40
La veu de Tarragona
canvia cap als 40
amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González
l'equip de Tarragona Ràdio
i la teva veu, la veu de Tarragona
Bonica la sintonia que no s'acabaríem mai
Bon dia, bon dia
La plebs també de Roma
Bon dia a tothom
Núria Cartanyà, bon dia
Bon dia, bon dia
Bon dia, bon dia
Què rius, Miquel?
Abriu, bon dia
Què passa?
Què rius, Miquel?
Mira, no pot ni parlar de riure
El Miquel s'atronxa
Ets com un globo desinflat quan rius
Molt bé
No sé si m'agrada o no
Això que m'has dit
Però...
Sí, fa gràcia
És un tema d'aquells
d'abans de la llum vermella del directe
Sí, perquè jo estava movent el cap així
com, saps, aquells gossets
que vénen al cotxe
Sí, perquè em molestava l'auricular
i estava movent el cap així
Era com per reubicar-me
És que parlàvem de gossos
de perros
Sí, sí
Que fa el fum, també
Sí, sí
Escolteu, a Roma
a la plebs de Roma
de l'antiga Roma
ja feien vagues, eh?
Ah, sí?
Ho sapigueu
O sigui, fa dos mil anys ja hi havia vagues
Estava expectant
Ho he dit perquè demà
Demà hi ha una conferència molt interessant
de Joaquim Ruiz d'Arbulo
que parla de la primera vaga
coneguda, documentada
de la història
que va passar, doncs, fa més de dos mil anys
Avui parlarem
del territori de Tàrraco
i de tot el seu entorn
de tota la guerra de Tarraconensis
perquè cal posar, doncs, mapa
a les coses
i ho farem d'aquí una estona
parlant d'això
de la història
de la civita de Tarraconensis
una tesi
també llibre
dels gairebé
dos mil anys d'història
que transcorren entre
l'arribada aquí, doncs
dels exèrgis romans
fins la invasió ara
per tant, és molt extens
i molt ampli
i avui en parlarem
amb el seu autor
amb l'Ivan Cabrellas
que ens acompanyarà
i que a més a més
es presenta en aquesta jornada
avui mateix
el sercòfag d'Hipòlito
la sala del sercòfag d'Hipòlito
al pretori
i és que estem davant
de la segona
el segon cap de setmana
i l'últim i fort
de Tarracó Viva
amb un munt d'activitats
per la part alta
molta concentració
al Camp de Mar
bé, podem dir que nosaltres
també hi serem
Tarragona Ràdio dissabte
muntarà per a dret
al Camp de Mar
i participarem
enguany al 100%
en aquest dissabte
de Tarracó Viva
molt bé
i després parlarem
de l'actualitat
a la tertúlia de periodistes
amb l'Esteve Giral
el Rafa Marracé
i la Carla Pomerol
molt bé
això serà
també d'aquí
no sona
aquesta primera franja horària
del programa
i anirem fent camí
perquè encara ens queda
molt de recorregut
per davant
i parlarem
com us deiem
de Tarracó Viva
que surt de Tarragona
i celebra també
en altres localitats
i avui conversarem
atenció a les 10
amb l'alcalde
David Lardona
allà té un impressionant
colombari
amb el Josep Maria Comas
que ens acompanyarà
i podrem parlar
també dels actes
descentralitzats
de fet descentralitzats
formen part del programa
des de fa
alguns anys
i que es fan
a la mar
d'aquestes jornades
de recorregut
històrica romana
Tarracó Viva
que també arriben
a les diferents municipis
avui Vila Rodona
i al podcast
1886
Història d'Unescut
que arribarà cap a quarts d'onze
analitzarem
els diferents entrenadors
que ha tingut el Nàstic
al llarg de la seva història
amb Jordi Blanc
i Gerard Costa
que ens preparen
aquest podcast
1886
Història d'Unescut
continua
ja ho sabeu
la mostra de teatre jove
aquesta setmana
amb doble programació
dilluns
i avui mateix
avui visita
el Teatre Tarragona
la històrica
també companyia
Histrionis Teatre
que ja porta unes quantes edicions
a mi no em diguis amor
de la Marta Butxa
que és el que significa
no els tindrem amb nosaltres
i avui a la píndola gastronòmica
aprendrem una recepta
de cua de bou
amb el Mario
el mític Mario
del racó del Mario
cua de bou
per mi és el Mario dels bocates
dels bocates grans
les bocates de mig metro
aquí aquí
què li dius al Mario dels bocates?
sí sí
per mi és anar a menjar
els entrepans enormes del Mario
molt bé
jo em quedo de cua de bou
i de què els fa?
abril de què els fa
de cua de bou també
de tot el que tu vulguis
i pots barrejar 25 coses diferents
o n'hi hagi una cua de bou
que s'ha parat d'un altre
una cua de bou
o un oso buco
allò perquè es fa més o menys
oh sí sí sí
que bo l'osubo
dues hores de coció
molt de vi
i la salsa queda més bona
que la carne
no cal
no cal
no cal
no cal
no cal
i pa per sucar
i pa per sucar
molt bé
companys
companyes
gràcies
fins ara
fins ara
doncs vinga
la veu de Tarragona
com sempre
amb Joan Maria Bertran
a les vies de so
contra el tècnic
de fet
el Joan Andreu Pert
a la producció
Mauri Fernanda
a la realització audiovisual
en Gevides Gispert
i tot aquí
que fa possible
el programa
i avui la píndola del dia
l'opinió del dia
l'Espineta amb Tarragonins
amb la propa Gerard Sala
ell és el tècnic
del Col·legi d'Advocats de Tarragona
i de fet
no és una opinió
sinó moltes opinions
de coses diverses
de la ciutat
espineta amb Tarragonins
la veu de Tarragona
a la fotografia esportiva
hi ha tres configuracions bàsiques
que s'han de seguir
si es vol obtenir
una bona imatge
velocitat d'alta doctoració
màxima apertura
i ajustar la sensibilitat
som-hi doncs
amb l'apagada
la gent
en va fer un gran massa
ja no parla ningú
del pàrquing del Jaume I
aparcaments municipals
de Tarragona
em va enviar
l'Ajuntament de Tarragona
a buscar el volant
d'empadronament
i l'impost de circulació
la demolició
del mamutreto
de la platja del Miracle
em sembla
una gran notícia
per la ciutat
sé perfectament
on fan els millors durums
el millor pato cantonès
o la millor pizza
en canvi
no sé
on puc menjar
una bona esqueixada
de bacallà
un frincador
o una bona escudella
a la setmana
70 de Tarragona
hi falten persones
i hi sobren
instagrams
fa temps
que no li sento
fer una conferència
sobre policionatge
a l'alcalde Viñuales
melancolia
Tarragona serà una ciutat millor
quan els vianants
respectem els semàfors
al voltant
de les deixalleries mòbils
hi ha uns personatges
dignes
de les novel·les
de Dickens
l'altre dia
un autobusero
em va cedir el pas
a una rotonda
sí, sí
ho heu sentit bé
parlant de rotondes
la broma
de la rotonda blava
fins quan ha de durar
la rambla
que hi ha davant
de la salla Torrefort
és preciosa
conec algunes zones
de Tarragona ciutat
on convindria
fer-ne una d'igual
les furgonetes
d'Amazon
en doble fila
o aparcades
on els rota
treuen
el pitjor de mi
que el tour
de França
arribar a Tarragona
és una passada
desitjo
que la ciutat
estigui a l'alçada
de l'esdeveniment
Tarragona
té carreteres
i camins
per tenir una clàssica
de ciclisme
de primer nivell mundial
que consti
que sóc el primer
que ho ha dit
a falta de bàsquet
professional
ens el porten
de fora
el nàstic
està en bones mans
guanyar
és molt difícil
a la cultura
de Tarragona
li sobra
consciència
de classe
que Tarragona
no tingui
carril bici
ens defineix
com a ciutat
i per acabar
els ciclets
de Tarragona
continuem
sense tenir local
ei
què et sembla
si sortim
a fer el vermut
i a dinar
diuen que la guingueta
bluma
de Salou
ja obert
la veritat
és que ens vindria
bé
desconnectar
una mica
i què fan
m'han dit
que tenen
unes paelles
boníssimes
i tapes
per compartir
una mica
de tot
vaja
hi ha peu
de platja
oh
segur que fan
còctels
també
sí
sí
ho he vist
a Instagram
ens imagines
estirats
a la hamaca
caipirinha a la mà
és genial
no diguis res més
truca-hi ja
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja
de Llevant
de Salou
davant de l'Hotel
Blaumar
informació i reserva
654-77-41-16
Moll de Costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallo
més informació
a portarragona.cat
benvolgut expert
en construccions
i reformes
a Obramat
no podem saber
si abans de començar
una reforma
hauràs de canviar
les canonades
de la casa
o la instal·lació
elèctrica
però sí que tenim
més de 20.000 productes
amb un estoc
de magatzem
sempre disponible
perquè puguis
escollir-ne
la quantitat
que necessitis
i quan els necessitis
on compren
els professionals
Obramat
la veu de Tarragona
la teva veu
i vinga
que situem
pràcticament
a les portes
del cap de setmana
del gruix d'actes
de Tarracoviva
però avui
encara és dimecres
i encara hi ha
molts actes
dia a dia
i de fet
si entreu
al lloc web
del festival
a Tarracoviva.com
podreu anar veient
doncs això
pràcticament
dia per dia
els actes
que hi ha previstos
en aquestes jornades
de reconstrucció
històrica
romana
si aneu
dia a dia
veureu que avui
a la sala
del sarcòfag
Hipòlit
i a les set
de la tarda
hi ha la presentació
d'un llibre
que es diu
Història
de la Civitas
a Tarraconensis
llibre que també
és tesi doctoral
i concebut
com una síntesi
de gairebé
2.000 anys
d'història
des de l'arribada
aquí
dels exèrcits
romans
en el mar
de la segona guerra
punyca
fins a la invasió
àrab
que va suposar
el col·lapse
del rei de Vicigot
de Toledo
això és el que ha fet
el nostre següent convidat
l'Ivan Cabrelles
que el podem saludar
en aquesta hora del matí
i que avui
presentarà el llibre
com us dèiem
el pretori
a la sala del sarcòfag
que a més a més
remodelà
la sala del sarcòfag
a les set de la tarda
Ivan Cabrelles
molt bon dia
hola
bon dia
bon dia
escolta'm
feinada
ara
ara publicat
ara en parlem
també de la publicació
però feinada
allà darrere
d'aquest llibre
i d'aquesta tesi
bueno feinada
i no només meva
vull dir
aquí recullen moltes coses
jo mira
t'explico
si vols una miqueta
jo vaig estar molts anys
treballant
com a arqueòleg
aquí en empreses
d'arqueologia
aquí a Tarragona
i això
el meu treball
de fet
recullo
intentar recollir
una mica
tota la feina
que es va fer
també
a nivell arqueològic
entre els anys
90
i començaments
del 2000
que és molta
sí sí
per tant
hi ha una part
d'experiència empírica
també
a peu de jaciment
sí sí
totalment
totalment
sí sí
com descriuries
el llibre
què diries
que és el que porta
el llibre
i la tesi
que és el que porta
a nivell de coneixement
i mira
aquest any que parlem
per exemple
de la plebs
de Tarraco
però també
hem de ser molt conscients
que això era tot un territori
no només Tarraco
la capital
per això
el nom aquest
de Kiwitas
Kiwitas
refereix tant
a la ciutat
entesa com a
nucli urbà
diguem-ho així
com al seu territori
i són dues coses
que en època romana
són indissociables
llavors
parlar de la ciutat
és parlar també
del seu territori
i crec que faltava
una mica
d'un estudi
enfocat
en aquests dos aspectes
tant ciutat
com
el territori
arribes fins a la invasió
àrab
a vegades
ens ho preguntem
també això
fins a quan arriba
fins a quina època
arriba el domini
o la patxada
de Roma
aquí al territori
i tu arribes
fins a la invasió
àrab
sí
perquè
bàsicament
a veure
i mirant també
allò
els materials arqueològics
i tal
no es veu
quan hi ha
el col·lapse
de l'imperi romà
no es veu
de fet allò
un canvi molt important
no
ni que és
amb cultura material
i fins i tot diria
que a nivell
d'institucions polítiques
tret del nom
però
diguem-ne
no es veu
un canvi substancial
que en canvi
sí que es veu
una ruptura
molt clara
quan es produeix
la invasió
ara
no només aquí
sinó
que diguem-ne
arreu d'Europa
Parlem
de Tàrraco
i centres molt
en aquesta àrea
que evita
la tàrraconensis
però clar
parlem
de la capital
de la Hispania
Citerió
sí
també és interessant
veure
què passa
que això
vull dir
era un projecte
que tenia
i no l'he acabat
de fer
seria comparar-ho
també
pel seu rol
de capital
poder comparar
aquesta dinàmica
amb alguna altra
capital
també
d'alguna altra
província
que m'havia pensat
de fer-ho
amb Narbona
amb la capital
de la Gàlia
Narbonensis
no em va ser possible
però sí
però de fet
el fet de ser capital
segurament
té unes dinàmiques
pròpies
també
més que res
perquè seu
de grans personatges
que venen aquí
d'arreu de la província
i això fa
que també
a nivell
per exemple
de les propietats
del territori
i les propietats
que trobem
al territori
però segurament
hi hagi
diguem-ne
una circulació
de propietat
molt més gran
que pràcticament
en ciutats
més petites
Ivan
veig la portada
del llibre
dir que és el llibre
que em fa la feta
o és la torre
dels escipions
a la portada
sí senyor
és la torre
dels escipions
per alguna raó
o no?
no
buscàveu una imatge
allà una mica
que fos
que veu
que aquesta és
una litografia
que fos una mica
així antiga
i va sortir
aquesta
i ja està
també una mica
pel format
de l'etapa
que havia de ser
d'unes determinades
dimensions
doncs
aquest anava bé
explica'ns com ha anat
tot el procés
perquè jo ho deia
al començament
això
és una feinada
ingent
i clar
imagino aquell moment
que quan
li poses a la universitat
de Barcelona
la publicació
i t'ho accepten
clar
això és un punt
afegit
no?
Bueno
amb això
t'he de dir
que
bàsicament
ho he d'agrair
al meu director
de tesi
el Víctor Revilla
que avui també serà present
a la presentació
perquè
bé
he tingut una relació
molt estreta
i de fet
ell
si no ha sigut
per ella
no s'hauria pogut
publicar
penso que ell
es va dedicar
doncs a buscar-me
el finançament
i al final
ho ha tirat
endavant ell
o sigui
més que
proposeu jo
ell va
des del primer moment
doncs va insistir
que
que s'havia de publicar
i gràcies a ell
allò
s'ha pogut publicar
alguna cosa
hi hauria de veure
no?
sí
bueno
suposo que sí
de fet
allò
quan li vaig presentar
es va espantar una mica
ja ho parlarem
d'això
perquè vull dir
era una tesi molt llarga
jo no havia estudiat
a la Universitat de Barcelona
jo vaig estudiar
a la Rovira i Virgili
i jo el coneixia
però tampoc no tant
vull dir
i quan vaig presentar
el seu despatx
amb la tesi
doncs es va quedar
una mica
i dir
hòstia
no?
què m'has portat aquí
i bé
després allò
li va interessar
sobretot pel
ja no tan poc contingut
que suposo que també
però és el tema
no?
o sigui
tractar per primera vegada
doncs això
l'evolució històrica
no?
d'una ciutat
romana
tan important
en aquest cas com Tàrraco
i després el seu territori
imagino Ivan
que ja us tenim preparada
la presentació d'avui
perquè és a les set de la tarda
això
o hi deus estar
acabant fent
algun retoc
però què és el que destacaràs
què és el que explicaràs
què és el que sembla rellevant
del que porta
aquesta tesi llibre?
bàsicament
primer de tot
qui vingui
que no s'esperi
que sigui una cosa
molt llarga
ja ho hem parlat
també
amb el Víctor Revilla
que mirarem
de no fer-nos pesats
perquè és una presentació
d'un llibre
no és allò
anar a fons
el contingut
jo sí que explicaré
una miqueta
doncs mira
una mica
el que t'he explicat a tu
això de com neix
no?
de la meva experiència
també personal
treballant com arqueòleg
que crec que
feia falta
de vegades
parar
i recopilar
tota aquesta informació
que havíem anat generant
i estudiar-la
una miqueta
i després
m'accentaré
amb el títol
de
parlar
perquè
a Kiwitas
per exemple
i no
doncs
jo què sé
a Colònia
o altres títols
que pogués portar
a la ciutat
de Tarra
bàsicament això
abans ja ho apuntaves
el perquè
de començament
de Kiwitas
ja ho apuntaves
en quina direcció va
però
diguem-ne
que fins ara
coneixíem una mica
la divisió
pensada
i explicada
en períodes cronològics
no?
però clar
això és una divisió
de conjunt
que és també
la part interessant
no?
Bueno
jo sí
a l'interior del llibre
ja intento establir
també una sèrie
de divisions cronològiques
perquè sí que és cert
que
si vas resseguint
i això es veu
tant a nivell
sobretot
es veu molt
a nivell material
és a dir
a nivell de restes
arqueològiques
diferents fases
no?
que podem anar
que podem anar
separant
és a dir
no és tot un contínu
jo ho tinc separat
allò
per fases
però tot i així
tot i que podem distingir
aquestes diferents fases
no deixa de formar
tot aquest període
diguem-ne
un període
força uniforme
quin és l'àmbit geogràfic
actual
que es correspon
amb aquest àmbit geogràfic
de fa dos mil anys
més o menys
doncs mira
ho tenim molt clar
pel que fa
a límits sud
que bàsicament
l'evitaríem
a la ciutat
de Dertosa
actual Tortosa
i l'hauríem de situar
cap a la zona
de més o menys
riu de llastres
quan ja va a l'Aguer
i el límit nord
almenys per una part
per la part de Llobreg
que també el tenim
bastant clar
perquè hi ha una
hi ha una mansió
una estació
de la via Augusta
que es diu Atfines
i que se situa a Martorell
vull dir
aquests dos punts
estan força clars
després hi ha tot
el tema de l'interior
és a dir
on hi ha
tocant Prades
i tot això
que és molt més difícil
de
de concretar
fins on
arribaria
el
el
el territori de Tàrrec
hi ha dues comarques
sobretot que ens ballen molt
que és Priorat
i Conca de Barberà
que ara mateix
són d'edifici
de l'escripció
llavors
per resumir
doncs diríem
que l'antic territori
de Tàrrec
comprendria
bona part
de l'actual
camp de Tarragona
i també
del Penedès
i evidentment
tot això
amb vestigis
demostrats
a través
de les excavacions
i de les investigacions
fetes
en tot el territori
per tant
documentat
demostrat
clar
si es poguéssim
excavar
amb aquests llocs
que has dit
que hi ha
una mica
de llacuna
també
tot trobaríem
però
d'envertis
i això
bueno
aquí és
més complicat
vull dir
de vegades
allò
a veure
l'arqueurgència
no es pot
determinar
l'escripció
que pugui
tindre
un determinat
territori
on aquí
ho marca molt
per exemple
la
la santuriació
sobre això
es va publicar
ja
l'any
2007
o 2008
hi ha un treball
també
molt maco
de les aïes
a Raiàs
que
estudia
la santuriació
és a dir
el cadastre
romà
clar
un cadastre
uniform
al territori
ens el fa situar
en una ciutat
o en una altra
hi ha
però territoris
que no van ser mai
cadastrats
no van ser mai
santuriats
i això
clar
és una dificultat
d'apegida
per sàpigar
a quin territori
els hauríem d'escriure
està publicada
a banda del llibre
a algun lloc
o no
que es pugui consultar
perquè
entenc que són moltes pàgines
el llibre
d'una banda
però la tesis
està publicada
per algun lloc
no
la tesis
no sé
que us interessi
molt
vull dir
a veure
no és una tesis doctoral
no és una cosa
allò
diguem-ne
de lectura fàcil
jo diria que
no ho sé
el llibre
el llibre
no
perquè a més
a veure
són edicions
de la Universitat de Barcelona
són edicions
diguem-ne
entre cometes
acadèmiques
i diguem-ne
no estan pensades
allò
tampoc per gran públic
llavors ja
el número d'exemplars
és força limitat
ara no me'n recordo
quants són
però és molt
és molt petit
és una edició
molt curta
avui però
algun exemplar
hi haurà
per d'hora
imagino que sí
bueno
algun sí
algun hi hauria de ser
sí
sí
sí
escoltem Ivan
l'enhorabona
per aquesta tessi
i aquesta publicació
del llibre
Història
de la Quibitas
de Terraconensis
Ivan Cabrillas
Alvaredo
doncs
aquesta publicació
amb la fantàstica
torre
dels Scipions
doncs
a la portada
l'enhorabona
per la feina
i a Gaudí de Terracoviva
molt bé
moltes gràcies
i gràcies a vosaltres
per trucar-me
fins aviat
i no tanquem encara
el tema
de Terracoviva
Pep
perquè tu saps
què passa per Terracoviva
en cada programa
de Tarragona Ràdio
saps qui és protagonista
de Terracoviva
cada programa
de Tarragona Ràdio
Mira, mira
això és en directe
Cristina Mainero
Ludis Caenici
Siéntate Cristina
por favor
Si se piqués
la vegades
que hem posat
las seves cançons
Ara li explicarem
Son mítics
els Ludis Caenici
Cristina
gràcies per venir
Mira
i tenim
otro músico
de Ludis Caenici
el Roberto Estanco
Roberto
Roberto
un pla
Mira
què instrumento
Esto
el nombre
és
Tibia Aulos
perquè en griego
és el mateix instrument
que en griego
se habla Aulos
se llama Aulos
por los romans
és la tibia
és un instrument
doble
con doble
lingüeta
com el lòboe
i el Roberto
de via
el mío
que
y el mío
que
tienes que ir a buscar
ves a buscar
ves a buscar
ves a buscar
ves a buscar
es un placer
teneros aquí
mira
os vimos el año pasado
en el espectáculo final
de Tarracoviva
que fue absolutamente brutal
sí, sí, con Juan Pascual
y este año
también con Juan Pascual
habéis participado
sí, sí
la semana pasada
siempre una reconstrucción
de una
fragmentos de Plauto
no, de Aristófanes
perdón
de Aristófanes
sí, sí
¿hay algo parecido
a Tarracoviva
en Italia?
de este nivel
no
de nivel inferior
ni en Italia
ni en Francia
ni en Alemania
ni en Inglaterra
y hacen festivales
lo decimos
decimos siempre
es el mejor del mundo
del universo
¿y vosotros
cuánto tiempo hace
que venís a participar?
estos años
son 26 años
ya son años
empezamos aquí
en Tarracoviva
con nuestro grupo
en 1999
Grupo Tarraconstrucción Musical
y se lo comentaba
ayer a Roberto
cuando hablamos
y sois míticos
para Tarragona Radio
porque cada programa
especial de Tarracoviva
que hacemos
siempre ponemos
nuestra música
y hoy en directo
Roberto
¿tienes un instrumento
ya también?
sí
es lo mismo
instrumento
pero lleváis
otros instrumentos
¿verdad?
con la formación
sois más gente
son reconstrucciones
no sé si Cristina
lo ha dicho
son reconstrucciones
de instrumentos
el auténtico
están en el Museo del Louvre
de París
de esto

de madera
de madera
con varias lengüetas
como los instrumentos modernos
como la clarineta
yo toco la clarineta
y el saxófono
en la música moderna
y tenemos un montón
de lengüetas
de diferentes gruesos
¿no?
sí, sí, sí, sí
pero tenemos
no aquí
pero muchos otros instrumentos
reconstruidos
como el corno
de Pompei
o la tuba
o la lira
o el cistre
¿los hacéis vosotros
los instrumentos?
no
alguna pequeña cosa
de madera
sí
más pequeña
más otros instrumentos
como se dice
artesán
artesanos
artesanos
como el lutaio
sí
no es fácil
de buscar
personas
capables
que tú donas
información
las medidas
y te lo hacen
bueno
este año
especial
Tarraco Viva
25 años
de Tarraco Patrimonio
Humanidad
un festival de reconstrucción
que habla del pueblo
de Roma
de la plebs
de Roma
la música
y la plebs
¿qué relación
tienen
en época romana?
porque también
lo que hacéis vosotros
también hay detrás
mucha investigación
musical
no tocáis
cualquier pieza
hay investigación
hay partituras
de la época
de...
sí
están
cerca
35 fragmentos
65 fragmentos
grabados
en un papiro
con la notación
musical
grieca
que fue una notación
alfabetica
A, A, B, S, D
no
como la inglese
claramente con la
alfabeta
gamma
y también
y también grabada
en la pedra
que son
sí
y tenemos
un símbolo
para decir
el ritmo
estaba
un punto
un punto
para decir
la nota
de un tiempo
una
piccola
menos
un menos
para decir
dos tiempos
un menos
un punto
tres tiempos
y este año
hemos investigado
por el
poble
es el tema
como se dice
por plebs
y buscamos
que los músicos
quieran
porque mucha música
cotidiana
en la vida cotidiana
siempre estaba música
pero los músicos
estaban
gente
esclavos
libertos
y
que devenían
también profesionales
porque
cuando
tocaban muy bien
hacían la libertad
como se dice
¿no?
la libertad
y también
algunos personajes
muy importantes
muy famosos
como Nerone
pero no podemos decir
que estaba
realmente un músico
era un músico
un poco malo
pero era muy importante
el emperador
el emperador
no podías decir
músico del fuego
exacto
exacto
sí
buscamos
aunque
que muchas mujeres
trabajaban
como profesional
trabajaban
en la Antiga Roma
como músicos
alguna vez
estaban
éteres
como se dice
fueron
prostitutes
libertes
que
eran
músicos
músicos
músicas
y que
después
una edad
más
más
más
más
más
dejaban
esta parte
del trabajo
y se dedicaban
solamente
a la música
sí
venivano
pagate muy bien
mucha pasta
dice vosotros
las épocas románicas
sí
algunos
muy importantes
como Pavarotti
muy importante
como
como cantante
o como
fidicines
como instrumentistas
o como actor
o bailarina
fino a
50.000 euros
de hoy
por una exhibición
pero
y cuando había
exhibiciones musicales
en los banquetes
en las fiestas
siempre
en la vida
cotidiana
o por el trabajo
por ejemplo
estos años
hemos buscado
un muy raro
canto
de rematores
por el barco
o también
por la tessitura
¿no?
por hacer
ah
para costura
sí
costura
un canto
que estaba
en honor
de Minerva
que es la
protectrice
de esto
o
estaba música
por los
rituales
privados
y también
público
público
sí
o
aunque
en el foro
cuando
un
Cicero
por ejemplo
hablaba
estaba un
sonador
de tibia
detrás
de él
para
donarle
la entonación
de la
palabra
esto es brutal
es como la radio
cuando ponemos
música
de fondo
sí
y después
también
por la
ceremonia
religiosa
siempre
estaba
música
un poco
y música
diferente
¿no?
depende del
contexto
podía ser
sonar más
alegre
otro ritmo
para
ritual
religioso
seguramente
habría
instrumentos
relacionados
con un
tipo
de
situación
y con
otros
por
ejemplo
la música
más íntima
por
canciones
d'amor
poemas
d'amor
acompañaba
con la
lira
una cosa
por bailar
con esto
con la
tibia
es un
instrumento
animadito
también
esto
un poco
toda la
situación
la tibia
en roma
a diferencia
de la grecia
la tibia
fue el
instrumento
principal
en grecia
los instrumentos
acuerdos
Roberto
te has quedado
con la tibia
en la mano
quieres tocar algo
o no
aprovechamos
que estás aquí
para tocar algo
tocamos
sí
sí
a ver la tibia
lo días que hay
dice en directe
poca broma
ho estem veient
a través del nostre
canal
de las nostres
plataformes
pero si no
podeu
obtenir imatge
sapigueu
que la tibia
es una canya
molt llarga
en que
hi ha
alguns forats
oberts
dos
es veritat
se toca
cada una
con una mano
es verdad
y hay algunos
agujeros
y algunos
están tapados
y los que están
abiertos
vosotros
los coordináis
los tapáis
y los abréis
con los dedos
esto es difícil
porque cada mano
hace algo diferente
sí
antes debemos
afinar
una nota
por la afinación
con los
algo
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Enrique
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit