Bon dia a Sones 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal, home? Bon dia. Ara mateix quatre persones a la peixera, aquí darrere del control central. Això vol dir que avui hem d'anar per feina. Avui tenim una autèntica ultramarató de continguts. Miquel González, bon dia. Bon dia. Abriu Riu, bon dia. Bon dia. Bon dia. Hola, bon dia, Pep. Com estàs?
Què et passa, que vas tan les pitots? No és conya, hem d'anar per feina... Passa que nosaltres anem a 2.5 i la Núria va a 0.5. Hem de dir molts temes avui, molts, molts. Mira, començant aquí, nosaltres hem entrevistat a Portaveus amb la consellera Portaveu del PSC Sander Ramos, també consellera de Cultura i Festes, parlarem a doble estratègia d'Arragona Cultura 2033, que ells presentava, i temes d'actualitat. I a partir d'aquí passaran moltes coses.
Parlarem amb la nova candidatura dels xiquets de Tarragona, amb el Roger Budesca, que és el nou cap de colla, i amb el Siobustus, que assumeix la presidència de l'entitat. També us explicarem que a l'Escola Oficial d'Idiomes i Alport arriba el congrés sobre la didàctica del món àrab, avui i demà.
I anirem cap al campus de Salades perquè les escoles tècniques superiors d'enginyeria i enginyeria química i la Unitat d'Igualtat de la URB han organitzat una nova edició de la jornada Girls Day, avui, i la iniciativa té per objectiu promoure les enginyeries i apropar les tecnologies a les noies de tercer i quart d'ESO perquè després facin aquestes carreres. Ens quedava pendent d'ahir també una xerrada amb el Damià Morós sobre les pintures de Sixena, un diàleg que tindrà lloc també aquesta mateixa tarda, organitzat per l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona.
Núria. Farem l'humor? Farem l'humor. I anirem a veure els Reis Mags. Josep. Ha dit l'humor o l'humor? L'humor, l'humor. Jo crec que ha dit l'humor, però ho analitzaré. Després, atenció, perquè ens visitarà Joan Anton Català, amigo Tarragoni, nascut a Tarragona, però ha viatjat per tot el món i part del món exterior. Ell és astrofísic i ens parlarà sobre el seu nou llibre, L'Eclipsi del Segle. Com gaudir és una guia de com gaudir l'eclipsi solar que tindrà lloc el 12 d'agost d'enguany.
Un home que ens diu, però entre altres coses, el Joan Anton Català, que la propera guerra mundial, les properes guerres mundials es celebraran o tindran lloc a l'espai exterior, eh? Sí, és que hi ha vida extraterrestre, eh? Preguntaré si sap si hi ha vida extraterrestre. Sí, li preguntaré, segur que ho sap. Té la pregunta preferida a tots els... A tots els... A tots els... A tots els... A tots els... Gràcies, Abriu Rius, Núria, Miguel, ja ho tenim, no? Mira, mira, com va ràpid. Va, va, soli, soli, va, que encara arriba la temps.
Més ràpid, més ràpid. Lluís com ha estat l'avís de sa, Mauri Fernández, Joan Andreu Pérez, Maria Bertran, Javier Gisfer, qui us parla, Joreb Sunyer. I avui la primera opinió del dia de Pablo Muñoz, el director del Sant Pau, que ens parla, mira, d'immediatesa i frustració, educat per la paciència. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Vivim en l'era de què cal respondre en 24 hores. I a més tens vídeos de 15 segons.
I és que tot és immediat. Vols una resposta? Escriu-nos per WhatsApp. Vols una distracció? Obre TikTok o Instagram. Vols comprar? Clica, paga i demà ho tens a casa. Això és una evolució o una involució? I tot això? A quin preu? Diversos estudis ens alerten que la tolerància a la frustració està disminuint, especialment en els nostres infants i adolescents.
I és que ja observem en el dia a dia el que els experts i investigadors ens anuncien. S'està reduint la nostra capacitat d'ajornar la gratificació. Això vol dir que no som capaços d'esperar per obtenir allò que volem. I aquest és un indicador clau del nostre benestar emocional a llarg termini. Si es redueix la capacitat d'ajornar la gratificació, empitjora la nostra salut emocional. I és que hem perdut la capacitat d'avorrir-nos. I sabem que avorrir-nos és clau.
Feu un petit experiment. Si un vídeo triga 3 segons a carregar, t'irrites? Si el mòbil no respon a l'instant o es queda pensant, quina emoció inunda? Què passa si quan anem a comprar la persona del davant triga més?
Com a educadors, famílies o simplement com a persones, tenim el repte i l'oportunitat alhora d'ensenyar que esperar també educar. Que el temps no és pas un enemic, que la paciència no és feblesa, sinó més aviat tot una força mental. Una idea pràctica. Per què no ens entrenem a tenir espais de desconnexió intencionada? Per exemple, temps sense pantalles, que ens entrenen en la immediatesa. Activitats sense premi immediat,
o cercar jocs i activitats que requereixin constància. Fins i tot, gaudir de l'avorriment, o deixar que els nostres fills s'avorreixin. L'avorriment és el camp d'entrenament de la creativitat i la tolerància a la frustració. Al final, hem de ser capaços d'educar per saber esperar, perquè això és educar per viure millor.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona
Obrim el programa amb entrevista de Portaveus. Avui amb la Portaveu, consellera de Cultura i Festes i Portaveu del PSC, Sandra Ramos, que ja ens acompanya aquí als estudis. Sandra Ramos, molt bon dia. Hola, molt bon dia. L'endemà del Pla Estratègic de Tarragona Cultura 2033, de fet, l'endemà de la presentació, al Teatre Tarragona, al Hall del Teatre. A més, una pensació singular, perquè, a més a més, part de la escenificació van a càrrec dels artistes, dels propis artistes, que han explicat coses.
Sí, per poder explicar els eixos del pla, el pla estratègic, que és un document, és una eina de treball. El fet de tenir un pla estratègic o haver tingut aquesta voluntat, doncs ja es llença el missatge que per nosaltres, per aquest equip de govern, la cultura és essencial. Nosaltres considerem que el sistema públic de cultura, que això s'està construint, o si existeix, no?,
ha de ser tan important o és tan important com pugui ser el sistema de salut pública o el sistema d'educació pública. Per tant, és important tenir la feina organitzada, saber quins objectius persegueixes, saber com pots mesurar si estàs assolint aquests objectius, com fer que tothom pugui ser partícip de la presa de decisions, etc. I llavors, clar, és un pla...
que té la versió complerta, diguéssim, té més de 800 pàgines, però s'han fet, evidentment, versions més accessibles per a tothom, entenedores, que són les que s'han imprès, evidentment no hem imprès totxos de 800 pàgines,
I que, per exemple, ja es van repartir aquests materials amb els documents. Clar, dins del pla hi ha diversos plans sectorials i transversals, i després els eixos, que són aquests eixos que expliquen quin és l'ànima del pla, quin és el que realment es persegueix, no?
i que anéssim vuit persones del Departament de Cultura, els altres departaments de l'Ajuntament que han participat, o experts, expertes, o jo mateixa, o qui sigui, els tècnics, a explicar-ho i a pensar, pobra gent que vingui, que a més estava plena de goma a goma al hall del Teatre Tarragona, i que ara no els hi farem aquí una classe teòrica i un rotllo total.
I vam decidir que encarregaríem a 8 artistes, bé, de fet 9, perquè l'Eix 8 es va dividir, a 9 artistes gràfics i gràfiques, dissenyadors, dissenyadores, alguns coneguts, els últims 3 cartells de Santa Tegla, per exemple, l'Andolo Plando, el Marble Pini, el Pepe Serra i moltes altres, la Cristina Lavilla, vull dir, l'Alejandra Zúniga van fer una crida,
I es van presentar, no es va poder agafar tothom perquè només eren nou. I amb l'eix que els tocava i el logo de Tarragona Cultura, que és aquest AC feta amb tes, que s'inspiressin i plasmessin gràficament què els inspirava aquell eix. I després ho van sortir a explicar ahir, que pobres fet-lo sortir una mica de la seva...
zona de confort, perquè estan acostumats a dibuixar, o a fer col·legi, o a fotografia, o a dissenyar, però no estan tan acostumats a això. Però crec que va ser la clau que fos proper, que fos entenedor i que fos amè també, no? Perquè això de dos tons a la gent potser que ens ho estalviem una mica. 800 pàgines, clar, no. Això és el Quixot, més o menys. El Quixot són mil pàgines.
Però fan de gust. Hem de ser la mateixa qualitat, perquè això és molt l'eina de treball, faltaria més. La part de la diagnosi prèvia, hi ha hagut també un procés participatiu previ, i aquí s'han tocat moltes temes i molta gent diversa.
Sí, de fet, el procés fins a arribar aquí, a tenir aquest document elaborat, que no és el final de res, és l'inici d'una nova manera de treballar, d'enfocar les polítiques públiques de cultura. Crec que és important que la gent sàpiga que...
La consecució dels drets culturals és l'eix que motiva tot el pla, que les polítiques culturals, la gent, és la que ha d'estar al centre, i que el sector, per entendre'ns, les entitats, els artistes, les artistes, se'ls ha de cuidar, se'ls ha de mimar i treballar,
i han de treballar de la mà amb nosaltres, però que l'objectiu de les nostres polítiques públiques és la gent, no? El sector també, però el centre, només n'hi ha un centre, i al centre han d'estar les persones, i això és important, perquè creiem que tothom ha de ser...
partícep a la vida cultural i ha de poder no només consumir cultura, no deixar de tractar la gent com a consumidora de cultura i començar a pensar que és important que la gent practiqui i creï, perquè el procés és important. I com el procés és important, l'elaboració del pla...
el procés també ha estat part molt important. Sense tenir una bona diagnosi feta de quina era la situació de l'ecosistema cultural de la nostra ciutat i endreçant tota l'activitat cultural que fa l'Ajuntament, perquè és el pla estratègic de cultura de l'Ajuntament de Tarragona. Evidentment, fora de l'Ajuntament de Tarragona, el teixit cultural de la ciutat és molt ric i molt viu.
I per tant hi ha més coses, no vol dir que això ho englobi tot, però endreçar què és el que s'està fent des de l'Ajuntament i aquest procés participatiu que era bàsic, perquè si volem canviar les maneres de fer...
el pla ja havia de marcar el camí que es canviaven les maneres de fer. Per tant, hi han participat més de 1.500 persones, de moltes maneres, algunes responent una enquesta que es va fer online, que van responir moltíssimes persones i entitats, altres participant a les múltiples taules participatives que s'han fet durant aquests dos anys. El procés de participació va durar més d'un any,
després s'han fet algunes entrevistes personalitzades també a persones destacades de la cultura de la ciutat, a persones expertes d'altres llocs, però que ens interessava molt també tenir la seva visió, així que crec que és un recorregut llarg, però aquest recorregut
ja forma part de com volem que es facin les coses i, de fet, en els propers dies, des de ja avui, aquesta tarda i la setmana vinent, s'hi han convocades les taules participatives, les sectorials, d'arts escèniques, de lletres...
cultura popular, n'hi ha diverses, perquè la gent, això és un procés viu, la gent ha de poder continuar dient la seva i, sobretot, han de poder avaluar si estem o no estem assolint els objectius que ens hem fixat.
Això li hauríem preguntat, és un pla que es posa sobre la taula, d'aquí un any i cinc mesos hi haurà eleccions, i mani qui mani a partir d'aquí un any i cinc mesos, clar, vostès són la voluntat de continuar el govern, però en un cas que no hi fossin, això té garanties que continuï endavant? No sé si m'explico, eh?
Amb aquesta idea s'ha fet el pla, per això s'ha abstret de qualsevol... s'ha extemporaneïtzat dels cicles electorals i l'aprovació del pla va rebre el suport unànim del plenari.
excepcionant la consellera de Vox, que té tot el sentit del món que voti en contra d'aquest pla, perquè defensa uns principis que la seva formació política no defensa, entre d'altres, la inclusió, la multiculturalitat, la igualtat de gènere i moltes altres qüestions. I, evidentment, és un pla que el seu objectiu, el que radica, el que hi ha al darrere d'això...
és aconseguir una democràcia cultural, una ciutadania cultural que els ajudi i que ajudi a la gent a desenvolupar pensament crític, a ser lliurepensadors i lliurepensadores i a que puguin interpretar la realitat a través de l'art i a través d'altres disciplines i, sobretot, que...
que ens ajudi també a analitzar tota la informació que ens arriba i a destriar què és veritat, què no, com és... I la cultura pot ajudar a tot això, a llegir en el teatre, al cinema, a les exposicions... La cultura parla de la vida, també, no només, especialment, la cultura contemporània, i a vegades la no tan contemporània també ens parla del que està passant avui, de la vida.
I, clar, és normal que en una formació política com Vox totes aquestes idees, evidentment, no els agradin i votessin en contra. Però la resta del plenari municipal, els altres 26 consellers i conselleres de totes les formacions polítiques van votar a favor del pla estratègic.
Això, i tenint en compte que la base del pla és que està feta per la gent que hi ha participat, aquestes més de 1.500 persones, doncs jo crec que això és garantia que el pla continuï endavant independentment de qui guanyi les properes eleccions. És un pla que té 8 anys de vida i esperem que el proper sigui millor perquè aquest és el primer que es fa.
a la ciutat. Ara li preguntarem al Carnaval, que també per primer cop tindrem una reina del Carnaval. Ara en parlem, però li vull preguntar també per equipaments, perquè enguany ja camina aquest 2026, amb pressupost aprovat, hi ha actuacions també a previstes equipaments culturals.
Hi ha tot el tema de la Metropol, que ja en vam parlar de tombar d'any, i també el tema del Camp de Mar. Hi ha alguna actuació al Camp de Mar? Sí, al Camp de Mar estan obres ara mateix i estan obres des del mes d'octubre al Camp de Mar. I s'està fent la famosa passera que dona accés a l'escenari, perquè això molta gent no ho sap, perquè des de la platea
del Camp de Mar això no es pot apreciar, però l'entrada per tots els equips artístics que s'han de fer servir per un espectacle es feia des del cantó del Col·le del Sant Pau, l'entrada allà per darrere, davant de Sanitat, diguéssim, aquella entrada, i des d'aquella entrada...
que ja era complicadeta, amb un desnivell important, fins a l'escenari, hi havia una passera provisional que es llogava cada any des de fa, no sé, si 30 o 40 anys, no ho sé.
i que impedia que els vehicles accedissin fins l'escenari, i per tant s'havia de fer la càrrega i la descàrrega a mà, amb carretons. Al segle XXI estem parlant, que això estava passant a la nostra ciutat, en un equipament com el Camp de Mar, que volem que sigui referent i que el Festival d'Estiu del Camp de Mar pugui atreure també...
a artistes importants, internacionals, i els portes després allà uns camerinos que a vegades intentem que estigui el més acondicionat possible, però molt antic. Bé, el primer que hem fet és fer aquesta passera, per tant hi ha dignitat una mica pels equips tècnics també que han de treballar amb càrrega i descàrrega,
La impermeabilització de tots els edificis que hi ha a banda i banda de l'escenari. Quan tu estàs a la platè i mires l'escenari, en dues bandes veus unes edificacions i llavors aquí entrava aigua cada vegada que plovia o qualsevol cosa. Impermeabilització d'això, reparació. Abans de reparar el de dintre havíem de reparar el de fora.
I després s'estan posant com una espècie d'ús invertides tot el llarg de la platea, amb una petita llum per sota, també perquè la gent es pugui agafar i donar una mica d'il·luminació en aquelles escales perquè... Seguretat. Un tema de seguretat, no?
I aquestes són les actuacions que estem fent en guany, amb la previsió de continuar fent millores fins a fer una reforma integral de l'equipament. Però anem a poc a poc perquè és que si no, no arrenquem tot. Tot costa molts diners, molts esforços i llavors anem fent per fases.
Però estarà operatiu, entenc. Sí, sí, sí. La idea també és poder continuar amb l'activitat. Per això els projectes, les obres s'inicien a l'octubre, quan acaba l'activitat, després de Santa Tecla, i finalitzaran el mes d'abril.
que ja tenir-lo disponible pel maig quan es fan les primeres... El Terraco Viva, una cosa de teatre grecorromà que fem des de fa molt de temps, el Festival Teta, és a dir, les primeres coses que es fan abans que comenci el festival d'estiu i tot això ja estigui disponible.
Al Metropol hi ha novetats? Respecte a l'última vegada que se'n va parlar, que es va fer visita d'obres? No, al Metropol no hi ha cap novetat i continuem treballant en el projecte que teníem i en les actuacions que van dir que es feien, no?
Però que està cridat també a ser un... ja ho és, un gran equipament, a més, reforçat amb Jujol... Sí, i a més l'espera. El dilluns a la tarda vaig estar a Barcelona, al Conca, presentava un documental que han fet en honor dels premiats i premiades als Premis Nacionals de Cultura de Catalunya, això ho fan cada any,
I vaig anar a aquesta presentació perquè crec que és important que quan hi ha actes que s'ajunta gent, Tarragona hi sigui, i vegin que existim i que estem i papallonegem per allà, i llavors això sempre ajuda. I l'Àlex Casanovas, l'actor, que a més és president d'un sindicat d'actors i d'actrius, quan em va veure em va dir, Sandra, com tenim les obres al Teatre Metropol?
I em vaig quedar una mica estorada, primer que se'n recordés qui era, però també que sapigués que al Metropol està en obres i que em preguntés com estan les obres al Metropol, el que vol dir que hi ha molta gent que està esperant que aquest teatre retorni a la seva vida. Serà...
un centre cultural de primer ordre. I és important tota la tasca que hem fet, evidentment, de restauració de l'obra Jujuliana. Intentarem, a més, recuperar, perquè gràcies a aquesta primera fase de restauració s'han descobert alguns elements en algunes altres parts. Intentarem rescatar el que es pot, que no tot el que hi ha al teatre de l'època de Jujol queda el que queda.
Perquè recordem que aquest teatre va ser bombardejat, per tant, va desaparèixer una part del teatre. O sigui, tot el que és el passadís d'accés al teatre des de Rambla Nova, i per tant la mateixa galeria a Baix del Pati, aquí va desaparèixer pels bombardejos. Per tant, les cúpules de les puntes són les que podem recuperar, però tota la part central allò era nou, no?
I també, doncs, mantenint, respectant, evidentment, la intervenció que va fer Llinàs als anys 90, que hi va donar un sentit, una coherència a tot l'equipament. Però, clar, volem rescatar tot el que sigui possible de Jujol, però, a banda d'això...
Botiga i restaurant. Botiga i restaurant, però sobretot espais per la pràctica cultural, alguna sala de volum únic, més petites, per fer altres tipus de representacions teatrals. Espai cultural més enllà de la botiga i el restaurant, que això sempre dona vida, però hi haurà més coses perquè la gent visqui a l'equipament.
Carnaval, que ells presentava el Carnaval, l'antiga audiència, per primer cop reina carnestoltes, es van canviar els estatuts fa un parell d'anys, i que és el primer any que tindrem després de 43 edicions, reina del Carnaval, de la comparsa 100, o és l'Anna Belén Romero. Sí, sí, ja fa dos anys que vam canviar això, i la comparsa guanyadora, que sempre portava el rei del Carnaval, i la segona portava la concubina...
vam decidir que la comparsa guanyadora podria escollir si portava un rei o una reina de Carnaval, i en funció del que escollís, la segona comparsa portaria concubina o concubí. L'any passat vam tenir rei del Carnaval, perquè la comparsa que va guanyar va decidir que seria un rei del Carnaval, i en guany la comparsa que va guanyar l'any passat, que és Xinos Esports, va decidir que tindríem una reina del Carnaval, cosa que també agraïm molt, i que per primera vegada tindrem reina del Carnaval.
I, de fet, el cartell d'enguany escenifica una mica aquest ninoti-ninota que es barregen, es fusionen i tal, com dient que, evidentment, el gènere... O sigui, les dones poden ser reines del carnaval...
perfectament faltaria més, no? I el carnaval, que l'esperit del carnaval és la llibertat i el reconeixement i la igualtat, doncs, home, el regnat també havia d'arribar en aquest nivell d'igualtat.
Molt bé, molt contents i molt contentes del carnaval i amb moltes ganes que arribi. Les comparses estan molt emocionades. Com cada any sempre diuen que no arriben, que no arribaran. Això cada any, independentment de les dates que sigui al carnaval. Porta molta feina, eh? Sí, sí.
I molt bé, perquè realment... A mi hi ha un acte que fem ja des de fa un parell d'anys, crec que aquest és el tercer que es fa, que m'agrada especialment, que és la presentació de les temàtiques. Perquè això dona l'oportunitat a les comparses de poder ensenyar alguns detalls de la fabricació dels seus tratges que passen inadvertits quan els veus a la rua.
Perquè tu a la rua veus uns tratges meravellosos, uns barrets meravellosos, i a vegades no saps que part d'aquests barrets i d'aquestes decoracions estan fets amb trossos de cullereta de plàstic de no sé què, que s'han tallat, que s'han pintat, que...
que després quan t'expliquen dius, mare meva, i com heu arribat a aquest punt d'imaginació, o coses que són reciclades. L'altre dia una de les comparses que visitaven ens ensenyaven com estaven reciclant part dels tratges d'anys anteriors per al tratge d'enguany, cosa que també és molt interessant.
Jo crec que darrere de cada idea, de cada tratge, hi ha moltíssimes hores de feina, un talent i una creativitat increïbles, i és molt xulo que això es pugui explicar, també, i que la gent ho pugui veure. Arrenca divendres que ve aquest no d'altres, el dia 6 ja i fins al 14. Sí, sí, el dia 6 arrenca... I fins a l'hora 4.000 persones, no?
Disfressador, hi caben 4.000 persones, no sé quantes entrades portem venudes, hi ha un munt, però recomano a tothom que vagi a la tapa a veure la disfressador perquè sí que es retransmet per TAC12 i està molt bé que ho fem.
perquè és un espectacle ben xulo, però, clar, des de la tele tu no perceps l'ambientasso que hi ha, perquè, clar, penseu que els comparcers i comparceres van a tope animar les seves comparses i es genera un ambient tan xulo que crec que mereix moltíssim la pena, a banda que és espectacular veure el que fan.
les comparses. Realment espectacular. És un espectacle de primer ordre. Podria estar, no sé, a qualsevol lloc d'espectacles d'aquest tipus de ball i de música. Increïble, realment. Mireu la programació perquè hi ha molts actes que es faran a partir del divendres vinent dia 6 i fins al 17 de febrer pràcticament un munt d'actes.
del Carnaval de Tarragona. Tema política, perquè ha estat una setmana de molta càrrega política, però li pregunto d'entrar per aquest any i cinc mesos que queden per les municipals. L'alcalde ja va dir aquí amb entrevista que ell es presenta a la redacció com a alcalde de Tarragona, per tant, cap a final d'any entrem en campanya, o si no hi som ja, però tenim un any que serà pràcticament un any vista d'execució de coses i a partir del gener l'any que ve estem en campanya electoral.
Sí. Seguiran en minoria com a ajuntament, això? I també ho he de deixar clar que, bueno, que va haver el suport al pressupost municipal, però que s'han fet d'equilibri i seguiran davant, doncs, d'aquesta manera. Sí, fins al final del mandat. Jo crec que sí, no? Que aquesta és la manera que hem funcionat, ens ha anat molt bé. Nosaltres no ens volem distreure de la nostra feina, per molt que hi hagi processos electorals pel mig, per tant, bueno, quan arribin les eleccions, arribaran les eleccions, però...
Nosaltres estem absolutament focalitzats en aquesta tasca de govern que crec que comença a veure la gent els canvis que s'estan produint. La gent ens felicita perquè estan veient un canvi en el tema de la neteja, l'asfaltat, és a dir, moltes accions que s'estan duent a terme, per no parlar de...
de tots els projectes Next Generation que han sigut transformadors a la ciutat en moltes qüestions. Estem veient com ha canviat el riu, com ha canviat el famós Mamotreto, ja ningú se'n recorda que hi havia allà una estructura que a tothom ens molestava moltíssim i que ja ara tenim una esplanada fantàstica amb una possibilitat de renaturalització de tota la platja.
que això fa un any no hi era, o sigui, justament ara fa el maig o així farà un any que es va eliminar el Mamotreto.
el Fòrum de la Colònia, per exemple, també, la transformació que està patint el vell mig centre de la ciutat, o totes les inversions que arribaran, i que les obres de l'Hospital Joan XXIII, que ja s'estan produint, com el Fòrum de la Justícia, com la Necròpolis, és a dir,
Hi ha moltíssimes obres que s'estan fent a Tarragona i que jo crec que la gent comença a veure el resultat d'una manera de governar molt seriosa per part d'aquest govern local, per part del govern de la Generalitat de Catalunya també, perquè crec que és important. Ahir hi havia el director general...
de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, que la Conselleria, el govern, ha canviat el nom de la Direcció General de Cultura a Direcció General de Drets Culturals. Jo crec que això també és molt significatiu dels objectius que té el govern de la Generalitat, en aquest cas, alineats amb això que parlàvem del pla estratègic. Va venir i deia, sabem que hi ha un dèficit històric amb les terres del sud de Catalunya, especialment amb la ciutat de Tarragona.
perquè ha vingut en diverses ocasions, i això es vol resoldre. És a dir, el govern de la Generalitat n'és conscient i ho expressa, i el govern de l'Ajuntament de Tarragona, doncs sí, fins ara hem aconseguit aprovar les ordenances, els pressupostos i totes les qüestions, totes les eines que hem necessitat per treballar, que això és molt d'agrair, i és molt d'agrair als grups que han donat suport durant aquest temps també les seves propostes,
I aquesta voluntat, aquesta manera de fer una política positiva, una política de bloqueig i de negar, com estem veient en altres llocs. Jo crec que algunes forces polítiques que així estan aquí a Tarragona, estan treballant d'aquesta manera, no ho estan fent.
en altres estaments, i l'altre dia hi havia una compareixença que va tenir així com a molta expectació de la consellera de Cultura al Parlament de Catalunya, parlant justament del Consorci del Patrimoni i també de la nova Biblioteca Pública Estatal. Jo només vull recordar que el que garantirà realment que la Biblioteca Pública Estatal s'executi serà que l'Estat tingui uns pressupostos
que incloguin la partida de mínim 20 milions d'euros que necessitem perquè es faci aquesta biblioteca, i a més a més també recordar que l'únic grup municipal que està en contra del projecte de la Biblioteca Tabacalera és el PP. Per tant, a partir d'aquí, la gent que interpreti qui està impedint que hi hagi pressupostos a Espanya que incloguin això, jo crec que seria molt més útil...
Aquests grups polítics que estan, o aquest grup polític en concret, que està bloquejant que hi hagi un pressupost al govern d'Espanya, negocis un pressupost que inclogués aquests diners que necessitem per la biblioteca, seria molt més útil per a tothom. Dues qüestions. Una, Rodalies, missatge pels usuaris de Rodalies, del tren, en definitiva. I segona, xiquets. Per tant, per aquí la Junta de la Xiqueta de Tarragona, que podran tornar-se'n tant d'aquí, quan sigui tot ja en condicions. Per tant, Rodalies, missatge pels usuaris...
I segon, això pot ser que els tenim per aquí. Doncs, Rodalies, jo entenc la desesperació de la gent. És que no pot ser d'una altra manera, però hem prioritzat la seguretat, el govern de Catalunya ha prioritzat la seguretat dels usuaris i usuaris i dels treballadors i treballadores. Jo crec que les conseqüències del canvi climàtic les estem vivint cada dia a la nostra pell.
Això, evidentment, no vol dir que tot sigui culpa del canvi climàtic, que tampoc... O sigui, aquí... El que no es pot fer és enganyar la gent. Evidentment, hi ha una manca d'inversions històrica al sistema ferroviari català. És el més antic d'Espanya. Cal...
inversió a les vies i cal inversió també als trens i cal un canvi de gestió perquè sigui més eficient la gestió de rodalia. Rebrem els 100 trens nous que s'han encarregat els rebran en guany. Hi haurà una renovació d'aquesta flota de trens i l'Estat ha començat a...
a pal·liar aquesta desinversió, però, clar, el que no s'ha fet periòdicament durant molts anys no es pot fer de cop en molt poc temps. També necessites un temps per poder fer-ho i és el que està fent aquest govern de la Generalitat de Catalunya de la mà d'un govern d'Espanya que creu que per Espanya és important invertir en Catalunya. M'agradaria saber si algun dia governa el PP en Vox i continuaran pensant que per Espanya és important invertir en Catalunya.
Ho dic perquè aquestes coses i aquestes reflexions són importants, fer-les per la gent que tingui a veure escoltar-nos, no? Aquí hi ha una cosa que... Bé, ara als Estats Units ja no és un exemple de res, perquè d'això ja en parlarem un altre dia perquè dona per tres hores. Però allà la gent té un costum, que aquí no s'ha tingut mai, que és el de... Vés a parlar amb el teu congressista al qual has votat, o amb el teu diputat al qual has votat, a queixar-te de les coses, no?
Doncs home, jo recomano que la gent, ja que els contactes de tots els carres públics són oberts, qui consideri que està impedint que les coses vagin bé, doncs que vagin a queixar-se als seus congressistes i als seus diputats perquè facin bé la seva feina. Xiquets de Tarragona. T'estan escoltant, crec que la nova Junta està per aquí. Hola, la nova Junta de Xiquets de Tarragona. Doncs fantàstic, no? Treballarem amb la nova Junta de la mateixa manera que vam treballar amb l'antiga. Jo he de dir que...
Treballar amb la Junta de les Colles Castelleres, en aquest cas, perquè estem parlant de xiquets, però de les quatre a la ciutat és molt fàcil, realment. Jo crec que són entitats, les Colles Castelleres són entitats que formen part de...
de l'eix social i cultural de la nostra ciutat i se les ha de cuidar, no? I la colla que està al Ciquets de Tarragona evidentment necessiten un local i ja estem treballant en el local de Sant Anna perquè pugui tornar a la colla el que ha estat la seva casa durant molts anys i que al final jo crec que jo sempre vaig pensar des d'un començament que era el que tenia més sentit era tornar a Sant Anna
Jo sé que s'han donat molts toms, s'ha parlat de Sant Llorenç, després es va parlar de l'antic Mercat del Fòrum, l'actual seu de l'ICAC, però vam estar treballant en aquesta línia, però els requeriments que té la colla de necessitats feien que pràcticament haguéssim de desmuntar l'edifici de la plaça del Fòrum
i l'edifici de la pressa del fòrum està molt bé, i el barri necessita un centre cívic. Per tant, aquesta inversió es fa a Sant Anna, i amb la mateixa inversió, quan marxin l'ICAC, tindrem dos equipaments. Un local per xiquets, que no deixa de ser un equipament cultural per la ciutat, també, els locals de les colles castelleres, i un centre cívic pel barri. Sandra Ramos, gràcies per acompanyar-nos. Consellera portareu del PSC de Cultura i Festes, gràcies també. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. De seguida, Siqueta Tarrota, m'acompanya Abrió Rius.
La veu de Tarragona. La teva veu. Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Jo l'agafa confiança, vulguis o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, doncs jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't avall. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla.
Diumenge 1 de febrer, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 22, el grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sembra Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
La 33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres. Bé, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Vale, vale, vale. Raulina amb salsa amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Ah?
Doncs si em deixen els dimecres, Raül Fit amb Raulina en salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
Falten 20 minuts per les 10 del matí i l'agenda cultural de la setmana i de la ciutat ens porta a parlar amb la nova candidatura dels xiquets de Tarragona. Van celebrar la seva assemblea general a l'antiga audiència divendres passat amb dues candidatures i va sortir escollida la candidatura de Roger Budesca com a cap de colla i Malcio Augustus com a president. Els tenim amb nosaltres avui per poder parlar amb ells dels objectius que tenen de cara a aquesta temporada i
i de les efemèrides que se celebren en guany. Roger, molt bon dia. Bon dia. Malcio, bon dia. Bon dia. Primer de tot, enhorabona per haver guanyat la candidatura i per tenir aquesta oportunitat d'estar a la colla o manant a la colla durant, què són, dos o tres anys? En principi són dos anys, amb una apositat del tercer, però primer dos anys.
Vau guanyar la candidatura amb 230 vots, l'altra candidatura, encapçalada per Ramon Gómez i David Ibáñez com a caps de colla i Jordi Allegue com a president, va obtindre 138 vots i es van registrar 11 vots en blanc. Ja ho vau explicar també en la presentació en el dia de l'assemblea, però Roger, quins són els objectius de la vostra candidatura i de tu com a cap de colla?
Principalment, el nostre objectiu és que sigui divertit tornar a fer castells. És una cosa que l'hem patit molt aquests últims anys i crec que hem de recuperar aquesta alegria a la hora de fer castells i, evidentment, tornar a fer castells de vuit i mig i el castell de nou crec que hem de ser prioritats per la colla al llarg d'aquesta temporada.
Hi ha concurs de Castells enguany, el primer cap de setmana d'octubre. Com l'encareus, és diferent tenir una temporada sense concurs que la temporada amb concurs? Bé, la temporada amb concurs fa que acabes les festes de Santa Tegla i no pots parar gaire perquè la setmana següent hi ha el concurs.
I bé, evidentment, ara mateix el tema del concurs és una cosa que estem lluitant per entrar. Creiem que, si les coses les fem com les hem de fer, no tindrem problema per entrar. I, al final, no et varia gaire la temporada, però sí que és cert que aquest semà següent de les festes de Castells, tenir el concurs de Castells, fa que estiguis més atent a tot.
Dintre dels assajos, que s'ha dit això, que potser els xiquets de Tarona no anaven el diumenge al concurs, que portaven una temporada, dues temporades una mica dolentes, com es canvia la dinàmica d'assaig o com creus tu que s'han de canviar les coses perquè els xiquets puguin fer millors castells?
Al final és assajar, assajar, assajar, ampliar la gama de castells, que és una cosa que potser aquests últims anys ha costat un palet més, i a partir d'aquí, tant el tronc com la pinya, com el folre, entendre i remar tots a una per intentar aconseguir aquests objectius. Marcio, tu com a president de la colla, quins diries que són els teus objectius o en què estàs més enfocat per treballar aquests anys?
Jo tinc tres objectius clars. Un és que algú hi triomfi, com a president és el que més he dit jo ara mateix. Després, el tema local. Sabem, som conscients que és molt difícil que la nostra candidatura acabi tenint el local, però que almenys la següent sigui la que doni el pas a inaugurar el local.
I després el tema de cohesió social, bon ambient, activitats, és una feina que tots els presidents diguéssim que estem obligats a fer-la perquè creiem que és el futur de l'entitat.
Ara comentaves el local, també ho parlàvem abans amb la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que ja ho havien estat treballant amb l'antiga candidatura. Suposo que és una feina també que l'objectiu és deixar-la a llarg plaç i que no comenci i acabi amb el president, que doni la cara en aquell moment, en aquells anys. Com estan ara les relacions amb l'Ajuntament? S'ha parlat de tornar al local de Sant Anna, fins i tot al...
El govern de l'Ajuntament ha penjat vídeos o ha explicat obertament que ja s'estan fent reformes. Com estan aquestes converses?
Bé, les converses són bastant actives. Nosaltres hem creat precisament per solucionar això que no hi hagi canvis de juntes nostres que afectin el procés. Hem creat una comissió de treball que serà inamovible que durant tot el procés de negociacions amb...
amb l'Ajuntament, entitats, empreses, que tots els que estiguin involucrat dins del projecte, que tinguin contacte directe amb aquesta comissió. Perquè així el que assegurem és que donar sempre una mateixa cara que negoci el projecte i que nosaltres després ens rendim comptes.
Això també dintre del marc, que enguany els xiques de Tarragona celebren una efemèride, perquè és el centenari del reagrupament dels xiques de Tarragona el 1926. Enguany 2026 celebren 100 anys. Suposo que hi haurà diversos actes al llarg de l'any o que se celebrarà de diferents maneres.
Sí, tenim previstes diferents actes. Ara tenim pensat algunes coses que encara no podem desfalar, però sí, hi ha coses preparades i més coses que farem.
No, i us ho pregunto als dos. No sé si és un fet insòlit, no insòlit, o un fet una mica diferent que hi hagi dues candidatures que es presentin per liderar una mateixa colla. Val-te'ns això internament, com es viu, com es gestiona i com es treballa després en el futur?
Doncs el fet que hi hagi dues candidatures té la seva part bona, que vol dir que molta gent s'ha volgut implicar en un projecte. Al final crec que entre les dues candidatures potser feien 150 persones o 160 persones, per tant vol dir que la gent ha grans de treballar i això crec que és bo.
L'altra part és que, evidentment, quan hi ha dues candidatures vol dir que hi ha dues idees o dues maneres de fer les coses, al final totes bones per la colla, però diferents, i fa que hi hagi aquest mínim de compatibilitat, no?, a l'arribar a l'assemblea de dir jo vull guanyar, tu també, no?, i al final només puc guanyar una de les dues candidatures. I aquest mig mig de dir és molt bo per una part, i l'altra té aquesta part de compatibilitat, no?, que és més difícil de gestionar. Melsiu, estàs d'acord amb el que diu el Roger?
Sí, absolutament. Però jo em quedo amb la part positiva. També hem de tenir clar que entre nosaltres la competitivitat és molt sana i creiem que n'hem de treure profit i crec que serà així. Si no vaig llegir malament o no recordo malament a la vostra candidatura, potser hi havia més de 90 persones implicades
Clar, els castells o dintre d'una colla castellera no és només fer castells o que les estructures estiguin ben fetes, sinó que depèn de moltíssimes comissions, de moltíssimes àrees. Suposo que això, tenir tanta gent dintre de la candidatura també us dona força per treballar i que hi ha moltíssima gent implicada.
Sí, i tant, ha crescut moltíssim el món castellà en general, vull dir, potser fa 30-40 anys només tenies el cap de colla i el president, i el que deies tu ara, no, Abril, hi ha un munt de comissions, un munt d'equips, i sincerament és un orgull veure com equips com l'àrea social, el frontman entre 20 o 25 persones, veure que l'equip de pinyes també tens entre 10 o 12 persones, vull dir, crec que això vol dir que la colla està viva, i crec que és una forma de créixer.
Què hauria de passar aquest any o com hauria d'acabar la temporada perquè els dos, respectivament, una part més tècnica i l'altra part més de president, més política, estigueu satisfets de la feina feta i tingueu ganes de seguir l'any vinent.
Bé, complir objectius. Al final tenim un calendari, tenim objectius de castells de 8, de castells de 8 i mig, de castells de 9... Tot el que sigui arribar a aquests objectius, la temporada serà bona. Llavors, a final de temporada, si la colla... Bé, crec que tenim un any més sense tenir que ratificar, però suposo que si la colla està contenta, doncs seguir endavant i seguir treballant per tots. Marcio, per la teva part? Bé, per la meva part, seria...
Jo crec que marcar-me un objectiu aquesta temporada no me'l vull marcar. El que sí que vull tenir és la sensació que s'està anant per un bon camí. L'objectiu, si haguessin de dir un, seria que hi hagués una cohesió molt forta, que hi hagués unes ganes enormes de fer castells i que hi hagués ganes de riure i de passar-ho bé.
L'any passat, i a per anar acabant, podíem veure que al tronc de xiquets hi havia moltíssimes estrenes, molta gent jove. S'està apostant, potser, per aquest canvi generacional de la gent jove que entra a la colla o que ja porta un munt d'anys perquè ja és família matalàstica tota la vida. Segueix amb la mateixa línia de buscar que pugi gent nova, que hi hagi estrenes, que es doni espai per tothom dintre de la colla.
La idea és comptar amb tothom i tothom ha de tenir un espai dins de la colla. A partir d'aquí, l'any passat es va fer una gran feina i molt dura perquè al final tindre que crear tants castellers i la temporada tal com va ser no és fàcil per cap de colla ni cap de canalla ni ningú de l'equip.
crec que enguany hem d'intentar recuperar fruits dels que estem creant. Vull dir, enguany hem de ser més bons que l'any passat i ho hem de demostrar. I va una mica en línia de seguir creant coses noves, clar que sí, però també recollir fruits del que ja s'ha fet. Doncs fins aquí l'entrevista. Roger Bodesca, cap de colla, Imalcio Bustús, president de la colla castellà dels xiquets de Tarragona. Moltíssimes gràcies, enhorabona i molta sorra en aquesta nova etapa. Gràcies. Moltes gràcies.
La teva veu, la veu de Tarragona. Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb la porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Doncs vinga, seguim i anem ràpidament a conversar amb Joana Hernández, secretària del CESLA, perquè Tarragona, l'EOI, acull, també hi ha activitat al Museu del Port, però l'EOI acull del Congrés Internacional de Didàctica de l'Ara, organitzat pel CESLA, és la tercera edició, el CIDELA 3. Joana Hernández, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom. Benvinguda i gràcies per atendre's, perquè em penso que inaugureu d'aquí poca estona, a les 10, eh? Sí, sí, sí, sí, estem tot a punt ja. Anem per feina, llavors, eh? Perquè expliques-me una mica l'objectiu d'aquest congrés que es fa entre avui i demà, eh? I teniu presència internacional, a més a més, no?, de Tunísia, Algèria, Aràbia, Egipte, etcètera, etcètera, no? Sí, sí, sí.
Sí, és un congrés híbrid i amb això de les tecnologies ens ha permès que se'ns connecti ara la gent des d'Itàlia, des d'Egipte, des de Palestina, ens estan esperant encara, des del Marroc, Algèria, bé, tot l'Estat, o sigui, sí, sí, sí, i presencialment tindrem l'Aràbia Saudita, també de Tunísia...
Tenim una professora de Gran Bretanya, d'origen àrab, i una professora espanyola que viu al Marroc, que també ha vingut, o sigui que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, estem molt contents. Organiseu la ciutat espanyola d'educents en llengua àrab. Teniu gaires alumnes aquí, a nivell de l'EUI, a Tarragona?
A l'EUI, mira, crec que estem, donem tres nivells, i ara mateix tenim a prop d'uns 40 alumnes, però Déu-n'hi-do a primer, eh? Tenim a prop de 20, la meitat són de primer. La veritat és que sembla mentida, no sé si mentida, però que la gent pensa que no hi ha potser l'àrab, per què i tot això, però és constant, eh? Des del 2002...
O sigui, constant, estem fent la nostra abortació granet a granet, no?, i de mica en mica sembla de picar, sí, sí. Explica'ns, mira, la pregunta del fet a tu mateix, eh?, explica'ns per què estudiar ara. A banda d'aquesta... Doncs hi ha motius. És una de les llengües més parlades del món, eh?, de fet, una de les més parlades, això és cert, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, és una de les llengües... té presència als organismes internacionals,
Això poca gent ho sap, però clar, són 22 països, són 400 milions, i com a segona llengua religiosa, tots els musulmans del món, que són 1.200 milions. I per què estudiar ara, per exemple, aquí a Tarragona? Doncs mira, tenim un perfil d'alumne, tenim un perfil molt variat. Un perfil són fills ja de segones generacions, de nouvinguts, que ja no són nouvinguts, són catalans.
Que parlen, però no saben escriure. Llavors volen també lligar aquest origen amb un coneixement. Després tenim viatgers, que els apassiona viatjar. Després també tenim un perfil social, persones que treballen a hospitals, advocats, fins i tot a museus. I després tenim un altre perfil, és que són molt variats, un perfil de gent que s'ha casat amb gent àrab.
i conversos a l'islam que són espanyols o... Sí, sí, sí. O sigui, és un perfil molt variat, però més... Crec que... Bé, que potser no n'hi pensem, però hi ha molt d'interès. I després també tenim... Perdó, l'últim perfil són estudiants de doctorat que, per exemple, volen estudiar Història o les arrels àrabs de la península. I també tenim aquest perfil, o sigui, que en realitat tenim... Déu-n'hi-do. És tan difícil com sembla, Joana?
No, que va, que va, en absolut, en absolut. Això us ho podem demostrar fàcilment si veniu un dia, us ensayem, sortiu parlant ja una mica i escrivint. No, en realitat, és més que res, és com la barrera de les lletres, perquè és com si fos una barrera, però no ho és tant, eh?, no ho és tant.
No, la veritat és que no. Que passa que fa una mica de respecte perquè l'alfabet és diferent i això t'escriu de dret a esquerre, però és la tonteria, això. En un pres i no res, la gent de primer ja està escrivint perfectament, eh? Vull dir que no hi ha problema. Ràpidament, una mica els objectius d'aquest congrés, que són dues jornades avui i demà, explica'ns una mica. Què poseu sobre la taula? Doncs...
Sí, doncs volem parlar que amb això, o sigui, hi ha una part que serà, parlarem molt de diglòsia. Al món àrab hi ha una llengua estàndard, que és escrita, culta, mitjans de comunicació, educació, i després hi ha una altra llengua que són en cada país i fins i tot en algunes zones es parlen els dialectes. Llavors, un dels temes capdalt serà la diglòsia existent i com integrar-la en els estudis.
Un altre tema és la situació de l'àrab, de com està l'ensenyament amb totes les retallades que està bé, polítiques, per raons polítiques, perquè no és per l'ombra de... encara que no sigui una llengua com l'anglès en el sentit de potser de necessitat laboral, en realitat sí que ho és, però políticament s'estan retallant a tot l'estat les classes i també per la denda didàctica, la veritat, per la denda didàctica, la necessitat de lligar la tecnologia amb la pedagogia...
l'aprenentatge, la gamificació, la intel·ligència artificial... Bé, una mica de tot. Una mica de tot. Per cert, ja a part d'acabar, tenim moltes paraules en català menllemades de l'àram, no? No ho sé, el Virginia, per exemple, el calde.
Sí, sí, alcalde. Alcalde és el que porta, no?, que d'aquí també l'alqaïde. Però una paraula que teiem tant com fer una cosa a la babalà, això també és àrab, eh? Et va pel la, no?, a la porta de Déu, no?, quan algú està una mica perdut, no?, o atabalar. Quan ens atabalem, això, un tobal és un tambor. O sigui, imagina que t'estan posant un tambor i tocant-lo al costat, no?, estàs superatabalat. O setrill, per exemple, que ve de sota, no?, una setrillera, no?,
Bueno, és imperionant, de veritat. Açoc, moltes, moltes, moltes. Sucre? Sucre, sí, clar, evidentment, sucre, taronja, llimona, també, albergínia, cotó, alcohol... No pararíem...
Sí, n'hi ha... És que no pararíem. Almofera. Sí, sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Molt bé. Arrenqueu d'aquí una estona a les 10, per tant, no volem que faci estar per culpa nostra, Joana. No, però quan vulgueu... Com es diuen ara, sóc benvinguts.
Una forta abraçada. Joan Hernández, que vagi molt bé aquest congrés. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu. Adéu.
parlant bàsicament d'això, de la didàctica, d'aquest Congrés Internacional de Didàctica de Llengua Árab, però aquí amb activitat en dues sessions a l'Escola Oficial d'Idiomes, a la Tarragona i també al Museu del Port de Tarragona, on també hi haurà participació, tant presencial com deia la Joana, com també en línia amb participació de països, de gent de països com Tunísia, Palestina, Mèxic, Itàlia, Egipte, Aràbia Saudita o altres països també que prendran part.
No hem pogut parlar, o hem pogut recollir avui les 9 i 59. Fem una pausa i de seguida més coses.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Vinga, que us podem recomanar una xerrada molt interessant per avui mateix, eh? Avui a dos quarts de set de la tarda i a la seu de l'Iroster Col·legi de l'Advocació de Tarragona, per tant, aquí darrere, al carrer Enric Dussó, una xerrada que es diu Què si xena? És una xerrada que anirà a càrrec de dos ponents, l'historiador de l'art i museòleg Damià Murós i el doctor d'història de l'art Guillem Canyamares per parlar de com està el conflicte, aquest conflicte artístic, ja sabeu, patrimonial, amb les pintures de si xena, eh?
El company Miguel González ha pogut parlar amb ells, som un d'ells, i això és el que ens ha explicat.
Seguim endavant amb més qüestions a la Sintonia de Tarragona Ràdio. La Comissió de Cultura del Col·legi de l'Advocacia de Tarragona ens convida a una xerrada, a un diàleg que mantindran l'historiador de l'art i museòleg Damià Morós amb el doctor en Història de l'Art Guillem Canyameras. Voldran, o volen, de fet, aproximar-nos a la realitat d'un conflicte artístic i patrimonial com és el cas de les pintures de Sixena. Damià Morós, molt bon dia.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a l'altre. La pregunta gairebé me la serviu en safata, perquè així s'anomena també la xerrada i el diàleg, no? Què s'hi xena? És a dir, al final podríem començar per aquí, no? Què s'hi xena? Què es pretén amb aquest acte, amb aquest diàleg, Damià? Mira, una mica com ens trobem a dia d'avui, amb gairebé tot el que se'ns afronta a l'actualitat
és que de cop ens veiem que tenim una gran crisi de trens, una gran crisi de transport, una gran crisi de país, però moltes vegades aquelles notícies que venen de fons, que hi ha un context, i els mitjans és que no podem per tota l'estona estar a sobre d'aquestes grans notícies, doncs aproximar la realitat d'un conflicte artístic, ho has dit molt bé tu, que ha passat a ser judicial, que passarà a ser polític, perquè ara ens trobem just
en campanya electoral en el govern de la Dagoa. I el que volem és aproximar, trobar des dels orígens fins a les últimes reaccions, a les últimes...
moviments que hi ha hagut actualment. I posar-ho en context, perquè hi ha hagut també altres processos semblants, potser no d'aquest calibre, no d'aquesta gran força mediàtica, però sí d'una semblança estètica, d'importància cultural molt forta, però aquesta és la que ens ocupa majoritàriament a dia d'avui a casa nostra, de la Cigena, de les seves pintures murals.
Al final és veure-ho com un tot, no?, també, perquè a vegades perdem el context, la cosa es va dilatant en el temps, i jo crec que tothom sap de què parlem quan anomenem les pintures de Cixena. Clar, és difícil resumir-ho allò amb cinc minuts, però... Deixa'm estar bastant desacord amb això que dius, perquè no tothom sap de què va, perquè sempre parlem de les pintures i diem que és una, però és que realment hi ha dos conjunts de pintura en litigi. Val.
I no tothom ho sap. Doncs mira, amb això ja tens raó. Veus? Ja ho demostrem, no? Sí, sí. I crec que és important allò de veure d'on venim...
Què ha passat i cap on anem en aquest conflicte judico-cultura-artístic, que és dels més importants del segle XX i del segle XXI, casa nostra. Mira, com que d'on venim i on anem en parlareu amb aquesta xerrada aquest mateix dijous, deixa'm preguntar-te on estem ara, perquè em deies que havia estat un conflicte artístic, havia estat també... Ara, és judicial, de fet això ha provocat...
doncs, en fi, conflictes entre administracions, fins i tot. Sí senyor, sí senyor. I la cosa anirà cap a un futur encara incert que tu ja marcaves com a un futur polític marcat per les futures eleccions, també. O en el marc, per les futures eleccions. Això mateix que dius, no? Jo crec que en una campanya electoral les pintures de si gent seran armes llencíbles i hi haurà moments en què se'ns atacarà. I segurament... Jo és una carta que no vull jugar, però la catalanofòbia pot ser present...
Però no la vull jugar perquè crec que ens rematem a un element que ha de ser tècnic. Els tècnics, la jutgesa d'Òscar els ha d'escoltar, que fins ara potser no ho ha fet, on ha escoltat de part, i crec que aquest procés s'ha d'assumir, no tant com a procés judicial en què hi ha una persona afectada o no, perquè no hi és, senzillament hi ha unes pintures afectades, i un grup col·lectiu que són els vetlladors d'aquelles pintures, i a partir d'aquí entendre que sempre que es pot
S'ha de tornar una obra d'ara en el seu context original, perquè els museus el que són són grans cementiris o grans ucis que les mantenen en vida, però que en aquest cas és impossible retornar-nos per unes condicions tècnico-artístics, perquè aquella sala es va cremar, perquè aquelles pintures són molt debis, perquè s'han maltractat durant...
segles en un espai que es feien servir, i quan s'ha aturat la seva degradació, s'ha aturat el seu element de patiment, ara aquest malalt l'hem de treure de l'UCI i el volem tornar a posar al mig d'una plaça. No podem, no podem. I és una mica aquest, el futur que jo li veig, no?, en aquesta pregunta que em feies. No crec, no crec que la millor resposta sigui retornar les pintures exigenes, sinó mantenir-les el manet i exigena proporcionar.
la millor recreació possible perquè puguin explicar aquell context del monestir en les millors condicions.
D'això en parlareu. Dóna'm les dades més pràctiques d'aquesta xerrada. Més que una xerrada, és un diàleg, no? Perquè entenc que n'anireu parlant vosaltres i així serà també més... Mira, és un diàleg, això que fem demà, al vespre, cap a quarts de set de la tarda, a la seu del Col·legi d'Abogats d'aquí a Tarragona, darrere de la plaça... Aquest dijous, perdó, sí, senyor. Dijous 29, eh? Dijous 29. Perdó, porto la gent del cap, però al revés. Estic l'any 25, encara.
Aquest dijous 29, ara dos quarts de set, eh? Sí, senyor. I a la seu del Col·legi d'Abogats de Tarragona, així, tranquils, perquè respectarà la nostra llibertat d'opinió. Estarem protegits judicialment, pràcticament, per les opinions. I és un diàleg que fem... Jo crec que en Guillem Canyaméres, el doctor Nostoiolat...
És un personatge extraordinari pel coneixement que té d'en Godiol, que és la persona que va arrencar aquelles pintures, que les va salvaguardar, que les va protegir a Barcelona, i ell va ser la transició doctoral sobre aquest personatge, que és la clau de volta de moltes de les fake news, de moltes de les mentines que corren al voltant d'aquestes pintures de Sigena, i ell ens podrà ajudar amb això. La meva funció serà més contextualitzar el que hem fet fins ara, el que s'ha fet fins ara des de Catalunya, el que s'ha fet des de l'Aragots,
i avançar noves accions que potser s'estan venint, perquè ara fa molt poc l'Ajuntament d'Oriola, el País Valencià, ens està reclamant un llibre semblant, o fa molt poc el Museu Marés de Barcelona, ha retornat unes escultures a Galícia. És a dir, és una cosa que passa habitualment, però no amb la complicació artística o tècnica que tenen les pintures de Cigena.
Doncs, Damià, que com a tothom qui vulgui escoltar, qui vulgui... qui tingui interès, doncs assistim a aquesta xerrada. No et robem més temps. Gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé. Estarem ben pendents de com es vagi produint aquest futur. Gràcies. Gràcies. Molt bon dia.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Mmm, fem l'humor. A Miquel González.
Doncs vinga, fem l'humor. L'humor. És l'humor, no l'humor, com ha dit la Núria abans. Ho ha dit, eh? Ho ha dit, ho ha dit. Ho analitzarem per la setmana vinent. La sensació és fem l'humor. Fem l'humor, fem l'humor. I a vegades tenim humor més intel·ligent, saps allò que hi ha diferents tipus d'humor, no? El britànic, el català... I després hi ha el de no som ningú, que són els companys d'aquesta casa que fan acudits com aquest. Has arribat mai a visitar el Mississippi?
No vaig arribar, tenia massa pipi. Oh, no. Mississipi, massa pipi. En fi, molt bé tot, no, Josep? Molt bé tot, eh? Aquesta frase, molt bé tot, el molt bé tot, te pot treure de qualsevol situació, de qualsevol atolladero.
Bé, no, tot. Hem dit que farem una tertúliata ciutadana, que fa temps que no fem una tertúlia ciutadana. Doncs sí, mira, farem una tertúlia... Abans de la tertúlia, però... Què et sona? T'està sonant el mòbil. Ah, sí, mira, mira. T'està sonant el mòbil. Per què t'està sonant el mòbil?
Era preparat, això? T'ho juro que no. Ah, vale, vale. Era com una cosa real, no? Però què tens aquí? Ho sé, no ho sé, s'ha activat alguna cosa. S'ha activat alguna cosa. El mòbil és nou, és nou i no tenc encara. Ja en parlarem de coses reals després, no et preocupis, no et preocupis que en parlarem. Però mira, tinc la veu bé, no, avui? Sí. Està bé, no, aquesta veu? Vale, doncs tirem set dies enrere. Informatiu de les set en punt del matí. Jo, intentar-ho, ho vaig intentar. Bon dia, són les set del matí.
Que tal bon dia als trens de Rodalies segueixen sense circular aquest dijous a primera hora del matí, segons confirmen fons de Renfe. I fins aquí, fins aquí l'informatiu, eh? Vaig a escoltar l'informatiu que dius a Madrid. Espera, espera, no desvellis què va passar, que ara després ho escoltarem. Mira, anem a fer un joc, a veure si recordem-s'hi de quin programa és aquesta sintonia. Paraula de jazz. Quasi, quasi.
A veure, ara... No, no, no. Ah, sí, el tothom. Ah, exacte, el tothom, eh? Ho dic perquè s'ha de saber en quin programa estem quan comencem un programa. TGN Sports. Els esports... Doncs no, els esports no era. En comptes d'aquest indicatiu, havia d'haver sonat aquest...
Tothom, en Miguel González. Ara sí, ara sí, ara sí. Clar, quan comencem així el programa, la veritat és que a Monservidons li surt el riure. Què tal? Benvinguts, benvingudes a l'edició número 1013 de l'Espai Tothom, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ja em perdonaran el somriure. Doncs ja em perdonaran el somriure, eh? Com deia, s'ha de saber on estem. A veure, seguim amb el joc. Josep, freqüència de la ràdio. 96.7. 96.7, segur, eh? Segur, segur.
Som els al no som ningú des del 97.7 de l'FM 97.7 de l'FM 96.7 FM Tarragona Ràdio, també a Ràdio Cambrils No sé si Ràdio Cambrils Igual és la de Ràdio Cambrils Igual és la de Ràdio Cambrils Igual s'agafa, no crec El 97.7, jo diria que hi ha Ràdio Morell o alguna cosa d'aquestes Saps el que parlem abans de l'informatiu? Que jo em vaig quedar penjat amb aquella afonia Va estar estona sonant la sintonia A veure, connectem-hi
Així va estar una estoneta, sonant a les 7 del matí. Tornarem a connectar-hi després, però ara connectem amb Fitur. Connectem amb Fitur, connectem amb el nostre company Josep Sunyer, a veure qui es va trobar per Fitur. Molta seguretat, amb tota l'escorta de seguretat de la comitiva, reial, també acompanyats d'altres autoritats...
La princesa Letícia, la princesa Letícia, la princesa Letícia... Creo que me gusta mucho estar aquí entre todos vosotros. La princesa Letícia, eh? Ho era, ho era. Ho ha sigut, clar, clar. Jo diria que ara és reina, eh? Però bueno. La reina i el rei...
Són els reis, no? Se li diuen els reis, la reina, el rei, el rei, la reina. Els reis, els reis de la casa reial, eh? Els reis de l'estat, els reis.
A punt, eh? Va estar a puntíssim de dir el Reis Mags, eh? A puntíssim, però no, ho va salvar al moment. Imagines que fos el Reis Mags, que vinguessin allà Inversió, Gaspar i Valter. Ell semblava la cavalcada de Reis, eh? Ell és molt alt, com ja ho dic. La comitiva que hi havia...
a l'entrada de Torrespanya. Sí. Era de cavacada de res. Tothom allà, 300 càmeres, un munt de seguretat, no sé si un passadís pel mig com a cavacada de res. Són mags, com magos, els reis mags. A veure, tornem a connectar amb l'informatiu de l'Esset, sisplau. Doncs continua la sintonia, després d'aquesta afonia. Finalment la cosa es va salvar i l'informatiu es va fer.
Bon dia, els trens de Rodalia segueixen sense circular aquest dijous a primera hora del matí. Com va canviant la veu, eh? Com va canviant la veu, eh? El company Jordi Blanquer va salvar la situació i des d'aquí li enviem també una abraçada. Tornem amb la programació de Tarragona Ràdio. Josep, si haguéssim de crear un heroi de Tarragona...
alguna cosa que portés, no sé, supertàrraco, hipertàrraco, com li podríem dir, amb un heroi... Fuscus, un corredor d'aquesta nàuriga, no? Sí, bueno, alerta perquè els companys del No Som Ningú també es van inventar un nou personatge.
Lliga de Metabol a Tarragona. Potser que el grup estatal estigui a Barcelona i tal com estarà el tema dels trens, jo hagi d'anar a Barcelona per jugar al Metabol. Comença tu. És que vull començar. També és algú com... Metàrraco. Metàrraco. Sí, metàrraco. Metàrraco, no? Metàrraco. És una droga psicodélica.
Aquí hi ha petroli. La gràcia, eh? Soy metàrra, eh? Sí, sí, està bé, està bé. Podríem fer del metàrra una pel·lícula o una pel·lícula. El que m'agrada aquest senyor, eh? Però m'agrada com a l'equalitzador. Com a? L'equalitzador. Què vol dir? La pel·lícula. Ah, vale, la pel·lícula. La pel·lícula. La pel·lícula. La pel·lícula.
La pel·lícula, eh? La pel·lícula és la secció de cinema que fem també amb la Sílvia García. Avui, perquè no tenim la companya Abril Rius, però hem de tenir clar quan el micro està obert i quan no. I molt tristos. La veritat. La veritat.
Qui, qui, qui? M'afillen? El tràiler anant i nosaltres parlant sense saber que el micròfon estava obert. Això al final el que acaba provocant són moments hilarants i amb molt de riure, el que passa que a vegades només per alguns. Anem amb l'Elvira, que és una periodista, com nosaltres, Abril, i com nosaltres, Sílvia.
Tu saps de qui riu? Jo no ho acabo d'entendre, no s'acaba d'entendre bé, però bueno. Més coses que no acabem d'entendre, com per exemple els pantalons de campana, pantalons de pitillo, la roba arrapada, discussió, debat a les tardes amb la Sílvia García i a l'espai de Raúlina en salsa. Això de marca Paquet ja no es porta ara, no? No, ara crec que no. No?
No, no, no. Perquè abans eren normalment els pantalons de campanats. De pitillo, de pitillo. No, no, els de pitillo no són campanats, de baix. Els de campanats, els de campanats. El pitillo tornat, però no es marca per què. El pitillo era de baix, no era de dalt. El pitillo és la cama, el camal. La cama arrapada. Sí, exacte, que t'agafes totes... Es porta la cama arrapada i el cul a fora. Però això pot creu que anem vol, ja, no? Clar, perquè creus que el futur...
Al futur, venen totes les coses que venen. Per això van amb patinet elèctric, perquè no hi ha circulació. No circula, no circula. Alerta com hem acabat relacionant el pantaló de pitillo amb els patinets elèctrics, eh? Vull dir que... I acabem a les 10 i 18 minuts en directe. Si ens escolteu a través del podcast, doncs també pot ser un bon moment, Josep, per fer croquetes.
Jo he de ser un tio raro, eh, perquè a mi m'agrada... Queden bé? Sí, sí, me queda molt bé. Doncs no n'has portat mai. Em queden simètriques, eh, és a dir, passo molta feina, passo molta estona... No n'has portat mai, eh. Modelant-les. No, perquè volen. Fas boletes amb les mans? O amb culleres? Allargades. Tot amb les mans. Tot amb les mans.
Les croquetes han de ser allargades. Pep, saps que hi ha gent que les fa així com amb un xurro, una cosa llarga, un xurro llarg i l'ha de tallar? No, no, una a una.
una a una i ben fetes. De què, de pollastre? Mira, del que sobra del caldo, quan fas caldo, del que sobra del caldo, la carn que sobra, la part de sa banda, després la tallo amb tisora, perquè quedi millor. Encara fas el bon sofregit, la serveta, una mica de farina, una mica de bellet, una mica de pebre... I jo li poso un bolet, si tinc bolets congelats, cep sobretot, que donen un gust molt bo, i ja està, i a partir d'aquí carbolar i freixer.
Doncs ja està, cargola i fregir, eh? Que fàcil, que sembla. Que fàcil, que sembla. Sí, sí, sí. Ho sembla, però no ho és, eh? Ah, part de feina, feina, feina. Doncs ja està, fins aquí, avui. Molt bé, Miquel. La setmana que ve hi tornem. Anem a fer croquetes. Anem a fer croquetes, vinga. Que vagi bé, fins ara.
Seguim endavant amb més coses. De seguida, Joan Anton, català, astrofísica en directe, amb la companya Núria Cartanyà. Però abans anem cap al campus Sassalats de l'Universitat Rovira i Virgili, cap a les Escoles Tècniques Superiors d'Enginyeria i Enginyeria Química, l'ETC i l'ETCQ, i cap a la Unitat d'Igualtat de la UR, perquè han fet aquest matí una nova edició de les jornades aquí als TI avui mateix. Allà hi tenim la companya Abriu Rius, i ben acompanyada. Abriu, què tal? Bon dia.
Molt bon dia, Pep. Amb molts convidats, eh? Convidades, sí. Amb molts convidats. Ara comencen a sortir alumnes de la sala i començaran a fer aquests tallers, però nosaltres tenim la directora d'Unitat i d'Igualtat de la URB, la Cília Villem. Bon dia. Bon dia.
La Sandra Contreras, responsable d'Igualtat de l'ETCEQ, bon dia. Hola, bon dia. I l'Àngels Moncosí, responsable d'Igualtat i Difusió i Comunicació de l'ETCE. Bon dia. El d'Igualtat Movimentat és responsable de Difusió i Comunicació de l'ETCE. Bon dia.
En què consisteix el Girls Day? En quin és l'objectiu estar dintre del marc de l'Efemèride de l'11 de febrer sobre el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència? Però ja feu aquest acte previ amb totes aquestes alumnes, Sília. Sí.
Intentem que coincideixi més o menys en el temps. Jo crec que mai ha estat el mateix 11 de febrer, però vaja, agafem aquest dia com a excusa per convidar 90 nenes d'instituts de tota la província de Tarragona per apropar-se a aquest campus, Campus Sassalades, la URB, on hi ha les escoles d'enginyeria i enginyeria química,
perquè vinguin a tocar, experimentar i conèixer els espais, els laboratoris en directe. Potser en altres carreres més de salut o de ciència ja hi ha aquest pes notable de noies matriculades, però diries que a les enginyeries aquesta proporció entre nois i noies es nota molt més. Sí, aquesta disproporció, sí.
En general, a la URB hi ha més noies que nois matriculades, però específicament en les carreres amb el nom d'enginyeria hi ha un 10-15% de noies només.
La bona notícia és que estem començant a veure un canvi, sobretot recentment, us explicarà després la responsable Difusió i Comunicació, però hem de continuar treballant perquè vinguin les dones a la universitat, perquè les necessitem. Necessitem que hi hagi noies que estudien problemes per aportar solucions en el camp de la salut, en el camp de l'alimentació, en el camp del medi ambient...
de l'economia, etcètera, etcètera. Aquí necessitem enginyeres. Maria Ângel, Sandra, les noies que venen dels diferents instituts avui en el marc del Girls Day, què és el que es troben? Quins són els tallers que fan?
Fan una miqueta de tallers de tots. Hi ha tallers que munten a les mateixes associacions que tenim nosaltres aquí a la universitat. I, llavors, aquests tallers consisteixen en un grup d'Existim, que és un grup de noies enginyeres, que són tant de l'ETC com de l'ETCQ, i el que li faran serà contestar les preguntes que puguin tenir els seus reptes, els que s'enfronten...
El que no es trobin soles quan arriben aquí a fer una enginyeria, a estudiar, que sàpiguen que hi ha aquest grup de suport que les pot acompanyar en tot moment. I després un altre grup d'associació, en aquest cas és d'enginyeria informàtica, que el que els ensenyarà serà la importància que té la seguretat en les xarxes avui en dia.
Entrarem a mirar com podem hackejar una pàgina web i quines solucions hi ha per donar-se en compte o que no les puguin hackejar. I després, per acabar, hi haurà un altre taller de...
Realitat virtual i realitat augmentada perquè vegin la diferència i vegin que això els pot servir per aprendre, veure des d'un punt de vista diferent el món i poder aprendre coneixements que d'una altra manera serien molt difícils d'adquirir. I llavors els altres dos tallers ja són des de l'ETCQ que parlen més coses pròpies de més enginyeria.
Els altres dos tallers per part de l'HQ, Sandra, quins són o que es poden trobar les nenes? Doncs en aquests dos tallers estarien relacionats amb els graus que oferim des de l'HQ. En un el que volem és fer-les una mica reflexionar sobre el problema del canvi climàtic i les emissions de gasos d'efecte hivernacle i en aquest taller el que veuran és un procés de captura de CO2 per disminuir les emissions de CO2 a l'atmosfera.
I en l'altre taller el que volem també és que reflexionin sobre el repte de produir aliments per a una població que continua augmentant. Aleshores, en aquest taller podran veure tecnologies innovadores per a la producció d'aquests aliments. En concret, veuran una impressora 3D que estarà produint un anàleg d'un component d'un aliment
per parlar una mica dels temes de nous mètodes per a la producció d'aliments. I en aquests tallers també ens ajuden estudiants de màster i estudiants de doctorat amb el suport de grups de recerca aquí de l'escola.
Els tallers s'imparteixen per pròpies alumnes de les enginyeries o, com tu ara comentaves, de doctorats o de màsters. Us costa que les noies que fan els tallers, que imparteixen els tallers, vulguin estar aquí en aquest dia? O teniu una resposta molt positiva i les noies tenen ganes de venir i explicar l'enginyeria o la ciència a les alumnes aquestes que venen?
Hi ha de tot. Aquestes 90 noies les hem distribuït en sis grups i cada grup porta dues noies que estan actualment estudiant. Estem en època d'exàmens, amb la qual cosa costa una miqueta per això.
Però mai hem tingut cap problema amb trobar les noies acompanyants del grup d'aquest de noies. Ho consideren una activitat molt interessant. Algunes han comentat que elles al seu moment van venir aquí i van poder participar en aquest taller quan eren alumnes d'institut i que els va agradar molt l'experiència i per això es posaven i també eren voluntàries.
Això vol dir que el Girls Day o dies com aquests que venen instituts, noies, aprovar els diferents tallers que hi ha, després se'n recorden i creieu que iniciatives com aquesta, com el Girls Day, ajuden a captar més noies que vinguin, que s'interessin per la enginyeria i que després en un futur es matriculin a les carreres?
Sí, no podem demostrar una relació directa. Més que res, per començar, no tenim les dades de quines carreres escollen després les noies que han vingut, perquè són dades confidencials per part dels instituts, no ens poden donar aquestes dades, però sí que és cert que estem notant un lleuger assents
i últimament un ascens més acusat de noies que es matriculen a enginyeries. Aleshores, volem pensar i pensem que realment aquest dia té la seva utilitat i contribueix, o és un petit granet de sorra per contribuir a que les noies s'animin a matricular-se. Maria Ângel Sandra, suposo que més o menys opineu igual.
Sí, sí, nosaltres des de l'ETSE hem vist un lleuger augment i estem molt contents de poder fer aquests dies i participar-hi.
perquè potser les noies que no tenen enginyeria com a primera opció no tenen el cap, és més per desconeixença o diríeu que és més per desconfiança que una enginyeria és molt complicada potser per una noia. Són prejudicis que venen de molt enrere. De fet, nosaltres organitzem aquest dia des de la universitat, però s'hauria d'actuar molt abans. És a partir dels sis anys que les nenes ja pensen que els nens són molt més gestos que elles. Irònicament, els nens
Són elles les que treuen millors notes normalment i també haig de dir que els nois no pensen això, els nois no pensen que són més llestos, són les nenes que pensen que són menys llestes. Aleshores, com la enginyeria s'associa amb aquesta genialitat brillantor, des de molt aviat, des de molt joves, pensen que no són carreres parelles i això és un problema cultural, no és biològic, és cultural.
Dies com avui, com el Girls Day, però també el Dia Internacional per a la dona i la nena a la ciència, fomenten que són nenes que de sis anys segur que tenen moltes activitats arreu de Tarragona o arreu del territori on poden conèixer de primera mà aquesta ciència i fer tallers i estar allí de primera mà i ja potser despertar aquestes ganes de fer ciència.
Sí, cada vegada hi ha més activitats a les escoles, tant a primària com a secundària, per fomentar això. Però això és tan important, no?, dels dies internacionals, que de vegades pensem, jo, quants dies internacionals de no sé què, no sé... Però serveix per això, no?, per muntar... Serveixen com a excusa per muntar aquest tipus d'esveniments.
Doncs després mirarem a veure si podem parlar amb algunes de les alumnes, quines són les impressions que s'han emportat d'aquests tallers, a veure si se'ls ha despertat aquesta curiositat per un futur qui sap fer enginyeria. De moment ho deixem aquí, Cilia Vilem, responsable i directora de la unitat d'igualtat de la URB. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Sandra Contreras, responsable d'Igualtat de l'ECQ. Moltes gràcies a vosaltres. I també hem parlat amb la Maria Àngels Moncosí, responsable de Difusió i Comunicació de l'ECQ. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Nosaltres, de moment, ho deixem aquí i ara no marxeu dels micròfons de Tarragona Ràdio perquè la Núria Cartanyà parlarà amb un astrofísic, amb el Joan Anton Català, que ha tret un llibre sobre l'equipsa del segle. Efectivament, abril, ja el tenim per aquí. Els estudis de seguida entre la Núria sentirem aquesta conversa amb l'astrofísic en temes d'interès, però parlant d'aquest eclipsi. Una versada, abril, fins ara, que vagi bé. Les 10.30 ho fem una pausa i, de seguida, Joan Anton Català en directe.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Agafa confiança. Vols dir o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge 1 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia Sempre hi ha temps per la cultura TGN Esports Tarragona Ràdio El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra a Tarragona Ràdio Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori
Fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No pasaste de caimar.
Són les 10 del matí, 34 minuts, falten uns 25 minutets per arribar a les 11 per tancar programa i és temps que ja us dic que se'ns quedarà curt per tractar tots els temes que volem tractar en la propera entrevista. Potser molts de vosaltres us aixequeu, tots us aixecar-vos, obreu la finestra i mireu el cel. Per allò de si plourà o no plourà, això és una d'aquestes coses que aquests dies de pluja hem estat fent molt sovint.
el que segur que fareu és mirar el cel el dia 12 d'agost del 2026. I potser no ho veureu tan clar ni tan assolellat, perquè és el dia que hi haurà aquest eclipsi solar total i en què Tarragona serà ciutat privilegiada, perquè sembla que per aquí es podrà veure molt, o no veure justament, veure l'eclipsi.
En qualsevol cas, avui parlem d'astronomia, parlem d'aquest eclipsi solar amb el Joan Anton Català, Amigo. Ell és astrofísic. Joan Anton, bon dia. Bon dia. Estàs emocionadíssim. A més de ser casa meva, si m'ho permets, perquè és la ciutat on vaig néixer, on vaig créixer i on vaig estudiar. Estic molt content de ser avui amb vosaltres aquí. Saps que no sabia jo que teníem un astrofísic tarragoní? Això sí, voltant ja pel món, no? Perquè ja no vius aquí, però reivindiques el territori.
Absolutament. I a més a més, en aquest cas, perquè jo que soc de Tarragona i conec una mica, i he crescut aquí, sempre he mirat a Barcelona i he mirat al nord de Catalunya com, mira, sempre les coses interessants sembla que passin només al nord o a Barcelona i no. I aquest cop t'has de dir que la zona metropolitana de Barcelona i el nord de Catalunya queden fora, fora de l'eclipsi total, i a l'eclipsi total el viurem epicentre a les comarques de Tarragona.
He vist un dels mapes, un dels llibres que... Parlem d'això, eh? Parlem avui amb el Joan Anton Català, no només perquè el tema és molt interessant, sinó perquè acaba de publicar un llibre que es diu L'eclipsi del segle, guia per gaudir de l'eclipse solar total del 12 d'agost del 2026. Un llibre que crec que, no sé si era ahir o avui, que ja està en llibreries. Ahir va sortir en llibreries, sí.
Molt bé. I té diferents suports gràfics, també, perquè, com tota guia, pretén ser molt divulgatiu, i la part gràfica és interessantíssima, amb estadístiques i tot plegat. He vist un mapa i sembla que el que és la visió de l'eclipsi, com que ve des de l'Atlàntic Nord i entra a través cap a la Mediterrània i ens passa...
per davant de casa. Sí, sí, ho has dit. Mira, els eclipsis de Sol són la part de la totalitat. Recordeu que un eclipsi de Sol hi ha... Si tu et situes a la part xula, allà veus un eclipsi total de Sol, que és quan es fa de nit, de sobte, tot d'unes... Que veu la rodona negra i al voltant una breola. Correcte, que és la corona solar. Però si no t'has situat en el lloc precís, veuràs només un eclipsi parcial, que és quan la Lluna comença a mossegar el Sol, però el disque del Sol queda mossegat, però no del tot tapat per la Lluna.
Doncs mira, la part de la totalitat, aquest recorregut fosc en què es farà el dia de nit, entra per l'Atlàntic Nord, ho deies molt bé, toca Groenlàndia una mica, això no sé si Trump ho aprofitarà o no, toca una punteta d'Islàndia i ara entra de ple a la península ibèrica, entra pel nord, per Cantàbria, Astúries-Cantàbria...
travessa Castella-Lleó, entra per Aragó, entra al sud de Catalunya, nord del País Valencià i acaba a les Illes Balears. De manera que dius, molt bé, els eclipsis del Sol, quan et vols situar en aquest recorregut de la totalitat, és molt difícil situar-t'hi, perquè normalment, no sé, t'hauries d'anar a l'oceà Índic, o al mig del Pacífic, o a l'Antàrtida, és a dir, aquests recorreguts són molt finets, de 250 quilòmetres d'amplada.
Però aquest cop toca la península ibèrica, segon destí turístic del món, i a més a més toca el nostre país, que és destí turístic privilegiat, Costa Daurada, Terres de l'Ebre, marques turístiques de primer ordre mundial, 12 d'agost.
O sigui, l'amplada, diguéssim, d'on te pots situar, per veure el total, és la mateixa, no canviat. El que passa és que tenim... És coincidència que es pugui veure amb la totalitat aquí a casa nostra. Dius, normalment anàs d'anar al mig de l'oceà. És això, cada any hi ha dos eclipsis més o menys de sol, cada any. Però, com que el seu recorregut és aquest molt primet, són milers de quilòmetres de llargada, però molt primet d'amplada, no?
i el nostre planeta és cobert en un 70% d'oceans, és molt difícil que et toqui en un lloc molt poblat, que passi un eclipsi de sol en un lloc on hi hagi infraestructures, carreteres, i on la gent pugui anar-hi a veure. Això ho vam viure l'any 2017 i 2024 als Estats Units. Vam tenir dos eclipsis que es van convertir en fenòmens de masses perquè justament van passar en llocs al mig dels Estats Units. Jo vaig anar amb la família a veure el del 2017 i va ser una cosa increïble. I ara ens ve l'eclipsi del segle, perquè...
ple segle XXI, un eclipsi que, com et deia, mira, el govern d'Espanya espera que vinguin 10 milions de visitants addicionals dels que ja cada estiu venen, que es distribuiran al llarg de tota aquesta franja que dèiem abans, per veure aquest eclipsi. Llavors, anem a triar el lloc on anem a veure'l. Va, anirem a Astúries, Cantavi està molt bé, potser hi ha perill de núvols, no?,
és un lloc. Pot ser Castellaló? Sí, també. Pot ser Aragó? Per suposat. Pot ser Catalunya? Segur. Pot ser Baliars? Segur. Pot ser el nord del País Balucià? Segur. Perquè aquí tenim moltes atraccions turístiques a l'agost... Que completen l'experiència. És que, clar, a més és a l'agost, eh? 12 d'agost. Punta del turisme i, per tant, podem oferir una cosa molt xula al visitant. No només un eclipse, és que els podem oferir la cultura, els valors històrics, la gastronomia...
Però, Joan Anton, és supercasualitat, això, eh? Absolutament. No hi ha cap fenomen científic que ho expliqui. No, l'únic fenomen que puc dir és que ens ha tocat la grossa.
Doncs estem tots aquí pendents de Tarragona, de la sortida del tur, el juliol, i tots enfrescats en això, però escolta, que aquí el territori, no només Tarragona Ciutat, però aquí el territori tenim aquesta ocasió el 12 d'agost. Si parlem de Tarragona Ciutat... Tarragona Ciutat és un lloc privilegiat perquè aquí és dels llocs on més durarà. Recordem, com més centrat dins d'aquest pas de l'eclipsi total, com més el centre trobis, més dura la part de la totalitat, aquesta part on se't fa fosc.
On més durarà és a la franja que va entre Emposta i Castelló de la Plana, a Procs, que allà durarà un minut 36 segons, que s'hauran d'aprofitar... Tot i que és molt poquet, els vius intensíssimament. I aquí Tarragona està molt bé perquè durarà un minut i un segon, a part de la totalitat. Ah, no està mal? I tenim Tarragona, ciutat romana.
capital epicentre d'un munt de coses, un munt d'activitats que es poden muntar al voltant d'aquest eclipsi. Espero que, ara t'ho dic com a ciutadà que va neix aquí, espero que sapiguem aprofitar aquesta oportunitat. És una oportunitat única. És que és única.
de donar-li al món una imatge de Tarragona amb la seva història i els seus valors. Vindran periodistes d'arreu del món a veure aquest eclipsi. I la cosa serà quina ciutat es prepararà per dir-los, escolta'm, veniu, que us ho hem preparat tot perquè pugueu estar còmodament aquí, perquè pugueu veure l'eclipsi. I us hem posat facilitats, estudis... Tarragona, sisplau, que es mogui.
Què hauríem de fer? Primer, des d'on ho podríem veure? Jo m'imagino una torre del pretori o m'imagino fins i tot la platja. S'haurà de localitzar. I això, al llibre, et dic alguna guia i alguna recomanació i un truc que ara, en primícia... Tomaia, tomaia.
Fem veure que és primícia. Te'l comentaré als nostres oients per poder localitzar. Mira, l'eclipsi, la part de la totalitat, serà dos quarts de nou del vespre. Això vol dir que el sol anirà molt baixet sobre l'horitzó oest. De manera que no es veurà des de qualsevol lloc. Des de la Rambla no el veuràs perquè hi haurà edificis que tu taparan.
t'hauràs de posar en indrets, que s'hauran de localitzar, i cada municipi haurà de localitzar els seus indrets per conduir els milers de visitants que hi haurà cap a aquells llocs, i posar-hi pàrquings, i posar-hi seguretat ciutadana... És a dir, ens ve una allau. S'hauran de localitzar aquests llocs. Llavors, recomanació, o truc, diríem, per qui vulgui dir... Ai, el veuré? Mira, l'altre dia parlava en un veí de Tarraona que em deia... Jo crec que des de la terrassa de la casa meva el veuré. El truc és aquest. Mireu, espereu el 29 d'abril.
El 29 d'abril el sol ocuparà en el cel exactament la mateixa posició que ocuparà el 12 d'agost. No només el 29 d'abril. No, si no ho podeu fer el 29, podeu fer-ho el 28, o el 27, o l'1 de maig, o el 30 d'abril, és a dir, al voltant de. No cal ser aquí físic nuclear, saps? Anar a buscar aquí la pressió.
Aquells dies el sol ocuparà més o menys la mateixa posició del cel. Per tant, espereu en aquests dies, a dos quarts de nou, mireu on és el sol, i allà on sigui el sol, si el veieu, des d'aquest lloc on l'esteu veient, veureu l'eclipsi total. M'encanta, m'encanta. S'hauran de localitzar, per tant, els llocs. Clar.
Clar, clar. A lo millor des de la platja sí, però no ho sé, s'haurà d'anar allà, a veure, hi ha aplicacions que t'ho diuen, però com més seguretat tindràs és fent aquesta prova. I llavors tu què proposes? Què caldria fer? Perquè a veure, Tarragona no és una ciutat eminentment astronòmica, no és una de les punts que té, perquè clar, no en tinc mai res així.
No, però aquí no... Clar, però aquí és igual que no siguis... És vendre a la ciutat, diguéssim. Correcte. Que la ciutat sigui acollidora. Jo és que estic molt orgullós d'haver nascut aquest. Ho dic de debò. A més a més, jo penso que la ciutat s'ha transformat moltíssim. Jo, quan vaig néixer fa molts anys, és una ciutat que tenia les seves cosetes. Ara no hi visc. Per tant, segur que també té les seves cosetes. Seguríssim, no? Però tens aquest punt romàntic. Sí, que jo cada cop que vinc i passejo amb la meva dona amb les meves filles per la Rambla i arribes al balcó del Mediterrani i dius, això és xulíssim, que sempre he viscut de cara al mar.
En fi, és igual, no vull vendre el producte perquè ja està venut. Ja està venut. La qüestió és, què s'ha de fer? S'ha de preparar bé. Les autoritats han de treballar-ho bé abans. La Generalitat ja està treballant. Té un grup multidisciplinar on són els Mossos, on hi ha Seguretat Ciutadana, els Forestals, perquè recordem que això és 12 d'agost, per tant estarem amb el Pla Alfa d'incendis segurament activat.
i els ciutadans i els visitants, espero que no passi, però potser hi haurà tendència a envair espais naturals i buscar aquell mirador. Això s'haurà de cuidar molt. Què recomano jo als municipis i a Tarragona? Primer, localitzar els indrets des d'on es podrà veure l'eclipsi,
i que tinguin capacitat suficient per poder conduir a la gent i preparar aquests indrets. Vol dir pàrquings, vol dir, no sé, lavabos públics si n'hi ha d'haver, vol dir seguretat per arribar-hi... En fi, no sé, preparar això. Després, preparar un programa. Un programa que, aprofitant l'eclipsi, prèvia a l'eclipsi, unes setmanes abans i, si es vol, unes setmanes després, recordem que una setmana justa després d'aquest eclipsi, Sant Magí,
Ui, ui, ui, se'ns gira feina, eh? És a dir, però és una gran oportunitat. És que és brutal, és brutal. Llavors, jo el que recomano és preparar un programa global de festes xulo, on hi hagi activitats ciutadanes, de partit de Ciutadana... I aprofitar una mica per fer difusió científica, no?
També conferències científiques, de divulgació adreçada a tot el públic, amb les escoles, treballar-ho amb les escoles prèviament, mesos abans, perquè els nanos i a través dels nanos les famílies puguin participar d'aquest esdeveniment. Vendre la imatge de Tarragona al món. Això és molt important, és que tindrem el món pendent d'aquí. I és això, deixarem que els periodistes vinguin i es posin a qualsevol lloc? No, jo si fos de Tarragona diria, no, no, veniu aquí, que us ho posarem fàcil perquè vingueu aquí.
Tindrem l'experiència ja de la sortida del tour, que haurà sigut un mes abans, doncs podem aprofitar. Practicar, haurem practicat tot el merder, no? Perquè, escolta, realment parles d'una manera... Realment, ja mou masses el turisme, el turisme astronòmic, no sé com ni dieu. Sí, sí, així, l'astroturisme. Tu vas anar als Estats Units per veure el del 2017, el que passa que, clar, tu ets de la matèria, diguéssim. No, no, no, però fixa't en el que deia, mira, vaig...
al Teatre del Liceu fa uns mesos que la Generalitat feia una prepresentació del pla que ells estan preparant a nivell de país i va venir un representant del govern d'Espanya i ell literalment va dir, nosaltres preveiem 10 milions addicionals de visitants a l'estiu per veure l'eclipsi. Avui som fàrums de massa ple segle XXI, tenim comunicacions, tenim xarxes socials, tenim internet...
La gent està molt pendent d'això, i quan aquests fenòmens passen en llocs com això, llocs xulos des del punt de vista del turisme, on hi ha carreteres, on hi ha accessos, on hi ha aeroports, que no te n'has d'anar a l'Antàrtida, dius, pues aprofito i vaig i visito, i pues visito Terres de l'Ebre, o visito Tarragona, o visito el Priorat, o la Conca de Barberà, o el que hagis de visitar, saps?
I aprofito que hi haurà un eclipsi. I aprofito, i això s'ha de vendre bé, que aquell dia que tindrem l'eclipsi, dos quarts de nou del vespre, després s'ha de fer un entrepà, perquè a la nit ens ve l'altra part de la festa, que són les llàgrimes de Sant Llorenç. La pluja d'estels, les llàgrimes de Sant Llorenç, que poden ser espectaculars perquè no hi haurà lluna. Perquè, per definició, un eclipsi de sol vol dir que la lluna...
Estar de dia és lluna nova i circula i és la que ens tapa el sol. Per tant, vol dir que a la nit no hi haurà lluna. Serà una nit fosca, sense lluna. Per tant, veure l'eclipsi dos quarts de nou, fer un tast i unes tapetes a la zona de la catedral, etcètera, i de seguida buscar també un lloc, això pot ser la platja, per exemple, per anar a veure la pluja de Sant Llorenç. Que xulo, no? Sí.
Tot això evitant la contaminació lumínica. Això és important. Aquí hi ha una altra cosa. Hem d'exigir als nostres governants, als nostres autoritats municipals, que vigilin el tema de la contaminació lumínica i aquí hi hauria un altre projecte a Tarragona a fer, aprofitant això. Ara jo dic, per què no tanquem llums?
I això ho han fet pobles, cap ciutat ho ha fet, cap ciutat grossa. Tarragona es podria convertir en la primera gran ciutat que ho fa, que és tanquem les llums, això ho han fet pobles, tanquem les llums aquell dia, a la nit. És realment necessari per viure amb intensitat, com a mínim és una experiència col·lectiva molt.
I a més es pot aprofitar per transmetre valors a la ciutadania, valors de l'ecologisme, de la responsabilitat que tenim tots com a ciutadans d'emprar bé, de no fer consumisme i d'emprar bé els mitjans que tenim en un món que ho necessita, que tenim emergència climàtica i que hem de reforçar els valors del que és l'ecologisme i la sostenibilitat. I això és un missatge molt bonic també que es podria fer aquell dia.
S'està organitzant, tenint en compte a nivell no només de Catalunya, sinó també a nivell de l'Estat? Sí, exacte. Hi ha grups de treball. Hi ha comunitats que han fet ja un pla estratègic. Aragó ja fa temps que ha fet un pla estratègic. El govern de les etats està treballant això. A mi m'agradaria pensar, però no ho sé,
que la Diputació de Tarragona i que l'Ajuntament de Tarragona estiguin ja treballant en un pla estratègic per treure el màxim partit, en tots els sentits, com dèiem abans, des del punt de vista del turisme, de la imatge, de vendre els valors que volem vendre, de donar una imatge, per la ciutadania també, no només pels que venen de fora, és que clar, és que també per la ciutadania. Espero que s'estigui treballant, i en tot cas, jo estic a disposició d'ajudar amb tot el que pugui.
A més, hi ha més municipis implicats, no només estaran les ciutats. Tota aquesta franja, perquè dintre del que seria l'amplitud de franja, on estaria Tarragona? Està molt ben situada. T'has de fer una idea imaginària, que és una línia que va des del nord de la ciutat de Lleida fins a Vilanova i la Geltrú. Aquest seria el límit nord. Mireu, no sé si la càmera arriba a pillar-ho.
Però seria això, no, Joan Anton? Si vols, aquí ho tindrem més ampliat. És una faixa de quants quilòmetres has dit? Uns 200, 250 quilòmetres. A mi em sembla molt, però que arriba fins al sud de la ciutat de València. A veure si ho trobo. Mira, aquí es pot veure. A veure si ho agafo millor.
Més o menys des del nord de la ciutat de Lleida fins a Vilanova i la Geltrú, que seria el límit nord, fins a sota de la ciutat de València. I, clar, i com més al mig... Com més al mig et situïs, que és allò de la plana en posta, aquesta franja, un minut, 36 segons, ho dic de memòria. I Tarragona està molt ben situada, perquè és un minut i un segon de totalitat. Això està molt bé per una eclipsi total. Què passa és que és això, que hi ha més poblacions, per tant, es tracta de posar-se de cor i tal...
A nivell d'usuari, ja en parlarem quan arribi el moment d'usuari, de ciutadà, que diu, mira, jo des del balcó de casa si comem ho miro. Diu que sense ulleres. No, no, no. I aquí, aquí. Atenció, mira, he portat això. Oh, que xules! Aquestes les regales amb el llibre o no?
No, no, mira. I ara t'explico per què. Amb l'editorial ho vàrem parlar i jo els vaig aconsellar fer-ho per una raó molt simple. Primera, aquestes ulleres valen res, però la responsabilitat és de qui les compra. Per tant, si l'editorial la regalava amb el llibre, hi ha l'ús que se'n pugui fer. I si arriben malmeses...
I si algú les... Saps? No, no, no. Ens estem jugant a la vista. Per tant, recomanació. Durant tot l'eclipsi, tota la part parcial... Ensenya, ensenya. Tota la part parcial s'ha de mirar amb aquestes o similars ulleres. Res d'ulleres d'aquestes de sol de conduir i d'anar a passejar et faries creure de les maneres amb què pots perdre la vista. Res de radiografies, res de vidres fumats. Això costa dos euros, o tres. Pujarà el preu, probablement.
Però quan arribi el moment jo crec que ens et regalaran i tot. També pot ser. Això és cartró, però això és un filtre solar homologat. Són homologades per observació solar. Això està escrit, s'ha de vigilar. On es compra això, Joan? Qualsevol botiga d'astronomia, per internet a botigues d'astronomia, amb remot, òptiques també ho vendran. O sigui que no sigui el kiosc amb tot el crinyo, el kiosc del costat de casa. No, sisplau, que us jugueu la vista. Cada any hi ha gent que la perd. Durant la part parcial, quan no arribi encara a la totalitat, tothom amb això.
Clar, perquè s'escolarà, miraràs, encara que sigui una frangeta del sol directe. No, no, però fins i tot fora de la franja. És a dir, l'eclipsi parcial es veurà a França, al nord d'Àfrica, Barcelona, la part parcial, i aquí també comença sempre l'eclipsi per una part parcial, en què la Lluna comença a circular i comença a tapar el disc del sol.
És lo xulo. De fet, és lo xulo veure com es van entapant. La població és lo bonic. Això és del 2017. Vaig prendre aquesta foto i les altres que surten. Això és el disc de la Lluna que comença a tapar el sol. Això durarà una hora. Durant tota aquesta hora, així.
Tot, tot, tot. Amb la soñera. I descansant. Descansant vol dir que pots estar tota l'hora així. Has de mirar una estoneta, parlar amb els amics, fer el vermut, el que calgui, i tornes a mirar. Una hora. Arriba la totalitat. És un moment increïble. Arriba el moment en què el sol està tan tapat... Mira com a la portada. Sí, això és un dibuix. Això de la portada és un dibuix. Ah, val. Sí, bueno, està il·lustrat el llibre. Mira, és aquesta...
A l'últim raig de llum va tapant la lluna i arriba un moment que dius ja, ja, i et tornes boig. Et tornes boig, de debò t'ho dic. I arriba a l'últim raig i tot d'una, però quan dic tot d'una és de sobte es fa de nit, però és que és un instant. En aquell moment t'has de treure les ulleres, perquè no veuries res. I mires el cel, i és quan et cauen les llàgrimes. I mires allà i no t'ho pots creure, se m'està posant els pèls de punta.
observes la gent, observes baixada de temperatura, t'has de posar una jaqueteta, tot i tot 12 de gos ens veurem, en aquell instant notarem una baixada de temperatura, els ocells deixen de volar i de cantar, els gossos i els gats es tornen bojos, els tens per allà mascotes voràsques, despisten, i els humans també. I això dura el que dèiem, un minut, un minut i 36 segons, i de sobte torna a sortir el primer raig de llum, que és que la lluna continua circulant i destapa el sol. En aquell moment tothom, novament, amb les ulleres. Molt important, eh?
ens afertarem de fer vídeos i fotos amb el mòbil. És inevitable. Has de llegir el llibre perquè he posat un capítol per com fer fotografies d'aquest eclipsi. Amb un mòbil, amb una càmera normal... Però escolta, el més xulo és deixar amb un tripod i que vagin a fer... I tu vius l'experiència ja... Sí, és a dir, qui vulgui fer fotografia em vaig fer del 2017, però s'ha de gaudir. No hi ha res com gaudir sense res més, només mirant...
Un fenomen d'aquests també et posa una mica en situació de lo vulnerables que som, no? De lo petitets que som, perquè si dius en aquest minut en què es tapa el sol, tota la natura em bogeix, fins i tot nosaltres ens agafem no sé què, no? No som conscients que formem part de tot un sistema que és molt més gran que no.
Sí, de vegades quan parlem d'aquestes coses, i els astrònoms amb això som una mica friquis, perquè sempre són xifres molt grosses, no? Diem, coneixem milers de milions de galàxies en un univers que s'expandeix i tal, t'agafa aquesta sensació que deies ara, que no som res, que està bé això com a exercici d'humilitat. Però jo penso, jo recomano que ja canviem aquesta frase, que l'anem canviant, i jo crec que la paradoxa, i allò més bonic, és que no havent de ser som.
És a dir, no significant res en aquest univers, a ningú l'importem, el nostre planeta no ocupa cap lloc rellevant, ni la nostra galàxia, en aquest moment algú ho podria tocar com a botó, espero que no ho faci, i fer desaparèixer tota la nostra galàxia... Fins el 12 d'agost, no. No, que no ho faci.
I ningú no ho notaria, quan acabessin la paradeta de l'univers, la tanquessin a la nit i fessin inventari, i ningú no notaria faltar una galaxia amb un avall. Què més dona? Amb bilions de planetes dins. Què més dona? Mira, no havent de ser, som. I ara tu i jo som aquí xerrant, tenim famílies, tenim idees, estimem, se'ns estima...
No sé, vull dir, la vida és extraordinària. I és un moment, també, per reflexionar d'aquest valor, perquè vivim en un món en què, malauradament, ja veiem que no li donem gaire valor a la vida. I així ens va. I matar una persona sembla que sigui el més senzill, o fer-li mal a una persona. I aquests moments són importants perquè, si tu no comences donant valor a la teva pròpia vida, com dimonis donaràs valor a la vida dels altres. I és una molt bona ocasió. I l'astronomia et permet donar aquests missatges, també.
Avui he parlat ara només al final d'astronomia en general i de la relació que tenim nosaltres amb tot aquest món del qual formem part. I se'ns ha passat el temps parlant del llibre del Joan Anton Català, de només una de les moltes qüestions que podríem explicar sobre astronomia. L'eclipse del segle, guia per gaudir de l'eclipse solar total del 12 d'agost de 2026.
Ho dic perquè amb el Joan Anton hem dit al començament, dic, bueno, començarem parlant del llibre i després tirarem cap altres temes. I no, no hem tingut temps. Jo encantat, encantat. Torno un altre dia. Torno un altre dia. De moment, jo us dic tot això perquè ens hem quedat tant al començament que us recomano moltíssim la pàgina web que té el Joan Anton Català, que es diu així, tal qual.
una pàgina de divulgació sobre el món de l'astronomia, perquè a això es dedica, i que avui, a més, ens fa molta il·lusió que des de Tarragona Ràdio diguis, escolta, a mi, pregunteu-me que comptin amb mi pel que sigui per poder organitzar totes les activitats. T'he de fer una pregunta abans de tal. No és cosa meva, és del company del Pep, saps el Pep? Sí, sí, sí. A començament del programa diu, tens un astrofísic? Pregunta-li si hi ha vida extraterrestre. Dic, sí, Pep, jo li pregunto.
Ara li darem al Pep que es compri l'anterior llibre meu, que es diu Hi ha algú allà fora. És el llibre on explico que estem cercant vida fora. En aquest moment encara no tenim la confirmació, tot i que el sentit comú ens indica que és molt difícil que estiguem sols, però la ciència no viu de desig, ni d'il·lusió, ni de sentit comú, viu de proves, encara no en tenim, però podríem estar molt a prop
de detectar vida tan bàsica com, i aquest seria el premi gros intel·ligent, això podria passar demà, literalment demà, i només ho deixo aquí, dient que qui pensi que això és ciència-ficció, que sàpiga que les Nacions Unides tenen definit el protocol d'actuació pel dia en què rebem un senyal de l'espai que ens certifiqui que no hem estat sols a l'univers.
Jo ara ja no sé què més dir. Ja està, tinc un mes de preguntes, això mereix una segona part. I si veieu, a la pàgina web del Joan Antoni sortiran moltes més preguntes amb molts més temes. Ho deixem aquí, et convidem un altre dia. Gràcies, encantat.
Dos parlant d'astronomia. Hem acabat la veu d'avui. Falten re un parell de minutets. Temps just per passar amb una altra de les qüestions que ens posen moltes vegades els pèls de punta en el bon sentit. La música ens recomana, com sempre, un temacle per tancar programa. La nostra companya Silvia Garcia. Fins demà. El nostre temacle per avui ens omple l'estudi de bombolles.
Ella es diu Jacobs, Maria Jacobs. I això és tota una bombolla musical que ens dona color, aire i això sí, bon rotllo. No se'm dóna bé la vida que porto, tot i que vaig vent, però hoy m'enamoro. No sé confiar, tot ser malament. Vull deixar d'estar, vull que em porto bé.
Bon dia, són les 11. Bon dia, són les 11.