Bon dia, som els nou. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Per tant, molta precaució si aneu al carrer i si teniu coses al terrat ja ho sabeu. Millor que les retireu perquè si no és molt prou de que volin perquè avui poden superar
Les ratxes a 60 km per hora. Molta precaució. Avui, que és el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, moltes felicitats a totes les que es volen dedicar al món de la ciència. En tindrem unes quantes divendres, que fem programa en directe des de l'ITIC, parlant de ciència, recerca i de ràdio. I, per cert, que avui hi ha vaga l'ensenyament, eh? Miguel González, bon dia. Molt bon dia. Maria Cartanyà, bon dia. Ole, ole. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Ho vist ambient de vaga pel carrer o no, de moment?
De moment aquí no, però sí que és veritat que a Barcelona han tallat la ronda litoral i altres carreteres arreu de Catalunya i hi ha cert col·lapse per la vaga. Vull dir que veurem com evoluciona. Aquí ja convocada la concentració de manifestació a partir dels quarts de 12. S'espera. Jo diria que l'ambient, allò, la percepció, és de molta participació, eh?, aquesta vegada. Ahí ho diuen els indicats, no? Convocatòria massiva, sí.
El professorat ho té molt clar. A Salut no sé si ho tenen tan clar, almenys alguns. El perquè fan vaga. A vegades no saben bé per què és la vaga. Però és perquè tinc una millor qualitat educativa...
Però passaran més coses, no, Miquel?
Doncs sí, parlarem d'un documental, d'un projecte documental que té Gàmbia com a teló de fons, vaja, com a teló de fons i com a protagonista de les periodistes Júlia Caproví i Cristina Serrano, que tu vindran a explicar a partir de quarts de deu del matí.
I després encetarem una nova secció a la veu de Tarragona, amb una finestra que anirem obrint des d'ara fins al diumenge 5 de juliol, quan Tarragona acollirà el Grand Deport del Tour de França. I en aquest espai el farem amb la Teresa Ortega, la nostra especialitzada en ciclisme, i anirem coneixent els ciclistes de la nostra ciutat i demarcació que han corregut la Ronda Francesa. Amb ells i els seus familiars, copsarem l'ambient ciclista del territori i tota l'actualitat de l'etapa de la Ronda de Gala. I l'espai es dirà el Tour a casa.
Serà la nostra companya experta en ciclisme, la Teresa Ortega, que anirà entrant en aquesta finestra que obrim a partir d'avui. Ho ha dit molt bé, el gran Depart. En francès, eh? Ho has de tancar la boca, eh? Cap a dins, eh? Sí, sí.
Jo us parlaré de la baixada del Pajaritu. Gràcies, de Pajaritu. Un maixonet. Queda millor fer-ho com de Barcelona, la baixada del Pajaritu. És per fer de moltes maneres, però s'ha de fer divertida, segur. Arriba la dinovena edició, Déu-n'hi-do, serà Cos del Bou aquest dissabte, un dels actes més esbojarrats del Carnaval, i en parlarem amb els seus organitzadors...
Enguany, com són l'associació de la colla jove, amb la Laura Guiló i l'Adrià Castelluí, que és qui presenta l'acte. I acabarem menjant, cuinant. Ah, mira que bé. A mi, com sempre, galtes de porc o són d'aquesta. Ja ho hem explicat més d'una vegada, no?, les galtes de porc. Depèn de la variant, de moltes maneres. Avui explicarem les que fan el restaurant Tremendo a la Rebassada, que va obrir fa pocs mesos, que tenen un munt d'etapes diferents.
Mira, deixa'm avançar que no posen farina al rebussat de les galtes, perquè d'aquesta manera s'ha apta per tothom, eh? És a dir, que això és important, eh? S'ha apta per celíacs, això. Ah, molt bé, molt bé. No, no és cap broma, eh? No, no. A l'hora de sessallar-les, si poses farina o no poses farina, clar, pots ser apta per celíacs o no apta per celíacs. Doncs mira, avui en parlarem.
Molt bé. Bé, escolteu-me... Riuen, riuen. El Lluís Comas, els fills de so, Joan Andreu Pérez a la producció, Mauri Fernández, de Reitació Intervisual, amb el... Joan Andreu Pérez, ja l'he dit, no? Sí, sí. Sí. El Laura Guàs, la Gerida Gispert, la Núria d'Abril, el Miguel, de qui us parla, Josep Sunyer. Mira, Núria, que et vol dir una cosa, un cantant, el Power. Un cantant. Vol dir una cosa, el Power. És Power, eh? Que bo!
Felicitats, Lúria! A veure, si domines el francès i l'anglès... La joventut està preparada. En sèrio? Hi ha un tal de Paul Weller. És ell, això, no? No, és ell. A veure, a veure, poso...
Ah, bueno, perquè és una cançó... Ah, no, però és una cançó que te la dic a tu. Hem demanat que tu cantes a tu aquesta nit. Ah, gràcies. Estàvem a entrés del Ferran Ferdinand i el Paul Ruder estava més a l'abast. I l'Ivan Ferreira no podia avui. No, clar. Un concert. Ja m'ha felicitat a primera hora, l'Ivan Ferreira. Clar, t'ha tocat, ja ho sabem.
Bona va, que anem a... Gràcies. Felicitats, Nària. Gràcies, papus. Us heu aguantat l'esmorzar. Tan jove, 18 anys, si tan jove, que, escolta... Tan jove i tan maca. Fan vegi tot, eh? Olé. Vinga, va. Doncs és l'aniversari, el mateix dia del Dia Internacional de la Dona i la Nena de Ciència, i avui l'opinió del dia, l'Espineta en Tarragonins, ens la porta la doctora Laia Pellegà, directora dels Centres de Recerca de Catalunya, que ens parla de la importància d'aquest dia i com s'ha enfocat... Sona? A mi també. Maca, maca. Bastant. I com s'ha tractat aquest dia des de les institucions?
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Avui és 11 de febrer, és a dir, avui és el dia internacional de la dona i la nena a la ciència. És un dia molt especial que el celebrem i li donem molta importància. Volem recordar que l'augment de les dones en les carreres d'ESEM, és a dir, en les carreres de ciència, tecnologia, ciències experimentals i matemàtiques, la desigualtat continua sent una realitat, i especialment en l'àmbit de la recerca.
Per tant, si per donar només un parell de dades, les dones en les enginyeries només representen el 28% d'investigadores i només ocupen el 20% de les posicions de lideratge. Per això és imprescindible impulsar una ciència feminista que superi els estereotips de gènere tant en els continguts que s'investiguen com en la mirada des d'on es fa la recerca. I per això ens hem de centrar en tres eixos, com a mínim, molt importants.
Un, una ciència que valori els recorreguts professionals, una ciència que faciliti la conciliació i una ciència que contribueixi a trencar els sostres de vidre. I per fer-ho hem de garantir entorns lliures de discriminació i assetjament.
Des del centre CERCA treballem perquè aquest canvi sigui possible, tenim diferents exemples, un d'ells és ajudar a desplegar l'estratègia d'igualtat de gènere en la ciència, però també donem suport als centres amb implementació de plans d'igualtat, protocols, impulsem xerxes de dones a través de programes de mentories feministes, com pot ser el CERCA-REMA,
tot plegat per generar referents i obrir canals i camins perquè les nenes vegin la ciència i l'enginyeria com espais on creixer i transformar la societat. Per tant, bàsicament, avui és un dia de celebració amb mirada positiva i és la nostra responsabilitat, la de les dones que treballem amb recerca tant en la gestió com en el dia a dia d'un laboratori,
fer que les nenes s'engresquin i vegin la recerca com un futur possible. Espero que us celebreu molt bé i per 365 dies de nenes i dones en la recerca.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
I avui comencem fent balanç dels tres primers mesos de la neteja pública a la ciutat dels tres mesos de l'entrada en miror del contracte d'Urbacer. En parlem amb la consellera responsable de la neteja, Sònia Horts. Consellera, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I d'entrada, quin és el balanç que en fan d'aquests tres mesos? Doncs el balanç ja van sortir la setmana passada amb l'alcalde i la neteja està molt, molt...
millorada en aquests tres mesos que han passat des que van començar, i la intenció ara és anar a més, anem a màxims, i ara mateix penseu que estem treballant amb la mateixa maquinària, encara que els 120 vehicles s'han sumat també, vehicles ens van quedar en 83, només de l'antiga contracte, i la resta fins als 130, 129...
han sigut vehicles que han llogat, que han portat urbacet, alguns que ja tenien, i amb aquesta maquinària, que no és la nova, no és la definitiva, la recollida i la neteja a la ciutat s'han notat. El suficient? No. Ara, conforme van passant els mesos, ja han arribat màquines, les petites, sobretot, van arribant, però ara anem a tindre tota la flota sencera nova,
que si ho diuen o contrata que són 120 vehicles nous. Això passarà, deien l'altre dia de la compareixença, abans del 2027, partada 1 de gener del 2027, abans d'aquesta data.
Sí, pensi que quan arriben les màquines, primer s'han de posar en marxa, s'ha de fer, depèn de quines són les formacions, i després ja ha de preparar-les per sortir al carrer. Igual que en s'atobusos, és el mateix. Llavors, triguen a vegades dos o tres mesos a estar ja funcionant actives al carrer.
Llavors, les d'aigua, les que són de petites a mitjanes, ja estan arribant, i herbes, i suposo que fins l'estiu, i ja després de l'estiu ja començaran a arribar ja les més grans, i com a màxim sí. El gener del 2027 els 120 vehicles nous han d'estar ja incorporats a la neteja recollida diària de la ciutat.
Mentrestant, perquè ja mentrestant també la ciutadania anirà veient altres millores que s'aniran implantant, també no ho dàvem compte l'altre dia. Què destacaria de les coses que aniran passant aquests propers mesos? Primer de tot pel que vam començar al principi, treure els soterracs de la ciutat, que era la petició que ja portava la gent, portàvem, bastant de temps, perquè amb olors, ja no era el funcionament, no era el correcte,
hi havia brutícia al voltant. Llavors, el primer dia que van començar amb Urbacet ja va ser quan van retirar el primer soterrat. Llavors, ara penseu que hi ha tots els punts, que eren 109 illes, la part de Sant Pé i Sant Pau, que era tot el més gruixut, ja acabem en breu en aquest mes, em sembla que és la setmana que ve, el dia 16, i després ja tirarem, perquè queden alguns els músics i Tarragona 2, pocs,
I d'ahir ja marxarem a Sant Salvador i Ponent. I llavors, a finals d'abril, m'assembla que serà, com a molt tard, ja tindrem tota la ciutat sense soterrats. O sigui, és traient soterrats i fiquem contenidors de superfície nous. O sigui, tenim 800 contenidors nous a la ciutat i 600 ja es fiquen per substituir els de soterrats. I la resta anem substituint diferents punts de la ciutat i així s'anirà fent progressivament.
L'altre dia, de fet, van explicar moltes coses. Una d'elles també, l'ampliació del servei porta a porta al servei comercial. I aquí també arribaran els diferents polígons. Expliquem una miqueta com anirà això.
Al servir porta-porta comercial ja han començat les educadores per la part de Torreforta, la granja, tots els barris al voltant de Torreforta. Ja ens han fet 110 visites i d'aquí anirem cap a Bona Vista i de Bona Vista cap a Sant Salvador i de Sant Salvador cap al centre.
Llavors, penseu que ara mateix en moltes de les filles que els veïns ens trobem quan sortim al carrer, a vegades estan plenes de residus, de restes, de cantró comercial, de restaurants i comerços. Llavors, el que ara es farà serà que el que s'està fent és anar a un comerç i dir vostè què necessita, quins dies necessita, quina matèria necessita que li retiren. Llavors, es ficaran els bullors o els contenidors que facin falta
dintre del comerç, ho recolliran i nosaltres passarem a recollir-ho. Això deixarà, primer, molt més espai dintre els contenidors i, segon, en un nivell de neteja estarà tot més curós. Això és el que es ficarà en marxa, o sigui, ja s'ha ficat en marxa els educadors i, llavors, quan acabem de fer totes les visites a tots els comerços, es ficarà en marxa, igual que la poda. La poda també es recollirà porta a porta, o sigui, la poda, la intenció és els mateixos educadors, que tenim cinc, anirem
començarem per la part d'allà abans, de la Romana i Boscos, i llavors anirem visitant veí per veí. Segurament la intenció és que el mateix dia que tenen la deixalleria mòbil al seu barri, per no moure dies, per unificar-ho i sigui més fàcil, doncs mira, si la meva deixalleria mòbil arriba el dimarts, els dimarts me recolliran la poda. Llavors les saques, depèn de la necessitat del veí, se'ls entregarà.
i farem aquesta recollida també porta a porta. O sigui, els contenidors de poda que ara mateix s'utilitzen moltes vegades correctament, però moltes vegades no són correctes perquè llencen dintre sorra, a vegades ens hem trobat ciment i després que estem recollint poda de contenidors d'altres llocs i d'altres veïns o d'altres empreses que no són les de Tarragona. I això s'havia de solucionar i una de les formes serà aquesta.
Una altra part també important, el tema de la recollida selectiva dels càmpings. Aquí també hi haurà elements amb més capacitat dels que hi havia fins ara, que a més a més seran nominals, cada càmping tindrà el seu, no? Sí, vam fer una reunió amb els càmpings, també amb els polígons, per fer la recollida. Primer, els càmpings ara mateix, ara en tots els càmpings s'espera la recollida de les infraccions que ara mateix no estava passant.
i penseu que dels 171, m'assembla, dies que recollia els canvis a l'any, parlem de la resta, doncs ara mateix passarem a atendre 284 dies, o sigui, són 113 dies més de recollida amb els canvis. També tenien els continguts vells, ficarem els nous, hi ha un munt de millores,
ha recollit a tothom també el vidre, i llavors es va fer la reunió amb tots ells, i el que farem ara és individual en cadascun d'ells, a veure quin tipus, quants litres necessiten, i adequar-nos a ells, que és el que hem de fer, i donar-li més servei.
El dia que es va estrenar el servei, ara fa tres mesos, es van convocar el polígon de Francolí, allà hi havia l'antiga seu de Fomento i actualment la seu d'Urbaser. Quines millores hi ha en aquest parc de la zona del parc de Francolí? I també expliquem això d'aquests nous locals, signen total, auxiliars, que s'han distribuït per la ciutat. En quin objectiu? Lo que podria ser era que vinguessin els vehicles des del polígon de Riu Clà
i, per exemple, per netejar les platges havien de fer una hora i mitja de recorregut les pales, per exemple, de la sorra, o que vinguessin les hidronetejadores i des del polígon de Riu Clà fins al centre no podien anar netejant, eren hores, eren desgans de màquines sense netejar, sense cap utilitat. Llavors, el que es va demanar en aquest contracte, que així és, és l'antiga nau de l'EMT, que ja la tenen ells,
que ara mateix tenen allà uns contenidors, però el que faran serà adequar-la, les sobres que van a càrrec d'ells, i aquest anaves de l'Ajuntament. Quan ja estigui tot en manteniment, tenen un temps per arreglar-la, aquesta serà la central de totes les màquines de l'empresa. La sortida d'allà de les màquines tenen al centre a tocar.
O sigui, només sortir ja poden començar a netejar el polígon i poden netejar tots els carrers que van trobant. Ells han llogat una que està molt a prop, el mateix polígon de Fancolí. Queden alguna cosa més per canviar, per adequar-se a les necessitats. I el que han fet ha sigut els cinc locals, com per exemple a Torreforta, que el tindrem més de març.
Allà davant, per exemple, no ha hagut mai un local allà davant. Comentava l'altre dia que l'estan acabant de mirar per llogar-ho i quan el tinguin per aquest estiu espero que les màquines puguin sortir d'allà. Tenim aquí també el centre de la ciutat a Comte de Rius per donar més facilitat als treballadors. A Torreforta, com t'he dit, en Marc,
i a Sant Pell i Sant Pau també estan curts, que segurament pot ser que les educadores el material puguen tindre allà. Llavors, són facilitats per a neteja, per a la maquinària i sobretot perquè sigui una neteja més eficient, més a prop del centre de la ciutat. I això és el que volem.
Quines màquines de les que han d'arribar creu que podran canviar millor el servei que s'ofereix actualment? Quines màquines estan esperant més que arribin en conjunt o en particular? S'ha parlat molt, per exemple, de la decapadora, crec que es diu, però aquesta has hagut de reparar que no funcionava. De les que han d'arribar, quines són les que creuen que seran més importants perquè hi hagi una millora notable en el servei? Sí, jo crec que són totes importants. A veure, les d'aigua són importants per la ciutat, perquè l'aigua l'hem vist poc
i necessiten aigua per netejar els carrers, la pressió, com s'està fent ara. Aquestes són les primeres. Són més petites, tenim ja algunes d'elles aquí a la ciutat, ja han arribat, aniran arribant progressivament. La decapadora, per exemple, està sortint l'antiga, que sortia molt poquet, jo no me'n recordo haver vist al carrer, però bé, i encara així estem esperant la nova. Les herbes, ara mateix, la setmana passada van arribar dues màquines noves d'herbes,
Quan dic màquines noves, ja no és que siguin noves del mateix sistema maquinària de l'avant, sinó que aquesta té una tecnologia diferent, que és amb vapor d'aigua crema l'arrel de l'herba. Llavors, trigarà molt més a sortir. La història no és només tallar-la, sinó retrasar una mica el creixement. Què més? Després hi ha els camions grans, els bilaterals, per la recollida. Però, sobretot, jo destacaria més herbes
aigua i... Sí, el meu gust, eh? Si ho faig a la carta, són les que més falta fan a la ciutat. I la decapadora arribarà, la nova. Que si ara l'antiga, que no es feia molt durs abans, està funcionant bé a les places més emblemàtiques de la ciutat, doncs imagines la decapadora nova. Això ho veurem també un convict.
Penseu que també era molt important per mi el que era sota dels contenidors i el contenidor així de dintre i de fora. Ara estem parlant de recollida. Faltava aigua, faltava neteja, no oloraven bé i ara en aquests tres mesos... No, no, no, m'assembla que va ser des de gener. Sí, es van netejar, s'han netejat 1.700 contenidors, de 3.000 i pico que tenim a la ciutat. O sigui, gairebé la meitat
els contenidors s'han netejat en aquest mes de gener, per dintre i per fora. Jo el que es veu més a nivell de recollida és la neteja de sota els contenidors i el contenidor en si, per dintre i per fora, això és el que més s'ha vist, a part d'aquests quilos que estaven sempre al voltant dels contenidors que feien, no vull recordar-ho perquè és una època que ja està passada, i ara...
A partir d'ara, de moment de recollida ja està, ja el que fa falta és neteja, és el que hem parlat. Aigua, neteja, pressió, carrers, i d'allí cap dalt, que no es pot fer d'una altra manera. Estan satisfets des del consistori amb la incorporació també de nous treballadors i també el pla formatiu, perquè hi ha un programa de formació específica per part d'Urbacer, de cara als treballadors, per poder garantir també l'eficiència, no?
Sí, sí, totalment d'acord. Penseu que dels treballadors que ja tenien en plantilla abans, l'antiga empresa, ara van quedar una mica per sota i ara ja s'han contractat una vintena de persones, cinc d'ells són encarregats i després el resta. De moment estan al carrer, si fes falta, quan ja tinguin el servei regularitzat...
o si fets faltar més gent ho contactarien, però de moment hi ha 20 persones. Penso, per exemple, que les zones que no es passaven mai perquè no estaven dintre... Bé, no es passaven mai, ho dic malament. No estava dintre d'un servei regularitzat del dia a dia. Era, per exemple, Joan XXIII, Samarit... Hi havia zones de la ciutat que no estaven dintre d'un plan diari. Ara mateix ja tenen un escombrador assignat ja a aquestes zones. En el moment que ja tinguem la maquinària nova i la tinguem tot,
sortirà un servei ordinari i diari, no només amb una escombraida, sinó també amb les seves màquines, amb els seus dies, amb la seva programació, que tothom ho podrà veure, qualsevol ciutadà, i nosaltres mateixos des de l'Ajuntament també, des de l'equip tècnic de dalt de l'apartament de neteja, podrem veure on està passant la màquina, quan passarà per un carrer, quan anirà a un barri, quan la neteja es pararà a un altre, la recollida en un lloc, o sigui, podrem veure...
el treball del dia a dia, perquè vull recordar que el contracte aquest serà treball fet, treball que es pagarà. Si no es fa el treball, no es pagarà. I llavors també s'ha ficat en marxa l'OT4. Recordem, aquella empresa que ja estava adjudicada, que s'ha ficat en marxa ara perquè va ser ja començat, que el que farà serà acompanyar, revisar, mirar que aquest treball es faci correcte
i tot el que és la programació diària, de recollida com de neteja. Parlava d'aquestes zones on fins ara no estaven cobertes, que ara s'hi arriba, i també la brigada d'acció immediata. Parlim d'aquesta brigada i quina és la seva funció.
Doncs aquesta brigada és una altra cosa que sortia nova en aquest contracte, que és totes les peticions directes a aquesta EPP, aquesta brigada la recollirà i les farà in situ, igual que arriben per l'Ajuntament, l'EPP a telèfon verd de neteja, i penseu que ara mateix tenim en marxa, que està funcionant bastant bé, amb totes les associacions de veïns de la ciutat, totes, a 50 i pico, 60, tenen un WhatsApp,
hi ha tres grups. Un, en cadascun dels grups hi ha un inspector i un tècnic de neteja de l'Ajuntament i tenen via directa per informar i demanar si hi ha un col·lum mort, si hi ha un vidre al contenidor trencat, si hi ha unes capses, si hi ha un sofà... Tota aquesta comunicació ara mateix és directa, molt més àgil i llavors, per exemple, totes aquestes peticions d'associacions de veïns que estan arribant ja diàriament
tenim la brigada de l'EP, que s'encarregarà d'això, de totes les peticions que arribin, de l'EP, totes les peticions que arribin, i del dia a dia. Llavors no haurem de desmuntar o no hauran de desmuntar el servei ordinari ja planificat per anar a donar resposta a aquestes peticions que a vegades arribaven per diferents llocs. Llavors això també deixarà el servei organitzat i no s'hauria de moure.
Són tot millor que al final, això es veu al carrer. Dues preguntes i acabem, o una amb dues. Tema de renovació del servei de neteja de platges i el tema dels polígons industrials. L'altre dia explicaven que ja s'hi ha actuat en alguns polígons intensament i que continuaran actuant. Platges i polígons? Sí, els polígons el que s'ha fet és també reunir-nos amb tots ells
Polígons seran els atents oblidats, ja no només per la neteja, sinó també per l'asfalt, que recordo que ara, en breu, començant-ho, company, el conseller Guillermo i Nacio García, comencem l'asfalt del polígon de Pancol i així s'aniran a fer també derivant a altres polígons perquè ara mateix els cotxes ja no hi poden passar. Llavors, una de les coses era aquesta, una de les altres coses seran les erbes i la neteja dels polígons. La recollida es farà igual i ja hem parlat amb ells.
Igual que estem fent amb els comerços, amb la comercial, ja hem tingut una reunió, ara serà individualment en cadascun dels polígons per dir-los els dies que ells s'han de guardar també aquest trebuig de les seves empreses i nosaltres passar-ho a recollir. Llavors, tot això també és una millora per la ciutat i per ells també. I per les platges, què dir-te...
en el nou contracte és que tant els rentapeus, per exemple, seran nous, les dutxes seran noves, els lavabos seran nous, i tot això està adaptat a la mobilitat reduïda. Totes les plaigues tindran plataformes amb accés de mobilitat reduïda, totes d'elles. Vindran 700 passarel·les de fusta.
Vindran 27 dutxes, 19 rentapeus, 8 cabines de lavabos portatis, i llavors tot això també serà una millora de la ciutat. No hem parlat també de... És que hi ha un munt de punts, però, per exemple, les papereres. Les papereres, 300, si pico, gairebé 400, venen amb... I que anem en sandràs per no envoltar el terra. Llavors tot això són accions...
que totes juntes faran que Tarragona tingui la neteja que es mereix. I li vull sumar una cosa molt important, a part de les serbes i la neteja i la recollida, són els coloms. El tema dels excrements de coloms a la ciutat, això no podem passar per alt, per molt que netegi, i els coloms segueixen en els punts que ho estan fent ara, fent els seus excrements a la via pública, la sensació i la visió. Hi ha una sensació, sinó és que es veu els excrements a la vorera
quan passa la gent, els vianants, doncs això s'ha d'arreglar. I a part de totes les converses i tota la maquinària que hem ficat en marxa amb el port, ara mateix vam contractar amb una empresa i aquesta empresa ara mateix ja està actuant des del dimecres passat amb 21 punts al centre de la ciutat, centre per alta, el centre per alta, no? Això ho farem amb tota la ciutat, però ara mateix hem començat amb els 21 punts, no?
Tot això són mesures per veure una ciutat més neta tant d'escrements com de neteja com de recollida. Al final és el que ens mereixem, no? Sentíem ara fa uns dies també el biòleg, enginyer tècnic d'agrícola, el Jordi Baussell, d'aquesta empresa dels coloms, que deia que es tracta d'un gran repte d'ecologia urbana i que la solució per controlar la plaga d'aquests animals ha de ser tècnica i científica, deia ella. És això, eh?
feu molta inversió, l'Ajuntament ha fet sempre, ha portat a terme mesures, no podem negar-ho, el port també, però no eren les mesures que podien ajudar que els colors vinguessin a dinar al restaurant que és el port i que es quedessin a dormir a la ciutat. Llavors, amb aquestes mesures, ja t'ho dic, ha de ser un expert, un biòleg, el que t'indiqui les mesures i com i què s'ha de fer, no?,
sobresegur per donar una mica de solució a la ciutat. És instal·lació de punces, clavejat de cer, lames de silicona, plaques de mes tranquil·lat a les repisses, tubs i clavejats perquè no es fiquin damunt i llavors cauen els exclaments a terra. Llavors, si això ho baixem i amb el port aconseguim en un parell d'anys baixar uns 60-70% de la població de coloms, coloms sempre hi haurà, com a tota la ciutat,
però ja no serà la justícia i hem de donar un servei a la ciutat i per la salubritat només, i per la salubritat dels ciutadans i també per el dia a dia de la neteja de la ciutat.
Sóniors, gràcies. Consellera de neteja, avui parlant bàsicament dels millors i les novetats al voltant d'aquests tres primers mesos d'Urbacer i seguirem en contacte per anirant passant coses i ampliar-nos també serveis. Gràcies. Gràcies a vostè. La veu de Tarragona. La teva veu. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
La teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs la que sentiu, la cantana intèrpreta de Cora, que és un instrument musical de l'Àfrica Occidental.
Joana Jobarte, que apropia més a més d'una família griot d'aquesta zona d'Àfrica, ens porta aquest so tradicional de la Cora, aquest arpa lleut de 21 cordes, amb una llarga tradició que es transmet de pares a fills. Però ella, la zona, ha trencat la cadena i és la primera dona de la seva família que trenca amb aquestes tradicions ancestrals.
I qui provarà de reflectir realitats com aquesta, però també d'altres, d'un país africà, d'aquesta zona, de Gàmbia, són dues companyes periodistes, la Júlia Camporoví i la Cristina Serrano. Júlia, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Cristina, bon dia, benvinguda. Bon dia, gràcies. I una criminòloga, la Roser Massó. Roser, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. En menys d'avui en set, és a dir, d'aquí una setmana feu maletes, si no els heu fet ja, i marxeu cap a Gàmbia amb aquest projecte per fer un documental
I per trencar una mica sostres i per explicar coses que ens uneixen, en definitiva, les dues realitats, la nostra i la de Gàmbia. Tu hi has anat quants cops, Roser, a Gàmbia? Doncs mira, ahir a la nit ho comptava, he estat deu vegades en aquest proper viatge que marxem en una setmaneta, serà el desè viatge que feia a Gàmbia.
Gàmbia i Somàlia han anat alternant? No, Gàmbia i Senegal. Com que Gàmbia està dins de Senegal, la veritat és que és bastant fàcil creuar frontera i he estat a Gàmbia i Senegal, sí.
Transformació social, es retratir-ho a través d'un documental del projecte RELS, sí, correcte? Sí, correcte. Nosaltres el documental el que volem explicar és aquest vincle que s'ha creat entre una comunitat de Catalunya, un grup de dones de Tarragona i un grup poblat d'allí de Gàmbia. Explicar aquest vincle de solidaritat i com s'ajuden els uns als altres.
I el documental també vol tenir una mirada feminista, perquè parlem molt de l'empoderament femení, però tant el de Gàmbia com el d'aquí Catalunya, perquè al final no deixen de ser dones que estan impulsant projectes per elles mateixes i que s'estan ajudant entre elles, trencant una mica molts tabús que benauradament encara existeixen i establint aquest pont d'anada i tornada, per això també el nom d'Arrels.
De fet, la història de la cantant té molt a veure amb això que esteu dient. Ella trenca estereotips, amb la tradició de tocar aquest instrument que passava de parts a fills, i és la primera dona de canvi, a més a més cantant-intèrprete, que a més ho fa molt bé, canta molt bé, que trenca aquests fills tradicionals, que no deu ser fàcil allà.
Al final són dues realitats molt diferents, i nosaltres som conscients d'això, però també creiem que la solidaritat és capaç de traspassar fronteres, i això és el que al final han fet elles, encapçalades per la Roser, i nosaltres quan ens va arribar la història no vam dubtar, teníem clar que volíem fer alguna cosa, i aquí estem la Cris i jo per intentar fer veure aquest projecte.
I sobretot dic que és una relació horitzontal de tu a tu, que aquí no ve ningú a salvar ningú, que és una història que s'ajuda entre els dos mútuament. Com la Roser diu moltes vegades, a vegades és més el que reben elles que no pas el que donen.
Tu les enredes amb elles o elles amb tu o s'enreuen totes mútuament? Crec que ha sigut bastant mútu, sí que és veritat que la Júlia estava al corrent d'aquests projectes, d'aquests viatges cap a Gàmbia i amb la seva envenda i la seva il·lusió també ens va proposar
fer aquest documental, aquest reportatge, i evidentment ens hem sumat amb la meva mare, per això parlo en plural, i aquí estem endavant amb moltes ganes, molt agraïda també de la seva empenta, la il·lusió i la força que li posen al projecte, que la veritat que estic molt, molt contenta.
L'any 2022 és quan jo coneixo la història de la Roser. Jo sabia que anaven fent viatges a Gàmbia i que tenien en mena alguns projectes i a mi aquella història em va quedar i tenia molt clar que volia fer alguna cosa i jo crec, i la Crista, després de parlar-ho juntes,
en què el periodisme és la manera d'explicar històries que sovint no s'expliquen i a principis del 2023 quedo amb la Roser i l'Àmpar, que és la seva mare i també forma part del projecte, i quan m'expliquen una mica en quin punt està tot plegat decideixo fer un documental. Passen els anys, no ho puc fer per feines logístiques i tot, però a l'octubre sí que m'hi poso més seriosament, quedo amb la Cris, que al final som amigues, li explico que m'emboïna a Gàmbia i ella em diu que vol sumar-se al projecte i així neix.
i aquí estem, avui aquí estem a la ràdio encara que soni molt típic la Júlia i jo ho hem parlat moltes vegades que en el moment que ens fem periodistes estudiem i ens formem, comencem a treballar aquí a Tarragona
Un dels objectius és això, explicar històries, i quan la Júlia em va explicar la història aquesta de la Rosi i la seva mare, tot el que havíem fet va ser com, mi vull sumar, ens llancem a la piscina, ho fem perquè cal recalcar que això és un projecte personal propi que fem la Júlia i jo, i per això també busquem subvencions, tothom que ens pugui ajudar, i ens hi llancem, i això, l'objectiu és explicar aquesta història que hi ha molt fons darrere.
I aquí sí que vull dir que era un projecte que jo al principi anava sola i tenia clar que anava sola perquè no m'imaginava que ningú es pogués organitzar logísticament com per acompanyar-me. I quan la Cris em va dir que volia esfumar-se i que estava disposada em va fer moltíssima il·lusió. O sigui que aprofito i li dic que gràcies.
Jo m'apunto, si trobeu que faci el programa la setmana que ve, jo us porto els teules i les maletes a que convingui. Vingui a fer de xerpa. Sempre pots estar a temps. I contempla la pròxima. A més, coneixo una realitat molt diferent. El nostre, però molt semblant alhora, perquè al cap i la fi sempre ho diem. Allà hi ha persones com aquí i tots venim del mateix lloc.
Exacte, exacte. Al final nosaltres anem allà a estar, a compartir, a estar amb la gent. I el que deia també rescata una miqueta el que deia la Cristina, des d'aquí, des d'aquesta horizontalitat. Nosaltres estem allà i estem molt agraïdes que ens obrin les portes de la seva comunitat i poder estar tot un dia amb elles, passar estones amb elles, que sí que és veritat que hi ha una barrera idiomàtica
i que potser hi ha moments que no ens podem entendre, però aquesta relació també es crea més enllà d'aquest idioma i es pot compartir des d'aquí. Quan dius elles, clar, parles de persones amb noms i condoms, no?
Sí, jo ara mateix estava pensant en el projecte que tenim a Borome, que és un hort comunitari de dones. Nosaltres, quan vam començar, l'hort era molt, molt petit i amb els anys, a través de les donacions particulars i dels viatges que s'han anat fent, aquest hort ara mateix és molt gran i amb les contribucions que s'han anat fent segueix endavant. Llavors permet...
no només tenir el menjar per a elles, per a les seves famílies, sinó també per poder vendre els accidents al mercat. I això és el que genera per a elles, per a la seva economia familiar. Parlem d'un país que crec que és el més petit de la regió, potser, d'aquesta zona d'Àfrica. És un país molt petitet. És un país molt llarg, però és molt petitet. De què viuen?
Doncs allà, principalment, com que hi ha una part de costa, que és la que dona l'oceà, allà viuen de la pesca, principalment, i després turisme, també, hi ha una zona bastant turística, i després del que puguin ells conrear i dels seus animals. Sí que és veritat que no hi ha fàbriques com a tal, llavors és un país que viu de la ramaderia, de la pesca...
i una part de la costa viu també del turisme. Veig que l'educació primària és obligatòria, però a partir d'aquí ja es complica més una mica la cosa, no? Sí, sí que és veritat que estudiar no és d'accés fàcil per a tothom. Al final el que també passa és que molts cops els nens o les nenes les envien a treballar. També és veritat que les nenes també a vegades les casen molt joves,
I llavors l'impacte que també té tot això, el pes que té la família, la comunitat, és molt important. Llavors el que es busca és justament que des d'aquest empoderament que les dones puguin vendre tot això al mercat i puguin generar moviment i subsistència a casa.
Ara que des de l'educació, una de les iniciatives que elles han fet ha sigut poder reconstruir una escola i ara ja està en procés i ja està acabat. Sí, l'escola es va començar el 2022. És més una guarderia, que és el que comentava. Llavors, a vegades han d'enviar els nens a treballar.
Però sí que és veritat que aquesta escola, el feedback que hem rebut per part del poble, que aquest és un altre projecte, d'acord, que és el dià de Dianoncunda, doncs allà els nens poden estar mentre els pares se'n van a treballar. O la mare se'n va a vendre al mercat, o el pare se'n va a pescar, i després hi ha altres tipus de serveis, coneixem una història en concret que el marit...
treballa amb un... és mecànic, no? Llavors, bueno, cada família també té el seu mecanisme. Ja parleu amb el Mandinka, el Mandé, o el Golov també es parla, el Golov allà, no? Sí, es parlen... El Fulde, el Saracole... El Iola també. Es parlen de deu llengües, només a Gàmbia.
No, evidentment nosaltres no ho parlem, intentarem aprendre en alguna cosa almenys, però sí que és veritat que hem tingut molta sort, hem contactat amb l'Etienne, que al final també és una peça clau del projecte, i ell és el que ens farà de traductor, el que establirà com aquest pont entre nosaltres i les comunitats d'allà, i estem superagraïdes, perquè ell sí que parla castellà, és traductor, i guia allà també a Gàmbia, llavors segurament sense ell tampoc seria possible, perquè al final és el que ens ha facilitat els contactes i el que també ens traduirà tot.
Anem a sentir una altra cançó d'aquesta autora. No la coneixia, m'ha recomanat la Cristina i m'ha encantat com canta i com toca aquest instrument tradicional.
Això és la cor, eh? Aquest instrument que sona ara és la... Aquest mena d'arpa lleut, arpa lleut, no? Seria una barreja entre arpa lleut, 21 cordes, no? Sí, un cop vaig estar a Gàmbia va venir una noia a tocar el cor i va ser una passada, va ser molt bonic, sí. Haurà de sortir la cor, el documental, no? Alguna cor, algú està tocant la... Sí, sí, hi haurà música. Ho buscarem, ho buscarem, el tenim, coneixem músics allà a Gàmbia que toquen instruments tradicionals, els coneixem, sí.
Com es trobeu el documental? És més que un documental? Això va més enllà? Sí. La idea és fer un projecte transmèdia. Tenim clar que l'epicentre és el documental, però sí que és veritat que volem anar una mica més enllà, llavors tenim pensat fer una exposició fotogràfica, aprofitant que la Cris fa fotos i que a mi també m'agrada molt la fotografia,
La idea és fer una exposició fotogràfica i que s'exposi a centres cívics o a l'antic ajuntament. Això, evidentment, queda moltíssim per això, però sí que és alguna cosa que tenim en ment. I també estem fent un projecte de xarxes, que segurament haureu vist algun dels vídeos, perquè creiem que és important, al final, visibilitzar el que estem fent. I això és el que tenim pensat. Els vídeos s'ho passeu molt bé, eh? Sí.
Home, això també forma part de les xarxes, que siguin divertits, que tinguin... Bueno, surt natural. Som així, quan quedem ja som així, per tant... Allà en fareu també, no? Sí. A banda de gravar el documental també hi haurà material per xarxes.
El material teniu a punt ja, el material, les càmeres, tot a punt. Ara ve l'hora de fer, clar, marxeu el dimarts, dimecres que ve, 18, quants dies esteu fora? Una setmana, sí. Sí, per tant, fins al 25, 24-25. La matinada del 25. Sí, sí, passem el dia. Ara ve la part difícil que fer la maleta i posar-la imprescindible, però intentar no posar més coses de les que t'has d'emportar cap allà. Però heu de portar càmeres, heu de portar...
Sí, en aquest sentit, hem de donar les gràcies perquè Media Frame ens ha facilitat el material i tot i així... Sí, estem molt contentes, la veritat, perquè era una cosa que quan vam començar ens preocupava. Nosaltres vam buscar diferents maneres d'aconseguir material o d'establir alguna col·laboració amb diferents entitats. Era impossible i amb això vam tenir molta sort, vam poder contactar amb el Juanjo i amb el seu equip i superencantats. Ells ens van donar suport des del minut 1
I ens han pogut donar el material. També ens han donat un dron que era una cosa que a nosaltres ens feia molta il·lusió perquè al nostre cap ja teníem alguns planos que volíem fer i ha sigut molt xulo. La veritat que la part de paperassa ara és el que ens està atormentant més perquè hem hagut de fer moltíssimes coses i una d'elles també és la maleta que ja farem.
També hem hagut de renovar el passaport, posar-nos les vacunes, assegurar-nos... Un tractament per la malària que hem de començar dos dies abans, també. El nivell de paparassa sí que ha sigut complicat. També per fer volar el tron necessitem un permís especial. Ens hem hagut de posar en contacte amb l'aviació d'allà per demanar poder fer això. O sigui, no ha sigut fàcil, realment. Rússia, què us hi has dit quan ens reuniu? Quan parleu a través del grup de WhatsApp, què us hi has dit? Sobretot allà, això...
El menjar és normal, com aquí? Sí. El menjarem molt bé, ja els hi vaig explicar. Ballareu molt també, eh? Sí. Allà es balla molt. Sí, sí. Sí que és veritat que ara justament anem amb època de ramada, llavors és veritat que el país agafa com una entrada dinàmica, però més endavant...
segur que ballarem molt. Hem de dir que arribem i és carnaval i anem a veure un carnaval tradicional del Senegal molt. Sí, i llavors, doncs, si jo estic aquí, ja ho saben, superpreparada pel que necessitin, per fer les maletes, per tot, i la veritat que molt entusiasmada quan em van dir que tenien el material, que tenien el dron, la veritat és que m'entusiasma molt la idea de tenir aquesta visió, no?, també, i molt contenta.
He vist algun vídeo, a més surt també el vídeo d'ella, de la cantant, infants d'allà, riuen molt, no?, són molt riallers. És així? Sí, sí, la veritat és que nosaltres quan estem allà i passem...
El dia amb les dones els nens van i venen i hi ha molts nens i arribes i llavors ja et donen els bebès, agafes els bebès, te'ls poses a l'esquena i és molt divertit. Nosaltres també tenim molta cura amb això, la meva mare i jo potser tenim des d'aquesta prudència de...
d'agrair que ens deixin formar part de les seves comunitats. La primera vegada que vam anar per elles, a les dones de Borome, també era la primera vegada que compartien un espai, un dia amb nosaltres i l'energia que es va crear allà va ser molt bonica. Vam ballar, vam riure, vam compartir, vam cuinar i vam estar. Per mi és molt important aquesta idea de poder compartir des d'aquí.
El documental de nom ja encara no.
Sí, a veure, tenim un nom provisional, que és Pons que arrelen, perquè al final el projecte es diu Projectes Reals, i vam voler posar aquest nom perquè creiem que és el que hem dit abans, que és un viatge d'anada i tornada, però que tothom alhora se sent molt de la seva terra, tant aquí els catalans, o Tarragona en aquest cas, com també les dones d'allà, se senten molt orgulloses de ser d'allà. Llavors, creiem que era com la manera i el nom que demostrava aquestes dues coses.
Preparats per marxar, sí, no? Sí, moltíssimes ganes. Tu ja ja has estat deu cops, per tant, suposo que quan tornes cap aquí veus també cert contrast, que això a vegades costa, quan tornes a la teva rutina, al teu dia a dia...
Elles, esclar, potser no ho han viscut, això, no sé si han fet algun viatge similar, perquè elles ho trobaran al tornar, també. El contrast de moltes coses, en positiu, no tan positiu, però també moltes en positiu, l'alegria del viure del dia a dia. Sí, per mi...
Sí, per mi sí que, a vegades ho dic, que quan tornes necessites tornar-te a adaptar. Jo parlaria com de ritme, del dia a dia, de ritme vital. Sí, aquí anem molt ràpid i te'n dones compte quan estàs allà. I allà les coses...
tenen un altre ritme i no perquè sigui diferent està malament, al contrari, simplement és diferent i la capacitat per poder-se adaptar a tot això. I només un incís, quan em van comentar el nom, aquest nom que li hem posat, la veritat que em va emocionar moltíssim, és un nom que crec que capsa molt bé la idea del que hem transmès o que volem transmetre i que hem intentat transmetre,
i crec que reflecteix això, aquest pont entre dues cultures, que és el que hem construït i estem construint amb l'Etienne per la seva part, que és la persona que ens ha apropat a tots aquests projectes, que a més a més justament ahir parlava amb ell, ha parlat amb les dones de Borome per avisar-les que anirem, avui al matí se n'anava cap a l'escola també per avisar que anirem,
aniríem nosaltres en uns dies, que a partir del dia 18 estaríem allà. Llavors, no és justament aquest pont, no? El nostre pont cap allà és l'Etienne i l'Etienne amb la seva comunitat i nosaltres també des d'aquí amb elles ara per difondre i compartir tot aquest projecte.
Jo volia dir que un dels dies que anem a la Gàmbia entregarem molt material mèdic per l'hospital d'allà i també material escolar perquè l'escola al final ho necessita. Llavors, aprofitant que tenim l'altaveu i avui som aquí, si qualsevol persona...
vol aportar material mèdic o material escolar, doncs que es posin contactar amb nosaltres a través del correu electrònic, que és pontscarrel.com, i també a través de les nostres xarxes socials, i que nosaltres, encantades, doncs, ens respondrem i intentarem anar-ho a buscar per portar-ho allà i així també ajudar-los. Torna a dir que això és ràdio, han d'apuntar, han de tenir temps d'apuntar al que has dit, eh? Torna a dir que així agafen el llapis i apunten al boli i apunten al que has dit. Com contactar vosaltres?
Es podem posar en contacte a través de les nostres xarxes socials, que és TikTok i Instagram en aquest cas, es diu projecte.arrels, i si no, a través del correu electrònic, que és ponscarrelen.com, i allà ens poden dir qualsevol cosa que nosaltres respondrem encantades, i si podem agafar tot aquest material i portar-lo allà i aportar el nostre granet de sorra, doncs benvinguts.
Ja teniu plataforma de discussió pel documental o esteu obertes a propostes de canals? Estem obertes, hem parlat amb algunes productores, hem establert els primers contactes, però no tenim res tancat de moment, perquè també volen... Després del primer viatge, quan tinguem també el primer material i això, serà més fàcil poder tancar alguna coseta. Però estem obertes encara. Sí, sí.
I què és imprescindible per anar a Gàmbia? Perquè encara no hem fet la maleta, que és el que hem de portar sí o sí a per anar a Gàmbia. Hi ha mosquits allà, per exemple, aquestes coses que de vegades no s'hi pensen, oi? Sí, sí, sí, doncs jo diria no tant què posar a la maleta, sinó què portar a nosaltres, que és la il·lusió, capacitat d'adaptar-se i sobretot obertura i aquest entusiasme que neix del cor i crec que això és el més important.
Això ho podeu posar a la maleta, no cal. Això ja ho tenen. Això ja ho tenen, això ja ho tenen, sí, sí.
el viatge a canvi de la setmana vinent d'aquest projecte documental amb rerefons solidari, transformació social i amb persones que abans ho hem dit més o menys per sobre però les persones que enfocareu amb les vostres càmeres són persones que estan allà però també que venen cap aquí o que van i venen, és a dir, viuen allà però viuen aquí, han vingut cap aquí o són allà...
O sigui, nosaltres concretament, parlem potser d'alguna dona en concret, són dones que som d'allà, viuen allà. I després sí que és veritat que li diuen que hem parlat que també ens ajudarà a traduir i que també és el pont, la connexió que tenim nosaltres cap allà, ell sí que pot fer cap aquí i esperem que potser també sigui possible gravar-lo aquí, qui sap.
I també hem de dir que la intenció és posar-nos en contacte amb diferents associacions d'aquí per també establir, explicar-los el projecte per començar, per veure si poden col·laborar amb nosaltres, ja sigui a nivell d'ajudar-nos a traduir o alguna mena de col·laboració i també que vegin que nosaltres estem disposades també a visibilitzar la seva cultura i que al final també formen part d'aquí.
Aquí tenim l'associació de dones africanes, per exemple, a Tarragona, i de fet els oficis de la mar, dels pescadors en bona mesura, l'estan fent persones allà, d'aquests països. Sí, és que els senegalesos són els que pesquen més. A Gàmbia els pescadors són senegalesos, són de Senegal, són els que pesquen ells allà. I a vegades també m'han explicat històries que si els homes que pesquen a Gàmbia se'n van a Senegal, als seus pobles...
En canvi, es queda sense peix perquè els pescadors són senegalesos. Curiositats, curiositats d'allà. Hi ha un rerefons, en tot plegat, que és també els discursos d'odi cada cop més en boca de certes formacions que estem veient, que estan entrant també a nivell de les institucions i que aprofiten això.
parlant de l'altre, l'altre com el castellà, el que ve aquí, que ens ho vol vendre tot, i l'altre, crec que també ho explicarà a través del documental que l'altre, una persona que té noms i condoms, que té una vida, que té unes inquietuds, que és com nosaltres, amb això dels ponts i les arrels.
Realment també és un dels motius per aquest documental, no? A mi personalment em preocupa el que està passant i com puja l'extrema dreta i els discursos d'odi que s'estan fent i que aquí tothom ho està escoltant però ningú està dient res. Llavors, crec que també és un dels motius fer aquest documental i explicar i trencar una mica i si nosaltres, com a dos periodistes en aquest cas, podem aportar una mica aquest granet de sorra i només que hi hagi una persona que li faci obrir els ulls i canviar el discurs, nosaltres estarem contentes.
No us ho he preguntat, però suposo que us fa il·lucionar-hi, no? Ja hi ha anat deu vegades, però a vosaltres que no he anat mai... Molta il·lusió. Moltíssima. Sí, ara ja estem nerviosos perquè també tenim molta feina a fer. Han parlat tant i fa tants mesos i tot, i ara veus que arriba el dia, que és la setmana que ve, i anem a tocar. Jo tinc moltes ganes que pugueu estar allà. I sobretot compartir-vos juntes també. Exacte, i posar la vostra mirada, que això és molt important.
Doncs molta sort, aneu escrivint whatsapp des d'allà, no? Hi ha cobertures, sí, sí, no? Hi haurà wifi a l'hotelet on estarem? A les nits ja contestarem. Aneu explicant cosetes, eh? Mira, acabarem amb la... Jona, eh? Seria... És sona, però seria jona, no? Pronunciat... Les jotes sonen més y. I la s sona... Sona jovarte, que és la... Més o menys, no? Sí, tampoc.
Tampoc domino tant l'idioma. La cançó diu, a ballar amb el ritme de la música, a ballar sentint la melodia, els carrers de Gàmbia, la nit cau, els carrers de Gàmbia, la festa comença, els carrers de Gàmbia, que sigui també una gran festa, que us ho passeu molt bé. Moltes gràcies. Vinga, fins ara. Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer s'aneuguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Les 10 i 5 avui dia, jornada de vaga al sector de l'educació, l'ensenyament, del professorat, amb tots els sindicats que estan ja amb algunes accions que ja han fet ells, estan fent hores d'ara, i també la manifestació que es preveu que sigui massiva cap a dos quarts de dotze del migdia aquí a l'imperial Tàrraco. Per demà establir un primer punt de connexió, perquè de fet ens consta que ja s'han produït alguns talls de carreteres,
a l'antiga universitat laboral, a l'autovia de Salou, i estan pujant amb diferents columnes, a professorat i alumnes, cap aquí, cap al centre de la ciutat. Parlem amb el delegat sindical de l'ESPEC de secundària, el Ricard Mossego. Tenim el telèfon. Ricard, bon dia.
Bon dia. Per on van aquestes columnes? Estan pujant cap aquí? Perquè hem vist imatges ja de... Sí, bueno, això estava tot previst, doncs unes columnes que baixarien de diversos punts, llavors per construir tots a les onze i mitja i fer que la manifestació sigui massiva, i estem amb això. O sigui, estem començant, és aviat al matí, però ja estem començant amb la jornada de dada.
N'he vist, per exemple, aquesta del complex educatiu, l'antiga laboral a l'Autovi de Saló, però pel que es dius n'hi ha més, no?, que estan baixant. Bé, baixen des de Camp Clar, també hi ha hagut alguns talls... També hi ha hagut alguns talls de valls, a la zona de valls, i estem, doncs, recollint totes les hores.
Reiteren-se els motius d'aquesta protesta, Ricard. Com dèiem, a dos quarts de dot s'està convocada aquesta manifestació. Aquí esteu tots els sindicats convocants. Però recorda'ns els motius principals de la vaga i entenc que la proposta que va posar ahir sobre la taula, l'última hora, sobre la taula, vull dir que no la negociïs, sobre la taula, el Departament d'Educació, de moment no té resposta perquè seguiu amb... No, és que la proposta del Departament d'Educació és que no és proposta.
O sigui, amb el que ens van proposar no es pot començar a negociar. No hi ha voluntat negociadora. Nosaltres entenem que si hi hagués una voluntat negociadora, evidentment, per això estem per negociar. Però quan l'altra banda se fa ofertes irrisòries, i a més a més, a última hora, evidentment,
No és de calaix, no és una expectativa. Per tant, esperem que a partir de demà ens ofereixin una cosa amb cariulls per començar la negociació. I, evidentment, les reivindicacions són un augment de sou, però és que la situació que estem vivint a l'ensenyament, amb les agressions a les aules, la manca d'indisciplina, els baixos resultats, és com rodalies.
està implosionant, perquè hi ha hagut uns anys de males polítiques, de males polítiques, i de no arreglar el sistema educatiu. I el curiós és que els professors catalans som dels que cobrem menys de l'Estat, i en canvi aquests dirigents polítics, independentment del color polític, que és la Conselleria d'Ensenyament des de fa molts anys, són els que cobren més de tot l'Estat. O sigui, els màxims responsables d'aquest desastre...
són els que cobren més. En canvi, els professorats els que cobren menys. I, clar, això és una ironia que no es pot suportar de tant de les maneres. Millores laborals, salarials i també educatives, perquè és el que dèieu. Evidentment, evidentment. Hem de reestructurar el currículum, els currículums que hi ha avui en dia només cal que vagis a qualsevol institut de secundària i parles amb els professors de filosofia, de matemàtiques, de ciències, de literatura catalana, castellana. És que tot està malament.
No és un currículum estructurat com hauria de ser, és un desori. Per tant, i això reflecteix en la qualitat educativa i en els resultats dels alumnes catalans, i jo com a català me n'avergonyeixo que som els últims a l'estat espanyol només per damunt de fer el tema a l'illa.
Les mateixes lleis que ens està imposant aquesta conselleria. No hi ha transmissió de coneixements, no hi ha disciplina, no hi ha esforç personal. Els alumnes promocionen automàticament. Amb un alumne de 14 anys que promociona gairebé automàticament, com li podem demanar esforç? Només un exemple.
Al món al revés, què se'ls demana als jugadors de futbol de qualsevol equip, sigui d'infantil o del Barça? Sacrifici, esforç, respecte al míster, allò que és un divertimento s'exigeix i allò que no hauria de ser un divertimento, que és el futur d'aquest país, que és l'educació, s'ha convertit en un divertimento. No cal que facis res. Endavant i tira milles. Ja arribaràs, ja aprovaràs, ja et donaran l'ESO. I clar, això no pot ser...
És el que hi ha també en la realitat del dia a dia a les aules. El dia a dia és molt dur, molt dur. Els professors han aguantat moltes coses, moltes, i hi ha un moment que es donen circumstàncies que fa que s'obruixi el gos. És el mateix que va passar, ja dic, fent l'analogia perquè la gent ho entengui, el que ha passat a Rodalies s'ha implosionat.
És insostenible, és insostenible. Clar, i comencem per dignificar la professió, que és un augment de sou. Avui en dia els joves que entren al món de l'ensenyament és que no poden hipotecar-se per comprar-se un pis. Quan vaig entrar jo fa molts anys podíem hipotecar-nos, ara no. No va ningú al món de l'ensenyament. Tenen seriosos problemes per trobar professors de matèries específiques
com a matemàtiques, química, o a l'EFP d'especialitats com a l'electricitat electrònica, perquè se'n van al món privat, perquè guanyen més i no han de patir tota aquesta situació d'angoixa a les aules. I parlant genèricament, eh? Sí, sí, sí. Perfectes, però jo pinto un quadre general i és realment defraudant.
Ricard, gràcies per atendre'ns i avui hem de refatir aquesta realitat. De moment aquestes columnes que arriben cap al centre de la ciutat, i recordem, a dos quarts de dotze, aquesta manifestació, que ahir feia una crida només a l'alumnat i, evidentment, al professorat que lleiés, sinó també a tota la ciutadania.
Sí, perquè n'hem de ser conscients que si nosaltres ara estem fent aquesta vaga i estem renunciant a una part del nostre sou, és per millorar l'ensenyament i que el futur d'aquest país sigui digne, a banda de tornar a tenir la il·lusió de ser docents. I molt agraït per donar amb aquesta oportunitat i expressar a la ciutadania els problemes que estem patint el professorat de Catalunya. Una forta abraçada i sort en aquesta jornada. Ja seguim en contacte.
Moltes gràcies. Adéu-nos.
Adria, què tal? Bon dia.
Mira, bé, home, com sempre diem, bueno, per cert, va obrir, què va ser, final de desembre, no, més o menys? Vam obrir, vam fer la inauguració el 19 de desembre i vam obrir les portes com a tal el dia 20. I com està anant? Està anant superbé, estem supercontents, la gent està molt contenta i la veritat que no ens esperàvem una remuda tan bona des de tan aviat. Està molt bé, molt contents.
Aquest plat en concret el teniu per allà? Sí, aquest plat el tenim. És un dels plats que demana més gent i la gent està encantadíssima i és un dels que més triomfa. Anem a fer-lo. Què hem de fer? Com comencem a fer les galtes? Per començar, començar-me per Mentier, que és la base del plat i després ja anem a la chicha, a les galtes.
Per fer la permentier, nosaltres posem el forn a 180 graus i posem 4 quilos d'aboniato durant una hora, hora i quart, que nosaltres veiem que estigui ben tendret. Després, amb els 4 quilos d'aboniato, un cop pelats, els posem a una olla amb un litre i mig de llet i quan bolleix la passem per un túrmix fins que quedi un tacte cremós que ens agradi a nosaltres. Quan ja està en aquest punt, posem 100 grams de mantequilla
i salip i menta el gust. Molt bé. I ja s'ha acabat la permetió. Això ho deixem a banda, això ho tenim preparat o ho deixem a banda? Correcte. Després, per fer les carrereres, agafem una olla gran, marquem les galtes pels dos costats amb un bon xorro d'oli i les retirem quan estan duradetes. Llavors ens posem a sofregir la verdura, que nosaltres posem pastanaga, pebrot, ceba i una mica d'api.
Quan hem fet un rato de xup-xup amb les verdures, posem les galtes un altre cop, llavors tirem un litre de Pedro Ximenis i llavors tirem un caldo de carn fins a tapar totes les galtes i totes les verdures. Ho deixem dues horetes i mitja, tres, alfa, al foc, fent xup-xup, i després retirem les galtes, triturem tot el que queda amb les verdures, el caldo, el vi, de més, perquè queda una bona salsa, i després tornem a introduir les galtes
i ho deixem un rato que ho vegi tot junt. Quan hi ha bullit, ja tenim les galtes fetes i la parmentia feta. El plat nostre és... Fiquem una base de la parmentier, agafem una galta, la desmiguem sencera, la fiquem per damunt de la parmentier i llavors tirem un xorret de salsa. I està boníssima. Està boníssima. I per sucar i pa, eh? Aquí cal sucar, eh?
Aquí ens demanen una barra de pa per cada plat que demanen. Escolta, he vist que, clar, poseu les verdures, i aquí li posa també puerro, però depèn, hi poseu l'àpid, no? L'àpid deu donar un gust també molt especial, no? Exacte. És una cosa que no tothom li fica i que nosaltres creiem que li dona bastant de sabor diferent.
Molt bé. I el tas de porc, estofada, em permetia d'amoniar-ho. I el moniato, clar, fa aquest com a gust dolcet, no?, també, que li dona. Exacte. Que és una mica més diferent, que la gent està acostumada, el de patata. Sí. I, doncs, li queda molt bé amb la carn i la salsa, li queda molt bé aquest puntet, més dolç. Doncs mira, ja ens has fet agafar gana, Adri, eh? Mira que és l'hora d'esmorzar, eh? Quan vulgueu, invita't el teu, altrem endur. És un plat, també, per esmorzar la forquilla, eh?, si convé.
Sí, sí, algun cop l'hem ficat, perquè també fem esmorzar de forquilla els caps de setmana, i sí, sí, algun finder, que anem canvient els plats, tots els finders, tenim quatre o cinc plats per escollir, i els anem variant, perquè la gent que ve, que vol repetir dies, tingui variació. Això és tremendo, és tremendo, eh? Adri i Ramírez, escolta, que vagi molt bé, i bueno, ja us trobarem a la Vall de la Rebassada, que és passada a la plaça, quan estem de baixada allà, allà mateix, no?
Correcte. Has passat a la plaça, està al carrer Llorenç de Villalonga i, sí, sí, al mateix carrer del parc fent baixada. Perfecte. Doncs, Adrià Ramírez, una forta abraçada a tu i a l'equip del Tremendo. Gràcies. Gràcies. Que vagi bé. La veu de Tarragona. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
i el Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al Paranàs. Sí. Va bé, va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Cid, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupa en la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Vuit minuts per dos quarts d'onze del matí. Avui, com us dèiem, d'aquí no se n'estrenem secció a la veu de Tarragona amb una finestra que anirem obrint per parlar des d'ara fins al dia 5 de juliol del Tour de França, del gran departe del Tour de França.
anant incorporant veus a entrevistes amb els que han estat protagonistes del tour, de fet ciclistes que hi han corregut d'aquí del nostre territori de casa nostra i avui d'aquí una estona parlem amb el primer dels ciclistes que van prendre part a un tour de França. Serà una finestra que anem obrint amb la companya Teresa Ortega que de seguida podrem saludar
I com us dèiem, amb l'emoció transmessa a través de la primera persona d'aquells que van viure el tour, com aquest gran depart que viurem el dia 5 de juliol, diumenge, recordeu, aquí a la nostra ciutat. Per tant, en pocs mesos tenim ja el tour que truca a la porta. Anirem parlant cada setmana i serà en aquest format podcast que de seguida obrirem. Les 10 i 23 fem una pausa, seguida marxem cap al tour.
Open the eyes, soft your mind, your ears and mouth.
I'll be waiting. I'll be waiting.
El Tour a casa, a Tarragona Ràdio.
Doncs avui primera finestra dedicada al Tour de França i al Grand Depart, la propera de juliol, diumenge, aquí a la nostra ciutat. Hi ha protagonistes que han estat això, en primera persona, visquent el Tour de França des de dins, la Ronda Gala. Avui primera parada i a més a més la fem aquí a la nostra ciutat per parlar amb un d'aquests protagonistes i amb la nostra experta en ciclisme, que és la Teresa Ortega. Teresa, bon dia. Hola, bon dia, Pep.
Ben acompanyada, dedueixo-ho, eh, que sí?
Mira, som a l'emblemàtica botiga Mariner Bicicletes, aquí al costat de la ràdio, l'Avinguda d'Andorra, perquè avui volem parlar de la figura de Jordi Mariner, un dels ciclistes més importants, no només de les comarques tarragonines, sinó en general. Hi ha 10 ciclistes, 9 homes i una dona, la Mireia Benito, de Banyeres del Penedès, i un seleccionador, el Bielsaura, de l'Illa, ara resideix a Montblanc, que han participat en alguna edició del Tour de França, per tant, són poquets els ciclistes del territori que han participat
a la Ronda Gala. Un dels ciclistes del Tour és Jordi Mariner. Parlarem amb el seu fill perquè tot just aquest febrer es complirà un any de la seva mort. Per tant, Pep, de seguida, conversem amb Eduard Mariner, el fill de Jordi Mariner Terès. Deixem-ho l'entrevista, que vagi molt bé.
Gràcies. Fins ara, com deia, en parlem de Jordi Marinet-Arès, nascut a Vinyols i als Arcs, va ser olímpic, va fer mundials, va anar al giro, a la vuelta, i va ser el cinquè ciclista del territori que aconseguia participar en un tour de França. Això era l'any 1967, el previ a la irrupció i el regnat indiscutible del belga Edi Merck.
Eduard Mariné, bon dia. Hola, molt bon dia. Edi Merck, el teu pare el devia conèixer. Bé, no sé si van parlar molt o no, però van competir junts. Mon pare estava a les seves a cavalles i Edi Merck començava. I, per tant, sí, dues o tres temporades crec que van coincidir. Us havia explicat alguna cosa d'Edi Merck, d'aquest ciclista campió indiscutible de la seva època, o no?
Bueno, sí. Mira, només dic com a confirmació a la pregunta anterior. Mon pare va fer un llibre, un recull d'escrits que havia anat fent ell amb molta temàtica, i a la portada d'aquest llibre hi ha una foto d'ell amb l'Eddie Merckx, que és una foto feta pel Joan Enric Miquel aquí a Tarragona, i això també diu una mica el...
Una, la resposta a la pregunta, i l'altra, el fet de voler el fer sortir. Diu, si tria aquesta foto per fer de portada d'un llibre, doncs també vol dir alguna cosa, no? La cosa principal que jo li recordo és que, almenys el que sempre em va quedar, era el fet que deia que era un tio que si li feies una ratlla a terra...
te fotia una espenta per passar-la, o sigui, era allò, gana, quan se li diu el canibal, doncs es veu que era això, era el fet de dir, no perdonava res, allò d'aquella gentilesa o allò, no dic que no fos gentil, potser o altres coses, però diu, no, no, jo estic aquí per guanyar, doncs era això, era el seu record.
No sé si el teu pare, si el Jordi Mariné, tenia molt de caníbal, o com es plantejava el ciclisme, com era professionalment dedicat al ciclisme el Jordi Mariné? Mira, amb la bici, ell almenys, jo a vegades li havia preguntat, dic, escolta, però portat pel que veus a la televisió...
Tu què eres? Eres esprint, eres escalador, eres contrarrelogista, i ell me responia, doncs, bueno, era gregari, era un ajudant dels companys, no? Sí que amb la cosa que podia haver destacat una mica, ell deia, mira, jo esprintava per les metes volants, que són aquestes metes intermitges...
que és el fet de dir, va, lluito per algun mallot, i l'esprint potser se li donava bé, però també és veritat que anys després, i parlant amb companys seus, me deixaven entreveure...
que això del gregari era una cosa més. No només en cursa, sinó... I això una mica ho has vist també en tots els anys, aquí a la botiga, el fet de veure que era un tio que no tenia males cares per ningú, era bon company d'equip, i doncs, bueno, mira, me quedo amb això.
Pel que estàs dient, ell sí que ha deixat amics al món del ciclisme. Sí, molts. Molts. Ho vam notar fa un any, doncs... amb el munt de mostres de control que vam rebre, però sí, sí, trucades o el cas que li feien quan es dedicava a buscar...
a buscar gent que sí per muntar alguna cosa, dinars o festes, doncs, bueno, si un crida la gent i veus que la gent li respon, hem de pensar que sí. Fem una mica repàs de la història. Ell per què es dedica a les bicicletes? No sé si ve d'herència, de família, per què arriba a aquest món? No ve de família, a casa seva són pagesos, i...
una de les... Ell posava el fet de... Naixent a Vinyols, en un poble del que podia ser el Vinyols d'aquell moment, de poca gent i pocs recursos. Ell sempre defensa el fet que després d'anar a l'escola de Vinyols va baixar a Cambrils de la Salle i va anar dos anys a Riudoms en una acadèmia i que això ho feia amb bici. Llavors aquí...
doncs diu, no ho sé, li devia agradar, perquè al capdavall no hi ha antecedents i és una afició que ell diu, lluitant una mica contra els consells de casa i respaldat per son germà gran, que sempre allò que li para una mica el cop amb casa, doncs quan ell demanava que vull anar a una carrera a Reus o vull apuntar-me a alguna cursa,
Doncs bueno, al final ja anava, i algunes vegades potser escapant-se, perquè si entrenar o pedalar més del compte quan havia d'anar al tros, i per tant és vocació original, no és agradada. I autodidacta pràcticament per dedicar-se a aquesta professió o a aquest ofici de ciclista. Sí, totalment, perquè suposo que el que podia...
A més, clar, evidentment, el ciclisme llavors era un ciclisme únicament competitiu, únicament de... de... doncs això, de lo que ell podia haver vist, doncs m'imagino que el Nodo, de lo que podien fer els seus predecessors, que sigui el Gabriel Saura, que ja hem parlat, que sigui el Josep Serra, tots aquests, i el Poblet i tota aquella gent de l'època, i aquests li devien crear dintre un desig, i això...
Lluitant-ho, doncs, millor, va aconseguir alguna cosa. Ell és un dels ciclistes del territori que va participar al Tour de França l'any 1967. Ell també va anar als Jocs Olímpics de Tòquio de 1964. Va participar en tres edicions de la Volta a Espanya, diversos mundials de ciclisme, la Setmana Catalana, la Volta a Catalunya. Però sabeu de què estava més orgullós? On s'ho havia passat millor?
als Jocs Olímpics. Dius, això és el que li va marcar una mica. Ell va anar a Japó, o sigui, l'any 64, els Jocs del Japó, entenc que pugui marcar, perquè si, jo què sé, si haguessin sigut els Jocs a Barcelona o a París, doncs no marca tant, però el fet que amb el 64 ell tenia...
Doncs mira, 23 anys. I que amb 23 anys un xiquet de poble t'aporti una altra punta de món amb una cultura completament diferent. Per una banda, això. I per altra banda, l'esperit de... No ho sé, aquest esperit olímpic de què parlen, que estàs convivint amb un munt de gent no només del teu país i del teu esport, sinó de multitud d'esports i països,
I ell ho defensava molt. I deia, ostres, no sé, li va... També havia de ser la primera cosa gran que va fer, no? O sigui, va anar al Tour, molt bé, però és que abans va anar als Jocs Olímpics. I, per tant, no ho sé, és el que sempre he dit. Sempre he dit que aquest esparit és el que li va marcar més.
Parlàvem també amb Angeledo, ell destacava de tota la seva llarga també carrera professional, el fet d'haver participat a Barcelona 92 també als Jocs Olímpics, clar, era en aquell cas a casa, però també marcat per aquests Jocs Olímpics. Del Tour de França, alguna anècdota? Què us va explicar? Mira, no ho sé, al final ja no hi distingeixes tant, no? Del Tour... Mira, doncs potser jo remarcaria
El fet que el que més hagués pogut repetir és que no va participar en un... Ara aquí potser semblarà que trenqui el currículum, que no va participar en un tour sinó en dos. El motiu és que en aquell moment hi havia un tour per amateur, se li deia el tour de l'avenir, que al cap de bat era molt igual...
I, bé, amateurs, doncs, era això, era els que encara no es consideraven professionals, estaven completament dedicats al ciclisme, però encara no havien arribat a la categoria reina, i llavors, doncs, ell defensava això, no?, el fet de dir, escolta, dos vegades he anat al tour, no?, i això n'estava molt content.
Pròpiament del tour, mira, res destacable. Potser la cosa que em passava pel cap. Ell va anar al tour l'any que... O sigui, un any que podia ser una mica fatídic, però l'any que, anant de líder, va morir el... No sé de nom com era, però era el Simpson. Simpson era un...
un ciclista, no sé si, crec que no, em sembla que era anglès, i, doncs, bueno, pujant al Mont Ventux, sempre el definia com un desastre de coll per dur, però per sec, perquè és una muntanya completament pelada, sense ombra, i és, o sigui, allò és lleig, com si diguéssim, no?,
i recordava, doncs, bueno, d'adaventar-ho, o sigui, adaventar el moment en què es trobava tota la gent envoltant el que sigui l'ambulant, si devia ser, que sigui tota l'assistència, veure'l estirat a terra i, no ho sé, se m'acadava el fet aquest, doncs, de dir, ostres, això, que és una cosa que fa... una anècdota que traspassa el que és el tur d'aquell any solament,
Doncs mira, que tu hi fossis, no ho sé, ho he trobat sempre com a interessant. Sí, èpic fins i tot. Amb un món aquest del ciclisme que és dur pels mateixos ciclistes, però no sé si tu un pare se'l mirava amb una rialla sempre amb optimisme o ell reconeixia també que era un esport de molta disciplina, de molt de compromís. Sí, de molt de treball.
Molt de treball, sempre... Clar, sempre hauria sigut una persona amb un esperit crític, treballador, molt, no?, de compromís i... Però, bueno, també sempre defensant el fet que, doncs això, no?, si el treball, per molt dur que sigui, et porta cap a una satisfacció per fer el que vols i per...
I per guanyar-te la vida, evidentment, també. Però defensava això, el fet de dir, escolta, m'ho he treballat i aquí estic. Per tant, molt agraït també a moltes coses que el van conduir cap aquí.
Segur que vau pensar quan l'any passat es va confirmar que Tarragona seria la sortida d'una de les etapes del tour, de fet, de la segona etapa de la gran départ. Segur que vau pensar la família. Què hauria dit el Jordi Mariner d'això? Què hauria dit? Doncs sí, sí, li hauria agradat, evidentment, perquè, dius, dintre del fet que, en molts casos, també és veritat que el...
El ciclisme actual també, ostres, el veia com una mica llunyà a lo que ell havia viscut o a lo que ell s'havia treballat. Entre altres coses, ho dic pel fet que el Tour surti de Barcelona o cada any surt d'un país diferent. Però, evidentment, li hauria agradat.
I és això, ho hauríem viscut molt, perquè cada vegada que per Tarragona o per Cambrils ha passat hi ha hagut algun final d'etapa o simplement el simple pas de volta, clar, ho vivim, ho vivim tots a casa, sigui per la botiga, sigui per ell, sigui perquè, mira, diguem que les bicis les portem a la sang.
Ell va néixer a Vinyols, com deies, a Cambrils el van fer fill adoptiu, l'Ajuntament de Cambrils li va donar aquesta distinció, desdueixo que, més enllà de la seva trajectòria a les vicis, era una persona de fer poble, no sé si clau en la vida social del municipi, fins i tot activista de Cambrils. Doncs sí, sí. Jo, quan va deixar viure a Cambrils, jo tenia un any, per tant, no me n'enterava massa, però...
Però és algú que en el moment en què arriba a Cambrils? Doncs sí. A veure, de Vinyols a Cambrils tampoc no hi ha massa distància, per tant, ja ets reconegut a tota la contrada i això. Per tant, no és un estrany, un foraster que arriba a Cambrils. Però sí que és veritat que inicia un munt de coses. Per començar, la botiga, que sempre serà un...
un puntal de ser reconegut, un puntal social, si es vol dir així, i s'introdueix de ple en el món de l'esport local, fundant la penya cicloturista de Cambrils, que això ens ha acompanyat fins ara tota la vida, a l'any 79, entre el primer ajuntament
i acaba sent el regidor d'esports en aquest primer ajuntament democràtic. I havia estat professor d'educació física a l'Institut de... a l'Institut de FP de Cambrils. Per tant, sí, sí, no es pot negar que... que s'ho va treballar el fet de dir... si venim cap aquí, ens hi posem de totes totes.
Regidor del primer ajuntament democràtic de Cambrils, per tant, conscienciat políticament, també. Sí. Aquí s'hauria de discernir la paràbola políticament de l'any 79, amb la que pugui tindre actualment. Entre altres coses, perquè la candidatura que va guanyar en aquell moment era una candidatura independent, no lligada a cap partit polític del moment...
Però, doncs, bueno, per tant, acabaries dient que més que una carrera política, el que va voler era una carrera de servei al poble, de dir, ens hem de romengar i fer coses per aquest poble. Recordes la data que es retira, que penja la bicicleta, i què fa a partir d'aleshores? Sí, és el 70, i...
plega una mica prematurament per culpa d'unes sinusitis, o sigui, representa que encara era jove per el potencial que hauria pogut tenir. D'allí no es desvincula perquè entra en el món federatiu i primer amb la Federació Catalana i després amb la Federació Espanyola on, doncs, bueno, estava com a director de...
com a director d'equip, va fer els cursos de director d'equip, i aquí va començar com a seleccionador nacional. Per això els seus viatges cap a Madrid eren constants. I són aquests anys de federació. Durant aquests anys se'n va anar a viure a Reus, treballa per una empresa electrònica, crec que era, durant un o dos anys fins que decideixen muntar la botiga...
i llavors el muntar a la botiga és quan se n'adonen que no es pot compatibilitzar. Estar anant a Madrid dos o tres dies a la setmana amb un treball de botiga ja ho deix tot per dir, vinga, som-hi amb la botiga. Perquè si passava moltes hores a la botiga, primer a la de Cambrils i també aquí a la de Tarragona. A Tarragona a partir de l'any 84, així com a Cambrils comencem al 73...
Aquí de Raúl en el 84, per tant al cap d'11 anys és quan deu dir no en tinc prou i va obrir un altre camp. Tu ets el seu successor que a la botiga, més d'un t'haurà preguntat o haurà recordat el teu pare passant per la botiga. També molts clients que venen arrossegats pel que va ser la figura del teu pare o per l'amistat amb el Jordi Mariner.
Sí, sí, bueno, com que ja hem dit que era algú que li agradava fer amistats, doncs sí, mira, no ho sé, ara mateix potser som els únics que... o som els més vells dels que estem treballant, per tant, doncs algú deu quedar d'això, també, no? Però, bueno, sí, el fet d'haver anat fent amics, això sempre acabarà portant gent.
Mira, Eduard, saludem ara per telèfon amb una persona que coneix també el teu pare, el Jordi Mariner. Parlarem de seguida amb el Francesc Joan, del diari de Tarragona. Ell va escriure un llibre, Olímpics Tarragonins, on precisament dedica un capítol al teu pare, el Jordi Mariner. I ara, a propòsit del que ens explicaves tu, que una de les coses que més el va marcar va ser la seva...
participació als Jocs Olímpics de Tòquio no eren. Amb això que deies, la diferència cultural, de seguida saludarem el francès Joan. Som a la botiga Mariner Bicicletes aquí a l'Avinguda d'Andorra. Clar, és que el Tour de França passarà per aquí, molt a prop de la botiga, per la plaça Imperial Tàrraco, pujarà per la Rambles, al costat de casa. Francesc Joan, bon dia. Bon dia, com esteu?
Ara estàvem comentant des de Mariner Bicicletes, aquí a l'Avinguda d'Andorra, precisament la participació del Jordi Mariner. Ho fèiem amb el seu fill Eduard als Jocs Olímpics de Tòquio. Ens deia l'Eduard que, precisament, més enllà del Tour de França, dels Mundials, on va participar el Jordi Mariner, potser aquells Jocs Olímpics van ser els que més el van marcar com a ciclista, com a esportista...
al teu llibre Olímpics Tarragonins, precisament li dediques un capítol al Jordi Marinet. Què expliques d'ell? I no sé si era, com deia l'Eduard, un d'aquells esportistes que representen l'esperit olímpic. Doncs sí, totalment, Tere. El Jordi tenia molt bon record d'aquella experiència olímpica, tot el que...
Tot el que va viure i l'odissea que va ser desplaçar-se fins a Tòquio en aquella època, imagineu-vos, tota l'escala que van entrar per la part nord d'Europa i fent escala...
en aquelles terres i bé, ell sempre ho tenia molt present, no?, i després tot el que va ser la competició. Se'n recordava molt de la desfilada olímpica i després de tot el nucli d'amistats que va aconseguir fer en aquells jocs amb altres membres de...
de la delegació espanyola, que en aquella època no era molt nombrosa, però sí que el fet de coincidir amb esportistes d'altres modalitats, doncs clar, això no deixa de ser una cosa que marca per sempre, no?, tothom qui celebra uns... o qui té la sort de competir en uns Jocs Olímpics, no?, i ell sempre parlava d'aquestes abraçades olímpiques, sempre deia ell, no?,
que s'havia contagiat molt d'aquest esperit olímpic i que després, doncs, jo recordo que després vam, arran de la publicació d'aquell llibre, doncs es va fer un grupet entre els esportistes olímpics tarragonins i després es van fer una sèrie de trobades i, bueno, vaig tenir la sort, el privilegi que em convidessin a cadascuna d'elles, no? I...
I bé, ell era l'alma mater d'aquest grup, sempre estirant del carro per fer aquestes trobades, que vingués quanta més gent millor, i recordant totes aquelles històries. Eren uns dinars que sempre feia que cada un d'ells expliquessin també les seves historietes, les seves batalletes, i bé, és una cosa que sempre guardaré amb molt bon record.
El vas conèixer, esportista, sociable, inquiet, activista, fins i tot l'havíem definit aquí en aquesta trobada amb l'Eduard. Com el recordes? Com el definiries tu, més enllà del que era el Jordi Mariners sobre la bici? Doncs sí, una persona molt afable, molt oberta, molt amiga dels seus amics i fins i tot dels no amics. Jo sempre tinc una imatge molt present aquí a...
A Cambrils, en una part de... Sempre me'l trobava aquests darrers anys passejant amb bicicleta encara, amb una bicicleta molt peculiar que tenia, perquè ell patia, si teniu a l'edu per aquí, crec que era de la cadera exactament, i portava una bicicleta, no d'aquestes convencionals, sinó més de passeig, així amb un sillit molt alt,
I el recordo, doncs, passejant i saludant a tothom. Tothom que es creuava amb ell en bicicleta, ell saludava a tothom. I quan es creuava amb nens en bicicleta li feia una especial il·lusió, no? I sempre els tocava el timbre i s'aturava i, bueno, era una persona molt, ja et dic, molt afable, molt simpàtica i molt oberta a tothom, no? I gent que a l'igual coneixia, llavors li preguntaven per la seva vessant ciclista.
però gent que no el coneixia de res, no? I ell, doncs, sempre explicant històries. Jo el recordo així, després moltes visites que, com que estava tan a prop del diari a Bicicletes Mariners de Tarragona, doncs moltes vegades venia a salvar i explicar i trobades que fèiem ex-ciclistes.
els seus famosos esmorzars, que potser se n'anava a Navarra amb companys de la seva època i després t'aportava l'àlbum de fotos i t'explicava com havien passat aquell dia, aquella jornada. El recordo així, una persona molt oberta, molt afaula i molt amiga dels seus amics. I com a ciclista, Francesc, què ha representat per l'esport a reunir i fins i tot pel ciclisme en general la figura de Jordi Marinette Arès?
Home, doncs és un... sens dubte és un... és el gran referent, no? Perquè...
Només el fet d'haver competit en uns Jocs Olímpics, penseu que en la modalitat de ciclisme en ruta, fins fa ben pel que era l'únic ciclista, en categoria masculina, és encara l'únic que ha tingut aquesta presència olímpica, perquè recordeu que ara els darrers Jocs de París també vam tenir la Mireia Benito en categoria femenina, que també va ser la primera dona en aquest cas, no?,
Però sí, clar, va ser un ciclista que el sol fet també d'anar a un tour a França, competir en diferents mundials, tenir la sort de ser coetani de l'Edimex, perquè va competir en moltes proves amb ell. Recordava també que abans aquells jocs, en un mundial que hi va haver abans aquells jocs,
Va tenir la sort, va compartir escapada amb l'Eddie Merckx, quan l'Eddie Merckx va aparèixer per primera vegada i es va donar a conèixer i a partir d'allò va sorgir la seva llegenda. I després tota la vessant com a director de diferents equips, el seu pas per la Federació Catalana, que també li va tocar jugar un paper força important en un moment de crisi federativa, doncs va...
Diguem-ne que va recuperar una altra vegada la federació, no? La va tornar a encarrilar, diguem-ho així. Per tant, sens dubte, és el gran referent, per mi, del febrisme de casa nostra.
I aquest gran referent del ciclisme a casa nostra, com deies, Francesc, què hauria pensat de saber que la segona etapa del tour del Gran Depart 2026 arrencaria de la ciutat de Tarragona? Bé, apropet relativament d'on està la botiga aquí a l'Avinguda d'Andorra. Li hem preguntat a l'Edu, però volem saber què penses tu que hauria dit el Jordi Mariner.
Home, doncs que s'hauria posat molt content, segur, segur de saber que aquesta prova, la gran prova, no?, el ciclista, doncs que hauria vingut a Tarragona, l'hauríem tingut a peu de Rambla o a peu d'amfiteatre, qualsevol dels punts per on passava la prova hauria estat allà.
i me l'imagino segurament amb una gorra de la penya ciclosterorista a Cambrius, i saludant també segurament a molts ciclistes, molts directors d'equips, que segur que encara en coneix a molts, i gaudint d'aquesta prova com la gaudirem tots. Francesc Joan, diarè de Tarragona, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, que vagi bé.
Gràcies, Tere, vosaltres, i també moltes gràcies per recordar la figura del Jardí Mariners.
Doncs el Francesc Joan, recordant aquesta figura del Jordi Marini, diu que se l'imaginaria aquí a l'etapa de Tarragona del Tour, amb la gorra del club psicoturista de Cambrils, parlant amb els directors esportius que es trobés a la ronda, a l'etapa tarragonina. Explicava també que li agradava molt tocar el timbre, saludar els nens, relacionar-se amb la canalla. Quina és la imatge que tu guardes del teu pare?
Sí, almenys aquesta última imatge, i, bueno, última de fa 20 anys, o sigui, de quan neix el primer net, el nebot gran, i, no ho sé, li canvia moltes coses, no?, i és una...
una estima, doncs, això, per la família, pels nets, i això, doncs, també ho acaba traspassant, doncs, sí, això que diu el Francesc, que quan agafava la bici i s'anava a passejar per Cambrils, pel passeig marítim, sempre tenia paraules, no?, per als nens petits i allò de carinyo. Sí, mon pare s'hi va crear una mica
se la va treballar ell una mica, la imatge, perquè en els últims... últims temps, però potser parlo de set o vuit anys, havia aconseguit que ens va arribar aquí a la botiga una bici que li dèiem que era com un trasto, que era com una cosa molt psicodèlica, i no ho sé, quan la va veure, diu, escolta, aquesta me la quedo jo. I tot el poble el reconeixia anant amb una bici que anava com un...
com a molt adjegut, perquè tenia respatllar i tot. I clar, ja des del moment en què ja no ve aquí a la botiga, doncs tomava amb bici pel poble, molta gent es va crear llavors una imatge del Jordi Mariner jubilat, que, bueno, doncs agradava, perquè era una demostració que la bici la portava fins a l'últim moment.
Edu Mariner, gràcies. Moltes gràcies a Valtrus, i tant. Avui hem parlat de Jordi Mariner, respirant ciclisme aquí a la botiga de l'Avinguda d'Andorra i envoltats, evidentment, de història i de bicicletes. El Tour a casa, a Tarragona Ràdio.
I en la setamacla ens porta a facilitar... Ai, no, perdó, a felicitar primerament la nostra companya Núria Cartanyà, que avui és el seu aniversari. Núria, per molts anys, moltes felicitats estirada d'orelles. I també aquest senyor que està sonant, que en tal dia com el d'avui va deixar ja fa uns quants anys i que el cap del temps ens va deixar. És Tino Casal i aquesta, la seva Eloïs.
Molt gran Tino Gasal i molt gran també Silvia García, amb ella tancat amb el programa, la veu de Tarragona, en Lluís Comasó, el fiss de so. Demà hi tornem a la mateixa hora, però no marxeu ara i lluny, que de seguida arribaran les notícies, butllet informatiu de les 11. Fins ara.
Dolor en tus caricias. Y cuentos llenos. Yo serviré siendo tu perro fiel. Más se oís, es una vida como la...
i ni drug l'iterina.
Bon dia, són les 11.