I amb aquesta sintonia d'aquelles que...
És per deixar-se portar, d'aquells que van avançant temes,
que et diu ara d'aquí una estoneta vindrà una altra cosa,
i d'aquí una estona vindrà una altra cosa.
I això és el que passarà des d'ara fins les 11 del matí, com a mínim.
Núria Cartana, bon dia.
Hola, hola.
A que no has dormit bé aquesta nit.
Buà, buà.
Ningú ha dormit bé.
Ningú de les persones que he parlat jo des de primera hora del matí
han dormit bé aquesta nit.
Però jo estic contenta, perquè jo em pensava que era cosa meva.
Dic, ostres, ahir, no ho sé, vas sopar alguna cosa massa forta,
o no ho sé, jo vaig fer el ritual de sempre,
que és allò, l'aeracondicionat, hores abans,
després la pagues, la dutxeta, jo vaig fer el de sempre.
Ja, ja, ja, ja.
I he dormit fatal.
Jo pensava dir que això és casa meva, però no.
Avui és el tema, és el comentari general de tothom.
Avui hem passat molt mal la nit, no?
El Joan Maria diu que també fa unes ulleres, pobre Joan Maria.
Anem tots a mig gas, perquè clar.
Ha costat molt avui, eh?
Sí, sí, esperem, no sé, a quant pinten les temperatures.
Representa que això ha d'anar a la baixa, ara ja, no?
Representa que ha d'anar a la baixa de cara al cap de setmana,
fins i tot ara veig una previsió de tormenta, de tempesta, diumenge,
però és que tenim ara ja 29 graus i són les 9 i 1 minut.
Jo també ho pensava, quan descarregui tota aquesta xafuga
que s'està escalfant, que està pujant des de baix,
això descarregarà fort, eh?
De fet, ahir vaig somiar amb aquestes migdiades també tòrrides que tots fem, perquè clar...
Ah, però pots fer migdiada també, perquè jo tampoc no puc.
Soc una privilegiada.
És que gairebé és obligat fer migdiada, perquè és que no et pots moure, arriba un moment.
Vaig somiar que aquella una tempesta brutal, brutal,
i clar, se'm mullava tota la roba estesa.
Cosa que és molt angoixant.
Bueno.
A mi m'angoixa.
Ja està?
Ara t'has quedat en blanc.
Ja està, sí, sí, sí.
És que estava mirant ara temperatures i, en fi, mai esborronat.
Mai esborronat.
Sí, clar, 29 graus ara.
Parlarem de consell...
Mira, els demanarem què hem de fer,
no sé si hi ha alguna manera d'afrontar aquestes nits tòrides,
aquestes nits tropicals,
i sobretot el que no hem de fer durant el dia,
aquests consells que sempre recordem,
sobretot per la població més vulnerable,
però ja per tothom,
amb el Col·legi Oficial d'Infermeres de Tarragona.
Li preguntarem al seu secretari, el Gerard Mora,
perquè ens recordin aquests consells de calor
i com estan actuant també des del sistema sanitari
per intentar afrontar tota aquesta qüestió dels cops de calor,
onades de calor,
quan hem d'acudir al metge si ens trobem malament.
Ara de seguida en parlarem.
Poca broma, eh?
Perquè fins i tot a nivell laboral
hi ha persones que estan molt exposades
i no estem acostumats a aquestes temperatures tan altes
i a vegades no n'hi ha prou a emportar una ampolla d'aigua.
I parlarem d'altres coses.
Mira, estable, de qualitat i d'últim minut.
Així defineixen,
des de l'associació hostelera de l'AET,
la temporada d'estiu d'aquest 2025
pel que fa a les xifres d'ocupació
i a la campanya, com dèiem a la temporada,
pel que fa als hotels, a les ocupacions hoteleres.
En parlarem.
Amb el Jordi Ferrer, no?
Amb el Jordi Ferrer, sí.
President, de fet, d'aquesta associació
que engloba hotels de la costa...
Engloba és una associació que engloba associacions
d'hotels de la costa d'Aurada, diguem-ho així.
Sí, i parlem també del futur de l'horta a Tarragona.
De fet, se'n parlava ja ahir amb una xerrada.
Sí, la veritat és que tinc molta curiositat
per saber quines conclusions van arribar,
perquè l'horta era prou important aquí a la demarcació, no?
Quan parlem amb el Gràmi de Peixesos,
moltes vegades ens ho expliquen,
que aquí darrere de la ràdio hi havia terrenys
i hi havia un hort i no fa pas tant.
I, clar, què ha quedat de tot allò
i quin és el futur que ens espera?
Una cosa que té molt a veure amb l'autosuficiència alimentària, no?
Cosa que és important, que a cop ho serà més.
A veure què expliquen.
I després continuarem amb altres qüestions.
Ja a partir de les 10,
perquè volem parlar de la llei d'estrangeria.
Nova llei d'estrangeria,
que ja fa unes setmanes que en teníem constància,
però la veritat és que en sabem molt poquet.
També és cert que avui, aquesta tarda,
a les instal·lacions de l'IMET,
crec que és a les 6 de la tarda,
quan ens convoquen les companyes i companys de serveis socials
per fer una xerrada explicativa
en què consisteix la nova llei d'estrangeria.
Nosaltres farem l'avançada,
us convidem a la jornada de la tarda,
però ja donarem les primeres pinzellades
de en què consisteix i com ens afecta
especialment a totes aquelles persones
d'afora que estan vivint a la ciutat.
I si no en tenim prou pel que fa a les festes de Tarragona,
ahir parlàvem de la revassada de músics,
també són festes aquest cap de setmana a la zona d'Icomar.
Parlarem amb el president dels veïns.
i alerta perquè també comencen les festes del Carme al Serrallo
i presenten gegants, nous gegants.
En parlarem la setmana vinent.
Entenc que ara no els poden explicar gran cosa fins que no els presenten,
però ara en parlarem la setmana que ve.
I a Trescoa... Digues, digues.
No, no, passarem pel cinema,
que tenim saga de dinosaures.
Cosa, sí que farem coses.
Saga de dinosaures, eh,
que ha tornat ja amb l'estrena,
i en aquest cas en català de Jurassic World,
El Renèixer.
Sí, però tu ja saps quina és la pel·lícula a l'estrena
que a mi m'interessa més.
La de Conan, detectiu Conan.
Tenim nova pel·lícula del Shinichi.
Del Shinichi.
Ahir, pel que he vist,
surten un munt de detectius d'aquells secundaris
que fan molta risa,
el que només té un ull.
Bueno, detectius peculiars que no acostumen,
no són els protes-protes dels episodis,
doncs ara la pel·lícula se'ls he de dir que...
Ai, molt de misteri, molt de misteri.
Vas anar a veure els Fox, ahir?
Tu hi havies d'anar, no?
Jo hi havia d'anar.
Oh, tu hi vas anar.
Hi havia d'anar, hi havia d'anar.
I m'havies de portar un àudio.
Mira, mira, mira.
Ai, que bonic.
Miquel, devia ser tan bonic, no?
Doncs no ho sé.
No hi vas anar.
No ho sé, perquè no hi vaig anar.
El Miquel és un farsante.
No, saps què passa?
Mira.
Jo aniré, va fer el xulo.
Me vaig fer el xulo, se'm va retrasar la tarda.
Se'm va retrasar la tarda.
Se'm va retrasar la tarda.
Se'm va retrasar la tarda.
La cosa es va anar retrasant i no hi vaig poder anar.
Sí que és veritat que t'hagués pogut portar un so de l'any passat
i tampoc no t'haguessis entrat.
Jo no, però la Michelle Pijuán.
Michelle, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella sí que m'hagués notat, perquè ella sí que hi va.
Ah, és so d'ahir, eh, Michelle?
És real?
Sí, és real.
Va ser molt bonic, m'ho vaig passar molt bé.
És un clàssic ja de Tarragona, del calendari,
i oficialment amb el concurs ja és estiu.
Mira.
És veritat.
Titular, eh?
Ja és estiu a Tarragona.
Ja és estiu a Tarragona.
Però tu hi vas diversos anys, hi has anat.
Jo hi va haver un any que hi vaig anar els quatre dies.
Aquest any potser em relaxo.
Avui no sé si hi aniré, però...
Avui és d'aquelles pirotècnies que...
Uh, clàssica, clàssica.
Clàssica, clàssica, d'aquelles que petem fort.
Què se sol dir, eh?
La manera de disparar valenciana, així, tipus mascletà, no?
Això li preguntes després, perquè anirem a parlar-ne amb els de Llanda de Ranes, Núria?
Hi ha tot un estil de pirotècnia valenciana, jo diria.
No sé què ens trobarem avui.
És que es diu pirotècnia valenciana a l'empresa, eh?
I les pirotècnies que venen de València tenen tot un estil de fer.
O sigui, tu arribes allà a fer l'entrevista i trobes, bueno, un senyor d'aquells que tota la vida s'hi ha dedicat
i que està allà sota un sol de justícia, que ni crema ni res, ni crema protectora, ni aigua, vinga, tope.
No sé què ens trobarem avui, perquè la cosa s'ha endurit.
Què destaques dels focs d'ahir, Michel?
Perquè venien de les palmes i de les palmes jo crec que tenen molta tradició, però no en sabem massa.
Sí que és veritat que a mi em van agradar molt, però hi va haver un moment que el fum no deixava veure'ls bé.
Al principi, no?
Sí, però després sí que és com que amb els del mar, com anàvem combinant entre els del mar i els que llançaven a l'aire,
després es va anar com despejant i ja es va poder veure bé.
Deien que prometien varietat.
Diu, amb els colors poca cosa es pot inventar més, les formes hi ha alguna forma que us sorprendrà,
però sobretot serà molt variat.
Sí, a mi el que més em agradava serà els del mar, els que llançaven per al mar, els de l'aire també.
O sigui, sí que varietat n'hi va bé.
I gent, no?
Sí, molta gent.
Gent sent el primer.
Des d'on el vas veure?
Des d'on ho va començar?
Jo vaig veure des de la platja.
Oh, mira-la, mira-la.
Però no la part del mamotret.
Vaig fallar ja, perquè tampoc crec que no s'hi pot passar.
No, no, no.
Llavors.
No, no, no, queda delimitat.
Val? Molt bé.
Doncs ja ho veieu.
Concurs de Fox que avui continua, demà i dissabte també,
i diumenge connexirem els guanyadors.
Nosaltres tornarem a la punta del miracle amb una connexió ja clàssica, no?
Avui cap a tres quarts d'onze.
Gràcies, Michel.
Michel, que vagi molt bé.
Demà ho comentem, si hi vas, demà ho comentem, Miquel.
I tu també va, aquesta tarda.
Avui no crec, avui no crec.
Avui ja et dic que no.
Ara ja, el fallari ja...
Doncs mira, jo avui potser sí.
Mira, veus?
Bueno, demà ens reunim, val?
Quan ens trobem, dient què?
I ens ho expliquem.
Segur que a l'audiència li interessa...
Avui promet, no?
I força.
Bueno, si alguns vol...
Avui promet, sí, és que cada nit, no?
És especial.
Si ens voleu trucar, en aquest temps de tertúlia tan xulo que tenim,
truqueu-nos i ens expliqueu què us han semblat els socs.
Fantàstic.
Vinga.
Núria Cartanyà, Missiós Visuant, gràcies.
Amb el Joan Maria Bertran també, l'equip del Mercat d'Estiu,
amb qui us parla el Miguel González, amb el Joan Andreu Pérez també.
a 9 i 10 minuts, de seguida parlem d'ocupació hotelera a la demarcació de Tarragona.
De seguida comencem.
L'any vinent anirem a ballar, i mitja a les bosques espera un carrer,
que s'ompli de màgia aquest any també,
que torni a córrer la gènia a cridar, al veure els diables passar.
Els timbals retonen a la plaça, ja comença a vibrar tothom.
Carretilla, suc, com medicina, el foc il·lumina els valls dels pobles del món.
Aquesta nit hi haurà foc.
Aquesta nit hi haurà foc.
Aquesta nit hi haurà foc.
Aquesta nit hi haurà foc.
diu Lucifer, que aquesta nit hi haurà foc.
Gó de pòlvora per tot arreu,
l'encessa final l'enfant a les 10.
Treu el barret i el mocador,
que guardes per festa major.
I ben remullats per l'ocasió,
cridem a la gent del carrer Major.
Estem molt cansats i tenim calor.
Tireu-nos aigua pel balcó.
Els mals retonen a la plaça,
ja comença a vibrar tothom.
Carretilla, suc, com medicina,
el foc il·lumina els valls dels pobles del món.
Aquesta nit hi haurà foc.
Aquesta nit hi haurà foc.
Aquesta nit hi haurà foc.
Diu Lucifer, que aquesta nit hi haurà foc.
Aquesta nit hi haurà fort, aquesta nit hi haurà fort, aquesta nit hi haurà fort.
12 minuts sobre les 9 del matí, com es presenta aquesta temporada d'estiu, com es preveu pel que fa als hotels de casa nostra?
De seguida li preguntem i analitzem les dades amb el Jordi Ferrer, president de l'Associació Hotelera de l'AET a Tarragona.
Jordi Ferrer, molt bon dia. Jordi Ferrer, molt bon dia.
Hola?
Sí, ara sí, Jordi, bon dia.
Hola, ara sí, bon dia, bon dia.
Ara sí, disculpa, em sembla que no era possible aquesta comunicació, disculpa.
Jordi, anirem parlant ara, anirem desgranant una miqueta les dades, però a trets generals, com encareu aquesta temporada d'estiu des de l'AET, des de l'Associació Empresaris d'Hostaleria de Tarragona, pel que fa a l'ocupació hotelera, ja a principis del mes de juliol, i ja ha entrat aquest període estival?
Doncs molt bé, molt positius, la veritat, perquè al final quan arriba l'estiu, doncs encendo la veu doblada, no sé si...
Sí, tens un petit retorn, intentem resoldre aquest problema tècnic de seguida, et tornem a trucar, intentem resoldre aquest retorn que realment és molest, perquè ens escoltem la veu, veja, quan passa aquesta situació, doncs la persona que està a l'altra banda del telèfon se sent amb ella mateixa, la veu doblada, doblada, i és molest.
Ho arreglem de seguida, 9 i 13 minuts, seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio, de seguida comentarem aquestes dades de l'Associació Hotelera de l'AET, de cara a aquesta temporada d'estiu.
Resolem aquesta qüestió, i de seguida tornem.
Ai, professional, sense un bon manteniment, en aquest país hi hauria més piscines amb aigua verda que no pas blau cristalí.
I perquè continueu fent-ho possible, a Obramat trobareu tot el que cal per al manteniment de piscines.
Gresite, porcellànic, bombas, cloradors salins i productes químics amb qualitat professional.
On compren els professionals.
Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a portarragona.cat
Emprendre és obrir-te camí.
És fer créixer el teu projecte.
És innovar per millorar.
Tornen els Premis Empreny de la Diputació de Tarragona.
Amb 40.000 euros en premis per impulsar 10 projectes empresarials.
Presenta el teu abans del 31 de juliol.
Més infoedipte.cat barra empreny barra premis.
Diputació de Tarragona.
Mercat d'estiu.
Tarragona Ràdio.
Ja a les 9 i 15 minuts intentem recuperar aquesta comunicació amb el Jordi Ferrer, president de l'Associació Hotelera de la E.
Jordi Ferrer, bon dia de nou.
Bon dia de nou.
Ara sí.
Ara perfecte.
Doncs això et preguntava com es presenta a grans trets.
Ara anirem desgranant les dades, però parleu d'una temporada de qualitat, una temporada estable, i amb aquest factor d'última hora, no?
De l'ús d'últim minut.
Sí, la veritat és que les reserves d'última hora, com que en els darrers anys ja han estat tendència i han anat en augment, pràcticament ja no és noticiable, no?
És una forma de reservar que s'ha instaurat de forma fixa i que, per tant, si fa 4 o 5 anys ja en surtenia a tots, doncs ara mateix pràcticament al començo del mes.
I, lògicament, estem a l'estiu, hi ha una alta ocupació, però saps que a omplir pràcticament fins a última hora els hotelers no ho saben, no?
Per tant, s'ha instaurat en els darrers anys aquest model de reserva tant d'última hora, sí, sí.
Per què creus que passa això i per què creus que es manté aquests anys que s'ha instaurat i ha arribat, sembla, que per quedar-se, no?
Sí, de fet, això és un tema que va canviar en aquell 2020, 2021, i que arran de tot el que va passar, doncs, pràcticament la gent a mica a mica es va espavilar,
també en noves maneres de reservar els hotels, i al final, en aquell moment era per un tema de disponibilitat, d'oferta hotelera,
i en el temps, doncs, s'ha vist que el client final, doncs, que s'hi espera, doncs, en algun moment, doncs, també pot tenir reserva,
hi ha diferents modalitats, hi ha clients que resumen en dos llocs, apuren fins a última hora, en funció de la meteorologia, en funció del destí,
i hi ha noves tendències de reserva que cal tenir en compte, però l'última hora és la principal que s'ha acabat instaurant.
Amb tot, aquesta temporada d'ahir és marcada per l'estabilitat, amb cifres d'ocupació similars a les de l'any passat,
i fins i tot una miqueta d'augment en el que es gasta cadascú, en el que ens gastem quan anem de viatge,
quan decidim triar l'hotel com a allotjament turístic.
Sí, la veritat és que aquesta és una part molt positiva de com està evolucionant tot plegat a nivell hoteler a la província,
pensem que la realitat que tenim a nivell provincial és molt variada.
Sí que és cert que quan arribem al punt estival, el mercat nacional majoritàriament té vacances,
i per tant és quan més es nota, però la realitat de la província és molt variada, com deia.
Hi ha molts hotelers que ja no depenen tant de l'estiu,
que la forma per la qual reben les reserves també ha variat en els darrers anys,
ja no és tan dependent del model tur operat, diguéssim,
i que per tant parlem de temporada alta perquè el mercat nacional té vacances
i perquè fa bon temps i sabem que tot això anima amb molt bona part de la clientela a sortir.
Però la resta de l'any s'està desestacionat molt bé
i és una cosa molt noticiable que la província cada cop és menys dependent del sol i platja.
Hi ha qüestions com, per exemple, la inestabilitat política internacional
que poden, en certa manera, marcar o acabar de decantar aquestes previsions
o afectar-les d'alguna manera, Jordi?
Doncs, mira, lògicament tot afecta.
Sí que és cert que moltes vegades el que escoltem a premsa
després s'ha de corroborar amb el que viuen els hotelers, no?
Per exemple, ara llegia abans d'ahir les possibles afectacions del mercat nord-americà
sobre els nostres hotels, sigui a nivell estatal espanyol, pel que hem vist a premsa,
però la realitat del que ens rebem ara mateix és que el mercat, per exemple, nord-americà,
perquè parlo del més internacional de tots,
segueix arribant de forma normal sense cap problema, no?
Vull dir que moltes vegades ens hem d'aferrar amb les dades que els hotelers realment ens diuen, no?
I en el mercat europeu no hi ha cap problema ara mateix
i tot segueix fluint com estava esperat, diguéssim.
Parlem del client que majoritàriament arriba a casa nostra.
No sé si podem fer una miqueta d'anàlisi de la demarcació, no?
De la tipologia, la procedència...
Què ens pots explicar, Jordi?
Doncs mira, tenim la sort realment que tenim una procedència de clients molt, molt variada.
Estem a l'estiu, el client principal en molts casos és el nacional,
però sí que és cert que cada cop més l'estadística,
quan els hotelers omplen les famoses estadístiques de l'INE, no?
A més a més el que ens traslladen és que hi ha molta, molta varietat.
Cada vegada hi ha més mercats nous, abans tot plegat estava molt centrat en mercats de proximitat,
per exemple el francès, l'alemany, i cada vegada s'obre més, no?
Avui en dia els hotelers, sobretot els que no són tan vacacionals,
poden rebre clients de qualsevol lloc del món, no?
I això jo crec que és important perquè vol dir que realment el destí està madurant
i obre les portes a molts mercats, igual que ha passat amb altres punts d'arreu d'Europa, no?
Jo crec que això és molt, molt positiu.
A més estaríem parlant de diverses zones del territori
amb característiques concretes de cada zona, no?
No és el mateix la Terra Alta, la Conca de Barberà o el Priorat, per exemple,
que altres punts que vosaltres també manteniu, no?
Sí, sí, de fet és molt curiós perquè, en el nostre cas,
superem els 130 hotels associats i, com et deia, doncs, lògicament hi ha establiments
que estan molt a prop del mar i es dediquen més en aquest àmbit vacacional,
però tenim molts establiments que són d'interior, a Terras de l'Ebre,
en altres punts del territori, i la veritat és que cadascú té el seu mercat.
El que és molt destacable és que cada vegada més l'hoteler està buscant noves vies d'aprendre, no?
d'arribar a client final i no dependre específicament d'agències que atropen,
que són necessàries, però que es pot diversificar, diguéssim, no?
I això jo crec que és important.
I a la vegada t'obren nous mercats, que és el que busquen els hotelers.
Aquesta onada de calor que hem viscut aquests darrers dies,
afecta d'alguna manera o no? Perquè no sé si té incidència amb els clients
que ja han reservat fa, no sé, una setmana, 10 dies, o...
Digues, digues.
Directament no sol afectar, principalment perquè és una onada de calor
que afecta a nivell general a tot el que és el nostre territori, no?
Per tant, el que tenia previst sortir d'escapar dos, tres dies, una setmana,
ha acabat sortint igual, sapiguem que després, a nivell vacacional,
encara segurament les facilitats són més a l'hora d'afrontar la onada de calor,
sigui amb les piscines, etcètera, etcètera.
Per tant, no ens arriba informació que hagi afectat directament.
L'agost també apunta bones dades, fins i tot a més que d'i semen encara?
Sí, pràcticament, és a dir, l'ocupació, les dades que nosaltres veiem
és que són bastant similars a les de l'any passat, no?
Tinguent en compte que les de l'any passat ja van ser bones dades, no?
El que sí que és cert on notem variació és en el tipus de turista que arriba, no?
Sabem que, doncs, tot el que és costa s'omple,
però estem notant molt augment en el turisme cultural, l'enou gastronòmic,
molt de clients sèmior cada vegada més, amb bon producte adquisitiu,
que paga bons preus mitjos, per tant, és això que dèiem al principi, no?
De no dependre tan específicament del sol i platja
i cada vegada obrir més territori, que és l'objectiu de la nostra associació, sens dubte.
En el cas de Tarragona Ciutat, què ens pots explicar?
Perquè veig també que es preveu una molt bona ocupació, fregant el ple fins i tot.
Sí, sí. Tarragona Ciutat, la veritat és que és una plaça molt important
a nivell provincial i que segurament és la ciutat que més creix en turisme a Catalunya
i segurament en altres punts de l'estat espanyol.
Senzillament perquè és una ciutat que ho té tot.
Llavors, els darrers anys s'ha fet molt bona feina des de les institucions,
des dels hotelers, les places hotelers que actualment són molt potents,
probablement si n'hi haguessin més també s'ocuparien,
però sí que és cert que l'ocupació les darreres setmanes,
i no només afrontant la temporada d'estiu, sinó abans,
amb totes temes de maïs, de reunions, de turisme europeu que està arribant,
és realment potent.
Per tant, podem dir que la ciutat de Tarragona està creixent de forma molt, molt interessant.
T'he preguntat molt per les xifres, hem parlat molt de les dades,
i la tipologia fins i tot de visitants,
però també el turisme s'està diversificant moltíssim.
Ara el tema cultural, fins i tot enogastronòmic,
el turisme sènior, va agafant també molta embranzida.
Sí, s'està diversificant molt,
amb la qual cosa un territori que diversifiqui la via d'entrada de turisme
és un territori molt ric.
Tothom sap que a la província de Tarragona hi ha absolutament de tot,
però s'ha d'arribar a producte final.
Per tant, podem tenir una zona interior preciosa per fer no turisme,
però si no tenim una bona planta hotelera
o no tenim bons professionals al darrere
que busquen com trobar clients de la mà de les institucions públiques,
doncs és complicat.
I jo crec que aquesta feina fosca és la que s'està fent en el dia a dia,
i al final acaba arribant.
I ara és quan s'està començant a anotar de forma important això.
Per tant, diversificar territori,
sens dubte que és clau per ara i pel futur.
I per continuar fent-ho, cal encara més suport, més recursos?
Sí, sí, cal treballar plegats, sens dubte.
Això és un tema que no s'atura mai.
Per tant, en la que es deixa de treballar,
mig pla s'acaba anotant.
Per tant, s'ha de treballar d'aquesta forma,
des d'aquest back office,
de treballar d'aquesta forma fosca,
treballant amb institucions, colze a colze,
des de l'associació ens sentim recolzats,
però lògicament com més recolzament tinguem,
més fort podem treballar,
i sempre comptant amb la versió dels hotelers,
que són els que estem al dia a dia,
els que sabem les necessitats que tenim
i els mercats on podem arribar.
Per tant, treballar colze a colze és imprescindible.
Jordi Ferrer, president de l'associació hotelera
de l'AET, de l'Associació Empresaris d'Hostaleria de Tarragona,
moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Que vagi molt bé i molt bon estiu.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres i bon estiu.
9 i 26 minuts.
Continua Mercat d'Estiu.
No toco pensando en que llegue el fin de semana
para ver esta chiquilla en la que cautivo mi alma.
Boquita dulce, mi niña loca.
Besar tu boca es todo lo que me provoca.
Sabes que te amo desde lo más profundo de mi corazón
y que si tú no estuvieras no podrías expresar lo que siento.
Simplemente necesito que me escuches
porque todas mis palabras van dedicadas para ti.
Méndez, mi niña bella, cosita loca.
Llegó el momento de besar tu boca.
Tan iluminada con esa dulzura.
Robarte un beso es una locura.
Es decir, te quiero, es muy poca cosa.
Te regalo el alma, mi niña preciosa.
Eres tú mi reina y por eso grito.
A los cuatro vientos, yo te necesito.
Si pudiera regalarte la luna yo vagaría
y adornarla con estrellas solo para ti, mi vida.
Porque tú eres como el mar, bien repleta de corales
y que de mi corazón.
Niña, tú tienes la llave.
Sabes que me vuelves loco y soy solo para ti.
Y te juro yo, mi reina, sin ti no puedo vivir.
Sabes que me vuelves loco y soy solo para ti.
Y te juro yo, mi reina, sin ti no puedo vivir.
Sin ti no puedo vivir.
Te lo juro yo, mi reina.
Sin ti no puedo vivir.
Mi niña bella, cosita loca.
Llegó el momento de besar tu boca.
Tan iluminada, con esa dulzura.
Robarte un beso, es una locura.
Es decir, te quiero, es muy poca cosa.
Te regalo el alma, mi niña preciosa.
Eres tú mi reina, y por eso grito.
A los cuatro vientos, yo te necesito.
Loco pensando en que llega el fin de semana
para ver a esa chiquillana que cancigo mi alma.
Boquita dulce, mi niña loca.
Besar tu boca es todo lo que me provoca.
Boquita dulce, sin ti no puedo vivir.
Mi niña loca, sin ti no puedo vivir.
Boquita dulce, sin ti no puedo vivir.
Sin ti no puedo vivir.
Bueno, ya tú sabes, que la música no conoce fronteras.
Henry Méndez, la voz del flow tropical.
Pa' que te sientas como una reina.
Dale.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per a la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents
i situats al campus Xeselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona
amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda.
De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques.
De tornar de casa, cap persona vol ser valenta, si no lliure.
Prevenció de conductes sexistes a Tarragona.
Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana.
112 Emergències.
900 9120 Línia 24 Hores.
Ajuntament de Tarragona.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom
i novetats com la promoció Nou Comerç.
7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Cada dissabte a les 10 de la nit
en cabina DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio,
t'ofereix la millor selecció musical
perquè et montis la festa allà on vulguis.
Els darrers èxits musicals
els trobaràs a Tarragona Ràdio
cada dissabte a les 10 de la nit
i amb DJ Parry.
Prova-ho i repetiràs.
Dos minuts per sobre de dos quarts de 10 del matí.
El futur de l'Horta de Tarragona
va protagonitzar una sessió ahir a la tarda,
una sessió que servia per acloure
el primer cicle de treball de la taula tècnica
de l'Horta de Tarragona,
un espai participatiu del qual
ara de seguida en parlarem.
Pedro Redondo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Per què és important parlar-ne
de l'Horta de Tarragona
i dedicar-li a aquestes sessions?
Bé, jo crec que l'Horta de Tarragona
ha estat un espai
que en les últimes dècades
ha caigut en l'oblit
i que té moltíssim de potencial
per a la Tarragona del futur,
que almenys alguns ens volem imaginar.
I el que hem intentat aquí
és posar-ho sobre la taula,
posar-ho a l'agenda
i que hi hagi cada cop més ulls
i més gent preocupant-se,
mirant-ho i pensant-hi.
Mirar cap a l'Horta del Paso,
cap a com era l'Horta de Tarragona,
mirar com era,
mirar què representava
i portar-la cap al futur?
Sí, el tema és que l'Horta
porta alimentar en Tarragona
des de fa mil·lenis, evidentment,
però en les darreres dècades,
com deia,
per creixement urbanístic,
per aquesta expectativa
de possible construcció,
possible urbanització,
s'ha generat com una inèrcia
d'especulació
que, unit al model global alimentari
en el que vivim,
en la producció local,
està molt i molt abandonada
i el sector primari,
la pagesia,
està en clar declivi i crisi.
Tot això s'ha ajuntat
en una barreja perfecta
perquè aquest espai
estigui com està ara.
Hem abandonat,
hem deixadesa,
molts propietaris
que no són pagesos,
sinó que, com deia,
són especuladors,
bancs, inversors,
constructors,
doncs han deixat abandonades
les parcel·les
i ara queden pocs regants,
pocs membres de la comunitat
de regants
que encara s'estimin la Terra
i tinguin la seva parcel·la cuidada,
i abans que acabi de desaparèixer
aquests regants
i aquesta comunitat,
nosaltres volíem intervindre
i evitar que acabi de desaparèixer.
Perquè, tal com ho expliques,
els visos de futur
no són gaire prometedors.
Home, la inèrcia, evidentment,
és negativa.
Per la inèrcia, exacte,
per la inèrcia que expliques.
La propera pregunta era
com compatibilitzar tot això
i aquest model que impera
en alguns casos
amb el futur de l'Horta
a la ciutat de Tarragona, no?
Amb un futur més o menys digne.
Jo crec que aquest model que impera
cada cop s'està desmuntant més, no?
Vull dir, vivim en context
d'emergència climàtica innegable, no?
Estan havent cada cop més morts
per la calor,
estem en plena onada de calor,
escassetat d'aigua,
pèrdua de biodiversitat, no?
Aquest model alimentari
es veu que cada cop
s'està traient més sobirania, no?
Als territoris.
Cal pagesos que cuidin la terra, no?
Per molts impactes,
cada cop és més i més evident.
I jo crec que aquesta visió, no?,
de creixement permanent,
tant urbanístic com econòmic,
cada cop s'està desmoronant més, no?
I cada cop hi ha més gent que creu
que hi ha certes coses
on hem de posar el fren o no?
I hem de començar a replantejar
com estàvem construint fins ara, no?
Jo crec que hi ha una inèrcia generalitzada
que encara això no ho veu,
que encara tenim una ceguera
ultracapitalista i desarrollista
que encara vol construir a l'horta,
però crec que cada cop són menys
els que defensen aquestes coses
i, bueno,
aquesta és la feina que estem fent, no?
Doncs intentar explicar
el que sí pot ser l'horta, no?
Ens l'hem mirat durant molt de temps
com un objecte passiu
sobre què li posem a sobre, no?
Com no ens serveix el que hi ha,
no ens serveixen les hortes,
què hi construïm?
Que millorin les expectatives
del futur d'aquesta horta
ha d'anar, sens dubte,
de la mà d'un canvi d'aquest model.
Sí, i això és el que defensem, no?
Que es deixi de mirar
com això que hi construïm a sobre
i que tornem a mirar-la
com aquest potencial
fonte d'aliments de la ciutat,
fonte de biodiversitat de la ciutat,
com un espai de trobada comunitària,
d'activitat econòmica local i arrelada,
que cuidi el territori,
que la gent pugui viure a l'horta, no?
O sigui, no només els pagesos
que treballin a la terra,
sinó la resta de la ciutadania,
tenim un territori,
una zona que té moltíssim de valor
per sortir a passejar,
un espai verd,
un espai lliure dintre de la ciutat
i que també té aquest component, no?,
social, comunitari,
que es podria treballar i recuperar.
És aquest encaix territorial
del qual parleu, no?
No només territorial,
sinó territorial, social, ambiental, productiu,
etcètera, etcètera.
Sí, sí, el que hem dit
com que cal una intervenció multinivell, no?,
perquè, com deia,
sempre en les darreres dècades
s'ha mirat l'horta només amb unes ulleres,
les ulleres del creixement urbanístic,
i el que cal,
perquè realment es transformi,
hi hagi una transició del model
i puguem tenir esperances
en què el jugui un paper important
i interessant a la ciutat,
cal ficar-se més ulleres, no?,
les ulleres del desenvolupament econòmic
sostenible i arrelat, no?,
com pot ser la producció agroecològica
o derivats,
l'acció comunitària, no?,
com deia, per viure a l'espai,
i l'acció mediambiental, no?
I si aconseguim mirar-nos-ho
amb aquestes tres ulleres,
doncs comencem a veure altres coses.
Pedro, quines propostes concretes
han sorgit d'aquests grups de treball?
És a dir, quines són les línies de treball
per als propers mesos que us marqueu?
Doncs, bé, nosaltres venim de sis mesos
de grups de treball temàtics
on han participat agents diversos
i el que presentàvem ahir
eren precisament les conclusions
de tot aquest procés.
Han estat sis mesos on hem participat
agents des de l'administració pública,
d'universitat, d'associacionisme local,
cooperativisme local,
i, bé, com diversos,
des de entitats privades, públiques,
i sobretot amb aquesta perspectiva
també d'economia social, no?,
d'aquesta perspectiva transformadora
que intentava explicar abans,
i en aquestes taules han sortit
com a vuit projectes
que considerem que podrien ser
abarcables o realitzables
i que podrien ser llavor
del que ha de venir, no?
Quan ens plantejàvem, no?,
treballar sobre aquest espai,
el primer que et ve al cap
és que és inabarcable, no?
O sigui, com abordem això,
per on comencem, no?
I el que hem fet durant aquests sis mesos
és insistir i treballar
per intentar trobar aquests projectes concrets
i de consens realitzables
o que es podrien engegar
en els següents mesos.
S'han d'incorporar nous agents, encara?
Cal la incorporació de més agents?
Seria desitjable, no?
Nosaltres pensem,
potser per això estem aquí,
per això vam fer l'acte d'ahir,
i per això treballem, no?,
perquè cada cop hi hagi més forces,
més energies i més mirades sobre això.
I els projectes que hem identificat,
alguns d'ells necessàriament necessitaran
de més forces i més recursos, segur.
Esteu contents de com va funcionar la xerrada
a nivell d'assistència, em deies que sí?
Sí, sí, sí.
D'aquest debat, no?,
que és necessari,
que...
Sí, vam aconseguir...
És produeix, sí, clar.
Sí, va venir molta gent,
evidentment,
de les que havien participat
en els grups de treball, no?,
d'aquests sis mesos,
però també vam aconseguir
que vingués gent nova, no?,
que no s'havia assabentat
de tot el procés fins ara,
i que va venir, doncs,
amb interès i amb ganes de sumar-s'hi, no?
Per això et deia que,
en aquest sentit, va ser un èxit.
I sí, però no pararem,
perquè calen més forces.
La taula tècnica continua treballant.
tenint un pla de treball a partir d'ara.
Sí, la idea és que
els grups temàtics aquests més grans
ara sí que desapareixen,
i el que fem a partir d'ara
és centrar-nos en aquests vuit projectes,
que si vols ara entrem en algun exemple,
en algun d'ells,
i la idea seria
que en la mesura que trobem
les aliances i els recursos necessaris
per activar un o altre,
doncs entrar en aquests vuit grans temes,
en aquests projectes.
Doncs parlem-ne, parlem-ne,
què destaquem?
A veure, per exemple, començaré amb
un dels projectes que s'ha identificat,
i que començo per aquest,
perquè d'alguna manera ja ha començat a caminar,
és una finca d'horta comunitària compartida.
A la ciutat de Terrà,
on tenim alguns horts compartits,
va haver-hi l'experiència a la URB,
a Sant Salvador també hi ha alguna petita experiència,
però ens hem trobat en tot aquest procés
que hi ha gent interessada en tenir un hort compartit,
que, evidentment, la casa seva no pot,
i pensem que una de les finques de l'horta
s'activi d'aquesta manera,
amb horts comunitaris compartits,
ja pot fer de pol d'atracció d'altres cosetes,
que gent s'hi apropi,
que sigui catalitzador d'altres coses
que sorgeixin al seu voltant,
i bé, en aquest sentit,
ja hem començat a replegar gent,
i hem sol·licitat un projecte a la Generalitat,
un finançament al Departament d'Economia Social de la Generalitat,
que si tot va bé i l'aconseguim i ens el donen,
a partir del setembre començarem a articular
aquest grup i aquest espai
on posar en marxa una finca d'horta comunitària.
Aquest és un dels projectes, però n'hi ha més.
Sí, hi ha un altre, per exemple,
que ha estat com transversal la necessitat
que s'ha vist en els tres grups de treball,
ha estat tenir uns cents de finques,
uns cents de finques actualitzats,
de la propietat i l'estat de la finca,
perquè es dona el cas que la comunitat d'Arregants,
actualment hi ha 120 hectàrees d'horta,
que queden vives,
però només 38 d'aquestes 120 hectàrees
estan identificades la propietat,
els propietaris,
i paguen les seves quotes a la comunitat d'Arregants,
i cuiden la finca,
i cuiden el rec,
que és principalment el que es dedica
la comunitat d'Arregants,
mantindre el rec, els camins i l'aigua,
i gestionar l'aigua.
Doncs només 38 d'aquestes finques.
Tota la resta, que són dos terços,
els propietaris estan no identificats,
o com a mínim no compleixen
amb la seva responsabilitat sobre l'espai
i sobre la propietat que tenen,
que és tot això que et deia,
bancs, constructors, inversors,
i llavors això cal identificar-ho
i cal posar-hi remei,
perquè si no en aquests dos terços d'horta,
d'hectàrees de l'horta,
que no estan ni cuidades,
ni ningú se'n fa càrrec,
és on sorgeixen els problemes,
és on apareix la deixadesa,
on apareixen els problemes mediambientals,
els abocaments,
i es generen altre tipus d'activitats
que no afavoreixen
el futur de l'horta.
I llavors aquests cents de finques
és un altre tema
dels que engegarem a partir d'ara.
Déu-n'hi-do,
sorgirà feina, eh?
Sí, sí.
Sorgirà feina.
Només són dos.
Sí, sí, per això n'hi ha vuit.
No sé si vols destacar-ne algun altre,
perquè no ens donarà temps
a destacar-los tots,
però si vols destacar-ne algun altre,
o almenys un parell de titulars...
Sí, et donaré un altre més,
que és engegar una formació
professionalitzadora agroecològica
a la ciutat de Tarragona.
O sigui, perquè podem parlar
molt d'horta gran
ni molt de producció i tal,
però si no hi ha pagesos,
aquí no tenim res a fer, no?
Llavors, el relleu agrari
també és un tema
que s'ha identificar,
no només a Tarragona,
sinó en general al sector, no?
Aconseguir que aquests joves
s'incorporin a l'activitat agrària
és un dels principals reptes, no?
Llavors, en aquest sentit,
doncs també hem identificat
que seria estratègic
replicar una formació
d'aquestes característiques
a la ciutat de Tarragona.
Sembla que Tarragona
ha impulsat a interès,
també l'Ateneu Cooperatiu
com també vol donar-hi suport.
Llavors, estem acabant de lligar
i construir aquestes aliances
perquè sigui possible
i en els propers mesos
o anys
ja existeixi una formació així
a Tarragona, no?
Que podria alimentar
de pagesos
aquesta futura horta
que ens imaginem.
Doncs, de cara a imaginar-nos
a fer realitat
que no sigui només una imaginació
sinó que el model
com tu deus
que ja es vagi
que impera
es vagi desmuntant
i que ens faci
fent realitat
aquest imaginari
de futur
doncs per això serveixen
tots aquests projectes
tot aquest debat
i tota aquesta reflexió
a l'entorn
de l'horta
a la ciutat de Tarragona.
Pedro Rebondo
de la cooperativa Escamot
moltíssimes gràcies
gràcies Miquel
per acompanyar-nos
que vagi molt bé
fins la propera
adeu
Mercat d'estiu
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona
Bona nit
12 minuts i seran les 10 del matí.
Ara mateix, si mirem el termòmetre,
a l'exterior dels nostres estudis ja marca gairebé 29 graus de temperatura.
Calor, la que tenim en el marc d'aquesta onada de calor,
sembla que en els propers dies els termòmetres no s'enfilaran tant,
però aquestes onades de calor poden repetir-se.
I nosaltres volem recordar els consells que ens brinden des de Codita,
des del Col·legi d'Infermers i Infermeres de Tarragona.
I és que abans ho dèiem, nits tòrides, nits tropicals,
dies amb temperatures que freguen fins i tot els 34 graus a la ciutat de Tarragona
i en altres punts del territori s'han superat rècords.
Quins consells hem de seguir per combatre aquesta onada de calor?
En parlem amb el secretari del Col·legi Oficial d'Infermers i Infermeres de Tarragona,
el Gerard Mora.
Gerard, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Déu-n'hi-do, com ens està afectant aquesta onada de calor que ha vingut forta, forta, eh?
Doncs sí, la veritat és que sí.
De fet, ja hem notat repunt als centres d'urgències de patologies relacionades amb la calor
i també hem de lamentar, no?, dos víctimes mortals ja al camp de Tarragona i a Terres de l'Ebre
efectes relacionats amb la calor.
I, com tu diies, cada vegada hi ha això, degut a aquest canvi climàtic,
doncs segurament cada estiu haurem de parlar més, no?, d'aquesta prevenció i aquest impacte sobre la salut.
Clar, és que ara ho dèiem.
Potser aquesta onada ja va a la baixa a partir de demà, almenys això és el que dèiem.
De moment tenim encara aquest pla procicat en alerta, mantingut fins aquest dijous per l'episodi de calor
i ara tu donaves les xifres a aquestes dues persones, no?, que han perdut la vida,
atribuïbles a la calor, a la demarcació, i després el repunt que m'explicaves que heu notat
pel que fa als centres, no?, a les atencions, perdona.
Sí, sí, sí, de fet ja tenim dades, no?, i doncs això, eh?,
hi ha un augment d'atencions a urgències, d'incurs d'hospitalització, de patologia
relacionada directament amb la calor, o també indirectament, no?,
aquelles persones cardíacres respiratòries que empijoren degut a la calor
i les hi volen començar, no?, ens queda molt estiu per endavant.
Clar, quina tipologia de patologies s'agreugen amb aquests episodis, Gerard?
Bé, sobretot les patologies que més s'agreugen són aquelles patologies que s'agreugen
i també aquelles persones que tenen malalties cròniques.
I després també tenim els impactes directes, no?, sobre la salut, que serien els que ja coneixen
com a cop de calor i també secundàriament n'hi ha molts quadres de deshidratació.
Com ens adonem que estem davant d'un cop de calor?
És a dir, nosaltres ara, per exemple, estem aquí a la feina, sortim al carrer
i evidentment canviem de temperatura, no?, el cos canvia de temperatura.
Aquí podríem ja tenir el primer problema davant d'un cop de calor.
Quina simptomatologia ens ha de preocupar?
Bé, és el context, no?, és a dir, aquella activitat cívica moderada, en molt calor,
sempre ho s'acordim amb l'exposició al sol, però també tenen en compte aquells espais tancats
on hi ha la temperatura molt gran, no?
També és veritat, no cal sortir al carrer, no?, sinó, si estem en un espai tancat
on tenim una calor elevada, on les temperatures elevades, és el mateix.
Clar, sí, sí.
Doncs el que notaríem, primerament, és aquell mal de cap, visió borrosa, malestar, a vegades nàus,
digués, això serien els primers símptomes que hem de dir, et, alerta, mal?
Si tot això encara més, doncs podem arribar a posar-nos morroges,
o tenir sensació de febre, el nostre cos pot arribar a 40, 41 graus.
També, important, no?, que quan tenim un cop de calor, al principi sí,
però al final no suem, vull dir, tenim una persona que està molt rosa,
però que no suar, i en situacions més greus podríem arribar a caure inconscients
i fins i tot a la natura respiratòria.
Clar, davant d'aquesta simptomatologia, el primer és trucar al 112.
Sí, sí, sí, el primer és trucar al 112, també molt important,
que ara parlarem de la prevenció, però davant d'aquesta simptomatologia,
si estem sols, tenim algú, també, és apartar-nos de l'exposició al calor,
no?, utilitzar un refugi climàtic, o, per exemple, intentar recescar aquella persona,
mai en aigua gelada ni en gel, sinó, doncs, anar-la aclimatant a poc a poc,
però el més important és, ja digue, quan hi ha aquestes inconsciències o això,
doncs, buscar ajuda el més ràpid possible.
Exacte. Això està molt bé, què dius, de l'aigua gelada,
perquè tampoc no es tracta de buscar aquest contrast, eh?,
sinó que es tracta d'aclimatar la persona,
d'anar-la, no?, de treure-la d'aquell context de calor,
per això també són tan importants els refugis climàtics,
però no tampoc provocar-li un contrast de cop, doncs, aplicant-li gel o aigua molt freda.
Sí, sí, sí.
És bé, és el que tu dies, eh?, és a dir, la idea és aclimatar-la,
i parlar-la tornant al seu estat a poc a poc.
Però sí que és veritat que, en cop de calor, és molt, molt greu,
el nostre cop entra en un...
Tenim alguna dificultat, Gerard, per escoltar-te?
No sé si hi ha algun problema de cobertura,
però hi ha com a talls i no t'acabem de comprendre el que ens expliques.
Vale.
Ara...
Una mica millor, a veure? Sí, una mica millor.
Vale, millor, perfecte.
No, doncs el que dia, eh?, perdoneu.
El que diem és que també, en aquest sentit,
quan la situació és molt greu,
tots els nostres òrgans comencen a fallar, no?,
per tant, és important això, eh?,
en aclimatant poc a poc a la persona
i que l'ajuda vinga el més aviat possible.
Molt bé.
Parlar més abans d'un tema molt important,
que és la prevenció.
És a dir, evidentment ningú, no?,
abans que ens agafi o que ens doni un cop de calor,
millor prevenir-lo.
I com ho fem?
Quins consells doneu des de Codita
per prevenir aquestes situacions?
Bé, és l'element més important,
en aquest sentit, la prevenció.
Llavors, el més important seria
no exposar-nos a fons de calor.
En aquest sentit, pues,
a vegades pot ser més difícil, no?,
en l'àmbit laboral.
Sí que, pues, això, eh?,
hi ha mesures de prevenció,
també el pla prostitutiu també ho contempla, no?,
evitar aquelles activitats intenses
en hores de calor
i després també, com tu ben dies,
utilitzar a nivell de població
aleshores d'aquests refugis climàtics.
Si sortim, no?, de casa,
pues intentar fer-ho a hores
en la calor és més baixa, no?,
pues a primera hora del matí
o a última hora de la tarda,
tot i que aquests dies, no?, ho estem notant,
utilitzar refugis climàtics
com llocs públics
o centres comercials
perquè, pues, així també, no?,
la temperatura, doncs,
ha d'estar controlada
i el més important, també,
és la hidratació.
Sobretot en aquelles persones
més vulnerables,
en gent gran i en nens,
encara que no tinguin
aquesta sensació de sed,
els han d'anar oferint aigua.
i també sortir de casa
amb la botelleta d'aigua
també és un bon consell.
Doncs mira, és veritat, eh?
Sobretot això,
beure aigua,
el tema del menjar, també, no?,
de menjar lleuger,
del tema de la roba,
també són consells
que soleu donar, no?
Sí, també és molt important.
El tema del menjar, doncs,
de menjar lleuger,
també una bona font d'hidratació
és la fruita i l'aigua,
evitar-me begudes ensucrades,
begudes energètiques,
alcohols,
perquè això fa un efecte contrari,
no?,
que a vegades
sempre mos ha de dir
aquella cervelleta,
però hem de tenir en compte
que possiblement farà
un efecte contrari,
o sigui que alimentació,
doncs, lleugera,
les amanides,
bueno,
fruita, sobretot,
perquè també mos ajudarà
a hidratar,
i el que tu també dies
de la roba, no?,
roba de cotó,
roba que sigui més orgànica,
doncs també ens ajudarà
a suportar-ho,
aquesta calor.
Doncs són els consells
que doneu,
sobretot,
per la població,
això són consells
molt generals per a tothom,
però alerta
a la població vulnerable,
no?,
que serien els nens,
gent gran,
etcètera,
etcètera.
Sí,
sobretot,
alerta a la població vulnerable,
han de tindre,
no?,
aquesta especial supervisió
en quant a la hidratació,
i a vegades també
amb gent gran,
no?,
i és un problema
que cada vegada més tenim,
no?,
aquesta soledat,
i això sí que,
des de l'atenció primària,
per exemple,
es fa,
i des de serveis socials,
no?,
un esforç
per poder revisar les llars,
però,
doncs intentar,
no?,
que tinguin ventilació,
que tinguin climatització
a les llars,
i després també,
aquells que,
la població que tenim
més vulnerable a casa,
nens i en gran,
doncs anar-los fent aigua,
encara que no ens la demanen,
simplement un recordatori
de,
tens fet,
hauries de beure
una miqueta d'aigua.
També,
doncs aquella gent,
no?,
que té dificultats
a l'empassar,
doncs n'hi ha fórmules
com espessants,
com geratils,
que això també ajuda
a mantenir aquesta hidratació.
Doncs,
Gerard Mora,
secretari de Codita,
moltíssimes gràcies
per aquests consells,
i per explicar-nos-los,
com sempre,
recordar-los,
que cada cop serà,
malauradament,
més necessari
fer-ho,
fer-ho cada estiu.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé,
molt bon dia.
En dos minuts
arribem a les 10 en punt
del matí,
per cert,
que s'acaba de restablir
el servei ferroviari
a la línia RT2,
us ho veníem informant
des de primera hora,
que uneix l'Arbós
amb Salou Portaventura,
ja s'ha quedat solucionada
aquesta incidència operativa,
que havia obligat
a tallar la circulació,
segons ha informat Renfe,
una incidència
que s'havia registrat
poc abans
de les 7 del matí
i que ha quedat solucionada
ja fa una estona,
mentre ha durat el problema,
s'ha habilitat
un servei alternatiu
per carretera,
però, com dèiem,
queda solucionada,
solventada,
restablerta,
aquest servei ferroviari
a la RT2,
després de resoldre
aquesta incidència operativa
entre l'Arbós
i Salou Portaventura.
Amb un minut
les 10 en punt del matí,
li posem música
al mercat d'estiu
i de seguida
portem altres qüestions.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
dia, una jornada que arriba
avui a l'Institut Municipal
d'Educació de Tarragona
a l'IMET. En volem parlar, d'una banda
saludem l'Antònia García, coordinadora
de l'UTIC, de l'Institut
Municipal de Serveis Socials. Antònia, molt bon dia.
Hola, bon dia. També ens acompanya la Inoa València.
Inoa, bon dia. Bon dia.
I l'Òscar Segovia. Òscar, bon dia. Hola, bon dia.
Tècnics també d'aquesta unitat
de l'Institut Municipal de Serveis
Socials de Tarragona. Ara parlem de seguida
de la llei d'estrangeria, però
Antònia, ja que tinc aquí, explica'm
què és l'UTIC, com treballeu
des d'aquesta àrea?
La unitat d'immigració
i ciutadania de Tarragona, que és
l'UTIC, treballa
a diferents nivells. Vull dir, aquest primer
nivell, que està l'Ainoa i l'Òscar,
que són els tècnics que estan aquí
amb nosaltres, són els tècnics d'acollida
que es diu. El tècnic d'acollida
el que fa és això precisament, la paraula ho diu,
és acollir a les persones
quan arriben aquí a la ciutat de Tarragona
i assessoren, informen
i acompanyen durant tot el procés
d'arribada i fins la seva
regularització, per dir-ho d'alguna
forma, inclús més enjà, perquè
sempre fan més, inclús
més enjà, perquè s'estableix
una relació,
un vincle a les persones
indiscutiblement, això arriba més enjà
de la seva regularització. Això és el primer.
I al segon nivell està la tècnica
política de les migratòries, que
en el nostre cas és la lila massiva,
i el que fa és una relació més
amb totes les entitats i tota la part
també, més administració
i entitats. Treballa
més la part aquesta comunitària
de la part més
d'immigració.
I ara
tenim
aquest nou reglament
d'estrangeria,
que, en fi,
que és ràtigament nou,
no?
Sí.
De fet, ha entrat en...
s'ha estrenat fa
poquet, el 20 de maig del
2025,
i que porta, suposo,
diverses
diverses novetats.
Comentem-les una miqueta, si
us sembla, i no a
Òscar. Quines són les novetats,
quins són els canvis d'aquest nou
reglament d'estrangeria?
A veure, la principal novetat
que fins ara la persona que
estava en situació irregular,
doncs, havia d'esperar tres anys,
tenir un contracte de treball,
la possibilitat d'un contracte
per aconseguir la residència.
A partir d'ara, sí que és
veritat que el tipus
d'arrelament s'amplia,
però hi ha una mica més
de facilitat per a la persona.
D'una banda, la persona ja
solament ha de tenir dos anys
a territori per poder
aconseguir la residència,
i el gran canvi és que
s'aconseguís la residència
i treball, que fins ara
hi havia altres tipus
d'autoritzacions excepcionals
que solament s'aconseguia
a la residència.
Després també s'ha tingut
present el tema de la diversitat,
si hi ha una persona
amb un grau de dependència,
doncs, també la cuidadora
pot accedir a regularitzar-se,
i també en el tema de dones,
doncs, han intentat
aplicar la igualtat efectiva
entre homes i dones.
Clar, són canvis que,
explicats així,
ja veiem que, evidentment,
hi ha variacions, no?,
en el reglament,
però, clar,
tot el tema burocràtic,
tot el tema legislatiu
és farragós fins i tot
per nosaltres, no?,
imagino que per persones,
doncs, que arriben
persones nouvingudes,
encara ha de ser,
tot el tema burocràtic,
molt més farragós, Òscar.
Sí, ho és.
És un altre escull, no?,
un escull més.
Sí, de fet,
com tu molt bé has dit,
per nosaltres ja és costós...
Acosta't el micròfon
i així t'escoltarem
millor nosaltres i els oients.
Molt bé, com tu mateix
has comentat,
per nosaltres ja és costós,
ja s'ho posa un esforç
a entendre i assumir
tots els canvis d'aquesta llei,
per les persones
que són profanes
a la professió
encara és una mica més complicat.
És per això
que, bàsicament,
l'objectiu
de l'assessió informativa
versa sobre
fer una aproximació
a aquesta nova realitat
i traduir-la
d'una forma planera
perquè es pugui anar entenent,
no?
Aquí integrarem
tot un contingut de temes
en aquesta sessió
que passen
per tractar
els tipus d'arrelament,
com han quedat
els tipus d'arrelament,
que també han variat,
respecte de la llei interior,
ara tindrem
l'arrelament sociolaboral,
el socioformatiu,
el social,
el familiar,
el de segona oportunitat
i un capítol
d'autorització
de residències temporals
per a familiars
de persones
amb nacionalitat espanyola.
A banda,
seguirà funcionant
el que era
el tema
de l'assili i refugi.
Aquesta complexitat
tampoc
l'abordem sols.
Treballant amb nosaltres
co-treballem
amb diverses institucions
del territori,
com són
Amic
de la Unió General
de Treballadors,
Càritas,
el CITE
de Comissions Obreres,
la Creu Roja
per la part més
d'assil
i de refugi
i nosaltres
com a ajuntament
a l'Institut Municipal
de Serveis Socials.
A mi personalment
ja em costa
tot el tema legislatiu,
tot aquest tema
que comentes.
M'imagino
que són
tantes
les temàtiques
que es podrien
abordar
que aquesta sessió
jo crec que
us quedarà
una mica curta.
No?
Òscar,
què en penses?
Sí.
jo crec que sí.
Que és una introducció...
Clar,
se'm parlant de reglament,
d'asil,
de refugi...
És una introducció
que convida
a les persones
participants
a mantenir
el contacte
amb nosaltres
i fer la part
del tractament
més individualitzat
de cada un dels casos
perquè el que té
sobretot,
no sé,
suposo que la Ina
no estarà d'acord amb mi,
el que té
el tema d'estrangeria
sobretot
és que estem treballant
continuadament
sobre
l'excepció.
La casuística
és plural
al màxim.
Llavors,
les pautes
són mínimes
i l'excepció
és la norma
de tractament
de l'aplicació
d'aquestes legislacions.
a partir
d'aquestes
novetats
i d'aquests canvis
que també s'explicaran
evidentment
en aquesta jornada
d'avui,
m'explicaves
ahir no abans
que en principi
els canvis
són positius
d'aquest reglament,
no?
No tots els canvis
són positius.
No tots.
M'ho imaginava.
Per exemple,
les persones
d'asil i refugi
sí que hi ha
una retallada
important
i tampoc
són positius
en el sentit
que no tota persona
podrà aconseguir
la residència
de forma fàcil.
Sempre,
clar,
hem d'entendre
que la forma
d'aconseguir
la residència
una vegada
la persona
està a territori
és mitjançant
una situació
excepcional
d'estrangeria.
Llavors,
no deixa de ser
que la persona
ha d'estar dos anys
a territori
en situació irregular
i ha de seguir
aconseguir,
ha de seguir
tenint un contracte
de treball
o bé
ha de professionalitzar-se
que és una
de les altres vies.
Seguirà sent
difícil
però més fàcil
que abans.
Ja.
Difícil
però més fàcil
que abans.
Per tant,
aquest reglament
hauria,
Antònia,
no sé què n'opines tu,
de continuar
actualitzant-se
i continuar
millorant.
Sí,
totalment.
Bueno,
de fet,
jo crec que hi ha,
no?
Hi ha diverses
tant per part
de CIT,
de comissions,
de mi,
vull dir,
dels diferents síndiques
i les diferents
entitats
que ja han fet,
no?
Exacte.
Han demanat
ja modificacions,
no?
i segurament
se produiran,
sobretot en el tema
d'asil i refugi,
que la cosa ha canviat
molt per pitjor
i, pues,
espero que sí
que hi hagi canvis
en positiu,
no?
Però vull dir
que ja s'han demanat,
s'han fet totes aquestes esmenes
perquè hi ha coses
que pensem que,
lògicament,
s'han de modificar,
no?
Com diu l'Ainua,
hi ha alguna cosa
que millora,
el tema de passar
de tres anys
a dos,
però hi ha altres coses
com el tema d'asil
que realment
han pitjorat bastant.
Clar,
és que jo continuo
amb ell
els canvis
i realment
hi ha moltes coses
a comentar.
No sé si hi ha altres
temes destacables,
Òscar,
que també es parlà
en aquesta tarda
o que quedaran fora
de la sessió,
però hauríem
de tenir en compte
també.
Bé,
bàsicament
el que abordaríem
després del paquet
que ja hem comentat ara
seria el tema
de la part
que pertany
a la responsabilitat
municipal
de l'elaboració
de les propostes
d'informe
i tot el que seria
el servei
de primera acollida,
purament.
Això seria...
Que és el que vosaltres
esteu immersos,
no?
Vosaltres dos com a tècnics.
La nostra tasca diària
és aquesta.
Què us implica a vosaltres?
Digues.
Què us implica a vosaltres
aquests canvis?
A vosaltres com a tècnics
o com a aquest servei
de primera acollida?
En principi
és un daltabaix
en el sentit
que la gent
es confon
i per tant
el primer esglaó
en el que plantejar
els dubtes,
la mala maró,
la incertesa
i tot el que provoca
som nosaltres.
Doncs clar,
tenim aquí
una tasca
de...
de pagar.
Sí, sí.
A papa i pa,
una mica,
allò de tallar focs,
una mica allò de dir
tranquils,
anem a mirar això,
anem a mirar allò.
després,
tenim tot el tema
dels assessoraments
que la gent rep
per part de...
des de l'advocacia privada
a...
I històries.
Sí,
i el dir més i direct
és de coneguts,
compatriotes,
no sé què i no sé quants.
Clar,
com he dit abans,
la casuística
individualitzada
és molt plural,
no hi ha...
Pràcticament no podem dir
que no hi ha cap cas igual.
Llavors,
el que han fet
amb el teu veí
o el que han fet
amb el teu compatriota
no té per què
ser útil
en el teu cas
ni té que ser
la millor opció.
N'hi ha
d'altres
i segurament
nosaltres
t'assessorarem
i t'oferirem
una opció
molt més adequada.
Llavors,
clar,
una mica
la tasca
grossa
serà aquesta,
no?
Parar una mica
el cop
i tornar
a redreçar
cada cosa
al seu lloc.
Sí,
jo crec que
el que ha comentat
abans l'Òscar
és que nosaltres
tenim relació
i treballem
de forma coordinada
i a conveni
entre l'IMS
i l'Ajuntament
de Tarragona
amb totes aquestes entitats.
Fite,
Amic,
no carità
cru-rolla.
Això què vol dir?
Que hi ha un conveni
i totes aquestes entitats
la seva feina
d'acompanyar,
informar
i tramitar
ho fan gratuïtament.
Això és superimportant
de dir-ho
perquè com que diu l'Òscar
sembla que
com que hi vagis
a un gestor
i paguis
t'ho faran millor
i estan rebent
bé,
estem rebent
molts informes
molt malament fets
vull dir
amb moltíssimes irregularitats
que després
tu has de trucar
a la persona
i dir
això està malament
això dificulta
la seva tramitació
i el que aconseguim
des d'aquí
és que hi vagin
a les entitats
que hi ha conveniades
a l'Ajuntament
que són gratuïtes
i faran
una tasca
i estan fent
una tasca excepcional.
Ja,
és curiós
que es produeixi
aquesta situació
vull dir que
que s'escollir
aquests gestors
de pagament
i que després
i que no es tinguin
en compte
que hi ha entitats
que ho duen
a terme gratuïtament
i que són les conveniades
i que són les que saben
com s'ha de fer
correctament
les gestions.
És raro
perquè aquestes entitats
fan molts anys
que treballen a Tarragona
és que no han començat
ara
és que fan quant?
20-30 anys
que treballen
i vull dir
que
i s'han regularitzat
moltíssimes persones
han ajudat
moltíssimes persones
i clar
és raro
que actualment
se vagi més
cap a la part
de pagar.
Potser també
la qüestió
que quan
tu t'envas
a una entitat
que et diran
és necessària
aquesta llista
de documentació
i la probabilitat
és escasa
o és nula
que tu puguis
aconseguir
el permís de residència
és més difícil
d'entendre
que potser
si t'envas
a un advocat
i et diu
no, no
això està molt fàcil
això està molt bé
tu presenta'm això
i això acabarà bé
i aquesta part
que clar
treballar
amb la realitat
i que de vegades
no és fàcil
facilita que la persona
li agradi més
trobar-se un espai
on li faciliten
almenys les paraules
t'entenc
aquest nou reglament
també
hauria d'implicar
tràmits més ràpids
i més clars
i la digitalització
és una de les grans apostes
diuen
del nou reglament
no sé això
si ajuda
si no
si ja veurem
el que estem comentant
i no
els darrers anys
les presentacions
via Mercurio
la veritat
que han facilitat
la presentació
dels documents
d'una manera
impressionant
llavors jo penso
que sí
que una vegada
que això
es comenci a rodar
perquè estem
en un procés
que els informes
són nous
els formularis
són nous
que això
pot anar
realment
bastant ràpid
jo penso
que sí
que facilitarà
bastant
el tema
la bretxa digital
que la persona
que no tingui certificat
tindrà problemes
per presentar
la documentació
i amb el tema
per exemple
de garanties
per menors
i famílies
Òscar
Bé
en aquest tema
tenim
dues parts
diferents
en principi
el tema familiar
s'ha simplificat
i és molt més suau
no es requereix
tanta
història
abans hi havia
com molta
fixació
amb el tema
de garantir
la manutenció
de la persona
el territori
i no sé què
ara
amb el vincle
la cosa
queda molt més
coberta
i és més
específica
i pel tema
de menors
continuem
amb l'acompanyament
als menors
tutelats
o extutelats
que eren
els no
els no
els no acompanyats
per família
que estaven
al territori
aquestos
si fa no fa
continuen
amb la mateixa
situació
i ha variat
poc la cosa
per la resta
el tipus
d'arrelaments
que s'ha
incrementat
cobreix
més casuístiques
de les que es cobrien
amb la prioritat
és un debat tan ampli
i podríem obrir-ne
tantes reflexions
que ens quedaríem
evidentment
sense temps
no sé
i no Òscar
si voleu
afegir alguna cosa
pel que fa
aquests canvis
i aquesta
no
aquesta realitat
que se'n deriva
evidentment
bueno
l'únic
que la persona
que estigui en situació
irregular
i vulgui tenir
un acompanyament
personalitzat
doncs
pot venir
qualsevol persona
que estigui
empadonada a Tarragona
a l'AUTIC
a demanar cites
pot demanar tant
telefònica
com presencial
i l'acompanyarem
el guiarem
en aquest procés
que és complex
però no impossible
sí
jo diria
afegiria
que el procés
de regularització
comença
quan tu arribes
aquí al país
això és l'important
la gent s'ha de quedar
que la regularització
no és d'aquí a dos anys
ja d'aquí a dos anys
començo
no
és ara
en el moment
que tu arribes
perquè has de tenir en compte
que a part
de tota la documentació
que es demana
es demana també
la part
que tu demostris
l'aprenentatge de llengües
l'aprenentatge de llengües
coneixement de l'entorn
etc
i això ho has de demostrar
i això ho has de demostrar
i ho has de fer
durant dos anys
en efecte
molta gent arriba
i diu
no, no
jo ja tinc els dos anys
i no té res
de la resta de coses
que es demana
el reglament
per tant
la situació
de regularitzar
es comença
quan una persona
arriba al territori
això és molt important
també
que quedi clar
i s'està
s'està donant
una idea
jo crec que falsa
de les avantatges
que tindria
la nova regularització
al respecte
d'aquests assumptes
de la llengua
i el...
em puc lliurar
del català
no em puc lliurar
del català
com ho he de fer
abans eren 90 hores
ara són 45
però tot això
és molt capciós
en el sentit
de
no és cert
abans
se't demanaven
45 hores
més
45 hores
90
de català
i ara
se't demanen
45 hores
i quan vols
renovar
se't demanen
les altres 45
amb la qual cosa
estem igual
i aquí
el tema és
nosaltres tenim
l'experiència
del tracte directe
amb les persones
i coneixem
les històries de vida
i els processos
i sabem
que les persones
que han fet
una inversió
llingüística
llingüística
immediata
en el moment
de l'arribada
han passat
d'un A1
a un A2
i han continuat
són les persones
que se'n surten
perquè
de l'altra manera
amb 45 horetes
amb un A1
podràs tirar
fins que arribi
la renovació
i quan hagis de fer
la renovació
t'enfrontaràs
a un A2
sense pràctica
sense continuïtat
El que passa
és el que dèiem
que són qüestions
tan farragoses
que donen
a malentesos
donen a
qüestions capcioses
donen a
falses interpretacions
i a falses informacions
fins i tot
i per tant
s'ha d'explicar bé
que és el que estem
intentant fer ara
i el que fareu
aquesta tarda
amb aquesta sessió
informativa
que ens ha portat
a parlar
de totes aquestes
qüestions
Aïnoa Òscar
Antònia
moltíssimes gràcies
per la feina que feu
i per haver-la
vingut a explicar
aquí als micrófons
de Tarragona Ràdio
recordem
la sessió
informativa
d'aquesta
d'aquesta tarda
doncs
a les 6 de la tarda
a les 6
a l'IMET
a l'IMET
exacte
us esperen a tots
que vagi molt bé
gràcies
bon dia
les 10 i 22
de seguida
continuem al Mercat d'Estiu
a la Sintonia de Tarragona Ràdio
Mercat d'Estiu
Tarragona Ràdio
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats com
la promoció
nou comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
i si vols
més visibilitat
a la 96.7 FM
i
tarragona ràdio
puntcat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
són 40.000
i fes que el teu negoci
i fes que el teu negoci

i fes que el teu negoci
i fes que el teu negoci
i fes que el teu negoci
chau
i fes que el teu negoci
Show el teu negoci
i fes que el teu negoci
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
démunà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Ajuntament de Tarragona.
Cada dissabte a les 10 de la nit...
En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio,
t'ofereix la millor selecció musical
perquè et montis la festa allà on vulguis.
Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio.
Cada dissabte a les 10 de la nit,
i amb DJ Parry.
Prova-ho i repetiràs.
And we spend it all day.
Welcome to Sancho Pei.
Sintonia que ens porta cap al cinema.
I és que mentre esperem la connexió amb el concurs internacional de Fox Ciutat de Tarragona
amb la prèvia d'aquesta segona jornada de concurs,
perquè aquesta nit disparen els valencians de Llanera de Ranes,
i de seguida hi connectarem des de la punta del Miracle,
hem de parlar de cinema.
Arriba aquesta setmana la gran pantalla dirigida per Gareth Edwards,
que ja va dirigir The Creator, Star Wars Rock One, Godzilla o altres títols.
Signa ara una nova entrega de la mítica saga protagonitzada per dinosaures amb Jurassic World,
El Renéixe, que arriba a la pantalla dos dies abans que la resta de les pel·lícules.
Per tant, aquesta pel·lícula ja s'ha estrenat aquesta setmana,
s'estrenava dimarts.
Ens porta cinc anys després dels successos a Jurassic World Dominion,
i arriba doblada al català.
Doctor Henry Lummis, le presento la Zora Bennett,
l'especialista de la nostra missió.
Què? Quina missió?
Serà un avenç de la medicina que podria salvar moltíssimes vides.
Prové dels dinosaures més grossos del món.
Mare meva!
Per sort per nosaltres,
totes aquestes espècies només es troben en un lloc molt aïllat.
Poden marxar demà?
Jo garanteixo la seva seguretat.
Bé, més o menys.
Més o menys?
L'ecologia de la Terra ha demostrat que és insuportable pels dinosaures.
Els pocs que viuen ho fan en ambients aïllats a les regions equatorials,
on el clima és més favorable per la seva subsistència.
El que la humanitat descobreix és l'ADN d'aquestes criatures
i és clau per fabricar un medicament
que pot aportar beneficis miraculosos per la raça humana.
Una pel·lícula que compta amb Scarlett Johansson,
Jonathan Batley,
entre el repartiment,
i que, com dèiem, arriba al cinema és doblada en català.
Per tant, pels amants de Jurassic Park i Jurassic World
arriba aquesta nova entrega.
Més pel·lícules,
més estrenes aquesta setmana,
com, per exemple, Black Dog.
El desert de Gobi, a la Xina,
en l'any torna a la seva ciutat natal
després de complir una condemna de presó.
Ho fa la recerca d'una nova vida,
començant a treballar en una brigada
encarregada de netejar la ciutat de gossos de carrer.
En el marc d'aquesta rutina,
el protagonista acabarà trobant una connexió inesperada
amb un gos negre,
amb qui crea un vincle profund
que els converteix en inseparables.
Una pel·lícula que està dirigida per Hu Wan.
Una nova proposta que arriba també aquesta setmana
s'anomena Diamanti.
El vestido no solo debe vestir al personaje.
Debe permitir a la actriz entrar en el personaje.
Un director que cita les seves actrius preferides,
amb qui ha treballat, a qui ha estimat,
per crear una pel·lícula sobre dones.
En aquest espai femení,
els homes no juguen pràcticament cap paper
i el cinema es reinventa des d'una nova mirada,
el vestuari.
Per tant, una pel·lícula interessant també,
la que arriba aquest cap de setmana.
Anem amb una adaptació francesa,
amb aquest cas de la pel·lícula sentimental
del cineasta català Sesc Gai
que arriba sota el nom de
Una cena y lo que surja.
¿A quién vas a impresionar?
He invitado a los vecinos.
¿Los vecinos?
Buenas noches.
Supongo que no tendrás inconveniente
que aborde la cuestión delante de nuestros vecinos.
No, eh.
¿Qué es?
Oh, son unas croquetas caseras de pollo a la balinesa.
Es un plato indonesio.
Si pusiesen la música a tope de Marrugada...
Després d'ans de rutina al seu matrimoni,
la Sofí i en Xavier
senten que la seva relació necessita un canvi.
Un sopar improvisat amb els seus feïns
farà un gir inesperat
quan aquests els fan una protesta molt atrevida
que els trenca els esquemes.
El que comença com una nit innocent
s'acabarà convertint en una invitació
per explorar nous límits i nous desitjos.
Javier Orcajada dirigeix també un documental
que posa el focus en un dels episodis recents
nord-americans més impactants,
l'assalt al Capitoli.
Una proposta que arriba als cinemes
amb el nom de Capitólio versus Capitólio.
A partir de diversos testimonis
d'aquells que ho van viure en primera persona,
la producció repassa set dècades
de discursos incendiaris
des de l'origen de l'extremisme
fins a la seva propagació a internet.
Una pregunta que travessa tot el documental
és si aquest episodi va ser obra d'uns pocs fanàtics
o bé si ja es pot considerar un avançament
del futur polític d'aquest país.
Per tant, reflexions al voltant de la política
dels Estats Units.
I arriba la pel·lícula preferida de la nostra companya,
com ens deia ja al sumari,
Detectiu Conan, One Eight Flashback.
També en català, a terra als cinemes,
la nova aventura del detectiu més famós
del món de l'anime, en Conan.
Kogoro, coneixes l'inspector Kansuke Yamato
de la policia... de Nagano?
Ho heu sentit?
L'altre aparell!
Fa deu mesos el va sorprendre un allau a Nagano.
Kansuke, estàs bé?
Podria ser que l'accident de l'inspector Yamato
estigués relacionat amb l'assassinat
de l'inspector Samitani?
Sempre m'acabes posant en un compromís.
Guany, digues.
Em volies preguntar una cosa, oi?
Context!
En aquesta ocasió, juntament amb el Kogoro Mouri,
es veuran embarcats el Conan
amb un misteriós cas relacionat
amb el passat de l'inspector de policia,
Kansuke Yamato, com ara escoltàvem.
Anem a plataformes,
perquè tenim temes interessants també.
3CAT estrena dilluns vinent
una proposta, un thriller,
que s'anomena Delta,
un thriller mediambientat situat al Delta de l'Ebre,
en el que la localització és una protagonista més.
És un eco-thriller de misteri
en què hi desapareix una valenta ecologista
i això acabarà destapant la Caixa dels Trons,
amb una decidida periodista
i també una pescadora incansable
que busquen la veritat
i que ens submergirà en un món d'homes
marcat pels misteris
i també pels interessos ocults.
Aquesta és la proposta
que arriba a 3CAT destacada.
I protagonitzada per Idris Elba,
John Cena,
també Amazon Prime,
ens porta una pel·lícula,
també s'estrena,
en aquest cas s'ha estrenat ja,
ahir, aquest 2 de juliol,
jefes d'Estat.
El primer ministre britànic
i el president dels Estats Units
mantenen una rivalitat poc amistosa
que acabarà posant en perill
la relació entre els seus països.
Quan apareix una mena a l'estrangera,
els dos líders es veuran obligats
a confiar l'un en l'altre.
Tenim més coses.
Max estrena un documental
que s'anomena
Querida Miss,
una revolució impressa.
Això arriba avui a HBO Max,
és una sèrie documental.
Després de llançar el seu primer número,
Pioner,
l'any 1972,
i seguir-ne publicant a l'actualitat,
la revista Miss val revolucionar
el moviment feminista,
desfermant diverses converses
sobre temes que afectaven les dones,
com ara la política,
l'assetjament,
l'abús,
la raça
o el sexe.
Al documental,
tres cineastes seleccionen portades emblemàtiques
per explorar les complexitats
de crear una revista
que no tenia por
d'abordar temes complicats
i polaritzats a l'època
i que, malauradament,
en molts casos encara ho són.
La plataforma ha estrenat també
Rubiales versus Hermoso,
el beso de la Copa del Mundo,
un documental
que explica tot el cas
de principi fins al final.
Filmin,
que ha incorporat també
noves propostes,
una nova història, per exemple,
que s'anomena Boglands,
una història de detectius,
en aquest cas dirigida
per Philip Doherty,
és una sèrie
que arriba també
a Filmin,
però posa
també
altres
plataformes,
com per exemple
la segona temporada
de Sandman
que arriba
a Netflix,
ho fa avui mateix,
segona temporada
de la sèrie
Fantàstica,
basada
en la destacada
sèrie
de còmics
de la DC,
doncs ja teniu
nova temporada.
i atenció
perquè una plataforma
per la qual
no hi passem sempre,
però que també és interessant,
és CaixaForum Plus,
ofereix aquest divendres
Anselm,
de Will Wenders,
una cineasta
que retrata
a Anselm Keffer,
un dels artistes alemanys
més destacats
de l'últim segle.
i encara,
si teniu Disney Plus,
doncs podem veure
ja a partir d'aquest dimecres
la primera temporada
de la sèrie
Coral
Adults,
una comèdia absurda
que gira al voltant
d'un grup de joves
a Nova York
que intenten
ser bones persones
malgrat
que encara no són
ni bones
ni persones,
són cinc amics
que s'allotgen
a la casa
de la infància
d'un d'ells
i que comparteixen
inquietuds,
àpats
i ocasionalment
fins i tot
el raspall de dents.
Doncs comèdia coral
que arriba a Disney Plus.
Si voleu triar i remenar,
aquestes són les propostes.
Si voleu anar al cinema
i si us voleu quedar a casa
amb la petita pantalla,
doncs també ho podeu fer.
Les 10 i 40,
una pausa
i de seguida us canvio
el cinema
pels focs artificials.
Mercat d'estiu.
Tarragona Ràdio.
Són les 7 del matí,
llumna d'abril,
diumenge de Rams,
i a la caseta
d'enlloc,
prossa d'ahir,
ja hi hem embarcats.
La vella
del fons del poc,
100.000 diumenges
que dorm
i amb un esqueix
de cançó
ens surt el sol.
Dan-dam-dam-dam-dam-dam-dam-dam-dam-dam.
Ens surt el sol.
Dan-da-da-dam.
Dan-da-da-dam.
Dan-da-da-dam.
Dan-da-da-dam.
Estan a punt
d'arribar
àligues megres,
amics i parents.
Petita festa
que fem
perquè volem
amb les veles
el vent.
I el home
aquell del carrer
i el bell
sorrot bandoler
De mica en mica avui sí
Que ens surt el sol
19 minuts per arribar a les 11 del matí
Que gairebé se'ns oblida, eh?
Tenim a Carlos Baute en concert
Això és a la pobla de Mafumet
I atenció perquè us regalem entrades
Carlos Baute en concert a la pobla de Mafumet
Quizá no fue coincidencia encontrarme contigo
Tal vez...
Al 12 de Julián
Tens una cita amb Carlos Baute
I els millors ritmes llatins
Te regalo mi orte, mi orte, mi orte
Compra ja les teves entrades
I gauteix de la millor música en directe
Amb Carlos Baute
Al 12 de Julián
Entrades a la venda a poblafumet.coving.cat
Tu perdràs?
Mira, como yo que te piensa y te ama
Como yo...
Ja ho veieu, concert de Carlos Baute
En concert, en actuació
El dia 12 de juliol
Això és d'aquest dissabte en vuit
És a dir, l'altre dissabte serà a dos quarts d'onze
A la pobla de Mafumet
Al complex esportiu municipal
Tenim una entrada doble
Per sortejar, per regalar-vos
Així que ja ho sabeu
977-24-4767
Si truqueu ara
I ens expliqueu
Per què us agrada Carlos Baute
Alguna curiositat
Home, jo crec que si ens canteu un troset d'una cançó del Carlos Baute
Gairebé que us en porteu directament l'entrada
Una entrada doble
Per anar a veure a Carlos Baute
Dissabte, dia 12 de juliol
A la pobla de Mafumet
977-24-4767
Regal per als oients de Tarragona Ràdio
Una entrada doble
Per anar a veure Carlos Baute
Dissabte, 12 de juliol
A la pobla de Mafumet
Truqueu-nos
977-24-4767
Una sobredosis de cariño para sanar
Que mi corazón está enfermo
Y solo tú lo puedes curar
Que mi corazón está enfermo
Y solo tú lo puedes curar
Eres mi medicina
Mi antidoto y vitamina
Sin ti soy alma perdida
Y tus besos son mi adrenalina
Eres mi medicina
Mi, mi, mi
Mi vitamina
Sin ti no tengo vida
Tardame una salida
Eres mi medicina
Mi, mi
Mi vitamina
Sin ti no tengo vida
Tardame una salida
Eres mi medicina
Mi vitamina
La que me da vida
La que me fascina
Solo quiero enloquecarte enamorarte
Con mis besos dulcemente acariciarte
Eres mi medicina
Mi vitamina
La que me da vida
La que me fascina
Solo quiero enloquecarte enamorarte
Doncs vinga, ha de ser ràpid això, eh?
Si algú s'està escoltant i desitja assistir al concert de Carlos Baute
Serà dissabte dia 12 a la pobla de Mafumet
977-24-47-67
Si no demà, una nova oportunitat per aconseguir aquestes entrades
Entrada doble pel concert de Carlos Baute
Mi vitamina
Pa' mi corazón
Mi medicina
Calma mi dolor
Mi vitamina
Por qué empeco estoy yo
Júrame
Eres mi medicina
Mi vitamina
La que me da vida
La que me fascina
Solo quiero enloquecarte enamorarte
Con mis besos dulcemente acariciarte
Con sabor
Báilalo
La que me da vida
Mi medicina
Mi vitamina
Sí, sí, sí
No tengo vida
Doncs demà ho tornarem a intentar
Demà tornarem a obrir línies
I a oferir-vos una entrada doble
Per anar a veure Carlos Baute
De moment, el que anem a veure
És com preparen els focs artificials
La companyia valenciana de Llanera de Ranes
Per aquesta nit
I de fet ens anem cap a la punta del miracle
Núria Cartanyà, bon dia
Bon dia, bon dia
Com esteu?
Calor i calor, no?
M'imagino el carrer
Sí, sí
Tens aigua, crema solar, protectors
Tenim de tot
Venim equipats
Però nosaltres, rai, que només estarem aquí 10 minutets
Els que han de venir bé equipats són la companyia pirotècnia valenciana
I de fet ho fan, eh?
Perquè mira, ara els hem enganxat
No sé si fent l'esmorzar, el predinar, el vermut
Manolo Crespo, bon dia
Bon dia
Què us estàveu fent?
Ara que esteu aquí amb on esteu les parades
Amb patates, coca-coles, fresquetes
Sí, estàvem descansant un poc
Aixina fem un poc l'esmorzar
I res, ara enseguida estem acabant tots
I començarem una altra vegada a seguir en el castell
A quina hora heu arribat?
Hem vingut, vam vindre un equip
Amb el camió, amb la ferramenta i tot
Vam vindre ahir
Sobre la sà de les parades més menys
I hem vingut així a les 5 del matí
I sobre les 6 o les 6 del matí
Ja tenien tot el que era la ferramenta
I tota la faena pesada
Per a que no tingueren tanta calor
El tenen ja ficat a les 6 del matí
I després ha vingut un altre equip
Amb tota la matèria explosiva i tot
Per a carregar-la
La ferramenta són aquests tubs
No es diuen tubs, veritat, Manolo?
Sí, canyons
Són els tubs aquests de ferro
On a dintre es posa la càrrega
Que ja sobresurten les metges
Entenem que són les metges
Que fan el dispar de diferents colors
Per nosaltres això és una brutalitat de desplegament
Hi ha un munt de tubs
Però tu deies
No, no
Això és poca cosa
El que nosaltres som forts
És en la digitalització
En el dispar digitalitzat
Sí, aquest castell
Hem apostat més
Per fer un disseny digitalitzat
El que són les carcasses que tinguem
No tinguem moltes carcasses
Sempre va haver en el cel
Sempre se va il·luminar en carcasses
Com ha de ser un castell
Però hem apostat més
Per la part forta del castell
Que sigui tot el digital
Per a crear aquest efecte
I aquest impacte
Que li agrada més a la gent
Ara parlarem de com serà
L'exhibició d'aquesta nit
Deixeu-me però que faci
Una mica de referència
A Pirotècnia Valenciana
El nom no enganya
A València hi ha molta tradició
Però més una empresa
Que diu Pirotècnia Valenciana
Dius aquí hi ha solera
Quants anys fa que us hi dediqueu
I sobretot tu des de quan?
Perquè Manolo tu ets super jove
Jo quan t'he vist dic
Ui, però quants anys tens?
Sí, nosaltres som una de les empreses
Més antigues que n'hi ha en Espanya
Som una de les dues empreses
Més longeves en disparar
En la plaça de l'Ajuntament
En València
I duguem uns 70 anys
Exercint aquest ofici
Jo duc 3 anys en l'ofici
Però sóc fill del jefe
I sempre he estat per així
Jo inclús en Tarragona
Jo venia així
Siguent un xiquet
Que venia així en la bicicleta
I jugava per així
Per el terreny este
I ara vindre així
Poder fer un castell
I poder fer-lo jo
I dissenyar-lo jo
Per a mi és un orgull molt gran
Que llegi por ahí
Que ets el pirotècnic més jove
No sé si de l'estat espanyol
Sóc uno dels més jovens, sí
Sóc uno dels més jovens
Això es porta a la sang, no?
Jo crec que...
O als pulmons
Perquè és una mica olorar pòlvora, no?
Perquè hi ha molta tradició
D'aquí empreses pirotècniques
Que continuen la saga familiar
Sí, quasi tots els pirotècnics
Que sortissin de la nada
Són fills de pirotècnics
O molt propers a una família
De saga pirotècnica
Este ofici, per desgràcia
Està en un moment un poquet complicat
Perquè la gent jove
No té esa afició
Que deuries de tindre
Per un ofici tan sacrificat com aquest
Però, bueno, a poc a poc
Eixirem sempre
I la pirotècnica
Té esa màgia
Que sempre estarà ahí
A veure
Ara recordava el Manolo
Quan venia de petitet
Acompanyant, no?
A la pirotècnica valenciana
El seu pare
Amb el muntatge
I ell estava per aquí
En bicicleta
Doncs, bueno
Passant el matí i el dia
I això va ser
Heu vingut en diverses ocasions a Tarragona
I us hem emportat premi dos anys
L'any 2013
El primer premi del concurs
I el 2016
El primer premi
Del jurat professional
I a part
Premi del públic
Per tant, sou guanyadors
Aquí a Tarragona
Però ara ho portes tu
Ara veurem un espectacle diferent?
Sí, és un espectacle molt diferent
Del que hem oferit així altres vegades en Tarragona
Sí
En aquells temps eren tot més carcasses
I tot del que estàvem explicant tantes
I ara hem oferit un espectacle més digitalitzat
Que sempre tindrem i ser matí
I ser la perfecció que volem buscar
I que siga més animat
Tot l'efecte digital
El que ens provoca
I el que ens afavorit a nosaltres
És que l'espectacle
Sempre tinga l'atenció del públic
Perquè nosaltres creem
En aquesta digitalització
I aquells ritmes
Que puguem crear
Que no són tan sovint
En les carcasses
I podrem
Això
Tindré la gent sempre pendent
Que sempre la gent
Mai va saber
Per on van aixir
I esperem enganxar-los molt al castell
Tant xulo això
Per tant
No només tindrem soroll
Que també
Perquè de fet vosaltres sou habituals de les masclatars
I les masclatars a València són bàsicament soroll
No només soroll
Que també
I això ho ja ho esperem
Si venen de València pot anar fort
Sinó també
Ritme
No?
Ritmillo
Sí
Nosaltres
Sempre som una
Una de les empreses que
De València
Com ja t'he dit
I en València
Nosaltres sempre
Defenguem la potència
Que ja no sol ser soroll
És ritme
I n'hi ha que saber fer
El soroll
Ben fet
Per a poder acompassar
A un castell
I que sigui tot més
Més
Harmònic
I que sigui tot en un ritme
Increixent
I que tot tinga el seu sentit
Nosaltres farem un xicotet
Una xicoteta masclata
Que és així
Com si fos el final
Que hem volgut
Incrementar
Ese ritme
En el final
Per a sentir la potència
I que el teu cos
Comenci a
A vibrar
El compàs del final
Que anem a fer
Però tot el que més
Serà un castell
Molt marcat
Amb sorolls
Que a la gent
Li impactarà
Per a tancar
Cada secció
Cada part del castell
I farem això
Farem un castell
Que serà molt potent
I amb molt de ritme
Alguna novetat
En qüestió de colors
De formes
Algun element pirotècnic
Que sigui innovador
D'enguany
Bueno
Innovador
No n'hi ha pràcticament
Ningú
Ningú
Ningú artefacte pirotècnic
Perquè ja està tot
Tot inventat
Sí
Però
Així en Tarragona
Hem volgut apostar
Per fums
De colors
Ah
Molt bé
Que anem a representar
Volem representar
El nostre color
De la nostra empresa
Que és el taronja
I també tinguem
Doncs des de xixarres
Afònics
Pitos
Tot tipus de
De
Què és això dels afònics?
M'ha cridat l'atenció el nom
Afònics és el xiulet
Que estem tots
Tots acostumbrats
A que sona
Però és un soroll
Un poquet més afònic
Que és
Que varia un poc més
El soroll
De
De
De
El silvit
Clar
Perquè no només és el bum
Sinó que també
Els xiulets
És veritat
També formen part
De la festa
Teniu bona previsió meteorològica
Ventet per aquesta nit
Perquè ahir
Va ser
Bueno
Dintre de tot encara
No
No ho hem mirat
Nosaltres
Sí
No
És un element
Que has de comptar en ell
Si tens sort
I serà bona nit
Ahir
Els nostres companys
Van tindre
Mala sort
En aquest aspecte
Aunque després
Es va aclarir un poc tot
I en el vent
Es va aclarir un poc
El cel
I el va poder apreciar
Però això és
És un
És una desgràcia
Perquè el castell
Va ser un molt bon castell
I el d'ahir
I
I nos va apreciar
Tot lo que
Lo que va poder fer
El nostre company
Bueno
Tot i així
Deien que combinaven
Amb el mar
Amb el cel
I llavors donaven temps
Que es despegués una miqueta
Encara s'ho van muntar
Suposo que ja
Amb això de la digitalització
Que ja ho teniu tot programat
Hi ha moments
Per a la improvisació
Perquè depèn de si tu
Com veus el cel
Puguis disparar
Una cosa que no tenies prevista
O ja està tot
És apretar el botó
I ja fins al final
No
Nosaltres duguem un sistema
I n'hi ha sistemes
Que sí que pots
Pots fer i ser
Funcionant
El que estàs dient tu
Que pots parar l'espectacle
I continuar-lo
Quan tu vulguis
Nosaltres
No
Nosaltres hem apostat
Per un disseny
Que
Que té que ser
Apretes el botó d'inici
I ja està
Perquè si no
Els ritmes i tot
No es podrien complir
Al 100%
Ja coneixeu el terreny
Ja sou veterans aquí
Per tant
Suposo que ara
Totes aquestes
Aquests tubs
Que veiem aquí dalt
Ara se n'aniran distribuint
Per tota la platja
No
No
Estos ja estan
Aquests se queden aquí
Ja estan tots en el lloc
Tots els artefactes
Els tinguem ja col·locats
I esperant
Per aplenar-los
I connectar-los
I comprovar
Deia jo
Al matí
Quan presentàvem programa
Que
Ostres
Que ve una pirotècnia valenciana
I que teniu una altra manera
De fer les coses
Que fem molts anys
Que fem connexions
Que veniu aquí
A parlar amb vosaltres
I bueno
Els valencians
És allò que esteu
Aquí al sol
Sense crema ni res
Vavent-lo just
I currant i tal
Com aquella
Forma part de l'ADN
No sé si en guanyes diferent
Perquè aquí ho està pagant fort
I a més no sé si farà la típica paella
Que també és mític
Que per dinar
Muntàveu el fogonet
I feu una paella
Sí
A veure
La calor
Nosaltres la tinguem
Pegant la pell
Perquè
Sabem el que n'hi ha
I el castell
Este que fer
Siga lo que siga
Perquè a l'hora
D'encendre el castell
Tot el públic
Va estar esperant
I nosaltres
No podem defraudar
El nostre públic
I en guany
No farem la paella
Per falta de temps
Perquè ma mare
La pobra
Està ahi treballant
És ella esta mare
Sí
Ahi està
I no té temps
De fer-la
Però de norma
Sí que la fa
Ah que sí
Anem a parlar amb ella
Va va
Li direm que a veure
Com se passa
Que no fa paella
En guany
Que això què és
A lo millor
Se'm enfada un poc
Però tu no et pots pagar bronca
Com es diu
Teresa
Teresa
Teresa
En directe
Últim minut per Tarragona Ràdio
És l'últim minut
Escolta
Tu pringues
No només posant les càrregues
Sinó que fent paella
Però en guany m'han dit que no
Sí
També
També han fet així paelles
Però en guany
He decidit que en guany a treballar
Anireu a d'anar en un altre lloc
Sí
Anirem amb l'aire condicionat
Que vull fer massa calor
Sí
Anirem amb l'aire condicionat
I estar un poc més tranquilets
Com ho veus això?
Perquè fa anys que veniu aquí ja
Veia ell que quan era nano
Anava per aquí en bicicleta
Com ho veus en guany?
Perquè heu canviat vosaltres
I ha canviat això també
Sí
Sí
Bueno
El puesto és el mateix
El puesto és el mateix
De tots els anys
Però
Sí que els de veure
És que la manera de disparar
Ara canvia molt
Ara
Ell és el dissenyador
I
Canvia molt
Però bueno
T'agrada?
Li deixa
Es deixa dir coses?
Li dius
Nena
Això sí
Això no
Com es pot?
Sí
Sí
Se deixa que li donem
Algun consell
Però bueno
Ella també és un poc
Molt cabut
I també
Té el seu disseny
I d'ahir no el pots traure
Però bueno
Sí que se deixa
Aconsellar per nosaltres
Doncs que vagi molt bé
Molt bé
Moltes gràcies
Molt bé
S'ha lliurat de fer paella
Però jo no sé si és pitjor
Això que està fent ara
Pobra
Que està posant les càrregues
Deu ser difícil també
Treballar a nivell familiar
No
Sabem diferenciar molt bé
El que és la feina
De després estar en família
I tot
I ho duguem
Ho duguem bé
No
No ens queixem
Bueno
Doncs mira
Ens queda només reu
M'he notat que et volia preguntar
Per aquest
Pels sistemes de seguretat
Que vosaltres també heu de tenir
Teniu extintors aquí
Això
Està superestipulat
Hi ha tot un protocol de seguretat
Sí
Sempre hi ha que tindre
I la seguretat
Per si passa algun inconvenient
O qualsevol cosa
Per poder
Solventar-ho
El més ràpid possible
Però no és molt feixú
Que és els extintors
I poc més
Diguéssim
Sí
Els extintors
I tot això
Ens sobra
Perquè
L'únic
L'únic perill
Que n'hi ha
És si
Vinguera
Algun foc externe
Cap a dins
Tot
Tot el més
Està
Està més que segur
Nosaltres sabem
La feina que hem de tindre
Cada persona
Té el seu curs
Fer
La seva identitat
De pirotècnic
I
I cadascú sap
Saps el que n'hi ha
Són veterans
Més de 70 anys
Fent la petar a València
I arreu del món
Perquè no ho hem dit
Que ens hem quedat sense temps
Però tenen premis internacionals
A més no puguem
Esperem que en guany
També els vagi bé
Però això ho desitgem a totes
Però que també els vagi bé
Aquest concurs internacional
De fons artificials
De Tarragona 33
En edició
La pirotècnia valencià
N'hi ha guanyat
En dues ocasions
En dos anys
Bueno
Lo Crespo
Una abraçada per tots
I cuideu-vos molt
I que vagi molt bé aquesta nit
Moltes gràcies
Doncs amb aquest desig
Que es protegeixin de la calor
Nosaltres també ho fem
Marxem cap a la unitat mòbil
I demà hi tornarem
Perquè demà
Haurem de parlar en anglès
Suposo
No ho sé
En anglès
Doble
Amb tècnics
I amb tot
Demà
Que farem la traca final
Com deia el company
De la terreta
Doncs que en guany
Se queden sense paella
Núria
No et podràs quedar a dinar
No sé què et diguin on van
Que el pots acompanyar també
Si vols
Ai pobre nyo
Es diu
Disfrutar de l'aire condicionat
Sí, és que és millor
Núria Cartanyà
Que vagi molt bé
Fins ara, Miquel
Que vagi bé
Doncs
Dos minuts
Nosaltres arribem al punt final
D'aquest mercat d'estiu
I tornarem demà
Demà
Continuarem parlant de focs
Parlem d'Avaneres
Al Serrallo
D'altres temes
Intentarem recuperar també
Les festes d'Icomar
Que avui no ha estat possible parlar-ne
Tot això
Demà
A partir de les 9
Amb una nova edició
Del mercat d'estiu
La informació continua
A tarragonaradio.cat
I a partir de dos quarts
De dues
El Tarragona a actualitat
A les 12
Els esports
No marxin
Encara a continent
No hay nada a tus ojos
No hay nada a tus ojos