La veu de Tarragona, camí cap als 40. 4, 3, 2, 1. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. Secret, secret, love within.
Doncs vinga, que tanquen setmana, avui dia 10 d'octubre 2025. Salutacions, benvinguts, obrim el programa, la veu de Tarragona, en aquesta jornada que és el dia mundial de la salut mental. De fet, estan present allà totes les activitats que es faran, que són moltes, i també tindran ressò al llarg de la jornada, n'estarem molt pendents d'aquest dia mundial. Ahir fèiem tertúria, ja en parlàvem, recordeu a nivell del programa, i n'estarem molt pendents. Avui, cap a setmana, que passen moltes coses, perquè tenim la recta final...
del Festival Sona Flamenc i també la centenaria de festes del Rossi, ara en parlarem, del cap de setmana, que també tindrem molta activitat al llarg d'aquests propers dos dies.
Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Hola, Pep, bon dia. Bon dia, Abriu Rius, benvinguda. Bon dia. Amiga González, què tal? Bon dia. Bon dia. Avui a la vida som Toni i García, i amb molts continguts des d'ara i fins a les 11, d'entrada també dels temes que hem parlat, farem un resum, eh, Abriu, la recta final del programa, tot allò que anem passant durant la setmana, que també n'ha estat moltes coses, eh, setmana intensa, eh? Sí, sí, molts temes diferents, que a vegades intento agrupar-ho tot en temàtiques, i aquesta vegada hi ha moltes temàtiques diferents, però sí, ho intentarem recuperar tot el que puguem amb les diferents veus.
Això serà la recta final del programa, però abans també parlarem d'alguns futuribles, com ara Maikeva, el festival de Mamapop, que ja està també trucant a les portes. Trucant a les portes i, de fet, ja ens conviden o ja ens alerten que no ens podem adormir comprant les entrades. Ahir, mira, em demanaves pel pop, doncs aquí en tenim un altre, de Mamapop. En aquest cas, aquest festival solidari, que arribarà l'1 de novembre al Palau Final i de Congressos, però que ja està en marxa, més enguany. Mira...
Josep, los brincos, los bravos, los mustangs. En serio? No, no, ells no, els grups no, però saps aquells midlays que feia la dècada prodigiosa als anys 80, anant tirades així enrere? Doncs anirà per aquí, un autèntic guateque en favor de la recerca al voltant del càncer de mama amb la gent de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Carai.
Qui són aquesta gent tan alta que entran per la porta? Els brincos. Sí, no, els brincos, exacte. Juan y Junior. Tu saps alguna cançó de los brincos? No, de los brincos. Sola, Lola. Por un sorbito de champany. Tu me dijiste adiós. Tu me dijiste adiós.
Sabeu la gent que diu, em sento gran quan parla de gent jove? Doncs jo quan parlo amb altres, me sento una bebé. Perquè no sé cap preferència. Jo sóc més gran del que semblo. Si sóc més jove del que semblo, no sé com diu. Va, tornem-hi. Oh, qui és aquesta gent tan alta? Doncs mira, a mi la sóc. Ei, ei, ei, el Justinià i la Teodora, eh? Sí, sí, són el Justinià i la Teodora. Són els gegants vicentins que ja us els avancem aquí, en primícia, l'estrena mundial dels gegants Vicentins de Tarragona, aquest cap de setmana dissabte, a la Festa del Roser,
I tenim ja per aquí també els estudis l'home que s'ha creat amb les seves mans, home jove també com tu, eh? Vintipocs, 22, 22. I com han entrat? I ha creat uns gegants. L'Alejandro Rodríguez. Jo i jo què he fet? Ha estat 8 anys, 6 anys, ens hem entre 6 i 7 anys fent aquests gegants amb les seves pròpies mans. Li han quedat guapíssims, 6, 6 va ser, 6 anys, eh? Això va arrancar abans de la pandèmia. El gegant Vicentins, el Justinià i la seva esposa Teodora eren, doncs això, dos reis medievals, no?
I els ha fet amb les seves pròpies mans. Són espectaculars. Són immensos, molt grans. Els estic veient. Perquè si costa entrar, eh? Mira com vallen. Està xulo convidar gegants, tu? Sí, sí. Ara s'hauran d'acotjar per entrar a l'estudi, eh? Alerta, perquè amb la de trastos que hi ha per aquí, el millor no sé com passarà, eh? Que baixet que es veu l'Alejandro Rodríguez, no? Al costat dels gegants, sí.
Doncs això, d'aquí m'estona saludem el directe d'Alejandro i que ens explicarà com ha anat això, com ha anat la configuració dels gegants amb les seves pròpies mans. I entendreu una cosa, què passa quan plou i surten els gegants? Que de fet, si surten els gegants com el viu arrencant els gegants i plou... Jo crec que és la resposta fàcil, eh? Nanai, això, nanai. Com els músics, eh? Com els músics, eh? Músics igual, eh? Si no, abril. Nanai. Si sortim plovent, no sortim. Si es mullà un instrument, no toca, no fina.
A part que es fa molt bé. Què més tenim? No, una pinzellet encara de flamenquillo, no? Deixem-ho parlar de flamenc, que això rematem aquest cap de setmana. Pararem de les activitats multitudinàries i de participació social, una trobada d'escoles de dansa, una flashmob, tot plegat i ja.
I anar fent palmes, i anar fent fandangos, i boleries, no? I baile flamenco. Tot això ho podrem fer el cap de setmana. Ah, clar que sí. Morente, Rafael Riquet. Això de la Morente ja ha respirat o no? No, no, però a canvi no. Jo encara l'estic trucant. Però a canvi tindrem el Joel Vargas, eh?
Que aquesta casa és de casa i està que lo peta. Estrella, si estàs escoltant la ràdio... Estrella. Estrella és d'Andalusia, Estrella Morente. Si estàs escoltant la ràdio, truquen-se en directe. Estrella Morente. Que t'estamos buscando desde el miércoles que t'estamos buscando. Desde el miércoles que t'estamos buscando.
Igual ella no ho sap, perquè té una persona de premsa i no li ha dit que volen confonar. Marxem de mar, eh? Marxem de mar. Companys, gràcies. Abril, Núria, Miguel, fins ara, gràcies. Parlarem de cine, també, abans d'acabar. Fins ara. Estrenen cinematogràfiques, com cada divendres. Amb tot aquí que fa possible el programa, ja heu sentit els noms. Avui amb el Toni García, la Vieta Sol, amb Mauri Ferenc de Reitació Audiovisual, els que ja heu sentit, el Joan Andreu Pérez de la producció, i qui us parla, Josep Sunyer. I la primera veu del dia avui és de Joan Andreu Torres, filòleg,
Home, doncs, molt actiu, malgrat que està jubilat, molt actiu, com molts jubilats, i de fet d'això va la cosa, de la tasca imprescindible que fan els avis i les àvies. Avui, aquest homenatge cap a tots ells.
Anys i panys esperant que arribi el dia, a partir del qual teníem programat un grapat d'activitats i projectes, arreconats en l'esperança d'aquest dia, que al llarg d'aquests anys hem anat programant amb il·lusió. Ara que ja ha arribat el dia que la nostra vida fa un tom vital i laboral, tot esperant que la pensió ens permeti gaudir de tot el temps del món i poder fer algun viatget apuntat a l'incerso,
Ara ens trobem que passats uns mesos la nostra vida no és com l'havíem imaginat i comencem a pensar que quan treballàvem disposàvem d'una vida més regulada de la que ens toca ara. Som avis i àvies i com a tals, com que no treballem, ens comencen a omplir el temps per no parar en tot el dia. A primera hora del matí, portar els nens a la llar, d'infants o a l'escola.
Tornar-los a anar a buscar, preparar-los al dinar, tornar a portar-los a l'escola, després a acollir-los i tenir en compte quina activitat extraescolar li toca cada dia per la tarda. Si els nostres fills tenen algun esdeveniment o algun compromís, ens els portem a casa o hem d'anar a casa d'ells. Tornar-los al sopar i portar-los a dormir. No diguem ja si per la seva edat es posen malalts, refredats, febre, mals de cap, engines, etcètera, etcètera, etcètera.
Com que els nets fan moltes activitats, hem d'anar a veure'ls com ballen, com juguen a futbol, com fan a bàsquet, etc. Malgrat tot això, els avis i les àvies ens estimem tant els nostres nets que qualsevol sacrifici per gran que sigui ens sembla poc.
De pas, demanem a l'Estat, deixi de cobrar-nos l'IRPF, de les nostres pensions, com a rendiment del nostre treball, quan ja ho hem cotitzat tota la vida. Apa, avis i àvies, sigueu molt feliços.
Doncs vinga, que parlem del cap de setmana amb les centenàries festes del Roser, que ja van arrencar fa alguns dies i que encara arriben, doncs, molts actes aquests dies i el cap de setmana especialment, eh? De diumenge, dissabte, avui també divendres, hi ha moltes activitats, però en volem apuntar una que passarà dissabte, és la presentació dels gegants nous, els nous gegants, el Justinià i la seva esposa Teodora, dos antics emperadors de l'imperi bicentí.
A més a més, apadrinats, serà l'acta també bonica de veure pels centenaris gegants d'allà del barri. En parlem amb l'Alejandro Rodríguez, ell és les mans que han creat aquests dos gegants vicentins, el Justinar i la seva esposa Teodora. Alejandro, molt bon dia, benvingut. Bon dia. Hem de dir que estan a punt per dissabte, eh? No hi ha sorpreses, no? Ja estan acabats. Estan acabats.
Mira, buscàvem informació dels gegants i hem vist que això ja va arrencar abans de la pandèmia, és a dir, que ja portem temps. Quasi sis anys. Com ha anat? Molt lent, molt lent. I clar, ara que ja estic acabant no m'ho crec, no ho sé. Ja està, ja està. És com una criatura, no? Dues criatures, que veus néixer, no?
I que ara es veiem tot el procés, que clar, un procés de... La gent, jo crec que no saben com es fa un gegant o dos gegants, no? Clar, és una feina molt artesana, no? Hi ha la part de vestuari, la part primer de disseny, la part de fer la forma del cap, de les mans, no? Explica'ns una miqueta com es fa, com es comença un projecte com aquest.
A ver, ¿cómo se creó un gigante? Por así decir, yo no he estudiado nada. No he estudiado nada de bellas artes ni nada. Yo solamente me he fijado en mis tíos cuando, bueno, era 2008, yo tenía cinco años.
Y yo me fijaba en mis tíos como estaban haciendo los gigantes de Cascantic, que son los de Tarragona. Y claro, los estaban haciendo, como los pintaban, como los creaban. Ellos los hicieron de fibra, pero a mí me gusta más lo artesanal y como se hacía antiguamente, que es madera y cartón-piedra.
Entonces, claro, me he ido fijando, me he ido haciendo cosillas, he hacía gigantes de cartón y tal. La verdad, salía a la plaza del fórum, literalmente, con cajas de cartón, mis primos, mis amigos y tal. Y bueno, pues he ido mejorando y bueno, en fin, los gigantes se crean haciendo barro, con barro, coges barro y te pones a modelar.
Entonces tienes que tener como en mente como lo quieres y tal, o sea, o te puedes pasar de una foto de una persona o te puedes pasar de imaginación. Entonces yo lo que hice a imaginación, o sea, sin más, a lo que me saliera. O sigui, no se sembla a ningú que coneguis tu, eh? No, no, no. O sigui que quan surtin dissabte algú veurà alguna semblança i dirà, és casualitat, no?
No, no, no, imaginación total, o sea, no... Es un estilo muy... Creo que es... Bueno, por lo que me ha dicho la gente, o sea, tengo un amigo también de Navarra que crea gigantes, que, bueno, vino para la muestra de Folklore View, de aquí de Tarragona, que estaba llevando a los gigantes de Terrassa, y, claro, habíamos quedado para verlo porque hacía seis años que habíamos hablado sobre el proyecto y tal. Y dice, hostia, a ver si quedamos y lo vemos. Y yo, vale. Y dice...
Es como un estilo muy diferente a lo que se ve actualmente. O sea, que es muy... No sé, que todos son iguales casi ya. Fue así decir, pero bueno. Son singulars, ¿eh? Son singulars, ¿eh?
Hi ha una feina prèvia d'investigació de qui eren, com eren o tampoc? Sí. Principalmente, pues yo cuando quería hacer unos gigantes...
Yo quería hacer unos medievales, unos reyes. Pero, claro, con el tiempo y tal iba perdiendo las ganas y un primo mío, Aaron Sentís, que es cap de colla de pases de roya a Tarragona, me dijo, mira, tengo un proyecto que iba a hacer con otro chico de unos llegas bizantins. ¿Quieres hacerlos tú? Vale. Pues entonces, adelante. Yo ahí en ese momento tenía 15 años, a punto de cumplir 16 años.
Y pues empecé a mirar un poco la historia en Google, Wikipedia. Y bueno, pues me estaban formando más que nada como eran estilísticamente y todo. O sea... El surnamés, ¿no? Si porten o no porten corona, recades, tot això, ¿no? Sí, me he tenido que informar sobre todo también en Pinterest. Ahí sale de todo. La verdad. Sí. Sí. Pero no lo he copiado exactamente. O sea, lo he hecho todo...
un poco a mi estiro. Justina i la seva esposa Teodora, que seran l'estrena oficial aquest dissabte, tu creus, ja o no, després de sis anys? Sí, sí, sí. Serà bonic per molta gent, perquè aquí també tu els has fet amb les seves mans, però aquí també expliques com ha anat tot el tema del pastí i tot això.
Sí, al tema vestido, o sea, lo he diseñado, yo conjuntamente con Narón también, pero eran dos diseños diferentes y al final lo he acabado haciendo un poco a mi bola. Entonces, a la hora de coserlo, han sido la abuela y la madre de mi pareja y bueno, pues...
I també gràcies a mi pareja, que és el meu Julio Matalls, Miguel també, que m'ha ajudat. Amb el tema dels vestits, eh? Sí, sí. La tela havia sigut una tela determinada, com és la tela? A què te refieres? La tela, el tipus de tela, el tipus de tela dels vestits. És que no sé com explicar-lo, no sé com explicar-lo, però... que no ho sé. És tipo como si fos unas cortinas antiguas, pues tipo así.
Gruixuda, perquè no és tela gruixuda, eh? Sí. O sigui, ja vas tenint en compte que en aquella època es portava tela gruixuda, eh? Si ho estic gruixuts. Sí. I les cares com es modelen? És a dir, com te surt una cara, un rostre d'un món de fang? Com es fa això? Pues no lo sé, yo cuando hago los gigantes y tal, por ejemplo cuando hago manos, yo me miro al espejo. Yo tengo un espejo ahí en el taller, me miro y entonces pues...
La part més difícil? Los ojos. Los ojos son muy difíciles de hacer. De verdad. ¿Cómo estás? ¿Bolas o no?
A ver, los ojos no los he hecho yo, los ha hecho un taller que también estuve con él, por así decir, trabajando entre comillas, que es taller de Ars Ferran, que es de aquí de Tarragona, que ahora mismo ya no hace nada, está en parón, pero los ojos los hizo él, son como de resina, pero también parecen de cristal y todo.
L'ull a part més difícil, no? I després, a part d'avui, a nosaltres vas fent Vas anar fent o... Bueno, és difícil perquè Pienso que todas las personas tienen facciones Y todas las personas somos perfectas Entonces hay que buscar también la perfección Pero dentro de la imperfección O sea, hay que hacer que quede chulo Y que digas, hosti Tiene carácter
No sé, yo he intentado buscar eso, que esté serio, pero que, no sé, esté guay. Justina i Teodora que veurem aquest cap de setmana ballant, a més a més apadrinats, eh? És a dir, que això també és important, no? Que et deu també fer il·lusió, no?, que els apadrin els centenaris gegants, no?, de...
Sí, a ver, tengo de padrinos a Mercería, porque yo me he criado en la catedral, en la parte alta, sobre todo al Paz del Fórum, he visto desde pequeño las fiestas de Rosé, y bueno, pues ahora estoy llevándolos con ellos, también son, hay dos collas más, padrins, que son Cascantic de Tarragona,
Estar con ellos en el taller Hacer los gigantes en el mismo taller Y me han ayudado un poco O sea, gracias a ellos Estoy haciendo gigantes Porque me he fijado en ellos Y también los otros padrinos Es el pases tu roya Porque Aarón es el que me propuso el proyecto Y me han estado ayudando Sobre todo De esta manera o de otra Fíjate en esto O sea, un poco así
O sea, gracias a estas tres collas ahora mismo estoy haciendo gigantes. I hi ha portants ja pels gegants a Vicentins? Sí. Somos doce, ahora mismo. Doce jóvenes. I us dieu? Com? Us dieu colla gegantera del Pallol. Sí. Del Pallol, eh? O geganter. O geganter directament del Pallol, eh? Sí. I hi ha ganes? Moltes. Moltes ganes.
L'Adejandro ha estat fent, com deia, aquests gegants, el gegant Justinià i la seva esposa Teodora, que seran els dos antics emperadors de l'imperi vicentí, que tindrem aquí a Tarragona, per tant, molt singulars, perquè no, d'aquesta època, vicentins no en tenim cap, si això està claríssim, n'hi ha d'egipsis, això sí, però vicentins no. Sí, hi ha una, una colla, però en caldes de Malavella. A nivell de Catalunya, caldes de Malavella. I ja està. I ja està.
Has tombat també, no? Molt. Si has anat a altres llocs de fora de Catalunya, també, a llocs, a més a més, molts centenaris de gegants, a col·laborar, doncs, a crear gegants, també. Bueno, ara mateix fora no. A Catalunya sí, eh? A Catalunya sí. O sea, hace nada estuve, bueno, arreglé y restauré un nano, que ahora es nuevo de allí en Renau, que era principalmente un gegant,
Pero me dijeron, es que lo queremos convertir en nano, porque no tenemos la suficiente gente para hacer un gigante. Vale, pues un nano. Y bueno, sí de eso, estuve arreglando los gigantes del carremersería, las manos de los antiguos, los centenarios, porque, bueno, tuvieron unos cuantos problemas, estaban muy picadas también, entonces pues lo arreglé. También voy arreglando los gigantes de Pases de Turroya, los de Cascantic, y bueno, pues...
El que me propongan. El que surti, eh? Sí. Si ho es convenida, alguna professió? Un hobby. Un hobby que pot ser una professió, perquè d'artesans que facin això n'hi ha molt pocs, no? O més dels que en pensem? Hay más de lo que queremos, pero aquí en Tarragona yo solo conozco a la Ángel Cantos, que es la restauradora de Siacans Mouros, bueno, en Tarragona la conoce todo el mundo. Sí.
Yo no soy conocido, creo yo. Saben de qué hago gigantes, pero tampoco no saben que me dedico un poco, por así decirlo, a esto. Y bueno, pues en Tarragona estaba también el Ferran, que es el taller darts Ferran. Y bueno, pues ahora está en Parón. Pero también en Pallaresos hay un chico que está empezando, que más o menos me está pidiendo ayuda y tal. Y, por ejemplo, ayer ya me dijo, estoy haciendo unos gigantes, ¿me puedes ayudar? Y yo, sí.
A tu t'agrada fer-los de fang, però es poden fer de fang, també de cartró? Sí, el fang només és, o sigui, el barro, perdó, el barro és més que nada per modelar. Entonces, tu modelas la cara con el barro i tal, i entonces, una vegada ja lo tengas visualizado com lo quieres, coges, bueno, vas a comprar yeso, yeso mismo, o escallola,
Y entonces también esparto. Entonces se hace una mezcla del yeso, el esparto aparte, luego lo coges y lo vas poniendo, tipo, para hacer el molde. Y eso se le llama negativo. Entonces lo sacas, queda como negativo, y depende como quieras. Si quieres de fibra o de cartón, entonces lo pones en el molde y cuando está seco, pues lo sacas. Y bueno, si luego lo quieres modificar un poco, pues modificarlo y tal, pero de normal es como sale. Después se ha de pulir, ¿no? Sí, se tiene que pulir,
O sea, se pone una capa de blanco de España, luego se pone otra vez, y luego ya empieza a dar la primación, luego pintas y luego ya pues... la mente deja que haga. I després ha fet també l'estructura, ¿no?, del gegant, ¿no?, perquè aguanti la roba, ¿no? Sí, la estructura tiene su rato. Tiene su rato porque, claro, si tú haces una cabeza gigante, pero luego haces un cuerpo pequeño...
Estéticamente queda muy mal. Entonces, claro, es matarse un poco tipo midiendo, cómo quieres que se vea, los brazos... Porque los brazos... Yo los he hecho de madera también. Entonces los brazos están hechos a medida, pero cada... O sea, está hecho a base de bastones. Bastones así, más o menos de ancho. Y claro, ponerlo aquí, uno de aquí es largo, otro de aquí es más corto porque va así, por ejemplo...
El cuerpo igual, o sea, si de aquí a aquí tiene que ser 1,10, porque de aquí a aquí hace 1,10 más, porque si lo haces de 1,10 aquí y luego de aquí a aquí haces 80, a lo mejor queda... Chato. Enano. Sí, sí. Es un mon, ¿eh? No, que es un puntillo, ¿eh? Sí. Tiene mucho... ¿Cuántos años tienes ahora, Alejandro? 21. 21 años, ¿eh? ¿Te veus dedicant a eso toda la vida o no?
O si pregunto què t'agradaria fer la vida, eh? Si t'estic preguntant que si voldria dedicar-te a això o... A veure, dedicar-me a això no, és com a hobby. Si llega el cas que me va bé i puc anar fent, pues guai, la veritat. Però jo ho tinc com a hobby i... O sigui, no sé, prefiro treballar d'altres coses, la veritat. La que sí que me podes ganar la vida.
Has portat gegants, tu sí, clar, entenc que sí, eh? Sí, llevo los gigantes de la ciudad de Tarragona. Els de la ciutat, eh? Sí, els de la ciutat, els negritos i els moros. És cert que un gegant dels vells va perdre un dit una vegada? I el van trobar després algú escombrant per la passada de la font, el va recuperar i el vau enganxar? Sí, però és els gegants vells. Els vells, eh? Sí, sí. Però, o sigui, la colla de... O sigui, nosaltres, els gegantes de Tarragona, d'Ajuntament,
No estem igual amb els de Cors del Bo, perquè és una altra entitat, per així dir. Però és també de l'Ajuntament, però no estem lluny. Són entitats diferents, eh? Sí. Però nosaltres porteu els del carrer Marceria, els centenaris, els que han fet aquest any 100 anys. 100 anys. 100 anys. I com es manté un gegant com aquest? Com es cuida perquè es mantingui? Perquè el dia de l'arrencar de gegants vam veure que entraven cap a dins quan va començar a ploure perquè no es poden mullar. És millor que no es mullin, no?
Els de fibra, en principi, si es mullen, bueno, aguantarien, no?, una mica, però els antics no. És millor que no, perquè els antics estan hechos a base de cartó en piedra, de madera, o sigui, per exemple, els llegants veus de Cos del Bou estan hechos de cartó en piedra, madera, i el corp és de madera i cuero. Què passa? Que si se mojan, pues, se poden deteriorar. Que sí, els de fibra també poden aguantar, però tampoc no és recomendable que se mojen. Más que nada...
No, millor que no. Com els instruments de música igual, que no es mullin. Alejandro, quan treballaves amb els llegans centenaris, amb les mans, què pensaves? Perquè és una responsabilitat d'intentar fer les mans unes peces que són autèntiques joies. Mucha responsabilitat perquè, com la cagues, com la cagues, madre mía. Però bueno, sí, la hacía hasta con guantes.
Porque no quería tampoco dañar lo que es la estructura original, nada, y se tiene que hacer muy poco a poco, mirando cómo hacerlo bien, si hay que quitar alguna capa que hayan puesto de más, quitarla, pero muy poco a poco. Amb quines eines treballes? O depèn de la part del gegant?
Des de normal, los utensilios para... Para la fusta, ¿no? Para la fusta. Formols i tot això. Sí, formols o para el barro, pues, el típico kit para modelar. Sí, o si no, con las manos, mismo. Te sens un artista o no? Bueno, no sé, no sé cómo decirlo, pero... Home, això que fas tu no ho fa tothom, eh? Ya, pero no sé, supongo, supongo.
Dos-dos, Teodora o Justina, no puc preguntar quina t'agrada més perquè suposo que els dos, no? Sí. Que els dos són criatures teves, eh? Però estàs orgullós de com han quedat? Sí, estic molt orgullós. Estic molt orgullós de com han quedat, la veritat. O sea, és un sueño desde que tengo desde pequeño, porque quería hacer siempre gigantes, como te he dicho antes que empecé con cajas de cartón y tal, y bueno, he acabado haciendo gigantes de 4 metros. O sea...
No me lo creo. No me lo creo. Mira, que et preguntaré, quan sortin allà al carrer, a la Festa del Roser, aquest dissabte, quan tu us vegis allà sortint, no sé si ho podràs pensar en aquest moment, o millor ho pensaràs després, però qui tindràs en ment, a qui recordaràs, a qui li dedicaràs, a aquests gegants? Pues a unos familiares que no están conmigo, que se han ido este año. La verdad. O sea, sobre todo del barrio, también, y bueno, el hermano de mi abuelo, también.
Estaramos contentes. Supongo, pero yo creo que sí. Porque yo me acuerdo que siempre me decía, yo los quiero ver, los quiero ver, los quiero ver. No los va a poder ver, pero supongo que desde arriba sí.
Alejandro Rodríguez, enhorabona per la feina que has fet amb aquests gegants nous de Tarragona, gegants vicentins, Justinià i la seva esposa Teodora, que els podem veure aquest dissabte, però també per dir ara també a tot arreu que els puguem veure. Enhorabona i escolta'm, a seguir. Moltíssimes gràcies.
A la Sintonia de Tarragona Ràdio hem de seguir parlant de més qüestions. De fet, aquesta ens afecta directament en l'àmbit de la solidaritat, i és que ja tothom raciona i coneix el Mamapop, que tornarà a convertir el Palau Firal i de Congressos en un autèntic guateque. Això serà el dia 1 de novembre. Saludem a través del telèfon el Manel Simón, director i impulsor del Mamapop. Manel, molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies per convidar-nos. I ens acompanya també als estudis el doctor Joan Vendrell, el director de l'Institut d'Investigació Pere Vigili. Doctor Vendrell, molt bon dia, moltes gràcies. Hola, bon dia, gràcies a vosaltres. Manel, jo ara ho deia, jo crec que ja hem aconseguit, des de fa edicions, però ja està ben consolidat relacionar el Mamapop amb la solidaritat, amb la música, en fi, amb el concepte de muntatge solidari...
Déu-n'hi-do també, no? Totes aquestes edicions a les esquenes, com ho encareu enguany? Com arribeu? Amb quines sensacions? Doncs amb molta il·lusió i molta emoció. Ja des del Mamapop, com sabeu, va néixer el 2014, amb la qual cosa ja són anys, avui, enguany farà 11 anys que va néixer el Mamapop, amb un objectiu molt concret, que és recaudar finançament per la recerca en càncer de mamà,
mitjançant un vehicle molt concret, mitjançant la música, construint un espectacle professional, musical, on posar en escena una cosa molt complicada avui en dia, perquè estem acostumats d'anar a concerts en els que sis o set músics ho fan tot, fins i tot els violins i els cel·los.
i me la pop fa una cosa molt complexa, que és allò on ha de sonar un violí que sigui un violí, on ha de sonar un xelo sigui un xelo, per tant és una conformació musical d'una base pop-rock, bateria, guitarra elèctrica, saxo, trompet, etcètera, també cordes d'una orquestra sinfònica, la Júlia Carbonell, i deu cantants, per tant és una producció feta de zero, express,
per la mama i en guany serà la nostra decena producció, tenint en compte que els dos anys de la pandèmia, 20 i 21, a poc no va poder disparar.
Jo crec que tots aquests objectius són, evidentment, compartits i, de fet, també reivindicar el paper de la música en directe, que sembla que s'està perdent, no? Que anem a molts concerts i hi ha molta part d'aquesta música també enregistrada i vosaltres aposteu i abogueu per això, per la música en directe, que cada instrument soni com ha de sonar i que hi hagi un professional darrere tocant-lo, no? I a banda, evidentment, i com a més important encara,
la vessant solidària amb aquest acord, amb aquesta col·laboració, perdó, amb l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili, no, Marell? Correcte, totalment d'acord amb el que estàs dient. Estem, si us en recordeu, fa anys enrere les típiques rebetlles de festa major, amb l'orquestra que cadascú tocava el seu instrument, doncs això ja fa molts anys que ha derivat, evidentment encara n'hi ha orquestres, però hi ha molts duets, trios, que en una caixa i tal ho fan tot, no?,
I no és el mateix. Nosaltres els que històricament, quan érem més o menys, havíem tingut relació amb el món musical, com jo personalment, vam voler apostar per un producte professional, de qualitat, amb la ferma intenció que el que vingui a Mama Pop vulgui tornar a venir l'any vinent perquè ha gaudit del concert. I això és una fidelització que no té preu
i que ens ajuda justament al nostre objectiu, que és consolidar aquestes persones que venen al concert a ajudar a recaudar fons del càncer de mama. Precisament, el Mamapoc coincideix en guany amb el 20è aniversari de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Doctor Vendrell, doncs...
Com és aquesta relació, aquesta sinèrgia que teniu amb el Mamapop? Ara parlarem també de noves línies d'investigació que s'han dut a terme també gràcies als fons aconsegits en edicions anteriors, però parlim de com és aquesta col·laboració, aquesta sinèrgia, aquesta conjunció d'un festival d'aquestes característiques amb la feina que feu vosaltres.
Molt bé, jo crec que la sinèrgia, com tu dius, és jo diria que extraordinària, perquè fan falta donacions i fa falta obtenció de fons.
per la recerca, perquè mai és suficient amb els fons que dedica l'Estat o que dedica el Govern, i iniciatives com aquestes són molt importants. Vosaltres heu parlat, sobretot amb Anel, de la qualitat extraordinària que té la música en directe i la qualitat del concert,
Jo voldria fer també èmfasi sobre el resultat d'aquest concert, que això acaba sent aquest producte que està molt ben fet i molt ben cuidat, com ha explicat ja el Manel, acaba traduint-se en uns recursos que van a...
ajudar a finançar recerca, en aquest cas dirigida al càncer de mama. Llavors, jo crec que aquest tipus de sinergies són fonamentals, són molt importants. Agrair a Manel i a Mama Pop que hagués triat Tarragona ara ja fa tres anys i al nostre institut per desenvolupar aquesta activitat que considerem absolutament imprescindible i necessària.
Parlint també d'aquestes línies o aquests punts de recerca, que gràcies a aquests diners, a aquests recursos, que al final és tota una qüestió de recursos, es poden dur a terme, perquè això jo crec que a la gent que col·laborem amb aquest tipus d'iniciatives ens interessa també aquesta transparència de saber que aquella col·laboració, aquella aportació que nosaltres hem fet al final s'acabarà traduint en un recurs, en una línia d'investigació...
amb una esperança també per a persones afectades. Sí, mireu, la recerca, qualsevol projecte de recerca necessita molts diners, sobretot els projectes de recerca de l'àmbit de biomedicina. Llavors, una de les coses que vam fer, d'acord també amb Apop, va ser dedicar aquest finançament que s'obté, complementat amb fons propis de l'institut,
per posar una persona, contractar una persona que pogués fer recerca sobre càncer de mama amb un projecte
que a l'hora de servir per avançar amb aquesta malaltia, també d'alguna manera li servir a la persona que es contracta per poder fer la tesi doctoral i durant tres anys tenir un contracte, que d'alguna manera també ajudem a tenir feina als professionals de la investigació.
Per fer això el que vam fer va ser una avaluació externa, vam fer una convocatòria, es van fer una sèrie de propostes amb una avaluació externa i finalment en col·laboració amb el Manel es va decidir qui era la persona guanyadora.
D'aquesta manera jo crec que afrontem tres vessants. Una es dona feina amb una persona, amb un professional de recerca, una altra es possibilita fer una tesi doctoral i d'altra s'avança amb la recerca del càncer de mama.
I tot això gràcies en part, com dèiem, al Mamapop, evidentment a tots els professionals, que jo crec que s'ha d'agrair també la tasca dels professionals que hi ha darrere i davant de totes aquestes investigacions a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Vigili, com també als professionals que fan possible el Mamapop, perquè sou més d'una trentena a l'equip de professionals, només sobre l'escenari, no, Manel?
Exacte, ja ho dius bé, uns 30 i escaig persones a sobre l'escenari, estem parlant d'aquest any jo crec que seran 37, més la resta d'equip que forma l'estaf, persones que en el seu àmbit professional ja es dediquen a
a la comunicació, a la direcció tècnica, a la coreografia, etc. En total som unes 60 persones, 30 i pico els que estan a sobre l'escenari, unes 20 persones al voltant de tot l'estat de Mamopop, doncs persones com jo, que ens dediquem a un altre domini totalment diferent i em dedica a l'àmbit de les frites i hortalisses, que tinc un lligam històric amb la música, perquè jo quan era jovenet també vaig pujar a escenaris,
i ens motivava molt, es motivava molt, doncs, el fer aquesta iniciativa. Una iniciativa que neix, moltes vegades ja no acostumem a explicar, però al final, aquestes iniciatives que perdonem tant el temps, continuem perquè hi ha un motoret, i el motoret, que va ser el que va engegar el Maapop, va ser la pèrdua de la meva mare, amb una edat que no sabia perdre en una mare, i que al cap d'uns anys vaig sentir dintre meu la necessitat de...
enredar d'altres personetes com jo per poder-nos sentir útils i fer alguna cosa per aquesta malaltia i que intentar, o almenys somiar, que això no ens ho treu ningú, el que les nostres filles, les nostres dones, les nostres amigues, que són principalment les que poden patir en cansa de mama, que no se les emportarà aquesta malaltia. La ciència ha evolucionat moltíssim, moltíssim, vull dir, tot just ara farà mal comptats 18 anys
que jo vaig perdre a la mare i avui en dia la seva variant de càncer té solució, agafa de temps. Fixeu-vos com canvien les tornes. I què millor forma que fer-ho amb alegria, felicitant-nos per la vida i fer-ho amb música d'extrema qualitat. I en guany, aprofitant el vostre altaveu que ens brindeu, jo diria a la gent que ens escolti,
no us perdeu aquest mamapop guateque, convertirem el Palau de Congressos de Tarragona en un autèntic guateque, aquella època dels anys 60, inicis dels 70, que segurament moltes persones que s'estigui escoltant no van viure com jo, no van viure, però sí que nosaltres vam reconèixer o vam conèixer aquestes cançons novament
gràcies a grups com la Década Prediciosa, que va sortir al voltant dels anys 80, 70-80, i van reversionar. Van recuperar tots aquests temes del guateque, els brincos, els bravos, la Marisol, la Maciel, serà una autèntica festa i animo a tothom a que s'apunti a aquest guateque, per el que és la causa, però també perquè gaudeixin d'un espectacle de màxima
de màxima qualitat. S'ha de dir que només fem un passe a Tarragona, però què és l'estrena? S'estrena...
a Tarragona, i només hi haurà aquest únic pass el 1 de novembre i dissabte. Jo ara anava a posar-me 18 anys enrere per preguntar-li al doctor Mendell també com ha anat evolucionant tot, però si ja ens n'anem cap als 60 per relacionar també aquest guateque, amb aquests darrers 60-70 anys, la medicina ha evolucionat moltíssim, les línies d'investigació també relacionades amb el càncer han evolucionat moltíssim, i ho continuaran fent, no, doctor Mendell, perquè continuen aquestes investigacions, per exemple, al voltant d'aquesta relació
entre obesitat i càncer de mama, per exemple, que seria una línia, però que segur que hi ha moltes més per on continuar, no? Sí, la medicina i la recerca, i les dues alhora, no? Vull dir, perquè la medicina assistencial evoluciona també perquè evoluciona la recerca, no? I, evidentment, durant tots aquests anys hi han hagut fets molt importants, hi han hagut descobriments...
molt importants que han permès avançar molt en l'estudi del càncer i també del càncer de mama. Ara ho comentaves, i també s'obren noves perspectives, perquè no s'estudia només el càncer en si mateix com un procés aïllat d'una cèl·lula, no?,
sinó que avui sabem que hi ha malalties cròniques que afavoreixen l'aparició d'aquest tipus de patologies. Per exemple, tu ho has dit, l'obesitat o la diabetis. A vegades la gent que té obesitat o diabetis no hi pensen que pot tenir més probabilitat de càncer, i això està demostrat. Càncer de mama, càncer de còlon, són patologies que s'associen. Encara no sabem ben bé per què, i d'aquí també que ens interessi fer recerca en aquestes línies, no?
Doncs donaria per molt, per parlar-ne molt, però ja ho sabeu que a la ràdio el temps sempre ens apreta, per tant, recordar, per acabar, Manel, que l'espectacle serà l'1 de novembre al Palau Firali de Congressos, això serà el dissabte 1 de novembre d'aquest 2025, a partir de les 8 de la tarda, sí? Correcte. I on podem comprar les entrades? Correcte, les butaques disponibles directament, mitjançant una finestra online que hi ha a través de la pàgina...
tres dobles Bs, mamapop.cat, mamapop.cat, o l'altre també hi ha una assistència física a les persones que no se'ls dona tan bé el tema de l'online, que seria a través de la farmàcia Farma Tarraco, la farmàcia de l'Ester Fernández, que també fa assistència allà local venent entrades. Però encoratjo a tothom que entri a la web, mamapop.cat, que vagi a tiquets, que busqui la seva localitat, encara n'hi ha de disponibles,
i que gaudeixin i tenim la possibilitat de disfrutar aquí a Tarragona de la estrena i únic passe que tindrem d'aquest Mahapopoateque que serà brutal. Manel, vosaltres a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Vigili, com dèiem, feu 20 anys, fa aquest 20è aniversari, hi ha alguna cosa més sobre el calendari a destacar per commemorar també aquests 20 anys?
