i a zones 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal, molt bon dia? Benvinguts. Obrim la veu d'avui, 18 de novembre de 2025. Avui que fa ferret, tapeu-vos perquè ja canvia la cosa i a partir de demà dium que encara farà més fred. Per tant, aneu traient la manta d'hivern i tot el que faci falta perquè ja arriba el rigorós hivern. Núria Cartanyà, molt bon dia. Bon dia. Va ser mania curta, és valenta. Bueno, saps què passa? A veure si li ha passat alguna cosa més avui. Al sortir de casa, ma filla estupenda...
no se n'ha adonat que avui ja arribava el fred. I anava amb jersellet finet. Dic, agafa la meva jaqueta. I jo m'he quedat amb mària curta. Un monument a tots els pares i mares. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Però ella ja des de l'agost. M'agafa un grau de fred i jo estic...
Miguel, bon dia. Molt bon dia. Miguel de primavera. Jo sí, sí. És que no soc conscient. Jo crec que fa més fred ara que a les 5 del matí. És possible? Jo tenia fred a les 5 del matí. Teniu el termòmetre corporal una mica malament, no?
Estem aclimatant, estem fent aclimatació. I que arribes fins a la ràdio i fa un canvi de clima, entres i és un fornet, això. Per això de Núria fa veu de llongueres, el Pep s'equivoca amb el dia...
Bé, res, que tenim... Avui tenim un brau molt de feina. Per tant, anem per feina perquè avui se'ns gira molta feina. Tenim unes quantes entrevistes que han d'anar fent fins a les 11. Per tant, anem per feina. Què passarà avui? Què passarà? De quina estona?
Doncs que entrevistarem a Karen de la Vega perquè ha guanyat el premi Falling Walls Lab Global Final 2025. I és una investigadora de l'ICIC postdoctoral que ha fet el doctoral. El doctoral. El doctoral. Eren 100 finalistes a nivell mundial i ella ha guanyat. 100 finalistes a nivell mundial. Està aquí, mires.
Talena Mergent, eh? Estic llegint per aquí. Sí, sí, sí. Talena Mergent, un dels reconeixements més prestigiosos per joves innovadors d'arreu del món. Déu-n'hi-do. I ha utilitzat l'analogia de l'elaboració de les pizzes per explicar un dels reptes del disseny dels fàrmacs. Pizzes i fàrmacs. D'aquí no se n'enparlem. Ja està, no direm res. Però no barrigem, no? No, no, no. Per separat, eh?
Va, que després farem tertúlia, avui tertúlia política, doncs per parlar en la setmana decisiva del pressupost municipal, que segur que el divendres ja plenari, eh? Encara continuen alguns arrells, però vaja, si res no canvia, s'han d'aprovar els pressupostos aquest proper divendres, o s'aprovarien els pressupostos, direm en condicional, i avui en parlarem, en temps de tertúlia política. Serà aquí una setmana cap a dos quarts de deu. Abans, però, haurem parlat de cinema, sí o no?
I és que arrenca una mica la campanya del rec, perquè ja tenim el rec previ amb aquestes projeccions cada dijous a Caixa Farum Tarragona, el fem soroll, molt xules. Per cert, aquesta setmana arriba una pel·lícula clàssica de Godard, d'aquelles vintage, pels que us agradi més el cinema clàssic, i veure-la en pantalla gran. Jo crec que serà tot un esdeveniment.
Sí, es diu així, es diu així. Doncs tenim el REC previ, el fem soroll a Caixa Fòrum, però és que el REC ja, ja, ja, ja està escalfant motors per arrencar a partir del dia 3 de desembre, que s'inaugurarà i ens ocuparà el cap de setmana del pont. I ja a partir d'ara cada dia al programa en parlarem una miqueta. Ens anirem explicant de què va el REC d'enguany.
Doncs sentireu la sintonia, adeu, bueno, feia el malo a aquesta hora, i la Laura Aguas, de nostra companya, que ens farà cinc cèntims del que és notícia voltant del rec, eh? Serà abans de la tardòria política. A entrevista política a les deu. A les deu. Sí, sí, entrevista a Portaveus, avui amb Jordi Collado, avui, doncs, que l'Assemblea de Podem ha d'aprovar també, doncs, el vot dels pressupostos, avui ho feia l'Assemblea dels Comuns, i avui la de Podem, per tant, en parlem amb ella, amb Jordi Collado. Miquel, què m'ha dit? Mira, us ho contesto en estèdio, també, no?
Parlem d'amfiteatres romans, que de fet enguany són els protagonistes del Congrés Internacional d'Arqueologia i Mont Antic, aquest atarracó bienal, que arriba aquest 20 i 21, per tant, dijous i divendres, a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, allà amb una aula fantàstica, amb una sala fantàstica, perquè ens ho explicarà el Joaquim Ruiz d'Arbulo, que és el director, l'encarregat d'aquest congrés de l'atarracó bienal.
I en temps cultural, un parell de propostes per avui mateix. Aquesta tarda, dos quarts de set, a la Biblioteca Pública, un club de lectura molt especial, perquè més que posar en comú el que es llegeix, es posarà en comú com s'ha escrit. És el Bibliòpsi, organitza l'Escola de Lletres, i ens porta com a convidat l'Albert Pitjuan, autor de Tsunami. Una obra molt fresqueta i molt, no sé si crítica, però també petarda, diria jo, que va guanyar el Pinsoler l'any de la pandèmia, l'any 2020.
I aquest mateix matí, no, perdoneu, demà, demà al matí, no em vull equivocar de data, demà al matí, doncs a una a l'Aula 502 de la Facultat de Lletres, aquí al Campus Catalunya, s'hi projectarà un documental sobre els drets i els impediments, o la lluita, per dir-ho així, de la comunitat LGTBI a Centraamèrica. Amb debat posterior i tot plegat.
Molt bé, i acabarem parlant de la jornada de prematuritat, Joan XXIII, de jornada de prematuritat. Sí, perquè crec que va ser el dia 17, i això va ser ahir, que va ser el dia dels prematurs, dels infants que han nascut de manera prematura, i a Joan XXIII organitzen una jornada, el dia 21, això sí, per això ens en fem reçó abans, el divendres 21, una jornada per posar en comú, i aclarir tots aquells dubtes que puguin tenir els pares de canalla prematura.
Heu dit Port Aventura Club? No ho hem dit. No Port Aventura, Prematura. Però heu dit Port Aventura? Prematura. Tu ho has dit, abril, Port Aventura? Sí, perquè Port Aventura Club és el regal perfecte per viure a Port Aventura World tot l'any amb la família o els amics. Perfecte per regalar per Nadal, amb avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc, des de 150 euros per persona. Molt bé.
Que pots escollir tres tipus de passes anuals i aconseguir accés il·limitat a Port Aventura Park, a Caribe, a Aquatic Park i a Ferrari Land. Segons el tipus d'experiència, què prefereixis per passar-t'ho bé un any inoblidable? Doncs regaleu club, regaleu un any sense límits. Molt bé, darrere, me'l faig, ja me'l faig meu, això.
Companys, gràcies. Miguel, fins ara. Abril, fins ara. Núria, fins ara. En Lluís, com se l'has vist de sol? Mauri Fernández, de Red de Sudivisual. Joan Dropet, fa la producció. Laura Guàs, Gevidas Gisperi, que us parla Josep Sunyer. Les 9 i 7, a primera opinió del dia, l'Espineta amb Tarragonins. Avui repassa la temporada castellera amb el company periodista d'Atac12, Àlex Alonso. Espineta amb Tarragonins. La veu de Tarragona.
La diada dels Minyons de Terrassa d'aquest diumenge ha tancat oficiosament, com a mínim, la temporada castellera 2025. Una temporada castellera que es recordarà pel gran nivell, sobretot de les colles grans, de l'anomenatge 5, les colles de Valls, els castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la jove de Tarragona, cada cop més consolidada en aquest grup de grans colles.
Colles que han fet castells de veu, castells nets, que s'han enfrontat a reptes encara no assolits. Novament el 9 de 9 en forra, però enguany ha tornat a sortir el 2 de 9 sense manilles. I fins i tot les joves de Valls, que és qui el va carregar, ha obert una altra porta inèdita, com és intentar el Pilar de Set sense forra. Per tant, una temporada que obre també noves portes.
Pel que fa a les colles d'Aragona, deia, amb la jove plenament consolidada entre les cinc colles grans del món casteller. El castell de Déu, carregat en dues ocasions i amb el repte de poder-lo descarregar l'any que ve, però també una àmplia gama de castells de gama extra, com el filà de 8 del 2 de 9 o el 4 de 9 amb l'agulla, fan que sigui una gran temporada dels del cos del Bou.
Al costat, a la plaça de la Font, les coses no han anat tan bé pels xiquets de Tarragona, uns xiquets que van començar la temporada sabent que era un any de renovació, però que una renovació que va començar molt bé, però a l'hora de materialitzar-la en Castells de Nou, les coses no han acabat d'anar bé pels de Roger Pairó. Sant Pere i Sant Pau i Serrallo, bona temporada, però amb reptes pendents. Un Sant Pere i Sant Pau...
que ha demostrat que la màquina verda torna a greixar-se molt i molt bé amb el 5 de 8 com a Castellestrella i Castellbandera, novament aquesta temporada. Els reptes, aquest 4 de 8 amb l'agulla, i aquest Pilar de 6 que ha tornat a sortir a les places al final...
que podria tornar a ser el castell estrella al Serrallo, sempre recordant la temporada per la mítica aleta el 3 de 8 del dia de Sant Magí. A partir d'aquí també hi ha molts fonaments per seguir creixent en uns castells que també en guany, i de fet aquest diumenge, comemoraven 15 anys com a patrimoni material de la humanitat, preservant els valors que els van fer mereixer aquest títol l'any 2010.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. No et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat La veu de Tarragona, la teva veu.
I avui a la veu comencem parlant de ciència i amb la doctora Karen Adela Vega Hernández, investigadora postdoctoral a l'Institut Català d'Investigació Química, a l'ICIC, aquí a Tarragona, i ha guanyat, no fa pas gaire, el primer premi a la final del Global Felling Walls Lab 2025 que es va celebrar a Berlín, Alemanya. Una victòria que avui en volem parlar de com ha anat tot plegat, com s'hi va presentar, com va anar la prova.
i que a més a més l'ha convertit en talent jove líder entre més de 100 finalistes a nivell mundial, que ja t'ha dit. Karen de la Vega, que tal, molt bon dia, benvinguda.
Buenos días, muchas gracias. L'honorabona. Muchas gracias también. Suposo que encara contenta ara, per això fa alguns dies, no? Sí. També tenim el Laura Hernández, responsable de comunicació del EICIC. Laura, què tal? Bon dia. Bon dia, què tal? I ho deia ara, sent finalista a nivell mundial i guanya ella. Guanya ella. Ho ha fet superbé.
Us va fer un espitja abans, no, d'anar cap allà, cap a Berlina? Va fer alguna prova aquí a l'Hific? Ha fet proves, havia fet proves, però vaja, jo sabia que seria guanyadora, ella no s'ho creia. No, per a nada. Com vas decidir presentar-te en aquest concurs, que és un concurs de molt de prestigi? Com ho vas decidir?
Bueno, en realidad es porque creo un poco que la ciencia al final lo hacemos para la sociedad y para las personas. Así que es importante que todo el mundo tenga acceso y conozca qué es lo que hacemos y por qué es importante lo que hacemos. Y para eso hace falta ciertas habilidades de comunicación. Habilidades de comunicación que realmente muchas veces no aprendemos durante la carrera, que es cómo comunicar esta ciencia, pasarla de lo complejo un poco más a lo simple, a que todo el mundo lo pueda entender.
Y era una muy buena oportunidad para aprender estas herramientas. Entonces fue básicamente lo que me motivó, o sea, poder aprender cómo hacer esta transformación de una ciencia compleja en una ciencia que todo el mundo pueda entender en aras de que la sociedad sepa lo que estamos haciendo. Cuéntanos un poco esto de la analogía de la elaboración de las pizzas, ¿no?
per explicar el que proposes fer amb els medicaments, no? Sí. El tema de las pizzas surgió porque lo que nosotros hacemos en el laboratorio es tratar de modificar medicamentos que ya existen, que están en el mercado, y hacer versiones que sean mejores. Mejores desde el punto de vista de eficacia, de seguridad, que tengan menos efectos adversos...
Y explicar cómo es este proceso, que realmente es un proceso que requiere, por ejemplo, coger un medicamento que ya sea en el mercado y hacer varias versiones que sean diferentes, muy similares, pero distintas. Era un poco complejo cada vez que trataba de explicárselo, por ejemplo, a mi hermana, que era la que más se lo trataba de explicar, es diseñadora, y no me entendía. Entonces de ahí surgió la analogía con la pizza. Probé varias cosas, ninguna funcionaba hasta que la pizza funcionó. Entonces, ¿qué pasa? La pizza es básicamente eso. O sea, ¿cómo haces una pizza que sea mejor?
Muchas veces comienzas con la pizza clásica, vamos a decir una marguerita, y le empiezas a poner diferentes aditivos, lo que más te guste. A lo mejor te gustan las olivas o el chorizo, hasta que encuentres la mejor pizza. Y básicamente eso es lo que hacemos en el diseño de nuevos fármacos. Explicar-ho, mira, això és el que fem a Blau de Prússia, Laura. Explica la complicitat de la química a través d'un podcast que diu Blau de Prússia. Exacte. Perquè tothom ho entengui, eh? Sí, sí, sí. Hem de fer un capítol pizza, eh?
Un capítol pizza. Sí, sí, podríem fer-ho. Clar, explica'ns també, no sé si és el teu primer premi aquest o no.
Bueno, realmente esta es una competencia que primero se hace una competencia en los labs regional. O sea, cada país tiene su competencia y en este caso yo fui a la competencia de la Marie Curie. O sea, las Marie Curie Actions, que son la beca de postdoctorado que yo tengo en estos momentos, hace su competencia regional que ya es una competencia a nivel europeo.
Porque tiene personas que están haciendo sus postdoctorados o doctorados en toda Europa. Entonces yo me presenté, participé en Dinamarca y de ahí seleccionaron a los tres representantes de la Marie Curie para competir en la final mundial en Berlín. Entonces ya había sido una de las tres ganadoras en esta competencia regional y fui a la final mundial. Sin ninguna expectativa, ¿eh?
Ah, clar, 100 finalistes a nivell mundial. Aquí hi havia gent de tot el món, eh? De tot el món, sí. Sí, sí, sí. De tots els continents, de un montant de països. Hi havia 60 països representats, 82 labs, que alguns, com ja tenen característiques de tenir molts participants, llevan a més d'un concursant, però si no, és un per país. I, bueno, sí, la final mundial. Són 100 presentacions en un sol dia.
Carai. I tens aquella oportunitat que l'has d'aprofitar, no? És a dir, que t'has de concentrar molt, no? Nervis abans de sortir a... Hi havia un escenari, com era allò? La verdad es que no tanto. O sea, estaba más nerviosa en Dinamarca que en Berlín. Porque...
Yo fui sin expectativa de ganar honestamente, o sea, te soy sincera. Yo fui ya en plan, qué bien haber llegado hasta acá. Estaba muy feliz de haber llegado a ese momento y solamente quería que la gente entendiera lo que estábamos haciendo. O sea, para mí ganar era eso, que yo pudiese presentar y que cuando me bajase de ese escenario la gente me dijera, of, entiendo lo que estás haciendo en el laboratorio. Y eso pasó, entonces yo feliz.
Perfecte. Quan veurem la teva pizza, entre cometes, que salta de laboratori a l'industria farmacèutica, a l'industria de laboratori, a l'àmbit científic? Perquè aquest és el següent pas, no? És a dir, que això es pugui aplicar a nivell científic i a nivell d'elaboració de fàrmacs, no? Seria el següent pas. Que esto salga al mercado, que se traduzca en una fórmula que salga al mercado.
Sí, bueno, realmente ya en la investigación de base nosotros tenemos colaboración con Johnson & Johnson. O sea, esta herramienta, una de las dos herramientas que hemos creado, ya se ha establecido una colaboración y se ha probado que con los sistemas automatizados que ellos tienen, con un robot básicamente, se puede utilizar la herramienta de nosotros y en un solo día generaron 24 nuevas versiones de un solo medicamento. Entonces es compatible con la industria farmacéutica.
Com creus que seran els medicaments del percent? Anava dir del futur, però podríem parlar del percent. Com seran els medicaments del futur? Com seran?
Bueno, creo que tenemos una muy buena base ya. O sea, hay muchos medicamentos en el mercado que funcionan y que hay que hacerle algunos ajustes para que realmente tengan un poquito más de potencia o los efectos adversos sean bastante menos considerables. Eso va a hacer que la gente se adhiera más al tratamiento.
y mucho de esto pasa por hacer este tipo de trabajo que es lo que se llama optimizar un líder que ya está en el mercado entonces una gran parte de este avance de medicamentos del futuro va a ser precisamente crear nuevas generaciones de los medicamentos que ya están en el mercado por eso hay muchos medicamentos por ejemplo que ya van por la cuarta generación
però comencen a partir d'una base fonamental, vamos a decir, de la margarita, de esa pizza de base, comencen por ahí y van mejorando con los años hasta que se obtiene una versión que realmente es muy efectiva. Quan vas saber que volies fer recerca, i en particular química, com va ser això? De molt petita?
Realmente no. O sea, creo que sería adolescente. Tendría unos 17 años cuando por primera vez me enfrenté a la química y me encantó. Hasta ese momento creo que quería estudiar historia del arte. Nada que ver ahora. Pero realmente yo estudié primero farmacia y farmacología. O sea, he transitado por otros campos que han estado un poco más alejados de la química.
Y creo que toda esa formación me ha permitido un poco como, una vez que conocí la parte experimental de la química y me enamoré de esa parte y supe que eso era lo que quería hacer, también dirigirla un poco hacia una aplicación más real, que tuviese un poco más de impacto en la sociedad.
Ho diem sempre i diem sovint que la química transforma la societat. És això, no? Sí, exactament. Ni més ni menys, no? Sí. O sigui, contribueixes a millorar la vida de moltes persones a través de la química. Exacte, exactament. El tens guardat al premi o el tens emmarcat a algun lloc o encara no? No, en realitat, o sea, sí, tengo el diploma en algún sitio que no sé dónde lo tengo exactamente, pero sí tengo el trofeo.
Sí, lo tengo en casa. Sí. Es muy lindo, pesa muchísimo, pero es precioso. Sí, lo tengo en casa y lo veo. Cada vez que miro la tele, el trofeo está al lado. Imagina com menja pizza, el dia que està menjant pizza. Com et veus d'aquí cinc anys?
Haciendo ciencia, obviamente. Haciendo ciencia que es lo que me gusta, es lo que me apasiona y tratar de hacerlo de manera tal que sea un espacio donde todo el que venga a hacer ciencia junto conmigo sienta que pueda ser creativo.
que puede dejar volar la imaginación. Para ser buena ciencia hay que correr un poco de riesgo. No podemos jugar sobre seguro y seguir haciendo trabajos de aumentar lo que ya se ha hecho. O sea, hay que romper un poco de esquemas y quiero crear un espacio donde las personas puedan sentir que pueden hacer eso y yo también sentir que puedo hacer eso. Un poco soñar sin límites y tratar de hacer cosas que... Siempre el objetivo final, no perder esa visión que tenga un aporte para la sociedad.
Per tu, Karen, anem acabant. Quin ha estat l'aprenentatge d'aquesta experiència, d'aquest concurs, d'aquest premi? Abans ja has dit que anava sense intenció de guanyar, que això crec que és una bona filosofia. Si vas allà i sumes que no guanyes, si guanyes, perfecte, no? Genial. És això, l'aprenentatge aquest? Què n'has tret d'aquesta experiència? Per algú que vulgui presentar-se en algun concurs i que digui que això és impossible, és molt difícil...
Bueno, realmente yo creo que va sobre todo de disfrutar el proceso, de tratar de sacar lo mejor de la experiencia, de aprender y no tener miedo a ser diferente. O sea, creo que fue el mayor aprendizaje para mí fue romper ese miedo interno que yo tenía de hacer algo que se salía del esquema de lo que yo sabía que estaban esperando.
Y fue esto de la pizza, o sea, era una analogía que funcionaba muy bien, pero a mí me daba un poco de miedo que dijeran, uff, no es lo suficientemente científico, pero funciona y la gente lo entiende. Entonces, si algo funciona, si crees en esa idea, ve a por ella y no tengas miedo.
Karen de la Vega, enhorabona. Muchísimas gracias. Algún blau de próxima hem de fer amb ella, no? Sí, sí, sí. Antes de que se nos vaya. Sí. ¿A dónde vas? Comienza una posición en Francia en dos meses. Pues sí.
Bueno, tu vas estudiar a la Sorbona i, per tant, tornes a treballar. Hice el doctorado en la Sorbona i ara me voy a Toulouse a empezar mi carrera independiente en Ciència. Doncs, avant que margi, un blau de Prússia. Vinga, va. A veure si creu en els astres. Per supuesto. Karen, enhorabona, que vagi molt bé. Gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies. I també, Laura, nana, demà ens veiem demà, gravem capítol, eh? Gravem demà. Ens veiem. Un blau de Prússia. Vinga, fins aviat.
La teva veu, la veu de Tarragona. Ja hi tornem amb les obres pertot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematza.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Doncs mira, ja fa temps que buscàvem una secció per utilitzar aquesta sintonia. Feia temps, eh? I l'hem trobat. Laura Guàs, què tal? Bon dia. Bon dia. Mira, a tu t'agrada, no, la sintonia? Sí, sí, a mi m'agrada. Doncs tindrem cada dia una finestra oberta al Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, que de fet ja segur que arriba del 3 al 8 de desembre, però ja ens avançarem cada dia amb continguts que ens costarà la Laura.
amb aquesta sintonia, ja hem trobat la sintonia perfecta, i parlant d'això, l'Adolfo Estivaldo, perquè ja escalfa motors, ja estan passant coses, no, Laura? Sí, sí, ja estan passant cosetes. Aquest any és el 25 aniversari, així que, de primeres, tenim el Marc Volpini, que ha fet el nostre cartell del REC, que, per si no sabíeu, és el que va fer també el cartell de Santatec, el 2024, aquell tan espectacular, i, bueno, ha ajudat amb la col·laboració de l'agència tarragonina Filingüau.
També, bueno, el Marc Volpini s'ha inspirat aquest any per al Cartell del Rec amb una quota del Leonard Cohen, la de There's a crack in everything, that's how the lights get in. Perdoneu per al meu anglès. És a dir, que hi ha una esquerda en tot... Jo és que l'he traduït, eh? Com que el meu anglès és de matar-ho cap amunt. Hi ha una esquerda en tot, això és com... Així és com entra la llum, que diu la peça de Cohen, eh? Així és com entra la llum, per tant. Hi ha una esquerda entre la llum i es fa cinema. Ah, exactament.
Així que ja podríeu veure el cartell que es representa molt bé, és la viva imatge del rec i de com la llum entra i surt també, és molt important, entra i surt en totes les noves creacions petites que neixen d'aquestes esquerdes.
I bé, també durant aquest mes de novembre tenim de moment una secció que han obert, que és la de Fem Soroll, que anireu tenint cosetes abans de començar amb la setmana del festival, que encara no tenim la programació, però que l'anirem publicant per aquí.
Ja s'han fet algunes projeccions per a diferents espais, una és el Casa Fòrum, i crec que aquest dijous en tenim una, de projeccions. Sí, en tenim una aquest dijous, de la qual parlarem el divendres, exactament, que ja podrem comentar una mica més, i després el dijous següent, també.
Molt bé. Per tant, fem soroll amb el festival, no? Fem molt soroll. Tu ets d'aquella si no et perds cap pel·lícula, no? O gairebé totes, no? Tu ets de la que fas maratons del rec? Exacte. Jo intento anar cada any i estaria amb tot. Dius a l'antica audiència. Dius a l'antica audiència, no? Exacte.
Bé, hi ha pericles molt bones, eh? I algunes de les quals després s'han guanyat certaments a nivell internacional, però que s'han estrenat aquí a Tarragona, al Festival Rec. Us avissem en temps, eh?, perquè pugueu anar, doncs, fent testets de tot el que anirà venint. Però, com veieu, i com diu la Laura, hi ha coses que podeu parar atenció, eh? El cartell, el Marc Volpini, que ja el teniu, ja el podeu veure. I amb aquesta Leonard Cohen, que, com deia la Laura, Leonard Cohen és aquesta frase, aquest nom de disc amb el qual, doncs, Volpini s'ha...
S'ha inspirat. El deixem amb el Déu Narcone? El deixem amb el Déu Narcone? Demà, la mateixa hora? Perfecte. Doncs vinga, fins demà farem més soroll. Gràcies, fins ara, Laura. I amb aquesta cançó que ens diu que hi ha una esquerda en tot. Així és com entra la llum. The birds they sang and the birds
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Sintonia de Tertúlia, avui Tertúlia Política, dimarts 18 de novembre 2025, setmana decisiva pel pressupost municipal de 2026, divendres, com saben, ja el ple.
I, doncs bé, et sembla que a hores d'ara que tot tira endavant, però veurem què passa també en aquestes properes hores, amb aquests serveis encara queden pendents en algunes de les formacions polítiques a nivell municipal. En parlem, entès tard, Úlia, amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Conseller portaveu dels Comuns, Jordi Collado, bon dia. Bon dia. I consellera portaveu de Vox, Judi Tomés, molt bon dia. Benvinguda. Bon dia.
Deia, bueno, dependents d'alguns serrills, de fet vostès ahir van consultar la militància dels comuns, avui la de Podem, per tant, un cop les assemblees ratifiquin, serà sí o no. Les assemblees són soberanes i per tant han de decidir, sí, sí. I en això estem. Avui els companys i les companyes de Podemos, bueno, per això, valorant la proposta, aquest prècord al que vam arribar, i a partir d'aquí, dimecres, explicarem el que...
Vostès ja tenen clar que sí, que també? Sí, tenim clar que no, que votarem en contra. Vostès en contra, ja ho vam dir al seu moment, eh? Sí. La conselleria Sala Mascora es mostrava optimista el divendres, quan feia la compareixent, per explicar el detall dels comptes del 2026, que això tiraria endavant.
Sí, jo crec que s'ha fet molt bona feina durant aquests mesos. Tindrem per tercer any consecutiu un pressupost aprovat i que entrarà en vigor a l'1 de gener. Això, a nivell de gestió municipal, també és important, poder comptar amb el pressupost des de començaments d'any. I s'ha fet una feina...
com aquests últims anys de negociar amb les forces polítiques per arribar a acords. Bàsicament perquè aquesta és la nostra feina de totes les formacions i és el que ens toca fer.
crec que tindrem un molt bon pressupost. Clar, vostè no es posa una volta condicionada que la militància, el que ha sigut de decidir aquesta nit, però... No, no, nosaltres hem explicat també, és a dir, quan tu arribes a un acord, el grup municipal ho té clar, que és el que volem fer, si no, no portaríem la proposta d'aprovació de l'assemblea, nosaltres creiem...
que els acords són bons, a mi ja, això crec que ahir amb els companys d'Atac12 ho comentava, és a dir, no són els nostres pressupostos, nosaltres hauríem fet algunes coses diferents, lògicament, però sí que crec que en la posició de negociar des de fora de govern hi ha coses que s'han anat explicant aquests dies i que em semblen que són prou rellevants, és a dir, tornar a aixecar la bandera a l'habitatge
com a ciutat, amb una inversió, com no s'havia vist mai, per dos altres clau. Avui explica el mestre Raona aquesta proposta de política de seguretat, d'incorporar càmeres a les bodycamps que li diuen als agents de la guardia urbana per ser més transparents, per tenir una policia amb una lògica encara més democràtica, defensa els drets humans...
Ens sembla que són plantejaments importants que generen seguretat en la ciutadania que rep el servei, però també en els policies, en els guardis urbanos que fan la seva feina i que, per tant, queden protegits i, per tant, creiem que la proposta...
en termes generals, però, bueno. La portarà en càmera, eh? La guardiola la portarà en càmera per poder... Sí, això ho veiem. Hi ha moltíssims cossos de seguretat d'aquí, d'Espanya, urbanes, mossos, policia nacional... Com molts policies a nivell internacional porten aquesta càmera, com deia el Jordi, això serveix per protegir...
tant a la pròpia policia, perquè som després documents audiovisuals que poden ser prova davant d'un judici, com la tranquil·litat també de la ciutadania, que és atesa per aquest servei públic, que és la Guàrdia Urbana.
Judit, vostès no estan d'acord amb els pressupostos? No, el tercer any consecutiu vam votar en contra. Estos pressupostos són uns pressupostos continuistes. Lo que observamos es que continúan subiendo el gasto improductivo, continúan sin bajar impuestos y continúan sin atender las necesidades reales de los ciudadanos.
Lo que no entiende la población, la ciudadanía, es que con los buenos resultados, con los que se cerró el presupuesto del 2024, que recuerdo que fueron con un remanente de 14 millones de euros y que el gobierno consiguió bajar la deuda por debajo del 60%, ¿cómo es que los presupuestos no reflejan
una mejora en la vida diaria de los ciudadanos. Los servicios, la ciudad sigue y los barrios siguen estando abandonados, los servicios, las ayudas no llegan a los ciudadanos. Entonces, esto el ciudadano de a pie no lo entiende. O sea, el microurbanismo está desatendido, pero en cambio los grandes proyectos...
grandes proyectos financiados con fondos Next Generation, esos abren titulares, aquí el equipo de gobierno fotos con grandes inversiones, pero que no solucionan la vida real de los ciudadanos a pie. Entonces nosotros estos presupuestos, ya hemos dicho que vamos a votar en contra, además estos presupuestos también reflejan
La soledad o la desesperación de un alcalde que tiene que acudir a unos transfugas para pactar unos presupuestos. Vemos, por lo que hemos podido ver, el presupuesto, por ejemplo, el precio de la traición de la señora Elvira son unos 50.000 euros en una estatua.
para dar el apoyo al señor alcalde, y demuestra también, por ejemplo, la hipocresía que hay detrás de las leyes y los pactos de los gobiernos que en Madrid llegan al acuerdo del pacto antitransfugismo en Madrid, pero luego cuando llegan aquí al gobierno municipal, todos ellos se pasan el pacto por el arco de triunfo.
Tuvimos un pleno, un debate, con el tema del paso de la señora Elvira Vidal a los no adscritos, aquí defendiendo el pacto antitransfuguismo, pues bueno, lo que tendrían que haber hecho es plantarse y no apoyar estos presupuestos. Eso es lo que queremos nosotros. Pero la señora Vidal no decanta mayorías, señora Gómez. Bueno, pero también son necesarios.
No. Bueno, podrían haber votado un no. Ah, sí, podría haber votado un no. Entonces, al final tiene que recurrir a los transfugas. Entonces nosotros creemos que la ciudad se merece otro tipo de política, otro tipo de presupuestos. No son nuestros presupuestos, son los de ellos. Por lo tanto, lo respetamos y nos van a tener en contra.
Estupendo, també li dic. Evidentment, Vox ha d'estar en contra d'uns pressupostos com els nostres que aposten pel bé de la ciutat. El problema que té Vox, com té en general els partits que han decidit no donar suport, és a vegades l'argumentació falla a l'hora amb el que et trobes a la realitat. Perquè, clar, la senyora Gómez, per arribar fins a aquest asseu de Tarragona Ràdio, ha hagut de passar necessàriament
per l'Avinguda Roma, que està sent asfaltat als laterals, com s'acaba d'asfaltar l'Avinguda d'Andorra, i ara passarà amb el Prat de la Riba, que jo crec que la gent basarà l'asfalt directament, perquè fa tants anys que cal asfaltar aquell tros. Llavors, el pressupost de 2026 porta partides tan peregrines i tan allunyades de les necessitats de la ciutadania...
com són els 2,4 milions d'euros pel pla de barris de la part baixa. Tot i que esperem que el Govern de la Generalitat faci aquesta aposta i ens doni els 12 milions i mig, nosaltres ja hem de començar a fer feina i a fer activitat perquè, independentment d'això, el barri ho necessita 1,8 milions en 13 nous autobusos urbans.
que com tothom sap ningú puja als busos urbans de Tarragona, jo que el faig servir habitualment, és molt necessari renovar 1,5 milions per la construcció d'habitatge social, com deia el Jordi, 1,5 més de milions per continuar amb el pla d'asfaltat, 1,2 pel manteniment de la pintura dels centres educatius de la nostra ciutat, és a dir, pintarem totes les escoles,
No sé, puc seguir, eh? 700.000 en complexos esportius, 600.000 pel patrimoni, equipaments culturals, el mercat del fòrum... Vaja, tot projectes que, evidentment, és claríssim que la ciutadania no hi té cap interès. És a dir, nosaltres podem fer els...
els arguments que vulguem i podem dir que tenim els barris abandonats. Podem fer tot l'argumentari que vulguem i poden tornar a portar el senyor Garriga a passejar-se, a dir mentides, a dir que mai cap polític ha passat per allà, quan n'hem passat uns quants de tots els colors, sincerament. Entre d'altres, no, i a parlar amb la gent. Vostès venen a fer-se un vídeo, a parlar amb la gent i a treballar. I entre molts altres...
El president Illa, sent candidat, ja hi va passar, perquè una de les visites que va fer Tarragona, el primer interès que vam tenir a emportar-lo és a veure els blocs de colors de Camp Clar, justament perquè cal que des d'habitatge de la Generalitat es faci la seva feina, que és el que la consellera Panec està lluitant perquè es pugui fer, que les coses, evidentment, no hi ha una vareta màgica i res es fa d'un dia per l'altre.
Però, vaja, les millores es veuen. I és un pressupost que toca de peus en terra. El creixement que té, bàsicament, és del creixement dels sous, del personal i funcionaris IPC. No hi ha cap creixement desorbitat. I, bueno, no sé què vol dir amb continuista, però sí, clar, continuem a fer aquesta tasca. I els projectes Next Generation...
Són grans transformacions que, sincerament, no sé què té d'allunyat a la ciutadania que s'hagi tirat avall al Mamotreto o que s'estigui arreglant al Parc del Francolí amb tota la necessitat que tenim de recuperar aquest bosc de Ribera.
i de fer el nostre reu no només amable sinó més segur amb possibles creixements arreuades o arreglar la colònia del fòrum al vell mig de la ciutat que forma part del nostre patrimoni històric que tantes alegries ens dona i més en aquest any que celebrem els 25 anys. Per tant, clar, no sé, venen una realitat que el problema que tenen i que s'hi troben de cara és que no correspon amb el que la gent es troba quan baixa a casa cada dia al carrer.
Bueno, mire, yo tuve una única reunión con la señora Mascaró en la que le hicimos una propuesta muy factible para reducir el gasto, el gasto corriente, yo hablo de gasto corriente, que permitía reducir el gasto corriente en unos niveles totalmente aceptables y asumibles por el ayuntamiento, por el presupuesto, y que permitía a la vez bajar, reducir los impuestos.
evidentemente, por tercer año consecutivo, se nos... ¿Quién es de esta propuesta? La tiene la señora Mascaró. Si quiere, en otro momento la hablamos, pero la tengo aquí. Ya la hablaremos. Pues a lo mejor, bueno, yo lo dije, el gasto... Ya saben cuál es nuestro discurso, pero la señora Mascaró la tiene la propuesta. Entonces...
Evidentemente, a lo mejor no hay comunicación entre ustedes, pero yo les vuelvo a decir, entonces, analizado el presupuesto, analizado el presupuesto, por ejemplo, vemos que la partida de cultura y festas, tanto les gustan a estos señores, el pan y circo que llamamos nosotros,
Pues miren, desde los últimos presupuestos de Esquerra Republicana, que el presupuesto estaba en 6 millones de euros, han pasado en gasto a 11 millones de euros. Es que la cultura no es tan físico. Entonces, gastan en cultura y festas prácticamente lo mismo, déjeme acabar, gastan prácticamente lo mismo que en urbanismo, 10 millones de euros. O prácticamente le dan la misma importancia que a servicios sociales. ¿10 millones de euros en cultura en capítulo 2? No, todo.
de l'1 al 5. A veure, en gasto corriente. Gasto corriente, capítulo 1, capítulo 5. Del 1 al 5. I le dan la misma importancia... Ah, incluent el personal, està parlant vostè. Bueno, claro, claro. I entonces le dan la misma importancia que en servicios sociales en el que destinan 14 millones d'euros. O la cooperación sigue aumentando y hemos pasado, este año, a unos niveles de 800.000 euros en cooperación.
Esas son las partidas que nosotros creemos, eso está en el presupuesto, nosotros creemos que son totalmente innecesarias. Eso que dice el asfaltado es el microurbanismo y que nosotros, evidentemente, dentro del presupuesto hay muchas partidas que estamos de acuerdo y que las defenderemos, pero hay otras que están contra nuestro diario y vamos a arrebatirlas porque...
No, porque para nosotros la cultura es invertir en las escuelas, en los colegios. Eso es educación. Es que no sabemos qué es la cultura. Está muy bé que voten en contra de la que te supone, señora Gómez. Una parte de esta cultura y festas en el programa es ruido y que molesta a los vecinos.
Cultura i festes a Sant Alec. El que hay que invertir es en la educación, en la enseñanza y conseguir que los niños, los alumnos catalanes, no estén a la cola en los informes PISA. Senyora Gómez, vostè que ha votat l'estratégic de cultura de la ciutat?
Va a putar en contra. Sí, claro, evidentemente, porque preveía el objetivo del 3%, un 3% del presupuesto... Un 3%, no, un 264. Es lo que está. Pero el objetivo es llegar al 3%. Y nosotros estamos totalmente en contra de destinar un 3%... Al mundo de la cultura. A la cultura y festas, sí. A la parte de la cultura, sí. O sea, que a las bibliotecas...
No intentaré enredar. No, no, no. Pero es que la biblioteca, la biblioteca cultural, la programación de la cultura... Le sacaré. Otro día, si queremos, podemos hacer un monográfico sobre... Segunda vez que nos aplaza un segundo debate. Es que no llegamos a todo. Claro, es que los presupuestos son muy amplios.
Calla més temes, perquè alguna cosa es deu fer veure. No, perquè vull saber quina part és cultura, quina no és cultura, quina és siroi. Hacen un montón de festivales ideològicos i que nosaltres no estem d'acord.
un festival ideològic. I el Teta. És un festival ideològic. Clar, evidentment, és a dir, per descomptat, i fem el Pride, i clar, aquestes coses no poden ser en una ciutat com cal. No, Santa Tecla no. Això no és Ciroll. Santa Tecla no. És Ciroll o què és? O sigui, la Rosario Flores és Ciroll perquè és Teta, però en canvi uns altres si és a Santa Tecla ja no és Ciroll. 700.000 euros en las fiestas de Santa Tecla, pues a lo mejor es demasiado.
Posiblemente es demasiado y demasiados actos. Es nuestra propuesta. Para hacer unas fiestas populares tampoco no hace falta tirar la casa por la ventana. Sí, son las fiestas populares, las fiestas maestras de Tarragona. Teta Fes, Santa Tecla, y también la compañía de esta casa de Ciudad García, finalistes dels premis ARC, que demà arribaran al Teat de Tarragona.
19 de novembre, per tant tindrem tot l'art de la cultura catalana de Tarragona. Vols dir que l'art de la cultura catalana s'ha fixat en Tarragona, en aquestes... La Sílvia és normal, perquè és una crac, i ja és de justícia que hi estigui. Però en el soroll han vingut els de la cultura catalana... Teta Fes, Santa Tegla... Sí, en el soroll psicològic i en el popular. És molt... Té una liana a vostè... Perquè ens han nominat pel Teta Fes, ens han nominat per la programació musical de Santa Tegla...
a la Sílvia, que de fet a mi, sincerament, és el que més il·lusió em fa de tots, i a la Sala Cero, també per la programació cultural que fa, com una de les poques sales de circuit que ja ens queden, que cada dia és més complicat tenir sales de circuit, i això, doncs, és un problema, i la Sala Cero està aquí aguantant també, no? I sí, home, que l'associació de representants i...
i managers, són els empresaris, els que ens han nominat, senyora Gómez, no els artistes, els empresaris, imagini's com està la cosa. I avui ja sabeu soroll. I venen aquí a fer soroll també demà al vespre al Teatre de Tarragona, amb aquesta gala d'entrega de Premis d'Art, que ens fa molta il·lusió que es faci a la nostra ciutat, i tant.
Per cert, la Silvia, 40 anys, vinculada pràcticament a aquesta casa, i ahir que treiem les audiències, 50.000 oients de Tarragona Ràdio, un últim estudi amb un creixement del 21% a l'FM, i alguna cosa, si té a veure, també la Silvia, tot el personal que hi ha per aquí fora, per aquestes xifres, vull dir que la gent segueix escoltant la ràdio, segueix escoltant l'FM, i tertulies com aquesta, eh? Sí, home, és un orgull veure com la nostra ràdio capta l'interès
de la ciutadania, especialment en un moment on les opcions cada cop són més il·limitades, perquè avui en dia tens canals pertot arreu d'on informar-te, que això també és un problema, però que Tarragona Ràdio aposti per aquesta programació i informació de proximitat, que estigui al costat dels grans esdeveniments que es fan sempre a la ciutat i que, evidentment, compti
Doncs amb els periodistes i professionals que esteu al peu del canó cada dia amb tot el que passa, això ho reconeix. També la ciutadania, en un món on hi ha molt de soroll, això sí que és soroll, senyora Gómez, i no la cultura. La desinformació a la qual vostès estan abonats constantment...
que dins d'aquest magma de bul o soroll i desinformació la ciutadania decideixi apropar-se i escoltar i tenir com a referència, especialment per el que és la informació local, a la seva ràdio de referència com és Tarragona Ràdio, crec que és una molt bona notícia per la ràdio, però una molt bona notícia en general.
Sí, jo crec que és evident que informació més gent de referència, és com una fórmula màgica d'aquesta casa, però a més en els últims anys jo crec que això també cal remarcar, és a dir, buscant programes que tinguin a veure amb interessos de la ciutadania, amb entitats, amb col·lectius que són capaços de programar, quasi fent un híbrid,
entre ràdio tradicional i ràdio comunitària, que és una cosa que aquesta casa està aconseguint i que ja ho esteu fent amb una dedicació molt, molt interessant, facilitat molt la vida a molta gent que té ganes de metre en antena, d'explicar les seves històries, que al final són les històries de la ciutat. I que a més, que ja sou gent de casa. Poses Tarragona a ràdio i dius, a veure què diu la Tere ara, o a veure què diu la Laura, o el Pep, o el Joan...
O la Vox. O qui sigui. Jo, sincerament, no crec que escoltin Tarragona Ràdio només per escoltar-nos a nosaltres, però... És més jo. Jo apostaria que no deu ser dels programes més escoltats, això no ho sabem. Però, en tot cas, crec que es fa una programació de molta qualitat, molt interessant, sobretot molt propera, i també ens indica...
que la gent... Estem veient molts índexs d'audiència últimament en molts mitjans de comunicació que estan posant molt nerviós a molta gent, especialment quan els índexs dels mitjans públics, en general, estan pujant. També vol dir que la gent comença...
a triar i a triar veracitat i a triar aquesta professionalitat aquesta imparcialitat i jo crec que això és important vol dir alguna cosa bueno, felicitaros por el trabajo y por la parte que me compete a mí pues ya que esta es la única el único medio que me abre las puertas
és municipal i estàs obligats a abrir-nos els micros, pues a aprovechar aquesta oportunitat que tinc, perquè ja que els altres llocs, que són tan imparcials i tan llibres, no ens abren les portes a nosaltres, pues lo agradezco enormement. Senyora Gómez, em costa molt d'entendre que tota l'estona estigui disparant, si em sembla... Bueno, és que aquí no pot dir que és la ràdio del règim, perquè és clar,
Que dirà, perquè menys ingerència hi ha. Això, llavors, clar, hem de canviar el discurs. 50 anys de la mort del dictador al seu llit d'aquest llibet de xous. 50 anys de la restitució de la democràcia, la transició... Bé, els seus votants creuen que es veia millor llavors que ara. De fet, 6 de cada 10 dels que voten a vostès creuen que es veia millor en temps de franco, però és que també ho creuen 20% de la població.
I això és preocupant, eh? És molt preocupant. El 20% de la població creu que moltes de les coses que tenim ara es deuen en aquella època de dictadura que aquest d'això us farà 50 anys que va morir el sol dit el dictador. Sí, la mort de dictadura, que a més serà part del ple del proper divendres, però hem proposat una moció en la qual el que intentarem fer és un debat obert, tranquil, i seré, a veure si ho aconseguim.
sobre aquesta situació que a més s'estan instal·lant alguns missatges que són molt perillosos coincidint també amb els 50 anys del Borbó de la recuperació de la monarquia
Aquest relat que s'intenta construir que la democràcia ens l'han portat als Borbons, jo crec que és important que posem peu en paret i expliquem que la democràcia ha de portar els moviments veïnals, els moviments obrers, que van ser capaços de lluitar contra una dictadura.
i en prou d'una democràcia, perquè si no hagués estat aquesta palanca de canvi al carrer, això no hauria succeït sense els companys de militància, els cementers, les Teres Fortuny, que hi van haver arreu, són els que van permetre que la democràcia arribés a aquest país.
I aquests dies, assenyalats perquè els 50 anys pesen, crec que hem de recuperar aquest fet com un fet de commemoració i de record per dir-ho nunca mai.
Sí, per descomptat. De fet, per això, el programa de Memòria Democràtica de l'any vinent està dedicat justament a aquests últims anys de la dictadura i inici de la transició a la democràcia, especialment dedicat a tots aquests moviments estudiantils, veïnals, sindicals...
que van ser qui van portar la democràcia en aquest país, no? Perquè el dictador va morir a un llit d'hospital, però la dictadura no va morir amb ell. La dictadura va morir i es va acabar i es va guanyar a pols la democràcia amb molt de patiment...
i amb molt d'esforç per part de moltíssima gent, i crec que és important que se sàpiga que hi ha víctimes també d'aquesta transició. Podem recordar els fets de Vitoria, aquí a Tarragona mateix, tenim el NAFO també, a Reus també...
un altre company va ser Tito Tejab, va ser assassinat, els advocats d'Atocha, és a dir, va ser també un moment convuls on els moviments socials, sindicals, veïnals, l'any passat va ser super exitosa la pel·lícula del 47, on justament es posava...
el focus en aquesta lluita veïnal, que el que volien era una vida digna i portar aigua, llum, asfaltat i transport públic als seus barris. I tot això és el que va acabar amb la dictadura i la resta és voler reescriure la història com s'està intentant ara.
6 de cada 10, eh? No ho dic jo, eh? Ho diu sempre en la xarxa psicològica. No, que se tranquil·lice, porque el debate en el pleno va a ser muy sereno, porque no entendemos cómo se traen al pleno del ayuntamiento mociones que nada tienen que ver con la política municipal, lo hemos dicho en reiteradas ocasiones,
Entonces, al hablar de Franco, que lleva muerto 50 años y que estos señores precisamente lo han resucitado cuando era innecesario, estaba muerto y enterrado, volver a hablar de los fantasmas del pasado, nosotros creemos que... No me interrumpe, nosotros preferimos hablar... Ya le digo yo que no vamos a intervenir, yo no pienso desgastarme hablando y perderme tiempo hablando de un tema que no nos compete...
Al menos aquí en política municipal. En todo caso, lo que sí que tendríamos que hablar es de la dictadura que estamos sufriendo con el dictador Sánchez y con todo este movimiento progresista de izquierda radical que está en el mundo.
Entonces hablemos de la política actual, de la política municipal, de cómo está la ciudad, hagamos todos los debates, hagamos monográficos sobre cultura, desgranaremos los presupuestos y hablemos de esto y dejemos a Franco dónde está.
Y bueno, si quieren hablar ustedes, podrán hablar todas las horas que quieran. Ya les digo que va a ser... Senyora Gómez, repassi, amb cariño, però repassi el cartipàs municipal i veurà que la política de memòria històrica és competència municipal. No, porque ustedes lo han decidido, porque se han decidido traer la memoria democrática aquí a los plenos. No, no, que no es una decisió que nosaltres... Y con las leyes de Sánchez...
tergiversando la historia y las fechas, entonces es que no voy a entrar. Però si m'està dient que estamos tergiversando, home, haurà d'entrar per explicar-m'ho, perquè potser... Lo hemos debatido en el pleno varias veces. Llavors, el ple és debat o no és debat? Jo és que les dates són les dates, la història és la història, i sap què passa, que aquí es fa una feina molt seriosa des de l'arxiu de Tarragona i amb tot el programa de Memòria Democràtica, acompanyant... Clar, vostè per què no hi ha anat mai?
la fosa comuna que hi ha aquí al cementiri de Tarragona. I no ha anat mai, evidentment, a l'acte del 14 d'abril, on les víctimes republicanes venen a recordar els seus familiars que van ser afusellats. I tampoc ha estat mai, quan parlem també de les víctimes que hi va haver, per exemple, a la rereguarda del cantó conservador...
que també van ser assassinades injustament en els primers anys de desconserir la guerra, perquè nosaltres reivindiquem totes les víctimes, les de tots els cantons, i això vostès ni ho entenen ni ho volen entendre, en canvi li diuen dictador a un president del govern que a vostè li agradarà o no, però per mi a tots els presidents del govern que ha tingut Espanya, o en aquest cas...
Catalunya, els hauré votat o no, m'hauran votat o no, però han estat presidents escollits democràticament i eren els meus presidents, m'agradessin més o no. I això vostès són incapaços d'entendre-ho. Per tant, com no defensem la democràcia ni els valors democràtics, ens permetem dir que vivim en una dictadura, quan si això fos veritat.
vostè no podria dir el que està dient, perquè estaria a la presó. I probablement l'haguessin torturat. Com va passar amb tanta gent que durant la dictadura i encara durant els primers anys de transició van ser torturats per aixecar la veu i defensar en el que penseven?
No, durant la República no. Durant la Guerra Civil. Ahí están las fechas, el desquadre de fechas. Ah, el desquadre de fechas no. Vostè vol dir que la Segona República no va ser un govern democràtic, és el que torna a dir? Perquè és que encaixa molt amb el que està dient el govern d'Espanya, ara.
Ni ho era la Segona República, ni ho és aquest govern, ni ho serà cap. I que en aquesta ciutat, per exemple, encara hi ha víctimes del franquisme amb foses comunes no identificades. Jo no sé si n'és conscient. No, però això ho diu una persona que pertany a un partit polític, que el seu líder s'ha fet president ad eternum de la fundació on van aparar tots els calés del partit.
I això no és una cosa utilitària. Si quieren hablar de fundaciones... No passa res, no passa res. Ja sabia que això l'emprenyeria, però no passa res. Si quieren hablar de fundaciones, podemos hablar de las fundaciones de los demás partidos y de la financiación irregular de sus partidos. De las lechugas, las chistorras y los soles. Estic encantada de parlar cada dia. Demà a les 8 del Teatre Tarragona, els Premis Arc. I los han tumbado dos veces. A les 8 del Teatre Tarragona, a les 8 del vespre, Premis Arc...
I abans, a la Rambla Nova, tindrem per la senyora Gómez una mica de ciroll, per la resta de gent, grups que toquen en directe a la Rambla abans de la gala dels Premis Arc. Perquè entre els guardons també hi ha els Búhos, la Fúmiga, Esberlana i Ouineta també entre els guardons d'aquests Premis Arc i la companya Cibbersi, que esperem que em deia Sandra Ramos que guanyi. I que esperem que...
M'ha resgut la conèixer més ací. Gràcies per conèixer-ho. Vostè no marxa gaire lluny, que té una entrevista de Porta 2. D'aquí una estona, eh? Jo dic com és, gràcies, que vagi bé. Fins la propera. També Sandra Ramos i Jordi Collada. Fins aviat. Fins ara. Adéu. I anem al nostre primer tema clau.
No ho puc evitar. I nosaltres tampoc de poder assistir aquest cap de setmana al calçofès Balls. Sí, sí, on figaflauers, la fúmiga, bubós, escatarra, ginesta, les que faltaven, Maria Jacobs, DJ Trapella i ells, els tiets de tota la família. No ho puc evitar.
Un cot i ben salser o camut tot del mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar. No em vull saber.
Ahir vaig trobar l'Aleix i em va dir que tenia cotis, posaria info, tenia bones refes, no sabia per què, però s'ajuntava les notis, el mercat està palment i tu estàs holding. Tira la manta, peli de terror, no vulguis córrer, la sort del traïdor, i és que et miro davant de la platja i em dius que no, que no, que no ho pots evitar, ja no saps.
No em vull saber res. No em vull saber.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Blog. L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixo Scant.cat
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estorvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Doncs seguim en clau política i ara entrevista de portaveus amb el portaveu d'on podem Jordi Collado, que continua aquí després de la tardúria. Jordi Collado, bon dia. Bon dia. S'ha aixecat però no s'ha mogut de lloc. No, no, no.
El dient, per cert, fa una zona que vostès no van als barris, que no van als blocs de colors i tot això. Fa una zona la persona que hi ha aquí. Jo crec que és escopir per arriba, que diuen al meu barri, que és Torre Forta. Jo crec que hi ha una manera de fer que estàs gastant en si mateixa.
Jo crec que és evident que el que diuen són barbaritats, són proclames, són suflames per la seva gent, en un segment molt clar i molt concret. Som tan poc d'anar...
d'anar als barris, que jo crec que en aquests pressupostos es veuran resultats, però, a més, hem estat al ple de divendres, els veïns dels blocs de colors han presentat una moció i la gent de Vox ni l'ha recollida.
Per tant, ja ens està explicant què és el que es planteja. És a dir, quan els veïns ho porten a l'Ajuntament i s'han de treballar solucions, la gent de Vox mai és. Quan ells poden veure un filon d'un vídeo molt xulo del senyor Garriga dient bestieses, doncs aquests sí que el fan. Aquesta és la manera de treballar que tenen, que no és treballar sinó blasfemar.
Ara parlem dels pressupostos. Ja li preguntaré a tres generals per encara decidir la militància de Podem. Sí, les companyes de Podem decidiran a la tarda.
hem de prendre la decisió, per tant no entrarem allò, si em permets, amb histori per respectar l'assemblea, però sí que a nivell general jo crec que s'han explicat algunes coses que... Però diguem que tot va bé, no? Tot va per bon camí, diguem-ho així. Bueno, la proposta del grup municipal és clara, nosaltres creiem que és un bon acord, però les militàncies l'han de poder palpar, divendres ja els hi vam... no, dijous ja els hi vam enviar...
el primer document, avui els explicarem... Ahir els vam explicar a la gent dels comuns, avui els explicarem a la gent de Podemos, amb més detall, perquè també vegin quines coses que van proposar les assemblees, perquè van haver-hi assemblees...
assemblees prèvies de recollida de propostes, s'han cristal·litzat i apareixen aquests pressupostos, que això també és part de la feina de la militància, fer-nos propostes que nosaltres després batallem per incorporar-les. Llegíem aquest que passem en un article que deia que les propers eleccions, siguin les que siguin, es decidiran per la immigració i per l'habitatge, per aquests dos temes. T'he d'acord amb això, amb aquesta afirmació?
Sí, segurament, jo crec que són dos temes claus que hem de poder encarar, jo crec que són dos temes claus que hi anem treballant, l'habitatge és evident i clar, jo crec que amb aquest mandat ara mateix, és a dir, fins ara mateix ja van 17 milions d'uros d'inversió en habitatge per aquest Ajuntament,
en pactes amb en Comú Podem, i per tant ja ho deixem clar. En les negociacions hi havia algun moment que la consellera Mascaró, quan negociàvem partida d'habitatge, em deia que el 30% de la inversió que hem fet a aquest mandat l'hem fet en habitatge. Sí, sí, i està bé que ho fem, i més que n'hauríem de fer.
perquè tenim un pla d'habitatge local que hem de desenvolupar i és un acord que ens vam donar els municipals i que hem d'aconseguir desenvolupar amb força perquè al final...
Si no parlem de les coses del menjar, si no parlem de les coses importants condicionant la vida del dia a dia, no ho tirarem. Ara, per qüestions familiars, ara visito molt l'anella mediterrània i, clar, l'edifici Les Oliveres, que el vaig mirant dos o tres cops a la setmana perquè hi vaig a l'anella, avança a una velocitat tremenda. Va ser el primer acord amb el que vam arribar
amb el govern municipal per fer les oliveres. El projecte inicial parlava de 164 i vendes. Hem aconseguit fer-ne 192. És a dir, jo crec que va ser el primer gran acord que vam aconseguir a l'entrar a l'Ajuntament. Amb l'alcalde Viñual li vam plantejar que aquesta seria la nostra màxima. I bé, doncs, habitatge...
a Ponent, però també a la Rebassada, però també al Centre Ciutat. Aquest any s'ha comprat l'edifici del carrer Lleida, el carrer Joan Fuster està pendent de l'aprovació de l'ajuda d'habitatge de la Generalitat, d'habitatge social de la Generalitat per poder tirar endavant, sortir a concurs que sortirà ja...
que són propostes clares, i per tant l'habitatge ha de ser una aposta clara, també en la perspectiva turística. És a dir, avui el primer problema d'exclusió de vivendes del mercat de lloguer està sent els pisos turístics. Aquest any hem començat aquesta revisió de les llicències de pisos turístics perquè es tornin a col·locar aquests tres vendres al mercat d'habitatge habitual, és a dir, tornar, no? Hem aconseguit aquesta trentena de pisos, creiem que n'en seran molts més...
Hem proposat aquesta bústia d'anúncia en els pressupostos per detectar si el pis és turístic o no legal, amb llicència o no la té. Si no la té s'ha d'anunciar perquè aquest pis no pot estar funcionant com a pis d'habitatge turístic.
I si té la llicència i genera problemes, doncs s'han de fer les queixes corresponent. Per tant, sí, per nosaltres aquest tema està clar. En l'àmbit de la migració també. És a dir, nosaltres som dels que defensem. Quan avancen els drets de tothom és com quan avancem com a país. Hi ha altres que creuen que assenyalant el grup més petit guanyen. Perquè a més sempre...
sempre assenyalen aquells que menys dret tenen, els immigrants, el col·lectiu LGTBI, les dones, els infants, és a dir, sempre tenen aquesta obsessió d'anar segmentant-nos per grups de població per intentar confrontar l'últim contra el penúltim.
En el supòsit que les bases de Podem també es decantin per donar suport als pressupostos, també que Junts acabi de tancar els arrels i, per tant, s'aprovin amb alguna absenció d'algun dels consellers i consellers no escrits divendres al plenari els pressupostos, en què estaran més pendents que s'executi a nivell de 2026, quan arribi el de gener de 2026, o de les diferents partides que han contribuït a que tinguin endavant, quina és la que més els interessa a que tinguin endavant?
Clarament, l'habitatge és clarament una, i també hi ha tota una part d'ajuts a obres, a comunitats, que serà un tema important que puguem desenvolupar, però... Interblocs.
Bé, clar, és que realment el tema d'interblocs és clau, el tema del pla integral de Sant Salvador per nosaltres és molt clau, és a dir, això a més haurem d'anar a córrer molt, perquè és una partida que té el sentit de refer els deures que aquesta ciutat té pendents amb Sant Salvador. Sant Salvador ha estat un barri...
especialment maltractat per l'administració municipal i, en aquest cas, també de la Generalitat, perquè sempre l'ha acabat deixant. Jo recordo encara que el 2008... el 2009, perdó, el Gaspar Mazza, profe de la Universitat Riberi Virgili, va impulsar un projecte europeu, un urban, que va ser la primera promesa. Se'ls va prometre després un pla integral. Mai ha arribat res.
I, per tant, tenir un ple integral, un full de ruta, clar, per com intervenir al barri, per transformar-lo social, urbanística i medimentalment, es clau. I jo crec que l'Alba Pavón, la presidenta dels seus veïns, que ha arrencat amb aquesta nova etapa amb els seus veïns amb una força tremenda i que està aconseguint que tots espavilem, i jo crec que cal...
assenyalar el que està sent l'Associació de Veïns, qui ens està fent moure tots, perquè són els primers que estan demanant que espavilem, han aconseguit que aquesta partida hi sigui.
Per cert, com veu l'evolució del contracte de la Brossa-Morbeser? Ja han passat uns quants dies, no gaires, encara són, perdent la setmana i mitja. Home, jo crec que hi ha tres coses que són clares. Una és la campanya comunicativa està sent clara i diàfana, i per tant aquí l'Ajuntament, el govern, ha fet una aposta clara.
comunicativa al desastre de la transició de contracte. És evident impalpable, però, i seria la tercera, jo crec que s'estan posant les piles i estan reaccionant. Hi ha algunes coses que...
Molt petites, potser, però que per nosaltres són significatives, per exemple, són les escombres. És a dir, veiem els treballadors de lentejar amb unes escombres que són de la senyoreta Pepis. És veritat que ja han dit que faran canvi i que ja n'han portat algunes, però encara veiem treballadors d'escombriaires que van amb aquestes escombres...
No és només que es comprin poc perquè són petites, és que, a més, poden generar lesions perquè no compleixen cap normativa a nivell de seguretat laboral. El tema de la Guàrdia Urbana i les càmeres que portaran incorporades, això també, doncs, vostès diuen que garantirà una policia més transparent i més propera.
El fet que portin una càmera, no? El objectiu és que siguin tots els agents del cos o tots els que donen el carrer, no? L'objectiu és aquest. És a dir, que quan una gent estigui al carrer aquesta càmera ho permeti gravar les seves intervencions. Això té a veure amb una lògica bàsica d'aconseguir una policia més transparent i democràtica. Qualsevol...
Iridia, que són el nostre referent a nivell dels centres de drets humans, Iridia, que són un referent, ho expliquen molt i molt bé. És a dir, una policia vigilada és una policia que vigila millor. I, per tant, aquí les estructures de poder han de tenir... El controlador és clau. I aquestes càmeres serveixen per això.
I, per tant, que la policia entengui que la seva actuació ha de ser clara i transparent, i això també els protegeix en ells, perquè quan s'instal·len aquestes càmeres automàticament baixen els incidents. Això ha passat a totes les policies on s'han ubicat càmeres. De cop, les agressions a policies... Perquè, clar, al final no és només la prova del delicte o la paraula del policia, i això que tenen presumpció de veracitat,
sinó que, a més, hi ha una prova gràfica. I, per tant, qualsevol intent de dubte que s'intenta posar sobre la policia s'acaba amb unes imatges que són prova de pes en un judici, que estan controlades, homologades, que el funcionament és transparent. I, per tant, d'aquí a veurem això. En l'últim any hem tingut diversos casos de, bàsicament, dones,
que ens han vingut a fer algunes queixes de situació policial, de maneres de fer, d'alguns policies, que sí que ens han fet plantejar la necessitat d'avançar en aquest camí, en aquest model de seguretat, perquè moltes vegades, quan parlem de seguretat, el discurs d'alguns és més policia, més pressió. I nosaltres el que diem és més democràcia, més drets. I, per tant, quan tu tens...
i ho vam plantejar amb el projecte de carrer que està a punt de licitació, i ho demostrem en aquest fet. És a dir, la seguretat és un tema clau, també per l'esquerra, i hem de proposar solucions, i aquesta és una. Portida de carrer abans de final d'any, o no? Esperem, esperem. Estan treballant molt fort l'agenda de centres cívics de ciutadania, estem pendents d'haver alguns documents, i espero que...
que siguin capaços, perquè realment és una feina ingent, és a dir, mig milió d'euros anual, amb set equips, amb uns lots complicats de fer, amb personal de centres cívics desenvolupant nous rols, estan treballant bé, jo crec que hem de deixar els tècnics fer.
i que s'acabi de desenvolupar. Han reclamat més personal i millora de coordinació de l'Hospital Joan XXIII. Li han reclamat, de fet, al Govern de la Generalitat. Jo feia la broma que no ho reclamem nosaltres, sinó que ho reclama la Junta de Personal, que són els que saben, els que estan patint la situació.
Nosaltres, lògicament, el que hem fet ha estat vehiculitzar aquesta demanda, que és ciutadana, perquè més de 4.000 signatures no es fan si la ciutadania no veu el mateix problema, i estem demanant que el Departament de Salut, que el CatSalut, faci la seva feina i es posi els recursos necessaris. Tenim un problema d'infermeria molt greu, tenim un problema de llistes d'esperes, que és greu,
i per tant el que no podem fer és cramar la gent que ho està donant tot tenim professionals que fan veritables barbaritats a nivell horari que són que rossen de vegades quan no
la traspassen la il·legalitat de les normes laborals, perquè són jornades molt extenses. Estem parlant de personal sensible, estem parlant d'infermers i infermeres que ens atenen quan anem a l'hospital i que han de ser capaços de poder atendre, ens han de poder escoltar. És molt gràfic el...
Hi havia una infermera de la Junta Personal que ens explicava que ella tenia la sensació de ser una repartidora de globo dins de l'hospital, perquè anava repartint medicaments sense saber massa bé ni tan sols a qui li feia, perquè els ritmes són frenètics. Farà la seva feina a l'àrea metropolitana?
Esperem i apretarem per aquí. Hi ha una cosa de la qual se'n parla poc, encara, perquè és poc sexy, si em permets la broma, que és que l'àrea metropolitana ha d'acabar generant-se en una llei metropolitana al Parlament. I, per tant, jo crec que aquí serà el gran moment on haurem d'aconseguir que això passi. Per ara, els grups de treball que s'estan desenvolupant estan fent documents prou interessants...
Però, per mi, sincerament, la clau de l'àrea metropolitana estarà en el transport. O aconseguim el transport públic de qualitat que doni servei a la ciutadania d'aquest territori, o l'àrea metropolitana no farà la seva feina. Tarragona, autobusos en tindrà, eh? Parlava Sandra Ramos, els 13 de nous autobusos són com a 8 milions d'euros de cara a fa anys. Per tant, Tarragona sí que en té altres municipis, no en tenen tant, eh? Per exemple, a Ramos. Molts menys, però perquè el servei tampoc l'utilitzen com l'utilitzem nosaltres.
i perquè fan les inversions d'una manera diferent. Pensem que Reus, per exemple, fa rentings d'autobusos i, per tant, quan se'ls espatlla un els canvien, nosaltres en comprem i tenim, si em permeteu, algunes cafeteres que fa més de 20 anys que roden per la ciutat i, lògicament, com a detall, tenim 7 autobusos contínuament al taller en aquesta ciutat. 7 cada dia, que van canviant, però sempre són entre 7 i 8.
Per tant, ja ens està dient que tenim un problema de maquinària, que l'hem de resoldre, i que amb aquesta aposta per inversió que s'ha fet en aquests pressupostos, el passat ja tenia partida, ho hem d'acabar transformant.
El divendres al plenari de pressupostos, veurem, doncs això, si tira endavant el comptes de 2026, algun tema, abans comentava alguna de les mocions que portaran, de cap al plenari, ara hauria també l'ordre del dia, no sé si hi ha alguna cosa que vulgui destacar. Jo crec que hi ha, per nosaltres hi ha dos, hem presentat, ho participarem de tres mocions, una és pel dia 25, el dia contra la violència masclista, ahir vam fer aquell minut de silenci per una nova dona assassinada en aquest...
en aquest país, que és una situació que ens colpeix cada dia i que, per molts que algú s'ho intenti negar, és una realitat que tenim. Parlarem de la commemoració, perquè a més és el dia després de la mort del dictador Franco, i per tant hem de posar les polítiques públiques a funcionar en aquest recuperar la història d'aquest país i ser conscients del que vam patir,
I segurament la que més transcendència té en la concreció és aquesta moció que ens han presentat els veïns de la zona de colors, que ens han demanat que la treballem i que la debatem al ple i que esperem que permeti generar algunes mesures de treball. Divendres vam tenir reunió amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
I estem valorant algunes accions més, com que puguin participar d'una donació al Parlament en la qual els hi puguin explicar directament aquells que han de condicionar l'habitatge. Jordi Collada, gràcies per acompanyar-nos, que porta veu d'en Comú Podem, que vagi veu avui l'Assemblea, la comunicació amb Podem, i veurem què passa a divendres al plenari. Només ho tindrem. Gràcies.
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com.
Doncs avui a Tarragona Ràdio volem posar el focus en un esdeveniment potent de la nostra ciutat com és la Tarra Coviena. L'arriba aquesta setena edició del Congrés Internacional d'Arqueologia i Mor Antic que enguany situa els anfiteatres romans al centre d'aquest debat. De fet, investigadors de referència passaran...
aquests 20 i 21 de novembre per la ciutat per analitzar com aquests espais d'espectacle en principi expliquen també l'evolució de les ciutats romanes i fins i tot la seva arquitectura o la seva memòria. Per parlar-ne, avui ens acompanya el catedràtic d'arqueologia de la URB, Joaquim Ruiz de Arbulo.
Joaquim Rizarbulo, molt bon dia. Què tal? Moltíssimes gràcies. Un Joaquim Rizarbulo que, per cert, estàs a punt de celebrar 40 anys de trajectòria professional a Tarragona, per tant, enhorabona, després en parlarem, també d'això. Déu-n'hi-do. Joaquim, què representa aquesta setena edició de la Tarracovent Bienal? Quin és el fil conductor que ha fet que tot això enguany se centri precisament en els amfiteatres romans?
Bé, si recordem, aquesta va ser una iniciativa de fa ja 14 anys, de Fundació Privada Muntua Catalana i del senyor Joan Josep Marca, que era el seu president, que es van reunir un dia a tots els responsables de les diferents institucions de la ciutat, que són moltes, recordem que tenim els serveis d'arqueologia de la Generalitat, el Museu Nacional Arqueològic, la Universitat, l'ICAC, també hi estava la Real Societat Arqueològica Tarraconense, el Museu Diocesa, i la idea era fer unes reunions...
cada dos anys, que per això el nom de Tarracovianal, de forma que poguéssim anar veient novetats sobre el tractament del nostre patrimoni i també estudis que permeteixin, diguem, col·locar en el mapa la Tarragona romana, que ja està situada per allà mateixa, però el que ens interessa sobretot és el desafiament que representa viure en una ciutat històrica, com es pot gestionar, pitjor o millor, i això l'única forma que ho pots fer és comparar-la com s'està treballant. Hem format xarxes...
Per exemple, ara tenim una xarxa molt consolidada també, que són les ciutats que han sigut capitats provincials romanes, som Tarragona, Còrdoba, Mèrida i també Cartagena, l'antiga Cartagònova. I bé, una vegada posat això en marxa, l'hem anant continuant i ja portem 14 anys i la cosa tira endavant.
Enguany parlarem d'amfiteatres, no sé si només com a lloc d'espectacle i a vegades o sovint se'ns oblida també la càrrega política i social que tenia. Què ens explica exactament sobre, o què ens expliquen els amfiteatres sobre el poder romà i la seva evolució?
Bé, els romans celebraven els Lúdi, que eren unes festivitats que tenien lloc tots els anys, per compartir el que era Roma per tots els ciutadans i també els estrangers i la gent que visitava el món romà.
Tot això es feia mitjançant espectacles que necessitaven edificis. Alguns d'ells espectacles eren, per exemple, els mims, que s'agrada molt als romans, obres musicals...
obres de teatre grec, i tot això es feia en un edifici que era el teatre. També els agradaven molt les curses de carros. Per fer les curses de carros, també fa falta, van inventar un edifici específic per les curses de carros, que era el circ, que consistia en una pista amb una barrera central per fer les set voltes de rigor. I el tercer tipus d'edifici era l'altre espectacle que agradava molt als romans, que eren les lluites,
que inicialment eren lluites funeràries ofertades en honor als difunts, però que després es van convertir també en un espectacle, són les famoses lluites de gladiadors. També les caseres de feres salvatges, però també hi havia un últim element. Tot això es feia en un edifici que les han dit les amfiteatres, que eren com dos teatres junts, per això el de amfiteatre,
Això va sobre el nom que els van posar els romans, però també els edificis servien per execucions de criminals. I en aquest cas, els criminals, alguns dels criminals, eren una gent molt particular, que tenien una religió que no els permetia adorar cap altre déu que no fos el seu.
Això era un problema per Roma, els romans eren politeïstes, no tenien cap problema amb tots els déus. Però, clar, els romans li tenien que respectar que l'emperador era un déu també, perquè això era l'essència de la lògica política de l'imperi romà. I els cristians això no ho podien permetre.
Bé, resultat, ja tenim els cristians convertits en criminals i martiritzats, direm després, és a dir, executats a la sorra de l'amfiteatre, però clar, l'imperi en un moment determinat es fa fer cristià. I el que fins aquell moment eren els criminals, a partir d'ara eren màrtirs.
Què va passar a Tarragona? Doncs que al segle III, al 260, el bisbe fructuós i els seus diaris, segur i geològic, van ser executats a l'amfiteatre, van ser cremats vius per no respectar aquest culte a l'emperador. Però, clar, quan després l'imperi es va fer cristià, a partir de Constantino, aquests executats van passar a ser els primers màrtirs d'Occident.
I això va passar a l'amfiteatre, de forma que tenim un edifici destinat a aquests enfrontaments de gladiadors, a aquestes caceres, i ara convertit en un lloc sagrat per a la religió cristiana, perquè era el lloc del martiri, amb la construcció d'una basílica visigòtica, després amb els enverraments a la nostra necròpolis pelo cristiana. Tenim que pensar que la gent venia a Tarragona, a l'antiguitat ardana, al segle V, al segle VI, només per poder veure...
on era la tomba dels sants, s'havia convertit en un element de referència. Bé, a partir d'aquí tenim aquest edifici que ha format part ja de la vida de la ciutat, perquè aquesta basílica visigòtica va d'un lloc a una església del segle XII...
es forma la nova Tarragona feudal, això va ser un convent, després un hospital d'infecciosos, perquè estava fora de la ciutat, caserna de les tropes angleses en la guerra de sucessió, i així fins que el segle XIX era un penal, un presidi, el gran penal del miracle, on estaven 600 presidiaris, que es diu aviat, que estaven construint el nou port. Clar, de tot això, han quedat vestigis, i per això sempre que parlem de l'amfiteatre, que sí, per suposat, és l'amfiteatre, però també és la història de Tarragona de principi a fi.
Per tant, té elements molt singulars el nostre anfiteatre i marca l'evolució també d'aquesta ciutat. Algunes d'aquestes qüestions que ara comentaves segur que serviran per obrir grans línies de debat durant el Congrés. Què s'espera o què passarà durant aquests dies 20 i 21 de novembre? Amb diferents ponències, amb diferents investigadors...
Hem tingut oportunitat de reunir un grup d'especialistes que estan treballant a tot el Mediterrani, és a dir, passejarem per Itàlia veient els anfiteatres de la zona del Samni, anirem a Àfrica per veure el gran anfiteatre del Gem, que és una fitata enorme, molt ben conservat, a més a més, també patrimoni mundial per ell mateix,
que també es presentarà el professor Prados, passearem per la Cirenaica, anirem a Orient a veure la situació a Xipri i a Creta, i després, per suposat, examinarem a la península ibèrica els diferents anfiteatres, el cas de Mèrida, per exemple, amb un dels més coneguts, però també altres que s'estan excavant, i també, evidentment, amb tot això, examinarem una miqueta la situació de l'anfiteatre de Tarragona, que encara avui continua sent un desconegut. Mira el que els dic, és a dir...
Se suposa que potser és el monument romà més conegut al cantó de les muralles. Jo l'he vist formant part de concursos a Televisió de Catalunya. Jo, vinga, qual és el monument més visitat de Catalunya? I sempre estava en els primers llocs. Doncs bé, l'amfiteatre que nosaltres estem veient ara no era...
El que teníem a veure, és a dir, va ser restaurat als anys 30, es va fer com es va fer, com es feien les coses als anys 30, però resulta que molts dels elements que tenen no es van potenciar. Tenim uns santuaris, tenim tot un sistema, una tramolla amb un ascensor a les fosses, tenim una restitució del podi que està mal feta, bé, doncs tot això ho posarem en comú.
perquè pugui servir d'ajuda a una altra cosa important que s'està fent en aquests moments, i és que finalment s'ha posat en marxa el pla director encarregat per l'Ajuntament fa un any. Ara, molt recentment, l'equip d'arquitectes encarregat està començant ja a treballar en aquest pla director.
Precisament el Congrés es tanca, no?, parlant del pla director, si no m'equivoco. Exacte, aquesta és la idea. La idea és que els companys que estan fent aquest pla director puguin contactar, puguin conèixer l'opinió d'especialistes que estan treballant en altres edificis en la mateixa problemàtica. Perquè, clar, fer un pla director no és només estudiar l'edifici, que és el que fem nosaltres, els arqueòlegs.
Un pla director significa, bé, mobilitat, per on ha d'arribar la gent, per on s'ha d'anar, mesures de seguretat, consolidació, quins són els... a un nivell estructural, com està l'edifici, que està també amb problemes, recordem que va estar tancat durant diversos anys, no fa tant, fa quatre anys, per problemes estructurals que finalment es van poder resoldre. Bé, tot això...
és el que es tindrà que posar en marxa i el nostre congrés pretén ser, diguem, una ajuda perquè això es faci en la bona direcció. Ho veu amb garanties? És a dir, ho veu amb bons ulls, aquest pla director, el que pugui aportar? Hi ha una línia clara de futur, creu vostè?
Home, ho he de creure. Vull dir que encara no puc opinar perquè no han començat a treballar. Només sé que fa un any es va fer un concurs i que aquest concurs, que va ser també molt llarg, per tant entenc que va ser una cosa molt seriosa, la va guanyar un equip d'arquitectes joves de la nostra ciutat.
I ara del que es tracta és que ells, ara que ho han de redactar, que han de fer tota la feina, la puguin fer des de la millor forma possible. I jo voldria aquí fer un element important. Quan es tracta de fer un ple director d'un dels nostres monuments, hi ha vegades que pensem, bé, això pot servir per fer concerts, pot servir per fer altres coses, quina utilitat li dèiem...
Jo recordo encara l'alcalde Recassens, quan Andrea Bruno, que també va estudiar a l'amfiteatre, quan se li va encarregar la restauració de les voltes del circ, i volia fer també actes a l'amfiteatre, i l'alcalde Recassens li va dir, no, escolteu-me, per fer actes ja tenim el camp de mar, ja tenim allà un espai preparat, l'amfiteatre ha de servir per valorar ante tot l'edifici.
I això, a mi, jo era molt jovenet i això em va marcar molt perquè crec que tenia tota la raó. És a dir, hi ha edificis que no tenen per què tindre una altra utilitat. És a dir, una cosa és que ara veiem Verona, l'amfiteatre de Verona que fan concerts. Això agrada molt. Però també l'amfiteatre de Nimes fan curses de braus i això no vol dir que a cada amfiteatre puguis fer el mateix. Tot dependrà de quina és l'estructura, de com està conservat, etc. I jo crec que ara el desafiament del nostre amfiteatre és doble, per una part.
que l'edifici s'entengui amb tots els seus elements, que és el primer element, i segon, i aquí sí que sé que aquest grup d'arquitectes ha presentat una proposta, ho puguem implicar millor en una trama urbana en la qual queda una miqueta desplaçat, perquè tenim la via fèrrea, tenim una comunicació amb la platja que continua sent el nostre gran problema com a ciutat. Bé, jo imagino que també els arquitectes estarem treballant per veure de com...
poden aprofitar aquesta situació de l'amfiteatre a l'entrada de la ciutat i amb aquesta problemàtica per millorar les connexions de Tarragona. I tot això en un any simbòlic com és el 25è aniversari de la declaració de Tàrraco mundial. Hem sabut aprofitar aquesta etiqueta?
O aquest aniversari? Bueno, diguem-ho diferent. Diguem que ho hem de començar aprofitar que farem l'aniversari ara. Justament ara. Sí, sí, però com ja s'han fet moltes activitats durant aquest any amb el pàrrec Covid.
De cara a l'Ajuntament ha fet una feina important en aquest sentit. I sí, tots aquests exteniments són una cosa d'alguna forma artificial, però que serveixin una miqueta per recordar. Jo ara estava pensant quan van celebrar el 10 aniversari. I mira, ja estem en el 25, ja han passat 15 anys des de llavors. S'estan fent moltes activitats. Ara estem en un moment també important, perquè estem en una transició. Però de nou tenim que veure com es fa.
M'hi refereixo ara, per exemple, a l'anunciada creació d'un consorci. Sí, li anava a preguntar ara, precisament per això. Això, per tant, significarà un canvi fonamental, però que aquest canvi encara ho hem de començar a dissenyar. Però ja s'ha fet el més important, que és posar d'acord les tres grans institucions, institucions de l'Estat, és a dir, la Generalitat, l'Ajuntament i l'Estat Central, s'han posat d'acord per primera vegada, això ja és un hito només el aconseguir-lo,
I per ara del que es tracta és d'això, es té que mantindre-ho. I per això hi ha que terminar de definir tot aquest enteges. Ara en aquesta línia, no? La coordinació entre institucions com a repte a l'hora de gestionar també el nostre patrimoni, el nostre llegat, no? Sí, aquest ha sigut d'alguna forma el gran problema que sempre hem tingut a Tarragona.
però això jo crec que ja és un problema de territori, per exemple, quan venen amics meus de Girona, per exemple, o de Lleida, doncs també, bueno, i com teniu aquí les relacions amb Tarragona, Reus, Cambrils, Valls, doncs com sempre, doncs complexes, doncs també això passa, i passa tot arreu, a nivell de poder conjuminar objectius comuns, i això,
ara es fa molt complicat perquè estem en una societat que vivim, crec jo, massa al dia. I el més canvi, si no diguem ja la política, on hi ha aquí tota una sèrie de rifirrafes que tenen que existir, això és llei de vida, però que no tenen per què afectar al nostre futur. Per tant, entenc que es refereix a nivell de planificació, a nivell de criteris i a nivell de recursos. Absolutament. I sobretot també a nivell de col·laboració. De lideratge fins i tot?
També, com no, el lideratge també és important. Jo aquí he de fer un mea culpa perquè, clar, jo que soc el catedràtic d'arqueologia i em toca d'alguna forma per edat, perquè també soc membre d'ICOMOS i tindria d'alguna forma que liderar el món de la investigació, sí que he de remarcar que potser...
les connexions o el contacte entre les diferents institucions podria ser més fluid que no el que és ara. És a dir, tenim una tendència a que cadascú a casa nostra fem el que considerem important, però que ningú estigui a vindre de fora a dir què hem de fer. Però no es tracta d'això, es tracta que si jo tinc un problema del que sigui, i jo tinc algú que des de fora em pot donar un consell...
A veure, a la universitat els consells es donen gratis, m'entens? Perquè som funcionaris de l'Estat i aquesta és la nostra funció, no ens hem d'encarregar un projecte per fer alguna cosa, però senzillament es tracta que abans de fer les coses, i ara estic pensant en coses ja fetes, estic pensant en les grades del CIR de plaça Sedassos,
que són un desastre, estic pensant en la restitució filferro del teatre romà, que ens la podríem haver estalviat, ara ja he de parlar amb aquesta claretat, perquè crec que és així, i estic forçat a discutir-lo amb qui vingui a dir-me el contrari. Llavors són elements que se van fer al seu moment sense consultar amb ningú.
I quan diu consultar, m'estic parlant no només de la universitat, estic parlant també de l'ICAT, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, és a dir, d'un col·lectiu d'investigadors que no tenim responsabilitat directa a la gestió, però que portem aquí treballant tota la vida i que, per tant, si alguna cosa coneixem i hem dedicat la nostra vida és a entendre tot el nostre patrimoni arqueològic. I enguany, amb aquest congrés, tornant al tema del d'amfiteatre per anar tancant i per recordar que això arriba aquest dijous i divendres, per tant, 20 i 21, i no sé si hem de donar alguna dada més pràctica...
pel que fa al Congrés? Bé, aquest Congrés serà un Congrés, no tant un Congrés, diguem-ne, de gran format, és un Congrés més reunió científica, lo farem a l'ICAC, perquè resulta que al Campus Catalunya, on tinc la meva facultat, estem en obres. Tenim totes les nostres sales, estem durant quatre mesos, no tenim ja ni l'aula magna, ni les sales comunes, i llavors l'ICAC té una preciosa sala de reunions que utilitzarem per fer el Congrés. Sí, sí.
Doncs quan vinc, Ruiz Arbulo, anirem deixant aquí. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, per parlar-nos de tot plegat i segur que se'n extreuran opcions, postures, debats i conclusions, la mà d'interessants que ja comentarem. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, un abraçada a tothom.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Comencem la plana cultural i ho fem amb una entrevista que ens dona una activitat que tindrà lloc demà a l'Aula 502 de la Facultat de Lletres aquí al Campus Catalunya, Universitat Rovira i Virgili. Demà entre 11 i 1 es tracta de la presentació d'un documental, encara no es pot projectar, però és un documental que ens parla sobre els drets i la lluita de les persones LGTBI a Centraamèrica. El seu realitzador, el seu director, és l'Adrián Silvestre. El saludem, Adrián. Buenos dies.
Hola, buenos días. ¿Qué tal? Buenos días. Bien, ¿qué vienes a contar en este documental? Pues en este documental vamos a contar, bueno, como decías, vamos a hablar sobre una realidad que es muy extensa y también muy difícil de captar en una sola película, que es la situación de las personas de la comunidad LGBTQ+, en Centroamérica. Pero aquí en concreto vamos a narrar la idea de cuatro personajes
que fueron desplazadas ciertosamente de sus países de origen, en Sudamérica y Centroamérica, y que con la intención de encontrar una vida mejor, cruzan ilegalmente en su ruta migratoria a todos los países que hay entre Colombia, Venezuela, hasta llegar a Estados Unidos, y que después de ese viaje tan duro y tan tortuoso, son de nuevo deportadas en Estados Unidos y van a parar a un...
a un refugio, a un albergue en la ciudad de Guatemala, donde tienen que empezar de cero y volver como a replantear todo y a decidir cómo quieren que sea el rumbo de sus nuevas vidas. Entonces en esta etapa de convivencia y de integración y un poco de resetearse es donde se inicia la narrativa de esta película.
¿Son personas que se van de su casa por, es el exilio, el sexilio, digamos, por su orientación sexual?
Sí, digamos que además hay una serie de factores que las atraviesa todas, dos de ellas son dos mujeres trans, luego hay un chico gay y hay una mujer lesbiana víctima de violencia de género, entonces cada una tiene sus propias particularidades y sus propias luchas, pero sí que hay algo que a las cuatro las atraviesa como miembros de la comunidad, que es que han tenido que dejar sus países de origen en contra de su voluntad y lo han hecho por una violencia física, literal y simbólica y que
funciona a muchos niveles, y que siguen encontrando durante toda la ruta migratoria y que vuelven a encontrar también al tratar de entrar en Estados Unidos y por los cuerpos de autoridad y por los grupos informados, y que finalmente la encuentran en todas partes. Es decir, no pueden continuar en esos hogares, pero tampoco encuentran un nuevo destino donde encontrar una vida habitable.
Adrián, ¿cómo sería el paralelismo o la comparativa con la realidad de la comunidad LGTBI en Centroamérica y la realidad de aquí de Cataluña? Pues es muy diferente, porque como te digo, al final todas las violencias...
por una falta de amparo en la ley. Cuando París no reconoce y no protege a sus ciudadanos y ciudadanas, pues evidentemente da mucho más poder a todas esas personas, entidades y grupos que deciden violentarlas, porque obviamente no tienen cómo defenderse. Y a partir de ahí ya podemos analizar otros temas, ¿no?, como la educación o
El progreso y el desarrollo de cada uno de estos países y de esas ciudades, ¿no? Pero yo creo que todo empieza por ahí, ¿no? Porque en España creo que tenemos la suerte de tener un marco legal que en los últimos años ha...
ha crecido muchísimo y que ahora mismo nos ha amparado una serie de derechos que ellos no tienen. Y entonces todavía vemos situaciones que a nuestros ojos parecen increíbles y que se cuentan en esta película. Pues si queréis saber más sobre esta película de Adrián Silvestre, mañana mismo de 11 a 1 estáis convocados en el aula 502 de la Facultad de Lletras en el Campus Cataluña Universitat Rovira y Virgili.
Per parlar sobre els drets, serà tota una xerrada posada en comú, també, en què podreu expressar els vostres comentaris. Drets LGTBI a Centraamèrica. Adrián Silvestre, felicidades por esta pieza documental. Muchas gracias. Un saludo. Un saludo.
I torna una altra edició de Bibliòpsia, aquesta club de lectura especial organitzat per l'Escola de Lletres i amb la complicitat de la Biblioteca Pública de Tarragona. De fet, la cita serà avui mateix a dos quarts de set a les instal·lacions de la Biblioteca Pública. I quin és l'autor escollit? Albert Pitjuan. Dius, em sona, clar, és que es va emportar un premi Piní Soler de Narrativa. Ara ens dirà ell quan, perquè jo no me'n recordo més, amb Tsunami. El que sí que recordo és l'obra Tsunami. Albert Pitjuan, bon dia.
Hola, bon dia. De quin any és el teu penisoler? El penisoler és 2020, ja fa 5 anys. Ja fa 5 anys? No ho fos ahir, però va ser el penisoler de pandèmia, que vam fer la gala virtual. Ostres, vale, vale. 2020, o sigui, ets el penisoler de la pandèmia, sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Al final no es va fer ni acte, no es va fer com al cap de... més de mitjà any, es va fer com un acte així una mica íntim i ja està.
Bueno, content en aquests cinc anys de com ha anat la trajectòria a la volada que ha agafat Tsunami? Sí, sí, no, de fet va ser com... O sigui, hi ha abans de Tsunami i té uns quants anys que anava fent llibres i això, però aquest bisple va donar com una empenta bastant forta. Bueno, hi ha una part molt material, no?, aquests 20.000 euros que et donen que et permet dedicar-te uns mesos a preparar el segon llibre, que això mai ho havia tingut,
i a partir d'aquí he pogut anar encadenant llibres i novel·les i gairebé em dedico exclusivament a això ara dins del Premi Pines Soler. Sí, t'anava a preguntar, t'has professionalitzat en això, tu ets un home de lletres, però clar, potser és a partir del Pines Soler que has decidit dedicar-t'hi.
No, no, ja m'hi volia dedicar i m'hi dedicava. El que m'ha permès això és com no agafar tantes feines alimentícies i poder dedicar més temps a escriure i a pensar millor les coses.
I bé, també el tsunami era el primer que van traduir el castellà, llavors va començar també un recorregut en castellà per a Llatinoamèrica, també he anat diverses vegades, i per això el tsunami per mi va ser tan important, perquè és com marca un abans i un després.
Es llegeix igual aquí que allà, en català que en castellà? Sí, com que és hotels, turisme, colonització contemporània, a tot arreu tenen casos de tensió turística. Tensió no, atenció. Dient que està patint el turisme i que li està destorant el territori, l'economia, el teixit social, tot això...
per desgràcia és un fenomen força universal i no els hi costa gaire enlloc entendre el que significa aquest tipus de turisme depredador. D'això va Tsunami i també de l'intrigulis d'una saga familiar, una mica tèrbol, que es dediquen a... que tenen una cadena hotelera... Sí, una cadena de... comencen en principi a la costa d'Aurada, comencen amb una pensioneta...
Em sembla, només que els vaig col·locar a Cambrius o a Salou. És una mica diferent el tema, però vaja. Sí, sí, però escala que ja fa 5 anys i no li he tornat a llegir, òbviament, llavors no sé. No recordo, sé que era un d'aquests dos, no sé quin era. I a partir d'aquí van escalant i creant un gran grup tipus el Rius o l'aquests.
així com que són nacionals, i creen tots aquests ressorts arreu del món, llavors la novel·la va seguint aquesta saga familiar, els areus de la saga familiar, mentre l'han fet les seves xarrotades per aquests ressorts arreu del món. Quinto agafa la novel·la Tsunami, ho dic perquè si hi ha gent que potser li ve de nou, ostres, doncs ara per això que està dient l'Albert, agafaré el llibre. Quinto té...
A mi sempre, o sigui, a mi el to, el gènere, la textura que més m'agrada és la trégica comèdia. Llavors sempre hi ha una part de comèdia d'humor molt present, o sigui, són llibres, els últims quatre que he fet són llibres per riure, però sempre hi ha com un pòsit o de tristesa o de denúncia o de mala llet també, com de...
davant de tota la desgràcia del món que estem vivint, sí, podem riure, però sempre tenim present que es passa molt malament a molts llocs i nosaltres també ho podem estar passant molt malament. El que sí que el tsunami, com més el primer que va ser, amb un humor més estripat, més destracanada...
i allà això a molts autors els va agradar que deien com he rigut és una família molt ben situada l'únic que els fills hi han sortit tres bales perdudes el que passa és que són tres bales perdudes amb poder i llavors anem seguint les seves peripècies entre absurdes i macabres que van cometent per aquests mons de Déu
Doncs ja tenim més pistes. Tot això ho comentareu aquesta tarda a Biblobsia, com amb aquest club de lectura, com anirà? Com t'ho has plantejat? Clar, normalment entenc que seran alumnes o gent que assisteix als cursos d'escriptura, llavors aquí és on a mi m'agrada més intervenir perquè...
Perquè pots entrar a coses tècniques i a coses molt petites que en un club més general no en volen comentar personatges, històries, on van sortir les idees, etcètera, però en els clubs d'escola d'escriptura normalment et sentes en el com, com vas arribar a construir, com vas anar a descobrir les coses, no? Llavors aquests són clubs molt llaminers, aquests venen sempre molt de gust aquí.
Molt bé, obert a tothom, en tot cas, però vagi a organitzar l'escola de lletres. Suposo, no ho sé. Sí, sí, sí. Doncs, Albert, ens queda preguntar-te què estàs escrivint ara, què tens entre mans, quan publicaràs? Sí, ara estic, porto uns mesos amb
coses de teatre, que també he escrit teatre. Ara fa poc vam estrenar amb la Victòria Esponguer la tercera fuga, el Teatre Nacional, i ja estem preparant la següent obra, que és una adaptació de la novel·la per Magel, que s'estrenarà ara a l'abril. I després també estic escrivint per una companyia independent una altra obra de teatre, i també tinc ja arrencada la següent novel·la, que suposo que en un parell d'anys estarà ja enllestida.
S'assemblen a nivell d'estructura o d'estil? S'assemblen les novel·les a obres de teatre? O sigui, barreges els dos gèneres?
O sigui, s'assemblen amb aquest to tragicòmic, que és com, no sé, és que no m'interessa fer coses que això. O sigui, de moment, ara mateix, en aquest moment, això és el que més m'interessa. El que passa és que després, en la forma, en l'argument, en l'estil, en les propostes, tot això, no tenen res a veure absolutament amb l'altre. Per exemple, la tercera fuga era una història de migracions de l'Europa del Est cap a Llatinoamèrica i després cap a Barcelona, que...
Perdo, eren 100 anys d'història d'aquesta família que es va desintegrant per migracions, persecucions polítiques, però explicàvem un tot tragicòmic. L'anterior novel·la que havia fet, per exemple, l'any passat, que va guanyar el Premi Creixells, era una novel·la sobre sectes que adoren els cabells de Nicolas Cage, o sigui, les temàtiques són molt variades i apareixen.
Aparentment ningú, o sigui, no tenen res a veure l'un amb l'altre, però sí que en realitat tots estan parlant del nostre present amb aquesta mirada una mica àcida i intentant com adonar-nos de què no funciona del nostre present.
Bé, interessantíssim, ja ho veieu aquesta tarda, en principi per parlar sobre escriptura, però jo crec que potser... Sort de tot. Biblòpsia, aquest club de lectura sobre creació literària, avui serà la trobada a dos quarts de set a la Biblioteca Pública de Tarragona, organitza l'Escola de Lletres de Tarragona i ens porta l'Albert Pitjuan, l'autor de Tsunami, Pini Soler, del 2020. Albert Pitjuan, moltes, moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies. Fins a l'altre. Fins a l'altre.
I la darrera entrevista amb què tancarem el programa d'avui, a falta de cinc minutets, serà molt ràpida, però crec que molt orientativa, especialment per aquells pares o familiars de nadons que han nascut prematurament. Ahir era el Dia Mundial de la Prematuritat i el dia 21, el divendres, l'Hospital Universitari Joan XXIII organitza la jornada de la prematuritat per donar, jo crec, una mica de consells i suport a això amb aquells pares que s'hi troben.
Ens acompanya la Jordina Peligero, infermera supervisora de les UCIs neonatal i pediàtrica de Joan XXIII de l'Hospital. Jordina Peligero, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Bon dia. Bé, una jornada que segurament té molta participació, no?
Sí, la veritat, primer de tot donar-vos les gràcies per deixar-me aquest esponet estar amb vosaltres. La veritat que sí, són unes jornades molt importants que cada any fem amb moltíssima il·lusió i que any rere any tenim més participació i podem fer més difusió. Jordina, quina incidència té? Diries que ha crescut el nombre de prematurs o no? O no és que hagi crescut però que cada cop hi ha més pares interessats en conèixer?
Bé, sí, evidentment, el tema de la prematuritat amb tots els avenços tecnològics, també el canvi climàtic, tot són un conjunt de factors que fan que cada vegada també el número de prematurs vagin augmentat, igual també que els casos complexes i també l'augment d'aquesta supervivència i la millora de les cures.
Com heu enfocat la jornada? Quines coses passaran el divendres a partir de dos quarts de sis aquí a l'hospital? Perquè els temes que involucren els prematurs són molts, però en què ho heu centrat Jordina?
Doncs aquestes jornades al cap i a la fi són cada any, les utilitzem per donar veu a les famílies dels prematurs que s'han actualment ingressats a la unitat, així com aquells que ja han format part d'aquesta vivència. I sobretot és un reconeixement als petits grans herois que tenim lluitant cada dia a la unitat per seguir endavant. Compartim experiències i exposem els nous projectes que fem cada any a la unitat aquest any.
Ens hem centrat, entre altres, per exemple, ve una mare que ha escrit un conte que és el Lletres amb Cor, que va tenir el fill ingressat a l'UCI i la posarà, farà la seva presentació. També de l'associació de Som Prematurs, que nosaltres treballem molt estretament amb ells.
Ens presentaran dos projectes. Per un costat està Neopèdia, que és una plataforma digital internacional que està pensada per oferir una informació rigorosa i de suport emocional a les famílies dels nadons prematurs des del naixement fins al retorn a casa. És una eina molt potent i la veritat és que tenim moltes ganes que ens la presentin.
Així mateix, nosaltres a l'agocineu natal, amb tot el tema de la humanització de les cures, una de les coses que fem sempre és que els pares, al final, els nadons, que són a la incubadora o als bressols termostats, són les seves cadetes. Llavors, d'ells...
Els hi porten la robeta, els hi porten tot amb els seus fills, llavors nosaltres el que fem és que el retorn perquè ells la rendin a casa, doncs som prematurs, han fet unes bosses, que els han dit bosses que abracen, són unes bosses de tela, se'ls donen dues a les famílies perquè puguin portar la roba neta i emportar-se la bruta.
Molt bé. Després, et dic més coses de les que farem? Ràpidament, només a nivell de titular, Jordina, que anem malament de temps. Sí, a més a més també presentarem el calendari solidari que fem cada any amb les famílies per tenir, per recollir els diners que s'han definat íntegrament en tota la unitat.
I després, a més a més, també farem la nova proposta que tenim de millorar el nou projecte de millorar en l'atenció de l'alimentació neonatal amb la logopeda i amb els referents de la nutrició. Doncs tot això passarà el divendres a dos quarts de sis, a partir de dos quarts de sis, a l'Hospital Universitari de Joan XXIII. És la jornada de la prematuritat. N'hem parlat amb la infermera supervisora de les UCIs neonatal i pediàtrica de l'Hospital, la Jordina Pellejero. Moltíssimes gràcies i felicitats per tot el que feu. Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres, adeu, bon dia. Ah, i entrevista ràpida i curta, però en fi, si en voleu més detall, ja ho sabeu, us convidem a l'acte. Falta re, mig minutet per arribar a les 11 del matí. Tanquem la veu, arriben les companyes dels serveis informatius. Demà més.