta petiteta que ve. A vegades venen de pescar...
I resulta que és el temps aquest de la rejada, eh? Sí. Perquè no sé si ho saps, que a la rejada també li diuen manta, que són aquestes tan grosses que es veuen a la tele. Clar. Jo sí que sap mai. Sí, però jo he vist fotos de la rejada, i clar, però la d'aquí és més petitona, no? És com un peix manta, sí, però és petita. És com s'ha de menjar petit, eh? I què dius, que la fas rebossada també, eh? Així tota sencera o filetejada ja? Sí.
Neteja de dona, eh? I pensa que la netegen quan baixen de la mar. Treuen les pells de davant i de darrere perquè la pell és molt, molt doble. Sí. Doble i dura, m'entens? Per tant, a la peixateria hem de dir que ja deu arribar neta de pell, que ja ens la netegen, això està clar. Mira, per cert, ahir...
Vaig anar a la Rosa i, mira, allà hi estava, tota una teixadeta i una damunt de l'altra que feia un goig que enamorava. És que al mercat hi ha unes parades de peix que socurren una, la veritat que sí. Quina il·lusió fa entrar a comprar peix. Va, doncs aquesta proposta que ens feies, amb fasols, que entenc que aquí és estofadeta, no? La rajada, o com la fem? Sí, mira, es pot fer amb romesco i amb suquet.
Jo t'ho diré amb suquet perquè resulta que és més fina, més bona. Em romesco una mica més solteta, saps? Doncs amb un suquet que jo faig, agafo per persona, diguem-hi dues persones quan som a casa, agafo 3 o 4 anys perquè a mi l'all m'agrada molt. Bullit, cru no puc. Una mica bullit. Doncs hi poso 3 o 4 anys.
un bon tanto de juliver. Després hi poso un tomacó. I després agafo una molla de pa, pa normal, sense la crosta, i la mullo ben mullada de vi blanc. I tot això ho poso dintre del braç.
I ho passo pel tórmics. Ah, d'acord. Perquè abans no ho tenien, això. I ho fèiem amb el pic a mà morter. Ho entens? Primer posàvem els alls, posàvem una mica de sal perquè no se ho tessin els alls. Doncs això es posa tot dintre amb el tomàquet. Si vols treure-li la pell, s'atreu. Perquè el tomàquet ja sabem que és molt finet. I és petit.
doncs se li tira dintre, ara quan és per dues o tres persones o quatre, després se'n canvia les coses de posar, dir a mi... Clar, les quantitats, no? Més aires, més coses, m'entens? Val, val. Doncs això es posa, i aleshores tens l'oli ben calentet, tapat i ben calentet, i quan està tan calentet s'atira així corrents i es tapa.
Però l'oli ha d'estar ben calent, m'entens? Perquè faci una bona bransida, m'entens? I ja està, i ho vas remenant, i quan ja està remenat, si tens fumet, hi poses dos o tres caços, caços o del cotxerón, poses dos o tres del cotxerón de fumet, i si no, hi tires aigua, m'entens? I després agafes i tira, quan vull, que està bullint,
i tires d'això, la rejada. No cal que l'afregim primer la rejada ni res? No, no cal. Escolta, i que és delicada, que ha d'avullir molta estona, poca estona? No, no, no, no ha d'avullir molta estona. Més o menys, tu, si tens d'això, la cullera...
de fuster i la punxes una miqueta i el veuràs, no es té que coure gaire. Allò fins que es desmunti, no? Una miqueta. Que es pugui separar una miquina. S'aixeca, com els fideus. Ah, d'acord. Quan estàs fred s'aixequen, perquè els faig del número 1, els fideus acidats.
Molt bé. Quan es refreden, s'aixequen. Sí que és veritat, queden tots aixecats, sí, sí, torredets. Escolta, i ja estaria, ja està? Ja ho tenim? Ja està. Ara, si vols posar fasols, o vols posar uns xampinyons ben petitets d'aquests, que són petits, no gràcies, petits, saltejats...
Però, bueno, es pot posar moltes coses. I si posem fasols, tu què faria? Els posem tal qual bullits, tal qual a dintre? Sí, sí, claro. Home, si vols tu, te sortiran més bons. Això ja depèn del temps que tinguem i les ganes. I qui diu fasols diu patates, també. Passa que sí que és veritat que la rajada amb fasols és com més típica, més que amb patates, no?
A patates també, però les patates les has de fer sofrigir una miqueta, saps? Perquè després tens que tardar una miqueta a posar la rejada, m'entens? Sí que es pot fer amb patates, i tant, i tant, i tant, i tens un plat més complet, però bueno, els fesols és el que li va més bé, vaja, dic jo. Molt bé, molt bé. Jo ara ja m'estic fent la composició fins i tot amb alguna carxofa, eh?
Ai, també. Ara que és temps. A mi també. Una miqueta fredigida, després ho poses pel damunt de la reixada. És que es pot fer de moltes coses. I la veritat és que és una peça, és un bitxo, que té la carn, que no és que tinguin molta carn, perquè té molt de cartíl·leg, però tampoc té espines. És entretingut de treure, però després és molt bo de menjar. No, si es menja el cartíl·leg, no són espines.
Tu te'l menges, el cartíleg, però, sí, es pot... I tant, em els pegues, perquè és com un uxet finet, no ho entens? Sí, sí, jo l'escurava, però, clar, i llavors una fanyada que tenia. Tu te'l menges, bueno, pues ho provaré. Tu vas fer jo, sí, jo m'ho menjava. Ara ja no em menjo, perquè ja no, la boca ja...
Bueno, doncs... És molt bona i rebossada, és boníssima, eh? Així també... Però es té que menjar el cardíode, eh? La llavors rebossada, sí. Però, és clar, això de la joventut, m'espera bé. Clar, això sí. A més, que és molt finet, ja ho has comprovat, no? Sí, sí, sí, sí, sí. Doncs vinga, la reixada, un peix que val la pena tenir en compte i que, a més, el trobem aquí a Tarragona, aquestes reixades petitones. Sí, ara encara...
Molt bé. Doncs ens has donat molt bona pensada, molt bona idea. Carme Torner, una abraçada i moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. I jo moltes gràcies que heu pensat en mi. I tant. Una abraçada, guapa. Adéu, adéu. Vingueu un altre dia, si Déu vol. Moltes saluts. Gràcies, Carme. Adéu. Adéu.
Gràcies, igualment. Molta salut per la Carme i per tothom. Mira, amb un somriure ben xulo i una bona recepta, ben tarragonina també i marinera, tanquem el programa d'avui. Res, escassos segons i seran les 11, arriben les companyes dels serveis informatius. Demà, més veu.
Bon dia, són les 11.