Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
Cada dia a Tarragona Ràdio a partir de les 11, mercat estiu.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts.
Obrim aquest programa al mercat d'estiu.
Avui que és ja d'iixous, 21 d'agost del 2025.
Temperatura de 26 graus.
Ha davallat, i de fet ha davallat moltíssim respecte a la setmana passada
en aquesta màgia jornada que teníem temperatures
i el trenòmetre afregant pràcticament en aquesta hora els 28-29 graus.
Veurem que pot anar a s'enfila fins a les hores centrals del dia,
però de moment marca això i també marca tensió davallada de temperatures
de cara a la setmana vinent.
Veurem si es compleix, perquè podríem arribar als 22 graus
i per tant tenim la temperatura molt, molt més agradable.
Amb això, que avui començarem el programa, d'aquí una estona farem una obertura,
en conversa amb el conseller de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Nacho García.
Amb ell parlarem de les actuacions al Fòrum de la Colònia,
on s'han fet descobertes importants, que parlem, per exemple,
de part de la registració en clavegrama romà,
parlem també de la cisterna i sitxes pel gra,
parlem també d'un alforadoli amb segell de l'artessà
o d'un petit bast de vida, doncs això, que es feien servir per tastos.
En parlem de tot plegat, a banda també d'una peça metàl·lica ornamental,
en fem moltes coses.
Farem balanç de com van les actuacions al Fòrum de la Colònia
i de com ha de canviar tot aquell espai.
I també centrarem molt a conversa amb el Consorci del Patrimoni,
perquè ben aviat hi haurà notícies al respecte, en parlem amb ell.
Ja sabeu, doncs, que hi ha un compromís per part de l'Ajuntament
i de la Generalitat per seguir treballant per aquest Consorci del Patrimoni.
Ja s'han ratat els estudis jurídics i econòmics d'aquest futur Consorci
i falta també veure si hi haurà altres compromisos per part d'altres institucions.
En parlem amb ell, amb Matxo García, d'aquí una estona, d'aquí pocs minuts,
a l'obertura del programa.
I també vull que, mentre seguim mirant el nord-est peninsular,
recordeu els que ens escoltàvem que vam poder parlar amb dos tarragonins
que són allà, a prop de les poblacions arrasades per les flames,
però també, no només les poblacions, tot el bosc i també fauna, la fauna dels boscos.
Avui en parlarem de com s'adapten aquests animals salvatges
després dels grans incendis que pràcticament arrasen el seu habitat.
En parlarem, no només, de la gestió, per tant, dels boscos
i ho farem des del prisme de la xinegètica.
Parlarem, per tant, amb els caçadors.
Avui ens acompanyarà el president de la Federació de Caça Tarragona,
amb el Joaquim Vidal,
i parlarem també de com està el tema del senglar, dels servos,
de diferents espècies, doncs, aquí, a nivell del territori.
Servos no massa, eh?
Servos no massa.
Però en parlarem de tot plegat.
I també tindrem temps per explicar-vos que aquest dijous es farà una nova concentració.
Serà, doncs, avui, com sempre, el punt de trobades al banco del Mediterrani.
Nova concentració per denunciar el genocidi a la Franja de Gaça.
Ja sabeu, si no ho seguim les notícies,
doncs, que avui és també un dia clau
perquè estan ja entrant pràcticament a la capital les forces israelianes
i, déu-n'hi-do, perquè les imatges que arriben són esfereïdores.
Avui en parlarem d'aquesta concentració
que convoca la plataforma de solidaritat amb la Palestina del camp de Tarragona
i ho farem en conversa amb el Gonzal Barrios,
que estarà aquí amb nosaltres.
Parlarem de testimonis culpidors, eh?
Que els han arribat des allà
de diferents infants, dones, homes,
que ho estan passant, francament, molt i molt malament.
Avui en parlarem.
I també tenen temps, encara, per parlar, també,
de solidaritat, però des del prisme d'un llibre.
Mireu que de setmana que s'ha confirmat,
el govern espanyol ha confirmat que
nous trasllats de menors no acompanyats
des de les Canàries a la península
seran més de 240 menors
que han sortit al sistema d'acollida a Canari
i que han entrat a nivell estatal.
Amb aquest mar de fons i amb aquesta informació de fons
parlarem de Pítum d'una esperança.
És el llibre de Tecla Martorell,
una novel·la curta que narra, precisament,
en primera persona les dificultats
i les pors d'una travessa en Cayuco
fugint de la misèria.
Una travessa en Cayuco fa un noi de setze anys
des del Senegal fins a les Illes Canàries, precisament.
Avui ens acompanyarà la Tecla Martorell
a la recta final del programa
cap a dos quarts d'una i podrem conversar amb ella.
Per cert,
que us recomanem molt
l'exposició que podeu veure encara fins al setembre
al Tinglado 2 del Moll de Costa.
Ho diem perquè venim d'allà
fent altra connexió en directe
d'una exposició que es diu
Fars i Balisses
de Josep Poblet
que és una autèntica passada.
Després penjarem fotografies
a través del perfil de les xarxes socials
perquè és increïble
els fars que ha fet ell en les seves pròpies mans
en diferents fars,
fars marítims,
evidentment hi ha llum,
que són autèntiques vidreries.
Em recomanar queda.
O l'exposició de les Pedres
és el Tinglado número 1.
Les 11 i 5 minuts
el Lluís Comas està a les vies de sols
contra els tècnics
us parla Josep Sunyer.
Mireu, fem una pausa
i de seguida a la tornada
saludem al conseller de Patrimoni,
Nacho García.
Aquest ballo que sona
és com vindria a ser
com un cantautor nord-americà
com el Lluís Jack de Nord-Amèrica.
Ahir l'escoltàvem amb un fill
i em deia que entén les cançons
i que li agraden molt.
Doncs mira, te la dic a tu,
i a tots els que sentiu,
els vostres fills teniu fills
que escolten cançons com aquestes
del Johnny Cash.
Vinga, va.
Fins demà, vinga, vinga, vinga, vinga.
Fins demà, vinga, vinga.
Fins demà, vinga, vinga, vinga, vinga.
Fins demà, vinga, vinga.
Fins demà, vinga, vinga, vinga, vinga.
Fins demà, vinga, vinga, vinga, vinga.
Fins demà, vinga, vinga.
Best riders in the sky
Their faces gaunt, their eyes are blurred
Their shirts all soaked with sweat
He's riding hard to catch that herd
But he ain't caught them yet
Cause they've got to ride forever
On that range up in the sky
All the horses smart and fire
As they ride on, hear their cry
As the rider floated on by him
He heard one call his name
If you want to save your soul
From hell riding on our range
Then cowboy, change your ways
If they are with us, you will ride
Trying to catch the devil's herd
The crosses in the skies
Yippee-i-oh
Yippee-i-ay
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in their side
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Ghost riders in the sky
Doncs avui ens dèiem al programa, com us deia,
en conversa amb el conseller de Patrimoni,
i també d'altres àrees, però ens centrem avui en Patrimoni,
en Nacho García.
En Nacho García, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Dues dies després de festes de Sant Magí,
com té avui les cames?
Perquè vostè va fer el primer tram del camí,
que es vam trobar a Carol,
ja, però des d'abans de sortir de la profeganya
és el tram més agraït, el més fresc.
Sí, la veritat és que sí, i el més bonic.
I el més bonic. Les cames bé?
Bé, avui ja millor. Encara vaig arrossegar uns dies
amb les cames que em feien mal,
però avui ja millor, ja recuperats.
L'experiència, recordo que em va dir
el dia de l'arribada a l'aigua,
que la repetiria, que és una experiència molt recomanable.
Sí, jo crec que són d'aquelles coses que s'han de fer
una vegada, com a mínim una vegada a la vida,
si es pot, perquè
és brutal
veure sortir el sol al matí.
A banda, evidentment, del sentiment
de l'aigua de Sant Magí, que l'hem vist
tota la vida, i formar part
d'aquesta baixada des de Sant Magí
a la Burfaganya fins a Tarragona.
A banda de tot això, i de la companyia
unida dels propis portants, a qui els agraeixo
moltíssim tot l'escalf i
tota l'ajuda que em van donar
durant tots aquells dies,
és el paisatge,
és el sol,
és la frascó del matí, anar caminant,
és anar amb els cavalls, jo crec que és una experiència inolvidable.
Miri, per cert, ahir parlàvem aquí mateix
amb el conseller Màrius Soler
de diferents qüestions, eh?
Entre elles que queda menys d'un any pel Tour de França,
pel gran deput del Tour,
i ja sabem, doncs, que veurem,
veuran els milions d'espectadors d'arreu del món,
entre altres coses, el patrimoni,
el nostre patrimoni, i des de dalt, no?
Sí, sí, això és el que estem treballant,
ja s'anuncerà per on sortirà
exactament de la ciutat,
però tot està enfocat precisament
a aquest nostre patrimoni,
que és la nostra identitat
com a ciutat,
i que és patrimoni de la humanitat,
evidentment, i que hem d'ensenyar al món
sigui protagonista de la sortida
i de tot el recorregut neutralitzat
que faran per la ciutat.
Els que al juliol van fer vacances
potser no van saber, doncs,
que al Fòrum de la Colònia
es van trobar coses interessants,
però van explicar-ho des d'allà,
és l'actuació ara més destacada
a nivell de patrimoni a la ciutat,
i des d'infraestructures urbanes
com clavegueram,
una antiga via pamiantada,
espais domèstics i també d'emmagatzematge,
una cisterna, sitges,
una àmfora, no?
És a dir, déu-n'hi-do, no, que està sortint?
Sí, sobretot a les sitges
que hi ha en algun dels espais
del Fòrum,
que segurament al llarg del temps
es van anar utilitzant
com a un lloc per llençar la brossa,
i la brossa era tot això, no?
Molta ceràmica,
alguns pots petits que segurament
tenien algun tipus de perfum
o alguna cosa semblant,
tot això anava apareixent
en aquestes sitges,
i ara amb aquesta intervenció,
que és una intervenció
que, com saben,
va dedicada,
i el títol és precisament
fomentar l'accessibilitat
i tenir el primer monument
100% accessible
a la ciutat,
que serà el Fòrum de la Colònia.
Quan vull dir accessible,
vull dir que
la museització també estarà enfocada
a persones amb
algun tipus de problema
de visió,
és a dir,
no estem parlant només
de persones amb cadira de rodes
que sí que poden accedir
a altres monuments,
sinó que estem parlant
que tot anirà enfocat
cap a l'accessibilitat
de qualsevol tipus,
no només la de mobilitat reduïda.
Doncs,
aquesta intervenció
ens està permetent
descobrir alguns elements nous,
també va aparèixer
un cavall
o un pagàs,
no sabem exactament què és,
però amb una rajola
que hi havia
sota el marbre original
del que és la basílica
del Fòrum de la Colònia
i que segurament
algun graciós de l'època
va dibuixar
i posteriorment
van reutilitzar
per anivellar el terra.
Són curiositats
que van apareixent
amb aquesta excavació.
Ara l'excavació arqueològica
ja pràcticament
està a les acaballes,
està finalitzant
i ja no esperem trobar
res més important,
però sí que hem trobat
aquestes curiositats
com a mínim
i també entendre
una mica més
un monument
que segurament
és el més desconegut.
El temple de Júpiter
del Capitulí de Roma
per dimensions
tenia les mateixes
que el temple
d'aquí del Fòrum,
Capitulí.
Per això es deia
temple Capitulí
també aquest d'aquí
perquè tenia exactament
les mateixes dimensions.
Sí que és cert
que el que hem anat trobant
és que aquell temple
no va tenir sempre
les mateixes dimensions,
és a dir,
segurament es va fer
en una primera fase
i després,
posteriorment,
ja es va ampliar.
Quan Tarracó
va agafar el protagonisme
que va agafar
posteriorment,
doncs es va ampliar
i llavors va tenir
aquestes dimensions.
Però això
ens fa indicar
la importància de la ciutat
de Tarracó
en el món romà
tant és així
que
pràcticament
podíem parlar
que volien
reproduir
allò que hi havia
a Roma
a la nostra ciutat.
Per tant,
Tarracó no era
una ciutat de segona,
no era una ciutat,
no era una colònia
perduda
de l'imperi,
sinó que era
una ciutat
molt important
i molt rellevant.
Si busquéssim
Paralisme
se'n trobarien molts
entre Roma
i Tarracó
i també cap a l'actualitat,
seria a nivell contemporani
perquè de fet
el dia de Sant Magí
era el dia que moria
l'Empare d'August.
I el dia de Santa Tecla
el dia que va néixer.
Són curiositats o no
de la nostra ciutat.
Mai sabrem
si es va fer expressament o no
però que
sempre dic
que som el que som
avui en dia
perquè un dia vam ser
i això
és la mostra,
que les nostres festes
majors
coincideixin
amb l'ameneració
de l'emperador August
que sabem
que a Tarracó
tenia
una rellevància
molt important
doncs
casualitat, casualitat
jo
crec poc
en les casualitats.
Consorci del patrimoni
de Tarracó
perquè tot això
està molt bé
però clar
tot el patrimoni
s'ha de preservar
mantenir
escavar
activar
també
perquè pugui gaudir
la ciutadania
i un consorci
facilita les coses
com passa a Mèrita.
