Secrets, secrets, secrets
I avui que ja és divendres, divendres, divendres 14 de novembre, per cert, amb un dia de rúfol, aquests que apunten a pluja i demà plourà, eh? Demà hi ha una previsió de pluja bastant clara, aquest matí 4 gotetes, però on puja les temperatures? Mira, la falfaret que feia ara fa un pari de dies, eh? Aquest és el panorama meteorològic.
No tenim res que s'assembli un instrument musical, no, Miguel? Bon dia. Avui no. No portem campanes. Bon dia. Bon dia. Núria Cartanyà, bon dia. No teniu res que s'assembli un instrument damunt de... No portem campanes, no portem... No hi ha res que s'assembli un instrument que soni com a, no sé, instrument. No. Instrument de vent.
És que ens faria falta, aniria molt bé, eh? Aniria molt bé per d'aquí una estona, cap a dos quarts, pel cafè Copa i Puro d'avui. Que passa que pot ser que no serà escoltant la ràdio, no? No crec. No ho sé, la persona que vindrà. No digues gaire cosa més...
No, perquè deu estar caminant cap aquí, no? Deu estar de camí, eh? Ah, bueno. Bueno, però sabeu que hi ha ràdios que... Vull dir, que no és incompatible caminar i escoltar la ràdio, eh? Bueno, però si vas en companyia... Tampoc és incompatible. Ja no vull pujar xerres. Ah, això sí.
Abriu no es portarà el Flaviol. No, no, hem fallat en la 13 avui. I el Tamburi tampoc? Tamburi, sí. Tamburi, tampoc. Ja farem algun invent. No res, que avui tindrem el Cafè Copa i Purbo amb una persona humana. Molt bé. I ja està. I ja està. I ja està. Tu ho pots explicar. Sí, sí. Que hem de parlar de l'Scan abans, eh? Que ja s'han fet moltes coses al Festival d'Scan, aquest Festival Internacional de Fotografia que tenim a Tarragona, però encara en queden moltes i de bones per explicar-vos, eh?
Ens acompanya el Jesús Vilmajor, que és el comissari, el fotògraf, és el director de l'ESCAN, en definitiva, perquè és que va venir l'any, el mes passat, i vam dir, va, fem una radiografia de totes les activitats de l'ESCAN, i ens vam quedar només en el mes d'octubre, i li vam dir, pare Jesús, que se'ns acaba el temps, torna al novembre, i fem, doncs, la segona tongada. I és això que es parlarà d'exposicions i altres coses. Ja sabeu que l'ESCAN, Festival Internacional de Fotografia, té aquest vessant, no?, adreçat al públic professional, però també al públic en general, i
a veure si entre tots ens posem les piles amb això de la fotografia. Ja està. D'aquí una zona parlem amb ell, amb el Jesús Vilamajor, de seguida el tenim aquí, ja ha vingut d'hora, eh? Parlem amb ell. Què més farem, abril? Doncs... El cafè Copa i Puro, no? D'això no digues res. D'això no diem res. Avui, per cert, necessito la presència del cafè Copa i Puro, eh? Aquí. Ara, sí, sí, sí, estaré, estaré.
I abans del resum de la setmana farem una entrevista, perquè parlarem de la professor Caminem amb Esperança, que està dins del marc del jubileu 2025, i parlarem amb el doctor Miquel Sanchís, delegat de la Pastoral de la Salut a Tarragona, i això serà just abans del resum de la setmana, que aquesta setmana, no sé si coincidereu amb mi, però no hem tingut un tema super destacat, com la setmana passada, que potser era urbacer, i llavors farem un potiposi, acabant amb l'agenda cultural, i cinema.
Parlem també de cinema perquè arriben adaptacions de novel·les com La larga marxa de Stephen King a la gran pantalla o altres llibres que també s'adapten a sèries, com el del Javier Castillo, que arriba amb el cuco de cristal a Netflix, entre altres coses.
Doncs són els continguts d'avui, d'aquesta jornada de divendres, de la veu, avui que heu d'estar pendents també a nivell informatiu del ple de previ de pressupostos, de la compareixença a les 12 de la consellera d'Hisenda i se la Mascaró, i allà per acord amb els comuns, i sembla que també està força lligat amb Junts, i avui compareixen a les 12 per explicar un detall de pressupostos. Del pressupost 2026, que divendres que ve ja a plenari, per tant, divendres que ve,
d'avui amb set, conatrem el ple extraordinari, el ple de ple, el ple del plenari, de pressupostos, i per tant avui pendents també. T'has embolicat tu sol, eh? Tu el poso bé perquè n'hi has material per la setmana. Ah, ara, com ahir vaig dir que tenia pocs talls, doncs de ple. Bueno, ahir també te vam donar... Sí, també, també, el d'ahir ja el tinc, no te preocupis que el d'ahir ja està agafat. Bueno, va, anem per feina, vinga, va. Abril, no te'n vagis molt lluny, eh? Prepara algun instrument, va, alguna cosa per tu. Eh, va, el vull buscar ràpid.
I la faixa. Ui, ui, ui. Ui, ui, ui. Ja està, ja està. Ja està, perdó, ja no em dius res. Miquel, gràcies. Fins ara. Núria, abril, fins ara. Fins ara.
que us parla Josep Sunyet. 9 i 5, la primera opinió del dia, l'Espineta amb Tarragonins, avui Pere Valls, doncs això, del Consell Esportiu, del Tarragonès, per ser del Consell Esportiu, que us parla de la importància de la memòria.
Quan estem a prop de les acaballes de l'any, encara que no vulguem, començarem d'aquí poques setmanes a fer un cert balanç, tant personal com professional. Aquest 2025 és per a mi un any especial. Serà el primer any sencer que sóc president del Consell Esportiu del Tarragonès. Fa molt de temps que hi estic vinculat, però com a president el primer. Aquesta introducció em serveix per a fer algunes reflexions que les utilitzo si puc durant l'any següent.
En primer lloc, crec que fer bons propòsits mai està de més, sobretot en els temps que corren. La meva família, tot i tota gent treballadora, vull dir dels que a primera hora ja estan en dansa, com molta gent, i amb aquesta actitud vaig créixer i crec que l'he seguit sempre. A més de treballar, he intentat fer altres coses. Algunes, mal m'està el dir-ho, reixides, de les que estic content, i a la feina sempre he intentat fer-la la millor que he sabut.
De fet, he tingut grans companys i companyes i això ho fa tot més fàcil. Jo he treballat uns quants anys, fins fa quants dies, a l'estiu del port. He pogut veure amb la documentació històrica que allí es guarda l'evolució de Tarragona i del camp de Tarragona. El port és un dels exponents del que ara en diem àrea metropolitana. Jo crec que ho és des del primer dia.
Llegint la documentació que li es guardi i custòdia, podem constatar la importància, no només comercial, sinó també el braç que des de sempre ha estat i és pel futur de Tarragona. De tots és conegut la porta que ha representat i representa per l'economia i el benestar de la gent la prosperitat del port. Tarragona sense el port seria una altra cosa. També vull encoratjar seguir treballant pel bé comú en les nostres entitats esportives. L'esport és un dels nervis de la societat
Avui tothom sap que fer esport és fer salut. L'activitat física és i serà primordial ara i els propers anys. Tot això comença al segle XIX. Tenim entitats més que centenàries. I també tenim entitats esportives amb menys història però amb molta força. Cuidem-ho tot i farem avançar a Tarragona.
Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera Fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
I avui que comencem el programa parlant de fotografia, però amb majúscules, amb el festival Escant Tarragona, que com ja sabeu ja ha arrencat, però encara es queden moltes coses per viure i per compartir. Hi ha algunes que estan molt i molt bé, i no ens cal anar gaire lluny perquè aquest mateix cap de setmana ja tenim una reinterpretació de la memòria visual de Tarragona del segle XIX transformant imatges d'arxiu
amb intel·ligència artificial per incloure dones en escenaris on no hi eren presents. Hi hem vist alguna imatge, està molt interessant. És d'aquí mateix cap de setmana i la seva autora, ara en parlarem amb el responsable del festival perquè tindrem aquesta exposició que està aquí mateix, que s'inaugura ja.
amb Jesús Villamajor, gestor cultural, fotògraf i director del festival. Jesús, què tal? Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Mer Haussmann, l'autora, que és de Madrid, no? Sí, és una noia de Madrid que està especialitzada en intel·ligència artificial i que, a partir de la convocatòria que vam treure amb l'arxiu, que és una de les activitats que nosaltres pensem que és troncal dins del Festival Escant,
A partir d'aquesta convocatòria que vam treure, si no recordo malament, a finals d'hivern, després va haver un comitè de selecció i va seleccionar el projecte de la Mer Haussmann, que el que fa és reivindicar el paper de la dona en un moment en què la dona, en l'àmbit públic, pràcticament era inexistent, com és al final del segle XIX, molt a principis del segle XX, i la Mer ha fet un treball primer d'investigació a l'arxiu,
amb els propis documents i fotografies que conté l'arxiu, que són una immensitat. Milers. Sí, em sembla que tenen uns dos milions d'arxius fotogràfics. Per tant, va fer un treball aquí, en aquesta residència,
que això és com una residència, és a dir, una residència és un lloc on un artista va a treballar durant uns dies, a fer un treball d'investigació, i a partir d'aquest treball d'investigació, doncs, després es planteja una solució que és oberta al públic, i en aquest cas és una exposició que inaugurarem aquest dissabte, és a dir, demà, demà és dissabte, no? Demà dissabte, a les 12 del migdia, sí, a l'arxiu.
A l'arxiu, eh? A l'arxiu de Tarragona, sí. Està molt bé, eh? Perquè, clar, ella agafa imatges d'arxiu, però és que podia agafar perfectament imatges contemporànies i també veuria moltes imatges que tots són homes. També, evidentment, sí, sí. Moltes institucions que també viuria feina. Les administracions de moltes grans empreses, doncs, majoritàriament són homes, sí. Interessant, també, veure l'exposició, però...
la feina que hi ha al darrere i també el debat al voltant de la IA, de la intel·ligència artificial i en el món de l'art. És un debat completament obert.
Clar, és un debat on molta gent ja està donant la seva opinió, molts teòrics sobre el món de la fotografia, sobre el món de la imatge, estan investigant aquesta temàtica o aquesta realitat que avui en dia és la intel·ligència artificial. És evident que la intel·ligència artificial o la IA ha suposat un canvi en la manera en la qual concebem el món de la imatge, perquè avui per avui, i com podreu veure els que aneu a veure l'exposició, ens en donarem compte
que si per molta atenció que prestem a la imatge som incapaços d'esbrinar que aquella imatge és no real, és a dir, no ha passat mai, sinó que és un invent que pot ser híbrid a partir de fotografies que existessin a la realitat en combinació amb la intel·ligència artificial, però també pot ser, senzillament, una imatge generada íntegrament amb intel·ligència artificial, la qual cosa es porta a plantejar
si allò és una fotografia o no és una fotografia. I aquí moltes vegades està el debat. Si entén amb la fotografia com la llum que queda registrada en un instrument o a través d'un sensor digital o a través de la pel·lícula fotogràfica tradicional, això és el que estrictament seria la fotografia, clar, aquestes imatges que estan completament generades amb l'ordinador, doncs cal plantejar-se si realment són fotografies o considerades fotografies o no.
I aquí hi ha certament un gran debat. I també l'ús que se'n fa a nivell periodístic, per exemple, als mitjans de comunicació. Jo conec fotògrafs, és a dir, he vist fotografies de guerra que no han existit mai. I per mi, que fa molts anys que veig fotografia, és impossible distingir si allò ha succeït de veritat o no ha succeït.
Hi ha una part, però, que cobre tot un ventall des del punt de vista artístic, per exemple, que és amb un muntatge audiovisual, fer reviure fotografies i convertir-les en imatge, en moviment. L'eina ben utilitzada dona possibilitats artístiques. Sí, esclar, al cap del vídeo també. La fotografia del vídeo ha sigut, en certa manera, un trasbals
que es pot contemplar d'una manera positiva o d'una manera negativa. Precisament l'any passat amb el Lucas Montparlé també vam fer un projecte allà a l'arxiu on ell animava unes fotografies de la plaça de l'Ajuntament i eren petits fragments de vídeo, petites càpsules de vídeo animades a partir de fotografia, no?
És un món molt curiós que tot just pràcticament fa, si no recordo malament, un parell d'anys, si arriba, que encara potser no hi arriba ben bé del tot, que està aquesta intel·ligència artificial a l'abast de la ciutadania, diguem.
vol dir que qualsevol persona pot fer ús de la imatge a partir de la intel·ligència artificial i el camp a partir d'ara evidentment és un camp que és totalment desconegut i que no sabem on arribarà el que es tracta una mica és de veure quin ho se'n fa amb quins criteris
i veure que no transgredim alguns elements importants de la comunicació, com és la veracitat d'una notícia, per exemple, que aquí és un dels punts clous, perquè en el món de l'art tu pots fer el que vulguis, però quan ja parlem de la comunicació estrictament periodística, aquí la cosa potser haurem de veure, o els experts hauran de veure què es fa amb la intel·ligència artificial.
De fet, s'ha aprovat un anexe des del Col·legi de París de Catalunya, un anexe dedicat exclusivament a intel·ligència artificial ara fa una setmana. Es va aprovar aquest anexe per no existir. On comença la llum? Diu així la mostra de Mer Haussmann, a demà inauguració a l'arxiu, al migdia, i ella ho diu, que és conscient, per dir-ho que no vull la contra del diari més, si ho deu més informació, diu que és molt conscient que utilitzar l'eina generativa amb la fotografia pot ser polèmica, però considero que és una eina molt potent des del punt de vista conceptual.
per determinats projectes i dient també que sí perquè ella situa dones amb fotografies històriques on no n'hi havia en el que fan aquest treball és posar la dona allí on no existia en una taverna en una cursa de bicicletes en un submarí
És a dir, activitats, no recordo si n'hi ha alguna en el camp de la política, són 25 fotografies que es poden veure a l'arxiu i que tot es té aquest paper preponderant de la dona en un moment que la dona, sobretot a la societat burgesa, estava apartada del primer pla. Sí, del primer pla, exacte.
Fins al febrer de l'any que ve, per tant, tindrem temps per anar a veure-la més o menys. Sí, jo crec que inclús s'allargaran una miqueta més i és possible que la gent no pugui veure aquí a Tarragona durant una temporada més llarga. Dèiem que venen coses bones amb les que aquesta n'és una, que la teniu ja per ja obre cap de setmana, però també tenim el Perfect Day del Xema Salvans, Caval d'Orriu amb la Paula Artés, hasta que la Tierra Guante del Santi Donaire, etcètera, etcètera. Ja encara queden moltes propostes, no?
Sí, encara tenim una darrera quinzena del mes de novembre amb un gruix important d'activitats, que diguem que segurament és el gruix més important d'activitats a part del cap de setmana inaugural, les primers 15 dies del festival, i que ara encarem ja a partir d'aquest dissabte. També, per exemple, una de les activitats que fem precisament avui i demà és una col·laboració que és molt important per nosaltres amb la xarxa de centres cívics, que són aquestes rutes que fem fotogràfiques escant.
A banda de les exposicions, on convidem un seguit d'artistes a participar-hi, i que evidentment són obertes a tot el públic perquè totes les activitats són gratuïtes de l'ESCAN, però n'hi ha algunes que són específiques, pensant una mica en la participació de les persones, d'apropar la fotografia de la ciutadania, i una d'aquestes és aquestes rutes que fem a ESCAN amb els centres cívics, avui en fem una, ja en vam fer un altre fa uns dies, demà se'n torna a fer un altre, i que és una activitat que té un gran èxit.
Aquí és on participen l'Albert Calvet i la Irene Vissa, és això? No, l'Albert Calvet. L'Escan Films és una activitat nova d'aquest any al Festival Escan, que és, d'alguna manera, incorporar al Festival de Fotografia el món audiovisual vist des del punt de vista més ampli. En aquest cas són càpsules de vídeo. Això està projectat al Mèdol, en un espai que tenen ells, l'espai L del centre d'art del Mèdol,
i està projectat amb l'up, per tant, durant tot el dia es poden veure aquestes dues càpsules, duren més o menys 10 minuts cada una, i per una banda tenim l'Albert Calvet, que és un artista nascut a Trent, però que està vivint fa molts anys aquí al camp de Tarragona, o a Tarragona mateix, i que és un artista amb una trajectòria ja molt important, i que ha fet una mena de performance en un riu d'Itàlia, reivindicant una mica...
les condicions en les quals es troben avui en dia els rius de contaminació, etc. I ell ha fet una mena de performance amb la gent d'allí, local, i que aquesta performance s'ha materialitzat en una peça de vídeo, que és la que es podrà veure aquí al Mèdol. I després la Irene Visa, que és una artista de la banda de Girona, que també la vam tenir l'any passat aquí, en un projecte amb el Museu Nacional Arqueològic,
de la revista de la publicació d'autor que fem bloc, i aquest any em tornarà a convidar perquè també té una peça relacionada amb l'aigua, que és clar, tot això també va relacionat amb la temàtica d'enguany, que és la temàtica de l'aigua, i té una peça relacionada amb l'aigua, que és una peça que és totalment diferent, no té res a veure amb el plantejament amb el de l'Àlvar Calvet, ni amb el plantejament original, ni amb el formal, ni amb l'acabat, diguem-ne, perquè aquesta peça de la...
de la Irene Vís una mena de sinfonia visual que a través de l'imatge de les fonts de Montjuïc ella parteix de la idea que hi ha uns llacs subterranis a Barcelona que estan a l'alçada del Liceu i que a partir d'allí aquests llacs subterranis es connecten amb les fonts de Montjuïc i ha fet una peça audiovisual que és molt atractiva visualment i que funciona molt bé i aleshores em sembla que és el dimecres 26
Si no ho dic malament, farem un podcast, una de les altres activitats que fem a la Festival de les Canes és el podcast Òcul, que precisament es retransmet o es pot descarregar a partir de les plataformes de podcast d'aquesta emisora de ràdio, de Tarragona Ràdio, i aleshores, conduït per l'Alexandra Laudo, que és la responsable d'organitzar, de posar en marxa aquest podcast Òcul,
Farem una conversa amb l'Albert Calvet i l'Irena Visa a partir d'aquest projecte que tenim instal·lat allí. Això serà una oportunitat per conèixer els artistes de primera mà, de conèixer el seu treball i, en fi, una activitat més que és molt important dins l'ESCAN, com és el Podcast Ocul.
i en aquest cas també amb hibridació amb l'Scan Films, que és aquesta activitat nova que hem fet. Està molt bé, perquè a més a més s'enregistren els espais de l'Scan, és a dir, en alguns casos els estudis i altres al lloc. En aquest cas, sí. En aquest cas hem mirat que, per apropar també la gent i buscar una activitat concreta,
per motivar la ciutadania que vinguin a visitar aquesta instal·lació, el fet de fer una activitat en directe sempre és agraït. Mireu, us recomanem que aneu demà d'inauguració, demà al migdia, a l'Arxiu de Tarragona, allà a l'Espai de Bacadera, que és on ja l'Arxiu. Exacte.
aneu a l'espai de bacalera que arribi aquí darrere del segon pis. Pugeu i demà s'inaugura. I agafeu un prospecte com el que té ara a les mans el Jesús, perquè és que hi ha molts actes. Aprofiteu per anar a la inauguració, mireu l'exposició de la...
de la Merhausman, que està molt, molt bé, no us la perdeu, i allà agafeu un prospecte d'aquest, desplegable, i veureu que ja és que hi ha molta activitat, aquí ho estic veient, i que vagin triant, perquè n'hi ha de moltes... Què destacaries, què més destacaries per destacar-ne un parell més? Sí, hi ha una cosa molt important, que és la col·laboració que fem anualment amb el Mèdol, també.
Una coproducció d'una exposició, en aquest cas, enguany hem convidat a la Paula Artés, que també és una artista fotògrafa jove, molt jove, i que ara està despuntant, bé, ja té un treball molt sòlid, malgrat la seva joventut, des de fa un temps, perquè fa treballs molt aprofundits, en aquest cas s'han anat fins a Guatemala,
i parlo dels recursos hídrics d'allí de Guatemala a través d'un riu, de com aquest riu ha estat explotat, com els habitants d'allí ara tenen un accés més difícil al riu i com les grans multinacionals, algunes espanyoles, es beneficien dels recursos hídrics d'aquell país. I com entra en profit. És una exposició que podem dir que s'estrena en la seva totalitat aquí, a Tarragona, al Mèdol,
i que estem molt contents de tenir-la aquí. Una altra activitat també que és molt destacable és la publicació d'autobloc que fem al Museu Nacional Arqueològic.
perquè amb cada entitat hem intentat buscar una mena de col·laboració concreta. En aquest cas, amb el Museu Nacional Arqueològic, fem aquesta publicació bloc. Enguany hem convidat el Jonas Forcini, que és un artista que prové de la banda de Girona, encara que resideix a França actualment, i que és especialista en fotografia subaquàtica, però arqueològica, en aquest sentit. Ell ha fet un treball en la desembocadura de l'Ebre, el Delta,
sobre els sediments que va arrossegant la civilització cap al mar. I aquí he fet un treball fotogràfic que es podrà veure en aquesta publicació que presentarem, em sembla que és el dia 30, diumenge, a les 12 del migdia, a la seu del Museu Nacional Arqueològic, avui per avui, el tinc la del 4,
del Moll de Costa i allí hi haurà una petita conversa també amb el Josep Maria Castellbi que també és un especialista, un documentalista historiador sobre el món subaquàtic i pot ser una cosa realment interessant i estem molt contents d'aquesta col·laboració o aquestes col·laboracions que anem fent amb les diferents entitats de Tarragona
En la dotzena edició de Festival Escand d'Arraona, Festival Internacional de la Fotografia, que ja va arrencar el 10 d'octubre i que encara continua fins al desembre. Fins al 6 de desembre, que tenim la darrera activitat, que tancarem amb una visita comentada a l'exposició que fem del talent latent, que es diu Abraça totes les formes i les seves joies com fluir, amb la seva comissària, que és la Diana Padrón, i amb aquest acte tancarem l'escandenguany.
El públic bé, el públic està responent, sempre, no? El públic, de mica en mica, cada any respon millor, no? I nosaltres estem contents perquè les activitats que hem anat fent, a tot hi ha hagut un públic, diguem, bastant nombrós, i en aquest sentit estem molt satisfets. Jesús Vilamajor, gràcies per acompanyar-nos. Ens veiem on comença la llum, eh? Exacte. Dissabte, demà dissabte o migdia, a l'Arxiu, a l'Espai Tabacalera, l'Arxiu Municipal, no se'l perdeu, s'ho dic de veritat.
Aquesta i d'altres, però aquesta és la primera que teniu, demà mateix. Que vagi bé el cap de setmana i tota la resta d'actes. Ja mirem parlant. Moltes gràcies.
La veu de Tarragona, la teva veu. Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematza.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Mar Vella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Mar Vella Futbol Club.
I com sempre des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Fins demà!
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Cafè, copa i puro.
Avui al Cafè Copa i Puro ens acompanya una dona que sempre ha mirat el món des de dalt. Ella sempre ha dit que feia el que feia perquè era el que li agradava, encara que el món marqués un altre compàs. I és que l'èxit no és pels qui mai fracassen, sinó pels qui mai es rendeixen, i ella mai no ha defallit.
De ben petita, de fet, diuen que ella s'enfilava pertot arreu. No hi havia pomera ni branca prou alta que la pogués aturar. Sense saber-ho, ja anava aprenent a agafar confiança per pujar ben amunt i domar l'equilibri i el seny. Sí, ha estat una dona molt valenta, encara que a ella no li agrada gaire que li diguin...
Els pares tenien hort, amb avellaners i pomeres, a tocar de Constantí. Quan tanca els ulls i pensa, encara li vénen les olors i el gust de l'or, aquells tomàquets amb gust celestials, regats amb vinagre de pagès i oli del bo. Però les pomeres on s'enfilava estaven en una parcel·la, a tocar de la rotonda del cementiri. Les pomes de dalt, on no arribava el seu pare, el Jaume, les collia ella, s'hi enfilava com un gat.
La baixada és tant o més important que la pujada. Ella ho sap molt bé i, de fet, la seva infantesa va transcorrer per una baixada, la del Roser. Va créixer envoltada de gent que tenia el costum de fer pinya. Sí, es veu que s'arreulien tots junts, ben junts, i sense mirar cap amunt, fins que deixaven de sonar les gralles. I llavors tot era alegria i celebració. Has dit gralles, Abril? Sí, has dit gralles. Gralles has dit, segur? Sí, sí, sí. Gralles. Gralles, gralles, d'aquestes gralles. Gralles, gralles.
Quan sent les gralles s'emociona. Són tan records com un de la Mercè de 1974, que avui rememorarem. També recorda un vano d'aquell any, l'agost anterior, o una parada a l'Ardevara, de camí cap a Vinyó.
Tot va cap amunt, però per pujar cap a dalt calen moltes mans a sota i un cor valent el pom. Per ella sap que és des de les altures que s'aprecia millor la bellesa del camí recorregut, i el seu camí és llarg. De fet, amb sis germans, ja us ho podeu imaginar, de vegades t'agafen ganes de sortir a córrer i deixant els pensaments i les cabòries, que s'hi corria tan ràpid com quan pujava.
Doncs sí, l'esport també ha format part del seu ADN i li va agafar el gust, fins al punt que no fa pas tant va quedar campiona de Catalunya en dues categories de latisme de pista coberta. La seva vida ha estat sempre marcada per l'esforç compartit, per l'equilibri i pel ritme que mou un grup quan està ben sincronitzat. Has dit novament gratges? No, no ho he dit. No ho sembla, eh?
No ho he dit, però s'entén. Va aprendre a tocar-la. Era la manera d'estar a prop de les estructures quan les estructures rígides de la societat no veien amb bons ulls que una dona... Doncs sí. I quan el cos li va demanar una pausa...
Ella va seguir donant suport, però des de baix, perquè sap que de vegades la força més gran està en aguantar i en sostenir. Però mai s'allunyat del seu món, sí, aquell que vibra amb el so de la música i el moviment, a la plaça, entre amics, família i companys. I d'aquests en té molts, i alguns que són com a germans.
Ara, després de tants anys, encara puja a muntanyes amb el seu home i el grupet de la colla. Muntanyes com el Montardo o el Comapedrosa. I potser, qui sap, en un futur potser també acaba pujant amb els seus nets, però a poc a poc, que el petit només té sis mesos. Segueix demostrant que la constància és també una manera de pujar ben amunt. Sí, la força del grup està en cadascun dels seus membres, i la força de cadascun està en el grup.
Avui, al Cafè Copa i Puru, parlarem amb una dona que va descobrir que el seu lloc és just entre el cel i la terra, allà on només arriben els que confien, els que mai deixen de mirar cap amunt. Una dona que va ser pionera en trencar molles, en desafiar la tradició i en demostrar que la força no només s'amaga als braços, sinó també al cor.
És la dona en actiu més antiga del món casteller, un món que quan ella va començar havia estat una mica reservat als homes. Avui, Carme Ferrer García, a qui tothom coneix com a Cuca, ens acompanya una de les primeres nenes que va pujar amb la colla castellers Xiquets de Tarragona a partir del 1974. Carme Ferrer, molt bon dia, Cuca. Molt bon dia a tothom.
Tu havies vingut a parlar avui de què? Eh? De què havies vingut a parlar avui aquí?
La veritat que no ho sé, perquè unes companyes de la colla m'han dit, venim a la ràdio, diu que han de fer una mica de tertúlia en quatre preguntes, ens has d'acompanyar. I jo, com són amigues meves... T'han enredat, ho saps, no? Saps que t'han enredat, eh? Véns a parlar del teu llibre. Si véns a parlar de tu, bàsicament. Ostres, ja així, que m'han enredat. Allà entenc una de copa. La Cristina Catalana ja ho pots rellar, que està per aquí. No li perdono, perquè sap que si no és així, no ho sé. Potser no hauries vingut.
M'acosta molt. Parlar de mi, perquè, a part que em fa molta vergonya parlar de mi, soc una mica modesta, potser, o no sé, però no m'agrada massa.
M'agrada parlar de castells, del que sigui, però de mi particularment no. També parlarem de castells. Sí, i tant. Per mi m'agrada parlar primer del gat que s'enfilava per les pomeres i per les figueres. Això era així, no? Tu eres petitona allà cap amunt, no? És que jo petita sóc ara, no? Vull dir que tinc una calçada, molta agilitat, que gràcies a Déu la segueixo tenint, i era el meu. Jo sé que enfilar-me a res que veia una mica d'alçada i estava jo pujant, sí, sí.
A la pomera. A la pomera. A la pomera, teníem diverses arbres també de figueres i tot una mica. Quins records tens d'aquella època de la infantesa? Les olors aquestes, les recordes? Sí, sí, i tant. Ten en compte que la parcel·la aquesta nosaltres la teníem en el que és ara la rotonda del cimentiri i moltes vegades, perquè, cap, això és molt a Tarragona, partem allí per anar al Saixà o qualsevol cosa, perquè jo segueixo anant molt per la part alta, que és casa meva,
I clar, també la record, i és que en el moment que hi ha de ser el cotxe allí, és que venen totes les imatges i tots els records d'aquells i totes les olors d'aquell moment, sí, sí, i tant. Clar, erau molta gent a casa. A casa érem sis germans, els pares, però a més érem una família molt acollidora, no? Vull dir que teníem cosins que vivien a Barcelona i sempre els teníem a casa, imagina't, la part alta de les cases, ja sabeu que són els pisos, són petiteig,
I després se vivia d'una altra manera, perquè tots els veïnars que teníem al carrer Roser no eren veïns, eren família. I tots estàvem sempre tots a casa uns dels altres. I no sé per què, casa meva atreia tothom i sempre estava plena gent. Sempre hem sigut una família molt acollidora. Sí, sí.
I ja des de tu ben petita ja coneixies xiquets de Tarragona. Clar, és que jo vinc d'una anissaga castellera molt gran i que he descobert que tinc moltes generacions enrere i a casa meva se respirava, se vivia, se mamava castells a totes hores.
Van començar els teus pares i els teus germans i suposo que llavors va ser quan el teu pare potser va dir al cap de colla d'aquell moment, eren les teves esplugues? No, les teves esplugues era el cap de colla que me va posar el nom de... De coca. De coca. El meu pare feia castells, el meu germà feia castells, els meus ties feien castells, els meus avis havien fet castells, els meus avis havien fet castells, suposo que...
Genèticament, a la Sant tinc sang castellana per tot arreu. El meu ADN suposo que és castellà per tot arreu. Hi ha algun moment que tu penses, m'agradaria pujar i saps que no podies pujar? Jo volia pujar i era conscient, però no era molt conscient que no podia pujar perquè era una nena.
És a dir, sabia que no, però el meu cor em deia que sí, i les meves ganes que sí, i com no podia pujar, jo mentalment em veia a dalt, em veia a dalt, amb els meus germans, amb els semis que teníem del carrer feien castells, quan anàvem a la platja feien castells, jo amb això de moment m'estava bé, però no en tenia prou.
i jo en veig anava als assaixos, m'esmirava, que estem ara també, bueno, jo ensaixava als començaments allà a l'enjuntament, però en veig del Pati del Pou, ho fèiem al Pati de Jaume I, que no estava al meu moment. No hi havia home, o no hi era. Sí, no hi era. Allí, fins que va arribar el meu moment, la constància que diem de la constància, la perseverança, i insistir, i vinga, i vinga, doncs al final sempre, pel que sigui, tens el teu moment i l'has d'aprofitar. Jo crec que el vaí em va sortir així.
L'any 74, eh? L'any 74 va ser el primer castelló, recordes? Jo em vaig fer abans. El que passa és que tu et poses del 74 perquè, a part de la foto que hi ha a la inauguració del local del Sant Anna, que hi ha un bano, un pilar de 4 i dos de 3, allí hi ha la primera foto. A més, tenim una foto a la canalla amb el que era l'alcalde de l'època quan vam fer la inauguració. Tothom posa el 74 perquè jo en el 74...
Va vindre uns periodistes de Barcelona, que no sé si era el correu català, ara no me'n recordo ben bé el diari que era, i van fer tota una entrevista amb pàgines interiors, a tot color, i tot això va sortir molt de rebombori. Tot surt a partir d'aquest any 74, però jo abans ja anava fent coses, sí.
Entra, Cristina Entra, que ja que la s'ha enredat fes el favor d'entrar cap aquí, seu per aquí i que digui alguna cosa La Cristina, per cert, tens aquí també la castellera, aquí davant Sí, sí, quan l'he vist Sembla que són la mateixa colla, fins i tot Sí, per coincidències És que tot l'ho va muntar On és la faixa? No ha portat la faixa avui? Ah, no, si no ja la buscarem a algú Seu, seu, seu I Cristina, que ara es renyaran, eh? Perquè la Cristina Catalana la tenim de confident des de fa allà quant? Quatre setmanes o cinc, que vam parlar
Espera que t'obren el micròfon. A veure ara. Digues, digues.
Doncs aproximadament des de mitjans d'octubre que ho teníem tot això planejat. Mira si t'ho hem callat, eh? La vareta que m'ha enredat molt. Però jo venia aquí per fer-li suport a ella com a amiga meva, que és, que me l'estimo molt, però no sé, suposo que si no m'ho deia així no venia, no? Clar, és que sabíem com eres i si t'ho dèiem no vindries. Però com que a tu t'agrada parlar de tu, ella parlarà de tu, eh? Perquè, clar, ella... Mira, recordàvem no fa gaire setmanes aquells 5 de 9...
Enforra de fa 10 anys. 10 anys. Aquella festa de Santa Tecla. Exacte. El tinc molt present, aquest castell. I aquella temporada que va ser fantàstica. Aquella tussa va ser brutal. Sí, sí, sí. I cap aquí anem, perquè si no hi ha arribat aquest any, hi ha res molt que ve. I que ningú dubti que hi tornarem.
Però ella tenia referents també, clar, ella, no? Cristina? Home, jo el meu referent sempre ha sigut ella i el Joan, sempre els ha tingut al meu costat i jo me'n recordo baixar d'aquell 5 de 9 i la primera abraçada va ser cap a ella i jo que aquesta dona m'adonés una abraçada només carregar un 5 de 9, per mi allò va ser que ho tinc molt, molt present.
És que les energies aquestes, quan baixes un castell, com és un castell, la teva colla, jo que vaig començar fent castells de sis, de set, he vist tota la evolució de la colla, llavors, lo difícil que dius, arribar aquí, no? Clar, si tu estàs allí i ho veus, portes quatre dies, però clar, una persona que porta tant i cinc anys i veus tot el creixement de la colla i arribar al màxim, és que te surt una espontaneitat, una alegria, que és que no pots explicar, és que això s'ha de viure, no? I s'ha de sentir.
i més estimant a la colla com l'estimem, tindre gent com la Cristina, que a més s'estima molt a la colla, que veus que el que treballen, ostres, que va ser un moment fantàstic. És que te'n recordes ara en què se'm posa la cara la pell de gallina, i aquella abraçada, aquella abraçada, el que va transmetre aquella abraçada, no és senzilla abraçada, sinó el que va arribar a transmetre. I canvien la veu, eh? Sí, és que és molt emocionant.
Bé, no va ser només el 5 de 9, eh? El 2 de 9 també. Sí, el final de 8. I arribarem aquí, eh? I també s'ha explicat aquell dia que això a vegades és un procés que pot durar un any, pot durar dos, no? Una temporada, dues, però hem d'anar cap aquí, no? D'això se trata, vull dir que nosaltres la colla té molt de potencial, simplement en un moment o altre de sortir i, bueno, esperem que les coses de cara a la temporada que ve vagin sortint una miqueta millor que en guany.
A veure, que hem de fer un pilar de quatre, va. Dels que tens aquí, qui puja a dalt dels quatre? Qui faria d'enxaneta? Tu, d'enxaneta. Jo em poso baix, va, que... Aguantaràs, Pep. Tu, de terç. Tu, damunt meu. Vinga, jo, damunt teu. Tu, damunt meu, i tu ho fas. Jo, damunt del Cris. Sí, sí, sí. Tu, jo, la Cris i la Cú.
O tu ja fem de dos, o sigui, tu de cotxadora i de de xaneta, no? Sí, també. Perquè has fet tots els papers de l'auca, no? Eh? O gairebé tots els papers de l'auca en castells, no? Sí, sí. Bueno, fins a quins, que per la meva alçada i el meu pes, fins a quins, amb els castells de vuit, sí. I de pilars caminant, quants n'has fet? Ostres, em sembla que vuit, eh? No me'n recordo, vuit em sembla, no me'n recordo massa, uns quants.
Hi ha algun que recordis? En recordo diversos, perquè n'hi ha molts i hi ha diversos diferents. Com el primer que vaig fer al 74, que no era ni conscient que era un pilar caminant, perquè ho he explicat moltíssimes vegades, que no s'enseixaven els pilars. És a dir, agafaves el pilar, muntaves allà sota les escales i on t'arribés? Arriba, em sembla, als quatre cantons. Però clar, l'enxaneta, si es veuen les fotos, a les 74 era més gran que jo, perquè allà anava de terres.
I qui anava a sota, qui anava de baix? Mon germà, un germà meu, un germà gran, Josep Ferrer. Home, Quico també l'has fet, mira, sona en pilars, sona... A veure, anem a fer el pilar caminant. A veure si anem a un baix per fer el pilar. Jo m'hi posaria, però no ho anteria bé, jo dels quatre cantons no passo, eh, de baix? Va, que entri al baix, vinga, que entri, que entri, va, entra, entra, seu per aquí, seu per aquí. No sé...
Segui, segui. Aquest senyor sap més que jo de mi mateix, eh? Sí, per això l'han convidat. Qui és aquest home? No la renguis a la Cristina, home, que... A veure... Ui, està molt seriós, avui. Seu, seu. Bon dia. Bon dia, toful.
Mira, repetidor, però la setmana passada el tenim aquí per parlar de les campanes de la catedral, que també era la sorpresa del convidat que no ho sabia. També, veus? Avui també la teva sorpresa. Ja estic en nòmina. Ja està en nòmina. Ja sí, no? Nueva setmana a seguida.
Bueno, per a tu se t'adona molt bé això del micròfon. Això és millor que a mi. Ara parlem d'ella, però m'agradaria recordar aquell pilar. Tu et vas agafar, no sé, una asiàtica o un pilar caminant, pot ser o no? Com? No et vas agafar una asiàtica o un pilar caminant? No, no. Però et vas agafar alguna cosa o no? Sí, va ser amb el pilar que va arribar. El que va arribar a l'hospital. Que on havia les obres de la baixada de la plaça La Font, aquell pilar, bueno, va ser tot...
Una cosa espontània. Sí, va ser un Pilar improvisat, perquè jo no tenia que anar en aquell Pilar, perquè jo havia deixat de fer castells per una lesió que havia tingut. Molt forta, molt forta la lesió. Sí, molt forta. I llavors els metges em van recomanar que no podia fer castells. I a la Diada de Santa Tecla del dia abans, el terç del Pilar va prendre mal.
Que era la Montse Turrion. Que era Montse Turrion, exacte. Àlies? Sí, la Xusco. La Xusco. Total, que em venen i em diuen, cuca, per què no fuges tu? Dic, ostres, jo, que si fa no sé quan, ja ha fet quatre o cinc anys que no pujava als castells, seguíem anant a la colla i tot el rotllo, i jo no he deixat mai d'anar a la colla.
I, bueno, total, que em van deixar enredar. Diu, bueno, si vols, és on t'arribi. Diu, no, no, jo no faig les coses on t'arribi. Jo si faig el pilars que he d'arribar. Jo no, jo a mitges tintes no m'agraden les coses, no? Bueno, vam fer una prova, me'n recordo, el pati del...
De Santana, una mitja volta. Un curtet, eh? Un curtet, mitja volteta per allí, i bueno, vam fer... Bueno, total, vam decidir fer el pilaquet. Què va passar? Que al final de la baixada de Misericòrdia, el senyor Cunessa... Vam fer el canvi. Sí, però amb el canvi aquell, que el portava... T'has quedat enganxat, enganxat. I vam estar allí parat...
una eternitat, jo no ho sé, jo que ja anava justeta, perquè evidentment no feia que estigui, els pilars caminants són molt exigents, encara que no ho semblin. I l'emoció, els nervis, tot... Sí, sí, sí. Vam estar parats allí, a mi se m'ha fet tard, diuen que vam estar aquell dia 20 i escaig minuts, imagina't. Abans no comptava amb el temps, però ara que es posa les tres caminants, per cert, no m'agrada, perquè són pilars caminants, no pilars corrents, el que més arriba, ho sento, però ho he de dir, perquè no m'agrada, no?
I vam estar allí parats una eternitat. La Cunessa va poder arribar fins a la porta de la Santa Tecla. Quasi que el cap meu tocava el pit del davant, que era el Joan. Sí, sí. I va arribar, ja et dic, quasi anava mitja cuclilla que no podia, però vam arribar. Però ballava més el Joan que no per jo.
Escolta, que a ella no li ha de parlar d'ella mateixa, per això has vingut tu i la Cristina, perquè parleu d'ella, de la Cuca. Que m'ha dit de la Cuca. Coses bones, clar. Qui no la coneix, la Cuca? Tenim en compte que si ens remuntem a l'any 74...
Aquell diari que s'editava a la zona, que era el correu català, va fer una entrevista a ella a doble pàgina. I amb color. I amb color. I allò, en aquella època, era algú fora de sèrie. I aquell diari, aquell full de diari, tamà no teníem un marre a casa seva, jo em recordo molt bé.
Fa quatre dies, fa un parell d'anys, em van donar aquest diari. Van vindre a portar-me aquest diari a casa. I me'l van donar. Per cert, el Joan Sales me'l va portar. I de la clau que podem parlar, extensament faríem un programa no de diari, sinó d'anuari. Ella comença als castells, com que diu, jugant.
perquè anàvem a jugar a la platja a fer castells. Els diumenges a la matí, clar, tots érem més joves, és normal. I clar, jo era molt en bit del seu germà, sortíem junts els diumenges i tal, i clar, doncs el diumenge quedem per anar a la platja. I anem a la platja, ve la cuca, i comencem a ensenyar-li a fer castells a la cuca. Primer un pilar...
vora l'aigua, per si cal que no es faci mal, després provam un dos, la cuca enxerranca, o sigui, de cotxadora, aviam si fa bé la xereta, i així vam anar fent les aquestes proves, doncs, uns quants diumenges.
I un dia arribem a l'assaig, i llavors hi havia de cap de colla l'Estevet al Pardalete, i un germà... Sí, el Pardalete. Un germà que feia... Les teves plugues, era, les plugues. Sí, les teves plugues, Pardalete. Tothom té un renom, eh? Ara s'ha perdut una miqueta, lo dels renoms. Sí, a mi m'agraden els renoms. Sí, són divertits. És com nosaltres, que som estocacuixes. Estocacuixes, no?
A mi, ja es toca cuixos, jo soc una mica més amunt. Toca campanes, home. Què pensàveu ara? Mira que sou dolentes, eh? I toca la Maria... Com es diu, Maria Antònia? La Maria Sumta.
Bé, llavors, aquell dia, davant, doncs, com aquell que diu de cosa improvisada, li ensenyem al cap de colla, que és el que portava amagat. I portava amagat, doncs, a la cuca. I quan aquell home va veure...
amb un dos, una torre, que diuen Fora Tarragona, diuen Torre Tarragona, diuen el dos. Amb aquell dos veiem, o veu, a la cuca dalt, acotxant, diu que si això amb un pis més ja són dos de set. Te'n recordes tu? Sí, sí, perfectament. Va quedar parat. Tu veies les cares, des de tot veies les cares.
Jo tenia tantes ganes de pujar que no veia ningú, jo vaig tirar amunt. Més igual si anava bé, si anava malament. Aquella oportunitat no podia perdre-la. No, però anava bé. I així, doncs, es pot dir que es va integrar la cuca al món dels castells. I llavors...
Veure una noia o una dona fent castells no es veia gaires vegades. Es pot dir que potser va ser la primera vegada que una noia pujava un castell. Però hem de comptar també que en aquella època els castellers teníem una miqueta de balafama.
Perquè, per exemple, a mi a casa meva no em van deixar anar als castells fins que vaig tornar de la mili. La colla va sortir de Tarragona, la colla dels xiques de Tarragona, la fusió de la colla nova i la colla vella es fa el dia 23 de setembre dels 70.
Jo, per més cintre, el dia 23 del 9 del 70, m'incorporo a Files. O sigui, la primera actuació de la colla, de la meva colla, no la vaig veure. M'incorporo a la colla quan torno de la mili i llavors li dic a mon pare, si em van deixar anar a tirar tiros,
perquè no el podeu deixar anar a fer castells perquè els castellers diem el que he dit abans la mala fama de casteller gent de taverna
I això és nefast, això no és així. Per què deien castellers gent de taverna? Perquè on se reunien els castellers? Amb una taverna? Amb un celler? Per què? Perquè no tinguin un local on trobar-se. Feien les diades a Calambros o al bar La Florida.
L'Avella anava a Calambrós i la Nova al Barla Fluida. Per què anava a Calambrós? Perquè el cap de colla d'aquella època de la colla vella de Xica de Tarragona era l'Estreba Pomerol.
I aquell home vivia a la presa de la font. Doncs quan sortia de casa seva ja estava en lloc on se'n podia trobar. A veure, Cuga, que t'estàs relaxant massa i qui hem de treure... No, jo escolto, per mi és un referent. És un pou de ciència, aquest home. I més toca les campanes.
I què sents quan fas castells? Quan ets allà, quan ets a la colla, quan ets al pati d'assaig, quan estàs allà, què sents? Ah, jo ara m'ho passo molt bé. Jo entro de Falca ara, als castells, no sé si són Falcas, és que entra l'home de darrere, el lateral, queda allà un foradet, i com som petita, bueno, que va allà...
Si fossis l'empizza, sí, és un tapaporo. A veure, se li diuen tal, falques, el que sigui, no? Però entre castell i castell, doncs mira, tinc les companyes, anem parlant, anem rient, anem... Ho passo molt bé, la veritat és que és una manera de viure, que molta gent potser no l'entendrà, però amb aquest món del castell, si t'adons que cada vegada som més gent,
per algú seràs, és que és un ambient molt xulo i molt recomanable per a tothom, a qualsevol edat. Per això tens que esteix aquesta cosa que pots acollir a tothom. Pots parlar amb un criu i amb un gran que no hi ha referència...
És a dir, una persona jove pot dir, ostres, aquest no, no m'ajunto amb aquest perquè és l'edat, no? El bonic dels castells és que tothom parlem amb tothom. És a dir, no estàs parlant només amb un grup en un moment, sinó amb diverses persones, durant tot l'assaig, amb diverses persones molt diferents i moltes cultures molt diferents, sí, sí.
Jo tinc la sensació també que se deixa fora del pati, es deixa fora els càrrecs, les feines, o sigui, el càrrec que tu tinguis fora dels castells no té res a veure amb que siguis director de o que treballis a la ràdio o el que sigui. Correcte, correcte. I hi ha una altra jerarquia. Una vegada es posa amb la camisa de treball...
és xulo perquè mira que portem anys fent castells molta gent, a millor has anat a algun post a comprar o a fer alguna gestió i t'has trobat aquella persona i no tens ni idea què feia aquella persona allí són tots igual i això és el més bonic del món dels castells que tothom estem en una mateixa línia i això potser fa que el treball en equip sigui millor que no hagi creences niegos que un més alt que no, no, no, això és el millor que té el món casteller que tothom som iguals
I també la part social, al final, jo a vegades ho penso i suposo que a nosaltres també, la obligació, entre cometes, de veure'ns dos vegades a la setmana com a mínim, fa que vegis més gent del pati d'assaig que gent de la teva família, gent que potser no coneixes de res, però que arribes a saig, comparteixes, xerres i ja estàs més estona amb ells que amb qualsevol altra. Sí, sí, és que arribes allí i ja comences. A més no estàs sentant per la porta de l'Ajuntament, que ja estàs saludant amb uns els altres, encara que després...
La colla és molt gran, no tinguis converses amb tothom, però aquella manera d'entrar, aquella alegria que te saluda tothom i de veritat, si una vegada arribes al pati i a més, és que te la sents com a pròpia família teva. Jo, pelmenys, tinc gent a la colla que me la considero quasi més familiar que la veu, que el que tu dius, la trobes més que la pròpia família, no?
Nosaltres hem anat a la muntanya juntes, no? Sí, sí. Fem les nostres caminades. Sí, sí. Estem introduint a la Cris, que ara ja la tenim en forma, estem introduint a fer rutes llarguetes, i sí, sí, i superbé. T'ha provat mai de fitxar alguna altra colla? Eh? T'ha provat mai de fitxar alguna altra colla? No, però sí que hem de dir, i aquí està el Cunessa que t'ho dirà, que nosaltres al començament, el 74, amb la colla d'Altafulla, li fiem el pila de 5.
Se'n recordaràs, que anàvem un germà, tot el Pilar de 5, els deixaven la camisa i li fèiem el Pilar de 5. Quin any has dit? El 74. Ah. Sí, sí, l'hi fèiem. Abans d'ahir. No, no, jo no hi era, jo era molt jove. No, és que jo vaig estar a la colla d'Altafulla de 10 anys. Eh? Jo vaig estar a la colla d'Altafulla de 10 anys, d'enxanet, d'acotxador, dos, uns quarts. Però no, en aquella època era molt petitó. Un que era de la junta d'Altafulla era el príncep.
Per sempre hi ha hagut bona sintonia entre el Tafulla i els xiquets. Sí, sempre, tenint en compte que el Tafulla és una colla que també... Han estat bastant nodrets de castellers provenients del Tafulla. Sí, sí, n'han tingut gent que ha vingut de Tafulla a Colla Nostra i ara han tornat al Tafulla. Per exemple, l'Eduard...
El Barbín i l'Altafulla. El Prudent, el casteller, un test del 9, que ara torna a estar a l'Altafulla, vull dir que sí, sí. O sigui que no te'n voleu fitxar cap altra colla, eh? No, no, no. No t'he fet cap oferta. Jo no tinc tanta categoria com a Víquid. Perdona, escoltem, quan éreu poques dones, noies fent castells... No, no, no. Perquè aquí, clar, aquí s'ha fet homenatge, s'ha fet el Museu Casteller, l'homenatge a les dones castelleres, no sé si va ser el Museu Casteller, a algun lloc es van fer homenatge...
Sí, però les colles ballenques, tant són de rodalies. Però estaria bé, estaria bé, estaria bé. A l'Aurora Batet li van fer l'homenatge a l'Aurora Batet, que és la castellera, va ser castellera l'any 50 i alguna cosa, no me diguis el quant, sé que era l'època dels 50, amb la colla veia de Valls. Però primera i en actiu només quedes tu, en actiu. Això ho diuen. O sigui, pionera i en actiu. Doncs tot en...
Alguna cosa, no? I cada dia al pati d'assaig? I cada dia al pati d'assaig? Entrant allà dintre a jugar la camisa com tothom. I esperant que arribi el dia de les Mercedes, no? Allà a la residència. Ah, sí, a les Mercedes. Cada any va a les Mercedes, fem un 4 de 6 i encara segueixo fent-lo. En guai no, perquè vaig tenir un accident, no? Però sí, sí, amb aquesta senyora fem algun castellet de 6, encara no. Quin castell recordes molt? O temporada...
Personalment o... Personalment. Que hagi pujat jo, te refereixes? Bueno, és que n'hi ha molts, perquè jo me'n recordo, per exemple, el meu primer 3 de 8...
que és una mica la bèstia negra que han tingut la colla, com el dos de set, que també el feia, no? I amb el 3 de 8, que m'ha quedat pendent, que és on vaig tindre l'accident aquest més greu, però el primer 3 de 8 aquest el recordo molt bé. A part del primer 2 de 6 que el coneix de Cotxadora, que va ser a la pobla de Montornès, que per cert només el van carregar i la caiguda van caure,
Però també, aquest també me'l recordo molt. Però vam caure en Gràcia. Van caure en Gràcia. No vam caure a França. Has vist tota l'evolució, és el que deies abans, vau començar amb castells de 6, castells de 7, de 8, fins a arribar a temporades molt grosses. Us ho pregunto els tres. Com es fa quan la colla sembla que potser no està donant els seus màxims?
Valtros, com a persones que porteu molts anys i que heu vist passar generacions i generacions, com es fa per tornar a fer pinya i tornar cap amunt? Treball, treball i treball. No hi ha una altra. Ajudar la colla en aquests moments, perquè el fàcil és apuntar-se quan tot funciona bé, llavors el pati s'omple més. Quan les coses funcionen, tothom s'apunta al carro guanyador. Però les persones que estimen la colla,
I l'estimen de debò és ara quan s'ha d'estar. Que les coses tornaran a sortir i tant, que no ho dubti ningú.
Ho deia el dia que vas parlar tu allà a Casa Canals, al pati, tu i l'altra companya que va parlar d'aquí 5 de 9, i també vam parlar amb diferent gent, i es deia que això és un procés que pot durar una temporada, pot durar dos, però que és un procés, no? Ara és tornar, els xiquets estem renovant gent de tronc, i és tornar a agafar aquella coacció i tindre la gent...
que valgui per aquell lloc i és anar provant fins que agafem la fórmula de dir ara tenim un tronc sòlid i podem tirar endavant. Donar confiança als castellers és importantíssim. I clar, l'equilibri d'experiència i joventut s'ha de fer i això té un procés i aquest procés porta un temps. I el que també fa falta és que aquell que pugi
confiï, tingui confiança, sigui solidari amb el que està al davant o al costat, que no miri el que dèieu abans, si és oficinista o si és un treballador de carrer. Perquè jo recordo molt bé quan pujava a segonsa.
Per exemple, en un 4 de 8, i en aquell 4 de 8 hi havia gent, o érem gent, de diferents postures socials,
tant en l'àmbit de treball com en l'àmbit de pensament, uns socialistes, de Convergència, del PP i tal. I allí quan vèiem que un segon estava apurat, doncs no dèiem que es foti, sinó, eh, aquí estic jo i t'ajudo. I això també fa falta. Els crios, quan pujan a Montcastell,
pujant amb la tele en marxa i amb la càmera a la mà i veuen la cara de cadascú de nosaltres i diuen, ui, no pinta bé. I penseu una cosa, penseu en aquella cançó del Matarile, d'on estan les llaves. La clau del castell la té la canalla, la canalla.
Va, que fer-me un pilar de cinc. Ara tenim el pilar de cinc. Té'm el baix, no? Torna'm a fer el pilar. Va, ell de sota, no? El tòful de baix. El tòful de baix. Aguanta, eh? Tòful, aguanta'm. Jo el vaig damunt teu, no? Jo damunt, Cristina? Vinga, jo damunt. Torna'm a dir això. No, jo sota la Cristina. Sota la Cristina. La Cristina damunt meu. Sí, és Cristina damunt meu. I jo dalt? Jo dalt, eh? Però aquí n'hi quebrà, eh? Hem d'anar fora, eh? No, no, jo. El bo del pilar d'aquest que esteu dient
És que, veus, hem de fer un pilar de 5 i un pilar de 5 normalment en qualsevol plaça hi posem crosses i a un no posem crosses en un pilar de 5. Quan pugem el pilar de 5 per les escales, llavors hi ha crosses i també puja i baixa. De vegades no arriba baix de tot però també hi ha arribat i sense crosses.
Has après coses? Home, i tant, sempre, sempre. Cuca, gràcies. T'agrada la sorpresa o no? Bueno, la sorpresa m'agrada molt i moltíssimes gràcies per haver-hi pensat també. A qui el vols dedicar, aquesta sorpresa? Pensa-ho. No, no, li vull dedicar a la meva amiga la Cris i a tota la colla.
que jo sense ells no estaria avui aquí, de veritat, que s'estimo tots molts, i a tot el món castellari, i que seguim així, que ara estem en aquesta segona època d'or, i per molts anys, que tenim la gran sort de veure aquests grans castells que s'han impensat. I sense gent com tu, nosaltres tampoc estaríem aquí ara mateix. Moltíssimes gràcies.
Augur una abraçada aquí, ara, d'aquí una estona, eh? No fa res gràcies, que vagi molt bé. Pítiamum, te diu, eh? Pítiamum. Pítiamum. Queixina catalana, gràcies per ser la sorpresa del confident i també el tofoconessa. Gràcies. I a l'Abril, Rius, que avui he posat el veu. Aquí tot es mata la ser, eh? T'has envoltat? Sí, sí. Que vagi bé, gràcies.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Un tema que vam conèixer gràcies als Village People i que tens més tard, concretament l'any 2003 aproximadament, potser abans, els Peixot Boys el van remasteritzar i el van fer seu. Això és Go West.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
De costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllo.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera Fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat. Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. I mireu, a la veu sempre ens agrada apuntar fets que passen per primer cop, que no han passat mai abans, i és el cas del que parlarem ara, perquè serà la primera vegada que es podré veure a Tarragona, això serà demà dissabte, més o menys cap a dos quarts d'onze, ara us ho explicarem, cap a dos quarts d'onze al carrer de les coques.
Mira, a l'antic hospital de Santa Tecla, eh? Recordeu, doncs, que teniu certa edat, doncs, que allí... El lema, caminem amb esperança, i en el marc del jubileu 2025 arriba una processó que no s'havia fet fins ara, com dèiem, a la nostra ciutat. Un pelegrinatge que vol ser una trobada, una trobada festiva, en definitiva, tothom hi està convidat, oberta, inclusiva i pensada per totes les persones. En parlem amb Miquel Sánchez, ell és el delegat de la Pastoral de la Salut a nivell de Tarragona. El doctor Miquel Sánchez, què tal? Molt bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia a tots. Ho he dit de dues maneres diferents, Sánchez i Sánchez. Creus que és Sánchez, el correcte. Sánchez, sí, sí. No Sánchez, eh? Sánchez. Sánchez, sí, sí. De vegades és que, bueno, la nena em diu Sánchez. És més popular, Sánchez, més de la nena. Sí, sí, sí. Bueno, vaja, dèiem que és el primer cop perquè això passa amb motiu del jubileu, no s'havia fet mai, no? I a més amb un recorregut molt singular, també, no?
A veure, el jubileu, que el papa francès el 24 de desembre el va proclamar i està en poques setmanes per la seva clausura, que és el 6 de gener, i jubileus, el que són pelegrinatges, han fet.
S'han fet molts a nivell de parròquies, un grup de persones de la diòcesi van anar a Roma. Hi ha molts tipus de pelegrinatges, en definitiva, després explicarem què s'entén com a pelegrinatge. Pel que fa al pelegrinatge de demà, és un pelegrinatge especial en el sentit que neix dins de la vicaria de la caritat,
de la Caritat tenim el Pastoral de la Salut, que jo soc el delegat, i tenim un altre pastoral, que és la Social. El Pastoral Social, que la dirigeix la delegada, és la Montserrat Esporrin, i el que fem de novetat, per dir-ho d'alguna manera, és que és un acte que és una processó transversal. És un acte transversal que vol dir que implica organismes diocesans,
però que també està oberta a organismes o entitats no diocesanes. Vull dir que és un qualcom molt obert a tothom, que aquesta és la idea. Perquè si parlem del poble sant de Déu, que està configurat per tots els batejats, però com a fills de Déu, tota la gent, tot i que no estiguin batejats, forma d'alguna manera part d'aquest esperit. I, per tant, no ho han volgut fer obert,
i hi ha moltes entitats, tant diocesanes com no, com he dit, per exemple, participa Càritas, Protecció Civil, en fi, escoles no diocesanes, també participen les escoles diocesanes, evidentment, però vinc a dir que volem fer obert. Aquesta podria ser la novetat en quant a què és tota una vicaria, la vicaria de la caritat, que participa d'aquest acte.
Obert a tothom, per tant, a tothom que vulgui participar i que s'hi acosti, no? Hem vist cap a dos quarts, a dos quarts 11. I què serà? Un recorregut? De fet, un recorregut des de més o menys del carrer de les coques fins a la catedral? Sí. I després hi haurà una cerimònia de missa, no? Una cerimònia solemne. Té dos parts. Aquest pel·lineatge constaria de dos parts. La primera, en si, és la professora. La professora...
que és, diguéssim, un testimoni que donem als cristians amb aquest caminar que representa arribar al temple sant, que en aquest cas és la catedral, que entrarem per la porta santa, que en aquest cas és el temple jubileu de la catedral. Aquesta primera part és un recorregut que neix, parteix, de lo que era abans l'antic hospital de Santa Tecla, que és el Consell Comarcal, a carrer de les Coques,
I ho fem perquè és un lloc que en el seu moment va ser un lloc de patiment, de dolor, però que a la vegada va ser un lloc, un indret de caritat, de fer bé a la gent que patia, que tenia discapacitats. I en aquest sentit, d'aquest lloc de patiment, sortirem amb professor fins donant la volta.
per a la catedral, carrer Sant Pau, plaça de l'Arquabisbat, i acabarem, farem el final d'aquest peregrinatge, d'aquest caminar, a la porta de la catedral, on aquí hi ha un segon temps, que és l'entrada a la catedral amb la missa solemne, dirigida pel nostre arquabisbe Joan,
Joan Planelles, i penso que serà un acte bonic perquè, ja t'he dit, la participació pensem que serà inclús d'unes 300 o 400 persones, a més de les que es puguin afegir arrel d'aquest comunicat. I veig que sortiu a les 11 i arribar a les 12, és a dir, per tant, és llarg el recorregut o hi ha pauses entre mitja? No, la gent està convocada a les 10 i mitja, no? Sí.
Llavors hi haurà un moment d'esbarjo, hi haurà música, vindran el grup Els Tecles, que animaran, perquè hi haurà uns gegants, vindran gent de col·legis amb banderoles, centres d'educació especial també, vull dir que participarem d'aquesta manera, amb gresca inicial. Llavors, quan arriba a les 11, hi haurà un repic de campanes amb el grup de campaners, amb el nostre amic Conessa, que dirigirà,
Aquestes campanes que donaran peu a una sortida amb professor, amb tranquil·litat, amb serenor, compartint aquests moments de pregària i d'unitat. I testimoni, perquè el que volem fer és una manifestació testimonial de la nostra fe, que la volem contagiar, contagiar tothom i tothom està convidat.
I abans que ha recorregut, ja dius, parteix d'aquest lloc, dona la volta i entrem a la catedral, que ja t'he dit que seria... Cap a migdia. Al segon temps, a migdia. Seria la missa a les 12. Sortiríem a les 11 i a les 12 arribaríem, però la gent està convocada a mitja horeta. Però igualment no un quadre no se vol, perquè des del carrer Les Coques a la catedral hi ha 5 minuts. Sí, però volíem fer una miqueta més bonic. Però hi ha recorregut, hi ha un recorregut. El recorregut és sortint de direcció cap a la col·legi de l'Estonac...
Girem pel carrer Sant Pau, que és on està el seminari, i arribem a la plaça de l'Arquivisbat, al Pla de la Seu, i baixem, entrem al Pla de la Catedral. Baixeu per darrere, per tant, darrere el claustre, per entendre... Per darrere el claustre, sí, sí. No hauran parades, anirem fent i l'alternància de pregàries, en silenci, alternats amb la música sacra, o diguéssim, tradicional, que anirà impartida pel grup dels teclés.
l'actitud del pel·legrinatge o la simbologia d'un pel·legrinatge o què és un pel·legrinatge, que ho digueu al començament que ens explicaríeu, què és un pel·legrinatge i qui vulgui anar-hi, quina és l'actitud d'anar amb un pel·legrinatge, és a dir, què es fa o com s'hi va? El pel·legrinatge és qualcom més que un caminar, un anar d'un lloc o un temple, és alguna cosa més
és caminar cap a Déu, d'alguna manera, en fraternitat, en comunitat, especialment acompanyant els pobres, els esbleguts, tot. És un temps de gràcia especial. Si veiem un significat teològic, estem parlant que és un temps, el temps del jubileu, de gràcia especial.
Per tant, els cristians, si professem la fe i seguim el missatge de Cris, el que hem de fer, doncs, és manifestar aquesta fe, contagiar aquesta fe i fer testimoni d'aquest missatge misericordiós de Déu. Aquesta és, en principi, la filosòfia, per dir-ho d'alguna manera...
del que és el pellegrinatge, del que és aquest recorregut, que no només és això, no només és un caminar físic, sinó que hi ha alguna cosa més, és alguna cosa interior, és alguna cosa de manifestació de la nostra fe. I quan acabi aquest jubileu, que és l'epifania de l'any que ve, doncs ha de continuar, aquest esperit ha de continuar, no podem quedar-nos en aquest any,
Jo sempre comparo que el tema que és del jubileu és un carregapiles. Un carregapiles, permeteu-me l'expressió, perquè durant aquests anys els cristians a vegades s'anen relaxant, anem perdent una miqueta aquest fons espiritual i a vegades fa falta aquesta càrrega, aquesta xispa, i això és la missió que té aquest jubileu i aquest peregrinatge és una manifestació d'aquest sentiment.
Caminem amb esperança. Demà, doncs, la cita partia dos quarts d'onze, al carrer de les Coques, com deia el doctor Miquel Sánchez, l'antic seu de l'Hospital d'Esnatecla, ara actualment seu del Consell Comarcal.
I amb aquest ambient festiu, que procedirà a l'òpera d'agrinatge, que tindrà lloc per demà, per primer cop, amb motiu del jubileu 2025. S'han fet molts actes, però veig també que es va fer un acte no fa gaire a Montserrat, amb molts de les participants, també. Per això dic que hi ha moltes formes, s'han fet molts tipus de pregrinatges, però aquest té aquest especial caire. Doncs que vagi molt bé, demà, la cita dos quarts, doctor Miquel Sánchez, gràcies, delegat de la Pastoral de Salut de Rona. Que vagi molt bé. Esteu tots convidats, moltes gràcies.
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Radio. Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Mar Vella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Mar Vella Futbol Club.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Passant 23 minuts de les 10 del matí i és hora de fer el resum setmanal de tot el que hem tingut per la veu de Tarragona aquesta setmana. Cada dia tenim un temps diferent, llavors farem una miqueta el resum del que puguem, del que ens doni temps. Llavors, no hi ha hagut un tema destacat, però sí moltes veus diferents. Hem parlat del turisme, dels càmpings, també hem parlat amb polítics de política, de la salut, la cultura i la diversitat.
Comencem amb què vam parlar i què vam tenir el dilluns.
Vam arrencar parlant del sector turístic, un dels motors del nostre territori, perquè després de ser anomenat president de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, va venir Joan Estrada, que afronta un mandat amb reptes importants. Sostenibilitat, regulació del turisme itinerant i tramitacions urbanístiques més àgils. Escoltem què ens explicava i quins són els reptes que ell afronta. Hi ha tres paraules que van molt associades al càmping, que és la sostenibilitat...
La innovació, perquè cada any heu de fer manteniment, reinventar-vos, i la competitivitat, en un sector que és molt competitiu. I no sé si hi ha molts països on hi ha molta cultura de càmping, podríem parlar d'algun país nòrdic, a nivell d'Europa, no sé si està ben instaurada la cultura del càmping, si ho veieu també aquí, perquè veiem cada any que més o menys turisme nacional i estri estranger, 50, 50, 45, 60, no, es va repartint, però veiem...
Sí, tens a veure amb això que dius. No et sabria dir si cultura del càmping, una altra societat europea, en té més que nosaltres. Nosaltres, quan dius quin perfil, quin percentatge de clients estrangers o locals, nacionals, tens...
no vol dir que hi hagi més cultura de càmping, és que nosaltres el que sí que tenim és un pol d'atracció molt potent i les cultures que fan càmping els hi agraden molt i ens venen a veure. I ja fa molts anys que el turisme centre europeu, nòrdic,
i de les Illes Britàniques i de més enllà, trien la Costa d'Orada i les Terres de l'Ebre com el seu destí perquè ens hem arribat a posar en línia de ser capdavanters, pioners, en instal·lacions de càmpings amb molta qualitat...
molt ben gestionades, que compleixen molt els requisits, les demandes del campista busca, i hem caminat paral·lels al que el client ens demana. O sigui, els responsables dels establiments del càmping tenim sempre el pàmpol posat a veure què ens demana la gent. I això és una dinàmica que portem en l'ADN. Escoltar les necessitats per adaptar-nos, i això és lligat amb el que tu dius,
reinvertir, reinventar-nos, vestir les nostres instal·lacions amb les coses que la gent necessita. Per exemple, parlaves de sostenibilitat. Va lligat, és que al càmping nosaltres comuniquem aire lliure.
Ens ha anat molt bé, empresarialment parlant, la post-pandèmia, quan es buscava distanciament, aire lliure, doncs nosaltres ens hem beneficiat. Ha sigut una ocasió d'or perquè molt més membres de la societat que no sabia què era el càmping ens coneguessin.
però nosaltres hem estat a punt i hem atents al que la gent demana donar-los el que busquen. Sostenibilitat, nosaltres hem de comunicar ecologia, responsabilitat, criteri en com gestionem els nostres establiments, què és el que oferim als nostres clients, què és el que volen, que en definitiva què és el que vol la societat. Avui en dia la gent vol una responsabilitat.
tant en el moment com fa les seves vacances, com en el moment en què se li gestiona el seu poble, la seva ciutat, per la prestació de serveis mínims com a ciutadans que som. Llavors, el món del càmping, amb això hi estem atents i tenim cura.
És un sector que mira cap al futur, però amb la vista posada sempre en la qualitat i la proximitat. I parlant de qualitat, aquesta setmana també hem tornat a sentir la veu dels barris, perquè la Plataforma per una Tarragona neta i la Federació d'Associacions de Veïns mantenen la convocatòria de manifestació per denunciar l'estat de la neteja, que serà
el 15 de demà, dissabte 15 de novembre, tot i l'entrada en funcionament d'Urbacer com a nova empresa concessionària. Escoltem Alfonso López, president de la Federació d'Associació de Veïns de Tarragona, que ens parlava d'aquest tema. Alfonso, la pregunta quasi és obligada. Vosotros continuáis dando apoyo a esta manifestación, a esta concentración prevista para el próximo sábado que se impulsa desde la plataforma para una Tarragona neta
Pues, como bien dices tú, la plataforma por una Tarragona neta es la que hace la concentración para el día 15. Es un grupo de vecinos que, bueno, están indignados con todo lo que está pasando y ellos son los que deciden. Como siempre, la Federación de Vecinos de Tarragona da apoyo a cualquier plataforma de limpieza, de seguridad, de sanidad, de lo que sea, porque nosotros representamos al mundo vecinal y creemos que nuestra obligación es dar siempre apoyo.
¿Habéis notado ya cambios o es muy pronto para valorar? Si te soy sincero, se ha notado cambio. La verdad es que sí, porque el lunes pasado mismo no podías andar por ninguna acera.
y ahora ya se empieza a ver. También tenemos que reconocer que Urbacet se ha encontrado un marrón muy grande, ¿me entiendes?, una tarragona más sucia que nunca, debido a que fomentó los tres últimos días, que no han hecho nada, aunque ellos digan que sí, mienten, y desde aquí damos totalmente apoyo también a la empresa Urbacet, porque creo que se encuentra una tarragona que jamás, jamás, en muchos años se había visto en esta situación, por lo tal, entendemos que
Que con el tiempo creemos y debemos entender y dar apoyo también a ellos para que el día de mañana Tarragona vuelva a ser la que era, la que se merece, ¿no?
Però, aun así, és cert que, com ho comentais, és un tema que s'arrastra, s'arrossega des de fa molt de temps, aquest tema de la neteja, i això respondria al fet que continueu donant suport a aquesta protesta, a aquesta manifestació que es manté convocada per dissabte. Respon a això, a que fa molt temps que la situació és la que és, i a que es busquen garanties i fer-ne un seguiment que això sigui així.
Exactamente, esto no viene de hora, ya de hace muchos años, ya se dijo que Tarragona, hace muchísimos años se dijo que Tarragona estaba muy sucia, ¿no? El tema es de que el contrato es antiguo, un contrato que dejaba márgenes a muchas partes de Tarragona que no se podía limpiar. Ahora tenemos un contrato adaptado, adaptado al siglo XXI. ¿Nosotros qué esperamos con este contrato? Pues que se cumpla todo...
Les entitats coincideixen que el canvi d'empresa és positiu però que cal un seguiment i no desconvoquen la vaga perquè la vaga va més per tots els reclams que portem en tots aquests temps.
També hem conegut projectes per fomentar l'emprenedoria entre joves. Autoocupació impulsa la quarta edició de la llançadora Beques per emprendre, un programa per donar suport a idees d'esnegoci i ens ho explicaven el David Gispert i el Josep Alonso, el David Gispert és responsable de la llançadora Tarragona i el Josep Alonso és un dels joves participants.
Bé, ja no sé si vendre-ho com un projecte innovador, perquè portem aquests quatre anys i l'exemple que es va replicar en any rere any i aquest èxit, però sí que és un projecte que al final ajuda a desenvolupar idees de negoci a través d'un programa de formació professional dual ocupacional.
Com comentaves abans, que està finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya. Llavors, això és un programa en què participen diferents emprenedors durant un any i que, com bé comentaves, està abacat perquè aquestes persones que participen cobren un sou durant aquests 12 mesos que participen en la llançadora.
que els facilita d'alguna manera desenvolupar el seu projecte d'emprenedoria sense tenir la inquietud d'on obtingui ingressos mentre estic desenvolupant aquest projecte.
El requisit bàsic i excloent és que els joves que hi participin han de tenir entre 18 i 29 anys. I quins altres requisits hi ha? Que estiguin aturats, que tinguin un projecte. No necessitem que tinguin un projecte en una fase molt avançada ni molt inicial, sinó que tinguin un projecte i que aquest projecte, d'alguna manera, pugui ser desenvolupat dins del mar de la llançadora.
Però el projecte no ha d'haver començat. No és un projecte que ja ha començat a arrencar i que no se n'acaben de sortir? No, no, no. Normalment és un projecte que està en una fase mitjana o inicial. No és un projecte que hagi arrencat del tot. És a dir, una persona que està donada d'alta en aquest cas no té cap sentit que participi en la llançadora perquè s'entén que aquest projecte ja està en marxa. És a dir, la llançadora, com bé diu el nom, el que ajuda és a arrencar, a llançar aquest projecte que està en una fase inicial o mitjana.
Busqueu 39 joves que s'hi vulguin adherir. Com aneu de sol·licituds de cara a... Perquè ara esteu pensant en la cinquena edició?
Bueno, la cinquena edició serà la que es farà... Perdona, la quarta edició serà la que es farà a Barcelona... A Barcelona es farà la quarta edició i nosaltres farem la segona edició. Molt bé. I esteu ja pensant en la propera, doncs, eh? Sí, sí, ja estem... Bueno, ja començarem, de fet, a través de la web d'autoocupació ja es pot fer la sol·licitud per participar en aquest procés de selecció. Farem un procés de selecció en què la llançadora participaran unes 39 persones arreu de Catalunya i aquí a Tarragona la idea és que en participin 12.
Si teniu il·lusió i ganes de crear empresa, doncs ja sabeu, heu de contactar amb la llançadora a Tarragona. I no deixem de banda l'àmbit social, perquè dijous vam parlar amb Cinta Pastor, encarregada de llegir el manifest de la Festa de la Igualtat i la Diversitat, que se celebrarà aquest cap de setmana al Serrallus. Primera edició i escoltem una mica què significa per ella aquesta Festa de la Igualtat i la Diversitat.
Seguim, aquest dissabte seguim, dia 15, i amb totes les ganes del barri, amb la seva gent especialment, i en uns moments en què el barri també té molta problemàtica pel sector pesquer, però pensem que l'associació té que fer coses, la gent ens hem de mobilitzar per coses i hi ha molta feina a fer.
És l'associació de veïns del barri del Serrallo que va organitzar aquesta primera festa de la igualtat. Com no podria ser d'altra manera es començarà amb esmorzar amb sardines. Això és el serrallo, no? Això és el típic d'allà baix, no? La sardina, rossejat o fideuat, normalment fem fideuà, i musclos, i festa, no? I...
i moltes actuacions musicals de molta gent jove de molta gent que s'ha implicat de manera altruista i és fantàstic veure a xavals de 18 anys que venen allí a fer la seva música urbana
i que es lliguen a la protesta, es lliguen a les protestes d'això, que la gent no pugui viure d'acord amb els drets humans, que ja fa bastants anys.
Serà una jornada plena de música, però també de gastronomia i amb un missatge de fons molt clar. Celebrar l'amor lliure i la diversitat com a valors essencials.
I dimecres vam mirar enrere per recordar una fita històrica. L'Hospital de Santa Tecla celebra 50 anys com a hospital docent universitari, una efemèride que ens recorda els inicis de la formació mèdica al territori i el camí que va portar a la creació de la URB. Escoltem Joan Maria Tzarà, que és el director general de la xarxa Santa Tecla.
hi havia un equip. Aquest és el cap, aquesta és la importància. No era una... Evidentment, a partir d'una hora queden els que estan de guàrdia i si necessiten res, pues avisen amb altres professionals. Però que era un equip. I aquest canvi profund que es produeix en aquests anys de deixar de ser persones individuals i que és allò de cada maestrillo xent el sol i brillo i cada metge també, això desapareix.
i desapareix que la medicina passa a ser una feina d'equip. I dins aquesta feina d'equip passa que s'hi ha de sumar no només l'assistència, sinó l'assistència, l'atenció, la formació i la docència. Tot això forma part del treball en equip. Aquest és el canvi brutal que es produeix en aquests anys a tot Europa i que es transpua als hospitals que volen ser hospitals
moderns, hi ha llavors, no?, que la gran reordenació hospitalària. Que veníem dels hospitals en bona part militars, eh?, que jo crec que jo me'n recordo. Sí, les úniques organitzacions que hi havia eren les militars, les organitzacions benèfiques, Tegla.
que 850 anys d'història, poca broma, i només passa 850 anys fent de tot, perquè ha passat pestes, epidèmies, guerres, invasions, tot, i sempre ha anat donant la mateixa resposta, atendre les persones. A partir d'aquesta situació general comença un moviment...
que hi havia amb els hospitals docents universitaris i hi havia amb els hospitals militars, que és que s'ha d'atendre tota la ciutadania. I a partir d'aquest moment aquests centres, que només se tenien la beneficència i la resta de la gent se tenia que buscar la vida, aquests centres comencen a reordenar-se fent equips, el que he dit abans, equips humans, treball en equip per poder fer això, atendre a tota la població.
Evidentment, al cap dels anys, els hospitals militars desapareixen, perquè només atenien el seu col·lectiu, però ho atenien d'aquesta manera ordenada i queden els hospitals docents universitaris, perquè eren el mateix temps que el catedràtic tenia la càtedra i donava la docència i formava els seus adjunts. Aquell mateix equip era l'equip que donava l'assistència. I des de llavors, centenars de professionals s'han format a Tarragona i Santa Tecla ha estat un referent en docència i assistència sanitària.
I parlant de coneixement, dilluns també vam conèixer els actes dels 30 anys del Consell Social de la URB. Josep Poblet, president de l'ENS, ens explicava com aquesta institució ha connectat universitat i societat.
El Consell Social, com a òrgan essencial també del funcionament de les universitats, i de la nostra en particular, és l'àmbit de participació de la societat en general a dins de la universitat. I alhora també és la manera que la universitat pugui traslladar a la societat tot allò que sigui de l'interès comú. Per tant, és un pont entre societat i universitat, universitat i societat.
i per bé que molt conegut no és per la gent, la seva utilitat i la seva funció és essencial, perquè en definitiva el Consell és qui representa la societat que paga a la universitat, per tant que n'és titular, que n'és propietària.
I la societat del sud de Catalunya és propietària de l'Universitat Raviri Virgili, si m'ho deixen dir així perquè encara s'entén millor. Per tant, és normal que aquell qui té la responsabilitat de sostenir aquella universitat pugui ser l'ens que tingui una veu important allà dintre d'acord amb els interessos de la societat.
I el govern de la universitat, el rector, els seus vicerectors i tot l'entrellat de govern de la universitat és qui governa l'acadèmia, la formació superior, la recerca, la transferència, tot el que de dintre va cap enfora i tot el que es fa en el seu sí.
La coordinació entre aquests dos àmbits és essencial i és també del que es tracta. Per tant, 30 anys després, el que vam fer va ser mirar en darrere i constatar la bondat de la feina feta, que és molta i molt significativa, i, per altra banda, fer una reflexió de present i mirar cap al futur, diguem, quin és el rumb que queríem dependre. I amb això estem.
I posant expectatives cap al cap de setmana, fem una miqueta de repàs de les coses que us trobareu, arriba una cita que ja és tradicional, la 14a mostra de bolets de tardor al Pati Jaume I de l'Ajuntament, més de 100 espècies, activitats per tots els públics i divulgació de la riquesa micològica de casa nostra. Teniu el tall, vam poder parlar amb l'Ernest Gatell i el Fernando Segura, que són de l'Associació Micològica de Tarragona, i els podeu trobar a la web de tarragonaradio.cat.
I parlant de productes de territori, a la Tertúlia Ciutadana vam tastar les novetats de les denominacions d'origen amb la Maria Rosa Blanc, presidenta de la DEO Tarragona, i l'Elisabet Faez, secretària de la DEO de la Conca de Bàrbara. I si el que voleu és teatre, dues propostes molt interessants.
A la sala Trono l'obra, el de Jaume I de la companyia El Celsia, una sàtira política divertida i irreverent de producció tarragonina. La vam poder veure els que vau tenir l'oportunitat ahir dijous, però tornen al mes de gener amb dos passis més. Jo la recomano perquè em sembla que és divertida i té molta sàtira política.
I a la sala Zalata, jo era un tonto i lo que he visto me ha hecho dos tontos. Inspirada en textos d'Alberti, amb un missatge de pau i amor a la vida. Escoltem el que ens explicaven.
Bueno, no sé si feliços, no sé si ens farà riure molt aquesta obra, perquè el títol és de Rissa, l'obra que presenteu divendres, però em sembla que el contingut és bastant seriós. Digues tu el títol, va, que nosaltres sempre els inventem. Va de tontos, la cosa, no? Sí. Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos. Molt bé. És un títol en castellà perquè una de les parts de l'espectacle són textos del Rafael Alberti, per tant, reivindicava també aquests autors de la generació del 27.
i són textos que lliguem amb, diguéssim, també l'aniversari dels 100 anys del primer manifest surrealista, i hi ha una connexió entre el surrealisme, els textos de Rafael Alberti, i la textura que normalment té zones àl·latres. Ara t'anava dir, vosaltres us moveu bé amb el camp surrealista, no?
Sí, és un camp interessant, treballar els somnis, treballar la realitat, en contrast amb el que podria ser, sempre dóna joc a nivell dramatúgic de crear reflexions, sobretot al voltant de les nostres pròpies contradiccions com a persones. Llavors, és un espectacle que barreja la ironia, hi ha punts divertits i després hi ha punts de reflexió al voltant d'aquestes contradiccions que tenim els humans.
Llegeixo aquí, per donar més pistes sobre l'obra, una visió grotesca i poètica de la vida. Per tant, una tragicomèdia, no? Diferents textures d'un extrem a l'altre. Bé, nosaltres som així. Tenim una part sempre més fosca, una part més divertida, una part més inquietant, una part on som capaços de ser persones que pensem en els altres. Llavors hi ha tota aquesta reflexió. És un espectacle al mateix temps que...
que parla de les problemàtiques que no deixem de tenir-se sempre al damunt, que és aquesta capacitat que l'home ha de ser destructiu i autodestructiu. Llavors fem una reflexió al voltant de la necessitat que tenim sempre de pensar en els altres, de ser comunitat, de ser capaços de fer servir la nostra part més positiva en relació a tot allò que ens envolta, tant és la natura com les persones, evidentment.
era una de les propostes més teatreres i perquè als que us agrada la música o més concretament la música sinfònica, diumenge al Teatr a Tarragona la Franz Schuberfil Harmonia interpreta la segona sinfonia de Mahler sota la direcció de Tomàs Grau.
I amb aquesta agenda mig completa, tanquem el resum de la setmana, però no marxeu perquè encara falta completar una miqueta més aquesta agenda amb el cinema, amb el Miquel González. Bon cap de setmana, no marxeu que fem el cinema.
Miquel González, molt bon dia. Molt bon dia. Què ens portes avui? Doncs venim a completar aquesta agenda, no? Sí. Que el cinema també és cultura, que està molt bé. Mira, va, anem a mirar-les la gran pantalla primer, perquè arriba una història que ens porta cap a les muntanyes basques del segle XVII. No sé si t'agrada molt el tema de la inquisió. M'encanta el País Basque. Bruixes, etcètera, etcètera. La pel·lícula es diu Gaua. Si la noche te alcanza.
¡Que me desprecias!
S'han passat amb el filtre de la veu, en plena casera de bruixes. Coneixerem a la Catalina, que fuig del seu marit, abandonant una nit el seu caserió. Acabarà perduda en la foscor del bosc i sentirà una presència que la persegueix. Veig el que vas fer així, a banda i banda. En el seu camí es trobarà amb tres dones que, mentre renten la roba al riu, comparteixen contes de por. Sorprenentment, la Catalina acabarà formant part d'aquestes mateixes històries. És una mena de...
d'homenatge i oda a la mitologia basca, el món més fosc i terrorífic on habiten diverses criatures i també una mica pretén ser un homenatge o retratar el món de les bruixes vinculat a les mentides que es van dir els inquisidors durant aquesta càssera de bruixes que reprimia especialment les dones. Tu creus que existien les bruixes?
no ho sé, jo crec que s'aprofitava qualsevol avidentesa per qualsevol cosa que no podien explicar doncs s'aprofitava per... A vegades es matava molta gent innocent
Bueno, sí, i segurament no els més llestos de la classe ho feien, no? Sí, segurament. La ignorància és el que porta aquestes coses. Vinga, anem amb una pel·lícula que signa la directora Júlia Ducournó. Ha dirigit una pel·lícula ara sobre l'amor familiar, el dol, l'empatia, la transformació del caos i l'addicció. Una pel·lícula que es diu Alfa. No t'acordes de mi?
La niña está con mamá. ¿Puedo ir a verla? Cuando hayas ganado dos o tres kilos, ¿vale? ¿Quieres que te cuente un secreto? He pillado algo.
Tenia una nena problemàtica de 13 anys que viu amb la seva mare soltera i el seu món s'esfrontarà el dia que torna de l'escola amb un tatuatge al braç. No acabo d'entendre la sinopsi d'aquesta pel·lícula i evidentment no l'he vist perquè està avui encara al cinema. Sí, és curta la sinopsi, no? Saps d'aquelles coses que no et desvetlla res?
Res, sí, volen que vagis a veure-la. Molt bé, volen que vagis a veure-la, sí senyor. Ah, sí senyora. Aquesta sí que m'agrada, sí que em crida l'atenció. És una adaptació d'una novel·la de Stephen King que ens porta cap a un futur distòpic i que es diu La Larga Marxa. No hay que hacer amigos en La Larga Marxa. Pero los tres me caéis bien. Como los mosqueteros. Todos para uno. Y uno para todos. No, otra vez que se oiga bien. Todos para uno. Y uno para todos.
Imagina't un futur distòpic. Un centenar d'adolescents que participen en una competició en què han de caminar sense descans. Si s'aturen o redueixen la velocitat, passaport. Passaport, passaport. Moren, jopetes. Jopetes, jolines.
Només uns sobreviurà a la larga marxa, que és una adaptació, com et deia, de la novel·la de Stephen King. Aquesta té molt bona pinta, eh? Aquesta ens agrada. Tenim a Jujutsu Kaisen, Ejecución. No soc jo massa seguidor de la popular anime Jujutsu Kaisen, però sembla que arriba a la gran pantalla, amb una pel·lícula, de la qual no en tenim el tràiler, però sí que tenim la dels mags, Ahora me ves, tres.
En el mundo de la magia, lo que desaparece vuelve a aparecer. ¡Qué alegría estar de vuelta!
Sube, necesitamos un ayudante. És que aquesta sí que he vist les dues primeres. Quan surt, aquesta? Aquesta surt ja, avui. Avui? Avui, avui. Home, doncs diumenge a cita, eh? Doncs vinga, aquesta saga centrada en un enigmàtic grup de mags que, bé, doncs es dediquen a atracar i a fer trucs de màgia per emportar-se botins i coses d'aquest tipus. Veurem la tercera part. A mi la primera em va agradar molt, la segona no tant, i aquesta tercera... I a veure si tinc... Sí, sí. Segons les partes no, veurem la tercera.
Anem a una altra pel·lícula dirigida, en aquest cas, per Justin Tipping, una pel·lícula de terror, de les que a tu t'agrades, però que té l'esport com a... Sí, mira, un quarterback que protagonitza aquesta cinta, que es diu El Mejor. Te miro a ti o a cámara? Mira-me a ti, ignora la cámara. Vale.
Aquest quarterback tindrà un accident provocat per un fanàtic i tot sembla perdut, però el seu ídol li proposarà un entrenament juntament amb una enigmàtica dona, el que començarà com una oportunitat. Ràpidament s'acabarà convertint en un malson inquietant. Perquè al principi no em semblava massa de... No, és que al principi no ho sembla. No ho sembla, no ho sembla.
Vinga, cinema que ens porta cap a la zona més rural, amb aquesta proposta que es diu Diamond Love.
Jo aquestes veus ja que semblen, no sé com tu diré, que alguna cosa li passa. Estem en una zona aïllada, tenim una mare soltera que no sap si està la realitat, si està al·lucinant i que s'acabarà arrossegant amb una espiral de por i incertesa mentre protegeix els seus fills i acaba amb una línia molt fina entre veritat i bogeria.
Bueno, t'ha de venir de gust. T'ha de venir de gust. T'ha de estar en el mood. Y aquesta és més... En clau comedia, todos los lados de la cama.
Després de tres dècades sense veure'ls, en Javier i la Carlota s'enfaden quan descobreixen que els seus fills, Òscar i Júlia, volen casar-se, tot i que d'una generació més oberta i més lliure que la dels seus pares, les intervencions dels progenitors acabaran capgirant els plans dels joves a mesura que s'acosta a l'edat.
A veure, el meu E ha sigut perquè no ho havia entès, eh? Ah, vale, vale. Sí, sí, sí, ha sigut perquè no ho havia entès. Ara sí, eh? Pensar que els pares eren germans. No, no, no. O eren parella. No, crec que eren parella, però de... O sigui, els fills de parelles diferents. Vale, vale, vale. Però bueno, ho haurem d'investigar. També arriba aquesta setmana al cinema Los Colores del Tiempo. Como ya saben ustedes, son descendientes de una mujer nacida en 1873. Adel Mení, de Vermilla. Somos familia, pero no nos conocemos...
Persones d'una mateixa família que se'ls informa que han heredat una casa abandonada des de fa anys. Quatre d'ells es rebaran l'encàrrec de fer l'inventari de la casa on descobriran tresors amagats. Entre les antiguitats es trobaran amb una misteriosa avantpassada, l'Adèle, no la que canta, sinó que la van abandonar quan tenia 20 anys per viatjar al París de final del segle XIX. Bé, veurem què. Sí.
Mira, aquesta és del meu target, la patrulla canina en Navidad.
Doncs tenim els gossets, el Ravel que està desitjant que arribi el Nadal i que l'esperança del pare Noel li porti un trepant láser, cadascú amb els regals demana el que vol, però el pare Noel caurà malalt per un refredat i el Nadal corre el risc de cancel·lar-se. I llavors ja tenim aquí els de la patrulla canina, tots preparats. A partir de quina data comencen a sortir les pel·lícules de Nadal?
A partir de quina data? Sí. A l'Amazon Prime ne tens a partir del juliol, ja. Guai. Sí, sí, que en les pròximes setmanes hi haurà molta cartellera de dalt, no? Sí, sí, tindràs cascabells i picarols. Tenim una proposta que ens arriba des del Japó, però que no s'estrena aquí a casa nostra, que és la Doncella del Lago. Vull dir que a vegades aquestes estrenes arriben, però no al cinema és de Tarragona. Arriben, però no arriben.
I tenim, per exemple, mira, a Movistar Plus tenim a Carles Porta, que ens porta nous episodis de Crimson, en aquest cas... Carles Porta, que ens porta... Carles Porta ens porta, en aquest cas, la jugadora de la selecció holandesa de vòleybol, Ingrid Visser, doncs més...
programes de crims, imagino que també doblats al castellà. La sèrie francesa Seduction arriba a HBO Max. La que s'avecina torna a Amazon Prime. Torna. Torna a Amazon Prime. Però si ja l'hem vist i revisit. No, no, no. Setzena temporada. Ah. I inclou el capítol Dos Cents. Ah.
Imagina't, arriba Amazon Prime, això en teoria en algun moment se veurà en obert. Segona temporada de Palm Royale a Apple TV+, si sou seguidors de la sèrie, i una proposta a Netflix sobre un best-seller de Javier Castillo. Aquesta me la miraré, una sèrie d'intriga que s'anomena El Cuco de Cristal.
No tenim el tràiler de Cucó de Cristal, doncs te l'explico jo, perquè és una sèrie basada, com et deia, en un llibre de l'escriptor Javier Castillo i que narra la vida de la Clara Merlo. És una metgessa que fa primer any i que pateix un infart
d'un infart, un infart de cor, vaja, un infart. Té una segona oportunitat, gràcies a un transplantament de cor, li transplanten el cor. Fins aquí, tot correcte. Què passa? Que s'obsessiona i vol saber qui és el donant que li ha donat el cor. Perquè cadascú té les preocupacions a la vida. Això la portarà en un poble petit i enigmàtic, i allà descobrirà que el cor era d'un jove que estava immers en una tragèdia no resolta. Bé, millor això que sigui el cor d'un assassino.
Bueno, però això ja ho vam veure, no?, amb una sèrie que es deia Pulsaciones o alguna cosa així. Sí, igual, amb les sèries de metges passa bastant. Me sona molt. Disney Plus dóna la benvinguda al Nadal amb una pel·lícula del Nadal dels Jones Brothers, que és com una barreja una mica estranya, i a TV3, a 3CAT, arriba la nova temporada de Joc de Cartes. Molt bé. Que, doncs això, ens tornarà a portar a diversos restaurants amb 13 capítols.
Molt bé, allí la gent s'ha discuteix bastant. Sí, sí, sí. Busca el restaurant més singular de Catalunya. I doncs ja està, fins aquí. Avui hem anat bé, no? Sí, hem anat bé de temps, ho hem pogut explicar. Ets seguidora de The Office, o no? De la sèrie The Office? Vaig començar-la, però no m'ha enganxat l'humor. T'ho dic perquè tenim un spin-off de la sèrie que arriba a Sky Showtime, que sempre me la deixo aquesta plataforma, i ara es diu The Paper.
The Office The Paper. Ah, bueno, encara. Tu l'has seguit? Sí. Ah, no, no, no. Ah, vale, vale. The Office no, n'ha vist ni un capítol. A mi em va costar una miqueta l'humor. Fins aquí, acabem el divendres i aquesta setmana de novembre. Que vagi bé el cap de setmana. Igualment. I al cinema, a la gran, la petita pantalla, on vulgueu. Sí, i ens quedem amb el tamacle de la Sílvia García per tancar la setmana. Que tingueu un molt bon cap de setmana. Adéu, Miquel. Adéu.
Sembrava que no engegués, eh? És molt corrent les entrades de cançons així, d'aquesta manera, no? Que sembla que hagin d'arrencar, però no acaben d'arrencar. Mira, veus?
Abans ens passava també amb el Go West, també ens va passar ahir, abans d'ahir. Te'n recordes? A la mà amb yours. I ara, mira, si deixem l'arrencada del tot, si no ja portem tres, és el Shape of You, el segon demàcle per avui, acabant la setmana amb ell. Et cirant.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.