més visibilitat a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacta amb nosaltres al 673
325 497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio, som 40.000
El mercat d'estiu
també a la tarda
si no has tingut prou d'11 del matí
a una del migdia, ara
el mercat d'estiu obre a la tarda
escolta la repetició de les entrevistes
més fresquetes de l'estiu
a Tarragona Ràdio
ara també de 4 a 6 de la tarda
Mercat d'estiu
el menú diari d'aquests mesos
amb Miguel González
i sempre que vulguis a la carta
a tarragonaradio.cat
el mercat d'estiu
al matí i a la tarda
a Tarragona Ràdio
Bon dia, bon dijous
són les 11 del matí
i un minut
benvinguts al mercat d'estiu
Cada dia a les 11
mercat d'estiu
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
amb aquesta rialla
si ens ho permeteu
amb aquest somriure
comencem el programa
d'aquest dijous
amb temperatures força més baixes
que les d'ahir
amb aquesta hora
ha plogut
ha refrescat
i de fet
no baixem la guàrdia
perquè ho pot continuar fent
de fet
durant la jornada
avui
la notícia
ens parlava dels pescadors
sembla que l'agricultura
ha de crear aquest grup
de treball
per buscar mesures urgents
de cara a ajudar
el sector pesquer
de Tarragona
i es reunia
el sector
amb el conseller
Òscar Ordeig
amb els representants
per trobar solucions
amb aquestes situacions
que viuen
per la mancada de captures
els pescadors
mantenen la vaga
però
ho faran
com a mínim
fins la setmana vinent
i dilluns decidiran
si la desconvoquen o no
de seguida en parlarem
també era notícia
que l'Ajuntament
proposa limitar
l'accés de vehicles
a la plaça
de la Font
i per fer-ho
ha previst
iniciar un procés
per modificar
l'ordenança
general
de convivència ciutadana
i us dels espais públics
de fet
busquen millorar
les operacions
de càrrega
i descàrrega
i regular
l'accés
de vehicles
a la plaça
de la Font
són dues
de les notícies
que destaquem
avui
als serveis informatius
poden consultar
les notícies
també destacades
a aquests moments
a la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat
tot plegat
en serveis
per dir-vos
bon dia
per donar-vos
la benvinguda
a la programació
pròpia
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
3 minuts
passen
de les 11 del matí
Lluís Gómez
té cura
dels controls tècnics
i us parla
el Miguel González
fem sumari
De seguida abordarem
la situació
dels pescadors
escoltant
les veus
dels protagonistes
i després
en un altre
àmbit de coses
saludarem
el tresorer
de l'Associació
d'Apartaments Turístics
de la Costa Daurada
i les Terres
de l'Ebre
el Quim Cristià
parlarem
de la diada
de platja
Mare Terra
Fundació Mediterrània
s'està duent a terme
ara mateix
a la platja llarga
i anirem cap allà
amb la nostra companya
Núria Cartanyà
i també abordarem
altres qüestions
com per exemple
la Hackathon
que és
doncs un projecte
que s'impulsa
des de Tarragona
i que avui en parlarem
del qual avui en parlarem
a les 12
d'altra banda
parlarem d'un estudi
que diu
que els usuaris freqüents
dels trens
tenen més símptomes
de malestar
més depressió
i més ansietat
és una investigació
encapçalada
pel Departament de Psicologia
de la Universitat
Rovira i Virgilia
petició
de la plataforma
Dignitat a les Vies
avui en parlarem
amb els impulsors
d'aquest estudi
amb el Sergi Martín Arbós
i demà
també conversarem
amb la portaveu
de la plataforma
Dignitat a les Vies
Anna Gómez
cap a dos quarts d'una
anirem de festes
cap a Riuclar
perquè la festa major
popular d'aquest barri
també arriba
aquest cap de setmana
i quan faltin
10 minuts per la una
ens avançarem
al dia de Galícia
ens avançarem
als actes
en honor
a l'apòstol
al patró
al apòstol Santiago
demà
es commemora
el dia de Sant Jaume
i dissabte
han preparat
els amics
del Centre Gallec
doncs actes
pel que fa
amb aquest dia
amb aquesta jornada
5 minuts
per sobre
de les 11 del matí
d'aquest 24 de juliol
avui que és el dia
internacional
de l'autocura
per allò de qui cura
el cuidador
doncs així
ho hem de tenir en compte
també
el dia internacional
del tequila
i el dia mundial
del BDCM
també se celebra
avui
quin ha iniciat
el dia com avui?
doncs l'any 1969
l'actribi cantant
nord-americana
Jennifer López
ens servirà
la música
de Jennifer López
per iniciar
aquest programa
benvinguts
benvingudes
al Mercat d'Estiu
el dia
Synt-Jarìa
Diego
höANS
presente
þvies
hi
hey
hey
hi
hi
here we go
lets get loud
lets get loud
turn the music up
lets do it
come on people
lets get loud
lets get loud
turn the music up
to hear that sound
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recordant, eh?, rememorant una de les cançons de Jennifer López, avui que compleix anys, doncs ens ha servit per començar aquest programa a la sintonia de Tarragona Ràdio. 11 i gairebé 10 minuts.
Gén.
I així ja i al vespre Agricultura crearà un grup de treball per buscar mesures urgents i estructurals per ajudar al sector de la pesca.
De fet, el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig es reunia aquest dimecres
amb els representants del sector pesquer de Tarragona, Cambrils i l'Ametlla de Mar
per trobar solucions amb aquesta situació.
Els pescadors estan de vaga des de diumenge
perquè no cobren des de fa nou mesos els pescadors de la llum.
Ordeig es comprometia a crear aquest grup de treball
que ha de servir per definir quines mesures urgents es donen a terme
per salvar les barques de l'encerclament.
Diu que no es pot perdre cap embarcació.
Donar un missatge de suport.
Estem aquí des del govern de la Generalitat,
suport a la pesca del Mediterrani per descomptat
i en aquest cas els pescadors de Tarragona, de Cambrils i de l'Ametlla.
I per tant, escolteu, ens hem compromès a fer un grup de treball
que ha de servir per definir les mesures de suport de manera urgent i extraordinària.
La situació és molt crítica i per tant implementarem
una sèrie de mesures de suport a les famílies dels mariners
que estan passant moltes dificultats, tenim una situació mai vista
i per tant llavors, i també mesures estructurals per veure com hem d'enfocar
el model d'aquesta zona de Tarragona amb tots els canvis que hi ha hagut
veure com aconseguim fer una pesca sostenible, viable i que la gent es guanyi la vida.
No podem perdre cap embarcació i també hem demanat sobretot unitat,
unitat dels armadors, dels mariners, de l'administració pública,
també demanem col·laboració als diferents ajuntaments, a la Diputació,
que tots junts, el Port de Tarragona també,
intentar entre tots junts ajudar des de diferents prismes,
ajudar a superar aquesta difícil situació.
Implementarem mesures segurament a tots nivells,
no serà un problema també de diners,
és un problema de trobar les mesures concretes de suport.
Tenim algunes que ja les havíem fet,
de bonificació de la taxa dels ports,
també d'ajudes d'aument d'aportació de les cofredies,
que ja les teníem implementades per aquest 2025,
n'haurem d'afegir en aquest cas,
en aquestes tres cofredies n'haurem d'afegir algunes altres
per una situació excepcional que requerirà de mesures excepcionals.
Les hem de comptabilitzar i han de ser ells,
també hem de veure quines jurídicament són possibles
i els he dit que escolta, que no era un problema de diners,
sinó que era un problema de definir-les
i que llavors han de ser, els hi ha proposat,
un representant dels marines, un representant dels armadors,
un representant de Federació de Cofredies
i un representant de la Generalitat, d'acord,
de la Direcció General de Pesca,
que seran els que concretaran aquestes mesures,
les quantificaran, veurem quines administracions
també els haurem de demanar complicitats
i llavors hem quedat que en una setmana, 10 dies,
quan això estigui, jo tornaré a la Cofredia de Tarragona,
d'acord, i mirarem de tancar-ho.