Passa-se endavant
perquè de fet
amb la Generalitat
hi ha molt bona sintonia
s'està també creant
ja un document
que ho està fent
la Generalitat
per tal
de sentar una mica
les bases
i em costa que
està tot molt calentet.
Bé,
ho estem treballant
jo crec que tindrem
molt bones notícies
en les properes setmanes
aquest consorci
i ens ha de permetre
i ens ha de permetre
el que sempre
hem qüestionat
o sempre hem criticat
des de l'Ajuntament
de Tarragona
i és que
som patrimoni
de la humanitat
però estem sols
en la gestió
conservació
i manteniment.
El que és la inversió
no ens preocupa tant
perquè
evidentment
invertir
en un bé patrimonial
doncs
és més fàcil
però el que és
la conservació
el manteniment
el dia a dia
del patrimoni
és el que sempre
ens ha costat
i ens ha costat
perquè estem sols
i ciutats
patrimoni de la humanitat
semblants a la nostra
de
no fa falta
marxar fora
d'aquí mateix
d'Espanya
del grup
Ciutades Patrimoni
de la Humanitat
gairebé totes
tenen un consorci
que els ajuda
a poder mantenir
i millorar
aquest patrimoni
i això és el que
vam reclamar
des del primer moment
el govern de Salvador Illa
ja ho havíem fet
amb anterioritat
però ara
amb el canvi de govern
a la Generalitat
ho vam tornar a fer
i aquesta vegada
vam ser escoltats
i tant és així
doncs que
com deies
la Generalitat
es va posar les piles
i està treballant
amb diversos documents
de treball
per tal
que el consorci
les properes setmanes
els propers mesos
doncs
sigui una realitat
o com a mínim
haguem sentat ja
les bases
del que serà
aquest futur consorci
Estudis jurídics
perquè això
també s'ha de posar
els punts sobre les sis
amb el tema jurídic
i econòmic també
perquè ha de dotar-lo
Mèrida té 8 milions d'euros
perquè 2025
ho poso com a exemple
Mèrida
perquè potser és el més paradigmàtic
el que fa més temps
que té consorci
a Targona
caldrà saber també
que la dotació econòmica
de personal
tot això
Exacte
són dos documents
el que s'estan treballant
un és el jurídic
que bàsicament
doncs
pot ser un esborrany
dels estatuts
siguin del consorci
què en forma part
com és la governança
etcètera
i un altre
i un altre
és l'econòmic
i allà
l'econòmic
hi ha moltes
moltes parts
estem treballant
ajuntament i generalitat
perquè clar
hi ha plantilles pròpies
de l'ajuntament
hi ha plantilles pròpies
de la generalitat
en què fa personal
hi ha inversions
que fa generalitat
hi ha inversions
que fa l'ajuntament
també hem d'incorporar
tot el que és
el que gastem
en manteniment
i conservació
tot això és el que
el que estem fent
partint del que
del que fem ara
però amb la idea
que aquest consorci
pugui augmentar
i millorar
la situació actual
hi ha compromís
ja per part
de la diputació
almenys de part
de ser-hi
ni que sigui
de forma externa
i et caldrà també saber
si l'estat hi entra
que és l'altra incògnita
és la incògnita
és la incògnita
ara mateix
la diputació
també hi ha altres
ajuntaments
que hi estaran
no amb el nivell
que pot estar
l'ajuntament de Tarragona
però hi ha altres
ajuntaments
que tenen
patrimoni
tot i que no sigui
municipal
però que tenen patrimoni
en els seus municipis
tot això
més o menys
ho tenim treballat
i ens queda
la gran incògnita
del Ministeri
de Cultura
si hi participarà
i de quina forma
ho farà
i això
les negociacions
les està portant
la Generalitat
directament
amb el Ministeri
nosaltres interlocutem
amb la Generalitat
que hauria de ser
el normal
i esperem
que també
s'incorpori
i veurem
en quina mesura
ho fa
perquè a Mèrida
per exemple
el que fa és cedir
si no m'equivoco
les entrades
del Museu
no fa una aportació
directa
al Ministeri
sinó que cedeix
la recaptació
de les entrades
del Museu
i per tant
veurem
quina fórmula
s'incorpora
si és que s'incorpora
finalment
el Ministeri
a Tarragona
parlem de les criatures
perquè evidentment
les que són
de titularitat municipal
l'amfiteatre
el circ
i seran
les muralles
etcètera
de la Generalitat
també
necròpolis
de la part privada
perquè aquí
tenim
l'Arcabisbat
que té molt
per exemple
l'accedre
al Gran Temple
d'August
que el tenim allà
a la catedral
l'Arcabisbat
la Font dels Jaons
o sigui
tota aquesta part privada
que també té patrimoni
també s'hi ha de ser
tot això és el que ara
estem negociant
i estem parlant
amb Generalitat
perquè també
és evident
que algun paper
haurà de jugar
a tots aquells
figures jurídiques
siguin
empreses
sigui l'Arcabisbat
o sigui qui sigui
doncs que tenen
patrimoni
al subsol
doncs
algun paper
hauran de jugar
amb aquest consorci
algun paper
hauran de tenir
una altra cosa
és que s'incorporin o no
a la governança
del propi
consorci
que són dues coses
diferents
però això és el que
estem tancant
amb Generalitat
i estem parlant
però és evident
que
l'Arcabisbat
que té
a banda del
temple d'August
que té
trossos
del pas de ronda
de la muralla
etcètera
doncs
algun paper
hauran de tenir
en aquest consorci
ja dic
independentment
que finalment
s'incorporin o no
els òrgans de governança
però
que tindran
un paper
en aquell consorci
ara
hi ha 200.000 euros
si no recordo malament
anuals
per el manteniment
de tot el patrimoni
municipal
el que és municipal
és més
el que tenim
una aportació
de 100.000 euros
de la Generalitat
que nosaltres
hi posem
100.000
més
però a banda
tenim moltes més partides
de manteniment
i conservació
evidentment
amb 200.000 euros
l'any
no arribem
quin seria
quin seria
el pressupost òptim
per un consorci
un milió
dos milions
això és el que
estem ara
treballant
i els costos
nostres
municipals
d'aquest
consorci
se'n van
aproximadament
perdó
el consorci
del que és
manteniment
i de patrimoni
se'n van
de 3 i 4 milions
d'euros
entre personal
també aquí
personal
manteniment
inversions
es de 3 i 4 milions
d'euros
anuals
més el que
gasti la Generalitat
que això
ho estan mirant ells
doncs
amb aquestes xifres
més o menys
ja podem
veure cap a on
anirà
cap a on podria anar
aquest pressupost
del consorci
com deia Simminen
això
ho veurem aviat
per dir-ho així
l'anunci
en Generalitat
del que s'ha treballat
i explicar bé
què s'ha treballat
i en quin punt
estem
jo crec que serà
en breus
la seu d'aquest consorci
s'ha treballat
ja també
hi ha diferents opcions
sobre la taula
l'antiga audiència
la seu física
encara no
no hi hem entrat
a treballar
estem molt centrats
en els estatuts
en els òrgans de governança
en com ha de ser
aquest consorci
i en la part econòmica
jo crec que
quan això
ho tinguem tancat
i ho puguem explicar
exactament
de com serà
començarem a treballar
el que serà
el dia a dia
del funcionament
d'aquest consorci
un consorci
no es constitueix
un dia
per l'altre
sinó que tindrà
un temps
de treball
d'adaptació
de veure
quines són
les funcions
que agafa
aquest consorci
quines són
les funcions
que es queden
a la Generalitat
o a l'Ajuntament
tot això
és el que
ara
un cop
tinguem tancat
aquests dos
grans documents
que són la base
sobre el que construïa
el consorci
doncs després vindrà
tot el treball
del dia a dia
en el que entra també
saber on serà
la seu definitiva
d'aquest consorci
parlem amb el conseller
de patrimoni
de l'Ajuntament
de Tarragona
Nacho García
i parlem l'any
del 25è aniversari
de Tàrraco
Patrimoni i l'Humanitat
la designació
de Tàrraco
Patrimoni i l'Humanitat
continuen fent actes
de fet s'ha anat
estenent
durant tot l'any
fins que arribi
el moment
de l'efemèride
de la data
quina percepció
veu
per part
de la ciutadania
perquè hem vist
per exemple
les activitats nocturnes
a diferents
espais patrimonials
tant a les muralles
com a l'amfiteatre
com al circ
que ens deien
que estaven plenes
abans d'arribar
a la data
pràcticament
Sí, sí
s'han esgotat entrades
en molts dels passis
i jo he anat parlant
amb gent
que hi ha anat
als diferents
recintes
i la veritat
és que la gent
ha sortit molt contenta
perquè ha pogut conèixer
els monuments
d'una altra manera
ho fa a les nits
evidentment
amb aquestes imatges
que ha fet
la Universitat
de Trovira Virgili
que són espectaculars
de recreacions digitals
de com
podria ser
el monument
al recinte
que s'està visitant
i tot ho fan
a més
després
trobant-te
personatges
que segurament
en algun moment
van passar
per aquells recintes
i l'acceptació
està sent
molt i molt
positiva
i també vull agrair
evidentment
als grups
de recreació històrica
de la ciutat
que han fet
un esforç
que normalment
per Tarrocoiva
acaben
bastant esgotats
de dues hermanes
de festival
però que aquest any
han volgut
fer un esforç
més
per estar al costat
de la ciutat
en aquest 25 aniversari
i amb aquesta efemèride
i amb aquestes
recreacions històriques
a les nits
de Tarracó
que encara
s'allegaran
fins al primer cap
de setmana
de setembre
per tant
si algú no ha vist
segur que alguna entrada
deu quedar
les sensacions
són molt positives
de fet
quan parlàvem
amb l'equip econòmic
que està fent
el treball
del Consorci
també ens demanaven
les dades
de visitants
dels nostres recintes
i em deien
ostres és que
del 24 al 25
hi ha una diferència
molt gran
i és que és molt gran
la diferència
de nombre de visitants
en aquest any
2025
i no és
de visitants
que paguin
l'entrada
de turistes
sinó que són
de visitants
de la ciutat
que han entrat
als recintes
a veure un concert
a veure una
recressió històrica
que no havia vist mai
a les jornades
a portes obertes
diferents
que s'han anat fent
per tant
estem veient
que la ciutadania
s'està implicant
en aquesta efemèride
i que està
espero i desitjo
i aquest era l'objectiu
que està redescobrint
el seu patrimoni
fins i tot
en alguns casos
descobrint
per primera vegada
el patrimoni
de la ciutat
ens deien
des de l'Ella
que estan
al·lucinant molt
amb la volta llarga
i la nova il·luminació
de la volta llarga
nova
ja no és tan nova
i que a més
també té un matís especial
i a més es pot canviar
de colors
és que la veritat
és que
jo tinc una debilitat
personal
això de personal
amb la capçalera
del circ
i amb el pretori
em sembla
un monument
únic
jo no he vist
una cosa semblant
enlloc
i
poder posar en valor
la volta llarga
amb aquesta nova
il·luminació
que li dona un toc
encara més especial
i més bonic
en aquell espai
doncs
fa que
veure
anar al circ
a les nits
amb aquestes calors
encara que tenim
a les nits
però
descobrir el circ
a les nits
amb aquesta nova
il·luminació
que canvia
de colors
que el pots adaptar
al moment
que estiguis fent
doncs
és molt molt
i molt especial
a part si està molt fresca
allà dins
sí
més que al carrer
en molts casos
aquests dies d'agost
s'agraïm molt
a banda del fòrum
de la colònia
que és l'actuació
destacada
l'hem passat
va ser el pretori
en guanyes
el fòrum
de la colònia
alguna mesa
en cartera
que vingui properament
bé
al setembre
just després
de Santa Tecla
a principis d'octubre
començaran les obres
de la muralla
en aquest cas
és un conveni
Generalitat
i Ajuntament
en el qual
l'Ajuntament
ha pagat
la redacció
de projectes
les direccions d'obra
i la Generalitat
paga
l'obra
i
forma part
de totes
aquestes intervencions
que s'han anat fent
al llarg del temps
de la muralla
en aquest cas
ens toca
una nova fase
i també hem adjudicat
ja les obres
de Cala Garça
per fi
i esperem
que a principis
de setembre
perdó
a principis d'octubre
també puguin començar
tot això
tot i que estan
per començar ja
les obres
les estem retenint
per no interferir
en Santa Tecla
perquè
evidentment
la per alta
és un espai
és un escenari
de Santa Tecla
principal
i fer obres
en mig de Santa Tecla
complicaria bastant
la mobilitat
i per tant
aquestes dues obres
començaran
pràcticament
a la part
a principis
d'octubre
molt contents
sobretot
amb Cala Garça
la fase de muralla
doncs també
evidentment
però ja fa una part
d'una cosa
que es va fer
es va fer
en cada cert temps
però Cala Garça
fa molts anys
que tenim
un carrer
tancat
a la part alta
i que
hi havíem de posar
remei
i amb aquesta idea
d'anar desencallant
temes històrics
que tenim
a la ciutat
amb la qual treballem
doncs Cala Garça
era primordial
i era principal
i ara per fi
doncs podem reobrir
el carrer
a la vera
que és medieval
perquè tenim
una mica de tot
no tot és romà
no tot és romà
tot i que a vegades
el patrimoni romà
s'emporta
la gran majoria
dels recursos
perquè és
inabarcable
però també tenim
altre patrimoni
el jueu
com és el call
de Cala Garça
o modernista
que també en tenim
moltíssim
en parlà del que
està fent
l'Ajuntament
amb aquestes diferents
actuacions
que m'ha explicat
també
la Generalitat
està fent actuacions
a nivell de Tarragona
aquí a la Necròpolis
amb el museu
que també està en marxa
tota la museïtzació
de la plaça del rei
per tant
està com aclucionant
amb aquest 25 aniversari
moltes actuacions
que faran
que quan tot estigui enllestit
o conjunt
i si el patrimoni
o consorci del patrimoni
encara podrà lluir més
tot estigui pràcticament enllestit
no?
Tot tinguin cara bonica
Sí, sí
ara
ja sabem que
sempre hem dit
que el nostre relat
com a ciutat
turística
no es pot centrar
únicament i exclusivament
a la part alta
perquè a més
podem tenir
un risc de massificació
a la part alta
i per tant
hem d'obrir
altres espais patrimonials
amb això
Necròpolis
ens ha d'ajudar moltíssim
Fòrum de la Colònia
ens ha d'ajudar moltíssim
perquè a més
està al costat del mercat
jo crec que és una zona
que pot arrossegar
visitant
i hi ha una petita actuació
que anirem fent
al llarg dels anys
perquè aquest any 2025
doncs ja començarem
a fer la primera fase
que és
la posada en valor
de la reserva arqueològica
del carrer Eivissa
que en aquest cas
és municipal
però que
que ens ha de servir
aquest nexe d'unió
entre la part baixa
el món de la mort
que és la Necròpolis
la part mitja
de la ciutat
que és el Fòrum de la Colònia
i la part alta
on tenim els grans
recintes històrics
de Tarraco
però jo crec que
ja ens quedarà un relat
i després
en base a aquest relat
que estem construint
i que estem posant en valor
ja farem altres actuacions
que el complementin
el Pla Integral
de la part baixa
evidentment té
una part important
també
i esperem que ens donin
la llei de barris
abans d'acabar l'any
però el Pla Integral
de la part baixa
també contempla
una part important
de posar en valor
el teatre romà
i la resta
d'elements patrimonials
que hi ha
a la part baixa
que també són
importants
però crec que
l'important és construir
aquest relat
que és el que estem fent
intervenció
del fòrum de la colònia
al mig de la ciutat
intervenció
a la reserva arqueològica
que ens serveix
del carrer Ibiza
que ens serveix
d'annexa d'unió
intervenció
a la necròpolis
per part del Ministeri
de Generalitat
que també ens serveixi
per acabar
la ruta patrimonial
al món
de la mort
de la ciutat
recordo
els tarragonins
que ens estiguin sentint
que ho tenen molt fàcil
si volen visitar
el seu patrimoni
exacte
amb el passi tarragoní
amb el passi tarragoní
perquè a vegades
troba gent que no ho sap
això
que hi ha un passi tarragoní
que a més està molt bé
de preu
i que pots portar
els teus convidats
a casa aquests dies
que veia gent de tot arreu
a visitar-te
a veure el patrimoni
de Tàraco
exacte
la pròpia
moltes vegades
aquest any
que hem rebaixat el preu
i hem fet
molta més promoció
de cara als 25 anys
hem posat a 5 euros
per tothom
que estiguin padronats
a la ciutat
molta gent
s'apropava a l'antiga audience
a treure's el carnet
i deia
home, ja era hora
que ho fessis
fa 25 anys
que es fa el passi tarragoní
però és veritat
i així
hem de fer autocrítica
segurament no hem arribat
a la gent suficient
explicant que existia
el passi tarragoní
i estem molt contents
perquè hem triplicat
la gent que s'ha fet
aquest passi
hem passat d'unes mil persones
a més de 3 mil
i esperem
que de cara al novembre
que és quan farem
la clausura final
d'aquests 25 anys
i on farem
una promoció especial
de nou
del passi tarragoní
doncs
encara augmentem més
aquest nombre
5 euros
per poder entrar
tots els monuments
quan vulguis
quan vulguis
durant tot l'any
no està gent malament
tenint en compte
que l'entrada conjunta
ja val més que això
ja val la pena
Nacho García
gràcies per acompanyar-nos
no sé si ha fet vacances ja
avui és l'últim dia
demà començo vacances
demà
doncs
que vagi molt bé
les vacances
i tornarà abans de Santa Tecla
això està clar
això està clar
això està claríssim
abans de Santa Tecla
tenim per aquí
doncs vines
veient que vagi molt bé
gràcies
See ya
Erven
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt de costa!
La Rambla de la cultura a la vora del mar!
Vina i passeja a parles de la cultura, del Lleure i de l'esport al Port de Tarragona!
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport,
completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serralyo!
Més informació a portarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per a la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Empreses de la construcció i la reforma.
A Obramat tenim tots els productes per reforçar la seguretat a la feina i els EPI.
Cascs, calçat de seguretat, guants antitall, línies de vida i arnesos de seguretat,
a més de personalització del vestuari laboral.
Perquè tots i cadascú de vosaltres es mereix ser reconegut.
On compren els professionals. Obramat.
Les 11.39 seguim en directe avui en aquest programa d'estiu, marcat d'estiu.
Per cert, acabem de conversar amb un bomber de Tarragona, del Graf de Tarragona,
que està a l'incendi de Jarrilla, Extremadura.
És el Raúl Comer del Graf de Tarragona, acabem de parlar amb ell.
El podrem sentir demà. Avui encara no.
Però demà sí que el sentirem perquè ens acaba d'explicar que, per sort,
les coses estan anant bé, almenys amb aquest incendi,
que encara en queden molts actius a nivell del nord-obès peninsular.
Però des d'aquí volem enviar també un fort escalf i abraçada
a tots els que estan allà de forma voluntària,
de forma voluntària, ajudant a apagar els focs del nord-obès peninsular,
perquè encara la situació està... encara és complicada.
I aquí ens hem salvat.
Aquí, perquè també ens ho deia i que aquí hem tingut sort
que, de moment, a data d'avui,
vam tenir l'altre dia l'incendi de Fonts Caldes,
però de seguida va quedar estiguit.
Ahir es va cremar un autocar del plan a d'on s'apropa les gavarres,
però també els bombers van intervindre a seguida
i es va poder sufocar les flames,
però aquí no podem abaixar la guàrdia,
tot i que el temps hagi millorat, la calorada hagi marxat,
però no es pot abaixar la guàrdia perquè el bosc està com està.
I ho explicàvem també aquests dies,
amb l'escala forestal, l'herba, matoll i pi,
que estan pràcticament a tocar.
En volem parlar també i volem explicar-vos avui
com s'adapten les espècies que viuen al bosc,
perquè, clar, el bosc que esteu veient
i que està quedant arrasat per les flames
en aquestes diferents comunitats de les Castelles,
d'Extremadura, de Galícia,
doncs també ja fa una autòctona que és allà
i que, evidentment, els incendis també els afecta,
si se'n salven.
Com s'adapten després,
quan està tot ja arrasat?
En parlem i ho fem també des del punt de vista
cinegètic, que parlem, per tant,
de caçera, de caça,
i tenim el president de la Federació de Caça de Tarragona,
el Joaquim Vidal. Joaquim, molt bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Dues coses.
D'una banda, explicar això,
però també l'activitat preventiva,
per també fer-neu part d'aquesta prevenció,
perquè sou al bosc.
Sí, sí, de veure, com a connexedors del bosc,
ara hi ha molts mitjans,
gent rural, mossos per cartografia,
però els caçadors sempre hem sigut,
com aquell que diu, quan hi ha hagut foc,
hem portat els bombers de la mà
per assenyalar els escurriols,
perquè són gent de camp,
que coneixem els excessos als massissos,
als masies,
i sempre hem col·laborat amb ells.
Després d'haver passat això a la vida
pràcticament observant la natura,
què penses que et commou
del que estem veient aquests dies
al nord-oest peninsular?
Bé, és una llàstima
que políticament
vivim, ja ho deia Rodríguez de la Fuente,
vivim d'esquenes al bosc,
i el bosc és l'oxígeno.
També és cert,
ningú cuida el que no és de ningú.
És una llàstima
aquesta manca de previsió,
és a dir,
ara, al mes de setembre,
octubre,
és quan s'ha de fer fenya el bosc,
llimpiant,
desbrossant,
però clar,
el bosc tenia unes utilitats,
els forns
anaven en llenya
i entrava el bestiar,
retirem,
ja no,
els forns,
pràcticament tots són elèctrics
i el bestiar no està al bosc,
doncs no es neteja.
i a més a més,
anem i l'embrotem.
Ens hi deixem dixalles,
que tot això fa l'efecte mirall,
com poden ser vidres,
és penós.
I clar,
quan se crema el bosc,
es crema tot,
tot.
Clar,
els ocells,
els ocells poden mig fugir
perquè volen,
però els terrestres
els trobem allà amaginats,
penós,
penós.
L'altre dia parlàvem,
no recordo en qui,
però deiem que com és possible
que un lloc que no hi ha ningú,
de cop i volta,
aparegui un incendi,
i el que acabes de dir,
una ampolla a més de 35 graus
o 38 graus,
un tros de vidre,
pot generar un incendi.
Un tros de vidre,
un petit tros de vidre.
El cul d'una cervesa,
és a dir,
ho fa,
ho fa,
ho fa.
I després,
doncs també,
l'abandono,
una nevera,
una segona cosa metàl·lica,
un frigorífic,
bueno,
afortunadament,
cada vegada n'hi ha menys,
perquè tenim les descelleries,
però encara hi ha bretos
que entres al bosc i encara te trobes allà al mig,
una nevera al mig del bosc.
Doncs totes aquestes coses,
això prolifera,
això ajuda.
Com pot ajudar la cinegètica,
doncs,
això,
a la prevenció d'incendis?
Bé,
de fet,
ja dic,
la majoria de les descelleries de caçadors,
sobretot que fan caça major,
doncs,
bueno,
van fent senderons,
van netejant,
aleshores ja el que fem els caçadors
és portar aigua al bosc
i automàticament
que es crema un bosc,
la ciutat de caçadors
ja té vessetes,
però el primer que fa és
romplir d'aigua,
romplir d'aigua
perquè,
doncs,
les bèsties,
sobretot les que poden,
les aus,
perquè es despassen,
perquè,
clar,
els mamífers,
el que s'ha mort s'ha mort
i l'altre està desplaçat
i,
lògicament,
després el que fem també,
doncs,
és recuperar pastures,
eh?
Després un incendi plou
i torna a sortir la vegetació,
amb els caçadors és això,
aportar aigua,
aigua al bosc
de l'aviat s'ha cremat.
El bosc que tenim de tot,
eh?,
per aquí,
com van els senglars?
Perquè ara comentaves fora de micròfon
que preocupa el tema del Tudor
amb el raïm,
perquè ara ve la brema,
ja estem pensant la brema,
el xerrer m'han dit que ja el comencen a collir
la setmana que ve.
Sí, sí, el xerrer,
el mecani, sí.
Bé,
aquí a Tarragona,
al cap de Tarragona,
tenim tres bitxos per excel·lència
que amoïnen molt
a la pagesia,
pels anys que ocasionen.
En primer ordre està el port senglar,
a Tarragona s'en caçen 5.000,
aquesta temporada passada
n'hem caçat 5.000,
et puc donar unes dades,
a Catalunya,
a temporada passada,
se'n van caçar 68.000,
sabem que més o menys
la població pot rondar
els 500.000 o 700.000,
abans de que seran.
Enguany ha plogut,
ha plogut molt,
vam tenir una primera molt bona,
i t'he dit que en primer lloc
tenim el senglar,
després vindria el cabirol,
sobretot a la zona del priorat
i com que de Barberà,
perquè el cabirol competeix molt
amb el païs,
perquè es menja la vinya,
però el ploure ha sigut,
no hi ha tants de danys,
el bosc,
molts bosc encara té verd a dintre
i el cabirol ha sortit menys,
no?
I vol dir que això és un alívio
per la pagesia.
I el tercer bitxu que tenim aquí
és el tudó,
el colom,
el colom salvatge,
que ara,
a hores d'ara,
fins ara menjava cereal
i ara s'aceva
amb el raïm,
s'aceva,
la primera avallana
que cau a terra
és per ell
i després també baixa a l'horta,
tota la façana litoral
que tenim d'horta,
doncs clar,
és que és un colom,
és un ocell molt llest,
que el tenim per aquí
de Tarragona
amb qualsevol antena
i quan s'ha d'un tret
ve cap aquí
i si no després
se'n va a menjar.
O sigui,
són els tres bitxos
cinegètis
que tenim
que ens amoïnen més,
la pagesia
i sobretot també
en el cas del senglar
i el cabirol menys
però és amb els accidents
de trànsit.
Amb el tema
dels cabirols
i els senglars,
no?
Sí, exacte,
com a peça de caça major,
clar,
doncs tenen un volum,
no?
Aquí, per exemple,
una fàbrica
que tenim
de cabirol
és el frangolí,
l'allera del frangolí
en un segon moment
ens presageran,
és a dir,
tenim dades,
sobretot ara
de cara a l'hivern,
que el dia és més curt
i clar,
no és una zona
que no és caçable,
allà s'ha de fer un control
a través d'uns altres mitjans
com poden ser
les empreses
de control de fauna.
Per tant,
està baixant pel frangolí,
per l'allera està baixant
i pujant,
però es mouen bastant
també,
és un corredor natural
i llavors és el que aprofita,
a més a més,
pràcticament
tot l'any és fresc,
ara el frangolí
de l'assegador per avall
ja no porta aigua,
però està en tota l'allera,
està molt fresca
i com que és un animal
que furga molt,
perquè menja molt de coquet,
moltes rels,
i clar,
això alimenta,
alimenta
després pels costats
i clar,
Constantí,
Morell,
és el que rep la patacada
amb les avellanes,
per exemple.
Diferents entre el cabirol
i el senglar
pel que fa estratègies
sinergètiques,
n'hi ha o no?
No.
Bé,
a veure,
amb la seva empenologia
el cabirol
és 100%
vegetarià,
és a dir,
que és herbívor,
així com el senglar
és omnívor,
menja de tot,
no?
Però bé,
doncs,
el cabirol
li fa mal a la vinya
precisament
amb els brots,
amb els brots,
les fulges
i les tiges.
Rarament es menja un raïm,
el senglar sí,
el senglar,
el senglar,
doncs,
va al par per totes.
Si n'heu casat 5.000
a la campanya aquí a Tarragona,
vol dir que hi ha,
deies que a Catalunya
hi ha 700.000,
a Tarragona també hi ha uns 4.000.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno,
t'he pogut aportar
a Lleida 15.000,
Girona se'n va
i als 25.000
i aquí surten,
i després també hi ha
la part,
sobretot del Berguedà,
tenim un plàning
de tota la densitat
de todó
i de tot,
de todó,
de senglar
que hi ha
per tot Catalunya.
En guany,
molt ens temem
que com veníem de dos o tres anys
secs,
aixuts,
que en guany tindrem sorpreses
perquè hi ha hagut molta humitat
i estem veient truges
encara amb petits,
petits que n'hi diuen retllons,
que pràcticament encara estan mamant.
És a dir,
la caça del senglar
s'obre el primer diumenge
de setembre
i fins al últim diumenge
de març.
És a dir,
que estem tots aquests mesos
i amb batuda
i estem caçant de nit
als agualls noctuns.
És a dir,
no el podem parar.
El problema del port senglar
és a nivell europeu.
Europa,
en el conjunt d'Europa
es caça en 3 milions
i mig de senglars.
Aleshores,
hi ha països com Polònia,
a Romania,
que gratifiquen
el caçador per senglar.
És a dir,
li donen 100 euros
si és mascle
i 50 si és femella.
És a dir,
busquen uns estímuls
perquè és imparable.
Hi ha un animal molt llest
i s'ha acostumat a la persona,
troba aliment.
Nosaltres tenim
moltes, moltes, moltes zones
de seguretat,
polígonos,
vies,
urbanitzacions
i ell ha trobat allà
el seu nitxo.
Té protecció
perquè no se'l pot amoïnar
i després té aliment.
La cosa està
que a prop de les ciutats
inúctus urbans
importants
és on hi ha més accidents
de trànsit
perquè tota la nit
estan tombant amunt i avall.
I entren,
perquè de fet
se'n veuen,
Tarragona de la ciutat
per exemple
se n'han vist.
En diferents zones.
Diferents zones, sí, sí.
I si mireu,
si busqueu algú
també un vídeo
d'un senglar
que entra a la platja
que aquí no,
a l'Empordà, crec que és.
Bueno, sí, sí, sí.
A refrescar-se.
A refrescar-se.
Bueno, i a més a més
s'han acostumat a la persona,
els contenidors,
mira, de Barcelona
m'ha de posar
els contenidors fixos
perquè van d'aprendre
a volcar-los, no?
I és lamentable,
és lamentable
perquè a mi pràcticament
com a naturalista
i caçador
m'ha fa pena
quan veig un senglar
per dintre de la ciutat
despistat,
pobre, buscant,
la policia municipal
empaitant-lo
per fer-lo foragitar,
m'ha fa pena
perquè aquest animal
no és el seu espai, no?
És de tu a tu
en el bosc
i quan nosaltres
intentem,
doncs caçant, no?
I doncs clar,
aquests senglars
urbans i periurbans
a part que, doncs,
aquestes bèsties
ogen el consum
perquè porten
l'hepatitis B
perquè, clar,
mengen de tot,
mengen de tot, eh?
I en males condicions
és porc,
és porc,
és obniu.
Bueno,
quan el caseu
es pot menjar
però s'ha de passar
tot un procés, eh?
Sí, sí, sí,
no l'hem de fer
la digestiva,
una prova de veterinària
i llavors
determinen
que no té
triquinosis,
per exemple.
Per què n'hi ha tants?
La pregunta
és la pregunta
que t'has de conèixer
Sí, sí,
això és ascendent,
és ascendent
i ja t'ho dic,
és perquè,
com que hem modificat
tant l'hàbitat,
és a dir,
l'home fa coses
pel seu consum
i pel seu interès
i algunes espècies
animals
es beneficia
i d'altres no, no?
Doncs és el cas del...
també és per l'aparició,
és a dir,
el senglar
és un animal
de bosc
i, bueno,
surt als conreus
i a menjar
quan agota
el del bosc.
Però
hi havia un fenomen
que no sé si et pensa,
jo el tinc molt determinat,
eren...
el factor
que frenava el senglar
era el mas,
els masos.
És a dir,
quan un senglar
entrava a l'hort
del mas,
amb dos o tres nits
aquell senglar
ja es liquidava,
no?
Incideix
abandonament dels boscos,
abandonament de les masos,
masies,
aleshores,
grans...
tenim el territori
molt fraccionat,
va sortir l'efecte
que li dic jo
urbanització,
llavors,
tot això va restant,
no?
Va restant
hàbitat,
va restant
conreus,
a prop de les urbanitzacions
pràcticament
s'està grixant tot herm,
perquè hi ha conflictes
amb la vinya,
mira que a prop
de les urbanitzacions
i dels massets
i dels poblecs
així
se li fa cereal,
perquè així
és una cosa
que dic jo,
així la gent
no s'ho pot emportar
cap a casa,
és a dir,
camps d'Avallares,
vinya,
aquell presseguer
i això desapareix,
desapareix perquè hi ha
una gent que va acabar,
i doncs tot això
afecta,
i amb aquest senyor
l'ajuda,
perquè és punyetero,
no té por,
perd la por,
té refugi
i, bueno,
i que vivien criant,
criant, criant,
llavors, clar,
el mètode més efectiu
que hi ha
és la cacera,
és la cacera.
Pensa que,
per exemple,
els boscos de Bolònia
a Berlín
tenen calculat
que dintre hi ha
10.000 sanglars,
doncs cada
equis temps
paren,
allí no entra ningú
i,
amb arma,
el que fan fer
és eliminar
amb arma
i on se pot posar
doncs els paranys,
aquells paranys,
els big trap aquells,
els que, clar,
amb mores
en una nit
igual l'agafen 15 o 20,
que és el control de fauna
que hi haurà en un futur
per a tots els pobles.
Quan els caçadors
no hi siguem,
doncs això és un
és un diner afegit
que s'hauran de posar
en tots els pressupostos
dels ajuntaments.
Aquells que pensen
que no sou
una eina de gestió
ecològica,
la cacera,
la cinegètica,
sempre n'hi ha alguna,
ja no,
de fet,
ja no,
per opinions.
Sí,
clar.
Què els diries?
Bé,
això és una evolució,
és a dir,
això és des del desconeixement,
des del de no,
és a dir,
a veure,
un nen que creix
en un àmbit rural,
doncs va a l'escola
i veu garces,
pot veure conills,
pot veure esquirols,
diferents tipus d'ocells,
posa un nen que viu en una ciutat,
que el poses damunt d'un autobús
o que el pare el porta
tot el més que pot veure en una ciutat,
alguna gassa també,
però veurà el colom,
el colom de ciutat,
ara el tudó perquè està dintre també,
i la torta o la turca,
és a dir,
no,
és difícil que vegi.
Aleshores,
ja es pujar en aquest ambient,
doncs,
hi ha un desconeixement,
però clar,
una cosa és el desconeixement
amb educació,
i l'altra seria un desconeixement
i aplicar un radicalisme,
no hi ha ni idea,
ni a hei-haidistes,
és a dir,
doncs,
és que és una feina,
és que ara no anem a caçar,
ni per jove,
anem a caçar ja per obligació,
és que estem caçant
375 dies,
jo m'ha pensat,
dir que tenim una ordre de vedes
amb un llà de normativa,
però les vedes ja no es respecten
en algunes espècies,
en aquest cas,
doncs,
el conill,
tenim el todó,
tenim el cabirol,
i després tenim el senglar,
sobretot el senglar,
és a dir,
estem caçant,
estem caçant per damunt
de les nostres possibilitats,
i això s'acaba,
això s'acaba.
I el tema de la relluvi generacional,
que també n'hem parlat sovint,
del món de la casa,
perquè també,
com que passava de pares a fills,
no?
Exacte,
sí,
era hereditari,
sí,
jo soc caçador
perquè havia sigut el meu avi,
el meu pare,
i bueno,
estaves desitjant
que sigués diumenge
per vestir-te roba,
agafant l'entrepà,
el gosset,
i l'avi agafava l'escopeta,
i em deia,
mira,
allò és una llebre,
mira,
avui no es pot caçar això,
avui no es pot...
I t'ensenyava,
t'ensenyava.
Clar,
després va donant una volta,
es va enfocar això com un esport,
i aquí,
doncs,
ja això ja no és el mateix,
no?
Però ara,
clar,
tenim mala premsa,
perquè algun sector ho fa,
tenim mala política,
i,
però bueno,
la societat no es vol,
però es necessita,
és a dir,
això ho paga,
tenim uns estudis,
Josep,
que unes colles de senglar
durant tot un any
van veure l'esforç econòmic
que tenien,
doncs hi sortia el senglar
a 1.300 euros,
eh?
Però tu ara llogues una empresa,
mira,
els pobles
tocant a la costa,
podem anomenar
noms,
Altavulla,
Valls,
Montblanc encara té molt de...
Però Montroig,
Cambrils,
és a dir,
aquí és inviable
la cacera normal
que podem fer,
bueno,
doncs això,
aquests animals estan allà,
doncs això,
pressupost,
ajuntament,
i una empresa
de control de fauna,
perquè a més a més,
aquest això
van a un veterinari,
fan...
després hi ha un residu,
hi ha un residu
que és biològic,
que és l'animal,
que això va al contenidor,
que s'ha de cremar,
i tot això puja cèntims,
però molts de cèntims,
molts de mils d'euros.
Què fareu al muster,
el cap de setmana,
aquest o l'altre?
Sí, sí,
el dia 6,
el dia 6 de setembre,
el dia 7 de setembre,
cada dos,
tres anys,
s'ha de fer uns cursos
de seguretat,
precisament perquè
s'incorpora gent jove,
i clar,
nosaltres trobem
que un noi jove
té les mans un rifle,
i aleshores,
doncs,
s'ha d'ensinistrar,
i potenciem
el que és el cap de colla,
el cap de colla
és el veritable motor,
és l'organitzador,
és el que pateix,
és el que està pràcticament
al damunt
del que passa,
dintre i fora de la batuda,
perquè la batuda,
no hi ha per èxit
de captures d'animals,
sinó perquè surti tot bé,
ningú em prengui mal,
però aquí també tenim un buit,
tenim un buit,
perquè no tenim
un prou recolzament,
perquè la gent no entén,
jo entenc que tu ara
amb la teva família diguis,
mira,
diumenge
agafarem la bicicleta,
o dissabte,
perquè hi anirem,
doncs no sé,
a predell de la teixeta,
arribes allà
i te trobes una batuda,
ostres,
sí que em sap greu,
però bueno,
hi ha opcions,
perquè quan fem la batuda,
parles amb el primer caçador,
i te dirà,
per aquí no,
vés per allà,
primer el que no puc fer
és plegar el carro,
els gossos,
tancar la batuda,
perquè tu vols passar,
principalment,
aproximadament un 83%
de territori català,
és propietat privada,
i jo tinc autorització
per estallar,
i que sigui la meva afició
t'estic fent una feina,
a mi em sap greu
que digui,
hòstia,
doncs bueno,
si hi ha diàleg,
te direm per on pots passar
i tu pots continuar
fent la teva cursa,
però clar,
no entris a la batuda,
no entris a la batuda
perquè a part
que fas malbé la cassera,
hi ha un perill,
hi ha un risc.
A més,
aneu amb agents rurals,
generalment,
o a vegades,
segons que en són.
Hi ha batudes
que són molt,
molt,
molt anomenades,
i, bueno,
ho sap
perquè els ajuntaments
ho comuniquen
i en qualsevol moment
pot vindre l'Alseprona,
pot vindre agents rurals
o Mossos.
Batudes de Casamajor,
és el que fareu
el dia 6
a l'espai Most...
El espai Moster
del Moster,
al moster
del camp de Tarragona.
I, bueno,
és això,
és fer un monol...
Jo començo
els anys 50-60
quan 25-30 caçadors
feien un senglar
i per menjar-te el senglar
havies de fer cua
perquè et feien una bosseta
i l'altra fotografia
és l'any 2000
amb 25 senglars
i 4 caçadors,
per dir-ho de la manera.
És a dir,
i analiso el per què
de tot.
Una miqueta
del que estem parlant
ara aquí d'antena,
analiso allà
el per què
que hem fet bé
o malament
i el que hem fet
i el que tenim
el que aprofita.
El per què
aquesta expansió
és tant d'un
com de l'altre
com el del Cabiral
també, eh?
Anirem parlant
avui, doncs,
amb el Joaquim Vidal,
eh?
De la Federació de Caça de Tarragona,
president de la Federació de Caça de Tarragona,
escolta'm,
com sempre,
un pla que ens acompanyis,
que vagi bé a octubre,
comenceu el primer cap,
primer duemenge.
A veure,
també faig assabentar,
aquest duemenge comença
a la mitja veda,
la mitja veda són 4 duemenges
que està adreçat al Colom,
al Colom
i, bueno,
i enguany
ensorre una miqueta la tórtola
qui la pugui caçar.
i,
però, bueno,
ja és una manera,
és una manera perquè
tots els tudons
que es caçaran
el dia 24
aquells ja no menjaran avellanes,
eh?
Llavors,
i ara començarà la avellana,
clar.
Doncs,
segurament,
si hi ha algun pagès escoltant,
n'estarà també molt content.
Sí,
estarà content, sí.
Que vagi molt bé,
gràcies,
jo,
quin bon estiu.
A vosaltres,
com sempre,
Josep,
moltes gràcies.
Ara que estem assentats,
tots junts a mitja nit,
brisset a vora el mar,
records de l'estardit,
recordar-se els matins,
quan caiem a la platja
des del llit,
com si fos ahir.
La vida et dona voltes,
però és millor al teu costat,
cada fi del món ens trolla,
tots ballant.
No importa si fa fred o crema,
el fot de Sant Joan.
les estrelles sempre brillaran.
Ella,
la meva estrella.
Ella,
la meva estrella.
Ella,
la meva estrella.
Ella,
la meva estrella.
i la meva estrella.
Els teus cabells volant,
somrius i et giràs,
ets com l'eterna pau,
la brissa,
la broma divina.
Si ens venen a buscar,
brillaré més que mai.
Mira com brilla.
La vida et dona voltes,
però és millor al teu costat,
cada fi del món ens trolla,
tots ballant.
no importa si fa fred o crema,
el fot de Sant Joan.
Les estrelles sempre brillaran.
Ella,
la meva estrella.
Ella,
la meva estrella.
Ella,
la meva estrella.
Ella,
la meva estrella.
Ella, la meva estrella
La meva estrella
Ella, la meva estrella
La meva estrella
La meva estrella
Las concertadas al 680 42 17 11
Repetimos
680 42 17 11
Promociones José Luis
Tu nuevo hogar
Te está esperando
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades per a tothom
I novetats com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
Des de només 80 euros més IVA
I si vols més visibilitat a la
96.7 FM i
Tarragona Ràdio.cat
Aprofita ara els descomptes exclusius
Per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
I fes que el teu negoci
Marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
I fes que el teu negoci
El més terrible dels sentiments
És el sentiment de tenir l'esperança morta
Paraules de Federico García Lorca
Que avui llegim en un comunicat
Una convocatòria
D'avui al vespre
A la tarda a les 7
Una convocatòria
A la plataforma de solidaritat
Amb Palestina
Del camp de Tarragona
Que ens convoquen un dia més
Per allà en van fer
Unes quantes de concentracions
Avui 21 i també el 28
I el 4 de setembre
Concentracions
Al balcó del Mediterrani
A les 7 de la tarda
Casolada
Per fer sentir la veu fins allà
Fins al pròxim Orient
La veu de
I les paraules
De Federico García Lorca
Que recordem
En un dia com el d'avui
Però també
La veu del SAT
Que diu
Que un míssil
Van derrocar al seu edifici
Molts morts
Germans
I cosins
Cinc glossos
Ell se'n va sortir
Amb un traumatisme
Cranium cefàlic
Que el va deixar sec
Sabeu com ho explica
Doncs
Diu
Els meus ulls
Van marxar al cel
Abans que jo
Només tinc 5 anys
Testimoni com aquest
O de la Fàtima
Doncs també
Un nom fictici
Per preservar la seva seguretat
Una mare
De Beitlaïlla
Que diu
Que aconseguir aigua potable
És una batalla
Aconseguir menjar
És una batalla
Aconseguir verdura frita
És un somni
Però segona mare
Amb sort
Perquè els meus fills
Segueixen amb vida
Testimoni directes
A part d'intentar
Doncs
Mirada
Que no quedi deshumanitzat
El conflicte
Allà
Al Pròxim Orient
L'atac
Millor dit
Al Pròxim Orient
Que està
Doncs
Avui
A més a més
En un punt
Àlgid
Gonzal Barrios
Molt bon dia
Benvingut
Bon dia
Avui a més a més
Entraria avui
Entraria avui
Doncs ja l'entrada
De la capital
És el que estem veient
A través d'alguns
Mijans
De comunista
Perquè també
Podíem parlar
De retruc
De l'assassinat
De periodistes
Que treballen allà
A peu de canó
I que era també
Doncs una mica
El tema central
L'última concentració
Què hem de dir
En un dia com el d'avui
I amb aquests testimonis
Que acabem de
De feixir
Perquè a vegades
Queda com difuminat
No la
Sí
A veure
Són
En el cas
Dels vostres companys
237 periodistes morts
Han anat directament
A matar'ls
Perquè no volen testimonis
De fet han matat
Tota una classe social
De Palestina
Que són metges
Enfermers
Professors d'universitat
Etc
Han tancat
Totes les universitats
Etc
Perquè no volen
Que continuï
Tota la part cultural
I la part tècnica
En aquesta societat
És la deshumanització
D'aquesta guerra
És esferidura
Jo
Vaja
Hi ha estat
Bastants conflictes
Nicaragua
El Salvador
Guatemala
A Comboja
Comboja
A Colòmbia
On hi havia
Conflictes
Hermanos
Però mai
A la vida
S'havia vist
Una cosa
D'aquestes
A més
Ho deia
Una
Antropòloga
La Rita Sagato
Argentina
Que deia
Que aquest conflicte
Té una especificitat
Molt concreta
I és que així
Com l'Holocaust
És a dir
L'eliminació
De gran part
Del poble
Jueu
També
Del poble gitano
Homosexuals
Discapacitats
Etc
Que va fer
El Tercer Rai
Que és a Alemanya
Durant la Segona Guerra Mundial
Era una cosa
Que se sabia
Però quedava molt ocult
I no es presentava públicament
Que és el que està passant ara
Que aquest genocidi actual
Amb la seva crueltat
I la seva deshumanització
Està cada dia present
Els medis de comunicació
Les televisions
Etc
El que no volen
És que d'allà surti
Per això és quasi impossible
I tant vosaltres
Com els diaris
Com la televisió
Com altres ràdios
Etc
Estan trient notícies
Impactants
De tot això
Vull dir
Que el que no volen
Allà és que surti
Per això n'han matat tant
Si seguiran matant
Tots els periodistes
Que calgui
El conflicte
Al Pròxim Orient
No és una cosa d'ara
De fet
Fa molts anys
Que es parla
Molts anys
Moltes dècades
De conflicte
Allà
Al Pròxim Orient
Sí que té la seva complexitat
Per dir-ho d'una manera
I tu que has viscut
També molts llocs de conflicte
És difícil d'explicar
O no?
Sí
És difícil d'explicar
Però és per fer una següència
Molt ràpida
Quan van començar a marxar
De Rússia
Els jueus perseguits
D'Europa i de diferents llocs d'Europa
I de diferents llocs de conflicte
Molts van anar cap allà
Es van començar a assentar
A Palestina
Palestina havia la seva població
De tota la vida
Va començar a assentar allà
Es van començar a crear uns conflictes
Va arribar un moment
En què allò va ser
També problemàtic
I l'ONU va prendre parts
I el que van fer
Va ser
La declaració de Dalfour
On donaven
Al govern
Britànic
Com
Tenia que patrocinar
O establir
Allà
El tema administratiu
De tota aquella zona
Que anaven arribant
Continuament
I anaven desplaçant
A la població palestina
Quan es va fer
Aquesta declaració
Dalfour
Hasta que no es va donar
Diguem
La creació de l'estat
D'Israel
Dins de Palestina
Van haver-hi molts
Moments de violència
Fets pels mateixos jueus
Van volar
Hotels
Exacte
Al final
Ja cansats
En el Reino Unit
Els va donar
La independència
Es va crear
Aquell estat
Aquell estat
Que es va ser creat
Per l'ONU
El que passa
Que ells no en tenen prou
Perquè volen conquistar
Ells un poble
Elegit per Déu
I volen quedar-se
En tota la zona
I vull dir
En aquests moments
S'estan parlant
Que es volen quedar
Una part
De l'Iban
Molt més gran
Que la que tenen
Del saltos al volant
Tot a Palestina
Es volen quedar
Una part de Jordània
Etc
Es volen fer
La gran pàtria
Estem en un moment
Internacional
De la Gran Amèrica
La Gran Sèrbia
Si te'n recordes
També
La Gran Rússia
I la Gran Israel
I estem en aquest moment
Diguem
D'un imperialisme
D'extrema dreta
Brutal
Amb tot això
Bé
Què va passar d'aquí
Doncs
D'aquí va passar
Que els pobres jueus
Que no eren
Un poble
Sempre tranquil
Culturalment
Molt important
Van començar
A ser marginats
Marginats
Si comença
Una guerra bruta
Contra ells
Una guerra bruta
Una ocupació
I un desplaçament
De les poblacions
La famosa NAFCA
Que van desplaçar
700.000 palestins
De la zona
Per quedar-s'ho ells
I ells
S'estan convençuts
Que s'ho volen quedar
I ara ja és
A l'apretada final
Perquè coincidit
Històricament
A la pujada
Per segona vegada
De Donald Trump
Que també té aquest esperit
Que vol fer allà
Una riviera
Imaginen't
Quins cinismes
Vol fer una riviera allà
I ells volen
Aniquilar
El poble
Què passa
Que ara hi ha
Molts països
Que han dit
Que a la próxima reunió
De l'ONU
Reconeixeran
L'estat
Els dos estats
Els d'Israel
I reconeixeran
L'estat de Palestina
Però no volen
Que arribi aquí
Llavors s'han apretat
I han tancat
Moltíssim
Els moments
La seqüència
I ara estem dient
Amb urgència
Que han d'ocupar
Gaza
Per poder eliminar
Tot el que puguin
D'allà
I treure la gent
De Gaza
On està la gent ara?
Perquè clar
Veig això a través
De la BBC
De fa un parit d'hores
Bueno
Que ja sense
Centenars de Palestins
Fugen
Després de l'inici
De l'ofensiva terrestre
D'Israel
Contra la ciutat de Gaza
On està la població
Ara de Palestina?
En dos focus
Un al centre
I a l'altre al sud
Pensa tu que
Gaza és molt petita
Té 43 quilòmetres allà
Però molt pocs àmples
El que és un gueto
Estan aprenent
Estan fent els israelis
El mateix
Que van fer els alemanys
Els nazis
Amb ells
El gueto de Persòvia
Si te'n recordes
Ells tenen un gueto
I aquest gueto
És tota la franja de Gaza
I ara
L'individu en dues parts
Tenen una part
De la població
A la ciutat de Gaza
Aquest nord
Que vol entrar a per avall
I la per sur
És a dir
Ara tenen dos milions
I pico de persones
Apretades com poden
En tendes a campanya
Bombardejant-nos fa dos anys
Que estan bombardejant
Contínuament
Gaza
Ara hi ha un edifici
I bombergen les tendes a campanya
És a dir
No és una lluita
Entre dos exèrcits
Ucrània i Rússia
Tenen dos exèrcits
Cada un
I Ucrània
Molt finançat
Per totes les potències
Europees
Amb molts mils de milions
De dòlars
Amb material
I amb armament
En drons
Etc
Palestina no té res
Té quatre membres
De Hamas
Que ja tothom dubta
Que existeixin
I estan matxacant
A la població civil
Amb una deshumanització
Tremenda
Una deshumanització
Tremenda
I a més que
A part de la població
D'Israel
Està d'acord
Altra part lluita
Duríssimament
Perquè això no passi
Però hi ha gent
Les famílies
Que se'n van allà
A veure
A fer una cervesa
A veure com estan bombardejant
Se fan selfies
Etc
I després hi ha
Un programa
Molt bé definit
Molt ben definit
Tot això
Per això no està passant
Ara
És el que tu em deies
Que intenta trencar
El creixement demogràfic
Natural de Gaza
I això s'està veient
Amb la patança
Dels crius
Hi ha periodistes
Hi ha metges
Que han estat a Gaza
D'Estats Units
Al Reino Unit
I d'Espanya
Que s'estan unint
I estan estudiant
I informant
De tot el que ells
Han trobat
Amb els hospitals
Allà
Quan encara hi havia hospitals
Com disparaven els crius
El CAP i el PIT
Ho tenen en radiografies
Ho tenen
Bé
Ho tenen totalment documentat
Per veure com s'estan
Exterminant els crius
I les dones
Volen
Exterminar els crius
Tot el tema
De la salut sexual
I reproductiva
En aquests moments
És impossible
Una dona que apareix
És que no té cap possibilitat
Quasi de sobreviure
Al criu
Elles sí
Tenen que fer una cessària
És que no tenen
Potser ni per fer
Una cessària
Inclús
És molt curiós
Perquè hi ha gent
D'un institut
De la ONU
També que hi ha un fa
Que es dedica
Amb el tema aquest
De salut reproductiva
Que el que han fet
És
Desplaçats
Perquè són palestins
Com els altres
O busquen les dones embarassades
I els hi donen
Amb aquest
Imaginat
Els hi donen
Amb aquests moments
Un gençol net
Unes estisores
Un cordill
I una pastilla de sabó
I això pot ser la diferència
Entre la vida
De la mort
De elles
I dels crius
Això és el que està passant
Això és el que està passant
A la franja de casa
Què preteneu avui al vespre
Quan hi hagi aquesta concentració
A les 7 de la tarda
Perquè ja se'n va fer una
Algunes
No és una sola
Avui a les 7 de la tarda
El dia 28 d'agost
I el 4 de setembre
A veure
Nosaltres portem
La plataforma
Port Palestina
Que està la coordinada d'ONG
L'associació
Ara ve palestina
Hi ha més gent
De partits
De sindicats
Gent individual
Amb aquesta plataforma
Hi ha portat més a 40 accions
Durant aquests dos anys
Tant aquí com a Reus
Inclús a Valls
També s'han fet
Perquè és del camp de Tarragona
Aquesta
I el que van plantejar últimament
Que va ser el tíxol
S'ha fet 94 de jous
Sapient que tot això
Es anava a accelerar moltíssim
Perquè no volen arribar
Al mes de setembre
Així volen iniciar
La invasió total ja
Per no tindre més pressions
A altres països
4 dijous
En què farem una cacerolada
I llegim un comunicat
Llegim un manifest
Donem informació
Etc
I on serà
El dijous passat
Aquest dijous
I el dia 4 també
I a la mida
El dia 4
Intentarem
Si som prou gent
De començar a fer una manifestació
Un cop acabada
La cacerolada
I el que demanem
A la població
És que s'assumi
Massivament
Simplement
Demonstar
El nostre rebuig
Cap a un genocidi
Que tots
És impossible
Tots ho sabem
Tothom és coneixedor
D'aquest tema
És un genocidi
Amb una gravitat
De deshumanització
I una gravitat
Humana
Tremenda
És l'aniquilació
D'un poble
Que no ha fet res
Sinó lluitar
En la seva resistència
Per no ser eliminats
Durant tants anys
És a dir
Estan
Estan
Estan
Estan
Estan
En temps
A campanya
Bombardejats
A més
És que això
No ha començat ara
I això ja fa temps
Que ha començat
Perquè hi ha moltes gades
Que diuen
Que amb els últims
Des del 2018
Està ara
Havien duplicat
La compra de Marmé
En Israel
El 71%
L'han estat comprant
A Estats Units
Durant aquests anys
El 27 o 28%
L'han comprat
A Alemanya
I el 4%
A Itàlia
Però sempre
Amb aquests tres països
Que els han donat
Un suport extraordinari
Per poder fer
Aquesta massacre
I
A banda d'això
Si recordes tu
Va haver-hi un atac
A tota la cúpula
De Hamas
Brutal
Sabint un Teren
Va haver-hi un atac
A la cúpula
De Hezbollah
A l'Iban
Que els van fer explotar
A mils
De dirigents
Els busques
I tot
Això té
Fé 4 anys
Que s'estava preparant
Sabien perfectament
On hi havia
La major part
De la dirigència militar
D'Iran
També
Ho han fet
El mateix
A Yemen
És a dir
Porta molts anys
Preparant això
Aquest cop de mar
Es volen quedar
En Palestina
Part de l'Iban
I Jordània
I això pot ser
I serà una massacre
Abans
A la convocatòria
Posàveu dos
Dos testimonis
Que són els que hem llegit
El Sad
I la Fàtima
No en fictici
Teniu més
Hi ha un
D'una doctora molt interessant
D'una doctora nord-americana
Que és d'origen
Àrab
Que és lluitanya
Ad Hassan
Que és especialista
En cuidats intensius
Periàtrics
I durant l'última década
Ha viatjat bastantes vegades
A Salgasse
Ha donat classes
O format gent a classe
I davant d'un comitè
De la ONU
Que la van entrevistar
El 2025
Va dir diverses coses
Que són
Espaldonada
Que molts medis
Principalment
Els crios palestins
No són crios
Per molts medis
Per molts medis de comunicació
Internacionals
Però els nens israelis
Sí que es consideren nens
Els palestins no tenen noms
Sempre mor aquest
Tal tal
En canvi els nens israelis
Sempre els que tenen algun problema
Sempre tenen noms
Els palestins moren passivament
Alguns causats
Per causes desconegudes
O que no són mai assassinats
Activament
Per un perprotador
O un fractirador
Identificat
I això és mentira
I després
Ella diu
Que jo soc pediatra
I més o menys
Deia que ser
El que tècnicament
És un cri
El que tècnicament
No és un cri
I als nens palestins
No se'ls permet ser nens
És a dir
Són despujats
De la seva innocència
De la seva humanitat
I de la seva identitat
Sempre són anònims
Hi ha tants
Ara 15.000
16.000
17.000
18.000 crius
Cremats
S'embala-se el cap
Embala-se el pit
Etcètera
Etcètera
O utilitzats
Com a escuts humans
Quan entren
Als edificis
O per camins
Que poden haver-hi
Bombes i tal
Els porten davant
Com a escuts humans
Que això està prohibit
En totes les convencions
Internacionals
Dels conflictes armats
Doncs ells utilitzen
Crius
Adults
Com a escuts humans
És una situació
De deshumanització
Tremenda
El que està passant allà
L'ONU
Que deies també
Que va intervincer
En el seu moment
A la franja de
Bueno
Per si morien
He vist alguna declaració
Del responsable
De la ONU
Que instava
A menys des d'ahir
Que van entrar
A gasa
O que entren a gasa
A parar màquines
Insta
Que hi ha així pau
És prou
N'hi ha prou
Com això o no
A veure
El que s'hauria de fer
És anar al foc
Immediat
Immediat
Retirar l'exèrcit
A parar els bombardejos
Deixar entrar els aliments
Ho deia també
El Josep Borrell
Deia
En un costat
Del mur
O de la frontera
Hi ha
Mils de camions
Carregats a menjar
Que els jovens
Integristes
Jueus
Van als crius
A 14, 15, 16, 18, 21
20 i escaig d'anys
Obrir els camions
I fer voler
Tota la càrrega alimentària
O medicinal
Que hi ha
Aixafant l'exèrcit
Això es veu
Amb quantitat de vídeos
I a l'altre costat
Hi ha la gent morint-se de gana
Vull dir
Hi ha gent que disfruta
Que està fent això
I els veu
I veu que són
Eixi s'han deshumanitzat
És com a cucaratges
Com si fossin rates
Però ells no són sers humans
Els palestins
Això és el més greu
Llavors aturar aquest odi
Que l'estat d'Israel
L'estat crea
En la seva pròpia
O en part de la seva pròpia població
Contra els palestins
Serà molt difícil
Però el primer que ha de haver-hi
És
Per una banda
Aturar
I deixar entrar
Tota l'ajut humanitari
De menjar
I de medicació
Dins de la franja
I ara
Tindran que tornar
A construir
Palestina
Si és que això es consell
Perquè si no
Se la quedaran
I faran una riviera maia
Com vol fer
El Donald Trump
És que és molt fort
El que estan parlant
I això és que
Sembla un xiste
I no és un xiste
És una realitat
Llavors
Això tenia l'alt al foc
Deixant entrar
Tota l'ajut humanitari
Recolzar tot aquest tema
Tots els països
Possibles
Del món occidental
Sinó occidentals
I aturar aquesta bogeria
D'un govern
I d'un país
En aquest moment
Que s'està comportant
Com la pitjor lacra
De la humanitat
Com van fer amb ells
És a dir
Ells van ser
Les víctimes
Del holocaust
I ara són els butxins
Del nou holocaust
I els palestins
Són les víctimes
De les víctimes
Que va haver-hi
L'holocaust
Gonzal Barrios
Dentre pobles
I també membre
De la plataforma
La solidaritat
Amb Palestina
La cap a Tarragona
Que com deies
Al començament
Hi ha diferents entitats
Aglutinades
De tot el territori
I avui la concentració
A les 7 de la tarda
Cassolada
Per tant
Que portin cassoles
Sí
Avui 21
I també el 28
Que és dijous que ve
I el dia 4
Que és l'altre dijous
Per tant 3 de seguida
Així
Per anar-hi
Valcó del Mediterrani
Sí
Valcó del Mediterrani
A les 7 de la tarda
Gonzal
Que vagi molt bé
Gràcies per explicar-nos-ho
I fins aviat
I fins aviat
Només espero
Que la humanitat
S'està jugant moltíssim
Amb això
Perquè a partir d'ara
Qualsevol població
Que creï algun problema
En l'última nacional
O en Bundé
Pot ser eliminada
Radicalment
Com està passant ara
La pretemporada del Nàstic
A Tarragona Ràdio
Aquest dissabte 23 d'agost
A les 8 del vespre
Viurem el seter i darrer partit
Amistós de la pretemporada del Nàstic
Des de la ciutat esportiva
Dani Jarque
De Sant Adrià del Besòs
Viurem el partit
Entre l'Espanyol B i el Nàstic
I com sempre
I des de fa 33 temporades
T'ho explicarem
Tota la sintonia
De Tarragona Ràdio
Al 96.7
De la FM
Al web
I també
A les aplicacions mòbils
Viu la 33ena temporada
Dels partits del Nàstic
A Tarragona Ràdio
Viu el futbol
Viu el Nàstic
I viu els gols
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
I trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Benvolgut multireformista.
A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta,
però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus.
Per això a Obramat revisem cada dia els nostres productes
per oferir-te les millors marques professionals
amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs,
on compren els professionals.
Obramat.
Passió en vega,
Rosalén,
Els pets,
El petit de Cal Adil,
Julieta,
Tartarrelena.
Aquest estiu,
el festival Camp de Mart reuneix a Tarragona
la millor música i ars escèniques
per a tots els públics.
Del 20 de juny al 14 d'agost.
Consulta tota la programació a tarragona.cat barra cultura.
Atención.
¿Estás buscando piso?
Esto te interesa.
Promociones José Luis pone a la venta las últimas viviendas
en la vinguda Països Catalans en San Pere y San Pau.
Amplias viviendas de tres habitaciones y dos baños
con acabados de calidad
y listos para entrar a vivir.
Más información y visitas concertadas
al 680-42-1711.
Repetimos,
680-42-1711.
Promociones José Luis.
Tu nuevo hogar te está esperando.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom
i novetats com la promoció Nou Comerç.
7 dies de publicitat
des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio.
Som 40.000.
Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De fet, el protagonista del llibre, o un dels protagonistes, és un jove de 17 anys que ve des del Senegal fins a les Illes Canàries, precisament.
Per tant, avui ens diga una mica tot.
Epítom, d'una esperança, la seva autora és Tecla Martorell. Tecla, que tal, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon estiu.
Igualment.
Més d'agost.
Bueno, el que queda, no? El que queda, no? El que queda, no? El que queda. Bueno, queda bastant encara, que duren molt d'hora.
Anem sortint, eh? Bé, no t'argo, no sortim perquè anem d'aquí a Santa Tecla.
Ja, sí, sí.
Anem sortint directament, no sortim. El llibre que, de fet, ja està acabat, no? Però encara no està presentat, eh?
O sigui, fem una avançada en primícia, eh?
Sí. El dia 1, el dia 1 de setembre, ja es pot comprar, ja estaran les llibreries, i si no es troba es demana, no? Que les distribuïdores, per això i són.
I presentar ho presentarem una miqueta més tard, perquè l'editorial és de fora i no va pensar que Santa Tecla aquí espera tot.
I llavors hem quedat que ho presentarem a l'octubre.
El dia 8 d'octubre a Tarragona, ho presentarem a l'antic ajuntament a les 7 de la tarda, vindrà l'editor, el Rafael Casas,
i, curiosament, presento primer Reus el 4, el 4 d'octubre, però per qüestions de disponibilitat d'espai, a Reus, a la Teína, a les 12 del migdia.
La història...
Bon i hem acabat amunt blanc i avall, vull dir, que ja tinc, que ja tinc, ja sí, farem bolos.
Per què aquesta història? Perquè aquí parles en primera persona, que per cert és difícil, és que no en primera persona, eh?
Bueno, ara en parlem.
Parles de les dificultats i les pors d'aquest noi de 17 anys, que travessa en Calluco el mar, fugint de la misèria,
perquè en cap és una història que és molt compartida, i que ve del Senegal i fins a les Canàries, precisament, eh?
Si arriba o no.
Si arriba o no, jo...
S'ha de llegir el llibre per saber si arriba.
No és gaire llarg, de fet.
Per què aquest tema?
Mira, jo altres vegades, altres llibres, ho he comentat quan em preguntem a mi la meva feina, em va marcar molt, m'ha marcat molt, no?
El fet d'haver treballat tota la vida a la docència en el món dels adults, sempre m'ha tocat treballar en barris d'aquests, doncs, del voltant de les ciutats industrials, no?
Que és on arriba molta gent amb uns que es ve a buscar la vida, no? I s'instal·la en aquestes zones més perifèriques.
I sempre he treballat en migració, amb gent que ha vingut de fora. Primer vaig treballar, vaig començar l'any 81, vull dir que ja ha plogut, doncs, amb gent vinguda de la resta de l'Estat, bàsicament eren d'Andalusia,
jo tenia pràcticament les classes plenes de gent d'aquest origen, de persones d'aquest origen, i amb els anys van anar canviant, el mosaic de les classes van anar canviant, i van anar arribant gent que es deien de països extracomunitaris, no?
Es deia llavors, no sé com es diu ara, i bé, la veritat és que a mi m'ha ajudat, tant la primaria com el final de la meva vida docent,
m'ha ajudat molt haver conegut aquest altre Tarragona, no? Aquestes altres persones que s'han instal·lat a la ciutat, i que venen carregades de la seva cultura i de la seva manera de veure les coses,
i que a mi m'han fet qüestionar moltes coses, m'han fet entendre que no som el malic de res, i que hi ha coses que menys tenim,
i que sí, sí, sí, reafirmo que menys tenim, i que veritablement són molt interessants i molt riques, i que a mi personalment m'han ajudat a veure la vida d'una altra manera.
I com que alguns d'aquests joves que han vingut, de nois que han vingut en pastera n'hem tingut molts, jo de noies no n'he tractat, però de nois sí, molts,
i en concret d'aquests que han vingut jovenets, i bé, i han estat a classe, els he tingut a classe, i era canalla, era canelleta, que venien amb unes il·lusions,
o venien, i no sabien ben bé per què venien, no, venien, no sé, perquè veuen que aquí tothom viu molt bé, i ells també volen aquest, no sé, volen formar part, no, d'això, volen tenir-ne un trosset també, no.
I, i bé, m'hi vaig veure obligada, així com vaig escriure a Mil Milles, no, que era un recull de testimonis de la majoria de gent que havia tingut a classe,
que eren de diferents orígens, que explicaven el seu testimoni, i que no era un testimoni per fer llàstima, vull dir, que hi havia gent que aquí diem el clàssic no sé què,
i tenia un nivell cultural que la majoria de gent d'aquí ja el voldria tenir, i bé, doncs amb aquest m'hi vaig veure una mica obligat,
perquè els que he tingut jo eren, no eren això que expliquen, no, els mitjans, molts mitjans de comunicació, o molta gent que parla perquè tampoc coneix massa la realitat, no,
i m'hi vaig veure obligada, i vaig agafar, va inventar una història d'un xavalet que ve, i té la intenció, no, d'ells, ja tenen coses maques allà, ja tenen,
però ells volen asfalt, volen llums, volen gratacels, volen, bueno, el primer món, no, el que és el primer món.
I és una mica vist amb una, amb una, amb una òptica de, de crítica del postcolonialisme, no, d'aquest, d'aquest primer món,
que no vol saber res d'aquest tercer món, però que en viu d'aquest tercer món, no, perquè està el colacau que ens posem,
ells no se'l poden posar a la tassa, però nosaltres ens el posem cada dia de matí el que vol, no, o el cafè, o, vull dir,
bàsicament tot el que tenim, no, surt d'allà, i ells no ho poden gaudir, no, i llavors quan venen aquí, també volen la seva part de,
de benestar, doncs diem que no els hi toca, no, que són països que tenen dictadors, com si no n'hi hagués,
com si, bueno, la democràcia, vostè, està sobrevalorada a vegades.
La imaginació, parlem de la novel·la, eh, no, la forma essencial, no, de l'art d'escriure, eh,
de la part que surt del cap de tecla Martorell, però la duresa del viatge, t'ho han explicat ells, com és el viatge en Calluco...
Mira, no massa, no massa, jo...
És a dir, t'ho prenen una altra, ells se'n parlen d'això o no?
No, no, no, no, a mi massa no. Home, quan portes molts anys sempre treus coses, no, sempre pots treure informació,
perquè jo he sigut preguntadora de mena, no, i però d'ells, instintivament de parlar-ho, no, no.
A mi m'ha servit més les dones d'aquests nois, no, quan han portat les dones i això, llavors que tampoc no et pensis que elles sàpiguen massa, eh,
vull dir que no... Jo crec, jo crec que és una mica com els nostres avis, que no parlaven de la guerra civil, no,
que era com una cosa que, no sé, estava allí com aparcat i no es parlava, no.
No preguntis, d'aquí.
Sí, i llavors ells, a mi, de manera espontània, no. Ara, si els hi preguntes i això, doncs, van explicant.
I aquests noietts eren els que em cridaven més l'atenció, no, perquè deia, però què veniu a fer aquí?
Llavors, quan te contestaven, deies, si és que són canelleta, no, venen, i aquí els tractem com si fossin gent gran,
i és molt dur, eh, passar aquest viatge, llavors, la por, tots coincideixen en dir la por, no,
la por d'estar en un lloc on no pots tocar mai de peus a terra, no.
I no sabés ser llibre.
Estàs penjat, estàs al mar, estàs allà i no et pots.
I tampoc no en parlen de les màfies, has d'indagar molt, de preguntar, perquè ells, bueno, és una cosa com a molt amagadota.
I, però, bé, jo en parlo molt poc aquí, eh, en parlo molt poc de...
Parles del que deixen enrere, també, de quan marxen amb el callucó, el que deixen enrere, allà.
Clar, clar, clar.
La família...
És una mena, és una... no he escrit mai d'aquesta manera, és un repte, per mi ha estat un repte.
És un llibre que no sap si comences pel final, quan arribes al final te n'adones si és allò era o no era,
perquè es barreja molt el que... perquè ells diuen, són tantes hores que t'adorms, no?
Te vas a dormir a la barca, te vas embacanyant i quan te despertes, no saps si he passat una hora de...
Vols que el temps passi, passi de pressa perquè tens ganes d'arribar?
Doncs he jugat una mica amb això, no?
Amb la por de no arribar i amb la... i amb això, amb barrejar la realitat amb el somni, no?
I això m'ajuda a fer regressions, perquè aquest xiquet ve a buscar, ve amb l'esperança de trobar un amic seu que ha marxat abans,
que ha vingut aquí perquè... o ve aquí perquè... perquè vol ser cantant de rap.
I ell resulta que el truca per telèfon i no li contesta mai, no?
No sap què ha passat amb aquest xiquet, no?
No li passa pel cap que pot estar al fons del mar, no?
Bubba es diu, no?
El Bubba és el protagonista.
El protagonista que és el noi de 16 anys, ja d'hora.
Ell diu que en té quasi 17, perquè vol ser més gran de...
No diu mai que té 16 anys, que té quasi 17, que va més gran.
El llibre que es diu Epítum, d'una esperança, per tant, ja ens dius el títol que parles d'una obra...
d'una realitat més extensa, no?
Sí.
Molt més extensa del que tu expliques al llibre.
Sí. No és llarg. És un llibre que no és massa llarg.
Jo volia que fos tipus dietari, però no em sortia, perquè si veritablement volia jugar amb aquesta ambigüitat del temps, no?
Que a vegades ens passa quan estem de vacances, que no és el cas d'ells, però no saps quin dia estàs de la setmana, a vegades, no?
Doncs vaig voler jugar amb aquesta amb l'Epítum, que és una miqueta més abstracta, no? Estan dilluns, 3 de març, no?
I això. I sí, sí, sí, pretenc jugar amb això amb el temps, no? Amb no saber quan de temps ha passat, i amb parlar una miqueta d'aquesta Àfrica que ells expliquen, no?
D'aquesta... bueno, d'aquesta... del que deixen, no? Hi ha, per exemple, amb aquest caiu que ve una dona, però aquest xiquet...
Però clar, nosaltres diem africans i ho posem en un sac, no?
Tots iguals, no?
I tot això. Venen uns estrangers que ell no coneix la llengua i no dedueix de quin país poden ser, perquè no parlen cap dels dialectes que ells que parlen no el coneix, no li sona res, no?
Llavors, bueno, dedueix, es presenten aquells i són de Níger, no? Clar, que ells han passat tota una odissea també per poder arribar fins a mar.
Aquesta dona, com pot ser que no té res a veure amb la seva mare, no? Perquè és una altra Àfrica, no? És l'Àfrica aquella que et planten, no? De les dones reservades,
la seva mare és la clàssica africana que riu amb la boca oberta i va al mercat i parla amb les dones i... no sé, és una miqueta reivindicar, no?
Que allà hi ha una manera de ser, que és la seva manera de ser, no? És la seva.
I que com a qualsevol infant volen també tenir un present i un futur, no?
Sí, sí.
Com a els nostres fills, efectivament, ni més ni menys, no?
Si pogués ser futbolista seria el millor que li podia passar.
D'algun equip? D'algun equip o no? O altra més?
D'algun equip? No, no, no. Però ell fins i tot aprofita, que això sí que ho expliquen ells,
aprofita que hi hagi una Champions, la barca que marxa, la barcassa i el que organitza el viatge i tot.
Aprofita en aquestes dates així, que hi ha una Champions, perquè diu que Àfrica,
sempre expliquen Àfrica, el esport nacional és el futbol.
Llavors diu, tothom està veient el futbol, llavors marxes més tranquil, no?
Però, bueno, són uns... Busquen, no? Dates així que diu la policia està mirant la tele
i estan una mica més distrets a veure si troben el forat per poder sortir, no?
És l'únic personatge del llibre de Bubba o n'hi ha d'altres? És l'únic personatge del llibre, Bubba, o...?
Bueno, ell és el que ho explica tot.
Ho explica en primera persona, eh?
Sí, ho explica en primera persona.
Està escrit en primera persona, però està explicat com si fos una...
Com si jo fos la seva mare, no?
M'ho he pres... Sí, hi ha una part de mare, de mama, una miqueta, no?
Protector aquí amb aquesta història.
Epítol d'una esperança, Tecle Martorell, a 4 d'octubre a Reus, al lloc que has dit...
A la Teína, a la Passa Laferinera.
I al 8 d'octubre a l'antic Ajuntament.
A l'antic Ajuntament.
Escolta'm, l'Enric Ací de Jardí què ha fet aquí? Ha fet alguna cosa o no?
Sí, m'ha fet el pròleg.
Li vaig dir, i dic, escolta'm, Enric, que he escrit això i em faria gràcia que em fessis el pròleg.
I em va dir enseguida que sí, que sí, que sí, que sí.
I, bueno, doncs li vaig dir molt xulo.
M'ha agradat molt el pròleg que m'ha fet i molt l'agraïda que m'ho hagi fet.
I ja dic, molt contenta veure què tal s'arrebra això, perquè és un tema...
Bé, jo sempre escric sobre temes que són una miqueta delicats, però aquest arriba en un moment que, veritablement, a mi em fa por, eh, a la situació que estem arribant.
D'opinió, no? D'opinió pública. M'espanta. M'espanta una mica. I m'he atrevit.
I la realitat és molt més complexa que això, que aquesta opinió que fa molt de soroll.
Sí, perquè quan parles amb la gent i la coneixes, o si mires la cara, ja no és aquella gent, no? Són aquelles persones.
Tecla Martorell, gràcies per explicar-nos-ho. Gràcies per venir també al mes d'agost a la ràdio.
Ah, sí, sí. Bueno, i baixar-te expressament, eh?
Per això, per això, que et vaig dir la tornada...
Però valia la pena, valia la pena.
La tornada a la regentera, que va així molt bé.
I es veiem el 8 d'octubre a l'antic ajuntament i el 4 d'octubre, doncs també si arreu...
Sí, sí, sí. Però l'1 de setembre ja es pot comprar, eh?
Ja es pot comprar.
Sí, sí, sí. Ja estarà a les llibreries.
Epítum d'una esperança.
Molt bé.
Gràcies, que vagi bé.
A vosaltres.
A vosaltres.
Scorper.
Sí, sí, sí.
Don't follow me
Don't follow me
I've got my spine
I've got my orange crops
Don't color me, don't color me
I've got my spine, I've got my orange crush
They are agents of the brain
I've had my fun and now it's time to serve
Your conscience oversees
Coming in fast over me
I've got my spine
I've got my spine
Honorífic de la Universitat de Lleida
Investigador també del Centre de Ciència de Tècnica Forestal de Catalunya
Ahir vam ser amb ella fent el programa en directe
També des de l'Oberta de la Càncer a la muntanya del Llorito
Parlant de les tòfones
Les tòfones com a antídot
Com a aliat inesperat però efectiu
Per prevenir els incendis forestals
I la protecció dels boscos
Ho deixem en aquesta recta final amb aquest espai, amb aquest programa
I deixem d'aquí una estona i tornem
Tres minuts per dos quarts d'onze del matí i ha arribat el moment de saber on és avui el nostre company de Tarragona Ràdio, un pare Josep Sunyer, bon dia de nou
Bon dia Manel
Mira, entre tòfones i tallafocs pels incendis
Entre rovellons i fullets del bosc
O entre ceps
Per fer el civet marinat amb garnatge
Doncs aquestes són les opcions
Que tenim
I t'has de dir que a través de les xarxes
Hi ha un empat amb el 50% dels vots
Entre la primera i la tercera opció
La primera i la tercera
Mira, doncs la cosa va de bolets
Entre tòfones i ceps, no?
Exacte, per aquí va la cosa
Va de bolets la cosa
Doncs hem de sortir de dubtes
A veure, tu què triaries? Tòfones o ceps?
Home, jo et diria que tòfones
I tu?
Tòfones, eh
Jo també
També, també
La tòfona, la tòfona negra
Que és boníssima
Però que n'hi ha molt poca
I com que n'hi ha tan poca és molt cara
És el preu disparadíssim
Mira, avui expliquem
Perquè estem molt pendents aquests dies
Dels incendis al nord-est peninsular
Amb aquests vintena llarga de focus encara actius
I també desllotjament de 33.000 persones
Que ja t'has dit
I que continuen actius
Per tant, estem molt pendents dels incendis
I hi ha moltes preguntes a fer-se
I moltes qüestions a analitzar
I també, doncs, mirar què es pot fer per prevenir
Per no haver d'arribar aquí
El que hem arribat al nord-est peninsular
Avui volem parlar del foc, dels incendis
I en concret dels tallafocs
I d'una iniciativa que ve de la ciència
Per tal de fer tallafocs amb tòfones
Amb plantacions de tòfones
Això ens ho explicarà el nostre convidat d'avui
A més a més, hem quedat a una zona
On podrem explicar-vos també com està
L'automenalbos
Amb herba, amb matoll i amb pi
Que diuen l'escala forestal
Ara en parlarem, ens ho explicarà ell
Que és el Carlos Colinas
Ell és catedràtic i professor honorífic
Del Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola
De la Universitat de Lleida
Per tant, ara jubilat
Biòleg, doctor en Ciències Forestals
I també és investigador del Centre de Ciència i Tècnica Forestal de Catalunya
Per tant, diguem-ne que de Boscos en sap molt
Carlos Colinas, que tal?
Molt bon dia
Bon dia, Josep
Mira, i hem quedat a l'ermita del Llorito
A la zona de Bosco
I si ens girem a Manel
L'estem veient
I ara t'ho explicarà ell
Perquè ho estem veient aquí
Des de l'herba fins dalt
El que podria, doncs, fer-nos
Que hi hagués un incendi
I que es propagués
Perquè tenim totes les escales, no?
Bé, el tema és que, clar
L'herba seca
És molt combustible
El matorral mediterrani
És molt combustible
La cigarreta
Pren l'herba
L'herba pren el matorral
El matorral pren la capçalera
I tenim un foc desbocat
Que cremaria
Bé, doncs, tot aquest bosc
Desvoltant-se Tarragona
Que és un pulmó natural
Mervellós
Ell, per cert, a Manel
El Carlos és natural
Fa tres anys que viu a Tarragona
Més o menys
Però ell és de Lleó, eh?
S'ha de dir, que és de León
Per tant, des d'aquí
Mirant amb preocupació
Què està passant
Li toca de prop, eh?
Sí, sí
La connexió emocional
És inevitable
De fet, Carlos
Et volíem preguntar
Justament per això
Ens hem desplaçat avui
Amb el Josep Sunyer
Perquè planteges una alternativa
Que és la plantació de tòfona
Com a element
Com a tallafoc
Explica'ns una mica
Com vas arribar
A aquesta conclusió
I una mica
Com també es pot portar
A la pràctica
A veure
El tallafoc
El tallafoc tradicional
Lineal
Està completament obsolet
Això ni es pot parlar
I el que es parla
Ara
És una mica de tallafoc
Que no es veu
Un tallafoc
Que és una superfície
En dues dimensions
És un espai
És un espai
Que està situat
Precisament
A un passadís
Per on el foc
Pot passar
D'un lloc
A un altre
Que pot cremar
Centes hectàrees més
Això
El graf
Ha fet una
Una recerca
Fantàstica
En identificar
Molts d'aquests
Punts crítics
On s'ha de contenir
El foc
Perquè no
La lia
Molt més grossa
Són els PEC
Que se diuen els PEC
El punt crític
És el que s'ha de
On es pot
I s'ha d'aturar
El foc
Doncs la llogada
És ficar
Un PEC
Un punt de gestió especial
Al punt crític
Aquest punt de gestió especial
El que es fa
És mantenir-lo
Molt baix de combustible
Perquè no
Perquè si el foc
I arriba
No
No
No
No
No
No té
No té
No té
Que cremar
El foc
Baixa
I
I
I
I
I
I
I
Si no
L'ho aturen
Doncs bueno
Tenim un problema
Si no l'aturen
Tenim un problema
Que és el que està passant
Que
Doncs aquests punts
Doncs bé
Si que és aquesta
Dependació de tòfones
Doncs la tòfona
També contribueix
A que n'hi hagi altres
Espècies
El tema és que mantener
Estos PECs
Estos puntos de gestió especial
Sin vegetació
És molt caro
I
I
I
I
I
I
I

No el que costa
Dinero
De fet
Carlos
Això que ens estava explicant
Aquests PEC
Són també importantíssims
Doncs això
Perquè
Hi hagi espai
Suficient
Doncs per fer maniobres
D'atac
I també
De contenció
Per limitar també
L'afectació
D'aquests focs
De fet
Plau
Aquest projecte
Que ens estàvem explicant
També preveu
Preveu
Que hi hagi espai
Per poder aterrar helicòpters
En aquestes mateixes plantacions
En el treball aquest
És un treball
Fidecàrrega
D'un alumne
Molt brillant
L'Alex Martí
Hem dissenyat
Uns quants
Com a pilot
Entonces bueno
Pues en uno d'ells
Hemos hecho bastante grande
Para que
Puede haber espacio
Para que pueda aterrizar
Un helicòpter
En otro
Que pueda haber
Un punto d'agua
Otro lineal
A lo largo d'una carretera
De manera que pueda haber
Una vía d'escape
Si las cosas se ponen feas
Porque a ver
El bosque es muy importante
Pero las personas
Lo son mucho más
Y los bomberos ya ni te cuento
Entonces hay que proporcionar
La seguridad
A una gente
Que se está jugando
El pellejo
Por cuidarnos
Los bosques
Són un centenar de pàgines
Aquest treball
A final de grau
Del grau d'enginyeria forestal
Home que estaria molt bé
Que arribessin al despatx
De qui decideix les coses
Almenys que se lo vean
I ahí és on
Comptem amb vosaltres
Per fer difusió
D'aquestes coses
Si no fos
Pels medis de comunicació
Moltes coses
No arribarien enlloc
Tu Manel
Has provat la mà
La taula negra
No
L'he provat
Sí, sí, sí
Ralladeta
Així per sobre
Algún platet
Per sobre
Algún platet
Sí, sí
Sí, sí
És cara
Però és cara
Carlos
Perquè n'hi ha poca
No
No és cara
Perquè n'hi ha poca
És cara
És cara
És cara
Porque hi ha
Molta demanda
Cada vegada
Més llen
El ha probat
Ah, pues mira
Esto es verdad
Que está bueno
¿No?
¿Y cómo me hago yo
Con una?
Y la demanda
La demanda
Crece más deprisa
Que la oferta
Curiosamente
Y en todos los precios
Se mantiene
A pesar de que los precios
Relativamente bajan
Con los cultivos
No pueden bajar
Porque la gente
Bueno, pues sigue peleándose
Por una
Y bueno
Que valen un kilo
De tofón
Avui negra
O depende del yoc
Depende del yoc
A un supermercado
De élite
La semana antes de Navidad
Se te puede ir
A 1.500 o 2.000 euros
Sin problema
Que unido
Al productor
300
400
250
500
En función de la época
Del año
O sea
Hay épocas
Que al principio
Siempre es más cara
También depende
De la calidad
Y depende del año
O sea
Si el año
Viene peor
Y la producción
Es más baja
Claro
El precio es más alto
Si el año
Viene mejor
Y hay más producción
También depende
De lo que pasa
En otro país
Si la producción
Es alta
En otro país
Irremediablemente
Pues a ti
Te puede bajar
Un poco
Los precios
Pero vamos
Ese es el precio medio
Que se va manteniendo
Y que pensamos
Que se va a mantener
A futuro
Bueno
La manera
También de generar
Recursos
A la manera rural
También
Bueno
Otra
Bueno
Todo este
Todo este proyecto
O cadena
De proyectos
Nació
Bueno
En la prehistoria
Cuando yo vine a trabajar
Aquí a Lleida
Como una herramienta
De desarrollo rural
O sea
Si en el campo
No se puede vivir
La gente se va
Yo me iría
No voy a quedar aquí
Muerto de hambre
Entonces
Hay que proporcionar
Algo
Que produzca
Un rendimiento
Que permita
Que la gente
Pues pueda vivir
Pueda arreglarse la casa
Pueda comprarse un coche
Pueda irse de vacaciones
Que tenga unos ingresos
Equivalentes
A los de un trabajo
Entre comillas
Normal
Y si no
Se vaciará
Y si se vacía
Se quema
Y si se quema
Nos quedamos todos
Sin monte
Entonces
Algo habrá que hacer
Entonces esto
Era una opción
Que arrancamos
Y bueno
Pues ha ido
Ha ido funcionando
O sea la gente va plantando
La gente se queda en los pueblos
Alguna gente vuelve
Que se había ido
A hacer
Trabajos peores
En grandes ciudades
Pues ha visto
Que el abuelo plantó
Sale
Pues mira
Yo me vuelvo
Que tengo la tierra
Muerta de risa
Plantó
Y me quedo aquí
Viviendo en mi pueblo
En mi casa feliz
Carlos
Estem parlant
D'aquesta opció
Pero también
Hi ha una altra alternativa
Que és la ramaderia extensiva
També que pot ser
Un bon antidot
Per eliminar
També aquesta vegetació
Del set de bosc
No?
I tant
És crítica
O sea
Los nuestros boscos
S'han desenvolupat
Amb llen
Y amb ramats
Si
Treuem
Una peça
Del reloge
El reloge
Pues no funciona
Si treuem
Els ramats
Pues es crema
O
O
Fiquem
Un munt
De persones
Desbrosadores
Desbrosant
Tot
El que
Creix
O es crema
Per el tema
Del PEX
Són demasiado
Pequeños
Pero
Pero
A nivel
El extensivo
Pues lo necesitamos

Personal
Y emocional
Y emocional
Y mira
Quería citar
Estaba oyendo esta mañana
En la radio
A Marta del Rigo
Hablar de que
La pérdida
De los paisajes
De niñez
Es
De lo más horroroso
Que hay
Y a mi me parte
El alma
Ver
Montes
Por los que yo
Andado
De chaval
Negros
Y en humo
Por dejadez
Y por abandono
De pastos abandonados
Crecidos
De mato real
Que crea un fuego
Que no hay quien lo pare
Yo aquí en podria guanyar la vida
En aquest bosc
Per aquí
Veig pins
Matoll
Podria guanyar la vida aquí o no
O em vaig a l'industria química
A ver
Si fos tú
Me aniria a la química
Si me admitís
Es una mica de
Una mica de chiste
Unas tirolinas
Para que la gente
Se vuelgue
O
No sé
Un
Un chiringuito
Con la vista tan preciosa
Que tenemos
Pero
Mucho más allá
Lo que sí que produce
Es un mundo de cerveis
D'externalitats ambientals
Que son buenas
Per a todos
Porque tú y yo
Podemos venir aquí
Y hablar
De cómo está el bosc
Algú
Lo tiene que mantener
Porque si no es cremara
Entonces
Puede que todos
Habríamos de arrimar
El hombro
Para que estos bosques
Se mantenguen
Como nos gusta
Y no se quemen
Y no solo
Pretender
Que el pallés
Que tuvo la mala suerte
De heredar
Esta tierra de Mala
Pues
Se tenga que quedar aquí
A cuidar el jardín
Para que venga
Con nosotros
A disfrutar
Carlos
Exacto
Amb aquesta reflexió
Que ens ha fet
El Carlos Colinas
Acabarem
Gràcies per passar
També aquesta estona
Amb nosaltres
En aquest obert
Per vacances
Que acabis
A passar un bon estiu
Moltes gràcies
A vosotros
Per ser la nostra veu
Gràcies
Gràcies Josep
Fins demà
Vinga
Fins demà
Ens veiem
Adéu
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies

Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies