Bon dia a Soles 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Jornada ja de dimecres. Equador de la setmana, dia 17. I ara torno a mirar cap a l'exterior perquè sembla.
No confusta, que s'ha acabat la pluja, però ahir també ens van dir que s'havia acabat i va ploure, i va ploure fort. Però Déu-n'hi-do, en algun moment de la tarda, nit, a última hora, Déu-n'hi-do el que va caure. I al migdia també, cap a les uves va caure una tromba d'aigua d'aquelles guapes guapes.
Sembla que ja s'esveix la cosa, però seguirem mirant cap a l'exterior perquè en aquesta època de l'any i en aquests temporals no se sap mai. Però en principi el pitjor ja ha passat, això sí, segur. Obrim el programa d'avui, com dèiem a l'equador de la setmana, i en aquesta setmana que la Guàrdia Urbana ha commemorat el 168è aniversari de la seva fundació, feien dilluns en un acte al Teatre Tarragona, avui ens acompanya l'intendent en cap del cos, Manuel Vázquez, amb ell parlem d'aquí uns minuts,
I us explicarem moltes coses de cara a les novetats que hi ha previstes de cara a l'any vinent, entre ells que portin càmera l'uniforme i també les pistoles Tesser, però a banda d'això també farem balanç de criminalitat, perquè segons les últimes dades que coneixem del Ministeri de l'Interior ha baixat, en alguns casos no, però ha baixat en general, i en parlarem d'aquí una estona. Amb ell, amb l'internet en cap de la Guàrdia Urbana, Manuel Vázquez. Abriu Rius, molt bon dia. Bon dia. Miu González, bon dia. Molt bon dia.
Farem això però farem més coses, no? Farem més coses, farem més coses. Després d'aquesta entrevista amb la Guàrdia Urbana passaran més coses al programa, Abril. Sí, perquè un centenar de persones es tornaran a reunir demà dijous en el tradicional dinar de Nadal que organitza la coordenadora d'Entitats de Tarragona i Mare Terra Fundació Mediterrània i que tindrà lloc a l'hotel Tarracopar. En parlarem amb el president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la CEL, l'Àngel Juárez, i amb el responsable de comunicació, el Dani Juárez.
Per cert, que ens donen un premi, que ho sapigueu. Ah, sí? De què? Un premi. Un reconeixement a l'emissora pública, a Tarragona Ràdio, un reconeixement per haver estat al costat de les entitats durant aquests últims 39, l'any que ve 40 anys. Per tant, anirem a recollir, perquè em sembla un reconeixement. Ja hi serem allà, per explicar-ho.
i tindrem també temps de parlar... Ahir en parlàvem en temps de tertúlia política, però avui també en parlarem de l'extrema dreta que ha guanyat les eleccions el cap de setmana a Xile, amb José Antonio Caix. Caix, o Caix, com s'hi volten, pel que és, perquè el tema és el què, eh? És el... Torna l'extrema, la ultradreta al poder, per primer cop des de la dictadura de Pinochet, i de fet, ell mateix s'ha declarat simpatitzant amb la dictadura...
Per tant, serà el primer president des de la tornada a la democràcia, que no per distància d'aquí règim de Pinochet, que coneixem molt bé. Avui en parlarem amb l'Associació Salvador Allende de Tarragona, amb un dels seus integrants, per explicar com des d'aquí veuen el que està passant allà al seu país, que evidentment ja us avancem que ho veuen amb preocupació. Serà a partir de les 10.
A quarts 11 encetarem aquest... En fi, de seguida, en pocs dies encetarem l'any 2026, no avui, en pocs dies encetarem aquest any, i el juny farà 20 anys de l'ascens del Nàstic a primera divisió.
Aquell 3 de juny del 2006, el Nàstic, aleshores, dirigit per Luis César, feia a terme aquest ascens, i avui escoltarem aquest podcast, 1.886 històries d'un escut, sobre aquest fet.
I després parlarem amb Manu Barea, de l'associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau, perquè enguany els Reis Mags estrenen vestimenta. Els organitzadors de la tradicional cavalcada demanen voluntaris per col·laborar en l'organització. La cavalcada, els Reis Mags també arribaran a Sant Pere i Sant Pau el dia 6, com a tots els altres llocs. I no sé si ens portaran alguna cosa per cuinar, però avui a la cuina tenim tàrtar de gamba vermella
que ens porta el cuiner David Jansà. La gamba, quan menys la toquis, millor, eh? La gamba s'ha de tocar. Però a la paella, mínim, que toqui, res, volta i volta. Però amb les mans. La gamba vermella, no, dic la gamba vermella. Ah, vale, vale, no, bueno. La gamba vermella de Tarragona, que per cert està caríssima, eh? Però si en trobeu, no, res, volta i volta, eh? Però menjar-te'n amb les mans.
Un moment que anem a Estrella Michelin. No toquis la gamba. I s'ho menja amb les mans o no? No, sí, amb les mans. Hi ha el tema de xorrupar el cap, que hi ha qui diu que és bo i hi ha qui diu que no, perquè hi ha tots els minerals i coses d'aquestes estranyes. A mi no m'agrada. A mi sí, a mi sí. Molt bé.
Vinga. Vinga, va. Doncs això, salutacions a tot el que fa possible el programa. També avui en Lluís Comas a les visites de so, en Mauri Fernanda, realitació audiovisual, Joan Andreu Pérez a la producció, Gerard Gispert, Laura Guàs, Núria Cartanyà, i qui us parla, Josep Sunyet. Anem a la primera OPI del dia, que avui no, mira, la fan des d'aquí la redacció, no anem gaire lluny, perquè és la companya estudiant en pràctiques Michel Pijuan, que ens parla de créixer i avançar.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Hi ha dies que tot sembla clar i altres que no. Et sents atrapada entre el que vols fer i el que et fa por fer. I potser això és exactament el que significa créixer. Aprendre a moure's encara que no sàpigues cap a on vas i entendre que està bé no tenir totes les respostes. Hi ha moments en què t'adones que ja no ets on vas començar, però tampoc on vols arribar.
Avui tot sembla anar molt de pressa, hem de prendre decisions ràpid, encertar la primera, no equivocar-nos, i si dubtem sembla que arribem tard. Però dubtar no és una debilitat, és simplement saber què t'importa el que et depararà, que estàs intentant fer-ho bé. Suposo que estar als 20 és això, viure entre la il·lusió i el vertigen. Tenir ganes de provar coses noves, de posar-nos a prova, de descobrir qui som i què som capaços de fer. Però també hi ha por, por de fallar, de sortir del que ens és còmode, de no estar a l'altura.
Voler lluitar pel que vols, apostar-ho tot i alhora sentir aquell i si no, que no para de sonar dins teu. I això és normal, precisament això és el que ens fa avançar i créixer. Ningú ens ensenya a gestionar els canvis, només a passar-los com podem. Hi ha dies en què qualsevol pas endavant sembla una travessia, et preguntes si estàs fent el correcte, si estàs fent el que vols de debò.
N'hi ha d'altres en què un petit canvi et fa veure que tot és possible, que hi ha noves oportunitats i que val la pena arriscar. Fins i tot els passos que semblen petits poden marcar la diferència i obrir portes que no veies abans. Creixer vol dir atrevir-se, posar-se a prova i al mateix temps aprendre a confiar més en una mateixa.
Vol dir aprofitar les oportunitats que la vida posa davant nostra, encara que no tinguem garanties. És una etapa per descobrir que els errors no són al final, sinó part del camí, i que cada experiència ens deixa alguna cosa que ens acompanya més endavant. Al final, el que importa no és tenir-ho tot clar, és avançar amb dubtes, seguir endavant amb confiança i aprendre de tot plegat. És aprendre a confiar més en una mateixa, arriscar quan la vida ens crida a fer-ho, i descobrir que pas a pas podem fer més del que pensàvem.
Molt bé, Michel, molt bé. Vale, vale. I nosaltres n'aprenem molt amb vosaltres, eh? I amb tu també, Michel. Vull dir que això és retroactiu. L'enhorabona. Escolta, Abril, que em de la Porta Aventura, no? Em de la Porta Aventura, sí. Som-hi, anem-hi, anem-hi.
Perquè PortAventura Club és el regal perfecte per viure a PortAventura World Online amb la família o els amics. Tindràs avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc des de només 150 euros per persona. Només? Si l'agafeu, podreu escollir entre 3 tipus de passi anual i aconseguir accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que preferiu per gaudir d'un any inoblidable. Regaleu club, regaleu un any sense límits. Fantàstic.
Va que fem una pausa i de seguida l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana. La veu de Tarragona. La teva veu.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A l'escola de formació ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any forma't amb nosaltres i accedeix al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a... Fruteria Natur Fruits, peluqueria Estilos, òptica Teixidor. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Obramat.
Doncs pocs dies per tancar el 2025. De fet, un parell de setmanes mal comptades. I també en la setmana que el cos ha celebrat el 168 aniversari de la seva fundació. Parlem de la Guàrdia Urbana a Tarragona. Avui en podem parlar i farem balanç d'aquest any i també del que està per vindre el 26 amb l'internet en cap de la Guàrdia Urbana a Tarragona, Manuel Vázquez, que ja tenim aquí els estudis. Intentem que tal, bon dia. Bon dia. Dilluns de celebració.
El Teat de Tarragona, amb aquest 168 aniversari, que a més a més, a banda de les condecoracions, l'homenatge, els homenatges que es van fer, la Ciutadania va poder veure a l'exterior del teatre les unitats, els dispositius, els vehicles. Imagino que era el nou també, el nou vehicle, no?
Sí, així és. El dia 11 de desembre, cada 11 de desembre, celebrem la nostra festivitat. És molt important per nosaltres. És un dia de reconeixements, és un dia de reunió d'amics i de persones que ens aprecien i amb les que nosaltres compartim moltes coses al llarg de l'any. Aquest dia aprofitem per posar una exposició estàtica oberta a tota la ciutadania,
Aquest dia va ploure una mica, ens hauria agradat potser posar més coses nostres, convidar més col·legis, perquè s'apropen les escoles de la ciutat, s'apropen a fer la classe d'educació viària, que normalment la fan a les escoles, la fem aquí al matí, i posem a l'abast de tothom els nostres mitjans i es poden apropar i parlar amb nosaltres.
250 efectius, 15 de les quals formant-se amb la intenció que s'incorporin de cara a l'any que ve. És ara mateix, doncs... Són els números que tenim, sí. 250 persones dintre de la nostra organització i la idea és créixer una miqueta més. L'objectiu és anar als 260, objectiu que l'alcalde ja ha manifestat en alguna ocasió i que a nosaltres aniria molt bé.
Seguiu reorganitzant el cos? Per l'últim dia que vam parlar es parlava d'anar fent més capurals, només comandaments per dalt, i també feminitzant la part de dalt, la cúpula. Sí, estem en aquest camí. De fet, l'any 26 tindrem oposicions de promoció internes, especialment a l'escala bàsica i intermitja, per fer una mica d'estructura que no en teníem.
No enteníem si hi havia una estructura, però era insuficient per afrontar el nou repte de reorganització de la Guàrdia Urbana. I un tema molt important que acabes de dir ara és el tema de la dona. Però aquí sí que t'he de dir que ho tenim una mica més complicat. Primer, perquè no es presenten suficients dones per poder cobrir allò que volem. L'any passat, aquest grup que ha anat a l'Escola de Policia de Catalunya, hi havia vuit places reservades per les dones, només s'han pogut cobrir quatre, i això per nosaltres és...
Com a mínim és una dificultat. Ojalà poguessin entrar cada any aquelles dones o més de les places reservades. Ojalà. Perquè això significaria que en pocs anys pujarien les escales de comandament.
Això porta un temps, evidentment. La normativa no ens facilita gaire aquest tema. Hem de tenir dos anys d'antiguitat en l'escala immediatament inferior per poder ser caporals, dos anys per ser sargentes i subsinspectores, etcètera. O sigui, en dos anys no podem tenir dones les que volem o les que necessitem en les escales intermits i superiors.
Ara parlarem de com ha anat aquest 2025, perquè no fa gaires dies coneixíem les dades, almenys nosaltres des del Ministeri de l'Interior, a nivell de balanç de fets delictius, amb una estadística que és molt clara, disminució, almenys parlem de la Tarragona, disminució en general, tot i que repuntaven alguns fets relacionats amb violència sexual, despuntaven, que també hi ha una raó al darrere, però m'agradaria explicar-ho, explicar...
com estem a nivell de fets delitius a nivell de Tarragona Ciutat, què és el que ocupa i què és el que preocupa.
Miri, els fets que més preocupen a la ciutadania, els que més preocupen, han disminuït. Són aquells que tenen relació amb robatoris interior de domicili, els furs, en general tots els delictes contra la propietat. Aquests preocupen molt. És cert que ha hagut un augment en alguns delictes, delictes que en principi la Guàrdia Urbana no...
no tenim gaire... un paper principal, sí que en treballem, tots treballem al carrer per intentar prevenir aquests fets. Però ha citat vostè el tema de l'agressió sexual, i aquest sí que han repuntat els fets delictius que abans tenien una altra nominació, que era l'abús sexual, els tocaments, etcètera, això sí que ha tingut un increment important. En canvi, l'agressió sexual en penetració, aquesta ha disminuït, és un 16%,
per sota, perdó, 16 fets, no, és percentual, no? Sí, 16% en comparació al mateix període de l'any passat. La resta, allò que preocupa la ciutadania, que són, ja l'he dit, el que t'entrin a casa teva, això també ha tingut una disminució del 44%.
Això és una disminució molt, molt important. I tenen alguna explicació per aquesta disminució? És a dir, perquè a vegades és com l'aigua, et tapes un lloc i surts per l'altre. És a dir, que els malfactors hi són, no? No sé com dir-ho. Sí. Nosaltres podem explicar des de la policia el treball que fem precisament perquè això disminueixi.
L'any passat, perdó, l'any 25, i també l'any passat, al final de l'any passat, i tot el que portem de 2025, hem iniciat una fórmula nova. Nosaltres, en col·laboració amb el cos de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional, però especialment amb el cos de Mossos d'Esquadra,
estem actuant a cada racó de la ciutat mitjançant plans d'acció molt concrets, molt intensius, on posem tota la carn a la parrilla, és a dir, posem els drons, posem la unitat canina, ara posem la UPRP, posem serveis de paisat, ells també posen, posen la ARRO, posen Seguretat Ciutadana, o sigui, fem uns serveis molt intensius de patrullatge amb uns resultats realment molt satisfactoris.
Això és el que fem. Resultat d'això, la disminució dels fets delictius, també. I a darrere també hi ha un altre àmbit que nosaltres no toquem, o toquem una part molt mínima, que és la investigació. Mossos també fa investigació i resol molts casos relacionats amb això. Nosaltres, amb la nostra unitat d'investigació bàsica, toquem petits fets delictius que també col·laborem a resoldre i detenir els autors dels fets.
Anem a parlar d'aquesta unitat nova, unitat policial de reforç i proximitat.
que ja es va posar en marxa el setembre d'enguany, de fet coincint en Santa Tecla, el dia 17, i allà, per tant, persones identificades, detingudes, s'han interpossat denúncies per diferents qüestions, que hi ha encivisme, consum d'alcohol, a via pública, etcètera, etcètera. Quina és la funció d'aquesta unitat? Perquè tothom s'entengui, on va aquesta unitat quan és cridada, quan és activada?
Potser, en primer lloc, cal explicar que aquesta unitat és una unitat que no és reactiva. Unitats similars al voltant del nostre municipi, arreu de Catalunya, estan formades o s'han creat per reaccionar davant fets complexos,
o situacions que tenen relació amb l'ordre públic o les baralles, l'oci nocturn. Però són com una patrulla que van dues persones, però en aquest cas van set dintre d'una forgueta. Però a Tarragona és una unitat que no va als serveis de...
en principi, està dissenyada per no anar a la reacció d'una baralla, d'una discussió, d'un accident de trànsit. Ells van a prevenció. És una unitat proactiva que cada dia surt amb un catàleg de serveis programats que coincideixen
amb allò que preocupa la ciutadania, allò que la ciutadania ens trasllada a través dels referents de barri, a les reunions. Escolteu, mirem el parc de la ciutat a partir de les 7 de la tarda, no puc sortir amb el gos perquè hi ha grups de joves que no sé què fan o comercialitzen amb drogues, etcètera. Nosaltres cada dia anem a la part de la ciutat a partir de les 7 de la tarda perquè sabem que allà hi ha molèsties i la gent se sent insegura. Llavors està dissenyada per anar...
a la carta, a punts concrets de la ciutat, a punts on sabem que la gent no se sent segura o que pateixen l'incivisme o pateixen les molèsties, el botellot... I és el que fan, realment. El que està passant és que estem incrementant la nostra presència al carrer
Indirectament, detenim gent per salut pública, detenim gent perquè té requeriments judicials, detenim gent perquè porta armes en llocs on no toca o potser les utilitza per una baralla, però perquè estem al carrer. Ara mateix sempre van a peu. Van a la zona de dos i nocturn, per les nits, divendres, dissabtes, deixen la furgoneta...
perdó, deixen la forneta estacionada, i van entrinomis per tots els carrers, donant seguretat a l'oci nocturn o bé a les places. Ara, per exemple, surten també pel tema de Nadal. És una unitat molt polivalent, però van a prevenció. Ara bé, si el cap de Tor es troba en una situació molt complexa i estan de servei aquesta patrulla d'UPRP, com no, reforçarà i donarà suport, com el seu nom indica, al que pugui passar.
Són 12 agents, dos caporals, per tant és una unitat especialitzada, no són agents convencionals, per dir-ho entre cometes.
Bé, hem fet una selecció molt important de les persones. Teníem clar que l'èxit d'aquesta unitat és seleccionar molt bé la gent perquè volíem gent propera, però alhora que pogués afrontar situacions complexes. Per aquesta raó hem format i estem formant cada setmana en aquestes persones perquè puguin treballar conjuntament, que no és fàcil. No és el mateix...
treballar amb binomis, en un cotxe patrulla que tens el teu company, que treballar amb una dotació de sis agències i un cap oral. Per tant, han d'aprendre cada dia a afrontar situacions noves i complexes. La veritat que per nosaltres és una bendició que estiguin perquè els resultats són molt brillants. Ha parlat, per exemple, el parc de la ciutat, és un exemple, és un exemple que he exposit un altre, el parc de la reconciliació és un dels llocs on s'hi ha d'anar,
El parc de la Reconciliació està encabit en una zona on nosaltres anem. O sigui, està al Passeig de les Palmeres, al parc de l'amfiteatre, al parc de la Reconciliació, toca amb l'oci noctur cada nit. Per tant, aquí l'AUPRP és un lloc on sempre hi va i sempre agafa i denuncia o detecta infraccions a les ordenances municipals.
I la unitat d'un pistoles tàcer que porten càmera incorporada, en aquest cas ja porten càmera incorporada, i quina és la finalitat d'aquestes càmeres que porten les pistoles i que també portaran, després en parlem, l'any que ve també els agents, la resta d'agents.
Bé, encara no les porten, perquè estem esperant les autoritzacions administratives corresponents, però ja està, ja les tenim, tot el sistema està adquirit i en breu, no l'hi podria dir, però quan arribi aquests permisos, les portaran. L'objectiu d'aquesta càmera és enregistrar...
per part nostra, per la policia, imatges quan el dispositiu electrònic de control, la Taser, sigui utilitzada. Aquesta càmera comença a gravar... Bé, està gravant permanentment, però enregistra les imatges un minut abans de treure l'arma. Això sembla una mica complex. Però és així. Nosaltres, quan...
quan una situació s'enregistri, podrem tenir accés al minut abans d'extreure l'arma de la seva funda. I llavors, primer, ens dona major transparència.
perquè d'alguna manera podem rendir comptes davant de qualsevol organisme judicial o administratiu, o el propi ciutadà que pugui demanar-nos explicacions d'una intervenció, i també ens dona seguretat jurídica, transparència, seguretat jurídica pels agents, i és un mecanisme de control, no ho negaré, perquè els guàrdies saben que qualsevol intervenció que puguin tenir es podran registrar.
Quan s'ha d'utilitzar el tàcer? Estàs tipificat, això? Sí, sí, està tot recollit amb un protocol intern i el Parlament de Catalunya ja va emetre una normativa, una resolució en la que marcava una mica els límits de la intervenció amb aquest tipus d'arma, el síndic de greuges i nosaltres hem fet també un protocol que s'utilitzi amb la major correcció.
La resta de càmeres, parlem d'aquesta càmera incorporada a la pistola Taser, però també hi ha la resta de càmeres que portaran per primer cop tots els agents, entenc que tots els agents, eh? Totes les patrulles. Parlem de les patrulles que sortiran al carrer, càmera incorporada, en aquest cas el pit, no? Sí. Això l'any que ve ja estarà operatiu.
Sí, de fet, la TASER també. La TASER la porta per normativa el cap de torn o bé el caporal de l'UPRP, perquè és una unitat específica de seguretat ciutadana, i els caporals són qui porten aquesta TASER i la càmera, i la porten també penjada al PIT. I els agents, a partir del gener del 26, començarem el procediment d'adquisició d'una part de les càmeres, perquè això és un procés que durarà dos anys,
perquè tothom surti al carrer amb aquest dispositiu d'enregistrament d'imatges. I la porten al pit, sí. Per qui no ho sàpiga, la TASER és aquella pistola, per qui no ho sàpiga, que immobilitza.
Un projecte, sí. No sé com explicar-ho, eh? Sí. Una descàrrega elèctrica, no? Sí, sí. Disparem un projectil que al final el que provoca és una descàrrega elèctrica i la immobilització sense lesionar a la persona que estigui en una situació de violència extrema o que les persones puguin...
puguin tenir el perill de patir lesions greus o la mort per part de l'agressor. I és una eina intermitja entre el que és una defensa policial i l'arma de foc. Tornant a les càmeres, suposo que el tema de la imatge sempre és complex, ja sigui càmeres estàtiques de carrer o càmeres que porti un propi agent del cos de la Guàrdia Urbana...
s'ha hagut de pensar molt bé com es procés d'aquesta imatge, imagino, perquè això és de com facin diferents drets. El primer dret és el de la pròpia imatge de la ciutadania. Una placa de matrícula, una fotografia, això són dades personals. El que així garantim i complim estrictament amb el contingut de la llei de protecció de dades i aquestes imatges tindran la traçabilitat i l'emmagatzematge que correspon. És a dir, aquestes imatges no les tindrem
per sempre, és a dir, tindran un mes de, com diu la norma, un mes a partir del seu enregistrament per posar-les a disposició de jutges o l'autoritat competent. Però aquí no tindrà ningú, més que una persona, que és el nostre delegat de protecció de dades, que tindrà accés a aquestes imatges. O sigui, aquestes imatges no s'utilitzaran més que per element de prova o prova de convicció davant d'un fet delictiu.
Estaran en custòdia, entenc. No surten del cos. Tenen la mateixa garantia que el circuit de videovigilància que està en la via pública. Ningú té accés a aquestes imatges. Només la persona autoritzada. Parlem d'aquestes altres imatges, les de la via pública, perquè hi ha intenció de posar també videocàmeres a diferents punts que ara no hi són de la ciutat. Això està en procés. Són efectives? Serveixen? No sé si a nivell dissuació o...
O pràctic també quan hi ha un delicte. Quan es comença un delicte serveixen? Són útils les imatges? Molt. Serveixen i molt. És més, el que tenim a la part baixa, que les tenim connectades a la nostra sala de coordinació, hem procedit a la detenció de delinqüents perquè s'estava visualitzant des de la nostra...
des de la nostra sala. Això a nivell d'imatges en directe. Però després hi ha un tractament forense posterior, és a dir, s'ha comès un delicte que ningú l'ha vist, però resulta que l'autor o els autors dels fets s'han passat per un carrer determinat, videovigilat, i això després recuperen les imatges i analitzem detingudament el que ha passat. I es resolen molts fets per aquest tema. Policia Nacional, Guàrdia Civil...
I Mossos d'Esquadra, especialment Mossos d'Esquadra, diàriament ens demanen sempre les imatges de la ciutat per poder resoldre els seus equips d'investigació el que ha estat denunciat. I els drons, també? Els drons també. En plural, perquè són tres, no? Sí, però els drons entren dintre del concepte de videovigilància. Són càmeres mòbils que ens estan vigilant des del cel, des de l'aire.
I en aquest cas, la unitat de drons per nosaltres també és un èxit absolut. Reforcem tots i cadascun dels controls d'alcoholèmia que tenim a la ciutat, en l'aire, estan vigilant si el conductor porta el cinturó de seguretat, va parlant amb el mòbil, o de cop fa una maniobra evasiva del control i el dron detecta la seva matrícula i podem localitzar el vehicle. Però no tan sols en això. Els plans d'acció que he comentat abans...
a tots els barris de la ciutat, al dron sempre demanem autorització a la Direcció General d'Administració de la Seguretat perquè ens autoritzi a volar durant tot el període de temps que dura el pla d'acció. Per tant, fes delictius, incivisme o enregistra la càmera del dron.
Parlem de l'internet en cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manuel Vázquez, i parlem avui, que és 17 de desembre, però que tenim per davant uns dies del voltatge en molts sentits, perquè aquest cap de setmana és el darrer cap de setmana de sopars d'empresa.
Es trobaran controls, segur. Sí. No només de Guàrdia Urbana, també de Mossos, però de Guàrdia Urbana també, no? Sí, sí. A més, Mossos i nosaltres coordinem controls conjunts a les mateixes vies. Per exemple, la T11, ells es posen en un punt i nosaltres a l'entrada a la ciutat. Són controls coordinats. Però, independentment d'aquesta coordinació, nosaltres diàriament posem controls d'alcoholèmia. Matí, tarda i nit. I els controls de radar...
que ens ajuda molt a detectar delictes contra la seguretat del trànsit i directament millorem la seguretat viària. Perquè molts de vegades els accidents, malauradament, estan provocats per persones que o bé han consumit substàncies o l'alcohol. I això, nosaltres intentem localitzar-les abans que passi. Substàncies sobrefàries ens preocupa, això?
Ens preocupa, especialment en la seguretat viària. Ens preocupa i molt, per això incrementem el nombre de controls. I la UPRP, en aquest cas, que dóna suport a la resta d'unitats i s'hi posa també els controls, perquè no només hi ha alcohols, també hi ha...
Drogues, la tenència potser no la porta el conductor, però la porta un acompanyant, o està al maleter, o portant armes, o altres elements que puguin estar relacionades amb fets delictius o administratius. Ens preocupa a la seguretat viària especialment.
Ara som a temps de prevenir, perquè cal pensar-ho molt bé abans d'agafar el cotxe ben begut o ben consumit, ben substàncies, perquè es pot lamentar i molt el que pugui passar, no només amb un mateix, i els que van al vehicle, sinó també d'altres persones. Sí, nosaltres des de Guàrdia Urbana ho aconsellem, és a dir, si sortim de sopars d'empresa...
o celebracions nadalenques a casa dels pares, d'amics o de familiars en general, sempre recomanem que el que porti el cotxe no vegi. Ja no per la multa, i a més, és més important, és la seguretat viària i que no hi hagi víctimes relacionades amb aquest tema. Podem passar el Nadal superfeliços i contents, però sense alcohol al volant.
missatge important a tenir en compte aquests dies, aquests propers dies que fins a passar el rei venen dies de celebració, d'anar amb família i de sopars que encara en queden, d'empresa. De cara a l'any vinent, clar, hem anat veient també noves, bueno, aquesta reestructuració del cos, no?, noves unitats, una unitat de drons és un exemple, no?, també d'altres, alguna previsió d'alguna altra unitat més que el vulguin tirar endavant, també ara mateix?
En principi no. La nostra estructura, que es va aprovar el gener, va ser febrer del 24, ara mateix amb la UPRP està completa. Era el que ens faltava per muntar, per organitzar, i ja la tenim. O sigui que en principi l'estructura ara ja està al complet.
Vehicles també n'hi ha de nous, eh? Sí, això és una altra cosa. Els recursos materials s'han d'anar adquirint de forma constant. Els vehicles s'han espatllant, s'han fet vells, però també altres materials importants. La tecnologia és molt important. Hem adquirit software per la reconstrucció d'accidents.
L'any 26 serà un repte per nosaltres perquè volem digitalitzar absolutament tot el que fa la Guàrdia Urbana. Ara ja estem fent, la Guàrdia Urbana ja està preparada, ja té una maduresa suficient digital per poder afrontar aquest nou canvi i això és el que farem. L'estructura ja està feta i ara toquen processos interns i guanyant qualitat en el que fem.
Digitalitzar vol dir tenir amb un clic tota la informació de qualsevol esdeveniment? Sí, sí. O sigui que tothom treballem en un mateix format, que no hi hagi paper, que això també ens ajuda a la sostenibilitat, ens ajudarà a tenir una eina ràpida de gestió
i de poder adonar en temps real del que pugui passar. És a dir, ara mateix, si anem a una associació de veïns perquè li hem d'explicar el que es fa o allò que ens van traslladar en una reunió prèvia, necessitem fer un treball, ens costa més agafar les dades, portar-les allà. Amb el nou software, quan sigui una realitat, amb un botonet, sabrem estadísticament el que es fa i tot el que ens han demanat com està, en quin punt està.
De fet, ara mateix el tema referents està relacionat amb això i el que volem és que la ciutadania tingui informació real i en temps real del que ens va comunicar. És a dir, si una veïna ens diu que aquest pas de vianants no es veu,
i registrarem aquesta imatge, ara ja ho fem, obrim un expedient administratiu per donar-ho, o traslladar-ho, mitjançant un encàrrec a mobilitat, però la idea és que quan estigui resolt, directament al programa li enviï un missatge, escolti'm, aquest pas de venen s'acaba de pintar avui.
perquè moltes vegades el que ens arriba és, escolta'm, allò que li vam traslladar, com està? O no es fa res, no? Sí que s'està fent coses, però clar, aquesta incertesa a la ciutadania l'hem de reduir al màxim. També estan posats a reduir, i en aquest sentit hi ha tota una instal·lació d'aquests...
Sí. No diré el nom, és que no em surt el nom ara. Esquerra d'Assa. Sí. Disminiors de velocitat. Aquests obstacles de l'àvia pública, sí. Reductors de velocitat. Això mateix, que s'han posat aquests dies a bona vista perquè ningú faci el fitipaldi pels carrers, en definitiva, perquè hi ha hagut algun accident allà. Però també n'hi haurà altres punts a la ciutat, eh? Sí, això porta el Departament de Mobilitat directament
I, home, per nosaltres ens ajudarà, perquè reduirà el nombre d'accidents i disminuirà la gravetat dels accidents, perquè la velocitat té molt a veure amb la gravetat de les lesions produïdes per accidents de trànsit. Per tant, això donarà seguretat a la ciutadania, podrà anar més tranquil·la per la ciutat,
i a nivell de resultats, a nivell d'estadística, també esperem que ens ajudi a baixar el nivell d'accidents del nostre municipi. Sempre que bé li pregunto per la relació amb altres cossos de seguretat, perquè evidentment han de tenir relació amb el dia a dia, amb la resta de cossos, amb tots, en definitiva. Sí, de fet, vaig dedicar unes paraules del meu discurs el dilluns a la nostra festa, al Teatre Tarragona,
especialment amb els caps dels cossos que operen al nostre municipi, que és Mossos d'Esquadra, en primer lloc, Guàrdia Civil i Policia Nacional, i també la Policia Portuària, perquè hi ha una zona portuària que està oberta a la ciutadania i aquí també passen coses. Per tant, vaig dedicar unes paraules d'agraïment pel treball fet cada dia per mantenir la bona sintonia i la bona col·laboració que actualment tenim al municipi en matèria de coordinació.
Amb això acabem, amb aquest agraïment, la resta de coses i d'aquesta coordinació entre coses policials. Manuel Vázquez, internet, en cap de la Guàrdia Urbana, gràcies per acompanyar-nos, bon any, 2026, ja seguim en contacte i que vagi bé, que entri que comenci bé l'any. Moltes gràcies i bon Nadal. La teva veu, la veu de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Doncs mireu, avui que anem tancant l'any i anem fent balanços des de diferents punts de vista, i avui ja volem parlar de les entitats de l'AC de Tarragona i també d'una d'elles en particular de Mare Terra Fundació Mediterrània. Ja sabeu que hi ha confulències perquè són el mateix president, Angel Juárez, Angel que tal, bon dia.
Bon dia, i lluvioso. I lluvioso, sí, sí, bon dia. Toda la setmana, aquella setmana, ja vam. Però mira, deien que, com que aquest cop no el fem mal, que va bé que plogui, perquè ha plogut el falset, per exemple, que feia molt temps que no plogia, eh? És veritat, sí. Les puges benvingudes. Va molt bé.
Dani Juárez, que tal, molt bon dia. Molt bon dia. Responsable de comunicació, també. I, bueno, que anem tancant l'any, el 25. Fareu aquesta setmana un dinar, no? Demà. Demà. Demà di xous, un dinar, doncs, de retrobament, no?, amb totes les entitats, també amb els companys i mitjans de comunicació. No sé, tanquem un any, un any que han passat moltes coses. Sí. I últimament massa coses. Massa, massa.
Perquè parlàvem, per exemple, fora de micròfon, de com està canviant el panorama polític a nivell internacional, parlàvem de Xile, fora de micròfon, que des d'aquest cap de setmana hem anat a l'ultradreta. És lamentable, però està corrent, sí. Un país molt simbòlic, eh? Sí. Perquè és la dictadura de Pinochet que no passava això. Hombre, és que aquí mateix encara tenim la Fiji del Camp de Mart, també, amb la de Xile, no? O sigui, el famoso Allende, no?
Es un país histórico, ¿no?, de luchas contra las dictaduras y luchas contra las extremas derechas y las radicales. Y bueno, pero como todo llega y son las olas que hay que dicen las sociedades, todas tienen estas olas que suben, bajan y tal...
Y ahora le ha tocado Chile, ¿no? Pues no lo sé de ultraderechista, pero que vamos, que nunca sabe al final si es peor o mejor del que estaba antes, ¿no? Ya veremos, ¿no? Pero sí, sí, este es el mundo. El mundo está cambiando entero y es preocupante lo que está ocurriendo en el mundo a nivel internacional y a nivel local, en todos lados. O sea, está habiendo unos cambios que a veces te cuesta hasta reflexionarlos, ¿no?
Seguimos. Lo único que hay que mantener es la cultura.
Fíjate que ya se descargó el Silvio Rodríguez haciendo unas declaraciones que me quedan un poco chocantes, defendiendo al régimen, pero bueno, él ha sido coherente siempre con todo el proceso entero en Cuba, ¿no? Y no se le puede tasar de incoherente, todo lo contrario. Y se carga al que ya no está, que se murió Pablo Milanés, y se carga a una serie de gente histórica de toda la vida de Cuba, ¿no?
Y ahora meterse en esa... Es complicarse la vida. El Silvio, aunque el Silvio es un ídolo a nivel mundial, ¿no? Pero está pasando demasiadas cosas. En Cuba están apoyando en este momento una de las dictaduras más sangrientas que ha empezado, no ha empezado. Está a medida y ojalá dure poco ya, que la de Nicaragua, bueno, el que fue comandante, ¿no?, de la guerrilla del Frente Sandinista, ¿no?,
O sea, una barbaridad lo que está ocurriendo en Nicaragua y no se puede apoyar. Es que hoy día ya, vamos, esto lo dice una persona que ha estado apoyando durante años muchísimos procesos de revoluciones y cambios.
y llega un momento al final que he visto demasiados oportunistas dentro de las banderas de izquierda para enriquecerse. Y llega, bueno, al final me meto en la trinchera de los derechos humanos y la trinchera de la humanidad, ¿no?, del sentido común. Porque si no, es que no sabes, ya digo, para hacer una reflexión de lo que está ocurriendo en algunos países es muy complicado, ¿no?, últimamente, porque se le está viendo al final la cara...
a muchas personas que iban de otras cosas, y en este país igual. Mira, no fa gaire llegia que les pròximes eleccions, cada any hi haurà, i l'any que ve ja veurem, que les decidiran dues coses, la immigració mal explicada, la immigració... Un mi mal explicada. I l'habitatge. Intencionada. Habitatge, immigració, immigració, immigració, habitatge. Que això pot decantar balances. Sí, perfectamente, además.
Y yo soy de los que más reivindica. Lleva años, desde la coordinadora, desde Marter, de todos lados, que cómo es posible que no tengamos vivienda social. Es que no se puede entender. O sea, Dani, que lleva ahí, que está trabajando, que está ahí currando, no tiene esperanza de tener un piso propio de él que pueda pagarlo desde sus condiciones económicas. Y como él, hay miles y miles, pero tan difícil y tanto presionan
Las multinacionales, bueno, las grandes constructoras, empezando por el que lleva el rama de Madrid, porque también es uno de los grandes constructores, precisamente, ¿no? Tanto presiona, tan difícil, que ganan a la izquierda, a la derecha, a los centros, o sea, lo arrollan todo. No es posible hacer vivienda social. Y por supuesto que este es un caballo de batalla que quien decida se ha acabado ya, es que se ha acabado, si no hay terreno lo compramos.
Yo me acuerdo que en Santa Tecla, en El Salvador, el terreno era muy pequeño, el que era, pues, se estaba hermanando con Tarragona, con Santa Tecla. Y me decía el alcalde, pero Ángel, que estamos comprando terreno y alquilando terreno del municipio de al lado, porque no tenemos para poder alojar a nuestra gente...
y sobre todo estamos haciendo comunidades que no pueden pagar la vivienda y tal. Quien diga, los alcaldes que digan que no pueden es que están engañando o simplemente se están doblegando a otras presiones. Y esto pasa lo mismo en toda España. O sea, quien diga que es complicado y que no hay terreno, cómpralos. O exprópialos, o haz lo que tú... La ley te da armas. Otra cosa es que tienes que ser valiente
Y no tener miedo a otras presiones que todos sabemos dónde están. Y está. Y lo de la vivienda social que no tiene, es que no tiene de verdad, no tiene... Que no solucione lo de la vivienda social que plegue. No está preparado para gobernar. Quien sea. Es que me da igual el partido. Y ya está. No lo veo. Son un año y otro año y otro año y otro año. De todas formas tengo que dar una buena noticia.
Que me da igual de donde venga, pero vamos, lo apoyan todos por lo que veo, porque cuando hay buena noticia son todos, parece ser responsables. Y es lo del Jaume I, aquí en Tarragona, hombre, el parking del Jaume I, que dejar de pagar 11 millones de euros del heraldo público de Tarragona...
Pues la verdad que yo sé que empezaron a recoger facturas, porque pagábamos doble muchísimas facturas. Y todo eso, por fin, hace unos cuantos días ha salido el fallo, y aunque no sea penal, sino civil, pues hombre, el que no ahorremos. Las arcas municipales que hasta hace dos días iban diciendo que estábamos arruinados.
Y ahora, pues, hombre, esto ayuda, ¿no? Son 11 millones de euros y venga donde venga. Ya sé que el otro día me llamó el Fort Wayne. ¿Qué he sido yo? Bueno, que no sé si has sido tú, pero has sido apoyado por otros. Tranquilo. Pero yo te felicito como presidente de la coordinadora. Y María Terra, quien haya iniciado este proceso y haya ganado, felicito por la ciudad. Y siempre yo envío por el tema de la ciudad.
Dani, com arriba el dinar, el dinar anual de la coordinadora? Aquest i xous, dinar també amb mitjans de comunicació, com anirà? Bé, molt bé, com cada any. Al final jo crec que també quan s'apropen aquestes dates la gent té moltes ganes de celebrar, d'ajuntar-se, de fer aquesta sinergia com sempre, com cada any, i un any més és un èxit. Tenim representació de totes les entitats, com sempre. Al final tenim també
una mesa presidencial, que vindran polítics i aquests tipus de persones importants, i tots som importants perquè tenim entitats de tots tipus, que és el més important, i sobretot fer aquesta comuna, fer aquest dinar per ajuntar-nos, per seguir celebrant, per seguir reivindicant i per seguir lluitant per una Tarragona millor, que és el que volem tots junts.
Entitats cíviques, esportives, veïnals, culturals, d'immigrants també, és a dir... Molt bé, d'immigrants també. Un amalgama, no? Sí, sí. Des de la Cordeola fa molts anys que volem agrupar tot tipus d'entitats, perquè al final sabem que...
Hi ha moltíssimes entitats a la ciutat, moltíssimes, i al final volem que totes tinguin la seva veu. Al final hi ha molts assumptes molt importants que venim durant tot el 2025, 2024, 2023, reivindicant, i que el 2026 continuarem reivindicant, perquè volem, com sempre, és que al final és la frase que s'escolta a tot arreu, però és que és la veritat, volem una Tarragona millor,
i tots junts hem de lluitar per això, i al final si fem aquesta força i parlem del que tenim que parlar trobant solucions, doncs tot serà molt millor, com sempre. Que sou un centenar, eh? S'en una, eh? S'en una, s'en dues, no? S'en una entitat civil. Són moltes, sí. Lo que pasa es que algunas van desapareciendo porque no aguantan la presión y las personas vamos cambiando también. No todo el mundo tiene ganas de estar ahí dejando su tiempo
i la seva vida per lluitar per alguna cosa que econòmicament no perciben res. Això no paro de recordar-lo a els que sí que cobran. I encara cobrando les reunions, cada vegada se fan menys reunions o amb les persones que ells creen que no li van a donar problemes. Una part de què vull comentar precisament el de Jou's... Faràs un discurs, eh? Faràs un discurs.
Sí, sí, siempre lo hago, pero cortito, ¿no? Un discurso en sí, pero... Las trovadas estas, los dinars, es un poco para darnos ánimo entre nosotros, porque hay muchas entidades que vienen muy castigadas y que no... con boicot en alguna zona donde ellos están, etcétera, y hay que darle ánimo. De hecho, la coordinadora, parte de su sentido es esto, que no perdamos la fuerza...
A través de la unidad y que podamos entender a través incluso la palabra que siempre la recuerdo, que es la compasión. La compasión significa que eres solidario de los problemas que tiene tu vecino, tu vecina, la entidad, lo que sea. Y ahí intentamos darnos ánimo entre unos y otros. Pero es que es un año muy duro, están siendo tiempos muy duros para algunas entidades...
Porque están haciendo vetos, están haciendo campañas contra algunas. Hay barrios que parece que se estén rifando ahí los trozos del barrio. O sea, lo que está ocurriendo también es terrible, ¿no? Y por ahí va a ir parte de mi discurso. Mientras venga alguien a dividir el movimiento social y vecinal, no es nuestro amigo.
Y lo digo y lo recordaré una y veinte veces. Mientras venga alguien atizando de que es mejor aquello o el otro o que es mejor una federación que la otra o que tal, no es nuestro amigo ni nuestra amiga. Recordadlo todos.
Que no se puede ir a conseguir algo en esta ciudad si no estamos unidos. Y unidos significa que no haya cuatro federaciones de vecinos. Eso es. No tiene sentido una ciudad pequeña como Tarragona. No tiene sentido. Los grandes cambios que ha habido en esta ciudad toda la vida era cuando solo había una federación. Y estábamos todos con diferentes tendencias ideológicas y tal, pero todos a una. Todos a la ciudad de Tarragona. Y molta feina por fea.
Se han quedado muchísimas cosas para nosotros muy importantes por hacer. Y sí, aunque haya grandes, iba a decir bolas, pero me van a pegar. Bueno, grandes proyectos de aquellos que les digo, uy, qué guapo. No, no, o sea, pero hay cosas muy importantes que son las locales, que son las pequeñas, que son las que no se oponen a abandonar.
Y eso pues creo que no está del todo resuelto. Yo creo que todavía se puede solucionar y resolver muchas cosas. Pero vuelvo a repetir, yo le voy a pegar la bronca a mis compañeros de luchas, de viviendas vecinales, sociales. Por ejemplo, se ha conseguido que haya barrios simbólicos de toda la vida que no haya ni siquiera asociación de vecinos.
cuando eran algunas que dirigían todo el movimiento en esta ciudad. No hay, ya no trae tres, pero eso cómo se comió. Que en un barrio pequeño donde no tienen casi ni, que hay hasta pobres, no tienen ni para comer. O sea, recuerdo de aquí una frase que no es una frase, es ley, es verdad, que toda la zona de Ponén es la más pobre de Cataluña.
Por si alguien está haciendo ahí el longui y no quieren que se entere la gente, estamos hablando de miles de personas, y ya no te digo los jóvenes, de toda una zona entera de Tarragona, la Tarragona Sur, con números de censo, la más pobre de Tarragona. O sea, no vengamos aquí con Flora y Viola y haciendo esto y haciendo eso. ¿Por qué creéis que va, por ejemplo, Vox a Campo Claro? Por gusto.
Es porque alguien le está indicando, o alguno de esos asesores, que tienen para Campo Claro y para las zonas más pobres, porque ahí todo vale. Le dicen que te lo van a regalar a la señora. Mentira. Vamos a hacer esto y vamos a pintar, vamos a reconducir, vamos a darle un poquito... Mentira. Saben perfectamente que mentira. Yo estoy ahora en la Fabi y estoy precisamente con las viviendas sociales.
Igual que en Cosantilas y Sienta Vivienda, igual que en Campoclaro. O sea, y horrible. Es mentira. Hay que hacer una lucha. Yo todavía no conozco, llevo ya tres meses siendo el delegado del FABIC en toda la provincia, y yo no conozco todavía al director o directora, porque no sé si hombre o mujer, de Habitache. ¿Qué está ocurriendo con Habitache? ¿Pero dónde están escondidos? Salid de ahí, hombre. Salid y dad la cara y sois vosotros los que tenéis que ir a Campoclaro.
Nosotros partidos, vosotros sois los responsables y cobráis para eso. Ir a Campo Claro y intentar hacer a ver cómo se pueden solucionar los problemas, no solo de Campo Claro, sino de muchos barrios. Deixa'm dir que la FAVIC és la Federació d'Associacions de Veïns de Vivenda Social de Catalunya, eh? Sí. Y hace dos meses o tres me nombraron director de toda Tarragona y provincia. Pero yo...
Yo estoy diciendo a Barcelona que, por favor, una reunión urgente con la consellera, porque es que aquí no existe. ¿Dónde están aquí la gente? ¿Dónde está la responsable de habitación en esta ciudad? El otro día hablando yo con el alcalde, me dice el alcalde, esto es un asunto pendiente y esto va a cambiar sí o sí. O sea, que él estaba también cabreado, el alcalde. Joder, es que no se entiende que estén paseando media Cataluña por Campo Claro y el responsable de habitación de Tarragona no está. ¿Dónde está?
Y que precisamente por eso, Ángel, yo también lo que intento ver desde mi punto de vista de la juventud, yo, durante todas las reuniones que hemos tenido este 2025, siempre se escucha mucho la frase de hay muchas cosas pendientes, ¿vale? ¿Qué pasa?
Que los miembros de la coordinadora, como es totalmente lógico porque así es la vida, van creciendo de edad, ¿vale? Al final la gente se va haciendo más mayor, tiene sus problemas de salud, es que es lo más lógico, ¿vale? Entonces yo lo que intento también sobre todo dar el paso es que al final la gente de mi generación, de mi juventud, valore este tipo de cosas y empiece a hacer lo que toca, ¿vale?
Porque al final yo puedo entender que al límite por el que llevo yo a reivindicar estas cosas, pues sí que hay gente que no lo puede entender, porque al final, como se dice en esa expresión tan castellana de que yo lo llevo mamando desde pequeño, yo lo puedo entender, pero al final...
Tenemos que reivindicar también la generación de Ángel, la generación de mi padre, la generación de mi madre. Toda esta generación ha luchado para conseguir las cosas y mi generación no está luchando por absolutamente nada. Entonces, por más temas pendientes que haya, si mi generación no se mete, seguirán siendo pendientes toda la vida. Porque la generación de Ángel, la generación de toda esta gente que lleva luchando años, va a acabar llegando a un punto en el que no va a poder más y si los jóvenes no nos metemos aquí, van a acabar muriendo estos temas.
Una buena reflexión. Y, por cierto, que también va a haber sorpresas. Es importante, es importante. Va a haber sorpresas y una de esas sorpresas, precisamente, Ángel, es para... Y alguna puede... Puede, no, seguro ya. Alguna es para esta casa. Hombre, estáis haciendo una labor de muchísimos años. Muchísimos. Yo comencé...
cuando se empezó allí arriba, en la cerca de la catedral, y ahí yo iba, además, estaba en tertulia, incluso en aquellos años, te estoy hablando hace 30, ¿cuántos años tiene esto? 40, los primeros, formamos parte, no sé si se lo conoce a alguien, al Sanzas, me imagino que trabajaba el año también, estaba también, el del pelo blanco yo le llamo, que trabajaba, que funcionaba del ayuntamiento también,
Hacíamos unas tertulias muy guapas, muy chulas en aquellos tiempos. Y ahí ya estaba también la García. O sea, ya ha corrido, ha llovido. Son muchos años de radio municipal y nunca ha perdido... La onda no ha nacido baja, ha estado siempre ahí en medio. O sea, estáis trabajando bien el tema, estáis currando y lo más importante, una radio con mucha financiada que esté si las personas no funcionan y no son responsables y no tienen conciencia...
no sirve de nada, o sea que... y hemos mantenido creo que la talla durante todos estos años, o sea que creo que vale la pena también que desde la parte social, no de la parte de arriba, y no para quedar bien, sino porque lo sentimos, Tarragona Rádio será una de las... con otra sorpresa, una de las premiadas. Abans, mira, gràcies en nom de tota la gent que hi ha per aquí fora, que són uns quants.
que estan ara sentit també l'entrevista. O sigui, tenim un premi, és això, eh? Segur, segur, sí. És simplement d'agraïment, pel final, perquè si la coordinadora continua lluitant, és perquè gent com vosaltres li dona veu, i és molt important, i volem agrair-ho. Y algo más importante que todo eso, y me gusta explicarlo porque ese es el verdadero premio, es que no es algo que, mira, tenemos un dinerito y lo amamos, no. Es que todos participan, todas las entidades...
Se cobra el menú, además el menú son 25, y cobramos dos euros más o tres para los agradecimientos que vamos a hacer y las sorpresas. O sea, no es un dinero que viene financiado o subvencionado, no, no. Lo paga cada uno de los que están allí de las entidades, con muy pobres que sean. Ese es el verdadero valor.
I sou un centenar, eh, més o menys? Més o menys, sí. 70, vamos por 70 ahora, pero vamos, sí. Sempre estem en torn a aquest número i és molt important perquè és el que diu Ángel. Al final, la mateixa coordinadora d'entitats amb els seus calés és qui finança els premis. Doncs haurem de venir al dinar, eh, escolta, que...
M'has pedido ya tu menú? Sí, sí. No, qué sé, hay un menú muy bueno este año. Però si algú vol vindre, pot vindre encara, Daniel. Sí, sí, sí. Està tot obert. A les xarxes socials de la coordinadora està penjat, a la web, al telèfon, jo tinc el telèfon operatiu. Si comença el dinar a la 1.30, jo fins a la 1.29 estic operatiu. On es fa el dinar? A l'hotel Tarracoparc.
Están las puertas abiertas, eh? El que la haga ilusión, que no siguin una entitat, y nos quiera acompañar, benvingut, eh? De verdad. O sea, porque esto es un tema abierto social. Tantos protocolos por todos lados, y por todos lados están inaugurando cosas y las otras que siempre son los mismos de siempre. Portas abiertas y tengo una foto y es mejor. Sí, sí, sí. Ángel, que anem acabant. Un desig per l'any que ve, pel 26. Un desig, un. Un desig. Un desig. Tenim pensant en tu, Dani, eh? Però un, un, un desig.
Però hi ha coses que són importants, altres que són no tan importants i altres que són prescindibles. És que a vegades se reduceix tot. I és el tema de l'amor i de la solidaritat. O sigui, que les persones tenen en compte que no hi ha més soledat que la que no té ni siquera persones al costat, ni amics, ni amigues, ni res.
Eso es terrible, ese tipo de soledad. Y estamos entrando en este tipo de fases en algunas personas. Se está viendo en la tercera edad, en la Jen Grant, la soledad le hace envejecer y morirse antes. Y jóvenes, jóvenes, que por eso viene lo de otras veces denunciado en estos micro-yo, que hay casi un 40%, un 37,5% de suicidios de jóvenes, porque se sienten solos y desamparados. Ese es mi desiche.
Amor. Exacte, és molt important. I el meu desig ve una mica per el que he dit abans. Jo demano, sobretot el 2026, que la meva generació continuï lluitant i comenci a lluitar per el que vol i comenci a lluitar per la seva ciutat, per el seu barri i per casa seva.
Molt bé. I no només el TikTok, també presencialment. Exacte, és molt important. És una bona eina, però s'utilitza a vegades com no toca. Gràcies, demà ens veiem al dinar, a l'hotel... Tarracoparc. Tarracoparc, allà d'hora de dinar. Equipo guinari, portes obertes, porteu això. Ànim sobretot i molta alegria per compartir amb la comunitat d'entitats i avui també parlar-ne amb el Can Juárez i amb el Dani Juárez.
Gràcies pel reconeixement en nom de tots els companys i companyes d'aquesta casa i, mira, ens anirà molt bé per això pel 40è aniversari l'any que ve ens tindrem allà. El primer regal ja arriba anticipat, eh? Gràcies. A vosaltres. Moltes gràcies.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regalt. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Roia, l'escola de formació, oferim els nous graus C amb una metodologia adaptada a les persones amb diversitat funcional perquè puguin avançar amb seguretat i confiança. T'agradaria treballar en el món de la cuina i la restauració? Has pensat a dedicar-te al comerç i l'administració? Voldries treballar en l'àmbit esportiu? Sigui quin sigui el teu camí, t'acompanyem amb suport personalitzat perquè puguis aprendre de manera còmoda i efectiva.
Els nostres cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Cursos pendents d'adjudicació. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Mimals Clínica Veterinària, Pullestres Clàudia, Restaurant Eric I. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més s'ho posa en una estòria energètica el seu habitatge és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals? Obramat.
I ara parlem de Xile. Des de la mirada, a l'òptica, des d'aquí, des de Tarragona, amb l'Associació Salvador Allende de Tarragona, ja sabeu que el cap de setmana hi ha hagut procés electoral i ha guanyat a Xile José Antonio Cas, guanyador d'aquestes eleccions. És d'extrema dreta, ultradreta.
ultracatòlic també, i torna al poder per primer cop des de la dictadura de Pinochet, l'ultradreta. David és obertament simpatitzant amb la dictadura de Pinochet, ho ha dit clarament, i és el primer president d'aquest acord des de la tornada de la democràcia, que a més a més no per assistència d'aquell règim que, bé, ho dèiem ara, segurament, que són a vegades fills de la desmemòria.
Ultraconservadora, s'havien passat amb el 58,1% dels vots, Janet Jara, que va aconseguir el 41%. En parlem, i ho fem amb Francisco Javier Alvear, com veiem, membre de l'Associació Salvador Llany de Tarragona, també expert doctor en comunicació per l'URB, i analista de presos polítics com aquest i d'altres, perquè a més a més també coneix d'altres. Francisco Javier, que tal, bon dia, benvinguts.
Hola, bon dia. Bon dia a tothom i molta gràcia per l'invitació. Mira, vaig pensar en tu quan vaig llegir els teletips del cap de setmana, de diumenge a la mitjanit. Més o menys, bueno, tijuns, eh? No crec que estiguin gaire... Bueno, gaire... Comptes no de paraula, eh? Jo crec que una mica més enllà, fins i tot, no? La reacció dels que ha lluitat per la defensa dels drets...
del poble xilè i que sabeu perfectament què va passar durant la dictadura de Pinochet.
Sí, para Daniel Castellà, que... En Chile más, porque se me va llengua y me puedo expresar mejor. Bueno, básicamente, a ver, es un golpe muy fuerte, digamos, a la conciencia de mucha gente que ha luchado por la construcción de un país un poco más justo, un poco más igualitario, que ha luchado por los derechos de la gente más desposeída. Y claro, el triunfo de todo aquello que simboliza lo contrario...
En este caso el triunfo de un ultraderechista es muy fuerte, pero, como te comentaba antes de entrar al aire, para nada impredecible. Esto estaba previsto, no había ni una sola encuesta que dijera lo contrario, aunque en la primera vuelta se equivocaron todas.
incluidos los gurús de las comunicaciones y de las encuestas, se equivocaron. En este caso no había ninguna duda de que esto iba a ocurrir. Y cuando uno ha estudiado los procesos políticos que está viviendo la región, en concreto Chile, es predecible completamente lo que está ocurriendo. Y eso es preocupante precisamente por España, porque España también ha mirado muchas veces América Latina, o al revés, América Latina ha mirado España,
Allí está ocurriendo algo que puede ocurrir aquí fácilmente. De fet, aquí no fa gaires setmanes explicàvem que hi ha un 20% de la població que pensa que amb la dictadura de Franco es vivia millor, un 20%, entre els quals molt joves, i per això deia abans jo que som fills de la desmemòria, és a dir, que hi ha una part de la població que no és conscient del que significa viure en dictadura. Allà, però clar, allà és més un 20%, entenc, no? Sí, mira, hay una cosa que la gente olvida, ¿no? Pinochet...
Cuando se presentó el plebiscito para continuar o no, y perdió el plebiscito...
sacó más del 40% de los votos. O sea, con todo el desgaste, con todo lo que significa una dictadura sangrienta, una dictadura homicida, una dictadura corrupta, sacó más del 40% de los votos, lo cual no es poco. Y como pasa aquí también, lo comentábamos también un poco antes, efectivamente, claro, hay una herencia que está ahí enraizada en el aparato judicial, en los poderes económicos, en los medios de comunicación. Eso sigue vigente.
Sigue vigente y tan vigente que ha contado con, para su beneplácito, con algunas complicidades, especialmente de la socialdemocracia o de algún sector de la izquierda que ha intentado, en esta suerte de capturar el voto de centro, ha intentado como legitimar algunas prácticas
y algunas políticas económicas, o en este caso el modelo del régimen que llaman, lo han intentado legitimar. Por lo tanto, eso sigue vigente. Hoy día sigue habiendo una constitución, a pesar de todo un proceso largo que hubo en Chile, de revuelta, proceso constituyente, sigue estando vigente la constitución del 80, que es la constitución de Pinochet.
Con modificaciones, pero es la constitución de Vinochet. Què sabem d'aquest personatge, José Antonio Cast? Abans deia també que està vinculat amb una mena de... És que no sé si és com una secta d'ultracatòlica, no?
Sí, bueno, él es un personaje muy conocido porque la familia Kast es una familia que viene del gremialismo, que es una suerte como de ultraderecha entonces, en la época de Pinochet, una derecha muy dura, muy integrista, muy catolicista, que fundó un líder que fue asesinado posteriormente.
Jaime Guzmán, él viene de la UDI, que es un sector muy duro de la derecha chilena, y que está ligado a sectores del ultracatolicismo. Yo no sé exactamente, porque escuché algo de que no era legionario de Cristo, no era del Opus Dei, pero de algo muy parecido, que son estas sectas muy homófobas, muy xenófobas, muy machistas, porque él está promoviendo y ha dicho ahora que va a eliminar el Ministerio de la Mujer, por ejemplo.
que va a eliminar el aborto. Él dice que es partidario de eliminarlo, aun así estemos hablando de una violación. Entonces es una secta católica, ultracatólica, que promueve, por ejemplo, la procreación por sobre el acto sexual. Este hombre está lleno de hijos, tiene no sé si 12 o 15 o por ahí.
Pero son personas que tienen un... De hecho, lo comentamos también, ¿no? En el discurso del triunfo dio gracias a Dios.
y le pidió a Dios, casi en una suerte de eucaristía, que le diera sabiduría y templanza. O sea, ese es el personaje que... Y que, por otro lado, viene de un padre nazi, que eso no está negado por nadie ni por él mismo, lo reivindica, por todo lo contrario. Hay fotos del padre con el uniforme de las SS...
Es un hombre que llega a Chile en ese proceso de fuga o de huida de algunos nazis que llegan a vivir a América Latina, Argentina, Chile, al sur de Chile. El padre de él es uno de ellos. O sea, él viene del nazismo, del pinochetismo duro, que apoyó a Pinochet desde el primer día, que fue el que le hizo las bases jurídicas y económicas al gobierno de Pinochet.
i d'un catolicisme o altres. Què ha promès aquest home en campanya per aconseguir aquest 58% dels sufragis? Què farà? És a dir, què creus que farà? Sí. Què ha promès? Perquè diuen que aquí, si ara hi hagués eleccions, l'habitatge i la immigració podrien decidir el vot. Sí. Allà, què és el que ha promès?
Mira, es curioso porque ayer hablaba con alguien, y hablaba con un diputado amigo, y le comentábamos el tema de Mandani en Estados Unidos, que bueno, que gana con un programa, no gana con un proyecto político ni ideológico. Bueno, Mandani con un programa muy realista, y pisando mucho la calle en Nueva York.
Pero él promete, no sé, guarderías infantiles, cosas muy concretas, muy de programa. Curiosamente, Cass, que también hay que decirlo, hizo una campaña electoral excelente, de guante blanco, muy al estilo de lo que llaman la americanización de la política. En Chile, las empresas de comunicaciones y las campañas electorales tienen un nivel de profesionalismo muy alto, muy modelo norteamericano, donde...
Bueno, cuidan detalles como, por ejemplo, la vestimenta, el tono de voz. O sea, Cass hizo una campaña excelente, la mejor. Nunca se salió de sitio. Y en ese contexto, yo creo que fue parte del diseño, él nunca entró a los temas ideológicos.
en su campaña nunca o sea él por más que le trataron de sacar que hablara contra el matrimonio igualitario que hablara contra los extranjeros perdón ahí sí que hablara contra el aborto que hablara contra las mujeres nunca lo hizo en campaña y él decía algo muy simple decía bueno a mí ya me conocen sabéis quién soy
Y yo de esto no me voy a pronunciar porque ya me conocen. Pero sí el tipo dio duro con tres cosas que yo creo que son fundamentales y que en Chile yo creo que también fue una parte de la autocrítica, ¿no? De que el gobierno no supo controlar ni manejar este tema. Lo primero del tema es la inmigración.
Estilo es un país pequeño que, no sé, hasta hace 15 o 20 años no había población de color, no había población negra. Entonces, claro, ahora ha venido todo un proceso de inmigración muy desestructurado, que vino de la mano, porque esto también es que la gente lo olvida, de una campaña que hizo Piñera...
para desacreditar al gobierno venezolano y diciendo, todos los venezolanos que se quieran venir, vengan, tienen las puertas abiertas en mi país. Claro, después se puso de costado, pero la gente empezó a venir y empezó a venir una cantidad de gente que desbordó todo lo posible en servicios básicos, siendo un país con muy pocos servicios básicos, porque es un país muy capitalista,
donde prácticamente el Estado está retirado de algunas áreas fundamentales, pero fue llegando gente, llegando gente, llegando gente que venían caminando de Venezuela. O sea, caminar todo el trópico, el Caribe, el Caribe, el trópico, cruzar la cordillera de los Andes, entrar por el desierto de Atacama...
y meterse al Valle Central de Chile. Eso lo hicieron los conquistadores hace 600 años y fue una hazaña. Y esta gente llegaba, y claro, llegaban en masa, sin carné, sin pasaporte, no decían de dónde eran, no se les podían deportar, simplemente entraban y esta gente fue acampando en plazas públicas, que ahora son barrios chabolas. Se establecieron allí y pasó todo lo que tenía que pasar, ¿no? En barrios chabolas, donde hay bajo nivel educacional, donde hay...
Problemas de salud mental. Bueno, hubo de todo, ¿no? Y la gente empezó como a reaccionar. ¿Qué es esto? A nadie le gusta decir un cura amigo el otro día que en una plaza se te ponga a hacer barbacoas, la plaza de toda la vida de tu calle o de tu barrio, ni se pongan a emborracharse ni a bailar salsa. Entonces eso ocurrió.
Pero también ocurrió que llegaron un tipo de violencia social y un tipo de delincuencia nunca visto en Chile. O sea, llegó el tren de Aragua, que es un grupo mafioso muy, muy violento. Empezaron los secuestros, empezaron los portonazos que llaman que te quitan el coche cuando vas entrando a casa. El índice de homicidio aumentó. Aumentó una serie de cuestiones, digamos, que fueron incomodando mucho a la gente.
Mucho. Y eso lo supieron captar. Porque eso efectivamente ocurrió. No habría que negarlo. Y luego, él también habló del tema de la economía. La economía chilena tiene que seguir creciendo para que vivamos mejor, tengamos dinero. Otro error del gobierno, y ahora te lo explicaré por qué,
Y básicamente, se me olvidó el tercer punto, pero aparte de la inmigración, él tocó al tema de la delincuencia. O sea, él dijo una frase brutal. Dijo a los delincuentes, los van a tener que visitar o en el cementerio o en la cárcel.
O sea, es cierto que Chile es un país que ha aumentado los niveles de delincuencia como un fenómeno también mundial, pero también es cierto, y habría que decirlo, y ahí está el horror del gobierno, es el país con el índice más bajo de criminalidad de la región históricamente. Chile nunca ha sido un país de los más peligrosos, ni mucho menos.
Pero claro, eso no lo supieron controlar, él lo manejó muy bien, el descontento, el malestar social y el tema en el bolsillo, porque yo te digo claramente, aquí el otro día decía Rufián a Sánchez, a usted no lo va a echar este ni este ni este otro, pero sí lo va a echar la gente que no llega a fin de mes.
O sea, Boric se equivocó. Boric fue a buscar el ministro de la concertación. Gabriel Boric, anterior presidenta. El presidente Boric se equivoca y va a buscar al ministro de la anterior concertación, que fue el que consolidó, de alguna manera fue parte de la consolidación del capitalismo puro y duro de Pinochet.
Lo va a buscar corriendo, lo pone en su gobierno y este señor continúa con esta política de austeridad y continúa con el tema de equilibrar el presupuesto y termina finalmente con que la gente, el ingreso según las cifras del Banco Central, el ingreso neto de la gente del bolsillo, se fue al suelo. La gente no llega a fin de mes.
Per fer-nos una idea, què vol dir això? Que no arriben a final de mes? Que vol dir que tenim per passar el mes 100 euros o 100? Mira, més que un tema d'ingreso mínimo es el tema de la compra. O sea, la gente... ¿Qué ha habido? Ha habido un alza de precios. Por ejemplo, Chile es un país carísimo.
La gente... Porque también, claro, van a Chile y dicen, hombre, es un país muy europeo, tal, sí, claro, es un país muy europeo, pero resulta que tiene precios europeos y tiene sueldos sub-europeos, digamos, por decirlo así. Entonces el problema del ingreso es uno, pero el tema de los precios es otro. Y la gente, claro, gana, no llega a fin de mes, no como acá, que la gente lo dice a veces simbólicamente, pero claro, allí los precios son muy altos.
No solo el alquiler, sino que la canasta es muy cara, se ha vuelto muy cara. Y eso, claro, decía también un analista ayer, ¿dónde le va bien a la socialdemocracia o a este sector de la izquierda con el pueblo o con la gente en México y en Brasil? ¿Por qué les va bien? Porque le han puesto dinero a la gente pobre.
O sea, aquí está pasando lo mismo. Yo, por ejemplo, estoy aterrado de ver cómo las famosas ayudas COVID se están retirando, las están pidiendo de vuelta a todo el mundo con la letra chica, con excusas burocráticas y en muchos casos casi rayando el fraude legal.
Y le están quitando a todo el mundo que le dieron una ayuda miserable que devuelva de un golpe de un día para otro cuatro, cinco mil o seis mil euros. Con intereses. Con intereses. Lo mismo ha pasado con el famoso kit digital, que son verdaderas estafas legales. Y claro, luego, para qué hablar de la gente que tiene la renta básica. O sea, yo conozco una señora, hablábamos ayer, una señora que con la renta básica un día se le ocurrió ir a trabajar a un local armando paquetes en Navidad porque la pobre mujer tenía que ganar. Resulta que le vieron la renta y dijo a esa señora no le corresponde la renta.
Entonces, ojo con lo que está haciendo este gobierno, que está descuidando a los más necesitados. Y una izquierda tiene por misión cuidar a los más necesitados. No en parla molt de la campanya de Janet Jara. Ell, per cert, del Partit Republicà, que es diu Partit Republicà, el de Cast. Sí. I la Janet Jara no s'ha sabut transmetre la...
L'essència del que volia la gent de Xile? No, no, perquè mira, jo crec que ella cometió diversos errors, jo crec que la campanya va ser un desastre. Del punt de vista estratègic, cometieron errores tàctics, jo crec que la campanya comunicacional va ser aberrante, no vull entrar en detalls perquè a vegades em suena com descalificatòria, però va ser una campanya inclús en alguns aspectes patètiques, un poc ridícula.
Pero yo creo que el error que ella, el error que yo creo que más le pesó es que ella, bueno, la gente la vio como heredera del gobierno anterior. Y los errores del gobierno de Boris fueron muy graves.
Fueron muy graves. O sea, todo el mundo lo veía claramente. Y yo creo que podría Boris perfectamente haber invocado después de mí el diluvio. No supieron interpretar lo que había pasado, no supieron interpretar la revuelta social. La revuelta social en Chile la gente olvida que había un eslogan que decía no son 30 pesos, que fue el alza del metro, son 30 años. La gente protestaba contra 30 años de los gobiernos de la concertación, que hoy día ha habido toda una construcción de relato...
de reivindicar aquel proceso como un proceso ejemplar, que un poco pasa aquí también con la transición. Como que ahora esos procesos fueron intocables, no, es que fueron perfectos. No, no, esos procesos fueron más que cuestionables. Entonces, claro, ella representaba todo eso de algún modo. Y para mí hay un error muy clave. Ella empezó una campaña intentando captar un voto de centro siendo militante del Partido Comunista.
Entonces, llegó el momento que hay una entrevista por ahí donde dice, no, no, yo no soy comunista, soy socialdemócrata. Resulta que si hubiera sido eso, habrían votado por la anterior candidata, con la que perdió las primarias. Entonces, claro, ella cometió un error de no hablarle a la izquierda, que fue la que le votó en las primarias, de no hacer un discurso de izquierda crítico y autocrítico con las políticas económicas o las políticas sociales. Yo creo que eso no lo supo hacer.
Igual apeló a cuestiones emotivas, como que yo soy de origen popular, porque son mujeres de extracción popular, muy popular, y no, yo también tengo, yo tenía cuna de mimbre, y apeló a esas cosas, porque en Chile siempre, claro, los políticos y los grandes cargos pertenecen más bien a gente de clase alta, ¿no?
Su padre se esforzó mucho para sacar a la familia adelante. Claro, ella tiene todo un discurso pobrista, que digo yo, y que en Chile, porque además también hay que decirlo, suena fuerte que lo diga yo, pero Chile es un país muy clasista, y la gente, yo te digo, entre más pobre, como que quiere tener arriba a los que parecen tener más. Entonces, ese discurso fue un mal discurso.
Van utilitzar per ser la campanya fake news i aquestes coses també, que s'utilitzen tant. I una altra cosa que volia preguntar. Tot el que passa per allà, per la zona, per la regió, Estats Units sempre té un ojo ahí puesto. Sí. Ahí en Venezuela, Nicaragua, han fet. També lo tuvo aquí, Estats Units, ves alguna influencia, alguna... Sí.
Mira, lo primero que decías tú con respecto a los fake news, en la primera parte de la campaña hubo una, digo, en la primaria, hubo una estrategia de ataque brutal hacia otro candidato de derecha porque el caso estaba limpiando el camino, ¿no?
Fue brutal. Fue con su colega. Es sintomático. Los tres candidatos de derecha que fueron a las primarias eran de origen alemán. Pero él atacó brutalmente con fake news. Descubrieron que en el fake news había un alto ejecutivo de un canal de televisión. Que había un ejército de troles. Él hizo todo lo que pudo. Lo negó siempre. Pero todo indica que los fake news y todo lo que significó esta campaña, esta guerra sucia mediática,
venía de su comando electoral. Sí que lo usó. Pero usó, curiosamente, para limpiarse el camino. Porque, claro, después de eso, como fue un escándalo y se develó que habían vídeos falsificados, alterados, imágenes trucadas y tal, bueno, finalmente la última parte de la campaña hizo lo que tenía que hacer. Que alguien dijo por ahí, este señor se va de vacaciones, vuelve el último día y gana la campaña. O sea, no hizo mucho. Simplemente se limitó a recalcar estos tres aspectos que mencionan. Y Estados Unidos, bueno, Trump...
Mira, Trump decía el otro día, me han dicho que es una muy buena persona, él tiene muy buenas conexiones con Estados Unidos, a través de un personaje de apellido Daza, que está sonando como candidato a Hacienda, que es uno de los ministerios importantes.
Allá el de economía no es tan importante como el de hacienda. Y este señor trabaja en Estados Unidos con relaciones con los grandes holding y con los grandes cinzán norteamericanos. De hecho, Cass ha ido muchas veces allí a recibir consejos. No me cabe duda que esos sectores ligados al poder económico norteamericano están vinculados con la campaña de Cass. Y la campaña, como te decía, como tiene ese toque tan americanista...
Lo más probable es que haya habido algún asesor. Lo desconozco, sí, públicamente, pero sí que ha habido conexiones con Estados Unidos. Francisco Javier Aovear, gracias para analista polític de Proceso Polítics y miembro del asociado Allende de Tarragona. Gracias. Siempre nos quedará Víctor Jara. Muy bien, muchas gracias. Un poco de ahí, espero que haya esperanza, a ver si cambia algo. A ver cómo va. La esperanza nunca se pierde, pero ya veremos. Nos queda Víctor Jara. A toda la humanidad
Víctor Jari, després en 1886, Història d'unascú.
Con genocidio y naval, la luna es una explosión que funde todo el clamor, el derecho de vivir en paz.
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
L'ascens del Nàstic a primera divisió.
Atenció, que l'ha vist David García. Diga-li a Luis César que ja està, home. Luis, tranquilo, que esto ya está. En quan posi la pilota en joc el Nàstic, això estarà de Tibaneït. Atenció, Belbogades, que la posarà el mateix. Està plorant el tècnic del Nàstic. Està plorant Luis César.
Atenció, Bellboades, que la posarà, ja som de primera. Això és la història del Nàstic. El 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera. Marques Piqueras, que dona el servei de porteria. La banqueta dreta... Final, final, final, final, final, final. Ja som a primera, ja som a primera. 59 anys després, celebrem un assist, ja està. Els Panadés, els Juanete, els Camilo Roig, ja tenen aneus. El Nàstic és de primera.
Tarragón el ta primer aquí.
El 3 de juny del 2006, ahir feia 19 anys, poc abans de dos quarts de nou del vespre, a l'estadi de Xepín, a Jerez de la Frontera, el nàstic empatava a zero davant l'equip local i a aquest punt li servia a l'equip tarragoní per pujar a primera divisió. Era la consecució del segon ascens en la centenària història del club a la màxima categoria del futbol. Era la cirereta a una temporada molt regular de l'equip que no entrava en cap travessa com a clar candidat a l'ascens i que en la seva segona temporada a la categoria de plata va solir aquell ascens.
El 3 de juny de l'any 2006, l'equip, aleshores entrenat per l'estès al Sant Pedro, va aconseguir un històric sense primera divisió, retornant l'àstic a la màxima categoria del futbol espanyol 56 anys després que l'any 1950 al conjunt tarragoní i competís per darrera ocasió.
El balanç de la temporada 2005-2006 va ser de 23 victòries, 7 empats i 12 derrotes, que juntament amb els 48 gols a favor i els 38 en contra van permetre al Nàstic acabar en segona posició de la Lliga. En aquella època no es disputava cap playoff ni fase de ascens i els tres primers classificats eren els equips que directament pujaven a la primera divisió. En cas del Nàstic, l'ascens de categoria es va certificar matemàticament a la jornada 40, dues abans d'acabar la Lliga.
Va ser l'estadi de Chapin, a Jerez de la Frontera, el 3 de juny del 2006. En Nàstic només li calia un punt per assolir l'ascens de la primera divisió de manera matemàtica i així va ser. El marcador no es va moure durant els 90 minuts del partit i amb el 0-0 final l'alegria va esclatar tant a Chapin com a la plaça de la Font de Tarragona, com milers d'aficionats granes seguint el partit a través d'una pantalla gegant.
Curiosament, el tècnic del Nàstic, Luis César, va haver de viure aquest partit des de la graderia, i no va ser per una expulsió al partit anterior, sinó per l'acumulació de 5 cartolines drogues al llarg de la temporada, totes elles per protestar. Segurament, un dels aspectes claus de la temporada va ser la solidaritat defensiva de l'equip. Aquella temporada, el Nàstic només va encaixar 38 gols en els 42 partits de la temporada, menys d'un valor petit, xifra que va permetre compensar el problema ofensiu del conjunt de Luis César, que només va poder anotar 48 gols al llarg de la temporada.
Aquesta gran estructura defensiva, amb jugadors com Manuel Ruz o David García, notament els porters Rubén Pérez i Llevaro Iglesias, que van disputar gairebé el mateix número de minuts al llarg de la temporada, va permetre al Nàstic ser el segon equip menys golejat de la categoria, només per darrere del líder, que va ser el recreativo de Huelva.
En atac, el màxim golejador va ser Irurzún, que amb 11 gols va ser l'únic jugador de la Plandilla en superar aquesta barrera dels 10 gols i arribar així al doble dígit de gols marcats. Diego Torres, amb 7 gols, i Antoni Pinilla, amb 6, van completar el podi de golejadors de la temporada 2005-2006.
I al mig del camp va destacar Abel Boades, que amb 35 titularitats va ser el jugador de mig camp cap endavant que va disputar més partits sortint d'inici als esquemes de Luis César San Pedro. Finalment, però, la gran espina clavada d'aquella generació va ser que el somni de la primera divisió va durar només una temporada, ja que el nàstic va acabar cuè la temporada següent de 2006-2007 a la Lliga de primera divisió i va retornar a la categoria de plata només un any després de l'ascens. 1886. La història d'un escut.
Aquella escensa del Rubén Pérez, Álvaro Iglesias, Sant Ruz, Diego Reyes, Jairo, David García, Llera, Abel Boades, David Cuellar, Carlos Mirino, Irurzun, Bolo, Pinilla, Diego Torres, Morales, Ekpoqui, València, Marco, Cudina, Serrano, Manolo Martínez, Iván Romero, Miguel Pérez...
Lupídio, Oscar Álvarez, Nano, Carrion, Alfonso Vera, Salguero, Álex Pérez i un jove Joan Oriol van aconseguir aquell ascens dirigits des de la banqueta per Luis César, amb Quico Ramírez, de segon entrenador, Xavi Bartolo, de preparador físic, i José Sicárquera, el director esportiu, per una entitat presidida per Josep Maria Andreu.
A Tarragona Ràdio vam viure un gran desplegament tècnic i humà aquell dia amb programació que va arrencar a les 10 del matí i la vam tancar a les 4 de la matinada. El dia següent encara viuríem la rebuda dels jugadors a la plaça de la Font i amb la ruba per tota la ciutat. Moltes veus van passar al llarg de la programació amb jugadors com Diego Torres, David García, Bolo, Codina o Pinilla...
L'entrenador Lluís César, el president Josep Maria Andreu, parlant via telefònica. Gràcies a Tarragona Ràdio, amb aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el director esportiu del Nàstic, José Sicar.
Esto va por todo Tarragona y por toda la filión que ha estado de un principio con nosotros. Esto va por vosotros, por vosotros va. Ya lo hemos conseguido, ha costado, son muchas jornadas, pero la verdad es que merece la pena mirar a esta gente mientras que te sale arriba, la verdad es que es un gozo. Hombre, porque la emoción es muy grande. Esto es el trabajo de todo un año, todo un esfuerzo y lo que quiero es que se acabe cuanto antes, ¿no? Y hoy es el día más importante de mi vida deportivamente. Eso ya no es un somni.
És una realitat, som de primera, visca el Nàstic, visca Tarragona, som els millors, gràcies a tota la gent del Nàstic que per ells hem d'aconseguir i aquí estem, visca el Nàstic. És el més important que podríem aconseguir aquest any, la veritat és que per als jugadors modestos i als equips modestos com nosaltres,
Esto es lo más importante, yo creo que esto es más que ganar una Champions League para Madrid. Molt content, molt emocionat, i bueno, satisfet de veure tanta gent, de veure aquesta gent feliç, contenta, que tota una ciutat ha hagut d'esperar molts anys, però s'ho mereixien, i els dono les gràcies de tot cor d'aquests 3 anys, que gràcies a ells s'he viscut a Tarragona, amb tota aquesta gent. Hi ha moltes coses amb el futbol, però veure un equip...
amb una unió i amb un esforç general, i al final ens ho aconsegueix, i ara tothom ho celebrem. Ara, ara, felicitats. Gràcies, moltíssimes gràcies. Una bretada molt forta, eh? Moltíssimes gràcies. Avui és un dia... Això és un somni. Us heu guanyat a pols, eh? És un somni, és un somni. Estem contentíssims. Moltíssimes gràcies. És una gran notícia. Perquè, mira, jo crec que amb la Catalunya victoriosa, però amb la Catalunya plural, saps? O sigui que...
Això és fantàstic. Calda, bona tarda. Bona tarda. El Nasti, l'equip de Tarragona ja és de primera, com se sent? Bé, teníem una ciutat de primera, teníem una afició de primera i ara ja l'equip ja és de primera. Per tant, ara ho tenim tot complet. Ha sigut emocionant, molts nervis emocionant. És una feta importantíssima després de 60 anys i, bueno, per tothom, per als jugadors, pel club, per a la ciutat, jo crec que és històric i el que hem de fer ara és gaudir, no? Ens acomiadem dels de Xerès d'aquesta manera. Ah!
A primera, oh, eh. A primera, oh, eh. A primera, oh, eh, oh, eh. I des de Tarragona ens acompanyem així. El año que viene iremos al Bernabéu. El año que viene iremos al Bernabéu. Iremos al Bernabéu. I learned how to get along.
Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc. 1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura. 10 del matí, 38 minuts. La cultura que arriba també a la sintonia de Tarragona Ràdio, com dèiem, i avançant-nos al que passarà un cop haguem posat ja el 6 al final de l'any, és a dir, al final de la xifra, de la data de l'any, el 2026, perquè la cavalcada de Reis arribarà, com ja saben, a
la vigília del 6 de gener del 2026 per diferents punts de la ciutat. Enguany, però, a Sant Pere i Sant Pau, les majestats del Reis Orient arribaran amb nous vestits. Manu Barea, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ho tenim ja tot a punt? O estem encara amb les preparacions des de l'Associació Cultural Unió d'Arts Escàniques?
Estem corrents. Estem corrents, sí, sí. Ho tenim tot ja en vestit, i ens falta acabar d'una forma. Presentàveu no fa massa dies aquesta cavalcada que per 5 anys consecutius, si no me'n equivoco, es fa al barri. Sí, és una cavalcada que no és de fa 5 anys, no? O sigui, tenim més història, passa que va haver-hi un temps de... Es va recuperar, no? Exacte, fa 5 anys la vam recuperar
I la vam recuperar en un format diferent. Fem una col·laboració entre moltes entitats per fer una comissió organitzadora i aquestes entitats som els encarregats d'organitzar i donar vida en aquesta cavalcada. És tasca de totes les entitats que participen. Realment els que participem som les entitats vives del barri.
Entitats del barri que sou les que heu impulsat aquesta cavalcada i també les que heu invertit per aconseguir que aquests nous vestits siguin una realitat, que de fet seria una de les parts destacades, una de les novetats importants. Digues, digues.
No, no, no. El que comentaves dels vestits, exacte, o sigui, és un treball que fem tots, però hem de dir que ho podem tirar endavant gràcies a una subvenció que hem rebut a l'entitat que jo represento, que és de la Diputació de Tarragona.
Molt bé, amb aquesta subvenció. La inversió ha estat de 13.000 euros, si no m'equivoco? Sí, la previsió, quan acabem de pagar l'última factura, està previst que sigui això i que no pugi més. Molt bé. De moment és això, la inversió que s'ha previst. I què en podem saber, què en sabem d'aquests nous vestits? Com seran? Si ja s'han ensenyat? Si ja s'han vist? No s'han vist, no s'han vist.
com ens imaginem nosaltres cada rei procedeix d'una zona diferent hem intentat que vagin d'acord amb el que representen realment no barrejar estils ni colors ho hem fet amb molt de carinyo perquè duri molts anys i agradi a la gent
Clar, com que no s'han desvetllat, no et pots dir encara gaire més informació de com seran, no? Tu diguem què vols saber. Home, no ho sé què vull saber. No ho sé, no ho sé què vull saber. Algun tret característic?
Tret caràcters... Bé, hi ha... Si vols... O sigui, remen el projecte té dues fases, perquè econòmicament no ens ho podíem permetre. La primera fase aquesta seran patges, que són els que pitjor estaven, no? Llavors, te podria dir que teníem... No sé si eren 18 patges, d'acord?
però hem tirat la casa per la finestra i en farem... Sortiran uns 30 trages nous. Déu-n'hi-do. És a dir, que a banda d'haver renovat els que ja hi havia, n'hi ha 30 de nous.
No, hem renovat i amb els totals nous són 30, els que sortiran en guany. D'acord. No és que n'hi hagi 30 més, sinó que són 30 en total. Exacte. En total s'han renovat 30 vestits. D'aquests 30, d'acord? Em sembla que eren 20. Són els que treballem amb el projecte de la subvenció, d'acord?
I els altres 10 han estat possibles gràcies a la resta d'entitats que han sumat forces per poder créixer una miqueta la cavalcada. És una de les novetats d'enguany, també, que fem 5 anys des de la recuperació i volíem que sigui una miqueta especial. Llavors hem posat un element més a la cavalcada que no el teníem i que dona...
entendre la història del Rismax. Molt bé. Els vestuaris, disculpa, eren una de les novetats importants de la cavalcada, però no l'única, perquè ara ja em deies que hi haurà algun element nou, també. Exacte. L'element nou no te'l puc dir, ja t'ho dic ara, però sí que és veritat que és un element...
que ha d'estar perquè si no no té sentit una cavalcada de reis llavors aquest element jo he estat parlant ja amb alguns patges i ens han dit que no ens poden acabar de dir el que és que els propis reis ens ho volen entregar ells al mateix dia llavors estem esperant que arribin a veure què ens porten i estem tots així una mica d'expectants a veure què serà
Doncs aquesta cavalcada que arribarà amb altres novetats i amb altres sorpreses, amb un element nou que no es podrà desvetllar, que no es podrà donar a conèixer fins al 5 de gener, que serà la vigília de Reis, per tant, aquesta cavalcada. Parla'ns del recorregut, de com serà, d'aquelles coses més pràctiques que sí que sabem, que sí que es poden explicar.
Ja m'ha agafat un costum, no?, a Sant Pere i Sant Pau, cada cop que hi ha un acte itinerant, sense donar-nos compte, totes les entitats que fem actes itinerants acabem fent el mateix recorregut. Llavors està molt bé perquè quan se fa algun itinerant la gent ja sap on estem, ja sap... Però on passarà... Exacte. Llavors no podem passar per tots els carrers, Sant Pere i Sant Pau és molt gran...
I bé, fem un recorregut, diguéssim... On arrenqueu? On arrenquem? Arrenquem a... Bé, els reis arriben a les 5, a la Font del Pi. A la Font del Pi. Font del Pi. Està al camí Pont del Diable, i és... Qui és a Sant Pau la coneix, que hi ha un Pi i una Font. El nom no s'han... Llavors, a partir d'aquesta Font del Pi, anireu fent un recorregut pel barri fins al centre cívic, no? Sí, exacte.
anireu cap allà, farem el que és la cavalcada, i al centre cívic, normalment, bueno, la gent baixa, uns altres baixen, uns altres no, en guany, com que fem aquest cinquè aniversari, doncs, bueno, farem una miqueta de... per fer calí, baranarem una miqueta allà tothom que baixi,
I a partir d'aquí, els reis ens estan esperant al teatre del centre cívic i faran entrega personalment als nens, que els pares ho hagin sol·licitat. Molt bé. Entregaran els regals entre els més petits, previa sol·licitud dels pares, això sí, perquè si no, no donen a l'abast els reis. Com serà la comitiva? Aniran els tres reis acompanyats dels patges, com dèiem, no? O ens ho hem d'imaginar?
Ens ho hem d'imaginar que cada cop, jo crec que ens estem superant i no sé fins on arribarem, perquè anem ampliant una miqueta. Ens obren la cavalcada per fer pas, per un tema de... d'organització, de protocol.
Tenim una associació que és col·laboradora de nostres... Des del primer any que vam dir, volem, recuperem, ells estan allà, que són els Picapiedra Bikers, i que ens venen obrint amb les motos, ens obren la cavalcada, ens van fer pas, i vam fer un caliu amb el soroll de les motos. Jo me'n recordo quan era petit i sentia aquí a Tarragona les vespes de Correus, o veia la policia i em ficava nerviós perquè ja els sentia i ja venien. És per crear una mica d'expectació i dir, ja venen.
I a partir d'aquí tenim una banda que ens va obrint amb les cançons més sorenes de cavalcada, i ens trobarem... Banda de música, eh? Banda de música. Banda de música. De música no, és una banda de trompetes i cornetes. Molt bé. Llavors, a partir d'aquí, ve aquest element nou que ens han dit que ens regalaran els Reis Mags,
acompanyat d'aquests emisaris que porten aquest element i són els guardians d'aquest element. Llavors, a partir d'aquí ja trobarem patges que obren pas amb torxes, després ens trobarem la carrossa de Melció, més patges amb torxes, la carrossa de Gaspar...
I aquí tenim un element que estem encara acabant de pactar, no?, perquè vingui, a veure si ens el poden portar els Reis, i ja, com a últim, està la carrossa de Baltasar i els sospatges. El que hem de fer és anar a veure la cavalcada, perquè hi ha tantes novetats i tantes coses que encara no es poden explicar bé, que jo crec que el millor és anar a gaudir-la i anar també a acompanyar-vos...
I, en fi, tots els infants del barri i moltíssima gent s'aproparà aquell dia perquè fa molt de goig acompanyar els reis i després, doncs, això, esperar els regals, etcètera. És una tarda molt màgica, no?
És una tarda molt màgica i s'ha de dir, i s'ha de reconèixer a totes aquestes persones que ho fan possible, que hi ha un grup de gent d'entitats que estem setmana tras setmana, des de ja fa 3 o 4 mesos, que ens veiem cada setmana per muntar alguna cosa que ja ho tenim muntat, perquè portem 5 anys fer-ho, però després això ho repassen tot, ho revisen, que tot estigui perfecte, que tot s'entengui bé, el sentit de la cavalcada, que no hi fiquem coses...
Sí, perquè sí, no? O sigui, no volem fer un... Sí, que tot tingui un relat, que tot tingui un per què. No volem fer un carnaval, volem fer una cavalcada de reis. Carnaval ja vindrà, però ara és cavalcada de reis. Llavors, aquesta gent té un valor que... Aquest és imparable. Molt bé.
Doncs, no sé, jo crec que no val la pena explicar res més, sinó que el que dèiem, anar, viure-ho, conviure-ho, i també posar en valor la tasca que feu, des de les entitats i des d'aquesta associació que tu presideixes, que heu impulsat aquesta cavalcada, i segur que moltes coses més pel barri. Alguna cosa, a més, que no ens puguem perdre d'aquestes festes al barri? Doncs mira, demà dia 18, demà mateix, a les 5 de la tarda, al Centre Cívic, tenim...
Una jaima real, en la qual passaran coses allà dins de la jaima, que les famílies han d'entrar, portarà la carta als patges i tindrà l'oportunitat de conèixer una miqueta més els reis perquè els explicaran qui són els reis, d'on venen i a què es dediquen.
Mira, doncs també pot ser un bon moment per anar portant aquesta carpa i per sol·licitar que els reis et portin els regals, eh?, el dia 5. Manu Barea, moltíssimes gràcies. A vosaltres per convidar-nos. Que tinguis molt bones festes. Igualment. Gràcies, molt bon dia.
Darrera recta final d'aquest espai de la veu de Tarragona camí cap als 40. Com sempre, cada dijous, als vols de les 11, fem un apunt culinari, una píndola culinària, avui en format de tartar de gambes, de gamba vermella. Ara ens ho explicarà el cuiner que avui ens acompanya, que és el David Jansà. David, molt bon dia.
Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Escolta'm, el tartar, no sé què ha de tenir un bon tartar o quin és el secret o què hem de tenir en compte si fem o mengem un tartar de gamba vermella com el que avui ens proposes. Doncs com qualsevol altre tartar o com qualsevol altra elaboració, el producte per mi és el principal. Perquè és la font, no?, és el protagonista. Per tant, si la gamba vermella és bona i suposo que si és de Tarragona millor que millor, no?,
correcte, ben tractada, ben treballada, el plat és un èxit assegurat, segur. Doncs vinga, explica'ns una mica com hem de tractar aquesta gamba, si la volem fer, quina seria la recepta i els consells que tu ens pots donar sobre aquest tartar de gamba vermella que ens proposes avui. Vinga, va, doncs, comencem. Per començar, la gamba, ha de ser d'aquí a Tarragona, lògicament, gamba vermella, jo el que faig és la pèl·lo,
i guardo els caps, d'acord? Un cop tenim la gamba pelada, traiem el bodell, que el bodell el podem llançar, i fem el tartar, el piquem fi, i jo hi poso oli d'oliva, verge extra, també de la terra, lògicament, sal, i una mica de pell de llima ratllada, així també li donarà una mica de frescor. Molt bé.
D'acord? I llavors aquest tartal el guardem a la nevera i mentrestant amb els caps el que farem serà el sofregim una miqueta amb oli i amb all. Amb all deixem que agafi una miqueta de color. Sí.
posem els caps de gamba. Això amb l'oli bastant sual, amb el foc sual, que no estigui allò l'oli ruent, sinó un oli bastant suavet. I no se'ns cremarien els alls i els caps, i no. A poc a poc, que deixin anar l'aroma al cap i també l'all. A poc a poc, amb un morter o amb alguna cosa, anem xafant els caps i que deixin anar tot el seu líquid. És veritat, no?, que al cap hi ha molt de suc, com solem dir, no?, que hi ha... I moltes substàncies. Molt d'element i moltes substàncies, exacte. Aquesta seria la paraula, sí.
Ja que fem servir el cos pel tartar, almenys el cap s'ha aprofitat d'una altra cosa. Jo faig un oli, i amb aquest oli, un cop el tenim ja calent i ha deixat anar tot el seu sabor, jo el que faig és l'apago, apago el foc, i el tapo mitja hora, que vagi infusionant. A la vegada es va refredant, també. Un cop està l'oli fred, el colo,
i amb aquest oli faig una maonesa. Una maonesa senzilla, una miqueta d'all, si vols, pots posar, ou, sal, i ho vas emulcinant tot amb aquest oli. Molt bé. Res més, l'oli que hem aconseguit del cap de les gambes, amb una mica amb ou, una miqueta d'all, si volem condimentar-ho un poquet més, i faríem aquesta maonesa. Fes una maonesa clàssica, només canviant un oli normal, per l'oli de cap de gamba, que estigui fred, sobretot, quan s'hagi de fer la maonesa.
I llavors, doncs, poc més, emplatem el tartar. Jo consello que es pot posar amb una base cruixent una aublea d'arròs que es pot fregir. L'aublea és aquella fineta amb la que es fan uns raviolis, però també es pot fregir. Posa el tartar, una mica de la maonesa que hem fet, i ho pots acabar amb un toc més de llima ratllada per sobre. Mhm.
I és un plat o un aperitiu, com vulguis, que et pot arreglar bastant un dinar o un sopar, ara que vénen festes de Nadal. Clar, això li donarà l'essència completa de la gamba, no?, amb el cos, amb el tàrtar que hem picat prèviament, que l'hem deixat refredar, i després tota l'essència, tota la substància que dèiem del cap a l'oli, que haurem posat per sobre amb aquesta maonesa. Amb aquesta maonesa, correcte, sí. Molt bé.
I ho posem sobre aquesta oblea i sobre aquesta base cruixent i, escolta'm, ja ho tindríem per un bon aperitiu, com dius. Tens un bon aperitiu, sí. Ara que ven aquestes festes... Clar, aquí acabem per on hem començat. La importància del bon producte, d'una gamba bona, d'una gamba de proximitat, de l'oli també de proximitat... Sí, totalment. És determinat, eh? És a dir, com si fas un tartar de padella o un tartar de tonina, sempre penso que el producte ha de ser bo.
Doncs, David, és una de les propostes amb les que avui ens quedem i que ens ve molt de gust també de cara a aquestes festes, aquest tartar de gamba vermella amb la maonesa a partir dels caps, precisament, d'aquesta gamba. Escolta, moltíssimes gràcies, que passis molt bones festes també, gràcies per participar al programa. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies.
4 minuts i arribarem a les 11 en punt del matí. Ara arriben els bulletins informatius amb tota l'actualitat, però abans... Sílvia, quin tema ens portes avui per acabar? Gerard de Llimona, te'l quedes? Amb el pa con la luna? Doncs aquest 19 de desembre el tens en concert al Teatre Tarragona. El dia que cambiaste las fresas y el champán por cocido...
Y ahora está tan fría nuestra cocina que hasta las gambas llevan... Doncs mira, parlant de gambes, ha estat casualitat, però la cançó també ho diu. Gràcies, Sílvia García, per aquesta recomanació. Nosaltres anem tancant aquí el programa. Ara, com dèiem, vulletins informatius i després la programació de Tarragona Ràdio continua. Ens tornem a escoltar a partir de dos quarts d'una el què de què. Fins ara.
Y ahora solo hago crucigramas con las tres palabras que callas en la cama cuando los lunares de tu espalda cantan no, no, no. Se volvió tu corazón helado y de limón y ahora solo nos rozamos en el ascensor. Se volvió tu corazón helado y de limón
Ya no se derriquen porque amor. Dejé ya de cantarte serenatas por los pasillos. El día que quemaste mi guitarra en medio de un estribillo. Y ahora está la casa tan silenciosa que se oye bostezar a las baldosas. Ya nadie se queja de que las paredes son de papel.
Fins demà!
Se volvió tu corazón helado y de limón y ahora solo nos rozamos en el ascensor. Se volvió tu corazón helado y de limón. Ya no se deciden por mi amor.
Bye, bye, love Bye, bye, love, bye
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victòria seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils,
Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Bon dia, són les 11.