Per tant, ens hem emplaçat a una nova reunió
en la qual haurem de tancar un acord
amb les mesures concretes amb la quantificació dels imports.
També hi haurà mesures,
aquestes mesures estructurals o mesures urgents
també s'anen amb si s'ha de complementar algun estudi,
si s'han de demanar autoritzacions excepcionals
de tonyina, ho analitzarem tot
i al final el que volem també és que la solució
sigui compartida i consensuada per totes les parts.
Però ja ho hem dit, anirem a Brussel·les,
al Ministeri o també al Govern de la Generalitat,
farem el que faci falta perquè el sector se'n surti
sigui viable.
No poden desaparèixer més barques de casa nostra.
I, per tant, amb aquest objectiu
és el que concretarem aquesta proposta.
De fet, els mariners decidiran si aixequen la vaga
dilluns vinent i el representant dels pescadors de Tarragona
i membre de la Junta de la Confraria,
Josep TACFA, explicava la situació.
Diu que és crítica perquè fa nou mesos que no cobren.
Llavors nosaltres, ara mateix, la situació que estem,
no tenim ni paga, ni jornada bàsica de sueldo,
i vam anar a l'armar sin ganar un duro.
I vam anar 6 mesos i 3 mesos anteriors.
I ara hi ha el moment que no podem més.
I els armadors els han dit, a veure si no poden,
ha sigut una d'acord, perquè nosaltres anem a treballar
per no parar, per anar pagant un poc a poc
els gastos nostres, de hipoteca,
els llobres de crios, com ho ho facem?
Ellos no queden baixar, ah, que no hi ha pescador,
si no hi ha pescador, entonces marra al barco.
Si tú no puedes mantener tu presa,
¿por qué tienes que pagarte yo la sobra social?
Si tú no puedes, no vas adelantar un mes,
vas adelantar dos.
Entonces, si tú no puedes pagar, marra al barco,
mete la gente al paro, o a la ayuda, o lo que sea,
ah, que no puedes hacerlo.
¿Y cómo se los se hace?
Si se han pedido ya la reunión,
y han venido de la milla de mar,
no tienen que venir,
y de campres, porque ellos van a la mar,
los que se han afectado somos nosotros.
Y los que van a pedir el derecho nosotros,
el derecho del marrenero,
lo que ganan, lo que tenemos no hay en contrato,
los que van a pedir, no hay más,
piden lo que hay en contrato.
La paga extra es vuelto para sí.
Y ellos no quieren,
que no hay dinero,
que todos los hombres no tienen dinero.
Y si son empresarios, no tienes dinero,
¿qué haces?
Plegas, ¿no?
Entonces, plegate.
El president de la Conferencia de Pescadores de Tarragona,
Esteve Ortiz,
confia que aquesta vaga
acabi aixecant-se,
que la marineria aixeque la vaga
i tornin a pescar
mentre no es concreten les ajudes
per part de les administracions.
També s'ha mostrat satisfet
amb el compromís del conseller Ordeig
després d'aquesta reunió
que s'ha mantingut als serveis territorials
i critica
que no es puguin pescar toñines.
Que tots els altres porten la problemàtica,
és veritat,
però és que resulta que l'únic port
que està parat és Tarragona
perquè la marineria ja no ha pogut aguantar més.
El problema és evident que és de tots,
vull dir,
és dels mariners,
és dels armadors
i és de la pròpia cofredia
perquè estem tots posats al mateix cercle,
no?
I jo crec que això ha servit per molt.
He vist,
i a més m'ho havien dit així,
que aquest conseller s'implicava
i sembla ser que s'implicarà i molt.
Confio en les seves paraules
i jo ara espero que la marineria,
quan li fem la proposta
a través dels seus representants,
acceptin, doncs,
començar a treballar
i doni aquest plaç d'uns 15 dies o així
perquè es comenci a veure els resultats, doncs,
que ens ha promès el conseller.
Jo crec que li hem de donar aquesta oportunitat
ja que l'home ha vingut
i a més se compromet a vint a Tarragona
i si no podem convèncer,
doncs, ell donarà la cara.
Per tant, crec que és necessari,
ara ja estem posats,
hem d'intentar tornar a les amistats
i a la família que tenim tots
perquè si no estem trencant-se entre tots
i això és inviable.
Confio i tinc coratge
i la veritat que surto satisfet d'aquesta reunió.
La més urgent els hem dit això,
que tenim un infart
i necessitem una injecció d'adrenalina
o alguna cosa per revivar aquest cor.
Una vegada estic revivada del tractament.
Per això és immediat,
perquè aquesta gent porta un munt de dies
que no cobren,
no poden comprar menjar,
no poden afrontar els gastos,
igual que els armors.
I la cofredia,
la cofredia,
a veure,
estem fent una inversió importantíssima
de més de 100.000 euros
a la fàbrica de gel,
que precisament és perquè ells puguin tirar endavant
i, clar, estem hipotecats amb això.
Si nosaltres,
que era un dels plantejaments
que estàvem fent,
de començar a donar-los ajuda,
però, clar,
parlem de 14.000 euros d'ajuda
que necessitem per pagar això altre.
Vull dir, com ho fem?
A més, seria una ajuda puntual
que tampoc ens aliviaria el problema.
Si hi ha un compromís
per part del Consell de la Generalitat
que arriben aquests ajuts
i hem d'atalantar alguna cosa,
alguna cosa farem, no?
Perquè el que ens interessa
és que funcioni la maquinària,
que no quedi parada
o que quedarem tots col·lapsats al final.
Clar, és que és una ruïna
i, clar,
s'ha parlat a veure si l'ecosistema
l'increment brutal de tonyines,
emperadors i tota classe de peix
i que no es pot pescar.
És que el més trist de la qüestió
és que els deportius
poden agafar,
les grans companyies també,
i el pescador que viu d'això,
com agafi una tonyina,
7.000 euros de multa,
més les sancions,
perquè s'han tornat bojos.
Per favor,
la tonyina és com un lloc,
vull dir,
devora tot el que hi ha,
acabarà amb tot l'altre
i després anirà expandint, no?,
cap als extrems i menjanço tot,
perquè l'altre predor són els taurons,
no n'hi ha masses per menjar-se'ls.
O ho fem nosaltres,
o això,
l'ecosistema està bellugat completament.
Ho han d'entendre,
de la Unió Europea,
de l'ICAT i del govern central,
que també li han dit,
«Ostres, resulta que França i Itàlia
fan el que volen amb les mateixes lleis,
i als seus pescadors ningú ho diu res,
i aquí ens classifiqueu,
a canvi d'aquest tot això».
Eren les veus que han estat protagonistes,
n'estarem al cas,
la propera trobada,
la propera decisió,
doncs,
serà veure si dilluns,
doncs,
aixequen o no,
desconvoquen o no,
aquesta paga.
Seguirem el tema,
les 11 i 18 minuts,
de seguida canviem d'àmbit,
al Mercat d'Estiu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passió en Vega, Roza Lent, Els Pets, El Petit de Cal Adil, Julieta, Tartarrelena.
Aquest estiu el Festival Camp de Mart reuneix a Tarragona la millor música i artes escèniques per a tots els públics.
Del 20 de juny al 14 d'agost. Consulta tota la programació a tarragona.cat barra cultura.
Empreses de la construcció i la reforma. A Obramat tenim tots els productes per reforçar la seguretat a la feina i els EPI.
cascs, calçat de seguretat, guants antitall, línies de vida i arnesos de seguretat, a més de personalització del vestuari laboral.
Perquè tots i cadascú de vosaltres es mereix ser reconegut.
on compran els professionals.
Atenció!
Atenció!
Estàs buscando piso, esto te interesa.
Promociones José Luis pone a la venta las últimas viviendas en la vinguda Països Catalans en San Pere y San Pau.
Amplias viviendas de tres habitaciones y dos baños, con acabados de calidad y listos para entrar a vivir.
Más información y visitas concertadas al 680 42 17 11.
Repetimos, 680 42 17 11.
Promociones José Luis.
Tu nuevo hogar te está esperando.
Moll de Costa, la rambla de la cultura a la vora del mar.
Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallu.
Més informació a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses,
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaràdio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
11 i 26 minuts.
Anem passejant pels diferents continguts del Mercat d'Estiu,
aquest magazín matinal que us acompanya a la sintonia de Tarragona Ràdio.
I, de fet, ara és moment de saludar a través del telèfon
el nostre proper convidat.
De fet, ens acompanya ja a través del telèfon
i el saludem al tresorer d'aquesta associació d'apartaments turístics
Costa d'Abrada i Terres de l'Ebre, el senyor Quim Cristià.
Senyor Cristià, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
i per parlar-nos de la situació, també, d'aquest sector.
Pot ser una de les darreres novetats,
i que val la pena comentar,
és aquest registre obligatori, no?,
per als lloguers turístics i de temporada.
Sí, això és una novetat d'aquest any,
que, la veritat, l'han posat en una data ben dolenta.
El de juriol, que, com sabeu, a Espanya,
perquè això és una cosa a nivell estatal,
el juriol i l'agost són els mesos de més ocupació,
i on el que hem de fer és estar centrats
en atendre bé els nostres clients
i no en fer paperassa.
Però, bueno, en aquest país les coses estan així,
i, per tant, sí,
fa tres setmanes que ha entrat en vigor aquest nou registre,
que és, al final, més paper, més burocràcia,
i una feina més que hem de fer, lògicament.
Tres setmanes de l'entrada en vigor d'aquest registre.
Com valoren aquest primer període,
o aquestes primeres tres setmanes d'aplicació,
i el registre en si, que ja m'explicava,
que, al final, l'únic que fas augmentar,
una de les coses que fas augmentar
és el tema burocràtic, el tema paperassa,
i que no s'ha implementat amb una bona data, no?
Correcte.
Bueno, aquí ens trobem amb una duplicitat,
és a dir, a Catalunya ja tenim un registre obligatori,
que són les llicències d'habitatge d'ús turístic,
que tots els apartaments,
o tots els habitatges turístics,
tenen l'obligació de tenir,
i, per tant, aquest nou certificat
és un certificat redondant
d'una cosa que ja existeix,
i, per tant, ho valorem
de manera, doncs, molt mediocre,
en el sentit que és una cosa que no aporta res,
d'acord? No aporta res,
perquè tots els habitatges de Catalunya
ja tenien l'obligació d'estar registrats,
i ara ens hem de registrar a dos llocs.
Hem de fer la feina dos vegades,
i a sobre pagar un extra,
perquè, per registrar,
ja no és només el cost administratiu
d'haver de fer tota la paperassa,
sinó que, quan anem al registrador,
li hem d'abonar 27 euros per habitatge,
no? Vull dir que...
I això és una cosa que s'ha de fer cada any.
És un registre que s'ha de renovar cada any.
Per tant, doncs, com dèiem,
és un registre ineficient.
En el cas de Catalunya,
és un registre, entre cometes, inútil,
perquè ja existia un registre previ
i és un sobrecost
perquè obtenir aquest certificat
també té un cost adicional.
Per tant, la nostra valoració és molt justeta.
És a dir, que a partir de l'1 de juliol
tots els allotjaments de curta durada
han d'estar inscrits en aquest cens únic estatal,
per poder-se publicitar a les plataformes digitals,
i és el que ara valoràveu,
que això ja passa,
ja hi ha altres registres
i veuen duplicitats, en aquest cas.
Suposo que hi ha altres maneres,
el govern ho justifica dient
que busques evitar el frau a la llei d'habitatges,
posar a ratlla tots els allotjaments de temporada,
apartaments il·legals
i garantir l'activitat correcta.
Hi ha altres formes, imagino.
Bé, és que les formes ja hi són,
és a dir, que també hi ha un registre.
A això em referia.
Per això, llavors, al final és un tema
que és redundant, no?
Sí, és cert que això és un registre
per tot l'estat espanyol
i que la llicència d'habitatge d'eduts turístics
és un registre només a nivell de Catalunya,
però bé, no és una cosa que ens aporti res nou.
A banda de més feina, clar, com el que comenta, no?
Més feina i més despesa,
però ja et dic,
a dia d'avui a nivell de Catalunya
no s'ha notat cap efecte.
A nosaltres el que ens sap greu
és que mentre estem fent papers
no estem atenent els nostres clients, no?
I aquest és el gran problema d'aquest país
que ens van carregant de burocràcia,
de burocràcia, de papers i de papers,
que aporten poc,
en aquest cas realment aporta molt poc,
perquè ja estem registrats
i, per tant, aquest doble registre
és absolutament redundant,
però, bueno,
ho marca la normativa i ho fem
i ja està, perquè al final
també hi ha una altra realitat.
Jo soc molt crític
amb la feina redundant,
però si soc un ferm partidari
de la regulació,
no jo, l'Associació d'Apartaments
de la Costa d'Orada
i les Terres de l'Ebre,
som uns ferms partidaris
de la regulació,
que estigui el sector ordenat
i, per tant,
és a dir,
l'existència d'un registre
és una cosa necessària
i amb la que ja estem a favor.
El que critiquem, entre cometes,
és l'existència de dos registres redundants.
A banda d'aquest registre,
hi ha algun canvi més
pel que fa a la normativa
que us afecti?
No.
Nosaltres som un sector
que ja estem molt regulats.
Llavors,
realment,
tot això,
sobretot si és redundant,
aporta molt poc,
però a mi se'm fa difícil
ja veure
què més se'ns pot regular,
perquè ja necessitem
obtenir aquestes llicències
per poder operar
i, a partir d'aquí,
complim amb tots els requisits
i, per tant,
no ha sortit cap cosa nova
perquè se'm fa difícil veure
què més nou pot sortir.
Aprofito per preguntar-li també
com està funcionant l'estiu
pel que fa al sector
dels apartaments turístics,
senyor Cristià.
Bé, l'estiu està funcionant bé
i és cert
que no està funcionant tan bé
com a vegades
surt a determinats mitjans.
De fet,
estem preocupats
perquè Catalunya
és l'única comunitat
autònoma d'Espanya
que està baixant
amb número de pernoctacions,
d'acord?
Totes les comunitats autònomes
d'Espanya estan pujant
i Catalunya
és l'única
que està baixant
i, per tant,
això indica
que alguna cosa
s'està fent malament
des d'aquí.
I també estem notant
que està costant
ara,
al juliol i a l'agost,
que els preus,
lògicament,
són més elevats,
està costant
la venda
d'última hora,
que és amb el que tots
confiaven
per acabar d'omplir
i no s'està acabant
i no s'està acabant
d'omplir.
Per tant,
la temporada
és bona,
no diré
que és una temporada
dolenta
perquè no és el cas,
és una bona temporada,
però no serà
aquella temporada
excepcional
que tots esperàvem
perquè
està costant
aquesta última hora
degut
doncs a que
sí que veiem
una mica
de saturació
en els nostres
mercats tradicionals
i que
potser
sí que s'està arribant
a un topall
en quant
a nombre
de turistes.
Cal continuar,
senyor Cristia,
treballant
per dignificar
el sector
a banda de
lluitar
contra aquesta
oferta
ilegal
que comentàvem
abans
i impulsar
aquesta regulació
però justa
com ara
comentava?
Bé,
al final
nosaltres
sempre
defensem
que s'ha de fer
una aposta
per la qualitat.
Hi ha
diverses
comunitats
autònomes
que han regulat
el sector
dels habitatges
d'ús turístic
amb criteris
de qualitat
i per donar-te
una llicència
has de complir
uns criteris
de qualitat,
a Catalunya no.
Això,
per exemple,
sí que creiem
que podria ser
una cosa
interessant
que permetés
assegurar-nos
que el producte
que s'està
oferint
compleix
amb uns requisits
mínims
de qualitat.
I és cert
que el sector
fa esforços
importants
d'inversió
cada any
per anar
millorant
els seus actius
perquè també
veiem
que la gent
està disposada
a pagar
per productes
més bons
i per tant
el propi negoci
ja ens porta
a haver d'invertir
però
estaria bé
que l'administració
pública
ens acompanyés
en aquest procés
i sobretot
posés dificultat
a aquells
que no ho fan
ni que no
inverteixen
ni que
senzillament
es pensen
que això és una vaca
que només cal munyir-la
i que no cal cuidar-la
no?
I no és el cas.
També s'han mostrat
crítics
amb aquest
decret llei
de la Generalitat
de Catalunya
que obriria
la porta
a la retirada
de llicències
d'habitatge
d'ús turístic
a partir del
2028
Bé, això
bàsicament
ens converteix
en Venezuela
bàsicament
el famós
expropie-se
si tu tens
una llicència
on tens
que te la puguin
treure?
Llavors
això és
una llicència
que no té
cap mena
de sentit
amb el que
estem radicalment
oposats
i no només
és que estiguem
radicalment oposats
sinó que ho hem portat
al Consell d'Europa
perquè creiem
que no compleix
amb la normativa
europea
d'acord?
I això
doncs
està
en mans
dels serveis
jurídics
a nivell
europeu
i
veurem
com acaba
no?
A part
és un decret
que està molt
mal fet
és un decret
que el propi
govern
admet
que està
mal fet
i quan dic
que el propi
govern
ho admet
és
perquè
hi va haver
un acord
entre Esquerra
Republicana
i el Partit
dels Socialistes
quan
es va aprovar
aquest decret
per modificar-lo
i posar
una mica
de seny
i una mica
d'ordre
d'acord
però després
hi va haver
la convocatòria
d'eleccions
i
després
aquest acord
ha quedat
diguem-ne
en agua
de borrajes
i per tant
aquest acord
que el que
preveia era
donar més
autonomia
als municipis
de moment
no s'està
aplicant
i creiem
que això
és molt
perjudicial
per què?
Per exemple
un cas com
Salou
té
quasi
8.000
habitatges
d'ús
turístic
i amb
el decret
en pot
tenir
3.500
vol dir que
hi ha uns
4.000
habitatges
d'ús
turístic
que perdran
la seva
llicència
què en farem
d'aquests
4.000
habitatges
algú
em pot
explicar
a què
dedicarem
aquests
4.000
habitatges
perquè si
em diguessis
no és que
hi ha
4.000
famílies
que estan
buscant
un pis
de lloguer
de tot l'any
a Salou
i
te'l llogaran
llavors
encantats
em semblaria
una mesura
fantàstica
però
això no és el cas
és a dir
a Salou
hi ha
30.000
persones
censades
aquestes
30.000
persones
totes
tenen
un pis
on viuen
perquè la gent
no viu
a sota els
fons
a Salou
i per tant
si ara
posem
4.000
habitatges
més
al mercat
a part
d'enfonsar
els preus
no sé
quin altre
benefici
en traurem
però
si veig
el prejudici
4.000
habitatges
buits
4.000
habitatges
que no tindran
turistes
i per tant
si en cada pis
hi poses
3 persones
són 12.000
persones
cada dia
12.000
persones
cada dia
menys a Salou
que no aniran
als restaurants
que no aniran
a les botigues
que no aniran
a les geladeries
i que no aniran
al supermercat
el prejudici
és gravíssim
i això
els hi expliques
a la Generalitat
i els entra
per una d'elles
i els hi surt
per l'altra
i per tant
és tot com
un sentit
llavors
no és que
estiguem
en contra
del decret
és que
crec que
el difícil
és estar a favor
d'aquest decret
perquè no té cap
mena de sentit
per això
li demanava
també
aquesta valoració
senyor
Quim Cristià
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
per fer-nos
també aquestes valoracions
tant pel que fa
al registre
com pel que fa
a la situació
del sector
li agraïm
moltíssim
l'atenció
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
adeu
que vagi bé

per acompanyar-nos
per acompanyar-nos

per acompanyar-nos
per acompanyar-nos
i'en control
i'm lovin'
it
rumours
got me
laughing
and kid
i love my
life
and my
public
put God
first
and can't
forget
to stay
real
to me
it's like
breezy
yeah
don't be fooled
by the rocks
that i got
i'm still
i'm still
jenny
from the
back
used to
have a
little
now
i have
a lot
no matter
where i
go
i know
where i
came
from
don't be fooled
by the rocks
i got
i'm still
i'm still
jenny
from the
back
i used to
have a
little
now
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs aquí está la reivindicació, per això avui s'ha traslladat aquesta neteja de platja a la platja llarga,
en què hi ha aquesta rampa, però que és insuficient, que arriba fins a la sorra i no...
No sirve para res, hombre, si no se lo digan ellos, ¿esto sirve para esta rampa?
No sirve para nada.
Això no serveix més que per apropar-se a la sorra,
però realment, a més de la passarel·la que hauria d'arribar fins a l'auria,
fa falta una zona de bany autònoma
perquè no tot el món té la mateixa discapacitat
i no totes les persones necessiten de la mateixa ajuda.
És veritat que existeixen les cadires amfíbies
però amb aquestes cadires no tothom vol donar-se un bany
perquè no es senteix igual de persona
i llavors creiem que tenim dret a poder defensar això, no?
El producte ja existeix, vull dir, ja hi ha aquesta infraestructura
per aconseguir l'autonomia a l'hora de banyar-se.
Correcte, es va fer a Girona a la Playa Gran de Palamós
i aquella prova pilot va ser tot un èxit.
Les persones encara que fins i tot van amb cadira manual
poden arribar fins a la zona de bany
i es poden banyar totalment sols de forma autònoma
o sigui, si ha d'anar-hi una persona major més que res per fer companyia
igual que jo vaig amb un amic, no?
Doncs aquestes persones igual
i quan les persones han d'arribar amb una cadira elèctrica
el que és el traspàs ho poden fer amb el mateix cuidador
però en cavat el que és el bany no necessita sempre una cadira amfíbia
i aquestes són les coses que reclamem les persones amb discapacitat.
Jo passo a dir la palabra també que està aquí una companya per primera vegada
perquè, bueno, no hace anys, hace poco que està a la directora del litoral
de toda la Generalitat, de toda Catalunya.
Tu viendo un poquito lo que estamos reivindicando
y el problema de sensibilización, que no hay ningún ayuntamiento
que tenga un presupuesto, un presupuesto para que pueda incentivar
no solo a la ONG, sino también a las propias directamente guarderías, municipios, etc.
¿Cómo se prevé un poquito el futuro de la costa?
¿Tenía algunas previsiones un poco de poder darle la vuelta a todo esto?
Buenos días, bon dia.
En quant a criteris d'accessibilitat des de la Generalitat,
des de la Direcció General de Polítiques del Litoral,
som molt sensibles amb els problemes que hi ha d'accés a les platges
i estem treballant en això, en garantir l'accés sense cap tipus de discriminació,
que pugui accedir tothom sense dificultats a les platges
i, a més, en el marc del Pla de Protecció i Ordinació del Litoral
que estem treballant, volem garantir aquest accés
en el marc també de la Llei d'Accessibilitat de Catalunya
i això esperem i desitgem que cara a l'any que ve
tots els municipis ens puguin garantir
que hi haurà almenys alguna platja que tingui accés per a tothom
eliminant les barreres arquitectòniques que puguin haver
i per això nosaltres estem treballant colze a colze amb els municipis
i desitgem que l'any que ve, com a molt tard, es pugui materialitzar.
Le va preguntar per feixa, le anava a demanar per dades, eh?
Un any, bueno, si ho aconseguim...
Una playa montada ya para todas las personas que no pueden
tener el acceso directo, pues, oye, encantado, filmamos, ¿verdad, Manolo?
Claro que sí, que cuenten con las personas con discapacidad,
que cuenten con todo nuestro apoyo en cualquier tipo de cosa
que siempre podamos ayudar, que estamos dispuestos
y tenemos el tiempo para poder hacerlo.
Yo pienso que no hay nada mejor que un verano
donde una persona con discapacidad se sienta persona, no discapacitado,
porque al final esto es una condición de vida
y no es algo que nosotros buscamos.
Creemos que tenemos el mismo derecho
que cualquier tipo de persona o vida humana en este mundo
y a veces creo que nadamos contra corriente
en algo que sería tan fácil.
Nois, ho hem de deixar aquí perquè és que vull tenir una estoneta
per parlar amb els nens que estan esperant les sirenes.
Podré bañar-ho, eh? Según las previsiones.
Àngel Juárez, gràcies.
De nada, venga, hasta otro año.
La companya Núria Cartanyà parlava també abans amb els nens
amb el Dani Juárez, el cap de l'àrea de comunicació
i màrqueting de Mare Terra Fundació Mediterrània.
Amb el Dani Juárez, ell és un dels monitors encarregats també de guiar,
de donar instruccions amb aquesta canalla
que avui s'han reunit aquí a la platja llarga
per netejar la platja. Dani, bon dia.
Bon dia.
Com trobem la platja? Enguany?
No sé si en millors, pitjors condicions que altres anys.
Bé, no millorarà. Jo crec que cada any està exactament igual
i la gent, la consciència que es genera amb jornades com aquestes
en dos o tres dies s'ha oblidat, que és el problema que tenim.
Per sort, heu fet una crida com cada any Mediterrània
a Mare Terra Fundació Mediterrània
i heu aconseguit, m'he deies, quatre grups de canalla
de diferents edats, no?
Exactament, exactament.
Aquest any estem batallant una miqueta amb el tema de l'accessibilitat
i tenim un grup de nens bastant petits
i tres grups amb diversitat funcional, no?
Tenim l'ADT de Torreforta, el nazi Genuín
i un casal del César August, que són els més petitons.
I encantats que estiguin, molt agraïts de comptar amb ells
i a disfrutar sobretot de la jornada i generar consciència.
Què els demaneu? Quan arriben aquí, quines instruccions els hi doneu?
Perquè n'hi ha que són realment molt petits.
Jo no sé si saben què venen a fer aquí.
Exactament. Hi ha algun que no ho sap, que ens pregunta
què farem avui, no sé què...
Però bé, l'important és que quan acabin la jornada sàpiguen
i es pensin dos cops el gensar una coseta o al mar o a la platja
i sobretot generar consciència i que sàpiguen
que la platja és de tots i que ho tenim que cuidar.
I jo crec que el més important començar ara
que és quan fan cas a les sirenes que venen a donar missatge
i aquí és quan ja, quan llegim el missatge és quan diuen
hòstia, les sirenes m'estan dient que el mar està brut
i aquí és quan ja fan una miqueta més de pensament.
Sí, perquè aquestes edicions de la neteja de platja de Mediterrània
que anem per la 34, si no m'equivoco, ja tenen el seu protocol, no?
I ja fa uns quants anys que és això, es reuniu aquí,
teniu el vostre temps per esmorzar, venen les sirenes,
això és com una tradició.
Exactament, sí, sí, cada any és el mateix,
però cada any veiem la cara dels nens amb aquesta il·lusió
i ens omple, ens omple de gom a gom
i al final, bueno, aquest any ho hem fet una mica més desplaçats
hacia la dreta perquè al final volem reivindicar
el que ja t'he dit, el de l'accessibilitat,
perquè ens trobem que ni al Miracle, ni a la Rebassada, ni a la Sabinosa,
ni a la mateixa llarga, encara que és una miqueta més,
tenim cap platja amb accessibilitat.
Llavors estem batallant una miqueta perquè aquestes persones
amb diversitat funcional, amb cadira de rodes o amb tot això,
puguin participar també perquè ens trobem que hi ha molta gent
que vol participar però que no pot.
Llavors ho volem fer d'alguna manera per reivindicar-ho també.
Parlaves de la sensibilització, que amb els nens és molt important
que els arribi el missatge, però a part, sí que la neteja és física,
perquè veiem bosses i bosses plenes de coses.
Què s'acostuma a trobar?
Bueno, mira, al final el que més es troba aquí són colilles,
són plàstics, són...
És que hi ha tantes coses.
Restos de fruit hem arribat a trobar.
No sé, al final són coses que jo crec que si tu vens a la platja
no et costa res portar una bosseta o un pot o alguna cosa per llençar la brossa,
perquè al final sí que és veritat que, clar,
tu ets un nen petit i, clar, tu estàs netejant
i no t'agrada res trobar-te a un nen amb una cigarreta a la mà.
Llavors, jo crec que és una mica generar aquesta consciència,
generar aquesta sensibilització per a que els nens físicament vegin
que no poden trobar ni cigarrets, ni plàstics, ni fruita, ni res a la borrera del mar.
Que siguin els nens els que després es tiren els pares, no?
Els diguin, ei, això ho llençem a la paperera.
Exactament. Mama, mama, mama, el cigarret a un pot.
El cigarret a un pot que aquí no es pot.
Dani Juárez, moltes gràcies i que acabi d'anar d'aquesta jornada.
Moltes gràcies a vosaltres.
I la nostra companya Núria Cartanyà, desplaçada cap a la platja llarga,
també parlava amb nens.
I mira, hem agafat de mostra, agafarem de mostra alguns dels nens
que venen de l'escola César August
i que estan formant part d'aquest casal d'estiu de la Fundació Enxarxa.
M'ha dit un hola, un hola, hola.
Hola.
Quants anys teniu?
Quatre, cinc.
Quatre, cinc, i tu?
Quants anys?
Quatre.
Quatre.
Quatre.
Tres.
Tres.
Tu tens tres anys, ets el més petit.
Sí? Escolta, què feu aquí?
Qui m'explica el que heu vingut a fer avui a la platja?
Això és un micròfon.
Què has vingut a fer, què?
Anetejar a la platja.
Que l'heu trobat molt bruta.
Sí.
Sí, molt bruta, molt bruta.
I també hem recollit coses nosaltres.
Quines coses heu recollit, per exemple? Què heu trobat?
Plàstic.
Plàstic, què més?
Fils.
Fils.
Què, diguem?
I també pals.
Pals, i tot això ho heu posat en una bossa.
I també taps.
Ai, taps de plàstic. I tot això qui ho tira? Qui ho deixa a la platja?
I bosses.
I qui ho ha deixat això a la platja?
La gent.
La gent.
La gent.
Creieu que ho ha deixat nens com vosaltres o gent gran?
Gent gran.
Gent gran.
Gent gran.
Perquè vosaltres quan aneu a la platja mengeu un gelat o bebeu aigua, després què fem amb l'ampolla?
Tirem.
Tirem a la brossa.
Tirem a la brossa.
Sí.
Els pares també?
Sí.
Sí, els hi dieu, els pares. Això, a la brossa?
Sí.
Què us ha agradat passar aquest dia aquí?
Sí.
Sí?
Dígame.
i també les sirenes.
ha fet una tofesa de les sirenes.
M'agrada molt.
Us han agradat les sirenes?
Jo les he vist molt guai, no?
Què us han explicat les sirenes?
Està pintado.
Està pintado, posa en 96.7.
Està pintado, sí?
T'agrada el micro?
Sí.
Sí.
Ara m'estan tocat tot l'escuma del micro, això és molt difícil, eh?
També.
Totes les altres, totes les tres de basura que tirem acaben a la platja.
Això han dit les sirenes, no? Que el mar està una mica brut de plàstics, ha que sí?
Les sirenes no existeixen.
Però aquestes d'avui, que sí, no? Una mica sí, no?
Per això no és disfraçada.
Bé, no, no ho sé, eh? Valtres què penseu?
Que sí.
Que sí, però igualment són molt xules, ha que sí?
Sí.
Què portes? Una patxina?
Porta una patxina, és molt bonica.
Molt bé, te pots fer un culleret amb això. Va, l'última.
I la plàstica s'estan.
La què?
Que les sirenes a vegades no s'estan i a vegades sí.
A vegades no existeixen i a vegades sí, les sirenes.
També s'han vist amb tu, la casa i la festa dels gegants.
Tot això, tota aquesta gent ha vingut a la platja, eh?
Sí.
Ostres.
I també dues vegades he dit a la platja.
Un dia he dit a una platja, a Manama, i ara no.
S'ho passeu superbé al casal d'estiu, eh?
A la tele vaig veure una sirena que se fica bé en una roca assentada.
Molt bé.
Nois, que acabeu de passar molt bon dia de platja i bon casal.
Dieu adeu.
Adeu.
Les 11 i 56 minuts.
Aquest era el so que ens arribava des de la platja llarga
amb aquest dia de platja de Mareterra Fundació Mediterrània
que, com sempre, doncs hem volgut seguir
a la sintonia de Tarragona Ràdio un guany
amb aquesta connexió amb la nostra companya Núria Cárdena,
també amb el Mauri Fernández,
donant suport, evidentment, amb aquesta connexió.
Tres minuts seran les 12 en punt del migdia.
Encara ens queden, Déu-n'hi-do, temes per endavant.
Hem de parlar de seguida de la Hackathon,
des de Tarragona Impulsa.
Hem d'anar de festa amb la gent de Riuclar.
Passarem encara per aquest estudi dels trens
de la Universitat Rovira i Virgili,
relacionant-ho amb la salut mental,
un estudi a petició de la Plataforma Dignitat a les Vies
i que ha desenvolupat el Departament de Psicologia
de la Universitat Rovira i Virgili.
i acabarem el programa Parlant del Centro Galego.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Verimagines.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira.
de la Universitat Rovira i Virgili.
de la Universitat Rovira i Virgili.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaràdio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
A partir de les 11, Mercat d'Estiu, Tarragona Ràdio.
I ara anem marcant ja la nostra agenda particular de coses a fer,
de coses a destacar, i és que demà divendres i també dissabte
tindrà lloc la segona edició de la Hackathon Tech Talent de Tarragona Impulsa.
L'objectiu, doncs, reunir estudiants, professionals,
apassionats del món de la tecnologia, del món de la innovació.
Ara en parlarem, perquè ens ho definiran molt millor,
el tècnic del Tarragona Impulsa, el Marc Torija.
Marc, molt bon dia.
Molt bon dia.
I l'Adrià Garcés, del Clúster Tech.
Adrià, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies a tots dos.
Jo crec que en aquestes alçades, Marc, quan parlem de Hackathon,
ja ens sona, no?
Ja no és un concepte que coneixem, o que molta gent coneix.
No sé què destacaríem dels objectius, de la intencionalitat,
d'aquest Hackathon Tech Talent que arriba amb aquesta segona edició.
Doncs, bueno, l'objectiu és apropar a la gent jove del territori
una experiència real de com seria enfrontar-se amb uns reptes
com si estiguessin en una empresa real
i mitjançant els seus tempos, el seu treball en equip,
les seves habilitats transversals,
doncs, poder donar una solució amb aquests reptes
i poder, doncs, arribar a presentar un projecte mínimament viable.
És a dir, que al final el que es tracta és d'apropar-nos
i desenvolupar, és a dir, resoldre reptes.
Correcte.
No?
Correcte.
Entenc que és així.
Divendres, Tarragona impulsa a la tarda.
Sí.
I dijous...
No, dissabte...
Perdó, i dissabte, dijous és avui, disculpa.
Ja em perdonaràs.
Dissabte marxem cap a Inetum.
Cap a Inetum, correcte.
A la pàgina Portarraco.
Qui són?
Doncs Inetum és una empresa que potser Adrià ens podrà dir millor
què és el que fan i on...
i quin és el seu desenvolupament i trajectòria.
Doncs explica'm, Adrià, perquè jo t'he presentat com a Cluster TIC.
Explica'm.
Bé, nosaltres venim com a Cluster TIC
i una de les nostres empreses sòcies és Inetum,
que ha volgut col·laborar en el projecte.
Bé, si vols et poso una mica en context.
Nosaltres com a Cluster el que hem volgut sempre són
aportar molt de valor en aquests tipus de projectes
i són els que unim amb l'empresa privada, amb entitats públiques.
I gràcies a aquest programa, que és el Tech Talent,
doncs l'empresa, en aquest cas, Inetum, ha volgut col·laborar
oferint els espais, patrocinant el lloc,
amb tot aquest tema.
Doncs Inetum és una empresa situada aquí al port de Tarragona
que té unes vistes immillorables.
La veritat, les seves oficines són de les millors vistes de Tarragona,
allí al port, a la zona deportiva,
i es dediquen al tema dels softwares a service.
És a dir, programen totes aquelles programacions
que necessita la gran empresa.
És una multinacional i tenen una subseu aquí, dintre de Tarragona,
que és una de les seus que col·laboren, per exemple,
amb el Vidario Barraquer, amb el tema d'EFP,
col·laboren amb ells,
i són un centre que tenen aquí de treball,
que treballen conjuntament amb la resta de centres d'Espanya,
creant aquest software i aquests programacions.
Alguns d'aquests reptes ja estan en marxa,
és a dir, ja són una realitat, no?
Sí.
De què proposareu?
Ho dic perquè ara estava veient, per exemple,
la intel·ligència artificial per agilitzar els tràmits amb la ciutadania.
Correcte.
Com atreure nous públics als mercats municipals.
Correcte.
Són des del Tarragona Impuls,
ens van posar en contacte amb diferents apartaments del propi Ajuntament,
perquè Tarragona Impuls ha sempre abogat per treballar de forma transversal,
ja no només amb els propis apartaments de l'Ajuntament,
sinó amb totes les empreses del sector.
Llavors vam intentar donar veu
amb aquests departaments de l'Ajuntament
perquè col·laboressin amb nosaltres
en l'elaboració del plantejament dels reptes.
Com per exemple, posa'ns més exemples,
que jo ara deia això de la intel·ligència artificial
per als serveis públics, mercats...
Hi ha més implicacions, no?
Sí, hem treballat amb...
o hem llançat amb més projectes amb altres apartaments
i aquestes altres propostes
ens les guardem per a futures edicions de la Hackathon,
com podria ser una col·laboració amb el Departament de Cultura,
amb el Departament d'Igualtat,
que han volgut també mostrar interès en aquestes sinergies
i intentar transmetre les seves necessitats
perquè a través d'aquests esdeveniments
li puguem donar la resposta i ajuda.
Vosaltres, Adrià, com a clúster,
ja treballeu també, moltes de les empreses associades
ja treballen, evidentment, en favor d'aquests reptes, no?
Que ja no és un futur, sinó ja és un present,
ja és el dia d'avui.
Sí, són reptes reals i justament el que volem
és que aquests participants optin per aquesta manera de veure
i manera d'entendre de com treballa una empresa,
que és bàsicament quan els hi venen els hi proposen un repte
o els hi proposen algun tipus d'activitat
i llavors són les empreses que han de solucionar-ho.
Llavors és una manera real de treballar.
En comptes amb els estudis, doncs tu ja tens un problema,
una metodologia i una solució,
aquí la solució no es planteja,
és la pròpia creativitat dels alumnes
que han de plantejar aquestes solucions a través del problema.
Se'ls hi proposaran una sèrie d'eines
i a partir d'aquí a veure quines solucions creatives
són capaços d'ells de proporcionar-nos.
Tenim talent, Adrià, a casa nostra?
Sí, tenim talent i la veritat és que tenim bon talent
i el millor de tot és que tenim una zona
on retenim el talent, que és una mica la idea.
O sigui, ara el talent està fugint d'altres àrees.
És veritat això, perquè no només és tenir-lo,
sinó retenir-lo, que si no ens marxa fora.
Exacte, sí, sí.
La veritat és que molta gent pensa el contrari d'estudiar aquí,
marxar cap a Barcelona i ara està passant el contrari.
Està marxant molta gent de Barcelona
per vindre a territoris com el nostre a treballar.
De la primera vau quedar satisfets, també, Marc?
Sí, vam complir amb els objectius previstos.
Va ser...
Vam treballar sobre el terreny del barri de Sant Salvador
per donar una resposta a unes problemàtiques
que es van detectar amb un social lab
que van fer des del Tarragona Impulsa.
Llavors es va plantejar un repte.
Van sortir cinc grups i cinc propostes diferents
i la proposta guanyadora després va passar directament
a una presentació amb l'apartament TIC de l'Ajuntament
on vam poder treballar sobre les millores
o futures implementacions del que hagués pogut ser
l'aplicació en si.
Dirigit a persones d'entre 17 i 30 anys?
35.
Hem allargat una mica l'edat
perquè trobàvem que hi havia molta gent interessada
de més de 30 anys.
Llavors vam dir, doncs, ho havíem acotat
perquè el programa que porto jo,
que és el Singular Stack Talent,
és un programa de formació adreçat entre 17 i 30 anys.
Llavors era per preservar que tots els participants
d'aquest programa de formació poguessin participar,
vam vetar l'edat fins als 30.
Però després, al presentar-ho al públic i fer difusió,
ens vam adonar que hi havia gent de més de 30 anys
que estava molt interessada en poder participar.
Llavors vam dir, doncs, per endavant,
dic, no limitem edat.
I com s'han d'organitzar?
És a dir, són grups de fins a 5 persones?
Sí, a dia d'avui tenim 24 inscrits,
llavors farem grups de 4 persones,
i han sortit de moment 6 grups.
Hem complert amb els objectius que volíem proposar-nos,
volíem entre 24 i 25 persones
per intentar fer o 6 grups de 4 o 5 grups de 5.
Llavors estem molt contents amb el resultat.
Els hem dividit segons l'atzar,
per ser equitatiu,
sempre i quan un cop s'hagin formulat aquests grups,
es vegi que hi ha una equitat
entre els diferents perfils dels participants.
Molt bé.
S'escolliran els millors projectes?
Es premiaran els millors projectes?
Correcte, sí.
Com que són dos reptes,
els dividrem amb dos grups.
Cada repte tindrà 3 grups participants.
Llavors hi haurà premis pel primer,
pel segon i pel tercer.
Molt bé.
Doncs ja ho veieu,
aquest hackathon per fomentar la participació també,
buscant aquest talent,
retenir-lo, com deia l'Adrià.
No sé si ens deixem alguna cosa, Adrià,
que s'hagi de comentar,
que s'hagi de saber,
que no ens haguem de deixar.
No, saber que encara les inscripcions
estan obertes fins a l'última hora,
per si algú encara vol participar,
encara està atents a participar,
i que també, a més dels premis,
hi ha alguna sorpreseta també que comentàvem.
Ah, mira.
Per tots els participants que puguin vindre,
que sàpiguen que estan més que convidats a col·laborar.
Molt bé.
Doncs nois,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Continueu amb els programes del Tarragona Impulsa.
Sí.
Marc?
A tope.
A tope.
I després de l'estiu més, no?
Clar, ara sobretot de cara al setembre,
que és quan comencin ja les noves adjudicacions
i els nous programes per presentar-nos,
doncs suposo que cap allà a l'octubre
ja hi haurà més novetats.
Molt bé.
I vosaltres des del Cluster TIC, Adrià?
Nosaltres no parem ni a l'estiu.
Com les empreses,
el CEO i l'associació,
doncs nosaltres aquest estiu no parem,
realitzem noves activitats
i també sempre estem oberts a col·laborar
amb projectes com aquests
i a intentar que les entitats col·laboren entre si
per fomentar tot el temàtic en el territori.
Molt bé.
Nois, que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I, bueno, com a punt final,
m'agradaria agrair a tots els col·laboradors,
a tots els departaments que han volgut col·laborar amb nosaltres,
que han cregut amb la...
amb la Gacatón.
Sobretot, també agrair molt a Inetum
per la sessió de les instal·lacions
i a Cluster TIC
per sempre fer-nos costat
amb totes les bogeries
amb les que ens engresquem el Tarragona Impulsar.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Avaries constants, retards reiterats,
informacions, en molts casos confuses,
sensació d'impotència,
que es cronifica, segons els usuaris,
un deteriorament del servei de Rodalies
i de Regionals de Renfe
que no només afecta la puntualitat.
Segons un estudi impulsat
per la Universitat Rovira i Virgili,
també està tenint conseqüències psicològiques
rellevants entre els usuaris habituals.
Ansietat, depressió, malestar física
són alguns dels símptomes
que afloren amb més intensitat
entre les persones
que acaben, depenent del tren,
per al seu dia a dia.
En volem parlar
amb l'investigador del Departament de Psicologia
de la URB i coordinador d'aquest estudi,
el Sergi Martín Arbós.
Sergi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Volem conèixer de prop
les primeres conclusions d'aquesta recerca
i com l'entorn ens està influint
en aquest benestar emocional.
Explica'ns com sorgeix l'estudi.
S'ha fet a partir d'una petició
de Plataforma Dignitat a les Vies, oi?
Sí, exactament.
Aquest estudi neix de la idea d'aquesta plataforma,
d'intentar explorar amb més detall
la situació que tenien els membres,
les persones que formen part d'aquesta plataforma,
i a partir d'aquí ens vam posar en marxa
vam dissenyar un qüestionari
que en respost gairebé 700 persones
i ara estem presentant, com deies,
aquests primers resultats.
Es decideix enfocar-lo en els usuaris,
com dèiem, a petició de l'aquesta plataforma
Mercaderia...
Perdó, la plataforma Dignitat a les Vies.
S'havia estudiat d'una manera
tan directa fins ara,
aquesta relació entre el transport públic
i la salut mental?
Doncs no tenim precedents d'estudis similars.
Sí que hi ha alguns estudis
sobre mobilitat i efectes en la salut,
els efectes que tenen els embussos de trànsit,
per exemple, sobre la salut,
coses així que n'hi ha,
però aquest tema en concret
no s'havia estudiat encara.
Hi ha dades que criden força l'atenció,
per exemple aquest 88% dels usuaris
que considera que la crisi ferroviària
afecta la seva qualitat de vida.
Us ho esperàveu?
Doncs una mica sí.
Potser no ens esperàvem aquest percentatge
tan elevat,
però sí que hi havia,
de fet la petició també venia per aquí,
i sí que ens esperàvem que moltes persones
indicarien que això els està afectant.
Sí que és cert que al final
són pràcticament tots els participants,
com dius tu,
pràcticament un 90%
diguen que hi ha hagut alguna afectació
en la seva qualitat de vida.
Heu mesurat quatre indicadors,
ansietat, depressió,
hostilitat i somatitzacions, no?
Sí.
Quins són els més destacats
o els més preocupants?
Bé, hem analitzat diverses variables,
però de moment les que hem analitzat
en aquesta primera exposició de dades
són aquestes quatre,
ens hem volgut centrar en aquestes,
i les que hem vist com més destacades
són sobretot els símptomes d'ansietat
i de depressió,
i també molt les somatitzacions,
que són això que explicaves també abans,
d'aquestes manifestacions més físiques
de l'estrès,
que poden ser mals de caps, mals de panxa,
aquest tipus de símptomes.
I també és molt important dir que són símptomes,
que no estem parlant en cap cas de diagnòstics com a tal,
sinó que és símptomes d'aquest tipus.
Ho entendrem millor amb aquesta...
És a dir, una de les conclusions
també diu que la mitjana d'ansietat
dels usuaris freqüents
és més del doble que la de la població general.
Com s'explica això?
Exacte.
Sí, nosaltres el que hem fet és,
en aquesta primera fase,
comparem com que estem utilitzant uns qüestionaris,
unes eines per avaluar aquests símptomes,
que estan empíricament validats per la nostra població,
tenim una xifra de referència, no?,
que seria la que és esperable per la població general.
I llavors el que hem fet és comparar aquesta xifra
amb la que mostren els usuaris, en aquest cas,
freqüents del tren.
I com dius, doncs és pràcticament el doble.
Això vol dir que de mitjana
les persones que fan servir el tren
reporten que pateixen molt més, no?,
símptomes d'aquest tipus.
Els usuaris habituals i els esporàdics
tenen diferències significatives?
Hi ha algunes diferències.
Hem d'acabar d'analitzar, no?,
exactament a què es deuen,
perquè també hem de pensar que dins d'aquests dos tipus d'usuaris
hi ha usuaris que utilitzen el tren per anar a la feina,
usuaris que l'utilitzen per anar als estudis,
o per anar al lloc d'estudis, millor dit.
Després també tenim situacions, no?,
de persones que potser hem de rebre tractament mèdic
i utilitzen el tren de manera més esporàdica,
llavors hem d'acabar de mirar, no?,
a què es poden veure aquestes petites diferències,
però de moment mostren als dos tipus d'usuaris
uns perfils força similars.
Podem parlar d'efecte també acumulatiu,
és a dir, com més sovint s'agafa el tren
més aguditzen aquests símptomes?
Això encara és una mica aviat per poder-ho afirmar,
sí que podem intuir una mica aquesta tendència,
però com et deia això haurem de mirar
amb una miqueta més de detall
perquè també depèn bastant de la variable.
Hi ha variables que sí que es veu aquest efecte,
però hi ha variables que no es veuen diferències
en aquest sentit.
L'estudi, com tu deies, no busca fer diagnòstics clínics.
Si posa sobre la taula un malestar social
que sovint es normalitza,
creus que cal també un canvi de mirada,
en aquest sentit, quan parlem de salut mental,
a l'hora d'abordar aquest tipus d'estudis, Sergi?
Exacte, totalment.
Jo crec que, normalment,
quan parlem de salut mental,
tendim a veure-ho com problemes individuals
i és cert que, al final,
si una persona té un diagnòstic de depressió
o un diagnòstic d'ansietat,
doncs n'està patint aquella persona,
però no n'hi són del més res,
tampoc, aquestes problemàtiques n'hi són.
Sobretot, hi ha una barreja,
entre ambiental i biològica, diguem,
i això vol dir que l'entorn en el qual estem situats,
les condicions que tenim al nostre voltant,
doncs poden afectar de manera molt important
la salut mental
i, per tant, en aquest sentit,
doncs hem de tenir en compte
que estar exposat a situacions d'estrès,
com pot ser la del tren,
pot facilitar que apareguin aquest tipus de problemes.
Pel que fa a la metodologia,
com deies, és una enquesta
per recollir aquestes dades,
hi ha moltes preguntes,
fins i tot a nivell de gènere,
fins i tot hi ha una pregunta
que ens demana si ens sentim trans.
Sí, de fet,
m'agrada molt que em faci bé aquesta pregunta
perquè és una de les qüestions
que ha generat potser una miqueta de polèmica
o que ha generat també interès,
i és que nosaltres volem explorar
si hi ha algun col·lectiu
o si hi ha algun grup de persones
que pateixi una situació
o que tingui especialment vulnerabilitat
en aquesta situació.
I això el que implica
és que has d'explorar
una gran quantitat de variables
i, per tant,
òbviament també volem explorar
aquesta de les persones trans.
Llavors sí que a vegades
es crida una mica l'atenció,
però hem de tindre en compte
que quan no tenim dades
no podem dir si les coses són d'una manera
o d'una altra,
i, per tant,
hem de generar aquestes dades.
Són prop de 700 respostes,
com dèiem,
ja parlem de conclusions,
però dieu que,
encara cal ampliar la mostra.
Quins perfils us interessen ara
o quina continuïtat tindrà això?
Sí, ens agradaria ampliar la mostra,
sobretot,
de persones que no utilitzin
freqüentment el tren
o que ho facin molt poc,
perquè volem acabar de formar
aquests tres grups d'usuaris
més habituals,
usuaris esporàlics
i no usuaris.
Llavors ens falten,
sobretot,
persones que no utilitzin el tren
per acabar de fer
aquestes comparacions.
I com hi podem participar?
Com pot participar la ciutadania,
la gent que encara no
ha respost a aquest qüestionari?
Doncs nosaltres estem difonent
un enllaç
per participar
i està a la pròpia nota
també que ha tret la URB
a la seva pàgina web.
Nosaltres també l'estem difonent
a través del Twitter
del grup de recerca,
que és Desenvol.
i també si algú vol participar-hi
doncs ens pot escriure un correu
a desenvol.arroba.urb.cat
i nosaltres li farem arribar a l'enllaç.
La idea és acabar publicant
resultats més complexos,
fer un informe final
que pugui tenir fins i tot
impacte polític o institucional?
Sí, exactament.
Fins ara el que estem presentant,
com dèiem abans,
són aquestes quatre variables
més destacades,
però sí que és cert
que l'estudi
inclou moltes més coses,
també inclou
una part
que recull els testimonis
de les persones
on ens expliquen
les afectacions
que estan tenint concretament
a les seves vides
i tot això
al final volem fer
un informe
molt més complet,
molt més detallat
en tota aquesta informació
i presentar-lo
allà on ens deixin presentar-lo
o allà on hi hagi interès
per poder veure
com ha sortit
aquest estudi.
Sergi Martí Narbós,
gràcies per explicar-nos
el funcionament
la idiosincrècia
també d'aquest estudi
i n'estarem pendents
als resultats
convidar a tothom
qui vulgui
a que hi participi
i compartirem també
aquest enllaç
que comentes.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres
per interès.
Gràcies.
gràcies a vosaltres
Era aquest estudi que es feia públic,
aquest estudi, com dèiem,
que diu que els usuaris freqüents de tren
tenen més símptomes d'ansietat, depressió, malestar físic
que la mitjana de la població.
En parlarem més detingudament també demà
amb la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies,
que són qui han encarregat aquest estudi.
Serà demà al matí, al Mercat d'Estiu,
ja tenim prevista aquesta conversa.
Ara mateix passen 29 minuts de les 12 en punt del matí,
ens queden encara dues parades i música.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Glàcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit