Bon dia, bon dimecres, són les 11 en punt del matí,
benvinguts al Mercat d'Estiu.
Cada dia a les 11, Mercat d'Estiu, a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio
Vinga, vinga, que costa arrencar els sistemes aquest dimecres.
És la programació pròpia a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Hem escoltat l'Obert per vacances i ara encarem una nova edició del Mercat d'Estiu.
Així doncs que ens va molt bé allò d'obrir amb la paradeta, com deia aquell,
per començar aquest programa, aquest magazine, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
S'esperen pluges, s'esperen pluges intenses.
Ara mateix no plou a la ciutat de Tarragona.
La temperatura, doncs, 27 graus.
I amb xafugó.
És aquella xafugó que ja sospita alguna cosa, eh?
Que ja ens avança alguna coseta alerta, perquè hi ha actiu des de fase d'alerta el pla inuncat per inundacions de protecció civil
i també el pla d'actuacions municipals, doncs, davant d'aquestes previsions de pluges intenses
que poden afectar la demarcació i la ciutat de Tarragona aquest dimecres.
Sembla que les pluges s'esperen més cap a la tarda a vespre, però, clar, són previsions, són prediccions,
per tant, doncs, no són exactes.
Això pel que fa a la previsió del temps, com us deia, de cara a aquest dimarts,
però passen més coses a la ciutat.
De fet, ho hem anat repassant als serveis informatius aquest matí, ja des de primera hora.
Hem parlat d'aquestes obres del Fòrum de la Colònia de Tarraco, que han deixat al descobert noves troballes,
unes obres, doncs, que durant les excavacions arqueològiques han permès localitzar aquestes noves troballes.
Us hem explicat també que l'Ajuntament s'ha venut un solar a la vall de la Rebassada per 3,2 milions d'euros.
Amb aquests diners, doncs, ho destinarà a fer habitatge social.
I ahir, nosaltres al programa també parlàvem amb la confraria de la sang,
la reial i venerable congregació, diguem-ho bé, de la Puríssima Sang.
Per què? Doncs perquè sembla que hi haurà professor de Setmana Santa, però fora de Setmana Santa.
Ja en parlàvem ahir. Una professió que arribarà el 22 de novembre.
De fet, s'ha previst per al 22 de novembre.
D'aquestes i d'altres qüestions ja n'hem parlat.
Són les notícies que destacàvem avui també als informatius a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
També les podeu consultar a la nostra pàgina web.
De seguida us expliquem què passarà des d'ara i fins la una del migdia.
Pendents també n'estarem d'aquesta vaga dels mariners de la pesca de la llum, del peix blau.
Per tant, intentarem parlar-ne també de cara demà, perquè aquesta tarda, aquest vespre,
en principi tenen una reunió per intentar desencallar la situació complicada, situació molt complicada,
com ja ens avançava en la que viu el sector de la pesca també a Tarragona.
Com us deia, us expliquem què passarà des d'ara i fins la una al mercat d'estiu
amb Lluís Comés, els controls tècnics, i amb qui us parla el Miguel González.
Fem sumari.
De seguida saludarem a Enric Armengol.
Lluís Portaveu d'Ustec a Tarragona.
Parlarem sobre les noves adjudicacions de professorat, de docents, i la situació a Tarragona.
Sembla que aquestes noves adjudicacions, que s'han tornat a dur a terme,
després d'haver repetit les primeres, continuen afectant molts docents a la demarcació.
Volem parlar d'això, però volem conèixer d'on venim, la base, el per què d'aquesta situació.
En parlarem àmpliament amb ell.
I després saludarem el coordinador de la nova unitat de paret abdominal
i cirurgia de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, el doctor Carles Olona.
En parlarem amb ell.
També passarem per l'Associació de Dones Divorciades de Tarragona,
perquè se sumen a la causa en suport al cas de Juana Ribas.
Convoquen una concentració demà davant dels jutjats de Tarragona.
Després parlarem també d'aquest cas.
I a partir de les 12 ens acompanyaran els responsables de l'Escola Municipal de Música.
Hi ha un intercanvi, hem tingut un intercanvi amb alumnes d'altres centres,
i també els hi preguntarem per les dades de cara al curs vinent.
Encara ens quedarà temps per parlar del cicle Endança,
amb la proposta Human 21, actuen avui al Pont del Diable.
També passarem pel barri del Port de Tarragona,
perquè commemoren les 34 enes festes de la zona amb l'Associació de Veïns del Port.
I acabarem saludant Joan Pons, el petit de Caleril,
que actua avui al refugi 1 del Moll de Costa.
Per tant, amb ell acabarem el programa amb la música del petit de Caleril.
Tot això passarà en uns minuts aquí, a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
És dimecres, és 23 de juliol.
Avui que és el dia que dediquem a les balenes.
Se celebra des del 1986, una data que va ser establerta
per commemorar, per condemnar, no per commemorar, sinó per condemnar,
alerta que aquí la paraula ens porta a interpretar-ho malament,
per condemnar la cacera indiscriminada d'aquests animals marins.
Té com a finalitat protegir les espècies en perill,
promoure les pràctiques sostenibles i educar sobre la seva importància ecològica.
Per tant, avui es comemora aquest dia també el Dia Mundial de la Síndrome de Srohen.
També aquest dia promou la conscienciació sobre aquesta malaltia.
és una malaltia autoimmune que, pel que ens explica,
provoca sequedat de mucoses, fatiga i altres símptomes.
És una jornada que busca visibilitat, busca diagnòstic precoç
i busca finançament per la recerca per les persones que conviuen amb aquesta malaltia.
Tot això és comemora.
De fet, aprofitem aquest dia per repassar, aquest moment per repassar els dies mundials,
també a la Sintonia de Tarragona Ràdio cada dia i aprofitem també per vestir la programació de música.
De seguida saludem Enric Armengol, portaveu d'Hustec a Tarragona.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Benvinguts al Mercat d'Estiu.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
A la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Abans, però, música a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
En plena polèmica per les últimes adjudicacions
de places docents, el sindicat Ustec posa el crit al cel,
denunciant possibles errors greus en els procediments
amb interins que passarien per davant de funcionaris
i no descarten impugnar tot el procés.
Una situació que han cès els ànims del col·lectiu docent
i ha portat fins i tot a concentrar-se davant del Parlament
demanant responsabilitats polítiques.
Per entendre què hi ha darrere d'aquest malestar
i com pot afectar aquest pròxim inici de curs,
parlem amb el portaveu d'Ustec a Tarragona,
l'Enric Armengol, que ens visita avui als Estudis de Tarragona Ràdio.
Enric Armengol, molt bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ja força en renou i t'agrairia que ens posessis en context
perquè siguem capaços d'entendre
què és el que passa i per què s'ha arribat a aquesta situació.
Després anirem a explicar-ho més concretament,
però fes-nos cinc cèntims d'on estem a dia d'avui.
Doncs sí, a dia d'avui estem en una situació
en la que hi havia una resolució d'un concurs,
que establia unes normes, unes bases i que sembla ser
que una persona al Departament d'Educació,
el Subdirector General de Plantilles, de manera deliberada,
no va permetre que s'executés el concurs conforme a aquestes normes.
essencialment aquestes normes tenien un canvi
de manera d'adjudicar aquest curs respecte als cursos anteriors
en el que funcionaris cinterins no podien passar per davant de funcionaris
en l'adjudicació de places.
I es veu que això no va agradar amb aquest senyor
i a resultes va haver-hi tot el desgavell que es va produir.
És a dir, s'adjudiquen, es publiquen unes adjudicacions
que resulta que hi ha uns errors amb aquestes adjudicacions
perquè no s'han tingut en compte o no s'han executat correctament
o aquesta persona, pel que expliqués, no ha executat correctament
les variables, les condicions.
Llavors estaríem parlant d'errors puntuals
o estaríem davant d'un problema ja de fons,
o més de fons al sistema.
Home, això és una negligència greu, és una prevaricació,
per part d'un servidor públic, està clar,
però hem de recordar que tot això ve des de l'any 2014
del decret de plantilles, eh?
Per situar una miqueta l'agència, si em permets, Miquel.
I tant, i tant, no, no.
T'agraeixo aquest tipus d'explicacions
perquè si no a vegades ens quedem amb la punta de l'iceberg
i la notícia o dels titulars
i t'agraeixo que ens ho expliquis,
evidentment perquè nosaltres no som experts
i així ho entendrem millor.
Sí, mireu, des de l'any 2014
tenim un decret que es diu decret de plantilles,
és, forma part de la tríada que miserabilitza bastant
el sistema educatiu al nostre país,
que són el decret de direccions, el de plantilles
i el d'autonomia de centres,
que es despleguen, doncs, de l'any 2009
de la Llei d'Educació de Catalunya.
Aquest decret el que permet,
essencialment perquè tothom ens entengui,
és que les direccions dels centres
triïn a dit el seu personal,
cosa que des d'èpoques preconstitucionals
no passava.
Des de l'any 2014 això està sent així,
amb honroses excepcions,
tot s'ha de dir,
per part d'algunes direccions
que s'han negat a triar el personal d'aquesta manera
i han deixat que vinguin al centre de treball
respectant el número d'ordre que els hi corresponia
i els principis, doncs, de selecció,
de transparència i que tot sistema democràtic requeriria.
Aquesta és la situació.
Per tant, el context és, tenim aquest decret.
Aquest decret, malauradament,
a unes quantes direccions els ha agradat força
i, per tant, s'ha acabat implantant
una manera de seleccionar el personal
que no havia de ser.
S'ha arribat al punt, doncs,
que personal interí passava per davant
de personal funcionari triat, edit,
per les direccions del centre.
El qual és una anomalia i una irregularitat
força greu i reprobable
en qualsevol sistema democràtic,
en la funció pública.
Per tant, aquest és el context.
Tots els governs que hi ha hagut,
des d'aleshores que hem tingut governs convergents,
governs d'Esquerra Republicana i socialistes,
doncs, els ha agradat això
i han estat, doncs, alimentant aquesta situació.
què ha passat, doncs, l'últim govern,
el govern del president Illa,
ha estat el nou director general de professorat,
doncs, almenys han estat sensibles
amb aquest malestar que ha generat
tota aquesta situació
i, aleshores, sí que el fet
que personal interí
anés passant per davant, triat, ha dit,
per davant de personal funcionari,
doncs, s'han mostrat sensibles
a que això no fos així.
En aquest últim concurs, doncs,
van canviar una miqueta les regles,
però, doncs, trobem
que un subdirector general
que sembla que s'ha negat
que això funcionés així, eh?
També val a dir
que hi ha una altra circumstància, eh?
Quan el president Illa ha de ser investit
i no té el suport necessari
per part del seu grup parlamentari,
Esquerra Republicana,
que era qui tenia la Conselleria d'Educació
en aquell moment,
imposa, doncs, com a condició
que es quedin, doncs,
una bona part dels seus càrrecs
a l'administració.
I, d'aquesta manera,
les subdireccions generals,
més o menys,
totes van ser conservades
en els càrrecs d'Esquerra Republicana,
o la qual cosa...
També s'ha de dir
que és una pedra a la sabata, eh?
Per qui governa.
I aquesta persona
a la que fes referència
és la que ha estat l'encarregada
o ha estat la que ha provocat
aquest error
que ha obligat
a repetir
aquestes adjudicacions, no?
Sí, el subdirector general
de plantilles
i provisió de nòmines,
el senyor Enric Trens,
que ho ha estat
durant bastant de temps,
segons la investigació interna
que el departament ha fet
i ha publicat,
doncs,
diu que és ell
qui realment,
de manera deliberada,
no va voler
permetre
que es pogués executar
l'algoritme
d'adjudicació
de places
conforme havia estat
publicat
en la resolució.
És així.
I aquestes noves adjudicacions,
quina valoració
en feu
des d'usted?
Sí,
el cas és que...
És a dir,
per continuar amb el circuit,
no?
Les primeres adjudicacions
es repeteixen,
però és que amb aquestes
apunteu
que no estan resoltes.
Nous errors.
Sí.
Que no se resolt bé.
Sí, perquè resulta
que el Departament d'Educació
s'ha quedat aquí
una miqueta
amb l'execució
del càrrec
per part del qual
ve la negligència.
i que també
val la pena dir,
perquè pels mitjans
potser no s'acaba
de ser prou clar,
però quan veiem
que en sessió
del Parlament
tenim
persones
d'Esquerra Republicana
que diuen
que allò
és un ensenyament
contra una persona,
doncs hem de saber
que aquella persona
és d'Esquerra Republicana,
està clar.
Això no ho diu,
no es diu.
Mireu,
el problema
no es va resoldre
perquè
es torna a executar
diguem-ho així
l'algoritme
que adjudica
les places
a les persones.
Tot això
és un programa informàtic
que entenc.
Això és un programa informàtic
que amb la tecnologia
que tenim
a dia d'avui
es fa un clic
i ho resol
de seguida, no?
Jo diria que
en 5 minuts
és massa i tot,
perquè si, home,
estem parlant
de 105.000 treballadors,
però aquesta és una constant.
El Departament d'Educació
sempre diu
que té problemes informàtics,
al final el problema
no és informàtic,
sinó és de qui
ha de posar els recursos
i els mitjans
que no els posa
perquè tot això
funcioni
i com ha de funcionar.
Bé,
el cas és que,
una miqueta
el que em preguntaves,
es van detectar
com
de l'ordre
de 875 places
perfilades,
ara,
perquè els oients
sàpiguen,
doncs,
són places
que les direccions
treuen
en un perfil,
llavors
vaig a ser
una miqueta
simplista,
però si jo dic,
doncs,
la plaça
ha de ser,
doncs,
d'un professor
de música
que tingui
el nivell B2
d'anglès,
que tal,
i t'ho exigero,
doncs,
que sigui ros,
que sigui baix
i que tingui ulleres,
doncs,
munta un perfil
i llavors
qui compleix
aquell perfil
doncs ja és la persona
que jo vull preparar.
en diuen places
perfilades,
el cas és que
es van detectar
més de 800,
a l'hora de 900 places
perfilades
en les que
personal interior
havia passat
per davant
de personal funcionari,
eh?
I llavors això
tenia un impacte
perquè,
clar,
no només és la persona
que està adjudicada
malament allà,
sinó és la que hi hauria
d'haver anat,
que no hi ha pogut anar,
la que va anar al lloc
de la que no hi ha anat
i hi ha tot un efecte
dominó,
que estimaven
que anava de l'ordre
d'unes 3.000 persones.
Què ha fet
el Departament d'Educació
a Correcuita
i doncs
abans de la sessió
del Parlament
d'ahir al dematí
i de la concentració
que teníem convocada
allà al Parlament,
doncs
va resoldre,
va tornar a executar
l'algoritme,
no?,
i va resoldre,
però no el va executar
tot
des de zero,
sinó que va agafar
i només
va
va retocar
l'impacte
d'aquestes
vuitcentes
i pico
persones
suposo
que
amb l'extensió
de fins a les 3.000
que hi havia,
no?,
això a nivell
de tota Catalunya
doncs estimem
que potser a Tarragona
potser de l'ordre
de cinccentes
s'han vist
afectades,
eh?,
clar,
en lloc
d'executar
de zero
i de manera
ben feta
aquest algoritme
el que fan
és només
anar a tocar
allò
que ells consideren
que han detectat
que estava malament,
doncs està clar,
han quedat
coses per resoldre
i seguim tenint
places malresoltes,
alguna plaça
perfilada,
adjudicada
amb algun interi
i no pas
amb algun funcionari,
clar,
vull dir,
no pot ser,
no?,
i d'això no se n'està parlant.
Clar,
la consellera
d'educació
i formació
professional,
Esther Niubo,
compareixia
precisament ahir
a la comissió
d'educació
i formació
professional
del Parlament,
donava explicacions
sobre aquestes
correccions
de les adjudicacions,
no?,
de destinació
per al personal
docent
del curs 2025-2026,
demanava disculpes
a un del departament,
a tota la comunitat
educativa,
què en penseu
d'aquesta compareixença
de la consellera?
Clar,
és una compareixença
que primer
no resol la situació,
és a dir,
perquè no està resolta
la situació
i només
el que té en compte
és potser
també s'ha de dir
una miqueta
l'interès
que tenien
d'executar
el subdirector
de plantilles,
no?,
i que potser mediàticament
això és el que té
més ressò,
però molt bé,
fulminem
el subdirector
de plantilles
i a partir d'aquí què?
I tenim el mateix problema
encara,
no té
la mateixa dimensió
però seguim
tenint problema,
el problema
no està ben resolt
i després
per altra banda
hi ha derivades
d'aquest problema,
eh?
El curs que ve
no s'està
podent preparar
com toca.
Ara en parlem
perquè
a toc d'això
heu parlat
novament
de possibles
impugnacions,
quins passos
concrets
pensem fer
o caldria
fer ara
davant d'aquesta situació?
és el que
li queda
a qualsevol
ciutadà
i és
l'obligació
que tenim
des de la representació
dels treballadors
des dels sindicats
doncs
d'impugnar
algú
que s'ha
executat
malament
és així
no pot ser
d'altra manera
per tant
si això
no es resol
doncs
anirà
per la via
de la
impugnació
és així
nosaltres pensem
que hi ha maneres
de resoldre-ho
perquè com
estàvem parlant
fa un moment
és que és un programa
que s'executa
molt ràpidament
i si les normes
són molt clares
perquè són les que
estableixen unes bases
d'un concurs
no ha d'haver-hi
massa problema
en fer-ho bé
i fer-ho
d'una vegada
per totes
i acabar
amb això
ens genera
problemes importants
els centres
ara mateix
no saben
quins treballadors
tindran
o tenen la incertesa
de si els que tenen
hauran de tornar
a ser readjudicats
o no
és que clar
si això
si arriba a impugnar-se
entenc que
s'haurien de tornar
a repetir
les adjudicacions
si això és possible
i això al final
acabarà causant
un impacte important
en la situació
d'organització
del curs vinent
suposo que hi ha risc
que a dia 1 de setembre
encara hi hagi places
sense adjudicar correctament
és que segur
que no hi seran
perquè això
ja el sistema mateix
ja funciona així
però
el fet
sí
és a dir
perquè no tot
no te la
sí, sí, disculpim
i ens somriure
clar
és que
jo ho conec molt
de dintre
a mi potser
em pot semblar
no malament normal
això
però
els oients
potser els estranyarà
a 1 de setembre
mai tenim
els treballadors
els professors
i els mestres
que cada centre
ha de tenir
no els tenim
perquè
les persones
que s'adjudiquen ara
al juliol
i a l'agost
són les places
que en diem
vacants
de curs
són places
doncs
des de setembre
fins a
31 d'agost
les altres places
que són
bastantes
també
que
són
doncs
d'un gaire temporal
un abast temporal
més reduït
no
doncs
s'adjudiquen
amb sort
finals d'agost
i normalment
a primers de setembre
tot això
doncs
vol dir eixugar diners
també al final
perquè són sous
que s'estalvien
per tant
hi ha escoles
i instituts
de la demarcació
de Tarragona
on el claustre
encara no està tancat
a dia d'avui
ni molt menys
i no ho estarà
pel que diu
potser fins al setembre
clar
en aquest sentit
des del sindicat
el que demanem
és
doncs
ajornar l'inici de curs
ajornar-lo
a l'endemà de la diada
i almenys
doncs
que les direccions
dels centres
puguin tenir
perquè és que clar
tot això afecta
a l'organització
dels horaris
dels centres
dels horaris
o sigui
assignar professors
clar
vull dir
és
és
és
i el professor
no pot
no pot ser
que aterri avui
i demà
hagi d'anar a l'aula
sí que pot ser
passa així
i no és el més desitjable
des del punt de vista
pedagògic
parlàvem de quants 200
podrien estar afectats
a la demarcació
em deia que
aproximadament un mig miler
segurament més
no?
no sé si hi ha un patró comú
entre les adjudicacions
errònees
és a dir
quins perfils de professionals
estarien patint més
les conseqüències
clar
doncs
són
són un perfil
de professionals
per una banda
són
els professionals
amb perfil
que de manera
no irregular
han passat
per davant dels altres
per tant
és un perfil
molt concret
de treballadors
en perfil
diguem-ho així
i després
aquells
que
en el seu lloc
els hi hagués correspost
anar-hi
són força treballadors
són moltes companyes
i companys
afectats
és una estimació
tenim
les dades
que el departament
dona són
a nivell de Catalunya
a la vora
de 3.000
si a nivell nacional
és això
l'estimació
que jo em puc fer
és que a Tarragona
puguin ser
de l'ordre de 500
per aquí anirà la cosa
tot i que també
hem de dir
que a Tarragona
Tarragona
servei territorial
de Tarragona
vull dir
camp de Tarragona
tenim directors
molt apassionats
malauradament
de
nomenar
èdit
personal
dels perfils
Enric Armengol
portaveu d'Ustec
a Tarragona
com afecta això
a la moral
del professorat
és a dir
tot el tema
emocional
tot el tema
de salut mental
fins i tot
si m'ho permet
perquè és una realitat
sí
doncs és molt decebador
la veritat
és molt decebador
és molt frustrant
potser és un tema
que tampoc no se'n parla
però és important
és molt important
i des del sindicat
des de l'Ustec
portem una campanya
engegada
ja des
pràcticament
d'inicis de curs
sobre la dignificació
del professorat
i dels docents
és algo
que per nosaltres
és essencial
és un dels pilars
la dignificació
de la nostra professió
bàsicament
n'hem parlat
alguna vegada
trobo
a principi de curs
quan vaig venir
penso que em van parlar
o sigui
per un cantó
hi ha temes salarials
per altre cantó
hi ha temes
de burocràcia
d'accés de burocràcia
als centres
i després
fonamentalment
i aquí és on toca
amb tot això
en democratització
del centre
quan els treballadors
treballen en un centre
on les coses
no funcionen
de manera democràtica
que funcionen
d'una manera
doncs com us deia abans
diguem-ne més
aviat
preconstitucional
això
decep molt
desinfla
els companys
que s'hi troben
cada vegada
està més estès
penseu que
els claustres
jo vaig començar
jo vaig començar
ensenyament
aquí
amb un institut
a Reus
l'any 2004
i en aquell institut
es parlava
el claustre
es parlava
el claustre
era un claustre
de veritat
els companys
s'aixecaven
parlaven
cadascú deia la seva
i podíem discrepar
amb el que deia
la directora
i cap problema
i tant amics
ara no
ara els claustres
d'entrada
ja no es discrepa
són misses
el claustre
parla
l'equip directiu
i els
els companys
que estem allà
doncs
escoltem
diem que sí
i
i així funciona la cosa
diria que
pràcticament
a tot arreu
i espero que hi hagi
algunes excepcions
cada vegada són menys
però ha canviat
Enric
i a les famílies
com se'ls explica
com poden entendre
allò que està passant
darrere
les cortines
per dir-ho d'alguna manera
no?
de tota aquesta situació
sí
perquè ens afecta
directament
com a famílies
i tant
però a vegades
tampoc no s'explica
correctament
o no ho entenem
correctament
també
sí
clar
hi ha una
distància important
amb les famílies
i això
és un
és un inconvenient
gros
les famílies
som
un paper clau
en tot això
penseu que
només hi ha dues coses
que facin moure
els
els
els que manen
al departament
d'educació
només hi ha
diria jo
dues coses
que els facin moure
una és
que les coses
surtin als mitjans
de comunicació
en aquest sentit
agrair-vos la tasca
i l'altre és
que les famílies
aixequin la veu
el que diem
els professionals
des de fa molts anys
es menys té
s'ignora
i se silencia
llavors les famílies
en aquest aspecte
són un factor clau
i són
aliats imprescindibles
en la millora
de tot això
hi ha
casos de famílies
d'afes
que realment
són molt combatives
amb això
i que
aconsegueixen
fer canvis
en certs centres
clar
venim d'una època
en la que
diguem que
la professió
docent
s'ha vist
bastant
perjudicada
a nivell
d'imatge social
i amb això
se'n va
se'n va
encarregar molt
el que va ser
conseller
d'educació
en aquell moment
l'Ernest Maragall
en què
l'opinió pública
estigués en contra
dels professionals
de l'educació
me'n recordo
que sortia
cada dia
als matins
amb en Cuní
que també ha sigut
un dels grans
un dels grans
una de les persones
que ha fet
que la imatge
dels docents
caigui
molt avall
a nivell social
i
i
anaven
bueno
anaven
anaven dient
que
que els
bueno
quan es
convocava
vaga
doncs
que si
el que volíem
era no
treballar
que si
teníem
les condicions
que no
eren
llavors
venim
d'aquestes
circumstàncies
en què
socialment
els docents
tenim mala
projecció
social
i
això
fa molt
difícil
la nostra
credibilitat
fa molt
difícil
realment
necessitem
que les
famílies
ens
escoltin
ens
entenguin
i ens
facin
costat
amb tot això
ho ha explicat
tangencialment
però
què proposen
com a solució
real
immediata
tot aquest
descabell
canvis
tecnològics
canvis
humans
una combinació
o reformar
o reforçar
tot aquest sistema
d'adjudicacions
perquè sigui
realment just
i transparent
el sistema
d'adjudicacions
ha de ser
més just
això
està clar
els mitjans
anava a dir
el que ha passat
ara
no és una qüestió
de mitjans
i de recursos
informàtics
perquè
encara que
moltes vegades
el departament
ho esteixi així
no és així
perquè
els tenim
i són
ara
sí que és veritat
que hi ha un dèficit
de personal tècnic
el departament
d'educació
tot s'ha de dir
que s'hauria de cobrir
i per arreglar el nyap
per posar el parxe
diguem-ho així
amb el que s'ha fet
fins ara
jo crec que és necessari
una
una readjudicació
de veritat
executant-ho tot
des de zero
i dues
plantejar-se
l'endarreriment
de l'inici de curs
ho veuen viable
possible
poc probable
l'endarreriment
de l'inici de curs
tal com plantegen
per al dia 12 de setembre
nosaltres ho veiem
totalment viable
la consellera
és la que ha sortit
viable
possible
a nivell
que es prengui
aquesta decisió
vaja
la consellera
ha sortit
de manera contundent
dient que no
clar
vull dir
doncs entenem
que no hi ha voluntat
que sigui així
doncs bé
doncs els centres
hauran d'assumir
un perjudici important
a l'hora de preparar
aquesta arrencada
de curs
amb unes condicions
que no són les òptimes
i això s'ha d'entendre
que és així
i no és
la situació
més desitjable
veurem què és el que passa
en un futur immediat
aprofito
que el tinc aquí
també
per acabar
amb un capítol
d'altres reivindicacions
que tingui
el mateix professorat
més enllà
d'aquesta situació
concreta
parlava de garantir
l'estabilitat
el respecte
per al personal docent
també de cara
al futur
no sé si
creuen que cal
una nova llei
fins i tot
d'Educació Catalunya
per corregir
totes aquestes
inèrcies
tendències
incoherències
digui com vulgui
sí
a veure
principalment
amb què s'hi destini
la inversió
que caldria
i això voldria dir
els recursos
que
d'entrada
diem que ha de ser
un 6%
del producte interior
brut
ara que es veu
que és més
s'està més
per incrementar-lo
en armament
i no pas
en educació
que és el que potser
convindria més
doncs
primer
un augment
de la inversió
que pogués
dotar
el sistema
de més professionals
i que sobretot
pogués
reduir
les ràtios
a les aules
a les aules
tenim unes ràtios
que no ens permeten
abordar la diversitat
d'alumnes
cada vegada
tenim més alumnes
amb necessitats
educatives
específiques
i tenim un decret
d'inclusiva
que es diu
de l'any 2017
que és paper mullat
perquè no ve dotat
pressupostàriament
amb els mitjans
els recursos necessaris
això
per un cantó
després
la dignificació
de la professió docent
crec que és essencial
ens estem trobant
doncs
en una situació
doncs
que no resulta
atractiva
a aquesta professió
doncs
els alumnes
que surten
de les universitats
molts
no es volen presentar
no volen fer
el màster
de formació
professorat
mestres
que també
opten
per altres camins
i tot això
si realment
fos una professió
més gratificant
i més com era
abans
no passaria
realment
ara t'has d'armar
de valor
anar a un camp de batalla
i posar-te
en una situació
penseu que som
el col·lectiu
amb un nivell
d'afecció
psicològica
més gran
i no se'ns reconeix
com a malaltia laboral
que això també és greu
vaja
jo crec que és
essencialment
dotar
de recursos
del sistema
i a mi
perdoneu
cada vegada
que parlem
d'un canvi
de llei
em poso a tremolar
perquè tots els canvis
que s'han fet
fins ara
són a pitjor
per tant
si hem de canviar a pitjor
més balcó
deixem com està
Enric Arbengol
portaveu d'Ustec
a Tarragona
ha estat un plaer
compartir aquesta estona
amb tu
gràcies per explicar-nos-ho
gràcies per la pedagogia
gràcies també
per la feina que feu
a tot el professorat
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi bé
molt bon dia
bon dia
23 minuts
i seran les 12
en punt del migdia
anem avançant
dintre dels continguts
del mercat d'estiu
i ara us volem parlar
de l'Hospital 123
de Tarragona
concretament
d'un nou reconeixement
que el situa
com a referent
en l'àmbit quirúrgic
a Catalunya
de fet ens referim
a la unitat de cirurgia
de la paret abdominal
que ha estat acreditada
per l'Associació Espanyola
de Cirujanos
un segell d'excel·lència
que com dèiem
doncs només
tenen
fins a 3 centres
si no m'equivoco
en territori català
en volem parlar
i de fet
avui ens acompanya
per fer-ho
el coordinador
d'aquesta unitat
i cirurgia
de l'Hospital 123
el doctor Carles Olona
per entendre
també què significa
aquesta acreditació
quin tipus de pacients
també tracten
i també com ha evolucionat
aquesta especialitat
doctor Olona
molt bon dia
hola bon dia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i l'enhorabona
què representa
per vostès rebre
aquesta acreditació
per part de
l'Associació Espanyola
de Cirujanos
gràcies
doncs per nosaltres
és un honor
i és un reconeixement
a l'activitat
que fem
i a la qualitat
l'Associació Espanyola
de Cirujanos
vol mantenir
uns estàndards
de qualitat
i per això
acredita
les unitats
específiques
de cada tema
en base
a uns criteris
d'activitat
i de qualitat
que tenen
i amb aquesta
hem estat nosaltres
reconeguts
potser li sembla
molt bàsica
la pregunta
però quan parlem
d'unitat
de cirurgia
de paret abdominal
a què ens referim
exactament?
Sí, això
és un concepte
que ha aparegut
específicament
ara
en els últims
deu anys
i està desenvolupant-se
molt
i la paret abdominal
són el conjunt
de músculs
que ocupen
tot l'abdomen
i que protegeixen
les vísceres
i la patologia
que és pròpia
d'aquesta paret
són les èrnies
tant siguin
pròpies
primàries
que hagin sortit
com producte
també
d'una intervenció
en una cicatriu
I com ha evolucionat
la cirurgia
de paret abdominal
en els darrers anys
doctor?
Doncs ha fet
un desenvolupament
molt gran
exponencial
perquè també
hem passat ja
també de la cirurgia
oberta
que es feia
clàssica
a cirurgia
mínimament invasiva
tant la proscòpica
com robòtica
i els materials
protèsics
que utilitzem
les malles
conegudes
també estan desenvolupant-se
bastant ràpidament
Quins criteris
ha de complir
una unitat
com la vostra
per obtenir
aquesta excel·lència
aquest reconeixement?
Sí, doncs
ens han avaluat
al llarg
d'un any
ens l'han donat ara
però vam començar
ja tots els tràmits
fa més d'un any
amb els quals
hem de tenir uns mínims
de cada tipus
de patologia
intervinguts
de les intervencions
que realitzem
de la qualitat
que tenim
en els nostres resultats
i com dèiem
també
tant cirurgia oberta
com mínimament invasiva
complexa
i també
activitat científica
amb congressos
i publicacions
científiques
i també docent
tant a l'universitari
com després
a postgrau
Això evidentment
acabarà
desembocant
en avantatges
per als pacients
el fet que aquesta unitat
estigui
acreditada
i reconeguda
Home, clar
tot es fa
sempre tenint
el pacient
com a centre
i nosaltres
volem tenir
la màxima qualitat
possible
sempre hem actuat
com a xos
i això és un reconeixement
que ho estem oferint
Més de 400 cirurgies
relacionades
amb hències
amb tumors
abdominals
solen ser les més
prevalents
parlins de quin tipus
d'intervencions
fan
habitualment
Sí
fem
entre 400
a l'any
les més freqüents
evidentment
són
les hències
primàries simples
tant sigint
inguinals
com ilegals
que aquestes
és la gran majoria
però després
ja estan seguides
de prop
amb el que diuen
hències incisionals
que són conegudes
com les avantracions
que són les que
apareixen
en les cicatrius
pròpies
de cirurgies prèvies
que són bastant
ja més complexes
i invalidants
400 intervencions
és un factor
un volum
perdoni
alt
o no?
Sí
és alt
i
per què
aquest
quin és el factor
d'aquest volum
tan alt
si és que n'hi ha
o si
Sí
una
és que és una patologia
molt prevalent
les hències primàries
és una de les patologies
més prevalents
que hi ha
com poden ser
les inguinals
i les umbilicals
que apareixen
amb moltes persones
tots tindrem un conegut
un parent
que l'hauran operat
d'una hències inguinal
i després
les altres
les incisionals
venen relacionades
amb que també
cada vegada es fa
més cirurgia abdominal
i més cirurgia complexa
i llavors
aquestes tenen
a vegades
com a conseqüències
que tinguin
una avantració
o una hències incisional
En quin moment
un pacient
és derivat
a la vostra unitat?
Com és aquest procés?
Com és aquest circuit?
Els pacients
en un principi
quan noten
algun símptoma
de dolor
tumoració
o un bulto
que puguin tenir
normalment
consulten
el seu metge
de capçalera
que ja ens farà
una derivació
i que és valorat
i llavors
nosaltres el veiem
tant per ser
segons sigui
més simple
o més complexa
la patologia
i el veiem
a l'hospital
Quines solen ser
les més complexes?
Les complexes
normalment
són les relacionades
amb cirurgies
prèvies
o que porten
bastant temps
d'evolució
arriben a tenir
diàmetres
d'àrees
considerables
més de 20 centímetres
que hem de fer
tractaments
per preparar
el pacient
i perquè pugui ser
intervingut
i que ens porten
tècniques
també
per nosaltres
també més complexes
Moltes d'aquestes
operacions
són cirurgies
obertes
i sense ingrés
ens comentava
la gran majoria
les més simples
són sense ingrés
se'n fan moltes
i podem fer-les
sense ingrés
el pacient
es recupera ràpidament
i pot fer
tot el postoperatori
a casa
Per tant
aquests són els avantatges
sempre que es pugui
s'optarà
si és possible
clar
sí
ha de tenir
uns criteris mínims
que tingui una recuperació
ràpida
en dues hores
que toleri bé els líquids
que es pugui moure bé
que tingui algú
que l'acompanyi
i que estigui relativament
pròxim al nostre centre
per si té
qualsevol complicació
I d'aquestes lesions
de paret abdominal
o aquestes hèrnies
que ens comentava
de quina manera
s'ha canviat
la manera
d'operar-les
d'intervenir-les
a partir dels avanços
amb tecnologia
doctor
Sí
la cirurgia
mínimament invasiva
tant la laparoscòpica
però sobretot
la robòtica
ens permet accedir
a una visió
molt més clara
i més específica
ens controla
molt més els moviments
i especialment
en la cirurgia
de la paret abdominal
accedim a plans
musculars
i aponeuròtics
que són les capes
que protegeixen
els músculs
que ens permeten
fer una reparació
d'aquestes hèrnies
sense atenció
i així
el pacient
té una recuperació
molt més ràpida
i sense dolor
Més enllà
del que és
l'activitat assistencial
des de la unitat
també fan formació
i recerca
ens pot detallar una mica
com funciona
també
aquesta
feina
aquesta tasca?
la formació
la unitat
i el servei
de cirurgia general
som docents
a la Universitat
Rovira i Vergili
amb diverses assignatures
especialment
de cirurgia
aquesta és la docència
pregrau
però també fem
docència
postgrau
hi ha
licenciats
els residents
que tenim
en cirurgia
i d'altres especialitats
que també passen
per nosaltres
i també es fan cursos
d'especialització
per ja
cirurgians
especialistes
però per aprofundir
les dades
encara
a la investigació
que també comentava
doncs també
estem desenvolupant
diversos projectes
d'investigació
i que
això
es veu
en publicacions
científiques
que tenim
i en comunicacions
a congressos
que també
anem mantenint
cada any
per tant
és important
també
aquest
paper
del treball
en equip
i aquest caràcter
multidisciplinar
i transversal
en molts casos
de la unitat
és a dir
treballar també
de la mà
i en sintonia
amb altres àrees
oi tant
sobretot
nosaltres
aquests pacients
sempre
els hem de
prehabilitar
que dient
que és preparar-los
per aquesta intervenció
necessitem
de la col·laboració
d'altres especialitats
dintre de l'hospital
sigui endocrinologia
pot ser radiologia
anestèsia
infermeria
totes aquestes
disciplines
són necessàries
per tenir uns bons
resultats
al final
doctor
per anar
tancant
quins serien
els reptes
de futur
per la unitat
i fins i tot
per aquests tipus
de cirurgies
que atenen
nosaltres
doncs
cada vegada
augmentar
tant
amb la millora
dels resultats
encara que són bons
sempre tenim
l'objectiu
d'encara
millorar-los

i ara continuem
amb més qüestions
al mercat
d'estiu
des del
entre
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 1.
3, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 2, 1.
3, 1.
3, 2, 1.
Fent molta pressió social amb moltíssimes entitats feministes i activistes
i gent molt conscienciada van poder aturar aquesta entrega
i que el Daniel se n'anés amb el seu pare.
També gràcies a les aportacions de la ministra Cira Rego,
ministra de Joventut i Infància,
que se'n va adonar, evidentment,
que el CRIU no havia estat escoltat per la Fiscalia de Granada,
cosa que ens sembla flagrant que la justícia espanyola continuï
sense donar testimoni o credibilitat o esculta
als menors afectats en aquests casos, no?
Ahir el menor arribava a aquest punt pactat per l'intercanvi
i declarava que no vol tornar amb el seu pare.
De fet, la frase que destaca en els mitjans de comunicació és
em mataràs i torno.
Efectivament.
És un nen que s'ha amenaçat de mort, igual que ho estava el seu germà Gabriel,
que per sort va poder fugir de casa del seu pare, d'Itàlia,
poder tornar a Granada amb la seva mare.
I, des d'allí, Gabriel ha fet diverses denúncies,
també, interposades contra el seu pare per protegir el seu germà.
Ha fet fins i tot denúncies públiques,
explicant la duresa i la crueltat que han viscut
a mans del seu pare,
maltractaments que estan comprovats a través de denúncies i proves,
imatges, etcètera, amb àudios, fotografies...
És a dir, tenen absolutament tot per anar a favor dels crios,
protegir-los...
I, evidentment, això sí que seria donar protecció
pel benestar superior del menor,
cosa que la justícia espanyola sembla que continua obviant
i desprotegeix a les mares i, fins i tot,
es posa al risc als fills, no?
La situació és, com deies, complicada
i s'han convocat fins i tot concentracions a diversos llocs.
Tarragona és un d'ells, demà.
Sí, efectivament.
Bueno, moltes entitats, quan hem anat fixant el tema
i vam estar assabentades del que estava succeint ahir,
vam donar cobertura en directe a moltíssimes entitats del que estava passant
i, aleshores, vam decidir, bueno, doncs això,
impulsar concentracions arreu del territori.
També ho vam fer, en el seu moment, al gener passat.
Vam convocar 32 localitats que van sortir a favor de la Juana Arribat als seus fills
i ara ho tornarem a fer amb una convocatòria que estem generant.
De moment tenim 20 localitats espanyoles adherides
i demà sortirem a les set i mitges de dia dos quarts de vuit del vespre.
Estarem davant del Palau de Justícia per reclamar que s'escolti el Daniel.
que creiem que és un dret fonamental.
És això el que reclameu, que se l'escolti, que es tingui en compte l'opinió del nen
que, com dèiem, ja ho ha dit en moltes ocasions per activa i per passiva,
que no vol tornar amb el seu pare.
Efectivament, el que pretenem és que s'escolti el Daniel, se li prengui testimoni.
D'aquesta manera ho va fer també la ministra, però en privat,
i el que ens interessa és que ara ho faci la jutgessa.
Tenim en compte que la fiscal de Granada no ha explotat en cap moment el tio.
és més, ens consta que fa pocs dies els dos germans, el Gabriel, que és el major d'edat,
va acompanyar el seu germà per interpolar la denúncia contra el seu pare.
Van estar nou hores esperant a ser tesos, els van ignorar,
i és un fet que nosaltres, evidentment, com a mares protectores o com a entitats feministes,
no podem continuar tolerant, perquè el que fa és que perpetua una violència institucional
contra la que estem vitant.
Recorda'ns, demà, aquesta concentració, dos quarts de vuit a Tarragona, Alexia?
Sí, correcte, dos quarts de vuit, davant de les portes del Palau de Justícia.
Us esperem a totes i tots. Necessitem, bueno, que el Daniel pugui quedar-se a casa amb la seva mare,
que és el seu espai segur i amb qui vol estar.
I, per favor, combatem ja la violència que s'exerceix contra mares protectores,
moltíssimes lleis separades dels seus fills i filles per sentències absolutament injustes.
Us demano, sisplau, que ens acompanyeu i que criarem ben fort a favor del Daniel
i de tots els 7.000 crius que hi ha a l'Estat espanyol patint violència vicària.
7.000, l'has dit, eh?
Sí, aproximadament.
Sí, sí, 7.000. No, no, que no s'havia...
Justament hi ha hagut un petit tall i no s'havia sentit bé,
també per destacar la xifra.
Alexia Mat, portaveu de Terme,
Associació de Dones Separades Divorciades de Tarragona.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies a vosaltres per donar també res sobre el que estem demanant.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Igualment. Adéu, bon dia.
Gràcies.
Con las llamadas tengo ansiedad, me siento estancada, quiero estar sola, solo a ratos, pido perdón a mis contactos, la mayoría de mi tiempo no sé lo que estoy haciendo, tengo picos de alegría cuando esquivo lo que siento.
Hay gente mirando todo lo que hago, algunas me quieren pero no lo han contado y ahora que no estoy tan bien, no quiero perderme, no quiero crecer.
Últimamente no estoy disponible ni dispuesto a abrirme, difícil seguirme, cada vez que empiezo quiero terminar, no sé si seré capaz de enamorar.
Me beso con chicos y chicas, me sacan las tripas, tiritas, aguantan lo que queda de este pobre corazón.
Hay gente mirando todo lo que hago, algunos me quieren pero no lo han contado y ahora que no estoy tan bien, no quiero perderme, no quiero crecer.
Un beso en la frente para despedirse, me deja dormir en la 203, pide lo que quieras pero lo que quiero, se va con el coche a buscar la de ayer.
Un beso en la frente para despedirse, me deja dormir en la 203, pide lo que quieras pero lo que quiero, se va con el coche a buscar la de ayer.
Hay gente mirando todo lo que hago
Algunas me quieren pero no lo han contado
Y ahora que no estoy tan bien
No quiero perderme, no voy a perder
Fans de Tarragona
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT
CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones
Un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones
Truca al 977-296-279
Envia'ns un correu a ciat-tarragona.cat
O demana cita prèvia per visita personal
Ajuntament de Tarragona
Benvolgut multireformista
A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta
Però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus
Per això a Obramat revisem cada dia els nostres productes
Per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona
Iva Inclos, on compren els professionals
Obramat
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos, on comprens de Tarragona
Iva Inclos de Tarragona
Fins demà!
Fins demà!
Bona, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Ara en parlarem d'aquest programa.
Ens acompanya la Vinyet Montalà.
Vinyet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Mateo Campón.
Bon dia.
Mateo, bon dia.
I l'Eva Ballbé.
Eva, bon dia.
Hola, bon dia.
Mare del Pau, que avui no ha pogut venir amb nosaltres,
però vens tu en representació seva.
I tant.
Així que ens ho explicareu tot plegat.
Alexis, que l'emparito ha tornat a Tunisia?
Sí.
O què?
Com dient, no?
Com resam algun titular de premsa d'aquests dies.
Val a dir que aquest emparito va ser una petició precisament dels alumnes,
eh?
Les alumnes de Tarragona, l'alumnat de Tarragona.
De fet, la van tocar en les diferents trobades,
tant a Monestir com a Boarón, que va ser el setembre de l'any passat.
I van dir, ostres, van demanar de tocar-la i vam dir,
doncs la incluem dins el repertori a tocar amb els nostres companys de Tunísia i França.
Per exportar-la una mica, no?
Per si no la coneixien allà.
Sí, exacte.
Molt bé.
Bueno, a Boarón la coneixien una mica perquè ells estan molt amesats a venir aquí a les festes de Santa Tecla.
Alguna baixada que altra hauran fet i per això la coneixien.
Escolta, explica'ns com s'articulen aquests programes, és a dir, el per què d'aquest viatge.
Doncs mira, el per què d'aquest viatge tot comença perquè nosaltres fa ja quatre cursos,
més o menys, que tenim una relació d'intercanvi amb Boarón.
No exactament amb el que hem fet ara, sinó amb programes de música comunitària que fem a les escoles.
I l'última trobada que vam fer, que va ser el 2023, l'últim intercanvi,
ens vam proposar participar en aquest programa d'Erasmus, diguem, pilotat per Boarón.
En aquest cas, Boarón tenia també relacions d'intercanvi des de l'any 89, crec, o més o menys,
o l'any 90, amb Tunísia, concretament amb Monastís.
I van proposar fer aquest programa d'Erasmus a tres bandes.
Tunísia s'escapava una mica del que és pròpiament el programa d'Erasmus,
perquè és una ciutat no comunitària, o és un país no comunitari,
però van decidir fer la proposta i la van acceptar.
Això va ser el setembre...
O sigui, vam fer la proposta l'octubre-novembre del 2023.
Després de fer una sèrie de reunions per acabar de planificar i fer la proposta,
diguem, baixar la terra, doncs vam decidir, tirant davant, vam fer la proposta
i els genents van contestar que sí que acceptaven aquest projecte.
I llavors vam fer el que estava planificat,
que eren tres trobades en els diferents països.
Primer va ser allà, i ara s'ha tancat aquesta trobada, no?
Primer va ser a Tarragona.
Perdona, primer van venir aquí, Tarragona va acollir la primera de les tres trobades.
Del 8 al 12 de juliol.
Molt bé, de l'any passat.
De l'any passat.
Al setembre a la ciutat francesa, i ara s'ha tancat això a Mons.
I ara a Monastís, s'ha tancat a Monastís.
En realitat, el programa contempla que tot això és com si fos una sola trobada.
El que passa és que, clar, com que hi ha tres països implicats,
doncs es distribueix en el temps per possibilitar, doncs, que...
perquè hi ha de ser en període des de vacances.
Molt bé.
Una quinzena d'estudiants han anat, no?, si no m'equivoco?
D'aquí hem anat 15 alumnes i 3 acompanyants.
De Monastís i Guàrdona eren 23 en cadascun dels grups,
i també 3 acompanyants de cada país.
Vinyet, com ha anat l'experiència?
Ara ho parlàvem, que superbé, superbé.
Encara no hem assemelat tot.
Encara estàvem amb ressaca emocional, eh?
Sí, ressaca emocional.
Allò quan torneu, no?
Sí, sí.
Sí, ens ha agradat molt.
Què va passar?
És a dir, com definiries tu el viatge, la trobada?
Quins moments recordes?
Ostres, és que compartir moments amb gent d'altres països...
També que...
Al final, l'única llengua que ens enteníem superbé
era quan ens posaven la partitura davant i tocavem,
perquè a l'anglès i això, bueno, jo no el porto molt bé.
La música, llenguatge universal, eh?
Sí, la música llenguatge universal, sí.
I ha estat superbé.
També al final trobarem a faltar una altra trobada al final amb França i Tunísia.
I també compartir moments amb els de Tarragona també ha estat molt guant.
També està bé.
Sí.
Mateo, a tu què et va semblar?
A mi m'ha semblat molt bé, o sigui, m'ha agradat molt
i crec que m'agradaria tornar a repetir-ho l'any que ve o un altre
per seguir compartint experiències
i sobretot amb la gent de Tarragona,
que ens hem unificat i, no sé,
hem creat noves amistats i hem descobert un món nou.
Quin instrument treballes tu, Mateo?
El violoncel.
I tu, Vinyet?
El violí.
Molt bé.
A nivell de repertori,
vau fer cadascú el vostre
i després hi havia alguna cosa en comú?
Com va anar?
Expliqueu-me'n.
No, o sigui,
quan la primera estada,
que va ser aquí a Tarragona,
vam tocar quatre peces,
si no vam tocar...
Sí, el primer repertori va ser...
Vam fer una peça en comú
Sí, i la resta portàvem un repertori
i portàvem sobretot Tunísia.
Sí, Tunísia, sí,
va tocar les seves peces també.
O sigui, primer,
Tarragona va ser una mica
perquè ens coneixem tots,
toquem junts i això.
Va ser la primera vegada que tocàvem tots i...
I ens coneixíem tots.
Després, quan vam anar a França,
ja vam incorporar la peça tunisiana
i la francesa.
I una altra francesa,
que l'havíem preparat especialment per això.
Sí, que l'havíem posat.
És la que porta el nom de l'Erasmus, no?
Sí.
Jo no ho diré bé,
però l'erref d'Anibal.
L'erref d'Anibal, sí.
Correcte.
I aquí, doncs,
ja portàvem les de Tarragona preparades,
més aquestes dues.
I ja per acabar,
a Tunísia,
vam afegir les...
les Amparito,
que la vam demanar des que va començar,
i les Tunisianes,
les cançons tunisianes.
Em costa d'imaginar l'Amparito
amb Violibio Lonchal, per exemple.
Ai, va ser la millor experiència.
Però ara és una molt xula, no?
Sí, perquè és que,
com nosaltres...
A veure,
no podem tocar normalment Amparito Roca,
quan ens vam posar la peça davant,
i el pop, però no, pop,
ens va emocionar tots,
i dic, no m'ho puc estar creient.
Fantàstic.
Eva, i el Pau, què explica?
Com va anar?
I tu, com a mare,
com ho has viscut, també?
Bueno, jo, com a mare,
doncs, vam decidir dos famílies
que ens feia il·lusió
anar a veure el concert final
que feien a Tunísia.
Ah, tu hi vas anar, també?
Sí.
Ah, bueno, és fantàstic.
I us prometo que, realment,
quan va arribar el moment del concert,
i veure'ls a tots allí,
tocant totes les peces,
sobretot al moment de l'Amparito,
i pensar, havíem de pensar,
de dir, on estem?
Estem a tants quilòmetres de Tarragona,
en un altre continent,
amb altres alumnes d'altres països,
amb una altra cultura completament diferent.
Se'ns va posar la pell de gallina a tots.
És que va ser super, super emocionant,
i va ser molt bonic,
perquè, a més,
a l'última part del concert,
cada país va tocar com una peça,
crec que típica de la seva regió,
els representants de l'Ajuntament de França,
la cantaven,
els de Tunísia,
tot el públic la va cantar,
i nosaltres vam cantar a l'Amparito
tant com sabíem,
i va ser molt, molt maco,
una experiència que no oblidaran.
Al final, Alexis,
allò és un win-win,
perquè guanyem per tots els cantons,
i sobretot amb el tema
de les competències artístiques,
perdona,
tocar al final un repertori,
que potser no és el que habitualment fem,
que no estem acostumats,
més enllà de l'Amparito,
que tampoc,
però vull dir,
un repertori conjunt,
haver d'harmonitzar-nos
amb altres estudiants,
amb altres instruments,
amb altres composicions.
Clar, la música tunisiana,
en aquest cas,
és molt diferent a l'europea.
Llavors,
tota la qüestió rítmica,
allà té molta importància,
la base rítmica és cap dalt,
tenen molts instruments diferents,
i, clar,
també les estructures
no són tan clares com aquí,
allà no és que improvisin,
sinó que van canviant les estructures
segons el moment,
segons el que demana.
Llavors,
aquí ells poden parlar més,
si anaven una mica de corcoll,
perquè ara on som?
Anàveu una mica estirat,
no?
Els primers assajos van ser...
Els primers assajos,
sí, perquè...
Bueno, i els últims.
Sí, sí,
hasta recordo que
el dia del concert
hi havia allò que n'altres,
primer aquesta cançó,
després l'altra,
i va dir al director,
no, no, mira,
ho canviem una mica,
però, però bé,
també es nota molt
el tema dels violins,
ostres,
no sé,
també és que
toquen bastant diferent,
a l'hora d'afinar també,
ho vam veure com molt diferent,
el que nosaltres
ho fem.
És conèixer, al final,
és obrir horitzons,
no?, també,
i veure altres maneres de fer.
I tant.
Vinyet,
tu quan comences
a interessar-te
per la música
i per què?
I per què el violí?
I per què l'escola de música?
Ostres,
doncs jo vaig començar,
perquè jo soc de la cel·leba del camp,
i vaig començar el violí
quan tenia sis anys.
El violí,
per què?
Doncs perquè em feia gràcia.
No, no,
o sigui,
mira que sóc una nena,
una noia ja,
superactiva i tot,
i quan em preguntaven
quin instrument toques?
El violí,
i me diuen,
ah, ostres.
Bueno,
igual és com un contrapunt.
Sí,
o sigui,
i res,
després vaig vindre aquí
a l'escola,
de música
i superbé.
Molt bé.
I tu, Mateo?
Vaig començar
amb els tres anys
amb el John Kotel,
que els Reis
em van portar
a un violoncel,
i doncs des d'ahir
vaig començar a tocar
i cada dia,
i després
vaig intentar
entrar al conservatori,
però com no em van agafar
vaig començar
a l'escola de música,
i els meus pares
m'ho van enfocar
com una oportunitat,
i llavors
vaig conèixer
l'Alexis
i vam
establir
una relació
més bonica
i més estreta.
Molt bé.
I estàs content?
Sí,
la veritat és que sí.
Fantàstic.
És la millor manera,
Alexis,
de transmetre
la passió
per la música,
també.
vull dir,
quedarem amb tot,
però amb els testimonis
en primera persona,
que ells puguin explicar
el que senten,
el que viuen,
de cara als altres companys.
No sé si els companys,
per exemple,
els amics us pregunten
què feu a l'escola municipal?
I això del violí,
el violoncel,
com és i com va?
Sí,
quan diem que toquem un instrument,
ai,
quin toca,
el violí o el cel,
ostres,
des de quan?
i és que és molta calma.
Crida l'atenció
i ja està molt bé.
És l'oferta,
també,
Alexis,
lligant-ho tot,
disculpa,
ara parlo amb tu,
que tinc l'Eva allà.
Eva,
i el Pau,
quin instrument toca?
El Pau toca
la flauta travessera.
Explica'ns una mica
la història,
des de quan i per què.
Bueno,
tenim dos fills,
la Júlia,
que toca el saxo
i el Pau,
que toca la flauta,
i sempre vam apostar
des del primer moment
per l'escola municipal
i, de fet,
van començar,
no sé si són els quatre anys,
amb la ludoteca infantil.
Amb la sensibilitació,
la sensibilitació.
Si vau començar abans als quatre
vau fer els tallers
de música en família.
Sí, els tallers en família,
que entraves amb ells a classe
i t'asselles a terra
i cantaves i ballaves amb ells
i, bueno,
de fet,
els nostres fills
han crescut
amb l'escola de música
i, de veritat,
que estem superorgullosos
i satisfets
de tot el que heu fet
i que feu tots aquests projectes.
Per tant,
totalment recomanable.
Deia,
Alexis,
que l'oferta,
que això va molt bé
per preguntar-te sobre l'oferta
i sobre el curs vinent,
perquè ja heu tancat
matriculacions,
etcètera,
etcètera,
no?
Sí,
bueno,
nosaltres tenim matricula viva,
aprofito per fer una mica
de publicitat.
No,
no,
no,
i tant,
i tant,
això et demanaves.
nosaltres tenim el que és la matricula,
el període de matricula,
que com bé has dit,
ja hem acabat,
però sempre que hi hagi places,
doncs podem matricular alumnes
que es vulguin incorporar.
Això sí,
els que comencen,
els que s'han d'incorporar
a un grup de llenguatge musical,
tenim un termini
que arriba fins al gener,
és a dir,
a partir del gener
ja no es poden incorporar
perquè estarien molt despenjats
del grup.
però la resta d'oferta,
com seria la música jove
o els adults,
està oberta
fins al nou període
de preinscripció,
és a dir,
que estem parlant
que cap allà l'abril-maig
és quan deixaríem
de fer matricular viva
i ja et dic,
mentre hi hagi places
doncs podem continuar matriculant.
Per tant,
convido a qui estigui interessat
que faci una preinscripció,
encara que sigui fora de plaç,
perquè potser
et dir la sort
de poder entrar.
Esteu contents
amb com van les dades
de inscripció,
de matriculació,
no sé si tens alguna dada
ja pel curs vinent
o si no ja ho repassarem
no tenim dades
si vols al setembre
tornem a l'anir.
Sí, sí, sisplau.
Sí, sí, al setembre
amb les dades ja definitives
perquè ara
tot just hem tancat
i que encara queda
algunes trucades
que s'han de fer
però estem bé,
estem bé
per el que tenim
de preinscripció
ja al cap.
Estem al mateix alumnat
una miqueta per sobre
del que teníem
el curs passat
que eren 580
o una cosa així.
Estem ja
diguem
quasi quasi plens.
I en un any
ja ho ha estat
d'aniversari, no?
En un any
ha estat d'aniversari.
Aquest any
ha estat un festival
d'Estat en Erasmus,
també hem estat seu
del projecte
perdona,
el projecte no,
del Festival de Joves Europeus
que era el Ritmix
que organitzava
la SEM i l'EMU
que és l'Associació Catalana
d'Escoles de Música
i l'Associació Europea
d'Escoles de Música
i també,
com bé has dit,
el 30è aniversari
vam fer un gran concert
al Palau de Congressos
en què vam participar
tot l'aluminat de l'escola
excepte els petitons
que vam fer un altre concert.
Vosaltres també?
Sí, sí, sí.
Van tocar,
va ser un concert,
no sé si també vols
que parlin ells
sobre com volen sentir.
Sí, sí, clar, clar,
ja que els tenim aquí,
ja que els tenim aquí,
això va ser
això va ser el maig,
el 13, 14,
el 16 de maig,
mira veus,
tenia l'edada per aquí voltant.
Villet,
com va anar aquest concert?
Jo el vaig anar a veure
perquè no vaig poder tocar.
Iiii!
Sí, sí,
estava
estava de baixa el viure
perquè
partem els mèdics,
però el vaig anar a veure
i, ostres,
increïble.
El Mateo?
Sí, el Mateo?
El que explicarà millor.
Explica'm, explica'm.
Va, va ser molt bonic.
Perquè el Palau,
en públic,
com allò...
Com molta gent.
Tota la comunitat educativa,
digues, digues.
Va ser molt bonic
el Palau
i tot el concert en general
perquè era com
estar tota l'orquestra,
totes les persones
de l'escola de música,
donava igual l'edat
i podia estar
amb persones
d'11 anys
o fins a 30
o 40 anys
i va ser molt bonic
perquè
era com
estar
amb les noves generacions
i amb les persones
que estàvem,
que som
els veterans
de l'escola
i el repertori
va ser molt bonic.
Eren peces
que mai havíem tocat
perquè crec que eren...
Va ser un encàrrec
que van fer
a un compositor,
a l'Albert Gomí.
Ah, mira, i tant,
sí, sí, el coneixem.
Hi havia un senyor dibuixant.
Sí, l'Octavi Tourner.
I hi havia...
I la que està a mi
feia la posada en escena
de dinamització.
Van fer
tres assajos
i els tres assajos
van estar molt bé
i, no sé,
molta coordinació entre tots
i no va costar gens
aprendre
les peces.
Tots els programes
i línies
que oferiu
des de l'any 1994,
si no m'equivoco,
Alexis,
i amb la voluntat
de continuar creixent
i continuar fent coses, no?
Sí, sí, continuem.
Teniu ja les seus
a Armanyà,
Sant Brei i Sant Pau
i a Ponent, no?
La Ponent,
li diem seu de Ponent,
que en realitat
estem ubicats
en el que és
l'escola
dels Àngels.
Molt bé.
Sí, sí, molt bé.
Doncs a continuar creixent.
Gràcies.
Vinyet,
com et veus tu
amb el futur,
amb l'instrument,
amb la música?
Com t'imagines?
Jo espero continuar,
és el que desitjo,
perquè em porta
molta calma
i tranquil·litat
i m'ajuda molt
amb la meva vida
i espero continuar,
doncs,
al final això
no tinc pensat
deixar-ho
i doncs,
no ho sé,
però jo espero continuar.
I tu, Mateo?
A mi m'agradaria
seguir,
o sigui,
no com un treball,
sinó com un hobby,
com una,
una manera
de sortir a la realitat
i com expressar
el que sento
i, no sé,
és com un sentiment,
no és una,
no seria un treball.
Plantejar-se un nivell
professional costa més,
no, Alexis?
Bé,
hi ha de tot,
però sí que és veritat
que avui en dia
els joves
també volen assegurar-se
un futur,
també miren
quina és la millor opció
a nivell laboral.
I el Pau,
Eva?
Què vol fer?
o la flauta travessera?
Bé, el Pau de moment
segueix amb la flauta travessera
i jo crec que
de moment
vol seguir implicat
amb la música.
De fet,
a part de l'escola municipal,
se segueix involucrant
amb altres grups
perquè li agrada
i jo crec que
això ja no ho deixaran.
La música mou
i quan et pica la música,
no,
ja no la deixes.
Jo sempre explico
que a l'escola de música
posem una llavor
que dona un fruit,
no,
i en aquest cas,
doncs,
el fruit pot ser
que es venguis professional
o que la música
t'acompanyi tota la vida,
que realment
jo crec que és l'èxit,
no?
Haurem guanyat,
si és així.
L'èxit és que la música
no et deixi mai
o que tu no la deixis mai a ella.
Alexis Lanza,
Vinyet Montalà,
Mateo Campon,
Eva Vallbé,
salutacions també el Pau,
que segur que ens escoltarà,
o ens està escoltant
o quan pugui ens escoltarà,
i moltíssimes gràcies.
Ja continuem la música.
Moltes gràcies.
Vull agrair també
les famílies
que han confiat,
que confien en l'escola de música
i també les que,
concretament,
les que han confiat
en aquest projecte d'Erasmus
que ens hem portat
els seus fills
molt lluny de casa.
Es repetirà això?
Tindrà alguna continuïtat
o que l'ha de mirar...
Bé, ara em demanàvem,
que hem de fer el possible, no?
O projectes similars, vaja.
Sí, algú projecte...
Aquí volen marxar,
ja la Vinyet i el Mateo,
ja volen marxar
amb un altre viatge,
què passa?
L'altros ja...
Sí, de moment tenim un...
Maltros ja us heu inscrit
i encara no hi ha el projecte,
quasi, eh?
No, tenim un intercanvi
al País Basc,
que és més a prop,
però tenim un projecte
al País Basc
que al Cusquebé,
que segur que està bé.
També està bé.
Nois i noies,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
22 minuts sobre les 12.
De seguida us
canvio la música
per la dansa,
però continuem
aquí al Mercat d'Estiu,
a la Sintonia de Tarragona.
a la Sintonia de Tarragona.
, a la Sintonia de Tarragona.
We're not meant
to be together,
at all.
What if I say
I'm trying
to say your love
from dying,
baby I'm too far gone.
Don't wanna see you crying,
but I just know
who I am.
Maybe that's the highest part of hope
Baby, you can fix me
I was born with a broken heart
If I was a cactus
You would be a balloon
Oh no
I wanna feel the same as humans do
I wanna feel the same as you
But I don't
What if I say I'm trying
To save your life from dying
Baby, I'm too far gone
Don't wanna see you crying
But I just know who I am
Maybe that's the highest part of hope
Baby, you can fix me
I was born with a broken heart
I'm sorry
That I'm leaving
I'm sorry
We're just different
But baby, you can fix me
What if I say I'm trying
To save your life from dying
Baby, I'm too far gone
Don't wanna see you crying
But I just know who I am
And maybe that's the highest part of hope
Baby, you can fix me
Baby, you can fix me
Baby, you can fix me
I was born with a broken heart
I was born with a broken heart
Molt de costa
La Rambla de la Cultura a la vora del mar
Vine i passeja per l'eix de la cultura
Del lleure i de l'esport al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats
Espais per passejar i fer esport
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo
Més informació a porttarragona.cat
Passió en Vega, Roza Lent, Els Pets, El Petit de Cal Adil
Julieta, Tartarrelena
Aquest estiu el Festival Camp de Mart reuneix a Tarragona
La millor música i artes escèniques per a tots els públics
Del 20 de juny al 14 d'agost
Consulta tota la programació a tarragona.cat barra cultura
Atención
¿Estás buscando piso? Esto te interesa
Promociones José Luis pone a la venta las últimas viviendas
En la vinguda Paísos Catalans en San Pere y San Pau
Amplias viviendas de tres habitaciones y dos baños
Con acabados de calidad y listos para entrar a vivir
Más información y visitas concertadas al 680 42 17 11
Repetimos 680 42 17 11
Promociones José Luis
Tu nuevo hogar te está esperando
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004
És un referent en investigació de processos químics sostenibles
Química per a la salut i descarbonització
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents
I situats al campus Xeselades
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
Generant un impacte en la indústria i la societat
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades per a tothom
I novetats com la promoció Nou Comerç
Set dies de publicitat
Des de només 80 euros més IVA
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
I fes que el teu negoci marqui la diferència
Tarragona Ràdio, som 40.000
Si ara parlàvem de música, amb l'Escola Municipal de Música, quan falten dos minuts per dos quarts d'una del matí, a Tarragona Ràdio hem de parlar sobre la dansa.
Una peça que reflexiona sobre la situació actual del desconcert emocional.
D'aquesta manera potser que ens costa una mica entendre el què, i jo no ho he definit massa bé tampoc, però sí que segur que ho fa millor la directora artística i coreògrafa d'aquest projecte que arriba avui a Tarragona amb la companyia Homeland Dance Company.
És la Sandra Macià. Sandra, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
A vegades costa definir espectacles perquè els hi posem un munt d'etiquetes i no sé si ho acabem de fer bé, això.
No, és que bé, és que no pateixi.
Escolta'm, què s'amaga darrere de... Human 21, ho dic bé?
Sí, Human 21.
Doncs tu diràs, què ens hem d'imaginar?
A veure, això és una mica a través del que es va viure la pandèmia, no?
Que va haver com aquesta desconexió, bueno, hi ha hagut aquesta com desconexió emocional, no?
I ha sigut una forma, o sigui, que tothom se va buscar la manera de com sobreviure, de com viure aquell moment, no?
I al principi el que és la peça és com si fos una pesadilla, llavors és com que te despertes i veus que el que està passant és real perquè ningú s'ho sabe creient, no?
I aquell moment que és real, allí, és com quan entra la discuta entre la raó i l'emoció de com pots sortir d'allí.
I al final és com que la gent va trobar, o ha trobat moltes vies de reinventar-se, no?
I és una mica el que jo volia explicar, que al final, doncs, bueno, tots vam poder trobar un camí per poder sobreviure.
Bé, tothom no, però que sí que es va mirar la manera, no?
De poder sobreviure amb el que estàvem vivint en aquell moment.
Sobreviure i conviure-ho sense saber, en molts casos, el que passava i també he vist que feu una mena de contraposició entre l'emoció i la raó i la racionalitat i l'emotivitat,
que jo crec que això ens va sol a tots molt durant la pandèmia, no?
Exacte, exacte. És una mica tot el reflecte que jo vaig sentir, no?, però que entenc que molta gent ho compartirà, no?
Això ho veurem aquesta mateixa nit a Tarragona. Vosaltres sou de la companyia de Barcelona, no?, si no m'equivoco?
No, som de Lleida.
De Lleida, disculpa. No sé per què, mira, tenia jo malament les dades.
Fes-nos una mica d'història del que heu aconseguit i de com treballeu com a companyia, Sandra.
Sí. Bé, amb la companyia, amb aquesta peça, per exemple, Llumant 21, hem aportat un munt de tràmits.
La vam estrenar amb un certamen que és Burgos New York, que era amb diferents poblacions del Camino de Santiago.
Allí cada vegada era com un concurs on havíem de valorar el públic i ens vam emportar casi tots els tràmits,
crec que van ser vuit tràmits d'allí.
I després, bueno, hem tingut la sort també d'entrar al Regne de Celo Abierto,
que és una xarxa on hi ha un munt de certamens, que això també et dona molta possibilitat d'anar per tot arreu.
I valorar una mica, bueno, veure també una mica tots els altres companys, no?,
conèixer més gent, compartir, que ens ha donat moltes possibilitats i això també.
I, bueno, doncs ara que estem iniciant una nova peça,
també en tenim una altra que està en música en directe, que està en un violençol elèctric,
i música composada 100% pels compositors, oi, pel músic, no?, que es diu Time.
I, bueno, i així anem fent.
També tenim, bueno, ara, per exemple, hi ha un film que estem a...
Tres de Premis portem ja a nivell internacional, Tòquio, Estats Units, Londres, per tot arreu.
Estem molt contents d'aquest film.
I, bueno, i coses que... l'important és que no se pari, no?
Fem coses constantment de tot.
Impressionant la trajectòria.
Jo, quan passa una cosa d'aquestes, sempre em pregunto per què no es coneix més, això?
És a dir, no? Per què no...
A veure, també és veritat que segur que els abans de la dansa
segur que potser tenen més coneixement que el que ara jo puc estar demostrant jo, no?
Però sí que és cert que darrere d'aquestes trajectòries,
doncs, Déu-n'hi-do, a vegades passa amb la disciplina, Sandra,
que no té el reconeixement o el valor que hauria de tenir?
Sí que passa.
Sí que passa.
I amb l'ansa, òbviament, estem lluitant perquè es reconegui una mica més, no?
Que parlant de la pandèmia, es va veure claríssim les arts,
la necessitat i l'importància que tenen les arts.
També es van reinventar, eh?
Van veure arts totalment reinventades, fetes des de casa,
la música, la dansa, la cultura va prendre un altre...
Exacte, i l'importància que és per les nostres vides
tindre aquest contacte a nivell artístic, no?
I llavors, doncs, sí, s'allà de donar aquest valor.
Mira, per exemple, el film d'Energy que te comentava,
és de premis a nivells internacional i no n'hi ha cap nacional.
Alguna cosa falla aquí, eh?
Algo falla, sí.
Algo falla.
Algo falla.
Sandra, veniu ja cap a Tarragona aquesta tarda?
Sí, sí, s'últim en un parell d'horetes.
Molt bé.
Escolta, que ho diu de l'entorn, que no ho hem dit,
però actueu al pont del diable, no?
Si no, sí.
Exacte.
Allà mateix, ja ho veuràs, que és un entorn superxulo.
A la impressionada, impressionada.
Exacte, i convidar tothom que s'acosti aquesta tarda
per veure també les vostres propostes dintre d'aquest cicle en dansa,
que és l'aposta també de Tarragona per aquesta disciplina.
Exacte.
Sandra Macià...
Sí, i no ho haurem en dansa també, eh?
Per l'aposta que fan per la dansa.
Doncs gràcies a tu...
Fan un gran treball.
Per atendre'ns i per la feina que feu.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi bé, molt bon dia.
Adéu-teu-teu-teu-teu.
Tot o 12 i 35, 5 minuts per sobre de dos quarts d'una,
de la dansa, saltem a la festa.
No te'n posis tussuda.
No meixcles malamors amb la veiguda.
T'apropes, no et vull veure ni amb pintura.
Un punt i malamors i no som cura.
T'estimo, però no te'n posis tussuda.
No meixcles malamors amb la veiguda.
T'apropes, no et vull veure ni amb pintura.
Un punt i malamors i no som cura.
Necessito tornar, però és que això m'allà es demana.
I demanaria adéu si per mi dóna la cara.
Haig de trobar una feina per desconectar-me.
De la teva cintura no puc escapar-me.
Ets la meva condena.
Tequila i sal per curar-me la pena.
Quan et poses tussuda, ningú et frena.
Jo busco pau mentre tu busques guerra.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Tinc molts mals d'amors amb la veiguda.
Potser li haurem de posar una miqueta de mesura.
Tinc la nena...
A ritme, a ritme de música, que segur que no hi faltarà la música tampoc,
i els actes més populars a les festes del port, del barri del port de Tarragona.
Mari Carme Puig, molt bon dia.
Molt bon dia.
Presidenta de l'Associació de Veïns del port de Tarragona, gràcies per atendre'ns.
Com esteu?
Bé, bé.
Estic allà preparant per posar-nos en marxa amb les festes.
Déu-n'hi-do, eh?
Anys d'any i continueu organitzant aquestes festes.
I ja sé que costa, eh?
Que no és fàcil organitzar unes festes de barri.
Doncs no, és difícil.
Bé, difícil no.
Més que res, doncs, peinar, peinar, vull dir que has d'anar...
Però bueno, és per disfrutar.
Això és el que sempre dieu, eh?
Oblidar-nos una mica de les reivindicacions, que sempre n'hi ha.
Evidentment que sempre n'hi ha al barri.
Però aquests dies, doncs, deixar-les una miqueta, no molt, però una miqueta de banda...
Ah, molt positiu.
I gaudir de les festes.
Mari Carme, si et sembla, repassem una miqueta el programa amb tu.
Què passarà? Quan comenceu?
Bueno, doncs, començarem el divendres tarda amb el pregó,
que en guany ens ho farà el president del Port de Tarragona,
senyor Santi Castellà.
I, bueno, doncs, com sempre, farem la xocolatada popular per la gent
i activitats, perquè, vull dir, aquí al barri tenim el del tàrraco Roma,
vull dir, el que fan del tàrraco de gladiadors.
Venim aquí, doncs, que estan amb nosaltres a la Junta,
gent que participa i estaran en una mica de distribició,
que això és molt bonic i la gent podrà gaudir dels que no van al teatre
i veurem una mica... Funciona, i, bueno, després a la nit farem la verbena,
el típic, i ja dissabte, doncs, també farem la fideuà popular, amb ball,
i el diumenge fem el que és la trobada de Gigantera i el passacalles,
i, bueno, el coset és més o menys el de sempre.
Molt bé. Veig aquí exhibicions de karate, com tu deies, amb aquests grups,
també de gladiadors, el pregó, que és un fet important,
i, home, Déu-n'hi-do, no?, que el president del port de Tarragona,
Santiago Castellà, doncs, faci el pregó, com ho valoreu?
Sí, molt bé, molt bé. Vull dir, naltros vam pensar en comentar-li,
de fet, naltros som al barri del port, i, vull dir,
considerem que és una persona, evidentment,
que, i a més a més, vull dir, que col·laboren, vull dir,
és un dels que col·laboren en les festes,
li vam proposar, i de seguida va dir que sí,
que no hi havia cap problema.
Llavors, vull dir, és molt important
tindre aquesta connexió amb el port,
doncs, que estem, vull dir, al port de Tarragona.
Clar, al final és el barri que porta el nom per això.
De divendres destacàvem això,
de dissabte veig que continuen els àpats
amb aquestes trobades, també,
doncs, això, per gaudir d'una bona, no?,
d'una bona fideu...
No sé, que ara no ho tinc alquil...
Fideuà, correcte, sí, sí, sí.
Fem-lo de l'escuma per la canalla,
la fideuà i musclos,
per una manera, vull dir, d'ajuntar-nos.
L'important de les festes aquestes és que, vull dir,
molts veïns, doncs, vull dir, es trobem
i fem-ne el sopar a la fresca,
vull dir, podem participar,
el que són els veïns, que és el que hem parlat abans,
que no són per reivindicacions, no?,
doncs, si no, també, doncs, gaudir una mica
del barri i estar, doncs, això,
units i parlar-hi.
Molt bé.
I els...
la cucafera també torna a ser protagonista en guany de les festes, o no?
Exacte, la despertada, que és molt important, evidentment.
És la primera trobada que tenim, vull dir,
que dic amb la cucafera,
que en guany de fet s'ha restaurat,
i, vull dir, la treurem a passejar,
la despertarem,
que és una de les coses importants,
que trobem moltíssima gent,
dissertar a la tarda,
i, bueno,
per a nosaltres, vull dir,
és molt important,
i et dic,
és la primera trobada que tenim així,
amb la cucafera,
i que ve gent d'arreu de Tarragona.
Llavors, vull dir,
s'ha disfrutat molt amb això.
I diumenge la plantada de gegants,
i la cercavila,
pels carrers del barri, no?
Hi ha algun canvi,
o segueix més o menys sempre mateix, no?
Sant Miquel, Apodaca,
Plaça del Carros...
Bueno, Oro sí,
que l'hàim passat tot,
des que es va a fer a Piatonal,
vull dir,
l'han inclòs una mica
per fer una mica de part de l'estació,
també,
que la gent...
Clar, hi ha trams,
que, vull dir,
t'assemblen que no dius això,
i l'estació,
que també és un tram del barri.
Llavors,
i carrer Oro sí,
que és un descamp reivindicat molt per problemes,
almenys també,
ara que està tranquil,
doncs,
fer una mica també de Lluís Bausa per allà.
Molt bé.
I amb què tanquem les festes,
Mari Carme?
Qui seria en l'últim acte?
L'últim acte en el trus,
vull dir,
pel pressupost,
al missdiablo de la trobada dels gegants,
i dinar en el trus,
i ja tanquem les festes.
Perfecte.
Mari Carme Puig,
que les festes arriben per estar ben positius,
però les reivindicacions no s'aturen.
Esteu millor al barri?
L'últim cop que parlàvem,
tu i jo,
que érem a aquest espai de barris
durant la temporada regular de Tarragona Ràdio,
comentàvem temes de seguretat,
temes d'incivisme,
temes de neteja,
com estan les coses?
Bé,
amb els temes de neteja,
evidentment,
bé,
estem patint tota Tarragona,
doncs,
bé,
ja sabem el problema que tenim,
la neteja,
doncs,
fatal,
val?
Vull dir,
continuem més o menys,
amb les nides que tenen el servei de neteja,
i,
bé,
és una reivindicació que la portem,
jo crec que tota Tarragona,
perquè a la vista està de tothom.
Seguretat,
evidentment,
els problemes greus,
greus,
greus,
greus,
vull dir,
ha millorat,
hi ha,
doncs,
bueno,
conflictes,
però,
bueno,
no deixa de ser també el mateix,
vull dir,
ha millorat una mica.
Reivindicacions,
el que no ha millorat,
doncs,
en el sentit,
sobretot que ara tenim una batalla molt gran,
amb les escales mecàniques de tot el barri,
sobre el pas subterrani,
de la Plasta de Carros,
vull dir,
que no funcionen ni ascensors ni res,
temporada d'estiu,
i la gent està superampadíssima,
i les de vapor,
doncs,
tres quarts de lo mateix.
Tenim problemes amb això,
eh?,
amb el funcionament de...
Amb el funcionament,
no funcionen.
No funcionen directament.
No funcionen directament.
i llavors,
bueno,
doncs,
és un problema,
són barreres,
vull dir que,
el seu dia era un privilegi,
i ara,
doncs,
són barreres per molta gent.
Doncs,
el que dèiem,
eh?,
que aprofitem també per fer aquestes reivindicacions,
però ens vestirem de festa,
Mari Carme,
per aquest cap de setmana,
i suposo que convidar a tota Tarragona,
són les festes del port,
però obertes a tothom,
clar.
Evidentment,
tothom està benvingut,
nosaltres ja ho hem fet per les redes,
ho estem fent ara per la ràdio,
tothom que vulgui vindre,
que vingui,
que vegi que el barri del Port,
no solament,
és un barri insegur,
com molta gent diu,
que no és real tampoc,
i moltes coses els convidem a que vinguin i veguin,
vull dir que el barri té moltes més coses que inseguretat,
i que incidisme,
i que tot.
Mari Carme Puig,
gràcies,
molt bones festes.
A vosaltres,
que vagi molt bé.
Jo no quiero barreras,
jo quiero tu luz,
que hi ha cedó primaveras,
que solo eres tú.
Sorry por ser tan directo,
és que ja va mucho tiempo,
igual deberíamos vernos,
aunque se desmonte el secreto.
Y és que me gustas tanto,
que jo me parto en dos,
ni el bambam de Camila
puede sonar mejor.
Jo no quiero tus besos,
yo quiero un universo,
de achuchones de oso
y cero complejos,
y cero complejos.
Bésame
en mitad de la tormenta,
bésame
toda la noche,
bésame
y cúrame las penas,
todas las penas.
y cúrame las penas.
Bésame
y cúrame las penas.
Bésame
y cúrame las penas.
y cúrame las penas.
Llevo un rato mirando lo bonita que estás
Me faltan dedos en la mano pa' que yo pueda contar
Las ganas que tengo de verte, ya me ha dicho mucha gente
Se me pone carita de tonto cuando te pienso al día siguiente
Empújame encima y despacio, es que me vas a matar
Cántame un pedacito, Billy Ellis te queda genial
Yo no quiero tus versos, yo quiero un universo
De achuchones de oso y cero complejos
Y cero complejos
Bésame en mitad de la tormenta
Bésame toda la noche
Bésame y cúrame las penas
Todas las penas
Bésame en mitad de la tormenta
Bésame toda la noche
Bésame y cúrame las penas
Todas las penas
Sé que me vas a matar
Sigue mirando que no aguanto más
Que me vas a matar
Te muerdes el labio, lo ves normal
No, que me vas a matar
No sigas a hoy, acabamos mal
Que me vas a matar
Hazlo despacio, pero hazlo ya
Bésame en mitad de la tormenta
Bésame toda la noche
Bésame y cúrame las penas
Todas las penas
Un estiu més, obrim per vacances
Dues hores de directe de dilluns a divendres
Us esperen per estar al dia de tota l'actualitat
A l'Obert per vacances
Us esperen les entrevistes més refrescants
I els protagonistes de l'estiu
Recorrerem Catalunya
Per a descobrir-vos els millors racons
Obert per vacances
El teu programa d'estiu
Fet en xarxa a la teva ràdio local
A Tarragona Ràdio
Som 40.000 oients
Anunciat a la ràdio local
Líder en l'actualitat
Entreteniment i informació tarragonina
Contacta amb nosaltres
El 977 24 53 64
De 9 a 2 al migdia
O escriu-nos a
Publicitat
Arroba
E-M-M-C-T
Punt cat
Perquè a Tarragona Ràdio
T'escoltem
El mercat d'estiu
També a la tarda
Si no has tingut prou
D'11 del matí
O una del migdia
Ara
El mercat d'estiu
Obre a la tarda
Escolta la repetició
De les entrevistes
Més fresquetes de l'estiu
A Tarragona Ràdio
Ara també
De 4 a 6 de la tarda
Mercat d'estiu
El menú diari
D'aquests mesos
Amb Miguel González
I sempre que vulguis
A la carta
A Tarragona Ràdio
Punt cat
El mercat d'estiu
Al matí
I a la tarda
Cada dissabte
A les 10 de la nit
En cabina
DJ Parry
DJ Parry
El DJ resident
De Tarragona Ràdio
T'ofereix
La millor selecció musical
Perquè et montis la festa
Allà on vulguis
Els darrers éxits musicals
Els trobaràs
A Tarragona Ràdio
Cada dissabte
A les 10 de la nit
I amb DJ Parry
Prova-ho
I repetiràs
And we spend it all day
Welcome to Sancho Bay
Al setembre del 2022
I després de 6 anys
D'hiperactivitat saludable
Com deia ell
El petit de Caleril
Doncs s'acomiadava
Amb un cartell
Que indicava
Tanquem per anar a pescar
Després
Va venir
El silenci
Ningú no sap on ha estat
Ni en quina cala
Ha estat tirant
La canya
Però
Malgrat aquest misteri
Doncs
Continuarem escoltant
A Joan Pons
O el que és el mateix
El petit de Caleril
Eril, Eril, Eril
És aquest disc
Que publicava
No fa massa
A meitat
Del passat
Més de maig
I que
Amb un format similar
Al que ja va presentar
En directe
Després d'haver
Publicat
Aquest disc
Presentava ja
En primeres actuacions
A Barcelona
En primers directes
Volem dir
Els primers concerts
A Barcelona
Arribarà a Tarragona
En un format similar
Diverses ciutats que han acollit ja
A aquest concert
De la mateixa manera
De la mateixa manera també
Arribarà avui
A Tarragona
Aquesta mateixa nit
Per presentar
Aquest treball
Que escoltem
De fons
Eril, Eril, Eril
No hi ha dones
Només
Persones
Cau la carta
Dins de l'aigua
Dins la fosca
Com
Un ànima
El cel
La memòria
Una forca
Dins la casa
Tot això
Que t'explico
No és mentida
És història
Ma memòria
Un misteri
La veritat
Una faula
Que no es conversa
Faula
Questa
Questa
Questa
Fisca
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, han passat bastantes coses, però com per tothom la vida és una cosa imparable, avança sense cap mena d'aturador i ens han passat moltes coses i suposo que moltes de les que ens han passat estan en aquest disc.
I com definim aquest disc?
I com definim aquest disc?
O perquè a vegades hi ha els propis mitjans i estem empessigats en posar-hi etiquetes i en definir un disc com un tot, quan al final cada cançó serà diferent, clar?
Sí, bueno, els discos al final, jo podria explicar-te la meva pel·lícula, però al final el que és més interessant és el que pensa cadascú d'una peça, d'una cançó, d'un disc o d'una pel·lícula.
El que pugui dir el que l'ha fet no té molt més interès. Jo crec que el que és més interessant és la gent que el descobreix, doncs el que descobreixin i que investiguin.
És veritat, eh? Perquè tu ara em pots explicar el que ha significat per tu crear-lo, pel grup crear-lo també, però al final cadascú que l'escolti l'interpreterà d'una manera diferent, en certa manera se'l farà seu.
Clar, és la gràcia, jo crec. És la gràcia. Bueno, hi ha coses que són més tancades, coses més obertes, però els discos que fem nosaltres crec que per mi el 50% el fem nosaltres i l'altre 50% el fa qui l'escolta.
Hi ha una cosa que amb la música passa, que és que quan ja estàs com a 4 anys sense publicar alguna cosa, algú pot pensar, ostres, això ja no funciona. No és així, no?
Bueno, no és així. O sí?
La vida és com és.
Ja ja no ho dic, perquè sembla que estem acostumats a disc per any o a singles ara, que ha canviat una mica la cosa, no sé.
Sí, bueno, la cosa ha canviat molt, no? Una mica. I la manera de consumir música és una altra i això és una cosa que és innegable.
Això és per... Tu vulguis jugar en aquest joc o no vulguis jugar-hi, això està canviant, no?
Llavors, bueno, tu pots participar-hi d'una manera més activa o menys activa. Nosaltres hi participem d'una manera menys activa.
Però això no vol dir que et salvis de res, eh? Vull dir, evidentment les coses van com van i nosaltres intentem fer el nostre camí a la nostra manera.
Però això no vol dir que siguem... Que siguem allò... Que no notem tot el que passa o com funciona la música.
Com ens hem d'imaginar, si és que ho hem de fer, el concert d'aquesta nit?
Bueno, el millor seria que hi vingui.
Ah, aquí veus la resposta que esperava.
Vull dir que realment són uns concerts trobo especials perquè no són en llocs habituals.
dins del lloc on anem. Tampoc t'esperes el que hi trobes, perquè muntem una carpa, una mena d'iglou,
que s'aguanten fins a cap estructura, sinó per aire,
i llavors la gent entra dins, nosaltres també estem a dins,
i després van passant coses i és...
Bé, és un concert que té un punt de performance quasi d'experiencial, saps?
Que no és un concert típic, sinó que té algun punt d'una cosa així una mica diferent.
I crec que per nosaltres és molt divertit i molt... Cada dia que el fes és nou,
i crec que per la gent també té aquest component, no?,
que sents que estàs vivint una cosa que no es tornarà a repetir de la mateixa manera.
Les coses diferents al final són les que t'agraden.
A mi sí. A mi sempre m'ha agradat el que no li agrada a l'altra gent.
Jo crec que això ara també m'està passant factura.
Sí? I no creus que cada cop és una cosa que li passa a més gent?
No. No?
No, no, no. No, no, no. La gent...
Bé, a veure, la gent podem triar, i llavors fem esforços,
però el tipus de manera de consumir no només art, sinó tot,
ens porta que tots cada cop...
Ens pensem que podem triar, però cada cop podem triar menys.
I llavors cada cop passes per un túnel més estret.
i llavors al final la gent li acaben agradant les mateixes coses.
Per això tothom ara venga sushi,
per això les cartes dels restaurants quasi totes són iguals,
i per això la música que menys tinc totes igual,
les pel·lícules són totes igual.
Vull dir que això és un dany col·lateral
de la manera que tenim de percebre la vida.
No puc treure la raó perquè realment és així, talment és així.
No serà per sempre així.
No, evidentment.
Però ara ens ha tocat viure aquest moment.
Jo sempre penso que...
Jo hauria hagut de néixer a l'edat mitja.
Potser no tindria tantes queixes.
O sí, segurament devia ser el mateix...
No ho sé.
Però amb uns altres mitjans i amb uns altres elements, segurament.
Sí.
I després de Tarragona què us toca viure? Cap on aneu?
Després de Tarragona anirem a Girona i allà en farem dues dates, perquè el primer dia ja serà acabat.
Ens instal·larem allà amb el mateix.
I després s'acabarà com aquesta gira de presentació de l'Oi Blu i a partir de l'octubre farem una gira una mica més convencional.
Tocarem uns festivals, que fins ara no n'hem tocat a cap, i també farem alguna sala.
I crec que també tornarem per aquí, a prop de Tarragona.
També hi haurà una altra oportunitat.
Doncs vinga.
Joan Pons, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé.
Gràcies per atendre'ns.
Una abraçada i fins la propera.
Molt bé.
Que vagi bé.
Bon dia, t'adéu.
Bon dia.
Anem ràpid, acabem aquí, que ja ens estan trucant a la porta els companys d'esports.
Avui, doncs ja ho veieu, ritme a tapeït el del programa.
Falta menys de dos minuts per arribar a la una del migdia.
Nosaltres us diem adeu.
Ara arribem al Joan Andreu Pérez amb el programa de la secció d'esports a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Després, a partir de dos quarts de tu és el Tarragona Actualitat i la resta de programació.
I tornem demà a les onze.
Fins a les hores.
Vaig deixar joc el contú i tota la resta.
Convertint-nos en esses que diuen de pressa.
Si sabessis com fa niu la cadernera.
Si sentissis el sol com es fuma amb la terra.
You've been sat down, desvagades, down, desvagades.
You've been sat down, desvagades, down, desvagades.
Com recomancen les vides i com se caben.
Convertint-se en formes i en altres viatges.
Hi ha misteris que el temps és capaç d'ensenyar-te.
Convertint-los en portes cap a...
Tarragona Ràdio.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallu.
Més informació a portarragona.cat
Passió en vega, Rosalén, Els Pets, El Petit de Caledil, Julieta, Tartarrelena.
Aquest estiu, el Festival Camp de Mart reuneix a Tarragona
la millor música i arces escèniques per a tots els públics.
Del 20 de juny al 14 d'agost.
Consulta tota la programació a tarragona.cat barra cultura.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per a la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Benvolgut expert en construccions i reformes.
A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma
hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem
sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis
i quan els necessitis.
On compren els professionals.
Obramat.
Bona tarda, benvinguts, benvinguts a una nova edició del TGN Esports,
l'espai que no s'atura fins a finals de mes
i on l'expliquem cada dia ja saben actualitat esportiva.
de tots els àmbits que tenen a veure amb l'esport de casa nostra.
Avui una entrevista, però, que ens ocuparà pràcticament tot el programa
serà amb el que ha estat tècnic els últims anys del Nàstic, Dani Vidal.
No només per ser el tècnic del primer equip del Nàstic
en aquest últim període de temps, sinó que també
per la seva dilatada trajectòria al futbol del conjunt grana
en totes les categories en les que ha ocupat la banqueta.
Com dèiem, pràcticament, però no dir en la seva totalitat,
l'entrevista avui fins a dos quarts de dues amb Dani Vidal,
a les vides del so Lluís Comas, redacció per Miquel Llobet,
us parla Jundreu Pérez, comencem.
I comencem, ja saludan al tècnic tarraguní, Dani Vidal.
Dani, hola, buenas, ¿cómo estás?
Muy bien.
¿Cómo llevas el verano?
Pues bien, un verano distinto.
Ha habido momentos para todos, momentos de reuniones, llamadas,
pero sí que diferente porque he podido disfrutar
y pasar muchísimo más tiempo con mi mujer y con el niño
que, bueno, la vorágine de trabajo de los otros veranos
pues prácticamente no podía pasar tiempo con ellos
y ahora pues aprovechando y recuperando.
Te preguntaba, ¿cómo estás pasando el verano?
Porque en los últimos años, en los muchos últimos años que has vivido,
los has vivido justamente preparando plantillas, haciendo pretemporadas.
¿Recuerdas cuál fue tu último verano, así como el de este 2025?
Bueno, los dos últimos fueron muy diferentes
porque el anterior tenemos prácticamente al no hacer playoff
la primera temporada que empiezo todo el verano para planificar
y el verano pasado pues ya recordamos un poco todos como lo vivimos.
No fue un verano agradable, pero sí, diferente y ahora pues descansando un poquito.
Dani, ¿te ha dado ya tiempo de encajar todo lo que te ha pasado
en la fase decisiva de la temporada con la destitución,
con todo el apoyo que ha recibido, que ha sido poco?
Bueno, ¿lo has encajado todo esto?
Bueno, poco a poco lo vas asimilando
y te vas dando cuenta que siempre he sido consciente
del gran apoyo que he tenido por parte de la afición,
pero sí que es cierto que a día de hoy aún te vas cruzando
con gente por Tarragona,
la gente se preocupa por tu estado de ánimo si estás bien
y la verdad que estoy muy bien, estoy muy agradecido a la gente
y bueno, pero supongo que con el paso de los años,
cuando tenga la oportunidad de trabajar en otros clubes,
pues seguramente aún le daré más valor a lo vivido.
Conociéndote y el tiempo que has pasado como técnico,
también como jugador en su día,
¿te has debido a apoyar mucho en la familia?
Sí, al final, bueno, son los que más lo sufren
y yo a todo el mundo le he comentado lo mismo,
pero evidentemente después cuando salgas a entrenar
a cualquier otro lado,
tu nivel de profesionalismo va a ser el mismo,
pero sí que es cierto que para lo bueno y para lo malo
el arraigo familiar que teníamos o que tenemos con el club
siempre hacía que tu familia, que tus seres cercanos,
pues lo sufrieran todo mucho más
que después cuando vayas a trabajar en otro lado,
al final serás un trabajador más.
Evidentemente, vuelvo a repetir,
a nivel personal, el nivel de profesionalismo es el mismo,
pero sí que creo que a nivel familiar
pues lo llevarán con un poquito más de tranquilidad.
Mucho tiempo en el Nastic,
de hecho me presentaba el programa diciendo que
yo creo que más allá del primer equipo
hacía falta poderte entrevistar
porque dentro de la serie de Tarragona
has estado en muchas categorías
antes de llegar al primer equipo.
Sí, bueno, yo entré al KDTB
y a partir de ahí en alguna temporada,
en algún momento puntual también
entrené infantiles,
pero sí, KDTB, KDTA,
juvenil B, juvenil A,
Pobla, de segundo entrenador
y de primer entrenador
y hasta llegar al primer equipo primero
de la mano de Raúl
y al final, pues bueno,
pude acabar un poquito con el objetivo ese que tenías
de llegar al primer equipo,
pero como primer entrenador también.
Recuerdo justamente cuando estabas
en categorías formativas
que no sé si tu sueño o tu aspiración
era justamente llegar a donde al final llegaste,
que es el primer equipo.
Sí, evidentemente.
Uno cuando empieza a plantearse
que de verdad se quiere dedicar a esto,
pues el máximo objetivo
es llegar a nivel profesional,
profesional,
que yo te podría decir
en categoría profesional
la meta de llegar a primera división,
pero para llegar ahí
tienes muchos pequeños objetivos antes.
Esto es una carrera de fondo
y evidentemente uno que me hacía
muchísima ilusión
era poder llegar al primer equipo.
Una circunstancia,
un hecho que se produjo
y que acabó como acabó.
En todo caso, Dani,
fútbol por los cuatro lados
llevas tú
desde que te iniciaste en el fútbol
como portero
hasta que has acabado en los banquillos.
Se respira otra cosa en casa,
entiendo,
pero el fútbol
entiendo que el ADN lo llevas
y que te acompaña
con tu mujer,
con tu hijo,
con tus hermanos.
Sí,
al final,
bueno,
somos una familia
que nos gusta mucho el deporte,
principalmente el fútbol
y, bueno,
desde pequeño,
la verdad,
desde los cinco o seis años
que empecé a jugar,
pues siempre se ha respirado
fútbol en casa,
bueno,
no solo de ir a entrenar,
sino también mucho fútbol
en la tele,
siempre desde pequeñito.
Yo recuerdo
que empecé a jugar
en el Redis,
que actualmente es el Santos Creos,
y yo me iba los sábados
o los domingos
a ver el primer equipo
del Redis
con mi padre.
Después,
evidentemente,
en el Nastic
mucho más.
Han sido muchos años
compaginar eso
de jugar
con conseguir
el primer equipo,
estando de recogepelotas,
bueno,
por el club
hemos hecho de todo
y, sí, sí,
al final está
en nuestro día a día.
Yo creo que
a día de hoy
mi hijo
no se da mucho
cuenta
porque es pequeñito,
porque tiene
tres años,
pero sí que a veces
se queda un poco extrañado
de su padre
que siempre
se iba a trabajar
prácticamente
todos los días
en casa.
No conflicto,
pero sí coincidencia
justamente con este
ADN de fútbol
en casa que tenéis,
en casa que tienes,
hasta se produjo
una situación
graciosa,
simpática,
en la época tuya
como jugador
del Cambril,
si no recuerdo mal,
me han dicho
que tenía que ver
con una comunión
en la que
se topaba
un partido de fútbol
con una comunión
de un familiar
muy cercano.
Sí,
al final era
la comunión
de mis primas
y, bueno,
para nosotros
eso en casa
siempre
ha sido
sagrado
el fútbol.
si nos teníamos
que perder
el cumpleaños
nos los perdíamos,
otro tipo de eventos
evidentemente
más importante
que es la comunión
pues nada,
comimos
y por la tarde
fuimos a jugar,
aparte aquel día
tuve la suerte
de jugar de jugador,
metí un gol
y se lo pude
dedicar a mis primas.
Pues mira,
veo que tienes
muy fresca
la memoria
porque nos lo han
hablado
y nos lo han explicado
así.
Escucha, Dani.
Allí por el 2010
cuando estábamos
en nuestra época
en el Cambrils
bueno,
hubo un fin de semana
que nos coincidía
la comunión
de mis primas
que son millizas
con el partido
del Daniel
que si no recuerdo mal
estaba en el
juvenil
del Cambrils
y bueno,
él era portero
como ya sabe la gente
y bueno,
decidimos
ir toda la familia
a la comunión
obviamente
y se hicieron
unas camisetas
con la fotografía
de mis primas
en la camiseta
y mi hermano
de cachondeo
en la comunión
dijo venga
voy al partido
luego
y me pondré
la camiseta
debajo
y pediré
que me pongan
de delantero
a ver si marco
y me saco
la camiseta.
Bueno,
pues el destino
quiso que
creo que el partido
estaba como
para poner a mi hermano
cinco minutos
de delantero
con toda la familia
después de una comunión
en la edad
de Cambrils
buen ambiente
de fútbol
y le cayó
le cayó
un balón
y
y la
y la metió
para adentro
os podéis imaginar
todo
todo el campo
de Cambrils
eufórico
y mi hermano
pues obviamente
se quitó la camiseta
y hay una foto
con mi hermano
celebrando un gol
creo que
igual ha sido
el único gol
que ha metido
en su vida
y bueno
con la foto
de mis primas
y bueno
eso significa
y un ejemplo más
de que
para nosotros
la familia es muy importante
somos una gran familia
en que
en que hemos estado
vibrando ahí
todos los partidos
de
de mi hermano
Dani
en en el campo
del Nástic
apoyándolo siempre
en los buenos momentos
en los malos
y
y nada
y un
un ejemplo más
de que
tenemos que estar
orgullosos de la familia
que somos
y
y del pedazo
entrador que tenemos
en
en la familia
así que nada
un saludo a todos
espero que os haya gustado
la
la experiencia
de de mi hermano
como delantero pichichi
y
y nada
un abrazo
hermano te quiero un montón
siempre a tu lado
y un abrazo
a todos los oyentes
y
nada
adiós
tiene la vía
si
si si
otra cosa no
pero
el tío tiene la vía
eh
una anécdota
una situación que
hemos querido compartir
con la audiencia
le preguntamos
dice
tengo una anécdota
top
que seguro
que les gusta
a la gente
al propio Dani
escucharla
si si
la verdad
porque
como sabe
la gente
siempre había jugado
de portero
y pues
se reunieron
muchas cosas
que el entrador
me decidiera
dar la oportunidad
me parece que era
el último partido
juvenil
que jugaba
y le comí un poquito
la cabeza
y acababa mi etapa
de juvenil
que me dejara jugar
de jugador
que tenía ganas
y bueno
se coincidió con eso
con la comunión
con la camiseta
y encima
que tuve la suerte
de meterse gol
personas
de la radio
que te han acompañado
a lo largo de tu trayectoria
en el primer equipo
la Tere y el Jordi
han querido preguntarte
hacerte dos preguntas
empezamos por la del Jordi
Blanc
que te formula
la siguiente pregunta
hola Dani
com estás
escolta
la meva pregunta
és una mica
si t'has sentit
sola
en aquesta
en aquesta etapa
està clar
i ha estat evident
el recolzament
dels teus jugadors
del cos tècnic
també
de l'afició
però no sé
si
bé
si
el desenllaç
de tot plegat
és
doncs
aquesta poca
confiança
que han mostrat
cap a tu
els que
els que manen
amb tots aquests ultimàtoms
que has tingut
que anar passant
i si creus que
això la direcció esportiva
ho podia haver
tallat darrer
en l'hora de posicionar-se
més al teu costat
quan ha donat la impressió
que tampoc no ha estat
massa al teu costat
bé
tot plegat
no sé com
com ara
amb aquest temps
que ha passat ja
com ho reflexiones
creo que ha habido
un problema
que no has podido
escuchar parte de
se te ha sentido
solo
la parte final
no
no he escuchado bien
si te has sentido
solo
en esta
trayectoria
aparte
evidentemente
de la
evidente
apoyo
que se ha mostrado
gráficamente
de los jugadores
de los capitanes
por ejemplo
del primer equipo
bueno
sabemos que
en la profesión
yo creo
del entrenador
pues
hay ciertos momentos
que si la vives
con
un punto
de soledad
creo que
es algo
que
tenemos
en común
la mayoría
de entrenadores
y
vuelvo a decir
en esos
pequeños momentos
de dificultad
yo era
prefiero pensar
en todo el apoyo
de la gente
que
que sí que
que de verdad
confiaba
en mí
que
que estaba a mi lado
que estaba para ayudar
y no
estar pensando
constantemente
si hay gente
que de verdad
no confía en ti
evidentemente
sabíamos
que todo
tiene un
que tiene un inicio
que tiene un final
pero
como te digo
soy
soy muy
de
de pensar
lo bueno
que tienes alrededor
la gente
que te quiere sumar
y
no contaminarte
un poquito
en estar pensando
si hay alguien
que
que no confía en ti
creo que eso
te resta energía
la otra manera
de enfocar
esta
esta profesión
o ya te diría
la vida
todos tenemos
motivos
para
para estar
tristes
o felices
uno escoge
como
como vivirlo
por tanto
me quedo
absolutamente
con
con esa gente
que
desde el primer
hasta el último día
ha confiado
cien por cien
en el verde
sí que
evidentemente
has tenido
compañeros de viaje
durante esta trayectoria
con el primer equipo
Manolo Oliva
Iván Moreno
Jordi Avella
me dejó alguno
pero
el núcleo central
de cuerpo técnico
sí que realmente
ha aparecido
una piña
lo que
lo que ha existido
en ese
en ese grupo
de banquillo
sí
la verdad
que
que bien
y te dejabas
también a
a Jaume García
que lleva
muchísimos años
trabajando conmigo
bueno
es que
para que un equipo
tenga éxito
necesitas
generar
un núcleo
fuerte
necesitas
que
todos
los satélites
negativos
que te puedan llegar
de fuera
de lo que es
el vestuario
no entren
o hagan
el menor
el menor daño
posible
y solo pasa
por
por estar juntos
evidentemente
tú no puedes pedirle
eso al equipo
y tú como cuerpo técnico
no seré
no seré ese reflejo
nosotros
teníamos
siempre
ponía
el ejemplo
yo cerraba
la puerta
del vestuario
y que todo lo que pasara
de la puerta del vestuario
hacia afuera
nosotros no
nos tenía que afectar
para nada
porque evidentemente
momentos de dificultad
de malos resultados
hay mucho oportunismo
que después desaparece rápido
cuando ganas un partido
teníamos que ser
muy conscientes
de centrarnos en eso
en el día a día
y la verdad
que la fortaleza
de ese grupo
ha hecho
en los malos momentos
siempre sacar
una buena versión
seguramente
cuando justamente
estamos tratando
el tema
Nastic
y ese
adiós
no sé si en el mejor
momento o no
pero que se produjo
justo en las puertas
del playoff
de la fase decidida
de la temporada
lo que a uno
le duele seguramente más
no es que lo hayan echado
sino que justamente
haya sido
en su casa
en el Nastic
de Tarragona
allí donde
ha mamado
muchos años
bueno
sí
pero Joan Andreu
sabía
era tan consciente
de que en algún momento
iba a llegar
todo el mundo le digo
mi objetivo
cuando
se me da
la oportunidad
a raya
tres temporadas
mi objetivo
era
acabar los trece partidos
que quedaban de liga
y al final
pues ese objetivo
se cumplió
en noventa y pico partidos
muy por encima
de las expectativas
que podía tener
porque sabemos
que eso
que es una categoría
muy complicada
que
el club
necesita
intentar
volver al fútbol
profesional
porque cada temporada
se complica más
eso puede ser
que en algunos momentos
haga
que se precipiten
en algunas decisiones
pero bueno
como te he dicho
al principio
el objetivo
eran trece partidos
acabaron siendo
noventa y pico
y
si te digo
la verdad
casi te duele más
que hayas ido
a las puertas
de un playoff
porque has estado
once meses
trabajando para eso
que no lo otro
porque te quedas
con esa espinita
que desde el primer día
de pretemporal
la ilusión
es volver a
si no se podía
de manera directa
pero tener esa opción
en un playoff
y me tocó verlo
desde casa
te hablases muchas
pelotas de partido
bueno
eso dicen
al final
como te he dicho
intentaba
cada vez que iba
a un partido
independientemente
que viniéramos
de una dinámica
positiva
o negativa
me intentaba
centrar
cien por cien
en lo que yo
podía
dominar
porque era
una tontería
estar pensándote
o desgastándote
en otras cosas
no estar plenamente
centrado
en intentar
ayudar
a los jugadores
a sacar
el partido
adelante
pero bueno
sí que es cierto
que sabemos
sabemos
cómo está montado
el fútbol
que solo vale
sumar de tres
y en algunos
momentos de dificultad
pues parecía
que siempre sacaba
esa buena versión
y lo sacamos
hacia adelante
La compañera
que te entrevista
cada partido
pasara lo que pasara
en los partidos
tanto de casa
como de fuera
la Tera Ortega
también nos ha querido
trasladar una pregunta
escucha
Hola Dani
me agradaría saber
si vas veure
la final del playoff
a Zubieta
per la tele
entre la Real Societat B
i el Nàstic de Tarragona
i quina responsabilitat
assumeixes
si creus que la tens
en el fet que el Nàstic
no aconseguís
l'ascens de categoria
moltes gràcies
com sempre
Bueno
pues
sí
sí que la vi
evidentemente
en casa
aquel día
bueno
estaba con mi hermano Gabriel
con mi hermano Lucas
que vinieron a casa
a ver el partido
con mi mujer
y el niño
bueno
cuando parecía
que prácticamente
la eliminatoria
estaba perdida
pues
en dos
situaciones
pues aquel día
parecía que el Nàstic
pues la suerte
la podía
tener
de cara
porque recuerdo
el gol de Jardí
es un centro
desde el banquillo
y diría que
el 0-2
fue en torno
al minuto
70 y pico
es una acción
donde su portero
está desafortunado
porque en un balón
de espaldas
pues se acaba
provocando un penalti
y después
Joan
que era el encargado
de tirar los penaltis
fuimos
nuestro
nuestro punto
de responsabilidad
de lo bueno
y de lo malo
soy una persona
muchísima
cuando compites
en una categoría
donde
aparte
es público