Bon dia, són les 9.
La veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia.
Benvinguts a la veu en aquesta jornada ja de dimecres.
Avui que és dia 9 d'abril del 2025.
I arrenquem, com sempre, saludant la gent que fa possible aquest programa.
Aquí als estudis, Miguel González.
Miguel, bon dia.
Molt bon dia.
Abrido Rius, què tal? Molt bon dia.
Torna a dir bon dia.
Bon dia.
Ara sí, bon dia.
Bon dia, Pep.
Tota el dia, bon dia.
Tota el dia, bon dia.
Molt bé.
Núria Cartanyà, bon dia a tot el dia.
Hola, què tal?
Bé, i tu?
Bé, bé, bé, bé.
Sí, sí, sí.
Ah, i per què, eh?
No, per la vida.
Amb mi?
No, amb nosaltres.
Esteu baixos, eh? Esteu baixos i és dimecres.
Sí, sí.
Jo no vull dir res.
Ja ho he dit.
Veig coses que no m'agraden, eh?
Internacionalment, localment...
En molts aspectes.
Molt bé, Pep.
En molts aspectes.
Fantàstic.
A veure, si us sembla normal que es faci una manifestació dilluns per reclamar una sanitat pública de qualitat i hi baixin 200 persones...
Poques, no?
Home, poquíssimes.
Massa poques.
Poquíssimes.
Massa poques.
Una ciutat de 160.000 habitants i una demarcació que parlem de 500.000 persones.
200 a la manifestació per la sanitat pública.
Després tenim un que tenim.
Dit això.
S'enfadat el PP.
No, no, clar, és que a mi m'enfada molt aquestes coses.
I avui, mira, avui parlarem, ho veurem, començarem parlant de l'empoderament de les dones a escala global i de la igualtat de gènere i tres quarts del mateix.
Per aquí hi ha persones que s'impliquen i que van assistir a la seu de Nacions Unides a Nova York, ara fa algunes setmanes, a reivindicar això que és tan important.
No només aquí, a escala internacional, perquè focalitzarem també algunes de les discriminacions que hi ha arreu al món.
Al món hi ha molts països i països molt complicats.
I hi ha una autèntica onada reaccionària perquè, de fet, van intentar que no sortís un compromís d'aquesta cimera dos països en concret.
Un, l'amfidrio, que té nassos, la cosa, Estats Units, i us podeu imaginar per què.
I l'altre, l'Argentina, que també us podeu imaginar per què.
No ho van aconseguir. Va sortir un compromís de Nacions Unides en aquest aspecte i en parlarem amb dues de les persones que hi eren.
Una de les tarragonines, la Vanessa López, ella ens acompanyarà aquí als estudis d'aquí una estona.
I també podrem conversar amb Carina Givert, que és representant de la Comissió de Gènere del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya,
de la qual per cert és de gana que també hi era.
En parlem de seguida perquè cal focalitzar aquestes coses i explicar com està el món de manera molt clara.
I després, Esteve Giral, president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona,
ens vindrà a parlar del cicle Experiència de Periodista,
un cicle de xerrades que es fa a la Sala Cero i que manté el format de conversa informal entre periodistes i públic.
Ja vam tenir a la Glòria Serra la setmana passada, aquestes setmanes al torn de Marc Marginedes,
i després vindran Tino Soriano i Mercè Folk.
Molt bé, et quedaràs per aquí, no?
Sí, tant.
I però després en parleu després de la Tertúlia, no?
Sí, sí, sí.
Sí, no? M'han dit que en tens de Tertúlia.
Has convidat alguns col·legues estudiants de Periodisme?
Sí, Tertúlia dels Joves Periodistes d'Estudiants de la URB,
que comentarem una mica tot el que digui l'Esteve Giral,
i altres coses que hi ha...
Sorpresa, sorpresa.
Sorpresa.
Ens acompanyarà Lucia Medina, Carla Flores, Sergi Báñez,
de la mateixa Abril Rius,
i la companya dels serveis informatius, Michelle P. Joan.
Molt bé.
En l'Apartit Internacional, mirel, parlarem d'això que dèiem al començament,
de com en un país, com el de la nostra protagonista,
ser dona i passar per davant dels homes no agrada gens ni mica.
Ella no només ho va fer, sinó que va passar molt per davant dels homes,
i parlem d'un alpinista matemàtica,
perquè va començar estudiant matemàtiques,
exercint com a professora de matemàtiques,
va competir amb badminton a nivell nacional,
va acabar farta d'una cosa i de l'altra,
de matemàtiques no, però de les tres del badminton sí,
i va conèixer la muntanya als 35 anys,
i va començar a fer muntanyes,
no només va fer muntanyes, sinó que es va convertir
en la primera dona del seu país,
primera dona del seu país,
a pujar a l'Eberes.
I, a més a més, en una setmana va pujar a l'Eberes i al 12,
dues muntanyes, eh?
La vam poder entrevistar perquè ens va acompanyar al cicle de muntanya,
tancava el cicle la setmana passada,
i avui la sentirem.
Té un nom molt bonic, eh?
A veure, a veure.
Es diu Parbane Kacemi.
Parbane?
Parbane. Saps què vol dir Parbane?
No.
A veure si ho endevineu, va.
Un insecte, molt bonic.
Un flu-flu, flu-flu-flu.
Sí, sí, sí.
Flu-flu.
Jo no jugo perquè ho he llegit.
De polvoreta, una papallona.
Una papallona, papallona.
Parbane vol dir papallona, eh?
En persa.
De fet, hi farem alguna pregunta, també,
que ens respondrà i ens explicarà coses molt simpàtiques del seu nom.
Farem la secció 1886,
Història d'un escut,
amb Jordi Blanc
i coneixerem avui les seccions del Club Gimnàstic,
les seccions del club més antic de l'estat,
amb Jordi Blanc i Gerard Costa.
I en l'espai, què fem?
L'espai cultural.
Avui anirem al teatre,
però al teatre més alternatiu.
Us explicarem qui era Elisa Cardona.
De fet, ens ho explicarà la companyia Les Invisibles.
Parlem del segle l'alternador, eh?
Teatre.
Us ve de gust una romescada?
Home, sempre.
Sempre.
A les 9 i 5 del matí,
a mi ja em ve de gust.
Potser, penso que quan ho parlis.
I a les 6 també.
vull dir que és igual,
en qualsevol moment.
Sabrem com es fa
i quins en són una mica els secrets
amb Mercè Prado,
que és xef del restaurant del Posi.
Però el romesco, el bon romesco,
amb pebrot o amb Nyora?
Això no ho sé.
Amb Nyora.
Com que no?
Però si jo quan vaig entrar de becari
em vas dir que era amb Nyora.
No, no, no.
Canvia, ha canviat.
Ha canviat.
Pebrot.
Pebrot.
Pebrot de romesco.
Sempre a pebrot.
Sí, sí.
Però és diferent?
El pebrot de romesco o cal en Nyora?
Sempre a pebrot.
Sempre al romesco.
No, que hi ha un llibre que m'ha de preguntar.
Jo crec que et tires a la piscina d'una manera...
Pregunta pel pòsit.
Sempre a romesco.
A veure, que ens diu després.
L'anyores per la salsa dels calçots.
És una altra història, eh?
També pot ser.
Romesco sempre a Nyora.
Mira, si vols, no pots posar una mica de xocolata.
Romesco sempre a Nyora, ara ho has dit al revés?
No, sempre...
Pebrot.
Pebrot.
Sec com l'anyora, però pebrot.
Amb xocolata, dius.
Sí, sí, se n'hi posa a vegades.
Potencia.
Mira, sabeu que hi ha cançó del Serrat?
Sí.
Vau trobar-se tenir...
Tu, Miquel, com jo tens una edat...
Bueno, però jo ja saps que som molt d'abans.
La cantem molt d'abans.
Nino, deja ya de joder con la pelota.
Nino, eso no se dice, eso no se hace, eso no se toca.
Molt bé, doncs ja està, ja hem cantat.
Ja plourà avui.
És que avui l'opinió del dia va d'això, eh?
De fet, el títol és aquest Nino, deja ya de joder con la pelota.
I l'opinió del dia, companys, companyes, gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
És del periodista Àlex Saltanya, que ens acosta això.
però, doncs, el que en pensa ell al voltant d'aquesta frase, d'aquesta cançó tan coneguda del Serrat,
Nino, deja ya de joder con la pelota.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Nino, deja ya de joder con la pelota.
Nino, que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca.
Cantaba el simple gran dillo a Manuel Serrat en el tema Esos locos bajitos.
Bien, pues es esta una estrofa que parece de haber hecho suya muchas autoridades de nuestros pueblos y ciudades,
a tenor de la proliferación en plazas y otros lugares públicos y privados,
de esas antipáticas placas en las que aparece un balón tachado sobre el texto
Prohibido jugar a la pelota.
¿Qué nos pasa?
Entiendo que en algunos lugares se restrinjan los juegos con balones
en aras de la fragilidad de algún mobiliario e incluso de la integridad física de algunos ciudadanos.
Pero me temo que nos estamos pasando.
Y es que prohibimos.
Pero no les facilitamos alternativas.
¿Dónde puede hoy un grupo de niños del centro de Tarragona jugar a la pelota sin peligro?
¿Queremos una Smart City sin niños que jueguen?
Desde luego, eso sería cualquier cosa menos inteligente.
Porque sí, señores, los niños son niños y como tales juegan, saltan, corren, gritan, se ríen
y pegan patadas a un balón.
Nuestros pequeños pasan 6 horas cada día sentados en un aula,
a las que hay que añadir el tiempo que les quitamos con actividades extraescolares de toda índole
y a que invierten en hacer los deberes.
Necesitan actividad física al aire libre.
La propia Convención de los Derechos del Niño reconoce el juego como un derecho que nadie puede prohibir.
Claro que siempre resulta más fácil darles un móvil o una tablet para que no molesten.
Porque al final parece que se trata de aquello que decía Serrat, que no jodan.
Qué triste una sociedad a la que le molesta que los niños sean y se comporten como tales.
Qué triste esas ciudades tan hostiles que hasta les prohíben jugar.
Benvolgut professional.
És igual que el teu client sigui de piscina petita només per refrescar-se
o que en prefereixi una de gran per nedar.
Per tots ells, a Obramat trobaràs tot el que cal per qualsevol projecte de piscina
i el seu manteniment.
Grecite, porcellànic, bombas, cloradors, salins, productes químics
i totes les solucions amb la qualitat professional que necessites.
On compren els professionals.
Obramat.
El Circo del Miedo llega por primera vez a Tarragona.
Forma parte del espectáculo y se testigo de increíbles y peligrosos actos de terror masivo.
Del 14 de abril al 11 de mayo instalado en el centro comercial Las Gavarras.
Tarragona.
Te atreves?
Ja, ja, ja, ja, ja.
Les teves escapades en família t'esperen a l'Àmnia als Prats i a l'Àmnia Costa Daurada.
Aquest mes d'abril gaudeix de piscines, nous xous d'animació,
nova oferta gastronòmica, fins d'estemàtics,
accés directe a la platja i allotjaments que et transporten al paradís.
Reservejar en l'Àmnia als Prats i a l'Àmnia Costa Daurada
amb el codi exclusiu Tarragona Ràdio.
I gaudeix de les millors ofertes en alanieresorts.com
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera
del Serrat Llu.
Més informació a porttarragona.cat
La veu de Tarragona, la teva veu.
I avui fem una mirada al que va passar ara fa algunes setmanes a Nacions Unides, a Nova York.
Us expliquem que la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, CSB, són les sigles en anglès,
va celebrar el seu 69è període de sessions.
Això va passar a la setmana del 10 al 21 de març i va passar a la seu de Nacions Unides a Nova York.
Es tracta d'una reunió de més alt nivell de les Nacions Unides sobre igualtat de gènere
i empoderament de les dones a escala global.
D'aquesta trobada en va sortir un text de compromís amb la igualtat de gènere per part dels Estats membres,
tot i que hi havia un entorn de reaccions contràries, com per exemple la dels mateixos anfitrions Estats Units
o la d'Argentina, que es van negar a signar aquest acord.
El punt principal a tractar va ser la revisió i l'avaluació de la implementació de la declaració i plataforma d'acció a Beijing
i els resultats de la 23a sessió especial de l'Assemblea General.
La revisió va incloure una avaluació dels desafiaments actuals que afecten la implementació de la plataforma d'acció
i allò que ens ha d'educar per la igualtat de gènere, l'empoderament de les dones,
així com la seva contribució a realitzar plenament l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
Enguany s'ha celebrat el 30è aniversari de la quarta conferència mundial sobre la dona
i l'adopció de la declaració de Beijing a la plataforma d'acció.
La declaració va ser aprovada per unanimitat per 189 països
i reconeix els drets de les dones com a drets humans.
Estableix també un full de ruta complet per aconseguir la igualtat entre dones i homes.
Parlem avui amb dues persones que van assistir a aquesta cimera,
a aquesta trobada a Nova York de Nacions Unides.
Ens acompanya aquí als Estudis Vanessa López, gerent de la consultoria Gènere Innovació,
i al telèfon tenim Carina Givert.
Ella és de gana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya
i també la fundadora i impulsora de la comissió de gènere d'aquest col·legi.
Doncs comencem saludant la Vanessa aquí als Estudis.
Vanessa, què tal? Molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia, gràcies.
I Carina Givert, al telèfon. Carina, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Bon dia. Com que no ens veiem les cares, Carina, com vulguis intervenir, endavant, eh?
Perquè no ens veiem les cares aquí als Estudis.
Molt bé, molt bé.
Però vaja, ja fèiem un primer titular, que de fet és el titular que han recollit alguns mitjans,
aquest entorn, petit entorn, tot i que petit i gran entorn també hostil,
però malgrat tot declaració, no?
Doncs sí, que els principals països podien dir estar d'acord amb el que es va parlar allà.
És això, Vanessa, no?
Sí. Aquesta CSUV, aquesta comissió, la 69a comissió, tenia especial rellevància
perquè era una avaluació del que es diu la plataforma de Beijing, dels acords que es van fer a Beijing l'any 1995.
Aquests acords van suposar un punt d'inflexió per la igualtat de gènere de les dones.
va ser el punt d'inflexió perquè s'ha transformat els drets de les dones quan els seus hàbits quotidians.
Per tant, jo crec que és un dels grans avenços quan el compromís polític de tots els estats membres
quan la igualtat de gènere i el foment de l'empoderament de les dones.
Per tant, era una avaluació i veure com els estats membres havien fet en aquest sentit,
si havien complert tots els acords de Beijing, i també cap on s'enfocaven.
Es va signar la declaració per part dels estats membres.
Es van determinar 12 punts com d'especial interès on s'ha de fer més incís,
com el tema de l'economia o la salut, el tema de l'economia de les cures,
la violència, la discriminació interseccional de les dones, etcètera, etcètera.
I sobretot es va fer molt incís davant això que comentaves, no?
Estàvem a Nova York, estàvem als Estats Units,
i estaven en un context de retrocés,
perquè Trump, de fet, Trump per primera vegada als Estats Units
no va signar la declaració política que va sortir d'aquesta comissió,
perquè considera que és contrària a la igualtat de gènere i a les idees de gènere
i diu que les dones biològicament són dones,
els homes biològicament són homes,
i d'aquí no en sortim.
Malgrat tot es va signar,
i tots els Estats membres, entre els quals està Espanya,
van signar la declaració.
Carina, també primeres consideracions,
després entrem en matèria amb algun dels punts dels acords,
però vaja, queda clar que cal seguir vigilant,
molt vigilants, no?,
i efectivament posant resistència a aquesta onada reaccionària que hi és,
que és real, no?
Sí, jo potser, mira, jo potser et diria que la perspectiva que em vaig emportar,
allà hi havia acreditades aproximadament 10.000 dones de tot el món,
o sigui, la Comissió per l'Estat dels Drets de les Dones de la ONU
crec que és la concentració de dones més grans que hi ha al món,
i la perspectiva que te n'emportes és que des d'aquí,
des d'un país com el nostre, no?,
potser donem moltes coses per descomptades,
o sigui, en realitat, la franja de món,
on les dones tenen els drets més avançats,
com diguéssim, és petita, molt petita,
i a més a més fa molt poc temps, no?,
que hem anat avançant en aquests drets,
i, bueno, hem vist països allà
que fa uns anys vivien com nosaltres, les dones,
com per exemple l'Afganistan,
i que tot aquest camí que havien recorregut en aquests anys l'han perdut, no?
Per tant, la perspectiva meva, eh?,
això és una visió molt personal meva,
és que s'ha fet molta feina,
en aquests 30 anys s'ha fet molta feina,
les dones han guanyat molta consideració,
com si diguéssim, en l'àmbit socioeconòmic i mundial, no?
però la perspectiva que tenim des de països com el nostre
no és tan real, eh?,
o sigui, no estem tan bé com sembla,
hi ha molta, molta feina a fer encara.
Feia referència, doncs, a aquestes desigualtats,
evidentment, doncs, amb 10.000 dones,
de molts països diferents,
m'he fet referència a l'Afganistan,
i després se les deu, per cert,
avui entrevistem a una matemàtica,
diran que la van tenir a Tarragona
i que ella va anar contracorrent al seu país
perquè ella no pot passar per davant dels homes.
Això està molt clar, ja ens ho explicava, eh?
Però ella no només va passar per davant matemàtica,
sinó que va decidir dedicar-se a l'alpinisme
i pujar a l'Everest.
I ho va aconseguir, va ser la primera...
Jo que quan no soc de gana del col·legi
i faig de catedràtica a la universitat,
he tingut iranís,
he tingut estudiants de màster
que han vingut d'aquests països,
i moltes venen amb guarda espanyes de classe,
venen amb dues persones
que entren a classe amb vinyes a vigilar què fan.
Sí, sí.
Vull dir que...
És això, eh?
Són aquestes desigualtats
que des d'aquí a vegades
no tenim la mirada, no?
Vanessa, prou àmplia, no?
Perquè aquí també s'ha de parlar explícitament
i és una part dels acords
de garantir
els supervivents de violència sexual
i de gènere de situacions de conflicte, de guerra.
Perquè hi ha moltes guerres al món
que no estan focalitzades,
que no estan en el foco mediàtic,
però ja també passen moltes coses i molt greus, no?
Clar, pensa que aquí a les Nacions Unides,
a la Comissió de la Condició Jurídica,
som dones d'arreu del món,
de tots els estats membres,
llavors et trobes allà amb els mateixos interessos,
que són el foment de la igualtat de gènere,
l'empoderament de les dones,
però des de moltes perspectives
i punts de sortida diferents.
Nosaltres aquí, tant a Catalunya com a Espanya,
tenim molt per avançar,
amb molts drets,
però hi ha coses que ja les tenim assolides.
No necessitem, per exemple,
un permís dels homes
per anar a qualsevol lloc,
com encara tenen a molts països dels mons,
o tenim un conflicte bèl·lic
que ens impedeix estar en alguns drets.
Allà es van fer diferents reunions,
tant per part de la Generalitat de Catalunya,
en el meu cas, igual que en el de la Carina,
anaven en nom del Consell Nacional
de les Dones de Catalunya.
Jo sóc la comissionada de...
formo part de la Junta del Col·legi de Ciència Política
i la Comissió de General del Col·legi de Ciència Política
estem dins del Consell Nacional de Dones de Catalunya.
Per tant, com a entitat,
anàvem aquí a les Nacions Unides
acreditades pel Consell Nacional de Dones de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya, en el Consell,
feia actes allà a les Nacions Unides
i un dels actes que va fer,
que era com podíem lluitar contra tot això,
va convidar a diferents dones,
de diferents parts del món,
una de les quals era Mèxic,
i una altra dona que lluitava
pels drets de les dones africanes.
I, clar, els conflictes que tenien elles
i com lluitaven elles,
lluitant pel mateix,
tenien punts de sortida molt diferents.
I un dels punts aquests que hem de posar
és el tema del conflicte armat,
que és un dels dotze punts
de la declaració política de la CSUV.
Carina, endavant, que no el veig, si no el puc.
De fet, el funcionament de la CSUV és complex,
perquè hi ha moltes dones,
moltes delegacions de governs,
moltes delegacions d'entitats del món civil,
i cada una té un circuit
on es van entrecreuant tots els actes.
Hi havia també allà una delegació
de la Mesa del Parlament de Catalunya,
entre altres,
perquè n'hi havia unes quantes delegacions
de dones catalanes.
I vaig tenir oportunitat
de poder assistir
a una sessió específica
de la problemàtica
que envolta les dones
que fan carrera política.
I era esfareuidor
veure com hi ha països
on encara no han tingut mai cap diputada dona
i la primera que han tingut
en dos mesos l'han matat,
o tot el que han de fer
per poder aguantar una carrera política,
no només en aquests països africans,
sinó també en els països europeus.
Llavors, efectivament,
és un espai
on les dimensions de la reflexió
són molt grans,
perquè ens ajuntem totes,
com si diguéssim,
hi ha una part que a mi m'agrada molt,
quan vas a aquesta comissió,
que és que els matins
el secretari general de la ONU,
el Gutiérrez,
a l'Assemblea General de la ONU,
res, com si diguéssim,
hi ha uns debats oberts
on hi ha dones de tots els països
que van posant sobre la taula
temes relacionats
amb les seves realitats,
i és com una reflexió molt global.
Què recordes, Carina?
Perdona,
que li van preguntar
a l'Assemblea General
una de les preguntes que va fer,
no sé si és que ens va fer molta gràcia,
va fer Polònia,
li va preguntar directament
al secretari general
com és que mai hi ha hagut
una secretària general dona.
Totes les fotos que tu veus
de la ONU, exacte,
totes les fotos que tu veus allà
dels secretaris generals,
tots són homes, no?
i ell va dir, bueno,
no sabia on sortir-se'n.
Ell riu, pobre,
però sembla que la portura
ja tocarà, no?
Però una cosa que jo crec
que és interessant de comentar
i que molta gent crec que no sap
és que el Consell Nacional
de les Dones de Catalunya,
que és a la delegació
que estàvem amb la Venesa,
és òrgan consultiu de la ONU,
o sigui, té un caràcter
una mica especial
i una de les conseqüències d'això
és que sobre l'octubre, novembre,
des del Consell
es prepara la declaració
de la 8 de març
d'acord amb els temes
que la ONU marca cada any
i això s'envia a Nova York
molt abans dels actes de març
perquè ells estan uns mesos
recollint les declaracions
de la 8 de març
de tots els òrgans consultius
que tenen arreu del món
per articular l'estructura
dels debats que tenen lloc
durant aquests 15 dies
que giren sempre al voltant
del 8 de març.
Llavors és tot un mecanisme
que no és que vas allà
amb les teves preguntes
o amb el teu acte
i fas allí la cosa
sinó que portes molts mesos
coordinant i treballant
una acció internacional
d'ambic global
i això fa que les negociacions
que tenen lloc
durant aquests actes
de 15 dies
puguin acabar
amb aquest acord
que molts països signen
perquè en realitat
hi ha tota una activitat
de negociadors
dels diferents països
que van treballant
en aquest acord
mentre en paral·lel
anem tenint els debats
a les diferents sales
de l'ONU.
Vull dir que és una estructura
bastant complexa
però es fa molta feina
en molt pocs dies
com si diguéssim.
hi ha un marc de fons
que és l'Agenda 2030
també en aquest camí
per desenvolupament
sostenible
i en molts països
sempre es diu
que les damnificades
no marxos són les dones
en molts països
en aquest camí.
Sí, de fet
una de les coses
del que tractava
era l'avaluació
dels acords de Beijing
i també veure
com teníem
les accions
cap als objectius
de desenvolupament
sostenible
que estan
a l'Agenda 2030.
En el cas
d'Espanya
el que va dir
com a estat membre
va ser que sí
que seguiríem
en aquest camí
de fet
hi ha un observatori
de la igualtat
de gènere
a nivell europeu
Espanya estava
en el lloc número 10
i en l'actualitat
estem en el lloc
número 4
vull dir que
s'han anat fent
polítiques
i Espanya va reafirmar
igual que Catalunya
va reafirmar
el que passa és que
com que és el tema
dels estats membres
va reafirmar
el seu compromís
amb la igualtat
de gènere
i seguir treballant.
De fet
una de les coses
que deia
la ministra d'Igualtat
l'Anna Redondo
de l'estat espanyol
és que volia impulsar
i fomentar
una aliança
internacional feminista
per fer front
en tot aquest retrocés
d'igualtat de gènere
que estem pulsant
Trump
i molts aliats
de Trump
en el món
actualment.
Karina
alguna última consideració
que anem tancant
l'entrevista
però alguna última
consideració
a títol de resum
del que queda
per fer
les deures pendents?
Exacte
jo diria
que hi ha
molts deures pendents
que jo faig
una valoració
molt positiva
de com estem
a Catalunya
perquè les dones
catalanes
estem molt
organitzades
tenim
fòrus
de reflexió
de discussió
d'incidència política
també bastant
interessants
hi ha molt bona relació
aquí
amb la
de totes aquestes
entitats
amb la consellera
amb l'actual
consellera d'igualtat
i també amb les anteriors
i després hi ha
aquesta altra línia
d'actuació a nivell estatal
amb la ministra d'igualtat
que obren
aquestes vies
per poder
anar
avançant
però
hi ha feina
hi ha feina
no
no
no podem
relaxar-nos
perquè
els drets
aquests
es conquereixen
amb molta
amb molta
amb molt a poc a poc
com si diguéssim
però es perden molt de pressa
Vanessa
també títol de conclusió
queda feina per fer
entenc que sí
queda molta feina per fer
cadascú des de
des de la seva posició
tenim un context actual
complicat
per
per el marc
on estem
però
jo vull acabar
si em permets
amb
amb un
molt breu poema
de la Maria Mercè Marçal
que
que ens representa
que és
a l'atzar agraeixo
tres dons
haver nascut dona
de classe baixa
i nació plomida
i el tèrbol azur
de ser tres voltes rebel
gràcies
millor manera per acabar
Vanessa López
gràcies per acompanyar-nos
un pla com sempre
merci
i Carina
Givert
gràcies també
una forta abraçada
i ja ens veiem
seguim en contacte
moltes gràcies
moltes gràcies
fins ara
bon dia
bon dia
fem una pausa
i de seguida
parlem d'experiència
de periodista
La veu de Tarragona
camí cap als 40
aquest diumenge
t'esperem a la plaça
de la Font
a partir de les 11
per poder gaudir
de la tradicional festa
de les faixes blaves
dels xiquets de Tarragona
activitats per la canalla
inflable dels xiquets
jocs en gin
i moltes coses més
passa el matí
d'aquest diumenge
amb la família
Matalacera
a les 11
a la plaça
de la Font
vine
Atenció
científics i científiques
innovadors i innovadores
l'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis
BASF i CIC
en Innovació
i Emprenedoria
amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
podràs optar
a premis
en tres categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
el termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
troba més informació
a www.icic.org
vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
i si vols
més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
som 40.000
La veu de Tarragona
Camí cap als 40
Doncs vine seguim
i com us dèiem
parlant d'aquesta nova parada
del cicle
d'experiència
de periodista
que arriba
just a demà
demà serà
amb el Marc
Marginedes
a la sala 0
ja va estrenar
amb Glòria Serra
i mira
on podem parlar
perquè ens acompanya
el president
del Col·legi de Periodistes
de Catalunya
de Mercació Tarragona
l'Esteve Giral
company Esteve Giral
Esteve què tal
bon dia
Què tal
com esteu
bon dia
Marginedes
a la segona parada
però també tindrem
el Tino Soriano
la Marce Fou
que per tant
un any més
cartell de luxe
estem molt contents
estem molt contents
perquè
va anar molt bé
la setmana passada
estrenàvem el cicle
com deies
amb la Glòria Serra
jo crec que molta gent
potser va trencar
alguns dels prejudicis
o idees prèvies
que tenia
sobre aquest tros
de periodista
que va fer una
xerrada
vam tenir una conversa
amb ella molt interessant
i a més a més
va venir molta gent
a la sala Fero
per tant
estem molt contents
sempre a vegades
posar-se en marxa
és el més complicat
va ser excepcionalment
en dimecres
però ja ho sabeu
el cicle de l'experiència
de periodista
és els dijous
al vespre
aquí a Tarragona Ràdio
sempre ens hem ajudat
també a fer difusió
cosa que us agraï molt
des del Col·legi de Periodistes
aquí a Tarragona
i res
demà al vespre
a les 8
a la sala Fero
en aquest format
que volem que sigui distès
però que volem que es parli
molt de periodisme
de comunicació
de valors
també
de com entenem
l'ofici
de com es pot exercir
l'ofici
en el context actual
aquest context tan canviant
i tan marcat
per un món
on passen tantes coses
doncs demà
Marc Marginedes
un home que a més a més
ha fet del periodisme
i de la corresponsalia
a fora
i també del periodisme
en zones de conflicte
doncs
una de les seves raons
de ser
doncs estarà aquí
a Tarragona
jo no m'ho perdria
crec que serà una conversa
molt interessant
en aquest cas
el Marc Marginedes
conversarà
amb la nostra companya
periodista
amb la Marta Bonillo
i crec que serà un viatge
segurament
acabarem anant a l'Iraq
a l'Afganistan
al Líban
passarem per Síria
parlarem de l'estat islàmic
parlarem del seu
segrest
vaja
d'un munt de coses
recordem
que va estar 20 dies
segrestat
al Marc
a Síria
precisament
mentre es cobria
el conflicte
i evidentment
això
és un dels temes
mira Esteve
t'estan escoltant
quatre futurs
projectes de periodista
jo crec que són periodistes
molts dels quatre
que després faran tertúlia
i en parlaran d'això
i faran l'Abril dos Rius
abril bon dia
bon dia
bon dia
vol saludar l'Esteve
hola Esteve
què tal
vol fer una pregunta
a l'Abril
perquè clar
són part del públic potencial
que vindrà demà
a la sala 0
jo em vaig perdre
la primera
no vaig poder anar
però espero poder anar
a les tres que queden
i Esteve
una pregunta
les persones
que porteu a les xerrades
són totes
especialistes
en algun àmbit
llavors
per conduir
una futura pregunta
que hi haurà
després a la tertúlia
a classe en altres
des del primer moment
ens pregunten
quin tipus de periodista
volem ser
què passa
si no ho tenim clar
o no tenim una vocació fixa
és una
és una
molt bona pregunta
és una molt bona pregunta
és una molt bona pregunta
i de fet
segurament no té una resposta
una resposta concreta
però sí que pot tenir
algunes
algunes respostes
jo crec que quan un és jove
el més normal del món
és no tenir clara
una vocació
allò de dir
doncs vull ser periodista
vull ser periodista esportiu
com hi ha molts companys i companyes
que a vegades
ho tenen molt clar
i quan anem a la facultat
de periodisme
aquí a la Universitat
Rovira Virgili
doncs molts ens ho diuen
jo ja em veig
doncs narrant
els partits
del nàstic
o em veig explicant
doncs
què passa
amb la Champions League
per dir alguna cosa
però hi ha molts altres periodistes
que no
o hi ha periodistes
que tenen clar
doncs mira
lligat amb el Marginers
de demà
que els encantaria
ser un corresponsal
de guerra
o fer
o fer periodisme internacional
ser un corresponsal
a París
a Moscú
o allà on sigui
jo crec que
que l'especialització
normalment
normalment
acaba arribant
amb els anys
a partir de l'ofici
a partir de
picar molta pedra
a partir de treballar molt
i normalment
començant
de la manera més natural
que és començar
amb el periodisme
de més proximitat
aquest periodisme local
tot i que els
els periodismes
sempre jo ho reivindico
tots els periodismes
són locals
perquè tots els periodistes
treballen
en un àmbit concret
en un territori concret
però jo crec que l'evolució
no sé si dir-ne natural
o més normal
és començar
doncs
no tenim massa clar
amb què et vols especialitzar
i amb el pas del temps
doncs acabant-te
especialitzant
amb allò que més t'agrada
o a vegades
amb allò que la vida et porta
perquè la nostra feina
com tantes altres feines
a vegades és un viatge
fruit també de casualitats
de coses que et van passant
de coses que vas descobrint
de talents
propis
que vas descobrint
amb el pas del temps
segurament tu ara
doncs tens una idea al cap
o tens uns talents
que ja tens damunt de la taula
o veus en allò que ets més bona
o en allò que tu passes millor
però el pas del temps
segurament potser t'acabarà portant
per altres camins
que no havies ni previst
i jo crec que l'experiència
de periodista
aquest cicle
si alguna cosa bona té
és aquest contacte
que tenim amb els periodistes joves
la setmana passada
n'hi havia un munt
i haig de dir
que gairebé
van fer les preguntes
més interessants
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
de tota la
i no ho dic
per fer la pilota
ningú
ho crec sincerament
ho vam comentar
amb la Glòria Serra
després de la
de la xerrada
m'ho va dir
diu
hòstia quines preguntes
més interessants
que han fet
futurs periodistes
per tant
jo crec que és
un molt bon escenari
per on els periodistes joves
puguin preguntar
puguin explicar
els seus neguits
i puguin segurament
també veure
per on volen anar
en un futur
o almenys en el futur
més immediat
clar també és perquè
a vegades curiositat
pura i dura
de saber una mica
l'experiència de la persona
o com s'ha fet
per arribar al lloc
on està ara
Sí, totalment
perquè l'experiència
de cada periodista
a vegades et fa descobrir
que són camins
a vegades
fruit de la casualitat
o que són camins
molt difícils
on des de fora
a vegades ens pensem
que tot és bufar
i fent polles
i també aquests periodistes
de gran renom
o aquests periodistes
que han tingut
molta transcendència
en àmbits grans
com pugui ser
per exemple
a l'Estat
o a Catalunya
o a nivell internacional
doncs això
també és base
en picar molta pedra
i en prova error
assaig error
fracassos
acceptar que a vegades
les coses no surten
com tu voldries
per exemple
la Gloria Serra
ens explicava la setmana passada
que el seu programa
l'equip d'investigació
va estar molt a prop
de desaparèixer
de la Graella
i que van haver de fer un gir
i que van provar altres coses
per tant
veurem què ets explicar
demà
amb Marc Marginedes
però estic segur
que la seva carrera
tampoc no deu haver sigut
allò
flors i violes
i segur que hi ha hagut
moments de tot
moments a vegades
també de plantejar-te
si la teva vocació real
és aquesta
moments també
de plantejar-te
a vegades
si tens fusta
o no tens fusta
de periodista
jo crec que hi ha moltes maneres
de fer periodisme
i és una de les grans sorts
d'aquest ofici nostre meravellós
que tant ens estimem
i hi ha molts camins per fer
i per tant
mentalitat oberta
ganes
ganes d'aprendre
jo crec que
sempre s'han de tenir
jo amb 46 anys
en segueixo tenint
igual que el primer dia
i veritats absolutes poques
jo crec que els periodistes
aquests que
que es pensen
que ho saben tot
o que tenen la veritat absoluta
del que passa
al seu entorn
crec que s'equivoquen
aquests són els tertulians
no tots
per sort
sí
no tots
aquest és un mal
és un mal extès
entre aquests tertulians
però ho diuen
tant de convenciment
tant parlen de Trump
com de la sequera
no
o ens donen lliçons
sobre inundacions
això és
estem
demà a quina hora
a la cita
a quina hora
a la sala 0
8 del vespre
a sala 0
esteu tots convidats
una conversa
que dura aproximadament
una hora
i al final
torno obert de preguntes
que ho deia abans
genera un diàleg
interessantíssim
entre periodistes
entre estudiants
de periodisme
entre curiosos
hi ha molta gent
de la nostra societat
oients que segurament
ara ens estan escoltant
que no són periodistes
ni es dediquen
al món de la comunicació
però els interessa
aquest món
potser han seguit
amb mar marginades
potser l'han llegit
potser tenen interès
per la seva vida
per la seva trajectòria
doncs demà
és una gran
una gran oportunitat
per fer-ho
Esteve
una forta abraçada
i que vagi molt bé demà
una forta abraçada
moltes gràcies pel suport
com sempre
salut
salut
ens quedem aquí
de fet
no, jo marxo
abril
et quedes tu
perquè s'ha omplert
l'estudi
de gent amiga
perquè tenim aquí la Michel
que és de la casa
també com tu
però altres
companys i companyes
no ens quedava treu
de no sé de què
perquè tema
et pots quedar si vols
no, jo marxo
és de joves periodistes
però entres
jo marxo per si s'ha notat
de fer un vermell
per agafar-lo
segons per on teneu
no, no
feu vosaltres
jo me'n vaig
i tertúlia
amb companys i companyes
periodistes avui
no?
sí
sí?
doncs vinga, som-hi
el fòrum d'actualitat
la veu de Tarragona
i com deia ara el Pep
passem d'una persona
amb molta experiència
com podria ser
l'Esteve Giral
a persones
amb poca
o cap
experiència
en el sector
fem tertúlia
de joves periodistes
amb estudiants
de tercer o quart
de periodisme
de la URB
us saludo a tots
Lucía Medina
bon dia
bon dia
Michel Pijuan
bon dia
Sergi Báñez
bon dia
i Carla Flores
bon dia
moltes gràcies
per estar aquí
amb mi avui
comencem
amb una pregunta
fàcil
jo diria
que és la base
de tot
quina va ser
la vostra motivació
a l'hora
de triar la carrera
i quina és
la vostra motivació
ara
a l'hora
de buscar un futur
com a periodistes
començo per la dreta
Lucía
doncs
jo vaig començar
fent comunicació
i visual
tot i que després
em vaig adonar
que potser el que m'agradava
més era el periodisme
i vaig començar
a fer la carrera
de periodisme
pel mateix motiu
pel qual segueixo
i és que veig
com la professió
s'està anant
per un camí
que no m'està agradant gens
on veig cada cop més
més mitjans de comunicació
que es dediquen
a servir
a aquest sistema
burges
que no
a donar una perspectiva
o a poder
realitzar una feina
que sigui útil
per realment
la classe treballadora
i la gent que volem
informació
que ens sigui útil
la veritat
i no
simplement
voler complaure
complaure
a les grans empreses
i als grans
proprietaris
del sistema
Llavors seria
amb una motivació
de canvi
Exacte
Michelle?
Doncs com a motivació
personal
ara mateix et diria
que és acabar la carrera
però més que res
per la sortida
professional que té
o sigui al final
jo vull explicar
què és el que passa
a casa meva
què és el que passa
a la meva ciutat
i una mica
la meva motivació
ara és aquesta
poder intentar
almenys
dedicar-m'hi
Sergi?
Bé, jo entro
a la carrera
amb la intenció
Interessar-me una miqueta
més en el periodisme esportiu
llavors és una miqueta
tot el contrari
del que sol passar
però sí
és per explicar
el que està passant
ara mateix
i per explicar-ho
d'una manera
que jo trobi correcta
Clar, el mateix
que li preguntava
abans a l'Esteve
ens han preguntat
molt
m'incloca a mi mateixa
com companya vostra
de classe
els profes
que quin és el periodisme
que volem fer
o quina és la motivació
que enterem
a mi m'ha passat
que no tinc ni idea
ara estic aquí
fent pràctiques
a un mitjà local
m'encanta la ràdio local
com deia la Michelle
i els mitjans locals
per explicar
això
què passa
a la nostra ciutat
però
a l'hora d'anar
a buscar feina
molta gent diu
bueno
surt d'aquí
això és com un trampolí
què opineu
més o menys
d'això
de les ràdios locals
i també
del que hem de ser
professionals
en un àmbit
quan encara no tenim
ni idea
de potser
quin és aquest àmbit
Clar, jo en aquest sentit
sí que
sempre he tingut
com la idea
molt clara
que a mi
el que m'agrada
són els informatius
explicar
doncs
des de la política
fins potser
cobrir actes
més culturals
però clar
a vegades sí que dic
sí, m'agraden els informatius
però em pregunten
i a quina secció
és que
m'és igual
vull dir
és que m'agrada tot
però clar
Clar, jo crec que és necessari
anar provant
una miqueta de tot
i ara
nosaltres
ara que estem a tercer
ja començant
amb les pràctiques
intentar buscar
tocar
doncs ràdio
tocar els diaris
hi ha gent a la nostra classe
que està fent una miqueta de tot
i crec que això és el que és interessant
Sí, més o menys
no Lucia?
Sí
o sigui
hi ha diferents perfils
dins de la carrera
bueno
tu també ho saps
que al final
hi ha gent que ho té
com superclar
com també
que també és un problema
perquè a mi em passa
i jo tinc superclar
des del principi de la carrera
des d'abans de començar la carrera
que volia dedicar-me a la política
però al final també
te trobes molta gent
que ve a fer xerrades
i diuen
jo vaig començar fent esportius
i m'ha acabat
tocant fer política
i al final m'agrada més
jo per exemple
que tinc clar
és que el periodisme esportiu
no m'agrada
però és que tampoc
em puc tancar
perquè potser demà
em tocarà fer pràctiques
o entres en un mitjà
i l'únic espai
que hi ha per tu
és l'esportiu
Sergi
per exemple
si ara arribés a la situació
una persona que ho té molt clara
vull fer esport
o vull fer política
o vull fer
va ser corresponsal de guerra
el moment de veure
que no és possible
fins d'aquí 20 anys
com a cas d'imaginar
de bueno
vaig començant per aquí
i d'aquí 20 anys
potser jo hi arribo
però és que potser no hi arribes
exacte
és una mica el que comentava abans
tenir com aquesta possibilitat
de poder adaptar-te
una mica a tot
jo crec que potser ara
com nosaltres som estudiants
de tercera
comencem a veure una mica
que comencem a tocar rodes de premsa
comencem a fer unes pràctiques
a diferents mitjans
o comencem a tocar una miqueta
el periodisme de primera mà
doncs ens adonem
això
que necessitem adaptar-nos
i que no sempre serà viable
si jo vull fer periodisme esportiu
dedicar-me a un periodisme esportiu
és tenir aquesta
aquesta possibilitat
també sabem que
el periodisme és una professió
molt vocacional
això ens ho hem repetit
nosaltres
ens ho hem repetit
mil milions de vegades
i té la missió d'informar
i donar veu
a la ciutadania
però avui en dia
sabem que hi ha molta
precarització del sector
creieu que això
influeix a que
molta gent
molt capaç i molt
vàlida per fer periodisme
no acabi fent periodisme?
al final jo crec
que
sempre ens ho han repetit
i ens ho han dit
mil vegades
acabareu tots
en gabinets de premsa
és que
hi ha molta precarietat
no sé
jo conec
gent
que s'hi dedica
i
no crec que
passi gana
vull dir
al final sí que és una feina
molt vocacional
t'ha d'agradar
però
tampoc
conec a ningú
que
passi gana
també hem de ser realistes
jo ahir m'escoltava una entrevista
d'un dia sense el Jordi Basté
tu no pots començar periodisme
amb l'objectiu
de ser Jordi Basté
o ser Mònica Terribas
clar
és que al final també és
començar des de baix
sabent que
no pots començar des de
o sigui
construint la casa per la teulada
has de començar a poc a poc
però
o sigui
em repeteixo
però
que
hi ha gent que s'hi dedica
si hi ha gent que s'hi dedica
per què jo no m'hi puc dedicar
i quantes hores
es dedican a treballar al dia
això és precarietat
no que no passin ganes
significa que no sigui precarietat
el fet que treballin
durant tot el dia
i que
de fet
quan venen a fer xerrades
ens ho diuen
que se'n van a dormir
amb el mòbil encès
perquè potser passa alguna cosa
per la nit
i han d'informar
això és precarietat
el fet que
cada cop hi hagi
més mitjans de comunicació
que els hi surti més a compte
comprar notícies
a l'ACN
que no contracta periodistes
per cobrir esdeveniments
és precarietat laboral
al final
és un sector
molt precari
se'ns pagarà
molt malament
a comparació
de la feina
que farem
i a més
tindrem molts problemes
per accedir a feines
que nosaltres vulguem
i és precarietat laboral
i cada cop
ho tenim més complicat
creieu que també
cada vegada
ho tenim més complicat
perquè cada vegada
hi ha més gent
que es creu
amb la capacitat
de generar informació
o sigui
que potser hi ha
la figura del periodista
com a tal
que està al lloc
dels fets
que després t'informa
que després ha estudiat
per currar-se una crònica
o per donar-te
una veia informació
100% veràs
com que ara
xarxes socials
mitjans digitals
o hi ha mil maneres
d'informar
creieu que això fa
que cada vegada
hi hagi
menys ganes
per dir-ho
d'una manera
de contractar periodistes?
Bé
això precisament
que ho estàvem parlant
abans de la Gloria Serra
que va ser la setmana passada
jo vaig anar
i estàvem parlant
amb ella
que les xarxes socials
s'han convertit
en un mitjà
que
com ho va dir
ella va dir que
li donem tota la nostra aigua
i ells només ens tornen a verir
i jo crec que la veritat
és una miqueta així
que
ara molta gent
es dedica a informar
per TikTok
i es pot dedicar
a
les xarxes socials
i nosaltres
com a periodistes
potser
se'ns imposa una miqueta
Quina creieu que ha de ser
la funció de periodista
en aquest nou escenari?
Home
jo crec que al periodista
la funció que ha de tenir
és una mica
afegir un valor especial
perquè si estem dient
que als mitjans
pot ser un abocador
d'informació
on tothom pot dir la seva
doncs el periodista
ha de tenir com
aquest perfil
una miqueta més crític
distanciar-se una mica
d'aquestes persones
del dia a dia
que poden dir
el seu
ser una miqueta més crític
treballar una miqueta més
la informació
és tenir com
un valor afegit
al final
és el que deies tu
abans Lucía
ara estem en un punt
que l'agenda informativa
la fa la gent
que abans
l'opinió pública
la generava a la tele
la generaven els mitjans
els periodistes
ara és al revés
el que es parla al carrer
no
de fet
gens al carrer
el que es parla
a les xarxes socials
és el que després
es parlarà
als mitjans
sí però
això segueix sent
una estratègia
de part de la gent
que porta
aquests mitjans
tant de xarxes socials
com de comunicació
que ells
fan
l'algoritme
al final
no el triem nosaltres
interessa que la gent
escolta el que vol escoltar
o els temes
dels que vol l'escoltar
exacte
el periodisme
hauria de reflectir
els problemes reals
de la gent
que estem a carrer
de la gent
de la classe treballadora
i no és així
perquè al final
centren tots els temes
en interessos
de les empreses
quants cops
ens ho han dit a classe
bé, de fet
ens ho han dit a classe
que hi ha empreses
que per interessos
d'empreses
fan notícies
de tal empresa
perquè els hi convé
perquè tenen
un conveni
de publicitat
de no sé què
no opineu també
per exemple
el nàstic
sabem que Tarragona
és un tema
que els tarragonins
sobretot
interessa molt
un mitjà local
creieu que
ha d'apostar
per informar
sobre el nàstic
per fer podcast
del nàstic
per fer tertulles
del nàstic
per retransmetre
els partits
en directe
del nàstic
també és una manera
de tenir content
o sigui
tenir content
no, clar
no és aquesta
l'expressió
però
de donar la informació
que la teva
ciutadania
demana
clar, al final
també suposo que
és saber portar
el teu punt crític
o el teu punt
personal
per destacar
o per fer-te
doncs
això
que
que destaquis
i que
tinguis
algú
diferent
a la resta
clar, creieu que
o sigui
entrar en
l'esperit crític
o fer-ho d'una manera
molt més periodística
que no pas
com es pot fer
per altres mitjans
és més influent
i és més important
almenys hauria de ser
sí
sí
però també
o sigui
òbviament
hem de fer-ho tot
amb un esperit crític
com sempre ens repeteixen
i ens repetiran
en el que ens queda de carrera
però
també és cert
que
com també ens han dit
a la carrera
necessitem
que el públic
s'interessi
per nosaltres
pels mitjans
de comunicació
pels periodistes
perquè cada vegada
hi ha menys gent
interessada
en seguir la informació
dels mitjans tradicionals
i d'alguna manera
ens hem d'apropar
al públic
perquè ens escoltin
i perquè ens llegeixin
canviant un moment radicalment
de tema
que ara m'has fet pensar
Carla
clar
nosaltres parlem tot
sobre una experiència
de hem fet la carrera
això és el que ens han dit
a classe
això és el que hem escoltat
a les xerrades
creieu que
fent la carrera
de periodista
sortim prou
informats
o entesos
de què és
la professió
de periodista
jo crec que no
i al final
jo crec que
on aprens més
és el carrer
com tota la vida
però on aprens més
és fora
i cada mitjà
és diferent
exacte
i al final
doncs cada empresa
funciona diferent
cada mitjà
funciona diferent
i és saber-s'hi
adaptar
i saber
treure-li
doncs
el màxim profit
Lucia
a veure
és que jo crec que
que un cop
sortim
a la vida laboral
crec que hi ha una cosa
que és molt important
que el fet
que nosaltres
ens vulguem apropar
a la gent
que cada cop
s'escolta
menys els mitjans
per què?
em torno a repetir
però perquè
no hi ha temes
que interessen realment
que siguin
d'interès
per la gent
mediàtics
sí
o sigui
no està donant
una perspectiva
dels problemes
que hi ha realment
o sigui
al final són problemes
a la gent li és igual
el que passi a l'empresa
la gent vol saber
com afecta els aranjels de tram
a Tarragona
per exemple
així sí que
aproparem al públic
així sí que
hi haurà com una curiositat
cap al periodisme
llavors
sabem com fer-ho?
no
perquè és que no es fa
o sigui
no ho sabem fer
nosaltres
perquè no s'està fent
actualment
els mitjans de comunicació
llavors és molt complicat
que nosaltres
sortim de la carrera
i ja sapiguem com
fer aquest tipus de notícies
per arribar al públic
al final
com ho podem saber?
doncs vivint també
des de baix
què necessita la gent?
parlen amb la gent
al final
quan per exemple
hi ha desnonaments
no surten mai els mitjans
mai
hi ha gent que és com
és que
què és un desnonament?
què passa?
com es fa?
a mi m'estan a punt de desnonar
què passa quan et desnonen?
per què no hi ha un mitjà
que vagi a veure
què és un desnonament?
perquè això sí que és interès
o què passa
quan et pujan el preu del lloguer
i fora de contracte
això
periodisme d'investigació
per veure
com solucionar
aquests problemes
que hi ha al dia a dia
a la nostra classe
és una professió també
que cadascú
es construeix molt
el seu camí
i pot ser completament diferent
ara naltros
sortim de la mateixa universitat
de la mateixa classe
i ves a saber
on acaba cadascú
ves a saber
quin camí tria
qui no tria
qui acaba fent periodisme
qui acaba fent una altra cosa
que no té res a veure
amb el periodisme
sí, jo crec que
t'has de buscar una miqueta
la vida també molt
en aquesta professió
pel que ens han explicat
i pel que he vist ara
buscant la vida
per les pràctiques
has de muntar-t'ho tu
i establir-te tu
com puguis
i també com et permeti
la situació laboral
que és el que hem parlat
de la precarietat
que hi ha ara mateix
però sí, sí
jo crec que t'has de muntar tu
i que t'has de buscar tu la vida
per aconseguir les oportunitats
també
en aquest sentit
jo sí que trobo que
la nostra carrera
al final
té moltes sortides
i no tens per què
acabar
és un fet positiu també
que tens mil
diferents maneres
d'acabar treballant
exacte
o sigui pots acabar
des d'un mitjà local
fins potser
un gabinet de premsa
jo amb això
li dono un punt a favor
a la URB
el fet de com està plantejada
la carrera
el fet d'haver estat
dos anys
cursant una miqueta
de tot
dins del món
de la comunicació
el fet d'haver-nos de muntar
nosaltres
al nostre propi camí
doncs potser
tenim més nocions
o més eines
o més eines
que potser
gent d'altres universitats
no en té
i amb el que parlàvem abans
sobre les xarxes socials
i la informació en massa
vivim en una època
on la desinformació
es difon
gairebé
més ràpidament
que la informació
i pot influir
en eleccions
en conflictes internacionals
ho hem vist
quines estratègies
poden adoptar
els periodistes
per garantir
una informació fiable
ja ho hem dit
rigor
però el de la xarxa social
li és igual
si ho escriu
la Michelle Pijuan
que si ho escriu
el Joan Maria Bertran
que no fa periodisme
saps per exemple?
Clar
jo crec que
avui en dia
és com que
sembla
que tothom pot ser periodista
perquè al final
per xarxes socials
un vídeo
que al final
atraua molta gent
es fa viral
i al final
doncs potser
li donen més vol
a aquesta persona
però al final
jo crec que també
aquí s'ha de ser
com una mica
estrictes
i també verificar
una mica
què és el que
vols aportar
i també
tu
imposar-te una mica
i potser
portar
aquesta informació
més de qualitat
de proximitat
o més ferma
jo crec que
vivim també
en un món
on
la immediatesa
ara
està jugant
un paper
molt important
i nosaltres
com a periodistes
hem de
donar a conèixer
eines
saber que hem de
contrastar la informació
perquè si
les xarxes socials
moltes vegades
la informació
que es fa viral
és això
perquè arriben molt ràpid
arriben molt fàcil
nosaltres hem d'ensenyar
com contrastar una mica
com la persona
de peu
la persona de carrer
tingui eines suficients
com per saber
si això que s'està explicant
és realment cert
trobo que tu pots
veure des de dos punts de vista
també afegir
la intel·ligència artificial
que seria
ui
se'ns està acabant
la professió
d'aquí uns anys
no tindrem professió
perquè tu t'ho faràs
una màquina
o des del punt de vista positiu
de ara més que mai
es necessita
aquesta professió
jo crec que
és el que deia el Sergi
que hem d'ensenyar
una miqueta
no ensenyar
d'imposar
com nosaltres creiem
que s'ha de fer
però de donar-los
les eines
a la població
perquè ells també
facin la feina
tinguin l'esperit crític
de saber decidir
i quina és la seva opinió
que no és només
per part dels mitjans
que s'ha de fer
aquesta feina
de ser crític
sinó també
per part de la població
hem de saber
escollir
la informació
agafar la primera cosa
que veiem
a les xarxes socials
a Twitter x
i anar amb ella
sinó
investigar una miqueta
i ajudar
o educar
la població
a descobrir
què és el que
sí que és veritat
el que no és veritat
o no la nostra veritat absoluta
és veritat
no hi ha res
que sigui veritat
però donar-li les eines
perquè ells descobreixin
quina és la
no la seva veritat
però el que és més
sap propi
perquè sempre ho diuen
no arribaràs mai
a la veritat absoluta
però
última pregunta
per anar acabant
cap on creieu
que evoluciona
el periodisme?
i esperança
per les noves generacions?
jo crec que sí
perquè al final
sí que és una professió
que també s'ha pogut adaptar
als nous temps
i
no sé
potser el periodisme
que hi ha ara
no és el que hi havia
fa 30 anys
llavors en aquest sentit
doncs
ha anat evolucionant tot
i jo crec que
sí que hi ha futur
Jocia?
jo crec que
perquè hi hagi futur
ens hem de posar
les piles
als periodistes
per això que parlàvem ara
de certs perfils
que hi ha en les xarxes socials
dedicant-se a desinformar
i a donar
un missatge
molt reaccionari
que el que hem de fer
és destapar
el per què
aquesta gent no és periodista
perquè
quan surt a X
un vídeo
del Vito Quiles
que a la descripció
té
periodista
els hem d'explicar
a la gent
que consumeix
aquest contingut
per què
ell no és periodista
i n'altres sí
per què
ens hem de seguir
a nosaltres
com a periodistes
i no aquests perfils
que no fan periodisme
sense això
no anirem gaire lluny
amb el periodisme
jo crec
una opinió
que jo crec
és per exemple
el Vito Quiles
fa periodisme
i tots sabem
que fa un periodisme
negatiu
però per molta altra gent
i ballant
fa un periodisme
molt positiu
però és que
és el mateix perfil
és el mateix perfil
hem de demostrar
el per què
aquesta gent
no és periodista
i no està fent
la funció de periodisme
i n'altres sí
Sergi
jo penso igual que la Lucía
és el que venim parlant
sí que és veritat
que el periodisme
jo crec que té futur
perquè al cap i a la fi
tenim molta informació
i és el que comentava abans
amb les xarxes socials
hòstia
no parem de rebre
informació pertot arreu
doncs el periodista
és el que ha de jugar
un paper important
sabent que és veritat
sabent que no és veritat
i el que deia
apropar la gent
les eines de desinformació
Carla
bueno sí
és el que hem estat comentant
durant tota la xerrada
i el que han dit
els meus companys
és
hi ha espai
per evolucionar
dins del periodisme
les xarxes socials
poden ser
una eina molt útil
però s'han de saber utilitzar
i hem de
gestionar-les correctament
però no crec que
el periodisme desapareixi
simplement perquè
els mitjans de comunicació
no siguin xarxes socials
i al final
si Ibai ja no es
engança
perquè jo no puc enganxar
clar
potser ens hem de
no modificar
i canviar
el rigor
amb el qual informem
sinó potser
la manera en què informem
que és veritat
que l'atenció
la gent ara li costa més
fer-ho d'una manera
més dinàmica
potser seria
una possible solució
no l'única
però una possible
Lucía Medina
Michel Pijuan
Sergi Báñez
Carla Flores
moltes gràcies
per aquesta tertulia
superinteressant
ara la segona part del programa
tenim entrevista internacional
coneixerem
per Bena Casemi
la papallona persa
que conquereix
els cims més alts
us deixem amb el temacle
de la Sílvia García
que bonic és això
d'anar de viatge
i emportar-te
algun com un altre
souvenir
algun com un altre
record físic
que després
això sí
no saps on posar
i se te'n van acumulant
en caixes
i caixes
i caixes
bé no és el cas
eh
si n'enxufa
sense endolls
és el disc
on podem sentir
aquesta cançó
que sí
és souvenir
i sí
ens va agradar moltíssim
aquest souvenir musical
que ens porten
com a primer temacle
la d'avui
els M-Clain
o eren els McClain
m'he vist
tot aquí
ajúdame
a llenar
esta maleta
ja que
no
quieres
venir
me llevo
lo mejor
en mi
diario
alguno
sube
a mi
un lugar
es que
conocí

Imaginando oír tu voz
Mañana voy a regresar a mi planeta
Y no puedo dormir
También he visto cosas que preferiría
No tenerlas que decir
Soy un extraterrestre en tanto raro
Me estaré volviendo humano
Tú se me ha pegado de ti
Madrid, Bilbao, Sevilla, Evita, Alicante o Santander
Una botella de tequila
Una foto del ser
Moll de Costa
La Rambla de la Cultura a la vora del mar
Dina i passeja
Parleix de la cultura, del lleure
I de l'esport al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats
Espais per passejar i fer esport
Completa la teva visita amb un tast
De la gastronomia marinera del Serrallu
Més informació a portarragona.cat
El circo del miedo llega por primera vez a Tarragona
Forma parte del espectáculo y se testigo de increíbles y peligrosos actos de terror masivo
Del 14 de abril al 11 de mayo
Instalado en el centro comercial Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Ja, ja, ja, ja, ja
Arena Restaurant
El lloc perfecte per a dinars
Sopars o per celebrar esdeveniments especials
Apostem pels productes de proximitat
Que donen vida a cada plat
I a la nostra acurada selecció de begudes
Vins i cocktails premium
Vine a gaudir de l'autèntica cuina mediterrània
Amb tocs d'autor
Amb vistes al passeig marítim de Salou
Menús especials per a grups i esdeveniments
Especialitat en arrossos
Més informació i reserves
A www.arena-restaurant.com
O al 977-384-000
A l'Hotel Blaumar
Al passeig marítim de Salou
Aquest diumenge t'esperem a la plaça de la Font
A partir de les 11 per poder gaudir
De la tradicional festa de les faixes blaves
Dels xiquets de Tarragona
Activitats per a la canalla
Inflable dels xiquets
Jocs d'engin i moltes coses més
Passa el matí d'aquest diumenge
Amb la família Matalacera
A les 11 a la plaça de la Font
Vine
La veu de Tarragona
Camí cap als 40
I ara a la veu fent camí cap a les altes muntanyes
Perquè volem conèixer Parnave Casemi
La papallona persa que conquereix els cims més alts
Aquesta matemàtica i opinista iraniana
Omplia la setmana passada l'Auditori Diputació
Aquí al carrer Pere Martell de Tarragona
En la sessió de col·lenda de la 18a edició
Del cicle de muntanya de la Diputació
La conferència
Doncs d'ella
Va servir com deien per cloure
La majoria d'edat del cicle
Nascuda a Teheran
Licenciada en matemàtiques
Va compartir la seva trajectòria
Marcada per la transició
De la docència en matemàtiques
I la competició en badminton
A les grans muntanyes
Va explicar com va superar
Tot a mena d'obstacles
En el món tradicionalment masculí
Convertint-se en un referent
Per a moltes dones
Especialment al seu país
Amb només 35 anys
Casemi va fer el seu primer gran pas
A les altes muntanyes
I des de llavors
S'ha aconseguit èxits destacats
Com ser la primera dona iraniana
A coronar en solitari
El sostre del món
I també la primera dona
Del món
A aconseguir el repte
De pujar en una mateixa setmana
Als cims de l'Everes
I del Lotse
La seva història
Va emocionar el públic
I va deixar clar
Que no hi ha límits
Per a aquelles persones
Que tenen la passió
La determinació
I el coratge
Per aconseguir els seus somnis
Abans de la conferència
Però
Va passar pels micròfons
Del pont de Mauma
D'aquesta casa
Parvané Casemi
¿Qué tal?
Bienvenida
Gracias
Muchas gracias
Estás un poco lejos
De tu país
Y yo creo que mucha gente
D'aquí no sabe
En tu país
Hay muchas montañas
De más de 4.000 metros
Sí, exacto
Porque normalmente
La gente piensa
Que Irán es un desierto
Aunque tenemos desiertos
Muy interesantes
En Irán
Pero tenemos muchas montañas
Y mucho más
Bosques, junglas
De todo
En Irán
Tenemos de todo
Tú eres matemática
Durante muchos años
Profesora de matemáticas
También jugadora
A nivel nacional
Y entrenadora
Y árbitro de badminton
¿Qué pasó
¿Qué pasó
Cuando cumpliste 35 años?
¿Qué pasó
En aquella montaña
Cerca de Teherán?
Es que yo vivo
Vivía en Teherán
Y Teherán
Está de pie
De montaña
De árboles
Pero yo no
Conocía montaña
Y nada
Eso que voy a
Explicar un poquito
En mi charla
Que yo
En general
Empecé a hacer deporte
Muy tarde
Solo después
De graduarme
De universidad
Y empezar
Con la matemática
Y luego
Después
De
Probar diferentes deportes
He llegado a badminton
Me gustó mucho
Porque es
Como dicen
Un ajedrez
En movimiento
Me gustó mucho
Porque físicamente
Mentalmente
Necesita mucho entrenar
Pero
Después
De unos años
Me sentí que
Necesita
Algo más
Porque
Nuestro ambiente
De badminton
Aunque era muy
Profesional
Era muy
Estresada
Y con mucha
Competición
Y era como
Guerra
Y yo me
Yo buscaba
Más paz
Y tranquilidad
Por eso
Un día
Fui a montaña
En norte de Teherán
Para pensar
Y eso
Y así
Conocí montañas
Y
Vi que
Me da mucha
Tranquilidad
Que me siento
Muy bien
En la montaña
Entonces
Dejé
Badminton
Y
Simplemente
Iba a montaña
Solo para
Disfrutar
Y
Pasaron
Cinco años
Creo
Creo
Hasta tu primer
8000
Más o menos
El primer
8000
¿Qué tal fue?
Creo que fue
Manaslu
¿No?
Sí
Sí
Porque un equipo
Iraní
Tenía plan
Para ir
A Manaslu
Y yo tenía
Y yo tenía
Mucha
Curiosidad
Porque
Durante
Durante
Esos cinco años
Antes de ir a
8000 metros
Iba mucho a montaña
Y
Cada semana
Por lo menos
Una montaña
Más de 4000 metros
Que tenemos mucho
En Irán
Y
Siempre
Me sentí muy bien
En la montaña
Año
Anterior
De Manaslu
Que
Después de cuatro años
Ir a montaña
Decidí ir a una montaña alta
Musabata
En el oeste de China
Que es
7500
Más de 7500
Y
Estaba muy bien
Por ahí
Por aclimatación
Poco
Estaba con
Condiciones muy buenas
En el cumbre
Entonces
Provoqué un poquito
Curiosidad en mí
Que un poquito más alto
Como puede ser
Entonces
Año siguiente
Fui a un 8000
Para ver
Cómo
Mi cuerpo
Reacciona
Y cómo es un mundo
De 8000 metros
Y
Que un equipo
Irání
Tenía plan
Ir ahí
Y me uní a ellos
Y fui a
A mi primer
8000
Más que todo
Por curiosidad
Eres la primera mujer
De un mundo
Que ha hecho en una semana
El Everest
Y el Lodze
Hay un tema de permisos
Porque hay que pagar
Mucha pasta
Para ir a hacer el Everest
Y para hacer otra montaña
8000
O sea, una cuestión práctica
Un poco
Matemática
Imagino
Y otra que es casualidad
Que estabas allí
Aprovechas
¿No?
Sí, de verdad
Que fue así
Porque yo
Como conocí a mí mismo
Que me gusta subir
A los
A los dos
Y si voy
En dos
Diferentes viajes
Tengo que pagar
Dos veces
Y dos viajes
Entonces
No tenía intención
Para hacer un récord
O algo así
Solo para ahorrar dinero
Porque no tenía patrocinador
Tampoco
Para que
Pago menos
Solo por eso
Fui a subir
A los dos
A los
Pero conseguiste un récord
Otro récord
Aunque no
Había otras mujeres
Que habían ido
De tu país
A Léveres
Pero un grupo
¿No?
En solitario
También fuiste la primera
¿No?
Sí, sí
Antes de mí
Había un grupo grande
Con patrocinio
Del gobierno
Un grupo
Creo
Que más de 20 personas
Que eran 7 mujeres
Y 13 hombres
Y con apoyo
De todo
Con mucha ayuda
Dos de esas mujeres
Han llegado
Al cumbre
Pero
Ese
Grupo
Se llamaba
La primera
Mujer musulmana
En el cumbre
Del Everest
Y
No les importaba
Que en mi país
Irán
Viven otras
Religiones
También
Y religión
No es algo
Importante
En la montaña
Por eso
Cuando yo
He subido
Al Everest
Mucha gente
Me dijeron
Tú eres
La primera
Mujer iraní
Que has subido
Al Everest
Porque ellos
Eran musulmanes
No es importante
La religión
En la montaña
Sin embargo
La amistad
Sí que es importante
Y para ti
Creo que es muy importante
La amistad
En la montaña
Sí
Es la más importante
Yo creo que humanidad
Amistad
Y eso
Son importantes
Que todos
Todas
Alpinistas
Pertenecen
A un país
Montaña
Y
Amistades
Que
Haces
En la montaña
Yo creo
Que son
Amistades
Más fuertes
Yo tengo
Amigos
Que he encontrado
En la montaña
Y tengo
Relaciones
Más fuertes
Con ellos
Que otros
Porque
Es una vida
Real
En la montaña
Sin mascarilla
Y
Cada persona
Enseña
Su cara
Verdadera
En la montaña
Cuando llegas
A la cima
De un 8000
Lo importante
Es bajar
Sin embargo
Si puedes estar
Unos minutos arriba
¿Qué se siente?
Uff
Es muy importante
Porque
Tú sabes
Que no puedes
Estar
Mucho
Por ahí
Tienes
Que bajar
Y a veces
Con prisa
Para que
Viene mal
Tiempo
Tormenta
Por eso
Pero
Estar
Por ahí
Es algo
También
Puede ser
Muy
Es muy
Personal
Porque
Por ejemplo
Para mí
Cuando llegaba
Por ejemplo
Al Cumbre
De Everest
Todas
Dificultades
Que tenía
Para llegar
Por ahí
Estaba
Estaba
Rodando
Rodando
Como una
Película
En mi mente
Toda gente
Que me ayudó
Toda gente
Que intentó
Que yo no voy
Todas
Todas esas
Y mis queridas
Todo
Estaba
Estaba
Como una
Película
En mi mente
Mirando
Ahí
Y pensando
En ellos
Sabiendo
Que estoy
En un
Punto
Que poca
Gente
Puede
Llegar
Y
Es que
Esta
Escala
Que puede
Hacer
Para este
Mundo
Que puede
Cambiar
Con esta
Escala
Porque
Seguramente
Antes de
Después de
Mil personas
Van a llegar
A esta
Cumbre
Eso no es
Importante
Pero
Este
Su vida
Que puede
Hacer
Para este
Mundo
Es más
Importante
¿Qué significa
Kanchenchunga
Para ti?
Tiene un significado
Muy especial
Pero tú has
Sobrevido
Tres
Vecas
En el
Kanchenchunga
Para mí
Siempre digo
Es una
Montaña
Diferente
Una
Experiencia
Diferente
Porque
Estoy
Muy
Orgullosa
Aunque
No he
Alcanzado
El
Cumbre
He dado
Vuelta
300 metros
Bajo
Del
Cumbre
Pero
He vuelto
Viva
De esta
Montaña
Que
Tuvo
Que
Morir
Tres
Vecas
Ahí
Pero
Con
Hacer
Decisiones
Buenas
Y
En
Momentos
Críticos
Y
No
Pasar
Mis
Límites
Y
También
Con
Suerte
Pudo
Que
Bajarme
Y
Ahora
Estoy
Aquí
Aunque
Esta
Noche
Por ejemplo
Que
Yo
He
Bajado
Cinco
Hombres
Muy
Fuertes
Han
Muerto
Por
Y
Para
Mí
Can
Chang
Hunga
Era
Sitio
Que
He
Aprendido
Más
Que
Todas
Montañas
También
Has
He
He
He
He
He
He
He
He
He
En
Una
Tienda
En
Campo
Dos
Creo
Que
Era
Campo
Tres
Perdices
A
Un
Compañero
Que
Estaba
En
La
Tienda
Estrés
Por
Medima
Y
Esto
También
Forma
Parte
De
De
Las
Reglas
De
La
Montaña
Si
Montaña
No
Podemos
Decir
Que
Es
Dura
Montaña
Tiene
Su
Regla
Y
Hay
Que
Respetarlo
Si
Respetamos
A
Eso
Montaña
Es
Más
Seguro
Que
La
Calle
En
La
Ciudad
Yo
Siempre
Digo
Que
Vida
Es
Más
Peligrosa
Porque
A veces
Cosas
No
Están
En
Tu
Control
Pero
En
La
Montaña
Si
Respetas
A
Naturaleza
Naturaleza
Siempre
Está
Amable
Contigo
Pero
Si
Tú
Seas
Muy
Demasiado
Orgullosa
O
No
Respetar
A
Leyes
De
La
Naturaleza
Seguramente
Pasa
Algo
Para
Ti
Y
Tú
Para
Que
Entiendes
Muy
Bien
Las
Previsiones
Meteorológicas
Porque
Son
Pura
Matemática
Son
Combinaciones
De
Números
Si
Meteorológica
Es
Muy
Importante
En
La
Montaña
Aunque
Yo
No
Compraba
Nada
Pero
Miraba
Ver
Sitios
Todo
Que
Es
Muy
Importante
Ahora
Que
Tenemos
Esa
Ciencia
Hay
Que
Usarlo
Y
Es
Algo
Lógico
¿Qué
Mensaje
Tienes
Para
Las
Chicas
De
Tu
País
De
Irán
Que
Quieren
Dedicarse
A
Estado
Alpinismo
Porque
Tú
Cuando
Empezaste
Dijiste
Que
Querías
Dedicarte
A
Esto
Bueno
De
hecho
Tú
Que
Tenías
Que
Ser
Médico
¿No?
Luego
Optaste
Por
Las
Matemáticas
Y
Luego
Por
La
Montaña
¿Qué
Mensaje
Tienes
Tienes
Para
Las
Chicas
De
Tu
País
Creo
Que
Mi
Mensaje
Ha
Llegado
A
Ellos
Hace
Unos
Años
Porque
Cuando
Yo
Empecé
A
Hacer
Ocho
Miles
Decían
Que
Las
Montañas
Altas
No
Es
Sitio
Bueno
Para
Las
Chicas
Y
Yo
Empecé
A
Romper
Estos
Y
Ahora
Hay
Muchas
Chicas
En
Irán
Que
Hacen
Montaña
Suben
A
Ocho
Miles
Hacen
Guía
De
Montaña
De
Todo
Y
Ha
Roto
Esa
Imagen
Que
Las
Chicas
No
Pueden
Antes
Siempre
Estaban
En
Fila
Detrás
Pero
Ahora
Están
En
Primer
Línea
Las
Chicas
También
Y
Eso
Creo
Que
Ha
Llegado
A
Ellos
Y
Muchas
Veces
Hablan
Conmigo
O
Mandan
Mensaje
Que
Gracias
A
Ti
O
Con
Tus
Esfuerzas
Ahora
Todo
Es
Más
Fácil
Para
Nosotros
Eso
Es
Más
Importante
Para
Mí
Es
Que
Hay
Mucha
Cultura
De
Opidismo
En
Tu
País
Y
De
Escalada
No
Hay
Muchas
Paredes
Muchas
Montañas
Si
Si
Si
Tenemos
Montañas
Divinas
Tenemos
De
Todo
Tenemos
De
Todo
No
Tenemos
7000
8000
Metros
Como
Himalaya
Pero
Montañas
Como
Damaban
En
Invierno
Es
Una
Expedición
Total
Que
Tiene
Condiciones
A
Veces
Como
Himalaya
Con
Vientos
Que
Más
De
Mil
Metros
De
Paredes
Escalan
Mucho
Y
De
Todo
Esqui
De
Montaña
De
Todo
Tipos
Deportes
Relacionados
Con
Montaña
Tenemos
Un
Montón
Ahora
En
Irán
Y
Tenemos
Gente
Muy
Fuerte
Por
E
En
Escala
Tenemos
Abiyarraza
Alipur
Que
Campeonato
Del
Mundo
Y
Las
Chicas
Que
Hacen
Muchas
Cosas
En
Escala
También
Que
Que
Vas
A
Enseñar
Hoy
Aquí
En
Tarragona
En
El
Auditorio
Y
Que
Te
Parece
Que
Hay
Un
Ciclo
De
Montaña
Como
Este
Y
Que
Te
Hayan
Invitado
A
Ti
Bueno
Tú
Vives
Aquí
Ahora
En
España
Pero
Que
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Te
Haciendo
De
Guía
De
Montaña
Sí
También
Ahora
Porque
Por
Mis
Viajes
Y
Todo
No
Podía
Tener
Un
Trabajo
Fijo
He
Dejado
Mi
Trabajo
Como
Profesora
De
Matemática
Y
Después
Convertí
A
Guía
De
Montaña
¿Y
Que
Montaña
Tienes
En
Mente
Para
Hacer
Próximamente
Próximamente
Estoy
Pensando
En
Los
Andes
Vamos
A ver
Nos
Dijeron
Aquí
En
El
Ciclo
Algunos
Que
Han
Pasado
Por
Ejemplo
Kurdi
Berger
Que
Hay
Muchas
Montañas
De
6.000
Y
7.000
Metros
Que
No
Ha
Subido
Nadie
En
La zona
Detrás
Del
Brat
Peak
Por
Ejemplo
Muchas
Zonas
Del
Himalaya
Que
No
Tienen
Nombre
Sí
En
Nepal
En
Pakistán
En
Afganistán
Hay
Muchas
Montañas
Muy
Altas
Que
Aún
Como
Has
Dicho
A
Montaña
También
Gente
Prefiere
Ir
A
Montañas
Famosas
Y
Hace
Foto
Ahí
Y
Dice
Que
Yo
He
Subido
A
Esa
Montaña
Famosa
Pero
Tradición
De
Montaña
Hay
Que
Subir
Y
Encontrar
Sitios
Nuevos
Hacer
Rutas
Nuevas
Y
Eso
Cada vez
Un
Poquito
Menos
Se
Me
Han
Dicho
Que
Cocinas
Muy
Bien
Es
Cierto
Esto
Veo
Que
Tienes
Por
Aquí
Alguien
Que
Muy
Bien
Pero
Me
Gusta
Mucho
Cocinar
Y
Sobre
Todo
Cocina
Persa
Que
Es
Mi
Cultura
Que
Es
Muy
Soficitada
Y
Es
Una
Cocina
Con
Miles
De
Años
De
Historia
Y
Basado
En
Medicina
Persa
Porque
Antes
Antiguamente
Médicos
Persas
Curaban
Más
Que
Todo
Con
Comida
Y
Como
Todo
El
Mundo
Dice
Tú
Eres
Algo
Que
Comes
Y
Eso
Yo
Me interesa
Mucho
Cocina
También
Comer
Algo
Sano
Pero
También
Rico
Y
Bonito
Todo
Esto
Cocina
Bien
Y
Yo
Intento
Hacerlo
Y
Que
Te llevas
En la
Mochila
A
Las
Montañas
De
Comida
Persa
De
Comida
Persa
Muchas
Cosas
Casi
Como
Todo
Comida
Persa
Arriba
No
Soy
De
Esos
Que
Ponen
Polvo
En
Agua
Comida
De
Verdad
Algo
Que
Puedo
Fresco
Algo
Que
No
Puedo
Enlata
O
Algo
Así
Pero
Comida
De
Verdad
Recomiéndanme
Algo
Para
Los
Montañeros
Que
Vaya
Bien
Para
La
Parte
Del
Dátil
¿Qué más
Te
Llevarías
En
La
Mochila?
Por
ejemplo
En
Una
Montaña
Que
No
Es
Muy
Alta
Pueden
Hacer
Por
ejemplo
Aquí
En
España
Tortilla
De
Patata
Que
Es
Algo
Muy
Compacto
Patata
Que
Es
Muy
Bueno
Y
Da
Mucha
Energía
Y
Un
Bocadillo
De
Tortilla
De
Patata
Ya
Está
Lo
Tendremos
En
Cuenta
Para
Ir
Por
Ejemplo
Hacer
El
Aneto
Subir
El
Aneto
Tú
Has
estado
En
Aneto
Este
programa
Se
llama
Pon
de
Mahoma
Paso
de
La
cima
¿Qué tal
Aneto?
Muy
Bonita
Muy
Bonita
Y
Tuve
suerte
Que
Estuvimos
En
Invierno
Y
Nadie
Estaba
En
La
Zona
Porque
He
Oído
Que
Siempre
Hay
Tráfico
En
Paso
de
Mahoma
Pero
Nosotros
Estuvimos
Dos
Luis
Y
Yo
Y
Nadie
Estaba
Por
Ahí
Y
Mucha
Suerte
He
Desfrutado
Mucho
¿Escalas
También?
¿Escalas?
¿Haces escalada
O no?
¿Solo
Montaña
Alpinismo?
No
Poco
Poco
De
Verdad
Que
Hice
Escala
A veces
Que
Necesitaba
Subir
A
Algunas
Montañas
Como
Amadablam
Que
Es
Más
Técnica
He
Subido
Paredes
En
Irán
Para
Interrenar
Para
Amadablam
Pero
No
Soy
Muy
De
Escala
Prefiero
Altura
¿Qué
Montaña
Te
Gusto
Más?
Porque
También
Me
Acuerdo
Que
Kurnos
Dijo
Que
El
Everest
No
Le
Impresiona
Mucho
Que
Le
Gusto
Más
El
K2
¿A
Ti
Que
Montaña
Te
Ha
Gustado
Más?
De
Verdad
Que
Todas
Montañas
Tienen
Sus
Cosas
Todos
Son
Muy
Interesantes
Pero
Por
ejemplo
Amadablam
Es
Una
Montaña
Muy
Completa
Tiene
De
Todo
Aunque
No
Es
8000
Pero
Me
Gusta
Mucho
Pero
No
Puedo
Decidir
Que
Cual
Es
La
Mejor
Aún
Puede
Ser
Una
Montaña
De
2000
3000
Metros
Aquí
Aquí
También
En
España
Hay
Muchas
Montañas
Muy
Bonitas
En
Irán
O
En
Otros
Países
Del
Mundo
No
La
Más
Alta
No
Puede
Ser
Más
Mejor
Así
Por
Por
Aprendido
Mucho
Dao
La
Giri
Que
Estaba
Dos
Veses
Todo
Eso
Me
Encanta
Y
Te
Hemos
Traído
Una
Cosa
Un
Obsequio
Del
Programa
A ver
Si
Sabes
Por
Que
Hemos
Traído
Esto
Que
Bonita
Que
Detalles
Muchísimas
Gracias
Cuéntanos
Que
Es
Que
La
Gente
No
Lo
Ve
Es
Mariposa
Porque
Mi
Nombre
Parvane
En
Persa
Significa
Mariposa
Es
Muy
Bonita
Muy
Bonita
Muchísimas
Gracias
La
Vas a
Llevar
A la
Montaña
Vale
Puede
No
Pesa
Mucho
Es
Ligera
Puedo
Poner
En
Mochila
Si
Muy
Bonita
Muchas
Gracias
Para
Un
Placer
Conocerte
Y
Bueno
Sigue
A ver
Si nos
Llegan
Noticias
En
Los
Andes
No
Los
Andes
No
Me
Firas
El
Site
Ya
Lo
Sé
Que
No
Pero
Que
Vaya
Muy
Bien
Gracias
Gracias
Un placer
Mío
Y
Muchas
Gracias
Y
Cómo
Se
Dice
Adiós
En
Persa
Betrúd
Es
Persa
Pero
Ahora
Gente
Normalmente
Se
Joder
A
Fes
Que
Es
Algo
Como
Adiós
Pero
Betrúd
Es
Persa
Persa
Un
Plazer
Mío
Gracias
S
Dice
1886
La història d'un escut
El podcast de recreació històrica
del Club Gimnàstic
Les seccions del Nàstic
El club poliesportiu més antic de l'estat
Les seccions del Club Gimnàstic
Les seccions del club més antic de l'estat
fundat el 1886
i amb gairebé 140 anys de vida
El Club Gimnàstic de Tarragona
va néixer gràcies a la iniciativa
de 12 joves entusiastes de la ciutat
que volien practicar un esport de manera
que l'1 de març del 1886
reunits al Cafè del Centro
situat al número 56
de l'actual Rambla Nova
van constituir el Club Gimnàstic
perquè el primer esport que es va practicar
va ser la gimnàstica sueca
Entre finals del segle XIX
i amb l'entrada del segle XX
es van començar a practicar
noves disciplines esportives
com l'esgrima el 1890
el frontó el 1908
l'atletisme el 1912
o el ciclisme també el mateix any
El 1914 gràcies a l'impuls
de William Tarín
es crea la secció de futbol
assorbint a l'equip de l'olímpic
tot i que el primer partit oficial
no es va jugar fins al 13 de gener
de 1918
A partir d'allí
el futbol primer com a secció
i a inicis d'aquest segle
com a societat anònim esportiva
ha fet que les seccions
hagin viscut sempre
a l'ombra del futbol
Pere Valls és directiu
del Club Gimnàstic
En tota la història del Gimnàstic
comptant, comptant
em surten
un munt de seccions
la gimnàstica
la primera
l'atletisme
el bàsquet
el futbol
la pilota
el coca i herba
el tenis
tenis taula
boxa
lluita greco-romana
ciclisme
esgrima
excursionisme
hoquei damunt de patins
futbol sala
gimnàstica rítmica
patinatge artístic
i patinatge en línia
això és la història del Club
evidentment ara no n'hi ha tantes
però sí que és una manera
també d'explicar
l'arrelament
d'aquest
del Club
dins la ciutat
hi ha hagut unes èpoques
amb molta
d'expansió
la primera va ser de l'any
1899
fins al
1913
aquella època ja hi havia
300 socis
i la primera
secció que es va
organitzar
a banda de la gimnàstica
era la secció
d'esgrima
i hi ha una altra fase
expansiva
que és del 1913
fins al 1936
que és on
tots els esports
que es fet
que m'han dit abans
van començar
a tenir
diàmics i se'n permet
una mica de vida pròpia
no?
això s'acaba
l'any 36
amb la guerra civil
i a partir
després de la guerra civil
la vida
del gimnàstic
és molt diferent
hem de destacar
que en parlarem
un altre dia
un personatge
com va ser
el William Tarín
que va ser
un dels grans
impulsors
de l'esport
a Tarragona
avui fem un viatge
en el temps
per les accions actuals
i les que han desaparegut
però que en el seu dia
també van ser
importants
Gerard Costa
al llarg dels 139 anys
d'història
del club gimnàstic
que és considerat
el club poliesportiu
més antic de l'estat
s'han practicat
una vintena
d'esports diferents
tot i que a dia d'avui
el nàstic compta
amb un total
de 9 seccions actives
i entre aquestes 9 seccions
el futbol
i l'atletisme
són les dues
més històriques
ja que es van fundar
l'any 1914
tot i que l'atletisme
va tenir un parèntesi
d'uns 14 anys
entre finals dels anys 40
i principis dels 50
tot i això
l'atletisme
ha estat una de les seccions
amb més recorregut
ja que atletes
com Galleta Cornet
i Natàlia Rodríguez
van arribar a participar
als Jocs Olímpics
mentre formava part
de l'estic
la secció de pilota
és una de les altres
que sempre ha destacat
molt l'estic
tot i que a principis
del segle XX
sembla que ella es va fundar
una primera secció de pilota
aquesta va durar pocs anys
i no va ser fins l'any 1951
que es va recuperar
definitivament
per tant
disseny el futbol a banda
la pilota
és l'esport
que fa més anys
que es practica
de manera
interrompuda
en l'estic
la pilota es va programar
campiona
de la primera categoria
l'any 1980
i de la segona
l'any 2007
destacant pilotaris
com Pedro Hernández
campió del món
de la modalitat
de pala curta
una altra secció
que reporta
grans èxits
és la gimnàstica rítmica
creada a la dècada
de les 80
va destacar
sobretot
la gimnasta
Vito Fuster
qui va arribar
a ser campiona
del món
de conjunts
en la selecció espanyola
l'any 1991
més recentment
el nàstic
també ha destacat
en patinatge
on disposa
de dues modalitats
diferents
el patinatge artístic
i el patinatge límia
o de velocitat
és en aquesta última disciplina
on la jove patinadora
Carla Plana
es va programar
tricampiona
d'Europa juvenil
l'estiu del 2024
no oblidem
la secció del tenis
fundada l'any 1915
i que tot i que
va desaparèixer
el any 50
va resurgir
gràcies a la construcció
de les noves instal·lacions
de la bodellera
avui en dia
la secció continua
sent un punt neuràlgic
per a la vida social
del club
finalment
el pavelló del nàstic
també acuï dia a dia
les seccions
del tenis taula
i del futbol sala
a més
aquesta darrera secció
va incorporar
l'any 2023
la modalitat
del futbol power chair
una verser adaptada
del futbol sala
per a les persones
en cadira de rodes
elèctrica
entre les seccions
desaparegudes
trobem entre d'altres
la boxa
l'esgrima
l'embol
o el bàsquet
una de les seccions
que més va destacar
la secció de bàsquet
de l'anàstic
va ser fundada
l'any 1929
pels socis
Antoni Ferrer
Francesc Olivella
i Adolf Miquel
el 1941
va començar
a formar part
de la Federació Catalana
de Bàsquet
i la temporada
48-49
va assolir
l'ascens
a la màxima
categoria
del bàsquet català
a més
la següent temporada
va ser la millor
de la història
de l'anàstic
en quant a bàsquet masculí
estruint el quart lloc
a la lliga
només per darrere
del joventut
el Barcelona
i el Montgat
tot i que el 1954
la secció va desaparèixer
va tornar a ressorgir
l'any 1962
amb la creació
també
d'un primer equip femení
on destacarien jugadores
com Pili Bilbao
qui va arribar a ser
internacional
de feina
la temporada 93-94
l'equip femení
va participar
a la fase d'ascens
a Mèrida
on van aconseguir
pujar
a la màxima categoria
del bàsquet estatal
on van participar
l'any següent
aconseguint
una meritoria
novena posició
finalment
un any després
va haver de renunciar
a la categoria
per motius econòmics
una situació semblant
a la que va succeir
amb l'equip masculí
o la creació
del Club Basquet Tarragona
l'any 1978
va relegar el nàstic
fins a les categories
regionals més baixes
així
l'any 2011
es va decidir
posar el punt final definitiu
a la secció de basquet
1886
la història d'un escut
avui en aquest podcast
tenim dos protagonistes
un d'una secció actual
la del futbol sala
amb Lugo Ferrandiz
que ens explica
què significa
per les seccions
que cada any
en el partit de futbol
posterior a l'aniversari
de la fundació del nàstic
el públic
del nou estadi
reta un homenatge
a tots els esportistes
del club
el dia de la desfilada
és un dia molt especial
per nosaltres
és un dia en el que
cada any que passa
sempre el tenim marcat
el nostre calendari
i en el nostre cas
en el cas de la secció
de futbol sala
sempre em podem dir
que sortir
a l'esfila
al nou estadi
Costa Gaurada
trepitjar la gespa
i que ens facin
una foto en família
ens fa molta
i molta il·lusió
els nens
s'ho passen molt bé
i bueno
s'ha de dir
que sortir
i que ens facin
una foto
i que se'ns doni
molta visibilitat
a totes les seccions
en general
és molt i molt important
per al nostre club
l'altra és la secció
de bàsquet
que va ser molt important
al club
però que va acabar
desapareixent
tot i que la temporada
1993-94
a primera divisió
bé després d'una gran temporada
l'equip sènior femení
participava
a la fase d'ascens
a la divisió d'honor
unes fases
que es van jugar
a Mèrida
on l'equip
va aconseguir
l'ascens
a la màxima categoria
la temporada següent
participava
a la divisió d'honor
on va assolir
la sisena posició
a final de temporada
tot i que va haver
de renunciar
a la categoria
cara a l'any següent
l'entrenador
d'aquell equip
era Ramon Fol
qui recorda
aquella etapa
la més brillant
de la secció
de bàsquet
amb les jugadores
que van prendre part
d'aquells equips
i també va tenir
un record especial
pel president
aleshores del club
en Dani Bellverdó
i el responsable
de la secció
Ramon Badillo
que vam pujar de primera
que va ser
tota una cita
i que aleshores
vam poder
mantenir la categoria
amb certa comoditat
fins i tot
vam guanyar
la lliga catalana
universitari
a Barcelona
i que
el nàstic
en aquell moment
és la convertida
el millor equip
de bàsquet femení
de Catalunya
però sí que
a part de la jugadora
el que recordo molt
és que
la gent que va fer
possible això
des dels espatxos
la gent que va ajudar
molt a l'equip
i clar
un era
l'Antonio Bellverdó
que era el president
de l'entitat
en aquell moment
que va ser
una cosa tan entranyable
i que ens va ajudar
moltíssim
i també
com no
de l'edat
de la secció
de bàsquet
que era el Ramon Badillo
que per cert
els dos
ja no estan
entre nosaltres
lamento molt
i la veritat
és que
em sap molt de greu
perquè
van tirar
molt bons records
d'ells
i que eren
molt bones persones
i que van fer
molt pel bàsquet
en aquell moment
aquest és un podcast
de Tarragona Ràdio
amb el muntatge tècnic
de Lluís Comas
amb extractes d'àudio
de l'arxiu sonor
de Tarragona Ràdio
us han parlat
Gerard Costa
i Jordi Blanc
1886
la història
d'un escut
el podcast
de recreació històrica
del Club Gimnàstic
La veu de Tarragona
Atenció
científics i científiques
innovadors i innovadores
l'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i SIC
en Innovació i Emprenedoria
amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
podràs optar
a premis
en tres categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
el termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
troba més informació
a www.icic.org
escapa de la rutina
i navega
cap a destinacions
de somni
amb MSC Cruceros
aprofita ara
la promoció
per Setmana Santa
5 dies
pel Mediterrani
amb begudes
incloses 4 nits
des de només
457 euros
per persona
la teva propera
gran aventura
t'espera a bord
del fantàstic
MSC Esplèndida
embarcament des de Barcelona
el 20 d'abril
truca ara
al 977
130
489
977
130
489
i planifica
el teu creuer
amb
la Qtravel
la teva agència
de viatges
de confiança
les teves escapades
en família
t'esperen
a l'ània
als prats
i a l'ània
Costa Daurada
aquest mes d'abril
gaudeix de piscines
nou xous d'animació
nova oferta gastronòmica
fins d'estemàtics
accés directe
a la platja
i allotjaments
que et transporten
al paradís
reservejar
en l'ània
als prats
i a l'ània
Costa Daurada
amb el codi exclusiu
Tarragona Ràdio
i gaudeix
de les millors ofertes
en
a l'ània
resorts
punt com
El festival d'Ixil
en Tarragona
celebra la seva
trentena edició
del 24 al 27 d'abril
el jazz
omplirà carrers
places
mercats
i escenaris
per tota la ciutat
més de 40 actes
amb artistes
vinguts
de 14 països
no us perdeu
les actuacions
d'Andrea Motis
Naminan de Barbarians
de Val Camparada
i Orquestra
Los Hermanos
Pizarro
Rambalaya
i molts més
consulta
tota la programació
a Tarragona.cat
Festival d'Ixil
en Tarragona
El sábado
vamos a ir a Porto
y a coger
los tres puntos
otra vez
y volver a arriba
no tenemos que mirar
un objetivo lejano
sino el cercano
que es el sábado
ganar los tres puntos
y ya está
Com assegura
el màxim golejador
del Nàstic
només s'ha de mirar
el següent partit
Antonín Cortés
diu que l'objectiu
és sumar els tres punts
aquest cap de setmana
dissabte 12 d'abril
a les 5 de la tarda
viurem la 32ena
jornada de Lliga
el grup primer
de primera federació
des del nou estadi
Costa Dourada
en el partit
entre el Nàstic
i unionistes
de Salamanca
I com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
Escoltes
participa
el Joc de la Porra
comenta el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
32ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el Nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat
per Mida City Tarragona
La Cotravel
Bar Petit Tarracó
i Soltant Barber
Gol, gol, gol, gol, gol
A Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
Anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment
i informació tarragonina
Contacta amb nosaltres
al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a
publicitat
arroba
emmct
punt cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
Doncs vinguda
que seguim
després de la història
d'un nascut
i ara m'acompanya
Núria Cartanyà
Núria, bon dia
Bon dia, bon dia
Vull explicar
a què vol romesco
a la recta final
ja queda menys
Això serà
l'apartat de final
però abans hem de passar
per aquest apartat cultural
en què avui parlarem
sobre teatre
sobre un nom propi
el de l'Elisa Cardona
ho farem
amb la companyia
Les Invisibles
Joan, Pepa
Hola
Hola, bon dia
Però Pep, tu què saps
del Barça
de Johan Cruyff
de fa 52 anys
Jo poca cosa
a mi de futbol
no
de pitem-me preguntar
amb el que vulguis
de futbol no
Jo crec que
de futbol
jo tampoc no massa
però home
Johan Cruyff
Sí, d'un tovalló
alguna cosa d'un tovalló
d'un contracte
amb un tovalló
Ah, no ho sé
li preguntem
Era el Messi
era el Messi
a mi millor que no em preguntis
De contractes va la cosa
no ben bé amb un tovalló
sembla
però de contractes
Avui parlem justament
d'aquest contracte
que va ensignar
Johan Cruyff
amb el Barça
Gràcies
Armand Carabent
i que va ser tot
un revulsiu
i va canviar
tota una època
a Catalunya
Ens escoltes, eh
Pep?
Fins ara
Fins ara
Ho parlem amb el Ramon Maria Piqué
perquè de fet
el tenim presentant
llibre
un llibre que es diu així
El contracte
Cruyff Carabent
Catalunya
El tindrem avui
demà
perdoneu
demà a les 7
al Col·legi de l'Ebocacia
de Tarragona
Ramon Piqué
Bon dia
Hola, bon dia
Què tal?
Bé, bé, bé
i ràpidament
serà una entrevista
a Llampec
tot i que
molts tarragonins
ja et coneixen
perquè ja vas venir
fa unes setmanes
o ara ja mesos
a presentar
el llibre
aquí a Tarragona
Ara repeteixes
escolta, com està funcionant
aquest llibre
que suposo que ha despertat
molta expectativa, no?
Doncs, almenys
en termes mediàtics
potser sí
perquè hem fet bastantes coses
però bé
jo estic molt content
a més amb el primer llibre
i sóc un debutant
amb la qual cosa
tampoc sé molt bé
com posar el termòmetre
amb aquestes coses
perquè no em dedico a això
o sigui, això ha sigut un accident
però sí, sí
estic molt content
estic molt content
d'haver-lo fet
i de com està
funcionant
Home, has agafat un tema
que és un caramelet
perquè ens trasllades
a l'època
doncs això
anys i finals dels anys 60
quan
hermana Carabent
estava
amb el Barça
i a través d'ell
i a través especialment
de la seva dona
van aconseguir
el fitxatge
de Johan Cruyff
que era, pel que jo sé
una figura emblemàtica
fins i tot
una mica rebel
i que volia marxar d'Holanda
i venir cap a Barcelona
i aquí lligues ja
tot el tema històric
català
i els emblemes
i els símbols
i el que significa
però explica'ns tu mateix
home, així
ràpidament
és la sensació
que em dóna el llibre
explica'ns tu mateix
Ramon
què has volgut explicar
és un tema
que és un caramelet
com dius
però l'hem tractat poc
l'hem tractat poc
en el sentit
o des de l'òptica
del que penso que és
que és una història catalana
d'èxit
de molt èxit
perquè normalment
aquestes operacions
tant al Barça
com a Catalunya
no li han sortit
mai gaire bé
i el cas Cruyff
normalment
i així es va procurar
hagués hagut de ser
un altre cas d'Estefano
és un altre fracàs
i en canvi
va ser un èxit
i un èxit
que va canviar molt
la dinàmica
del Barça
del club
i també del país
perquè va arribar
en un moment
el jugador
en què en una estrella mundial
va arribar en un club
amb una clara vocació
catalanista
que no havia sigut
tan evident
en els últims anys
del Barça
i va contribuir molt
en aquella època
ja de finals de la dictadura
que s'ha mirat
una mica la democràcia
doncs
ha provocat
també una mica
aquest canvi social
l'estat d'ànim
del país
i penso
que la història del Cruyff
al final
també ho ha volgut fer
perquè connecta molt
amb la nostra història
petita
amb la de cada un
tots tenim records
o associats
al jugador
o a l'entrenador
i tots li reconeixem
una mica
aquesta figura
com de catalitzador
del canvi
juntament amb Armand
Carabent
evidentment
per què creus
desveles
la història
que hi ha al darrere
del per què
va voler venir
aquí és el que dèiem
la mà de la dona
del Carabent
va ser bastant important
sempre
sí
molt
són molts factors
també
la voluntat
del matrimoni
de sortir de l'Anda
també per temes
de pressió social
també per temes
econòmics
Barcelona
l'atractiu de Barcelona
de la ciutat
del Mediterrani
del club
un estadi molt gran
un club
que portava molts anys
sense guanyar
i per tant
estava perfect
també era un repte
molt gran
per al lideratge
com el del Cruyff
i evidentment
aquí el tàndem
Carabent
Marzolín
Van der Mer
van ser molt important
ella
perquè té
la nacionalitat holandesa
i coneix
la psicologia
també del personatge
una mica
i connecten molt
també
perquè són
generacionalment
iguals
i ell
també
per aquest sentit
de la diplomàcia
amb aquesta masquerra
amb aquesta perspectiva
també
amb aquesta visió
tan desacomplexada
que li va permetre
escometre
aquesta alteració
tan complicada
perquè ho va ser
moltíssim
molt difícil
amb tant d'èxit
és un llibre
diries
que l'has escrit
d'una manera
així
com a molt
trepidant
ho dic
perquè
llegint
la contra
diguéssim
ens diu
que és un llibre
que explica
el fitxatge
d'una figura
que va marcar
època i un país
una història
extraordinària
d'amistats
en amistats
èxits
fracassos
un viatge
a la mentalitat
d'un país
que atreu
i genera talent
amb la mateixa
voracitat
que el destrossa
que ha fet
un thriller
no però
la història
de fitxatge
del Cruyff
té alguns elements
del thriller
d'entrada
et diria
que no és un llibre
de futbol
és a dir
que tothom
que pensi
que és un llibre
de futbol
i de la mateixa
torrada
sempre
no
hi ha molt de futbol
evidentment
però jo diria
que és un llibre
sobretot
del poder
dels catalans
del que som
capaços de fer
quan fem les coses
bé i quan ens hi posem
quan volem
jugar
a l'atac
diguéssim
que és
cruïtisme pur
i de l'altre
és un llibre
també sobre el factor
que és tan important
en decisions
o en moments
en què
a vegades
la vida
del canto d'unduro
i pot sorprir
cara o pot sorprir
greu
i en aquestes ocasions
el fantoma
la leialtat
l'amistat
la paraula donada
tenen molt de valor
per damunt
dels contractes
dels diners
de les xifres
de les comissions
del que vulguis
afegir-li
i aquesta és una història
sobretot d'amistat
d'amistat entre els cruït
i els caranets
que van estar anys
de relació
abans
que aquest contracte
amb el Barça
realment fructifiqués
que per mi també
és un contracte
amb Catalunya
perquè la relació
dels cruïts amb Catalunya
és una relació
d'amor instantània
i que no s'extingirà mai
doncs mireu
si hi ha input
si hi ha motius
per anar a acabar
de fer la xerrada
la conversa
amb el Ramon Piqué
el tindreu demà
a les 7
al Col·legi de l'Advocacia
de Tarragona
presentant el contracte
Cruyff-Caravent Catalunya
Ramon
moltes gràcies
ens veiem demà
gràcies a vosaltres
molt bé
adeu fins demà
i ens quedem parlant
de teatre
ho fem
amb el de teatre
de casa
amb una obra
que ja vam poder veure
l'any passat
a les escales
de la catedral
allí s'estrenava
la companyia
Les Invisibles
però ara
dintre la programació
de l'alternador
els tornem a tenir
en doble representació
o triple
fins i tot
ara ens ho diuen ells
qui era l'Isa Cardona
aquesta obra
que a més
té un missatge
reivindicatiu
i de memòria
democràtica
doncs al darrere
ens acompanyen avui
dos components
de la companyia
Les Invisibles
Joan Rius Besora
Pepa Ferrer Ripoll
bon dia
bon dia
digueu-me
posem dates
i hores
i llocs
vinga va
i tant
demà
a les 7 de la tarda
em sap greu
pel
coincideix
però bé
hi ha públic per tot
llavors
a les 7 de la tarda
en Tic Ajuntament
farem
representarem aquesta obra
que ja la vam estrenar
com vés dit
l'any passat
al juny
a les escales
del catedral
vam fer teatre al carrer
però aquest cop
no ens mullarem
perquè l'any passat
ens va caure un aiguat
just a l'última paraula
és a dir
gràcies
els oients
que ens esteu ara escoltant
i vau venir
us agraïm molt
que haguéssiu vingut
aquell dia
de tant d'aiguat
però aquesta vegada
s'irà
sota taulada
a l'antic ajuntament
demà a les 7
i després us n'aneu
a barris
per aquest alternador
d'ons extra
sí efectivament
el 7 i el 9 de maig
anem a dos barris
bueno
zones excèntriques
excèntriques
la paraula barri
sembla que
vull dir que hi ha hagut
a Montesús
ara em diuen
zones excèntriques
i actuarem
al centre cívic
de Sant Pere Sant Pau
i centre cívic
de Torreforta
respectivament
quant serà això?
el 7 i el 9 de maig
el 7 i el 9
ah de maig
sí
el mes de maig
encara ens falta
per maig
cada dia un raig
recordem
qui sou la companyia
Les Invisibles
que
fa parteix d'un projecte
d'aprenentatge teatral
no?
són un grup bastant heterogèni
units per la Farnés
sí
vull dir és molt curiós
perquè és un grup
que a partir
de fer aquest curs
es van arribar
a conèixer tots
cal dir que al començament
vam començar a donar
pals de sec
que si fem això
fem allò altre
i quan érem a la meitat
de curs
amb la Farnés Robió
vam parlar seriosament
i ella va escriure l'obra
i finalment
ens vam enganxar tots
perquè ens va anar
a frapar molt
el personatge
de l'Elisa Cardona
una noia de poble
que va a la ciutat
com passava
en aquella època
perquè estem parlant
dels anys
30 i escaig
on
les noies
que estaven
en un poble
si no eren
les pobilles
en una casa
es tenien que buscar
la vida
i anaven a servir
a la capital
en cases
o en hotels
com és el cas
de l'Elisa Cardona
l'Elisa Cardona
que malauradament
doncs és
coneguda
o l'heu fet coneguda
tot i que no ho és massa
perquè és el que passa
amb aquest tipus
de víctimes
per ser
per una
una història
infatuosa
per ser
l'única dona
afusellada
a la província
de Tarragona
a la província
de Tarragona
després de la dictadura
després de la guerra
després de la guerra
quin any era això
sabeu?
39
això va ser
el 39
que va ser l'any
que va acabar
la guerra civil
hem de pensar
que el franquisme
tothom parla
del franquisme
però jo vull parlar
d'una etapa
que va ser més dura
que el franquisme
que és el post franquisme
primers anys
especialment
els 10 anys
que van anar
del 39
al 50
era com a terra de nadie
com a
bueno
s'ha acabat
però
el règim de Franco
reconegut
amb els mateixos arxius
va afusellar
50.000 persones
del 39
al 50
50.000 persones
afusellades
sense comptar
les que van
emprendre
el camí de l'exili
o les que es van anar
a refugiar
en altres llocs
com l'expliqueu
la història
de l'Elisa Cardona
com es posa això
en escena
bé
a través d'aquesta taula
que comentava el Joan
vam exposar
diverses temes
vam parlar
d'això
de l'exode
del poble rural
a la ciutat
de la indigència
que pot provocar això
de la immigració
de l'exili
es barrejaven
diverses temes
i llavors
a fer el conductor
d'una proposta
de la Cinta
de la Cinta Bosch
va dir
coneixeu aquesta història
de l'Elisa Cardona
que va ser
l'única dona
afusellada
aquí a Tarragona
després del franquisme
vam dir
doncs
sembla que reoneixi
tots aquests temes
que volíem tractar
i la Fernès Rubió
es va redactar el text
a través de les nostres propostes
de tots els treballs
que fèiem
o el que ens provocava
interactuar
amb totes les temàtiques
i va sortir
aquest text
que és curt
l'obra dura mitja hora
és intensa
però curta
però és molt profunda
com ho plantegeu
però en format de monòlegs
de diferents personatges
són com a diverses escenes
que el públic
és molt intel·ligent
sempre el públic
i llavors
ell ja sabrà
enllaçar
com
plantegem
aquestes qüestions
inclús hi ha
una part
la mirada
de l'opressor
també no oblidem
que ja va haver dos bandos
lògic
exacte
la història està comptada
pels opressors
però també
nosaltres fem una pinzellada
amb aquest
que és una
molt bonica escena
en què el Joan
té molta participació
i llavors
són diverses escenes
que es van exonceint
hi ha una mica
una cosa també excèntrica
com seria
l'alternador excèntric
aquest cicle
que han muntat
d'alternador excèntric
fora del centre
els barris
doncs nosaltres també
tenim allí
el nostre punt
d'excentricitat
no comèdia
com podria ser pensat
però una mica sí
llavors també cal dir
vull dir
cal dir
si em permeteu
un breu incís
que el paper
de l'Elisa Cardona
és anar
a fer
visibilitzar
el paper
que té la dona
no en aquella època
en concret
sinó en el món actual
perquè
a l'Elises Cardona
actualment
n'hi poden haver
moltes
no afusellades
físicament
però poden ser
assetjades
vull dir
a la fenya
poden estar
discriminades
amb els sous
quan van a treballar
o sigui
també és
anar a donar veu
anar a fer
visibilitzar
a les dones
actuals
totes les mancances
és un tema
molt de pes
però
intueixo
que no ho tracteu
de manera tensa
no és una obra tensa
suposo que és intensa
però no tensa
hi ha aquests moments
de distensió
el que deia la Pepa
no ho tracteu molt
però bueno
hi ha gent que li provoca
molt de sentiment
és una època
que hi ha molta gent
que l'ha viscut
intentem anar a donar
també una visió
de tendresa
que tot sigui poètic
perquè
tot plegat
encara que hi hagi
aquella part
del dolor
de la víctima
i les companyes
que estan a la presó
amb ella
també
hi ha com un brí
d'esperança
un brí d'esperança
que les coses
poden canviar
perquè sense esperança
vull dir
no hi ha vida
doncs
digueu-me
algun moment de l'obra
va
alguna
alguna peça
de 13
que utilitzeu
alguna frase
alguna paraula
algun moment
jo per mi
per mi eh
la frase
més colpidora
de l'obra
és el moment
en què
es crida
l'Elisa Cardona
i ella
entrega
l'abric
a les companyes
i diu
doneu-li l'abric
a la meva germana
sisplau
que això és real
aquest moment
és un moment
que significa molt
perquè es paralitza
l'escena
és com si entréssim
en una altra dimensió
i a mi personalment
me posa la pell
de gallina
encara que jo estic
dalt a l'escenari
però és un moment
que els rellotges
s'aturen
com s'aturaven
tots els rellotges
que havia comprat
la seva mare
a les 4 de la nit
Totalment d'acord
Sí
Ja veus que
només de per sentir
el Joan
ja
fa una mica
vell de gallina
gallina de piel
que deia el Cruyff
tot de relacionat
Sí
Nois doncs
ja està
us veiem ara sent
la companyia
Les Invisibles
representant
tornant a representar
aquesta obra
que a més
ens explicarà molt
i ens farà reflexionar
sobre una època
qui era l'Elisa Cardona
forma part del cicle
l'alternador
també aquest alternador
excèntric
i de moment
els veureu
més immediatament
demà a les 7
a l'antic ajuntament
i després 7 de maig
i 9 de maig
respectivament
als centres cívics
de Sant Pere i Sant Pau
i Torrefort
Perfecte
Correcte
Moltes gràcies
i moltes gràcies
Núria
A vosaltres
Gràcies
I tanquem aquí
la Punt Cultural
el que fem
que cada dia
ens ocupa
una estoneta
15 minutets
a la veu
i obrim una nova secció
la de cuina
jo crec que per això
cridaré al Pep
sí
o contactarem directament
amb els restaurants
que avui toca fer
un romesquet
a l'estil
Serrallenc
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps
del Cocodril Club
tot un clàssic
de la ràdio
amb les bases del pop rock
les llegendes
les cançons
que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Hasta luego Cocodrilo
No pasaste de cañar
Hasta luego Cocodrilo
Cada dissabte
a les 10 de la nit
En cabina
DJ Parry
DJ Parry
el DJ resident
de Tarragona Ràdio
t'ofereix
la millor selecció musical
perquè et montis
la festa
allà on vulguis
Els darrers èxits musicals
els trobaràs
a Tarragona Ràdio
cada dissabte
a les 10 de la nit
i amb DJ Parry
Prova-ho
i repetiràs
I com m'agrada
creuar el pont de la Patxina
i anar cap al Serrallo
de fet ens hi passaríem el dia
allà al Serrallo
i d'allà que no ens mourem
en aquesta repta final del programa
segur que fa un dia assolellat
fantàstic
per moure's per allà
i per fer parada
el pòsit
perquè avui parlem
amb la Mercè Prado
la xefa del pòsit
que ens ha recomanat
atenció
agafeu paper i llapis
perquè farem una romascada
romascada com cal
és la píndola de cuina d'avui
Mercè
què tal?
Bon dia
Hola
Bon dia
Fa solet
d'entrada
fa solet o no?
Bueno
està una mica núvol
però és igual
aquí al Serrallo
està fantàstic també
El Serrallo
sempre ve de gust
que diuen
sempre si està bé
que això ja
queda dit
Mira
teníem abans una discussió
tot i que s'ha resolt
amb el tema
de si Pebrot
o Nyora
pel Pau Romesco
jo deia Pebrot
algú altre dia
no Nyora
Pebrot no?
Bueno
de totes maneres
i per què no
la Nyora i el Pebrot?
Decisió salomònica
molt bé
molt bé
molt bé
Mercè
tots contents
perquè nosaltres
de fet
la nostra recepta tradicional
basada una mica
també en la cuina
tradicional
del Serrallo
i del
bueno
és un barri mariner
i recepta
dels antics mariners
fem servir
tant la Nyora
com el Pebrot
o sigui que
molt bé
per ser dit
totes dues
a veure si en quatre
minuts és capaç
d'explicar-me la recepta
va
què hem de fer?
Vinga
en quatre minuts
doncs
primer fer un bon fumet
amb tot el peix
amb tot el pelut
a continuació
doncs
tenim que fer
una base
és la base
com li diem
de la romescada
aquí
aquí
n'hi ha dos tipus
n'hi ha el romesco fred
i el romesco calent
en aquest cas
necessitaríem
un romesco calent
en el que faríem
el sofregit
sofregiríem
la tomàquet
amb aquest sofregit
tradicional
de tomàquet
amb la sal
oli
verge extra
a l'all
fem tot el sofregit
i aquí
li afegim
una mica de conyac
que avapori
una mica
aquest conyac
i llavors ja
amb aquesta tomàquet
agafem
un got
de la túrmics
i
com t'he dit
el tomàquet sofregit
li afegim
el pa
et meia torrada
avellanes
l'anyora
o sigui
la carn de l'anyora
la carn del pebrot xerifero
peregil
pebrot vermell
i tot això
amb la túrmics
ja tenim la base
de la romescada
aquí
una vegada
tenim la base
de la romescada
posem amb l'olla
on la vulguem cuinar
i afegim
esmicolades
unes patates
unes patates
que bullin
i que se sofregeixin
amb aquest sofregit
i que vagin agafat
tot el gust
i li afegim
el fumet
perdona
la patata
la patata
trencada
m'han dit
que és millor
trencada
trencadeta
sí
sí
sí
és
bueno
li fas
li fas
esmicolat
amb el ganivet
i
això mateix
la trenques
la trenques
no la talles
la trenques
això
un xup xup
tranquil
cuina tranquil
un xup xup xup xup xup xup xup xup xup
i quan la patata
ja la tenim
bàsicament
mig tova
afegim el rap
i
el mateix
amb un xup xup
un xup xup xup lent
un xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup xup
de romesca feta.
A més a més, podem
posar rap o podem posar qualsevol peix
que el romesco acompanya amb qualsevol peix.
Sí, el romesco
acompanya amb qualsevol peix, inclús
nosaltres tenim el privilegi, aquí a Tarragona,
que som al port
amb peix blau,
un romesco de peix blau
que tenim la cua de qualitat, amb el millor
peix
de tot Espanya,
per la qualitat
de les aigües
i de tot, un barat, un barat
amb romesco,
com deies, qualsevol
tipus de peix ens acompanya
superbé aquest guisat
de romescada.
Plat de festa major, això és de diumenge,
però que el podem fer cada dia,
que això és el bo que té el romesco, que tot està molt bé.
Sí, sí. Escolta, Mercè,
gràcies. Avui teniu paella o què teniu avui?
No, vosaltres...
Nosaltres tenim de tot, però bueno,
si algú ens vol visitar,
amb una romescada també seria perfecte.
Doncs vinga, aneu a provar el romesco,
al pòsit del serrallo.
Mercè Prado, una forta abraçada, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs avui amb el romesco,
aquesta salsa tan nostra, tan de serra llenca
i tan de regonina, tanquem el programa
que han fet possible tota la gent
que ho ha vist sentit per aquí.
A banda, doncs, el Lluís Comos, el control tècnic,
també en Joan Maria Bertan, a la primera acta del programa,
Joan Andreu Pérez, a la producció,
Abriu Rius, Núria Cartanyà, Miguel González,
Mauri Fernández, Xavi Desgispert
i qui us ha parlat, Josep Sunyet.
Demà hi tornem a més coses.
I ara, per tancar, com sempre cada dia,
el Tamacle, amb la gran Sílvia García.
I el nostre segon Tamacle
ens porta a una sèrie que jo crec que hem vist
30 vegades i no ens cansarem mai de veure-la.
És Friends,
el Joey, la Rachel,
el Chalder, la Phoebe, el Ros,
la Mònica i altres més
que ens van fer que moltes tardes,
després migdies,
després tardes una altra vegada,
vam poder celebrar, gaudir
de la seva companyia.
Doncs amb The Rembrandts,
amb aquest All Be There For You,
el nostre segon Tamacle d'avui.
Tornem demà a l'Adiós.
Fins demà a l'Adiós.
Fins demà a l'Adiós.
Fins demà a l'Adiós.
Fins demà a l'Adiós.
Bona nit
Bona nit