Sí, hi ha diversos actes que es fan al carrer per difondre una mica l'activitat que es fa, i després hi ha un acte que serà el dia 3 de desembre, que el farem al Teatre Bertrina de Reus,
que està obert a tothom, on hi haurà una taula rodona per explicar una mica la importància que té la recerca al territori. Jo crec que la gent que vivim a Tarragona hem de ser conscients que tenim un institut nostre i que la feina, la tasca que es fa aquí és important. I després també hi haurà una activitat de divulgació científica molt dirigida a tots els públics.
i, bueno, finalment, tancarà l'acte la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat. Doncs, doctor Joan Bendrell, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Manel Simón, gràcies també per atendre'ns. Que vagi molt bé, molta sort. Gràcies a vosaltres. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies.
I una de les actuacions més destacades del Tarragona-Sona Flamenc arribarà avui mateix, serà de la mà del bailaor de Camp Clar, Joel Vargas. Avui a les 8 al Teatre Tarragona, el Joel Vargas presenta Obito. La seva carrera ja fa temps que veiem que està bé, no despegant, ja està pujant com l'escuma i ens n'alegrem molt. Joel Vargas, bon dia.
Bon dia, què tal, com estem? Bé, contents de saludar-te de nou. Escolta, per tu el Tarragona-Sona Flamenca és com una cita ja habitual, no? Sí, o sea, yo estuve en 2023, que estrené la gala Flamenco Tablao, con artistas de la tierra y artistas imitaos, y nada, vuelvo este 2025 estrenando como mi obra como compañía, una obra...
ja más fuerte, más hecha, con una idea más de dramaturgia, de un tema y otra visión más contemporánea. Sí, perquè estem veient que l'espectacle, Obito, fusiona molt bé, o porta el flamenc a l'escena de l'avantguarda. És una manera d'interpretar el flamenc, almenys a nivell de baile, molt contemporani.
Sí, de lo que se trata, la visión que le hemos dado es como si un plato de cocina lo viésemos con otra construcción. Entonces al final lo que se respira es música y danza. Yo parto siempre desde el flamenco, la música parte desde el flamenco, pero...
Está como hecha de otras maneras, ¿no? Se plasma de otras maneras más peculiares, bebe de otras fuentes, también como de la danza contemporánea, el teatro físico, bueno, todo lo que he podido estudiar y todo, pues...
lo que sé, pues, está plasmado como col·lógrafo y como director también, pues, en escena. I tot això per explorar artísticament la pena per la pèrdua d'un essen estimat. D'això va, no?, de la mort, de la pèrdua. Com és que has agafat aquest tema tan profund, Joel? Sí, bueno, és un tema en el que a mi m'interessava, sobretot perquè el espectáculo se divide en escenes que cada una corresponde, no?,
responde también a un sentimiento cultural, a una manera de ver la muerte. En este mundo en el que vivimos, pues culturalmente tenemos diferencias, hay diferencias de lo que es pasar el luto. No es lo mismo pasar el luto en un México que en una Europa que de repente en una Asia. Entonces...
va de las distintas maneras de abordar el luto que tenemos culturales. Això vol dir que d'una d'aquestes diferents maneres et porten a uns moviments diferents? T'inspiren en una manera de moure't diferent? Sí, sí, sí. Cada escena está inspirada en un destino cultural, en una manera de vivir la muerte. Entonces todo esto...
hemos sacado una música, hemos sacado un movimiento, hemos sacado una estética, hemos sacado una dramaturgia, hemos sacado todo lo que se puede sacar de esa idea cultural y ese sentimiento que tiene cada parte de estas diferencias. Entonces, pues, de ahí se han ido construyendo las escenas. Molt bé. Doncs res, et veiem a la cena. Estaràs tu sol ballant? Estoy yo solo bailando. Me acompaña...
Un músico y compositor que ha hecho esta obra conmigo, que es Juan Manuel de la Cera, que él es de Nueva York. Vive también en Madrid, como yo. Y es también partner de movimiento. Baila también un poquito conmigo, interpreta. Bueno, es un dúo, es una pieza de dúo de larga duración. Y bueno, creo que es interesante también...
pues que no solo esté solo yo participando en el movimiento en escena, sino también tener, aparte de la persona que me acompaña musicalmente, también una persona que me ayuda a moverme como ser, ¿no? Molt bé, molt bé. Perquè hi ha un punt d'improvisació, ¿no? Sempre en tot plegat amb el ballo. El flamenco en general. Sí que es verdad que el flamenco se improvisa mucho, pero esto ya es una obra más cerrada. Sí que hay espacios abiertos a la improvisación.
Porque a mí me nace de una verdad, me nace de querer contar algo siempre desde una verdad y desde una sinceridad en escena. Entonces, lógicamente, hay momentos donde no te sale siempre igual. Y siempre doy pie a eso. Pero sí que es verdad que es una obra muy cerrada porque tengo muy claro de lo que quiero hablar. No me quiero irme por otros caminos y está montado de pe a pa, pero...
con pequeños momentos de improvisación, ¿no? Molt bé, doncs això és Obito, la nova creació de Joel Vargas. Molt, val la pena moltíssim veure-la avui divendres a les 8 del vespre al Teatre Tarragona. Joel, encantada de saludar-te una altra vegada i, vamos, te vamos siguiendo. Moltes gràcies. Una abraçada forta. Una abraçada, adeu.
Fins demà!
I ens volem referir també, dins del Tarragona, sona flamenc, i en aquest darrer cap de setmana a la part més participativa. De fet, ens convoquen a una flash mob, ens convoquen també a una classe multitudinària amb participació de totes les escoles de dansa, i d'aquesta part que s'ha encarregat d'obtenir
unir el que és el festival, amb aquests grans noms del flamenc, amb aquells artistes emergents i amb tota l'activitat i l'activisme social que implica el flamenc. Se n'ha encarregat també des del taller de músics. Concretament ho ha coordinat la Nerea Marfil, que la saludem. Nerea, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Parles d'aquestes últimes convocatòries que feu, multitudinàries, en què podrem no només gaudir del flamenc, sinó participar-hi? Sí. Bueno, la més multitudinària, com tu deies, és la del dissabte, que és el
al FlashMob, a la plaça Corsini. De dos quarts d'una fins a les dues i mitja, també tindrem el conseller de l'Ana Lorenzo. I aquí ja es reuneixen totes les escoles de la província de Tarragona per fer aquesta classe en directe. La protagonista serà la Meritxell Pobí amb tota l'escola d'artiflament, que estan celebrant el seu aniversari. I serà això, la FlashMob. També avui tenim a les sis
La companyia Beatriz Figuera farà una classe de flamenc, en família, és com una classe molt interactiva. A la Rambla Nova, ben bé allà al mig de la Rambla, a les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, fins a les 6.45. Després tenim el Joel Vargas en la seva obra Obito, que estarà a l'estrena, a les 8 al Teatre Tarragona.
Sí, sí. I a les 9, la Mercedes Carmona, que és la taïlla, aquest nou espai tablau que fan el polígono industrial francolí.
Molt bé. Estàs parlant de les activitats que tu has coordinat i has programat i que tenen a veure això amb artistes emergents, amb talent territorial i amb actes, això, multitudinaris. Jo em quedaria com a crida amb dos quarts d'una a Plaça Corsini dissabte tothom a prendre primer la coreo i després a participar de la Flashmob. Escolta, què passarà per tancar el festival a les 6 al Teatre Tarragona diumenge? Que això serà també bastant multitudinari, eh?
La trobada d'entitats i escoles flamenques de la ciutat serà a les 6 fins a les 8 al Teatre de Tarragona i aquí s'uneixen totes les associacions i les escoles flamenques per fer aquesta mostra dels seus treballs.
Moltíssimes, que jo ara veient-les totes juntes, no les direm totes perquè són mil, no són mil però són moltes, que no sabia jo que hi havia tantes escoles de dansa que tinguessin alguna classe, algunes són especialitzades en flamenc, d'altres...
ofereixen simplement una classe dins d'un ventall de moltes possibilitats, però vull dir que en són moltíssimes. Una mica ha estat la feina que heu fet des del taller, no?, fer una radiografia i una investigació sobre quin és l'interès social que té el Flamenc aquí a casa nostra. Exacte, sí. Nosaltres volíem fer això com una investigació, un mapet, que això els va dominar l'Ajuntament, que a mi em sembla molt xulo que l'Ajuntament es preocupi pels seus artistes,
i també pels mestres, que també són artistes, que també s'encarreguen que tot això creixi. I van fer això, una investigació de qui és qui, qui fa què, i hi ha des d'associacions que fan classes per amateurs fins a classes que ja preparen amb professionals que estan aquí ja als tablats de Barcelona i de Tarragona també fent grans espectacles, i fet a tot el món.
Nosaltres vam fer aquestes entrevistes per detectar necessitats, opinions i idees sobre el que s'està fent a Tarragona, en l'àmbit de flamenco. I, bueno, això és un procés molt llarg, encara ens queda perquè és un procés d'aprenentatge continu, però, bueno, una de les conclusions que vam treure és que ens agradaria fer, sobretot, el flash mobila trobada, que fos molt cooperatiu, molt circular, amb una reunió prèvia on tothom digui les seves idees,
i que les decisions facin conjuntes entre ells, sobretot, respectem les seves decisions, i fem una mica com de coordinadors d'això, però els protagonistes són ells. Fins a 14 entitats, fins a 14 entre entitats i escoles de dans hem comptat, que participaran en aquesta trobada el diumenge a les 6 al Teatre Tarragona, amb aquest final de festa. Jo ja et dic, no me n'esperava tantes. Sí. Sí, no?
Sí, són moltíssimes perquè estem aunant les associacions amb les escoles, llavors hi ha tots els nivells i volíem fer aquesta gran reunió.
Molt bé. Doncs ens quedem amb aquesta bona sensació que us ha donat la primera fase d'aquest estudi de camp que esteu fent, que és que Tarragona respira flamenc, que hi ha interès i hi ha creació també. I això ho estem veient, s'està plasmant ja en el festival. Un any jo crec que més que mai en el festival Tarragona sona flamenc. Molt bé. Nereia Marfil, moltíssimes gràcies. Ens veiem per la ciutat d'aquests dies. Valéluia. Merci.
El nostre primer temacle d'avui ens porta cap al disc que es deia Llensa't. Això sonava l'any 2000 amb els lacs en Busto. Aquesta nit també. No sé com dir-te que em crema ja massa l'espera. S'obren paraules, mirades, cerveses i festa. Veig llum els seus ulls que són foscos color de la nit.
I són ells els que em diuen el que els teus llavis no em saben dir. No vull prometre ni vull comprometre els teus somnis. Però les coses no són tal com les imagines, hi ha cops que...
El passat és bé i el futur és buit. No hi ha res que passi si jo no ho escric. Només vull que ser teu per aquesta nit i néix al teu costat demà al matí. Diuen que cada nou dia és una nova vida. Que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida.
Les coses seran com van ser unes vides abans. Perquè no seré jo qui manegui el destí que tu creus que a la fi vas trobar-te amb el teu marit. I és que jo no entenc per què tanta gent necessit just fa somnis però no s'atreveix. Potser és cert que hi ha cops en què jo mateix no goso a fer el que faig aquest.
Però el passat és bé i el futur és buit. Les coses no passen si no les escric. Només vull que ser teu per aquesta nit i néix al teu costat demà el mateix. I néix al teu costat aquesta nit.
La teva veu, la veu de Tarragona. Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, xers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. La veu de Tarragona. Cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius. Què tal? Molt bon dia, molt bon divendres. Ja estem aquí un divendres més, amb l'últim tram de la setmana. I com sempre a aquesta hora fem un resum del més destacat d'aquesta setmana i també una miqueta de repàs cultural, podríem dir, del que passarà el cap de setmana.
Han sigut dies molt interessants, amb molts temes diferents, molta actualitat local, des de mobilitat i transports fins a política, cultura i fins i tot hem parlat d'energies renovables. I com sempre, ja he dit abans, acabarem amb la nostra agenda cultural, que ve plena de moltes activitats de zona flamenc, les festes del Roser i les festes del Pilar també, així que poseu-vos còmodes i comencem amb el resum de la setmana.
Començàvem la setmana parlant de trens, un tema que a Tarragona sempre genera molt de debat. I dilluns coneixíem puntual.cat, una nova plataforma per saber si el teu tren arribarà tard i amb quina probabilitat. Una eina molt pràctica però que també posa xifres a una realitat que molts pateixen cada dia. En parlàvem amb Ana Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat de les Vies. Una pàgina que crec que posarà nerviosos a moltes persones. I què ho ha fet els usuaris?
I que hem fet un altre cop els usuaris, igual que l'aplicació, igual que tot. L'usuari salva l'usuari ara mateix. Mira que és bonica aquesta frase i la importància que té avui dia.
I cada dia, no? Perquè és cada dia, això. Sí, però i el que han sap que és. Perquè el bonic que seria aixecar-te en agafar el tren i què passés. Sense cap preocupació del model de tren, d'aplicacions... Seria una mica... Ara mateix el tren controla les nostres vides i no els de la plataforma, sinó els usuaris en general. O sigui, fas la teva vida al voltant del tren i el que li pot passar al tren, no al voltant de la feina, de la família o dels amics.
I així milers de persones cada dia, cada dia, cada dia. I arreu de Catalunya. És veritat que el nostre corredor és dels més fotuts, però arreu de Catalunya. No hi ha cap lloc que no hi hagi gent que es queixi pel tren. Puntual, puntcat. Si entreu, ja hi ha vida dintre d'aquest lloc web. Poqueta. Poqueta, però anirà 20 i més. És a dir, que ja podrem veure en temps real...
la previsió de retard o no del nostre tren cada dia? Sí, a veure, són previsions de retard mensuals, però de cara als usuaris això es posarà en marxa durant l'acte aquesta tarda, en algun moment, llançarem la web i ja estarà visible per tothom.
i tot i que hi haurà una part molt xula de cara als periodistes perquè faig un incís una de les raons per què fem aquesta presentació física i no llancem la web és per agrair els periodistes que han sigut la nostra veu que ens han acompanyat que a vegades pensàvem que estaven silenciats i no, quan la gent s'aqueix està allà al periodisme i sobretot perquè pugueu fer les vostres estadístiques i quan vinguin invitats els hi podeu dir que això del 98% no arriba a l'hora
De cara als usuaris es trobaran una cosa molt xula i és que tu podràs posar, doncs mira, surto de Tarragona, vaig a Barcelona i he d'estar en aquesta estació com molt tard a les 9. Llavors et dirà, segons Renfe pots agafar aquest tren.
Però tenint en compte que porta un retard mensual de tant per cent, és possible que tinguis una possibilitat de 98% de no arribar. I així t'ho va fent totes les possibilitats fins que et dona l'única possibilitat amb la que l'últim mes haguessis arribat a l'hora que tu volies estar. Així també a vegades dius una estació nova que no hi ha anat mai, en quina hora de sortir? Doncs pots guiar-te una mica amb els temps reals.
I com ha anat la creació d'aquest lloc web? En puntual, puntcat, anirem repetint el nom. Com ha anat? Per això han estat també usuaris, que us heu aplegat, també de l'APTT. Aquí hi ha un digne de les vies, l'APTT, no? Exacte. A veure, tot va començar perquè un noi holandès, que es diu Juan, criat entre Catalunya i Holanda, estava fent el postgrau i havia de fer un treball de fi de postgrau. Aleshores, volia fer un treball sobre aquesta pàgina web,
però no era capaç de trobar en cap lloc les dades obertes. Va conèixer el Transportam, que és la nostra aplicació, que ara ja hem superat els 51.000 usuaris, i va dir, ostres...
Anem a preguntar-li a aquesta gent com ho està fent. Va contactar amb el David Cortés, que és el desenvolupador del transport a la plataforma Dignitat a les Vies, i es van posar d'acord i van començar a treballar, li vam deixar aquesta pàgina que nosaltres ja teníem guardada per fer alguna cosa, ens semblava un títol molt recurrent per guardar-lo,
I així va començar les endadures. Vam fer aquesta pàgina ajudant-nos mútuament. És veritat que la pàgina en si era el seu treball i per tant el va desenvolupar ell, però ara tota la informació que agafa aquesta pàgina l'ha agafada el transportem, que és el que ens assegurem dignitat a les vies, la que tingui les dades al dia. I la col·laboració de la PTP és com l'últim que es va ajuntar, però perquè nosaltres treballem molt colze a colze amb la PTP.
crec que ens hem d'ajudar, aquí no sobra ningú i els vam unir al projecte perquè a més ells treballen molt el tema tècnic el tema d'estadístiques ens poden ajudar i que realment ara treballem i et dic, vam començar a ser col·legues i ara crec que som cosins germans
I el mateix tema del transport públic també va sortir a la tertúlia política de dimarts, on les portaveus del PSC Sandra Ramos, Esquerra Republicana Maria Roig i Judit Gómez, portaveu de Vox, parlaven o tenien certes diferències o certes opinions sobre la millora de rodalies, però això sí, coincidien que no pot esperar més.
que lo que decimos es que, bueno, el señor Illa y el Partido Socialista que venían aquí a solucionar el transporte, lo que vemos es que los catalanes seguimos enlatados como sardinas, con miedo a que nos roben, con trenes que no llegan, no llegan con retraso, dos millones de usuarios cada día con esa inquietud de no saber que si llegaran a sus puestos de trabajo...
Con ansiedat, entonces aquí parece ser que la solución pasa por una plataforma ciudadana, que ni siquiera es de l'administración, una plataforma ciudadana.
para informar de los retrasos, algo que tendría que haber hecho la administración. Y vemos que la administración es una administración que está ausente, que no está, que es deficiente. Entonces, bienvenidos al progreso. Sacan pecho con... A ver, la voluntad de estas personas que están detrás es muy buena, pero es un poco lamentable que tengamos que sacar una plataforma para informar de los retrasos.
Cualquier día empezarán a sacar plataformas para informar de los retrasos en la sanidad, en las listas de espera de la ley de la dependencia, en la falta de vivienda, para saber cuántos días vas a tardar en poder tener unos servicios básicos imprescindibles. Es muy lamentable que estemos a estos niveles. Esta es la Cataluña y este es el país que han venido construyendo todos los gobiernos sucesivos, aquí los de Esquerra, los de Junts y ahora el Partido Socialista,
Pero esto lo que te demuestra es que ya te demuestra en qué estaban, en qué han estado todo este tiempo. Unos construyendo su país imaginario y los otros desviando el dinero que tenía que ir al transporte público, desviando el dinero en sobres, en corruptelas...
en xicas de compañía, y esta es la Cataluña que nos han dejado todos ustedes, si no me mire así señora Ramos, porque estamos sufriendo lo que ustedes, su legado. Saps què passa, que esperes venir aquí...
i jo què sé, tenir un debat constructiu amb la Maria, i clar, i de sobte passa això. I passa això que és que... No, no, és que no m'ho esperi, jo m'ho espero tot de vostè, és que m'ho espero... Ens ho esperem amb tota la tranquil·litat, però sap què passa...
que vostè barreja moltes coses que la majoria no són veritat, la gent no puja amb por, bueno, d'arribar tard potser sí, però amb por que la robin el tren no puja, potser puja vostè, però no puja. Per tant, ja tornem a dibuixar aquest escenari d'entès. De totes maneres, també li diré una cosa, el que realment sí que és vergonyós...
perquè el senyor Illa, sí, tot el que vostè vulgui, el senyor Illa fa un any que és president, poc més, s'estan fent les inversions que històricament es reclamaven, evidentment hi ha retrasos perquè les vies no estan com haurien d'estar i la infraestructura no està com hauria d'estar. Però sap què passa? Que vostè quan parla i s'indigna d'aquesta manera, li vull recordar una cosa que també està passant al nostre país, a Espanya, que jo crec que és gravíssim, que hi ha dones morint de càncer demà a Mandalucia,
per el retard i per la mala detecció i per no informar a les dones d'aquests resultats en un govern, el del senyor Bonilla, que vostè i el seu partit recolzen Andalusia. Per tant, abans d'aquesta indignació farisaica que estem aquí mostrant perquè hi hagi d'haver una plataforma ciutadana, que evidentment no hi hauria de ser per això, que està molt bé que els ciutadans i ciutadanes s'organitzin per reclamar els seus drets, perquè per això encara vivim en una democràcia, no com els agradaria a vostè, però encara vivim en una democràcia.
Però aquesta indignació ara mateix queda poc creïble per part seva, tenint en compte el que està passant a una altra comunitat autònoma, com és Andalusia, on ha sortit un cas... On vostès estan donant recolzament a un govern del Partit Popular. Per tant, parlem de coses serioses. Sí, per exemple, les polseres. Parlem de coses serioses. Les polseres de las mujeres que las tienen que defender... Jo crec que és important el que deia la consellera Paneque,
de què notarem millores, esperem que així sigui a les properes setmanes. Sabem que s'estan fent obres, inversions en la infraestructura ferroviària, que evidentment anem amb un retard històric. És a dir, aquí teníem una mancança d'aquestes infraestructures i...
Doncs ara mateix s'estan realitzant totes aquestes infraestructures, algunes planificades ja venien de l'anterior govern, perquè les coses no passen d'un dia per l'altre, però com a mínim jo crec que serà interessant i veurem i esperem que en aquestes properes setmanes es vegin els resultats de totes aquestes obres que també han causat moltíssim malestar. Evidentment des de l'Ajuntament de Tarragona nosaltres durem tot el suport i hem dit que
inclourem dins de la plataforma, no de la puntual, sinó de Transportam, el servei de l'empresa municipal de transport local de Tarragona, que també és important, tot i que aquí tenim un bon servei de transport públic, però és important que tot acompanyi, i amb això també un repte molt important, amb l'àrea metropolitana.
de Tarragona serà important la gestió que se'n pugui fer d'un altre servei de transport que per nosaltres dins del camp de Tarragona és bàsic, és el transport en autocar. Perquè entre la majoria de poblacions que s'han de connectar dins del camp de Tarragona el transport prioritari és l'autocar perquè no arriba a xarxa ferroviària fins a tot arreu.
En tot cas, tant de bo puguem aconseguir tenir el servei públic de transport que mereixen els nostres ciutadans i ciutadanes i jo crec que per això tant el govern de la Generalitat de Catalunya com el govern d'Espanya ja estan treballant. Maria.
Ni 30 segons a declaracions típiques de l'extrema dreta de culant qualsevol discurs miedó que no roben. Aquest discurs d'inculcar la por, sincerament, és bastant cansat, perquè a més a més és un discurs d'un refons racista i classista que ens fa realment angúnia. I si vostè hagués entrat a la web de Punto Alboncat o hagués vingut a la presentació, senyora Gómez, sabria que no només informa de los retrasos, fa moltes més coses d'aquesta web.
I sí, és molt trist que ho hagin de fer els usuaris, i sí, és molt trist que ho hagin de pagar de la seva butxaca. La web és increïble, no només ens informa dels retrasos, sinó que, a més a més, quan tu vols fer un viatge, tu poses l'origen i el destí, i tu poses més o menys l'hora que voldries arribar, i et diu quin tren hauries d'agafar, però et diu, però compta.
Perquè aquest tren arriba normalment, no?, amb tant per cent, amb dotze minuts de retard. Per tant, hauries d'agafar el tren anterior. Però no tens un cent per cent, tampoc, de seguretat que puguis arribar al destí a l'hora de destí. Per tant, agafa l'anterior encara. I, per tant, ens n'anem a un tren d'una hora abans, pràcticament, no? Aquesta és la visió d'entesca de tot plegat. Per tant, la web és increïble. La informació que hi ha...
amb les dades reals, com allà explicava l'Anna Gómez, de Dignitat de les Vies està treta de les dades de Renfe i Adif, per tant són les dades reals, no sabem quines donarà ara Renfe, però aquestes són les que sí que tenim, i el que fa la web, que és una eina...
molt bona que ells deien inclús ahir a la tarda sembla que fem competició a veure quina és la línia que porta més retrasos a veure qui està pitjor al país però et dona totes aquestes eines per poder planificar-te la feina i planificar-te els viatges que has de fer
que és evident que és d'entès, que és evident que és horrible, evidentment. Venim d'una desinversió històrica i ens trobem en la situació en la que ens trobem, no? Per això moltes vegades, quan des de Catalunya diem, escolti, ja gestionem nosaltres l'economia, ja gestionem nosaltres les nostres coses, són justament per coses com aquestes. En tot cas, ahir a la presentació hi havia un noi, no?, el Quanden Van der Nocke, no sé si ho pronuncio bé, que venia d'Holanda, no? I ell deia, no sé, el problema no és venir des d'Holanda amb tren, jo ho faig, jo viatjo per Europa amb tren, no tinc cap problema.
I des d'Holanda fins a la frontera jo vaig bé i ser més o menys a l'hora que arribaré amb bastanta exactitud. El problema està des de la frontera entre Catalunya i França fins a Tarragona. És aquí on tinc el problema. I això sí que realment ens situa en una posició a Europa bastant lamentable.
un tema que genera debat en els diferents partits polítics. I seguim amb dimarts, però camiem de via. També vam parlar de millores als menjadors escolars que impulsa el Consell Comarcal del Tarragonès. En donàvem detalls amb Joan Martí Pla, president del Consell, i ens explicava quines millores i en quins col·legis les estan realitzant.
Veiem millores, en aquest cas, de les que pertanyen, o que té la gestió del Consell Comarcal, a Sant Salvador, Torreforta, l'escola també dels Àngels, no? Diferents millores, perquè s'han fet en cadascun dels centres, no? S'ha fet alguna actuació en concret. A Sant Salvador, per exemple, el tema de climatització, que no és poca broma, que és important.
Sí, és evident. Ara, amb el canvi climàtic, és un tema que també el tenim molt aferrat i, per tant, és un tema que l'hem de tractar amb molt de cuidado i amb molta cautela a fer efecte que, al final, els usuaris, que és la canalla, i els professionals que estan a la mateixa estiguin el millor possible en la nostra competència.
Bàsicament, encara que no és una competència directa, perquè ja seria més de generalitat, però la nostra competència on realment ens enfoquem moltíssim és en tot el tema de menjadors i cuines de menjadors, que aquí hi ha cortines amb aires acondicionats, adequar, pintar, és on realment centrem tots els nostres esforços, amb aquest 5% que realment ens quedem per poder gestionar totes aquestes feines.
100% del que es recapta, seria això, no? Sí, sí, és evident, sí, sí. Bàsicament cuines, millores a cuines, no?, i el tema de climatització. De climatització, i aleshores, doncs, bueno, pintem, arreglem, canviem aparells de la pròpia cuina, etc., en funció de les seves necessitats, no?, i sempre anem prioritzant els que realment estan més malament, a fer efecte que cada vegada estiguin molt millor, clar, evidentment.
Un exemple que pot semblar petita cosa, però que clar, el que està a l'aula d'unes quantes hores, tant el professor com l'alum el nota, que és unes simples cortines com les que tenim aquí, perquè el sol no en té directe a la closca, per entendre'ns. Bueno, clar, és que arriba un moment que amb les elevades temperatures que tenim avui dia, que pràcticament les quatre estacions de l'any ja quasi han desabregut,
que gairebé tenim uns 75-80% d'estiu, com el que diu, i molt poquet d'hivern. Aleshores, això és un tema que s'ha de tractar, s'ha de tractar cada any una mica més, a fi, afecta que d'aquesta canalla no se'ls faci tan pesat i que puguin destinar la seva ment, bàsicament, a no pensar que tenen calor, sinó que realment a estudiar i fer les coses ben fetes.
En el cas de la Torre Forta, també no només interior, també exterior, perquè també és important quan són al pati que tinguin un lloc protegit del sol, no? Sí, sí, és evident. Allí també hi ha una zona que la tenien una mica deixada i allà s'hi han posat uns banquets, uns bancs i unes taules.
i que a la Canallons també els toca la part de l'ombra, i per tant també és un tema que també ho agraeixen moltíssim. De fet, quan hi vam estar hi vam assistir, és una cosa que també la teníem molt arrelada i estaven molt contents, el fet d'aquesta actuació amb aquesta escola, una escola que ja portem uns quants anys, i que aquesta escola és una escola de les antigues que tenim, per no dir-hi velles, de les antigues que tenim al territori, i per tant sí que es tenia que fer una actuació una miqueta molt directa.
També s'ha fet en aquella escola tot el tema acústic, a fi, a efecte que també quan la canalla... Clar, són més de 300 canalles que van al menjador, 300 llargues, i per tant a l'hora de parlar sí que fan dos torns, abans no van arribar a fer fins a tres, per tant aquí sí que la canalla ha d'estar una miqueta amb tranquil·litat i molt centrats a la feina. I a Los Angeles, a l'escola de Los Angeles, aquí amb tema també menjador, coordinatge, climatització, aquí una mica de tot.
Exacte, una mica de tot també. O sigui, cada any el que fem és, en funció amb els professionals que treballen a l'escola, i els pares i el propi Consell, el que fem és establir una sèrie d'actuacions que s'han de fer a cada una de les escoles a fi i efecte de buscar sempre les prioritàries i poder derivar aquest 5% que tenim nosaltres, o una part d'aquest 5%, perquè clar, hem de derivar en diverses escoles, al final són 15 escoles que portem aproximadament.
d'aquestes 15 hi ha meitat i meitat, la meitat Tarragona, l'altra meitat de la comarca, perquè portem escoles de la comarca, i aleshores hem de poder derivar una mica tot el que és aquest cèntim que tenim per poder-lo, bueno, destinar-lo amb la millor prioritat possible. Una setmana, com hem pogut veure, molt marcada pels serveis públics.
També hem tingut molt moviment polític aquesta setmana. Dimarts, Maria Mercè Martorell va ser anomenada nova presidenta del Partit Popular de Tarragona, rellevant Mario García. Ens explicava les seves prioritats i com vol reforçar la presència del partit arreu del territori, arreu del territori i sobretot també a Tarragona.
Ja de plejar amb el càrrec o... sí, no entenc que sí, ja, no? Sí, bé, ahir ja vam tenir, divendres passat, vam tenir la primera reunió per aprovar el que era l'organigrama, o sigui, els integrants d'aquesta comissió transitòria ja estaven aprovats des de Madrid i vam tenir la primera reunió per aprovar el que era l'organigrama
I ahir ja vam tenir la primera reunió del secretariat, que en definitiva és una comissió continuïsta de la que havia anteriorment, però ampliada amb més mans, amb més persones, amb diferents àrees de tema de sectorials, dividint també una miqueta més la feina...
per poder abarcar més, amb una especial atenció a municipis prioritaris, a Terres de Libre, etcètera, però seguint la feina que va fer el Mario, molt ben feta, molt ben feta, i, a més a més, en moments complicats, i, per tant, seguint amb la mateixa línia i tenint en compte que, en aquest cas, el Mario, per agrair-li tota la feina que va fer, el que es vol és que, com que Salou es considera que és, i ho és, un municipi prioritari,
pensem que els resultats que ja són molt bons els que va treure poden ser molt millors i per tant això no suposa només resultats a nivell local sinó també que implica més resultats a nivell tant de diputats provincials com en el cas de consellers comarcals i per tant per això se li va demanar
que es concentrés més en això. Però per la resta, pràcticament, hi ha les mateixes que hi havia, més les persones que s'han afegit per reforçar l'estructura. Per tant, bàsicament continuista. I amb el secretari general, com és un històric, com és el Rafa Luna, que a mi ja em va venir a buscar el 94. Imagina't, imagina't si fa anys que treballem junts. Quin encàrrec té de dones, Feijó?
Quin encàrrec té? L'encàrrec és, com deia, reforçar al màxim la presència del partit. Està clar que estem en una ona favorable al Partit Popular. Els resultats, si comparem el que teníem abans de les últimes eleccions, totes, tant municipals com autonòmiques,
com a generals, havien perdut diputat provincial, havien perdut diputats autonòmics, havien perdut diputat nacional, i després de les últimes eleccions tot això es va anar recuperant amb dos diputats autonòmics, un diputat nacional, però hem d'anar més, hem d'anar més perquè, a més a més, tradicionalment el Partit Popular sempre havia tingut dos diputats, sí que és cert que un anàvem molt nacionals, em refereixo,
un anava molt vinculat a Terres de l'Ebre, per tant, un altre dels municipis prioritaris, igual com parlàvem, per exemple, del tema de Salou, és el tema, o pot ser, per exemple, de Reus, és també el tema de les Terres de l'Ebre, amb una gran incidència amb el tema de Tortosa i tota la zona. Per exemple, ara estem ja treballant, i aquest mes...
es presentarà la nova junta local de Tortosa, amb Joan Àries al capdavant, que si d'igual també serà el candidat de cara a les properes municipals, aquí un any i mig, a Tortosa, i per tant el que se'ns demana és reforçar aquest muscle del partit a tot el territori i sobretot treballar amb totes aquestes juntes locals, que en definitiva són les candidatures de les municipals.
i que això fa que no es tingui que anar a córrer cuita, com a vegades passa a últim moment, i que tots i cada un dels municipis siguin més grans, siguin més petits, siguin igualment importants, tinguin les seves juntes locals i tinguin un govern en paral·lel del que és els ajuntaments de cada un d'aquests municipis, insisteixo, més grans o més petits.
A més a més de la tertúlia política que abans podíem escoltar un tros, ens va deixar comentaris sobre la manifestació de més de 2.000 persones a Tarragona per demanar la fi del genocidi a Gaza. Una reivindicació que dijous tornava a tenir presència amb Pepe Naval, portaveu de la Plataforma Unitària del Camp de Tarragona, en solidaritat amb Palestina.
Amb l'entès que l'anunciat ha fet el president dels Estats Units Donald Trump, perquè ho ha estat aquí anunciat aquesta matina del pacte entre Israel i Hamas, perquè de primera fase de l'acord de Pau per Gaza, d'entrada quina valoració en feu? Mira, que s'acabin els assassinats és una bona notícia. Que s'acabin, que pugui arribar l'ajuda monetària sense que suposa un risc de ser afusellats és una bona notícia. Que siguin Trump i Netanyahu els que
és que ho celebrin i on ho sient no ens dona massa confiança. Aquesta és la veritat. Pels consells ho coneixereix. I el Trump ara vol invadir el seu propi país. Vol dir que massa confiança no ens dona. I encara ens dona menys confiança que els negociadors americans siguin el Wyckoff i el Kuznets que tenen forts interessos immobiliaris. Això no ens fa ser massa optimistes.
En tot cas, el primer és realment l'important, que s'acabi de matar, que arribi l'ajuda humanitària, que la gent de gas se pugui viure, i aquest és un dels problemes, on viurà, perquè tot està arrasat, i ara l'hivern està al tocar, i d'alguna manera s'haurà de poder facilitar la vida.
Aquest és el tema i aquesta és la principal preocupació.
I encara dijous, en l'àmbit social, vam parlar de salut mental i habitatge, un tema que va molt llegat de la mà. El president del COA, del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Tarragona, Xavier Llorenç, i Marina Sala, psicòloga del Camp Muralles, ens explicaven com l'encariment del lloguer i la mala qualitat dels habitatges afecten directament la salut emocional de moltíssimes famílies i de molts joves.
Des del col·legi vau dur a terme una iniciativa, vam anar a Madrid a aplicar una mica la cosca i a explicar com estan les coses i intentar aconseguir millores.
Està clar, ara ja fa un parell d'anys que portem fent uns estudis relacionant habitatge amb les persones i estem trobant que el fet de no trobar habitatge, el fet de no viure en una casa amb condicions produeix estrès, produeix ansietat. Veiem que, per exemple, la gent gran també, l'estar sola, la soledat, l'habitatge, tot això són efectes que segur...
afecten a la salut mental de les persones.
Xavier, no es té en compte, això, a l'hora de dissenyar un habitatge que tingui certes dimensions? O sí, o hi ha qui sí i aquí no. Sí, el problema és que estan canviant d'alguna manera els estigmatismes. Abans feia els habitatges grans, lluminosos, i ara està canviant el tipus de gent que accedeix a l'habitatge. És a dir, ara estem amb famílies monoparentals, s'estan reduint els habitatges, i reduir els habitatges significa que d'alguna manera...
et falta com més espai, no?, és a dir, bueno, ara parlaríem molt, per exemple, ara tot el tema d'eficiència energètica, sostenibilitat, no?, de dir, ostres, clar, si la gent en una casa té fred, no?, doncs, home, no són les condicions òptimes, no?, si té massa calor, bueno, aleshores hi ha moltíssimes coses a tenir en compte a l'hora de fer un habitatge, no?,
que ja no hi ha l'elecció, és a dir, la gent jove ja no eligeix quin tipus d'habitatge vol aconseguir, sinó que s'adapta a les condicions que hi ha, és a dir, ja quan vas a mirar, per exemple, una feina, ostres, si en aquell lloc on vols anar a veure la feina no pots viure i tens d'anar al costat, això ho farà una...
un increment de costos i t'has de pensar, és a dir, tot va relacionat una mica amb el tema de l'habitatge i tot això produeix una sensació emocional que pot ser bona o dolenta. Això també està fent que comenci a haver-hi grans diferències, sobretot amb l'estatut
amb l'estatús econòmic, no? És a dir, no afecta igual la gent amb un estatús gran que amb un petit, no? Amb un petit que, i després, no és el mateix en habitatges que són en propietat que amb inquilinos, no? És a dir, un habitatge en propietat sempre el consideres més teu i el cuides, no? I, clar, quan, de sobte, no s'ha de trencar la maneta de la porta, ostres...
canvies la maneta, perquè si no acabaries de pensar, ostres, la maneta la porta, la maneta... Són tonteries que t'afecten emocionalment i aleshores intentes tenir el teu espai el millor que pugui ser per poder viure de forma estable i tranquil·la amb la família. Un debat necessari i molt proper a la realitat de casa nostra.
I aquesta setmana també ha estat molt viva culturalment. Dilluns començava el Son a Flamenc, la setena edició d'un festival que porta el flamenc als barris i que omple tota la setmana de música i de dansa. El seu director artístic, Sus Blanco, ens en feia cinc cèntims.
Penseu que el Festival de Flamenc dura fins al dia 12, això és el cap de setmana, però no és allò que els actes, sí que és veritat que s'intensifiquen com més cap a final de setmana, però comencem ja forts cada dia, avui ja hi ha un acte, demà n'hi ha un parell i així anar fent, vull dir que és una setmana plena, plena de flamenc. Què destacaries així en general de la programació d'enguany que ara repassarem?
Jo destacaria una mica la filosofia del festival, que és tenir una programació professional potent, al costat d'una programació més de mediació amb la societat local, és a dir, amb escoles, amb entitats, amb artistes locals, que si volem donar molt de protagonisme. La regidora sempre diu que no fem un festival de flamenco perquè sí, sinó que fem un festival de flamenco perquè està molt arreglat a la ciutat, d'aquí han sortit grans estrelles, com l'Avénel López, com el Joel Vargas, que té el divendres a Tarragona...
Hi ha molt d'artistes emergent també, molta entitat, molta escola de dansa, i és per això que es fa aquest festival de Tarragona, perquè té un arreglament amb la societat. I qui coneix molt bé el talent local que hi ha, a part del de fora, és el programador, el director artístic del festival, el Jesús Blanco, que si el tenim al telèfon, sí, el podem saludar. Jesús, bon dia. Hola, bon dia, Núria. Bon dia, bon dia. Molt bé.
Què tal, Jesús? Mira, intentaríem, Jesús, ràpidament repassar la programació, que serà molt difícil, i deixem primer que fem allò dels caps de cartell, les grans estrelles amb majúscules. Vinga, Estrella Morente, Rafael Riqueni, Joel Vargas, Maruja Limón, Za, què més, què més?
Sí, sí. Bueno, hoy como concreto inaugural, aparte de todos estos nombres tan importantes que estás nombrando, pues hoy en la inaugural está Pera Martínez y Pau Dumenas, que además el Pau es talento local totalmente, es uno de los guitarristas
Diría que es el guitarrista con más proyección nacional e internacional que hemos tenido nunca y es un gusto que va a acompañar a Pérez Martínez, que es un cantador barcelonés, un referente ahora mismo del cante catalán.
Y bueno, pues entre ellos Habrá muchas, muchas otras cosas Como bien ha dicho el Salva También habrán Otros conciertos Clases abiertas, conferencias Hay muchas cosas Ahora mismo me tienes aquí en el aeropuerto de Barcelona Y no tengo delante El papel, ¿vale? Bueno, bueno Espero que lo tengáis allí Para poder recordar todo lo que hay
Aquests dies anirem entrevistant els diferents protagonistes del festival. No sé si a nivell fins i tot local voleu destacar algú, perquè parlaves ara de classes no només de ball, sinó també una mica de classes que ens posen en context del flamenco. En aquest sentit, en el que és el sentit de la divulgació, què faríem? Sí, en les classes...
Sí, no, las clases, pues mucho talento local, claro, David Cano, Adelaida Guerrero, o sea, creo que hay incluso, hay un espectáculo que también hace Beatriz Higuera y creo que también hace, si no recuerdo mal, como un espectáculo para niños, ¿no? Y creo que todo esto es muy importante porque son gente local
I després no oblidem la gent local que està triomfant ja fora, com la Neus Plana, per exemple, que ha sigut Premi Enderroc el millor àlbum revelació de jazz el 2024.
Com la Cristina López, un referent ja que ha estat amb Albert Pla, amb les Migues, amb un munt de gent que ha estat dirigint una obra al Grec, també. I com el mateix Joel Vargas, que és engabanyador del concurs de flamenc dins del concurs de Cant de les Mines.
un festival que si us agrada el flamenc encara el podreu disfrutar durant aquest cap de setmana. I dimecres, Joan Negrier, director de la Sala Trono, ens explicava l'inici de la nova temporada i feia balanç del Festival Internacional de Teatre de Tarragona. L'escoltem.
Mira, parlem del teatre com a necessari, però parlem també d'una programació que l'altre ja presentava, que ja ha començat el que cap de setmana passat, amb els dos senyors, el David Verdaguer i l'Òscar Matxancoses al piano, a l'hamburgueseria del magatzem, és a dir, al bar del costat, no?
Sí, com ja sabeu, vull dir que la programació de la Trono és una programació molt especial que fem a la sala que tenim, en aquest cas aquest any és el magatzem, i que cada proposta intentem, com sempre, adequar-la millor a les seves necessitats. I en aquest cas, dos senyores...
És un espectacle canalla, golfo, que es fa amb locals i amb antros de tot arreu i vam pensar que seria una bona opció començar a fer aquest casament amb el casaria que hi ha al costat de la Trono. Ara es diu el Dirty Burger, però encara manté el Bar La Cantonada i perquè tenen allà un mini escenari i va quedar preciós. I més a més, és una forma també de sorprendre la gent i sempre mantenir aquestes ganes d'anar al teatre per veure què passa.
Que vau empamar i ja vau sortir d'allà per anar al Teatre Tarragona amb el Monstre, que tot passa a un petit poble de muntanya, no? Tu mateix com a actor, però també Laura, l'Aurea Márquez i l'Oper Prat. Sí, sí, sí. Bueno, intentem fer això, no? Coordinar-nos perquè, clar, el Monstre és una producció de la Sala Trona, però que a la Sala Trona no hi cap i, per tant, vam anar al Tarragona i a la Trona no vam programar res perquè tot el públic de la Trona, més el públic del Teatre Tarragona, poguessin anar...
al Tarragona a veure aquesta funció que vam fer diumenge i que va anar molt, molt bé. Mira, parlem del Festival Internacional de Teatre d'Alfit, perquè no sé si t'havien parlat aquí alguna vegada fent balanç de com havia anat, balanç i els dies posteriors.
Però tenim grans produccions que arriben aquí, que porteu aquí, des de la Sala de Trona, a través del Festival Internacional del Teatre. Tenim públic, també, perquè el públic demostra que li agrada el teatre i que hi va. Què ens falla? O falla alguna cosa o no? És a dir, tenim circuit, tenim produccions... Però falla alguna cosa a on? En general. Però en general vols dir de Tarragona, del teatre, del sector, del sistema? De què? Perquè...
Vull dir nosaltres, clar, és que... Entrant en aquests debats és... Hi ha un punt de subjectivitat en tot plegat, no? Perquè, clar, com et deia nosaltres, amb el festival estem feliços, perquè hi ha molta gent, cada any hi ha més gent. Fem una activitat, un esdeveniment, que es diu Feed Noves Dramatúrgies, que portem tot l'any treballant-hi i generant idees noves i programacions noves...
i cada any tot això funciona perquè veiem que hi ha més gent. Tarragona, durant aquells de setmana, jo crec que vibra, és una sensació que ens diu tothom que hi passa. Per això et dic, amb la trònoma intentem fer el que portem més de 20 anys fent, que és una programació de teatre contemporani, de proximitat, de primera fila, que això vol dir que estàs molt a prop dels actors, que no vol dir per res ni emergent, ni alternatiu, ni res, això a mi no m'agrada...
perquè per la Trona han passat actors i companyies de tots els nivells, i que més o menys ens anem sortint, i per tant també et puc dir, veient les estadístiques i les xifres dels balanços, també tenim molta gent. Pensàvem que ara, sincerament, el magatzem, el públic baixaria, perquè està un pel·li amarejat que la Trona no tingui una seu fixa, però ens ha anat molt bé.
Un 75% d'ocupació i van fer una producció, la de la Mare, el Dimon i jo, que ha tingut més públic que cap producció de la Sala Trono. No ho sé, nosaltres estem molt contents.
Ja veieu que tenim un munt d'oferta cultural en aquesta ciutat i comencem amb l'agenda del cap de setmana. Neus, Pla, Naturo i Confusió en Project arriben dissabte al Teatre Tarragona amb el seu disc 12-12, una fusió preciosa de jazz i flamenc.
Al llarg del cap de setmana ja comencen avui divendres i en les festes del Roser, moltíssimes activitats per al barrer del Roser, amb els gegants també que podíem escoltar abans. I se celebra el Dia del Pilar amb activitats tot el cap de setmana. Ho celebren al Centre Cultural Aragonès i podem escoltar la Maria Carme Ricarté, secretària del Centre Cultural Aragonès.
Explica'ns una miqueta com serà aquest cap de setmana intens, dissabte i diumenge, perquè jo sé que són les festes del Pilar quan us veig passar amb la verge, això és un acte que no faltarà, i això serà dissabte, segons veig? Dissabte, sí. El dissabte dia 11, perdona, si no t'importa ho diré en castellà. Sí, digues, digues. A mi no és igual, però... El sábado dia 11, per la tarda a les set i meia,
Salimos del centro en acto mariano con la Virgen y la subimos hasta la Catedral, cruzando la Rambla, Plaza Lafón, la Calle Mayor, hasta la Catedral, con la banda de tambores y algunas goteras y todas las personas que quieran acompañarnos eran bienvenidas.
Això serà, com deies, sortida del vostre local, allà a Pau del Protectorat, a dos quarts de vuit, i pujant fins dalt, fins la part alta. I diumenge arriba el dia de la Verge del Pilar i, per tant, la festa grossa, que més enguanyos que van diumenge. Això està molt bé.
Sí, a las 12 hacemos la ofrenda de flores a la Virgen, como todos los años, que la dejamos colocada el sábado ya para tenerla allí a punto, y luego, pues, a continuación, la misa. Por desgracia, no puede ser misa baturra aragonesa, porque no tenemos todavía rondalla formada definitiva, pero tendremos una coral que interpreta la misa, pues, muy bien.
I si sou fans del Nàstic o us agrada veure el futbol, diumenge a tres quarts de set de la tarda tenim partit Nàstic al Corcon, que serà retransmès, com sempre, per la sintonia de Tarragona Ràdio.
I això és tot, fins aquí el resum de la setmana. Evidentment, no ens hi cap tot de tots els temes i totes les veus que hem tingut al llarder aquesta setmana. Si les voleu recuperar, ho podeu trobar tot a tarragonaradio.cat o a les nostres xarxes socials. Bon cap de setmana i comencem ara amb l'una de les nostres accions preferides.
Bona nit. Bona nit.
Comencem dient pel·lis que després no surten els cines de Tarragona. Això és problema dels cines de Tarragona. Sí, evidentment, no és la nostra culpa. No, no, no, però clar, potser algun s'està escoltant de més a lluny i sí que la seva ciutat o el seu poble, en fi, que ens estem posant en camí de 11 bares d'april.
Mirem la cartellera i triem, però nosaltres mirem la cartellera general. Jo crec que aquesta sí que l'estrenaran a Tarragona, la tercera entrega de la saga Tron. Jo vaig a veure la primera i amb aquesta em vaig quedar, vull dir que no n'he vist cap més. Torna a la gran pantalla amb Tron Ares, en aquest cas dirigida per Joaquim Romning i protagonitzada, entre altres, per Jared Leto. El hombre ha contemplado las estrellas y se ha preguntado...
Estoy solo. Estoy solo. Doncs ja ho veus, la història que segueix a l'Ares, que és un programa informàtic extremadament avançat, enviat al món real per emprendre una missió d'allò més arriscada. La seva arribada acabarà marcant el primer contacte de la humanitat amb éssers creats per intel·ligència artificial. Per què no em sona tan futurista això ja?
Sí, perquè jo crec que ja estem començant a acostumar-nos. Perquè això ho veus als anys 90, o fa 10 anys, i dius, ostres, però ara ja no. Ara ja cada vegada... Ja cada vegada sora més a prop. Sí. Austin Butler és el protagonista de la propera pel·lícula, un thriller criminal, en aquest cas, que s'anomena Bala Perdida. ¿Qué coño ha pasado? ¿Qué coño ha pasado?
Basada en un llibre i ambientat als Nova York dels anys 90, el Hank Thompson era un fenomen del béisbol a l'institut, però ja no pot continuar jugant. La resta de coses li van bé. Té una parella estupenda, és cambrer en un local i el seu equip està lluitant al campionat. Quan resulta que el seu veí li demana que cuidi el gat uns dies, Hank acabarà atrapat en un particular grup de gángsters
amenaçadors. Mira el que passa per demanar que tu digui el gat. Però llavors el veí ja ho sabia, suposo. Suposo que sí. Era una trampa. Suposo que sí, que era una mena de trampa. Anem a Downton Abbey, el gran final. No sé si ets fan de la sèrie.
He vist algunes, soc més fan dels clips que li fan per TikTok. Molt bé, doncs així no sé si tindràs ganes o no de veure aquesta oportunitat per retornar a l'univers de Crowley amb Don Tonavi, amb aquesta nova pel·lícula que arriba amb una seqüela que ara s'anomena El gran final. És difícil acceptar quan s'ha de fer.
Vuestra amistad nunca ha sido tan importante para nosotros. Pero el futuro de Downton Abbey está ahora en manos de Mary. No en sóc seguidor, eh? Per tant, per als amants i fans de Downton Abbey, doncs, fantàstic, però... Li sonarà aquesta veu, segurament. Li sonarà aquesta veu. Una altra presentada al Festival de Venècia, també arriba als cinemes, una pel·lícula que es diu Una caça llena de dinamita.
No tenim el trailer, doncs quan un missil sense identificació d'origen és llançat contra els Estats Units, la Casa Blanca començarà una carrera contra rellotge per determinar qui és el responsable i com actuar en resposta. A vegades ja passa que no tenim els trailers perquè potser no estan en castellà o potser no estan disponibles. No sé si tenim el de Carmele...
Avui tant, aquest sí que el tenim. Carmele, que quan vaig veure per primer cop me'n vaig anar cap a un altre costat i resulta que no, que era un drama que posa el focus en la Guerra Civil Espanyola. Con suerte llegaréis a Francia. ¿A Francia? ¿Tan mal vamos? Me quedo aquí. Me necesitan en el hospital. ¿Estás segura?
Això es va presentar al Festival de Sant Sebastià. És una pel·lícula que s'endinsa en el País Basc l'any 1937. La Carmela i la seva família és refugiant a França després de ser exiliats de casa seva per la guerra. I allà la Carmela estarà contractada amb l'Ambaixada Cultural Basca a l'exili per lluitar contra la guerra també amb música i ball. És un plot que coneixem, però bueno...
És un... Ah, sí, sí, sí, i tant, no, no. Bueno, aquesta, mira. És d'aquestes per mirar-les i... I si passa el país, va segur que és urgent hot. És possible... Fins i tot he de dir que és com una mena de coproducció francesa, eh? Perquè el que escoltevem era doblat. Vull dir que suposo que anava per aquí. Anem amb el següent, Vieja Loca, de Nivel Tràiler. I tant. Doncs vinga. No puedo creer que estoy haciendo esto. Necesito que vayas a cuidar a mamá. Esta mañana a la noche más tardar que yo vuelvo.
Aquí tenim en Pedro, que rep un inesperat missatge d'auxili d'una exparella que li demana que tingui cura de la seva mare, una dona gran amb demència. El que comença com un acte de compassió s'acabarà transformant en una experiència aterradora de la qual el protagonista no es veurà capaç d'escapar. Tenim a Carmen Maura, tenim a Daniel Händler, que formen part d'aquest repartiment. No sabria si definir-te-la com de terror o d'aquests thrillers que et poses nerviós perquè no saps...
Què passarà? I tota l'estona saps què passarà, algú? Sí, i estàs en tensió. Fins i tot me fica de mal humor. De dir, m'estan intentant enganyar, no sé què està passant. Jo el que passa és que començo a menjar moltes crispetes, de cop. Saps? Per calmar l'ansietat. Exacte. Anem amb una altra pel·lícula que simplement s'anomena Mario. És aquí, no? Hola. Hola.
Justament em pilles a una festa. Del Màrio. Et recordes d'ell? Tu què? Em pilles a una festa, eh? No, Màrio Brós. No, no, no, Màrio Brós, no. L'Antònia, de 38 anys, està organitzant una festa d'aniversari per la seva parella, que és en Màrio. Malgrat que porten diversos anys junts, ella encara no ha tingut l'oportunitat de conèixer els amics del seu company. Ui, això és raro. Per raons que no sap. I a la trobada, després de les primeres presentacions, l'Antònia i la seva família comencen a notar
que algunes de les històries d'en Mario no concorden amb la imatge que tothom tenia d'ell. Una pel·lícula dirigida amb aquest cas per Guillem Miró i que s'estrena en català. Això passa, que et sembla que coneixes molt algú i després coneixes... Fins que li coneixes els seus amics. Ara. Dime con quien te juntas y te diré quien eres. Sí, sí, sí. Mira, va, aquesta sí que em ve de gust, pel·lícula d'animació infantil i que s'anomena Peixet, el petit aventurer.
Bet aquí una vegada un petit peix, a qui tothom anomenava Peixet. Les seves bombolles eren menudes, però les seves històries eren enormes. Una imaginació desbordant, no com la que vam tenir a l'hora de posar-li el nom al peix petit, capaç d'inventar històries com escoltàvem d'allò més extraordinàries, i resulta que quan sorgeix una situació de perill, doncs el protagonista del film, el Peixet, demostrarà als seus amics que la seva creativitat també pot convertir-se
en una capacitat molt valuosa, que està molt bé per transmetre valors a les criatures i es troba en llengua catalana. Mira, una altra pel·lícula, en aquest cas d'animació, però inspirada en la figura de Jesús. Hàblame sobre ese Jesús.
Sembla una mica de conya, no? Sí, de risa. Sembla una mica de risa. No sé si és exactament de risa o no, li haurem de donar l'oportunitat. Si la projecten, Jesús, luz del mundo, mentre el món espera amb expectació l'arribada del Mesías, doncs qui arriba és Jesús, però no resulta com tots imaginaven. Sí, els dibuixos són una mica de raros. Jesús Christ.
Jesús Christ. Resulta que la seva presència es mostra com una cosa única i especial, i diversos seguidors se sentiran atrets per la seva presència, però començaran una nova aventura que canviarà les seues vides. Tampoc la sinopsi no ens explica gaire cosa. No. M'he quedat molt sorprès d'aquesta pel·lícula, de la qual no en tenim el tràiler, Abril, però que és una reinterpretació del Bambi, del Bambi clàssic, en clau de terror.
No estava en castellà. No, no, per això, per això, però és que... Jo no sé si és que a Halloween ja ens hem d'inventar qualsevol cosa. Jo crec que ells estan aficionant a agafar pel·lícules supermones de Disney i fer-les gore. Després d'un accident de cotxe, una mare i el seu fill acabaran sent perseguits per en Bambi, un cèrbol mutant i ple de fúria i ressentiment per la mort de la seva mare. Vull dir, no sé què té a veure exactament amb el Bambi normal. Amb el Bambi normal.
Anem amb una altra, en aquest cas, una pel·lícula basada en fets reals, que encapsula el repartiment amb gent com Miguel Herrán o Aaron Piper, i que es posaran a la pell ara del rei.
Parlem bastant de rus, crec. Parlem bastant de rus, no? Altres propostes, arribant també al cinema, com per exemple, jugar con fuego, o mi il·lustrísimo amigo, i si et sembla, anem a les plataformes, abril directament. Aquesta sí que em crida l'atenció. Disney Plus estrena la sèrie La Suerte de Paco Plaza i Pablo Guerrero.
També les castanyoles ja... No, no, exacte, em crida l'atenció perquè crec que és una mica d'espanyolitat portada la sèrie, eh? Resulta que...
Bé, sembla que hi haurà aquí una amistat entre un torero i un taxista, interpretats per Oscar Jaenada i Ricardo Gómez, i la idea sorgeix de l'impacte d'una experiència real en què van acabar en una festa a l'habitació d'un torero.
És barrejar personalitats diferents, a veure què passa. A veure què passa i tot això ho agafen... En fi, el Paco Plaza i el Pablo Guerrero ho porten a Disney+. És agitar i servir, una mica. Porto dos estrenes a TV3. Una s'ha estrenat ja aquest dijous, la tercera temporada de La Travessa, el reality d'aventures que presenta un cop més Laura Escanes. L'has vist o no?
Sí, no l'he vist sencera, però l'he vist capítols sueltos. Està bé, perquè com a paisatge i com a descobrir que tenim Catalunya és guai. I si no, el dilluns que ve s'estrena la comèdia Vintage, una sèrie on es posen sobre la taula els conflictes generacionals, la maduresa i la nova manera de veure les relacions sexoafectives amb Abel Folk, Lluís Villanueva, Carmen Plà, Diana Gómez, noms d'aquests que ens sonen també,
o Sílvia Abril, precisament, que també torna pel que veiem al 3CAT. Nous capítols de Bola de Drac Super, també a partir de dilluns, pels fans de la sèrie, quarta temporada, que també arribaran a 3CAT doblats en català. Una pel·lícula que s'anomena Fear, que aterra a Filmin, no sé quina tenim més per... Fear la tenim. Fear la tenim? Doncs vinga, si la tenim, l'escoltem.
Bienvenidos a Glasgow, chicos. ¿Te gusta? Sí, es toda para nosotros. Toda, ¿no? No tenemos el sótano. Venga, entremos. Vemos. Es increíble.
No està gens forçat el doblatge. Un killer, quan el Martin i la Rebeca es muden a una preciosa casa de Glasgow, juntament amb els seus dos fills, ja saps que passarà alguna cosa, ho fan amb molta emoció per la possibilitat de poder començar una nova vida, vivint allà, lluny de Londres... Si al principi resulta que tot sembla fantàstic, tot Flegat acabarà fent un gir quan en Jan, un veí de la parella, aquest deu ser el que li demanava de cuidar el gat,
Sí, sí, segur. Fa un comentari inquietant que desperta a la vegada una implacable campanya d'intimidació. Saps el veí que no te'l treus de sobre? Allò que dius, no la penso mirar aquesta pel·li. Mira, doncs sí, jo potser sí, no estaria malament. Tens veïns?
Tinc molts veïns, sí, molts veïns. Perquè no t'ha creït mal rotllo. Exacte. Arriba una sèrie documental també sobre la presó d'Alabama, que aquesta arriba a HBO Max, i Apple TV estrena una sèrie que s'anomena The Last Frontiers, Conspiración en Alaska.
Aquesta tampoc la tenim. Doncs passem-la per sobre i anem, si et sembla, a l'última, que és Singluten, una sèrie que arriba a prèiem vídeo, de fet s'estrena aquest mateix divendres, en col·laboració amb Ràdio Televisió Espanyola i protagonitzada per Diego Martín. Que mal te ha sentado la estrella Michemi. Estás insoportable. Te he comido una gamba en mal estado. De la co-creadora de Machos Alpha.
Fernando Tejero, que el tornem a veure en aquesta pel·lícula i amb la veu molt presa ja, ja ho va dir que havia tingut problemes amb les cordes vocals. Una sèrie de quatre capítols que promet humor, amor, tendresa, diversitat i els fogons s'acabaran convertint en l'escenari de la transformació personal i segones oportunitats.
I veiem, doncs, això, el Fernando Tejero com a una de les cares conegudes amb aquesta sèrie sin gluten. I més comèdia. Que no és per celíacs, com ens deia la companya de la redacció. Doncs ja ho veus, si en tenim de coses per fer aquest cap de setmana abril. Esperem que algunes estiguin aquí i les podem anar a veure. Jo suposo que sí. I la setmana vinent arriba a la casa de muñecas de Gabi. Què és això? Que és una pel·lícula de dibuixos que està esperant la meva filla amb candeletes. A mi! Llavors, la setmana que ve li posarem molta emoció en aquesta. Vinga.
Li posaré molta emoció, saps per què, perquè me la tocaran a veure. És sí o sí, no hi ha negoci, aquí. Has d'anar allà amb carinyo, amb ganes. Anirem moltes ganes, molt de carinyo, moltes crispetes i molta Coca-Cola. Què et sembla? Molt bé. Fantàstic. Molt bé, doncs fins aquí, gràcies, Abril. Fins aquí la setmana, fins aquí el cine i el resum, i ens veiem la setmana que ve amb més veus, amb més temes i amb més pel·lis.
Doncs això mateix, tanquem aquí el programa, ens quedem amb el temacle de la Sílvia García i que passeu un bon cap de setmana. I amb aquesta cançó dels gossos que es diu Pilar, des del disc Ares, felicitem a totes les pilis, Pilar, per aquest cap de setmana que serà el seu dia, el dia de la hispanitat. Doncs això, que tanquem aquí el nostre segon temacle per avui.
Darrere la finestra espero que avui tornis a passar
El que fem a la nit ja sé que m'ho faràs passar malament, mentre fem el teu peu comprova si avui estic palet. Sé que t'agrada que em posi vermell, tu passes bé i millor quan hi ha molta gent.
passaria tot el dia fent de petons. Ah, Pilar, tu només vols sexe a qualsevol lloc. Esborres de la frase, les drogues i el rock and roll. Això m'agrada, però tu t'enfades si no sintomitzo els teus corons. Oh,
Em passaria tot el dia fent-te a tots Apilar Tu només vols cegar